Fabricació i reciclatge
Índex Introducció 1.- Fabricació artesanal i fabricació industrial 2- Els factors de producció 3.- El cost dels productes 3.1- Com calcular els costos 4.- Fabricar + Consumir = Residus i contaminació 4.1- Contaminació i natura 4.2- Recicla 4.3- Com podem reduir els nostres residus 5.- Exercicis
2
Fabricació i reciclatge
INTRODUCCIÓ La tecnologia és un àrea que satisfà les necessitats humanes. La societat del benestar i el desenvolupament tecnològic segueixen camins paral·lels. Des de la prehistòria, l’ésser humà s’ha preocupat de Cargol d’Arquímedes fabricar objectes que li facilitin la vida, eines de pedra, utensilis amb os d’animals, roba amb pells animals. De fet a l’ésser humà també se l’anomena Homo Faber ( home capaç de fer) L’evolució tecnològica també està lligada a l’evolució dels materials, fins al punt que a alguns períodes se’ls ha donat el nom dels materials, edat de Edat del bronze la pedra, edat del ferro... Edat de pedra
1.- FABRICACIÓ ARTESANAL I FABRICACIÓ INDUSTRIAL Els artesans i els seus oficis existeixen des de fa milers d’anys. Aquests oficis, constituïts per un conjunt de tècniques i habilitats, han anat passant de generació en generació i han fet possible la fabricació d’objectes i utensilis necessaris per viure millor. Els artesans feien un tipus de producció anomenada artesanal, i aquest sistema va ser utilitzat fins al final del segle XVII. Es realitzava en petits locals anomenats tallers o obradors, amb poca maquinària, gairebé només amb eines manuals, amb poc consum d’energia i pocs treballadors, cadascun dels quals feia tot el procés d’elaboració del producte, és a dir tot el procés tecnològic, Fabricació artesanal del pà elaborava els productes d’un en un o en petites quantitats. Les mans són la base de la producció artesanal. Amb la introducció de les màquines, ha anat desapareixent la fabricació artesanal.
3
Fabricació i reciclatge
A finals del segle XVIII apareix un nou sistema de producció: la producció industrial. Es desenvolupa en grans espais anomenats fàbriques, amb moltes màquines que consumeixen gran quantitat d’energia i que realitzen operacions concretes d’una manera molt ràpida i precisa, amb molts treballadors, cadascun dels quals només Fabricació industrial del pa està especialitzat en una fase del procés tecnològic. Aquest tipus de producció va fer possible l’obtenció de gran quantitat de productes en poc temps i a un preu més baix que en la producció artesanal. En aquest moment apareixen les indústries. La desaparició de la fabricació artesanal i dels oficis vinculats ha estat una constant del segle XX, com a conseqüència del procés d’industrialització.
2.- ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ Què necessita una indústria per poder funcionar? Maquinària, un terreny prou gran per situar-la, un edifici on col·locar les màquines i energia per fer-les funcionar. Evidentment també són necessàries les persones, és a dir els treballadors i una bona organització per tal que tot funcioni correctament. Tot aquest conjunt es coneix amb el nom de factors de producció industrial. Els factors de producció industrial solen agrupar-se en quatre grups: • Els recursos naturals: formats per les matèries primeres i l’energia. • El capital: format per edificis, instal·lacions i maquinària. • El treball: l’aporten les persones que hi treballen, ja sigui en tasques que requereixen un esforç físic com en altres en què cal més esforç mental. També es coneix aquest factor amb el nom de mà d’obra. L’organització: és el conjunt de coneixements i tècniques que permeten combinar adequadament els factors per aconseguir l’objectiu final de totes les indústries, la producció.
3.- EL COST DELS PRODUCTES A l’hora de fabricar qualsevol objecte, un dels factors que cal preveure és el cost que tindrà una vegada fet l’objecte. Per calcular el cost d’un objecte cal anar sumant totes les despeses que hi tenen a veure: materials, eines, instal·lacions, mà d’obra, energia, impostos... 4
Fabricació i reciclatge
Quan analitzem un objecte es adonem que hi ha despeses que s’aprecien directament. Com els materials o el temps de fabricació. En canvi, hi ha altres despeses indirectes que costa de calcular-les, com els impostos i l’energia utilitzada. En el càlcul del cost de fabricació dels objectes cal aplicar-hi dos conceptes: • Costos directes: són les despeses que es poden apreciar fàcilment en veure l’objecte. • Costos indirectes: Són els formats per altres despeses que costen més de quantificar, ja que no s’aprecien en veure l’objecte, com desgast de maquinària, impostos, sous, etc.
3.1- Com calcular els costos? Con que el càlcul dels costos indirectes és complicat, els fabricants acostumen a aplicar-hi un percentatge dels costos directes en lloc de calcular-ho detalladament, el percentatge acostuma a ser sobre un 20% del cost directe. Per calcular el cost d’un objecte podem aplicar la següent fórmula: Cost directe + cost indirecte (20% del cost directe) + benefici del fabricant CD + CI + BF = Preu de venda de l’objecte. El preu de venda d’objecte no és el que pagaríem en comprar l’objecte en una botiga. Caldria sumar-li els impostos que aplica l’estat, l’IVA, impost sobre el valor afegit. És un impost que aplica un % (entre un 3% i un 17%) variable segons el tipus d’objecte.
4.- FABRICAR + CONSUMIR = RESIDUS I CONTAMINACIÓ? Vivim en una societat de consum, això vol dir que el nostre sistema econòmic es basa en el consum o la utilització constant de tota mena de productes ja siguin nous o canviant els vells per altres models més nous que milloren les prestacions. És aleshores quan l’objecte vell deixa de ser útil i es converteix en un residu. Hi ha productes de vida útil curta, per exemple els envasos dels refrescos, hi ha productes de vida llarga per exemple un televisor. Actualment hi ha cada vegada més productes d’una vida curta, això provoca una gran quantitat de residus. Les indústries es dediquen a la fabricació de productes, però també produeixen fums, aigües residuals, cendres...; és a dir, tota mena de residus industrials. Malauradament no hi ha cap indústria que no generi residus.
5
Fabricació i reciclatge
4.1- Contaminació i natura Els residus industrials, domèstics, urbans... es produeixen en gran quantitat i de totes les formes possibles: sòlids, líquids, gasosos. Així doncs podem parlar de residus industrials, agrícoles, ramaders... i també de residus sòlids urbans (RSU). Si tots aquests residus s’aboquen directament als camps, als rius, al mar..., és a dir a la natura, els problemes mediambientals que podem causar seran molts greus. •
La contaminació: el sòl, l’aigua, o l’aire es veuen modificats de tal manera que poden resultar perjudicials per a la salut dels éssers vius en general i de les persones en particular.
•
L’impacte visual o estètic: qui vol viure enmigs d’un entorn ple de brutícia? Fa lleig i no és saludable.
Els residus sòlids ocupen un gran volum que fa que sigui difícil trobar llocs adequats per abocar-los. Poden modificar el paisatge, fer que el sòl deixi de ser fèrtil, generen males olors o poden contaminar les aigües. Els residus líquids poden contaminar el sòl i les aigües, la contaminació de l’aigua pot afectar directament la salut dels ésser vius, cal tenir en compte que l’aigua és escassa al nostre país, és molt important mantenir-la neta i fer-ne un bon ús. Pluja àcida
La contaminació atmosfèrica: aquesta contaminació la causen els residus gasosos, ja siguin produïts pel motor de combustió dels cotxes, com per la indústria, pels incendis, per la calefacció, pels sistemes de refrigeració domèstics. La pluja àcida, l’efecte hivernacle i els forats a la capa d’ozó afecten tota la terra.
6
Fabricació i reciclatge
4.2 Reciclar Sabem que no podem eliminar el 100% del residus, però sí que hi ha algunes mesures que podem aplicar-hi, a nivell industrial, ciutadà, individual, per reduir al màxim els residus i el seu impacte en el medi natural.
•
Es poden recuperar els residus orgànics convertint-los en adobs per als camps de conreu. Els encenalls de fusta serveixen per fer fustes artificials, aglomerats, els pneumàtics vells dels cotxes per fer paviment de carrers, els olis industrials i domèstics per fer combustible per als cotxe i camions.
•
És molt car i difícil recuperar els RSU (residus sòlids urbans), cal separarlos en residus orgànics i residus inorgànics. Els residus orgànics serviran per fer adob o seran incinerats, en plantes de tractament de residus; amb la incineració, a més de eliminar els residus, es genera calor la qual pot
Planta incineradora
transformar-se en energia elèctrica. Els residus inorgànics cal separarlos en materials plàstics, paper i cartró, vidre, metalls, etc. Per portar-los a les indústries especialitzades en reciclatge per al seu tractament i convertir-los en matèria primera. •
Els residus líquids i gasosos són les mateixes indústries que han d’instal·lar filtres i depuradores per tal que en retornar-los a l’atmosfera, als rius, al mar no provoquin un impacte negatiu. Totes les cuitats tenen l’obligació de depurar les seves aigües residuals abans d’abocar-les als rius o al mar.
7
Fabricació i reciclatge
4.3- Com podem reduir els nostres residus? Amb el reciclatge es redueix el volum de residus i, per tant, estalviem matèries primeres i energia. Cal reduir el consum aigua i el consum energètic: Millor dutxa que banyera, rentar la roba sempre a màxima capacitat de la rentadora, les aixetes que tanquin bé, apagarr els llums quan no facin falta i posar bombetes de baix consum... Cal abocar els residus en els contenidors específics per als diferents materials. Cal utilitzar materials, productes, envasos, etc, que estiguin fabricats amb materials fàcilment reciclables. Cal reutilitzar alguns residus, reconvertint-los en altres productes útils per satisfer altres necessitats diferents de les que tenia quan el van produir.
8
Fabricació i reciclatge
5.- EXERCICIS. 1.- Representa sobre un eix cronològic les diferents edats de la humanitat, i els següents invents que han donat un gran impuls a la tecnologia. Edat de la pedra ( més de 10.000 aC), edat del coure (aprox. edat del bronze (aprox. 3000 aC) edat del ferro (aprox. 1000 aC), edat moderna (a partir de segle XIX) , la roda, la màquina de vapor, el telèfon, el cotxe, l’ordinador, el cinema.
5000 aC),
Retalla i enganxa sobre l’eix cronològic les imatge que hi ha al últim full i busca les imatges que falten
2.- La ciutat de Barcelona està dividida en districtes. Un dels districtes és Ciutat Vella. Aconsegueix un plànol del districte de Ciutat Vella (internet www.bcn.es) i fes un llistat de 15 carrers que tenen nom d’oficis, assenyalantlos sobre el plànol i fes una breu ressenya. 3.- Calcula els costos directes i indirectes i el cost total per elaborar un penjador de paret. Si se sap que: • La fusta costa 7€ • Les eines que fan falta són una serra de 3€ i una raspa de 4€. • S’han gastat dos fulls de paper de vidre de 0,3€ cadascun. • S’han consumit 3kWh d’energia elèctrica, el preu de la qual és de 0,1€/kWh. • El vernís ha costat 3€. • Els pinzells i el dissolvent han costat 2€. 4.- Calcula quant costa fabricar una agulla d’estendre de fusta si se sap que, en fabricar-ne 10000 unitats: • • • •
La fusta necessària puja a 100€. El filferro ha costat 50€ S’ha trigat 5 hores a fer-les, i el preu de la mà d’obra és de 10€/h. Els costos indirectes són el 15% dels costos directes.
5.- A quin preu comprarà el botiguer l’agulla d’estendre anterior, si el fabricant té un benefici del 50% del seu cost? A quin preu de venda al públic posarà el botiguer la dotzena d’agulles, si té un benefici del 30%, i els impostos (IVA) és d’un 7% del preu total?
9
Fabricació i reciclatge
6.- El cost per a la fabricació de làmpades en una indústria que n’ha fabricat 2000 unitats és de 100.000 €, mentre que fabricar 80 unitats de la mateixa làmpada en un petit taller artesanal ha costat 4800 €. a) Quin és el preu d’una làmpada de fabricació industrial? I al petit taller? b) Si augmenta la producció a la fàbrica, el cost de les làmpades serà igual, més gran o més petit? Raona la resposta. c) Si augmenta la producció al petit taller de làmpades el cost de cada làmpada serà més gran, igual o més petit. 7.- Indica si les següents característiques de sistemes de fabricació pertanyen a una fabricació artesanal o a una fabricació industrial. • • • • • • • •
Grans produccions. Costos baixos del producte acabat. Molta infrastructura per poder fabricar. Produccions petites. Costos de fabricació elevats. Poca infrastructura per poder fabricar. Tractament personalitzat als clients. Feina manual.
Anem al taller Cada vegada està més estès l’envasament dels refrescos en llaunes d’alumini. L’any 1988 es van gastar, només en envasos i embalatges, set milions de tones d’alumini a Europa i trenta milions de tones d’alumini als Estats Units. Si llencem a les escombraries una llauna de refresc estem malbaratant l’energia que ens subministraria mitja llauna del mateix refresc plena de benzina.
Construcció de mòbils i joguines. Material •
Llaunes de refresc, ampolles de plàstic rígid, cartrons, etc...
Eines • • •
Tisores fortes. Pega. Guants.
10
Fabricació i reciclatge
Com fem un mòbil? Tallarem les llaunes de refresc per la part alta, retallarem tapa, intentant deixar la resta igualada. Quan tinguem totes les llaunes tallades podrem donar-li la forma que vulguem, utilitzant les tisores i la nostra imaginació. Un cop obtinguts els models que compondran el mòbil, de la canya traurem els palets per subjectar cada model. Cal buscar un disseny atractiu i, sobre tot, trobar perfectament els centres de gravetat
Imatges per realitzar l’exercici 1
Edat del ferro Edat moderna
Edat de la pedra Edat del bronze
Edat del coure Roda
11