MUSEU ANTROPOLÒGIC I DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL
“TELAR DE GARROT”
CREVILLENT
1
GUIA D'ANÀLISI DE MUSEUS Introducció. I
MUSEU ANTROPOLÒGIC I DE LA INDÚSTRIA DE CREVILLENT. I.1. - Sobre la necessitat de fer d'un museu antropològic i de la indústria a Crevillent. I.2. - Intencions I.3. - Relacions amb altres institucions. I.4. - Què volem mostrar. I.5. - Història de l'edifici que es proposa com a seu de museu. Funció en el context urbà.
II
CRITERIS DE SELECCIÓ DELS OBJECTES SUSCEPTIBLES D'ANAR AL MUSEU II.1. Època preindustrial. II.2. Naixement i procés de la indústria crevillentina II.3. Proposta d'exposicions fixes II.4. Previsió d'exposicions temporals
III
EL MUSEU COM A LECTURA I INTERPRETACIÓ ANTROPOLÒGICA III.1 Característiques dels objectes. III.2 Presentació dels objectes. III.3 Quin és el context que es vol donar? III.4 Ús de plafons amb explicacions històriques, funcionals, culturals dels objectes i escenes.
IV
EL MUSEU COM ACTE DE COMUNICACIÓ IV.1. Qui és l'emissor ?, quins objectius busca? IV.2. Quin codi lingüístic utilitza?, quin tipus de parla concreta?, quin tipus de canals de transmissió? IV.3. Hi ha fil narratiu en l'exposició, en la contextualització dels objectes, en la diacronia de les etapes culturals? IV.4. Utilització de la crítica IV.5. Sala d'usos polivalents
V
VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA DEL MUSEU V.1. Procés cognitiu V.2. Presència del narrador-observador a la narració del museu V.2.1. Qui parla? V.2.2. Tenir cura de no fer judicis de valor. V.3. Els objectes com a valors culturals V.4. Quin tipus de valors culturals es volen transmetre? V.5. Reconeixement dels símbols. V.5.1. valor del símbol V.5.2. eficàcia del símbol V.5.3. conclusions V.6. Valoració i expressió dels ritual al museu. V.7. Conservació i restauració del material etnogràfic.
VI
ENTITATS, EMPRESES, TREBALLADORS. . . QUI NO POT FALTAR.
VII PRESSUPOST
VIII RESUM, CONCLUSIONS
2
Introducció. És important per a mi, explicar quines són les motivacions que em mouen a presentar una proposta com aquesta. La meua formació tècnica1 ha estat sempre amb una part buida. Les preguntes de perquè Crevillent és el que coneixem, i sobretot la curiositat per conèixer les raons històriques de la implantació de la indústria tèxtil de la catifa concretament aquí, m'han motivat sobre manera i si a més, afegim tota la família que ha viscut i la que viu d'aquesta activitat, a les hores ja es tanca el cercle. Amb el pas del temps i conforme em vaig anar adonant de que la història el que fa és obrir interrogants, vaig buscar resposta en altres disciplines com ara, l'antropologia. Carrera que m'ha donat tres coses que jo entenc com a fonamentals: ferramentes d'estudi, visió crítica i un marc d'actuació que és el relativisme cultural. És des d'aquí, i done la meua paraula (si encara te valor) que pose tot el meu afany en un projecte en el que crec i del que vull fer partícip a tota la gent de Crevillent. I també vull dir-ho, no soc ni de lluny el creador. Tothom sap que molta gent, durant molts anys ha ensomniat amb la possibilitat de tenir un museu d'aquestes característiques al poble. Jo sols vull aportar la visió antropològica, que d'altra banda crec sincerament que s'ha de tenir molt en compte. El que vull demanar de manera assenyalada és el que es faci la lectura d'aquesta proposta seguit tots els capítols de la forma en que s'han escrit, ja que si no és així, la seqüència es perd i els arguments poden semblar incoherents, pel motiu de que uns punts serveixen d'argument i responen a qüestions que successivament van sorgint i responent-se.
1 Enginyer tècnic industrial i Màster Oficial en Gestió d'Aigua 3
I- MUSEU ANTROPOLÒGIC I DE LA INDÚSTRIA DE CREVILLENT. I.1. - Sobre la necessitat de fer d'un museu antropològic i de la indústria a Crevillent.
Crevillent, poble conegut internacionalment per la seua indústria catifera, no ha sorgit del no rés en aquest aspecte; ans al contrari, ja que l'hàbitat natural ha condicionat profundament el seu desenvolupament al fer que l'aprofitament dels recursos autòctons duguera històricament a la seua gent cap a la manipulació de les dos matèries primeres més abundants a la zona: l'espart i el cànem. Com tot treball amb certa continuïtat en el temps, el procés d'elaboració va crear una especialització de la ma d'obra i tota una sèrie d'oficis que reflectien l'alt grau de magisteri dels treballadors i treballadores de Crevillent, tot el necessari per a què, una vegada incorporada la comarca al tren de la modernitat, les inversions necessàries per a muntar grans fàbriques tèxtils, tingueren en el nostre poble la millor de les expectatives de negoci, tal i com la nostra història certifica. A l'imaginari col·lectiu n'hi ha infinitat de referències a la tradició catifera, les expressions culturals, religioses, festeres i sobretot el punt de recolzament socio-econòmic des d'on Crevillent es va projectar. El que es planteja amb aquest projecte no és més que la reflexió sobre la necessitat de donar a conèixer a les noves generacions de crevillentins i crevillentines, no ja sols el passat des de la perspectiva històrica, què també, sinó més ahines l'evolució del saber fer al voltant d'una activitat que a la fi, ha estat determinant per a comprendre el que ara som.
I.2. - Intencions
Per filar prim, primerament s'ha de parlar d'intencions purament culturals, ja que és indiscutible el fet de que l'activitat econòmica que ha marcat els últims segles de la nostra vida, ha deixat a les costums, als sabers, als nostres actes; una forma de ser i fer que venim a dir “cultura” i que sense més detall, tots entenem com a nostra. Ací és on entra altra raó important: la identitat. I defugint del xovinisme; propi de qui busca l'exclusivitat com justificació de superioritat. És important tenir en compte que per a vàries generacions2 de crevillentins i crevillentines, l'activitat tèxtil ha estat tota la seua vida, de forma que encara hi ha moltíssima gent que entén què si no s'identifica (conforme passa cada dia més) Crevillent amb la catifa, és com si la seua vida haguera perdut valor al no quedar constància de que 2 És evident que parle aquí de gent treballadora, però també de moltíssima gent emprenedora gràcies a la qual grans i petites empreses han arrelat en Crevillent donant molts llocs de treball. 4
realment ha servit per alguna cosa i què almenys eixa activitat tan important, en la qual ha participat, és per la que es recorda al seu poble i en certa manera a ella. Una altra motivació, no es pot negar que és l'econòmica. En una situació de crisi com l'actual s'ha de tenir en consideració que la creació d'un museu etnogràfic suposa un atractiu més per a un sector tan important com el turístic, sumant-se al reclam cultural del qual són àvids consumidors tant el turisme residencial com el de temporada, i que per desgràcia passa de llarg en no poques ocasions, exceptuant això sí, durant les reconegudes festes de Moros i Cristians i la Setmana Santa.
En eixe sentit és prou important la localització ja que pot servir, com veurem més avant, per crear una ruta de fort potencial econòmic, ja que el negoci no és tant el de cobrar una entrada, sinó el de atraure i guiar al visitant cap als comerços locals. Internacionalment
s'ha
de
potenciar
l'existència d'un museu de la indústria tèxtil de Crevillent ja què, ajudaria a donar millor imatge entre els clients que per tot el
Il·lustració : Una vidriera de la catedral de Chartres
món tenen les nostres marques. Intencions polítiques hi ha, però clarament s'ha de diferenciar de les partidistes ja que l'objectiu que en principi es pretén, no és altre que el de propiciar millores en polítiques de contractació i potenciació de la indústria local, polítiques de reforç cultural i polítiques urbanístiques de millora en certes àrees.
I.3. - Relacions amb altres institucions.
Les pretensions per al futur museu antropològic i de la indústria de Crevillent, s'ha d'emmarcar dins de la complementarietat, i la interacció amb el continum cultural del poble. És per això que altres institucions culturals, socials, religioses, polítiques, educatives, econòmiques. . . de tot tipus a la fi, lluny de veure's desplaçades o menystingudes, veuran com l'existència d'un museu d'aquestes característiques lliga i dona sentit a la comprensió de tots els aspectes, que si bé separats centren l'atenció de forma important, tot junts venen a conformar el que podem estar d'acord en definir com la cultura crevillentina. 5
Actualment existeix a Crevillent quatre museus, dos de gestió municipal, un que gestiona el patronat de Setmana Santa i altre que ho fa la Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d'Assís. Existeix també una col·lecció de pintura municipal que recull obres d'artistes locals, i també “el DespatxLaboratori del metge crevillentí D. Francisco Mas Magro, investigador en hematologia que va arribar inclús a ser proposat candidat a Premi Nobel en l'any 1953. En ella es troba la biblioteca personal de l'autor i gran part dels utensilis de treball (material de laboratori, mobiliari del seu despatx, etc.)”3. Els museus més importants són, per ordre de fundació: 1,- Museu Marià Benlliure, “creat en 1967, es troba al carrer Cor de Jesús nº 6 (actualment tancat per remodelació), l'únic museu dedicat a aquest artista valencià de renom internacional. El museu , del segle XVIII, oferix un marc singular, perquè moltes de les obres són de temàtica religiosa o funerària.”4 2,- El museu arqueològic municipal es troba obert des de la dècada dels 80 a la Casa del Parc Nou, al carrer Vial del Parc s/n. Recull tot un seguit de material trobat a Crevillent que va des del “Paleolític Superior, concretament fa uns 30.000 anys, i des del Calcolític es van succeint, una després d'una altra, passant per l'Edat del Bronze, les Èpoques Ibera i Romana, fins a acabar en l'islam”5. 3,- El Museu de Pintura "Julio Quesada", inaugurat l'any 1999, gràcies a l'obra social realitzada a càrrec de la Cooperativa Elèctrica recull un total de 110 obres d'aquest aquarel·lista internacional, Fill Adoptiu de la Vila. 4,- El museu de la Setmana Santa6 obert el dia 19 de febrer de 2005, està situat junt al temple parroquial Ntra. Sra. de Betlem, al carrer Cor de Jesús nº 4. Recull gran part de “la riquesa de la imatgeria que atresora la Setmana Santa de Crevillent on la quasi totalitat dels passos processionals són obra de prestigiosos artistes de la Comunitat Valenciana, entre els que destaca, per la seua antiguitat Antonio Riudavets (segle XIX) i més recentment Mariano Benlliure, junt amb altres escultors com Carmelo Vicent, Geriqué Chust, Juan García Talens o el seu fill García Yúdez i Fco. Pérez Figueroa entre altres”7.
Com es pot apreciar per les temàtiques exposades a les diferents institucions museístiques, existeix un fil conductor que uneix història, religió i art, totes elles expressions inqüestionables de la cultura d'aquest poble i què sense dubte, es veurien emmarcades en una millor mostra de la realitat si 3 4 5 6 7
Font: pàgina web de l'ajuntament, pestanya de cultura. http://www.crevillent.es/val/inicio.htm Font: pàgina web de l'ajuntament, pestanya de cultura. http://www.crevillent.es/val/inicio.htm Font: pàgina web de l'ajuntament, pestanya de cultura. http://www.crevillent.es/val/inicio.htm http://www.semanasantacrevillent.com/ Font: pàgina web de l'ajuntament, pestanya de cultura. http://www.crevillent.es/val/inicio.htm 6
s'aportara el punt de vista holístic de l'antropologia i el text socioeconòmic que podríem llegir a un museu de la indústria, i que permetria com dic, entendre el context en el qual s'ha desenvolupat el Crevillent modern. El reconeixement de les empreses que han estat claus així com de generacions i generacions de persones que han deixat la seua vida en aquestes feines, garanteix la unanimitat de les institucions, incloent-hi les polítiques ja què, supera a qüestions partidistes pel fet de no caure en manipulacions interessades sinó en mostrar una forma de viure de forma objectiva. I.4. - Què volem mostrar.
Redundant en les explicacions sobre la necessitat de fer un museu antropològic i de la indústria de la catifa de Crevillent, el medi ambient ha jugat un paper molt important, ja que com s'ha argumentat abans, les matèries primeres han estat el factor iniciàtic que han condicionat els treballs i la seua manipulació.
Patrimoni, no sols són les eines amb les que s'ha manipulat una matèria per a transformar-la, en el nostre cas en estores i catifes, sinó també el saber fer. Vull cuidar i molt els adverbis per tal de que quede clar que tot és patrimoni, ni més ni menys. I precisament per això s'ha de cuidar el fet de que a l'hora de mostrar com ha evolucionat la tècnica, paral·lelament s'ha de tenir cura del context en el qual van sorgir els canvis, els coneixements d'empresaris i treballadors locals que han contribuït amb innovacions al llarg del temps. Per donar-li forma a una possible ordenació espacial, podem dividir per temes les possibles zones d'exposició. D'una banda hi ha espais permanents amb cinc temàtiques,
Il·lustració : Telar Jacquard
i una àrea d'exposicions periòdiques. Amb tot, que podem
mostrar: 1. En primer lloc l'edifici pròpiament dit, un lloc emblemàtic del que desprès xarrarem. 2. L'agricultura de regadiu i de secà. 3. Formes primitives de treballar l'espart i el cànem. 4. El calçat artesà a Crevillent. 7
5. L'estora, avantpassat honorable. 6. Utensilis i coneixements previs a la revolució industrial. 7. Les primeres fàbriques, arquitectura industrial. 8. La filatura 9. El tintat 10. El teixit 11. La logística 12. El creixement d'un poble: 1. Els barris de les coves 2. Qui i com va condicionar el creixement del casc urbà 13. Crevillent i la indústria al segle XX 14. Construint el futur 15. Fotos, documentals, xarrades, exposicions. . .
I.5. - Història de l'edifici que es proposa com a seu de museu. Funció en el context urbà.
Hi ha unanimitat en concedir a l'antiga fàbrica d'Augusto Mas, no sols el títol de la més antiga construcció industrial de Crevillent, sinó també la de ser una de les més “boniques”. De cap de les maneres hauríem d'entendre que no hi ha altra que reuneixi condicions per a ser la seu d'un futur museu de la indústria tèxtil de Crevillent; ans al contrari, altres estan excel·lentment situades
i
tenen
una
arquitectura
meravellosa, però l'avantatge de la que propose està com he dit en l'edat i per altra banda en la localització ja que, des de l'ajuntament està a un centenar de metres anant pel carrer Llavador i el seu accés des de la Rambla pel carrer Teixidors li atorga moltes
possibilitats
d'aparcament
i
accessibilitat així com una visibilitat impressionant. L'edifici,
propietat
dels
hereus
fou
Façana a Carrer de la Mare de Déu del Carme, i lateral a C/ Teixidors
inaugurat l'any 1892 , l'arquitecte tot i no ser conegut, possiblement fou català ja que se sap que a eixa època hi havia molts arquitectes del principat treballant per a les indústries d'Elx, amb un estil idèntic. Aquest és un edifici d'estil industrial funcionalista, amb clara semblança amb les 8
construccions catalanes, tot i que segueix les línies que durant mitjans del segle XIX s'estaven imposant a Estats Units i fonamentalment a Chicago, en procés de creixement impressionant. La construcció és de pedra, amb forjats i coberta metàl·liques. Les ampliacions són de mitjans del segle XX i corresponen a estils purament industrials, tal com la majoria de factories existents, sent aquest estil el més adient per a representar la generalitat d'indústries crevillentines.
II.- CRITERIS DE SELECCIÓ DELS OBJECTES SUSCEPTIBLES D'ANAR AL MUSEU II.1. - Època preindustrial.
Entendrem per època preindustrial la que va des de l'antiguitat fins a mitjans del segle XIX, el criteri no correspon amb fet històrics generalment reconeguts com pugui ser la revolució industrial, sinó que és el del “tempo” propi de Crevillent. Marcat per l'arribada de l'electricitat com a força motriu i la implantació del sistema fabril en locals i naus específicament projectades. La fabricació “pre-industrialitzada”, les ferramentes i els sabers propis d'aquesta època són el patrimoni que hem de recollir, catalogar, classificar i mostrar al públic del museu. Les eines del camp, les construccions típiques, els mitjans de transport. Eines per a la fabricació de catifes i estores, llocs de treball, peces originals de l'època. Per qüestions obvies d'antiguitat i tal volta de mancança, tot el material que es pugui recollir hauria de passar a formar part del fons del museu i la seua exposició, si no es desaconsella, deuria de ser permanent. Fugiren d'un fet que es produeix en molts museus etnogràfics i que no és altre que el de que es col·loquen gran quantitat d'objectes, evidentment antics, però que són rèpliques dels que ja existeixen a moltes exposicions i què, fora de context, no aporten res nou. S'ha d'evitar a tota costa l'efecte traster, és a dir, l'acumulació sense sentit.
II.2. - Naixement i procés de la indústria crevillentina
El fet de que a Crevillent es creara la cooperativa elèctrica, demostra l'enorme importància així com el sentiment vers la indústria i el compromís amb la vila, és per això que tots els aparells i mecanismes que s'utilitzaven abans i durant l'aplicació d'aquesta energia, tenen una gran importància didàctica. Fets com la creació d'espais industrials han condicionat el creixement del poble, l'urbanisme i la 9
urbanitat. És a dir, tant l'espai físic com el simbòlic.
II.3. - Proposta d'exposicions fixes
Al punt I.4, ja he fet referència al què volem mostrar. De manera més concisa podem concretar els temes en: 1. Les eines del camp 2. Arquitectura industrial. 3. Ferramentes tèxtils 4. Coneixements tèxtils a Crevillent 5. Perquè som el que som.
II.4. - Previsió d'exposicions temporals
Amb motiu de poder fer més atractiva la visita periòdica al museu, seria convenient habilitar una o dues sales per al muntatge d'exposicions temporals que tinguen com a comú denominador la cultura en general i l'etnologia en particular. De la mateixa manera, interessa tindre un lloc específic per a projeccions de pel·lícules, exposicions fotogràfiques, xarrades i conferències; tot un reguitzell d'activitats que renovarien l'interès dels visitants. No hi ha que oblidar l'activitat didàctica i d'aprenentatge per als nostres xiquets i xiquetes.
III.- EL MUSEU COM A LECTURA I INTERPRETACIÓ ANTROPOLÒGICA III.1Característiques dels objectes
Hui en dia es discuteix el fet d'exposar sols objectes materials als museus. La causa és la introducció de noves tecnologies i l'anomenat món virtual, que aporten un valor afegit, convertintse fins i tot en un “plus” artístic de l'exposició. La valoració ha de venir donada per un estudi rigorós i en profunditat, fet (en el millor dels escenaris possibles) per un equip multidisciplinar i sota la direcció d'un antropòleg o antropòloga que avali i argumenti el seu interès. El camí, una vegada comença la travessia és el que anirà aportant opinions dels participants, 10
convertint així el procés en dinàmic i interactiu.
III.2Presentació dels objectes.
Funció principal del museu és la de contextualitzar els objectes dins d'un marc molt concret. D'una banda les funcions a la vida quotidiana i d'altra, la part on encaixa en la memòria col·lectiva, és a dir: si volem ensenyar entre altres coses, com es feien les catifes abans de l'arribada de la indústria i quines van ser les màquines i els coneixements bàsics que van permetre una “evolució” tecnològica posterior; hem d'apuntar dins del “continuum” d'aquesta societat en concret, de quina manera va afectar un cas particular en un altre moment donat de la història, igual que hem d'anotar -per una millor comprensió de l'observador- quins factors previs han fet possible allò que està observant.
III.3Quin és el context que es vol donar?
Les pretensions són les de fer un museu que mostre quin ús s'ha fet dels coneixements, amb la qual cosa arribarem a tindre una perspectiva de l'objecte com a suma de sabers. La simbologia dels productes elaborats, de les manifestacions festives, religioses, ideològiques. . . la cultura en definitiva preposicional (. . .de, des de, en, entre, per a, per, segons. . .)
III.4Ús de plafons amb explicacions històriques, funcionals, culturals dels objectes i escenes
La forma de transmetre la informació a la persona visitant serà de diverses maneres: cada objecte haurà de tenir un plafó amb les explicacions funcionals, a la sala o si més no, al conjunt que forme una unitat conceptual o explicativa, les explicacions més generals seran de tipus històric i serviran per a intentar de mostrar el caràcter cultural. L'ús de tecnologia bluetooth amb els mòbils dels visitants, permetrà (prèvia acceptació de l'usuari del mòbil) la descàrrega de informació escrita o parlada en distints idiomes. L'ús dels MP3 i MP4, així com qualsevol tecnologia que permeta oferir informació gravada; serà una manera en contínua evolució i perfeccionament. Pantalles tàctils amb solucions a qualsevol tipus de requeriment i, per suposat, l'atenció personalitzada que es requereixi.
11
IV. EL MUSEU COM A ACTE DE COMUNICACIÓ
IV.1. - Qui és l'emissor ? , quins objectius busca?
La institució que estime més adient per a fer-se càrrec de la gestió i muntatge del museu seria en principi, l'Ajuntament de Crevillent, tot i tenint en consideració les aportacions privades i molt especialment les provinents de les empreses catiferes així com els coneixements dels treballadors i les treballadores. Hem de fugir de polititzacions, així com la utilització del museu com a reivindicador d'uns agents econòmics sobre altres. L'objectiu fonamental que es pretén és el de recollir en un espai adient, la història, els sabers, les ferramentes i els productes d'una indústria que ens a marcat com a poble i que fins ara, no te un lloc on les generacions que han viscut èpoques passades i les que viuran el futur, troben el nexe d'unió, la continuïtat de passat, present i futur en una cultura comú.
IV.2.- Quin codi lingüístic utilitza?, quin tipus de parla concreta?, quin tipus de canals de transmissió?
Els idiomes que s'han d'utilitzar són, en primer lloc el valencià, i no per prioritzar, sinó pel fet de que forma part del missatge antropològic. És a dir, les coses són quan es nomenen, i és en aqueix sentit que la forma en que s'han nomenat és fonamental, per això s'ha de ser rigorós en l'ús del llenguatge específicament “crevillentí” normativitzat en el valencià, però amb la fonètica i les connotacions pròpies. La llengua forma part de tots els àmbits antropològics del museu, serveix per fer l'anàlisi simbòlic, social, de poder, econòmic i sobretot d'identitat. No podem oblidar que la parla local va servir per a crear l'imaginari que ens ha arribat, i traduir els noms significaria descontextualitzar el missatge i per tant, canviar-lo. Estaríem parlant d'altra cosa si parlàrem d'altra manera. Les explicacions i aclariments s'han de fer obligatòriament i com a mínim en castellà i en anglès, però seria molt interessant que estiguessin també en francès, degut a la nostra relació amb els pobles agermanats del país veí. I també en àrab, pel mateix motiu que abans i a més, pel fet històric crevillentí i la molta relació actual amb gent immigrada que veuria en aquest gest un apropament sincer.
12
Per a les explicacions, es pot utilitzar la tecnologia mòbil mitjançant “Bluetooth”, seria tan senzill com fet us d'un programa que s'instal·le als mòbils del visitants que ho accepten i que aniria transmetent la informació concreta del lloc on es trobe mitjançant aquesta tecnologia. La progressiva incorporació d'aquestes tecnologies acabaria estalviant molt recursos i el fet de no posar massa text, deixaria la vista més neta i enfocada cap al context. L'ús de plafons amb text i dibuixos explicatius seria la manera més generalitzada a tota l'exposició, també es podria fer ús de gravadores amb explicacions en distints idiomes, de forma que a cada número de situació li correspongués un número a la gravació. En definitiva, es tracta de tenir la tecnologia més adient a cada cas concret, partint de la base de que ha de ser una forma senzilla i còmoda per a l'usuari, així com fàcilment actualitzable pel museu.
IV.3. - Hi ha fil narratiu en l'exposició, en la contextualització dels objectes, en la diacronia de les etapes culturals?
El fil narratiu de l'exposició ve reflectit al següent esquema:
Accés al museu
Antecedents històrics
Arquitectura industrial
Medi ambient i agricultura
Les eines del camp
Coneixements tèxtils
Ferramentes tèxtils
a Crevillent Zona d'exposicions temporals
Perquè som el que som
EIXIDA
13
Hem comentat ja al punt I.4 el que volem mostrar. Ara, cal tenir en compte que tot i ser la catifa l'element centrador, ni de bon tros és el centre. És a dir, que cal contextualitzar en el esdevenir històric de Crevillent el d'on, el quan i el perquè i sobre tot el com. Tot el seguit d'esdeveniments històrics que han fet que Crevillent sigui el que és, es pot interpretar des de dues posicions aparentment contraposades, a entendre: que la catifa a fet a Crevillent o què Crevillent a fet a la “catifa”.
Aquest aparent galimaties no és tal, sols s'ha d'entendre que ambdues visions són
complementàries ja que òbviament la relació entre producte i productor és sembre de simbiosi i influència absolutament inseparable. Aquest és el motiu pel qual per a mantenir, no ja la el record d'un fer i saber, sinó el futur de la mateixa indústria tèxtil crevillentina; és absolutament imprescindible per a la pervivència de la memòria que l'imaginari del que som, vulguem o no, es mantingui en una mena de ritual de renaixement que seria la visita a la tomba del passat que en certa manera és un museu, però amb un contundent missatge de futur que vindria a ser, aquest museu.
IV.4. - Utilització de la crítica. Quan s'obri al públic un museu, és relativament fàcil que tothom faci crítiques que acabin constituint un llast, per això és important que puguem sondejar mitjançant enquestes als visitants, als funcionaris del museu, als habitants, als responsables polítics, culturals, econòmics, socials, religiosos. Que interessa conèixer:
1.Saber si la gent distingeix els missatges temàtics. És a dir, què entén la gent i què volíem dir des del museu. 2.Saber quins són els elements que actuen fent interferències 3.Què significa per a la gent el museu? Quines funcions exerceix?
IV.5. - Sala d'usos polivalents
La preparació d'una sala per a poder fer conferències, classes a grups de col·legis i instituts, projeccions de pel·lícules o fins i tot actes aliens al propi objecte del museu però que puguin en un moment donat aportar una font d'ingressos extra; s'ha de fer com a complement de les instal·lacions. La funció divulgadora i educativa del museu no s'ha de perdre de vista, com a objectiu fonamental que és.
14
V. - VALORACIÓ ANTROPOLÒGICA DEL MUSEU V.1. - Procés cognitiu
Existeixen dos processos cognitius bàsics, d'una banda el “mític” i d'altra el “racional”. Per l'interès pràctic, ens centrarem a explicar el primer. Mitjançant el procés cognitiu mític adquirim coneixement a través del llenguatge de les imatges, de forma que conforme anem pujant en l'escala, i seguint un darrere d'altre els escalons. Avancem en el coneixement. El primer escaló és el llenguatge dels objectes. Les coses són signes i com que els objectes són verificables mitjançant els sentits; per a l'antropologia, les coses són signes heurístics (per a buscar) i com a tals s'han de valorar. El segon escaló són els noms. Ja que donar noms és donar l'existència, i mitjançant els noms podem classificar, donar ordre. Els noms expressen funcions. símbol
Coneixement mitjançant el llenguatge de les imatges
narració/relat metàfora
metonímia comparació Noms llenguatge dels objectes
El tercer és la comparació ja que coneixem per allò que ja hem conegut, utilitzant la comparació d'identitat, per contraste, per analogia. . . tanmateix hem d'estar atents a corregir les comparacions per no caure en l'etno o ego (centrisme). Hem de tenir en compte que la cultura ho impregna tot, però les interaccions de totes les coses també fa que la cultura canvie. El quart escaló és la metonímia, és a dir: crear o caure en els estereotips, prendre la part pel tot. I segons com s'utilitzi és una eina molt potent per a, partint d'un sol indici, arribar a la totalitat. Seguim amb la metàfora, que és la translació del sentit. Transsforma el signe en símbol, crea. . . fa quelcom nou. 15
El sext escaló és la narració/relat. Com que totes les accions de les persones s'escenifiquen en rituals, sense narració i relat, no hi ha antropologia. La narració penja de dos fils: l'espai i el temps. Finalment tenim al setè escaló el símbol, que és la representació perceptible d'una realitat (el signe,composat de significant, és el que percebem amb els sentits, i del significat que és la idea que produeix al nostre cervell) amb trets associats per una convenció socialment acceptada.
V.2.- Presència del narrador-observador a la narració del museu:
V.2.1.Qui parla?
És important saber qui i des d'on es parla, és a dir: qui fa el muntatge del museu és com el que escriu un llibre i pot, en el text, estar present o no. Però el que no pot és, no adonar-se de quina és la realitat que està reflectint. Per això és important dotar-se de ferramentes de control abans i durant la posta en marxa del museu, qüestionar continuament quines són les característiques culturals, metodològiques, els modes d'apropar-se al fet observat, des d'on observa i quins filtres mentals i culturals està utilitzant. "El mejor modo de situarse en la llamada "neutralidad científica", de huir de la manipulación y de la interpretación sesgada, es declarar sus sesgos, sus posiciones y sus métodos" (J. Caro Baroja).
V.2.2.Tenir cura de no fer judicis de valor.
És relativament fàcil que un museu acabi sent un instrument de propaganda. Caure en l'etnocentrisme o bé pretendre fer del museu un pur element turístic, pot tenir com a conseqüència la polarització de la societat en la visió que tingui del museu, amb la conseqüent pèrdua de funció. En el museu, s'ha de mostrar la realitat des de la perspectiva antropològica, és a dir, amb el relativisme cultural com a principal fonament i amb la visió holística. Subordinada a la museografia, la investigació etnològica s'orienta cap a l'estudi descriptiu i comparatiu dels elements materials de les cultures8. En paraules de Marvin Harris: “(...) la antropología se opone al punto de vista de los que creen ser los únicos representantes del género humano, estar en el pináculo del progreso o haber sido elegidos por Dios o la historia para moldear el mundo a su imagen y semejanza.9”
8 N.Dias, Akal 515 9 Introducción a la antropología general, pág. 22. 16
V.3. - Els objectes com a valors culturals.
Els objectes són “culturitzats” en el moment en que se'ls mira com a tals. Gran quantitat de coses han passat de tenir una consideració de “trasto” a valorar-se com a “objecte”. De fet, tot aquest procés és comú i coincideix en el fet de que la mirada de “l'altre” és la que transforma la percepció del que conviu quotidianament amb ell. Serà normal que durant el procés de selecció i la recerca de material, les persones que posseeixen algun material susceptible de pertànyer al museu, sobrevaloren el que tenen, no tant com a objecte d'interès, sinó com a objecte de valor econòmic. Cal analitzar la possible evolució en la consideració dels objectes com a valors culturals.
V.4. - Quin tipus de valors culturals es volen transmetre.
En tant que museu etnogràfic “a la francesa”, l'orientació és cap a l'estudi descriptiu i comparatiu dels elements materials de la cultura crevillentina. Els valors culturals, en tant que intangibles, es poden trobar en l'atmosfera i impregnant tots i cadascuns dels objectes que han format part tant en el passat com en l'actualitat, de la vida quotidiana d'una comunitat. Això vol dir què, amb la mostra material i dels sabers, la transmissió de valors va implícita. Tenim que tenir resposta també per a una pregunta important com és: quin tipus d'identitat crea o pretén crear el museu?. I davant d'aquesta qüestió, cal assenyalar que des del punt de vista dels actors d'una cultura, el fet de vincular un saber a una comunitat, a una llengua i a un territori, posa de manifest els punts de connexió identitat, o bé reforçant-la o creant-la. Però sempre transformantla. També ens hem de preguntar per quins elements es distingeixen al museu com a acte de construcció social, cultural. És a dir: la paraula crea. I és per això que s'ha ve vigilar el llenguatge a utilitzar al museu, per exemple amb termes que impliquen una valoració de gènere o de reflectir quins han estat els processos laborals. S'ha de contribuir a
l'interculturalitat o a la multiculturalitat, al diàleg entre cultures i no a la
separació.
17
V.5.- Reconeixement dels símbols10
V.5.1.Valor del símbol
Valor del símbol (des de la perspectiva dels seus actuants culturals, no de l'observador) Es tracta d'una perspectiva emic. Hem d'observar i distingir els signes de valoració que apareixen en el text o observació pels actuants d'eixa cultura, són: els judicis de valor que donen els observats sobre els seus fets i accions. La pregunta clau és quin valor té eixe signe per la significació que li donen els actuants d'eixa cultura, acció o ritual?
V.5.1.Eficàcia del símbol
Eficàcia del símbol (també des de la perspectiva emic) L'eficàcia és l'efecte que el símbol posseïx en eixa cultura de construir la realitat, per exemple, d'alçar o reforçar vincles de cohesió del grup. Cal mirar a veure si produïx canvis socials, econòmics. La pregunta és quina eficàcia concedeixen els actuants d'eixa cultura en la jerarquització social per exemple, en la cohesió social, en els sistemes econòmics de producció, etc.?
V.5.2.Conclusions
Quin tipus organització social hi ha en eixa societat, i en concret, quina escala de valors i motivacions de conducta té eixa determinada societat que usa i concedeix eixa virtut a eixos determinats símbols.
V.6.- Valoració i expressió dels ritual al museu.
Una de les funcions més importants d'un museu antropològic és, la mostra dels sabers, ja que com he indicat al principi, “patrimoni, no sols són les coses materials”. Una de les manifestacions més riques de la cultura és el ritual, que en paraules del professor Ardanaz, es proposa; cumplir una tarea y producir un efecto representando ciertas prácticas para capturar el pensamiento, llevado así a "creer" , más que analizar su sentido. I és aquí on hem posar èmfasi, analitzar el sentit i les formes. Els rituals exigeixen de l'articulació 10 Santiago Fernández Ardanaz 18
prou elaborada d'actes, de paraules i de representacions de moltes persones al llarg de prou generacions. Per a conèixer i desentranyar la complexitat hem d'utilitzar les eines que l'antropologia ens dona i fer una remuntada als orígens de l'elaboració dels rituals. L'anàlisi dels rituals de pas, de separació, d'agregació. . . són fonamentals per entendre com actua una societat. El fet de que un context socio-econòmic tinga uns rituals determinats i que a més, aquest rituals marquen fins i tot la vida espiritual, no és fruit d'una casualitat ni es pot generalitzar. És en el seu anàlisi on trobem la veritable particularitat d'un poble, perquè és el ritual un acte de comunicació, amb una funció d'entrada i/o eixida social, d'investidura, de reconeixement i valoració social; com segell d'aliança o refús, com mecanisme de solidaritat i cohesió social. V.7. Conservació i restauració del material etnogràfic11.
Els objectes es deterioren a conseqüència d'un emmagatzemament incorrecte, per la manipulació, l'exposició i per estar a un ambient inadequat per excés d'humitat, sequedat, temperatura, llum, insectes, elements químics. . . Dotar d'un laboratori i una àrea de restauració juntament amb el personal adequat és fonamental si es vol que les necessitats de cuidats i protecció del patrimoni estiguen cobertes i evitar així el seu deteriorament i destrucció. Com que els objectes etnogràfics solen ser d'ús quotidià dels diferents grups culturals d'on procedeixen, normalment no estan fets amb materials nobles, per al qual cosa molta gent els menysprea deixant-los a la categoria de “curiositats”, sent aquesta la causa de que se'ls menystinguera respecte de les antiguitats o els objectes artístics. Aquest tipus d'objectes abasteixen, per la seua pròpia natura, pràcticament totes les matèries treballades per l'home, donant-se el cas de que els diferents materials amb els que puga estar fet un objecte, requereixi distintes condicions mediambientals per a la seua presentació. Augmentant així la complexitat i les dificultats per a una bona conservació. Hem de tenir en compte que els materials quan s'adquireixen, poden presentar un deteriorament més o menys important degut a l'ús en el seu context cultural d'origen. També s'ha de tenir en compte que si els objectes adquirits simplement s'emmagatzemen sense les condicions adequades, el deteriorament serà una sorpresa desagradable quan es vulga exposar al museu. En l'actualitat, els criteris que es segueixen per a la conservació i/o restauració dels objectes etnogràfics són els mateixos que els establerts per al conjunt dels bens materials, qualsevol que sigui la seua naturalesa.
11 Museo nacinal de etnografia, Inmaculada Ruíz-Jimenez. 19
Aquest criteris són, de forma resumida: Aturar els processos de deteriorament, estabilitzant els materials i consolidant els objectes fràgils per a evitar llur destrucció. Aplicar el menor número possible d'intervencions, ja que el més innocu dels tractaments implica, en major o menor mesura, un risc per als objectes. Quan la intervenció és inevitable, el tractament aplicat ha de ser sempre reversible, i totes les intervencions s'han de documentar de forma exhaustiva. De cap de les maneres és acceptable la modificació o alteració de l'estructura i materials dels objectes, ja sigui per criteris estètics o d'altre caire. Això suposaria falsejar, de forma innecessària, la informació que aquests poden transmetre. Està especialment contraindicat la utilització de “receptes” en el tractament del material etnogràfic. És prec´si prestar una atenció individualitzada a cada objecte, determinant la problemàtica concreta per tal d'establir la correcta intervenció, així com determinar les tècniques de conservació més adients. Protegir els objectes de qualsevol agressió destructora, real o potencial, utilitzant tots els recursos tècnics i científics disponibles. Per la qual cosa s'han de seguir els criteris internacionals en matèria de conservació i restauració de bens cultural, contant amb els següents medis: 1. Instal·lacions adequades, és a dir, disposar d'una infraestructura museogràfica adaptada per evitar els perills ambientals i també els ricos de incendis, inundacions, vandalisme. . . 2. personal especialitzat, conservadors, restauradors, investigadors itècnics en materials etnogràfics, amb els coneixements científics i tècnics que garantisquen l'adequada conservació dels bens que custodien. 3. Recursos econòmics, que han de ser prou com per a que el museu complisca la tasca social que li és pròpia i especialment la tasca conservadora del patrimoni cultural.
VI. TREBALLADORS, ENTITATS, EMPRESES. . . QUI NO POT FALTAR.
La presència de la indústria de la catifa ha donat vida a Crevillent, i any rere any s'ha vist com política, religiosa, social, econòmica i culturalment, s'ha efectuat una retroalimentació de tots el factors, amb petits matisos, però que ha esdevingut en un ritual de renovació interioritzat per tot el poble. La implicació i la representació ha de ser total. La indústria tèxtil és un fet total, i és inconcebible que els actors socials no apareguen o no se'ls consulte en aquesta tasca tan important. 20
VI. PRESSUPOST
Les xifres que a continuació s'exposen són una aproximació, pot ser massa burda, del cost d'inversió inicial així com del de manteniment. Conscient de les limitacions, no vull deixar passar l'oportunitat de manifestar-ho ni tampoc la d'evidenciar que es tracta d'un projecte que necessita de molts diners, però això, de cap de les maneres vol dir que sigui car. La qualificació l'han de fer altres.
Unt.
Concepte
Parcial €
1
Compra de la nau
?
3
Projecte tècnic de restauració d'obra, instal·lacions, obertura i indústria.
100.000
2
5000 m de superfície a restaurar
3.000.000
1
Material per a l'exposició, prestatgeries, vitrines, faristols, monitors
300.000
1
instal·lació elèctrica i informàtica
100.000
1
Compra d'objectes, desplaçaments, costos de grues i personal
100.000
DESPESA INICIAL, TOTAL ESTIMAT 3.600.000 + ? Despeses fixes anuals 12
Mesos d'electricitat, aigua. . .
9.000
3
Sous i seguretat social del personal auxiliar i de neteja
72.000
2
Sous i seguretat social del personal tècnic: llicenciat/ada antropologia, diplomat/ada restauració, diplomat/ada turisme, enginyer tècnic industrial,
60.000
1
Consumibles de neteja i manteniment
3.000
2
Despeses per transport i muntatge d'exposicions temporals
6.000
Propaganda i publicitat
3.000 TOTAL ESTIMAT
-153.000
Possibles ingressos anuals. Entrades
52.000
Lloguers
6.000
Subvencions entitats privades (bancs, caixes, empreses. . .)
30.000
Subvenció d'Ajuntament, diputació. . .
65.000 TOTAL ESTIMAT
21
153.000
VII. RESUM, CONCLUSIONS.
Crevillent és un poble amb interacció contínua amb la indústria tèxtil, sent conegut a reu del món per la seua activitat catifera i pel saber fer de la seua gent. El procés d'elaboració va crear una especialització de la ma d'obra i tota una sèrie d'oficis que reflectien l'alt grau de magisteri dels treballadors i treballadores de Crevillent, tot el necessari per a muntar grans fàbriques tèxtils. A l'imaginari col·lectiu n'hi ha infinitat de referències a la tradició catifera, les expressions culturals, religioses, festeres i sobretot el punt de recolzament socio-econòmic des d'on Crevillent es va projectar. El que es planteja amb aquest projecte és mostrar l'evolució del saber fer al voltant d'una activitat que a la fi, ha estat determinant per a comprendre el que ara som. Les intencions són purament culturals, j molta gent que entén què si no s'identifica (conforme passa cada dia més) Crevillent amb la catifa, és com si la seua vida haguera perdut valor al no quedar constància. Una altra motivació, no es pot negar que és l'econòmica. En una situació de crisi com l'actual s'ha de tenir en consideració que la creació d'un museu etnogràfic suposa un atractiu més per a un sector tan important com el turístic, Internacionalment s'ha de potenciar l'existència d'un museu de la indústria tèxtil de Crevillent ja què, ajudaria a donar millor imatge entre els clients que per tot el món tenen les nostres marques. Relacions amb altres institucions. les temàtiques exposades a les diferents institucions museístiques, existeix un fil conductor que uneix història, religió i art, totes elles expressions inqüestionables de la cultura d'aquest poble i què sense dubte, es veurien emmarcades en una millor mostra de la realitat si s'aportara el punt de vista holístic de l'antropologia i el text socioeconòmic que podríem llegir a un museu de la indústria, i que permetria com dic, entendre el context en el qual s'ha desenvolupat el Crevillent modern. La necessitat de creació d'un museu etnogràfic ve donada per la voluntat de mantenir la memòria i els arrels del que ha marcat de forma molt important la cultura d'aquest poble. Existeix la possibilitat d'usar la més antiga de les edificacions, l'antiga fàbrica d'Augusto Mas, situada en una zona immillorable en quan a accés i també en quan a situació cèntrica en el casc urbà. Quin tipus de museu es pretén? Atenent als fons, poden classificar-se com a museus: de belles arts, arquològics, d'art contemporani, d'arts decoratives, de ciència i tecnologia, de ciències naturals i història natural, d'etnografia i antropologia, i finalment d'història. El que es proposa ací és un d'etnografia i antropologia, amb un fort component del que vindria a ser un museu de ciència i tecnologia. Tot i que utilitzant la terminologia de l'ICOM12 hauríem de parlar d'un museu d'etnografia; la proposta que faig de 12 Segons ICOM (International Council Of Museums) la llista es pot reduir a quatre tipologies: art, història, etnografia 22
denominació de museu d'antropologia i de la indústria, respon a l'ús del reforçament conceptual que al meu entendre parteix de la dicotomia “antropologia i indústria” i què tot plegat, es reconverteix mitjançant la fusió de conceptes en un de nou, una resignificació que de fet, crec que és la més adient. La tasca d'investigació ha de ser interdisciplinar, però sota una perspectiva antropològica que és la que s'ha de prioritzar ja que garanteix l'anàlisi holístic, tan necessari i ineludible.
i ciència “ http://www.icom-ce.org/” 23