Turó. Gener 2011 by Javier Montañés

REVISTA Nº 18 GENER 2011

Tot començant amb 40 anys ■

Orígens i història de Turó

Per entendre el present, sovint hem de mirar el passat

■

Les famílies a Turó són protagonistes

Des dels inicis Turó ha estat una escola de famílies

■

Innovació educativa

Formació, avaluació, trilingüisme…

INSTITUCIÓ IINSTITUCIÓ IN NSSTTIT ITUC UCIÓ UCIÓ IÓ FAMILIAR FAMILIAR FA AM MILLIA IAR D'EDUCACIÓ D'EDUCACIÓ D'EDUC D' EDU ED UC CA ACCIÓ CIÓ IÓ

EQUIP DE REDACCIÓ

REVISTA, GENER 2011

Equip redacció Josep Mª Bru Carles Guarinos Maquetació i disseny

Dept. Imatge Institucional

Impressió

Gràﬁques Arrels

Col·laboradors Leopoldo Abadía Agustín Bacigaluppo Joan Enric Bonastre Joan Gallostra Carles Guarinos Albert Domingo Joan Domingo Mn.Alex Espinós Magí Feixa Gerard Fuster Carles Herruz Juan Jordana Gerardo Meneses Jorge Sebastián Jordi Semis Publicitat

Ana Castellà

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

Editorial 40 ANIVERSARI

SUMARI 7

ORÍGENS I HISTÒRIA DE TURÓ

15 40È ANIVERSARI

a celebració del 40 aniversari del col·legi ens marca la portada i un bon número de pàgines d’aquesta revista. El passat 1 d’octubre estrenàvem els actes que tindran lloc aquest curs i que, més que una mirada nostàlgica enrere, han de suposar una mirada esperançada cap al futur. Un cop més, amb la mateixa il·lusió dels inicis.

25 PARES Jornada de portes obertes Convivència 1PRIM Festa de Nadal 45 ALUMNES Institució 2.0 Librusión Programa Up! Laboratori Xarxes socials 69 ANTICS ALUMNES 75 IMATGES D'UN CURS

Hi ha quelcom màgic en aquest número: no sentim el mateix escoltant un “trentanou” que un “quaranta” quan preguntem a algú l’edat. Nosaltres aquest curs tenim el 40 molt present. És el nostre 40. El dels que van començar i el dels que ara fem Turó, els dels alumnes i el dels (molts) antics alumnes. És un 40 de feina feta i de projectes de futur. És un 40 rodó, madur i, alhora jove i amb desitjos de continuar sumant-ne molts més. Hi ha xifres que són com un replà d’escala: has arribat allà i et veus convidat a agafar una mica d’aire, contemplar el que has pujar i comprovar el que et queda. Aquest curs ens aturem per celebrar aquest aniversari. Mirem enrere per veure el camí fet i donar (quaranta) mil gràcies. I mirem endavant perquè acabem de començar i encara hi ha molts somnis per quedar-nos curts. Gerardo Meneses Director

Ctra. de Reus, s/n 43120 CONSTANTÍ (Tarragona) Tel. 977 52 05 11 turo@institucio.org http://www.institucio.org/turo

AIRINA LES ALZINES ARABELL AURA LAINSTITUCIÓ FARGA TURÓ MESTRALD'EDUCACIÓ MONTCLAR TERRAFERMA LA VALL E.I. LA FARGA FAMILIAR

Turó 1970 Fotograﬁa de prom oció al costat de la imatge de la Mare de Déu

SO Ediﬁci E

– BAT

L’esport: present des dels inicis a Turó

Història A mitjan anys 60, diverses famílies van voler oferir una resposta positiva a les inquietuds seves i d’altres famílies que plantejava l’educació d’aquell moment a Catalunya i ho van fer exercint un dret fonamental de la persona –de la família– educar els ﬁlls d’acord amb les pròpies idees i conviccions, d’acord amb els principis resumits a la missió d’Institució Familiar d’Educació. Aquest primer grup de pares i mares es van anar reunint amb amics i coneguts per ex-

posar-los el seu projecte. D’aquesta manera, s’hi anaven incorporant noves famílies. L’octubre de 1969 es va inaugurar el primer col·legi, La Farga a Sant Cugat del Vallès. Alhora, es van anar creant a altres ciutats de Catalunya grups promotors de famílies que sintonitzaven amb el projecte educatiu d’Institució i volien també per als seus ﬁlls aquest tipus d’ensenyament. Així, van sorgir Turó (1970) i Aura (1971) a Tarragona, La Vall (1972) a Bellaterra. L’any 1973 van obrir les portes Mestral i Montclar a Igualada i

Fotograﬁa de promoció davant l’ediﬁci de Primària

QUATRE

el 1976 ho va fer Les Alzines a Girona. Més endavant es va incorporar a Institució el col·legi Airina (1989) de Terrassa. L’any 2000 va ser inaugurada l’Escola Infantil La Farga i es van incorporar al projecte d’Institució dos col·legis promoguts a Lleida per pares d’alumnes: Terraferma i Arabell. Finalment al 2009 Aixa i Llaüt, dos col· legis recentment creats a Mallorca, van entrar a formar part d’Institució.

Turó es va construir l'any 1969 per iniciativa d'un grup de famílies amb la ﬁnalitat de promoure i gestionar col·legis arreu de Catalunya que oferissin un model educatiu de qualitat, on es valorés les persones per damunt de tot. Els col·legis van ser promoguts per les famílies, perquè es partia del principi que és la família qui genuïnament educa.

Darrera pedra col·legi La Farga, primer col·legi d’Institució Familiar d'Educació

Primeres cloendes de Batxillerat

Inauguració del curs 1970

CINC

40è aniversari

ORÍGENS I HISTÒRIA DE TURÓ Per entendre el present, sovint hem de mirar el passat. Hem volgut fer un repàs a la història de Turó, des dels seus inicis, amb aportacions claus. D’aquesta manera entendre’m millor la missió i els valors d’aquest col·legi. INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

VUIT

TURÓ: AHIR, AVUI, DEMÀ

FELICITATS!

uró va néixer el 1970. Com va passar amb tots els col·legis d’Institució Familiar d’Educació, la iniciativa la van tenir un grup de famílies que volien un col·legi per als seus ﬁlls i que, amb una clara i generosa visió de futur, pensaven també en el bé que podria fer al llarg dels anys en moltes altres famílies. Començaven així una tasca educativa amb il·lusió i professionalitat, amb optimisme i feina ben feta. Després d’aquests 40 anys, podem constatar que aquest somni inicial s’ha fet realitat, i que per les aules de Turó han passat ja una gran quantitat d’alumnes que

s’han beneﬁciat, juntament amb les seves famílies, de l’esforç i de la generositat de pares, professors i personal de serveis que han treballat i recolzat a Turó durant aquest intensos anys. Han anat gastant la seva vida, dia a dia, sense fer-se notar, per fer dels seus alumnes, homes que deixin la seva empremta cristiana a la societat, tot fent-la una mica millor; homes de criteri que amb professionalitat siguin capaços de donar pels altres el millor de sí mateixos; homes que sàpiguen conviure i respectar la llibertat de tothom. En deﬁnitiva, homes amb un profund esperit de servei.

Quaranta anys que han deixat molta feina feta, i ara és hora d’agrair-ho a tots, des dels primers membres del Grup Promotor, ﬁns als que han anat passant pel Col·legi, i els que ara mateix l’estan fent. Aquest aniversari anuncia un futur renovat, ple de projectes i il·lusions, una etapa de maduresa, mantenint sempre l’afany de servei a la nostra societat, oberts a tothom i amb l’esperit de col·laboració que ens caracteritza. Joan Gallostra Isern President Institució Familiar d’Educació

TURÓ Ctra. de Reus, s/n 43120 CONSTANTÍ (Tarragona) Tel. 977 52 05 11 turo@institucio.org http://www.institucio.org/turo

NOU

ara que fa quaranta anysâ&#x20AC;Ś

DEU

Et veus tu… d’un Big-Bang auto-creant-se sols un simple i casual ﬂuix cromosòmic —impuls inanimat de la natura— embogit entre els éssers de l’entorn ?

ELS MEUS PERQUÈS Quant de temps de preguntar-nos tu i jo mirant a l’univers… Quantes preguntes! Si em miro jo per dins i sols sóc jo i observo els pelegrins del senderó i veig les seves ànimes en lluita i mig esmaperduts: Potser es pregunten.

Si de l’embogiment tu te n’adones. i sents que et vas quedant embadalit. Si entreveus que potser siguis camí d’una gran realitat que et sobrepassa, o d’un somni, on sembla hi tens destí dins de regolfs de vent i maregassa.

I això em pregunto jo. Per què preguntes? Per què no ens és tot clar des del principi. Per què un caminar cec amb boira espessa. Preguntes… més preguntes i silencis: maroma del sí-no… sobre l’abisme. *

Si veus que entre la llum et neix la nit. Si dins la foscor entreveus clarianes. És clar que et sents capaç d’enraonar-te… és cert que te n’adones que ets aquí.

Per què no Ets transparent, jo m’ho pregunto. Per què, en el camí tot són retombs. Per què el no veure-hi clar és tan amarg. Per què sempre amb boirina a l’horitzó. Per què no em respon clar el silenci sord? Ja sé que l’estimar busca silencis i que aprendre a estimar és camí llarg. Cerco per tot, encara que no Et vegi. Sí que em sento sol, però no Em deixis en eix cercar per tot que és la Esperança. *

Llavors, si ets conscient que te n’adones i ets capaç d’endinsar-te i veure’t nu —i et sents “u”, entre el bullir de coses— no et veus molt obligat a anar sent tu ? Ser tu, és atrapar el temps amb les mans per fer dels temps del temps Eternitat . Joan Domingo Saigí Pare del Grup Promotor

ONZE

ABANS DELS INICIS

QUATRE DÈCADES

Turó, una iniciativa de pares i mares de família Una història marcada per una iniciativa familiar. Turó compleix 40 anys oferint servei educacional i de formació per a la societat. Durant els quaranta anys hi ha hagut una sèrie de canvis i cicles al col·legi, tots ells proﬁtosos per l’esdevenir de Turó. Recordar els inicis sempre és bonic, i encara més quan es comprova que la feina s’ha fet de manera excel·lent. És per aquest motiu que us deixem amb unes reﬂexions que esperem que us facin reviure tots aquests anys.

L’

any 1965, havent tingut notícies de la creació a Madrid d’uns col·legis promoguts per pares de família, en què es donava una adequada formació humana-espiritual, Joan Domingo i la seva esposa Montse, van visitar-los per conèixer la iniciativa de primera mà, amb la il·lusió de crear-ne un a la zona de Tarragona-Reus. Van anar madurant la idea, tot transmetent la inquietud en el seu entorn. L’any 1968, amb l’arribada a Tarragona de Josep Minguella, amb la seva nombrosa família, amb motivacions semblants, es donà l’arrencada deﬁnitiva al projecte Turó.

Començaren a reunir-se amb altres pares de família de Reus i Tarragona, motivant-los en la idea de posar en marxa una escola per als seus ﬁlls que impartís una educació de qualitat, basada en l’antropologia cristiana, amb un estil innovador on els alumnes se’ls coneixeria pel seu nom propi i on cada noi tindria l’ajuda d’un professor-preceptor que estaria per ell i en permanent contacte amb els seus pares. També volien que fos una escola assequible al major nombre possible de famílies.

ciativa del nou col·legi que volien, i formar amb ells el Grup de promotor inicial amb tres pares de Reus i tres de Tarragona. S’hi sumaren Antoni Foz, Joan Mª Mercader, Eduard Durà, de Reus. Joan Domingo, Josep Minguella i Josep Mª Balañà eren el grup de Tarragona. Més endavant s’hi afegí en Francesc Vidal que va col·laborar desinteressadament en les tasques administratives i comptables de la promoció. Veient que era urgent disposar de l’escola que volien per als seus ﬁlls, començaren a buscar terrenys amplis a preus assequibles, equidistants de Tarragona i Reus, per construir-la, prop de la carretera per facilitar els desplaçaments dels centenars de persones que diàriament es

Van contactar amb Ramon Durany, també pare de família nombrosa, enginyer i empresari, que havia participat a endegar un col·legi a Barcelona i era conseller de l’entitat Fomento de Centros de Enseñanza que gestionava escoles en diverses ciutats d’Espanya, on s’aplicaven els criteris educatius esmentats. Els pares de família esmentats, també invitaren alguns amics a incorporar-se a la ini-

DOTZE

farien presents al futur col·legi, al qual posaren el nom de TURÓ. Coordinats i assessorats per en Ramon Durany, assumiren el repte de la posta en marxa. Acordaren que, quan trobessin els terrenys adequats podrien incorporar-los a la Immobiliària de Promoció Escolar, S.A. (IMPESA) que es constituiria el 1970 amb accions-participacions d’import recuperable, subscrites pels pares de família. S’aportaren a IMPESA diverses parcel·les de terreny plantades d'oliveres, a Constantí, d’uns 43.000 m2. Amb aquestes aportacions, que eren els mínims recursos inicials, i mitjançant préstecs-pont bancaris i crèdits hipotecaris es construïren els ediﬁcis i instal·lacions del nou col·legi.

També contactaren amb l’arquitecte Josep Farré Bosch, que tenia experiència en el disseny de centres educatius per encarregar-li el projecte constructiu que, si bé havia de ser avançat, calia que tingués en compte la normativa escolar i urbanística específiques. TURÓ seria un col·legi d’amplis espais, enjardinat i enmig de camps, per a nois, on s’impartís l’educació primària i batxillerat adaptats a la legislació escolar d’aleshores, i la que posteriorment es promulgaria. Paral·lelament, els pares de família que formaven el Grup promotor, amb el suport engrescador i ànim esperançat de les respectives esposes, realitzaren durant 1969 i 1970, un gran nombre d’entrevistes i reunions amb matrimonis amics i coneguts, en cases de famílies que s’anaven adherint al projecte, per Tarragona, Reus, Constantí, Vila-seca, Vendrell, Salou, Valls i Montblanc, (els deien cafès), per a exposar-los les seves inquietuds i aconseguir futurs alumnes que inicialment serien d’entre 5 a 11 anys. Entre els cafès i els contactes personals es va arribar a més de cinc-centes famílies. Pel febrer de 1970, l’esmentat Grup promotor, després de mantenir dures negociacions amb l’empresa constructora Carcolé i Vidal, S.A. li encarregà la construcció de l’edifici central, el primer dels actuals edificis de TURÓ, on hi ha ESO i Batxillerat. I feren un seguiment de les obres, estricte i assidu. A finals de setem-

bre de 1970, les obres estaven enllestides. Actualment, són un total de 10.300 m2 els construïts en els quatre edificis existents. Correlativament, davant del gran repte que tenien plantejat, Ramon Durany, d’acord amb el Grup promotor, començà a fer diligències perquè el curs 1970-1971, hi hagués a punt un equip de professors joves i amb experiència docent, contractats per una entitat de caràcter pedagògic, sense ànim de lucre, que gestionés no sols els aspectes docents sinó també els legals, financers, laborals i administratius perquè TURÓ fos una escola de qualitat, i una institució educativa sòlida i amb prestigi durant molts anys. Convingueren que la societat civil Institució Familiar d’Educació que gestionava el Col·legi La Farga a Sant Cugat del Vallés fos la responsable d’assumir la titularitat de TURÓ, i es fes càrrec del nou equip de professors i altres empleats no docents que calia contractar. El setembre de 1970 s’incorporaven els primers 11 professors contractats per la INSTITUCIÓ FAMILIAR D’EDUCACIÓ, i el 2 d’octubre, amb 129 alumnes, entre ells alguns becaris, s’iniciaren les activitats docents a TURÓ. Entre els professors, cal recordar Ramon Verge que fou director del col·legi des de 1971 fins poc temps abans del seu decés (19 d’agost de 1993). Ell realitzà una important tasca pedagògica i humana que ha estat fonamental en l’articulació de l’equip docent i en la

TRETZE

formació de centenars d’alumnes i llurs famílies. Dels primers professors encara hi imparteixen docència Carles Albiol, Josep Mª Alfonso, José Antonio Fernández, Jesús Medina i Juanjo Ribes. I de les primeres treballadores Neus Mariné i Margarita Brenchart. Ells i elles, junt amb els altres docents, directius i personal no docent, que hi han treballat al llarg dels 40 anys transcorreguts, han col·laborat amb els pares dels alumnes del col·legi Turó, aportant un quefer acurat i valuós per forjar homes de seny, ciutadans que facin dels seus coneixements culturals un instrument de servei als altres, i cristians que visquin profundament la seva fe, com consta a la placa de bronze commemorativa de quan es posà l’última pedra dels ediﬁcis de TURÓ el 27 de març de 1977. Magí Feixa Puig 28 d’octubre de 2010

S E C U R I T Y

S Y S T E M S

P r o t e c t i n g

y o u

INCENDIO s INTRUSIÓN s CCTV

Telf.: 902 733 756 T Te www.ﬂamma.es ESPAÑA s CENTROAMÉRICA s ANGOLA

EMPRESA SEGURIDAD Autorizada por la Dirección General de la Policía nº 2010/004

40è aniversari Són quaranta anys de gràcies que cal donar als primers promotors que vam somiar el que ara gaudim. Quaranta anys de gràcies a totes les famílies que han conﬁat en Turó, posant a les nostres mans el més valuós que tenen: els seus ﬁlls Quaranta anys de treball fet dia a dia, sense fer-se notar, de tants i tants professors, de tantes persones d’administració i serveis. Quaranta anys… d’un aniversari que hem de celebrar

40 aniversari

SETZE

Al llarg d’aquest curs han estat diferents els actes planiﬁcats amb motiu d’aquesta celebració. El dia 1 d’octubre els alumnes van tenir la seva celebració particular: competicions, gravació d’un lipdub, presentació d'una pel·lícula amb imatges de l’arxiu fotogràﬁc de Turó, etc. El dia 16 era el torn de les famílies amb una Missa presidida per l’arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Després, la trobada de pares promotors i antics alumnes amb la presència del President de la Diputació i de l’alcalde de Constantí.

1-OCTUBRE

Celebració 40è aniversari alumnes

16-OCTUBRE

S.Missa d’acció de gràcies presidida pel Sr.Arquebisbe, Dr.Jaume Pujol

28-OCTUBRE

Trobada pares promotors i Antics alumnes

15-DESEMBRE 4-FEBRER 3 -MARÇ

Festa de Nadal Jornada de Portes obertes Trobada Matrimonis encarregats de curs, (MECs) AMPA i Consell escolar

17 – MARÇ

Xerrades d’educació

24-MARÇ

Xerrades d’educació

5-JUNY

Festa de ﬁ de curs

DISSET

DIVUIT

Celebraci贸 Sta. Missa, presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i Primat

DINOU

IMATGES 40 ANIVERSARI

Gravació lipdub alumnes d’ESO i BAT

Visita Sr. Vicenç Villena, director dels Serveis Territorials del dpt. d’Educació

VINT

Trobada Antics Alumnes i pares promotors

VINT-I-U

VINT-I-DOS

Una celebració dirigida a les famílies, als pares promotors, als antics alumnes... que ha comptat en tot moment amb la col·laboració dels alumnes voluntaris. Un esdeveniment que havíem de celebrar amb tots els que han format i formen part de Turó, un motiu d’agraïment a un projecte consolidat i ferm a la nostra societat.

VINT-I-TRES

VINT-I-QUATRE

PARES

LES FAMÍLIES, ELS VERITABLES PROTAGONISTES DEL QUE ÉS TURÓ La base de Turó és la família. Sense ella, el nostre col·legi no tindria sentit. Les famílies són la riquesa de la nostra societat, per això des de Turó treballem per a elles i amb elles.

PARES

EL PAPER DELS PARES

Educar a los hijos en tiempo de crisis Leopoldo Abadía –autor de “La crisis Ninja”- ens presenta un article al voltant de l’educació als nostres dies: molt de sentit comú i una mica d’economia.

e escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que “Dios les coja confesados”.

Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación. En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?” Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya están crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?” Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más convencido: “¡y a mí, ¿qué me importa?!” Quizá suena un poco mal, pero es que, realmente, me importa muy poco. Yo era hijo único. Ahora, cuando me reúno con los otros 64 miembros de mi familia directa, pienso lo que dirían mis padres, si me vieran, porque de 1 a 65 hay mucha gente. Por lo menos, 64. Mis padres fueron un modelo para mí. Se preocuparon mucho por mis cosas, me animaron a estudiar fuera de casa (cosa fundamental, de la que hablaré otro día, que te ayuda a quitarte la boina y a descubrir que hay otros mundos fuera de tu pueblo, de tu calle y de tu piso), se volcaron para que fuera feliz. Y me exigieron mucho.

INSTITUCIÓ FAMILIAR VINT-I-SISD'EDUCACIÓ

Pero ¿qué mundo me dejaron? Pues mirad, me dejaron: 1. La guerra civil española 2. La segunda guerra mundial 3. Las dos bombas atómicas 4. Corea 5. Vietnam 6. Los Balcanes 7. Afganistán 8. Irak 9. Internet 10. La globalización Y no sigo, porque ésta es la lista que me ha salido de un tirón, sin pensar. Si pienso un poco, escribo un libro. ¿Vosotros creéis que mis padres pensaban en el mundo que me iban a dejar? ¡Si no se lo podían imaginar! Lo que sí hicieron fue algo que nunca les agradeceré bastante: intentar darme una muy buena formación. Si no la adquirí, fue culpa mía. Eso es lo que yo quiero dejar a mis hijos, porque si me pongo a pensar en lo que va a pasar en el futuro, me entrará la depre y además, no servirá para nada, porque no les ayudaré en lo más mínimo.

Xerrades d’Educació Dijous 17 de març a l’Espai de Santa Llúcia a Reus Conferència del Sr. Leopoldo Abadía, amb la presència de l’Il·lustr. Sr. Lluís Miquel Pérez Sala, alcalde de Reus

A mí me gustaría que mis hijos y los hijos de ese señor que me ha escrito y los tuyos y los de los demás, fuesen gente responsable, sana, de mirada limpia, honrados, no murmuradores, sinceros, leales. Lo que por ahí se llama “buena gente”. Porque si son buena gente harán un mundo bueno. Y harán negocios sanos. Y, si son capitalistas, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano. (Si son mala gente, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano, pero que ellos son unos sinvergüenzas.) Por tanto, menos preocuparse por los hijos y más darles una buena formación: que sepan distinguir el bien del mal, que no digan que todo vale, que piensen en los demás, que sean generosos. En estos puntos suspensivos podéis poner todas las cosas buenas que se os ocurran.

INSTITUCIÓ FAMILIAR VINT-I-SET D'EDUCACIÓ

Xerrades d’Educació Dijous 24 de març a l’Antiga Audiència a Tarragona Conferència del Dr. Valentí Fuster, amb la presència de l’Il·lustr. Sr. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona

…que sepan distinguir el bien del mal, que no digan que todo vale, que piensen en los demás, que sean generosos…

Al acabar una conferencia la semana pasada, se me acercó una señora joven con dos hijos pequeños. Como también aquel día me habían preguntado lo del mundo que les vamos a dejar a nuestros hijos, ella me dijo que le preocupaba mucho más qué hijos íbamos a dejar a este mundo. A la señora joven le sobraba sabiduría, y me hizo pensar. Y volví a darme cuenta de la importancia de los padres. Porque es fácil eso de pensar en el mundo, en el futuro, en lo mal que está todo, pero mientras los padres no se den cuenta de que los hijos son cosa suya y de que si salen bien, la responsabilidad es un 97% suya y si salen mal, también, no arreglaremos las cosas. Y el Gobierno y las Autonomías se agotarán haciendo Planes de Educación, quitando la asignatura de Filosofía y volviéndola a poner, añadiendo la asignatura de Historia de mi pueblo (por aquello de pensar en grande) o quitándola, diciendo que hay que saber inglés y todas estas cosas. Pero lo fundamental es lo otro: los padres. Ya sé que todos tienen mucho trabajo, que las cosas ya no son como antes, que el padre y la madre llegan cansados a casa, que mientras llegan, los hijos ven la tele basura, que lo de la libertad es lo que se lleva, que la autoridad de los padres es cosa del siglo pasado. Lo sé todo. TODO. Pero no vaya a ser que como lo sabemos todo, no hagamos NADA. P.S. 1. No he hablado de los nietos, porque para eso tienen a sus padres. 2. Yo, con mis nietos, a merendar y a decir tonterías y a reírnos, y a contarles las notas que sacaba su padre cuando era pequeño. 3. Y así, además de divertirme, quizá también ayudo a formarles. http://www.cotizalia.com/desde-san-quirico/hijos-nietos-futuro-20100305.html

INSTITUCIÓ VINT-I-VUIT FAMILIAR D'EDUCACIÓ

INSTITUCIÓ FAMILIAR VINT-I-NOU D'EDUCACIÓ

JORNADA DE PORTES OBERTES

PARES

Jornada de puertas abiertas: un día para las familias

royecto educativo, ideario, métodos pedagógicos… y, sobre todo, ambiente de familias se hacen visibles de forma especial en la Jornada de Portes Obertes. Se trata de una ocasión inmejorable para poder palpar de cerca la vida y las actividades del curso académico que está en marcha. En muchas ocasiones, los padres no nos podemos hacer a la idea de lo mu-

cho y bien que trabajan nuestros hijos gracias a sus esfuerzos y, por qué no decirlo, a los desvelos de unos profesionales de la educación que no dudan en invertir todo el tiempo y esfuerzos que sean necesarios para que cada uno de los alumnos llegue al máximo de sus posibilidades. Este domingo hemos podido contemplar los distintos trabajos de las distintas áreas expuestos en las aulas de los alum-

TRENTA

nos y en los pasillos de las secciones de Primaria, ESO y Bachillerato. En algunos casos lo expuesto no era sólo un mural, sino que los propios autores de esas tareas han querido estar con nosotros y contagiarnos su alegría y entusiasmo hacia los temas que se habían trabajado. La estructura de la Jornada fue muy similar a la del año anterior: por la mañana, quienes lo desearan, podían pasear tranquilamente por las instalaciones del colegio, visitar aulas y exposiciones y participar en “estricto directo” en alguna de las prácticas que los alumnos realizan en el laboratorio durante el curso escolar. De entre lo que hoy se exponía cabe destacar “L’estació de les lletres”, las pizarras digitales interactivas que emplean los alumnos de 1º y 2º de Primaria durante el curso; el “Taller creatiu” de los alumnos de ciclo medio de Primaria; el Taller musical y la proyección de foto-

grafías del curso de los alumnos del ciclo superior; los laboratorios -quienes lo quisieran podían realizar una práctica-, las aulas de Inglés, Tecnología y Arte, y, por supuesto el tradicional Proyecto Solidario coordinado por los alumnos de 2º de Bachillerato. Además de las exposiciones y experimentos hemos podido disfrutar de unos auténticos audiovisuales: la simpática actuación teatral del grupo de actores de Primaria, las melodías interpretadas por los integrantes de la Coral, actividades de corte folclórico como el “ball de bastons”, “els jocs tradicionals”, y unas cuantas actividades más que se han ido enlazando a lo largo del día. Como no podía ser de otro modo, el personal de Servicios –hacia quienes todos los que día a día estamos en el colegio no podemos tener más que palabras de

gratitud por tantísimos detalles que hacen que la vida durante el curso escolar sea muy agradable-, ha tenido en cuenta que lo que hoy se celebra en el colegio es una Jornada de Puertas Abiertas para las familias. Por ello, desde la una hasta las tres de la tarde el servicio de comedor ha estado en funcionamiento para que cada familia pudiera comer a la hora que mejor le fuera. Después de la comida llega el momento en el que con mayor claridad se aprecia lo a gusto que estamos todos en el colegio durante este día pues, por donde quiera que pasees ves a muchas familias manteniendo conversaciones con otras familias amigas. A pesar de lo académico del acto que se ha organizado, no nos olvidamos de los más pequeños de la casa, pues aunque vienen con la ilusión de ver el colegio de

TRENTA-U

sus hermanos, también vienen con ganas de poder pasar un rato divertido en las atracciones hinchables que se han preparado para ellos. Se cierra una Jornada de Puertas Abiertas y empezamos a pensar en la del próximo curso. Juan Jordana

Se trata de una ocasión inmejorable para poder palpar de cerca la vida y las actividades del curso académico

TRENTA-DOS

CONVIVENCIAS PADRES E HIJOS

ALUMNES

Convivencia de padres 1º prim: únicas e inolvidables Una de las actividades del colegio que se recuerdan con más cariño con el paso de los años es la convivencia de padres y alumnos de 1º de Primaria.

iguiendo aquella sugerencia de San Josemaría, que situaba a los padres como primer eslabón de la educación en los colegios (padres, profesores, alumnos), se iniciaron, hace más de tres décadas, las convivencias de padres y alumnos en Rocacorba (la Garrotxa), y más tarde en El Poblado (Huesca), muy cerca de Torreciudad. A lo largo de estos años han sido muchas las anécdotas y experiencias vividas gracias a la dedicación de los papás (y a la paciencia de las mamás, que se despegan, quizá por primera vez, de su hijo de 6 años durante varios días). Los niños también tienen su mérito, animando a papá para que se decida a acompañarles en una de sus primeras aventuras fuera de casa. Así, en un entorno privilegiado en medio de la naturaleza y a los pies del Santuario de Torreciudad, los padres se convierten durante un ﬁn de semana, en los perfectos monitores de sus hijos: organizadores de juegos y torneos, árbitros de múltiples deportes, expertos excursionistas… La posibilidad de observar a sus hijos interrelacionando con los compañeros resulta ser muy valiosa. También los padres y profesores aprovechan la oportunidad de conocerse en un ambiente y un contexto diferente del habitual. Muchas familias agradecen ese primer encuentro del que surgen buenas amistades y que les ayuda a conocer y a involucrarse en el proyecto educativo de Turó. Los niños, por su parte, recuerdan con gran ilusión (y con ganas de repetir) la aventura vivida.

yen las habitaciones, y los padres y profesores empiezan a organizar las múltiples actividades del ﬁn de semana: la caminata al pantano de El Grado, las competiciones deportivas, los juegos tradicionales, la excursión a Aínsa, la visita al Santuario de

Torreciudad, etc. El domingo por la mañana se regresa a casa con la alegría y la certeza de saber que el esfuerzo y la implicación de padres e hijos ha valido la pena.

En primera persona

desayunos, comidas y cenas. Todavía hay algunos vídeos de la noche de las actuaciones dando vueltas por Facebook que hacen reír y sonrojar a más de uno.

Con estas palabras me gustaría manifestar mi agradecimiento al Colegio y a todos aquellos que hicieron posible y al mismo tiempo compartieron este grato momento que pude vivir como padre de uno de los niños del primer curso de primaria de Turó. Además me gustaría que mi relato sirva de testimonio y que por tanto motive a los padres de generaciones futuras a que participen activamente con sus hijos de esta experiencia inolvidable. Las jornadas vividas son únicas, los niños campan a sus anchas y nosotros nos divertimos junto a ellos en cada una de las actividades, juegos, excursiones, gincanas etc… Estos días a solas con los niños vemos cómo ellos se relacionan con el resto de compañeros y nos permite reír a carcajada con ellos. Compartimos

La convivencia se ha convertido en una actividad “mítica” de Turó y aunque cada año surgen novedades y sorpresas, en los últimos cursos viene desarrollándose así: se empieza el viernes por la mañana, tras las primeras presentaciones durante un desayuno en el colegio se inicia la marcha hacia El Poblado. A la llegada se distribu-

TRENTA-TRES

Jorge Sebastián

La relación con los demás padres es genial, nos conocemos y algunos hasta hacemos grandes amigos, como puede ser mi caso. La verdad que con Agustín estamos esperando la próxima convivencia, sin contar que cada vez que subimos a Torreciudad, Agus me pregunta ¿Falta mucho para volver papi? Nuevamente vuelvo a agradecer al Colegio por esta experiencia y a los profesores que trabajan cada día en la formación y el cuidado de nuestros peques, que ya van dejando de ser peques. Sebastián Bacigaluppo

TEXT DE L’OFRENA A LA MARE DE DÉU DE TORRECIUDAD DE 1R PRIMÀRIA AMB MOTIU DEL 40 ANIVERSARI

Gràcies Mare nostra, per acollir-nos en aquesta convivència, on ﬁlls, pares i professors compartim experiències, amistat i valors cristians. Aquests dies, ben segur ens enriquiran i reforçaran llaços d’unió, que ens ajudaran en els nostres projectes personals, la família, la feina i nosaltres mateixos. Et donem gràcies molt especialment pel nostre col·legi, el Turó, que amb la fermesa en les seves conviccions ens ajuda en l'educació dels nostres ﬁlls. Gràcies pels seus professors, per la seva professionalitat i afecte, i per totes les persones que amb el seu entusiasme, durant aquests 40 anys, han fet néixer i créixer aquest projecte educatiu de qualitat acadèmica, però sobretot d’excel·lència en la formació de persones de bé, íntegres i amb grans valors. Et donem gràcies, Mare, per tot això i et demanem ajuda per a seguir creixent i millorar-nos cada dia. Albert Domingo

TRENTA-QUATRE

ÀLBUM DE FOTOS

TRENTA-CINC

PARES

Turó: un esperit que anima Formació religiosa i espiritual. Un clima, un ambient, uns ideals.

“En vuestras escuelas (…) todo el trabajo que realizáis se sitúa en un contexto de crecimiento en la amistad con Dios (…). Aprendéis a ser no sólo buenos estudiantes, sino buenos ciudadanos, buenas personas. (…) Pero recordad siempre que cuando estudiáis una materia, es parte de un horizonte mayor. No os contentéis con ser mediocres. El mundo necesita buenos científicos, pero una perspectiva científica se vuelve peligrosa si ignora la dimensión religiosa y ética de la vida, de la misma manera que la religión se convierte en limitada si rechaza la legítima contribución de la ciencia en nuestra comprensión del mundo. Necesitamos buenos historiadores, filósofos y economistas, pero si su aportación a la vida humana, dentro de su ámbito particular, se enfoca de manera demasiado reducida, pueden llevarnos por mal camino” (Benedicto XVI).

ienso que estas palabras del Santo Padre señalan de forma estupenda lo que nuestro colegio pretende realizar. El proyecto educativo de Turó está pensado para proporcionar a los alumnos una educación más acorde con los retos y exigencias de la sociedad de su tiempo. En él se concede un lugar prioritario a aspectos singulares de la educación como la atención individualizada de los alumnos, verdadera garantía de éxito escolar, a la vez que se potencian determinadas enseñanzas como las nuevas tecnologías, los idiomas o el deporte. Turó cuenta ya con cuarenta años de historia, y su proyecto educativo se ha consolidado sobre la base de una sólida preparación profesional por parte de su profesorado y el carácter innovador de sus proyectos educativos, muchos de ellos, pioneros en algunos aspectos de la educación en nuestro país. La educación que se imparte en el colegio está inspirada en una concepción trascendente de la vida, algo que no sólo está presente en la actividad educativa, sino que es el fundamento de todo un programa de formación cristiana en el que participan los alumnos y profesores que lo deseen. Desde el máximo respeto a sus creencias personales y a las de sus familias, Turó pone a disposición de toda la comunidad escolar (padres, profesores, alumnos y personal no docente), las más variadas actividades de carácter doctrinal-religioso, además de la atención espiritual de carácter personal que cada uno solicite brindando la posibilidad de adquirir una sólida formación cristiana desde una óptica libre y responsable. Esta formación en la fe y la moral católicas está conﬁada a sacerdotes de la Prelatura del Opus Dei, quienes la imparten desde el más ﬁel respeto a la libertad de las conciencias, algo vigente desde los orígenes fundacionales de Turó, con idéntica solidez que la armonía existente entre la

TRENTA-SIS

educación, el sentido cristiano de la vida y los principios de la doctrina católica. La educación impartida en el colegio mira, por tanto, a comunicar la excelencia en su sentido más íntegro: lo que el hombre debe saber, debe saber hacer y, muy esencialmente, debe ser. Su proyecto educativo comparte así los valores espirituales y éticos del humanismo cristiano presentes en toda la tradición cultural europea: la libertad, la dignidad y la trascendencia. Benedicto XVI hablaba de esta necesidad de tener una coherencia de vida, una unidad entre las creencias y lo que realizamos cada jornada, al referirse recientemente, en su inolvidable estancia en Cataluña, a nuestro paisano Gaudí. Decía el Papa: “En la Sagrada Familia, Gaudí (…), colaboró genialmente a la ediﬁcación de la conciencia humana anclada en el mundo, abierta a Dios, iluminada y santiﬁcada por Cristo. E hizo algo que es una de las tareas más importantes hoy: superar la escisión entre conciencia humana y conciencia cristiana, entre existencia en este mundo temporal y apertura a una vida eterna, entre belleza de las cosas y Dios como Belleza. Esto lo realizó Antoni Gaudí no con palabras sino con piedras, trazos, planos y cumbres. Y es que la belleza es la gran necesidad del hombre; es la raíz de la que brota el tronco de nuestra paz y los frutos de nuestra esperanza. La belleza es también reveladora de Dios porque, como Él, la obra bella es pura gratuidad, invita a la libertad y arranca del egoísmo”. En la formación integral de nuestros alumnos procuramos hacer de ellos personas de grandes ideales humanos y espirituales, gente con miras elevadas y con objetivos por los que vale entregar la vida. Hacer de ellos buenos profesionales, buenos ciudadanos, buenas personas es importante pero esa visión trascendente que pretendemos transmitir nos lleva a procurar lograr que se propongan

TRENTA-SET

el mayor ideal: ser santos. Se lo indicaba Benedicto XVI a varios millares de jóvenes del Reino Unido: “Hay algo que deseo enormemente deciros. Espero que, entre quienes me escucháis hoy, esté alguno de los futuros santos del siglo XXI. Lo que Dios desea más de cada uno de vosotros es que seáis santos. Él os ama mucho más de lo jamás podríais imaginar y quiere lo mejor para vosotros. Y, sin duda, lo mejor para vosotros es que crezcáis en santidad. (…) Cuando os invito a ser santos, os pido que no os conforméis con ser de segunda fila. Os pido que no persigáis una meta limitada y que ignoréis las demás. Tener dinero posibilita ser generoso y hacer el bien en el mundo, pero, por sí mismo, no es suficiente para haceros felices. Estar altamente cualificado en determinada actividad o profesión es bueno, pero esto no os llenará de satisfacción a menos que aspiremos a algo más grande aún. Llegar a la fama, no nos hace felices. La felicidad es algo que todos quieren, pero una de las mayores

tragedias de este mundo es que muchísima gente jamás la encuentra, porque la busca en los lugares equivocados. La clave para esto es muy sencilla: la verdadera felicidad se encuentra en Dios. Necesitamos tener el valor de poner nuestras esperanzas más profundas solamente en Dios, no en el dinero, la carrera, el éxito mundano o en nuestras relaciones personales, sino en Dios. Sólo él puede satisfacer las necesidades más profundas de nuestro corazón”. Esta es la apasionante aventura que desarrolla desde hace cuarenta años Turó y la que pretende seguir desarrollando en el futuro. Estamos convencidos de poder transmitir estos ideales nobles a nuestros alumnos y así forjar personas con valores que sepan transformar desde dentro la propia sociedad: “como hombres y mujeres a imagen y semejanza de Dios, fuimos creados para conocer la verdad, y encontrar en esta verdad nuestra libertad última y el cumplimiento de nuestras

TRENTA-VUIT

aspiraciones humanas más profundas. En una palabra, estamos destinados a conocer a Cristo, que es “el camino, y la verdad, y la vida” (Jn 14,6). (…) la pasión por la verdad, la honestidad intelectual y la auténtica conversión son costosas. No podemos guardar para nosotros mismos la verdad que nos hace libres; hay que dar testimonio de ella, (…). En nuestro tiempo, el precio que hay que pagar por la ﬁdelidad al Evangelio (…) a menudo implica ser excluido, ridiculizado o parodiado. Y, sin embargo, la Iglesia no puede sustraerse a la misión de anunciar a Cristo y su Evangelio como verdad salvadora, fuente de nuestra felicidad deﬁnitiva como individuos y fundamento de una sociedad justa y humana”. (Benedicto XVI) Mn. Álex Espinós

LA FESTA DE NADAL A TURÓ

NOTÍCIES

La festa de nadal a Turó -Pare, posa la 7!!!!! -Noooooo!!! La 3 porfa, que canta el senyor Gómez! -Doncs a mi m’agraden totes…així que posem la primera i que vagin sonant totes!!!!! Aquesta podria ser la conversa d’una família que va en cotxe uns dies després de la Festa de Nadal de Turó. I és que d’uns anys ençà, la festa de Turó no és només festa d’un dia, sinó que hi ha cases de famílies en què tot l’any és Nadal…. El perquè???? Doncs molt fàcil, la festa de Turó, a banda de poder-la gaudir visualment al col·legi, ja fa quatre anys en què s’enregistra l’àudio en cd, la qual cosa fa que puguem gaudir encara més de la Festa. Ara bé, cal dir que per arribar ﬁns aquí hi ha hagut un bagatge de molts anys… concretament 40!! Mai es podran oblidar les Festes dels anys setanta ﬁns ben entrats els 80 que generalment es basaven en una nadala per curs ben assajada i envoltada d’uns decorats sempre excepcionals que el senyor Medina i els seus alumnes confeccionaven quasi a la perfecció.

Però les noves tecnologies i l’entrada en un nou segle van fer que nosaltres també ens poséssim al dia i donéssim un pas endavant… més llum, més so, temàtiques més variades i actuals, però sempre sense deixar de perdre l’esperit cristià del Nadal que sempre hem viscut a Turó. La festa de Nadal al nostre col·legi és implicació, complicitat, alegria, nervis, col·laboració, assajos, llum, color… i una “disbauxa organitzada” que fa que els dies de la preparació siguin uns dies que no s’obliden així com així. Escenari i decorats són uns elements molt importants a la festa, tothom es desviu per ajudar, molts alumnes deixen de banda les hores del pati per poder ajudar a fer els decorats. Es viu un ambient molt nadalenc, tothom canta pels passadissos, cartrons amunt i avall, pinzells, fustes, robes, trucades de mares preocupant-se pels vestuaris… Tampoc cal oblidar la col·laboració del professorat en l’enregistrament del compact disc, magníﬁcament dirigits pel senyor Bonastre, algun que altre pare fent els primers passos com actor/actriu: tots recordareu la Margarita Melich fent de fada envoltada d’alumnes de primer ves-

tits de papallones, també el Jose Luís Gálea fent de Robin Hood i jo mateix fent d’un fantasma més, barrejat amb els meus alumnes de quart. Mai oblidarem , d’igual manera, les escenograﬁes del Juan Carlos Lucea: sempre, quasi perfectes… Per acabar, només donar les gràcies a tots els alumnes que any rere any han deixat moltes hores dels seus esbarjos per venir a l’aula d’art de la primera secció a posar color als cartrons que dies més tard serien contes, cases, cotxes, vaixells o personatges famosos… i que omplirien de color el magníﬁc escenari que dies més tard seria la seu de la festa… la nostra festa… la FESTA DE NADAL DE TURÓ. Jordi Semis Colom

NADAL

QUARANTA-U

NADAL

QUARANTA-DOS

Els moments

més emocionants són els que es viuen en família teu Passi Anual b PortAventura Clu per només 110 `*Júnior/Sènior `*Adults

135

I gaudeix de: ITADA ENTRADA IL·LIMPark ra PortAventu uatic Park** PortAventura Aq CLUSIUS AVANTATGES EX atuït gr t en m Aparca Descomptes en: hotels, ues, Restauració, botig es… compra d’entrad A MÉS DE: àtics, a altres parcs tem es pt Descom s… eu ns, mus parcs d’atracciom I molt és! ada 2010. por tats durant la tem a ons per a passis contrac *Tarifes vàlides 0 i resta de condici Consulta preus 201 .com o al 902 20 22 20. tura www.portaven erirà un descompte porada alta, on s’ofs de passi. **Excepte en tem el tipu en l’entrada segons

VIU ELS MOMENTS TS MÉS ESPECIALS DE L’ANY

25 SEPT - 21 NOV

La por és meravellosa

902 20 22 20 / www.portaventura.com

ALUMNES

ELS ALUMNES, EL MOTIU DE LA TASCA EDUCATIVA CONJUNTA PROJECTE EDUCATIU I INNOVACIÓ Pares i professors són les peces clau d’aquesta comunitat educativa. Cadascun treballant constantment i de forma perseverant. Innovar en les metodologies pedagògiques per augmentar l’eﬁcàcia docent; renovar el llenguatge i fer el nostre missatge més entenedor dins la societat actual; impulsar de nou la nostra formació com a professionals de l’educació, aprenent dels millors… Entenent la nostra feina com un servei insubstituïble per ajudar a construir una societat més humana i solidària, on es respecti la pluralitat que a tots ens enriqueix, i on es fomenti el dret que tenen els pares a educar els seus ﬁlls segons les seves conviccions.

CAP A ON ANEM?

QUATRE DÈCADES

A més innovació… "major participació" Institució 2.0 ha desencadenat una reforma educativa, amb l'objectiu de proporcionar tant als pares com a l'alumnat un millor servei educatiu. Des de La Farga es continua treballant amb una perspectiva de futur per als nostres ﬁlls, per tal que cada dia siguin unes millors persones tant a nivell personal com professional.

I 113 Equips de treball 120 Treballs de recerca 16 d’educació infantil 25 d’educació primària 25 d’educació secundària 6 d’atenció a la diversitat 30 d’innovació 6 formació de pares 6 formació de professorat 6 d’organització escolar

nstitució 2.0 va néixer amb l’objectiu ambiciós i engrescador de donar un nou pas endavant en la nostra tasca principal: fer extensiu el nostre model educatiu al màxim nombre de famílies que ho desitgin, millorar la nostra feina i ser referents, sobretot en aquells àmbits educatius més vinculats al nostre caràcter propi. Innovar en les metodologies pedagògiques per augmentar l’eﬁcàcia docent; renovar el llenguatge i fer el nostre missatge més entenedor dins la societat actual; impulsar de nou la nostra formació com a professionals de l’educació, aprenent dels millors... entenent la nostra feina com un servei insubstituïble per ajudar a construir una societat més humana i solidària, on es respecti la pluralitat que a

QUARANTA-SIS

tots ens enriqueix, i on es fomenti el dret que tenen els pares per a educar els seus ﬁlls segons les seves conviccions. Per assolir aquests objectius hem treballat força durant aquests dos anys (20082010), constituint més de cent equips de recerca on han participat més de 700 professors i professores d’arreu de Catalunya i Balears, que investiguen i desenvolupen diversos temes. Com ho hem fet? Institució 2.0 és un projecte en el qual havia de participar una quantitat tan gran de professors i professores que exigia una bona dosi d’organització. Calia que el protagonisme correspongués a cada collegi, a cada equip de professors, que són els qui viuen dia a dia el pols de la realitat

educativa. La manera d’aconseguir- ho era a través de la constitució d’equips de treball, amb interès per tots els temes, però especialment per aquells projectes que fossin estratègics per a la millora d’Institució. Un lema per a totes les tasques d’Institució 2.0 ha estat: “Com més inserit en l’ordinari, millor”. I és que aquest és un dels nostres reptes: convertir en ordinàries la mateixa renovació, la innovació i l’avaluació dels resultats, creant així els canvis culturals que facilitaran la implantació futura del projecte educatiu. Naturalment s’han invertit més recursos en aquells projectes que eren estratègics per a la millora del Projecte global d’Institució i en aquells que necessitaven una dosi més gran de treball d’investigació, en deﬁnitiva, els equips més vinculats amb l’assoliment dels mateixos objectius d’Institució 2.0: 1.

2. 3.

Desenvolupar una cultura de millora, innovació i participació, que ens faci esdevenir referents punters en àmbits educatius rellevants. Fer més efectiu l’estil propi en el marc social actual. Dotar-nos d’un text complet del nostre Projecte Educatiu.

Valia la pena prioritzar també tot allò que signifiqués una millora formativa per al professorat (cursets, visites a altres centres, adquisició de llibres, revistes especialitzades, etc.) i allò que beneficiés el treball en equip i l’ intercanvi d’experiències. A través d’un butlletí intern periòdic s’ha informat dels avenços en els projectes que eren d’interès general, d’activitats interessants en alguns dels àmbits dels projectes, de llibres, revistes, etc., que valia la pena llegir; en definitiva, d’allò que ens ajudés a millorar. Un dels recursos previstos més importants ha estat la formació per a la metodologia de treball en equips d’innovació, necessària per a l’èxit de tots els equips que s’han constituït. Si apreníem a aprofitar millor els equips, treballaríem millor.

ment que facilita concretar i transmetre l’estil propi i les renovacions i innovacions que ens proposem treure endavant. És també una manera d’ordenar tot el treball dels equips i donar-los coherència.

objectius hem treballat força durant

En què es concreta tot plegat? És una pregunta difícil de respondre perquè tot el que passa al col·legi és part del Projecte Educatiu. Per això, podem dir que no hi ha aspectes poc interessants: des de la programació d’una matèria als detalls materials, passant per les reunions de pares, tot aporta valor, si es fa amb voluntat d’excel·lència. I tot, per tant, ens interessava. Lògicament, però, alguns àmbits tenien un relleu especial, perquè són part essencial del nostre estil educatiu: la formació cristiana, en un ambient de llibertat, l’atenció personalitzada, la formació de famílies, etc.

aquests dos anys. Constituint més de cent equips de recerca on han participat més de 700 professors i professores

EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU

QUI SOM?

QUÈ FEM?

Caràcter propi: la Identitat institucional Objectius generals Les nostres competències bàsiques: Què volem que siguin els nostres alumnes quan surten del col·legi? Relació col·legi-pares Relació professors-alumnes Les famílies d'Institució: Com treballem amb cadascuna?

COM ENS ORGANITZEM?

El Projecte Educatiu El que ens proposàvem anava molt més enllà del fet de dotar-nos d’un text programàtic. Però l’elaboració escrita del Projecte Educatiu de Centre és un instru-

Per assolir aquests

Direcció i servei Com ens articulem? Òrgans de direcció: y direcció general, y direcció dels col·legis, y direcció de secció y altres Serveis i departaments: TIC, anglès, comunicació, psicopedagògic… Cultura organitzativa i de govern: col·legialitat, conﬁança… Comunicació interna Participació: qui els marca els objectius, com treballar en equip, etc.

QUARANTA-SET

QUÈ Les competències bàsiques: 1. comunicació lingüística (entendre, llegir, escriure, parlar-comunicar…) 2. competència matemàtica (resolució dels problemes, lògica) 3. competència i interacció món físic (cientíﬁca) 4. tractament de la informació i TIC (estratègies per buscar i tractar informació) 5. competència social i ciutadana 6. competència cultural i artística 7. aprendre a pensar 8. autonomia i imatge personal (salut, afectivitat, sexualitat) QUAN Programació COM materials, metodologia, recursos pedagògics, atenció a la diversitat, TIC, projecte lingüístic…

COM MILLOREM?

Pla de formació de pares Pla de formació del professorat Pla de formació d'alumnes Formació directiva (a tots els nivells i estaments) Formació pedagògica i tècnica Mecanismes d'autoavaluació

Librusión Importància de la lectura com a principal “eina” del desenvolupament intel·lectual.

IBRUSIÓN és el nom d’un projecte d’animació a la lectura inspirat i promogut per professors de Turó des de ja fa alguns anys, amb un incidència més clara i directa en els primers cursos de la primària.

El seu nom ve de fusionar les paraules “llibre” i “il·lusió”, i és que tots som conscients de la importància de la lectura com a principal “eina” del desenvolupament intellectual. Però quan parlem de l’aprenentatge de la lectura, de les seves dificultats… gairebé sempre ens referim a l’adquisició de la tècnica lectora, sense aprofundir que potser llegir, l’acte lector, va més enllà, que implica molt més. Quan tot el neguit i esforç recau en el fet d’aprendre a descodificar un text no poques vegades ocasiona tensió i conflicte; i aleshores, animar a llegir se’ns posa més difícil. Estem davant d’una feina d’envergadura i d’un procés lent, no cal enganyar-nos, i sobretot d’una tasca callada,

metòdica i constant. D’aquí la importància de fer que sigui, entre tots, una tasca més lúdica i engrescadora. Apagar els llums i començar a llegir històries de misteri a la llum de les llanternes, és animació a la lectura; convertir una aula en un museu ple d’objectes de contes, és animació a la lectura; reservar part del temps lectiu per visitar i estar a la biblioteca, és animació a la lectura; convertir la classe o biblioteca en un restaurant i oferir als usuaris suculents plats literaris, és animació a la lectura; presentar cada dia als alumnes un llibre trobat en algun racó de camí a l’escola, és animació a la lectura; convocar rodes de premsa amb els personatges dels contes clàssics, és animació a la lectura, jugar amb els nens a canviar els ﬁnals dels contes, és animació a la lectura.

QUARANTA-VUIT

QUARANTA-NOU

als ﬁlls al llit Explicar contes és animació abans de dormir, sar llibres a a la lectura; po marxem de la maleta quan ació a la im an vacances, és llibres en les lectura; regalar aris familiars, festes i anivers lectura; iniciar la és animació a a història i la narració d’un de continuar provocar el desig llibre, és un llegint-la en ura; parlar de animació a la lect em en cotxe, llibres mentre an ctura… le és animació a la

Explicar contes als fills al llit abans de dormir, és animació a la lectura; posar llibres a la maleta quan marxem de vacances, és animació a la lectura; regalar llibres en les festes i aniversaris familiars, és animació a la lectura; iniciar la narració d’una història i provocar el desig de continuar llegint-la en un llibre, és animació a la lectura; parlar de llibres mentre anem en cotxe, és animació a la lectura… Tot això i molt més és l’animació a la lectura. Comprèn qualsevol activitat orientada a augmentar el nombre de persones que gaudeixen amb els llibres. Amb aquest marc, i impregnats d’aquesta filosofia de fons, el curs passat, vam viure I'Estació de les Lletres. Tot un seguit d’activitats d’animació a la lectura durant el segon trimestre. Entre totes les activitats, van tenir una especial repercussió el Museu del Conte, la visita d’en Picanyol, el II Concurs de Mascotes de Biblioteca i el quadre de l’Estació de les Lletres que pintà l’artista Pau Morales i que llueix al passadís d’aules, i sobretot, les moltes hores passades gaudint amb els llibres. La implicació dels propis alumnes i també de les seves famílies van fer que fos una activitat i una experiència molt profitosa, i que ens anima a esperar amb més ganes i il·lusió que arribi altra vegada aquesta nova estació de l’any, encara que no sabem si en aquesta ocasió serà una estació de tren. Potser del Tren de les Lletres? Ja ho veurem. Joan Enric Bonastre

CINQUANTA

$XWRFDUV 6Ã&#x2030;1&+(= 7HO LQIR#DXWRFDUVVDQFKH] FRP KWWS ZZZ DXWRFDUVVDQFKH] FRP

VIVERS DE JARDINERIA

& 8 /7 , 8 6

, THPS! J\S[P]VZJVY['[LYYH LZ *;9( ;(99(.65( ;,3 -(? 5(86

CINQUANTA-U

PROJECTES LLENGÜES _ TU

Programa UP! Durant aquest curs 2010-11 s’ha presentat el programa de llengües estrangeres UP!. Una aposta forta per les llengües estrangeres (anglès i alemany) que se centra principalment en un augment d’hores de llengua anglesa a primària i secundària, així com la introducció als dos primers cursos d’E.S.O de la matèria CLIL History and Geography (socials), i les science (naturals) i arts and crafts (plàstica) a primària. El programa també enriqueix la competència oral dels alumes (speaking) d’E.S.O amb la presència de dos auxiliars de conversa nadius. Un punt fort del programa UP! són també les proves de l’Escola Oﬁcial d’Idiomes i de la Universitat de Cambridge per als alumnes de batxillerat, E.S.O i cicle superior de Primària. Per últim, UP reforça els lligams que té Turó amb Irlanda amb l’estada durant un trimestre d’alumnes de 6è PRIM i 1r d’ESO en aquest país.

LIL refers to situations where subjects, or parts of subjects, are taught through a foreign language with dual-focussed aims, namely the learning of content, and the simultaneous learning of a foreign language. This approach involves learning subjects such as Science, Arts & Crafts, Geography & History or others, through English. It can be very successful in enhancing the learning of languages and other subjects, and developing in the students in Turó a positive ‘can do’ attitude towards themselves as language learners. Encara recordo el dia que vam començar a fer Science en anglès com si fos avui. Era 6è de primària d’ara fa uns quants anys. Aquell projecte va néixer després de donar-hi

CINQUANTA-DOS

moltes voltes. Avui, aquells primers passos han quedat enrere i ara tenim tot un seguit de matèries que oferim als nostres alumnes en llengua anglesa. Llavors no ho sabíem, però ara d’això se’n diu CLIL (Content and Language Integrated Language), és a dir, l’aprenentatge integrat de llengües estrangeres i altres continguts curriculars. CLIL fa referència a les situacions en què les matèries s’ensenyen a través d’una llengua estrangera amb un doble objectiu, l’aprenentatge dels continguts i l’aprenentatge simultani d’aquesta llengua estrangera, en el cas de Turó, l’anglès. Uns anys més tard, el col·legi, conscient de la transcendència d’aquest nou corrent pedagògic ha ampliat la seva oferta educativa. Science i Plàstica en anglès des de 1r ﬁns a 6è de primària i Geography and History a 1r i 2n d’E.S.O fan que els alumnes gaudeixin durant el seu recorregut acadèmic d’un gran nombre d’hores en contacte directe amb l’anglès. A més de les classes d’anglès, els alumnes segueixen fent anglès mentre aprenen ciències, fan manualitats o estudien geograﬁa i història. Així doncs, és fàcil veure a les parets de les aules mapes conceptuals, pòsters del cos humà, esquemes,… en anglès, perquè l’anglès forma part de vida quotidiana a Turó.

CINQUANTA-TRES

ESTADA A IRLANDA: La vida a Dublín

a des de fa uns anys alguns alumnes de 6è de Primària i 1r d’ESO passen el tercer trimestre acadèmic a Irlanda. Durant aquesta estada, cada alumne viu amb una família i assisteix a classe diàriament a una escola de la zona sud de Dublín. La selecció de col·legis i famílies la realitza Rockbrook International School, que té una llarga experiència a organitzar estades d’alumnes i, a més, supervisa l’atenció durant la permanència a Dublín. Un mètode molt eﬁcaç per tal de millorar la llengua anglesa és el fet d’anar a classe, com un més, a un col·legi de parla anglesa. Els alumnes que passen per aquesta experiència s’adapten al ritme de treball dels seus 25 companys irlandesos i practiquen l’idioma durant tot el dia, a totes les classes i, a més, realitza els mateixos deures i exercicis que els altres nois. Els alumnes han d’ésser conscients que van a viure a una altra cultura i costums als quals s’hauran d’adaptar al més ràpidament possible. En Pol Feixas diu “Estar con otra familia puede ser duro al

principio, pero al ﬁnal te acostumbras y te lo pasas de maravilla”. L’eﬁcàcia del sistema és gran, però el grau de l’èxit depèn molt de l’actitud de cada noi: d’aquí ve la importància de la motivació prèvia que cada família ha de fer des d’aquí. No haurà d’oblidar mai que està en un altre país i que haurà d’obrir-se a la seva nova família i al seu nou país i no jutjar com a estrany o dolent el que simplement és diferent. En Mikel Escribano comenta breument com és un dia a Irlanda :”M’aixeco a les 7.50, després de vestir-me i arreglar-me, esmorzem. Surto de casa a les 8.20 i comencem les classes a dos quarts de nou. A les 12 dinem. Marxo del col·legi a dos quarts de tres i quan arribo a casa faig els deures, tant els del col·legi com els de Turó. A les sis de la tarda ja sopem. Després de jugar una mica, cap a les 8 prenem el que anomenen “supper” o “Tea” que la majoria de cops és un bol de cereals. Ja després, mirem una mica la tele i a les 10 anem al llit”. Els alumnes estan acompanyats per tutors d’Institució Familiar d’Educació, que

CINQUANTA-QUATRE

s’encarreguen d’atendre personalment cada noi durant el temps d’estada a Irlanda, de relacionar-se amb els seus pares, amb la família irlandesa i amb el col·legi on estudien. Els tutors tenen entrevistes setmanals de preceptuació per fer més fàcil la seva integració dins el col·legi i la família i alhora ajudar-los amb els deures escolars de Turó. El programa es completa amb visites culturals, esports i excursions que tenen lloc els dissabtes. L’atenció espiritual dels alumnes es conﬁa als mossens dels collegis. L’opinió dels nostres alumnes sobre aquesta estada és molt positiva. L’Anton Aluja diu:”Per a mi ha estat un gran experiència. Aquesta estada a Irlanda, m’ha ajudat a millorar la meva forma de parlar anglès, ja que convius amb una família amb la que t’has de comunicar en anglès”. El Javier Hernández comenta: ”Volví de Irlanda con muy buen inglés y con un montón de amigos con los que aún mantengo el contacto”. Carles Guarinos

ALUMNES

Laboratori: l’alumne és el protagonista

i que tens a la memòria aquell laboratori de Química fosc, amb una olor peculiar, on no anaves quasi mai, i les poques vegades que vas tenir pràctiques, no eren precisament d’allò més interessants? Doncs això no passa a Turó.

Aquí mirem en una altra direcció: que l’alumne, sent protagonista, pugui tocar amb les mans la Química, sense necessitat de fer excessius esforços d’imaginació –per això ja tenim en Harry Potter–, per entendre conceptes com ara la concentració, la precipitació o la calor de reacció. Quina és la composició mineral de l’aigua de l’aixeta? Conté clorurs? I carbonats? Procurem que cursos com 4t d’ESO i 1r de Batxillerat resolguin aquestes i d’altres qüestions que es presenten en el dia a dia. Enguany, els de 1r han pogut fabricar una pila electroquímica capaç de moure un molinet; han observat com un indicador natural –el suc de col llombarda preparat el dia anterior pel Sr. Aragonés– servia per caracteritzar l’acidesa de productes de neteja i alimentaris; han tingut l’oportunitat de preparar diferents dissolucions, les quals han

CINQUANTA-SIS

servit més tard per jugar a fer múltiples classes de reaccions analítiques a petita escala, és a dir, amb tubs d’assaig. Al començament de l’experiment lliurem a cada alumne un dossier, que han de retornar emplenat al ﬁnal de la sessió, i que serà avaluat. El Good Laboratory Practice comporta que els ensenyem a fer servir les mesures de seguretat quan calguin; a deixar les taules de treball netes; a rentar amb escombretes, esbandir i eixugar el material de vidre usat; a no abocar les deixalles de les reaccions per les aigüeres, sinó a uns contenidors preparats, de manera que tinguem cura del Medi Ambient. En ocasions més extraordinàries, com enguany a la Jornada de Portes Obertes, procurem mostrar al públic una experimentació més avançada, portant tècnics de la indústria. En aquesta ocasió vam convidar el Dr. Manuel Soriano, que va dur a terme una prova a escala en un reactor que permet obtenir productes de la indústria cosmètica, objecte de cobdícia per als adolescents. Gerard Fuster

CINQUANTA-SET

Pol. Ind. La Drecera – Carrer Hidràulica, 1 43470 – La Selva del Camp Telf: 977845722 Fax: 977844742 recop@recop.net

RESTAURACIÓ DE LES FAÇANES DEL BLOC DE SECRETARIA DE L’ESCOLA TURÓ DE CONSTANTÍ DURANT EL 2010.

ALUMNES

Per saber més l eu primer consel Encara que el m ce Fa de l rﬁ un pe seria que et facis i id nv co et e qu gú book, busquis al de s ne rteixis algu a Tuenti i compa Flickr; si prefeen s to fo les teves , mentació escrita reixes la docu r pe que comencis seria bona idea s: ie stes gu descarregar aque gur de les Xarxes se s l’ú a r Guia pe (Centre de Seat Socials del Cesic formació de Cata guretat de la In lunya ) at.cat/index.jsp http://www.cesic sable de las Nueon sp Por un uso re r (Defensor Meno vas Tecnologías ) id dr Ma de en la Comunidad . fe ns or de lm en or ht tp :/ /w w w. de liub /p on ci umenta org/upload/doc vas_Tecnologias. ue /n df /p es cacion pdf

Xarxes socials: quan el futur ja és present…

l CURS 09-10 vam assistir al XXXVIII Seminario de centros educativos, organitzat per la Universidad de Navarra, anomenat Nuevas formas de comunicación y generaciones interactivas: impulso educativo.

Els conferenciants procedien d’àmbits tan diversos com l’educació, la informàtica, la comunicació o la justícia, i a totes les ponències s’arribava a la mateixa conclusió: la clau és a l’educació. Arturo Canalda, defensor del menor a la Comunitat de Madrid (única comunitat que té defensor del menor, fins a la data) va començar la seva conferència dient que l’educació és un treball molt difícil, i va distingir entre nens “rodons” i nens “quadrats”: els primers només necessiten una petita empenta per funcionar, però els quadrats demanden una atenció més constant, que l’anem “empenyent” de tant en tant; i per això necessitem estar preparats, com a pares i com a professors, en tots el àmbits que influeixen en els nostres fills. En aquesta mateixa línia, el Dr. Javier Urra, considera un “repte” que els pares es formin per a poder formar, és a dir, si som capaços que els nostres fills tinguin capacitat crítica davant la vida real, ells seran capaços d’enfrontar-se al món virtual que els proposa Internet. Nosaltres intentarem respondre unes qüestions bàsiques per matisar les mancances que tenim en aquest àmbit.

SEIXANTA

QUÈ SÓN LES XARXES SOCIALS? Les xarxes socials són plataformes virtuals que permeten la comunicació entre els seus usuaris i compartir fàcilment i de manera instantània informació (text, imatges, vídeos…). La més coneguda a nivell mundial seria Facebook amb uns 500 milions d’usuaris, encara que a Espanya li ha sortit un dur competidor: Tuenti, sobre tot entre el públic més jove. COM S’ENTRA EN AQUEST MÓN? És relativament senzill. L’únic que necessites és un compte de correu i omplir uns petits formularis per retocar el teu perfil (una espècie de fitxa personal amb informació sobre tu mateix) A partir d’aquí la xarxa et proporciona uns motors de recerca per trobar els teus amics i poder relacionar-te amb ells. Al Tuenti necessitaràs una invitació d’algun membre de la xarxa, mentre que a Facebook ho podràs fer directament. Recordar que l’edat mínima d’accés és de 14 anys encara que, desgraciadament, qualsevol menor ho pot fer simplement canviant la seva data de naixement. HE LLEGIT QUE HI HA CASOS DE CYBERBULLING, DE SUPLANTACIÓ, D’APROPIACIÓ I MODIFICACIÓ DE DADES PERSONALS. NO SERÀ PERILLÓS? El món virtual és bastant semblant al món real. Per expressar-lo fàcilment podríem recordar allò de “hi ha de tot en aquest món” i això s’aplica també a les xarxes socials. Agreujat potser, per la possibilitat d’emmascarar la teva identitat que et proporciona Internet. AMB QUÈ HEM DE TENIR ESPECIAL CURA EN LES XARXES SOCIALS? Essencialment hi ha dues coses que hauríem de tenir clares abans d’usar les xarxes socials: quin tipus d’informació estic disposat a compartir i qui ha de tenir accés a ella. Hem de tenir clar que allò que volem compartir es pot escapar de l’àmbit privat, és a dir, la informació que deixem a la Xarxa és de caràcter públic. És molt important també delimitar qui són els nostres amics que compartiran aquesta part de la nostre vida privada. Fes una ullada al perfil del teu fill. Saps cóm està configurat el seu compte (grau de privacitat que comparteix)?. PERÒ SI JO JA TINC PROU FEINA AMB EL WORD I AMB EL MEU CORREU ELECTRÒNIC, QUÈ PUC FER PER AJUDAR EL MEU FILL EN AQUEST MÓN DESCONEGUT? La clau es diu “seny”. Hem d’aplicar els consells que ens donaven els nostres pares amb aquest nou món; perquè en el fons no han deixat de ser igualment vàlids. No parlis amb desconeguts al carrer, seria no acceptis una sol·licitud d’amistat d’una persona que no coneixes directament. No agafis llaminadures de desconeguts vol dir que no et descarreguis res si no estàs segur de la seva procedència. De la mateixa manera que ningú no va nu pel carrer o dient paraulotes a crits, s’han de guardar unes normes elementals de pudor i decència a la xarxa. Has de tenir en compte que qualsevol cosa que pengis a Internet per molt privada que creguis que és, té un públic potencial de milions de persones. Pensa-t’ho. Miguel Ángel Gómez Óscar Miñarro

SEIXANTA-U

ALUMNES

Música a Primària: la Coral

a música és una activitat que afavoreix el desenvolupament de la creativitat, millora l’autoestima i les destreses perceptives i expressives, ajudant a afavorir el que representa el seu objectiu principal: desenvolupament integral de l’alumnat i el desenvolupament de la seva personalitat.

sical) els alumnes adquiriran les eines necessàries per a explorar i entendre les capacitats expressives de la música i desenvoluparan la capacitat de comunicar idees musicals o artístiques, sensacions, emocions i sentiments. Per fer-ho, podran emprar: instruments musicals, objectes sonors, la veu o ﬁns i tot, el seu propi cos.

A través dels diferents blocs de continguts de l’educació musical a la primària (veu i cant, instrumentació, moviment i dansa, llenguatge musical i audició mu-

Amb la Coral, els alumnes gaudeixen de la música i, amb un repertori adequat, es crea motivació i interès. Progressivament, es van incorporant peces d’un nivell vocal

SEIXANTA-DOS

Carlos Herruz

més elevat per tal d’afavorir el desenvolupament progressiu de la seva veu. El principal objectiu de la Coral és gaudir de la bellesa de les cançons i interpretar-les amb gust i sentiment. Es crea un grup on tots tenen el mateix grau de responsabilitat i protagonisme. També exigeix: disciplina, predisposició d’integració al grup i atenció cap al director. A més a més, es realitzen algunes actuacions en públic que els suposa una motivació extra ja que els permet presentar el seu treball.

INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

ALUMNES

I + E [Innovació & Esforç] Un projecte educatiu propi Projecte TIC_Turó: 1. Aules virtuals 2. Projectes web2.0: treball col·laboratiu 3. Formació professoraT 4. Competència digital alumnes | integració curricular | innovació metodològica

Lectura a) La Biblioteca de centre com a un espai d’aprenentatge b) Biblioteca d’aula c) Projectes de lectura d) Certàmens literaris e) Xerrades amb autors, il·lustradors…

Treball competències bàsiques; treball per projectes Aprenentatges instrumentals Aprendre a aprendre, desenvolupament hàbits: agenda, estudi, deures, treball diari…

Programa Llengües estrangeres: y Situacions comunicatives y Immersió en diferents àrees i etapes y Nivell europeu B2 de referència

PROFESSOR

ETAPA

CICLE

DEPARTAMENT

SEIXANTA-QUATRE

esprés d’uns anys d’aplicació de la LOE, hem reﬂexionat sobre els aspectes positius –molts- i algun de negatiu amb un objectiu ﬁnal: l’excellència acadèmica. És per això que hem plantejat diferents accions educatives que volem posar en pràctica. Accions que estan emmarcades en un Pla de Millora Acadèmica engegat pels diferents departaments i etapes del col·legi. Algunes d’aquestes propostes han estat presentades al Depart. d’Educació una vegada treballades per l’equip docent i amb l’aprovació del Consell escolar; com ara el projecte didàctic propi a ESO, la proposta English 2.0 o el projecte PUNTEDU de biblioteca escolar. Aquests programes tracten de complementar l’oferta educativa. Es tracta d’estimular els alumnes de manera global a través de programes adaptats a les necessitats educatives dels nois mitjançant la recerca constant de les millors opcions pedagògiques.

La proposta descrita necessita –a més de la innovació, de la motivació…- exigència personal, hores d’estudi, tensió per aprovar un examen… tot plegat ens empeny cap al treball intel·lectual. L’eslògan “aprengui anglès en quinze dies” com sabem tots, no ha estat mai real. Cal preparar a cada alumne per tal que mobli la ment: entrenar-lo a mantenir l’atenció davant l’explicació del professor, a escoltar malgrat que la informació no provingui d’una pantalla, a consolidar hàbits de treball, a practicar la memorització intelligent de les taules de multiplicar, d’un poema o d’una obra de teatre; a exercitar la lectura comprensiva, el raonament o la deducció matemàtica. L’excel·lència vindrà de tornar a prestigiar l’esforç, la capacitat d’enfrontar-se i superar les diﬁcultats… de forma conjunta –primer- a casa i –després- a l’escola.

L’excel·lència vindrà de tornar a prestigiar l’esforç, la capacitat d’enfrontar-se i superar les diﬁcultats…

Gerardo Meneses

INSTITUCIÓ SEIXANTA-CINC FAMILIAR D'EDUCACIÓ

CLUB JUVENIL

Montroig - educació del temps lliure

ots som conscients de la necessitat d'una bona formació intel·lectual per als joves. Però tant o més important és la configuració del caràcter i l'enfortiment de la voluntat. Aquesta formació es rep fonamentalment en el si de la família i al col·legi. Però es complementa en el temps extraescolar a través d'aficions i diversions en companyia dels amics. Aquest és el sentit dels clubs juvenils com Montroig. EDUCAR EN EL LLEURE L’horari del Club abasta tot el temps lliure dels nois: les tardes de dilluns a divendres i els caps de setmana. També s'organitzen activitats, de més llarga durada, durant els períodes de vacances. Això no implica que els socis hagin d'assistir a totes les activitats però a Montroig volem posar a disposició de les famílies una àmplia oferta que s'adapti a les necessitats de cada soci. Quan els nois arriben al Club, i després d'uns breus minuts per berenar i descansar del treball de l'escola, van cap a la sala d'estudi. Després d'una hora i quart d'estudi dirigit Ðevidentment els socis més grans dediquen més tempsÐ comencen altres activitats que varien segons els cursos i els dies de la setmana. Tot i que aquestes activitats s’emmarquen en un context de lleure i tenen un caràcter lúdic, a Montroig les duem a terme amb el mateix caire formatiu que l’estudi. Actualment les activitats que oferim a la tarda són: anglès, informàtica, multiesports, maquetisme i música. Per als socis grans les activitats són més obertes: depenen dels seus gustos i aficions. Poden anar variant al llarg del curs i van des de l'edició d'una revista o una estona de futbol al poliesportiu, a la filmació d'una pel·lícula o un grup de música, encara que sovint dediquen tota la tarda a l'estudi, i només de tant en tant, es reuneixen per fer aquestes o altres activitats. Les tardes dels divendres i els dissab-

tes al matí les dediquem a l’esport. A Montroig, organitzem equips de futbol que competeixen en les lligues escolars mirant de fomentar valors positius com l’esperit d’equip, l’esportivitat, l'esforç, el compromís , etc. que ofereix l'esport. Durant els caps de setmana també s'ofereixen altres activitats com són les excursions, les convivències o les sortides culturals. ACTIVITATS FORMATIVES L’estil educatiu de Montroig representa una continuïtat i un complement de la formació que els pares heu encomanat al col·legi. Els clubs juvenils pretenen això: oferir, fora de l'horari lectiu i de l'ambient escolar, un conjunt d'activitats molt variades de caràcter cultural, esportiu i formatiu. En aquest sentit, hi té un paper molt important la pràctica d'aﬁcions instructives: informàtica, idiomes, esport, música, arts Qualsevol hobby és una ocasió per adquirir virtuts humanes importantíssimes en el desenvolupament de la personalitat: tenint cura dels petits detalls, treballant amb constància, respectant el material dels altres, deixant ordenades les eines… En deﬁnitiva, el

SEIXANTA-SIS

que importa no és una o altra activitat Ðque variaran amb el pas del tempsÐ sinó que l'activitat serveixi per formar els socis alhora que ho passen bé. De la mateixa manera que a l’escola, cada soci de Montroig té un preceptor que procura ajudar-lo individualment a desenvolupar les seves qualitats personals. A la preceptuació, es fomenten els valors i virtuts que porten a millorar en l’estudi, en la convivència amb els altres, en l’aprofitament del temps i en el tracte amb Déu. El mitjà fonamental per avançar en la tasca educativa són les converses dels pares amb el preceptor del seu fill, amb l'objectiu de poder desenvolupar una veritable educació personalitzada i que hi hagi coherència entre el que viuen a casa i el que aprenen a Montroig. A Montroig existeixen també classes de formació cristiana. La formació espiritual que s'hi dóna està encomanada a la Prelatura de l'Opus Dei. Tant els fills com els pares Ðtambé s'hi organitzen xerrades, conferències per a pares i per a matrimonisÐ poden participar de les activitats de formació cristiana. Comple-

menten aquesta formació, algunes activitats de voluntariat com ara la recollida d’aliments, les visites als asils o el repartiment de menjar a persones necessitades. PRIMER, ESTUDIAR I FER ELS DEURES Entre les activitats amb les quals un nen i, sobretot, un adolescent ha d'omplir el temps de què disposa a la tarda, evidentment fer els deures i estudiar ha de ser una tasca ineludible. És per això que al Club disposem de tres sales d’estudi –una per als de primària, una altra per als de 1r i 2n d'ESO i una tercera, més gran per als de 3r i 4t d'ESO i BatxilleratÐ amb biblioteca dotada d'enciclopèdies, diccionaris, llibres de consulta, etc. A cada sala, un professor experimentat controla el treball dels nois. És fonamental assentar des de petits els hàbits bàsics de treball i d'estudi, per aconseguir uns bons resultats en cursos superiors. En els estudis dirigits, ensenyem principalment a organitzar el temps i els deures i a treballar concentrats. Pretenem que, quan arribin a casa, els nois hagin acabat el treball i puguin jugar o

simplement passar una estona amb la família. PER ALS PARES I LES FAMÍLIES El protagonisme dels pares a Montroig és ben evident. No només perquè els clubs juvenils són, de fet, una iniciativa dels pares i són els pares els qui sovint treuen les activitats endavant, amb la seva collaboració econòmica, portant els nens als partits, organitzant ells mateixos una excursió També perquè al Club es promouen activitats per als pares, des de mitjans de formació espiritual, xerrades de temes educatius, des de cinefòrums a partits de futbol, campionats de pàdel i, en deﬁnitiva, tot el que els mateixos pares vulguin organitzar. A Montroig també procurem promoure activitats per a tota la família Ðexcursions, gimcanes, festes, calçotades Ð que serveixen per conèixer millors les famílies dels amics dels ﬁlls, afermar el caràcter familiar que té el Club i passar tots plegats una estona agradable. Ignasi Malmierca

INSTITUCIÓSEIXANTA-SET FAMILIAR D'EDUCACIÓ

AJUDA'NS A ACTUALITZAR EL DIRECTORI D'ANTICS ALUMNES

Depart. AA: anticalum.turo@institucio.org .

INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

ANTICS ALUMNES

ELS ANTICS ALUMNES, L’ORGULL DE LA FEINA BEN FETA En 40 anys d’existència, milers d’alumnes han ajudat a escriure la història de Turó. Tots ells tenen records divertits, anècdotes curioses i un sentiment comú: l’orgull d’haver estudiat a aquest col·legi. Hem volgut que fessin memòria i ens transmetessin aquest sentiment.

ANTICS ALUMNES

Turó, un sentiment per tota la vida Aquest any celebrem el 40 aniversari de la nostra escola. Per això, hem volgut conèixer de primera má quin record tenen tots aquells que han passat per ella i que anys més tard han decidit involucrar-se de manera professional. Antics Alumnes que ara són professors.

XAVI ANGLÈS, PROFESSOR TECNOLOGIA A ESO | 25a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? Tres són les idees que em venen al cap: amistat, respecte i esforç. Valors que em van formar com a persona durant els 9 anys que vaig estar com a estudiant i que avui, com a professor, m’agrada transmetre als meus alumnes. 2-. Què ha representat Turó a la teva vida? Juntament amb la meva família ha estat una part molt important de la meva vida. Vaig rebre una bona formació humana i acadèmica que ha sigut i serà la meva base a l’hora de prendre decisions importants sobre el meu futur personal i professional. 3-. A quin racó de Turó et trobaves més a gust? Durant els meus primers anys a Turó m’agradava l’aula de plàstica on ajudava el Sr. Semis sobretot en les “temporades altes” (festa de Nadal, Diada Familiar, etc.) També l’aula d’informàtica era un lloc especial ja que en ella veia l’entorn de treball que jo volia per al meu futur.

SETANTA

XAVI ANGLÈS

JOSEP Mª BRU, TUTOR I PROFESSOR DE CATALÀ A ESO I BAT | 17a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? La formació integral com a persona. Va ser el millor suport en tots els àmbits a l’educació principal que he rebut: la dels meus pares. 3-. A quin racó de Turó et trobaves més a gust? Crec que el lloc on em trobava més a gust depenia de l’edat: quan era més petit, potser era als llocs de terra, jugant a la baldufa o a les boles. Però a mesura que creixia potser era més cap a la zona de les oliveres. 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó? No sabria escollir el millor, però un que ara recordo amb un sentiment especial és un Dia de l’arbre en què el meu millor amic i jo vam plantar una morera plegats a la pista “nova”. Encara recordo quina és, i cada cop que la veig em retorna a la memòria. JOSEP MARIA BRU

GERARD FUSTER, PRECEPTOR I PROFESSOR DE QUÍMICA A BAT | 10a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? Turó es preocupa de la formació integral de la persona, tot donant les eines perquè un les vagi emprant al llarg de la vida. 2-. Què ha representat Turó a la teva vida? Un complement adequat a l’educació rebuda pels meus pares, que va ser, sens dubte, la principal. 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó? N’hi ha molts com és lògic. Destacaria les classes de Ciències Naturals impartides pel Sr. Anselm Crusells, que omplia les pissarres de dibuixos de plantes i animals amb colors.

GERARD FUSTER

JOSÉ LUIS GÁLEA, TUTOR I PROFESSOR D’EDUCACIÓ FÍSICA A ESO I BATXILLERAT | 12a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó ? La transmissió continuada de valors educatius, humans i espirituals, la tolerància i el respecte com a factors inherents al procés educatiu i, sobre tot, la perseverança i la constància en el treball diari. Paradoxalment, alguns alumnes percebran aquesta valuosa proximitat i enriquidor recolzament un cop es desvinculin de l’entorn de Turó. 3-. A quin racó de Turó et trobaves més a gust? També em resulta complicat seleccionar un espai. Les particularitats de cadascuna de les aules i la personalitat dels teus tutors, la tranquil·litat de l’oratori com a lloc per a la reﬂexió i l’oració, la intensitat de les hores d’esbarjo, les hores al menjador… 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó ? Escollir un instant és molt complicat. El meu tarannà, les meves aﬁcions i la meva tasca professional en el món de l’educació física em porten a recordar vivències i experiències relacionades i vinculades amb l’activitat física. Les enyorades festes esportives, les competicions esportives, la satisfacció per l’esforç de gaudir d’una classe d’E.F. del Sr. Ruiz o del sr. Juanjo…

INSTITUCIÓ SETANTA-U FAMILIAR D'EDUCACIÓ

JOSÉ LUIS GÁ

LEA

MIGUEL ÁNGEL GÓMEZ, TUTOR I COORDINADOR DE 4T, 5È I 6È PRIM | 13a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? Bueno, como dicen de un club de cuyo nombre no quiero acordarme, lo importante es el sistema. Turó “garantiza” a todos los alumnos que pasan por el colegio una formación integral: a nivel académico, humano y espiritual. No depende de la época en la que esté, no depende del profesor que tengas, ni del equipo directivo; tiene una serie de valores,diría yo que atemporales, que son una referencia para toda nuestra vida. 2-. Què ha representat Turó a la teva vida? Turó siempre ha estado en la “órbita” de mi vida; mis amigos, mi familia, mi trabajo,… Incluso cuando estaba lejos, física o psíquicamente, tenía las referencias a las que antes aludía. 3-. A quin racó de Turó et trobaves més a gust? Tengo un especial buen recuerdo de dos zonas: las pistas deportivas, donde, sobretodo en Braumar (actividades extraescolares) disfrutábamos con el baloncesto y el futbol; y la “zona de los olivos” que es donde charlábamos los compañeros en BUP. Z

MIGUEL ÁNGEL GÓME

JORGE SEBASTIÁN, TUTOR I COORDINADOR DE 1R,2N I 3R PRIM | 21a PROMOCIÓ 1-. ¿Qué destacarías de la formación recibida en Turó? Un profesor de COU nos dijo una vez: “¡Recordad!, quizá es la última vez que escucháis estas cosas…” se refería a valores, a virtudes, a criterios basados en el humanismo cristiano. En mis años universitarios comprendí aquella frase y valoré mucho más la formación recibida en Turó. 2-. ¿Qué ha representado Turó en tu vida? En Turó pasé todos mis años de infancia y adolescencia, años inolvidables. Todo lo que viví y aprendí dejó una huella que forma parte de mi manera de ver y enfocar la vida en la actualidad y que espero me acompañe siempre. 4-. ¿Rincón de Turó en el que te encontrabas más a gusto? En cualquier rincón del patio (me gustaba especialmente la “pista nueva”); y en una salita de Secretaría donde charlaba con un gran maestro y amigo mientras se fumaba una pipa; recuerdo aquellas conversaciones con especial cariño y agradecimiento. JORGE SEBASTIÁN

MIQUEL SOLÉ, PROFESSOR ESPECIALISTA EN ANGLÈS A PRIM | 23a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? Destacaria la importància que se li dóna al tracte personal. Sempre he pensat que els preceptors són molt importants, ja que et donen una orientació per la teva vida. A Turó és tant important la informació com la formació, i això està molt bé. 2-. Què ha representat Turó a la teva vida? Ha representat un canvi molt gran en la meva vida. Abans sempre havia estat partidari de la llei del mínim esforç, i quan vaig arribar a Turó em vaig adonar que sense la perseverança i l’entusiasme en fer les coses, no arribaria enlloc. 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó? El millor record que conservo de Turó és el dia de la “graduació”, quan el Xavier Olloqui i jo ens donàvem la mà i ens feien una foto. Em va agradar molt quan davant dels meus companys, va dir: “Un alumne en vies d’extinció, en ser l’únic que fa el batxillerat humanístic pur”. Em va fer molta gràcia aquest moment, tot i que tenia els nervis a ﬂor de pell.

SETANTA-DOS

MIQUEL SOLÉ

ALBERT TARRAGÓ- PROFESSOR DE DIBUIX TÈCNIC A BATXILLERAT | 15a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? A mesura que passen els anys hom entén el signiﬁcat de certes coses que un infant no pot entendre ni comprendre, de manera molt especial crec, i més en aquests moments, que el factor més important de la formació és el tracte humà i el respecte vers la persona en el camp ètic i tècnic que hom es mereix. 2-. Què ha representat Turó a la teva vida? Turó representa una de les etapes més felices de la meva vida. Arribar a l’escola i reunir-me amb els amics i gaudir de tot el que és Turó per mi era molt gratiﬁcant. Recordo el tracte amb els companys i també el tracte que em van donar diferents persones del col·legi, crec que va ser l’època que més ha marcat el camí de la meva vida. 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó? Els amics i les amistats forjades durant aquells anys, amistats que perduren en el temps malgrat que amb molts companys fa temps que no ens veiem però quan ho fem sembla que fos ahir que estàvem jugant a Turó.

ALBERT TARRAGÓ

ALBERT TORRELL, PRECEPTOR I PROFESSOR INFORMÀTICA A ESO | 3a PROMOCIÓ 1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? Aprendre a fer un ús responsable de la llibertat. 3-. A quin racó de Turó et trobaves més a gust? Avui en dia és entre els ordinadors, però quan hi estudiava recordo un lloc on em podia perdre tot sol, no puc dir on era, de vegades el trobo a faltar. 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó? Tal com t’he dit abans conec Turó des de vàries facetes diferents, com alumne, com a treballador i com a pare. El meu millor record és com a pare, veure com els meus ﬁlls van creixent en coneixements, en valors, és a dir, com a persones.

JUAN PABLO ZORNOZA PROFESSOR ESPECIALISTA DE MATEMÀTIQUES A PRIMÀRIA | 22a PROMOCIÓ

ALBERT TORRELL

1-. Què destacaries de la formació rebuda a Turó? L’atenció personalitzada a l’alumne. L’educació d’aquest contempla una visió global de la persona. 2-. Què ha representat Turó a la teva vida? Turó representa una part important de la meva vida. Aquí he viscut els anys més trascendentals a l’hora de formar-me com a persona i estudiant. 4-. Quin és el millor record dels anys a Turó? Pregunta molt complicada. Són molts. Potser el dia que vaig debutar com a davanter en l’equip de futbol 11 en categoria infantil i vaig ﬁcar sis gols.

JUAN PABLO ZORNOZ A

INSTITUCIÓ SETANTA-TRES FAMILIAR D'EDUCACIÓ

IMATGES D'UN CURS

INSTITUCIÓ SETANTA-CINC FAMILIAR D'EDUCACIÓ

SETANTA-SIS

INSTITUCIÓSETANTA-SET FAMILIAR D'EDUCACIÓ

SETANTA-VUIT

INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

COL·LEGI TURÓ Ctra. de Reus, s/n 43120 Constantí Tarragona Tel. 977 520 511 Centre concertat Institució Familiar d'Educació Amb el suport de la Generalitat de Catalunya