temari_inspector_2010 by Joana Mimbrera

1. NORMES PRIMERES Pàg. 1 Pàg. 18

Pàg. 63

2 . POLICIA DE LA GENERALITAT – MOSSOS D’ESQUADRA 2.1 LLEI 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 2.2. LLEI 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya 2.3 LLEI 19/1983, de 14 de juliol, per la qual es crea la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya. 2.4. LLEI 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra 2.5 DECRET 246/2008, de 16 de desembre, de regulació de la situació administrativa especial de segona activitat en el cos de mossos d'esquadra. 2.6 DECRET 230/2007, de 16 d'octubre, pel qual es crea el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya. 2.7. DECRET 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació: Direcció General de la Policia i estructura del cos de policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra 2.8 DECRET 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. 2.9. DECRET 183/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de règim disciplinari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra 2.10. DECRET 401/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra: capítol 1. Disposicions generals; capítol 2. Provisió de llocs de treball mitjançant concurs, concurs oposició i lliure designació 2.11 DECRET 146/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aprova la jornada i l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra. 2.12 ORDRE IRP/435/2009, de 2 d'octubre, per la qual es regulen els fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat i per la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Pàg. 71 Pàg. 89 Pàg. 120 Pàg. 120 Pàg. 164 Pàg. 184 Pàg. 192

Pàg. 382 Pàg. 390

Pàg. 411

Pàg. 432 Pàg. 439

INDEX DEL TEMARI D'INSPECTOR C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

Pàg. 24

Oposició

1.1. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: drets fonamentals i llibertats públiques. La funció policial en el marc constitucional 1.2. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública i policia judicial 1.3. LLEI ORGÀNICA 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat: articles de directa aplicació a la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra 1.4. RECOMANACIÓ REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa als estats membres sobre el Codi Europeu d’Ètica de la Policia

Pàg. 508 Pàg. 513

Pàg. 538

Pàg. 543

Pàg. 571 Pàg. 581 Pàg. 590 Pàg. 591 Pàg. 601

3. PROCEDIMENT PENAL 3.1 LA JURISDICCIÓ PENAL. Jurisdicció i competència. Òrgans judicials. Competència objectiva, territorial i funcional. Competència per connexió. 3.2 EL PROCEDIMENT PENAL. Procediment penal ordinari. El tribunal del jurat. Procediment abreujat. Judicis de faltes. Judicis ràpids. La reforma de la Llei d'enjudiciament criminal (Llei 38/2002, de 24 d'octubre). 3.3 LLEI ORGÀNICA 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. 3.4 REIAL DECRET 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors: capítol I, capítol II i disposició addicional única. 3.5 LLEI 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica. 3.6 REIAL DECRET 95/2009, de 6 de febrer, pel qual es regula el Sistema de registres administratius de suport a l'Administració de Justícia

Pàg. 631 Pàg. 654 Pàg. 673 Pàg. 721 Pàg. 730 Pàg. 736

INDEX DEL TEMARI D'INSPECTOR C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

Pàg. 521

Oposició

2.13 ORDRE IRP/372/2007, de 8 d'octubre, de creació del fitxer Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM). 2.14 DECRET 145/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament intern del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra. 2.15 DECRET 135/2003, de 10 de juny, sobre normes reguladores de les eleccions dels representants del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i designació d'organitzacions sindicals representatives. 2.16. RESOLUCIÓ INT/1828/2004, de 14 de juny, per la qual s'aprova la Instrucció per la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació a l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra 2.17. ACORD GOV/166/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d’esquadra i determinades mesures referides a la relació de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra. ORDRE IRP/326/2010, de 12 de maig, de modificació de l'apartat 2 de l'annex 1 del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, aprovat per l'Acord GOV/166/2006, de 24 d'octubre 2.18 ACORD GOV/193/2006, de 31 d'octubre, d'aprovació de les condicions de treball dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat de Catalunya. 2.19 ORDRE IRP/91/2008, de 4 de març, per la qual es crea el Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. 2.20 RESOLUCIÓ IRP/192/2010, de 27 de gener, per la qual s'aprova la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra. 2.21 DECRET 15/1997, de 21 de gener, pel qual es regula el règim de llicències, permisos i vacances dels membres del cos de mossos d'esquadra. 2.22 DECRET 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Pàg. 755

4.2. LLEI ORGÀNICA 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana

Pàg. 760

4.3 LLEI ORGÀNICA 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics. 4.4 LLEI ORGÀNICA 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. 4.5 LLEI 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. 4.6 REIAL DECRET 203/2010, de 26 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. 4.7 DECRET 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya. 4.8 DECRET LEGISLATIU 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport. 4.9 DECRET 212/2002, d'1 d'agost, pel qual es regulen la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya i es determinen els òrgans competents respecte del règim sancionador en matèria esportiva.

Pàg. 782 Pàg. 791 Pàg. 878 Pàg. 914 Pàg. 949 Pàg. 962

Pàg. 1009

5. POLICIA I ENTORN SOCIAL 5.1 PLA GENERAL DE SEGURETAT DE CATALUNYA 2008‐2011

Pàg. 1016

5.2 PLA DE SEGURETAT VIÀRIA 2008‐2010

Pàg. 1099

5.3 PLA DE POLÍTIQUES DE DONES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2008‐2011

Pàg. 1140

6. SEGURETAT I COOPERACIÓ INTERNACIONAL SEGURETAT I COOPERACIÓ INTERNACIONAL: les organitzacions internacionals de policia. L'espai policial europeu: tractats de Schengen i Amsterdam.

Pàg. 1281

INDEX DEL TEMARI D'INSPECTOR C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

4.1. LLEI ORGÀNICA 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió

per Inspector/a

4. POLICIA DE SEGURETAT I ADMNISTRATIVA

7. DRET PENAL

Títol I. De la infracció penal

Pàg. 1303

Títol II. De les persones criminalment responsables dels delictes i de les faltes

Pàg. 1308

4.2 LLIBRE II.

Títol I. De l’homicidi i les seves formes

Pàg. 1311

Títol III. De les lesions

Pàg. 1312

Títol VI. Delictes contra la llibertat

Pàg. 1315

Títol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral

Pàg. 1319

Titol VII Bis. De la trata de seres humanos

Pàg. 1320

Títol VIII. Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals

Pàg. 1322

Oposició

Capítol I. De les agressions sexuals Capítol II. Dels abusos sexuals Capítol II Bis. De los abusos y agresiones sexuales a menores de 13 años Capítol III. De l’assetjament sexual Capítol VI. Disposicions comunes als capítols anteriors Títol IX. De l’omissió del deure de socors

Pàg. 1326

Títol XI. Delictes contra l’honor

Pàg. 1326

Títol XII. Delictes contra les relacions familiars

Pàg. 1328

Capítol III. Dels delictes contra els drets i deures familiars Títol XIII. Delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic

per Inspector/a

4.1 LLIBRE I.

Pàg. 1331

INDEX DEL TEMARI D'INSPECTOR C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Capítol I. Dels furts Capítol II. Dels robatoris Capítol IV. Del robatori i furt d’ús de vehicles

Capítol IX. Dels danys Capítol X. Disposicions comunes als capítols anteriors Capítol XI. Dels delictes relatius a la propietat intel∙lectual i industrial, al mercat i als

consumidors Capítol XIV. De la receptació i d’altres conductes afins Títol XV bis. Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers. Títol XVI. Dels delictes relatius a l’ordenació del territori i la protecció del patrimoni

Pàg. 1349 Pàg. 1350

històric i del medi ambient Capítol II. Dels delictes sobre el patrimoni històric Capítol III. Dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient Capítol IV. Dels delictes relatius a la protecció de la flora, fauna i animals domèstics

per Inspector/a

Capítol VI. De les defraudacions

Títol XVII. Dels delictes contra la seguretat col∙lectiva

Pàg. 1355

Capítol II. Dels incendis Capítol III. Dels delictes contra la salut pública Capítol IV. Dels delictes contra la seguretat viària Títol XVIII. De les falsedats.

Pàg. 1366

Títol XIX. Delictes contra l'Administració pública.

Pàg. 1370

Títol XIX bis. Dels delictes de corrupció en les transaccions comercials internacionals.

Pàg. 1381

Títol XX. Delictes contra l'Administració de justícia.

Pàg. 1381

Títol XXI. Delictes contra la Constitució

Pàg. 1388

INDEX DEL TEMARI D'INSPECTOR C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Capítol V. Disposicions comunes

Capítol IV. Dels delictes relatius a l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques Capítol V. Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals Pàg. 1394

4.3 LLIBRE III.

Pàg. 1406

Títol II. Faltes contra el patrimoni

Pàg. 1407

Títol III. Faltes contra els interessos generals

Pàg. 1409

Títol IV. Faltes contra l’ordre públic

Pàg. 1410

Títol V. Disposicions comunes a les faltes

Pàg. 1410

Oposició

Títol I. Faltes contra les persones

per Inspector/a

Títol XXII. Delictes contra l’ordre públic

INDEX DEL TEMARI D'INSPECTOR C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Modul 1 : Normes Primeres

A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes han aprobado y el Pueblo Español ratificado la siguiente Constitución: PREAMBULO La Nación Española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de: Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las Leyes conforme a un orden económico y social justo. Consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la Ley como expresión de la voluntad popular. Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones. Promover el progreso de la cultura y de la economía para asegurar a todos una digna calidad de vida. Establecer una sociedad democrática avanzada, y Colaborar en el fortalecimiento de unas relaciones pacificas y de eficaz cooperación entre todos los pueblos de la Tierra. En consecuencia, las Cortes aprueban y el pueblo español ratifica la siguiente CONSTITUCIÓN TÍTULO PRELIMINAR

per sotsinspector/a

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 27 DE DESEMBRE DE 1978: DRETS FONAMENTALS I LLIBERTATS PÚBLIQUES. LA FUNCIÓ POLICIAL EN EL MARC CONSTITUCIONAL

1. Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico. 2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social. 3. La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos. TÍTULO PRIMERO DE LOS DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES

Oposició

Artículo 9.

1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la Ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social. 2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretaran de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España. CAPÍTULO PRIMERO DE LOS ESPAÑOLES Y LOS EXTRANJEROS Artículo 11. 1. La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la Ley. 2. Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad. 3. El Estado podrá concertar tratados de doble nacionalidad con los países iberoamericanos o con aquellos que hayan tenido o tengan una particular vinculación con España. En estos mismos países, aun cuando no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reciproco, podrán naturalizarse los españoles sin perder su nacionalidad de origen.

per sotsinspector/a

Artículo 10.

Los españoles son mayores de edad a los dieciocho años. Artículo 13. 1. Los extranjeros gozaran en España de las libertades publicas que garantiza el presente título en los términos que establezcan los tratados y la Ley. 2. Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o Ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales. 3. La extradición solo se concederá en cumplimiento de un tratado o de la Ley, atendiendo al principio de reciprocidad. Quedan excluidos de la extradición los delitos políticos, no considerándose como tales los actos de terrorismo. 4. La Ley establecerá los términos en que los ciudadanos de otros países y los apátridas podrán gozar del derecho de asilo en España. 2

Oposició

Artículo 12.

CAPÍTULO SEGUNDO

Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social. SECCIÓN PRIMERA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y DE LAS LIBERTADES PÚBLICAS Artículo 15. Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos iñumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las Leyes penales militares para tiempos de guerra. Artículo 16. 1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin mas limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden publico protegido por la Ley. 2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias. 3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones. Artículo 17. 1. Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en los casos y en la forma previstos en la Ley. 2. La detención preventiva no podrá durar mas del tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas, el detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición de la autoridad judicial. 3. Toda persona detenida debe ser informada de forma inmediata, y de modo que le sea comprensible, de sus derechos y de las razones de su detención, no pudiendo ser obligada a declarar. Se garantiza la asistencia de abogado al detenido en las diligencias policiales y judiciales, en los términos que la Ley establezca. 3

Oposició

Artículo 14.

per sotsinspector/a

DERECHOS Y LIBERTADES

Artículo 18. 1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen. 2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito. 3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial. 4. La Ley limitara el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos. Artículo 19. Los españoles tienen derecho a elegir libremente su residencia y a circular por el territorio nacional. Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libremente de España en los términos que la Ley establezca. Este derecho no podrá ser limitado por motivos políticos o ideológicos. Artículo 20.

per sotsinspector/a

4. La Ley regulara un procedimiento de habeas corpus para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por Ley se determinara el plazo máximo de duración de la prisión provisional.

a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica. c) A la libertad de cátedra. d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulara el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades. 2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa. 3. La Ley regulara la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente publico y garantizara el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España. 4. Estas libertades tienen su limite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia. 4

Oposició

1. Se reconocen y protegen los derechos:

1. Se reconoce el derecho de reunión pacifica y sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitara autorización previa. 2. En los casos de reuniones en lugares de transito publico y manifestaciones se dará comunicación previa a la autoridad, que solo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración del orden publico, con peligro para personas o bienes. Artículo 22 1. Se reconoce el derecho de asociación. 2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito son ilegales. 3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a los solos efectos de publicidad. 4. Las asociaciones solo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud de resolución judicial motivada. 5. Se prohiben las asociaciones secretas y las de carácter paramilitar. Artículo 23. 1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal. 2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las Leyes. Artículo 24. 1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los que jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión. 2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la Ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso publico sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra si mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia. La Ley regulara los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos. Artículo 25.

Oposició

Artículo 21.

per sotsinspector/a

5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.

El condenado a pena de prisión que estuviere cumpliendo la misma gozara de los derechos fundamentales de este CAPÍTULO, a excepción de los que se vean expresamente limitados por el contenido del fallo condenatorio, el sentido de la pena y la Ley penitenciaria. En todo caso, tendrá derecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes de la Seguridad Social, así como al acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad. 3. La Administración civil no podrá imponer sanciones que, directa o subsidiariamente, impliquen privación de libertad. Artículo 26. Se prohiben los Tribunales de Honor en el ámbito de la Administración civil y de las organizaciones profesionales. Artículo 27. 1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza. 2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales. 3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que este de acuerdo con sus propias convicciones. 4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita. 5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes. 6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales. 7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la Ley establezca. 8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo para garantizar el cumplimiento de las Leyes. 9. Los poderes públicos ayudaran a los centros docentes que reúnan los requisitos que la Ley establezca. 6

Oposició

2. Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia la reeducación y reinserción social y no podrán consistir en trabajos forzados.

per sotsinspector/a

1. Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento de producirse no constituyan delito, falta o infracción administrativa, según la legislación vigente en aquel momento.

10. Se reconoce la autonomía de las Universidades en los términos que la Ley establezca.

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente, La Ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio de este derecho a las Fuerzas o Institutos armados o a los demás Cuerpos sometidos a disciplina militar y regulara las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios públicos. La libertad sindical comprende el derecho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elección, así como el derecho de los sindicatos a formar confederaciones y a fundar organizaciones sindicales internacionales o afiliarse a las mismas. Nadie podrá ser obligado a afiliarse a un sindicato. 2. Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. La Ley que regule el ejercicio de este derecho establecerá las garantías precisas para asegurar el mantenimiento de los servicios esenciales de la comunidad. Artículo 29. 1. Todos los españoles tendrán el derecho de petición individual y colectiva por escrito, en la forma y con los efectos que determine la Ley. 2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos armados o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar podrán ejercer este derecho solo individualmente y con arreglo a lo dispuesto en su legislación especifica. SECCIÓN SEGUNDA DE LOS DERECHOS Y DEBERES DE LOS CIUDADANOS

per sotsinspector/a

Artículo 28

1. Los españoles tienen el derecho y el deber de defender a España. 2. La Ley fijara las obligaciones militares de los españoles y regulara, con las debidas garantías, la objeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria. 3. Podrá establecerse un servicio civil para el cumplimiento de fines de interés general. 4. Mediante Ley podrán regularse los deberes de los ciudadanos en los casos de grave riesgo, catástrofe o calamidad publica. Artículo 31. 1. Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio. 2. El gasto publico realizara una asignación equitativa de los recursos públicos y su programación y ejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía. 7

Oposició

Artículo 30.

3. Solo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter publico con arreglo a la Ley.

2. La Ley regulara las formas de matrimonio, la edad y capacidad para contraerlo, los derechos y deberes de los cónyuges, las causas de separación y disolución y sus efectos. Artículo 33. 1. Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia. 2. La función social de estos derechos delimitara su contenido, de acuerdo con las Leyes. 3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad publica o interés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto por las Leyes. Artículo 34. 1. Se reconoce el derecho de fundación para fines de interés general, con arreglo a la Ley. 2. Regirá también para las fundaciones lo dispuesto en los apartados 2 y 4 del artículo 22. Artículo 35. 1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo. 2. La Ley regulara un estatuto de los trabajadores. Artículo 36. La Ley regulara las peculiaridades propias del régimen jurídico de los Colegios Profesionales y el ejercicio de las profesiones tituladas. La estructura interna y el funcionamiento de los Colegios deberán ser democráticos. Artículo 37. 1. La Ley garantizara el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los trabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios. 2. Se reconoce el derecho de los trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo. La Ley que regule el ejercicio de este derecho, sin perjuicio de las limitaciones que pueda establecer, incluirá las garantías precisas para asegurar el funcionamiento de los servicios esenciales de la comunidad. 8

Oposició

1. El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica.

per sotsinspector/a

Artículo 32.

CAPÍTULO TERCERO DE LOS PRINCIPIOS RECTORES DE LA POLÍTICA SOCIAL Y ECONOMICA Artículo 39. 1. Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia. 2. Los poderes públicos aseguran, asimismo, la protección integral de los hijos, iguales estos ante la Ley con independencia de su filiación y de la madre, cualquiera que sea su estado civil. La Ley posibilitara la investigación de la paternidad. 3. Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio, durante su minoría de edad y en los demás casos en que legalmente proceda. 4. Los niños gozaran de la protección prevista en los acuerdos internacionales que velan por sus derechos. Artículo 40. 1. Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal mas equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizaran una política orientada al pleno empleo. 2. Asimismo, los poderes públicos fomentaran una política que garantice la formación y readaptación profesionales; velaran por la seguridad e higiene en el trabajo y garantizaran el descanso necesario, mediante la limitación de la jornada laboral, las vacaciones periódicas retribuidas y la promoción de centros adecuados. Artículo 41. Los poderes públicos mantendrán un régimen publico de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres. Artículo 42. El Estado velara especialmente por la salvaguardia de los derechos económicos y sociales de los trabajadores españoles en el extranjero, y orientara su política hacia su retorno. 9

Oposició

Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general y, en su caso, de la planificación.

per sotsinspector/a

Artículo 38.

Artículo 43.

3. Los poderes públicos fomentaran la educación sanitaria, la educación física y el deporte. Asimismo facilitaran la adecuada utilización del ocio. Artículo 44. 1. Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienen derecho. 2. Los poderes públicos promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del interés general. Artículo 45. 1. Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo. 2. Los poderes públicos velaran por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva. 3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la Ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado. Artículo 46. Los poderes públicos garantizaran la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La Ley penal sancionara los atentados contra este patrimonio. Artículo 47. Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participara en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

Oposició

2. Complete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud publica a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La Ley establecerá los derechos y deberes de todos al respecto.

per sotsinspector/a

1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud.

Artículo 49. Los poderes públicos realizaran una política de previsión, tratamiento, rehabilitación e integración de los disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos, a los que prestaran la atención especializada que requieran y los ampararan especialmente para el disfrute de los derechos que este Título otorga a todos los ciudadanos. Artículo 50. Los poderes públicos garantizaran, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio. Artículo 51. 1. Los poderes públicos garantizaran la defensa de los consumidores y usuarios, protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos de los mismos. 2. Los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fomentaran sus organizaciones y oirán a estas en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, en los términos que la Ley establezca. 3. En el marco de lo dispuesto por los apartados anteriores, la Ley regulara el comercio interior y el régimen de autorización de productos comerciales. Artículo 52. La Ley regulara las organizaciones profesionales que contribuyan a la defensa de los intereses económicos que les sean propios. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos. CAPÍTULO CUARTO DE LAS GARANTIAS DE LAS LIBERTADES Y DERECHOS FUNDAMENTALES Artículo 53. 1. Los derechos y libertades reconocidos en el CAPÍTULO II del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Solo por Ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades que se tutelarán de acuerdo con lo previsto en el artículo 161,1 a). 11

Oposició

Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural.

per sotsinspector/a

Artículo 48.

Artículo 54. Una Ley orgánica regulara la institución del Defensor del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes Generales, designado por estas para la defensa de los derechos comprendidos en este Título, a cuyo efecto podrá supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las Cortes Generales. CAPÍTULO QUINTO DE LA SUSPENSIÓN DE LOS DERECHOS Y LIBERTADES Artículo 55 1. Los derechos reconocidos en los artículos 17, 18, apartados 2 y 3; artículos 19, 20, apartados 1, a) y d), y 5, artículos 21, 28, apartado 2, y artículo 37, apartado 2, podrán ser suspendidos cuando se acuerde la declaración del estado de excepción o de sitio en los términos previstos en la Constitución. Se exceptúa de lo establecido anteriormente el apartado 3 del artículo 17 para el supuesto de declaración de estado de excepción. 2. Una Ley orgánica podrá determinar la forma y los casos en los que, de forma individual y con la necesaria intervención judicial y el adecuado control parlamentario, los derechos reconocidos en los artículos 17, apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspendidos para personas determinadas, en relación con las investigaciones correspondientes a la actuación de bandas armadas o elementos terroristas. La utilización injustificada o abusiva de las facultades reconocidas en dicha Ley orgánica producirá responsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las Leyes. TÍTULO II DE LA CORONA (…) TÍTULO III DE LAS CORTES GENERALES 12

per sotsinspector/a

3. El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el CAPÍTULO III, informara la legislación positiva, la practica judicial y la actuación de los poderes públicos. Solo podrán ser alegados ante la Jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan las Leyes que los desarrollen.

Oposició

2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en el artículo 14 y la Sección primera del CAPÍTULO II ante los Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad y, en su caso, a través del recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Esta ultimo recurso será aplicable a la objeción de conciencia reconocida en el artículo 30.

CAPÍTULO PRIMERO

CAPÍTULO SEGUNDO DE LA ELABORACIÓN DE LAS LEYES (…) CAPÍTULO TERCERO DE LOS TRATADOS INTERNACIONALES (…) TÍTULO IV DEL GOBIERNO Y DE LA ADMINISTRACIÓN Artículo 104. 1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana. 2. Una Ley orgánica determinara las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y Cuerpos de seguridad. TÍTULO V DE LAS RELACIONES ENTRE EL GOBIERNO Y LAS CORTES GENERALES (…) TITULO VI DEL PODER JUDICIAL Artículo 126. La policía judicial depende de los Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, en los términos que la Ley establezca. TÍTULO VII ECONOMIA Y HACIENDA 13

Oposició

(…)

per sotsinspector/a

DE LAS CAMARAS

(…) TITULO VIII

per sotsinspector/a

DE LA ORGANIZACION TERRITORIAL DEL ESTADO CAPITULO PRIMERO PRINCIPIOS GENERALES (…)

CAPITULO SEGUNDO DE LA ADMINISTRACION LOCAL

(…)

CAPÍTULO TERCERO DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS

Artículo 148.

Organización de sus instituciones de autogobierno. Las alteraciones de los términos municipales comprendidos en su territorio y, en general, las funciones que correspondan a la Administración del Estado sobre las Corporaciones locales y cuya transferencia autorice la legislación sobre Régimen Local. Ordenación del territorio, urbanismo y vivienda. Las obras publicas de interés de la Comunidad Autónoma en su propio territorio. Los ferrocarriles y carreteras cuyo itinerario se desarrolle íntegramente en el territorio de la Comunidad Autónoma y, en los mismos términos, el transporte desarrollado por estos medios o por cable. Los puertos de refugio, los puertos y aeropuertos deportivos y, en general, los que no desarrollen actividades comerciales. La agricultura y ganadería, de acuerdo con la ordenación general de la economía. Los montes y aprovechamiento forestales. La gestión en materia de protección del medio ambiente. Los proyectos, construcción y explotación de los aprovechamientos hidráulicos, canales y regadíos de interés de la Comunidad Autónoma; las aguas minerales y termales. La pesca en aguas interiores, el marisqueo y la acuicultura, la caza y la pesca fluvial. Ferias interiores. El fomento del desarrollo económico de la Comunidad Autónoma dentro de los objetivos marcados por la política económica nacional. 14

Oposició

1. Las comunidades Autónomas podrán asumir competencias en las siguientes materias:

Artículo 149. 1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias. La regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales. Nacionalidad, inmigración, emigración, extranjería y derecho de asilo. Relaciones internacionales. Defensa y Fuerzas Armadas. Administración de Justicia. Legislación mercantil, penal y penitenciaria; legislación procesal, sin perjuicio de las necesarias especialidades que en este orden se deriven de las particularidades del derecho sustantivo de las Comunidades Autónomas. Legislación laboral; sin perjuicio de su ejecución por los órganos de las Comunidades Autónomas. Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico‐civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de Leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con respecto, en este ultimo caso, a las normas de derecho foral o especial. Legislación sobre propiedad intelectual e industrial. Regimen aduanero y arancelario; comercio exterior. Sistema monetario: divisas, cambio y convertibilidad; bases de la ordenación del crédito, banca y seguros. Legislación sobre pesas y medidas, determinación de la hora oficial. Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica. Hacienda general y Deuda del Estado. Fomento y coordinación general de la investigación científica y técnica. Sanidad exterior. Bases y coordinación general de la sanidad. Legislación sobre productos farmacéuticos. Legislación Básica y régimen económico de la Seguridad Social, sin perjuicio de la ejecución de sus servicios por las Comunidades Autónomas. Las bases del régimen jurídico de las Administraciones publicas y del régimen estatutario de sus funcionarios que, en todo caso, garantizaran a los administrados un tratamiento común ante ellas; 15

per sotsinspector/a

2. Transcurridos cinco años, y mediante la reforma de sus Estatutos, las Comunidades Autónomas podrán ampliar sucesivamente sus competencias dentro del marco establecido en el artículo 149.

Oposició

La artesanía. Museos, bibliotecas y conservatorios de música de interés para la Comunidad Autónoma. Patrimonio monumental de interés de la Comunidad Autónoma. El fomento de la cultura de la investigación y, en su caso, de la enseñanza de la lengua de la Comunidad Autónoma. Promoción y ordenación del turismo en su ámbito territorial. Promoción del deporte y de la adecuada utilización del ocio. Asistencia social. Sanidad e higiene. La vigilancia y protección de sus edificios e instalaciones. La coordinación y demás facultades en relación con las policías locales en los términos que establezca una Ley orgánica.

2. Sin perjuicio de las competencias que podrán asumir las Comunidades Autónomas, el Estado considerara el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitara la comunicación cultural entre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas. 3. Las materias no atribuidas expresamente al Estado por esta Constitución podrán corresponder a las Comunidades Autónomas, en virtud de sus respectivos Estatutos. La competencia sobre las materias que no se hayan asumido por los Estatutos de Autonomía corresponderá al Estado cuyas normas prevalecerán, en caso de conflicto, sobre las de las Comunidades Autónomas en todo lo que no este atribuido a la exclusiva competencia de estas. El derecho estatal será, en todo caso, supletorio del derecho de las Comunidades Autónomas. 16

per sotsinspector/a Oposició

el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas de la organización propia de las Comunidades Autónomas; legislación sobre expropiación forzosa; legislación básica sobre contratos y concesiones administrativas y el sistema de responsabilidad de todas las Administraciones publicas. Pesca marítima, sin perjuicio de las competencias que en la ordenación del sector se atribuyan a las Comunidades Autónomas. Marina mercante y abanderamiento de buques; iluminación de costas y señales marítimas; puertos de interés general; aeropuertos de interés general; control del espacio aéreo, transito y transporte aéreo, servicio meteorológico y matriculación de aeronaves. Ferrocarriles y transportes terrestres que transcurran por el territorio de mas de una Comunidad Autónoma; régimen general de comunicaciones; trafico y circulación de vehículos a motor; correos y telecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radiocomunicación. La legislación, ordenación y concesión de recursos y aprovechamientos hidráulicos cuando las aguas discurran por mas de una Comunidad Autónoma, y la autorización de las instalaciones eléctricas cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad o el transporte de energía salga de su ámbito territorial. Legislación básica sobre protección del medio ambiente, sin perjuicio de las facultades de las Comunidades Autónomas de establecer normas adicionales de protección. La legislación básica sobre montes, aprovechamientos forestales y vías pecuarias. Obras publicas de interés general o cuya realización afecte a mas de una Comunidad Autónoma. Bases del régimen minero y energético. Regimen de producción, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos. Normas básicas del régimen de prensa, radio y televisión y, en general, de todos los medios de comunicación social, sin perjuicio de las facultades que en su desarrollo y ejecución correspondan a las Comunidades Autónomas. Defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y la expoliación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas. Seguridad publica, sin perjuicio de la posibilidad de creación de policías por las Comunidades Autónomas en la forma que se establezca en los respectivos Estatutos en el marco de lo que disponga una Ley orgánica. Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia. Estadistica para fines estatales. Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.

TÍTULO IX

per sotsinspector/a

DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (…) TÍTULO X DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL (…) DISPOSICIONES ADICIONALES (…) DISPOSICIONES TRANSITORIAS (…) DISPOSICIÓN DEROGATORIA (…) DISPOSICIÓN FINAL

Oposició

(…)

El Boletín Oficial del Estado en data d'avui publica la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Atès que aquesta Llei és la norma institucional bàsica de Catalunya, Decreto: Article únic Donar publicitat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Barcelona, 20 de juliol de 2006 Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya

Llei Orgànica 6/2006,

Oposició

de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

per sotsinspector/a

L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA: COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA I POLICIA JUDICIAL.

Juan Carlos I, Rei d'Espanya A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgànica. Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo sanciono la Llei orgànica següent. Preàmbul Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat ‐que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera‐ i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col∙lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: ‐ Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors. ‐ Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. ‐ L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant‐ne el progrés. ‐ L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya. ‐ La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. ‐ Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. ‐ Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.

Oposició

La llibertat col∙lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.

per sotsinspector/a

destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.

ARTICLE 132 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat. 4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis.

ARTICLE 138 IMMIGRACIÓ 1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació. b) El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya.

Oposició

En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya

per sotsinspector/a

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.

ARTICLE 163 SEGURETAT PRIVADA Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: a) L'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l'àmbit d'actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s'acompleixen a Catalunya. c) L'autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.

ARTICLE 164 SEGURETAT PÚBLICA 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d'acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l'ordenació de les policies locals. b) La creació i l'organització de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra i la coordinació de l'actuació de les policies locals. 21

Oposició

a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè.

per sotsinspector/a

2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou:

a) Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col∙laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col∙laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat. 5. La Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l'ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent‐hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.

per sotsinspector/a

3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l'Estat i en tot cas:

SISTEMA PENITENCIARI 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l'organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l'Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l'organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l'execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 22

Oposició

ARTICLE 168

ARTICLE 173 VIDEOVIGILÀNCIA I CONTROL DE SO I ENREGISTRAMENTS

Oposició

Correspon a la Generalitat la competència sobre l'ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l'àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals.

per sotsinspector/a

2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults.

A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley: PREÁMBULO Respondiendo fundamentalmente al mandato del artículo 104 de la Constitución según la cual una Ley Orgánica determinará las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad , la presente Ley tiene, efectivamente, en su mayor parte carácter de Ley Orgánica y pretende ser omni comprensiva, acogiendo la problemática de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de las Comunidades Autónomas y de las corporaciones locales: A. El carácter de Ley Orgánica viene exigido por el artículo 104 de la Constitución para las funciones, principios básicos de actuación y estatutos genéricamente de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad; por el artículo 149.1.29, para determinar el marco en el que los Estatutos de Autonomía pueden establecer la forma de concretar la posibilidad de creación de policías de las respectivas comunidades y por el artículo 148.1.22. Para fijar los términos dentro de los cuales las Comunidades Autónomas pueden asumir competencias en cuanto a la coordinación y demás facultades en relación con las policías locales. Respecto a la policía judicial, el carácter de Ley Orgánica se deduce del contenido del artículo 126 de la Constitución, ya que, al regular las relaciones entre la policía y el Poder Judicial, determina, indirecta y parcialmente, los Estatutos de ambos y, al concretar las funciones de la policía judicial, incide en materias propias de la Ley de enjuiciamiento criminal y concretamente en lo relativo a la averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, que constituyen zonas de delimitación de derechos fundamentales de la persona. Sin embargo, otros aspectos del proyecto de Ley especialmente los relativos al proceso de integración de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional en el Cuerpo Nacional de Policía no tienen el carácter de Ley Orgánica, lo que impone la determinación, a través de una disposición final, de los preceptos que tienen carácter de Ley Orgánica. B. El objetivo principal de la Ley se centra en el diseño de las líneas maestras del régimen jurídico de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en su conjunto, tanto de las dependientes del Gobierno de la Nación como de las Policías Autónomas y Locales, estableciendo los principios básicos de actuación comunes a todos ellos y fijando sus criterios estatutarios fundamentales. A ello parece apuntar la propia Constitución cuando en el artículo 104.2 se remite a una Ley Orgánica para determinar las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y

Oposició

Don Juan Carlos I, Rey de España.

per sotsinspector/a

LLEI ORGÀNICA 2/1986, DE 13 DE MARÇ, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT: ARTICLES DE DIRECTA APLICACIÓ A LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D’ESQUADRA

Hay que tener en cuenta a este respecto la ocupación por parte de la seguridad pública de un terreno de encuentro de las esferas de competencia de todas las Administraciones Públicas aunque el artículo 149.1 de la Constitución la enumere en su apartado 29, entre las materias sobre las cuales el estado tiene competencia exclusiva y las matizaciones y acondicionamientos con que la configura el Texto Constitucional, lo que hace de ella una de las materias compartibles por todos los Poderes Públicos, si bien con estatutos y papeles bien diferenciados. Es la naturaleza fundamental y el carácter peculiarmente compartible de la materia lo que determina su tratamiento global en un texto conjunto, a través del cual se obtenga una panorámica general y clarificadora de todo su ámbito, en vez de parcelarla en textos múltiples de difícil o imposible coordinación. La existencia de varios colectivos policiales que actúan en un mismo territorio con funciones similares y, al menos parcialmente, comunes, obliga necesariamente a dotarlos de principios básicos de actuación idénticos y de criterios también comunes, y el mecanismo más adecuado para ello es reunir sus regulaciones en un texto legal único que constituye la base más adecuada para sentar el principio fundamental de la materia: el de la coordinación recíproca y de coordinación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad pertenecientes a todas las esferas administrativas. II. Con apoyo directo en el artículo 149.1.29., en relación con el 104.1 de la Constitución, la Ley recoge el mantenimiento de la Seguridad Pública que es competencia exclusiva del estado, correspondiendo su mantenimiento al Gobierno de la Nación y al de las demás Administraciones Públicas, Comunidades Autónomas y Corporaciones Locales, dedicando sendos capítulos a la determinación de los principios básicos de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a la exposición de las disposiciones estatutarias comunes: A. Siguiendo las líneas marcadas por el Consejo de Europa, en su declaración sobre la policía, y por la Asamblea General de las Naciones Unidas, en el código de conducta para funcionarios encargados de hacer cumplir la Ley, se establecen los principios básicos de actuación como un auténtico código deontológico, que vincula a los miembros de todos los colectivos policiales, imponiendo el respeto de la Constitución, el servicio permanente a la Comunidad, la adecuación entre fines y medios, como criterio orientativo de su actuación, el secreto profesional, el respeto al honor y dignidad de la persona, la subordinación a la autoridad y la responsabilidad en el ejercicio de la función. Los principios básicos de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad son los ejes fundamentales, en torno a los cuales gira el desarrollo de las funciones policiales, derivando a su vez de principios constitucionales más generales, como el de legalidad o adecuación al

Oposició

La seguridad pública constituye una competencia difícil de parcelar, toda vez que no permite delimitaciones o definiciones, con el rigor y precisión admisibles en otras materias. Ello es así porque las normas ordenadoras de la seguridad pública no contemplan realidades físicas tangibles, sino eventos meramente previstos para el futuro, respecto a los cuales se ignore el momento, el lugar, la importancia y, en general, las circunstancias y condiciones de aparición.

per sotsinspector/a

Cuerpos de Seguridad, en contraposición a la matización efectuada en el número 1 del mismo artículo, que se refiere exclusivamente a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad dependientes del Gobierno de la Nación.

También en el terreno de la libertad personal entran en tensión dialéctica la necesidad de su protección por parte de la policía y el peligro, no por meramente posible y excepcional menos Real, de su invasión; por cuya razón, en torno al tratamiento de los detenidos, se articulan obligaciones terminales sobre la protección de su vida, integridad física y dignidad moral y sobre el estricto cumplimiento de los trámites, plazos y requisitos exigidos por el Ordenamiento Jurídico. Novedad a destacar es el significado que se da al principio de obediencia debida, al disponer que la misma en ningún caso podrá amparar actos manifiestamente ilegales ordenados por los superiores, siendo también digna de mención la obligación que se impone a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad de evitar cualquier practica abusiva, arbitraria o discriminatoria que entrañe violencia física o moral. Hay que señalar, finalmente, en este apartado, la estrecha interdependencia que refleja la Ley, entre el régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policía que lógicamente se habrá de tener en cuenta al elaborar los de otras Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y los principios básicos de actuación, como garantía segura del cumplimiento de la finalidad de estos. B. En el aspecto estatutario, la Ley pretende configurar una organización policial, basada en criterios de profesionalidad y eficacia, atribuyendo una especial importancia a la formación permanente de los funcionarios y a la promoción profesional de los mismos. Los funcionarios de policía materializan el eje de un difícil equilibrio, de pesos y contrapesos, de facultades y obligaciones, ya que deben proteger la vida y la integridad de las personas, pero vienen obligados a usar armas; deben tratar correcta y esmeradamente a los miembros de la comunidad, pero han de actuar con energía y decisión cuando las circunstancias lo requieran y la balanza capaz de lograr ese equilibrio, entre tales fuerzas contrapuestas, no puede ser otra que la exigencia de una actividad deformación y perfeccionamiento permanentes respecto a la cual se

per sotsinspector/a

A través de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se ejerce el monopolio, por parte de las Administraciones Públicas, del uso institucionalizado de la coacción jurídica, lo que hace imprescindible la utilización de armas por parte de los funcionarios de policía. Ello, por su indudable transcendencia sobre la vida y la integridad física de las personas, exige el establecimiento de límites y la consagración de principios, sobre moderación y excepcionalidad en dicha utilización, señalando los criterios y los supuestos claros que la legitiman, con carácter excluyente.

Oposició

Ordenamiento jurídico, o de características estructurales, como la especial relevancia de los principios de jerarquía y subordinación, que no eliminan, antes potencian, el respeto al principio de responsabilidad por los actos que lleven a cabo la activa e intensa compenetración entre la colectividad y los funcionarios policiales que constituye la razón de ser de estos y es determinante del éxito o fracaso de su actuación , hace aflorar una serie de principios que, de una parte, manifiestan la relación directa del servicio de la policía respecto a la comunidad y, de otra parte, como emanación del principio constitucional de igualdad ante la Ley, le exigen la neutralidad política, la imparcialidad y la evitación de cualquier actuación arbitraria o discriminatoria por encima de cualquier otra finalidad, la Ley pretende ser el inicio de una nueva etapa en la que destaque la consideración de la policía como un servicio público dirigido a la protección de la comunidad, mediante la defensa del Ordenamiento Democrático.

Por lo demás, con carácter general, se regula la práctica totalidad de los aspectos esenciales, integrantes de su estatuto personal (promoción profesional, régimen de trabajo, sindicación, incompatibilidades, responsabilidad), procurando mantener el necesario equilibrio, entre el reconocimiento y respeto de los derechos personales y profesionales y las obligadas limitaciones a que ha de someterse el ejercicio de algunos de dichos derechos, en razón de las especiales características de la función policial. Especial mención merece, a este respecto, la interdicción de la huelga o de acciones substitutivas de la misma, que se lleva a cabo, dentro del marco delimitado por el artículo 28 de la Constitución, en aras de los intereses preeminentes que corresponde proteger a los Cuerpos de Seguridad, al objeto de asegurar la prestación continuada de sus servicios, que no admite interrupción. Lógicamente, como lo exige la protección de los derechos personales y profesionales de estos funcionarios, la Ley prevé la determinación de los cauces de expresión y solución de los conflictos que puedan producirse por razones profesionales. El sistema penal y procesal diseñado, con carácter general, es el que ya se venía aplicando para las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, suspendiéndose el expediente disciplinario mientras se tramita el proceso penal, permitiendo la adopción de medidas cautelares hasta tanto se dicte sentencia firme. Con fundamentación directa en el artículo 104 e indirecta en el artículo 8, ambos de la Constitución, la Ley declara, a todos los efectos, la naturaliza de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que corresponde al Cuerpo Nacional de Policía nacido de la integración de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional y al Cuerpo de la Guardia Civil. A. El Capítulo II del Título II se dedica a enumerar las funciones que deben realizar las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, siguiendo para ello el reparto de competencias al que se considera que apunta la Constitución. Pero es necesario efectuar algunas precisiones, que afectan al modelo policial que diseña la Ley, para comprender mejor por que se asignan ciertas competencias al estado, mientras que otras se otorgan a los demás entes públicos territoriales. En primer lugar, hay que tener en cuenta que, en perfecta congruencia con el artículo 149.1.29. El artículo 104.1 de la Constitución atribuye a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, la misión de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

Oposició

La constitucionalización del tema de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad es una necesidad y una lógica derivación de su misión trascendental, en cuanto a la protección del libre ejercicio de los derechos y libertades que, en el contexto de la Constitución, son objeto de su Título I y principal, ya que integran la Carta Magna del ciudadano español. Esta es la razón que determina el particular relieve con que la Ley resalta la promesa o juramento de acatar y cumplir la Constitución, por parte de los miembros de todos los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad no constituye un mero trámite o formalismo, sino un requisito esencial, constitutivo de la condición policial y al mismo tiempo símbolo o emblema de su alta misión.

per sotsinspector/a

pone un énfasis especial , sobre la base de una adecuada selección que garantice el equilibrio psicológico de la persona.

En otro aspecto, en cuanto a la distribución de las funciones atribuidas a la Administración del Estado, la Ley sigue los precedentes existentes, que deslindaban expresamente las correspondientes a los diversos Cuerpos de Seguridad del Estado, si bien, en casos excepcionales, al objeto de conseguir la óptima utilización de los medios disponibles y la racional distribución de efectivos, se adoptan las previsiones necesarias para que cualquiera de dichos cuerpos pueda asumir en zonas o núcleos determinados todas o algunas de las funciones asignadas al otro cuerpo. B. De la necesidad de dar cumplimiento al artículo 104.2 de la Constitución, deduce que el régimen estatutario de la Guardia Civil debe ser regulado en la Ley Orgánica de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Ello significa que la Guardia Civil, como Cuerpo de Seguridad, sin perjuicio de realizar en determinadas circunstancias misiones de carácter militar, centra su actuación en el ejercicio de funciones propiamente policiales, ya sea en el ámbito judicial o en el administrativo. En consecuencia, sin perjuicio del estatuto personal atribuible a los miembros del Cuerpo de la Guardia Civil por razones de fuero, disciplina, formación y mando, debe considerarse normal su actuación en el mantenimiento del orden y la seguridad pública, función en la que deben concentrarse, en su mayor parte, las misiones y servicios asumibles por la Guardia Civil. Con todo ello, se pretende centrar a la Guardia Civil en la que es su autentica misión en la sociedad actual: garantía del libre ejercicio de los derechos y libertades reconocidos por la Constitución y la protección de la seguridad ciudadana, dentro del colectivo de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. C. Por lo que se refiere a la policía, la Ley persigue dotar a la institución policial de una organización racional y coherente; a cuyo efecto, la medida más importantes que se adopta es la integración de los Cuerpos Superior de Policía y Policía Nacional en un solo colectivo, denominado Cuerpo Nacional de Policía.

per sotsinspector/a

Por lo que se refiere a las funciones propias de información y de Policía Judicial, la atribución es objeto de la adecuada matización. Porque la formulación del artículo 126 de la Constitución concibe la Policía Judicial estrechamente conectada con el Poder Judicial, que es el único en toda España y la Constitución insiste en ello, poniendo de relieve la idea de unidad jurisdiccional (artículo 117.5) disponiendo su Gobierno por un órgano único, el Consejo General Poder Judicial (artículo 122.2), estableciendo que los jueces y magistrados se integren en un cuerpo único (artículo 122.1) y atribuyendo al estado competencias plenas en materia de Administración de Justicia (artículo 149.1.5.). Pero no se pueden desconocer las exigencias de la realidad y los precedentes legislativos, constituidos, sobre todo, por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que obligan a admitir la colaboración de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y de las Corporaciones Locales, en el ejercicio de la indicada función de Policía Judicial.

Oposició

En segundo lugar, hay que aludir a todas las funciones de carácter extracomunitario o supracomunitario, según la expresión usada en los Estatutos de Autonomía para el País Vasco y para Cataluña. Entre ellas, esta la competencia en materia de armas y explosivos, que también la propia Constitución ha reservado al estado de modo expreso y, además, se encuentra la vigilancia de puertos, aeropuertos, costas y fronteras, aduanas, control de entrada y salida del territorio nacional, de españoles y extranjeros, régimen general de extranjería, extradición, e emigración e inmigración, pasaportes y documento nacional de identidad, resguardo fiscal del estado, contrabando, fraude fiscal al estado y colaboración y auxilio a policías extranjeras.

El nuevo cuerpo se estructura en cuatro escalas C) El régimen estatutario será el que determine la comunidad respectiva, con sujeción a las bases que en la Ley se establecen, como principios mínimos que persiguen una cierta armonización entre todos los colectivos que se ocupan de la seguridad. Tales principios mínimos son los establecidos en los capítulos I y III del Título I de la propia Ley, y por ello, únicamente debe resaltarse: el reconocimiento de las potestad reglamentaria de las Comunidades Autónomas; la intervención, en el proceso de creación de los cuerpos, del Consejo de Política de Seguridad, obedeciendo a consideraciones de planificación, de coordinación y de interés general, y la atribución, también de carácter general, con numerosos precedentes históricos y estatutarios, a los jefes y oficiales de las Fuerzas Armadas, mandos de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de la aptitud para su designación como mandos de los Cuerpos de las Policías Autónomas, previa realización de un curso de especialización para tal misión en la Escuela General de Policía. D. El artículo 25 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases Régimen Local, reconoce competencias a los municipios en materias de seguridad en lugares públicos y de ordenación del tráfico de personas y vehículos en las vías urbanas. A partir del reconocimiento de dichas competencias, la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad admite distintas modalidades de ejecución de las mismas, desde la creación de Cuerpos de Policía propios, por parte de las corporaciones locales, hasta la utilización de personal auxiliar de custodia y vigilancia. Por lo que respecta a las funciones, dado que no existe ningún condicionamiento constitucional, se ha procurado dar a las corporaciones locales una participación en el mantenimiento de la seguridad ciudadana, coherente con el modelo diseñado, presidido por la evitación de duplicidades y concurrencias innecesarias y en función de las características propias de los Cuerpos de Policía Local y de la actividad que tradicionalmente vienen realizando. Sin la distinción formal, que aquí no tiene sentido, entre competencias exclusivas y concurrentes, se atribuyen a las Policías Locales las funciones naturales y constitutivas de toda policía; recogiéndose como especifica la ya citada ordenación, señalización y dirección del tráfico urbano; añadiéndola de vigilancia, protección de personalidades y bienes de carácter local, en concordancia con cometidos similares de los demás cuerpos policiales, y atribuyéndoles también las funciones de colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en materia de Policía Judicial y de Seguridad Ciudadana. Y como, obviamente, se reconoce la potestad normativa de las Comunidades Autónomas en la materia y se parte de la Autonomía Municipal para la ordenación complementaria de este tipo de policía, la Ley Orgánica, en cuanto a régimen estatutario, se limita a reiterar la

Oposició

En el aspecto estatutario, se consagra la naturaleza civil del nuevo cuerpo, si bien, dadas las especiales características que inciden en la función policial la repercusión que sobre los derechos y libertades tienen sus actuaciones, se establecen determinadas peculiaridades, en materia de régimen de asociación sindical y en cuanto al régimen disciplinario.

per sotsinspector/a

De este modo, además de solucionar posibles problemas de coordinación y mando, homogeneizan, en un solo colectivo, cuerpos que realizan funciones similares o complementarias, con lo que se puede lograr un incremento en la efectividad del servicio.

El principio de cooperación reciproca reaparece en el artículo 12 para cualificar las relaciones entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado; se vuelve a reflejar al efectuar la clasificación de las funciones de las policías autónomas, en el artículo 38, uno de cuyos grupos es el de las funciones de colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, y se pone de relieve también en el artículo 53, respecto a las funciones de los Cuerpos de Policía Local. Pero, precisamente como garantía de eficacia de la colaboración entre los miembros de los cuerpos de policía de las distintas esferas administrativas territoriales, la Ley ha considerado necesario establecer también unos cauces institucionalizados de auxilio y cooperación y unos mecanismos orgánicos de coordinación. Los cauces de auxilio y cooperación responden a los supuestos de insuficiencia de medios, que pueden concurrir en algunas Comunidades Autónomas, en cuyos casos, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado coadyuvarán a la realización de sus funciones policiales, o se llevará a cabo la adscripción funcional de unidades del Cuerpo Nacional de Policía a las Comunidades Autónomas que no dispongan de policía propia, y si de la posibilidad de crearla, recogida en sus estatutos. En cuanto a los mecanismos orgánicos de coordinación, el derecho comparado ofrece modelos acabados de articulación de las diferentes piezas orgánicas en materia de seguridad, con base en los cuales se ha optado por la creación de un órgano político el Consejo de Política de Seguridad , de composición paritaria, presidido por el Ministro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas, asistido por un órgano de carácter técnico, denominado Comité de Expertos. Dichos órganos elaborarán fórmulas de coordinación, acuerdos, programas de formación, de información y de actuaciones conjuntas; correspondiéndoles también la elaboración de directrices generales y el dictamen de las disposiciones legales que afecten a los cuerpos de policía. En cualquier caso, más que de coordinación coercitiva o jerárquica, se trata de una coordinación de carácter informativo, teniendo en cuenta el carácter paritario de los órganos previstos, de acuerdo con el precedente establecido en el artículo 4. de la Ley 12/1983, de 14 de octubre, reguladora del Proceso Autonómico, con apoyo en los pronunciamientos del Tribunal Constitucional. En los niveles autonómico y local se recoge la posibilidad de constituir juntas de seguridad en las Comunidades Autónomas y en los municipios que dispongan de cuerpos de policía propios, para armonizar su actuación y la de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, como mecanismo complementario de coordinación operativa, puesto que la coordinación general se atribuye a los órganos antes citados.

Oposició

Sobre la base de la práctica indivisibilidad de la seguridad pública y del consiguiente carácter concurrente del ejercicio de la competencia sobre la misma, dentro del respeto a la autonomía de las distintas esferas de la Administración Pública, la Ley ha querido resaltar la necesidad de intercomunicación entre los cuerpos de seguridad de dichas esferas administrativas y, por ello, inmediatamente después de enumerar en el artículo 2. cuales son esos cuerpos, proclama en su artículo 3., como un elemento constitutivo de todos ellos, el principio de cooperación recíproca y de coordinación Orgánica.

per sotsinspector/a

aplicación a las policías locales de los criterios generales establecidos en los capítulos II y III del Título I.

TITULO PRIMERO.

CAPITULO PRIMERO. DISPOSICIONES GENERALES

Artículo 1 1. La Seguridad pública es competencia exclusiva del Estado. Su mantenimiento corresponde al Gobierno de la Nación. 2. Las Comunidades Autónomas participarán en el mantenimiento de la seguridad pública en los términos que establezcan los respectivos Estatutos y en el marco de esta ley. 3. Las Corporaciones locales participarán en el mantenimiento de la seguridad pública en los términos establecidos en la ley reguladora de las Bases de Régimen Local y en el marco de esta ley. 4. El mantenimiento de la seguridad pública se ejercerá por las distintas Administraciones Públicas a través de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Artículo 2 Son Fuerzas y Cuerpos de Seguridad:

per sotsinspector/a

DE LOS CUERPOS Y FUERZAS DE SEGURIDAD

b) Los Cuerpos de Policía dependientes de las Comunidades Autónomas. c) Los Cuerpos de Policía dependientes de las Corporaciones locales. Artículo 3 Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad ajustarán su actuación al principio de cooperación recíproca y su coordinación se efectuará a través de los órganos que a tal efecto establece esta ley. Artículo 4 1. Todos tienen el deber de prestar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad el auxilio necesario en la investigación y persecución de los delitos en los términos previstos legalmente. 2. Las personas y entidades que ejerzan funciones de vigilancia, seguridad o custodia referidas a personal y bienes o servicios de titularidad pública o privada tienen especial obligación de auxiliar o colaborar en todo momento con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Oposició

a) Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado dependientes del Gobierno de la Nación.

CAPITULO II.

Son principios básicos de actuación de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad los siguientes: 1. Adecuación al ordenamiento jurídico, especialmente: a) Ejercer su función con absoluto respeto a la Constitución y el resto del ordenamiento jurídico. b) Actuar, en el cumplimiento de sus funciones, con absoluta neutralidad política e imparcialidad y, en consecuencia, sin discriminación alguna por razón de raza, religión u opinión. c) Actuar con integridad y dignidad. En particular, deberán abstenerse de todo acto de corrupción y oponerse a él resueltamente. d) Sujetarse en su actuación profesional a los principios de jerarquía y subordinación. En ningún caso la obediencia debida podrá amparar órdenes que entrañen la ejecución de actos que manifiestamente constituyan delito o sean contrarios a la Constitución o a las leyes. e) Colaborar con la Administración de Justicia y auxiliarla en los términos establecidos en la ley. 2. Relaciones con la comunidad. Singularmente: a) Impedir, en el ejercicio de su actuación profesional, cualquier práctica abusiva, arbitraria o discriminatoria que entrañe violencia física o moral. b) Observar en todo momento un trato correcto y esmerado en sus relaciones con los ciudadanos, a quienes procurarán auxiliar y proteger, siempre que las circunstancias lo aconsejen o fueren requeridos para ello. En todas sus intervenciones, proporcionarán información cumplida, y tan amplia como sea posible, sobre las causas y finalidad de las mismas. c) En el ejercicio de sus funciones deberán actuar con la decisión necesaria, y sin demora cuando de ello dependa evitar un daño grave, inmediato e irreparable; rigiéndose al hacerlo por los principios de congruencia, oportunidad y proporcionalidad en la utilización de los medios a su alcance. d) Solamente deberán utilizar las armas en las situaciones en que exista un riesgo racionalmente grave para su vida, su integridad física o las de terceras personas, o en aquellas circunstancias que puedan suponer un grave riesgo para la seguridad ciudadana y de conformidad con los principios a que se refiere el apartado anterior. 3. Tratamiento de detenidos, especialmente: a) Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán identificarse debidamente como tales en el momento de efectuar una detención.

Oposició

Artículo 5

per sotsinspector/a

PRINCIPIOS BÁSICOS DE ACTUACIÓN

c) Darán cumplimiento y observarán con la debida diligencia los trámites, plazos y requisitos exigidos por el ordenamiento jurídico, cuando se proceda a la detención de una persona. 4. Dedicación profesional. Deberán llevar a cabo sus funciones con total dedicación, debiendo intervenir siempre, en cualquier tiempo y lugar, se hallaren o no de servicio, en defensa de la ley y de la seguridad ciudadana. 5. Secreto profesional. Deberán guardar riguroso secreto respecto a todas las informaciones que conozcan por razón o con ocasión del desempeño de sus funciones. No estarán obligados a revelar las fuentes de información, salvo que el ejercicio de sus funciones o las disposiciones de la ley les impongan actuar de otra manera. 6. Responsabilidad. Son responsables personal y directamente por los actos que en su actuación profesional llevaren a cabo, infringiendo o vulnerando las normas legales, así como las reglamentarias que rijan su profesión y los principios enunciados anteriormente, sin perjuicio de la responsabilidad patrimonial que pueda corresponder a las Administraciones Públicas por las mismas. CAPITULO III.

per sotsinspector/a

b) Velarán por la vida e integridad física de las personas a quienes detuvieren o que se encuentren bajo su custodia y respetarán el honor y la dignidad de las personas.

Artículo 6 1. Los Poderes Públicos promoverán las condiciones más favorables para una adecuada promoción profesional, social y humana de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, de acuerdo con los principios de objetividad, igualdad de oportunidades, mérito y capacidad. 2. La formación y perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se adecuará a los principios señalados en el art. 5 y se ajustará a los siguientes criterios: a) Tendrá carácter profesional y permanente. b) Los estudios que se cursen en los centros de enseñanza dependientes de las diferentes Administraciones Públicas podrán ser objeto de convalidación por el Ministerio de Educación y Ciencia, que a tal fin tendrá en cuenta las titulaciones exigidas para el acceso a cada uno de ellos y la naturaleza y duración de dichos estudios.

Oposició

DISPOSICIONES ESTATUTARIAS COMUNES

4. Tendrán derecho a una remuneración justa, que contemple su nivel de formación, régimen de incompatibilidades, movilidad por razones de servicio, dedicación y el riesgo que comporta su misión, así como la especificidad de los horarios de trabajo y su peculiar estructura. 5. Reglamentariamente se determinará su régimen de horario de servicio, que se adaptará a las peculiares características de la función policial. 6. Los puestos de servicio en las respectivas categorías se proveerán conforme a los principios de mérito, capacidad y antigüedad, a tenor de lo dispuesto en la correspondiente reglamentación. 7. La pertenencia a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad es causa de incompatibilidad para el desempeño de cualquier otra actividad pública o privada, salvo aquellas actividades exceptuadas de la legislación sobre incompatibilidades. 8. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad no podrán ejercer en ningún caso el derecho de huelga, ni acciones sustitutivas del mismo o concertadas con el fin de alterar el normal funcionamiento de los servicios. 9. El régimen disciplinario, sin perjuicio de la observancia de las debidas garantías, estará inspirado en unos principios acordes con la misión fundamental que la Constitución les atribuye y con la estructura y organización jerarquizada y disciplinada propias de los mismos. Artículo 7 1. En el ejercicio de sus funciones, los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad tendrán a todos los efectos legales el carácter de Agentes de la Autoridad. 2. Cuando se cometa delito de atentado, empleando en su ejecución armas de fuego, explosivos u otros medios de agresión de análoga peligrosidad, que puedan poner en peligro grave la integridad física de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tendrán al efecto de su protección penal la consideración de Autoridad. 3. La Guardia Civil sólo tendrá consideración de fuerza armada en el cumplimiento de las misiones de carácter militar que se le encomienden, de acuerdo con el ordenamiento jurídico. Artículo 8 1. La jurisdicción ordinaria será la competente para conocer de los delitos que se cometan contra miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, así como de los cometidos por éstos en el ejercicio de sus funciones.

Oposició

3. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán jurar o prometer acatamiento a la Constitución como norma fundamental del Estado.

per sotsinspector/a

c) Para impartir las enseñanzas y cursos referidos se promoverá la colaboración institucional de la Universidad, el Poder Judicial, el Ministerio Fiscal, las Fuerzas Armadas y de otras Instituciones, Centros o establecimientos que específicamente interesen a los referidos fines docentes.

Cuando el hecho fuese constitutivo de falta, los Jueces de Instrucción serán competentes para la instrucción y el fallo, de conformidad con las normas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Se exceptúa de lo dispuesto en los párrafos anteriores los supuestos en que sea competente la jurisdicción militar. 2. El cumplimiento de la prisión preventiva y de las penas privativas de libertad por los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se realizará en establecimientos penitenciarios ordinarios, con separación del resto de detenidos o presos. 3. La iniciación de procedimiento penal contra miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad no impedirá la incoación y tramitación de expedientes gubernativos o disciplinarios por los mismos hechos. No obstante, la resolución definitiva del expediente sólo podrá producirse cuando la sentencia recaída en el ámbito penal sea firme, y la declaración de hechos probados vinculará a la Administración. Las medidas cautelares que puedan adoptarse en estos supuestos podrán prolongarse hasta que recaiga resolución definitiva en el procedimiento judicial, salvo en cuanto a la suspensión del sueldo, en que se estará a lo dispuesto en la legislación general de funcionarios. El párr. 2º apartado 1 fue declarado inconstitucional por STC 55/1990 de 28 marzo TITULO II.

per sotsinspector/a

Iniciadas unas actuaciones por los Jueces de Instrucción, cuando éstos entiendan que existen indicios racionales de criminalidad por la conducta de miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, suspenderán sus actuaciones y las remitirán a la Audiencia Provincial correspondiente, que será la competente para seguir la instrucción, ordenar, en su caso, el procesamiento y dictar el fallo que corresponda.

CAPITULO PRIMERO. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 9 Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado ejercen sus funciones en todo el territorio nacional y están integradas por: a) El Cuerpo Nacional de Policía, que es un Instituto Armado de naturaleza civil, dependiente del Ministro del Interior. b) La Guardia Civil, que es un Instituto Armado de naturaleza militar, dependiente del Ministro del Interior, en el desempeño de las funciones que esta ley le atribuye, y del Ministro de Defensa en el cumplimiento de las misiones de carácter militar que éste o el Gobierno le encomienden. En tiempo de guerra y durante el estado de sitio, dependerá exclusivamente del Ministro de Defensa. Artículo 10

Oposició

DE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO

3. En cada provincia, el Gobernador civil ejercerá el mando directo de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, con sujeción a las directrices de los órganos mencionados en los apartados anteriores, sin perjuicio de la dependencia funcional de las Unidades de Policía Judicial, respecto de los Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal, en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente. CAPITULO II. DE LAS FUNCIONES Artículo 11 1. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado tienen como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana mediante el desempeño de las siguientes funciones: a) Velar por el cumplimiento de las leyes y disposiciones generales, ejecutando las órdenes que reciban de las Autoridades, en el ámbito de sus respectivas competencias. b) Auxiliar y proteger a las personas y asegurar la conservación y custodia de los bienes que se encuentren en situación de peligro por cualquier causa. c) Vigilar y proteger los edificios e instalaciones públicos que lo requieran. d) Velar por la protección y seguridad de altas personalidades. e) Mantener y restablecer, en su caso, el orden y la seguridad ciudadana. f) Prevenir la comisión de actos delictivos. g) Investigar los delitos para descubrir y detener a los presuntos culpables, asegurar los instrumentos, efectos y pruebas del delito, poniéndolos a disposición del Juez o Tribunal competente, y elaborar los informes técnicos y periciales procedentes. h) Captar, recibir y analizar cuantos datos tengan interés para el orden y la seguridad pública, y estudiar, planificar y ejecutar los métodos y técnicas de prevención de la delincuencia.

Oposició

2. Bajo la inmediata autoridad del Ministro del Interior, dicho mando será ejercido en los términos establecidos en esta ley por el Director de la Seguridad del Estado, del que dependen directamente las Direcciones Generales de la Guardia Civil y de la Policía, a través de las cuales coordinará la actuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado.

per sotsinspector/a

1. Corresponde al Ministro del Interior la administración general de la seguridad ciudadana y el mando superior de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, así como la responsabilidad de las relaciones de colaboración y auxilio con las Autoridades policiales de otros países, conforme a lo establecido en Tratados y Acuerdos Internacionales.

a) Corresponde al Cuerpo Nacional de Policía ejercitar dichas funciones en las capitales de provincia y en los términos municipales y núcleos urbanos que el Gobierno determine. b) La Guardia Civil las ejercerá en el resto del territorio nacional y su mar territorial. 3. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, los miembros del Cuerpo Nacional de Policía podrán ejercer las funciones de investigación y las de coordinación de los datos a que se refieren los apartados g) y h) núm. 1 de este artículo, en todo el territorio nacional. La Guardia Civil, para el desempeño de sus competencias propias, podrá asimismo realizar las investigaciones procedentes en todo el territorio nacional, cuando ello fuere preciso. En todo caso de actuación fuera de su ámbito territorial, los miembros de cada Cuerpo deberán dar cuenta al otro de las mismas. 4. Sin perjuicio de la distribución de competencias del apartado 2 de este artículo, ambos Cuerpos deberán actuar fuera de su ámbito competencial por mandato judicial o del Ministerio Fiscal o, en casos excepcionales, cuando lo requiera la debida eficacia en su actuación; en ambos supuestos deberán comunicarlo de inmediato al Gobernador civil y a los mandos con competencia territorial o material; el Gobernador civil podrá ordenar la continuación de las actuaciones o, por el contrario, el pase de las mismas al Cuerpo competente, salvo cuando estuvieren actuando por mandato judicial o del Ministerio Fiscal. 5. En caso de conflicto de competencias, ya sea positivo o negativo, se hará cargo del servicio el Cuerpo que haya realizado las primeras actuaciones, hasta que se resuelva lo procedente por el Gobernador civil o las instancias superiores del Ministerio del Interior, sin perjuicio de lo dispuesto para la Policía Judicial. 6. Al objeto de conseguir la óptima utilización de los medios disponibles y la racional distribución de efectivos, el Ministerio del Interior podrá ordenar que cualesquiera de los Cuerpos asuma, en zonas o núcleos determinados, todas o algunas de las funciones exclusivas asignadas al otro Cuerpo. Artículo 12 1. Además de las funciones comunes establecidas en el artículo anterior, se establece la siguiente distribución material de competencias: A) Serán ejercidas por el Cuerpo Nacional de Policía: a) La expedición del documento nacional de identidad y de los pasaportes.

Oposició

2. Las funciones señaladas en el párrafo anterior serán ejercidas con arreglo a la siguiente distribución territorial de competencias:

per sotsinspector/a

i) Colaborar con los Servicios de Protección Civil en los casos de grave riesgo, catástrofe o calamidad pública, en los términos que se establezcan en la legislación de Protección Civil.

b) El control de entrada y salida del territorio nacional de españoles y extranjeros.

e) La investigación y persecución de los delitos relacionados con la droga. f) Colaborar y prestar auxilio a las Policías de otros países, conforme a lo establecido en los Tratados o Acuerdos Internacionales sobre las leyes, bajo la superior dirección del Ministro del Interior. g) El control de las entidades y servicios privados de seguridad, vigilancia e investigación, de su personal, medios y actuaciones. h) Aquellas otras que le atribuya la legislación vigente. B) Serán ejercidas por la Guardia Civil: a) Las derivadas de la legislación vigente sobre armas y explosivos. b) El resguardo fiscal del Estado y las actuaciones encaminadas a evitar y perseguir el contrabando. c) La vigilancia del tráfico, tránsito y transporte en las vías públicas interurbanas. d) La custodia de vías de comunicación terrestre, costas, fronteras, puertos, aeropuertos y centros e instalaciones que por su interés lo requieran. e) Velar por el cumplimiento de las disposiciones que tiendan a la conservación de la naturaleza y medio ambiente, de los recursos hidráulicos, así como de la riqueza cinegética, piscícola, forestal y de cualquier otra índole relacionada con la naturaleza. f) La conducción interurbana de presos y detenidos. g) Aquellas otras que le atribuye la legislación vigente. 2. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado están obligadas a la cooperación recíproca en el desempeño de sus competencias respectivas. 3. Las dependencias del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil actuarán recíprocamente como oficinas para la recepción y tramitación de los documentos dirigidos a las Autoridades de cualquiera de los dos Institutos. CAPITULO III. DE LA GUARDIA CIVIL

Oposició

d) La vigilancia e inspección del cumplimiento de la normativa en materia de juego.

per sotsinspector/a

c) Las previstas en la legislación sobre extranjería, refugio y asilo, extradición, expulsión, emigración e inmigración.

Artículo 13

Artículo 14 1. El Ministerio del Interior dispondrá todo lo concerniente a servicios de la Guardia Civil relacionados con la seguridad ciudadana y demás competencias atribuidas por esta ley, así como a sus retribuciones, destinos, acuartelamientos y material. 2. Conjuntamente, los Ministros de Defensa y de Interior dispondrán todo lo referente a la selección, formación, perfeccionamiento, armamento y despliegue territorial, y propondrán al Gobierno el nombramiento del titular de la Dirección General de la Guardia Civil, así como la normativa reguladora del voluntariado especial para la prestación del servicio militar en la misma. 3. El Ministro de Defensa dispondrá lo concerniente al régimen de ascensos y situaciones del personal, así como a las misiones de carácter militar que se encomienden a la Guardia Civil, ejerciendo, respecto al voluntariado especial para la prestación del servicio militar en la misma, las competencias que normativamente le correspondan. Artículo 15 1. La Guardia Civil, por su condición de Instituto armado de naturaleza militar, a efectos disciplinarios, se regirá por su normativa específica. En todo caso, será competente para la imposición de la sanción de separación del servicio el Ministro de Defensa, previo informe del Ministro del Interior. 2. Los miembros de la Guardia Civil no podrán pertenecer a partidos políticos o sindicatos ni hacer peticiones colectivas: individualmente podrán ejercer el derecho de petición en los términos establecidos en su legislación específica. CAPITULO IV. DE LA POLICÍA SECCIÓN PRIMERA. Normas generales, escalas y sistemas de acceso Artículo 16 1. La estructura y competencia de los órganos de dirección del Cuerpo Nacional de Policía serán las que se establezcan en las normas orgánicas del Ministerio del Interior.

Oposició

2. El régimen estatutario de la Guardia Civil será el establecido en la presente ley, en las normas que la desarrollan y en el ordenamiento militar.

per sotsinspector/a

1. El Cuerpo de la Guardia Civil se estructura jerárquicamente según los diferentes empleos, de conformidad con su naturaleza militar.

4. Por ley se determinarán las edades y causas del pase de los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía a la situación de segunda actividad, atendiendo a las aptitudes físicas que demande su función. Asimismo, se establecerán las remuneraciones a percibir y las obligaciones correspondientes a esta situación. Artículo 17 El Cuerpo Nacional de Policía constará de las siguientes Escalas y categorías: ‐ La Escala superior, con dos categorías. Su sistema de acceso será a la inferior desde la Escala ejecutiva y a la categoría superior desde la inferior, por promoción interna en ambos casos. ‐ La Escala ejecutiva, con dos categorías. Su sistema de acceso será el de oposición libre y el de promoción interna, en el porcentaje que reglamentariamente se determine, para la categoría inferior, y de promoción interna para la categoría superior. ‐ La Escala de subinspección, con una sola categoría, a la que se accederá únicamente por promoción interna desde la Escala básica. ‐ La Escala básica, con dos categorías, a las que se accederá por oposición libre a la categoría inferior y por promoción interna a la superior. Para el acceso a las Escalas anteriores, se exigirá estar en posesión de los títulos de los Grupos A, B, C y D, respectivamente, y la superación de los cursos correspondientes en el Centro de Formación. En el Cuerpo Nacional de Policía existirán las plazas de Facultativos y de Técnicos, con títulos de los Grupos A y B, que sean necesarias para la cobertura y apoyo de la función policial, que se cubrirán entre funcionarios de acuerdo con el sistema que reglamentariamente se determine. Excepcionalmente, si las circunstancias lo exigen, podrán contratarse, temporalmente especialistas para el desempeño de tales funciones. Los Grupos a los que se refieren los apartados anteriores de este artículo son los correspondientes a los Grupos de clasificación establecidos en el art. 25 L 30/1984 de 2 agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública. Artículo 18 1. Los miembros del Cuerpo Nacional de Policía tienen derecho a constituir organizaciones sindicales de ámbito nacional para la defensa de sus intereses profesionales, así como el de afiliarse a las mismas y a participar activamente en ellas en los términos previstos en esta ley.

Oposició

3. La jubilación forzosa se producirá al cumplir el funcionario sesenta y cinco años.

per sotsinspector/a

2. El régimen estatutario del Cuerpo Nacional de Policía se ajustará a las previsiones de la presente ley y a las disposiciones que la desarrollen, teniendo como derecho supletorio la legislación vigente referida a los funcionarios de la Administración Civil del Estado. Sus miembros, hombres y mujeres, actuarán de uniforme o sin él, en función del destino que ocupen y del servicio que desempeñen.

El ejercicio del derecho de sindicación y de la acción sindical por parte de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía tendrán como límites el respeto de los derechos fundamentales y libertades públicas reconocidos en la Constitución y, especialmente, el derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen, así como el crédito y prestigio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, la seguridad ciudadana y de los propios funcionarios y la garantía del secreto profesional. Constituirán asimismo límite, en la medida que puedan ser vulnerados por dicho ejercicio, los principios básicos de actuación del art. 5 de esta ley. Artículo 20 1. Para constituir una organización sindical será preciso depositar los estatutos de la misma, acompañados del acta fundacional, en el Registro Especial de la Dirección General de Policía. 2. Los Estatutos deberán contener, al menos, las siguientes menciones: a) Denominación de la asociación. b) Fines específicos de la misma. c) Domicilio. d) Órganos de representación, gobierno y administración y normas para su funcionamiento, así como el régimen de provisión electiva de cargos, que habrán de ajustarse a principios democráticos. e) Requisitos y procedimientos para la adquisición y pérdida de la condición de afiliados, así como el régimen de modificación de sus Estatutos y disolución de la asociación sindical. f) Régimen económico de la organización, que establezca el carácter, procedencia y destino de sus recursos, así como los medios que permitan a los afiliados conocer la situación económica. 3. Sólo se podrán rechazar, mediante resolución motivada, aquellos Estatutos que carezcan de los requisitos mínimos a que se refiere el número anterior, y cuyos defectos no hubieran sido subsanados en el plazo de diez días a partir de que se les requiriese al efecto. Artículo 21 1. Las organizaciones sindicales legalmente constituidas tendrán derecho a formular propuestas y elevar informes o dirigir peticiones a las Autoridades competentes, así como a ostentar la representación de sus afiliados ante los Órganos competentes de la Administración Pública.

per sotsinspector/a

Artículo 19

Oposició

2. Los miembros del Cuerpo Nacional de Policía sólo podrán afiliarse a organizaciones sindicales formadas exclusivamente por miembros del propio Cuerpo. Dichas organizaciones no podrán federarse o confederarse con otras que, a su vez, no estén integradas exclusivamente por miembros del referido Cuerpo. No obstante, podrán formar parte de organizaciones internacionales de su mismo carácter.

1. Aquellas organizaciones sindicales del Cuerpo Nacional de Policía que en las últimas elecciones al Consejo de Policía hubieran obtenido, al menos, un representante en dicho Consejo, o en dos de las Escalas el 10 por 100 de los votos emitidos en cada una de ellas, serán consideradas organizaciones sindicales representativas, y en tal condición tendrán, además, capacidad para: a) Participar como interlocutores en la determinación de las condiciones de prestación del servicio de los funcionarios, a través de los procedimientos establecidos al efecto. b) Integrarse en el grupo de trabajo o Comisiones de estudio que a tal efecto se establezcan. 2. Los representantes de dichas organizaciones sindicales representativas tendrán derecho: a) A la asistencia y al acceso a los centros de trabajo para participar en actividades propias de su asociación sindical, previa comunicación al Jefe de la Dependencia y sin que el ejercicio de ese derecho pueda interrumpir el desarrollo normal del servicio policial. b) Al número de horas mensuales que reglamentariamente se establezcan para el desarrollo de las funciones sindicales propias de su representación. c) Al disfrute de los permisos no retribuidos necesarios para el desarrollo de las funciones sindicales propias de su cargo, dentro de los límites que reglamentariamente se establezcan. d) Al pase a la situación de servicios especiales, en los términos que reglamentariamente se establezcan, con derecho a reserva del puesto de trabajo y al cómputo de antigüedad, mientras dure el ejercicio de su cargo representativo, debiendo incorporarse a su puesto de trabajo dentro del mes siguiente a la fecha del cese. 3. El número de representantes que la Administración tendrá que reconocer, a los efectos determinados en el núm. 2 de este artículo, se corresponderá con el número de representantes que cada organización sindical hubiere obtenido en las elecciones al Consejo de Policía. 4. En todo caso, se reconocerá a aquella organización sindical que no hubiera obtenido representantes elegidos en el Consejo de Policía, pero sí, al menos, el 10 por 100 de votos en una Escala, el derecho a un representante, a los solos efectos de lo previsto en el núm. 2 de este artículo. Artículo 23 1. En las dependencias con más de 250 funcionarios, las organizaciones sindicales tendrán derecho a que se les facilite un local adecuado para el ejercicio de sus actividades. En todo caso tendrán derecho a la instalación en cada dependencia policial de un tablón de anuncios, en lugar donde se garantice un fácil acceso al mismo de los funcionarios.

Oposició

Artículo 22

per sotsinspector/a

2. Tendrán la condición de representantes de las organizaciones sindicales del Cuerpo Nacional de Policía aquellos funcionarios que, perteneciendo a las mismas, hayan sido formalmente designados como tales por el órgano de gobierno de aquéllas, de acuerdo con sus respectivos Estatutos.

4. La resolución correspondiente deberá notificarse, al menos, veinticuatro horas antes de la prevista para la reunión, sin perjuicio de lo dispuesto en el núm. 2. Artículo 24 1. Las organizaciones sindicales responderán por los actos o acuerdos adoptados por sus órganos estatutarios en la esfera de sus respectivas competencias. 2. Dichas organizaciones responderán por los actos de sus afiliados, cuando aquéllos se produzcan en el ejercicio regular de las funciones representativas o se pruebe que dichos afiliados actuaban por cuenta de las organizaciones sindicales. Artículo 25 1. Bajo la presidencia del Ministro del Interior o persona en quien delegue, se crea el Consejo de Policía, con representación paritaria de la Administración y de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía. 2. Son funciones del Consejo de Policía: a) La mediación y conciliación en caso de conflictos colectivos. b) La participación en el establecimiento y las condiciones de prestación del servicio de los funcionarios. c) La formulación de mociones y la evacuación de consultas en materias relativas al Estatuto profesional. d) La emisión de informes en los expedientes disciplinarios que se instruyan por faltas muy graves contra miembros del Cuerpo Nacional de Policía y en todos aquellos que se instruyan a los representantes de los Sindicatos, a que se refiere el art. 22 de esta ley. e) El informe previo de las disposiciones de carácter general que se pretenda dictar sobre las materias a que se refieren los apartados anteriores. f) Las demás que le atribuyan las leyes y disposiciones generales. 3. Los representantes de la Administración en el Consejo de Policía serán designados por el Ministro del Interior.

Oposició

3. La autorización deberá solicitarse con una antelación mínima de setenta y dos horas, y en la misma se hará constar la fecha, hora y lugar de la reunión, así como el orden del día previsto.

per sotsinspector/a

2. Estos podrán celebrar reuniones sindicales en locales oficiales, fuera de las horas de trabajo y sin perturbar la marcha del servicio, previa autorización del Jefe de la Dependencia, que sólo podrá denegarla cuando considere que el servicio puede verse afectado.

1. Se celebrarán elecciones en el seno del Cuerpo Nacional de Policía, a efectos de designar los representantes de sus miembros en el Consejo de Policía y determinar la condición de representativos de los Sindicatos constituidos, con arreglo a lo dispuesto en la presente ley. Las elecciones se celebrarán por Escalas, votando sus miembros una lista que contenga el nombre o nombres de los candidatos a representantes de la misma, mediante sufragio personal, directo y secreto. 2. Los candidatos a la elección podrán ser presentados, mediante listas nacionales, para cada una de las Escalas, por los Sindicatos de funcionarios o por las agrupaciones de electores de las distintas Escalas legalmente constituidas. Las listas contendrán tantos nombres como puestos a cubrir, más igual número de suplentes. 3. Mediante el sistema de representación proporcional se atribuirá a cada lista el número de puestos que le correspondan, de conformidad con el cociente que resulte de dividir el número de votantes por el de puestos a cubrir. Si hubiere puesto o puestos sobrantes, se atribuirán a la lista o listas que tengan un mayor resto de votos. 4. La duración del mandato de los Delegados en el Consejo de Policía será de cuatro años, pudiendo ser reelegidos en sucesivos procesos electorales. Caso de producirse vacante, por cualquier causa, en la representación de los funcionarios en el Consejo de Policía, se cubrirá automáticamente por el candidato que ocupe el puesto siguiente en la lista respectiva. 5. Reglamentariamente, se establecerán las normas complementarias que sean precisas para la convocatoria de las elecciones, el procedimiento electoral y, en general, para el funcionamiento del Consejo de Policía. Artículo 27 1. El régimen disciplinario de los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía se ajustará a los principios establecidos en el cap. II tít. I de esta ley y a las normas del presente capítulo. 2. Las faltas podrán ser leves, graves y muy graves. Las faltas leves prescribirán al mes; las graves, a los dos años, y las muy graves, a los seis años. La prescripción se interrumpirá en el momento que se inicia el procedimiento disciplinario. 3. Se considerarán faltas muy graves: a) El incumplimiento del deber de fidelidad a la Constitución en el ejercicio de las funciones.

Oposició

Artículo 26

per sotsinspector/a

La representación de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía en el Consejo se estructurará por Escalas, sobre la base de un representante por cada 6000 funcionarios o fracción, de cada una de las cuatro Escalas que constituyen el Cuerpo.

b) Cualquier conducta constitutiva de delito doloso.

e) La no prestación de auxilio con urgencia, en aquellos hechos o circunstancias graves en que sea obligada su actuación. f) El abandono de servicio. g) La violación del secreto profesional y la falta del debido sigilo respecto a los asuntos que conozcan por razón de su cargo, que perjudique el desarrollo de la labor policial o a cualquier persona. h) El ejercicio de actividades públicas o privadas incompatibles con el desempeño de sus funciones. i) La participación en huelgas, en acciones sustitutivas de las mismas, o en actuaciones concertadas con el fin de alterar el normal funcionamiento de los servicios. j) Haber sido sancionado por la comisión de tres o más faltas graves en el período de un año. k) La falta de colaboración manifiesta con los demás miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. l) Embriagarse o consumir drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas durante el servicio o con habitualidad. m) Cualquier otra conducta no enumerada en los puntos anteriores, tipificada como falta muy grave en la legislación general de funcionarios. 4. Las faltas graves y leves se determinarán reglamentariamente, de conformidad con los siguientes criterios: a) Intencionalidad. b) La perturbación que puedan producir en el normal funcionamiento de la Administración y de los servicios policiales. c) Los daños y perjuicios o la falta de consideración que puedan implicar para los ciudadanos y los subordinados. d) El quebrantamiento que pueda suponer de los principios de disciplina y jerarquía propios de este Cuerpo. e) Reincidencia.

Oposició

d) La insubordinación individual o colectiva, respecto a las Autoridades o Mandos de que dependan, así como la desobediencia a las legítimas instrucciones dadas por aquéllos.

per sotsinspector/a

c) El abuso de sus atribuciones y la práctica de tratos inhumanos, degradantes, discriminatorios y vejatorios a las personas que se encuentren bajo su custodia.

Artículo 28 1. Por razón de las faltas, a que se refiere el artículo precedente, podrán imponerse a los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía las siguientes sanciones: 1.1. Por faltas muy graves: a) Separación del servicio. b) Suspensión de funciones de tres a seis años. 1.2. Por faltas graves: a) Suspensión de funciones por menos de tres años. b) Traslado con cambio de residencia. c) Inmovilización en el escalafón por un período no superior a cinco años. d) Pérdida de cinco a veinte días de remuneración y suspensión de funciones por igual período. 1.3. Por faltas leves: a) Pérdida de uno a cuatro días de remuneración y suspensión de funciones por igual período, que no supondrá la pérdida de antigüedad ni implicará la inmovilización en el escalafón. b) Apercibimiento. Las sanciones por faltas muy graves prescribirán a los seis años, las impuestas por faltas graves a los dos años, y las impuestas por faltas leves al mes. El plazo de prescripción comenzará a contarse desde el día siguiente a aquello en que adquiera firmeza la resolución por la que se impone la sanción o desde que se quebrantase su cumplimiento, si hubiera comenzado. 2. Las sanciones disciplinarias se anotarán en los respectivos expedientes personales con indicación de las faltas que las motivaron. Transcurridos dos o seis años desde el cumplimiento de la sanción, según se trate de faltas graves o muy graves no sancionadas con la separación del servicio, podrá acordarse la cancelación de aquellas anotaciones a instancia del interesado que acredite buena conducta desde que se le impuso la sanción. La cancelación de anotaciones por faltas leves se realizará a petición del

Oposició

5. Incurrirán en la misma responsabilidad que los autores de una falta los que induzcan a su comisión y los Jefes que la toleren. Asimismo, incurrirán en falta de inferior grado los que encubrieran la comisión de una falta.

per sotsinspector/a

f) En general, su trascendencia para la seguridad ciudadana.

4. No se podrán imponer sanciones, por faltas graves o muy graves, sino en virtud de expediente instruido al efecto, cuya tramitación se regirá por los principios de sumariedad y celeridad. La sanción por faltas leves podrá imponerse sin más trámites que la audiencia al interesado. Las sanciones disciplinarias impuestas a los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía serán inmediatamente ejecutivas, no suspendiendo su cumplimiento la interposición de ningún tipo de recurso, administrativo o judicial, si bien la autoridad a quien competa resolverlo podrá suspender, de oficio o a instancia de parte, la ejecución de la sanción impuesta, en el caso de que dicha ejecución pudiera causar perjuicios de imposible o de difícil reparación. 5. Para la imposición de la sanción de separación del servicio será competente el Ministro del Interior. Para la imposición de sanciones por faltas muy graves y graves, además del Ministro del Interior, será competente el Director de la Seguridad del Estado. Para la imposición de las sanciones por faltas graves también será competente el Director general de la Policía. Además de los órganos anteriores, los Gobernadores civiles y los Jefes de las dependencias, centrales o periféricas, en que presten servicio los infractores serán competentes para la imposición de las sanciones por faltas leves. 6. Iniciado un procedimiento penal o disciplinario, se podrá acordar la suspensión provisional por la autoridad competente para ordenar la incoación del expediente administrativo. La situación de suspensión provisional se regulará por lo dispuesto en la legislación general de funcionarios, sin perjuicio de lo establecido en el art. 8,3. CAPITULO V. DE LA ORGANIZACIÓN DE UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL Artículo 29 1. Las funciones de Policía Judicial que se mencionan en el art. 126 CE serán ejercidas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las Unidades que se regulan en el presente capítulo.

Oposició

3. Los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía tendrán obligación de comunicar por escrito al superior jerárquico competente los hechos que consideren constitutivos de faltas graves y muy graves, de los que tengan conocimiento.

per sotsinspector/a

interesado, a los seis meses de la fecha de su cumplimiento. La cancelación producirá el efecto de anular la anotación sin que pueda certificarse de ella, salvo cuando lo soliciten las Autoridades competentes para ello y a los exclusivos efectos de su expediente personal.

Artículo 30 1. El Ministerio del Interior organizará con funcionarios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que cuenten con la adecuada formación especializada Unidades de Policía Judicial, atendiendo a criterios territoriales y de especialización delictual, a las que corresponderá esta función con carácter permanente y especial. 2. Las referidas Unidades orgánicas de Policía Judicial podrán adscribirse, en todo o en parte, por el Ministerio del Interior, oído el Consejo General del Poder Judicial, a determinados Juzgados y Tribunales. De igual manera podrán adscribirse al Ministerio Fiscal, oído el Fiscal general del Estado. Artículo 31 1. En el cumplimiento de sus funciones, los funcionarios adscritos a Unidades de Policía Judicial dependen orgánicamente de los Jueces, Tribunales o Ministerio Fiscal que estén conociendo del asunto objeto de su investigación. 2. Los Jueces o Presidentes de los respectivos órganos del orden jurisdiccional penal, así como los Fiscales Jefes podrán solicitar la intervención en una investigación de funcionarios a medios adscritos a Unidades orgánicas de Policía Judicial por conducto del Presidente del Tribunal Supremo o de los Presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia o del Fiscal general del Estado, respectivamente.

per sotsinspector/a

2. Para el cumplimiento de dicha función tendrán carácter colaborador de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado el personal de Policía de las Comunidades Autónomas y de las Corporaciones locales.

La Policía Judicial constituye una función cuya especialización se cursará en los Centros de Formación y Perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, con participación de miembros de la Judicatura y del Ministerio Fiscal, o, complementariamente, en el Centro de Estudios Judiciales. La posesión del diploma correspondiente será requisito necesario para ocupar puestos en las Unidades de Policía Judicial que se constituyan. Artículo 33 Los funcionarios adscritos a las Unidades de Policía Judicial desempeñarán esa función con carácter exclusivo, sin perjuicio de que puedan desarrollar también las misiones de prevención de la delincuencia y demás que se les encomienden, cuando las circunstancias lo requieran, de entre las correspondientes a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Artículo 34

Oposició

Artículo 32

2. En las diligencias o actuaciones que lleven a cabo, por encargo y bajo la supervisión de los Jueces, Tribunales o Fiscales competentes de lo Penal, los funcionarios integrantes de las Unidades de Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de dichos Jueces, Tribunales y Fiscales, y podrán requerir el auxilio necesario de las Autoridades y, en su caso, de los particulares. Artículo 35 Los Jueces y Tribunales de lo Penal y el Ministerio Fiscal tendrán, respecto de los funcionarios integrantes de Unidades de Policía Judicial que le sean adscritas y de aquellos a que se refiere el núm. 2 art. 31 de esta ley, las siguientes facultades: a) Les darán las órdenes e instrucciones que sean necesarias, en ejecución de lo dispuesto en las normas de Enjuiciamiento Criminal y Estatuto del Ministerio Fiscal. b) Determinarán, en dichas órdenes o instrucciones, el contenido y circunstancias de las actuaciones que interesen dichas Unidades. c) Controlarán la ejecución de tales actuaciones, en cuanto a la forma y los resultados. d) Podrán instar el ejercicio de la potestad disciplinaria, en cuyo caso emitirán los informes que pueda exigir la tramitación de los correspondientes expedientes, así como aquellos otros que consideren oportunos. En estos casos recibirán los testimonios de las resoluciones recaídas.

per sotsinspector/a

1. Los funcionarios de las Unidades de Policía Judicial no podrán ser removidos o apartados de la investigación concreta que se les hubiera encomendado, hasta que finalice la misma o la fase del procedimiento judicial que la originara, si no es por decisión o con la autorización del Juez o Fiscal competente.

Salvo lo dispuesto en este capítulo, el régimen funcionarial del personal integrado en las Unidades de Policía Judicial será el de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. TITULO III. DE LAS POLICÍAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS CAPITULO PRIMERO. PRINCIPIOS GENERALES Artículo 37 1. Las Comunidades Autónomas en cuyos Estatutos esté previsto podrán crear Cuerpos de Policía para el ejercicio de las funciones de vigilancia y protección a que se refiere el art. 148,1 22ª CE y las demás que le atribuye la presente ley.

Oposició

Artículo 36

CAPITULO II. DE LAS COMPETENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 38 Las Comunidades Autónomas, a que se refiere el núm. 1 artículo anterior, podrán ejercer, a través de sus Cuerpos de Policía, las siguientes funciones: 1. Con carácter de propias: a) Velar por el cumplimiento de las disposiciones y órdenes singulares dictadas por los órganos de la Comunidad Autónoma. b) La vigilancia y protección de personas, órganos, edificios, establecimientos y dependencias de la Comunidad Autónoma y de sus entes instrumentales, garantizando el normal funcionamiento de las instalaciones y la seguridad de los usuarios de sus servicios. c) La inspección de las actividades sometidas a la ordenación o disciplina de la Comunidad Autónoma, denunciando toda actividad ilícita. d) El uso de la coacción en orden a la ejecución forzosa de los actos o disposiciones de la propia Comunidad Autónoma. 2. En colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado: a) Velar por el cumplimiento de las leyes y demás disposiciones del Estado y garantizar el funcionamiento de los servicios públicos esenciales. b) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el art. 29,2 de esta ley. c) Vigilar los espacios públicos, proteger las manifestaciones y mantener el orden en grandes concentraciones humanas. El ejercicio de esta función corresponderá, con carácter prioritario, a los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas, sin perjuicio de la intervención de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado cuando, bien a requerimiento de las Autoridades de la Comunidad Autónoma, o bien por decisión propia, lo estimen necesario las Autoridades estatales competentes. 3. De prestación simultánea e indiferenciada con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado:

Oposició

3. Las Comunidades Autónomas cuyos Estatutos no prevean la creación de Cuerpos de Policía también podrán ejercer las funciones de vigilancia y protección a que se refiere el art. 148,1 22ª CE mediante la firma de acuerdos de cooperación específica con el Estado.

per sotsinspector/a

2. Las Comunidades Autónomas que no hicieran uso de la posibilidad prevista en el apartado anterior podrán ejercer las funciones enunciadas en el artículo 148,1 22ª CE, de conformidad con los arts. 39 y 47 de esta ley.

c) Velar por el cumplimiento de las disposiciones que tiendan a la conservación de la naturaleza y medio ambiente, recursos hidráulicos, así como la riqueza cinegética, piscícola, forestal y de cualquier otra índole relacionada con la naturaleza. Artículo 39 Corresponde a las Comunidades Autónomas, de conformidad con la presente ley y con la de Bases de Régimen Local, coordinar la actuación de las Policías locales en el ámbito territorial de la Comunidad, mediante el ejercicio de las siguientes funciones: a) Establecimiento de las normas‐marco a las que habrán de ajustarse los Reglamentos de Policías locales, de conformidad con lo dispuesto en la presente ley y en la de Bases de Régimen Local. b) Establecer o propiciar, según los casos, la homogeneización de los distintos Cuerpos de Policías locales, en materia de medios técnicos para aumentar la eficacia y colaboración de éstos, de uniformes y de retribuciones. c) Fijar los criterios de selección, formación, promoción y movilidad de las Policías locales, determinando los distintos niveles educativos exigibles para cada categoría, sin que, en ningún caso, el nivel pueda ser inferior a Graduado Escolar. d) Coordinar la formación profesional de las Policías locales, mediante la creación de Escuelas de Formación de Mandos y de Formación Básica. CAPITULO III. DEL RÉGIMEN ESTATUTARIO DE LAS POLICÍAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 40 El régimen estatutario de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas vendrá determinado, de conformidad con lo establecido en el art. 149,1 18ª CE, por los principios generales del tít. I de esta ley, por lo establecido en este capítulo y por lo que dispongan al efecto los Estatutos de Autonomía y la legislación de las Comunidades Autónomas, así como por los reglamentos específicos de cada Cuerpo. Artículo 41 1. Corresponde a los órganos competentes de cada Comunidad Autónoma, previo informe del Consejo, a que se refiere el art. 48 de esta ley, la creación de sus Cuerpos de Policía, así como su modificación y supresión en los casos en que así se prevea en los respectivos Estatutos de Autonomía.

Oposició

b) La prestación de auxilio en los casos de accidente, catástrofe o calamidad pública, participando en la forma prevista en las leyes, en la ejecución de los planes de Protección Civil.

per sotsinspector/a

a) La cooperación a la resolución amistosa de los conflictos privados cuando sean requeridos para ello.

4. Los miembros de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas estarán dotados de los medios técnicos y operativos necesarios para el cumplimiento de sus funciones, pudiendo portar armas de fuego. El otorgamiento de la licencia de armas competerá, en todo caso, al Gobierno de la Nación. Artículo 42 Los cuerpos de policía de las comunidades autónomas sólo podrán actuar en el ámbito territorial de la comunidad autónoma respectiva, salvo en situaciones de emergencia, previo requerimiento de las autoridades estatales. No obstante, cuando ejerzan funciones de protección de autoridades públicas de la comunidad autónoma, podrán actuar fuera del ámbito territorial respectivo, previa autorización del Ministerio del Interior y, cuando proceda, comunicación al órgano de gobierno de la comunidad autónoma correspondiente, con las condiciones y requisitos que se determinen reglamentariamente. Precepto redactado por art. segundo LO 1/2003 de 10 marzo para la garantía de la democracia en los Ayuntamientos y la seguridad de los Concejales Artículo 43 1. Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se designarán por las Autoridades competentes de la Comunidad Autónoma, entre Jefes, Oficiales y Mandos de las Fuerzas Armadas y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. 2. Durante su permanencia en la Policía de la Comunidad Autónoma, dichos Jefes, Oficiales y Mandos pasarán a la situación que reglamentariamente corresponda a su Arma o Cuerpo de procedencia, al cual podrán reintegrarse en cualquier momento que lo soliciten. 3. Un porcentaje de las vacantes de los citados puestos de Mando podrá ser cubierto, mediante promoción interna, entre los miembros del propio Cuerpo de Policía de la Comunidad Autónoma, en el número, con las condiciones y requisitos que determinen el Consejo a que se refiere el art. 48 de esta ley. 4. Los mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas habrán de realizar, una vez designados y antes de su adscripción, un curso de especialización homologado por el Ministerio del Interior para el mando peculiar de estos Cuerpos. Artículo 44

Oposició

3. En el ejercicio de sus funciones, los miembros de los citados Cuerpos deberán vestir el uniforme reglamentario, salvo los casos excepcionales que autoricen las Juntas de Seguridad.

per sotsinspector/a

2. Los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas son Institutos armados de naturaleza civil, con estructura y organización jerarquizada.

DE LA COLABORACIÓN Y COORDINACIÓN ENTRE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS CAPITULO PRIMERO. DE LA COLABORACIÓN ENTRE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO Y LOS CUERPOS DE POLICÍA DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 45 Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas deberán prestarse mutuo auxilio e información recíproca en el ejercicio de sus funciones respectivas. Artículo 46 1. Cuando las Comunidades Autónomas que, según su Estatuto, puedan crear Cuerpos de Policía no dispongan de los medios suficientes para el ejercicio de las funciones previstas en el art. 38,1 y 2 c) de la presente ley, podrán recabar, a través de las Autoridades del Estado el auxilio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, correspondiendo en este caso a las Autoridades gubernativas estatales la determinación del modo y forma de prestar el auxilio solicitado. En caso de considerarse procedente su intervención, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado actuarán bajo el mando de sus Jefes naturales. 2. En el resto de los casos, cuando en la prestación de un determinado servicio o en la realización de una actuación concreta concurran, simultáneamente, miembros o Unidades de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de la Policía de la Comunidad Autónoma, serán los Mandos de los primeros los que asuman la dirección de la operación. CAPITULO II. DE LA ADSCRIPCIÓN DE UNIDADES DEL CUERPO NACIONAL DE POLICÍA A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 47 Las Comunidades Autónomas incluidas en el apartado 2 art. 37 de la presente ley, podrán solicitar del Gobierno de la Nación, a través del Ministerio del Interior, para el ejercicio de las funciones previstas en el art. 38,1 de aquélla, la adscripción de Unidades del Cuerpo Nacional de Policía. Las condiciones de dicha adscripción se determinarán en acuerdos administrativos de colaboración de carácter específico, que deberán respetar, en todo caso, los siguientes principios:

Oposició

TITULO IV.

per sotsinspector/a

La selección, el ingreso, la promoción y formación de los miembros de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se regulará y organizará por las respectivas Comunidades Autónomas, sin perjuicio de lo establecido en los respectivos Estatutos.

‐ Dichas Unidades actuarán siempre bajo el Mando de sus Jefes naturales. ‐ En cualquier momento podrán ser reemplazadas por otras, a iniciativa de las Autoridades estatales, oídas las Autoridades de la Comunidad Autónoma. CAPITULO III. DE LOS ÓRGANOS DE COORDINACIÓN Artículo 48 1. Para garantizar la coordinación entre las políticas de seguridad pública del Estado y de las Comunidades Autónomas se crea el Consejo de Política de Seguridad, que estará presidido por el Ministro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas y por un número igual de representantes del Estado designados por el Gobierno de la Nación. 2. El Consejo de Política de Seguridad ejercerá las siguientes competencias: ‐ Aprobar los planes de coordinación en materia de seguridad y de infraestructura policial. ‐ Informar las plantillas de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y sus modificaciones. El Consejo podrá establecer el número máximo de los efectivos de las plantillas. ‐ Aprobar directivas y recomendaciones de carácter general. ‐ Informar las disposiciones que dicten las Comunidades Autónomas, en relación con sus propios Cuerpos de Policía, así como la creación de éstos. ‐ Informar los convenios de cooperación, en materia de seguridad, entre el Estado y las Comunidades Autónomas. ‐ Las demás que le atribuya la legislación vigente. 3. Para su adecuado funcionamiento el Consejo de Política de Seguridad elaborará un reglamento de régimen interior que será aprobado por el mismo. Artículo 49 1. Dentro del Consejo de Política de Seguridad funcionará un Comité de Expertos integrado por ocho representantes, cuatro del Estado y cuatro de las Comunidades Autónomas, designados estos últimos anualmente por los miembros del Consejo de Política de Seguridad que representen a las

Oposició

‐ Las Unidades adscritas dependerán, funcionalmente, de las Autoridades de la Comunidad Autónoma, y orgánicamente del Ministerio del Interior.

per sotsinspector/a

‐ La adscripción deberá afectar a Unidades operativas completas y no a miembros individuales del citado Cuerpo.

‐ Preparar acuerdos de cooperación. ‐ Proponer programas de formación y perfeccionamiento de las Policías. ‐ Elaborar planes de actuación conjunta. 2. El reglamento de régimen interior del Consejo de Política de Seguridad determinará las normas de composición y funcionamiento del Comité de Expertos. Artículo 50 1 En las Comunidades Autónomas que dispongan de Cuerpos de Policía propios podrá constituirse una Junta de Seguridad, integrada por igual número de representantes del Estado y de las Comunidades Autónomas, con la misión de coordinar la actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de la Comunidad Autónoma, en los términos que reglamentariamente se determinen. 2. La Junta de Seguridad será el órgano competente para resolver las incidencias que pudieran surgir en la colaboración entre los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de la Comunidad Autónoma. A tal efecto, las Autoridades competentes de las Comunidades Autónomas y los Gobernadores civiles deberán informar periódicamente a dicha Junta acerca de las deficiencias que se observen en la coordinación, mutuo auxilio e información recíproca entre aquéllos, indicando las medidas oportunas para corregir los problemas suscitados. TITULO V. DE LAS POLICÍAS LOCALES Artículo 51 1. Los municipios podrán crear cuerpos de policía propios, de acuerdo con lo previsto en la presente ley, en la Ley de Bases de Régimen Local y en la legislación autonómica. 2. En los municipios donde no exista policía municipal, los cometidos de ésta serán ejercidos por el personal que desempeñe funciones de custodia y vigilancia de bienes, servicios e instalaciones, con la denominación de guardas, vigilantes, agentes, alguaciles o análogos. 3. Dichos cuerpos sólo podrán actuar en el ámbito territorial del municipio respectivo, salvo en situaciones de emergencia y previo requerimiento de las autoridades competentes.

Oposició

‐ Elaborar y proponer fórmulas de coordinación.

per sotsinspector/a

Comunidades Autónomas. Dicho Comité tendrá la misión de asesorar técnicamente a aquél y preparar los asuntos que posteriormente vayan a ser debatidos en el Pleno del mismo y con carácter específico:

Artículo 52 1. Los Cuerpos de Policía local son Institutos armados de naturaleza civil, con estructura y organización jerarquizada, rigiéndose, en cuanto a su régimen estatutario, por los principios generales de los caps. II y III tít. I y por la sec. 4.ª cap. IV tít. II de la presente ley, con la adecuación que exija la dependencia de la Administración correspondiente, las disposiciones dictadas al respecto por las Comunidades Autónomas y los reglamentos específicos para cada Cuerpo y demás normas dictadas por los correspondientes Ayuntamientos. 2. Por lo que respecta al ejercicio de los derechos sindicales, y en atención a la especificidad de las funciones de dichos Cuerpos, les será de aplicación la ley que se dicte en cumplimiento de lo establecido en la disp. adic. 2ª apartado 2 LO 11/1985 de 2 agosto, de Libertad Sindical. 3. Será también de aplicación a los miembros de dichos Cuerpos lo dispuesto, respecto a los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas, en el art. 41,3 de la presente ley, si bien la facultad que en el mismo se atribuye a las Juntas de Seguridad corresponderá al Gobernador civil respectivo. Artículo 53 1. Los Cuerpos de Policía local deberán ejercer las siguientes funciones: a) Proteger a las autoridades de las Corporaciones locales, y vigilancia o custodia de sus edificios e instalaciones. b) Ordenar, señalizar y dirigir el tráfico en el casco urbano, de acuerdo con lo establecido en las normas de circulación. c) Instruir atestados por accidentes de circulación dentro del casco urbano. d) Policía Administrativa, en lo relativo a las Ordenanzas, Bandos y demás disposiciones municipales dentro del ámbito de su competencia. e) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el art. 29,2 de esta ley. f) La prestación de auxilio, en los casos de accidente, catástrofe o calamidad pública, participando, en la forma prevista en las leyes, en la ejecución de los planes de Protección Civil.

per sotsinspector/a

Precepto redactado por art. segundo LO 1/2003 de 10 marzo para la garantía de la democracia en los Ayuntamientos y la seguridad de los Concejales

Oposició

No obstante, cuando ejerzan funciones de protección de autoridades de las corporaciones locales, podrán actuar fuera del término municipal respectivo, con autorización del Ministerio del Interior o de la correspondiente autoridad de la comunidad autónoma que cuente con cuerpo de policía autonómica, cuando desarrollen íntegramente esas actuaciones en el ámbito territorial de dicha comunidad autónoma.

i) Cooperar en la resolución de los conflictos privados cuando sean requeridos para ello. 2. Las actuaciones que practiquen los Cuerpos de Policía local en el ejercicio de las funciones previstas en los apartados c) y g) precedentes deberán ser comunicadas a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado competentes.

«3. En los municipios de gran población podrán crearse, por el Pleno de la Corporación, Cuerpos de funcionarios para el ejercicio exclusivo de las funciones previstas en el párrafo b) del apartado 1. Dichos funcionarios no se integrarán en las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y en el ejercicio de esas funciones tendrán la consideración de agentes de la autoridad, subordinados a los miembros de los respectivos Cuerpos de Policía Local. Los funcionarios integrantes de los Cuerpos referidos en el párrafo anterior se regirán por las normas contenidas en la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, y las demás normas que se dicten en desarrollo y aplicación de la misma.» (Apartado introducido por L.O. 19/2003 de 23 de diciembre) Artículo 54 1. En los municipios que tengan Cuerpo de Policía propio, podrá constituirse una Junta Local de Seguridad, que será el órgano competente para establecer las formas y procedimientos de colaboración entre los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en su ámbito territorial. 2. La constitución de dichas Juntas y su composición se determinará reglamentariamente. La presidencia corresponderá al Alcalde, salvo que concurriera a sus sesiones el Gobernador civil de la provincia, en cuyo caso, la presidencia será compartida con éste. DISPOSICIONES TRANSITORIAS Disposición Transitoria Primera 1. En el Cuerpo Nacional de Policía se integrarán los funcionarios de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional, que quedan extinguidos. La integración en las Escalas previstas en el art. 17 de esta ley se realizará en la forma siguiente: ‐ En la Escala Superior:

Oposició

h) Vigilar los espacios públicos y colaborar con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y con la Policía de las Comunidades Autónomas en la protección de las manifestaciones y el mantenimiento del orden en grandes concentraciones humanas, cuando sean requeridos para ello.

per sotsinspector/a

g) Efectuar diligencias de prevención y cuantas actuaciones tiendan a evitar la comisión de actos delictivos en el marco de colaboración establecido en las Juntas de Seguridad.

Primera categoría: Comisarios Principales, Coroneles y el número de Comisarios y Tenientes Coroneles que reglamentariamente se determine de acuerdo con la disp. adic. 3ª,1.

Primera categoría: Subcomisarios, Capitanes e Inspectores de primera. Segunda categoría: Tenientes e Inspectores de segunda y tercera. ‐ En la Escala de Subinspección: Suboficiales. ‐ En la Escala Básica: Primera categoría: Cabos. Segunda categoría: Policías Nacionales. 2. Dentro de cada Escala, la integración se hará por riguroso orden de empleo o categoría y antigüedad en los mismos, sobre la base de otorgar la misma puntuación al empleo de Coronel y a la categoría de Comisario principal; al empleo de Teniente Coronel y a la categoría de Comisario; al empleo de Capitán y a la categoría de Inspector de primera, y al empleo de Teniente y a la categoría de Inspector de segunda. 3. Los miembros de las Fuerzas Armadas que hasta la entrada en vigor de la presente ley orgánica venían prestando servicio en el Cuerpo de Policía Nacional podrán optar, en el plazo de seis meses desde dicha entrada en vigor, por integrarse definitivamente en las Escalas correspondientes del Cuerpo Nacional de Policía, en cuyo caso pasarán a la situación militar de retirado, o por reintegrarse a su Arma o Cuerpo de procedencia. 4. El personal del Cuerpo de la Policía Nacional escalafonado como especialista en la Música y Ayudantes Técnicos de Sanidad se incorporará a las respectivas Escalas y categorías del nuevo Cuerpo Nacional de Policía en el lugar que les pueda corresponder con arreglo a su empleo y antigüedad, sin perjuicio de que continúen rigiéndose, en cuanto no se oponga a lo dispuesto en esta ley y hasta tanto se desarrollen sus especiales características, por las normas que los regulan. 5. Los miembros del extinguido Servicio de Tráfico, que figuran en escalafón aparte, se incorporarán al nuevo Cuerpo Nacional de Policía en el lugar que les pueda corresponder con arreglo a su empleo y antigüedad. 6. Los miembros del Cuerpo de Policía Nacional que ingresaron por convocatorias especiales para el Batallón de Conductores prestarán los servicios propios de su empleo en cualquier destino que pudiera corresponderles.

Oposició

‐ En la Escala Ejecutiva:

per sotsinspector/a

Segunda categoría: Comisarios, Tenientes Coroneles y Comandantes.

En todo caso, para concurrir a dichas pruebas será preciso, en el caso de los Oficiales procedentes del Ejército, llevar un mínimo de tres años con destino en la Policía Nacional en la fecha de la convocatoria de estas pruebas. 8. (derogado). 9. A los efectos previstos en esta disposición, serán computables como de carrera militar los cuatro años de estudios en la Academia Militar de los Oficiales procedentes de las Fuerzas Armadas. Apartado 8 derogado por L 26/1994 de 29 septiembre Disposición Transitoria Segunda 1. La integración a que se refiere la disposición anterior no supondrá variación económica alguna para los funcionarios de los Cuerpos mencionados durante el presente ejercicio, que seguirán percibiendo las retribuciones correspondientes a su anterior empleo o categoría, de acuerdo con la normativa vigente. 2. Los Oficiales integrados en la Escala Ejecutiva, con arreglo a lo establecido en la disposición anterior, que hubieren alcanzado títulos del grupo A, mantendrán las retribuciones básicas correspondientes a dichos títulos. No obstante, todos los funcionarios integrados en la misma categoría percibirán idénticas remuneraciones globales, en cuanto por su pertenencia a la misma.

per sotsinspector/a

7. Los Subcomisarios, Capitanes e Inspectores de primera, integrados en la Escala Ejecutiva, que en la fecha de promulgación de esta ley hubieran alcanzado una antigüedad en el Cuerpo o Carrera de procedencia igual o superior a quince años podrán quedar integrados en la Escala Superior, previa superación de las pruebas y cursos que al efecto se determinen.

Si, como consecuencia de la integración en el Cuerpo Nacional de Policía de los miembros de los Cuerpos Superiores de Policía y Policía Nacional y de la subsiguiente aprobación de las plantillas correspondientes resultase una inadecuada distribución de efectivos, en las Escalas, categorías o en las Unidades, el personal sobrante podrá optar entre: a) El traslado o destino a los servicios en que haya vacantes de la Escala o categoría a que pertenezca, con la correspondiente compensación económica, de conformidad con lo legalmente establecido. b) La ocupación de plazas vacantes, en el destino en que se encuentre, cuyas funciones, sin ser exactamente las correspondientes a su Escala, sean las más afines dentro de lo posible, manteniendo las percepciones económicas de la Escala a que pertenezca. c) El pase a la situación de segunda actividad, previa concesión del Ministerio del Interior, en el número y condiciones que se determinen, siempre que les resten menos de quince años para alcanzar la edad de jubilación.

Oposició

Disposición Transitoria Tercera

d) El pase a la situación de excedencia forzosa, con los derechos y obligaciones previstos reglamentariamente.

2. Mientras no se lleve a cabo el desarrollo reglamentario del régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policía, y en aquellos aspectos que no estén directamente regulados en esta ley, se aplicará a los miembros de los dos colectivos que se integran en dicho Cuerpo las previsiones del RD 1346/1984 de 11 julio. Apartado 1 derogado por L 26/1994 de 29 de septiembre DISPOSICIONES ADICIONALES Disposición Adicional Primera Si excepcionalmente y en atención a las necesidades del servicio el Ministerio del Interior, a través de la selección correspondiente, adscribe personal con la debida formación para ejercer funciones de mando en unidades uniformadas del Cuerpo Nacional de Policía, si fuera militar, pasará a la situación militar que corresponda. Disposición Adicional Segunda Los requisitos de ingreso en el Cuerpo Nacional de Policía, duración de los cursos, plazos de mínima permanencia en las diversas Escalas y categorías, régimen de ascensos, y de promoción, cursos, programas, constitución de los Tribunales, baremos y demás requisitos que en cada caso sean exigidos, se determinarán reglamentariamente. Disposición Adicional Tercera 1. El Gobierno, a propuesta del Ministerio del Interior, aprobará el reglamento orgánico y de servicio del Cuerpo Nacional de Policía, así como las plantillas de las Escalas y categorías de dicho Cuerpo, por una sola vez. 2. El Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministros de Defensa e Interior, aprobará el reglamento orgánico y de servicio de la Guardia Civil, así como las plantillas y empleo de dicho Cuerpo, por una sola vez. 3. Las plantillas orgánicas de las distintas Unidades dependientes de la Dirección de la Seguridad del Estado se fijarán por el Ministro del Interior. 4. Los Ministerios de Economía y Hacienda y de Interior darán conjuntamente las instrucciones relativas a las misiones de resguardo fiscal, encomendadas al Cuerpo de la Guardia Civil.

Oposició

1. (derogado).

per sotsinspector/a

Disposición Transitoria Cuarta

Las referencias a la Policía y a los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional, contenidas en la legislación vigente, se considerarán hechas al Cuerpo Nacional de Policía. DISPOSICIONES FINALES Disposición Final Primera 1. Lo dispuesto en la presente ley no será de aplicación a la competencia que el art. 17 del Estatuto de Autonomía atribuye a las instituciones del País Vasco en materia de régimen de la Policía Autónoma, para la protección de las personas y bienes y el mantenimiento del orden público dentro del territorio autónomo, que seguirá regulándose por dicho Estatuto en la forma en que se determina por el mismo. 2. No obstante lo establecido en el número anterior, los arts. 5, 6, 7 y 8 que contienen los principios básicos de actuación, y las disposiciones estatutarias comunes, por su carácter general, se aplicarán al régimen de la Policía Autónoma del País Vasco. 3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Autónoma en el territorio de la Comunidad Autónoma del País Vasco se realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo dispuesto en el art. 17 y la disp. trans. 4ª Estatuto de Autonomía del País Vasco. Disposición Final Segunda 1. La Policía Autónoma de Cataluña se rige por su Estatuto de Autonomía y normas que lo desarrollen, respecto a las que la presente ley tendrá carácter supletorio, de conformidad con el art. 13,1 de aquél. 2. No obstante lo establecido en el número anterior, por su carácter general, serán de aplicación directa al régimen de la Policía Autónoma de Cataluña, los arts. 5, 6, 7 y 8 de esta ley, y, en virtud de lo dispuesto respectivamente en los apartados 2 c), 7 y 4 art. 13 Estatuto de Cataluña, los arts. 38, 43 y 46 de la misma. 3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Autónoma en el territorio de la Comunidad Autónoma de Cataluña se realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo dispuesto en los apartados 6 y 7 art. 13 Estatuto de Autonomía de Cataluña. Disposición Final Tercera 1. La Policía Foral de Navarra se regirá por la LO 13/1982 de 10 agosto, de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra, y normas que la desarrollan, respecto de las que la presente ley tendrá carácter supletorio.

Oposició

Disposición Adicional Cuarta

per sotsinspector/a

5. El Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministerios de Defensa y de Interior, determinará la extensión del mar territorial sobre el que se ejercerán las competencias atribuidas por esta ley al Cuerpo de la Guardia Civil.

3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Foral de Navarra se realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo previsto por el art. 51,2 Ley Orgánica de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral. Disposición Final Cuarta Cuando las Comunidades Autónomas, a que hace referencia el apartado 2 art. 37 de esta ley, ejerzan sus funciones en la forma prevista en el art. 47, la financiación de las mismas se hará al 50 por 100 con cargo a los Presupuestos Generales del Estado. Si las referidas Comunidades Autónomas optasen por crear Cuerpos de Policía propios, conforme a lo dispuesto en el apartado 1 del referido artículo, no les será de aplicación lo establecido en la disp. trans. 1ª LO 8/1980 de 22 septiembre, de Financiación de las Comunidades Autónomas. Disposición Final Quinta Tienen el carácter de ley orgánica los preceptos que se contienen en los títs. I, III, IV, V y el tít. II, salvo los arts. 10, 11,2 a 6, 12,1, y 17 del mismo, las disps. adics. 2ª, 3ª y las disposiciones finales. DISPOSICIÓN DEROGATORIA

per sotsinspector/a

2. No obstante lo establecido en el número anterior, por su carácter general, serán de aplicación directa al régimen de la Policía Foral, los arts. 5, 6, 7, 8, 43 y 46 de esta ley, sin perjuicio de las competencias que corresponden a Navarra en materia de regulación del régimen de Policía, en virtud de la LO 13/1982 de 10 agosto; asimismo, y de conformidad con el art. 51,2 de la citada ley orgánica, podrán aplicarse los arts. 38 y 39 de esta ley si así se establece en la normativa propia de la Comunidad Foral de Navarra.

A la entrada en vigor de la presente ley orgánica quedan derogadas, en su totalidad, las Leyes 15 marzo 1940, 23 noviembre 1940, 2 septiembre 1941; 24/1970 de 2 diciembre, y 55/1978 de 4 diciembre. Quedan asimismo derogadas cuantas disposiciones, de igual o inferior rango, se opongan a lo preceptuado en la presente ley.

Oposició

Disposición Derogatoria

El Comitè de Ministres, de conformitat amb l’article 15.b) de l’Estatut del Consell d’Europa, vol, Recordar que l’objectiu del Consell d’Europa és assolir una major unitat entre els seus membres; Tenir en compte que un dels propòsits del Consell d’Europa és també afavorir l’Estat de dret, que constitueix la base de totes les democràcies veritables; Considerar que el sistema penal té un paper determinant en la protecció de l’Estat de dret i que la policia ha de tenir també un paper essencial dins d’aquest sistema; Ser conscients de la necessitat de tots els Estats membres de combatre de forma eficaç la delinqüència, tant d’àmbit nacional com internacional; Tenir en compte que les activitats de la policia es duen a terme en gran mesura amb un estret contacte amb el ciutadà i que la seva eficàcia depèn de la col∙laboració d’aquest darrer; Reconèixer que la major part dels serveis de policia europeus –a més de defensar la llei– exerceixen un rol social i fan un cert nombre de serveis en el si de la societat; Partir del convenciment que la confiança del ciutadà en la policia està estretament lligada a l’actitud i el comportament d’aquesta davant del mateix ciutadà i, en particular, al seu respecte per la dignitat humana i els drets i llibertats fonamentals de la persona, tal com estan recollits especialment en el Conveni europeu sobre Drets Humans; Considerar els principis formulats en el Codi de conducta de Nacions Unides per funcionaris encarregats de fer complir la llei i la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa relativa a la Declaració sobre la Policia; Tenir en compte els principis i les regles formulades en els textos que concerneixin la policia –des de la perspectiva del dret penal, civil i públic, així com dels drets humans–, tal com els adoptats pel Comitè de Ministres, així com per les decisions i els judicis del Tribunal Europeu pels Drets Humans i els principis adoptats pel Comitè per a la prevenció de la tortura i el tracte o càstig inhumà o degradant; Reconèixer la diversitat de les estructures de la policia, així com de les maneres d’organitzar l’acció de la policia a Europa;

Oposició

(adoptada pel Comitè de Ministres, el 19 de setembre de 2001, a la 765a reunió dels delegats dels ministres)

per sotsinspector/a

RECOMANACIÓ REC(2001) 10 DEL COMITÈ DE MINISTRES ALS ESTATS MEMBRES SOBRE EL CODI EUROPEU D’ÈTICA DE LA POLICIA

Annex a la Recomanació Rec (2001) 10

Definició de l’àmbit d’aplicació Aquest Codi és d’aplicació a les forces públiques de seguretat tradicionals o serveis de policia o a d’altres òrgans autoritzats i/o controlats pels poders públics que tinguin per objectiu mantenir la llei i l’ordre en la societat civil, i a qui l’Estat autoritza a utilitzar la força i/o atorga poders especials. Objectius de la policia 1. Els objectius principals de la policia en una societat democràtica governada per l’Estat de dret són: − mantenir la tranquil∙litat pública i la llei i l’ordre en la societat; − protegir i respectar els drets i les llibertats fonamentals dels individus, tal com es recullen, en concret, en el Conveni Europeu sobre Drets Humans; − prevenir i combatre la delinqüència; − descobrir delictes; − oferir assistència i servei al ciutadà.

Bases jurídiques de la policia 2. La policia és un cos públic que ha de ser establert mitjançant la llei. 3. Les operacions de la policia sempre s’han de dur a terme d’acord amb la legislació nacional i les normes internacionals acceptades pel país. 4. El ciutadà ha de tenir accés a la legislació relativa a la policia, que ha de ser suficientment clara i precisa i, si cal, s’ha de complementar amb reglaments clars igualment accessibles al públic. 5. El personal de la policia ha d’estar subjecte a la mateixa legislació que els ciutadans ordinaris; tan sols es poden justificar excepcions per raons inherents a l’exercici de l’activitat de la policia en una societat democràtica.

Oposició

Recomana que els governs dels Estats membres basin la seva legislació, les pràctiques internes i els seus codis de conducta en matèria de policia en els principis recollits en el Codi europeu d’ètica de la Policia, que consten en l’annex d’aquesta recomanació, amb vista a la seva implementació progressiva i a donar la major difusió possible d’aquest text.

per sotsinspector/a

Considerar la necessitat de definir orientacions i principis europeus comuns en matèria d’objectius generals, de funcionament i de responsabilitat de la policia, per tal de garantir la seguretat i el respecte dels drets de la persona en les societats democràtiques governades segons l’Estat de dret,

La policia i el sistema de justícia penal

7. La policia ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges; en particular, la policia no ha de presentar objeccions a la legitimació dels judicis o de les decisions judicials ni posar traves a la seva execució. 8. En principi la policia no ha d’exercir funcions judicials. Qualsevol delegació dels poders judicials a la policia ha d’estar limitada i prevista per la llei. En tot moment ha de ser possible impugnar davant d’un òrgan judicial qualsevol acte, decisió o omissió de la policia que concerneixi els drets individuals. 9. Cal assegurar una cooperació funcional i adequada entre la policia i la fiscalia. En aquells països on la policia està sota l’autoritat del ministeri fiscal o del jutge d’instrucció, aquesta ha de rebre instruccions precises quant a les prioritats de les polítiques que regeixen la investigació de delictes i el seu desenvolupament. La policia ha de mantenir informades les autoritats superiors en investigació de delictes sobre la implementació de les instruccions rebudes, en particular, ha de rendir comptes regularment sobre l’evolució dels processos penals. 10. La policia ha de respectar el paper dels advocats defensors en els processos de justícia penal i, quan s’escaigui, contribuir a assegurar un dret efectiu en l’accés a l’assistència legal, especialment pel que fa a les persones privades de llibertat. 11. La policia no ha de substituir el personal penitenciari, excepte en situacions d’emergència.

per sotsinspector/a

6. Ha d’haver‐hi una separació clara entre el rol de la policia i el de la fiscalia, la judicatura i el sistema penitenciari; la policia no ha de tenir cap poder de control sobre aquests organismes.

Generalitats

12. La policia s’ha d’organitzar de manera que es guanyi el respecte del ciutadà com a professió encarregada de fer complir la llei i com a proveïdora de serveis públics. 13. Els serveis policials hauran d’exercir les seves missions de policia en la societat civil sota la responsabilitat de les autoritats civils. 14. La policia i el seu personal uniformat normalment hauran de ser fàcilment recognoscibles. 15. La policia ha de disposar d’una independència operativa suficient davant d’altres cossos de l’Estat en dur a terme les seves tasques, per les quals ha de poder respondre plenament. 16. El personal de la policia, en tots els nivells de la jerarquia, haurà de ser personalment responsable de les seves accions i omissions o de les ordres donades als seus subordinats. 17. L’organització de la policia ha d’estipular una cadena de comandaments clarament definida. En tots els casos ha de ser possible determinar quin superior és l’últim responsable de les accions o omissions d’un membre del personal de la policia. 65

Oposició

Organització de les estructures de la policia

20. L’organització dels serveis de policia ha de comptar amb mesures eficaces que assegurin la integritat de la seva plantilla i una actuació adequada en l’execució de la seva missió, sobretot per garantir el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen, especialment, en el Conveni Europeu sobre Drets Humans. 21. Cal establir mesures efectives per prevenir i combatre la corrupció en tots els nivells de l’organització policial.

Qualificació, reclutament i captació del personal de la policia

22. El personal de la policia, a qualsevol nivell d’accés a la professió, ha de ser reclutat en funció de les seves capacitats i experiència personal, que han d’adaptar‐se als objectius de la policia. 23. El personal de la policia ha de demostrar tenir capacitat de discerniment, una actitud oberta, maduresa, sentit de la justícia, habilitats comunicatives i, quan calgui, aptituds per dirigir i organitzar. A més a més, han de tenir una bona comprensió de qüestions socials, culturals i comunitàries. 24. Aquelles persones que hagin estat condemnades per infraccions greus han de ser incapacitades per exercir funcions dins de la policia. 25. Els processos de reclutament han de basar‐se en criteris objectius i no discriminatoris, i tenir lloc després de la indispensable selecció de candidats. A més a més, la policia ha de tenir per objectiu reclutar homes i dones representants de diversos sectors socials, inclosos els grups ètnics minoritaris, amb l’objectiu últim que el personal de la policia sigui un reflex de la societat a la qual serveix.

Formació del personal de la policia

26. La formació del personal de la policia ‐que ha de basar‐se en els valors fonamentals de la democràcia, l’Estat de dret i la protecció dels drets humans‐ s’ha de concebre en funció dels objectius de la policia. 27. La formació bàsica del personal de la policia ha de restar al més oberta possible a la societat. 66

per sotsinspector/a

19. Els serveis de policia han d’estar preparats per donar als ciutadans informació objectiva sobre les seves activitats, sense revelar informació confidencial. Cal establir línies directrius professionals que regeixin els contactes amb els mitjans de comunicació.

Oposició

18. L’organització policial ha de fomentar bones relacions entre la policia i el ciutadà i, si s’escau, afavorir la cooperació amb d’altres organismes, comunitats locals, organitzacions no governamentals i altres entitats representatives dels ciutadans, que incloguin els grups ètnics minoritaris.

30. La formació policial ha d’integrar plenament la necessitat de combatre el racisme i la xenofòbia.

Drets del personal de la policia

31. Com a norma general el personal de la policia ha de gaudir dels mateixos drets civils i polítics que la resta de ciutadans. Només es poden restringir aquests drets quan sigui necessari per dur a terme les funcions de la policia en una societat democràtica, dins de la legalitat i de conformitat amb la Convenció Europea sobre Drets Humans. 32. El personal de la policia, com a funcionaris públics, ha de gaudir dels drets socials i econòmics en tota l’extensió possible. En particular, ha de tenir dret a sindicar‐se o a participar en organitzacions representatives, a rebre una remuneració adequada i cobertura social i a mesures específiques de protecció de la salut i de seguretat, d’acord amb les característiques especials de la tasca policial. 33. Les mesures disciplinàries que s’adoptin contra un membre de la policia han d’estar sota el control d’un òrgan independent o d’un tribunal. 34. Les autoritats públiques han de donar suport al personal de la policia subjecte a acusacions poc fonamentades respecte al compliment dels seus deures.

Principis rectors en relació amb l’actuació / la intervenció de la policia A.

Principis rectors en relació amb l’actuació / la intervenció de la policia: principis generals

35. La policia i totes les intervencions de la policia han de respectar el dret que tothom té a la vida. 36. La policia no ha d’infligir, promoure ni tolerar cap acte de tortura ni cap tracte o càstig inhumà o degradant en cap circumstància. 37. La policia tan sols pot fer ús de la força quan sigui estrictament necessari i només en la mesura que es requereixi per obtenir un objectiu legítim. 38. La policia ha de comprovar sistemàticament la legalitat de les accions que vulgui dur a terme.

Oposició

29. Cal incloure en tots els nivells de la formació policial la preparació en l’ús de la força i els seus límits, tenint en compte els principis que fixen els drets humans, especialment la Convenció Europea sobre Drets Humans i la jurisprudència corresponent.

per sotsinspector/a

28. La formació bàsica inicial haurà de ser seguida preferentment per períodes regulars de formació continuada, així com formació especialitzada i, quan calgui, de formació en lideratge i tasques de gestió.

41. La policia només pot restringir el dret de tota persona al respecte de la seva vida privada quan sigui estrictament necessari i tan sols per obtenir un objectiu legítim. 42. La recollida, l’emmagatzematge i l’ús de dades personals que dugui a terme la policia ha de respectar els principis internacionals de protecció de dades i, més en concret, limitar‐se a l’extensió necessària per assolir objectius lícits, legítims i específics. 43. La policia, en la realització de les seves activitats, ha de tenir sempre present els drets fonamentals de les persones, com ara el dret a la llibertat d’opinió, de consciència, de religió, d’expressió, de reunió pacífica, de moviment i de respecte dels seus bens. 44. El personal de la policia ha d’actuar amb integritat i respecte cap el ciutadà i tenir una consideració especial per aquells individus que pertanyin a col∙lectius especialment vulnerables. 45. El personal de la policia normalment, durant les seves intervencions, ha de poder demostrar la seva condició de membre de la policia i la seva identitat professional. 46. El personal de la policia ha d’oposar‐se a qualsevol forma de corrupció dins de la policia. Té el deure d’informar als superiors i altres organismes competents sobre qualsevol cas de corrupció dins de la policia.

Principis rectors en relació amb l’actuació / intervenció de la policia: situacions específiques

1. Investigació policial 47. Les investigacions policials han de basar‐se, com a mínim, en una sospita raonable que s’ha comès o es cometrà una infracció. 48. La policia ha de respectar el principi segons el qual una persona acusada d’un delicte ha de ser considerada innocent fins que un tribunal no la declari culpable i que és beneficiària de certs drets, en concret del dret a ser informada amb promptitud de l’acusació en contra seva i de preparar la seva defensa, ja sigui personalment o a través d’un advocat de la seva elecció. 49. Les investigacions policials han de ser objectives i justes. Han de tenir en compte les necessitats específiques de certes persones, com ara els nens, els joves, les dones, els membres de minories ‐incloent‐hi les minories ètniques‐ o les persones vulnerables i, en conseqüència, adaptar‐s’hi. 50. Cal establir línies d’actuació per aconseguir una conducta adequada i íntegra en els interrogatoris policials, tenint en compte el que ja s’ha esmentat en l’article 48. En concret cal 68

Oposició

40. La policia ha de desenvolupar les seves tasques de manera justa, orientada sobretot pels principis d’imparcialitat i de no‐discriminació.

per sotsinspector/a

39. El personal de la policia ha d’executar aquelles ordres que rebi de forma adequada dels seus superiors, però ha de tenir el deure d’abstenir‐se de complir aquelles que estiguin clarament fora de la legalitat i poder informar‐ne sense por de ser sancionat.

52. La policia ha de proporcionar a les víctimes del delicte el suport, l’assistència i la informació que necessitin, sense discriminacions. 53. La policia ha de procurar traducció / interpretació quan calgui al llarg de la investigació policial. 2.

Detenció / privació de llibertat realitzada per la policia

54. La privació de llibertat s’ha de limitar tant com sigui possible i cal que respecti la dignitat, vulnerabilitat i necessitats individuals de cada detingut. Les detencions sota custòdia de la policia han de consignar‐se sistemàticament en un registre. 55. La policia, en la mesura que ho permeti la legislació nacional, ha d’informar amb promptitud les persones privades de llibertat sobre les raons de la seva detenció i de qualsevol acusació en contra seva, així com del procediment aplicable al seu cas. 56. La policia ha de garantir la seguretat de les persones que té sota la seva custòdia, ha de vetllar per la seva salut i assegurar unes condicions d’higiene satisfactòries i una alimentació adequada. Els calabossos de la policia han de tenir una mida raonable, disposar de llum i ventilació adequades i estar equipats de manera que permeti el repòs. 57. Les persones detingudes per la policia han de tenir dret a notificar la seva detenció a una tercera persona de la seva elecció, a accedir a assistència legal i a una revisió mèdica, en la mesura d’allò possible, de la seva elecció. 58. La policia ha de separar, en la mesura que sigui possible, les persones privades de llibertat sota sospita d’haver comès un delicte d’aquelles detingudes per altres motius. Normalment ha d’haver‐hi una separació entre homes i dones, així com entre adults i menors.

VI.

Responsabilitat i control de la policia

59. La policia ha respondre davant de l’Estat, els ciutadans i els seus representants. Ha d’estar subjecta a un control extern d’eficiència. 60. El control estatal sobre la policia s’ha de repartir entre els poders legislatiu, executiu i judicial. 61. Els poders públics han de garantir procediments efectius i imparcials per poder presentar denúncies contra la policia. 69

Oposició

51. La policia ha de ser conscient de les necessitats específiques dels testimonis i durant la investigació ha d’observar certes normes que regulin la seva protecció i assistència, especialment quan existeix un risc que siguin intimidats.

per sotsinspector/a

assegurar un interrogatori just durant el qual les persones interrogades en coneguin els motius, així com altra informació rellevant. Els interrogatoris han de consignar‐se sistemàticament en un registre.

63. Els Estats membres han d’elaborar codis de deontologia de la policia que es basin en els principis recollits en aquesta Recomanació i que siguin supervisats pels òrgans adequats.

Recerca i cooperació internacional 64. Els estats membres han de promoure i encoratjar els treballs de recerca sobre la policia, tant aquells que es facin des de la mateixa policia com des d’institucions externes. 65. Cal donar suport a la cooperació internacional en qüestions d’ètica de la policia i en els aspectes de la seva acció relatius als drets humans.

Oposició

66. El Consell d’Europa haurà de supervisar detalladament els instruments amb els quals es promoguin els principis enunciats en la present Recomanació i la seva implementació.

per sotsinspector/a

62. S’han de promoure mecanismes de control de la policia que es basin en la comunicació i en la comprensió mútua entre el ciutadà i la policia.

Mòdul 2 : Policia Generalitat -

Mossos d’Esquadra

2.1 LLEI 10/2007, DE 30 DE JULIOL, DE L'INSTITUT DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA. (CORRECCIÓ D'ERRADA EN EL DOGC NÚM. 4976, PÀG. 32030, DE 27.9.2007). DOGC NÚM. 4940, 03.08.07 NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

LLEI Preàmbul L'Estatut d'autonomia de Catalunya garanteix a la Generalitat una pluralitat de títols competencials des dels quals es pot abordar la matèria de la seguretat. L'Estatut estableix les competències de la Generalitat en aquesta matèria, tant pel que fa a la seguretat pública com a la privada. Els darrers anys el Parlament, en l'àmbit de les seves competències, ha elaborat un seguit de lleis que donen testimoni d'aquest fet, relatives a la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, a les policies locals, a la prevenció i extinció d'incendis i als salvaments, a la protecció civil, al trànsit i al medi natural. En aquest context, una fita important ha estat l'aprovació de la Llei 4/2003, del 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, la qual representa un pas qualitatiu indubtable en la consideració de la seguretat com un sistema integral capaç d'assegurar als ciutadans de Catalunya la llibertat i la tranquil∙litat en l'actual societat del risc. Aquesta garantia ha de provenir d'iniciatives i polítiques transversals modernes que valorin alhora el respecte dels valors democràtics i la llibertat i la seguretat de les persones i de llurs béns. Les polítiques transversals s'han de sustentar en institucions també transversals que estructurin el sistema de seguretat integral que Catalunya mereix. És en aquest sentit que es pretén la creació d'un únic centre de formació i recerca per a l'adquisició de qualificacions i competències professionals en l'àmbit de la seguretat, capaç de crear col∙lectivament i compartir coneixement tècnic en els àmbits de la selecció, la formació i el desenvolupament professional i, en general, capaç de promoure l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat. Aquesta institució ha d'unificar els serveis de l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya emplaçats a la ciutat de Mollet del Vallès i ha de garantir C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

per Inspector/a

El President de la Generalitat de Catalunya

polítiques de selecció, formació i carrera per als diferents cossos que integren el sistema de seguretat, en col∙laboració amb els òrgans directius responsables en aquestes matèries propis de l'estructura departamental de la mateixa Generalitat o dels ens locals del seu àmbit territorial.

El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la naturalesa i el règim jurídic de l'Institut, les seves finalitats, l'àmbit d'actuació, les funcions i les relacions de cooperació amb altres institucions i entitats públiques. El capítol II té per objecte el règim orgànic de l'Institut, integrat pel president o presidenta, els vicepresidents, el Consell de Direcció i el director o directora. Aquesta llei identifica les persones titulars dels òrgans, la composició d'aquests i les funcions que tenen atribuïdes. L'esquema orgànic es completa amb la creació del Consell Pedagògic i Científic, que ha de garantir l'assessorament de les autoritats de l'Institut; de la Comissió de Relacions amb els Sindicats, que ha de canalitzar la comunicació amb les organitzacions sindicals representatives del personal de les administracions públiques que rep formació a l'Institut, i de la Comissió de Relacions amb Entitats, Centres i Professionals de Seguretat Privada, que ha de canalitzar la comunicació amb les federacions i associacions d'empreses de seguretat privada, els centres de formació homologats i els professionals col∙legiats. El capítol III estableix el règim jurídic de l'Institut pel que fa als recursos econòmics, la contractació, el personal i el règim de recursos administratius. Les disposicions addicionals regulen la successió de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya per l'Institut. La disposició transitòria estableix la pròrroga del règim orgànic existent en aquestes institucions fins que sigui substituït pel nou sistema d'òrgans que estableix aquesta llei. Finalment, la disposició derogatòria introdueix les modificacions que demana la coherència de l'ordenament jurídic, i la disposició final estableix la data d'entrada en vigor d'aquesta llei. Capítol I Disposicions generals Article 1 Naturalesa i règim jurídic

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

El contingut d'aquesta llei s'estructura en tres capítols, relatius a les disposicions generals, els òrgans de govern i el règim jurídic de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, completats amb diverses disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i una de final.

per Inspector/a

D'aquesta manera s'aprofundeix en la cultura de la col∙laboració i la coresponsabilitat, que ha de fonamentar un sistema de seguretat pública més eficaç i eficient, tècnicament més desenvolupat i més ben preparat.

1. Es crea l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya com a entitat autònoma de caràcter administratiu adscrita al departament competent en matèria de seguretat pública.

3. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de disposar de recursos suficients per a complir les seves funcions. A aquest efecte, té pressupost propi, d'acord amb el que estableix la legislació reguladora de les finances públiques de Catalunya. 4. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es regeix per aquesta llei, per les disposicions que la despleguen, per la legislació general d'entitats autònomes que li sigui aplicable i per les normes generals de dret públic. Article 2 Finalitat Les finalitats essencials de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya són les següents: a) La formació dels membres dels serveis de seguretat públics o privats, de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'emergències, de protecció civil i de vigilància, control i protecció ambientals. b) La creació, la gestió, la difusió i l'aplicació del coneixement tècnic per a seleccionar, promoure i desenvolupar els col∙lectius professionals a què fa referència la lletra a, d'acord amb la normativa que els regula.

per Inspector/a

2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats.

Article 3 Àmbit d'actuació 1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per cossos de policia de Catalunya la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra i les policies dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 4/2003, del 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. 2. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per personal d'emergències el personal que integra els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya; el personal dels serveis de protecció civil, i el personal propi del centre d'atenció i gestió d'emergències de la Generalitat a què fa referència l'article 30 de la Llei 4/2003 i el que hi és adscrit.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

c) La promoció de l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat.

3. L'àmbit d'actuació de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya comprèn els col∙lectius professionals següents:

c) El personal de les estructures professionals que compleixin funcions en l'àmbit de la seguretat viària, del trànsit, de la mobilitat i de la seguretat ambiental. d) El personal facultatiu i tècnic que doni cobertura i suport a la funció pròpia dels cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. e) El personal de les estructures professionals que tenen com a funció garantir la protecció i l'ajuda als ciutadans i la vigilància i la seguretat en els espais i els serveis públics. f) Els membres del Cos d'Agents Rurals. 4. Correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya la formació, el perfeccionament i la capacitació del voluntariat i dels actors directament relacionats amb els serveis de seguretat i emergències. 5. Les activitats de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es poden estendre a altres serveis de seguretat prestats per personal al servei de les administracions públiques catalanes, en règim de complementarietat i en col∙laboració amb les autoritats i els òrgans als quals siguin adscrits o dels quals depenguin. Amb aquestes condicions, correspon a l'Institut la formació del personal penitenciari en procediments, intervencions i tècniques de seguretat. 6. Correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya autoritzar els centres de formació del personal de la seguretat privada, homologar‐ne els programes formatius i avaluar‐ne l'activitat. També pot realitzar activitats de formació prèvia i de formació permanent del personal de la seguretat privada, d'acord amb la legislació. Article 4 Funcions 1. Corresponen a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Estudiar, identificar i definir els programes, els continguts i l'estructura dels processos selectius dels cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

b) Els membres dels cossos, les escales, les classes i les categories que integren el personal de protecció civil i el de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments.

per Inspector/a

a) Els membres dels cossos de policia de Catalunya, els vigilants i els auxiliars de la policia local, i els integrants de les altres estructures professionals que compleixin funcions en l'àmbit de la seguretat pública al servei de les institucions pròpies de Catalunya.

b) Estudiar, identificar i definir les competències, els perfils professionals exigibles i els mètodes de selecció i avaluació més adequats per a l'accés als cossos de policia i als col∙lectius específics del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.

e) Participar en els òrgans de selecció dels processos d'accés als cossos de policia de Catalunya i a les estructures professionals del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'acord amb el que estableix la legislació i, si escau, les disposicions de les bases de les convocatòries. f) Executar els processos selectius per a l'ingrés als cossos de policia i als cossos, les escales, les classes o les categories del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, sempre que li ho encomani l'autoritat competent i que un acord específic o un conveni dels òrgans o les entitats que hi intervenen fixi les condicions de l'encàrrec de gestió. g) Estudiar i definir instruments de detecció de les necessitats formatives i dissenyar i aplicar mètodes d'avaluació i revisió tècnica relacionats amb la qualitat de la formació dels col∙lectius professionals específics a què fa referència l'article 3.3, procurant que s'apliquin en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria. h) Establir i desenvolupar les polítiques generals de formació relatives als cossos de policia de Catalunya i al personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, assenyalar les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans de formació dels ens locals en matèria de personal de seguretat, coordinar‐ne el desenvolupament i prestar‐los assistència en l'execució dels dits plans. i) Participar en l'elaboració de polítiques de reclutament actives i procurar que els processos de selecció per a l'accés als cossos de policia i a les estructures professionals del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments siguin efectius. j) Programar, organitzar i desenvolupar la formació bàsica, la formació per a la promoció i el comandament, la formació per a l'especialització i la formació contínua dels col∙lectius professionals específics a què fa referència l'article 3.3.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

d) Prestar col∙laboració i assistència tècnica en els processos de selecció del personal que pertany a cossos de policia o a cossos, escales, classes i categories del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, i prestar als òrgans de selecció la col∙laboració material i el suport tècnic necessaris per a l'exercici de llurs competències, organitzant i gestionant, si escau, les proves que li siguin encomanades.

per Inspector/a

c) Estudiar, identificar i definir els protocols d'avaluació per a dur una arma de foc, coordinar‐ne l'aplicació i avaluar les condicions psicològiques que han de complir els membres dels cossos de policia de Catalunya per a dur una arma de foc.

k) Elaborar els plans de carrera dels cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.

n) Elaborar publicacions de caràcter científic, tècnic, formatiu i informatiu relacionades amb l'àmbit de la seguretat. o) Organitzar activitats de debat i divulgació en matèria de seguretat. p) Promoure la col∙laboració amb institucions, centres i establiments docents nacionals, estatals i internacionals, i mantenir‐hi relacions d'intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència. q) Desenvolupar programes de formació sectorial de representants d'elecció pública i directius públics vinculats a l'àmbit de la seguretat en llurs institucions i organitzacions. r) Les que li reconeguin les altres lleis i disposicions i les que li encomani el Govern. 2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha d'actuar, en l'exercici de les seves funcions, en coordinació amb els òrgans responsables en matèria de seguretat i emergències i amb subjecció estricta a les directrius generals que emanin dels òrgans superiors del departament competent en matèria de seguretat pública. 3. Les activitats de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya s'han de fonamentar en un pla estratègic, en una carta de serveis, en un pla director de formació i recerca i en uns plans anuals d'activitats. 4. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb l'acord exprés dels corresponents centres directius, pot encomanar a les unitats dels diferents cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments dependents de la Generalitat la realització concreta d'activitats de formació consistents en l'aprenentatge de tècniques, destreses i habilitats vinculades amb el lloc de treball. 5. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha d'acreditar l'assistència als cursos de formació no selectius i la participació en aquests per mitjà de l'expedició de diplomes o certificats, que poden ésser reconeguts com a mèrits en els processos selectius i en els sistemes de provisió de llocs de treball de les diverses administracions públiques amb competències en matèria de seguretat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

m) Promoure i realitzar activitats d'estudi, recerca i assessorament relacionades amb l'àmbit de la seguretat.

per Inspector/a

l) Desenvolupar, afavorir i orientar l'autoprotecció dels ciutadans per mitjà de programes d'informació, educació i conscienciació social en matèria de seguretat, prestant una atenció especial a la formació escolar i a la població juvenil, d'acord amb la legislació.

6. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és el responsable de la determinació dels requisits i els procediments d'homologació dels programes de formació en matèria de seguretat pública, especialment pel que fa a la valoració com a mèrit per a l'accés, la promoció interna i la provisió de llocs de treball dels cossos de policia i de bombers.

Article 5 Cooperació amb altres institucions i entitats 1. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure la cooperació i la col∙laboració amb les universitats, el poder judicial i altres entitats públiques o privades per a complir millor les finalitats i les funcions que té atribuïdes. 2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure especialment la subscripció, amb les institucions i entitats a què fa referència l'apartat 1, de convenis que facin possible l'estructuració adequada en el terreny educatiu i formatiu de la carrera professional dels col∙lectius específics a què fa referència l'article 3.3. 3. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure, amb caràcter preferent, davant les autoritats educatives i universitàries, el reconeixement i la convalidació acadèmica de la formació impartida als cossos de policia i de bombers de les institucions públiques de Catalunya, a l'efecte d'impulsar‐ne la carrera professional.

per Inspector/a

7. Com a requisit per a autoritzar i homologar els centres de formació de seguretat privada, els responsables i el personal docent d'aquests centres han de fer obligatòriament cursos específics de formació i reciclatge impartits per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Estructura orgànica Article 6 Òrgans de govern Els òrgans de govern de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya són el president o presidenta, els vicepresidents, el Consell de Direcció i el director o directora. Article 7 Presidència i vicepresidència 1. El president o presidenta de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és el conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública. 2. Corresponen al president o presidenta de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Capítol II

a) Exercir l'alta representació i la direcció superior de l'Institut. b) Presidir el Consell de Direcció de l'Institut, convocar‐ne les sessions, fixar l'ordre del dia d'aquestes, dirigir les reunions i dirimir els empats amb el vot de qualitat. c) Supervisar les actes i els certificats dels acords del Consell de Direcció.

f) Nomenar els membres dels òrgans de govern i dels òrgans complementaris de l'Institut, si escau, a proposta de les administracions, entitats i organitzacions respectives. g) Exercir les funcions inherents a la condició de president o presidenta de l'òrgan col∙legiat. 3. El vicepresident primer o vicepresidenta primera de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya substitueix el president o presidenta en cas d'absència o malaltia i exerceix les funcions que aquest li delegui de manera expressa. 4. El vicepresident segon o vicepresidenta segona de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya substitueix el president o presidenta en cas d'absència o malaltia si no ho pot fer el vicepresident primer o vicepresidenta primera i exerceix les funcions que el president o presidenta li delegui. Article 8 Consell de Direcció 1. El Consell de Direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és integrat pel president o presidenta i pels vocals titulars següents: a) El secretari o secretària competent en matèria de seguretat ciutadana. b) El director o directora de serveis del depar‐tament competent en matèria de seguretat pública. c) El director o directora competent en matèria de policia. d) El director o directora competent en matèria de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. e) El director o directora competent en matèria de protecció civil. f) El director o directora de l'Institut. g) El director o directora competent en matèria de medi natural. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

e) Disposar les despeses i ordenar els pagaments si llur quantia excedeix el 20% dels pressupostos de l'Institut.

per Inspector/a

d) Tutelar la realització de les activitats de l'Institut, garantint que es compleix la legislació i vetllant perquè es compleixin els acords del Consell de Direcció.

h) El director o directora del Servei Català de Trànsit. i) Tres vocals designats pel conseller o consellera del depar‐tament competent en matèria de seguretat pública.

2. El secretari o secretària competent en matèria de seguretat ciutadana i un dels representants dels ens locals, escollit entre ells, tenen la condició de vicepresident primer o vicepresidenta primera i vicepresident segon o vicepresidenta segona, respectivament, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i del Consell de Direcció. 3. Un funcionari o funcionària de carrera de l'Administració de la Generalitat adscrit a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i designat pel Consell de Direcció exerceix la secretaria del dit consell, amb veu però sense vot. Article 9 Funcions del Consell de Direcció 1. Corresponen al Consell de Direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Fixar els objectius de l'Institut i aprovar‐ne el pla estratègic i la carta de serveis públics. b) Aprovar el pla director de formació del personal del sistema de seguretat pública de Catalunya, que ha de comprendre les directrius i els criteris tècnics als quals s'han d'ajustar els plans anuals d'activitats de l'Institut i els plans de formació dels ajuntaments per al personal de seguretat. c) Aprovar el pla director de recerca en matèria de seguretat, que ha de comprendre les directrius, els criteris tècnics i les línies de recerca als quals s'han d'ajustar els plans anuals d'activitats de l'Institut. d) Aprovar els plans anuals de formació, recerca i publicacions i vetllar perquè es compleixin. e) Aprovar els plans d'estudis dels cursos selectius que imparteixi l'Institut. f) Emetre un informe sobre l'avantprojecte de pressupost i aprovar la memòria anual de l'Institut. g) Informar sobre els esquemes dels plans de carrera dels cossos de policia de Catalunya i del personal d'emergències.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

k) Dos vocals en representació de l'Ajuntament de Bar‐celona, a proposta de l'alcalde o alcaldessa.

per Inspector/a

j) Cinc vocals en representació dels ens locals, a proposta de les associacions representatives de municipis.

h) Informar sobre les disposicions de caràcter general relatives al règim interior i a l'estructura orgànica. i) Informar sobre els requisits per a autoritzar i homologar els centres de formació de seguretat privada.

l) Aprovar anualment els barems reguladors de les remuneracions de les activitats docents. m) Rebre informació del nomenament i la separació del director o directora i exercir el control de la funció de direcció. n) Informar sobre els nomenaments dels membres del Consell Pedagògic i Científic. o) Deliberar i informar sobre els assumptes que el president o presidenta de l'Institut sotmeti a la seva consideració. 2. El Consell de Direcció ha de vetllar especialment perquè s'incorpori la perspectiva de gènere en el compliment de les finalitats i funcions de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i ha de fer el seguiment i la validació permanents de l'ús de la variant de gènere en els instruments i els indicadors utilitzats per a desenvolupar les polítiques, els projectes i els plans proposats. Article 10 Funcionament del Consell de Direcció 1. El funcionament del Consell de Direcció, en tot allò que aquesta llei o la normativa que la desplega no estableixi, es regeix per les disposicions relatives al funcionament dels òrgans col∙legiats que estableix la legislació de procediment i règim jurídic de les administracions públiques aplicable a Catalunya. 2. El Consell de Direcció es reuneix en sessió ordinària dues vegades l'any, convocat pel president o presidenta, i en sessió extraordinària sempre que ho decideixi el president o presidenta o a instància d'una tercera part dels seus membres. Article 11 Director o directora 1. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, nomena i separa el director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

k) Informar anualment sobre la determinació dels drets de matrícula i, si escau, sobre el projecte de taxes i preus públics.

per Inspector/a

j) Rebre informació dels convenis que l'Institut subscrigui amb altres entitats públiques o privades.

2. El director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya té la consideració d'alt càrrec assimilat al rang orgànic de director o directora general. Article 12 Funcions del director o directora

a) Exercir la representació i la direcció de l'Institut, d'acord amb les directrius del president o presidenta i del Consell de Direcció, impulsant, coordinant i planificant les activitats necessàries per al compliment de les seves finalitats i l'exercici de les funcions que té atribuïdes. b) Executar els acords del Consell de Direcció i vetllar pel compliment de les instruccions i les decisions dels òrgans de govern de l'Institut, particularment del president o presidenta. c) Dirigir, coordinar i supervisar els serveis de l'Institut. d) Elaborar i presentar al Consell de Direcció els projectes de pla estratègic, el projecte de pla director de formació del personal del sistema de seguretat pública de Catalunya, el projecte de pla director de recerca en matèria de seguretat i els projectes de plans anuals d'activitats. e) Elaborar i presentar al Consell de Direcció l'avantprojecte de pressupost i de memòria anual. f) Exercir la direcció del personal de l'Institut, contractar el personal laboral i donar‐ne compte al Consell de Direcció.

per Inspector/a

Corresponen al director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents:

h) Exercir les competències sobre patrimoni i contractació que l'ordenament jurídic atribueix a les entitats autònomes administratives. i) Proposar plans d'estudi i formació, programes d'actuació, projectes de recerca, títols, sistemes i processos de selecció, i esquemes de plans de carrera i de desenvolupament professional perquè l'òrgan competent els aprovi, tenint en compte, si escau, les recomanacions del Consell Pedagògic i Científic. j) Elaborar i subscriure convenis amb altres entitats públiques i privades. k) Aplicar les normes, en matèria de disciplina acadèmica, als participants en les activitats organitzades per l'Institut. l) Expedir els certificats, els títols, les habilitacions i els diplomes acreditatius dels estudis fets a l'Institut.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

g) Autoritzar les despeses i fer els pagaments dins dels límits establerts.

m) Proposar al Consell de Direcció els barems per a remunerar les activitats de formació i fixar les retribucions per a les col∙laboracions puntuals en les tasques de l'Institut, en el marc de les consignacions pressupostàries i per a les finalitats pròpies de l'Institut.

Article 13 Naturalesa i composició del Consell Pedagògic i Científic 1. El Consell Pedagògic i Científic és un òrgan col∙legiat assessor de naturalesa consultiva de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb funcions de formulació de propostes relatives a l'elaboració i l'aplicació dels programes de les activitats docents i de recerca que es duguin a terme. 2. El Consell Pedagògic i Científic de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és integrat pels membres següents: a) El president o presidenta, que és el director o directora de l'Institut. b) Cinc vocals designats pel conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública. c) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'educació. d) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria penitenciària. e) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient. f) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'universitats. g) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut. h) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria de política territorial i obres públiques. i) Tres vocals en representació dels ens locals, a proposta de les associacions representatives dels municipis. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

o) Les que li siguin atribuïdes per llei o reglament i les que siguin competència pròpia de l'Institut i no estiguin atribuïdes a un altre òrgan.

per Inspector/a

n) Aprovar les instruccions i les circulars que es considerin necessàries per a regular el funcionament de l'activitat de l'Institut i l'ús de les dependències, les instal∙lacions i els serveis que hi estan associats.

j) Dos vocals en representació de l'Ajuntament de Barcelona, a proposta de l'alcalde o alcaldessa.

Article 14 Funcions del Consell Pedagògic i Científic Corresponen al Consell Pedagògic i Científic de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Informar sobre el pla director de formació del personal del sistema de seguretat pública de Catalunya. b) Informar sobre el pla anual d'activitats de l'Institut en matèria de formació i recerca. c) Informar sobre els plans d'estudi de tots els cursos selectius que imparteixi l'Institut. d) Analitzar el funcionament acadèmic i la qualitat de la formació de l'Institut. e) Informar sobre els assumptes que el Consell de Direcció li encomani. f) Elevar al Consell de Direcció les recomanacions que consideri necessàries per al compliment de les finalitats de l'Institut. Article 15 Comissió de Relacions amb els Sindicats L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es relaciona amb els sindicats representatius del personal de les administracions públiques que rep formació a l'Institut per mitjà de la Comissió de Relacions amb els Sindicats. Aquesta comissió és un òrgan col∙legiat de participació institucional de caràcter complementari i consultiu. Article 16 Comissió de Relacions amb Entitats, Centres i Professionals de Seguretat Privada L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es relaciona amb les federacions i associacions d'empreses de seguretat privada, els centres de formació homologats i els professionals col∙legiats de l'àmbit de la seguretat privada per mitjà de la Comissió de Relacions amb Entitats, Centres i Professionals de Seguretat Privada. Aquesta comissió és un òrgan col∙legiat de participació institucional de caràcter complementari i consultiu. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

3. El Consell Pedagògic i Científic pot constituir comissions per a estudiar assumptes la complexitat dels quals ho requereixi. Poden participar en les comissions persones que no siguin membres del Consell.

per Inspector/a

k) Dos vocals en representació de les universitats, a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Capítol III Règim jurídic Article 17 Recursos econòmics de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya

a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat. b) Els rendiments dels béns que li siguin adscrits i dels que adquireixi en l'exercici de les seves funcions. c) Les subvencions, les aportacions voluntàries i les donacions que li facin les persones o les entitats públiques o privades. d) Els ingressos que obtingui per la prestació de serveis o la realització d'activitats en l'àmbit de les seves competències. e) Els que li siguin atribuïts. 2. Constitueixen el patrimoni de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya els béns i drets que li són adscrits per al compliment de les seves finalitats i els propis que adquireixi per qualsevol títol. Article 18

per Inspector/a

1. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya té els recursos econòmics següents:

L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya resta sotmès al règim de comptabilitat pública i de fiscalització que la legislació reguladora de les finances públiques de Catalunya estableix per a les entitats autònomes de caràcter administratiu dependents de la Generalitat. Article 19 Contractació 1. El règim jurídic de contractació de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és el que estableix la legislació sobre contractes de les administracions públiques. 2. El director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya actua com a òrgan de contractació dins dels límits que estableix la legislació sobre contractes de les administracions públiques. Article 20 Personal

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Comptabilitat i fiscalització

1. Els llocs de treball de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya poden ésser ocupats per personal funcionari de l'Administració de la Generalitat o de qualsevol altra administració, d'acord amb la normativa de la funció pública de l'Administració de la Generalitat i les especificacions de la relació de llocs de treball corresponent.

4. Es pot atribuir als funcionaris dels cossos de policia i de bombers i als facultatius i tècnics que hi estiguin vinculats l'exercici temporal de funcions de caràcter docent, que s'han de complir en règim de comissió de serveis. 5. L'adscripció de personal en comissió de serveis té caràcter temporal. Es concedeix per un període no superior a dos anys, prorrogable excepcionalment per un altre període d'igual durada màxima. L'adscripció requereix una convocatòria pública prèvia i s'ha de concedir atenent els principis d'igualtat, de mèrit i d'idoneïtat per a exercir la funció encomanada. 6. El personal adscrit en comissió de serveis depèn funcionalment de la direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i percep les retribucions íntegres que tenia assignades en el lloc d'origen, incrementades amb un factor del complement específic per a compensar la dificultat tècnica del nou lloc i la dedicació que requereix. 7. Hom pot disposar, excepcionalment, per necessitats del servei justificades degudament, l'adscripció forçosa en comissió de serveis de membres dels cossos de policia i de bombers de la Generalitat a llocs de treball de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya per una durada màxima d'un any, sense convocatòria prèvia i amb la conformitat dels òrgans competents. L'adscripció forçosa en comissió de serveis, si implica un canvi de residència, dóna dret a percebre les indemnitzacions que s'estableixin per reglament. 8. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot contractar professionals per mitjà de plans de recerca, d'acord amb el que disposa la Llei de l'Estat 13/1986, del 14 d'abril, de foment i coordinació general de la recerca científica i tècnica. 9. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot rebre en estades d'estudi o formació membres qualificats de la comunitat acadèmica o altres experts relacionats amb l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat. Aquest personal es regeix pel conveni subscrit en cada cas amb la institució corresponent d'acord amb els criteris fixats pel Consell de Direcció. Article 21

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

3. En consideració a llur contingut i especialitat, s'han de determinar els llocs de treball que tinguin atribuïdes funcions de caràcter selectiu o de formació i que hagin d'ésser ocupats per funcionaris dels cossos de policia o de bombers o per personal facultatiu i tècnic que hi estigui vinculat.

per Inspector/a

2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en els termes que estableix la legislació general de la funció pública, pot contractar el personal laboral necessari per a ocupar els llocs de treball i complir les funcions que no s'hagin de reservar a funcionaris.

Règim de recursos i reclamacions

3. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d'acord amb el que estableix la llei d'aquest ordre jurisdiccional. 4. L'exercici d'accions civils es regeix per les normes que regulen aquesta matèria. La reclamació prèvia a la via civil s'ha de presentar davant el conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, que és també el competent per a resoldre‐la. 5. L'exercici d'accions laborals es regeix per les normes que regulen aquesta matèria. La reclamació prèvia a la via laboral s'ha de presentar davant el secretari o secretària general del departament competent en matèria de seguretat pública, que és també el competent per a resoldre‐la. Disposicions addicionals Primera Referències a l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya Les referències que la legislació vigent fa a l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya s'entenen fetes a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Segona Successió de l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya 1. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya succeeix l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya en tots els drets, el patrimoni, els recursos, els contractes, els deutes i les corresponents obligacions. 2. El personal de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya que mantingui la condició de funcionari públic o funcionària pública es regeix per les disposicions que li són aplicables, d'acord amb la procedència i la naturalesa de la relació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

2. El recurs extraordinari de revisió s'ha d'interposar davant l'òrgan que ha dictat l'acte que s'impugna en els supòsits regulats per la legislació de procediment administratiu. El dit òrgan és també l'òrgan competent per a resoldre'l.

per Inspector/a

1. Els actes administratius que provenen dels òrgans de govern de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya poden ésser objecte d'un recurs d'alçada davant el conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, excepte els actes del president o presidenta, que esgoten la via administrativa, contra els quals es pot interposar un recurs potestatiu de reposició.

Tercera Modificacions pressupostàries El Departament d'Economia i Finances ha de fer les modificacions pressupostàries que calguin per a complir el que estableix aquesta llei. Quarta Règim disciplinari dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya 1. S'ha d'establir per reglament el règim disciplinari dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya assenyalant les faltes, les sancions i el procediment disciplinari docent. 2. La tipificació de les faltes ha de considerar els actes que comportin incompliments de les obligacions acadèmiques d'assistència, estudi i avaluació i ha d'incloure les conductes contràries a les normes de convivència, seguretat, uniformitat, conservació de recursos i actuació dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Les sancions disciplinàries han de consistir en amonestacions i en privacions de drets inherents a la condició d'alumne o alumna. 3. S'ha d'aplicar, supletòriament o directament, el règim disciplinari del cos o de l'estructura professional a què es vulgui accedir o a què es pertanyi als supòsits en què els fets es puguin considerar faltes de caràcter greu no constitutius de falta de disciplina acadèmica. Cinquena Ús de la denominació Escola de Policia de Catalunya L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot utilitzar la denominació Escola de Policia de Catalunya en les activitats formatives que tinguin com a destinataris els cossos de policia, els vigilants i els auxiliars de la policia local de Catalunya. Sisena Ús de la denominació Escola de Bombers de Catalunya

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

3. La documentació i els expedients de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya, tant en tràmit com conclosos, s'han de lliurar a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya per a garantir la continuïtat normal del funcionament dels serveis.

per Inspector/a

d'ocupació que tingui, i es considera adscrit a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya un cop fetes les adaptacions pertinents. Pel que fa al personal laboral, l'Institut subroga els contractes subscrits per l'Escola de Policia de Catalunya i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació pel que fa, en aquest darrer cas, als treballadors que presten serveis a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.

L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot utilitzar la denominació Escola de Bombers de Catalunya en les activitats formatives que tinguin com a destinatari el personal que integra els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. Disposició transitòria

Els òrgans de govern i administració de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya han de continuar exercint llurs funcions fins que no siguin substituïts pels òrgans de govern i administració de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb la finalitat de garantir que llurs activitats es realitzin normalment. Disposició derogatòria Es deroguen la Llei 27/1985, del 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya, i els articles 55 i 56 de la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. Disposició final Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor un mes després de l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 2007

per Inspector/a

Pròrroga del règim orgànic

2.2 LLEI 4/2003, DE 7 D’ABRIL, D’ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA. El President

LLEI Preàmbul Justificació i finalitat La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Estatut de l'any 1979, va recuperar les competències en matèria de seguretat pública. Així, es restituïa una capacitat bàsica de l'autogovern ja prevista per l'Estatut de la Segona República i que va ésser escapçada l'any 1936. En els darrers vint anys el Parlament de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, ha aprovat lleis sectorials que regulen els diversos àmbits en els quals la Generalitat té competències pròpies: policies locals, policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, protecció civil i emergències, trànsit, seguretat privada i joc i espectacles. Paral∙lelament a aquest desenvolupament normatiu, el Govern de Catalunya ha anat assumint de manera progressiva responsabilitats pròpies en el camp de la seguretat pública, com ara la protecció de persones i béns, l'ordre públic i la coordinació de les policies locals, i altres d'executives, com la seguretat privada i, més recentment, el trànsit, al mateix temps que s'ha anat produint el desplegament de substitució del cos de mossos d'esquadra, iniciat l'any 1994, a les comarques catalanes. En aquest context, i tenint també en compte que l'esmentada normativa inclou ja la regulació dels aspectes relatius a les funcions, l'organització i l'estatut del personal dels diversos serveis que actuen en l'àmbit de la seguretat pública, es dóna la conveniència i l'oportunitat d'integrar els sectors esmentats en un sistema coordinat i únic de seguretat pública de Catalunya. El sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació, col∙laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveis públics amb responsabilitats en l'àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els òrgans de coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals la constitueix el Consell de Seguretat de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

per Inspector/a

de la Generalitat de Catalunya

Les autoritats i les administracions locals ‐els alcaldes i els ajuntaments‐ hi tenen un paper destacat: en la participació en el disseny i el seguiment de les polítiques locals de seguretat i en l'execució de les competències que els són pròpies en aquest àmbit, sobretot per mitjà dels serveis municipals i especialment de les policies locals. Correspon a la Generalitat garantir la coherència del sistema i del conjunt de polítiques i mecanismes de coordinació que en derivin, tot assegurant una prestació equivalent per al conjunt del territori i dels ciutadans del país. I en aquests darrers aspectes, sens dubte el cos de mossos d'esquadra hi té un protagonisme destacat. L'objectiu i els instruments del sistema consisteixen a dotar Catalunya d'un marc flexible i participatiu en el qual els diversos agents públics i privats, des de les respectives aportacions i responsabilitats, puguin contribuir a l'elaboració i l'execució de polítiques públiques de seguretat eficaces al servei dels ciutadans. El foment de la convivència i la cohesió social ha de provenir d'iniciatives i polítiques transversals modernes que, des del respecte als valors de la democràcia i la llibertat, garanteixin la seguretat de les persones i llurs béns. Catalunya aspira a dotar‐se plenament d'un model que transcendeixi la concepció tradicional de la seguretat i l'ordre públic, a favor d'una orientació que es fonamenti en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics, i també de la societat civil. L'estructura i el contingut de la Llei El contingut de la Llei s'estructura en cinc capítols, relatius a les disposicions generals, l'organització del sistema de seguretat de Catalunya, l'Administració territorial de seguretat, les relacions entre les administracions i les relacions amb els ciutadans, als quals segueixen diverses disposicions de caràcter addicional, transitori, derogatori i final. El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la Llei i la seva finalitat última, que és l'assegurament dels drets i les llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social. Amb aquest objectiu final, la Llei

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

La Llei incorpora una cultura de la coresponsabilitat, mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, principalment, com a administracions catalanes, desenvolupen espais, com les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat, i instruments de planificació i coordinació, com els convenis de col∙laboració i els diferents tipus de plans de seguretat, que han de garantir un sistema de seguretat més eficaç i eficient per a Catalunya, tant en l'assoliment dels resultats desitjables com en l'ús racional i sostenible dels recursos públics disponibles.

per Inspector/a

El sistema de seguretat pública de Catalunya es dota, finalment, d'un centre integrat i permanent d'atenció i gestió de les emergències en matèria de protecció civil, policia i urgències sanitàries, per mitjà del telèfon unificat 112, d'accés universal i gratuït.

Cal destacar també, per la seva importància política i la transcendència social que estan cridats a tenir, els nous òrgans que crea la Llei: el Consell de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan de consulta i representació de les administracions i de la societat catalana; la Comissió del Govern per a la Seguretat, presidida pel president o presidenta de la Generalitat, a la qual s'encarrega la funció d'assegurar la coordinació de les actuacions i de les polítiques de la Generalitat en matèria de seguretat; la Comissió de Policia de Catalunya, que substitueix la fins ara existent Comissió de Coordinació de Policies Locals, amb funcions de gran rellevància per a la cohesió interna i la funcionalitat del model de policia, i les comissions regionals de seguretat, que aplegaran els municipis d'una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l'anàlisi i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos. La Llei atorga una rellevància especial a les juntes locals de seguretat, de les quals destaca el caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Aquest caràcter, juntament amb les funcions que se'ls atribueixen i la presidència única de l'alcalde o l'alcaldessa, pretén fer d'aquests òrgans peces clau del sistema de seguretat i del model de policia, convertint‐los en una referència necessària per a l'elaboració, la planificació i l'execució en l'àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals. Així mateix, la Llei reconeix el paper que té en l'estructura del sistema de seguretat català l'Escola de Policia de Catalunya, configurada com a entitat autònoma de caràcter administratiu amb funcions de selecció, formació, reciclatge i adaptació del personal que integra el cos de la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

El capítol II té per objecte la definició de la composició i l'estructura del sistema de seguretat, que es vertebra al voltant de les autoritats de la Generalitat i dels ajuntaments, i que s'integra, a més, pels cossos i els serveis de seguretat que en depenen i pels òrgans de coordinació i de participació que la Llei crea i regula. Cal remarcar que la Llei parteix d'una clara delimitació de les competències de les autoritats en matèria de seguretat, condició que reconeix fonamentalment al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i als alcaldes, en llurs àmbits de competència respectius, i que estructura el sistema de seguretat de Catalunya a partir d'aquesta delimitació.

Oposició

dissenya el sistema de seguretat de Catalunya, que s'inspira en els principis de prevenció dels riscs i de les amenaces, d'adequació dels serveis de seguretat a la demanda social, de proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics, d'eficàcia de l'acció pública i d'eficiència en l'assignació de recursos i mitjans, de planificació i avaluació de les actuacions, de proporcionalitat de la intervenció pública, de coresponsabilitat i complementarietat de les autoritats i de les administracions, de coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis i de transparència i informació als ciutadans. Aquest conjunt de principis, explícitament establerts per la Llei, permet dotar el sistema de seguretat que es dissenya d'una adequada coherència i eficàcia, i constitueix una pauta apropiada d'orientació general de les actuacions de les diverses administracions i llurs relacions en aquest àmbit.

policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals, la qual impulsa els estudis i les investigacions adequats en matèria de seguretat.

El capítol IV estableix, en primer lloc, els principis que regulen les relacions entre les administracions que concorren en l'àmbit de la seguretat .lleialtat institucional, informació recíproca, coordinació, col∙laboració i cooperació i assistència mútua. per tal d'assegurar l'eficàcia i l'eficiència de l'acció pública, en interès dels ciutadans. La Llei estableix després els instruments que han de canalitzar aquestes relacions, entre els quals destaquen de manera especial els convenis entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments i altres administracions, institucions i entitats, per al desenvolupament i l'aplicació de polítiques sectorials i altres iniciatives i projectes en matèria de seguretat, i, en particular, els de coordinació entre el cos de mossos d'esquadra i les policies locals i els altres que tenen per objecte instaurar serveis unificats o de gestió conjunta, com poden ésser, especialment, els de recepció de denúncies i altres d'atenció directa als ciutadans. La Llei conté diverses disposicions relatives a la col∙laboració en matèria d'informació policial; estableix especialment el manteniment d'un sistema unificat d'informacions d'interès policial administrat pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i compartit per les policies locals que s'hi adhereixin mitjançant el conveni corresponent. En

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

El capítol III estructura l'administració general i territorial de seguretat. Una transcendència especial té l'atribució als delegats territorials del Govern, a més de les funcions pròpies, de la condició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública pel que fa a la potestat sancionadora en les matèries que són competència seva. Així mateix, es creen subdireccions generals, en els mateixos àmbits territorials, per a la coordinació de les funcions, els serveis i els procediments administratius que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública. D'altra banda, en aquest mateix capítol s'estructura l'organització territorial del cos de mossos d'esquadra en dos nivells principals: les àrees bàsiques, en primer lloc, que es defineixen com les unitats geogràfiques i de població dotades amb els serveis mínims però suficients per a atendre en una primera instància totes les necessitats de protecció i seguretat de la població de l'àrea, i, en segon lloc, les regions, que es corresponen a les establertes pel Pla territorial general de Catalunya i que constitueixen el nivell adequat per a situar‐hi els serveis de suport operacional i logístic de les àrees bàsiques. Amb aquesta estructuració es pretén assegurar de manera suficient la coherència del model de servei amb els principis d'adequació dels recursos a la demanda social i de proximitat als ciutadans, que presideixen el sistema de seguretat de Catalunya.

per Inspector/a

Finalment, la Llei dota el sistema d'un instrument metodològic que ha de contribuir a la seva eficàcia i funcionalitat: el Pla general de seguretat, que ha de contenir el catàleg de les previsions, les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat de les persones i els béns, i que s'ha de convertir en referència obligada per a l'elaboració dels plans de seguretat locals, sectorials, estacionals i específics.

La Llei promou, finalment, que el Govern de la Generalitat dediqui una atenció constant a la millora de la comunicació entre els ciutadans i els diversos serveis de seguretat, amb l'objectiu de simplificar‐la i facilitar‐los l'accés a aquests serveis, especialment en l'àmbit de la informació, la recepció de denúncies, l'atenció d'emergències i la recepció i la tramitació de queixes i peticions. Amb aquesta finalitat, la Llei encomana al Govern que promogui l'adaptació constant i continuada dels serveis a les possibilitats que ofereixi la tecnologia de les comunicacions en cada moment i que en promogui o porti a terme, quan escaigui, la integració i la unificació, i també la carta de serveis públics de seguretat, que ha de contenir els drets i els deures dels ciutadans en aquest sentit. Finalment, en les disposicions addicionals se sistematitzen les competències sancionadores de les autoritats en matèria de seguretat ciutadana i s'introdueixen les modificacions i les remissions a la legislació vigent que imposa la coherència amb aquesta nova Llei. Capítol I

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

El capítol V, dedicat a les relacions amb els ciutadans, regula la imprescindible participació ciutadana en el sistema de seguretat, articulant‐lo per mitjà de la presència de les associacions i les entitats ciutadanes en el Consell de Seguretat de Catalunya, i en les juntes locals i les comissions regionals de seguretat. A més, els òrgans que han d'aprovar els diversos plans de seguretat poden igualment fer totes les consultes prèvies que considerin necessàries a les associacions i entitats que representin interessos col∙lectius que es puguin veure afectats. La Llei estableix també el dret d'informació que en matèria de seguretat tenen els ciutadans en una societat madura i democràtica, i especifica, finalment, el canal pel qual poden fer arribar a les autoritats les queixes i les peticions que creguin oportunes sobre els serveis de seguretat i l'actuació de llurs agents. Té una rellevància especial la previsió sobre la creació d'un servei específic de recepció i de resposta de les queixes i les peticions que es pugui convertir en una via permanent de comunicació entre l'Administració i els ciutadans en un àmbit tan sensible i transcendent per a la vida de les persones com és el de la seguretat.

Oposició

aquest mateix capítol, la Llei estableix les regles bàsiques per a la coordinació necessària de les policies locals i disposa diversos mecanismes d'assistència mútua entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els municipis i entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals. La Llei conté també diverses disposicions sobre planificació conjunta dels serveis i de les actuacions en matèria de seguretat, a diversos nivells, com a mètode i com a cultura, i molt especialment com a eina a disposició dels alcaldes per a la direcció i la gestió eficaç de les polítiques locals de prevenció i seguretat. I finalment, en aquest capítol, la Llei fixa l'objectiu, que ha de promoure la Generalitat i han de compartir totes les administracions, de crear un servei integrat d'atenció als ciutadans en cas d'emergències, que permeti donar l'avís i posar en alerta els serveis que corresponguin en cada cas per a afrontar la situació creada, augmentant d'aquesta manera la seguretat dels ciutadans i l'eficiència en la resposta a les emergències que es produeixen i que afecten la vida, la seguretat o la salut de les persones.

Disposicions generals Article 1

1. L'objecte d'aquesta Llei és l'ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya, participat per les altres administracions amb competències en aquesta matèria. 2. Integren el sistema de seguretat pública de Catalunya les autoritats amb competències en la matèria i els serveis dependents de les administracions respectives, i també els òrgans de coordinació i participació ciutadana. 3. El sistema de seguretat pública de Catalunya té per finalitat contribuir al desenvolupament de polítiques públiques de prevenció i protecció eficaces en l'assegurament dels drets i les llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social. 4. El sistema de seguretat pública, entès com un sistema integral, ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya. Article 2 Principis generals El sistema general de seguretat pública de Catalunya s'inspira en els principis següents:

per Inspector/a

Objecte i àmbit

Oposició

a) Prevenció dels riscs i de les amenaces. b) Adequació del servei públic a la demanda social. c) Proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics. d) Eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans. e) Planificació i avaluació de les actuacions. f) Proporcionalitat de la intervenció pública. g) Coresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions. h) Coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis. i) Transparència i informació als ciutadans. Capítol II Estructura del sistema de seguretat de Catalunya

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Article 3 Sistema de seguretat de Catalunya 1. El sistema de seguretat de Catalunya és integrat per: a) Les autoritats de seguretat.

2. El Govern, d'acord amb el marc de competències que estableixen la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació vigent, mitjançant el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la funció de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic. 3. La Junta de Seguretat de Catalunya és l'òrgan superior de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, d'acord amb l'article 13 de l'Estatut d'autonomia. Article 4 Autoritats en matèria de seguretat 1. El Govern és l'òrgan col∙legiat superior de Catalunya en matèria de seguretat. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l'autoritat de la Generalitat que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d'acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l'Estat. En l'àmbit local, els alcaldes són també autoritats superiors en matèria de seguretat, en el marc de llurs competències. 2. Tenen també la condició d'autoritats de seguretat els delegats territorials del Govern i les persones titulars d'òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o consellera o de l'alcalde o l'alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria. 3. Corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública les funcions següents: a) Dirigir la política de seguretat del Govern. b) Ordenar les actuacions necessàries per a mantenir i restablir la seguretat ciutadana, personalment o mitjançant les persones titulars d'òrgans de l'Administració de seguretat del departament amb competències en matèria de seguretat pública, segons el que disposen aquesta Llei i la resta de l'ordenament vigent. c) Exercir el comandament superior de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

c) Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.

per Inspector/a

b) Els cossos policials i altres serveis, públics o privats, de seguretat.

d) Coordinar les policies locals de Catalunya. e) Presidir el Consell de Seguretat de Catalunya. f) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern el Pla general de seguretat de Catalunya.

i) Sotmetre a l'aprovació del Govern un informe anual sobre la seguretat a Catalunya que, una vegada aprovat per aquest, s'ha de presentar al Parlament. j) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que li atribueixen aquesta Llei i la resta de legislació vigent. k) Les altres funcions que li assignen aquesta Llei i la legislació vigent en matèria de seguretat. 4. Corresponen als alcaldes les funcions següents, sens perjudici de la resta de funcions que els assigna la legislació local: a) Dirigir la política de seguretat en llur municipi, d'acord amb les competències respectives i en el marc de les determinacions del Pla general de seguretat de Catalunya que estableix l'article 15. b) Presidir la junta local de seguretat, si n'hi ha, i vetllar pel compliment dels seus acords. c) Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat, d'acord amb l'ordenament vigent. d) Exercir el comandament superior de la policia local. e) Impulsar i coordinar, en l'àmbit municipal, les accions necessàries per a aconseguir les finalitats d'aquesta Llei. f) Informar el Ple de l'ajuntament sobre el Pla local de seguretat, aprovat per la Junta Local de Seguretat. g) Informar anualment el Ple de l'ajuntament sobre l'aplicació i les incidències del Pla local de seguretat. h) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que els atribueix la legislació vigent. i) La resta de funcions que els assignen aquesta Llei i la resta de la legislació vigent en matèria de seguretat. Article 5 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

h) Impulsar i coordinar, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les accions necessàries per aconseguir les finalitats d'aquesta Llei.

per Inspector/a

g) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern les normes reglamentàries generals de desplegament i aplicació d'aquesta Llei.

Cossos policials

3. Els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel que fa a l'organització, les funcions, el règim estatutari i el funcionament intern, per la legislació específica en la matèria i per la resta de l'ordenament vigent. 4. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col∙laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments han d'adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi. 5. El Govern, sobretot per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments han de promoure, en el si dels òrgans conjunts, la planificació operativa de llurs serveis de seguretat i l'assignació eficient i l'aprofitament conjunt dels recursos, la integració dels sistemes d'informació policial i l'homogeneïtzació dels estàndards organitzatius i operacionals. 6. Mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya es coordina en el nivell superior la policia de la Generalitat amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat. Article 6 Consell de Seguretat de Catalunya 1. El Consell de Seguretat de Catalunya és l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i de les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat pública i la policia, la protecció civil, la seguretat viària i la seguretat privada. 2. El Consell de Seguretat de Catalunya és presidit pel conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i es compon, en els termes fixats pel seu reglament, de representants de les entitats ciutadanes, de les administracions locals, de la Generalitat i, si així ho acorda l'Estat, de l'Administració de l'Estat i de la judicatura i la fiscalia.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

2. La policia local de cada municipi s'ha d'integrar en un sol cos i el seu àmbit d'actuació és el del terme municipal corresponent. Només poden actuar fora d'aquest àmbit en situacions d'emergència i en les condicions que estableixin els convenis de col∙laboració o els plans de coordinació aprovats pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.

per Inspector/a

1. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies dels ajuntaments, amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals, constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya.

3. El Consell de Seguretat de Catalunya ha de comptar amb la participació, en els termes fixats pel seu reglament, de representants específics de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives, del Consell de Coordinació de la Seguretat Privada i de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància.

b) Promoure i proposar mesures generals i iniciatives de millora de la situació de la seguretat a Catalunya, i presentar‐les, si escau, als organismes competents. c) Conèixer i impulsar iniciatives adreçades a la millora dels serveis de les diverses administracions relacionats amb la seguretat pública a Catalunya. d) Acordar la constitució de comissions d'estudi i de grups de treball, i fixar‐ne l'àmbit i els criteris d'actuació. e) La resta de funcions que li assigni la normativa vigent. 5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de prestar al Consell de Seguretat de Catalunya el suport tècnic que necessiti per al compliment de les funcions que té encomanades i, especialment, ha de posar a la seva disposició els resultats de l'Enquesta de seguretat pública de Catalunya i els estudis sobre la matèria que elabora periòdicament. 6. El Govern ha d'aprovar per decret el reglament d'organització i funcionament del Consell de Seguretat de Catalunya. Article 7 Comissió de Govern per a la Seguretat 1. La Comissió del Govern per a la Seguretat és integrada pel president o presidenta de la Generalitat o, si escau, pel conseller o consellera en cap, que la presideix, i pels consellers dels departaments competents en les matèries de seguretat pública, immigració, justícia, protecció de menors, violència de gènere, serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme, medi ambient i economia i finances. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat pot convocar altres consellers i alts càrrecs del Govern a les sessions, per raó dels assumptes a tractar. 2. La Comissió del Govern per a la Seguretat ha d'assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

a) Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya a partir de les dades i els estudis que determina l'apartat 5, i emetre un informe anual sobre la seva evolució, i altres informes que consideri convenients.

per Inspector/a

4. Les funcions del Consell de Seguretat de Catalunya són:

Article 8 Comissió de Policia de Catalunya 1. La Comissió de Policia de Catalunya és l'òrgan col∙legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals a Catalunya. 2. La Comissió de Policia de Catalunya s'adscriu al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i és integrada per: a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que la presideix. b) Cinc vocals en representació dels ajuntaments. c) Cinc vocals en representació del Govern. 3. Les funcions de la Comissió de Policia de Catalunya són: a) Conèixer l'aplicació dels convenis i altres acords subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments, fer‐ne el seguiment, emetre els informes i fer les recomanacions que escaiguin. b) Conèixer i debatre les qüestions de caràcter organitzatiu i operatiu que afectin la coordinació entre els cossos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les policies locals de Catalunya, presentar les propostes que s'escaiguin a les autoritats i les institucions competents en la matèria i informar‐les amb caràcter previ a l'aprovació pel Govern. c) Emetre un informe preceptiu no vinculant en matèria d'organització i estructura interna al qual s'han d'ajustar les policies locals, i d'accés, formació i promoció de llurs membres. d) Promoure iniciatives i estudis per a la millora de la coordinació entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals, i el foment de l'homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes i de les activitats formatives.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

3. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat ha de convocar‐la quan es donin situacions excepcionals de greu risc per a la seguretat pública o d'alteració de la convivència ciutadana, a fi d'impulsar i coordinar les actuacions que escaiguin.

per Inspector/a

a les actuacions sectorials dels departaments. La Comissió s'ha de reunir per conèixer el Pla general de seguretat de Catalunya que, a proposta del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, ha d'aprovar el Govern, i fer el seguiment de l'execució i del grau de compliment d'aquest Pla. La Comissió s'ha de reunir, com a mínim, un cop cada trimestre.

e) Emetre un informe preceptiu no vinculant sobre les normes relatives a uniformitat i altres elements d'identificació de les policies locals que hagin d'ésser aprovades pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública. f) La resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

Article 9 Les juntes locals de seguretat 1. Als municipis que tinguin policia local hi ha d'haver una junta local de seguretat, com a òrgan col∙legiat de col∙laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat. 2. La Junta Local de Seguretat és integrada per l'alcalde o alcaldessa, que la presideix, amb veu i vot, i els vocals permanents següents, també amb veu i vot: a) El delegat o delegada territorial del Govern, qui pot delegar la seva representació en el subdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2. b) El regidor o regidora delegat en matèria de seguretat ciutadana. c) El cap o la cap de la comissaria de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra del municipi o, si no, el cap o la cap de l'àrea bàsica policial o el comandament que designi en els termes fixats per reglament. d) El cap o la cap de la policia local o el comandament que designi en els termes fixats per reglament. e) Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals de les juntes locals de seguretat, en l'àmbit de llurs competències, els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi. 3. Quan ho requereixin els assumptes a tractar, han d'assistir també a la reunió de la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat. 4. Poden ésser també convidats a participar en la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ésser afectades pels assumptes a tractar.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

100

Oposició

5. L'organització interna i el funcionament de la Comissió de Policia de Catalunya s'han d'establir per decret del Govern.

per Inspector/a

4. La Comissió de Policia de Catalunya pot crear subcomissions i grups de treball, permanents o ocasionals, per al millor compliment de les seves funcions.

7. La junta local de seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pel president o presidenta, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha d'ésser plenària i hi han d'ésser convidats els vocals no permanents i les persones i les entitats a què fan referència els apartats 3 i 4, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de seguretat al municipi. 8. Els acords de la junta local de seguretat s'han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu. Article 10 Funcions de les juntes locals de seguretat Les juntes locals de seguretat tenen les funcions següents: a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i concretar les polítiques de seguretat corresponents en l'àmbit respectiu. b) Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que escaiguin en l'àmbit respectiu, d'acord amb el que disposen els articles 15.2 i 27, i fer‐ne el seguiment i l'avaluació mitjançant un informe anual. Els plans i els informes s'han de trametre al ple de l'ajuntament, perquè en tingui la informació, i al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb l'article 31.6. c) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius i de joc i espectacles, i d'altres que incideixin en la situació de seguretat del municipi, i tenir‐los en compte en les previsions del pla local de seguretat. d) Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per operar en el municipi. e) Concretar en l'àmbit respectiu els mitjans i els procediments establerts de col∙laboració, coordinació i cooperació dels cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marc del conveni existent. f) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismes competents per a la col∙laboració, la coordinació i la cooperació millors dels cossos i els serveis de seguretat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

101

Oposició

6. L'alcalde o alcaldessa pot delegar excepcionalment la presidència de les sessions de la junta local de seguretat al regidor o regidora de seguretat ciutadana.

per Inspector/a

5. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la junta local de seguretat acompanyats dels tècnics que creguin convenients i, especialment, de les persones responsables dels serveis d'emergències, dels serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles, amb veu però sense vot. Així mateix, poden ésser cridades a comparèixer davant la junta les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el municipi.

g) Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el conveni subscrit entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i l'ajuntament. h) La resta de funcions que els encomani la normativa vigent. Article 11

2. La Mesa de Coordinació Operativa ha d'ésser integrada pels caps de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la policia local que són membres de la Junta Local de Seguretat i, si escau, pels altres comandaments de policia o de seguretat que determini la Junta Local. Els caps de policia que són membres de la mesa poden ésser assistits pels funcionaris i els tècnics que calgui per raó de les actuacions que s'han de portar a terme. 3. La Mesa de Coordinació Operativa té les funcions següents: a) Executar els acords de la Junta Local de Seguretat, en els termes establerts per la Junta mateixa. b) Assegurar l'intercanvi d'informació entre els cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i els procediments establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit. c) Assegurar la coordinació operativa de les actuacions dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi i la dels recursos en matèria de seguretat presents al municipi. d) Elaborar propostes de plans de seguretat i de coordinació de serveis de seguretat, i presentar‐los a la Junta Local perquè, si escau, els aprovi. e) Elevar a la Junta Local de Seguretat les propostes que cregui convenients a l'efecte de millorar la col∙laboració entre els diversos cossos i serveis de seguretat i llur eficàcia i eficiència en el municipi. f) La resta de funcions que li siguin encomanades per la Junta Local de Seguretat i la normativa vigent. 4. En tots els casos, les forces i cossos de seguretat han d'actuar sota les ordres immediates dels comandaments orgànics respectius. Article 12 Comissions regionals de seguretat

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

102

Oposició

1. Les juntes locals de seguretat han de crear una mesa de coordinació operativa, com a òrgan permanent i estable de coordinació i de cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi.

per Inspector/a

Mesa de Coordinació Operativa

1. Els municipis d'una mateixa regió policial s'han d'integrar en una comissió regional de seguretat. Per criteris d'eficiència, es pot establir per decret una altra agrupació territorial de municipis per formar una comissió. 2. Componen les comissions regionals de seguretat:

c) El delegat o delegada territorial del Govern, que pot delegar la representació en el subdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2. d) El cap o la cap de la comissaria de la regió policial, o el comandament en qui delegui, en els termes establerts per reglament. e) El cap o la cap de la comissaria de l'àrea bàsica policial, o el comandament en qui delegui, en els termes establerts per reglament. f) Els caps de les policies municipals dels ajuntaments, si escau. 3. Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals, amb veu i vot, en l'àmbit de llurs competències, els caps de la guàrdia civil i del cos nacional de policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi. 4. Si ho requereixen els assumptes a tractar, assisteixen també a les reunions de les comissions regionals de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat. 5. El president o presidenta de la Comissió Regional de Seguretat pot convidar a participar a les sessions, amb veu però sense vot, representants de les entitats ciutadanes que actuïn en el seu àmbit territorial quan es vegin afectades pels assumptes que s'hi han de tractar. 6. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la Comissió acompanyats del personal tècnic que creguin convenient, amb veu però sense vot, especialment de les persones responsables d'emergències, de serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles del seu àmbit territorial. Així mateix, el president o presidenta pot requerir la presència davant la comissió de les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el seu àmbit territorial. 7. Les comissions regionals de seguretat tenen les funcions següents: a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública als municipis que les integren, avaluar les necessitats i els recursos disponibles i participar en la definició de les polítiques de seguretat corresponents en llur àmbit. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

103

Oposició

b) Els alcaldes dels municipis que la integren, que poden delegar la representació en el regidor o regidora competent en matèria de seguretat.

per Inspector/a

a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que la presideix, o la persona en qui delegui.

b) Elaborar els plans de seguretat que considerin convenients en llur àmbit territorial, proposar‐ los als òrgans decisoris competents i fer‐ne el seguiment i l'avaluació.

d) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius, de joc i espectacles i altres que incideixin en la situació de seguretat dels municipis que les integren. e) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismes competents per a la millora de la seguretat en els municipis que les integren. f) Elaborar els informes que creguin convenients sobre la seguretat als municipis de llur àmbit, i presentar‐los als organismes que escaiguin. Article 13 Reglamentació de les juntes i de les comissions El Govern ha d'aprovar per decret la normativa general sobre organització i funcionament de les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat. Aquests òrgans poden aprovar llur reglament de funcionament intern, atenent les previsions d'aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.

per Inspector/a

c) Elaborar el Pla de seguretat regional, que ha de tenir en compte els plans de seguretat locals dels municipis compresos en la regió policial, i les directrius del Pla general de seguretat de Catalunya establert per l'article 15, i sotmetre'l a l'aprovació del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública.

Escola de Policia de Catalunya 1. L'Escola de Policia de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública que es regula per la llei que li és pròpia. 2. L'Escola de Policia de Catalunya té com a tasques principals la formació bàsica, de comandaments i de les especialitats dels membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les policies locals de Catalunya, i presta suport al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i als ajuntaments en els processos de selecció del personal dels cossos respectius. 3. L'Escola de Policia de Catalunya contribueix a l'estudi, la investigació i la divulgació de matèries relatives a la policia i la seguretat ciutadana. Article 15 Pla general de seguretat de Catalunya

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

104

Oposició

Article 14

2. Els deures o les prestacions personals o patrimonials dels ciutadans es determinen d'acord amb les disposicions legals aplicables. 3. El Pla de seguretat de Catalunya té periodicitat biennal, sens perjudici que, per raons d'urgència o de necessitat, s'hagi de modificar abans d'haver transcorregut l'esmentat termini. 4. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d'establir les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a l'efecte d'aconseguir‐ne la coordinació i la integració adequades. En l'elaboració del Pla s'han de tenir en compte les recomanacions del Consell de Seguretat de Catalunya. 5. El Pla general de seguretat de Catalunya s'ha de presentar al Parlament. Capítol III L'administració general i territorial de seguretat Article 16

per Inspector/a

1. El Govern, en l'exercici de les seves competències, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública i amb el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat i del Consell de Seguretat de Catalunya, ha d'aprovar el Pla general de seguretat de Catalunya, que ha d'integrar les previsions generals de riscs, actuacions i mitjans, inclosos els de seguretat privada, en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya.

1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat. 2. Corresponen al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la direcció superior del cos de mossos d'esquadra, la coordinació de les policies locals i la resta de funcions que li atorguen aquesta Llei i l'ordenament jurídic. Article 17 Estructura territorial del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública 1. Correspon als delegats territorials del Govern, d'acord amb la disposició addicional quarta, la potestat sancionadora en les matèries que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb les lleis sectorials que les regulen i sens perjudici de les competències atribuïdes expressament a les altres autoritats en matèria de seguretat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

105

Oposició

El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública

2. En cada delegació territorial del Govern hi ha una subdirecció general, que ha de complir les funcions que s'estableixin per reglament. La coordinació de les funcions, els serveis i els procediments administratius que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública correspon al subdirector o subdirectora general.

Mapa policial de Catalunya El Govern ha d'aprovar per decret el mapa policial de Catalunya, d'acord amb les disposicions del Pla territorial general de Catalunya. El mapa policial organitza el territori de Catalunya en àrees bàsiques policials i en regions policials, i té en compte les realitats metropolitanes en la seva organització territorial. Article 19 Àrees bàsiques policials 1. L'àrea bàsica policial és la unitat mínima, geogràfica i poblacional, dotada d'uns serveis bàsics per a l'atenció primària de les demandes de prevenció, seguretat ciutadana, control del trànsit i investigació de primer nivell. El servei bàsic es compon, d'una banda, d'una comissaria principal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les altres comissaries desconcentrades que requereixin les necessitats i l'extensió de l'àrea, i, de l'altra, dels cossos de policia local que hi hagi al territori, coordinats per les juntes locals corresponents. 2. El Govern ha de determinar l'àmbit de les àrees bàsiques policials d'acord amb criteris demogràfics i geogràfics i en funció de la demanda social i local de serveis de seguretat. La delimitació de les àrees bàsiques policials s'ha d'adequar als termes dels municipis i, si escau, a llur organització administrativa, territorial i judicial. Article 20 Regions policials 1. L'agrupació de diverses àrees bàsiques policials, d'acord amb criteris del Pla territorial general de Catalunya, forma una regió policial. Cada regió policial ha de tenir una comissaria regional, amb seu a la comissaria de l'àrea bàsica policial que determini el Govern, per raons d'eficàcia, d'eficiència, de desconcentració, econòmiques, socials, demogràfiques i històriques. 2. A les comissaries regionals hi ha d'haver els serveis de suport logístic i les especialitats policials que, per llurs característiques, transcendeixin l'àmbit de les àrees bàsiques policials, i s'hi du a terme la gestió descentralitzada dels serveis tècnics i administratius centrals.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

106

Oposició

Article 18

per Inspector/a

3. En tots els casos, correspon al conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la coordinació superior en l'àmbit de Catalunya de les actuacions en matèria de seguretat que duen a terme els delegats territorials del Govern.

Capítol IV Relacions entre administracions Article 21

a) Lleialtat institucional i ple respecte de l'exercici de les competències que corresponen a les altres administracions. b) Informació recíproca, especialment quan calgui per complir millor les competències de cada administració. c) Coordinació en l'actuació i en la prestació dels serveis. d) Col∙laboració i cooperació, que inclou l'assistència mútua per complir millor les competències de cada administració. Article 22 Informació estadística El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb la normativa estadística vigent a Catalunya, ha de promoure: a) La innovació, el desenvolupament i la consolidació de les activitats estadístiques en matèria de seguretat, a fi de constituir un sistema estadístic coherent, fiable, actualitzat, equiparable amb els sistemes de l'entorn i útil per a la presa de decisions en els àmbits de l'Administració relacionats amb la seguretat pública. b) La comparabilitat de les informacions estadístiques que produeixen les diverses administracions públiques competents en matèria de seguretat. c) L'intercanvi d'informació estadística en matèria de seguretat entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i el Ministeri de l'Interior, en el si de la Junta de Seguretat de Catalunya, sens perjudici del que disposa la normativa estadística vigent a Catalunya. d) La coherència, en el marc del Sistema Estadístic de Catalunya, de les diverses activitats estadístiques relacionades amb les infraccions penals, especialment en matèria judicial, fiscal i d'execució penal. Article 23 Informes sobre seguretat C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

107

Oposició

Les administracions públiques amb competències sobre seguretat han d'atenir‐se, en llurs relacions mútues, als principis següents:

per Inspector/a

Principis de relació entre administracions

Article 24 Informacions policials 1. Les autoritats i els membres del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i dels cossos de policia local de Catalunya estan obligats a facilitar‐se mútuament la informació que sigui rellevant per al compliment de les funcions respectives, sens perjudici de la reserva que escaigui per raó de la matèria i amb ple respecte de la legislació aplicable, en particular la relativa a la protecció de dades personals. 2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública gestiona i manté un sistema unificat d'informacions policials, al qual tenen accés la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra i les policies locals de Catalunya. Un conveni d'adhesió bilateral entre aquest departament i l'ajuntament corresponent ha de regular les condicions de l'accés i la participació de cada cos de policia local en aquest sistema unificat d'informació. 3. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de facilitar l'accés de les policies locals a altres bases de dades, en els supòsits d'interès local que es determinin per reglament. 4. Mitjançant un conveni, les policies locals poden usar el programari informàtic d'aplicació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i treballar en xarxes integrades d'informació policial. 5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'establir per reglament els protocols d'accés, consulta i intercanvi de dades, d'ús del programari d'aplicació i, si escau, els relatius als sistemes de comunicacions policials. Els convenis subscrits amb els municipis que s'adhereixin al sistema unificat d'informació han de concretar en cada cas les modalitats i les condicions de l'accés i la participació de les policies locals en les xarxes integrades d'informació, d'acord amb el que estableix l'apartat 2. 6. Les corporacions locals que disposin de policia local han de trametre al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i fer pública, dins el primer trimestre de cada any, d'acord amb els criteris unificats d'elaboració que estableixi aquest departament, la documentació següent:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

108

Oposició

2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, a petició dels ajuntaments o d'ofici, pot elaborar informes de diagnosi i anàlisi sobre la seguretat en un determinat àmbit territorial, local o supramunicipal. Aquests informes s'han de posar a disposició dels alcaldes perquè els trametin a les juntes locals corresponents.

per Inspector/a

1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'elaborar un informe anual sobre la seguretat interior a Catalunya, basat en les activitats estadístiques regulades pel Pla estadístic de Catalunya, i l'ha de posar a disposició de les autoritats i dels òrgans interessats, especialment la Junta de Seguretat de Catalunya, la Comissió de Policia de Catalunya, les juntes locals de seguretat, el Consell de Seguretat de Catalunya i el Parlament.

a) La memòria dels serveis prestats l'any anterior. b) Les dades registrals de delictes, faltes i incidències diverses.

Article 25 Coordinació de les policies locals 1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la responsabilitat de fer efectiva la coordinació de les policies locals, la qual implica la determinació dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible l'acció conjunta d'aquests cossos, mitjançant les autoritats competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de les actuacions particulars respectives dins el conjunt del sistema de seguretat que els és confiat. 2. La coordinació de l'activitat de les policies locals s'ha d'estendre, en tots els casos, a les funcions següents: a) Promoure l'homogeneïtzació dels mitjans tècnics i la uniformitat dels altres elements comuns. b) Establir les normes bàsiques d'estructura i d'organització interna a què s'han d'ajustar les policies locals, i la normativa d'accés, formació i promoció de llurs membres. c) Determinar per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya, els tipus d'armes que han d'utilitzar les policies locals; les característiques dels dipòsits d'armes; les normes per administrar‐les, i les mesures de seguretat necessàries per evitar‐ne la pèrdua, la sostracció o l'ús indegut, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'armament. d) Establir, amb l'informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya, les característiques comunes dels uniformes, les insígnies, els distintius, l'equip, els vehicles i els altres complements de les policies locals que puguin ésser uniformats, per garantir l'efectivitat operativa i la identificació pública dels policies locals, sens perjudici que cada municipi pugui afegir‐hi elements característics propis. Article 26 Assistència mútua

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

109

Oposició

7. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure l'intercanvi d'informació d'interès policial entre el cos de mossos d'esquadra i els cossos estatals, i també amb els organismes europeus de cooperació i coordinació interpolicial, en el si de la Junta de Seguretat de Catalunya.

per Inspector/a

c) Les dotacions de recursos humans i materials.

1. El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, ha de facilitar als municipis l'assessorament tècnic que el disseny de les polítiques locals de seguretat i l'operativitat dels serveis locals de seguretat corresponents requereixin.

a) La planificació de l'actuació dels serveis policials concurrents i compartits i de les operacions conjuntes. b) El suport de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra als municipis que no disposen de policia local, prestant‐hi serveis propis d'aquesta, d'acord amb la legislació reguladora de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la policia local. c) El suport de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra als municipis prestant‐hi els serveis temporals o específics que, per raó del volum o de l'especialització, les policies locals no poden assumir, d'acord amb la legislació reguladora de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la policia local. d) La formació professional, mitjançant l'Escola de Policia de Catalunya, i la formació ocupacional, mitjançant els recursos educatius propis de cada cos. 4. La Comissió de Policia de Catalunya ha d'estar informada de les actuacions d'assistència mútua entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals i les ha de supervisar, sens perjudici de les funcions que corresponen a les juntes locals de seguretat i al comandament superior dels cossos. Article 27 Convenis 1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col∙laboració amb la finalitat de concretar les formes i els procediments de coordinació i cooperació en els serveis i les actuacions per al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat. Aquests convenis han d'incloure, si escau, protocols que delimitin les actuacions dels serveis respectius, especialment els policials, en els àmbits on coincideixin o puguin coincidir les accions respectives. En poden formar part, segons l'objecte del conveni, altres departaments de la Generalitat i altres administracions, institucions i entitats públiques o privades. 2. Els convenis poden establir la creació de comissions i grups de treball per dur a terme les actuacions previstes. En general, sens perjudici de les particularitats derivades de llur objecte o C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

110

Oposició

3. Mitjançant un conveni es poden concretar l'abast i les modalitats de l'assistència, especialment quan es refereix a:

per Inspector/a

2. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals s'han de prestar l'assistència mútua que l'exercici eficaç de les funcions respectives requereixi.

llur composició, aquests òrgans s'han de vincular a les juntes locals o a les comissions regionals de seguretat, d'acord amb el que pertoqui. 3. Els convenis han d'establir, amb caràcter general, les actuacions que s'han de dur a terme, llur finançament, els òrgans encarregats de les dites actuacions, llur durada i les altres formes d'extinció que escaiguin.

b) La delimitació i l'assignació de serveis entre els cossos, segons les funcions pròpies de cada un, amb indicació dels que presten amb caràcter propi i exclusiu i dels compartits. c) Els protocols d'actuació en els serveis compartits. d) Els estàndards generals de presència policial. e) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria d'informació policial. f) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria de coordinació operativa. g) L'abast i els protocols dels serveis unificats o de gestió conjunta. h) Els procediments de recollida i tractament d'informació. i) L'àmbit i el procediment d'elaboració dels plans d'actuació conjunta. j) Els procediments d'avaluació de resultats. k) Els procediments d'informació al públic. 5. Els convenis han de garantir que el contingut i la qualitat dels serveis de seguretat que reben els ciutadans siguin equiparables, amb independència del lloc de residència, i que siguin equivalents entre els municipis amb característiques sociodemogràfiques similars. 6. Han de signar els convenis en matèria de seguretat el conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, l'alcalde o alcaldessa del municipi corresponent i, si escau, les persones titulars dels altres departaments, administracions, institucions i entitats que hi participin. 7. Els convenis s'han de publicar al DOGC en el termini d'un mes a comptar del moment que se signin. Article 28 Delimitació de serveis

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

111

Oposició

a) Els objectius i les finalitats que persegueixen.

per Inspector/a

4. En tots els casos, els convenis de col∙laboració entre els cossos de seguretat han d'establir:

1. Els convenis subscrits poden delimitar de manera concreta els serveis que han de portar a terme en el municipi la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la policia local, d'acord, en tots els casos, amb les funcions assignades per la normativa vigent, especialment les que especifiquen els apartats 2, 3 i 4.

b) Les de policia de seguretat ciutadana i l'ordre públic. c) Les de policia administrativa. d) Les que li corresponen com a policia judicial. e) Les de policia de trànsit interurbà. 3. Són funcions pròpies de les policies locals: a) La protecció de les autoritats de la corporació local i la vigilància i la custòdia dels edificis, les instal∙lacions i les dependències de la mateixa corporació. b) Les de policia de trànsit urbà. c) Les de policia administrativa en l'àmbit de les competències municipals i, especialment, les relacionades amb la normativa mediambiental. d) La col∙laboració en les funcions de policia de seguretat ciutadana i ordre públic, d'acord amb el que especifiqui la junta local de seguretat. e) Les de policia comunitària en els àmbits de la convivència veïnal i dels serveis públics locals. f) Les que li corresponen com a policia judicial, especialment amb relació al trànsit. 4. Són funcions compartides entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals: a) Les de policia de proximitat, i l'auxili i l'assistència als ciutadans. b) La intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi són requerides. c) La vigilància d'espais públics. Article 29 Serveis unificats i de gestió conjunta

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

112

Oposició

a) La protecció de les autoritats de la Generalitat i la vigilància i la custòdia dels edificis, les instal∙lacions i les dependències propis.

per Inspector/a

2. Són funcions pròpies de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra:

1. Es pot establir mitjançant conveni la creació de serveis unificats o bé de gestió conjunta de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les policies locals, sempre que llurs característiques ho permetin.

3. La iniciativa i la proposta de creació de serveis unificats o de gestió conjunta corresponen indistintament al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i a les corporacions locals, i han d'ésser objecte de tractament a les juntes locals de seguretat i, si escau, del conveni corresponent. 4. La direcció tècnica dels serveis unificats o de gestió conjunta correspon al cos que tingui com a pròpia la competència sobre l'activitat objecte de l'acord o conveni. La direcció tècnica inclou, en tots els casos, l'establiment d'estàndards i regles de procediment operatiu i de gestió de sistemes. 5. En matèria de seguretat ciutadana i ordre públic correspon al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública assegurar serveis en quantitat i qualitat homologables arreu de Catalunya, adoptant les disposicions generals i tècniques que garanteixin la coherència de les estratègies i l'harmonització de les actuacions policials als diversos territoris. Article 30

per Inspector/a

2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure, mitjançant conveni, la creació de serveis unificats o conjunts de recepció de denúncies i altres serveis d'atenció directa als ciutadans.

1. La Generalitat ha de tenir un centre integrat i permanent d'atenció a les demandes en matèria d'emergències i protecció civil, policia i urgències sanitàries que ha de gestionar els procediments i els recursos destinats a donar‐hi resposta. 2. El número de telèfon unificat 112, d'acord amb la normativa de la comunitat europea, ha d'ésser d'accés universal i gratuït per al conjunt del territori i de la població de Catalunya. 3. Els mitjans de comunicació social han d'atendre en tots els casos les demandes del centre a què fa referència l'apartat 1 o de les autoritats competents, en exercici de llurs funcions de planificació i gestió de l'emergència, pel que fa a la difusió gratuïta de missatges i a la informació d'interès col∙lectiu a la població. Article 31 Planificació conjunta 1. Els plans de seguretat poden ésser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional i específic.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

113

Oposició

Centre d'Atenció i Gestió d'Emergències

2. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectius de les polítiques de seguretat acordades pels òrgans superiors i de coordinació i les directrius tècniques que aprovi el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, amb la finalitat de facilitar‐ne l'homogeneïtat i la integració.

5. Les juntes locals de seguretat poden aprovar plans sectorials, estacionals i específics de seguretat, segons aconselli la situació de seguretat del municipi. 6. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han de trametre al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que n'ha de donar trasllat als òrgans superiors de coordinació i de participació. 7. L'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional correspon al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, llevat del Pla general de seguretat de Catalunya, que correspon al Govern, amb el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat, a proposta del dit conseller o consellera. Si la transcendència de les accions que s'han d'emprendre ho aconsella, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública pot presentar al Govern l'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional, de caràcter general, sectorial, estacional o específic. 8. Les comissions regionals de seguretat han de proposar al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública l'aprovació de plans de seguretat per a llur àmbit territorial. 9. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública ha de comunicar l'aprovació de plans de seguretat supramunicipals i regionals a les juntes locals, a les comissions regionals de seguretat que en resultin afectades i als òrgans superiors de coordinació i participació, perquè en tinguin coneixement i, si escau, perquè hi facin l'adequació de llurs actuacions. Capítol V Relacions amb els ciutadans Article 32 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

114

Oposició

4. Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat per al municipi respectiu, que n'ha d'analitzar la situació de seguretat; ha de definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, es poden utilitzar per assolir‐los; ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el calendari d'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el període de vigència.

per Inspector/a

3. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en llur àmbit respectiu, les previsions contingudes en els plans de protecció civil, de seguretat viària, de seguretat en joc i espectacles i altres que els puguin afectar.

Participació ciutadana

2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i les entitats que representin interessos i col∙lectius que en resultin afectats. Article 33 Dret d'informació 1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les situacions d'especial risc per a la seguretat pública que afectin llur comunitat o una zona o un àmbit determinats, i de les mesures preventives adequades per afrontar‐les. 2. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les mesures previstes en els plans de seguretat que puguin afectar llurs drets i interessos i el normal desenvolupament de la convivència ciutadana. 3. Els òrgans competents per aprovar els plans i les mesures corresponents per afrontar situacions d'especial risc han d'establir els mitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a què fan referència els apartats 1 i 2. Article 34

per Inspector/a

1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions i les entitats que tenen representació al Consell de Seguretat de Catalunya, a les juntes locals i a les comissions regionals de seguretat.

1. Els ciutadans poden dirigir a les autoritats de seguretat les queixes i les peticions que creguin oportunes sobre la prestació dels diversos serveis de seguretat i l'actuació dels agents. 2. El Govern, mitjançant decret, ha de crear, en el si del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, un servei que permeti la recepció i la resposta de les queixes i les peticions dels ciutadans en matèria de seguretat pública i, si escau, el seguiment d'actuacions ulteriors, i que constitueixi una via permanent de comunicació amb els ciutadans en l'àmbit de la seguretat. Article 35 Atenció als ciutadans El Govern ha de promoure de manera constant la simplificació i la facilitat de l'accés dels ciutadans als serveis de seguretat, especialment en els àmbits de la informació, de la recepció de denúncies, de l'atenció d'emergències i de la recepció i tramitació de queixes i peticions. A

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

115

Oposició

Queixes i peticions

aquest efecte ha de promoure l'adaptació dels serveis a l'estat de les tecnologies de la comunicació de cada moment i, si escau, llur integració i unificació. Article 36

Disposicions addicionals Primera Autoritats de l'Administració de la Generalitat competents per sancionar en matèria de seguretat ciutadana 1. Sens perjudici de les competències que la legislació vigent atribueix al Govern de la Generalitat, els titulars dels òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública que tinguin la condició d'autoritats responsables de la protecció de persones i béns i del manteniment de la seguretat ciutadana tenen competència per imposar sancions, d'acord amb el que estableix la legislació corresponent en la matèria. 2. Corresponen a les autoritats competents, d'acord amb l'apartat 1, les atribucions següents: a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. El Govern de la Generalitat per imposar multes de fins a 600.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus o lleus. 2n. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública per imposar multes de fins a 300.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus o lleus. 3r. La resta d'autoritats a què fa referència l'apartat 1 per imposar multes de fins a 60.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus i lleus. b) Les determinades per la Llei de l'Estat 23/1992, del 30 de juliol, de seguretat privada. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, pel que fa a les faltes molt greus. 2n. El director o directora general de Seguretat Ciutadana, pel que fa a les faltes greus i lleus. c) Les atribucions restants segons la legislació vigent, amb les correspondències següents: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

116

Oposició

La Generalitat ha d'establir, amb l'informe previ del Consell de Seguretat de Catalunya, la Carta de serveis públics de seguretat, que ha d'aplegar els drets i els deures dels ciutadans en aquest àmbit, d'acord amb la legislació vigent.

per Inspector/a

Carta de serveis públics

1r. Les atribucions del ministre o ministra d'Interior i dels secretaris d'Estat corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública.

3. Totes les autoritats i tots els funcionaris públics, en l'àmbit de llurs competències, han de col∙laborar amb les autoritats a què fan referència els apartats 1 i 2 i prestar‐los l'auxili que sigui possible, amb vista a la consecució de les finalitats definides per aquesta Llei. 4. En el supòsit que les autoritats autonòmiques i els membres dels cossos de policia de Catalunya hagin de sol∙licitar ajuda i col∙laboració als particulars, cal atenir‐se al que disposa l'article 5.2 de la Llei orgànica 1/1992. Segona Competències dels alcaldes per sancionar en matèria de seguretat ciutadana Per infraccions establertes per la legislació vigent en matèria de seguretat ciutadana, els alcaldes tenen competències, amb l'audiència prèvia de la junta local de seguretat, per imposar les sancions de suspensió de les autoritzacions o els permisos que haguessin concedit els municipis i de multa, quan així ho hagi establert la legislació vigent, en els termes que aquesta ho faci. Tercera

per Inspector/a

2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals i de les delegacions i subdelegacions del Govern de l'Estat corresponen al director o directora general de Seguretat Ciutadana.

1. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles el Govern, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i les persones titulars dels òrgans d'aquest departament, en els termes establerts per la legislació específica corresponent. 2. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit i espectacles els alcaldes, en els termes establerts per la legislació específica corresponent. Quarta Atribucions dels delegats territorials del Govern 1. Els delegats territorials del Govern tenen, a més, la condició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i del Departament de Governació i Relacions Institucionals, dels quals depenen orgànicament i funcionalment pel que fa a l'àmbit competencial respectiu.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

117

Oposició

Autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles

2. Els delegats territorials del Govern són nomenats i separats del càrrec per decret del Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera de la Presidència, del conseller o consellera titular de les competències en matèria de seguretat pública i del conseller o consellera de Governació i Relacions Institucionals.

Règim especial de la ciutat de Barcelona El desplegament d'aquesta Llei ha de tenir en compte el que estableix la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. Sisena El cos d'agents rurals Els agents rurals, quan actuïn com a agents de l'autoritat, en l'exercici de les funcions que els atribueix la Llei que regula aquest Cos, tenen accés a la informació i s'han d'integrar en el sistema de seguretat de Catalunya. Disposició transitòria La regulació de les juntes locals de seguretat establerta per aquesta Llei és aplicable a partir del moment en què es produeixi el desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els municipis corresponents. Disposicions derogatòries Primera Es deroga l'article 16 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals. Segona Les referències que fa la legislació vigent a la Comissió de Coordinació de les Policies Locals s'entenen fetes a la Comissió de Policia de Catalunya. Tercera Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Quarta

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

118

Oposició

Cinquena

per Inspector/a

3. En tots els casos, correspon als consellers titulars dels departaments amb competències en matèria de seguretat pública i de Governació i Relacions Institucionals la coordinació de l'execució de les competències del departament respectiu en l'àmbit territorial corresponent.

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei. Disposicions finals Primera

S'autoritzen el Govern i el conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública per dictar els reglaments que calguin per al desplegament i l'execució d'aquesta Llei. Segona Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada al DOGC. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Oposició

Palau de la Generalitat, 7 d'abril de 2003

per Inspector/a

Habilitació reglamentària

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

119

2.3 LLEI 19/1983, DE 14 DE JULIOL, PER LA QUAL ES CREA LA POLICIA AUTONÒMICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (DOGC núm. 347, de 22 de juliol de 1983)

D'acord amb el que estableix l'article 13 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat, que ha d'exercir primordialment les funcions de protecció de les persones i els béns, de manteniment de l'ordre públic i de vigilància i protecció dels edificis i les instal∙lacions de la Generalitat, sens perjudicis d'altres funcions que, arribat el cas, li podran ésser assignades segons el que determini la Llei orgánica prevista en l'article 149.1.29 de la Constitució. Disposició addicional El Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat és el nucli inicial de la Policia Autonòmica. Disposició final S'autoritza el Consell Executiu perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar la present Llei. Per tant ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui la facin complir. Barcelona 14 de juliol de 1983.

per Inspector/a

Article únic

Oposició

JORDI PUJOL President de la Generalitat de Catalunya

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

120

2.4 LLEI 10/1994, D'11 DE JULIOL, DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA

MODIFICATS article 20 i AFEGIT article 25bis per la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives. MODIFICATS articles 49, 50 i 51 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de Mossos d'Esquadra. MODIFICAT article 22 per la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994. AFEGIDA la disposició addicional sisena per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives. DEROGADA la disposició addicional segona per la Llei 4/2003 de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC. El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l’Article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la següent Llei I La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es tractava aleshores de la refosa d'una policia que adoptava com a nucli inicial el Cos de Mossos d'Esquadra, denominació històrica que es conserva. D'aquesta manera s'establia el Vincle de continuïtat de l'actual Policia de la Generalitat amb un cos que data de finals del segle XVII i que fou la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l'Estat. D'altra banda, cal tenir presents, com a precedent històric immediat en l'àmbit de la policia, les competències de la Generalitat republicana, de conformitat amb l’Article 8 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932, segons les quals l'Estat només es reservava la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari, i deixava al Govern català totes les uncions de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

121

Oposició

MODIFICATS els articles 68 i 69 per la Llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificación dels Articles 68 i 69 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra, en relació amb el règim sancionador.

per Inspector/a

AFEGIDA la disposició addicional cinquena per la Llei 17\1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització.

policia i ordre interiors. Això va ser un factor decisiu en la defensa de la legalitat democràtica i de les institucions d'autogovern, el juliol de 1936.

D'altra banda, l'Administració pública catalana disposa, a més del Cos de Mossos d'Esquadra, d'altres cossos de policia, dependents de les corporacions locals, mb una llarga tradició de servei a la ciutadania i d'identificació amb aquesta.. Aquest objectiu comporta un salt qualitatiu pel que es refereix a l'organització i les actuacions, i conseqüentment la professionalitat, dels seus membres, i a llur actitud dins la societat. Aquestes necessitats requereixen urgentment la configuració d'un marc jurídic que en reguli adequadament el desenvolupament i el funcionament. Precisament, la Policia de la Generalitat es troba encara en ple procés d'expansió i desplegament. Per tant, el perfeccionament que aquesta Llei ha de suposar no pot ésser considerat com el pas últim i definitiu. II Aquesta Llei obre, així, una nova etapa en la ja àmplia història de la Policia de la Generalitat. En efecte, sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissió directa a la Constitució i a l'Estatut d'autonomia, i també a la Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, e forces i cossos de seguretat, i a l'esmentada Llei 19/1983, de creació de la Policia Autonòmica, la Llei present té per objecte d'establir els principis d'actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, i l'organització de la seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat que corresponen a la Generalitat. Respecte a això, la Llei s'inspira en les resolucions de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d'aquestes directrius són inclosos en la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, i, per tant, obliguen sense excepció els membres de tots els col∙lectius policials. D'acord amb la disposició final segona de la dita Llei, s'han d'aplicar directament a la Policia de la Generalitat els principis bàsics d'actuació i les disposicions estatutàries comunes que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

122

Oposició

Deu anys després, recuperat novament el Cos amb una acceptació social notable, al costat de les altres institucions catalanes reinstaurades, és el moment de potenciar‐lo com una policia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix.

per Inspector/a

Aquesta és la raó per la qual es pot entendre el fet de la refundació com el naixement d'una policia catalana, en el sentit modern del terme, i, a més, com un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.

estableixen els Articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei esmentada.

D'aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la policia ha d'observar les prescripcions de la Llei d'una manera estricta. Per altra banda, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han de comportar amb una professionalitat exquisida, amb les limitacions i els sacrificis que calguin en bé del servei que presten. El Cos de Mossos d'Esquadra, com qualsevol altre cos de policia, té com a missió i divisa principal la protecció, d'acord amb l'ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania. És per això que les seves funcions comprenen des de la protecció de persones i béns fins al manteniment de l'ordre públic. El Cos de Mossos d'Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a coadyuvar al compliment dels seus fins i al compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació. El Cos de Mossos d'Esquadra ha d'actuar, en funcions de policia judicial, en els termes establerts pels Articles 126 de la Constitució, 13.5 de l'Estatut d'autonomia i 443 i següents de la Llei orgànica del poder judicial. L'auxili a jutges, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d'altri o per iniciativa pròpia, constitueix una activitat essencial, prioritària i permanent de tota policia. Per aquesta raó, el Cos de Mossos d'Esquadra preveu crear unitats especials de policia judicial, i formar els funcionaris corresponents, per a adscriure‐les als esmentats òrgans jurisdiccionals i al ministeri fiscal. III El caràcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els últims destinataris de l'activitat policial siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb tots els altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col∙laboració mútua. Coordinació, que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, no vol dir menyscabament o sostracció de les competències de les entitats coordinades, sinó informació recíproca i homogeneització dels mitjans i els sistemes per facilitar l'acció conjunta.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

123

Oposició

d'oportunitat, proporcionalitat i congruència.

per Inspector/a

La policia no està per damunt de la Llei, i per tant ha d'adequar la seva conducta a l'ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i subordinació dins el Cos. És també un col∙laborador indispensable de l'Administració de justícia, la qual ha d'auxiliar, en el sentit més ampli, dins les seves possibilitats. Per altra part, el respecte que la policia deu a la societat, a què pertany i d'on prové el seu mandat, l'obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis

En aquest sentit, aquesta Llei s'inscriu en el marc de l'ordenació de la seguretat pública depenent de les administracions catalanes i referma la voluntat de cooperació i col∙laboració entre la Generalitat i les corporacions locals, en l'àmbit de llurs competències respectives en matèria de seguretat, als fins d'aquesta Llei. Així, la Llei present, que perfecciona el procés de creació i de desenvolupament institucional i funcional de la Policia de la Generalitat, pretén explícitament contribuir al procés d'integració de tots els serveis en un sistema de seguretat pública per a Catalunya. IV Per desenvolupar correctament la Policia de la Generalitat i facilitar‐li un procés de creixement d'acord amb les finalitats exposades i les funcions que té encomanades, és necessari dotar‐la d'una estructura suficient que li permeti d'establir un escalafó en el comandament capaç d'absorbir el seu propi creixement. Per això s'amplien les escales i categories existents fins ara, d'acord amb la disposició addicional vint‐i‐quatrena de la Llei 20/1990, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1991, i s'assenten les bases d'una carrera administrativa homologable amb les dels altres cossos de policia, estatals i locals. En aquest sentit, la Llei defineix les funcions de les diferents escales i, a més, incorpora la possibilitat de crear llocs de treball per a facultatius i tècnics de les escales A i B, en la mesura que siguin necessaris per a donar cobertura i suport a la funció policial. Així mateix, regula les condicions d'accés i promoció i estableix com a requisit general la superació dels cursos de formació corresponents, impartits per l'Escola de Policia de Catalunya, a la qual encarrega també l'organització de cursos de perfeccionament i d'especialització, d'acord amb la Llei 27/1985, del 27 de desembre, de creació de l'Escola. En termes de personal, el Cos de Mossos d'Esquadra és una plantilla de funcionaris que ocupen les places de les diferents escales i categories que figuren en la relació de llocs de treball, amb especificació de la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements assignats, la forma de provisió i les altres circumstàncies pertinents.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

124

Oposició

seguretat. Això, sens perjudici de les facultats de la Generalitat, i especialment de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, en matèria de oordinació de policies locals.

per Inspector/a

Respecte d'això, la Policia de la Generalitat ha d'operar en dos àmbits. Per una banda, en relació amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, la coordinació s'ha de produir mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya, que és un òrgan que té com a missió de coordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. Per altra banda, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, la coordinació amb aquestes es porta a terme mitjançant les juntes locals de

En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, tan sols pretén regular allò en què, per l'especificitat del cos de policia a què va dirigit, ha de diferenciar‐se del règim general dels funcionaris de la Generalitat, el qual s'aplica supletòriament en la resta d'aspectes no regulats per aquesta Llei. Títol primer Disposicions generals, principis d'actuació i funcions Capítol I Disposicions generals Article 1 1 És objecte d'aquesta Llei perfeccionar el procés de creació, l'estructuració i la regulación funcional i estatutària de la Policia de la Generalitat, que conserva la denominació històrica de Cos de Mossos d'Esquadra. Així mateix, és objecte d'aquesta Llei l'ordenació de la seguretat pública, d'acord amb l'àmbit competencial de la Generalitat. 2 Les entitats locals i la Generalitat, dins l'àmbit de llurs competències en el camp de la seguretat pública, han de coordinar llurs actuacions i han de col∙laborar en l'exercici de llurs funcions. Article 2 Pertoca al Govern de la Generalitat, per mitjà del president, el comandament suprem del Cos de Mossos d'Esquadra. Aquest comandament és exercit per la persona titular del Departament de Governació, en els termes que estableix l’Article 16. Article 3 1 El Govern de la Generalitat, d'acord amb el que estableixen l’Article 149.1.29 de la Constitució, l’Article 13 de l'Estatut d'autonomia i la resta de la legislació vigent, per mitjà del Departament de Governació, té com a missió de protegir el lliure exercici dels drets i les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

125

Oposició

La Llei estableix el règim estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat i en defineix els drets i els deures, que són els generals dels funcionaris de la Generalitat, amb les especificitats pròpies de llur funció, entre les quals figuren les sindicals. A aquest respecte, es crea el Consell de la Policia, amb representació paritària de l'Administració de la Generalitat i dels membres de la Policia de la Generalitat. També es regulen la segona activitat, la concessió de distincions i recompenses i el règim disciplinari, que es vincula directament amb els principis d'actuació.

per Inspector/a

A part de les condicions de mobilitat ordinàries que poden afectar el funcionariat de la Generalitat, la Llei facilita l'ingrés al Cos de Mossos d'Esquadra, amb els requisits establerts, des dels cossos de policia local. Així mateix, obre la possibilitat d'incorporar‐hi o adscriure‐hi funcionaris d'altres cossos i forces de seguretat.

llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic. 2 El Cos de Mossos d'Esquadra, com a policia al servei de la comunitat, ha de contribuir a la consecució del benestar social, cooperant amb altres agents socials, especialment en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació.

Article 5 En l'exercici de les seves funcions, dins el marc de les competències que corresponen a la Generalitat, el Cos de Mossos d'Esquadra té el caràcter de policia ordinària i integral i actua en tot el territori de Catalunya. Article 6 En l'exercici de llurs funcions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra gaudeixen, a tots els efectes legals, de la condició d'agents de l'autoritat. Article 7 D'acord amb el que disposa la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, en el cas dels delictes d'atemptat en la comissió dels quals s'emprin armes de foc, explosius o altres mitjans d'agressió de perillositat anàloga que puguin posar en perill greu la integritat física dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, aquests tenen, a l'efecte de llur protecció penal, la consideració d'autoritat. Article 8 D'acord amb el que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat: a) La jurisdicció competent per a conèixer dels delictes que es cometin contra membres del Cos de Mossos d'Esquadra i també dels comesos per aquests en l'exercici de llurs funcions és la jurisdicció ordinària. b) Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir la presó preventiva i les penes privatives de llibertat en els establiments penitenciaris ordinaris. Es garanteix la separació dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra de la resta de detinguts o presos. c) La iniciació d'un procediment penal contra un membre del Cos de Mossos d'Esquadra no impedeix la tramitació d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, si escau. No obstant això, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

126

Oposició

Abans de prendre possessió, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de jurar o prometre acatament a la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i a l'Estatut d'autonomia, com a norma institucional bàsica de Catalunya.

per Inspector/a

Article 4

la resolució definitiva de l'expedient només es pot produir quan la sentència dictada en l'àmbit penal sigui ferma i la declaració dels fets provats vincula l'Administració. Les mesures cautelars que es puguin adoptar en aquests supòsits poden durar fins que es dicti resolució definitiva en el procediment judicial. Pel que fa a la suspensió del sou, cal atenirse al que disposa la legislació general del funcionariat.

2 S'han de determinar reglamentàriament les normes sobre els uniformes, els distintius, les salutacions i els honors. Article 10 1 El Cos de Mossos d'Esquadra és un institut armat de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzades. 2 Atès el caràcter d'institut armat del Cos de Mossos d'Esquadra, els seus membres han de dur l'armament reglamentari, excepte en els supòsits que siguin establerts. Capítol II Principis d'actuació i funcions Secció primera Principis d'actuació Article 11 1 D'acord amb el que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, s'apliquen al Cos de Mossos d'Esquadra els principis d'actuació següents: Primer. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir i fer complir en tot moment la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la legislació vigent. Segon. En llurs actuacions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han d'ajustar al codi de conducta següent: a) Han d'actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió, opinió, sexe, llengua, lloc de veïnatge, lloc de naixença o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

127

Oposició

1 Quan estan de servei, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de vestir l'uniforme reglamentari. No obstant això, en determinats llocs de treball, o per necessitats del servei, poden exercir llurs funcions sense l'uniforme, amb l'autorització prèvia de l'òrgan que sigui determinat per reglament. En tot cas, han d'acreditar sempre llur identitat professional.

per Inspector/a

Article 9

b) Han d'actuar amb integritat i dignitat, i oposar‐se amb fermesa a qualsevol acte de corrupció. c) Han d'atenir‐se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació; en cap cas, però, l'obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l'execució d'actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució o a

Tercer. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra: a) Han d'impedir, en l'exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral. b) Han de tenir en tot moment un tracte correcte i acurat en les relacions amb els ciutadans, als quals han de procurar auxiliar i protegir sempre que les circumstàncies ho aconsellin o hi siguin requerits, i proporcionar‐los informació completa i tan àmplia com sigui possible sobre les causes i la finalitat de totes les intervencions. c) Han d'actuar, en l'exercici de llurs funcions, amb la decisió necessària i sense retard, quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i han de regir‐se, en fer‐ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjans a llur abast. d) Han d'utilitzar les armes només en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d'ells mateixos o de terceres persones i en les circumstàncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana, i han de regir‐se, en fer‐ho, pels principis a què es refereix la lletra c). Quart. Pel que fa al tractament de detinguts, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra: a) Han d'identificar‐se degudament com a tals en el moment d'efectuar una detenció. b) Han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones que estiguin detingudes o sota llur custòdia i han de respectar‐ne els drets, l'honor i la dignitat. c) Han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l'ordenament jurídic en la detenció d'una persona. Cinquè. Pel que fa a la dedicació professional, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de portar a terme llurs funcions amb dedicació total, i han d'intervenir sempre, en tot moment i en tot lloc, estiguin o no estiguin de servei, en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana. Sisè. Pel que fa al secret professional, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de guardar secret rigorós respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasió del

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

128

Oposició

d) Han de col∙laborar amb l'Administració de justícia i auxiliar‐la en els termes establerts per la llei.

per Inspector/a

les lleis.

compliment de llurs funcions, i no estan obligats a revelar les fonts d'informació, llevat que els ho imposin el compliment de llurs funcions o les disposicions legals.

Funcions Article 12 1 El Cos de Mossos d'Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions que l'ordenament jurídic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret: Primer. Funcions de policia de seguretat ciutadana: a) Protegir les persones i els béns. b) Mantenir l'ordre públic. c) Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la Generalitat, i garantir el funcionament normal de les instal∙lacions i la seguretat dels usuaris dels serveis. d) Vigilar els espais públics. e) Protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions humanes. f) Prestar auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i participar en l'execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui determinada per les lleis. g) Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit. h) Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció de la seguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat per la Llei orgànica 1/1992. i) Prevenir actes delictius. j) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent. Segon. Funcions de policia administrativa: a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i de les disposicions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la Generalitat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

129

Oposició

Secció segona

per Inspector/a

2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són responsables personalment i directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint o vulnerant les normes legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis enunciats a l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques.

b) Inspeccionar les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la Generalitat, i denunciar‐ ne tota activitat il∙lícita. c) Emprar la coacció amb vista a l'execució forçosa dels actes o les disposicions dels òrgans de la Generalitat.

f) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català, pel que fa a la salvaguarda i la protecció d'aquest i per tal d'evitar‐ne l'espoli o la destrucció. g) Col∙laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca d'informació d'interès policial. h) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs serveis i actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes establerts per la legislación vigent. i) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent. Tercer. Les funcions de policia judicial que li corresponen d'acord amb l’Article 13.5 de l'Estatut d'autonomia i que són establertes per l’Article 126 de la Constitució, els Articles 443 i 445 de la Llei orgànica del poder judicial i la resta de la legislació processal vigent, sens perjudici de les que corresponen a les policies locals. Aquestes funcions són acomplertes per mitjà dels serveis ordinaris del Cos o per mitjà de les seves unitats orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats judicials o del ministeri fiscal. Quart. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi és requerit. Cinquè. Funcions de cooperació i col∙laboració amb les entitats locals, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals: a) Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin assumir plenament un servei, per raó del seu volum o de l'especialització. b) Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest Article, les pròpies de les policies locals en els municipis que no en disposin. c) En els supòsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les corporacions locals han de subscriure els convenis de cooperació corresponents, en què s'han de definir, en tot cas, els objectius, els recursos, el finançament, l'organització i les obligacions i facultats respectives. Sisè. Les altres funcions que li siguin transferides o delegades pel procediment establert per C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

130

Oposició

e) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena relacionada amb la conservació de la natura.

per Inspector/a

d) Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat aplicables a Catalunya i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.

l’Article 150.2 de la Constitució. Setè. Les altres funcions que li siguin encomanades.

Unitats de policia judicial Article 13 1 El Departament de Governació pot crear unitats de policia judicial formades per membres del Cos de Mossos d'Esquadra instruïts a aquest efecte. 2 Les unitats de policia judicial poden ésser adscrites pel Departament de Governació, havent escoltat el Consell General del Poder Judicial i el ministeri fiscal, a determinats jutjats i tribunals i al ministeri fiscal. Article 14 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra adscrits a unitats de policia judicial depenen orgànicament del Departament de Governació i, segons l’Article 444 de la Llei orgànica del poder judicial, depenen funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, en l'exercici i en el compliment de les funcions que els encomanin. 2 Els membres de les unitats de policia judicial no poden ésser remoguts o separats de la investigació que se'ls hagi encomanat sinó en els termes que estableix l’Article 446.2 de la Llei orgànica del poder judicial. 3 Els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal tenen, respecte als membres de les unitats de policia judicial, les funcions que estableix l’Article 35 de la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat. 4 Els caps de les unitats de policia judicial són l'òrgan competent per a canalitzar els requeriments provinents de les autoritats judicials i del ministeri fiscal perquè els funcionaris o els mitjans de la unitat corresponent intervinguin en una investigació. 5 Per a l'exercici de les funcions de policia judicial sota la direcció dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen el caràcter de comissionats i poden requerir l'auxili necessari de les autoritats i, si escau, dels particulars. Article 15 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que s'integrin a les unitats de policia judicial han C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

131

Oposició

Secció tercera

per Inspector/a

2 Les funcions establertes per l'apartat 1 es compleixen sota els principis de cooperació, coordinació i col∙laboració mútua amb la resta de forces i cossos de seguretat. D'aquests principis deriva la conveniència per a les institucions implicades de subministrar‐se mútuament informació policial.

d'estar en possessió del diploma de policia judicial expedit per l'Escola de Policia de Catalunya, amb la superació prèvia del curs d'especialitat corresponent, el qual pot incloure períodes de pràctiques, que s'han d'organitzar en col∙laboració amb la judicatura i el ministeri fiscal.

De l'organització i l'estructura Capítol I Departament de Governació Article 16 1 El Departament de Governació, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan responsable de la política de seguretat ciutadana de la Generalitat. 2 Corresponen al Departament de Governació el comandament i la direcció superior del Cos de Mossos d'Esquadra, en virtut dels quals exerceix, en particular, les funcions següents: a) L'alta direcció, l'organització, la coordinació i la inspecció dels serveis. b) La planificació general i el seguiment i el control de l'execució d'aquesta. c) L'elaboració de l'avantprojecte de pressupost i l'execució d'aquest. d) L'elaboració d'informes en matèria d'ordre públic i seguretat ciutadana que siguin requerits per a l'exercici de determinades activitats, segons la legislació vigent. e) L'elaboració d'estudis i informes relatius al camp de la seguretat ciutadana. f) L'aplicació i la supervisió del règim estatutari dels funcionaris del Cos, exceptuant les potestats que corresponen al Govern o estan atribuïdes a altres òrgans en virtut del que disposen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic. g) Les funcions relatives a la selecció, la formació, l'especialització, la promoció, les situacions administratives i el règim disciplinari dels funcionaris del Cos. h) La determinació de la representació de l'Administració de la Generalitat en la negociación amb els representants dels funcionaris. i) La promoció de la coordinació del Cos de Mossos d'Esquadra i els seus serveis de suport tècnic administratiu amb les policies locals, respectant en tot cas l'autonomia orgànica i funcional d'aquestes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

132

Oposició

Títol segon

per Inspector/a

2 El règim dels membres integrats a les unitats de policia judicial és el que estableix aquesta Llei i, amb caràcter general, el règim aplicable al Cos de Mossos d'Esquadra. 3 S'han de regular per reglament el funcionament i l'organització de les unitats de policía judicial, atenent en tot cas el que determina la disposició transitòria cinquena.

j) Les altres funcions que li atorguen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic.

5 Reglamentàriament es poden crear els òrgans i els serveis necessaris per al desenvolupament i la millora de les tasques policials referides a coordinació, informació, consulta i assessorament de la Policia de la Generalitat. Capítol II Cos de Mossos d'Esquadra

Secció primera Disposicions generals Article 17 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són funcionaris de carrera de la Generalitat i es regeixen pel que estableixen l'Estatut d'autonomia, la Llei de creació de la Policia Autonòmica, la Llei present i les normes que la desenvolupen i, amb caràcter supletori, la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, en allò que no sigui d'aplicació directa, i la normativa en matèria de funció pública de la Generalitat. Article 18 1 El Cos de Mossos d'Esquadra s'estructura jeràrquicament en les escales i les categories següents: a) Escala bàsica, que comprèn les categories de mosso i de caporal. b) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sergent i de sots‐inspector. c) Escala executiva, que comprèn la categoria d'inspector. d) Escala superior, que comprèn les categories d'intendent, de comissari i de major. 2 El Cos de Mossos d'Esquadra ha de comptar amb els llocs de facultatius i tècnics, amb titulació dels grups A i B, que siguin necessaris per a donar cobertura i suport a la funció policial, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

133

Oposició

4 Es crea el Centre de Procés de Dades Policials, per a la recollida, el dipòsit, l'elaboració, la classificació i la conservació de la informació necessària per a l'exercici de les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra. L'estructura i el funcionament del Centre de Procés de Dades Policials s'ha d'ajustar al que disposen la Llei orgànica que regula el tractament automatitzat de les dades de caràcter personal i la resta de legislació vigent.

per Inspector/a

3 L'exercici de les funcions a què es refereix l'apartat 2, i en particular l'estructura i la competència dels òrgans de comandament i de direcció superior del Cos de Mossos d'Esquadra, correspon als òrgans del Departament que es determinin reglamentàriament.

els quals llocs han d'ésser proveïts per funcionaris, segons que estableix l’Article 28. Article 19 1 Correspon als membres del Cos de Mossos d'Esquadra, segons les escales respectives, d'acomplir, amb caràcter preferent, les funcions següents:

c) Escala intermèdia: el comandament operatiu i la supervisió de les tasques executives de les unitats, els grups i els subgrups policials. d) Escala bàsica: les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de comandament d'un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials. 2 Correspon als facultatius i tècnics del Cos de Mossos d'Esquadra d'acomplir, en suport de la funció policial, tasques pròpies de la professió per a l'exercici de la qual habiliti la titulació que els hagi estat exigida per a ingressar en el Cos i de complir funcions que requereixin coneixements propis i específics d'una formació acadèmica concreta. 3 Ultra el que estableixen els apartats 1 i 2, els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra estan obligats a acomplir les comeses que exigeixen l'execució dels serveis policials i les necessitats de la seguretat ciutadana. Secció segona Accés i promoció Article 20 Article modificat a resultes de la llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives: 1 Per a ingressar a les diferents escales del Cos de Mossos d'Esquadra, s'exigeix complir els requisits que estableixen aquesta Llei i la resta de la normativa aplicable i estar en possessió dels títols corresponents o complir els requisits establerts per l'article 25 bis, d'acord amb la graduació següent: a) Escala superior, titulació del grup A. b) Escala executiva, titulació del grup B. c) Escala intermèdia, titulació del grup C.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

134

Oposició

b) Escala executiva: la gestió de les diverses àrees i unitats dels mossos d'esquadra i, si s'escau, el comandament de l'activitat policial.

per Inspector/a

a) Escala superior: el comandament, la direcció, l'orientació, la coordinació i la inspecció, a nivell superior, dels serveis policials.

d) Escala bàsica, titulació del grup D.

Article 21 1 Els sistemes de selecció han de garantir en tot cas el compliment dels principis d'igualtat, de publicitat, de mèrit i de capacitat. 2 Les proves selectives per a ingressar a les escales i categories del Cos de Mossos d'Esquadra són de caràcter teòrico‐pràctic i poden incloure proves de capacitat física, psicotècniques, mèdiques i de coneixement, les quals s'han de fixar a les bases de la convocatòria. Article 22 MODIFICAT l'article 22 per la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra: 1. L'accés a la categoria de mosso o mossa es fa pel sistema d'oposició lliure, llevat dels membres d'altres forces i cossos de seguretat que presten serveis en l'àmbit territorial de Catalunya, que hi accedeixen pel sistema de concurs oposició. 2. L'accés de membres d'altres forces i cossos de seguretat no pot superar el quinze per cent del nombre total de places de les convocatòries corresponents fins que fineixi el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra. 3. L'accés pel sistema d'oposició lliure requereix, a més de la superació de les proves selectives que estableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu, que ha d'organitzar l'Escola de Policia de Catalunya, i d'un període de pràctiques, l'avaluació dels quals s'ha de restringir als mèrits i les capacitats professionals. Són exemptes del curs selectiu les persones aspirants que aportin un certificat d'haver superat el curs corresponent a l'Escola de Policia de Catalunya. 4. L'accés pel sistema de concurs oposició entre membres d'altres forces i cossos de seguretat requereix, a més de la superació de les proves selectives específiques que estableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu d'adequació al Cos de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra que ha d'organitzar l'Escola de Policia de Catalunya. 5. Durant el curs selectiu i, si escau, el període de pràctiques, les persones aspirants tenen la consideració de funcionaris en pràctiques. Durant aquest període, les persones aspirants han de tenir assegurats uns ingressos econòmics i la cotització corresponent a la Seguretat Social a C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

135

Oposició

3 Per a accedir als grups que especifica l'apartat 1, s'ha d'estar en possessió de la titulació i dels coneixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigente sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat.

per Inspector/a

2 Correspon a la persona titular del Departament de Governació d'efectuar les convocatòries per a ingressar a les diferents escales i categories del Cos de Mossos d'Esquadra. Les bases de cada convocatòria han d'establir els requisits i les condicions per a l'ingrés a les diferents escales i categories.

7. No obstant el que disposa l'apartat 6, un cop superat el curs selectiu, en el cas que l'exclusió mèdica de l'aspirant sigui conseqüència de lesions sofertes en l'exercici de les seves funcions com a funcionari o funcionària en pràctiques, l'òrgan responsable en pot proposar el nomenament com a funcionari o funcionària de carrera a l'òrgan competent. En aquest cas, s'ha d'assignar al dit funcionari o funcionària un lloc de treball adequat a les seves capacitats. Article 23 L'accés a les categories de caporal, de sergent i de sots‐inspector es fa per promoció interna, mitjançant concurs‐oposició, entre membres del Cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat o superin en el procés de selecció el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya. Les bases de la convocatòria poden exigir la superació d'un període de pràctiques de caràcter selectiu. Article 24 1 L'accés a les categories d'inspector i d'intendent es fa per concurs‐oposició lliure. S'ha de reservar fins a un 50% de les places de cada convocatòria per al torn de promoció interna dels membres del Cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat o superin en el procés de selecció el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya i, si ho determina la convocatòria, un període de pràctiques de caràcter selectiu. 2 Els aspirants a les categories d'inspector i d'intendent que es presentin al concursoposició pel torn lliure han de superar també, amb caràcter selectiu, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya, llevat que presentin un certificat d'aquesta que acrediti que ja l'han superat, i, si ho determina la convocatòria, un període de pràctiques de caràcter selectiu. Durant el curs selectiu i, si s'escau, el període de pràctiques, tenen la consideració de funcionaris en pràctiques. 3 Les convocatòries de places d'inspectors i d'intendents poden establir que les vacants que es C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

136

Oposició

6. A independència de la prova de reconeixement mèdic que pugui establir la convocatòria, durant el curs o el període de pràctiques, o en acabar aquest, les persones aspirants poden ésser sotmeses a les proves mèdiques que calgui per a comprovar si hi concorre alguna causa d'exclusió d'acord amb el quadre d'exclusions mèdiques establert per a la categoria. Si de les proves practicades es dedueix l'existència d'alguna causa d'exclusió, l'òrgan responsable pot proposar, en funció de la gravetat de la malaltia o el defecte físic, l'exclusió de l'aspirant del procés selectiu, en el qual cas correspon a l'òrgan competent per a efectuar el nomenament d'adoptar la resolució procedent, que en cap cas no pot donar dret a indemnització.

per Inspector/a

efectes de drets passius o d'assistència sanitària. El nomenament com a funcionari o funcionària de carrera únicament es pot efectuar un cop superats el curs i el període de pràctiques, d'acord amb el que estableix la convocatòria corresponent.

produeixin en el torn lliure incrementin el torn de promoció interna, i viceversa. Article 25

3 L'accés a la categoria de major es fa mitjançant el sistema de lliure designació, efectuada per la persona titular del Departament de Governació entre els comissaris del Cos de Mossos d'Esquadra. 4 L'òrgan competent que estableixin les convocatòries ha d'emetre un informe prèviament a la designació de l'aspirant. 5 Un cop designats, els comissaris i els majors del Cos de Mossos d'Esquadra han de superar, abans d'ésser nomenats, un curs d'adequació impartit per l'Escola de Policia de Catalunya, d'acord amb la legislació vigent. Article 25 bis Article incorporat a resultes de la llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives: 1. En les convocatòries d'accés a les categories de sergent, de sots‐inspector, inspector, d'intendent, de comissari i de major també poden participar, en el torn de promoció interna, els membres del Cos que, sense estar en possessió de la titulació exigida per a l'ingrés a les esmentades categories, disposin de la titulació del grup immediatament inferior i compleixin, respectivament, els requisits d'accés establerts pels articles 23, 24 i 25 quant a l'antiguitat, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya i, si escau, el període de pràctiques de caràcter selectiu. 2. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra que facin ús de la dispensa de titulació que estableix l'apartat 1 i superin la convocatòria corresponent només poden canviar d'escala, a l'empara d'aquesta dispensa, una vegada al llarg de la seva carrera professional. Article 26 Els membres de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat que accedeixin al Cos de Mossos d'Esquadra d'acord amb el que estableixen els apartats 2 i 3 de l’Article 25, cal que pertanyin al grup A, que tinguin experiència en l'àmbit policial i que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

137

Oposició

2 L'accés a la categoria de comissari es fa pel sistema de lliure designació, mitjançant convocatòria pública, entre els caps, els oficials i els comandaments de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat, sempre que tinguin la titulació requerida. S'ha de reservar un mínim del 50% de les places de cada convocatòria per al torn de promoció interna, mitjançant el sistema de lliure designació, amb convocatòria pública prèvia, dels intendents del Cos de Mossos d'Esquadra que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en aquesta categoria i que tinguin la titulació adequada.

per Inspector/a

1 El comandament del Cos de Mossos d'Esquadra correspon als comissaris i als majors.

acreditin els coneixements de català que determina la legislació vigent. El compliment d'aquests requisits ha d'ésser recollit a l'informe previ a què es refereix l’Article 25.4. Article 27

1 L'accés als llocs de facultatius i de tècnics es fa per promoció interna, mitjançant els sistemes d'oposició, concurs o concurs‐oposició, entre funcionaris en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra i de la resta de cossos especials de la Generalitat dels grups A i B. En cas de no proveir‐se les vacants per promoció interna, cal procedir a fer‐ ne la convocatòria en torn lliure. 2 Les convocatòries de places de facultatius i de tècnics han de determinar, si escau, els requisits d'antiguitat, especialització i formació i els altres que siguin necessaris per als llocs convocats. Secció tercera Formació Article 29 1 L'Escola de Policia de Catalunya ha d'elaborar un pla de carrera professional que prevegi, d'acord amb la legislació vigent, l'equiparació de les titulacions exigides per a l'accés a les diferents categories que estableix aquesta Llei. El pla de carrera professional ha d'ésser aprovat pel Govern, a proposta de la persona titular del Departament de Governació. 2 Així mateix, l'Escola de Policia de Catalunya ha d'organitzar els cursos de perfeccionament, especialització, promoció i adequació dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, d'acord amb les necessitats que requereixi el desplegament del Cos. Si s'escau, per tal d'aconseguir adequadament aquests objectius, l'Escola pot subscriure acords o convenis amb institucions anàlogues o d'altra naturalesa. 3 L'Escola de Policia de Catalunya ha de procurar la convalidació acadèmica, per l'administració competent, dels estudis que es cursin en els seus centres i ha de convalidar, al seu torn, aquelles matèries que hagin estat superades prèviament en altres centres educatius oficials, en la forma que sigui determinada reglamentàriament. Capítol III Relació de llocs de treball i provisió dels llocs Article 30 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

138

Oposició

Article 28

per Inspector/a

Les vacants que es produeixin en les convocatòries per a la provisió de llocs entre membres de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat s'han d'acumular al torn de promoció interna dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra.

El Cos de Mossos d'Esquadra es compon d'una plantilla de personal formada per les places que figuren dotades en el pressupost, classificades per les escales, les categories i els llocs que especifica l’Article 18.

1 La relació de llocs de treball, estructurada orgànicament, inclou la totalitat de les places del Cos de Mossos d'Esquadra. Correspon al Govern de la Generalitat d'aprovar aquesta relació, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 2 Per a cada lloc de treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, si s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigibles per a la mobilitat dels funcionaris provinents d'altres cossos policials. 3 La relació ha d'especificar els llocs de treball susceptibles d'ésser ocupats per personal en situació de segona activitat i la forma d'adscripció, en els termes establerts per l’Article 61. Article 32 Tot funcionari del Cos de Mossos d'Esquadra gaudeix d'un grau personal, que correspon a algun dels nivells en què es classifiquen els llocs de treball. Article 33 1 Els llocs de treball es poden proveir pels sistemes següents:

per Inspector/a

Article 31

b) Per concurs. c) Per lliure designació. 2 Els llocs de treball de les categories de comissari i de major es proveeixen pel sistema de lliure designació. 3 Totes les convocatòries per a la provisió dels llocs de treball s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Article 34 L'adscripció a destinació dels funcionaris procedents de nou ingrés en una categoria es fa per ordre de puntuació, d'acord amb la classificació obtinguda en el procés selectiu, entre els aspirants que compleixen els requisits establerts per a ocupar els llocs de treball en la categoria. Article 35 Els funcionaris adscrits a un lloc de treball pel procediment de lliure designació poden ésser‐ne C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

139

Oposició

a) Per concurs‐oposició.

remoguts amb caràcter discrecional, sense dret a indemnització.

2 Si les necessitats del servei ho requereixen, els llocs de treball es poden cobrir, excepcionalment, mitjançant adscripció provisional o comissió de serveis, que no poden durar més de dos anys. Article 37 1 Si es produeix alguna vacant en un lloc de treball de les categories superiors a la de mosso i és urgent de proveir‐la, la persona titular del Departament de Governació pot disposar l'encàrrec de funcions a un funcionari del Cos, sempre que compleixi tots els requisits exigits per a ocupar el dit lloc. L'encàrrec de funcions no pot durar més de dos anys. 2 Els encàrrecs de funcions donen dret a percebre el complement de destinació del lloc que és objecte de l'encàrrec. Article 38 1 Per necessitats del servei justificades degudament, es pot disposar el trasllat forçós dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra. 2 No es considera com a canvi de localitat o de residència el trasllat a un lloc de treball que estigui a menys quilòmetres de la residència declarada pel funcionari dels que siguin establerts d'acord amb l’Article 46. 3 Les destinacions forçoses tenen una durada màxima de dos anys. 4 Els trasllats forçosos amb canvi de residència donen dret a percebre les indemnitzacions que siguin establertes per reglament. Títol tercer Del règim estatutari Capítol I Drets i deures Secció primera Drets i deures en general C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

140

Oposició

1 El Departament de Governació pot disposar, per necessitats del servei, la redistribució, dins la mateixa localitat, dels funcionaris en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra que compleixin els requisits necessaris, sempre que es tracti de llocs que es proveeixin pel mateix sistema i corresponguin a la mateixa escala i categoria. Aquesta redistribució no requereix convocatòria pública i no dóna lloc a indemnització.

per Inspector/a

Article 36

Article 39

Article 40 1 Les retribucions dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra són les següents: a) Retribucions bàsiques: 1r. El sou, la quantia del qual és idèntica per a tots els membres d'un mateix grup. 2n. Els triennis. 3r. Les pagues extraordinàries. b) Retribucions complementàries: 1r. El complement de destinació, corresponent al nivell del lloc de treball que s'ocupa. 2n. El complement específic, que ha de figurar en la relació de llocs de treball i comprèn, de manera diferenciada, els conceptes d'especial dificultat tècnica, de grau de dedicació, de responsabilitat, d'incompatibilitat, de perillositat, de penositat, de mobilitat per raó del servei i d'especificitat d'horaris. Només es pot atribuir un complement específic a cada lloc de treball, però la quantia resultant pot variar en funció dels conceptes anteriors atribuïts al lloc de treball. 3r. El complement de productivitat. 4t. Gratificacions per serveis extraordinaris. 5è. Indemnitzacions per raó del servei. 2 L'aplicació de les retribucions que estableix l'apartat 1 s'efectua d'acord amb la normativa dels funcionaris de la Generalitat i la relació de llocs de treball del Cos de Mossos d'Esquadra. Article 41 Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra estan acollits al règim general de la seguretat social. Article 42 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

141

Oposició

2 La Generalitat ha de protegir els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercici de llurs funcions i els ha d'atorgar la consideració social deguda a llur jerarquia i a la dignitat del servei policial.

per Inspector/a

1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen els drets i els deures que els pertoquen com a funcionaris de la Generalitat, dins el marc de l'especificitat de llur funció, d'acord amb la legislació vigent.

Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de rebre una formació i una capacitació professionals permanents, que garanteixin el compliment adequat de llurs funcions, d'acord amb els principis d'objectivitat i d'igualtat d'oportunitats. A aquests efectes, es pot establir l'obligatorietat de l'assistència a determinades activitats formatives.

Article 44 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen dret a una revisió mèdica anual. 2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de fer periòdicament un examen psicotècnic, per ocupar determinats llocs de treball, d'acord amb el que s'estableixi. 3 El Departament de Governació ha d'adoptar les mesures necessàries per a la prevenció de malalties infeccioses. Article 45 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen incompatibilitat per a l'exercici de qualsevol altra activitat pública o privada, llevat de les exceptuades del règim general d'incompatibilitats. Article 46 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra no estan obligats a residir a la localitat on treballen, llevat dels casos en què per raó del servei sigui necessari el deure de residència a la pròpia localitat. 2 Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el Departament de Governació ha de determinar la distància màxima en quilòmetres, respecte a la localitat de destinació, a què estan obligats a residir els membres del Cos de Mossos d'Esquadra. Article 47 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir estrictament la jornada i l'horari de treball que siguin determinats reglamentàriament. En situacions d'emergència es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que siguin establertes, a fi d'assegurar el compliment de la normativa vigent. Article 48 1 Ateses les característiques del Cos de Mossos d'Esquadra, la concessió de llicències i permisos i la distribució dels períodes de vacances queden condicionades a les necessitats del servei. No obstant això, en acabar l'any, tots els membres del Cos han d'haver fet les vacances anuals.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

142

Oposició

Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de disposar dels mitjans i les instal∙lacions apropiats per al compliment de llurs funcions i per a l'atenció adequada de la ciutadania.

per Inspector/a

Article 43

2 El règim de llicències, permisos i vacances a què es refereix l'apartat 1 s'ha d'establir reglamentàriament, atenent les necessitats del servei. Secció segona Drets sindicals i Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra

MODIFICAT l’article 49, per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra: Els drets sindicals del cos de mossos d’esquadra són regulats per aquesta Llei i la resta de la legislació vigent. Article 50 MODIFICAT l’article 50 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra: Els membres del cos de mossos d’esquadra, per a la defensa de llurs interessos, tenen dret a afiliar‐se lliurement a les organitzacions sindicals, a separar‐se’n i a constituir‐ne, sempre que compleixin els requisits establerts per l’article 4 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.

per Inspector/a

Article 49

MODIFICAT l’article 51 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra: Les organitzacions sindicals amb representació en el cos de mossos d’esquadra tenen dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de llurs activitats, a les dependències que es determinin, i tenen també els altres drets i prerrogatives que els atorga la legislació vigent. Article 52 El Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra, sota la presidència de la persona titular del Departament de Governació o d'aquella altra en qui aquesta delegui, és l'òrgan de representació paritària de la Generalitat i dels membres del Cos. Article 53 Les funcions del Consell de la Policia són: a) La mediació i la conciliació en cas de conflictes col∙lectius. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

143

Oposició

Article 51

b) La participació en l'establiment de les condicions de prestació del servei dels funcionaris. c) La formulació de mocions i l'evacuació de consultes en matèries relatives a l'estatut professional.

f) L'estudi de programes de modernització dels mètodes i les tècniques de treball. g) La presentació de propostes de mesures relatives a la política de personal del Cos. h) Les altres que li atribueixin les lleis i les disposicions generals. Article 54 1 El Consell de la Policia és integrat paritàriament pels representants de l'Administració que designi la persona titular del Departament de Governació i pels representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, sobre la base d'un representant per cada dos‐cents cinquanta funcionaris o fracció de cadascuna de les escales que constitueixen el Cos. 2 La proporció establerta per l'apartat 1 pot ésser modificada pels decrets de convocatòria successius mentre duri el procés de creixement del Cos de Mossos d'Esquadra i no se superi la xifra total de quinze membres en representació del Cos i quinze membres en representació de l'Administració. Article 55 1 Els representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de la Policia són els que resulten de les eleccions sindicals que s'han de fer a aquest efecte. 2 Tenen la condició d'electors i elegibles, en relació amb la data d'inici del procés electoral, els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra que es trobin en situació de servei actiu o de segona activitat. Així mateix, poden ésser electors o elegibles els membres del Cos que es trobin en situació de suspensió de funcions, mentre la resolució no sigui consentida o adquireixi fermesa en via jurisdiccional, excepte en els supòsits de suspensió provisional originada per un procediment jurisdiccional o de suspensió ferma per un judici per falta molt greu. 3 Els representants escollits perden aquesta condició per qualsevol d'aquestes causes: a) Expiració del mandat. b) Pèrdua de la condició de funcionari. c) Defunció. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

144

Oposició

e) L'emissió d'informe previ i preceptiu sobre els projectes de disposicions de carácter general relatius a les matèries a què es refereix aquest Article.

per Inspector/a

d) L'emissió d'informes en els expedients disciplinaris que s'instrueixin als membres del Cos per faltes molt greus i en tots els que s'instrueixin als representants dels sindicats.

d) Renúncia, la qual ha d'ésser expressa i comunicada a l'òrgan competent davant el qual exerceixin la representació. Article 56

Els candidats a l'elecció han de figurar en les llistes presentades per les organitzacions sindicals constituïdes legalment. Les llistes esmentades han de contenir tants candidats com membres del Consell de la Policia correspongui elegir, més dos candidats en condició de suplents, d'acord amb el que sigui determinat per reglament. Article 58 L'atribució de representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de la Policia s'ha d'efectuar mitjançant el sistema de representació proporcional, atribuint a cada llista el nombre de llocs que li correspon, de conformitat amb el quocient resultant de dividir el nombre de vots pel de llocs a cobrir. Si hi ha algun lloc sobrant, s'ha d'atribuir a la llista que tingui una major resta de vots. Article 59 El mandat dels representants en el Consell de la Policia és de quatre anys, a comptar de la proclamació dels candidats electes. En cas de vacant, aquesta és coberta automàticament, si l'interessat accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llista respectiva, inclosos els dos suplents. Si fineix el termini establert i la proclamació dels candidats electes no ha tingut lloc, s'entén que el mandat dels membres anteriors queda prorrogat fins que aquella no es produeix. Article 60 S'han d'establir per reglament l'organització i el funcionament intern del Consell de la Policia i les normes de convocatòria i desenvolupament de les eleccions dels seus membres. Capítol II Segona activitat Article 61 1 La segona activitat és una situació administrativa especial que té com a objecte garantir l'eficàcia en el servei dels integrants en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra i perpetre alhora l'ajust permanent d'escales i de categories i l'adaptació de la carrera professional als canvis que

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

145

Oposició

Article 57

per Inspector/a

Les eleccions dels representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de la Policia es fan per escales, mitjançant sufragi personal, directe i secret entre els membres del Cos.

produeix el transcurs del temps. La situació administrativa de segona activitat ha d'ésser amb destinació.

4 Els funcionaris que ocupin llocs de facultatius i tècnics en el Cos de Mossos d'Esquadra no poden passar a prestar serveis de segona activitat. Article 62 1 En la situació de segona activitat, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de percebre les retribucions bàsiques corresponents a llur categoria i les de caràcter personal que tenien reconegudes, a més de les complementàries del lloc de treball que ocupin. En el supòsit que les retribucions totals siguin inferiors a les que cobraven en el moment de passar a la segona activitat, han de rebre un complement personal transitori que iguali les retribucions amb les que percebien anteriorment. 2 El període de temps que es roman en la situació de segona activitat és computable als efectes de perfeccionament de triennis i de drets passius, en la categoria que es posseïa en el moment de produir‐se el pas a la situació esmentada. Article 63 1 La disminució de les condicions físiques o psíquiques que impedeixi el desenvolupament normal del servei ha d'ésser dictaminada per un tribunal mèdic compost de tres metges, un de designat pel Departament de Governació, un de designat per l'interessat i un d'escollit per sorteig entre els facultatius del Servei Català de la Salut que tinguin els coneixements idonis en relació amb el tipus d'afecció o de malaltia que pateix el funcionari. 2 El tribunal a què es refereix l'apartat 1 ha d'emetre el dictamen mèdic per majoria i l'ha d'elevar, acompanyat, si s'escau, de l'informe emès pel facultatiu discrepant, a la persona titular del Departament de Governació, per tal que adopti la resolució pertinent. Article 64 Si el tribunal mèdic, com a conseqüència dels reconeixements efectuats, aprecia en el funcionari un estat d'impossibilitat física o de disminució de les facultats que l'incapaciti permanentment per al compliment de les seves funcions, ho ha de posar en coneixement de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

146

Oposició

3 S'han de determinar per reglament les circumstàncies i les condicions de la prestació dels serveis complementaris de segona activitat, i el grau de les incapacitats mèdiques que poden determinar el pas a aquesta situació.

per Inspector/a

2 Per raó de l'edat, que en cap cas no pot ésser inferior a cinquanta‐set anys, o per disminució de les condicions físiques o psíquiques, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra poden passar, abans d'arribar a la jubilació, a prestar serveis complementaris de segona activitat dins el mateix Cos o en llocs pertanyents a altres cossos de la Generalitat que siguin adequats a llur nivell i llurs coneixements.

persona titular del Departament de Governació perquè aquest tramiti l'expedientpertinent d'incapacitació i, si escau, la jubilació forçosa. Capítol III Distincions i recompenses

2 Totes les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l'expedient personal del funcionari i s'han de valorar com a mèrit en els concursos de provisió de llocs de treball. També es poden tenir en compte en els processos de provisió per lliure designació i en els ascensos. Capítol IV Règim disciplinari Secció primera Disposicions generals Article 66 El règim disciplinari aplicable als membres del Cos de Mossos d'Esquadra és el que estableix aquesta Llei, sens perjudici de les responsabilitats civils o criminals en què puguin incórrer. Secció segona Faltes Article 67 Les faltes comeses pels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercici de llurs funcions poden ésser molt greus, greus i lleus. Article 68 Modificat a resultes de la llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels articles 68 i 69 de la llei 10/1994, de la policia de la Generalitat ‐ Mossos d'Esquadra, en relació amb el règim sancionador: Són faltes molt greus: a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de les funcions. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

147

Oposició

1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra poden ésser distingits o recompensats si s'aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que siguin determinats per reglament.

per Inspector/a

Article 65

b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar‐lo o denunciar‐lo. g) L'abandonament del servei. h) La insubordinació individual o col∙lectiva envers les autoritats o els comandaments de qui es depèn, amb motiu de la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests. i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què l'actuació sigui obligada o convenient. j) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència inexcusable. k) El mal ús de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que ho justifiqui. l) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis. m) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals, i la violació del secret professional. n) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, i també l'apatia, la desídia o el desinterès en el compliment dels deures, si constitueixen conducta continuada o ocasionen un perjudici greu a la ciutadania o a l'eficàcia dels serveis. o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. p) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques. q) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat. r) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari. s) Trobar‐se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar‐se a les comprovacions C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

148

Oposició

e) Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós amb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa."

per Inspector/a

d) La inflicció de tortures o maltractaments, la instigació a cometre aquests actes o el fet de col∙laborar‐hi o tolerar‐los, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral.

tècniques pertinents. t) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar‐los drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques. u) La reincidència en la comissió de tres faltes greus.

2. Així mateix, són faltes molt greus, als efectes del que estableix la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics: a) L'alteració o la manipulació d'imatges i de sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte. b) La cessió, la transmissió o la revelació a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o llurs còpies, de manera íntegra o parcial. c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997. d) La utilització d'imatges i de sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997." Article 69 Modificat a resultes de la llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels articles 68 i 69 de la llei 10/1994, de la policia de la generalitat ‐ mossos d'esquadra, en relació amb el règim sancionador: Són faltes greus: a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordres rebudes. b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. c) Els actes i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del Cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la Generalitat. d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

149

Oposició

x) Qualsevol altra conducta tipificada com a molt greu en la legislació general de la funció pública de la Generalitat.

per Inspector/a

v) La manca de col∙laboració manifesta amb membres dels altres cossos de policia, en els casos en què s'hagi de prestar, de conformitat amb la legislació vigent.

Generalitat o d'altres administracions públiques. e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre‐hi part. f) L'incompliment de l'obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagi de conèixer.

i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una falta molt greu. j) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligència inexcusable. l) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis mesos. m) La reincidència en la comissió de tres faltes lleus. n) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència simple. o) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la condició d'agent de l'autoritat sense cap causa que ho justifiqui. p) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivats de la pròpia funció. q) Haver estat condemnat per la comissió de qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós no tipificada disciplinàriament com a falta molt greu, o per la comissió de qualsevol infracció penal en l'exercici de les funcions professionals o quan afecti els principis bàsics d'actuació de l'article 11 d'aquesta Llei. r) Haver estat sancionat administrativament per qualsevol de les conductes tipificades per l'article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. s) Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus. Article 70

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

150

Oposició

h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motius d'abstenció.

per Inspector/a

g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de les funcions encomanades.

Són faltes lleus: a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres rebudes.

d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no produeix perjudicis greus. e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada. f) La sol∙licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afany de lucre o falsejant les condicions per a tramitar‐la. g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol∙licitud o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física. h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada. Article 71 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que n'indueixin altres a fer actes o tenir conductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat que aquests. 2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que encobreixin les faltes consumades molt greus i greus incorren en una falta d'un grau inferior.

per Inspector/a

c) La descurança en la presentació personal.

Sancions Article 72 1 Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La separació del servei. b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents. 2 Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o alternativament, alguna de les sancions següents: a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de les retribucions corresponents. b) La immobilització en l'escalafó, per un període no superior a cinc anys.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

151

Oposició

Secció tercera

c) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoració de retribucions. 3 Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La suspensió de funcions, d'un a catorze dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents.

c) L'amonestació per escrit. d) La deducció proporcional de les retribucions, només per faltes de puntualitat i d'assistència lleus. 4 No es poden imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La sanció no pot comportar en cap cas violació del dret a la dignitat de la persona. Article 73 Per a graduar les sancions, a més de les comissions o les omissions que s'hagin produït, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat: a) La intencionalitat. b) La pertorbació dels serveis. c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats.

per Inspector/a

b) El trasllat a un altre lloc de treball, dins la mateixa localitat, sense canvi de residència.

Oposició

d) La reincidència en la comissió de faltes. e) El grau de participació en la comissió o l'omissió. f) La transcendència per a la seguretat pública. Secció quarta Procediment disciplinari Article 74 1 No es poden imposar sancions per faltes greus o molt greus si no és en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte; la tramitació de l'expedient s'ha de regir pels principis de sumarietat i de celeritat, però en cap cas no hi pot haver indefensió. La sanció per faltes lleus pot ésser imposada sense cap altre tràmit que el d'audiència a l'interessat. 2 La incoació d'expedients disciplinaris i el nomenament de l'instructor i, si s'escau, del secretari corresponen a l'autoritat del Departament de Governació que sigui determinada. 3 La imposició de les sancions fixades per aquesta Llei correspon a la persona titular del C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

152

5 En cas de separació del servei d'un dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a què fa referència l’Article 25, el Departament de Governació ha de trametre la proposta de resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè adopti la resolució pertinent. Article 75 A l'inici de la tramitació d'un procediment disciplinari que s'instrueixi a un membre del Cos de Mossos d'Esquadra, o durant aquesta, l'òrgan competent pot acordar, com a mesures cautelars, la suspensió provisional o l'adscripció a un altre lloc de treball, mesures que poden comportar la pèrdua provisional de l'uniforme, l'arma i la credencial del funcionari expedientat o sotmès a processament. En el moment de resoldre sobre el manteniment o l'aixecament de les mesures cautelars, s'ha de valorar la gravetat dels fets comesos, les circumstàncies concretes de cada cas i l'expedient personal del funcionari expedientat. La resolució en què s'acordi d'imposar o de prorrogar les mesures cautelars ha d'ésser motivada. Article 76 1 La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, per causa imputable a l'expedientat. 2 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucions corresponents al complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris. El temps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de la sanció de suspensió de funcions. 3 El temps de trasllat preventiu del funcionari expedientat no pot excedir de la durada de l'expedient disciplinari. Article 77 La suspensió de funcions, ja sigui com a sanció, ja sigui com a mesura preventiva, comporta la privació temporal de l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de la credencial C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

153

Oposició

4 En cas de separació del servei d'un funcionari procedent de l'Administració de l'Estat en virtut de la disposició addicional tercera, cal trametre la resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè en tingui coneixement, i atenir‐se al que desposa la legislació vigent.

per Inspector/a

Departament de Governació, competència que pot ésser desconcentrada en altres òrgans del Departament, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Si la sanció és de separació del servei, l'òrgan competent és el Govern de la Generalitat, sens perjudici del que estableix l'apartat 4.

reglamentàries, la prohibició d'ús de l'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar a les dependències dels mossos d'esquadra sense autorització. Article 78

3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap de tres mesos. 4 El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta, i el del termini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció. 5 El compliment dels terminis de prescripció establerts per l'apartat 4 comporta la cancel∙lació de les anotacions corresponents en l'expedient personal. Disposicions addicionals Primera D'acord amb el que estableix l’Article 13.6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspon a la Junta de Seguretat de Catalunya de coordinar l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. Segona (Derogada per la Llei 4/2003) 1 Atès que la Generalitat té competència per a la protecció de persones i béns i per al manteniment de la seguretat ciutadana, són autoritats competents, en matèria de seguretat i per a ordenar les actuacions necessàries per al manteniment i el restabliment de la seguretat ciutadana, sens perjudici de les competències que atribueix la legislació vigent al president de la Generalitat, la persona titular del Departament de Governació i les persones titulars dels òrgans d'aquest Departament, segons les disposicions legals i reglamentàries corresponents. 2 Corresponen a les autoritats competents segons l'apartat 1 les atribucions següents: a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. El Govern de la Generalitat per a imposar multes de fins a cent milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

154

Oposició

2 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de dos mesos.

per Inspector/a

1 La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult, per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció.

2n. La persona titular del Departament de Governació per a imposar multes de fins a cinquanta milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. 3r. Les restants autoritats a què es refereix l'apartat 1 per a imposar multes de fins a deu milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. b) Les determinades per la Llei de l'Estat 23/1992, del 30 de juliol, de seguretat privada.

2n. La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pel que fa a les faltes greus i lleus. c) Les restants que els atribueix la legislació vigent, amb les correspondències següents: 1r. Les atribucions de la persona titular del Ministeri d'Interior i de les persones titulars de les secretaries d'Estat corresponen a la persona titular del Departament de Governació. 2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals, de les delegacions del Govern i dels governs civils corresponen a la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. 3 Les atribucions que l'apartat 2 atorga a la persona titular del Departament de Governació i a la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana es poden desconcentrar en altres òrgans del Departament. 4 Totes les autoritats i tots els funcionaris públics, en l'àmbit de llurs competències, han de col∙laborar amb les autoritats a què fan referència els apartats anteriors i prestar‐los l'auxili que sigui possible, amb vista a la consecució de les finalitats definides per l’Article 3. 5 En els supòsits en què les autoritats autonòmiques i els membres del Cos de Mossos d'Esquadra hagin de sol∙licitar ajuda i col∙laboració als particulars, cal atenir‐se al que disposa l’Article 5.2 de la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Tercera Si s'escau, les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra poden ésser exercides per funcionaris procedents de l'Administració de l'Estat que s'integrin en l'esmentat Cos, en les condicions que estableix la legislació aplicable als funcionaris de la Generalitat. Quarta 1 Els alcaldes han d'ésser informats en tot moment del desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra, en allò que afecta llur terme municipal, i de les iniciatives o actuacions específiques que puguin tenir repercussió en la col∙lectivitat local.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

155

Oposició

1r. La persona titular del Departament de Governació, pel que fa a les faltes molt greus.

per Inspector/a

Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents:

2 En funció del desplegament de la Policia de la Generalitat, el Cos de Mossos d'Esquadra pot exercir les funcions assignades a les policies locals en els termes establerts per l’Article 12.1.Cinquè. En aquests supòsits, els membres del Cos actuen sota la dependència de les autoritats locals i del Departament de Governació, d'acord amb llurs competències respectives.

Sisena Incorporada a resultes de la llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives 1. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra de les categories de mosso o mossa i caporal o caporala de l'escala bàsica es classifiquen, a efectes administratius de carácter econòmic, en el grup C, d'acord amb el que estableix l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. 2. L'aplicació d'aquesta mesura comporta que la diferència retributiva del sou base resultant de la classificació en el grup C es dedueix del complement específic de la corresponent relació de llocs de treball. 3. Els triennis perfets en l'escala bàsica amb anterioritat a l'aplicació del canvi de classificació a què fa referència aquesta disposició s'han de valorar d'acord amb el grup de classificació al qual pertanyia el funcionari o funcionària en el moment que foren perfets, d'entre els establerts per l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997. 4. Les persones aspirants a la categoria de mosso o mossa, durant la realització del curs selectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, han de percebre les retribucions bàsiques corresponents al grup D. Disposicions transitòries Primera Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei ocupin llocs de treball de les categories de sergent i de sergent major tenen dret a reserva de plaça, durant un termini de cinc anys, en el grup immediatament superior en el moment que acreditin la titulació requerida per a accedir‐hi, si superen o han superat el curs selectiu corresponent, impartit per l'Escola de Policia de Catalunya. Segona

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

156

Oposició

Incorporada a resultes de la llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització La jubilació forçosa dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra es produeix d'ofici en complir els seixanta‐cinc anys

per Inspector/a

Cinquena

Els expedients disciplinaris en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per les disposicions anteriors, llevat que les d'aquesta norma siguin més beneficioses. Tercera Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra queden integrats en les escales i les categories establertes per l’Article 18, segons les correspondències següents:

c) Sergent: sergent. d) Sergent major: sots‐inspector. e) Sots‐inspector: intendent. f) Inspector: comissari. Quarta Als efectes del règim de previsió, els mossos d'esquadra provinents d'altres administracions mantenen el sistema de seguretat social o de previsió que tenien originàriament, llevat del supòsit que a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei ingressin en una categoria del Cos de Mossos d'Esquadra superior a la que ocupaven en el moment del traspàs. Cinquena Mentre duri el procés de desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra, les funcions establertes per l’Article 12 també poden ésser exercides per unitats o membres de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, en els termes dels acords de coordinació que s'estableixin. Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions legals o reglamentàries en allò que s'oposin a aquesta Llei o la contradiguin. Disposició final Es faculten el Govern de la Generalitat i, si escau, la persona titular del Departament de Governació per a fer el desplegament reglamentari d'aquesta Llei. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

157

Oposició

b) Caporal: caporal.

per Inspector/a

a) Mosso: mosso.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA LLEI 2/2008, de l’11 d’abril, de modiicació de la Llei 10/1994, de l’11 de juliol, de la

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul Per a desenvolupar correctament la Policia de la Generalitat i facilitar‐li el procés de desplegament i d’implantació deinitiva en el territori de Catalunya, d’acord amb les funcions que té encomanades, cal dotar‐la d’una estructura suicient. La Llei 10/1994, de l’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra, estableix les escales i les categories en què s’estructura el Cos de Mossos d’Esquadra i assenta les bases d’una carrera administrativa homologable a les dels altres cossos de policia, l’estatal i els locals. En concret, la Llei 10/1994 deineix les funcions de les diferents escales del Cos de Mossos d’Esquadra i, a més, incorpora la possibilitat de crear llocs de treball per a personal facultatiu i tècnic, en la mesura que siguin necessaris per a donar cobertura i suport a la funció policial. La Llei estableix que correspon a aquest personal acomplir les tasques pròpies de la professió per a l’exercici de la qual habiliti la titulació que li hagi estat exigida per a ingressar en el Cos i complir les funcions que requereixin coneixements propis i especíics d’una formació acadèmica concreta. Aquests llocs de treball, però, no s’integren en cap escala. L’objecte d’aquesta llei és modiicar el règim jurídic actual que afecta el personal facultatiu i tècnic integrant del Cos de Mossos d’Esquadra, com a personal de suport a la funció policial, mitjançant la creació de dues noves categories, la facultativa i la tècnica, dins la nova escala denominada “de suport” del dit cos policial. Això és especialment destacable perquè ha de permetre que aquests funcionaris de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra puguin exercir llurs drets sindicals mitjançant l’elecció d’una representació al Consell de la Policia ‐ C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

158

Oposició

EL PRESIDENT

per Inspector/a

Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra.

Mossos d’Esquadra, ja que actualment no disposen de cap representació especíica ni tenen dret de vot com a conseqüència de no pertànyer a cap escala del Cos de Mossos d’Esquadra, d’acord amb l’article 54 de la Llei 10/1994, perquè la dita llei estableix que les eleccions dels representants dels membres del Cos de Mossos d’Esquadra en el Consell de la Policia es fa per escales, mitjançant sufragi personal, directe i secret entre els membres del Cos.

de reconeixement de llibertats fonamentals a Catalunya, d’acord amb els articles 7 i 28 de la Constitució espanyola i amb l’Estatut d’autonomia. Per tant, el fet de permetre que el personal facultatiu i tècnic pugui exercir el dret de vot en les eleccions sindicals dels representants en el Consell de la Policia ‐ Mossos d’Esquadra implica que aquest personal tingui representació i presència especíica en l’òrgan de representació paritària de la Generalitat i dels membres del Cos. Aquests llocs de suport policial que es van crear l’any 1994, a l’inici del desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra com a policia integral a Catalunya, han esdevingut absolutament insuicients per a atendre les necessitats de suport al Cos, DISPOSICIONS Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5114 – 18.4.2008 30137 Disposicions que actualment és integrat per més de dotze mil efectius amb abast a quasi tot el territori de Catalunya. Aquesta circumstància i també altres factors, com ara la intervenció del Cos de Mossos d’Esquadra en àmbits com el terrorisme i el crim organitzat i la participació en xarxes policials internacionals, d’acord amb el nou Estatut d’autonomia i els acords adoptats anteriorment en la Junta de Seguretat de Catalunya, fan que sigui necessari disposar d’un nombre important de llocs de suport d’especialistes i reconduir aquests llocs de treball de suport al Cos en una nova escala amb les categories corresponents. Article 1 Modiicació de l’article 18 de la Llei 10/1994 Es modiica l’article 18 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent: “Article 18 ”El Cos de Mossos d’Esquadra s’estructura jeràrquicament en les escales i les categories següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

159

Oposició

es justiica per la importància que té la llibertat sindical en el sistema de valors i

per Inspector/a

Val a dir, respecte d’això, que la necessitat de modiicar la Llei 10/1994 també

”a) Escala bàsica, que comprèn les categories de mosso i de caporal. ”b) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sergent i de sotsinspector. ”c) Escala executiva, que comprèn la categoria d’inspector. ”d) Escala superior, que comprèn les categories d’intendent, de comissari i de major.

Modiicació de l’article 19 de la Llei 10/1994 Es modiica l’article 19 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent: “Article 19 ”1. Correspon als membres del Cos de Mossos d’Esquadra, segons les escales respectives, acomplir, amb caràcter preferent, les funcions següents: ”a) Escala superior: el comandament, la direcció, l’orientació, la coordinació i la inspecció, en el nivell superior, dels serveis policials. ”b) Escala executiva: la gestió de les diverses àrees i unitats dels mossos d’esquadra i, si s’escau, el comandament de l’activitat policial. ”c) Escala intermèdia: el comandament operatiu i la supervisió de les tasquesexecutives de les unitats, els grups i els subgrups policials. ”d) Escala bàsica: les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de comandament d’un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials. ”e) Escala de suport: el suport i la cobertura a la funció policial amb les tasques pròpies de la professió per a l’exercici de la qual habilita la titulació que els hagi estat exigida per a ingressar al cos, i també funcions que requereixen coneixements propis i especíics d’una formació concreta, en suport de la funció policial. ”2. A més del que estableix l’apartat 1, els funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra estan obligats a acomplir les comeses que exigeixen l’execució dels serveis policials i les necessitats de la seguretat ciutadana.” Article 3 Modiicació de l’article 20 de la Llei 10/1994 Es modiica l’article 20 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

160

Oposició

Article 2

per Inspector/a

”e) Escala de suport, que comprèn les categories de facultatiu i de tècnic.”

“Article 20 ”1. Per a ingressar a les diferents escales del Cos de Mossos d’Esquadra, s’exigeix complir els requisits que estableixen aquesta llei i la resta de la normativa aplicable i estar en possessió dels títols corresponents o complir els requisits establerts per Diari Oicial de la Generalitat 30138 de Catalunya Núm. 5114 – 18.4.2008

”a) Escala superior: titulació del grup A, subgrup A1. ”b) Escala executiva: titulació del grup A, subgrup A2. ”c) Escala intermèdia: titulació del grup C, subgrup C1. ”d) Escala bàsica: titulació del grup C, subgrup C2. ”e) Escala de suport, per a l’accés a la categoria de facultatiu: titulació del grup A, subgrup A1. ”f) Escala de suport, per a l’accés a la categoria de tècnic: titulació del grup A, subgrup A2. ”2. Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública efectuar les convocatòries per a ingressar a les diferents escales i categories del Cos de Mossos d’Esquadra. Les bases de cada convocatòria han d’establir els requisits i les condicions per a l’ingrés a les diferents escales i categories. ”3. Per a accedir als grups que especiica l’apartat 1, s’ha d’estar en possessió de la titulació i dels coneixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigent sobre funció pública de l’Administració de la Generalitat.” Article 4 Modiicació de l’article 28 de la Llei 10/1994 Es modiica l’article 28 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent: “Article 28 ”1. L’accés a les categories de facultatiu i de tècnic de l’escala de suport es fa per promoció interna, mitjançant els sistemes d’oposició, concurs o concurs oposició, entre funcionaris en actiu del Cos de Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos especials de la Generalitat del grup A, subgrups A1 i A2. En el cas que les vacants no es proveeixin per promoció interna, cal fer‐ne la convocatòria en torn lliure. ”2. Les convocatòries per a l’accés a les categories de facultatiu i de tècnic de l’escala de suport han de determinar, si escau, els requisits d’antiguitat, especialització i formació i els altres que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

161

Oposició

l’article 25 bis, segons la graduació següent, d’acord amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic:

per Inspector/a

Disposicions

siguin necessaris per a les places convocades.” Article 5 Modiicació de l’article 54 de la Llei 10/1994 Es modiica l’article 54 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

”1. El Consell de la Policia és integrat paritàriament pels representants de l’Administració que designi la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública i pels representants dels membres del Cos de Mossos d’Esquadra, sobre la base d’un representant per cada dos‐cents cinquanta funcionaris o fracción de cadascuna de les escales que constitueixen el cos. ”2. La proporció establerta per l’apartat 1 pot ésser modiicada pels decrets de convocatòria successius mentre duri el procés de creixement del Cos de Mossos d’Esquadra i no se superi la xifra total de setze membres en representació de l’Administració i setze membres en representació del cos.” Article 6 Addició d’una nova disposició inal a la Llei 10/1994 1. S’afegeix una nova disposició inal, la segona, a la Llei 10/1994, amb el text

per Inspector/a

“Article 54

“Segona ”En la Llei 10/1994 i les lleis que la modiiquen, s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes.” 2. L’antiga disposició inal de la Llei 10/1994 passa a ésser la disposició inal primera. DISPOSICIÓ ADDICIONAL Integració del personal facultatiu i tècnic Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei ocupin llocs de treball de personal facultatiu i tècnic als quals hagin accedit per processos selectius de concurs oposició s’integren, respectivament, en les categories de facultatiu i tècnic de l’escala de suport restant, si escau, en la situació administrativa que correspongui en llur escala de procedència. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

162

Oposició

següent:

1. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les organitzacions sindicals poden promoure eleccions sindicals parcials per a elegir el representant del personal facultatiu i tècnic integrant de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia ‐ Mossos d’Esquadra. En el termini d’un mes a comptar de la presentació de l’escrit de promoció, el Govern ha de convocar eleccions parcials per a escollir el representant dels membres de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia ‐ Mossos d’Esquadra. 2. El mandat del representant a què fa referència l’apartat 1, excepcionalment i com a conseqüència de la convocatòria d’eleccions sindicals parcials, ineix quan acaba el de la resta de representants del cos escollits amb anterioritat. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 11 d’abril de 2008 JOSÉ MONTILLA I AGUILERA President de la Generalitat de Catalunya JOAN SAURA I LAPORTA

Oposició

Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

per Inspector/a

Legitimació per a promoure i convocar eleccions sindicals parcials per a la representación de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

163

2.5 DECRET 246/2008, DE 16 DE DESEMBRE, DE REGULACIÓ DE LA SITUACIÓ ADMINISTRATIVA ESPECIAL DE SEGONA ACTIVITAT EN EL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA.

Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, estableix les causes per les quals les persones funcionàries poden passar, abans d’arribar a la jubilació, a la situació administrativa especial de segona activitat. Les causes esmentades, que recull l’article 61.2, són l’edat, que en cap cas no pot ser inferior a cinquanta‐set anys, i la disminucio de les condicions fisiques o psiquiques, en un grau que impedeixi les persones funcionàries desenvolupar normalment el servei, sense que els incapaciti permanentment per complir les seves funcions. D’acord amb l’article 61.3, s’han de determinar per reglament les circumstàncies i les condicions de la prestació dels serveis complementaris de segona activitat, i el grau de les incapacitats mèdiques que poden determinar el passi a aquesta situació. Entre aquestes circumstàncies, es preveu el passi a la segona activitat com a punt d’arribada d’un procés progressiu d’adaptació del lloc de treball a les aptituds concretes de la persona funcionària afectada per una disminució de les seves condicions físiques o psíquiques, tal i com preveu la normativa general de prevenció de riscos laborals. En aquest context de reglamentació de la segona activitat, també es regulen la determinació i la provisió dels llocs de treball no policials de suport tècnic per als membres del cos de mossos d’esquadra que es puguin trobar en la situació d’incapacitat permanent declarada pels organismes competents de la Seguretat Social, i que manifestin la voluntat de reprendre una activitat laboral complementària i compatible amb la seva situació d’incapacitat permanent total, tant si aquesta incapacitat permanent prové d’una contingència comuna com d’una contingència laboral. En conseqüència, vist l’informe favorable del Consell de la Policia‐Mossos d’Esquadra i de la Comissio Tecnica de la Funcio Publica; d’acord amb el dictamen de la Comissio Juridica Assessora; en us de les competencies atribuides per la disposicio inal de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra; a proposta del conseller d’Interior, Relacions Institucional i Participació, i amb la deliberació prèvia del Govern, DECRETO: CAPÍTOL 1 Objecte i àmbit d’aplicació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

164

Oposició

Amb la inalitat d’assegurar que les persones funcionaries del cos de mossos d’esquadra tinguin en tot moment les aptituds adequades per complir les funcions que tenen encomanades, que són fonamentalment de caràcter operatiu i que porten associat en molts casos un component important de risc, i poder garantir, aixi, l’eicacia en el servei policial, però alhora per permetre l’ajust permanent d’escales i categories i l’adaptació de la carrera professional als canvis que produeix el transcurs del temps, la

per Inspector/a

Disposicions

Article 1

Article 2 Àmbit 2.1 Les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra de les escales bàsica, intermedia, executiva i superior, quan arribin a l’edat de cinquanta‐set anys, poden passar a la situació administrativa especial de segona activitat, sempre que ho sol∙licitin d’acord amb el que regula aquest Decret. 2.2 Les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra de les escales bàsica, intermèdia, executiva i superior que tinguin una disminució previsiblement permanent de les seves aptituds fisiques o psiquiques en un grau que diiculti l’exercici normal de les seves funcions professionals, es regularan pel següent: Si la disminució presenta un grau que no impedeixi l’exercici de les seves funcions professionals, la situació de les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra afectats serà la que regula el capítol 4 d’aquest Decret Si la disminució comporta la incapacitat permanent total, la situació de les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra afectades serà la que regula el capítol 5 d’aquest Decret. En qualsevol cas, no es pot produir el passi a la situació administrativa especial de segona activitat si no hi ha la voluntat expressa de la persona afectada en el cas del punt 2.1 o la concurrencia de les circumstancies objectives que iguren al paràgraf anterior. 2.3 Als efectes del que estableix aquest Decret, es considera que l’exercici normal de les funcions professionals atribuïdes a les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra exigeix una elemental capacitat tant per a l’us i el maneig de l’armament i la resta de mitjans de defensa reglamentaris, com per a la conducció de vehicles en condicions normals, com també una elemental capacitat motriu. 2.4 D’acord amb l’article 61.2 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ mossos d’esquadra, en la sol∙licitud per passar a la situació administrativa especial de segona activitat, la persona afectada haurà de manifestar si vol prestar serveis complementaris de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

165

Oposició

Aquest Decret té com a objecte la regulació del passi de les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra a la situació administrativa especial de segona activitat per raó de l’edat, o per disminució de les condicions físiques o psíquiques, en compliment de la previsió que formula l’article 61.3 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, així com, en aquest context, la determinació i la regulació de la provisió dels llocs de treball no policials de suport tècnic per als membres del cos de mossos d’esquadra que es puguin trovar Diari Oicial de la en la situació d’incapacitat permanent total declarada pels organismes competents en matèria de seguretat social.

per Inspector/a

Objecte

CAPÍTOL 2 Disposicions generals de la situació de segona activitat Article 3 Permanència en la situació de segona activitat 3.1 En la situacio administrativa especial de segona activitat s’hi roman ins a la jubilacio, o ins el passi a una altra situacio administrativa, que no pot ser la de servei actiu, llevat que hagi desaparegut la disminució de les aptituds físiques o psíquiques que va motivar el passi a aquella situació, d’acord amb el que preveu l’article 18 d’aquest Decret. 3.2 Les persones funcionàries que es troben en segona activitat conserven la categoria que posseïen en el moment en què van passar a aquesta situació. 3.3 Les persones funcionàries que passin a la segona activitat han de cessar en el lloc de treball que ocupin en la situació de servei actiu o en el que tinguin reservat, llevat que aquests llocs siguin susceptibles de ser ocupats en segona activitat, d’acord amb el que consti a la relació de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra. El cessament d’aquest lloc de treball te efectes l’endema de la notiicacio de la resolucio que declara la situació administrativa especial de segona activitat. Article 4 Elements d’acreditació i armament reglamentari Quan passin a la situació de segona activitat, les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra seguiran disposant de la targeta d’identitat professional i la placa insígnia, i de l’arma reglamentària, llevat que en el dictamen mèdic a què fa referència l’article 16 d’aquest Decret es constati una disminució de les capacitats fisiques o psiquiques incompatible amb la possessio i us de l’arma.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

166

Oposició

2.5 De conformitat amb el que disposa l’article 61.4 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra que ocupin llocs de treball de l’escala de suport del cos de mossos d’esquadra no poden passar a prestar serveis de segona activitat.

per Inspector/a

segona activitat dins del mateix cos o, per voluntat expressa de la persona funcionaria, en llocs pertanyents a altres cossos dela Generalitat que siguin adequats al seu nivell i als seus coneixements. La prestació de serveis en altres cossos i la regulació de les condicions i requisits d’homologació necessàries per fer efectiva aquesta possibilitat es duran a terme d’acord amb el que es determini per reglament, a proposta del departament competent en materia de funcio publica. Aixi mateix, i mentre s’adjudiqui el lloc de treball, es podrà adscriure provisionalment la persona funcionària a llocs de segona activitat del cos de mossos d’esquadra adequats a les seves capacitats funcionals.

Article 5 Retribucions, triennis i drets passius

5.2 El període de temps que es roman en la situació de segona activitat és computable als efectes de perfeccionament de triennis i de drets passius, en la categoría que es posseïa en el moment de produir‐se el passi a la situació esmentada, d’acord amb l’article 62.2 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol. 5.3 Quan es tracti de llocs de treball de nivell d’especialitat 3 o 4, o de nivell de responsabilitat C o D, el lloc de treball que es passi a ocupar en situació de segona activitat no podrà ser inferior en un nivell al que s’ocupava abans del passi a segona activitat, si es tracta d’un cas de disminució de les capacitats físiques o psíquiques. En el cas del passi a segona activitat per raó de l’edat, el lloc de segona activitat no podrà ser inferior en dos nivells al lloc que s’ocupava en el moment de sol∙licitar el passi a segona activitat. 5.4 En els llocs de treball de nivell d’especialitat 1 i 2, o de nivell de responsabilitat A o B, en el cas que la segona activitat no es pugui exercir en el mateix lloc que s’ocupa, el passi a la situació de segona activitat no podrà comportar el canvi a llocsde treball d’un nivell inferior al que s’ocupava abans de passar a segona activitat. 5.5 Les persones funcionàries en situació de segona activitat només podrán realitzar serveis extraordinaris retribuïts propis de les tasques encomanades i corresponents als llocs de treball que ocupen. Article 6 Adscripció i provisió 6.1 Les persones funcionàries que passin a la situació de segona activitat i estiguin destinades en llocs no susceptibles de ser ocupats en aquesta situación administrativa especial segons la relació de llocs de treball del cos de mossos d’esquadr han de ser adscrites amb caràcter C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

167

Oposició

En el supòsit que en el moment de passar a la segona activitat les retribucions totals siguin inferiors a les que cobrava en la situació de servei actiu en el darrer lloc ocupat, la persona funcionària ha de percebre un complement personal i transitori que iguali les retribucions amb les que percebia anteriorment. Aquest complement s’ha de regir pel que estableix la disposicio transitoria 2 del Text unic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en materia de funcio publica, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.

per Inspector/a

5.1 El personal en situació administrativa especial de segona activitat ha de percebre les retribucions bàsiques corresponents a la seva categoria en el cos de mossos d’esquadra i les de caràcter personal que tenia reconegudes, a més de les complementàries del lloc que es passi a ocupar, d’acord amb el que estableix l’article 62.1 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol.

preferent a algun dels llocs vacants de la Diari Oicial de la relació de llocs de treball en què, per les funcions assignades i tenint en compte el que estableix l’Ordre del/de la conseller/a a què fa referència l’article 8.2 d’aquest Decret, estigui previst proveir‐los amb persones funcionàries en situació de segona activitat, respectant la següent prelació:

Aquests llocs es proveeixen per ordre rigorós d’inici dels procediments, d’acord amb el que s’estableix en aquest Decret i, supletòriament, pel Decret 401/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra. En el cas que no hi hagi acord o que no es pugui aplicar l’apartat b) d’aquest punt, s’aplicarà el que preveu l’article 6.2. 6.2 Eventualment, durant el període en què una persona funcionària declarada en situació administrativa especial de segona activitat, per raons de manca temporal de llocs disponibles, no pugui ser adscrita a un lloc susceptible de ser proveït en aquesta situació, li serà concedit un permís de caràcter retribuït per absentar‐se del seu lloc de treball pel periode temps necessari ins que sigui adscrita a un lloc de treball de segona activitat, en les destinacions que havia triat seguint els criteris de l’article 6.1, i d’acord amb el que preveu aquest Decret. 6.3 L’assignació a un lloc de treball en la situació administrativa especial de segona activitat tindra caracter deinitiu quan es tracti d’ocupar el mateix lloc que ja s’ocupa amb caracter deinitiu. En la resta de suposits, tant si es tracta del mateix lloc que s’ocupava en situació d’actiu com si es tracta de l’adscripció a un lloc de treball diferent del que s’ocupava en la situació d’actiu, l’adscripció serà provisional, d’acord amb l’article 20.1.e) de l’esmentat Decret 401/2006, de 24 d’octubre. En el cas del passi a la situació de segona activitat per disminució de les capacitats físiques o psíquiques, a petició de la persona interessada es reservarà per un período maxim de dos anys, a comptar des de la data del passi a la situacio de segona activitat, el darrer lloc de treball obtingut amb destinacio deinitiva. 6.4 A efectes de capacitació pels llocs de segona activitat, es facilitarà la formació que siguin adient per tal d’aconseguir la plena adaptació a l’exercici del lloc de treball assignat. 6.5 Les diligències de cessament i de presa de possessió de les persones funcionàries que

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

168

Oposició

b) A un lloc a escollir entre els llocs de segona activitat existents als centres de treball de les dues localitats més properes a la seva localitat de residència o de destinació. A l’inici del procediment, la persona funcionària haurà d’optar per prendre com a referència per escollir lloc a la seva localitat de residència o bé a la seva darrera destinació. Un cop hagi escollit la localitat de referència, aquest haurà d’optar per algun dels llocs disponibles del grup de les dues localitats de residència, o per algun dels llocs del grup de les dues localitats de destinació.

per Inspector/a

a) Per acord entre la persona interessada i la Subdirecció General de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia.

accedeixin a un lloc de treball de segona activitat han de ser inscrites al Registre general de personal de la Generalitat. Article 7

7.2 Per a la ponderació de les actuacions que puguin ser constitutives de falta per part de les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra en la situación administrativa especial de segona activitat, es tindran en compte les especials condicions i circumstàncies que concorrin en la prestació del servei en els llocs de treball de segona activitat. Article 8 Funcions en segona activitat 8.1 En la situació de segona activitat, les persones funcionàries, tenint en compte les seves aptituds, formació i escala de pertinença, han d’exercir funcions policials en llocs de treball on no siguin necessàries les capacitats que descriu l’article 2.3 d’aquest Decret. 8.2 Per ordre de la persona titular del departament competent en matèria de seguretat publica i atenent els criteris que indica l’apartat anterior, s’han de determinar les funcions de l’activitat policial o relacionades amb aquesta que es poden dur a terme en els llocs de treball de les diferents categories, susceptibles de ser proveïts per persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra en situació de segona activitat. Aquesta ordre ha de ser objecte d’un informe previ del Consell de la Policia‐Mossos d’Esquadra, basant‐se en el dictamen que elabori la comissió a què fa referència la disposició addicional 1 d’aquest Decret. 8.3 En la relació de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra es determinaran els llocs concebuts per exercir les funcions a què fa referència l’apartat anterior i, consegüentment, susceptibles de ser ocupats per les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra en la situació de segona activitat. CAPÍTOL 3 Passi a la segona activitat per raó de l’edat Article 9 Procediment 9.1 Les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra podran sol∙licitar el passi a la situació administrativa especial de segona activitat quan hagin complert els cinquanta‐set anys

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

169

Oposició

7.1 Les persones funcionàries en situació administrativa especial de segona activitat estan sotmeses als règims disciplinari i d’incompatibilitats que són aplicables als funcionaris del cos de mossos d’esquadra en servei actiu.

per Inspector/a

Règims disciplinari i d’incompatibilitats

CAPÍTOL 4 Passi a la segona activitat per disminució de les capacitats Article 10 Adaptació del lloc de treball i segona activitat 10.1 El passi a la segona activitat com a conseqüència de la disminució previsiblement permanent de les capacitats físiques o psíquiques sense que es doni la incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa, ha de ser, si s’escau, el punt d’arribada d’un procés progressiu d’adaptació del lloc de treball a les circumstàncies concretes de la persona funcionària afectada per una disminució de les seves condicions físiques o psíquiques. 10.2 Aquestes adaptacions dels llocs de treball s’han d’entendre en la situación d’actiu, i sense canvi del lloc de treball habitual, d’acord amb els principis que recull l’article 15 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. 10.3 En cap cas no es podrà alterar el caràcter objectiu i l’àmbit funcional previst per al lloc de treball a la relació de llocs de treball. Article 11 Reconeixement mèdic previ 11.1 Amb l’objectiu de conèixer si pateixen una disminució de les seves condicions físiques o psíquiques que pugui ser motiu d’una adaptació del lloc de treball, i sense perjudici de les competències de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i de les mutues patronals, les persones funcionaries del cos de mossos d’esquadra hauran de passar un reconeixement mèdic, en el marc del que estableix l’article 22 de la Llei 31/1995 esmentada, quan la Unitat de Vigilància de la Salut de la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis consideri, a través de la informació acreditada pels comandaments del personal funcionari, pel representant legal d’alguna de les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d’esquadra, o per ell mateix, que aquest pot tenir disminuïdes les seves condicions físiques o psíquiques. 11.2 El reconeixement mèdic serà efectuat per la Unitat de Vigilància de la Salut de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

170

Oposició

9.2 El passi a la situació administrativa especial de segona activitat de les persones funcionàries que ho sol∙licitin per raó de l’edat, s’acordarà mitjançant una resolució de la persona titular del departament competent en matèria de seguretat publica, vist l’informe previ del/de la director/a general de la Policia.

per Inspector/a

d’edat. Aquesta sol∙licitud s’haurà de formalitzar mitjançant el document administratiu que es determinarà a la corresponent instrucció del/de la director/a general de la Policia, i que s’haurà de presentar al Registre com a mínim sis mesos abans de la data en què es demani passar a la situació administrativa especial de segona activitat.

Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis.

11.4 La Unitat de Vigilància de la Salut ha de proposar en aquest informe o bé l’adaptació de lloc de treball per tal d’adequar‐lo a les condicions físiques o psíquiques de la persona avaluada, o bé la conveniència d’iniciar un expedient de passi a la situació administrativa especial de segona activitat per raó de la disminució de les condicions físiques o psíquiques, o bé la tramitació de la corresponent invalidesa, si escau. 11.5 Sempre que una persona funcionària del cos de mossos d’esquadra hagi obtingut la declaració d’incapacitat permanent, en qualsevol dels seus graus, per part dels òrgans competents en matèria de seguretat social, ho haurà de posar en coneixement de la Direcció General de la Policia, als efectes del que preveuen els articles 10 i següents d’aquest Decret. Article 12 Iniciació del procediment per a l’adaptació del lloc de treball 12.1 L’expedient per a l’adaptació del lloc de treball s’iniciarà per resolució del director general de la Policia, sobre la base de l’informe emès en aquest sentit per la Unitat de Vigilància de la Salut, i d’acord amb el procediment que es regularà mitjançant instrucció. 12.2 En qualsevol cas, en la tramitació de l’expedient hi hauran de participar els òrgans corresponents de la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis i la Subdirecció General de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia, sense perjudici de les competències del Comitè de Seguretat i Salut Laboral del cos de mossos d’esquadra, que preveu la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals. Article 13 Iniciació del procediment de passi a la situació de segona activitat 13.1 L’expedient per al passi a la situació de segona activitat per raó de la disminució de les condicions físiques o psíquiques s’iniciarà per resolució del/de la director/a general de la Policia, basant‐se en l’informe emès en aquest sentit per la Unitat de Vigilància de la Salut, i d’acord amb el procediment que regula aquest Decret. Aquesta resolució ha de fer constar la minva de les condicions físiques o psíquiques segons l’examen realitzat per la Unitat de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

171

Oposició

11.3 Si del reconeixement mèdic es desprèn que la persona funcionària pot tenir disminuïdes les condicions físiques o psíquiques de manera que li impedeixin l’exercici normal del servei policial, el/la subdirector/a general de Salut Laboral i Prevenció de Riscos del la Direcció de Serveis del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació elevarà l’informe de la Unitat de Vigilància de la Salut al/a la director/a general de la Policia en el termini de 10 dies naturals a comptar des de la data del reconeixement.

per Inspector/a

En el cas que sigui l’interessat qui sol∙liciti el reconeixement mèdic a què fa referència aquest article, en l’escrit de petició ha d’esmentar expressament l’origen físic o psíquic de la limitació.

Vigilància de la Salut i s’ha Diari Oicial de la de notiicar la persona funcionaria interessada en un termini de deu dies naturals comptador a partir de la inalitzacio del termini de que disposa la Unitat de Vigilancia de la Salut per a elevar l’informe al/a la director/a general de la Policia.

de suplent, identiicats/ades amb els noms, els cognoms i els numeros de col・legiat/ada, aixi com les dades necessaries per a la seva localització i convocatòria. Article 14 Tribunal mèdic 14.1 El/la director/a general de la Policia ha de nomenar, en el termini de cinc dies habils comptador a partir de la inalitzacio del termini a que fa referencia l’article 13.3, el tribunal mèdic al qual li correspon dictaminar sobre la disminució de les condicions físiques o psíquiques de la persona funcionària. 14.2 El tribunal mèdic ha d’estar compost pels membres següents: a) Dos/dues metges/metgesses, un/a de titular al qual correspon la presidència, i un/a de suplent, que actuarà com a president/a suplent/a, si s’escau, designats/ades pel/per la director/a general de la Policia d’entre els/les metges/esses adscrits/tes al Servei d’Avaluació Mèdica de la Subdirecció General de Recursos Humans. b) Els/Les dos/dues metges/esses, titular i suplent, designats/des per la persona interessada, de conformitat amb les previsions que formula l’article 13 d’aquest Decret. En cas que la persona interessada no faci us de la prerrogativa que li atorga l’article 13 d’aquest Decret o bé que els/les metges/esses designats/ades per la persona interessada no compareguin en l’acte que preveu l’article 15 d’aquest Decret, els/les metges/esses que hauria de designar la persona interessada seran substituïts/ïdes per dos/dues metges/esses designats/ades per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, d’entre les seves persones facultatives adscrites, amb els coneixements a què fa referencia l’apartat 2.c) d’aquest article, i escollits/des de la manera que s’hi preveu. c) Dos/dues metges/esses, un/a de titular i un/a de suplent, amb els coneixements idonis en relació amb el tipus d’afecció o de malaltia que pateix la persona funcionària, escollits/ides per sorteig entre els/les metges/esses designats/ades per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

172

Oposició

13.3 La persona interessada ha de notiicar a la Direccio General de la Policia, en un termini de deu dies naturals a comptar des de la notiicacio de la resolucio d’iniciació de l’expedient, la designació com a membres del tribunal mèdic de dos metges o metgesses, un/a de titular i un/a

per Inspector/a

13.2 La resolució d’iniciació del procediment ha de contenir, si escau, les mesures cautelars que es considerin adients per a la retirada de l’arma, el canvi provisional de lloc de treball o les que es considerin adients en l’àmbit de les condicions de prestació del servei per tal de preservar la salut i la integritat física de la persona funcionària en qüestió o de terceres persones.

d’entre les seves persones facultatives adscrites. Les persones membres suplents substituiran els/les titulars en cas d’absència, vacant o malaltia d’aquests/tes.

14.5 Les assistències dels membres a les sessions del tribunal mèdic meritaran les indemnitzacions que siguin procedents de conformitat amb la normativa vigent sobre indemnitzacions en l’ambit de l’Administracio de la Generalitat de Catalunya. 14.6 En tot el que no regulen la Llei 10/1994, d’11 de juliol, i aquest Decret, el tribunal mèdic es regirà per les seves normes de funcionament intern, que hauran de ser aprovades per la Comissió Permanent del Consell de la Policia‐ Mossos d’Esquadra que es crea en la disposició addicional 1 d’aquest Decret i, supletòriament, pel que estableixen quant al funcionament dels òrgans col∙legiats la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administracio de la Generalitat de Catalunya, i la Llei 30/1992, de 6 de novembre, de regim juridic de les administracions publiques i del procediment administratiu comu. Article 15 Tramitació del procediment 15.1 En el termini de quinze dies des del nomenament, el tribunal mèdic ha de citar la persona funcionaria a i i efecte de dur a terme el reconeixement medic, que s’haurà de practicar dins el termini de quinze dies comptador des de la citació. El reconeixement mèdic ha de comprendre totes les proves i exploracions mediques que el tribunal mèdic consideri pertinents per avaluar l’estat físic o psíquic de la persona funcionària i les han d’efectuar tots els membres, llevat que decideixin, per unanimitat, que el practiqui algun o alguns d’ells/d’elles o un/a altre/a especialista. 15.2 En el cas que la persona funcionària es trobi impossibilitada per poder comparèixer a les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

173

Oposició

14.4 La validesa de la constitució de les sessions requereix la presència dels tres membres del tribunal mèdic, ja siguin titulars o suplents, i en qualsevol cas s’haurà de garantir la representació de les parts (Direcció General de la Policia, persona interessada, i Institut Català d’Avaluacions Mèdiques). Els dictàmens mèdics i els informes que emeti el tribunal mèdic, així com també els seus acords, s’han d’adoptar per majoria sense perjudici que el/la metge/essa que discrepi del parer majoritari elabori un informe particular, que haurà d’acompanyar el dictamen que elevi al tribunal medic la persona titular del departamento competent en materia de seguretat publica per tal que adopti la resolucio pertinent, de conformitat amb l’article 63.2 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol.

per Inspector/a

14.3 Com a secretari/ària del tribunal mèdic, i sense tenir‐ne la condició de membre, actuarà, amb veu però sense vot, una persona funcionària de l’àmbit profesional de la salut adscrit a la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis.

dependències on el tribunal ha de realitzar el reconeixement, aquest es podra efectuar, sempre que es justiiqui la impossibilitat mitjancant un certiicat medic oicial del/de la metge/essa que l’atengui, en el domicili de la persona interessada o en el centre sanitari on estigui ingressat/ada. 15.3 Si la persona funcionària no compareix a la citació del tribunal mèdic i no al・lega cap

Article 16 Dictamen del tribunal mèdic 16.1 A l’efecte d’apreciar la disminució de les condicions físiques o psíquiques, el tribunal mèdic ha de tenir en compte les circumstàncies següents: a) Que les disminucions ocasionin limitacions funcionals a la persona afectada que diicultin de manera objectiva i fefaent la seva capacitat per conduir vehicles, per utilitzar armament i la resta de mitjans de defensa reglamentaris, o per intervenir en les actuacions professionals de prevenció o restabliment de l’ordre o la seguretat, de persecució i detenció de delinqüents, amb risc per a la vida i integritat física de la mateixa persona funcionària, d’altres persones funcionàries amb què intervingui, o de persones terceres. b) Que les disminucions físiques o psíquiques es considerin de caràcter previsiblement permanents, sense que puguin motivar, però, la incapacitat permanent total o absoluta, o la gran invalidesa. 16.2 El tribunal mèdic disposa d’un termini de deu dies per emetre el dictamen corresponent. Article 17 Acabament del procediment 17.1 Emès el dictamen, el/la secretari/ària del tribunal, en un termini de cinc diez des de la data de la seva emissió, ha de donar a conèixer les actuacions a la persona interessada perque aquesta, en un termini de quinze dies des de que se li notiiqui el dictamen, pugui al∙legar tot el que consideri convenient per als seus interessos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

174

Oposició

Si tampoc no compareix en aquesta segona ocasió, i sense perjudici de la responsabilitat disciplinària que se li pugui exigir, el tribunal, examinats els informes mèdics de què disposi, ha d’emetre el dictamen. En aquest supòsit, si el procediment s’ha iniciat a instància de la persona funcionària i el dictamen és contrari a les seves pretensions, s’emetrà resolució d’arxiu de l’expedient sense cap altre tràmit, llevat que el tribunal dictamini l’existència d’una disminucio de les condicions fisiques o psiquiques amb entitat suicient per proposa el passi a la segona activitat o per instar la incapacitat permanent que correspongui. En aquest darrer cas, ha de continuar la tramitació del procediment.

per Inspector/a

causa que justiiqui aquesta incompareixenca, ha de tornar a ser convocada en un termini de set dies, comptador des de la data prevista per al primer reconeixement mèdic no efectuat.

17.2 Vistos el dictamen i les al∙legacions que hagi fet la persona funcionària, el tribunal mèdic ha de dictar, en el termini de cinc dies des de la data de presentación de les al・legacions o de la inalitzacio del termini del punt anterior, en cas que no les presenti, la proposta de resolució, que ha de ser tramesa al/a la director/a general de la Policia, juntament amb la totalitat de l’expedient administratiu.

b) Quan es consideri que l’estat de salut de la persona funcionària no és determinant d’incapacitat temporal, es proposarà donar‐ne coneixement als òrgans pertinents per tal que, si escau, n’instin l’alta. c) Quan es prevegi que, una vegada donada l’alta mèdica a la persona funcionària, la patologia que va provocar el passi a la situació d’incapacitat temporal li deixarà seqüeles en un grau que no l’incapaciti de manera permanent per al compliment de les seves funcions, s’haurà de proposar l’adaptació del lloc de treball o el passi a la situació de segona activitat i determinar quines funcions podrà dur a terme la persona funcionària. d) Quan la persona funcionària estigui en situació d’incapacitat temporal i es prevegi que, una vegada desapareguda la causa que la va motivar, no li quedaran seqüeles, es proposarà l’arxiu de l’expedient fonamentat en la continuïtat en la situació d’incapacitat temporal. e) Quan es detecti en la salut de la persona funcionària alguna causa de passi a la situació d’incapacitat temporal, es proposarà a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques la declaració d’aquesta situació. La proposta de resolució ha d’incloure els terminis per efectuar les revisions de la situació de segona activitat, si escau. 17.3 La persona titular del departament competent en matèria de seguretat publica, vistes les actuacions practicades, i a proposta del/de la director/a general de la Policia, ha de dictar en el termini de quinze dies la resolució escaient, que posara i a la via administrativa. 17.4 En el cas que en el termini de sis mesos no es dicti ni es notiiqui la resolucio expressa, cal considerar desestimat el passi a la situació de segona activitat. Article 18 Revisió de les aptituds físiques o psíquiques 18.1 Les persones funcionàries que estiguin en situació de segona activitat per disminució de les condicions físiques o psíquiques poden ser sotmeses a revisions periodiques ins a arribar a C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

175

Oposició

a) Quan la patologia soferta per la persona funcionària la incapaciti de manera permanent per complir les seves funcions, es proposarà el passi de l’expedient a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, als efectes oportuns.

per Inspector/a

La proposta s’haurà de manifestar en algun dels termes següents:

18.3 Llevat que estigui vigent la reserva del lloc de treball com a resultat de passi a la situació de segona activitat, en acordar‐se el reingrés al servei actiu de la persona funcionària, aquest s’ha de produir en el decurs del mes següent mitjançant l’adscripció provisional en un lloc de la seva categoria que estigui vacant, respectant la següent prelació: a) Per acord entre la persona interessada i la Subdirecció General de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia b) A un lloc a escollir entre els llocs de segona activitat existents als centres de treball de les dues localitats més properes a la seva localitat de residència o de destinació. A l’inici del procediment, la persona funcionària haurà d’optar per prendre com a referència per escollir lloc a la seva localitat de residència o bé a la seva darrera destinació. Un cop hagi escollit la localitat de referència, la persona funcionària haurà d’optar per algun dels llocs disponibles del grup de les dues localitats de residència, o per algun dels llocs del grup de les dues localitats de destinació. Així mateix, ha de participar obligatòriament en la convocatòria en què s’ofereixi el seu lloc de treball per ocupar‐lo amb caracter deinitiu, d’acord amb el que disposa l’article 26.3 del Decret 401/2006, de 24 d’octubre. CAPÍTOL 5 Llocs de treball de suport tècnic per als qui no poden continuar fent tasques policials Article 19 Opció per llocs de treball no policials 19.1 El personal del cos de mossos d’esquadra pertanyent a les escales basica, intermèdia, executiva i superior que sigui declarat per causes físiques o psíquiques en incapacitat permanent total per a les tasques policials, mentre la llei reguladora del cos de mossos d’esquadra no prevegi dins l’escala de suport llocs amb funcions d’auxili policial, podrà optar per ocupar algun dels llocs de treball no policials que es reservaran especiicament al personal del cos de mossos d’esquadra que tingui aquest grau d’invalidesa en la relació de llocs de treball (RLT) del departamento competent en materia de seguretat publica i, preferentment, de la Direccio General de la Policia, d’acord amb la normativa vigent en materia de funcio publica. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

176

Oposició

18.2 El procediment de revisio es pot iniciar d’oici o a instancia de la persona interessada, dins del termini establert pel tribunal mèdic en el seu dictamen, s’ha de tramitar pel procediment anteriorment establert per a la declaració de la situación de segona activitat i ha de concloure amb una resolució que determini el passi a la situació de servei actiu, la continuïtat en la situació de segona activitat o l’inici dels tràmits necessaris per a la incapacitat permanent total o absoluta, o gran invalidesa, de la persona funcionària.

per Inspector/a

l’edat de la jubilacio forcosa, si es considera que han variat les circumstàncies que van motivar el passi a aquella situació administrativa.

Aquests llocs de treball, d’acord amb que estableixi la RLT, implicaran l’exercici de funcions genèriques de suport.

19.3 Si la persona funcionària no exerceix l’opció d’ocupar alguns dels esmentats llocs de treball no policials en el termini de dotze mesos des de la data de la declaración d’incapacitat, s’iniciaran els tràmits per a la jubilació de la persona funcionària. Article 20 Permanència en el lloc de treball 20.1 El personal del cos de mossos d’esquadra declarat en incapacitat permanent total per a les tasques policials que passi a ocupar llocs de treball no policials romandrà en aquests llocs mentre es mantingui l’esmentada situació d’incapacitat permanent total. Hi romandra ins a la seva jubilacio per edat, llevat que passi a una altra situacio administrativa, li sigui declarat per l’organisme competent un grau diferent del Diari d’incapacitat permanent total que, o bé li permeti retornar a la seva activitat o es produeixi la pèrdua de la condició de persona funcionari per altres causes. 20.2 Si la persona funcionària declarada en incapacitat permanent total renuncia al lloc de treball no policial assignat, li serà declarada la situació de jubilació corresponent, d’acord amb la normativa de funcio publica aplicable. Article 21 Funcions dels llocs de treball no policials Les funcions genèriques de suport, que han d’adaptar‐se a les discapacitats de cada persona funcionària, i que en cap cas no implicaran l’exercici de tasques policials, seran les següents: a) Funcions de suport tècnic superior en relació amb l’àmbit del comandament, la direcció, l’orientació, la coordinació i la inspecció dels serveis. Els llocs de treball que ocuparan aquestes persones es denominaran genèricament a la RLT tècnic/a superior de suport, reservats a persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra de l’escala superior o de l’escala executiva en situació d’incapacitat permanent total. b) Funcions de suport tècnic intermedi, en relació amb la gestió i la supervisió tècnica de les diverses àrees i unitats. Els llocs de treball que ocuparan aquestes persones es denominaran C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

177

Oposició

19.2 L’assignació d’algun d’aquests llocs de treball requerirà un informe previ del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos sobre les funcions que pugui exercir la persona funcionària d’acord amb les seves capacitats físiques i psíquiques.

per Inspector/a

Aquesta opció, la podrà exercir el personal interessat en el termini màxim de dotze mesos a comptar des de la data de la resolució de declaració de la incapacitat permanent total per l’òrgan competent en matèria de seguretat social.

Article 22 Adscripció als llocs de treball 22.1 Les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra declarades en situació d’incapacitat permanent total per a les tasques policials, si així ho han sollicitat d’acord amb el que preveu aquesta regulació, seran adscrites provisionalment als llocs vacants reservats a aquests efectes per a aquest personal. Aquestes persones han de ser adscrites amb caràcter preferent en algun dels llocsvacants de la relació de llocs de treball en què, per les funcions assignades, estigui previst proveir‐los amb persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra en situació d’incapacitat permanent total, per acord entre la persona interessada i la Subdirecció General de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia. En el procediment d’adscripció s’haurà de tenir en compte que les concretes característiques i la incapacitat que presenti la persona funcionària siguin compatibles amb les funcions que s’han d’exercir en el lloc de treball a assignar. 22.2 Les diligències de cessament i de presa de possessió de les persones funcionàries que accedeixin a un lloc de treball de suport tècnic han de ser inscrites al Registre general de personal de la Generalitat. 22.3 En cas que hi hagi més d’una persona funcionària del cos de mossos d’esquadra declarada en situació d’incapacitat permanent total per a les funcions policials que, havent exercit l’opció que preveu aquesta regulació i tenint les condicions per fer‐ho, estiguin interessades en l’ocupació d’un mateix lloc de treball de suport reservat per a aquest personal, tindrà prioritat per ocupar‐lo el/la policía amb incapacitat derivada d’accident de treball i, en cas d’igualtat en el tipus de contingència causant de la incapacitat, el/la policia que tingui més edat. 22.4 Quan es tracti d’una incapacitat permanent total produïda per causes de tipus psíquic, l’exercici de les tasques concretes del lloc de treball assignat es podrá portar a terme en unes dependències o centre de treball del departament competent Diari en materia de seguretat publica que no corresponguin a la Direccio General de la Policia.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

178

Oposició

c) Funcions de suport tècnic bàsic, en relació amb les tasques executives derivades i complementàries de les funcions de caràcter superior o intermedi assignades als llocs de treball de tècnic/a superior de suport i tècnic/a intermedi/èdia de suport en les diverses àrees, unitats o serveis. Els llocs de treball que ocuparan aquestes persones es denominaran genèricament a la RLT tècnic/a bàsic/a de suport, reservats a persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra de l’escala bàsica en situación d’incapacitat permanent total,

per Inspector/a

genèricament a la RLT tècnic/a intermedi/èdia de suport, reservats a persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra de l’escala intermèdia en situació d’incapacitat permanent total.

Article 23

Article 24 Retribucions 24.1 El personal del cos de mossos d’esquadra que ha estat declarat en incapacitat permanent total i que ha exercit l’opció que preveu aquesta regulació ha de percebre les retribucions bàsiques corresponents a la seva categoria en el cos de mossos d’esquadra i les de caràcter personal que tenia reconegudes, a més de les complementàries del lloc de treball no policial que es passi a ocupar. 24.2 Durant el temps en què les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra en situació d’incapacitat permanent total ocupin llocs de treball de suport que els siguin reservats i atès que aquests llocs poden tenir assignades unes remuneracions que suposin una base de cotització inferior a la mitjana de les bases de cotització anteriors a la declaració en situació d’incapacitat permanent total, d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matèria de seguretat social, la persona funcionaria, la Generalitat de Catalunya i la Tresoreria General de la Seguretat Social subscriuran un conveni especial o fórmula anàloga en els termes normativament establerts amb la inalitat de complementar les cotitzacions derivades de les remuneracions percebudes amb posterioritat a la declaración d’incapacitat permanent total i poder tenir drets a unes pensions equivalents a les que haurien resultat en cas de mantenir‐se en l’ocupació dels corresponents llocs policials. En aquest sentit, la cotització complementària, que serà pagada íntegrament per la Generalitat, haurà de ser tal que, sumada a la que derivi del lloc de treball de suport efectivament ocupat, el resultat inal no sigui inferior a la cotitzacio corresponent al lloc de treball de la categoria i nivell del cos de mossos d’esquadra a la qual pertanyi la persona funcionària afectada. La suma de les retribucions percebudes per la persona funcionària declarada en situació d’incapacitat permanent total corresponents a la pensió d’invalidesa reconeguda més les retribucions del lloc de suport ocupat equivaldrà al 100% de les retribucions ixes que percebia abans de la declaracio en incapacitat permanent. Amb aquesta inalitat, si les retribucions totals del nou lloc mes la pensio son inferiors a les que percebia abans de l’esmentada declaració, tindrà dret a un complement personal transitori i absorbible ins a assolir‐ne la diferencia. No obstant aixo, si les retribucions del nou lloc més la pensió són superiors, es procedirà a ajustar la durada de la jornada laboral, per tal que les retribucions resultants en conjunt coincideixin amb el 100 % del que es percebia. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

179

Oposició

El personal funcionari declarat en incapacitat permanent total per a les funcions policials i que ocupi llocs de treball tècnic superior, intermedi o bàsic de suport no disposarà de l’arma reglamentària ni dels elements d’acreditació profesional corresponents a la policia de la Generalitat.mossos d’esquadra, sense perjudici de l’acreditació professional corresponent que els sigui lliurada.

per Inspector/a

Arma reglamentària i elements d’acreditació

Article 25 Règim disciplinari i d’incompatibilitats

Article 26 Realització de serveis extraordinaris Les persones que sent declarades en situació d’incapacitat permanent total passin a ocupar llocs de treball no policials en l’àmbit de els funcions de suport a què fa referència aquesta regulació només podran realitzar serveis extraordinaris retribuïts propis de les tasques encomanades. Article 27 Procediment d’assignació dels llocs de treball 27.1 El procediment d’assignació a llocs de treball de suport s’iniciarà a solicitud de la persona funcionària del cos de mossos d’esquadra declarada en situación d’incapacitat permanent total, que haurà de formular‐la en un termini màxim de 12 mesos a comptar des de la data de la resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de declaració d’incapacitat permanent total. 27.2 La persona funcionària del cos de mossos d’esquadra declarada en situación d’incapacitat permanent total haurà d’aportar, juntament amb la seva sol∙licitud, la copia de la resolucio de l’Institut Nacional de la Seguretat Social notiicada a la persona interessada i la resta de documentació que la persona interessada consideri adient. 27.3 Per a la determinació de les concretes limitacions que pateix la persona funcionària del cos de mossos d’esquadra i la millor assignació de les tasques atribuïdes als llocs de treball de suport, aquest expedient es remetrà al Servei de Prevenció de Riscos Laborals, que revisarà la documentació i examinarà mèdicament la persona funcionària, als efectes de la seva valoració.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

180

Oposició

25.2 Per a la ponderació de les actuacions que puguin ser constitutives de falta per part de les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra declarades en incapacitat permanent total per a tasques policials que passin a ocupar llocs de treball de suport, es tindran en compte les especials condicions i circumstàncies que concorrin en la prestació del servei en els llocs de treball de suport.

per Inspector/a

25.1 Les persones funcionàries declarades en incapacitat permanent total per a tasques policials que passin a ocupar llocs de treball de suport estan sotmeses als règims disciplinari i d’incompatibilitats que són aplicables a les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra.

Article 28

28.2 Si la resolució dictada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social en el procediment de revisió determina la inexistència d’incapacitat permanent total per millora, s’acordarà que la persona funcionària passi a ocupar, mitjançant adscripció provisional, un lloc vacant en la mateixa localitat i de la mateixa escala i categoría que ocupava en el moment de la declaració de la incapacitat permanent total. 28.3. Si la resolució dictada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social en el procediment de revisió determina el passi a la situació d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, s’iniciaran els tràmits necessaris per a la jubilació forçosa de la persona funcionària. DISPOSICIONS ADDICIONALS —1 Es crea, en el si del Consell de la Policia‐Mossos d’Esquadra, una comissió permanent de caràcter paritari, integrada per una persona representant de cadascuna de les organitzacions sindicals presents en aquest òrgan i el mateix nombre de representants de l’Administració, que tendirà a la participació equilibrada de dones i homes, i que tindra com a inalitat el seguiment de les politiques de segona activitat en el cos de mossos d’esquadra i de l’aplicació d’aquest Decret, amb facultats de proposta i d’informe previ sobre aquesta matèria. Aquesta comissio es dotara d’un reglament especiic de funcionament intern en el termini d’un mes des de la constitució, que haurà de ser aprovat pel plenari del Consell de la Policia‐Mossos d’Esquadra. —2 Totes les persones que durant la tramitació d’un expedient de segona activitat tinguin coneixement o accés a dades personals de caràcter mèdic especialmente sensibles i protegides pel dret a la intimitat hauran de guardar la deguda reserva professional a aquest respecte i complir rigorosament la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal. .3 Es modiica el Decret 401/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra, en el sentit d’afegir‐hi la següent nova disposició addicional 4: “Provisio deinitiva dels llocs de treball de segona activitat. ”Els llocs de treball que, d’acord amb el que estableixi la corresponent relació de llocs de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

181

Oposició

28.1 En els supòsits en què, amb posterioritat a la incorporació als llocs de treball de suport, s‘iniciï per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social o a petició de la persona interessada un procediment de revisió de la situació d’incapacitat de la persona funcionària, aquesta té l’obligació de comunicar al/a la director/a general de la Policia la resolució dictada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social en relació amb el procediment de revisió esmentat, perquè es puguin adoptar les mesures oportunes.

per Inspector/a

Revisió de la declaració d’incapacitat

treball, puguin ser ocupats per persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra en la situació administrativa especial de segona activitat seran proveïts de manera deinitiva mitjancant concurs.

—5 D’acord amb el que disposa el capítol 5 d’aquest Decret, en el cas que els/les mossos/es declarats/des en incapacitat permanent total optin per reincorporar‐se a llocs de treball en tasques no policials i no considerats efectius del cos de mossos d’esquadra a efectes del seu inancament per part del l’Estat, la seva incorporacio comportarà la retenció o desdotació econòmica d’un lloc de treball no policial en el departament competent en materia de seguretat publica. Aquesta retencio o desdotació s’haurà de portar a terme en el termini màxim de sis mesos a comptar des de la reincorporació del/de la mosso/a incapacitat/ada al nou lloc. Una vegada efectuada la desdotació o retenció del lloc de treball, la plaça de mosso/a que va quedar alliberada en efectuar aquesta opció podrà ser oferta en la propera onvocatòria que es faci de selecció de mossos d’esquadra. —6 De conformitat amb el que estableix aquest Decret i als efectes de la determinacio de l’edat legal de jubilacio, es tindran en compte les regulacions especiiques en materia de seguretat social per a incapacitats i altres modiicacions que puguin afectar les persones implicades. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES .1 En el termini maxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret es convocara un concurs per a la provisio deinitiva de tots els llocs ocupats provisionalment en segona activitat. Durant aquest període no es canviarà cap adscripció provisional de segona activitat sense el consentiment de la persona afectada. —2 Les persones membres del cos de mossos d’esquadra que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta regulació estiguin en la situació d’incapacitat permanent total disposaran d’un termini d’un any des de l’entrada en vigor per manifestar si opten per ocupar un lloc de suport. En cas que aquesta opció no s’exerceixi en el termini indicat, es tramitarà la jubilació corresponent d’aquestes persones funcionaries, d’acord amb el que estableix la normativa de funcio publica aplicable.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

182

Oposició

.4 La identiicacio dels llocs de segona activitat, d’acord amb el que disposa aquest Decret, no ha d’implicar un increment de la plantilla del cos de mossos d’esquadra per aquest motiu, mentre no es perjudiqui l’operativitat del cos i, per tant, el dret a la seguretat de la ciutadania.

per Inspector/a

”Les bases de les convocatòries d’aquests concursos determinaran els requisits per prendre‐hi part, així com els mèrits adequats al contingut i a les característiques dels llocs que s’hagin de proveir, d’acord amb el que preveu l’article 9.1 d’aquest Decret.”

DISPOSICIONS FINALS —1 Es faculta la persona titular del departament competent en matèria de seguretat publica perque dicti les disposicions necessaries per al compliment del present Decret.

per Inspector/a

—2 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació al Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya.

Oposició

Barcelona, 16 de desembre de 2008

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

183

2.6 DECRET 230/2007, DE 16 D'OCTUBRE, PEL QUAL ES CREA EL COMITÈ D'ÈTICA DE LA POLICIA DE CATALUNYA. DECRET 230/2007, de 16 d'octubre, pel qual es crea el Comitè d'Ètica de la Policia de

Generalitat, en matèria de seguretat pública, entre d'altres, la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l'ordenació de les policies locals, com també la creació i l'organització de la policia de la Generalitat i la coordinació de l'actuació de les policies locals. Les forces i cossos de seguretat, d'acord amb l'article 104 de la Constitució, tenen per missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat amb el que preveu l'article 104 de la Constitució, en el seu preàmbul, apartat II, estableix específicament que, per sobre de qualsevol altra finalitat, la Llei pretén ser l'inici d'una nova etapa en la qual destaqui la consideració de la policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic. La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, recull els principis bàsics d'actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat concretats a la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, la qual estableix l'aplicació directa d'aquests principis a la policia autònoma de Catalunya en la seva disposició final segona, en què tracta de principis referents a l'actuació de la policia en relació amb l'adequació a l'ordenament jurídic, a les relacions amb la comunitat, al tractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals i a la responsabilitat. Pel que fa als cossos de policia local, considerats com a cossos de seguretat per la Llei orgànica esmentada, juntament amb la policia autonòmica i l'estatal, la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, d'acord amb la competència de la Generalitat per a la coordinació de les policies locals, n'estableix també, entre d'altres disposicions, els principis bàsics d'actuació. Aquesta legislació, tant pel que fa al cos de mossos d'esquadra com a les policies locals, recull i s'inspira, per tant, en les resolucions de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. És evident que la policia no està per damunt de la Llei i, per tant, ha d'adequar llurs actuacions, entre d'altres principis previstos a la Llei 10/1994 i a la Llei 16/1991, a un codi de conducta, el C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

184

Oposició

D'acord amb l'article 164 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya correspon a la

per Inspector/a

Catalunya.

El sistema general de seguretat pública de Catalunya, l'ordenació del qual s'estableix a la Llei del Parlament de Catalunya 4/2003, de 7 d'abril, s'inspira, d'acord amb l'article 2, en els principis de prevenció dels riscos i de les amenaces, adequació del servei públic a la demanda social, proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics, eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans, planificació i avaluació de les actuacions, proporcionalitat de la intervenció pública, corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions, coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis, i transparència i informació als ciutadans. En aquest sentit, l'actuació dels cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya, integrats per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals de Catalunya, ha de ser d'acord amb les bones pràctiques policials i l'ètica, el tracte correcte a la ciutadania i el respecte de l'ordenament jurídic. D'acord amb el que disposa aquesta darrera Llei 4/2003, als articles 32 i 34, els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions i les diferents entitats que integren el sistema de seguretat, i han de poder dirigir també a les autoritats de seguretat les queixes i les peticions que creguin oportunes sobre la prestació dels diversos serveis de seguretat i l'actuació dels agents, de manera que el servei de recepció i resposta de les queixes i les peticions dels ciutadans en matèria de seguretat pública i, si escau, el seguiment d'actuacions ulteriors han de constituir una via permanent de comunicació amb els ciutadans en l'àmbit de la seguretat. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en data 19 de setembre de 2001, va adoptar la Recomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi europeu d'ètica de la policia, la qual constitueix el primer instrument supraestatal en matèria de seguretat emanat d'una institució europea, en un marc àmpliament extens integrat per 47 països membres, i amb un caràcter pioner en el camí a seguir en el procés de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

185

Oposició

jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania, i el servei policial constitueix així un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació.

per Inspector/a

contingut del qual ha d'estar integrat pels principis següents: la defensa i protecció de la dignitat humana i dels drets humans de totes les persones, l'actuació en el compliment de llurs funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, l'actuació amb integritat i dignitat oposantse a qualsevol acte de corrupció, l'actuació professional d'acord amb els principis de jerarquia i subordinació, i la col∙laboració i l'auxili amb l'Administració de justícia en els termes establerts per la llei, tot tenint en compte el respecte que la policia deu a la societat, a la qual pertany i d'on prové el seu mandat. Les policies de les institucions de Catalunya tenen com a missió principal la protecció, d'acord amb l'ordenament

Així mateix, també cal tenir en compte com a precedents importants la Resolució 690(1979), relativa a la declaració sobre la policia abans esmentada, aprovada per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 8 de maig de 1979, i la Resolució 34/169, de 17 de desembre de 1979, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei. Igualment, la Resolució INT/1828/2004, de 14 de juny, per la qual s'aprova la Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi europeu d'ètica de la policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. D'acord amb la legislació a què s'ha fet referència i els instruments internacionals esmentats, els poders públics i les institucions competents en matèria de seguretat a Catalunya han manifestat la seva creixent preocupació i interès per promoure les bones pràctiques i coadjuvar a la prevenció de les actituds i activitats corruptes i contràries a l'ètica i al tracte correcte a les persones en l'àmbit policial. A aquests efectes, la Generalitat de Catalunya ha considerat adient la creació d'un comitè d'ètica de la policia de Catalunya, com a òrgan de caràcter consultiu en matèria de conducta ètica dels cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya i que, alhora, pugui constituir un referent de les consultes, queixes i denúncies que es puguin produir. Aquest òrgan, que s'ha d'encarregar d'elaborar una proposta del futur Codi d'ètica de la policia de Catalunya, ha d'exercir funcions de proposta per a la millora de la conducta ètica policial i la imatge pública de les policies de Catalunya i la millora en la prestació del servei policial i les relacions amb la ciutadania, així com d'informe i assessorament a les autoritats competents en matèria de seguretat a Catalunya, tot col∙laborant amb els organismes en matèria de formació i recerca policials en matèria de seguretat per a la determinació dels continguts ètics i deontològics de cursos i altres accions formatives de les policies de Catalunya i dels diferents col∙lectius en l'àmbit de la seguretat. Per tot això, i en el marc de les competències que pertoquen a la Generalitat en matèria de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

186

Oposició

Aquest Codi, en el capítol VI, relatiu a la .Responsabilitat i control de la policia., exigeix de manera clara l'obligació tant d'elaborar codis deontològics per als diversos cossos policials com d'establir mecanismes de control i supervisió amb participació de membres aliens al món de la policia i la seguretat.

per Inspector/a

transnacionalització europeu, fruit de l'interès demostrat reiteradament des de fa anys pel Consell d'Europa en matèries relatives a la seguretat i a la policia i, en particular, a la seva relació amb els drets humans i la protecció dels principis fonamentals inherents a les democràcies pluralistes.

seguretat i de coordinació de les policies locals, de conformitat amb el que estableixen la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra; la disposició final primera de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, i la disposició final primera de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya;

Article 1 Creació 1.1 Es crea el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya com a òrgan de caràcter consultiu en matèria de conducta ètica dels cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya, amb la finalitat de promoure les bones pràctiques i coadjuvar a la prevenció de les actituds i activitats contràries a l'ètica i al tracte correcte a les persones en l'àmbit policial. 1.2 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya s'adscriu al departament competent en matèria de seguretat pública, el qual hi aporta la infraestructura i el suport administratiu. Article 2 Funcions 2.1 Són funcions del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya les següents: a) Elaborar una proposta de Codi d'ètica de la policia de Catalunya, així com, si escau, les corresponents modificacions o actualitzacions, i fer el seguiment de la seva aplicació. b) Proposar als òrgans competents les mesures adients per a la millora de la conducta ètica policial i la imatge pública de les policies de Catalunya, així com la millora en la prestació del servei policial i les relacions amb la ciutadania. c) Informar i, si escau, donar resposta a les qüestions que li adrecin la persona titular del departament amb competències en matèria de seguretat pública i els alcaldes. d) Interessar, si s'escau, l'òrgan competent per a l'obertura de la corresponent informació reservada o el seu trasllat al Ministeri fiscal. e) Col∙laborar amb els organismes en matèria de formació i recerca policials en matèria de seguretat i, en especial, per a la determinació dels continguts ètics i deontològics dels cursos de formació de les policies de Catalunya i de les accions formatives dels diferents col∙lectius amb funcions en matèria de seguretat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

187

Oposició

Decreto:

per Inspector/a

D'acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i amb la deliberació prèvia del Govern,

f) Elaborar un informe públic anual sobre el grau de compliment del Codi d'ètica policial, amb ple respecte a les dades de caràcter personal, d'acord amb la normativa de protecció de dades.

2.2 En l'exercici de les funcions atribuïdes al Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, els seus membres actuen d'acord amb els principis de legalitat, independència, objectivitat i imparcialitat, sense estar sotmesos a cap tipus d'instrucció. Article 3 Comunicació de les queixes i col∙laboració amb el Comitè 3.1 Per a l'exercici de les seves funcions, el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya podrà sol∙licitar de les autoritats i els òrgans competents en la matèria totes les queixes i denúncies que rebin constitutives d'incompliments del Codi ètic de la policia de Catalunya, així com el resultat de les actuacions efectuades sobre això. 3.2 Per a l'exercici de les seves funcions, el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya pot requerir als cossos de policia de Catalunya, a través de les autoritats de les quals depenen, la documentació, la informació concreta o els testimonis que es considerin necessaris per a l'exercici de les seves funcions, especificant, respecte aquests últims, l'objecte de la seva compareixença. Els membres dels cossos de policia de Catalunya tenen un deure general de col∙laboració amb el Comitè esmentat en l'exercici de les seves funcions.

per Inspector/a

g) Les altres funcions que li encomanin les autoritats de seguretat i els òrgans de coordinació i participació del sistema de seguretat de Catalunya. A aquests efectes, el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya col∙laborarà i prestarà suport a aquests òrgans i autoritats.

Composició 4.1 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya està integrat per un president i quatre vocals, nomenats per la persona titular del departament amb competències en matèria de seguretat pública, amb l'informe previ del Consell de Seguretat de Catalunya. 4.2 Com a mínim un dels membres del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya podrà ser de la carrera judicial o fiscal, sigui quina sigui la seva situació administrativa, amb excepció del servei actiu, i un altre, un jurista de reconegut prestigi. A més, el Comitè ha de comptar amb un membre d'un dels cossos de policia local de Catalunya, que serà proposat pel Consell de Seguretat de Catalunya a iniciativa de les entitats municipalistes, i amb un membre de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que tinguin una antiguitat mínima de deu anys en el cos policial, i és indiferent, en ambdós casos, la seva situació administrativa de servei actiu o no. 4.3 Els membres del Comitè són nomenats per un únic període de cinc anys, amb renovacions parcials de dos cinquenes parts i tres cinquenes parts. 4.4 Els membres del Comitè en exercici de la seva responsabilitat han de percebre les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

188

Oposició

Article 4

indemnitzacions que els corresponguin, d'acord amb la legislació vigent. 4.5 Poden assistir a les sessions del Comitè, amb veu però sense vot, i sempre amb la invitació prèvia del seu president, altres persones expertes o tècniques en matèria de seguretat, assessors externs i entitats relacionades amb la defensa dels drets humans i dels valors ètics i democràtics, i professionals de la policia de reconegut prestigi.

El president 5.1 Les funcions del president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya són les següents: a) Representar el Comitè. b) Convocar i presidir les sessions del Comitè. c) Fixar l'ordre del dia de les sessions. d) Qualsevol altra inherent a la seva condició de president. 5.2 En els supòsits d'absència, malaltia o vacant, el president del Comitè és substituït pel vocal de més edat, llevat que ho fos el secretari, supòsit en el qual seria substituït pel següent en edat. Article 6

per Inspector/a

Article 5

6.1 Un dels vocals del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, escollit pel mateix Comitè per majoria dels seus membres, farà les funcions de secretari. 6.2 El secretari del Comitè exerceix les funcions següents: a) Efectuar la convocatòria de les sessions del Comitè i preparar‐ne l'ordre del dia, per ordre del president. b) Redactar les actes de cada sessió i expedir les certificacions dels acords adoptats. c) Custodiar la documentació dels assumptes inclosos en l'ordre del dia i del Comitè. d) Qualsevol altra funció inherent a la condició de secretari. Article 7 Convocatòria, constitució i adopció d'acords 7.1 La convocatòria de les sessions del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya correspon al

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

189

Oposició

El secretari

president, a iniciativa pròpia o de la majoria dels seus membres. El Comitè s'ha de reunir almenys un cop cada trimestre.

7.3 El quòrum de constitució del Comitè és el de l'assistència de la majoria absoluta dels membres, entre els quals es compten el president i el secretari o les persones que els substitueixen. 7.4 Els acords del Comitè s'han d'adoptar per majoria de vots dels assistents. Article 8 Comissions i grups de treball i ponències 8.1 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya pot constituir comissions i grups de treball per analitzar o fer el seguiment de qüestions específiques de la seva competència. Aquests grups o comissions han de ser presidits per un membre del Comitè i poden estar integrats per persones funcionàries o expertes que siguin idònies. 8.2 El que s'estableix en aquest article no obsta perquè el Comitè pugui designar algun o alguns dels seus membres com a ponents específics o encarregats d'estudiar i preparar algun dels assumptes que corresponen al Comitè d'acord amb les funcions atribuïdes a l'article 2.

per Inspector/a

7.2 L'ordre del dia de les sessions s'ha de fixar d'acord amb el que preveuen els articles anteriors i s'ha de trametre juntament amb la convocatòria i, si escau, amb la documentació oportuna, amb una antelació mínima de cinc dies, llevat de cas d'urgència apreciada pel president del Comitè, cosa que s'ha de fer constar en la mateixa convocatòria.

Funcionament 9.1 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya pot elaborar el seu reglament de funcionament intern, en el marc d'aquest Decret. No obstant això, en tot allò que no preveu aquest Decret i, si s'escau, en el reglament esmentat, el Comitè es regeix supletòriament per la normativa reguladora dels òrgans col∙legiats d'aplicació en l'àmbit de Catalunya. 9.2 El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de facilitar al Comitè d'Ètica els recursos necessaris per a l'exercici de les seves funcions. Disposicions transitòries Primera La primera renovació de dues cinquenes parts dels membres del Comitè d'Ètica Policial que estableix l'article 4.3 s'ha de dur a terme quan hagin transcorregut tres anys des de la constitució del Comitè. A aquests efectes, es determinarà l'ordre de renovació dels seus C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

190

Oposició

Article 9

membres mitjançant sorteig, que s'ha d'efectuar dos mesos abans que finalitzi el termini de tres anys esmentat.

No obstant el que estableix l'article 4.1, si en la data de constitució del Comitè d'Ètica Policial no s'hagués constituït formalment el Consell de Seguretat de Catalunya, no serà necessari l'informe previ ni la proposta de l'article 4.2 d'aquest Consell, al qual es donarà compte en la seva primera reunió de la designació dels membres del Comitè. Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Oposició

Barcelona, 16 d'octubre de 2007

per Inspector/a

Segona

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

191

Aquestes estructuracions pretenien, entre altres objectius, enfortir la Secretaria General, de la qual passaven a dependre àmbits tan importants com la protecció civil i la prevenció, extinció d'incendis i salvaments, incrementar la capacitat de la Secretaria de Seguretat en la direcció de les polítiques públiques de seguretat i policia i en l'àmbit estrictament policial, com també adequar les funcions de la Secretaria de Relacions Institucionals als nous reptes que té plantejats, principalment pel que fa al desplegament estatutari i al desenvolupament de les actuacions necessàries per recuperar i reivindicar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i el foment de la pau. Així mateix, l'increment de l'activitat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments i l'augment del personal del cos de bombers de la Generalitat exigia l'adequació dels òrgans administratius als requeriments dimensionals i funcionals actuals necessaris per al desenvolupament correcte de les funcions encomanades. D'altra banda, es va organitzar la Direcció General de Protecció Civil, dotant‐la d'una estructura moderna i operativa per tal de donar resposta a les necessitats i requeriments que demanda actualment la ciutadania. Paral∙lelament a l'aprovació de la nova organització departamental, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya, i la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que ha entrat en vigor amb posterioritat als decrets d'estructura esmentats. Amb la finalitat de disposar en un únic text normatiu de tota l'estructura del Departament per tal de reunificar la que afecta als cossos operatius adscrits al Departament, instruments personals indispensables per a la prestació dels serveis de seguretat i d'emergències, així com de la resta de personal adscrit a aquest Departament, actualitzat d'acord amb les lleis esmentades, i de facilitar la tasca dels operadors jurídics, es considera convenient unificar o centralitzar en una única disposició normativa l'organització departamental. Per això, de conformitat amb el que estableix la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, a proposta del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, d'acord amb el Govern,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

192

Oposició

Mitjançant el Decret 186/2007, de 28 d'agost, es va reestructurar el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, llevat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, que es va fer mitjançant el Decret 183/2007, de 28 d'agost, per tal de facilitar el funcionament intern del nou Departament i garantir una prestació de serveis més eficaç i eficient.

per Inspector/a

2.7 DECRET 243/2007, DE 6 DE NOVEMBRE, D'ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ.

Decreto: Article 1 Estructura del Departament

b) La Secretaria de Seguretat. c) La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. 1.2 Resten adscrits al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat. Aquest dos últims en els termes que preveu aquest Decret. 1.3 Els organismes regulats a l'apartat 1.2 d'aquest Decret es regeixen per les seves normes específiques. 1.4 El/la titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació exerceix les funcions de la presidència rotatòria de la Comissió Bilateral Generalitat‐Estat, de presidència de la representació catalana a la Comissió Mixta de Transferències Estat‐Generalitat i de la Comissió Mixta Generalitat‐Ajuntament de Barcelona. Article 2 Consell de Direcció del Departament Presidit pel/per la conseller/a, el Consell de Direcció del Departament assisteix el/la conseller/a en les funcions de coordinació general i seguiment de l'activitat del Departament. Del Consell de Direcció, en formen part els titulars d'òrgans directius amb nivell orgànic de secretari general o de director general del Departament, els altres càrrecs que el/la conseller/a determini i el/la cap del Gabinet del Conseller, que actua com a secretari/ària. Article 3 Unitat d'assistència i suport al/a la conseller/a 3.1 La unitat d'assistència i suport al/a la conseller/a és el Gabinet del/de la Conseller/a. 3.2 El Gabinet del/de la Conseller/a té les funcions següents: a) Coordinar el seguiment i la preparació de la informació per a les iniciatives del Parlament de Catalunya en allò que pertoca al Departament i dels informes sol∙licitats pel Síndic de Greuges, com també el seguiment de l'activitat parlamentària de les Corts Generals i d'altres comunitats autònomes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

193

Oposició

a) La Secretaria General.

per Inspector/a

1.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, sota la direcció de la persona que n'és titular, s'estructura en les unitats directives següents:

b) Assistir amb el/la conseller/a a les sessions parlamentàries que es determini i a aquells actes públics relacionats amb les seves funcions. c) Coordinar i supervisar l'organització de les activitats del/de la conseller/a.

3.3 Del Gabinet del/de la Conseller/a depenen: a) L'Oficina de Protocol. b) L'Oficina de Relacions Institucionals. c) La Secretaria del/de la Conseller/a. d) El Gabinet de Comunicació. 3.4 L'Oficina de Protocol té les funcions següents: a) Coordinar les invitacions rebudes i actes previstos amb les activitats del/de la conseller/a i, si escau, dels alts càrrecs del Departament, i assessorar en tot el que fa referència a protocol. b) Assistir amb el/la conseller/a als actes públics que escaigui. c) Assessorar en qüestions de protocol per a l'organització d'actes, congressos, simposis i jornades del Departament, i gestionar‐ne la infraestructura. d) Qualsevol altra funció que li encomanin. 3.5 L'Oficina de Relacions Institucionals té les funcions següents: a) Assessorar el/la conseller/a en matèria de relacions institucionals en l'àmbit de les competències del Departament, i establir la coordinació necessària amb els diferents organismes i institucions públiques i privades per tal de mantenir les relacions adients amb la finalitat d'aconseguir objectius comuns. b) Donar assistència tècnica i assessorament en allò referent a les qüestions parlamentàries en l'àmbit de les competències del Departament. c) Donar suport a l'organització de les activitats del/de la conseller/a, amb assistència als actes públics que pertoquin per raó de la matèria. d) Fer el seguiment i preparar la informació per a les iniciatives del Parlament de Catalunya en el que pertoca al Departament i dels informes sol∙licitats pel Síndic de Greuges, com també el seguiment de l'activitat parlamentària de les Corts Generals i d'altres comunitats autònomes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

194

Oposició

e) Qualsevol altra funció que li encomanin.

per Inspector/a

d) Coordinar les relacions amb els mitjans de comunicació i supervisar la informació generada, així com l'anàlisi del contingut informatiu dels mitjans de comunicació i la seva repercussió en el Departament.

e) Qualsevol altra funció que li encomanin. 3.6 La Secretaria del/de la Conseller/a té les funcions següents:

c) Qualsevol altra funció que li encomanin. 3.7 El Gabinet de Comunicació té les funcions següents: a) Coordinar i promoure les relacions amb els mitjans de comunicació. b) Elaborar i transmetre notes de premsa. c) Preparar les entrevistes i les rodes de premsa. d) Generar la informació. e) Analitzar el contingut informatiu dels mitjans de comunicació i la seva repercussió en el Departament. f) Assessorar el/la conseller/a sobre la matèria que li és pròpia. g) Qualsevol altra funció que li encomanin. 3.8 El Gabinet del/de la Conseller/a i les unitats que en depenen són ocupats per personal subjecte al règim eventual, d'acord amb el que estableix el Decret 2/2005, d'11 de gener, pel qual es regulen determinats aspectes del règim del personal eventual al servei de l'Administració de la Generalitat. Article 4 Secretaria General 4.1 El/la secretari/ària general, com a segona autoritat del Departament, exerceix les funcions que li atribueix la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, les altres que li assigni la resta de la normativa vigent i les encomanades per delegació de la persona titular del Departament. 4.2 Per a l'exercici de les seves funcions, la Secretaria General s'estructura en els òrgans següents: a) La Direcció de Serveis.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

195

Oposició

b) Dirigir la Secretaria del/de la conseller/a i la coordinació del suport administratiu.

per Inspector/a

a) Assistir la persona titular del Departament en l'organització de la seva agenda d'activitats, en coordinació amb el Gabinet de Comunicació i l'Oficina de Protocol pel que fa a les compareixences públiques no parlamentàries, i tenir cura de la preparació de les reunions i entrevistes de la persona titular del Departament.

b) L'Assessoria Jurídica, en els termes que preveu el Decret 57/2002, de 19 de febrer. c) La Direcció General del Joc i d'Espectacles. d) La Direcció General de Protecció Civil.

4.4 El Servei Català de Trànsit resta adscrit al Departament mitjançant la Secretaria General. 4.5 Els serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació depenen orgànicament de la Secretaria General i funcionalment d'aquesta i de les secretaries sectorials i de les direccions generals corresponents en funció de l'àmbit competencial respectiu. Article 5 Direcció de Serveis 5.1 A la Direcció de Serveis li corresponen les funcions següents: a) Coordinar l'administració, el règim interior i la gestió dels serveis generals del Departament, sota la direcció del/de la secretari/ària general, i la coordinació dels serveis que porten a terme els organismes que en depenen. b) Planificar i impulsar accions adreçades a la integració, a la rendibilització i a l'optimització màximes de les actuacions de les diferents unitats del Departament. c) Dirigir iniciatives que condueixin a la millora de la gestió en els diferents àmbits del Departament. d) Mantenir relacions funcionals amb altres departaments quan li ho encarregui el/la secretari/ària general. e) Coordinar la preparació de l'avantprojecte de pressupost del Departament en col∙laboració amb els altres òrgans del Departament. f) Coordinar i gestionar els assumptes relatius al personal adscrit als diferents òrgans del Departament, sens perjudici de les funcions d'altres unitats directives. g) Supervisar la gestió pressupostària, la comptabilitat, la gestió patrimonial, les contractacions, les obres i el seu manteniment, sens perjudici de les funcions d'altres unitats directives. h) Dirigir les polítiques de relacions laborals i de prevenció de riscos i salut laboral. i) Planificar i dirigir les actuacions en matèria de sistemes d'informació i tecnologies de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

196

Oposició

4.3 L'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat resta adscrita al Departament, mitjançant la Direcció General del Joc i d'Espectacles.

per Inspector/a

e) La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.

informació i la comunicació del Departament, relacionar‐se amb les empreses proveïdores i coordinar‐se amb els organismes competents en aquest àmbit.

k) Coordinar la planificació en infraestructures i la supervisió de les actuacions necessàries per dur‐les a terme, així com la seguretat i el manteniment preventiu i correctiu de les instal∙lacions i immobles del Departament. l) Dirigir i coordinar les unitats que en depenen i també coordinar la resta de serveis administratius del Departament. m) Qualsevol altra funció que li encomanin. 5.2 De la Direcció de Serveis depenen els òrgans següents: a) La Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laborals. b) La Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació. c) La Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions. d) El Gabinet Tècnic. e) La Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

per Inspector/a

j) Dirigir iniciatives que condueixin a la millora dels sistemes de gestió, de la qualitat en la prestació dels serveis i a la planificació i l'avaluació de la gestió i l'organització en els diferents àmbits del Departament.

Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laborals 6.1 Corresponen a la Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laborals les funcions següents: a) Assistir a la Direcció de Serveis en la implantació de les polítiques generals en matèria de personal i en la coordinació de la gestió del personal d'administració i serveis dels centres directius del Departament. b) Mantenir les relacions ordinàries del Departament amb els òrgans competents en matèria de recursos humans i relacions laborals. c) Garantir l'adequació de la gestió i l'administració del personal d'administració i serveis del Departament a la normativa vigent. d) Impulsar, coordinar i unificar els processos en matèria de planificació de tot el personal adscrit al Departament i els procediments en matèria de gestió del personal d'administració i serveis.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

197

Oposició

Article 6

e) Coordinar la gestió del capítol 1 del pressupost i fer el seguiment de la seva execució. f) Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals. g) Impulsar i coordinar els plans de formació del personal d'administració i serveis del Departament.

j) Qualsevol altra funció que li encomanin. 6.2 De la Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laborals en depenen els òrgans següents: a) El Servei de Règim Interior i Documentació. b) El Servei de Personal. c) El Servei de Planificació de Recursos Humans. d) L'Àrea de Formació. e) L'Àrea de Relacions Laborals. Article 7 Servei de Règim Interior i Documentació 7.1 Corresponen al Servei de Règim Interior i Documentació les funcions següents: a) Elaborar, proposar i supervisar el règim interior de la seu central del Departament. b) Planificar, coordinar, supervisar i controlar el manteniment, la seguretat i el suport logístic de les dependències centrals del Departament i els seus serveis generals. c) Coordinar els serveis de recepció, d'atenció telefònica i presencial dels ciutadans de la seu del Departament, així com impulsar que s'apliquin criteris comuns i fer el seguiment sobre la qualitat d'aquets serveis, en coordinació amb la resta d'unitats del Departament que tenen funcions en aquests àmbits. d) Coordinar i supervisar el registre d'entrada i sortida de documents i la correspondència de la seu central del Departament, així com l'establiment de criteris funcionals i les actuacions de suport que es duguin a terme a la resta de registres. e) Coordinar i gestionar el parc mòbil dels serveis generals i responsabilitzar‐se del seu

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

198

Oposició

i) Executar la política de relacions laborals del Departament i participar en les negociacions i en la resolució dels conflictes que es puguin produir amb el personal del Departament i amb el personal laboral adscrit als diferents centres directius i organismes del Departament.

per Inspector/a

h) Assessorar en matèria de recursos humans els òrgans del Departament.

manteniment. f) Organitzar les funcions de majordomia. g) Planificar i supervisar la gestió de l'arxiu central i la coordinació dels arxius semiactius del Departament.

j) Qualsevol altra funció que li encomanin. 7.2 Del Servei de Règim Interior i Documentació en depenen els òrgans següents: a) La Secció de Règim Interior, Informació i Registre. b) La Secció de Gestió Documental i Arxiu. Article 8 Secció de Règim Interior, Informació i Registre Corresponen a la Secció de Règim Interior, Informació i Registre les funcions següents: a) Organitzar i gestionar el registre general d'entrades i sortides de la seu central del Departament, i controlar la distribució i la comunicació de la correspondència registrada. b) Donar el suport tècnic necessari a les oficines de registre general de les diverses seus del Departament. c) Fer el seguiment i portar a terme l'administració de l'aplicatiu informàtic del registre. d) Gestionar els sistemes d'atenció i d'informació al ciutadà sobre els serveis del Departament, proposar la modernització dels sistemes d'informació al ciutadà i donar suport en la seva implementació. e) Gestionar els serveis de correus, reprografia, missatgeria, consergeria i qualsevol altra funció logística interna. f) Fer el seguiment i gestionar els serveis de recepció i l'atenció telefònica i presencial dels ciutadans a la seu del Departament. g) Gestionar les tasques de neteja i manteniment logístic en general de la seu central del Departament. h) Elaborar propostes de millora de la qualitat dels serveis comuns i col∙laborar en la implementació de programes interdepartamentals del seu àmbit d'actuació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

199

Oposició

i) Assistir i donar suport als arxius de gestió de les unitats administratives de la seu central del Departament i col∙laborar amb les unitats que elaboren processos i circuits documentals.

per Inspector/a

h) Divulgar i promoure els criteris d'arxiu de la documentació generada al Departament.

i) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 9 Secció de Gestió Documental i Arxiu

b) Implantar el sistema de gestió documental al territori. c) Elaborar, aplicar i mantenir els elements del sistema de gestió de la documentació del Departament i dels serveis territorials i organismes que en depenen: manual de gestió de la documentació, quadre de classificació i inventaris. d) Dissenyar els continguts i programar i supervisar la formació en arxivística del Departament i dels serveis territorials i organismes que en depenen. e) Elaborar i aplicar les taules d'accés, avaluació i tria de la documentació de l'arxiu central, dels arxius semiactius i dels arxius de gestió. f) Participar i col∙laborar en els grups de treball de coordinació de les actuacions de millora de la gestió de la documentació de la Generalitat. g) Donar suport a les unitats del Departament que dissenyen circuits documentals, programes, bases de dades, documents normalitzats i impresos. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 10 Servei de Personal 10.1 Corresponen al Servei de Personal les funcions següents: a) Coordinar i supervisar la gestió i administració del personal del Departament, d'acord amb la normativa vigent. b) Donar suport en les convocatòries de selecció i accés a cossos de funcionaris i laborals propis del Departament. c) Controlar i gestionar la tramitació dels expedients relatius a les situacions administratives del personal del Departament i en matèria d'incompatibilitats. d) Controlar i gestionar la tramitació dels expedients relatius a la mobilitat del personal del Departament i a les diferents formes de provisió dels llocs de treball.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

200

Oposició

a) Fer el seguiment i el control de la gestió de la documentació del Departament, serveis territorials i organismes que en depenen.

per Inspector/a

Corresponen a la Secció de Gestió Documental i Arxiu les funcions següents:

e) Controlar i gestionar la tramitació dels expedients relatius al reconeixement de serveis, triennis, grau personal i d'altres incidències del personal del Departament. f) Impulsar, coordinar i, si s'escau, gestionar els processos de provisió de llocs singulars i de llocs de comandament del Departament.

h) Coordinar i supervisar els expedients de contractació de personal laboral i de nomenament de personal interí. i) Supervisar la tramitació dels expedients de retencions judicials. j) Donar suport tècnic a la tramitació dels expedients disciplinaris que s'incoïn al personal d'administració i serveis del Departament. k) Custodiar i gestionar els expedients personals i el registre de personal del Departament. l) Supervisar la correcta aplicació de la normativa vigent en matèria de personal. m) Coordinar i supervisar la implantació i l'ús del portal Epoca. n) Qualsevol altra funció que li encomani el/la seu/seva superior jeràrquic/a. 10.2 Del Servei de Personal depenen els òrgans següents: a) La Secció de Gestió de Personal.

per Inspector/a

g) Impulsar, coordinar i, si s'escau, gestionar les convocatòries de canvi de destinació i de nou accés del personal laboral.

Article 11 Secció de Gestió de Personal Corresponen a la Secció de Gestió de Personal les funcions següents: a) La tramitació dels expedients referents a les situacions administratives, permisos, llicències, vacances, reconeixement de serveis previs, venciment de triennis, reconeixement de grau personal, provisió de llocs de treball, certificacions i altres incidències del personal del Departament. b) La preparació i gestió de les convocatòries per a la provisió de llocs singulars i llocs de comandament del Departament. c) La preparació i la tramitació de les publicacions al DOGC de les resolucions de les convocatòries de provisió o d'accés a cossos de funcionaris i laborals propis del Departament. d) L'actualització i manteniment del registre informàtic del personal i l'actualització i

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

201

Oposició

b) La Secció de Retribucions.

manteniment de l'arxiu documental de personal del Departament. e) Preparar i tramitar els expedients sobre les ofertes públiques d'ocupació. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 12

Corresponen a la Secció de Retribucions les funcions següents: a) Elaborar i fer el seguiment del capítol 1 del pressupost anual del Departament. b) Elaborar la nòmina del personal del Departament. c) Supervisar els procediments de la Seguretat Social i d'altres règims de previsió social que són d'aplicació al personal del Departament. d) Supervisar el pagament de les dietes, assistències i indemnitzacions i fer‐ne el seguiment pressupostari. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 13 Servei de Planificació de Recursos Humans Corresponen al Servei de Planificació de Recursos Humans les funcions següents:

per Inspector/a

Secció de Retribucions

b) Elaborar les descripcions dels llocs de treball per a la seva incorporació al Manual d'Organització del Departament. c) Elaborar estudis sobre les necessitats quantitatives i qualitatives de recursos humans del Departament, analitzar les necessitats detectades i contrastar amb les disponibilitats internes i identificar les accions necessàries per cobrir les diferències entre les necessitats detectades i les disponibilitats existents. d) Col∙laborar en la definició de les característiques dels llocs de treball i les condicions per a l'exercici de les tasques, atenent els requisits d'idoneïtat de les persones respecte dels llocs de treball. e) Col∙laborar en els processos de gestió del coneixement que la Direcció del Departament promogui, sobretot quan incideixen en l'acompliment de les funcions que les persones tenen assignades i amb el seu desenvolupament f) Col∙laborar en la definició, l'impuls i l'execució de les polítiques en matèria de gestió del

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

202

Oposició

a) Supervisar l'actualització permanent de la relació de llocs de treball del Departament.

rendiment amb la finalitat de disposar d'un sistema formal d'avaluació del rendiment.

i) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 14 Àrea de Formació Corresponen a l'Àrea de Formació, configurada com a àrea funcional, les funcions següents: a) Proposar, consensuar, planificar, difondre i avaluar les activitats formatives del personal d'administració i els serveis del Departament. b) Representar el Departament en les comissions i grups de treball de responsables de formació per contribuir a la implantació del model de formació de la Generalitat. c) Proposar i fer el seguiment del pla de formació del Departament. d) Dinamitzar i impulsar noves metodologies aplicades a la formació. e) Fer‐se càrrec dels aspectes organitzatius i de gestió de les activitats de formació. f) Fer d'enllaç entre l'Escola d'Administració Pública i les unitats del Departament per a la difusió de les activitats formatives i per a la canalització de les demandes. g) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 15 Àrea de Relacions Laborals Corresponen a l'Àrea de Relacions Laborals, configurada com a àrea funcional, les funcions següents: a) Col∙laborar en la definició de les polítiques de relacions laborals del Departament. b) Impulsar i participar en els òrgans de representació i negociació del personal dels cossos de funcionaris i laborals propis del Departament. c) Assistir i substituir, si s'escau, el/la subdirector/a general en les reunions d'òrgans de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

203

Oposició

h) Dissenyar, impulsar i executar, quan sigui convenient, el desenvolupament de projectes en execució de les polítiques d'administració i recursos humans, en col∙laboració amb la resta d'òrgans del Departament.

per Inspector/a

g) Elaborar estudis referents a les necessitats de creixement professional del personal d'acord amb el seu potencial, fomentar els aprenentatges necessaris per a l'òptim rendiment de les seves competències i per a la correcta definició dels corresponents itineraris de carrera professional.

negociació sindical de l'Administració de la Generalitat. d) Assistir i representar el Departament en les reunions dels diferents comitès de Seguretat i Salut Laboral del Departament. e) Donar suport i assessorament a les unitats del Departament en les qüestions relatives a la representació i participació sindical.

Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació 16.1 Corresponen a la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació les funcions següents: a) Dirigir i supervisar l'actuació de les unitats administratives que depenen d'aquest òrgan. b) Desenvolupar els programes generals del Departament en matèria economicoadministrativa. c) Preparar i estudiar l'avantprojecte de pressupost del Departament i controlar‐ne l'execució. d) Dirigir i controlar la gestió econòmica, pressupostària i comptable del Departament. e) Dirigir i controlar la gestió patrimonial dels béns mobles i dels béns immobles adscrits al Departament. f) Impulsar i supervisar la tramitació dels expedients de subministraments i compres i la prestació de serveis de logística del Departament. g) Impulsar i supervisar la tramitació dels expedients de contractació d'obres, serveis i subministraments i els convenis del Departament. h) Proposar indicadors d'avaluació de l'eficàcia, l'eficiència i la qualitat en l'àmbit d'administració econòmica. i) Dissenyar i impulsar indicadors per a l'anàlisi de la gestió de les compres i els subministraments, la proposta de mesures per a la seva homogeneïtzació i millora, així com l'anàlisi de costos per a la seva optimització. j) Supervisar i analitzar el compliment dels aspectes econòmics dels contractes‐programa dels organismes autònoms i entitats adscrites al Departament. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. 16.2 De la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació en depenen els òrgans següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

204

Oposició

Article 16

per Inspector/a

f) Qualsevol altra funció que li encomanin.

a) El Servei de Gestió Econòmica. b) El Servei de Contractació i Patrimoni. c) L'Àrea de Compres i Logística. Article 17

a) Participar en la preparació de l'avantprojecte de pressupost del Departament. b) Efectuar el seguiment del pressupost del Departament. c) Controlar i efectuar la comptabilitat interna de les operacions de la gestió pressupostària i dels documents comptables. d) Coordinar totes les qüestions relacionades amb els ingressos i les despeses del Departament. e) Tramitar i fer el seguiment dels expedients d'ajuts gestionats per les diferents unitats del Departament. f) Controlar les habilitacions i subhabilitacions del Departament i el fons de maniobra. g) Establir els criteris i fer el seguiment de l'elaboració d'estudis sobre el càlcul del cost dels serveis prestats pel Departament, en coordinació amb el Gabinet Tècnic. h) Coordinar la realització d'estudis i informes en matèria econòmica i assessorar les unitats directives del Departament. i) Qualsevol altra funció que li encomanin. 17.2 Del Servei de Gestió Econòmica en depenen les seccions següents: a) La Secció de Gestió Pressupostària. b) La Secció d'Anàlisi Econòmica. Article 18 Secció de Gestió Pressupostària A la Secció de Gestió Pressupostària li corresponen les funcions següents: a) Revisar i preparar la documentació necessària per a la confecció de l'avantprojecte de pressupost del Departament. b) Col∙laborar en la gestió del pressupost anual del Departament, en concret, pel que fa a l'elaboració i la tramitació dels expedients de modificació pressupostària i la gestió C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

205

Oposició

17.1 El Servei de Gestió Econòmica té les funcions següents:

per Inspector/a

Servei de Gestió Econòmica

administrativa de les despeses. c) Elaborar i tramitar els documents comptables. d) Efectuar les operacions relacionades amb la tramitació de despeses.

Article 19 Secció d'Anàlisi Econòmica A la Secció d'Anàlisi Econòmica li corresponen les funcions següents: a) Participar en la preparació de l'avantprojecte de pressupost de despeses del Departament i la tramesa d'instruccions referents a la seva gestió i tramitació d'expedients econòmics a les diferents unitats directives. b) Realitzar estudis i informes en matèria econòmica d'interès per al Departament. c) Informar i assessorar els diferents serveis en matèria pressupostària. d) Efectuar anàlisis estadístiques del grau d'execució del pressupost del Departament. e) Elaborar estudis i propostes per a la millora de la gestió econòmica del Departament. f) Controlar els resums pressupostaris periòdics relatius a l'evolució i execució del pressupost anual. g) Generar indicadors de costos dels diferents serveis del Departament. h) Fer l'anàlisi i seguiment del compliment dels objectius i programes de caràcter econòmic del Departament. i) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 20 Servei de Contractació i Patrimoni 20.1 El Servei de Contractació i Patrimoni té les funcions següents: a) Estudiar i coordinar les propostes de tramitació d'expedients de contractació efectuades per les diferents unitats directives del Departament. b) Coordinar l'elaboració i la tramitació de tots els expedients de contractació que siguin competència del Departament.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

206

Oposició

f) Qualsevol altra funció que li encomanin.

per Inspector/a

e) Realitzar les activitats de caràcter econòmic relacionades amb les subvencions concedides pel Departament.

c) Gestionar les convocatòries i la realització de licitacions. d) Controlar la tramitació dels expedients d'adquisició, cessió, arrendament de les finques, els edificis o els locals per a la instal∙lació dels serveis del Departament. e) Administrar els béns immobles adscrits al Departament. f) Coordinar actuacions en matèria d'assegurances.

h) Controlar l'adquisició de béns inventariables i no inventariables i la seva distribució. i) Formar part de les meses de contractació. j) Assessorar les unitats del Departament en els temes de la seva competència. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. 20.2 Del Servei de Contractacions i Patrimoni depenen els òrgans següents: a) La Secció de Contractació. b) La Secció de Gestió Patrimonial. Article 21 Secció de Contractació A la Secció de Contractació li corresponen les funcions següents: a) Tramitar i supervisar els expedients de contractació administrativa. b) Participar en les meses de contractació, comissió de subministraments i en qualsevol òrgan del Departament relacionat amb les seves competències. c) Elaborar els plecs de clàusules administratives, així com els informes en matèria de contractació administrativa que se'n puguin derivar. d) Estudiar i redactar els documents contractuals, així com fer el seguiment de la seva adequació a les modificacions de la normativa aplicable. e) Assessorar i donar suport en matèria de contractació administrativa a les unitats adscrites al Departament. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 22 Secció de Gestió Patrimonial

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

207

Oposició

per Inspector/a

g) Coordinar i gestionar l'inventari dels béns mobles del Departament.

A la Secció de Gestió Patrimonial li corresponen les funcions següents: a) Tramitar els expedients relatius a l'adquisició, la cessió o l'arrendament de béns immobles per a la instal∙lació dels serveis corresponents. b) Confeccionar l'inventari dels béns mobles.

d) Gestionar i mantenir l'assegurament dels béns del Departament. e) Tramitar les revisions de renda i controlar i administrar els béns. f) Gestionar el registre de la propietat intel∙lectual i altres dominis del Departament. g) Tramitar els convenis gestionats per les diferents unitats del Departament. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 23 Àrea de Compres i Logística A l'Àrea de Compres i Logística, assimilada orgànicament a servei, li corresponen les funcions següents: a) Iniciar els expedients relatius als subministraments de tot tipus de béns i serveis del Departament.

per Inspector/a

c) Mantenir l'inventari dels béns immobles adscrits al Departament.

c) Gestionar centralitzadament les compres agregades del Departament. d) Definir el catàleg de serveis per a la gestió de les compres de béns i serveis: proveïdors, prospecció de mercats de subministraments, productes homologats. e) Gestionar la prestació dels serveis logístics per a l'emmagatzematge i distribució dels subministraments. f) Coordinar les fases de distribució, gestió de comandes, reposicions de materials i informes de consums. g) Recerca de la informació sobre productes i serveis per conèixer l'evolució dels segments de mercat en què opera el Departament. h) Planificar l'adquisició de productes i serveis a partir de la detecció de necessitats efectuada per les unitats directives del Departament. i) Coordinar la gestió dels magatzems i/o punts de distribució de les unitats directives del Departament. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

208

Oposició

b) Definir les normes i estratègies de compra del Departament.

j) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 24 Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions

b) Elaborar el Pla director de TIC del Departament com a instrument de definició i de coordinació dels sistemes d'informació, de l'arquitectura tecnològica i de les comunicacions que ha de donar suport a l'activitat, a la gestió i a la informació de tot el Departament. c) Identificar i avaluar les necessitats informàtiques i de telecomunicacions del Departament, definir‐ne la planificació, coordinar‐ne l'execució i realitzar‐ne el seguiment pressupostari. d) Gestionar el pressupost assignat, impulsar els processos de contractació corresponents, assegurar el manteniment de l'inventari d'actius informàtics i de telecomunicacions i realitzar el seguiment tècnic i econòmic dels acords de nivells de servei contractats. e) Relacionar‐se amb els subministradors externs de TIC en els termes contractuals vigents a l'Administració de la Generalitat de Catalunya. f) Coordinar les relacions dels òrgans de gestió TIC de les diferents unitats directives amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per optimitzar els recursos disponibles. g) Aplicar en el Departament el programa d'actuació del Govern d'implantació de nous projectes interdepartamentals d'informació i comunicació en l'àmbit de les noves tecnologies. h) Definir i gestionar la política de seguretat dels sistemes d'informació i coordinar‐se amb els organismes que es relacionin amb el Departament en aquesta matèria. i) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de tot el Departament com un actiu de l'Administració de la Generalitat. j) Coordinar les actuacions necessàries per cobrir les necessitats d'informació i anàlisi a nivell estadístic i de gestió. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. 24.2 De la Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions depenen les unitats següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

209

Oposició

a) Alinear les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) amb els objectius estratègics del Departament.

per Inspector/a

24.1 La Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions dirigeix i coordina les actuacions transversals de caràcter tècnic del Departament que s'indiquen en les funcions següents:

a) Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació. b) Oficina de Coordinació de la Xarxa RESCAT. c) Àrea d'Explotació de Dades. d) Servei de Suport Administratiu.

Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions 25.1 Corresponen a l'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (Àrea TIC) les funcions següents: a) Assessorar i donar suport tecnològic per a l'elaboració, la implantació, el desplegament i l'actualització del Pla director i d'actuacions del TIC. b) Coordinar la implantació dels programes i projectes corporatius. c) Proposar el pressupost i la priorització de les actuacions TIC. d) Executar i fer el seguiment de les actuacions TIC del Departament derivades del Pla director i vetllar per la qualitat dels productes i dels serveis rebuts pels subministradors externs. e) Adoptar i difondre en el Departament mètodes de desenvolupament, normes, estàndards i protocols sobre les TIC, de manera coordinada amb la política corporativa de la Generalitat de Catalunya.

per Inspector/a

Article 25

25.2 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions és dirigida pel/per la coordinador/a del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, amb dependència funcional de la Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions del Departament pel que fa a les tecnologies de la informació i les comunicacions del Departament, i dependència funcional del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les tecnologies de la informació i comunicacions corporatives de l'Administració de la Generalitat. 25.3 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions presta les seves funcions en els àmbits funcionals següents: a) Infraestructures informàtiques i de telecomunicacions. b) Desenvolupaments informàtics. c) Seguiment tècnic de projectes. d) Seguretat dels sistemes informàtics i de les telecomunicacions. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

210

Oposició

f) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 26 Àmbit d'infraestructures informàtiques i de telecomunicacions

a) Identificar estratègies d'evolució en l'àmbit tecnològic de les infraestructures informàtiques i de telecomunicacions, estudiar la viabilitat tècnica i econòmica i decidir‐ne la implantació, d'acord amb la política corporativa de la Generalitat. b) Gestionar l'explotació i el manteniment de les instal∙lacions infor‐màtiques i de telecomunicacions i donar l'assistència tècnica necessària per a la seva utilització. c) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC del Departament com un actiu de l'Administració de la Generalitat. d) Qualsevol altra funció que li encomanin. 26.2 L'àmbit d'actuació serà el del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació amb les excepcions de la xarxa de ràdio RESCAT i de les competències de l'Àrea TIC policial. Article 27 Àmbit de desenvolupaments informàtics 27.1 Corresponen a l'àmbit de desenvolupaments informàtics les funcions següents:

per Inspector/a

26.1 Corresponen a l'àmbit d'infraestructures informàtiques i de telecomunicacions les funcions següents:

b) Identificar estratègies d'evolució a nivell funcional, estudiar la viabilitat tècnica i econòmica i l'aplicabilitat d'innovacions tecnològiques i decidir‐ne la implantació, d'acord amb la política corporativa de la Generalitat. c) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC del Departament com un actiu de l'Administració de la Generalitat. d) Qualsevol altra funció que li encomanin. 27.2 L'àmbit d'actuació serà el del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació amb l'excepció de les competències de l'Àrea TIC policial. Article 28 Àmbit de seguiment tècnic de projectes Corresponen a l'àmbit de seguiment tècnic de projectes les funcions següents: a) Realitzar el seguiment dels projectes d'informàtica i telecomunicacions i facilitar‐ne la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

211

Oposició

a) Recollir les necessitats funcionals del Departament a integrar en els sistemes d'informació.

visibilitat a la direcció informàtica del Departament. b) Donar suport metodològic als projectes.

d) Donar suport en la selecció de les solucions tecnològiques i funcionals que donin resposta als requeriments de negoci. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 29 Àmbit de seguretat dels sistemes informàtics i de telecomunicacions Corresponen a l'àmbit de seguretat dels sistemes informàtics i de telecomunicacions les funcions següents: a) Proposar la política de seguretat dels sistemes informàtics i de telecomunicacions, la seva recuperació i continuïtat. b) Proposar polítiques d'accés a la informació. c) Garantir la inviolabilitat dels sistemes. d) Garantir la correcta identificació dels usuaris.

per Inspector/a

c) Garantir la disponibilitat de les eines i els procediments que permetin el manteniment del coneixement estratègic i funcional de les TIC del Departament com un actiu de l'Administració de la Generalitat.

f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 30 Oficina de Coordinació de la Xarxa RESCAT Corresponen a l'Oficina de Coordinació de la Xarxa RESCAT, que es configura com una àrea funcional, les funcions següents: a) Seguiment de les tecnologies de la xarxa i de les aplicacions. b) Elaborar les propostes i projectes de millora de les unitats operatives. c) Relacions tècniques amb els usuaris i agències integrades a la xarxa. d) Seguiment de les prestacions i del compliment dels nivells de serveis de la xarxa RESCAT. e) Planificació i desenvolupament de la xarxa i de les seves aplicacions. f) Aportar una gestió eficaç dels recursos tecnològics, especialment telecomunicacions amb C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

212

Oposició

e) Garantir i aplicar la legislació de seguretat de fitxers i dades.

suport en RESCAT. g) Gestió dels recursos econòmics: inversions, despeses i ingressos. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 31

Corresponen a l'Àrea d'Explotació de Dades, que es configura com a àrea funcional, les funcions següents: a) Assegurar tot allò que sigui necessari per al bon funcionament de les bases de dades del Departament. b) Gestionar el manteniment de les bases de dades i la seva explotació amb la finalitat de posar a disposició de les estructures directives i operatives del Departament la major i millor quantitat d'informació estructurada, tot garantint la consistència i el compliment de la normativa respecte a confidencialitat i secret estadístic. c) Vetllar per la qualitat en la utilització dels aplicatius i l'alimentació de les bases de dades, ja siguin propis o externs. d) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 32

per Inspector/a

Àrea d'Explotació de Dades

Corresponen al Servei de Suport Administratiu les funcions següents: a) Tramitar els expedients de contractació de les unitats de la Subdirecció en relació amb els òrgans de gestió econòmica i contractació del Departament i amb les empreses subministradores. b) Seguiment de l'execució del pressupost de l'àmbit d'actuació funcional de la Subdirecció a tot el Departament. c) Mantenir l'inventari d'actius informàtics del Departament. d) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 33 Gabinet Tècnic 33.1 Al Gabinet Tècnic, amb rang orgànic de subdirecció general, li corresponen les funcions següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

213

Oposició

Servei de Suport Administratiu

a) Elaborar i difondre la informació general sobre el Departament i, en concret, elaborar, planificar i coordinar la difusió dels informes, les publicacions i els estudis econòmics, estadístics i socials en matèries que són competència del Departament.

d) Fer el seguiment del quadre de comandament del Departament, del Pla de Govern en l'àmbit del Departament i preparar l'informe anual de gestió d'acord amb els criteris que s'estableixin. e) Dissenyar, implementar i coordinar, en col∙laboració amb la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació, estudis d'anàlisi sobre els costos del Departament. f) Assessorar en matèria d'organització administrativa i relacionar‐se amb els òrgans competents de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria. g) Coordinar la implantació en el Departament de les polítiques de modernització de l'Administració de la Generalitat, en especial d'aquelles que fan referència a la millora de la qualitat dels serveis (cartes de serveis, sistemes de queixes i suggeriments, etc.) i a la millora dels sistemes de gestió. h) Elaborar i coordinar les accions adreçades a la comunicació interna i externa del Departament, especialment la que es porta a terme a través dels nous canals relacionats amb l'ús de les noves tecnologies. i) Planificar, coordinar i supervisar les actuacions de normalització lingüística i documental. j) Gestionar el Centre de Documentació i Biblioteca i coordinar l'edició de publicacions del Departament. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. 33.2 Del Gabinet Tècnic depenen els òrgans següents: a) L'Àrea d'Avaluació i Estudis. b) L'Àrea d'Organització i Qualitat. c) El Servei de Difusió. Article 34 Àrea d'Avaluació i Estudis A l'Àrea d'Avaluació i Estudis, que es configura com una àrea funcional, li corresponen les funcions següents: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

214

Oposició

c) Dissenyar, coordinar, implementar i avaluar els projectes de control de gestió, indicadors i quadres de comandament del Departament.

per Inspector/a

b) Coordinar i executar les actuacions relacionades amb la programació i l'avaluació tècnica i econòmica dels projectes estratègics del Departament.

a) Preparar la programació econòmica a mitjà i llarg termini del Departament. b) Analitzar les fonts de finançament del Departament i la seva evolució, i proposar i avaluar alternatives.

e) Planificar i coordinar la informació relativa a les estadístiques del Departament. f) Elaborar altres estudis tècnics, econòmics i estadístics en matèries pròpies del Departament. g) Donar suport a la Direcció de Serveis en la planificació i anàlisi dels projectes estratègics del Departament, proporcionant eines i mètodes per a l'avaluació de resultats i la presa de decisions. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 35 Àrea d'Organització i Qualitat A l'Àrea d'Organització i Qualitat, que es configura com una àrea funcional, li corresponen les funcions següents: a) Estudiar i elaborar propostes de creació, modificació i optimització de les estructures orgàniques i funcionals del Departament i la seva implementació i avaluació. b) Analitzar, avaluar i fer propostes de racionalització de processos, circuits i documentació administrativa i les propostes d'adaptació necessàries de les tecnologies de la informació i comunicació. c) Estudiar i elaborar propostes d'implementació i de millora de la qualitat dels serveis i dels sistemes de gestió. d) Assessorar i donar suport a les unitats directives en l'elaboració i gestió de les cartes de serveis, dels sistemes de queixes i suggeriments, en l'àmbit de les seves competències. e) Elaborar i/o informar sobre propostes de normativa interna i circulars, d'acord amb l'entorn organitzatiu i els criteris de simplificació de la gestió documental. f) Estudiar i elaborar sistemes d'indicadors de gestió i estratègics que permetin l'avaluació dels serveis i la presa de decisions. g) Elaborar i fer el seguiment del quadre de comandament com a instrument de planificació estratègica en el marc de l'actuació de l'acció de Govern. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

215

Oposició

d) Elaborar i executar propostes per a l'optimització de la gestió de recursos.

per Inspector/a

c) Implementar instruments per sistematitzar el control de costos i analitzar periòdicament els corresponents resultats, en coordinació amb la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació.

h) Col∙laborar en el disseny i la implementació de plans i programes interdepartamentals del seu àmbit d'actuació. i) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 36

a) Supervisar i coordinar la gestió dels webs del Departament, de la intranet, de bases de dades en entorn multimèdia i de les bases de dades d'informació corporativa destinades a l'atenció ciutadana. b) Vetllar perquè el personal que atén el públic, presencialment o per telèfon, disposi de la informació que necessita. c) Col∙laborar en els projectes relacionats amb la prestació de serveis en línia. d) Donar suport a les àrees de comunicació de les unitats directives del Departament i al Gabinet de Comunicació adscrit al Gabinet del/de la Conseller/a. e) Coordinar i executar les actuacions en matèria de política lingüística del Departament, incloses les de normalització documental i les relacionades amb l'aplicació i el desenvolupament de la imatge gràfica corporativa. f) Coordinar l'edició i la distribució de les publicacions del Departament. g) Elaborar la memòria anual d'activitats del Departament i altres publicacions de naturalesa anàloga. h) Gestionar el fons documental i bibliogràfic del Departament, i col∙laborar en els projectes de gestió del coneixement. i) Informar les unitats directives sobre les iniciatives i els programes derivats de les institucions europees que els concerneixen i propiciar l'actuació internacional del Departament dins d'Europa. j) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 37 Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos 37.1 A la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos li corresponen les funcions següents: a) Planificar, dirigir i coordinar les actuacions que s'hagin de dur a terme al Departament en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

216

Oposició

Al Servei de Difusió li corresponen les funcions següents:

per Inspector/a

Servei de Difusió

matèria de salut laboral i prevenció de riscos laborals. b) Informar els òrgans del Departament sobre la planificació de les actuacions que s'hagin de portar a terme en matèria de salut laboral i de prevenció de riscos laborals en el Departament.

d) Informar, consultar i garantir la participació dels treballadors i de les treballadores a través de la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos i dels Comitès de Seguretat i Salut. e) Impulsar, proposar i coordinar les activitats de formació, informació i comunicació en matèria de salut laboral i prevenció de riscos laborals en col∙laboració amb les unitats del Departament que tenen competència en aquests àmbits. f) Planificar i coordinar les actuacions que es realitzin amb altres institucions alienes al Departament en matèria de seguretat i salut. g) Representar el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals i en la Comissió de Coordinació de Riscos Laborals. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. 37.2 De la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en depenen els serveis següents: a) Servei de Prevenció de Riscos Laborals.

per Inspector/a

c) Aplicar i coordinar els plans i programes d'actuació preventiva que aprovi el Departament per tal de millorar les condicions de seguretat i salut del seu personal.

c) Gabinet Assistencial. Article 38 Servei de Prevenció de Riscos Laborals Al Servei de Prevenció de Riscos Laborals li corresponen les funcions següents: a) Executar la política preventiva del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, així com elaborar i executar els plans i els programes de les especialitats que configuren la prevenció de riscos laborals. b) Determinar els procediments d'avaluació dels factors de risc que puguin afectar la salut i la seguretat dels treballadors. c) Promoure activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals. d) La investigació i el seguiment de l'accidentalitat laboral del personal del Departament. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

217

Oposició

b) Servei de Gestió i Coordinació de Recursos i Mesures Preventives.

e) La coordinació de l'activitat empresarial en matèria de riscos laborals. f) Formar part dels comitès de Seguretat i Salut Laboral del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: mossos d'esquadra, bombers i personal d'administració i tècnic. g) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Al Servei de Gestió i Coordinació de Recursos i Mesures Preventives li corresponen les funcions següents: a) Gestionar i coordinar el desenvolupament dels plans d'avaluació i fer el seguiment de les actuacions preventives que es portin a terme en el Departament. b) Establir els procediments d'actuació per facilitar l'execució i seguiment de les mesures preventives proposades pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals. c) Coordinar les actuacions preventives de seguiment de les unitats de les direccions generals operatives i dels serveis territorials per tal de garantir la coherència de les actuacions que es portin a terme en matèria de salut laboral i de prevenció de riscos laborals en el Departament. d) Formar part, de manera estable i permanent, dels comitès de Seguretat i Salut Laboral del Departament. e) Coordinar i impulsar els acords i les actuacions dels comitès de Seguretat i Salut Laboral del Departament. f) Elaborar i facilitar la informació als/a les delegats/ades de prevenció en els òrgans de participació en matèria de riscos laborals. g) Gestionar, impulsar i fer el seguiment de les actuacions informatives i formatives sobre prevenció de riscos laborals planificades pel Departament. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 40 Gabinet Assistencial Corresponen al Gabinet Assistencial, assimilat orgànicament a servei, les funcions següents: a) Donar l'assistència mèdica al personal del Departament, complementària a la xarxa sanitària d'accés públic. b) Analitzar les baixes i accidents dels que sigui coneixedor, col∙laborant amb el Servei d'Avaluació i Seguiment i amb la Unitat de Vigilància de la Salut del Servei de Prevenció de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

218

Oposició

Servei de Gestió i Coordinació de Recursos i Mesures Preventives

per Inspector/a

Article 39

Riscos Laborals.

d) Assessorar i col∙laborar amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la confecció de les propostes d'adopció de mesures adaptatives del lloc de treball o de les condicions de prestació del treball. e) Col∙laborar i donar suport, quan escaigui, a les unitats que correspongui de la Direcció General de la Policia i de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments en l'assistència psicològica als membres del cos de mossos d'esquadra i del cos de bombers en situacions de crisi i col∙laborar amb les estructures de suport psicològic als afectats en cas de grans catàstrofes o accidents multitudinaris. f) Assessorar psicològicament davant de demandes individuals del personal del Departament, realitzar el corresponent diagnòstic i derivar, en cas necessari, el funcionari a la xarxa assistencial competent; crear una base de dades professional sobre els problemes detectats i la seva etiologia, analitzar les problemàtiques detectades i avaluar possibles necessitats formatives o de suport a les estructures de comandament que en deriven. g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada relacionada amb el seu àmbit competencial.

per Inspector/a

c) Assessorar i col∙laborar amb la Unitat de Vigilància de la Salut en les activitats d'elaboració de plans d'emergència i organització de primers auxilis i, en general, en aquelles tasques de suport de l'activitat preventiva des del vessant mèdic per aquelles que pugui ser requerit per l'òrgan titular del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.

Article 41 Assessoria Jurídica 41.1 L'Assessoria Jurídica, amb nivell orgànic de subdirecció general, es configura d'acord amb el que estableix l'article 14 del Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificació del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. 41.2 L'Assessoria Jurídica estructura un comitè tècnic de gestió del coneixement jurídic, que es considerarà transversal a tots els serveis i organismes del Departament que realitzin tasques d'assessorament i assistència jurídica, que tindrà com a objectius principals: a) L'assoliment de la coordinació. b) La millora dels procediments. c) L'anàlisi de les metodologies.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

219

Oposició

h) Qualsevol altra funció que li encomanin.

d) L'homogeneïtzació de les actuacions i presa de decisions.

Article 42 Direcció General del Joc i d'Espectacles 42.1 A la Direcció General del Joc i d'Espectacles, com a òrgan directiu i de programació en matèria de joc i d'espectacles, li corresponen les funcions següents: a) Concedir les autoritzacions necessàries per gestionar i explotar els jocs, les apostes, la realització d'espectacles, activitats recreatives de lleure i oci, d'acord amb la normativa d'aplicació. b) La supervisió de la inscripció i el registre de persones, empreses i entitats titulars de jocs, apostes, espectacles i activitats recreatives, com també dels establiments o locals on es practiqui l'activitat, d'acord amb la normativa vigent. c) L'elaboració dels plans d'inspecció en matèria de jocs i espectacles i la coordinació amb la Direcció General de la Policia per al desenvolupament dels plans esmentats. d) La gestió administrativa i el control dels òrgans administratius, d'inspecció i tècnics per tal d'exercir les competències i funcions que en matèria de joc i espectacles estableix la normativa vigent. e) L'estudi, l'elaboració i la proposta de disposicions de caràcter general sobre la matèria que s'hagin d'elevar a l'òrgan que disposi de la potestat reglamentària o legislativa corresponent. f) L'emissió d'informes tècnics de les matèries sobre les quals té competència la Direcció General i la resolució de les consultes que els formulin els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat. g) La direcció i el control del Registre de persones que tenen prohibida l'entrada a les sales de joc a Catalunya, h) La resolució, quan escaigui, dels expedients sancionadors i dels recursos o la tramitació a l'òrgan competent per tal que siguin resolts, d'acord amb la legislació de joc i d'espectacles. 42.2 De la Direcció General del Joc i d'Espectacles en depenen els òrgans següents: a) La Subdirecció General de Gestió i Control. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

220

Oposició

41.4 Les funcions d'assessorament en dret que la Llei 7/1996, de 5 de juliol, i el Decret 57/2002, de 19 de febrer, reserven als advocats que integren el cos de l'advocacia de la Generalitat de Catalunya han de ser exercides, en tot cas, per aquests advocats o advocades.

per Inspector/a

41.3 D'aquest comitè tècnic en formaran part els responsables jurídics de les diferents unitats directives i organismes adscrits al Departament, els quals han d'actuar amb subjecció a les directrius jurídiques de l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament.

b) La Subdirecció General Tècnica i de Projectes. c) L'Observatori del Joc. Article 43 Subdirecció General de Gestió i Control

b) Revisar els informes de renovació, caducitat, modificació o revocació relatius als jocs, empreses i personal a què fa referència l'apartat a) d'aquest article. c) Coordinar i supervisar l'actuació dels serveis territorials del Joc i d'Espectacles i establir criteris de coordinació funcionals, d'acord amb les instruccions del/de la director/a general. d) Donar suport tècnic a la direcció general per a la planificació de les inspeccions territorials en matèria de jocs i espectacles. e) Coordinar els expedients sancionadors derivats de les actes d'inspecció i informatives en matèria de jocs i espectacles. f) Assessorar, col∙laborar i donar suport tècnic en matèria d'espectacles als ajuntaments, quan aquests ho sol∙licitin. g) Supervisar i fer el seguiment de l'exercici de les competències delegades als ens locals en matèria d'espectacles. h) Controlar i mantenir el Registre de persones que tenen prohibida l'entrada a les sales de joc a Catalunya. i) Col∙laborar en l'elaboració de les disposicions normatives sobre la matèria en què participi la Direcció General. j) Controlar i avaluar el compliment de les instruccions dictades per la Direcció General. k) La Secretaria del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives. l) Qualsevol altra funció que li encomanin. 43.2 De la Subdirecció General de Gestió i Control depenen els òrgans següents: a) El Servei de Joc i Apostes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

221

Oposició

a) Revisar dels expedients per a la concessió d'autoritzacions d'instal∙lació, d'obertura i funcionament de casinos, bingos, salons recreatius i de joc i de totes aquelles modalitats de joc i d'espectacles previstes en la normativa, com també per a la constitució d'empreses explotadores de les diverses modalitats de joc i l'atorgament dels documents professionals relatius a les activitats de joc i d'espectacles.

per Inspector/a

43.1 A la Subdirecció General de Gestió i Control li corresponen les funcions següents:

b) El Servei de Control del Joc i Espectacles. Article 44 Servei de Joc i Apostes

b) Examinar i controlar el compliment dels requisits establerts en les reglamentacions específiques en matèria de casinos, jocs i apostes per a la concessió de les corresponents autoritzacions i permisos administratius. c) Organitzar la recollida i analitzar i canalitzar les dades referents a matèries pròpies de la Direcció General. d) Elaborar informes sobre l'aplicació i explotació de jocs i apostes mitjançant sistemes informàtics o telemàtics, com també el compliment dels requisits i de les mesures de seguretat per part dels operadors autoritzats. e) Supervisar la gestió dels registres de models de màquines recreatives i d'atzar i d'empreses de màquines recreatives i d'atzar. f) Informar en relació amb els expedients referents a l'homologació dels aparells i material de joc. g) Controlar la gestió i autoritzacions de casinos, bingos, salons de joc, salons recreatius, rifes, tómboles, combinacions aleatòries i altres activitats i aparells relacionats amb el joc. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. 44.2 Del Servei de Joc i Apostes en depenen els òrgans següents: a) La Secció de Registre i Homologació. b) La Secció d'Autoritzacions. Article 45 Secció de Registre i Homologació A la Secció de Registre i Homologació li corresponen les funcions següents: a) Gestionar els registres de models de màquines recreatives i d'atzar i d'empreses de màquines recreatives i d'atzar. b) Tramitar i diligenciar els permisos per a rifes, tómboles, combinacions aleatòries i instal∙lació

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

222

Oposició

a) Elaborar informes sobre qüestions relatives al joc i les apostes previstos en el catàleg de joc i apostes autoritzats a Catalunya i proposar les corresponents modificacions i adaptacions.

per Inspector/a

44.1 Al Servei de Joc i Apostes li corresponen les funcions següents:

d'aparells de joc. c) Efectuar el control de l'exigència, manteniment, suficiència, devolució i execució de les fiances a constituir per empreses dedicades a activitats de joc. d) Qualsevol altra funció que li encomanin.

A la Secció d'Autoritzacions li corresponen les funcions següents: a) Gestionar els expedients d'autorització administrativa d'instal∙lació, obertura, funcionament, modificacions, renovacions i caducitat d'establiments de joc i apostes, i de constitució, modificació i extinció d'empreses relacionades amb aquestes activitats. b) Instruir els expedients relatius al personal que presta serveis en els locals autoritzats per desenvolupar activitats de joc i les apostes. c) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 47 Servei de Control del Joc i d'Espectacles 47.1 Al Servei de Control del Joc i d'Espectacles li corresponen les funcions següents: a) Supervisar l'exercici de les funcions d'instrucció i tramitació dels expedients sancionadors de joc i d'espectacles, iniciats d'ofici o a instància de part, que hagin de ser resolts per la persona titular de la Direcció General o per la persona titular del Departament o pel Govern. b) El control de les mesures cautelars i accessòries d'aquests procediments. c) La sol∙licitud i l'emissió dels informes que siguin requerits per altres instàncies o que hagin de ser coneguts per òrgans superiors, com també la preparació de la documentació que calgui. d) Efectuar el seguiment de les actes d'inspecció i control que hagin d'executar‐se en compliment de la legislació específica de joc i d'espectacles. e) Controlar el compliment de la normativa vigent en matèria de personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives i establiments de pública concurrència. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. 47.2 Del Servei de Control del Joc i d'Espectacles depèn la Secció de Sancions.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

223

Oposició

Secció d'Autoritzacions

per Inspector/a

Article 46

Article 48 Secció de Sancions

b) Efectuar el control sobre l'execució i el compliment de les mesures cautelars i sancions accessòries que adoptin els agents i l'autoritat competent. c) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 49 Subdirecció General Tècnica i de Projectes 49.1 A la Subdirecció General Tècnica i de Projectes li corresponen les funcions següents: a) Donar suport a la direcció sobre aspectes jurídics en matèria de jocs i d'espectacles que impactin en el desenvolupament de les competències del Departament en aquest àmbit. b) Donar suport a la direcció sobre l'exercici de les competències en matèria de recursos i sancions en temes de jocs i d'espectacles. c) Donar suport a la direcció sobre la proposta i el desenvolupament de projectes de valoració, anàlisi i reflexió de l'activitat del Departament en matèria de joc i d'espectacles. d) Coordinar amb altres departaments i entitats la realització de projectes, jornades, actes de reflexió i debat en matèria de jocs i d'espectacles. e) Elaborar estadístiques i prospeccions en matèria de jocs, apostes i espectacles. f) Elaborar estudis sobre la incidència social del joc en relació amb els comportaments dels ciutadans, les persones menors d'edat i el control de les addiccions al joc. g) Coordinar, planificar i supervisar el funcionament, l'organització i la gestió dels serveis generals i dels recursos humans de la Direcció General. h) Establir criteris d'actuació i coordinar els circuits administratius de la Direcció General. i) Coordinar els treballs de planificació i d'elaboració de la proposta d'avantprojecte de pressupost de la Direcció General en coordinació amb la Secretaria General. j) Supervisar el compliment de les obligacions econòmiques derivades de la normativa en matèria de jocs i apostes, per part de les empreses autoritzades en matèria de jocs i apostes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

224

Oposició

a) Fer‐se càrrec de la instrucció, la tramitació i l'elaboració de resolucions o propostes de resolució d'expedients sancionadors de joc i d'espectacles que hagin de ser resolts pel/per la director/a general, per la persona titular del Departament o pel Govern, iniciats d'ofici o a instància de part, d'acord amb el procediment específic.

per Inspector/a

A la Secció de Sancions li corresponen les funcions següents:

k) Coordinar el suport a l'Observatori del Joc i la relació entre les institucions i els organismes que en formin part. l) Qualsevol altra funció que li encomanin. 49.2 De la Subdirecció General Tècnica i de Projectes depenen els òrgans següents:

c) La Secció de Secretaria Administrativa. Article 50 Servei d'Assessorament Jurídic 50.1 Al Servei d'Assessorament Jurídic li corresponen les funcions següents, que s'han d'exercir amb subjecció a les directrius jurídiques de l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament: a) Donar suport i assessorament jurídic a la Direcció General de Joc i d'Espectacles. b) Donar suport i assessorament jurídic als ajuntaments en matèria de jocs i d'espectacles, quan ho sol∙licitin. c) Elaborar les propostes de resolució dels recursos administratius i de les revisions d'ofici. d) Tramitar els expedients relacionats amb les qüestions jurídiques plantejades a la Direcció General. e) Elaborar els informes i els dictàmens que se li encomanin i resoldre les consultes que li siguin formulades. f) Emetre els informes i participar en l'elaboració dels convenis que es formalitzin en matèria de jocs i d'espectacles. g) Realitzar el recull de disposicions i el manteniment del fons documental de col∙leccions legislatives de la Direcció General. h) Proposar la creació de bases de dades jurídiques i d'altres instruments informàtics i fer‐ne la gestió. i) La Secretaria de les comissions de coordinació amb els ens locals i amb altres organismes responsables en matèria de joc i d'espectacles, quan se li encomani. j) Qualsevol altra funció que li encomanin. 50.2 Del Servei d'Assessorament Jurídic en depèn la Secció de Recursos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

225

Oposició

b) El Servei de Projectes.

per Inspector/a

a) El Servei d'Assessorament Jurídic.

Article 51 Secció de Recursos A la Secció de Recursos li corresponen les funcions següents: a) Analitzar els expedients en relació amb els quals s'han plantejat qüestions jurídiques.

c) Emetre els informes sol∙licitats per altres entitats en relació amb els expedients en tramitació. d) Efectuar l'anàlisi i la valoració jurídica de les resolucions emeses pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dels jutjats contenciosos administratius dictades en les resolucions que s'han elaborat. e) Assessorar els òrgans de la Direcció General en matèria de recursos. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 52 Servei de Projectes Al Servei de Projectes li corresponen les funcions següents: a) Desenvolupar projectes de valoració, anàlisi i reflexió en matèria de jocs i espectacles.

per Inspector/a

b) Tramitar les propostes de resolució dels recursos administratius i de les revisions d'ofici.

c) Elaborar i coordinar els estudis, recerca i investigacions que es realitzin en matèria de joc, joc responsable, oci responsable, i altres que siguin objecte de treball de la Direcció General. d) La preparació i la recopilació d'una font de dades d'interès per a la Direcció General que permeti disposar d'informació actualitzada per respondre qualsevol consulta. e) La creació, en coordinació amb la Direcció de Serveis, d'una base de dades informatitzada que constitueixi un arxiu jurídic, de premsa, administratiu, de biblioteca i índex de publicacions f) Redactar informes, documents tècnics, memòries d'activitats, d'altres documents a requeriment de la Direcció General. g) Qualsevol altra funció que se li encomani. Article 53 Secció de Secretaria Administrativa A la Secció de Secretaria Administrativa li corresponen les funcions següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

226

Oposició

b) Donar suport administratiu i tècnic a l'Observatori del Joc.

a) Tramitar els assumptes relacionats amb el personal que presta serveis a la Direcció General. b) Tramitar els expedients de contractació i adquisició i gestionar els pagaments. c) Fer l'arqueig, la venda d'impresos i el cobrament de sancions.

f) Realitzar el seguiment de les incidències del constrenyiment per a cada expedient, controlar els ingressos, les insolvències, les baixes, les minoracions, etc., i informar les persones interessades i altres òrgans sobre l'estat dels deutes de joc i d'espectacles. g) Atendre el públic i donar entrada a tota la documentació que arribi a la Direcció General, així com la verificació i la tramesa de la documentació a les unitats corresponents. h) Fer‐se càrrec de la gestió de l'arxiu de la documentació. i) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 54 Observatori del Joc Corresponen a l'Observatori del Joc, configurat com a àrea funcional, les funcions següents: a) Contribuir a la definició d'estratègies de desenvolupament del joc, així com esdevenir referent tècnic per les institucions i entitats que treballen en aquets camp tot promovent indicacions i recomanacions sobre el joc amb entitats i institucions públiques i privades del territori. b) Elaboració d'estudis a demanda de la pròpia Direcció, mitjançant l'anàlisi de la informació disponible o generant nous continguts a partir de la informació existent en l'àmbit nacional i internacional. c) Dissenyar i actualitzar de manera permanent el sistema integrat d'informació, mitjançant la recollida, sistematització i integració de la informació disponible; dades i indicadors estadístics i documentals sobre el joc que permetin obtenir indicadors de qualitat en la matèria. Article 55 Direcció General de Protecció Civil 55.1 La Direcció General de Protecció Civil exerceix les funcions següents: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

227

Oposició

e) Realitzar les tramitacions que requereixi, posteriorment, el procediment de constrenyiment iniciat, relatives a execucions d'avals, suspensions, anul∙lacions, devolucions d'ingressos i devolucions d'avals específics.

per Inspector/a

d) Preparar i controlar el procés de tramesa als òrgans de recaptació, de certificats de descobert corresponents a sancions de joc i d'espectacles, d'acord amb la documentació dels expedients i l'existència o no de garanties.

a) Desenvolupar el sistema de Protecció Civil a Catalunya; els seus recursos i estructures associades i els dispositius necessàries per a la seva coordinació.

d) Organitzar, coordinar i supervisar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (en endavant CECAT). e) Elaborar i mantenir el Mapa dels Riscos de Protecció Civil a Catalunya i el Catàleg de Recursos i Serveis Mobilitzables per a la Protecció Civil a Catalunya. f) Organitzar, dirigir i avaluar la pràctica d'exercicis i simulacres dintre del marc dels plans de protecció civil i planificar i dirigir les xarxes d'alarmes i comunicacions de protecció civil. g) Impulsar la recerca en matèria de protecció civil i la formació del personal de les administracions públiques responsable o implicat en la protecció civil i dels ciutadans en general, en col∙laboració amb altres organismes i institucions competents. h) Plantejar iniciatives normatives, guies i criteris en matèria d'autoprotecció i la seva planificació associada, i realitzar estudis i programes de promoció, divulgació i sensibilització a la població relatius a la informació sobre els riscs i l'autoprotecció. i) Establir relacions i participar en òrgans autonòmics, estatals o internacionals en matèria de protecció civil. j) El seguiment de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, així com l'impuls de les comissions i grups de treball que se'n derivin, sens perjudici de les facultats que corresponguin al conseller del Departament. k) Exercir la direcció del servei d'atenció de trucades d'urgència 112. l) Promoure iniciatives per fomentar l'organització i el desenvolupament de la participació de la ciutadania en la prevenció i intervenció en situacions d'emergència. m) El desenvolupament i la coordinació de les mesures necessàries per garantir l'atenció dels incidents en el mar i l'execució de la legislació vigent en matèria de salvament marítim i de seguretat nuclear. n) L'exercici de les corresponents facultats d'inspecció i propostes de sanció en compliment de la normativa vigent en matèria de protecció civil.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

228

Oposició

c) Promoure l'elaboració dels plans de protecció civil de competència del Departament i coordinar‐ne la implantació i l'aplicació, el manteniment i la revisió, així com la redacció dels plans de protecció civil territorials, especials i d'autoprotecció que resultin competència d'altres administracions o dels particulars i participar en la redacció d'aquells que tinguin particular incidència en el territori de Catalunya.

per Inspector/a

b) Elaborar els estudis i informes necessaris per a l'exercici de les competències pròpies.

55.2 La Direcció General de Protecció Civil s'estructura en els òrgans següents: a) La Subdirecció General de Programes en Protecció Civil. b) La Subdirecció General d'Operacions en Protecció Civil. c) L'Àrea d'Informació Operativa en Protecció Civil.

Subdirecció General de Programes en Protecció Civil 56.1 La Subdirecció General de Programes en Protecció Civil exerceix les funcions següents: a) Proposar l'elaboració de normativa i realitzar estudis en matèria de protecció civil. b) Coordinar l'elaboració i implantar els plans d'emergència de protecció civil competència de la Generalitat de Catalunya tot coordinant la col∙laboració amb altres entitats i organismes. c) Donar suport en l'àmbit de la protecció civil municipal: previsió del risc, prevenció, planificació, intervenció, formació, informació, sensibilització, rehabilitació i d'altres. d) Impulsar l'elaboració i implantació dels plans d'autoprotecció de l'àmbit de la protecció civil d'acord amb el catàleg d'activitats de la Llei 4/1997, de 4 de maig, de protecció civil de Catalunya. e) Dirigir i coordinar l'elaboració, manteniment i revisió del mapa de riscos de protecció civil de Catalunya. f) Definir conceptes i criteris harmonitzadors relacionats amb la previsió i la prevenció de situacions de risc a Catalunya. g) Dirigir la difusió dels plans, consells i actituds d'autoprotecció a la població davant dels riscos. h) Impulsar la realització, col∙laboració i participació en fòrums, jornades, seminaris i congressos en matèria de protecció civil. i) Establir criteris per la regulació del voluntariat de protecció civil. j) Fer els estudis tècnics i de recerca en matèria de protecció civil. k) Proposar activitats de formació als òrgans del Departament competents en aquesta matèria i d'altres entitats o organismes. l) Coordinar, en col∙laboració amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, el desenvolupament i la implantació dels projectes de sistemes d'informació en l'àmbit de la Direcció General de Protecció Civil.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

229

Oposició

Article 56

per Inspector/a

d) El Servei d'Administració i Avaluació.

m) Impulsar activitats de prevenció de riscos greus en el marc de la normativa específica en cada àmbit. n) Donar suport tècnic i administratiu a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. o) Impulsar la creació i el funcionament d'altres comissions de l'àmbit de la protecció civil.

q) Col∙laborar amb la Subdirecció General d'Operacions en Protecció Civil en tots els aspectes d'interès per a la gestió de l'emergència així com amb la participació de personal tècnic en la Sala de Guàrdia del CECAT. r) Qualsevol altra funció que li encomanin. 56.2 La Subdirecció General de Programes en Protecció Civil s'estructura en les unitats següents: a) Servei de Gestió del Risc i Planificació. b) Servei d'Implantació. c) Servei de Tecnologia en Protecció Civil. d) Servei de Sensibilització. Article 57

per Inspector/a

p) Coordinar les tasques de caràcter tècnic dels serveis territorials en l'execució dels programes de protecció civil.

57.1 Correspon al Servei de Gestió del Risc i Planificació exercir les funcions següents: a) Elaborar els plans territorials i especials de protecció civil de competència de la Generalitat de Catalunya i tots aquells altres que li siguin encomanats. b) Elaborar, pels plans especials, un estudi que reculli aquells mitjans i recursos que són necessaris per a la seva operativitat. c) Elaborar guies i criteris i donar suport als municipis per a la redacció dels plans d'emergència d'àmbit local. d) Proposar conceptes i criteris per a la previsió i la prevenció de situacions de risc a Catalunya. e) Coordinar i uniformitzar els criteris de valoració, amb els serveis territorials, per elaborar l'informe tècnic dels plans d'emergència d'ens locals i autoprotecció de l'àmbit de la protecció civil. f) Gestionar la tramitació per a l'homologació i aprovació dels plans de protecció civil.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

230

Oposició

Servei de Gestió del Risc i Planificació

g) Elaborar i actualitzar el catàleg d'activitats previst a l'article 7 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. h) Proposar mitjans, recursos i serveis de la protecció civil d'acord amb els plans especials i territorials de protecció civil, a incorporar en el Catàleg de Mitjans i Recursos de Catalunya en col∙laboració amb la Sala de Guàrdia del CECAT.

k) Estudiar i elaborar metodologies d'anàlisi de risc i col∙laborar en la definició d'accions de prevenció i planificació davant de les emergències. l) Divulgar tècnicament el coneixement de les propietats de les substàncies perilloses i el seu tractament en cas d'accident. m) Participar en la investigació de les emergències. n) Coordinar amb els serveis territorials de Protecció Civil la programació de les tasques de previsió i planificació per a la seva gestió en el territori. o) Participar en la implantació dels plans especials i territorials de protecció civil i en l'execució d'exercicis i simulacres. p) Estudiar i proposar acords de col∙laboració amb altres entitats i organismes. q) Col∙laborar amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya en l'elaboració de procediments de la Sala de Guàrdia que derivin dels plans de protecció civil. r) Assessorar, en cas d'emergència, a la Sala de Guàrdia del CECAT quan aquesta ho sol∙liciti. s) Qualsevol altra funció que li encomanin. 57.2 El Servei de Gestió del Risc i Planificació s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Previsió del Risc. b) La Secció de Plans d'Emergència. Article 58 Secció de Previsió del Risc La Secció de Previsió del Risc exerceix les funcions següents: a) Coordinar estudis d'anàlisi del risc i divulgar tècnicament el coneixement del risc. b) Donar assistència i assessorament a les entitats locals en matèria de riscos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

231

Oposició

j) Elaborar i mantenir un model de risc realitzat d'acord amb la sinistralitat històrica i a les variables definitòries del risc i recollir les corresponents estimacions.

per Inspector/a

i) Elaborar i mantenir el Mapa de Riscos de Protecció Civil de Catalunya.

c) Tramitar i fer el seguiment del Mapa de Protecció Civil de Catalunya. d) Elaborar els informes que li sol∙licitin i realitzar i tramitar tot tipus de projectes i estudis tècnics en matèria de riscos, en especial aquells relacionats amb l'urbanisme i la planificació del territori en zones de risc i en el procés de valoració de l'impacte ambiental.

g) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 59 Secció de Plans d'Emergència La Secció de Plans d'Emergència exerceix les funcions següents: a) Estudiar, elaborar i fer la tramitació, si escau, dels plans territorials de protecció civil i plans especials de protecció civil. b) Donar assessorament als ens locals en matèria de planificació de protecció civil. c) Dur a terme les tasques d'inspecció dels plans especials en la matèria. d) Elaborar els informes que li sol∙licitin. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 60 Servei d'Implantació 60.1 Al Servei d'Implantació li corresponen les funcions següents: a) Desenvolupar programes d'implantació dels plans especials i territorials de protecció civil de la Generalitat de Catalunya, i coordinar‐ne les actuacions d'implantació territorial. b) Definir en col∙laboració amb el Servei de Tecnologia en Protecció Civil i el Servei de Gestió del Risc i Planificació els projectes d'implantació de les infraestructures associades als plans. c) Desenvolupar i implantar sistemes de coordinació territorial en protecció civil a Catalunya. d) Impulsar la formació en matèria de protecció civil. e) Programar, dissenyar, organitzar i avaluar els exercicis i simulacres corresponents a la implantació dels plans. f) Fomentar la participació en els simulacres i exercicis dels grups actuants recollits en els plans.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

232

Oposició

f) Participar en activitats de formació dels òrgans del Departament competents en aquesta matèria.

per Inspector/a

e) Participar en l'elaboració dels procediments del CECAT derivats dels plans de protecció civil.

g) Proposar criteris en matèria de subvencions de protecció civil. h) Donar suport a la Subdirecció General de Programes en Protecció Civil en matèria de voluntariats de protecció civil. i) Promoure la col∙laboració, la participació i la realització de fòrums, jornades, seminaris i congressos en matèria de protecció civil.

l) Qualsevol altra funció que li encomanin. 60.2 Del Servei d'Implantació en depèn la Secció de Programació. Article 61 Secció de Programació La Secció de Programació exerceix les funcions següents: a) Elaborar propostes de programes i criteris d'implantació dels plans especials i territorials de protecció civil a Catalunya pel que fa als corresponents plans d'actuació i de foment de les conductes d'autoprotecció de la ciutadania. b) Elaborar eines i coordinar les activitats de suport als ens locals per a la implantació de plans de protecció civil i el foment de les corresponents activitats de protecció civil. c) Programar i organitzar simulacres per a cada pla especial i tipus, tot i mantenint el sistema d'informació sobre simulacres. d) Realitzar els projectes d'implantació de les infraestructures associades als plans en coordinació amb les unitats implicades. e) Coordinar amb els serveis territorials de Protecció Civil la programació dels projectes d'implantació per a la seva execució en el territori. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 62 Servei de Tecnologia en Protecció Civil 62.1 El Servei de Tecnologia en Protecció Civil, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, exerceix les funcions següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

233

Oposició

k) Informar els projectes d'implantació dels plans de protecció civil i d'autoprotecció i avaluar tècnicament els simulacres associats a les activitats del catàleg d'activitats i centres obligats a realitzar els plans d'autoprotecció a què fa referència la normativa de Protecció Civil.

per Inspector/a

j) Assessorar, en cas d'emergència, la Sala de Guàrdia del CECAT quan aquesta ho sol∙liciti.

a) La coordinació del manteniment i l'actualització dels sistemes d'informació i cartografia de referència associats als plans especials i territorials de protecció civil, d'acord amb els criteris generals del Departament.

c) Proposar la implantació en la Sala de Guàrdia d'eines de suport i aplicacions de titularitat externa a la Direcció General. d) Detectar les necessitats i proposar el disseny i la implantació d'eines de suport de la xarxa d'informació i coordinació operativa territorial de protecció civil a Catalunya. e) Participar en els projectes d'ampliació i actualització de la xarxa d'alarmes i comunicacions. f) Implantar les instal∙lacions i els sistemes associats als plans especials i territorials de protecció civil de la Generalitat de Catalunya corresponents a la xarxa d'alarmes i comunicacions de protecció civil de Catalunya i d'altres equips quan s'escaigui. g) Gestionar la xarxa d'alarmes i comunicacions per a la protecció civil. h) Donar suport al Servei de Gestió del Risc i Planificació en els estudis i les anàlisis sobre sistemes d'informació geogràfica. i) Identificar estratègies d'evolució de noves tecnologies d'aplicació en protecció civil. j) Realitzar els estudis tècnics que se li encarreguin.

per Inspector/a

b) Proposar el disseny i la implementació, en l'àmbit de la protecció civil, de les eines de suport i les aplicacions pròpies a la Sala de Guàrdia del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.

Oposició

k) Qualsevol altra funció que li encomanin. 62.2 El Servei de Tecnologia en Protecció Civil s'estructura en les unitats següents: a) La Unitat d'Informació Tècnica. b) La Unitat d'Enginyeria. Article 63 Unitat d'Informació Tècnica La Unitat d'Informació Tècnica exerceix les funcions següents: a) El manteniment d'eines i informació específica necessàries per a les tasques del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i els seus centres associats. b) Administrar i mantenir la intranet, proposar els continguts i modificacions de la pàgina web i de l'extranet de la Direcció General de Protecció Civil, en coordinació amb la Direcció de Serveis.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

234

c) Mantenir les bases de dades i els sistemes d'informació geogràfica compartits amb les administracions i entitats implicades en les actuacions de protecció civil. d) Realitzar estudis i anàlisis sobre sistemes d'informació geogràfica, d'aplicació a la planificació de protecció civil. e) Desenvolupar estudis tècnics en matèria de protecció civil.

Unitat d'Enginyeria La Unitat d'Enginyeria exerceix les funcions següents: a) Mantenir eines de suport de la xarxa d'informació i coordinació operativa territorial de protecció civil a Catalunya. b) Fer el manteniment de la xarxa d'alarmes i comunicacions per a la protecció civil. c) Donar suport a les diferents unitats de la Direcció General en la realització estudis en matèria tecnològica. d) Analitzar i estudiar sistemes alternatius d'alerta i informació massiva a la població, mitjançant les telecomunicacions. e) Assegurar el manteniment de les dades associades als sistemes d'informació de la Sala de Guàrdia.

per Inspector/a

Article 64

Servei de Sensibilització El Servei de Sensibilització, exerceix les funcions següents: a) Proposar i implementar estratègies i programes de comunicació a la població, associades a la prevenció, el foment de l'autoprotecció i el coneixement del ciutadà respecte als plans especials i territorials de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. b) Donar suport als municipis per a l'elaboració i implementació de campanyes d'informació a la població. c) Desenvolupar eines de divulgació en matèria de protecció civil. d) Dur a terme treballs tècnics relatius a la percepció i el coneixement dels riscos i l'autoprotecció en la població. e) Desenvolupar estudis sobre el comportament de la població en situació de risc a l'efecte de millorar les estratègies de protecció a la població.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

235

Oposició

Article 65

f) Avaluar les campanyes informatives i proposar accions de millora en la matèria en col∙laboració amb el Servei d'Administració i Avaluació.

h) Elaborar programes de sensibilització dirigits als escolars, en col∙laboració amb el Departament d'Educació. i) Dur a terme actuacions continuades a l'efecte d'establir els canals de col∙laboració dels mitjans de comunicació en les actuacions de la protecció civil. j) Estimular la participació ciutadana com a estratègia de sensibilització. k) Col∙laborar en situació de pla activat en les actuacions d'informació a la població. l) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 66 Subdirecció General d'Operacions en Protecció Civil 66.1 La Subdirecció General d'Operacions en Protecció Civil exerceix les funcions següents: a) Exercir la direcció tècnica de la Sala de Guàrdia del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).

per Inspector/a

g) Impulsar l'elaboració dels plans d'actuació, procediments i comunicats de l'Àrea d'Informació Operativa en Protecció Civil relatius a la informació a la població associats als plans especials de protecció civil.

c) Coordinar les actuacions dels serveis territorials de protecció civil pel que fa a les emergències en el territori. d) Dirigir les actuacions del personal d'operacions de la Direcció General de Protecció Civil en situació d'emergència. e) Crear, en coordinació amb la Subdirecció General de Programes en Protecció Civil, el sistema de suport logístic en protecció civil a Catalunya. f) Implantar i dirigir el sistema de suport logístic de protecció civil de Catalunya. g) Implementar sistemes de control de qualitat i de millora continuada de les actuacions en coordinació amb el Servei d'Administració i Avaluació. h) Participar en els processos de planificació i implantació dels plans de protecció civil. i) Desenvolupar procediments associats a la Sala de Guàrdia del CECAT i a les actuacions d'operacions en l'àmbit territorial amb la col∙laboració de la Subdirecció General de Programes en Protecció Civil. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

236

Oposició

b) Exercir la direcció tècnica del servei d'atenció de trucades d'urgència 112.

j) Definir estratègies associades a les actuacions operatives i implantar els corresponents procediments normalitzats de treball. k) Participar amb la Subdirecció General de Programes en Protecció Civil en l'elaboració d'acords, protocols i convenis de col∙laboració amb entitats i/o organismes externs a la Direcció General que suposin una implicació de la Sala de Guàrdia del CECAT.

a) El Servei d'Organització del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). b) El Servei de Suport en Operacions Territorials. c) L'Àrea funcional 112. 66.3 La Subdirecció General d'Operacions en Protecció Civil s'estructura en la unitat operativa Sala de Guàrdia del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Article 67 Servei d'Organització del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya 67.1 El Servei d'Organització del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya exerceix les funcions següents: a) La preparació i organització del personal del Centre per al desenvolupament de les seves tasques i planificar els torns de servei de guàrdia. b) Establir els procediments d'actuació i d'organització interna necessaris per executar les actuacions del Centre d'acord amb els plans especials i territorials de protecció civil i als convenis i protocols amb entitats exteriors a la Direcció General. c) Establir els procediments necessaris per determinar i avaluar les conseqüències dels sinistres i riscos significatius en temps real, alhora que determinar i avaluar les conseqüències dels sinistres i riscos significatius en temps real. d) Mantenir el catàleg de mitjans, recursos i serveis mobilitzables externs a la Direcció General. e) Garantir l'execució a la sala dels sistemes associats a la xarxa d'alarmes i comunicacions de protecció civil. f) Participar en l'elaboració dels plans especials i territorials de protecció civil, en l'elaboració de convenis de col∙laboració amb entitats i/o organismes externs a la Direcció General i en la preparació i realització de simulacres periòdics. g) Implementar sistemes de control de qualitat per valorar l'eficàcia de les accions realitzades. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

237

Oposició

66.2 La Subdirecció General d'Operacions en Protecció Civil s'estructura en les unitats administratives següents:

per Inspector/a

l) Qualsevol altra funció que li encomanin.

h) Preparar i emetre els informes, les memòries i les estadístiques que li siguin pròpies. i) Qualsevol altra funció que li encomanin. 67.2 El Servei d'Organització del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya s'estructura en: a) La Unitat de Gestió del CECAT a Barcelona.

Unitats de Gestió del CECAT a Barcelona i Tarragona Les Unitats de Gestió del CECAT a Barcelona i Tarragona exerceixen les funcions següents: a) Formar, en matèria de protecció civil, al personal de la Sala d'acord amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i establir junt amb aquest, i segons necessitats, un programa anual de formació continuada. b) Preparar i organitzar el personal del Centre per al desenvolupament de les seves tasques especifiques. c) Planificar els torns de servei de guàrdia. d) Participar amb l'òrgan competent en la selecció del personal de la Sala. e) Definir els procediments d'organització interna pel correcte funcionament del Centre. f) Establir els procediments d'actuació necessaris per executar les accions del Centre d'acord amb els plans especials i territorials de protecció civil, als convenis i als protocols acordats amb entitats exteriors a la Direcció General. g) Elaborar els procediments que calen per valorar i determinar les conseqüències dels sinistres i riscos significatius en temps real. h) Mantenir el catàleg de mitjans, recursos i serveis mobilitzables externs a la Direcció General. i) Garantir l'execució a la Sala dels sistemes associats a la xarxa d'alarmes i comunicacions de protecció civil. j) Participar amb les entitats competents en l'elaboració dels plans especials i territorials de protecció civil. k) Participar en l'elaboració, revisió i manteniment dels plans de protecció civil. l) Col∙laborar en l'elaboració de convenis de col∙laboració amb entitats i/o organismes externs a la Direcció General i que es promoguin dins d'aquesta Direcció General. m) Participar en la preparació, realització i posterior valoració de simulacres. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

238

Oposició

Article 68

per Inspector/a

b) La Unitat de Gestió del CECAT a Tarragona.

n) Implementar sistemes de control de qualitat per valorar l'eficàcia de les accions realitzades en la Sala de Guàrdia. o) Donar suport a la investigació dels sinistres o emergències quan se sol∙liciti. p) Preparar i emetre els informes, les memòries i les estadístiques que li siguin pròpies.

Article 69 Servei de Suport en Operacions Territorials El Servei de Suport en Operacions Territorials exerceix les funcions següents: a) Dissenyar i elaborar el sistema de suport logístic en protecció civil a Catalunya en col∙laboració amb entitats i organismes externs a la Direcció General. b) Establir els procediments d'actuació, en cas d'emergència, per als tècnics dels serveis territorials. Aquests procediments deriven dels plans especials i territorials de protecció civil, dels convenis i dels protocols. c) Treballar conjuntament amb altres entitats de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil en l'elaboració de plans de protecció civil, simulacres i exercicis. d) Programar els recursos operatius per a les actuacions en operacions de protecció civil i el seu dimensionament.

per Inspector/a

q) Qualsevol altra funció que li encomanin.

f) Establir els mecanismes de coordinació entre la Sala de Guàrdia del CECAT i els tècnics territorials. g) Donar suport i, si cal, coordinar les actuacions de logística en cas d'emergència. Article 70 Àrea funcional 112 L'Àrea funcional 112 exerceix les funcions següents: a) Elaborar i gestionar el projecte de creació i implantació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència mitjançant el número únic 112 en l'àmbit territorial de Catalunya. b) Gestionar el servei d'atenció de trucades d'urgència 112. c) Elaborar les propostes de normatives, procediments, instruccions i directrius que es determinin en relació amb el servei d'atenció de trucades d'urgència. d) Proposar les necessitats formatives del personal adscrit als centres de comunicació i control C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

239

Oposició

e) Programar les actuacions de suport entre serveis de la Direcció General.

del telèfon 112. e) Participar en els treballs de comissions per a l'elaboració de plans d'emergència i protocols d'actuació. f) Propostes de col∙laboració amb altres entitats.

Sala de Guàrdia del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya La Sala de Guàrdia del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya realitza les funcions següents: a) Proposar, si escau, l'activació i desactivació dels plans d'emergència especials i del Pla d'emergència territorial de Catalunya i notificar‐ho als grups actuants, a les entitats i als organismes que aquests documents prevegin. b) Establir i executar, en situacions de greu risc i emergència declarada, les respostes adequades d'acord amb els protocols d'actuació, plans d'emergència i inventaris de mitjans i recursos mobilitzables sota la direcció de l'autoritat competent o del director del Pla. c) Estar en contacte permanent amb els centres d'emergència definits en els plans de protecció civil i els associats a d'altres organitzacions i, quan s'escaigui, coordinar les actuacions entre les diferents sales i donar suport estratègic, logístic i d'informació a les entitats i els serveis que ho requereixin. d) Disposar de la informació necessària sobre els recursos disponibles en la totalitat de Catalunya i sobre les intervencions o actuacions en curs dels serveis d'emergències i seguretat civil, tot i col∙laborant en el manteniment del catàleg de mitjans, recursos i serveis mobilitzables externs a la Direcció General. e) Recopilar i emetre informació sistematitzada i periòdica de totes les fonts possibles, tant per valorar‐la, com per poder‐la facilitar a les autoritats i als grups actuants i entitats que gestionen l'emergència i al Gabinet d'Informació, elaborar i difondre alhora informes, dades estadístiques i memòries. f) Canalitzar qualsevol ordre de l'autoritat de protecció civil de la Generalitat de Catalunya, en particular la de prestació de serveis personals i la requisa, intervenció o ocupació temporal i transitòria dels béns necessaris per afrontar la situació d'emergència. g) Determinar i avaluar les conseqüències dels sinistres i riscos significatius en temps real tot i preveient en la mesura que ho permetin els recursos disponibles les situacions que poden derivar en una situació d'emergència i realitzar el control i la vigilància d'aquelles situacions de risc potencial, de les quals en tingui coneixement. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

240

Oposició

Article 71

per Inspector/a

g) Qualsevol altra que li sigui encomanada.

h) Col∙laborar en la difusió d'informació previsible, i preventiva, tramesa pels organismes competents. i) Gestionar, per raó d'emergència greu, els sistemes associats a la xarxa d'alarmes i comunicacions de protecció civil. j) Participar en la realització de simulacres periòdics.

L'Àrea d'Informació Operativa en Protecció Civil L'Àrea d'Informació Operativa en Protecció Civil té encarregades les funcions operatives següents: a) Facilitar, quan correspongui, informació a la població a través dels mitjans de comunicació social o qualsevol altre que s'estimi oportú, segons les circumstàncies del risc i l'evolució de la situació d'emergència. b) Informar els mitjans de comunicació de l'activació/desactivació del Pla de protecció civil i gestionar la informació per a aquests mitjans adreçada a la població. c) Realitzar, segons la gravetat de l'emergència, avisos a la població i elaborar comunicats o notes informatives, talls de veu en emissores de ràdio o emissions en directe en televisió. d) Difondre recomanacions a la població, com ara instruccions per al confinament i instruccions per a l'evacuació. e) Redactar butlletins de seguiment de l'emergència segons la durada i el grau d'afectació d'aquesta. f) Gestionar rodes de premsa, si cal. g) Difondre les ordres, consignes i recomanacions dictades pel Comitè de Direcció dels corresponents plans de protecció civil. h) Informar, quan s'escaigui, sobre l'emergència totes les persones i els organismes que ho sol∙licitin. i) Coordinar‐se, quan s'escaigui, amb les oficines de premsa de les diferents unitats participants en la situació d'emergència. Article 73 Servei d'Administració i Avaluació El Servei d'Administració i Avaluació, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

241

Oposició

Article 72

per Inspector/a

k) Qualsevol altre que se li encomani.

General, exerceix les funcions següents: a) Coordinar l'elaboració de la proposta de l'avantprojecte de pressupost de la Direcció General, la gestió pressupostària i el seu seguiment i control. b) Supervisar les propostes de contractes administratius i subvencions i la seva execució.

e) Gestionar el fons de maniobra de la Direcció General. f) Gestionar la tramitació derivada de l'aplicació del producte del gravamen de protecció civil i la documentació per al control del seu caràcter finalista. g) Controlar i fer el seguiment del capítol 1 de la Direcció General. h) Controlar i supervisar els aspectes relatius a la gestió del personal adscrit a la Direcció General i elaborar informes i propostes en relació amb la gestió de recursos humans i a la modificació i valoració de la relació de llocs de treball. i) Supervisar i garantir el funcionament i l'actualització del Registre de Plans de Protecció Civil, del Registre Especial de les Associacions del Voluntariat de Protecció Civil de Catalunya i dels altres que es determini així com de l'arxiu de la Direcció General. j) Donar suport en la tramitació per a l'homologació i aprovació dels plans de protecció civil, d'acord amb la normativa vigent. k) Coordinar‐se amb les unitats d'administració dels serveis territorials. l) Establir la metodologia per a l'elaboració dels procediments de treball i de la documentació de la Direcció General, així com el seu seguiment i difusió, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General. m) Impulsar projectes d'avaluació i control de qualitat en matèria de protecció civil i realitzar estudis sobre el control de qualitat dels serveis que realitza la Direcció General, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General. n) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 74 Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments 74.1 Corresponen a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments sota la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

242

Oposició

d) Realitzar l'estudi, l'avaluació i el seguiment de les propostes de convenis i disposicions normatives promoguts per les unitats de la Direcció General en col∙laboració amb l'Assessoria Jurídica del Departament.

per Inspector/a

c) Elaborar les propostes d'adquisició dels mitjans necessaris per al desenvolupament de les tasques pròpies de la Direcció General.

direcció i supervisió de les autoritats superiors l'execució i compliment de les missions i competències del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments davant situacions de risc.

a) Elaborar i formular propostes sobre la creació i desenvolupament de mesures, dispositius i recursos orientats a l'atenció de les emergències a Catalunya, amb la finalitat de contribuir a la garantia de la protecció de les persones, els béns i el medi ambient davant de qualsevol situació d'emergència. b) Desenvolupar els mecanismes organitzatius i formatius específics orientats al salvament marítim i a la participació en les emergències nuclears. c) Dirigir l'organització general i impulsar polítiques específiques del cos de bombers de la Generalitat, del personal bomber voluntari, del personal tècnic especialitzat i, en general, dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. d) Dirigir l'execució del pressupost assignat al seu centre directiu, sens perjudici de les competències que puguin correspondre a la Secretaria General. e) Dirigir el desenvolupament de les polítiques de recursos humans, de les de prevenció de riscos laborals i impulsar i desenvolupar les pròpies del cos de bombers de la Generalitat, aplicar i supervisar el compliment del règim estatutari del cos de bombers de la Generalitat i l'específic del personal tècnic especialitzat, dels bombers voluntaris i del personal complementari assignat per a l'extinció d'incendis forestals. f) Promoure l'elaboració i proposar criteris sobre polítiques de selecció, formació, promoció i desenvolupament professional del cos de bombers de la Generalitat i del personal tècnic especialitzat en coordinació amb els centres directius competents per raó de matèria. g) Promoure la coordinació operativa i l'elaboració de plans d'actuació en matèria de prevenció i extinció d'incendis i salvaments. h) Organitzar i supervisar les activitats preventives de vigilància per a evitar la producció d'incendis, sens perjudici de les pròpies del Departament de Medi Ambient i Habitatge en matèria de prevenció d'incendis forestals, i les activitats d'extinció d'incendis i de salvaments. i) Organitzar i dirigir les tasques de suport tècnic i assessorament als municipis, en relació amb les funcions, les activitats i els mitjans tècnics i operatius dels serveis de prevenció i extinció C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

243

Oposició

74.3 Correspon a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments l'exercici de les funcions següents:

per Inspector/a

74.2 Correspon a la persona titular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, sota la direcció i supervisió de les autoritats superiors, el comandament del cos de bombers de la Generalitat i la direcció, coordinació i inspecció dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments i de les seves instal∙lacions.

d'incendis i amb el compliment de la normativa de prevenció d'incendis i seguretat industrial en relació amb les competències de la Direcció General. j) Garantir la disponibilitat dels recursos i serveis mobilitzables per l'atenció a les emergències de la seva competència.

l) Establir relacions i participar en òrgans autonòmics, estatals o internacionals en matèria d'emergències, d'acord amb la direcció superior de la persona titular del Departament. m) Qualsevol altra funció que li encomanin els seus superiors jeràrquics. 74.4 La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments s'estructura en els òrgans següents: a) La Subdirecció General Operativa. b) La Subdirecció General Tècnica. c) La Subdirecció General d'Administració i Recursos Humans. d) El Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. e) El Servei d'Assessorament Jurídic. f) L'Àrea d'Auditoria de Serveis.

per Inspector/a

k) Promoure i divulgar l'autoprotecció com a mecanisme de prevenció i desenvolupar programes específics de formació i informació en l'àmbit d'actuació propi.

Article 75 Estructura organitzativa del cos de bombers de la Generalitat 75.1 Per a l'establiment de l'estructura organitzativa del cos de bombers de la Generalitat, que es concreta respecte de la Subdirecció General Operativa, es determinen, en ordre organitzatiu descendent, els nivells estructurals següents en funció del seu caràcter central o territorial: a) Òrgans centrals: Divisió, Àrea Central, Unitat Central i Grup. b) Òrgans territorials: Regió, Àrea Regional, Unitat Regional i Parc. 75.2 La Divisió i la Regió són òrgans que, de manera ordinària, s'adscriuen a la Subdirecció General Operativa, a les quals correspon la direcció estratègica d'àmbits concrets de l'activitat del cos de bombers de la Generalitat. La naturalesa organitzativa de la Divisió és d'òrgan central, mentre que la de la Regió és la d'òrgan territorial. 75.3 Les àrees són òrgans que, de manera ordinària, s'adscriuen a una Divisió o Regió, a les

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

244

Oposició

g) L'Àrea d'Informació i Comunicació.

quals correspon la direcció tàctica d'àmbits concrets de l'activitat dels bombers. S'estableixen els següents tipus d'àrees: a) Àrees Centrals: com a desenvolupament de les divisions.

75.4 La Unitat és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una àrea central o regional o a una divisió o regió, a la qual correspon la direcció operativa dels bombers. S'estableixen els tipus d'unitats següents: a) Unitats Centrals: com a desenvolupament de les àrees centrals o divisions centrals. b) Unitats Regionals: com a desenvolupament de les àrees regionals o regions. 75.5 El Grup és l'òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una Unitat, les responsabilitats del qual són, amb caràcter general, les relatives a la supervisió i execució directa de les tasques dels bombers. 75.6 El Parc és el conjunt de mitjans personals i materials, amb organització pròpia, situat en un municipi i amb un àmbit territorial d'intervenció funcional concret. 75.7 La creació, modificació o supressió dels grups i parcs es farà per ordre del conseller competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments. 75.8 El territori de Catalunya s'articula, als efectes de la implantació del cos de bombers de la Generalitat, en les regions d'emergències següents: Centre, Girona, Lleida, Tarragona, les Terres de l'Ebre, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud. Les Regions d'Emergències comprenen les comarques i els municipis que s'estableixin per ordre del conseller. 75.9 Les regions d'emergències són la denominació operativa de les brigades assenyalades a l'article 24 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. Article 76 Subdirecció General Operativa 76.1 La Subdirecció General Operativa adscrita a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, es crea com a òrgan al que s'encomana el comandament operatiu del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del seu comandament superior, que correspon a la persona titular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

245

Oposició

Les àrees regionals són la denominació operativa de les zones assenyalades a l'article 24 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya.

per Inspector/a

b) Àrees Regionals: com a desenvolupament de les regions s'assimilen a zones.

Salvaments, sota l'autoritat superior de la persona titular del Departament.

a) Planificar, dirigir i gestionar les operacions d'intervenció relatives a la prevenció, extinció d'incendis i salvaments que es produeixin a Catalunya. b) Establir les instruccions i directrius operatives a seguir pel cos de bombers de la Generalitat, els bombers voluntaris i altre personal operatiu en les intervencions. c) Planificar i dirigir l'activitat operativa dels serveis especialitzats de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. d) Elaborar i desenvolupar els procediments operatius d'intervenció en les emergències. e) Identificar, desenvolupar i implantar noves estratègies d'intervenció i dels recursos associats. f) Planificar i proposar la distribució dels recursos humans i materials dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. g) Proposar les instal∙lacions, equipaments i infraestructures necessàries per a la prestació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. h) Detectar i identificar la formació necessària del cos de bombers de la Generalitat, bombers voluntaris i altre personal operatiu. i) Realitzar els informes sobre les emergències i les actuacions derivades de la seva atenció que li siguin sol∙licitats. j) Participar en l'elaboració de la carta de serveis de bombers. k) Impulsar, en coordinació amb la Subdirecció General Tècnica, l'activitat de prevenció operativa de les Regions d'Emergències. l) Qualsevol altra funció que li encomanin. 76.4 La Subdirecció General Operativa s'estructura en els òrgans següents: a) La Divisió de Planificació i Gestió. b) La Divisió de Grups Operatius Especials. c) La Divisió d'Operacions. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

246

Oposició

76.3 Correspon a la Subdirecció General Operativa, en l'àmbit de les seves competències, l'exercici de les funcions següents:

per Inspector/a

76.2 Correspon a la Subdirecció General Operativa el comandament operatiu del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, del personal tècnic especialitzat i dels bombers voluntaris, sens perjudici del comandament que correspon a la persona titular de la Direcció General, sota la direcció i supervisió de les autoritats superiors del Departament.

d) La Divisió de la Sala Central de Bombers. e) Les Regions d'Emergències. Article 77 Divisió de Planificació i Gestió

b) Dirigir l'elaboració i la preparació de la documentació referent als diferents elements i recursos operatius de personal i de mitjans que intervenen en la campanya forestal per a la seva presentació al Parlament de Catalunya. c) Estudiar, elaborar i coordinar els plans de desplegament i desenvolupament dels recursos humans de la Subdirecció General Operativa. d) Elaborar i actualitzar directrius i col∙laborar en la implementació de disposicions en matèria de personal i d'organització de l'activitat de guàrdia pròpia del cos de bombers de la Generalitat. e) Donar suport a la Direcció General en l'àmbit de les relacions laborals amb els col∙lectius que conformen la Direcció General. f) Col∙laborar en els processos de selecció que afectin a llocs de treball que depenen de la Subdirecció General Operativa. g) Elaborar propostes de normativa específica adreçada als bombers voluntaris. h) Participar en la gestió dels processos de selecció i de revocació del nomenament de bombers voluntaris. i) Elaborar estudis i proposar els mitjans materials i equipament adequats per a la prestació dels serveis dels bombers. j) Col∙laborar amb l'Àrea d'Auditoria en l'establiment i seguiment dels indicadors de planificació i avaluació de la prestació del servei. k) Participar en els programes de comunicació interna de la Direcció General i gestionar la informació de la intranet en l'àmbit de la Subdirecció General Operativa. l) Participar en l'elaboració de campanyes i activitats de divulgació a la població. m) Coordinar l'arxiu de documentació de la Subdirecció General Operativa. n) Qualsevol altra funció que li encomanin. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

247

Oposició

a) Dirigir l'elaboració d'informes, preparació de documentació i dossiers en relació amb els serveis realitzats pel personal del cos de bombers de la Generalitat.

per Inspector/a

77.1 Correspon a la Divisió de Planificació i Gestió l'exercici de les funcions següents:

77.2 La Divisió de Planificació i Gestió s'estructura en les unitats centrals següents: a) La Unitat de Suport a la Gestió. b) La Unitat de Bombers Voluntaris. Article 78

Correspon a la Unitat de Suport a la Gestió l'exercici de les funcions següents: a) Elaborar propostes de desplegament de recursos humans i materials. b) Donar suport al Servei Tècnic en l'assaig i disseny de nous equips, vehicles i instal∙lacions. c) Participar en l'elaboració i implantació de les aplicacions de gestió de personal i logística. d) Fer el seguiment de la normativa i procediments que afectin l'activitat de la Subdirecció General Operativa. e) Elaborar la documentació que sigui requerida en relació amb els serveis realitzats per la Subdirecció General Operativa. f) Donar suport al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en la implantació d'accions operatives i, si escau, mesures correctores. g) Mantenir l'arxiu de documentació de la Subdirecció General Operativa.

per Inspector/a

Unitat de Suport a la Gestió

Article 79 Unitat de Bombers Voluntaris Correspon a la Unitat de Bombers Voluntaris l'exercici de les funcions següents: a) Col∙laborar en l'elaboració de la normativa específica de bombers voluntaris de la Generalitat. b) Coordinar els mecanismes de participació dels bombers voluntaris en la organització. c) Participar en els processos de captació i fidelització de bombers voluntaris. d) Supervisar l'elaboració i la implantació de processos que incentivin la realització de formació continua i permanent pels bombers voluntaris. e) Fer el seguiment de l'estat dels recursos materials disponibles dels bombers voluntaris. f) Qualsevol altra funció que li encomanin.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

248

Oposició

h) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 80 Divisió de Grups Operatius Especials 80.1 Correspon a la Divisió de Grups Operatius Especials l'exercici de les funcions següents:

c) Analitzar les tècniques utilitzades en els serveis en què participen. d) Estudiar l'aplicació de noves tècniques i tecnologies en el seu àmbit d'actuació. e) Dissenyar i impulsar processos formatius adients als riscos en què intervenen en col∙laboració amb les empreses del sector, les universitats i altres centres de formació especialitzada. f) Planificar i coordinar amb entitats externes les actuacions de les Unitats de Grups Operatius Especials. g) Identificar, desenvolupar i implantar noves estratègies d'intervenció específiques i proposar els recursos i equipaments associats. h) Assessorar i prestar el servei d'assistència sanitària i psicològica en intervencions al personal operatiu i als afectats per l'emergència. i) Col∙laborar en la definició dels continguts formatius i els requeriments específics per a formar part de les Unitats dels Grups Operatius Especials. j) Dirigir l'elaboració dels informes tècnics que es requereixin. k) Realitzar la investigació i l'anàlisi dels sinistres en què intervingui, per raó de la seva competència, en col∙laboració, amb la Divisió d'Operacions i, si escau, amb altres cossos operatius o unitats, per tal d'informar sobre les causes i conseqüències dels sinistres i sobre els danys produïts. l) Qualsevol altra funció que li encomanin. 80.2 La Divisió de Grups Operatius Especials s'estructura en les àrees i unitats centrals següents: a) L'Àrea del Grup d'Actuació Forestal. b) La Unitat del Grup d'Actuacions Especials. c) La Unitat del Grup d'Emergències Mèdiques. Article 81

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

249

Oposició

b) Elaborar els plans i procediments d'actuació de les Unitats de Grups Especials en coordinació amb la resta de serveis de l'àmbit operatiu.

per Inspector/a

a) Coordinar les actuacions de totes les unitats que conformen els grups especials.

Àrea de Grup d'Actuació Forestal Correspon a l'Àrea del Grup d'Actuació Forestal l'exercici de les funcions següents: a) Realitzar les sortides i proposar l'estratègia d'intervenció més adequada en els incendis de vegetació que corresponguin.

c) Proposar noves estratègies i procediments d'actuació davant de l'incendi de vegetació. d) Proposar l'ús d'equipament específic per afrontar l'incendi de vegetació. e) Desenvolupar maniobres indicades específicament per les actuacions en l'incendi de vegetació. f) Elaborar els informes tècnics i les investigacions que li siguin requerits. g) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 82 Unitat del Grup d'Actuacions Especials Correspon a la Unitat del Grup d'Actuacions Especials l'exercici de les funcions següents: a) Realitzar les sortides derivades de sinistre en què correspongui utilitzar eines o mitjans altament especialitzats.

per Inspector/a

b) Donar assistència tècnica als comandaments operatius en sinistre.

c) Proposar noves estratègies i procediments d'actuació en matèria de rescats, salvaments i altres actuacions que es puguin portar a terme. d) Proposar l'ús d'equipament específic per afrontar les actuacions especials. e) Efectuar maniobres indicades específicament per les actuacions en matèria de rescats i salvaments. f) Elaborar els informes tècnics i les investigacions que li siguin requerits. g) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 83 Unitat de Grup d'Emergències Mediques Correspon a la Unitat de Grup d'Emergències Mediques, configurada com una unitat amb vinculació laboral, l'exercici de les funcions següents: a) Prestar assistència sanitària en intervencions als bombers i altre personal operatiu així com a C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

250

Oposició

b) Donar assistència tècnica als comandaments operatius en sinistre.

les víctimes dels sinistres. b) Prestar assistència psicològica al personal operatiu de la Direcció General que ho necessiti derivat de la seva participació en alguna intervenció. c) Assessorar en matèria sanitària a l'estructura de comandament d'una intervenció.

f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 84 Divisió d'Operacions 84.1 Correspon a la Divisió d'Operacions l'exercici de les funcions següents: a) Establir els procediments i guies d'actuació en els serveis realitzats pels bombers quan no correspongui a la Divisió de Grups Operatius Especials. b) Analitzar i proposar millores operatives i tècniques. c) Analitzar i si escau proposar noves tècniques i tecnologies apropiades pels serveis desenvolupats pels bombers. d) Elaborar els criteris de funcionament de la guàrdia en els seus diferents àmbits. e) Desenvolupar l'estructura de comandament en la resposta operativa a les emergències. f) Participar en la selecció i formació dels diferents comandaments de la guàrdia. g) Determinar les necessitats formatives al si del cos de bombers de la Generalitat, dels bombers voluntaris i del personal tècnic especialitzat per garantir la resposta operativa. h) Organitzar i realitzar la investigació dels sinistres en coordinació amb la Divisió de Grups Operatius Especials, les Regions d'Emergència i, si escau, amb altres cossos operatius o unitats. i) Donar suport a l'Àrea d'Auditoria en l'establiment i seguiment dels indicadors de planificació i avaluació de la prestació del servei. j) Qualsevol altra funció que li encomanin. 84.2 La Divisió d'Operacions s'estructura en les unitats centrals següents: a) La Unitat de Desenvolupament Operatiu. b) La Unitat de Formació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

251

Oposició

e) Proposar els requeriments de formació del personal en temes sanitaris.

per Inspector/a

d) Elaborar els informes tècnics que es requereixin i donar assistència tècnica al comandament operatiu.

Article 85 Unitat de Desenvolupament Operatiu Correspon a la Unitat de Desenvolupament Operatiu les funcions següents:

c) L'organització d'exercicis i simulacres amb l'objecte d'avaluar l'eficàcia i eficiència dels procediments proposats i ensinistrar els bombers en el seu ús. d) L'estudi de les intervencions realitzades per avaluar noves estratègies d'intervenció. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 86 Unitat de Formació Correspon a la Unitat de Formació, seguint les directrius que fixi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, les funcions següents: a) Detectar les necessitats formatives dels bombers i d'altre personal tècnic especialitzat en l'àmbit operatiu. b) Proposar i impulsar la formació dels bombers i d'altre personal tècnic especialitzat i coordinar, si escau, la seva execució al si de les Regions d'Emergències. c) Dissenyar processos formatius en àmbits operatius específics. d) Planificar la formació permanent i la implantació de procediments operatius i guies d'actuació. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 87 Divisió de Sala Central de Bombers 87.1 Correspon a la Divisió de Sala Central de Bombers l'exercici de les funcions següents: a) Donar suport a la Subdirecció General Operativa en la coordinació operativa dels serveis amb altres activitats. b) Donar informació i suport logístic a la Subdirecció General Operativa així com a les Regions d'Emergències que ho requereixin.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

252

Oposició

b) L'elaboració de procediments de treball i guies d'actuació en la resposta a les emergències.

per Inspector/a

a) L'anàlisi de les estratègies d'intervenció davant dels sinistres de la seva competència en col∙laboració, si escau, amb la Divisió de Grups Operatius Especials.

c) Disposar de la informació necessària sobre els recursos disponibles i sobre les intervencions o actuacions en curs. d) Gestionar la mobilització de recursos humans i materials d'acord amb els criteris que determini la persona titular de la Subdirecció General Operativa.

f) Coordinar l'elaboració dels plans d'actuació que derivin del pla de protecció civil de Catalunya i altres plans especials i gestionar l'arxiu de tots els plans. g) Establir criteris generals de funcionament de les Sales de Control de les Regions d'Emergències. h) Establir criteris i assessorar a les Regions d'Emergències en l'elaboració dels plans d'actuació per riscos específics. i) Participar en l'organització de simulacres de desplegament operatiu dels plans d'actuació. j) Donar suport al Servei Tècnic de la Subdirecció General Tècnica pel que fa a les aplicacions i eines informàtiques de gestió operativa. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. 87.2 La Divisió de Sala Central de Bombers s'estructura en les unitats centrals següents: a) La Unitat de Suport Logístic i Mitjans Aeris.

per Inspector/a

e) Donar suport al comandament operatiu de la intervenció.

Article 88 Unitat de Suport Logístic i Mitjans Aeris Correspon a la Unitat de Suport Logístic i Mitjans Aeris l'exercici de les funcions següents: a) La gestió operativa del parc mòbil, dels mitjans aeris i de l'equipament especialitzat i específic d'àmbit territorial general per a tota Catalunya. b) Gestionar la reposició de material operatiu necessari en les intervencions d'ampli abast. c) Gestionar l'avituallament del personal operatiu participant en les intervencions. d) Donar suport al comandament operatiu en l'àmbit logístic i de telecomunicacions. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 89 Unitat de Planificació Operativa

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

253

Oposició

b) La Unitat de Planificació Operativa.

Correspon a la Unitat de Planificació Operativa, dins del seu àmbit d'actuació, l'exercici de les funcions següents: a) Elaborar els plans d'actuació derivats del desplegament del pla de protecció civil de Catalunya i dels plans especials.

d) Gestionar i actualitzar l'arxiu d'informació operativa. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 90 Regions d'Emergències 90.1 Correspon a les Regions d'Emergències, a què fa referència l'article 75.8, l'exercici de les funcions següents: a) Establir les directrius respecte dels parcs de bombers i, si escau, de la unitat de la sala de control de la Regió i dels seus recursos humans i materials d'acord amb les directrius que per cada àmbit estableixin els òrgans responsables. b) El comandament operatiu de la intervenció en els sinistres o emergències del seu àmbit territorial. c) Coordinar i impulsar les tasques de prevenció i plans d'actuació assignades a l'àmbit territorial respectiu. d) Donar suport als ens locals i a les autoritats de protecció civil en situació d'emergència. e) Coordinar l'elaboració de propostes de planificació i coordinació de les activitats relatives al coneixement del risc i a les infraestructures de suport a les activitats operatives. f) Coordinar les relacions dels parcs de bombers amb l'administració local del seu àmbit territorial. g) Dirigir i planificar les inspeccions, els informes preceptius i altres tasques relacionades amb la prevenció d'incendis en els municipis que no disposin de servei de prevenció i extinció d'incendis propis. h) Proposar la incorporació de recursos humans i materials per tal de millorar l'eficàcia dels serveis. i) Proposar procediments per al personal operatiu en l'àmbit de la Regió i proposar la formació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

254

Oposició

c) Participar en l'estudi i desenvolupament dels plans d'actuació en sinistres que puguin afectar grans infraestructures o que requereixin la participació simultània de diverses Regions d'Emergències.

per Inspector/a

b) Donar suport a les Regions d'Emergències en l'elaboració de plans especials.

més adient per aquest personal, així com coordinar la implantació de les directrius i procediments establerts per la Subdirecció General Operativa. j) Realitzar els informes que li siguin sol∙licitats. k) Informar de les actuacions més rellevants del servei als responsables que així es determinin.

90.2 Sens perjudici del comandament operatiu de les intervencions en les sinistres o emergències, l'exercici de les funcions atribuïdes a les Regions d'Emergències es desenvoluparà sota la direcció i amb dependència funcional de la Direcció General. 90.3 Les Regions d'Emergències s'estructuren en les àrees regionals següents: a) L'Àrea d'Operacions. b) L'Àrea de Prevenció i Gestió. Article 91 Àrea d'Operacions 91.1 Correspon a l'Àrea d'Operacions l'exercici de les funcions següents: a) La direcció i inspecció dels Parcs de Bombers i, si escau, de la Sala de control de la Regió i dels seus recursos humans i materials, d'acord amb les directrius que per cada àmbit estableixi el cap de Regió. b) Elaborar propostes de planificació i coordinació de les activitats relatives al coneixement del risc i a les infraestructures de suport a les activitats operatives. c) La implantació als parcs de bombers dels procediments de treball, les guies d'actuació i equivalents. d) Elaborar els plans d'actuació dels grups d'intervenció en les instal∙lacions de risc de la Regió. e) Organitzar simulacres i exercicis en l'àmbit de la Regió en col∙laboració amb altres actuants, i donar suport als que s'organitzin des de la Subdirecció General Operativa. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. 91.2 L'Àrea d'Operacions s'estructura en les unitats regionals i els parcs següents: a) Les Unitats Territorials. b) La Unitat de Sala de Control.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

255

Oposició

m) Qualsevol altra funció que li encomanin.

per Inspector/a

l) Dirigir l'acció preventiva de riscos laborals del personal de la Regió.

c) Els Parcs de Bombers.

91.4 L'Àrea de Prevenció i Gestió de les Terres de l'Ebre assumirà les funcions de l'Àrea d'Operacions de les Terres de l'Ebre. Article 92 Unitats Territorials 92.1 Correspon a les Unitats Territorials l'exercici de les funcions següents: a) Elaborar propostes de planificació i coordinació d'activitats de coneixement del risc i infraestructures de suport a les activitats operatives. b) Implantar als Parcs de Bombers els procediments de treball, les guies d'actuació i equivalents. c) Organitzar en el territori assignat activitats de divulgació a altres actuants en les emergències i a la població en general, relatives al risc i a l'autoprotecció i l'organització de la resposta. d) Facilitar i coordinar les relacions institucionals dels Parcs de Bombers amb l'administració local de seu àmbit territorial.

per Inspector/a

91.3 S'adscriurà una àrea d'operacions a la Regió d'Emergències Centre, a la Regió d'Emergències de Girona, a la Regió d'Emergències de Lleida, a la Regió d'Emergències Metropolitana Nord, a la Regió d'Emergències Metropolitana Sud i a la Regió d'Emergències de Tarragona.

f) Qualsevol altra funció que li encomanin. 92.2 S'adscriurà una unitat territorial a l'Àrea d'operacions de la Regió d'Emergències Centre, de la Regió d'Emergències de Tarragona, i a l'Àrea de Prevenció i Gestió de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre; dues unitats territorials a l'Àrea d'operacions de la Regió d'emergències Metropolitana Nord, de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud i de la Regió d'Emergències de Girona; i tres unitats territorials a l'Àrea d'operacions de la Regió d'Emergències de Lleida. Article 93 Unitat de Sala de Control de la Regió 93.1 Corresponen a la Unitat de Sala de Control de la Regió l'exercici de les funcions següents: a) Dirigir i inspeccionar els recursos humans i materials de la Sala, d'acord amb les directrius rebudes. b) Donar suport al cap de la guàrdia en el desplegament i coordinació dels mitjans operatius.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

256

Oposició

e) Inspeccionar i, si escau, coordinar els parcs de bombers que es determinin.

c) Gestionar el parc mòbil i equipament específic d'àmbit territorial de la Regió. d) Informar al cap de la Regió dels sinistres i actuacions rellevants. e) Informar al cap de guàrdia dels sinistres, sol∙licitar els recursos d'abast superior a la Regió i gestionar els ajuts que li hagin estat sol∙licitats.

h) Qualsevol altra funció que li encomanin. 93.2 S'adscriurà una unitat de sala de control a la Regió d'Emergències Centre, a la Regió d'Emergències de Girona, a la Regió d'Emergències de Lleida, a la Regió d'Emergències Metropolitana Nord, a la Regió d'Emergències Metropolitana Sud i a la Regió d'Emergències de Tarragona. 93.3 La unitat de la sala de control de la Regió d'Emergències de Tarragona donarà suport a la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre. Article 94 Parcs de Bombers Correspon als Parcs de Bombers l'exercici de les funcions següents: a) Realitzar les sortides derivades dels sinistres dins del seu àmbit territorial d'actuació, així com les assignades per la Regió d'Emergència. b) Gestionar els recursos humans i materials adscrits al parc. c) Comunicar a la Unitat de Sala de Control de la Regió corresponent totes les incidències del servei. d) Vetllar per la conservació i manteniment del Parc, dels vehicles, equipament i mitjans d'intervenció assignats d'acord amb les instruccions que es determinin. e) Realitzar les activitats de formació i practiques programades per garantir que tot el personal de Parc conegui les normes, instruccions i procediments d'actuació operativa i d'ús i conservació dels recursos materials disponibles. f) Efectuar, en el seu àmbit d'actuació, totes les activitats preventives d'acord amb la normativa establerta i les instruccions derivades de les unitats responsables. g) Dur a terme les activitats necessàries per conèixer la totalitat dels nuclis urbans, les àrees rurals, les vies de comunicació, les infraestructures i les instal∙lacions de la seva àrea territorial C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

257

Oposició

g) Informar periòdicament al responsable de l'Àrea d'Operacions dels sinistres, actuacions, incidents i qualsevol altre qüestió que es determini.

per Inspector/a

f) Donar suport al cap de guàrdia en la gestió de la guàrdia, en les relleus en sinistres de llarga durada i en la mobilització de mitjans suplementaris a la guàrdia.

d'actuació en primera sortida i mantenir actualitzat el catàleg d'ubicació, tipològic i d'intensitat del risc que se'n deriva.

j) Gestionar l'acció preventiva de riscos laborals en el seu àmbit. k) Executar les ordres i instruccions encomanades pels seus superiors jeràrquics i informar‐li de les actuacions en que hi participi. l) Proposar millores respecte als procediments i recursos disponibles. m) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 95 Àrea de Prevenció i Gestió 95.1 Correspon a l'Àrea de Prevenció i Gestió l'exercici de les funcions següents: a) Coordinar l'elaboració dels informes preceptius sobre projectes de nova construcció, de reforma i de qualsevol activitat en els municipis que no disposin de servei de prevenció i extinció d'incendis propis. b) Coordinar les inspeccions als establiments i locals públics en matèria de prevenció d'incendis en els municipis que no disposin de servei de prevenció i extinció d'incendis propis. c) Analitzar i informar sobre les necessitats de recursos humans i materials per tal de millorar l'eficàcia dels serveis. d) Difondre i coordinar la implantació de directrius, procediments i instruccions pel personal operatiu de la Regió. e) Gestionar l'acció preventiva de riscos laborals del personal de la Regió llevat del que està adscrit als Parcs de Bombers. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. 95.2 L'Àrea de Prevenció i Gestió s'estructura en les unitats regionals següents: a) La Unitat de Prevenció. b) La Unitat de Gestió de la Regió.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

258

Oposició

i) Participar en les activitats d'informació i formació a la població d'acord amb la programació que s'estableixi.

per Inspector/a

h) Mantenir, en l'exercici de les funcions assignades, les relacions de col∙laboració corresponents amb els municipis i la resta d'entitats locals amb competència en el seu àmbit territorial.

Article 96 Unitat de Prevenció Correspon a la Unitat de Prevenció l'exercici de les funcions següents:

b) Realitzar inspeccions als establiments i locals públics en matèria de prevenció d'incendis en els municipis que no disposin de servei de prevenció i extinció d'incendis propis. c) Donar suport al Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica, en l'elaboració de criteris únics d'interpretació de normativa i en l'elaboració de directrius. d) Realitzar l'atenció al públic específica de la prevenció normativa, d'acord amb les directrius rebudes des de les unitats competents. e) Participar en les activitats de divulgació que així es determini. f) Custodiar i mantenir l'arxiu de l'àmbit de prevenció. g) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 97 Unitat de Gestió de la Regió

per Inspector/a

a) Elaborar els informes preceptius sobre projectes de nova construcció, de reforma i de qualsevol activitat en els municipis que no disposin de servei de prevenció i extinció d'incendis propis.

a) Estudiar i elaborar instruccions per al personal operatiu en l'àmbit de la Regió i fer‐ne el seguiment i implantar els procediments determinats per la Subdirecció General Operativa. b) Donar suport a les àrees competents en el desenvolupament dels processos formatius que s'hagin de realitzar a la Regió. c) Analitzar les necessitats de recursos humans i materials per tal de millorar l'eficàcia dels serveis. d) Analitzar les necessitats d'equipaments, subministraments i logística en general, necessari per millorar els serveis prestats. e) Trametre les directrius i donar suport als caps de parc en la gestió de l'acció preventiva de riscos laborals. f) Realitzar els informes dels servei que li siguin encomanats. g) Donar suport a la Divisió de Planificació i Gestió de la Subdirecció General Operativa en

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

259

Oposició

Correspon a la Unitat de Gestió de les Regions l'exercici de les funcions següents:

l'establiment de directrius de recursos humans i fer‐ne la implantació. h) Participar en els processos de selecció de personal temporal que gestioni la Regió d'Emergències. i) Qualsevol altra funció que li encomanin.

98.1 Correspon a la Subdirecció General Tècnica l'estudi, l'anàlisi, elaboració i proposta dels mitjans i sistemes necessaris per al desenvolupament dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i de salvaments i la coordinació i supervisió de la prevenció d'incendis. 98.2 Correspon a la Subdirecció General Tècnica l'exercici de les funcions següents: a) Establir les directrius necessàries per realitzar eficaçment els informes de prevenció sobre edificis d'habitatges, indústries i qualsevol altra instal∙lació que es determini. b) Coordinar la realització d'inspeccions a establiments i locals de pública concurrència a tota Catalunya. c) Elaborar i, si escau, proposar l'elaboració de disposicions legals o reglamentàries adients per a la prevenció d'incendis i altres emergències. d) Dirigir i coordinar les activitats d'informació i prevenció d'incendis i altres emergències de l'àmbit d'actuació de la Direcció General. e) Promoure iniciatives pel desenvolupament de la participació ciutadana en la prevenció. f) Promoure i divulgar l'autoprotecció com a mesura de prevenció. g) Dirigir i coordinar l'anàlisi i estudi tècnic dels mitjans, dotacions i materials necessaris per a l'activitat d'atenció a les emergències, inclòs el parc mòbil i les infraestructures dels cossos de bombers i controlar la gestió d'aquests. h) Proposar l'elaboració dels plans i programes de tecnologies de la informació i de telecomunicacions necessaris pel desplegament de l'activitat d'atenció a les emergències. i) Planificar, dissenyar, gestionar i mantenir les instal∙lacions i xarxes d'informació i comunicació necessaris pel desplegament de les activitats d'atenció a les emergències. j) Qualsevol altra funció que li encomanin. 98.3 La Subdirecció General Tècnica s'estructura en els òrgans següents: a) El Servei Tècnic.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

260

Oposició

Subdirecció General Tècnica

per Inspector/a

Article 98

b) El Servei de Prevenció. Article 99 Servei Tècnic

a) Analitzar en coordinació amb la Divisió d'Operacions i la Divisió de Grups Operatius Especials les necessitats de mitjans tècnics pel desenvolupament de les tasques de la Direcció General. b) Determinar les especificacions i condicions tècniques relatives als materials a adquirir. c) Estudiar nous materials i/o tècniques de treball associats a l'àmbit operatiu. d) Participar en els concursos d'adquisició i subministrament de béns i serveis. e) Elaborar el programa funcional, participar en l'elaboració del projecte i fer el seguiment de les noves edificacions i de la rehabilitació de les existents. f) Gestionar els contractes de manteniment i establir sistemes de gestió de les petites actuacions al territori. g) Controlar i supervisar l'activitat de emmagatzemament de material de la Direcció General i establir el sistema de subministrament per a tot Catalunya. h) Establir criteris de control de qualitat dels materials emprats a la Direcció General. i) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Oposició

99.2 El Servei Tècnic s'estructura en els òrgans següents: a) Secció d'Infraestructures. b) Secció d'Equipaments i Logística. c) Secció de Parc Mòbil. d) Secció de Telecomunicacions. e) Secció de Desenvolupament Tecnològic. Article 100 Secció d'Infraestructures Correspon a la Secció d'Infraestructures l'exercici de les funcions següents: a) Determinar els requeriments de les instal∙lacions i infraestructures necessàries per a la prestació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments i altres de la Direcció General. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

99.1 Correspon al Servei Tècnic l'exercici de les funcions següents:

261

b) Elaborar els programes funcionals de les instal∙lacions, definir els nivells d'intervenció, proposar les prioritats d'actuació i fer el seguiment d'aquests.

e) Definir els requeriments d'equipaments i mobiliari necessari per a la prestació dels serveis. f) Mantenir una base de dades global de les infraestructures de la Direcció General. g) Assessorar a les Regions d'Emergència en matèria d'infraestructures. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 101 Secció d'Equipaments i Logística Correspon a la Secció d'Equipaments i Logística l'exercici de les funcions següents: a) Determinar, en col∙laboració amb les unitats de la Divisió d'Operacions, l'equipament necessari per a la prestació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments. b) Determinar els requeriments tècnics generals i específics de tot el material destinat a la prestació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments. c) Proposar l'adquisició de nou material i la reposició de l'antic planificant els processos d'adquisició i subministrament. d) Participar en els processos d'adquisició d'aquests equipaments. e) Definir les necessitats de manteniment de tot l'equipament que ho requereixi i fer el seguiment dels plans de manteniment que s'elaborin. f) Dissenyar, en coordinació amb el servei corresponent els procediments i sistemes d'utilització de l'equipament de la Direcció General. g) Confeccionar i mantenir l'inventari de béns mobles de la Direcció General. h) Controlar la gestió dels magatzems de la Direcció General. i) Controlar i supervisar la recepció, distribució i reposició de material, fer el seguiment del seu consum i emetre els informes que es requereixin. j) Recepcionar, emmagatzemar i distribuir el material que es rep al magatzem central de la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

262

Oposició

d) Definir les necessitats de manteniment preventiu i correctiu de les instal∙lacions, determinar les especificacions tècniques i els criteris d'inspecció i fer el seguiment dels contractes de manteniment.

per Inspector/a

c) Actuar d'interlocutor tècnic amb els municipis per a la gestió dels afers urbanístics i tècnics derivats de les instal∙lacions.

Direcció General. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 102 Secció de Parc Mòbil

b) Definir els requeriments, especificacions tècniques i estàndards funcionals del parc mòbil per a la prestació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments. c) Participar en els processos d'adquisició dels vehicles de la Direcció General. d) Definir i gestionar les funcions de manteniment dels vehicles de la Direcció General i supervisar la gestió de la flota de vehicles d'arrendament. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 103 Secció de Telecomunicacions Correspon a la Secció de Telecomunicacions l'exercici de les funcions següents: a) Proposar els programes de telecomunicacions i els plans de desenvolupament que se'n derivin de l'activitat d'emergències. b) Gestionar el funcionament ordinari dels equips i sistemes de comunicacions disponibles, planificar conjuntament amb la Divisió d'Operacions la seva actualització operativa i dissenyar‐ ne els procediments d'utilització conjuntament amb la Divisió d'Operacions. c) Proposar els continguts dels plans de formació dels usuaris dels equips i sistemes de comunicacions. d) Coordinar els treballs de manteniment de primer nivell dels equips tècnics de comunicacions de les Regions d'Emergències referents a tots els equips i instal∙lacions disponibles, així com gestionar i supervisar els treballs de manteniment preventiu i correctiu de nivell superior que es desenvolupin per organismes o empreses alienes a la Direcció General. e) Planificar i gestionar la cobertura operativa dels equips tècnics de comunicacions de la Divisió de Sala Central de Bombers, de la Subdirecció General Operativa i de les Unitats de Sala de Control de les Regions d'Emergències en tasques de suport tècnic directe en matèria de comunicacions.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

263

Oposició

a) Definir, en col∙laboració amb la Divisió d'Operacions la tipologia i característiques dels vehicles a utilitzar per la Direcció General.

per Inspector/a

Correspon a la Secció de Parc Mòbil l'exercici de les funcions següents:

f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 104 Secció de Desenvolupament Tecnològic

b) Proposar i implementar sistemes informàtics adequats per als serveis realitzats a la Direcció General. c) Proposar els mitjans materials necessaris per a una bona gestió informàtica en tots els nivells de l'estructura de la Direcció General. d) Actuar d'interlocutor tècnic i tecnològic amb altres unitats del Departament. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 105 Servei de Prevenció 105.1 Correspon al Servei de Prevenció l'exercici de les funcions següents: a) Proposar l'elaboració de disposicions legals per a la prevenció d'incendis i altres emergències. b) Elaborar propostes de prevenció dels sinistres. c) Elaborar informes i donar assessorament en matèria de prevenció. d) Supervisar i controlar la revisió de projectes i la inspecció d'edificis i locals que determini la legislació vigent o que es sol∙licitin per entitats públiques. e) Promoure i vetllar per l'autoprotecció de la ciutadania en coordinació amb altres unitats implicades. f) Portar a terme el control de qualitat de les entitats col∙laboradores de l'administració en matèria de seguretat contra incendis. g) Gestionar el registre documental de les instal∙lacions. h) Coordinar les activitats de les Unitats de Prevenció de les Regions d'emergència en el seu àmbit de competència i elaborar criteris d'interpretació de la normativa en col∙laboració amb les altres unitats implicades. i) Impulsar i coordinar les activitats de prevenció operatives realitzades per les Regions C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

264

Oposició

a) Proposar els requeriments tecnològics, les eines i aplicacions informàtiques necessàries com a suport a les emergències.

per Inspector/a

Correspon a la Secció de Desenvolupament Tecnològic, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, l'exercici de les funcions següents:

d'Emergències i els Parcs de Bombers. j) Realitzar campanyes divulgatives a la població en el seu àmbit de competència. k) Desenvolupar i gestionar la cartografia operativa amb el suport de les Regions d'Emergències.

a) La Secció de Prevenció Tècnica. b) La Secció de Prevenció Operativa. Article 106 Secció de Prevenció Tècnica Correspon a la Secció de Prevenció Tècnica, en col∙laboració, quan escaigui, amb el Servei d'Assessorament Jurídic de la Direcció General, l'exercici de les funcions següents: a) Estudiar i donar suport per a l'elaboració de disposicions legals relatives a la prevenció i col∙laborar en l'elaboració de normes i circulars adreçades a la prevenció d'incendis i altres emergències. b) Elaborar informes i donar assessorament en matèria de prevenció. c) Controlar la revisió de projectes i la inspecció d'edificis i instal∙lacions que així es determinin. d) Elaborar criteris d'interpretació normativa, informar d'aquests a les Regions d'Emergències i altres entitats afectades i fer el seguiment de la seva aplicació. e) Proposar i desenvolupar activitats de sensibilització vers la prevenció. f) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 107 Secció de Prevenció Operativa Correspon a la Secció de Prevenció Operativa l'exercici de les funcions següents: a) Elaborar criteris i desenvolupar un programa de visites a instal∙lacions, edificis i infraestructures de risc i coordinar la seva execució amb els responsables d'aquestes activitats a les Regions d'Emergències. b) Gestionar el Sistema d'Informació Geogràfica de la Direcció General en col∙laboració amb les Unitats Territorials de les Regions d'Emergències.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

265

Oposició

105.2 El Servei de Prevenció s'estructura en els òrgans següents:

per Inspector/a

l) Qualsevol altra funció que li encomanin.

c) Elaborar materials de divulgació d'autoprotecció de la població i desenvolupar les campanyes que es determinin. d) Participar en el desenvolupament de mesures que facilitin la intervenció operativa del bombers en els projectes de construcció de grans infraestructures. e) Qualsevol altra funció que li encomanin.

108.1 Correspon a la Subdirecció General d'Administració i Recursos Humans l'administració econòmica i la gestió i aplicació del règim estatutari del cos de bombers de la Generalitat, l'aplicació de les polítiques de recursos humans del personal adscrit a la Direcció General, i la gestió administrativa relativa als bombers voluntaris de la Generalitat. 108.2 Correspon a la Subdirecció General d'Administració i Recursos Humans l'exercici de les funcions següents: a) Dirigir, coordinar i supervisar les tasques d'administració i gestió dels recursos materials i serveis necessaris per al desenvolupament de l'activitat d'atenció a les emergències. b) Dirigir i supervisar els treballs d'elaboració de l'avantprojecte de pressupost de la Direcció General. c) Dirigir i supervisar la gestió del programa pressupostari de la Direcció General, tramitant els documents de gestió econòmica ordinària i els expedients de despesa, els de contractació administrativa i els de gestió del patrimoni. d) Dissenyar, implantar i gestionar en col∙laboració amb les unitats que es determinin sistemes d'informació i comunicació interna propis de les polítiques de personal del cos de bombers de la Generalitat. e) Gestionar el desenvolupament de les polítiques de recursos humans pròpies del cos de bombers de la Generalitat. f) La gestió ordinària i l'aplicació del règim estatutari dels funcionaris del cos de bombers de la Generalitat, i la gestió dels bombers voluntaris i del personal assignat a l'extinció dels incendis de vegetació. g) L'elaboració i la gestió dels processos de selecció i de provisió de llocs de treball corresponents al cos de bombers de la Generalitat. h) La formulació de propostes de modificació de la relació de llocs de treball, proposar la valoració dels llocs de treball i participar en la definició dels perfils professionals dels llocs de treball del cos de bombers de la Generalitat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

266

Oposició

Subdirecció General d'Administració i Recursos Humans

per Inspector/a

Article 108

i) Preparar propostes de circulars i instruccions en matèria de personal del cos de bombers de la Generalitat i de bombers voluntaris.

l) Coordinar i supervisar els assumptes relatius a la gestió ordinària del personal d'administració i tècnic adscrit a les unitats de la Direcció General i col∙laborar en la seva planificació i desenvolupament. m) Qualsevol altra funció que li encomanin. 108.3 La Subdirecció General d'Administració i Recursos Humans s'estructura en els òrgans següents: a) El Servei de Gestió Econòmica i Contractació. b) El Servei de Planificació i Selecció de Recursos Humans. c) El Servei de Recursos Humans. d) Les Seccions d'Administració de les Regions d'Emergències. Article 109 Servei de Gestió Econòmica i Contractació 109.1 Correspon al Servei de Gestió Econòmica i Contractació l'exercici de les funcions següents: a) Participar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost de la Direcció General. b) Supervisar i controlar la gestió comptable i el seguiment de l'execució pressupostària. c) Controlar la tramitació de les subvencions gestionades per la Direcció General. d) Controlar i supervisar la tramitació dels expedients de contractació de materials, equips, vehicles, obres i serveis. e) Participar en la tramitació dels expedients d'adquisició, cessió o arrendament dels béns immobles i dels béns mobles. f) Controlar la tramitació dels convenis en matèries pròpies de la Direcció General. g) Gestionar la tramitació de les assegurances de responsabilitat civil, danys materials i vehicles

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

267

Oposició

k) Participar en coordinació amb els organismes competents en la definició dels sistemes de la carrera professional del cos de bombers de la Generalitat i col∙laborar en el seu impuls i desenvolupament.

per Inspector/a

j) Col∙laborar i participar en el sistema de relacions laborals amb les organitzacions sindicals representatives del cos de bombers de la Generalitat.

que afectin la Direcció General. h) Assessorar les diferents unitats de la Direcció General en els temes relacionats amb les seves funcions. i) Col∙laborar en la planificació dels objectius i necessitats dels serveis.

l) Controlar, donar suport i administrar els centres de cost. m) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. 109.2 El Servei de Gestió Econòmica i Contractació s'estructura en la Secció de Pressupostos i Contractació. Article 110 Secció de Pressupostos i Contractació Correspon a la Secció de Pressupostos i Contractació l'exercici de les funcions següents: a) Preparar la documentació necessària per a la confecció de l'avantprojecte del pressupost anual. b) Exercir el control pressupostari ordinari de les despeses i documentació corresponent i la redacció dels informes periòdics de control pressupostari i en matèria econòmica. c) Fer l'anàlisi i seguiment del grau de compliment dels programes pressupostaris i preparar els informes que se'n derivin. d) Tramitar i fer el seguiment de les subvencions promogudes per la Direcció General. e) Tramitar les propostes d'expedients de contractació de materials, equips, vehicles, obres i serveis. f) Tramitar i fer el seguiment dels convenis en matèries pròpies de la Direcció General. g) Tramitar les assegurances de responsabilitat civil. h) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. Article 111 Servei de Planificació i Selecció de Recursos Humans 111.1 Correspon al Servei de Planificació i Selecció de Recursos Humans l'exercici de les

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

268

Oposició

k) Supervisar i controlar els fons de maniobra.

per Inspector/a

j) Col∙laborar amb la Secció d'Equipaments i Logística en el manteniment del inventari de béns mobles de la Direcció General.

funcions següents: a) Elaborar estudis i fer propostes de dimensionament de les plantilles del cos de bombers de la Generalitat. b) Planificar i elaborar la proposta de l'oferta d'ocupació anual.

d) Elaborar les propostes de les bases de convocatòries de selecció i promoció interna del cos de bombers de la Generalitat. e) Garantir el suport tècnic i administratiu als òrgans de selecció de personal. f) Participar en la millora dels processos de selecció. g) Coordinar i donar suport a les convocatòries específiques dels bombers voluntaris i de Campanya Forestal. h) Planificar, organitzar i gestionar els concursos generals de mèrits i capacitats del cos de bombers de la Generalitat. i) Coordinar i donar suport a la selecció del personal temporal. j) Estudiar i elaborar propostes de sistemes d'avaluació del personal i la seva implementació. k) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors.

per Inspector/a

c) Col∙laborar en l'elaboració i actualització d'un sistema d'accés i promoció del cos de bombers de la Generalitat.

Article 112 Secció de Convocatòries Correspon a la Secció de Convocatòries l'exercici de les funcions següents: a) Organitzar i gestionar els processos de selecció i de promoció del personal del cos de bombers de la Generalitat. b) Gestionar els concursos generals de mèrits i capacitats del cos de bombers de la Generalitat. c) Donar suport administratiu i tècnic als òrgans tècnics de selecció i a les comissions d'avaluació. d) Donar suport tècnic i administratiu en els processos de selecció de bomber voluntari. e) Donar suport a la selecció de personal de la Direcció General. f) Elaborar estadístiques i informes.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

269

Oposició

111.2 El Servei de Planificació i Selecció de Personal s'estructura en la Secció de Convocatòries.

g) Mantenir els expedients referents a convocatòries del personal del cos de bombers de la Generalitat i tenir‐ne la custòdia. h) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. Article 113

113.1 Correspon al Servei de Recursos Humans l'exercici de les funcions següents: a) Elaborar propostes de normativa específica per al cos de bombers de la Generalitat i totes aquelles disposicions de caràcter intern adients pel bon funcionament del servei. b) Supervisar l'aplicació de les disposicions en matèria de funció pública i normativa interna que afectin al personal. c) Aplicar la normativa vigent i els criteris generals del Departament en matèria de personal i assessorar els òrgans de la Direcció General. d) Fer el seguiment del capítol I del pressupost de la Direcció General. e) Gestionar la tramitació derivada dels expedients de personal funcionari i laboral i el règim retributiu. f) Donar suport i assessorament en les qüestions derivades de les relacions laborals i dels processos de negociació.

per Inspector/a

Servei de Recursos Humans

h) Gestionar els concursos específics de provisió de llocs de la Direcció General. i) Gestionar la tramitació derivada de les associacions de personal bomber voluntari i de l'activitat dels personal bomber voluntari de la Generalitat. j) Controlar i fer el seguiment de les gestions en matèria de seguretat social i d'absentisme laboral. k) Gestionar el pla de formació del personal administratiu i tècnic de la Direcció General. l) Coordinar la gestió de règim intern de la Direcció General. m) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. 113.2 El Servei de Gestió de Recursos Humans s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Gestió de Recursos Humans. b) La Secció d'Organització i Normativa interna.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

270

Oposició

g) Fer propostes de modificació de la relació de llocs de treball.

Article 114 Secció de Gestió de Recursos Humans Correspon a la Secció de Gestió de Recursos Humans l'exercici de les funcions següents:

b) Gestionar la tramitació dels pagaments d'hores extraordinàries, dietes, complements, compensacions i altres conceptes retributius o indemnitzacions. c) Elaboració de la nòmina resultant de les campanyes específiques. d) Tramitar les propostes de modificació de la relació de llocs de treball, els concursos específics i el pla de formació. e) Fer el seguiment de les partides del Capítol I del pressupost de la Direcció General. f) Preparar les propostes i estudis corresponents a la provisió de llocs de treball, nomenament de funcionaris d'interins i a la contractació laboral. g) Gestió de les bosses de treball pròpies de la Direcció General. h) Gestionar el registre, l'arxiu, el correu, la missatgeria i la centraleta de la Direcció General. i) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors.

per Inspector/a

a) Gestionar els expedients relatius a les situacions administratives, permisos, llicències i altres incidències del personal de la Direcció General així com els expedients de segona activitat del cos de bombers de la Generalitat.

Secció d'Organització i Normativa Interna Correspon a la Secció d'Organització i Normativa Interna l'exercici de les funcions següents: a) Participar en l'elaboració de projectes i disposicions de caràcter intern en matèria de personal per al col∙lectiu del cos de bombers de la Generalitat. b) Difondre les disposicions en matèria de funció pública i règim interior que afectin al personal. c) Elaborar estudis i estadístiques relacionades amb la matèria de personal. d) Emetre informes tècnics sobre qüestions de personal de la Direcció General i especialment del cos de bombers de la Generalitat. e) Revisar, analitzar i proposar modificacions, actualitzacions i adaptacions de la normativa interna que regula el funcionament i l'organització del cos de bombers de la Generalitat. f) Participar en el disseny, revisió i avaluació dels procediments, circuits administratius i models normalitzats en l'àmbit de la Direcció General. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

271

Oposició

Article 115

g) Gestionar el manual d'organització, elaborar les descripcions dels llocs de treball i proposar la seva classificació. h) Gestionar els expedients dels bombers voluntaris de la Generalitat i el registre d'Associacions dels bombers voluntaris. i) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors.

Secció d'Administració de la Regió 116.1 Correspon a la Secció d'Administració de la Regió, en el seu àmbit territorial i en coordinació amb les Regions d'Emergències, l'exercici de les funcions següents: a) Gestionar els expedients relatius a recursos humans, i als aspectes retributius dels personal adscrit a la regió d'emergències. b) Realitzar el seguiment de l'execució dels contractes de subministraments, obres i serveis. c) Gestionar el pressupost assignat a l'àmbit territorial i altra documentació econòmica i administrativa. d) Controlar els consums de recursos materials de la seva regió d'emergències. e) Donar recolzament tecnicoadministratiu i jurídic a la Regió d'Emergències. f) Gestionar l'arxiu, custòdia i registre de la documentació pròpia de la Regió.

per Inspector/a

Article 116

h) Gestionar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar el magatzem territorial corresponent, si escau. i) Portar a terme la gestió del parc mòbil adscrit a l'àmbit territorial corresponent. j) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. 116.2 En relació amb les funcions de les lletres g), h) i i) la Secció d'Administració de la Regió depèn funcionalment de la Subdirecció General Tècnica. 116.3 Hi ha una Secció d'Administració de la Regió a cada Regió d'Emergències. Article 117 Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos Corresponen al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos les funcions següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

272

Oposició

g) Gestionar les actuacions relacionades amb el manteniment dels edificis i instal∙lacions.

a) Impulsar i supervisar les activitats preventives i de salut laboral de la Direcció General. b) Proposar prioritats i mesures a adoptar en funció de les avaluacions de riscos i informes elaborats. c) Fer el seguiment de l'aplicació de les mesures correctores proposades.

f) Fer el seguiment dels temes tractats al Comitè de Seguretat i Salut Laboral específic de l'àmbit del personal respectiu. g) Col∙laborar en l'elaboració del pressupost del Departament destinat a prevenció de riscos i fer el seguiment de l'aplicació i execució d'aquest. h) Vetllar per la implantació del Pla de Prevenció en el seu àmbit. i) Donar suport als òrgans de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General i als òrgans que en depenen en qualsevol actuació que realitzin. j) Qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 118 Servei d'Assessorament Jurídic 118.1 Correspon al Servei d'Assessorament Jurídic l'exercici de les funcions següents, que s'han d'exercir amb subjecció a les directrius jurídiques de l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament: a) Donar suport jurídic i assessorament a les unitats de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. b) Assessorar jurídicament la persona titular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments en els assumptes de la seva competència. c) Revisar i/o preparar els esborranys de disposicions normatives, instruccions i circulars en matèries pròpies de la Direcció General. d) Participar en l'elaboració i/o revisió d'avantprojectes de llei, disposicions de caràcter general, circulars i instruccions sobre matèries que són competència de la Direcció General. e) Revisar jurídicament els convenis i contractes administratius, civils o mercantils sobre matèries que siguin competència de la Direcció General. f) Donar suport jurídic als processos de selecció de personal i provisió de llocs de treball que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

273

Oposició

e) Promoure i participar en les activitats formatives i informatives adreçades al personal.

per Inspector/a

d) Fer el seguiment de l'elaboració i implantació dels plans d'emergència als diferents centres de treball.

afectin a la Direcció General.

i) Donar suport jurídic en matèria d'aplicació de règim disciplinari del personal adscrit a la Direcció General i, si escau, la instrucció dels procediments disciplinaris que s'incoïn. j) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic. 118.2 Les funcions que estableix l'apartat 1 s'han d'entendre sens perjudici de les funcions d'assessorament en dret reservades als advocats que integren el cos d'advocacia de la Generalitat de Catalunya. 118.3 El Servei d'Assessorament Jurídic s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Normativa i Informes. b) La Secció de Procediments i Gestió Jurídica. Article 119 Secció de Normativa i Informes Correspon a la Secció de Normativa i Informes l'exercici de les funcions següents: a) Donar suport en l'elaboració i/o revisió d'avantprojectes de llei i disposicions de caràcter general sobre matèries que són competència de la Direcció General, i, si escau, en l'elaboració de propostes de modificació i de refosa normativa de les disposicions vigents en matèries pròpies de la Direcció General. b) Elaborar informes sobre els avantprojectes de llei i altres disposicions generals, estatals o de la resta de departaments de la Generalitat, que afectin l'àmbit de la Direcció General, i participar en la redacció de les esmenes escaients. c) Participar en l'elaboració i/o revisió de les circulars i les instruccions de la Direcció General. d) Elaborar estudis i informes jurídics en matèries pròpies de la Direcció General. e) Donar suport en la revisió jurídica dels convenis i, si escau, dels contractes administratius, civils, mercantils o altres negocis jurídics relatius a matèries que siguin competència de la Direcció General. f) Revisar el contingut de les bases i les convocatòries d'accés i provisió de llocs de treball del C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

274

Oposició

h) Instruir i coordinar la tramitació dels recursos administratius; les reclamacions prèvies a la via judicial, civil o laboral; les reclamacions de responsabilitat patrimonial i els procediments de revisió d'ofici dels actes administratius sobre les matèries que siguin competència de la Direcció General i elaborar la corresponent proposta de resolució.

per Inspector/a

g) Fer el seguiment dels procediments judicials que afectin la Direcció General, i, si escau, preparar els antecedents, expedients i informes en relació amb aquests procediments.

cos de bombers de la Generalitat per tal de garantir‐ne la seva adequació a la normativa vigent. g) Fer el seguiment de les novetats legislatives, reglamentàries i jurisprudencials que s'atenguin a la matèria de competència de la Direcció General, i fer‐ne difusió a les unitats administratives corresponents. h) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic.

Correspon a la Secció de Procediments i Gestió Jurídica l'exercici de les funcions següents: a) Instruir i tramitar els recursos administratius en relació amb els actes administratius dictats en matèria de la competència de la Direcció General. b) Instruir i tramitar els procediments de revisió d'ofici, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments relatius al dret de petició. c) Tramitar els procediments de responsabilitat patrimonial per presumptes danys derivats de l'activitat de la Direcció General i els seus agents. d) Preparar antecedents i informes pel que fa a recursos que se substancien per via jurisdiccional en matèries pròpies de la Direcció General i fer el seu seguiment, en col∙laboració amb l'Assessoria Jurídica del Departament. e) Gestionar l'assistència jurídica dels membres del cos de bombers de la Generalitat. f) Gestionar la tramesa d'informes tècnics relatius a sinistres en què hagi intervingut el cos de bombers de la Generalitat requerits per organismes oficials. g) Gestionar les peticions d'informació o documentació formulades per altres òrgans administratius i pels òrgans jurisdiccionals. h) Instruir, si escau, els procediments disciplinaris o d'informació reservada que s'incoïn al personal de cos de bombers de la Generalitat i al personal laboral adscrit a la Direcció General o, si escau, assessorar els instructors d'aquests procediments. i) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic. Article 121 Àrea d'Auditoria de Serveis Correspon a l'Àrea d'Auditoria de Serveis, que es configura com una àrea funcional, l'exercici de les funcions següents: a) Avaluar el nivell de prestació de serveis de la Direcció General i realitzar estudis i elaborar C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

275

Oposició

Secció de Procediments i Gestió Jurídica

per Inspector/a

Article 120

propostes sobre sistemes de control de qualitat dels serveis prestats. b) Realitzar estudis i elaborar propostes sobre la millora de l'organització, planificació i desenvolupament dels serveis a prestar i dels mitjans per fer‐ho. c) Planificar, realitzar i avaluar auditories d'instal∙lacions.

f) Elaborar, en coordinació amb els òrgans competents, els informes i indicadors sobre el compliment horari i l'absentisme de la Direcció General. g) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic. Article 122 Àrea d'Informació i Comunicació Correspon a l'Àrea d'Informació i Comunicació, configurada com una àrea amb vinculació laboral, les funcions següents: a) Analitzar i supervisar la informació relativa a l'activitat desenvolupada des de les diferents unitats de la Direcció General. b) Elaborar notes de premsa i comunicats en relació amb les activitats desenvolupades des de la Direcció General en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament. c) Realitzar estudis i informes sobre l'impacte de les activitats de la Direcció General en els mitjans de comunicació. d) Donar resposta a les sol∙licituds d'informació sobre l'activitat de la Direcció General en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament. e) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic. Article 123 Secretaria de Seguretat 123.1 La Secretaria de Seguretat, de conformitat amb el que estableix l'article 11.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, en la redacció donada per la Llei 2/1992, de 7 de juliol, actua sota la direcció superior de la persona titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i la dependència de la persona titular de la Secretaria General del Departament esmentat, en totes les funcions d'aquesta que no li hagin estat atribuïdes. 123.2 Corresponen a la persona titular de la Secretaria de Seguretat dirigir les polítiques C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

276

Oposició

e) Supervisar el compliment de les disposicions de caràcter general, instruccions i circulars aplicables a la Direcció General.

per Inspector/a

d) Coordinar i implementar eines de desenvolupament tecnològic.

públiques en matèria de seguretat i policia i exercir les funcions atribuïdes al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en l'àmbit de l'activitat de policia, inclosa la gestió dels mitjans i sistemes auxiliars necessaris per al desenvolupament de l'activitat policial i les que corresponguin als àmbits de seguretat privada.

b) L'impuls i coordinació de les accions necessàries per al desplegament del sistema de seguretat de Catalunya. c) La planificació estratègica del cos de mossos d'esquadra i la direcció superior de la seva actuació. d) La coordinació tècnica operativa de les policies locals de Catalunya. e) Promoure la cooperació amb altres autoritats i institucions responsables en matèria de seguretat i proposar els criteris generals de coordinació amb altres cossos policials. f) La definició de les polítiques de coordinació i integració dels serveis de seguretat privada en el sistema de seguretat pública. g) Proposar a la Secretaria General els actes i les resolucions administratives que corresponguin en aplicació del règim estatutari del cos de mossos d'esquadra i dels seus facultatius i tècnics i, en especial, els relatius a les convocatòries d'accés i promoció, modificacions de relacions de llocs de treball, ofertes d'ocupació pública i provisió de llocs de treball de lliure designació. h) Proposar a la Secretaria General el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions (Pla director de SITIC) de l'àmbit del servei policial. i) Elaborar i preparar per a la seva tramitació les disposicions generals i la resta de normes reglamentàries en matèria de seguretat. j) El seguiment de la Junta de Seguretat de Catalunya, així com l'impuls de les comissions i grups de treball que se'n derivin pel que fa a la representació de la Generalitat, sens perjudici de les facultats que corresponguin a la Secretaria General k) Elaborar, amb els titulars dels centres directius els programes de necessitats i l'avantprojecte de pressupost de la Secretaria de Seguretat, sens perjudici de les competències de la Secretaria General del Departament sobre aquesta matèria. l) Elaborar estudis i anàlisis d'interès per al desenvolupament de les polítiques de seguretat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

277

Oposició

a) La relació i la comunicació del Departament en matèria de seguretat amb altres administracions i entitats i amb altres departaments i entitats de la mateixa administració en les matèries pròpies de la seva competència. També li correspon representar el Departament, quan així li ho encomanin.

per Inspector/a

123.3 Corresponen a la Secretaria de Seguretat les funcions següents:

m) Impulsar i dirigir les reformes encaminades a millorar i perfeccionar les unitats i serveis adscrits als centres directius i l'organisme que en depèn i elaborar i proposar mesures conduents a la millora de la innovació tecnològica i assegurament de la qualitat de la seguretat pública a Catalunya, sens perjudici de les competències de la Secretaria General del Departament sobre aquesta matèria.

p) Coordinar i supervisar les actuacions relatives a l'ús dels dispositius de videovigilància del cos de mossos d'esquadra i de les policies locals, així com el control de l'exercici dels drets de reunió i manifestació. q) Totes aquelles altres funcions que li delegui la persona titular del Departament o la persona titular de la Secretaria General o que li atribueixi la normativa vigent. 123.4 Depenen de la Secretaria de Seguretat els òrgans actius i centres directius següents: a) El Gabinet de Seguretat. b) La Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. c) El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. d) La Direcció General de la Policia. Article 124 Gabinet de Seguretat 124.1 El Gabinet de Seguretat, amb rang orgànic de subdirecció general, assisteix a la persona titular de la Secretaria de Seguretat en l'exercici de les funcions següents: a) La realització i coordinació d'informes, anàlisis i diagnòstics sobre seguretat pública i policia. b) La preparació i coordinació de programes, plans i projectes en matèria de seguretat i policia i la promoció de noves línies de recerca de la Secretaria de Seguretat. c) Dirigir l'elaboració del l'Informe de Seguretat de Catalunya. d) Dirigir l'elaboració del Pla general de seguretat de Catalunya i la supervisió de la seva execució i avaluació. e) El disseny d'eines d'avaluació i indicadors, l'elaboració d'enquestes i estadístiques en matèria de seguretat, incloent l'organització dels processos de recollida de dades, l'anàlisi i prospecció de les dades, la seva explotació i difusió i la representació davant dels òrgans generals C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

278

Oposició

o) Coordinar i supervisar les actuacions relatives a la seguretat privada, a la protecció de la seguretat ciutadana i al control de la violència en espectacles esportius.

per Inspector/a

n) Dirigir i coordinar els centres directius que en depenen i coordinar l'organisme que li és adscrit i fer‐ne el seguiment i l'avaluació.

competents en la matèria.

h) Col∙laborar amb els òrgans del Departament competents en matèria de formació. i) Representar la Secretaria de Seguretat en actes de difusió pública, grups de treball, seminaris, conferències, quan li sigui encomanat. j) Promoure i mantenir les relacions amb altres departaments, autoritats, institucions públiques i privades i organitzacions estatals i internacionals responsables en matèria de seguretat, cossos policials i altres serveis de seguretat, quan li sigui encomanat, en coordinació, quan calgui, amb el Gabinet del/de la Conseller/a. k) El suport i assistència a la Secretaria de Seguretat en l'exercici de les funcions que suposin la direcció o participació en òrgans consultius. l) Qualsevol altra funció que li encomanin. 124.2 El Gabinet de Seguretat s'estructura en les àrees següents: a) Àrea d'Anàlisi i Prospectiva. b) Àrea de Planificació i Avaluació. c) Àrea de Relacions Internacionals. Article 125 Àrea d'Anàlisi i Prospectiva L'Àrea d'Anàlisi i Prospectiva, que es configura com una àrea funcional, té les funcions següents: a) Elaborar informes, anàlisis i diagnosis sobre la seguretat i policia. b) Elaborar i coordinar informes de caràcter descriptiu, explicatiu i prospectiu sobre aquells fenòmens i amenaces que puguin representar un risc per a la seguretat. c) Detectar i avaluar nous fenòmens que puguin representar un risc per a la seguretat a mitjà o llarg termini. d) Dirigir el programa estadístic de la policia de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

279

Oposició

g) La col∙laboració en els plans interdepartamentals que li corresponguin per raó de la matèria i la coordinació de les actuacions derivades d'aquests, que hagi de desenvolupar la Secretaria de Seguretat.

per Inspector/a

f) L'elaboració de les propostes de resolució i instruccions que s'hagin de dictar o proposar per la secretaria de seguretat i la proposta de modificacions i adaptacions de la normativa relacionada amb la seguretat.

e) Recopilar, tractar i mantenir la informació necessària relativa als fenòmens que puguin afectar la seguretat. f) Elaborar informes d'anàlisi comparada sobre models, sistemes, estructures i polítiques de seguretat.

h) Potenciar la capacitat d'anàlisi i prospecció i les metodologies emprades en l'àmbit de seguretat i estimular la constant millora de les eines utilitzades i la capacitació dels seus membres. i) Elaborar i realitzar enquestes i estadístiques en matèria de seguretat i policia. j) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 126 Àrea de Planificació i Avaluació L'Àrea de Planificació i Avaluació, que es configura com una àrea funcional, té les funcions següents: a) Elaborar el planejament i dissenyar eines d'avaluació de les polítiques de seguretat. b) Fer recerca i elaboració d'indicadors.

per Inspector/a

g) Proposar línies estratègiques d'intervenció encaminades a prevenir i fer front a fenòmens actuals i futurs que puguin suposar un risc per a la seguretat.

d) Elaborar les cartes de serveis dels serveis de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Estudiar, elaborar i promoure plans i projectes d'organització, de modernització i de millora de serveis de les diferents unitats de la Secretaria de Seguretat. f) Elaborar l'Informe de seguretat de Catalunya. g) Coordinar estudis per a la implantació de sistemes de gestió de qualitat, d'avaluació i de millora contínua de les organitzacions policials. h) Analitzar les problemàtiques que afecten a la seguretat i policia. i) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 127 Àrea de Relacions Internacionals L'Àrea de Relacions Internacionals, que es configura com una àrea funcional, en coordinació amb el Gabinet del/de la Conseller/a, té les funcions següents: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

280

Oposició

c) Elaborar del Pla general de seguretat de Catalunya.

a) Encarregar‐se de l'organització i la promoció de les relacions internacionals en l'àmbit de la seguretat i la policia amb altres institucions, organitzacions, cossos policials i serveis de seguretat. b) Coordinar les relacions internacionals en l'àmbit del Gabinet de la Secretaria de Seguretat.

e) Fomentar el partenariat internacional en matèria de seguretat i policia. f) Establir, mantenir i coordinar la xarxa de contactes internacionals del Gabinet de la Secretaria amb la finalitat de compartir coneixement i informació. g) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 128 Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya 128.1 La Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya exerceix les funcions següents: a) La promoció de la planificació, la integració i l'assignació eficient de recursos en el sistema de seguretat. b) La promoció d'instruments de millora de la qualitat en els serveis de seguretat i policia i la innovació de sistemes tecnològics. c) La promoció i estructuració d'un sistema eficient d'informació, participació i relació dels ciutadans amb el sistema de seguretat. d) L'impuls d'un servei que permeti la recepció, la resposta i el tractament de les queixes i peticions dels ciutadans en matèria de seguretat i policia. e) Elaboració de propostes normatives, formatives, d'implantació de processos de qualitat i millora relacionades amb la policia de Catalunya. f) L'elaboració de directrius tècniques i de procediments comuns del sistema de seguretat i policia. g) Proposar criteris de col∙laboració i coordinació dels serveis públics i privats de seguretat en col∙laboració amb la Subdirecció General de Seguretat Interior. h) L'elaboració de projectes, estudis, auditories i informes relacionats amb els serveis de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

281

Oposició

d) Promoure i organitzar la realització de seminaris internacionals en matèria de seguretat i policia en col∙laboració amb els òrgans competents en matèria de formació de seguretat del Departament.

per Inspector/a

c) Representar la Secretaria de Seguretat en actes de difusió pública, grups de treball, seminaris, conferències, quan li sigui encomanat.

seguretat. i) Donar suport en l'elaboració, implantació i seguiment de cartes de servei. j) Impulsar i participar en l'organització de cursos, jornades, congressos o seminaris, en col∙laboració amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

m) El suport tècnic, jurídic i administratiu als òrgans consultius i de participació del sistema de seguretat. n) El suport i assistència tècnica a les autoritats locals del sistema de seguretat en el disseny de les polítiques locals de seguretat. o) El suport tècnic en el desenvolupament dels plans de seguretat locals, sectorials i territorials. p) Qualsevol altra funció que li encomanin. 128.2 De la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya en depenen els òrgans següents: a) Servei de Suport a la Policia de Catalunya. b) Servei de Suport als Òrgans del Sistema de Seguretat i Relacions amb la Comunitat. Article 129 Servei de Suport a la Policia de Catalunya El Servei de Suport a la Policia de Catalunya exerceix les funcions següents: a) Coordinar el suport i l'assessorament a la Comissió de Policia de Catalunya. b) Coordinar l'elaboració de propostes de convenis de col∙laboració en matèria de coordinació policial i els projectes i les iniciatives necessàries pel desenvolupament del sistema de seguretat. c) L'elaboració de les propostes de reglaments i altres disposicions normatives relatives a les competències de la Generalitat en matèria de policia local i altres en relació amb l'entorn organitzatiu del sistema de seguretat. d) Proposar l'establiment de directrius tècniques i criteris d'homologació de procediments de treball, recursos materials i mitjans tècnics. e) Col∙laborar amb els òrgans competents en matèria de trànsit en aquells àmbits de la seva competència que afectin les policies locals.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

282

Oposició

l) La supervisió dels convenis i acords que s'hagin de subscriure en matèria de seguretat pública.

per Inspector/a

k) L'estudi i proposició d'iniciatives per millorar la coordinació i la gestió dels serveis de policia.

f) Donar suport tècnic, jurídic i d'avaluació psicològica als ajuntaments en els processos de selecció, promoció o provisió de places de policies locals i de vigilants, així com proposar membres dels tribunals corresponents i donar suport jurídic i tècnic en els procediments disciplinaris als policies locals i vigilants.

i) Assessorar els ajuntaments en relació amb la normativa d'aplicació, les funcions, les activitats i els mitjans tècnics i operatius de les policies locals i els vigilants. j) Elaborar i mantenir sistemes d'informació sobre dades relatives a les policies locals i vigilants de Catalunya. k) Impulsar l'elaboració de publicacions destinades als municipis que disposin de policia local o vigilants. l) Assessorar en matèria de coordinació de policies locals i vigilants. m) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 130 Servei de Suport als Òrgans del Sistema de Seguretat i Relacions amb la Comunitat Corresponen al Servei de Suport als Òrgans del Sistema de Seguretat i Relacions amb la Comunitat les funcions següents: a) La promoció d'iniciatives conjuntes amb els ajuntaments per a la planificació operativa dels serveis de seguretat, l'assignació eficient i l'aprofitament conjunt dels recursos, i per a la integració dels sistemes d'informació i per a la homogeneïtzació dels estàndards organitzatius i operacionals. b) La gestió i el seguiment de les activitats de coordinació i col∙laboració amb les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat. c) Donar suport en l'elaboració de criteris de col∙laboració i coordinació dels serveis públics i privats de seguretat. d) Donar suport tècnic necessari per al compliment de les funcions que tenen encomanades els òrgans consultius i de participació del sistema de seguretat de Catalunya. e) Elaboració i difusió de la informació necessària per a la millora de l'accessibilitat dels ciutadans al sistema de seguretat de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

283

Oposició

h) Donar suport als ajuntaments quant a les organitzacions policials per tal d'optimitzar i adequar els recursos humans.

per Inspector/a

g) Donar suport d'avaluació psicològica als ajuntaments en els processos de revisió relacionats amb l'ús d'armes de foc.

f) L'organització d'un procediment i sistema de tramitació de queixes i peticions dels ciutadans sobre la prestació dels serveis de seguretat i l'actuació dels agents de seguretat. g) Participar en l'establiment dels mecanismes i procediments de queixes, avaluació i control del compliment efectiu dels drets d'informació dels ciutadans en el sistema de seguretat. h) Qualsevol altra funció que li encomanin.

131.1 El Programa contra la Violència de Gènere passa a denominar‐se Programa de Seguretat Contra la Violència Masclista i exerceix les funcions següents: a) Definir, implementar i avaluar, a partir de l'anàlisi estratègica, el model d'actuació policial unificat, homogeni i estàndard per a l'atenció integral a les dones que pateixen violències masclistes a tot el territori català. b) Orientar i planificar accions que aportin coneixement de la realitat actual en l'àmbit de la seguretat pel que fa al fenomen de la violència masclista i identifiquin les millors pràctiques. c) Promoure comissions d'estudi i grups de treball, fixar‐ne l'àmbit i els criteris d'actuació. d) Impulsar accions de sensibilització, informació i divulgació de les actuacions policials. e) Promoure i reforçar la formació i l'especialització dels professionals de l'atenció en el marc de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. f) Cooperar, col∙laborar i promoure convenis, si escau, amb altres departaments i organismes de la Generalitat pel que fa a l'abordatge integral d'aquest fenomen. g) Cooperar, col∙laborar i treballar transversalment amb els agents implicats en l'abordatge integral de la violència masclista al llarg de tot el territori especialment les xarxes i circuits locals, comarcals o regionals. h) Impulsar sistemes unificats de recollida i tractament de dades i sistemes d'indicadors per al seguiment, l'avaluació de les polítiques públiques de seguretat en matèria de violència masclista i pel ple coneixement de la dimensió d'aquest fenomen. i) Promoure la innovació, la recerca i l'intercanvi d'experiències i la millora quant al funcionament, els models d'intervenció i d'avaluació de resultats dels operadors de seguretat. j) Promoure la planificació estratègica en matèria d'igualtat en els àmbits de seguretat del Departament. k) Representar el Departament en espais de treball interdepartamental sobre violència masclista, quan se li encomani. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

284

Oposició

Programa de Seguretat Contra la Violència Masclista

per Inspector/a

Article 131

131.2 Al capdavant del Programa hi ha un director o una directora, assimilat/ada retributivament a subdirecció general, sotmesa al règim de personal eventual. 131.3 La durada del programa s'estableix fins que es considerin acomplerts els objectius. Article 132

Article 133 Funcions de la Direcció General de la Policia Corresponen a la Direcció General de la Policia les funcions següents: a) El comandament directe de les unitats policials i administratives que en depenen. b) Elaborar i formular propostes a la Secretaria de Seguretat sobre l'organització general del cos de mossos d'esquadra i del personal tècnic i facultatiu i la determinació de les necessitats del personal en les diverses escales, categories i especialitats. c) Elaborar i dictar circulars i instruccions per dirigir l'activitat del cos de mossos d'esquadra i dels serveis necessaris per al desenvolupament de l'activitat policial. d) Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matèria de seguretat privada, de seguretat ciutadana, de violència esportiva i de dispositius de videovigilància de policies locals i de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Desenvolupar les funcions que corresponen a l'autoritat governativa en l'exercici dels drets de reunió i manifestació en l'àmbit territorial del desplegament de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. f) Aplicar i supervisar el compliment del règim estatutari del cos de mossos d'esquadra i l'específic del personal facultatiu i tècnic en els termes previstos en la legislació vigent. g) Elaborar i remetre a la Secretaria de Seguretat les convocatòries d'accés i provisió i les propostes de modificació de la relació de llocs de treball, ofertes d'ocupació del cos de mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic. h) Executar el pressupost assignat al seu centre directiu, sens perjudici de les competències que puguin correspondre a la Secretaria de Seguretat i a la Secretaria General del Departament.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

285

Oposició

Corresponen a la persona titular de la Direcció General de la Policia el comandament directe del cos de mossos d'esquadra i la direcció, coordinació operativa i inspecció dels seus serveis, sota la direcció i supervisió de les autoritats superiors, així com vetllar per garantir la protecció del lliure exercici dels drets i les llibertats i la seguretat ciutadana assegurar la convivència pacifica i la protecció de les persones i béns en tot el territori de Catalunya.

per Inspector/a

Direcció General de la Policia

i) Proposar a la Secretaria de Seguretat el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de l'àmbit del servei policial el qual s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC del Departament.

k) Dirigir l'elaboració d'informes d'impacte de gènere i elaborar propostes a la Secretaria de Seguretat sobre la igualtat de gènere. l) Qualsevol altra funció que li atribueixi la legislació i la resta de normativa vigent en matèria de seguretat pública i policia. Article 134 Estructura policial De la persona titular de la Direcció General de la Policia en depenen, com a estructura operativa de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les unitats següents: a) Subdirecció Operativa de la Policia. b) Comissaria General de Planificació i Organització. c) Divisió d'Informació. d) Divisió d'Afers Interns.

per Inspector/a

j) Dirigir l'elaboració dels estudis i informes necessaris per a l'exercici de les competències pròpies en el camp de la seguretat ciutadana.

Estructura administrativa De la persona titular de la Direcció General de la Policia en depenen, com a estructura administrativa, les unitats següents: a) Subdirecció General d'Administració i Serveis. b) Subdirecció General de Recursos Humans. c) Subdirecció General de Seguretat Interior. d) Servei d'Assessorament Jurídic. e) Àrea de Protocol. f) Àrea de Comunicació. g) Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. Article 136

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

286

Oposició

Article 135

Definició de l'estructura operativa

136.3 La comissaria general és un òrgan adscrit a la Subdirecció Operativa de la Policia o a la Direcció General de la Policia i que integra les divisions i/o regions policials, a la qual correspon el comandament de la policia. 136.4 La coordinació regional és un òrgan adscrit a la Comissaria General Territorial i exerceix la direcció d'un conjunt de regions policials. 136.5 La divisió és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una comissaria general. La naturalesa organitzativa de la divisió és d'òrgan central, tot i que podrà estar territorialment desconcentrada. La regió policial és un òrgan que s'adscriu a una coordinació regional. La naturalesa organitzativa de la regió policial és d'òrgan territorial. La divisió i la regió policial se situen en un mateix nivell estructural i els correspon la direcció estratègica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia. 136.6 L'àrea és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una divisió o regió policial, a la qual correspon la direcció tàctica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia. S'estableixen els següents tipus d'àrees: a) Àrees centrals i àrees territorials, com a desenvolupament de les divisions. b) Àrees regionals i àrees bàsiques policials (ABP), com a desenvolupament de les regions policials. 136.7 La unitat és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una àrea, a la qual correspon la direcció operativa de la policia. S'estableixen els tipus d'unitats següents: a) Unitats centrals i unitats territorials, com a desenvolupament de les àrees centrals i territorials. b) Unitats regionals, com a desenvolupament de les àrees regionals. c) Unitats de les àrees bàsiques policials en l'àmbit de la seguretat ciutadana i de la investigació. 136.8 El grup és l'òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una unitat, les responsabilitats del qual són, amb caràcter general, les relatives a la supervisió i execució directa de les tasques policials. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

287

Oposició

136.2 La Subdirecció Operativa de la Policia exerceix el comandament operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de la Direcció General de la Policia.

per Inspector/a

136.1 Per a l'establiment de l'estructura organitzativa del cos de policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, que es concreta respecte de la Direcció General de la Policia es determinen, en ordre organitzatiu descendent, els següents nivells estructurals: subdirecció operativa de la policia, comissaria general, coordinació regional, divisió o regió policial, àrea, unitat i grup.

136.9 Corresponen a l'Oficina de Suport de Comissaria General, amb rang d'àrea, les funcions següents: a) Donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Comissaria General en relació amb la presa de decisions i l'exercici de les responsabilitats directives.

d) Les altres que se li encomanin. 136.10 Corresponen a l'Oficina de Suport de Divisió o Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcions següents: a) Donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Divisió o Regió Policial en relació amb la presa de decisions i l'exercici de les responsabilitats directives. b) Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu i en allò que no constitueixi una tasca administrativa, quan es faci per al conjunt de la Divisió o Regió Policial. c) Assumir, en els mateixos termes que en l'apartat anterior, la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestions que afectin el conjunt de la Divisió o Regió Policial. d) Coordinar‐se amb les unitats policials de la Divisió/Regió Policial en les matèries pròpies d'aquesta Oficina de Suport. e) Les altres que se li encomanin. 136.11 El territori de Catalunya s'articula, a l'efecte de la implantació del cos de mossos d'esquadra, en les regions policials següents: Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona. Les regions policials s'organitzen territorialment en les àrees bàsiques policials que comprenen els municipis que es detallen a l'annex d'aquest Decret. Article 137 Funcions del cos de mossos d'esquadra Per al compliment del seus objectius, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra desenvoluparà les tasques pròpies de la seva activitat les quals, agrupades per la seva naturalesa homogènia, configuren les funcions següents: a) Informació, en tots els seus vessants. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

288

Oposició

c) Assumir, en els mateixos termes que en l'apartat anterior, la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestions que afectin el conjunt de la Comissaria General.

per Inspector/a

b) Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu i en allò que no constitueixi una tasca administrativa, quan es faci per al conjunt de la Comissaria General.

b) Anàlisi, ja sigui estratègica o operativa. c) Prevenció del risc per a la seguretat de les persones i els béns. d) Neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns.

f) Promoure relacions amb la ciutadania i vetllar per la seva satisfacció i per una percepció de la seguretat que afavoreixi la sensació de tranquil∙litat i la cohesió social. g) Coordinació i suport a altres unitats. h) Suport a la direcció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Article 138 Subdirecció Operativa de la Policia 138.1 Sota la dependència i l'autoritat de la persona titular de la Direcció General de la Policia, correspon a la Subdirecció Operativa de la Policia el comandament operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de la Direcció General de la Policia, amb la finalitat de vetllar per l'acompliment dels objectius, els valors i les polítiques que el Govern de la Generalitat determini per a la policia, d'acord amb la missió que la normativa vigent assigna a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Així mateix, correspon a la Subdirecció Operativa de la Policia la validació dels procediments normalitzats de treball de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per Inspector/a

e) Investigació dels fets susceptibles de retret penal o administratiu.

Oposició

138.2 De la Subdirecció Operativa de la Policia en depenen els òrgans següents: a) Comissaria General Territorial. b) Comissaria General d'Investigació Criminal. c) Comissaria General de Recursos Operatius. d) Àrea Tècnica de Coordinació i Suport. e) Sala Central de Comandament. Article 139 Comissaria General Territorial 139.1 Corresponen a la Comissaria General Territorial les responsabilitats següents: a) Dirigir les unitats territorials de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i garantir la coordinació amb els recursos policials centrals com a instrument bàsic per a l'exercici de les responsabilitats d'aquesta unitat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

289

b) Vetllar per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit territorial. c) Garantir l'assoliment de la missió de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra mitjançant la prevenció i persecució dels il∙lícits penals i administratius.

139.2 Aquestes responsabilitats genèriques s'atribueixen a la Comissaria General Territorial, sens perjudici de les més específiques que corresponen a la resta de comissaries generals. 139.3 En operacions especials que superen l'àmbit territorial o de responsabilitat de les regions policials de la Comissaria General Territorial, correspon a la persona titular de la Comissaria General Territorial establir el comandament policial que ha de dirigir aquest operatiu. 139.4 La Comissaria General Territorial s'estructura en els òrgans següents: a) Coordinacions Regionals. b) Divisió de Trànsit. c) Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana. d) Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial. 139.5 De les coordinacions regionals en depenen les regions policials en els termes previstos a l'article següent. Article 140 Coordinacions regionals 140.1 Per cobrir adequadament l'estructura de comandament de la Comissaria General Territorial en la direcció de les regions policials es podran establir nivells de comandament per a la coordinació jeràrquica de diverses regions policials i es constituiran les coordinacions regionals. 140.2 Són funcions pròpies de les coordinacions regionals: a) Dirigir, coordinar i supervisar les regions policials que li siguin assignades. b) Ser l'òrgan d'enllaç directe de la prefectura de la Comissaria General Territorial amb les unitats territorials. c) Comandar ordinàriament dispositius que superin l'àmbit territorial o de responsabilitat de les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

290

Oposició

e) Vetllar per la tranquil∙litat dels ciutadans i l'assoliment d'una adequada sensació de seguretat en la comunitat.

per Inspector/a

d) Desenvolupar i aplicar estratègies policials que cerquin la proactivitat i la mediació davant els conflictes mitjançant les relacions amb la comunitat.

regions policials assignades i d'aquells de superior abast quan així es determini. d) Donar suport a la prefectura de la Comissaria General Territorial en la direcció d'aquesta unitat en totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu de la comissaria i assumir‐ne la representació quan així es determini.

g) Mobilitzar recursos específics de la Comissaria General Territorial en els supòsits que es determini. h) Les altres que se li encomanin. 140.3. Una de les coordinacions regionals abastarà les regions policials d'àmbit metropolità (Regió Metropolitana Barcelona, Regió Metropolitana Nord i Regió Metropolitana Sud) i l'altra coordinació regional integrarà la resta de regions policials no estrictament metropolitanes (regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre). Article 141 Regions policials 141.1 Corresponen a les regions policials les responsabilitats següents: a) Vetllar, en el seu territori, per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General Territorial. b) La direcció i el comandament de les àrees i unitats regionals i àrees bàsiques policials del seu territori. c) Gestionar i canalitzar els requeriments policials de les àrees bàsiques policials. d) Sempre que no afectin l'àmbit territorial d'una altra regió policial, planificar, programar, coordinar, analitzar i avaluar els dispositius i operacions que depassin el territori d'una de les àrees bàsiques policials. 141.2 De les regions policials, llevat de la Metropolitana Barcelona, depenen els òrgans següents: a) Àrees bàsiques policials. b) Àrea Regional de Trànsit. c) Àrea Regional de Recursos Operatius. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

291

Oposició

f) Avaluar els resultats de les regions policials assignades, en relació amb la seva eficàcia i eficiència.

per Inspector/a

e) Assumir la interlocució de la Comissaria General Territorial quan així es determini.

d) Sala Regional de Comandament. e) Unitat Regional de Policia Administrativa. f) Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. g) Oficina de Suport.

per Inspector/a

141.3 De la Regió Policial Metropolitana Barcelona en depenen els òrgans següents: a) Àrees bàsiques policials. b) Àrea Regional de Recursos Operatius. c) Sala Regional de Comandament. d) Unitat Regional de Policia Administrativa. e) Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. f) Oficina de Suport. g) Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats. h) Àrea Regional de Transport Urbà. i) Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts. Article 142

Correspon, amb caràcter general, a les àrees bàsiques policials vetllar per l'assoliment, en el seu territori, dels objectius generals de la regió policial, sens perjudici de les responsabilitats directament assignades a aquesta en el camp dels serveis següents: a) Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com a resultat una acció penal o com administrativa. b) La seguretat de les persones o dels béns, ja sigui en la seva activitat social o en els moviments de masses (actes esportius, culturals i altres), o la circulació viària, o riscos industrials, en col∙laboració amb altres organismes. c) La protecció a persones i institucions que així ho necessitin. d) La col∙laboració i actuació amb altres institucions per evitar o, si s'escau, minorar les conseqüències que per a la seguretat de les persones i els béns representen les calamitats d'origen natural. e) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar‐les i, si s'escau,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

292

Oposició

Àrees bàsiques policials

determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa. f) Procurar una percepció de seguretat i tranquil∙litat en la ciutadania i garantir l'exercici dels seus drets i llibertats.

Article 143 Àrea Regional de Trànsit Corresponen a l'Àrea Regional de Trànsit les responsabilitats següents: a) La vigilància, el control, la disciplina i la regulació del trànsit i la circulació i el transport de vehicles en vies públiques interurbanes i en travessies de municipis on no existeixi policia local. b) L'adopció de mesures de vigilància i aplicació de les restriccions quan siguin necessàries per a la circulació de vehicles en les carreteres o en els seus trams. c) La denúncia de les infraccions de les normes de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. d) Les tasques de protecció, auxili i informació a la ciutadania en les vies públiques o d'ús públic. e) Les tasques relatives a la vigilància, inspecció i control del transport per carretera. f) L'elaboració d'informes tècnics i d'informes previs a les autoritzacions administratives en matèria de trànsit i transport. g) La realització d'estudis i anàlisi en relació amb l'accidentalitat en les vies de la regió policial. h) Les altres que se li encomanin. Article 144 Àrea Regional de Recursos Operatius Correspon a l'Àrea Regional de Recursos Operatius: a) Donar suport a les àrees bàsiques policials en aquelles tasques de seguretat i ordre públic que requereixin una especialització adequada als recursos propis d'aquesta àrea, o quan es produeixi una demanda específica que el justifiqui. b) Les tasques de prevenció i protecció del medi ambient, sens perjudici de les funcions

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

293

Oposició

h) La investigació d'il∙lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local que s'estableixin.

per Inspector/a

g) Donar els serveis d'atenció a la ciutadania, de relacions amb la comunitat, d'atenció a les víctimes, d'atenció a les persones que pateixen violència masclista i d'atenció a les persones detingudes.

realitzades en aquest àmbit per l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana i, quan s'escaigui, per les àrees bàsiques policials. c) La planificació i execució de dispositius de prevenció i seguretat d'àmbit regional o d'aquells que així es determini per la regió policial. d) Les altres funcions que se li encomanin.

Correspon a la Sala Regional de Comandament, amb rang d'unitat: a) La comunicació d'incidències rellevants als comandaments de la regió policial o de les unitats centrals desconcentrades. b) Proposar a la Sala Central de Comandament els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales operatives. c) Controlar el correcte compliment dels criteris de classificació de la informació, en la utilització dels aplicatius informàtics policials per a la gestió dels recursos de les unitats regionals i de les àrees bàsiques policials. d) Traslladar a la Sala Central de Comandament les necessitats quant a la millora o nous requeriments en relació amb els aplicatius informàtics de gestió de sales. e) La coordinació i supervisió d'operacions. f) Coordinar la instal∙lació de sales de comandament avançat i taules de crisi per aquelles situacions que no depassin l'àmbit territorial de la regió policial. g) La gestió en temps real de les incidències i els serveis planificats mitjançant la mobilització de recursos de les unitats regionals i àrees bàsiques policials. h) Les altres funcions que se li encomanin. Article 146 Unitat Regional de Policia Administrativa Correspon a la Unitat Regional de Policia Administrativa: a) La inspecció i investigació d'il∙lícits administratius. b) La interlocució de la regió policial en aquest àmbit. c) L'anàlisi i avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra a la regió policial en aquest àmbit.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

294

Oposició

Sala Regional de Comandament

per Inspector/a

Article 145

d) Les altres funcions que se li encomanin. Article 147 Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà

a) La coordinació i supervisió tècnica i l'avaluació de l'activitat de les oficines d'Atenció al Ciutadà i de la gestió de les ordres judicials. b) Efectuar el seguiment qualitatiu i vetllar per la coherència i homogeneïtzació en valors i procediments corporatius en relació amb els àmbits de relacions amb la comunitat, proximitat, atenció a la víctima i violència de gènere. Article 148 Oficina de suport Corresponen a l'Oficina de suport de la Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 149 Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats Corresponen a l'Àrea Regional de Seguretat d'Edificis les funcions següents:

per Inspector/a

Corresponen a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, com a instrument operatiu del cap de la regió policial:

b) La vigilància dels centres penitenciaris ubicats a la ciutat de Barcelona. c) El trasllat dels interns dels centres penitenciaris de la ciutat de Barcelona. Article 150 Àrea Regional de Transport Urbà Corresponen, amb caràcter general, a l'Àrea Regional de Transport Urbà en l'àmbit de la xarxa urbana de transport públic de la ciutat de Barcelona, les funcions següents: a) Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com a resultat una acció penal com administrativa. b) La seguretat de les persones o dels béns. c) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar‐les i, si s'escau, determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

295

Oposició

a) La vigilància dels edificis institucionals que se li assignin.

d) La investigació d'il∙lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local que s'estableixin. Article 151 Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts

b) La custòdia de les persones en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona. c) El trasllat de persones detingudes en el centre detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona a les dependències judicials de la ciutat de Barcelona. d) La interlocució amb els òrgans judicials i la fiscalia a la ciutat de Barcelona. e) La supervisió tècnica dels atestats elaborats en l'àmbit de la Regió. Article 152 Divisió de Trànsit 152.1 Corresponen a la Divisió de Trànsit les següents responsabilitats en les matèries pròpies del trànsit i el transport: a) La interlocució i representació del cos de mossos d'esquadra, en concret les relacions tecnicooperatives amb el Servei Català de Trànsit, la unitat directiva de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de transport terrestre i d'altres institucions i organismes relacionats amb el trànsit i el transport. b) L'establiment de directrius tècniques i la proposta de procediments operatius. c) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) El suport a la resta d'unitats. e) La investigació d'accidents en els casos que es determinin. f) La planificació i, si s'escau, d'acord amb les instruccions de la persona titular de la Comissaria General Territorial, la direcció operativa en dispositius extraordinaris de trànsit que afectin més d'una regió policial. g) La participació en l'elaboració de propostes de formació. h) L'elaboració d'estudis relacionats amb l'àmbit que li és propi.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

296

Oposició

a) La instrucció dels atestats corresponents a les persones detingudes en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona.

per Inspector/a

Corresponen a l'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts les funcions següents:

i) Les altres que se li encomanin. 152.2 De la Divisió de Trànsit en depenen: a) L'Àrea Central de Circulació i Transport. b) L'Àrea Central d'Investigació d'Accidents.

Àrea Central de Circulació i Transport Correspon a l'Àrea Central de Circulació i Transport: a) Donar suport tècnic i assessorament en matèria de vigilància i control de trànsit i transport a les àrees regionals de trànsit i la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Elevar directrius tècniques i propostes de procediments normalitzats de treball a la Comissaria General Territorial relacionats amb el trànsit i el transport. c) Transmetre a la Comissaria General Territorial les directrius específiques emeses pel Comitè de Direcció del Trànsit, la unitat directiva competent en matèria de transport terrestre de la Generalitat de Catalunya o altres institucions relacionades amb el trànsit i el transport. d) L'elaboració dels informes previs a l'autorització administrativa de transports especials l'itinerari dels quals depassi l'àmbit territorial d'una regió policial. e) Les altres funcions que se li encomanin. Article 154 Àrea Central d'Investigació d'Accidents Correspon a l'Àrea Central d'Investigació d'Accidents: a) La realització d'estudis i avaluació de l'accidentalitat de les diferents vies. b) Elevar a la Comissaria General Territorial directrius homogeneïtzadores en la confecció d'informes tècnics i atestats de les àrees regionals de trànsit, com també proposar procediments normalitzats de treball en aquest àmbit. c) L'anàlisi i l'estudi dels resultats del control d'alcoholèmia i de substàncies estupefaents. d) Donar suport a les àrees regionals de trànsit en la reconstrucció d'accidents rellevants, com també assumir directament la investigació i reconstrucció d'accidents que per la seva importància o especial rellevància els siguin expressament assignats per la Comissaria General

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

297

Oposició

Article 153

per Inspector/a

c) L'Oficina de Suport.

Territorial. e) La relació amb empreses i institucions relacionades amb la prevenció d'accidents i la seguretat viària. f) Les altres funcions que se li encomanin.

Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 156 Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana 156.1 Corresponen a la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana les responsabilitats següents: a) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i, quan s'escaigui, inspecció i investigació en l'àmbit de la policia administrativa. b) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i investigació d'il∙lícits en l'àmbit de medi ambient. c) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i, quan s'escaigui, intervenció directa en els àmbits de menors. d) La supervisió tècnica en els àmbits relacionats amb l'atenció a la ciutadania i la policia administrativa. e) Les altres que se li encomanin. 156.2 De la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana en depenen: a) L'Àrea Central de Policia Administrativa. b) L'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana. c) L'Oficina de Suport. Article 157 Àrea Central de Policia Administrativa Corresponen a l'Àrea Central de Policia Administrativa en aquest àmbit d'actuació les següents responsabilitats:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

298

Oposició

Oficina de Suport

per Inspector/a

Article 155

a) La interlocució i representació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) L'establiment de directrius tècniques. c) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

f) Les altres que se li encomanin. Article 158 Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana Corresponen a l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana les següents responsabilitats: a) La interlocució corporativa en els àmbits de medi ambient i menors. b) L'establiment de directrius tècniques i la proposta de procediments normalitzats de treball en els àmbits de medi ambient i menors. c) La investigació, de manera ordinària, dels delictes contra el medi ambient. d) La intervenció directa en els àmbits de protecció i reforma de menors en aquells supòsits que es determinin. e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els àmbits de menors i medi ambient. f) El seguiment qualitatiu, l'homogeneïtzació i la proposta de procediments normalitzats de treball en els àmbits d'oficines d'Atenció al Ciutadà, relacions amb la comunitat, atenció a la víctima, policia de proximitat, violència masclista i, en general, tots aquells relacionats amb la policia comunitària. g) La coordinació en la gestió de les ordres i requeriments judicials. h) La interlocució amb la Comissaria General de Planificació i Organització en relació al procés d'elaboració i validació dels procediments normalitzats de treball propis de l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General Territorial. i) Les altres que se li encomanin. Article 159 Oficina de Suport

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

299

Oposició

e) La inspecció i la investigació en els casos que es determinin.

per Inspector/a

d) El suport a la inspecció i investigació d'il∙lícits administratius i, si s'escau, penals a la resta d'unitats.

Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 160 Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial

Comissaria General d'Investigació Criminal 161.1 Corresponen a la Comissaria General d'Investigació Criminal les responsabilitats següents, sens perjudici de les expressament assignades a la Divisió d'informació i les ordinàriament assignades a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit de la investigació criminal: a) La recollida, el tractament i l'anàlisi de la informació necessària per a la persecució de l'activitat criminal a Catalunya. b) La investigació i persecució de les activitats criminals, en els àmbits de la delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada. c) La interlocució, per a afers de caràcter operatiu, amb altres policies o organismes tant de caràcter estatal com internacional en matèria d'investigació criminal. d) Les relacions de caire operatiu amb l'Audiència Nacional i altres organismes judicials i fiscals centrals. e) La investigació dels delictes que, tot i estar ordinàriament assignats a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, per via jeràrquica o des de la pròpia Comissaria General d'Investigació Criminal es valori que poden tenir una especial rellevància. f) Les altres funcions que se li encomanin. 161.2 La Comissaria General d'Investigació Criminal s'estructura en els òrgans següents: a) Divisió d'Investigació Criminal. b) Divisió de Policia Científica. c) Àrea Tècnica d'Investigació. d) Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat. e) Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

300

Oposició

Article 161

per Inspector/a

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial, amb rang d'àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret.

f) Oficina de Suport. Article 162 Divisió d'Investigació Criminal

a) L'Àrea Central d'Investigació‐Persones. b) L'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni. c) L'Àrea Central de Crim Organitzat. d) Les àrees territorials d'Investigació. e) L'Oficina de Suport. Article 163 Àrea Central d'Investigació‐Persones Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Persones la investigació dels delictes que afecten la vida o salut de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal. Article 164 Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni la investigació dels delictes que afecten el patrimoni de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal. Article 165 Àrea Central de Crim Organitzat Correspon a l'Àrea Central de Crim Organitzat la persecució d'organitzacions criminals que operin a Catalunya. Article 166 Àrees territorials d'investigació 166.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Investigació Criminal es desconcentra en

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

301

Oposició

162.2 De la Divisió d'Investigació Criminal en depenen:

per Inspector/a

162.1 Correspon a la Divisió d'Investigació Criminal, en el marc de responsabilitats de la Comissaria General d'Investigació Criminal, la funció d'investigació en els àmbits de la delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada.

les àrees territorials d'investigació. En cada Regió Policial s'ubicarà una àrea territorial d'investigació, que abastarà el territori propi de la regió policial. 166.2 Les àrees territorials d'investigació desenvoluparan les seves funcions en els àmbits següents: investigació, policia científica, anàlisi i mitjans tècnics.

b) La interlocució i representació de la Comissaria General d'Investigació Criminal en l'àmbit territorial regional, c) L'establiment de directrius tècniques i operatives a les unitats d'investigació de les àrees bàsiques policials, d) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat criminal en l'àmbit territorial regional, e) La investigació i, si s'escau, la inspecció en els casos que es determinin. f) Les altres que se li encomanin. Article 167 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 168 Divisió de Policia Científica 168.1 Corresponen a la Divisió de Policia Científica les responsabilitat següents: a) La investigació tècnica a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de la criminalística i la identificació en l'àmbit corporatiu. b) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies de la policia científica. c) El suport a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) L'elaboració dels informes pericials i documentals que se li encarreguin. e) Les altres que se li encomanin. 168.2 De la Divisió de Policia Científica en depenen: a) L'Àrea Central d'Identificació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

302

Oposició

a) Exercir les relacions amb la prefectura de la regió policial amb la finalitat i l'objectiu de garantir l'adequació i harmonització de l'activitat de l'Àrea als objectius i necessitats de la regió,

per Inspector/a

166.3 Corresponen a les àrees territorials d'investigació les responsabilitats següents:

b) L'Àrea Central de Criminalística. c) L'Oficina de Suport. Article 169 Àrea Central d'Identificació

b) El manteniment de les bases de dades dactiloscòpiques i antropomètriques, així com les corresponents a la ressenya fotogràfica, registres de veu i qualsevol altra relacionada amb l'àmbit propi d'aquesta Àrea i, quan s'escaigui, la identificació de persones. c) Les altres funcions que se li encomanin. Article 170 Àrea Central de Criminalística Corresponen a l'Àrea Central de Criminalística: a) La realització d'inspeccions oculars tecnicopolicials, estudis i informes tècnics i pericials en relació amb balística, traces instrumentals i laboratoris on se sintetitzin, transformin o emmagatzemin substàncies estupefaents i psicotròpiques o que atemptin contra la salut. b) L'elaboració d'estudis i informes tècnics i pericials en relació amb documentoscòpia i grafoscòpia. c) L'anàlisi química, toxicològica, biològica, genètica i, en general, de totes aquelles mostres d'interès per a la investigació policial, i aquelles que suposen infracció administrativa. d) El manteniment de les bases de dades en l'àmbit propi d'aquesta Àrea. e) Les altres que se li encomanin. Article 171 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 172 Àrea Tècnica d'Investigació

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

303

Oposició

a) La realització de les inspeccions oculars pròpies de l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal i aquelles que expressament se li encomanin.

per Inspector/a

Corresponen a l'Àrea Central d'Identificació:

Corresponen a l'Àrea Tècnica d'Investigació les responsabilitats següents: a) La interlocució i representació corporativa de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra davant d'altres instàncies i organismes.

c) L'enllaç operatiu amb altres cossos policials en matèria d'investigació de delictes, així com la interlocució operativa amb la resta d'organismes públics o privats en relació amb les funcions pròpies de la Comissaria General. d) La coordinació, com a instrument operatiu de la persona titular de la Comissaria General, de les unitats que intervinguin en operacions i dispositius que siguin responsabilitat d'aquesta unitat. e) La supervisió i avaluació dels processos de treball dels diferents serveis de la Comissaria General sens perjudici de les funcions assignades a la Comissaria General de Planificació i Organització. f) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat operativa de la Comissaria General d'Investigació Criminal. g) La supervisió i el control en la utilització dels aplicatius corporatius en l'àmbit de la investigació. h) Les altres que se li encomanin. Article 173

per Inspector/a

b) L'establiment de directrius tècniques en relació amb la funció investigadora.

Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat les següents responsabilitats: a) La recollida, el tractament, l'anàlisi i la distribució entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra d'aquella informació de caràcter operatiu i estratègic referida a l'activitat criminal a Catalunya per al suport a l'activitat policial. b) La detecció d'aquelles investigacions que, per la seva rellevància, extensió territorial o especialitat siguin susceptibles de ser assumides per les unitats centrals o territorials de la Comissaria General. c) El manteniment operatiu de la documentació policial. d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries associades al tractament, gestió i anàlisi de la informació operativa rellevant per a la funció d'investigació. e) Les altres que se li encomanin. Article 174

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

304

Oposició

Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat

Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu Correspon en l'àmbit de l'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu les funcions següents: a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació.

c) El suport a altres unitats en l'àmbit que li és propi. d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies d'aquest àmbit. e) Les altres que se li encomanin. Article 175 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret. Article 176 Comissaria General de Recursos Operatius 176.1 Corresponen a la Comissaria General de Recursos Operatius les responsabilitats següents:

per Inspector/a

b) L'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasques d'informació i investigació.

b) El suport a d'altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en la neutralització, amb caràcter general, i prevenció, amb caràcter extraordinari, de les situacions de risc que requereixin el concurs de les seves unitats ja sigui per la seva qualitat, especialització, o per la seva quantitat i nombre de recursos necessaris. c) L'establiment de directrius tècniques en matèria d'ordre públic, serveis policials penitenciaris i, en general, d'aquells àmbits funcionals propis de la Comissaria General. d) La interlocució i representació corporativa en els àmbits propis d'aquesta Comissaria General, així com les relacions tecnicooperatives amb altres forces i cossos de seguretat, per qüestions que impliquin el conjunt de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els àmbits funcionals propis de la Comissaria General. f) La participació en l'elaboració de propostes de formació en l'àmbit que li és propi. g) La participació en la planificació, el disseny i l'organització d'aquells dispositius que es

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

305

Oposició

a) La protecció de les persones i els béns que requereixin una protecció específica.

determini. h) La direcció de les unitats especialitzades, incloses les de les àrees regionals de recursos operatius, en aquells dispositius i operacions que impliquin l'activació de recursos especialitzats de diferents regions policials de l'àmbit funcional de la Comissaria General, sens perjudici de l'autoritat del comandament responsable del dispositiu.

176.2 De la Comissaria General de Recursos Operatius en depenen: a) La Divisió d'Intervenció. b) La Divisió de Suport Operatiu. c) L'Àrea d'Escortes. d) L'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius. e) L'Oficina de Suport. Article 177 Divisió d'Intervenció 177.1 Correspon a la Divisió d'Intervenció el suport a altres unitats policials en matèria d'ordre públic, grans concentracions humanes i dispositius, i en actuacions que requereixin una intervenció eficaç i especialitzada en situacions d'elevat nivell de risc per a les persones.

per Inspector/a

i) Les altres que se li encomanin.

Oposició

177.2 De la Divisió d'Intervenció en depenen: a) L'Àrea de Brigada Mòbil. b) L'Àrea del Grup Especial d'Intervenció. c) L'Oficina de Suport. Article 178 Àrea de Brigada Mòbil Corresponen a l'Àrea de Brigada Mòbil les responsabilitats següents: a) Donar suport a altres unitats policials en el manteniment de l'ordre públic, en tasques preventives dins d'operatius preventius extraordinaris, en calamitats o catàstrofes públiques i, en general, en totes aquelles activitats de seguretat ciutadana que es determini. b) La direcció de les actuacions en matèria d'ordre públic, d'acord amb els objectius establerts per la unitat policial a la qual presta el suport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

306

c) Les altres que se li encomanin. Article 179 Àrea de Grup Especial d'Intervenció

Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions següents: a) Donar suport al comandament en totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu de la Divisió. b) Participar, en allò que sigui necessari realitzar des de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i per al conjunt de la Divisió, en les tasques de gestió relacionades amb recursos humans i materials. c) Coordinar‐se amb les unitats policials de la Divisió en les matèries pròpies d'aquesta oficina de suport. d) Assumir la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestions que afectin al conjunt de la Divisió. e) Les altres que se li encomanin. Article 181 Divisió de Suport Operatiu 181.1 Corresponen a la Divisió de Suport Operatiu el suport a altres unitats policials en matèria d'artefactes explosius, en entorns específics que requereixin d'una adequada especialització per a l'exercici de l'activitat policial, de mitjans aeris o de gossos ensinistrats, així com els serveis penitenciaris que es determinin. 181.2 De la Divisió de Suport Operatiu en depenen: a) L'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX‐NRBQ. b) L'Àrea Central de Suport Operatiu. c) L'Àrea Penitenciària. d) L'Oficina de Suport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

307

Oposició

Article 180

per Inspector/a

Correspon a l'Àrea del Grup Especial d'Intervenció donar suport a altres unitats policials en incidents i dispositius que, per raó del seu risc o per la seva complexitat, necessitin una especial qualificació.

Article 182 Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX‐NRBQ Corresponen a l'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX‐NRBQ les responsabilitats següents:

b) L'anàlisi dels artefactes o de les seves restes i l'elaboració d'informes sobre les seves característiques, tècniques d'elaboració i qualsevol altre aspecte rellevant. c) El suport a altres unitats policials que hagin d'utilitzar com a mètode de treball material explosiu. Article 183 Àrea Central de Suport Operatiu Correspon a l'Àrea Central de Suport Operatiu el suport als serveis policials en aquelles tasques de seguretat on es requereix una especialització adequada als recursos propis d'aquesta Àrea, com: a) Les tasques policials i l'elaboració d'informes tècnics de seguretat del subsòl i llocs confinats. b) Aquelles en què es requereixin gossos especialment ensinistrats.

per Inspector/a

a) La desactivació o neutralització de qualsevol tipus d'artefacte explosiu o que suposi un risc per a la seguretat de tipus nuclear, biològic o químic.

d) Les tasques de suport en mitjans aeris. e) Les tasques preventives de seguretat, la intervenció en accidents amb víctimes mortals, les funcions de policia judicial, la col∙laboració en rescats o localització de persones o qualsevol altra activitat que es determini, en l'entorn de muntanya que precisi d'una determinada especialització en relació amb l'adaptació en aquest entorn. f) Les altres que pel seu nivell d'especialització se li encomanin. Article 184 Àrea Penitenciària Correspon a l'Àrea Penitenciària: a) La vigilància i protecció dels centres penitenciaris que es determinin. b) El trasllat de les persones internes dels centres penitenciaris dels quals l'Àrea en tingui assignada la vigilància i protecció i d'aquells altres que es determinin.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

308

Oposició

c) Les tasques de seguretat preventives i reactives en activitats subaquàtiques.

c) L'establiment de directrius tècniques en l'àmbit de la vigilància de centres penitenciaris i trasllats de persones internes. d) La interlocució i representació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit penitenciari davant d'altres institucions i organismes.

f) Les altres funcions que se li encomanin. Article 185 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de suport de la Divisió, amb rang d'Unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 186 Àrea d'Escortes Correspon a l'Àrea d'Escortes garantir la seguretat i protecció de les persones que se li encomanin. Article 187 Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius

per Inspector/a

e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit penitenciari.

a) El suport tècnic i assessorament a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en les matèries pròpies de les especialitats de la Comissaria General de Recursos Operatius. b) L'establiment de directrius tècniques i l'elaboració de propostes de procediments normalitzats de treball relacionades amb els àmbits de responsabilitat de la Comissaria General. c) La participació en la planificació, disseny i organització d'aquelles operacions especials i dispositius que es determini. d) El seguiment i avaluació tècnica dels dispositius de seguretat ciutadana que porti a terme la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) L'elaboració d'informes tècnics sobre mesures de seguretat d'edificis oficials i d'altres que es determinin. f) Donar suport als òrgans de coordinació en matèria de seguretat en esdeveniments esportius.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

309

Oposició

Corresponen a l'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius les responsabilitats següents:

g) Elaborar propostes de formació relacionades amb les especialitats de la Comissaria General. h) Les altres que se li encomanin. Article 188

Article 189 Àrea Tècnica de Coordinació i Suport Correspon a l'Àrea Tècnica de Coordinació i Suport, en l'àmbit de la Subdirecció Operativa de la Policia i sens perjudici de les responsabilitats de la Comissaria General de Planificació i Organització, les funcions següents: a) El suport a la persona titular de la Subdirecció Operativa de la Policia en l'exercici de les seves funcions, que es concreta en: Impulsar, coordinar i avaluar els projectes, plans i programes de caràcter operatiu que se li encomanin. Elaborar i coordinar estudis i informes relatius al funcionament i l'activitat dels serveis policials. Planificar, coordinar i supervisar aquells informes i estudis tècnics i estadístiques que li siguin encomanats. Assistir a la Subdirecció Operativa de la Policia en la coordinació i supervisió de la planificació i de l'avaluació dels objectius dels serveis policials que en depenen. Assistir a la Subdirecció Operativa de la Policia en la gestió directiva en els àmbits d'organització, recursos humans i materials i sistemes d'informació. Exercir la interlocució ordinària, en relació al seu àmbit de responsabilitat, amb la resta d'unitats que depenen de la Subdirecció Operativa de la Policia i amb les unitats policials de la Comissaria General de Planificació i Organització. La gestió i assistència documental a la Subdirecció Operativa de la Policia. b) Donar suport a la Comissaria General de Planificació i Suport en l'estudi i implantació de processos de millora i modernització de l'activitat policial. c) Promoure i participar en el disseny de noves eines d'avaluació i d'indicadors de l'activitat policial. d) Col∙laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en la gestió i tractament C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

310

Oposició

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret.

per Inspector/a

Oficina de Suport

de les queixes i peticions dels ciutadans, preguntes parlamentàries, consultes del Síndic de Greuges o altres requeriments similars, relacionats amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Les altres funcions que se li encomanin. Article 190

a) Ser l'enllaç operatiu amb altres cossos policials en l'àmbit de responsabilitat de la Subdirecció Operativa de la Policia, llevat dels assumptes relacionats amb la investigació de delictes. b) Ser l'enllaç operatiu i interlocutor corporatiu de la coordinació entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i els operadors i operadores que intervenen en els àmbits d'extinció d'incendis i salvaments i protecció civil. c) Comunicar les incidències rellevants als responsables de la Direcció General de la Policia i comandaments de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, quan s'escaigui, als màxims responsables del Departament. d) Proposar els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales de comandament. e) Definir les necessitats i requeriments quant a millora, així com la proposta de nous procediments, en relació als aplicatius informàtics necessaris per a l'exercici de les funcions pròpies de les sales de comandament. f) Coordinar la instal∙lació de les sales de comandament avançat i taules de crisi, amb el suport, si s'escau, d'altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. g) Identificar i proposar les necessitats organitzatives i tecnològiques per garantir la coordinació operativa en temps real entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i altres operadors de la seguretat pública. h) La coordinació i supervisió d'operacions i de sales de comandament. i) Excepcionalment, la mobilització i el comandament dels recursos operatius que intervinguin en dispositius, operacions o incidències d'especial rellevància que així es determini. j) Les altres funcions que se li encomanin. Article 191 Comissaria General de Planificació i Organització 191.1 Corresponen a la Comissaria General de Planificació i Organització les responsabilitats següents: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

311

Oposició

Corresponen a la Sala Central de Comandament, amb rang d'àrea, les funcions següents:

per Inspector/a

Sala Central de Comandament

a) El suport a la Direcció General de la Policia en la planificació de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra.

d) El suport a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en matèria de sistemes d'informació policials i en aquells altres àmbits tecnològics que s'estableixi. e) La revisió i l'avaluació permanent de les estructures, els processos i els procediments policials per tal de cercar la seva major eficàcia i eficiència. f) D'acord amb la resta d'unitats, avaluar, estructurar i planificar les necessitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els àmbits de recursos humans, recursos materials i infraestructures i establir‐ne i definir‐ne els requeriments. g) Proposar la definició, disseny, implantació, avaluació i millora dels sistemes de direcció i els programes de qualitat a aplicar a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. h) La interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. i) Col∙laborar en la definició de la carrera professional dels agents de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, així com en el seu desenvolupament i aplicació. j) Col∙laborar en la millora dels serveis policials mitjançant l'elaboració de plans d'auditories i supervisar‐ne les millores que se'n derivin. k) Assistir la Direcció General de la Policia en relació als òrgans de coordinació en matèria de seguretat i amb altres organismes, institucions o administracions. l) Les altres funcions que se li encomanin. 191.2 La Comissaria General de Planificació i Organització s'estructura en els òrgans següents: a) La Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional. b) La Divisió de Sistemes d'Informació Policial. c) L'Àrea d'Oficina Tècnica. d) L'Oficina de Suport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

312

Oposició

c) La interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb les unitats directives de gestió de la Direcció General de la Policia en els àmbits de recursos humans i recursos materials.

per Inspector/a

b) El suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als titulars de la prefectura de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en les seves funcions directives.

Article 192 Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional

b) Col∙laborar, en el marc de les polítiques de recursos humans del Departament, en la definició de criteris per a la selecció, promoció i provisió de llocs del personal del cos de mossos d'esquadra. c) Establir els criteris en relació amb la formació i avaluació de l'acompliment del treball dels membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Coadjuvar en l'administració dels recursos humans de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Proposar la planificació estratègica del cos de mossos d'esquadra. f) Dissenyar i proposar els sistemes de direcció en l'àmbit policial i col∙laborar en el seu desenvolupament eficaç. g) Proposar els criteris policials relatius a dotacions, recursos materials, infraestructures i sistemes físics de seguretat. h) Dissenyar, implantar i avaluar els sistemes de qualitat que cerquin la millora permanent del servei policial, d'acord amb els programes que s'estableixin per part de la Secretaria de Seguretat. i) Les altres que se li encomanin. 192.2 Depenen de la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional els òrgans següents: a) L'Àrea de Planificació i Recursos Generals. b) L'Àrea d'Organització i Qualitat. c) L'Àrea d'Ordenació Professional. d) L'Àrea d'Instructors. Article 193 Àrea de Planificació i Recursos Generals C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

313

Oposició

a) Col∙laborar en la definició, impuls i implantació de les polítiques de recursos humans de la Direcció General de la Policia que siguin d'aplicació a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per Inspector/a

192.1 Corresponen a la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació professional les funcions següents:

Corresponen a l'Àrea de Planificació i Recursos Generals les funcions següents: a) Proposar els criteris per a la quantificació de les dotacions de personal policial i fer la proposta de distribució de plantilla a les diferents unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, així com dels recursos materials necessaris.

d) La proposta dels requeriments corporatius i els criteris policials en relació amb les infraestructures policials, els equipaments individuals i col∙lectius, el vestuari, el parc mòbil i altres recursos materials. e) Col∙laborar amb la resta d'unitats de la Direcció General de la Policia en l'estandardització de la uniformitat i dels materials d'ús policial. f) L'estudi, en col∙laboració amb la resta d'unitats policials, dels sistemes físics de seguretat propis de les instal∙lacions policials o de qualsevol altra que se li encomani. g) La gestió de tot allò relatiu a l'armament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la seva documentació. h) La gestió i el control de les credencials dels agents de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. i) Definir, en col∙laboració amb la resta d'unitats implicades, els sistemes d'accés i acreditacions del personal policial i no policial i el personal extern a les instal∙lacions de la Direcció General de la Policia. j) Participar en la programació de les activitats preventives i proposar i impulsar la millora dels procediments de treball, des del vessant policial, en els sistemes i l'activitat de prevenció de riscos laborals. k) Les altres que se li encomanin. Article 194 Àrea d'Organització i Qualitat Corresponen a l'Àrea d'Organització i Qualitat les funcions següents: a) Donar suport a l'establiment i reformulació dels objectius generals del cos de mossos d'esquadra i a l'avaluació dels resultats. b) Proposar, implantar i avaluar sistemes de direcció per a la policia de la Generalitat‐mossos C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

314

Oposició

c) La definició i coordinació dels processos de creixement del cos de mossos d'esquadra, incloent la determinació de dotacions i recursos materials.

per Inspector/a

b) Dur a terme el control de la mobilitat funcional de personal del cos de mossos d'esquadra, per garantir la seva adequació a les previsions de dotacions de plantilla.

d'esquadra. c) Proposar les modificacions estructurals de l'organització policial.

f) Normalitzar, amb la col∙laboració de les altres unitats policials, els procediments operatius relacionats amb l'activitat policial, i fer‐ne una avaluació continuada per a la millora i adaptació. g) Les altres que se li encomanin. Article 195 Àrea d'Ordenació Professional Corresponen a l'Àrea d'Ordenació Professional les funcions següents: a) Col∙laborar en l'establiment de les estratègies i els objectius en matèria de personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, impulsar‐ne la seva execució i participar en la seva avaluació. b) Col∙laborar en la definició dels criteris per a la selecció, promoció i provisió de llocs de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. c) Fer propostes sobre la carrera professional de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, així com de la seva avaluació i millora. d) Col∙laborar en l'adequació dels processos selectius d'accés, promoció i provisió a les necessitats derivades del desplegament i creixement de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i a l'harmonització d'una millor prestació del servei policial amb l'assoliment d'unes condicions de treball més favorables. e) Col∙laborar en la definició de criteris en matèria de gestió de personal i vetllar per al seu compliment. f) Gestionar el sistema d'avaluació de l'acompliment del treball del personal policial. g) Col∙laborar en la promoció i en els processos de selecció per l'accés a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. h) Recollir, detectar, analitzar i planificar les necessitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en matèria de formació i, en aquest àmbit, constituir‐se en interlocutor ordinari amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

315

Oposició

e) Identificar els processos crítics per a l'organització policial, normalitzar‐ne l'execució i valorar‐ne els resultats.

per Inspector/a

d) Dur a terme la inspecció de serveis, mitjançant auditories, per a la millora del servei policial. En aquesta funció, els membres assignats a l'auditoria tindran accés a les dades i documentació que siguin necessàries i rebran la col∙laboració de les unitats auditades.

i) Analitzar i, si s'escau, donar resposta a les necessitats formatives que hagin de ser assumides per la Direcció General de la Policia. j) Les altres que se li encomanin. Article 196

Article 197 Divisió de Sistemes d'informació Policial 197.1 Corresponen a la Divisió de Sistemes d'informació Policial les funcions següents: a) Definir els criteris policials a establir per la Direcció General de la Policia en matèria de sistemes d'informació policials i telecomunicacions. b) Col∙laborar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació i telecomunicacions, en la planificació de les estratègies en aquests àmbits i establir les necessitats policials en aquestes matèries. c) Vetllar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació, per al control de la seguretat d'aquests sistemes, la integritat de les seves dades i l'eficiència de la seva explotació. d) Gestionar el disseny, definició, implantació, seguiment i avaluació dels sistemes d'informació policials. e) Exercir la interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb els òrgans competents del Departament en matèria de sistemes d'informació i telecomunicacions. f) Executar la inspecció i la realització d'auditories en relació amb la correcta utilització dels aplicatius informàtics i l'alimentació de les bases de dades de caràcter policial. g) Les altres que se li encomanin. 197.2 Depenen de la Divisió de Sistemes d'informació Policial els òrgans següents: a) L'Àrea d'Elaboració de Dades Policials. b) L'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació. Article 198 Àrea d'Elaboració de Dades Policials

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

316

Oposició

Correspon a l'Àrea d'Instructors participar en els processos de formació dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i a aquests efectes en depenen de la seva direcció.

per Inspector/a

Àrea d'Instructors

Corresponen a l'Àrea d'Elaboració de Dades Policials les funcions següents: a) Assegurar, des del vessant policial, tot allò que sigui necessari per al bon funcionament de les bases de dades policials.

d) Les altres que se li encomanin. Article 199 Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació Corresponen a l'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació les funcions següents: a) Dissenyar, implantar, gestionar i avaluar els mecanismes necessaris per a la seguretat dels sistemes d'informació policial, així com l'assegurament de la utilització de les dades de caràcter personal d'acord amb allò que estableix la normativa vigent en aquesta matèria. b) Gestionar l'assignació d'usuaris i els perfils i nivells d'accés als sistemes d'informació de la Direcció General de la Policia. c) Les altres que se li encomanin. Article 200 Àrea d'Oficina Tècnica Corresponen a l'Àrea d'Oficina Tècnica les funcions següents: a) L'elaboració d'estudis, documents, informes o d'altres demandes específiques derivades del suport a la funció directiva a la Direcció General de la Policia i a la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. b) L'elaboració d'informes i documentació basats en l'estadística policial. c) El suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als màxims comandaments de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en la preparació d'intervencions públiques, reunions o altres activitats derivades de la seva responsabilitat. d) El suport directe a la prefectura de la Comissaria General en el desenvolupament de les seves responsabilitats. e) La gestió i el tractament, en col∙laboració, si s'escau, amb altres unitats, de les queixes i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

317

Oposició

c) Vetllar per la qualitat en la utilització dels aplicatius policials i l'alimentació de les bases de dades policials, ja siguin propis o externs.

per Inspector/a

b) Gestionar el manteniment de les bases de dades policials i la seva explotació a fi de posar a disposició de les estructures directives i operatives de la Direcció General de la Policia, la major i millor quantitat d'informació estructurada.

peticions dels ciutadans, preguntes parlamentàries, consultes del Síndic de Greuges o altres requeriments similars, relacionats amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

h) La gestió, coordinació i supervisió dels continguts que es difonen a través de la intranet, la web del cos de mossos d'esquadra i, col∙laborar amb altres unitats en les publicacions de difusió i d'informació interna de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. i) El seguiment del pla d'imatge visual del cos de mossos d'esquadra per tal de garantir la seva correcta aplicació. j) La coordinació dels materials de difusió i el suport a la resta d'unitats en matèria de relacions amb la comunitat. k) El seguiment de l'execució dels plans interdepartamentals i departamentals relacionats amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i informar‐ne als organismes responsables. l) Les altres funcions que se li encomanin. Article 201 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret. Article 202 Divisió d'Informació 202.1 Corresponen a la Divisió d'informació les responsabilitats següents: a) La investigació i persecució d'organitzacions criminals les activitats de les quals no persegueixin una finalitat econòmica i que comportin una amenaça per a l'exercici individual o col∙lectiu de les llibertats, la seguretat de les persones, la pau o la cohesió social. b) La recollida i el tractament de tota informació de caràcter operatiu referida a organitzacions criminals en els termes de l'apartat anterior. c) Les altres que se li encomanin. 202.2 La Divisió d'informació s'estructura en els òrgans següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

318

Oposició

g) El seguiment, en col∙laboració, si s'escau, amb altres unitats, del compliment dels acords adoptats en el marc de les relacions amb altres organismes, institucions o administracions.

per Inspector/a

f) La preparació, en col∙laboració, si s'escau, amb altres unitats, dels continguts objecte de tractament amb altres organismes, institucions o administracions que puguin esdevenir acords o protocols operatius.

a) L'Àrea Central d'Informació Interior. b) L'Àrea Central d'Informació Exterior. c) L'Àrea Territorial d'Informació. d) L'Àrea Central d'Anàlisi.

Article 203 Àrea Central d'Informació Interior Corresponen a l'Àrea Central d'Informació Interior la recollida i el tractament d'informació operativa, i la investigació i persecució d'organitzacions criminals de caràcter estatal i que operen a Catalunya, les activitats de les quals s'inclouen en les responsabilitats de la Divisió. Article 204 Àrea Central d'Informació Exterior Corresponen a l'Àrea Central d'Informació Exterior la recollida i el tractament d'informació operativa, i la investigació i persecució d'organitzacions criminals de caràcter internacional i que operen a Catalunya, les activitats de les quals s'inclouen en les responsabilitats de la Divisió. Article 205 Àrea Territorial d'Informació 205.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Informació es desconcentra en aquelles localitats que es determini. Aquests recursos desconcentrats s'agrupen orgànicament en una Àrea Territorial d'Informació. 205.2 Corresponen a l'Àrea Territorial d'Informació les responsabilitats següents: a) Exercir les funcions pròpies de la Divisió d'Informació en els diferents àmbits territorials d'implantació. b) Exercir les relacions amb les prefectures de les regions policials i, quan s'escaigui, de les àrees bàsiques policials, amb la finalitat d'aportar informació rellevant per al correcte desenvolupament de les responsabilitats de la Subdirecció Operativa de la Policia. c) La interlocució i representació de la Divisió d'Informació en l'àmbit territorial regional. d) Les altres que se li encomanin. Article 206 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

319

Oposició

f) L'Oficina de Suport.

per Inspector/a

e) L'Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu.

Àrea Central d'Anàlisi Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi, en l'àmbit assignat a aquesta Divisió, les responsabilitats següents: a) L'anàlisi d'aquella informació de caràcter operatiu referida a organitzacions criminals que operen a Catalunya.

c) Les altres que se li encomanin. Article 207 Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu Corresponen, en l'àmbit de responsabilitat de la Divisió, a l'Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu: a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació. b) L'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasques d'informació i investigació. c) Donar suport, quan s'escaigui, a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Les altres funcions que se li encomanin.

per Inspector/a

b) El manteniment operatiu de la documentació policial.

Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 209 Divisió d'Afers Interns 209.1 Corresponen a la Divisió d'Afers Interns les funcions següents: a) El suport a la Subdirecció Operativa de la Policia i a les comissaries generals i, si s'escau, la supervisió de la investigació d'aquelles activitats presumptament il∙lícites exercides per personal funcionari de policia i en pràctiques de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, llevat de les faltes disciplinàries docents, que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professional que puguin comportar sanció disciplinària. b) Supervisar la instrucció dels expedients disciplinaris.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

320

Oposició

Article 208

c) Realitzar les informacions reservades i les investigacions necessàries per esbrinar els fets succeïts i determinar les persones presumptes responsables. d) Retirar l'arma i la credencial, tant per mesura cautelar com per sanció disciplinària, del personal funcionari expedientat o determinar el comandament competent per fer‐ho, en execució de la resolució dictada per l'òrgan competent.

209.2 Tots els òrgans de la Direcció General de la Policia i, per tant, inclosos els propis de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, tenen l'obligació de facilitar a la Divisió d'Afers Interns els antecedents, els informes i els mitjans personals i materials que siguin necessaris per desenvolupar eficaçment les seves actuacions. 209.3 El personal funcionari que integra la Divisió d'Afers Interns pot accedir a tots els serveis de la Direcció General de la Policia i, per tant, inclosos els de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, als seus arxius i magatzems, d'acord amb la normativa vigent, llevat d'aquells que per les seves especials característiques requereixin ordre expressa de la persona titular de la Direcció General de la Policia. 209.4 De la Divisió d'Afers Interns en depenen: a) L'Àrea Disciplinària. b) L'Àrea d'Investigació Interna. c) L'Oficina de Suport.

per Inspector/a

e) Les altres funcions que se li encomanin.

Àrea Disciplinària Corresponen a l'Àrea Disciplinària, amb el suport dels òrgans de personal de la Direcció General de la Policia, la instrucció dels expedients disciplinaris incoats al personal funcionari de policia i en pràctiques de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, com també la realització de les informacions reservades que es determinin. Sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la persona titular de la Direcció General de la Policia pot nomenar altre personal funcionari del departament competent en matèria de seguretat com a instructors i instructores, d'acord amb el que preveu l'article 29 del Decret 183/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament de règim disciplinari de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Article 211 Àrea d'Investigació Interna Corresponen a l'Àrea d'Investigació Interna la investigació d'aquelles activitats presumptament C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

321

Oposició

Article 210

il∙lícites exercides per personal funcionari de policia o en pràctiques de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professional que puguin comportar sanció disciplinària, com també la realització de les informacions reservades que es determinin. Article 212

Article 213 Subdirecció General d'Administració i Serveis Corresponen a la Subdirecció General d'Administració i Serveis les funcions següents: a) Dirigir, coordinar i supervisar les funcions d'administració i gestió dels recursos materials i de serveis de la Direcció General de la Policia, així com la seva avaluació de conformitat amb criteris d'eficàcia i eficiència. b) Dirigir, coordinar i supervisar el funcionament i l'organització de les unitats que en depenen. c) Dirigir i coordinar els serveis administratius territorials que donen suport directe a les unitats operatives del cos de mossos d'esquadra. d) Dirigir i coordinar els treballs de planificació i elaboració de la proposta de l'avantprojecte de pressupost de la Direcció General. e) Dirigir i supervisar la gestió econòmica del pressupost de la Direcció General, la tramitació dels expedients de despesa i contractació, així com la gestió dels béns patrimonials. f) Dirigir, coordinar i impulsar les actuacions necessàries per al manteniment dels edificis de la Direcció General. g) Dirigir, coordinar i impulsar els programes i les actuacions adreçats a la millora i modernització de l'organització i funcionament administratiu de la Direcció General. h) Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals de la Direcció General. i) Dirigir l'elaboració de la proposta del Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de l'àmbit de la Direcció General de la Policia que s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC del Departament. j) Dirigir, coordinar i supervisar la planificació i l'execució dels projectes informàtics i de telecomunicacions inclosos en el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de l'àmbit de la Direcció General de la Policia. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

322

Oposició

Corresponen a l'Oficina de suport de la Divisió, amb rang d'Unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret.

per Inspector/a

Oficina de Suport

k) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. Article 214 Estructura de la Subdirecció General d'Administració i Serveis Depenen de la Subdirecció General d'Administració i Serveis els òrgans següents:

c) El Servei de Règim Interior. d) L'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials. e) Els serveis d'Administració a que fa referència l'article 226.1 d'aquest Decret. Article 215 Servei de Gestió Econòmica i Logística 215.1 Corresponen al Servei de Gestió Econòmica i Logística les funcions següents: a) Planificar i elaborar la proposta d'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General de la Policia. b) Proposar ampliacions i modificacions del pressupost de la Direcció General. c) Controlar la gestió econòmica ordinària de la Direcció General i efectuar el seguiment de l'execució del seu pressupost. d) Supervisar la comptabilitat interna de l'habilitació de la Direcció General i controlar les subhabilitacions dels serveis d'administració territorials previstos a l'article 226.1 d'aquest Decret. e) Planificar l'adquisició de recursos materials a partir de la detecció de necessitats efectuada per la resta d'unitats de la Direcció General. f) Col∙laborar amb la resta d'unitats en la planificació i supervisió dels projectes d'obra de la Direcció General. g) Proposar i supervisar les actuacions de manteniment dels edificis de la Direcció General. h) Elaborar les propostes d'expedients de contractació d'obres i de subministraments de béns i serveis de la Direcció General. i) Gestionar l'inventari patrimonial de la Direcció General. j) Col∙laborar amb la resta d'unitats de la Direcció General en l'estandardització de la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

323

Oposició

b) El Servei d'Organització Administrativa.

per Inspector/a

a) El Servei de Gestió Econòmica i Logística.

uniformitat i dels materials d'ús policial. k) Proposar millores en la gestió dels recursos materials de la Direcció General. l) Elaborar i estudiar sistemes d'indicadors de gestió i estratègics que permetin l'avaluació dels serveis i la pressa de decisions en l'àmbit dels recursos materials.

215.2 El Servei de Gestió Econòmica i Logística s'estructura en els òrgans següents: a) Secció d'Infraestructures. b) Secció de Contractació. c) Secció del Parc Mòbil. d) Secció de Gestió Pressupostària. Article 216 Secció d'Infraestructures Corresponen a la Secció d'Infraestructures les funcions següents: a) Col∙laborar en la planificació, l'elaboració i supervisió dels projectes d'obres, a partir de les necessitats detectades pels diferents òrgans de la Direcció General. b) Col∙laborar, amb la resta d'òrgans competents en la matèria, en el seguiment de les obres en execució de la Direcció General. c) Proposar les millors solucions tècniques en matèria de seguretat de les infraestructures a partir de les necessitats detectades per la resta d'unitats de la Direcció General. d) Elaborar els plans i programes de manteniment d'edificis, instal∙lacions i maquinària, per a la seva conservació, reparació i rehabilitació i millora. e) Controlar i inspeccionar els equips tècnics que intervinguin en la conservació de les instal∙lacions de la Direcció General. f) Assessorar els diferents serveis d'administració territorial de la Direcció General sobre l'ús, adequació i reforma d'espais i en el manteniment dels seus edificis. g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

324

Oposició

n) Qualsevol altra funció que se li encomani.

per Inspector/a

m) Realitzar estudis i informes per a l'assessorament en matèria econòmica als òrgans de la Direcció General.

Article 217 Secció de Contractació Corresponen a la Secció de Contractació les funcions següents:

b) Elaborar i, si s'escau, supervisar els plecs de prescripcions tècniques i els criteris d'adjudicació a partir de les necessitats detectades per la resta d'unitats de la Direcció General. c) Dur a terme les relacions amb les entitats que subministren productes o serveis a la Direcció General, sens perjudici de les competències atribuïdes a la Secretaria General. d) Col∙laborar en la tramitació dels expedients d'adquisició, cessió o arrendament dels béns mobles adscrits a la Direcció General. e) Realitzar la confecció i el manteniment de l'inventari de béns mobles de les unitats de la Direcció General. f) Controlar l'emmagatzematge i la distribució del material adquirit entre els diferents magatzems territorials de la Direcció General. g) Fer el seguiment i l'avaluació dels consums dels recursos materials. h) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

per Inspector/a

a) Iniciar i fer el seguiment dels expedients de contractació i de les propostes de conveni que afectin la Direcció General.

Secció de Parc Mòbil Corresponen a la Secció del Parc Mòbil les funcions següents: a) L'anàlisi i programació dels processos d'adquisició i reposició del parc mòbil a partir dels requeriments formulats per les unitats policials corresponents. b) Iniciar i fer el seguiment dels tràmits administratius necessaris per a l'adquisició i renovació del parc mòbil. c) Supervisar la recepció i distribució dels vehicles adscrits a la Direcció General. d) Assegurar la qualitat de la informació disponible en les bases de dades de gestió del parc mòbil de la Direcció General i controlar els costos, l'ús i la conservació del parc mòbil. e) Controlar la utilització dels dispositius emprats per al pagament de peatges i carburants. f) Fer el seguiment, en col∙laboració amb els serveis d'administració territorials, de la gestió del parc mòbil.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

325

Oposició

Article 218

g) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 219 Secció de Gestió Pressupostària

b) Gestionar l'execució del pressupost de despeses de la Direcció General, incloent l'elaboració i la tramitació a la Secretaria General dels expedients de proposta de modificació pressupostària, la redacció dels informes periòdics de control pressupostari, així com efectuar el control dels comptes bancaris restringits. c) Gestionar la comptabilitat pressupostària, de costos, per programes i de l'habilitació i controlar les subhabilitacions de la Direcció General. d) Imputar i analitzar el càlcul dels costos dels serveis i elaborar la informació relacionada amb l'execució del pressupost. e) Tramitar a la Secretaria General els expedients sancionadors incoats per la Direcció General de la Policia, per tal que s'iniciï la via de constrenyiment. f) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 220 Servei d'Organització Administrativa Corresponen al Servei d'Organització Administrativa les funcions següents: a) Col∙laborar amb els òrgans centrals i territorials de la Direcció General en el disseny i avaluació dels procediments i circuits administratius i dictar circulars i instruccions per coordinar la seva implantació. b) Gestionar el coneixement organitzatiu de la Direcció General, tot elaborant conjuntament amb les diferents unitats els sistemes d'indicadors de gestió i estratègics corresponents a la gestió administrativa i coordinar i fer el seguiment del quadre de comandament de la Direcció General de la Policia, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització. c) Elaborar les propostes de creació i modificació de l'estructura administrativa central i territorial de la direcció, quantificar‐ne els efectius i definir‐ne les funcions, en col∙laboració amb la Subdirecció General de Recursos Humans. d) Coordinar la implantació en l'àmbit de la Direcció General de les polítiques de modernització i racionalització, i la implementació de sistemes de millora de la qualitat de serveis en l'àmbit C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

326

Oposició

a) Elaborar la documentació necessària per a la confecció de la proposta d'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General.

per Inspector/a

Corresponen a la Secció de Gestió Pressupostària les funcions següents:

administratiu. e) Col∙laborar en la coordinació i fer el seguiment de les actuacions necessàries per dotar dels mitjans materials necessaris el procés de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

h) Donar assessorament lingüístic general i realitzar la normalització documental en l'àmbit dels òrgans administratius i policials de la Direcció General. i) Portar a terme l'organització i la gestió documental de la producció editorial i d'altres mitjans de difusió informativa de la Direcció General. j) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 221 Servei de Règim Interior Corresponen al Servei de Règim Interior les funcions següents: a) Elaborar, proposar i fer el seguiment de les actuacions relatives al funcionament interior dels edificis de la Direcció General. b) Planificar i coordinar les accions adreçades a la millora dels serveis de recepció, informació i atenció als ciutadans dels edificis de la Direcció General. c) Gestionar el registre oficial de la Direcció General i coordinar el funcionament dels registres auxiliars de les regions policials. d) Organitzar i dirigir els serveis de majordomia de la Direcció General. e) Gestionar l'arxiu de la Direcció General de la Policia i coordinar la implementació i gestió dels arxius semiactius de les regions policials. f) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. Article 222 Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials 222.1 Corresponen a l'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials les funcions següents: a) Elaborar, d'acord amb els criteris i estàndards establerts per la Direcció de Serveis de la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

327

Oposició

g) Col∙laborar en el seguiment dels programes interdepartamentals.

per Inspector/a

f) Controlar i mantenir actualitzada la intranet de la Direcció General d'acord amb les directrius internes.

Secretaria General, la proposta del Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de la Direcció General de la Policia que s'ha d'integrar en el Pla Director de SITIC del Departament. b) Executar, implantar i fer el seguiment de les actuacions derivades del Pla director de SITIC en l'àmbit de la Direcció General de la Policia per tal d'avaluar‐ne els resultats i vetllar per la qualitat dels productes i serveis rebuts dels subministradors externs.

e) Adoptar i difondre els mètodes de desenvolupament, les normes, els estàndards i els protocols sobre les tecnologies de la informació i telecomunicacions, d'acord amb els criteris establerts per la Direcció de Serveis de la Secretaria General del Departament. f) Identificar estratègies d'evolució tecnològica i funcional, estudiar la viabilitat tècnica i econòmica i l'aplicabilitat d'innovacions tecnològiques i decidir‐ne la implantació. g) Coordinar les actuacions adreçades a donar formació i suport presencial o remot als usuaris de la Direcció General. h) Col∙laborar amb la resta d'òrgans competents en la definició de la política de seguretat dels sistemes i la seva recuperació i continuïtat. i) Garantir la preservació i confidencialitat necessàries del coneixement estratègic i funcional de les tecnologies de la informació i telecomunicacions de la Direcció General. j) Mantenir i gestionar les relacions amb els subministradors externs en l'àmbit de la Direcció General de la Policia, sens perjudici de les competències de la Direcció de Serveis de la Secretaria General en aquest àmbit. k) Avaluar el funcionament dels sistemes de telecomunicacions policials conjuntament amb els altres òrgans de la Direcció General, per tal d'elevar, si s'escau, propostes de millora a la Direcció de Serveis de la Secretaria General. l) Elaborar estudis i informes relatius al funcionament i la utilització dels equips i les xarxes de telecomunicacions de la Direcció General, en col∙laboració amb altres òrgans d'aquesta unitat directiva. m) Gestionar el sistema d'atenció de trucades d'emergència en baixa freqüència i en radiofreqüència. n) Qualsevol altra funció que se li encomani. 222.2 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions és ocupada per personal del

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

328

Oposició

d) Coordinar i realitzar actuacions en relació amb la instal∙lació, utilització i manteniment de maquinari, programari informàtic i serveis i equips de telecomunicació als òrgans de la Direcció General.

per Inspector/a

c) Proposar el pressupost i la priorització de les actuacions en aquesta matèria.

a) Desenvolupament de sistemes d'informació. b) Infraestructures tecnològiques. c) Telefonia i ràdio. Article 223 Àmbit de desenvolupament de sistemes d'informació Corresponen a l'àmbit de desenvolupament de sistemes d'informació les funcions següents, que s'executaran en coordinació amb l'Oficina Tècnica de Projectes de la Direcció de Serveis de la Secretaria General: a) Avaluar l'impacte econòmic, temporal i de consum de recursos dels projectes en aquest àmbit. b) Planificar i coordinar els projectes i equips de desenvolupament d'acord amb les prioritats de la Direcció General i en el marc del Pla Director de SITIC del Departament. c) Vetllar per la utilització dels estàndards de normes i de metodologia establerts per la Direcció de Serveis de la Secretaria General per part de tots els equips de desenvolupament. d) Efectuar el seguiment dels projectes executats pels equips de desenvolupament i de la seva correcta implantació, d'acord amb el que s'estableix en el Pla Director de SITIC del Departament. e) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de la Direcció General com un actiu de l'Administració de la Generalitat. f) Les altres que se li encomanin. Article 224 Àmbit d'infraestructures tecnològiques Corresponen a l'àmbit d'infraestructures tecnològiques les funcions següents: a) Efectuar el seguiment i la gestió del servei per tal de garantir la disponibilitat i el correcte C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

329

Oposició

222.3 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials exerceix les seves funcions en els àmbits funcionals següents:

per Inspector/a

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, amb dependència funcional de la Subdirecció General d'Administració i Serveis per tot allò que afecta les tecnologies de la informació i les comunicacions de la Direcció General de la Policia, i dependència funcional del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació de la Generalitat de Catalunya per tot el que afecta a les tecnologies de la informació i comunicacions corporatives de l'Administració de la Generalitat.

funcionament de la plataforma tecnològica i la xarxa de comunicació de dades. b) Planificar i coordinar les actuacions adreçades a assolir els objectius de la Direcció General i la renovació tecnològica de les diferents plataformes i serveis. c) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de la Direcció General com un actiu de l'Administració de la Generalitat.

Article 225 Àmbit de telefonia i radio Correspon a l'Àmbit de telefonia i ràdio a) Dur a terme el seguiment i la gestió del servei per tal de garantir la disponibilitat i el correcte funcionament del sistema de telefonia i ràdio. b) Planificar i coordinar les actuacions encaminades a assolir els objectius de la Direcció General i la renovació tecnològica de les dues plataformes. c) Tramitar i gestionar tots els requeriments que en aquesta matèria formuli la Direcció General. d) Gestionar els sistemes de circuits tancats de televisió i control tancat d'accessos. e) Les altres que se li encomanin.

per Inspector/a

d) Les altres que se li encomanin en aquesta matèria.

Estructura territorial de la Subdirecció General d'Administració i Serveis 226.1 La Subdirecció General d'Administració i Serveis s'estructura, territorialment, en els òrgans següents: a) Servei d'Administració de les Unitats Centrals. b) Servei d'Administració de la Regió Policial de Girona. c) Servei d'Administració de la Regió Policial Ponent. d) Servei d'Administració de la Regió Policial Pirineu Occidental. e) Servei d'Administració de la Regió Policial Central. f) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona. g) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord. h) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

330

Oposició

Article 226

i) Servei d'Administració de la Regió Policial Camp de Tarragona. j) Servei d'Administració de la Regió Policial les Terres de l'Ebre. 226.2 Correspon als Serveis d'Administració esmentats en els respectius àmbits territorials les funcions següents:

c) Gestionar el parc mòbil adscrit a l'àmbit territorial corresponent i mantenir actualitzada la base de dades corporativa en aquesta matèria. d) Gestionar totes les actuacions relacionades amb el condicionament i el manteniment dels edificis i instal∙lacions de l'àmbit territorial corresponent, en col∙laboració amb la Secció d'Infraestructures del Servei de Gestió Econòmica i Logística. e) Controlar els subministraments i la gestió dels recursos materials assignats al seu àmbit territorial. f) Gestionar la subhabilitació i el fons de maniobra assignat al seu àmbit territorial. g) Controlar els consums de recursos materials de la seva regió policial. h) Assessorar jurídicament al cos de mossos d'esquadra en l'exercici de les seves funcions, en coordinació amb el Servei d'Assessorament Jurídic de la Direcció General de la Policia. i) Supervisar l'execució dels programes d'actuació preventiva en matèria de prevenció de riscos laboral en l'àmbit territorial corresponent. j) Exercir qualsevol altra funció que se'ls encomani en relació amb les anteriors. 226.3 En l'exercici de les funcions relacionades amb la gestió dels recursos humans adscrits, els serveis d'administració territorials depenen funcionalment de la Subdirecció General de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia. 226.4 Els Serveis d'Administració de les Unitats Centrals, de les Regions Policials de Girona, de Pirineu Occidental, de Ponent, Central, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'estructuren en una Secció de Recursos Humans i Administració. 226.5 El Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona i el Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud s'estructuren en les seccions següents: a) La Secció de Recursos Humans. b) La Secció de Recursos Materials.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

331

Oposició

b) Realitzar el seguiment de l'execució del pressupost assignat a l'àmbit territorial.

per Inspector/a

a) La gestió ordinària dels recursos humans, materials i econòmics assignats a l'àmbit territorial corresponent.

226.6 El Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐est. b) La Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐oest.

Corresponen a la Secció de Recursos Humans i Administració, en l'àmbit territorial corresponent, les funcions següents: a) Portar a terme la gestió i l'administració de les qüestions de personal dels funcionaris de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal d'administració que tinguin adscrits a les seves unitats. b) Coordinar les activitats de formació del personal d'administració. c) Tramitar les actuacions relatives a la gestió del parc mòbil i dels seus equipaments. d) Tramitar les actuacions relatives a la gestió econòmica. e) Verificar les tasques de manteniment dels edificis i instal∙lacions, d'acord amb les instruccions donades per la Subdirecció General d'Administració i Serveis. f) Tramitar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar els recursos materials adscrits. g) Portar a terme l'arxivament, custòdia i registre de la documentació pròpia del Servei, així com gestionar l'arxiu semiactiu de la regió policial. h) Fer el seguiment de l'execució de les actuacions derivades en matèria de prevenció de riscos laborals. i) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 228 Secció de Recursos Humans Corresponen a la Secció de Recursos Humans, en el seu àmbit territorial d'actuació, les funcions següents: a) Portar a terme la gestió i administració de les qüestions de personal dels funcionaris de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal d'administració adscrit. b) Coordinar les activitats de formació del personal d'administració de l'àmbit territorial

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

332

Oposició

Secció de Recursos Humans i Administració

per Inspector/a

Article 227

corresponent. Article 229 Secció de Recursos Materials

a) Tramitar les actuacions relatives a la gestió del parc mòbil i dels seus equipaments. b) Tramitar les actuacions relatives a la gestió econòmica. c) Verificar les tasques de manteniment dels edificis i instal∙lacions, d'acord amb les instruccions donades per la Subdirecció General d'Administració i Serveis. d) Tramitar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar els recursos materials adscrits. e) Portar a terme l'arxivament, custòdia i registre de la documentació pròpia del Servei, així com gestionar l'arxiu semiactiu de la regió policial. f) Fer un seguiment de l'execució de les actuacions derivades en matèria de prevenció de riscos laborals. g) Exercir qualsevol altra funció que se'ls encomani. Article 230

per Inspector/a

Corresponen a la Secció de Recursos Materials, en el seu àmbit territorial, les funcions següents:

Corresponen a la Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐est les funcions descrites en l'article 227, en l'àmbit territorial de les àrees bàsiques policials de Premià de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Pineda de Mar, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Granollers i Mollet. Article 231 Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐oest Corresponen a la secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐oest, les funcions descrites en l'article 227, en l'àmbit territorial de les àrees bàsiques policials de Terrassa, Rubí, Sabadell i Cerdanyola del Vallès. Article 232 Subdirecció General de Recursos Humans Corresponen a la Subdirecció General de Recursos Humans, per tal de planificar, impulsar,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

333

Oposició

Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐est

gestionar i controlar les polítiques de personal de la Direcció General de la Policia, les funcions següents:

c) Planificar, elaborar i gestionar els processos de selecció, promoció interna i de provisió de llocs de treball corresponents al cos de mossos d'esquadra i als llocs de treball del personal facultatiu i tècnic. d) Formular propostes de modificació de la relació de llocs de treball, proposar la valoració dels llocs de treball i participar en la definició dels perfils professionals dels llocs de treball adscrits a la Direcció General. e) Preparar la documentació necessària per a la confecció del capítol 1 de l'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General i fer el seguiment de la seva execució. f) Col∙laborar en el desenvolupament, la gestió i el manteniment dels sistemes d'informació de personal de la Direcció General. g) Realitzar estudis i preparar propostes de disposicions de caràcter general, circulars i instruccions en matèria de personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic. h) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en les activitats relatives a la prevenció de riscos laborals, medicina preventiva i promoció de la salut i participar en l'elaboració de propostes relatives als programes d'actuació preventiva referits als membres del cos de mossos d'esquadra. i) Planificar, impulsar i desenvolupar les relacions amb les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra, vetllar pel compliment dels acords que s'hi subscriguin i organitzar i supervisar l'exercici dels drets sindicals i dels processos electorals en el cos de mossos d'esquadra. j) Col∙laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en la definició dels sistemes de carrera professional del cos de mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic i vetllar pel seu impuls i desenvolupament. k) Analitzar, dissenyar i avaluar els procediments, circuits i estructures organitzatives en l'àmbit de les seves competències. l) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

334

Oposició

b) Supervisar la gestió ordinària i l'aplicació del règim estatutari del personal funcionari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal funcionari i laboral dependent de la Direcció General.

per Inspector/a

a) Planificar, impulsar i desenvolupar les polítiques de personal de la Direcció General, així com fer‐ne el seguiment i l'avaluació.

Article 233 Estructura de la Subdirecció General de Recursos Humans La Subdirecció General de Recursos Humans s'estructura en les unitats següents: a) Servei de Gestió i Coordinació de Personal.

d) Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica. e) Servei d'Avaluació Mèdica. f) Àrea de Relacions Laborals. Article 234 Servei de Gestió i Coordinació de Personal 234.1 Corresponen al Servei de Gestió i Coordinació de Personal les funcions següents: a) Vetllar per la correcta aplicació de la normativa vigent i dels criteris generals establerts pels òrgans competents en matèria de personal. b) Coordinar la gestió dels recursos humans de les diferents unitats territorials de la Direcció General. c) Gestionar els expedients relatius a les situacions administratives i a la mobilitat del personal de la Direcció General i els relatius a llicències, vacances, permisos i altres incidències del personal de la Direcció General. d) Supervisar i controlar la gestió del registre informàtic de personal i la gestió de l'aplicatiu informàtic de gestió de personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la resta de personal de la Direcció General. e) Col∙laborar amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General en la gestió dels processos de provisió de llocs de comandament i singulars adscrits a la Direcció General, així com en les convocatòries d'accés i concurs de personal laboral. f) Efectuar el seguiment de la gestió pressupostaria de les despeses de personal adscrit a la Direcció General, en col∙laboració amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General. g) Gestionar l'aplicació administrativa dels procediments disciplinaris incoats al personal adscrit a la Direcció General. h) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general, circulars i instruccions en matèria

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

335

Oposició

c) Gabinet de Processos Selectius.

per Inspector/a

b) Servei de Suport i Planificació del Personal.

de personal adscrit a la Direcció General.

j) Elaborar i gestionar la relació de llocs de treball i la plantilla del personal adscrit a la Direcció General en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General i, quan s'escaigui, amb la Comissaria General de Planificació i Organització i col∙laborar amb el Servei d'Organització Administrativa en el dimensionament de la plantilla de personal adscrit a la Direcció General. k) Gestionar l'assignació provisional i definitiva de places i llocs de treball del personal adscrit a la Direcció General. l) Gestionar, tramitar i elaborar informes i propostes sobre els expedients d'incompatibilitats. m) Gestionar les propostes de recompensa i distincions. n) Elaborar els certificats relatius a les circumstàncies d'ocupació, situacions i drets reconeguts al personal funcionari del cos de mossos d'esquadra i al personal facultatiu i tècnic. o) Elaborar i explotar dades estadístiques en l'àmbit de les funcions pròpies del Servei. p) Exercir qualsevol altra funció que li siguin encomanada. 234.2 El Servei de Gestió i Coordinació del Personal s'estructura en les seccions següents:

per Inspector/a

i) Preparar els antecedents i elaborar els informes que calguin pel que fa a les reclamacions i als recursos administratius que afecten el personal adscrit a la Direcció General, així com assessorar en matèria de recursos humans a les diferents unitats.

b) La Secció de Plantilles i Ocupació. Article 235 Secció de Gestió de Personal La Secció de Gestió del Personal té les funcions següents: a) Tramitar els expedients en relació amb les diferents situacions administratives, llicències i permisos, vacances i altres incidències del personal adscrit a la Direcció General. b) Custodiar i mantenir els expedients personals i gestionar l'arxiu. c) Gestionar el registre informàtic de personal i gestionar els programes informàtics de gestió de personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Preparar els certificats corresponents a les situacions individuals del personal adscrit a la Direcció General.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

336

Oposició

a) La Secció de Gestió del Personal.

e) Efectuar el manteniment de les titulacions i cursos en els expedients personals i en el programa informàtic corresponent.

h) Elaborar informes i tramitar les propostes sobre els expedients d'incompatibilitats. i) Tramitar les propostes de recompenses i distincions. j) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin Article 236 Secció de Plantilles i Ocupació Corresponen a la Secció de Plantilles i Ocupació les funcions següents: a) Elaborar tècnicament la proposta de plantilla i de relació de llocs de treball del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Col∙laborar amb el Servei d'Organització Administrativa en el dimensionament de la plantilla de personal d'administració de la Direcció General. c) Col∙laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en l'elaboració de les ofertes públiques d'ocupació del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Fer el seguiment de la relació de llocs de treball vigent de la Direcció General. e) Gestionar els processos administratius derivats de la mobilitat dels membres del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. f) Elaborar les diligències de presses de possessió dels funcionaris del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 237 Servei de Suport i Planificació de Personal 237.1 Corresponen al Servei de Suport i Planificació de Personal les funcions següents: a) Planificar i implementar les polítiques i les eines de gestió de personal i la seva avaluació i seguiment.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

337

Oposició

g) Col∙laborar en la tramitació dels processos de provisió de llocs de treball de comandament i singulars de la Direcció General i les convocatòries de provisió o accés de personal laboral.

per Inspector/a

f) Gestionar la mobilitat del personal d'administració, el nomenament de personal interí, la contractació de personal laboral temporal i les propostes de provisió temporal de llocs de treball.

b) Implantar, mecanitzar i explotar els sistemes de gestió horària i de control de presència i la gestió dels serveis extraordinaris, dietes i indemnitzacions. c) Elaborar les resolucions corresponents als processos de reconeixement de drets previstos a la normativa vigent del personal adscrit a la Direcció General.

f) Gestionar les despeses relatives a les indemnitzacions per raó de servei que generi el personal adscrit a la Direcció General, i efectuar‐ne el seguiment i l'avaluació. g) Fer propostes de disposicions de caràcter general, i elaborar circulars i instruccions sobre les matèries objecte de la seva competència. h) Col∙laborar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost de despeses en matèria de personal de la Direcció General de la Policia. i) Elaborar conjuntament amb la Comissaria General de Planificació i Organització els calendaris i jornades de treball del cos de mossos d'esquadra, i efectuar el seguiment i l'avaluació. j) Coordinar, dissenyar i executar, quan s'escaigui, les activitats formatives adreçades al personal d'administració i tècnic de la Direcció General de la Policia. k) Assessorar en matèria de recursos humans a la resta d'unitats de la Direcció General, i preparar els antecedents i elaborar els informes en relació amb les reclamacions i els recursos administratius interposats contra actes dictats en l'àmbit de les competències del Servei. l) Supervisar la gestió de les incidències relatives a la seguretat social del personal de la Direcció General i gestionar el fons d'acció social dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra. m) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. 237.2 El Servei de Suport i Planificació de Personal s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Gestió i Planificació Horària. b) La Secció d'Administració de Seguretat Social. Article 238 Secció de Gestió i Planificació Horària Corresponen a la Secció de Gestió i Planificació Horària les funcions següents: a) Gestionar el programa de control horari del personal d'administració i serveis i fer el C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

338

Oposició

e) Proposar i fer el seguiment de les despeses de personal relatives a les compensacions per serveis extraordinaris.

per Inspector/a

d) Elaborar estadístiques i informes en matèria de personal en l'àmbit de les seves competències.

seguiment del compliment de l'horari i la jornada de treball del personal tècnic, d'administració i serveis, així com del seu nivell d'absentisme. b) Gestionar i controlar la realització dels serveis i hores extraordinàries del personal adscrit a la Direcció General de la Policia.

e) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 239 Secció d'Administració de Seguretat Social Corresponen a la Secció d'Administració de Seguretat Social les funcions següents: a) Gestionar l'afiliació o l'alta a la seguretat social del personal de nova incorporació adscrit a la Direcció General i les altes i baixes per incapacitat temporal i/o accidents de treball. b) Gestionar i controlar l'aplicació del règim d'indemnitzacions per raó del servei del personal adscrit a la Direcció General. c) Gestionar totes les incidències que afectin la nòmina del personal adscrit a la Direcció General. d) Gestionar el còmput del pagament del complement de productivitat del personal adscrit a la Direcció General en coordinació amb la Secretaria General. e) Gestionar el pagament del fons social del personal adscrit a la Direcció General en coordinació amb la Secretaria General. f) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 240 Gabinet de Processos Selectius Corresponen al Gabinet de Processos Selectius, assimilat a servei, les funcions següents: a) Planificar i programar anualment els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, amb la col∙laboració de la Comissaria General de Planificació i Organització i de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. b) Proposar les ofertes públiques d'ocupació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

339

Oposició

d) Proposar, planificar i gestionar els horaris i calendaris del personal funcionari del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització.

per Inspector/a

c) Fer el seguiment de l'absentisme del personal funcionari del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb el Servei d'Avaluació Mèdica.

c) Elaborar les bases de convocatòria dels processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització.

f) Elaborar estadístiques i informes relatius a la selecció, promoció interna i la provisió de llocs de treball del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. g) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 241 Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica 241.1 Corresponen al Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica les funcions següents: a) Donar suport a l'avaluació dels perfils aptitudinals i actitudinals en els processos de selecció, provisió i promoció interna de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. b) Definir i aplicar els mètodes d'avaluació psicològica dels processos de selecció, promoció interna i provisió del personal del cos de mossos d'esquadra, en coordinació amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. c) Elaborar estudis relatius als perfils de competències policials, així com proposar els mètodes d'avaluació dels factors psicològics que es deriven d'aquests perfils relacionats amb la professió policial, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. d) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya en l'assessorament als ajuntaments en matèria de selecció dels efectius dels cossos de policia local. e) Programar i efectuar els controls psicològics necessaris als membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra per a la prevenció i detecció d'alteracions o trastorns que puguin comprometre la funció policial, en col∙laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. f) Elaborar i aplicar programes de detecció, sensibilització i prevenció del consum de substàncies tòxiques, en col∙laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. g) Assistir psicològicament els membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

340

Oposició

e) Elaborar estudis i informes relatius al disseny de proves i processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per Inspector/a

d) Organitzar i gestionar els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

situació de crisi, catàstrofes o accidents multitudinaris. h) Col∙laborar amb el Servei d'Avaluació Mèdica en el seguiment de les baixes mèdiques per motius psicopatològics. i) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

b) Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica. Article 242 Secció d'Avaluació Psicològica Corresponen a la Secció d'Avaluació Psicològica les funcions següents: a) Planificar, organitzar i gestionar les fases d'avaluació dels perfils aptitudinals, actitudinals i de personalitat amb els instruments psicomètrics i d'avaluació adients en els processos de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball del personal del cos de mossos d'esquadra. b) Desenvolupar i executar els mètodes d'avaluació psicològica en els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal del cos de mossos d'esquadra. c) Formular propostes de definició dels perfils de competències policials i quant a l'avaluació dels factors psicològics que se'n deriven. d) Participar en les convocatòries de llocs de treball dels cossos de policia local des del punt de vista de l'avaluació psicològica quan li sigui encomanat. Article 243 Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica Corresponen a la Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica les funcions següents: a) Executar els controls psicològics necessaris als membres de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra per a la prevenció i detecció d'alteracions o trastorns que puguin comprometre la funció policial. b) Executar els programes de detecció, sensibilització i prevenció del consum de substàncies tòxiques en el cos de mossos d'esquadra. c) Donar suport psicològic als funcionaris del cos de mossos d'esquadra en supòsits i esdeveniments extraordinaris. d) Assessorar els ajuntaments en matèria d'avaluació de les condicions psicològiques per dur

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

341

Oposició

a) Secció d'Avaluació Psicològica.

per Inspector/a

241.2 El Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica s'estructura en les seccions següents:

l'arma de foc per part dels efectius dels cossos de policia locals quan li sigui encomanat. e) Canalitzar les demandes individuals dels membres del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra d'assistència psicològica que coneguin per raó de la seva feina al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. Article 244

a) Detectar i instar dels òrgans competents l'inici dels procediments pel reconeixement de les situacions d'invalidesa. b) Impulsar la gestió i participar, si s'escau, en els tribunals mèdics previstos en els procediments de reconeixement de la situació de segona activitat. c) Realitzar actuacions i controls mèdics destinats a la verificació de l'estat de salut del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i fer el seguiment des del punt de vista mèdic i psicològic de l'absentisme del personal del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. d) Participar en l'avaluació de l'exclusió per causes mèdiques en les diferents convocatòries d'accés a places, categories i llocs de treball adscrits a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, quan se li encomani. e) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en tots aquells casos en que es consideri procedent. f) Proposar al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos les actuacions mèdiques necessàries destinades a donar suport als membres de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra malalts o accidentats. g) Proposar a les unitats de la Direcció General l'adopció de mesures adaptatives del lloc de treball o de les condicions de prestació del treball. h) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 245 Àrea de Relacions Laborals Corresponen a l'Àrea de Relacions Laborals, que es configura com a àrea funcional, les funcions següents: a) Representar la Subdirecció General de Recursos Humans en els diferents àmbits de relació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

342

Oposició

Corresponen al Servei d'Avaluació Mèdica les funcions següents:

per Inspector/a

Servei d'Avaluació Mèdica

amb les organitzacions sindicals del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

c) Donar suport tècnic a la Subdirecció General de Recursos Humans en l'elaboració de propostes de pactes i acords, disposicions generals, instruccions i circulars relacionades amb les relacions laborals del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Vetllar pel respecte a l'exercici dels drets sindicals per part dels representants del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Organitzar i gestionar els processos electorals per a l'elecció de representants del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. f) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en la implementació de les activitats relatives a la prevenció de riscos laborals. g) Col∙laborar amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en l'impuls de l'activitat dels òrgans paritaris de participació dels representants del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en matèria de seguretat i salut laboral, així com del personal administratiu i tècnic. h) Donar suport tècnic al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra.

per Inspector/a

b) Donar suport tècnic a la Subdirecció General de Recursos Humans en els processos de consulta i participació amb les organitzacions sindicals representatives del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Article 246 Subdirecció General de Seguretat Interior 246.1 A la Subdirecció General de Seguretat Interior li corresponen les funcions següents: a) Assessorar la Direcció General i els òrgans territorials corresponents en matèria de seguretat privada i protecció de la seguretat ciutadana. b) Donar suport als òrgans competents en matèria de seguretat privada, així com també a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i a les policies locals de Catalunya, en aquest àmbit. c) Supervisar els estudis i informes en matèria de seguretat privada. d) Proposar les disposicions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de la normativa de seguretat privada. e) Supervisar la gestió del Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya. f) Participar en l'elaboració o informar sobre els projectes normatius en matèria de seguretat C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

343

Oposició

i) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

privada. g) Supervisar la tramitació i gestionar els expedients de prestació de serveis d'escortes privats i les autoritzacions provisionals de caràcter immediat per a la seva prestació en l'àmbit territorial de Catalunya.

i) Proposar l'autorització de la prestació de serveis de vigilància amb armes. j) Donar suport tècnic al Consell de Coordinació de la Seguretat Privada. k) Coordinar la tramitació dels procediments sancionadors incoats per infraccions a la normativa reguladora de la seguretat ciutadana i de la normativa en matèria de seguretat privada, quan escaigui. l) Coordinar la tramitació i gestió dels expedients d'autorització d'ús de dispositius de videovigilància per part de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'esquadra i per part de les policies locals. m) Tramitar les comunicacions relatives a l'exercici dels drets de reunió i de manifestació que s'originin. n) Instruir i tramitar els procediments sancionadors incoats per infraccions a la normativa reguladora contra la violència en els espectacles esportius. o) Donar suport tècnic a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.

Oposició

p) Qualsevol funció que li encomanin. 246.2 De la Subdirecció General de Seguretat Interior en depenen els òrgans següents: a) Servei de Seguretat Privada. b) Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana. Article 247 Servei de Seguretat Privada Correspon al Servei de Seguretat Privada les funcions següents: a) Elaborar les instruccions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de la normativa de seguretat privada. b) Assessorar la Direcció General i als òrgans territorials que correspongui en matèria de seguretat privada.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

h) Supervisar la tramitació dels expedients d'autorització d'empreses de seguretat privada, així com la seva modificació i cancel∙lació.

344

c) Proposar criteris de coordinació amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals. d) Elaborar estudis i informes en matèria de seguretat privada. e) Gestionar el Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya.

h) Controlar i gestionar la tramitació dels procediments d'autoritzacions previstes en matèria de seguretat privada. i) Tramitar els recursos administratius la resolució dels quals correspongui a la persona titular de la Direcció General, i col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració de les propostes de resolució que els correspongui. j) Dur a terme el seguiment i el control de la tramitació de la via de constrenyiment de les sancions imposades en aplicació de la normativa de seguretat privada. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 248 Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana Corresponen al Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana les funcions següents: a) Assessorar la Direcció General i els òrgans territorials que correspongui en matèria de protecció de la seguretat ciutadana. b) Elaborar estudis i informes relatius al camp de la seguretat ciutadana. c) Elaborar les disposicions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de la normativa de protecció de la seguretat ciutadana. d) Proposar criteris de col∙laboració entre els cossos policials i els seus serveis de suport tècnic i administratiu per a la tramitació dels expedients sancionadors. e) Col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració i l'emissió d'informes sobre projectes normatius en matèria de protecció de la seguretat ciutadana. f) Tramitar els recursos administratius la resolució dels quals correspongui a la persona titular de la Direcció General, i col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració de les propostes de resolució que els correspongui.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

345

Oposició

g) Coordinar la tramitació dels expedients sancionadors en matèria de seguretat privada entre els diferents òrgans que hi participen.

per Inspector/a

f) Coordinar la tramitació dels expedients d'autorització d'empreses de seguretat privada, així com la seva modificació i cancel∙lació.

g) Dur a terme el seguiment i el control de la tramitació de la via de constrenyiment de les sancions imposades en aplicació de la normativa de protecció de la seguretat ciutadana. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 249

a) Assessorar jurídicament els òrgans de la Direcció General en els assumptes de la seva competència. b) Realitzar estudis i informes jurídics en matèries de competència de la Direcció General de la Policia. c) Col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració d'avantprojectes de llei i projectes de disposicions de caràcter general que afectin competències de la Direcció General, com també revisar les propostes de disposicions normatives que efectuïn la resta d'unitats orgàniques de la Direcció General. d) Portar a terme l'assistència i el seguiment de totes les diligències judicials en què intervinguin membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra per causes derivades del servei, en col∙laboració amb l'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic. e) Col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic en els recursos contenciosos administratius, recursos d'inconstitucionalitat i qüestions de competència que afectin la Direcció General. f) Examinar jurídicament les propostes de convenis i contractes sobre matèries que siguin de competència de la Direcció General. g) Revisar jurídicament la proposta de resolució dels expedients disciplinaris incoats a membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i tramitar‐los a l'Assessoria Jurídica del Departament. h) Tramitar les propostes de resolució dels recursos administratius; de les reclamacions prèvies a la via judicial, civil o laboral i dels procediments de revisió d'ofici dels actes administratius sobre assumptes que són competència de la Direcció General. i) Tramitar i fer la proposta de resolució de les reclamacions de responsabilitat patrimonial que afectin la Direcció General de la Policia. j) Recopilar les disposicions normatives, la jurisprudència i la doctrina científica relacionades

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

346

Oposició

Al Servei d'Assessorament Jurídic li corresponen les funcions següents, que s'han d'exercir amb subjecció a les directrius jurídiques de l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament:

per Inspector/a

Servei d'Assessorament Jurídic

amb matèries pròpies de la Direcció General i donar‐li la difusió oportuna. k) Informar i col∙laborar amb les altres unitats del departament que correspongui en el tractament de les qüestions que afectin la Direcció General en què intervinguin la Comissió Jurídica Assessora, el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble i el Parlament de Catalunya.

Article 250 Àrea de Protocol Corresponen a l'Àrea de Protocol les funcions següents: a) Donar suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als comandaments del cos de mossos d'esquadra en l'exercici de les relacions protocol∙làries externes que s'hagin de mantenir amb les institucions del sistema de seguretat. b) Vetllar per la correcta execució dels actes en que participi el cos de policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra a través dels seus representants. c) Gestionar els serveis de gala i honors del cos de mossos d'esquadra. d) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 251

per Inspector/a

l) Dirigir, coordinar i fer el seguiment de l'assessorament jurídic prestat pels serveis administratius de la Direcció General.

Corresponen a l'Àrea de Comunicació les funcions següents: a) Analitzar i supervisar la informació relativa a l'activitat de la Direcció General de la Policia, en col∙laboració amb el Gabinet de Comunicació del Departament. b) Elaborar notes de premsa i comunicats en relació amb l'activitat del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament. c) Realitzar estudis i informes pel que fa a la imatge en els mitjans de comunicació del cos de mossos d'esquadra. d) Elaborar les publicacions internes del cos de mossos d'esquadra. e) Donar resposta a les sol∙licituds d'informació sobre l'activitat del cos de mossos d'esquadra en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament. f) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

347

Oposició

Àrea de Comunicació

Article 252 Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos

a) Impulsar i supervisar les activitats preventives i de salut laboral de la Direcció General de la Policia. b) Proposar prioritats i mesures a adoptar en funció de les avaluacions de riscos i informes elaborats. c) Fer el seguiment de l'aplicació de les mesures correctores proposades. d) Fer el seguiment de l'elaboració i implantació dels plans d'emergència als diferents centres de treball. e) Promoure i participar en les activitats formatives i informatives adreçades al personal. f) Fer el seguiment dels assumptes tractats al Comitè de Seguretat i Salut Laboral de la Direcció General de la Policia. g) Col∙laborar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost del Departament en matèria de prevenció de riscos i fer‐ne el seguiment de l'execució en l'àmbit de la Direcció General de la Policia.

per Inspector/a

Corresponen al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, en coordinació amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General, les funcions següents:

i) Donar suport a la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General i als òrgans que en depenen en el desenvolupament de les seves funcions. j) Canalitzar i derivar als òrgans i institucions corresponents les actuacions mèdiques i psicològiques proposades per la Subdirecció de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia k) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 253 Secretaria de Relacions Institucionals i Participació 253.1 La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, de conformitat amb el que estableix l'article 11.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, en la redacció donada per la Llei 2/1992, de 7 de juliol, actua sota la direcció superior de la persona titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i la dependència de la persona titular de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

348

Oposició

h) Vetllar per la implementació del Pla de Prevenció en l'àmbit de la Direcció General.

Secretaria General del Departament esmentat, en totes les funcions d'aquest que no li hagin estat atribuïdes. 253.2 La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació té les funcions següents: a) Les relacions institucionals.

d) L'impuls al desenvolupament estatutari. e) La promoció de la participació social i la innovació democràtica. f) La promoció de la pau i dels drets humans. g) L'impuls i la coordinació de les polítiques públiques de la recuperació de la memòria democràtica. 253.3 De la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació depenen els òrgans directius següents: a) La Direcció General de Relacions Institucionals. b) La Direcció General de Participació Ciutadana. c) La Direcció General de la Memòria Democràtica. d) L'Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans. e) L'Oficina tècnica de suport per al desplegament de l'Estatut. f) La Subdirecció General de Serveis de l'àmbit de Relacions Institucionals i Participació g) Les secretaries de la Comissió Mixta de Transferències Estat‐Generalitat, de la Comissió Bilateral Generalitat‐Estat i de la Comissió Mixta Generalitat‐Ajuntament de Barcelona. h) El Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació. i) L'Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació. 253.4 Està adscrit al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i l'Institut d'Estudis Autonòmics. Article 254 Direcció General de Relacions Institucionals 254.1 A la Direcció General de Relacions Institucionals li corresponen les funcions següents: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

349

Oposició

c) L'impuls i la coordinació de les relacions de col∙laboració i cooperació entre la Generalitat i el Govern de l'Estat i les altres comunitats autònomes.

per Inspector/a

b) La coordinació de les relacions amb el Parlament de Catalunya.

a) L'impuls i la coordinació de les relacions de col∙laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat i el de les altres comunitats autònomes. La Direcció General de Relacions Institucionals informa preceptivament tots els projectes de convenis de col∙laboració i cooperació. El registre de convenis de col∙laboració i cooperació depèn de la Direcció General.

254.2 La Direcció General de Relacions Institucionals s'estructura en els òrgans següents: a) La Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals. b) La Subdirecció General de Relacions amb el Parlament. 254.3 S'adscriu a la Direcció General de Relacions Institucionals la Comissió Interdepartamental de Relacions Govern‐Parlament. Article 255 Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals Correspon a la Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals l'exercici de les funcions següents: a) L'impuls i la coordinació de les relacions de col∙laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat i el de les altres comunitats autònomes, amb especial referència als instruments de col∙laboració i cooperació, com ara les conferències sectorials, comitès, consells i altres que es puguin crear. b) La gestió administrativa del Registre de convenis de col∙laboració i cooperació. c) L'edició de publicacions, l'organització de jornades, seminaris i cursos sobre les relacions intergovernamentals. Article 256 Subdirecció General de Relacions amb el Parlament Correspon a la Subdirecció General de Relacions amb el Parlament l'exercici de les funcions següents: a) Coordinar els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat en relació amb l'activitat parlamentària i donar‐los suport i assessorament. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

350

Oposició

c) L'exercici de les funcions inherents a les relacions entre el Govern i el Consell Consultiu i l'Administració de la Generalitat i el Síndic de Greuges, així com coordinar i vetllar pel compliment de les seves recomanacions.

per Inspector/a

b) L'exercici de les funcions inherents a les relacions entre el Govern i el Parlament. El/la director/a de Relacions Institucionals assisteix a les reunions de la junta de portaveus del Parlament de Catalunya en representació del Govern.

b) Assignar, d'acord amb les directrius del titular de la Direcció General, coordinar, fer el seguiment i controlar el compliment de les iniciatives parlamentàries adreçades al Govern. c) Fer el seguiment, l'anàlisi i l'estudi de les iniciatives parlamentàries.

Article 257 Comissió Interdepartamental de Relacions Govern‐Parlament 257.1 La Comissió Interdepartamental de Relacions Govern‐Parlament és presidida pel/per la director/a de Relacions Institucionals i en formen part com a vocals els caps de Gabinet dels diferents departaments de la Generalitat, que podran delegar en els responsables de les qüestions parlamentàries, el/la subdirector/a de Relacions amb el Parlament i fins a un màxim de dues persones més de la Subdirecció General, designades pel seu titular. Actua com a secretari/ària la persona que designi el/la director/a general. 257.2 Són funcions de la Comissió la coordinació, l'intercanvi d'informació i l'establiment de criteris en relació amb les qüestions parlamentàries. 257.3 La Comissió es reunirà amb caràcter ordinari cada quinze dies durant els períodes de sessions del Parlament de Catalunya i amb caràcter extraordinari quan la convoqui el/la president/a. Article 258 Direcció General de Participació Ciutadana 258.1 A la Direcció General de Participació Ciutadana li corresponen les funcions següents: a) Fomentar els valors i les pràctiques de participació ciutadana que enriqueixen la qualitat de la vida democràtica i la pràctica de l'associacionisme. b) Promoure espais, processos i experiències de participació ciutadana. 258.2 La Direcció General de Participació Ciutadana s'estructura en els òrgans següents: a) Subdirecció General de Participació de la Generalitat. b) Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local. c) Àrea de Projectes i Recerca. Article 259 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

351

Oposició

e) La promoció, coordinació i, si s'escau, l'adopció de les mesures i disposicions necessàries per vetllar pel compliment de les recomanacions del Síndic de Greuges.

per Inspector/a

d) L'edició de publicacions, l'organització de jornades, seminaris i cursos sobre les relacions entre el Parlament i el Govern.

Subdirecció General de Participació de la Generalitat A la Subdirecció General de Participació de la Generalitat li corresponen les funcions següents: a) Coordinació i assessorament en la definició dels espais estables de participació dels diferents departaments de la Generalitat.

d) Coordinació d'iniciatives per a la millora de la democràcia, la transparència i l'enfortiment de la societat civil. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 260 Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local A la Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local li corresponen les funcions següents: a) Impulsar projectes de suport i assessorament a les iniciatives locals de participació ciutadana. b) Contribuir a la innovació i la qualitat democràtica en l'àmbit local. c) Qualsevol altra funció que li encomanin Article 261 Àrea de Projectes i Recerca A l'Àrea de projectes i recerca, com a àrea funcional, li corresponen les funcions següents: a) Anàlisi i estudi de processos i experiències d'innovació democràtica. b) Facilitar l'intercanvi i la difusió de coneixements vinculats a la innovació democràtica. Article 262 Direcció General de la Memòria Democràtica 262.1 A la Direcció General de la Memòria Democràtica li corresponen les funcions següents: a) Proposar les polítiques públiques de recuperació de la Memòria Democràtica. b) Fomentar, a través de convocatòries públiques o mitjançant la signatura de convenis de col∙laboració, les iniciatives que, en matèria de memòria democràtica, puguin sorgir de la societat civil, del món acadèmic i el territori. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

352

Oposició

c) Suport en el disseny, la implementació, l'avaluació i la difusió de mecanismes i processos participatius vinculats a les polítiques de la Generalitat.

per Inspector/a

b) Assessorament, pel que fa a aspectes vinculats a la participació, en l'elaboració de les normatives elaborades des dels diferents departaments.

c) Impulsar la creació del Memorial Democràtic com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. d) Vehicular la relació de la Generalitat amb el Memorial Democràtic.

f) Establir mecanismes de col∙laboració amb altres organismes públics per desenvolupar projectes transversals. g) En matèria d'atenció als expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme: Gestionar les indemnitzacions a les persones que patiren privacions de llibertat per motius d'intencionalitat política. Tramitar i resoldre les noves sol∙licituds que s'hi puguin presentar. h) En matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra: Proposar la normativa reguladora corresponent. Coordinar i gestionar les actuacions que es duguin a terme en aquesta matèria. Completar el cens de fosses i desapareguts, amb la col∙laboració activa dels familiars dels afectats i les entitats memorialistes.

per Inspector/a

e) Participar en els diferents ens i òrgans públics de l'Administració de la Generalitat que promoguin actuacions en matèria de memòria democràtica per tal de garantir la transversalitat i cohesió de les polítiques públiques del Govern al respecte.

Impulsar les iniciatives de localització, senyalització i conservació in situ de llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista, la lluita antifranquista i la transició democràtica, amb la finalitat de crear una xarxa coherent d'espais de la memòria a Catalunya. Vehicular la relació de la Generalitat (SI) amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE). Promoure la modificació dels Estatuts del COMEBE per tal d'adaptar‐los a la nova estructura organitzativa. Canalitzar els recursos que aportin la Generalitat i altres organismes per al desenvolupament del projecte memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre. Definir els objectius, el contingut, el projecte museogràfic i el model de gestió del Museu de l'Exili de la Jonquera, així com també realitzar totes les actuacions necessàries per a la seva creació jurídica. Donar suport per a la posada en marxa i funcionament del Museu de l'Exili de la Jonquera.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

353

Oposició

i) En relació amb la recuperació del patrimoni democràtic i els espais de la memòria:

262.2 La Direcció General de la Memòria Democràtica s'estructura en els òrgans següents: a) Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric. b) Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica.

Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric A l'Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric, amb rang assimilat a servei, li corresponen les funcions següents: a) Organitzar cursos, seminaris, conferències, jornades, exposicions i actes de comunicació en general, relacionats amb la recuperació de la memòria democràtica. b) Promoure la relació amb institucions memorialistes d'arreu del món, com també amb entitats culturals, que sigui necessària per al desplegament del Memorial Democràtic. c) Col∙laborar en la determinació del contingut i el projecte museogràfic del Museu de l'Exili de la Jonquera. d) Coordinar l'assessorament per a l'establiment de criteris de localització, senyalització i conservació in situ de llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista, la lluita antifranquista i la transició democràtica. e) Coordinar les actuacions de recerca i localització de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme. Article 264 Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica A l'Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica, amb rang assimilat a servei, li corresponen les funcions següents: a) Fer el seguiment i col∙laborar en el desenvolupament normatiu del Memorial Democràtic. b) Col∙laborar en l'elaboració de la normativa reguladora corresponent en matèria de desapareguts i fosses comunes, com també del COMEBE i del Museu de l'Exili de la Jonquera. c) Promoure i gestionar els ajuts públics a entitats que desenvolupin projectes destinats a la recuperació de la memòria democràtica. d) Coordinar l'elaboració de convenis de col∙laboració amb entitats i institucions per l'articulació de projectes transversals de memòria democràtica. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

354

Oposició

Article 263

per Inspector/a

262.3 S'adscriu a la Direcció General de la Memòria Democràtica el Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes

e) Gestionar les indemnitzacions als expresos de la Guerra Civil i el franquisme. f) Gestionar les actuacions que es duguin a terme en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra, i el cens corresponent. Article 265

265.2 Correspon la direcció del Programa al/a la director/a general de la Memòria Democràtica. 265.3 El Programa restarà sense efectes en el moment de constitució del Memorial Democràtic. Article 266 Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes 266.1 El Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes, exerceix les funcions següents: a) Gestionar les indemnitzacions a les persones que patiren privacions de llibertat per motius d'intencionalitat política, b) Tramitar i resoldre les noves sol∙licituds que s'hi puguin presentar, c) Coordinar i gestionar les actuacions que es duguin a terme en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra, d) Proposar la normativa reguladora corresponent. e) Completar el cens de fosses i desapareguts, amb la col∙laboració activa dels familiars dels afectats i les entitats memorialistes. 266.2 Al front del Programa hi ha un/a director/a. 266.3 El Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes té una vigència de 4 anys prorrogables si persisteixen les circumstàncies que motivaren la seva creació. Article 267 Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans A l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, que està assimilada a direcció general, li

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

355

Oposició

265.1 Sota la dependència immediata del/de la director/a general de la Memòria Democràtica s'adscriu el Programa per a la creació del Memorial Democràtic, que té com a funció analitzar l'estructura organitzativa més adequada per a la configuració del Memorial i proposar les actuacions més adients per a la consecució de les finalitats de recuperar i reivindicar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i difondre'n el coneixement.

per Inspector/a

Programa per a la creació del Memorial Democràtic

corresponen les funcions següents: a) Impulsar i donar suport a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia.

d) Fomentar la col∙laboració de la Generalitat i la societat civil compromesa en la promoció de la pau i dels drets humans, i donar suport en la mesura del possible a les seves activitats. e) Donar suport a les relacions de la Generalitat amb les administracions municipals i altres administracions en matèria de polítiques de pau i de drets humans. f) Afavorir, en col∙laboració amb la Secretaria d'Afers Exteriors, la presència de Catalunya en les xarxes governamentals de defensa dels drets humans i de promoció de la pau i garantir‐hi la representació de la Generalitat. g) Fomentar la formació de les administracions públiques i de la societat catalana en drets humans i pau, en col∙laboració amb altres departaments i òrgans de l'administració, l'ICIP i les universitats i centres de recerca catalans. h) Promoure, juntament amb la resta d'instàncies competents, missions de monitoratge dels drets humans, de bons oficis, així com accions orientades a fomentar la defensa i protecció dels drets humans a tercers països, sens perjudici de les competències en matèria d'actuacions exteriors i de cooperació al desenvolupament del departament competent. Article 268 Programa per a la creació de l'Institut Internacional per la Pau 268.1 Sota la dependència immediata del/de la cap de l'Oficina s'adscriu el Programa per a la creació de l'Institut Internacional per la Pau, que té com a funció analitzar l'estructura organitzativa més adequada per a la configuració de l'Institut i proposar les actuacions més adients per a la consecució de les finalitats de foment de la pau. 268.2 Correspon la direcció del Programa al/a la cap de l'Oficina de Promoció de la Pau i de Drets Humans. 268.3 El Programa restarà sense efectes en el moment de constitució de l'Institut Internacional per la Pau. Article 269 Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

356

Oposició

c) Impulsar la coordinació de les activitats de foment de la pau i dels drets humans de la Generalitat i assegurar‐ne la coherència i transversalitat de l'acció de govern en temes de foment de la pau i dels drets humans.

per Inspector/a

b) Vehicular la relació i la coordinació de la Generalitat amb l'ICIP.

269.1 Correspon a l'Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut, assimilada a subdirecció general: a) Donar suport a l'Institut d'Estudis Autonòmics en les actuacions relatives al desplegament de l'Estatut.

d) Donar suport a les tasques de desenvolupament de l'Estatut i a les secretaries de la Comissió Mixta de Transferències, la Comissió Bilateral Estat‐Generalitat, i de la Comissió Mixta Generalitat‐Ajuntament de Barcelona. 269.2 La persona titular de l'Oficina farà les funcions de secretari/ària de les diferents comissions que es puguin crear en matèria de seguiment competencial. Article 270 Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació 270.1 Corresponen a la Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, les funcions d'administració, règim interior i gestió dels serveis de gestió econòmica, patrimonial i de personal de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, i aquelles altres que li encomanin. 270.2 De la Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació en depenen els òrgans següents: a) El Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà. b) El Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial. Article 271 Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà Al Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, li corresponen les funcions següents: a) La gestió i l'administració del personal, d'acord amb la normativa vigent. b) La planificació de la formació del personal, l'assessorament i la coordinació de la detecció de necessitats formatives del personal de les diferents unitats i el control i la coordinació de la realització dels cursos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

357

Oposició

c) Assessorar els departaments en les matèries competencials i donar suport a l'IEA en el seguiment de les disposicions estatals.

per Inspector/a

b) Impulsar els projectes normatius i els acords en matèria de desplegament competencial i les actuacions relatives al calendari de desplegament de l'Estatut.

c) La participació en l'elaboració del capítol 1 de l'avantprojecte de pressupost i el control de la despesa corresponent. d) El registre general i l'arxiu.

g) Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades. Article 272 Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial Al Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General li corresponen les funcions següents: a) La preparació de l'avantprojecte de pressupost anual i la gestió, el seguiment i el control de la seva execució. b) La gestió i el seguiment de les despeses i els ingressos i la tramitació dels documents comptables. c) La supervisió del funcionament de la caixa d'habilitació. d) La coordinació, supervisió i, si s'escau, tramitació dels expedients relatius al patrimoni, de despesa, contractació i subvencions. e) Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades. Article 273 Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació 273.1 Al Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, amb rang orgànic de subdirecció general, li corresponen les funcions següents: a) L'elaboració, planificació i coordinació dels informes, publicacions i estudis econòmics, estadístics i socials. b) La planificació, direcció i coordinació de les necessitats en matèria informàtica en coordinació amb la Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions del Departament. c) La planificació, coordinació, supervisió i, si s'escau, execució de les actuacions de normalització lingüística en coordinació amb el Gabinet Tècnic del Departament. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

358

Oposició

f) La planificació i coordinació de les activitats adreçades a la informació i l'atenció al ciutadà.

per Inspector/a

e) La coordinació i el perfeccionament dels circuits administratius, els impresos i els documents, així com l'assessorament als diferents òrgans en assumptes referents a l'organització i el funcionament administratiu.

d) Elaborar la memòria anual. e) Les altres funcions que se li encomanin. 273.2 Aquestes funcions es desenvoluparan en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General.

A l'Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de les Relacions Institucionals i Participació li correspon la preparació de documentació, la proposta o emissió d'informes segons s'escaigui i, en general, l'acompliment de les funcions d'assessorament relatives a les matèries sobre les quals sigui competent la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. Al capdavant d'aquesta Àrea hi ha un advocat de la Generalitat, assimilat a efectes retributius a advocat en cap, que actuarà d'acord amb les directrius de l'advocat en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament. Article 275 Serveis Territorials 275.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació s'estructura territorialment de la manera següent: a) Els Serveis Territorials a Barcelona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. b) Els Serveis Territorials a la Catalunya Central. Àmbit territorial: comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. c) Els Serveis Territorials a Girona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva. d) Els Serveis Territorials a Lleida. Àmbit territorial: comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell. e) Els Serveis Territorials a Tarragona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. f) Els Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre. Àmbit territorial: comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. g) Els Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran. Àmbit territorial: comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i Era Val d'Aran. 275.2 Els serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

359

Oposició

Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació

per Inspector/a

Article 274

estan adscrits a la Secretaria General i depenen funcionalment de la Secretaria General, de la Secretaria de Seguretat, de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i de les direccions generals del Departament en l'àmbit de les seves respectives competències. 275.3 Els serveis territorials del Departament s'assimilen orgànicament a subdirecció general. Article 276

a) Representar el Departament en el seu àmbit funcional. b) Vetllar pel compliment de les disposicions legals vigents relatives a les competències del Departament. c) Impulsar i coordinar el funcionament dels òrgans que en depenen, i exercir el comandament del personal al seu càrrec, sens perjudici de les funcions que en cada àmbit tinguin les unitats directives del Departament. d) Impulsar i desenvolupar els programes d'actuació que determini el Departament i en especial aquells que tinguin per objecte millorar l'atenció als ciutadans. e) Elaborar les dades, els estudis i els informes que siguin d'interès per a la planificació d'actuacions. f) La gestió ordinària dels recursos humans, materials i econòmics assignats a l'àmbit territorial corresponent. g) Autoritzar la realització d'espectacles i activitats recreatives dins del seu àmbit territorial, també les de caràcter extraordinari, supramunicipal, benèfic, d'acord amb les reglamentacions específiques, com també aquelles singulars o excepcionals que no estiguin reglamentades. h) Atorgar permisos d'explotació i autoritzacions d'instal∙lació de màquines recreatives i d'atzar, com també autoritzar salons recreatius i esportius. i) Les que li encomani la normativa vigent en matèria de joc i d'espectacles, prevenció de la violència en espectacles esportius, de seguretat privada, de protecció civil i de participació i relacions institucionals. j) Les altres que li encomanin. Article 277 Estructura 277.1 Els Serveis Territorials a Barcelona s'estructuren en:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

360

Oposició

Als serveis territorials del Departament els corresponen les funcions següents:

per Inspector/a

Funcions

a) Servei territorial del Joc i d'Espectacles. b) Servei Territorial de Protecció Civil. c) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. 277.2 Els Serveis Territorials a Tarragona s'estructuren en:

c) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. 277.3 Els Serveis Territorials a Girona, Lleida, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i l'Alt Pirineu i Aran s'estructuren en: a) Servei Territorial del Joc i d'Espectacles. b) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. Article 278 Servei Territorial del Joc i d'Espectacles Als serveis territorials del Joc i d'Espectacles, en el seu àmbit territorial d'actuació, els corresponen les funcions següents: a) Donar suport al/a la director/a del servei territorial del Departament en matèria de joc i d'espectacles. b) La tramitació dels expedients que s'iniciïn en la seva respectiva demarcació en matèria de joc i d'espectacles, com també elevar la proposta corresponent a l'òrgan competent per resoldre. c) L'atenció de les consultes que formulin les persones i empreses en matèria de joc i d'espectacles en l'àmbit de la seva competència. d) Qualsevol altra que li encomanin. Article 279 Servei Territorial de Protecció Civil Al Servei Territorial de Protecció Civil li correspon les funcions següents, en l'àmbit territorial corresponent: a) Col∙laborar en tasques de previsió amb el Servei de Gestió del Risc i Planificació de la Direcció General de Protecció Civil. b) Participar en la redacció dels plans de sector de cada pla especial amb el Servei de Gestió del

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

361

Oposició

b) Servei territorial de Protecció Civil.

per Inspector/a

a) Servei territorial del Joc i d'Espectacles.

Risc i Planificació. c) Implantar els plans especials d'acord amb la programació del Servei d'Implantació. d) Col∙laborar amb el Servei d'Implantació en el disseny, l'organització i l'execució d'exercicis i simulacres dels plans de protecció civil.

g) Donar suport en la coordinació del Centre de Comandament Avançat dels plans de protecció civil mitjançant la coordinació amb el CECAT. h) Participar en l'informe sobre emergències significatives. i) Participar en els programes de formació i jornades de protecció civil que s'organitzin en el seu territori. j) Qualsevol altra que li encomanin. Article 280 Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos A la Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, configurada com a àrea funcional, li corresponen, en coordinació amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis, les funcions següents, en l'àmbit territorial corresponent: a) Col∙laborar amb el Servei de prevenció de riscos laborals del Departament en la realització dels exàmens de salut inicials, per absències perllongades de salut, els periòdics específics i els d'adaptació de lloc per canvi de tasques. b) Col∙laborar amb les diferents unitats de prevenció de riscos laborals del Departament en l'execució dels plans i els programes en aquesta matèria en el seu àmbit territorial. c) Gestionar les mesures derivades de les avaluacions de riscos i els plans d'emergència dels centres del Departament en l'àmbit territorial corresponent. d) Impulsar la promoció d'hàbits saludables. e) Efectuar l'atenció de primeres cures i urgències. f) Efectuar l'atenció de patologia laboral. g) Fer el seguiment d'accidents laborals i col∙laborar en la investigació d'aquests quan el Servei de Prevenció de Riscos Laborals ho reclami.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

362

Oposició

f) Participar en les operacions de suport a la coordinació en el territori en emergències significatives, d'acord amb els plantejaments de la Subdirecció d'Operacions de Protecció Civil.

per Inspector/a

e) Donar el suport als municipis en matèria de protecció civil.

h) Col∙laborar en les campanyes sanitàries. i) Emissió d'informes mèdics i seguiment de baixes. j) Promoure i participar en les activitats de formació, informació, estudi i divulgació en matèria de riscos laborals en el seu àmbit.

l) Qualsevol altra que li encomanin. Article 281 Coordinació organitzativa La Secretaria General coordina les unitats directives del Departament en aquelles actuacions que afecten l'àmbit funcional que li és propi. Disposicions addicionals Primera El personal habilitat per exercir la defensa penal en judici dels membres del cos de mossos d'esquadra està adscrit orgànicament a l'Assessoria Jurídica del Departament sens perjudici de la coordinació del Gabinet Jurídic de la Generalitat i en els termes concrets de la corresponent resolució d'habilitació.

per Inspector/a

k) Responsabilitzar‐se de la coordinació empresarial en matèria preventiva en el seu àmbit territorial.

D'acord amb l'estructura regulada en aquest Decret s'efectuen les adaptacions següents: a) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Secció de Recursos Humans. b) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Secció de Recursos Materials. c) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐Oest. d) La Secció de Recursos Humans i d'Administració de l'Àrea Regional de Trànsit de Tarragona adscrita al Servei d'Administració de les Unitats Centrals passa a denominar‐se Secció de Recursos Humans i Administració i s'adscriu al Servei d'Administració de la Regió Policial Camp de Tarragona. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

363

Oposició

Segona

e) El Servei d'Administració de les Regions Policials Pirineu i Ponent de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Servei d'Administració de la Regió Policial Ponent.

Disposicions transitòries Primera Les persones que ocupen els llocs de treball o els llocs de comandament de les unitats afectades per aquest Decret seguiran exercint les seves funcions respectives mentre no es proveeixin o s'adaptin els llocs de treball corresponents d'acord amb l'estructura regulada. Segona Els funcionaris i la resta de personal del Departament que resultin afectats per les modificacions orgàniques d'aquest Decret continuaran perceben la totalitat de les seves retribucions amb càrrec als crèdits als quals s'imputaven, fins que s'adoptin les disposicions de desplegament i pressupostàries corresponents. Tercera Els negociats dependents de les subdireccions generals, dels serveis i de les seccions afectats per aquest Decret subsistiran mentre no es dictin les disposicions de desplegament pertinents. Quarta Mentre no s'estructurin els serveis territorials a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu i Aran, els Serveis Territorials a Lleida donaran suport als Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran, i els Serveis Territorials a Barcelona donaran suport als Serveis Territorials a la Catalunya Central, llevat pel que fa a l'àmbit competencial de Joc i Espectacles que el suport a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu i Aran ho faran els serveis territorials de Lleida i Girona. Cinquena Les funcions atribuïdes a la Direcció General de Protecció Civil a què fan referència els articles 55.1.k), 66.1.b), 66.2.c) i 70 d'aquest Decret, relatives al servei d'atenció de trucades d'urgència 112, restaran sense efecte un cop s'hagi constituït i posat en funcionament el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya mitjançant la seva estructura orgànica i operativa.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

364

Oposició

g) La Secció de Règim Interior de la Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laborals de la Direcció de Serveis passa a denominar‐se Secció de Règim Interior, Informació i Registre.

per Inspector/a

f) La Secció de Recursos Humans i Administració de les Regions Policials Pirineu i Ponent de la Direcció General de la Policia passa de denominar‐se Secció de Recursos Humans i Administració de la Regió Policial Ponent.

Sisena Mentre no es desenvolupi l'estructura de la Direcció General de Protecció Civil, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments dóna suport operatiu a la Direcció General de Protecció Civil. Disposicions derogatòries

Decret 183/2007, de 28 d'agost, d'estructura de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i d'organització operativa i territorial del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. Decret 186/2007, de 28 d'agost, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucions i Participació. Segona Resten derogades les disposicions que s'oposin a aquest Decret. Disposicions finals Primera Es modifica l'article 17.1 del Decret 22/2005, de 22 de febrer, d'aprovació del Reglament de salons recreatius i de joc, que queda redactat de la manera següent: .17.1 L'autorització d'instal∙lació de salons recreatius o tipus A es concedirà per les persones titulars de la direcció dels serveis territorials del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, que valoraran la incidència en el medi social i urbà, les possibles repercussions sobre la infància i la joventut, la seguretat ciutadana i les condicions del local.. Segona Es modifiquen els articles 5, 6 i 7 del Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regulen els serveis de vigilància per a determinats espectacles, activitats recreatives i establiments públics, que queden redactats de la manera següent: .Article 5 .Exempció .5.1 La persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, quan els titulars dels locals o organitzadors dels espectacles o activitats recreatives ho sol∙licitin, podrà reduir el nombre de vigilants o eximir‐los C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

365

Oposició

Es deroguen les disposicions reglamentàries següents:

per Inspector/a

Primera

de l'obligació de disposar‐ne quan la ubicació del local, les seves característiques, la naturalesa de l'activitat i altres circumstàncies, que hauran de ser acreditades degudament, així ho permetin.

.Article 6 .Mesures complementàries .La persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, podrà augmentar el nombre de vigilants que preveu l'article 4, quan la ubicació del local, les seves característiques, l'aforament, la naturalesa de l'activitat i altres circumstàncies que es produeixin ho facin necessari.. .Article 7 .Mesures extraordinàries .D'acord amb les previsions establertes per l'article 4 d'aquest Decret, la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, podrà determinar la necessitat de disposar de serveis de vigilància en els espectacles i activitats recreatives del Catàleg no incloses a l'article 3 d'aquest Decret quan la ubicació del local, les seves característiques i la naturalesa de l'activitat que s'hi desenvolupa o qualsevol altra circumstància ho facin necessari per garantir la seguretat del públic assistent.. Tercera Es modifiquen els articles 6.1, 7, 17.1, 18.1 i 19 del Decret 294/1995, de 7 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de rifes, tómboles i combinacions aleatòries, que queden redactats de la manera següent: .Article 6 .Competència per autoritzar la celebració de rifes i combinacions aleatòries .6.1 Correspon a la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles l'autorització de les rifes i combinacions aleatòries que se celebrin en l'àmbit territorial de la seva competència.. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

366

Oposició

.5.2 Estaran exempts de les mesures de vigilància que estableix l'article 4 els espectacles i activitats recreatives organitzats per un ens local on la seguretat dels usuaris quedi garantida degudament per la policia local, amb la comunicació prèvia al servei territorial corresponent..

per Inspector/a

.Aquesta reducció o exempció es concedirà per resolució de la persona titular dels servei territorial corresponent, amb vigència d'un any, revocable quan deixin de concórrer les circumstàncies que van motivar‐la o per incompliment de la normativa vigent.

.Article 7

.Article 17 .Tramitació de les autoritzacions .17.1 Rebudes les sol∙licituds, amb els documents exigits en aquest Reglament presentats amb una antelació mínima d'un mes a la data en què es pretengui l'inici de la venda o distribució de les paperetes, butlletes o impresos, el director/a general del Joc i d'Espectacles o, si s'escau, la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, procedirà a dictar l'oportuna resolució que concedirà o denegarà l'autorització sol∙licitada, en aquest últim cas, motivadament.. .Article 18 .Efectes de les autoritzacions .18.1 La Direcció General del Joc i d'Espectacles o les direccions dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles trametran al Departament d'Economia i Finances una còpia de les autoritzacions en un termini màxim de deu dies a comptar des de la data de l'autorització, per tal que es procedeixi a la liquidació de la taxa del joc corresponent.. .Article 19 .Control de l'Administració .El titular de l'autorització està obligat a remetre a la Direcció General del Joc i d'Espectacles o, si s'escau, al Servei Territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, la informació que expressament es requereixi.. Quarta Es modifica l'article 8 del Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d'admissió als establiments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives, que queda redactat de la manera següent: .Article 8 .Comunicació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

367

Oposició

.Correspon a la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles l'autorització de les tómboles que se celebrin a l'àmbit de la seva competència. En el cas de tómboles celebrades en ocasió de fires o festes locals, la seva autorització serà competència de l'alcalde/essa del municipi on se celebrin..

per Inspector/a

.Competència per autoritzar la celebració de tómboles

.8.3 Només es pot donar publicitat a les condicions del dret d'admissió un cop transcorregut el termini d'un mes des que el text del rètol ha estat comunicat al servei territorial corresponent i aquest no hi ha formulat objeccions. .8.4 La còpia de l'escrit de comunicació al servei territorial corresponent ha de romandre obligatòriament a l'establiment. .8.5 Qualsevol modificació de les condicions del dret d'admissió indicades al rètol esmentat s'ha de comunicar al corresponent servei territorial, d'acord amb el procediment que estableixen els apartats anteriors.. Cinquena Es modifiquen els articles 2.4 i 26.1 del Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, que queden redactats de la manera següent: .2.4 Es consideren espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari els esmentats en aquest catàleg que es realitzen amb caràcter esporàdic en un local o en un recinte que disposi de llicència o autorització municipal corresponent per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar. Per a aquests espectacles o activitats cal sol∙licitar i obtenir prèviament autorització de la direcció dels serveis territorials, o de l'ajuntament corresponent en el cas que aquells es realitzin amb motiu de la celebració de festes populars.. .26.1 L'empresa que disposi de llicència per realitzar un espectacle o exercir una activitat recreativa i pretengui desenvolupar‐ne, amb caràcter extraordinari i esporàdic, alguna altra de les que conté aquest catàleg, ha de sol∙licitar a la direcció dels serveis territorials o a l'ajuntament, d'acord amb l'article 2.4 d'aquest Decret, l'autorització pertinent, amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat.. Sisena Es modifiquen els articles 6.1 i 9.1 del Decret 76/1999, de 23 de març, de creació d'una ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives en cada delegació territorial del Govern de la Generalitat, que queden redactats de la manera següent: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

368

Oposició

.8.2 En el cas que el contingut del rètol no respecti els límits i requisits del dret d'admissió que fixa aquest Decret, el director del servei territorial del Departament en el termini no superior a un mes, ho notificarà a la persona interessada per tal que n'esmeni els defectes. La persona interessada haurà de comunicar el nou text del rètol a la delegació territorial.

per Inspector/a

.8.1 Amb una antelació mínima d'un mes a la data de l'exercici del dret d'admissió, el titular de l'establiment públic o l'organitzador d'un espectacle o activitat recreativa ha de trametre al corresponent servei territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles una còpia del text del rètol al qual fa referència l'article anterior.

.6.1 La secretaria de cada ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives és exercida per un funcionari o funcionària del corresponent Servei Territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles que assisteix a les seves reunions i pot intervenir‐hi amb veu, però sense vot..

Es modifica l'article 44.1 del Decret 204/2001, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc, que queda redactat de la manera següent: .44.1 El titular de l'autorització està obligat a trametre a la Direcció General del Joc i d'Espectacles o, si escau, al corresponent Servei Territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, la informació que expressament es requereixi.. Vuitena 1. Es modifiquen els apartats b) i c) de l'article 4 del Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat pel Decret 291/1999, de 9 de novembre, que queden redactats de la manera següent: .b) La persona titular de la Secretaria General del Departament competent en matèria de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la Direcció General de Protecció Civil, que n'exerceix la vicepresidència segona. .c) Les persones titulars de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, de la Direcció General de la Policia i de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.. 2. Es modifiquen els apartats b) i c) de l'article 6.1 del Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat pel Decret 291/1999, de 9 de novembre, que queden redactats de la manera següent: .b) La persona titular de la Secretaria General del Departament competent en matèria de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la Direcció General de Protecció Civil, que n'exerceix la vicepresidència segona. .c) Les persones titulars de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, de la Direcció General de la Policia i d'una de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.. Novena Es modifica l'article 6 del Decret 102/1998, de 15 d'abril, de desenvolupament de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

369

Oposició

Setena

per Inspector/a

.9.1 Els serveis territorials del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles aporten la infraestructura i el suport administratiu necessari per al funcionament de la respectiva ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives..

seguretat viària, que queden redactats de la manera següent: .Article 6 .Els serveis territorials del Servei Català de Trànsit actuaran coordinadament amb les delegacions territorials del Govern de la Generalitat i amb els serveis territorials del Departament..

.9.1 La comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, presidida pel conseller/a competent en matèria de trànsit té com a coordinadora la persona titular de la Secretaria General de l'esmentat Departament i com a vicepresident/a primer/a la persona titular de la Direcció del Servei Català de Trànsit.. .9.3 Són vocals nats de la Comissió els membres del Comitè de Direcció del Trànsit, els membres de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, un/a director/a dels serveis territorials del departament competent en matèria de trànsit i un/a delegat/ada territorial del Govern, nomenat pel conseller/a competent en matèria de trànsit, en representació de l'Administració territorial de la Generalitat.. .12.1 La Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària serà presidida per la persona titular del Departament competent en matèria de trànsit i actuarà com a vicepresidenta primera la persona titular de la Secretaria General i com a vicepresidenta segona la persona titular de la Direcció del Servei Català de Trànsit. Així mateix, estarà integrada per un/a director/a dels serveis territorials del departament competent en matèria de trànsit, per la persona titular d'una de les delegacions territorials del Govern en representació de l'Administració territorial de la Generalitat, per una persona representant dels departaments de Medi Ambient i Habitatge, d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de Treball, d'Innovació, Universitats i Empresa, d'Educació, de Governació i Administracions Públiques, i d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i per dues persones representants dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Salut.. Onzena 1. Es modifica l'apartat c) de l'article 5 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit següent: .c) Rebre la comunicació de la data de començament de les activitats de les empreses de seguretat i trametre aquesta informació al servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de seguretat..

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

370

Oposició

Es modifiquen els articles 9.1, 9.3 i 12.1 del Decret 102/1998, de 15 d'abril, de desenvolupament de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, que queden redactats de la manera següent:

per Inspector/a

Desena

2. Es modifica l'article 6 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit d'atribuir a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat les funcions que tenien atribuïdes les persones titulars de les delegacions territorials del Govern.

4. Es modifica l'article 8 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, que queda redactat de la manera següent: .Article 8 .Atribucions de la persona titular de la Direcció General de la Policia .Correspon a la persona titular de la Direcció General de la Policia l'exercici de les atribucions relatives a les empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat detallades en la lletra b) de l'article 2 d'aquest Decret, que s'especifiquen a continuació: .a) En supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial del Departament, acordar la implantació d'un servei substitutori de vigilants de seguretat, d'acord amb allò previst als articles 114, 119.2 i 120.2 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel reial decret 2364/1994, de 9 de desembre. .b) Rebre les comunicacions relatives a la creació de departaments de seguretat per a aquelles empreses industrials, comercials o de serveis i les entitats públiques o privades que sense estar‐ hi obligades en vulguin organitzar. .c) Rebre la sol∙licitud i concedir, un cop feta la comprovació del correcte funcionament de les mesures de seguretat per part dels mossos d'esquadra, la dispensa d'implantació obligatòria de vigilants de seguretat o de guardes particulars de camp, d'acord amb el que preveu l'article 118 del Reglament de seguretat privada esmentat per aquells supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial. .d) Autoritzar el funcionament d'oficines de canvi de divises, bancs mòbils i mòduls transportables, per a supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial, d'acord amb el procediment establert a l'article 136 del Reglament de seguretat privada. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

371

Oposició

.b) Resoldre, amb l'acord previ del Departament o ens local afectat, sobre els serveis o mesures de seguretat a adoptar per empreses, entitats o organismes dependents de la Generalitat o de l'Administració local, a proposta de la persona titular de la Direcció General de la Policia, en supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial, o de la persona titular que exerceix la direcció dels serveis territorials del Departament competent en matèria de seguretat, en supòsits que afectin la seva demarcació territorial..

per Inspector/a

3. Es modifica l'apartat b) de l'article 7 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit següent:

6. Es modifica l'apartat e) de l'article 9 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, que queda redactat de la manera següent: .e) Dispensar els bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de la implantació de totes o algunes mesures de seguretat, d'acord amb allò que disposa l'article 125 del Reglament de seguretat privada per a supòsits que afectin al servei territorial i també concedir la resta de dispenses a que fan referència els articles 129, 130.6 i 134 del Reglament de seguretat esmentat.. 7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 12 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent: .12.1 Correspon l'exercici de la competència de control per al compliment de la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, al conseller del Departament competent en matèria de seguretat, al secretari de seguretat, al director general de la Policia i a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat.. 8. Es modifica l'article 14.2 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent: .14.2 Tenen competència per ordenar la incoació del procediment sancionador en matèries relacionades amb empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat la persona titular de la Direcció General de la Policia i les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat.. 9. Es modifica l'article 15.2 del Decret 272/1995, que queda redactat de la manera següent: .15.2 La instrucció dels procediments sancionadors en matèries relacionades amb les empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat correspon a la Direcció General de la Policia o als serveis territorials del departament competent en matèria de seguretat.. 10. Es modifica l'apartat 2.d) de l'article 16 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

372

Oposició

5. Es modifica l'article 9 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit d'atribuir a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat les que aquest article atribueix a les persones titulars de les delegacions territorials del Govern.

per Inspector/a

.e) Dispensar els bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de la implantació de totes o algunes mesures de seguretat, d'acord amb allò que disposa l'article 125 del Reglament de seguretat privada per a supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial..

regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent:

Dotzena Es modifica l'apartat 1.a) de l'article 3 del Decret 233/1998, de 30 de juliol, pel qual es crea el Consell de Coordinació de la Seguretat Privada que queda redactat de la manera següent: .3.1.a) Per la Generalitat de Catalunya: .La persona titular de la Secretaria de Seguretat, que és la presidenta del consell, o persona en qui delegui i la persona titular de la Direcció General de la Policia, que n'és la vicepresidenta. .Les persones titulars de les direccions dels serveis territorials del Departament competent en matèria de seguretat o bé la persona en qui deleguin. .Dos membres del Cos de Mossos d'Esquadra. .Dos persones representants de la Direcció General de la Policia. .Una persona representant per cadascun dels departaments competents en matèries de Treball, Indústria, Comerç, Turisme i Consum..

per Inspector/a

.d) A les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat, per imposar multes fins a 6.000 euros, com també la suspensió temporal de les llicències o autoritzacions de fins a sis mesos de durada per infraccions greus o lleus..

S'afegeix una disposició addicional al Decret 203/2002, de 23 de juliol, de regulació de la comunicació a la Generalitat de les exhibicions i les subhastes públiques ocasionals d'objectes de joieria, argenteria, antiguitats i obres d'art, que queda redactada de la manera següent: .Disposició addicional .Les referències que en aquest Decret es fan a les persones titulars de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat i a les delegacions territorials del Govern de la Generalitat s'han d'entendre fetes a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat i a llurs serveis territorials.. Catorzena Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 6 de novembre de 2007 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

373

Oposició

Tretzena

José Montilla i Aguilera President de la Generalitat de Catalunya Joan Saura i Laporta Conseller d'Interior, Relacions

Regió policial Girona Àrea Bàsica Policial Alt Empordà‐Figueres Municipis que comprèn: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, el Far d'Empordà, Figueres, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Pontós, el Port de la Selva, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Santa Llogaia d'Àlguema, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant, Vila‐sacra. Àrea Bàsica Policial Alt Empordà‐Roses Municipis que comprèn: l'Armentera, Cadaqués, Castelló d'Empúries, l'Escala, Fortià, Palau‐ saverdera, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Saus, Torroella de Fluvià, Ventalló, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilaür. Àrea Bàsica Policial Baix Empordà‐la Bisbal Municipis que comprèn: Albons, Begur, Bellcaire d'Empordà, la Bisbal d'Empordà, Colomers, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Jafre, Mont‐ras, Palafrugell, Palamós, Palau‐sator, Pals, Parlavà, la Pera, Regencós, Rupià, Serra de Daró, la Tallada d'Empordà, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall‐ llobrega, Verges, Vilopriu. Àrea Bàsica Policial Baix Empordà‐Sant Feliu Municipis que comprèn: Calonge, Castell‐Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro. Àrea Bàsica Policial Garrotxa Municipis que comprèn: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

374

Oposició

Annex

per Inspector/a

Institucionals i Participació

de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas.

Municipis que comprèn: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sarrià de Ter, Vilablareix, Viladasens, Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls. Àrea Bàsica Policial Ripollès Municipis que comprèn: Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, les Llosses, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Fresser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona de Ripollès, Vilallonga de Ter. Àrea Bàsica Policial Selva Interior Municipis que comprèn: Amer, Anglès, Arbúcies, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, la Cellera de Ter, Fogars de la Selva, Hostalric, Maçanet de la Selva, Massanes, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farners, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilobí d'Onyar. Àrea Bàsica Policial Selva Litoral

per Inspector/a

Àrea Bàsica Policial Gironès‐Pla de l'Estany

Regió policial Ponent. Àrea Bàsica Policial Noguera Municipis que comprèn: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l'Aguda, Vilanova de Meià. Àrea Bàsica Policial Segarra‐Urgell Municipis que comprèn: Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, les Olugues, els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra, Torà, Torrefeta i Florejacs, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

375

Oposició

Municipis que comprèn: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar.

les Monges, Verdú, Vilagrassa.

Regió policial Pirineu Occidental. Àrea Bàsica Policial Alt Urgell Municipis que comprèn: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbó, Oliana, Organyà, Peramola, el Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, la Seu d'Urgell, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira, la Vansa i Fórnols. Àrea Bàsica Policial Cerdanya Municipis que comprèn: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya, Urús. Àrea Bàsica Policial Pallars Jussà‐Pallars Sobirà Municipis que comprèn: Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn, la Torre de Cabdella, Tremp, Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós. Àrea Bàsica Policial Vall d'Aran‐Alta Ribagorça Municipis que comprèn: Arres, Bausen, el Pont de Suert, Es Bordes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran, Vilamòs, la Vall de Boí, Vilaller. Regió policial Central Àrea Bàsica Policial Anoia

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

376

Oposició

Municipis que comprèn: l'Albagés, l'Albí, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Puiggrós, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Vinaixa, Barbens, Bell‐lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila‐sana, Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Torre‐serona, Vilanova de la Barca, Vilanova de Segrià.

per Inspector/a

Àrea Bàsica Policial Segrià‐Garrigues‐Pla d'Urgell

Municipis que comprèn: Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d'Igualada, Calaf, Calonge de Segarra, Capellades, Carme, Castellfollit de Riubegrós, Castellolí, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana, Vilanova del Camí.

Àrea Bàsica Policial Berguedà Municipis que comprèn: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Cercs, l'Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig‐reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada, Viver i Serrateix. Àrea Bàsica Policial Osona Municipis que comprèn: Alpens, Balenyà, el Brull, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, Espinelves, Folgueroles, Gurb, Lluçà, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Montesquiu, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic, Vidrà, Viladrau, Vilanova de Sau. Àrea Bàsica Policial Solsonès Municipis que comprèn: Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, la Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, la Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell de Solsonès, Pinòs, Riner, Sant Llorenç de Morunys, Solsona. Regió policial Metropolitana Nord. Àrea Bàsica Policial Arenys de Mar

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

377

Oposició

Municipis que comprèn: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Calders, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Marganell, Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d'Oló, Santpedor, Súria, Talamanca.

per Inspector/a

Àrea Bàsica Policial Bages

Municipis que comprèn: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera. Àrea Bàsica Policial Badalona Municipis que comprèn: Badalona, Sant Adrià de Besòs.

Municipis que comprèn: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet. Àrea Bàsica Policial Granollers Municipis que comprèn: Aiguafreda, l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró‐Montmany, Fogars de Montclús, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granera, Granollers, Gualba, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Montornès del Vallès, Montseny, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Saserra, Vilanova del Vallès. Àrea Bàsica Policial Mataró Municipis que comprèn: Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt.

per Inspector/a

Àrea Bàsica Policial Cerdanyola

Municipis que comprèn: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles. Àrea Bàsica Policial Premià de Mar Municipis que comprèn: Alella, Cabrils, el Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar. Àrea Bàsica Policial Rubí Municipis que comprèn: Castellbisbal, Rubí, Sant Cugat del Vallès. Àrea Bàsica Policial Sabadell Municipis que comprèn: Castellar del Vallès, Gallifa, Palau‐solità i Plegamans, Polinyà, Sabadell, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat. Àrea Bàsica Policial Santa Coloma de Gramenet

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

378

Oposició

Àrea Bàsica Policial Mollet del Vallès

Municipis que comprèn: Santa Coloma de Gramenet. Àrea Bàsica Policial Terrassa Municipis que comprèn: Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls. Regió policial Metropolitana Barcelona.

per Inspector/a

Àrea Bàsica Policial Ciutat Vella. Àrea Bàsica Policial Eixample. Àrea Bàsica Policial Sants‐Montjuïc. Àrea Bàsica Policial les Corts. Àrea Bàsica Policial Sarrià‐Sant Gervasi. Àrea Bàsica Policial Gràcia. Àrea Bàsica Policial Horta Guinardó. Àrea Bàsica Policial Nou Barris. Àrea Bàsica Policial Sant Andreu. Àrea Bàsica Policial Sant Martí. Municipi que comprèn: Barcelona.

Àrea Bàsica Policial Cornellà de Llobregat Municipis que comprèn: Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí. Àrea Bàsica Policial Esplugues de Llobregat Municipis que comprèn: Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern. Àrea Bàsica Policial Garraf Municipis que comprèn: Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú. Àrea Bàsica Policial Gavà Municipis que comprèn: Begues, Castelldefels, Gavà, Viladecans. Àrea Bàsica Policial l'Hospitalet de Llobregat Municipis que comprèn: l'Hospitalet de Llobregat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

379

Oposició

Regió policial Metropolitana Sud.

Àrea Bàsica Policial Martorell Municipis que comprèn: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires. Àrea Bàsica Policial el Prat de Llobregat

Municipis que comprèn: Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló. Àrea Bàsica Policial Sant Feliu de Llobregat Municipis que comprèn: Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana. Àrea Bàsica Policial Alt Penedès Municipis que comprèn: Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font‐rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès, Vilobí del Penedès. Regió policial Camp de Tarragona. Àrea Bàsica Policial Alt Camp‐Conca de Barberà Municipis que comprèn: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els Garidells, la Masó, el Milà, Montferri, Mont‐ral, Nulles, Pla de Santa Maria, el Pont d'Armentera, Puigpelat, Querol, la Riba, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella, Vila‐ rodona, Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí. Àrea Bàsica Policial Baix Camp‐Priorat Municipis que comprèn: Albiol, l'Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l'Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont‐roig del Camp, Prades, Pratdip, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Vilanova

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

380

Oposició

Àrea Bàsica Policial Sant Boi de Llobregat

per Inspector/a

Municipis que comprèn: el Prat de Llobregat.

d'Escornalbou, Vilaplana, Vinyols i els Arcs, Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa.

Àrea Bàsica Policial Tarragonès Municipis que comprèn: Altafulla, el Catllar, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, els Pallaressos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Barà, Salomó, Salou, la Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vespella de Gaià, Vilallonga del Camp, Vila‐seca Regió policial les Terres de l'Ebre. Àrea Bàsica Policial Baix Ebre Municipis que comprèn: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta. Àrea Bàsica Policial Montsià Municipis que comprèn: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia, Ulldecona. Àrea Bàsica Policial Terra Alta‐Ribera d'Ebre Municipis que comprèn: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba‐roja d'Ebre, Tivissa, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Vilalba dels Arcs.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

381

Oposició

Municipis que comprèn: Albinyana, l'Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç, el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, el Vendrell.

per Inspector/a

Àrea Bàsica Policial Baix Penedès

De conformitat amb l'habilitació legal esmentada, Decreto: Article 1 Creació i canvi de denominació de departaments 1.1 Es crea el Departament de la Vicepresidència. El conseller d'aquest departament tindrà la denominació de conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. 1.2 Es crea el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. 1.3 El Departament de Relacions Institucionals passa a denominar‐se d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. 1.4 El Departament de Benestar i Família passa a denominar‐se Departament d'Acció Social i Ciutadania. 1.5 El Departament de Cultura passa a denominar‐se de Cultura i Mitjans de Comunicació. 1.6 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca passa a denominar‐se Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 1.7 El Departament de Treball i Indústria passa a denominar‐se Departament de Treball. 1.8 El Departament d'Educació i Universitats passa a denominar‐se Departament d'Educació. Article 2 Organització de l'Administració de la Generalitat L'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament de la Presidència. Departament de la Vicepresidència. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

382

Oposició

L'article 9.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en la redacció que dóna a aquest precepte la Llei 1/2000, de 30 de març, faculta la Presidència de la Generalitat per tal de crear, determinar el nombre, denominar i establir per decret l'àmbit de competència respectiva dels departaments en què s'estructura l'Administració de la Generalitat.

per Inspector/a

2.8 DECRET 421/2006, DE 28 DE NOVEMBRE, DE CREACIÓ, DENOMINACIÓ I DETERMINACIÓ DE L'ÀMBIT DE COMPETÈNCIA DELS DEPARTAMENTS DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Departament d'Economia i Finances. Departament de Governació i Administracions Públiques. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Departament de Salut. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Departament de Treball. Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Departament d'Acció Social i Ciutadania. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Article 3 Determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'estructura l'Administració de la Generalitat Als departaments de la Generalitat els correspon l'exercici de les atribucions pròpies de l'Administració de la Generalitat en els següents àmbits: 3.1 Al Departament de la Presidència: 3.1.1 El suport directe i assistència al president de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament de les seves funcions. 3.1.2 Les funcions de secretaria del Govern, l'assessorament, la representació i la defensa jurídica del Govern i de l'Administració de la Generalitat i els organismes que en depenen, juntament amb les publicacions oficials. 3.1.3 La difusió de l'activitat del president i del Govern de la Generalitat. 3.1.4 L'atenció ciutadana, la informació pública sobre els recursos, els serveis i els programes de l'administració, així com la coordinació i direcció dels sistemes d'informació de base i gestió corporativa de la Generalitat. 3.1.5 La coordinació interdepartamental i l'impuls d'estratègies conjuntes, especialment en

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

383

Oposició

Departament d'Educació.

per Inspector/a

Departament de Justícia.

l'àmbit de les competències connexes o compartides. 3.1.6 La coordinació de la política informativa del govern. 3.1.7 L'organització, la coordinació i l'elaboració dels continguts de la informació corporativa. 3.1.8 Polítiques i actuacions davant les institucions de la Unió Europea.

3.2 Al Departament de la Vicepresidència: 3.2.1 El conseller de la Vicepresidència substitueix el president en cas d'absència o impediment i el segueix en l'ordre protocol∙lari. 3.2.2 El conseller de la Vicepresidència presidirà el Consell Tècnic. 3.2.3 La promoció exterior de la Generalitat. 3.2.4 El suport a les funcions de representació institucional de la Generalitat a l'exterior. 3.2.5 La cooperació al desenvolupament. 3.2.6 La coordinació de la participació de la Generalitat en els consorcis i organismes amb altres institucions en l'àmbit de les relacions internacionals. 3.2.7 La coordinació executiva dels organismes governamentals amb competències en l'acció exterior de la Generalitat. 3.2.8 El suport a les comunitats catalanes a l'exterior. 3.2.9 La direcció de l'activitat de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat. 3.2.10 La política lingüística de la Generalitat. 3.2.11 L'esport. 3.2.12 Els afers religiosos. Resten adscrits al Departament de la Vicepresidència el Patronat Català Pro Europa, l'Oficina del Govern de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i l'Institut Ramon Llull. 3.3 Al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: a) Les funcions relacionades amb la seguretat ciutadana, la seguretat pública i el trànsit.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

384

Oposició

Resten adscrits al Departament de la Presidència la Delegació de la Generalitat a Madrid, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i la Delegació de la Generalitat davant les institucions europees.

per Inspector/a

3.1.9 Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

b) Les emergències i la seguretat civil. c) El joc i els espectacles. d) La coordinació de les relacions amb el Parlament de Catalunya. e) Les relacions institucionals i l'impuls del desenvolupament estatutari.

g) La recuperació de la memòria històrica, el foment de la pau i els drets humans. 3.4 Al Departament d'Economia i Finances: a) La política econòmica. b) Les entitats de crèdit. c) El mercat de valors. d) La promoció i la defensa de la competència. e) El consum. f) Energia i mines. g) El sector assegurador. h) Les finances públiques, els pressupostos, la eficiència de la despesa, el deute públic i la tutela financera dels ens locals.

Oposició

i) La contractació pública i la Junta Consultiva de contractació administrativa. 3.5 Al Departament de Governació i Administracions Públiques: a) L'assistència i cooperació amb el món local de Catalunya. b) La funció pública i la modernització de l'Administració. c) L'organització administrativa de l'Administració de la Generalitat. d) Els processos electorals. e) L'acció comunitària i de desenvolupament local. f) La coordinació i la gestió de la xarxa d'equipaments cívics i socials. g) La societat de la informació, les telecomunicacions i les comunicacions electròniques i l'administració electrònica. h) La sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el voluntariat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

f) La promoció de la participació social.

385

i) L'execució i el desenvolupament dels sistemes d'informació corporatius. Resten adscrits al Departament de Governació i Administracions Públiques l'Institut Europeu de la Mediterrània i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). 3.6 Al Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

b) Les polítiques de sòl. c) Les obres públiques i infraestructures. d) Les carreteres, els ferrocarrils, els ports i els aeroports. e) Els transports. f) Desplegament i aplicació de la llei de barris. 3.7 Al Departament de Justícia: a) Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya. b) Els serveis penitenciaris, la rehabilitació i la justícia juvenil. c) La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya. d) Les associacions, les fundacions, els col∙legis professionals, les acadèmies, notaris i registradors.

per Inspector/a

a) La política i la planificació territorial i l'urbanisme.

Oposició

3.8 Al Departament d'Educació: La política educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari. 3.9 Al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació: a) La promoció i la difusió cultural. b) El patrimoni cultural, arxius i museus. c) Les indústries culturals. d) L'activitat reguladora dels mitjans de comunicació públics i la relació amb els mitjans de comunicació de la Generalitat. e) La cultura tradicional i popular catalana. f) Els equipaments culturals. g) La cooperació cultural i biblioteques. 3.10 Al Departament de Salut: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

386

a) La política sanitària. b) El Servei Català de la Salut. c) L'Institut Català de la Salut. d) Els equipaments sociosanitaris.

per Inspector/a

3.11 Al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: a) Les polítiques d'agricultura. b) Les polítiques de ramaderia. c) Les polítiques de pesca. d) Desenvolupament del món rural e) La indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació. 3.12 Al Departament de Treball: a) Les relacions laborals. b) L'ocupació. c) L'economia social, les cooperatives i l'autoempresa. d) La formació ocupacional i contínua.

Oposició

3.13 Al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa: a) El comerç interior i l'artesania. b) El turisme. c) La seguretat industrial. d) La indústria. e) La innovació. f) Les universitats. g) El foment de la recerca. h) La internacionalització de l'empresa catalana. 3.14 Al Departament d'Acció Social i Ciutadania: a) La política de serveis socials.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

387

b) Les polítiques de dones. c) La política de joventut. d) La política de la gent gran. e) Les famílies, la infància i l'adolescència.

g) La política de gais, lesbianes i transsexuals. h) L'acolliment i les adopcions. i) La política de les persones amb disminució i dependències. j) Els equipaments assistencials de la xarxa pública de serveis socials. k) Polítiques per a la inclusió social. 3.15 Al Departament de Medi Ambient i Habitatge: a) La qualitat i la planificació ambiental i l'estratègia de sostenibilitat davant el canvi climàtic. b) L'aigua. c) Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural. d) Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial.

per Inspector/a

f) La política d'immigració i suport a la migració catalana.

f) Els serveis meteorològics. g) L'habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d'habitatge incloses les polítiques de sòl residencial associades. h) L'ordenació de l'edificació i control de qualitat del procés i productes d'edificació. i) L'impuls de les energies renovables. j) Les polítiques de rehabilitació d'habitatges en barris i nuclis històrics. Disposicions transitòries Primera 1. La imputació orgànica de les despeses als crèdits pressupostaris corresponents des de l'entrada en vigor d'aquest Decret i fins el tancament de l'exercici pressupostari de 2006 es farà d'acord amb la classificació orgànica vigent, adaptada per l'Ordre ECF/374/2006, de 5 de juliol. 2. Les despeses dels departaments creats o modificats per aquest Decret s'imputaran fins al C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

388

Oposició

e) Els residus.

final del present exercici 2006 als crèdits adequats dels departaments que anteriorment desenvolupaven les respectives funcions.

Mentre no es produeixi la reestructuració o estructuració dels departaments que, d'acord amb aquest Decret, es creen s'agrupen o assumeixen noves competències procedents d'altres departaments, els seus centres directius i les entitats que en depenen s'integraran i seguiran exercint les seves funcions en els departaments als quals s'han adscrit les respectives competències. Tercera Mentre no s'hagi fixat l'estructura dels nous departaments i dels departaments que assumeixen noves funcions, els òrgans competents del Departament d'on provenen els donaran suport. Disposició final Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Oposició

Barcelona, 28 de novembre de 2006

per Inspector/a

Segona

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

389

La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, té com un dels seus objectius perfeccionar el procés de creació, l'estructuració i la regulació funcional i estatutària de la policia de la Generalitat que conserva la denominació històrica de mossos d'esquadra. La Llei regula en el seu títol 3 el règim estatutari aplicable al cos de mossos d'esquadra, concretant en el capítol 4 d'aquest títol el règim disciplinari aplicable a l'esmentat cos. El present Reglament, atenent el que assenyala la disposició final de la Llei, complementa i desenvolupa la regulació que en matèria de règim disciplinari realitza l'esmentada disposició legal amb una rigorosa observança de les seves prescripcions quant a procediment disciplinari, tipificació de les faltes i sancions, i graduació d'aquestes, entre altres. En l'elaboració d'aquest Reglament s'ha tingut present tant la jurisprudència més recent en matèria disciplinària com, de manera més genèrica, en l'àmbit de les relacions de subjecció especial. Aquests criteris han estat incorporats al règim disciplinari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en la mesura que ho permeten els principis bàsics d'actuació i els deures i les obligacions inherents al servei públic de protecció del lliure exercici dels drets i llibertats i de la seguretat ciutadana. D'acord amb el que s'ha exposat, a proposta del conseller de Governació, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: Article únic Aprovació del Reglament S'aprova el Reglament de règim disciplinari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, el text del qual s'adjunta annex. Disposició final Entrada en vigor El present Decret entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

390

Oposició

MODIFICADA la lletra e) de l'article 5 i AFEGITS l'apartat 2 a l'article 5 i les lletres q), r) i s) a l'article 6 pel Decret 174/1999, de 29 de juny, pel qual es modifica el Reglament de regime disciplinari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, aprovat pel Decret 183/1995, de 13 de juny.

per Inspector/a

2.9 DECRET 183/1995, DE 13 DE JUNY, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT DE RÈGIM DISCIPLINARI DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA

Barcelona, 13 de juny de 1995 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Xavier Pomés i Abella

Reglament de règim disciplinari del Cos de Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra Títol 1 Règim disciplinari Capítol 1 Disposicions generals Article 1 Regulació 1.1 El règim disciplinari dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra es regula pel que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, especialment pel que disposa el capítol 4 del seu títol 3 i per les normes el present Reglament.

per Inspector/a

Conseller de Governació

Oposició

1.2 En tot el que no preveu l'esmentada normativa són aplicables les normes de règim disciplinari del personal al servei de l'Administració de la Generalitat. Article 2 Àmbit d'aplicació 2.1 El present Reglament és aplicable als funcionaris del cos de mossos d'esquadra. 2.2 Els funcionaris en pràctiques resten sotmesos a les normes de règim disciplinari establertes en el centre de formació corresponent i, amb caràcter supletori per a aquells supòsits en què el fet no constitueixi simple falta de disciplina docent, a les normes del present Reglament que els siguin aplicables, sens perjudici de les normes específiques que regulen el seu procediment de selecció. Article 3 Altres tipus de responsabilitat C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

391

La responsabilitat disciplinària s'entén sens perjudici de la responsabilitat civil o penal en què pot incórrer el funcionari, la qual s'ha de fer efectiva en la forma que preveu la legislación vigent. Capítol 2 Faltes disciplinàries

Les faltes disciplinàries en què poden incórrer els membres del cos de mossos d'esquadra en l'exercici de les seves funcions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Article 5 Faltes molt greus MODIFICADA la lletra e) de l'article 55 i AFEGIT l'apartat 2 a l'article 5 pel Decret 174/1999, de 29 de juny. Són faltes molt greus: a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de les funcions. b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals. d) La inflicció de tortures o maltractament, la instigació a cometre aquests actes o el fet de col∙laborar‐hi o tolerar‐los, i també qualsevol altra actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral. e) Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós amb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa. f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar‐lo o denunciar‐lo. g) L'abandonament del servei. h) La insubordinació individual o col∙lectiva envers les autoritats o els comandaments de qui es depèn, amb motiu de la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests. i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en que l'actuació sigui obligada o convenient. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

392

Oposició

Tipus de faltes

per Inspector/a

Article 4

j) La pèrdua de les armes i el fet que siguin sostretes per negligència inexcusable. k) El mal ús de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que ho justifiqui.

n) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, i també l'apatia, la desídia o el desinterès en el compliment dels deures, si constitueixen conducta continuada o ocasionen un perjudici greu a la ciutadania o a l'eficàcia dels serveis. o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. p) El fet de causar per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques. q) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat. r) La falsificació, sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari. s) Trobar‐se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. t) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar‐los drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques. u) La reincidència en la comissió de tres faltes greus. v) La manca de col∙laboració manifesta amb membres dels altres cossos de policia, en els casos en què s'hagi de prestar, de conformitat amb la legislació vigent. x) Qualsevol altra conducta tipificada com a molt greu en la legislació general de la funció pública de la Generalitat. 2. Així mateix, són faltes molt greus, als efectes que estableix la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics: a) L’alteració o la manipulació d’imatges i de sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte. b) La cessió, la transmissió o la revelació a terceres persones no autoritzades, per qualsevol C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

393

Oposició

m) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals, i la violació del secret professional.

per Inspector/a

l) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis.

mitjà i amb qualsevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o les seves còpies, de manera íntegra o parcial. c) La reproducció d’imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les que estableix la Llei orgànica 4/1997.

Faltes greus AFEGIDES les lletres q), r) i s) a l'article 6 pel Decret 174/1999, de 29 de juny. Són faltes greus: a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordres rebudes. b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. c) Els actes i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la Generalitat. d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques. e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre‐hi part. f) L'incompliment de l'obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagi de conèixer. g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de les funcions encomanades. h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motius d'abstenció. i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una falta molt greu. j) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligencia inexcusable. l) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis mesos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

394

Oposició

Article 6

per Inspector/a

d) La utilització d’imatges i de sons enregistrats o dels mitjans tècnics d’enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les que estableix la Llei orgànica 4/1997.

m) La reincidència en la comissió de tres faltes lleus. n) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència simple. o) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la condició d'agent de l'autoritat sense cap causa que ho justifiqui.

q) Haver estat condemnat per la comissió de qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós no tipificada disciplinàriament com a falta molt greu, o per la comissió de qualsevol infracció penal en l’exercici de les funcions professionals o quan afecti els principis bàsics d’actuació de l’article 11 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ mossos d’esquadra. r) Haver estat sancionat administrativament per qualsevol de les conductes tipificades per l’article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. s) Les conductes que contravinguin la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus." Article 7 Faltes lleus

per Inspector/a

p) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivats de la pròpia funció.

a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres rebudes. c) La descurança en la presentació personal. d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no produeix perjudicis greus. e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada. f) La sol∙licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afany de lucre i falsejant les condicions per tramitar‐la. g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol∙licitud o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física. h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

395

Oposició

Són faltes lleus:

Capítol 3 Persones responsables Article 8

8.2 Els funcionaris que es troben en una situació diferent de la de servei actiu poden incórrer en responsabilitat disciplinària per les faltes previstes en aquest Reglament que puguin cometre dins les seves peculiars situacions administratives, sempre que els fets no hagin d'estar sancionats per aplicació d'un altre règim disciplinari. Article 9 Responsabilitat per inducció i encobriment 9.1 Els membres del cos de mossos d'esquadra que indueixen a altres a fer actes o a tenir conductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat que aquests. 9.2 Els funcionaris que encobreixen les faltes consumades molt greus o greus incorren en una falta de grau inferior. 9.3 Els membres del cos de mossos d'esquadra tenen l'obligació de comunicar per escrit al seu superior jeràrquic immediat els fets que coneguin i que considerin constitutius de faltes molt greus i greus, exceptuant els casos en què aquest sigui el presumpte infractor, supòsit en el qual la comunicació s'ha de fer al superior jeràrquic immediat d'aquest últim. Capítol 4 Sancions disciplinàries Article 10 Tipus de sancions 10.1 Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La separació del servei. b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents. 10.2 Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o alternativament, alguna de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

396

Oposició

8.1 Els funcionaris del cos de mossos d'esquadra poden incórrer en responsabilitat disciplinària per la comissió de les faltes anteriorment tipificades, des del moment de la presa de possessió fins al de la pèrdua de la condició de funcionari, sens perjudici del que disposa l'article 2.2 per als funcionaris en pràctiques.

per Inspector/a

Situació administrativa de les persones responsables

les sancions següents: a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de les retribucions corresponents. b) La immobilització en l'escalafó per un període no superior a cinc anys.

a) La suspensió de funcions, d'un a catorze dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents. b) El trasllat a un altre lloc de treball, dins la mateixa localitat, sense canvi de residència. c) L'amonestació per escrit. d) La deducció proporcional de les retribucions, només per faltes de puntualitat i d'assistència lleus. 10.4 No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La sanció no pot comportar en cap cas violació del dret a la dignitat de la persona. Article 11 Del trasllat de lloc de treball 11.1 El trasllat de lloc de treball, amb canvi de destinació o dins la mateixa localitat, sense canvi de residència, comporta la impossibilitat de tornar a concursar en el període màxim de dos anys. Aquest període s'ha de determinar a la resolució sancionadora. 11.2 Els esmentats terminis es computen des del moment en què s'efectua el trasllat. Article 12 Deducció proporcional de retribucions En la sanció consistent en la deducció proporcional de les retribucions, s'ha de prendre com a base la totalitat de les remuneracions íntegres mensuals, llevat de l'ajut familiar que percebi el funcionari en el moment de la comissió de la falta, i s'ha de dividir la base per 30. El resultat que s'obtingui d'aquesta operació es dividirà pel nombre d'hores que el funcionari tingui obligació de complir, de mitjana, cada dia. La quantitat obtinguda serà el valor/hora, que s'ha d'aplicar al temps de treball no realitzat per l'incompliment de la jornada de treball. Article 13

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

397

Oposició

10.3 Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents:

per Inspector/a

c) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoració de retribucions.

Suspensions de funcions La suspensió de funcions comporta la privació temporal de l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de la credencial reglamentàries, la prohibició d'ús d'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar a les dependències del cos de mossos d'esquadra sense autorització. Article 14

Per determinar la graduació de la sanció, a més de les comissions o les omissions que objectivament s'han produït, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat: a) La intencionalitat. b) La pertorbació dels serveis. c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats. d) La reincidència en la comissió de faltes. Existeix reincidència per la comissió, en el termini d'un any, d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagués estat declarat per resolució ferma. e) El grau de participació en la comissió o l'omissió. f) La transcendència per a la seguretat pública. Capítol 5

per Inspector/a

Graduació de faltes i sancions

Article 15 Supòsits La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult, per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció. Article 16 Pèrdua de la condició de funcionari Si durant la substanciació del procediment sancionador es produís la pèrdua de la condició de funcionari de l'inculpat, es dictarà resolució en la qual, amb la invocació de la causa, s'ordeni l'arxiu de les actuacions, sens perjudici de la responsabilitat civil o penal que li pugui ser exigida, exceptuant que l'òrgan administratiu competent o que la part interessada insti la continuació de l'expedient, amb la qual cosa es continuarà fins a la resolució. Les mesures provisionals que s'haguessin adoptat envers el funcionari inculpat es deixaran,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

398

Oposició

Extinció de la responsabilitat disciplinària

alhora, sense efecte. Article 17 Prescripció de les faltes

17.3 La prescripció s'interromp per la iniciació del procediment, a l'efecte del qual la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari ha de ser degudament notificada, tornant a córrer el termini de la prescripció si l'expedient romangués paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al funcionari inculpat. Article 18 Prescripció de les sancions 18.1 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap de tres mesos. 18.2 El còmput del termini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció o des que es trenqui el seu compliment, si aquest ja hagués començat. Article 19 Indult o amnistia L'indult o l'amnistia es concedeix pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del Departament de Governació, amb la consulta prèvia al Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra. L'amplitud, els efectes i les condicions dels indults o amnisties es determinaran per les disposicions que els concedeixin. Article 20 Inscripció de la sanció 20.1 Les sancions disciplinàries s'han d'anotar a l'expedient personal, amb indicació de les faltes que les van motivar. 20.2 Aquestes inscripcions, exceptuant la referida a la separació del servei mentre no es produeixi la rehabilitació, es cancel∙len d'ofici o a petició de l'interessat, un cop transcorregut un període de temps equivalent al termini de prescripció de la sanció, sempre que durant aquest temps no hagi donat lloc el sancionat a un altre procediment disciplinari, per fets C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

399

Oposició

17.2 El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta.

per Inspector/a

17.1 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de dos mesos.

comesos en aquest període, que acabin amb la imposició de sanció. 20.3 La cancel∙lació produeix efectes, inclosos els d'apreciació de la reincidència. Títol 2 Procediment disciplinari

Article 21 Principis El procediment sancionador dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra s'ha d'ajustar als principis de legalitat, impuls d'ofici, imparcialitat, agilitat, eficàcia, publicitat i contradicción i comprendrà essencialment els drets a la presumpció d'innocència, informació, defensa, audiència i vista de l'expedient. Article 22 Procediments disciplinaris ordinari i abreujat 22.1 Únicament es poden imposar sancions disciplinàries per faltes molt greus i greus en virtut del procediment disciplinari previst al capítol 2 d'aquest títol. 22.2 La sanció per faltes lleus es pot imposar d'acord amb el procediment que es regula al capítol 3 d'aquest títol. Article 23 Competència per a la incoació La incoació d'expedients disciplinaris correspon al director general de Seguretat Ciutadana. Article 24 Apreciació de responsabilitat penal 24.1 La iniciació d'un procediment penal contra membres del cos de mossos d'esquadra no impedeix la instrucció pels mateixos fets dels expedients disciplinaris, amb l'adopció, si s'escau, de les mesures cautelars que es considerin oportunes. No obstant això, la resolució definitiva d'aquests procediments sols es pot produir quan la sentència que es dicti en l'àmbit penal sigui ferma, la qual vincularà l'Administració en els fets que es declarin provats. 24.2 En aquest supòsit, els terminis de prescripció de faltes disciplinàries començaran a computar‐se des de la conclusió del procediment penal tramitat prèviament pels mateixos fets,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

400

Oposició

Disposicions generals

per Inspector/a

Capítol 1

sempre que aquest procediment s'hagi iniciat abans que haguessin transcorregut aquests terminis. Regirà aquest mateix criteri encara que no s'hagi incoat el procediment disciplinari amb anterioritat a la resolució trobi paralitzat a l'espera d'aquesta resolució.

Informe del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra 25.1 L'òrgan competent per sancionar ha de sol∙licitar al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, amb caràcter previ a l'adopció de la resolució que correspongui, informe en relació amb els expedients disciplinaris que s'instrueixin per faltes molt greus contra funcionaris del cos i en tots aquells que s'instrueixin contra els seus representants sindicals. L'informe que s'ha d'evacuar en el termini màxim d'un mes, no serà vinculant. 25.2 L'esmentat informe s'ha de sol∙licitar, igualment, en el supòsit que la incoació de l'expedient es practiqui dins l'any següent a la pèrdua de la condició de representant sindical. També s'ha de sol∙licitar si l'inculpat és candidat durant el període electoral. Article 26 Policia judicial 26.1 Quan s'incoï un procediment disciplinari a funcionaris que pertanyin a unitats de policia judicial per fets que tinguin relació directa amb la investigació que els hagi estat encomanada, s'ha de demanar informe del jutge, tribunal o fiscal del que depenguin, sens perjudici dels altres que considerin oportú d'emetre. Si l'exercici de la potestat disciplinària hagués estat instada per les esmentades autoritats, se'ls comunicarà les resolucions que es dictin. 26.2 Els membres d'aquestes unitats no poden ser remoguts o separats de la investigación que tinguin encomanada sinó en els termes que estableix l'article 446.2 de la Llei orgánica del poder judicial. Capítol 2 Procediment disciplinari ordinari Secció 1 Iniciació d'ofici Article 27 Iniciació d'ofici

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

401

Oposició

Article 25

per Inspector/a

24.3 En qualsevol moment del procediment en què l'instructor apreciï que la presumpta falta pot ser constitutiva de delicte o falta penal, ho posarà en coneixement de l'autoritat que hagi ordenat la incoació de l'expedient per a la seva oportuna comunicació al ministeri fiscal.

27.1 El procediment disciplinari s'inicia sempre d'ofici, per acord del director general de Seguretat Ciutadana, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d'ordre superior, moció raonada dels subordinats o denúncia.

Informació reservada 28.1 L'òrgan competent per incoar, en tenir coneixement d'una presumpta infracció disciplinària, pot acordar abans de dictar la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari la realització d'una informació reservada per aclarir els fets ocorreguts així com els seus presumptes responsables. Posteriorment, i si l'instructor ho creu convenient, aquesta informació podrà formar part de l'expedient disciplinari mitjançant proveïment a aquest efecte. 28.2 La informació reservada s'ha de realitzar per la persona o òrgan administratiu que es determini en el moment d'acordar‐ne la instrucció. Article 29 Nomenament d'instructor i secretari 29.1 A la resolució per la qual s'incoa el procediment disciplinari s'ha de nomenar un instructor. Aquest nomenament ha de recaure en personal funcionari al servei del Departament de Governació que pertanyi a un cos o una escala igual o superior a la de l'inculpat. Si el nomenament recau en un funcionari de policia, aquest ha de tenir igual o superior categoria. 29.2 Quan la complexitat o transcendència dels fets així ho exigeixi s'haurà de procedir al nomenament d'un secretari, que recaurà en qualsevol funcionari destinat al Departament de Governació. Article 30 Abstenció i recusació 30.1 Són aplicables a l'instructor i al secretari les normes sobre abstenció i recusació establertes als articles 28 i 29 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 30.2 La recusació, que es pot promoure en qualsevol moment del procediment, s'ha de plantejar per escrit expressant la causa o causes en què es fonamenta. 30.3 L'abstenció i la recusació s'han de plantejar davant l'òrgan que va acordar el nomenament, el qual ha de resoldre en el termini de tres dies.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

402

Oposició

Article 28

per Inspector/a

27.2 Si el procediment s'inicia com a conseqüència de denúncia o de moció raonada, l'òrgan competent ha de comunicar aquest acord al denunciant o als signataris de la moció raonada. Així mateix, s'ha de comunicar la denegació d'incoació d'expedient disciplinari.

30.4 Contra les resolucions adoptades no es pot interposar recurs, sens perjudici de la possibilitat d'al∙legar la recusació en interposar el recurs que procedeixi contra l'acte que finalitzi el procediment. Article 31

Article 32 Assistència de lletrat En el moment en què es notifiqui l'obertura d'un procediment disciplinari, s'informarà a l'inculpat del seu dret a ser assistit per un lletrat quan ho consideri convenient per a la defensa dels seus interessos. Article 33 Mesures cautelars 33.1 En el moment de la incoació de l'expedient o en qualsevol moment posterior, l'òrgan que ha acordat la incoació pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars previstes a l'article 75 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, que consisteixen en la suspensió provisional o en l'adscripció a un altre lloc de treball del funcionari expedientat. 33.2 Les esmentades mesures es poden adoptar com a conseqüència de la gravetat dels fets perseguits, bé amb la finalitat de garantir la normalitat del servei al qual està adscrit l'expedientat o perquè no s'obstaculitzi la tramitació de l'expedient. Article 34 Suspensió provisional 34.1 La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, llevat que s'interrompi el procediment per causa imputable a l'expedientat o que hi hagi obert un procediment penal per delicte. En el primer cas, s'interromprà el còmput del Termini mentre duri la paralització, i en el segon supòsit, la suspensió provisional es podrá prolongar fins que s'acabi l'expedient disciplinari. 34.2 La suspensió provisional s'ha d'acordar preceptivament si contra el funcionari es dictés ordre d'empresonament i s'ha de mantenir mentre no es dicti sentència o se'n declari la llibertat. 34.3 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucions

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

403

Oposició

La incoació de l'expedient amb el nomenament d'instructor i, si s'escau, de secretari, s'ha de notificar al funcionari que estigui subjecte a l'expedient, així com als designats per ocupar els esmentats càrrecs.

per Inspector/a

Notificació

corresponents al complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris.

34.5 Si resolt l'expedient, la suspensió no fos declarada ferma ni s'acordés la separació del servei, serà procedent la incorporació immediata del funcionari al seu lloc de treball, el pagament de les retribucions deixades de percebre i el còmput com servei actiu del temps en què hagués restat en la situació de suspens provisional. 34.6 Si la sanció imposada per la resolució de l'expedient és inferior a la suspensió completa, el temps d'excés es computarà com de servei actiu amb dret a totes les retribucions. 34.7 La suspensió de funcions com a mesura provisional comportarà els efectes previstos a l'article 13 del present Reglament. Article 35 Adscripció a altre lloc de treball El temps d'adscripció provisional a un altre lloc de treball del funcionari expedientat no pot excedir de la durada de l'expedient disciplinari. Secció 2 Instrucció de procediment

per Inspector/a

34.4 El temps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de la sanció de suspensió de funcions, sens perjudici de l'aplicació de la pèrdua total d'havers que comporta la sanció ferma de suspensió de funcions.

Pràctica de diligències 36.1 L'instructor ha d'ordenar, en el termini màxim de vint dies, la pràctica del tots els actes d'instrucció que consideri adequats per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'hagi de dictar la Resolució i, en particular, la d'aquelles proves i actuacions que condueixin a l'aclariment dels fets i a determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. 36.2 Com a primeres actuacions s'ha de prendre declaració a l'inculpat, s'ha d'ordenar la realització de totes aquelles diligències que es dedueixin de la moció raonada dels subordinats o de la denúncia que hagués motivat la incoació de l'expedient i del que aquell hagués al∙legat en la seva declaració. Article 37 Plec de càrrecs 37.1 A la vista de les actuacions practicades, l'Instructor ha de formular el corresponent plec de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

404

Oposició

Article 36

càrrecs, el qual ha de contenir tots els fets sancionables que en resultin, amb la seva possible qualificació jurídica, així com les sancions que puguin ser aplicables.

Article 38 Pràctica de proves 38.1 Un cop contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer‐ho, l'Instructor, d'ofici o a instància de part, pot acordar l'obertura d'un període probatori per un termini no superior a 15 dies, amb la finalitat que es practiquin totes aquelles proves que consideri oportunes. 38.2 Els fets rellevants per a la decisió del procediment poden acreditar‐se per qualsevol mitjà admissible en dret. 38.3 L'instructor pot denegar d'ofici la pràctica d'aquelles proves que no es concretin als fets investigats i totes les altres que siguin, al seu judici, impertinents i inútils. La denegació que s'ha de notificar a l'inculpat s'ha de motivar i contra aquesta no es pot interposar cap tipus de recurs. 38.4 La pràctica de les proves proposades o acordades d'ofici per l'Instructor s'ha de notificar prèviament a l'expedientat, indicant‐li lloc, data i hora en què es realitzaran, per tal que hi pugui ser present, si ho desitja. 38.5 La intervenció de l'instructor en totes i cadascuna de les proves practicades és essencial i no pot ser suplida per la del secretari. El fet de no respectar aquesta prescripció comporta la nul∙litat de les proves, sens perjudici que l'instructor pugui demanar la pràctica d'altres diligències de qualsevol òrgan de l'Administració. Article 39 Vista de l'expedient Complementades les diligències previstes en aquesta secció, s'ha de donar vista de l'expedient a l'inculpat amb caràcter immediat perquè, en el termini de deu dies, l∙legui el que consideri pertinent per a la seva defensa i aporti els documents que consideri d'interès.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

405

Oposició

37.2 El plec de càrrecs s'ha de notificar a l'inculpat, que disposarà d'un termini de deu diez per tal que pugui contestar‐lo mitjançant les al∙legacions que consideri oportunes per a la seva defensa, així com perquè pugui proposar la pràctica de totes aquelles proves que consideri necessàries.

per Inspector/a

Aquest s'ha de redactar de forma clara i precisa en paràgrafs separats i numerats per a cada un dels fets imputats.

Article 40 Inexistència de responsabilitat disciplinària

Article 41 Proposta de resolució 41.1 Finalitzat el tràmit de vista de l'expedient, l'instructor ha de formular la proposta de resolució dins els deu dies següents, en la qual fixarà amb precisió els fets i en farà la valoració jurídica per determinar si es considera que s'ha comès o no alguna falta. En el primer cas, es determinarà la falta o faltes en què s'ha incorregut, la responsabilitat del funcionari inculpat, així com la sanció disciplinària a imposar. 41.2 La proposta de resolució s'ha de notificar per l'instructor a l'interessat perquè, en el termini de deu dies, pugui al∙legar el que consideri convenient per a la seva defensa. Article 42 Remissió de l'expedient 42.1 Escoltat l'interessat o transcorregut el termini sense cap al∙legació a la proposta de resolució, l'instructor ha de trametre amb caràcter immediat l'expedient complet a l'òrgan que hagués acordat la incoació de l'expedient, convenientment ordenat i foliat, per tal que aquest dicti la resolució que correspongui, sempre que sigui competent per fer‐ho. En cas contrari, aquest òrgan el trametrà al que sigui competent per a la resolució de l'expedient. 42.2 L'òrgan competent per imposar la sanció pot retornar l'expedient a l'instructor per a la pràctica d'aquelles diligències que siguin imprescindibles per a la decisió final. En aquest supòsit, abans de donar novament tramesa de l'expedient a l'òrgan competent per a imposar la sanció, s'ha de donar vista de l'actuat al funcionari inculpat per un termini de 10 dies, amb la finalitat que pugui al∙legar tot el que consideri oportú per a la seva defensa. Article 43 Ampliació de terminis 43.1 Qualsevol dels terminis establerts en aquest títol pot ser ampliat per l'instructor sempre que hi hagi causa justificada i que així es faci constar en l'expedient.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

406

Oposició

40.2 Quan aquest òrgan incoant resolgui la continuació del procediment, serà retornat l'expedient a l'Instructor perquè prossegueixi la seva tramitació.

per Inspector/a

40.1 Si l'Instructor, en qualsevol fase del procediment, dedueix la inexistència de responsabilitat disciplinària o de proves adequades per fonamentar‐la, proposarà motivadament el sobreseïment i l'arxiu de les actuacions, perquè l'òrgan competent per sancionar resolgui el que consideri procedent.

43.2 En tot cas, la durada màxima de l'expedient no pot ser superior a sis mesos, llevat que l'instructor justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l'inculpat. Secció 3 Finalització del procediment

44.1 La resolució que posa fi al procediment disciplinari s'ha d'adoptar en el termini de 15 dies i resoldrà totes les qüestions plantejades a l'expedient. La resolució ha de ser motivada i no es poden acceptar fets que influeixin en la determinació de la sanció sobre els quals l'expedientat no hagi pogut al∙legar i proposar prova en el decurs del procediment, exceptuant el cas en què, de la consideració d'aquests fets, millori per a l'imputat la situación derivada de la proposta de resolució. 44.2 Si l'òrgan competent considerés que la qualificació apropiada revesteix una major gravetat que l'assenyalada a la proposta de resolució, es donarà trasllat d'aquesta circumstància a l'expedientat per tal que, en el termini de deu dies, pugui presentar‐hi al∙legacions. 44.3 A la resolució que posa fi al procediment disciplinari s'ha de determinar amb precisió la falta que es considera comesa amb el precepte que la recull, el funcionari responsable, la sanció que s'imposa i el precepte en què aquesta s'estableix. També s'ha d'especificar el moment i la forma de compliment de la sanció. 44.4 Tant en el supòsit anterior com quan la resolució estimés la inexistència de falta disciplinària o de responsabilitat del funcionari inculpat, s'ha de fer declaració expressa, si escau, sobre les mesures provisionals que s'hagin pogut adoptar durant el procediment. 44.5 La resolució s'ha de notificar a l'expedientat, amb expressió del recurs o recursos que contra aquesta es puguin presentar, l'òrgan davant el qual s'han de presentar i els terminis per interposar‐los. Si el procediment es va iniciar com a conseqüència de denúncia, la resolució ha de ser notificada al denunciant. Capítol 3 Procediment disciplinari abreujat Article 45 Procediment abreujat En el cas que es consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracció disciplinària com a falta lleu, es pot tramitar pel procediment abreujat que es regula en aquest capítol.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

407

Oposició

Resolució

per Inspector/a

Article 44

Article 46 Instrucció de procediment Acordada la incoació del procediment amb el nomenament d'instructor, s'ha de notificar al designat per exercir aquest càrrec, el qual, a la vista de les actuacions practicades, ha de formular la proposta de resolució.

La proposta de resolució on s'han d'exposar els fets imputats a l'expedientat, les infraccions que aquestes puguin constituir, les sancions aplicables, l'autoritat competent per resoldre i la normativa que li atorga la competència, s'ha de notificar a l'inculpat, juntament amb la resolució d'incoació i la indicació que es tracta d'un procediment abreujat, per tal que en el termini de deu dies es proposi la pràctica de les proves de les quals intenti valer‐se i al∙legar tot el que consideri convenient per a la seva defensa. Article 48 Pràctica de la prova Transcorregut el termini anterior, i després de l'eventual pràctica de la prova, l'Instructor sense cap altre tràmit, elevarà l'expedient a l'òrgan competent per resoldre. Article 49 Resolució 49.1 Seguidament, i en el termini de cinc dies, l'òrgan corresponent dictarà resolució, posant fi al procediment abreujat. 49.2 La resolució ha de ser motivada, donant resposta a totes les qüestions plantejades, inclòs el resultat i la valoració de les proves practicades, especificarà la persona responsable, la tipificació de la falta, la sanció aplicable i el moment i la forma del seu compliment, o declararà la manca de responsabilitat de l'inculpat i el sobreseïment de l'expedient. 49.3 La resolució s'ha de comunicar a l'inculpat, amb indicació dels recursos que contra aquesta es puguin presentar, l'autoritat davant la qual s'han de presentar i el termini per interposar‐los. Article 50 Incoació de procediment ordinari En qualsevol moment anterior a la resolució, l'òrgan competent pot acordar que se segueixi el procediment ordinari establert en el capítol anterior, si les circumstàncies del cas així ho aconsellen.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

408

Oposició

Proposta de resolució

per Inspector/a

Article 47

Capítol 4 Òrgans competents i execució de la sanció Article 51

a) El Govern de la Generalitat per imposar la sanció de separació del servei. b) La persona titular del Departament de Governació per imposar la resta de sancions en els termes de l'article 74.3 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol. 51.2 En el cas de separació del servei d'un funcionari procedent de l'Administració de l'Estat en virtut de la disposició addicional 3 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, cal trametre la resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè en tingui coneixement, i atenir‐se al que disposa la legislació vigent. 51.3 En el cas de separació del servei dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a què fa referència l'article 25 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, el Departament de Governació ha de trametre la proposta de resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministerio corresponent, perquè adopti la resolució pertinent. Article 52 Execució 52.1 Les sancions disciplinàries s'han d'executar segons els termes de la resolució en què s'imposin, una vegada que aquesta sigui ferma en via administrativa, i en el termini màxim de dos mesos, exceptuant que per causes justificades se n'estableixi un altre de diferent en l'esmentada resolució. 52.2 L'òrgan sancionador pot acordar, amb la conformitat prèvia de l'interessat, la suspensió temporal de la seva execució per un període de temps que no excedeixi del legalment establert per a la seva prescripció. 52.3 Si el compliment de la sanció no fos possible en el moment en què es dicta la resolució, en trobar‐se el funcionari en situació administrativa que ho impedeixi, la sanció es farà efectiva quan el canvi de situació del funcionari ho permeti, llevat que hagi transcorregut el termini de prescripció. 52.4 Si abans que es dicti la Resolució corresponent, el funcionari inculpat adquireix la situació administrativa de servei actiu en un cos o una escala diferents als que pertanyia quan va

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

409

Oposició

51.1 Són òrgans competents per a la imposició de sancions disciplinàries als membres del cos de mossos d'esquadra:

per Inspector/a

Òrgans competents per sancionar

cometre la falta disciplinària, s'exigirà igualment el compliment de la sanció, que serà inscrita en el registre general de personal respecte al cos o l'escala des del qual es va cometre la falta, aplicant‐se el règim general de prescripció de sancions i de cancel∙lació de les inscripcions.

Aquest Reglament és aplicable als funcionaris que ocupin els llocs de facultatius i de tècnics previstos a l'article 18 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra. Disposició transitòria Els procediments disciplinaris incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor del present

Oposició

Reglament s'han de tramitar d'acord amb la normativa anterior, tret que l'aplicació d'aquest sigui més favorable per a l'expedientat.

per Inspector/a

Disposició addicional

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

410

2.10 DECRET 401/2006, DE 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT DE PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

De llavors ençà, el desplegament del cos de mossos d'esquadra ha continuat aconseguint noves fites, entre les quals destaca l'arribada a la ciutat de Barcelona, i que tindrà la seva culminació en la resta de comarques d'aquí a finals de 2007. Aquest creixement en nombre d'efectius, de destinacions operatives, de reptes professionals i de noves ubicacions exigeix també disposar de noves eines de gestió i organització dels recursos humans del cos. En els propers anys, tots els aspectes relacionats amb la mobilitat, la promoció professional, l'especialització i, en general, la provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra seran determinants de cara a poder garantir la prestació d'un servei de policia eficaç i de qualitat, vinculant la carrera professional dels membres del cos a les necessitats operatives i a les decisions organitzatives que calgui adoptar en el futur. Tots aquests elements exposats més amunt venen a coincidir en la necessitat d'actualitzar la normativa en matèria de provisió, per tal d'incloure‐hi les eines de gestió necessàries en aquest nou context. Per tant, de conformitat amb el que estableix l'article 3.e) del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament de Governació per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra; d'acord amb l'article 3.6 del Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei esmentada; vist l'informe favorable del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra; d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora; a proposta de la consellera d'Interior, i amb la deliberació prèvia del Govern, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

411

Oposició

El primer decret, de l'any 1996, fou completat pel Decret 7/1999, que incloïa la regulació del concurs oposició. Posteriorment, el Decret 169/2001, de 26 de juny, va substituir la normativa anterior, amb la voluntat d'incorporar nous plantejaments, com els referits a la valoració del mèrit, la introducció de la lliure designació, i els terminis per a prendre possessió, entre d'altres aspectes. Aquesta nova regulació també es va dur a terme en el marc de l'assumpció de les facultats derivades de la transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, feta efectiva mitjançant la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre.

per Inspector/a

La provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra ha estat objecte de successives disposicions reglamentàries, motivades per les noves necessitats derivades del progressiu desplegament del cos i l'assoliment d'experiència en la gestió d'aquests processos.

Decreto: Capítol 1 Disposicions generals Article 1

1.2 Els sistemes de provisió establerts en aquest Reglament també s'apliquen a la provisió de llocs de treball de tècnics i facultatius del cos esmentat. Article 2 Sistemes de provisió 2.1 Els llocs de treball de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra es proveeixen pels sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació, de conformitat amb el que determinin les relacions de llocs de treball segons la naturalesa de les seves funcions, el present Reglament i la resta de la normativa aplicable. 2.2 Els llocs de treball reservats a les categories de comissari/a i major es proveeixen pel sistema de lliure designació. 2.3 A més d'aquests sistemes, els llocs de treball poden també proveir‐se mitjançant redistribució d'efectius, adscripció provisional, comissió de serveis, trasllat forçós, encàrrec de funcions, canvi d'adscripció de llocs de treball i permutes. Article 3 Convocatòries 3.1 Els sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació per a la provisió de llocs de treball es regeixen per les convocatòries respectives, les quals s'han d'ajustar al que disposa aquest Reglament i a la resta de disposicions que siguin aplicables. 3.2 Els sistemes establerts a l'apartat anterior es poden convocar de manera conjunta, en referència a llocs de treball de les famílies professionals i especialitats que s'estableixin a les corresponents relacions de llocs de treball. 3.3 L'adjudicació dels llocs de treball convocats conjuntament es podrà realitzar en processos successius i preclusius, si així es determina en les bases de la convocatòria. En aquestes convocatòries conjuntes s'ha d'indicar l'ordre en què s'han d'executar i resoldre els processos, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

412

Oposició

1.1 Els llocs de treball de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra, inclosos els que puguin ser ocupats per funcionaris en situació de segona activitat, es proveeixen d'acord amb els principis de mèrit, capacitat i antiguitat.

per Inspector/a

Principis que regeixen la provisió de llocs de treball

3.5 Les convocatòries per a la provisió de llocs de treball pels sistemes abans esmentats s'han de publicar al DOGC. 3.6 La resolució d'aquestes convocatòries s'ha de publicar igualment al DOGC. Quan les convocatòries afectin llocs d'especial confidencialitat o en què sigui necessària la reserva, la resolució ha de ser publicada mitjançant un sistema codificat que en permeti la confidencialitat. Article 4 Anotacions al Registre general de personal Les diligències de cessament i de presa de possessió de les persones funcionàries que accedeixin a un lloc de treball han de ser inscrites al Registre general de personal de la Generalitat. Capítol 2 Provisió de llocs de treball mitjançant concurs, concurs oposició i lliure designació. Article 5 Òrgan competent 5.1 Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública procedir a la convocatòria per proveir llocs de treball mitjançant els sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació. 5.2 S'ha de donar coneixement de les bases de la convocatòria al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra. Article 6 Requisits i condicions de participació 6.1 Els funcionaris del cos de mossos d'esquadra, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, poden prendre part en les convocatòries sempre que compleixin les condicions generals exigides i els requisits establerts a cada convocatòria en la data en què acabi el termini C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

413

Oposició

3.4 En cas de participar de forma simultània en una convocatòria de provisió de llocs de treball sense especialitat i, alhora, en una de llocs de treball d'especialitat, l'assignació d'un lloc de treball d'especialitat comportarà la renuncia a les sol∙licituds que s'hagin formulat per a llocs de treball sense especialitat.

per Inspector/a

amb la finalitat que les persones que participin puguin concretar les seves preferències, tot tenint en compte que les persones que obtinguin un lloc sol∙licitat en un procés no podran renunciar al lloc obtingut ni obtenir‐ne un altre en un procés de la mateixa convocatòria, per la qual cosa s'entendrà que renuncien a les sol∙licituds que hagin formulat per a llocs de treball que poguessin resultar proveïts en processos posteriors.

de presentació de les sol∙licituds de participació, llevat dels supòsits previstos en els apartats 2 i 4 d'aquest article.

6.3 Les convocatòries de provisió de llocs de treball poden incloure com a requisit de participació l'acreditació d'una antiguitat mínima en el cos de mossos d'esquadra o en el desenvolupament d'un lloc de treball adscrit a una família professional i especialitat de conformitat amb les característiques establertes a les relacions de llocs de treball. 6.4 Les persones funcionàries que ocupin un lloc de treball proveït per algun dels sistemes previstos en aquest Reglament, subjecte a un període de permanència mínima, no poden participar en les convocatòries de concurs, concurs oposició i lliure designació durant el termini de permanència establert en cada cas en les relacions de llocs de treball. El temps de permanència mínima no serà d'aplicació quan les persones funcionàries: a) Proveeixin un lloc de treball vacant de la mateixa especialitat. b) Ingressin a una categoria que impliqui la pèrdua del lloc de treball. c) Passin a una situació diferent de la de servei actiu. 6.5 Per al còmput dels períodes de permanència mínima es tindrà en compte el temps que s'hagi ocupat el lloc de treball de manera definitiva per qualsevol dels sistemes de provisió reconeguts en aquest Reglament. A aquest temps se li afegirà, en el seu cas, el període d'ocupació provisional, realitzat a través de les altres formes de provisió reconegudes en aquest Reglament, immediatament anterior a la seva provisió definitiva. En el còmput del període de permanència mínima es tindrà en compte el temps en què s'ocupin llocs de treball de la mateixa especialitat, amb independència de la categoria que s'ostenti sempre que hi hagi continuïtat en el temps entre aquestes destinacions. 6.6 Les convocatòries, en el cas de les persones funcionàries adscrites provisionalment i de les que vulguin reingressar al servei actiu participant en elles, poden incloure l'obligació d'assenyalar la preferència per a tots els llocs de treball oferts i predeterminar, en defecte C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

414

Oposició

6.2 Les persones funcionàries sancionades en ferm amb suspensió de funcions no poden participar a les convocatòries mentre duri la suspensió, i els funcionaris sancionats amb trasllat del lloc de treball amb canvi de destinació o dins la mateixa localitat, sense canvi de residència, tampoc no hi poden participar durant el període que s'hagi determinat en la resolució sancionadora.

per Inspector/a

No obstant això, les bases poden preveure per a totes les persones aspirants que es difereixi, dins del procés selectiu, la data de compliment del requisit de disposar del permís o llicència de conduir corresponent fins a un moment previ a la realització de les proves de conducció o del curs selectiu corresponent, si escau. Aquesta previsió no serà aplicable a les persones funcionàries que es trobin en els supòsits a què fan referència els apartats 2 i 4 d'aquest article.

d'opció de les persones interessades, l'ordre dels llocs sol∙licitats segons criteris objectius. 6.7 Les convocatòries poden preveure que les persones concursants facin constar la seva preferència en les vacants que es puguin produir com a conseqüència del procés d'adjudicació de destinacions. Article 7

7.2 El termini de presentació de sol∙licituds és de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC. Després dels deu dies hàbils següents al de la finalització del termini esmentat, no es pot admetre cap renúncia a la sol∙licitud si no és per causes objectives previstes en la convocatòria, degudament justificades per la persona funcionària i apreciades per la comissió de valoració regulada per l'article 11 d'aquest Reglament i per la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana en el cas de les convocatòries per lliure designació. Article 8 Convocatòries de concurs i concurs oposició. Requisits de les convocatòries. 8.1 Les convocatòries han de contenir les bases del concurs o concurs oposició, en les quals hi ha de figurar: a) Denominació, nivell, escala, categoria, família professional i especialitat si escau, complement específic, localització dels llocs oferts i, en el seu cas, el període de permanència mínima. b) Requisits per poder ocupar els llocs ofertats, d'acord amb el que determini la relació de llocs de treball. c) Mèrits que s'han de valorar, barem d'acord amb el qual s'han de puntuar i, si escau, valoració mínima global que s'estableixi per a l'adjudicació dels llocs oferts. d) Previsió de memòries, entrevistes i proves que calgui superar, incloent, si s'escau, d'acord amb el sistema de famílies professionals i especialitats, proves físiques i psicològiques. e) Quan es tracti de proveir llocs de treball adscrits a una determinada especialitat les convocatòries preveuran la necessitat d'acreditar una formació específica o d'adquirir‐la durant el procés de provisió i, si escau, la superació d'un període de pràctiques.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

415

Oposició

7.1 La sol∙licitud de participació en les convocatòries de concurs, concurs oposició i lliure designació s'ha de formular en el document normalitzat que s'aprovi en les bases de la convocatòria i s'ha d'adreçar a l'òrgan convocant. A la sol∙licitud s'han d'especificar els llocs demanats i l'ordre de preferència si en són més d'un.

per Inspector/a

Presentació de sol∙licituds

f) Composició de les comissions de valoració. g) Centre o dependència on s'han d'adreçar les instàncies.

8.3 Amb aquesta finalitat, les comissions poden sol∙licitar l'assessorament d'un/a expert/a en matèria lingüística, per tal d'avaluar els coneixements de català exigits a la convocatòria. Article 9 Concurs 9.1 En els concursos es consideraran els mèrits adequats al contingut i a les característiques dels llocs de treball a proveir. També s'han de considerar, sempre en funció del lloc a proveir, el grau personal, la valoració del treball desenvolupat, l'experiència professional, els cursos de formació i perfeccionament, l'antiguitat, el nivell de coneixement de la llengua catalana, les titulacions acadèmiques i les distincions i recompenses, d'acord amb els criteris següents: a) El grau personal consolidat s'ha de valorar en relació amb la categoria o escala corresponent i, si així es determina a la convocatòria, en relació amb el nivell dels llocs de treball que s'hi ofereixen. b) La valoració del treball desenvolupat ha de quantificar‐se d'acord amb el que es determini a la convocatòria, segons la naturalesa dels llocs convocats, i atenent els resultats obtinguts per la persona aspirant en els programes que avaluïn el rendiment i l'activitat professional del cos de mossos d'esquadra. c) L'experiència professional en el cos de mossos d'esquadra s'ha de valorar atenent els coneixements tècnics i l'experiència de les persones aspirants en el desenvolupament de tasques corresponents a llocs de treball del mateix àmbit funcional que els llocs a proveir. d) Els cursos de formació i perfeccionament s'han de valorar quan tinguin per objecte matèries directament relacionades amb les funcions pròpies dels llocs de treball oferts. En cap cas no es valoraran els cursos que calgui acreditar com a requisit indispensable per participar en les convocatòries de provisió i/o d'accés a les escales i categories corresponents o que constitueixin fases dels propis processos de provisió i/o accés. e) L'antiguitat s'ha de valorar per anys de servei en cossos policials. No es computen els serveis prestats simultàniament amb altres d'al∙legats. Es pot diferenciar, en cada convocatòria, la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

416

Oposició

8.2 En els supòsits en què la possessió d'un determinat nivell de coneixement de català sigui un requisit per ocupar el lloc de treball, d'acord amb el que s'estableixi a la convocatòria, i les persones participants no puguin acreditar‐ho documentalment, les comissions de valoració poden utilitzar els mitjans d'acreditació que considerin adequats per tal d'avaluar aquest nivell de coneixement.

per Inspector/a

h) L'exempció, si escau, de realitzar la fase d'oposició i el curs o cursos d'especialització en el concurs oposició.

puntuació atenent les escales o categories en què s'hagin prestat serveis.

h) Les recompenses i distincions pròpies del cos de mossos d'esquadra s'han de valorar d'acord amb la normativa que s'estableixi. 9.2 Les bases de les convocatòries, en atenció als llocs a proveir i, en especial, als perfils professionals que aquests llocs requereixen, poden incloure la valoració d'altres coneixements, habilitats i aptituds concretes complementàries de les establertes a l'apartat anterior que facilitin i garanteixin la selecció de la persona candidata més idònia, d'acord amb les àrees funcionals o amb la naturalesa, la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs a proveir. 9.3 La destinació prèvia del o de la cònjuge o de l'altre membre d'una unió estable de parella, si també treballa a l'Administració pública i a la comarca on radiqui el lloc o llocs sol∙licitats, es pot valorar com a màxim amb la mateixa puntuació que resulti de l'antiguitat, d'acord amb les bases de la convocatòria, quan la persona aspirant no tingui lloc de treball definitiu assignat en la localitat a la que opti. 9.4 La puntuació de cadascun dels conceptes enunciats en els apartats anteriors no pot excedir en cap cas del 30 % de la puntuació màxima total que s'estableixi per al concurs, ni ser inferior al 5% d'aquesta. 9.5 En el supòsit que en les bases de la convocatòria s'exigeixi algun requisit indispensable per participar‐hi, no serà procedent valorar‐lo posteriorment com a mèrit dins la fase corresponent del concurs de mèrits. 9.6 Els mèrits s'han de valorar amb referència a la data de tancament del termini de presentació de sol∙licituds i s'han d'acreditar documentalment de la manera i en els terminis que disposin les bases de la convocatòria. En els processos de valoració dels mèrits, es poden demanar a les persones interessades els aclariments o, si escau, la documentació addicional que s'estimin necessaris per a la comprovació dels mèrits al∙legats. 9.7 A les convocatòries de concurs s'ha de fixar una puntuació mínima per a l'adjudicació de destinació. 9.8 Els empats en la puntuació resultant de la valoració total dels mèrits es dirimiran, en primer lloc, d'acord amb la puntuació atorgada als mèrits enunciats a l'apartat 1 segons l'ordre C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

417

Oposició

g) Les titulacions acadèmiques només s'han de valorar quan aquestes siguin rellevants per al lloc de treball a proveir. En cap cas no s'han de valorar les titulacions acadèmiques que s'exigeixin com a requisit indispensable per participar en les convocatòries i/o per a l'accés a les escales i categories corresponents.

per Inspector/a

f) En funció del perfil dels llocs oferts es valorarà la possessió de nivells de coneixement de la llengua catalana superiors a aquell que sigui exigit per ingressar en la corresponent categoria o escala del cos de mossos d'esquadra o per prendre part en el concurs.

expressat; en segon lloc tenint en compte la data d'ingrés com a funcionari/ària de carrera en la categoria del cos des de la qual es concursa i, si persisteix l'empat, pel número d'ordre obtingut en el procés selectiu d'accés a la categoria. Article 10

10.2 La fase de concurs es regeix pel que s'estableix a l'article 9 d'aquest Reglament. 10.3 La fase d'oposició pot consistir en la superació de les proves teòriques, pràctiques i/o psicotècniques, memòries, i/o entrevistes, de caràcter selectiu, que es considerin necessàries per determinar la capacitat i l'aptitud de les persones aspirants. La convocatòria ha d'especificar el contingut de les proves, memòries i/o entrevistes que s'hagin de superar. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció de la fase d'oposició per a les persones funcionàries que hagin ocupat o estiguin ocupant amb caràcter definitiu un lloc de treball de la mateixa especialitat que els oferts en les convocatòries, proveït en el seu moment mitjançant concurs oposició. 10.4 A les convocatòries de concurs oposició es pot preveure la realització, dins el procés selectiu, de cursos d'especialització de caràcter teòric i pràctic i de períodes de pràctiques en un lloc de treball. La realització dels cursos d'especialització no dóna dret a percebre cap tipus d'indemnització per raó de servei. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció total o parcial d'algun o de la totalitat dels cursos i períodes de pràctiques esmentats, per a les persones funcionàries que ja hagin superat o acreditat un de la mateixa especialitat. 10.5 A les convocatòries cal fixar les puntuacions màximes i, si escau, les mínimes de les corresponents fases, de les proves de la fase d'oposició i dels cursos d'especialització o bé el sistema de valoració corresponent. 10.6 Els períodes de pràctiques, si s'escauen, es realitzaran a través de les formes d'adscripció provisional corresponents. 10.7 Una vegada finalitzades totes les fases del concurs oposició previstes a la convocatòria, s'ha de dictar la resolució per adjudicar definitivament les vacants ofertes, d'acord amb la puntuació obtinguda i les vacants sol∙licitades. Les persones funcionàries que, en el moment de concursar, estiguin ocupant amb caràcter definitiu un lloc de treball de la mateixa especialitat que els oferts en les convocatòries i es trobin exemptes de realitzar la fase d'oposició, tenen preferència sobre la resta de persones C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

418

Oposició

10.1 Es proveeixen pel sistema de concurs oposició, entre persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra, els llocs de treball que així determini la relació de llocs de treball, atesa la seva especial naturalesa. Aquest sistema consisteix en una fase de concurs, una d'oposició i, si escau, en la realització de cursos d'especialització. Addicionalment, les bases de la convocatòria poden incorporar la realització d'un període de pràctiques en un lloc de treball.

per Inspector/a

Concurs oposició

aspirants per escollir els llocs de treball entre les vacants que són objecte de la convocatòria.

Article 11 Comissions de valoració per als sistemes de concurs i concurs oposició 11.1 Les comissions de valoració han d'estar constituïdes per un nombre senar de persones membre, com a mínim cinc, designades per l'òrgan convocant, entre les quals una actua com a president/a i una altra com a secretari/ària. Alhora s'han de designar les respectives persones suplents. 11.2 Les persones membres de les comissions de valoració han de pertànyer a cossos o escales de grups de titulació igual o superior a l'exigit per als llocs convocats. 11.3 Les organitzacions sindicals amb representació al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra poden assistir com a observadores a les reunions de la Comissió de Valoració, amb veu però sense vot. 11.4 Les Comissions de Valoració poden disposar, si així ho creuen convenient, la incorporació de persones assessores especialistes perquè col∙laborin en l'execució de les proves. Per l'execució de les proves tècniques que hagin de realitzar persones assessores especialistes caldrà només la presència d'una persona membre de la comissió, prèviament designada per aquesta, per assegurar la seva correcta realització i traslladar a la comissió els resultats de les proves. 11.5 Les comissions de valoració han de proposar per a la provisió del lloc o llocs convocats la persona candidata o candidates en relació al nombre de vacants convocades que hagin obtingut més puntuació. Article 12 Lliure designació 12.1 Es proveeixen per lliure designació entre persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra els llocs de treball de les categories de comissari/a i major, i tots aquells en què així es determini en la relació de llocs de treball atès el seu caràcter directiu o de comandament, la naturalesa o l'especialització de les seves funcions, o bé la seva especial responsabilitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

419

Oposició

10.9. Els empats en la puntuació resultant en el conjunt del concurs oposició es dirimiran, en primer lloc, en funció de la puntuació més alta obtinguda a la fase d'oposició; en segon lloc, per la puntuació més alta obtinguda a la fase de concurs; en tercer lloc, tenint en compte la data d'ingrés com a funcionari/ària de carrera en la categoria del cos des de la qual es concursa i, si persisteix l'empat, pel número d'ordre obtingut en el procés selectiu de la categoria.

per Inspector/a

10.8. Amb la publicació de la resolució d'adjudicació les persones funcionàries han de prendre possessió del lloc de treball adjudicat d'acord amb els terminis previstos en l'article 15 d'aquest Reglament.

12.4 Quan es tracti de proveir llocs de treball adscrits a una determinada família professional i especialitat les convocatòries preveuran la necessitat d'acreditar una formació específica o d'adquirir‐la durant el procés de provisió. 12.5 A les convocatòries de lliure designació es pot preveure la realització de cursos d'especialització, de caràcter teòric i pràctic, necessaris per al desenvolupament dels llocs de treball. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció total o parcial d'algun o de la totalitat dels cursos esmentats, per a les persones funcionàries que n'hagin superat un de la mateixa especialitat. 12.6 La persona titular del centre directiu o, si escau, de l'òrgan del qual depenguin els llocs convocats ha d'emetre un informe d'idoneïtat previ al corresponent nomenament. Amb aquesta finalitat pot utilitzar, prèviament a la realització de l'informe i per tal de sustentar aquest, els mitjans de reconeixement i identificació de les competències necessàries pel desenvolupament de les funcions del lloc de treball que consideri necessaris, incloent‐hi l'aplicació d'instruments de mesura de capacitats, aptituds i personalitat. 12.7 Així mateix, la persona titular del centre directiu o, si escau, de l'òrgan del qual depenguin els llocs convocats pot proposar que es declari deserta totalment o parcialment la provisió dels llocs, si considera que cap dels candidats té les capacitats, aptituds, actituds i competències que es considerin necessàries per desenvolupar amb idoneïtat el lloc de treball a proveir d'acord amb l'informe. 12.8 L'informe s'ha d'emetre en el termini de deu dies hàbils comptadors a partir de la realització de la darrera prova, llevat que en la convocatòria es determini un període superior. Article 13 Resolució 13.1 La resolució dels concursos, concursos oposició i convocatòries de lliure designació correspon a l'òrgan convocant. 13.2 El termini per a la resolució d'aquestes convocatòries és de sis mesos comptadors des del dia següent al de la finalització del termini per a la presentació de sol∙licituds, llevat que la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

420

Oposició

12.3 D'acord amb el previst en l'article 6.3 d'aquest Reglament, quan es tracti de cobrir llocs de treball adscrits a una especialitat pel sistema de lliure designació, les convocatòries podran incloure com a requisit, si escau, l'acreditació d'una antiguitat mínima en la família professional o especialitat de la que es tracti, així com els sistemes necessaris per acreditar que les persones candidates disposen d'una determinada aptitud i capacitat psicofísica.

per Inspector/a

12.2. Les convocatòries de lliure designació han d'incloure, d'acord amb la relació de llocs de treball, la denominació, el nivell, l'escala, la categoria, l'especialitat si escau, el complement específic, la localització dels llocs oferts i, en el seu cas, el període de permanència mínima, com també els requisits que s'exigeixen per al desenvolupament de les tasques d'aquests.

mateixa convocatòria n'assenyali un de diferent. Article 14 Destinacions adjudicades

b) Que la persona funcionària passi a una situació diferent a la d'actiu. c) Altres causes objectives previstes a la convocatòria degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 14.2 Les destinacions adjudicades es consideren de caràcter voluntari i, en conseqüència, no generen dret a indemnització per cap concepte. Article 15 Presa de possessió 15.1 Les persones funcionàries cessaran en el lloc de treball que ocupen el segon dia hàbil següent al de la publicació de la resolució de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 15.2. Les persones funcionàries prendran possessió en la nova destinació l'endemà del cessament si la destinació adjudicada no implica canvi de localitat de destinació; com a màxim al tercer dia del cessament si la destinació adjudicada comporta canvi de localitat de destinació dins la regió policial o àrea regional de trànsit o dins un mateix àmbit territorial dels previstos en la disposició transitòria segona; i com a màxim al cinquè dia del cessament si la destinació adjudicada comporta canvi de localitat de destinació a una altra regió policial o àrea regional de trànsit o a un altre àmbit territorial dels previstos en la disposició transitòria segona. Si la resolució de la convocatòria comporta reingrés al servei actiu, el termini de presa de possessió serà com a màxim de tres dies a comptar des de l'endemà de la publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 15.3 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot prorrogar el termini de cessament fins a un màxim de tres mesos, sempre que aquesta pròrroga sigui indispensable per necessitats del servei. 15.4 Amb independència del que estableix el punt anterior, la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot concedir una pròrroga d'incorporació fins a un màxim de vint dies, si la presa de possessió comporta canvi de localitat de destinació i així ho sol∙licita la persona interessada per raons justificades.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

421

Oposició

a) En cas d'incapacitat sobrevinguda de la persona funcionària.

per Inspector/a

14.1 Les destinacions adjudicades són irrenunciables, llevat que abans que finalitzi el termini de presa de possessió es doni algun dels supòsits següents:

15.5 El termini de la presa de possessió es considera a tots els efectes com de servei actiu, llevat dels casos de reingrés al servei actiu des d'una situació administrativa que no comporti reserva del lloc de treball. Article 16

16.2 El desenvolupament i l'organització de les proves físiques i psicològiques pel manteniment en els llocs de treball corresponents a famílies professionals i especialitats es regularà mitjançant una norma que inclourà la tipologia i periodicitat d'aquestes proves. La mateixa norma encomanarà a l'Escola de Policia de Catalunya el disseny, l'organització i l'avaluació de la formació obligatòria que s'haurà de superar a efectes de permanència en aquests tipus de lloc de treball. Article 17 Remoció del lloc de treball 17.1 Les persones funcionàries que accedeixin a un lloc de treball pels sistemes de concurs i concurs oposició en poden ser remoguts: a) Per causes sobrevingudes derivades d'una alteració, mitjançant les relacions de llocs de treball, en el contingut del lloc de treball, que modifiqui els supòsits que van servir de base a la convocatòria. b) Per la supressió del lloc de treball mitjançant la modificació de les relacions de lloc de treball d'acord amb la normativa vigent. c) Per manca de capacitat per a ocupar el lloc de treball que impedeixi a la persona funcionària complir amb eficàcia les funcions assignades. En els llocs de treball adscrits a una família professional i especialitat es presumirà aquesta manca de capacitat quan no es puguin mantenir o acreditar les aptituds psicofísiques i els coneixements necessaris per complir amb eficàcia les funcions assignades. d) Per rendiment insuficient que no comporti inhibició en l'exercici de les funcions assignades. 17.2 La remoció s'ha d'efectuar amb la instrucció prèvia d'un expedient contradictori no disciplinari, d'acord amb el procediment següent:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

422

Oposició

16.1. Les relacions de llocs de treball poden incloure llocs corresponents a famílies professionals i especialitats en el desenvolupament dels quals les persones funcionàries hagin d'acreditar periòdicament que es segueixen disposant de les capacitats requerides per complir amb eficàcia les funcions assignades. El manteniment de les aptituds psicofísiques i la formació permanent es consideraran condicions de capacitat necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions assignades a aquests llocs de treball.

per Inspector/a

Manteniment del lloc de treball

17.3 Les persones funcionàries que siguin remogudes han de ser adscrites provisionalment a un lloc de treball corresponent a la seva categoria i a la mateixa localitat, mentre no obtinguin destinació definitiva, amb efectes del dia següent al de la data de cessament. Si no hi ha cap vacant de la mateixa categoria dins la mateixa localitat o quan ho justifiquin necessitats del servei, es pot adscriure a la persona funcionària a una localitat diferent. Si hi ha més d'una vacant es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació. 17.4 En els supòsits de remoció previstos en els apartats a), b) i c) de l'article 17.1 d'aquest Reglament i sempre que sigui possible per raó de lloc de treball vacant i sistema de provisió i resulti compatible amb les seves condicions psicofísiques i formació, la persona funcionària remoguda d'un lloc de treball corresponent a una determinada especialitat serà adscrita provisionalment a un lloc de treball del mateix nivell però de distinta especialitat o d'un nivell inferior però de la mateixa família professional. Si hi ha més d'una vacant que acompleixi aquestes condicions es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació. 17.5 Amb caràcter general, aquestes persones funcionàries tenen dret a percebre, amb efectes del dia següent a la seva remoció, les retribucions bàsiques i el complement de destinació equivalent al grau personal que tinguin consolidat, sens perjudici del complement específic del lloc que passin a ocupar. 17.6. No obstant el que s'estableix al paràgraf anterior, les persones funcionàries que cessin per alteració del contingut del lloc de treball, per supressió del mateix o per manca de capacitat per ocupar un lloc de treball d'especialitat continuaran percebent, mentre no se'ls atribueixi un altre lloc de treball i durant un termini màxim de tres mesos, les retribucions complementàries corresponents al lloc objecte de l'esmentada alteració. Article 18 Cessament en el lloc de treball 18.1 Les persones funcionàries adscrites a llocs de treball pel procediment de lliure designació poden ser cessades amb caràcter discrecional, sense dret a indemnització, pel mateix òrgan que

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

423

Oposició

b) L'òrgan competent que va efectuar el nomenament ha de resoldre sobre la remoció de manera motivada. La resolució, que exhaureix la via administrativa, s'ha de notificar a la persona interessada en el termini de deu dies hàbils i comportarà, si escau, el cessament de la persona funcionària en el lloc de treball.

per Inspector/a

a) La proposta motivada de remoció ha de ser formulada per la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i s'ha de notificar a la persona interessada perquè en el termini de deu dies hàbils pugui formular‐hi les al∙legacions i aportar els documents que consideri necessaris.

18.2 Les persones funcionàries que cessin en un lloc de lliure designació han de ser adscrites provisionalment a un lloc de treball corresponent a la seva categoria i a la mateixa localitat, no inferior en més de dos nivells al del seu grau personal, mentre no obtinguin un altre lloc amb destinació definitiva. Aquesta adscripció produeix efectes des del dia següent al de la data del cessament. Si no hi ha cap vacant de la mateixa categoria dins la mateixa localitat o quan ho justifiquin necessitats del servei, es pot adscriure la persona funcionària a una localitat diferent. Si hi ha més d'una vacant es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació. Sempre que sigui possible per raó de lloc de treball vacant i sistema de provisió i quan resulti compatible amb les seves condicions psicofísiques i formació, la persona funcionària cessada d'un lloc de treball adscrit a una especialitat serà adscrita provisionalment a un lloc de treball del mateix nivell però de distinta especialitat o de nivell inferior però de la mateixa família professional. Si hi ha més d'una vacant que acompleixi aquestes condicions es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació. 18.3 Les persones funcionàries que cessin d'acord amb l'apartat anterior tenen dret a percebre les retribucions bàsiques pròpies del seu grup de titulació, el complement de destinació corresponent al grau personal consolidat i un complement personal i variable en substitució del complement específic del lloc que passi a ocupar, equivalent al 70% del complement específic mínim atribuït a llocs de treball del nivell corresponent al grau personal consolidat que acrediti. Aquest complement personal no s'ha de percebre si en el nou lloc que se li assigna té un complement específic igual o superior.

per Inspector/a

les va nomenar.

Altres formes de provisió Article 19 Redistribució d'efectius 19.1 Per necessitats del servei, es poden adscriure les persones funcionàries en actiu del cos de mossos d'esquadra a un altre lloc de treball diferent del que ocupen amb destinació definitiva, sempre que compleixin els requisits necessaris per ocupar el nou lloc i d'acord amb els següents requisits: a) Que el lloc que passi a ocupar la persona funcionària per la redistribució sigui de la mateixa escala i categoria que el que desenvolupava amb destinació definitiva. b) Que per a la provisió del lloc d'origen i el de nova destinació estigui previst el mateix sistema de provisió. c) Que la redistribució d'efectius no impliqui canvi de localitat de destinació. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

424

Oposició

Capítol 3

19.2 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana és l'òrgan competent per acordar la redistribució d'efectius de caràcter individual o col∙lectiva, sense que es requereixi convocatòria pública.

Article 20 Adscripció provisional 20.1 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot acordar excepcionalment l'adscripció provisional de persones funcionàries a llocs de treball vacants de la mateixa escala i categoria, quan aquestes es trobin en algun dels supòsits següents: a) Remoció o cessament en un lloc de treball obtingut per concurs, per concurs oposició o per lliure designació. b) Supressió de llocs de treball a la relació de llocs de treball. c) Reingrés al servei actiu de les persones funcionàries en aquells supòsits en què, d'acord amb la normativa vigent, no es reserva el lloc de treball. d) Destinació de persones funcionàries que, tenint l'obligació de participar en un procés de provisió, no obtenen un lloc de treball amb caràcter definitiu. e) Per necessitats de servei, degudament justificades, o a petició de les persones interessades. 20.2 Les persones funcionàries que hagin estat remogudes o cessades seran adscrites provisionalment d'acord amb el que disposen, respectivament els apartats 3 i 4 de l'article 17 i els apartats 2 i 3 de l'article 18 d'aquest Reglament. 20.3 En el supòsit de la supressió de llocs de treball prevista en la lletra b) de l'apartat 1, l'adscripció de noves destinacions s'ha d'efectuar d'acord amb la prelació següent: a) Les persones funcionàries que ocupaven el lloc suprimit amb caràcter provisional són adscrites provisionalment a un altre lloc vacant, encara que això comporti canvi de localitat. b) Les persones funcionàries que ocupaven el lloc suprimit amb caràcter temporal que impliqui dret o reserva de plaça han de ser destinades al lloc d'origen. c) A les persones funcionàries que ocupaven el lloc de treball suprimit amb caràcter definitiu, se'ls adscriu tenint en compte la menor antiguitat en el cos i categoria, les menors càrregues familiars i, en darrer terme, el número d'ordre de classificació obtingut en el procés selectiu d'accés a la seva categoria. Així mateix, l'adscripció provisional de les persones funcionàries que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

425

Oposició

19.4 Les persones funcionàries redistribuïdes passen a ocupar els llocs de nova adscripció amb destinació definitiva, cosa que no dóna lloc a indemnització.

per Inspector/a

19.3 Les resolucions d'aquestes adscripcions s'han de motivar d'una manera específica en necessitats del servei.

20.5 Les persones funcionàries que es trobin en la situació prevista a l'apartat 1.c) d'aquest article reingressaran mitjançant adscripció provisional d'acord amb el que disposa l'article 26 d'aquest Reglament. 20.6 En el termini màxim fixat en la normativa de rang legislatiu aplicable, els llocs que s'ocupin amb caràcter provisional s'han de convocar, per a la seva cobertura amb caràcter definitiu, pels sistemes que els correspongui d'acord amb les relacions de llocs de treball. Les persones funcionàries que els ocupin tenen l'obligació de participar a les corresponents convocatòries. Les persones funcionàries a les quals s'ha suprimit el lloc de treball en les relacions de llocs de treball tenen preferència, en la primera convocatòria, per accedir a llocs oferts en la mateixa localitat on tenien el lloc suprimit. 20.7 En els supòsits previstos a l'epígraf e) de l'apartat 1 d'aquest article, els/les caps de les unitats afectades hauran d'emetre els corresponents informes. Quan l'adscripció provisional estigui motivada per necessitats del servei, la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana establirà el termini per a incorporar‐se a la nova destinació, que en cap cas podrà ser inferior a un dia. 20.8 Les primeres destinacions de les persones funcionàries de nou ingrés i de les que accedeixen a una nova categoria s'assignen per la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana mitjançant adscripció provisional Article 21 Comissió de serveis 21.1 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, per necessitats del servei i excepcionalment, pot cobrir llocs vacants mitjançant comissions de serveis, de caràcter voluntari, amb persones funcionàries del cos que reuneixin els requisits que per al seu exercici s'estableixen a la relació de llocs de treball.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

426

Oposició

20.4 En cas de supressió de llocs de treball en les relacions de llocs de treball, les persones funcionàries afectades continuen percebent, mentre no se'ls atribueixi un altre lloc de treball i durant un termini màxim de tres mesos, les retribucions complementàries corresponents al lloc suprimit. No obstant això, aquestes persones funcionàries tenen dret a percebre, en el nou lloc que passin a ocupar per adscripció provisional, les retribucions bàsiques i el complement de destinació equivalent al grau personal que tinguin consolidat, sens perjudici del complement específic del lloc que passin a ocupar.

per Inspector/a

ocupaven el lloc de treball suprimit amb caràcter definitiu ha de ser, en cas d'haver‐hi vacants d'idèntica categoria, en la mateixa localitat que el lloc suprimit. No obstant això, si no hi ha vacants o existeixen raons del servei degudament justificades, l'adscripció provisional de les persones funcionàries afectades pot comportar canvi de localitat, amb dret a percebre les indemnitzacions que siguin establertes per reglament.

21.2 Les comissions de serveis tenen una durada d'un any, prorrogable per un altre. El lloc de treball cobert temporalment s'ha de proveir definitivament pel sistema que li correspongui d'acord amb la relació de llocs de treball, llevat que estigui subjecte a reserva.

21.5 Les comissions de servei no donen dret a indemnització. Article 22 Trasllat forçós 22.1 Per necessitats del servei degudament justificades, la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot disposar el trasllat forçós de les persones membres del cos de mossos d'esquadra a llocs de treball de la mateixa categoria i nivell. 22.2 El termini de presa de possessió és d'un dia si no implica canvi de localitat de destinació de la persona funcionària, de tres dies si comporta canvi de localitat de destinació dins la regió policial o àrea regional de trànsit, i de cinc dies si comporta canvi de localitat de destinació a una altra regió policial o àrea regional de trànsit. Al trasllat forçós, quant a reserva de llocs de treball i percepció de retribucions, li són d'aplicació les prescripcions establertes a l'apartat 4 de l'article 21 d'aquest Reglament. 22.3 Els trasllats forçosos tenen una durada d'un any, prorrogable per un altre, i si impliquen canvi de residència donen dret a percebre les indemnitzacions que siguin establertes per reglament. Article 23 Encàrrec de funcions 23.1 En cas de que un lloc de treball de les categories superiors a la de mosso/a estigui vacant o, estant ocupat, el seu titular estigui impossibilitat/da temporalment per al seu desenvolupament, en casos d'urgència la persona titular del Departament d'Interior pot disposar l'encàrrec de funcions a una persona funcionària del cos, sempre que compleixi tots els requisits exigits per ocupar el dit lloc. 23.2 En el cas que l'encàrrec de funcions consisteixi en una acumulació de les tasques pròpies C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

427

Oposició

21.4 A les persones funcionàries destinades en comissió de serveis se'ls reserva el lloc de treball d'origen i perceben, amb caràcter general, la totalitat de les seves retribucions amb càrrec als crèdits dels llocs de treball on vagin destinades i en els quals figurin dotats els llocs de treball o les funcions que desenvolupin efectivament.

per Inspector/a

21.3 El cessament i la presa de possessió han de produir‐se l'endemà de la notificació de la resolució de comissió de serveis. No obstant això, la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot establir altres terminis de cessament i de presa de possessió si aprecia que existeixen causes degudament justificades.

d'un lloc de treball vacant, la persona funcionària ha de percebre, a més de les retribucions pròpies del seu lloc, el complement de destinació que correspongui al lloc que és objecte d'encàrrec de funcions.

23.5 L'encàrrec de funcions no pot durar més d'un any, prorrogable per un altre. El lloc de treball cobert temporalment s'ha de proveir definitivament pel sistema que li correspongui, d'acord amb les relacions de llocs de treball, llevat que estigui subjecte a reserva. Article 24 Canvis d'adscripció de llocs de treball 24.1 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot disposar quan les necessitats del servei ho aconsellin, el canvi d'adscripció de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra i de les persones funcionàries titulars d'aquests a altres unitats del propi cos ubicades en la mateixa localitat. 24.2 Les noves adscripcions dels llocs de treball impliquen les de les persones titulars respectives i no poden fer‐se sense un canvi previ en la relació de llocs de treball. 24.3 En el supòsit que la nova adscripció impliqui canvi de residència, les persones funcionàries afectades tenen dret a percebre les indemnitzacions que corresponguin. Article 25 Permutes La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, a sol∙licitud de les persones interessades i amb els informes dels caps de les unitats respectives, pot autoritzar la permuta de destinacions entre persones funcionàries en actiu sempre que els llocs siguin del mateix grup, escala, categoria, nivell, formació específica, sistema de provisió i puguin ser exercits indistintament per les persones funcionàries que permuten. Els canvis de destinació per permuta s'han d'inscriure en el Registre de personal. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

428

Oposició

23.4 En supòsits excepcionals, la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot atribuir a les persones funcionàries el desenvolupament temporal de funcions especials quan no estiguin assignades específicament als llocs inclosos en les relacions de llocs de treball, o la realització de tasques que, per causa d'un major volum temporal o altres raons conjunturals, no puguin ser ateses suficientment per les persones funcionàries que ocupin amb caràcter permanent els llocs de treball que les tinguin assignades. En aquest cas, aquestes continuen percebent les retribucions corresponents al seu lloc de treball, sens perjudici de les indemnitzacions que per raó del servei tinguin dret a percebre, si escau.

per Inspector/a

23.3 En el cas que l'encàrrec de funcions solament consisteixi en el desenvolupament de les tasques pròpies d'un lloc de treball vacant, la persona funcionària té dret a percebre la totalitat de les retribucions del lloc que passi a ocupar.

Article 26 Reingrés al servei actiu

b) Per adscripció provisional a un lloc de treball que estigui vacant, sempre que la persona funcionària tingui els requisits i la idoneïtat necessaris per ocupar‐lo i condicionat a les necessitats del servei. L'adscripció provisional de les persones funcionàries procedents de la situació d'excedència voluntària per tenir cura d'un fill o filla s'ha d'efectuar en la mateixa unitat i a la mateixa localitat on tenien la darrera destinació, sempre que hi hagi llocs de treball vacants dotats pressupostàriament, amb igual nivell de destinació i retribucions. 26.2 Les persones funcionàries procedents de la situació d'excedència forçosa tenen preferència per reingressar per adscripció provisional a un lloc de treball, sempre que hi hagi una vacant amb dotació pressupostària i acompleixin els requisits i tinguin la idoneïtat necessaris per ocupar‐la, d'acord amb el següent ordre de prelació: a) Excedents per tenir cura d'un fill o filla. b) Excedents per supressió del lloc de treball a la relació de llocs de treball. c) Excedents procedents d'una suspensió ferma. 26.3 Les persones funcionàries reingressades mitjançant el sistema d'adscripció provisional a un lloc de treball han de participar en la convocatòria on s'ofereixi el seu lloc de treball per ocupar‐lo amb caràcter definitiu, d'acord amb el que s'estableix a l'article 20.6 d'aquest Reglament. Disposicions addicionals Primera Quan, com a conseqüència d'una reestructuració administrativa, els llocs de treball proveïts amb destinació definitiva experimentin un canvi en la seva denominació, en l'adscripció orgànica o funcions, no serà necessari tornar a realitzar una convocatòria per proveir aquests llocs de treball, sempre que les funcions que pertoqui exercir en el nou lloc estiguin contingudes essencialment en les de l'anterior. En aquest cas i segons el tipus de lloc de què es tracti, és necessari que la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública adapti el nomenament anterior a la nova situació mitjançant una resolució, en la qual s'ha de fer constar expressament que les noves funcions a exercir estan bàsicament C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

429

Oposició

a) Participar en convocatòries de provisió de llocs de treball, mitjançant concurs, concurs oposició o lliure designació, sempre que les persones funcionàries acompleixin els requisits generals i la resta de condicions de la convocatòria.

per Inspector/a

26.1 El reingrés al servei actiu de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra que no tenen reserva de lloc de treball es pot efectuar, quan hi hagi vacants dotades pressupostàriament, per algun dels sistemes següents:

contingudes en el lloc modificat o són de naturalesa similar i impliquen un mateix nivell de competència i capacitat per desenvolupar‐les. Segona

3. El pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra es configura com un instrument de gestió del personal funcionari adscrit a aquest cos que especifica els itineraris professionals del mateix en el si de l'estructura de llocs de treball articulats per famílies professionals i especialitats. 4. El pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra s'ha d'elaborar per l'Escola de Policia de Catalunya amb la col∙laboració de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i ha d'ésser aprovat pel Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública Tercera La formació específica per a l'accés i el manteniment en els llocs de treball adscrits a les corresponents famílies professionals i especialitats haurà de correspondre a la inclosa en cursos impartits, convalidats o homologats mitjançant les proves o les acreditacions pertinents per l'Escola de Policia de Catalunya. Disposicions transitòries Primera Les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra que en l'actualitat ocupen llocs de treball els requisits i les formes de provisió dels quals puguin ser modificats per l'entrada en vigor d'aquest Reglament poden continuar ocupant els llocs de treball i, als efectes de cessament, es regiran per la normativa per la qual van ser nomenats. Segona 1. Per a aquells supòsits no previstos en els articles 15 i 22 d'aquest Reglament, i mentre no es completi el procés de desplegament del cos de mossos d'esquadra en tot el territori de Catalunya, amb la consegüent creació de totes les regions policials, es tindran en compte els àmbits territorials següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

430

Oposició

2. Les famílies professionals es refereixen a àmbits funcionals i especialitats entenent com a especialitats un conjunt de tasques de naturalesa homogènia que requereixen per a la seva correcta execució un nivell superior d'habilitats i destreses i un perfil competencial determinat que han d'assolir les persones que han de desenvolupar els corresponents llocs de treball.

per Inspector/a

1. Les funcions atribuïdes al cos de mossos d'esquadra es podran classificar, a partir de l'activitat bàsica policial, en famílies professionals resultants de l'agrupació coherent de funcions, segons la naturalesa d'aquestes.

a) Àmbit territorial Regió Policial, format per les comarques que integren cada regió policial ja creada.

c) Àmbit territorial Barcelona, format per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental i el municipi de l'Hospitalet de Llobregat. 2. D'acord amb els àmbits territorials esmentats, els terminis de presa de possessió que comportin canvi de localitat de destinació seran els següents: a) Tres dies si la localitat d'origen i la de destinació es troben dins l'àmbit territorial Barcelona. b) Tres dies si la localitat d'origen i la de destinació es troben dins l'àmbit territorial Tarragona i Terres de l'Ebre. c) Cinc dies si la localitat d'origen i la de destinació es troben en àmbits territorials diferents. 3. A mesura que el procés de desplegament del cos de mossos d'esquadra integri les comarques i municipis esmentats en una regió policial, serà d'aplicació el que preveuen els articles 15 i 22 d'aquest Reglament. Disposició derogatòria Resta derogat el Decret 169/2001 pel qual s'aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Oposició

Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC. Barcelona, 24 d'octubre de 2006

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

b) Àmbit territorial Tarragona i Terres de l'Ebre, format per les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Tarragonès i la Terra Alta.

431

2.11 DECRET 146/1996, DE 30 D'ABRIL, PEL QUAL S'APROVA LA JORNADA I L'HORARI DE TREBALL DELS MEMBRES DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA. Article l Objecte Aquest Decret té per objecte la regulació de la jornada i l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra.

2.2 E1 total màxim de dies de treball anual és de 225 dies. 2.3 En el cas que no s'arribi al còmput anual d'hores de treball efectiu previstes en planificar la jornada, el director general de Seguretat Ciutadana determinarà el moment en què s'han de fer efectives, segons ho consideri més adient per al funcionament del servei policíac. 2.4 Entre el final d'una jornada de treball i el començament de la següent ha d'haver‐hi un mínim de 12 hores de descans. Com a màxim es treballaran set dies seguits i a continuació hi haurà un mínim de dos dies seguits de descans. 2.5 Es garanteix un mínim de vuit dies de festa al mes, quatre dels quals seran en caps de setmana. 2.6 Els membres del cos de mossos d'esquadra poden disposar d'una pausa de vint minuts, si ho desitgen, computable com a temps de treball efectiu. 2.7 Es gaudirà, com a mínim, de tants caps de setmana de festa com de treball. 2.8 Als únics efectes de gaudiment de descans, els caps de setmana festius comprendran de les 23 hores del divendres a les 6 hores del dilluns, llevat dels horaris especials. Article 3 Treball efectiu 3.1 S'entén per treball efectiu el temps transcorregut entre l'hora d'inici de prestació del servei i l'hora de finalització en el centre de treball habitual. 3.2 Si el servei es presta en un centre de treball ubicat en una comarca diferent de la de destinació, el temps de treball efectiu es computa des de la incorporació de l'agent al seu centre de treball habitual fins el seu retorn a aquest. En cas d'anar‐hi pels seus mitjans, el còmput horari es prendrà com si es sortís del seu centre de treball habitual. Article 4 Tipus d'horaris Els tipus d'horaris de treball són els següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

432

Oposició

2.1 La jornada de treball anual per als membres del cos de mossos d'esquadra és de 1.680 hores de treball efectiu.

per Inspector/a

Article 2 Jornada de treball anual i condicions generals dels horaris

a) Règim horari de torns. b) Règims horaris especials: horari partit, horari flexible i horaris específics. Article 5 Règim horari de torns

5.2 La jornada de treball anual en el règim horari de torns es distribueix en cicles de treball que es succeeixen ininterrompudament al llarg de l'any. 5.3 Els cicles de treball estan formats per les seqüències dels dies i els torns de treball previstos en el quadrant de cinc setmanes i en el quadrant de reforç de tres setmanes inclosos en l'annex 1. 5.4 L'assignació dels funcionaris als escamots s'efectuarà en el moment de fer la planificación anual dels cicles de treball. En el quadrant de reforç, els funcionaris han de conèixer amb un termini d'antelació no inferior a 48 hores l'horari corresponent a l'escamot a què estan assignats. 5.5 En el quadrant de cinc setmanes, l'hora d'inici de la jornada diària, en funció del servei, és la següent: Torn Horari d'inici Matí ............................................................. a les 6 o 7 hores

per Inspector/a

5.1 El règim horari de torns és el que es desenvolupa en unitats en què es requereix la presència d'efectius les 24 hores del dia durant tot l'any.

Nit ............................................................ a les 22 o 23 hores Dia cap de setmana .................................... a les 6 o 7 hores Tarda‐nit cap de setmana ....................... a les 18 o 19 hores La jornada diària és de 8 hores i 30 minuts de dilluns a divendres i de 12 hores els dissabtes i els diumenges. 5.6 En el quadrant de reforç, els torns de treball poden ser: de matí, de tarda, de nit, de dia cap de setmana, de tarda‐nit cap de setmana i d'horari partit. La jornada diària és de 8 hores de dilluns a divendres i de 12 hores els dissabtes i els diumenges. 5.7 E1 personal subjecte al règim horari de torns pot sol∙licitar de forma voluntària la seva adscripció al quadrant de cinc setmanes o al quadrant de reforç. Cas que no sigui possible garantir el funcionament dels serveis policíacs mitjançant l'adscripció voluntària dels funcionaris, el cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat que correspongui adscriurà als quadrants, de forma obligatòria, els funcionaris que siguin necessaris. Per raons de servei, i amb C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

433

Oposició

Tarda ................................................... .... a les 14 o l5 hores

una antelació mínima de 24 hores, el cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat pot, de forma motivada, canviar l'assignació d'un funcionari a un altre escamot. Article 6 Règims horaris especials

6.2 El director general de Seguretat Ciutadana, en funció del lloc de treball que s'ocupi en les diferents unitats, determinarà el tipus d'horaris especials que correspongui. Article 7 Horari partit 7.1. L'horari partit es desenvolupa de dilluns a divendres, en jornades de treball de 37 hores i 30 minuts setmanals de mitjana. 7.2 La prestació de la jornada diària de treball en horari partit té una interrupció d'una hora, com va mínim, i de 3 hores, com a màxim, de descans. Article 8 Horari flexible 8.1 La jornada de treball en l'horari flexible és de 152 hores mensuals de mitjana. 8.2 L'horari flexible es desenvolupa en jornades diàries d'un mínim de 6 hores i d'un màxim de 14 hores. 8.3 En l'aplicació de l'horari flexible s'han de garantir com a mínim 96 dies lliures de servei l'any,

per Inspector/a

6.1 Els règims horaris especials són els que es desenvolupen en unitats en què es requereix adaptar‐los i fer‐los flexibles per tal d'atendre correctament els diferents serveis.

8.4 La planificació d'aquest horari pot ser modificada pel cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat amb una antelació mínima de 24 hores. Article 9 Horaris específics Els horaris específics són els que desenvolupen aquelles unitats que per les especials funcions que duen a terme requereixen un règim horari diferent dels establerts amb anterioritat. Article 10 Mitjans de control Són responsables directes del control del compliment de la jornada i l'horari dels membres del cos de mossos d'esquadra a través dels mitjans de control que s'estableixin els caps de les divisions, de les àrees o de les unitats a les quals estan adscrits, sens perjudici de la supervisió superior del director general de Seguretat Ciutadana i del secretari general del Departament de Governació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

434

Oposició

48 dies dels quals han de ser en caps de setmana.

Article 11 Temps de descans en la jornada laboral 11.1 El personal subjecte al règim horari de torns i als horaris específics que treballi més de 10 hores, té una hora de descans, computable com a temps de treball efectiu.

Article 12 Treball en període nocturn i diürn 12.1 A l'efecte de compensació, s'entén per treball en període nocturn l'efectuat entre les 22 o les 23 hores i les 6 o les 7 hores, en funció de l'hora d'inici i finalització del servei, respectivament. 12.2 A l'efecte de compensació, s'entén per treball en període diürn l'efectuat entre les 6 o les 7 hores i les 22 o les 23 hores, en funció de l'hora d'inici i finalització del servei, respectivament. Article 13 Treball en cap de setmana A l'efecte de compensació, s'entén per treball en cap de setmana, per als membres del cos de mossos d'esquadra subjectes als règims d'horaris especials, l'efectuat entre les 6 hores del dissabte i les 6 hores del dilluns següent. Article 14 Festes oficials i festes locals Les festes oficials i les festes locals són les previstes en el calendari oficial de festes publicat pel Departament de Treball. Article 15 Dia festiu 15.1 A l'efecte de compensació, s'entén per diu festiu aquell diu que el funcionari té planificat com a dia lliure de servei a tots els efectes. 15.2 E1 temps lliure de servei s'entén com a dia festiu a tots els efectes. Article 16 Necessitats del servei 16.1 S'entén per necessitats del servei aquells fets sobtats o imprevistos, coneguts amb una antelació inferior als 3 dies, aliens a la planificació, l'organització i el funcionament del cos de mossos d'esquadra, que fan necessària la modificació de la distribució de la jornada de treball per al bon funcionament del servei públic policíac. 16.2 El director general de Seguretat Ciutadana és el que declara les necessitats del servei. Article 17 Modificació de la distribució de la jornada diària de treball C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

435

Oposició

11.3 Els caps de divisió, d'àrea o d'unitat decidiran, amb els mitjans de control que s'estableixin, el moment en què correspon gaudir dels temps de descans previstos en els apartats anteriors.

per Inspector/a

1l.2 El personal subjecte a l'horari flexible que treballi més de 9 hores té una hora de descans, no computable com a temps de treball efectiu.

La distribució de la jornada de treball pot ser modificada, motivadament i per necessitats del servei, pel director general de Seguretat Ciutadana.

18.2 Les hores acumulades per perllongament de la jornada diària de treball, pel fet d'haver treballat en dies lliures de servei i pel fet de trobar‐se en situació de disponibilitat, seran degudament compensades mitjançant els sistemes que s'estableixen en els articles 19, 20 i 21. 18.3 El gaudiment de les hores acumulades a què fa referència l'apartat 1 pot concedir‐se sempre que la previsió de treball efectiu en còmput anual demostri que es produirà un exceso d'hores i sempre que hi hagi un nombre d'hores suficient que permeti gaudir d'una jornada completa lliure de servei. Article l9 Compensació per perllongament de la jornada 19.1 Per causes inherents o derivades del servei, es poden produir perllongaments de la jornada diària de treball planificada. Aquests perllongaments es computen per temps real. 19.2 Les hores que sobrepassin la jornada diària de treball són compensades de forma lineal amb el gaudiment de dies lliures de servei. 19.3 El cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat del cos de mossos d'esquadra ha de lliurar als funcionaris que hi estiguin adscrits i als òrgans competents de la Direcció General de Seguretat Ciutadana el detall de les hores realitzades. 19.4 L'elecció del moment en què s'ha de gaudir dels dies lliures de servei correspon al funcionari, sempre que ho permeti el bon funcionament del servei. Article 20 Compensació per treball en dies festius 20.1 Quan per causes inherents o derivades del servei, en els dies festius previstos s'hagi de treballar, a les hores de treball efectiu se'ls aplicaran els coeficients multiplicadors determinats en l'annex 2. 20.2 E1 nombre d'hores de què es gaudeix s'ha de determinar aplicant al resultat obtingut en l'operació prevista a l'apartat anterior els coeficients correctors a què fa referència l'annex 3. 20.3 L'elecció del moment en què s'han de fer efectius els dies esmentats correspon al funcionari, sempre que ho permeti el bon funcionament del servei

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

436

Oposició

18.l. Les hores que faltin per arribar al còmput anual d'hores de treball efectiu previstes en l'article 2 i les hores generades per perllongament de la jornada diària de treball, pel fet d'haver treballat en dies lliures de servei i pel fet de trobar‐se en situació de disponibilitat, s'acumularan en una borsa d'hores.

per Inspector/a

Article 18 Borsa d'hores

Article 21 Compensació per situació de disponibilitat

21.3 L'elecció del moment en què s'ha de gaudir dels dies lliures de servei correspon al funcionari, sempre que ho permeti el bon funcionament del servei. 21.4. Resten exclosos els membres de l'escala bàsica i intermèdia següents: a) Els que tenen la consideració d'especialistes, segons l'Acord del Govern de la Generalitat sobre retribucions del personal del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat, de 20 de febrer de l996. b) Els que es troben adscrits a unitats del TEDAX i GEI. c) Els que ocupen càrrecs de comandament, d'acord amb la corresponent relació de llocs de treball. d) Els que ocupen llocs singulars de nivell igual o superior al 21, d'acord amb la corresponent relació de llocs de treball. 21.5 Als membres del cos de mossos d'esquadra que es troben en situació de disponibilitat, quan entren en servei, se'ls comptabilitzen dues hores com a mínim, llevat dels caps de divisió i dels caps d'àrea. Article 22 Gaudiment dels dies lliures de servei Com a mínim, la meitat dels dies lliures de servei que resultin de l'aplicació dels sistemes de compensació previstos en els articles 19, 20 i 21 es poden tenir en torns de nit o durant els caps de setmana. DISPOSICIONS ADDICIONALS ‐1 En situacions d'emergència es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que estableixi el director general de Seguretat Ciutadana, a fi d'assegurar el compliment de la normativa vigent. ‐2 Correspon al director general de Seguretat Ciutadana l'aplicació del règim horari de torns previst en aquest Decret, que es farà d'acord amb les necessitats del Servei. ANNEX 2

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

437

Oposició

21.2 Les hores acumulades són compensades de forma lineal amb el gaudiment de dies lliures de servei.

per Inspector/a

21.1 Als membres del cos de mossos d'esquadra de l'escala bàsica i intermèdia que per causes inherents o derivades del servei hagin d'estar en situació de disponibilitat mitjançant sistemes de localització, se'ls compensa considerant com a temps de treball efectiu 30 minuts per dia o per la fracció del dia en què han estat en aquesta situació.

Coeficients multiplicadors Període Temps Còmput Diürn.................... ..... 1 1,25 Nocturn.............. 1 1,50

per Inspector/a

Cap de setmana o festa oficial o local............... 1 1,75 ANNEX 3 Coeficients correctors Període Computat Gaudiment Diürn c x1 Nocturn c x1

Oposició

Cap de setmana o festa oficial o local c x0,75

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

438

Diferents circumstàncies fan necessari actualitzar la regulació dels fitxers esmentats. En primer lloc, el canvi en la denominació del Departament d’Interior, en l’actualitat Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, d’acord amb el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, preveu una modificació del règim de distribució de competències entre la Secretaria de Seguretat i la Direcció General de la Policia en matèries que afecten als fitxers existents i als de nova creació que es preveuen en aquesta Ordre. Igualment, els canvis organitzatius produïts en l’estructura de la Policia de la Generalitat‐ mossos d’esquadra, les noves necessitats derivades del seu desplegament i l’experiència assolida en la gestió dels fitxers existents fins ara, han fet necessària la creació de nous fitxers i la modificació dels ja existents per adequar‐los a les noves circumstàncies. En aquest sentit, i en atenció a la seva finalitat última, en aquesta nova regulació els fitxers gestionats per la Secretaria de Seguretat i per la Direcció General de la Policia s’ordenen en quatre àmbits: àmbit de coordinació de la policía de Catalunya, àmbit dels sistemes d’informació de la Policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, àmbit de policia administrativa i àmbit de gestió administrativa. Per tot això, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 3a de la Llei 5/2002, de 19 d’abril, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, d’acord amb l’informe de l’Agència Catalana de Protecció de Dades i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, ORDENO: Article 1 Objecte 1.1 Es creen i es modifiquen els fitxers de dades de caràcter personal de la Secretaria de Seguretat del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i que es regulen a l’annex I d’aquesta Ordre, de conformitat amb el que disposa l’article 20 de la Llei orgànica C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

439

Oposició

Mitjançant el Decret 214/2002, d’1 d’agost, es van regular determinats fitxers automatitzats que contenien dades de caràcter personal i que estaven gestionats, en aquell moment, pel Departament d’Interior.

per Inspector/a

2.12 ORDRE IRP/435/2009, DE 2 D’OCTUBRE, PER LA QUAL ES REGULEN ELS ITXERS QUE CONTENEN DADES DE CARÀCTER PERSONAL GESTIONATS PER LA SECRETARIA DE SEGURETAT I PER LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA POLICIA DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ.

15/1999, de 13 de desembre. Aquests fitxersestaran gestionats per la Secretaria de Seguretat.

Normativa aplicable Els fitxers a què fa referència l’article 1 estan dins l’àmbit d’aplicació de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Llei 5/2002, de 19 d’abril, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, i la resta de normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Article 3 Contingut dels itxers Per a cadascun dels fitxers s’estableix la seva denominació, la finalitat i usos revistos; persones i col∙lectius afectats; procediment de recollida de dades; estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal; sistema de tractament; Cessions de dades previstes: i transferència a països tercers; òrgan responsable; òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació, cancel∙lació i oposició; i les mesures de seguretat aplicables amb indicació del nivell bàsic, mitjà o alt exigible. Article 4 Supressió de itxer Se suprimeix el fitxer Sistema d’Informació de la Policia de la Generalitat de control de visites (SIP VIS), de conformitat amb el que disposa l’article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. Les dades emmagatzemades en aquest fitxer passen a integrar el fitxer Sistema d’Informació de la Policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF), gestionat per la Direcció General de la Policia. Article 5 Mesures de gestió i organització La persona titular de la Secretaria de Seguretat és la responsable dels fitxers inclosos a l’annex I, i la persona titular de la Direcció General de la Policia és la responsable dels fitxers inclosos a l’annex II. Ambdós en el seu àmbit competencial hauran d’adoptar, sota la supervisió directa de la persona titular del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

440

Oposició

Article 2

per Inspector/a

1.2 Es creen i es modifiquen els fitxers de dades de caràcter personal de la Direcció General de la Policia del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i que es regulen a l’annex II d’aquesta Ordre, de conformitat amb el que disposa l’article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. Aquests fitxers estaran gestionats per la Direcció General de la Policia.

Participació, les mesures tècniques, de gestió i organitzatives necessàries per tal de garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com totes les mesures necessàries destinades a fer efectius els drets de les persones afectades reconeguts a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i la resta de normativa aplicable.

Barcelona, 2 d’octubre de 2009 JOAN SAURA I LAPORTA Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ANNEX I Fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat Àmbit de Coordinació de la Policia de Catalunya 1. Registre dels/de les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REVM PLC). 2. Registre de dades psicotècniques de la selecció i avaluació dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REDPSA PLC). 3. Registre dels/de les vocals de la Direcció General de la Policia en els tribunals qualificadors i les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d’ingrés, promoció i provisió de llocs de treball dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REVDT PLC). 4. Registre especial d’empreses de seguretat de Catalunya (REESC). 5. Registre de departaments de seguretat (REDESE). 6. Registre d’expedients sancionadors, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana (REEXSAN 1/1992). 7. Registre de procediments sancionadors per infraccions de la Llei de l’esport (REPSLE). Àmbit de coordinació de la policia de Catalunya

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

441

Oposició

Es deixa sense efecte el Decret 214/2002, d’1 d’agost, de regulació de determinats fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal gestionats pel Departament d’Interior.

per Inspector/a

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

1. Registre dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REVM PLC). Finalitat i usos previstos:

Realitzar les targetes d’identificació professional dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya. Realitzar estudis de qualitat i millora dels serveis policials. Dissenyar polítiques de coordinació de les policies locals. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Membres dels diferents cossos de les policies locals i vigilants municipals de Catalunya. Procediment de recollida de dades: De la informació subministrada directament pels ajuntaments i per les persones interessades, ja sigui d’ofici o amb el requeriment previ de la unitat responsable del fitxer, per via telefònica, telemàtica o documental i la obtinguda de fons accesibles al públic, com els butlletins oficials.

per Inspector/a

Registrar i actualitzar les dades personals i professionals dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya.

Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; lloc i data de naixement; imatge; DNI i targeta d’identificació professional. Dades acadèmiques, professionals i d’ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de llengua catalana; experiència professional; recompenses i distincions; data d’ingrés al cos (policia local)/plantilla de l’ajuntament (vigilant municipal); data pressa possessió; data cessament; data reingrés; data jubilació; data pas a la situació de segona activitat; canvis de la situació administrativa; pèrdua condició funcionari. Dades de l’ajuntament i del cos de la policia local: ajuntament; adreça, telèfon i fax de l’ajuntament i la policia local/vigilants municipals; correu electrònic corporatiu de la policia local/vigilants municipals; correu electrònic del cap de la policia local/ vigilants municipals; escala i categoria professional del cap de la policia local. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

442

Oposició

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. coordinaciopl@gencat.cat

per Inspector/a

A administracions públiques per a l’exercici de les mateixes competències o que tractin les mateixes matèries, i quan la comunicació tingui com a objecte el tractament de les dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques.

De conformitat amb l’article 81.2.f) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles 95 a 100 de l’esmentat Reglament. 2. Registre de dades psicotècniques de la selecció i avaluació dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REDPSA PLC). Finalitat i usos previstos: Prestar suport als ajuntaments en els processos selectius d’ingrés, promoció i provisió de llocs de treball de policies locals/vigilants municipals. Col∙laborar amb els ajuntaments en la realització de les revisions psicotècniques d’avaluació a què s’han de sotmetre els policies locals per poder dur armes de foc. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

443

Oposició

Mesures de seguretat:

Persones i col∙lectius afectats: Persones participants en els processos selectius d’ingrés, promoció i provisió de llocs de treball de policies locals/vigilants municipals. Membres de les policies locals que se sotmeten a les revisions psicotècniques per poder dur armes de foc.

De les facilitades per les persones afectades en els qüestionaris i entrevistes realitzades en els processos selectius i en les revisions psicotècniques. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; lloc i data de naixement; sexe; DNI i targeta d’identificació professional. Dades relatives a les proves psicotècniques: tipus; data d’avaluació i qualificació. Dades acadèmiques, professionals i d’ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de llengua catalana; historial d’oposicions d’accés i promoció dins dels cossos policials; ajuntament al qual pertany, professió, cos, escala, categoria, grau i lloc de treball; data d’incorporació a la policia local i data de tinença de l’arma. Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

per Inspector/a

Procediment de recollida de dades:

A l’ajuntament al qual pertany la persona que se sotmet a les proves de selección i avaluació, i a l’ajuntament convocant del procés. A l’Institut de Seguretat Pública. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació, cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

444

Oposició

Cessions de dades previstes:

Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. coordinaciopl@gencat.cat

De conformitat amb l’article 81.3.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 3. Registre dels/les vocals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d’ingrés, promoció i provisió de llocs de treball dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REVDT PLC). Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar la participació dels/les vocals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i en les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d’ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball de policies locals i vigilants municipals. Elaborar estadístiques.

Oposició

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones vocals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i en les comissions de valoració. Procediment de recollida de dades: De la informació facilitada per les persones interessades. Dels nomenaments dels/les vocals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació mitjançant les corresponents actes i resolucions. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom, cognoms i DNI dels/les vocals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

Mesures de seguretat:

445

Dades acadèmiques, professionals i d’ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de llengua catalana; experiència professional; vinculació profesional amb l’Administració on presta serveis; càrrec i categoria; adreça, telèfon, fax i correu electrònic del lloc de treball. Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública. A administracions públiques per a l’exercici de les mateixes competències o que tractin les mateixes matèries, i quan la comunicació tingui com a objecte el tractament de les dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació, cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. coordinaciopl@gencat.cat Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s’estableixen en els articles 89 a 94 de l’esmentat Reglament. 4. Registre especial d’empreses de seguretat de Catalunya (REESC). Finalitat i usos previstos: Gestionar les facultats d’autorització, coordinació, control, inspecció i sanció de les activitats de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

446

Oposició

Als ajuntaments on han estat designats com a vocals en els tribunals i/o comissions de valoració.

per Inspector/a

Cessions de dades previstes:

seguretat privada que es desenvolupin en l’àmbit de competències del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Gestionar i coordinar l’activitat policial i administrativa en matèria de seguretat privada. Elaborar estadístiques.

Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars d’empreses de seguretat d’àmbit autonòmic català i estatal, personal, representants legals, clients i accionistes d’aquestes. Procediment de recollida de dades: De les sol∙licituds i comunicacions presentades mitjançant instàncies per les persones titulars de les empreses o la seva representació. De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. Dels contractes comunicats per les empreses de seguretat. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms. Domicili, adreces de correu electrònic i telèfons.

per Inspector/a

Elaborar informes.

Oposició

Nacionalitat. DNI, NIE, passaport i NIF. Càrrec. Titulacions/Categoria professional. Número de targeta d’identitat professional. Participació en el capital social. Dades bancàries. Antecedents penals. Sancions per infraccions administratives i sancions disciplinàries. Dades dels denunciants. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

447

A altres administracions públiques amb competències en l’àmbit de la seguretat privada i forces i cossos de seguretat. Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals i les altres autoritats de l’article 11 de la LOPD. Transferències internacionals: no.

Pg. Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació, cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 5. Registre de departaments de seguretat (REDESE). Finalitat i usos previstos: Gestionar les comunicacions de creació de departaments de seguretat i de nomenament de director o directora de seguretat de les entitats que estiguin obligades o n’acordin la seva creació. Gestionar i coordinar l’activitat policial i administrativa en matèria de seguretat privada. Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars de les entitats públiques o privades que disposin de departamento de seguretat. Directors/directores de seguretat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

448

Oposició

Persona titular de la Secretaria de Seguretat

per Inspector/a

Òrgan responsable:

Procediment de recollida de dades: De les comunicacions presentades per les persones titulars dels departaments de seguretat creats. De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat.

Domicili, adreces de correu electrònic i telèfons. Nacionalitat. DNI, NIE, passaport i NIF. Càrrec. Titulacions/Categoria professional. Número de targeta d’identitat professional. Adreça de les delegacions. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: A altres administracions públiques amb competències en l’àmbit de la seguretat privada i forces i cossos de seguretat. Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals i les altres autoritats de l’article 11 de la LOPD. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

449

Oposició

Nom i cognoms.

per Inspector/a

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat:

6. Registre d’expedients sancionadors en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana (REEXSAN 1/92). Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar les actes administratives aixecades pels cossos policials en territori competència de la PG‐ME, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, així com els expedients sancionadors que en derivin. Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial de qualsevol jurisdicció. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques i jurídiques (presumptes infractors, representants legals/voluntaris, i testimonis), relacionades amb les actes administratives aixecades pels cossos policials en territori competència de la PG‐ME, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, i amb els expedients sancionadors que en derivin. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades. De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat en l’exercici de les seves funcions. De les facilitades a través de les aplicacions corporatives de la PGME. De les gestions efectuades pels instructors dels expedients sancionadors. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades dels infractors, representants legals/voluntaris i testimonis: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement;nacionalitat; adreça del document nacional d’identitat; adreça habitual, temporal, segona residència i vigència; telèfon; C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

450

Oposició

aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles 95 a 100 de l’esmentat Reglament.

per Inspector/a

De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal,

permís de conduir (número); llicència d’armes (número i tipus). Dades dels denunciants: cos policial i targeta d’identitat professional. Dades de les persones jurídiques: dades dels representants legals i dades del’establiment (nom, tipus, categoria i tipus de llicència).

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Departament d’Economia i Finances. A les entitats financeres encarregades del cobrament de les sancions. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació, i cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

451

Oposició

Cessions de dades previstes:

per Inspector/a

Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles 95 a 100 de l’esmentat Reglament. 7. Registre de procediments sancionadors per infraccions de la Llei de l’esport (REPSLE). Finalitat i usos previstos:

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Clubs esportius, concessionaris d’establiments situats a l’interior dels equipaments esportius, titulars d’instal∙lacions esportives, organitzadors d’esdeveniments i competicions esportives, públic assistent i terceres persones afectades. Procediment de recollida de dades: De les actes administratives aixecades pels coordinadors de seguretat, membres de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra i altres forces i cossos de seguretat. De les propostes elaborades per la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius i la Comissió Nacional contra la Violència en Espectacles Esportius. De les denúncies de particulars. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades dels infractors persones físiques: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal. Dades dels infractors persones jurídiques: denominació social; NIF, domicili, telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal. Dades dels denunciants: cos policial i targeta d’identitat professional. Infraccions administratives i sancions. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades A altres administracions públiques amb competències en matèria de prevenció de la violència en espectacles esportius.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

452

Oposició

Elaborar estadístiques.

per Inspector/a

Gestionar les dades necessàries per a la tramitació dels expedients sancionadors en matèria de violència esportiva i pel cobrament, en via executiva, de les sancions imposades.

A forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació cancel∙lació i oposició, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles 95 a 100 de l’esmentat Reglament. ANNEX II Fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Direcció General de la Policia 1. Àmbit sistemes d’informació de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra 1.1 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF). 1.2 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de persones físiques menors d’edat (SIP

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

453

Oposició

Al Departament d’Economia i Finances.

per Inspector/a

A les federacions esportives per tal d’exercir les funcions públiques de carácter administratiu que tenen atribuïdes.

PFMEN). 1.3 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de vehicles (SIP VH). 1.4 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de vehicles ingressats en dipòsits municipals (SIP VHDM).

1.6 Sistema d’informació de la Policia de la Generalitat de dades fisonòmiques, antropològiques i perfils genètics de restes cadavèriques, de persones desaparegudes i de perfils genètics dels familiars (SIP IDENTISOS). 1.7 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de gestió de sales de comandament (SIP FENIX). 1.8 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de punts d’interès (SIP PI). 1.9 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de dades d’explotació estadística (SIP EXPLODADES). 2. Àmbit policia administrativa 2.1 Registre d’inspeccions de locals (REINSLOCALS). 2.2 Registre del Sistema integrat de controls de trànsit i autoritzacions de transports (RESICA).

per Inspector/a

1.5 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de persones físiques hostatjades en establiments d’allotjament (SIP HOTELS).

2.3 Registre de gravacions de control del trànsit (REGRAC).

Oposició

3. Àmbit de gestió administrativa 3.1 Registre de gestió de personal de la Direcció General de la Policia (REGP). 3.2 Registre de planificació i gestió horàries del cos de mossos d’esquadra (REPGH CME). 3.3 Registre de procediments disciplinaris del cos de mossos d’esquadra (REDAI CME). 3.4 Registre operatiu d’accessos a la informació (REGROA). 3.5 Registre de recursos materials de la Direcció General de la Policia (RERM). 3.6 Registre d’assignació de talonaris de denúncies de butlletes de trànsit (RETALONARIS). 3.7 Registre de les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d’esquadra (REGTIR CME). 3.8 Registre de cursos de formació dels membres del cos de mossos d’esquadra (RECFO CME). 3.9 Registre d’activitats de docència dels membres del cos de mossos d’esquadra (REDOC CME).

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

454

3.10 Registre de convocatòries de selecció del personal del cos de mossos d’esquadra (RECSP CME). 3.11 Registre de citacions judicials dels membres del cos de mossos d’esquadra (RECJ CME). 3.12 Registre del Fons d’Acció Social per al personal funcionari del cos de mossos d’esquadra (REFAS CME).

1. Àmbit sistemes d’informació de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra 1.1 Sistema d’Informació de la policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives, per infraccions penals i administratives i altres fets d’interès policial. Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. Gestionar les identificacions de persones efectuades per les dotacions policials i comprovar‐ne la identitat. Gestionar i comprovar els requeriments policials. Gestionar la detenció o la custòdia de persones en dependències policials. Gestionar els trasllats de persones detingudes i d’interns/nes en centres penitenciaris. Gestionar la informació corresponent a les persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites. Prevenir les infraccions penals. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Policia judicial: Investigació policial. Tramitar els atestats i les denúncies i notes informatives, per infraccions penals i altres fets d’interès policial, en relació amb les activitats encomanades a la policía judicial. Gestionar els antecedents de les persones d’interès policial, les ressenyes, els fets que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

455

Oposició

3.14 Registre d’informació sobre convocatòries del cos de mossos d’esquadra (REINFPGME).

per Inspector/a

3.13 Registre de contactes amb la comunitat de la policia de la Generalitat (RECC CME).

s’imputen i les sentències per processos penals. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans judicials. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia judicial. Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial.

Activitat de policia científica dedicada a la identificació formal de persones. Fer la selecció i el manteniment dels arxius fotogràfics per reconeixements i estudiar els bancs de dades de delinqüents per ajudar a la investigació. Fer el manteniment i actualitzar els arxius fotogràfics que alimenten els sistemes de visualització. Prevenir i investigar les infraccions penals, i coordinar les investigacions en curs. Policia administrativa: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, a efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans administratius. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia administrativa.

per Inspector/a

Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives.

Investigació i recerca de persones desaparegudes. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons, organitzacions, persones jurídiques, comptes bancaris, apartats de correus, adreces de correu electrònic i persones protegides existents als sistemes d’informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d’informació policial. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques (o els seus representants legals), nacionals i estrangeres, incloses en els atestats, o sobre les quals s’hagin dictat mesures cautelars judicials o administratives, ordres C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

456

Oposició

Policia assistencial:

judicials o administratives, o hagi recaigut alguna sentencia judicial en procediments penals. Persones relacionades amb expedients administratius sancionadors. Persones implicades en accidents de circulació, familiars o persones relacionades amb persones implicades en accidents de circulació.

Persones sobre les quals existeixen interessos policials en vigor. Persones detingudes, que ingressen en àrees de custodia o internes en centres penitenciaris. Persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites. Persones relacionades amb informació d’interès policial. Persones identificades o relacionades amb activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Procediment de recollida de dades: Dels atestats, ressenyes, butlletes de denúncia, actes administratives i informes realitzats per les forces i cossos de seguretat en l’exercici de les seves funcions. De les comunicacions, les ordres i els oficis emesos pels òrgans judicials i administratius i per les unitats policials.

per Inspector/a

Persones desaparegudes.

De la informació sobre accidents de trànsit obtinguda de les persones implicades, familiars, testimonis, membres de forces i cossos de seguretat, personal dels serveis mèdics i altres persones o entitats que aportin dades sobre l’accident. De les dades obtingudes amb motiu de la realització d’activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Dels centres de custòdia i centres penitenciaris. De la gestió de les àrees policials de custòdia i detenció. De les gravacions realitzades per membres de les forces i cossos de seguretat. De la consulta de bases de dades. Dels interessats. Dels procediments disciplinaris i informacions reservades.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

457

Oposició

De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives.

De les obtingudes de les persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites, i de les facilitades per les empreses prestadores de serveis contractades pel Departament.

Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions; lloc de treball; pertinença a associacions professionals i relacions amb persones jurídiques; activitats i negocis. Dades econòmiques: dades bancàries; targetes de crèdit; dades de nòmina. Dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives: dades relacionades amb els fets; àlies; infraccions penals i condemnes; actes, infraccions i sancions administratives. Dades relacionades amb l’accident: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismos que han intervingut una vegada s’ha produït l’accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats; dades mèdiques i relatives als resultats obtinguts en les proves d’alcoholèmia o analítiques. Dades relatives a les visites a les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites: nom del prestador del servei. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A autoritats penitenciàries.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

458

Oposició

Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; estat civil; número d’afiliació a la Seguretat Social/mutualitat; sexe; formula dactiloscòpica; imatge; raça; característiques físiques o antropomètriques; marques físiques; tics i hàbits; estat psicofísic; vehicles dels quals són titulars (matrícula, marca, model).

per Inspector/a

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

A les companyies asseguradores les dades de les persones i els vehicles implicats en l’accident, i les dades dels vehicles recuperats que han estat indemnitzats per robatori, d’acord amb els convenis vigents. A l’Agència Tributària (articles 94.1 i 94.5 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària).

A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.2 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de persones físiques menors d’edat (SIP PFMEN). Finalitat i usos previstos:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

459

Oposició

Al servei públic d’atenció d’emergències sanitàries.

per Inspector/a

Al Servei Català de Trànsit.

Policia de seguretat ciutadana: Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives, per infraccions penals i administratives i altres fets d’interès policial, amb implicació de persones menors d’edat.

Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Gestionar i comprovar els requeriments policials de persones menors d’edat. Gestionar la detenció o la custòdia de persones menors d’edat en dependències policials. Gestionar els trasllats de persones menors d’edat detingudes i d’interns/nes en centres de menors. Gestionar la informació corresponent a les persones menors d’edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia i altres dependències publiques que disposin de l’aplicatiu llibre de visites. Gestionar les actuacions i la informació sobre persones menors d’edat i vehicles implicats en accidents de trànsit. Prevenir les infraccions penals. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Policia judicial: Investigar fets en què hi ha implicades persones menors d’edat. Tramitar els atestats i les denúncies i notes informatives, per infraccions penals i altres fets d’interès policial, en relació amb les activitats encomanades a la policía judicial, en què hi ha implicades persones menors d’edat. Gestionar els antecedents de les persones menors d’edat d’interès policial, les ressenyes, els fets que s’imputen i les sentències per processos penals. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans judicials relacionats amb persones menors d’edat. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia judicial. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives relacionats amb persones menors d’edat. Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial. Activitat de policia científica dedicada a la identificació formal de persones menors d’edat. Fer la selecció i el manteniment dels arxius fotogràfics per reconeixements i estudiar els bancs de dades de delinqüents per ajudar a la investigació de persones menors d’edat. Fer el manteniment i actualitzar els arxius fotogràfics que alimenten els sistemes de visualització de persones menors d’edat. Prevenir i investigar les infraccions penals, i coordinar les investigacions en curs relacionades amb persones menors d’edat. Policia administrativa:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

460

Oposició

Gestionar les identificacions de persones menors d’edat efectuades per les dotacions policials i comprovar‐ne la identitat.

per Inspector/a

Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana, amb implicació de persones menors d’edat.

Persones menors d’edat tutelades o afectades per mesures acordades per l’autoritat administrativa o judicial competent en matèria de protecció de menors o reforma. Persones i organismes que disposin d’informació sobre persones menors d’edat en situació de desemparament. Persones menors d’edat autoritzades a viatjar a l’estranger. Persones menors d’edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites. Procediment de recollida de dades: Dels atestats, ressenyes, butlletes de denúncia, actes administratives i informes realitzats per les forces i cossos de seguretat en l’exercici de les seves funcions. De les comunicacions, els oficis i les ordres emesos pels òrgans judicials i dministratius i per les unitats policials. De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives. De les dades obtingudes amb motiu de la realització d’activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Dels centres educatius de justícia juvenil i dels organismes i institucions amb competències en matèria de protecció de menors. De la gestió de les àrees policials de custòdia i detenció. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

461

per Inspector/a

Persones menors d’edat d’interès policial i les persones relacionades amb aquestes.

Oposició

Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, a efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars relacionats amb persones menors d’edat. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans administratius, relatius a persones menors d’edat. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia administrativa. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones menors d’edat desaparegudes. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar la informació corresponent a les persones menors d’edat d’interès policial. Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons, organitzacions, persones jurídiques, comptes bancaris, apartats de correus, adreces de correu electrònic i persones protegides existents als sistemes d’informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d’informació policial. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats:

De les obtingudes de persones menors d’edat i de les persones que tinguin relació amb elles. De les obtingudes de persones menors d’edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia, o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites.

Dades de les institucions o persones que tenen atribuïda la guàrdia i custòdia o tutela del menor. Dades acadèmiques: formació i escolaritat. Dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives: dades relacionades amb els fets; àlies; infraccions penals i mesures; actes, infraccions I sancions administratives. Dades relacionades amb l’accident: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismos que han intervingut una vegada s’ha produït l’accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats; dades mèdiques i relatives als resultats obtinguts en les proves d’alcoholèmia o analítiques. Dades relatives a les visites a les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l’aplicatiu llibre de visites. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en els àmbits de la seguretat pública i de la protecció de menors. Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

462

Oposició

Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; dades dels progenitors o dels guardadors de fet; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; estat civil; número d’afiliació a la Seguretat Social/Mutualitat; sexe; formula dactiloscòpica; imatge; raça; característiques físiques o antropomètriques; marques físiques; tics i hàbits; estat psicofísic; dades relatives a la pràctica de proves per determinar l’edat.

per Inspector/a

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia.

08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament.

per Inspector/a

Travessera de les Corts, 321

VH). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Localitzar els vehicles d’interès policial i les plaques de matrícula i la documentació d’aquests. Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives per infraccions penals, administratives, accidents de trànsit i altres fets d’interès policial. Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. Gestionar les identificacions de vehicles i persones. Prevenir les infraccions penals i coordinar les tasques de seguretat ciutadana. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Gestionar i comprovar els requeriments policials. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

463

Oposició

1.3 Sistema d’Informació de la policia de la Generalitat de vehicles (SIP

Policia judicial: Investigació policial. Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial.

Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans judicials. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia judicial. Policia administrativa: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, a efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. Trametre les dades estadístiques sobre accidents de trànsit al Servei Català de Trànsit. Gestionar les actuacions i la informació sobre vehicles implicats en accidents de trànsit. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans administratius. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia administrativa. Policia assistencial:

per Inspector/a

Tramitar els atestats i les denúncies i notes informatives, per infraccions penals, i altres fets d’interès policial en relació amb les activitats encomanades a la policía judicial.

Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons, organitzacions, persones jurídiques, comptes bancaris, apartats de correus, adreces de correu electrònic i persones protegides existents als sistemes d’informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d’informació policial. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars i usuàries de vehicles subjectes a matriculació. Procediment de recollida de dades:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

464

Oposició

Investigació i recerca de persones desaparegudes.

Dels atestats, butlletes de denúncia, actes administratives i informes realitzats per les forces i cossos de seguretat en l’exercici de les seves funcions. De les comunicacions, les ordres i els oficis emesos pels òrgans judicials i administratius i per les unitats policials.

De la consulta d’altres bases de dades. D’altres aplicatius informàtics administratius relacionats amb el control i la gestió del trànsit. De la informació facilitada per altres forces i cossos de seguretat. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; número d’afiliació a la Seguretat Social/Mutualitat; sexe; matrícules relacionades amb el titular. Dades relatives al vehicle: companyia asseguradora; número de pòlissa; indemnitzacions; situació d’alta/baixa. Dades relacionades amb l’accident i/o la identificació: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones, persones o organismes que han intervingut una vegada s’ha produït l’accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

465

Oposició

per Inspector/a

De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives.

A les companyies asseguradores les dades de les persones i els vehicles implicats en l’accident, i les dades dels vehicles recuperats que han estat indemnitzats per robatori, d’acord amb els convenis existents. Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics.

A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

per Inspector/a

Transferències internacionals:

http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.4 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de vehicles ingressats en dipòsits municipals (SIP VHDM). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Localitzar els vehicles d’interès policial i les plaques de matrícula i la documentació d’aquests. Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

466

Oposició

08029 Barcelona.

Gestionar les identificacions de vehicles i persones. Prevenir les infraccions penals i coordinar les tasques de seguretat ciutadana. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Gestionar i comprovar els requeriments policials.

Policia judicial: Investigació policial. Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans judicials. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia judicial. Policia administrativa: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, als efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. Gestionar les actuacions i la informació sobre vehicles implicats en accidents de trànsit. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans administratius.

Oposició

Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia administrativa. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones desaparegudes. Gestionar i coordinar l’activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar i consultar les dades sobre vehicles existents als sistemes d’informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d’informació policial. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars i usuàries de vehicles subjectes a matriculació. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

Gestionar i identificar els vehicles ingressats en dipòsits municipals de vehicles.

467

Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones gestores dels dipòsits municipals de vehicles a través dels seus aplicatius informàtics. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

Dates i hores d’entrada i sortida del vehicle del dipòsit; dates i hores de retirada del vehicle de la via. Codi INE del municipi del dipòsit. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit. Transferències internacionals: A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

468

Oposició

Identificador de vehicle; matrícula del vehicle; matrícula normalitzada del vehicle número de bastidor del vehicle i estat del vehicle.

per Inspector/a

Nom i cognoms; DNI, NIE, passaport, carnet de conduir de la persona titular o usuària del vehicle dipositat.

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.5 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de persones físiques hostatjades en establiments d’allotjament (SIP HOTELS). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Registrar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. Policia judicial:

per Inspector/a

08029 Barcelona.

Oposició

Investigació policial. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans judicials. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones desaparegudes. Altres: Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones identificades com a conseqüència del seu allotjament en un establiment. Establiments d’allotjament. Responsables dels establiments d’allotjament.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

469

Procediment de recollida de dades: Dades facilitades pels establiments d’allotjament mitjançant el llibre registre i les comunicacions exigides per la legislació vigent. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

470

Oposició

Dades relatives a l’allotjament: nom, tipus, categoria i NIF de l’establiment; domicili i adreces de correu electrònic; data d’entrada a l’establiment i dies d’estada previstos; data de lliurament de fitxes en qualsevol tipus de suport.

per Inspector/a

Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI,NIE, passaport i data d’expedició; lloc i data de naixement; nacionalitat; domicili, telèfon i sexe.

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.6 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de dades fisonòmiques, antropològiques i perfils genètics de restes cadavèriques, de persones desaparegudes i de perfils genètics dels familiars (SIP IDENTISOS). Finalitat i usos previstos: Policia judicial: Investigació policial. Possibilitar la identificació de restes cadavèriques i persones desaparegudes, mitjançant qualsevol tècnica d’identificació personal.

per Inspector/a

Mesures de seguretat:

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones desaparegudes i amnèsiques que no puguin facilitar dades sobre la seva identitat. Denunciants. Persones que tinguin un familiar o conegut desaparegut del qual s’hagi denunciat la desaparició. Institucions, organismes, persones i professionals que disposin de dades que permetin la identificació de persones desaparegudes o cadàvers. Procediment de recollida de dades: De familiars i persones conegudes que faciliten de manera voluntària dades, objectes personals i documents de la persona desapareguda adequats per a l’aplicació dels coneixements i les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

471

Oposició

Altres:

tècniques d’identificació personal. De mostres biològiques obtingudes dels familiars amb el seu consentiment.

Activitats d’investigació portades a terme per la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra i altres forces i cossos de seguretat. Mostres biològiques que disposi l’autoritat judicial. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; sexe; raça; característiques físiques o antropomètriques. Perfils genètics amb finalitat identificativa. Dades procedents d’objectes personals, documents i de les mostres. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A institucions i organismes, públics o privats, autoritzats per a la identificació de persones mitjançant tècniques analítiques científiques, d’acord amb els convenis existents. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

472

Oposició

De mostres biològiques obtingudes de persones amnèsiques que no puguin facilitar dades sobre la seva identitat.

per Inspector/a

De mostres obtingudes de les restes cadavèriques que puguin tenir valor identificatiu, així com mostres biològiques per a l’obtenció del perfil genètic, d’acord amb els protocols internacionals.

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.7 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de gestió de sales de comandament (SIP FENIX). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Fer el seguiment dels incidents i gestionar i coordinar els serveis i dotacions policials, mitjançant l’aplicatiu Fènix. Gestionar els recursos materials de les dotacions policials. Comunicar al Servei Català de Trànsit els accidents de trànsit i les afectacions de les vies de circulació de vehicles. Comunicar al Servei Català de Trànsit les dades estadístiques per a l’elaboració dels qüestionaris per accidents de trànsit. Gestionar la informació sobre persones i vehicles implicats en accidents de trànsit.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

473

Oposició

08029 Barcelona.

per Inspector/a

Travessera de les Corts, 321

Gestionar les activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Altres: Elaborar estadístiques. Elaborar informes.

Persones en funcions d’operadors de gestió de les sales de comandament. Persones relacionades amb els incidents i serveis. Persones i vehicles implicats en accidents de trànsit. Procediment de recollida de dades: De les comunicacions radiades, telefòniques i telemàtiques transmeses per les dotacions del cos de mossos d’esquadra, d’altres forces i cossos de seguretat, d’altres serveis públics d’emergències, i d’altres usuaris de l’aplicatiu de sales de comandament Fènix. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades identificatives de persones relacionades amb incidents i serveis: dades de la persona comunicant: nom i cognoms, telèfon, via, número i localitat. Dades identificatives de persones relacionades amb accidents de trànsit: nom i cognoms, sexe, data de naixement, país, intervenció en l’accident de trànsit, vehicle implicat, estat de la persona, centre hospitalari, seguretat, elements de seguretat, efectes de substàncies, alcoholèmia, drogues i altres dades auxiliars (causa de l’accident, errades del conductor, factors que poden afectar l’atenció, infraccions a la circulació, infraccions a la circulació del vianant, infraccions de velocitat, presencia de substàncies tòxiques. Dades identificatives de vehicles relacionats amb accidents de trànsit: persona titular, matrícula, tipus, marca, model, color, país, bastidor, càrrec/ocupació, compañía d’assegurances, número de pòlissa, caducitat. Dades identificatives de persones relacionades amb el control d’alarmes d’incendi/ robatori: dades de l’establiment: nom, tipus, adreça, localitat, comarca i província; dades de la persona responsable: nom i cognoms, DNI, telèfon i càrrec; dades relatives a la custòdia de claus: nom i cognoms del vigilant de seguretat, número d’acreditació, data i hora d’arribada. Dades identificatives de persones relacionades amb amenaces de bombes: dades de la persona que rep la trucada: nom, càrrec, telèfon i text de l’avís; característiques de la persona que realitza l’amenaça: sexe, grup d’edat, característiques de la veu (timbre, to, tipus), idioma, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

474

Oposició

Persones funcionàries que formen part de les dotacions policials.

per Inspector/a

Persones i col∙lectius afectats:

manera de parlar, defectes de parla, observacions. Dades identificatives de persones relacionades amb incendis: dades de la persona que fa la comunicació: nom i cognoms, càrrec, adreça i telèfon; dades dels presumptes autors i dades dels testimonis. Sistema de tractament: automatitzat.

D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català del Trànsit. Al centre d’emergències 112 i altres sales de gestió i centres d’emergències. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable:

per Inspector/a

Cessions de dades previstes:

475

Oposició

Persona titular de la Direcció General de la Policia.

seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.8 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de punts d’interès (SIP

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques i jurídiques, institucions, seus, instal∙lacions, centres oficials, centres religiosos, centres mèdics, centres docents, estacions de transport i qualsevol punt d’interès susceptibles de rebre protecció policial. Procediment de recollida de dades: De les facilitades directament per les persones físiques o jurídiques afectades (representants d’entitats, institucions, associacions, etc.), o bé mitjançant comunicacions telefòniques o telemàtiques. De les facilitades per les unitats policials. De les existents en els mitjans de comunicació públics. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms de la persona afectada i/o de contacte; càrrec de la persona afectada i/o de contacte; domicili, telèfon, fax, adreça de correu electrònic i web de la persona afectada i/o punt d’interès. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de Seguretat).

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

476

Oposició

Registrar i gestionar la informació referent a persones físiques i jurídiques, institucions, seus, instal∙lacions, centres oficials, centres religiosos, centres mèdics, centres docents, estacions de transport i qualsevol punt d’interès policial, per tal de garantir la seva seguretat, facilitar la seva localització física i el contacte amb les persones representants o responsables.

per Inspector/a

PI). Finalitat i usos previstos:

Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A les sales de gestió i centres d’emergències. Transferències internacionals: no es preveuen.

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació,quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 1.9 Sistema d’informació de la policia de la Generalitat de dades d’explotació estadística (SIP EXPLODADES). Finalitat i usos previstos: Elaborar estadístiques. Explotació i tractament estadístic dels sistemes d’informació policial. Elaborar informes. Anàlisi estratègica i operativa. Suport a l’anàlisi estratègica en la investigació policial. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques les dades de les quals són tractades mitjançant els sistemes d’informació de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

477

Oposició

Persona titular de la Direcció General de la Policia.

per Inspector/a

Òrgan responsable:

Els descrits per a cada fitxer regulat en aquesta Ordre. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Els descrits per a cada fitxer regulat en aquesta Ordre. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986,de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

478

Oposició

Procediment de recollida de dades:

per Inspector/a

policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra regulats en el punt 1 d’aquesta Ordre, el Registre del Sistema Integrat de Controls de Trànsit i Autoritzacions de Transports (RESICA), el Registre Operatiu d’Accessos a la Informació (REGROA), el Registre de Gestió de Personal de la Direcció General de Seguretat Ciutadana (REGP), el Registre de Planificació i Gestió Horàries del Cos de Mossos d’Esquadra (REPGH CME), el Registre de Convocatòries de Selecció del Personal del Cos de Mossos d’Esquadra (RECSP CME), i del Sistema d’Informació de la Policia de la Generalitat de Gestió de Sales de Comandament (SIP FENIX).

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 2. Àmbit policia administrativa 2.1 Registre d’inspeccions de locals (REINSLOCALS). Finalitat i usos previstos: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, als efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars derivades de les inspeccions de locals efectuades en virtut de la normativa vigent de joc i espectacles. Gestionar i comprovar els requeriments d’òrgans administratius. Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial de qualsevol jurisdicció. Elaborar estadístiques.

per Inspector/a

Mesures de seguretat:

Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars de locals sotmesos a inspecció en virtut de la normativa vigent de joc i espectacles. Procediment de recollida de dades: De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. De les comunicades pels propis interessats. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades dels infractors persones físiques: nom i cognoms; DNI, NIE, passaport; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal. Dades dels infractors persones jurídiques: denominació (oficial, popular); categoria; tipus de llicència i aforament; NIF.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

479

Oposició

Elaborar informes.

Dades dels denunciants: cos policial i targeta d’identitat professional. Dades relatives a la inspecció: data i resultat. Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A l’òrgan administratiu competent en matèria de joc i d’espectacles. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

per Inspector/a

Cessions de dades previstes:

480

Oposició

08029 Barcelona.

Finalitat i usos previstos: Registre, consulta i explotació dels resultats dels controls d’alcoholèmia i/o substàncies estupefaents, controls de velocitat, controls de casc i cinturó i controls de transports. Registre de les autoritzacions de transports especials expedides pel Servei Català de Trànsit i per la Direcció General de Trànsit.

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones i vehicles implicats en controls de trànsit, accidents de trànsit, i vehicles immobilitzats. Empreses o persones autoritzades a fer transports especials. Membres de les forces i cossos de seguretat. Procediment de recollida de dades: De les comunicacions radiades, telefòniques i telemàtiques transmeses per les dotacions del cos de mossos d’esquadra, altres forces i cossos de seguretat i altres serveis usuaris de l’aplicatiu de sales de comandament Fènix. De les facilitades per l’aplicatiu de gravacions de control del trànsit. De les facilitades pel Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms; DNI, NIE, passaport; domicili i telèfons; nom de l’empresa; NIF; número d’autorització i matrícula. Dades dels funcionaris actuants: cos policial i targeta d’identitat professional. Dades relacionades amb l’accident de trànsit: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una vegada s’ha produït l’accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades, vehicles implicats i persones titulars. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

481

Oposició

Elaborar estadístiques.

per Inspector/a

Gestionar i coordinar l’activitat policial i administrativa en matèria de trànsit.

Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

A administracions públiques amb finalitats històriques, estadístiques o científiques. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 2.3 Registre de gravacions de control del trànsit (REGRAC). Finalitat i usos previstos: Tramitar les denúncies per la comissió d’infraccions de trànsit. Investigació policial Prestar auxili i cooperar amb l’autoritat judicial.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

482

Oposició

per Inspector/a

Al Servei Català de Trànsit i a la Direcció General de Trànsit.

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Procediment de recollida de dades:

Persones i vehicles captats pels cinemòmetres, videocàmeres o qualsevol mitjà de captació i reproducció d’imatges pel control del trànsit. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Imatges de les persones ocupants del vehicle. Dades relatives al vehicle: imatge, tipus i matrícula. Dades relatives a la infracció: data; hora; via i punt quilomètric; velocitat del vehicle. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l’àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

483

Oposició

Persones i col∙lectius afectats:

per Inspector/a

De les imatges obtingudes dels cinemòmetres, videocàmeres o de qualsevol mitjà de captació i reproducció d’imatges pel control del trànsit.

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 3. Àmbit de gestió administrativa 3.1 Registre de gestió de personal de la Direcció General de la Policia (REGP). Finalitat i usos previstos: Registre i gestió dels recursos humans de la Direcció General de la Policia. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Personal adscrit a la Direcció General de la Policia. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades a través de formularis. De la informació procedent de les aplicacions corporatives de la PGME que gestionen les pràctiques de tir, l’activitat de formació i docent, els processos selectius de provisió de llocs de treball i de promoció interna, els procediments disciplinaris. De la base de dades del Registre de Personal de la Generalitat: Gestió integrada de personal (GIP). Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms; targeta d’identitat professional; NIF; data de naixement; país I municipi de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

484

Oposició

http://www.gencat.cat/dirip.

per Inspector/a

08029 Barcelona.

naixement; número de fills; número d’afiliació a la Seguretat Social; sexe. Adreces, localitats, codis postals i telèfons. Nom, cognom, adreça i codi postal de la persona de contacte.

Dades d’ocupacions: destinació, localitat, grup, nivell, subnivell, horari, forma d’ocupació, reserva, data d’inici, data final, motiu de la finalització i centre de treball. Dades de situacions administratives: vinculació, categoria, grup, situació, data d’inici, data final i motiu finalització. Dades administratives de punters i reserves de lloc de treball: lloc de treball, localitat, nivell de destinació, forma d’ocupació, data d’inici, data final, motiu de la finalització i motiu de la reserva. Dades de titulacions: codi, descripció, data d’obtenció i centre. Dades de cursos: codi, descripció, edició, centre, data d’inici, data final, puntuació, data efectes i estat. Dades d’altres formacions: grup, coneixement, altres formacions. Dades de permisos de conducció: codis, descripcions i dates de caducitat.

per Inspector/a

Dades administratives: número de la convocatòria i data d’ingrés al cos de mossos d’esquadra; temps de servei en cossos policials, grau personal i classificació en la categoria actual.

Dades de felicitacions i medalles: grup, coneixement i data de lliurament. Dades mèdiques: grup sanguini, RH, al∙lèrgies, controls de tuberculina, vacunes. Dades de recursos materials: tipus; quantitat; estats; dates d’inici i d’assignació; dates de finalització de l’assignació; dates de lliurament; marca, model, número i calibre de l’arma; número de la guia, número de sèrie, procedència, propietat, data d’expedició, categoria de la persona funcionària i any de la última revista. Dades de pràctiques de tir: marca, model i número de l’arma; nivell; dretà/esquerrà; dates; tipus de pràctiques; centres de tir; exercicis; nombre de trets avaluats, nombre d’impactes; nombre d’impactes A1‐A2; nombre d’impactes C‐B; nombre de trets perduts; sèries, estat de conservació de l’arma, manipulació de l’arma, mesures de seguretat, muntatge i desmuntatge. Dades de nodes i destinacions: noms de nodes, tipus d’unitat operativa, localitat, data, usuari i descripció. Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

485

Oposició

Dades de coneixement d’idiomes: idioma, nivell, data d’obtenció i centre.

Cessions de dades previstes:

per Inspector/a

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 3.2 Registre de planificació i gestió horàries del cos de mossos d’esquadra (REPGH CME). Finalitat i usos previstos: Gestionar la jornada i l’horari de treball del personal funcionari del cos de mossos d’esquadra, mitjançant la imputació de les hores corresponents als serveis realitzats. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

486

Oposició

Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans

Planificar els serveis de les unitats policials. Gestionar les incidències dels serveis que afectin la planificació horària. Crear estructures de funcionament: quadrants, dies marc, règims horaris, festius genèrics i operacions especials. Gestionar el tràmit i el pagament de les dietes i les operacions especials.

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Personal funcionari del cos de mossos d’esquadra. Procediment de recollida de dades: De les introduïdes per les unitats de la Direcció General de la Policia. De les introduïdes pels comandaments encarregats de la supervisió de serveis. De les introduïdes per l’administrador de gestió horària. De les facilitades pels aplicatius de gestió administrativa. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades relatives a la planificació i gestió horàries: nom i cognoms, DNI, tarjeta d’identitat professional, unitat, categoria, règim horari, quadrant, escamot, node. Dades relatives a la previsió de treball. Dades relatives a les bosses d’hores: de treball, de formació, de vacances i permisos. Dades relatives a les dietes: tipus, quantitat, preu i estat. Dades relatives a la planificació de serveis: dades dels recursos materials assignats als serveis (número de sèrie del portàtil, matrícula del vehicle) i dades dels indicatius policials assignats. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

487

Oposició

per Inspector/a

Facilitar informació relativa als factors que incideixen en la planificació i gestió horàries.

Al Registre general de personal. A l’Administració tributària. A l’Administració de la Seguretat Social i les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. Transferències internacionals: no es preveuen.

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.2 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles95 a 100 de l’esmentat Reglament. 3.3 Registre de procediments disciplinaris del cos de mossos d’esquadra (REDAI CME). Finalitat i usos previstos: Gestionar i registrar les informacions reservades i els procediments disciplinaris tramitats per la Divisió d’Afers Interns. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Membres del cos de Mossos d’esquadra, membres de les policies locals de Catalunya i/o alumnes de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, implicats/des o relacionats/des en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

488

Oposició

per Inspector/a

Òrgan responsable:

informacions reservades i/o procediments disciplinaris. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones funcionàries. De la documentació dels procediments.

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de l’expedient disciplinari: tipus (informació reservada, procediment abreujat, procediment ordinari), número, data d’obertura i estat. Dades d’identificació de les persones investigades, expedientades i/o sancionades: nom i cognoms, DNI i targeta d’identitat professional. Dades d’identificació dels testimonis: nom i cognoms, DNI i targeta d’identitat professional. Dades d’identificació dels instructors de l’expedient: nom i cognoms, DNI I targeta d’identitat professional. Dades d’identificació de les persones funcionàries que sol∙liciten la realització dels tràmits: nom i cognoms, DNI i targeta d’identitat professional. Dades d’identificació dels alumnes de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya: número identificador i targeta d’identitat professional. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

489

Oposició

De les subministrades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa.

per Inspector/a

De les facilitades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles 95 a 100 de l’esmentat Reglament. 3.4 Registre operatiu d’accessos a la informació (REGROA). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar els accessos autoritzats dels usuaris als aplicatius, les dades, la informació i els recursos de la Direcció General de la Policia. Facilitar les auditories previstes en la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal.

per Inspector/a

08029 Barcelona.

Oposició

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones usuàries autoritzades a accedir als fitxers que es regulen en aquesta ordre. Procediment de recollida de dades: De les peticions d’accés de les persones usuàries. De les facilitades pel fitxer Registre de Gestió de Personal de la Direcció Gener l de la Policia (REGP). Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d’identitat professional; NIF; categoria; codi i tipus d’usuari; lloc d’adscripció, destinació i unitat. Nodes, unitats funcionals i operatives, perfils associats i accessos autoritzats. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

490

Data d’inici i data final de l’assignació de perfils. Funcions, descripcions de nodes i descripcions d’unitats. Ampliació, tipus d’ampliació, vigència i estat. Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

D’acord amb la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat,i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:A les forces i cossos de seguretat que tinguin accés/connexió als aplicatius dela Direcció General de la Policia (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, deforces i cossos de seguretat). A les unitats d’auditoria externes. A les institucions de dret públic que tenen per finalitat vetllar pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i controlar‐ne l’aplicació. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

per Inspector/a

Cessions de dades previstes:

491

Oposició

08029 Barcelona.

(RERM). Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar els recursos materials de la Direcció General de la Policia. Elaborar estadístiques.

Personal adscrit a la Direcció General de la Policia. Empreses proveïdores de serveis i responsables d’aquestes. Procediment de recollida de dades: De les introduïdes pel personal administratiu. De les facilitades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d’identitat professional; número d’usuari; DNI. Dades relatives als recursos: número, estat, tipus, subtipus (primer, segon i tercer), assignació, unitat operativa i atributs (característica i valor). Dades relatives a les empreses: nom, adreça, localitat, codi postal, província, número d’identificació fiscal, telèfon, correu electrònic i dades de la persona de contacte. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: no es preveuen. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General d’Administració i Serveis. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

492

Oposició

Persones i col∙lectius afectats:

per Inspector/a

Elaborar informes.

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

3.6 Registre d’assignació de talonaris de butlletes de trànsit (RETALONARIS). Finalitat i usos previstos: Gestionar l’assignació i la devolució de les butlletes de denúncia per infraccions a la normativa de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. Conèixer els motius de les denúncies. Registrar la forma de cobrament de les sancions Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra. Procediment de recollida de dades: De la gestió i control de les butlletes de denúncies lliurades als membres del cos de mossos d’esquadra. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d’identitat professional. Dades relatives a les butlletes: número de talonari i de butlleta; data de recepció, lliurament i tramesa de les butlletes; data de la denúncia; motiu de la devolució de la butlleta; forma de cobrament de la sanció. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

493

Oposició

De conformitat amb l’article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s’estableixen en els articles 89 a 94 de l’esmentat Reglament.

per Inspector/a

Mesures de seguretat:

Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable:

08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General d’Administració i Serveis. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s’estableixen en els articles 89 a 94 de l’esmentat Reglament. 3.7 Registre de les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d’esquadra (REGTIR CME). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d’esquadra. Realitzar el seguiment de les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d’esquadra. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

494

Oposició

Travessera de les Corts, 321

per Inspector/a

Persona titular de la Direcció General de la Policia.

Procediment de recollida de dades: De les introduïdes pels/les instructors/instructores de tir a partir de les dades recollides en les sessions de pràctiques de tir i armament mitjançant formulari en suport paper. De les facilitades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa.

Dades relatives a les persones que realitzen les pràctiques: nom i cognoms; tarjeta d’identitat professional; NIF; data d’incorporació al cos de Mossos d’esquadra; destinació; categoria; uniformitat i actitud. Dades relatives als monitors: nom i cognoms; targeta d’identitat professional I llista de pràctiques. Dades relatives a les pràctiques: marca, model i número de l’arma; nivell; dretà/ esquerrà; dates; tipus de pràctiques; centres de tir; exercicis; nombre de trets avaluats; nombre d’impactes; nombre d’impactes A1‐A2; nombre d’impactes C‐B; nombre de trets perduts; sèries, estat de conservació de l’arma, manipulació de l’arma, mesures de seguretat, muntatge/desmuntatge; temps de realització; grup de pràctica; arma de pràctica. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: no es preveuen. Transferències internacionals: no es preveuen.

per Inspector/a

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

Oposició

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

495

Registrar, controlar i gestionar els cursos de formació interna del cos de mossos d’esquadra. Facilitar la difusió, la inscripció, la validació i l’autorització dels cursos de formació interna del cos de mossos d’esquadra. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades mitjançant suport informàtic. De les facilitades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de les persones funcionàries: nom i cognoms, targeta d’identitat professional, raons de l’assistència. Dades dels cursos: títol; codi; família i especialitat professional; dates; nombre d’hores; interès policial i nombre de places; tipus curs; nivell; categoria; curs avaluable; període; centre docent; localitat; horari; altra formació d’interès; distribució de places; lloc; places de residència; professorat; uniformitat; criteris de selecció; destinataris; diploma; metodologia; objectius; programa; tipus de formació; vacances. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A centres docents. Transferències internacionals: no es preveuen. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

496

Oposició

Finalitat i usos previstos:

per Inspector/a

(RECFO CME).

Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s’estableixen en els articles 89 a 94 de l’esmentat Reglament. 3.9 Registre d’activitats de docència dels membres del cos de mossos d’esquadra

per Inspector/a

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació,

Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar l’activitat docent de les persones funcionàries del cos de Mossos d’esquadra. Creació de llistes amb les dades dels/les alumnes i les ofertes de cursos per ser consultats en la intranet corporativa. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Personal adscrit a la Direcció General de la Policia que ha impartit classes. Altre personal que ha impartit classes. Procediment de recollida de dades:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

497

Oposició

(REDOC CME).

De les facilitades per les persones afectades mitjançant suport paper. De les facilitades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa. De les facilitades pels centres mitjançant suport paper.

Dades del personal docent: nom i cognoms; targeta d’identitat professional; NIF; destinació; empresa. Dades de l’activitat docent: títol; codi; família i especialitat professional; dates; nombre d’hores; interès policial i nombre de places; manteniment de temes, assignatures i mòduls; tipus curs; nivell; categoria; curs avaluable; període; centre docent; localitat; horari; altra formació d’interès; distribució de places; lloc; places de residència; professorat; uniformitat; criteris de selecció; destinataris; diploma; metodologia; objectius; programa; tipus de formació; vacances. Dades del centre: nom; tipus i adreça i telèfon. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A centres docents. Transferències internacionals: no es preveuen.

per Inspector/a

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

Oposició

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

498

Registrar i gestionar les convocatòries d’ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra. Fer el seguiment dels candidats, dels processos i dels resultats de les convocatòries d’ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d’esquadra. Elaborar llistes d’admesos, exclosos, exempts i convocats a les proves, i de resultats de les proves. Creació de fitxers amb els resultats per ser consultats en la pàgina web www. mossos.cat Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra. Persones que es presentin a convocatòries d’ingrés al cos de mossos d’esquadra. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones afectades mitjançant formularis. De les facilitades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa. Dels fulls de respostes i de les fitxes amb els resultats de les proves antropomètriques i físiques. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; NIF; targeta d’identitat professiDiari onal; nom del pare i de la mare; data, municipi, província i país de naixement; sexe; domicili; telèfon; targeta d’identitat professional del cònjuge. Dades relatives a la participació en la convocatòria: número d’instància; data/lloc de presentació de la instància; lloc de les proves; exempció del català (sí/no); atur (sí/no); identificació de pagament (sí/no); titulació màxima; dispensa de titulacions (sí/no); torn (lliure/promoció interna); treball actual cònjuge (municipi); preferencia cònjuge C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

499

Oposició

Finalitat i usos previstos:

per Inspector/a

3.10 Registre de convocatòries de selecció del personal del cos de mossos d’esquadra (RECSP CME).

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. A les entitats col∙laboradores en el desenvolupament de les proves. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

500

Oposició

Dades relatives a les proves: Identificadors; puntuació dels mèrits: antiguitat policial, permisos de conducció, coneixements, cursos, titulacions, cursos de llengua catalana, experiència professional, grau personal, PGA07, recompenses i distincions, valoració del cònjuge; resultats de les proves: de coneixements, de llengua catalana; d’avaluació de competències professionals; antropomètriques, físiques, mèdiques, de personalitat, psicotècniques; resultats de l’entrevista; resultats dels cursos a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya; resultats de les pràctiques.

per Inspector/a

(localitat/comarca); exclusions.

seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat Reglament. 3.11 Registre de citacions judicials dels membres del cos de mossos d’esquadra (RECJ CME). Finalitat i usos previstos:

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra. Procediment de recollida de dades: Dels expedients, citacions i notificacions judicials. De les facilitades pels fitxers de l’àmbit de gestió administrativa. De les facilitades per l’aplicatiu tramitació. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: targeta d’identitat professional; domicili, codi postal, població, comarca i telèfon. Dades de la situació administrativa: vinculació, càrrec, grup, data d’inici/finalització de l’ocupació i situació administrativa. Dades de la destinació: codi destinació, destinació organitzativa, forma d’ocupació, data inici/fi ocupació, node, unitat funcional, perfil, data inici/fi assignació. Dades de l’expedient: número, estat i tipus de l’expedient; jutjat; punt d’entrada; cos policial de l’atestat; número de l’atestat; tipus i procediment judicial. Dades de la citació: tipus; estat de l’assistència jurídica; punt d’entrada; data inici/fi; jutjat; tipus i procediment judicial. Dades de la notificació: tipus de resolució; estat de les dades de la notificació; punt d’entrada, jutjat; tipus i procediment judicial. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

501

Oposició

Compareixences judicials dels membres del cos de mossos d’esquadra per fets relacionats amb l’exercici de les seves funcions.

per Inspector/a

Registre, control i gestió de les citacions judicials.

D’acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i institucions previstos en l’article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics.

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General d’Administració i Serveis. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s’estableixen en els articles 95 a 100 de l’esmentat Reglament. 3.12 Registre del Fons d’Acció Social per al personal funcionari del cos de mossos d’esquadra (REFAS CME). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar l’adjudicació i tramitació de les sol∙licituds d’ajuts del fons d’acció social per al personal funcionari del cos de mossos d’esquadra. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

502

Oposició

Òrgan responsable:

per Inspector/a

Transferències internacionals: no es preveuen.

Persones funcionàries (i els seus familiars) del cos de mossos d’esquadra i familiars de funcionaris/àries difunts/tes, que sol∙licitin ajuts del Fons d’Acció Social. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones afectades a través de la imputació informática en l’aplicatiu de la PGME i de formularis.

per Inspector/a

De les facilitades pels fitxers de l’àmbit administratiu. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de la persona sol∙licitant: Nom i cognoms. Número d’identificació fiscal. Adreça, codi postal i municipi. Telèfons. Nom i cognoms del/de la progenitor/a. NIF del/de la progenitor/a. Targeta d’identitat professional. Escala i categoria professional.

Nom i cognoms dels cònjuges, fills/es, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/ àries o causants. Número d’identificació fiscal dels cònjuges, fills/es, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries o causants. Dates de naixement o defunció dels cònjuges, fills/filles, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries o causants. Dades relatives a l’ajut per defunció. Dades relatives a l’ajut d’orfenesa. Dades relatives a l’ajut de viduïtat. Dades relatives a l’ajut per sepeli. Dades relatives a l’ajut per al manteniment dels convivents. Dades relatives a l’ajut per naixement o adopció de fills/es. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

503

Oposició

Destinació actual, unitat, àrea i comissaria general.

Dades relatives a l’ajut per colònies o casals d’estiu. Dades relatives a l’ajut per accés a la universitat de persones de més de 25 anys. Dades relatives a l’ajut d’estudis universitaris. Dades relatives a l’ajut escolar.

per Inspector/a

Dades relatives a l’ajut per a llar d’infants. Dades relatives a l’ajut per a fills/es disminuïts/es. Dades relatives a l’ajut ocular. Dades relatives a l’ajut odontològic. Dades relatives a l’ajut psiquiàtric o psicològic. Dades relatives a l’ajut pròtesis auditives o ortopèdiques. Dades relatives a l’ajut per malaltia celíaca. Dades relatives a ajuts excepcionals. Dades dels imports i adjudicacions de les partides pressupostàries. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes:

Oposició

D’acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A l’Administració tributària. Als representants sindicals. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

504

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

3.13 Registre de contactes amb la comunitat de la policia de la Generalitat (RECC CME). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar les relacions que les unitats operatives de la policía de la Generalitat‐mossos d’esquadra mantenen amb persones físiques o representants legals de persones jurídiques, per a la coordinació, planificació i activitat divulgativa dels serveis policials. Planificar i gestionar els plans corporatius de relacions amb la comunitat. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques i jurídiques (entitats, institucions, associacions) amb les que es planifiquen i mantenen contactes relacionals, informatius, de coordinació i d’altres tipus. Procediment de recollida de dades: De les facilitades directament per les persones físiques o jurídiques contactades (representants d’entitats, institucions, associacions, etc.), o bé mitjançant comunicacions telefòniques o telemàtiques. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Tipus i número de contacte, dates, hores, durada i estat. Noms, adreces, tipologies, sectors i subsectors de les entitats de contacte. Nom, cognoms i càrrec de les persones de contacte; assistents i observacions. Acords i punts tractats, dates d’inici i de fi, observacions i actuacions que se’n deriven. Noms dels serveis policials, targetes d’identitat professional; noms, cognoms I càrrecs dels funcionaris. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

505

Oposició

per Inspector/a

Mesures de seguretat:

Adreces dels llocs dels contactes, motius i motius d’anul∙lació. Plans trimestrals, àmbits, tipus, subtipus, objectius, resultats, estratègies i valoracions de les actuacions. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: no es preveuen.

Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s’estableixen en els articles 101 a 104 de l’esmentat reglament. 3.14 Registre d’informació sobre convocatòries del cos de mossos d’esquadra (REINFPGME). Finalitat i usos previstos: Informar de les diferents convocatòries d’accés a la policia de la Generalitatmossos d’esquadra a través de la pàgina web www.mossos.cat Gestionar les dades personals de les persones interessades en accedir o rebre informació per correu electrònic. Elaborar estadístiques. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

506

Oposició

per Inspector/a

Transferències internacionals: no es preveuen.

Persones i col∙lectius afectats: Persones que sol∙licitin informació. Procediment de recollida de dades:

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; DNI; domicili; població; codi postal; comarca; adreça de correu electrònic. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D’acord amb l’article 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

per Inspector/a

De les facilitades per les persones interessades per transmissió electrònica o a través de formularis.

Oposició

08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació i cancel∙lació, quan s’escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l’article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s’estableixen en els articles 89 a 94 de l’esmentat Reglament.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

507

Aquest manament constitucional ha estat desenvolupat per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, que va adaptar l'ordenament jurídic espanyol a la Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d'octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes. Així mateix, el dret a la protecció de les dades personals es troba reconegut de forma explícita a l'article 31 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, d'acord amb el qual totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en fitxers que són competència de la Generalitat, i tenen dret a accedir‐hi, examinar‐les i obtenir‐ne la correcció. Aquest marc normatiu s'ha de completar amb tres referències més, el Reial decret 994/1999, d'11 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal, la Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades i el Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s'aprova l'Estatut de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. D'acord amb l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la creació, la modificació o la supressió dels fitxers de les administracions públiques només pot fer‐se mitjançant disposició general publicada al diari oficial corresponent. La disposició addicional 3a de la Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, estableix que els consellers de la Generalitat, dins l'àmbit de les competències respectives, resten habilitats per a la creació, modificació o supressió, mitjançant ordre, dels fitxers automatitzats que siguin pertinents. En conseqüència, mitjançant la present Ordre, es crea i es regula el fitxer denominat Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM), i es preveu l'aplicació de les mesures de seguretat que estableix el Reial decret 994/1999, d'11 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers que continguin dades de caràcter personal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

508

Oposició

L'article 18 de la Constitució espanyola reconeix, com a dret fonamental de les persones, el dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge preveient, al seu apartat 4, que la llei limitarà l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans, i el ple exercici dels seus drets.

per Inspector/a

2.13 ORDRE IRP/372/2007, DE 8 D'OCTUBRE, DE CREACIÓ DEL FITXER SISTEMA D'INFORMACIÓ DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT DE PERFILS GENÈTICS DE MOSTRES BIOLÒGIQUES RELACIONADES AMB LA INVESTIGACIÓ CRIMINAL (SIP IDENTICRIM).

Atès l'informe emès per l'Agència Catalana de Protecció de Dades. D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, Ordeno: Article 1 Es crea el fitxer de dades de caràcter personal denominat Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM). A l'annex d'aquesta Ordre es determina la denominació del fitxer, la finalitat i usos previstos, les persones i els col∙lectius afectats, els procediments de recollida de dades, l'estructura bàsica del fitxer i la descripció del tipus de dades de caràcter personal que contenen, les cessions de dades previstes, l'òrgan administratiu responsable davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel∙lació i oposició i les mesures de seguretat aplicables. Article 2 El fitxer Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM), creat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, se subjecta a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, a la Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i a la resta de normativa d'aplicació. Article 3 La persona titular de la Direcció General de la Policia és la responsable de la gestió del fitxer Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM), i ha d'adoptar, sota la supervisió directiva de la persona titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, les mesures tècniques, de gestió i organitzatives necessàries per tal de garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com totes les mesures necessàries C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

509

Oposició

En aquesta línia, el present fitxer té per finalitat principal facilitar la investigació policial de les persones que determini l'autoritat judicial i contindrà també les dades d'aquelles persones que cedeixin voluntàriament les seves mostres per aclarir fets delictius. Aquest fitxer recull els perfils genètics amb finalitat identificativa excloent‐ne els perfils genètics de naturalesa codificant.

per Inspector/a

Cal tenir en compte que la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, afegeix un segon paràgraf a l'article 363 de la Llei d'Enjudiciament Criminal que preveu que sempre que concorrin raons acreditades que ho justifiquin, el jutge d'instrucció podrà acordar, en resolució motivada, l'obtenció de mostres biològiques del sospitós que siguin indispensables per a determinar el seu perfil d'ADN.

destinades a fer efectius els drets de les persones afectades reconeguts en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la resta de normativa d'aplicació. Disposició final

Barcelona, 8 d'octubre de 2007 Joan Saura i Laporta Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Annex Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de perfils genètics de mostres biològiques relacionades amb la investigació criminal (SIP IDENTICRIM) Finalitat i usos previstos: Investigació policial. Identificació de mostres biològiques mitjançant els perfils genètics. Resten exclosos els perfils genètics de naturalesa codificant.

per Inspector/a

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Elaboració d'informes de caràcter policial. Persones i col∙lectius afectats: Persones que determini l'autoritat judicial i persones que cedeixin, voluntàriament, les seves mostres per a aclarir uns fets delictius. Procediment de recollida de dades: Mostres biològiques procedents d'activitats d'investigació relacionades amb fets delictius portades a terme per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra o que provinguin d'altres forces i cossos de seguretat. Mostres biològiques que disposi l'autoritat judicial. Mostres biològiques que faciliti, voluntàriament, una persona per a contribuir a aclarir fets delictius. Institucions i organismes amb caràcter oficial que disposin de dades de perfils genètics amb la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

510

Oposició

Elaboració d'estadístiques que poden ser desglossades per sexe.

mateixa finalitat. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms. Noms del pare i de la mare.

Sexe. Nacionalitat. DNI, NIE, passaport. Data de defunció. Característiques físiques o antropomètriques. Dades procedents de les mostres relacionades amb la comissió d'infraccions penals provinents de mostres biològiques recollides amb ocasió de la investigació de fets delictius. Aquestes dades es concreten en els aspectes següents: naturalesa de la mostra, tipologia de la mostra, tipologia del fet, observacions de la mostra, observacions tècniques de la mostra, possibles relacions amb altres expedients i dades administratives específiques. Perfils genètics amb finalitat identificativa. S'exclouen en tot cas els perfils genètics de caràcter codificant. Cessions de dades previstes: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública i forces i cossos de seguretat. A institucions i organismes, públics o privats, autoritzats per a la identificació de persones mitjançant tècniques analítiques científiques, d'acord amb els convenis existents. A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents. Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals. A administracions públiques per a fer tractaments estadístics. Habilitació legal de la cessió: articles 3 i 45 de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat de l'Estat, de les policies de les comunitats autònomes i de les policies locals; articles 11.2.a) i d) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

511

Oposició

Lloc i data de naixement.

per Inspector/a

Domicili, telèfon i adreça de correu electrònic.

caràcter personal i els acords i tractats subscrits per Espanya (Interpol, Europol, Sistema Informació Schengen, Unió Europea i convenis bilaterals) Òrgan administratiu responsable davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel∙lació i oposició: Director o directora general de la Policia.

08029 Barcelona Mesures de seguretat:

Oposició

De conformitat amb els articles 3 i 4 del Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 994/1999, d'11 de juny, a aquest fitxer s'aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen al capítol IV.

per Inspector/a

Travessera de Les Corts, 319‐321

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

512

2.14 DECRET 145/1996, DE 30 D'ABRIL, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT INTERN DEL CONSELL DE LA POLICIA‐ MOSSOS D'ESQUADRA. Article únic

S'aprova el Reglament d'organització i funcionament intern del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, el text del qual s'adjunta com a annex. REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT INTERN DEL CONSELL DE LA POLICIA‐MOSSOS D'ESQUADRA CAPÍTOL 1 Funcions i composició del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra Article 1 Naturalesa El Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, sota la presidència de la persona titular del Departament de Governació o d'aquella altra en qui aquesta delegui, és l'òrgan de representació paritària de la Generalitat i dels membres del cos. Article 2

per Inspector/a

Aprovació del reglament

De conformitat amb el que disposa l'article 53 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, les funcions del Consell són: a) La mediació i la conciliació en cas de conflictes col∙lectius. b) La participació en l'establiment de les condicions de prestació del servei dels funcionaris. c) La formulació de mocions i l'evacuació de consultes en matèries relatives a l'estatut professional. d) L'emissió d'informes en els expedients disciplinaris que s'instrueixin als membres del cos per faltes molt greus i en tots els que s'instrueixin als representats de les organitzacions sindicals. e) L'emissió d'informe previ i preceptiu sobre els projectes de disposicions de caràcter general relatius a les matèries a què es refereix l'article 53 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol. f) L'estudi de programes de modernització dels mètodes i les tècniques de treball. g) La presentació de propostes de mesures relatives a la política de personal del cos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

513

Oposició

Funcions

h) Les altres que li atribueixin les lleis i les disposicions generals. Article 3 Composició

b) Els representants dels membres del cos de mossos d'esquadra, elegits sobre la base d'un representant per cada 250 funcionaris o fracció de cadascuna de les escales que constitueixen el cos, que resultin de les eleccions sindicals celebrades de conformitat amb el que disposen l'article 54 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, i el Decret 104/1995, de 24 de març, sobre normes reguladores de les eleccions dels representants del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i designació d'organitzacions sindicals representatives (DOGC núm. 2036, de 7.4.1995). CAPÍTOL 2 Estatut dels membres del Consell Article 4 Drets i deures Els membres del Consell tenen els drets i deures següents: a) Exercir el càrrec de membre del Consell de la Policia amb compliment estricte de la legalitat i de conformitat amb aquest Reglament. b) Participar en els debats de les sessions. c) Exercir el seu dret de vot i formular el seu vot particular, així com el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen. d) Formular precs i preguntes. e) Obtenir la informació necessària per tal de complir les funcions assignades. Article 5 Drets d'assistència El càrrec de membre i secretari del Consell dóna dret a l'abonament dels drets d'assistència a les reunions que tinguin lloc, d'acord amb la normativa de l'Administració de la Generalitat que regula el sistema d'indemnitzacions per raó de serveis.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

514

Oposició

a) Els representants de l'Administració que designi la persona titular del Departament de Governació en funció del nombre de representants del cos de mossos d'esquadra en el Consell.

per Inspector/a

El Consell és integrat paritàriament pels membres següents:

Article 6 Duració del mandat 6.1 El mandat és de quatre anys, a comptar de la proclamació dels candidats electes.

Absència o malaltia 7.1 En cas d'absència o malaltia degudament justificades, els representants de l'Administració poden delegar el seu vot en un altre membre del Consell en representació de l'Administració. 7.2 En cas d'absència o malaltia degudament justificades, els representants de les organitzacions sindicals poden delegar el seu vot en un altre membre del Consell en representació dels membres del cos de mossos d'esquadra. 7.3 La delegació del vot s'ha de formalitzar per escrit i s'ha de comunicar al secretari del Consell. Article 8 Pèrdua de la condició de membre del Consell 8.1 Els membres del Consell perden la seva condició de consellers per qualsevol d'aquestes causes: a) Expiració del mandat. b) Pèrdua de la condició de funcionari. c) Defunció. d) Renúnncia, la qual ha de ser expressa i comunicada a l'òrgan competent davant el qual exerceixin la representació. 8.2 Els membres del Consell en representació de l'Administració perden la seva condició de consellers, a més de per les causes previstes en l'apartat 1 d'aquest article, per cessament. 8.3 En cas de vacant dels representants dels membres del cos de mossos d'esquadra en el Consell, aquesta es coberta automàticament, si la persona interessada accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llista respectiva i així successivament, inclosos els candidats en condició de suplents. 8.4 En cas de vacant dels representants de l'Administració, la persona titular del Departament de Governació designarà els substituts. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

515

Oposició

Article 7

per Inspector/a

6.2 Si fineix aquest termini i la proclamació de candidats electes no ha tingut lloc, s'entén que el mandat dels membres del Consell queda prorrogat fins que aquella no s'esdevingui.

CAPÍTOL 3 Organització del Consell Article 9 El president

a) Representar el Consell. b) Convocar i presidir les sessions del Consell. c) Garantir el compliment de les lleis i la regularitat de les deliberacions. d) Fixar l'ordre del dia, ordenar les deliberacions i els debats, així com el temps màxim de discussió per a cada qüestió i el que correspongui a cada intervenció. e) Suspendre breument les deliberacions perquè una o les dues representacions integrants del Consell deliberin per separat, quan es consideri necessari l'intercanvi de punts de vista, l'aclariment d'aspectes dubtosos o la fixació de postures comunes. f) Designar els presidents de les comissions i els grups de treball que es creïn g) Vetllar pel compliment dels acords adoptats pel Consell. Article 10

per Inspector/a

Les funcions del president del Consell són:

10.1 El secretari del Consell és nomenat pel Ple, a proposta de l'Administració, d'entre el personal al servei de l'Administració de la Generalitat. 10.2 En cas de vacant, absència o malaltia degudament justificades, el secretari és substituït d'acord amb el procediment establert a l'apartat 1. 10.3 Les funcions del secretari són: a) Assistir a les sessions del Consell amb veu però sense vot. b) Exercir les funcions d'assistència i documentació dels actes del Consell i del seu president. c) Portar un registre de les disposicions normatives que afectin el Consell o els acords presos. d) Sotmetre anualment al Ple, per mitjà del president, una memòria d'activitats del Consell. e) Signar la correspondència i documents quan no correspon fer‐ho al president i en absència d'aquest. f) Convocar les sessions del Ple, en nom del president, de les comissions i dels grups de treball i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

516

Oposició

El secretari del Consell.

citar els seus membres. g) Estendre acta de les reunions i signar‐les amb el vist‐i‐plau del president. h) Custodiar els llibres d'actes un cop signats amb el vist‐i‐plau del president.

j) Supervisar l'entrada i la sortida de documents del Consell i la distribució d'aquests, quan escaigui, entre els membres del Consell. k) Proporcionar als membres del Consell, en la mesura de les seves possibilitats, els mitjans materials i personals que tingui a l'abast per tal de garantir el funcionament correcte del Consell. l) Totes les altres funcions que li pugui atribuir el president del Consell. Article 11 El Ple 11.1 El Ple és el màxim òrgan de deliberació i decisió del Consell i en té assignades totes les funcions. 11.2 El Ple és integrat pel president del Consell i la resta de consellers.

per Inspector/a

i) Estendre, a petició dels membres del Consell, els certificats de les actes i dels acords del Ple, de les comissions i dels grups de treball, llevat que els temes tractats s'hagin declarat secrets, d'acord amb l'article 19.6.

Comissions i grups de treball 12.1 Poden constituir‐se comissions i grups de treball per estudiar assumptes la complexitat dels quals així ho requereixin. 12.2 El Ple aprovarà la constitució i dissolució de les comissions i dels grups de treball, dels quals s'haurà d'especificar el caràcter temporal o permanent. 12.3 En els grups de treball hi poden participar persones que no siguin membres del Consell. CAPÍTOL 4 Funcionament intern del Consell Article 13 Les sessions del Ple 13.1 El Ple es reuneix en sessió ordinària almenys un cop cada dos mesos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

517

Oposició

Article 12

13.2 Són sessions extraordinàries les que es convoquen al marge de la periodicitat establerta per a les sessions ordinàries.

13.3 En les sessions del Ple hi poden participar, amb veu però sense vot, assessors especialistes, un per cadascuna de les organitzacions sindicals amb representació al Consell i el mateix nombre per part dels representants de l'Administració, amb la comunicació prèvia al secretari del Consell amb una antelació mínima de 48 hores a la data en què tingui lloc la sessió ordinària, i de 12 hores en el cas de les sessions extraordinàries. Article 14 Convocatòria de les sessions del Ple 14.1 La convocatòria de la sessió del Ple, amb l'ordre del dia corresponent, s'ha de notificar als membres del Consell amb una antelació mínima de cinc dies, llevat dels casos d'urgència apreciada pel president del Consell, la qual s'ha de fer constar en la mateixa convocatòria. 14.2 En la notificació es pot preveure una segona convocatòria de la sessió per a mitja hora després en cas que en la primera convocatòria no hi hagi prou quòrum d'assistents. Article 15

per Inspector/a

La Realització de sessions extraordinàries serà procedent si ho sol∙licita una tercera part dels membres del Consell, mitjançant escrit adreçat al president, amb expressió del tema que s'hagi de tractar i amb aportació dels documents relacionats amb l'ordre del dia proposat, si n'hagués i se'n disposa.

15.1 Juntament amb la convocatòria de la sessió del Ple, ha de ser comunicat als consellers l'ordre del dia, que serà fixat pel president, i s'han de tenir en compte les peticions formulades amb prou antelació per un terç, com a mínim, dels membres del Consell. 15.2 El Ple del Consell no pot prendre acords, però sí deliberar, sobre assumptes que no figurin en l'ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els consellers i ho acordin per majoria. 15.3 Amb l'ordre del dia es facilitarà als membres del Consell una còpia de la documentació corresponent als assumptes que s'hagin de tractar. 15.4 En tot cas, la documentació esmentada ha de trobar‐se en la Secretaria del Consell a disposició dels membres del Consell, des de la data de la convocatòria fins a la de celebració de la sessió, perquè pugui ser examinada. 15.5 Les sessions no finalitzaran fins que s'hagin tractat tots els punts de l'ordre del dia. A aquest efecte es poden celebrar sessions en dies diferents.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

518

Oposició

Ordre del dia de les sessions del Ple

Article 16 Quòrum de constitució del Ple 16.1 En primera convocatòria, el quòrum de constitució és de la majoria absoluta dels membres del Consell.

Article 17 Sistema d'adopció d'acords en les sessions del Ple 17.1 Els acords del Ple s'han d'adoptar per assentiment, tret que el president acordi sotmetre'ls a votació o així ho sol∙liciti qualsevol dels consellers. 17.2 En cas que hi hagi votació, els acords s'han d'adoptar per majoria simple de vots. 17.3 Una vegada iniciada la votació, cap membre del Consell pot absentar‐se de la sessió fins que conclogui. 17.4 A petició dels membres del Consell, en l'acta es consignaran les diferents postures o vots exposats i es comunicaran a l'òrgan consultant o al que, si s'escau, hagi d'adoptar la resolució que sigui procedent. Article 18 Votacions 18.1 Les votacions poden ser públiques o secretes. 18.2 Les votacions públiques es fan pel procediment de mà alçada. 18.3 Les votacions seran secretes quan així ho sol∙liciti qualsevol dels membres del Consell, i es faran dipositant una papereta en una urna. Article 19 19.1 De cada sessió que tingui l'òrgan col∙legiat, el secretari, o qui en faci les funcions, n'ha d'estendre acta. L'acta ha d'especificar necessàriament els assistents, una indicació de les persones que han intervingut, les circumstàncies del lloc i temps en què s'ha dut a terme, els punts principals de les deliberacions, la forma i els resultats de la votació i el contingut dels acords adoptats. 19.2 Els consellers poden demanar que es ressenyi en l'acta qualsevol manifestació o declaració C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

519

Oposició

16.3 Malgrat no haver‐se complert els requisits de la convocatòria, el Consell queda vàlidament constituït quan s'han reunit tots els seus membres i ho acorden per unanimitat.

per Inspector/a

16.2 En segona convocatòria, el quòrum s'assoleix amb l'assistència del president i el secretari o, en el seu cas, les persones que els substitueixin i la de la meitat almenys, dels seus membres.

relacionada amb la matèria objecte de discussió o debat. 19.3 Els vots particulars contraris a l'acord adoptat i els motius que els justifiquen es fan constar de forma resumida en l'acta. Els consellers que votin en contra i facin constar la seva oposició motivada queden exempts de la responsabilitat que, si s'escau, pugui derivar dels acords.

19.6 Correspon al Consell la declaració de secret dels temes tractats en les sessions del Consell. Article 20 Funcionament de les comissions i dels grups de treball Les comissions i els grups de treball que es creïn se sotmeten al mateix règim de funcionament del Ple, sense perjudici que la mateixa comissió o grup de treball pugui adoptar el seu propi règim de funcionament. Article 21 La reforma del Reglament 21.1 La modificació d'aquest Reglament correspon al Govern de la Generalitat, per pròpia iniciativa o a petició del Consell. 21.2 El Consell pot proposar al Govern la modificació del Reglament, per acord de la majoria absoluta dels seus membres. La iniciativa de reforma del Reglament correspon al president del Consell o a una tercera part dels seus membres, mitjançant escrit motivat en el qual hauran de constar els articles que s'han de modificar, suprimir o afegir, amb la proposta, si s'escau, de la redacció que es consideri pertinent.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

520

Oposició

19.5 Les actes se signen i s'aproven en la mateixa sessió o en la següent. No obstant això, el secretari pot emetre certificació sobre els acords específics que s'hagin adoptat, llevat que s'hagin declarat secrets.

per Inspector/a

19.4 Qualsevol membre té dret a sol∙licitar la transcripció íntegra de la seva intervenció o proposta, sempre que l'aporti per escrit en la mateixa sessió i es faci constar així en l'acta.

La representació dels membres del cos al Consell, d'acord amb l'article 55, és la que resulti de les eleccions sindicals que a l'efecte s'han de realitzar, d'acord amb les normes de convocatòria i de desenvolupament de les eleccions que, segons l'article 60 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, han de ser establertes per mitjà d'un reglament. Tenint en compte aquestes previsions i de conformitat amb l'article 60, mitjançant el Decret 104/1995, de 24 de març, es van establir les normes reguladores de les eleccions dels representants del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i designació d'organitzacions sindicals representatives. Per la Resolució 711/VI, de 10 maig de 2001, del Parlament de Catalunya, sobre la lliure afiliació dels agents de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra als sindicats interprofessionals, es va instar al Govern a presentar una iniciativa que permetés modificar el marc legal que estableixen els articles 49 i 50 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, i per la disposició addicional dissetena del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, a fi de garantir el drets dels membres del cos de mossos d'esquadra a la lliure afiliació als sindicats interprofessionals, permetent simultàniament el manteniment i la creació, si escau, de sindicats específics o professionals del cos de mossos d'esquadra. La Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra, va modificar els articles 49, 50 i 51 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, i va derogar la disposició addicional dissetena del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre. La citada Llei 26/2002 ha introduït, per tant, en el text de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra importants modificacions en reconeixement del dret dels membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra a afiliar‐se a les organitzacions sindicals que triïn lliurement per a la defensa de llurs interessos professionals, econòmics i socials i a separar‐se'n. A més, l'aplicació de la Llei incideix, també, en els efectes del dipòsit i inscripció dels estatuts de les organitzacions sindicals de la policia de la Generalitat‐

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

521

Oposició

La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, regula a la secció 2 del capítol 1, del títol 3, el Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, com a òrgan de representació paritària de l'Administració de la Generalitat i dels membres del cos de mossos d'esquadra, amb les funcions que estableix l'article 53 de la mateixa Llei.

per Inspector/a

2.15 DECRET 135/2003, DE 10 DE JUNY, SOBRE NORMES REGULADORES DE LES ELECCIONS DELS REPRESENTANTS DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA AL CONSELL DE LA POLICIA‐MOSSOS D'ESQUADRA I DESIGNACIÓ D'ORGANITZACIONS SINDICALS REPRESENTATIVES DOGC NÚM. 3903, 12.03.2003

mossos d'esquadra que hauran de ser inscrites i dipositar els seus estatuts a l'oficina corresponent del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.

Per tant, d'acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, i la disposició final primera de la Llei 26/2002, de 28 de novembre, a proposta de la consellera de Justícia i Interior, i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: Capítol 1 Disposicions generals Article 1 Objecte Aquest Decret té per objecte establir la normativa aplicable a l'elecció dels membres del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i determinar la condició de les organitzacions sindicals representatives.

per Inspector/a

D'acord amb el que s'ha exposat, la promulgació de la Llei 26/2002 i les modificacions que aquesta ha comportat fan necessari que es procedeixi a modificar les disposicions reglamentàries que estableixen les normes reguladores aplicables a l'elecció dels membres del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i, en concret, el Decret 104/1995, de 24 de març, esmentat, que és derogat per la present norma.

Drets de les organitzacions sindicals 2.1 Als efectes d'aquesta regulació, es consideren organitzacions sindicals representatives aquelles que en les últimes eleccions al Consell de Policia‐Mossos d'Esquadra hagin obtingut, al menys, un representant a l'esmentat Consell, o en dues de les escales el 10% dels vots emesos en cadascuna d'aquestes. Aquestes organitzacions i els seus representants tindran els drets que estableix l'article 22.1 i 22.2 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de gener, de forces i cossos de seguretat, i la resta de legislació que els pugui ser aplicable. 2.2 El nombre de representants que l'Administració de la Generalitat ha de reconèixer, amb els drets de l'article 22.2 de la Llei orgànica esmentada, s'ha de correspondre amb el nombre de representants que cada organització sindical hagi obtingut en les eleccions al Consell. En tot cas, les organitzacions sindicals que no hagin obtingut representants al Consell, però almenys sí el 10% de vots en una escala tenen dret a un representant amb els drets que

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

522

Oposició

Article 2

estableix l'article 22.2 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març. Article 3

3.2 La proporció que estableix l'apartat anterior es podrà modificar, mitjançant els successius decrets de convocatòria, mentre duri el procés de creixement del cos de mossos d'esquadra i no se superi la xifra total de 15 membres en representació del cos i 15 en representació de la Generalitat. Article 4 Mandat del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra 4.1 El mandat dels representants al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra és de quatre anys a comptar de la proclamació dels candidats electes. 4.2 En cas de vacant, aquesta és coberta automàticament, si l'interessat accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llista respectiva, els dos suplents inclusivament. En el supòsit d'exhaurir‐se el nombre de suplents, quedaran vacants al Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra els llocs corresponents, sense que això comporti la pèrdua del seu caràcter paritari. 4.3 Si fineix el termini establert i la proclamació dels candidats electes no ha tingut lloc, s'entén que el mandat dels membres anteriors queda prorrogat fins que es produeix la proclamació dels candidats electes. Capítol 2 Promoció i convocatòria d'eleccions Article 5 Legitimació per promoure eleccions sindicals 5.1 Poden promoure la realització d'eleccions per renovar la representació per finalització de la durada del mandat les organitzacions sindicals amb representació al Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra a partir de la data en què manquin tres mesos per a l'acabament del mandat. 5.2 També, per acord majoritari dels membres del cos de mossos d'esquadra, es pot promoure C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

523

Oposició

3.1 La representació dels membres del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra s'estructura sobre la base d'un representant per cada 250 funcionaris o fracció de cadascuna de les escales que constitueixen el cos, que són elegits mitjançant sufragi personal, directe i secret.

per Inspector/a

Representació al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra

la realització d'eleccions a partir de la data que estableix l'apartat anterior. Article 6

6.2 En el supòsit de concurrència de promotors es considera vàlida, als efectes d'iniciació del procés electoral, la primera comunicació de promoció efectuada a l'Oficina Pública esmentada. 6.3 La comunicació dels promotors ha de contenir la data del inici del procés electoral, que no pot ser inferior a un mes des de la data de la presentació de l'escrit de promoció, ni superior a tres mesos de l'esmentada data. 6.4 La data d'inici del procés electoral serà la data de constitució de la mesa electoral coordinadora. Article 7 Validesa de la promoció d'eleccions 7.1 L'incompliment del que estableixen els articles 5 i 6 determinarà la manca de validesa del corresponent procés electoral. 7.2 La renúncia a la promoció amb posterioritat a la comunicació a l'Oficina Pública de Catalunya d'Eleccions Sindicals del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme no ha d'impedir el desenvolupament del procés electoral, sempre que es compleixin els requisits de validesa. Article 8 Publicació de la promoció 8.1 L'Oficina Pública de Catalunya d'Eleccions Sindicals del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme exposarà l'escrit de promoció, a partir del dia següent a la seva recepció, en el tauler d'anuncis i donarà còpia de l'escrit a les organitzacions sindicals que ho sol∙licitin. 8.2 La Direcció General de Seguretat Ciutadana també exposarà al tauler d'anuncis de la seva seu i dels centres de treball de les unitats territorials, l'escrit de promoció d'eleccions durant un termini de dotze dies hàbils comptadors a partir del tercer dia hàbil de la presentació de la còpia del escrit de promoció.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

524

Oposició

6.1 Els promotors, d'acord amb el model normalitzat que es publica a l'annex 1 d'aquest Decret, han de comunicar a l'Oficina Pública de Catalunya d'Eleccions Sindicals del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme la voluntat de realitzar un procés electoral i, el mateix dia, lliurar una còpia de la comunicació a la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

per Inspector/a

Comunicació de la promoció d'eleccions

Article 9 Convocatòria d'eleccions

9.2 El decret de convocatòria ha de determinar el nombre de membres en representació del cos, d'acord amb el que estableix l'article 3, fixar com a data d'inici del procés electoral la determinada per l'organització sindical promotora de les eleccions i establir els criteris per determinar el nombre, el tipus i la ubicació de les meses electorals. Capítol 3 L'Administració electoral Article 10 Òrgans de l'Administració electoral L'Administració electoral estarà integrada per la mesa electoral coordinadora i per les meses electorals parcials. Article 11 Circumscripcions electorals

per Inspector/a

9.1 En el termini d'un mes a comptar a partir de l'inici dels dotze dies que fixa l'article anterior, el Govern de la Generalitat ha de convocar eleccions per escollir els representants dels membres del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra.

11.2 Les organitzacions sindicals representatives i la Direcció General de Seguretat Ciutadana acordaran el nombre, el tipus i la distribució de les meses electorals, d'acord amb els criteris fixats en el decret de convocatòria. Article 12 Mesa electoral coordinadora 12.1 Les funciones de la mesa electoral coordinadora són les següents: a) Elaborar i publicar la llista definitiva de funcionaris, amb indicació dels qui són electors i elegibles. b) Resoldre qualsevol incidència o reclamació relativa a inclusions, exclusions o correccions del cens. c) Elaborar els censos d'electors assignats a cadascuna de les meses electorals parcials. d) Establir el calendari electoral d'acord amb les previsions del present Decret i del decret de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

525

Oposició

11.1 La circumscripció electoral és única per a tot el territori de Catalunya.

convocatòria. e) Fixar el dia de la votació i les hores en què estaran oberts els centres el dia de la jornada electoral.

h) Rebre els escrutinis parcials efectuats per les corresponents meses electorals parcials i realitzar l'escrutini global. i) Estendre l'acta global d'escrutini, amb publicitat i tramesa d'aquesta pels mitjans legalment establerts als òrgans determinats en aquest Decret. j) Expedir certificat dels resultats electorals als interventors acreditats davant la mesa electoral. 12.2 Les organitzacions sindicals representatives i la Direcció General de Seguretat Ciutadana tenen la facultat de designar un assistent tècnic per la mesa electoral coordinadora, si ho consideren convenient. Article 13 Composició de la mesa electoral coordinadora La mesa electoral coordinadora estarà formada pel president, que serà el funcionari de més antiguitat del cos, d'acord amb el temps de servei reconegut, i dos vocals, que seran els funcionaris de major i menor edat d'entre els inclosos al cens corresponent. Actuarà com a secretari el vocal més jove. Es designaran suplents aquells funcionaris que segueixin els titulars de la mesa electoral en l'ordre indicat d'antiguitat i edat. Article 14 Constitució de la mesa electoral coordinadora La mesa electoral coordinadora es constituirà, mitjançant acta atorgada a aquest efecte, d'acord amb el model normalitzat que figura com a annex 2 d'aquest Decret, en la data d'inici del procés electoral. Article 15 Constitució i organització de les meses electorals parcials 15.1 Les meses electorals parcials es constituiran formalment, mitjançant acta atorgada a aquest efecte, d'acord amb el model normalitzat que figura a l'annex 3 d'aquest Decret, en la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

526

Oposició

g) Resoldre les sol∙licituds de votació per correu i de votació en la mesa que el funcionari hagi sol∙licitat, i trametre el vot o el cens parcial amb les modificacions dels electors que ho hagin sol∙licitat a la mesa electoral parcial que correspongui.

per Inspector/a

f) Proclamar les candidatures presentades i resoldre les reclamacions que es presentin a aquest efecte.

data fixada per a la votació.

La mesa electoral itinerant ha de vetllar especialment per al manteniment del secret electoral i la integritat de les urnes. Article 16 Les meses electorals parcials. Funcions 16.1 Les funcions de les meses electorals parcials són: a) Presidir la votació corresponent i resoldre les incidències que s'hi produeixin. b) Realitzar l'escrutini de les votacions de la mesa. c) Estendre l'acta corresponent, d'acord amb el model normalitzat que figura com annex 4 d'aquest Decret, i trametre‐la a la mesa electoral coordinadora. 16.2 Només per causa de força major la mesa podrà suspendre la votació o interrompre'n el desenvolupament sota la seva responsabilitat.

per Inspector/a

15.2 No obstant això, quan el nombre o la dispersió territorial d'electors ho faci aconsellable, i d'acord amb el que estableix l'article 11.2, es pot disposar la formació de meses electorals itinerants que es desplaçaran successivament als llocs de treball corresponents pel temps que sigui necessari. A aquest efecte, la Direcció General de Seguretat Ciutadana facilitarà els mitjans de transport necessaris per als membres de les esmentades meses electorals i per als interventors, i es farà càrrec a la vegada de les despeses que comporti el procés electoral.

Composició de les meses electorals parcials La mesa electoral parcial estarà constituïda pel president, que serà el funcionari de més antiguitat, i per dos vocals, que seran els funcionaris de major i menor edat d'entre els inclosos en el cens de cadascuna de les meses electorals. Actuarà com a secretari el vocal més jove. Es designaran suplents aquells funcionaris que segueixin als titulars de la mesa electoral en l'ordre indicat d'antiguitat o edat. Article 18 Càrrecs dels components de les meses electorals 18.1 Els càrrecs de president, vocal i secretari són irrenunciables. No poden ser designats per exercir‐los ni el cap de la dependència, ni els candidats, ni els representants dels sindicats que hagin presentat candidatures. 18.2 En el supòsit d'impossibilitat dels designats d'ocupar el càrrec ho han de comunicar a la Direcció General de Seguretat Ciutadana abans de la data de constitució de la mesa electoral C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

527

Oposició

Article 17

coordinadora o a aquesta en el supòsit que estigui constituïda, amb una antelació que en permeti la substitució per un suplent. Article 19

Article 20 Interventors i representants 20.1 Fins vuit dies abans de la jornada electoral, el representant de cada candidatura pot designar a la mesa electoral coordinadora un interventor per cada mesa, d'entre els inscrits en el cens general com electors, que assisteixi a la votació i a l'escrutini. 20.2 La Direcció General de Seguretat Ciutadana pot designar un representant perquè assisteixi a la votació i a l'escrutini amb veu però sense vot i ho haurà de comunicar a la mesa electoral coordinadora fins a vuit dies abans de les eleccions. 20.3 Els interventors i els representants de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, si s'escau, exerciran el dret de sufragi en la mesa en la qual estan acreditats per exercir‐hi funcions. Article 21 Permisos als membres de l'Administració electoral, electors i interventors La Direcció General de Seguretat Ciutadana, mitjançant una instrucció, ha de determinar les condicions que han de regir la concessió dels permisos en les eleccions per als membres de l'Administració electoral, els electors i els interventors. Article 22 Publicacions i terminis Totes les publicacions previstes en aquesta disposició s'entenen fetes mitjançant la seva exposició a la seu de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, als centres de treball de les unitats territorials on hi ha desplegats membres del cos i en els supòsits previstos en els articles 8 i 39.3 d'aquest Decret a l'Oficina Pública de Catalunya d'Eleccions Sindicals del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Capítol 4 Procediment electoral C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

528

Oposició

Els acords de les meses electorals s'han d'adoptar per majoria, segons el que estableix la normativa de procediment aplicable als òrgans col∙legiats de Catalunya, d'acord amb el model normalitzat que figura com annex 5 del present Decret.

per Inspector/a

Règim jurídic dels acords

Secció 1 Dret de sufragi i cens electoral Article 23

Article 24 Confecció del cens electoral 24.1 El cens electoral l'ha d'elaborar, d'ofici, la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament de Justícia i Interior, la qual el facilitarà, d'acord amb el model normalitzat, que figura com annex 6 d'aquest Decret, en el termini dels dotze dies hàbils que preveu l'article 8, als funcionaris que han de constituir la mesa electoral coordinadora, juntament amb els mitjans personals i materials per a la realització de les eleccions. 24.2 En el cens electoral han de constar, el número de la targeta d'identificació professional (TIP), la data de naixement, l'escala i l'antiguitat reconeguda dels membres del cos. 24.3 En aquest mateix termini, s'ha de facilitar una còpia del cens a les organitzacions sindicals inscrites en els registres d'estatuts de sindicats de treballadors del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme que ho sol∙licitin, i per al seu ús amb finalitats electorals. Article 25 Publicació de les llistes d'electors 25.1 La mesa electoral coordinadora confeccionarà la llista d'electors, la qual es farà pública durant els tres dies hàbils posteriors a partir del dia de la seva constitució, en els taulers d'anuncis de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i dels centres de treball de les unitats territorials on hi ha desplegats membres del cos. 25.2 La mesa electoral coordinadora resoldrà qualsevol incidència o reclamació relativa a inclusions, exclusions o correccions que es presentin en el termini de dos dies hàbils següents a la finalització del termini d'exposició de la llista, i publicarà la llista definitiva en el tercer dia hàbil següent a la finalització d'aquest tràmit. Secció 2

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

529

Oposició

Tenen la condició d'electors i elegibles, en relació amb la data d'inici del procés electoral, els funcionaris del cos de mossos d'esquadra que estiguin en situació de servei actiu o de segona activitat. Així mateix, poden ser electors o elegibles, els membres del cos que estiguin en situació de suspensió de funcions mentre la resolució no sigui consentida o adquireixi fermesa en via jurisdiccional, excepte en els supòsits de suspensió provisional originada per un procediment judicial o de suspensió ferma per raó de falta molt greu.

per Inspector/a

Electors i elegibles

Presentació i proclamació de candidatures Article 26 Presentació de candidatures

b) Les coalicions electorals entre les organitzacions sindicals determinades a l'apartat a) d'aquest article. 26.2 Les organitzacions sindicals que estableixin un pacte de coalició per concórrer conjuntament a una elecció han de comunicar‐ho a la mesa electoral coordinadora dins els tres dies hàbils següents al de la publicació de les llistes definitives d'electors, indicant la denominació de la coalició, les normes per les quals es regeix i les persones que integren els òrgans de direcció i/o de coordinació. Article 27 Procediment de presentació de candidatures davant la mesa electoral coordinadora 27.1 La presentació de candidatures s'ha de fer utilitzant el model normalitzat que figura a l'annex 7 d'aquest Decret. Les candidatures es presentaran davant la mesa electoral coordinadora durant els nou dies hàbils següents a la publicació de la llista definitiva d'electors prevista a l'article 25 i han de ser exposades al tauler d'anuncis de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i dels centres de treball de les unitats territorials on hi ha desplegats membres del cos. La mesa, fins a la proclamació definitiva dels candidats, pot efectuar requeriments per a l'esmena de defectes. Igualment pot sol∙licitar la ratificació dels candidats, la qual cosa l'han d'efectuar els mateixos interessats. 27.2 En l'escrit de presentació de candidatures ha de constar la denominació, les sigles, els símbols de l'organització sindical o coalició electoral, amb especificació dels noms i cognoms dels candidats, i la declaració expressa de la seva acceptació de la candidatura. 27.3 Les llistes seran per a tot el territori i tancades, han d'incloure tants candidats com llocs a elegir, més dos candidats amb la condició de suplent, i n'han d'especificar l'ordre de col∙locació. Article 28 Proclamació de candidatures per la mesa electoral coordinadora 28.1 La mesa electoral coordinadora ha de fer la proclamació de les candidatures en el termini dels dos dies hàbils immediatament posteriors a la data de finalització del termini de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

530

Oposició

a) Les organitzacions sindicals inscrites en els registres d'estatuts de sindicats de treballadors del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.

per Inspector/a

26.1 Poden presentar candidats al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra:

presentació de candidatures, d'acord amb el model normalitzat que figura com annex 8 d'aquest Decret i exposar‐ho en el tauler d'anuncis de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i dels centres de treball de les unitats territorials on hi ha desplegats membres del cos.

28.3 Quan algun dels components d'una mesa sigui candidat cessarà en aquestes funcions i serà substituït en la mesa pel seu suplent. Secció 3 Campanya electoral Article 29 Campanya electoral La Direcció General de Seguretat Ciutadana pot fer una campanya institucional d'informació que afavoreixi la participació sense influir en l'orientació del vot. La campanya electoral, per a la realització d'activitats de propaganda per tal de captar sufragis, es pot iniciar a partir del mateix dia de proclamació de les candidatures i acabarà a les 0 hores del dia anterior a la votació. Article 30 Propaganda i actes electorals 30.1 La Direcció General de Seguretat Ciutadana posarà a disposició de les candidatures els locals necessaris per dur a terme els actes de propaganda electoral. Aquests actes no poden alterar la prestació normal del servei. 30.2 Les organitzacions sindicals i les coalicions electorals que presentin candidatures han de disposar d'iguals llocs reservats per a la col∙locació gratuïta de cartells de propaganda electoral en tots els centres de treball de les unitats territorials on hi ha desplegats membres del cos. 30.3 No pot fer‐se cap acte de difusió de propaganda ni de campanya electoral durant el període comprès entre la convocatòria i l'inici de la campanya, ni tampoc un cop que aquesta hagi finalitzat, llevat de les actuacions sindicals normals en l'exercici de les funcions legalment reconegudes. Secció 4 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

531

Oposició

28.2 Es poden presentar reclamacions contra l'acord de proclamació de les candidatures dins el dia hàbil següent al de l'exposició de les llistes, davant la mesa electoral coordinadora, que ha de resoldre les reclamacions en els dos dies hàbils següents a la data esmentada.

per Inspector/a

Entre la data de proclamació dels candidats i de la votació ha d'haver un termini, com a mínim, de cinc dies hàbils.

Votació Article 31

31.2 Cada mesa ha de comptar amb una cabina o cambra separada per garantir el secret de vot. També ha de disposar d'urna i, igualment, del nombre suficient de sobres i paperetes de cada candidatura que puguin ser necessaris per fer efectiu el dret de sufragi actiu de tots els electors als que correspon la mesa. 31.3 La grandària, el color, la impressió i la qualitat del paper ha de ser d'iguals característiques en cada una de les meses electorals. 31.4 Els sobres i les paperetes han de ser de diferents colors segons l'escala. Article 32 Garantia del dret de sufragi actiu 32.1 El dret de vot s'acredita per la inscripció en els exemplars certificats de les llistes del cens i per la identificació de l'elector mitjançant el DNI, la targeta d'identificació professional (TIP) o document oficial que acrediti fefaentment la seva identitat. 32.2 Les meses i la Direcció General de Seguretat Ciutadana han de garantir el lliure exercici del dret de vot dels funcionaris. Article 33 Votació 33.1 L'acte de la votació s'ha d'efectuar el dia assenyalat per la mesa electoral coordinadora. Aquesta data s'ha de fixar, en tot cas, abans de l'obertura del termini per a la presentació de candidatures i s'ha de comunicar a l'Administració en el termini d'un dia hàbil des de l'adopció de l'acord. 33.2 L'acte de la votació s'ha d'efectuar en les meses electorals corresponents a cada elector i durant la jornada electoral, llevat del supòsit del vot per correu i del vot en la mesa parcial elegida pel funcionari previstos als articles 34 i 35 d'aquest Decret. 33.3 Cada elector dóna el seu vot a una sola llista d'entre les que corresponen a la seva escala mitjançant sufragi personal, directe i secret. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

532

Oposició

31.1 El president, els vocals i els suplents s'han de reunir mitja hora abans de l'acte de la votació per comprovar les credencials i elements necessaris que hi calguin. El secretari estén l'acta de constitució de la mesa electoral el dia de la votació, amb el vist‐i‐plau del president, d'acord amb el model normalitzat, i s'inicia la votació a l'hora establerta, que continua sense interrupció fins a finalitzar la jornada electoral.

per Inspector/a

Constitució de meses electorals el dia de la votació

Article 34 Vot per correu

34.2 La comunicació s'haurà de fer mitjançant les oficines de correus, sempre que es presenti en sobre obert perquè sigui datada i segellada pel funcionari de correus abans de ser certificada, i amb l'exhibició prèvia del DNI, amb la finalitat de comprovar‐ne les dades personals i la coincidència de la firma d'ambdós documents. La comunicació també podrà fer‐la, en nom de l'elector, una persona degudament autoritzada, que ha d'acreditar la seva identitat i representació suficient. 34.3 Un cop la mesa hagi comprovat que el comunicant està inclòs en la llista d'electors, procedirà a anotar‐hi la petició i se li trametran les paperetes electorals i el sobre on ha d'introduir la papereta del vot. 34.4 L'elector ha d'introduir la papereta que ha triat al sobre corresponent. Després, ha d'introduir aquest sobre tancat en un altre de més gran juntament amb la fotocòpia de la targeta d'identificació professional (TIP) o del DNI i enviar‐ho per correu certificat a la mesa electoral coordinadora. Una vegada la mesa electoral coordinadora hagi rebut el sobre certificat, el secretari l'ha de trametre a la mesa electoral corresponent per tal que el dia de la votació el president procedeixi a la seva obertura i, un cop identificat l'elector, introdueixi la papereta a l'urna electoral i declari expressament que s'ha votat. 34.5 Si la correspondència electoral es rep amb posterioritat a la finalització de la votació, no es computarà el vot ni es tindrà com a votant a l'elector, es destruirà el sobre sense obrir i es deixarà constància d'haver‐ho fet. 34.6 En el cas que s'hagi efectuat la votació per correu aquesta prevaldrà a la votació de presencia que pugui voler fer el funcionari el dia de la votació i que no serà admesa per la mesa electoral. Article 35 Votació en la mesa electoral parcial a elecció del funcionari 35.1 Els electors podran votar en una mesa distinta en la que hi estiguin censats amb la comunicació prèvia a la mesa electoral coordinadora.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

533

Oposició

Aquesta comunicació s'haurà de fer efectiva des de l'endemà de la convocatòria electoral fins a vuit dies hàbils abans de la data en què s'hagi d'efectuar la votació.

per Inspector/a

34.1 Quan algun elector prevegi que en la data de la votació no es trobarà en el lloc on li correspon exercir el dret al sufragi, podrà emetre el seu vot per correu, amb la comunicació prèvia a la mesa electoral coordinadora.

Aquesta comunicació s'haurà de fer efectiva des de l'endemà de la convocatòria electoral fins a vuit dies hàbils abans de la data en què s'hagi d'efectuar la votació.

35.3 Un cop la mesa hagi comprovat que el comunicant està inclòs en la llista d'electors, procedirà a la modificació dels dos censos de les meses parcials afectades i el secretari els ha de trametre a les meses electorals corresponents. 35.4 El secretari de la mesa electoral coordinadora comunicarà al funcionari la resolució de la seva sol∙licitud. Secció 5 Escrutini i proclamació de candidatures electes Article 36 Atribució de representants 36.1 L'atribució de representants al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra s'efectua mitjançant el sistema de representació proporcional, i s'adjudica a cada llista el nombre de llocs que li corresponen, de conformitat amb el quocient resultant de dividir el nombre de vots pel de llocs a cobrir. Si hi ha algun lloc sobrant, s'ha d'atribuir a la llista que tingui una major resta de vots. En cas d'empat de la resta de vots el representant s'ha d'atribuir a la llista més votada. En cas d'empat en nombre de vots serà representant la persona de més edat d'ambdues llistes. 36.2 A l'efecte de determinar el quocient, es comptabilitzaran les llistes que hagin obtingut, com a mínim, el 5% dels vots vàlids emesos. Article 37 Recompte de vots 37.1 Immediatament després de tenir lloc la votació, les meses electorals parcials procediran públicament al recompte de vots mitjançant la lectura en veu alta de les paperetes, efectuada pel president. 37.2 Es consideren nuls els vots emesos amb alguna de les circumstàncies següents: mitjançant paperetes il∙legibles, amb ratllades, que continguin expressions alienes a la votació, que incloguin candidats no proclamats, que es dipositin sense sobre, que continguin addicions o C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

534

Oposició

La comunicació s'haurà de dirigir a la mesa electoral coordinadora mitjançant la presentació de la sol∙licitud en la unitat on està adscrit el funcionari, que ho farà arribar a la mesa electoral coordinadora.

per Inspector/a

35.2 A la comunicació s'haurà d'indicar el número de TIP, la mesa on figura censat el funcionari i la mesa on es vol efectuar la votació.

supressions a la candidatura oficialment proclamada o qualsevol tipus d'alteració, modificació o manipulació, així com la votació mitjançant sobres que continguin paperetes de dues o més candidatures diferents i el vot emès en un sobre o papereta diferents dels models oficials. 37.3 Es consideren vots en blanc però vàlids les paperetes en blanc i els sobres que no continguin papereta.

38.1 En l'acta del resultat de l'escrutini, d'acord amb el model normalitzat que figura a l'annex 9 d'aquest Decret, han de constar la composició de la mesa, el nombre de votants, els vots obtinguts per cada candidatura, així com els vots nuls i totes les incidències que hagin ocorregut. 38.2 L'acta ha d'anar signada pels components de la mesa electoral, els interventors i els representants, si n'hi ha, de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. 38.3 Els vots han de ser destruïts pel president en presència dels membres de la mesa, llevat dels nuls o dels impugnats. 38.4 Un cop emesa l'acta d'escrutini s'introduirà en un sobre previst a l'efecte l'original de l'acta de constitució de la mesa, l'acta d'escrutini juntament amb les paperetes a les que no se'ls hi ha donat validesa i les impugnades, el llistat de votants i la llista del cens electoral que s'ha fet servir. Un cop tancat el sobre, el president, els vocals i els interventors estamparan les seves signatures en el lloc per on s'hagi d'obrir i es remetrà a la mesa electoral coordinadora 38.5 Dins els cinc dies hàbils següents a l'acte de la votació, la mesa electoral coordinadora, amb la presència dels presidents o membres en qui deleguin les meses electorals parcials, realitzarà l'escrutini global i atribuirà els resultats a les candidatures que correspongui, i estendrà l'acta global d'escrutini, segons el model normalitzat que contindrà les dades expressades als apartats anteriors d'aquest article respecte de l'escrutini parcial, i que ha de ser signada, així mateix, pels membres de la mesa coordinadora esmentada, els interventors i els representants de l'Administració. El president de la mesa electoral coordinadora, a petició dels interventors acreditats en ella, farà un certificat on figuri la data de la votació i els resultats produïts, que s'ajustarà, igualment, al model normalitzat que figura a l'annex 10 d'aquest Decret. 38.6 Es produeix la proclamació dels candidats electes en el moment en que la mesa electoral coordinadora confecciona l'acta global d'escrutini. Article 39 Publicitat dels resultats electorals

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

535

Oposició

Acta de l'escrutini i atribució de resultats

per Inspector/a

Article 38

39.3 La mesa electoral coordinadora, d'acord amb el model que figura com annex 11, presentarà a l'Oficina Pública de Catalunya d'Eleccions Sindicals del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, en el període de tres dies hàbils següents al de la conclusió de l'escrutini global de resultats, l'original de l'acta en la que consti l'esmentat escrutini, juntament amb els vots nuls o impugnats pels interventors, les actes de constitució de les meses, les actes parcials d'escrutini i l'acord de proclamació de candidatures. L'Oficina Pública esmentada haurà de procedir, en l'immediat dia hàbil, a la publicació en el seu tauler d'anuncis d'una còpia de l'acta global d'escrutini i lliurar‐ne còpies a les organitzacions sindicals i coalicions electorals que hagin participat en el procés electoral. Article 40 Impugnacions en matèria electoral 40.1 Les actes de les meses electorals parcials es poden impugnar, amb la reclamació prèvia feta davant les citades meses el mateix dia de la votació, davant la mesa electoral coordinadora i dins el dia hàbil següent al de la votació. La mesa coordinadora ha de resoldre en els tres dies hàbils següents al de la presentació de la impugnació. 40.2 Els actes de la mesa electoral coordinadora, llevat del que estableix l'article 28.2, exhaureixen la via administrativa i contra aquests es poden interposar els recursos que legalment procedeixen. 40.3 La mesa electoral coordinadora pot sol∙licitar a la Direcció General de Seguretat Ciutadana l'assistència tècnica jurídica que sigui necessària per a la resolució de les reclamacions i recursos que se li presentin. Disposició addicional L'Oficina Pública de Catalunya d'Eleccions Sindicals del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, en referència al procés electoral establert en el present Decret de normes reguladores de les eleccions dels representants del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i designació d'organitzacions sindicals representatives, té les funcions següents:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

536

Oposició

39.2 La mesa electoral coordinadora ha de trametre, en els tres dies hàbils següents al de la finalització de l'escrutini global de resultats, una còpia de l'acta a la Direcció General de Seguretat Ciutadana, a les organitzacions sindicals i coalicions electorals que haguessin presentat candidatures i als representants electes.

per Inspector/a

39.1 El resultat de la votació es publicarà als taulers d'anuncis de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i dels centres de treball de les unitats territorials on hi ha desplegats membres del cos per tot el dia hàbil següent a la finalització de la redacció de l'acta global d'escrutini.

a) Rebre la comunicació de promoció d'eleccions al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i donar‐ne la publicitat establerta en l'article 8 del present Decret. b) Inscriure les actes electorals i la resta de les funcions derivades de l'article 39.3 d'aquest Decret. c) Qualsevol altra funció que es derivi de l'aplicació de la normativa vigent.

En el supòsit que a l'entrada en vigor d'aquest Decret s'hagi promogut la realització d'eleccions sindicals dels representants del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra sense que s'hagi iniciat encara el procés electoral, li seran d'aplicació les disposicions d'aquest Decret. Disposició derogatòria Queda derogat el Decret 104/1995, de 24 de març, sobre normes reguladores de les eleccions dels representants del cos de mossos d'esquadra al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra i designació d'organitzacions sindicals representatives. Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Oposició

Barcelona, 10 de juny de 2003

per Inspector/a

Disposició transitòria

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

537

Aquest Codi és el fruit de l'interès demostrat reiteradament des de fa anys pel Consell d'Europa en matèries relatives a la seguretat i a la policia i, en particular, a la seva relació amb els drets humans i la protecció dels principis fonamentals inherents a les democràcies pluralistes. Les forces i cossos de seguretat, d'acord amb l'article 104 de la Constitució, tenen per missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. La Llei orgànica 2/1986, de 14 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat amb el que preveu l'article 104 de la Constitució, en el seu preàmbul, apartat II, estableix específicament que, per sobre de qualsevol altra finalitat, la Llei pretén ser l'inici d'una nova etapa en la que destaqui la consideració de la Policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic. La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, recull els principis bàsics d'actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat concretats a la Llei orgànica 2/1986, de 14 de març, la qual estableix l'aplicació directa d'aquests principis a la policia autònoma de Catalunya en la seva disposició final segona en què tracta de principis referents a l'actuació de la policia en relació amb l'adequació a l'ordenament jurídic, a les relacions amb la comunitat, al tractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals i a la responsabilitat. Entre els principis d'aplicació al cos de mossos d'esquadra que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, s'estableix que els membres d'aquest cos, en llurs actuacions, s'han d'ajustar al codi de conducta següent (apartat 1.2): actuació en el compliment de llurs funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, actuació amb integritat i dignitat oposant‐se a qualsevol acte de corrupció, actuació professional d'acord amb els principis de jerarquia i subordinació, i col∙laboració i auxili amb l'Administració de Justícia en els termes establerts per la llei. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

538

Oposició

El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en data 19 de setembre de 2001, va adoptar la Recomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia, la qual constitueix el primer instrument supraestatal en matèria de seguretat emanat d'una institució europea, en un marc àmpliament extens, integrat per quaranta‐cinc països membres, i amb un caràcter pioner en el camí a seguir en el procés de transnacionalització europeu, tot tenint en compte com a importants precedents la Resolució 690(1979) relativa a la declaració sobre la policia, aprovada per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 8 de maig de 1979 i la Resolució 34/169, de 17 de desembre de 1979, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovà el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.

per Inspector/a

2.16 RESOLUCIÓ INT/1828/2004, DE 14 DE JUNY, PER LA QUAL S'APROVA LA INSTRUCCIÓ PER A LA INCORPORACIÓ I APLICACIÓ DEL CODI EUROPEU D'ÈTICA DE LA POLICIA EN RELACIÓ AMB L'ACTUACIÓ I LA INTERVENCIÓ DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA.

Resolc: Aprovar la Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que s'adjunta en annex. Barcelona, 14 de juny de 2004 Montserrat Tura i Camafreita Consellera d'Interior Annex Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 1. Objecte i àmbit d'aplicació Aquesta Instrucció té com a objecte i finalitat la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia adoptat per la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa en relació amb la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, per tal C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

539

per Inspector/a

Per tot el que s'exposat, de conformitat amb la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa i per tal que la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra adopti, en la seva actuació i pràctiques internes i com a codi de conducta policial, els principis recollits en el Codi Europeu d'Ètica de la Policia; ateses les atribucions que em confereix l'article 16 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policía de la Generalitat‐mossos d'esquadra, l'article 3 del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament de Governació (ara d'Interior) per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, esmentada, i l'article 4 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i en el marc de les competències que pertoquen a la Generalitat,

Oposició

que els membres del cos de mossos d'esquadra procurin adequar‐se en llur actuació i en el compliment de llurs funcions als principis, bases i criteris establerts en el citat codi ètic, d'acord amb les funcions que els atribueix l'ordenament jurídic.

2.2 El cos de mossos d'esquadra, en la seva organització, ha de fomentar les bones relacions amb la ciutadania i, si escau, la cooperació efectiva amb d'altres organismes, ens locals, organitzacions no governamentals, entitats associatives, col∙lectius professionals i altres representants dels ciutadans i ciutadanes que incloguin els grups minoritaris i els col∙lectius marginals en la nostra societat. Així mateix, ha de comptar amb mesures eficaces que garanteixin una actuació adequada en l'execució de les seves funcions, sobretot per assegurar el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen, especialment, en la Convenció Europea sobre Drets Humans i en la Constitució espanyola. 3. Principis rectors en relació amb l'actuació i la intervenció del membres del cos de mossos d'esquadra 3.1 D'acord amb els principis d'actuació que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, en la seva actuació i en l'exercici de les seves funcions, han de vetllar pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals i, en especial, pels drets a la vida i a la integritat física i psíquica, per les llibertats d'opinió, de consciència, de religió, d'expressió, de reunió pacífica i de circulació i per la protecció dels béns de les persones, tot actuant amb integritat i respecte envers la ciutadania i tenint una consideració especial per aquells individus que pertanyin a col∙lectius socials i ètnics marginats o particularment vulnerables, a fi de combatre el racisme, la xenofòbia i qualsevol forma de discriminació. 3.2 Els membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra han de rebutjar i oposar‐se amb fermesa a qualsevol forma de corrupció policial i denunciar‐ne qualsevol indici. 3.3 Les investigacions que duguin a terme els membres del cos de mossos d'esquadra han d'estar presidides pels principis d'objectivitat i d'equitat, amb especial consideració i cura de les necessitats de les persones i col∙lectius més vulnerables i desprotegits de la nostra societat, com poden ser els infants, els adolescents, les dones en situació de risc, la gent gran i els membres de les minories. D'acord amb això, s'ha de procurar la màxima atenció, suport i informació a les víctimes del delicte, assegurant, si escau, els serveis de traducció i interpretació i l'assistència mèdica i psicològica. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

540

Oposició

2.1 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, d'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de normativa de desenvolupament, s'organitza de manera que els seus membres gaudeixin del respecte dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a professionals encarregats del compliment de la llei i del servei públic de seguretat, i haurà de tenir el dimensionament adequat a la demanda social de protecció i seguretat.

per Inspector/a

2. Organització de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra

4.1 En el marc del que estableix l'ordenament juridicopenal de l'Estat espanyol, integrat pel Codi penal i la resta de legislació penal, així com la Llei d'enjudiciament criminal, i d'acord amb l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, pel que fa al tractament de les detencions i privacions de llibertat, han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones detingudes o sota llur custòdia, han de respectar‐ne els drets, l'honor, la dignitat, la vulnerabilitat i les necessitats individuals de cada detingut, han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l'ordenament jurídic i han d'identificar‐se degudament. 4.2 Així mateix, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de garantir la seguretat i la salut de les persones que té sota la seva custòdia, assegurant‐ne unes condicions higièniques i alimentàries satisfactòries i adequades. 4.3 Les persones privades de llibertat per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra tenen els drets que garanteix específicament la Llei d'enjudiciament criminal, d'acord amb la Constitució. 5. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i el Sistema de Justícia Penal 5.1 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges i tribunals, prestant la col∙laboració i cooperació que aquests i el Ministeri Fiscal requereixin en el curs del procés i en l'execució d'allò que hagi estat resolt. En concret, els membres de la policia no han de presentar objeccions a les decisions judicials legítimes ni posar traves a la seva execució, i han de garantir les funcions d'indagació del delicte i de descobriment i assegurament del delinqüent i de les proves, en els termes que la llei estableixi. 5.2 Per tal de garantir el dret efectiu a l'assistència lletrada i el dret de defensa, particularment en els supòsits de persones privades de llibertat, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar tant com pugui la funció dels advocats defensors en els processos judicials. Així mateix, s'haurà de garantir la indemnitat i protegir la identitat dels testimonis protegits, quan n'hi hagi, en els termes previstos a la llei processal penal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

541

Oposició

4. Detenció i/o privació de llibertat realitzada per la policia de la Generalitatmossos d'esquadra

per Inspector/a

3.4 La recollida, l'emmagatzematge, el tractament i la utilització de dades de carácter personal per part de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, ha de limitar‐se a l'extensió necessària per assolir objectius lícits, legítims i específics, tot respectant els principis internacionals de protecció de dades i les directives comunitàries, d'acord amb la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal, la Llei de l'agència catalana de protecció de dades i la normativa de desenvolupament en relació amb la regulació dels fitxers policials i que afecten la seguretat.

6. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats

7.2 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha d'impulsar la implantació de mecanismes que permetin resoldre els conflictes entre la ciutadania i la policia basats en la comunicació i en la comprensió mútua entre ambdues parts, societat i cos policial. 8. Publicitat 8.1 El Departament d'Interior i els comandaments policials adoptaran les mesures oportunes per tal de donar la màxima difusió d'aquesta Instrucció i del contingut del Codi Europeu d'Ètica de la Policia entre els membres del cos de mossos d'esquadra. 8.2 Aquesta Instrucció es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya als efectes de donar‐hi la màxima difusió, tant en el si de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra com pel que fa a la ciutadania de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

542

Oposició

7. Responsabilitat i control de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 7.1 En els termes que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la resta de legislació vigent, els membres del cos de mossos d'esquadra són responsables personalment i directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint o vulnerant les disposicions legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis generals d'actuació.

per Inspector/a

La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en el marc de les funcions que li atribueix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, específicament, l'article 12.1. quart, d'acord amb el foment de les relacions amb els diferents grups i col∙lectius socials, potenciarà els instruments adequats per aconseguir la resolució amistosa dels conflictes privats mitjançant les actuacions de mediació social que calguin.

La definició de les responsabilitats de les unitats que integren aquesta estructura és un element nuclear en la implicació i la corresponsabilització dels membres de l'organització policial i una peça essencial en l'assoliment de resultats.

Per aquesta raó i amb la finalitat de combinar i harmonitzar les necessitats de l'organització i els interessos i les aspiracions de les persones que hi treballen, la Direcció General de Seguretat Ciutadana i l'Escola de Policia de Catalunya, a l'empara del que estableix l'article 29 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, van començar a treballar en l'elaboració del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que ara presenta el Departament d'Interior a l'aprovació del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla s'ha dissenyat com un sistema integrador de les diferents categories professionals i especialitats i recull les seves característiques i gradació, com també les competències que es consideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poder accedir a l'especialitat i/o consolidar‐la i les condicions de provisió dels llocs de treball i de permanència en aquests. L'àmbit subjectiu del Pla, que s'ha de reflectir en la relació de llocs de treball, el formen les persones funcionàries pertanyents a les escales i categories en què s'estructura jeràrquicament el cos de mossos d'esquadra segons l'article 18.1 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol.

Així mateix, el present Pla de carrera s'estableix sense detriment que l'Escola de Policia de Catalunya continuï promovent aquells acords i convenis amb les administracions i institucions C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

543

Oposició

Primer. L'1 de febrer de 2002 va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. Mitjançant aquesta disposició es dotava la unitat directiva del Departament d'Interior que té adscrit el cos de mossos d'esquadra, de l'estructura i direcció operativa necessàries per a assumir, a més de les funcions previstes per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les tasques derivades del procés de desplegament territorial per substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, iniciat l'octubre de 1994 a la comarca d'Osona.

per Inspector/a

2.17 ACORD GOV/166/2006, DE 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVEN EL PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA I DETERMINADES MESURES REFERIDES A LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

Cal, en conseqüència, adaptar la relació de llocs de treball als termes previstos pel Pla de carrera professional quant als itineraris, les famílies professionals i especialitats, les funcions, les categories i els requisits d'accés .amb la inclusió de la formació específica. i permanència en els llocs de treball.

Tercer. El desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, comporta haver de realitzar les convocatòries per a adjudicar els llocs de treball de les especialitats incloses en el Pla que ara es proposa.

El desenvolupament de les funcions assignades als llocs esmentats, adscrits a les unitats policials en què s'estructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana, d'acord amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, requereix disposar de les competències professionals que els atribueix el Pla, associades a la formació específica o als períodes de permanència establerts per la relació de llocs de treball.

Hi ha persones funcionàries que han ocupat o ocupen aquests llocs de treball que, si bé no han rebut la formació específica a què s'ha fet esment, han adquirit les competències professionals i els coneixements associats a aquesta durant el temps que hi han estat destinades. Igualment, hi ha persones funcionàries que han rebut aquesta formació en les fases de capacitació de les convocatòries de provisió de llocs o en el si de les activitats de formació continuada desenvolupades per l'Escola de Policia de Catalunya o per altres entitats i institucions.

Aquesta circumstància fa necessari arbitrar un mecanisme que permeti equiparar la situació C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

544

Oposició

Segon. L'article 31 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, estableix, d'una banda, que la relació de llocs de treball, estructurada orgànicament, inclou la totalitat dels previstos per al cos de mossos d'esquadra i, de l'altra, que per a cada lloc de treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, si s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigibles per a la mobilitat de les persones funcionàries provinents d'altres cossos policials.

per Inspector/a

docents competents per tal d'homologar els cursos i programes de formació policial amb les titulacions acadèmiques exigides per a l'accés a les diferents escales i categories.

d'aquestes persones a la d'aquelles que sí que han rebut la formació impartida per l'Escola de Policia de Catalunya en els corresponents cursos d'especialització.

.1 S'aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que consta a l'annex 1 d'aquest Acord.

.2 Es faculta la consellera d'Interior per poder procedir a modificacions posteriors, per a una progressiva adaptació del Pla de carrera a les necessitats organitzatives canviants derivades del desenvolupament del cos de mossos d'esquadra i amb informe previ del Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra, de l'apartat 2 de l'annex 1 "Famílies Professionals i Especialitats" del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra.

.3 S'encarrega a la Comissió Tècnica de la Funció Pública que modifiqui la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra per tal d'adaptar‐la a les previsions del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra.

.4 S'encarreguen a l'Escola de Policia de Catalunya i a la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d'Interior, en l'àmbit de les seves competències respectives, la preparació, organització i realització dels processos d'homologació i convalidació a què fa referència l'annex 2 d'aquest Acord.

.5 Disposar que aquest Acord es publiqui al DOGC.

Barcelona, 24 d'octubre de 2006

Ramon García‐Bragado i Acín

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

545

Oposició

Per tot això, a proposta de la consellera d'Interior, el Govern acorda:

per Inspector/a

Atès l'informe del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra;

Secretari del Govern

Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra

1. Definicions i principis que informen el Pla de carrera professional:

El Pla de carrera professional és una eina de gestió dels recursos humans dissenyada segons un model de competències i articulada com un conjunt de continguts i directrius de naturalesa pluridisciplinar .tècnica i formativa. que defineixen els itineraris professionals que una persona membre del cos de mossos d'esquadra pot arribar a planificar i recórrer al llarg de la seva vida professional.

A partir de les funcions policials bàsiques, el Pla de carrera agrupa les especialitats derivades de les funcions atribuïdes al cos de mossos d'esquadra per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, en tres famílies professionals: seguretat ciutadana, investigació i suport tècnic.

Definim família professional com l'àmbit funcional resultant de l'agrupació coherent de funcions, segons la naturalesa d'aquestes. Les famílies professionals es refereixen a àmbits funcionals i especialitats i no s'han de confondre amb l'estructura organitzativa de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Entenem com especialitat un conjunt de tasques de naturalesa homogènia que requereixen per a la seva correcta execució, atesa la dificultat tècnica que comporten, un nivell superior d'habilitats i destreses i, en ocasions, un perfil competencial determinat en aquelles persones que les han d'executar.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

546

Oposició

Annex 1

per Inspector/a

Assignació de funcions per Resolució PRE/3066/2006, de 23 de setembre (DOGC núm. 4726, de 26.9.2006)

El sistema de categories i titulacions previstes pels articles 18.1 i 20 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, s'engrana en el sistema que es descriu a continuació, completant verticalment aquests itineraris professionals.

La formació específica requerida per a l'accés a les categories i els llocs de treball d'especialitat haurà de correspondre a la inclosa en els cursos impartits, homologats o convalidats per l'Escola de Policia de Catalunya.

L'aplicació del Pla de carrera professional s'estendrà progressivament fins a les categories incloses en l'escala intermèdia del Cos quan s'escaigui.

Resten fora de l'àmbit del Pla de carrera professional els llocs de treball del personal facultatiu i tècnic del cos de Mossos d'Esquadra previstos per l'article 18.2 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

2. Famílies professionals i especialitats:

Quan s'ingressa en el cos de mossos d'esquadra, el lloc de treball a desenvolupar serà, ordinàriament, de funcions policials bàsiques, entenent aquestes com les que no tenen especialitat (nivell 1). Les persones funcionàries romandran en aquests llocs de treball fins que obtinguin, si s'escau, un dels llocs de les especialitats que es descriuen a continuació. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

547

Oposició

El Pla de carrera configura possibles itineraris professionals, això és, ordena les condicions d'accés, permanència i sortida de cadascuna de les especialitats i de les funcions policials que cal dominar abans d'assolir el següent nivell funcional.

per Inspector/a

En cada família professional s'ha identificat un nucli competencial troncal, a partir del qual es desenvolupen les especialitats. A la seva vegada les especialitats s'han classificat en les famílies professionals de seguretat ciutadana i investigació en tres nivells (del 2 al 4), i en la família professional de suport tècnic en dos nivells (2 i 3), en funció dels requeriments tècnics i competencials exigits per a la seva execució a partir d'un primer nivell que es correspon amb les funcions policials bàsiques.

Durant el procés de desplegament, les convocatòries de provisió de llocs de treball d'especialitat que es recullen més endavant inclouran com a mèrit a valorar el temps que hagin romàs les persones funcionàries en els llocs de treball que depassi l'any de permanència mínima, d'acord amb els següents criteris: pels llocs de treball d'especialitat de nivell 3, es valorarà el temps de permanència de fins a dos anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 2; pels llocs de treball d'especialitat de nivell 4, es valorarà el temps de permanència de fins a tres anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 3.

El temps d'acompliment en el lloc de treball que depassi els temps de permanència assenyalats en el paràgraf anterior, podrà ser valorat com a mèrit d'experiència professional, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d'Esquadra, i el que estableixin les bases de les convocatòries.

El període especial de permanència mínima no serà d'aplicació als processos de promoció interna amb canvi de categoria.

Família professional de seguretat ciutadana:

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns.

Especialitats de nivell 2:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

548

Oposició

No obstant això, transitòriament, mentre duri el procés de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, els períodes especials de permanència mínima seran d'un any, amb independència del nivell de l'especialitat.

per Inspector/a

Els llocs de treball de les especialitats de nivell 2, 3 i 4 tindran associats períodes especials de permanència mínima, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball i als efectes previstos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Intervenció en muntanya. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi muntanya. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs d'intervenció en muntanya. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Subsòl. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subsòl. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic de subsòl. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Intervenció subaquàtica. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subaquàtic. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

549

per Inspector/a

Especialitats de nivell 3:

Oposició

Protecció de persones i béns. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats, mitjançant dispositius de seguretat i plans especials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball de funcions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com a funcionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic d'ordre públic. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Ordre públic. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats, mitjançant dispositius de seguretat i plans especials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de tècniques d'intervenció policial en ordre públic. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Protecció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de les persones. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic d'escortes. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

550

Oposició

Guia caní. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguir la màxima operativitat. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de guia caní. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

per Inspector/a

Curs d'intervenció subaquàtica. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Desactivació d'explosius. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevol artefacte explosiu. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns, Intervenció en muntanya, Subsòl, Protecció especial, Ordre públic o Guia caní. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de desactivació d'explosius. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Intervenció. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i els béns en casos d'alt risc o complexitat. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns, Intervenció en muntanya, Subsòl, Protecció especial, Ordre públic o Guia caní. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs d'intervenció. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Família professional d'investigació:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

551

per Inspector/a

Especialitats de nivell 4:

Oposició

Trànsit. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball de funcions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com a funcionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de trànsit. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa.

Especialitats de nivell 3:

Investigació avançada. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminals de caràcter organitzat o d'elevada complexitat, amb finalitat econòmica i no econòmica. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Investigació bàsica. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs avançat d'investigació. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Investigació interna. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció disciplinària, que siguin realitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos de Mossos d'Esquadra. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Investigació bàsica. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs d'investigació interna. La formació permanent C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

552

Oposició

Investigació bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball de funcions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com a funcionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic d'investigació. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

per Inspector/a

Especialitats de nivell 2:

Seguiments i vigilàncies. Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigació en diferents àmbits d'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Investigació avançada o Investigació interna. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de seguiments i vigilàncies. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Especialitats de nivell 4:

Analista. Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referit a organitzacions criminals, i suport tècnic especialitzat a altres àrees del cos de Mossos d'Esquadra en diferents tipus delictius. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Investigació avançada, Investigació interna o Seguiments i vigilàncies. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs d'anàlisi criminal. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

553

Oposició

Policia científica. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de la criminalística i la identificació. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Investigació bàsica. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de policia científica. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

per Inspector/a

obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Família professional de suport tècnic:

Suport tècnic bàsic. Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball de funcions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com a funcionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de suport tècnic bàsic. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Administrador de sala. Funcions: suport al comandament per a l'execució, el control i la coordinació d'operacions, com també l'establiment de criteris de treball i propostes de millora dels procediments. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball de funcions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com a funcionari de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs d'administrador de sala. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Especialitats de nivell 3:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

554

Oposició

Especialitats de nivell 2:

per Inspector/a

Funcions: suport a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.

El desenvolupament per les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra de les funcions corresponents a les especialitats que agrupa cada família professional s'entén sens perjudici del de les funcions bàsiques o sense especialitat i les altres que els puguin ser encomanades, d'acord amb el que disposen la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pel que fa a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de l'ordenament jurídic quant a les funcions atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat.

Annex 2

Homologació i convalidació de l'experiència professional per a l'adquisició de la formació específica

Primer. Homologació

De manera excepcional, i per una sola vegada, les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra que no disposin en la data d'aquest Acord de la formació específica corresponent al seu lloc de treball prevista a la Relació de llocs de treball de mossos d'esquadra que:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

555

per Inspector/a

3. Compliment de les funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra:

Oposició

Suport tècnic avançat. Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució d'objectius de l'organització. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Suport tècnic bàsic. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de suport tècnic avançat. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, entre l'1 de febrer de 2002 i l'1 de febrer de 2005, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4,

Podran participar en una prova avaluadora dels coneixements i les competències professionals, que organitzarà l'Escola de Policia de Catalunya, amb la col∙laboració de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, consistent en la resolució d'un cas pràctic referit a les funcions assignades al lloc de treball d'especialitat.

La superació, en el seu cas, d'aquesta prova comportarà l'homologació amb la formació específica prevista a la Relació de llocs de treball.

Segon. Convalidació

D'acord amb els criteris fixats per l'Escola de Policia de Catalunya, aquesta convalidarà, als efectes de la formació específica corresponent, i a petició de les persones interessades, els cursos relacionats amb les especialitats incloses en el Pla de carrera professional que aquestes hagin rebut amb anterioritat a l'1 de gener de 2005, impartits per la mateixa Escola, la Direcció General de Seguretat Ciutadana, les universitats o altres institucions similars.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

556

Oposició

Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, sempre que l'estiguessin ocupant en data 1 de febrer de 2002, data en què va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, o bé,

per Inspector/a

Ocupin de manera definitiva, en la data d'aquest Acord, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, o bé,

ORDRE IRP/326/2010, DE 8 DE JUNY, DE MODIFICACIÓ DE L'APARTAT 2 DE L'ANNEX 1 DEL PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA, APROVAT PER L'ACORD GOV/166/2006, DE 24 D'OCTUBRE. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5660, pàg. 50202, de 30.6.2010).

Aquest Pla es configura com un sistema integrador de les diferents categories professionals i especialitats i recull les seves característiques i gradació, com també les competències que es consideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poder accedir a l'especialitat i consolidar‐la i les condicions de provisió dels llocs de treball i de permanència en aquests. L'Ordre IRP/114/2009, de 17 de març, de modificació de l'apartat 2 de l'annex 1 del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, aprovat per l'Acord GOV/166/2006, de 24 d'octubre, va modificar el Pla esmentat en dos aspectes concrets: els requisits d'accés a la provisió de les diferents especialitats i els temps mínims de permanència en l'especialitat corresponent. L'experiència assolida en l'aplicació del Pla de carrera professional, així com també el fet de la finalització del procés de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, aconsella modificar el Pla esmentat també en l'àmbit de les especialitats, en el sentit de crear‐ne de noves i modificar les característiques d'altres existents. Cal destacar la creació de l'especialitat d'atenció a la ciutadania, amb la voluntat de dotar del màxim valor professional les funcions relacionades amb l'atenció a les persones a les dependències policials. En conseqüència, de conformitat amb la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i l'apartat 2 de l'Acord GOV/166/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra i determinades mesures referides a la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra i amb l'informe previ del Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra, Ordeno: Article 1 Objecte Aquesta Ordre té per objecte modificar l'apartat 2, Famílies Professionals i Especialitats, de l'annex 1 del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que queda redactat tal com figura a l'annex d'aquesta Ordre. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

557

Oposició

Mitjançant l'Acord del Govern 166/2006, de 24 d'octubre, es va aprovar el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra i determinades mesures referides a la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

per Inspector/a

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

Article 2 Excepcions

Família professional de seguretat ciutadana: Pels llocs de treball de l'especialitat de protecció de persones i béns, per a proveir llocs de treball de les especialitats de protecció especial, ordre públic, guia caní, intervenció en muntanya, subsòl, intervenció en medi aquàtic, intervenció especial i desactivació d'artefactes explosius‐NRBQ. Pels llocs de treball de les especialitats de protecció especial, ordre públic, guia caní, intervenció en muntanya, subsòl i intervenció en medi aquàtic, per a proveir llocs de treball de les especialitats d'intervenció especial i desactivació d'artefactes explosius‐NRBQ. Família professional investigació: Pels llocs de treball d'investigació bàsica, per a proveir llocs de treball de les especialitats d'investigació avançada, seguiments i vigilàncies, investigació interna, mitjans tècnics, informació i anàlisi. Pels llocs de treball de policia científica bàsica, per a proveir llocs de treball de l'especialitat de policia científica avançada.

per Inspector/a

—1 El temps de permanència mínima d'un any previst per als llocs de treball de nivell 2 i 3 no serà d'aplicació per a proveir determinats llocs de treball en els següents supòsits:

Pels llocs de treball de suport tècnic bàsic, per a proveir llocs de treball de suport tècnic avançat. —2 Tampoc és aplicable el període de permanència mínima als processos de promoció interna amb canvi de categoria. Disposició transitòria La implantació de les noves especialitats previstes en aquesta Ordre es podrà dur a terme de forma progressiva, tant pel que fa a l'àmbit territorial com funcional. Disposició derogatòria Es deroga l'Ordre IRP/114/2009, de 17 de març, de modificació de l'apartat 2 de l'annex 1 del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, aprovat per l'Acord GOV/166/2006, de 24 d'octubre.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

558

Oposició

Família professional de suport tècnic:

Disposició final Aquesta Ordre entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 8 de juny de 2010

ANNEX Annex 1 Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra (...) —2 Famílies professionals i especialitats Quan s'ingressa en el cos de mossos d'esquadra, el lloc de treball que es desenvoluparà serà, ordinàriament, de funcions policials bàsiques, és a dir, les que no tenen especialitat (nivell 1). Les persones funcionàries romandran en aquests llocs de treball fins que obtinguin, si s'escau, un dels llocs de les especialitats que es descriuen a continuació. Els llocs de treball de les especialitats de nivell 2, 3 i 4 tindran períodes de permanència mínima associats, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra i als efectes previstos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. Família professional de Seguretat Ciutadana Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns. Especialitats de nivell 2: Protecció de persones i béns. Funcions: prevenció de delictes i neutralització d'incidents en l'àmbit de la seguretat ciutadana, amb aplicació de tècniques policials de major especificitat i complexitat, així com la prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i protecció del medi ambient en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

559

Oposició

Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

per Inspector/a

Joan Saura i Laporta

Atenció a la ciutadania. Funcions: atenció a les persones, ordinàriament en les dependències policials, en les activitats de recollida de denúncies, tractament de les víctimes, informació i orientació, mediació i, en general, aquelles que representin un contacte directe amb les persones que requereixen dels serveis policials. El desenvolupament d'aquestes funcions es compartirà, en aquells casos i situacions on es justifiqui operativament, amb la realització de funcions policials bàsiques. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 3: Trànsit. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat . Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

560

Oposició

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

per Inspector/a

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de les persones. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

per Inspector/a

Protecció especial.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i protecció del medi ambient, mitjançant dispositius de seguretat i plans especials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

561

Oposició

Ordre públic.

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Guia caní.

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Intervenció en muntanya. Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi muntanya. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets en accidents en el medi muntanya. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

562

Oposició

per Inspector/a

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguir la màxima operativitat.

Subsòl. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subsòl.

Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Intervenció en medi aquàtic. Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subaquàtic. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets en accidents en el medi aquàtic. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 4: Intervenció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en casos d'alt risc o alta complexitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

563

Oposició

per Inspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Desactivació d'artefactes explosius‐NRBQ. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevol artefacte explosiu o davant de riscos de caràcter nuclear, radiològic, bacteriològic o químic (NRBQ). Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Família professional d'Investigació Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa. Especialitats de nivell 2: Investigació bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària de caràcter menys complex. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

564

Oposició

per Inspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Policia científica bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades de mitjana complexitat en el camp de la criminalística i la identificació. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 3: Investigació avançada. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminals en l'àmbit de la delinqüència ordinària més complexa i de la delinqüència organitzada o d'elevada complexitat, amb finalitat econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

565

Oposició

per Inspector/a

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigació en diferents àmbits d'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Investigació interna. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció disciplinària, que siguin realitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos de mossos d'esquadra. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

566

Oposició

Seguiments i vigilàncies.

per Inspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Mitjans tècnics.

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Informació. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal en activitats antisocials o en l'àmbit de la delinqüència organitzada, amb finalitat no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialita. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

567

Oposició

per Inspector/a

Funcions: Suport a la investigació amb l'aportació i utilització de dispositius electrònics i elements tecnològics d'observació i recull d'informació en activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica.

Anàlisi. Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referida a il∙lícits complexos o a organitzacions criminals, i suport tècnic especialitzat a unitats del cos de Mossos d'Esquadra en diferents tipus delictius.

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialita. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Policia científica avançada. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades d'alta complexitat en el camp de la criminalística i la identificació. Finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitatTemps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

568

Oposició

per Inspector/a

Finalitat econòmica i no econòmica.

Família professional de Suport Tècnic Funcions: suport a les unitats policials en la investigació d'il∙lícits i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Especialitats de nivell 2:

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Sala de comandament. Funcions: gestió de recursos policials i altres funcions addicionals pròpies dels operadors de les sales de comandament, mitjançant els aplicatius informàtics i els recursos tecnològics a l'abast. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

569

Oposició

Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.

per Inspector/a

Suport tècnic bàsic.

Instrucció tecnicopolicial:

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment de les condicions psicofísiques i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 3: Suport tècnic avançat. Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

570

Oposició

per Inspector/a

Funcions: planificació, execució i supervisió tècnica de les accions formatives relacionades amb les tècniques operatives policials a fi de poder garantir l'adquisició i el manteniment de la qualificació necessària per a la funció policial. Aquestes accions formatives comprenen, entre d'altres, pràctiques de tir, procediments i tècniques d'actuació policial i implantació de noves tècniques i estris per a l'actuació policial.

La Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d'interior i les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra SAP‐UGT, CCOO i APESME varen signar en data 21 d'octubre de 2006 una proposta d'Acord relativa a condicions de treball pel que fa al règim d'horari, premis per antiguitat, vals menjador i retribucions. El Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, com a òrgan de representació paritària de l'Administració de la Generalitat i dels membres del cos de mossos d'esquadra, en la sessió del dia 24 d'octubre de 2006, va aprovar l'esmentat Acord. A proposta de la consellera d'Interior, el Govern acorda: .1 Aprovar l'Acord relatiu a les condicions de treball dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat de Catalunya que s'adjunta en annex referent al règim d'horari, premis per antiguitat, vals menjador i retribucions dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat de Catalunya. .2 Autoritzar els departaments d'Economia i Finances i d'Interior a donar les instruccions necessàries per a l'aplicació d'aquest Acord. .3 Publicar aquest Acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

per Inspector/a

2.18 ACORD GOV/193/2006, DE 31 D'OCTUBRE, D'APROVACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL DELS FUNCIONARIS DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Ramon García‐Bragado i Acín Secretari del Govern Assignació de funcions per Resolució PRE/3066/2006, de 23 de setembre (DOGC núm. 4726, de 26.9.2006) Annex Preàmbul El progressiu desplegament del cos de mossos d'esquadra planteja constantment nous reptes per al conjunt de l'organització. En els darrers dos anys, el més important ha estat l'arribada a la ciutat de Barcelona i la posada en marxa de la Regió Policial Metropolitana Barcelona. Amb data 1 de novembre de 2006, la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra (PG‐ME) completarà l'organigrama de la Regió Policial Metropolitana Nord amb el desplegament a la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

571

Oposició

Barcelona, 31 d'octubre de 2006

comarca del Vallès Occidental i també iniciarà la seva implantació a la comarca del Baix Llobregat el que comportarà l'activació de la Regió Policial Metropolitana Sud.

Paral∙lelament, s'ha obert pas una reflexió del conjunt de l'organització sobre la necessitat i la conveniència de disposar d'un nou model de quadrant horari de referència per a les unitats de seguretat ciutadana d'arreu del territori, i per a les unitats o serveis assimilats, sense perjudici de les imprescindibles excepcions. El nou model de quadrant horari de referència és una aportació en la línia de donar compliment de manera progressiva i sense perjudicar la prestació del servei, a l'expressat en la Resolució 184/VIII, del Parlament de Catalunya, de cara a garantir una major estabilitat en la planificació i distribució horària dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra. Això no esgota la possibilitat d'avaluar, debatre i negociar en un futur altres models horaris que permetin una major estabilitat horària compatible amb les necessitats del servei de policia. En un altre ordre de coses, diversos aspectes relacionats amb l'entorn general de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en el qual s'emmarca la funció pública policial, fan convenient adaptar a l'àmbit del cos mesures i polítiques de personal ja implantades en el conjunt de la funció pública. La primera d'aquestes és la necessitat de reordenar els criteris de distribució dels vals menjador, pel que fa al personal del cos que efectivament realitza la jornada partida, en diversos supòsits. En segon lloc, el III Acord de condicions de treball de la Mesa General de Negociació del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat estableix un règim de premis per antiguitat, que cal adaptar a les especificitats del cos de mossos d'esquadra en ple desplegament. I, finalment, tampoc no és possible obviar les situacions retributives en determinats cossos especials de funcionaris de l'entorn immediat (bé per l'adscripció departamental bé per les funcions) del cos de mossos d'esquadra, que fan necessari un ajust de les taules salarials vigents en la Policia de la Generalitat, així com les repercussions de la progressiva implantació del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra. Així mateix, les parts signants d'aquest Acord volen deixar constància expressa que l'assoliment C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

572

Oposició

En aquest sentit l'Acord del Consell de la Policia del dia 20 d'octubre de 2005 va permetre implantar un model horari de prestació horària a la Unitat de Seguretat Ciutadana de Barcelona i als serveis regionals de la RPMB, anomenat quadrant Q6 que, tal i com ja es preveia en l'esmentat Acord, constitueix un plantejament inicial susceptible de ser millorat.

per Inspector/a

Durant aquest període de temps, la policia de la Generalitat ha desenvolupat experiència en el treball policial en l'àmbit urbà de Barcelona i el seu entorn metropolità el que permet avaluar i corregir, en allò que pugui ser necessari, els plantejaments inicials fets en el seu dia.

Per aquesta raó, es constituirà un grup de treball per al seguiment de l'Acord, designat pels membres del Consell de la Policia que donen suport a aquest Acord, a fi i efecte d'evitar discrepàncies en la interpretació i aplicació del mateix. En aquest context, les organitzacions sindicals representades es comprometen a reconduir a través de l'esmentat grup de treball de seguiment qualsevol discrepància en relació amb els temes recollits en aquest Acord. Per tot l'exposat, les parts determinen el següent: 1. Nou quadrant horari de referència. En la modalitat d'horari especial flexible, s'estableix com a nou quadrant de referència per a les unitats de seguretat ciutadana i unitats o serveis assimilats de totes les regions policials el quadrant de cinc setmanes modificat (en endavant, Q5M), amb les seqüències i característiques que s'indiquen tot seguit: (Vegeu annex al document PDF)

La seqüència de treball serà de cicles de cinc setmanes:

per Inspector/a

de tots els objectius que té plantejats el cos de mossos d'esquadra, i el compromís de servei amb la ciutadania requereixen unes relacions laborals basades en la confiança mútua, la negociació i l'acord, per tal de fer compatibles l'eficàcia i l'eficiència en les actuacions policials amb unes condicions de treball equitatives i adequades a l'entorn sociolaboral, i aquest Acord vol ser un pas inequívoc en aquesta direcció.

Oposició

‐ 5 dies de nit ‐ 2 dies de tarda/nit‐cap de setmana ‐ 7 dies de festa ‐ 5 dies de tarda ‐ 2 dies de festa ‐ 5 dies de matí ‐ 2 dies de dia‐cap de setmana ‐ 3 dies de festa ‐ 3 dies de reforç o festa ‐ 1 dia de festa Les jornades treball seran de vuit hores de dilluns a divendres, i de dotze hores els dissabtes i diumenges. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

573

Quan de la seqüència indicada se'n pogués derivar un incompliment de la garantia de l'article 2.5 del Decret 146/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aprova la jornada i l'horari de treball del cos de mossos d'esquadra, en el sentit que la jornada treballada en dissabte redueixi a menys de quatre el nombre de dies festius en cap de setmana en el mateix mes, el reforç només es planificarà en dijous i divendres, sense modificar la seqüència posterior de reforços. La planificació d'aquest nou quadrant Q5M haurà de respectar en qualsevol cas les condicions generals dels horaris establertes al Decret 146/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aprova la jornada i l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra.

Torn

Hora d'inici

Matí

Entre les 6.00 i les 7.00

Tarda

Entre les 14.00 i les 15.00

Nit

Entre les 22.00 i les 23.00

Dia‐Cap de setmana

Entre les 6.00 i les 8.00

Tarda/Nit‐Cap setmana Reforç

Oposició

Els serveis s'iniciaran en les franges d'incorporació següents:

de Entre les 18.00 i les 20.00

Matí, tarda, nit, dia‐cap de setmana i tarda/nit‐ cap de setmana (en les mateixes hores d'inici especificades anteriorment)

S'inclouen en un annex a aquest Acord els quadrants anuals Q5M dels cinc escamots. Aquest nou quadrant Q5M s'implantarà a 1 de novembre de 2006 a les ABP corresponents al desplegament de 2006 i a partir de l'1 de febrer de 2007 a les regions policials Metropolitana Barcelona, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

Les tres jornades planificades com a reforç‐festa (R1‐F, R2‐F i R3‐F) en cada escamot també seran de vuit hores els dijous i els divendres (en torn de matí, tarda o nit), i de dotze hores els dissabtes (en torn de dia‐cap de setmana o en torn de tarda/nit‐cap de setmana). Per a la realització d'aquest reforç, els agents de l'escamot corresponent treballaran tres dies de reforç consecutius en un de cada tres cicles, mentre que en els altres dos cicles gaudiran de festa. A aquests efectes, per a la planificació anual dels serveis, cada escamot es dividirà en tres parts numèricament equilibrades. L'assignació a horari diürn (torn de matí, tarda o dia‐cap de setmana) o nocturn (torn de nit o tarda‐nit cap de setmana) es mantindrà en les tres jornades de reforç encara que pugui variar el torn.

574

La seva implantació a la resta del territori serà debatuda i negociada amb la representació sindical al si del Consell de la Policia i s'anirà aplicant, posteriorment, a través de les corresponents resolucions del director general de Seguretat Ciutadana.

Coexistint amb el quadrant Q5M, i en funció de les característiques territorials, demogràfiques i delinqüencials de les ABP, es podran establir altres quadrants complementaris al Q5M. Aquests quadrants estaran específicament adreçats a les funcions de proximitat o a determinats serveis policials de vigilàncies estàtiques i trasllats de presos i detinguts. Q5 de proximitat (Q5P) (Vegeu annex al document PDF)

La seqüència de treball serà de cicles de 5 setmanes ‐ 6 dies de treball ‐ 2 dies de festa ‐ 4 dies de treball ‐ 2 dies de festa ‐ 7 dies de treball

per Inspector/a

2. Quadrants complementaris.

Oposició

‐ 7 dies de festa ‐ 5 dies de treball ‐ 2 dies de festa La jornada de treball (TR) en aquest quadrant Q5P contempla aquestes dues possibilitats: Jornada partida Tarda Els serveis s'iniciaran en les franges d'incorporació següents: Torn

Hora d'inici

Jornada partida

Entre les 8.00 i les 10.00

Tarda

Entre les 14.00 i les 15.00

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

575

Les jornades de treball seran de vuit hores.

S'establiran les mateixes garanties de planificació dels horaris especials flexibles que preveu la normativa vigent pel que fa a la planificació mensual de la jornada de treball en l'horari especial flexible. S'inclouen en un annex a aquest Acord els quadrants anuals Q5P dels cinc escamots.

Q2 (Vegeu annex al document PDF)

La seqüència de treball serà: 7 dies de festa, 7 dies de treball. Els agents assignats a aquest horari també reforçaran el torn de nit durant una setmana dintre d'un cicle de 8 setmanes. La jornada de treball (TR) en aquest quadrant Q2 contempla aquestes dues possibilitats: Jornada partida

per Inspector/a

En la jornada partida es preveu una interrupció per dinar d'una o dues hores. De mutu acord es podran fixar tres hores. L'inici de la interrupció es realitzarà entre les 13.00 i les 15.00. En qualsevol cas, el temps d'interrupció no serà computable com a treball efectiu.

Oposició

Nit Els serveis s'iniciaran en les franges d'incorporació següents: Torn

Hora d'inici

Jornada partida

Entre les 8.00 i les 10.00

Nit

Entre les 22.00 i les 23.00

La planificació estàndard d'aquest quadrant Q2 serà de jornades de 10 hores de treball d'acord amb la seqüència anterior. Excepcionalment, les planificacions podran assignar torns de matí i tarda en aquest tipus de quadrant Q2, en funció de les càrregues de feina que es puguin generar. En aquest cas, les franges d'incorporació seran les previstes al Q5M. En la jornada partida es preveu una interrupció per dinar d'una hora. De mutu acord es podran C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

576

fixar dues hores. L'inici de la interrupció es realitzarà entre les 13.00 i les 15.00. En qualsevol cas, el temps d'interrupció no serà computable com a treball efectiu.

Q3 La seqüència de treball és la prevista a l'annex 1 del Decret 146/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aprova la jornada i l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra, aplicada amb paràmetres d'horari especial flexible.

(Vegeu annex al document PDF)

3. Assignació als quadrants. La distribució del personal que haurà d'assumir les funcions de seguretat ciutadana previstes per als quadrants Q5M, Q5P, Q2 i Q3 es farà des de cadascuna de les ABP. Entre els efectius de les USC assignats a l'horari especial flexible, es preveu una assignació aproximada al quadrant de referència Q5M del 80% i del 20% als quadrants complementaris. En aquesta assignació, així com la distribució en els diferents escamots, també es tindran en compte criteris de voluntarietat, operativitat (experiència laboral, coneixements, etc.) i l'assoliment d'una distribució equitativa per raó de sexe i agents en pràctiques. 4. Canvis de planificació. A aquell personal sotmès a l'horari especial flexible que se li modifiqui la planificació del torn de treball (matí, tarda o nit) dins de la mateixa jornada sense que aquest canvi de planificació s'hagi fet públic amb una antelació mínima de 10 dies al període mensual planificat, se'ls aplicarà els coeficients multiplicadors previstos en el Decret 146/1996. Aquests coeficients no s'aplicaran en cas que el canvi afecti, exclusivament, la franja horària d'incorporació dins del mateix torn planificat. Al personal sotmès a l'horari especial flexible, un cop feta pública la planificació mensual no se'l podrà modificar la planificació de treball a festa, llevat que aquest canvi sigui voluntari.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

577

Oposició

per Inspector/a

En cas que hi hagi necessitats operatives que justifiquin que determinats efectius hagin de fer la interrupció de dues hores, i no hi hagi personal voluntari, el comandament determinarà els efectius que hagin de fer aquesta interrupció.

5. Condició especial sobre canvis de planificació pel personal adscrit al Quadrant Q5M.

6. Premi per vinculació continuada al cos. Es fa necessari acordar un procediment alternatiu que equipari els membres del cos de mossos d'esquadra a d'altres col∙lectius de funcionaris de la Generalitat als quals és d'aplicació un premi, pactat en el darrer Acord general de condicions de treball, consistent en dies addicionals de vacances. Ateses les especials circumstàncies que concorren en el cos de mossos d'esquadra en el sentit que el procés de desplegament en què es troba immers obliga a optimitzar tant els recursos disponibles com les prestacions horàries i, també, pel fet que l'absència puntual d'efectius no es pot cobrir temporalment amb nomenaments interins, s'acorda que aquesta equiparació consisteixi, per als funcionaris de les escales bàsica, intermèdia, executiva i superior del cos de mossos d'esquadra, en l'abonament d'una gratificació econòmica valorada en un mòdul de 118 euros, d'acord amb els següents trams: Entre 15 i 19 anys de servei efectiu en el cos, ambdós inclosos: 1 mòdul. Entre 20 i 24 anys de servei efectiu en el cos, ambdós inclosos: 2 mòduls. Entre 25 i 29 anys de servei efectiu en el cos, ambdós inclosos: 3 mòduls. Entre 30 i 34 anys de servei efectiu en el cos, ambdós inclosos: 4 mòduls. 35 anys de servei efectiu en el cos, o més: 5 mòduls. Aquest premi, que es meritarà un cop s'hagin completat els anys de servei en el cos de mossos d'esquadra esmentats més amunt i que seran comptadors a partir de la data d'ingrés a l'Escola de Policia de Catalunya per a realitzar el curs selectiu corresponent, es percebrà com a gratificació extraordinària en un únic pagament anual en el mes de juny, i es farà efectiu a partir de l'any natural següent al compliment del primer any de cadascun dels períodes indicats. Per al còmput dels períodes no es tindrà en compte el temps de servei prestat en d'altres administracions públiques o en d'altres cossos i escales de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

578

Oposició

Això s'estableix sense perjudici del previst a l'esmentat Decret per les situacions imprevistes indicades en el seu article 16 i concordants.

per Inspector/a

Addicionalment a les condicions generals previstes en el Decret 146/1996, pel qual s'aprova la jornada i horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra i altra normativa que el desenvolupa sobre canvis en la planificació horària al personal adscrit al règim d'horari especial flexible, s'estableix per aquest personal al que se li apliqui el quadrant Q5M que els possibles canvis de planificació de festa a treball que, per causa raonada, s'hagin de produir en el seu calendari i sobre els que no s'aplicaran coeficients multiplicadors, no superarà els deu a l'any.

7. Vals menjador.

L'import d'aquest val menjador serà el que s'estableixi cada any amb caràcter general per al conjunt de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Quan la disposició d'autorització de l'operatiu especial ho indiqui, també s'entendrà que es dóna aquesta circumstància en relació amb aquells efectius participants en operacions especials que realitzin una jornada de treball efectiva superior a les vuit hores si per la naturalesa del servei que prestin no poden fer la partició de la jornada per a fer l'àpat corresponent. S'excepcionen del previst anteriorment les situacions en les que la manutenció sigui garantida a càrrec de la Direcció General de Seguretat Ciutadana (servei de càtering o similar), o bé quan es tracti d'un supòsit que doni dret a la dieta corresponent, d'acord amb la normativa vigent. 8. Retribucions. Atesa la necessitat de garantir l'adequació de les retribucions dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra a l'entorn i reforçar la compensació dels factors de nocturnitat, treball a torns, festivitat, perillositat i dedicació, tots ells constitutius del complement específic de la retribució dels membres del cos, s'acorda incrementar, amb efectes des del 1 de gener de 2007, en 2.000 euros anuals aquest complement específic del lloc de treball de mosso/a de nivell 1. La repercussió proporcional d'aquest increment en l'import total de les retribucions anuals brutes fixes i periòdiques, excepte triennis, del mosso/a de nivell 1 representa un 7,42 % d'aquestes. Per tal de mantenir la proporcionalitat i equitat interna del sistema retributiu vigent en el cos tot aplicant aquests criteris de revisió de la compensació dels factors indicats i atesa l'aprovació del Pla de carrera professional del cos que reforça el sistema d'especialitats professionals, aquest increment tindrà la seva repercussió proporcional en l'import global de les retribucions anuals brutes fixes i periòdiques, excepte triennis, de tota la resta dels llocs de treball de les escales bàsica, intermèdia, executiva i superior del cos, aplicant‐se la quantitat resultant en el concepte de complement específic. L'increment indicat en aquest article s'aplicarà amb caràcter previ als que siguin d'aplicació a la policia de la Generalitat segons les disposicions contingudes en les Lleis de Pressupostos o que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

579

Oposició

A aquests efectes, s'entén que concorre la circumstància de jornada partida quan es fa una jornada diària de treball efectiu igual o superior a les set hores i trenta minuts, amb una interrupció mínima d'una hora no computable com a temps de treball, per a fer l'àpat corresponent.

per Inspector/a

A partir de l'1 de gener de 2007, tot el personal del cos de mossos d'esquadra que realitzi una prestació horària diària que comporti horari partit serà compensat amb el lliurament d'un val menjador (tiquet restaurant) per dia efectivament treballat en jornada partida.

es derivin dels acords generals en l'àmbit de la funció pública catalana. 9. Prevenció de riscos laborals i segona activitat.

10. Grup de treball de seguiment de l'Acord. En el termini màxim d'un mes a comptar des de l'aprovació del present Acord, es constituirà, segons el previst en l'article 12 del Decret 145/1996, un grup de treball pel seguiment del mateix, que tindrà la funció de vetllar per la seva correcta aplicació, tot interpretant els dubtes i resolent les discrepàncies que hi pogués haver. Aquest grup de treball tindrà caràcter paritari, serà designat pels membres del Consell de la Policia que donen suport a aquest Acord i estarà integrat per un nombre màxim de 5 membres per cadascuna de les parts. 11. Clàusula derogatòria. Aquest Acord deroga qualsevol altre que s'hi oposi en les matèries que en són objecte. Específicament, deroga en la seva totalitat l'Acord de 19 d'octubre de 2005, sobre jornada i horari per a la unitat de seguretat ciutadana de la Regió Policial Metropolitana Barcelona excepte el seu apartat 4.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

580

Oposició

Aquest grup de treball abordarà també les mesures a prendre per desenvolupar reglamentàriament les condicions i supòsits del passi a la situació de segona activitat.

per Inspector/a

Abans del proper 15 de novembre es constituirà al si del Consell de la Policia un grup de treball de composició paritària que tindrà per objecte prosseguir el debat entre l'Administració i les organitzacions sindicals representatives sobre les mesures a adoptar per tal d'adaptar la Llei de prevenció de riscos laborals a les peculiaritats del cos de mossos d'esquadra.

El concepte d'equitat de gènere incorpora les nocions de justícia social i de diversitat. Aquest és un avenç substantiu per expressar la necessitat d'una societat en què dones i homes siguin lliures per desenvolupar els seus projectes vitals. El concepte d'equitat de gènere recull la idea de la igualtat en l'exercici dels drets sobre la base del reconeixement de la diversitat i de les diferències entre dones i homes. Això implica no donar el mateix tracte a qui no és igual, perquè no és possible obtenir resultats iguals amb punts de partida diferents i/o desiguals. Així doncs, la perspectiva de l'equitat de gènere proposa nous tractaments considerats equivalents, en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats. El títol primer del nou Estatut, dedicat als drets, deures i principis rectors, concreta l'equitat de gènere en diverses referències específiques. El capítol I, dels drets i deures en els àmbits civil i social, en el seu article 19, apartat primer, reconeix que totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. En el segon apartat estableix que les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Per altra banda, en el capítol V, dedicat als principis rectors, l'article 41.1 estableix que els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, la formació, la promoció professional, les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, així com la no‐discriminació per causa d'embaràs o de maternitat. En darrer lloc, l'article 41.4 preveu que els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. La transversalitat de gènere significa l'aplicació de la perspectiva de gènere ‐i no un enfocament limitat als problemes de les dones‐ en l'agenda política dominant, com a garantia que s'incorpora a totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes dels processos polítics. D'aquesta manera es pretén que el conjunt de polítiques que produeix una institució impactin de manera equitativa en les oportunitats i els estils de vida de dones i homes. El document programàtic de l'Entesa nacional pel progrés, que estableix les directrius del Govern per aquesta legislatura, recull l'objectiu d'incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques i en els diversos àmbits socials. En aquest sentit, el Pla d'acció i desenvolupament de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

581

Oposició

L'equitat de gènere és un valor reconegut en l'ordenament jurídic català. Així, l'Estatut de Catalunya estableix en el seu títol preliminar que els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i la sostenibilitat.

per Inspector/a

2.19 ORDRE IRP/91/2008, DE 4 DE MARÇ, PER LA QUAL ES CREA EL PROGRAMA PER A L'EQUITAT DE GÈNERE DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ.

D'altra banda, el reconeixement estatutari del treball reproductiu en l'article 41.4 implica que, en el moment d'aplicar els mecanismes legals que s'adrecen a sincronitzar els diferents temps de vida, el Programa haurà de tenir en compte la persistència d'una desigual distribució de les responsabilitats de cura i domèstiques entre dones i homes, i vetllar perquè dones i homes puguin acollir‐se, en condicions d'equitat, a les mesures establertes en la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya i en la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Atès el mandat de l'Estatut de Catalunya de promoure l'equitat de gènere i de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques del Govern de la Generalitat de Catalunya, i atesa la normativa vigent, internacional, europea, estatal i autonòmica, que té per objectiu avançar en l'assoliment de la igualtat substantiva entre dones i homes, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació crea el Programa per a l'Equitat de Gènere amb la finalitat d'establir les estratègies que en matèria de polítiques d'equitat de gènere han de regir en el seu àmbit d'actuació i en el sí de les diferents unitats del Departament i dels ens i organismes que hi són adscrits. D'acord amb el que s'ha exposat, i atès el que disposen els articles 12 i 22 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

582

Oposició

Aquesta Ordre té per objecte la creació del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb l'objecte de garantir el compliment dels principis estatutaris esmentats en la pràctica administrativa, actuacions i intervencions del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. D'una banda, el Programa haurà de garantir, doncs, el treball de qualitat i la integració professional en condicions d'equitat, per tal de potenciar i aprofitar de forma integral els valors i capacitats de dones i homes. En aquest sentit, el Programa ha de contribuir a la creació d'un nou clima de treball, objectiu que requereix canviar determinades pràctiques, pautes i valors discriminatoris que encara avui persisteixen en la cultura del treball, i dotar les dones de noves eines perquè puguin desenvolupar plenament la seva carrera professional, tot garantint la participació paritària de dones i homes en els òrgans de responsabilitat. Tot això, perquè el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha de saber aprofitar al màxim el potencial i el talent del seu capital humà, i això només es pot fer si totes les persones, dones i homes, tenen garantida una situació d'equitat dins de l'organització que inclou una distribució equitativa de poder i influència.

per Inspector/a

polítiques de dones a Catalunya de l'Institut Català de les Dones és un instrument clau per portar a terme aquest objectiu, doncs el propòsit del Pla és aconseguir que la transversalitat de les polítiques de dones s'apliqui a totes les polítiques i actuacions de la Generalitat de Catalunya.

Ordeno: Article 1

Article 2 Instruments del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 2.1 El Programa per a l'Equitat de Gènere es dota dels instruments següents: a) Comitè Directiu del Programa per a l'Equitat de Gènere, que té per objectiu principal elaborar les directrius d'aquest Programa i de supervisar‐ne el seu compliment. b) Consell Assessor del Programa per a l'Equitat de Gènere, com a instrument de participació, consulta i assessorament en relació amb les polítiques d'equitat de gènere del Departament. 2.2 Al capdavant del Programa hi haurà una persona responsable del Programa que, entre d'altres funcions, té assignada la de dur a terme la implementació de les directrius que estableixi el Comitè Directiu. Article 3 Comitè Directiu del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 3.1 Amb l'objectiu d'elaborar les directrius del Programa així com de supervisar‐ne el compliment, es crea el Comitè Directiu del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. 3.2 El Comitè Directiu del Programa està integrat per les persones següents: a) La persona titular de la Secretaria General del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que n'exercirà la presidència. b) La persona titular de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. c) La persona titular de la Secretaria de Seguretat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

583

Oposició

Es crea el Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, adscrit a la Secretaria General, amb la voluntat d'esdevenir un instrument actiu per assolir l'equitat entre les dones i els homes que formen part del Departament, així com per incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques públiques que desenvolupi, i establir les estratègies que en matèria d'equitat de gènere han de regir el seu àmbit d'actuació i el de les diferents unitats, ens i organismes que hi són adscrits.

per Inspector/a

Creació i objecte del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

d) La persona titular de la Direcció de Serveis. e) La persona titular de la Direcció General del Joc i d'Espectacles. f) La persona titular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. g) La persona titular de la Direcció General de Protecció Civil.

j) La persona titular de la direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. k) La persona titular de la direcció de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya. l) La persona responsable del Programa per a l'Equitat de Gènere, que exercirà les funcions de Secretaria del Comitè Directiu. 3.3 Exercirà la vicepresidència la persona titular d'una de les direccions generals del Departament, designada per la persona titular de la Secretaria General. La vicepresidència assumirà la presidència quan aquesta li sigui delegada per la persona titular de la Secretaria General. 3.4 Les persones integrants del Consell Directiu, llevat de la persona titular de la Secretaria General del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, podran delegar la seva representació en persones titulars dels seus òrgans jeràrquicament dependents que tinguin, com a mínim, rang orgànic de Subdirecció General. Article 4 Funcions i règim de funcionament del Comitè Directiu del Programa 4.1 Les funcions del Comitè Directiu del Programa són les següents: a) Vetllar perquè el Programa abordi amb eficàcia el doble objectiu amb el que es crea, que les dones i els homes que formen part del Departament desenvolupin les seves funcions i responsabilitats en condicions d'equitat i que les polítiques i actuacions del Departament incorporin la perspectiva de gènere. b) Aprovar un pla d'equitat de caràcter plurianual que concreti l'objectiu d'assegurar que les dones i els homes que formen part del Departament i dels seus ens i organismes adscrits desenvolupen les seves funcions i responsabilitats en condicions d'equitat. L'elaboració d'aquest pla serà encarregada a la persona responsable del Programa. c) Elaborar la planificació del Departament en matèria d'equitat de gènere. d) Impulsar i supervisar l'aplicació efectiva de les polítiques de dones que estableix l'Institut C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

584

Oposició

i) La persona titular de la direcció del Servei Català de Trànsit.

per Inspector/a

h) La persona titular de la Direcció General de la Policia.

Català de les Dones en l'àmbit competencial propi del Departament.

g) Promoure, coordinar i fer el seguiment de les actuacions de les diferents unitats del Departament, pel que fa a l'aplicació del Programa per a l'equitat de gènere i les normatives, directrius o recomanacions relacionades amb l'equitat entre dones i homes i els drets de les dones. h) Establir directrius i recomanacions en les actuacions internes i externes del Departament que puguin afectar l'equitat entre dones i homes, tot tenint en compte els informes emesos per altres òrgans consultius del propi Departament, d'altres departaments o d'altres ens de la Generalitat. i) Promoure la implantació de les accions comunicatives per difondre les directrius i les mesures per l'equitat entre dones i homes en el Departament i els seus ens i organismes adscrits. j) Encarregar a la persona responsable del Programa l'elaboració d'un informe d'avaluació anual sobre l'equitat entre dones i homes al Departament, els seus ens i organismes adscrits. k) Encarregar l'elaboració dels estudis, informes i propostes que es considerin necessaris per a l'assoliment dels objectius del Programa. l) Fomentar el coneixement, per part del personal del Departament, de l'abast i significat del valor de l'equitat de gènere mitjançant l'establiment d'accions de sensibilització i formació. m) Encarregar i aprovar els informes de seguiment que li siguin requerits per les persones responsables del Departament. n) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades per la persona titular de la Conselleria del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. 4.2 El Comitè Directiu fixarà les seves normes de funcionament intern. Es reunirà en sessió ordinària, com a mínim, un cop al semestre, i en sessió extraordinària sempre que ho consideri necessari la persona que n'exerceixi la Presidència o a petició d'un terç dels seus membres. 4.3 El Comitè Directiu del Programa podrà crear els grups de treball que consideri adients adreçats a l'estudi, debat i proposta d'aspectes concrets relacionats amb els objectius del Programa. Així mateix, aprovarà les normes de funcionament intern d'aquests grups de treball i designarà les persones membres. Els informes emesos pels grups de treball hauran de ser aprovats pel Comitè Directiu. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

585

Oposició

f) Realitzar el seguiment del desenvolupament i compliment del pla d'actuació anual, tenint en compte que les persones membres del Comitè Directiu han de vetllar perquè les diferents unitats del Departament i dels ens i organismes que hi són adscrits facilitin la informació necessària a tal efecte.

per Inspector/a

e) Encarregar l'elaboració d'un pla d'actuació anual a la persona responsable del Programa i aprovar‐lo durant el primer trimestre de cada anualitat de vigència del Programa.

4.4 Inicialment, el Comitè Directiu impulsarà la creació de tres grups de treball que abordaran les situacions específiques relacionades amb l'objectiu de l'equitat de gènere al personal del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, al personal del cos de bombers de la Generalitat, tant professional com voluntari, i a la resta del personal del Departament i ens que en depenen.

Article 5 Presidència del Comitè Directiu del Programa per a l'Equitat de Gènere 5.1 Les funcions de la Presidència del Comitè Directiu del Programa per a l'Equitat de Gènere són les següents: a) Presidir i convocar les sessions del Comitè Directiu, fixar l'ordre del dia i dirigir les deliberacions i debats. b) Donar compte al Consell de Direcció del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació dels treballs desenvolupats pel Programa, com a mínim un cop cada sis mesos, així com del resultat del pla d'actuació anual. 5.2 La Presidència del Comitè Directiu pot convocar a les sessions les persones que consideri convenient per raó dels seus coneixements o de l'àmbit professional o competencial del càrrec que n'ocupin.

per Inspector/a

4.5 El Comitè Directiu es dotarà dels instruments més adequats per abordar l'objectiu d'incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques del Departament.

Consell Assessor del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 6.1 El Consell Assessor del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació es crea com un instrument de participació, consulta i assessorament en relació amb les polítiques d'equitat de gènere en el marc de les competències del Departament. Així mateix, el Consell Assessor ha d'assessorar sobre les directius generals del Programa i ha de formular les propostes d'actuació en temes d'equitat de gènere d'acord amb els objectius del Programa. 6.2 En el Consell Assessor estaran representades, entre d'altres: a) La persona responsable de la coordinació de les Polítiques de Responsabilitat Social Corporativa del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. b) La persona responsable de la direcció del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

586

Oposició

Article 6

c) La persona responsable de la coordinació del Consell de Seguretat del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. d) La persona responsable del Gabinet de Comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

6.3 Les persones esmentades a les lletres e) i f) de l'apartat anterior, seran designades per la persona titular de la Presidència del Comitè Directiu. Article 7 Règim de funcionament del Consell Assessor del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 7.1 Correspon a la Presidència del Comitè Directiu presidir i convocar les sessions i fixar l'ordre del dia del Consell Assessor. 7.3 El Comitè Directiu establirà les normes de funcionament intern del Consell Assessor. 7.2 El Consell Assessor es reunirà, en sessió ordinària, com a mínim un cop al semestre, i en sessió extraordinària sempre que la persona titular de la presidència del Comitè Directiu ho determini, per iniciativa pròpia o a petició d'un terç dels seus membres. Article 8 Responsable del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 8.1 Al capdavant del Programa per a l'Equitat de Gènere del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació hi haurà una persona responsable designada per la persona titular de la Secretaria General. 8.2 Correspon a la persona responsable del Programa les funcions següents: a) Executar les directrius que en matèria d'equitat de gènere estableixi el Comitè Directiu. b) Elaborar el pla d'equitat plurianual i el pla d'actuació anual d'acord amb les directrius que estableixi el Comitè Directiu. c) Coordinar la implementació de les polítiques de dones que estableix l'Institut Català de les Dones en l'àmbit d'actuació del Departament. d) Elaborar un informe semestral de les activitats realitzades, que ha de remetre al Comitè C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

587

Oposició

f) També podran formar part d'aquest Consell Assessor representants d'altres entitats de la societat civil i persones expertes en l'àmbit de l'equitat de gènere.

per Inspector/a

e) Les organitzacions sindicals amb presència al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i unitats adscrites.

Directiu. e) Elaborar un informe d'avaluació anual sobre l'equitat entre dones i homes al Departament i els seus ens i organismes adscrits. f) Assumir la secretaria tècnica dels grups de treball que creï el Comitè Directiu.

i) Elaborar els informes de seguiment que li siguin requerits pel Comitè Directiu. j) Coordinar les actuacions adreçades a adequar els sistemes d'informació departamentals per a un correcte seguiment de la situació de l'equitat entre dones i homes al Departament. k) Aquelles altres funcions que li siguin encomanades per la presidència del Comitè Directiu. Article 9 Mitjans personals i materials 9.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, els seus ens i organismes adscrits, assignaran les persones i els recursos materials adequats al Programa per a l'Equitat de Gènere, per tal de garantir la implementació eficaç de les directrius i les funcions encomanades. 9.2 La creació del Programa no implica la creació de nous llocs de treball atès que es desenvoluparà amb personal que ja presta serveis en diferents àmbits del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Article 10 Durada El mandat del Programa tindrà una duració de 4 anys. A la finalització del Programa, el seu responsable lliurarà a la Secretaria General un informe d'avaluació del compliment dels seus objectius. Article 11 Aplicació supletòria de la normativa sobre òrgans col∙legiats El Comitè Directiu i el Consell Assessor del Programa es regiran per les seves pròpies normes de funcionament intern. No obstant això, en tot allò que no preveu aquesta Ordre serà d'aplicació supletòriament la normativa reguladora dels òrgans col∙legiats de l'Administració de la Generalitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

588

Oposició

h) Vetllar per tal que la gestió de les polítiques per a l'equitat entre les dones i els homes que formen part del Departament es duguin a terme de forma coordinada en les diferents unitats del Departament i dels ens i organismes que hi són adscrits.

per Inspector/a

g) Assumir la interlocució ordinària amb els ens de la Generalitat de Catalunya i els ens externs en aquelles qüestions que afectin els objectius del Programa.

Disposicions finals Primera Es deixa sense efecte la Resolució INT/2699/2005, de 13 de setembre, per la qual es crea la Comissió per a l'orientació de polítiques en matèria d'igualtat de gènere en el cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per Inspector/a

Segona Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Oposició

Barcelona, 4 de març de 2008

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

589

El Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix el Pla de Govern 2007‐ 2010, en la línia de potenciar i millorar els serveis prestats a la ciutadania, estableix la universalització de les cartes de serveis, especialment dels serveis finalistes.

Un dels instruments per a la gestió de la qualitat que se centra en la ciutadania i la seva satisfacció pel que fa a la prestació dels serveis és la carta de serveis, entesa com a document que no es limita a oferir informació sobre la prestació de serveis, sinó que permet una interacció amb les persones usuàries. En aquest sentit, l'Administració de la Generalitat ha fet una aposta per implantar les cartes de serveis, en tant que són unes eines que permeten recollir el catàleg de drets de la ciutadania envers l'organització de la Generalitat, així com l'adquisició de compromisos per millorar‐ne periòdicament la gestió.

El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, vol informar, a les persones usuàries, dels serveis que presta la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, dels seus drets i dels compromisos de qualitat que es volen aconseguir. Per tot això, Resolc: Aprovar la Carta de Serveis de la de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, que estarà disponible a la Direcció General de la Policia i a la web del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: http://www.gencat.cat/mossos/serveis/CartaServeis/index.html.

Barcelona, 27 de gener de 2010

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

590

Oposició

L'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 30, disposa que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i que les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis.

per Inspector/a

2.20 RESOLUCIÓ IRP/192/2010, DE 27 DE GENER, PER LA QUAL S'APROVA LA CARTA DE SERVEIS DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA.

Pel que fa concretament a les vacances, permisos i llicències, l'article 48 de la Llei estableix que la distribució dels períodes de vacances i la concessió de permisos i llicències resta condicionada a les necessitats del servei, de manera que és la via reglamentària l'adient per al desenvolupament d'aquests drets. Tenint en compte aquestes previsions, el present Decret té per objecte la regulació del règim de vacances, permisos i llicències dels membres del cos de mossos d'esquadra. La regulació dels esmentats drets, en els casos en què és procedent, s'ajusta a allò previst en la normativa bàsica estatal en matèria de funció pública, i en determinats supòsits el seu contingut és molt similar al propi dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya, recollit a la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, modificada per la Llei 9/1994, de 29 de juny. En concret, el Decret regula en els capítols 2 i 3 les diferents modalitats de llicències i de permisos, i estableix els supòsits en què es poden concedir, condicionats sempre a les necessitats i al bon funcionament del servei, ateses les tasques desenvolupades pels membres del cos de mossos d'esquadra. El capítol 4 del Decret desenvolupa el gaudiment de les vacances, i l'adequa al règim de jornada i horari dels mossos d'esquadra, previst en el Decret 146/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aproven la jornada i l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra. Així mateix, el capítol 5 preveu el procediment de concessió de les vacances, dels permisos i de les llicències, i estableix el sentit del silenci, en els casos en què no hi hagi resolució expressa del director general de Seguretat Ciutadana. Finalment, cal destacar la previsió recollida en la disposició addicional, relativa a la regulació de les condicions de treball de les funcionàries del cos de mossos d'esquadra durant el període de gestació, ateses les especials característiques de les funcions atribuïdes als mossos d'esquadra. Quant a l'elaboració del Decret, cal assenyalar que d'acord amb l'article 53.e) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, aquest ha rebut l'informe del Consell de la Policia‐mossos d'esquadra. Per tot l'exposat, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, a proposta del conseller de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

591

Oposició

La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, regula en el títol tercer el règim estatutari dels membres del cos de mossos d'esquadra, i estableix els drets i els deures que els pertoquen com a funcionaris de la Generalitat, dins el marc de l'especificitat de llur funció i d'acord amb la normativa vigent.

per Inspector/a

2.21 DECRET 15/1997, DE 21 DE GENER, PEL QUAL ES REGULA EL RÈGIM DE LLICÈNCIES, PERMISOS I VACANCES DELS MEMBRES DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

Governació, i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: Capítol 1 Objecte

Objecte 1.1 L'objecte d'aquest Decret és la regulació del règim de llicències, permisos i vacances dels membres del cos de mossos d'esquadra. 1.2 Correspon al director general de Seguretat Ciutadana la concessió de les llicències, dels permisos i les vacances, les quals estan condicionades a les necessitats del servei, ateses les característiques del cos de mossos d'esquadra. Capítol 2 Llicències Article 2 Modalitats Es poden concedir llicències als membres del cos de mossos d'esquadra:

per Inspector/a

Article 1

b) Per a assumptes propis. c) Per malaltia. d) Per a l'exercici de funcions sindicals. Article 3 Per a estudis 3.1 Es poden concedir llicències per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de l'àrea o, quan s'escaigui, del cap de la divisió, en la qual el funcionari presta els seus serveis. Només si aquesta llicència es concedeix per interès propi de l'Administració el funcionari té dret a percebre totes les seves retribucions. L'apreciació d'aquest interès de l'Administració correspon a la Direcció General de Seguretat Ciutadana. 3.2 Als efectes de compliment de la jornada de treball anual, quan es tracti d'estudis inclosos dins les activitats programades per l'Escola de Polica de Catalunya i d'aquells altres que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

592

Oposició

a) Per a estudis.

determini la Direcció General de Seguretat Ciutadana, es computaran les hores de treball que corresponguin d'acord amb la planificació de la jornada de l'interessat. Article 4 Per a assumptes propis

Article 5 Per malaltia 5.1 Els membres del cos de mossos d'esquadra, en els supòsits de malaltia i accident que els incapaciti per al desenvolupament de les funcions policials, tindran dret a llicència, d'acord amb el règim de previsió social al qual el funcionari estigui acollit. 5.2 La Direcció General de Seguretat Ciutadana, mitjançant els serveis mèdics corresponents, pot fer el seguiment i la verificació de l'estat de la malaltia del funcionari amb l'objectiu de tenir coneixement d'aquesta, prestar l'ajut necessari i aconseguir la seva total i prompta recuperació. Article 6 Per a l'exercici de funcions sindicals Les llicències per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació de personal s'han d'atenir al que sigui determinat per reglament, amb consulta prèvia al Consell de la Policia‐mossos d'esquadra. Capítol 3 Permisos Article 7 Permisos El membres del cos de mossos d'esquadra poden gaudir dels permisos següents: 7.1 Retribuïts, no recuperables i amb justificació: a) Pel naixement d'un fill i per la mort o la malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

593

Oposició

4.2 La duració mínima d'aquesta llicència és de deu dies naturals. La concessió d'aquesta llicència és subordinada a les necessitats del servei. L'òrgan competent per concedir‐la valorarà conjuntament els motius al•legats pel sol•licitant, i també la possible pertorbació dels serveis amb la seva concessió.

per Inspector/a

4.1 Es poden concedir llicències per a assumptes propis, sense cap retribució, la duració acumulada de les quals no podrà excedir en cap cas els tres mesos cada dos anys.

b) Per a traslladar‐se de domicili. c) Per a exàmens finals en centres oficials i per a altres proves definitives d'avaluació i alliberadores en els esmentats centres. d) Per a deures inexcusables de caràcter públic o personal.

g) Per maternitat o adopció. h) Per matrimoni. 7.2 Retribuïts, no recuperables i sense justificació: Per assumptes personals. 7.3 No retribuïts amb justificació: a) Per raó de guarda legal. b) Per incapacitat del cònjuge, pare o mare de funcionari o del cònjuge. Article 8 Permisos retribuïts, no recuperables i amb justificació 8.1 Pel naixement d'un fill i per la mort o la malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies si el succés es produeix a la localitat de residència del funcionari, tres dies si es produeix en una localitat distant de la de residència fins a 300 quilòmetres i quatre dies si es produeix en una localitat distant de la de residència més de 300 quilòmetres. Els dies de permís s'han de gaudir a partir de l'immediat posterior a aquell en què s'hagi produït el fet causant de la concessió del permís. 8.2 Per traslladar‐se de domicili, dos dies. 8.3 Per a exàmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives d'avaluació i alliberadores en els esmentats centres, el temps indispensable per a fer‐les. Els membres del cos de mossos d'esquadra que el dia dels exàmens finals en centres oficials treballin en torn de nit podran optar, quan ho sol•licitin, entre gaudir de descans el torn de nit immediatament anterior o immediatament posterior a la data que tinguin l'examen. 8.4 Per a deures inexcusables de caràcter públic o personal, durant el temps indispensable per a complir‐los, sempre que no puguin efectuar‐se fora de la jornada de treball.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

594

Oposició

f) Per fills menors de nou mesos.

per Inspector/a

e) Per raó de matrimoni d'un familiar fins al segon grau d'afinitat o consanguinitat.

8.5 Per raó de matrimoni d'un familiar fins al segon grau d'afinitat o consanguinitat, el temps indispensable per assistir‐hi.

No obstant això, en el cas que la mare i el pare treballin, la mare, en iniciar el període de permís per maternitat, pot optar perquè el pare gaudeixi de fins a quatre de les últimes setmanes del permís, sempre que siguin ininterrompudes i al final de l'esmentat període, llevat que en el moment de fer‐se això efectiu, la incorporació al treball de la mare suposi risc per a la seva salut. En el cas d'adopció d'un menor de nou mesos, el funcionari té dret a un permís de setze setmanes, que es computen, segons la seva elecció, a partir del moment de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o bé a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció. Si el fill adoptat es major de nou mesos i menor de cinc anys, el permís té una durada màxima de sis setmanes. En el cas que el pare i la mare treballin, solament un d'ells pot exercir el dret esmentat. En els casos d'acolliment o d'adopció, les referències legals al moment del part s'entén que són fetes a la decisió administrativa o judicial d'acolliment o a la resolució judicial d'adopció. 8.8 Per raó de matrimoni el funcionari té dret a un permís de quinze dies naturals, a gaudir amb anterioritat o posterioritat a la celebració del matrimoni, incloent aquesta data dins del període de gaudiment del permís. Article 9 Permís per a assumptes personals 9.1 Es pot disposar de seixanta‐vuit hores de permís l'any, com a màxim, per a assumptes personals sense justificació. 9.2 El temps de gaudiment del permís per a assumptes personals ha d'abastar la totalitat de la jornada planificada de treball. 9.3 La concessió d'aquest permís és subordinada a les necessitats del servei i en tots els casos caldrà garantir que la mateixa àrea on es presten els serveis assumirà sense dany per a terceres persones o per a la pròpia organització les tasques del funcionari al qual es concedeix el permís. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

595

Oposició

8.7 En el cas de part les funcionàries tenen dret a un permís de setze setmanes ininterrompudes, ampliables en el supòsit de part múltiple fins a divuit setmanes. El període de permís es distribueix a opció de la interessada, sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part. En cas de mort de la mare, el pare pot fer ús de les setmanes que restin del permís per tenir cura del fill o dels fills.

per Inspector/a

8.6 El funcionari amb fills de menys de nou mesos té dret a un permís d'una hora diària d'absència del treball per atendre'ls. Aquest període de temps pot ésser dividit en dues fraccions o bé ésser substituït per una reducció de la jornada diària de treball de mitja hora. Si el pare i la mare són funcionaris, només un d'ells pot exercir aquest dret.

Article 10

Article 11 Permís per incapacitat del cònjuge, pare o mare del funcionari o del cònjuge En casos degudament justificats, per incapacitat física del pare o la mare, o del cònjuge, o del pare o la mare d'aquest si conviuen amb el funcionari, es pot també demanar permís amb les mateixes condicions previstes en l'article 10. Article 12 Assistència a judicis 12.1 Quan l'assistència a judicis, citacions per prestar declaracions i similars, per raó del servei policial, és en dies lliures de servei, es computen tres hores de treball efectiu quan es produeix dins la comarca de destinació, i cinc hores de treball efectiu quan es produeix fora de la comarca de destinació, sens perjudici que puguin ser més hores si aquestes són degudament justificades. Quan l'assistència comporti l'estada fora de la comarca de destinació del funcionari per una durada superior a vint‐i‐quatre hores, es computaran set hores i mitja de treball efectiu per cada dia. Si l'assistència és assenyalada per al matí següent a un torn de nit en què el funcionari hagi de treballar, aquest podrà demanar permís aquell torn de nit, i es computaran a efectes de jornada de treball anual cinc hores de treball efectiu, les quals poden ser objecte d'increment si es requereix de més hores. 12.2 Quan l'assistència del funcionari es produeix en dies de treball efectiu, es concedeix el temps indispensable per al seu compliment. Article 13 Hores acumulades Els membres del cos de mossos d'esquadra poden sol•licitar permisos per hores acumulades, d'acord amb els criteris fixats pel Decret 146/1996, de 30 d'abril, pel qual s'aprova la jornada i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

596

Oposició

El funcionari que per raó de guarda legal té cura directa d'un infant de menys de sis anys o d'un disminuït psíquic o físic que no desenvolupa cap activitat retribuïda té dret a una reducció d'un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les seves retribucions, tant bàsiques com complementàries, amb inclusió dels triennis. La concessió de la reducció de jornada per raó de guarda legal és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altra activitat, sigui o no sigui remunerada, durant l'horari que sigui objecte de la reducció.

per Inspector/a

Permís per raó de guarda legal

l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra. Capítol 4 Vacances Article 14

14.1 Els membres del cos de mossos d'esquadra tenen dret a gaudir de les vacances a què fan referència els apartats següents a aquest article per cada any complert de servei prestat, o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a l'any. 14.2 Per als membres del cos subjectes al règim de torns que desenvolupin la jornada de treball en els cicles previstos en els quadrants de cinc setmanes, el gaudiment del període vacacional serà de 218 hores. 14.3 Per als membres del cos subjectes al règim de torns que desenvolupin la jornada de treball en els cicles previstos en els quadrants de tres setmanes, el gaudiment del període vacacional serà de 208 hores. 14.4 Per als membres del cos subjectes al règim d'horari especial, la planificació o el desenvolupament de la jornada de treball anual dels quals inclogui un 25% de treball en caps de setmana i/o nits, el gaudiment del període vacacional serà de 180 hores.

Oposició

14.5 Per a la resta de membres del cos, subjectes a qualsevol dels règims horaris, la planificació de treball dels quals no s'ajusti a cap dels supòsits anteriors, el gaudiment del període vacacional serà de 165 hores. Article 15 Períodes de gaudiment A l'efecte de gaudir de les vacances, es determinen els períodes següents: a) Primer període, comprès entre l'últim dilluns de maig i el primer diumenge d'octubre. b) Segon període: la resta de l'any excepte els mesos de desembre i gener. Cadascun d'aquests períodes es subdividiran en cicles que comprendran les setmanes planificades de treball. Cada unitat, àrea o divisió repartirà proporcionalment els seus efectius entre els cicles de cada període garantint en el primer període 20 dies naturals consecutius. Per instrucció del director general, s'especificaran els cicles que formen cada un dels períodes, la seva distribució i el seu gaudiment. El funcionari demanarà, per ordre preferencial, els cicles de gaudiment de cadascun dels períodes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

Temps

597

Article 16 Vacances del personal subjecte als horaris especials Les vacances del personal subjecte als horaris especials es distribueixen, amb el límit d'hores previst als articles 14.4 i 14.5. Per instrucció del director general, s'especificaran els cicles que formen cada un dels períodes i la seva distribució i gaudiment.

La distribució de les vacances planificades ha de permetre que en els serveis de cada divisió, àrea o unitat es garanteixi la presència en cada cicle del 80% del personal que hi està adscrit. No obstant això, el percentatge esmentat podrà ser inferior en funció de la proporció entre el nombre d'efectius de cada unitat i el nombre de cicles de cada període. Els efectius es distribuiran proporcionalment entre tots els cicles de cada període. Article 18 Garantia La setmana i/o dies lliures de serveis immediatament anteriors, intermedis i immediatament posteriors a les assenyalades com a vacances, el personal no podrà ser cridat al servei. Article 19 Modificacions de la distribució de les vacances El gaudiment de les vacances, una vegada concedides, resta sotmès a les modificacions que s'escaiguin com a conseqüència del canvi de destinació del funcionari. No obstant això les vacances concedides es respectaran quan el canvi de destinació sigui obligatori. Als efectes anteriors no es consideraran canvis de destinació obligatoris els que resultin dels processos selectius de promoció interna per a l'accés a escales i categories del cos de mossos d'esquadra i de les convocatòries de provisió de llocs de treball. Capítol 5 Procediment de concessió de les llicències, permisos i vacances Article 20 Concessió de llicències Excepte en el supòsit de malaltia regulat a l'article 5, que està lligat a la seva normativa específica, les peticions de llicències s'han de resoldre en el termini de tres mesos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

598

Oposició

Presència mínima

per Inspector/a

Article 17

Transcorregut aquest termini sense resolució expressa del director general de Seguretat Ciutadana, s'entendran desestimades. Article 21

21.1 Les peticions de permisos per naixement d'un fill i per la mort d'un familiar s'entendran concedides a partir de la comunicació de l'interessat per a la seva concessió, sens perjudici de la justificació posterior del fet, dins el termini de cinc dies. La petició de permís per malaltia greu d'un familiar l'ha de resoldre l'òrgan competent en el termini de tres dies; i les peticions per trasllat de domicili, per a exàmens finals i altres proves definitives d'avaluació i alliberadores, per a deures inexcusables de caràcter públic o personal i per raó de matrimoni d'un familiar, en el termini de cinc dies. Si no es dicta resolució expressa en els terminis esmentats, les sol•licituds s'entendran estimades. 21.2 En relació amb les peticions de permís per assumptes personals i per hores acumulades, un cop transcorregut el termini de quinze dies des de la finalització del termini màxim que, si s'escau, s'estableixi per a la presentació de sol•licituds del permís, sense resolució expressa, la petició s'entendrà desestimada. 21.3 Les peticions de permís per fills menors de nou mesos, per raó de guarda legal, per incapacitat del cònjuge, pare o mare, per maternitat i adopció i per matrimoni s'han de resoldre en el termini d'un mes. Transcorregut aquest sense resolució expressa del director general de Seguretat Ciutadana, la sol•licitud s'entendrà estimada.

per Inspector/a

Concessió de permisos

Concessió de vacances Les peticions de vacances s'entendran desestimades si transcorregut un mes des de la finalització del termini que s'estableixi per a la presentació de la sol•licitud el director general de Seguretat Ciutadana no ha dictat resolució expressa. Disposició addicional Regulació de les condicions de treball durant el període de gestació Les funcionàries del cos de mossos d'esquadra que es troben en període de gestació, prèvia presentació de la certificació mèdica acreditativa del seu embaràs, poden demanar l'exempció de dur l'arma reglamentària i passar a realitzar, en horari diürn, dins la mateixa unitat orgànica a què es trobin adscrites, tasques que no comportin esforços físics ni perill per a la seva integritat física. Les funcionàries del cos, amb la comunicació prèvia al seu comandament, poden prescindir de l'obligatorietat de dur l'uniforme reglamentari que correspongui. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

599

Oposició

Article 22

A les funcionaries, se'ls reservarà el lloc de treball d'origen i, a partir del quart mes de gestació, podran sol•licitar una comissió de serveis de caràcter voluntari en el centre de treball més pròxim al seu domicili, per tal d'evitar trasllats innecessaris durant aquest període Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor a l'endemà de la seva

per Inspector/a

publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Oposició

Barcelona, 21 de gener de 1996

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

600

2.22 DECRET 184/1995, DE 13 DE JUNY, DE REGULACIÓ DELS UNIFORMES REGLAMENTARIS, ELS DISTINTIUS, LES SALUTACIONS I LA IDENTIFICACIÓ DEL COS DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA.

IRP/22/2009, de 29 de gener, sobre la determinació de les remuneracions econòmiques associades a les medalles concedides amb motiu d'incapacitat permanent total, absoluta i de gran invalidesa.

Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les salutacions i la identificació del Cos de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra MODIFICATS els articles 1, 5, 9, 10, els annexos 1 i 5 i AFEGIT l'article 3 bis pel Decret 257/1999, de 6 de setembre, de modificació del Decret 184/1995, de 13 de juny, de

Oposició

regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. La Llei 10/1994, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, dins el títol primer, relatiu a disposicions generals, principis d'actuació i funcions, regula entre d'altres, l'obligació de vestir l'uniforme reglamentari quan els membres del cos estan de servei. La Llei estableix també que, en tot cas, han d'acreditar sempre llur identitat professional. Reglamentàriament, d'acord amb els articles 9 i 65 de la Llei, s'ha de determinar l'autoritat a la qual correspon fixar la no‐utilització de l'uniforme per raons de serveis específics, les normes sobre uniformes, distintius, salutacions i distincions, així com els supòsits i les circumstàncies en les quals podran ser distingits o recompensats els mossos d'esquadra. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

DECRET 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilització del número d'identitat professional en determinades peces dels uniformes de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

601

Per tant, en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto:

Dels uniformes i els distintius Secció 1 Dels uniformes Article 1 Uniformes Article modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. El conjunt dels uniformes de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra està integrat per l’uniforme de gala, l’uniforme de mitja gala, l’uniforme de treball operatiu, l’uniforme de campanya, l’uniforme de trànsit, els uniformes especials i les peces complementàries d’uniforme que es descriuen a l’annex 1.

per Inspector/a

Capítol 1

Ús dels uniformes 2.1 La utilització dels diferents tipus d'uniforme serà establerta pel director general de Seguretat Ciutadana, en funció dels serveis a realitzar per les diferents unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. 2.2 Així mateix, el director general de Seguretat Ciutadana serà l'òrgan competent per autoritzar la no‐utilització d'uniformes en els casos específics que afectin determinats llocs de treball o per necessitats del servei. 2.3 Mitjançant instrucció del director general de Seguretat Ciutadana, a proposta del comandament superior del cos, es procedirà a regular les dades i períodes per a l'ús de peces integrants dels uniformes del cos, en funció de les característiques climatològiques.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

602

Oposició

Article 2

Secció 2 Dels distintius Article 3 Escut de pit

portar al cantó esquerra per sobre de la butxaca, si n'hi ha. 3.2 Les característiques de l'escut són les descrites en l'annex 2. Article 3 bis Escut de braç Article afegit pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. Els uniformes especials a què fa referència l’apartat 6 de l’annex 1 poden incloure un escut identificatiu de l’especialitat en el braç dret, les característiques del qual han de ser determinades pel director general de Seguretat Ciutadana. Article 4 Distintius de graduació

per Inspector/a

3.1 L'escut de pit del cos de mossos d'esquadra figura en les peces dels uniformes i s'ha de

amb els distintius corresponents col•locats a les xarreteres, segons el rang i la graduació següent a) Major: manegot de drap blau marí fosc emmarcat amb un viu daurat, i a l'interior tres barres de comandament i una branca d'olivera creuada amb un bastó de comandament, tot de color daurat. b) Comissari: manegot de drap blau marí fosc emmarcat amb un viu daurat, i a l'interior porta dues barres de comandament i una branca d'olivera creuada amb un bastó de comandament, tot de color daurat. c) Intendent: manegot de drap blau marí fosc emmarcat amb un viu daurat, i a l'interior porta una barra i mitja i dues branques d'olivera creuades, tot en color daurat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

603

Oposició

4.1 Els comandaments de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra portaran l'uniforme

d) Inspector: manegot de drap blau marí fosc emmarcat amb un viu daurat, i a l'interior porta una barra i dues branques d'olivera creuades, tot en color daurat. e) Subinspector: manegot de drap blau marí fosc emmarcat amb un viu daurat, i a l'interior porta tres angles de color daurat.

g) Caporal: manegot de drap blau marí fosc, i porta un angle de color daurat. 4.2 Els distintius de graduació són els que figuren en l'annex 2. Capítol 2 De les recompenses i les distincions Article 5 Atorgament i classes de medalles Article modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. 5.1 Els membres del cos de mossos d’esquadra podran ser recompensats amb les següents condecoracions al mèrit policial: a) Medalla d’or. b) Medalla d’argent. c) Medalla de bronze. 5.2 El seu atorgament correspondrà al conseller de Governació, a proposta del director general de Seguretat Ciutadana. 5.3 Mitjançant una ordre del conseller de Governació es determinaran les medalles a les quals correspongui una remuneració econòmica, així com la seva quantia. 5.4 Els membres d’altres cossos policials que hagin col•laborat amb el cos de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra podran rebre les condecoracions indicades amb els mateixos requisits i sense retribució econòmica. 5.5 Les medalles esmentades són les que figuren en l’annex 3. Article 6 Medalla d'or C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

604

Oposició

dos angles de color daurat.

per Inspector/a

f) Sergent: manegot de drap blau marí fosc emmarcat amb un viu daurat, i a l'interior porta

La medalla d'or, amb distintiu de color vermell, podrà ser concedida a títol individual per recompensar les següents actuacions policials:

Article 7 Medalla d'argent La medalla d'argent podrà concedir‐se a títol individual en els casos següents: a) Com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mutilació o ferides greus de les quals no es derivi la incapacitat total, i en les mateixes condicions previstes a l'article 6. El distintiu serà de color vermell. b) Tenir una actuació exemplar i extraordinària o que representi un gran risc, o remarcable pel compliment de serveis de reconeguda importància, de la qual derivi prestigi per al cos de mossos d'esquadra. El distintiu serà de color blau. Article 8 Medalla de bronze 8.1 La medalla de bronze podrà concedir‐se, bé a títol individual, bé a títol col•lectiu, en els casos següents: a) Resultar lesionat com a conseqüència d'un acte de servei, sempre que no hagi existit imprudència, imperícia o cas fortuït. b) Haver realitzat amb risc o perill personal actuacions abnegades de reconegut valor que acreditin un mèrit per al cos de mossos d'esquadra. c) Destacar en el compliment de les seves obligacions professionals o realitzar estudis professionals o científics de caràcter policial que comportin prestigi per al cos de mossos d'esquadra. 8.2 En el primer supòsit el distintiu serà de color vermell i en els restants de color blau. 8.3 La seva concessió a títol col•lectiu tindrà els mateixos requisits però aplicats a un equip o grup de treball. Article 9

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

605

Oposició

b) Com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mutilacions o ferides greus que derivin en una incapacitat total, amb les condicions fixades a l'apartat anterior.

per Inspector/a

a) Com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mort, sempre que no s'hagi produït per negligència, imperícia o accident i no afecti el prestigi del cos. En será beneficiari el cònjuge supervivent o els hereus legítims, per una sola vegada.

Concessió especial de medalles Article modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre.

b) Medalla d’argent, per la realització de serveis d’especial rellevància relacionats amb la protecció dels drets, les llibertats i la seguretat ciutadana, o per l’especial suport prestat a la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra en les funcions que té assignades. c) Medalla de bronze, en el supòsit que s’acreditin mèrits semblants als indicats en els apartats anteriors sense que hi concorrin els atributs necessaris per ser qualificats com a extraordinaris o especials. 9.2 Correspondrà al conseller de Governació, a proposta del director general de Seguretat Ciutadana, la concessió de les medalles, les quals no comportaran cap retribució econòmica. 9.3 Les medalles esmentades són les que figuren en l’annex 3. Article 10 Felicitacions Article modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. 10.1 Els membres del cos de mossos d’esquadra poden ser felicitats per recompensar les actuacions que es considerin meritòries, quan no concorrin els requisits establerts per a l’atorgament de les medalles. 10.2 Les felicitacions seran concedides pel director general de Seguretat Ciutadana, reflectides documentalment, i es faran constar a l’expedient personal dels afectats. 10.3 Les felicitacions podran ser públiques, privades, individuals o col•lectives. 10.4 Els membres d’altres cossos policials, les institucions, les corporacions, les fundacions, les associacions, les empreses públiques o privades i els particulars, que s’hagin distingit per la seva col•laboració amb el cos de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra en les funcions que té encomanades, poden ser felicitats pel director general de Seguretat Ciutadana quan no concorrin els requisits establerts per a la concessió de les corresponents medalles.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

606

Oposició

a) Medalla d’or, per la realització de serveis d’extraordinària rellevància relacionats amb la protecció dels drets, les llibertats i la seguretat ciutadana, o per l’extraordinari suport prestat a la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra en les funcions que té assignades.

per Inspector/a

9.1 Les institucions, les corporacions, les fundacions, les associacions, les empreses públiques o privades i els particulars que s’hagin distingit per la seva col•laboració amb el cos de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra en les funcions que té encomanades, poden ser recompensats amb les condecoracions següents:

Article 11 Membres honoraris

seva relació continuada i sempre meritòria amb el cos, o la seva col•laboració en fets rellevants, en resultin mereixedors. 11.3 La condició de membre honorari s'atorgarà per mitjà d'una resolució del conseller de Governació, a proposta del director general de Seguretat Ciutadana. Capítol 3 De les salutacions Article 12 Concepte de la salutació i destinataris 12.1 La salutació és la manifestació de respecte, consideració, acatament o cortesía derivada dels principis de jerarquia i subordinació que regeixen l'actuació professional dels mossos d'esquadra. 12.2 Els membres del cos tenen el deure de saludar els símbols de les institucions recollits a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, així com els seus superiors jeràrquics, els iguals i els subordinats i les autoritats que coneguin o hagin de conèixer per raó del seu càrrec. 12.3 També hauran de saludar els ciutadans que se'ls adrecin i els membres d'altres forces i cossos de seguretat, com a deferència. Article 13 Forma de la salutació 13.1 La salutació, l'haurà d'iniciar el funcionari de rang inferior del cos davant el de rang superior, les autoritats i els ciutadans. S'efectuarà dempeus, portant la mà dreta estesa i els dits units de forma natural fins tocar amb el dit del mig el botó lateral dret de la gorra, o lloc similar en el cas de dur altra peça reglamentària, i baixant tot seguit la mà. 13.2 En el cas de no portar el cap cobert, s'efectuarà també dempeus, amb els braços situats C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

607

Oposició

11.2 També podrà atorgar‐se aquesta distinció excepcionalment a ciutadans que per la

per Inspector/a

11.1 Els membres del cos de mossos d'esquadra que durant la seva trajectòria profesional hagin destacat de forma meritòria podran ser distingits, en arribar la seva jubilació, amb la concessió del títol de membre honorari del cos, amb categoria superior a la que tinguin, amb efectes honorífics.

paral•lelament al cos, amb la fórmula verbal de cortesia habitual, el tractament de senyor/a i el càrrec que tingui la persona que se saluda, si s'escau. 13.3 El tractament verbal dels membres del cos davant els superiors jeràrquics, autoritats i ciutadans en general ha de ser de vós. Article 14

Capítol 4 Identificació Article 15 Elements d'acreditació Per a l'acreditació professional dels mossos d'esquadra es disposarà de la targeta d'identitat professional i de la placa insígnia, que són elements d'identificació personals i intransferibles. Article 16 Targeta d'identitat professional 16.1 La targeta d'identitat professional acredita la condició d'agent de l'autoritat que com a membre de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra correspon al seu titular. 16.2 Les característiques tècniques de la targeta d'identitat professional es reflecteixen a l'annex 4. Article 17 Placa insígnia 17.1 La placa insígnia garanteix de forma immediata la pertinença del seu usuari legítim a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i perd la seva validesa quan el titular cessa en la prestació dels serveis, ja sigui amb caràcter temporal o definitiu. 17.2 Les característiques de la placa insígnia són les reflectides a l'annex 4. Article 18 Ús dels elements d'identificació 18.1 El personal autoritzat per a l'ús de la targeta d'identificació i la placa insígnia haurà

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

608

Oposició

La presentació de novetats és una fórmula especial de salutació, complementària de l'anterior, adreçada pel funcionari que tingui el comandament del servei en aquell moment al comandament jeràrquic superior del qual tingui una dependència directa, i a l'autoritat superior representativa de cada institució.

per Inspector/a

Novetats

d'exhibir‐les en la cartera porta‐documents oficial durant les actuacions pròpies del servei, i fora del servei quan hagi d'intervenir en defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans, de la seguretat ciutadana i en aplicació de la legislació vigent. 18.2 Les característiques tècniques de la cartera portadocuments figuren igualment a

Article 19 Dipòsit dels elements d'identificació La targeta d'identitat professional i la placa insígnia hauran de dipositar‐se a la Direcció General de Seguretat Ciutadana quan els seus titulars cessin en el servei actiu o estiguin en la situació de suspensió de funcions. Article 20 Altres acreditacions especials Els membres del cos que hagin realitzat cursos l'homologació dels quals per part de l'Estat és necessària per a l'exercici d'una especialitat podran també fer ús de l'acreditació que per tal motiu els sigui expedida. Article 21 Carnet especial de jubilat

per Inspector/a

l'annex 4.

carnet especial on en constin la condició i la categoria que han tingut fins al moment d'acabar el servei actiu. 21.2 Les seves característiques tècniques consten igualment a l'annex 4. Article 22 Carnet especial de membre honorari Els membres honoraris del cos de mossos d'esquadra tindran dret a l'obtenció d'un carnet especial on en consti la condició i categoria, les característiques del qual es determinaran per mitjà d'una ordre del conseller de Governació. Disposició addicional Els uniformes i els distintius que han de portar els aspirants a mossos d'esquadra en fase de formació a l'Escola de Policia de Catalunya són els descrits a l'annex 5. Disposició derogatòria

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

609

Oposició

21.1 Els membres jubilats del cos de mossos d'esquadra tindran dret a l'obtenció d'un

Queden derogades les següents disposicions: a) El Decret 533/1983, de 6 de desembre, pel qual s'aprova el nou uniforme de la policia de la Generalitat i es modifiquen alguns dels elements de l'uniforme tradicional del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat de Catalunya. b) L'Ordre de 12 de juny de 1986, per la qual s'aproven les variants corresponents a

c) L'Ordre de 18 d'abril de 1991, de creació i regulació del carnet professional i de la placa insígnia del cos de mossos d'esquadra. Disposició final El present Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 13 de juny de 1995 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Xavier Pomés i Abella Conseller de Governació

per Inspector/a

l'uniforme diari femení de la policia autonòmica i els seus elements complementaris.

Descripció dels uniformes de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra Annex modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. —1 Uniforme de gala 1.1 Jaqueta: la jaqueta és curta, amb bocamàniga vermella i amb aplicació a sobre d’una peça blava amb tres botons, tot enrivetat amb cinta i cordó blanc, i botonada platejada amb l’escut de la Generalitat de Catalunya amb dotze botons a cada costat; partint de les espatlles, butxaques en franja vermella enrivetada de blanc. Per l’esquena, costures enrivetades amb vermell que formen dos plecs d’aquest mateix color de cintura, amb tres botons cadascun. Bocamàniga al biaix. 1.2 Armilla: l’armilla és senzilla, de color blau marí, amb cinc botons platejats amb l’escut de la Generalitat de Catalunya. 1.3 Faixa: a sota l’armilla hi ha la faixa vermella que sobresurt lleugerament. 1.4 Cinturó: cinturó de cuir negre, per sobre de la faixa, porta la funda de l’arma enganxada pel C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

610

Oposició

Annex 1

cranc, en sentit vertical, carregador i manyotera de corda blanca. 1.5 Camisa: la camisa és de popelín de color blanc, amb el coll planxat, màniga llarga i una butxaca a la banda esquerra del pit.

1.7 Pantalons: els pantalons són de línia recta, del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda. Porten tres butxaques amb dos vius, una al darrera i una a cada davant. Porten un ribet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals. S’adaptaran quant al teixit a l’estacionalitat i les condicions climatològiques. 1.8 Barret: el barret de copa alta, amb escarapel•la de Catalunya al costat esquerre. 1.9 Guants: els guants són de color blanc. 1.10 Calçat: el calçat consisteix en unes espardenyes amb cinta blava i mitjons blancs, o sabates, en circumstàncies climatològiques adverses, que han de ser de cuir de color negre i amb cordons. 1.11 Mitjons: els mitjons són de color blanc. En el cas excepcional de portar sabates, serán de color negre. 1.12 Capa: la capa serà de color blau marí fosc, amb revers i coll vermells, a la part interior amb tapeta/cartera de color blau marí i tres botons a cada costat del coll. —2 Uniforme de mitja gala

per Inspector/a

1.6 Corbata: la corbata és de color negre, mat i de pala.

2.1 Jaqueta: la guerrera és d’una sola peça llarga tipus americana de color blau fosc, amb coll i solapa, cordada amb quatre botons. La tapa del coll és vermella amb un viu blanc de teixit pla. Als costats superiors hi ha unes bandes de color vermell sobreposades a la costura entre el davant i l’esquena, amb un passador al mig per fixar‐hi unes xarreteres dures. Les parts davanteres són rectes, cordades amb quatre botons metàl•lics platejats amb l’escut de la Generalitat de Catalunya de 23 mm de diàmetre. Hi ha quatre butxaques de plastró: les dues superiors amb plec de forma de pala i tancades amb botó platejat amb carteres amb punxa al mig que ha de tenir forma lleugerament arquejada. Les dues butxaques inferiors van cordades amb trau i botó platejat amb l’escut de la Generlitat de Catalunya de 16 mm de diàmetre. Damunt la butxaca superior esquerra haurà d’anar col•locat l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra. L’esquena és llisa amb costura central i una obertura de 30 cm de llarg. Entre el davant i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

611

Oposició

Es compon de les peces següents:

l’esquena, hi ha a cada costat dos traus de 5 cm de llarg per 1 cm d’ample, sota d’una petita cartera, per tal de poder facilitar l’ús de l’arma i la defensa. Les mànigues són partides tipus sastre amb la part de baix llisa.

2.3 Gorra de plat: és dels mateixos materials que la jaqueta i els pantalons. La banda vermella que l’envolta és de 5 cm d’amplada i l’alçada del front, des de la banda fins al plat,és de 6 cm, amb les següents variants: a) Escala bàsica: visera de xarol. b) Escala intermèdia: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats. c) Escala executiva: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats i escut brodat de la Generalitat. d) Escala superior: visera de roba amb cinta, "caramanya" embrancada, soutache i barballera de cordó daurat i escut brodat de la Generalitat. La gorra de plat d’estiu és com la que s’ha descrit però amb la variant que el teixit exterior de color blau marí fosc és reixat.

per Inspector/a

2.2 Pantalons: els pantalons són de línia recta, del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda. Porten tres butxaques amb dos vius, una al darrera i una a cada davant. Porten un ribet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals. S’adaptaran quant al teixit a l’estacionalitat i les condicions climatològiques.

2.5 Camisa: la seva descripció es recull a l’apartat 1.5 d’aquest annex. 2.6 Corbata: la seva descripció es recull a l’apartat 1.6 d’aquest annex. 2.7 Mitjons: els mitjons són de color negre. 2.8 Cinturó: el cinturó és de niló de color negre, va subjectat a les travetes del pantaló, i d’ell pengen la funda de l’arma mitjançant el cranc, en sentit vertical, el carregador i les manilles amb la seva funda. 2.9 Insígnies: a tots els botons, niquelats, hi haurà en alt relleu el senyal de la Generalitat. A la part del davant de la gorra de plat i en la doble vertical, el senyal de la Generalitat en color, a sobre d’un feltre vulcanitzat de 42 mm d’alçada i 35 mm d’amplada. 2.10 Guants: són de roba de color blanc. —3 Uniforme de treball operatiu

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

612

Oposició

2.4 Sabates: les sabates hauran de ser de cuir, de color negre i amb cordons.

A la part davantera i sobre el pit del costat esquerre va cosit l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra. 3.2 Camisa: la camisa serà de color blau cel tipus Oxford. Està composta per dues parts: Part davantera: El coll de la camisa serà amb coll de botó i tapeta i aquesta portarà 5 botons blancs nacrats. Al davant del coll portarà dos botons tipus corbata. A la part central de cada butxaca porta un plec de forma vertical d’uns 3,5 cm. A la part superior de la camisa i a cada costat de les espatlles porta un reforç d’uns 5,5 cm d’ample i de color vermell. Aquest reforç porta un ribet de 3 mm d’ample de color blanc. Sobre cada reforç porta una xarretera de 14 cm d’allargada per 5 cm d’amplada, acabada en punxa i cordada amb un botó blanc nacrat. La camisa porta cosit l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, que va situat de manera centrada, a 1,5 cm sobre el cosit de la tapa de la butxaca esquerra. A cada una de les tapetes de les butxaques hi haurà un centímetre sense cosir a la part més propera de la botonadura. Part posterior: A la part posterior de la camisa hi ha un canesú amb dues punxes, de les quals surt un plec que va a parar a la part de baix de la camisa, acabada en forma recta. La camisa d’estiu serà idèntica, amb mànigues curtes. 3.3 Els pantalons, les sabates i la corbata són iguals que els de l’uniforme de mitja gala. 3.4 Agulla de corbata: és de metall amb l’escut de la Generalitat, de mides 14 per 12 mm.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

613

Oposició

En els colzes i les espatlles porta uns aplics de sarja de color blau marí fosc de la mateixa tonalitat del jersei. Els dels colzes són de forma rectangular amb un costat corbat i els de les espatlleres són de forma trapezoïdal, i ocupen l’espai comprès entre la unió de la màniga fins a la base del coll. Sobre aquest aplic hi anirà una segona peça de forma rectangular de color vermell intens. Sobre aquesta peça de color vermell hi van unes xarreteres de color blau marí, de 5 cm d’amplada per 16 cm de llargada, fetes de sarja, amb tanca. Aquestes xarreteres portaran un repunt a 4 centímetres de la màniga per evitar el moviment dels manegots de grau.

per Inspector/a

3.1 Jersei: el jersei és tancat amb un coll de caixa o rodó remallat amb el mateix tipus de filatura. Està compost de quatre peces unides a les mànigues, amb unió recta.

3.5 Gorra de plat: la seva descripció es recull en l’apartat 2.3. 3.6 Cinturó: el cinturó és de niló de color negre i va subjectat a les travetes del pantaló, d’aquest pengen la funda de l’arma inclinada, el carregador, la funda portamanilles, la funda portaguants higiènics, el suport de l’aparell de telecomunicacions i, si escau, el

4.1 Botes amb cordons: de tipus canya alta i forma anatòmica ampla, amb punta arrodonida, composta de tall i sola. Tall de la bota: Fabricada de pell de color negre mat amb un adob mixt de crom i vegetal, pell flor a l’exterior amb aspecte natural i tacte greixós, composta de pala, canya, talonera i tira de reforç. La pala ha de ser llisa i es prolonga amb una llengüeta fins a l’alçada total de la bocacanya, feta d’una sola peça i que tanca completament el forat de la cordonera. S’unirà a la pala mitjançant dues puntades, una de recta i l’altra en forma de mitja lluna, vorejant el cantó de la pala. 4.2 Pantalons operatius: els pantalons seran fets de polièster i cotó, de color blau marí fosc, amb tancament de cremallera de niló de color negre, amb pinces cosides a la part davantera. Porten dues butxaques inclinades als dos costats davanters. Al lateral de cada costat, porten una butxaca de plastró, amb mides diferents: l’esquerra fa 23 cm de llargada per 18 cm d’amplada i la dreta fa 35 cm de llargada per 18 cm d’amplada. A la part del darrera porten dues butxaques amb tapeta de 17 cm de llargada per 16 cm d’amplada, les quals van tancades per botons. També en aquesta part posterior hi ha un reforç en forma de mig cercle i repuntejat en forma circular. A la part davantera porten un reforç a cada camal a l’alçada dels genolls, que va d’una costura a l’altra en forma rectangular. Porten un cenyidor interior elàstic amb dos botons a cada costat, amb cinc passadors, de 8 cm de llargada per 2,5 cm d’amplada, cordats amb botó. Els baixos són rectes amb gomes elàstiques que serveixen per cenyir‐los, amb un repunt de 1 cm d’ample. 4.3 Mitjons gruixuts: són de llana i llargs, de color blau marí. 4.4 El jersei i la camisa són iguals que els de l’uniforme de treball operatiu. 4.5 Gorra boina: la gorra boina és del mateix teixit i color que la jaqueta i els pantalons, amb banda inferior perimetral de color vermell. La part superior, amb forma de boina amb caiguda cap al costat, es lliga amb la part inferior o caixa mitjançant una banda vermella de 5 cm i una C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

614

Oposició

—4 Uniforme de campanya

per Inspector/a

portadefensa.

doble tira vertical de color vermell acabada en punxa i cordada amb un botó niquelat de 16 mm de diàmetre. Al llarg de tot el voltant de la caixa i a la part inferior d’aquesta hi ha un galó treballat de color blau de 8 mm d’ample. A la part superior porta un cordonet de 5 mm de seda blanca.

d’aquest pengen la funda de l’arma inclinada, el carregador, la funda portamanilles, la funda portaguants higiènics, el suport de l’aparell de telecomunicacions i, si escau, el portadefensa. —5 Uniforme de trànsit Les peces descrites a continuació són específiques per a les dotacions dels motoristes de trànsit, sens perjudici de les altres que corresponguin i que estan descrites a les anteriors uniformitats. Així mateix, les descrites al punt 5.2 formen part de la dotació general de tots els funcionaris que estiguin adscrits a les divisions, àrees o unitats de trànsit. 5.1 Conjunt d’anorac i pantaló d’hivern: Anorac: de color blau fosc i coll alçat ajustable amb velcro, de material impermeable, transpirable, folrat amb aïllant tèrmic, amb proteccions exteriors fixes i interiors desmuntables. Incorpora caputxa unida per tres clips de pressió i té el coll alçat. A la part davantera porta una cremallera vertical de doble cursor, dues butxaques exteriors a la part inferior i duu cosit al costat davanter esquerre l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra. A la part inferior té una beina que acaba amb una canal per on passa el cordó cenyidor de tota la peça. Les mànigues s’acaben al puny amb un elàstic interior i amb una tira del mateix teixit exterior a sobre, amb un sistema adhesiu tipus velcro ajustable al canell. Tant a la part del davant, a les bocamànigues, com a l’esquena, porta fixades al teixit dues tires paral•leles i reflectants de 2,5 cm d’amplada. Pantaló: de color blau fosc, és de material impermeable, transpirable, amb proteccions interiors i exteriors i folre tèrmic. Per davant està format per una sola peça, i per darrere porta tirants regulables i desmuntables. A la part superior, una cintura elàstica que està oberta pel mig amb una tavella amb forma de mitja lluna, tancada amb una cremaller i una llengüeta de teixit adhesiu tipus velcro. A la part inferior del camal porta una tavella fins a l’alçada del genoll aproximadament, tancada amb cremallera, que ha de permetre la col•locació del pantaló amb les botes de canya alta. A cada costat de la zona corresponent al maluc té dues obertures per facilitar l’accés a l’armament reglamentari. Així mateix porta a tot el llarg dels camals un viuet de color vermell de 5 mm d’amplada. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

615

Oposició

4.6 Cinturó: el cinturó és de niló de color negre, va subjectat a les travetes del pantaló,

per Inspector/a

La gorra boina d’estiu és com la que s’ha descrit però amb la variant que el teixit exterior de color blau marí fosc és reixat.

5.2 Conjunt impermeable d’estiu. Està compost de jaqueta i pantaló, que aniran plegats en una bossa.

Pantaló: de color blau fosc. A la part superior porta dues obertures laterals tancades amb cremallera per facilitar la col•locació sobre la uniformitat reglamentària i pel darrera la cintura està formada per una tira elàstica d’uns 4 cm, tancada a la part del davant per un botó a cada costat. A la part inferior té una obertura amb forma de tavella fins a l’alçada del genoll aproximadament, tancada amb cremallera, que ha de permetre la col•locació del pantaló amb les botes de canya alta del vestit de motorista. Així mateix porta a tot el llarg dels camals un viuet de color roig de 5 mm d’amplada. 5.3 Botes: de color negre, pell de boví adobada al crom per tractament hidròfug, canya alta de 40 cm, de forma anatòmica ampla, sola rugosa, doble tanca de cordons a l’interior i solapa de velcro a tota la seva llargada. 5.4 Guants d’hivern: guants de motorista de color negre, amb manyopla curta, teixit impermeable, transpirable, amb folre de tipus polar i reforços antiabrasius. Al canell porten una goma elàstica i tancament amb cremallera lateral. 5.5 Guants d’estiu: guants de motorista de color negre, de confecció similar als d’hivern però sense folre tèrmic. 5.6 Pantaló d’hivern: pantaló ajustat, a la part frontal hi ha dues butxaques d’entrada superior i una butxaca rellotgera per sobre de la butxaca dreta, a la cintura porta passadors acabats en punta i cordats amb trau i botó per subjectar un cinturó, a sota hi ha els passadors normals. A la part del darrera hi ha una sola butxaca al costat dret, sense tapeta i cordada amb trau i botó. El pantaló acaba per sobre del turmell i porta a la part de baix una cinta elàstica vertical. A les costures laterals hi ha un viuet de color vermell. 5.7 Pantaló d’estiu: pantaló ajustat, a la part frontal hi ha dues butxaques d’entrada superior i una butxaca rellotgera per sobre de la butxaca dreta, a la cintura porta passadors acabats en punta i cordats amb trau i botó per subjectar un cinturó, a sota hi ha els passadors normals. A la part del darrera hi ha una sola butxaca al costat dret, sense tapeta i cordada amb trau i botó. El pantaló acaba per sobre del turmell i porta a la part de baix una cinta elàstica vertical. A les costures laterals hi ha un viuet de color roig.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

616

Oposició

Reflectant format per dues tires paral•leles de 2,5 cm d’ample, que n’envolten tot el perímetre.

per Inspector/a

Jaqueta: de color blau fosc, de material impermeable i transpirable. Incorpora caputxa. De caires rectes. A l’esquerra del pit porta cosit l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, pel costat esquerre porta una tira sobreposada de 45 mm d’amplada, rematada a tot el contorn amb un cosit de 7 mm. En aquesta tira van muntats a la part interior sis clips de pressió. A la part baixa duu un sistema de tancament ajustable al cos del conductor.

5.8 Manegots, polaines i bossa portamaterial. Manegot: de teixit reflectant, de 23 cm d’alçada per 40 cm de llargària, adaptable al canell, amb regulador de diàmetre per tancament de velcro.

5.10 Faixa: de teixit de color negre, la part posterior és més ampla i és regulable per unes tires de velcro en funció del perímetre abdominal. —6 Uniformes especials Consisteixen en un conjunt de peces específiques de determinats equips de treball assignats a funcions d’operacions especials que s’utilitzen exclusivament per a les esmentades tasques. Comprèn tot un seguit de material de protecció, els components del qual s’adapten en el transcurs del temps als avenços tecnològics de cada moment, sense variació essencial de disseny. 6.1 Tedax: armilla d’identificació d’especialitat, de cotó, blau marí, portarà a l’esquerra del pit l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra i el rètol "Policia‐Mossos d’Esquadra" al dors. 6.2 GEI: granota de protecció de color blau marí i una altra d’estiu, de cotó; samarreta blau marí fosc; botes negres, lleugeres, tipus esportiu, gorra boina i casc protector blau fosc. 6.3 Brigada mòbil: uniforme compost de pantalons; samarreta blau marí, de cotó, on figuraran els distintius de graduació a la part dreta a l’alçada de l’escut de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, jersei, granota de cotó, botes de canya alta reforçades,d’obertura ràpida, de color negre, gorra boina i casc protector blanc. 6.4 Subsòl: granota de cotó, d’hivern i d’estiu, blau marí; botes d’aigua de color negre; botes de cuir impermeabilitzat, de color negre, i casc protector. 6.5 Grup caní: granota de cotó, i uniforme de treball operatiu o de campanya segons les circumstàncies. —7 Peces complementàries d’uniforme 7.1 Anorac: serà la peça de protecció del fred, vent o pluja que es portarà a sobre de l’uniforme, amb dues modalitats, hivern i estiu, i per tant amb els materials necessaris per a cada època climatològica.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

617

Oposició

5.9 Casc: de color blanc, integral, homologat, amb pantalla practicable de cinc posicions, mentonera abatible, disseny aerodinàmic i ventilació interior.

per Inspector/a

Polaines: de teixit reflectant, de 23 cm d’alçada per 56 cm de llargària, adaptable a la cama per tancament de velcro.

7.2 Armilla reflectora: serà utilitzada en els serveis nocturns on existeix risc de trànsit rodat, i portarà al dors el rètol "Policia‐Mossos d’Esquadra". 7.3 Braçalet d’identificació visual: banda de material reflector utilitzada en els serveis nocturns, amb el rètol "Policia‐Mossos d’Esquadra". 7.4 Manegots i polaines: la seva descripció es recull a l’apartat 5.8 d’aquest annex.

7.6 Guants d’hivern: la seva descripció es recull a l’apartat 5.4. 7.7 Funda de pluja per a la gorra de plat, de color blau marí. (Vegeu Dibuix1 al final del document) Annex 2 Escut de pit i distintius de graduació 1 Escut de pit: els escuts de pit dels mossos d'esquadra són de drap, amb suport i flexibles. La impressió dels escuts està feta amb relleu PVC termosoldat de diferents colors. El dibuix i les lletres són idèntics que els de la placa insígnia, descrita a l'annex 4. 2 Distintius de graduació (Vegeu Dibuix1al final del document)

per Inspector/a

7.5 Xiulet: de plàstic de color negre.

Oposició

Annex 3 Medalla (Vegeu Dibuix 2 al final del document) Annex 4 Targeta d'identitat professional, placa insígnia, cartera portadocuments i carnet especial de jubilat 1 Targeta d'identitat professional El targeta d'identitat professional està confeccionada amb plàstic PVC dur de color blanc, i les mides són de 85 mm per 54 mm, ribetejat amb blau i vermell, amb els cantons rodons. A la part davantera figura, a l'angle superior esquerra, l'anagrama oficial de la Generalitat, amb tres colors: vermelles les barres, groc el fons i daurat l'entorn exterior. Al costat, amb lletres tipus helvètica fines, figura "Generalitat de Catalunya", a sota "Departament de Governació", i a sota, amb helvètica negreta, "Direcció General de Seguretat Ciutadana".

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

618

Al centre de la targeta figura una fotografia de l'agent, gravada, de 25 mm d'amplada i 28 mm d'alçada. A sota de la fotografia figura la paraula "Policia", amb majúscules i negreta de 6 mm d'alçada. I a la línia inferior, "Mossos d'esquadra", amb majúscules i negreta, i de 3 mm d'alçada. A continuació, amb lletra fina, la categoria i el número d'agent.

(Vegeu Dibuix 2 al final del document) ‐2 Placa insígnia És una placa d'alpaca platejada. Les mides totals són: 53 mm d'alçada per 48 mm a la part més ampla; el gruix és de 0.8/1.0 mm. A sobre d'un fons ratllat radialment des del centre, es llegeix, a la part superior, degudament centrada, la paraula "Policia" (majúscules i relleu), de 4 mm d'alçada. Sota d'aquesta paraula hi ha un requadre de 14 mm per 4,5 mm on es col•locarà el número d'identificació que correspongui a l'agent. Més avall hi ha un escut rectangular de la Generalitat de Catalunya, en metall daurat i esmaltat, que ocupa la part central de la placa. Les mides d'aquest escut en relleu sobreposat, són de 12 mm per 14 mm aproximadament. Encerclant l'escut esmentat per la part inferior, hi ha una faixa en relleu amb lletres majúscules amb les paraules "Mossos d'esquadra". (Vegeu Dibuix 3 al final del document) ‐3 Cartera portadocuments La cartera portadocuments serà de pell, plegable, formada per tres cossos. Les seves mides, una vegada plegada, són de 110 mm per 80 mm, amb dues cantonades de reforç. A la primera solapa figura la placa metàl•lica d'identificació, amb el número de l'agent, subjectada acuradament a la superfície de la pell. A la segona solapa, amb una funda de plàstic transparent, es col•loca el portacarnet, a fi de subjectar i protegir la credencial. La tercera i última solapa és una bossa que permet portar‐hi, si escau, la guia tipus E que empara l'arma reglamentària. ‐4 Carnet especial de jubilat El carnet d'identificació de jubilat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra està confeccionat amb plàstic PVC dur de color blau i vermell, amb els cantons rodons.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

619

Oposició

A la part central, hi ha un plafó de signatura, de 34 mm per 29 mm, per a l'agent; i a sota, un altre destinat a la signatura del director general de Seguretat Ciutadana, amb les mides de 34 mm per 29 mm.

per Inspector/a

Al dors, en sentit vertical, hi ha una banda magnètica codificada de 10 mm d'amplada. A la part superior i al costat de la banda magnètica, hi figuren el nom, el primer i segon cognom i, a continuació, el DNI de l'agent.

Al costat dret figura un espai per introduir la fotografia en color i de mides 25 mm d'amplada per 32 d'alçada. Al centre de l'identificació figura, amb lletres tipus helvètica negreta, "Policia de la Generalitat", i a sota "Mossos d'esquadra". Immediatament després, el càrrec amb què va ser jubilat, el nom i els cognoms i el DNI. De manera inclinada des del cantó esquerre inferior fins al peu de la fotografia, hi anirà imprès amb color blau pàl•lid la paraula "Jubilat", amb lletra de 7 mm d'alçada. A la part del darrera, la credencial portarà dos pannells de signatures, un per a la signatura del director general de Seguretat Ciutadana i l'altre per a la de l'interessat. (Vegeu Dibuix 3 al final del document) Annex 5 Uniformes i distintius dels aspirants a mossos d'esquadra en fase de formació a l'Escola de Policia de Catalunya Annex modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. Uniforme: compost de jersei igual que el de l’uniforme de treball operatiu descrit a l’annex 1 d’aquest Decret, sense escut, i pantalons idèntics als de l’uniforme de gala especificat al citat annex.

per Inspector/a

A la part davantera esquerra, en la situació d'apaïsat, figura l'escut de la Generalitat amb tres colors: vermelles les barres, groc el fons i daurat l'entorn exterior. Al costat, amb lletres tipus helvètica, porta escrites les paraules "Generalitat de Catalunya", a sota "Departament de Governació", i a sota, amb helvètica negreta, "Direcció General de Seguretat Ciutadana".

l’uniforme. Camises: camises de màniga llarga idèntiques a les descrites a l’annex 1 d’aquest Decret per a l’uniforme de treball operatiu, sense escut. Sabates: les sabates són iguals que les que s’especifiquen a l’uniforme de mitja gala descrit a l’annex 1 d’aquest Decret. Gorra: la gorra es tipus teresiana, amb la caixa i la visera de color blau marí fosc i la part superior de color vermell. La barballera és de cordó trenat de color blanc. A la part superior del pont de la gorra hi anirà cosit un escut de la Generalitat de Catalunya.

DECRET 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilització del número d'identitat professional en determinades peces dels uniformes de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Mitjançant el Decret 94/2003, d'1 d'abril, es va introduir un nou element identificatiu en la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

620

Oposició

Anorac: és la peça de protecció del fred, el vent o la pluja, que es portarà a sobre de

En compliment del que disposa l'article 53.e) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, el Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra ha emès l'informe corresponent. En conseqüència, en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra; de conformitat amb el que estableix la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i d'acord amb el Govern, Decreto: Article únic .1 Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionàries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau marí de 2 cm d'ample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el número d'identitat professional. .2 S'exceptuen de la previsió formulada a l'apartat anterior les peces de l'uniforme de gala. Disposició derogatòria Es deroga el Decret 94/2003, d'1 d'abril, pel qual s'introdueix un nou element d'identificació en determinades peces dels uniformes de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la previsió que hi conté haurà de fer‐se efectiva en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor. Barcelona, 4 de novembre de 2008 RESOLUCIÓ

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

621

Oposició

La incorporació a la uniformitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra de peces que no en formaven part en el moment de la promulgació del decret esmentat, comporta l'aprovació d'un nou decret per tal de fer extensiva la utilització de la veta adherent a les peces que es porten posades a la part superior del cos, amb l'excepció de les que formen part de l'uniforme de gala. Es vol aprofundir, d'aquesta manera, en la voluntat de facilitar als ciutadans i les ciutadanes l'exercici del dret a poder identificar en tot moment els/les policies.

per Inspector/a

uniformitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra consistent en una veta adherent, en la qual ha de constar el número d'identitat professional del funcionari o la funcionària.

Per tal de contribuir al desenvolupament d'aquestes condicions, la Direcció General de la Policia va signar el 5 d'octubre de 2005 un acord amb diversos sindicats representatius del cos de mossos d'esquadra sobre la compensació d'operacions especials, en les quals els funcionaris policials han de pernoctar fora del seu domicili i estar en situació de total disponibilitat. El 18 d'octubre de 2007, es va signar, amb la totalitat dels sindicats representatius del cos de mossos d'esquadra, un acord sobre la utilització de la uniformitat en determinades unitats policials, establint una compensació per a aquells agents que, per necessitats del servei, no utilitzen la uniformitat reglamentària. El Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, com a òrgan de representació paritària de l'Administració de la Generalitat i dels membres del cos de mossos d'esquadra, en les sessions dels dies 20 d'octubre de 2005 i 19 d'octubre de 2007, va acordar ratificar respectivament els dos acords anteriorment esmentats. La sentència de 20 de setembre de 2007, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona en el recurs 529/2006, va considerar que la publicació de l'Acord de 5 d'octubre de 2005 era un requisit per a la seva vigència i eficàcia. Per tant, la publicació dels esmentats acords contribueix a una transparència més gran en l'actuació administrativa i incrementa la seguretat jurídica en relació amb les parts signatàries. D'acord amb el que estableix l'article 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, Resolc: Que es doni publicitat als acords de 5 d'octubre de 2005 (annex 1) i de 18 d'octubre de 2007 (annex 2), signats entre la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra. Barcelona, 29 de gener de 2008 Rafael Olmos i Salaver Director general de la Policia C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

622

Oposició

Els poders públics han de promoure les condicions més favorables per a una adequada promoció professional, social i humana dels membres de les forces i cossos de seguretat, de conformitat amb el que disposa l'article 6.1 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

per Inspector/a

IRP/539/2008, de 29 de gener, per la qual es dóna publicitat als acords de 5 d'octubre de 2005 i 18 d'octubre de 2007, entre la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra.

Annex 1

Els dispositius especials planificats pel cos de mossos d'esquadra amb una durada igual o superior a les 24 hores i que suposin la pernoctació dels agents fora de la seva residència habitual i impliquin, per la seva naturalesa, restar en situació de disponibilitat durant l'operatiu, es compensaran de la manera següent: Les primeres 8 hores diàries de servei efectiu es computaran a càrrec de la jornada anual del CME. Aquestes hores es computaran amb o sense coeficients en funció de les regles que corresponen a cada modalitat horària. La participació en aquests dispositius suposarà l'adaptació de la jornada de treball a les necessitats operatives del dispositiu. A partir de la vuitena hora de treball efectiva, la resta d'hores treballades es compensaran com hores extraordinàries. Com a compensació de la disponibilitat dels participants en el dispositiu s'abonaran com hores extraordinàries normals el 40% de la resta d'hores del dispositiu no incloses en els apartats 1 i 2 anteriors. El temps de desplaçament des del centre de treball habitual al lloc en el qual es realitzi el dispositiu especial i el temps de tornada des d'aquesta localitat al centre de treball habitual es considera de treball efectiu i es compensarà amb l'abonament de les hores extraordinàries corresponents en aplicació del que preveu aquest Acord. El Departament assumeix les despeses d'allotjament i de manutenció que corresponguin i que es derivin d'aquestes operacions en els termes establerts per la normativa d'aplicació. Preferentment la DGSC assumirà l'organització de l'allotjament i la manutenció. A petició expressa per escrit dels participants al seu comandament i sempre de mutu acord, les hores que segons el procediment establert en aquest Acord es compensen mitjançant l'abonament d'hores extres, podran computar‐se com hores de jornada anual i aniran a càrrec d'aquestes. En aquest cas, les hores es computaran de manera lineal (sense aplicació de coeficients multiplicadors). La planificació de les operacions especials suposa que l'import de l'hora extraordinària sigui sempre no festiva a excepció d'aquelles hores treballades en diumenge o festa oficial, que seran abonades com hores extres festives. S'abonaran amb l'import d'hores extres nocturnes C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

623

Oposició

Les parts signants, representants de les organitzacions sindicals presents en el Consell de la Policia i de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pacten sotmetre al Consell de la Policia l'adopció del següent Acord per regular el procediment per la compensació de les operacions especials de 24 hores o més de durada, en els que els funcionaris del cos de mossos d'esquadra participants hagin de pernoctar fora del seu domicili i estiguin en situació de disponibilitat, entenent com a tal que puguin ser requerits a fer servei efectiu durant l'operatiu:

per Inspector/a

Acord per la Compensació d'Operacions Especials

les realitzades entre les 22.00 i les 06.00 h.

L'Administració, en un termini màxim d'una setmana comptada des de l'aprovació d'aquest Acord per part del Consell de la Policia, es compromet a presentar una proposta d'acord de regulació de les condicions de prestació dels serveis i compensació per aquell personal que, participant en operacions especials de durada igual o superior a 24 hores, no estigui en règim de disponibilitat entenent com a tal que puguin ser requerits a fer servei efectiu durant l'operatiu. Per part de les organitzacions sindicals: Nom i cognoms / Sindicat: Nom i cognoms / Sindicat: Emili Cabezas Rubio / SPC‐CCOO Santiago Martínez Cantero / SAP Nom i cognoms / Sindicat: Manel Castellví del Peral / APESME Per part de la Direcció General de Seguretat Ciutadana Ferran Daroca i Esquirol Subdirector de Recursos Humans

per Inspector/a

L'Administració gestionarà el pagament de les hores extraordinàries que es generin com a conseqüència d'aquest Acord en un termini màxim de dos mesos.

Annex 2 Acord de la Direcció General de Policia amb les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra sobre la utilització de la uniformitat en determinades unitats policials Les parts signants, representants de les organitzacions sindicals presents en el Consell de la Policia i representants de la Direcció General de Policia, pacten sotmetre al Consell de la Policia l'adopció del següent Acord: L'article 9 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, estableix l'obligatorietat per a tots els membres del cos de vestir l'uniforme reglamentari. No obstant això, en determinats llocs de treball, o per necessitats del servei, els funcionaris del cos poden exercir llurs funcions sense l'uniforme, amb l'autorització prèvia de l'òrgan que sigui determinat per reglament. Aquesta determinació s'ha portat a terme mitjançant el Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, que en el seu article 2, quan parla de l'ús dels C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

624

Oposició

Barcelona, 5 d'octubre de 2005

uniformes, estableix que serà el director general de Policia l'òrgan competent per a autoritzar la no utilització dels uniformes en els casos específics que afectin determinats llocs de treball o per necessitats del servei.

Acorden: 1. Mitjançant instrucció del director general de Policia es determinen aquelles unitats, serveis o llocs de treball en què es poden desenvolupar les tasques pròpies que els corresponguin sense l'ús habitual de la uniformitat. 2. El personal afectat que efectivament realitzi tasques policials de camp sense dur la uniformitat en virtut de la instrucció esmentada, que li puguin produir un desgast o deteriorament de la roba particular emprada, disposarà de, com a mínim, una dotació inicial de les peces genèriques que els correspon. Aquesta dotació estarà sotmesa al règim de reposició extraordinària per a qualsevol de les peces que la integren, tant en relació a les de reposició periòdica, com les de reposició no periòdica. 3. Atès que aquest personal deixarà de rebre les peces d'uniformitat amb cadència periòdica, i en atenció a la situació que comporta la realització de les tasques habituals que els corresponen en funció de la unitat, servei o lloc de treball concret, rebran, mentre romanguin en algun dels supòsits inclosos en l'esmentada resolució del director general, una compensació anual mitjançant un val d'un import de 200 euros, bescanviable per roba de paisà en l'establiment comercial que es determini per la Direcció General de Policia, per tal de compensar‐los de l'eventual deteriorament de les peces de roba particulars que utilitzin durant la seva feina. Aquest import és l'equivalent al cost anual en preus de 2007 de l'adquisició per part de l'Administració mitjançant concurs públic de les peces de la uniformitat genèrica que es deixaran de reposar periòdicament, i s'actualitzarà en el cas que s'incrementi el cost global d'adquisició d'aquestes peces d'uniformitat genèrica. 4. Aquest val es lliurarà per primera vegada durant l'any 2008, en referència a les situacions generades durant l'any 2007, amb el benentès que si no s'ha estat durant tot l'any ocupant efectivament alguns dels llocs de treball en alguna de les unitats o serveis establerts a la instrucció del director general, es rebrà un val per la part proporcional corresponent. A aquests efectes, es computaran els períodes de temps en què s'hagin estat desenvolupant C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

625

Oposició

Atès que de manera habitual determinades unitats del cos de mossos d'esquadra porten a terme la seva activitat professional sense vestir l'uniforme, i que igualment succeeix en determinats llocs de treball concrets, la qual cosa implica que els efectius d'aquestes unitats o que ocupen aquests llocs no necessiten una reposició periòdica de la uniformitat, les parts

per Inspector/a

D'altra banda, la Instrucció 5/2001, de 21 de juny, reguladora de la tramitació de sol•licituds de reposició de vestuari formulades per les unitats centrals i territorials del cos de mossos d'esquadra especifica les peces que seran de reposició periòdica, i quines de reposició extraordinària.

5. A partir de 2008, en els anys successius se seguirà el mateix criteri pel que fa als llocs ocupats durant l'any immediatament anterior. S'adjunta l'annex amb el quadre on s'indica el termini de reposició, referit a les peces i dotacions de la uniformitat genèrica per a l'any 2007. 6. Les compensacions i terminis previstos en aquest Acord no seran d'aplicació al personal policial adscrit a l'Àrea d'Escortes que, atès el tipus de servei i el context en què habitualment aquest es realitza, mantindrà les condicions que fins ara se li venen aplicant. Compensació econòmica agent de paisà, reposició vestuari Element

Freqüència

Gorra boina estiu

Estimat 5 anys

Gorra boina hivern

Estimat 5 anys

Gorra plat estiu

Estimat 5 anys

Gorra plat hivern amb funda pluja Estimat 5 anys

Oposició

Gorra teresiana (aspirants) Estimat 5 anys Tapaboques Estimat 3 anys Agulla corbata Estimat 5 anys Anorac mosso alta visibilitat Estimat 3 anys Camisa blanca mitja gala Camisa blava M/C

1 any

Camisa blava M/LL

1 any

Cinturó

Estimat 3 anys

Corbata

Estimat 4 anys

Escut de pit

Estimat 5 anys

Jaqueta guerrera mitja gala Estimat 5 anys C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

efectivament les tasques pròpies de la unitat o del lloc de treball. En conseqüència, qualsevol situació, sigui quina sigui la seva naturalesa, llevat dels períodes de vacances reglamentàries, i que impliquin deixar de prestar servei efectiu durant un període superior als 30 dies naturals en un any, no computaran als efectes de rebre/percebre la quantitat esmentada, atès que durant aquest període no s'haurà produït el desgast de la roba particular que aquest Acord pretén compensar.

626

Forro alta visibilitat

Estimat 3 anys

Guants blaus (wind stopper) Estimat 3 anys Guants blancs Estimat 5 anys 3 anys

Mitjons gruixuts blau marí Mitjons negres

1 any

per Inspector/a

Botes muntanya

1 any

Pantaló campanya (xèster) 2 anys Pantaló operatiu estiu

2 anys

Pantaló operatiu hivern

2 anys

Sabates negres

2 anys

IRP/22/2009, de 29 de gener, sobre la determinació de les remuneracions econòmiques associades a les medalles concedides amb motiu d'incapacitat permanent total, absoluta i de gran invalidesa.

La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, estableix, a l'article 65.1, que les persones membres del cos de mossos d'esquadra poden ser distingides o recompensades si s'aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que siguin determinats per reglament.

Aquest desplegament reglamentari es va dur a terme mitjançant l'aprovació del Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de policia de la Generalitat‐mossos

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

627

Oposició

ORDRE

d'esquadra, modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre.

Aquest reconeixement s'instrumenta mitjançant l'assignació d'una remuneració econòmica a les medalles concedides als membres del cos de mossos d'esquadra en base al que preveuen els articles 5.3 i següents del Decret 184/1995, de 13 de juny.

En conseqüència, de conformitat amb la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i l'article 5.3 del Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra,

Ordeno:

Article 1. Objecte

Aquesta Ordre té per objecte concretar, en aplicació de l'article 5.3 del Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les remuneracions econòmiques que corresponen a les medalles concedides amb motiu d'incapacitat permanent total, absoluta i de gran invalidesa, derivada d'accident de treball o en acte de servei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

628

Oposició

En data 28 de juliol de 2008, el Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra va aprovar l'Acord entre el Departament d'lnterior, Relacions Institucionals i Participació i les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra, sobre regulació de la segona activitat i la integració laboral del personal amb invalideses permanents, que a l'apartat .tercer. fixa un compromís de les parts sobre el reconeixement especial de les incapacitats permanents sobrevingudes derivades d'accident de treball o en acte de servei.

per Inspector/a

El capítol 2 del Decret 184/1995, de 13 de juny, dedicat a les recompenses i les distincions, preveu, en l'article 5.3, la possibilitat que mitjançant una ordre del conseller de Governació, actualment d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, es determinin les medalles a les quals correspongui una remuneració econòmica, així com la seva quantia.

Article 2. Àmbit d'aplicació

3.1 La medalla d'or amb distintiu vermell atorgada com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mutilacions o ferides greus que derivin en una incapacitat permanent total, absoluta o de gran invalidesa, comportarà una remuneració econòmica mensual.

3.2 Aquesta remuneració econòmica serà de vuit‐cents euros mensuals per als casos de lesions que produeixin la incapacitat permanent total, absoluta o de gran invalidesa, com a resultat d'un accident de treball, i de mil euros mensuals en el cas que l'accident de treball estigui causat per un acte de servei.

Article 4. Durada

Els imports establerts a l'article 3.2 els percebran les persones destinatàries mentre mantinguin la situació d'incapacitat permanent total, absoluta o de gran invalidesa, i fins al compliment de l'edat legal de jubilació forçosa.

Disposició transitòria

La remuneració econòmica establerta a l'article 3 és aplicable a les situacions idèntiques produïdes amb anterioritat a la vigència d'aquesta Ordre, si bé els efectes econòmics tindran lloc a partir de l'1 d'octubre de 2008.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

629

Oposició

Article 3. Determinació de les remuneracions

per Inspector/a

La present Ordre és aplicable a les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra en qui concorrin les circumstancies que s'indiquen als articles següents.

Disposició final

Aquesta Ordre entra en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Oposició

per Inspector/a

Barcelona, 29 de gener de 2009

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

630

Mòdul 3 : Procediment Penal

3.1 PROCEDIMENT PENAL – LA JURISDICCIÓ PENAL A ESPANYA MOSSOS D’ESQUADRA LA JURISDICCIÓ PENAL A ESPANYA: EL PODER JUDICIAL. JURISDICCIÓ I COMPETÈNCIA. ÒRGANS JUDICIALS. COMPETÈNCIA OBJECTIVA. COMPETÈNCIA TERRITORIAL I DELICTES CONNEXES.

per Inspector/a

1. Introducció 1.1 Constitució espanyola i Llei orgànica del poder judicial 1.2 El poder judicial

2. Els ordres jurisdiccionals 2.1 Els tribunals especials constitucionals 2.2 La jurisdicció ordinària

3. Jurisdicció i competència en l’àmbit penal 3.1 Jurisdicció penal 3.2 Òrgans judicials i competències en l’àmbit penal

Oposició

3.2.1 Jutjats de pau 3.2.2 Jutjats d’instrucció 3.2.3 Jutjats de violència sobre les dones 3.2.4 Jutjats penals 3.2.5 Jutjats de menors 3.2.6 Jutjats de vigilància penitenciària 3.2.7 Audiències provincials 3.2.8 Tribunal del jurat 3.2.9 Tribunals superiors de justícia 3.2.10 Audiència Nacional 3.2.11 Tribunal Suprem 3.3 La competència objectiva C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

631

4. Competència territorial i delictes connexos 4.1 Competència territorial

1.1 Constitució espanyola i Llei orgànica del poder judicial L’ article 1 de la Constitució estableix que Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia i el pluralisme polític. La configuració com a Estat de dret té diverses implicacions. D’una banda, la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial i, de l’altra, la submissió de tots els poders públics a la Constitució i a l’ordenament jurídic. Per tant és necessària l’existència d’un poder judicial independent, que precisament per la seva independència, s’encarregarà mitjançant els seus òrgans, d’executar i aplicar imparcialment les normes jurídiques, sotmetre tots els poders públics al compliment de la llei, controlar la legalitat de l’actuació administrativa i garantir a totes les persones la tutela efectiva en l’exercici legítim dels seus drets i interessos. El poder judicial, d’acord amb el títol VI de la Constitució, s’encarrega de l’exercici de la potestat jurisdiccional, que atorga als jutges i magistrats la facultat de jutjar i fer executar el que ha estat jutjat, és a dir, dictar resolucions i fer que aquestes es compleixin. En el títol VI de la CE, a l’art.117.1, es defineixen els quatre principis bàsics que regulen l’actuació del jutges i magistrats que són: a) Independència: l’exercici de l’acció jurisdiccional es porta a terme davant de tothom, inclosos poders públics i els propis òrgans jurisdiccionals. Únicament mitjançant el recurs, els òrgans superiors poden corregir les decisions de contingut jurídic emeses pels inferiors, sempre segons el procediment legalment previst. b) Inamovibilitat: per garantir la independència dels òrgans jurisdiccionals de qualsevol interferència del poders públics, s’estableix un sistema legal que determina que els primers no puguin ésser suspesos de les seves atribucions més que pels motius i amb les garanties previstes per la llei. La carrera professional dels jutges i magistrats està totalment regulada o en tot cas, dependrà de les decisions que adopti el Consell General del Poder Judicial en les funcions que legalment tingui atribuïdes. c) Responsabilitat: els jutges i magistrats, de forma individual, han de respondre de la seva actuació. Això implica que estan sotmesos a les conseqüències jurídiques derivades dels seus actes jurisdiccionals que podran donar lloc a responsabilitat penal, civil o disciplinària. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

632

Oposició

1. Introducció

per Inspector/a

4.2 Delictes connexos

Finalment, escau assenyalar que jutges i magistrats conformen el poder judicial, no així el Ministeri Fiscal que tot i que es una peça clau en l’administració de justícia, no forma part del poder judicial. 1.2 El poder judicial L’article 117 CE estableix que: “1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei. 2. Els jutges i els magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats més que per motiu de les causes que la llei preveu i amb les garanties que aquesta ofereix. 3. L'exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin. 4. Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala l'apartat anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret. 5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organització i del funcionament dels tribunals. La llei regularà l'exercici de la jurisdicció militar dins l'àmbit estrictament castrense i en ocasió de l'estat de setge, d'acord amb els principis de la Constitució. 6. Resten prohibits els tribunals d'excepció.” Aquest article configura quins són els principis bàsics del poder judicial: 1. Unitat: es troba als articles 117.5 CE i 3 LOPJ1. Significa que el poder judicial és únic per a tot l’Estat, i s’oposa a l’existència de jurisdiccions especials, atès que la funció jurisdiccional recau únicament en els jutges i tribunals que integren el poder judicial. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

633

Oposició

L’article 122 de la CE disposa que una llei orgànica determinarà la constitució, el funcionament i govern dels jutjats i tribunals. La llei que ha complert amb aquests objectius és la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. Tal com disposa la Constitució, aquesta llei regula la constitució, el funcionament i govern dels jutjats i tribunals, l’estatut jurídic dels jutges i magistrats i del personal al servei de l’Administració de justícia, així com l’estatut, les funcions i el règim d’incompatibilitats dels membres del Consell General del Poder Judicial.

per Inspector/a

d) Submissió a l’imperi de la llei: l’actuació de jutges i magistrats està sotmesa a la Constitució i a les lleis, i han d’actuar de conformitat amb elles en la seva tasca de fer complir la llei.

Aquest principi implicaria que la funció jurisdiccional recaigués sobre un únic òrgan, però com que això és materialment impossible, hi ha molts òrgans jurisdiccionals als quals s’atribueix la potestat jurisdiccional.

conseqüència: d’una banda l’Estat té la competència exclusiva en matèria d’administració de justícia (article 149.5 CE); i, de l’altra, que només els jutjats i tribunals regulats per llei seran els que tindran jurisdicció. És més, la pròpia Constitució reforça aquesta exclusivitat quan diu que els jutges i tribunals l’única funció que tindran serà la jurisdiccional (article 117.3 i 4 CE). 3. Jutge natural: troba el seu marc en dos preceptes de la Constitució: l’article 117.6 que prohibeix els tribunals d’excepció i l’article 24.2 quan diu que tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei. Per tribunal d’excepció hem d’entendre aquell que es crea vulnerant alguna de les regles de competència legalment establertes. Aquest principi suposa una garantia per als ciutadans, que tenen la tranquil•litat de saber que els òrgans jurisdiccionals estan legalment organitzats, i que el coneixement d’un assumpte en concret vindrà determinat per criteris legals i no de cap altre tipus. 2. Els ordres jurisdiccionals Com s’ha exposat abans, la jurisdicció és única, però els òrgans jurisdiccionals necessiten organitzar‐se per racionalitzar i fer més efectiva la seva funció. Però aquestes regles d’organització no poden infringir el principi d’unitat: tots els jutjats i tribunals han de ser ordinaris, és a dir, creats de conformitat amb la Llei orgànica del poder judicial i al seu capdavant ha d’haver‐hi un jutge o magistrat, que reuneixi els requisits legalment previstos per a la carrera judicial. Així es configura la jurisdicció ordinària. No obstant això, hi ha una sèrie de tribunals que es podrien qualificar com a especials, perquè no reuneixen algun dels dos requisits propis de la jurisdicció ordinària però que la Constitució ha reconegut de forma expressa. 2.1 Els tribunals especials constitucionals La Constitució prohibeix l’existència de tribunals especials com a regla general, però reconeix una sèrie de tribunals especials constitucionals, que es troben fora de l’òrbita del poder C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

634

Oposició

Article 3.1 LOPJ: “La jurisdicció es única i s’exerceix pels jutjats i tribunals previstos en aquesta llei, sense perjudici de les potestats jurisdiccionals reconegudes per la Constitució a uns altres òrgans”.

per Inspector/a

2. Exclusivitat: recollit als articles 117.3 CE i 2 LOPJ2. L’exercici de la potestat jurisdiccional correspon exclusivament als jutges i tribunals. Això té una doble

judicial. La resta de tribunals que no siguin ordinaris ni estiguin reconeguts per la Constitució, queden prohibits.

• El Tribunal Constitucional, està previst al títol IX de la Constitució (articles 159 a 165 CE) i també a la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional.

L’article 1 d’aquesta Llei orgànica defineix el Tribunal Constitucional: “1. El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució i a aquesta Llei orgànica. 2. És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional.” El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució i com a tal té l’obligació de vetllar pel respecte dels drets fonamentals i la constitucionalitat de les lleis. Té naturalesa judicial, per tant, està compost per magistrats, però queda fora de l’organització del poder judicial i en una posició aliena i superior al Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional és l’òrgan competent per al coneixement de: Article 2.1 LOPJ: “L’exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar el que s’ha jutjat, correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats a les lleis i als tractats internacionals”. recurs d’inconstitucionalitat, que és el procés pel qual es verifica la conformitat d’una llei a la Constitució. qüestió d’inconstitucionalitat, que és el procés pel qual es determina la inaplicabilitat d’una norma a un supòsit de fet concret per resultar contrària a la Constitució. Aquesta qüestió ha de plantejar‐se necessàriament en el si d’un procés judicial, que s’haurà d’aturar a l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l’aplicabilitat de la norma. recurs d’empara, és el procediment previst per denunciar les violacions per part dels poder públics dels drets i llibertats reconeguts a la secció I del capítol II del títol I, més l’article 14 i 30.2 de la Constitució. La vulneració d’aquests drets i llibertats pot ser deguda a disposicions, actes jurídics o actuacions de fet per part dels poders públics de l’Estat, de les comunitats autònomes i resta d’ens públics de tipus territorial, corporatiu o institucional. Per poder interposar el recurs d’empara abans s’haurà d’esgotar la via jurisdiccional ordinària. conflicte de competència entre òrgans superiors de l’Estat sobre la titularitat de la competència. El Tribunal Constitucional coneixerà dels conflictes que sorgeixin entre l’Estat i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

635

Oposició

• Els tribunals militars, previstos a l’article 117.5 CE, que estableix que la llei regularà la jurisdicció militar, la qual queda limitada a l’àmbit castrense i als estats de setge. La jurisdicció militar es limita únicament a l’enjudiciament dels fets tipificats com a delictes pel codi penal militar, comesos per militars, i coneix també dels supòsits d’estat de setge.

per Inspector/a

La Constitució preveu l’existència d’uns tribunals no integrats en el poder judicial:

• Els tribunals consuetudinaris, també previstos a l’article 125 CE. Es tracta de tribunals de costums o tradicionals amb vigència històrica, les resolucions dels quals gaudeixen de ple reconeixement (acostumen a tractar àmbits com l’economia agrària, la pesca...).

La LOPJ preveu expressament a l’article 19 l’existència del Tribunal de les Aigües de l’Horta Valenciana i el Consell dels Homes Bons de Múrcia. • El Tribunal de Comptes, previst a l’article 136 CE, és l’òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat i del sector públic.

Quant als tribunals eclesiàstics, que es limiten al coneixement dels processos de nul•litat matrimonial dels matrimonis canònics, és a dir, dels que s’hagin celebrat per l’església, les seves resolucions tenen el valor de sentències dictades per tribunals estrangers i perquè tinguin reconeixement hauran de seguir el procediment legal de reconeixement de sentències estrangeres. Però en cap cas tenen la consideració de tribunals especials constitucionals. 2.2 La jurisdicció ordinària Configuren el que seria la jurisdicció ordinària quatre ordres jurisdiccionals, que tenen la seva raó de ser en la necessària especificitat de les matèries que regulen. Aquests ordres són, segons l’article 9 de la LOPJ: Ordre jurisdiccional civil: competent sobre temes civils com filiació, matrimoni, contractes, arrendaments, drets reals, reclamacions de quantitat, etc. També coneixerà de tots aquells temes que no estiguin atribuïts a cap altre jurisdicció. Ordre jurisdiccional penal: competent per enjudiciar delictes i faltes, amb excepció de les que corresponguin a la jurisdicció militar. Ordre jurisdiccional contenciós administratiu: competent per conèixer totes aquelles demandes relacionades amb actes de l’Administració pública subjectes al dret administratiu. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

636

Oposició

• El tribunal del jurat: previst a l’article 125 CE, va ser instaurat mitjançant la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat, que està compost per un magistrat president, nou jurats titulars i dos de suplents. Té competència per a l’enjudiciament d’un nombre taxat de delictes.

per Inspector/a

les comunitats autònomes, entre aquestes entre si, i també dels conflictes amb els municipis, quant a competències o atribucions que tinguin assignades per la Constitució i les lleis. Així mateix, també coneixerà dels conflictes que es plantegin entre els òrgans constitucionals (per exemple, entre el Govern i el Congrés).

Ordre jurisdiccional social: és competent per conèixer les peticions que es plantegin en matèria laboral i de seguretat social.

Quan s’analitza la jurisdicció i la competència, en primer lloc s’ha de valorar si el coneixement dels fets correspon als tribunals espanyols o bé a tribunals estrangers. Quan correspongui als tribunals espanyols, la següent qüestió serà determinar a quin ordre jurisdiccional correspon conèixer del conflicte plantejat; finalment, la tercera pregunta a formular serà, quin jutjat o tribunal en concret haurà de resoldre. L’anàlisi de les regles sobre jurisdicció i competència ens permetrà conèixer si un assumpte correspon a la jurisdicció penal espanyola o no i en cas afirmatiu, quin òrgan judicial penal així com quin jutge són els competents. Tot seguit plantejarem per separat les regles que determinen la jurisdicció i competència en l’àmbit penal. 3.1 Jurisdicció penal Per determinar l’extensió i els límits de la jurisdicció penal la doctrina distingeix tres tipus de criteris: objectius, territorials i subjectius, que venen determinats a l’article 23 LOPJ que es reprodueix al final d’aquest apartat. a) Criteri objectiu: segons l’article 9.3 LOPJ els tribunals i jutjats de l’ordre penal tenen atribuït el coneixement de les causes i judicis criminals. Queden fora de la jurisdicció penal els fets tipificats com a delicte en el Codi penal militar així com els supòsits d’estat de setge, en què seran competència dels tribunals de la jurisdicció militar.

La jurisdicció penal pot resoldre qüestions de responsabilitat civil quan dels fets delictius se’n derivin responsabilitats jurídiques civils. Així mateix, cal tenir en compte que els jutjats de violència sobre les dones, malgrat pertànyer a l’ordre jurisdiccional penal, poden conèixer de determinats assumptes propis del dret de família que pertanyen a l’àmbit civil. Finalment, els jutges de la jurisdicció penal també poden conèixer d’assumptes d’altres ordres jurisdiccionals (civil, administratiu, etc.) quan resolguin qüestions prejudicials, en

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

637

Oposició

Per poder conèixer d’un assumpte penal, l’òrgan judicial s’ha de sotmetre a les normes que regulen la jurisdicció i la competència, per valorar si està processalment habilitat per conèixer sobre l’assumpte que se li planteja. D’ofici ha de comprovar si té jurisdicció i competència per jutjar un cas en concret, i si no ho fa, les parts també poden denunciar aquesta manca de jurisdicció i competència.

per Inspector/a

3. Jurisdicció i competència en l’àmbit penal

aquells casos en què la qüestió penal no es pugui resoldre si prèviament no es resol l’altra. Això està previst a l’article 10.1 LOPJ.

El principi de territorialitat té tres excepcions: 1. Principi de nacionalitat (art. 23.2 LOPJ): amplia la jurisdicció penal espanyola fora del territori espanyol, amb independència de la nacionalitat dels implicats. Requisits: ‐ que es tracti de fets constitutius de delicte segons la llei espanyola. ‐ comesos per espanyols o estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola després de la comissió del fet delictiu. ‐ que el fet sigui punible en el lloc de comissió, excepte si hi ha un conveni que exceptuï la concurrència d’aquest requisit. ‐ que el perjudicat o el Ministeri Fiscal interposin querella davant els tribunals espanyols. ‐ que l’autor no hagi estat condemnat, absolt o indultat a l’estranger per aquests fets. Si ha complert la condemna només de forma parcial, això es podria tenir en compte per rebaixar‐li la pena que li pogués correspondre. 2. Principi real (art. 23.3 LOPJ): la jurisdicció penal espanyola s’amplia i pot conèixer de fets tipificats com a delicte per la llei espanyola quan afectin greument els interessos de l’estat. Es tracta de fets comesos fora de territori espanyol, tant per espanyols o estrangers, sempre que es tracti d’algun dels delictes següents: ‐ traïció i contra la pau o la independència de l’Estat ‐ contra el titular de la Corona, el seu consort, successor o el regent ‐ rebel•lió i sedició ‐ falsificació de la firma o segell reials, del segell de l’Estat, de les signatures dels ministres i dels segells públics o oficials ‐ falsificació i expedició de moneda espanyola

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

638

Oposició

La jurisdicció penal espanyola està sotmesa al principi de territorialitat: únicament és competent pels fets comesos en territori espanyol i en els vaixells i aeronaus espanyols.

per Inspector/a

b) Criteri territorial: la jurisdicció com a atribut de sobirania tindrà en compte si els delictes o les faltes s’han comès o no en territori espanyol.

‐ qualsevol altra falsificació que perjudiqui directament al crèdit o interessos de l’Estat, i també la introducció o expedició de la falsificació ‐ atemptat contra autoritats o funcionaris públics espanyols ‐ comesos pels funcionaris espanyols que resideixin a l’estranger en l’exercici de les seves funcions i contra l’Administració de justícia

‐ genocidi ‐ terrorisme ‐ pirateria i apoderament il•lícit d’aeronaus ‐ falsificació de moneda estrangera ‐ prostitució i corrupció de menors ‐tràfic de drogues ‐ relatius a la mutilació genital femenina, si els responsables es troben a Espanya.*3 ‐ qualsevol altre que segons els tractats internacionals pugui ser perseguit a Espanya c) Criteri subjectiu: determinades persones queden fora de la jurisdicció dels jutges i tribunals espanyols, encara que hi concorrin positivament els criteris abans esmentats d’objectivitat i territorialitat. Així en virtut del càrrec o la representació que ostentin certes persones, poden quedar exemptes de ser sotmeses a la jurisdicció penal perquè tenen la condició d’inviolables. La normativa que regula aquestes inviolabilitats és molt variada, normalment s’haurà de recórrer a la norma reguladora del propi òrgan, o la que li atribueix competències. Així, a títol d’exemple, tenen la condició d’inviolables: ‐ El rei (art. 56.3 CE) ‐ Diputats i senadors (art. 71 CE) ‐ Magistrats del Tribunal Constitucional ‐ El Defensor del Poble ‐ Parlamentaris autonòmics C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

639

Oposició

3. Principi de justícia universal (art. 23.4 LOPJ): amb independència del lloc de comissió i de la nacionalitat de l’autor, la jurisdicció espanyola és competent per al coneixement d’aquests fets delictius:

per Inspector/a

‐ relatius al control de canvis

‐ Agents diplomàtics (Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques)

Modificació introduïda per la LO 3/2005, de 8 de juliol, de modificació de la LO 6/1985, del Poder Judicial, per a perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina Article 23 LOPJ: “1.En l'ordre penal correspondrà a la jurisdicció espanyola el coneixement de les causes per delictes i faltes comesos en territori espanyol o comesos a bord de vaixells o aeronaus espanyols, sense perjudici del previst en els tractats internacionals en els quals Espanya sigui part. 2. Així mateix, coneixerà dels fets previstos en les lleis penals espanyoles com delictes, encara que hagin estat comesos fora del territori nacional, sempre que els criminalment responsables fossin espanyols o estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola posteriorment a la comissió del fet i concorreguessin els següents requisits: a) Que el fet sigui punible en el lloc d'execució, llevat que, en virtut d'un tractat internacional o d'un acte normatiu d'una organització internacional de la qual Espanya en sigui part, no resulti necessari l'esmentat requisit. b) Que l'ofès o el Ministeri Fiscal denunciïn o interposin querella davant dels tribunals espanyols. c) Que el delinqüent no hagi estat absolt, indultat o penat a l'estranger o, en aquest últim cas, no hagi complert la condemna. Si només l'ha complert en part, se’l tindrà en compte per rebaixar‐lo proporcionalment la que li correspongui. 3. Coneixerà la jurisdicció espanyola dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional quan siguin susceptibles de tipificar‐se, segons la llei penal espanyola, com algun dels següents delictes: a) De traïció i contra la pau o la independència de l'Estat. b) Contra el titular de la Corona, el seu consort, el seu successor o el regent. c) Rebel•lió i sedició.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

640

Oposició

Estarien igualment exempts d’ésser sotmesos a la jurisdicció penal aquelles persones estrangeres emparades pel principi d’immunitat segons les normes del dret internacional públic.

per Inspector/a

La persona del Rei és inviolable en tots els casos i no està subjecte a responsabilitat, per mandat constitucional. La resta de situacions, com ara les dels diputats, senadors, parlamentaris, magistrats del Tribunal Constitucional, etc., serien només inviolables per les opinions manifestades en funció del seu càrrec, però no per qualsevol delicte o falta que poguessin cometre.

d) Falsificació de la firma o segell reials, del segell de l'Estat, de les firmes dels ministres i dels segells públics o oficials. e) Falsificació de moneda espanyola i la seva expedició. f) Qualsevol altra falsificació que perjudiqui directament el crèdit o els interessos de l'Estat, i introducció o expedició del falsificat.

h) Els perpetrats a l'exercici de les seves funcions per funcionaris públics espanyols residents a l'estranger i els delictes contra l'Administració pública espanyola. i) Els relatius al control de canvis. 4. Igualment serà competent la jurisdicció espanyola per conèixer dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional susceptibles de tipificar‐se, segons la llei penal espanyola, com algun dels següents delictes: a) Genocidi. b) Terrorisme. c) Pirateria i apoderament il•lícit d'aeronaus. d) Falsificació de moneda estrangera. e) Els delictes relatius a la prostitució i els de corrupció de menors o incapaços.

per Inspector/a

g) Atemptat contra autoritats o funcionaris públics espanyols.

g) Els relatius a la mutilació genital femenina, sempre que els responsables es trobin a Espanya. h) I qualsevol altre que, segons els tractats o convenis internacionals, hagi d'estat perseguit a Espanya. 5. En els supòsits dels apartats 3 i 4 serà d'aplicació el disposat en la lletra c) de l'apartat 2 d'aquest article.” 3.2 Òrgans judicials i competències en l’àmbit penal Una vegada atribuïda la jurisdicció als tribunals espanyols, s’escau delimitar a quins òrgans en concret correspon el coneixement d’un assumpte. Així, dins l’ordre penal, hi ha previstes una sèrie de regles per delimitar la competència, que busquen organitzar els òrgans judicials que conformen la jurisdicció penal. Són normes de repartiment o atribució entre els jutjats i tribunals. És el que s’anomena competència objectiva, funcional i territorial. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

641

Oposició

f) Tràfic il•legal de drogues psicotròpiques, tòxiques i estupefaents.

A continuació analitzarem els jutjats i tribunals que integren la jurisdicció penal espanyola amb una breu referència de les seves principals competències. 3.2.1 Jutjats de pau (articles 99 i següents LOPJ)

‐ art. 626 CP: deslluir béns immobles de domini públic o privat ‐ art. 630 CP: abandonament xeringues i instruments perillosos ‐ art. 632 CP: maltractament animals domèstics ‐ art. 633 CP: pertorbar l’ordre en audiència d’un tribunal, en actes o espectacles ‐ art. 620.1 i 2 CP: amenaces, coaccions, injúries i vexacions injustes de caràcter lleu, si bé únicament quan la persona ofesa no sigui una de les previstes a l’actual article 173.2, és a dir, no es cometin dintre de l’àmbit de la violència domèstica.

D’altra banda i juntament amb l’enjudiciament d’aquestes faltes, el jutge de pau també pot exercir actuacions penals per delegació d’òrgans judicials superiors com practicar declaracions, oferiment d’accions, practicar citacions, etc. 3.2.2 Jutjats d’instrucció (article 87 LOPJ) Aquests jutjats estenen el seu àmbit jurisdiccional al partit judicial. En un mateix partit judicial poden haver‐hi diversos jutjats d’instrucció, en ocasions estan junts amb els jutjats de primera instància (d’àmbit civil) i d’altres, separats. El jutjat d’instrucció és un òrgan jurisdiccional unipersonal, és a dir integrat per un únic jutge. Són competents per: ‐ Enjudiciament dels judicis de faltes.

En matèria de faltes, és important la reforma introduïda a través de l’Acord reglamentari 2/2003, de 26 de febrer, que modifica el reglament sobre les normes de repartiment penal, ja que a partir d’ara la competència no ve determinada per la data dels fets sinó que s’atribueix al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia que rep l’atestat o la denúncia.4 ‐ Instrucció de causes per delicte. Si bé només l’enjudiciament dels quals correspon al jutjat penal o a l’audiència provincial. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

642

Oposició

Els jutjats de pau són competents per jutjar faltes sempre que els fets s’hagin comès en el seu territori. L’article 14 primer de LECr concreta quines faltes poden jutjat:

per Inspector/a

Els jutjats de pau es troben en aquells municipis on no hi ha un Jutjat de primera instància i instrucció. Per tant, el seu àmbit jurisdiccional es limita al seu terme municipal.

‐ Adopció de mesures cautelars. ‐ Procediment d’habeas corpus, ja sigui de majors o menors d’edat penal. ‐ Autorització de diligències que afectin drets fonamentals: entrades i escorcolls, intervencions telefòniques, corporals, etc.

1. pena de presó fins a 3 anys, sempre que la condemna demanada o la suma de les condemnes demanades no superi, reduïdes en un terç, la pena de 2 anys 2. pena de multa de qualsevol quantia 3. altres penes no superiors a 10 anys. 4 Acord reglamentari 2/2003, de 26 de febrer, del Ple del Consell General del Poder Judicial, pel qual es modifica el Reglament 5/1995, de 7 de juny, dels aspectes accessoris de les actuacions judicials, en allò relatiu als serveis de guàrdia. 5 Disposició final primera de la LO 3/2005, de 8 de juliol de modificació de la LO 6/1985, del Poder Judicial, per perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital. Aquesta conformitat permet a l’acusat veure’s beneficiat en la reducció d’1/3 de la pena sol•licitada. Va ser introduïda amb la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal articulada mitjançant la Llei orgànica 8/20026. La transcendència de la reforma radica en el fet que trenca la separació instrucció i enjudiciament de delictes, tota vegada que a partir d’aquesta reforma el jutge instructor en determinats casos pot dictar sentència per fets constitutius de delicte.

3.2.3 Jutjats de violència sobre les dones (article 87 bis i 87 ter de la LOPJ) La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere ha creat els jutjats de violència sobre les dones en cada partit judicial, encara que excepcionalment es preveu que puguin estendre la seva competència a més d’un partit, i els va atribuir les competències següents: En l’ordre penal: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

643

Oposició

‐ Celebració de conformitats en procediments ràpids per delicte, llevat que la competència sigui dels jutjats de violència sobre les dones *5, si bé només quan es tracti d’un delicte castigat amb:

per Inspector/a

‐ Resolució dels recursos contra resolucions del jutjat de pau.

b) la instrucció pels delictes contra els drets i deures familiars, quan la víctima sigui alguna de les persones de la lletra a). c) dictar ordres de protecció a les víctimes, sens perjudici de les competències del jutjat de guàrdia. d) coneixement i decisió de les faltes del títol I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades a la lletra a) e) dictar sentències de conformitat amb l’acusació en els casos previstos a la Llei. En l’ordre civil: a) filiació, maternitat i paternitat b) nul•litat del matrimoni, separació i divorci

per Inspector/a

a) la instrucció dels delictes dels títols del Codi penal relatius a l’homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la integritat moral, contra la llibertat i la indemnitat sexuals o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació, sempre que s’hagin comès contra qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada amb l’autor per anàloga relació d’afectivitat, encara que fos sense convivència, així com els comesos sobre els descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre els menors o incapaços que hi convisquin o que estiguin subjectes a la potestat, tutela curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, quan en aquests casos també s’hagi produït un acte de violència de gènere.

d) adopció o modificació de mesures de transcendència familiar e) guarda i custòdia de fills i filles menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l’altre en nom del fills i filles menors. f) sobre la necessitat de l’assentiment en l’adopció g) sobre l’oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. Perquè un jutjat de violència sobre les dones pugui conèixer d’aquests assumptes civils de manera exclusiva i excloent cal que concorrin simultàniament aquests requisits: a) que sigui un procés civil de les matèries anteriors b) que alguna de les parts del procés civil sigui víctima d’actes de violència de gènere segons el previst a l’article 87 ter 1 a) 6 Llei orgànica 8/2002, de 24 d’octubre, complementària de la Llei 38/2002, de 24 d’octubre, de reforma parcial de la Llei d’enjudiciament criminal. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

644

Oposició

c) sobre relacions paterno filials

c) que alguna de les parts del procés civil sigui imputat com autor, inductor o cooperador necessari en la realització dels actes de violència de gènere. d) que s’hagin iniciat davant del Jutjat de Violència sobre les Dones actuacions penals per delicte o falta a conseqüència d’un acte de violència sobre la dona, o s’hagi adoptat una ordre de protecció en favor d’una víctima de la violència de gènere.

En els supòsits que l’assumpte sigui competència del Jutjat de Violència sobre les Dones segons el que estableix l’article 87 ter de la LOPJ , aquest és l’òrgan competent per dictar l’ordre de protecció. Tanmateix, quan el Jutge de Violència sobre les Dones es trobi fora d’hores d’audiència, l’òrgan competent per adoptar l’ordre de protecció és el Jutge d’Instrucció en funcions de guàrdia, el qual després de resoldre el que sigui procedent trametrà les actuacions al Jutjat de Violència sobre les Dones competent.*8 El jutge d’instrucció en funcions de guàrdia és el competent per adoptar les ordres de protecció en assumptes que no siguin competència dels jutjats de violència sobre les dones, a no ser que hi hagi algun procediment obert sobre els fets en què es fonamenta la sol•licitud, atès que serà el jutge que conegui d’aquest procediment el competent. No obstant això, si hi ha una raó d’urgència que justifiqui una actuació immediata o quan hi hagi dubtes sobre la competència territorial, el jutge de guàrdia o el jutge de violència sobre les dones que ha tingut coneixement de la sol•licitud serà el que haurà d’iniciar i de resoldre el procediment, sens perjudici que posteriorment remeti les actuacions a aquell que resulti competent. S’ha de tenir en compte dins l’àmbit de la violència de gènere la novetat que ha suposat l’article 15 bis de la LECr introduït per la LO 1/2004, preveu la competència territorial del jutge del domicili de la víctima en delictes i faltes la instrucció o coneixement dels quals correspongui als jutjats de violència sobre les dones, la qual cosa farà que tots els assumptes en matèria que sigui competència d’aquests jutjats vagin a parar al Jutjat de Violència sobre les Dones del domicili de la víctima, el qual atraurà tots els assumptes que en matèria de violència de gènere puguin iniciar‐se. Aquesta nova regulació deixa virtualment sense efecte en l’àmbit de la violència de gènere, la modificació introduïda mitjançant la Instrucció 3/2003 que regula les normes de repartiment penals i el registre informàtic de violència domèstica pel que fa a l’atribució de la competència al jutjat que hagi conegut de la primera agressió, ja que amb la nova regulació ja es concentra en un mateix jutjat, el del domicili de la víctima, la competència per conèixer de tots els processos per agressions comeses pel mateix subjecte contra els C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

645

Oposició

La Llei 27/2003, de 31 de juliol, va crear un instrument destinat a intensificar la protecció a les víctimes de violència domèstica i de gènere. Mitjançant un procediment judicial senzill i immediat, s’atorga a la víctima un estatut integral de protecció comprensiu de mesures de caràcter penal, civil i de protecció social.7

per Inspector/a

Adopció de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica i de gènere

integrants del mateix nucli familiar. El jutjat de violència sobre les dones del domicili de la víctima serà el que coneixerà dels successius procediments ja que és el domicili, que és únic, el que determina la competència del jutjat i no el lloc de comissió dels fets. 3.2.4 Jutjats penals (article 89 bis LOPJ)

‐ Judicis per delicte que tinguin prevista una pena de llibertat no superior a 5 anys Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’Ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica. En relació amb la disposició addicional dotzena de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Article 40 del Reglament 5/1995, d’aspectes accessoris de les actuacions judicials, modificat per l’Acord reglamentari aprovat pel Ple del CGPJ el 27 d’abril de 2005. ‐ Judicis per delicte que tinguin prevista una pena de multa amb independència de la quantia ‐ Judicis per delicte que tinguin prevista una pena de qualsevol altra classe, ja sigui única o alternativa, sempre que la seva durada no sigui superior a 10 anys Poden enjudiciar també faltes si bé només de manera incidental, és a dir, sempre que estiguin relacionades amb un delicte de la seva competència. D’altra banda, els jutjats penals són els únics que poden enjudiciar les causes tramitades pel procediment del judici ràpid. 3.2.5 Jutjats de menors (article 96 i 97 LOPJ) El seu àmbit jurisdiccional és la província si bé pot estendre’s també a dues o més províncies. Són competents per conèixer dels fets delictius comesos per : ‐ majors de 14 anys i menors de 18 ‐ responsabilitat civil derivada dels actes comesos pels anteriors

També podran conèixer dels fets delictius comesos per majors de 18 i menors de 21, si bé aquesta possibilitat té suspesa la seva aplicació fins a l’1/01/2007 (LO 9/2002). En matèria de menors qui instrueix l’expedient no és el jutjat sinó el fiscal i només si aquest entén que no és possible resoldre el tema mitjançant la mediació o que aquesta no ha prosperat, segons valoració del gabinet tècnic de psicòlegs i treballadors socials corresponent, es remetrà la causa al jutjat de menors per al seu enjudiciament. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

646

Oposició

Són competents pel coneixement dels:

per Inspector/a

Hi ha Jutjat/s penals a la capital de província, ara bé el seu àmbit jurisdiccional és l’agrupació de partits judicials que determini la Llei de Demarcació i Planta.

3.2.6 Jutjats de vigilància penitenciària (article 94 LOPJ) El seu àmbit jurisdiccional és també el de la província si bé també poden estendre’s a dues o més províncies. Són competents per:

‐ Atorgar empara als interns quant al respecte dels seus drets i llibertats

3.2.7 Audiències provincials El seu àmbit jurisdiccional és igualment la província, amb seu a la capital d’aquesta. Tenen competències tant en matèria civil com penal. En l’àmbit penal són competents per al coneixement, entre altres, de: ‐ Procediments abreujats que tinguin prevista una pena superior a 5 anys de privació de llibertat ‐ Procediments ordinaris (sumari), és a dir, quan tinguin prevista una pena superior a 9 anys de privació de llibertat ‐ Judicis per delictes comesos pels membres de les forces i cossos de seguretat, segons l’art. 8.1 de la LOFCS ‐ Recursos contra resolucions del jutjat d’instrucció, penal, i dels jutjats de violència sobre les dones. ‐ Resolució de les qüestions de competència entre jutjats de la mateixa província ‐ Resolució de les recusacions dels magistrats ‐ Recursos contra resolucions dels jutjats de vigilància penitenciària ‐ Recursos contra resolucions de jutjats de menors

3.2.8 Tribunal del jurat (Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat) El tribunal del jurat es constitueix dins l’àmbit de l’Audiència Provincial i està integrat per nou ciutadans que fan de jurats i un magistrat de l’audiència, que és qui el presideix. El tribunal del jurat coneix dels següents delictes (art. 1 LOTJ):

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

647

Oposició

‐ Controlar en seu judicial la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries

per Inspector/a

‐ Executar les penes privatives de llibertat i mesures de seguretat

‐ Homicidis consumats (art. 138 a 140 CP) ‐ Amenaces condicionades (art. 169.1 CP) ‐ Omissió del deure de socors (195 i 196 CP) ‐ Violació de domicili (art. 202 i 204 CP)

‐ Suborn de funcionaris (arts. 419 a 426 CP) ‐ Tràfic d’influències (arts. 428 a 430 CP) ‐ Malversació de cabdals públics (arts. 432 a 434 CP) ‐ Fraus i exaccions il•legals (arts. 436 a 438 CP) ‐ Negociacions prohibides a funcionaris (art. 439 i 440 CP) ‐ Infidelitat en la custòdia de presos (art. 471 CP) Queden exclosos els delictes que siguin competència de l’Audiència Nacional. La competència del tribunal del jurat s’estén als delictes connexos, sempre que la connexió es degui a: ‐ que dos o més persones reunides cometin simultàniament els diferents delictes ‐ que dos o més persones cometin més d’un delicte en diferents llocs o temps, si ha existit un concert previ ‐ que algun dels delictes s’hagi comès per poder cometre els altres, facilitar la seva execució o garantir la seva impunitat Quan un sol fet pot constituir dos o més delictes serà competent el tribunal del jurat si algun d’ells estigués atribuït al seu coneixement.

3.2.9 Tribunals superiors de justícia (articles 70 i següents LOPJ) En aquest cas el seu àmbit jurisdiccional és la comunitat autònoma. Està integrat per les següents sales: Sala Civil i Penal, Sala Contenciosa Administrativa i Sala Social. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia és competent en l’àmbit penal en els temes següents: ‐ Coneixement dels assumptes penals que l’estatut d’autonomia li atribueixi C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

648

Oposició

‐ Infidelitat en la custòdia de documents (arts. 413 a 415 CP)

per Inspector/a

‐ Incendis forestals (arts. 352 a 354 CP)

‐ La instrucció i sentència de les causes penals contra jutges, magistrats, membres del Ministeri Fiscal pels delictes comesos en l’exercici del seu càrrec a la CA, a no ser que sigui competent el Tribunal Suprem. ‐ Recursos d’apel•lació del tribunal del jurat.

La seva jurisdicció s’estén a tot el territori nacional. Està integrada per les següents sales: Sala Penal, Sala Contenciosa Administrativa i Sala Social. La Sala Penal de l’Audiència Nacional coneixerà, entre altres, dels assumptes que es relacionen a continuació. • De l’enjudiciament, excepte que correspongui en primera instància als jutjats centrals penals, de les causes pels delictes següents: ‐ Delictes contra el titular de la Corona, el seu consort, el seu successor, alts organismes de la nació i govern ‐ Falsificació de moneda, delictes monetaris i relatius al control de canvis ‐ Defraudacions i maquinacions per alterar el preu de les coses que puguin causar una greu repercussió en el tràfic mercantil, economia nacional o perjudici patrimonial d’una generalitat de persones en el territori de més d’una audiència. ‐ Tràfic de drogues, fraus alimentaris, farmacèutics, comesos per grups organitzats i els seus efectes es produeixin a territoris corresponents a diferents audiències. ‐ Delictes comesos fora del territori nacional quan de conformitat amb les lleis o tractats internacionals el seu enjudiciament correspongui a les lleis espanyoles. ‐ Delictes de terrorisme i d’actuacions de bandes armades ‐ L’Audiència Nacional té competència amb els delictes connexos als esmentats anteriorment. • Procediments penals iniciats a l’estranger, execució de sentències dictades pels tribunals o compliment de penes de presó imposades per tribunals estrangers, quan hi hagi un tractat internacional que ho prevegi. • Qüestions de cessió de jurisdicció en matèria penal en virtut de tractats internacionals. • Procediments d’extradició passiva C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

649

Oposició

3.2.10 Audiència Nacional (articles 62 i següents LOPJ)

per Inspector/a

‐ Qüestions de competència entre tribunals inferiors de províncies diferents

• Recursos contra les sentències i resolucions dels jutjats centrals penals i d’instrucció • Procediment per a l’execució de les ordres europees de detenció i entrega Formen part de l’Audiència Nacional els jutjats centrals següents:

‐ Jutjats central penals: correspon l’enjudiciament dels delictes competència de l’Audiència Nacional que estiguin castigats amb penes de presó inferiors a cinc anys, o d’altra naturalesa sempre que no excedeixin els deu anys. ‐ Jutjat central de menors, creat per la Llei orgànica 7/20009, per conèixer dels delictes de terrorisme comesos per menors, és a dir, els delictes previstos als articles 571 a 580 del Codi penal. ‐ Jutjats centrals de vigilància penitenciària, que seran els competents per fer el seguiment de la condemna quan els penats ho siguin en relació amb els delictes competència de l’Audiència Nacional. 3.2.11 Tribunal Suprem (articles 53 i següents LOPJ) Aquest és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres jurisdiccionals, excepte en tot allò que afecti les garanties constitucionals. Té jurisdicció a tot l’Estat espanyol, per tant, la seva competència o demarcació territorial és d’àmbit nacional. Es compon de les sales següents: Sala Civil, Sala Penal, Sala Contenciosa Administrativa, Sala Militar i Sala Social.

per Inspector/a

‐ Jutjats centrals d’instrucció: són els competents per a la instrucció de les causes que han de ser jutjades per la sala penal de l’Audiència Nacional o els jutjats centrals penals.

‐ Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris previstos per la llei ‐ Instrucció i enjudiciament de les causes contra el president del Govern, presidents del Congrés i del Senat, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, president del Tribunal Constitucional, membres del Govern, diputats i senadors, vocals del Consell General del Poder Judicial, magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, president de l’Audiència Nacional i de qualsevol de les seves sales i dels tribunals superiors de justícia, fiscal general de l’Estat, fiscals de Sala del Tribunal Suprem, president i consellers del Tribunal de Comptes, president i consellers del Consell d’Estat i Defensor del Poble, així com de les causes que, en el seu cas, determinin els estatuts d’autonomia. ‐ Instrucció i enjudiciament de les causes contra magistrats de l’Audiència Nacional o d’un tribunal superior de justícia. 3.3 La competència objectiva

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

650

Oposició

La Sala Penal del Tribunal Suprem coneix de:

Aquestes regles permetran determinar a quin òrgan judicial correspon conèixer d’una causa penal en concret. El legislador adopta un criteri totalment objectiu per atribuir a òrgans judicials el coneixement d’uns fets concrets.

També es pot parlar de competència objectiva per raó de la pena, en funció de la pena que correspongui al delicte objecte d’acusació i, més en concret, la pena prevista en abstracte i no la sol•licitada per les acusacions (així, per exemple, els jutjats penals són competents per conèixer dels judicis per delictes que tinguin prevista una pena de llibertat no superior a cinc anys) b) Competència objectiva per raó de la persona: com succeeix en el cas de les persones aforades. La llei introdueix algunes modificacions de les regles de la competència ordinària per raó de les condicions personals de la persona imputada. És a dir, en funció del càrrec o la representació, que és el que es coneix com a aforament, l’enjudiciament dels fets correspondrà a un o altre tribunal. A títol d’exemple, la Sala Penal del Tribunal Suprem és competent per a l’enjudiciament de les causes seguides contra certes autoritats i càrrecs públics com ara el president del Govern o el president del Congrés. Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme La concurrència de persones aforades amb d’altres que no ho són, pot comportar la modificació del Tribunal, de manera que el Tribunal que jutgi els fets sempre ha de tenir competència per jutjar la persona aforada. 4. Competència territorial i delictes connexos 4.1 Competència territorial Les normes de competència territorial permeten determinar a quin òrgan judicial d’entre aquells de la mateixa classe, correspon conèixer d’un determinat assumpte penal. El criteri general que marca la Llei d’enjudiciament criminal és que és el lloc on s’ha comès el delicte el que determina la competència territorial (fur principal) . Però la determinació del lloc de comissió del delicte presenta en moltes ocasions dificultats. Segons reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, cometre un delicte significa consumar‐lo (teoria del resultat). Però hi ha certes modalitats delictives (delictes de risc, a distància, continuats, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

651

Oposició

a) Competència objectiva per raó de la gravetat del fet delictiu: es basa en el tipus d’il•lícit penal objecte del procés. Així, segons la naturalesa de la matèria delictiva, atribueix a un o altre òrgan judicial el seu coneixement. Per exemple, al tribunal del jurat se li atribueix el coneixement d’uns delictes en concret, els jutjats d’instrucció jutgen les faltes i celebren determinades conformitats, etc.

per Inspector/a

La llei utilitza, a tal efecte, fins a tres criteris diferents:

temptatives, delictes d’omissió, etc.) en les quals no es pot parlar pròpiament de consumació o resulta difícil precisar quin és el seu entorn. Per resoldre aquests casos forçosament s’haurà d’atendre a la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Segon: El del terme municipal, partit o circumscripció on s’hagi detingut al presumpte culpable. Tercer: El del lloc de residència del presumpte culpable. Quart: Qualsevol lloc on s’hagués tingut notícia del delicte. L’article 15 bis de la LECr preveu la competència territorial per raó del domicili de la víctima quan se tracti de delictes o faltes la instrucció o coneixement dels quals correspongui al Jutge de Violència sobre les Dones, sens perjudici que l’ordre de protecció, o les mesures urgents de l’article 13 de la LECr les pugui adoptar el Jutge del lloc de comissió dels fets*10. Aquesta modificació suposa una especialitat en l’àmbit de la violència de gènere que pretén apropar la jurisdicció al domicili de la víctima com a mesura per afavorir‐la 4.2 Delictes connexos Tant la competència objectiva com la territorial es poden modificar en el cas dels delictes connexos. Segons l’article 17 LECr, es consideren delictes connexos: 1. Els comesos simultàniament per dues o més persones reunides, sempre que aquestes estiguin subjectes a tribunals ordinaris, tant per motiu de l’autor com del fet delictiu. 2. Els comesos per dos o més persones en diferents llocs i temps, si ha existit un acord previ. 3. Els comesos com a mitjà per cometre altres delictes o facilitar la seva comissió. 4. Els delictes comesos per procurar la impunitat d’altres delictes

Article 59 de la LO 1/20004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

652

Oposició

Primer: El del terme municipal, partit o circumscripció on s’han descobert les proves materials del delicte.

per Inspector/a

L’article 15 de la LECr preveu furs de competència subsidiaris per a aquells casos en els quals no consti el lloc on s’ha comès l’il•lícit penal, i estableix el següent ordre de jutges i tribunals competents:

5. Quan hi hagin diferents delictes atribuïts a una mateixa persona, quan s’incoï una causa per qualsevol d’ells, si tenen analogia o relació entre si (sempre que no hagin sigut sentenciats). Quan ens trobem davant de delictes connexos, el tribunal competent serà:

La competència territorial dins els delictes connexos es dirimirà de la manera següent (article 18 LECr): ‐ El jutjat del lloc on s’hagi comès el delicte que tingui assenyalada la pena major ‐ Quan tots els delictes tinguin la mateixa pena, el primer jutjat que hagi començat la instrucció de la causa ‐ El que l’Audiència Provincial o Tribunal Suprem designin en cas que totes les causes haguessin començat al mateix temps o no consti quan van començar De tota manera en casos de delictes connexos, el jutge sempre pot valorar les circumstàncies del cas i decidir si els jutja separadament. L’article 17 bis de la LECr preveu que la competència dels Jutjats de Violència sobre les Dones s’estén a la instrucció i coneixement dels delictes i faltes connexes sempre que la connexió tingui el seu origen en algun dels supòsits previstos en els punts 3 i 4 de l’article 17 d’aquesta Llei*11. Mitjançant aquesta regla de connexitat és permet que el Jutge de Violència sobre les Dones pugui per exemple conèixer de delictes de trencament de condemna o de mesura cautelar de l’article 468 del Codi penal (que en principi restaria fora del seu àmbit objectiu de competències fixat per l’article 87 ter. 1 de la LOPJ) quan s’hagi produït un acte dels quals recauen en el seu àmbit de competències, com ara unes lesions sobre l’esposa. Article 59 de la LO 1/20004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

653

Oposició

‐ Si un sol fet pot constituir dos o més delictes, o diverses accions un delicte continuat, si algun d’ells és competència del tribunal del jurat serà aquest el competent per conèixer de tots ells.

per Inspector/a

‐ Si es tracta d’un delicte competència del tribunal del jurat, aquest serà el competent (amb excepció del delicte de prevaricació i els connexos que es jutjaran per separat).

3.2 EL PROCEDIMENT PENAL. PROCEDIMENT PENAL ORDINARI. EL TRIBUNAL DEL JURAT. EL PROCEDIMENT ABREUJAT. JUDICI DE FALTES. JUDICIS RÀPIDS. LA REFORMA DE LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL INTRODUÏDA MITJANÇANT LA LLEI 38/2002.

per Inspector/a

1. Introducció 2. El procediment penal ordinari 2.1 Fases del procediment 2.1.1 Fase de sumari 2.1.2 Fase intermèdia 2.1.3 Fase de plenari o judici oral

3. El tribunal del jurat 3.1 Fets delictius 3.2 Composició del tribunal 3.3 Procediment

Oposició

3.3.1 Fase d’instrucció 3.3.2 Fase de judici oral

4. El procediment abreujat 4.1 Procediment 4.1.1 Fase d’instrucció, preparatòria o diligències prèvies 4.1.2 Fase de preparació del judici oral 4.1.3 Fase de judici oral

5. El judici de faltes 5.1 Característiques 5.2 Procediment C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

654

5.3 Classificació dels judicis de faltes 5.3.1 Faltes d’enjudiciament immediat 5.3.2 Judici de faltes comú

6.2 Procediment 6.3 Especialitats en l’àmbit de la violència de gènere

7. La reforma de la Llei d’enjudiciament criminal introduïda mitjançant la Llei 38/2002

1. Introducció

La Constitució estableix en l’article 1 que Espanya és un estat social i democràtic de dret. Propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, justícia, igualtat i el pluralisme polític, i estableix que els poders de l’estat han de garantir els drets fonamentals i les llibertats públiques. El compliment d’aquest deure implica necessàriament la separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial i l’existència d’uns òrgans independents encarregats d’executar i aplicar imparcialment les normes jurídiques i de controlar la legalitat de l’activitat administrativa. El poder judicial és un dels poders de l'estat, al qual correspon en exclusivitat la potestat jurisdiccional en tot tipus de processos per jutjar i fer executar allò que s’ha jutjat. La regulació del poder judicial es recull al títol VI de la Constitució i a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. El poder judicial o l’Administració de justícia es compon de jutges (òrgan unipersonal) i tribunals (òrgans col•legiats integrats per magistrats) que exerceixen la funció jurisdiccional en els diferents ordres, civil, penal, contenciós administratiu i social, a través de diferents tipus de procediments. En matèria penal, el poder judicial enjudicia actes que estan tipificats com a delicte o falta per la legislació penal i castiga els autors d'aquests actes amb la imposició d'una sanció o pena. Tot això ho fa a través d'un procediment que garanteixi els drets i les llibertats de l'acusat i el principi de la presumpció d'innocència. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

655

Oposició

6.1 Característiques

per Inspector/a

6. Els judicis ràpids

El procediment penal és el conjunt d'actuacions dutes a terme pel poder judicial que tendeixen a esbrinar la comissió d'un delicte, les seves circumstàncies, la participació de les persones responsables i el seu grau de responsabilitat per imposar‐los la pena assenyalada per la legislació. Hi ha els tipus següents de procediments penals:

‐ Tribunal del jurat: per delictes que s’atribueixen per llei al tribunal del jurat ‐ Procediment abreujat: per delictes als quals els corresponen penes de fins a nou anys de presó ‐ Judici de faltes: per infraccions penals que tenen atribuïdes penes lleus ‐ Judicis ràpids

2. El procediment penal ordinari

Aquest és el procediment establert per a l’enjudiciament de les causes per delictes que tenen establerta una pena privativa de llibertat superior als nou anys. Les normes que regulen aquest procediment, en la Llei d’enjudiciament criminal, són d’aplicació supletòria per a la resta de procediments. Està regulat als Llibres II i III de la LECr.

per Inspector/a

‐ Procediment penal ordinari: per delictes als quals els corresponen penes de privació de llibertat superiors als nou anys

El procediment consta de tres fases: sumari, intermèdia i judici oral. 2.1.1 Fase de sumari Es realitza als jutjats d'instrucció. Es compon del conjunt de diligències i actuacions encaminades a la preparació de l’acte del judici oral. Aquestes actuacions poden ser d’investigació del fet delictiu, de defensa, per tal de desvirtuar la imputació, o de cautela, és a dir, per assegurar que l’autor del fet delictiu no eludeixi l’acció de la justícia i també que faci front a les responsabilitats pecuniàries derivades del delicte. Es duen a terme des del moment de la incoació fins al moment de la conclusió del sumari. Aquesta fase finalitza amb la interlocutòria de conclusió del sumari. Les actuacions realitzades serveixen per aclarir el delicte, les seves circumstàncies, la culpabilitat dels autors i per assegurar la responsabilitat civil que es derivi de la presumpta infracció penal. La regulació de les actuacions sumarials es recullen als articles 299 i següents. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

656

Oposició

2.1 Fases del procediment

L’article 299 LECr ofereix una definició d’aquesta fase:

Són peces de convicció els objectes comissats per l'autoritat, que poden ser proves del delicte, mentre que s’ha d’entendre per peces separades els incidents relacionats amb el delicte que s'han de substanciar paral•lelament al procés principal. Són expedients que s’obren de forma separada al principal, a títol d’exemple, destaquen: ‐ la peça referent a la situació personal de l’inculpat quan el jutge hagi ordenat presó provisional. S’hi inclouen totes les circumstàncies relatives a la privació de llibertat i tota la documentació que remeti el centre penitenciari. ‐ la peça de responsabilitat civil quan en el procés el jutge acordi una fiança per cobrir la responsabilitat civil derivada del delicte. S’hi inclouen totes les diligències practicades per a l'esbrinament del patrimoni de l'inculpat. 2.1.2 Fase intermèdia Aquesta fase es porta a terme davant l'audiència provincial. Una vegada l'audiència rep l’expedient judicial, designa un magistrat ponent que verificarà si és correcta la instrucció sumarial. Es fa constar el nombre de folis del sumari, les peces de convicció i les peces separades. Després cal citar a les parts perquè es personin en el procediment dins el termini corresponent. Les actuacions es passen al ministeri fiscal i a les acusacions per tal que manifestin el següent: ‐ la conformitat amb la interlocutòria de conclusió del sumari i l'obertura del judici oral ‐ el sobreseïment ‐ la disconformitat amb la interlocutòria de conclusió del sumari, la sol•licitud de la seva revocació i la pràctica de noves diligències que es considerin necessàries per a l’esclariment dels fets

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

657

Oposició

Un cop practicades totes les diligències, el jutge d'instrucció dicta la interlocutòria de conclusió del sumari, que es notifica a les parts i se les cita per comparèixer davant l'audiència provincial. La causa, juntament amb les peces de convicció i les peces separades, es trasllada al tribunal competent per a l’enjudiciament del delicte (audiència provincial o sala penal de l’Audiència Nacional, si l’instructor ha estat un jutjat central d’instrucció), segons estableix l’article 622 LECr.

per Inspector/a

“Constitueixen el sumari actuacions encaminades a preparar el judici i practicades per esbrinar i fer constar la perpetració dels delictes amb totes les circumstàncies que puguin influir en la seva qualificació, i la culpabilitat dels delinqüents, assegurant les seves persones i les responsabilitats pecuniàries d’aquests".

Els escrits del ministeri fiscal i de les parts es presenten al magistrat que actua de ponent i aquest dicta interlocutòria en la qual confirma o revoca la interlocutòria de conclusió del sumari dictada pel jutge d'instrucció. El magistrat ponent podrà acordar el següent:

Serà total o parcial en funció de si afecta tots o només alguns dels processats. ‐ la revocació de la interlocutòria de conclusió del sumari. En aquest cas ordenarà que el sumari torni al jutge d'instrucció i detallarà les diligències que cal practicar. ‐ la conformitat de la interlocutòria de conclusió del sumari i l'obertura del judici oral 2.1.3 Fase de plenari o judici oral Aquesta fase es realitza davant l'audiència provincial i és la fase decisòria que finalitza normalment amb la sentència. En aquesta fase tots els actes han de ser públics. Es regeix pels principis de concentració, publicitat, contradicció, igualtat entre les parts, defensa i oralitat. Quant el tribunal dicta la interlocutòria i confirma la resolució del jutge d'instrucció que declara finalitzat el sumari, també decreta l'obertura del judici oral contra el processat. S'ordena que les actuacions passin al ministeri fiscal i a les parts acusadores perquè qualifiquin els fets per escrit. Després s’entreguen al processat i a terceres persones responsables civilment. Dins d’aquesta fase resulta rellevant les actuacions següents: ‐ L’escrit de qualificació provisional: les parts acusadores han de formular l'escrit de qualificació provisional sobre la base de les diligències practicades durant la instrucció del sumari. En aquest escrit han de concretar els fets i les persones responsables, les circumstàncies modificatives de la responsabilitat, la pena, les indemnitzacions per a les persones perjudicades i les proves que proposen per acreditar les seves pretensions.

La defensa ha de manifestar si està conforme o no amb cada acusació i els punts de divergència, mitjançat conclusions numerades i correlatives a les acusacions. També proposarà les proves que vol practicar a l’acte de judici oral.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

658

Oposició

Segons l’article 637 de la LECr, el sobreseïment serà lliure quan no hi hagi indicis d’haver‐se comès el delicte, quan els fets no constitueixin cap delicte o els presumptes autors estiguin exemptes de responsabilitat penal, i serà provisional quan no hi hagi prou indicis per mantenir la imputació bé perquè no estigui totalment acreditada la comissió del delicte, bé perquè no es pugui acusar els presumptes autor, segons estableix l’article 641 de la LECr.

per Inspector/a

‐ el sobreseïment del sumari. Aquest sobreseïment pot ser lliure o provisional, total o parcial.

‐ Judici oral: dins l’acte del judici es practicaran totes les proves admeses, siguin declaracions (es pren declaració als testimonis, articles 701 i ss LECr), pericials (es pren declaració als perits, articles 723 i ss LECr), documentals o altre tipus de prova admesa pel tribunal, com ara inspeccions oculars (articles 726 i ss LECr). ‐ Qualificacions definitives: En el si del judici i després de practicar‐se totes les proves, les parts han de fer les qualificacions definitives. Prèviament, les parts havien formulat les seves conclusions provisionals, és a dir, havien fet una qualificació provisional respecte dels fets, autoria, circumstàncies modificatives de la responsabilitat i demés. Ara, en el si del judici oral i una vegada practicada la prova, poden elevar a definitives les seves qualificacions provisionals o les poden modificar, si és que en el transcurs del judici s’ha produït alguna circumstància que les fa variar. Finalitzats els informes, el president pregunta al processat si vol manifestar alguna cosa, tal com exigeix l’article 739 LECr. És el que es coneix per la doctrina com el dret a la última paraula. Encara que ho pugui semblar, no es tracta d’una mera fórmula, doncs la doctrina i la jurisprudència han manifestat que es tracta d’una manifestació del dret a l’autodefensa, el qual s’inclou dins el dret de defensa, que no s’ha d’entendre limitat únicament a la defensa mitjançant l’advocat, fins i tot en alguna ocasió el Tribunal Suprem ha estès que la conculcació d’aquest dret pot donar lloc a la nul•litat. Després d'escoltar els defensors de les parts i els processats, si volen fer ús del seu dret, el president declararà finalitzat el judici i només li quedarà dictar sentència (article 740 LECr) ‐ Sentència: que posa fi al procediment. La sentència només es pot valorar les proves practicades durant el judici oral o aquelles que s’hagin practicat amb anterioritat, amb respecte de totes les garanties processals i que s’hagin introduït al plenari, tal com exigeix l’article 741 LECr: "El Tribunal, apreciant segons la seva consciència, les proves practicades en el judici, les raons exposades per l'acusació i la defensa i el manifestat pels mateixos processats, dictarà sentència dins del terme fixat en aquesta llei". Respecte el contingut concret de la sentència, I’ article 742 LECr preveu: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

659

Oposició

‐ Admissió de proves i assenyalament del judici oral: un cop presentats els escrits de qualificació, la causa passa al ponent perquè examini les proves proposades. Una vegada examinades, dicta interlocutòria d'admissió d'aquelles que considera pertinents i en refusa la resta i en la mateixa resolució s'assenyala dia i hora per celebrar el judici oral.

per Inspector/a

Si en l'escrit de qualificacions provisionals, el processat reconeix la comissió dels fets delictius, es considera culpable i accepta la pena més elevada de les sol•licitades per les acusacions, així com la responsabilitat civil demanada, el tribunal dictarà sentència sense necessitat de practicar la prova. En cas contrari, continuarà la preparació del sumari de cara al judici oral.

“En la sentència es resoldran totes les qüestions que hagin estat objecte del judici, condemnant o absolent els processats, no només pel delicte principal i els seus connexos, sinó també per les faltes incidentals de què s'hagi conegut en la causa sense que pugui el Tribunal emprar en aquest estat la fórmula del sobreseïment respecte dels acusats a qui cregui que no ha de condemnar.

Finalment, el secretari estén acta de cada sessió i la signen el president, els membres del tribunal, el fiscal i els defensors de les parts, en la qual farà constar de forma breu les qüestions d’importància sorgides en el judici oral. ‐ Recursos: contra la sentència de l'audiència provincial es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. 3. El tribunal del jurat L’article 125 de la CE estableix que els ciutadans poden exercir l’acció popular i participar en l’administració de justícia mitjançant la institució del jurat, en la forma i en els processos penals que la llei determini. Això s’ha traduït en la creació del tribunal del jurat, que es troba regulat en la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat1. En tot allò que no s’oposi a aquesta Llei, actuarà amb caràcter supletori la Llei d’enjudiciament criminal (article 24.2 LOTJ). 3.1 Fets delictius L’article 1 recull els delictes per als quals és competent el tribunal del jurat, que s’ha considerat que tenen elements aptes per ser valorats per ciutadans no professionals de la funció judicial. Són els següents: ‐ homicidi (articles 138 a 140 CP) ‐ amenaces (article 169.1 CP) ‐ omissió del deure d’auxili (articles 195 i 196 CP) ‐ violació de domicili (articles 202 i 204 CP) ‐ incendis forestals (articles 352 a 354 CP) ‐ infidelitat en la custòdia de documents (articles 413 a 415 CP) ‐ suborn (articles 419 a 423 CP) C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

660

Oposició

El disposat en el paràgraf 5) de l'article 635 sobre la destinació de les peces de convicció que comportin, per la seva naturalesa, algun perill greu per als interessos que en aquest s'expressen, serà aplicable a les sentències absolutòries".

per Inspector/a

També es resoldran en la sentència totes les qüestions referents a la responsabilitat civil que hagin estat objecte del judici.

‐ tràfic d’influències (articles 428 a 430 CP) ‐ malversació de cabals públics (articles 432 a 434 CP) ‐ fraus i exaccions il•legals (articles 436 a 438 CP) ‐ negociacions prohibides als funcionaris (articles 439 i 440 CP)

La llei preveu la possibilitat de poder jutjar altres tipus de delictes si tenen connexió amb algun dels del grup anterior. Aquesta llei també estableix la possibilitat que en un futur, a la vista de l’experiència i de la consolidació social de la institució, es pugui ampliar progressivament el conjunt de delictes que han de ser objecte d’enjudiciament amb aquest procediment. 3.2 Composició del tribunal El tribunal del jurat està format per nou membres (ciutadans que no pertanyen a la carrera judicial que, de manera transitòria, intervenen en un judici penal per fixar els fets, mitjançant el veredicte, sobre els quals s’ha de pronunciar després un tribunal de dret, aplicant les normes jurídiques corresponents) i un magistrat de l’audiència provincial que el presideix. 1 Llei modificada per la Llei orgànica 8/1995, de 16 de novembre i per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, que aprova el Codi penal. Per formar part del jurat s’ha de ser espanyol, major d’edat, trobar‐se en ple exercici dels seus drets polítics, saber llegir i escriure, no tenir cap incapacitat física o psíquica per al desenvolupament de la funció de jurat i residir en la província on s’hagi comès el delicte. La llei a més regula a l’article 9 la manca de capacitat per ser jurat, que afecta a: ‐ condemnats per delictes dolosos que no hagin estat rehabilitats ‐ processats i acusats respecte dels quals s’ha obert el judici oral, o que es troben en presó provisional o complint una pena ‐ els suspesos de càrrec públic per una condemna penal mentre dura la suspensió

També regula a l’article 10 una sèrie d’incompatibilitats, de les quals es citen a títol d’exemple, les següents: ‐ El Rei i demés membres de la Família Reial ‐ El President del Govern, ministres, directors generals, etc C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

661

Oposició

En tot cas, queden exclosos de la competència del jurat els delictes que correspon enjudiciar‐ los a l’Audiència Nacional.

per Inspector/a

‐ infidelitat en la custòdia de presos (article 417 CP)

‐ Els Presidents de les comunitats autònomes ‐ Diputats i Senadors ‐ Advocats i Procuradors en exercici ‐ Els membres de les Forces i cossos de seguretat

A l’article 11 es regulen les prohibicions per ser jurat, que afecten a qui: ‐ sigui acusador particular o privat, actor civil, acusat o tercer responsable civil ‐ mantingui amb alguna de les parts alguna de les relacions que es defineixen com a causa d’abstenció a l’article 219 LOPJ ‐ tingui una relació familiar amb el magistrat, ministeri fiscal, secretari judicial, advocats o procuradors ‐ hagi intervingut en la causa com a testimoni, perit, fiador o intèrpret ‐ tingui interès directe o indirecte en la causa

Oposició

Finalment, la llei també regula a l’article 12 l’excusa per actuar com a jurat per aquelles persones que: ‐ siguin majors de 65 anys ‐ hagin format part d’un jurat dins dels 4 anys anteriors ‐ tinguin càrregues familiars importants ‐ portin a terme un treball rellevant d’interès general ‐ resideixin a l’estranger ‐ siguin militars professionals en actiu ‐ al•leguin i acreditin algun altra motiu que dificulti greument el desenvolupament de la tasca de jurat

Els jurats han d'emetre el veredicte, han de declarar provat o no provat el fet delictiu i han de proclamar la culpabilitat o innocència de cada acusat per la seva participació en els fets. Els jurats han d’actuar segons els principis d’independència, responsabilitat i submissió a la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per Inspector/a

‐ Els Funcionaris d’institucions penitenciàries

662

llei que són els mateixos principis que recull l’article 117 de la CE respecte als jutges i magistrats integrants del poder judicial. La Llei orgànica del tribunal del jurat preveu sancions per als jurats que abandonin les seves funcions sense causa legítima, o que incompleixin les seves obligacions (com la de prestar jurament o promesa, guardar secret de les deliberacions o l’obligació de votar).

3.3.1 Fase d’instrucció Quan el jutge d’instrucció té coneixement de la comissió d’algun dels delictes que donen lloc a l’enjudiciament davant del tribunal del jurat, ha de dictar una interlocutòria d’incoació del procediment per tal que posteriorment els fets puguin ser jutjats davant del tribunal del jurat. Un cop incoat el procediment, el jutge d’instrucció el posarà en coneixement dels imputats i celebrarà una compareixença amb les parts per concretar la imputació del delicte cap a la persona/es responsables. En la compareixença el jutge escoltarà primer al Ministeri Fiscal i després als acusadors, que concretaran la imputació i després al defensor de l’imputat, que manifestarà allò que cregui oportú per a la seva defensa. Si hi ha persones perjudicades pel delicte també se les citarà perquè assisteixin a la compareixença i puguin ser escoltades. Una vegada escoltades les parts, el jutge d’instrucció decidirà continuar el procediment o el sobreseïment, si concorre alguna de les causes previstes a la Llei d’enjudiciament criminal. El jutge d’instrucció ha de practicar les diligències d’investigació que sol•licitin les parts i les que consideri imprescindibles per poder obrir el judici oral, és a dir, aquelles dirigides a comprovar el fet delictiu. Finalment, una vegada practicades totes les diligències, el jutge donarà trasllat de les actuacions perquè sol•licitin l’obertura del judici oral si ho consideren oportú, i si així ho fan hauran de fer l’escrit de conclusions o qualificació provisional. Les parts presentaran conclusions numerades i correlatives, i també hauran de proposar noves diligències complementàries perquè es practiquin en l’audiència preliminar. Un cop rebudes les conclusions de l’acusació i la defensa, el jutge convocarà les parts en una audiència preliminar per concretar els fets i per practicar les diligències que restin pendents. Aquesta audiència està dirigida a dirimir la pertinència o no de l’obertura de judici oral. Després de l’audiència preliminar i quan ja s’han practicat les diligències sol•licitades per les parts, el jutge dicta la interlocutòria de sobreseïment o obertura de judici oral (article 32). Si les actuacions realitzades fins el moment acrediten que no es tracta d’un fet susceptible de ser jutjat per la llei del jurat, en aquesta resolució pot acordar que continuï el procediment pels tràmits del procediment que correspongui. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

663

Oposició

El procediment del tribunal del jurat consta de dues fases, una d’instrucció i l’altra de judici.

per Inspector/a

3.3 Procediment

Finalment, convocarà les parts per tal que compareguin en forma davant del tribunal de l’audiència provincial competent per jutjat el fet. La interlocutòria judicial que decreti l’obertura del judici oral ha de determinar: ‐ El fet o fets justiciables, objecte d’acusació

‐ L’òrgan competent per a l’enjudiciament Abans de la celebració del judici oral, les parts podran fer unes al•legacions prèvies davant del jurat i proposar nous mitjans de prova per practicar en el judici. 3.3.2 Fase de judici oral Un cop rebudes les actuacions en l’audiència provincial, es designa el magistrat que correspongui per torn, que farà les funcions de magistrat president del tribunal del jurat. Aquest magistrat dictarà la interlocutòria de fets justiciables, admissió de proves i senyalament, regulada a l’article 37 de la LOTJ. Aquesta interlocutòria té el següent contingut:

‐ fets objecte d’enjudiciament, que recollirà cadascun en un paràgraf diferent. S’haurà de declarar provat o no cada fet. ‐ també haurà de recollir de forma separada el grau d’execució del delicte i la participació que hi hagi tingut l’acusat. Aquí es faran constar les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. ‐ delicte o delictes que constitueixen els fets ‐ resoldrà sobre els mitjans de prova proposats ‐ senyalarà dia per celebrar el judici oral A partir d’aquest moment començarà la selecció per triar els membres del tribunal del jurat (articles 38 a 40 LOTJ). Pel que fa a la vista oral, la Llei orgànica del tribunal del jurat remet a les normes generals de la Llei d’enjudiciament criminal, que ja s’han analitzat en el procediment ordinari. El judici comença amb la lectura dels escrits de qualificació per part del secretari. Seguidament el magistrat president obre un torn d’intervenció de les parts perquè exposin al jurat les al•legacions que estimin convenients i la finalitat de la prova proposada. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

664

Oposició

‐ La fonamentació de la procedència de l’obertura del judici i les disposicions legals aplicables

per Inspector/a

‐ La persona/es acusats i tercers responsables civilment

Un cop conclosa la pràctica de la prova, les parts poden modificar les seves conclusions provisionals i elaborar les conclusions definitives.

De la votació s’estén una acta en la qual s’expressen els fets objecte de debat i l’ha de signar tots els membres del jurat. A la vista de l’acta, el magistrat president dicta sentència absolutòria o condemnatòria, atenent al veredicte del jurat. Imposarà la pena o la mesura de seguretat que correspongui i resoldrà la responsabilitat civil respecte d’aquells que haguessin fet reclamació. Un cop llegida l’acta, el jurat cessa en les seves funcions de manera immediata. La sentència dictada podrà ser recorreguda en apel•lació davant del tribunal superior de justícia de la comunitat autònoma corresponent en el termini de deu dies, segons estableix l’article 846 bis a) de la LECr.

4. El procediment abreujat Aquest procediment s’aplica per a la instrucció i l’enjudiciament dels delictes castigats amb pena privativa de llibertat inferior a nou anys o amb altres penes de diferent naturalesa. Es troba regulat als articles 757 a 794 de la LECr. En comparació amb el procediment penal ordinari que se segueix per delictes greus, el procediment abreujat intenta agilitar els tràmits, sense que això suposi un menysteniment de les garanties de les víctimes i dels imputats, així com de les garanties processals en general. Aquest procediment augmenta les funcions de la policia judicial i del Ministeri Fiscal. 4.1 Procediment El procés penal abreujat s’estructura en tres fases, instrucció, preparació de judici i plenari. Encara que a diferència del que succeeix amb el sumari ordinari, la fase intermitja del procediment abreujat és molt més difosa. 4.1.1 Fase d’instrucció, preparatòria o diligències prèvies La tramita el jutge d’instrucció i hi ha una activa intervenció del Ministeri Fiscal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

665

Oposició

El jurat s’ha de retirar per deliberar secretament sobre el veredicte i durant la deliberació romandrà incomunicat. Ha de votar sobre els fets proposats en l’escrit del magistrat president, i cap dels membres del jurat es pot abstenir de fer‐ho. Per un veredicte de culpabilitat són necessaris set vots. Per un veredicte d’innocència en són necessaris cinc.

per Inspector/a

Finalitzat l’acte del judici oral, el magistrat president plasma per escrit l’objecte del seu veredicte i el trasllada a les parts perquè puguin fer les al•legacions corresponents. Seguidament trasllada l’escrit al jurat.

Les mesures cautelars personals que es poden adoptar són: ‐ la detenció: ha de ser idònia, necessària i proporcionada; ha de ser pel temps imprescindible sense superar les 72 hores, llevat de delictes de terrorisme o banda armada, que es podria ampliar a 48 hores més. ‐ la presó provisional: és una mesura de caràcter excepcional per a delictes que els correspongui pena de presó superior a tres anys i quan existeixi risc de fuga de l'inculpat; la durada de la presó provisional depèn de la pena que correspongui al delicte que s'enjudicia però no pot ser superior a quatre anys. ‐ la llibertat provisional: amb fiança o sense fiança, amb l'obligació de comparèixer periòdicament davant del jutge. L'incompliment d'aquesta obligació pot fer variar la situació de llibertat provisional a la de presó provisional.

Una vegada practicades les diligències esmentades anteriorment dirigides a l’esbrinament del delicte, el jutge d'instrucció, mitjançant interlocutòria, pot acordar: ‐ l'arxiu de les actuacions si el fet no és delicte ‐ el sobreseïment provisional, si no es coneix l'autor del delicte o no es poden acreditar els fets ‐ la substanciació d'un altre procediment (procediment sumari ordinari, tribunal del jurat o judici de faltes) si considera que és el procediment adequat tenint en compte els fets. ‐ la preparació del judici oral, si considera que els fets són constitutius de delicte susceptible de ser enjudiciat mitjançant el procediment abreujat. En aquest darrer cas transforma les diligències prèvies en un procediment abreujat. 4.1.2 Fase de preparació del judici oral S’inicia en el moment en què el jutge dicta resolució que acorda continuar la instrucció i seguir pels tràmits del procediment abreujat. Concretament, té per finalitat ordenar l’obertura o no del judici oral i, si escau, la fixació del procediment adequat i de l’òrgan C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

666

Oposició

Algunes d'aquestes diligències són: la inspecció ocular del lloc dels fets, la detenció i obertura de correspondència, les intervencions telefòniques, l'entrada i escorcoll en llocs tancats, la declaració dels processats, dels testimonis i dels perits, la recollida d'instruments relacionats amb el delicte, la identificació del delinqüent i les seves circumstàncies personals, les rodes de reconeixement, el reconeixement fotogràfic, les analítiques, les proves d'ADN, les empremtes o les radiografies, etc.

per Inspector/a

El seu objecte és practicar les diligències essencials encaminades a determinar la naturalesa i les circumstàncies del fet, les persones que hi han participat i l’òrgan competent per a l’enjudiciament.

competent per a l’enjudiciament posterior. L'òrgan competent pot ser l'audiència provincial o el jutjat penal.

4.1.3 Fase de judici oral El jutge d’instrucció envia les actuacions al jutjat penal o a l'audiència provincial per a l'enjudiciament, que hauran de dictar la interlocutòria d'admissió o inadmissió de les proves proposades per les parts i assenyalament de judici oral. En aquesta fase té lloc l’activitat probatòria, que s'ha de practicar de manera concentrada. Es desenvolupa davant el jutge o tribunal competent per a l’enjudiciament, que serà el jutge penal si es tracta de penes inferiors a cinc anys de privació de llibertat o multa o privació del carnet de conduir i serà l'audiència provincial si la pena és superior als cinc anys de presó. A l'inici de les sessions, les parts poden aportar noves proves i plantejar qüestions prèvies. El jutge o tribunal ho ha de resoldre en el mateix acte. L'absència injustificada de l'acusat, quan ha estat degudament citat, no és causa de suspensió del judici si la pena sol•licitada no excedeix de dos anys de privació de llibertat o de sis anys si es tracta d'una altra pena. Quan la fase del judici oral es practica davant del jutge penal, aquest pot dictar la sentència de manera oral i el secretari transcriurà la sentència. En el mateix acte, les parts poden expressar la seva intenció de no recórrer i aleshores el jutge declararà la fermesa de la sentència. Recursos: contra les sentències que dicti el jutge penal es pot interposar recurs d’apel•lació davant de l'audiència provincial en el termini de deu dies. Contra les sentències dictades per l'audiència provincial es pot interposar recurs de cassació al Tribunal Suprem, que s’haurà d’anunciar en el termini de cinc dies.

5. El judici de faltes Aquest procediment està regulat als articles 962 a 977 de la Llei d'enjudiciament criminal. Aquest és el procediment per a l’enjudiciament de les faltes. Les faltes es diferencien dels delictes per la seva escassa lesió social i bàsicament perquè estan definides expressament com a tals en el codi penal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

667

Oposició

El jutge d'instrucció dóna trasllat de les actuacions al Ministeri Fiscal i a l’acusació particular, per un termini conjunt de 10 dies, per tal de formular escrit d’acusació. Posteriorment, dóna trasllat de l’escrit d’acusació a l’acusat perquè comparegui assistit pel seu advocat i presenti escrit de defensa.

per Inspector/a

Aquesta fase correspon al mateix jutge d’instrucció.

La pena que tenen aparellada és de caràcter lleu, pot consistir en una pena de localització permanent o pena de multa. 5.1 Característiques Les principals característiques d’aquest procediment són:

2. La competència és dels jutges d’instrucció, excepte de quan es tracti de faltes incidentals que poden ser jutjades pel jutjat o tribunal competent per conèixer del fet delictiu principal. Sens perjudici de les competències que per conèixer de determinades faltes recau sobre els jutjats de pau o sobre els jutjats de violència sobre les dones. 3. No és obligatòria l’assistència de lletrat ni de procurador. 4. La citació de les parts ha de ser personal, no es pot fer per edictes. La citació ha de portar adjunta la còpia de la denúncia o la querella, o una informació resumida dels fets denunciats. 5. L’absència d’acusat, degudament citat a judici, no suspèn la celebració del judici oral. 6. Cal tenir en compte que la disposició addicional dotzena de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de gener, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere estableix que les referències que es fan al jutjat de guàrdia en el títol III del llibre IV, i en els articles 962 a 971 de la LECr, s’han d’entendre fetes, en el seu cas, al jutge de violència sobre les dones, ja que també són competents per conèixer de faltes del títol I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades en la lletra a) de l’article 87 ter de la LOPJ.

per Inspector/a

1. El procediment està concentrat en un sol acte: no hi ha fase instructora ni fase intermèdia.

Tret de les citacions a les parts, testimonis i perits, la llei no inclou l’existència d’una fase intermèdia, es va d irectament a la fase de judici oral: Quan el jutge tingui notícia de la comissió d'una falta, convoca a judici verbal el Ministeri Fiscal, el querellant o denunciant, els presumptes culpables i els testimonis que puguin explicar els fets. Immediatament assenyala dia i hora del judici verbal. El judici oral és públic i s’inicia amb la lectura de la denúncia o querella. Si manquen aquestes, el Ministeri Fiscal ha de fer una breu exposició oral de l’acusació, de la qual el secretari aixeca acta. La proposició de les proves es fa verbalment durant el judici i s’admeten i practiquen en el mateix acte del judici oral. Finalitzada la fase probatòria, es fan els informes orals, primer del Ministeri Fiscal, després de la part acusadora i després de l’acusat. La sentència es dicta en finalitzar el judici o en el termini de tres dies següents a la celebració del judici oral. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

668

Oposició

5.2 Procediment

Finalment, les sentències del jutge d'instrucció en judici de faltes es poden recórrer en apel•lació davant l'audiència provincial dins dels cinc dies següents, article 976 LECr. 5.3 Classificació dels judicis de faltes 5.3.1 Faltes d’enjudiciament immediat

‐ lesions (article 617 CP), amenaces sense armes, coaccions, injúries o vexacions de caràcter lleu (article 620.2 CP), quan l’ofès sigui alguna de les persones de l’article 173.2 CP. Coneixerà el jutjat de guàrdia llevat que se tracti d’unes injúries o vexacions lleus quan la víctima sigui una de les persones que fixa l’article 87 ter de la LOPJ en què serà competència dels jutjats de violència sobre les dones. ‐ furt quan sigui flagrant (article 623 CP) Si el procediment s’ha iniciat mitjançant un atestat i és per alguna de les faltes esmentades anteriorment, és la pròpia policia judicial qui ha de citar a les parts als testimonis i perits a judici. La citació es produeix en el mateix atestat. El judici s’hauria de celebrar dins dels dos dies. ‐ la prevista a l’article 964 LECr., quan es tracti de faltes diferents a les previstes l’apartat anterior (article 962 LECr), o en el cas de tractar‐se de les mateixes, quan el procediment s’iniciï mitjançant denuncia denúncia presentada per l’ofès davant de l’òrgan judicial. En aquest cas, la citació a judici la realitza l’òrgan judicial. 5.3.2 Judici de faltes comú Inclou els supòsits en què no és possible el judici durant el servei de guàrdia. També hi ha dues modalitats: ‐ article 965.2 LECr. S’aplica quan el jutjat de guàrdia davant del qual s’ha presentat l’atestat o la denúncia considera que ell és competent per a l’enjudiciament però no concorren les altres circumstàncies per a l’enjudiciament immediat o quan considera que és competent un altre jutjat d’instrucció o de violència sobre les dones del mateix partit judicial. En aquest cas el mateix jutjat de guàrdia fa l’assenyalament del judici i les citacions corresponents per al dia més proper possible, dins del termini de set dies. ‐ article 965.1 LECr. S’aplica quan considera que és competent un jutjat de pau del partit judicial, un jutjat d’instrucció d’un altre partit judicial o un jutjat de violència sobre les dones. El jutge d’instrucció ha de trametre les actuacions al jutjat competent perquè sigui aquell qui faci l’assenyalament del judici i les citacions. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

669

Oposició

‐ la prevista a l’article 962 LECr. Es tracta de les següents faltes:

per Inspector/a

El judici es celebra de manera immediata davant del mateix jutjat de guàrdia o jutjat de violència sobre les dones. Hi ha dues modalitats:

En conclusió, tots els judicis de faltes es poden enjudiciar de manera immediata excepte quan el jutjat de guàrdia no és el competent per jutjar els fets o quan, per qualsevol motiu, no pugui celebrar el judici durant el servei de la guàrdia. La policia judicial s’ha de fer càrrec de les citacions en les faltes de l’article 962 LECr, i per a la resta de supòsits les citacions són competència del mateix jutjat.

6.1 Característiques Per poder jutjar uns fets delictius pel procediment del judici ràpid, s’han de donar les següents circumstàncies: ‐ que es tracti de delictes castigats amb pena privativa de llibertat no superior a 5 anys, o altres penes que la seva durada no superi els 10 anys ‐ que el procés penal s’iniciï mitjançant atestat policial ‐ que la policia judicial hagi detingut un presumpte autor dels fets i el posi a disposició del jutjat de guàrdia o que, sense detenir‐lo, l’hagi citat per comparèixer davant el jutjat de guàrdia per tenir la qualitat de denunciat en l’atestat policial ‐ que es tracti d’algun dels següents fets delictius: • delictes flagrants • delictes de lesions, coaccions, amenaces o violència física o psíquica comesa contra les persones a què es refereix l’article 173.2 CP, delicte de furt, de robatori, de furt i robatori d’ús de vehicles, delictes contra la seguretat del trànsit, delictes de danys referits en l’article 263 CP, delictes contra la salut pública previstos en l’article 368.2 CP i delictes flagrants relatius a la propietat intel•lectual i industrial previstos en els articles 270, 273, 274 i 275 CP. • fet punible, la instrucció del qual sigui presumiblement senzilla. Aquest procediment no s’aplica per a la investigació i enjudiciament d’aquells delictes connexos amb altres delictes no compresos en els anteriors. I tampoc s’aplicarà quan s’hagi acordat el secret de les actuacions. 6.2 Procediment

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

670

Oposició

Aquest procediment és una variant del procediment abreujat. Està regulat als articles 795 ä 802 de la Llei d'enjudiciament criminal segons la redacció donada per la Llei 38/2002, de 24 d'octubre, de reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal i per la Llei 15/2003, de 25 de novembre, de modificació del Codi penal, en les seves disposicions finals. Per a tot allò no previst per aquest tipus de procediment, s’aplicaran les normes que regulen el procediment abreujat.

per Inspector/a

6. Els judicis ràpids

El jutjat de guàrdia, en rebre l’atestat policial amb els objectes, instruments i proves incoarà diligències urgents, mitjançant interlocutòria.

El ministeri fiscal presenta l’escrit d’acusació en el mateix jutjat de guàrdia. Existeix la possibilitat que l’imputat es conformi amb l’acusació, o, en cas contrari, presenti l’escrit de defensa. La conformitat en el jutjat de guàrdia (cap la possibilitat que no ho faci en aquest moment i ho faci el dia del judici oral), regulada a l’article 801 LECr, només pot acordar‐se si es compleixen uns requisits: ‐ si no ha comparegut una acusació particular ‐ que els fets corresponguin a un delicte que tingui atribuïda la pena màxima de presó fins a tres anys, o d’altra naturalesa no superior a deu anys ‐ que la pena de presó sol•licitada o la suma de penes de presó sol•licitades, no superin reduïdes en un terç, els dos anys de presó Si l’acusat es conforma en aquest moment se li aplicarà la pena sol•licitada reduïda en un terç. Si no es produeix aquesta conformitat, el jutge d’instrucció cita a les parts perquè compareguin davant del jutjat sentenciador on es substanciarà el judici oral, en el termini de 15 dies. Finalment, es celebrarà la vista oral i el jutge dictarà sentència en el termini de 3 dies. Contra la sentència del penal hi cap recurs d’apel•lació en el termini de 5 dies. 6.3 Especialitats en l’àmbit de la violència de gènere L’article 54 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, afegeix un nou article 797 de la LECr que recull determinades especialitats en la regulació dels judicis ràpids en l’àmbit de la violència de gènere. Quan la competència sigui d’un jutjat de violència sobre les dones, les diligències i resolucions assenyalades en els articles anteriors (es refereix a les diligències previstes en l’article 795 de la LECr i següents) s’han de practicar i adoptar durant les hores d’audiència. És a dir, no es preveu la possibilitat que els jutjats de violència sobre les dones puguin estar C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

671

Oposició

Si les diligències practicades són suficients, el jutge dictarà interlocutòria en la qual decidirà continuar el procediment. Si no ho són, el jutge dictarà interlocutòria en la qual ordenarà que el procediment continuï com a diligències prèvies, i se seguirà el procediment abreujat. Després es dóna el trasllat de les actuacions al ministeri fiscal i a les altres parts personades perquè es pronunciïn sobre l’obertura del judici oral o el sobreseïment. Si el jutge entén que els fets són constitutius de delicte, dicta l’Interlocutòria d’obertura de judici oral.

per Inspector/a

Després es realitza una compareixença de les parts al jutjat de guàrdia perquè el jutge les pugui escoltar i decidir sobre les mesures cautelars que cal adoptar.

Per tal de practicar aquestes citacions la policia judicial ha de fixar el dia i l’hora de compareixença coordinadament amb el jutjat de violència sobre la dona segons el que s’estableixi a l’Agenda programada de citacions. 7. La reforma de la Llei d’enjudiciament criminal introduïda mitjançant la Llei 38/2002 Les novetats introduïdes per la Llei 38/2002, de 24 d’octubre, de reforma parcial de la Llei d’enjudiciament criminal, afecten no només la pràctica judicial, amb la creació dels nous procediments ràpids i immediats, que s’han analitzat al tractar els judicis de faltes i els judicis ràpid, sinó també i molt sensiblement la policia judicial, que veu incrementades les seves funcions amb la responsabilitat de practicar actes de comunicació que tradicionalment tenien atribuïdes les oficines judicials. Li correspon la citació davant el jutjat de guàrdia o del jutjat de violència sobre les dones de tots els implicats i informar‐los expressament dels seus drets i de les conseqüències de la manca d’assistència. L’efectivitat de la reforma exigeix que s’estableixi un sistema clar de coordinació entre policia judicial, jutjat de guàrdia, jutjat de violència sobre les dones i jutjat penal. I també entre els anteriors i la resta d’operadors jurídics que necessàriament han d’intervenir en el procediment, com són el Ministeri Fiscal, els lletrats, els metges forenses, els perits, els intèrprets, els serveis sanitaris o els laboratoris analítics. Per a la coordinació entre policia judicial i òrgans judicials s’ha creat una aplicació informàtica anomenada Agenda programada de citacions (APC), que té per objecte detallar les franges horàries disponibles per fer les citacions. Només tenen accés a aquesta agenda la policia judicial, els jutjats i la fiscalia. Aquesta agenda està pensada per a aquells partits judicials on la coordinació és complicada, amb un volum considerable de judicis ràpids amb detinguts o amb diferents unitats policials. L’abast de la reforma ha determinat que sigui la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial la que determini uns criteris d’actuació uniforme pels membres de la policia judicial a nivell de tot l’Estat, respecte a la tasca preliminar dels processos penals.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

672

Oposició

Tanmateix, si hagués un detingut, ha de ser posat a disposició del jutjat de violència sobre les dones competent i, si no es possible, a disposició del jutjat de guàrdia, només als efectes de decidir sobre la seva situació personal.

per Inspector/a

de guàrdia i per tant, totes les diligències les han de practicar durant les hores d’audiència. En aquest sentit es preveu que la policia judicial ha de fer les citacions de l’article 796 de la LECr ( la del denunciat, testimonis, ofesos i perjudicats) perquè compareguin davant del jutjat de violència sobre les dones, en el dia hàbil més proper, segons s’hagi fixat reglamentàriament.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I 1. La promulgació d’aquesta Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors era una necessitat imposada pel que estableixen la Llei orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors, la moció aprovada pel Congrés dels Diputats el 10 de maig de 1994, i l’article 19 de la Llei orgànica 10/1995 vigent, de 23 de novembre, del Codi penal. 2. La Llei orgànica 4/1992, promulgada com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional 36/1991, de 14 de febrer, que va declarar inconstitucional l’article 15 de la Llei de tribunals tutelars de menors, text refós d’11 de juny de 1948, estableix un marc flexible perquè els jutjats de menors puguin determinar les mesures que els són aplicables com a infractors penals, sobre la base de valorar especialment l’interès del menor, entenent per menors, a aquests efectes, les persones compreses entre els dotze i els setze anys. Simultàniament, encomana al ministeri fiscal la iniciativa processal i li concedeix àmplies facultats per acordar la terminació del procés amb la intenció d’evitar, en la mesura que sigui possible, els efectes aflictius que aquest pugui arribar a produir. Així mateix, configura l’equip tècnic com a instrument imprescindible per assolir l’objectiu que persegueixen les mesures i acaba establint un procediment de naturalesa sancionadora educativa, al qual atorga totes les garanties derivades del nostre ordenament constitucional, en sintonia amb el que estableix la sentència esmentada del Tribunal Constitucional i el que disposa l’article 40 de la Convenció dels Drets del Nen de 20 de novembre de 1989. Atès que la Llei orgànica esmentada es reconeixia a si mateixa expressament "el caràcter d’una reforma urgent, que avança part d’una legislació renovada sobre reforma de menors, que ha de ser objecte de mesures legislatives posteriors", l’oportunitat d’aquesta Llei orgànica és evident, en constituir la reforma legislativa necessària, partint dels principis bàsics que ja van guiar la redacció d’aquella Llei (especialment, el principi de l’interès superior del menor), de les garanties del nostre ordenament constitucional i de les normes de dret internacional, amb una atenció particular a la Convenció dels Drets del Nen de 20 de novembre de 1989, i que espera respondre d’aquesta manera a les expectatives creades enla C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

673

Oposició

Està actualitzada fins a la darrera modificació normativa, feta per la Llei orgànica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE núm. 290, de 5 de desembre, i suplement en català núm. 28, de 16 de desembre).

per Inspector/a

3.3 LLEI 5/2000, DE 12 DE GENER, REGULADORA DE LA RESPONSABILITAT PENAL DELS MENORS

4. L’article 19 del Codi penal vigent, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, fixa efectivament la majoria d’edat penal en els divuit anys i exigeix la regulació expressa de la responsabilitat penal dels menors d’aquesta edat en una llei independent. Aquesta Llei orgànica també s’aprova per respondre a aquesta exigència, si bé el que disposa en aquest punt el Codi penal ha de ser complementat en un doble sentit. En primer lloc, assentant fermament el principi que la responsabilitat penal dels menors, amb relació a la dels adults, presenta un caràcter primordial d’intervenció educativa que transcendeix tots els aspectes de la seva regulació jurídica i que determina diferències considerables entre el sentit i el procediment de les sancions en un sector i l’altre, sens perjudici de les garanties comunes a qualsevol justiciable. En segon terme, l’edat límit de divuit anys que estableix el Codi penal per referir‐se a la responsabilitat penal dels menors necessita un altre límit mínim a partir del qual comenci la possibilitat d’exigir aquesta responsabilitat i que s’ha concretat en els catorze anys, partint de la convicció que les infraccions comeses pels nens menors d’aquesta edat són en general irrellevants i que, en els escassos supòsits en què poden produir alarma social, els àmbits familiar i assistencial civil són suficients per donar‐los una resposta igualment adequada, sense que calgui la intervenció de l’aparell judicial sancionador de l’Estat. 5. Així mateix, han estat criteris orientadors de la redacció d’aquesta Llei orgànica, no podia ser d’altra manera, els que conté la doctrina del Tribunal Constitucional, singularment els fonaments jurídics de les sentències 36/1991, de 14 de febrer, i 60/1995, de 17 de març, sobre les garanties i el respecte als drets fonamentals que necessàriament han d’imperar en el procediment seguit davant els jutjats de menors, sens perjudici de les modulacions que, respecte del procediment ordinari, permeten tenir en compte la naturalesa i la finalitat d’aquell tipus de procés, encaminat a l’adopció d’unes mesures que, com ja s’ha dit, fonamentalment no poden ser repressives, sinó preventivoespecials, orientades a la reinserció efectiva i l’interès superior del menor, valorats amb criteris que s’han de buscar primordialment en l’àmbit de les ciències no jurídiques.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

674

Oposició

3. Els principis exposats en la moció que va aprovar unànimement el Congrés dels Diputats el dia 10 de maig de 1994, sobre mesures per millorar el marc jurídic vigent de protecció del menor, es refereixen essencialment a l’establiment de la majoria d’edat penal en els divuit anys i a la promulgació d’"una llei penal del menor i juvenil que prevegi l’exigència de responsabilitat per als joves infractors que no hagin arribat a la majoria d’edat penal, fonamentada en principis orientats cap a la reeducació dels menors d’edat infractors, d’acord amb les circumstàncies personals, familiars i socials, i que tingui en compte especialment les competències de les comunitats autònomes en aquesta matèria...."

per Inspector/a

societat espanyola, per raons en part conjunturals i en part permanents, sobre aquest tema concret.

7. Aquesta Llei orgànica té certament la naturalesa de disposició sancionadora, ja que desenvolupa l’exigència d’una veritable responsabilitat jurídica als menors infractors, encara que es refereixi específicament a la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes pel Codi penal i les restants lleis penals especials. Atès que la reacció jurídica adreçada al menor infractor pretén ser una intervenció de naturalesa educativa, encara que, per descomptat, d’una intensitat especial, i rebutja expressament altres finalitats essencials del dret penal d’adults, com la proporcionalitat entre el fet i la sanció o la intimidació dels destinataris de la norma, es pretén impedir tot el que pugui tenir un efecte contraproduent per al menor, com l’exercici de l’acció per la víctima o per altres particulars. I és que en el dret penal de menors ha de prevaldre, com a element determinant del procediment i de les mesures que s’adoptin, l’interès superior del menor. Interès que ha de ser valorat amb criteris tècnics i no formalistes per equips de professionals especialitzats en l’àmbit de les ciències no jurídiques, sens perjudici, per descomptat, d’adequar l’aplicació de les mesures a principis garants generals tan indiscutibles com el principi acusatori, el principi de defensa o el principi de presumpció d’innocència. 8. No obstant això, la Llei tampoc no pot oblidar l’interès propi del perjudicat o de la víctima del fet comès pel menor, i ha d’establir un procediment singular, ràpid i poc formalista per al rescabalament, si s’escau, de danys i perjudicis, i dotar d’àmplies facultats el jutge de menors per a la incorporació a les actuacions de documents i testimonis rellevants de la causa principal. En aquest àmbit d’atenció als interessos i les necessitats de les víctimes, la Llei introdueix el principi, en certa manera revolucionari, de la responsabilitat solidària amb el menor responsable dels fets dels seus pares, tutors, acollidors o guardadors, si bé permet la moderació judicial i recorda expressament l’aplicabilitat, si s’escau, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, així com de la Llei 35/1995, d’11 de desembre, d’ajuts i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Així mateix, la Llei regula, per procediments per delictes greus comesos per majors de setze anys, un règim d’intervenció del perjudicat a fi de salvaguardar l’interès de la víctima en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

675

Oposició

6. Com a conseqüència dels principis, els criteris i les orientacions a què s’acaba de fer referència, es pot dir que la redacció d’aquesta Llei orgànica ha estat conscientment guiada pels principis generals següents: naturalesa formalment penal però materialment sancionadora educativa del procediment i de les mesures aplicables als infractors menors d’edat, reconeixement exprés de totes les garanties que deriven del respecte dels drets constitucionals i de les exigències especials de l’interès del menor, diferenciació de diversos trams a efectes processals i sancionadors en la categoria d’infractors menors d’edat, flexibilitat en l’adopció i l’execució de les mesures aconsellades per les circumstàncies del cas concret, competència de les entitats autonòmiques relacionades amb la reforma i la protecció de menors per a l’execució de les mesures imposades en la sentència i el control judicial d’aquesta execució.

per Inspector/a

9. D’acord amb les orientacions declarades pel Tribunal Constitucional al∙ludides anteriorment, s’instaura un sistema de garanties adequat a la pretensió processal, que assegura que la imposició de la sanció s’efectua després de vèncer la presumpció d’innocència, però sense obstaculitzar els criteris educatius i de valoració de l’interès del menor que presideixen aquest procés, i que alhora fa un ús flexible del principi d’intervenció mínima, en el sentit de dotar de rellevància les possibilitats de no obertura del procediment o renúncia a aquest, el rescabalament anticipat o la conciliació entre l’infractor i la víctima, i els supòsits de suspensió condicional de la mesura imposada o de substitució d’aquesta mesura durant la seva execució. La competència correspon a un jutge ordinari que, amb categoria de magistrat i preferentment especialista, garanteix la tutela judicial efectiva dels drets en conflicte. La posició del ministeri fiscal és rellevant, en la seva doble condició d’institució que constitucionalment té encomanada la funció de promoure l’acció de la justícia i la defensa de la legalitat, així com dels drets dels menors, i de vetllar per l’interès d’aquests. El lletrat del menor té participació en totes i cada una de les fases del procés, i en tot moment ha de conèixer el contingut de l’expedient; pot proposar proves i intervenir en tots els actes que es refereixen a la valoració de l’interès del menor i a l’execució de la mesura, de la qual pot sol∙licitar la modificació. L’adopció de mesures cautelars segueix el model de sol∙licitud de part, en audiència contradictòria, en què s’ha de valorar especialment, una vegada més, l’interès superior del menor. En defensa de la unitat de doctrina, el sistema de recursos ordinari es confia a les sales de menors dels tribunals superiors de justícia, que s’han de crear. Aquestes sales, amb la inclusió de magistrats especialistes, asseguren i reforcen l’efectivitat de la tutela judicial en relació amb les finalitats que es proposa la Llei. En el mateix sentit, cal destacar la instauració del recurs de cassació per a la unificació de doctrina, reservat als casos més greus, en paral∙lelisme amb el procés penal d’adults, que reforça la garantia de la unitat de doctrina en l’àmbit del dret sancionador de menors per mitjà de la jurisprudència del Tribunal Suprem.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

676

Oposició

Aquesta Llei arbitra un ampli dret de participació a les víctimes i els ofereix l’oportunitat d’intervenir en les actuacions processals proposant i practicant proves, formulant conclusions i interposant recursos. No obstant això, aquesta participació s’estableix d’una manera limitada, ja que pel que fa als menors no es pot reconèixer als particulars el dret a constituir‐se pròpiament en part acusadora amb plenitud de drets i càrregues processals. Aquí no hi ha ni l’acció particular dels perjudicats pel fet criminal, ni l’acció popular dels ciutadans, perquè en aquests casos l’interès prioritari per a la societat i per a l’Estat coincideix amb l’interès del menor.

per Inspector/a

l’aclariment dels fets i el seu enjudiciament per l’ordre jurisdiccional competent, sense contaminar el procediment pròpiament educatiu i sancionador del menor.

Es regulen expressament, com a situacions que requereixen una resposta específica, els supòsits en què el menor presenti símptomes d’alienació mental o la concurrència d’altres circumstàncies modificatives de la seva responsabilitat, i el ministeri fiscal ha de promoure tant l’adopció de les mesures més adequades a l’interès del menor que estigui en aquestes situacions, com la constitució dels organismes tutelars que preveuen les lleis. També s’estableix que les accions o les omissions imprudents no puguin ser sancionades amb mesures d’internament en règim tancat. 11. D’acord amb les orientacions exposades, la Llei estableix un ampli catàleg de mesures aplicables, des de la perspectiva sancionadora educativa esmentada, i novament fa prevaldre l’interès del menor en l’adopció judicial flexible de la mesura més idònia, ateses les característiques del cas concret i de l’evolució personal del sancionat durant l’execució de la mesura. La finalitat concreta que les ciències de la conducta exigeixen que es persegueixi amb cada una de les mesures que s’esmenten es detalla amb caràcter orientador en l’apartat III d’aquesta exposició de motius. 12. L’execució de les mesures judicialment imposades correspon a les entitats públiques de protecció i reforma de menors de les comunitats autònomes, sota l’inexcusable control del jutge de menors. Es manté el criteri que l’interès del menor ha de ser atès per especialistes en les àrees de l’educació i la formació, pertanyents a esferes de més immediatesa que l’Estat. El jutge de menors, a instància de les parts i oïts els equips tècnics del mateix jutjat i de l’entitat pública de la comunitat autònoma corresponent, disposa d’àmplies facultats per suspendre o substituir les mesures imposades per unes altres, naturalment sense minva de les garanties processals que constitueixen un altre dels objectius primordials de la nova regulació, o permetre la participació dels pares del menor en l’aplicació i les conseqüències d’aquelles mesures. 13. Tenen un interès particular en el context de la Llei els temes de la reparació del dany causat i la conciliació del delinqüent amb la víctima com a situacions que, basant‐se en el principi d’intervenció mínima, i amb el concurs mediador de l’equip tècnic, poden donar lloc a la no‐incoació o al sobreseïment de l’expedient, o a la finalització del compliment de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

677

Oposició

L’aplicació d’aquesta Llei als majors de divuit anys i menors de vint‐i‐un, que preveu l’article 69 del Codi penal vigent, la pot acordar el jutge tenint en compte les circumstàncies personals i el grau de maduresa de l’autor, i la naturalesa i la gravetat dels fets. Aquestes persones reben, als efectes d’aquesta Llei, la denominació genèrica de «joves».

per Inspector/a

10. De conformitat amb els principis assenyalats, s’estableix, inequívocament, el límit dels catorze anys d’edat per exigir aquest tipus de responsabilitat sancionadora als menors d’edat penal i es diferencien, en l’àmbit d’aplicació de la Llei i de la graduació de les conseqüències pels fets comesos, dos trams, de catorze a setze i de disset a divuit anys, perquè un grup i l’altre presenten diferències característiques que requereixen, des d’un punt de vista científic i jurídic, un tractament diferenciat, ja que la comissió de delictes que es caracteritzen per la violència, la intimidació o el perill per a les persones constitueix un agreujament específic en el tram dels majors de setze anys.

III 14. En la mesura d’amonestació, el jutge, en un acte únic que té lloc a la seu judicial, manifesta al menor de manera concreta i clara les raons que fan socialment intolerables els fets comesos, li exposa les conseqüències que aquests fets han tingut o podien haver tingut per a ell i per a la víctima, i li formula recomanacions per al futur. 15. La mesura de prestacions en benefici de la comunitat que, d’acord amb l’article 25.2 de la nostra Constitució, no es pot imposar sense el consentiment del menor, consisteix a dur a terme una activitat, durant un nombre de sessions prèviament fixat, ja sigui en benefici de la col∙lectivitat en el seu conjunt o de persones que estiguin en una situació de precarietat per qualsevol motiu. Preferentment, es busca relacionar la naturalesa de l’activitat en què consisteixi aquesta mesura amb la dels béns jurídics afectats pels fets comesos pel menor. La característica d’aquesta mesura és que el menor ha de comprendre, durant la seva execució, que la col∙lectivitat o determinades persones han sofert de manera injustificada unes conseqüències negatives derivades de la seva conducta. Es pretén que el subjecte comprengui que va actuar de manera incorrecta, que mereix el retret formal de la societat i que la prestació de les tasques que se li exigeixen és un acte de reparació just. 16. Les mesures d’internament responen a una perillositat més gran, manifestada en la naturalesa peculiarment greu dels fets comesos, caracteritzats en els casos més destacats per la violència, la intimidació o el perill per a les persones. L’objectiu prioritari de la mesura és disposar d’un ambient que tingui les condicions educatives adequades perquè el menor pugui reorientar les disposicions o les deficiències que han caracteritzat el seu comportament antisocial, quan per aconseguir‐ho calgui assegurar, almenys de manera temporal, l’estada de l’infractor en un règim físicament restrictiu de la seva llibertat. La intensitat més gran o menor d’aquesta restricció dóna lloc als diversos tipus d’internament, als quals s’al∙ludeix a continuació. L’internament, en tot cas, ha de proporcionar un clima de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

678

Oposició

La reparació del dany causat i la conciliació amb la víctima presenten el denominador comú que l’ofensor i el perjudicat per la infracció arriben a un acord, el compliment del qual per part del menor acaba amb el conflicte jurídic iniciat per causa d’ell. La conciliació té com a objecte que la víctima rebi una satisfacció psicològica a càrrec del menor infractor, que s’ha de penedir del dany causat i ha d’estar disposat a disculpar‐se. La mesura s’aplica quan el menor efectivament es penedeixi i es disculpi, i la persona ofesa ho accepti i li atorgui el perdó. En la reparació l’acord no s’assoleix únicament mitjançant la via de la satisfacció psicològica, sinó que requereix alguna cosa més: el menor executa el compromís contret amb la víctima o perjudicat de reparar el dany causat treballant en benefici de la comunitat, o mitjançant accions, adaptades a les necessitats del subjecte, el beneficiari de les quals sigui la mateixa víctima o el perjudicat.

per Inspector/a

mesura imposada, en un predomini clar, una vegada més, dels criteris educatius i resocialitzadors sobre els d’una defensa social essencialment basada en la prevenció general i que pugui resultar contraproduent per al futur.

seguretat personal per a tots els implicats, professionals i menors infractors, cosa que fa imprescindible que les condicions d’estada siguin les correctes per al desenvolupament psicològic normal dels menors.

L’internament en règim obert implica que el menor porta a terme totes les activitats del projecte educatiu en els serveis normalitzats de l’entorn, i resideix en el centre com a domicili habitual. L’internament terapèutic es preveu per als casos en què els menors, per raó de la seva addicció a l’alcohol o a altres drogues, o per disfuncions significatives en el seu psiquisme, necessiten un context estructurat on puguin seguir una programació terapèutica i no es donin, d’una banda, ni les condicions idònies en el menor o en el seu entorn per al tractament ambulatori, ni, de l’altra, les condicions de risc que exigirien que se li apliqués un internament en règim tancat. 17. En l’assistència a un centre de dia, el menor és derivat a un centre plenament integrat en la comunitat, on es porten a terme activitats educatives de suport a la seva competència social. Aquesta mesura serveix el propòsit de proporcionar al menor un ambient estructurat durant bona part del dia, en què es portin a terme activitats socioeducatives que puguin compensar les mancances de l’ambient familiar del menor. La característica del centre de dia és que és on pren forma el que és essencial del projecte socioeducatiu del menor, per bé que també pot assistir a altres llocs per fer ús d’altres recursos d’oci o culturals. Per tant, el menor sotmès a aquesta mesura pot continuar residint a casa seva, o a la de la seva família, o a l’establiment d’acolliment. 18. En la mesura de llibertat vigilada, el menor infractor està sotmès, durant el temps que estableix la sentència, a una vigilància i una supervisió a càrrec de personal especialitzat, amb la finalitat que adquireixi les habilitats, les capacitats i les actituds necessàries per a un desenvolupament personal i social correctes. Durant el temps que duri la llibertat vigilada, el menor també ha de complir les obligacions i les prohibicions que, d’acord amb aquesta Llei, el jutge li pot imposar. 19. L’execució de tasques socioeducatives per part del menor consisteix a portar a terme activitats específiques de contingut educatiu que li facilitin la reinserció social. Pot ser una mesura de caràcter autònom o pot formar part d’una altra de més complexa. Utilitzada de manera autònoma, pretén satisfer necessitats concretes del menor percebudes com a C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

679

Oposició

L’internament en règim semiobert implica l’existència d’un projecte educatiu on des del principi els objectius substancials es porten a terme en contacte amb persones i institucions de la comunitat; el menor té la residència en el centre i està subjecte al seu programa i al seu règim intern.

per Inspector/a

L’internament en règim tancat pretén l’adquisició per part del menor dels recursos de competència social suficients per permetre un comportament responsable en la comunitat, mitjançant una gestió de control en un ambient restrictiu i progressivament autònom.

21. La permanència de cap de setmana és l’expressió que defineix la mesura per la qual un menor es veu obligat a quedar‐se a casa seva des del divendres a la tarda o al vespre fins al diumenge a la nit, llevat del temps en què porti a terme les tasques socioeducatives assignades pel jutge. En la pràctica, combina elements de l’arrest de cap de setmana i de la mesura de fer tasques socioeducatives o prestacions en benefici de la comunitat. És adequada per a menors que cometen actes de vandalisme o agressions lleus els caps de setmana. 22. La convivència amb una persona, família o grup educatiu és una mesura que intenta proporcionar al menor un ambient de socialització positiu, mitjançant la convivència, durant un període determinat pel jutge, amb una persona, amb una família diferent de la seva o amb un grup educatiu que s’ofereixi a complir la funció de la família pel que fa al desenvolupament de pautes socioafectives prosocials en el menor. 23. La privació del permís de conduir ciclomotors o vehicles de motor, o del dret a obtenir‐lo, o de llicències administratives per a caça o per a l’ús de qualsevol mena d’armes, és una mesura accessòria que es pot imposar en aquells casos en què el fet comès tingui relació amb l’activitat que porta a terme el menor i que necessiti autorització administrativa. 24. Finalment, es posa de manifest que els principis científics i els criteris educatius a què han de respondre cada una de les mesures, succintament exposats aquí, s’han de regular més extensament en el Reglament que es dicti al seu moment en desplegament d’aquesta Llei orgànica.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

680

Oposició

20. El tractament ambulatori és una mesura destinada als menors que disposen de les condicions adequades en la seva vida per beneficiar‐se d’un programa terapèutic que els ajudi a superar processos addictius o disfuncions significatives del seu psiquisme. Previst per als menors que presentin una dependència de l’alcohol o les drogues, i que per al seu interès puguin ser tractats d’aquesta dependència en la comunitat, en el tractament es poden combinar diferents tipus d’assistència mèdica i psicològica. És molt apropiat per a casos de desequilibri psicològic o pertorbacions del psiquisme que es puguin atendre sense que calgui internament. La diferència més clara amb la tasca socioeducativa és que aquesta pretén aconseguir una capacitació, un objectiu d’aprenentatge, utilitzant una metodologia no tan clínica, sinó d’orientació psicoeducativa. El tractament ambulatori també es pot entendre com una tasca socioeducativa molt específica per a un problema ben definit.

per Inspector/a

limitadores del seu desenvolupament integral. Pot suposar l’assistència i la participació del menor en un programa ja existent en la comunitat, o bé en un de creat ad hoc pels professionals encarregats d’executar la mesura. Com a exemples de tasques socioeducatives, es poden mencionar les següents: assistir a un taller ocupacional, a una aula d’educació compensatòria o a un curs de preparació per al treball; participar en activitats estructurades d’animació sociocultural, assistir a tallers d’aprenentatge per a la competència social, etc.

TÍTOL PRELIMINAR Article 1 Declaració general

TÍTOL I De l’àmbit d’aplicació de la Llei Article 2 Competència dels jutges de menors 1. Els jutges de menors són competents per conèixer dels fets comesos per les persones esmentades a l’article 1 d’aquesta Llei, així com per fer executar les sentències, sense perjudici de les facultats que atribueix aquesta Llei a les comunitats autònomes respecte a la protecció i reforma de menors. 2. Així mateix, els jutges de menors són competents per emetre resolució sobre les responsabilitats civils derivades dels fets comesos per les persones a les quals els és aplicable aquesta Llei. 3. La competència correspon al jutge de menors del lloc on s’hagi comès el fet delictiu, sens perjudici del que estableix l’article 20.3 d’aquesta Llei. 4. La competència per conèixer dels delictes que preveuen els articles 571 a 580 del Codi penal correspon al Jutjat Central de Menors de l’Audiència Nacional. La referència de l’últim incís de l’apartat 4 de l’article 17 i totes les que conté aquesta Llei al jutge de menors s’entenen fetes al jutge central de menors en tot el que afecti els menors imputats per qualsevol dels delictes a què es refereixen els articles 571 a 580 del Codi penal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

681

Oposició

2. Les persones a qui s’apliqui aquesta Llei gaudeixen de tots els drets que reconeix la Constitució i l’ordenament jurídic, particularment la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, així com la Convenció sobre els Drets del Nen de 20 de novembre de 1989, i de totes les normes sobre protecció de menors que contenen els tractats vàlidament signats per Espanya.

per Inspector/a

1. Aquesta Llei s’aplica per exigir la responsabilitat de les persones majors de catorze anys i menors de divuit per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes en el Codi penal o les lleis penals especials.

Article 3 Règim dels menors de catorze anys

Article 4 Drets de les víctimes i dels perjudicats El ministeri fiscal i el jutge de menors han de vetllar en tot moment per la protecció dels drets de les víctimes i dels perjudicats per les infraccions comeses pels menors. De manera immediata se’ls ha d’instruir de les mesures d’assistència a les víctimes que preveu la legislació vigent. Les víctimes i els perjudicats tenen dret a personar‐se i ser part en l’expedient que s’incoï a aquest efecte, per a la qual cosa el secretari judicial els ha d’informar en els termes que preveuen els articles 109 i 110 de la Llei d’enjudiciament criminal, i instruir‐los del seu dret a nomenar un advocat o a instar el nomenament d’un advocat d’ofici en el cas que siguin titulars del dret a l’assistència jurídica gratuïta. Així mateix, els ha d’informar que, si no es personen en l’expedient i no fan renúncia ni reserva d’accions civils, el ministeri fiscal les ha d’exercir si correspon. Els que s’hi personin poden prendre coneixement des d’aleshores de les actuacions i instar la pràctica de diligències i tot el que convingui al seu dret. Sense perjudici d’això, el secretari judicial ha de comunicar a les víctimes i als perjudicats, tant si s’han personat com si no ho han fet, totes les resolucions que adoptin tant el ministeri fiscal com el jutge de menors, que puguin afectar els seus interessos. Especialment, quan el ministeri fiscal, en aplicació del que disposa l’article 18 d’aquesta Llei, desisteixi de la incoació de l’expedient, immediatament ho ha de posar en coneixement de les víctimes i perjudicats, i els ha de fer saber el seu dret a exercir les accions civils que els assisteixen davant la jurisdicció civil. De la mateixa manera, el secretari judicial ha de notificar per escrit la sentència que es dicti a les víctimes i perjudicats per la infracció penal, encara que no s’hagin mostrat part en l’expedient.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

682

Oposició

El ministeri fiscal ha de remetre a l’entitat pública de protecció de menors el testimoni dels particulars que consideri necessaris respecte al menor, a fi de valorar la seva situació, i l’entitat esmentada ha de promoure les mesures de protecció adequades a les seves circumstàncies d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener.

per Inspector/a

Quan l’autor dels fets que esmenten els articles anteriors sigui menor de catorze anys, no se li exigeixen responsabilitats d’acord amb aquesta Llei, sinó que se li aplica el que disposen les normes sobre protecció de menors que preveuen el Codi civil i altres disposicions vigents.

Article 5 Bases de la responsabilitat dels menors

2. No obstant això, als menors en qui concorrin les circumstàncies que preveuen els números 1r, 2n i 3r de l’article 20 del Codi penal vigent els són aplicables, si és necessari, les mesures terapèutiques a què es refereix l’article 7.1, lletres d i e, d’aquesta Llei. 3. Les edats que indica l’articulat d’aquesta Llei s’han d’entendre sempre referides al moment de la comissió dels fets, i el fet d’haver‐les superat abans de l’inici del procediment o durant la tramitació no té cap incidència sobre la competència que atribueix aquesta mateixa Llei als jutges i fiscals de menors. Article 6 De la intervenció del ministeri fiscal Correspon al ministeri fiscal la defensa dels drets que les lleis reconeixen als menors, així com la vigilància de les actuacions que s’han d’efectuar en el seu interès i l’observança de les garanties del procediment, per a la qual cosa ha de dirigir personalment la investigació dels fets i ordenar que la policia judicial practiqui les actuacions necessàries per comprovar els fets i la participació del menor en aquests, i impulsar el procediment.

per Inspector/a

1. Els menors són responsables, d’acord amb aquesta Llei, quan hagin comès els fets a què es refereix l’article 1 i no hi concorri cap de les causes d’exempció o d’extinció de la responsabilitat criminal que preveu el Codi penal vigent.

De les mesures Article 7 Article redactat de conformitat amb l’article únic.4 de la Llei orgànica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE núm.290, de 5 de desembre, i suplement en català núm. 28, de 16 de desembre). Definició de les mesures susceptibles de ser imposades als menors i regles generals de determinació de les mesures 1. Les mesures que poden imposar els jutges de menors, ordenades segons la restricció de drets que suposen, són les següents: a) Internament en règim tancat. Les persones sotmeses a aquesta mesura resideixen al centre i hi porten a terme activitats formatives, educatives, laborals i d’oci. b) Internament en règim semiobert. Les persones sotmeses a aquesta mesura resideixen al centre, però poden portar a terme fora del centre alguna o algunes de les activitats C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

683

Oposició

TÍTOL II

formatives, educatives, laborals i d’oci establertes en el programa individualitzat d’execució de la mesura. La realització d’activitats fora del centre queda condicionada a l’evolució de la

d) Internament terapèutic en règim tancat, semiobert o obert. En els centres d’aquesta mena es porta a terme una atenció educativa especialitzada o tractament específic adreçat a persones que tinguin anomalies o alteracions psíquiques, un estat de dependència de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o substàncies psicòtropes, o alteracions en la percepció que determinin una alteració greu de la consciència de la realitat. Aquesta mesura es pot aplicar sola o com a complement d’una altra mesura prevista en aquest article. Quan l’interessat rebutgi un tractament de deshabituació, el jutge li ha d’aplicar una altra mesura adequada a les seves circumstàncies. e) Tractament ambulatori. Les persones sotmeses a aquesta mesura han d’assistir al centre designat amb la periodicitat requerida pels facultatius que les atenguin i seguir les pautes fixades per al tractament adequat de l’anomalia o alteració psíquica, addicció al consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o substàncies psicòtropes, o alteracions en la percepció que pateixin. Aquesta mesura es pot aplicar sola o com a complement d’una altra mesura prevista en aquest article. Quan l’interessat rebutgi un tractament de deshabituació, el jutge li ha d’aplicar una altra mesura adequada a les seves circumstàncies. f) Assistència a un centre de dia. Les persones sotmeses a aquesta mesura resideixen al seu domicili habitual i van a un centre, plenament integrat a la comunitat, a dur a terme activitats de suport, educatives, formatives, laborals o d’oci. g) Permanència de cap de setmana. Les persones sotmeses a aquesta mesura romanen al seu domicili o en un centre fins a un màxim de trenta‐sis hores entre divendres a la tarda o nit i diumenge a la nit, llevat, si s’escau, del temps que hagin de dedicar a les tasques socioeducatives assignades pel jutge que s’hagin de portar a terme fora del lloc de permanència. h) Llibertat vigilada. En aquesta mesura s’ha de fer un seguiment de l’activitat de la persona sotmesa a aquesta mesura i de la seva assistència a l’escola, al centre de formació professional o al lloc de treball, segons els casos, i s’ha de procurar ajudar‐la a superar els factors que van determinar la infracció comesa. Així mateix, aquesta mesura obliga, si s’escau, a seguir les pautes socioeducatives que assenyali l’entitat pública o el professional encarregat del seu seguiment, d’acord amb el programa d’intervenció elaborat a aquest efecte i aprovat pel jutge de menors. La persona sotmesa a aquesta mesura també queda C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

684

Oposició

c) Internament en règim obert. Les persones sotmeses a aquesta mesura porten a terme totes les activitats del projecte educatiu en els serveis normalitzats de l’entorn, i resideixen en el centre com a domicili habitual, amb subjecció al programa i règim intern del centre.

per Inspector/a

persona i al compliment dels objectius previstos en aquestes, i el jutge de menors pot suspendre‐les per un temps determinat i acordar que totes les activitats es portin a terme dins el centre.

obligada a mantenir amb aquest professional les entrevistes establertes en el programa i a complir, si s’escau, les regles de conducta imposades pel jutge, que poden ser alguna o algunes de les següents:

3a Prohibició d’acudir a determinats llocs, establiments o espectacles. 4a Prohibició d’absentar‐se del lloc de residència sense autorització judicial prèvia. 5a Obligació de residir en un lloc determinat. 6a Obligació de comparèixer personalment davant el jutjat de menors o professional que es designi, per informar de les activitats realitzades i justificar‐les. 7a Qualssevol altres obligacions que el jutge, d’ofici o a instància del ministeri fiscal, estimi convenients per a la reinserció social del sentenciat, sempre que no atemptin contra la seva dignitat com a persona. Si alguna d’aquestes obligacions implica la impossibilitat del menor de continuar convivint amb els pares, tutors o guardadors, el ministeri fiscal ha de remetre testimoni dels particulars a l’entitat pública de protecció del menor, i aquesta entitat ha de promoure les mesures de protecció adequades a les circumstàncies del menor, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996. i) La prohibició d’aproximar‐se o comunicar‐se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge. Aquesta mesura impedeix que el menor s’acosti a ells, en qualsevol lloc on estiguin, així com al seu domicili, al seu centre docent, als seus llocs de treball i a qualsevol altre que sigui freqüentat per ells. La prohibició de comunicar‐se amb la víctima, o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix que el menor hi estableixi, per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic, cap contacte escrit, verbal o visual. Si aquesta mesura implica la impossibilitat del menor de continuar vivint amb els pares, tutors o guardadors, el ministeri fiscal ha de remetre testimoni dels particulars a l’entitat pública de protecció del menor, i aquesta entitat ha de promoure les mesures de protecció adequades a les circumstàncies del menor, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996. j) Convivència amb una altra persona, família o grup educatiu. La persona sotmesa a aquesta mesura ha de conviure, durant el període de temps que estableixi el jutge, amb una altra persona, amb una família diferent de la seva o amb un grup educatiu, seleccionats adequadament per orientar‐la en el seu procés de socialització.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

685

Oposició

2a Obligació de sotmetre’s a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, professional, laboral, d’educació sexual, d’educació viària o altres de similars.

per Inspector/a

1a Obligació d’assistir amb regularitat al centre docent corresponent, si el menor està en edat d’escolarització obligatòria, i acreditar davant del jutge aquesta assistència regular o justificar, si s’escau, les absències, tantes vegades com sigui requerit per fer‐ho.

k) Prestacions en benefici de la comunitat. La persona sotmesa a aquesta mesura, que no es pot imposar sense el seu consentiment, ha de dur a terme les activitats no retribuïdes que se li indiquin, d’interès social o en benefici de persones en situació de precarietat.

n) Privació del permís de conduir ciclomotors i vehicles de motor, o del dret a obtenir‐lo, o de les llicències administratives per a caça o per a ús de qualsevol tipus d’armes. Aquesta mesura es pot imposar com a accessòria quan el delicte o falta s’hagi comès utilitzant un ciclomotor o un vehicle de motor, o una arma, respectivament. ñ) Inhabilitació absoluta. La mesura d’inhabilitació absoluta produeix la privació definitiva de tots els honors, ocupacions i càrrecs públics sobre aquell en qui recaigui, encara que siguin electius, així com la incapacitat per obtenir aquests o qualssevol altres honors, càrrecs o ocupacions públics, i la de ser elegit per a un càrrec públic, durant el temps de la mesura. 2. Les mesures d’internament consten de dos períodes: el primer s’ha de portar a terme en el centre corresponent, d’acord amb la descripció efectuada a l’apartat anterior d’aquest article; el segon s’ha de portar a terme en règim de llibertat vigilada, en la modalitat escollida pel jutge. La durada total no ha d’excedir el temps que consta en els articles 9 i 10. L’equip tècnic ha d’informar del contingut de tots dos períodes, i el jutge ha de fer constar la durada de cadascun d’aquests en la sentència. 3. Per a l’elecció de la mesura o mesures adequades s’ha d’atendre, de manera flexible, no només la prova i valoració jurídica dels fets, sinó especialment l’edat, les circumstàncies familiars i socials, la personalitat i l’interès del menor, posats de manifest aquests dos últims aspectes en els informes dels equips tècnics i de les entitats públiques de protecció i reforma de menors quan aquestes hagin tingut coneixement del menor per haver executat una mesura cautelar o definitiva amb anterioritat, d’acord amb el que disposa l’article 27 d’aquesta Llei. El jutge ha de motivar a la sentència les raons per les quals aplica una determinada mesura, així com el seu termini de durada, als efectes de la valoració de l’esmentat interès del menor. 4. El jutge pot imposar al menor una o diverses mesures de les previstes en aquesta Llei amb independència que es tracti d’un o més fets, i s’ha de subjectar si és procedent al que disposa l’article 11 per a l’enjudiciament conjunt de diverses infraccions; però, en cap cas, s’ha d’imposar a un menor en una mateixa resolució més d’una mesura de la mateixa classe, entenent com a tal cadascuna de les que s’esmenten a l’apartat 1 d’aquest article. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

686

Oposició

m) Amonestació. Aquesta mesura consisteix en la reprensió de la persona portada a terme pel jutge de menors i dirigida a fer‐li comprendre la gravetat dels fets comesos i les conseqüències que aquests fets han tingut o podrien haver tingut, i instar‐lo a no tornar a cometre aquests fets en el futur.

per Inspector/a

l) Realització de tasques socioeducatives. La persona sotmesa a aquesta mesura ha de dur a terme, sense internament ni llibertat vigilada, activitats específiques de contingut educatiu encaminades a facilitar‐li el desenvolupament de la competència social.

Article 9 Règim general d’aplicació i durada de les mesures No obstant el que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 7, l’aplicació de les mesures s’ha d’atenir a les regles següents: 1. Quan els fets comesos siguin qualificats de falta, només es poden imposar les mesures de llibertat vigilada fins a un màxim de sis mesos, amonestació, permanència de cap de setmana fins a un màxim de quatre caps de setmana, prestacions en benefici de la comunitat fins a cinquanta hores, privació del permís de conduir o d’altres llicències administratives fins a un any, la prohibició d’aproximar‐se o comunicar‐se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge fins a sis mesos, i la realització de tasques socioeducatives fins a sis mesos. 2. La mesura d’internament en règim tancat només es pot aplicar quan: a) Els fets estiguin tipificats com a delicte greu pel Codi penal o les lleis penals especials. b) Tractant‐se de fets tipificats com a delicte menys greu, en la seva execució s’hagi utilitzat violència o intimidació en les persones o s’hagi generat greu risc per a la vida o la integritat física de les persones. c) Els fets tipificats com a delicte es cometin en grup o el menor pertanyi o actuï al servei d’una banda, organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a la realització d’aquestes activitats. 3. La durada de les mesures no pot excedir els dos anys; a aquests efectes s’ha de computar, si s’escau, el temps que ja hagi complert el menor en mesura cautelar, d’acord amb el que disposa l’article 28.5 d’aquesta Llei. La mesura de prestacions en benefici de la comunitat no pot superar les cent hores. La mesura de permanència de cap de setmana no pot superar els vuit caps de setmana. 4. Les accions o omissions imprudents no poden ser sancionades amb mesures d’internament en règim tancat. 5. Quan en la postulació del ministeri fiscal o en la resolució dictada en el procediment s’hi apreciïn algunes de les circumstàncies a què es refereix l’article 5.2 d’aquesta Llei, només es poden aplicar les mesures terapèutiques descrites a l’article 7.1, lletres d i e de la mateixa Llei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

687

Oposició

El jutge de menors no pot imposar una mesura que suposi una restricció més gran de drets ni per un temps superior a la mesura sol∙licitada pel ministeri fiscal o per l'acusador particular.8 La durada de les mesures privatives de llibertat que especifica l’article 7.1.a, b, c, d i g tampoc no pot excedir, en cap cas, el temps que hauria durat la pena privativa de llibertat que se li hauria imposat pel mateix fet si el subjecte hagués estat major d’edat i declarat responsable, d’acord amb el Codi penal.

per Inspector/a

Article 8 Principi acusatori

b) si en el moment de cometre els fets el menor té setze o disset anys d’edat, la durada màxima de la mesura és de sis anys; o, en els seus casos respectius, de dues‐centes hores de prestacions en benefici de la comunitat o permanència de setze caps de setmana.

En aquest cas, quan el fet sigui d’extrema gravetat, el jutge ha d’imposar una mesura d’internament en règim tancat d’un a sis anys, complementada successivament amb una altra mesura de llibertat vigilada amb assistència educativa fins a un màxim de cinc anys. Només es pot fer ús del que disposen els articles 13 i 51.1 d’aquesta Llei orgànica una vegada transcorregut el primer any de compliment efectiu de la mesura d’internament. Als efectes previstos en el paràgraf anterior, s’entenen sempre supòsits d’extrema gravetat aquells en els quals s’apreciï reincidència. 2. Quan el fet sigui constitutiu d’algun dels delictes tipificats en els articles 138, 139, 179, 180 i 571 a 580 del Codi penal, o de qualsevol altre delicte que tingui assenyalada en aquest Codi o en les lleis penals especials una pena de presó igual o superior a quinze anys, el jutge ha d’imposar les mesures següents: a) si en el moment de cometre els fets el menor té catorze o quinze anys d’edat, una mesura d’internament en règim tancat d’un a cinc anys de durada, complementada, si s’escau, per una altra mesura de llibertat vigilada de fins a tres anys. b) si en el moment de cometre els fets el menor té setze o disset anys d’edat, una mesura d’internament en règim tancat d’un a vuit anys de durada, complementada, si s’escau, per una altra de llibertat vigilada amb assistència educativa de fins a cinc anys. En aquest cas només pot fer ús de les facultats de modificació, suspensió o substitució de la mesura imposada a què es refereixen els articles 13, 40 i 51.1 d’aquesta Llei orgànica, quan hagi transcorregut, almenys, la meitat de la durada de la mesura d’internament imposada. 3. En el cas que el delicte comès sigui algun dels compresos en els articles 571 a 580 del Codi penal, el jutge, sense perjudici de les altres mesures que corresponguin d’acord amb aquesta Llei, també ha d’imposar al menor una mesura d’inhabilitació absoluta per un temps superior entre quatre i quinze anys al de la durada de la mesura d’internament en règim tancat imposada, atenent proporcionalment la gravetat del delicte, el nombre dels comesos i les circumstàncies que concorrin en el menor. 4. Les mesures de llibertat vigilada que preveu aquest article han de ser ratificades mitjançant una interlocutòria motivada, amb l’audiència prèvia del ministeri fiscal, del lletrat del menor i del representant de l’entitat pública de protecció o reforma de menors en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

688

Oposició

1. Quan es tracti dels fets que preveu l’apartat 2 de l’article anterior, el jutge, escoltat el ministeri fiscal, les parts personades i l’equip tècnic, ha d’actuar de conformitat amb les regles següents: a) si en el moment de cometre els fets el menor té catorze o quinze anys d’edat, la mesura pot arribar als tres anys de durada. Si es tracta de prestacions en benefici de la comunitat, aquest màxim és de cent cinquanta hores, i de dotze caps de setmana si la mesura imposada és la de permanència de cap de setmana.

per Inspector/a

Article 10 Regles especials d’aplicació i durada de les mesures

finalitzar l’internament, i les han de portar a terme les institucions públiques encarregades del compliment de les penes.

Si malgrat el que disposa l’article 20.1 d’aquesta Llei les infraccions han estat objecte de diferents procediments, l’últim jutge sentenciador ha d’assenyalar la mesura o mesures que ha de complir el menor pel conjunt dels fets, dins els límits i d’acord amb els criteris expressats en el paràgraf anterior. 2. Quan algun o alguns dels fets a què es refereix l’apartat anterior siguin dels esmentats a l’article 10.2 d’aquesta Llei, la mesura d’internament en règim tancat pot arribar a una durada màxima de deu anys per als que tinguin més de setze anys i de sis anys per als menors d’aquesta edat, sense perjudici de la mesura de llibertat vigilada que, de manera complementària, correspongui imposar d’acord amb l’article esmentat. 3. Quan el menor hagi comès dues infraccions o més no compreses a l’apartat 1 d’aquest article és aplicable el que disposa l’article 47 d’aquesta Llei. Article 12 Procediment d’aplicació de mesures en casos de pluralitat d’infraccions 1. Als fins previstos a l’article anterior, quan el jutge sentenciador tingui coneixement de l’existència d’altres mesures fermes en execució, pendents d’execució o suspeses condicionalment, imposades al mateix menor per altres jutges de menors en sentències anteriors, i una vegada que la mesura o mesures per ell imposades siguin fermes, ha d’ordenar al secretari judicial que traslladi el testimoni de la seva sentència, pel mitjà més ràpid possible, al jutge que hagi dictat la primera sentència ferma, el qual és el competent per executar‐les totes, i assumeix les funcions que preveu l’apartat 2 d’aquest article. 2. El jutge competent per a l’execució ha de refondre i ordenar l’execució de totes les mesures imposades de conformitat amb el que estableix l’article 47 d’aquesta Llei. Des d’aquest moment, passa a ser competent a tots els efectes amb exclusió dels òrgans judicials que hagin dictat les resolucions posteriors.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

689

Oposició

1. Els límits màxims establerts a l’article 9 i a l’apartat 1 de l’article 10 són aplicables, d’acord amb els criteris establerts a l’article 7, apartats 3 i 4, encara que el menor sigui responsable de dues infraccions o més, en el cas que aquestes siguin connexes o es tracti d’una infracció continuada, i també quan un sol fet constitueixi dues infraccions o més. No obstant això, en aquests casos, el jutge, per determinar la mesura o mesures que ha d’imposar, així com la seva durada, ha de tenir en compte, a més de l’interès del menor, la naturalesa i el nombre de les infraccions, i ha de prendre com a referència la infracció més greu.

per Inspector/a

Article 11 Pluralitat d’infraccions

Article 14 Majoria d’edat del condemnat 1. Quan el menor a qui se li hagi imposat una mesura de les establertes en aquesta Llei arribi a la majoria d’edat, ha de continuar el compliment de la mesura fins a assolir els objectius proposats a la sentència en què se li va imposar d’acord amb els criteris expressats en els articles anteriors. 2. Quan es tracti de la mesura d’internament en règim tancat i el menor arribi a l’edat de divuit anys sense haver‐ne finalitzat el compliment, el jutge de menors, escoltat el ministeri fiscal, el lletrat del menor, l’equip tècnic i l’entitat pública de protecció o reforma de menors, pot ordenar en una interlocutòria motivada que el seu compliment es porti a terme en un centre penitenciari de conformitat amb el règim general previst a la Llei orgànica general penitenciària si la conducta de la persona internada no respon als objectius proposats a la sentència. 3. No obstant el que assenyalen els apartats anteriors, quan les mesures d’internament en règim tancat siguin imposades a qui hagi complert vint‐i‐un anys d’edat o, havent estat imposades amb anterioritat, no n’hagi finalitzat el compliment en assolir aquesta edat, el jutge de menors, escoltats el ministeri fiscal, el lletrat del menor, l’equip tècnic i l’entitat pública de protecció o reforma de menors, ha d’ordenar‐ne el compliment en un centre penitenciari d’acord amb el règim general previst a la Llei orgànica general penitenciària, llevat que, excepcionalment, entengui, tenint en compte les circumstàncies concurrents, que és procedent la utilització de les mesures que preveuen els articles 13 i 51 d’aquesta Llei o la seva permanència en el centre en compliment d’aquesta mesura quan el menor respongui als objectius proposats a la sentència. 4. Quan el menor passi a complir la mesura d’internament en un centre penitenciari, queden sense efecte la resta de mesures imposades pel jutge de menors que estiguin pendents de compliment successiu o que estigui complint simultàniament amb la d’internament, si aquestes no són compatibles amb el règim penitenciari, tot això sense perjudici que excepcionalment sigui procedent l’aplicació dels articles 13 i 51 d’aquesta Llei. 5. La mesura d’internament en règim tancat que imposi el jutge de menors d’acord amb aquesta Llei s’ha de complir en un centre penitenciari de conformitat amb el règim general que preveu la Llei orgànica general penitenciària sempre que, amb anterioritat a l’inici de l’execució d’aquesta mesura, el responsable hagi acomplert ja, totalment o parcialment, o bé una pena de presó imposada d’acord amb el Codi penal, o bé una mesura d’internament executada en un centre penitenciari de conformitat amb els apartats 2 i 3 d’aquest article. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

690

Oposició

1. El jutge competent per a l’execució, d’ofici o a instància del ministeri fiscal o del lletrat del menor, amb l’audiència prèvia d’aquests i l’informe de l’equip tècnic i, si s’escau, de l’entitat pública de protecció o reforma de menors, pot deixar sense efecte en qualsevol moment la mesura imposada, reduir‐ne la durada o substituir‐la per una altra, sempre que la modificació redundi en l’interès del menor i se li expressi suficientment el retret que es mereix per la seva conducta. 2. En aquests casos, el jutge ha de resoldre mitjançant interlocutòria motivada, contra el qual es poden interposar els recursos que preveu aquesta Llei.

per Inspector/a

Article 13 Modificació de la mesura imposada

TÍTOL III De la instrucció del procediment CAPÍTOL I Regles generals Article 16 Incoació de l’expedient 1. Correspon al ministeri fiscal la instrucció dels procediments pels fets a què es refereix l’article 1 d’aquesta Llei. 2. Els qui tinguin notícia d’algun fet dels que indica l’apartat anterior, presumptament comès per un menor de divuit anys, l’han de posar en coneixement del ministeri fiscal, el qual pot admetre a tràmit la denúncia, segons que els fets siguin o no indiciàriament constitutius de delicte; ha de custodiar les peces, els documents i els efectes que li hagin estat remesos, i practicar, si s’escau, les diligències que consideri pertinents per comprovar el fet i la responsabilitat del menor en la seva comissió, i pot resoldre l’arxivament de les actuacions quan els fets no constitueixin delicte o no tinguin autor conegut. La resolució dictada sobre la denúncia s’ha de notificar als qui l’hagin formulat. 3. Una vegada efectuades les actuacions que indica l’apartat anterior, el ministeri fiscal ha de donar compte de la incoació de l’expedient al jutge de menors, que ha d’iniciar les diligències de tràmit corresponents. 4. El jutge de menors ha d’ordenar alhora l’obertura de la peça separada de responsabilitat civil, que s’ha de tramitar de conformitat amb el que estableixen les regles de l’article 64 d’aquesta Llei. 5. Quan els fets esmentats a l’article 1 els hagin comès conjuntament majors d’edat penal i persones de les edats indicades al mateix article 1, el jutge d’instrucció competent per al coneixement de la causa, tan aviat com comprovi l’edat dels imputats, ha d’adoptar les mesures necessàries per assegurar l’èxit de l’activitat investigadora respecte als majors C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

691

Oposició

1. Els fets delictius comesos pels menors prescriuen: 1r D’acord amb les normes del Codi penal, quan es tracti dels fets delictius tipificats en els articles 138, 139, 179, 180 i 571 a 580 del Codi penal o qualsevol altre sancionat en el Codi penal o en les lleis penals especials amb pena de presó igual o superior a quinze anys. 2n Al cap de cinc anys, quan es tracti d’un delicte greu sancionat en el Codi penal amb una pena superior a deu anys. 3r Al cap de tres anys, quan es tracti de qualsevol altre delicte greu. 4t Al cap d’un any, quan es tracti d’un delicte menys greu. 5è Al cap de tres mesos, quan es tracti d’una falta. 2. Les mesures que tinguin una durada superior als dos anys prescriuen al cap de tres anys. Les altres mesures prescriuen al cap de dos anys, excepte l’amonestació, les prestacions en benefici de la comunitat i la permanència de cap de setmana, que prescriuen al cap d’un any.

per Inspector/a

Article 15 De la prescripció

d’edat i ordenar remetre testimoni dels particulars necessaris al ministeri fiscal, als efectes que preveu l’apartat 2 d’aquest article.

2. Qualsevol declaració del detingut s’ha de portar a terme en presència del seu lletrat i dels que exerceixin la pàtria potestat, tutela o guarda del menor —de fet o de dret—, llevat que, en aquest últim cas, les circumstàncies aconsellin el contrari. Si no hi poden ser, la declaració s’ha de portar a terme en presència del ministeri fiscal, representat per una persona diferent de l’instructor de l’expedient. El menor detingut té dret a l’entrevista reservada amb el seu advocat amb anterioritat i al terme de la pràctica de la diligència de presa de declaració. 3. Mentre duri la detenció, els menors han d’estar custodiats en dependències adequades i separades de les que s’utilitzin per als majors d’edat, i rebre les atencions, la protecció i l’assistència social, psicològica, mèdica i física que requereixin, tenint en compte l’edat, el sexe i les característiques individuals. 4. La detenció d’un menor per funcionaris de policia no pot durar més temps de l’estrictament necessari per fer les investigacions tendents a l’aclariment dels fets, i, en tot cas, dins el termini màxim de vint‐i‐quatre hores, el menor detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició del ministeri fiscal. S’ha d’aplicar, si s’escau, el que disposa l’article 520 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, i atribuir la competència per a les resolucions judicials que preveu aquest precepte al jutge de menors. 5. Quan el detingut sigui posat a disposició del ministeri fiscal, aquest ha d’emetre resolució, en un termini de quaranta‐vuit hores a partir del la detenció, sobre la posada en llibertat del menor, sobre el desistiment a què es refereix l’article següent o sobre la incoació de l’expedient, posar‐lo a disposició del jutge de menors competent i instar del jutge les mesures cautelars oportunes, d’acord amb el que estableix l’article 28. 6. El jutge competent per al procediment d’habeas corpus en relació amb un menor és el jutge d’instrucció del lloc on es trobi el menor privat de llibertat; si no en consta cap, el del lloc on s’hagi produït la detenció, i, en defecte dels anteriors, el del lloc on s’hagin tingut les últimes notícies sobre el parador del menor detingut. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

692

Oposició

1. Les autoritats i els funcionaris que intervinguin en la detenció d’un menor l’han de practicar de la manera que menys el perjudiqui i estan obligats a informar‐lo, en un llenguatge clar i comprensible i de manera immediata, dels fets que se li imputen, de les raons de la detenció i dels drets que l’assisteixen, especialment els que reconeix l’article 520 de la Llei d’enjudiciament criminal, així com a garantir el respecte d’aquests drets. També han de notificar immediatament el fet de la detenció i el lloc de la custòdia als representants legals del menor i al ministeri fiscal. Si el menor detingut és estranger, el fet de la detenció s’ha de notificar a les autoritats consulars corresponents quan el menor tingui la residència habitual fora d’Espanya o quan ho sol∙licitin el mateix menor o els seus representants legals.

per Inspector/a

Article 17 Detenció dels menors

Quan el procediment d’habeas corpus sigui instat pel mateix menor, la força pública responsable de la detenció ho ha de notificar immediatament al ministeri fiscal, a més a més de donar curs al procediment d’acord amb la llei orgànica reguladora.

Article 19 Sobreseïment de l’expedient per conciliació o reparació entre el menor i la víctima 1. El ministeri fiscal també pot desistir de la continuació de l’expedient, considerant la gravetat i les circumstàncies dels fets i del menor, de manera particular la falta de violència o intimidació greus en la comissió dels fets i la circumstància que a més a més el menor s’hagi conciliat amb la víctima o hagi assumit el compromís de reparar el dany causat a la víctima o al perjudicat pel delicte, o s’hagi compromès a complir l’activitat educativa proposada per l’equip tècnic en el seu informe. El desistiment en la continuació de l’expedient solament és possible quan el fet imputat al menor constitueixi delicte menys greu o falta. 2. Als efectes del que disposa l’apartat anterior, s’entén produïda la conciliació quan el menor reconegui el dany causat i es disculpi davant la víctima, i aquesta accepti les disculpes, i s’entén per reparació el compromís assumit pel menor amb la víctima o perjudicat de fer determinades accions en benefici d’aquells o de la comunitat, seguit de la seva realització efectiva. Tot això sense perjudici de l’acord a què hagin arribat les parts en relació amb la responsabilitat civil. 3. L’equip tècnic corresponent ha de fer les funcions de mediació entre el menor i la víctima o el perjudicat, als efectes que indiquen els apartats anteriors, i ha d’informar el ministeri fiscal dels compromisos adquirits i del grau de compliment. 4. Una vegada produïda la conciliació o complerts els compromisos de reparació assumits amb la víctima o el perjudicat pel delicte o la falta, o quan una o els altres no es puguin portar a efecte per causes alienes a la voluntat del menor, el ministeri fiscal ha de donar per conclosa la instrucció i sol∙licitar al jutge el sobreseïment i l’arxivament de les actuacions, amb remissió del que s’ha actuat. 5. En cas que el menor no compleixi la reparació o l’activitat educativa acordada, el ministeri fiscal continua la tramitació de l’expedient. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

693

Oposició

El ministeri fiscal pot desistir de la incoació de l’expedient quan els fets denunciats constitueixin delictes menys greus sense violència o intimidació en les persones o faltes, tipificats en el Codi penal o en les lleis penals especials. En aquest cas, el ministeri fiscal ha de traslladar les actuacions a l’entitat pública de protecció de menors per a l’aplicació del que estableix l’article 3 d’aquesta Llei. Així mateix, el ministeri fiscal ha de comunicar als ofesos o perjudicats coneguts el desistiment acordat. No obstant això, quan consti que el menor ha comès anteriorment altres fets de la mateixa naturalesa, el ministeri fiscal ha d’incoar l’expedient i, si s’escau, actuar tal com autoritza l’article 27.4 d’aquesta Llei.

per Inspector/a

Article 18 Desistiment de la incoació de l’expedient per correcció en l’àmbit educatiu i familiar

6. En els casos en què la víctima del delicte o la falta sigui menor d’edat o incapaç, el compromís a què es refereix aquest article ha de ser assumit pel seu representant legal, amb l’aprovació del jutge de menors.

Article 21 Remissió a l’òrgan competent Quan el coneixement dels fets no correspongui a la competència dels jutjats de menors, el fiscal ha d’acordar la remissió del que s’ha actuat a l’òrgan legalment competent. Article 22 De la incoació de l’expedient 1. Des del mateix moment de la incoació de l’expedient,el menor té dret a: a) Ser informat pel jutge, el ministeri fiscal o l’agent de policia dels drets que l’assisteixen. b) Designar un advocat que el defensi, o que li sigui designat d’ofici, i a entrevistar‐s’hi reservadament, fins i tot abans de prestar declaració. c) Intervenir en les diligències que es practiquin durant la investigació preliminar i en el procés judicial, i a proposar i sol∙licitar, respectivament, la pràctica de diligències. d) Ser oït pel jutge o el tribunal abans d’adoptar qualsevol resolució que el concerneixi personalment. e) L’assistència afectiva i psicològica en qualsevol estat i grau del procediment, amb la presència dels pares o d’una altra persona que indiqui el menor, si el jutge de menors n’autoritza la presència. f) L’assistència dels serveis de l’equip tècnic adscrit al jutjat de menors. 2. L’expedient s’ha de notificar al menor des del mateix moment de la seva incoació, llevat del que disposa l’article 24. Amb aquesta finalitat, el fiscal ha de requerir el menor i els seus representants legals perquè designin un lletrat en el termini de tres dies, i advertir‐los que, si no ho fan, hi ha de ser nomenat d’ofici d’entre els integrants del torn d’especialistes del col∙legi d’advocats corresponent. Una vegada produïda la designació, el fiscal l’ha de comunicar al jutge de menors. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

694

Oposició

1. El ministeri fiscal ha d’incoar un procediment per cada fet delictiu, excepte quan es tracti de fets delictius connexos. 2. Tots els procediments tramitats a un mateix menor s’arxiven en l’expedient personal que d’aquest s’hagi obert a la Fiscalia. De la mateixa manera s’arxiven les diligències al jutjat de menors respectiu. 3. En els casos en què els delictes atribuïts al menor expedientat s’hagin comès en diferents territoris, la determinació de l’òrgan judicial competent per a l’enjudiciament de tots en unitat d’expedient, així com de les entitats públiques competents per a l’execució de les mesures que s’apliquin, s’ha de fer tenint en compte el lloc del domicili del menor i, subsidiàriament, els criteris expressats a l’article 18 de la Llei d’enjudiciament criminal. 4. Els procediments de la competència de l’Audiència Nacional no poden ser objecte d’acumulació amb altres procediments instruïts en l’àmbit de la jurisdicció de menors, siguin o no els mateixos els subjectes imputats.

per Inspector/a

Article 20 Unitat d’expedient

3. Igualment, el ministeri fiscal ha de notificar a qui aparegui com a perjudicat, des del moment en què consti en la instrucció de l’expedient, la possibilitat d’exercir les accions civils que li corresponguin, i de personar‐se davant el jutge de menors en la peça de responsabilitat civil que es tramiti.

Article 24 Secret de l’expedient El jutge de menors, a sol∙licitud del ministeri fiscal, del menor o de la seva família, o de qui n’exerceixi l’acció penal, pot decretar mitjançant interlocutòria motivada el secret de l’expedient, en la seva totalitat o parcialment, durant tota la instrucció o durant un període limitat d’aquesta. No obstant això, el lletrat del menor i qui n’exerceixi l’acció penal han de conèixer, sempre, íntegrament l’expedient en evacuar el tràmit d’al∙legacions. Aquest incident l’ha de tramitar el Jutjat en una peça separada. Article 25 De l’acusació particular Es poden personar en el procediment com a acusadors particulars, deslliurats de les accions que preveu l’article 61 d’aquesta Llei, les persones directament ofeses pel delicte, els seus pares, els seus hereus o els seus representants legals si són menors d’edat o incapaços, amb les facultats i els drets que deriven de ser part en el procediment, entre els quals hi ha, entre altres, els següents:

a) Exercir l’acusació particular durant el procediment. b) Instar la imposició de les mesures a què es refereix aquesta Llei. c) Tenir vista de les actuacions i ser notificat de les diligències que se sol∙licitin i s’acordin. d) Proposar proves que versin sobre el fet delictiu i les circumstàncies de la seva comissió, excepte pel que fa a la situació psicològica, educativa, familiar i social del menor. e) Participar en la pràctica de les proves, ja sigui en fase d’instrucció o en fase d’audiència; a aquests efectes, l’òrgan actuant pot denegar la pràctica de la prova d’acarament, si és sol∙licitada, quan no sigui fonamental per a l’esbrinament dels fets o la participació del menor en aquests. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

695

Oposició

1. L’actuació instructora del ministeri fiscal té com a objecte tant valorar la participació del menor en els fets per expressar‐li que la seva conducta mereix ser reprotxada, com proposar les mesures concretes de contingut educatiu i sancionador adequades a les circumstàncies del fet i del seu autor i, sobretot, a l’interès del mateix menor valorat en la causa. 2. El ministeri fiscal ha de donar vista de l’expedient al lletrat del menor i, si s’escau, a qui hagi exercit l’acció penal, en un termini no superior a vint‐i‐quatre hores, tantes vegades com aquell ho sol∙liciti.23 3. El ministeri fiscal no pot practicar pel seu compte diligències restrictives de drets fonamentals, sinó que ha de sol∙licitar del jutjat la pràctica de les que calguin per al bon fi de les investigacions. El jutge de menors ha d’emetre resolució sobre aquesta petició mitjançant interlocutòria motivada. La pràctica d’aquestes diligències s’ha de documentar en una peça separada.

per Inspector/a

Article 23 Actuació instructora del ministeri fiscal

1. Les parts poden sol∙licitar del ministeri fiscal la pràctica de totes les diligències que considerin necessàries. El ministeri fiscal ha de decidir sobre la seva admissió, mitjançant resolució motivada que ha de notificar al lletrat del menor i a qui, si s’escau, exerceixi l’acció penal i que ha de posar en coneixement del jutge de menors. Les parts poden reproduir, en qualsevol moment, davant el jutjat de menors la petició de les diligències no practicades. 2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, quan alguna de les parts proposi que es porti a terme la declaració del menor, el ministeri fiscal l’ha de rebre en l’expedient, llevat que hagi conclòs la instrucció i l’expedient s’hagi elevat al Jutjat de menors. 3. Si les diligències proposades per alguna de les parts afecten drets fonamentals del menor o d’altres persones, el ministeri fiscal, si estima pertinent la sol∙licitud, s’ha d’adreçar al jutge de menors de conformitat amb el que disposa l’article 23.3, sense perjudici de la facultat de qui hagi proposat la diligència de reproduir la seva sol∙licitud davant del jutge de menors de conformitat amb el que disposa l’apartat 1 d’aquest article. Article 27 Informe de l’equip tècnic 1. Durant la instrucció de l’expedient, el ministeri fiscal ha de requerir a l’equip tècnic, que a aquests efectes depèn funcionalment d’aquell, sigui quina sigui la seva dependència orgànica, l’elaboració d’un informe o l’actualització dels informes emesos anteriorment, que li ha de lliurar en el termini màxim de deu dies, prorrogable per un període no superior a un mes en casos de gran complexitat, sobre la situació psicològica, educativa i familiar del menor, així com sobre el seu entorn social, i en general sobre qualsevol altra circumstància rellevant als efectes de l’adopció d’alguna de les mesures que preveu aquesta Llei. 2. L’equip tècnic també pot proposar una intervenció socioeducativa sobre el menor, i posar de manifest en aquest cas els aspectes que consideri rellevants amb vista a aquesta intervenció. 3. De la mateixa manera, l’equip tècnic ha d’informar, si ho considera convenient i en interès del menor, sobre la possibilitat que aquest efectuï una activitat reparadora o de conciliació amb la víctima, d’acord amb el que disposa l’article 19 d’aquesta Llei, amb indicació expressa del contingut i la finalitat de l’activitat. En aquest cas, no cal elaborar cap informe de les característiques i els continguts de l’apartat 1 d’aquest article. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

696

Oposició

Article 26 Diligències proposades per les parts

per Inspector/a

f) Ser oït en tots els incidents que es tramitin durant el procediment. g) Ser oït en cas de modificació o de substitució de mesures imposades al menor. h) Participar en les vistes o audiències que es realitzin. i) Formular els recursos procedents d’acord amb aquesta llei. Una vegada admesa pel jutge de menors la personació de l’acusador particular, se li han de traslladar totes les actuacions substanciades de conformitat amb aquesta Llei i se li ha de permetre intervenir en tots els tràmits en defensa dels seus interessos.

CAPÍTOL II De les mesures cautelars Article 28 Regles generals 1. El ministeri fiscal, d’ofici o a instància de qui hagi exercit l’acció penal, quan hi hagi indicis racionals de la comissió d’un delicte i el risc d’eludir o obstruir l’acció de la justícia per part del menor o d’atemptar contra els béns jurídics de la víctima, pot sol∙licitar al jutge de menors, en qualsevol moment, l’adopció de mesures cautelars per a la custòdia i defensa del menor expedientat o per a la protecció deguda de la víctima. Aquestes mesures poden consistir en l’internament en un centre en el règim adequat, llibertat vigilada, prohibició d’aproximar‐se o comunicar‐se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el Jutge, o convivència amb una altra persona, família o grup educatiu. El jutge, escoltat el lletrat del menor, així com l’equip tècnic i la representació de l’entitat pública de protecció o reforma de menors, que han d’informar especialment sobre la naturalesa de la mesura cautelar, ha de resoldre sobre el que s’hagi proposat tenint en consideració especialment l’interès del menor. La mesura cautelar adoptada es pot mantenir fins que es dicti sentència ferma.27 2. Per a l’adopció de la mesura cautelar d’internament cal atenir‐se a la gravetat dels fets, i també s’han de valorar les circumstàncies personals i socials del menor, l’existència d’un perill cert de fuga, i, especialment, el fet que el menor hagi comès o no amb anterioritat altres fets greus de la mateixa naturalesa. El jutge de menors ha de resoldre, a instància del ministeri fiscal o de l’acusació particular, en una compareixença a la qual també han d’assistir el lletrat del menor, les altres parts personades, el representant de l’equip tècnic i el de l’entitat pública de protecció o reforma de menors, els quals han d’informar el jutge sobre la conveniència de l’adopció de la mesura sol∙licitada en funció dels criteris consignats en aquest article. En la compareixença el ministeri fiscal i les parts personades poden proposar els mitjans de prova que es puguin practicar a l’acte o dins de les vint‐i‐quatre hores següents.28 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

697

per Inspector/a

6. L’informe a què es refereix aquest article pot ser elaborat o complementat per les entitats públiques o privades que treballin en l’àmbit de l’educació de menors i coneguin la situació del menor que ha estat objecte d’expedient.

Oposició

4. Així mateix l’equip tècnic pot proposar en l’informe la conveniència de no continuar la tramitació de l’expedient en interès del menor, perquè ja se li ha reprotxat prou per mitjà dels tràmits ja efectuats, o perquè es considera inadequada per a l’interès del menor qualsevol intervenció, atès el temps transcorregut des de la comissió dels fets. En aquests casos, si es reuneixen els requisits que preveu l’article 19.1 d’aquesta Llei, el ministeri fiscal pot remetre l’expedient al jutge amb proposta de sobreseïment, i remetre a més a més, si s’escau, testimoni del que s’ha actuat a l’entitat pública de protecció de menors que correspongui, per tal que actuï en protecció del menor. 5. En tot cas, una vegada elaborat l’informe de l’equip tècnic, el ministeri fiscal l’ha de remetre immediatament al jutge de menors i donar‐ne una còpia al lletrat del menor.

3. El temps màxim de la mesura cautelar d’internament és de sis mesos, i es pot prorrogar, a instància del ministeri fiscal, amb l’audiència prèvia del lletrat del menor i mitjançant interlocutòria motivada, per tres mesos més com a màxim.29

Article 29 Mesures cautelars en els casos d’exempció de la responsabilitat Si en el transcurs de la instrucció que dugui a terme el ministeri fiscal queda suficientment acreditat que el menor està en situació d’alienació mental o en qualsevol altra de les circumstàncies que preveuen els apartats 1r, 2n o 3r de l’article 20 del Codi penal vigent, s’han d’adoptar les mesures cautelars necessàries per a la protecció i la custòdia del menor de conformitat amb els preceptes civils aplicables, i instar, si s’escau, les actuacions per a la incapacitació del menor i la constitució dels organismes tutelars conforme a dret, sens perjudici de concloure la instrucció i d’efectuar les al∙legacions que preveu aquesta Llei d’acord amb el que estableixen els articles 5.2 i 9, i de sol∙licitar, pels tràmits d’aquesta, si s’escau, alguna mesura terapèutica adequada a l’interès del menor d’entre les que preveu aquesta Llei. CAPÍTOL III De la conclusió de la instrucció Article 30 Remissió de l’expedient al jutge de menors 1. Acabada la instrucció, el ministeri fiscal ha de resoldre la conclusió de l’expedient, notificar‐la a les parts personades, i remetre al jutjat de menors l’expedient, juntament amb les peces de convicció i altres efectes que pugui haver‐hi, amb un escrit d’al∙legacions en el qual ha de constar la descripció dels fets, la seva valoració jurídica, el grau de participació del menor, una breu ressenya de les circumstàncies personals i socials del menor, la proposició d’alguna mesura de les previstes en aquesta Llei amb l’exposició raonada dels fonaments jurídics i educatius que l’aconsellin, i, si s’escau, l’exigència de responsabilitat civil.30 2. En el mateix acte ha de proposar al ministeri fiscal la prova de la qual intenti valer‐se per a la defensa de la seva pretensió processal. 3. Així mateix, el ministeri fiscal pot proposar la participació en l’acte de l’audiència de les persones o representants d’institucions públiques i privades que puguin aportar al procés elements valoratius de l’interès del menor i de la conveniència o no de les mesures C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

698

Oposició

5. El temps de compliment de les mesures cautelars és a compte, en la seva integritat, del compliment de les mesures que es puguin imposar en la mateixa causa o, si no n’hi ha, en altres causes que hagin tingut com a objecte fets anteriors a l’adopció d’aquelles. El jutge, a proposta del ministeri fiscal i oïts el lletrat del menor i l’equip tècnic que va informar de la mesura cautelar, ha d’ordenar que es tingui per executada la mesura imposada en aquella part que estimi raonablement compensada per la mesura cautelar.

per Inspector/a

4. Les mesures cautelars s’han de documentar en el jutjat de menors en una peça separada de l’expedient.

sol∙licitades. En tot cas han de ser convocades a l’acte d’audiència les persones o institucions perjudicades civilment pel delicte, així com els responsables civils.31

Rebut l’escrit d’al∙legacions amb l’expedient, les peces de convicció, els efectes i altres elements rellevants per al procés remesos pel ministeri fiscal, el secretari del Jutjat de menors els ha d’incorporar a les diligències, i el jutge de menors ha d’obrir el tràmit d’audiència, per a la qual cosa el secretari judicial els ha de traslladar simultàniament als qui exerceixin l’acció penal i la civil perquè en un termini comú de cinc dies hàbils formulin els seus respectius escrits d’al∙legacions i proposin les proves que considerin pertinents. Evacuat aquest tràmit, el secretari judicial ha de traslladar les actuacions al lletrat del menor i, si s’escau, als responsables civils, perquè en un termini de cinc dies hàbils formuli al seu torn l’escrit d’al∙legacions i proposi la prova que consideri pertinent. Article 32 Sentència de conformitat Si l’escrit d’al∙legacions de l’acusació sol∙licita la imposició d’alguna o algunes de les mesures que preveuen les lletres e a ñ de l’apartat 1 de l’article 7, i hi ha la conformitat del menor i del seu lletrat, així com dels responsables civils, la qual s’ha d’expressar en compareixença davant del jutge de menors en els termes de l’article 36, aquest ha de dictar sentència sense cap altre tràmit. Quan el menor i el seu lletrat dissenteixin únicament respecte a la responsabilitat civil, s’ha de limitar l’audiència a la prova i discussió dels punts relatius a l’esmentada responsabilitat. Quan la persona o persones contra les quals s’adreci l’acció civil no estiguin d’acord amb la responsabilitat civil sol∙licitada, s’ha de substanciar el tràmit de l’audiència només pel que fa a aquest últim punt, i s’ha de practicar la prova proposada a fi de determinar l’abast d’aquella. Article 33 Altres decisions del jutge de menors En els casos no previstos a l’article anterior, a la vista de la petició del ministeri fiscal i dels escrits d’al∙legacions de les parts, el jutge ha d’adoptar alguna de les decisions següents: a) La celebració de l’audiència. b) El sobreseïment, mitjançant interlocutòria motivada, de les actuacions. c) L’arxivament per sobreseïment de les actuacions amb remissió de particulars a l’entitat pública de protecció de menors corresponent quan així ho hagi sol∙licitat el ministeri fiscal. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

699

Oposició

TÍTOL IV De la fase d’audiència Article 31 Obertura de la fase d’audiència

per Inspector/a

4. El ministeri fiscal també pot sol∙licitar al jutge de menors el sobreseïment de les actuacions per algun dels motius que preveu la Llei d’enjudiciament criminal, així com la remissió dels particulars necessaris a l’entitat pública de protecció de menors, si s’escau.

Article 35 Assistents i no publicitat de l’audiència 1. L’audiència s’ha de celebrar amb l’assistència del ministeri fiscal, de les parts personades, del lletrat del menor, d’un representant de l’equip tècnic que hagi evacuat l’informe previst a l’article 27 d’aquesta Llei, i del mateix menor, el qual pot estar acompanyat dels seus representants legals, llevat que el jutge, escoltats els ministeri fiscal, el lletrat del menor i el representant de l’equip tècnic, acordi el contrari. També hi pot assistir el representant de l’entitat pública de protecció o reforma de menors que hagi intervingut en les actuacions de la instrucció, quan s’hagin executat mesures cautelars o definitives imposades al menor amb anterioritat. Igualment, hi han de comparèixer la persona o persones als quals s’exigeixi responsabilitat civil; encara que la seva inassistència injustificada no és per si mateixa causa de suspensió de l’audiència.36 2. El jutge pot acordar, en interès de la persona imputada o de la víctima, que les sessions no siguin públiques, i en cap cas s’ha de permetre que els mitjans de comunicació social obtinguin o difonguin imatges del menor ni dades que en permetin la identificació. 3. Els qui exerceixin l’acció penal en el procediment que regula aquesta Llei han de respectar rigorosament el dret del menor a la confidencialitat i a la no‐difusió de les seves dades personals o de les dades que constin en l’expedient instruït, en els termes que estableixi el jutge de menors. Qui infringeixi aquesta regla és creditor de les responsabilitats civils i penals que li corresponguin.37 Article 36 Conformitat del menor 1. El secretari judicial ha d’informar el menor expedientat, en un llenguatge comprensible i adaptat a la seva edat, de les mesures i responsabilitat civil sol∙licitades pel ministeri fiscal i, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

700

Oposició

Article 34 Pertinència de proves i assenyalament de l’audiència El jutge de menors, dins el termini de cinc dies des de la presentació de l’escrit d’al∙legacions del lletrat del menor i, si s’escau, dels responsables civils, o una vegada transcorregut el termini per a la presentació sense que aquesta s’hagi efectuat, ha d’acordar, si s’escau, el que sigui procedent sobre la pertinència de les proves proposades, mitjançant interlocutòria d’obertura de l’audiència, i el secretari judicial ha d’assenyalar el dia i l’hora en què hagi de començar aquesta dins els deu dies següents.

per Inspector/a

d) La remissió de les actuacions al jutge competent, quan el jutge de menors consideri que no li correspon el coneixement de l’assumpte. e) Practicar per si mateix les proves proposades per les parts i que hagin estat denegades pel fiscal durant la instrucció, d’acord amb el que disposa l’article 26.1 d’aquesta Llei, i que no es puguin practicar en el transcurs de l’audiència, sempre que consideri que són rellevants als efectes del procés. Una vegada practicades, ha de traslladar els resultats al ministeri fiscal i a les parts personades, abans de començar les sessions de l’audiència. Contra les resolucions precedents es poden interposar els recursos que preveu aquesta Llei.

4. Quan el menor o la persona o persones contra les quals s’adreci l’acció civil no estiguin conformes amb la responsabilitat civil sol∙licitada, s’ha de substanciar el tràmit de l’audiència només pel que fa a aquest últim punt, i s’ha de practicar la prova proposada a fi de determinar l’abast d’aquella. Article 37 Celebració de l’audiència 1. Quan sigui procedent celebrar l’audiència, el jutge ha d’invitar el ministeri fiscal, els qui hagin exercit, si s’escau, l’acció penal, el lletrat del menor, i eventualment i respecte a les qüestions que estrictament tinguin a veure amb la responsabilitat civil l’actor civil i tercers responsables civilment, perquè manifestin el que considerin convenient sobre la pràctica de noves proves o sobre la vulneració d’algun dret fonamental en la tramitació del procediment, o, si s’escau, els ha de posar de manifest la possibilitat d’aplicar una qualificació diferent o una altra mesura de les que hagin sol∙licitat. Seguidament, el jutge ha d’acordar la continuació de l’audiència o l’esmena del dret vulnerat, si és procedent. Si acorda la continuació de l’audiència, el jutge ha de resoldre en la sentència sobre els aspectes plantejats. 2. Seguidament s’ha d’iniciar la pràctica de la prova proposada i admesa i la que, amb la declaració prèvia de pertinència, ofereixin les parts per a la seva pràctica en l’acte, i s’ha d’escoltar, així mateix, l’equip tècnic sobre les circumstàncies del menor. A continuació, el jutge ha d’escoltar el ministeri fiscal, qui hagi exercit, si s’escau, l’acció penal, el lletrat del menor i l’actor civil i tercers responsables civilment respecte als drets que l’assisteixen, sobre la valoració de la prova, la seva qualificació jurídica i la procedència de les mesures proposades; sobre aquest últim punt, també s’ha d’escoltar l’equip tècnic i, si s’escau, l’entitat pública de protecció o reforma de menors. Finalment, el jutge ha d’escoltar el menor, i deixar l’expedient vist per a sentència. 3. Si s’escau, en aquest procediment s’aplica el que disposa la legislació relativa a la protecció de testimonis i perits en causes penals.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

701

Oposició

2. El jutge, seguidament, ha de preguntar al menor si es declara autor dels fets i si està d’acord amb les mesures sol∙licitades i amb la responsabilitat civil. Si mostra conformitat amb aquests punts, escoltats el lletrat del menor i la persona o persones contra els quals s’adreci l’acció civil, el jutge pot dictar resolució de conformitat. Si el lletrat no està d’acord amb la conformitat prestada pel mateix menor, el jutge ha de resoldre sobre la continuació o no de l’audiència i ha de raonar aquesta decisió en la sentència. 3. Si el menor està conforme amb els fets però no amb la mesura sol∙licitada, s’ha de substanciar el tràmit de l’audiència només pel que fa a aquest últim punt, i s’ha de practicar la prova proposada a fi de determinar l’aplicació d’aquesta mesura o la seva substitució per una altra de més adequada a l’interès del menor i que hagi estat proposada per alguna de les parts.

per Inspector/a

si s’escau, l’acusació particular i l’actor civil, en els seus escrits d’al∙legacions, així com dels fets i de la causa en què es fonamenten.

Article 39 Contingut i registre de la sentència 1. La sentència ha de contenir tots els requisits que preveu la vigent Llei orgànica del poder judicial i també, valorant les proves practicades, les raons exposades pel ministeri fiscal, per les parts personades i pel lletrat del menor, el que aquest, si s’escau, hagi manifestat, tenint en compte les circumstàncies i la gravetat dels fets, així com totes les dades debatudes sobre la personalitat, situació, necessitats i entorn familiar i social del menor, la seva edat en el moment de dictar la sentència, i la circumstància que el menor hagi comès o no amb anterioritat altres fets de la mateixa naturalesa, ha de resoldre sobre la mesura o mesures proposades, amb indicació expressa del seu contingut, durada i objectius a aquestes mesures. La sentència ha de ser motivada i s’hi ha de consignar expressament els fets que es declarin provats i els mitjans probatoris dels quals resulti la convicció judicial. A la mateixa sentència s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada del delicte o la falta, amb el contingut que indica l’article 115 del Codi penal. També es pot anticipar oralment la decisió al terme de les sessions de l’audiència, sense perjudici de la seva documentació d’acord amb l’article 248.3 de l’esmentada Llei orgànica del poder judicial. 2. El jutge, en redactar la sentència, ha de procurar expressar els seus raonaments en un llenguatge clar i comprensible per a l’edat del menor. 3. Cada Jutjat de menors ha de portar un registre de sentències en què s’han d’incloure signades totes les definitives. La tenidoria i custòdia d’aquest registre és responsabilitat del secretari judicial. Article 40 Suspensió de l’execució de la decisió 1. El jutge competent per a l’execució, d’ofici o a instància del ministeri fiscal o del lletrat del menor, i escoltats en tot cas aquests, així com el representant de l’equip tècnic i de l’entitat pública de protecció o reforma de menors, pot acordar motivadament la suspensió de l’execució de la decisió continguda en la sentència, quan la mesura imposada no sigui superior a dos anys de durada, durant un temps determinat i fins a un màxim de dos anys. Aquesta suspensió s’ha d’acordar en la mateixa sentència o per interlocutòria motivada del jutge competent per a l’execució quan aquella sigui ferma, i ha d’expressar, en tot cas, les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

702

Oposició

TÍTOL V De la sentència Article 3841 Termini per dictar sentència Finalitzada l’audiència, el jutge de menors ha de dictar sentència en un termini màxim de cinc dies.

per Inspector/a

4. Si en el transcurs de l’audiència el jutge considera, d’ofici o a sol∙licitud de les parts, que l’interès del menor aconsella que aquest abandoni la sala, ho pot acordar motivadament, i ha d’ordenar que continuïn les actuacions fins que el menor pugui retornar‐hi.

1. Contra la sentència dictada pel jutge de menors en el procediment que regula aquesta Llei, s’hi pot interposar recurs d’apel∙lació davant l’audiència provincial corresponent, que s’ha d’interposar davant del jutge que l’hagi dictada en el termini de cinc dies a comptar de la seva notificació, i s’ha de resoldre amb la celebració prèvia d’una vista pública, llevat que en interès de la persona imputada o de la víctima, el jutge acordi que se celebri a porta tancada. A la vista hi han d’assistir les parts i, si el Tribunal ho considera oportú, el representant de l’equip tècnic i el representant de l’entitat pública de protecció o reforma de menors que hagin intervingut en el cas concret. El recurrent pot sol∙licitar al Tribunal la pràctica de la prova que, proposada i admesa a la instància, no s’hagi dut a terme, d’acord amb les regles de la Llei d’enjudiciament criminal.46 2. Contra les interlocutòries i les provisions dels jutges de menors es pot interposar recurs de reforma davant el mateix òrgan, que s’ha d’interposar en el termini de tres dies a partir de la notificació. La interlocutòria que resolgui la impugnació de la provisió és susceptible de recurs d’apel∙lació. 3. Contra les interlocutòries47 que posin fi al procediment o resolguin l’incident dels articles 13, 28, 29 i 40 d’aquesta Llei, s’hi pot interposar recurs d’apel∙lació davant l’Audiència Provincial pels tràmits que regula la Llei d’enjudiciament criminal per al procediment abreujat.48 4. Contra les interlocutòries i sentències dictades pel Jutjat Central de Menors de l’Audiència Nacional es pot interposar recurs d’apel∙lació davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional.49

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

703

per Inspector/a

TÍTOL VI Del règim de recursos Article 41 Recursos procedents i tramitació45

Oposició

condicions. S’exceptua de la suspensió el pronunciament sobre la responsabilitat civil derivada del delicte o falta. 2. Les condicions a què està sotmesa la suspensió de l’execució de la decisió continguda en la sentència dictada pel jutge de menors són les següents: a) No ser condemnat en sentència ferma per un delicte comès durant el temps que duri la suspensió, si ha assolit la majoria d’edat, o no ser‐li aplicada cap mesura en sentència ferma en un procediment regulat per aquesta Llei durant el temps que duri la suspensió. b) Que el menor assumeixi el compromís de mostrar l’actitud i la disposició de reintegrar‐se a la societat, i no incorri en noves infraccions. c) A més a més, el jutge pot establir l’aplicació d’un règim de llibertat vigilada durant el termini de suspensió o l’obligació d’exercir una activitat socioeducativa, recomanada per l’equip tècnic o l’entitat pública de protecció o de reforma de menors en el tràmit d’audiència precedent, fins i tot amb compromís de participació dels pares, els tutors o guardadors del menor, i ha de fer constar la naturalesa i el termini en què s’ha de portar a terme l’activitat. 3. Si les condicions que especifica l’apartat anterior no es compleixen, el jutge ha d’aixecar la suspensió i s’ha de procedir a executar la sentència en tots els seus punts. Contra la resolució que ho acordi, es poden interposar els recursos que preveu aquesta Llei.

5. Contra les resolucions dictades pels secretaris judicials es poden interposar els mateixos recursos que els expressats a la Llei d’enjudiciament criminal, que s’han de substanciar en la forma que s’hi determina.50

2. El recurs té com a objecte la unificació de la doctrina amb ocasió de sentències dictades en apel∙lació que siguin contradictòries entre si, o amb sentències del Tribunal Suprem, respecte de fets i valoracions de les circumstàncies del menor que, tot i ser substancialment iguals, hagin donat lloc, tanmateix, a pronunciaments diferents. 3. El recurs el pot preparar el ministeri fiscal o qualsevol de les parts que pretengui la indicada unificació de doctrina dins els deu dies següents a la notificació de la sentència de l’Audiència Nacional o Provincial, en un escrit adreçat a aquesta. L’escrit de preparació ha de contenir una relació precisa i circumstanciada de la contradicció al∙legada, amb designació de les sentències al∙ludides i dels informes en què es fonamenti l’interès del menor valorat en sentència. 4. Si l’Audiència Nacional o Provincial davant la qual s’hagi preparat el recurs estima acreditats els requisits a què es refereix l’apartat anterior, el secretari judicial ha de requerir testimoni de les sentències esmentades als tribunals que les van dictar, i en el termini de deu dies ha de remetre la documentació a la Sala Segona del Tribunal Suprem i citar el recurrent i el ministeri fiscal, si no ho està, davant l’esmentada Sala. 5. El recurs de cassació s’interposa davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, i és aplicable en la interposició, substanciació i resolució del recurs el que disposa la Llei d’enjudiciament criminal, en tot el que hi sigui aplicable‐. TÍTOL VII De l’execució de les mesures CAPÍTOL I Disposicions generals Article 43 Principi de legalitat 1. Només es poden executar les mesures que estableix aquesta Llei en virtut d’una sentència ferma dictada d’acord amb el procediment que regula la mateixa Llei. 2. Tampoc no es poden executar les dites mesures en una altra forma que la que prescriuen aquesta Llei i els reglaments que la despleguin.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

704

Oposició

1. Poden ser objecte de recurs en cassació, davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, les sentències dictades en apel∙lació per l’Audiència Nacional i per les audiències provincials quan s’hagi imposat una de les mesures a què es refereix l’article 10.

per Inspector/a

Article 42 Recurs de cassació per a la unificació de doctrina

Article 44 Competència judicial

3. Quan, per aplicació del que disposa l’article 14 d’aquesta Llei, la mesura d’internament es compleixi en un establiment penitenciari, el jutge de menors competent per a l’execució conserva la competència per decidir sobre la pervivència, modificació o substitució de la mesura en els termes previstos en aquesta Llei, i el jutge de vigilància penitenciària assumeix el control de les incidències de l’execució d’aquesta en totes les qüestions i matèries a què es refereix la legislació penitenciària. Article 45 Competència administrativa 1. L’execució de les mesures adoptades pels jutges de menors en les seves sentències fermes és competència de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, d’acord amb la disposició final vint‐i‐dosena de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor. Aquestes entitats públiques han de portar a terme, d’acord amb les seves normes d’organització respectives, la creació, la direcció, l’organització i la gestió dels serveis, les institucions i els programes adequats per garantir l’execució correcta de les mesures que preveu aquesta Llei. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

705

Oposició

2. Per exercir el control de l’execució, corresponen especialment al jutge de menors, d’ofici o a instància del ministeri fiscal o del lletrat del menor, les funcions següents: a) Adoptar totes les decisions que siguin necessàries per a l’execució efectiva de les mesures imposades. b) Resoldre les propostes de revisió de les mesures. c) Aprovar els programes d’execució de les mesures. d) Conèixer de l’evolució dels menors durant el compliment de les mesures per mitjà dels informes de seguiment de les mateixes mesures. e) Resoldre els recursos que s’interposin contra les resolucions dictades per a l’execució de les mesures, d’acord amb el que estableix l’article 52 d’aquesta Llei. f) Acordar el que escaigui en relació amb les peticions o les queixes que puguin plantejar els menors sancionats sobre el règim, el tractament o qualsevol altra circumstància que pugui afectar els seus drets fonamentals. g) Fer visites de manera regular als centres i entrevistes amb els menors. h) Formular a l’entitat pública de protecció o reforma de menors corresponent les propostes i les recomanacions que consideri oportunes en relació amb l’organització i el règim d’execució de les mesures. i) Adoptar les resolucions que, en relació amb el règim disciplinari, els atribueix l’article 60 d’aquesta Llei.

per Inspector/a

1. L’execució de les mesures previstes en aquesta Llei s’ha de fer sota el control del jutge de menors que hagi dictat la sentència corresponent, llevat quan per aplicació del que disposen els articles 12 i 47 d’aquesta Llei en sigui competent un altre, el qual ha de resoldre per interlocutòria motivada, escoltats el ministeri fiscal, el lletrat del menor i la representació de l’entitat pública que executi aquella, sobre les incidències que es puguin produir durant el seu transcurs.

CAPÍTOL II Regles per a l’execució de les mesures Article 46 Liquidació de la mesura i trasllat del menor a un centre 1. Una vegada ferma la sentència i aprovat el programa d’execució de la mesura imposada, el secretari del Jutjat de menors competent per a l’execució de la mesura ha de practicar la liquidació de l’esmentada mesura, i indicar‐ne les dates d’inici i d’acabament, amb l’abonament, si s’escau, del temps acomplert per les mesures cautelars imposades a l’interessat, tenint en compte el que disposa l’article 28.5. Alhora, ha d’obrir un expedient d’execució en què s’han de fer constar les incidències que es produeixin en el desenvolupament de la mesura d’acord amb el que estableix aquesta Llei. 2. La liquidació esmentada a l’apartat anterior i el testimoni de particulars que el jutge consideri necessari i que ha d’incloure els informes tècnics que constin en la causa, el secretari judicial els ha de traslladar a l’entitat pública de protecció o reforma de menors competent per al compliment de les mesures acordades en la sentència ferma. També ha de notificar al ministeri fiscal l’inici de l’execució, i al lletrat del menor si ho sol∙licita el jutge de menors. 3. Rebuts per l’entitat pública el testimoni i la liquidació de la mesura indicats a l’apartat anterior, aquella ha de designar de forma immediata un professional que es responsabilitzi de l’execució de la mesura imposada, i, si aquesta és d’internament, ha de designar el centre més adequat per a la seva execució d’entre els més pròxims al domicili del menor en què hi hagi places disponibles per a l’execució per l’entitat pública competent en cada cas. El trasllat a un altre centre diferent dels anteriors només es pot fonamentar en l’interès del menor de ser allunyat del seu entorn familiar i social, i requereix en tot cas l’aprovació del Jutjat de menors competent per a l’execució de la mesura. En tot cas els menors que pertanyin a una banda, organització o associació no poden complir la mesura imposada al mateix centre, i se’ls n’ha de designar un de diferent, tot i que l’elecció del centre suposi allunyament de l’entorn familiar o social.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

706

Oposició

3. Les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla poden establir els convenis o els acords de col∙laboració necessaris amb altres entitats, tant si són públiques, de l’Administració de l’Estat, local o d’altres comunitats autònomes, com si són privades sense ànim de lucre, per a l’execució de les mesures de la seva competència, sota la seva supervisió directa, sense que això suposi en cap cas la cessió de la titularitat i responsabilitat derivada de l’execució.

per Inspector/a

2. L’execució de les mesures correspon a les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla, on s’ubiqui el jutjat de menors que hagi dictat la sentència, sens perjudici del que disposa l’apartat 3 de l’article següent.

3. En cas que, estant subjecte a l’execució d’una mesura, el menor torni a cometre un fet delictiu, el jutge competent per a l’execució, amb l’audiència prèvia del lletrat del menor, ha de dictar la resolució que sigui procedent en relació amb la nova mesura que, si s’escau, s’hagi imposat, d’acord amb el que disposen els dos apartats anteriors. En aquest cas pot aplicar a més les regles establertes a l’article 50 per al supòsit de trencament de l’execució. 4. Als fins previstos en aquest article, quan el jutge sentenciador tingui coneixement de l’existència d’altres mesures fermes d’execució, pendents d’execució o suspeses condicionalment, i una vegada que la mesura o mesures imposades per ell siguin fermes, ha de procedir d’acord amb el que disposa l’article 12 d’aquesta Llei. 5. Quan les mesures de diferent naturalesa, imposades directament o resultants de la refosa prevista en els números anteriors, s’hagin d’executar de manera successiva, cal atenir‐se als criteris següents: a) La mesura d’internament terapèutic s’ha d’executar amb preferència a qualsevol altra. b) La mesura d’internament en règim tancat s’ha d’executar amb preferència a la resta de les mesures d’internament. c) La mesura d’internament s’ha de complir abans que les no privatives de llibertat, i, si s’escau, ha d’interrompre l’execució d’aquestes. d) Les mesures de llibertat vigilada previstes a l’article 10 s’han d’executar una vegada finalitzat l’internament en règim tancat que preveu el mateix article. e) En atenció a l’interès del menor, el jutge, amb l’informe previ del ministeri fiscal, de les altres parts i de l’entitat pública de reforma o protecció de menors, pot acordar motivadament l’alteració en l’ordre de compliment previst a les regles anteriors. 6. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici del que preveu de l’article 14 per al cas que el menor passi a complir una mesura d’internament en un centre penitenciari en assolir la majoria d’edat.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

707

Oposició

1. Si s’han imposat al menor diverses mesures a la mateixa resolució judicial, i no és possible complir‐les simultàniament, el jutge competent per a l’execució ha d’ordenar‐ne el compliment successiu d’acord amb les regles que estableix l’apartat 5 d’aquest article. La mateixa regla s’aplica a les mesures imposades en diferents resolucions judicials, sempre que aquestes mesures siguin de diferent naturalesa entre si. En aquest cas és el jutge competent per a l’execució qui n’ha d’ordenar el compliment simultani o successiu d’acord amb l’apartat 5 d’aquest article, segons correspongui. 2. Si s’han imposat al menor en diferents resolucions judicials dues o més mesures de la mateixa naturalesa, el jutge competent per a l’execució, amb l’audiència prèvia del lletrat del menor, ha de refondre les mesures en una de sola, sumant la durada de les mateixes mesures, fins al límit del doble de la més greu de les refoses. El jutge, amb l’audiència prèvia del lletrat del menor, ha de procedir d’aquesta manera respecte a cada grup de mesures de la mateixa naturalesa que hagin estat imposades al menor, de manera que una vegada practicada la refosa no quedi per executar més d’una mesura de cada classe de les esmentades a l’article 7 d’aquesta Llei.

per Inspector/a

Article 47 Refosa de mesures imposades

1. L’entitat pública ha d’obrir un expedient personal únic a cada menor respecte del qual tingui encomanada l’execució d’una mesura, en què s’han de recollir els informes sobre el menor, les resolucions judicials que l’afectin i la resta de la documentació generada durant l’execució. 2. L’expedient té caràcter reservat i només hi tenen accés el defensor del poble o una institució anàloga de la comunitat autònoma corresponent, els jutges de menors competents, el ministeri fiscal i les persones que intervinguin en l’execució i estiguin autoritzades per l’entitat pública d’acord amb les seves normes d’organització. El menor, el seu lletrat i, si s’escau, el seu representant legal, també tenen accés a l’expedient. 3. La recollida, la cessió i el tractament automatitzat de dades de caràcter personal de les persones a les quals s’apliqui aquesta Llei només es pot fer en fitxers informàtics de titularitat pública dependents de les entitats públiques de protecció de menors, les administracions i els jutjats de menors competents o del ministeri fiscal, i es regeix pel que disposen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i les seves normes de desplegament. Article 49 Informes sobre l’execució 1. L’entitat pública ha de remetre al jutge de menors i al ministeri fiscal, amb la periodicitat que s’estableixi per reglament en cada cas i sempre que sigui requerida per fer‐ho o la mateixa entitat ho consideri necessari, informes sobre l’execució de la mesura i les seves incidències, i sobre l’evolució personal dels menors que hi estiguin sotmesos. Aquests informes també s’han de remetre al lletrat del menor si ho sol∙licita a l’entitat pública competent. 2. En aquests informes, l’entitat pública pot sol∙licitar del ministeri fiscal, quan ho consideri procedent, la revisió judicial de les mesures en el sentit que propugna l’article 13.1 d’aquesta Llei. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

708

per Inspector/a

Article 48 Expedient personal de la persona sotmesa a l’execució d’una mesura

Oposició

7. Quan una persona que estigui complint una o diverses mesures imposades d’acord amb aquesta Llei sigui condemnada a una pena o mesura de seguretat prevista en el Codi penal o en lleis penals especials, s’han d’executar simultàniament aquelles i aquestes si és materialment possible, atesa la naturalesa de les dues, la seva forma de compliment o l’eventual suspensió de la pena imposada, quan sigui procedent. Si no és possible l’execució simultània, s’ha de complir la sanció penal, i queda sense efecte la mesura o mesures imposades en aplicació d’aquesta Llei, llevat que es tracti d’una mesura d’internament i la pena imposada sigui de presó i s’hagi d’executar efectivament. En aquest últim cas, llevat que el jutge de menors adopti alguna de les resolucions previstes a l’article 13 d’aquesta Llei, la mesura d’internament s’ha d’acabar de complir en el centre penitenciari en els termes que preveu l’article 14, i una vegada acomplerta s’ha d’executar la pena.

Article 51 Substitució de les mesures 1. Durant l’execució de les mesures el jutge de menors competent per a l’execució, d’ofici o a instància del ministeri fiscal, del lletrat del menor o de l’Administració competent, i escoltades les parts, així com l’equip tècnic i la representació de l’entitat pública de protecció o reforma de menors, pot deixar‐les sense efecte o substituir‐les per unes altres que es considerin més adequades d’entre les que preveu aquesta Llei, per un temps igual o inferior al que resti per al seu compliment, sempre que la nova mesura pugui haver estat imposada inicialment atenent la infracció comesa. Tot això sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article anterior i d’acord amb l’article 13 d’aquesta Llei.59 2. Quan el jutge de menors hagi substituït la mesura d’internament en règim tancat per la d’internament en règim semiobert o obert, i el menor evolucioni desfavorablement, amb l’audiència prèvia del lletrat del menor, pot deixar sense efecte la substitució, i s’ha de tornar a aplicar la mesura substituïda d’internament en règim tancat. Igualment, si la mesura imposada és la d’internament en règim semiobert i el menor evoluciona desfavorablement, el jutge de menors la pot substituir per la d’internament en règim tancat, quan el fet delictiu pel qual es va imposar sigui algun dels previstos a l’article 9.2 d’aquesta Llei. 3. La conciliació del menor amb la víctima, en qualsevol moment en què es produeixi l’acord entre tots dos a què es refereix l’article 19 d’aquesta Llei, pot deixar sense efecte la mesura imposada quan el jutge, a proposta del ministeri fiscal o del lletrat del menor i oïts l’equip tècnic i la representació de l’entitat pública de protecció o reforma de menors, jutgi que l’acte esmentat i el temps de durada de la mesura ja complerta expressen suficientment el retret que mereixen els fets comesos pel menor. 4. En tots els casos anteriors, el jutge ha d’emetre resolució mitjançant interlocutòria motivada, contra la qual es poden interposar els recursos que preveu aquesta Llei. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

709

Oposició

1. Quan el menor trenqui una mesura privativa de llibertat, s’ha de procedir al seu reingrés en el mateix centre del qual s’hagi evadit o en un altre adequat a les seves condicions o, en cas de permanència de cap de setmana, en el seu domicili, a fi de complir de manera ininterrompuda el temps pendent. 2. Si la mesura trencada no és privativa de llibertat, el ministeri fiscal pot instar el jutge de menors perquè substitueixi la mesura per una altra de la mateixa naturalesa. Excepcionalment, i a proposta del ministeri fiscal, oïts el lletrat i el representant legal del menor, així com l’equip tècnic, el jutge de menors pot substituir la mesura per una altra d’internament en un centre semiobert, pel temps que resti per al seu compliment. 3. Així mateix, el jutge de menors ha d’acordar que el secretari judicial remeti testimoni dels particulars relatius al trencament de la mesura al ministeri fiscal, per si de cas el fet és constitutiu d’alguna de les infraccions a què es refereix l’article 1 d’aquesta Llei orgànica i mereixedora de retret sancionador.

per Inspector/a

Article 50 Trencament de l’execució

Article 53 Compliment de la mesura 1. Una vegada complerta la mesura, l’entitat pública ha de remetre als destinataris designats a l’article 49.1 un informe final, i el jutge de menors ha de dictar una interlocutòria en què s’acordi el que sigui procedent respecte a l’arxivament de la causa. Aquesta interlocutòria ha de ser notificada pel secretari judicial al ministeri fiscal, al lletrat del menor, a l’entitat pública i a la víctima. 2. El jutge, d’ofici o a instància del ministeri fiscal o del lletrat del menor, pot instar l’entitat pública de protecció o reforma de menors corresponent, una vegada complerta la mesura imposada, que s’arbitrin els mecanismes de protecció del menor d’acord amb les normes del Codi civil, quan l’interès del menor ho requereixi. CAPÍTOL III Regles especials per a l’execució de les mesures privatives de llibertat Article 54 Centres per a l’execució de les mesures privatives de llibertat 1. Les mesures privatives de llibertat, la detenció i les mesures cautelars d’internament que s’imposin de conformitat amb aquesta Llei s’han d’executar en centres específics per a menors infractors, diferents dels que preveu en la legislació penitenciària per a l’execució de les condemnes penals i mesures cautelars privatives de llibertat imposades als majors d’edat penal. L’execució de la detenció preventiva, de les mesures cautelars d’internament o de les mesures imposades en la sentència, acordades pel jutge central de menors o per la Sala corresponent de l’Audiència Nacional, s’ha de portar a terme en els establiments i amb el C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

710

per Inspector/a

2. Si el jutge de menors admet a tràmit el recurs, el secretari judicial ha d’obtenir un informe del ministeri fiscal i, amb l’audiència prèvia del lletrat del menor, aquell ha de resoldre el recurs en el termini de dos dies, mitjançant interlocutòria motivada. Contra aquesta interlocutòria es pot interposar recurs d’apel∙lació davant la corresponent Audiència Provincial, d’acord amb el que disposa l’article 41 d’aquesta Llei.

Oposició

Article 52 Presentació de recursos 1. Quan el menor pretengui interposar davant del jutge de menors un recurs contra qualsevol resolució adoptada durant l’execució de les mesures que li hagin estat imposades, ho ha de presentar de manera escrita davant el jutge o el director del centre d’internament, el qual ho ha de posar en coneixement d’aquell dins del dia hàbil següent. El menor també pot presentar un recurs davant del jutge de forma verbal, o manifestar de forma verbal la seva intenció de recórrer al director del centre, el qual ha de traslladar aquesta manifestació al jutge de menors en el termini indicat. En aquest últim cas, el jutge de menors ha d’adoptar les mesures que siguin procedents a fi d’escoltar l’al∙legació del menor. El lletrat del menor també pot interposar els recursos, en forma escrita, davant les autoritats indicades en el paràgraf primer.

control del personal especialitzat que el Govern posi a disposició de l’Audiència Nacional, si s’escau, mitjançant conveni amb les comunitats autònomes. L’execució de les mesures imposades pel jutge central de menors o per la Sala corresponent de l’Audiència Nacional ha de ser preferent sobre les imposades, si s’escau, per altres jutges o sales de menors.

Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article únic.44 de la Llei orgànica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE núm.290, de 5 de desembre, i suplement en català núm. 28, de 16 de desembre). Article 55 Principi de resocialització

1. Qualsevol activitat dels centres en què s’executin mesures d’internament ha d’estar inspirada pel principi que el menor internat és subjecte de dret i continua formant part de la societat. 2. En conseqüència, la vida en el centre ha de prendre com a referència la vida en llibertat, ha de reduir al màxim els efectes negatius que l’internament pugui representar per al menor o per a la seva família, afavorint els vincles socials, el contacte amb els familiars i les persones properes, i la col∙laboració i la participació de les entitats públiques i privades en el procés d’integració social, especialment de les més pròximes geogràficament i culturalment. 3. Amb aquesta finalitat s’han de fixar per reglament els permisos ordinaris i extraordinaris dels quals pot gaudir el menor internat, a fi de mantenir contactes positius amb l’exterior i preparar la seva futura vida en llibertat. Article 56 Drets dels menors internats 1. Tots els menors internats tenen dret que es respecti la seva personalitat, la seva llibertat ideològica i religiosa i els drets i els interessos legítims no afectats pel contingut de la condemna, especialment els inherents a la minoria d’edat civil, quan sigui el cas. 2. En conseqüència, es reconeixen als menors internats els drets següents: a) Dret al fet que l’entitat pública de la qual depèn el centre vetlli per la seva vida, la seva integritat física i la seva salut, de manera que en cap cas no poden ser sotmesos a tractes degradants o a maltractaments de paraula o d’obra, ni ser objecte d’un rigor arbitrari o innecessari en l’aplicació de les normes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

711

Oposició

3. Els centres estan dividits en mòduls adequats a l’edat, la maduresa, les necessitats i les habilitats socials dels menors internats i es regeixen per una normativa de funcionament intern el compliment de la qual té com a finalitat la consecució d’una convivència ordenada que permeti l’execució dels diferents programes d’intervenció educativa i les funcions de custòdia dels menors internats.

per Inspector/a

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, les mesures d’internament també es poden executar en centres sociosanitaris quan la mesura imposada ho requereixi. En tot cas, es requereix l’autorització prèvia del jutge de menors.

Article 57 Deures dels menors internats Els menors internats estan obligats a: a) Estar‐se en el centre a disposició de l’autoritat udicial competent fins al moment de la seva posada en llibertat, sens perjudici de les sortides i les activitats autoritzades que puguin fer a l’exterior. b) Rebre l’ensenyament bàsic obligatori que els correspongui legalment. c) Respectar i complir les normes de funcionament intern del centre i les directrius o les instruccions que en rebin del personal en l’exercici legítim de les seves funcions. d) Col∙laborar en la consecució d’una activitat ordenada a l’interior del centre i a mantenir una actitud de respecte i consideració envers tothom, dins i fora del centre, especialment les autoritats, els treballadors del centre i els altres menors internats. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

712

per Inspector/a Oposició

b) Dret del menor d’edat civil a rebre una educació i una formació integrals en tots els àmbits i a la protecció específica que per la seva condició li dispensen les lleis. c) Dret al fet que es preservi la seva dignitat i la seva intimitat, a ser designats pel seu nom propi i que la seva condició d’internats sigui estrictament reservada davant de tercers. d) Dret a l’exercici dels drets civils, polítics, socials, religiosos, econòmics i culturals que els corresponguin, excepte quan siguin incompatibles amb l’objecte de la detenció o el compliment de la condemna. e) Dret a estar en el centre més pròxim al seu domicili, d’acord amb el seu règim d’internament, i a no ser traslladats fora de la seva comunitat autònoma llevat dels casos i amb els requisits que preveuen aquesta Llei i les seves normes de desplegament. f) Dret a l’assistència sanitària gratuïta, a rebre l’ensenyament bàsic obligatori que correspongui a la seva edat, sigui quina sigui la seva situació en el centre, i a rebre una formació educativa o professional adequada a les seves circumstàncies. g) Dret dels sentenciats a un programa de tractament individualitzat i de tots els internats a participar en les activitats del centre. h) Dret a comunicar‐se lliurement amb els pares, els representants legals, els familiars o altres persones, i a poder fer sortides i a tenir permisos, d’acord amb el que disposen aquesta Llei i les seves normes de desplegament. i) Dret a comunicar‐se de manera reservada amb els seus lletrats, amb el jutge de menors competent, amb el ministeri fiscal i amb els serveis d’inspecció de centres d’internament. j) Dret a una formació laboral adequada, a una feina remunerada, dins de les disponibilitats de l’entitat pública, i a les prestacions socials que els puguin correspondre, quan arribin a l’edat establerta legalment. k) Dret a formular peticions i queixes a la direcció del centre, a l’entitat pública, a les autoritats judicials, al ministeri fiscal, al defensor del poble o la institució anàloga de la seva comunitat autònoma, i a presentar tots els recursos legals que preveu aquesta Llei davant el jutge de menors competent, en defensa dels seus drets i els seus interessos legítims. l) Dret a rebre informació personal i actualitzada dels seus drets i les seves obligacions, de la seva situació personal i judicial, de les normes de funcionament intern dels centres que els acullin, així com dels procediments concrets per fer efectius aquests drets, especialment per formular peticions, queixes o recursos. m) Dret al fet que els seus representants legals siguin informats sobre la seva situació i evolució, i sobre els drets que els corresponen, amb els únics límits que preveu aquesta Llei. n) Dret de les menors internades a tenir en companyia seva els seus fills menors de tres anys, en les condicions i amb els requisits que s’estableixin per reglament.

1. Els menors, al seu ingrés en el centre, han de rebre informació escrita sobre els seus drets i les seves obligacions, el règim d’internament en què estan, les qüestions d’organització general, les normes de funcionament del centre, les normes disciplinàries i els mitjans per formular peticions, queixes o recursos. La informació se’ls ha de facilitar en un idioma que entenguin. Als que tinguin qualsevol mena de dificultat per comprendre el contingut d’aquesta informació se’ls hi ha d’explicar per un altre mitjà adequat. 2. Tots els internats poden formular, verbalment o per escrit, en un sobre obert o tancat, peticions i queixes a l’entitat pública sobre qüestions referents a la seva situació d’internament. Les dites peticions o queixes també poden ser presentades al director del centre, el qual les ha d’atendre si són de la seva competència o les ha de posar en coneixement de l’entitat pública o les autoritats competents, en cas contrari. Article 59 1. Les actuacions de vigilància i seguretat interior en els centres poden suposar, en la forma i amb la periodicitat que s’estableixi per reglament, inspeccions dels locals i les dependències, així com registres de persones, roba i efectes dels menors internats. 2. De la mateixa manera, es poden utilitzar exclusivament els mitjans de contenció que s’estableixin per reglament per evitar actes de violència o lesions dels menors, per impedir actes de fuga i danys en les instal∙lacions del centre o davant la resistència activa o passiva a les instruccions del personal del centre en l’exercici legítim del seu càrrec. Article 60 Règim disciplinari 1. Els menors internats poden ser corregits disciplinàriament en els casos i d’acord amb el procediment que s’estableixi per reglament, d’acord amb els principis de la Constitució, d’aquesta Llei i del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, respectant en tot moment la dignitat dels menors i sense que en cap cas se’ls pugui privar dels seus drets d’alimentació, ensenyament obligatori i comunicacions i visites, que preveuen aquesta Llei i les disposicions que la despleguen.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

713

Oposició

Article 58 Informació i reclamacions

per Inspector/a

e) Utilitzar adequadament les instal∙lacions del centre i els mitjans materials que es posin a la seva disposició. f) Observar les normes higièniques i sanitàries, i sobre vestuari i neteja personal establertes pel centre. g) Fer les prestacions personals obligatòries previstes en les normes de funcionament intern del centre per mantenir el bon ordre i la neteja del centre. h) Participar en les activitats formatives, educatives i laborals establertes en funció de la seva situació personal a fi de preparar la seva vida en llibertat.

5. Les úniques sancions que es poden imposar per la comissió de faltes lleus són les següents: a) La privació de participar en totes o algunes de les activitats recreatives del centre durant un període d’un a sis dies. b) L’amonestació. 6. La sanció de separació suposa que el menor s’ha d’estar a la seva habitació o en una altra de característiques anàlogues a la seva, durant l’horari d’activitats del centre, excepte per assistir, si s’escau, a l’ensenyament obligatori, rebre visites i disposar de dues hores de temps al dia a l’aire lliure. 7. Les resolucions sancionadores són susceptibles de recurs, abans de l’inici del seu compliment, davant del jutge de menors. Amb aquesta finalitat, el menor sancionat pot presentar el recurs per escrit o verbalment davant el director de l’establiment el qual, en el termini de vint‐i‐quatre hores, ha de remetre l’escrit o testimoni de la queixa verbal esmentat, amb les seves pròpies al∙legacions, al jutge de menors i aquest, en el terme d’una audiència i oït el ministeri fiscal, ha de dictar interlocutòria en què confirmi, modifiqui o anul∙li la sanció imposada, sense que contra la interlocutòria es pugui presentar cap recurs. La interlocutòria, una vegada notificada a l’establiment, és d’execució immediata. Mentre se substancia el recurs, en el termini de dos dies, l’entitat pública executora de la mesura pot adoptar les decisions necessàries per restablir l’ordre alterat, i aplicar al sancionat el que disposa l’apartat 6 d’aquest article. El lletrat del menor també pot interposar els recursos a què es refereix el paràgraf anterior. TÍTOL VIII De la responsabilitat civil Article 61 Regles generals 1. L’acció per exigir la responsabilitat civil en el procediment que regula aquesta Llei l’ha d’exercir el ministeri fiscal, llevat que el perjudicat hi renunciï, l’exerceixi pel seu compte en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

714

Oposició

3. Les úniques sancions que es poden imposar per la comissió de faltes molt greus són les següents: a) La separació del grup per un període de tres a set dies en casos d’evident agressivitat, violència i alteració greu de la convivència. b) La separació del grup de tres a cinc caps de setmana. c) La privació de sortides de cap de setmana de quinze dies a un mes. d) La privació de sortides de caràcter recreatiu per un període d’un a dos mesos. 4. Les úniques sancions que es poden imposar per la comissió de faltes greus són les següents: a) Les mateixes que en els quatre supòsits de l’apartat anterior, amb la durada següent: dos dies, un o dos caps de setmana, d’un a quinze dies, i un mes respectivament. b) La privació de participar en les activitats recreatives del centre durant un període de set a quinze dies.

per Inspector/a

2. Les faltes disciplinàries es classifiquen en molt greus, greus i lleus, atenent la violència exercida pel subjecte, la seva intencionalitat, la importància del resultat i el nombre de persones ofeses.

el termini d’un mes des que se li notifiqui l’obertura de la peça separada de responsabilitat civil o se la reservi per exercir‐la davant l’ordre jurisdiccional civil d’acord amb els preceptes del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil.

Article 62 Extensió de la responsabilitat civil La responsabilitat civil a què es refereix l’article anterior es regula, quant a la seva extensió, pel que disposa el capítol I del títol V del llibre I del Codi penal vigent. Article 63 Responsabilitat civil dels asseguradors Els asseguradors que hagin assumit el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades dels actes dels menors a què es refereix aquesta Llei són responsables civils directes fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sens perjudici del seu dret de repetició contra qui correspongui. Article 64 Regles de procediment Els tràmits per a l’exigència de la responsabilitat civil al∙ludida en els articles anteriors s’han d’ajustar a les regles següents: 1a Tan aviat com el jutge de menors rebi l’informe de la incoació de l’expedient pel ministeri fiscal, ha d’ordenar obrir de manera simultània amb el procés principal una peça separada de responsabilitat civil; el secretari judicial ha de notificar als qui constin com a perjudicats el seu dret a ser part en aquesta, i ha d’establir el termini límit per a l’exercici de l’acció. 2a En la peça de referència, que s’ha de tramitar de manera simultània amb el procés principal, s’hi poden personar els perjudicats que hagin rebut notificació a aquest efecte del jutge de menors o del ministeri fiscal, d’acord amb el que estableix l’article 22 d’aquesta Llei, i també espontàniament els qui es considerin com a tals. Així mateix, s’hi poden personar les companyies asseguradores que es tinguin per parts interessades, dins el termini per a l’exercici de l’acció de responsabilitat civil. En l’escrit de personació, han d’indicar les persones que considerin responsables dels fets comesos i contra les quals pretenguin reclamar, i n’hi ha prou amb la indicació genèrica de la seva identitat. 3a El secretari judicial ha de notificar al menor i als seus representants legals, si s’escau, la seva condició de possibles responsables civils. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

715

Oposició

3. Quan el responsable dels fets comesos sigui un menor de divuit anys, han de respondre solidàriament amb ell dels danys i els perjudicis causats els seus pares, els tutors, els acollidors i els guardadors legals o de fet, per aquest ordre. Quan aquests no hagin afavorit la conducta del menor amb dol o negligència greu, la seva responsabilitat pot ser moderada pel jutge segons els casos. 4. Si s’escau, també s’ha d’aplicar el que disposen l’article 145 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 35/1995, d’11 de desembre, d’ajuts i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, i les seves disposicions complementàries.

per Inspector/a

2. S’ha de tramitar una peça separada de responsabilitat civil per cada un dels fets imputats.

Disposició addicional segona Aplicació de mesures en casos de risc per a la salut Quan els jutges de menors apliquin alguna de les mesures terapèutiques a què es refereixen els articles 5.2, 7.1 i 29 d’aquesta Llei, en cas de malalties transmissibles o altres riscos per a la salut dels menors o dels hi qui convisquin, poden encomanar‐ne el control i el seguiment a les autoritats o als serveis de salut corresponents, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública. Disposició addicional tercera Registre de sentències fermes dictades en aplicació del que disposa aquesta Llei El Ministeri de Justícia ha de portar un registre de sentències fermes dictades en aplicació del que disposa aquest Llei, les dades del qual només poden ser utilitzades pels jutges de menors i pel ministeri fiscal a efectes del que estableixen els articles 6, 30 i 47 d’aquesta Llei, tenint en compte el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i les seves disposicions complementàries. Disposició addicional quart Derogada Disposició addicional cinquena El Govern, dins el termini de cinc anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei orgànica, ha de remetre al Congrés dels Diputats un informe, on s'han d'analitzar i avaluar els efectes i les conseqüències de l'aplicació de la disposició addicional quarta. Disposició addicional sisena Avaluada l’aplicació d’aquesta Llei orgànica, escoltats el Consell General del Poder Judicial, el ministeri fiscal, les comunitats autònomes i els grups parlamentaris, el Govern ha d’impulsar les mesures orientades a sancionar amb més fermesa i eficàcia els fets delictius comesos per persones que, fins i tot sent menors, revesteixin una gravetat especial, com són els que preveuen els articles 138, 139, 179 i 180 del Codi penal. Amb aquesta finalitat, s’ha d’establir la possibilitat de prolongar el temps d’internament, el seu compliment en centres on es reforcin les mesures de seguretat imposades i la possibilitat del seu compliment a partir de la majoria d’edat en centres penitenciaris. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

716

Oposició

Disposició addicional primera Derogada

per Inspector/a

4a Una vegada personats els presumptes perjudicats i responsables civils, el jutge de menors ha de resoldre sobre la seva condició de parts, i el procediment ha de continuar per les regles generals. 5a La intervenció en el procés als efectes d’exigència de responsabilitat civil s’ha de fer en les condicions que el jutge de menors assenyali amb la finalitat de preservar la intimitat del menor i que el coneixement dels documents que constin en els actes es refereixi exclusivament a aquells que tinguin una connexió directa amb l’acció exercida per aquests.

2. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de cessar immediatament el compliment de totes les mesures que preveu la Llei orgànica 4/1992 que estiguin complint persones menors de catorze anys, i s’extingeixen les responsabilitats corresponents. 3. Als menors de divuit anys, jutjats d’acord amb el que disposen el Codi penal de 1973, les lleis penals especials derogades o la disposició derogatòria del Codi penal vigent, als quals s’hagi imposat una pena de dos anys de presó menor o una pena de presó superior a dos anys, que estiguin pendents de compliment a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les dites penes els han de ser substituïdes per alguna de les mesures que preveu aquesta Llei, a instància del ministeri fiscal, amb l’informe previ de l’equip tècnic o de la entitat pública de protecció o reforma de menors corresponent. A aquest efecte, s’han de traslladar al ministeri fiscal l’executòria i la liquidació provisional de les penes imposades als menors compresos en els supòsits previstos en aquest apartat. 4. Si, en els supòsits als quals es refereix l’apartat anterior, la pena imposada o pendent de compliment és de presó inferior a dos anys o de qualsevol altra naturalesa, es pot imposar al condemnat una mesura de llibertat vigilada simple pel temps que resti de compliment de la condemna, si el jutge de menors, a petició del ministeri fiscal i oïts el lletrat del menor, el seu representant legal, la corresponent entitat pública de protecció o reforma de menors i el mateix sentenciat, ho considera adequat a la finalitat educativa que pretén aquesta Llei. Altrament, el jutge de menors pot tenir per complerta la pena i extingida la responsabilitat del sentenciat. 5. Les decisions del jutge de menors a què es refereixen els apartats anteriors s’han d’adoptar mitjançant una interlocutòria susceptible de recurs directament en apel∙lació, en el termini de cinc dies hàbils, davant l’Audiència Provincial. Els jutges de menors han d’adoptar aquestes decisions en el termini de dos mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Durant aquest termini la situació del menor no s’ha de veure afectada.71 6. En els procediments penals en curs a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en què hi hagi persones imputades per la comissió de fets delictius quan encara no hagin complert els divuit anys, el jutge o el tribunal competent ha de remetre les actuacions practicades al ministeri fiscal perquè instrueixi el procediment que regula aquesta Llei. Els que estiguin subjectes a presó preventiva a l'entrada en vigor de la Llei han de ser excarcerats i conduïts a un centre de reforma a disposició del ministeri fiscal. Si el ministeri fiscal considera procedent el manteniment de l'internament, ho ha de sol∙licitar en el termini de quaranta‐vuit hores al jutge de menors, el qual ha de convocar la compareixença que preveu l'article 28.2. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

717

Oposició

1. Als fets comesos abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei pels menors subjectes a la Llei orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors, que es deroga, els és aplicable la legislació vigent en el moment de la comissió. Els qui estiguin complint una mesura de les que preveu la Llei orgànica 4/1992 esmentada han de continuar complint‐la fins a l’extinció de la responsabilitat en les condicions previstes en la Llei esmentada.

per Inspector/a

Disposició transitòria única Règim transitori

Si l’imputat ho és per fets comesos quan era major de divuit anys i menor de vint‐i‐un, el jutge instructor ha d’acordar el que sigui procedent, segons el que disposa l’article 4 d’aquesta Llei.

1. El Govern, en el termini de sis mesos a partir del la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial de l’Estat, ha d’elevar al Parlament un projecte de llei orgànica de reforma de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, per a la creació de les sales de menors dels tribunals superiors de justícia i per a l’adequació de la regulació i la competència dels jutjats de menors i de la composició de la Sala Segona del Tribunal Suprem al que estableix aquesta Llei. 2. El Govern, en el termini de sis mesos a partir de la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial de l’Estat, ha d’elevar al Parlament un projecte de llei de reforma de la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l’Estatut orgànic del ministeri fiscal, a fi d’adequar l’organització del ministeri fiscal al que estableix aquesta Llei. Disposició final tercera Reformes en matèria de personal 1. El Govern, per mitjà del Ministeri de Justícia, oït el Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia General de l’Estat i les comunitats autònomes afectades, en el termini de sis mesos des de la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial de l’Estat ha d’adoptar les disposicions oportunes per adequar la planta dels jutjats de menors i les plantilles de les carreres judicial i fiscal a les necessitats orgàniques que resultin d’aplicar el que disposa aquesta Llei. 2. Les places de jutges de menors han de ser servides necessàriament per magistrats que pertanyin a la carrera judicial. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei els titulars d’un jutjat de menors que tinguin la categoria de jutge han de cessar en el càrrec i queden, si s’escau, en la situació que preveuen l’article 118.2 i concordants de la vigent Llei orgànica del poder judicial; i aquestes places s’han de cobrir per concurs ordinari entre magistrats. 3. El Govern, per mitjà del Ministeri de Justícia, i les comunitats autònomes amb competència en la matèria, per mitjà de les conselleries corresponents, han d’adequar les plantilles de funcionaris de l’Administració de Justícia a les necessitats que presentin els jutjats i les fiscalies de menors per a l’aplicació d’aquesta Llei. Així mateix, han de determinar el nombre i la plantilla dels equips tècnics compostos per personal funcionari o laboral al servei de les administracions públiques, que han d’actuar sota els principis d’independència, imparcialitat i professionalitat.74 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

718

Oposició

Tenen el caràcter de normes supletòries, per al que no preveu expressament aquesta Llei orgànica, en l’àmbit substantiu, el Codi penal i les lleis penals especials, i, en l’àmbit del procediment, la Llei d’enjudiciament criminal, en particular el que disposa per als tràmits del procediment abreujat que regula el títol III del llibre IV de la mateixa Llei. Disposició final segona Modificació de la Llei orgànica del poder judicial i de l’Estatut orgànic del ministeri fiscal

per Inspector/a

Disposició final primera Dret supletori

4. Així mateix, el Govern, per mitjà del Ministeri de l’Interior, i sens perjudici de les competències de les comunitats autònomes, ha d’adequar les plantilles dels grups de menors de les brigades de policia judicial, amb l’objecte d’establir l’adscripció a les seccions de menors de les fiscalies dels funcionaris necessaris als fins proposats per aquesta Llei.

1. El Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Justícia, en l’àmbit de les seves competències respectives, han de procedir a la formació de membres de la carrera judicial i fiscal especialistes en matèria de menors d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Aquests especialistes han de tenir preferència per exercir els càrrecs corresponents en les sales de menors dels tribunals superiors de justícia i en els jutjats i les fiscalies de menors, d’acord amb el que estableixin les lleis i els reglaments. 2. En totes les fiscalies hi ha d’haver una secció de menors composta pels membres de la carrera fiscal, especialistes, amb les dotacions de funcionaris administratius que siguin necessaris, segons es determini per reglament. 3. El Consell General de l’Advocacia ha d’adoptar les disposicions oportunes perquè en els col∙legis en què sigui necessari s’imparteixin cursos homologats per a la formació dels lletrats que vulguin adquirir l’especialització en matèria de menors a fi d’intervenir davant els òrgans d’aquesta jurisdicció. Disposició final cinquena Clàusula derogatòria 1. Es deroguen: la Llei orgànica reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors, text refós aprovat pel Decret d’11 de juny de 1948, modificada per la Llei orgànica 4/1992, de 5 de juny; els preceptes subsistents del Reglament per a l’execució de la Llei orgànica reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors, aprovat pel Decret d’11 de juny de 1948; la disposició transitòria dotzena de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal; i els articles 8.2, 9.3, la regla 1a de l’article 20, en el que es refereix al número 2n de l’article 8, el segon paràgraf de l’article 22 i l’article 65 del text refós del Codi penal, publicat pel Decret 3096/1973, de 14 de setembre, d’acord amb la Llei 44/1971, de 15 de novembre. 2. També queden derogades totes les altres normes, del mateix rang o inferior, que s’oposin al que estableix aquesta Llei. Disposició final sisena Naturalesa d’aquesta Llei Els articles 16, 20, 21, 23 a 27, 30 a 35, 37 a 39, 41, 42 i 61 a 64, la disposició addicional tercera i la disposició final tercera d’aquesta Llei orgànica tenen naturalesa de Llei ordinària. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

719

Oposició

Disposició final quarta Especialització de jutges, fiscals i advocats

per Inspector/a

5. Suprimit

Disposició final setena Entrada en vigor i desplegament reglamentari

Oposició

per Inspector/a

1. Aquesta Llei orgànica entra en vigor al cap d’un any de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. En aquesta data també entren en vigor els articles 19 i 69 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal. 2. Durant el termini esmentat en l’apartat anterior, les comunitats autònomes amb competència respecte a la protecció i la reforma de menors han d’adaptar la seva normativa per a l’execució adequada de les funcions que els atorga aquesta Llei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

720

3.4 REAL DECRETO 1774/2004, DE 30 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LA LEY ORGÁNICA 5/2000, DE 12 DE ENERO, REGULADORA DE LA RESPONSABILIDAD PENAL DE LOS MENORES.

La Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, en el apartado 24 de su exposición de motivos, prevé una regulación más extensa de algunos de sus aspectos en el reglamento que en su día se dicte en su desarrollo. Asimismo, en diferentes artículos de la ley orgánica hay llamamientos concretos al desarrollo reglamentario para establecer: la periodicidad con que se remitirá al juez de menores y al Ministerio Fiscal los informes sobre la ejecución de la medida y sus incidencias, y sobre la evolución personal de los menores sometidos a ellas; los permisos ordinarios y extraordinarios de los que podrá disfrutar el menor internado; los requisitos para trasladar al menor de centro fuera de la comunidad autónoma; el derecho del menor a comunicarse libremente con sus padres y familiares, y a disfrutar de salidas y permisos; el derecho de las menores internadas a tener en su compañía a sus hijos menores de tres años; la forma y la periodicidad de las actuaciones de vigilancia y seguridad en los centros; los medios de contención para evitar actos de violencia, impedir actos de fuga y daños en las instalaciones, o ante la resistencia a las instrucciones del personal del centro, y el régimen disciplinario de los centros para la ejecución de las medidas privativas de libertad. A la vista de esta previsiones, se ha elaborado un reglamento que, conforme a su art. 1, pretende abordar un desarrollo parcial de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, en lo relativo a tres materias concretas: la actuación de la Policía Judicial y del equipo técnico, la ejecución de las medidas cautelares y definitivas y el régimen disciplinario de los centros. El capítulo II, rubricado «De la actuación de la Policía Judicial y del equipo técnico», regula en términos generales la intervención de ambos colectivos. Los arts. 2 y 3 se dedican a la actuación de la Policía Judicial, dependiente funcionalmente del Ministerio Fiscal y del juez de menores, prestando especial atención al modo de llevar a cabo la detención del menor. El art. 4 se refiere a la actuación del equipo técnico, integrado por psicólogos, educadores y trabajadores sociales, y responsables de prestar asistencia al menor desde el momento de su detención, de asistir técnicamente a los jueces de menores y al Ministerio Fiscal y de intervenir activamente en la mediación entre el menor y la víctima o perjudicado, función ampliamente desarrollada por el art. 5 del reglamento. El capítulo III («De las reglas para la ejecución de las medidas») se divide en tres secciones. La primera destinada a regular las reglas comunes; la segunda, a algunas medidas no privativas de libertad, y la tercera, a las medidas privativas de libertad. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

721

Oposició

Disposición Adicional Única. Actuaciones policiales de vigilancia, custodia y traslado

per Inspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL

La sección 3ª es la más extensa y heterogénea del reglamento y bajo la rúbrica «Reglas específicas para la ejecución de las medidas privativas de libertad», regula tanto las medidas como los trámites para el ingreso, la asistencia del menor, su régimen de comunicación, etc. Atendiendo a su contenido, los 36 artículos que integran esta sección pueden estructurarse en los siguientes apartados: disposiciones relativas a los regímenes de internamiento (arts. 23 a 29, 34 y 53), disposiciones relativas al funcionamiento de los centros (arts. 30, 33, 35 y 53 a 58), disposiciones relativas al ingreso y a la libertad del menor (arts. 31, 32, 34 y 36), disposiciones relativas a la asistencia del menor (arts. 37, 38 y 39), disposiciones relativas a las comunicaciones (arts. 40 a 44) y disposiciones relativas a las salidas y permisos (arts. 45 a 52). El capítulo IV («Del régimen disciplinario de los centros») da cumplimiento al tercer objetivo que apunta el art. 1 del reglamento, inspirándose en el título X del Reglamento Penitenciario, aprobado por el Real Decreto 190/1996, de 9 de febrero. Aunque no se divide en secciones, su contenido permite apreciar un bloque de temática homogénea: los arts. 59 y 60 regulan, respectivamente, el fundamento y ámbito de aplicación y los principios de la potestad disciplinaria; los arts. 61 a 64 regulan las faltas disciplinarias clasificándolas en muy graves, graves y leves, «atendiendo a la violencia desarrollada por el sujeto, su intencionalidad, la importancia del resultado y el número de personas ofendidas»; los arts. 65 a 69 regulan las sanciones con carácter general y taxativo; los arts. 70 a 80 regulan los procedimientos para la imposición de sanciones; finalmente, los arts. 81 a 85 contienen reglas especiales sobre las C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

722

per Inspector/a

La sección 2ª del capítulo III contempla reglas específicas para la ejecución de determinadas medidas no privativas de libertad, en desarrollo del art. 7 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, comprendiendo la regulación de las medidas de tratamiento ambulatorio, asistencia a un centro de día, libertad vigilada, convivencia con otra persona, familia o grupo educativo, prestaciones en beneficio de la comunidad y realización de tareas socioeducativas. Es nota común a todas ellas la elaboración de un programa individualizado de ejecución.

Oposició

Las denominadas reglas comunes comprenden el establecimiento de los principios que deben inspirar la ejecución de las medidas y los derechos de los menores, con expresa mención en el último a los tratados internacionales ratificados por España (arts. 6 y 7) y la delimitación de la competencia de las Administraciones públicas para la ejecución de las medidas (arts. 8 a 11). Pero también regula el expediente personal del menor, único en la comunidad autónoma que ejecute la medida, de carácter reservado y sometido a la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal (art. 12), así como los llamados «informes de seguimiento» que la entidad pública competente deberá remitir al juez de menores y al Ministerio Fiscal (art. 13). Seguidamente, reglamenta la actuación de la entidad pública en los casos de incumplimiento de las medidas de internamiento y de permanencia de fin de semana en el centro o en el domicilio y otras medidas no privativas de libertad. La sección concluye con un precepto que regula los casos en que el menor desee conciliarse con la víctima o reparar el daño causado. En estos casos, se encomiendan a la entidad pública las funciones de mediación.

sanciones (ejecución y cumplimiento, reducción, suspensión y anulación, extinción y prescripción) y sobre incentivos o recompensas de un modo similar al art. 263 del Reglamento Penitenciario.

En su virtud, a propuesta del Ministro de Justicia, con la aprobación previa del Ministro de Administraciones Públicas, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 30 de julio de 2004, DISPONGO: Artículo Único. Aprobación del Reglamento de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores Se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, cuyo texto se inserta a continuación. DISPOSICIÓN ADICIONAL Disposición Adicional Única. Evaluación de resultadosTranscurrido un año desde la entrada en vigor del reglamento de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, el Gobierno procederá a evaluar los resultados de su aplicación, consultando para ello a las comunidades autónomas, al Consejo General del Poder Judicial y al Fiscal General del Estado.

per Inspector/a

Este reglamento ha sido sometido al preceptivo informe de la Agencia Española de Protección de Datos, la Fiscalía General del Estado y el Consejo General del Poder Judicial.

Disposición Final Única. Entrada en vigor El presente real decreto entrará en vigor a los seis meses de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». REGLAMENTO DE LA LEY ORGÁNICA 5/2000, DE 12 DE ENERO, REGULADORA DE LA RESPONSABILIDAD PENAL DE LOS MENORES CAPÍTULO PRIMERO. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 1. Objeto y ámbito de aplicación 1. Este reglamento tiene por objeto el desarrollo de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, en lo referente a la actuación del equipo técnico y de la Policía Judicial, a la ejecución de las medidas cautelares y definitivas adoptadas de conformidad con aquella y al régimen disciplinario de los centros para la ejecución de las medidas privativas de libertad, sin perjuicio de las normas que en aplicación de lo dispuesto en el art. 45.1 y la disposición final séptima de la citada ley orgánica establezcan las comunidades autónomas y las Ciudades de Ceuta y Melilla, en el ámbito de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

723

Oposició

DISPOSICIÓN FINAL

sus competencias. 2. Al efecto de designar a las personas a quienes se aplica este reglamento, en su articulado se utiliza el término menores para referirse a las personas que no han cumplido 18 años, sin perjuicio de lo previsto en los arts. 4 y 15 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, cuando sea aplicable.

2. La actuación de la Policía Judicial se atendrá a las órdenes del Ministerio Fiscal y se sujetará a lo establecido en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, y en la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Salvo la detención, toda diligencia policial restrictiva de derechos fundamentales será interesada al Ministerio Fiscal para que, por su conducto, se realice la oportuna solicitud al juez de menores competente. 3. Los registros policiales donde consten la identidad y otros datos que afecten a la intimidad de los menores serán de carácter estrictamente confidencial y no podrán ser consultados por terceros. Solo tendrán acceso a dichos archivos las personas que participen directamente en la investigación de un caso en trámite o aquellas personas que, en el ejercicio de sus respectivas competencias, autoricen expresamente el juez de menores o el Ministerio Fiscal, todo ello sin perjuicio de las disposiciones que, en materia de regulación de ficheros y registros automatizados, dicten las comunidades autónomas de acuerdo con sus respectivas competencias. 4. A tal efecto, cuando, de conformidad con el art. 17 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, se proceda a la detención de un menor, se podrá proceder a tomar reseña de sus impresiones dactilares, así como fotografías de su rostro, que se remitirán, como parte del atestado policial, al Ministerio Fiscal para la instrucción del expediente, y constarán en la base de datos de identificación personal. 5. El cacheo y aseguramiento físico de los menores detenidos se llevará a cabo en los casos en que sea estrictamente necesario y como medida proporcional de seguridad para el propio menor detenido y los funcionarios actuantes, cuando no sea posible otro medio de contención física del menor. 6. Además de lo anterior, existirá un registro o archivo central donde, de modo específico para menores, se incorporará la información relativa a los datos de estos resultantes de la investigación. Tal registro o archivo solo podrá facilitar información a requerimiento del Ministerio Fiscal o del juez de menores. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

724

Oposició

Artículo 2. Actuación de la Policía Judicial (1) 1. La Policía Judicial actúa en la investigación de los hechos cometidos por menores que pudieran ser constitutivos de delitos o faltas, bajo la dirección del Ministerio Fiscal.

per Inspector/a

CAPÍTULO II. DE LA ACTUACIÓN DE LA POLICÍA JUDICIAL Y DEL EQUIPO TÉCNICO

8. Los registros de menores a que se refiere este artículo no podrán ser utilizados en procesos de adultos relativos a casos subsiguientes en los que esté implicada la misma persona. 9. Cuando la policía judicial investigue a una persona como presunto autor de una infracción penal de cuya minoría de edad se dude y no consten datos que permitan su determinación, se pondrá a disposición de la autoridad judicial de la jurisdicción ordinaria para que proceda a determinar la identidad y edad del presunto delincuente por las reglas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Una vez acreditada la edad, si esta fuese inferior a los 18 años, se procederá conforme a lo previsto en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora dela responsabilidad penal de los menores. 10. Cuando para la identificación de un menor haya de acudirse a la diligencia de reconocimiento prevista en el art. 369 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, dicha diligencia solo podrá llevarse a cabo con orden o autorización del Ministerio Fiscal o del juez de menores según sus propias competencias. Para la práctica de la diligencia de reconocimiento, se utilizarán los medios que resulten menos dañinos a la integridad del menor, debiendo llevarse a cabo en las dependencias de los Grupos de Menores o en las sedes del Ministerio Fiscal o autoridad judicial competente. La rueda deberá estar compuesta por otras personas, menores o no, conforme a los requisitos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Cuando la rueda esté compuesta por otros menores de edad, se deberá contar con su autorización y con la de sus representantes legales o guardadores de hecho o de derecho, a salvo el supuesto de los mayores de 16 años no emancipados y de los menores emancipados en que sea de aplicación lo dispuesto para las limitaciones a la declaración de voluntad de los menores en el art. 2 de la Ley Orgánica 1/1996, de protección jurídica del menor. Artículo 3. Modo de llevar a cabo la detención del menor 1. Las autoridades y funcionarios que intervengan en la detención de un menor deberán practicarla en la forma que menos le perjudique, y estarán obligados a informarle, en un C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

725

Oposició

7. Cuando el Ministerio Fiscal o el juez de menores, en el ejercicio de sus competencias atribuidas por la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, deseen consultar datos relativos a la identidad o edad de un menor, requerirán del mencionado registro o archivo central que se comparen los datos que obran en su poder con los que existan en dicho registro, a fin de acreditar la identidad u otros datos del menor expedientado. A tal fin, dirigirán comunicación, directamente o a través del Grupo de Menores u otras unidades similares, al mencionado registro, que facilitará los datos y emitirá un informe sobre los extremos requeridos.

per Inspector/a

Tanto los registros policiales como el registro central al que se refiere este apartado estarán sometidos a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.

3. Mientras dure la detención los menores deberán hallarse custodiados en dependencias adecuadas conforme establece la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. La custodia de los menores detenidos a que se refiere el párrafo anterior corresponderá a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad competentes hasta que el fiscal resuelva sobre la libertad del menor, el desistimiento o la incoación del expediente, con puesta a disposición del juez a que se refiere el art. 17.5 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. El fiscal resolverá en el menor espacio de tiempo posible y, en todo caso, dentro de las 48 horas siguientes a la detención. 4. Durante la detención debe garantizarse que todo menor disponga de alimentación, vestimenta y condiciones de intimidad, seguridad y sanidad adecuadas. 5. En los establecimientos de detención deberá llevarse un libro registro, de carácter confidencial, que al menos deberá contar con la siguiente información: a) Datos relativos a la identidad del menor. b) Circunstancias de la detención, motivos y en su caso autoridad que la ordenó. c) Día y hora del ingreso, traslado o libertad. d) Indicación de la persona o personas que custodian al menor. e) Detalle de la notificación a los padres o representantes legales del menor y al Ministerio Fiscal de la detención del menor. f) Expresión de las circunstancias psicofísicas del menor. g) Constatación de que se le ha informado de las circunstancias de la detención y de sus derechos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

726

Oposició

2. Toda declaración del detenido se llevará a cabo en presencia de su letrado y de aquellos que ejerzan la patria potestad, tutela o guarda del menor, de hecho o de derecho, salvo que, en este último caso, las circunstancias aconsejen lo contrario. En defecto de estos últimos, la declaración se llevará a cabo en presencia del Ministerio Fiscal, representado por un fiscal distinto del instructor del expediente.

per Inspector/a

lenguaje claro y comprensible y de forma inmediata, de los hechos que se le imputan, de las razones de su detención y de los derechos que le asisten, especialmente los reconocidos en el art. 520 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, así como a garantizar el respeto de tales derechos. También deberán notificar inmediatamente el hecho de la detención y el lugar de la custodia a los representantes legales del menor y al Ministerio Fiscal. Si el menor detenido fuera extranjero, el hecho de la detención se notificará a las correspondientes autoridades consulares cuando el menor tuviera su residencia habitual fuera de España o cuando así lo solicitaran el propio menor o sus representantes legales.

Los datos de dicho registro estarán exclusivamente a disposición del Ministerio Fiscal y de la autoridad judicial competente. Este libro registro será único para todo lo concerniente a la detención del menor, y no se consignará ninguno de sus datos en ningún otro libro de la dependencia.

Del mismo modo, prestarán asistencia profesional al menor desde el momento de su detención y realizarán funciones de mediación entre el menor y la víctima o perjudicado. Podrán también incorporarse de modo temporal o permanente a los equipos técnicos otros profesionales relacionados con las funciones que tienen atribuidas, cuando las necesidades planteadas lo requieran y así lo acuerde el órgano competente. 2. Los profesionales integrantes de los equipos técnicos dependerán orgánicamente del Ministerio de Justicia o de las comunidades autónomas con competencias asumidas y estarán adscritos a los juzgados de menores. Durante la instrucción del expediente, desempeñarán las funciones establecidas en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, bajo la dependencia funcional del Ministerio Fiscal y del juez de menores cuando lo ordene. No obstante lo anterior, en el ejercicio de su actividad técnica actuarán con independencia y con sujeción a criterios estrictamente profesionales. 3. En todo caso, la Administración competente garantizará que el equipo técnico realice sus funciones en los términos que exijan las necesidades del servicio, adoptando las medidas oportunas al efecto. 4. El Ministerio de Justicia y las comunidades autónomas con competencias asumidas en sus respectivos ámbitos determinarán el número de equipos técnicos necesarios, su composición y plantilla de conformidad con las necesidades que presenten los juzgados de menores y fiscalías garantizando que cada fiscal instructor cuente con los medios personales adecuados y suficientes para la emisión de los informes determinados por la ley y en los plazos establecidos. 5. Los informes serán firmados por los profesionales del equipo técnico que intervengan en cada caso. La representación del equipo la ostentará aquel que sea designado por el Ministerio Fiscal o el juez de menores en la actuación concreta de que se trate. Artículo 5. Modo de llevar a cabo las soluciones extrajudiciales C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

727

Oposició

1. Los equipos técnicos estarán formados por psicólogos, educadores y trabajadores sociales cuya función es asistir técnicamente en las materias propias de sus disciplinas profesionales a los jueces de menores y al Ministerio Fiscal, elaborando los informes, efectuando las propuestas, siendo oídos en los supuestos y en la forma establecidos en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, y, en general, desempeñando las funciones que tengan legalmente atribuidas.

per Inspector/a

Artículo 4. Actuación del equipo técnico

1. En el supuesto previsto en el art. 19 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, se procederá del siguiente modo:

c) El equipo técnico expondrá al menor la posibilidad de solución extrajudicial prevista en el art. 19 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, y oirá a sus representantes legales. Si, con audiencia de su letrado, el menor aceptara alguna de las soluciones que el equipo le propone, a ser posible en el mismo acto, se recabará la conformidad de sus representantes legales. Si el menor o sus representantes legales manifestaran su negativa a aceptar una solución extrajudicial, el equipo técnico lo comunicará al Ministerio Fiscal e iniciará la elaboración del informe al que alude el art. 27 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero. d) El equipo técnico se pondrá en contacto con la víctima para que manifieste su conformidad o disconformidad a participar en un procedimiento de mediación, ya sea a través de comparecencia personal ante el equipo técnico, ya sea por cualquier otro medio que permita dejar constancia. Si la víctima fuese menor de edad o incapaz, este consentimiento deberá ser confirmado por sus representantes legales y ser puesto en conocimiento del juez de menores competente. e) Si la víctima se mostrase conforme a participar en la mediación, el equipo técnico citará a ambos a un encuentro para concretar los acuerdos de conciliación o reparación. No obstante, la conciliación y la reparación también podrán llevarse a cabo sin encuentro, a petición de la víctima, por cualquier otro medio que permita dejar constancia de los acuerdos. f) No siendo posible la conciliación o la reparación directa o social, o cuando el equipo técnico lo considere más adecuado al interés del menor, propondrá a este la realización de tareas socioeducativas o la prestación de servicios en beneficio de la comunidad. g) El equipo técnico pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal el resultado del proceso de mediación, los acuerdos alcanzados por las partes y su grado de cumplimiento o, en su caso, los motivos por los que no han podido llevarse a efecto los compromisos alcanzados por las partes, a efectos de lo dispuesto en el art. 19.4 y 5 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. 2. Si, conforme a lo previsto en el art. 27.3 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, el equipo técnico considera C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

728

Oposició

b) Recibida la solicitud por el equipo técnico, citará a su presencia al menor, a sus representantes legales y a su letrado defensor.

per Inspector/a

a) Si el Ministerio Fiscal, a la vista de las circunstancias concurrentes o a instancia del letrado del menor, apreciara la posibilidad de desistir de la continuación del expediente, solicitará del equipo técnico informe sobre la conveniencia de adoptar la solución extrajudicial más adecuada al interés del menor y al de la víctima.

DISPOSICIÓN ADICIONAL Disposición Adicional Única. Actuaciones policiales de vigilancia, custodia y traslado 1. Las actuaciones policiales de vigilancia, custodia y traslado de menores previstas en este reglamento serán realizadas por los cuerpos de policía autonómica o, en su caso, por las unidades adscritas del Cuerpo Nacional de Policía, en sus ámbitos territoriales de actuación, de conformidad con lo dispuesto en el art. 45 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero. En caso de ausencia o insuficiencia de las anteriores, o cuando sean varias las comunidades autónomas afectadas, se realizarán por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. 2. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, el director del centro solicitará la intervención al órgano competente de la comunidad autónoma o, en su caso, al Delegado o al Subdelegado del Gobierno, con suficiente antelación para permitir su planificación. En situaciones de urgencia, cuando no sea posible actuar conforme a lo previsto en el párrafo anterior, el director del centro podrá solicitar directamente la intervención de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad competentes, dando cuenta de ello inmediatamente a las autoridades antes mencionadas, con expresión de las causas de la urgencia.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

729

Oposició

3. Lo dispuesto en este artículo podrá ser aplicable al procedimiento de mediación previsto en el art. 51.2 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, sin perjuicio de la competencia de la entidad pública y de lo dispuesto en el art. 15 de este reglamento. Las referencias al equipo técnico hechas en este artículo se entenderán efectuadas a la entidad pública cuando, de conformidad con lo establecido en el art. 8.7 de este reglamento, dicha entidad realice las funciones de mediación.

per Inspector/a

conveniente que el menor efectúe una actividad reparadora o de conciliación con la víctima, informará de tal extremo al Ministerio Fiscal y al letrado del menor. Si este apreciara la posibilidad de desistir de la continuación del expediente, solicitará del equipo técnico informe sobre la solución extrajudicial más adecuada y se seguirán los trámites previstos en el apartado anterior.

3.5 LEY 27/2003, DE 31 DE JULIO, REGULADORA DE LA ORDEN DE PROTECCIÓN DE LAS VÍCTIMAS DE LA VIOLENCIA DOMÉSTICA.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

Con este propósito, el pasado 22 de octubre de 2002 el Pleno del Congreso de los Diputados acordó crear en el seno de la Comisión de Política Social y Empleo una subcomisión con el fin de “… formular medidas legislativas que den una respuesta integral frente a la violencia de género…”. Entre las conclusiones más relevantes de esta subcomisión, destaca precisamente la propuesta, respaldada por el Ministerio de Justicia, de creación y regulación de un nuevo instrumento denominado orden de protección a las víctimas de la violencia doméstica. Esta iniciativa responde a una inquietud que se ha venido manifestando en diversos documentos e informes de expertos, tanto nacionales (Consejo General del Poder Judicial, Instituto de la Mujer, Fiscalía General del Estado, etc.), como de organismos supranacionales (ONU, Consejo de Europa, instituciones de la UE). Dicha inquietud fue formulada por las Cortes Generales como “… la necesidad de una respuesta integral, la coordinación como prioridad absoluta…” en el reciente informe de la ponencia constituida en el seno de la Comisión Mixta de Derechos de la Mujer, que han hecho suyo los Plenos del Congreso de los Diputados y del Senado. Con esta ley se viene a dar cumplimiento a este mandato unánime de las Cortes Generales. II La orden de protección a las víctimas de la violencia doméstica unifica los distintos instrumentos de amparo y tutela a las víctimas de estos delitos y faltas. Pretende que a través de un rápido y sencillo procedimiento judicial, sustanciado ante el juzgado de instrucción, pueda obtener la víctima un estatuto integral de protección que concentre de forma coordinada una acción cautelar de naturaleza civil y penal. Esto es, una misma C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

730

Oposició

La violencia ejercida en el entorno familiar y, en particular, la violencia de género constituye un grave problema de nuestra sociedad que exige una respuesta global y coordinada por parte de todos los poderes públicos. La situación que originan estas formas de violencia trasciende el ámbito meramente doméstico para convertirse en una lacra que afecta e involucra a toda la ciudadanía. Resulta imprescindible por ello arbitrar nuevos y más eficaces instrumentos jurídicos, bien articulados técnicamente, que atajen desde el inicio cualquier conducta que en el futuro pueda degenerar en hechos aún más graves. Es necesaria, en suma, una acción integral y coordinada que aúne tanto las medidas cautelares penales sobre el agresor, esto es, aquellas orientadas a impedir la realización de nuevos actos violentos, como las medidas protectoras de índole civil y social que eviten el desamparo de las víctimas de la violencia doméstica y den respuesta a su situación de especial vulnerabilidad.

per Inspector/a

Finalmente, la nueva ley da carta de naturaleza al Registro Central para la protección de las víctimas de la violencia doméstica, al que tendrán acceso inmediato todas las órdenes de protección dictadas por cualquier juzgado o tribunal y en el que se anotarán, además, los hechos relevantes a efectos de protección a las víctimas de estos delitos y faltas. Artículo Primero Se modifica el art. 13 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal EDL 1882/1, que queda redactado en los siguientes términos: Se consideran como primeras diligencias la de consignar las pruebas del delito que puedan desaparecer, la de recoger y poner en custodia cuanto conduzca a su comprobación y a la identificación del delincuente, la de detener, en su caso, a los presuntos responsables del delito, y la de proteger a los ofendidos o perjudicados por el mismo, a sus familiares o a otras personas, pudiendo acordarse a tal efecto las medidas cautelares a las que se refiere el art. 544 bis o la orden de protección prevista en el art. 544 ter de esta ley.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

731

Oposició

Con el fin de hacer efectivas las medidas incorporadas a la orden de protección, se ha diseñado un procedimiento especialmente sencillo, accesible a todas las víctimas de la violencia doméstica, de modo que tanto éstas como sus representantes legales o las personas de su entorno familiar más inmediato puedan solicitarla sin formalismos técnicos o costes añadidos. Asimismo, la nueva orden de protección se ha de poder obtener de forma rápida, ya que no habrá una protección real a la víctima si aquélla no es activada con la máxima celeridad. Para ello, continuando en la línea inaugurada por la Ley 38/2002, de 24 de octubre, por la que se regula el procedimiento de enjuiciamiento rápido de determinados delitos y faltas, la presente regulación se decanta por atribuir la competencia para adoptar la orden de protección al Juez de Instrucción en funciones de guardia. La decisión judicial deberá sustanciarse de manera menos perturbadora en el seno del proceso penal en curso, sea cual fuere su naturaleza y características. A estos efectos se posibilita que la audiencia judicial del presunto agresor coincida con la comparecencia prevista en el art. 504 bis 2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, cuando ésta fuere procedente por la gravedad de los hechos o las circunstancias concurrentes, con audiencia prevista en el art. 798 si se tratase causas tramitadas con arreglo al procedimiento de enjuiciamiento rápido, o con el acto del juicio de faltas, en su caso.

per Inspector/a

resolución judicial que incorpore conjuntamente tanto las medidas restrictivas de la libertad de movimientos del agresor para impedir su nueva aproximación a la víctima, como las orientadas a proporcionar seguridad, estabilidad y protección jurídica a la persona agredida y a su familia, sin necesidad de esperar a la formalización del correspondiente proceso matrimonial civil. La orden judicial de protección supondrá, a su vez, que las distintas Administraciones públicas, estatal, autonómica y local, activen inmediatamente los instrumentos de protección social establecidos en sus respectivos sistemas jurídicos. En ello consiste, precisamente, su elemento más innovador.

Artículo Segundo

2. La orden de protección será acordada por el juez de oficio o a instancia de la víctima o persona que tenga con ella alguna de las relaciones indicadas en el apartado anterior, o del Ministerio Fiscal. Sin perjuicio del deber general de denuncia previsto en el art. 262 de esta ley, las entidades u organismos asistenciales, públicos o privados, que tuvieran conocimiento de alguno de los hechos mencionados en el apartado anterior deberán ponerlos inmediatamente en conocimiento del juez de guardia o del Ministerio Fiscal con el fin de que se pueda incoar o instar el procedimiento para la adopción de la orden de protección. 3. La orden de protección podrá solicitarse directamente ante la autoridad judicial o el Ministerio Fiscal, o bien ante las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, las oficinas de atención a la víctima o los servicios sociales o instituciones asistenciales dependientes de las Administraciones públicas. Dicha solicitud habrá de ser remitida de forma inmediata al juez competente. En caso de suscitarse dudas acerca de la competencia territorial del juez, deberá iniciar y resolver el procedimiento para la adopción de la orden de protección el juez ante el que se haya solicitado ésta, sin perjuicio de remitir con posterioridad las actuaciones a aquel que resulte competente. Los servicios sociales y las instituciones referidas anteriormente facilitarán a las víctimas de la violencia doméstica a las que hubieran de prestar asistencia la solicitud de la orden de protección, poniendo a su disposición con esta finalidad información, formularios y, en su caso, canales de comunicación telemáticos con la Administración de Justicia y el Ministerio Fiscal. 4. Recibida la solicitud de orden de protección, el juez de guardia, en los supuestos mencionados en el apartado 1 de este artículo, convocará a una audiencia urgente a la víctima o su representante legal, al solicitante y al agresor, asistido, en su caso, de abogado. Asimismo será convocado el Ministerio Fiscal. Esta audiencia se podrá sustanciar simultáneamente con la prevista en el art. 504 bis 2 cuando su convocatoria fuera procedente, con la audiencia regulada en el art. 798 en aquellas causas que se tramiten conforme al procedimiento previsto en el título III del libro IV de esta ley o, en su caso, con el acto del juicio de faltas. Cuando excepcionalmente no C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

732

Oposició

1. El juez de instrucción dictará orden de protección para las víctimas de violencia doméstica en los casos en que, existiendo indicios fundados de la comisión de un delito o falta contra la vida, integridad física o moral, libertad sexual, libertad o seguridad de alguna de las personas mencionadas en el art. 153 del Código Penal resulte una situación objetiva de riesgo para la víctima que requiera la adopción de alguna de las medidas de protección reguladas en este artículo.

per Inspector/a

Se añade un nuevo art. 544 ter en la Ley de Enjuiciamiento Criminal EDL 1882/1, redactado en los siguientes términos:

fuese posible celebrar la audiencia durante el servicio de guardia, el juez ante el que hubiera sido formulada la solicitud la convocará en el plazo más breve posible. En cualquier caso la audiencia habrá de celebrarse en un plazo máximo de 72 horas desde la presentación de la solicitud.

5. La orden de protección confiere a la víctima de los hechos mencionados en el apartado 1 un estatuto integral de protección que comprenderá las medidas cautelares de orden civil y penal contempladas en este artículo y aquellas otras medidas de asistencia y protección social establecidas en el ordenamiento jurídico. La orden de protección podrá hacerse valer ante cualquier autoridad y Administración pública. 6. Las medidas cautelares de carácter penal podrán consistir en cualesquiera de las previstas en la legislación procesal criminal. Sus requisitos, contenido y vigencia serán los establecidos con carácter general en esta ley. Se adoptarán por el juez de instrucción atendiendo a la necesidad de protección integral e inmediata de la víctima. 7. Las medidas de naturaleza civil deberán ser solicitadas por la víctima o su representante legal, o bien por el Ministerio Fiscal, cuando existan hijos menores o incapaces, siempre que no hubieran sido previamente acordadas por un órgano del orden jurisdiccional civil, y sin perjuicio de las medidas previstas en el art. 158 del Código Civil. Estas medidas podrán consistir en la atribución del uso y disfrute de la vivienda familiar, determinar el régimen de custodia, visitas, comunicación y estancia con los hijos, el régimen de prestación de alimentos, así como cualquier disposición que se considere oportuna a fin de apartar al menor de un peligro o de evitarle perjuicios. Las medidas de carácter civil contenidas en la orden de protección tendrán una vigencia temporal de 30 días. Si dentro de este plazo fuese incoado a instancia de la víctima o de su representante legal un proceso de familia ante la jurisdicción civil las medidas adoptadas permanecerán en vigor durante los treinta días siguientes a la presentación de la demanda. En este término las medidas deberán ser ratificadas, modificadas o dejadas sin efecto por el juez de primera instancia que resulte competente. 8. La orden de protección será notificada a las partes, y comunicada por el juez inmediatamente, mediante testimonio íntegro, a la víctima y a las Administraciones públicas competentes para la adopción de medidas de protección, sean éstas de seguridad o de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

733

Oposició

Celebrada la audiencia, el juez de guardia resolverá mediante auto lo que proceda sobre la solicitud de la orden de protección, así como sobre el contenido y vigencia de las medidas que incorpore. Sin perjuicio de ello, el juez de instrucción podrá adoptar en cualquier momento de la tramitación de la causa las medidas previstas en el art. 544 bis.

per Inspector/a

Durante la audiencia, el juez de guardia adoptará las medidas oportunas para evitar la confrontación entre el agresor y la víctima, sus hijos y los restantes miembros de la familia. A estos efectos dispondrá que su declaración en esta audiencia se realice por separado.

10. La orden de protección será inscrita en el Registro Central para la Protección de las Víctimas de la Violencia Doméstica. 11. En aquellos casos en que durante la tramitación de un procedimiento penal en curso surja una situación de riesgo para alguna de las personas vinculadas con el imputado por alguna de las relaciones indicadas en el apartado 1 de este artículo, el Juez o Tribunal que conozca de la causa podrá acordar la orden de protección de la víctima con arreglo a lo establecido en los apartados anteriores. DISPOSICIONES ADICIONALES Disposición Adicional Primera El Gobierno, a propuesta del Ministerio de Justicia, oído el Consejo General del Poder Judicial y la Agencia de Protección de Datos, dictará las disposiciones reglamentarias oportunas relativas a la organización del Registro Central para la Protección de las Víctimas de la Violencia Doméstica, así como al régimen de inscripción y cancelación de sus asientos y el acceso a la información contenida en el mismo, asegurando en todo caso su confidencialidad. Disposición Adicional Segunda El seguimiento de la implantación de esta ley se llevará a cabo por una comisión integrada por representantes del Consejo General del Poder Judicial, de la Fiscalía General del Estado, de las profesiones jurídicas y de los Ministerios de Justicia, Interior y Trabajo y Asuntos Sociales, así como por una representación de las comunidades autónomas y de las entidades locales. Corresponderá a esta comisión la elaboración de protocolos de alcance general para la implantación de la orden de protección regulada en esta ley, así como la adopción de instrumentos adecuados de coordinación que aseguren la efectividad de las medidas de protección y de seguridad adoptadas por los jueces y tribunales y las Administraciones públicas competentes.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

734

Oposició

9. La orden de protección implicará el deber de informar permanentemente a la víctima sobre la situación procesal del imputado así como sobre el alcance y vigencia de las medidas cautelares adoptadas. En particular, la víctima será informada en todo momento de la situación penitenciaria del agresor. A estos efectos se dará cuenta de la orden de protección a la Administración penitenciaria.

per Inspector/a

asistencia social, jurídica, sanitaria, psicológica o de cualquier otra índole. A estos efectos se establecerá reglamentariamente un sistema integrado de coordinación administrativa que garantice la agilidad de estas comunicaciones.

DISPOSICIÓN FINAL Disposición Final Única

Oposició

per Inspector/a

La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el “Boletín Oficial del Estado”.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

735

La promulgación de leyes generales de tanta trascendencia pública y privada como son la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, y la Ley 11/2007, de 22 de junio, de Acceso Electrónico de los Ciudadanos a los Servicios Públicos, constituyen elementos determinantes en su evolución. Por otro lado, los acuerdos o convenios suscritos con Estados en ámbitos de cooperación bilateral o multilateral y las normas comunitarias obligan al Registro a una continua evaluación de sus procedimientos, innovándolos cuando sea necesario, pero con respeto a los principios a que responde su creación. Con posterioridad, y en virtud de los Reales Decretos 231/2002, de 1 de marzo, 232/2002, de 1 de marzo y 355/2004, de 5 de marzo, entraron en funcionamiento los Registros Centrales de Rebeldes Civiles, de Sentencias de Responsabilidad Penal de los Menores y para la Protección de las Victimas de Violencia Doméstica. El Plan de Transparencia Judicial, aprobado por Acuerdo del Consejo de Ministros de 25 de octubre de 2005, establece dentro de sus objetivos la mejora del sistema de Registros Judiciales, que constituye un referente ineludible para el ejercicio eficaz de las funciones que, en materia penal, y en el caso del Registro Central de Rebeldes Civiles, en materia civil, las leyes atribuyen a la Administración de Justicia. La consecución de este objetivo pasa por proporcionar a los jueces, fiscales, secretarios judiciales y policía judicial nuevas herramientas de trabajo que faciliten el manejo de la información y permita que determinados usuarios ‐previamente definidos, en función del tipo de información que van a manejar‐ tengan un conocimiento completo de la información que precisan para el ejercicio de las funciones que tienen encomendadas y para la correcta toma de decisiones. Ahora, como novedad más destacada, mediante este real decreto, se lleva a cabo la creación y puesta en funcionamiento del Registro de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias no Firmes, previsto en la disposición adicional segunda de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que, en el orden jurisdiccional penal, constituirá un instrumento de gran utilidad que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

736

Oposició

Por Real Decreto de 2 de octubre de 1878 se dispuso ya el establecimiento en el Ministerio de Gracia y Justicia de un Registro Central de Procesados y otro de Penados, consecuencia de la necesidad de satisfacer un fin jurídico elemental: hacer posible la demostración de la reincidencia para la aplicación más justificada de los correspondientes preceptos del Código Penal, así como para poder establecer las medidas cautelares necesarias que aseguraran la presencia del inculpado en el juicio.

per Inspector/a

3.6 REAL DECRETO 95/2009, DE 6 DE FEBRERO, POR EL QUE SE REGULA EL SISTEMA DE REGISTROS ADMINISTRATIVOS DE APOYO A LA ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA

Además, aunque este Registro no está concebido como registro específico de agresores sexuales, sin duda alguna su puesta en funcionamiento contribuirá a prevenir la especial reincidencia que se produce en estos tipos delictivos. Por otro lado, uno de los objetivos perseguidos es la protección específica de las víctimas de delitos contra la libertad e indemnidad sexual que sean menores de edad. Así, uno de los aspectos novedosos que reflejará la información contenida en el Registro será precisamente la condición de menor de edad de las víctimas de esta clase de delitos, proporcionando tanto a los Juzgados y Tribunales como a la Policía Judicial nuevos elementos de conocimiento que permitan una protección más eficaz de los menores. Estas, y otras muchas razones, avalan la necesidad de organizar este nuevo Registro, no en forma aislada sino en un conjunto organizado que constituya un sistema de información integrado en el que los distintos usuarios puedan obtener, en función del acceso que les ha sido concedido, una información adecuada a sus necesidades, rápida y veraz. Todo lo expuesto justifica la conveniencia de publicar una norma en la que, en un sistema único, se recojan y sistematicen todas las disposiciones, con frecuencia obsoletas, que regulan las competencias, organización y ámbito de actuación de diferentes Registros. La finalidad pretendida es que desde un único punto los Juzgados y Tribunales gestionen, tanto la incorporación de datos a los distintos Registros como las consultas que realicen. En un C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

737

Oposició

La peligrosidad del sujeto es un dato fundamental a la hora de individualizar la pena en la sentencia, ya que el Juez debe tener en cuenta al imponer aquélla no sólo la gravedad del hecho, sino también las circunstancias personales del culpable, conforme a lo dispuesto en el artículo 66.1.6.º de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y para la concesión del beneficio de suspensión de la condena no sólo es necesario que se cumplan los requisitos que se determinan en el artículo 81 del Código Penal, sino que es preciso que el Tribunal también tenga en cuenta la peligrosidad del sujeto, así como la existencia de otros procedimientos penales contra éste, de conformidad con el artículo 80.1 del mismo texto legal, para lo que puede ser un dato fundamental si se encuentra en prisión provisional o sufriendo otra medida cautelar en causa penal distinta. También para el instituto de la sustitución de las penas de prisión por las de localización permanente o de multa, es preciso tener en cuenta las circunstancias personales del reo, y su conducta, tal como prevé el artículo 88.1 del Código Penal, para cuya valoración es igualmente preciso conocer si se encuentra incurso en otras causas criminales por delito, y si en esas causas se han acordado medidas cautelares contra él.

per Inspector/a

permitirá al órgano judicial disponer de otros elementos de juicio, además de los ya existentes, a fin de ponderar sus resoluciones en las distintas fases del proceso penal. Igualmente es importante ofrecer información sobre la existencia de órdenes en vigor de busca y captura o de detención y puesta a disposición, que permiten al Juez valorar la existencia de riesgo de fuga, en la resolución en la que decida sobre la prisión o libertad provisional del imputado, tal como se establece en el artículo 503.1.3º a), párrafo 3.º de la Ley de Enjuiciamiento Criminal de 14 de septiembre de 1882.

El real decreto dedica el capítulo I a establecer una serie de disposiciones generales sobre el objeto y naturaleza del Sistema de registros, destacando su carácter no público y su dependencia del Ministerio de Justicia. El artículo tercero se refiere a la inscripción de la información procedente de órganos judiciales extranjeros y el artículo cuarto a la organización del Sistema integrado. El capítulo II establece quienes pueden acceder a los diferentes niveles de información en función del perfil adjudicado. El capítulo III detalla la información que debe contenerse en cada uno de los Registros y los plazos para el envío de la misma. Como novedad destacada, se ha optado por incluir los autos de rebeldía dentro de la información que debe inscribirse en el Registro de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias No Firmes al entender que la declaración de rebeldía puede adoptarse en distintas fases del procedimiento. Las medidas de seguridad del Sistema y de los datos contenidos en el mismo, de conformidad con lo previsto en la legislación sobre protección de datos, son objeto de regulación en el capítulo IV. El capítulo V se ocupa de la emisión del certificado de las inscripciones contenidas en el Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia. Se regula su emisión a instancia del titular, extremando las cautelas con el fin de evitar que los datos registrales sean obtenidos por persona diferente del afectado. Se establece el procedimiento de la certificación de datos penales obtenidos directamente por los órganos judiciales, respecto a las causas que se tramiten en los juzgados; eliminando trámites burocráticos sin ninguna merma de la seguridad jurídica y regulando el marco de colaboración entre administraciones públicas, en línea con lo que se establece en la Ley 30/1992 de 26 de noviembre. El capítulo VI desarrolla cuestiones relativas a la cancelación de inscripciones. De este modo, se ha podido regular de forma unitaria algunos aspectos importantes del sistema registral, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

738

Oposició

En definitiva, este Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia, tiene como objeto principal servir de apoyo a la actividad de los órganos judiciales e impulsar su modernización. Al mismo tiempo, se persigue contribuir a la conexión del Sistema de registros con los Registros de otros países de la Unión Europea conforme a lo previsto en la Decisión 2005/876/JAI del Consejo, de 21 de noviembre de 2005 y la propuesta de Decisión Marco del Consejo relativa a la organización y al contenido del intercambio de información de los registros de antecedentes penales entre los Estados miembros.

per Inspector/a

periodo razonable, se logrará que la información acceda a los Registros mediante el volcado de datos desde el sistema de gestión procesal, de ese modo el tiempo invertido en la gestión ordinaria de los expedientes servirá para la inscripción en el Registro. Al mismo tiempo, se establece para todos los Registros que la trasmisión y el acceso a la información contenida en los mismos se realice a través de procedimientos telemáticos.

En su virtud, a propuesta del Ministro de Justicia, con la aprobación previa de la Ministra de Administraciones Públicas, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 6 de febrero de 2009, DISPONGO: CAPÍTULO I Disposiciones generales Artículo 1. Objeto. 1. El presente real decreto tiene por objeto crear el sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia, y regular su organización y funcionamiento. 2. Dicho Sistema de registros estará integrado por el Registro Central de Penados, el Registro Central para la Protección de las Víctimas de la Violencia Doméstica, el Registro Central de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias no Firmes, el Registro Central de Rebeldes Civiles y el Registro de Sentencias de Responsabilidad Penal de los Menores. Artículo 2. Naturaleza del sistema de registros de apoyo a la Administración de Justicia. 1. El sistema de registros constituye un sistema de información de carácter no público cuyo objetivo fundamental es servir de apoyo a la actividad de los órganos judiciales y del Ministerio Fiscal, de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y Cuerpos de Policía de las comunidades autónomas con competencias plenas en materia de seguridad pública, y de otros órganos administrativos, en el ámbito de las competencias delimitadas en el presente real decreto. 2. Su ámbito de actividad se extiende a todo el territorio nacional, sin perjuicio de lo dispuesto por los tratados internacionales suscritos en esta materia por España. 3. Este sistema, integrado por las bases de datos de los Registros que a continuación se relacionan, tiene por objeto, en cada caso:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

739

Oposició

El presente real decreto ha sido informado por el Consejo General del Poder Judicial, la Fiscalía General del Estado, la Agencia Española de Protección de Datos, y el Consejo del Secretariado.

per Inspector/a

con las particularidades propias de cada tipo de asiento y respetando, por lo que a los antecedentes penales se refiere, la regulación contenida en el artículo 136 del Código Penal. Concluye el real decreto con una referencia a la elaboración de la información estadística que de los datos contenidos en el sistema de Registros puede derivarse, información de calidad y de enorme significado que debe configurarse como un importante aspecto del Plan de Transparencia Judicial.

c) Registro Central para la Protección de las Víctimas de Violencia Doméstica: la inscripción de penas y medidas de seguridad impuestas en sentencia por delito o falta, medidas cautelares y órdenes de protección acordadas en procedimientos penales en tramitación, contra alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2 de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Asimismo, la inscripción de los quebrantamientos de cualquier pena, medida u orden de protección acordada en dichos procedimientos penales. d) Registro Central de Rebeldes Civiles: la inscripción de demandados en cualquier procedimiento civil cuyo domicilio se desconozca y siempre que no hayan tenido resultado positivo las averiguaciones de domicilio a que se refiere el artículo 156 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil. e) Registro Central de Sentencias de Responsabilidad Penal de los Menores: la inscripción de sentencias condenatorias firmes dictadas por los Juzgados y Tribunales en aplicación de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores. Artículo 3. Información procedente de órganos jurisdiccionales extranjeros. Además de las sentencias y autos a que se refiere el apartado 3.a) del artículo anterior, se inscribirán en el Registro Central de Penados las siguientes sentencias firmes dictadas por los órganos jurisdiccionales extranjeros: a) Las dictadas por los Juzgados y Tribunales de cualquier Estado extranjero, cuando así se determine por los tratados internacionales sobre esta materia suscritos por España. b) Las dictadas por Juzgados y Tribunales europeos, de acuerdo con lo previsto en los tratados internacionales de asistencia judicial en materia penal suscritos por España y las disposiciones dictadas por la Unión Europea. c) Las dictadas por Juzgados y Tribunales extranjeros cuando la ejecución de las mismas se realice en España. La inscripción se practicará a instancia del órgano judicial español que conozca de la ejecución.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

740

Oposició

b) Registro Central de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias No Firmes: la inscripción de penas y medidas de seguridad impuestas en sentencia no firme por delito o falta y medidas cautelares notificadas al imputado que no sean objeto de inscripción en el Registro Central para la Protección de las Víctimas de la Violencia Doméstica, autos de declaración de rebeldía y requisitorias adoptadas en el curso de un procedimiento penal por los Juzgados o Tribunales del orden jurisdiccional penal.

per Inspector/a

a) Registro Central de Penados: la inscripción de las resoluciones firmes por la comisión de un delito o falta que impongan penas o medidas de seguridad, dictadas por los Juzgados o Tribunales del orden jurisdiccional penal.

Artículo 4. Organización.

CAPÍTULO II Acceso a la información Artículo 5. Acceso general a la información contenida en el Sistema de Registros. 1. El Ministerio de Justicia autorizará, estableciendo las medidas de seguridad oportunas, el acceso directo a la información contenida en los Registros Centrales integrados en el Sistema, a: a) Los órganos judiciales, a través del personal de cada oficina judicial autorizado por el Secretario Judicial, a los efectos de su utilización en los procedimientos y actuaciones de los que están conociendo en el ámbito de sus respectivas competencias, conforme a las disposiciones legales vigentes. b) El Ministerio Fiscal, a través del personal de cada Fiscalía autorizado por el Fiscal Jefe, cuando ello resulte necesario para el cumplimiento de las funciones atribuidas al mismo por la Ley de Enjuiciamiento Criminal aprobada por real decreto de 14 de septiembre de 1882, la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad Penal de los menores y la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal. 2. En cualquier caso, los interesados, acreditando su identidad, tendrán derecho a solicitar el acceso, mediante exhibición, únicamente a los datos relativos a su persona contenidos en cualquiera de los Registros a los que se refiere este real decreto. Articulo 6. Acceso a la información contenida en el Registro Central de Penados y en el Registro Central de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias no Firmes. Además de los indicados en el artículo anterior, el Ministerio de Justicia autorizará, estableciendo las medidas de seguridad oportunas, el acceso directo a la información contenida en el Registro Central de Penados y en el Registro Central de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencia no Firmes, siempre que en uno y otro caso se refiera a inscripciones no canceladas, a:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

741

Oposició

2. En cada Registro existirá un encargado, que será responsable de su organización y gestión, adoptará las medidas necesarias para asegurar su correcto funcionamiento, velará por la veracidad, confidencialidad e integridad de las inscripciones e impulsará el cumplimiento de lo previsto en materia de cancelaciones de las mismas.

per Inspector/a

1. La gestión de las bases de datos que integran el Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia corresponde al Ministerio de Justicia, a través de la Secretaría de Estado de Justicia.

a) La policía judicial, a través de los funcionarios autorizados que desempeñen estas funciones, en tanto sea necesario para el ejercicio de las competencias previstas en el artículo 549.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial.

d) Las unidades del Cuerpo Nacional de Policía responsables del control de entrada y salida del territorio nacional, a través de los funcionarios autorizados en relación con los fines que tienen encomendados. Articulo 7. Acceso a la información contenida en el Registro Central de Protección a las Victimas de Violencia Doméstica. 1. Además de los indicados en el artículo 5, el Ministerio de Justicia autorizará, estableciendo las medidas de seguridad oportunas, el acceso directo a la información contenida en el Registro Central de Protección a las Víctimas de Violencia Doméstica, a: a) La policía judicial, a través de los funcionarios autorizados que desempeñen estas funciones, en tanto sea necesario para el ejercicio de las competencias previstas en el artículo 549.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial. b) Las unidades de Intervención de Armas y Explosivos de la Guardia Civil responsables de la concesión de los permisos de armas, a través de los funcionarios autorizados en relación con los fines que tienen encomendados. c) Las unidades del Cuerpo Nacional de Policía responsables de la expedición del pasaporte, a través de los funcionarios autorizados en relación con los fines que tienen encomendados. d) Las unidades del Cuerpo Nacional de Policía responsables del control de entrada y salida del territorio nacional, a través de los funcionarios autorizados en relación con los fines que tienen encomendados. e) Las unidades de policía especialmente encargadas del control y seguimiento de la violencia doméstica, exclusivamente en el ámbito de sus competencias de protección de víctimas de violencia doméstica o de género, a través de los funcionarios autorizados. f) Las comunidades autónomas, exclusivamente en el ámbito de sus competencias de protección de las víctimas de violencia doméstica o de género, a través del responsable del punto de coordinación o, en su caso, a través de las personas designadas por dicho responsable. Este acceso directo se entenderá sin perjuicio de las comunicaciones previstas por la disposición adicional primera de este real decreto. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

742

Oposició

c) Las unidades del Cuerpo Nacional de Policía responsables de la expedición del pasaporte, a través de los funcionarios autorizados en relación con los fines que tienen encomendados.

per Inspector/a

b) Las unidades de Intervención de Armas y Explosivos de la Guardia Civil responsables de la concesión de los permisos de armas, a través de los funcionarios autorizados en relación con los fines que tienen encomendados.

2. El encargado del Registro Central de Protección de Víctimas de Violencia Doméstica comunicará al menos semanalmente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, al Instituto Social de la Marina y a la Dirección General de Costes de Personal y Pensiones Públicas del Ministerio de Economía y Hacienda la información relativa a los procedimientos terminados por sentencia firme condenatoria que se inscriban en dicho Registro por la comisión de un delito doloso de homicidio en cualquiera de sus formas o de lesiones cuando la ofendida por el delito fuera cónyuge o ex cónyuge del condenado o estuviera o hubiera estado ligada a él por una análoga relación de afectividad a efectos de dar cumplimiento a lo previsto en la disposición adicional primera de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Genero. CAPÍTULO III Información contenida en el sistema Artículo 8. Información de carácter general contenida en los Registros integrados en el Sistema. La información contenida en los Registros Centrales integrados en el Sistema deberá comprender, con carácter general, los siguientes datos: a) Nombre y apellidos del condenado, rebelde, sometido a medidas de seguridad o medida cautelar, alias en su caso, sexo, fecha de nacimiento, nombre de los padres, localidad, provincia, país de nacimiento, domicilio conocido, nacionalidad y documento nacional de identidad o NIE, pasaporte o tarjeta de identidad en el caso de los extranjeros. b) Órgano judicial que acuerda la resolución, fecha de la misma, clase y número de procedimiento, y número de identificación general. c) Los datos personales identificativos de la víctima, domicilio o domicilios conocidos de la víctima, y relación de parentesco entre la víctima y el condenado o denunciado siempre que sea necesario y, en todo caso, en los procedimientos de violencia doméstica o de género. d) La condición de menor de edad de la víctima cuando se trate de delitos contra la libertad e indemnidad sexuales. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

743

Oposició

h) La Administración Penitenciaria, exclusivamente en el ámbito de sus competencias de protección de las víctimas de la violencia doméstica o de género, a través de los funcionarios autorizados.

per Inspector/a

g) Las delegaciones y subdelegaciones del Gobierno, exclusivamente en el ámbito de sus competencias de protección de víctimas de violencia doméstica o de género. En el caso de las delegaciones del Gobierno, a través del responsable de la unidad de coordinación contra la violencia sobre la mujer o las personas que éste designe; en el caso de las subdelegaciones del Gobierno, a través del responsable de la unidad contra la violencia sobre la mujer o las personas que éste designe.

Artículo 9. Información contenida en la inscripción de sentencias firmes que impongan penas o medidas de seguridad a mayores de edad. Cuando se trate de sentencias firmes que impongan penas o medidas de seguridad a mayores de edad se inscribirán, además, los siguientes datos: a) Fecha de la sentencia que imponga la pena o medida de seguridad.

d) Condición de reincidente y/o reo habitual del condenado en su caso. e) Órgano judicial de ejecución de la sentencia, en su caso. f) Número y año de la ejecutoria. g) Delito o delitos y precepto penal aplicado. h) Pena o penas principales y accesorias, medida de seguridad y su duración y cuantía de la multa con referencia a su duración y cuota diaria o multa proporcional. i) Fecha de comisión del delito. j) Participación como autor o cómplice y grado. k) Sustitución de las penas o medidas de seguridad, en su caso. l) Suspensión de la ejecución de las penas o medidas de seguridad, en su caso, fecha de notificación, así como plazo por el que se concede la suspensión. m) Prórroga del auto de suspensión de las penas. n) Fecha de la revocación del auto de suspensión de las penas o medidas de seguridad. ñ) Fecha de la remisión definitiva de la pena, cumplimiento efectivo de la misma o prescripción. o) Fecha del cese de la medida de seguridad. p) Expulsión y fecha de la misma, cuando se acuerde como sustitución de la pena o medida de seguridad. q) Cumplimiento. r) Acumulación de penas. s) Responsabilidad civil derivada de la infracción penal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

744

Oposició

c) Órgano judicial sentenciador.

per Inspector/a

b) Fecha de firmeza de la sentencia.

Artículo 10. Información contenida en la inscripción de medidas cautelares, requisitorias, autos de rebeldía o Sentencias no Firmes impuestas a mayores de edad.

b) Sentencias no Firmes indicando órgano enjuiciador, procedimiento, fecha de la misma y, en su caso, delitos o faltas declarados, penas o medidas de seguridad impuestas, su duración o cuantía. c) Órdenes de busca, indicando el órgano judicial que la acuerda, fecha de la misma, tipo de procedimiento, delito objeto del procedimiento, pena y duración de la misma. d) Órdenes europeas de detención y entrega emitidas por las autoridades judiciales españolas. e) Auto de rebeldía indicando fecha del auto y de su anulación. Artículo 11. Información contenida en las inscripciones en el Registro Central de Sentencias Firmes de Menores. Cuando se trate de inscripciones en el Registro Central de Sentencias Firmes de Menores, se inscribirán, además, los siguientes datos: a) Fecha en que adquiere firmeza la sentencia, así como la suspensión, reducción o sustitución de la medida que acuerde el Juez mediante auto motivado, cuando éste sea firme, y demás datos de la ejecutoria. b) Las medidas impuestas al menor, su duración y, en su caso, el lugar de cumplimiento. c) La fecha de prescripción, de cumplimiento o finalización por cualquier causa de la medida o medidas impuestas. Artículo 12. Información contenida en las inscripciones en el Registro Central de Rebeldes Civiles. Cuando se trate de inscripciones en el Registro Central de Rebeldes Civiles, se inscribirán, además, los siguientes datos:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

745

Oposició

a) Medidas cautelares, personales o reales y órdenes de protección en los procedimientos de violencia doméstica o de género, indicando fecha de adopción, de notificación al sometido a la medida u orden de protección y de cancelación y, en su caso tipo, contenido, ámbito y duración, así como sus modificaciones o sustituciones, y delito o falta objeto del procedimiento. En relación con las órdenes de protección se indicará la situación y origen de la solicitud.

per Inspector/a

Cuando se trate de medidas cautelares, requisitorias, autos de rebeldía o Sentencias no Firmes impuestas a mayores de edad se inscribirán, además, los siguientes datos:

a) Órganos judiciales que hubieran promovido la inscripción o solicitado información sobre la localización de la persona inscrita, así como referencia a los procesos en que aparezca como demandado.

1. La trasmisión de datos a los Registros Centrales se realizará a través de procedimientos electrónicos por el secretario judicial que corresponda. A tal efecto, el secretario judicial verificará la exactitud del contenido de la información que, previamente cumplimentada por el personal de la oficina judicial bajo su dirección, se trasmita a los Registros Centrales. Esta información deberá remitirse en los siguientes plazos: a) De forma inmediata y, en cualquier caso, en el plazo máximo de cinco días desde la firmeza de la sentencia o auto de rebeldía, desde que se adopte la medida cautelar o sentencia no firme o desde que se acuerde la comunicación edictal cuando se trate de inscripciones en los Registros Centrales de Penados, Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias No Firmes, Rebeldes Civiles y Sentencias de Responsabilidad Penal de los Menores. b) De forma inmediata y, en cualquier caso, en el plazo máximo de veinticuatro horas desde la firmeza de la sentencia o desde que se adopte la medida cautelar o sentencia no firme cuando se trate de inscripciones en el Registro Central para la Protección de las Víctimas de Violencia Doméstica. Cuando las circunstancias técnicas impidan la trasmisión telemática a este Registro Central, la trasmisión de datos podrá realizarse mediante la remisión al encargado del registro de los modelos aprobados por Orden del Ministro de Justicia. Los secretarios judiciales ordenarán que se remita en dicho plazo copia impresa de los mismos a la policía judicial a efectos de su ejecución y seguimiento. 2. En cuanto las condiciones técnicas lo permitan, la transmisión de la información se realizará directamente desde las aplicaciones de gestión procesal y las firmas plasmadas en los documentos serán sustituidas por las correspondientes firmas electrónicas reconocidas. CAPÍTULO IV Medidas de seguridad Artículo 14. Seguridad del sistema. 1. Se implantarán en el Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia las medidas de seguridad que correspondan, de conformidad con el Real Decreto 1720/2007, de 21 de diciembre por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

746

Oposició

Artículo 13. Inclusión de datos en el sistema.

per Inspector/a

b) Fecha de la resolución en que se acuerde la comunicación mediante edictos al demandado, cuyo domicilio se desconoce y no hayan tenido resultado positivo las averiguaciones practicadas.

Artículo 15. Seguridad de los datos. Se aplicarán a los datos de carácter personal contenidos en el Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia las medidas de seguridad que correspondan, de conformidad con el Real Decreto 1720/2007, de 21 de diciembre por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. CAPÍTULO V Certificación de los datos Artículo 16. Certificación de los datos inscritos en el Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia. Se emitirán certificaciones de los datos inscritos en el Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia en los siguientes casos: a) Los órganos judiciales, en relación con las causas que tramiten y para su unión al procedimiento, podrán, a través del personal de la oficina judicial autorizado por el Secretario Judicial, obtener directamente los datos incluidos en de las Bases de Datos del Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia. Los datos así obtenidos se aportarán al procedimiento judicial mediante diligencia de constancia del Secretario Judicial con plena validez jurídica, sin necesidad de solicitar certificación al Responsable de Registro. Sin perjuicio de lo anterior, los órganos judiciales podrán recabar del Registro, por vía telemática y de acuerdo con un modelo normalizado, la certificación. b) Por el encargado de los Registros integrados en el Sistema de Registros Administrativos de Apoyo a la Administración de Justicia se informará a las autoridades de Estados extranjeros, en la forma que determinen las normas comunitarias y los tratados internacionales de asistencia judicial en materia penal suscritos por España, acerca de las sentencia condenatorias firmes impuestas a mayores de edad relativas a extranjeros o españoles de las que exista constancia.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

747

Oposició

2. Las redes de comunicación electrónica gestionadas por las comunidades autónomas que den soporte a los órganos judiciales estarán conectadas con el Sistema de Registros Centrales, en un entorno integrado en red, que garantice la confidencialidad y autenticidad de dichas comunicaciones.

per Inspector/a

De cada intento de acceso se guardará como mínimo la identificación del usuario, la fecha y hora en que se realizó, el fichero accedido, el tipo de acceso y si ha sido autorizado o denegado. En el caso de que el acceso haya sido autorizado, será preciso guardar la información que permita identificar el registro accedido.

1. A petición del titular interesado, podrán certificarse directamente los datos relativos a su persona contenidos en las inscripciones de los Registros Centrales de Penados, de Medidas Cautelares Requisitorias y Sentencias No Firmes, de Protección de las Víctimas de Violencia Doméstica, de Sentencias de Responsabilidad Penal de los Menores y de Rebeldes Civiles y suscribir certificaciones negativas respecto a personas que no figuren inscritas en los mismos. 2. Las certificaciones podrán solicitarse respecto de uno o varios registros integrados en el sistema o respecto de todos ellos. Tratándose de menores de edad la solicitud deberá efectuarse, en todo caso, por su representante legal. La certificación positiva contendrá la transcripción de los datos inscritos, tal y como obren en el Registro en el momento de su expedición, excluyendo las inscripciones que, conforme a una norma con rango de Ley, se hallen a disposición únicamente de los órganos jurisdiccionales. 3. Las certificaciones serán entregadas directamente al titular de la información penal o a su representante debidamente acreditado por cualquier medio válido en derecho que deje constancia fidedigna. 4. Los particulares podrán solicitar y recibir por correo el certificado correspondiente a sus datos personales. Mediante Orden del Ministro de Justicia se determinarán los requisitos y condiciones para que dichas solicitudes puedan tramitarse por vía telemática. 5. Los españoles que se encuentran en el extranjero podrán solicitar el certificado en la oficina consular de España, previa acreditación de su personalidad. Podrán solicitar la remisión del certificado a dicho consulado, por correo al lugar señalado al efecto, o nombrar un representante para recoger la certificación en el Registro Central o en una Gerencia Territorial del Ministerio de Justicia. 6. Las certificaciones a que se refiere este artículo y el apartado c) del artículo anterior no incluirán datos relativos a las inscripciones derivadas de la comisión de faltas.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

748

per Inspector/a

Artículo 17. Certificación a petición del titular interesado.

Oposició

c) Por el encargado de los Registros integrados en el Sistema de Registros Administrativos de Apoyo a la Administración de Justicia, siempre que no se trate de información reservada a Jueces y Tribunales, se informará igualmente de los datos contenidos en las inscripciones de los Registros Centrales de Penados, de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias No Firmes, de Protección de las Víctimas de Violencia Doméstica y de Rebeldes Civiles, a instancia de cualquier órgano de las Administraciones Públicas ante el que se tramite un procedimiento en el que sea preceptivo este certificado para acceder a un derecho o adquirir una condición determinada con consentimiento del interesado, salvo que una norma con rango de Ley lo exceptúe. Dicha información se limitará únicamente a los datos relativos a la persona del interesado

CAPÍTULO VI Cancelación o rectificación de inscripciones Artículo 18. Normas generales de cancelación o rectificación de inscripciones.

2. Los interesados podrán solicitar la cancelación o rectificación de sus datos contenidos en el Sistema de registros administrativos del Ministerio de Justicia de apoyo a la Administración de Justicia. A estos efectos, dirigirán una solicitud en la que se hará constar, nombre y apellidos, filiación, localidad, provincia, fecha de nacimiento y documento nacional de identidad, NIE o tarjeta de identidad o pasaporte en el caso de extranjeros, acompañando al modelo de solicitud, original de los documentos anteriores o copia compulsada de los mismos. En dicha solicitud deberá hacerse constar de manera obligatoria un domicilio a efectos de notificaciones. Mediante Orden del Ministro de Justicia, se determinarán los requisitos y condiciones para que dichas solicitudes puedan tramitarse por vía telemática. 3. También deberá hacerse constar la causa o causas de la cancelación o rectificación que se solicita, pudiendo aportar cuantos documentos puedan ser determinantes para el fin solicitado. 4. Al expediente iniciado a instancia del interesado se llevarán las inscripciones afectadas y si del análisis de las mismas, o de lo aportado por el solicitante, se dedujera que no se dan los requisitos necesarios para proceder a la cancelación o rectificación, el Ministerio de Justicia denegará motivadamente la petición. 5. El encargado del Registro, de oficio, cuando tenga conocimiento a través de los datos obrantes en el Registro de que se dan los requisitos legalmente establecidos para la cancelación de una inscripción, procederá a elevar propuesta de cancelación. Cuando se trate de procedimientos penales que hayan dado lugar a inscripciones en los que no se haya comunicado modificación alguna durante los plazos de prescripción establecidos en los artículos 131 y 133 del Código Penal, el encargado del Registro Central se dirigirá al secretario judicial del correspondiente órgano judicial a los efectos de verificar su estado procesal, procediendo a cancelar la inscripción cuando así resulte de la comunicación que este le remita. Artículo 19. Cancelación de inscripciones de antecedentes penales. 1. Las inscripciones de antecedentes penales se cancelarán, de oficio o a instancia del titular de los datos, o por comunicación del órgano judicial, cuando habiéndose extinguido la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

749

Oposició

Corresponde al Ministerio de Justicia resolver el procedimiento para la cancelación de las inscripciones, cualquiera que sea la forma de iniciación del procedimiento.

per Inspector/a

1. La cancelación de las inscripciones se practicará de oficio, a instancia del interesado, o por comunicación del órgano judicial.

3. La información relativa a las inscripciones canceladas se conservará en una sección especial y separada a disposición únicamente de los Juzgados y Tribunales españoles. Artículo 20. Cómputo del plazo de cancelación de inscripciones de penas suspendidas. Cuando la cancelación de las inscripciones de antecedentes penales se refiera a penas privativas de libertad suspendidas por habérseles aplicado la remisión condicional, el plazo de cancelación, una vez obtenida la remisión definitiva, se computará en la forma establecida en el artículo 136.3 del Código Penal. Artículo 21. Pluralidad de antecedentes penales. Cuando se inicie un expediente de cancelación de antecedentes penales de oficio o a instancia de parte, y deba cursarse a varios Juzgados o Tribunales, se remitirá el original al que hubiera dictado la última sentencia y copias autenticadas a cada uno de los restantes, debiendo constar en el oficio de remisión el listado de Juzgados o Tribunales a los que se solicita información. Artículo 22. Cancelación de inscripciones de medidas cautelares, ordenes de protección, ordenes de busca, Sentencias No Firmes y autos de rebeldía penal. 1. La cancelación se producirá con carácter automático cuando se produzca la comunicación judicial en la que se exprese el cese de su vigencia. 2. También se cancelarán las inscripciones de medidas cautelares, órdenes de protección y Sentencias No Firmes relativas a un procedimiento en tramitación cuando se proceda a la inscripción de una sentencia firme recaída en el mismo procedimiento. 3. Asimismo, la acumulación de un procedimiento o la inhibición en favor de otro juzgado, producirán la cancelación de las correspondientes anotaciones cuando el encargado del Registro verifique la inscripción de la medida cautelar, orden de protección, orden de busca o auto de rebeldía penal en el procedimiento resultante de la acumulación o la inhibición. Artículo 23. Cancelación de las inscripciones de rebeldes civiles. 1. Procederá la cancelación de la inscripción del rebelde civil a instancia del interesado. También podrá el interesado dirigirse al órgano judicial remitente de la comunicación C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

750

Oposició

2. Cuando el procedimiento se inicie de oficio o a instancia del interesado y no constara el informe del Juzgado o Tribunal en relación con el cumplimiento de los requisitos establecidos en el artículo 136 del Código Penal, el Registro de Penados remitirá el expediente en el plazo de quince días a fin de que informe preceptivamente en el plazo máximo de dos meses sobre la cancelación solicitada. El plazo máximo para resolver y notificar el procedimiento será de tres meses.

per Inspector/a

responsabilidad penal, hubiesen trascurrido, sin delinquir de nuevo los plazos previstos y se hubiesen cumplido los restantes requisitos señalados en el artículo 136 del Código Penal.

originaria para que sea el órgano judicial el que se dirija al Registro solicitando la cancelación de la inscripción en cuestión. En la solicitud deberá indicar el domicilio al que se puedan dirigir las comunicaciones judiciales.

3. En el caso de que se deniegue la cancelación instada por el interesado por existir dudas racionales sobre la exactitud del domicilio facilitado, el Registro deberá indicarle los defectos que haya apreciado y recordarle la posibilidad de instar nuevamente esa cancelación en cuanto hayan quedado subsanados. Artículo 24. Cancelación de las inscripciones del Registro Central de Sentencias sobre Responsabilidad Penal de los Menores. Trascurridos diez años, a contar desde que el menor hubiera alcanzado la mayoría de edad y siempre que las medidas judicialmente impuestas hayan sido ejecutadas en su plenitud o hayan prescrito, el Ministerio de Justicia procederá de oficio a la cancelación de cuantas inscripciones de sentencias referentes al mismo consten en el Registro. Artículo 25. Efectos de la cancelación. La cancelación registral prevista en este real decreto dará lugar a la eliminación de los datos de carácter personal, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 19.3 del presente real Decreto y a excepción de aquellos que resulten necesarios para que sea posible elaborar las estadísticas previstas en su artículo 27.

per Inspector/a

2. Cuando se acuerde la cancelación, el Registro deberá comunicar el nuevo domicilio a los órganos judiciales que aparecieran anotados junto a la inscripción.

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 18.2 de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, los interesados podrán recabar la tutela de la Agencia Española de Protección de Datos en relación con el ejercicio de sus derechos de acceso, rectificación o cancelación. Artículo 27. Información estadística. La Administración General del Estado y las comunidades autónomas con competencias en materia de justicia, en el marco del Plan de Transparencia Judicial, podrán elaborar estadísticas de los datos contenidos en los Registros Centrales, eludiendo toda referencia personal en la información y teniendo en cuenta lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre de Protección de Datos y sus disposiciones complementarias. En particular, el Registro para la Protección de las Victimas de Violencia Doméstica proporcionará a la Delegación de Gobierno para la Violencia de Género la información necesaria para permitir el adecuado conocimiento, análisis y evaluación de la violencia de género, con excepción de los datos de carácter personal de los intervinientes en los procedimientos judiciales. Los datos estadísticos deberán seguir los criterios que establezca la Comisión Nacional de Estadística Judicial. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

751

Oposició

Artículo 26. Tutela de derechos.

La comunicación del secretario judicial se remitirá en un plazo nunca superior a 24 horas desde su adopción, por vía telemática o electrónica o, en su defecto, por medio de fax o correo urgente. 2. El punto de coordinación designado hará referencia al centro, unidad, organismo o institución que centraliza la información, su dirección postal y electrónica, números de teléfono y fax, régimen horario y persona o personas responsables de aquél. En el caso de comunidades autónomas pluriprovinciales, podrá identificarse un punto de conexión específico para cada provincia. 3. El Consejo General del Poder Judicial mantendrá una relación actualizada de los puntos de coordinación designados, remitirá tal identificación en su integridad y sus modificaciones o actualizaciones a los Ministerios de Justicia, de Igualdad y del Interior, así como a la Fiscalía General del Estado y al Tribunal Superior de Justicia, decanatos y juzgados de instrucción del ámbito autonómico correspondiente. Disposición adicional segunda. Prestación de consentimiento. A efectos de lo dispuesto en los artículos 6.b) y c) y 7.1.b) y c) del presente real decreto, el acceso de las Unidades de Intervención de Armas y Explosivos de la Guardia Civil y de las Unidades del Cuerpo Nacional de Policía responsables de la expedición del pasaporte, a la información contenida en las Bases de Datos del Sistema de registros administrativos de apoyo a la Administración de Justicia, requerirá el previo consentimiento del interesado, quien podrá manifestarlo en la propia solicitud. Disposición adicional tercera. Jurisdicción militar. Los órganos de la Jurisdicción Militar estarán sujetos a lo dispuesto en la presente norma salvo en lo que no les sea de aplicación. Disposición transitoria primera. Comunicaciones anteriores a la entrada en vigor del real decreto. Las comunicaciones que los órganos judiciales hayan dirigido al Ministerio de Justicia antes de la entrada en vigor del presente real decreto, se regirán por la normativa anterior, si la hubiese. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

752

Oposició

1. Los secretarios de los juzgados y tribunales comunicarán las órdenes de protección de las víctimas de violencia doméstica que se adopten y sus respectivas solicitudes, mediante testimonio íntegro, a aquel o aquellos puntos de coordinación designados por la comunidad autónoma correspondiente, que constituirán el canal único de notificación de estas resoluciones a centros, unidades, organismos e instituciones competentes en materia de protección social en relación con estas víctimas, de acuerdo con lo establecido en el apartado 8 del articulo 544 ter de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

per Inspector/a

Disposición adicional primera. Comunicación de las órdenes de protección a las Administraciones públicas competentes en materia de protección social.

Disposición transitoria segunda. Inscripción de medidas cautelares personales, requisitorias y Sentencias No Firmes acordadas con anterioridad a la entrada en vigor del presente real decreto.

Disposición transitoria tercera. Inscripción de penas derivadas de la comisión de una falta en los Registros de Penados y Rebeldes y Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias no Firmes. La inscripción de resoluciones firmes en los Registros de Penados y Rebeldes y Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias No Firmes por la comisión de una falta, se producirá a partir del momento en que se encuentre en funcionamiento el sistema de envío automático de datos previsto en el artículo 13.2 del presente real decreto. Disposición derogatoria única. Derogación normativa. Quedan expresamente derogados el Real Decreto de 2 de Octubre de 1878, la Real Orden de 1 de Abril de 1896, el Real Decreto 2012/1983, de 28 de Julio, sobre cancelación de antecedentes penales, Real Decreto 231/2002, de 1 de marzo, por el que se regula el Registro Central de Rebeldes Civiles, el Real Decreto 232/2002, de 1 de marzo, por el que se regula el Registro de Sentencias Firmes sobre Responsabilidad Penal de los Menores, el Real Decreto 355/2004, de 5 de marzo, por el que se regula el Registro Central para la protección de las víctimas de la violencia doméstica y cuantas disposiciones contenidas en normas de igual o inferior rango al presente real decreto se opongan a lo previsto en él. Disposición final primera. Título competencial. El presente real decreto se dicta al amparo de lo dispuesto en el artículo 149.1.5 de la Constitución, que atribuye al Estado la competencia exclusiva en materia de Administración de Justicia. Disposición final segunda. Facultades de desarrollo. Se autoriza al Ministro de Justicia a dictar cuantas disposiciones sean necesarias para el desarrollo de la presente norma. Disposición final tercera. Alimentación automática de la información contenida en el Sistema.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

753

Oposició

Estas inscripciones deberán efectuarse en el plazo de tres meses desde la entrada en vigor del presente real decreto.

per Inspector/a

Las medidas cautelares de carácter personal y las requisitorias y las Sentencias No Firmes acordadas o dictadas con anterioridad a la entrada en vigor del presente real decreto y que se encuentren en vigor, deberán inscribirse en el Registro Central de Medidas Cautelares, Requisitorias y Sentencias no Firmes.

El Ministerio de Justicia y las comunidades autónomas con traspasos recibidos en materia de Justicia deberán realizar las modificaciones oportunas en los respectivos sistemas de gestión procesal para que la transmisión de la información prevista en el artículo 13.2 del presente real decreto tenga lugar en el plazo máximo de dieciocho meses, a partir de la entrada en vigor del presente real decreto.

El presente real decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

Oposició

Dado en Madrid, el 6 de febrero de 2009.

per Inspector/a

Disposición final cuarta. Entrada en vigor.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

754

Mòdul 4 : Policia de Seguretat i Administrativa

En definitiva, la presente Ley Orgánica pretende regular el núcleo esencial del derecho de reunión, ajustándolo a los preceptos de la Constitución. Así, se elimina el sistema preventivo de autorizaciones en el ejercicio del derecho y se garantiza el mismo mediante un procedimiento en sede judicial de carácter sumario que evite las complejas tramitaciones administrativas que hacían ineficaz el propio ejercicio del derecho, de conformidad con lo establecido en reiterada jurisprudencia constitucional. En relación a las reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones, se exige la comunicación previa a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración de orden público, con peligro para personas o bienes, siguiendo de esta forma las normas recogidas en el artículo 21 de la Constitución. Por último, se mantiene la vigencia de las normas de carácter especial, en tanto no recojan preceptos contrarios a la Constitución, definiéndose esta Ley como general y supletoria respecto a los regímenes especiales que se mantengan en vigor dentro de la Constitución. CAPÍTULO PRIMERO: ÁMBITO DE APLICACIÓN Artículo primero. 1. El derecho de reunión pacífica y sin armas, reconocido en el artículo 21 de la Constitución, se ejercerá conforme a lo dispuesto en la presente Ley Orgánica. 2. A los efectos de la presente Ley, se entiende por reunión la concurrencia concertada y temporal de más de 20 personas, con finalidad determinada. 3. Son reuniones ilícitas las así tipificadas por las Leyes penales. Artículo segundo. Se podrá ejercer el derecho de reunión sin sujeción a las prescripciones de la presente Ley Orgánica, cuando se trate de las reuniones siguientes: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

755

Oposició

La Constitución española de 1978 recoge, entre su diverso contenido, el reconocimiento y garantía de los derechos fundamentales y libertades públicas, como uno de los pilares básicos, en el que se asienta el Estado social y democrático de Derecho. El derecho de reunión, manifestación primordial de los derechos fundamentales, como derecho público subjetivo, venía regulado hasta el presente por la Ley 17/1976, de 2 de mayo, aprobada con anterioridad a la elaboración y entrada en vigor de la Constitución, y cuyo contenido se ajustaba al momento de transición política que vivía la sociedad española. Tras la entrada en vigor de la Constitución, que consagra la libertad de reunión, se hace necesaria una regulación de dicho derecho con carácter general, modificando el ordenamiento jurídico en todo aquello en que no esté de acuerdo con los mandatos constitucionales, especialmente el que determina que el ejercicio del derecho de reunión no necesitará autorización previa.

per Inspector/a

4.1 LEY ORGÁNICA 9/1983, DE 15 DE JULIO, REGULADORA DEL DERECHO DE REUNIÓN (BOE núm. 170, de 18 de julio), EN SU REDACCIÓN DADA POR LA LEY ORGÁNICA 9/1999, DE 21 DE ABRIL (BOE núm. 96, de 22 de abril)

a) Las que celebren las personas físicas en sus propios domicilios.

d) Las que celebren los profesionales con sus clientes en lugares cerrados para los fines propios de su profesión. e) Las que se celebren en unidades, buques y recintos militares, a las que se refieren las Reales Ordenanzas de las Fuerzas Armadas, que se regirán por su legislación específica. CAPÍTULO II: DISPOSICIONES GENERALES Artículo tercero. 1. Ninguna reunión estará sometida al régimen de previa autorización. 2. La autoridad gubernativa protegerá las reuniones y manifestaciones frente a quienes trataren de impedir, perturbar o menoscabar el lícito ejercicio de este derecho. Artículo cuarto. 1. Las reuniones, sometidas a la presente Ley, sólo podrán ser promovidas y convocadas por personas que se hallen en el pleno ejercicio de sus derechos civiles. 2. Del buen orden de las reuniones y manifestaciones serán responsables sus organizadores, quienes deberán adoptar las medidas para el adecuado desarrollo de las mismas. 3. Los participantes en reuniones o manifestaciones, que causen un daño a terceros, responderán directamente de él. Subsidiariamente, las personas naturales o jurídicas organizadoras o promotoras de reuniones o manifestaciones responderán de los daños que los participantes causen a terceros, sin perjuicio de que puedan repetir contra aquéllos, a menos que hayan puesto todos los medios razonables a su alcance para evitarlos. 4. La asistencia de militares de uniforme, o haciendo uso de su condición militar, a reuniones o manifestaciones públicas se regirá por su legislación específica. Artículo quinto. La autoridad gubernativa suspenderá y, en su caso, procederá a disolver las reuniones y manifestaciones en los siguientes supuestos:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

756

Oposició

c) Las que celebren los Partidos políticos, Sindicatos, Organizaciones empresariales, Sociedades civiles y mercantiles, Asociaciones, Corporaciones, Fundaciones, Cooperativas, Comunidades de propietarios y demás Entidades legalmente constituidas en lugares cerrados, para sus propios fines y mediante convocatoria que alcance exclusivamente a sus miembros, o a otras personas nominalmente invitadas.

per Inspector/a

b) Las que celebren las personas físicas en locales públicos o privados por razones familiares o de amistad.

a) Cuando se consideren ilícitas de conformidad con las Leyes penales. b) Cuando se produzcan alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes. c) Cuando se hiciere uso de uniformes paramilitares por los asistentes.

Artículo sexto. Los organizadores y promotores de reuniones, incluidas en el ámbito de aplicación de la presente Ley, que se celebren en lugares, locales o recintos cerrados, podrán solicitar la presencia de delegados de la autoridad gubernativa. Artículo séptimo. Los delegados de la autoridad gubernativa no intervendrán en las discusiones o debates ni harán uso de la palabra para advertir o corregir a los participantes, todo ello sin perjuicio de lo establecido en la Ley de Enjuiciamiento Criminal. CAPÍTULO IV: DE LAS REUNIONES EN LUGARES DE TRÁNSITO PÚBLICO Y MANIFESTACIONES Artículo octavo. La celebración de reuniones en lugares de tránsito público y de manifestaciones deberán ser comunicadas por escrito a la autoridad gubernativa correspondiente por los organizadores o promotores de aquéllas, con una antelación de diez días naturales, como mínimo y treinta como máximo. Si se tratare de personas jurídicas la comunicación deberá hacerse por su representante. Cuando existan causas extraordinarias y graves que justifiquen la urgencia de convocatoria y celebración de reuniones en lugares de tránsito público o manifestaciones, la comunicación, a que hace referencia el párrafo anterior, podrá hacerse con una antelación mínima de veinticuatro horas. Artículo noveno. (Ley Orgánica 9/1999). 1.‐ En el escrito de comunicación se hará constar: a) Nombre, apellidos, domicilio y documento oficial de identificación del organizador u organizadores o de su representante, caso de personas jurídicas, consignando también la denominación. naturaleza y domicilio de éstas. b) Lugar, fecha, hora y duración prevista.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

757

Oposició

CAPÍTULO III: DE LAS REUNIONES EN LUGARES CERRADOS

per Inspector/a

Tales resoluciones se comunicarán previamente a los concurrentes en la forma legalmente prevista.

c) Objeto de la misma. d) Itinerario proyectado, cuando se prevea la circulación por las vías públicas.

2.‐ La autoridad gubernativa notificará al Ayuntamiento afectado los datos contenidos en el escrito de comunicación, excepto cuando se trate de una convocatoria urgente de las previstas en el párrafo segundo del artículo anterior, a fin de que éste informe en un plazo de veinticuatro horas sobre las circunstancias del recorrido propuesto. En caso de no recibirse el informe en dicho plazo, el mismo se entenderá favorable. El informe se referirá a causas objetivas tales como el estado de los lugares donde pretenda realizarse, la concurrencia con otros actos, las condiciones de seguridad de los lugares con arreglo a la normativa vigente y otras análogas de índole técnico. En todo caso, el informe no tendrá carácter vinculante y deberá ser motivado. Artículo décimo. (Ley Orgánica 9/1999). Si la autoridad gubernativa considerase que existen razones fundadas de que puedan producirse alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes, podrá prohibir la reunión o manifestación o, en su caso, proponer la modificación de la fecha, lugar, duración o itinerario de la reunión o manifestación. La resolución deberá adoptarse en forma motivada, y notificarse en el plazo máximo de setenta y dos horas desde la comunicación prevista en el artículo 8, de acuerdo con los requisitos establecidos en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

per Inspector/a

e) Medidas de seguridad previstas por los organizadores o que se soliciten de la autoridad gubernativa.

De no ser aceptada por los organizadores o promotores la prohibición u otras modificaciones propuestas, podrán interponer recurso contencioso‐administrativo ante la Audiencia competente, en el plazo de cuarenta y ocho horas, trasladando copia de dicho recurso debidamente registrada a la autoridad gubernativa con el objeto de que aquélla remita inmediatamente el expediente a la Audiencia. El Tribunal tramitará dicho recurso de conformidad con lo establecido en el artículo 7 de la Ley 62/1978, de 26 de diciembre, de protección jurisdiccional de los derechos fundamentales de la persona. DISPOSICIÓN ADICIONAL (Ley Orgánica 9/1999) Tendrán la consideración de autoridad gubernativa a los efectos de la presente Ley, además de las de la Administración General del Estado, las correspondientes de las Comunidades Autónomas con competencias para protección de personas y bienes y para el mantenimiento de la seguridad ciudadana, con arreglo a lo dispuesto en los respectivos Estatutos y en la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y conforme al proceso de despliegue de las respectivas policías autónomas. DISPOSICIONES FINALES C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

758

Oposició

Artículo undécimo.

Primera.‐ Esta Ley tiene carácter general y supletorio respecto de cualquiera otras de las que se regule el ejercicio de derecho de reunión. Segunda.‐ Queda derogada la Ley 17/1976, de 2 de mayo, reguladora del Derecho de Reunión, y cuantas disposiciones se opongan a lo dispuesto en la presente Ley.

Oposició

En tanto no se promulgue la Ley Electoral prevista en el artículo 81.1 de la Constitución, las reuniones y manifestaciones que se realicen con motivo de campaña de propaganda electoral estarán sujetas a la jurisdicción de los órganos de la Administración electoral.

per Inspector/a

DISPOSICIÓN TRANSITORIA

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

759

4.2 LEY ORGÁNICA 1/1992, DE 21 DE FEBRERO, SOBRE PROTECCIÓN DE LA

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

La protección de la seguridad ciudadana y el ejercicio de las libertades públicas constituyen un binomio inseparable, y ambos conceptos son requisitos básicos de la convivencia en una sociedad democrática.

La Constitución, por otra parte, establece una atribución genérica de competencia al Estado en materia de seguridad pública (artículo 149.1.29) y, específicamente, atribuye a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, la tarea de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y de garantizar la seguridad ciudadana (artículo 104.1), afectando en su regulación al ejercicio de algunos derechos fundamentales, como el derecho a la libertad, a la libre circulación por el territorio nacional y a entrar y salir libremente de España o al derecho de reunión.

Desde la promulgación de la Constitución, en un proceso ininterrumpido, las Cortes Generales han tratado de mantener un positivo equilibrio entre libertad y seguridad, habilitando a las autoridades correspondientes para el cumplimiento de sus deberes constitucionales en materia de seguridad, mediante la aprobación de Leyes Orgánicas generales como la de 1 de junio de 1981, de los estados de alarma, excepción y sitio; la de 1 de julio de 1985, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España, o la de 13 de marzo de 1986, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Asimismo, se han aprobado Leyes especiales, como la de 15 de julio de 1983, reguladora del derecho de reunión; la de 21 de enero de 1985, sobre Protección Civil, o la de 25 de julio de 1989, de Bases sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial; incluyéndose, asimismo, medidas de prevención de la violencia en los espectáculos deportivos mediante la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, que dedica a la materia su título IX.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

760

Oposició

(BOE núm. 46, de 22 de febrero), en su redacción dada por la Sentencia 341/1993, de 18 de noviembre, del Tribunal Constitucional, por la que se declaran nulos determinados preceptos (BOE núm. 295, de 10 de diciembre), por la Disposición Adicional Cuarta de la Ley Orgánica 4/1997, de 4 de agosto (BOE núm. 186, de 5 de agosto), por la Ley 10/1999, de 21 de abril (BOE núm. 96, de 22 de abril) y por la Ley Orgánica 7/2006, de 21 de noviembre (BOE núm. 279, de 22 de noviembre).

per Inspector/a

SEGURIDAD CIUDADANA

Con todo ello, viene a completarse, la derogación formal de la Ley de Orden Público, tan emblemática del régimen político anterior y que ha caído prácticamente en desuso, con independencia de que en varios aspectos de su articulado haya sido expresamente derogada.

En el Capítulo II de la nueva Ley, se regulan las actividades relacionadas con armas y explosivos, habilitando la intervención del Estado en todo el proceso de producción y venta, así como en la tenencia y uso de los mismos, reconociendo el alcance restrictivo de las autorizaciones administrativas para ello, regulando la prohibición de ciertas armas, municiones y explosivos especialmente peligrosos y considerando como sector con regulación específica en materia de establecimiento la fabricación, comercio o distribución de armas o explosivos.

Se disponen, asimismo, las finalidades a que tenderán las medidas de policía que deberá dictar el Gobierno en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas, dejando a salvo las competencias que, en este punto, tienen reconocidas las Comunidades Autónomas mediante sus correspondientes Estatutos.

Se establece, también, el derecho y el deber de obtener el Documento Nacional de Identidad a partir de los catorce años, que tendrá por sí solo suficiente valor para acreditar la identidad de los ciudadanos, garantizando en todo caso el respeto al derecho a la intimidad de la persona, sin que los datos que en el mismo figuren puedan ser relativos a raza, religión, opinión, ideología, afiliación política o sindical, o creencias. Se regula la expedición del pasaporte o documento que lo sustituya, y se establece, por otra parte, el deber de identificación de los extranjeros que se hallen en España, sin que puedan ser privados de

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

761

Oposició

La consideración de fenómenos colectivos que implican la aparición de amenazas, coacciones o acciones violentas, con graves repercusiones en el funcionamiento de los servicios públicos y en la vida ciudadana determina, a su vez, la necesidad de un tratamiento adecuado a la naturaleza de dichos fenómenos y adaptado a las exigencias constitucionales.

per Inspector/a

Para completar, sin embargo, las facultades o potestades de las autoridades actualizadas y adecuadas a la Constitución, y con la finalidad de proteger la seguridad ciudadana, se considera necesario establecer el ámbito de responsabilidad de las autoridades administrativas en materias como la fabricación, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos; concentraciones públicas en espectáculos; documentación personal de nacionales y extranjeros en España; así como regular ciertas actividades de especial interés y responsabilidad para las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

En el Capítulo III se habilita para realizar actuaciones dirigidas al mantenimiento y al restablecimiento de la seguridad ciudadana, particularmente en supuestos de desórdenes colectivos o de inseguridad pública graves. Quedan, así, facultadas las autoridades para el cierre de locales o establecimientos y para la evacuación de inmuebles en situaciones de emergencia o en circunstancias que lo hagan imprescindible, así como para la suspensión de los espectáculos, desalojo de locales y cierre provisional de establecimientos cuando en los mismos tuvieran lugar graves alteraciones del orden. Se prevé la limitación o restricción de la circulación o permanencia en vías o lugares públicos en supuestos de alteración del orden o la seguridad ciudadana. Se posibilita el establecimiento de controles en las vías, lugares o establecimientos públicos, con el fin de descubrir y detener a los partícipes en un hecho delictivo y de aprehender los instrumentos, efectos o pruebas del mismo.

Se regulan las condiciones en que los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, siempre que ello fuese necesario para el ejercicio de las funciones de protección de la seguridad que les corresponden, podrán requerir la identificación de las personas. Si no pudieran identificarse por cualquier medio, podrán ser instadas a acudir a una dependencia policial próxima a los solos efectos de la identificación. No se altera, pues, el régimen vigente del instituto de la detención, que sólo podrá seguir produciéndose cuando se trate de un sospechoso de haber cometido un delito y no por la imposibilidad de identificación. Lo que se prevén son supuestos de resistencia o negativa infundada a la identificación, que tendrían las consecuencias que para tales infracciones derivan del Código Penal vigente.

Se regulan, asimismo, las condiciones y términos en que, conforme a lo permitido por la Constitución y las Leyes, podrá prescindirse del mandamiento judicial para penetrar en domicilios, en lo que se refiere a las tareas de persecución de fenómenos delictivos tan preocupantes para la seguridad de los ciudadanos como son los relacionados con el narcotráfico.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

762

Oposició

Finalmente, se habilita al Gobierno para llevar a cabo la regulación de ciertas actuaciones de registro documental e información de actividades cada vez de mayor relevancia para la seguridad ciudadana, entre las que se comprende la circulación de embarcaciones de alta velocidad, así como el deber de determinadas entidades o establecimientos, que generen riesgos directos para terceros o sean especialmente vulnerables, de adoptar las medidas de seguridad que fueren precisas.

per Inspector/a

esta documentación, salvo en los mismos supuestos previstos para el Documento Nacional de Identidad.

Se estima que así puede facilitarse y orientarse la tarea de proteger un ámbito de seguridad y convivencia en el que sea posible el ejercicio de derechos y libertades, mediante la eliminación de la violencia en las relaciones sociales y la remoción de los obstáculos que se opongan a la plenitud de dichas libertades y derechos, todo lo cual entraña una de las principales razones de ser de las autoridades a que se refiere la presente Ley y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a sus órdenes. CAPÍTULO I : DISPOSICIONES GENERALES Artículo 1. 1. De conformidad con lo dispuesto en los artículos 149.1.29 y 104 de la Constitución corresponde al Gobierno, a través de las autoridades y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a sus órdenes, proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, crear y mantener las condiciones adecuadas a tal efecto, y remover los obstáculos que lo impidan, sin perjuicio de las facultades y deberes de otros poderes públicos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

763

per Inspector/a

Por último, la presente Ley, en virtud de lo dispuesto en la disposición adicional, en las disposiciones finales primera y segunda, así como en los artículos 2 y concordantes, es claramente respetuosa con el sistema competencia que se desprende de la Constitución, tal como es definido por los artículos 104 y 149.1.29, Por la Ley Orgánica 2/1986, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y por los Estatutos de Autonomías de las Comunidades con competencias en esta materia. Asimismo, las autoridades locales seguirán ejerciendo las facultades que les corresponden, de acuerdo con la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y la legislación de Régimen Local, espectáculos públicos y actividades clasificadas.

Oposició

El Capítulo IV establece un régimen sancionador que permite el cumplimiento de las finalidades de la Ley y de las correspondientes garantías constitucionales. Tipifica las infracciones contra la seguridad ciudadana, haciendo la graduación entre infracciones muy graves, infracciones graves e infracciones leves; comprendiéndose específicamente entre las infracciones graves el consumo en lugares públicos y la tenencia ilícita de drogas tóxicas o sustancias estupefacientes, las cuales podrán ser sancionadas, además, con la suspensión del permiso de conducir de vehículos de motor hasta tres meses, y con la retirada de permisos o licencias de armas. Atendiendo al fin resocializador y no exclusivamente retributivo de la sanción, se regula en la presente Ley, para estos supuestos, la posibilidad de suspensión de las sanciones en los casos en los que el infractor se someta a un tratamiento de deshabituación en un centro o servicio debidamente acreditado. Asimismo, este capítulo IV determina las sanciones que cabe imponer y las autoridades competentes para ello, estableciendo un procedimiento sancionador con las debidas garantías. Por otra parte, se dispone la obligación del Ministerio Fiscal de remitir testimonio de las sentencias absolutorias o autos de sobreseimiento y archivo, cuando los hechos no sean constitutivos de infracción penal, si pudieran constituir infracción administrativa de las previstas en esta Ley.

2. Esta competencia comprende el ejercicio de las potestades administrativas previstas en esta Ley, con la finalidad de asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y la utilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como la de prevenir la comisión de delitos y faltas.

a) El Ministro del Interior. b) Los titulares de los órganos superiores y órganos directivos del Ministerio del Interior a los que se atribuya tal carácter, en virtud de disposiciones legales o reglamentarias. c) Los Gobernadores Civiles y los Delegados del Gobierno en Ceuta y en Melilla. d) Los Delegados del Gobierno en ámbitos territoriales menores que la provincia. 2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, las autoridades locales seguirán ejerciendo las facultades que les corresponden, de acuerdo con la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y la legislación de Régimen Local, Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas, así como de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas. Artículo 3. 1. Además de las competencias reguladas en otras Leyes, corresponden al Ministerio del Interior las competencias en materias de armas y explosivos; espectáculos públicos y actividades recreativas; documentación e identificación personal; y prevención, mantenimiento y restablecimiento de la seguridad ciudadana, reguladas en la presente Ley. 2. Corresponde, asimismo, al Ministerio del Interior la planificación, coordinación y control generales de la seguridad de las personas, edificios, instalaciones, actividades y objetos de especial interés, proponiendo o disponiendo la adopción de las medidas, o la aprobación de las normas que sean necesarias. Artículo 4. 1. En las materias sujetas a potestades administrativas de policía especial no atribuidas expresamente a órganos dependientes del Ministerio del Interior, éstos sólo podrán intervenir en la medida necesaria para asegurar la consecución de las finalidades previstas en el apartado 2 del artículo 1. 2. Dichos órganos, a través de sus agentes, deberán prestar el auxilio ejecutivo necesario a cualesquiera otras autoridades públicas que lo requieran para asegurar el cumplimiento de las Leyes.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

764

Oposició

1. A los efectos de esta Ley, son autoridades competentes en materia de seguridad:

per Inspector/a

Artículo 2.

Artículo 5.

3. Todas las autoridades públicas y sus agentes que tuvieren conocimiento de hechos que perturben gravemente la seguridad ciudadana y, en consecuencia, el ejercicio de derechos constitucionales, deberán ponerlo en conocimiento de la autoridad judicial o gubernativa. CAPÍTULO II: MEDIDAS DE ACCIÓN PREVENTIVA Y VIGILANCIA Sección Primera: Armas y Explosivos Artículo 6. 1. En el ejercicio de la competencia que le reconoce el artículo 149.1.26 de la Constitución, la Administración del Estado establecerá los requisitos y condiciones de la fabricación y reparación de armas, sus imitaciones y réplicas, y de sus piezas fundamentales; explosivos, cartuchería y artificios pirotécnicos; así como los de su circulación, almacenamiento y comercio, su adquisición y enajenación; su tenencia y utilización. Del mismo modo podrá adoptar las medidas de control necesarias para el cumplimiento de aquellos requisitos y condiciones. 2. Las autoridades y servicios a los que corresponda ejercer la intervención, podrán efectuar en cualquier momento las inspecciones y comprobaciones que sean necesarias en los diferentes locales de las fábricas, talleres, depósitos, comercios y lugares de utilización de armas y explosivos. Artículo 7. 1. Se faculta al Gobierno para reglamentar las materias y actividades a que se refiere el artículo anterior, en atención a las circunstancias que puedan concurrir en los distintos supuestos: a) Mediante la sujeción de la apertura y funcionamiento de las fábricas, talleres, depósitos, establecimientos de venta y lugares de utilización y las actividades relacionadas con ellas a requisitos de catalogación o clasificación, autorización, información, inspección, vigilancia y

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

765

Oposició

2. También podrán las autoridades competentes a los efectos de esta Ley y los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en caso necesario y en la medida indispensable para el cumplimiento de las funciones que les encomienda la presente Ley, recabar de los particulares su ayuda y colaboración, siempre que no implique riesgo personal para los mismos, y disponer de lo estrictamente preciso para asegurar el cumplimiento de las Leyes y el ejercicio de los derechos. Quienes sufran daños o perjuicios por estas causas, serán indemnizados de acuerdo con las Leyes.

per Inspector/a

1. Todas las autoridades y funcionarios públicos en el ámbito de sus competencias deberán colaborar con las autoridades a que se refiere el artículo 2 de la presente Ley y prestarles el auxilio que sea posible y adecuado para la consecución de las finalidades prevenidas en el artículo 1.

control, así como a requisitos especiales de habilitación para el personal encargado de su manipulación.

2. La fabricación, comercio o distribución de armas y explosivos constituye sector con regulación específica en materia de derecho de establecimiento, en los términos del artículo 20.2 De la Ley de inversiones extranjeras en España y en todo caso bajo el control de los ministerios de defensa y del interior. Sección Segunda: Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas Artículo 8. 1. Todos los espectáculos y actividades recreativas de carácter público quedarán sujetos a las medidas de policía administrativa que dicte el Gobierno, en atención a los fines siguientes: a) Garantizar la seguridad ciudadana frente a los riesgos que, para las personas o sus bienes, se puedan derivar del comportamiento de quienes organicen un espectáculo o actividad recreativa, participen en ellos o los presencien.

b) Asegurar la pacifica convivencia cuando pudiera ser perturbada por la celebración del espectáculo o el desarrollo de la actividad. c) Limitar las actividades de los locales y establecimientos públicos a las que tuvieren autorizadas, e impedir, en todo caso, el ejercicio en ellos de cualesquiera otras que estuvieren prohibidas. d) Fijar las condiciones a las que habrán de ajustarse la organización, venta de localidades y horarios de comienzo y terminación de los espectáculos o actividades recreativas, siempre que sea necesario, para que su desarrollo transcurra con normalidad. 2. Los espectáculos deportivos quedaran, en todo caso, sujetos a las medidas de prevención de la violencia que se disponen en el título IX de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

766

Oposició

c) Mediante la prohibición de ciertas armas, municiones y explosivos, especialmente peligrosos, así como el depósito de los mismos.

per Inspector/a

b) Mediante la obligatoriedad de licencias o permisos para la tenencia y uso de armas de fuego cuya expedición tendrá carácter restrictivo, especialmente cuando se trate de armas de defensa personal, en relación con las cuales la concesión de las licencias o permisos se limitará a supuestos de estricta necesidad.

Sección Tercera: Documentación e Identificación Personal Artículo 9.

3. En el Documento Nacional de Identidad figurarán la fotografía y la firma de su titular, así como los datos personales que se determinen reglamentariamente, respetando el derecho a la intimidad de la persona, y sin que, en ningún caso, puedan ser relativos a raza, religión, opinión, ideología, afiliación política o sindical o creencias. Artículo 10. 1. Los españoles podrán entrar en el territorio nacional, en todo caso, acreditando su nacionalidad. Los que pretendan salir de España habrán de estar provistos de pasaporte o documento que reglamentariamente se establezca en los términos de los acuerdos internacionales suscritos por España, que tendrán la misma consideración que el Documento Nacional de Identidad. 2. El pasaporte o documento que lo supla se expedirá a los ciudadanos españoles, salvo que el solicitante haya sido condenado a penas o medidas de seguridad que conlleven la privación o limitación de su libertad de residencia o de movimiento, mientras no se hayan extinguido, o cuando haya prohibido su expedición o la salida de España la autoridad judicial respecto al interesado que se halle inculpado en un proceso penal. A los incluidos en la primera de las excepciones indicadas, se les expedirán, no obstante, los referidos documentos siempre que obtengan autorización del órgano judicial competente. 3. El pasaporte o documento que lo sustituya se expedirá a quien se encuentre sujeto a patria potestad o tutela si cuenta con autorización de quien la ejerza o, en defecto de esta, del órgano judicial competente. 4. El pasaporte o documento que lo supla podrá ser retirado por la misma autoridad a quien corresponda su expedición, si sobrevinieren las circunstancias determinantes de su denegación, como consecuencia de las resoluciones judiciales a que se refiere el apartado 2. En tales casos, y en la medida que el Documento Nacional de Identidad sea documento supletorio del pasaporte, se proveerá a su titular de otro documento a los solos efectos de identificación.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

767

Oposició

2. El Documento Nacional de Identidad será obligatorio a partir de los catorce años. Dicho documento es intransferible, correspondiendo a su titular la custodia y conservación, sin que pueda ser privado del mismo, ni siquiera temporalmente, salvo los supuestos en que, conforme a lo previsto por la Ley, haya de ser sustituido por otro documento.

per Inspector/a

1. Todos los españoles tendrán derecho a que se les expida el Documento Nacional de Identidad, que gozará de la protección que a los documentos públicos y oficiales otorgan las Leyes, y que tendrá, por si solo, suficiente valor para la acreditación de la identidad de las personas.

Artículo 11.

Sección Cuarta: Actividades relevantes para la Seguridad Ciudadana Artículo 12. 1. Las personas naturales o jurídicas que desarrollen actividades relevantes para la seguridad ciudadana, como las de hospedaje, el comercio o reparación de objetos usados, el alquiler o el desguace de vehículos de motor, o la compraventa de joyas y metales preciosos, deberán llevar a cabo las actuaciones de registro documental e información previstas en la normativa vigente. 2. Por razones de seguridad podrá someterse a restricciones la navegación de embarcaciones de alta velocidad, debiendo sus titulares realizar las actuaciones de registro documental e información previstas en la normativa vigente. 3. Del mismo modo el Gobierno podrá acordar la necesidad de registro para la fabricación, almacenamiento y comercio de productos químicos susceptibles de ser utilizados en la elaboración o transformación de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas y otras gravemente nocivas para la salud.

per Inspector/a

Los extranjeros que se encuentren en territorio español están obligados a disponer de la documentación que acredite su identidad y el hecho de hallarse legalmente en España, con arreglo a lo dispuesto en las normas vigentes. No podrán ser privados de esta documentación salvo en los mismos supuestos previstos para el Documento Nacional de Identidad.

Artículo 13. 1. El Ministerio del Interior podrá ordenar, conforme a lo que se disponga reglamentariamente, la adopción de las medidas de seguridad necesarias en establecimientos e instalaciones industriales, comerciales y de servicios, para prevenir la comisión de los actos delictivos que se puedan cometer contra ellos, cuando generen riesgos directos para terceros o sean especialmente vulnerables. 2. No obstante, las autoridades competentes podrán eximir de la implantación o el mantenimiento de medidas de seguridad obligatorias a los establecimientos, cuando las circunstancias que concurran en el caso concreto las hicieren innecesarias o improcedentes. 3. La apertura de los establecimientos que estén obligados a la adopción de medidas de seguridad, estará condicionada a la comprobación, por las autoridades competentes, de la idoneidad y suficiencia de las mismas. 4. Los titulares de los establecimientos e instalaciones serán responsables de la adopción o instalación de las medidas de seguridad obligatorias, de acuerdo con las normas que respectivamente las regulen, así como de su efectivo funcionamiento y de la consecución de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

768

Oposició

Sección Quinta: Medidas de Seguridad en Establecimientos e Instalaciones

la finalidad protectora y preventiva propia de cada medida, sin perjuicio de la responsabilidad en que al respecto puedan incurrir sus empleados. CAPÍTULO III: ACTUACIONES PARA EL MANTENIMIENTO Y RESTABLECIMIENTO DE LA SEGURIDAD CIUDADANA

Artículo 15. La autoridad competente podrá acordar, como medidas de seguridad extraordinarias, el cierre o desalojo de locales o establecimientos, la evacuación de inmuebles o el deposito de explosivos, en situaciones de emergencia que las circunstancias del caso hagan imprescindibles y mientras estas duren. Artículo 16. 1. Las autoridades a las que se refiere la presente Ley adoptaran las medidas necesarias para proteger la celebración de reuniones o manifestaciones y de espectáculos públicos, procurando que no se perturbe la seguridad ciudadana. Sin embargo, podrán suspender los espectáculos y disponer el desalojo de los locales y el cierre provisional de los establecimientos públicos mientras no existan otros medios para evitar las alteraciones graves de la seguridad que se estuvieren produciendo. 2. Dichas autoridades, por medio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, podrán disolver, en la forma que menos perjudique, las reuniones en lugares de tránsito público y las manifestaciones, en los supuestos prevenidos en el artículo 5 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del derecho de reunión. También podrán disolver las concentraciones de vehículos en las vías públicas y retirar aquéllos o cualesquiera otra clase de obstáculos cuando impidieran, pusieran en peligro o dificultaran la circulación por dichas vías. Artículo 17. 1. Antes de llevar a efecto las medidas a que se refieren los artículos anteriores, las unidades actuantes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán avisar de tales medidas a las personas afectadas. 2. En el caso de que se produzcan alteraciones de la seguridad ciudadana con armas o con otros medios de acción violenta, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán disolver la reunión o manifestación o retirar los vehículos y obstáculos, sin necesidad de previo aviso. 3. En los casos a que se refieren los artículos anteriores, los empleados de empresas privadas de vigilancia y seguridad, si los hubiere, deberán colaborar con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, respecto del interior de los locales o establecimientos en que prestaren servicio. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

769

Oposició

Las autoridades competentes, de acuerdo con las leyes y reglamentos, podrán dictar las órdenes o prohibiciones y disponer las actuaciones policiales estrictamente necesarias para asegurar la consecución de las finalidades previstas en el artículo 1 de esta Ley.

per Inspector/a

Artículo 14.

Artículo 19. 1. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán limitar o restringir, por el tiempo imprescindible, la circulación o permanencia en vías o lugares públicos en supuestos de alteración del orden, la seguridad ciudadana o la pacífica convivencia, cuando fuere necesario para su restablecimiento. Asimismo podrán ocupar preventivamente los efectos o instrumentos susceptibles de ser utilizados para acciones ilegales, dándoles el destino que legalmente proceda.

2. Para el descubrimiento y detención de los partícipes en un hecho delictivo causante de grave alarma social y para la recogida de los instrumentos, efectos o pruebas del mismo, se podrán establecer controles en las vías, lugares o establecimientos públicos, en la medida indispensable a los fines de este apartado, al objeto de proceder a la identificación de las personas que transiten o se encuentren en ellos, al registro de los vehículos y al control superficial de los efectos personales con el fin de comprobar que no se portan sustancias o instrumentos prohibidos o peligrosos. El resultado de la diligencia se pondrá de inmediato en conocimiento del Ministerio Fiscal. Artículo 20. 1. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán requerir, en el ejercicio de sus funciones de indagación o prevención, la identificación de las personas y realizar las comprobaciones pertinentes en la vía pública o en el lugar donde se hubiere hecho el requerimiento, siempre que el conocimiento de la identidad de las personas requeridas fuere necesario para el ejercicio de las funciones de protección de la seguridad que a los agentes encomiendan la presente Ley y la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 2. De no lograrse la identificación por cualquier medio, y cuando resulte necesario a los mismos fines del apartado anterior, los agentes, para impedir la comisión de un delito o falta, o al objeto de sancionar una infracción, podrán requerir a quienes no pudieran ser identificados a que les acompañen a dependencias próximas y que cuenten con medios adecuados para realizar las diligencias de identificación, a estos solos efectos y por el tiempo imprescindible.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

770

Oposició

Los agentes de la autoridad podrán realizar, en todo caso, las comprobaciones necesarias para impedir que en las vías, lugares y establecimientos públicos se porten o utilicen ilegalmente armas, procediendo a su ocupación. Podrán proceder a la ocupación temporal, incluso de las que se lleven con licencia o permiso y de cualesquiera otros medios de agresión, si se estima necesario, con objeto de prevenir la comisión de cualquier delito, o cuando exista peligro para la seguridad de las personas o de las cosas.

per Inspector/a

Artículo 18.

Artículo 21. 1. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad sólo podrán proceder a la entrada y registro en domicilio en los casos permitidos por la Constitución y en los términos que fijen las leyes. 2. Declarado nulo por la Sentencia 341/1993. 3. Será causa legítima suficiente para la entrada en domicilio la necesidad de evitar daños inminentes y graves a las personas y a las cosas, en supuestos de catástrofe, calamidad, ruina inminente u otros semejantes de extrema y urgente necesidad. En tales supuestos, y para la entrada en edificios ocupados por organismos oficiales o entidades públicas, no será preciso el consentimiento de la autoridad o funcionario que los tuviere a su cargo. 4. Cuando por las causas previstas en el presente artículo las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad entrasen en un domicilio, remitirán sin dilación el acta o atestado que redactaren a la autoridad judicial competente. Artículo 22. 1. Para obtener el cumplimiento de las órdenes dictadas en aplicación de la presente Ley, las autoridades competentes para imponer las sanciones en ella establecidas podrán imponer multas en los términos del Artículo 107 de la Ley de Procedimiento Administrativo. 2. En todo caso habrá de darse un plazo suficiente para cumplir lo dispuesto, de acuerdo con la naturaleza y fines de la orden, transcurrido el cual se podrá proceder a la imposición de las multas en proporción a la gravedad del incumplimiento. Tales multas no excederán de 25.000 Pesetas, si bien se podrá aumentar sucesivamente su importe en el 50 por 100 en caso de reiteración del citado incumplimiento, sin que pueda sobrepasar los límites cuantitativos máximos establecidos para las sanciones.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

771

Oposició

4. En los casos de resistencia o negativa infundada a identificarse o a realizar voluntariamente las comprobaciones o practicas de identificación, se estará a lo dispuesto en el Código Penal y en la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

per Inspector/a

3. En las dependencias a que se hace referencia en el apartado anterior se llevara un Libro‐ Registro en el que se harán constar las diligencias de identificación realizadas en aquéllas, así como los motivos y duración de las mismas, y que estará en todo momento a disposición de la autoridad judicial competente y del ministerio fiscal. No obstante lo anterior, el Ministerio del Interior remitirá periódicamente extracto de las diligencias de identificación al Ministerio Fiscal.

CAPÍTULO IV: RÉGIMEN SANCIONADOR Sección Primera: Infracciones

a) La fabricación, reparación, almacenamiento, comercio, adquisición o enajenación, tenencia o utilización de armas prohibidas o explosivos no catalogados; de armas reglamentarias o explosivos catalogados careciendo de la documentación o autorización requeridos o excediéndose de los limites permitidos, cuando tales conductas no sean constitutivas de infracción penal. b) La omisión o insuficiencia en la adopción o eficacia de las medidas o precauciones obligatorias para garantizar la seguridad de las armas o de los explosivos. c) La celebración de reuniones en lugares de tránsito público o de manifestaciones, incumpliendo lo preceptuado en los artículos 4.2, 8, 9, 10 y 11 de la Ley Orgánica 9/1983, reguladora del Derecho de Reunión, cuya responsabilidad corresponde a los organizadores o promotores, siempre que tales conductas no sean constitutivas de infracción penal. En el caso de reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones cuya celebración se haya comunicado previamente a la autoridad se considerarán organizadores o promotores las personas físicas o jurídicas que suscriban el correspondiente escrito de comunicación. Aún no habiendo suscrito o presentado la citada comunicación, también se considerarán organizadores o promotores, a los efectos de esta Ley, a quienes de hecho las presidan, dirijan o ejerzan actos semejantes o a quienes por publicaciones o declaraciones de convocatoria de las reuniones o manifestaciones, por los discursos que se pronuncien y los impresos que se repartan durante las mismas, por los lemas, banderas u otros signos que ostenten o por cualesquiera otros hechos, pueda determinarse razonablemente que son inspiradores de aquéllas. (Apartado redactado conforme a la Ley Orgánica 4/1997) d) La negativa a disolver las manifestaciones y reuniones en lugares de tránsito público ordenada por la autoridad competente cuando concurran los supuestos del artículo 5 de la Ley Orgánica 9/1983. (Redactada conforme a la Ley Orgánica 4/1997) e) La apertura de establecimientos y la celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas careciendo de autorización o excediendo de los límites de la misma. f) La admisión en locales o establecimientos de espectadores o usuarios en número superior al que corresponda. g) La celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas quebrantando la prohibición o suspensión ordenada por la autoridad correspondiente. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

772

Oposició

A los efectos de la presente Ley, constituyen infracciones graves:

per Inspector/a

Artículo 23.

h) La provocación de reacciones en el público que alteren o puedan alterar la seguridad ciudadana.

k) La alegación de datos o circunstancias falsos para la obtención de las documentaciones previstas por la presente Ley, siempre que no constituya infracción penal. l) La carencia de los registros previstos en el capítulo II de la presente Ley para las actividades con trascendencia para la seguridad ciudadana. m) La negativa de acceso o la obstaculización del ejercicio de las inspecciones o controles reglamentarios, establecidos conforme a lo dispuesto en la presente Ley, en fábricas, locales, establecimientos, embarcaciones y aeronaves. n) Originar desórdenes graves en las vías, espacios o establecimientos públicos o causar daños graves a los bienes de uso público, siempre que no constituya infracción penal. ñ) La apertura de un establecimiento, el inicio de sus actividades o el desarrollo de su funcionamiento sin autorización o sin adoptar total o parcialmente las medidas de seguridad obligatorias o cuando aquéllas no funcionen o lo hagan defectuosamente, o antes de que la autoridad competente haya expresado su conformidad con las mismas. o) La comisión de una tercera infracción leve dentro del plazo de un año, que se sancionará como infracción grave. p) El depósito, comercialización o distribución, baja cualquier modalidad, en establecimientos dedicados a actividades deportivas, de productos que contengan sustancias prohibidas en el deprote por ser susceptibles de producir dopaje, declaradas como tales de conformidad con su legislación específica. (Añadida por la Ley Orgánica 7/2006) q) La incitación al consumo, en establecimientos dedicados a actividades deportivas, de productos que contengan sustancias prohbidas en el deporte por ser susceptibles de producir dopaje, declaradas como tales de conformidad con su legislación específica. (Añadida por la Ley Orgánica 7/2006) Artículo 24. Gradaciones (Redactado conforme a la Ley Orgánica 7/2006) Las infracciones tipificadas en los apartados a), b), c), d), e), f), h), i), l), n), p) y q) del artículo anterior podrán ser consideradas muy graves, teniendo en cuenta la entidad del riesgo producido o del perjuicio causado, o cuando supongan atentado contra la salubridad pública, hubieran alterado el funcionamiento de los servicios públicos, los transportes colectivos o la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

773

Oposició

j) El incumplimiento de las restricciones a la navegación reglamentariamente impuestas a las embarcaciones de alta velocidad.

per Inspector/a

i) La tolerancia del consumo ilegal o el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en locales o establecimientos públicos o la falta de diligencia en orden a impedirlos por parte de los propietarios, administradores o encargados de los mismos.

regularidad de los abastecimientos, o se hubieran producido con violencia o amenaza colectivas.

2. Las sanciones impuestas por estas infracciones podrán suspenderse si el infractor se somete a un tratamiento de deshabituación en un centro o servicio debidamente acreditado, en la forma y por el tiempo que reglamentariamente se determine. Artículo 26. Constituyen infracciones leves de la seguridad ciudadana: a) El incumplimiento de la obligación de obtener la documentación personal. b) La negativa a entregar la documentación personal cuando hubiere sido acordada su retirada o retención. c) La omisión o la insuficiencia de medidas para garantizar la conservación de las documentaciones de armas o explosivos, así como la falta de denuncia de la pérdida o sustracción de tales documentaciones. d) La admisión de menores en establecimientos públicos o en locales de espectáculos, cuando esté prohibida, y la venta o servicio de bebidas alcohólicas a los mismos. e) El exceso en los horarios establecidos para la apertura de establecimientos y la celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas. f) Las irregularidades en la cumplimentación de los registros prevenidos en las actividades con trascendencia para la seguridad ciudadana y la omisión de los datos o comunicaciones obligatorios dentro de los plazos establecidos. g) La exhibición de objetos peligrosos para la integridad física de las personas con la finalidad de causar intimidación. h) Desobedecer los mandatos de la autoridad o de sus agentes, dictados en directa aplicación de lo dispuesto en la presente Ley, cuando ello no constituya infracción penal. i) Alterar la seguridad colectiva u originar desórdenes en las vías, espacios o establecimientos públicos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

774

Oposició

1. Constituyen infracciones graves a la seguridad ciudadana el consumo en lugares, vías, establecimientos o transportes públicos, así como la tenencia ilícita, aunque no estuviera destinada al trafico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, siempre que no constituya infracción penal, así como el abandono en los sitios mencionados de útiles o instrumentos utilizados para su consumo.

per Inspector/a

Artículo 25.

j) Todas aquéllas que, no estando calificadas como graves o muy graves, constituyan incumplimientos de las obligaciones o vulneración de las prohibiciones establecidas en la presente Ley o en Leyes especiales relativas a la seguridad ciudadana. (Redactada conforme a la Sentencia 341/1993)

Sección Segunda: Sanciones Artículo 28. 1. Las infracciones determinadas de acuerdo con lo dispuesto en la sección anterior podrán ser corregidas por las autoridades competentes con una o más de las sanciones siguientes: a) Multa de 30.050,62 a 601.012,10 euros, para infracciones muy graves. De 300,52 a 30.050,61 euros para infracciones graves. De hasta 300,51 euros, para infracciones leves. b) Retirada de las armas y de las licencias o permisos correspondientes a las mismas. c) Incautación de los instrumentos o efectos utilizados para la comisión de las infracciones, y, en especial, de las armas, de los explosivos, de las embarcaciones de alta velocidad o de las drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas. d) Suspensión temporal de las licencias o autorizaciones o permisos desde seis meses y un día a dos años para infracciones muy graves, y hasta seis meses para las infracciones graves en el ámbito de las materias reguladas en el capítulo II de esta Ley.

e) Clausura de las fábricas, locales o establecimientos, desde seis meses y un día a dos años por infracciones muy graves y hasta seis meses por infracciones graves, en el ámbito de las materias reguladas en el capítulo II de esta Ley. En casos graves de reincidencia, la suspensión y clausura a que se refieren los dos apartados anteriores podrán ser de dos años y un día hasta seis años por infracciones muy graves y hasta dos años por infracciones graves. 2. Las infracciones previstas en el artículo 25 podrán ser sancionadas, además, con la suspensión del permiso de conducir vehículos de motor hasta tres meses y con la retirada del permiso o licencia de armas, procediéndose desde luego a la incautación de las drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas. 3. En casos de infracciones graves o muy graves, las sanciones que correspondan podrán sustituirse por la expulsión del territorio español, cuando los infractores sean extranjeros, de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

775

Oposició

Las infracciones administrativas contempladas en la presente Ley prescribirán a los tres meses, al año o a los dos años de haberse cometido, según sean leves, graves o muy graves, respectivamente.

per Inspector/a

Artículo 27.

acuerdo con lo previsto en la legislación sobre derechos y libertades de los extranjeros en España. 4. Las sanciones prescribirán al año, dos años o cuatro años, según que las correspondientes infracciones hayan sido calificadas de leves, graves o muy graves.

a) El Consejo de Ministros para imponer cualquiera de las sanciones previstas en esta Ley, por infracciones muy graves, graves o leves. b) El Ministro del Interior para imponer multas de hasta cincuenta millones de pesetas y cualquiera de las restantes sanciones previstas, por infracciones muy graves, graves o leves. c) Los titulares de los órganos a que se refiere el artículo 2.B) de esta Ley para imponer multas de hasta diez millones de pesetas y cualquiera de las restantes sanciones previstas, por infracciones muy graves, graves o leves. d) Los Gobernadores Civiles y los Delegados del Gobierno en Ceuta y en Melilla, para imponer multas de hasta un millón de pesetas, las sanciones previstas en los apartados b) y c) del artículo anterior y la suspensión temporal de las licencias o autorizaciones de hasta seis meses de duración, por infracciones graves o leves. e) Los Delegados del Gobierno en ámbitos territoriales menores que la provincia, para imponer multas de hasta cien mil pesetas, y las sanciones previstas en los apartados b) y c) del artículo anterior, por infracciones graves o leves. 2. Por infracciones graves o leves en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas, tenencia ilícita y consumo público de drogas y por las infracciones leves tipificadas en los apartados g), h), i) y j) del artículo 26, los Alcaldes serán competentes, previa audiencia de la Junta Local de Seguridad, para imponer las sanciones de suspensión de las autorizaciones o permisos que hubieran concedido los municipios y de multa en las cuantías máximas siguientes: ‐ Municipios de más de quinientos mil habitantes, de hasta un millón de pesetas. ‐ Municipios de cincuenta mil a quinientos mil habitantes, de hasta cien mil pesetas. ‐ Municipios de veinte mil a cincuenta mil habitantes, de hasta cincuenta mil pesetas. ‐ Municipios de menos de veinte mil habitantes, de hasta veinticinco mil pesetas. Cuando no concurran las circunstancias previstas en el párrafo anterior, en las materias a que el mismo se refiere, los Alcaldes pondrán los hechos en conocimiento de las autoridades competentes o, previa la substanciación del oportuno expediente, propondrán la imposición de las sanciones que correspondan. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

776

Oposició

1. Serán competentes para imponer las sanciones a que se refiere el artículo anterior:

per Inspector/a

Artículo 29.

1. Las respectivas normas reglamentarias podrán determinar, dentro de los límites establecidos por la presente Ley, la cuantía de las multas y la duración de las sanciones temporales por la comisión de las infracciones, teniendo en cuenta la gravedad de las mismas, la cuantía del perjuicio causado y su posible trascendencia para la prevención, mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana. 2. Idénticos criterios tendrán en cuenta las autoridades sancionadoras, atendiendo además al grado de culpabilidad, reincidencia y capacidad económica del infractor, para concretar las sanciones que proceda imponer y, en su caso, para graduar la cuantía de las multas y la duración de las sanciones temporales. Sección Tercera: Procedimiento Artículo 31. 1. No podrá imponerse ninguna sanción por las infracciones previstas en esta Ley, sino en virtud de procedimiento instruido al efecto y de acuerdo con los principios de audiencia al interesado, economía, celeridad y sumariedad. 2. Salvo lo dispuesto en la presente Sección, el procedimiento sancionador se tramitará de acuerdo con lo establecido en la Ley de Procedimiento Administrativo. 3. Será competente para ordenar la incoación de los expedientes sancionadores, independientemente de la sanción que en definitiva proceda imponer, cualquiera de las autoridades relacionadas en el artículo 2 de la presente Ley, dentro de los respectivos ámbitos territoriales. Artículo 32. 1. No se podrán imponer sanciones penales y administrativas por unos mismos hechos. 2. Cuando las conductas a que se refiere la presente Ley pudieran revestir caracteres de infracción penal, se remitirán al Ministerio Fiscal los antecedentes necesarios de las actuaciones practicadas, aunque ello no impedirá la tramitación de expedientes sancionadores por los mismos hechos. No obstante, la resolución definitiva del expediente sólo podrá producirse cuando sea firme la resolución recaída en el ámbito penal, quedando hasta entonces interrumpido el plazo de prescripción. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

777

Oposició

Artículo 30.

per Inspector/a

Para la concreción de las conductas sancionables, las ordenanzas municipales podrán especificar los tipos que corresponden a las infracciones cuya sanción se atribuye en este artículo a la competencia de los Alcaldes, siempre dentro de la naturaleza y los límites a los que se refiere el artículo129.3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. (Añadido por la Ley 10/1999)

3. Las medidas cautelares adoptadas por las autoridades sancionadoras antes de la intervención judicial podrán mantenerse en vigor mientras no recaiga pronunciamiento expreso al respecto de las autoridades judiciales.

Artículo 34. En los supuestos de los dos artículos anteriores, la autoridad sancionadora quedara vinculada por los hechos declarados probados en vía judicial. Artículo 35. En todo procedimiento sancionador que se instruya en las materias objeto de la presente Ley, la autoridad que haya ordenado su iniciación podrá optar por nombrar instructor y secretario, conforme a lo establecido en el artículo 135 de la Ley de Procedimiento Administrativo, o encargar de la instrucción del mismo a la unidad administrativa correspondiente. Artículo 36. 1. Iniciado el expediente sancionador, se podrán adoptar las medidas cautelares imprescindibles para el normal desarrollo del procedimiento, evitar la comisión de nuevas infracciones o asegurar el cumplimiento de la sanción que pudiera imponerse. 2. Dichas medidas, que deberán ser proporcionadas a la naturaleza y gravedad de la infracción, podrán consistir en la adopción de medidas de acción preventiva y en la realización de actuaciones para el mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana, de acuerdo con lo dispuesto en esta Ley y especialmente en: a) El depósito en lugar seguro de los instrumentos o efectos utilizados para la comisión de las infracciones y, en particular, de las armas, explosivos, embarcaciones de alta velocidad, o drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas. b) La adopción de medidas provisionales de seguridad de las personas, los bienes, los establecimientos o las instalaciones que se encuentren en situación de peligro, a cargo de sus titulares. c) La suspensión o clausura preventiva de fábricas, locales o establecimientos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

778

Oposició

En los procesos penales en que intervenga el Ministerio Fiscal, cuando se acordase el archivo o se dictase auto de sobreseimiento o sentencia absolutoria por acreditarse que los hechos no sean constitutivos de infracción penal, deberá aquél remitir a la autoridad sancionadora copia de la resolución y de los particulares que estime necesarios, cuando aquéllos pudieran ser objeto de sanción administrativa conforme a lo previsto en esta Ley.

per Inspector/a

Artículo 33.

d) La suspensión, parcial o total, de las actividades de los establecimientos que sean notoriamente vulnerables y no tengan en funcionamiento las medidas de seguridad obligatorias.

3. La duración de las medidas cautelares de carácter temporal no podrá exceder de la mitad del plazo previsto en esta Ley para la sanción que pudiera corresponder a la infracción cometida. 4. Excepcionalmente, en supuestos de posible desaparición de las armas o explosivos, de grave riesgo o de peligro inminente para personas o bienes, las medidas previstas en la letra a) del apartado 2 anterior podrán ser ordenadas directamente por los agentes de la autoridad, debiendo ser ratificadas o revocadas por ésta en el plazo máximo de cuarenta y ocho horas. Artículo 37. En los procedimientos sancionadores que se instruyan en las materias objeto de la presente Ley, las informaciones aportadas por los agentes de la autoridad que hubieren presenciado los hechos, previa ratificación en el caso de haber sido negados por los inculpados, constituirán base suficiente para adoptar la resolución que proceda, salvo prueba en contrario y sin perjuicio de que aquéllos deban aportar al expediente todos los elementos probatorios disponibles.

per Inspector/a

e) La retirada preventiva de autorizaciones, permisos, licencias y otros documentos expedidos por las autoridades administrativas, en el marco de lo dispuesto por la presente Ley.

1. Las sanciones impuestas en las materias objeto de la presente Ley serán ejecutivas desde que la resolución adquiera firmeza en la vía administrativa. 2. Cuando la sanción sea de naturaleza pecuniaria y no se halle legal o reglamentariamente previsto plazo para satisfacerla, la autoridad que la impuso lo señalara, sin que pueda ser inferior a quince ni superior a treinta días hábiles. Artículo 39. La resolución firme en vía administrativa de los expediente sancionadores por faltas graves y muy graves podrá ser hecha pública, en virtud de acuerdo de las autoridades competentes, en los términos que reglamentariamente se determinen. DISPOSICIÓN ADICIONAL Tendrán la consideración de autoridades a los efectos de la presente Ley las correspondientes de las Comunidades Autónomas con competencias para protección de personas y bienes y para el mantenimiento de la seguridad ciudadana, con arreglo a lo dispuesto en los correspondientes estatutos y en la Ley orgánica de Fuerzas y Cuerpos de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

779

Oposició

Artículo 38.

Seguridad, y podrán imponer las sanciones y demás medidas determinadas en esta Ley en las materias sobre las que tengan competencia. DISPOSICIÓN DEROGATORIA Quedan derogados:

‐ El Real Decreto‐Ley 6/1977, de 25 de enero, por el que se modifican determinados artículos de la Ley de Orden Público. ‐ El apartado 5 del artículo 7 de la Ley 62/1978, de 26 de diciembre, de Protección Jurisdiccional de los derechos fundamentales de la persona. ‐ El Real Decreto 3/1979, de 26 de enero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. ‐ Cuantas otras disposiciones, de igual o inferior rango, se opongan a lo dispuesto en la presente Ley. DISPOSICIONES FINALES Primera. Las disposiciones de la presente Ley y las que en ejecución de la misma apruebe el Gobierno, determinadas por razones de seguridad pública, se entenderán dictadas al amparo del artículo 149.1.29 de la Constitución. Segunda. 1. Las disposiciones relativas a los espectáculos públicos y actividades recreativas contenidas en la presente Ley, así como las normas de desarrollo de las mismas, serán de aplicación general en defecto de las que puedan dictar las Comunidades Autónomas con competencia normativa en esta materia. 2. En todo caso, la aplicación de lo establecido en las referidas disposiciones corresponderá a las Comunidades Autónomas con competencia en la materia. Tercera. La presente Ley tendrá carácter de Ley Orgánica excepto en los artículos 2; 3; 4; 5.1; 6; 7; 8; 9; 12; 13; 22; 23, en todos los apartados del párrafo 1, excepto el c); 25; 26; 27; 28.1 y 3; 29; 30; 31; 32; 33; 34; 35; 36; 37; 38; 39; disposición derogatoria y disposiciones finales primera, segunda, cuarta y quinta, los cuales tendrán carácter ordinario.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

780

Oposició

‐La Ley 36/1971, de 21 de julio, sobre modificación de determinados artículos de la Ley de Orden Público.

per Inspector/a

‐ La Ley 45/1959, de 30 de julio, de Orden Público.

Cuarta. El Gobierno dictará las normas reglamentarias que sean precisas para determinar las medidas de seguridad y control que pueden ser impuestas a entidades o establecimientos.

Oposició

per Inspector/a

Quinta. Se autoriza al Gobierno para actualizar las cuantías de las sanciones pecuniarias previstas en la presente Ley, teniendo en cuenta las variaciones de índice de precios al consumo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

781

4.3 LEY ORGÁNICA 4/1997, DE 4 DE AGOSTO, POR LA QUE SE REGULA LA UTILIZACIÓN DE VIDEOCÁMARAS POR LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD EN LUGARES PÚBLICOS

El artículo 104.1 de la Constitución establece que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, para cuyo cumplimiento actúan con absoluto respeto a la Constitución y al resto del ordenamiento, tal como recoge el mandato constitucional en su artículo 9.1 y la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en su artículo 5.1. La prevención de actos delictivos, la protección de las personas y la conservación y custodia de bienes que se encuentren en situación de peligro, y especialmente cuando las actuaciones perseguidas suceden en espacios abiertos al público, lleva a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad al empleo de medios técnicos cada vez más sofisticados. Con estos medios, y en particular mediante el uso de sistemas de grabación de imágenes y sonidos y su posterior tratamiento, se incrementa sustancialmente el nivel de protección de los bienes y libertades de las personas. Ahora es oportuno proceder a la regulación del uso de los medios de grabación de imágenes y sonidos que vienen siendo utilizados por la Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, introduciendo las garantías que son precisas para que el ejercicio de los derechos y libertades reconocidos en la Constitución sea máximo y no pueda verse perturbado con un exceso de celo en la defensa de la seguridad pública. Las garantías que introduce la presente Ley en el uso de sistemas de grabación de imágenes y sonidos por parte de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad parten del establecimiento de un régimen de autorización previa para la instalación de videocámaras inspirado en el principio de proporcionalidad, en su doble versión de idoneidad e intervención mínima. La autorización se concederá por los órganos administrativos que se determinan previo informe preceptivo, que será vinculante si es negativo, de una Comisión que presidirá el Presidente del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Autónoma correspondiente, y en la cual la presencia de miembros dependientes de la Administración autorizante no podrá ser mayoritaria. La Ley prevé, además de las instalaciones fijas de videocámaras, el uso de videocámaras móviles con la necesaria autorización del órgano designado al efecto, salvo en situaciones de urgencia o en las que sea imposible obtener a tiempo la autorización, en las cuales se C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

782

Oposició

PREÁMBULO

per Inspector/a

(BOE núm. 186, de 5 de agosto)

Finalmente, se dispone la inmediata puesta a disposición judicial de aquellas grabaciones en las que se haya captado la comisión de hechos que pudieran constituir ilícitos penales y, en previsión de que, por circunstancias que deberán ser justificadas, no sea posible, se establece la entrega de la grabación junto con el relato de los hechos a la autoridad judicial o al Ministerio Fiscal. La Ley lleva a cabo modificaciones en otras leyes que, con el mismo fin de protección de la seguridad de las personas y de los bienes y garantía de los derechos y libertades, permitan dotar de mayor eficacia a las previsiones de ésta. Así, introduce modificaciones en la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del Derecho de Reunión, y en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, con la finalidad de atajar la violencia callejera que eventualmente se produce con ocasión del ejercicio del derecho de reunión y manifestación en lugares de tránsito público. Corresponde al Estado, en el ejercicio de la competencia que le atribuye la Constitución (artículo 149.1.29.a) en materia de seguridad pública, la aprobación de la presente Ley que, por otra parte, en la medida en que incide en la regulación de las condiciones básicas del ejercicio de determinados derechos fundamentales, como el derecho a la propia imagen y el derecho de reunión, debe tener en su totalidad el carácter de Ley Orgánica, sin perjuicio de las competencias que correspondan a las Comunidades Autónomas en esta materia de acuerdo con lo que dispongan sus Estatutos de Autonomía. Artículo 1. Objeto. 1. La presente Ley regula la utilización por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad de videocámaras para grabar imágenes y sonidos en lugares públicos, abiertos o cerrados, y su posterior tratamiento, a fin de contribuir a asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y la utilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como de prevenir la comisión de delitos, faltas e infracciones relacionados con la seguridad pública. Asimismo, esta norma establece específicamente el régimen de garantías de los derechos fundamentales y libertades públicas de los ciudadanos que habrá de respetarse ineludiblemente en las sucesivas fases de autorización, grabación y uso de las imágenes y sonidos obtenidos conjuntamente por las videocámaras.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

783

Oposició

Las imágenes y sonidos obtenidos por cualquiera de las maneras previstas serán destruidos en el plazo de un mes desde su captación, salvo que se relacionen con infracciones penales o administrativas graves o muy graves en materia de seguridad pública, con una investigación policial en curso o con un procedimiento judicial abierto. El público será informado de la existencia de videocámaras fijas y de la autoridad responsable y todas las personas interesadas podrán ejercer el derecho de acceso y cancelación de las imágenes en que hayan sido recogidos.

per Inspector/a

procederá a comunicar su uso a la autoridad policial y a la Comisión. En todos los casos la Comisión será informada periódicamente del uso que se haga de las videocámaras móviles y tendrá derecho a recabar la correspondiente grabación.

2. Las referencias contenidas en esta Ley a videocámaras, cámaras fijas y cámaras móviles se entenderán hechas a cualquier medio técnico análogo y, en general, a cualquier sistema que permita las grabaciones previstas en esta Ley.

2. Sin perjuicio de las disposiciones específicas contenidas en la presente Ley, el tratamiento automatizado de las imágenes y sonidos se regirá por lo dispuesto en la Ley Orgánica 5/1992, de 29 de octubre, de Regulación del Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter Personal. Artículo 3. Autorización de las instalaciones fijas. 1. La instalación de videocámaras o de cualquier medio técnico análogo en los términos del artículo 1.2 de la presente Ley está sujeta al régimen de autorización, que se otorgará, en su caso, previo informe de un órgano colegiado presidido por un Magistrado y en cuya composición no serán mayoría los miembros dependientes de la Administración autorizante. 2. Las instalaciones fijas de videocámaras por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las Corporaciones Locales serán autorizadas por el Delegado del Gobierno en la Comunidad Autónoma de que se trate, previo informe de una Comisión cuya presidencia corresponderá al Presidente del Tribunal Superior de Justicia de la misma Comunidad. La composición y funcionamiento de la Comisión, así como la participación de los municipios en ella, se determinarán reglamentariamente. 3. No podrá autorizarse la instalación fija de videocámaras cuando el informe de la Comisión prevista en el apartado segundo de este artículo estime que dicha instalación supondría una vulneración de los criterios establecidos en el artículo 4 de la presente Ley Orgánica. 4. La resolución por la que se acuerde la autorización deberá ser motivada y referida en cada caso al lugar público concreto que ha de ser objeto de observación por las videocámaras. Dicha resolución contendrá también todas las limitaciones o condiciones de uso necesarias, en particular la prohibición de tomar sonidos, excepto cuando concurra un riesgo concreto y preciso, así como las referentes a la cualificación de las personas encargadas de la explotación del sistema de tratamiento de imágenes y sonidos y las medidas a adoptar para garantizar el respeto de las disposiciones legales vigentes. Asimismo, deberá precisar genéricamente el ámbito físico susceptible de ser grabado, el tipo de cámara, sus especificaciones técnicas y la duración de la autorización, que tendrá una vigencia máxima de un año, a cuyo término habrá de solicitarse su renovación. 5. La autorización tendrá en todo caso carácter revocable.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

784

Oposició

1. La captación, reproducción y tratamiento de imágenes y sonidos, en los términos previstos en esta Ley, así como las actividades preparatorias, no se considerarán intromisiones ilegítimas en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen, a los efectos de lo establecido en el artículo 2.2 de la Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo.

per Inspector/a

Artículo 2. Ámbito de aplicación.

Artículo 4. Criterios de autorización de instalaciones fijas.

1. En las vías o lugares públicos donde se haya autorizado la instalación de videocámaras fijas, podrán utilizarse simultáneamente otras de carácter móvil para el mejor cumplimiento de los fines previstos en esta Ley, quedando, en todo caso, supeditada la toma, que ha de ser conjunta, de imagen y sonido, a la concurrencia de un peligro concreto y demás requisitos exigidos en el artículo 6. 2. También podrán utilizarse en los restantes lugares públicos videocámaras móviles. La autorización de dicho uso corresponderá al máximo responsable provincial de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad quien atenderá a la naturaleza de los eventuales hechos susceptibles de filmación, adecuando la utilización del medio a los principios previstos en el artículo 6. La resolución motivada que se dicte autorizando el uso de videocámaras móviles se pondrá en conocimiento de la Comisión prevista en el artículo 3 en el plazo máximo de setenta y dos horas, la cual podrá recabar el soporte físico de la grabación a efectos de emitir el correspondiente informe. En casos excepcionales de urgencia máxima o de imposibilidad de obtener a tiempo la autorización indicada en razón del momento de producción de los hechos o de las circunstancias concurrentes, se podrán obtener imágenes y sonidos con videocámaras móviles, dando cuenta, en el plazo de setenta y dos horas, mediante un informe motivado, al máximo responsable provincial de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a la Comisión aludida en el párrafo anterior, la cual, si lo estima oportuno, podrá requerir la entrega del soporte físico original y emitir el correspondiente informe. En el supuesto de que los informes de la Comisión previstos en los dos párrafos anteriores fueran negativos, la autoridad encargada de la custodia de la grabación procederá a su destrucción inmediata. 3. La Comisión prevista en el artículo 3 será informada quincenalmente de la utilización que se haga de videocámaras móviles y podrá recabar en todo momento el soporte de las correspondientes grabaciones y emitir un informe al respecto. 4. En el caso de que las autoridades competentes aludidas en esta Ley lo consideren oportuno, se podrá interesar informe de la Comisión prevista en el artículo 3 sobre la adecuación de cualquier registro de imágenes y sonidos obtenidos mediante videocámaras móviles a los principios del artículo 6.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

785

Oposició

Artículo 5. Autorización de videocámaras móviles.

per Inspector/a

Para autorizar la instalación de videocámaras se tendrán en cuenta, conforme al principio de proporcionalidad, los siguientes criterios: asegurar la protección de los edificios e instalaciones públicas y de sus accesos; salvaguardar las instalaciones útiles para la defensa nacional; constatar infracciones a la seguridad ciudadana, y prevenir la causación de daños a las personas y bienes.

Artículo 6. Principios de utilización de las videocámaras. 1. La utilización de videocámaras estará presidida por el principio de proporcionalidad, en su doble versión de idoneidad y de intervención mínima.

4. La utilización de videocámaras exigirá la existencia de un razonable riesgo para la seguridad ciudadana, en el caso de las fijas, o de un peligro concreto, en el caso de las móviles. 5. No se podrán utilizar videocámaras para tomar imágenes ni sonidos del interior de las viviendas, ni de sus vestíbulos, salvo consentimiento del titular o autorización judicial, ni de los lugares incluidos en el artículo 1 de esta Ley cuando se afecte de forma directa y grave a la intimidad de las personas, así como tampoco para grabar conversaciones de naturaleza estrictamente privada. Las imágenes y sonidos obtenidos accidentalmente en estos casos deberán ser destruidas inmediatamente, por quien tenga la responsabilidad de su custodia. Artículo 7. Aspectos procedimentales. 1. Realizada la filmación de acuerdo con los requisitos establecidos en la Ley, si la grabación captara la comisión de hechos que pudieran ser constitutivos de ilícitos penales, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad pondrán la cinta o soporte original de las imágenes y sonidos en su integridad a disposición judicial con la mayor inmediatez posible y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas desde su grabación. De no poder redactarse el atestado en tal plazo, se relatarán verbalmente los hechos a la autoridad judicial, o al Ministerio Fiscal, junto con la entrega de la grabación. 2. Si la grabación captara hechos que pudieran ser constitutivos de infracciones administrativas relacionadas con la seguridad ciudadana, se remitirán al órgano competente, igualmente de inmediato, para el inicio del oportuno procedimiento sancionador. Artículo 8. Conservación de las grabaciones. 1. Las grabaciones serán destruidas en el plazo máximo de un mes desde su captación, salvo que estén relacionadas con infracciones penales o administrativas graves o muy graves en materia de seguridad pública, con una investigación policial en curso o con un procedimiento judicial o administrativo abierto.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

786

Oposició

3. La intervención mínima exige la ponderación, en cada caso, entre la finalidad pretendida y la posible afectación por la utilización de la videocámara al derecho al honor, a la propia imagen y a la intimidad de las personas.

per Inspector/a

2. La idoneidad determina que sólo podrá emplearse la videocámara cuando resulte adecuado, en una situación concreta, para el mantenimiento de la seguridad ciudadana, de conformidad con lo dispuesto en esta Ley.

2. Cualquier persona que por razón del ejercicio de sus funciones tenga acceso a las grabaciones deberá observar la debida reserva, confidencialidad y sigilo en relación con las mismas, siéndole de aplicación, en caso contrario, lo dispuesto en el artículo 10 de la presente Ley.

Artículo 9. Derechos de los interesados. 1. El público será informado de manera clara y permanente de la existencia de videocámaras fijas, sin especificar su emplazamiento, y de la autoridad responsable. 2. Toda persona interesada podrá ejercer los derechos de acceso y cancelación de las grabaciones en que razonablemente considere que figura. No obstante, el ejercicio de estos derechos podrá ser denegado por quien custodie las imágenes y sonidos, en función de los peligros que pudieran derivarse para la defensa del Estado, la seguridad pública, la protección de los derechos y libertades de terceros o las necesidades de las investigaciones que se estén realizando. Artículo 10. Infracciones y sanciones. Cuando no haya lugar a exigir responsabilidades penales, las infracciones a lo dispuesto en la presente Ley serán sancionadas con arreglo al régimen disciplinario correspondiente a los infractores y, en su defecto, con sujeción al régimen general de sanciones en materia de tratamiento automatizado de los datos de carácter personal. Artículo 11. Recursos. Contra las resoluciones dictadas en aplicación de lo previsto en esta Ley, cabrá la interposición de los recursos ordinarios en vía administrativa, contencioso‐administrativa, así como los previstos en el artículo 53.2 de la Constitución, en los términos legalmente establecidos. Disposición adicional primera. Las Comunidades Autónomas con competencia para la protección de las personas y los bienes y para el mantenimiento del orden público, con arreglo a lo dispuesto en los correspondientes Estatutos de Autonomía, podrán dictar, con sujeción a lo prevenido en esta Ley, las disposiciones necesarias para regular y autorizar la utilización de videocámaras por sus fuerzas policiales y por las dependientes de las Corporaciones locales radicadas en su

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

787

Oposició

4. Reglamentariamente la Administración competente determinará el órgano o autoridad gubernativa que tendrá a su cargo la custodia de las imágenes obtenidas y la responsabilidad sobre su ulterior destino, incluida su inutilización o destrucción. Dicho órgano será el competente para resolver sobre las peticiones de acceso o cancelación promovidas por los interesados.

per Inspector/a

3. Se prohíbe la cesión o copia de las imágenes y sonidos obtenidos de conformidad con esta Ley, salvo en los supuestos previstos en el apartado 1 de este artículo.

Cuando sean competentes para autorizar la utilización de videocámaras, las Comunidades Autónomas mencionadas en el párrafo anterior regularán la composición y el funcionamiento de la Comisión correspondiente, prevista en el artículo 3 de esta Ley, con especial sujeción a los principios de presidencia judicial y prohibición de mayoría de la Administración autorizante. Disposición adicional segunda. Cada autoridad competente para autorizar la instalación fija de videocámaras por parte de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberá crear un registro en el que consten todas las que haya autorizado. Disposición adicional tercera. El artículo 4.3 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, Reguladora del Derecho de Reunión, queda redactado de la siguiente forma: 3. Los participantes en reuniones o manifestaciones, que causen un daño a terceros, responderán directamente de él. Subsidiariamente, las personas naturales o jurídicas organizadoras o promotoras de reuniones o manifestaciones responderán de los daños que los participantes causen a terceros, sin perjuicio de que puedan repetir contra aquéllos, a menos que hayan puesto todos los medios razonables a su alcance para evitarlos.

per Inspector/a

territorio, la custodia de las grabaciones obtenidas, la responsabilidad sobre su ulterior destino y las peticiones de acceso y cancelación de las mismas.

1. Se da nueva redacción al artículo 23.c) de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, que queda redactado de la siguiente forma: c) La celebración de reuniones en lugares de tránsito público o de manifestaciones, incumpliendo lo preceptuado en los artículos 4.2, 8, 9, 10 y 11 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, Reguladora del Derecho de Reunión, cuya responsabilidad corresponde a los organizadores o promotores, siempre que tales conductas no sean constitutivas de infracción penal. En el caso de reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones cuya celebración se haya comunicado previamente a la autoridad se considerarán organizadores o promotores las personas físicas o jurídicas que suscriban el correspondiente escrito de comunicación. Aún no habiendo suscrito o presentado la citada comunicación, también se considerarán organizadores o promotores, a los efectos de esta Ley, a quienes de hecho las presidan, dirijan o ejerzan actos semejantes o a quienes por publicaciones o declaraciones de convocatoria de las reuniones o manifestaciones, por los discursos que se pronuncien y los impresos que se repartan durante las mismas, por los lemas, banderas u otros signos que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

788

Oposició

Disposición adicional cuarta.

ostenten o por cualesquiera otros hechos, pueda determinarse razonablemente que son inspiradores de aquéllas.

3. Los actuales párrafos d), e), f), g), h), i), j), k), l), m), n) y ñ) del artículo 23 de la Ley Orgánica citada se convertirán en los párrafos e), f), g), h), i), j), k), l), m), n), ñ) y o), respectivamente. Disposición adicional quinta. Las autorizaciones de instalaciones fijas de videocámaras constituyen actividades de protección de la seguridad pública realizadas al amparo del artículo 149.1.29.a de la Constitución y no estarán sujetas al control preventivo de las Corporaciones locales previsto en su legislación reguladora básica, ni al ejercicio de las competencias de las diferentes Administraciones públicas, sin perjuicio de que deban respetar los principios de la legislación vigente en cada ámbito material de la actuación administrativa. Disposición adicional sexta. Los propietarios y, en su caso, los titulares de derechos reales sobre los bienes afectados por las instalaciones reguladas en esta Ley, o quienes los posean por cualquier título, están obligados a facilitar y permitir su colocación y mantenimiento, sin perjuicio de la necesidad de obtener, en su caso, la autorización judicial prevista en el artículo 87.2 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de las indemnizaciones que procedan según las leyes. Disposición adicional séptima. 1. Se considerarán faltas muy graves en el régimen disciplinario de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, las siguientes infracciones: a) Alterar o manipular los registros de imágenes y sonidos siempre que no constituya delito. b) Permitir el acceso de personas no autorizadas a las imágenes y sonidos grabados o utilizar éstos para fines distintos de los previstos legalmente. c) Reproducir las imágenes y sonidos para fines distintos de los previstos en esta Ley. d) Utilizar los medios técnicos regulados en esta Ley para fines distintos de los previstos en la misma. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

789

Oposició

d) La negativa a disolver las manifestaciones y reuniones en lugares de tránsito público ordenada por la autoridad competente cuando concurran los supuestos del artículo 5 de la Ley Orgánica 9/1983.

per Inspector/a

2. Se da nueva redacción al artículo 23.d) de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, que queda redactado como sigue:

2. Se considerarán faltas graves en el régimen disciplinario de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado las restantes infracciones a lo dispuesto en la presente Ley.

La instalación y uso de videocámaras y de cualquier otro medio de captación y reproducción de imágenes para el control, regulación, vigilancia y disciplina del tráfico se efectuará por la autoridad encargada de la regulación del tráfico a los fines previstos en el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por Real Decreto legislativo 339/1990, de 2 de marzo, y demás normativa específica en la materia, y con sujeción a lo dispuesto en las Leyes Orgánicas 5/1992, de 29 de octubre, de Regulación del Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter Personal, y 1/1982, de 5 de mayo, de Protección Civil del Derecho al Honor, a la Intimidad Personal y Familiar y a la Propia Imagen, en el marco de los principios de utilización de las mismas previstos en esta Ley. Disposición adicional novena. El Gobierno elaborará, en el plazo de un año, la normativa correspondiente para adaptar los principios inspiradores de la presente Ley al ámbito de la seguridad privada. Disposición transitoria única. En el plazo de seis meses a partir de la entrada en vigor de la presente Ley, se procederá, en su caso, a autorizar las instalaciones fijas de videocámaras actualmente existentes, así como a destruir aquellas grabaciones que no reúnan las condiciones legales para su conservación.

per Inspector/a

Disposición adicional octava.

El Gobierno, en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, aprobará las disposiciones reglamentarias necesarias para su ejecución y desarrollo. Disposición final segunda. Esta Ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

790

Oposició

Disposición final primera.

4.4 LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO, SOBRE DERECHOS Y LIBERTADES

•EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000 •EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003 •PREÁMBULO DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009 •TÍTULO PRELIMINAR: Disposiciones generales •TÍTULO I: Derechos y libertades de los extranjeros CAPÍTULO I : Derechos y libertades de los extranjeros CAPÍTULO II: Reagrupación familiar CAPÍTULO III : Garantías jurídicas CAPÍTULO IV : De las medidas antidiscriminatorias •TÍTULO II: Régimen jurídico de los extranjeros CAPÍTULO I : De la entrada y salida del territorio español CAPÍTULO II : De la autorización de estancia y de residencia CAPÍTULO III : De las autorizaciones para la realización de actividades lucrativas CAPÍTULO IV : De las tasas por autorizaciones administrativas y por tramitación de las solicitudes de visado •TÍTULO III: De las infracciones en materia de extranjería y su régimen sancionador •TÍTULO IV: Coordinación de los poderes públicos

•DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

791

Oposició

(BOE núm. 10, de 12 de enero), EN SU REDACCIÓN DADA POR LA LEY ORGÁNICA 8/2000, DE 22 DE DICIEMBRE (BOE núm. 307, de 23 de diciembre), POR LA LEY ORGÁNICA 11/2003, DE 29 DE SEPTIEMBRE (BOE núm. 234, de 30 de septiembre), POR LA LEY ORGÁNICA 14/2003, DE 20 DE NOVIEMBRE (BOE núm. 279, de 21 de noviembre) Y POR LA LEY ORGÁNICA 2/2009, DE 11 DE DICIEMBRE (BOE núm 299, de 12 de diciembre).

per Inspector/a

DE LOS EXTRANJEROS EN ESPAÑA Y SU INTEGRACIÓN SOCIAL

•DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000 •DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000 •DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000

per Inspector/a

•DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000 •DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000 •DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000 •DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000

•DISPOSICIÓN ADICIONAL ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003 •DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003 •DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003 •DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003

Oposició

•DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009 •DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009 •DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS (Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre)

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

792

La reforma de la Ley Orgánica 4/2000 parte de la situación y características de la población extranjera en España, no sólo en la actualidad, sino de cara a los años venideros, regulándose la inmigración desde la consideración de ésta como un hecho estructural que ha convertido a España en un país de destino de los flujos migratorios y, por su situación, también en un punto de tránsito hacia otros Estados, cuyos controles fronterizos en las rutas desde el nuestro han sido eliminados o reducidos sustancialmente. Por otra parte, esta normativa forma parte de un planteamiento global y coordinado en el tratamiento del fenómeno migratorio en España, que contempla desde una visión amplia todos los aspectos vinculados al mismo, y, por ello, no sólo desde una única perspectiva, como pueda ser la del control de flujos, la de la integración de residentes extranjeros, o la del desarrollo de los países de origen, sino todas ellas conjuntamente. II La presente Ley Orgánica contiene tres artículos, dedicándose el primero a la modificación del articulado de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, mientras que el artículo segundo modifica la disposición adicional única, añadiendo una nueva disposición adicional, y el tercero adecua los Títulos y capítulos de la misma a la reforma efectuada. La Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, conserva su estructura articulada en torno a un Título Preliminar dedicado a disposiciones generales y donde aparece concretado el ámbito de aplicación de la misma, cuatro Títulos, y se cierra con las oportunas disposiciones adicionales, transitorias, derogatorias y finales. El Título I recoge los artículos dedicados a los "Derechos y libertades de los extranjeros", Título II sobre "Régimen Jurídico de los Extranjeros", Título III "De las Infracciones en materia de extranjería y su régimen sancionador"' y finalmente el Título IV relativo a la "Coordinación de los poderes públicos en materia de inmigración". III La modificación del Título preliminar es una mera mejora gramatical en la definición de los extranjeros, conservándose las exclusiones del ámbito de la ley que se establecían en la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

793

Oposició

Al mismo tiempo, nuestra normativa debe ser conforme con los compromisos asumidos por España, concretamente, con las conclusiones adoptadas por los Jefes de Estado y de Gobierno de los Estados miembros de la Unión Europea los días 16 y 17 de octubre de 1999 en Tampere sobre la creación de un espacio de libertad, seguridad y justicia.

per Inspector/a

El 12 de enero de 2000 se publicó en el "Boletín Oficial del Estado" la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, habiéndose detectado durante su vigencia aspectos en los que la realidad del fenómeno migratorio supera las previsiones de la norma.

Los Jefes de Estado y de Gobierno de los Estados miembros de la Unión Europea acordaron el mes de octubre de 1999 en Tampere que se debía garantizar un trato justo a los nacionales de terceros países que residieran legalmente en el territorio de sus Estados miembros. Una política de integración debe encaminarse a conceder a estos residentes derechos y obligaciones comparables a los de los ciudadanos de la Unión, así como a fomentar la ausencia de discriminación en la vida económica, social y cultural y al desarrollo de medidas contra el racismo y la xenofobia. Las modificaciones introducidas a este Título I de la Ley destacan por la preocupación en reconocer a los extranjeros la máxima cota de derechos y libertades. En el apartado 1 del artículo 3 se establece que, como criterio interpretativo general, se entenderá que los extranjeros ejercitan los derechos que les reconoce esta Ley en condiciones de igualdad con los españoles. V Con relación al Título II de la Ley Orgánica relativo al régimen jurídico de las situaciones de los extranjeros, la premisa que ha informado las modificaciones efectuadas sobre su articulado ha sido la de establecer un régimen de situaciones y autorizaciones que incentiven a los extranjeros a entrar y residir en nuestro país dentro del marco de la regularidad, frente a la entrada y estancia irregular. Este Título ha sido adaptado a lo establecido respecto a la entrada, régimen de expedición de visados, estancia y prórroga de estancia en el Convenio de aplicación del Acuerdo de Schengen, en tanto que España forma parte de este Acuerdo. Se ha mantenido la situación de residencia temporal y residencia permanente de los extranjeros, introduciéndose la posibilidad de concesión de una autorización de residencia temporal cuando concurran razones humanitarias o circunstancias excepcionales. Se establece una diferencia entre la situación de las personas apátridas y la de todos aquellos extranjeros que, no pudiendo ser documentados por ningún país, desean obtener una documentación en España que acredite su identidad.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

794

Oposició

Respecto a la modificación del Título 1, cuyo contenido es especialmente importante, se ha perseguido cumplir el mandato constitucional del artículo 13 que establece que los extranjeros gozarán en España de las libertades públicas que garantiza el Título I de la misma, en los términos que establezcan los Tratados y la Ley, así como la Jurisprudencia al respecto del Tribunal Constitucional (sentencias del Tribunal Constitucional 107/1984, de 23 de noviembre; 99/1985, de 30 de septiembre; 115/1987, de 7 de julio, etc.). Se ha conjugado este mandato constitucional con los compromisos internacionales adquiridos por España, especialmente como país miembro de la Unión Europea.

per Inspector/a

VI En el Título III, relativo a las infracciones en materia de extranjería y su régimen sancionador, se han introducido modificaciones que pueden sintetizarse en dos apartados: medidas relativas a la lucha contra la inmigración ilegal y mejora de los mecanismos para evitar la inmigración ilegal. Respecto al primer punto, es necesario destacar dos cuestiones distintas, como son las sanciones a las compañías de transporte y las sanciones que van dirigidas contra quienes organizan redes para el tráfico de seres humanos. La reforma incluye en el contenido de la Ley Orgánica, conforme a los compromisos internacionales suscritos por España, como miembro de Schengen, sanciones a los transportistas que trasladen a extranjeros hasta el territorio español sin verificar que cumplen los requisitos para la entrada. Respecto a las sanciones dirigidas contra el tráfico de personas, se introducen medidas para profundizar en la lucha contra dicho tráfico y explotación de seres humanos, permitiendo el control de determinadas actividades vinculadas al mismo o facilitando la neutralización de los medios empleados por los traficantes. Por otra parte, partiendo de que en un Estado de derecho es necesario establecer los instrumentos que permitan hacer efectivo el cumplimiento de las normas, en este caso, de aquéllas que rigen la entrada y permanencia en territorio español, se ha introducido como infracción sancionable con expulsión la permanencia de forma ilegal en el territorio español, pretendiéndose, con ello, incrementar la capacidad de actuación del Estado en cuanto al control de la inmigración ilegal, al nivel de otros Estados miembros de la Unión Europea, que cuentan en sus ordenamientos jurídicos con la posibilidad de expulsar a los extranjeros que se encuentran en esta situación, un criterio que se refleja en las conclusiones del Consejo Europeo de Tampere.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

795

Oposició

Finalmente, se ha modificado, para adecuarlo a la normativa vigente sobre tasas, el capítulo IV de este Título, relativo a las tasas por autorizaciones administrativas. El texto de la Ley Orgánica 4/2000 solamente hacía referencia a las tasas por autorizaciones administrativas para trabajar en España.

per Inspector/a

Respecto a la regulación de la autorización de trabajo que autoriza a los extranjeros a realizar en España actividades lucrativas por cuenta propia o ajena, se clarifica la diferencia entre dicha autorización y la mera situación de residencia legal, siendo igualmente destacable el tratamiento concedido en este nuevo texto al contingente de trabajadores extranjeros, estableciéndose unas excepciones al mismo en base a circunstancias determinadas por la situación del trabajador extranjero. En definitiva, se articula un régimen documental que facilita que el extranjero que desee trabajar en nuestro país, que lo pueda hacer con todas las garantías y derechos.

VII

(Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre)I El 23 de diciembre de 2000 se publicó en el "Boletín Oficial del Estado" la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, dando con ello respuesta a las necesidades planteadas para abordar la inmigración como hecho estructural que ha convertido a España en un país de destino de los flujos migratorios. La aprobación de la mencionada Ley Orgánica 8/2000, respondió también a la necesidad de incorporar los compromisos internacionales asumidos por España en esta materia. En especial, fue necesario recoger los principios adoptados por los Jefes de Estado y de Gobierno de los países miembros de la Unión Europea en su reunión de 16 y 17 de octubre de 1999 en Tampere sobre la creación de un espacio de libertad, seguridad y justicia, así como el acervo Schengen sobre régimen de entrada, condiciones de expedición de visados, regulación de la estancia de los extranjeros, y responsabilidad y sanciones a transportistas. Durante la vigencia de la Ley Orgánica 8/2000, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, han acontecido diversas circunstancias que, consideradas en su conjunto, han planteando la necesidad de adaptar aquélla a los continuos cambios de un fenómeno mutable como el migratorio. Así, junto al considerable incremento producido del número de residentes extranjeros en España en los últimos años, también se ha constatado un cambio en las formas en las que se produce el hecho inmigratorio del que nuestro país es receptor, lo que ha generado un mayor conocimiento de este fenómeno a fin de incorporar instrumentos normativos que posibiliten una mejor y más sencilla ordenación de los flujos migratorios, facilitando los medios a través de los que ha de desarrollarse la inmigración respetuosa con los cauces legales, y reforzando los mecanismos para incidir en la lucha contra la inmigración ilegal, cada vez más organizada y con mayores recursos para la consecución de sus objetivos. Dichas circunstancias, unidas a la necesidad, por un lado, de adaptar la normativa interna en esta materia a las decisiones que durante los dos últimos años han sido tomadas en el seno de la Unión Europea, así como, por otro, incorporar determinadas consideraciones técnicas efectuadas por el Tribunal Supremo han aconsejado revisar diversos aspectos de la legislación vigente sobre extranjería e inmigración.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

796

Oposició

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

per Inspector/a

Finalmente, respecto al Título IV de la Ley Orgánica, relativo a la coordinación de los poderes públicos en materia de inmigración, se ha revisado la definición del Foro para la Integración Social de los Inmigrantes, enfocando la función de consulta, información y asesoramiento de este órgano hacia la integración de los inmigrantes que se encuentran en España, que es uno de los principales objetivos de la Ley.

2. El reforzamiento y, en definitiva, mejora de los medios e instrumentos sancionadores previstos en la Ley Orgánica 4/2000, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, para luchar contra la inmigración ilegal y el tráfico de seres humanos. En este sentido, igualmente se potencia la colaboración con las compañías de transportes en orden a contar con mayor información sobre las personas que vayan a ser trasladadas hasta el territorio español. Dicha información servirá para mejorar el fortalecimiento de los instrumentos disponibles para garantizar la seguridad en los transportes internacionales, especialmente los aéreos. Así mismo, se refuerzan los procedimientos de devolución de extranjeros que acceden ilegalmente a nuestro país, y se extienden las conductas tipificadas como infracciones graves a todas las personas que, con ánimo de lucro, induzcan, favorezcan, promuevan, o faciliten la inmigración clandestina de personas en tránsito o con destino a España, o su permanencia en nuestro país. 3. La incorporación de las disposiciones aprobadas por la Unión Europea sobre exigibilidad de las tasas correspondientes a la expedición de visados, así como sobre sanciones a transportistas y reconocimiento mutuo de las resoluciones de expulsión, para impedir que aquellos extranjeros sobre los que hayan recaído éstas en cualquier Estado de la Unión, puedan intentar evitarlas trasladándose a otro Estado. En lo relativo a las tasas por la expedición de visados, se incorporan las previsiones contenidas en la Decisión del Consejo de 20 de diciembre de 2001, que modifica la parte VII y el anexo 12 de la Instrucción Consular Común, así como el anexo 14 a) del Manual Común. Las modificaciones legislativas introducidas tienen por objeto adecuar la ley interna española a la Decisión del Consejo y recogen el cambio del objeto del hecho imponible de la tasa que, en el caso del visado, pasa a ser la tramitación de la solicitud de éste. Por lo que se refiere a los transportistas, se incorporan las previsiones recogidas en la Directiva 2001/51/CE, de 28 de junio de 2001, por la que se completan las disposiciones del artículo 26 del Convenio de aplicación del Acuerdo de Schengen. En cuanto a la ejecución de resoluciones de expulsión dictadas por otros Estados miembros de la Unión Europea, se adapta nuestra normativa a lo dispuesto en la Directiva 2001/40/CE, de 28 de mayo de 2001, relativa al reconocimiento mutuo de las decisiones en materia de expulsión de nacionales de terceros países.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

797

Oposició

1. La mejora de la gestión, mediante la simplificación de los trámites administrativos, y la del régimen jurídico de las situaciones de los extranjeros en España, así como la determinación de los tipos de visado y los efectos de los mismos, y la lucha contra el uso fraudulento de los procedimientos administrativos de gestión en esta materia. Todo ello con el fin de favorecer la inmigración legal y la integración de los extranjeros que, de esta manera, accedan y residan en nuestro territorio.

per Inspector/a

Los objetivos que se persiguen con esta reforma de la legislación vigente son:

También se incorpora la Directiva 2002/90/CE, de 28 de noviembre de 2002, destinada a definir la ayuda a la entrada, a la circulación y a la estancia irregulares, a cuyo fin se perfecciona uno de los tipos sancionadores previstos en la ley.

Esta ley orgánica contiene cuatro artículos, una disposición adicional única, dos disposiciones transitorias, una disposición derogatoria única y tres disposiciones finales. El artículo primero, el más extenso, recoge las modificaciones que se introducen en determinados preceptos de la Ley Orgánica 4/2000, modificada por la Ley Orgánica 8/2000. El artículo segundo se limita a recoger una modificación en la disposición derogatoria única de la antedicha Ley Orgánica 8/2000. El artículo tercero modifica la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, a los efectos de perfeccionar la información contenida en el Padrón Municipal relativa a los extranjeros empadronados. El artículo cuarto introduce una nueva disposición adicional en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, con la finalidad de incorporar en el texto de esta ley, con carácter expreso, una remisión a la Ley Orgánica 4/2000, para que a los procedimientos regulados en ésta se les apliquen las peculiaridades procedimentales que en la misma se introducen con carácter novedoso. El artículo quinto introduce una modificación en la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal, considerando desleal la contratación de extranjeros sin autorización para trabajar obtenida conforme a lo dispuesto en la legislación sobre extranjería. IV Las modificaciones recogidas no afectan ni al catálogo de derechos ni a la estructura de la Ley Orgánica 4/2000, reformada por la Ley Orgánica 8/2000. En primer lugar, se ha introducido una modificación para establecer la obligación de proveerse de una tarjeta de identidad de extranjero, como documento acreditativo de la autorización administrativa para residir, adaptando así nuestra normativa al Reglamento 1030/2002, del Consejo, de 13 de junio de 2002. En materia de reagrupación familiar, para evitar fraudes en las "reagrupaciones en cadena", se ha incorporado a la ley orgánica, como presupuesto para el ejercicio de dicho derecho por C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

798

Oposició

III

per Inspector/a

4. Las incorporaciones al texto de la Ley Orgánica 4/2000, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, derivadas de la sentencia del Tribunal Supremo de 23 de marzo de 2003, relativas a la necesaria regulación, en la citada ley orgánica, de determinados preceptos del Reglamento de ejecución de la Ley Orgánica 4/2000, aprobado por Real Decreto 864/2001, de 20 de julio.

parte de un residente que lo fuese en virtud de una previa reagrupación, el que éste sea titular de una autorización de residencia independiente, así como determinados requisitos concretos para el ejercicio de la reagrupación familiar en el caso de ascendientes previamente reagrupados.

En el cumplimiento de los objetivos fijados por la reforma una cuestión básica es la de dotar al visado de una nueva función adicional, cual es la de servir de acreditación documental de una previa autorización administrativa para residir y, en su caso, trabajar en España. De esta manera se anuda al visado un efecto novedoso: habilitar al extranjero a permanecer en nuestro país en la situación para la que se le hubiere expedido. En la actualidad el visado carece de efecto alguno, una vez el extranjero ha entrado en España, debiendo él mismo acudir inmediatamente a las oficinas competentes para solicitar la correspondiente autorización de residencia y/o de trabajo. Con el nuevo modelo, además de lo anterior, el visado habilitará para permanecer en territorio nacional en la situación para cuyo fin haya sido concedido. En efecto, si el visado no sólo sirve para entrar en España, sino que también habilita a permanecer y, en su caso, a trabajar, carece de sentido mantener la exención del mismo, ya que su concesión no sólo serviría para eximir de un requisito de entrada en nuestro país, sino, también, para eximir de la necesaria concesión de autorización para residir y trabajar. Ello no significa que los supuestos de hecho que anteriormente se amparaban bajo la figura de la exención de visado vayan a quedar sin reflejo legal, ya que los mismos se incluyen ahora en el ámbito de la autorización de residencia temporal por circunstancias excepcionales, cuyos perfiles se modifican mediante la inclusión en la ley, en unos supuestos de manera concreta y en otros de manera más genérica "de supuestos excepcionales", habilitando al reglamento para una regulación más precisa de qué situaciones tendrán cabida dentro de este enunciado genérico. Se introduce una mejora en la regulación de los supuestos en los que procederá la documentación de extranjeros indocumentados. Igualmente, se incorporan las pertinentes modificaciones para introducir las precisiones que, en materia de tasas, recoge la mencionada Decisión del Consejo de 20 de diciembre de 2001.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

799

Oposició

Por otra parte, los cambios en materia de visados persiguen simplificar la tramitación administrativa, en aras a favorecer la inmigración legal de los extranjeros que desean residir en España, suprimiendo trámites innecesarios. Así, el visado, una vez que el extranjero ha entrado en España, le habilita para permanecer en la situación para la que le ha sido expedido.

per Inspector/a

Igualmente se precisan los supuestos en los que los cónyuges e hijos reagrupados pueden acceder a una autorización de residencia independiente, para lo que en todo caso se exigirá que cuenten con una previa autorización para trabajar.

En materia de infracciones y su régimen sancionador, se han incorporado modificaciones encaminadas a dotar al ordenamiento jurídico con mayores instrumentos para luchar contra la inmigración ilegal.

También se incluyen modificaciones para adaptar este título a las obligaciones derivadas de las directivas aprobadas por la Unión Europea sobre sanciones a transportistas y reconocimiento mutuo de resoluciones de expulsión. Finalmente, las nuevas disposiciones adicionales que se incorporan a la Ley Orgánica 4/2000, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, van dirigidas, por un lado, a introducir instrumentos para mejorar la gestión de los procedimientos de extranjería con el objeto de ordenar adecuadamente, los flujos migratorios y evitar el uso fraudulento de aquéllos. Para ello, se incorpora, con carácter general, la personación del interesado en la presentación de solicitudes relativas a las autorizaciones de residencia y de trabajo, que deberán realizarse en los registros de los órganos competentes para su conocimiento. Con ello se obtendrá una mayor inmediatez en la recepción de dichas solicitudes, ganando en eficiencia la tramitación de los procedimientos. La última de las disposiciones adicionales recoge el principio de colaboración entre Administraciones públicas en materia de extranjería e inmigración, habilitando el acceso de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a los efectos exclusivos del cumplimiento de sus funciones, y con pleno respeto a las garantías establecidas en materia de protección de datos, a determinada información de la que dispongan otros órganos de la Administración del Estado. V Por último se incorporan a la ley los documentos acreditativos de la identidad de los extranjeros que deben constar en su inscripción padronal, adaptando el régimen de los ciudadanos comunitarios a lo dispuesto en el Real Decreto 178/2003, de 14 de febrero, sobre entrada y permanencia en España de nacionales de Estados miembros de la Unión Europea y de otros Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo. También se introduce una habilitación genérica de acceso al Padrón Municipal a favor de la Dirección General de la Policía con el objeto de mejorar el ejercicio de las competencias legalmente establecidas sobre el control y permanencia de los extranjeros en España. Esta habilitación se formula en términos de reciprocidad con el Instituto Nacional de Estadística, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

800

Oposició

Por lo que se refiere a las compañías de transporte, se incorporan obligaciones al objeto de conocer la información de los pasajeros que vayan a ser trasladados a España antes de su partida del país de origen, así como sobre aquellos pasajeros que no abandonen el territorio español en la fecha prevista en el billete de viaje.

per Inspector/a

En relación con los centros de internamiento, se incluye en la ley orgánica un nuevo apartado dedicado a regular el régimen interno de dichos centros, garantizando el derecho de comunicación de los internos.

al establecer la obligación de la Dirección General de la Policía de comunicar al Instituto Nacional de Estadística, con el fin de mantener actualizado el contenido del Padrón, los datos de los extranjeros de que tenga constancia que pudieran haber sufrido variación en relación con los consignados en aquél. PREÁMBULO

La Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social ha sido reformada en tres ocasiones desde su aprobación; en concreto, ha sido reformada por las Leyes Orgánicas 8/2000, de 22 de diciembre, 11/2003, de 29 de septiembre y 14/2003, de 20 de noviembre. De todas las reformas que ha tenido la indicada Ley Orgánica cabe destacar, por su mayor calado, la que se llevó a cabo pocos meses después de su entrada en vigor a través de la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre. Algunos de los cambios que introdujo esta última ley motivaron la presentación de varios recursos de inconstitucionalidad contra la misma. El Tribunal Constitucional ha resuelto los indicados recursos de inconstitucionalidad, entre otras, en las sentencias 236/2007, de 7 de noviembre, y 259/2007, de 19 de diciembre, reconociendo que la exigencia que la indicada ley imponía a los extranjeros para el ejercicio de los derechos fundamentales de reunión, asociación, sindicación y huelga, de que tuvieran residencia legal en España, constituía una restricción injustificada y, por tanto, contraria a la Constitución, ya que según la misma los indicados derechos alcanzan a todas las personas por el hecho de serlo. Consecuentemente con ello, el Tribunal Constitucional ha declarado la inconstitucionalidad de los artículos de la ley Orgánica 4/2000 que regulaban los indicados derechos fundamentales. II or otro lado, ha ido creciendo el número de normas comunitarias que afectan al Derecho de Extranjería de los Estados europeos; así pues, cada vez son más las normas que se aprueban en la Unión Europea, en materia de inmigración, que deben ser incorporadas a nuestro ordenamiento jurídico. En este orden de cuestiones, cabe destacar la firma del Pacto Europeo sobre Inmigración y Asilo, refrendado en el Consejo Europeo de 16 de octubre de 2008 por los 27 países miembros de la Unión Europea, en el cual se establecen como principales objetivos conseguir una inmigración legal y ordenada, luchar contra la inmigración ilegal y favorecer la integración de los inmigrantes legales mediante un equilibrio de derechos y deberes.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

801

Oposició

per Inspector/a

(Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre)

La presente Ley asume esta realidad como algo positivo en el convencimiento de que es necesario contar con un marco normativo europeo común en materia de inmigración.

b) Directiva 2003/109/CE, del Consejo, de 25 de noviembre, de 2003, relativa al Estatuto de los nacionales de terceros países residentes de larga duración (DOUE de 23 de enero de 2004). c) Directiva 2004/81/CE, del Consejo, de 29 de abril de 2004, relativa a la expedición de un permiso de residencia a nacionales de terceros países que sean víctimas de la trata de seres humanos o hayan sido objeto de una acción de ayuda a la inmigración ilegal que cooperen con las autoridades competentes (DOUE de 6 de agosto de 2004). d) Directiva 2004/82/CE, del Consejo, de 29 de abril de 2004, sobre la obligación de los transportistas de comunicar los datos de las personas transportadas (DOUE de 6 de agosto de 2004). e) Directiva 2004/114/CE, de 13 de diciembre de 2004, del Consejo, relativa a los requisitos de admisión de los nacionales de terceros países a efectos de estudios, intercambio de alumnos, prácticas no remuneradas o servicios de voluntariado (DOUE de 23 de diciembre de 2004). f) Directiva 2005/71/CE, de 12 de octubre de 2005, del Consejo, relativa a un procedimiento específico de admisión de los nacionales de terceros países a efectos de investigación científica (DOUE de 3 de noviembre de 2005). g) Directiva 2008/115/CEE, de 16 de diciembre de 2008, del Parlamento Europeo y el Consejo, relativa a las normas y procedimientos en los Estados miembros para el retorno de los nacionales de terceros países en situación de estancia ilegal (DOUE de 24 de diciembre de 2008). h) Directiva 2009/50/CE, del Consejo, de 25 de mayo de 2009, relativa a las condiciones de entrada y residencia de nacionales de terceros países para fines de empleo altamente cualificado (DOUE de 18 de junio de 2009). i) Directiva 2009/52/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de junio de 2009, por la que se establecen normas mínimas sobre las sanciones y medidas aplicables a los empleadores de nacionales de terceros países en situación irregular (DOUE de 30 de junio de 2009).

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

802

Oposició

a) Directiva 2003/110/CE, del Consejo, de 25 de noviembre de 2003, sobre la asistencia en casos de tránsito a efectos de repatriación o alejamiento por vía aérea. (DOUE de 6 de diciembre de 2003).

per Inspector/a

Hasta el momento presente estaban pendientes de incorporación a nuestro ordenamiento jurídico las Directivas que se han aprobado con posterioridad a la última reforma de la Ley 4/2000, de 11 de enero, realizada en diciembre de 2003, siendo estas las siguientes:

III La inmigración es una realidad que está en constante cambio. Por ello, el legislador está obligado a adaptar su normativa reguladora, si quiere que la misma proporcione soluciones efectivas a los nuevos retos que se plantean. Además, el fenómeno migratorio ha adquirido tal dimensión en España y tiene tales repercusiones en el orden económico, social y cultural que exige que por parte de los poderes públicos se desarrolle una actuación decidida en diversos frentes, incluido el normativo. Por lo tanto, los poderes públicos deben ordenar y canalizar legalmente los flujos migratorios de tal manera que los mismos se ajusten a nuestra capacidad de acogida y a las necesidades reales de nuestro mercado de trabajo. Por otra parte, España está firmemente comprometida con la defensa de los derechos humanos, por lo que los poderes públicos deben favorecer la plena integración de los inmigrantes en nuestro país y garantizar la convivencia y la cohesión social entre los inmigrantes y la población autóctona. IV Así pues, tres son las causas que justifican la reforma que se propone de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, en su redacción actual: a) La necesidad de incorporar a dicha Ley Orgánica la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, dando para ello una nueva redacción acorde con la Constitución, a los artículos de la misma que se han declarado inconstitucionales. b) La necesidad de incorporar a nuestro ordenamiento jurídico, a través de la indicada Ley Orgánica, las Directivas europeas sobre inmigración que están pendientes de transposición o que no se han transpuesto plenamente. c) La necesidad de adaptar la referida Ley Orgánica a la nueva realidad migratoria en España, que presenta unas características y plantea unos retos diferentes de los que existían cuando se aprobó la última reforma de la ley.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

803

Oposició

Igualmente, resulta determinante a estos efectos la ratificación y entrada en vigor en nuestro país de las obligaciones dimanantes del Convenio del Consejo de Europa sobre la lucha contra la trata de seres humanos (Convenio n.º 197 del Consejo de Europa), hecho en Varsovia el 16 de mayo de 2005.

per Inspector/a

En todo caso, conviene señalar que, aunque nuestra legislación es anterior a la aprobación de las indicadas directivas, muchos de los aspectos que se regulan en las mismas ya están recogidos en nuestro ordenamiento jurídico, bien en la Ley 4/2000, de 11 de enero, en su redacción actual, o bien en el Reglamento de la misma que fue aprobado por Real Decreto 2393/2004, de 30 de diciembre.

V Por otra parte, los objetivos que se persiguen con esta reforma son los siguientes:

3. Aumentar la eficacia de la lucha contra la inmigración irregular, reforzando los medios e instrumentos de control y los sancionadores, especialmente por lo que se refiere a quienes faciliten el acceso o permanencia de la inmigración ilegal en España, agravando el régimen sancionador en este caso y, reforzando los procedimientos de devolución de los extranjeros que han accedido ilegalmente a nuestro país. 4. Reforzar la integración como uno de los ejes centrales de la política de inmigración que, teniendo en cuenta el acervo de la Unión Europea en materia de inmigración y protección internacional, apuesta por lograr un marco de convivencia de identidades y culturas. 5. Adaptar la normativa a las competencias de ejecución laboral previstas en los Estatutos de Autonomía que inciden en el régimen de autorización inicial de trabajo, y a las competencias estatutarias en materia de acogida e integración, así como potenciar la coordinación de las actuaciones de las Administraciones Públicas con competencias que, asimismo, inciden en materia de inmigración y reforzar la cooperación entre ellas con el fin de prestar un servicio más eficaz y de mejor calidad a los ciudadanos. Dado que durante el último periodo legislativo se han aprobado diversas reformas en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades Autónomas que, por primera vez, incorporan competencias vinculadas a la inmigración, es lógico que se adapte su marco regulador al nuevo reparto competencial. Asimismo, atendido dicho reparto competencial, parece imprescindible que en esta Ley se concreten los niveles competenciales en un artículo, como lo es el nuevo artículo 2 bis, que define genéricamente los principios ordenadores de las políticas de inmigración en España. 6. Reforzar e institucionalizar el diálogo con las organizaciones de inmigrantes y con otras organizaciones con interés e implantación en el ámbito migratorio, incluyendo entre ellas a las organizaciones sindicales y empresariales más representativas, en la definición y desarrollo de la política migratoria. VI La presente Ley Orgánica tiene un único artículo, recogiéndose en el mismo todas las modificaciones que se introducen en la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, tanto en el articulado como en sus disposiciones adicionales. Además, la Ley tiene varias disposiciones finales y una única disposición derogatoria.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

804

Oposició

2. Perfeccionar el sistema de canalización legal y ordenada de los flujos migratorios laborales, reforzando la vinculación de la capacidad de acogida de trabajadores inmigrantes a las necesidades del mercado de trabajo.

per Inspector/a

1. Establecer un marco de derechos y libertades de los extranjeros que garantice a todos el ejercicio pleno de los derechos fundamentales.

Las modificaciones que se introducen en la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, mediante la presente Ley Orgánica afectan a todos los títulos de la misma. Resulta conveniente hacer una precisión de carácter general que afecta a distintos artículos sobre los términos de residencia o residente, que en todo caso deben entenderse referidos a una situación de estancia o residencia legal, esto es, conforme a los requisitos que se establecen y que, por tanto, habilitan a la permanencia del extranjero en nuestro país en cualquiera de las situaciones reguladas. Cuando se omite la alusión a la situación de estancia o residencia, como sucede para el ejercicio de los derechos fundamentales, es precisamente porque dicha situación no debe exigirse. En el Título Preliminar se introduce un nuevo artículo 2 bis en el que se define la política migratoria, se establecen los principios y ejes de actuación de la misma y se indica su marco competencial, y un nuevo artículo 2 ter que ordena los principios y actuaciones en materia de integración de los inmigrantes. En el Título I se introducen importantes modificaciones con el fin de perfilar lo que debe ser el marco de derechos y libertades de los extranjeros, junto a las correspondientes obligaciones, que implique el reconocimiento de los derechos fundamentales a los extranjeros cualquiera que sea su situación en España, así como el establecimiento de un sistema progresivo de acceso a los otros derechos basado en el refuerzo del estatus jurídico a medida que aumenta el periodo de residencia legal. Destaca en este Título la nueva regulación de los derechos de reunión y manifestación, asociación, sindicación y huelga que podrán ejercerse de acuerdo con la Constitución Española, en los términos señalados por el Tribunal Constitucional, así como la nueva regulación que se hace de los derechos de educación, que se reconoce plenamente hasta los dieciocho años, así como el de asistencia jurídica gratuita, en cuya regulación se ha tenido en cuenta, además de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, las recomendaciones del Defensor del Pueblo. No obstante, debe señalarse igualmente que, según la propia interpretación del Tribunal Constitucional, ningún derecho es absoluto, lo que significa que el Estado mantiene toda la capacidad para imponer límites a la permanencia de los extranjeros cuando ésta no se sustenta en una residencia legal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

805

per Inspector/a

VII

Oposició

La Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, que se reforma, mantiene su estructura articulada que se integra en un Título Preliminar, artículos 1 al 2 ter, dedicado a las Disposiciones Generales, un Título I, artículos 3 al 24, dedicado a los derechos y libertades de los extranjeros, un Título II, artículos 25 al 49, dedicado al régimen jurídico de las situaciones de los extranjeros, un Título III, artículos 50 al 66, dedicado a las infracciones en materia de extranjería y su régimen sancionador y un Título IV, artículos 67 al 72, dedicado a la coordinación de los poderes públicos; además, tiene nueve disposiciones adicionales, tres transitorias, una derogatoria y diez finales.

En el Título III, con el objetivo de reforzar la lucha contra la inmigración irregular se prevén nuevas infracciones para evitar actuaciones fraudulentas, tales como los matrimonios de conveniencia, la promoción de la inmigración irregular por medios indirectos o el falseamiento de los datos para el empadronamiento. Con la misma finalidad se propone el aumento de las sanciones económicas para todas las infracciones. Asimismo, se introducen determinadas modificaciones con el fin de dotar de mayor eficacia y más garantías, a las medidas de suspensión y devolución; también se contempla la ampliación del plazo de internamiento que pasaría a los 60 días desde los 40 que se aplican actualmente, así como se mejora la seguridad jurídica de los afectados, por estas medidas con la concesión de un plazo de cumplimiento voluntario de la orden de expulsión. En el Título IV se introducen determinadas modificaciones con el fin de reforzar la coordinación y cooperación de las Administraciones Públicas en materia de inmigración y de institucionalizar en esta materia la participación de las organizaciones sindicales y empresariales más representativas.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

806

per Inspector/a

En el Título II se introducen importantes modificaciones, la mayoría de ellas consecuencia de la transposición de las Directivas europeas, destacando sobre todo las que incorporan nuevas situaciones de los extranjeros, las que están orientadas a perfeccionar el estatuto de los residentes de larga duración, las que están dirigidas a aumentar la eficacia de lucha contra la inmigración irregular, destacando entre ellas la creación de un registro para controlar las entradas y salidas. Cabe destacar también el nuevo artículo referido a las mujeres extranjeras víctimas de violencia de género, que les ofrece la posibilidad de obtener una autorización por circunstancias excepcionales y que pretende facilitar la denuncia de estos hechos. La Ley introduce también modificaciones para perfeccionar el sistema de canalización legal y ordenada de los flujos migratorios, apostándose de nuevo por una inmigración ordenada en un marco de legalidad y consolidándose la política de inmigración que vincula la llegada de nuevos inmigrantes a las necesidades del mercado de trabajo. En este sentido, entre otras medidas, se regula con mayor nivel de concreción la situación nacional de empleo en el catálogo de ocupaciones de difícil cobertura y se limitan las autorizaciones iniciales a una ocupación y ámbito territorial. Mención especial merecen las modificaciones que se realizan en relación a la integración de los menores extranjeros no acompañados, que propician un mejor tratamiento de la situación del menor, y que van, desde la posibilidad de su repatriación al país de origen, hasta garantizar, cuando ésta no resulte la respuesta idónea, las mejores condiciones para asegurar la plena integración de los mismos en la sociedad española, que debe ser un objetivo expreso del conjunto de las políticas llevadas a cabo por las distintas Administraciones públicas.

Oposició

También destaca en este Título la nueva regulación que se da al derecho de reagrupación familiar; el cambio fundamental que se introduce es que los beneficiarios de la reagrupación, en línea con lo que ocurre en la mayoría de los países de nuestro entorno, se acotan básicamente a los familiares que integran la familia nuclear; la novedad en este caso es que, dentro de esta categoría de familiares, se incluye a la pareja que tenga con el reagrupante una relación de afectividad análoga a la conyugal, y que a estos reagrupados se les facilita el acceso inmediato al mercado de trabajo. En cambio, esta reforma lleva a que la reagrupación de los ascendientes se limite, como norma general, a los mayores de sesenta y cinco años, previendo que puedan existir razones humanitarias que la permitan con una edad inferior.

VIII En coherencia con lo expuesto, se considera que esta reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, permitirá que en España se desarrolle una política migratoria integral, integrada y sostenible que es la que se necesita para los próximos años. TÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generales Artículo 1. Delimitación del ámbito. 1. Se consideran extranjeros, a los efectos de la aplicación de la presente Ley, a los que carezcan de la nacionalidad española. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 2. Lo dispuesto en esta Ley se entenderá, en todo caso, sin perjuicio de lo establecido en leyes especiales y en los Tratados internacionales en los que España sea parte. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 3. Los nacionales de los Estados miembros de la Unión Europea y aquellos a quienes sea de aplicación el régimen comunitario se regirán por las normas que lo regulan, siéndoles de aplicación la presente Ley en aquellos aspectos que pudieran ser más favorables. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003 y Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) Artículo 2. Exclusión del ámbito de la ley. Quedan excluidos del ámbito de aplicación de esta ley: a) Los agentes diplomáticos y los funcionarios consulares acreditados en España, así como los demás miembros de las misiones diplomáticas permanentes o especiales y de las oficinas consulares y sus familiares que, en virtud de las normas del Derecho internacional, estén exentos de las obligaciones relativas a su inscripción como extranjeros y a la obtención de la autorización de residencia.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

807

Oposició

Otra modificación importante es que la Ley reconoce e institucionaliza la Comisión Laboral Tripartita como cauce institucional para establecer el dialogo con las organizaciones sindicales y empresariales más representativas en materia de inmigración.

per Inspector/a

Entre las modificaciones que se introducen destacan la incorporación a la Ley de la Conferencia Sectorial de Inmigración, como uno de los cauces más eficaces para canalizar la cooperación entre la Administración General del Estado y las Comunidades Autónomas, así como la exigencia de una actuación coordinada de ambas Administraciones Públicas, cuando la Comunidad Autónoma hubiera asumido competencias en materia de autorización inicial de trabajo.

b) Los representantes, delegados y demás miembros de las Misiones permanentes o de las Delegaciones ante los Organismos intergubernamentales con sede en España o en Conferencias internacionales que se celebren en España, así como sus familiares. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

Artículo 2 bis. La política inmigratoria. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 1. Corresponde al Gobierno, de conformidad con lo previsto en el artículo 149.1.2.ª de la Constitución, la definición, planificación, regulación y desarrollo de la política de inmigración, sin perjuicio de las competencias que puedan ser asumidas por las Comunidades Autónomas y por las Entidades Locales. 2. Todas las Administraciones Públicas basarán el ejercicio de sus competencias vinculadas con la inmigración en el respeto a los siguientes principios: a) la coordinación con las políticas definidas por la Unión Europea; b) la ordenación de los flujos migratorios laborales, de acuerdo con las necesidades de la situación nacional del empleo; c) la integración social de los inmigrantes mediante políticas transversales dirigidas a toda la ciudadanía;

per Inspector/a

c) Los funcionarios destinados en Organizaciones internacionales o intergubernamentales con sede en España, así como sus familiares, a quienes los Tratados en los que sea parte España eximan de las obligaciones mencionadas en el párrafo a) de este artículo.

e) la efectividad del principio de no discriminación y, consecuentemente, el reconocimiento de iguales derechos y obligaciones para todos aquellos que vivan o trabajen legalmente en España, en los términos previstos en la Ley; f) la garantía del ejercicio de los derechos que la Constitución, los tratados internacionales y las leyes reconocen a todas las personas; g) la lucha contra la inmigración irregular y la persecución del tráfico ilícito de personas; h) la persecución de la trata de seres humanos; i) la igualdad de trato en las condiciones laborales y de Seguridad Social; j) la promoción del diálogo y la colaboración con los países de origen y tránsito de inmigración, mediante acuerdos marco dirigidos a ordenar de manera efectiva los flujos migratorios, así como a fomentar y coordinar las iniciativas de cooperación al desarrollo y codesarrollo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

808

Oposició

d) la igualdad efectiva entre mujeres y hombres;

3. El Estado garantizará el principio de solidaridad, consagrado en la Constitución, atendiendo a las especiales circunstancias de aquellos territorios en los que los flujos migratorios tengan una especial incidencia.

2. Las Administraciones Públicas incorporarán el objetivo de la integración entre inmigrantes y sociedad receptora, con carácter transversal a todas las políticas y servicios públicos, promoviendo la participación económica, social, cultural y política de las personas inmigrantes, en los términos previstos en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía y en las demás leyes, en condiciones de igualdad de trato. Especialmente, procurarán, mediante acciones formativas, el conocimiento y respeto de los valores constitucionales y estatutarios de España, de los valores de la Unión Europea, así como de los derechos humanos, las libertades públicas, la democracia, la tolerancia y la igualdad entre mujeres y hombres, y desarrollarán medidas específicas para favorecer la incorporación al sistema educativo, garantizando en todo caso la escolarización en la edad obligatoria, el aprendizaje del conjunto de lenguas oficiales, y el acceso al empleo como factores esenciales de integración. 3. La Administración General del Estado cooperará con las Comunidades Autónomas, las Ciudades de Ceuta y Melilla y los Ayuntamientos para la consecución de las finalidades descritas en el presente artículo, en el marco de un plan estratégico plurianual que incluirá entre sus objetivos atender a la integración de los menores extranjeros no acompañados. En todo caso, la Administración General del Estado, las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos colaborarán y coordinarán sus acciones en este ámbito tomando como referencia sus respectivos planes de integración. 4. De conformidad con los criterios y prioridades del Plan Estratégico de Inmigración, el Gobierno y las Comunidades autónomas acordarán en la Conferencia Sectorial de Inmigración programas de acción bienales para reforzar la integración social de los inmigrantes. Tales programas serán financiados con cargo a un fondo estatal para la integración de los inmigrantes, que se dotará anualmente, y que podrá incluir fórmulas de cofinanciación por parte de las Administraciones receptoras de las partidas del fondo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

809

Oposició

1. Los poderes públicos promoverán la plena integración de los extranjeros en la sociedad española, en un marco de convivencia de identidades y culturas diversas sin más límite que el respeto a la Constitución y la ley.

per Inspector/a

Artículo 2 ter. Integración de los inmigrantes. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009)

TÍTULO I Derechos y libertades de los extranjeros CAPÍTULO I

1. Los extranjeros gozarán en España de los derechos y libertades reconocidos en el Título I de la Constitución en los términos establecidos en los Tratados internacionales, en esta Ley y en las que regulen el ejercicio de cada uno de ellos. Como criterio interpretativo general, se entenderá que los extranjeros ejercitan los derechos que les reconoce esta Ley en condiciones de igualdad con los españoles. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 2. Las normas relativas a los derechos fundamentales de los extranjeros serán interpretadas de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y con los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias vigentes en España, sin que pueda alegarse la profesión de creencias religiosas o convicciones ideológicas o culturales de signo diverso para justificar la realización de actos o conductas contrarios a las mismas. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009). Artículo 4. Derecho a la documentación. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009). 1. Los extranjeros que se encuentren en territorio español tienen el derecho y el deber de conservar la documentación que acredite su identidad, expedida por las autoridades competentes del país de origen o de procedencia, así como la que acredite su situación en España. 2. Todos los extranjeros a los que se haya expedido un visado o una autorización para permanecer en España por un período superior a seis meses, obtendrán la tarjeta de identidad de extranjero, que deberán solicitar personalmente en el plazo de un mes desde su entrada en España o desde que se conceda la autorización, respectivamente. Estarán exceptuados de dicha obligación los titulares de un visado de residencia y trabajo de temporada. Reglamentariamente se desarrollarán los supuestos en que se podrá obtener dicha tarjeta de identidad cuando se haya concedido una autorización para permanecer en España por un periodo no superior a seis meses. 3. Los extranjeros no podrán ser privados de su documentación, salvo en los supuestos y con los requisitos previstos en esta Ley Orgánica y en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

810

Oposició

Artículo 3. Derechos de los extranjeros e interpretación de las normas.

per Inspector/a

Derechos y libertades de los extranjeros

2. No obstante, podrán establecerse medidas limitativas específicas cuando se acuerden en la declaración de estado de excepción o de sitio, en los términos previstos en la Constitución, y, excepcionalmente por razones de seguridad pública, de forma individualizada, motivada y en proporción a las circunstancias que concurran en cada caso, por resolución del Ministro del Interior, adoptada de acuerdo con las garantías jurídicas del procedimiento sancionador previsto en la Ley. Las medidas limitativas, cuya duración no excederá del tiempo imprescindible y proporcional a la persistencia de las circunstancias que justificaron la adopción de las mismas, podrán consistir en la presentación periódica ante las autoridades competentes y en el alejamiento de fronteras o núcleos de población concretados singularmente. Artículo 6. Participación pública. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros residentes en España podrán ser titulares del derecho de sufragio, en las elecciones municipales, en los términos establecidos en la Constitución, en los tratados internacionales, en su caso, y en la Ley. 2. Los extranjeros residentes, empadronados en un municipio, tienen todos los derechos establecidos por tal concepto en la legislación de bases de régimen local, pudiendo ser oídos en los asuntos que les afecten de acuerdo con lo que disponga la normativa de aplicación. 3. Los Ayuntamientos incorporarán al padrón a los extranjeros que tengan su domicilio habitual en el municipio y mantendrán actualizada la información relativa a los mismos. 4. Los poderes públicos facilitarán el ejercicio del derecho de sufragio de los extranjeros en los procesos electorales democráticos del país de origen. Artículo 7. Libertades de reunión y manifestación. 1. Los extranjeros tienen el derecho de reunión en las mismas condiciones que los españoles. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 2. Los promotores de reuniones o manifestaciones en lugares de tránsito público darán comunicación previa a la autoridad competente con la antelación prevista en la Ley Orgánica reguladora del Derecho de Reunión, la cual no podrá prohibirla o proponer su modificación sino por las causas previstas en dicha Ley. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

811

Oposició

1. Los extranjeros que se hallen en España de acuerdo con lo establecido en el Título II de esta Ley, tendrán derecho a circular libremente por el territorio español y a elegir su residencia sin más limitaciones que las establecidas con carácter general por los tratados y las leyes, o las acordadas por la autoridad judicial, con carácter cautelar o en un proceso penal o de extradición en el que el extranjero tenga la condición de imputado, víctima o testigo, o como consecuencia de sentencia firme.

per Inspector/a

Artículo 5. Derecho a la libertad de circulación. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

Artículo 8. Libertad de asociación. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) Todos los extranjeros tienen el derecho de asociación en las mismas condiciones que los españoles.

Este derecho incluye la obtención de la titulación académica correspondiente y el acceso al sistema público de becas y ayudas en las mismas condiciones que los españoles. En caso de alcanzar la edad de dieciocho años en el transcurso del curso escolar, conservarán ese derecho hasta su finalización. 2. Los extranjeros mayores de dieciocho años que se hallen en España tienen derecho a la educación de acuerdo con lo establecido en la legislación educativa. En todo caso, los extranjeros residentes mayores de dieciocho años tienen el derecho a acceder a las demás etapas educativas posobligatorias, a la obtención de las titulaciones correspondientes, y al sistema público de becas en las mismas condiciones que los españoles. 3. Los poderes públicos promoverán que los extranjeros puedan recibir enseñanzas para su mejor integración social. 4. Los extranjeros residentes que tengan en España menores a su cargo en edad de escolarización obligatoria, deberán acreditar dicha escolarización, mediante informe emitido por las autoridades autonómicas competentes, en las solicitudes de renovación de su autorización o en su solicitud de residencia de larga duración. Artículo 10. Derecho al trabajo y a la Seguridad Social. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros residentes que reúnan los requisitos previstos en esta Ley Orgánica y en las disposiciones que la desarrollen tienen derecho a ejercer una actividad remunerada por cuenta propia o ajena, así como a acceder al sistema de la Seguridad Social, de conformidad con la legislación vigente. 2. Los extranjeros podrán acceder al empleo público en los términos previstos en la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público. Artículo 11. Libertad de sindicación y de huelga. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros tienen derecho a sindicarse libremente o a afiliarse a una organización profesional, en las mismas condiciones que los trabajadores españoles. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

812

Oposició

1. Los extranjeros menores de dieciséis años tienen el derecho y el deber a la educación, que incluye el acceso a una enseñanza básica, gratuita y obligatoria. Los extranjeros menores de dieciocho años también tienen derecho a la enseñanza posobligatoria.

per Inspector/a

Artículo 9. Derecho a la educación. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

2. Los extranjeros podrán ejercer el derecho a la huelga en las mismas condiciones que los españoles.

2. Los extranjeros que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria pública de urgencia por enfermedad grave o accidente, cualquiera que sea su causa, y a la continuidad de dicha atención hasta la situación de alta médica. 3. Los extranjeros menores de dieciocho años que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles. 4. Las extranjeras embarazadas que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria durante el embarazo, parto y postparto. Artículo 13. Derechos en materia de vivienda. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder a los sistemas públicos de ayudas en materia de vivienda en los términos que establezcan las leyes y las Administraciones competentes. En todo caso, los extranjeros residentes de larga duración tienen derecho a dichas ayudas en las mismas condiciones que los españoles. Artículo 14. Derecho a Seguridad Social y a los servicios sociales. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder a las prestaciones y servicios de la Seguridad Social en las mismas condiciones que los españoles. 2. Los extranjeros residentes tienen derecho a los servicios y a las prestaciones sociales, tanto a las generales y básicas como a las específicas, en las mismas condiciones que los españoles. En cualquier caso, los extranjeros con discapacidad, menores de dieciocho años, que tengan su domicilio habitual en España, tendrán derecho a recibir el tratamiento, servicios y cuidados especiales que exija su estado físico o psíquico. 3. Los extranjeros, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen derecho a los servicios y prestaciones sociales básicas.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

813

Oposició

1. Los extranjeros que se encuentren en España, inscritos en el padrón del municipio en el que tengan su domicilio habitual, tienen derecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.

per Inspector/a

Artículo 12. Derecho a la asistencia sanitaria. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

Artículo 15. Sujeción de los extranjeros a los mismos impuestos que los españoles.

CAPÍTULO II Reagrupación familiar Artículo 16. Derecho a la intimidad familiar. 1. Los extranjeros residentes tienen derecho a la vida en familia y a la intimidad familiar en la forma prevista en esta Ley Orgánica y de acuerdo con lo dispuesto en los Tratados internacionales suscritos por España. 2. Los extranjeros residentes en España tienen derecho a reagrupar con ellos a los familiares que se determinan en el artículo 17. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 3. El cónyuge que hubiera adquirido la residencia en España por causa familiar y sus familiares con él agrupados, conservarán la residencia aunque se rompa el vínculo matrimonial que dio lugar a la adquisición. Reglamentariamente se podrá determinar el tiempo previo de convivencia en España que se tenga que acreditar en estos supuestos. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) Artículo 17 . Familiares reagrupables. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. El extranjero residente tiene derecho a reagrupar con él en España a los siguientes familiares: a) El cónyuge del residente, siempre que no se encuentre separado de hecho o de derecho, y que el matrimonio no se haya celebrado en fraude de ley. En ningún caso podrá reagruparse a más de un cónyuge aunque la ley personal del extranjero admita esta modalidad matrimonial. El extranjero residente que se encuentre casado en segundas o posteriores nupcias por la disolución de cada uno de sus anteriores matrimonios sólo podrá reagrupar con él al nuevo cónyuge si acredita que la disolución ha tenido lugar tras un procedimiento jurídico que fije la situación del cónyuge anterior y de sus hijos comunes en cuanto al uso de la vivienda común, a la pensión compensatoria a dicho cónyuge y a los alimentos que correspondan a los hijos menores, o mayores en situación de dependencia. En la disolución por nulidad, deberán haber quedado fijados los derechos económicos del cónyuge de buena fe y de los hijos comunes, así como la indemnización, en su caso. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

814

Oposició

2. Los extranjeros tienen derecho a transferir sus ingresos y ahorros obtenidos en España a su país, o a cualquier otro, conforme a los procedimientos establecidos en la legislación española y de conformidad con los acuerdos internacionales aplicables. El Gobierno adoptará las medidas necesarias para facilitar dichas transferencias. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

1. Sin perjuicio de lo dispuesto en los acuerdos aplicables sobre doble imposición internacional, los extranjeros estarán sujetos, con carácter general, a los mismos impuestos que los españoles. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

d) Los ascendientes en primer grado del reagrupante y de su cónyuge cuando estén a su cargo, sean mayores de sesenta y cinco años y existan razones que justifiquen la necesidad de autorizar su residencia en España. Reglamentariamente se determinarán las condiciones para la reagrupación de los ascendientes de los residentes de larga duración en otro Estado miembro de la Unión Europea, de los trabajadores titulares de la tarjeta azul de la U.E. y de los beneficiarios del régimen especial de investigadores. Excepcionalmente, cuando concurran razones de carácter humanitario, podrá reagruparse al ascendiente menor de sesenta y cinco años si se cumplen las demás condiciones previstas en esta Ley. 2. Los extranjeros que hubieran adquirido la residencia en virtud de una previa reagrupación podrán, a su vez, ejercer el derecho de reagrupación de sus propios familiares, siempre que cuenten ya con una autorización de residencia y trabajo, obtenida independientemente de la autorización del reagrupante, y acrediten reunir los requisitos previstos en esta Ley Orgánica. 3. Cuando se trate de ascendientes reagrupados, éstos sólo podrán ejercer, a su vez, el derecho de reagrupación familiar tras haber obtenido la condición de residentes de larga duración y acreditado solvencia económica. Excepcionalmente, el ascendiente reagrupado que tenga a su cargo un o más hijos menores de edad, o hijos con discapacidad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades debido a su estado de salud, podrá ejercer el derecho de reagrupación en los términos dispuestos en el apartado segundo de este artículo, sin necesidad de haber adquirido la residencia de larga duración. 4. La persona que mantenga con el extranjero residente una relación de afectividad análoga a la conyugal se equiparará al cónyuge a todos los efectos previstos en este capítulo, siempre que dicha relación esté debidamente acreditada y reúna los requisitos necesarios para producir efectos en España. En todo caso, las situaciones de matrimonio y de análoga relación de afectividad se considerarán incompatibles entre sí.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

815

Oposició

c) Los menores de dieciocho años y los mayores de esa edad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades, debido a su estado de salud, cuando el residente extranjero sea su representante legal y el acto jurídico del que surgen las facultades representativas no sea contrario a los principios del ordenamiento español.

per Inspector/a

b) Los hijos del residente y del cónyuge, incluidos los adoptados, siempre que sean menores de dieciocho años o personas con discapacidad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades debido a su estado de salud. Cuando se trate de hijos de uno solo de los cónyuges se requerirá, además, que éste ejerza en solitario la patria potestad o que se le haya otorgado la custodia y estén efectivamente a su cargo. En el supuesto de hijos adoptivos deberá acreditarse que la resolución por la que se acordó la adopción reúne los elementos necesarios para producir efecto en España.

No podrá reagruparse a más de una persona con análoga relación de afectividad, aunque la ley personal del extranjero admita estos vínculos familiares.

1. Los extranjeros podrán ejercer el derecho a la reagrupación familiar cuando hayan obtenido la renovación de su autorización de residencia inicial, con excepción de la reagrupación de los familiares contemplados en el artículo 17.1 d) de esta Ley, que solamente podrán ser reagrupados a partir del momento en que el reagrupante adquiera la residencia de larga duración. La reagrupación de los familiares de residentes de larga duración, de los trabajadores titulares de la tarjeta azul de la U.E. y de los beneficiarios del régimen especial de investigadores, podrá solicitarse y concederse, simultáneamente, con la solicitud de residencia del reagrupante. Cuando tengan reconocida esta condición en otro Estado miembro de la Unión Europea, la solicitud podrá presentarse en España o desde el Estado de la Unión Europea donde tuvieran su residencia, cuando la familia estuviera ya constituida en aquél. 2. El reagrupante deberá acreditar, en los términos que se establezcan reglamentariamente, que dispone de vivienda adecuada y de medios económicos suficientes para cubrir sus necesidades y las de su familia, una vez reagrupada. En la valoración de los ingresos a efectos de la reagrupación, no computarán aquellos provenientes del sistema de asistencia social, pero se tendrán en cuenta otros ingresos aportados por el cónyuge que resida en España y conviva con el reagrupante. Las Comunidades Autónomas o, en su caso, los Ayuntamientos informarán sobre la adecuación de la vivienda a los efectos de reagrupación familiar. Las Administraciones Públicas promoverán la participación de los reagrupados en programas de integración socio‐cultural y de carácter lingüístico. 3. Cuando los familiares a reagrupar sean menores en edad de escolarización obligatoria, la Administración receptora de las solicitudes deberá comunicar a las autoridades educativas competentes una previsión sobre los procedimientos iniciados de reagrupación familiar, a los efectos de habilitar las plazas necesarias en los centros escolares correspondientes. Artículo 18 bis. Procedimiento para la reagrupación familiar. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 1. El extranjero que desee ejercer el derecho a la reagrupación familiar deberá solicitar una autorización de residencia por reagrupación familiar a favor de los miembros de su familia C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

816

Oposició

Artículo 18. Requisitos para la reagrupación familiar. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

5. Reglamentariamente, se desarrollarán las condiciones para el ejercicio del derecho de reagrupación así como para acreditar, a estos efectos, la relación de afectividad análoga a la conyugal.

que desee reagrupar, pudiendo solicitarse de forma simultánea la renovación de la autorización de residencia y la solicitud de reagrupación familiar.

1. La autorización de residencia por reagrupación familiar de la que sean titulares el cónyuge e hijos reagrupados cuando alcancen la edad laboral, habilitará para trabajar sin necesidad de ningún otro trámite administrativo. 2. El cónyuge reagrupado podrá obtener una autorización de residencia independiente cuando disponga de medios económicos suficientes para cubrir sus propias necesidades. En caso de que la cónyuge reagrupada fuera víctima de violencia de género, sin necesidad de que se haya cumplido el requisito anterior, podrá obtener la autorización de residencia y trabajo independiente, desde el momento en que se hubiera dictado a su favor una orden de protección o, en su defecto, informe del Ministerio Fiscal que indique la existencia de indicios de violencia de género. 3. Los hijos reagrupados podrán obtener una autorización de residencia independiente cuando alcancen la mayoría de edad y dispongan de medios económicos suficientes para cubrir sus propias necesidades. 4. Reglamentariamente se determinará la forma y la cuantía de los medios económicos considerados suficientes para que los familiares reagrupados puedan obtener una autorización independiente. 5. En caso de muerte del reagrupante, los familiares reagrupados podrán obtener una autorización de residencia independiente en las condiciones que se determinen. CAPÍTULO III Garantías jurídicas Artículo 20. Derecho a la tutela judicial efectiva. 1. Los extranjeros tienen derecho a la tutela judicial efectiva. 2. Los procedimientos administrativos que se establezcan en materia de extranjería respetarán en todo caso las garantías previstas en la legislación general sobre procedimiento administrativo, especialmente en lo relativo a publicidad de las normas, contradicción, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

817

Oposició

Artículo 19. Efectos de la reagrupación familiar en circunstancias especiales. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

2. En caso de que el derecho a la reagrupación se ejerza por residentes de larga duración en otro Estado miembro de la Unión Europea que residan en España, la solicitud podrá presentarse por los familiares reagrupables, aportando prueba de residencia como miembro de la familia del residente de larga duración en el primer Estado miembro.

audiencia del interesado y motivación de las resoluciones, salvo lo dispuesto en el artículo 27 de esta Ley. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

Artículo 21. Derecho al recurso contra los actos administrativos. 1. Los actos y resoluciones administrativas adoptados en relación con los extranjeros serán recurribles con arreglo a lo dispuesto en las leyes. 2. El régimen de ejecutividad de los actos administrativos dictados en materia de extranjería será el previsto con carácter general en la legislación vigente, salvo lo dispuesto en esta Ley para la tramitación de expedientes de expulsión con carácter preferente. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) Artículo 22. Derecho a la asistencia jurídica gratuita. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros que se hallen en España tienen derecho a la asistencia jurídica gratuita en los procesos en los que sean parte, cualquiera que sea la jurisdicción en la que se sigan, en las mismas condiciones que los ciudadanos españoles. 2. Los extranjeros que se hallen en España tienen derecho a asistencia letrada en los procedimientos administrativos que puedan llevar a su denegación de entrada, devolución, o expulsión del territorio español y en todos los procedimientos en materia de protección internacional, así como a la asistencia de intérprete si no comprenden o hablan la lengua oficial que se utilice. Estas asistencias serán gratuitas cuando carezcan de recursos económicos suficientes según los criterios establecidos en la normativa reguladora del derecho de asistencia jurídica gratuita. 3. En los procesos contencioso‐administrativos contra las resoluciones que pongan fin a la vía administrativa en materia de denegación de entrada, devolución o expulsión, el reconocimiento del derecho a la asistencia jurídica gratuita requerirá la oportuna solicitud realizada en los términos previstos en las normas que regulan la asistencia jurídica gratuita. La constancia expresa de la voluntad de interponer el recurso o ejercitar la acción correspondiente deberá realizarse de conformidad con lo previsto en la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, o en caso de que el extranjero pudiera hallarse privado de libertad, en la forma y ante el funcionario público que reglamentariamente se determinen.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

818

Oposició

4. En los procesos contencioso‐administrativos en materia de extranjería estarán legitimadas para intervenir las entidades que resulten afectadas en los términos previstos por el artículo 19.1.b) de la Ley reguladora de dicha jurisdicción. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

per Inspector/a

3. En los procedimientos administrativos estarán legitimadas para intervenir como interesadas las organizaciones constituidas legalmente en España para la defensa de los inmigrantes, expresamente designadas por éstos. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

A los efectos previstos en este apartado, cuando el extranjero tuviera derecho a la asistencia jurídica gratuita y se encontrase fuera de España, la solicitud de la misma y, en su caso, la manifestación de la voluntad de recurrir, podrán realizarse ante la misión diplomática u oficina consular correspondiente. CAPÍTULO IV

1. A los efectos de esta Ley, representa discriminación todo acto que, directa o indirectamente, conlleve una distinción, exclusión, restricción o preferencia contra un extranjero basada en la raza, el color, la ascendencia o el origen nacional o étnico, las convicciones y prácticas religiosas, y que tenga como fin o efecto destruir o limitar el reconocimiento o el ejercicio, en condiciones de igualdad, de los derechos humanos y de las libertades fundamentales en el campo político, económico, social o cultural. 2. En cualquier caso, constituyen actos de discriminación: a) Los efectuados por la autoridad o funcionario público o personal encargado de un servicio público, que en el ejercicio de sus funciones, por acción u omisión, realice cualquier acto discriminatorio prohibido por la ley contra un extranjero sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) b) Todos los que impongan condiciones más gravosas que a los españoles, o que impliquen resistencia a facilitar a un extranjero bienes o servicios ofrecidos al público, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. c) Todos los que impongan ilegítimamente condiciones más gravosas que a los españoles o restrinjan o limiten el acceso al trabajo, a la vivienda, a la educación, a la formación profesional y a los servicios sociales y socioasistenciales, así como a cualquier otro derecho reconocido en la presente Ley Orgánica, al extranjero que se encuentre regularmente en España, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. d) Todos los que impidan, a través de acciones u omisiones, el ejercicio de una actividad económica emprendida legítimamente por un extranjero residente legalmente en España, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. e) Constituye discriminación indirecta todo tratamiento derivado de la adopción de criterios que perjudiquen a los trabajadores por su condición de extranjeros o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

819

Oposició

Artículo 23 . Actos discriminatorios.

per Inspector/a

De las medidas antidiscriminatorias

Artículo 24. Aplicabilidad del procedimiento sumario. La tutela judicial contra cualquier práctica discriminatoria que comporte vulneración de derechos y libertades fundamentales podrá ser exigida por el procedimiento previsto en el artículo 53.2 de la Constitución en los términos legalmente establecidos.

Régimen jurídico de los extranjeros (Denominación modificada por la Ley Orgánica 8/2000) CAPÍTULO I De la entrada y salida del territorio español Artículo 25 . Requisitos para la entrada en territorio español. 1. El extranjero que pretenda entrar en España deberá hacerlo por los puestos habilitados al efecto, hallarse provisto del pasaporte o documento de viaje que acredite su identidad, que se considere válido para tal fin en virtud de convenios internacionales suscritos por España y no estar sujeto a prohibiciones expresas. Asimismo, deberá presentar los documentos que se determinen reglamentariamente que justifiquen el objeto y condiciones de estancia, y acreditar medios de vida suficientes para el tiempo que pretenda permanecer en España, o estar en condiciones de obtener legalmente dichos medios. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

per Inspector/a

TÍTULO II

No será exigible el visado cuando el extranjero se encuentre provisto de la tarjeta de identidad de extranjero o, excepcionalmente, de una autorización de regreso .(Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) 3. Lo dispuesto en los párrafos anteriores no será de aplicación a los extranjeros que soliciten acogerse al derecho de asilo en el momento de su entrada en España, cuya concesión se regirá por lo dispuesto en su normativa específica. 4. Se podrá autorizar la entrada en España de los extranjeros que no reúnan los requisitos establecidos en los párrafos anteriores cuando existan razones excepcionales de índole humanitaria, interés público o cumplimiento de compromisos adquiridos por España. En estos casos, se procederá a hacer entrega al extranjero de la documentación que se establezca reglamentariamente. 5. La entrada en territorio nacional de los extranjeros a los que no les sea de aplicación el régimen comunitario, podrá ser registrada por las autoridades españolas a los efectos de control de su período de permanencia legal en España, de conformidad con la Ley Orgánica

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

820

Oposició

2. Salvo en los casos en que se establezca lo contrario en los convenios internacionales suscritos por España o en la normativa de la Unión Europea, será preciso, además, un visado.

15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009)

2. Los visados a que se refiere el apartado anterior serán de una de las clases siguientes: a) Visado de tránsito, que habilita a transitar por la zona de tránsito internacional de un aeropuerto español o a atravesar el territorio español. No será exigible la obtención de dicho visado en casos de tránsito de un extranjero a efectos de repatriación o alejamiento por vía aérea solicitado por un Estado miembro de la Unión Europea o por un tercer estado que tenga suscrito con España un acuerdo internacional sobre esta materia. b) Visado de estancia, que habilita para una estancia ininterrumpida o estancias sucesivas por un período o suma de períodos cuya duración total no exceda de tres meses por semestre a partir de la fecha de la primera entrada. c) Visado de residencia, que habilita para residir sin ejercer actividad laboral o profesional. d) Visado de residencia y trabajo, que habilita para la entrada y estancia por un período máximo de tres meses y para el comienzo, en ese plazo, de la actividad laboral o profesional para la que hubiera sido previamente autorizado. En este tiempo deberá producirse el alta del trabajador en la Seguridad Social, que dotará de eficacia a la autorización de residencia y trabajo, por cuenta propia o ajena. Si transcurrido el plazo no se hubiera producido el alta, el extranjero quedará obligado a salir del territorio nacional, incurriendo, en caso contrario, en la infracción contemplada en el artículo 53.1.a) de esta Ley. e) Visado de residencia y trabajo de temporada, que habilita para trabajar por cuenta ajena hasta nueve meses en un período de doce meses consecutivos. f) Visado de estudios, que habilita a permanecer en España para la realización de cursos, estudios, trabajos de investigación o formación, intercambio de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado, no remunerados laboralmente. g) Visado de investigación, que habilita al extranjero a permanecer en España para realizar proyectos de investigación en el marco de un convenio de acogida firmado con un organismo de investigación. 3. Reglamentariamente, se desarrollarán los diferentes tipos de visados.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

821

Oposició

1. Los extranjeros que se propongan entrar en territorio español deberán estar provistos de visado, válidamente expedido y en vigor, extendido en su pasaporte o documento de viaje o, en su caso, en documento aparte, salvo lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 25 de esta Ley.

per Inspector/a

Artículo 25 bis. Tipos de visados. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003 y Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009 )

Artículo 26 . Prohibición de entrada en España. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

Artículo 27. Expedición del visado. 1. El visado se solicitará y expedirá en las Misiones Diplomáticas y Oficinas Consulares de España, salvo en los supuestos excepcionales que se contemplen reglamentariamente o en los supuestos en los que el Estado español, de acuerdo con la normativa comunitaria sobre la materia, haya acordado su representación con otro Estado miembro de la Unión Europea en materia de visados de tránsito o estancia. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 2. La concesión del visado: (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) a) Habilitará al extranjero para presentarse en un puesto fronterizo español y solicitar su entrada. b) Habilitará al extranjero, una vez se ha efectuado la entrada en territorio español, a permanecer en España en la situación para la que hubiese sido expedido, sin perjuicio de la obligatoriedad de obtener, en su caso, la tarjeta de identidad de extranjero. 3. Reglamentariamente se establecerá la normativa específica del procedimiento de concesión y expedición de visados, conforme a lo previsto en la disposición adicional undécima de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre. En dicho procedimiento podrá requerirse la comparecencia personal del solicitante. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000 y 14/2003) 4. El ejercicio de la potestad de otorgamiento o denegación de visados se sujetará a los compromisos internacionales vigentes en la materia y se orientará al cumplimiento de los fines de la política exterior del Reino de España y de otras políticas públicas españolas o de la Unión Europea, como la política de inmigración, la política económica y la de seguridad ciudadana. (Redactado conforme a las Leyes Orgánicas 8/200 y 14/2003) 5. Para supuestos excepcionales podrán fijarse por vía reglamentaria otros criterios a los que haya de someterse el otorgamiento y denegación de visados. (Redactado conforme a las Leyes Orgánicas 8/2000 y 14/2003)

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

822

Oposició

2. A los extranjeros que no cumplan los requisitos establecidos para la entrada, les será denegada mediante resolución motivada, con información acerca de los recursos que puedan interponer contra ella, plazo para hacerlo y autoridad ante quien deban formalizarlo, y de su derecho a la asistencia letrada, que podrá ser de oficio, y de intérprete, que comenzará en el momento mismo de efectuarse el control en el puesto fronterizo.

per Inspector/a

1. No podrán entrar en España, ni obtener un visado a tal fin, los extranjeros que hayan sido expulsados, mientras dure la prohibición de entrada, así como aquellos que la tengan prohibida por otra causa legalmente establecida o en virtud de Convenios internacionales en los que sea parte España.

1. Las salidas del territorio español podrán realizarse libremente, excepto en los casos previstos en el Código Penal y en la presente Ley. La salida de los extranjeros a los que no les sea de aplicación el régimen comunitario, podrá ser registrada por las autoridades españolas a los efectos de control de su período de permanencia legal en España de conformidad con la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. 2. Excepcionalmente, el Ministro del Interior podrá prohibir la salida del territorio español por razones de seguridad nacional o de salud pública. La instrucción y resolución de los expedientes de prohibición tendrá siempre carácter individual. 3. La salida será obligatoria en los siguientes supuestos: a) Expulsión del territorio español por orden judicial, en los casos previstos en el Código Penal. b) Expulsión o devolución acordadas por resolución administrativa en los casos previstos en la presente Ley. c) Denegación administrativa de las solicitudes formuladas por el extranjero para continuar permaneciendo en territorio español, o falta de autorización para encontrarse en España. d) Cumplimiento del plazo en el que un trabajador extranjero se hubiera comprometido a regresar a su país de origen en el marco de un programa de retorno voluntario. CAPÍTULO II De la autorización de estancia y de residencia (Denominación modificada por la Ley Orgánica 2/2009) Artículo 29. Enumeración de las situaciones. 1. Los extranjeros podrán encontrarse en España en las situaciones de estancia o residencia. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003)

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

823

Oposició

Artículo 28. De la salida de España. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

6. La denegación de visado deberá ser motivada cuando se trate de visados de residencia para reagrupación familiar o para el trabajo por cuenta ajena, así como en el caso de visados de estancia o de tránsito. Si la denegación se debe a que el solicitante del visado está incluido en la lista de personas no admisibles prevista en el Convenio de aplicación del Acuerdo de Schengen de 14 de junio de 1990, se le comunicará así de conformidad con las normas establecidas por dicho Convenio. La resolución expresará los recursos que contra la misma procedan, órgano ante el que hubieran de presentarse y plazo para interponerlos. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

2. Las diferentes situaciones de los extranjeros en España podrán acreditarse mediante pasaporte o documento de viaje que acredite su identidad, visado o tarjeta de identidad de extranjero, según corresponda. (Redactado conforme a la Ley 2/2009)

2. Transcurrido dicho tiempo, para permanecer en España será preciso obtener o una prórroga de estancia o una autorización de residencia. 3. En los supuestos de entrada con visado, cuando la duración de éste sea inferior a tres meses, se podrá prorrogar la estancia, que en ningún caso podrá ser superior a tres meses, en un período de seis meses. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 4. En los supuestos de entrada sin visado, cuando concurran circunstancias excepcionales que lo justifiquen, podrá autorizarse la estancia de un extranjero en el territorio español más allá de tres meses. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) Artículo 30 bis. Situación de residencia. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003) 1. Son residentes los extranjeros que se encuentren en España y sean titulares de una autorización para residir. 2. Los residentes podrán encontrarse en la situación de residencia temporal o de residencia de larga duración. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) Artículo 31 . Situación de residencia temporal. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. La residencia temporal es la situación que autoriza a permanecer en España por un período superior a 90 días e inferior a cinco años. Las autorizaciones de duración inferior a cinco años podrán renovarse, a petición del interesado, atendiendo a las circunstancias que motivaron su concesión. La duración de las autorizaciones iniciales de residencia temporal y de las renovaciones se establecerá reglamentariamente. 2. La autorización inicial de residencia temporal que no comporte autorización de trabajo se concederá a los extranjeros que dispongan de medios suficientes para sí y, en su caso, para los de su familia. Reglamentariamente se establecerán los criterios para determinar la suficiencia de dichos medios. 3. La Administración podrá conceder una autorización de residencia temporal por situación de arraigo, así como por razones humanitarias, de colaboración con la Justicia u otras circunstancias excepcionales que se determinen reglamentariamente. En estos supuestos no será exigible el visado. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

824

Oposició

1. Estancia es la permanencia en territorio español por un período de tiempo no superior a 90 días, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 33 para la admisión a efectos de estudios, intercambio de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

Artículo 30. Situación de estancia.

4. La autorización inicial de residencia temporal y trabajo, que autorizará a realizar actividades lucrativas por cuenta propia y/o ajena, se concederá de acuerdo a lo dispuesto por los artículos 36 y siguientes de esta Ley.

7. Para la renovación de las autorizaciones de residencia temporal, se valorará en su caso: a) Los antecedentes penales, considerando la existencia de indultos o las situaciones de remisión condicional de la pena o la suspensión de la pena privativa de libertad. b) El incumplimiento de las obligaciones del extranjero en materia tributaria y de seguridad social. A los efectos de dicha renovación, se valorará especialmente el esfuerzo de integración del extranjero que aconseje su renovación, acreditado mediante un informe positivo de la Comunidad Autónoma que certifique la asistencia a las acciones formativas contempladas en el artículo 2 ter de esta Ley. Artículo 31 bis. Residencia temporal y trabajo de mujeres extranjeras víctimas de violencia de género. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 1. Las mujeres extranjeras víctimas de violencia de género, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen garantizados los derechos reconocidos en la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, así como lasmedidas de protección y seguridad establecidas en la legislación vigente. 2. Si al denunciarse una situación de violencia de género contra una mujer extranjera se pusiera de manifiesto su situación irregular, el expediente administrativo sancionador incoado por infracción del artículo 53.1.a) de esta Ley será suspendido por el instructor hasta la resolución del procedimiento penal. 3. La mujer extranjera que se halle en la situación descrita en el apartado anterior, podrá solicitar una autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales a partir del momento en que se hubiera dictado una orden de protección a su favor o, en su defecto, Informe del Ministerio Fiscal que indique la existencia de indicios de violencia de género. Dicha autorización no se resolverá hasta que concluya el procedimiento penal. Sin perjuicio de lo anterior, la autoridad competente para otorgar la autorización por circunstancias excepcionales podrá conceder una autorización provisional de residencia y trabajo a favor de la mujer extranjera. La autorización provisional eventualmente concedida C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

825

Oposició

6. Los extranjeros con autorización de residencia temporal vendrán obligados a poner en conocimiento de las autoridades competentes los cambios de nacionalidad, estado civil y domicilio.

per Inspector/a

5. Para autorizar la residencia temporal de un extranjero será preciso que carezca de antecedentes penales en España o en los países anteriores de residencia, por delitos existentes en el ordenamiento español, y no figurar como rechazable en el espacio territorial de países con los que España tenga firmado un convenio en tal sentido.

concluirá en el momento en que se conceda o deniegue definitivamente la autorización por circunstancias excepcionales.

Artículo 32. Residencia de larga duración. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. La residencia de larga duración es la situación que autoriza a residir y trabajar en España indefinidamente, en las mismas condiciones que los españoles. 2. Tendrán derecho a residencia de larga duración los que hayan tenido residencia temporal en España durante cinco años de forma continuada, que reúnan las condiciones que se establezcan reglamentariamente. A los efectos de obtener la residencia de larga duración computarán los periodos de residencia previa y continuada en otros Estados miembros, como titular de la tarjeta azul de la UE. Se considerará que la residencia ha sido continuada aunque por períodos de vacaciones u otras razones que se establezcan reglamentariamente el extranjero haya abandonado el territorio nacional temporalmente. 3. Los extranjeros residentes de larga duración en otro Estado miembro de la Unión Europea podrán solicitar por sí mismos y obtener una autorización de residencia de larga duración en España cuando vayan a desarrollar una actividad por cuenta propia o ajena, o por otros fines, en las condiciones que se establezcan reglamentariamente. No obstante, en el supuesto de que los extranjeros residentes de larga duración en otro estado miembro de la Unión Europea deseen conservar el estatuto de residente de larga duración adquirido en el primer estado miembro, podrán solicitar y obtener una autorización de residencia temporal en España. 4. Con carácter reglamentario se establecerán criterios para la concesión de otras autorizaciones de residencia de larga duración en supuestos individuales de especial vinculación con España. 5. La extinción de la residencia de larga duración se producirá en los casos siguientes: a) Cuando la autorización se haya obtenido de manera fraudulenta. b) Cuando se dicte una orden de expulsión en los casos previstos en la Ley. c) Cuando se produzca la ausencia del territorio de la Unión Europea durante 12 meses consecutivos. Reglamentariamente se establecerán las excepciones a la pérdida de la autorización por este motivo, así como el procedimiento y requisitos para recuperar la autorización de residencia de larga duración. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

826

Oposició

Cuando del procedimiento penal concluido no pudiera deducirse la situación de violencia de género, continuará el expediente administrativo sancionador inicialmente suspendido.

per Inspector/a

4. Cuando el procedimiento penal concluyera con una sentencia condenatoria, se notificará a la interesada la concesión de la residencia temporal y de trabajo solicitada. En el supuesto de que no se hubiera solicitado, se le informará de la posibilidad de conceder a su favor una autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales otorgándole un plazo para su solicitud.

d) Cuando se adquiera la residencia de larga duración en otro Estado miembro. 6. Las personas extranjeras que hayan perdido la condición de residentes de larga duración podrán recuperar dicho estatuto mediante un procedimiento simplificado que se desarrollará reglamentariamente.

1. Podrá ser autorizado, en régimen de estancia, el extranjero que tenga como fin único o principal realizar una de las siguientes actividades de carácter no laboral: a) Cursar o ampliar estudios. b) Realizar actividades de investigación o formación, sin perjuicio del régimen especial de los investigadores regulado en el artículo 38 bis de esta Ley. c) Participar en programas de intercambio de alumnos en cualesquiera centros docentes o científicos, públicos o privados, oficialmente reconocidos. d) Realizar prácticas. e) Realizar servicios de voluntariado. 2. La vigencia de la autorización coincidirá con la duración del curso para el que esté matriculado, de los trabajos de investigación, del intercambio de alumnos, de las prácticas o del servicio de voluntariado. 3. La autorización se prorrogará anualmente si el titular demuestra que sigue reuniendo las condiciones requeridas para la expedición de la autorización inicial y que cumple los requisitos exigidos, bien por el centro de enseñanza o científico al que asiste, habiéndose verificado la realización de los estudios o los trabajos de investigación, bien por el programa de intercambio o voluntariado, o centro donde realice las prácticas. 4. Los extranjeros admitidos con fines de estudio, prácticas no laborales o voluntariado podrán ser autorizados para ejercer una actividad retribuida por cuenta propia o ajena, en la medida en que ello no limite la prosecución de los estudios o actividad asimilada, en los términos que reglamentariamente se determinen. 5. La realización de trabajo en una familia para compensar la estancia y mantenimiento en la misma, mientras se mejoran los conocimientos lingüísticos o profesionales se regulará de acuerdo con lo dispuesto en los acuerdos internacionales sobre colocación «au pair».

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

827

Oposició

Artículo 33. Régimen de admisión a efectos de estudios, intercambio de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

Dicho procedimiento se aplicará sobre todo en el caso de personas que hayan residido en otro Estado miembro para la realización de estudios.

6. Se facilitará la entrada y permanencia en España, en los términos establecidos reglamentariamente, de los estudiantes extranjeros que participen en programas de la Unión Europea destinados a favorecer la movilidad con destino a la Unión o en la misma.

8. Se someten al régimen de estancia previsto en este artículo los extranjeros que cursen en España estudios de formación sanitaria especializada de acuerdo con la Ley 44/2003, de 11 de noviembre, de profesiones sanitarias, salvo que ya contaran con una autorización de residencia previamente al inicio de los mismos, en cuyo caso podrán continuar en dicha situación. Artículo 34 . Residencia de apátridas, indocumentados y refugiados. 1. El Ministro del Interior reconocerá la condición de apátrida a los extranjeros que manifestando que carecen de nacionalidad reúnen los requisitos previstos en la Convención sobre el Estatuto de Apátridas, hecha en Nueva York el 28 de septiembre de 1954, y les expedirá la documentación prevista en el artículo 27 de la citada Convención. El estatuto de apátrida comportará el régimen específico que reglamentariamente se determine. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 2. En cualquier caso, el extranjero que se presente en dependencias del Ministerio del Interior acreditando que no puede ser documentado por las autoridades de ningún país y que desea ser documentado por España, una vez verificada la pertinente información y siempre que concurran y se acrediten razones excepcionales de índole humanitaria, interés público o cumplimiento de compromisos adquiridos por España, podrá obtener, en los términos que reglamentariamente se determinen, un documento identificativo que acredite su inscripción en las referidas dependencias. En todo caso, se denegará la documentación solicitada cuando el peticionario esté incurso en alguno de los supuestos del artículo 26, o se haya dictado contra él una orden de expulsión. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) 3. La resolución favorable sobre la petición de asilo en España supondrá el reconocimiento de la condición de refugiado del solicitante, el cual tendrá derecho a residir en España y a desarrollar actividades laborales, profesionales y mercantiles de conformidad con lo dispuesto en la Ley 5/1984, de 26 de marzo, reguladora del derecho de asilo y de la condición de refugiado, modificada por la Ley 9/1994, de 19 de mayo, y su normativa de desarrollo. Dicha condición supondrá su no devolución ni expulsión en los términos del

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

828

Oposició

A fin de que todo extranjero admitido en calidad de estudiante en España pueda solicitar cursar parte de sus estudios ya iniciados o completar éstos en otro Estado miembro de la Unión Europea, las Autoridades españolas facilitarán la información oportuna sobre la permanencia de aquél en España, a instancia de las Autoridades competentes de dicho Estado miembro.

per Inspector/a

7. Todo extranjero, admitido en calidad de estudiante en otro Estado miembro de la Unión Europea, que solicite cursar parte de sus estudios ya iniciados o completar éstos en España podrá solicitar una autorización de estancia por estudios y obtenerla, si reúne los requisitos reglamentarios para ello, no siendo exigible el visado.

artículo 33 de la Convención sobre el Estatuto de los Refugiados, hecha en Ginebra el 28 de julio de 1951. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

2. Las Comunidades Autónomas podrán establecer acuerdos con los países de origen dirigidos a procurar que la atención e integración social de los menores se realice en su entorno de procedencia. Tales acuerdos deberán asegurar debidamente la protección del interés de los menores y contemplarán mecanismos para un adecuado seguimiento por las Comunidades Autónomas de la situación de los mismos. 3. En los supuestos en que los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado localicen a un extranjero indocumentado cuya minoría de edad no pueda ser establecida con seguridad, se le dará, por los servicios competentes de protección de menores, la atención inmediata que precise, de acuerdo con lo establecido en la legislación de protección jurídica del menor, poniéndose el hecho en conocimiento inmediato del Ministerio Fiscal, que dispondrá la determinación de su edad, para lo que colaborarán las instituciones sanitarias oportunas que, con carácter prioritario, realizarán las pruebas necesarias. 4. Determinada la edad, si se tratase de un menor, el Ministerio Fiscal lo pondrá a disposición de los servicios competentes de protección de menores de la Comunidad Autónoma en la que se halle. 5. La Administración del Estado solicitará informe sobre las circunstancias familiares del menor a la representación diplomática del país de origen con carácter previo a la decisión relativa a la iniciación de un procedimiento sobre su repatriación. Acordada la iniciación del procedimiento, tras haber oído al menor si tiene suficiente juicio, y previo informe de los servicios de protección de menores y del Ministerio Fiscal, la Administración del Estado resolverá lo que proceda sobre el retorno a su país de origen, a aquel donde se encontrasen sus familiares o, en su defecto, sobre su permanencia en España. De acuerdo con el principio de interés superior del menor, la repatriación al país de origen se efectuará bien mediante reagrupación familiar, bien mediante la puesta a disposición del menor ante los servicios de protección de menores, si se dieran las condiciones adecuadas para su tutela por parte de los mismos. 6. A los mayores de dieciséis y menores de dieciocho años se les reconocerá capacidad para actuar en el procedimiento de repatriación previsto en este artículo, así como en el orden jurisdiccional contencioso administrativo por el mismo objeto, pudiendo intervenir personalmente o a través del representante que designen. Cuando se trate de menores de dieciséis años, con juicio suficiente, que hubieran manifestado una voluntad contraria a la de quien ostenta su tutela o representación, se

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

829

Oposició

1. El Gobierno promoverá el establecimiento de Acuerdos de colaboración con los países de origen que contemplen, integradamente, la prevención de la inmigración irregular, la protección y el retorno de los menores no acompañados. Las Comunidades Autónomas serán informadas de tales Acuerdos.

per Inspector/a

Artículo 35. Menores no acompañados. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

8. La concesión de una autorización de residencia no será obstáculo para la ulterior repatriación cuando favorezca el interés superior del menor, en los términos establecidos en el apartado cuarto de este artículo. 9. Reglamentariamente se determinarán las condiciones que habrán de cumplir los menores tutelados que dispongan de autorización de residencia y alcancen la mayoría de edad para renovar su autorización o acceder a una autorización de residencia y trabajo teniendo en cuenta, en su caso, los informes positivos que, a estos efectos, puedan presentar las entidades públicas competentes referidos a su esfuerzo de integración, la continuidad de la formación o estudios que se estuvieran realizando, así como su incorporación, efectiva o potencial, al mercado de trabajo. Las Comunidades Autónomas desarrollarán las políticas necesarias para posibilitar la inserción de los menores en el mercado laboral cuando alcancen la mayoría de edad. 10. Los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado adoptarán las medidas técnicas necesarias para la identificación de los menores extranjeros indocumentados, con el fin de conocer las posibles referencias que sobre ellos pudieran existir en alguna institución pública nacional o extranjera encargada de su protección. Estos datos no podrán ser usados para una finalidad distinta a la prevista en este apartado. 11. La Administración General del Estado y las Comunidades Autónomas podrán establecer convenios con organizaciones no gubernamentales, fundaciones y entidades dedicadas a la protección de menores, con el fin de atribuirles la tutela ordinaria de los menores extranjeros no acompañados. Cada convenio especificará el número de menores cuya tutela se compromete a asumir la entidad correspondiente, el lugar de residencia y los medios materiales que se destinarán a la atención de los mismos. Estará legitimada para promover la constitución de la tutela la Comunidad Autónoma bajo cuya custodia se encuentre el menor. A tales efectos, deberá dirigirse al juzgado competente que proceda en función del lugar en que vaya a residir el menor, adjuntando el convenio correspondiente y la conformidad de la entidad que vaya a asumir la tutela.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

830

Oposició

7. Se considerará regular, a todos los efectos, la residencia de los menores que sean tutelados en España por una Administración Pública o en virtud de resolución judicial, por cualquier otra entidad. A instancia del organismo que ejerza la tutela y una vez que haya quedado acreditada la imposibilidad de retorno con su familia o al país de origen, se otorgará al menor una autorización de residencia, cuyos efectos se retrotraerán al momento en que el menor hubiere sido puesto a disposición de los servicios de protección de menores. La ausencia de autorización de residencia no impedirá el reconocimiento y disfrute de todos los derechos que le correspondan por su condición de menor.

per Inspector/a

suspenderá el curso del procedimiento, hasta el nombramiento del defensor judicial que les represente.

El régimen de la tutela será el previsto en el Código Civil y en la Ley de Enjuiciamiento Civil. Además, serán aplicables a los menores extranjeros no acompañados las restantes previsiones sobre protección de menores recogidas en el Código Civil y en la legislación vigente en la materia.

De las autorizaciones para la realización de actividades lucrativas (Denominación modificada por la Ley Orgánica 2/2009) Artículo 36. Autorización de residencia y trabajo. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros mayores de dieciséis años precisarán, para ejercer cualquier actividad lucrativa, laboral o profesional, de la correspondiente autorización administrativa previa para residir y trabajar. La autorización de trabajo se concederá conjuntamente con la de residencia, salvo en los supuestos de penados extranjeros que se hallen cumpliendo condenas o en otros supuestos excepcionales que se determinen reglamentariamente. 2. La eficacia de la autorización de residencia y trabajo inicial se condicionará al alta del trabajador en la Seguridad Social. La Entidad Gestora comprobará en cada caso la previa habilitación de los extranjeros para residir y realizar la actividad. 3. Cuando el extranjero se propusiera trabajar por cuenta propia o ajena, ejerciendo una profesión para la que se exija una titulación especial, la concesión de la autorización se condicionará a la tenencia y, en su caso, homologación del título correspondiente y, si las leyes así lo exigiesen, a la colegiación. 4. Para la contratación de un extranjero, el empleador deberá solicitar la autorización a que se refiere el apartado 1 del presente artículo, que en todo caso deberá acompañarse del contrato de trabajo que garantice una actividad continuada durante el periodo de vigencia de la autorización. 5. La carencia de la autorización de residencia y trabajo, sin perjuicio de las responsabilidades del empresario a que dé lugar, incluidas las de Seguridad Social, no invalidará el contrato de trabajo respecto a los derechos del trabajador extranjero, ni será obstáculo para la obtención de las prestaciones derivadas de supuestos contemplados por los convenios internacionales de protección a los trabajadores u otras que pudieran corresponderle, siempre que sean compatibles con su situación. En todo caso, el trabajador que carezca de autorización de residencia y trabajo no podrá obtener prestaciones por desempleo. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

831

Oposició

CAPÍTULO III

per Inspector/a

12. Las Comunidades Autónomas podrán llegar a acuerdos con las Comunidades Autónomas donde se encuentren los menores extranjeros no acompañados para asumir la tutela y custodia, con el fin de garantizar a los menores unas mejores condiciones de integración.

Salvo en los casos legalmente previstos, el reconocimiento de una prestación no modificará la situación administrativa del extranjero.

8. Reglamentariamente se determinarán las condiciones y requisitos para hacer posible la participación de trabajadores extranjeros en sociedades anónimas laborales y sociedades cooperativas. Artículo 37. Autorización de residencia y trabajo por cuenta propia. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Para la realización de actividades económicas por cuenta propia habrá de acreditarse el cumplimiento de todos los requisitos que la legislación vigente exige a los nacionales para la apertura y funcionamiento de la actividad proyectada, así como los relativos a la suficiencia de la inversión y la potencial creación de empleo, entre otros que reglamentariamente se establezcan. 2. La autorización inicial de residencia y trabajo por cuenta propia se limitará a un ámbito geográfico no superior al de una Comunidad Autónoma, y a un sector de actividad. Su duración se determinará reglamentariamente. 3. La concesión de la autorización inicial de trabajo, en necesaria coordinación con la que corresponde al Estado en materia de residencia, corresponderá a las Comunidades Autónomas de acuerdo con las competencias asumidas en los correspondientes Estatutos. Artículo 38. Autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Para la concesión inicial de la autorización de residencia y trabajo, en el caso de trabajadores por cuenta ajena, se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo. 2. La situación nacional de empleo será determinada por el Servicio Público de Empleo Estatal con la información proporcionada por las Comunidades Autónomas y con aquella derivada de indicadores estadísticos oficiales y quedará plasmada en el Catálogo de Ocupaciones de Difícil Cobertura. Dicho catálogo contendrá una relación de empleos susceptibles de ser satisfechos a través de la contratación de trabajadores extranjeros y será aprobado previa consulta de la Comisión Laboral Tripartita de Inmigración.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

832

Oposició

7. No se concederá autorización para residir y realizar una actividad lucrativa, laboral o profesional, a los extranjeros que, en el marco de un programa de retorno voluntario a su país de origen, se hubieran comprometido a no retornar a España durante un plazo determinado en tanto no hubiera transcurrido dicho plazo.

per Inspector/a

6. En la concesión inicial de la autorización administrativa para trabajar podrán aplicarse criterios especiales para determinadas nacionalidades en función del principio de reciprocidad.

4. El empresario o empleador estará obligado a comunicar el desistimiento de la solicitud de autorización si, mientras se resolviera la autorización o el visado, desapareciera la necesidad de contratación del extranjero o se modificasen las condiciones del contrato de trabajo que sirvió de base a la solicitud. Asimismo, cuando el extranjero habilitado se hallase en España deberá registrar en los Servicios Públicos de Empleo el contrato de trabajo que dio lugar a la solicitud y formalizar el alta del trabajador en la Seguridad Social, y si no pudiera iniciarse la relación laboral, el empresario o empleador estará obligado a comunicarlo a las autoridades competentes. 5. La autorización inicial de residencia y trabajo se limitará, salvo en los casos previstos por la Ley y los Convenios Internacionales firmados por España, a un determinado territorio y ocupación. Su duración se determinará reglamentariamente. 6. La autorización de residencia y trabajo se renovará a su expiración: a) Cuando persista o se renueve el contrato de trabajo que motivó su concesión inicial, o cuando se cuente con un nuevo contrato. b) Cuando por la autoridad competente, conforme a la normativa de la Seguridad Social, se hubiera otorgado una prestación contributiva por desempleo. c) Cuando el extranjero sea beneficiario de una prestación económica asistencial de carácter público destinada a lograr su inserción social o laboral. d) Cuando concurran otras circunstancias previstas reglamentariamente, en particular, los supuestos de extinción del contrato de trabajo o suspensión de la relación laboral como consecuencia de ser víctima de violencia de género. 7. A partir de la primera concesión, las autorizaciones se concederán sin limitación alguna de ámbito geográfico u ocupación.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

833

Oposició

3. El procedimiento de concesión de la autorización de residencia y trabajo inicial, sin perjuicio de los supuestos previstos cuando el extranjero que se halle en España se encuentre habilitado para solicitar u obtener una autorización de residencia y trabajo, se basará en la solicitud de cobertura de un puesto vacante, presentada por un empresario o empleador ante la autoridad competente, junto con el contrato de trabajo y el resto de documentación exigible, ofrecido al trabajador extranjero residente en un tercer país. Verificado el cumplimiento de los requisitos, la autoridad competente expedirá una autorización cuya eficacia estará condicionada a que el extranjero solicite el correspondiente visado y que, una vez en España, se produzca el alta del trabajador en la Seguridad Social.

per Inspector/a

Igualmente, se entenderá que la situación nacional de empleo permite la contratación en ocupaciones no catalogadas cuando de la gestión de la oferta se concluya la insuficiencia de demandantes de empleo adecuados y disponibles. Reglamentariamente se determinarán los requisitos mínimos para considerar que la gestión de la oferta de empleo es considerada suficiente a estos efectos.

8. La concesión de la autorización inicial de trabajo, en necesaria coordinación con la que corresponde al Estado en materia de residencia, corresponderá a las Comunidades Autónomas de acuerdo con las competencias asumidas en los correspondientes Estatutos.

2. Las entidades dedicadas a la investigación, públicas o privadas, que cumplan las condiciones previstas reglamentariamente, podrán ser autorizadas por el Estado o por las Comunidades Autónomas, según corresponda, como organismos de investigación para acoger a investigadores extranjeros. Esta autorización tendrá una duración mínima de cinco años, salvo casos excepcionales en que se otorgará por un período más corto. Si transcurrido el plazo máximo no se hubiera notificado resolución expresa legítima al interesado, la solicitud deducida por éste se entenderá desestimada por silencio administrativo. 3. Reglamentariamente se determinarán los requisitos para la firma del convenio de acogida entre el investigador y el organismo de investigación y las condiciones del proyecto de investigación. 4. La situación del extranjero en régimen de investigador será la de autorización de residencia y trabajo, que se renovará anualmente si el titular sigue reuniendo las condiciones establecidas para la expedición de la autorización inicial. 5. Los extranjeros admitidos con estos fines podrán impartir clases o realizar otras actividades compatibles con su actividad principal de investigación, con arreglo a la normativa en vigor. 6. El organismo de investigación deberá informar cuanto antes, a la Autoridad que concedió la autorización de residencia y trabajo, de cualquier acontecimiento que impida la ejecución del convenio de acogida. 7. Todo extranjero admitido en calidad de investigador en otro Estado miembro de la Unión Europea que solicite realizar parte de su investigación en España durante un periodo superior a tres meses podrá solicitar una autorización de residencia y trabajo y obtenerla si reúne los requisitos reglamentarios para ello, no siendo exigible el visado, pero pudiendo exigirse un nuevo convenio de acogida. 8. Una vez finalizado el convenio de acogida, o resuelto por causas no imputables al investigador establecidas reglamentariamente, tanto el investigador como los familiares reagrupados podrán ser autorizados para residir y ejercer una actividad lucrativa sin necesidad de un nuevo visado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

834

Oposició

1. Tendrá la consideración de investigador el extranjero cuya permanencia en España tenga como fin único o principal realizar proyectos de investigación, en el marco de un convenio de acogida firmado con un organismo de investigación.

per Inspector/a

Artículo 38 bis. Régimen especial de los investigadores. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009)

Artículo 38 ter. Residencia y trabajo de profesionales altamente cualificados. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009)

3. Para la concesión de las autorizaciones destinadas a profesionales altamente cualificados podrá tenerse en cuenta la situación nacional de empleo, así como la necesidad de proteger la suficiencia de recursos humanos en el país de origen del extranjero.

4. El extranjero titular de la tarjeta azul de la UE que haya residido al menos dieciocho meses en otro Estado miembro de la Unión Europea, podrá obtener una autorización en España como profesional altamente cualificado. La solicitud podrá presentarse en España, antes del transcurso de un mes desde su entrada, o en el Estado miembro donde se halle autorizado. En caso de que la autorización originaria se hubiera extinguido sin que se haya resuelto la solicitud de autorización en España, se podrá conceder una autorización de estancia temporal para el extranjero y los miembros de su familia. Si se extinguiese la vigencia de la autorización originaria para permanecer en España o si se denegase la solicitud, las autoridades podrán aplicar las medidas legalmente previstas para tal situación. En caso de que procediese su expulsión ésta se podrá ejecutar conduciendo al extranjero al Estado miembro del que provenga. 5. Reglamentariamente se determinarán los requisitos para la concesión y renovación de la autorización de residencia y trabajo regulada en este artículo. Artículo 39. Gestión colectiva de contrataciones en origen. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. El Ministerio de Trabajo e Inmigración, teniendo en cuenta la situación nacional de empleo, podrá aprobar una previsión anual de las ocupaciones y, en su caso, de las cifras previstas de empleos que se puedan cubrir a través de la gestión colectiva de contrataciones en origen en un período determinado, a los que sólo tendrán acceso aquellos que no se hallen o residan en España. Asimismo, podrá establecer un número de visados para búsqueda de empleo en las condiciones que se determinen, dirigidos a hijos o nietos de español de origen o a determinadas ocupaciones. La mencionada previsión tendrá en cuenta las propuestas que, previa consulta de los agentes sociales en su ámbito correspondiente, sean realizadas por las Comunidades Autónomas, y será adoptada previa consulta de la Comisión Laboral Tripartita de Inmigración. 2. El procedimiento de concesión de la autorización inicial de residencia y trabajo mediante tramitación colectiva de los contratos en origen, estará basado en la gestión simultánea de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

835

Oposició

2. Los profesionales altamente cualificados según este artículo obtendrán una autorización de residencia y trabajo documentada con una tarjeta azul de la UE.

per Inspector/a

1. Se considerará profesional altamente cualificado a los efectos de este artículo a quienes acrediten cualificaciones de enseñanza superior o, excepcionalmente, tengan un mínimo de cinco años de experiencia profesional que pueda considerarse equiparable, en los términos que se determinen reglamentariamente.

una pluralidad de autorizaciones, presentadas por uno o varios empleadores, respecto de trabajadores seleccionados en sus países, con la participación, en su caso, de las autoridades competentes. En la gestión del mismo se actuará coordinadamente con las Comunidades Autónomas competentes para la concesión de la autorización de trabajo inicial.

1. No se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo cuando el contrato de trabajo vaya dirigido a: a) Los familiares reagrupados en edad laboral, o el cónyuge o hijo de extranjero residente en España con una autorización renovada, así como al hijo de español nacionalizado o de ciudadanos de otros Estados miembros de la Unión Europea y de otros Estados parte en el Espacio Económico Europeo, siempre que estos últimos lleven, como mínimo, un año residiendo legalmente en España y al hijo no le sea de aplicación el régimen comunitario. b) Los titulares de una autorización previa de trabajo que pretendan su renovación. c) Los trabajadores necesarios para el montaje por renovación de una instalación o equipos productivos. d) Los que hubieran gozado de la condición de refugiados, durante el año siguiente a la cesación de la aplicación de la Convención de Ginebra de 28 de julio de 1951, sobre el Estatuto de los Refugiados, por los motivos recogidos en el supuesto 5 de la sección C de su artículo 1. e) Los que hubieran sido reconocidos como apátridas y los que hubieran perdido la condición de apátridas el año siguiente a la terminación de dicho estatuto. f) Los extranjeros que tengan a su cargo ascendientes o descendientes de nacionalidad española. g) Los extranjeros nacidos y residentes en España. h) Los hijos o nietos de español de origen. i) Los menores extranjeros en edad laboral con autorización de residencia que sean tutelados por la entidad de protección de menores competente, para aquellas actividades que, a criterio de la mencionada entidad, favorezcan su integración social, y una vez acreditada la imposibilidad de retorno con su familia o al país de origen.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

836

Oposició

Artículo 40. Supuestos específicos de exención de la situación nacional de empleo. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

3. Las ofertas de empleo realizadas a través de este procedimiento se orientarán preferentemente hacia los países con los que España haya firmado acuerdos sobre regulación de flujos migratorios.

j) Los extranjeros que obtengan la autorización de residencia por circunstancias excepcionales en los supuestos que se determinen reglamentariamente y, en todo caso, cuando se trate de víctimas de violencia de género o de trata de seres humanos.

l) Los extranjeros que hayan renunciado a su autorización de residencia y trabajo en virtud de un programa de retorno voluntario. 2. Tampoco se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo, en las condiciones que se determinen reglamentariamente para: a) La cobertura de puestos de confianza y directivos de empresas. b) Los profesionales altamente cualificados, incluyendo técnicos y científicos contratados por entidades públicas, universidades o centros de investigación, desarrollo e innovación dependientes de empresas, sin perjuicio de la aplicación del régimen específico de autorización aplicable de conformidad con la presente Ley. c) Los trabajadores en plantilla de una empresa o grupo de empresas en otro país que pretendan desarrollar su actividad laboral para la misma empresa o grupo en España. d) Los artistas de reconocido prestigio. Artículo 41 . Excepciones a la autorización de trabajo.

per Inspector/a

k) Los extranjeros que hayan sido titulares de autorizaciones de trabajo para actividades de temporada, durante dos años naturales, y hayan retornado a su país.

a) Los técnicos y científicos extranjeros, invitados o contratados, por el Estado, las comunidades autónomas o los entes locales o los organismos que tengan por objeto la promoción y desarrollo de la investigación promovidos o participados mayoritariamente por las anteriores. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) b) Los profesores extranjeros invitados o contratados por una universidad española. c) El personal directivo y el profesorado extranjeros, de instituciones culturales y docentes dependientes de otros Estados, o privadas, de acreditado prestigio, oficialmente reconocidas por España, que desarrollen en nuestro país programas culturales y docentes de sus países respectivos, en tanto limiten su actividad a la ejecución de tales programas. d) Los funcionarios civiles o militares de las Administraciones estatales extranjeras que vengan a España para desarrollar actividades en virtud de acuerdos de cooperación con la Administración española. e) Los corresponsales de medios de comunicación social, extranjeros, debidamente acreditados, para el ejercicio de la actividad informativa. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

837

Oposició

1. No será necesaria la obtención de autorización de trabajo para el ejercicio de las actividades siguientes: (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

f) Los miembros de misiones científicas internacionales que realicen trabajos e investigaciones en España, autorizados por el Estado.

h) Los ministros, religiosos o representantes de las diferentes iglesias y confesiones, debidamente inscritas en el Registro de Entidades Religiosas, en tanto limiten su actividad a funciones estrictamente religiosas. i) Los extranjeros que formen parte de los órganos de representación, gobierno y administración de los sindicatos homologados internacionalmente, siempre que limiten su actividad a funciones estrictamente sindicales. j) Los menores extranjeros en edad laboral tutelados por la entidad de protección de menores competente, para aquellas actividades que, a propuesta de la mencionada entidad, mientras permanezcan en esa situación, favorezcan su integración social. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003 y asignación de letra modificada por la Ley Orgánica 2/2009) 2. Reglamentariamente se establecerá el procedimiento para acreditar la excepción. En todo caso, este procedimiento será el mismo tanto para el personal de instituciones públicas como de organismos promovidos o participados mayoritariamente por una Administración pública. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003)

per Inspector/a

g) Los artistas que vengan a España a realizar actuaciones concretas que no supongan una actividad continuada.

Artículo 42. Régimen especial de los trabajadores de temporada. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. El Gobierno regulará reglamentariamente la autorización de residencia y trabajo para los trabajadores extranjeros en actividades de temporada o campaña que les permita la entrada y salida del territorio nacional, así como la documentación de su situación, de acuerdo con las características de las citadas campañas y la información que le suministren las Comunidades Autónomas donde se promuevan. 2. Para conceder las autorizaciones de residencia y trabajo deberá garantizarse que los trabajadores temporeros serán alojados en condiciones de dignidad e higiene adecuadas. 3. Las Administraciones públicas promoverán la asistencia de los servicios sociales adecuados. 4. Las ofertas de empleo de temporada se orientarán preferentemente hacia los países con los que España haya firmado acuerdos sobre regulación de flujos migratorios.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

838

Oposició

3. (Suprimido por la Ley Orgánica 2/2009)

5. Las Comunidades Autónomas, los Ayuntamientos y los agentes sociales promoverán los circuitos que permitan la concatenación de los trabajadores de temporada, en colaboración con la Administración General del Estado.

1. Los trabajadores extranjeros que, residiendo en la zona limítrofe, desarrollen su actividad en España y regresen a su lugar de residencia diariamente deberán obtener la correspondiente autorización administrativa, con los requisitos y condiciones con que se conceden las autorizaciones de régimen general, siéndoles de aplicación en cuanto a los derechos de seguridad social lo establecido en el artículo 14.1 de esta Ley

2. Reglamentariamente se establecerán las condiciones para la autorización de residencia y trabajo en el marco de prestaciones transnacionales de servicios, de acuerdo con la normativa vigente. CAPÍTULO IV De las tasas por autorizaciones administrativas y por tramitación de las solicitudes de visado (Denominación modificada por la Ley Orgánica 14/2003) Artículo 44. Hecho imponible. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Las tasas se regirán por la presente Ley y por las demás fuentes normativas que para las tasas se establecen en el artículo 9 de la Ley 8/1989, de 13 de abril, de Tasas y Precios Públicos. 2. Constituye el hecho imponible de las tasas la tramitación de las autorizaciones administrativas y de los documentos de identidad previstos en esta Ley, así como de sus prórrogas, modificaciones y renovaciones; en particular: a) La tramitación de autorizaciones para la prórroga de la estancia en España. b) La tramitación de las autorizaciones para residir en España. c) La tramitación de autorizaciones de trabajo, salvo que se trate de autorizaciones para un período inferior a seis meses.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

839

Oposició

Artículo 43. Trabajadores transfronterizos y prestación transnacional de servicio. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

6. Reglamentariamente se determinarán las condiciones para que los trabajadores en plantilla de una empresa o grupo de empresas que desarrollen su actividad en otro país puedan ser autorizados a trabajar temporalmente en España para la misma empresa o grupo.

d) La tramitación de tarjetas de identidad de extranjeros. e) La tramitación de documentos de identidad a indocumentados. f) La tramitación de visado.

En el caso de las Comunidades Autónomas que tengan traspasadas las competencias en materia de autorización de trabajo, les corresponderá el devengo del rendimiento de las tasas. 2. En los casos de autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena a favor de trabajadores de servicio doméstico de carácter parcial o discontinuo, el devengo de la tasa se producirá en el momento de afiliación y/o alta del trabajador en la Seguridad Social.

3. En los casos de renovación de la autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena, en ausencia de empleador, y cuando se trate de trabajadores de servicio doméstico de carácter parcial o discontinuo, el devengo de la tasa se producirá en el momento de alta del trabajador en la Seguridad Social. 4. El importe de las tasas se establecerá por orden ministerial de los departamentos competentes. Cuando las Comunidades Autónomas tengan traspasadas las competencias en materia de autorización inicial de trabajo, éstas se regirán por la legislación correspondiente. Artículo 46. Sujetos pasivos. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Serán sujetos pasivos de las tasas los solicitantes de visado y las personas en cuyo favor se concedan las autorizaciones o se expidan los documentos previstos en el artículo 44, salvo en las autorizaciones de trabajo por cuenta ajena, en cuyo caso será sujeto pasivo el empleador o empresario, excepto en el supuesto de relaciones laborales en el sector del servicio doméstico de carácter parcial o discontinuo, en que lo será el propio trabajador. 2. Será nulo todo pacto por el que el trabajador por cuenta ajena asuma la obligación de pagar en todo o en parte el importe de las tasas establecidas. Artículo 47. Exención. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) No vendrán obligados al pago de las tasas por la concesión de las autorizaciones para trabajar los nacionales iberoamericanos, filipinos, andorranos, ecuatoguineanos, los sefardíes, los hijos y nietos de español o española de origen, y los extranjeros nacidos en España cuando pretendan realizar una actividad lucrativa, laboral o profesional, por cuenta propia. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

840

Oposició

1. Las tasas se devengarán cuando se solicite la autorización, la prórroga, la modificación, la renovación, o el visado.

per Inspector/a

Artículo 45. Devengo. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

Las solicitudes de visado presentadas por nacionales de terceros países beneficiarios de derecho comunitario en materia de libre circulación y residencia estarán exentas del pago de las tasas de tramitación.

Artículo 48. Cuantía de las tasas. 1. El importe de las tasas se establecerá por Orden ministerial de los Departamentos competentes, sin perjuicio de lo dispuesto por la normativa comunitaria en relación con procedimientos de solicitud de visados de tránsito o estancia. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 2. Las normas que determinen la cuantía de las tasas deberán ir acompañadas de una memoria económico‐financiera sobre el coste de la actividad de que se trate y sobre la justificación de la cuantía propuesta, la cual deberá ajustarse a lo establecido en los artículos 7 y 19.2 de la Ley 8/1989, de 13 de abril. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 3. Se consideran elementos y criterios esenciales de cuantificación que sólo podrán modificarse mediante norma del mismo rango, los siguientes: (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) a) En la tramitación de la solicitud de visado, los gastos administrativos de tramitación, la limitación de los efectos del visado de tránsito aeroportuario, la duración de la estancia, el número de entradas autorizadas, el carácter de la residencia, así como, en su caso, el hecho de que se expida en frontera. También se tendrán en cuenta los costes complementarios que se originen por la expedición de visados, cuando, a petición del interesado, deba hacerse uso de procedimientos tales como mensajería, correo electrónico, correo urgente, telefax, telegrama o conferencia telefónica. b) En la concesión de autorizaciones para la prórroga de estancia en España, la duración de la prórroga. c) En la concesión de autorizaciones de residencia, la duración de la autorización, así como su carácter definitivo o temporal, y, dentro de estas últimas, el hecho de que se trate de la primera o ulteriores concesiones o sus renovaciones.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

841

Oposició

En aplicación de la normativa comunitaria sobre la materia, quedarán exentos del pago de la tasa relativa a visados de tránsito o estancia, los niños menores de seis años; los investigadores nacionales de terceros países que se desplacen con fines de investigación científica en los términos establecidos por la Recomendación 2005/761/CE, del Parlamento y del Consejo; y los representantes de organizaciones sin ánimo de lucro que no sean mayores de 25 años y vayan a participar en seminarios, conferencias o acontecimientos deportivos o educativos, organizados por organizaciones sin ánimo de lucro.

per Inspector/a

Las entidades públicas de protección de menores estarán exentas del pago de las tasas derivadas de las autorizaciones que están obligadas a solicitar para éstos en ejercicio de la representación legal que de ellos ostentan.

d) En la concesión de autorizaciones de trabajo, la duración de la misma, su extensión y ámbito, el carácter y las modalidades de la relación por cuenta ajena, así como, en su caso, el importe del salario pactado.

En todo caso, será criterio cuantitativo de las tasas el carácter individual o colectivo de las autorizaciones, prórrogas, modificaciones o renovaciones. 4. Los importes de las tasas por tramitación de la solicitud de visado se adecuarán a la revisión que proceda por aplicación del derecho comunitario. Se acomodarán, asimismo, al importe que pueda establecerse por aplicación del principio de reciprocidad. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) Artículo 49. Gestión, recaudación y autoliquidación. 1. La gestión y recaudación de las tasas corresponderá a los órganos competentes para la concesión de las autorizaciones, modificaciones, renovaciones y prórrogas, la expedición de la documentación a que se refiere el artículo 44 y la tramitación de la solicitud de visado. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 2. Los sujetos pasivos de las tasas estarán obligados a practicar operaciones de autoliquidación tributaria y a realizar el ingreso de su importe en el Tesoro cuando así se prevea reglamentariamente. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) TÍTULO III

per Inspector/a

e) En la expedición de tarjetas de identidad de extranjeros, la duración de la autorización y el hecho de que se trate de la primera o ulteriores concesiones o sus renovaciones.

Artículo 50. La potestad sancionadora. El ejercicio de la potestad sancionadora por la comisión de las infracciones administrativas previstas en la presente Ley Orgánica, se ajustará a la dispuesto en la misma y en sus disposiciones de desarrollo, y en la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Artículo 51. Tipos de infracciones. 1. Incurrirán en responsabilidad administrativa quienes sean autores o participen en cualquiera de las infracciones tipificadas en los artículos siguientes. 2. Las infracciones administrativas establecidas en la presente Ley Orgánica se clasifican en leves, graves y muy graves. Artículo 52. Infracciones leves. Son infracciones leves: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

842

Oposició

De las infracciones en materia de extranjería y su régimen sancionador

a) La omisión o el retraso en la comunicación a las autoridades españolas de los cambios de nacionalidad, de estado civil o de domicilio, así como de otras circunstancias determinantes de su situación laboral cuando les sean exigibles por la normativa aplicable. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

d) Encontrarse trabajando en una ocupación, sector de actividad, o ámbito geográfico no contemplado por la autorización de residencia y trabajo de la que se es titular. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) e) La contratación de trabajadores cuya autorización no les habilita para trabajar en esa ocupación o ámbito geográfico, incurriéndose en una infracción por cada uno de los trabajadores extranjeros ocupados. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) Artículo 53 . Infracciones graves. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Son infracciones graves: a) Encontrarse irregularmente en territorio español, por no haber obtenido la prórroga de estancia, carecer de autorización de residencia o tener caducada más de tres meses la mencionada autorización, y siempre que el interesado no hubiere solicitado la renovación de la misma en el plazo previsto reglamentariamente. b) Encontrarse trabajando en España sin haber obtenido autorización de trabajo o autorización administrativa previa para trabajar, cuando no cuente con autorización de residencia válida. c) Incurrir en ocultación dolosa o falsedad grave en el cumplimiento de la obligación de poner en conocimiento de las autoridades competentes los cambios que afecten a nacionalidad, estado civil o domicilio, así como incurrir en falsedad en la declaración de los datos obligatorios para cumplimentar el alta en el padrón municipal a los efectos previstos en esta Ley, siempre que tales hechos no constituyan delito. Cuando cualquier autoridad tuviera conocimiento de una posible infracción por esta causa, lo pondrá en conocimiento de las autoridades competentes con el fin de que pueda instruirse el oportuno expediente sancionador. d) El incumplimiento de las medidas impuestas por razón de seguridad pública, de presentación periódica o de alejamiento de fronteras o núcleos de población concretados singularmente, de acuerdo con lo dispuesto en la presente Ley. e) La comisión de una tercera infracción leve, siempre que en un plazo de un año anterior hubiera sido sancionado por dos faltas leves de la misma naturaleza. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

843

Oposició

c) Encontrarse trabajando en España sin haber solicitado autorización administrativa para trabajar por cuenta propia, cuando se cuente con autorización de residencia temporal. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

per Inspector/a

b) El retraso, hasta tres meses, en la solicitud de renovación de las autorizaciones una vez hayan caducado. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

f) La participación por el extranjero en la realización de actividades contrarias al orden público previstas como graves en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. g) Las salidas del territorio español por puestos no habilitados, sin exhibir la documentación prevista o contraviniendo las prohibiciones legalmente impuestas.

a) No dar de alta, en el Régimen de la Seguridad Social que corresponda, al trabajador extranjero cuya autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena hubiera solicitado, o no registrar el contrato de trabajo en las condiciones que sirvieron de base a la solicitud, cuando el empresario tenga constancia de que el trabajador se halla legalmente en España habilitado para el comienzo de la relación laboral. No obstante, estará exento de esta responsabilidad el empresario que comunique a las autoridades competentes la concurrencia de razones sobrevenidas que puedan poner en riesgo objetivo la viabilidad de la empresa o que, conforme a la legislación, impidan el inicio de dicha relación. b) Contraer matrimonio, simular relación afectiva análoga o constituirse en representante legal de un menor, cuando dichas conductas se realicen con ánimo de lucro o con el propósito de obtener indebidamente un derecho de residencia, siempre que tales hechos no constituyan delito. c) Promover la permanencia irregular en España de un extranjero, cuando su entrada legal haya contado con una invitación expresa del infractor y continúe a su cargo una vez transcurrido el período de tiempo permitido por su visado o autorización. Para graduar la sanción se tendrán en cuenta las circunstancias personales y familiares concurrentes. d) Consentir la inscripción de un extranjero en el Padrón Municipal por parte del titular de una vivienda habilitado para tal fin, cuando dicha vivienda no constituya el domicilio real del extranjero. Se incurrirá en una infracción por cada persona indebidamente inscrita. Artículo 54 . Infracciones muy graves. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Son infracciones muy graves: a) Participar en actividades contrarias a la seguridad nacional o que pueden perjudicar las relaciones de España con otros países, o estar implicados en actividades contrarias al orden público previstas como muy graves en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. b) Inducir, promover, favorecer o facilitar con ánimo de lucro, individualmente o formando parte de una organización, la inmigración clandestina de personas en tránsito o con destino al territorio español o su permanencia en el mismo, siempre que el hecho no constituya delito.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

844

Oposició

2. También son infracciones graves:

per Inspector/a

h) Incumplir la obligación del apartado 2 del artículo 4.

c) La realización de conductas de discriminación por motivos raciales, étnicos, nacionales o religiosos, en los términos previstos en el artículo 23 de la presente Ley, siempre que el hecho no constituya delito.

f) Simular la relación laboral con un extranjero, cuando dicha conducta se realice con ánimo de lucro o con el propósito de obtener indebidamente derechos reconocidos en esta Ley, siempre que tales hechos no constituyan delito. g) La comisión de una tercera infracción grave siempre que en un plazo de un año anterior hubiera sido sancionado por dos faltas graves de la misma naturaleza. 2. También son infracciones muy graves: a) El incumplimiento de las obligaciones previstas para los transportistas en el artículo 66, apartados 1 y 2. b) El transporte de extranjeros por vía aérea, marítima o terrestre, hasta el territorio español, por los sujetos responsables del transporte, sin que hubieran comprobado la validez y vigencia, tanto de los pasaportes, títulos de viaje o documentos de identidad pertinentes, como, en su caso, del correspondiente visado, de los que habrán de ser titulares los citados extranjeros. c) El incumplimiento de la obligación que tienen los transportistas de hacerse cargo sin pérdida de tiempo del extranjero o transportado que, por deficiencias en la documentación antes citada, no haya sido autorizado a entrar en España, así como del extranjero transportado en tránsito que no haya sido trasladado a su país de destino o que hubiera sido devuelto por las autoridades de éste, al no autorizarle la entrada. Esta obligación incluirá los gastos de mantenimiento del citado extranjero y, si así lo solicitan las autoridades encargadas del control de entrada, los derivados del transporte de dicho extranjero, que habrá de producirse de inmediato, bien por medio de la compañía objeto de sanción o, en su defecto, por medio de otra empresa de transporte, con dirección al Estado a partir del cual haya sido transportado, al Estado que haya expedido el documento de viaje con el que ha viajado o a cualquier otro Estado donde esté garantizada su admisión. 3. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores, no se considerará infracción a la presente Ley el hecho de transportar hasta la frontera española a un extranjero que, habiendo presentado sin demora su solicitud de protección internacional, ésta le sea admitida a trámite, de conformidad con lo establecido en la Ley 12/2009, de 30 de octubre reguladora del derecho de asilo y de la protección subsidiaria. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

845

Oposició

e) Realizar, con ánimo de lucro, la infracción prevista en la letra d) del apartado 2 del artículo anterior.

per Inspector/a

d) La contratación de trabajadores extranjeros sin haber obtenido con carácter previo la correspondiente autorización de residencia y trabajo, incurriéndose en una infracción por cada uno de los trabajadores extranjeros ocupados, siempre que el hecho no constituya delito.

Artículo 55. Sanciones. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Las infracciones tipificadas en los artículos anteriores serán sancionadas en los términos siguientes:

c) Las infracciones muy graves con multa desde 10.001 hasta 100.000 euros, excepto la prevista en el artículo 54.2.b), que lo será con una multa de 5.000 a 10.000 euros por cada viajero transportado o con un mínimo de 750.000 euros a tanto alzado, con independencia del número de viajeros transportados. La prevista en el artículo 54.2.a) en relación con el artículo 66.1 lo será con una multa de 10.001 hasta 100.000 euros por cada viaje realizado sin haber comunicado los datos de las personas transportadas o habiéndolos comunicado incorrectamente, con independencia de que la Autoridad gubernativa pueda adoptar la inmovilización, incautación y decomiso del medio de transporte, o la suspensión provisional o retirada de la autorización de explotación. 2. La imposición de sanciones por las infracciones administrativas establecidas en la presente Ley Orgánica corresponderá al Subdelegado del Gobierno o al Delegado del Gobierno en las Comunidades Autónomas uniprovinciales. Cuando una Comunidad Autónoma tenga atribuidas competencias en materia de autorización inicial de trabajo de extranjeros la imposición de las sanciones establecidas en esta Ley en los supuestos de infracción a que se refiere el párrafo siguiente corresponderá a la Comunidad Autónoma y se ejercerá por la Autoridad que la misma determine, dentro del ámbito de sus competencias. En los supuestos calificados como infracción leve del artículo 52.c), d) y e), graves del artículo 53.1.b), y 53.2.a), y muy grave del artículo 54.1.d) y f), el procedimiento sancionador se iniciará por acta de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, de acuerdo con lo establecido en el procedimiento sancionador por infracciones del orden social, correspondiendo la imposición de las sanciones a las autoridades referidas en el párrafo anterior. En los supuestos de participación en actividades contrarias a la seguridad nacional o que pueden perjudicar las relaciones de España con otros países, previstos en el artículo 54.1.a), de acuerdo con lo establecido en el procedimiento sancionador que se determine reglamentariamente, la competencia sancionadora corresponderá al Secretario de Estado de Seguridad. 3. Para la graduación de las sanciones, el órgano competente en imponerlas se ajustará a criterios de proporcionalidad, valorando el grado de culpabilidad y, en su caso, el daño producido o el riesgo derivado de la infracción y su trascendencia. 4. Para la determinación de la cuantía de la sanción se tendrá especialmente en cuenta la capacidad económica del infractor. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

846

Oposició

b) Las infracciones graves con multa de 501 hasta 10.000 euros. En el supuesto contemplado en el artículo 53.2.a) de esta Ley, además de la sanción indicada, el empresario también estará obligado a sufragar los costes derivados del viaje.

per Inspector/a

a) Las infracciones leves con multa de hasta 500 euros.

6. En el supuesto de la infracción prevista en la letra d) del apartado 1 del artículo 54 de la presente Ley, la autoridad gubernativa podrá adoptar, sin perjuicio de la sanción que corresponda, la clausura del establecimiento o local desde seis meses a cinco años. 7. Si el sancionado por una infracción prevista en los artículos 52.e) o 54.1.d) de esta Ley fuera subcontratista de otra empresa, el contratista principal y todos los subcontratistas intermedios que conocieran que la empresa sancionada empleaba a extranjeros sin contar con la correspondiente autorización, responderán, solidariamente, tanto de las sanciones económicas derivadas de las sanciones, como de las demás responsabilidades derivadas de tales hechos que correspondan al empresario con las Administraciones públicas o con el trabajador. El contratista o subcontratista intermedios no podrán ser considerados responsables si hubieran respetado la diligencia debida definida en el cumplimiento de sus obligaciones contractuales. Artículo 56. Prescripción de las infracciones y de las sanciones. 1. Las infracciones muy graves prescribirán a los tres años, las graves a los dos años y las leves a los seis meses. 2. Las sanciones impuestas por infracciones muy graves prescribirán a los cinco años, las graves a los dos años y las impuestas por infracciones leves al año. 3. Si la sanción impuesta fuera la de expulsión del territorio nacional la prescripción no empezará a contar hasta que haya transcurrido el período de prohibición de entrada fijado en la resolución con un máximo de diez años. Artículo 57. Expulsión del territorio. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Cuando los infractores sean extranjeros y realicen conductas de las tipificadas como muy graves, o conductas graves de las previstas en los apartados a), b), c), d) y f) del artículo 53.1 de esta Ley Orgánica, podrá aplicarse, en atención al principio de proporcionalidad, en lugar de la sanción de multa, la expulsión del territorio español, previa la tramitación del correspondiente expediente administrativo y mediante la resolución motivada que valore los hechos que configuran la infracción.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

847

Oposició

A fin de garantizar la efectividad del comiso, los bienes, efectos e instrumentos a que se refiere el apartado anterior podrán ser aprehendidos y puestos a disposición de la autoridad gubernativa, desde las primeras intervenciones, a resultas del expediente sancionador que resolverá lo pertinente en relación con los bienes decomisados.

per Inspector/a

5. A no ser que pertenezcan a un tercero no responsable de la infracción, en el supuesto de la letra b) del apartado 1 del artículo 54, serán objeto de decomiso los vehículos, embarcaciones, aeronaves, y cuantos bienes muebles o inmuebles, de cualquier naturaleza que sean, hayan servido de instrumento para la comisión de la citada infracción.

2. Asimismo, constituirá causa de expulsión, previa tramitación del correspondiente expediente, que el extranjero haya sido condenado, dentro o fuera de España, por una conducta dolosa que constituya en nuestro país delito sancionado con pena privativa de libertad superior a un año, salvo que los antecedentes penales hubieran sido cancelados.

En el caso de las infracciones previstas en las letras a) y b) del artículo 53.1 de esta Ley, salvo que concurran razones de orden público o de seguridad nacional, si el extranjero fuese titular de una autorización de residencia válida expedida por otro Estado miembro, se le advertirá, mediante diligencia en el pasaporte, de la obligación de dirigirse de inmediato al territorio de dicho Estado. Si no cumpliese esa advertencia se tramitará el expediente de expulsión. 5. La sanción de expulsión no podrá ser impuesta, salvo que la infracción cometida sea la prevista en el artículo 54, letra a) del apartado 1, o suponga una reincidencia en la comisión, en el término de un año, de una infracción de la misma naturaleza sancionable con la expulsión, a los extranjeros que se encuentren en los siguientes supuestos: a) Los nacidos en España que hayan residido legalmente en los últimos cinco años. b) Los residentes de larga duración. Antes de adoptar la decisión de la expulsión de un residente de larga duración, deberá tomarse en consideración el tiempo de su residencia en España y los vínculos creados, su edad, las consecuencias para el interesado y para los miembros de su familia, y los vínculos con el país al que va a ser expulsado. c) Los que hayan sido españoles de origen y hubieran perdido la nacionalidad española. d) Los que sean beneficiarios de una prestación por incapacidad permanente para el trabajo como consecuencia de un accidente de trabajo o enfermedad profesional ocurridos en España, así como los que perciban una prestación contributiva por desempleo o sean beneficiarios de una prestación económica asistencial de carácter público destinada a lograr su inserción o reinserción social o laboral. Tampoco se podrá imponer o, en su caso, ejecutar la sanción de expulsión al cónyuge del extranjero que se encuentre en alguna de las situaciones señaladas anteriormente y que haya residido legalmente en España durante más de dos años, ni a sus ascendientes e hijos menores, o mayores con discapacidad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades debido a su estado de salud, que estén a su cargo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

848

Oposició

4. La expulsión conllevará, en todo caso, la extinción de cualquier autorización para permanecer legalmente en España, así como el archivo de cualquier procedimiento que tuviera por objeto la autorización para residir o trabajar en España del extranjero expulsado. No obstante, la expulsión podrá revocarse en los supuestos que se determinen reglamentariamente.

per Inspector/a

3. En ningún caso podrán imponerse conjuntamente las sanciones de expulsión y multa.

En el caso de que el extranjero se encuentre sujeto a varios procesos penales tramitados en diversos juzgados, y consten estos hechos acreditados en el expediente administrativo de expulsión, la autoridad gubernativa instará de todos ellos la autorización a que se refiere el párrafo anterior. b) No obstante lo señalado en el párrafo a) anterior, el juez podrá autorizar, a instancias del interesado y previa audiencia del Ministerio Fiscal, la salida del extranjero del territorio español en la forma que determina la Ley de Enjuiciamiento Criminal. c) No serán de aplicación las previsiones contenidas en los párrafos anteriores cuando se trate de delitos tipificados en los artículos 312.1, 313.1 y 318 bis del Código Penal. 8. Cuando los extranjeros, residentes o no, hayan sido condenados por conductas tipificadas como delitos en los artículos 312.1, 313.1 y 318 bis del Código Penal, la expulsión se llevará a efecto una vez cumplida la pena privativa de libertad. 9. La resolución de expulsión deberá ser notificada al interesado, con indicación de los recursos que contra la misma se puedan interponer, órgano ante el que hubieran de presentarse y plazo para presentarlos. 10. En el supuesto de expulsión de un residente de larga duración de otro Estado miembro de la Unión Europea que se encuentre en España, dicha expulsión sólo podrá efectuarse fuera del territorio de la Unión cuando la infracción cometida sea una de las previstas en los artículos 53.1.d) y f) y 54.1.a) y b) de esta Ley Orgánica, y deberá consultarse al respecto a las Autoridades competentes de dicho Estado miembro de forma previa a la adopción de esa decisión de expulsión. En caso de no reunirse estos requisitos para que la expulsión se realice fuera del territorio de la Unión, la misma se efectuará al Estado miembro en el que se reconoció la residencia de larga duración. Artículo 58. Efectos de la expulsión y devolución. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. La expulsión llevará consigo la prohibición de entrada en territorio español. La duración de la prohibición se determinará en consideración a las circunstancias que concurran en cada caso y su vigencia no excederá de cinco años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

849

Oposició

7. a) Cuando el extranjero se encuentre procesado o imputado en un procedimiento judicial por delito o falta para el que la Ley prevea una pena privativa de libertad inferior a seis años o una pena de distinta naturaleza, y conste este hecho acreditado en el expediente administrativo de expulsión, en el plazo más breve posible y en todo caso no superior a tres días, el Juez, previa audiencia del Ministerio Fiscal, la autorizará salvo que, de forma motivada, aprecie la existencia de circunstancias que justifiquen su denegación.

per Inspector/a

6. La expulsión no podrá ser ejecutada cuando ésta conculcase el principio de no devolución, o afecte a las mujeres embarazadas, cuando la medida pueda suponer un riesgo para la gestación o la salud de la madre.

En las circunstancias que se determinen reglamentariamente, la autoridad competente no impondrá la prohibición de entrada cuando el extranjero hubiera abandonado el territorio nacional durante la tramitación de un expediente administrativo sancionador por alguno de los supuestos contemplados en las letras a) y b) del artículo 53.1 de esta Ley Orgánica, o revocará la prohibición de entrada impuesta por las mismas causas, cuando el extranjero abandonara el territorio nacional en el plazo de cumplimiento voluntario previsto en la orden de expulsión. 3. No será preciso expediente de expulsión para la devolución de los extranjeros en los siguientes supuestos: a) Los que habiendo sido expulsados contravengan la prohibición de entrada en España. b) Los que pretendan entrar ilegalmente en el país. 4. En el supuesto de que se formalice una solicitud de protección internacional por personas que se encuentren en alguno de los supuestos mencionados en el apartado anterior, no podrá llevarse a cabo la devolución hasta que se haya decidido la inadmisión a trámite de la petición, de conformidad con la normativa de protección internacional. Tampoco podrán ser devueltas las mujeres embarazadas cuando la medida pueda suponer un riesgo para la gestación o para la salud de la madre.

per Inspector/a

2. Excepcionalmente, cuando el extranjero suponga una amenaza grave para el orden público, la seguridad pública, la seguridad nacional o para la salud pública, podrá imponerse un período de prohibición de entrada de hasta diez años.

6. Cuando la devolución no se pudiera ejecutar en el plazo de 72 horas, se solicitará de la autoridad judicial la medida de internamiento prevista para los expedientes de expulsión. 7. La devolución acordada en el párrafo a) del apartado 3 de este artículo conllevará la reiniciación del cómputo del plazo de prohibición de entrada que hubiese acordado la resolución de expulsión quebrantada. Asimismo, toda devolución acordada en aplicación del párrafo b) del mismo apartado de este artículo llevará consigo la prohibición de entrada en territorio español por un plazo máximo de tres años. Artículo 59. Colaboración contra redes organizadas. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. El extranjero que se encuentre irregularmente en España y sea víctima, perjudicado o testigo de un acto de tráfico ilícito de seres humanos, inmigración ilegal, explotación laboral o de tráfico ilícito de mano de obra o de explotación en la prostitución abusando de su situación de necesidad, podrá quedar exento de responsabilidad administrativa y no será expulsado si denuncia a los autores o cooperadores de dicho tráfico, o coopera y colabora con las autoridades competentes, proporcionando datos esenciales o testificando, en su caso, en el proceso correspondiente contra aquellos autores. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

850

Oposició

5. La devolución será acordada por la autoridad gubernativa competente para la expulsión.

3. A los extranjeros que hayan quedado exentos de responsabilidad administrativa se les podrá facilitar, a su elección, el retorno asistido a su país de procedencia o la autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales, y facilidades para su integración social, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley velando, en su caso, por su seguridad y protección. 4. Cuando el Ministerio Fiscal tenga conocimiento de que un extranjero, contra el que se ha dictado una resolución de expulsión, aparezca en un procedimiento penal como víctima, perjudicado o testigo y considere imprescindible su presencia para la práctica de diligencias judiciales, lo pondrá de manifiesto a la autoridad gubernativa competente para que valore la inejecución de su expulsión y, en el supuesto de que se hubiese ejecutado esta última, se procederá de igual forma a los efectos de que autorice su regreso a España durante el tiempo necesario para poder practicar las diligencias precisas, sin perjuicio de que se puedan adoptar algunas de las medidas previstas en la Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre, de protección a testigos y peritos en causas criminales. 5. Las previsiones del presente artículo serán igualmente de aplicación a extranjeros menores de edad, debiendo tenerse en cuenta en el procedimiento la edad y madurez de éstos y, en todo caso, la prevalencia del principio del interés superior del menor. 6. Reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de colaboración de las organizaciones no gubernamentales sin ánimo de lucro que tengan por objeto la acogida y protección de las víctimas de los delitos señalados en el apartado primero. Artículo 59 bis. Víctimas de la trata de seres humanos. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 1. Las autoridades competentes adoptarán las medidas necesarias para la identificación de las víctimas de la trata de personas conforme a lo previsto en el artículo 10 del Convenio del Consejo de Europa sobre la lucha contra la trata de seres humanos, de 16 de mayo de 2005. 2. Los órganos administrativos competentes para la instrucción del expediente sancionador, cuando estimen que existen motivos razonables para creer que una persona extranjera en situación irregular ha sido víctima de trata de seres humanos, informarán a la persona interesada sobre las previsiones del presente artículo y elevarán a la autoridad competente para su resolución la oportuna propuesta sobre la concesión de un período de restablecimiento y reflexión, de acuerdo con el procedimiento previsto reglamentariamente. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

851

Oposició

El instructor del expediente sancionador informará de las actuaciones en relación con este apartado a la autoridad encargada de la instrucción del procedimiento penal.

per Inspector/a

2. Los órganos administrativos competentes encargados de la instrucción del expediente sancionador informarán a la persona interesada sobre las previsiones del presente artículo a fin de que decida si desea acogerse a esta vía, y harán la propuesta oportuna a la autoridad que deba resolver, que podrá conceder una autorización provisional de residencia y trabajo a favor del extranjero, según el procedimiento previsto reglamentariamente.

4. La autoridad competente podrá declarar a la víctima exenta de respon‐sabilidad administrativa y podrá facilitarle, a su elección, el retorno asistido a su país de procedencia o la autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales cuando lo considere necesario a causa de su cooperación para los fines de investigación o de las acciones penales, o en atención a su situación personal, y facilidades para su integración social, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley. Asimismo, en tanto se resuelva el procedimiento de autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales, se le podrá facilitar una autorización provisional de residencia y trabajo en los términos que se determinen reglamentariamente. En la tramitación de las autorizaciones referidas en el párrafo anterior se podrá eximir de la aportación de aquellos documentos cuya obtención suponga un riesgo para la víctima. 5. Las previsiones del presente artículo serán igualmente de aplicación a personas extranjeras menores de edad, debiendo tenerse en cuenta la edad y madurez de éstas y, en todo caso, la prevalencia del interés superior del menor. 6. Reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de colaboración de las organizaciones no gubernamentales sin ánimo de lucro que tengan por objeto la acogida y protección de las víctimas de la trata de seres humanos. Artículo 60. Efectos de la denegación de entrada. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Los extranjeros a los que en frontera se les deniegue la entrada según lo previsto por el artículo 26.2 de esta Ley, estarán obligados a regresar a su punto de origen. La resolución de la denegación de entrada conllevará la adopción inmediata de las medidas necesarias para que el extranjero regrese en el plazo más breve posible. Cuando el regreso fuera a retrasarse más de setenta y dos horas, la autoridad que hubiera denegado la entrada se dirigirá al Juez de Instrucción para que determine el lugar donde hayan de ser internados hasta ese momento.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

852

Oposició

3. El período de restablecimiento y reflexión podrá denegarse o ser revocado por motivos de orden público o cuando se tenga conocimiento de que la condición de víctima se ha invocado de forma indebida.

per Inspector/a

Dicho período de restablecimiento y reflexión tendrá una duración de, al menos, treinta días, y deberá ser suficiente para que la víctima pueda decidir si desea cooperar con las autoridades en la investigación del delito y, en su caso, en el procedimiento penal. Durante este período, se le autorizará la estancia temporal y se suspenderá el expediente administrativo sancionador que se le hubiera incoado o, en su caso, la ejecución de la expulsión o devolución eventualmente acordadas. Asimismo, durante el citado período las Administraciones competentes velarán por la subsistencia y, de resultar necesario, la seguridad y protección de la persona interesada.

2. Los lugares de internamiento para extranjeros no tendrán carácter penitenciario, y estarán dotados de servicios sociales, jurídicos, culturales y sanitarios. Los extranjeros internados estarán privados únicamente del derecho ambulatorio.

Artículo 61. Medidas cautelares. 1. Desde el momento en que se incoe un procedimiento sancionador en el que pueda proponerse la expulsión, el instructor, a fin de asegurar la resolución final que pudiera recaer, podrá adoptar alguna de las siguientes medidas cautelares: (Redactado conforme a la Ley Orgánica 11/2003) a) Presentación periódica ante las autoridades competentes. b) Residencia obligatoria en determinado lugar. c) Retirada del pasaporte o documento acreditativo de su nacionalidad, previa entrega al interesado del resguardo acreditativo de tal medida. d) Detención cautelar, por la autoridad gubernativa o sus agentes, por un período máximo de setenta y dos horas, previas a la solicitud de internamiento. En cualquier otro supuesto de detención, la puesta a disposición judicial se producirá en un plazo no superior a setenta y dos horas. e) Internamiento preventivo, previa autorización judicial en los centros de internamiento. f) Cualquier otra medida cautelar que el juez estime adecuada y suficiente. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 2. En los expedientes sancionadores en la comisión de infracciones por transportistas, si éstos infringen la obligación de tomar a cargo al extranjero transportado ilegalmente, podrá acordarse la suspensión de sus actividades, la prestación de fianzas, avales, o la inmovilización del medio de transporte utilizado. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000)

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

853

Oposició

4. La detención de un extranjero a efectos de proceder al regreso a consecuencia de la denegación de entrada será comunicada al Ministerio de Asuntos Exteriores y a la embajada o consulado de su país.

per Inspector/a

3. El extranjero durante su internamiento se encontrará en todo momento a disposición de la autoridad judicial que lo autorizó, debiéndose comunicar a ésta por la autoridad gubernativa cualquier circunstancia en relación a la situación de los extranjeros internados.

Artículo 62. Ingreso en centros de internamiento. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

2. El internamiento se mantendrá por el tiempo imprescindible para los fines del expediente, siendo su duración máxima de 60 días, y sin que pueda acordarse un nuevo internamiento por cualquiera de las causas previstas en un mismo expediente. 3. Cuando hayan dejado de cumplirse las condiciones descritas en el apartado 1, el extranjero será puesto inmediatamente en libertad por la autoridad administrativa que lo tenga a su cargo, poniéndolo en conocimiento del Juez que autorizó su internamiento. Del mismo modo y por las mismas causas, podrá ser ordenado el fin del internamiento y la puesta en libertad inmediata del extranjero por el Juez, de oficio o a iniciativa de parte o del Ministerio Fiscal. 4. No podrá acordarse el ingreso de menores en los centros de internamiento, sin perjuicio de lo previsto en el artículo 62 bis 1. i) de esta Ley. Los menores extranjeros no acompañados que se encuentren en España serán puestos a disposición de las entidades públicas de protección de menores conforme establece la Ley Orgánica de Protección Jurídica del Menor y de acuerdo con las normas previstas en el artículo 35 de esta Ley. 5. La incoación del expediente, las medidas cautelares de detención e internamiento y la resolución final del expediente de expulsión del extranjero serán comunicadas al Ministerio de Asuntos Exteriores y a la embajada o consulado de su país. 6. A los efectos del presente artículo, el Juez competente para autorizar y, en su caso, dejar sin efecto el internamiento será el Juez de Instrucción del lugar donde se practique la detención. El Juez competente para el control de la estancia de los extranjeros en los Centros de Internamiento y en las Salas de Inadmisión de fronteras, será el Juez de Instrucción del lugar donde estén ubicados, debiendo designarse un concreto Juzgado en aquellos partidos judiciales en los que existan varios. Este Juez conocerá, sin ulterior recurso, de las peticiones y quejas que planteen los internos en cuanto afecten a sus derechos fundamentales. Igualmente, podrá visitar tales centros cuando conozca algún incumplimiento grave o cuando lo considere conveniente. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

854

Oposició

El Juez, previa audiencia del interesado y del Ministerio Fiscal, resolverá mediante auto motivado, en el que, de acuerdo con el principio de proporcionalidad, tomará en consideración las circunstancias concurrentes y, en especial, el riesgo de incomparecencia por carecer de domicilio o de documentación identificativa, las actuaciones del extranjero tendentes a dificultar o evitar la expulsión, así como la existencia de condena o sanciones administrativas previas y de otros procesos penales o procedimientos administrativos sancionadores pendientes. Asimismo, en caso de enfermedad grave del extranjero, el juez valorará el riesgo del internamiento para la salud pública o la salud del propio extranjero.

per Inspector/a

1. Incoado el expediente por alguno de los supuestos contemplados en las letras a) y b) del artículo 54.1, en las letras a), d) y f) del artículo 53.1 y en el artículo 57.2 de esta Ley Orgánica en el que pueda proponerse expulsión del territorio español, el instructor podrá solicitar al Juez de Instrucción competente que disponga el ingreso del extranjero en un centro de internamiento en tanto se realiza la tramitación del expediente sancionador.

a) A ser informado de su situación. b) A que se vele por el respeto a su vida, integridad física y salud, sin que puedan en ningún caso ser sometidos a tratos degradantes o a malos tratos de palabra o de obra y a que sea preservada su dignidad y su intimidad. c) A que se facilite el ejercicio de los derechos reconocidos por el ordenamiento jurídico, sin más limitaciones que las derivadas de su situación de internamiento. d) A recibir asistencia médica y sanitaria adecuada y ser asistidos por los servicios de asistencia social del centro. e) A que se comunique inmediatamente a la persona que designe en España y a su abogado el ingreso en el centro, así como a la oficina consular del país del que es nacional. f) A ser asistido de abogado, que se proporcionará de oficio en su caso, y a comunicarse reservadamente con el mismo, incluso fuera del horario general del centro, cuando la urgencia del caso lo justifique. g) A comunicarse en el horario establecido en el centro, con sus familiares, funcionarios consulares de su país u otras personas, que sólo podrán restringirse por resolución judicial. h) A ser asistido de intérprete si no comprende o no habla castellano y de forma gratuita, si careciese de medios económicos. i) A tener en su compañía a sus hijos menores, siempre que el Ministerio Fiscal informe favorablemente tal medida y existan en el centro módulos que garanticen la unidad e intimidad familiar. j) A entrar en contacto con organizaciones no gubernamentales y organismos nacionales, internacionales y no gubernamentales de protección de inmigrantes. 2. Los centros dispondrán de servicios de asistencia social y sanitaria con dotación suficiente. Las condiciones para la prestación de estos servicios se desarrollarán reglamentariamente.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

855

Oposició

1. Los centros de internamiento de extranjeros son establecimientos públicos de carácter no penitenciario; el ingreso y estancia en los mismos tendrá únicamente fi nalidad preventiva y cautelar, salvaguardando los derechos y libertades reconocidos en el ordenamiento jurídico, sin más limitaciones que las establecidas a su libertad ambulatoria, conforme al contenido y finalidad de la medida judicial de ingreso acordada. En particular, el extranjero sometido a internamiento tiene los siguientes derechos:

per Inspector/a

Artículo 62 bis. Derechos de los extranjeros internados. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003 y redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

3. Las organizaciones constituidas legalmente en España para la defensa de los inmigrantes y los organismos internacionales pertinentes podrán visitar los centros de internamiento; reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de las mismas. Artículo 62 ter. Deberes de los extranjeros internados. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003 y redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

b) A observar las normas por las que se rige el centro y cumplir las instrucciones generales impartidas por la dirección y las particulares que reciban de los funcionarios en el ejercicio legítimo de sus funciones, encaminadas al mantenimiento del orden y la seguridad dentro del mismo, así como las relativas a su propio aseo e higiene y la limpieza del centro. c) A mantener una actividad cívica correcta y de respeto con los funcionarios y empleados del centro, con los visitantes y con los otros extranjeros internados, absteniéndose de proferir insultos o amenazas contra los mismos, o de promover o intervenir en agresiones, peleas, desórdenes y demás actos individuales o colectivos que alteren la convivencia. d) A conservar el buen estado de las instalaciones materiales, mobiliario y demás efectos del centro, evitando el deterioro o inutilización deliberada, tanto de éstos como de los bienes o pertenencias de los demás extranjeros ingresados o funcionarios. e) A someterse a reconocimiento médico a la entrada y salida del centro, así como en aquellos casos en que, por razones de salud colectiva, apreciadas por el servicio médico, y a petición de éste, lo disponga el director del centro. Artículo 62 quáter. Información y reclamaciones. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003) 1. Los extranjeros recibirán a su ingreso en el centro información escrita sobre sus derechos y obligaciones, las cuestiones de organización general, las normas de funcionamiento del centro, las normas disciplinarias y los medios para formular peticiones o quejas. La información se les facilitará en un idioma que entiendan. 2. Los internados podrán formular, verbalmente o por escrito, peticiones y quejas sobre cuestiones referentes a su situación de internamiento. Dichas peticiones o quejas también podrán ser presentadas al director del centro, el cual las atenderá si son de su competencia o las pondrá en conocimiento de la autoridad competente, en caso contrario.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

856

Oposició

a) A permanecer en el centro a disposición del Juez de Instrucción que hubiere autorizado su ingreso.

per Inspector/a

El extranjero sometido a internamiento estará obligado:

Artículo 62 quinquies. Medidas de seguridad. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003)

3. La utilización de medios de contención será previamente autorizada por el director del centro, salvo que razones de urgencia no lo permitan, en cuyo caso se pondrá en su conocimiento inmediatamente. El director deberá comunicar lo antes posible a la autoridad judicial que autorizó el internamiento la adopción y cese de los medios de contención física personal, con expresión detallada de los hechos que hubieren dado lugar a dicha utilización y de las circunstancias que pudiesen aconsejar su mantenimiento. El juez, en el plazo más breve posible y siempre que la medida acordada fuere separación preventiva del agresor, deberá si está vigente, acordar su mantenimiento o revocación. Artículo 62 sexies. Funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros. (Añadido por la Ley Orgánica 14/2003) En cada centro de internamiento de extranjeros habrá un director responsable de su funcionamiento para lo cual deberá adoptar las directrices de organización necesarias, coordinando y supervisando su ejecución. Asimismo será el responsable de adoptar las medidas necesarias para asegurar el orden y la correcta convivencia entre extranjeros y asegurar el cumplimiento de sus derechos, y de la imposición de medidas a los internos que no respeten las normas de correcta convivencia o régimen interior. Artículo 63. Procedimiento preferente. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Incoado el expediente en el que pueda proponerse la expulsión por tratarse de uno de los supuestos contemplados en el artículo 53.1.d), 53.1.f), 54.1.a), 54.1.b), y 57.2, la tramitación del mismo tendrá carácter preferente. Igualmente, el procedimiento preferente será aplicable cuando, tratándose de las infracciones previstas en la letra a) del apartado 1 del artículo 53, se diera alguna de las siguientes circunstancias: a) riesgo de incomparecencia. b) el extranjero evitara o dificultase la expulsión, sin perjuicio de las actuaciones en ejercicio de sus derechos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

857

Oposició

2. Se podrán utilizar medios de contención física personal o separación preventiva del agresor en habitación individual para evitar actos de violencia o lesiones de los extranjeros, impedir actos de fuga, daños en las instalaciones del centro o ante la resistencia al personal del mismo en el ejercicio legítimo de su cargo. El uso de los medios de contención será proporcional a la finalidad perseguida, no podrán suponer una sanción encubierta y sólo se usarán cuando no exista otra manera menos gravosa para conseguir la finalidad perseguida y por el tiempo estrictamente necesario.

per Inspector/a

1. Las actuaciones de vigilancia y seguridad interior en los centros podrán suponer, en la forma y con la periodicidad que se establezca, inspecciones de los locales y dependencias y siempre que fuera necesario para la seguridad en los centros registros de personas, ropas y enseres de los extranjeros internados.

c) el extranjero representase un riesgo para el orden público, la seguridad pública o la seguridad nacional.

3. Se garantizará el derecho del extranjero a asistencia letrada, que se le proporcionará de oficio, en su caso, y a ser asistido por intérprete, si no comprende o no habla castellano, y de forma gratuita en el caso de que careciese de medios económicos. 4. Iniciado el expediente, se dará traslado al interesado del acuerdo de iniciación debidamente motivado y por escrito, para que alegue lo que considere adecuado, en el plazo de 48 horas, advirtiéndole de las consecuencias de no hacerlo así. 5. Si el interesado, o su representante, no efectuase alegaciones ni realizasen proposición de prueba sobre el contenido del acuerdo de iniciación, o si no se admitiesen, por improcedentes o innecesarias, de forma motivada, por el instructor las pruebas propuestas, sin cambiar la calificación de los hechos, el acuerdo de iniciación del expediente será considerado como propuesta de resolución con remisión a la autoridad competente para resolver. De estimarse la proposición de prueba, esta se realizará en el plazo máximo de tres días. 6. En el supuesto de las letras a) y b) del apartado 1 del artículo 53 cuando el extranjero acredite haber solicitado con anterioridad autorización de residencia temporal conforme a lo dispuesto en el artículo 31.3 de esta Ley, el órgano encargado de tramitar la expulsión suspenderá la misma hasta la resolución de la solicitud, procediendo a la continuación del expediente en caso de denegación. 7. La ejecución de la orden de expulsión en los supuestos previstos en este artículo se efectuará de forma inmediata. Artículo 63 bis. Procedimiento ordinario. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 1. Cuando se tramite la expulsión para supuestos distintos a los previstos en el artículo 63 el procedimiento a seguir será el ordinario. 2. La resolución en que se adopte la expulsión tramitada mediante el procedimiento ordinario incluirá un plazo de cumplimiento voluntario para que el interesado abandone el territorio nacional. La duración de dicho plazo oscilará entre siete y treinta días y comenzará a contar desde el momento de la notificación de la citada resolución.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

858

Oposició

2. Durante la tramitación del procedimiento preferente, así como en la fase de ejecución de la expulsión que hubiese recaído, podrán adoptarse las medidas cautelares y el internamiento establecidas en los artículos 61 y 62.

per Inspector/a

En estos supuestos no cabrá la concesión del período de salida voluntaria.

El plazo de cumplimiento voluntario de la orden de expulsión podrá prorrogarse durante un tiempo prudencial en atención a las circunstancias que concurran en cada caso concreto, como pueden ser, la duración de la estancia, estar a cargo de niños escolarizados o la existencia de otros vínculos familiares y sociales.

Artículo 64. Ejecución de la expulsión. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Expirado el plazo de cumplimiento voluntario sin que el extranjero haya abandonado el territorio nacional, se procederá a su detención y conducción hasta el puesto de salida por el que se deba hacer efectiva la expulsión. Si la expulsión no se pudiera ejecutar en el plazo de setenta y dos horas, podrá solicitarse la medida de internamiento regulada en los artículos anteriores, que no podrá exceder del período establecido en el artículo 62 de esta Ley. 2. Tanto en los supuestos de prórroga del plazo de cumplimiento voluntario como de aplazamiento o suspensión de la ejecución de la expulsión, lo que se acreditará en documento debidamente notificado al interesado, se tendrá en cuenta la garantía para el extranjero afectado de: a) El mantenimiento de la unidad familiar con los miembros que se hallen en territorio español. b) La prestación de atención sanitaria de urgencia y tratamiento básico de enfermedades.

per Inspector/a

3. Tanto en la fase de tramitación del procedimiento como durante el plazo de cumplimiento voluntario, podrá adoptarse alguna o algunas de las medidas cautelares establecidas en el artículo 61, excepto la de internamiento prevista en la letra e).

d) Las necesidades especiales de personas vulnerables. 3. La ejecución de la resolución de expulsión se efectuará, en su caso, a costa del empleador que hubiera sido sancionado por las infracciones previstas en el artículo 53.2 a) o 54.1.d) de esta Ley o, en el resto de los supuestos, a costa del extranjero si tuviere medios económicos para ello. De no darse ninguna de dichas condiciones, se comunicará al representante diplomático o consular de su país, a los efectos oportunos. 4. Cuando un extranjero sea detenido en territorio español y se constate que contra él se ha dictado una resolución de expulsión por un Estado miembro de la Unión Europea, se procederá a ejecutar inmediatamente la resolución, sin necesidad de incoar nuevo expediente de expulsión. Se podrá solicitar la autorización del Juez de instrucción para su ingreso en un centro de internamiento, con el fin de asegurar la ejecución de la sanción de expulsión, de acuerdo con lo previsto en la presente Ley. 5. Se suspenderá la ejecución de la resolución de expulsión cuando se formalice una petición de protección internacional, hasta que se haya inadmitido a trámite o resuelto, conforme a lo dispuesto en la normativa de protección internacional. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

859

Oposició

c) El acceso para los menores, en función de la duración de su estancia, al sistema de enseñanza básica.

a) para proceder al traslado, escoltados por funcionarios, de los solicitantes de protección internacional cuya solicitud haya sido inadmitida a trámite en aplicación de la Ley 12/2009, de 30 de octubre reguladora del derecho de asilo y de la protección subsidiaria, al ser responsable otro Estado del examen de la solicitud, de conformidad con los convenios internacionales en que España sea parte, cuando dicho traslado se produzca dentro de los plazos que el Estado responsable tiene la obligación de proceder al estudio de la solicitud. b) para proceder al traslado, escoltados por funcionarios, manutención, o recepción, custodia y transmisión de documentos de viaje, de los extranjeros que realicen un tránsito en territorio español, solicitado por un Estado miembro de la Unión Europea, a efectos de repatriación o alejamiento por vía aérea. Artículo 65. Carácter recurrible de las resoluciones sobre extranjeros. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) 1. Las resoluciones administrativas sancionadoras serán recurribles con arreglo a lo dispuesto en las leyes. El régimen de ejecutividad de las mismas será el previsto con carácter general. 2. En todo caso, cuando el extranjero no se encuentre en España, podrá cursar los recursos procedentes, tanto en vía administrativa como jurisdiccional, a través de las representaciones diplomáticas o consulares correspondientes, quienes los remitirán al organismo competente.

per Inspector/a

6. No será precisa la incoación de expediente de expulsión:

1. Cuando así lo determinen las autoridades españolas respecto de las rutas procedentes de fuera del Espacio Schengen en las que la intensidad de los flujos migratorios lo haga necesario, a efectos de combatir la inmigración ilegal y garantizar la seguridad pública, toda compañía, empresa de transporte o transportista estará obligada, en el momento de finalización del embarque y antes de la salida del medio de transporte, a remitir a las autoridades españolas encargadas del control de entrada la información relativa a los pasajeros que vayan a ser trasladados, ya sea por vía aérea, marítima o terrestre, y con independencia de que el transporte sea en tránsito o como destino final, al territorio español. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) La información será transmitida por medios telemáticos, o, si ello no fuera posible, por cualquier otro medio adecuado, y será comprensiva del nombre y apellidos de cada pasajero, de su fecha de nacimiento, nacionalidad, número de pasaporte o del documento de viaje que acredite su identidad y tipo del mismo, paso fronterizo de entrada, código de transporte, hora de salida y de llegada del transporte, número total de personas transportadas, y lugar inicial de embarque. Las autoridades encargadas del control de entrada guardarán los datos en un fichero temporal, borrándolos tras la entrada y en un plazo de veinticuatro horas desde su comunicación, salvo necesidades en el ejercicio de sus funciones. Los transportistas deberán haber informado de este procedimiento a los pasajeros, estando obligados a borrar C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

860

Oposició

Artículo 66. Obligaciones de los transportistas.

Cuando así lo determinen las autoridades españolas, en los términos y a los efectos indicados en el apartado anterior, la información comprenderá, además, para pasajeros no nacionales de la Unión Europea, del Espacio Económico Europeo o de países con los que exista un convenio internacional que extienda el régimen jurídico previsto para los ciudadanos de los Estados mencionados, el nombre y apellidos de cada pasajero, su fecha de nacimiento, nacionalidad, número de pasaporte o del documento de viaje que acredite su identidad. La información señalada en el presente apartado deberá enviarse en un plazo no superior a 48 horas desde la fecha de caducidad del billete. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) 3. Asimismo, toda compañía, empresa de transporte o transportista estará obligada a: (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) a) Realizar la debida comprobación de la validez y vigencia, tanto de los pasaportes, títulos de viaje o documentos de identidad pertinentes, como, en su caso, del correspondiente visado de los que habrán de ser titulares los extranjeros. b) Hacerse cargo inmediatamente del extranjero que hubiese trasladado hasta la frontera aérea, marítima o terrestre correspondiente del territorio español, si a éste se le hubiera denegado la entrada por deficiencias en la documentación necesaria para el cruce de fronteras. c) Tener a su cargo al extranjero que haya sido trasladado en tránsito hasta una frontera aérea, marítima o terrestre del territorio español, si el transportista que deba llevarlo a su país de destino se negara a embarcarlo, o si las autoridades de este último país le hubieran denegado la entrada y lo hubieran devuelto a la frontera española por la que ha transitado. d) Transportar a los extranjeros a que se refieren los párrafos b) y c) de este apartado hasta el Estado a partir del cual le haya transportado, bien hasta el Estado que haya expedido el documento de viaje con el que ha viajado, o bien a cualquier otro Estado que garantice su admisión y un trato compatible con los derechos humanos. La compañía, empresa de transportes o transportista que tenga a su cargo un extranjero en virtud de alguno de los supuestos previstos en este apartado deberá garantizar al mismo unas condiciones de vida adecuadas mientras permanezca a su cargo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

861

Oposició

2. Toda compañía, empresa de transporte o transportista estará obligada a enviar a las autoridades españolas encargadas del control de entrada la información comprensiva del número de billetes de vuelta no utilizados por los pasajeros que previamente hubiesen transportado a España, ya sea por vía aérea, marítima o terrestre, y con independencia de que el transporte sea en tránsito o como destino final, de rutas procedentes de fuera del Espacio Schengen.

per Inspector/a

los datos en el mismo plazo de veinticuatro horas. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

4. Lo establecido en este artículo se entiende también para el caso en que el transporte aéreo o marítimo se realice desde Ceuta o Melilla hasta cualquier otro punto del territorio español. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) TÍTULO IV

Artículo 67. Coordinación de los órganos de la Administración del Estado. 1. El Gobierno llevará a cabo una observación permanente de las magnitudes y características más significativas del fenómeno inmigratorio con objeto de analizar su impacto en la sociedad española y facilitar una información objetiva y contrastada que evite o dificulte la aparición de corrientes xenófobas o racistas. 2. El Gobierno unificará en Oficinas provinciales los servicios existentes, dependientes de diferentes órganos de la Administración del Estado con competencia en inmigración, al objeto de conseguir una adecuada coordinación de su actuación administrativa. 3. El Gobierno elaborará planes, programas y directrices sobre la actuación de la Inspección de Trabajo previa al procedimiento sancionador destinados especialmente a comprobar el cumplimiento del principio de igualdad y no discriminación de los trabajadores extranjeros, así como el cumplimiento efectivo de la normativa en materia de autorización de trabajo de extranjeros, todo ello sin perjuicio de las facultades de planificación que correspondan a las Comunidades Autónomas con competencias en materia de ejecución de la legislación laboral. Artículo 68. Coordinación de las Administraciones Publicas. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. La Conferencia Sectorial de Inmigración es el órgano a través del cual se asegurará la adecuada coordinación de las actuaciones que desarrollen las Administraciones Públicas en materia de inmigración. 2. Las Comunidades Autónomas que asuman competencias ejecutivas en la concesión de la autorización inicial de trabajo, deberán desarrollarlas en necesaria coordinación con las competencias estatales en materia de extranjería, inmigración y autorización de residencia, de manera que se garantice la igualdad en la aplicación de la normativa de extranjería e inmigración en todo el territorio, la celeridad de los procedimientos y el intercambio de información entre las Administraciones necesario para el desarrollo de sus respectivas competencias. La coordinación deberá realizarse preservando la capacidad de autoorganización de cada Comunidad Autónoma así como su propio sistema de descentralización territorial. 3. Con carácter previo a la concesión de autorizaciones por arraigo, las Comunidades Autónomas o, en su caso, los Ayuntamientos, emitirán un informe sobre la integración social del extranjero cuyo domicilio habitual se encuentre en su territorio. Reglamentariamente se C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

862

Oposició

(Denominación modificada por la Ley Orgánica 8/2000)

per Inspector/a

Coordinación de los poderes públicos

Artículo 69. Apoyo al movimiento asociativo de los inmigrantes. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) Los poderes públicos impulsarán el fortalecimiento del movimiento asociativo entre los inmigrantes y apoyarán a los sindicatos, organizaciones empresariales y a las organizaciones no gubernamentales que, sin ánimo de lucro, favorezcan su integración social, facilitándoles ayuda económica, tanto a través de los programas generales, como en relación con sus actividades específicas. Artículo 70. El Foro para la Integración Social de los Inmigrantes. 1. El Foro para la Integración Social de los Inmigrantes, constituido de forma tripartita y equilibrada, por representantes de las Administraciones Públicas, de las asociaciones de inmigrantes y de otras organizaciones con interés e implantación en el ámbito migratorio, incluyendo entre ellas a las organizaciones sindicales y empresariales más representativas, constituye el órgano de consulta, información y asesoramiento en materia de integración de los inmigrantes. (Redactado conforme a la Ley orgánica 2/2009) 2. Reglamentariamente se determinará su composición, competencias, régimen de funcionamiento y adscripción administrativa. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 8/2000) Artículo 71. Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia. (Añadido Orgánica 14/2003)

por la Ley

Se constituirá el Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia, con funciones de estudio y análisis, y con capacidad para elevar propuestas de actuación, en materia de lucha contra el racismo y la xenofobia. Artículo 72. Comisión Laboral Tripartita de Inmigración. (Añadido por la Ley Orgánica 2/2009) 1. La Comisión Laboral Tripartita de Inmigración es el órgano colegiado adscrito al Ministerio competente en materia de inmigración, de la que forman parte las organizaciones sindicales y empresariales más representativas. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

863

Oposició

4. Las Comunidades Autónomas que hayan asumido competencias en materia de seguridad ciudadana y orden público mediante la creación de una policía propia, podrán aportar, en su caso, un informe sobre afectación al orden público en todos los procedimientos de autorización de residencia o su renovación, referidas a extranjeros que se encuentran en España, en los que se prevea la necesidad de informe gubernativo. Tal informe se incorporará al expediente al igual que el que, en su caso, aporten las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en el ejercicio de sus competencias sobre seguridad pública.

per Inspector/a

determinarán los contenidos de dicho informe. En todo caso, el informe tendrá en cuenta el periodo de permanencia, la posibilidad de contar con vivienda y medios de vida, los vínculos con familiares residentes en España, y los esfuerzos de integración a través del seguimiento de programas de inserción sociolaborales y culturales.

DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO Disposición adicional primera. Plazo máximo para resolución de expedientes. (Redactada conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. El plazo general máximo para notificar las resoluciones de las solicitudes de autorizaciones que formulen los interesados a tenor de lo previsto en esta Ley será de tres meses, contados a partir del día siguiente al de la fecha en que hayan tenido entrada en el registro del órgano competente para tramitarlas; ello, sin perjuicio del plazo máximo de 15 días naturales establecido por la normativa comunitaria en relación con procedimientos de solicitud de visado de tránsito o estancia (así como de las excepciones previstas en la misma para su posible ampliación). Transcurrido el plazo para notificar las resoluciones de las solicitudes, salvo lo dispuesto en el apartado siguiente, éstas podrán entenderse desestimadas. 2. Las solicitudes de prórroga de la autorización de residencia, la renovación de la autorización de trabajo, así como las solicitudes de autorización de residencia de larga duración que se formulen por los interesados a tenor de lo dispuesto en la presente Ley Orgánica se resolverán y notificarán en el plazo máximo de tres meses contados a partir del día siguiente al de la fecha en que hayan tenido entrada en el registro del órgano competente para tramitarlas. Transcurrido dicho plazo sin que la Administración haya dado respuesta expresa, se entenderá que la prórroga o renovación han sido concedidas. 3. Las solicitudes de modificación de la limitación territorial o de ocupación de las autorizaciones iniciales de residencia y trabajo se resolverán y notificarán por la administración autonómica o estatal competente en el plazo máximo de un mes. Transcurrido dicho plazo sin que la Administración haya dado respuesta expresa, se entenderá que la solicitud ha sido concedida. Disposición adicional segunda. Subcomisiones de Cooperación. (Añadida por la Ley Orgánica 8/2000) En atención a la situación territorial y a la especial incidencia del fenómeno migratorio y a las competencias que tengan reconocidas en sus respectivos Estatutos de Autonomía en materia de ejecución laboral y en materia de asistencia social, y en concordancia con los mismos, se podrán constituir subcomisiones en el seno de las Comisiones Bilaterales de Cooperación entre el Estado y las Comunidades Autónomas, en concordancia con lo que prevean sus respectivos Estatutos de Autonomía, para analizar cuestiones sobre trabajo y residencia de extranjeros que les afecten directamente. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

864

Oposició

3. Mediante Orden Ministerial se determinará su composición, forma de designación de sus miembros, competencias y régimen de funcionamiento.

per Inspector/a

2. La Comisión Laboral Tripartita de Inmigración será informada sobre la evolución de los movimientos migratorios en España y, en todo caso, será consultada sobre las propuestas de Catálogo de ocupaciones de difícil cobertura, las previstas en el artículo 39 de esta Ley y las de contratación de trabajadores de temporada que se determinen.

En particular, en atención a la situación geográfica del archipiélago canario, a la fragilidad de su territorio insular y a su lejanía con el continente europeo, de acuerdo con lo establecido en el artículo 37.1 de su Estatuto de Autonomía, en el seno de la Comisión Bilateral de Cooperación Canarias‐Estado se constituirá una subcomisión que conocerá de las cuestiones que afecten directamente a Canarias en materia de residencia y trabajo de extranjeros.

2. Cuando el sujeto legitimado se encuentre en territorio extranjero, la presentación de solicitudes de visado y su recogida se realizarán personalmente ante la misión diplomática u oficina consular en cuya demarcación aquél resida. Excepcionalmente, cuando el interesado no resida en la población en que tenga su sede la misión diplomática u oficina consular y se acrediten razones que obstaculicen el desplazamiento, como la lejanía de la misión u oficina o dificultades de transporte que hagan el viaje especialmente gravoso, podrá acordarse que la solicitud de visado pueda presentarse por representante debidamente acreditado. Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, en los supuestos de presentación de solicitudes y recogida de visado de estancia, tránsito y de residencia por reagrupación familiar de menores, ambos trámites podrán realizarse mediante representante debidamente acreditado. En cualquier caso, la misión diplomática u oficina consular podrá requerir la comparecencia del solicitante y, cuando lo estime necesario, mantener una entrevista personal. Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de lo establecido en la normativa comunitaria que desarrolla la política común de visados en lo relativo a la posibilidad de celebrar acuerdos con otros Estados miembros de la Unión Europea a efectos de representación en terceros Estados, en cuanto a procedimientos de solicitud de visados de tránsito o estancia. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 3. Asimismo, no se requerirá la comparecencia personal en los procedimientos de contratación colectiva de trabajadores, en los supuestos contemplados en un convenio o acuerdo internacional, en cuyo caso se estará a lo dispuesto en el mismo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

865

Oposició

1. Cuando el sujeto legitimado se encuentre en territorio español habrá de presentar personalmente las solicitudes relativas a las autorizaciones de residencia y de trabajo en los registros de los órganos competentes para su tramitación. Igualmente, en los procedimientos en los que el sujeto legitimado fuese un empleador, las solicitudes podrán ser presentadas por éste, o por quien válidamente ostente la representación legal empresarial. Reglamentariamente se podrán establecer excepciones a la presentación ante el órgano competente para su tramitación o a la necesidad de presentación personal de solicitudes. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

per Inspector/a

Disposición adicional tercera. Lugares de presentación de las solicitudes y exigencia de comparecencia personal. (Añadida por la Ley Orgánica 14/2003)

Disposición adicional cuarta. Inadmisión a trámite de solicitudes. (Redactada conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. La autoridad competente para resolver inadmitirá a trámite las solicitudes relativas a los procedimientos regulados en esta ley, en los siguientes supuestos:

c) Cuando se trate de reiteración de una solicitud ya denegada, siempre que las circunstancias que motivaron la denegación no hayan variado. d) Cuando conste un procedimiento administrativo sancionador contra el solicitante en el que pueda proponerse la expulsión o cuando se haya decretado en contra del mismo una orden de expulsión, judicial o administrativa salvo que, en este último caso, la orden de expulsión hubiera sido revocada o se hallase en uno de los supuestos regulados por los artículos 31 bis, 59, 59 bis o 68.3 de esta ley. e) Cuando el solicitante tenga prohibida su entrada en España. f) Cuando se trate de solicitudes manifiestamente carentes de fundamento. g) Cuando se refieran a extranjeros que se encontrasen en España en situación irregular, salvo que pueda encontrarse en uno de los supuestos del artículo 31, apartado 3. h) Cuando dicha solicitud no sea realizada personalmente y dicha circunstancia sea exigida por ley. 2. En los procedimientos relativos a solicitudes de visado de tránsito o estancia, la autoridad competente para resolver inadmitirá a trámite las solicitudes, en los siguientes supuestos: a) Presentación de la solicitud fuera del plazo de los tres meses anteriores al comienzo del viaje. b) Presentación de la solicitud en documento distinto al modelo oficialmente establecido a los efectos. c) No aportación de documento de viaje válido al menos hasta tres meses después de la fecha (en su caso, última fecha) prevista de salida del territorio de los Estados miembros de la Unión Europea; en el que figuren al menos dos páginas en blanco; y expedido dentro de los diez años anteriores a la presentación de la solicitud de visado. d) Cuando no se aporte fotografía del solicitante, acorde a lo dispuesto en la normativa reguladora del Sistema de Información de Visados (VIS) de la Unión Europea. e) Cuando no se hayan tomado los datos biométricos del solicitante.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

866

Oposició

b) Presentación de la solicitud fuera del plazo legalmente establecido.

per Inspector/a

a) Falta de legitimación del solicitante, o insuficiente acreditación de la representación.

f) Cuando no se haya abonado la tasa de visado.

2. Para la exclusiva finalidad de cumplimentar las actuaciones que los órganos de la Administración General del Estado competentes en los procedimientos regulados en esta Ley Orgánica y sus normas de desarrollo tienen encomendadas, la Agencia Estatal de Administración Tributaria, la Tesorería General de la Seguridad Social y el Instituto Nacional de Estadística, este último en lo relativo al Padrón Municipal de Habitantes, facilitarán a aquéllos el acceso directo a los ficheros en los que obren datos que hayan de constar en dichos expedientes, y sin que sea preciso el consentimiento de los interesados, de acuerdo con la legislación sobre protección de datos. Igualmente, los anteriores organismos facilitarán a las Comunidades Autónomas la información necesaria para ejercer sus competencias sobre autorizaciones iniciales de trabajo sin que tampoco sea preciso el consentimiento de los interesados. 3. La tramitación de los procedimientos en materia de extranjería derivados del cumplimiento de lo dispuesto en la presente Ley Orgánica, se realizará sobre una aplicación informática común cuya implantación y coordinación respecto de los restantes Departamentos implicados corresponderá al Ministerio de Trabajo e Inmigración. Dicha aplicación, garantizando la protección de datos de carácter personal, registrará la información y datos relativos a los extranjeros y ciudadanos de la Unión Europea residentes en España y sus autorizaciones, impulsará el cumplimiento de lo establecido por la legislación en materia de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos y permitirá el conocimiento, en tiempo real, de la situación de las solicitudes de autorización reguladas en esta Ley por parte de los órganos administrativos que sean competentes en cada una de las fases del mismo, así como su intervención en la fase que recaiga dentro de su ámbito de competencias. Asimismo, la aplicación informática permitirá la generación de bases de datos estadísticas por las administraciones intervinientes para la obtención de la información actualizada y fiable sobre las magnitudes relativas a la inmigración y la extranjería. En cumplimiento de lo establecido por la normativa comunitaria sobre la materia, la tramitación de procedimientos relativos a visados de tránsito y de estancia se realizará sobre la aplicación informática específicamente creada a los efectos, dependiente del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, que estará interconectada con la aplicación informática común, en orden a que en la base de datos de esta última conste información sobre los datos de los visados solicitados y concedidos en las Oficinas consulares o Misiones diplomáticas españolas en el exterior.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

867

Oposició

1. En el cumplimiento de los fines que tienen encomendadas, y con pleno respeto a la legalidad vigente, las Administraciones públicas, dentro de su ámbito competencial, colaborarán en la cesión de datos relativos a las personas que sean consideradas interesados en los procedimientos regulados en esta Ley Orgánica y sus normas de desarrollo.

per Inspector/a

Disposición adicional quinta. Acceso a la información, colaboración entre Administraciones públicas y gestión informática de los procedimientos . (Redactada conforme a la Ley Orgánica 2/2009)

5. El Observatorio Permanente de la Inmigración aunará el conjunto de la información estadística disponible en materia de extranjería, inmigración, protección internacional y nacionalidad, con independencia de la Administración Pública, Departamento ministerial u Organismo responsable de su elaboración, con la finalidad de servir como sistema de análisis e intercambio de la información cualitativa y cuantitativa relacionada con los movimientos migratorios al servicio de las entidades responsables de gestionar las políticas públicas en dichas materias. Disposición adicional sexta. Acuerdos de readmisión. (Redactada conforme a la Ley Orgánica 2/2009) A los extranjeros que, en virtud de los acuerdos que regulen la readmisión de las personas en situación irregular suscritos por España, deban ser entregados o enviados a los países de los que sean nacionales o desde los que se hayan trasladado hasta el territorio español, les será de aplicación lo dispuesto en los citados acuerdos así como su normativa de desarrollo. Dichos acuerdos contendrán cláusulas de respeto a los derechos humanos en virtud de lo que establecen en esta materia los tratados y convenios internacionales. En el caso de que el titular de la tarjeta azul de la U.E. concedida en España fuera objeto de una medida de repatriación en otro Estado miembro, por haberse extinguido la vigencia de la autorización originaria para permanecer en dicho Estado o por denegarse su solicitud para residir en él, se le readmitirá sin necesidad de ninguna otra formalidad, incluyendo, en su caso, a los miembros de su familia previamente reagrupados. Disposición adicional séptima. Delimitación del Espacio Schengen. (Añadida por la Ley Orgánica 14/2003) A los efectos de lo dispuesto en esta ley, se entenderá por Espacio Schengen el conjunto de los territorios de los Estados a los que se apliquen plenamente las disposiciones relativas a la supresión de controles en las fronteras interiores y circulación de personas, previstas en el título II del Convenio para la aplicación del Acuerdo de Schengen, de 19 de junio de 1990. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

868

Oposició

4. Cuando las Comunidades Autónomas, en el ámbito de sus competencias, intervengan en alguno de los procedimientos regulados en esta Ley, se garantizará que su participación en los procedimientos informatizados responda a estándares comunes que garanticen la necesaria coordinación de la actuación de todos los órganos administrativos intervinientes. Igualmente, la aplicación informática común dará acceso a las Comunidades Autónomas con competencias en materia de autorización de trabajo a la información necesaria para el ejercicio de sus competencias, entre la que se encontrará aquella relativa a la concesión y extinción de autorizaciones de reagrupación familiar concedidas en su territorio así como de las altas en Seguridad Social de las autorizaciones de trabajo iniciales concedidas por ellas.

per Inspector/a

El Ministerio del Interior, de acuerdo con sus competencias en materia de orden público, seguridad pública y seguridad nacional, mantendrá un Registro central de extranjeros. Reglamentariamente, se establecerá la interconexión que, en su caso, resulte necesaria para que en la aplicación informática común conste la información que pueda repercutir en la situación administrativa de los extranjeros en España.

Disposición adicional novena. Autorizaciones autonómicas de trabajo en origen. (Añadida por la Ley Orgánica 2/2009) En el marco de los procedimientos de contratación colectiva en origen, las comunidades autónomas con competencias ejecutivas en materia de autorizaciones de trabajo podrán establecer servicios que faciliten la tramitación de los correspondientes visados ante los consulados españoles, así como promover el desarrollo de programas de acogida para los trabajadores extranjeros y sus familias. DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO Disposición transitoria primera. Regularización de extranjeros que se encuentren en España. El Gobierno, mediante Real Decreto, establecerá el procedimiento para la regularización de los extranjeros que se encuentren en territorio español antes del día 1 de junio de 1999 y que acrediten haber solicitado en alguna ocasión autorización de residencia o trabajo o que lo hayan tenido en los tres últimos años.Disposición transitoria segunda. Validez de las autorizaciones vigentes. Las distintas autorizaciones o tarjetas que habilitan para entrar, residir y trabajar en España a las personas incluidas en el ámbito de aplicación de la Ley que tengan validez a la entrada en vigor de la misma, la conservarán por el tiempo para el que hubieren sido expedidas.Disposición transitoria tercera. Normativa aplicable a procedimientos en curso. Los procedimientos administrativos en curso se tramitarán y resolverán de acuerdo con la normativa vigente en el momento de la iniciación, salvo que el interesado solicite la aplicación de la presente Ley . DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO. Queda derogada la Ley Orgánica 7/1985, de 1 de julio, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España, y cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Ley. DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO Disposición final primera. Modificación del artículo 312 del Código Penal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

869

Oposició

El Gobierno contemplará anualmente la financiación de programas de retorno voluntario de las personas que así lo soliciten y planteen proyectos que supongan su reasentamiento en la sociedad de la que partieron y siempre que los mismos sean de interés para aquella comunidad.

per Inspector/a

Disposición adicional octava. Ayudas al retorno voluntario. (Añadida por la Ley Orgánica 14/2003)

El apartado 1 del artículo 312 del Código Penal queda redactado de la forma siguiente: Artículo 312.

Se introduce un nuevo Título XV bis con la siguiente redacción: Título XV bis. Delitos contra los derechos de los ciudadanos extranjeros. Artículo 318 bis. 1. Los que promuevan, favorezcan o faciliten el tráfico ilegal de personas desde, en tránsito o con destino a España serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses. 2. Los que realicen las conductas descritas en el apartado anterior con ánimo de lucro, o empleando violencia, intimidación o engaño o abusando de una situación de necesidad de la víctima, serán castigados con las penas de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. 3. Se impondrán las penas correspondientes en su mitad superior a las previstas en los apartados anteriores, cuando en la comisión de los hechos se hubiere puesto en peligro la vida, la salud o la integridad de las personas o la víctima sea menor de edad. 4. En las mismas penas del apartado anterior y además en la inhabilitación absoluta de seis a doce años incurrirán los que realicen los hechos prevaliéndose de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público. 5. Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en los apartados anteriores, en sus respectivos casos, cuando el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio que se dedicare a la realización de tales actividades. Disposición final tercera. Modificaciones en los artículos 515, 517 y 518 del Código Penal. 1. Se añade un nuevo apartado 6.º en el artículo 515 con la siguiente redacción: 6.º Las que promuevan el tráfico ilegal de personas. 2. Se modifica el primer párrafo del artículo 517, que quedará redactado de la siguiente forma:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

870

Oposició

Disposición final segunda. Inclusión de un nuevo Título XV bis en el Código Penal.

per Inspector/a

1. Serán castigados con las penas de prisión de dos a cinco años y multa de seis a doce meses, los que trafiquen de manera ilegal con mano de obra.

«En los casos previstos en los números 1.º y 3.º al 6.º del artículo 515 se impondrán las siguientes penas:»

Disposición final cuarta. Preceptos no orgánicos. (Redactada conforme a la Ley Orgánica 2/2009) 1. Tiene naturaleza orgánica los preceptos contenidos en los siguientes artículos de esta Ley: 1, 2, 3, 4.1, 4.3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17, 18, 18 bis, 19, 20, 21, 22.1, 23, 24, 25, 25 bis, 27, 29, 30, 30 bis, 31, 31 bis, 33, 34, 36, 37, 39, 40, 41, 42, 53, 54, 55, 57, 58, 59, 59 bis, 60, 61, 62, 62 bis, 62 ter, 62 quáter, 62 quinquies, 62 sexies, 63, 63 bis, 64, 66, 71, las disposiciones adicionales tercera a octava y las disposiciones finales. 2. Los preceptos no incluidos en el apartado anterior no tienen naturaleza orgánica. Disposición final quinta. Apoyo al sistema de información de Schengen. El Gobierno, en el marco de lo previsto en el Convenio de aplicación del Acuerdo de Schengen, adoptará cuantas medidas fueran precisas para mantener la exactitud y la actualización de los datos del sistema de información de Schengen, facilitando el ejercicio del derecho a la rectificación o supresión de datos a las personas cuyos datos figuren en el mismo. Disposición final quinta bis. Código Comunitario de Visados. (Añadida por la Ley Orgánica 2/2009) Las previsiones de la presente Ley en materia de visados de tránsito y estancia se entenderán sin perjuicio de lo establecido en el Reglamento (CE) n.º 810/2009, de 13 de julio, por el que se establece un Código Comunitario sobre Visados. Disposición final sexta. Reglamento de la Ley. El Gobierno en el plazo de seis meses aprobará el Reglamento de esta Ley Orgánica. Disposición final séptima. Información sobre la Ley a organismos y organizaciones interesados. Desde el momento de la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno adoptará las medidas necesarias para informar a los funcionarios de las diversas Administraciones públicas, a los directivos de asociaciones de inmigrantes, a los Colegios de Abogados, a los sindicatos y a las

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

871

Oposició

«Los que con su cooperación económica o de cualquier otra clase, en todo caso relevante, favorezcan la fundación, organización o actividad de las asociaciones comprendidas en los números 1.º y 3.º al 6.º del artículo 515, incurrirán en la pena de prisión de uno a tres años, multa de doce a veinticuatro meses, e inhabilitación para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años.»

per Inspector/a

3. Se modifica el artículo 518, que quedará redactado de la siguiente forma:

organizaciones no gubernamentales de los cambios que sobre la aplicación de la normativa anterior supone la aprobación de esta Ley Orgánica. Disposición final octava. Habilitación de créditos.

Esta Ley Orgánica entrará en vigor a los veinte días de su completa publicación en el "Boletín Oficial del Estado". DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000, DE 22 DE DICIEMBRE Disposición adicional primera. Código Penal. Los Ministerios de Justicia y del Interior adoptarán las medidas necesarias para que la Comisión Técnica constituida en el seno del Ministerio de Justicia para el estudio de la reforma del sistema de penas del Código Penal, examine las modificaciones necesarias en relación con los delitos de tráfico ilegal de personas, en particular en los casos en los que intervengan organizaciones que, con ánimo de lucro, favorezcan dicho tráfico. Disposición adicional segunda. Se modifica el artículo 89 del Código Penal mediante la adición de este nuevo apartado: "4. Las disposiciones establecidas en los apartados anteriores no serán de aplicación a los extranjeros que hubieren sido condenados por la comisión de delitos a que se refieren los artículos 312, 318 bis, 515.6.º, 517 y 518 del Código Penal." DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000, DE 22 DE DICIEMBRE Disposición transitoria primera. Validez de las autorizaciones vigentes. 1. Las distintas autorizaciones o tarjetas que habilitan para entrar, residir y trabajar en España a las personas incluidas en el ámbito de aplicación de la presente Ley que tengan validez a la entrada en vigor de la misma, la conservarán por el tiempo para el que hubieren sido expedidas. 2. Las solicitudes presentadas con anterioridad a la entrada en vigor de esta Ley se tramitarán y resolverán conforme a la normativa vigente en el momento de la solicitud, salvo que el interesado solicite la aplicación de lo previsto en la presente Ley. 3. En su renovación, los titulares de autorización de trabajo B inicial, podrán obtener una autorización de trabajo C, y las autorizaciones de trabajo B renovado o C, una autorización permanente. Reglamentariamente se establecerá la tabla de equivalencias con las autorizaciones anteriores a la Ley. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

872

Oposició

Disposición final novena. Entrada en vigor.

per Inspector/a

El Gobierno dictará las disposiciones necesarias para hacer frente a los gastos originados por la aplicación y desarrollo de la presente Ley.

Disposición transitoria segunda. Normativa aplicable a procedimiento en curso. Los procedimientos administrativos en curso se tramitarán y resolverán de acuerdo con la normativa vigente en el momento de la iniciación, salvo que el interesado solicite la aplicación de la presente Ley.

Disposición transitoria cuarta. El Gobierno, mediante Real Decreto, establecerá los requisitos que permitan, sin necesidad de presentar nueva documentación, la regularización de los extranjeros que se encuentran en España y que habiendo presentado solicitud de regularización al amparo de lo previsto en el Real Decreto 239/2000, de 18 de febrero, hayan visto denegada la misma, exclusivamente, por no cumplir el requisito de encontrarse en España antes del 1 de junio de 1999. DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000, DE 22 DE DICIEMBRE 1. Quedan derogadas todas las normas de igual o inferior rango en lo que contradigan o se opongan a esta ley y, en especial, el apartado 4 del artículo único del Real Decreto 864/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de ejecución de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre. (Redactado conforme a la Ley Orgánica 14/2003) 2. Queda igualmente derogado el apartado D del artículo 5.III de la Ley 7/1987, de 29 de mayo, de tasas consulares. DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000, DE 22 DE DICIEMBRE Disposición final primera. Artículos con rango de Ley Orgánica. 1. Tienen carácter orgánico los siguientes preceptos de la Ley 4/2000, según la numeración que establece esta Ley, los contenidos en el Título I, salvo los artículos 10, 12, 13 y 14; del Título II, los artículos 25 y 31.2 y del Título III los artículos 53, 54.1 y 57 a 64. Asimismo tienen carácter orgánico las disposiciones adicional segunda, derogatoria y el apartado primero de esta disposición final primera de la presente Ley, así como las disposiciones finales primera a tercera de la Ley 4/2000. 2. Los preceptos de la presente Ley, que no tengan carácter orgánico, se entenderán dictados al amparo de lo dispuesto en el artículo 149.1.1.ª y 2.ª de la Constitución.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

873

Oposició

Hasta tanto no se desarrollen las previsiones establecidas en el capítulo IV del Título II, seguirán en vigor las normas reguladoras de las tasas por concesión de permisos y autorizaciones de extranjería, así como sus modificaciones, prórrogas y renovaciones.

per Inspector/a

Disposición transitoria tercera . Tasas.

Disposición final segunda. Reglamento de la Ley. El Gobierno, en el plazo de seis meses desde la publicación de la presente Ley Orgánica, aprobará el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero.

Disposición final cuarta. Habilitación de créditos. El Gobierno dictará las disposiciones necesarias para hacer frente a los gastos originados por la aplicación y desarrollo de la presente Ley. Disposición final quinta. Entrada en vigor Esta Ley Orgánica entrará en vigor al mes de su completa publicación en el "Boletín Oficial del Estado". DISPOSICIÓN ADICIONAL ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003, DE 20 DE NOVIEMBRE. Sustitución del término permiso por el de autorización. Todas las referencias al término "permiso" incluidas en la Ley Orgánica 4/2000, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, serán sustituidas por el término "autorización". DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003, DE 20 DE NOVIEMBRE Disposición transitoria primera. Validez de las autorizaciones vigentes. Las distintas autorizaciones o tarjetas que habilitan para entrar, residir y trabajar en España a las personas incluidas en el ámbito de aplicación de la ley que tengan validez a la entrada en vigor de la misma, la conservarán por el tiempo para el que hubieren sido expedidos. Disposición transitoria segunda. Normativa aplicable a los procedimientos en vigor. Los procedimientos administrativos en curso se tramitarán y resolverán de acuerdo con la normativa vigente en el momento de la iniciación. DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003, DE 20 DE NOVIEMBRE Quedan derogadas todas las normas de igual o inferior rango en lo que contradigan o se opongan a esta ley.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

874

Oposició

Desde el momento de la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno adoptará las medidas necesarias para informar sobre la aplicación de la normativa anterior que supone la aprobación de esta Ley Orgánica.

per Inspector/a

Disposición final tercera. Información sobre la Ley a organismos y organizaciones interesados.

DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003, DE 20 DE NOVIEMBRE Disposición final primera. Rango de ley orgánica.

Disposición final segunda. Adecuación de la Administración General del Estado en el Exterior. El Gobierno aprobará las disposiciones oportunas para adecuar la Administración General del Estado en el Exterior a las nuevas funciones que se le encomiendan en cuanto a contratación y documentación de trabajadores extranjeros. Disposición final tercera. Adaptación reglamentaria. Gobierno, en el plazo de seis meses desde la publicación de esta ley orgánica, adaptará a sus previsiones el Reglamento de ejecución de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre, aprobado por Real Decreto 864/2001, de 20 de julio. Disposición final cuarta. Entrada en vigor. La presente ley orgánica entrará en vigor al mes de su completa publicación en el "Boletín Oficial del Estado".

per Inspector/a

Tendrán carácter orgánico los artículos primero y segundo, en cuanto afecten a preceptos calificados como tales en la disposición final primera de la Ley Orgánica 8/2000, así como la disposición derogatoria única de esta ley.

Disposición adicional primera. Sustitución del término residencia permanente por el de residencia de larga duración. Todas las referencias a los términos residencia permanente o residente permanente contenidas en el Ordenamiento Jurídico se entenderán referidas a la residencia o residente de larga duración. Disposición adicional segunda. Reagrupación familiar de ciudadanos españoles respecto a sus familiares nacionales de terceros países. Reglamentariamente se podrán establecer condiciones especiales más favorables, respecto de las previstas en esta Ley, para la reagrupación familiar ejercida por los españoles. Disposición adicional tercera. Régimen de internamiento de extranjeros. El Gobierno, en el plazo de seis meses aprobará un Reglamento que desarrollará el régimen de internamiento de los extranjeros.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

875

Oposició

DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009, DE 11 DE DICIEMBRE

Disposición adicional cuarta. Modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.

Disposición adicional quinta. Modificación de la Ley, de 8 junio de 1957, del Registro Civil. Se añade un nuevo párrafo al artículo 63 de la Ley, de 8 junio de 1957, del Registro Civil, que queda redactado como sigue: Artículo 63. La concesión de nacionalidad por residencia se hará, previo expediente, por el Ministerio de Justicia. Las autoridades competentes para la tramitación y resolución de las solicitudes de adquisición de la nacionalidad por residencia, para la exclusiva finalidad de resolver la solicitud presentada por el interesado, recabarán de oficio de las Administraciones Públicas competentes cuantos informes sean necesarios para comprobar si los solicitantes reúnen los requisitos exigidos en el artículo 22 del Código Civil, sin que sea preciso el consentimiento de los interesados. En cualquier caso, el interesado podrá aportar un informe emitido por la Comunidad Autónoma a efectos de acreditar su integración en la sociedad española. Disposición adicional sexta. Convalidación de titulaciones extranjeras. El Gobierno adoptará las medidas necesarias para agilizar la tramitación de los procedimientos de homologación y convalidación de las titulaciones en el extranjero. Disposición adicional séptima. Con la finalidad de facilitar la labor de control del Gobierno por parte de las Cortes Generales, éste elaborará y remitirá anualmente un informe con el análisis cualitativo y cuantitativo de los datos analizados por el Observatorio Permanente de la Inmigración relacionados con los movimientos migratorios, y especialmente sobre los procedimientos de flujos migratorios de carácter laboral.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

876

Oposició

2. Asimismo, los juzgados de instrucción conocerán de la autorización del internamiento de extranjeros en los centros de internamiento, así como del control de la estancia de éstos en los mismos y en las salas de inadmisión de fronteras. También conocerán de las peticiones y quejas que planteen los internos en cuanto afecten a sus derechos fundamentales.

per Inspector/a

Se añade un nuevo apartado 2 al artículo 87 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, que queda redactado como sigue:

DISPOSICÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009, DE 11 DE DICIEMBRE Quedan derogadas todas las normas de igual o inferior rango en lo que contradigan o se opongan a esta Ley. DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009, DE 11 DE DICIEMBRE

No tiene carácter orgánico la disposición adicional quinta por la que se modifica la Ley, de 8 de junio de 1957, del Registro Civil. Disposición final segunda. Habilitación competencial. Los preceptos de la presente Ley, que no tengan carácter orgánico, se entenderán dictados al amparo de lo dispuesto en el artículo 149.1.1.ª y 2.ª de la Constitución. Disposición final tercera. Adaptación reglamentaria. 1. El Gobierno, en el plazo de seis meses desde la publicación de esta Ley Orgánica, dictará cuantas disposiciones de aplicación y desarrollo sean necesarias. 2. Reglamentariamente se regulará el contenido de la resolución de la Secretaría de Estado de Inmigración y Emigración, de 28 de febrero de 2007, relativa al acuerdo por el que se aprueban las instrucciones por las que se determina el procedimiento para autorizar la entrada, residencia y trabajo en España, de extranjeros en cuya actividad profesional concurran razones de interés económico, social o laboral, o relativas a la realización de trabajos de investigación o desarrollo o docentes, que requieran alta cualificación, o de actuaciones artísticas de especial interés cultural. Dicha regulación deberá incluir a pequeñas y medianas empresas. Disposición final cuarta. Entrada en vigor. La presente Ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

877

Oposició

Tendrán carácter orgánico los apartados del artículo único de esta Ley que modifican preceptos que tengan tal naturaleza con arreglo a la disposición final cuarta de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, de derechos y libertades de los extranjeros en España, así como sus disposiciones adicionales, transitorias y finales.

per Inspector/a

Disposición final primera. Preceptos con carácter orgánico.

4.5 LLEI 19/2007, D’11 DE JULIOL, CONTRA LA VIOLÈNCIA, EL RACISME, LA

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

878

Oposició

PREÀMBUL I Hi ha una incompatibilitat radical entre esport i violència, qualsevol forma de violència, inclo‐ sa la verbal o aquella altra més subtil, fonamentada en la trampa, l’engany i el menyspreu del joc net. Des de fa dècades aquesta idea central orienta la tasca que, de forma concerta‐da, porten a terme la Unió Europea i les seves institucions, els poders públics competents en matèria d’esport de cadascun dels seus països membres, així com el Comitè Olímpic Inter‐ nacional i les diferents organitzacions que conformen el sistema esportiu internacional. L’objectiu central que cohesiona l’acció diversificada d’un espectre tan ampli d’actors públics i privats és eradicar la violència de l’esport, a més de prevenir, controlar i sancionar amb rigor qualsevol manifestació violenta en l’àmbit de l’activitat esportiva, molt especialment quan adquireix connotacions de signe racista, xenòfob o intolerant. Malgrat això i en un sentit ampli, la violència consisteix a aplicar la força sobre l’entorn. Per això, l’esport comporta sempre i en diversa mesura violència, en tant que ús de la força, que s’aplica ja sigui sobre els elements (terra, aigua i aire), o bé sobre les persones que esdeve‐ nen adversaris en l’àmbit esportiu. La violència en l’esport, aplicada de conformitat amb les seves regles, suposa una aplicació autoritzada de la força. Per contra, si la força s’aplica contravenint a les normes esportives, constitueix una infracció o una agressió antireglamen‐ tària. Així, és el mateix món de l’esport el que, en establir les seves regles en cada modali‐tat, determina el nivell de violència acceptable i quan aquesta aplicació de força és inadmis‐sible perquè és contrària als reglaments esportius. En aquest àmbit, un primer objectiu de les institucions públiques és promoure que el mateix àmbit esportiu, mitjançant la seva prò‐pia autoregulació, gestioni i limiti l’aplicació de la força en l’esport, de manera que el seu ús sigui compatible amb el respecte a la persona i amb una consciència social avançada. D’altra banda, la violència en l’esport és un element estretament relacionat amb l’espectacle, per la mateixa atracció que genera el fenomen de la violència. Aquesta, pels motius esmen‐tats, sovint té una gran repercussió en els mitjans de comunicació, que, de vegades, repro‐dueixen fins a la sacietat els incidents violents, siguin de paraula o de fet. Aquesta presència de la violència esportiva en els mitjans de comunicació arriba a entelar, si no a posar en dubte o a contradir, els valors intrínsecs de l’esport com a referent ètic i de comportaments. La realitat de la violència en l’esport i la seva repercussió en els mitjans de comunicació és un reflex de la clara permissivitat social de la violència, permissivitat que es retroalimenta amb la intervenció de tots els agents de l’entorn esportiu sobre la base inicial de l’aplicació reglamentària o no de la força en l’esport i de l’enfrontament entre adversaris, siguin espor‐ tistes, tècnics o dirigents. Així, el fenomen de la violència en l’esport a la nostra societat és un fenomen complex que supera l’àmbit pròpiament esportiu i obliga les institucions públiques a adoptar mesures que fomentin la prevenció i incideixin en el control si no en la sanció dels comportaments vio‐ lents. Una gestió adequada de la violència comporta un enfocament global, fundat en els drets i llibertats fonamentals, la limitació del risc i la dels béns i de les persones. Sobre aquests principis, al marge de fomentar una adequada gestió i autoregulació del mateix món de l’esport, les institucions públiques han de proveir el món de l’esport del marc legal ade‐

per Inspector/a

XENOFÒBIA I LA INTOLERÀNCIA EN L’ESPORT.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

879

per Inspector/a Oposició

quat que permeti la persecució de danys i agressions, l’atribució de les responsabilitats civils que corresponguin i l’adopció de les mesures de seguretat. La violència en l’esport, d’altra banda, és un aprenentatge que s’inicia en les categories infe‐riors i incideix de manera directa en el procés d’educació infantil i juvenil. Un enfocament global contra el fenomen de la violència en l’esport també comporta la cooperació entre totes les administracions públiques i el respecte a l’àmbit de les seves específiques competències, en tant que el tractament d’aquest fenomen suposa la concurrència de diverses administra‐cions, tant en l’àmbit esportiu com en el de la seguretat i en el dels espectacles públics. Així mateix, la preocupació per fomentar la dimensió social de l’esport com a educador en valors forma part, també, del patrimoni comú europeu a l’hora de promoure iniciatives con‐ juntes dels poders públics i de les organitzacions esportives per aconseguir que l’esport sigui una escola de vida i de tolerància, especialment en la infància, l’adolescència i per als joves, que eduqui i no deformi. Un esdeveniment on prevalgui l’esperit d’una competició justa, neta i entre iguals, en comp‐ tes de la trampa, l’engany i la violència. A Espanya i a Europa, l’esport, en suma, és una activitat de persones lliures, en una societat oberta, basada en el respecte de la diversitat i igualtat entre les persones. Per aquesta raó, i de manera singular, el marc esportiu de la competició professional en el marc de l’esport professional i d’alta competició està obligat a ser un referent ètic en valors i en comporta‐ ments per al conjunt de la societat. En aquest terreny de l’educació en valors –especialment l’olimpisme com a filosofia de vida– l’exemple personal és el que més compta i influeix en joves esportistes i en el conjunt de la societat. La potencialitat de l’esport en la seva dimensió formativa és enorme: pel seu caràc‐ ter lúdic i atractiu, però també per la seva condició d’experiència vital, en què els practicants se senten protagonistes, alhora que reforcen les relacions interpersonals i posen en joc afec‐ tes, sentiments, emocions i identitats, amb molta més facilitat que en altres disciplines. Per aquestes raons, la pràctica esportiva és un recurs educatiu, que genera un context d’aprenentatge excepcionalment idoni per al desenvolupament de competències i qualitats intel∙lectuals, afectives, motrius i ètiques, que permet als més joves transferir el que han après en l’esport a altres àmbits de la vida quotidiana. Aquesta dimensió contrastada de l’esport el converteix en una eina educativa particularment útil per fer front a fenòmens in‐ quietants i amenaces comunitàries, com són l’augment de les conductes antisocials; l’existència d’actituds vandàliques i gamberrisme entre joves; l’increment d’actituds i de comportaments racistes i xenòfobs; la marginació acadèmica i el fracàs escolar; el consum de drogues i alcohol, o l’avanç preocupant del sedentarisme i de l’obesitat a edats cada ve‐gada més primerenques. El cabal comunitari europeu per eradicar la violència de l’esport està assentat en la convicció que són els ciutadans en el seu conjunt, és a dir, totes i cadascuna de les persones que la integren, els qui tenen l’obligació de contribuir, cadascú des del seu respectiu àmbit de com‐ petències, a fer que els estadis, les instal∙lacions esportives i els espais a l’aire lliure per a l’activitat física siguin llocs oberts, segurs, incloents i sense barreres. Un espai de trobada en què esportistes professionals i aficionats, espectadors i directius, així com la resta d’agents que conformen el sistema esportiu espanyol respectin els principis de l’ètica esportiva i el dret de les persones a la diferència i la diversitat. Cap raça, religió, creença política o grup ètnic es pot considerar superior als altres. I en aquest aspecte, el que passi en l’esport ha de reflectir els valors en què se sustenta la nos‐tra convivència democràtica. L’imparable èxit de l’esport com a fenomen social també possibilita multiplicar la seva di‐ mensió com a factor d’integració enormement efectiu. L’esport és un llenguatge universal

que s’entén en tots els idiomes, per això constitueix en societats multiètniques un poderós factor d’integració intercultural, que afavoreix el desenvolupament d’identitats múltiples i in‐ cloents, que reforcen la cohesió i la convivència social de societats pluralistes i complexes.

III L’aprovació de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, va suposar per al sistema espor‐ tiu del nostre país un punt de referència inexcusable, també pel que fa a la lluita contra la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

880

Oposició

A meitat de la dècada dels anys 80 del segle passat, una sèrie de successos luctuosos van marcar el punt màxim de tensió generat a Europa per manifestacions violentes en l’esport. A l’estadi Heysel de Brussel∙les, el 1985, la final de la Copa d’Europa de futbol que jugaven els equips del Juventus i el Liverpool va acabar en tragèdia. Aquell mateix any, poc temps abans, un incendi a l’estadi anglès de Bradford va provocar el pànic amb resultat de morts i ferits a les grades durant el partit. Quatre anys després, es repetia la tragèdia durant un partit de futbol entre els equips anglesos del Liverpool i el Not‐ tingham Forest. En aquells mateixos anys, en altres latituds, a Llatinoamèrica, també es van haver de lamentar terribles tragèdies col∙lectives amb un saldo de centenars de morts. Aquestes tràgiques circumstàncies, que també van tenir reflex al nostre país en diversos successos lamentables, esdevinguts dins i fora dels estadis, són les que van moure el Con‐sell d’Europa a promoure la signatura i ratificació pels seus països membres d’un Conveni internacional sobre la violència, seguretat i irrupcions d’espectadors amb motiu de manifes‐ tacions esportives i, especialment, partits de futbol. Aquest instrument jurídic contra la vio‐ lència en l’esport és el referent en vigor més important i de més gran abast del dret públic internacional per afrontar amb garanties d’èxit la lluita dels poders públics i de les organitza‐ cions esportives contra aquesta xacra social. El Conveni internacional sobre la violència en l’esport del Consell d’Europa ha estat com‐ plementat a partir de l’any 2000 mitjançant una Resolució sobre la prevenció del racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, a més de dues Recomanacions del seu Comitè Per‐ manent sobre el paper de les mesures socials i educatives en la prevenció de la violència en l’esport, així com l’edició d’un manual de referència sobre aquest tema, susceptible de ser adaptat a les diferents realitats nacionals europees. Així mateix, una altra norma de referència en la matèria objecte d’aquesta Llei és la Conven‐ ció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per la Resolució de 21 de desembre de 1965, i ratificada per Espanya el 13 de setembre de 1968. De la mateixa manera, és aplica‐ble en aquest àmbit la Directiva de la Unió Europea 2000/43, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre les persones, independentment del seu origen racial o ètnic, trans‐ posada en el nostre ordenament jurídic mitjançant la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives i d’ordre social. Per la seva banda, a Espanya, una Comissió d’Estudi al Senat va realitzar a partir de 1988 una gran labor parlamentària de documentació i diagnòstic del problema de la violència en els espectacles esportius. Els seus treballs es van plasmar en una sèrie de recomanacions, aprovades amb un ampli consens de les forces polítiques de l’arc parlamentari i que van marcar la pauta dels desplegaments legislatius i les actuacions portades a terme en la dèca‐ da següent.

per Inspector/a

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

881

per Inspector/a Oposició

violència en l’esport. En efecte, els seus títols IX i XI regulen, respectivament, la prevenció de la violència en els espectacles esportius i la disciplina esportiva, i van establir així les ba‐ses d’un posterior desplegament reglamentari que ha permès a Espanya convertir‐se en un referent internacional a l’hora de dissenyar polítiques integrals de seguretat de grans esde‐ veniments esportius i un exemple quant a la manera com poden col∙laborar molt estretament en aquesta matèria responsables públics, organitzacions esportives i els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Mereix destacar‐se la labor desenvolupada en aquest àmbit per la Comissió Nacional contra la Violència en els Espectacles Esportius, posada en marxa mitjançant el Reial decret 75/1992, de 31 de gener, tant pels èxits aconseguits a aïllar i sancionar els comportaments violents i antiesportius dins i fora dels estadis, com per l’efectivitat de les seves iniciatives en la coordinació de tots els actors que intervenen en la celebració d’esdeveniments esportius. Els seus informes anuals han fet possible mantenir alerta i millorar de manera molt substan‐ cial els dispositius de seguretat que des de fa més d’una dècada estan operatius i actuen contra aquesta xacra antiesportiva. Per la seva banda, el Reial decret 769/1993, de 21 de maig, pel qual s’aprova el Reglament per a la prevenció de la violència en els espectacles esportius, va establir les bases per a una estreta col∙laboració en el si de la Comissió Nacional contra la Violència en els Especta‐cles Esportius, que s’està desenvolupant de manera eficaç, entre el Consell Superior d’Esports, el Ministeri de l’Interior, els cossos i forces de seguretat de l’Estat dependents del Ministeri de l’Interior i les entitats esportives, i amb els qui ostenten la responsabilitat en ma‐tèria de seguretat i la coordinació de seguretat dels clubs de futbol. La Direcció General de la Policia va constituir a la Comissaria General de Seguretat Ciutadana una Oficina Nacional d’Esports, que és l’encarregada de centralitzar el conjunt d’actuacions policials relacionades amb la prevenció i persecució de comportaments violents en els esdeveniments esportius. Les ordres ministerials de 31 de juliol de 1997 i de 22 de desembre de 1998 van regular el funcionament del Registre central de sancions imposades per infraccions contra la seguretat pública en matèria d’espectacles esportius, així com les unitats de control organitzatiu per a la prevenció de la violència en els esdeveniments esmentats. Això ha permès elaborar pro‐ tocols d’actuació dels operatius policials, que possibiliten un desplegament específic dels seus efectius i recursos a cadascun dels estadis. És obligatori que aquests tinguin un dispo‐ sitiu de vigilància permanent mitjançant videocàmeres, que permet localitzar, identificar i sancionar les persones autores d’actes violents. Des de la temporada 1997/98, la inversió realitzada en els estadis de futbol espanyols en mesures de seguretat ronda els 200 milions d’euros. El finançament d’aquestes mesures s’ha portat a terme, principalment, amb recursos públics. L’Administració General de l’Estat destina un percentatge del 10 per cent dels ingressos de les travesses esportives a subven‐ cionar les despeses derivades d’instal∙lar i mantenir operatius dispositius estàtics de segure‐ tat i de vigilància audiovisual en els estadis dels clubs de la Lliga Nacional de Futbol Profes‐ sional. Finalment, la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, va modificar diversos articles dels títols IX i XI de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, actualitzant el contingut i les sancions d’alguns dels preceptes exis‐ tents per prevenir i castigar qualsevol tipus de conductes violentes en l’àmbit de l’esport i de la pràctica esportiva en la seva accepció més àmplia. El 24 de juliol de 2002, el Ministeri de l’Interior, el Consell Superior d’Esports, la Reial Fede‐ ració Espanyola de Futbol, la Lliga Nacional de Futbol Professional i l’Associació de Futbolis‐ tes Espanyols van subscriure un document denominat «Compromís contra la violència en l’esport», que recollia les línies mestres, plans i actuacions del Govern per prevenir i comba‐

tre la violència i el racisme associats a l’esport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

882

Oposició

Mentre que en la lluita contra la violència en l’esport i en els espectacles esportius Espanya té una dilatada experiència i disposa d’instruments normatius que donen fonament a aques‐ tes actuacions, hi ha una inadequació de la legislació actual per adoptar mesures de pre‐ venció i de sanció contra actes violents amb motivacions racistes o xenòfobes, així com con‐ tra comportaments i actituds racistes, xenòfobes i intolerants en esdeveniments esportius. Aquesta Llei pretén regular en un sol text legal totes les mesures de lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància o qualsevol altra manifestació inac‐ ceptable de discriminació de les persones, partint de l’experiència en la lluita contra la vio‐ lència en l’esport. De fet, hi ha una preocupació cada vegada més gran entre responsables públics, entitats esportives i jugadors davant la reiteració d’incidents de signe racista que enfosqueixen la celebració de partits de futbol, tant de clubs com de les mateixes seleccions nacionals. Per garantir la convivència en una societat democràtica com l’espanyola, integrada per per‐ sones d’orígens diferents i a la qual se seguiran incorporant persones de totes les procedèn‐ cies, és necessari lluitar contra tota manifestació de discriminació per l’origen racial o ètnic de les persones. Un dels àmbits que ha d’abraçar l’actuació contra la discriminació per aquests motius és el de l’esport, pel seu paper educatiu i la seva capacitat de transmetre valors de tolerància i respecte. Si les persones que practiquen el futbol professional no saben des de fa anys de races, de fronteres, de llengües o del color de pell, perquè s’entén que són factors d’enfrontament i de discriminació aliens a l’esport, seria molt injust i irresponsable assistir impassibles a la re‐ producció d’aquestes mateixes barreres entre els aficionats. Tal com va recollir el programa d’acció aprovat en la Conferència Mundial contra el Racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d’intolerància, celebrada l’any 2001 a Sud‐àfrica, convocada per les Nacions Unides sota els auspicis del Comitè Olímpic Internacional, «s’urgeix els estats perquè, en cooperació amb les organitzacions intergover‐ namentals, amb el Comitè Olímpic Internacional i amb les federacions esportives internacio‐ nals i nacionals, intensifiquin la seva lluita contra el racisme en l’esport, educant la joventut del món a través de l’esport practicat sense discriminacions de cap tipus i dins de l’esperit olímpic que requereix comprensió humana, tolerància, joc net i solidaritat». Seguint aquesta recomanació, tant la Federació Internacional de Futbol Associat, com la Federació Europea de Futbol Associat, s’han esforçat de manera molt decidida a promocio‐ nar la igualtat de tracte de les comunitats ètniques i grups d’immigrants, amb l’objectiu de reafirmar la condició del futbol com un esport universal, un espectacle obert a la participació de totes les persones, ja sigui com a jugadors o com a espectadors, sense cap temor i amb garanties de no ser insultats, assetjats o discriminats pel seu origen, pel color de la pell, per la seva orientació sexual o per les seves creences religioses. El Congrés Extraordinari de la Federació Internacional de Futbol Associat, celebrat a Buenos Aires a mitjan 2001, considerant el racisme com una forma de violència que comporta la realització d’actes discriminatoris i irrespectuosos, basats principalment però no exclusiva‐ ment a dividir les persones segons el seu color, ètnia, religió o orientació sexual, va instar totes les federacions nacionals i les confederacions continentals a posar en marxa una acció continuada contra el racisme i va acordar la celebració d’un Dia Universal de la Federació Internacional de Futbol Associat contra el racisme al futbol, com a part integrant de la cam‐

per Inspector/a

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

883

per Inspector/a Oposició

panya a favor del joc net. Així mateix, la Federació Internacional de Futbol Associat va aprovar un Manifest contra el racisme en el qual exigeix, a tots els que d’una manera o altra participen de l’esport del fut‐ bol en qualsevol país del món, «una acció concertada d’intercanvi d’informació i experiènci‐ es que serveixi per combatre efectivament i decisivament totes les manifestacions de racis‐ me en el nostre esport, mitjançant la denúncia i la sanció de tota persona que es mostri in‐ dulgent amb qualsevol manifestació racista». D’altra banda, diferents professionals de la història i de la sociologia de l’esport, que han estudiat la incidència que hi tenen els comportaments violents de signe racista, xenòfob i intolerant, coincideixen en la importància decisiva que té el clima de violència i de permissivi‐ tat davant les seves manifestacions percebut per esportistes i espectadors. Si el clima social en el qual es porta a terme l’activitat esportiva és permissiu respecte a manifestacions explí‐ cites o implícites de violència física, verbal o gestual, tant esportistes com espectadors tin‐ dran més propensió a comportar‐se de forma violenta, ja que en la seva percepció irrespec‐ tuosa de l’altre, de l’adversari, utilitzar contra ell la violència o fer trampa per guanyar‐lo no és percebut com una cosa rebutjable i punible, que atempta contra la dignitat de l’altre i de nosaltres mateixos. Més en concret, la responsabilitat de pares i mares, educadors, entrenadors, dirigents fede‐ ratius, clubs esportius i responsables públics és decisiva a l’hora d’establir un compromís continuat amb el joc net en l’esport, la renúncia a fer‐hi trampa i a agredir de qualsevol forma l’adversari. Només d’aquesta manera s’aconsegueix arrelar la convicció ètica que guanyar a qualsevol preu és tan inacceptable en l’esport com en la vida social. També hi ha una àmplia coincidència, entre persones expertes de diferents disciplines que han estudiat el fenomen de la violència en l’esport, a l’hora d’assenyalar que no es poden entendre les seves manifestacions com a explosions d’irracionalitat, ni com a simples con‐ ductes individuals desviades, que troben expressió per mitjà de l’anonimat emmascarador d’un acte de masses. Per això, els valors constitucionals que amb tant d’esforç hem recollit en la Constitució i desenvolupat al nostre país han de ser defensats i respectats, també en aquest àmbit, com a part substancial de la norma que permet la convivència pacífica entre els ciutadans, ja que l’eradicació d’aquest tipus de conductes violentes en l’esport és un dels antídots més eficaços contra qualsevol altre tipus de fanatisme i d’intolerància intel∙lectual davant la diversitat. No obstant això, per afavorir aquesta perspectiva és requisit indispensable remoure qualse‐ vol obstacle, ja sigui d’ordre jurídic o pràctic, que discrimini la pràctica esportiva dels immi‐ grants i les seves famílies en associacions, clubs, federacions i escoles esportives munici‐ pals, així com l’accés a qualsevol instal∙lació esportiva en les mateixes condicions que la resta de la població. Afavorir la diversitat en l’esport i el respecte social a aquesta diversitat d’ètnies, accents, orígens, credos o orientacions sexuals és una forma intel∙ligent d’afavorir el pluralisme polític i social. A més, possibilita que molta gent entengui millor les raons per què el pluralisme és un dels valors superiors de l’ordenament jurídic de la nostra Constitució democràtica. Conscients de la necessitat d’aturar qualsevol brot de comportaments racistes, xenòfobs o intolerants en el futbol espanyol, el Consell Superior d’Esports va proposar a la Comissió Nacional Antiviolència la posada en marxa d’un Observatori de la Violència, el Racisme i la Xenofòbia en l’Esport, que va començar a funcionar fa més d’un any. A continuació, el Consell Superior d’Esports va convocar tots els estaments del futbol espa‐ nyol per subscriure un Protocol d’actuacions contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància en el futbol, que es va signar el 18 de març de 2005. S’hi detallen 31 mesures concretes, que

En l’elaboració de la Llei, es va prendre l’opció d’elaborar una definició d’aquells actes il∙lícits que conformen les conductes susceptibles de sanció. Aquesta definició serveix de referència per a la delimitació dels respectius àmbits de responsabilitat en què es concreten els tipus infractors en relació amb les definicions establertes. L’esquema d’aquesta Llei assumeix l’opció d’integrar en un únic text un conjunt de disposici‐ ons i de preceptes tipificadors d’infraccions i sancionadors, que apareixien dispersos en les normes esportives després de les successives reformes introduïdes en el nostre ordenament jurídic, específicament, en matèria de prevenció i sanció de la violència en l’esport. L’opció presa implica sistematitzar i ordenar les obligacions generals i particulars en aquesta matèria, així com el règim aplicable al seu incompliment i les qüestions relacionades amb l’àmbit de la seguretat pública en els esdeveniments esportius, que és remesa, en aquest punt, a la normativa sobre violència en l’esport i a la disciplina esportiva comuna. Aquesta opció de tècnica legislativa permet fondre en un únic text legal el conjunt de preceptes, si‐ guin quins siguin els actors que intervinguin en les conductes objecte de sanció. En conse‐ qüència, tant si són els mateixos esportistes i altres persones vinculades a l’organització esportiva mitjançant una llicència federativa com si es tracta, únicament, de persones que assisteixen als esdeveniments esportius i respecte de les quals la seguretat en aquests és exigible a les diferents administracions públiques. Aquesta sistematització parteix, per tant, d’una nova regulació de les conductes violentes i la definició de les que, als efectes d’aquesta Llei, es poden considerar racistes, xenòfobes i intolerants. S’ha procurat una ordenació de la normativa existent i, sobretot, s’ha actualitzat d’acord amb els fets i circumstàncies que han revestit aquelles conductes els últims anys. A partir d’aquest esquema, la Llei reordena el compromís dels poders públics en l’impuls de polítiques actives contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. A més d’afrontar amb detall la determinació d’un règim sancionador, els tipus i sancions del qual s’han diferenciat segons les diferents persones que assumeixen les respectives obligacions en aquests. D’altra banda, s’ha reunificat en aquesta Llei, al marge, per tant, de la regulació comuna realitzada a la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, un règim sancionador actualitzat i referit, exclusivament, a les conductes que incideixen en comportaments violents, racistes, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

884

per Inspector/a

Oposició

es projecten per intervenir, simultàniament, en els àmbits de la prevenció, del control i de la sanció d’aquest tipus de conductes. Tots els clubs de futbol de primera i de segona divisió, la Reial Federació Espanyola de Futbol, la Lliga de Futbol Professional, així com re‐presentants de jugadors, àrbitres, entrenadors i penyes de persones aficionades han subs‐crit aquest Protocol d’actuacions. Així mateix, representants de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració del Ministeri de Treball i Afers Socials i del Ministeri de l’Interior van signar el Protocol d’Actuacions. Així mateix, i en aquesta línia de preocupació i compromís amb l’eradicació de comporta‐ ments violents, racistes, xenòfobs i intolerants en l’esport, se situa també el Senat amb la creació de la Comissió Especial d’estudi per eradicar el racisme i la xenofòbia de l’esport espanyol, que ha desenvolupat un intens i fructífer treball. Amb l’aprovació d’aquesta Llei, les Corts Generals reforcen la cobertura legal sancionadora i la idoneïtat social d’una iniciativa com l’esmentat Protocol, que fa visible i operatiu el com‐ promís existent entre tots els sectors del futbol espanyol per actuar units en defensa del joc net i en contra de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància.

xenòfobs o intolerants. S’aconsegueix així, des d’una visió de conjunt, superar algunes de les actuals disfuncions en l’aplicació conjunta dels dos ordenaments, el purament esportiu i el de seguretat ciutadana, que, tot i que convivien fins ara en un mateix text normatiu, tenen un fonament diferent i unes regles, també diferents, de concepció i d’aplicació.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

885

Oposició

L’estructura de la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport presenta una exposició de motius, un títol preliminar, quatre títols, vuit disposicions addicio‐ nals, una disposició transitòria, una altra disposició derogatòria i dues disposicions finals. En el títol preliminar de disposicions generals queda definit l’objecte i àmbit d’aplicació de la Llei, així com les definicions del que s’entén, als efectes del que preveu aquesta Llei, per conductes constitutives d’actes violents o d’incitació a la violència en l’esport; conductes constitutives d’actes racistes, xenòfobs o intolerants en l’esport; persones organitzadores de competicions i d’espectacles esportius, i esportistes. En el títol primer, els sis capítols en què està estructurat regulen la prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en competicions i espectacles esportius. En concret, es detallen responsabilitats i obligacions tant dels organitzadors com del públic assistent a les competicions i espectacles esportius, a més d’establir una sèrie de preceptes sobre dis‐ positius de seguretat, mesures provisionals per al manteniment de la seguretat i l’ordre pú‐ blic en aquest tipus d’esdeveniments, mesures de suport a la convivència i a la integració interracial en l’esport, així com les funcions de diferent ordre a realitzar per la nova Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, que ha de substituir la Comissió Nacional per a la Prevenció de la Violència en els Espectacles Espor‐tius fins ara existent. En el títol segon de la Llei s’estableix el règim sancionador previst per a les conductes vio‐ lentes, racistes, xenòfobes i intolerants en l’esport. Els quatre capítols d’aquest títol afronten la regulació d’infraccions, de sancions, de la responsabilitat derivada de determinades con‐ ductes i els seus criteris modificatius, a més de qüestions competencials i de procediment. El títol tercer regula el règim disciplinari esportiu establert contra aquestes conductes, deta‐ llant en els seus tres capítols l’àmbit d’aplicació, les infraccions i sancions o el règim jurídic addicional per a l’exercici de la potestat sancionadora. Per la seva banda, el títol quart regula, de forma comuna als títols II i III i assumint com a pressupòsit el reconeixement exprés del principi non bis in idem, aspectes relatius a l’articulació dels règims sancionador i disciplinari, així com les solucions aplicables a la pos‐ sible concurrència de sengles règims. Les disposicions addicionals, transitòria, derogatòria i finals d’aquest text obeeixen a les fina‐ litats que li són pròpies en tècnica legislativa. En concret, les disposicions addicionals es refereixen al desplegament reglamentari de la Llei, les habilitacions reglamentàries a les entitats esportives i normes d’aplicació immediata, l’actualització de les quanties de les mul‐ tes o el foment de la cooperació esportiva internacional per a la prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport. Per la seva banda, la disposició transitòria estableix el funcionament de l’actual Comissió Nacional per a la Prevenció de la Violència en els Espectacles Esportius en la totalitat de les seves funcions i competències fins a la creació i l’efectiva posada en funcionament de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància que preveu aquesta Llei. Al seu torn, la disposició derogatòria especifica els preceptes de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, que queden derogats.

per Inspector/a

Finalment, les disposicions finals detallen els títols competencials a l’empara dels quals es dicta aquesta Llei, així com les previsions legals per a l’entrada en vigor. TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals

Article 2. Definicions Als efectes d’aquesta Llei, i sense perjudici de les definicions que contenen altres textos legals del nostre ordenament i que les conductes que descriuen els apartats 1 i 2 d’aquest article puguin constituir delictes o faltes tipificades a les lleis penals, s’entén per: 1. Actes o conductes violentes o que inciten a la violència en l’esport: a) La participació activa en altercats, baralles o desordres públics als recintes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport organitzats per acudir‐hi, quan aquestes conductes estiguin relacionades amb un esdeveniment esportiu que s’hagi de celebrar, s’estigui cele‐ brant o s’hagi celebrat. b) L’exhibició, als recintes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport organitzats per acudir‐hi, de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que, pel seu contingut o per les circumstàncies en què s’exhibeixin o s’utilitzin d’alguna forma incitin o ajudin a la realització de comportaments violents o terroristes, els fomentin o constitueixin un acte de menyspreu manifest a les persones participants en l’espectacle esportiu. c) L’entonació de càntics que incitin a la violència, al terrorisme o a l’agressió en els recintes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport organitzats per acudir‐hi. Igualment, els C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

886

Oposició

1. L’objecte d’aquesta Llei és la determinació d’un conjunt de mesures dirigides a l’eradicació de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport. A aquest fi la Llei té com a objectiu: a) Fomentar el joc net, la convivència i la integració en una societat democràtica i pluralista, així com els valors humans que s’identifiquen amb l’esport. b) Mantenir la seguretat ciutadana i l’ordre públic en els espectacles esportius en ocasió de la celebració de competicions i espectacles esportius. c) Establir, en relació amb l’esport federat d’àmbit estatal, el règim disciplinari esportiu apli‐ cable a la lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport. d) Determinar el règim administratiu sancionador contra els actes de violència, racisme, xe‐ nofòbia o intolerància en totes les seves formes vinculats a la celebració de competicions i espectacles esportius. e) Eliminar el racisme, la discriminació racial, així com garantir el principi d’igualtat de tracte en l’esport. A aquests efectes s’entén per racisme i discriminació racial directa i indirecta tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul∙lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública. 2. L’àmbit objectiu d’aplicació d’aquesta Llei està determinat per les competicions esportives oficials d’àmbit estatal, que organitzin entitats esportives en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, o aquelles altres organitzades o autoritzades per les federacions es‐portives espanyoles.

per Inspector/a

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

887

per Inspector/a Oposició

que constitueixin un acte de menyspreu manifest a les persones participants en l’espectacle esportiu. d) La irrupció no autoritzada als terrenys de joc. e) L’emissió de declaracions o la transmissió d’informacions, amb motiu de la proximitat de la celebració d’una competició o espectacle esportiu, ja sigui als recintes esportius, als vol‐ tants o als mitjans de transport públics en què es desplacin als recintes esportius, en virtut de les quals s’amenaci o s’inciti a la violència o a l’agressió als participants o assistents a aquests esdeveniments, així com la contribució significativa mitjançant aquestes declaraci‐ ons a la creació d’un clima hostil, antiesportiu o que promogui l’enfrontament físic entre els participants en partits o competicions esportives o entre els assistents. f) La facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que donin suport a l’actuació de les persones o grups que promoguin la violència, o que incitin o ajudin als comportaments violents o terroristes, o els fomentin, o la creació i difusió o utilització de suports digitals per realitzar aquestes activitats. 2. Actes racistes, xenòfobs o intolerants en l’esport: a) La realització d’actes en què, públicament o amb intenció d’àmplia difusió, i en ocasió de la celebració d’una prova, competició o espectacle esportiu, o poc abans de celebrar‐se, una persona física o jurídica emeti declaracions o transmeti informacions en virtut de les quals una persona o grup de persones sigui amenaçada, insultada o vexada per raó de l’origen racial, ètnic, geogràfic o social, així com per la religió, les conviccions, la discapacitat, l’edat o l’orientació sexual. b) Les actuacions que, en ocasió del desenvolupament d’una prova, competició o espectacle esportiu o poc abans de celebrar‐se, o als recintes esportius, als voltants, o als mitjans de transport públics per al desplaçament als recintes esportius, suposin assetjament, entenent per tal tota conducta no desitjada relacionada amb l’origen racial o ètnic, geogràfic o social, així com la religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual d’una persona, que tingui com a objectiu o conseqüència atemptar contra la seva dignitat i crear un entorn inti‐ midatori, humiliant o ofensiu. c) Les declaracions, gestos o insults proferits en els recintes esportius amb motiu de la cele‐ bració d’actes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport públics utilitzats per desplaçar‐se per assistir‐hi, que suposin un tracte manifestament vexatori per a qualsevol persona per raó del seu origen racial, ètnic, geogràfic o social, així com per la religió, les conviccions, la discapacitat, edat, sexe o orientació sexual així com els que incitin a l’odi entre persones i grups o que atemptin greument contra els drets, llibertats i valors procla‐ mats en la Constitució. d) L’entonació, als recintes esportius amb motiu de la celebració d’actes esportius, als seus voltants o als mitjans de transport públics en què es puguin desplaçar per assistir‐hi, de càn‐ tics, sons o consignes així com l’exhibició de pancartes, banderes, símbols o altres senyals, que continguin missatges vexatoris o intimidatoris, per a qualsevol persona per raó de l’origen racial, ètnic, geogràfic o social, per la religió, les conviccions, la seva discapacitat, edat, sexe o orientació sexual, així com els que incitin a l’odi entre persones i grups o que atemptin greument contra els drets, llibertats i valors proclamats en la Constitució. e) La facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que incitin o ajudin persones o grups de persones, o els donin suport, a realitzar als recintes esportius, amb motiu de la celebració d’actes esportius, als voltants o als mitjans de transport públics en què es desplacin per assistir‐hi, els actes enunciats als apartats anteriors. f) La facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics a les per‐ sones i grups que promoguin els comportaments racistes, xenòfobs i intolerants en l’esport,

CAPÍTOL I Responsabilitats i obligacions de persones organitzadores de competicions i espectacles esportius Article 3 Mesures per evitar actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei 1. Amb caràcter general, les persones organitzadores de competicions i espectacles espor‐ tius han d’adoptar mesures adequades per evitar la realització de les conductes que descri‐ uen els apartats primer i segon de l’article 2, així com per garantir el compliment per part dels espectadors de les condicions d’accés i permanència al recinte que estableix el capítol segon d’aquest títol. 2. Correspon, en particular, a les persones organitzadores de competicions i espectacles esportius: a) Adoptar les mesures de seguretat que estableixen aquesta Llei i les seves disposicions de desplegament. b) Vetllar pel respecte de les obligacions dels espectadors d’accés i permanència al recinte, mitjançant els instruments de control oportuns. c) Adoptar les mesures necessàries per al cessament immediat de les actuacions prohibi‐des, quan les mesures de seguretat i control no hagin aconseguit evitar o impedir la realitza‐ció d’aquestes conductes. d) Prestar la màxima col∙laboració a les autoritats governatives per a la prevenció de la vio‐ lència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, i dels actes que atemptin contra els drets, llibertats i valors de la Constitució, posant a disposició del coordinador de segure‐ tat els elements materials i humans necessaris i adoptant les mesures de prevenció i control que estableixen aquesta Llei i les seves disposicions de desplegament. e) Facilitar a l’autoritat governativa i especialment al coordinador de seguretat tota la infor‐ C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

888

per Inspector/a

TÍTOL I. Obligacions i dispositius de seguretat per a la prevenció de la violència, el racisme, la xeno‐ fòbia i la intolerància en competicions esportives

Oposició

així com la creació i utilització de suports digitals amb la mateixa finalitat. 3. Entitats esportives: els clubs, agrupacions de clubs, ens de promoció esportiva, societats anònimes esportives, federacions esportives espanyoles, lligues professionals i qualssevol altres entitats l’objecte social de les quals sigui esportiu, en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, sempre que participin en competicions esportives dins de l’àmbit d’aquesta Llei. 4. Persones organitzadores de competicions i espectacles esportius en l’àmbit d’aquesta Llei: a) La persona física o jurídica que hagi organitzat la prova, competició o espectacle esportiu. b) Quan la gestió del partit o de la competició la persona organitzadora l’hagi atorgat a una tercera persona, les dues parts es consideren organitzadores als efectes d’aplicació d’aquesta Llei. 5. Esportistes: les persones que disposin de llicència esportiva per aplicació dels correspo‐ nents reglaments federatius, tant en condició de jugadores o competidores, com de personal tècnic o entrenadors, àrbitres o jutges esportius i altres persones titulars de llicències que participin en el desenvolupament de la competició esportiva.

Consum i venda de begudes alcohòliques i d’altres tipus de productes 1. Queda prohibida a les instal∙lacions on se celebrin competicions esportives la introducció, venda i consum de tota classe de begudes alcohòliques i de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes. 2. Els envasos de les begudes que s’expenguin o s’introdueixin a les instal∙lacions en què se celebrin espectacles esportius han de reunir les condicions de rigidesa i capacitat que s’estableixi per reglament, escoltada la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport. 3. A les instal∙lacions on se celebrin competicions esportives queda prohibida la venda de productes que, en el cas de ser llançats, puguin produir danys als participants en la competi‐ ció o als espectadors pel seu pes, mida, envàs o altres característiques. Per reglament s’han de determinar els grups de productes que s’inclouen en aquesta prohibició. Article 5 Responsabilitat de les persones organitzadores de proves o espectacles esportius 1. Les persones físiques o jurídiques que organitzin qualsevol prova, competició o especta‐cle esportiu a què es refereix l’article 1 d’aquesta Llei o els esdeveniments que constitueixin o formin part de les competicions esmentades són, patrimonialment i administrativament, responsables dels danys i desordres que es puguin produir per la seva falta de diligència o prevenció o quan no hagin adoptat les mesures de prevenció establertes en aquesta Llei, tot això de conformitat i amb l’abast que preveuen els convenis internacionals contra la violèn‐ cia en l’esport ratificats per Espanya. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

889

per Inspector/a

Article 4

Oposició

mació disponible sobre els grups de seguidors, ple que fa a composició, organització, com‐ portament i evolució, així com els plans de desplaçament d’aquests grups, agències de viat‐ ge que utilitzin, mitjans de transport, localitats venudes i espais reservats al recinte esportiu. f) Dotar les instal∙lacions esportives on se celebrin espectacles d’un sistema eficaç de co‐ municació amb el públic, i utilitzar‐lo eficientment. g) Col∙laborar activament en la localització i identificació dels infractors i autors de les con‐ ductes prohibides per aquesta Llei. h) No proporcionar ni facilitar a les persones o grups de seguidors que hagin incorregut en les conductes que defineixen els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei mitjans de transport, locals, subvencions, entrades gratuïtes, descomptes, publicitat o difusió o qual‐ sevol altre tipus de promoció o suport de les seves activitats. i) Qualsevol altra obligació que es determini per reglament amb els mateixos objectius ante‐ riors, i en particular garantir que els espectacles que organitzin no siguin utilitzats per difon‐ dre o transmetre missatges o simbologia que, tot i ser aliens a l’esport, puguin incidir, nega‐ tivament, en el desenvolupament de les competicions. 3. Les causes de prohibició d’accés als recintes esportius s’han d’incorporar a les disposici‐ ons reglamentàries de totes les entitats esportives i també s’han de fer constar, de forma visible, a les taquilles i als llocs d’accés al recinte. Així mateix, aquestes disposicions han d’establir expressament la possibilitat de privar dels abonaments vigents i de la inhabilitació per obtenir‐los durant el temps que es determini per reglament les persones que siguin sancionades amb caràcter ferm per conductes violentes, racistes, xenòfobes o intolerants.

Article 6 Condicions d’accés al recinte 1. Queda prohibit: a) Introduir, portar o utilitzar qualsevol classe d’armes o d’objectes que puguin produir els mateixos efectes, així com bengales, petards, explosius o, en general, productes inflama‐bles, fumífers o corrosius. b) Introduir, exhibir o elaborar pancartes, banderes, símbols o altres senyals amb missatges que incitin a la violència o en virtut dels quals una persona o grup de persones siguin ame‐ naçats, insultats o vexats per raó del seu origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapa‐ citat, edat, sexe o l’orientació sexual. c) Incórrer en les conductes descrites com a violentes, racistes, xenòfobes o intolerants en els apartats primer i segon de l’article 2. d) Accedir al recinte esportiu sota els efectes de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes. e) Accedir al recinte sense títol vàlid d’ingrés. f) Qualsevol altra conducta que, per reglament, es determini, sempre que pugui contribuir a fomentar conductes violentes, racistes, xenòfobes o intolerants. 2. Les persones espectadores i assistents a les competicions i espectacles esportius queden obligades a sotmetre’s als controls pertinents per a la verificació de les condicions esmenta‐ des a l’apartat anterior, i en particular: a) Ser gravades mitjançant circuits tancats de televisió als voltants del recinte esportiu, als accessos i a l’interior. b) Sotmetre’s a escorcolls personals dirigits a verificar les obligacions que contenen els lite‐ rals a i b de l’apartat anterior. 3. S’ha d’impedir l’entrada a tota persona que incorri en qualsevol de les conductes que as‐ senyala l’apartat anterior, mentre no deposi la seva actitud o incorri en algun dels motius d’exclusió. Article 7 Condicions de permanència al recinte 1. És condició de permanència de les persones espectadores al recinte esportiu, en les ce‐ lebracions esportives, no practicar actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants, o que hi incitin, d’acord amb el que defineixen els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei; en particular: a) No agredir ni alterar l’ordre públic. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

890

Oposició

CAPÍTOL II Obligacions de les persones espectadores i assistents a les competicions i espectacles es‐ portius

per Inspector/a

Quan, de conformitat amb el que disposa l’article 2.4 d’aquesta Llei, diverses persones o entitats siguin considerades organitzadors, totes han de respondre de forma solidària del compliment de les obligacions que preveu aquesta Llei. 2. Aquesta responsabilitat és independent d’aquella en què hagin pogut incórrer en l’àmbit penal o en el disciplinari esportiu com a conseqüència del seu comportament en la mateixa competició.

CAPÍTOL III Dispositius de seguretat reforçats Article 8 Autorització de mesures de control i vigilància 1. Per raons de seguretat, les persones organitzadores de les competicions i espectacles esportius que determini la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport han d’instal∙lar circuits tancats de televisió per gravar l’accés i l’aforament complet del recinte esportiu, inclosos els voltants en què es puguin produir aglomeracions de públic. A més, han d’adoptar les mesures necessàries per garantir‐ne el bon estat de conservació i correcte funcionament. Així mateix, poden promoure la realització d’escorcolls d’espectadors en ocasió de l’accés o durant el desenvolupament de l’espectacle, amb ple respecte de la seva dignitat i dels seus drets fonamentals, per comprovar el compliment de les condicions d’accés i permanència que defineix el capítol segon del present títol. Aquesta mesura s’ha d’aplicar quan estigui justificada per l’existència d’indicis o d’una greu situació de risc i s’ha de portar a terme de conformitat amb el que disposa la normativa de les forces i cossos de seguretat i d’acord amb les instruccions de l’autoritat governativa. 2. Per reglament, es poden establir mesures addicionals que complementin les anteriors i la finalitat de les quals sigui donar compliment als objectius essencials d’aquesta Llei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

891

per Inspector/a Oposició

b) No entonar càntics, sons o consignes racistes o xenòfobes, de caràcter intolerant, o que incitin a la violència o al terrorisme o suposin qualsevol altra violació constitucional. c) No exhibir pancartes, banderes, símbols o altres senyals que incitin a la violència o al ter‐ rorisme o que incloguin missatges de caràcter racista, xenòfob o intolerant. d) No llançar cap classe d’objectes. e) No irrompre sense autorització als terrenys de joc. f) No tenir, activar o llançar, a les instal∙lacions o recintes on se celebrin o tinguin lloc espec‐ tacles esportius, qualsevol classe d’armes o d’objectes que puguin produir els mateixos efectes, així com bengales, petards, explosius o, en general, productes inflamables, fumífers o corrosius. g) Observar les condicions de seguretat oportunament previstes i les que es determinin per reglament. 2. Així mateix, són condicions de permanència de les persones espectadores: a) No consumir begudes alcohòliques, ni drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psi‐ còtropes. b) Ocupar les localitats de la classe i lloc que corresponguin al títol d’accés al recinte de què disposin, així com mostrar aquest títol a requeriment dels cossos i forces de seguretat i de qualsevol empleat o col∙laborador de l’organitzador. c) Complir els reglaments interns del recinte esportiu. 3. L’incompliment de les obligacions que descriuen els apartats anteriors implica l’expulsió immediata del recinte esportiu per part de les forces de seguretat, sense perjudici de la pos‐ terior imposició de les sancions eventualment aplicables. 4. Les persones espectadores i assistents a les competicions i espectacles esportius estan obligades a desallotjar pacíficament el recinte esportiu i abandonar els seus voltants quan siguin requerides per fer‐ho per raons de seguretat o per incompliment de les condicions de permanència que recull l’apartat primer.

1. Els clubs i les persones organitzadores de les competicions i espectacles esportius que estableixi la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport han de disposar d’un llibre de registre, la regulació del qual s’ha d’establir per reglament, que contingui informació genèrica i identificativa sobre l’activitat de les penyes, associacions, agrupacions o grups d’aficionats, que prestin la seva adhesió o suport a l’entitat en qüestió. A aquests efectes només es consideren les entitats formalitzades d’acord amb la legislació associativa vigent i els grups d’aficionats que, sense estar formalitzats associativament, compleixin els requisits d’identificació i de responsabilitat que s’estableixin per reglament. 2. L’esmentat llibre ha de ser facilitat a l’autoritat governativa corresponent i, així mateix, ha d’estar a disposició del coordinador de seguretat i de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport. 3. En l’obtenció, tractament i cessió de l’esmentada documentació s’ha d’observar la norma‐ tiva sobre protecció de dades personals. 4. Queda prohibit qualsevol tipus de suport, cobertura, dotació d’infraestructura o de qualse‐ vol tipus de recursos a tot grup o col∙lectiu de seguidors d’un club, amb independència de tenir o no personalitat jurídica, d’estar formalitzat o no com a penya o associació, si l’esmentat grup, les seves activitats i els seus responsables no figuren en el Llibre de Regis‐ tre i si en alguna ocasió ha comès infraccions tipificades en aquesta Llei. Article 10 Declaracions d’alt risc dels esdeveniments esportius 1. Les federacions esportives espanyoles i lligues professionals han de comunicar a l’autoritat governativa, competent per raó de la matèria a què es refereix aquest títol, amb antelació suficient, la proposta dels esdeveniments que es puguin considerar d’alt risc, d’acord amb els criteris que estableixi el Ministeri de l’Interior. 2. La declaració d’una cita esportiva com d’alt risc correspon a la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, amb la proposta prèvia de les federacions esportives i lligues professionals que preveu el paràgraf anterior o com a conseqüència de la seva pròpia decisió, i implica l’obligació dels clubs i societats anònimes esportives de reforçar les mesures de seguretat en aquests casos, que han de comprendre com a mínim: a) Sistema de venda d’entrades. b) Separació de les aficions rivals en zones diferents del recinte. c) Control d’accés per a l’estricte compliment de les prohibicions existents. d) Les mesures que preveu l’article 6 que es jutgin necessàries per al normal desenvolupa‐ ment de l’activitat. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

892

Oposició

Article 9 Llibre de registre d’activitats de seguidors

per Inspector/a

3. Els organitzadors d’espectacles esportius han d’informar al revers de les entrades, així com en cartells fixats a l’accés i a l’interior de les instal∙lacions, de les mesures de seguretat establertes en els recintes esportius. 4. Les autoritats governatives, en funció de les circumstàncies concurrents i de les situacions produïdes en la realització de les cites esportives, poden instar els organitzadors a adoptar les mesures indicades i, si s’escau, imposar‐les de forma motivada.

Article 12 Mesures especials en competicions o esdeveniments específics 1. En atenció al risc inherent a l’esdeveniment esportiu en qüestió, s’habilita l’autoritat go‐ vernativa a imposar als organitzadors les mesures següents: a) Disposar d’un nombre mínim d’efectius de seguretat. b) Instal∙lar càmeres als voltants, als torniquets i les portes d’accés i a la totalitat de l’aforament a fi de gravar el comportament de les persones espectadores. c) Realitzar escorcolls personals, aleatoris o sistemàtics, en tots els accessos al recinte o en aquells que franquegin l’entrada a grades o zones de l’aforament on sigui previsible la co‐ missió de les conductes que defineixen els apartats 1 i 2 de l’article 2, amb ple respecte de la seva dignitat i dels seus drets fonamentals i al que preveu la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana, i la normativa de forces i cossos de segu‐retat. d) Instal∙lar circuits tancats de televisió per gravar l’aforament complet del recinte al llarg de tot l’espectacle des del començament fins que el públic marxi. 2. Quan es decideixi adoptar aquestes mesures, l’organització de l’espectacle o competició ho ha d’advertir a les persones espectadores al revers de les entrades així com en cartells fixats a l’accés i a l’interior de les instal∙lacions. 3. La Delegació del Govern pot assumir directament la realització i el control de les actuaci‐ ons que preveuen els literals b, c i d de l’apartat primer del present article o bé imposar a les persones organitzadores que se n’encarreguin sota la supervisió de les forces i cossos de seguretat. Aquestes actuacions s’han d’efectuar en cooperació amb la comunitat autònoma en els casos en què aquesta tingui forces i cossos de seguretat propis. Així mateix, pot pro‐ moure la realització de controls d’alcoholèmia aleatoris en els accessos als recintes espor‐ tius.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

893

Oposició

1. Tots els recintes esportius en què es disputin competicions estatals de caràcter professio‐ nal han d’incloure un sistema informatitzat de control i gestió de la venda d’entrades, així com de l’accés al recinte. Les lligues professionals corresponents han d’establir en els seus estatuts i reglaments la clausura dels recintes esportius com a sanció per l’incompliment d’aquesta obligació. 2. Els bitllets d’entrada, amb les característiques materials i condicions d’expedició que s’estableixin per reglament, escoltada la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, han d’informar de les causes per les quals es pot im‐ pedir l’entrada al recinte esportiu a les persones espectadores, i han de preveure com a tals, almenys, la introducció de begudes alcohòliques, armes, objectes susceptibles de ser utilit‐ zats com a tals, bengales o similars, i que les persones que pretenguin entrar estiguin sota els efectes de begudes alcohòliques, de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psi‐ còtropes. 3. Per reglament s’han d’establir els terminis d’aplicació de la mesura que preveu l’apartat 1 d’aquest article, l’obligatorietat de la qual es pot estendre a altres competicions esportives.

per Inspector/a

Article 11 Control i gestió d’accessos i de vendes d’entrades

Article 14 Coordinació de Seguretat 1. La persona responsable de la coordinació de Seguretat en els esdeveniments esportius és aquell membre de l’organització policial que assumeix les tasques de direcció, coordina‐ció i organització dels serveis de seguretat en la celebració dels espectacles esportius. Les seves funcions i règim de designació i cessament s’han de determinar per reglament. 2. En les competicions o cites esportives que proposi la Comissió Estatal Contra la Violèn‐cia, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport els organitzadors han de designar un representant de seguretat que, en l’exercici de les seves tasques durant el desenvolupa‐ ment de l’esdeveniment esportiu, s’ha d’atenir a les instruccions del coordinador de segure‐ tat. Aquest representant ha de ser cap o director de seguretat, segons disposi la normativa de seguretat privada. 3. El coordinador de seguretat ha d’exercir la coordinació d’una unitat de control organitzatiu, l’existència de la qual és obligatòria en totes les instal∙lacions esportives de la màxima cate‐goria de competició professional del futbol i bàsquet, i en aquelles altres en què ho disposi la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

894

Oposició

1. La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport pot decidir implantar mesures addicionals de seguretat per al conjunt de competici‐ons o espectacles esportius qualificats d’alt risc, o per a recintes que hagin estat objecte de sancions de clausura d’acord amb els títols segon i tercer d’aquesta Llei, i en particular les següents: a) La instal∙lació de càmeres als voltants, als torniquets i a les portes d’accés i a la totalitat de l’aforament. b) Promoure sistemes de verificació de la identitat de les persones que intentin accedir als recintes esportius. c) La implantació de sistemes d’emissió i venda d’entrades que permetin controlar la identitat dels adquirents d’entrades. d) La realització d’escorcolls personals, aleatoris o sistemàtics, en tots els accessos al recin‐te o en els que franquegin l’entrada a grades o zones de l’aforament on es pugui preveure la comissió de conductes definides als apartats 1 i 2 de l’article 2, amb ple respecte de la seva dignitat i dels seus drets fonamentals. e) La instal∙lació de mecanismes o dispositius per detectar les armes i instruments anàlegs descrits a l’article 6, apartat primer, literal a. 2. En els casos que preveuen les lletres b i c de l’apartat anterior, en els bitllets d’entrada s’ha d’inserir informació sobre el tractament de les dades de caràcter personal necessàries per identificar l’espectador, així com els procediments a través dels quals es verifica la iden‐ titat; en tot cas el tractament queda sotmès al que disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades. Els qui organitzin un esdeveniment esportiu han de procedir a cancel∙lar les dades de les persones que accedeixin a l’espectacle una vegada hagi acabat, llevat que s’apreciï la realit‐ zació d’alguna de les conductes a què es refereixen els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei, cas en què han de conservar únicament les dades necessàries per identificar les persones que puguin haver pres part en la realització de la conducta.

per Inspector/a

Article 13 Habilitació a la imposició de noves obligacions

1. Quan durant el desenvolupament d’una competició, prova o espectacle esportiu tinguin lloc incidents de públic relacionats amb les conductes que defineixen els apartats primer i segon de l’article 2, o que suposin l’incompliment de les obligacions dels espectadors i assis‐ tents referides a l’article 7, l’àrbitre o jutge esportiu que dirigeixi el partit o prova pot decidir suspendre’l provisionalment com a mesura per restablir la legalitat. 2. Si transcorregut un temps prudencial en relació amb les circumstàncies concurrents per‐ sisteix la situació, es pot acordar el desallotjament de la grada o part d’aquesta on hagin tingut lloc els incidents i la posterior continuació del partit. Aquesta decisió s’adopta a porta tancada i de mutu acord entre l’àrbitre o jutge esportiu i el coordinador de seguretat, escolta‐da la persona responsable de seguretat que representi l’organització de l’esdeveniment i, si s’escau, la delegació dels clubs o equips contendents, i s’ha d’anunciar al públic mitjançant el servei de megafonia i instar al compliment voluntari de l’ordre de desallotjament. Per adoptar aquesta mesura s’han de ponderar els elements següents: a) El normal desenvolupament de la competició. b) La previsible evolució dels esdeveniments que pugui suposar entre el públic l’ordre de desallotjament. c) La gravetat dels fets esdevinguts. La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport ha d’establir un protocol d’actuació que comprengui les mesures orientades al restabliment de la normalitat, proporcionades a les circumstàncies de cada cas, amb la finalitat d’aconseguir la terminació del partit o prova en condicions que garanteixin la seguretat i l’ordre públic. 3. L’àrbitre o jutge esportiu pot suspendre definitivament el partit o prova en funció de les circumstàncies concurrents, després de demanar el parer al coordinador de seguretat, tot això, sense perjudici de les facultats que els corresponen a les forces i cossos de seguretat. CAPÍTOL V Mesures de suport a la convivència i a la integració en l’esport Article 16 Mesures de foment de la convivència i la integració per mitjà de l’esport 1. Sense perjudici de les competències que corresponen a les comunitats autònomes, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

895

per Inspector/a

CAPÍTOL IV Suspensions de competicions i d’instal∙lacions esportives Article 15 Suspensió del partit o la prova i desallotjament total o parcial de l’aforament

Oposició

Intolerància en l’Esport. El coordinador de seguretat té la direcció de l’esmentada unitat i n’assumeix les funcions de coordinació respecte de les persones que manegin els instruments que s’hi hagin instal∙lat. Els elements gràfics on es plasmi l’exercici de les seves funcions tenen la consideració d’arxius policials i el seu tractament està sotmès a les disposicions que per als fitxers d’investigació policial estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Les dades únicament es conserven per al que sigui necessari per a la investigació dels incidents que s’hagin pogut produir com a conseqüència de la ce‐ lebració d’un espectacle esportiu.

Article 17 Mesures informatives i de coordinació policial 1. Les entitats esportives, i principalment els clubs i societats anònimes esportives partici‐ pants en esdeveniments declarats d’alt risc, han de subministrar a la persona responsable de la coordinació de seguretat tota la informació de què disposin sobre l’organització dels desplaçaments dels seguidors des del lloc d’origen, les seves reaccions davant les mesures i C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

896

per Inspector/a Oposició

l’Administració General de l’Estat assumeix la funció d’impulsar una sèrie d’actuacions la finalitat de les quals és promoure la convivència i la integració intercultural per mitjà de l’esport en l’àmbit d’aquesta Llei. Amb aquest fi, en funció de les disponibilitats pressupostàries existents en cada exercici, ha d’adoptar les mesures següents: a) L’aprovació i execució de plans i mesures dirigits a prevenir la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, tenint en compte determinacions adequades en els aspectes social i educatiu. b) El desenvolupament de campanyes publicitàries que promoguin l’esportivitat i l’ideal del joc net i la integració, especialment entre la joventut, per afavorir el respecte mutu entre els espectadors i entre els esportistes i estimulant la seva participació activa en l’esport. c) La dotació i convocatòria de premis que estimulin el joc net, estructurats en categories que incloguin, almenys, els esportistes, els tècnics, els equips, les aficions, les entitats pa‐ trocinadores i els mitjans de comunicació. d) El desenvolupament de l’Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intole‐ rància en l’Esport, adscrit al Consell Superior d’Esports, amb funcions d’estudi, anàlisi, pro‐ posta i seguiment en matèria de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intole‐ rància en l’esport. e) L’estímul d’accions de convivència i agermanament entre esportistes o aficions rivals a fi d’establir un clima positiu abans de l’esdeveniment esportiu, sigui mitjançant la celebració d’activitats compartides, o mitjançant gestos simbòlics, com l’intercanvi per part de penyes, seguidors o aficionats rivals d’emblemes i altres símbols sobre el terreny de joc en els mo‐ ments previs a l’inici del partit o competició. f) El foment per part de les federacions esportives espanyoles de la inclusió en els seus pro‐ grames de formació de continguts directament relacionats amb l’objectiu d’aquesta Llei, en especial introduint la formació en valors i tot el que fa referència a aquesta Llei en els cursos d’entrenadors i àrbitres. g) L’eliminació d’obstacles i barreres que impedeixin la igualtat de tracte i la incorporació sense cap discriminació dels immigrants que realitzin activitats esportives no professionals. h) Per reglament s’ha de crear la figura del Defensor de l’Esportista, amb la finalitat de fer front a les situacions de discriminació, intolerància, abusos, mals tractes o conductes violen‐ tes que puguin patir els esportistes i amb la finalitat de canalitzar possibles queixes o denún‐ cies als òrgans antidiscriminatoris, disciplinaris o judicials assignats, si s’escau, pel nostre ordenament jurídic. i) I totes les que fomentin valors formatius de l’esport. 2. L’Administració General de l’Estat ha de promoure la convocatòria d’ajudes específica‐ ment adreçades a l’execució de les mesures que esmenta l’apartat anterior per part de les entitats esportives privades, o les administracions públiques que hi concorrin, o la inclusió de criteris vinculats amb la prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en els criteris establerts de concessió d’ajudes públiques.

1. Les entitats esportives a què es refereix l’article 2, apartat 3, d’aquesta Llei, en la seva respectiva esfera de competència, han de promoure la depuració de les regles del joc i els seus criteris d’aplicació pels jutges i àrbitres esportius a fi de limitar o reduir en la mesura que sigui possible les determinacions que puguin posar en risc la integritat física dels espor‐ tistes o incitar a la violència, al racisme, a la xenofòbia o a la intolerància dels participants en la prova o dels espectadors. 2. La Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport i les organitzacions d’àrbitres i jutges de les federacions esportives espanyoles han de vetllar pel compliment del present article en els seus respectius àmbits de competència. Article 19 Persones voluntàries contra la violència i el racisme 1. Les federacions esportives espanyoles i les lligues professionals han de fomentar que els clubs que participin en les seves pròpies competicions constitueixin en el seu si agrupacions de persones voluntàries, a fi de facilitar informació als espectadors, contribuir a la prevenció de riscos i facilitar el correcte desenvolupament de l’espectacle. Les persones voluntàries no poden assumir funcions en matèria d’ordre públic ni arrogar‐se la condició d’autoritat. Les federacions i lligues professionals han de fomentar que els clubs i societats anònimes esportives amb fundacions pròpies presentin en la seva memòria d’activitats accions de pre‐ venció de la violència, formació de voluntaris en el si de les seves entitats i de foment dels valors de l’esport. Aquestes accions poden ser cofinançades entre el club o entitat, federa‐ ció, lliga professional i el Consell Superior d’Esports a través de les convocatòries públiques corresponents. 2. La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport o, si s’escau, les comunitats autònomes amb competències en matèria de seguretat, han de proposar el marc d’actuació de les esmentades agrupacions, les funcions que se’ls poden encomanar, els sistemes d’identificació davant la resta del públic espectador, els seus drets i obligacions, formació i perfeccionament, així com els mecanismes de reclutament. 3. La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància ha de promoure la col∙laboració amb les organitzacions no governamentals que treballin contra el racisme i la violència en l’esport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

897

per Inspector/a

Article 18 Depuració i aplicació de les regles del joc

Oposició

decisions policials i qualsevol altra informació significativa als efectes de prevenció dels actes racistes, violents, xenòfobs o intolerants, en els termes que descriuen els apartats pri‐mer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei. 2. Els cossos i forces de seguretat, especialment els radicats a les localitats d’origen i destí dels seguidors de participants en competicions o espectacles esportius qualificats d’alt risc, han de promoure la cooperació i l’intercanvi d’informacions adequades per gestionar les si‐ tuacions que es plantegin en ocasió de l’esdeveniment, atenent les conductes conegudes dels grups de seguidors, els seus plans de viatge, reaccions davant les mesures i decisions policials i qualsevol altra informació significativa als efectes de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

898

Oposició

1. La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport és un òrgan col∙legiat encarregat de la formulació i realització de polítiques actives contra la violència, la intolerància i l’evitació de les pràctiques racistes i xenòfobes en l’esport. 2. La Comissió Estatal és un òrgan integrat per representants de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes i corporacions locals, de les federacions esportives espanyoles o lligues professionals, associacions d’esportistes i per persones de prestigi re‐ conegut en l’àmbit de l’esport i la seguretat, la lluita contra la violència, el racisme i la intole‐ rància, així com la defensa dels valors ètics que encarna l’esport. La composició i funcionament de la Comissió Estatal s’han d’establir per reglament. 3. Les funcions de la Comissió Estatal, entre d’altres que se li puguin assignar, són: a) De realització d’actuacions adreçades a: 1r. Promoure i impulsar accions de prevenció contra l’actuació violenta en els esdeveni‐ ments esportius. 2n. Fomentar, coordinar i realitzar campanyes de divulgació i de sensibilització en contra de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en totes les seves formes, amb la finali‐ tat d’aconseguir que l’esport sigui un referent d’integració i convivència social. 3r. Elaborar orientacions i recomanacions a les federacions esportives espanyoles, a les lligues professionals, societats anònimes esportives i clubs esportius per a l’organització dels espectacles en els quals es prevegi raonablement la possibilitat d’actes violents, racistes, xenòfobs i intolerants. b) D’elaboració, informe o participació en la formulació de polítiques generals de sensibilit‐ zació sobre la prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància, orientades especialment a: 1r. Elaborar informes sobre els projectes de disposicions que li sol∙licitin les administracions públiques competents en matèria d’espectacles esportius, en particular les relatives a policia d’espectacles esportius, disciplina esportiva i reglamentacions tècniques sobre instal∙lacions. 2n. Emetre informes preceptivament sobre les disposicions de les comunitats autònomes que afectin el règim estatal de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intole‐ rància en l’esport i les disposicions de les comunitats autònomes sobre prevenció de la vio‐ lència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport que aquelles li enviïn. c) De vigilància i control, als efectes de: 1r. Proposar a les autoritats públiques competents l’adopció de mesures sancionadores per als que incompleixin la normativa que preveuen aquesta Llei i les normes que la despleguen. 2n. Interposar recurs davant el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva contra els actes dictats en qualsevol instància per les federacions esportives en l’aplicació del règim discipli‐ nari que preveu aquesta Llei, quan consideri que aquells no s’ajusten al règim de sancions establert. 3r. Instar les federacions esportives espanyoles i lligues professionals a modificar els seus estatuts per recollir en els règims disciplinaris les normes relatives a la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport. 4t. Instar les federacions esportives espanyoles a suprimir tota normativa que impliqui dis‐ criminació en la pràctica esportiva de qualsevol persona en funció de la seva nacionalitat o origen.

per Inspector/a

CAPÍTOL VI Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport Article 20 Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport

1. Són infraccions molt greus: a) L’incompliment de les normes o instruccions que regulen la celebració de les competici‐ ons, proves o espectacles esportius, que impedeixi el seu normal desenvolupament i produ‐ eixi importants perjudicis per als que hi participin o per al públic assistent. b) L’incompliment de les mesures de seguretat aplicables de conformitat amb aquesta Llei i les disposicions que la despleguen i que suposin un greu risc per als assistents als recintes esportius. c) La desobediència reiterada de les ordres o disposicions de les autoritats governatives sobre les condicions de la celebració d’aquests espectacles sobre qüestions que afectin el seu desenvolupament normal i adequat. d) L’alteració, sense complir els tràmits pertinents, de l’aforament del recinte esportiu. e) La falta de previsió o negligència en la correcció dels defectes o anomalies detectades que suposin un greu perill per a la seguretat dels recintes esportius i, específicament, en els circuits tancats de televisió. f) L’incompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius que permeti que es produeixin comportaments violents, racistes, xenòfobs i intolerants definits en els apartats 1 i 2 de l’article 2, per part del públic o entre el públic i els participants en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

899

per Inspector/a

TÍTOL II Règim sancionador contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport CAPÍTOL I Infraccions Article 21 Infraccions de les persones organitzadores de competicions i espectacles esportius

Oposició

5è. Promoure mesures per a la realització dels controls d’alcoholèmia en els espectacles esportius d’alt risc, i per a la prohibició d’introduir‐hi objectes perillosos o susceptibles de ser utilitzats com a armes. 6è. Proposar el marc d’actuació de les agrupacions de voluntaris que preveu l’article 19 d’aquesta Llei. 7è. Declarar un esdeveniment esportiu d’alt risc, als efectes que determinen aquesta Llei i les seves disposicions de desplegament. 8è. Coordinar la seva actuació amb la desenvolupada pels òrgans perifèrics de l’Administració General de l’Estat amb funcions en matèria de prevenció de la violència en l’esport, així com el seguiment de la seva activitat. 9è. En el marc de la seva pròpia reglamentació, ser un dels proposants anuals de la conces‐ sió del Premi Nacional que recompensa els valors d’esportivitat. d) D’informació, elaboració d’estadístiques i avaluació de situacions de risc, destinades a: 1r. Recollir i publicar anualment les dades sobre violència, racisme, xenofòbia i intolerància en els espectacles esportius, prèvia dissociació de les dades de caràcter personal que hi estan relacionades, així com fer enquestes sobre aquesta matèria. 2n. Realitzar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència, racisme, xeno‐ fòbia i intolerància en l’esport. e) De col∙laboració i cooperació amb les comunitats autònomes: Establir mecanismes de col∙laboració i de cooperació amb les comunitats autònomes per a l’execució de les mesures que preveuen els apartats anteriors quan siguin competència se‐ va, i especialment amb els òrgans que hi ha a les comunitats autònomes amb finalitats simi‐ lars a les de la Comissió Estatal.

Article 22 Infraccions de les persones espectadores 1. Són infraccions molt greus de les persones que assisteixen a competicions i espectacles esportius: a) La realització de qualsevol acte o conducta definida en els apartats 1 i 2 de l’article 2 d’aquesta Llei, quan es doni alguna de les circumstàncies de perjudici, risc, perill, transcen‐ dència o efectes que preveu l’apartat 1 de l’article 21 d’aquesta Llei. b) L’incompliment de les obligacions d’accés i permanència al recinte que estableixen l’article 6 i l’apartat 1 de l’article 7, quan ocasionin danys o greus riscos a les persones o els béns o quan concorrin circumstàncies d’especial risc, perill o participació en aquestes. c) L’incompliment de l’ordre de desallotjament que estableix l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei. d) El trencament de les sancions imposades en matèria de violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport. 2. Són infraccions greus dels assistents a competicions i espectacles esportius la realització C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

900

per Inspector/a Oposició

l’esdeveniment esportiu, quan concorri alguna de les circumstàncies de perjudici, risc o perill previstes a les lletres a, b i e o quan aquests comportaments adquireixin la transcendència o els efectes que preveuen les lletres c i g del present apartat. g) L’organització, participació activa o la incentivació i promoció de la realització d’actes vio‐ lents, racistes, xenòfobs o intolerants d’especial transcendència pels seus efectes per a l’activitat esportiva, la competició o per a les persones que hi assisteixen o hi participen. h) El trencament de les sancions imposades en matèria de violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport. i) La realització de qualsevol conducta definida en els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei, quan concorri alguna de les circumstàncies de perjudici, risc o perill previstes en les lletres a, b i e o quan tingui la transcendència o els efectes que preveuen les lletres c i g del present apartat. j) L’incompliment de les obligacions que preveu l’article 25 d’aquesta Llei. 2. Són infraccions greus: a) Tota acció o omissió que suposi l’incompliment de les mesures de seguretat i de les nor‐ mes que disciplinen la celebració dels espectacles esportius i no constitueixi infracció molt greu d’acord amb les lletres a, b, e, f i g de l’apartat anterior. b) La realització de les conductes definides en els apartats 1 i 2 de l’article 2 que no siguin considerades infraccions molt greus d’acord amb el que disposa l’apartat anterior. c) La desobediència de les ordres o disposicions de les autoritats governatives sobre les condicions de la celebració d’aquests espectacles sobre qüestions que afectin el seu desen‐ volupament normal i adequat. d) La gestió deficient del llibre de registre de seguidors o la seva inexistència, al qual es refe‐ reix l’article 9 d’aquesta Llei. e) El suport a activitats de penyes, associacions, agrupacions o grups d’aficionats que in‐ compleixin el que estipula aquesta Llei. 3. Són infraccions lleus de les persones organitzadores de competicions i espectacles espor‐ tius tota acció o omissió que suposi l’incompliment de les previsions imposades en aquesta Llei que no mereixi qualificar‐se de greu o molt greu d’acord amb els apartats anteriors, així com les conductes que infringeixin altres obligacions legalment establertes en matèria de seguretat dels espectacles esportius.

1. Són infraccions molt greus de qualssevol subjectes que les cometin: a) La realització de les conductes definides en els apartats 1 i 2 de l’article 2 d’aquesta Llei als voltants dels llocs on se celebrin competicions esportives i als transports públics i trans‐ports organitzats que s’hi dirigeixin, quan s’ocasionin danys o greus riscos a les persones o els béns o quan concorrin circumstàncies d’especial risc, perill o participació en aquestes. b) La realització de declaracions en mitjans de comunicació de caràcter imprès, audiovisual o per Internet, en virtut de les quals s’amenaci o s’inciti a la violència o a l’agressió als parti‐ cipants en partits o competicions esportives o a les persones que hi assisteixen, així com la contribució significativa mitjançant aquestes declaracions a la creació d’un clima hostil o que promogui l’enfrontament físic entre els qui participen en partits o competicions esportives o entre les persones que hi assisteixen. c) La difusió per mitjans tècnics, materials, informàtics o tecnològics vinculats a informació o activitats esportives de continguts que promoguin la violència o hi donin suport, o que incitin, fomentin o ajudin als comportaments violents o terroristes, racistes, xenòfobs o intolerants per raons de religió, ideologia, orientació sexual, o qualsevol altra circumstància personal o social, o que suposin un acte de manifest menyspreu als participants en la competició o en l’espectacle esportiu o a les víctimes del terrorisme i als seus familiars. d) L’incompliment de les sancions imposades en matèria de violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport. 2. Són infraccions greus de qualssevol subjectes que les cometin: a) La realització de les conductes definides en els apartats 1 i 2 de l’article 2 d’aquesta Llei als voltants dels llocs on se celebrin competicions esportives i als transports organitzats que s’hi dirigeixin, quan no siguin qualificades de molt greus d’acord amb l’apartat anterior. b) La realització de declaracions públiques en mitjans no inclosos en el literal b de l’apartat anterior, en virtut de les quals s’amenaci o s’inciti a la violència o a l’agressió als participants en partits o competicions esportives o als que hi assisteixen, així com la contribució significa‐ tiva mitjançant aquestes declaracions a la creació d’un clima hostil o que promogui l’enfrontament físic entre els participants en partits o competicions esportives o entre els as‐ sistents. c) La venda a l’interior de les instal∙lacions esportives dels productes prohibits a l’apartat 3 de l’article 4, de begudes alcohòliques o d’aquelles amb envasos que incompleixin el que disposa l’apartat segon del mateix article. 3. Són infraccions lleus de qualssevol subjectes que les cometin la realització de les conduc‐ tes que defineixen els apartats 1 i 2 de l’article 2 que no siguin qualificades de greus o molt greus en els apartats anteriors.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

901

Oposició

Article 23 Infraccions d’altres subjectes

per Inspector/a

de les conductes que defineixen els articles 2, article 6 i article 7 d’aquesta Llei que no hagin estat qualificades de molt greus a l’apartat anterior. 3. Són infraccions lleus de les persones assistents a competicions i espectacles esportius tota acció o omissió que suposi l’incompliment de les obligacions imposades en aquesta Llei que no mereixi qualificar‐se de greu o molt greu d’acord amb els apartats anteriors, així com la infracció d’altres obligacions legalment establertes en matèria de seguretat dels especta‐cles esportius.

Article 25 Sanció de prohibició d’accés 1. Els clubs i les persones responsables de l’organització d’espectacles esportius han de privar de la condició de soci, associat o abonat les persones que siguin sancionades amb la prohibició d’accés a recintes esportius, i a aquest efecte l’autoritat competent els ha de co‐ municar la resolució sancionadora, mantenint l’exclusió de l’abonament o de la condició de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

902

Oposició

1. Com a conseqüència de la comissió de les infraccions tipificades en el present títol es poden imposar les sancions econòmiques següents: a) De 150 a 3.000 euros en cas d’infraccions lleus. b) De 3.000,01 a 60.000 euros en cas d’infraccions greus. c) De 60.000,01 a 650.000 euros, en cas d’infraccions molt greus. 2. A més de les sancions econòmiques abans esmentades, als organitzadors de competici‐ons i espectacles esportius se’ls poden imposar les següents: a) La inhabilitació per organitzar espectacles esportius fins a un màxim de dos anys per in‐ fraccions molt greus i fins a dos mesos per infraccions greus. b) La clausura temporal del recinte esportiu fins a un màxim de dos anys per infraccions molt greus i fins a dos mesos per infraccions greus. 3. A més de les sancions econòmiques, a les persones físiques que cometin les infraccions tipificades en el present títol se’ls poden imposar, atenent les circumstàncies que concorrin en els fets i, molt especialment, la seva gravetat o repercussió social, la sanció de realitzar treballs socials en l’àmbit esportiu i la sanció de prohibició d’accés a qualsevol recinte espor‐ tiu d’acord amb l’escala següent: a) Prohibició d’accés a qualsevol recinte esportiu per un període comprès entre un mes i sis mesos, en cas d’infraccions lleus. b) Prohibició d’accés a qualsevol recinte esportiu per un període entre sis mesos i dos anys, en cas d’infraccions greus. c) Prohibició d’accés a qualsevol recinte esportiu per un període entre dos anys i cinc anys, en cas d’infraccions molt greus. 4. A més de les sancions econòmiques o en lloc d’aquestes, als qui realitzin les declaracions que preveu el literal b de l’apartat primer de l’article 23, se’ls pot imposar l’obligació de publi‐car a costa seva en els mateixos mitjans que van recollir les seves declaracions i almenys amb la mateixa amplitud, rectificacions públiques o, substitutivament, segons el criteri de l’òrgan resolutori, anuncis que promocionin l’esportivitat i el joc net en l’esport. 5. A més de les sancions econòmiques, als qui tinguin les conductes infractores definides en el literal c de l’apartat primer de l’article 23, se’ls pot imposar l’obligació de crear, publicar i mantenir a costa seva, fins a un màxim de cinc anys, un mitjà tècnic, material, informàtic o tecnològic equivalent a l’utilitzat per cometre la infracció, amb continguts que fomentin la convivència, la tolerància, el joc net i la integració intercultural en l’esport. El compliment deficient d’aquesta obligació s’entén com a trencament de la sanció imposada, i es pot oferir als sancionats un patró o model de contrast per acomodar l’extensió i els continguts del mit‐ jà.

per Inspector/a

CAPÍTOL II Sancions Article 24 Sancions

soci o associat durant tot el període de compliment de la sanció. 2. A efectes del compliment de la sanció, es poden arbitrar procediments de verificació de la identitat, que han d’efectuar els membres de les forces i cossos de seguretat.

Article 27 Criteris modificatius de la responsabilitat 1. Per a la determinació de la concreta sanció aplicable en relació amb les infraccions relati‐ ves a conductes definides en els apartats 1 i 2 de l’article 2 d’aquesta Llei s’han de tenir en consideració els criteris següents: a) El penediment espontani, la manifestació pública de disculpes i la realització de gestos de caràcter esportiu que expressin intenció de corregir o esmenar el dany físic o moral infligit. b) La col∙laboració en la localització i en la disminució de les conductes violentes, racistes, xenòfobes o intolerants per part dels clubs i altres persones responsables. c) L’adopció espontània i immediata a la infracció de mesures dirigides a reduir o mitigar els danys que en derivin. d) L’existència d’intencionalitat o reiteració. e) La naturalesa dels perjudicis causats. f) La reincidència, i s’entén per tal la comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa declarada per resolució ferma. 2. Per determinar la concreta sanció aplicable en relació amb les infraccions relatives a obli‐ gacions de seguretat de les persones organitzadores de competicions i espectacles espor‐tius s’han de tenir en consideració els criteris següents: a) L’existència d’intencionalitat o reiteració. b) La naturalesa dels perjudicis causats. c) La reincidència, i s’entén per tal la comissió en el terme d’un any de més d’una infracció declarada per resolució ferma.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

903

Oposició

1. De les infraccions a què es refereix el present títol en són administrativament responsa‐ bles les persones físiques i jurídiques que actuïn com a autors i els seus col∙laboradors. En aquest últim cas les sancions que preveuen els articles 24 i 25 s’han d’imposar, si s’escau, tenint en compte el grau de participació. 2. Jugadors, personal tècnic i directiu, així com les altres persones sotmeses a disciplina esportiva han de respondre dels actes contraris a les normes o actuacions preventives de la violència esportiva de conformitat amb el que disposen el títol tercer d’aquesta Llei i les dis‐ posicions reglamentàries i estatutàries de les entitats esportives, quan aquestes conductes tinguin lloc en ocasió de l’exercici de la seva funció esportiva específica. Aquests mateixos subjectes estan plenament sotmesos a les disposicions del present títol quan assisteixin a competicions o espectacles esportius en condició d’espectadors.

per Inspector/a

CAPÍTOL III Responsabilitat i els seus criteris modificatius Article 26 Subjectes responsables

Article 29 Registre de sancions 1. El Registre Central de Sancions en matèria de violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, així com la recollida de les dades que s’hi inscriguin, s’han d’ajustar al que dis‐ posa la legislació relativa a la protecció de dades de caràcter personal. En tot cas, s’ha d’assegurar el dret de les persones que siguin objecte de resolucions sancionadores a ser informades de la seva inscripció en el Registre i a mantenir‐la únicament mentre sigui ne‐ cessari per a la seva execució. 2. Tot assentament registral ha de contenir, almenys, les referències següents: a) Lloc i data de l’esdeveniment esportiu, classe de competició i contendents. b) Dades identificatives de l’entitat esportiva, organitzador o particular afectat per l’expedient. c) Classe de sanció o sancions imposades, especificant amb claredat el seu abast temporal. d) Infracció comesa per l’infractor, especificant l’article de la Llei en què està tipificada i, si s’escau, les circumstàncies modificatives de la responsabilitat. 3. D’acord amb les disposicions vigents en la matèria, tenen accés a les dades d’aquest Re‐ gistre els particulars que hi tinguin un interès directe i manifest, així com les entitats esporti‐ ves als efectes de col∙laboració amb les autoritats en el manteniment de la seguretat pública amb motiu de competicions o espectacles esportius. 4. El registre ha de disposar d’una secció de prohibicions d’accés a recintes esportius. L’òrgan sancionador ha de comunicar les sancions al mateix registre i als organitzadors dels espectacles esportius, amb la finalitat que aquests verifiquin la identitat en els controls d’accés pels mitjans que es determinin per reglament. 5. Quan es tracti de sancions imposades a persones seguidores de les entitats esportives pel C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

904

Oposició

1. La potestat sancionadora que preveu el present article l’exerceix l’autoritat governativa competent, que pot demanar informes previs a les autoritats esportives i a la Comissió Esta‐ tal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport. 2. Quan la competència sancionadora correspongui a l’Administració General de l’Estat, la imposició de sancions la porta a terme: a) La Delegació del Govern, des de 150 euros fins a 60.000 euros. b) La Secretaria d’Estat de Seguretat, des de 60.000,01 euros fins a 180.000 euros. c) El Ministeri de l’Interior, des de 180.000,01 euros fins a 360.000 euros. d) El Consell de Ministres, des de 360.000,01 euros fins a 650.000 euros. 3. La competència per imposar les sancions d’inhabilitació temporal per organitzar especta‐ cles esportius i per a la clausura temporal de recintes esportius correspon a la Secretaria d’Estat de Seguretat, si el termini de suspensió és igual o inferior a un any, i al Ministeri de l’Interior, si és superior a aquest termini. 4. La competència per imposar les sancions accessòries que preveu l’article 24 correspon a l’òrgan sancionador competent en cada cas, sense perjudici del que disposa l’apartat anteri‐ or i, en cas que tingui caràcter substitutiu d’infraccions molt greus, segons el que disposa l’apartat quart de l’article 24 d’aquesta Llei, correspon a la Secretaria d’Estat de Seguretat.

per Inspector/a

CAPÍTOL IV Competències i procediment Article 28 Competència per a la imposició de sancions

En el que no disposa el present títol, en l’exercici de la potestat sancionadora a què es refe‐ reix són aplicables els principis i prescripcions que contenen el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment admi‐ nistratiu comú, i les seves normes de desplegament, especialment pel que fa a l’extinció de la responsabilitat, prescripció de les infraccions i sancions, execució de sancions i principis generals del procediment sancionador. Article 31 Presentació de denúncies Qualsevol persona pot instar a la incoació d’expedients sancionadors per les infraccions contingudes en el present títol. El denunciant, que, si s’escau, ha d’aportar les proves de què disposi, no ha de tenir la condició de part en el procediment, si bé se li reconeix el dret a rebre la notificació de la resolució que es dicti en l’expedient. TÍTOL III Règim disciplinari esportiu contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància CAPÍTOL I Àmbit d’aplicació Article 32 Àmbit d’aplicació del règim disciplinari esportiu 1. Les persones vinculades a una federació esportiva mitjançant una llicència federativa es‐ tatal o autonòmica habilitada per a la participació en competicions estatals així com els clubs, societats anònimes esportives i les persones que desenvolupin la seva activitat dins d’aquestes poden ser sancionades de conformitat amb el que disposen els articles següents. 2. Aquest règim sancionador té la condició de règim especial respecte del que preveu, amb caràcter general, la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, que té en tots els seus aspectes la condi‐ ció de norma supletòria. 3. De conformitat amb el que preveu aquesta Llei, quan les persones a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article assisteixin com a espectadors a una prova o competició esportiva, el seu règim de responsabilitat és el que recull el present títol. 4. No es consideren conductes infractores les que contingui el present títol per remissió a les definicions que contenen els apartats primer i segon de l’article 2 de la Llei, quan siguin rea‐ litzades pels esportistes d’acord amb les regles tècniques del joc pròpies de la modalitat es‐ portiva corresponent.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

905

Oposició

Article 30 Procediment sancionador

per Inspector/a

fet de cometre els actes il∙lícits que defineixen els apartats 1 i 2 de l’article 2, l’òrgan san‐ cionador les ha de notificar al club o entitat esportiva a què pertanyin amb la finalitat d’incloure l’oportuna referència en el llibre de registre d’activitats de seguidors a què fa refe‐ rència l’article 9 i d’aplicar la prohibició de suport que preveu l’article 3, apartat 2, literal h. 6. El Registre Central de Sancions en matèria de violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport a què es refereix aquest article està adscrit al Ministeri de l’Interior.

CAPÍTOL II De les infraccions i sancions Article 33 De la classificació de les infraccions contra el règim previst en aquesta Llei

Es consideren infraccions molt greus: 1. De les regles de joc o competició o de les normes esportives generals: a) Els comportaments i gestos agressius i manifestament antiesportius dels esportistes, quan es dirigeixin a l’àrbitre, a altres esportistes o al públic, així com les declaracions públi‐ques de directius, administradors de fet o de dret de clubs esportius i societats anònimes esportives, tècnics, àrbitres i esportistes que incitin els seus equips o espectadors a la vio‐lència de conformitat amb el que disposen els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei. b) La promoció, organització, direcció, encobriment o defensa dels actes i conductes tipifi‐ cats en els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei. c) La participació activa en actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants o que fomentin aquest tipus de comportaments en l’esport. Als efectes d’aquest article, es considera, en tot cas, com a participació activa la realització de declaracions, gestos, insults i qualsevol altra conducta que impliquin una vexació a una persona o grup de persones per raó del seu origen racial o ètnic, de la seva religió, convicci‐ ons, discapacitat, edat, sexe o orientació sexual. d) La no‐adopció de mesures de seguretat i la falta de diligència o de col∙laboració en la re‐ pressió de comportaments violents, racistes, xenòfobs o intolerants. 2. Es consideren específicament infraccions molt greus, per a les persones que ostentin la presidència i altres membres de les federacions esportives, l’omissió del deure d’assegurar el desenvolupament correcte dels espectacles esportius que impliquin riscos per als espec‐ tadors o per als participants, tant pel que fa al desenvolupament de la mateixa activitat es‐ portiva, com a la protecció dels drets fonamentals i, específicament, els que impliquin com‐ portaments racistes, xenòfobs o intolerants. 3. Així mateix, són infraccions específiques molt greus per als clubs i societats anònimes esportives que participin en competicions professionals: a) L’omissió del deure d’adoptar totes les mesures que estableix aquesta Llei per assegurar el desenvolupament correcte dels espectacles esportius amb riscos per als espectadors o per als participants i evitar la realització d’actes o comportaments racistes, xenòfobs, intole‐rants i contraris als drets fonamentals. b) La facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que donin suport a l’actuació de les persones o grups que promoguin la violència o les conductes racis‐ tes, xenòfobes i intolerants a què es refereixen els apartats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

906

Oposició

Article 34 Infraccions molt greus

per Inspector/a

Les infraccions del règim esportiu que preveu aquesta Llei poden ser molt greus o greus de conformitat amb el que estableixen els articles següents.

Article 36 Del règim de sancions a imposar com a conseqüència de les infraccions previstes en aques‐ ta Llei El règim sancionador de les infraccions contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la into‐ lerància previstes en l’àmbit disciplinari esportiu queda establert de la manera següent: a) Per la comissió d’infraccions considerades molt greus de les previstes en aquesta Llei, es poden imposar les sancions següents: 1r. Inhabilitació per ocupar càrrecs en l’organització esportiva o suspensió o privació de lli‐ cència federativa, quan el responsable dels fets sigui una persona amb llicència esportiva. La sanció es pot imposar amb caràcter temporal per un període de dos a cinc anys, o ex‐ cepcionalment amb caràcter definitiu en els casos de reincidència en la comissió d’infraccions d’extraordinària gravetat. 2n. Sanció pecuniària per als clubs, esportistes, jutges, àrbitres i directius en el marc de les competicions professionals, de 18.000,01 a 90.000 euros. 3r. Sanció pecuniària per als clubs, esportistes, jutges, àrbitres i directius en el marc de la resta de competicions, de 6.000,01 a 18.000 euros. 4t. Clausura del recinte esportiu per un període que comprengui des de quatre partits o es‐ deveniments fins a una temporada. 5è. Pèrdua de la condició de soci i prohibició d’accés a l’estadi o llocs de desenvolupament de les proves o competicions per un temps no superior a cinc anys. 6è. Celebració de la prova o competició esportiva a porta tancada. 7è. Pèrdua de punts o llocs en la classificació. 8è. Pèrdua o descens de categoria o divisió. b) Per la comissió d’infraccions considerades greus, es poden imposar les sancions se‐güents: 1r. Inhabilitació per ocupar càrrecs en l’organització esportiva o suspensió o privació de lli‐ cència federativa, amb caràcter temporal, quan el responsable dels fets sigui una persona amb llicència esportiva. La sanció a imposar és d’un mes a dos anys o de quatre o més par‐ tits en una mateixa temporada. 2n. Sanció pecuniària per als clubs, esportistes, jutges, àrbitres i directius en el marc de les competicions professionals, de 3.000 a 18.000 euros. 3r. Sanció pecuniària per als clubs, esportistes, jutges, àrbitres i directius en el marc de les competicions no professionals, de 500 a 6.000 euros. 4t. Clausura del recinte esportiu de fins a tres partits o esdeveniments, o de dos mesos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

907

Oposició

Es consideren infraccions de caràcter greu: a) Els comportaments i actes de menyspreu o desconsideració a una persona o grup de persones en relació amb el seu origen racial o ètnic, la seva religió, conviccions, discapaci‐tat, edat, sexe o orientació sexual, així com qualsevol altra condició o circumstància personal o social. b) La passivitat en la repressió de les conductes violentes, xenòfobes i intolerants, quan per les circumstàncies en què es produeixin no puguin ser considerades infraccions molt greus d’acord amb l’apartat anterior. c) L’omissió de les mesures de seguretat quan, atenent les circumstàncies concurrents, no es pugui considerar infracció molt greu.

per Inspector/a

Article 35 Infraccions greus

1. Les regles de determinació i extinció de la responsabilitat i el procediment d’imposició de les sancions disciplinàries esportives previstes en el present títol són les que estableixen amb caràcter general el títol XI de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, i les seves disposicions reglamentàries de desplegament, sense més especificitats que les que preveu el present article. 2. En tot cas, és causa d’atenuació de la responsabilitat per part dels clubs i altres persones responsables la col∙laboració en la localització dels qui causin les conductes prohibides per aquesta Llei o en l’atenuació de les conductes violentes, racistes, xenòfobes i intolerants. 3. Els expedients disciplinaris han de tenir una durada màxima d’un mes, prorrogable un altre mes més per causa justificada, des de la seva incoació, sigui a iniciativa pròpia o a re‐ queriment de la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intoleràn‐ cia en l’Esport. Transcorregut aquest termini, la competència per continuar la instrucció i emetre resolució correspon al Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva. 4. Les resolucions del Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva dictades en virtut del que disposa l’apartat anterior exhaureixen la via administrativa, i contra aquestes únicament es pot interposar recurs contenciós administratiu, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. 5. La Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport té legitimació activa per impugnar les resolucions federatives davant el Comitè Es‐ panyol de Disciplina Esportiva, quan entengui que la resolució objecte de recurs resulta con‐ trària als interessos públics la protecció dels quals se li ha confiat; els òrgans disciplinaris federatius han de notificar a la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofò‐ bia i la Intolerància en l’Esport les resolucions que dictin en l’àmbit d’aplicació del present títol, per tal que pugui exercir aquesta funció.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

908

per Inspector/a

Article 37 Regles específiques per a la graduació de la responsabilitat disciplinària esportiva i per a la tramitació dels procediments disciplinaris

Oposició

5è. Pèrdua de punts o llocs en la classificació. c) Les sancions anteriors són independents i compatibles amb les mesures que els estatuts i reglaments federatius puguin preveure en relació amb els efectes purament esportius que s’hagin de solucionar per assegurar el desenvolupament normal de la competició, partit o prova. S’entenen, en tot cas, inclosos en aquest apartat les decisions sobre la continuació o no de l’esdeveniment, la seva repetició, celebració, si s’escau, a porta tancada, resultats esportius i qualssevol altres que prevegin aquelles normes i que siguin inherents a l’organització i govern de l’activitat esportiva. d) Els estatuts i reglaments federatius poden preveure la imposició de sancions amb caràc‐ ter de reinserció, acumulades a les econòmiques, i alternatives o acumulades a les d’un altre tipus. En particular, es pot establir el desenvolupament d’accions de voluntariat en organit‐ zacions dedicades a tasques socials relacionades per la infracció, i especialment, les impli‐ cades en la lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

909

Oposició

1. La incoació d’un procés penal no és obstacle per a la iniciació, si s’escau, d’un procedi‐ ment administratiu i disciplinari pels mateixos fets, però no es pot dictar resolució en aquests fins que no s’hagi dictat sentència o acte de sobreseïment ferms en la causa penal. En tot cas, la declaració de fets provats que conté la resolució que posa fi al procés penal vincula la resolució que es dicti en els procediments administratiu i disciplinari, sense perju‐ dici de la diferent qualificació jurídica que puguin merèixer en una via o l’altra. Només es pot dictar sanció penal i administrativa i disciplinària sobre els mateixos fets quan no hi hagi identitat de fonament jurídic. 2. Quan a una mateixa persona física o jurídica i amb identitat de fets li siguin aplicables simultàniament sancions administratives i disciplinàries previstes en els títols segon i tercer d’aquesta Llei, és de tramitació preferent el procediment administratiu sancionador que pre‐ veu el títol segon. Comès el fet infractor en què es pugui produir concurrència de responsabilitat administrativa i disciplinària, l’òrgan competent per a la instrucció de cadascun dels procediments està obligat a iniciar‐lo i a notificar la incoació de l’expedient a l’òrgan recíproc, administratiu o federatiu, segons el cas. 3. Quan un òrgan federatiu rebi la notificació d’incoació d’un expedient administratiu sancio‐ nador relatiu a subjectes i fets idèntics als que estiguin donant lloc a la tramitació d’un expe‐ dient disciplinari, ha de suspendre la tramitació del procediment, i notificar‐ho a l’òrgan ad‐ ministratiu que tramiti el procediment administratiu sancionador. En cas que no hi hagi identi‐tat de subjectes, fets o fonaments jurídics pot continuar la tramitació del procediment. 4. Una vegada acabat l’expedient administratiu sancionador, l’òrgan competent per resoldre’l ha de notificar l’acord resolutori a l’òrgan disciplinari federatiu que va comunicar la suspensió del procediment, que ha d’aixecar la suspensió i adoptar un dels acords següents: a) La continuació del procediment disciplinari, quan no hi hagi identitat de fonaments jurídics per a la imposició de la sanció, o quan, havent‐n’hi, la sanció administrativa sigui inferior a la que es pugui imposar com a conseqüència del procediment disciplinari. b) L’arxiu de les actuacions, quan hi hagi identitat de fonaments jurídics i la sanció adminis‐ trativa sigui igual o superior a la que es pugui imposar com a conseqüència del procediment disciplinari. 5. En cas que l’òrgan disciplinari decideixi continuar el procediment sancionador perquè hi ha identitat de fonaments jurídics però la infracció és susceptible d’una sanció superior a l’administrativament imposada, la resolució de l’expedient disciplinari redueix la sanció apli‐ cable en la quantia o entitat que correspongui per aplicació de la sanció administrativa prè‐ via, fent constar expressament la quantia de la reducció en la resolució del procediment. 6. En cas que es dicti una resolució judicial que anul∙li totalment o parcialment la sanció ad‐ ministrativa, l’òrgan que va dictar aquesta última ho ha de notificar a l’òrgan disciplinari fede‐ratiu que en el seu moment li va comunicar la incoació del procediment, a fi que aquest pro‐ cedeixi a arxivar les actuacions, llevat que no hi hagi identitat de fonaments jurídics entre la sanció administrativa anul∙lada i l’eventual sanció disciplinària que es pugui imposar, cas en què s’ha de procedir de conformitat amb el que disposa l’apartat 4, lletra a del present arti‐cle. 7. Els acords adoptats pels òrgans federatius quan es refereix als apartats quart, cinquè i sisè

per Inspector/a

TÍTOL IV Disposicions comunes als títols II i III Article 38 Concurrència de procediments penals, administratius i disciplinaris

del present article són susceptibles d’impugnació d’acord amb el que disposa el títol XI de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport.

Disposició addicional segona Habilitacions reglamentàries a les entitats esportives i normes d’aplicació immediata 1. En el termini de sis mesos, les entitats esportives han de dictar les disposicions necessà‐ ries per adequar els seus reglaments a aquesta Llei. Durant aquesta adaptació, són d’aplicació directa des de la seva entrada en vigor els tipus d’infracció i les sancions que aquesta Llei preveu com a mínims indisponibles, tot i que no estiguin expressament previs‐ tos en les reglamentacions esportives vigents. Transcorregut el termini esmentat en el paràgraf anterior, són nuls de ple dret els preceptes continguts en els estatuts, reglaments i altres normes federatives que continguin algun me‐ canisme discriminatori en funció de la nacionalitat o origen de les persones. 2. Així mateix, les entitats han de modificar, en el mateix termini previst a l’apartat anterior, la seva normativa i eliminar qualsevol obstacle o restricció que impedeixi o dificulti la participa‐ció en activitats esportives no professionals dels estrangers que estiguin legalment a Espa‐nya i de les seves famílies. Excepcionalment, el Consell Superior d’Esports pot autoritzar mesures d’acció positiva basades en exigències i necessitats derivades de l’esport d’alt ni‐vell i de la seva funció representativa d’Espanya. 3. La participació d’estrangers en l’activitat esportiva professional es regeix per la seva nor‐ mativa específica. Disposició addicional tercera Actualització de les quanties de les multes La quantia de les multes que preveu aquesta Llei pot ser actualitzada pel Govern a proposta dels titulars dels ministeris de l’Interior i d’Educació i Ciència, tenint en compte la variació de l’índex oficial de preus al consum. Disposició addicional quarta Informació de resolucions dictades en els expedients sancionadors i disciplinaris Les autoritats governatives i les federacions esportives han de notificar a la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, i al Registre Central de Sancions en matèria de Violència, Racisme, Xenofòbia i Intolerància en l’Esport, les reso‐ lucions que dictin en aplicació dels preceptes recollits en aquesta Llei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

910

Oposició

S’autoritza el Govern a dictar les normes reglamentàries tant en els casos específics que preveu aquesta Llei i en aquells altres que siguin necessaris per a l’efectiva aplicació de les previsions que aquesta conté, sense perjudici de les competències de les comunitats autò‐ nomes fixades en els seus respectius estatuts d’autonomia.

per Inspector/a

Disposició addicional primera Desplegament reglamentari

Disposició addicional sisena Cooperació internacional El Consell Superior d’Esports i el Ministeri de l’Interior, en coordinació amb el Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, han de promoure noves actuacions per fomentar i articular procediments de col∙laboració amb els organismes internacionals competents en la matèria. Disposició addicional setena Instal∙lació de videocàmeres i gravació d’imatges La instal∙lació dels dispositius de videovigilància als quals es refereixen els articles 4 i 12 d’aquesta Llei, així com el tractament de les imatges resultants de la utilització dels esmen‐ tats dispositius, estan sotmesos al que disposa la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics. Les imatges captades per aquests dispositius únicament les tracta el coordinador de segure‐ tat, que les ha de transmetre a les forces i cossos de seguretat o a les autoritats competents només en cas que s’hi apreciï l’existència d’alguna de les conductes previstes en els apar‐tats primer i segon de l’article 2 d’aquesta Llei, a fi que s’incorporin al procediment judicial o administratiu corresponent. Per a l’exercici de les potestats previstes en les lletres b i d de l’article 12.1 d’aquesta Llei, la Delegació del Govern ha de sol∙licitar l’informe previ de la Comissió Estatal contra la Violèn‐ cia, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, sobre la proporcionalitat i idoneïtat de l’establiment d’aquesta mesura. Disposició addicional vuitena Delimitació de competències Tenen la consideració d’autoritats, als efectes d’aquesta Llei, les corresponents de les com‐ unitats autònomes amb competències per a la protecció de persones i béns i per al mante‐ niment de la seguretat ciutadana, d’acord amb el que disposen els corresponents estatuts i les lleis orgàniques de forces i cossos de la seguretat i de protecció de la seguretat ciutada‐ C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

911

Oposició

L’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, queda redactat de la manera següent: «2. Els estatuts de les federacions esportives espanyoles han d’incloure els sistemes d’integració i representativitat de les federacions d’àmbit autonòmic, segons el que establei‐ xen les disposicions de desplegament d’aquesta Llei. A aquests efectes, la presidència de les federacions d’àmbit autonòmic forma part de les assemblees generals de les federacions esportives espanyoles, i tenen la representació d’aquelles. En tot cas, perquè les federacions d’àmbit autonòmic es puguin integrar en les federacions esportives espanyoles o, si s’escau, mantenir aquesta integració, han d’eliminar qualsevol obstacle o restricció que impedeixi o dificulti la participació d’estrangers que estiguin legal‐ ment a Espanya i de les seves famílies en les activitats esportives no professionals que or‐ ganitzin.»

per Inspector/a

Disposició addicional cinquena Modificació de l’article 32.2 de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport

Les referències realitzades en qualsevol norma a les disposicions sobre prevenció de la vio‐ lència en els espectacles esportius contingudes a la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, s’entenen referides, en tot cas, a les disposicions d’aquesta Llei. Disposició addicional desena Modificacions legislatives sobre responsabilitat civil El Govern ha de remetre, en el termini d’un any, a les Corts Generals, els projectes de llei o de modificació de les lleis ja existents que convinguin per regular de manera específica la responsabilitat civil en l’àmbit propi de l’esport i dels espectacles esportius, així com de l’assegurament d’aquesta i la seva repercussió consegüent en el sistema de compensació d’assegurances. Disposició transitòria única Règim orgànic fins a la creació de la Comissió contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport L’actual Comissió Nacional per a la Prevenció de la Violència en els Espectacles Esportius exerceix totes les seves funcions fins a la creació i l’efectiva posada en funcionament de la Comissió contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, prevista en aquesta Llei. Disposició derogatòria única Derogació de determinats preceptes de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport 1. Queden derogats els següents articles i apartats de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport: Articles 60 a 69. Article 76.1, apartats e, g i h. Article 76.2, apartat g. 2. Queden derogats, així mateix, tots els preceptes de normes del mateix rang o inferior que s’oposin al que disposa aquesta Llei.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

912

Oposició

Disposició addicional novena Remissions normatives

per Inspector/a

na, i poden imposar les sancions i altres mesures determinades en aquesta Llei en les matè‐ ries sobre les quals tinguin competència. En tot cas, la Llei vigent és aplicable respectant les competències que les comunitats autò‐ nomes puguin tenir en l’àmbit de l’esport i, específicament, sobre la regulació en matèria de prevenció de la violència en els espectacles públics esportius. Al seu torn, l’aplicació de les mesures de seguretat que preveu aquesta Llei s’ha d’executar respectant les competències en matèria de seguretat pública conferides a les comunitats autònomes, de conformitat amb el que disposa la normativa de forces i cossos de seguretat.

Disposició final primera Títols competencials

Disposició final segona Entrada en vigor

Oposició

Aquesta Llei entra en vigor al cap d’un mes de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

per Inspector/a

Aquesta Llei es dicta a l’empara dels títols competencials que corresponen a l’Estat en rela‐ ció amb l’organització de l’esport federat estatal en el seu conjunt i, així mateix, de l’article 149.1.29a de la Constitució, excepte la disposició addicional sisena, que es dicta a l’empara de l’article 149.1.3a de la Constitució. Tot això sense perjudici de les competències atribuï‐ des a les comunitats autònomes pels seus estatuts d’autonomia en matèria d’esport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

913

4.6 REAL DECRETO 203/2010, DE 26 DE FEBRERO, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE PREVENCIÓN DE LA VIOLENCIA, EL RACISMO, LA XENOFOBIA

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

914

Oposició

La aprobación de la Ley 19/2007, de 11 de julio, contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, ha supuesto la introducción de importantes novedades en esta materia que requieren desarrollo reglamentario, que contempla el presente real decreto. La aprobación de la mencionada ley ha supuesto la modificación y ampliación de los preceptos referidos a la prevención de la violencia en los espectáculos deportivos de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del deporte, que tuvo su desarrollo reglamentario en el Real Decreto 769/1993, de 21 de mayo, en el que se aprobó el Reglamento para la prevención de la violencia en los espectáculos deportivos, así como las modificaciones introducidas en el mismo por el Real Decreto 1247/1998, de 19 de junio, tendiendo en cuenta las peculiaridades del baloncesto profesional. Se ha evidenciado que el referido reglamento de prevención de la violencia en los espectáculos deportivos ha demostrado sobradamente su utilidad para contribuir a la erradicación de la violencia en el deporte y ha permitido cumplir con las obligaciones asumidas por España al firmar el «Convenio Europeo sobre la violencia e irrupciones de espectadores con motivo de manifestaciones deportivas, y especialmente partidos de fútbol» del Consejo de Europa, aprobado en Estrasburgo el 19 de agosto de 1985. No obstante, la Ley 19/2007, de 11 de julio, amplía el concepto de violencia a aspectos como el racismo, la xenofobia y la intolerancia, mejora la definición legal de las conductas ilícitas, regula nuevas medidas de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, y refuerza el papel de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, regulada en el Real Decreto 748/2008, de 9 de mayo. Este real decreto incorpora las modificaciones, inclusiones y adaptaciones necesarias para desarrollar la nueva ley y hacer así efectivas sus novedosas previsiones, pasando a denominarse ahora y en consecuencia «Reglamento de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte», quedando derogando el texto de 1993. Las novedades más reseñables, suponen que se adapten las menciones que deben incluirse en los títulos de acceso a los espectáculos deportivos, y que se regule el libro de registro de seguidores, lo que debe resultar de gran utilidad para la consecución de los fines previstos en la ley. Asimismo, se incorpora también a este reglamento la regulación de los Planes Individuales de Riesgos de cada una de las instalaciones deportivas incluidas en el ámbito de aplicación del mismo, que aprobados con carácter anual por los Delegados del Gobierno en las comunidades autónomas, contendrán, las medidas que deben adoptarse en los acontecimientos deportivos, así como los Protocolos de Seguridad, Prevención y Control y el Reglamento Interno del recinto deportivo, instrumentos cuya elaboración corresponde a los organizadores de las competiciones deportivas. Por otro lado, se regulan los productos que se introduzcan o expendan en los recintos deportivos, concretando las características que deben reunir, se prevé la eventual emisión de un informe por la Subdelegación del Gobierno para mejorar la seguridad jurídica en la

per Inspector/a

Y LA INTOLERANCIA EN EL DEPORTE.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

915

per Inspector/a Oposició

aplicación de estas disposiciones; se prohíbe, además, la venta de bebidas embotelladas o la introducción por los asistentes de envases de las mismas, para evitar su uso como proyectiles, así como de bebidas alcohólicas, introduciendo el contenido de las más recientes Recomendaciones del Consejo de Europa en el marco del ya mencionado «Convenio Europeo sobre la violencia e irrupciones de espectadores con motivo de manifestaciones deportivas, y especialmente partidos de fútbol»; en concreto las relativas a la «lista de medidas que deben adoptar los organizadores de acontecimientos deportivos profesionales y las autoridades públicas», sobre el «uso de espacios de visualización pública para acontecimientos deportivos de gran escala», y la relativa al «uso de dispositivos pirotécnicos en acontecimientos deportivos». Se establece también la obligación del organizador de proceder a la grabación del aforo completo del recinto deportivo durante todo el espectáculo. Esta determinación es la única posible para identificar eficazmente a los autores de infracciones a la ley, pues el sistema actual no ha permitido muchas veces registrar los sucesos, impidiendo sancionar a agresores que han protagonizado altercados o agresiones o que han lanzado objetos a los terrenos de juego ocasionando graves daños a las personas y al desarrollo del espectáculo deportivo. Es imprescindible cortar de raíz esta situación para evitar que se asiente en las personas violentas, racistas, xenófobas o intolerantes una sensación de impunidad ante sus actitudes ilícitas. La previsión es proporcionada puesto que no supone un desembolso económico excesivamente elevado para los responsables de implementarla y se aplica exclusivamente a las competiciones oficiales de carácter profesional en la modalidad de fútbol, ya que son las que sufren en la actualidad episodios de esta naturaleza. El capítulo VII regula el Registro Central de Sanciones en materia de violencia, racismo, xenofobia e intolerancia en el deporte que se prevé en el artículo 29 de la ley y que hasta el momento estaba regulado por la Orden de 31 de julio de 1997, del Ministerio del Interior. El nuevo régimen del Registro contempla la situación derivada de la transferencia de competencias en esta materia a algunas comunidades autónomas, y establece el mecanismo de inscripción, cancelación y comunicación de las sanciones, con pleno respeto a los derechos derivados de la legislación aplicable en materia de protección de datos de carácter personal. La nueva regulación del Registro pone especial énfasis en garantizar el cumplimiento de las sanciones de prohibición de acceso a los recintos deportivos, estableciendo su régimen de comunicación por el registro y sus medios de aplicación por las entidades deportivas y por los organizadores de espectáculos deportivos. El capítulo VIII del Reglamento incluye «medidas de apoyo a la convivencia y la integración en el deporte», de acuerdo con lo que establece el artículo 16 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. Este capítulo se estructura en tres secciones, siendo la 1.ª de ellas la relativa a «Medidas de carácter preventivo y formativo», la 2.ª regula el Observatorio de la Violencia, el Racismo, la Xenofobia y la Intolerancia en el Deporte, que se constituyó el 22 de diciembre de 2004 y que venía funcionando hasta el día de hoy sin normativa expresa, insertado en la Comisión Nacional contra la Violencia en los Espectáculos Deportivos. Ahora se le confiere carta de naturaleza, en la línea que determina la letra d) del artículo 16 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, cuando entre las medidas a adoptar por la Administración General del Estado a fin de promover la convivencia y la integración intercultural por medio del deporte señala la de «el desarrollo del Observatorio de la Violencia, el Racismo, la Xenofobia y la Intolerancia en el Deporte, adscrito al Consejo Superior de Deportes, con funciones de estudio, análisis, propuesta y seguimiento en materia de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte». Este Observatorio se configura como un órgano de carácter

DISPONGO: Artículo único. Aprobación del Reglamento. Se aprueba el Reglamento de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, cuyo texto se incluye a continuación. Disposición adicional primera. Establecimiento de medidas adicionales en recintos deportivos para competiciones no profesionales. La Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, dentro del ámbito de aplicación de la Ley 19/2007, de 11 de julio, determinará los recintos que, además de aquellos en que se celebren encuentros de las categorías profesionales de fútbol y baloncesto, habrán de disponer de todas o algunas de las siguientes medidas: a) De localidades numeradas y de asiento para todos los espectadores. b) De Unidad de Control Organizativo

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

916

per Inspector/a Oposició

consultivo adscrito al Consejo Superior de Deportes, y se regula su composición, funciones y régimen de funcionamiento, adscribiéndolo como establece la ley al Consejo Superior de Deportes, a través de la Dirección General de Deportes del mismo, y estableciendo su coordinación con la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. Para concluir, y puesto que para combatir la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte no bastan medidas preventivas y represivas, es preciso desplegar acciones positivas que estimulen la paz, la tolerancia y la convivencia en el deporte y demuestren y preserven su aptitud como instrumento de formación en valores, tal y como proclama la ley en su artículo 1. En ese sentido, en la sección 3.ª del capítulo VIII se crea el distintivo «Juego Limpio», que se concederá sin perjuicio de los Premios Nacionales del Deporte y servirá como mención honorífica que reconocerá al equipo y a la afición de las ligas profesionales y competiciones que se hayan destacado por su cumplimiento de las disposiciones contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte y por fomentar en el mismo la paz, la tolerancia y la convivencia. El protagonismo y relevancia que la Ley 19/2007, de 11 de julio, confiere a la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, explica que dicho órgano haya tenido una intervención activa en la elaboración del presente reglamento. Además de haber recabado la opinión tanto de la propia Comisión Estatal, como de las instituciones representadas en la misma, durante la tramitación han sido consultadas las federaciones deportivas españolas, ligas profesionales, asociaciones de deportistas profesionales y entidades deportivas en general, así como otro tipo de organizaciones o colectivos que desarrollan actividades de prevención de la violencia en el ámbito del deporte. En el proceso de elaboración de esta norma ha sido sumamente valiosas las consideraciones y observaciones realizadas por la Agencia Española de Protección de Datos, cuyas aportaciones han contribuido a la mejora del texto resultante. En su virtud, a propuesta conjunta de la Ministra de la Presidencia y del Ministro del Interior, con el informe del Ministerio de Economía y Hacienda, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 26 de febrero de 2010,

Cuando en virtud de lo establecido en los artículos 9 y 12.2 del Reglamento se acuerde extender la implantación de estas medidas a otras competiciones, la citada Comisión Estatal deberá especificar las características, dotación material, dispositivos y condiciones que deberá reunir la instalación de las unidades de control organizativo. Asimismo deberá determinarse si las instalaciones deben contar zonas reservadas y distantes para situar a las aficiones de los equipos contendientes.

Disposición derogatoria única. Derogación normativa. Queda derogado el Real Decreto 769/1993, de 21 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento para la prevención de la violencia en los espectáculos deportivos así como la Orden de 31 de julio de 1997, del Ministerio del Interior, por la que se regula el funcionamiento del Registro Central de Sanciones impuestas por infracciones contra la seguridad pública en materia de espectáculos deportivos. Disposición final primera. Habilitaciones para el desarrollo reglamentario. 1. Se faculta al titular del Ministerio de la Presidencia para dictar las normas complementarias y de desarrollo de lo dispuesto en la sección 3.ª del capítulo VIII del Reglamento de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte y a dictar cuantas disposiciones resulten precisas para su aplicación. 2. Se habilita a los Ministros de la Presidencia y del Interior a dictar otras disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación del presente real decreto. Disposición final segunda. Modificación del Real Decreto 748/2008, de 9 de mayo, por el que se regula la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. Se modifica el artículo 3, apartado 1 del Real Decreto 748/2008, de 9 de mayo, por el que se regula la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, cuyo texto queda redactado de la siguiente forma: «Realizar recomendaciones a las Administraciones competentes sobre las condiciones de seguridad de los espacios que se habiliten para la visualización pública

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

917

Oposició

1. Los clubes deportivos y sociedades anónimas deportivas que, por ascenso o cualquier otro procedimiento previsto en las normas reguladoras de las competiciones, obtengan derecho a participar en competiciones profesionales, dispondrán del plazo de un año para el establecimiento y entrada en funcionamiento del sistema informatizado de control y gestión de venta de entradas y de acceso a los recintos deportivos. 2. Los citados clubes deportivos y sociedades anónimas deportivas dispondrán de un plazo de dos años para adaptar las instalaciones y recintos de forma que cuenten con localidades numeradas y con asientos para todos los espectadores, así como para la instalación de circuitos cerrados de televisión y realización de las construcciones, instalaciones o soportes fijos necesarios para el funcionamiento de la Unidad de Control Organizativo. 3. Asimismo, los mencionados clubes deportivos y sociedades anónimas deportivas dispondrán de un plazo de dos meses desde la entrada en vigor del presente reglamento para la elaboración de un Libro Registro de Actividades de Seguidores.

per Inspector/a

Disposición adicional segunda. Plazos de ejecución de determinadas medidas.

de acontecimientos deportivos, así como respecto de las medidas a adoptar para prevenir en los mismos conductas violentas, racistas, xenófobas e intolerantes.»

Disposición final cuarta. Entrada en vigor. El presente real decreto entrará en vigor el día 1 de julio de 2010. Dado en Madrid, el 26 de febrero de 2010.

ANEXO REGLAMENTO DE PREVENCIÓN DE LA VIOLENCIA, EL RACISMO, LA XENOFOBIA Y LA INTOLERANCIA EN EL DEPORTE CAPÍTULO PRELIMINAR Artículo 1. Objeto. El presente Reglamento tiene por objeto el desarrollo de las medidas de prevención y control de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte contenidas en la Ley 19/2007, de 11 de julio, contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, y las que resulten aplicables de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, de Protección de la Seguridad Ciudadana. Artículo 2. Ámbito. 1. Las disposiciones contenidas en el presente reglamento serán aplicables con carácter general a las competiciones deportivas oficiales de ámbito estatal que se organicen por entidades deportivas en el marco de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, así como a las organizadas o autorizadas por las federaciones deportivas españolas. 2. La aplicación de determinadas medidas de seguridad, control y prevención previstas en el presente reglamento se realizará con el alcance y efectos específicamente contemplados en los preceptos de la Ley 19/2007, de 11 de julio, que establecen los presupuestos y los requisitos determinantes para poder exigir el cumplimiento de las obligaciones, garantías y exigencias previstas en la citada ley y en este reglamento. Artículo 3. Coordinación. Para la aplicación del presente reglamento se establecerá un procedimiento de colaboración con las comunidades autónomas tendente a asegurar una aplicación general y homogénea de las medidas recogidas en el mismo. Asimismo y en la medida que fuera necesario se establecerán mecanismos de colaboración C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

918

Oposició

1. El presente real decreto se dicta al amparo de lo dispuesto en el artículo 149.1.29.ª de la Constitución que atribuye al Estado la competencia en materia de seguridad pública; salvo lo previsto en el capítulo VIII del Reglamento que se aprueba por el presente real decreto, que se dicta al amparo de la competencia del Estado en relación con la organización del deporte federado estatal en su conjunto. 2. Lo dispuesto en el Reglamento se entenderá sin perjuicio de las competencias atribuidas a las comunidades autónomas por sus estatutos de autonomía en materia de deporte, así como de las funciones que puedan corresponder a las comunidades autónomas con competencia para la protección de personas y bienes y para el mantenimiento del orden público con arreglo a lo dispuesto en sus respectivos estatutos.

per Inspector/a

Disposición final tercera. Título competencial y competencias autonómicas.

CAPÍTULO I Medidas de seguridad, prevención y control Artículo 5. Protocolos de Seguridad, Prevención y Control. 1. Quienes organicen las competiciones deportivas a que hace referencia el artículo 1 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, y el artículo 2 del presente reglamento deberán elaborar un Protocolo de Seguridad, Prevención y Control, en el que además de reflejar la adecuación de la instalación a los requisitos establecidos por la normativa en materia de instalaciones deportivas, se hará constar de forma pormenorizada las medidas adoptadas o dispuestas por los organizadores para garantizar el cumplimiento de las obligaciones establecidas en materia de seguridad pública y para prevenir o evitar la comisión de infracciones en el ámbito de la prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. El Protocolo de Seguridad, Prevención y Control es un documento interno de funcionamiento y actuación del organizador y deberá ser remitido, para su conocimiento, a la autoridad gubernativa competente y a la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte que una vez valorado en el plano técnico se incluirá en un archivo específico. Si la Comisión entiende que el Protocolo no cubre las necesidades del recinto o no cumple las especificaciones de la Ley 19/2007, de 11 de julio, advertirá de tal circunstancia al remitente a los efectos de las subsanaciones que procedan. En función de las obligaciones o medidas que deba adoptar cada organizador, los Protocolos de Seguridad, Prevención y Control serán de tres clases: abreviado, básico o complementario. 2. El Protocolo abreviado de Seguridad, Prevención y Control deberá ser elaborado por los C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

919

Oposició

Artículo 4. Personas responsables en materia de prevención y control de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 1. Quienes asistan o acudan a las competiciones deportivas contempladas en el artículo 2 del presente reglamento deberán cumplir las obligaciones establecidas en la Ley 19/2007, de 11 de julio, en particular las enumeradas en los artículos 6 y 7 de la ley, así como las previstas en el presente reglamento. El incumplimiento de las prescripciones establecidas en esta materia dará lugar a la exigencia de responsabilidades con arreglo a lo establecido en el título II de la Ley 19/2007, de 11 de julio. 2. Quienes organicen pruebas, competiciones o espectáculos deportivos incluidos dentro del ámbito de aplicación del presente reglamento responderán directamente por el incumplimiento de las obligaciones que impone la Ley 19/2007, de 11 de julio, a los organizadores. También responderán por su falta de diligencia o negligencia a la hora de adoptar las medidas de prevención previstas para garantizar el cumplimiento por parte de los espectadores o asistentes de las obligaciones establecidas en los artículos 4, 6 y 7 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. 3. De conformidad y con el alcance que se prevé en los Convenios Internacionales contra la violencia en el deporte ratificados por España y en la Ley 19/2007, de 11 de julio, los organizadores serán responsables cuando, por falta de diligencia o prevención, no hayan adoptado las medidas de prevención establecidas en la Ley 19/2007, de 11 de julio, y en el presente reglamento, o cuando las medidas acordadas resulten insuficientes o inadecuadas.

per Inspector/a

con las entidades locales para asegurar el adecuado funcionamiento en esta materia de sus servicios de seguridad y la aplicación armónica de las medidas que se prevén en el presente reglamento.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

920

per Inspector/a Oposició

organizadores que deban adoptar las medidas de seguridad previstas en los artículos 3 a 5 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. El Protocolo abreviado deberá reflejar, como mínimo, las siguientes cuestiones: a) las medidas de seguridad estructural de las instalaciones deportivas, b) las medidas de prevención de conductas racistas, xenófobas o intolerantes en el interior de los recintos, c) las medidas de control de acceso y permanencia de espectadores, debiendo especificar las adoptadas para evitar la introducción de objetos o productos no autorizados por su peligrosidad, rigidez, dimensiones; para prohibir la venta o consumo de bebidas alcohólicas y otras sustancias prohibidas; así como para garantizar que la venta de productos en el interior de la instalación deportiva se ajuste a las condiciones establecidas, d) las medidas de control orientadas a evitar que la exhibición de simbología o la difusión de mensajes durante las competiciones vulnere las previsiones legalmente establecidas. 3. El Protocolo básico de Seguridad, Prevención y Control, que deberá ser elaborado por los organizadores que deban adoptar las medidas previstas en los artículos 3 y siguientes, 8 y 9 de la de la Ley 19/2007, de 11 de julio, complementará las medidas establecidas en el Protocolo abreviado e incluirá, además de las cuestiones mencionadas en el apartado 2 anterior, información sobre los siguientes aspectos: a) la política de suministro y venta de entradas seguida por el organizador, con las medidas tendentes a garantizar el cumplimiento de las obligaciones de colaboración con las autoridades públicas, en particular las relativas a la remisión de información sobre seguidores, a la localización e identificación de potenciales infractores y a la privación o retirada de apoyo a los aficionados o grupos de aficionados en los casos previstos por los artículos 3 y 9 de la Ley 19/2007, de 11 de julio; b) las medidas adoptadas a este respecto para garantizar, cuando proceda, una adecuada separación de los aficionados visitantes; c) la coordinación de las medidas previstas en el Protocolo con lo establecido en otros planes sectoriales de protección de bienes y personas. 4. El Protocolo reforzado de Seguridad, Prevención y Control deberá ser elaborado por los organizadores obligados a implantar y asumir obligaciones adicionales en base a lo dispuesto por los artículos 10 a 13 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. El Protocolo reforzado complementará el contenido del Protocolo básico y deberá reflejar la obligatoriedad y alcance, en su caso, de las obligaciones en esta materia, con expresa mención de: a) las condiciones de seguridad y estado de mantenimiento de la instalación, que deberán mencionar expresamente las medidas adoptadas para evitar eventuales excesos de aforo, total o parcial, los requisitos y condiciones exigidos por la autoridad competente para autorizar la instalación de gradas supletorias o elementos móviles y las previsiones adoptadas para garantizar la existencia de localidades de asiento en todas las gradas; b) la instalación de circuitos cerrados de televisión y empleo de sistemas de videovigilancia que permitan grabar el acceso y el aforo completo del recinto deportivo, así como los aledaños en que puedan producirse aglomeraciones, indicando las medidas adoptadas para garantizar su buen estado de conservación y correcto funcionamiento; c) el dispositivo desarrollado para poder efectuar registros de espectadores con ocasión del acceso o durante el desarrollo del espectáculo, con arreglo a lo establecido en el artículo 8.1 de la Ley 19/2007, de 11 de julio; d) la política de suministro y venta de entradas seguida por el organizador de las competiciones, que deberá garantizar, cuando corresponda, una separación adecuada de aficiones rivales que podrá realizarse compartimentando la instalación y las vías de salida y

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

921

per Inspector/a

Artículo 6. Reglamento Interno del recinto deportivo. 1. Los organizadores de competiciones oficiales de carácter estatal y de los espectáculos deportivos incluidos dentro del ámbito de aplicación del presente reglamento deberán elaborar un Reglamento Interno del recinto deportivo, que deberá ser visado por la Federación deportiva española o, en el caso de competiciones deportivas profesionales, por la Liga Profesional correspondiente. 2. El Reglamento Interno del recinto deportivo al que se refiere el artículo 7.2.c) de la Ley 19/2007, de 11 de julio, deberá especificar: a) las obligaciones que deberán cumplir quienes asistan o acudan a las instalaciones deportivas durante la celebración de las competiciones en cuestión; b) las prescripciones que deberán observar los espectadores para poder cumplir las decisiones adoptadas por el organizador para garantizar, cuando proceda, una adecuada separación de los aficionados visitantes; c) las condiciones que permitan hacer efectivo el cumplimiento de las órdenes de desalojo total o parcial de las instalaciones deportivas en los supuestos previstos por los artículos 7 y 15 de la Ley 19/2007, de 11 de julio; d) el procedimiento para hacer efectiva la privación de abonos vigentes o la inhabilitación para obtenerlos a quienes sean sancionados con carácter firme por conductas violentas, racistas, xenófobas o intolerantes; e) las normas, modalidades y condiciones en las que el organizador fomentará o apoyará las actividades desarrolladas por personas o grupos de seguidores, entre las que se consideran incluidos los medios de transporte, locales, subvenciones, entradas gratuitas, descuentos, publicidad o difusión o cualquier otro tipo de promoción o apoyo; f) cualquier otro aspecto que incida en los derechos y obligaciones de quienes asistan a los recintos deportivos y que contribuya a garantizar la seguridad y el orden público en las instalaciones. 3. El Reglamento Interno del recinto deportivo deberá ser facilitado a los Coordinadores de Seguridad o, cuando esa figura no exista, a los responsables de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad encargados de la coordinación de la seguridad pública en la correspondiente instalación. Tanto estos últimos como los Coordinadores de Seguridad podrán interesar la introducción de las modificaciones o correcciones que consideren convenientes para lograr

Oposició

acceso al recinto; e) el sistema de control informatizado y gestión de la venta de entradas y de acceso al recinto implantado y, cuando resulte obligado, los dispositivos instalados para verificar la identidad de quienes accedan al recinto y los sistemas de emisión y venta de entradas que permitan controlar la identidad de los adquirentes; f) las iniciativas de promoción o apoyo de las actividades de los aficionados o grupos de seguidores que, en todo caso, deberán adecuarse a lo dispuesto en el artículo 3.1.h) de la Ley 19/2007, de 11 de julio; g) la ubicación del personal de medios de comunicación; h) la dotación y elementos de la Unidad de Control Organizativo, i) la determinación de las medidas de seguridad privada adoptadas por el organizador, especificando el número y distribución de los efectivos seleccionados y concretando los cometidos y obligaciones a su personal, j) la instalación de mecanismos o dispositivos que permitan la detección de armas u objetos que pudieran producir los mismos efectos, así como bengalas, petardos, explosivos o, en general, productos inflamables, fumíferos o corrosivos, y dispositivos pirotécnicos.

CAPÍTULO II Responsabilidades de los organizadores Sección 1.ª Instalaciones del recinto Artículo 8. Control informatizado de acceso al recinto y de venta de entradas. Los organizadores responsables de todos los recintos deportivos a que se refiere el apartado 1 del artículo 11 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, deben establecer un sistema informatizado de control y gestión de venta de entradas, así como de acceso a los recintos. Las ligas profesionales correspondientes incorporarán a sus estatutos y reglamentos la medida de clausura de los recintos que no cumplan oportunamente esta obligación. Los organizadores de las competiciones en los que se hayan instalado estos sistemas son responsables de la conservación y el mantenimiento de los dispositivos instalados y del adecuado funcionamiento de los mismos. El número de localidades puestas a la venta no debe superar el aforo seguro de las instalaciones que se haya establecido en el Plan Individual de Riesgos de la instalación que prevé el artículo 7 de este reglamento. El número total deberá reducirse en función de cualquier factor pertinente relacionado con la seguridad, el control y el orden público o si las condiciones físicas o el control de la seguridad de las instalaciones son inadecuados. Artículo 9. Asientos en las gradas. 1. Los organizadores responsables de todos los recintos deportivos a que se refiere el apartado 1 del artículo 11 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, deberán adoptar las medidas necesarias para que los recintos donde se desarrollen competiciones de la categoría profesional de fútbol, así como aquellos otros que en el futuro se determinen en la forma reglamentariamente prevenida, dispongan de localidades numeradas y con asientos para todos los espectadores. 2. La instalación de gradas adicionales que, aun cumpliendo los requisitos indicados, suponga una ampliación del aforo correspondiente debe ser puesta en conocimiento del Coordinador C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

922

Oposició

Artículo 7. Planes Individuales de Riesgo. Los Delegados del Gobierno en las comunidades autónomas o en su caso los órganos competentes de las mismas en materia de seguridad pública, aprobarán anualmente, previo informe de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte y de los órganos competentes de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, un Plan Individual de Riesgos que le presentarán los organizadores responsables de cada una de las instalaciones deportivas incluidas en el ámbito de aplicación del presente reglamento. Los citados planes contendrán, por separado, las medidas que deben adoptarse en los acontecimientos deportivos ordinarios y en aquellos que se declaren de alto riesgo de acuerdo con lo previsto en el artículo siguiente de este reglamento. No obstante lo anterior, el Delegado del Gobierno podrá ordenar actuaciones puntuales de carácter adicional de conformidad con lo dispuesto en el artículo 12 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. Asimismo, la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte podrá adoptar las medidas que contiene el artículo 13 de la Ley 19/2007, de 11 de julio de acuerdo con las letra d) del apartado 1 del artículo 3 del Real Decreto 748/2008.

per Inspector/a

un adecuado cumplimiento de las obligaciones en esta materia o para prevenir la realización de conductas prohibidas por la Ley 19/2007, de 11 de julio, y por el presente reglamento.

Artículo 11. Instalación de mecanismos para la detección de armas e instrumentos análogos. Los organizadores responsables de todos los recintos deportivos a que se refiere el apartado 1 del artículo 11 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, de acuerdo con el Coordinador de Seguridad, podrán instalar en los recintos deportivos mecanismos o dispositivos para la detección de las armas e instrumentos análogos que describe la letra a) del apartado 1 del artículo 6 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. Esta instalación será obligatoria cuando se establezca en el ejercicio de la competencia prevista en el artículo 13.1 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, y sea ordenada por la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte Artículo 12. Unidad de control Organizativo. 1. De acuerdo con lo previsto en el apartado 3 del artículo 14 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, todas las instalaciones deportivas de la máxima categoría de competición profesional de fútbol y baloncesto contarán con una Unidad de Control Organizativo, instalada y en funcionamiento. Cuando tales unidades se encuentren instaladas en los campos de fútbol, deberán incorporar las dotaciones que se determinan en los artículos 65 a 69 de este reglamento y además los mandos de apertura automática de los sistemas de barreras y vallas de protección y separación de espacios y los medios electrónicos, mecánicos o de cualquier otra clase que desde la unidad permita controlar el aforo y el ritmo de acceso de espectadores por zonas. En las unidades de control organizativo instaladas en los recintos dedicados a la práctica del baloncesto serán de aplicación las previsiones contenidas en los artículos 67 y 68.2 de este reglamento. 2. Esta unidad será también obligatoria en todas las instalaciones para las que en el futuro así se determine en razón a la importancia de la competición, el número de asistentes a las competiciones, la seguridad de la misma y la modalidad de su desarrollo. La decisión de implementación en recintos deportivos diferentes a los indicados en el apartado anterior corresponde a la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 3. Todos los medios y elementos técnicos de control y gestión de entradas, de acceso a los recintos, los medios audiovisuales de la Unidad de Control Organizativo, las barreras y vallas de protección y separación así como cualquier otro medio electrónico, mecánico o de cualquier otra clase instalados en los recintos deportivos deberán ser compatibles entre sí y susceptibles de constituir un sistema único, integrado y operativo C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

923

Oposició

Artículo 10. Ubicación en el recinto del personal de los medios de comunicación. El personal de los medios de comunicación habrá de disponer, previamente al comienzo de los acontecimientos deportivos, de la acreditación necesaria, debiendo exhibirla notoria y continuadamente durante el transcurso de dichos acontecimientos, y encontrarse situado en las zonas reservadas para su ubicación.

per Inspector/a

de Seguridad con carácter previo y sólo será admitida si se aportan los informes suficientes que aseguren la integridad de las personas y el normal desarrollo de la competición. 3. Los recintos deportivos en que se desarrollen competiciones oficiales de fútbol y de aquellos otros deportes cuya seguridad así lo aconseje, dispondrán asimismo de zonas reservadas y distantes entre sí para situar a las aficiones de los equipos contendientes, impidiendo materialmente la circulación de una a otra zona.

Artículo 15. Venta de los billetes de entrada. 1. La venta de billetes de entrada, cuando tenga lugar en el recinto deportivo, se realizará única y exclusivamente en las taquillas instaladas en el propio recinto. Asimismo, la venta de localidades deberá organizarse de manera que no se produzcan altercados. Las localidades para acontecimientos de alto riesgo no deberán venderse en las instalaciones en el mismo día en que se vayan a celebrar, salvo acuerdo con el Coordinador de Seguridad. Se avisará a todos los posibles espectadores a la mayor brevedad y a través de los medios adecuados, cuando se agoten todas las localidades para un acontecimiento deportivo. 2. Todos los billetes de entrada en recintos deportivos en los que esté instalado un sistema informatizado de control y gestión de los mismos deberán adaptar su formato y características a las condiciones técnicas exigibles para su compatibilidad con el sistema instalado. 3. En los supuestos contemplados en el artículo 13.1 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, la comprobación y seguimiento de la identidad de quienes adquieran entradas o el control de la distribución de localidades se realizará implantando sistemas de venta de entradas nominativas y desarrollando procedimientos que permitan supervisar la distribución de localidades asignadas y conocer la identidad de los poseedores de títulos de acceso a las instalaciones deportivas. El tratamiento de los datos obtenidos con arreglo a estos procedimientos se limitará a proporcionar información sobre quienes accedan o pretendan acceder a los recintos deportivos, con la finalidad de garantizar el cumplimiento de las prohibiciones existentes y, en su caso, depurar las responsabilidades a que hubiere lugar. Los organizadores cancelarán los datos de las personas que hubieran accedido al espectáculo deportivo cuando concluya el mismo, conservando exclusivamente los datos necesarios para identificar a quienes pudieran haber realizado conductas prohibidas por la Ley 19/2007, de 11 de julio, que sólo podrán ser cedidos a las autoridades u órganos competentes en materia de seguridad pública. 4. En circunstancias excepcionales de especial dificultad para el normal desarrollo de la competición el Coordinador de Seguridad podrá dictar instrucciones en relación con la venta de las entradas, su número y ubicación al objeto de prevenir afecciones a la seguridad de los mismos o solventar los defectos que puedan provenir de la inadecuación de zonas o partes C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

924

per Inspector/a

Artículo 14. Retirada de instrumentos peligrosos. Si en el curso del reconocimiento previo se hallaren objetos o instrumentos peligrosos, prohibidos por la ley, u otros similares o análogos, se procederá a su retirada inmediata y a su entrega al Coordinador de Seguridad. Sección 2.ª Condiciones de expedición, formato y características de los billetes de entrada

Oposició

Artículo 13. Revisión de instalaciones del recinto. Antes de cada acontecimiento deportivo comprendido en el ámbito de este reglamento, el responsable de seguridad al servicio del organizador responsable efectuará una evaluación continua de los riesgos y practicará un reconocimiento del recinto para evaluar el grado de adecuación de las instalaciones a las disposiciones vigentes, poniéndolo en conocimiento del Coordinador de Seguridad, con antelación suficiente y con indicación de día y hora, con objeto de que pueda, si lo estima necesario, supervisar su realización. En especial, se revisará el funcionamiento de puertas antipánico, abatimiento de vallas, servicios de evacuación y salvamento, sistemas de prevención, alarma y extinción de incendios, condiciones de seguridad, higiene y, en su caso, alumbrado y ventilación.

Artículo 17. Obligaciones de los espectadores respecto de los billetes de entrada. 1. Toda persona que pretenda acceder a un recinto deportivo deberá ser portadora de un billete de entrada expedido a título individual, de billete múltiple, de abono o de cualquier otro título que autorice a los interesados a acceder a un espectáculo o a más de uno. 2. Los espectadores han de ocupar las localidades de la clase y lugar que se corresponda con los billetes de entrada de que sean portadores. 3. Cada espectador está obligado a conservar su billete de entrada hasta su salida del recinto deportivo, debiendo presentarlo a requerimiento de cualquier empleado o colaborador del organizador, así como a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. 4. Si requerido al efecto un espectador no presentase el billete de entrada, deberá optar por adquirir uno en la taquilla, abonando su precio si lo hubiera disponible. En caso contrario, deberá abandonar inmediatamente el recinto deportivo. Artículo 18. Numeración y control de los billetes de entrada. 1. Los billetes de entrada se compondrán de dos partes: una, la entrada, destinada al espectador; y otra, la matriz, destinada al control. 2. Los billetes de entrada deberán estar correlativamente numerados por clases y corresponder los números de las matrices con los de las entradas. 3. Los billetes de entrada deberán ser asimismo impresos en series de numeración continua, correlativa e independiente para cada acontecimiento o espectáculo deportivo. 4. El número de billetes de entrada que haya sido objeto de impresión no podrá ser superior al aforo del recinto deportivo, debiendo corresponder el número de entradas expedidas más los billetes múltiples o abonos con el de espectadores que hayan entrado en el recinto. Artículo 19. Clases y tipos de billetes de entrada. Los billetes de entrada podrán ser de las siguientes clases y tipos: a) Clases: Se clasificarán en función de la naturaleza de las localidades y de su ubicación en el recinto deportivo. Las distintas clases de localidades y su ubicación deberán reflejarse en un plano del recinto deportivo, el cual deberá estar expuesto públicamente de forma C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

925

Oposició

Artículo 16. Formato y características. 1. Será responsabilidad de los organizadores de espectáculos deportivos la impresión de los billetes de entrada, de forma que éstos respondan a las características reglamentariamente establecidas. 2. El formato y características técnicas de los billetes de entrada, en cuanto a tamaño, papel, tintes y demás materiales utilizados en su impresión, deberán reunir las condiciones necesarias para impedir o dificultar en la mayor medida posible la copia o falsificación de los mismos. 3. Todos los billetes de entrada que correspondan a una misma competición, torneo o modalidad de organización de eventos deportivos deberán responder a un único formato y tener características comunes.

per Inspector/a

de la instalación deportiva. Se podrá asimismo limitar el número de localidades que van a poder adquirirse por persona en las taquillas del recinto deportivo, al igual que las que se pongan a la venta para los espectadores visitantes. Si estas decisiones afectasen a entradas ya comercializadas las instrucciones podrán contener previsiones sobre la reubicación de los espectadores.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

926

Oposició

Artículo 20. Anverso y reverso de las entradas. 1. Las entradas deberán contener en el anverso los siguientes datos de identificación: a) Numeración correspondiente. b) Recinto deportivo. c) Clase de competición, torneo y organizador. d) Evento deportivo, organizador del mismo y clubes, sociedades o entidades participantes. e) Clase y tipo de localidad. f) Puertas de acceso al recinto. 2. Las entradas indicarán en su reverso que el recinto deportivo es una zona vídeo vigilada para la seguridad de los asistentes y participantes en el encuentro, y especificarán las causas que impiden el acceso al recinto deportivo o la permanencia en el mismo, incorporando expresamente, como mínimo, las siguientes: a) Participar en altercados, riñas, peleas o desórdenes públicos. b) Introducir, portar o utilizar cualquier clase de armas o de objetos que pudieran producir los mismos efectos, como elementos punzantes, cortantes, o de peso superior a 500 gramos/mililitros susceptibles de utilizarse como proyectiles, tales como alimentos en recipientes rígidos, bebidas embotelladas o sus envases. c) Introducir o estar en posesión de bengalas, petardos, explosivos o, en general, productos inflamables, fumíferos o corrosivos y dispositivos pirotécnicos. d) Encontrarse bajo los efectos de bebidas alcohólicas, estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes o sustancias análogas. e) Introducir o vender cualquier clase de bebidas alcohólicas, sustancias estupefacientes, psicotrópicas, estimulantes o análogas. f) Introducir, exhibir o elaborar pancartas, banderas, símbolos u otras señales con mensajes que inciten a la violencia o al terrorismo, o en cuya virtud una persona o grupo de ellas sea amenazada, insultada o vejada por razón de su origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad, sexo u orientación sexual. g) Realizar cánticos, expresiones, sonidos o actitudes que inciten a la violencia o al terrorismo, o que pretendan vejar a una persona o grupo de ellas por razón de su raza o etnia, discapacidad, religión o convicciones, sexo u orientación sexual. h) Irrumpir en el terreno de juego. i) Haber sido sancionado con la prohibición de acceso a cualquier recinto deportivo en tanto no se haya extinguido la sanción. j) Precio de la entrada y tributos que graven la operación. 3. Los organizadores están obligados a fijar uno o varios carteles o tablones en el mismo lugar donde estén instaladas las taquillas, así como en cada una de las puertas de acceso al recinto deportivo, en los cuales y de manera que sea fácilmente visible desde el exterior del recinto, se hagan constar todas y cada una de las causas de prohibición de acceso al propio recinto. 4. A fin de que toda persona que acceda al recinto deportivo esté suficientemente informada sobre las condiciones de acceso al mismo, se exhibirán carteles en las puertas del recinto

per Inspector/a

permanente en las taquillas instaladas en el propio recinto. b) Tipos: Se clasificarán en función del precio, para cada una de las clases, en: 1.º Ordinarios, sin especialidad alguna. 2.º Reducidos, con un precio inferior al ordinario de los billetes de entrada para la misma clase de localidades y que será ofertado a personas que pertenezcan a grupos o colectivos sociales, previamente determinados por el organizador.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

927

Oposició

Artículo 21. Obligación general. Libro de registro de actividades de seguidores. 1. Las entidades deportivas y las personas organizadoras de espectáculos deportivos, en el sentido que se definen ambas por el artículo 2 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, vienen obligados a prestar la máxima colaboración a las autoridades gubernativas para la prevención de la violencia en el deporte, poniendo a disposición del Coordinador de Seguridad los elementos materiales y humanos necesarios y adoptando las medidas de prevención y control establecidas por la ley y por el presente reglamento. 2. Los organizadores responsables designarán un representante de seguridad quien, en el ejercicio de sus tareas durante el acontecimiento deportivo, se atendrá a las instrucciones del Coordinador de Seguridad. Este representante deberá ser director de seguridad, de acuerdo con la normativa sobre seguridad privada. 3. Los clubes, entes de promoción deportiva, sociedades anónimas deportivas, y las personas organizadoras de las competiciones y espectáculos deportivos que realicen actividades incluidas dentro del ámbito de aplicación del presente real decreto, deberán elaborar y mantener un libro de registro que contenga información genérica e identificativa sobre la actividad de la peñas, asociaciones, agrupaciones o grupos de aficionados, que presten su adhesión o apoyo a la entidad en cuestión, conforme a lo dispuesto en el artículo 9 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. Asimismo, están obligados a elaborar y mantener el libro de registro las entidades deportivas y las personas organizadoras de competiciones y espectáculos deportivos que adicionalmente establezca la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 4. Se inscribirán en el libro‐registro los datos relativos a: a) Las entidades formalmente dotadas de personalidad jurídica que se encuentren reconocidas por la entidad deportiva como peña o similar. b) Las entidades o grupos de aficionados que carezcan de personalidad jurídica pero se encuentren reconocidos por la entidad deportiva como peña o similar. c) Las personas físicas o jurídicas que formalmente colaboren o reciban apoyo del club o persona organizadora de competiciones y espectáculos deportivos, ya se trate de medios técnicos, económicos, materiales, informáticos o tecnológicos, como los siguientes: 1.º La cesión de instalaciones. 2.º La concesión de ayudas económicas o incentivos, inclusive entradas gratuitas o descuentos especiales. 3.º La facilitación de logística para el transporte organizado a espectáculos deportivos. 4.º La cesión de secciones o de espacios en los medios de difusión mantenidos por el club o entidad, ya se trate de emisiones radiofónicas, televisivas o realizados por medios electrónicos; o la inclusión de enlaces o vínculos desde la sede electrónica del club o entidad a los medios electrónicos sostenidos por dichas personas. 5. Los clubes y entidades a que hace referencia este artículo podrán inscribir adicionalmente en el libro‐registro a otros aficionados o grupos de aficionados que guarden vinculación con

per Inspector/a

conteniendo lo que se prevé en el apartado 2 del presente artículo. 5. Cuando se adopten las medidas de seguimiento y control de la identidad de adquirentes de entradas y de poseedores de títulos de acceso a los espectáculos deportivos previstos en el artículo 15.3 del presente reglamento, se insertará en los billetes de entrada información acerca del tratamiento de los datos de carácter personal derivados de la adquisición y de su control, así como de los procedimientos a través de los cuales se verificará dicha identidad. Sección 3.ª Actuaciones respecto del libro de registro de actividades de seguidores e información

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

928

per Inspector/a

Artículo 22. Características del Libro de Registro de Seguidores. El libro de registro de seguidores a que hace referencia el artículo 9 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, y que regula el artículo 21 del presente reglamento, responderá a las siguientes características: a) El libro consistirá en una serie de fichas numeradas y diligenciadas por el secretario de la entidad. b) Cada una de las personas y entidades relacionadas en el artículo 21, apartados 4 y 5, del presente reglamento, dispondrá de una ficha individual en el libro registro. c) Cada ficha contendrá la siguiente información: 1.º El nombre y apellidos, el documento nacional de identidad, el domicilio completo y, en su caso, el número de socio o abonado de las personas físicas. 2.º La denominación de la peña, entidad, grupo de aficionados o persona jurídica objeto de inscripción; así como los datos de su representante legal o, en el caso de grupos carentes de personalidad jurídica, de la persona que lo represente en sus relaciones con el club o entidad deportiva, que comprenderán la información detallada en la letra a) anterior. 3.º Las medidas de apoyo relacionadas en el artículo 21, apartado 4, letra c) del presente reglamento que el club o entidad deportiva preste al grupo de seguidores, que habrán de introducirse en el libro‐registro cada vez que se produzcan, o ser objeto de una inscripción genérica si tienen carácter continuado. d) Los clubes y entidades responsables de la llevanza del libro‐registro podrán asociar al mismo una base de datos en la que se incluya información más pormenorizada sobre los grupos de seguidores, su composición, organización, comportamiento, evolución, planes de desplazamiento, agencias de viaje que utilicen, medios de transporte, localidades vendidas a sus integrantes, espacios reservados a los mismos en el recinto deportivo y, en general, a la

Oposició

la entidad sin encontrarse incluidos en las categorías anteriores y cuyas actividades puedan ser entendidas por la misma como relevantes a efectos de inscripción para prevenir la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. A estos efectos, se incluirán los aficionados o grupos de aficionados que, por escisión, segregación o por cualquier variación en la composición o estructura de los grupos mencionados en el apartado anterior, desarrollen una actividad similar o análoga a la desarrollada por su matriz. Asimismo se inscribirán los aficionados o agrupaciones de aficionados que, pese a no mantener vínculos estables o permanentes como los organizadores, hayan tomado parte en episodios violentos asociados al deporte. 6. La información contenida en el libro‐registro estará a disposición del coordinador de seguridad y de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, y será facilitada a la autoridad gubernativa cuando así se requiera. La utilidad de dicha información a efectos de localizar a las personas infractoras del régimen sancionador establecido en la Ley 19/2007, de 11 de julio, será un elemento relevante a efectos de graduación de la responsabilidad en que pudiera incurrir la entidad, conforme a lo dispuesto en el artículo 27.1 b) de la citada ley. 7. La gestión deficiente o la inexistencia del libro registro a que hace referencia el presente artículo constituye una infracción grave de acuerdo con lo previsto en el artículo 21.2.d) de la Ley 19/2007, de 11 de julio. 8. Tanto el libro‐registro de seguidores como, en su caso, las bases de datos que se le asocien, se inscribirán como fichero en la Agencia Española de Protección de Datos y serán objeto del tratamiento adecuado a la legislación vigente en materia de protección de datos de carácter personal.

Sección 4.ª Alto riesgo Artículo 24. Alto riesgo. 1. Las federaciones deportivas españolas y ligas profesionales deberán comunicar a la autoridad gubernativa, con una antelación mínima de ocho días, la programación de los encuentros considerados de alto riesgo de acuerdo con los criterios que establezca el Ministerio del Interior. 2. La declaración de un encuentro como de alto riesgo corresponderá a la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, bien previa propuesta de las federaciones deportivas y ligas profesionales prevista en el párrafo anterior o bien como consecuencia de su propia decisión, e implicará la obligación de los clubes y sociedades anónimas deportivas de reforzar las medidas de seguridad en estos casos, que comprenderán como mínimo: a) Sistema de venta de entradas. b) Separación de las aficiones rivales en zonas distintas del recinto. c) Control de acceso para el estricto cumplimiento de las prohibiciones existentes. d) Las medidas previstas en el artículo 6 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, que se juzguen necesarias para el normal desarrollo de la actividad. Sección 5.ª Productos que se introduzcan o expendan en las instalaciones deportivas C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

929

per Inspector/a

Artículo 23. Información sobre grupos de seguidores. 1. Las personas organizadoras y las entidades deportivas participantes en los encuentros incluidos en el ámbito de aplicación de la Ley 19/2007, de 11 de julio, y del presente Reglamento suministrarán a la persona responsable de la coordinación de seguridad, además de la información contenida en los libros de registro de seguidores, toda la información que tengan disponible sobre organización, comportamiento y evolución de los grupos de seguidores del equipo. 2. Asimismo participarán al Coordinador la información de que dispongan sobre los planes y organización de desplazamientos de seguidores desde el lugar de origen, ante la celebración de acontecimientos deportivos concretos, agencias de viaje que utilicen, medios de transporte, localidades vendidas, espacios reservados en el recinto deportivo, sus reacciones ante las medidas y decisiones policiales y cualquier otra información significativa a efectos de prevención de los actos racistas, violentos, xenófobos o intolerantes, en los términos descritos en los apartados primero y segundo del artículo 2 de la Ley 19/2007, de 11 de julio.

Oposició

información a la que se refiere el artículo 3.2.e) de la Ley 19/2007, de 11 de julio. Cuando el empleo de esta información contribuya a identificar y localizar a los sujetos responsables de infracciones, será tomado en consideración a efectos de graduar la responsabilidad del organizador de acuerdo con lo establecido por el artículo 27.1.b) de la Ley 19/2007, de 11 de julio e) El libro podrá confeccionarse en cualquier soporte que permita dejar constancia de los datos que lo conforman y de la fecha en que se inscriben. Si se elabora y mantiene en soporte informático, se articularán los medios técnicos para que quede constancia de las inscripciones que se realicen y de la fecha en que tienen lugar, ya sea para abrir una nueva ficha, ya para introducir o modificar datos en fichas ya existentes. f) La Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte suministrará los impresos, formularios o plantillas para la elaboración y mantenimiento del libro‐registro a los clubes y entidades responsables de su llevanza, a fin de normalizar y unificar la información».

Artículo 26. Previsiones contractuales y responsabilidad. 1. Los actos o contratos, cualquiera que sea la forma jurídica que revistan, por virtud de los cuales se permita o conceda la explotación de los establecimientos instalados en el interior del recinto deberán incluir en su contenido o clausulado la totalidad de las previsiones contenidas en el artículo anterior. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

930

per Inspector/a Oposició

Artículo 25. Condiciones de los productos que se introduzcan o expendan en los recintos deportivos durante la celebración de espectáculos. 1. Los envases de bebidas, alimentos y demás productos que se introduzcan para ser expendidos en las instalaciones o recintos deportivos podrán reunir, dentro de las establecidas con carácter general, cualesquiera condiciones de rigidez y capacidad, siempre que su ubicación, expendición, venta y consumo tengan lugar única y exclusivamente en los almacenes, establecimientos de venta, cafeterías, bares, tabernas, restaurantes o similares, instalados en el interior del recinto deportivo. 2. Los envases de las bebidas, alimentos y demás productos que se expendan o sean objeto de venta al público en el interior de las instalaciones deportivas, fuera de los almacenes o locales indicados en el apartado anterior, no podrán ser recipientes de metal, vidrio, cerámica, madera o cualquier otro material similar. 3. Se prohíbe la venta e introducción en el recinto deportivo de: a) bebidas embotelladas, que deberán servirse en vasos o jarras de plástico, papel plastificado u otro material similar antes de ser retiradas por el consumidor del mostrador de venta o del expendedor. b) cualquier clase de armas o de objetos que pudieran producir los mismos efectos, así como bengalas, petardos, explosivos o, en general, productos inflamables, fumíferos o corrosivos y dispositivos pirotécnicos. c) productos que superen los 500 gramos de peso o 500 mililitros de volumen y puedan ser utilizados como elementos arrojadizos. 4. Cuando las personas que deseen vender en los recintos deportivos productos que superen las medidas de peso o volumen que se establecen en la letra c) del apartado anterior, tengan dudas acerca de su posible utilidad como elemento arrojadizo podrán solicitar un informe a la Subdelegación del Gobierno, acompañando la solicitud de las características del producto; el informe podrá ser específico para un concreto producto, o general para toda una serie de productos de un mismo tipo, y será emitido en el plazo máximo de dos meses, entendiéndose su sentido favorable si se supera dicho plazo sin notificación al interesado 5. Se prohíbe la introducción o tenencia, por el público en general, de: a) envases de bebidas, alimentos y demás productos que sean de metal, vidrio, cerámica, madera o cualquier otro material similar. b) bebidas embotelladas adquiridas en los recintos deportivos, permitiéndose los vasos o jarras de plástico, papel plastificado u otro material similar. c) cualquier clase de armas o de objetos que pudieran producir los mismos efectos, así como bengalas, petardos, explosivos o, en general, productos inflamables, fumíferos o corrosivos y dispositivos pirotécnicos. d) productos que superen los 500 gramos de peso ó 500 mililitros de volumen y puedan ser utilizados como elementos arrojadizos, salvo que el producto en concreto o, en su caso, productos del mismo tipo, tengan permitida su expedición y venta de acuerdo con el apartado 4 del presente artículo. e) cualquier clase de bebida alcohólica. f) Introducir sustancias estupefacientes, psicotrópicas, estimulantes o análogas.

Artículo 28. Efectividad de las obligaciones legales. 1. Para garantizar el cumplimiento de las obligaciones legales, los organizadores dispondrán del personal y de los medios adecuados para impedir a los asistentes la introducción o tenencia en el recinto de pancartas, símbolos, emblemas o leyendas que impliquen una incitación a la violencia, al racismo, la xenofobia o a la intolerancia; bebidas alcohólicas, y bebidas o alimentos de cualquier clase cuya introducción y tenencia esté prohibida conforme al artículo 25 del presente reglamento. 2. Asimismo, adoptarán las previsiones oportunas para impedir el acceso a cuantos traten de introducir en el recinto armas u objetos susceptibles de ser utilizados como tales, bengalas y fuegos de artificio, o presenten síntomas de hallarse bajo los efectos de bebidas alcohólicas, estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes o sustancias análogas. 3. Queda prohibida en las instalaciones en que se celebren competiciones deportivas, y los organizadores serán responsables del cumplimiento de la prohibición, la introducción y venta de toda clase de bebidas alcohólicas; considerándose bebidas no alcohólicas aquellas no fermentadas, carbónicas o no, preparadas con agua potable o mineral, ingredientes, características y demás productos autorizados, y entendiéndose por bebidas alcohólicas aquellas que en volumen presenten una graduación alcohólica, en grados centesimales, superior al 1 por 100. 4. El personal del club o de la sociedad anónima deportiva impedirá la exhibición y retirará con carácter inmediato cualquier tipo de pancarta o similar que se exhiba en las gradas incitando a la violencia, así como cualquier clase de bebida, producto o alimento contrario a las prohibiciones anteriores. Artículo 29. Prohibición de acceso o expulsión del recinto. 1. Los clubes, sociedades anónimas deportivas u organizadores establecerán los mecanismos necesarios para hacer efectiva, por medio de su personal y/o medios técnicos a su alcance, la prohibición de acceso de las personas que hubieran sido sancionadas con dicha prohibición y cuya identificación les haya sido previamente facilitada por las autoridades gubernativas o C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

931

Oposició

Sección 6.ª Cometidos y obligaciones del personal al servicio de los organizadores Artículo 27. Director de Seguridad. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 16 de la Ley 23/1992, de 30 de julio, de Seguridad Privada, así en su Reglamento, aprobado por el Real Decreto 2364/1994, de 9 de diciembre, en los recintos donde se celebren competiciones de categoría profesional de fútbol y en aquellos otros que reglamentariamente se determinen, el Consejo de Administración o la Junta Directiva designarán un Director de Seguridad que, en el ejercicio de las funciones que le son propias, estará sometido a la autoridad del Coordinador de Seguridad y seguirá sus instrucciones en cuanto afecte a la seguridad del acontecimiento deportivo.

per Inspector/a

2. La responsabilidad por la expendición de las bebidas, alimentos y demás productos, que incumplan las normas sobre condiciones de rigidez y capacidad de los envases, corresponderá a quienes la efectúen. Los organizadores de espectáculos deportivos en los que se produzcan las situaciones definidas en el párrafo anterior podrán ser igualmente sancionados cuando se incumplieren las medidas de vigilancia y control. 3. La concreta determinación e imputación de la responsabilidad se fijará de acuerdo con las previsiones del título II de la Ley 19/2007, de 11 de julio.

Artículo 31. Uso de dispositivos pirotécnicos en acontecimientos deportivos. De acuerdo con las normas que al respecto se establezcan por las Administraciones competentes, sólo podrán utilizarse dispositivos pirotécnicos en los recintos deportivos previo acuerdo con el Coordinador de Seguridad, que adoptará las medidas pertinentes, y siempre que se cumplan las condiciones siguientes: a) En ceremonias de apertura y clausura, durante el descanso o después del encuentro. b) Fuera de las gradas o de las vallas que las rodeen. c) Que el manejo de los dispositivos pirotécnicos se lleve a cabo por profesionales autorizados al efecto, designados por el organizador del encuentro. Artículo 32. Acompañamiento de seguridad. En los encuentros calificados de alto riesgo, tanto de carácter nacional como internacional, los grupos de seguidores serán acompañados por encargados que al efecto disponga el club o la sociedad anónima deportiva del equipo visitante que, con la antelación mínima de ocho días, lo comunicará al Coordinador de Seguridad. Artículo 33. Formación profesional. Simulacros y emergencias. 1. Los clubes y sociedades deportivas tienen obligación de proporcionar una adecuada preparación profesional al personal fijo de los mismos, así como al contratado, para velar por la seguridad y el normal desarrollo de un acontecimiento deportivo, el cual tendrá la obligación de adquirir dicha preparación, a través de los cursos que a tal efecto se programen por los responsables de la organización policial, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 53 de este reglamento con la asistencia técnica de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, y que constituirá requisito para su admisión o permanencia en el desempeño de sus funciones. 2. Los acomodadores de los estadios recibirán cursos e instrucciones especiales, impartidos por los clubes o sociedades anónimas deportivas, sobre sus tareas específicas y concretamente sobre colocación de aficiones de los equipos contendientes en los lugares que les estuvieren reservados. 3. Los clubes o sociedades anónimas deportivas organizarán simulacros de emergencia con los recintos desocupados, al menos una vez al año, en los que habrá de participar su personal para adquirir la experiencia técnica necesaria.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

932

Oposició

Artículo 30. Separación de aficiones de equipos contendientes. 1. El club o sociedad anónima deportiva organizadora de los encuentros correspondientes a competiciones de categoría profesional, establecerá un sistema que permita dirigir y acomodar a los componentes de aficiones de los equipos contendientes, situándolos en los espacios dispuestos al efecto, a fin de que estén separadas. 2. En los encuentros de otro nivel, los organizadores deberán también adoptar las medidas necesarias para separar adecuadamente en los recintos a los grupos de seguidores que pudieran originar enfrentamientos violentos.

per Inspector/a

por el Coordinador de Seguridad, así como, en su caso, la expulsión del recinto. 2. Para el cumplimiento de las obligaciones legales que se refieren en el artículo 28 y en el presente, el personal de los organizadores podrá instar el apoyo de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que se encuentren presentes.

Artículo 36. Calificación del riesgo. 1. Los centros directivos responsables de las organizaciones policiales colaborarán en la determinación de las variables a tener en cuenta para calificar con arreglo al baremo establecido el riesgo de todo acontecimiento deportivo. 2. El sistema de baremos será establecido, oficialmente y revisado anualmente, a propuesta de los responsables policiales, por el Ministerio del Interior, previo informe de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 3. Una vez fijado o revisado el sistema de evaluación aplicable, se comunicará a las federaciones deportivas y ligas profesionales y también a los clubes, sociedades anónimas deportivas u organizadores de espectáculos deportivos para que puedan calificar el nivel de riesgo de todos aquellos acontecimientos deportivos en que intervengan. 4. La información y las valoraciones que se obtengan en aplicación de los mecanismos previstos en los apartados anteriores, serán las que se tendrán en cuenta en la elaboración y aprobación de los Planes Individuales de Riesgos a que se refiere el artículo 7 del presente reglamento. Artículo 37. Tareas informativas. 1. Los servicios competentes de los centros directivos responsables de las organizaciones policiales en la forma prevista en el artículo 6.1 del presente reglamento reunirán la información necesaria sobre grupos violentos en espectáculos deportivos, de modo que ante un acontecimiento concreto se disponga de elementos de juicio para prevenir posibles actuaciones violentas. 2. La información sobre el seguimiento de los grupos violentos y la dinámica de sus comportamientos se pondrá a disposición del Ministerio del Interior o del Coordinador General de Seguridad, en su caso, para que la transmitan a todos los responsables de la seguridad en los espectáculos deportivos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

933

per Inspector/a

CAPÍTULO III Funciones de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad Sección 1.ª Disposiciones preventivas y cautelares de carácter general Artículo 35. Funciones en materia de espectáculos deportivos. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad desarrollarán en materia de espectáculos deportivos las funciones que se determinan en la Ley 19/2007, de 11 de julio y en este reglamento, además de las competencias generales que tienen asignadas en sus normas específicas, en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana y en el Real Decreto 2816/1982, de 27 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento General de Policía de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas.

Oposició

Artículo 34. Agrupaciones de voluntarios. 1. Las agrupaciones de voluntarios constituidas al amparo del artículo 19 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, tendrán el marco de actuación, las funciones informativas, sistemas de identificación, derechos y obligaciones, selección, formación y perfeccionamiento de sus miembros que se determinen en la forma reglamentariamente prevenida, a instancia de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 2. Los miembros de estas agrupaciones, en su actuación en los acontecimientos deportivos, seguirán las instrucciones que al efecto impartan el Coordinador de Seguridad y el Director de Seguridad de la organización.

Artículo 40. Reuniones previas. Todo acontecimiento deportivo calificado de alto riesgo determinará la celebración de cuantas reuniones previas estimen necesarias el Coordinador de Seguridad y los demás responsables de la organización policial, debiendo participar el representante de los organizadores y los responsables de los servicios que se prevea vayan a actuar, en función del riesgo, como Policía Municipal, Bomberos, Protección Civil y Cruz Roja, para la concreción y ejecución de las previsiones contenidas en el Plan Individual de Riesgos y las que en su caso pueda adoptar el Delegado del Gobierno, procediéndose a la delimitación de zonas de actuación y responsabilidad, dentro y fuera del recinto, antes, durante y después del acontecimiento. Artículo 41. Coordinación con otros servicios. 1. Los servicios policiales actuantes coordinarán a los demás servicios que participen en el acontecimiento deportivo, especialmente los mencionados en el artículo anterior, las agrupaciones de voluntarios y servicios sanitarios, así como a los servicios operativos de seguridad privada del propio club o sociedades anónimas deportivas. 2. Cuando se trate de acontecimientos deportivos que tengan lugar en comunidades autónomas que dispongan de Cuerpos de Policía propios, los responsables policiales establecerán las oportunas relaciones de información y colaboración. 3. En los encuentros internacionales, las autoridades gubernativas o el Coordinador General de Seguridad, en su caso, mantendrán las conexiones necesarias, previas o simultáneas, con los responsables policiales del país organizador o de procedencia del equipo visitante, para prevenir la comisión de actos violentos, racistas, xenófobos e intolerantes por los grupos seguidores que se desplacen para presenciarlos, intercambiándose toda la información disponible al respecto. Sección 2.ª Medidas operativas, específicas y simultáneas Artículo 42. Dispositivo de seguridad. 1. Cada acontecimiento deportivo determinará la instrucción y puesta en marcha de un dispositivo de seguridad específico que garantice la movilización de los recursos policiales necesarios en cada caso, para afrontar los movimientos de violencia, tanto en el interior como en el exterior del recinto y zonas adyacentes al mismo. 2. Este dispositivo comprenderá medidas preventivas y cautelares sobre los grupos identificados como violentos, así como los servicios de apoyo en los accesos y de vigilancia exterior o interior que, en cada caso, acuerden los responsables policiales y el Coordinador de Seguridad en el club, sociedad anónima deportiva o acontecimiento de que se trate. Artículo 43. Protección de participantes y público. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

934

Oposició

Artículo 39. Planos de instalaciones y llaves maestras. Los servicios policiales actuantes dispondrán de llaves maestras del recinto para apertura de puertas y accesos al interior del mismo, así como planos de todas las instalaciones, todo lo cual habrá de ser facilitado por los clubes, sociedades anónimas deportivas u organizadores.

per Inspector/a

Artículo 38. Red preventiva de control. Los responsables policiales de la seguridad en los espectáculos deportivos colaborarán estrechamente, intercambiándose la información disponible, directamente o a través de las autoridades gubernativas, constituyendo una red preventiva de control de los grupos violentos tanto nacionales como extranjeros.

Artículo 46. Supervisión de actuaciones. En especial, dichos responsables policiales supervisarán las actuaciones de los organizadores y de su personal, en lo que hace a sus obligaciones legales y exigirán con todo rigor el cumplimiento de la prohibición de acceso, de acuerdo con las previsiones contenidas en los artículos 29 y 30 de este reglamento. Artículo 47. Control de aforo. Cuando se detecte un exceso de ocupación del aforo del recinto que pueda poner en peligro la seguridad de los asistentes, los servicios actuantes lo comunicarán de inmediato al Coordinador de Seguridad que en casos graves podrá acordar incluso la suspensión del acto deportivo, previa consulta con el Coordinador General de Seguridad o con la autoridad de la que dependa directamente. Artículo 48. Áreas neutralizadas. En las inmediaciones de los recintos deportivos se delimitarán, por razones de seguridad, siempre que sea necesario, áreas neutralizadas con espacios acotados y reservados a los que se impedirá el paso del público en general y que servirán como pasillos de autoridades, como zona para situar las dotaciones de las fuerzas del orden, aparcamiento de vehículos policiales o permanencia de caballos, o para efectuar los controles a que se refiere el artículo 45 del presente reglamento y las demás diligencias y actuaciones que decidan los responsables de los servicios policiales actuantes. Artículo 49. Control de grupos de seguidores. Los miembros de la organización policial asignados al efecto dispondrán de los medios instrumentales necesarios para un efectivo control de los grupos de seguidores hasta el recinto deportivo y de regreso del mismo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

935

per Inspector/a

Artículo 45. Control de alcoholemia y drogas. Los responsables de la organización policial dispondrán las medidas técnicas que permitan incorporar al dispositivo de seguridad del recinto el control de alcoholemia y el de aquellos en los que se adviertan síntomas de hallarse bajo los efectos de estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes o sustancias análogas. Estas medidas, una vez determinadas, se aplicarán en las áreas neutralizadas a que se refiere el artículo 48 de este reglamento.

Oposició

Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad serán directamente responsables de la protección de los asistentes, participantes y equipos arbitrales, dentro y fuera del recinto deportivo y durante el tránsito hasta y desde el mismo, y adoptarán para ello las medidas que resulten más idóneas, atendiendo a las circunstancias concurrentes en cada caso. Artículo 44. Control de acceso al recinto. 1. En los accesos al recinto que a juicio de los responsables policiales resulten más conflictivos, se destacarán las unidades policiales intervinientes que se hubiese acordado con el Coordinador de Seguridad, para prestar servicio de apoyo al personal de vigilancia del club o sociedad anónima deportiva, y llevar a cabo los controles que eviten la infracción de las prohibiciones legales existentes. 2. Cuando se trate de encuentros calificados de alto riesgo se vigilarán las colas de taquillaje, evitando, en todo caso, su formación en línea perpendicular a la puerta en las horas inmediatamente anteriores a su celebración.

Artículo 52. Protección Civil. Los servicios de Protección Civil prestarán toda la ayuda posible a las unidades policiales para que los efectivos especializados en la prevención de la violencia en los espectáculos deportivos se mantengan al corriente de las disposiciones técnicas y métodos de trabajo que, a este objeto y en el ámbito de su competencia, establezcan las autoridades responsables de Protección Civil. Artículo 53. Actividades de capacitación. Las autoridades gubernativas o, en su caso, el Coordinador General de Seguridad, de acuerdo con las previsiones de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, organizarán cursos de orientación técnica y actividades de capacitación destinados a los responsables de la seguridad privada contratados por los clubes o sociedades anónimas deportivas y agrupaciones de voluntarios que se constituyan, así como de formación y especialización de acomodadores y empleados de los organizadores de acontecimientos deportivos. CAPÍTULO IV Autoridades gubernativas y Coordinadores de Seguridad Sección 1.ª Organización Artículo 54. Disposiciones generales. 1. En ejercicio de las competencias y responsabilidades que les atribuyen la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre protección de la seguridad ciudadana, y la Ley 19/2007, de 11 de julio, el Ministerio del Interior, la Delegación o Subdelegación del Gobierno correspondiente, y las autoridades de las comunidades autónomas que ostenten competencia en materia de seguridad ciudadana: a) Realizarán las funciones de coordinación general previstas en este reglamento y podrán nombrar Coordinadores Generales de Seguridad para territorios determinados o para modalidades deportivas concretas y, dependiendo funcionalmente de los mismos, coordinadores para recintos o acontecimientos deportivos concretos, con atribuciones limitadas al ámbito de la entidad o evento de que se trate. Asimismo, y en defecto de lo anterior, podrá nombrar coordinadores de seguridad en otras competiciones profesionales o de especial riesgo. b) A fin de garantizar el cumplimiento de las sanciones de inhabilitación para organizar espectáculos deportivos y de prohibición de acceso a cualquier recinto deportivo, dispondrán su anotación en el Registro Central a que hace referencia el capítulo VII de este C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

936

Oposició

Artículo 51. Emergencias y simulacros. Los simulacros de emergencias a que se refiere el artículo 33.3 se planificarán en colaboración con los responsables de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y se practicarán con la asistencia profesional de las unidades policiales especializadas, recabando el auxilio y colaboración de cuantos participen en las tareas de seguridad colectiva de los espectáculos deportivos.

per Inspector/a

Artículo 50. Oficinas móviles de denuncias. En las proximidades de los recintos en que se celebren acontecimientos deportivos calificados de alto riesgo, se montarán oficinas móviles de denuncias y equipos de recepción de detenidos. Sección 3.ª Prácticas de capacitación

Artículo 56. Nombramiento. Los Coordinadores Generales y los de recintos o acontecimientos deportivos concretos serán nombrados entre miembros de los Cuerpos Nacional de Policía, Guardia Civil o cuerpos policiales autonómicos, según proceda, a propuesta del Director General de la Policía y de la Guardia Civil, Jefes Superiores, Comisarios provinciales o locales, primeros Jefes de Comandancias de la Guardia Civil, o de los órganos policiales de las comunidades autónomas que ostenten competencia en materia de seguridad ciudadana. Sección 2.ª Cometidos Artículo 57. Determinación de objetivos. Las autoridades gubernativas y, en su caso, los Coordinadores Generales de Seguridad asumirán la fijación de objetivos y directrices, tanto de la acción policial como de la acción propia de los clubes o sociedades anónimas deportivas destinada a garantizar la seguridad y el normal desenvolvimiento de los espectáculos de que se trate, previniendo especialmente la producción de sucesos catastróficos o vandálicos. Artículo 58. Diseño del dispositivo de seguridad. Teniendo en cuenta las orientaciones de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, las autoridades gubernativas o los Coordinadores Generales de Seguridad diseñarán el marco de actuación general del dispositivo de seguridad al que deberán atenerse los servicios policiales y los responsables de los clubes o sociedades C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

937

per Inspector/a

Artículo 55. Competencia. 1. Las autoridades gubernativas o, en su caso, el Coordinador General de Seguridad asumirán las tareas de dirección, organización, coordinación y control de los servicios de seguridad con ocasión de espectáculos deportivos. 2. El Coordinador de Seguridad en cada club, sociedad anónima deportiva o acontecimiento deportivo asumirá estas mismas tareas a su nivel, bajo la directa dependencia de las Jefaturas Superiores de Policía, Comisarías Provinciales o Locales, Comandancias de la Guardia Civil, o de los órganos policiales de las comunidades autónomas que ostenten competencia en materia de seguridad ciudadana, según las demarcaciones en que a cada Cuerpo corresponda ejercer sus funciones.

Oposició

reglamento. 2. Los diferentes cuerpos y fuerzas de seguridad actuarán coordinadamente en el ejercicio de sus respectivas competencias, a cuyo fin se promoverá la constitución de órganos bilaterales de cooperación entre los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y los de las comunidades autónomas que ostenten competencias en materia de seguridad ciudadana, a fin de compartir la información relevante en la gestión de los dispositivos de seguridad de los espectáculos deportivos, especialmente los calificados de alto riesgo, y en particular cuando supongan el traslado organizado de aficiones entre territorios cuya competencia en materia de seguridad ciudadana afecte a Administraciones diferentes. 3. El tratamiento de los datos que resulte necesario para el ejercicio por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad de las funciones previstas en la Ley 19/2007, de 11 de julio y el presente reglamento, así como la comunicación de datos que sea precisa para el desarrollo de las funciones de cooperación y coordinación previstas en dichas normas se llevará a cabo conforme a lo dispuesto en el artículo 22 de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de carácter personal.

Artículo 60. Relaciones. En el ejercicio de las indicadas funciones, los responsables de la coordinación general de seguridad mantendrán las necesarias relaciones de información y colaboración con las autoridades deportivas, centrales y autonómicas, así como con los responsables federativos, ligas profesionales y clubes o sociedades anónimas deportivas de todos los ámbitos o con cualquier otra persona o entidad organizadora de acontecimientos deportivos. Artículo 61. Funciones del Coordinador de Seguridad en cada club, sociedad anónima o acontecimiento deportivo. El Coordinador de Seguridad en cada club, sociedad anónima o acontecimiento deportivo deberá organizar el dispositivo de seguridad específico; mantener las relaciones y comunicaciones necesarias con el Consejero Delegado o el representante del club y con el respectivo Jefe del Servicio de Seguridad; coordinar la actuación de todos los servicios que participen en el evento deportivo en función del riesgo, especialmente Policía Municipal, Bomberos, Protección Civil, Cruz Roja, agrupaciones de voluntarios y servicios sanitarios, a cuyo efecto convocará cuantas reuniones sean necesarias; ejerciendo especialmente las funciones que se indican a continuación. a) Funciones a desarrollar en el exterior del recinto: 1.º Disponer el servicio en el exterior e inmediaciones del recinto con las dotaciones policiales determinadas por los responsables de la organización policial. 2.º Ordenar al Jefe del Servicio de Seguridad y empleados del club o sociedad anónima deportiva llevar a efecto controles de asistentes en los accesos más conflictivos. 3.º Controlar en todo momento el sistema de venta de billetes de entrada de modo que la ocupación no supere el aforo del recinto. 4.º Supervisar, en colaboración con las autoridades a que se refiere el artículo 37.1 del presente reglamento, el cumplimiento estricto de las obligaciones correspondientes a los organizadores con arreglo a lo dispuesto en los artículos 28 y 29 de este reglamento. 5.º Disponer con los responsables de los servicios policiales el apoyo más adecuado para la efectividad de las medidas adoptadas por los organizadores en el recinto. 6.º Recomendar medidas para el acceso ordenado de los seguidores al recinto. b) Funciones a desarrollar en el interior del recinto: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

938

Oposició

Artículo 59. Funciones de coordinación general. Los responsables de la coordinación general de seguridad ejercerán específicamente las siguientes competencias: a) Planificar los servicios de seguridad que, con carácter general, deban establecerse para la celebración de actos deportivos. b) Coordinar los dispositivos de seguridad de los acontecimientos deportivos, convocando las oportunas reuniones cuando las circunstancias o la urgencia del caso así lo requieran. c) Supervisar la actuación de los Coordinadores de Seguridad en cada club, sociedad anónima deportiva o acontecimiento deportivo. d) Fijar las variables a tener en cuenta para calificar el riesgo de los acontecimientos deportivos, con arreglo al baremo establecido. e) Ejercer las demás funciones de carácter general necesarias para la protección de personas, instalaciones o bienes con motivo de los acontecimientos deportivos.

per Inspector/a

anónimas deportivas, antes, durante y después del acontecimiento deportivo, dentro y fuera del recinto.

CAPÍTULO V La Unidad de Control Organizativo Artículo 62. Definición. La Unidad de Control Organizativo es el centro, dotado del conjunto de medios que se determinan en los artículos siguientes y adecuadamente ubicado en las instalaciones C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

939

per Inspector/a Oposició

1.º Ejercer la dirección de la Unidad de Control Organizativo en los términos que establece el apartado 3 del artículo 14 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. 2.º Reconocer previamente el recinto deportivo prestando especial atención a la compartimentación y separación de las aficiones de los equipos contendientes y a la ubicación de grupos presumiblemente violentos, racistas, xenófobos o intolerantes en los acontecimientos deportivos calificados de alto riesgo a riesgo moderado. 3.º Disponer con los responsables de los servicios policiales el servicio de orden y el servicio de apoyo adecuado en el interior del recinto, determinando los efectivos policiales uniformados y de paisano que se vayan a utilizar. 4.º Supervisar las actuaciones de los responsables del club o sociedades anónimas deportivas en la ubicación de las aficiones de los equipos contendientes en las zonas previamente reservadas al efecto. 5.º Controlar que los organizadores hagan cumplir estrictamente las prohibiciones de venta de bebidas alcohólicas, armas y productos similares, y las reglas sobre envases de bebidas, alimentos o cualquier otro producto. 6.º Obligar a los responsables del recinto a la retirada inmediata de pancartas y símbolos que inciten a la violencia, el racismo, la xenofobia o la intolerancia exhibidos por los espectadores o asistentes. 7.º Mantener contacto permanente con las unidades policiales intervinientes situadas en el exterior del recinto y tener informados a sus responsables de cuantas incidencias se estén produciendo en el campo y afecten a la seguridad del acontecimiento deportivo. 8.º Identificar, con los medios técnicos de la Unidad de Control Organizativo y del recinto deportivo, a los grupos y personas de actitudes violentas o que provoquen a las aficiones de los equipos contendientes. 9.º Recomendar al público asistente, a través de megafonía, que respete las medidas de seguridad colectiva. 10.º Supervisar en su momento el desalojo del recinto, procurando su normalidad. c) Otras funciones: 1.º Remitir informe después de cada acontecimiento deportivo, con expresión de las incidencias registradas, a los superiores o autoridades de que dependan, analizando el servicio de seguridad prestado y proponiendo las modificaciones pertinentes o el empleo de nuevos métodos de actuación, a los efectos prevenidos en los artículos 36 y 37 de este Reglamento. 2.º Proponer la apertura de expediente sancionador a los propietarios de las instalaciones deportivas, clubes, sociedades anónimas deportivas u organizadores, así como a los asistentes al espectáculo que hubieran participado en hechos tipificados como infracción, sin perjuicio de las competencias que corresponden a la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 3.º Respecto de la suspensión del encuentro o prueba y desalojo total o parcial del aforo, ejercer las funciones que prevé el artículo 15 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, de acuerdo en su caso con el protocolo previsto en la letra e) del apartado 1 del artículo 3 del Real Decreto 748/2008.

deportivas, desde donde el Coordinador ejerce la dirección del dispositivo de seguridad, en todas sus fases, durante el acontecimiento deportivo, con la asistencia del responsable de seguridad del mismo, para facilitar su normal desarrollo.

Artículo 65. Dotación. Cada Unidad de Control Organizativo dispondrá, como mínimo, de los siguientes elementos: circuito cerrado de televisión, megafonía y enlaces de radio y telecomunicación, así como los demás medios que resulten necesarios para el control del recinto. Artículo 66. Circuito cerrado de televisión. 1. Este circuito contará con cámaras fijas y móviles. 2. Las cámaras fijas controlarán el exterior e interior del recinto, cubriendo las zonas de acceso y las gradas y proporcionando una visión total de aquél; en las competiciones oficiales de carácter profesional de fútbol grabarán el aforo completo del recinto a lo largo de todo el espectáculo desde el comienzo del mismo hasta el abandono del público. 3. Las cámaras móviles se situarán en los espacios que el Coordinador estime necesario controlar especialmente en cada acontecimiento deportivo, disponiendo, asimismo, de medios de grabación para registrar las actitudes de los asistentes y su comportamiento. 4. Las grabaciones efectuadas con el circuito cerrado de televisión se conservarán durante un mes, a contar desde la a conclusión del espectáculo, y se destruirán si vencido ese plazo no fueran requeridas por las autoridades competentes para fines de investigación o instrucción de procedimientos. 5. En los accesos a los recintos deportivos que cuenten con sistemas de grabación de imágenes se colocarán carteles informativos de esta circunstancia conforme a las instrucciones de la Agencia Española de Protección de Datos. Asimismo, los organizadores tendrán a disposición de los interesados, en los términos previstos en las Instrucciones de la Agencia Española de Protección de Datos, impresos en los que se detalle la información prevista en el artículo 5.1 de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. Artículo 67. Megafonía. 1. La Unidad de Control Organizativo tendrá un sistema de megafonía propio, con capacidad y alcance suficiente para el interior y exterior del recinto y con dispositivo de seguridad que permita anular el sistema general de aquél. 2. El sistema de megafonía habrá de estar dotado de los medios humanos necesarios para efectuar la traducción y emisión de las indicaciones, advertencias o mensajes que hayan de efectuarse en más de un idioma.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

940

Oposició

Artículo 64. Ubicación de los responsables de seguridad. Los responsables superiores de los distintos servicios de seguridad, con presencia en el interior de los recintos, se situarán en las instalaciones de esta unidad durante la celebración de los encuentros deportivos.

per Inspector/a

Artículo 63. Situación. La Unidad de Control Organizativo estará situada en una zona estratégica y dominante del recinto deportivo, disponiendo de buenos accesos y comunicaciones con el interior y exterior del campo.

Artículo 70. Financiación. Serán de cargo de los propietarios de las instalaciones deportivas, sociedades anónimas deportivas o clubes todos aquellos medios de la Unidad de Control Organizativo que requieran construcciones, instalaciones o soportes fijos, mientras que corresponderá al Ministerio del Interior la aportación de los elementos móviles que sean de uso directo del Coordinador de Seguridad. CAPÍTULO VI Actas, informes y propuestas Artículo 71. Acta del espectáculo. 1. Finalizado el espectáculo deportivo, el Coordinador de Seguridad levantará acta, con la participación de los responsables de los servicios enumerados en los artículos 40 y 41.1 y del Consejero Delegado o representante del club, sociedad anónima deportiva u organizador del espectáculo. 2. En el acta, se harán constar: a) El desarrollo y aplicación del dispositivo de seguridad, antes, durante y después del espectáculo. b) Los actos violentos, racistas, xenófobos e intolerantes y demás incidencias producidas, que sean relevantes desde el punto de vista de la seguridad. c) Las manifestaciones, sugerencias o propuestas que estimen necesario formular los asistentes sobre el diseño y aplicación del dispositivo de seguridad. 3. Del acta se extenderán copias para los clubes, sociedades anónimas deportivas participantes u organizadores, y para la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, a la que deberá ser enviada dentro de las cuarenta y ocho horas siguientes a la celebración del espectáculo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

941

per Inspector/a

Artículo 69. Personal técnico. Los clubes, sociedades anónimas deportivas u organizadores de los acontecimientos deportivos proporcionarán el personal especializado necesario para el mantenimiento y asistencia técnica de todas las instalaciones integradas en la Unidad de Control Organizativo.

Oposició

Artículo 68. Enlaces de radio y telecomunicaciones. 1. La emisora directora de la Unidad de Control Organizativo comprenderá las mallas integradas de la red de Policía Local, Medios Sanitarios y Protección Civil; las mallas de las unidades de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad intervinientes del Operativo policial, incluyendo las unidades polivalentes de aquéllas, las del distrito policial, las especiales, las de escolta, helicópteros y TEDAX, así como las mallas policiales del servicio integradas por la oficina de denuncias, medios sanitarios y centros de detenidos. Las diversas organizaciones que utilizan mallas de comunicaciones distintas de la del Cuerpo Nacional de Policía y la Guardia Civil, como la Policía Local, Protección Civil o servicios sanitarios, entre otros, deberán facilitar el material, la información y los medios técnicos para integrar dichas mallas en la RED SIRDEE, de modo que uno o dos terminales funcionarán como emisora directora de la Unidad de Control Organizativo. 2. La central telefónica de la Unidad de Control Organizativo contará con las extensiones policiales exteriores e interiores que permitan, en todo momento, la comunicación libre con personal e instituciones relacionadas con la seguridad colectiva de los asistentes y del público en general.

Artículo 74. Propuestas sancionadoras. 1. De acuerdo con el acta que, de cada acontecimiento deportivo, haya levantado el Coordinador de Seguridad, y sin perjuicio de las competencias de la autoridad gubernativa, la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte podrá elevar propuesta motivada de instrucción de expedientes sancionadores a los organizadores, espectadores y cualquier otra persona que, a su juicio, pudiera haber incurrido en alguna de las infracciones tipificadas en la Ley 19/2007, de 11 de julio. 2. La autoridad gubernativa dará asimismo cuenta oportunamente a la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte de los acuerdos de inicio de los procedimientos previa disociación de los datos de carácter personal contenidos en los mismos. 3. La Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte actuará al respecto de acuerdo con lo previsto en este reglamento y en el Real Decreto 748/2008, por el que se regula la misma. Artículo 75. Excesos del aforo del recinto. Se dará cuenta a la Administración tributaria, a los efectos oportunos, de los excesos que se produzcan en cada caso en la ocupación de los recintos respecto a los correspondientes aforos, con independencia del expediente administrativo sancionador, a efectos de realizar la exacción tributaria que eventualmente pudiera corresponder. CAPÍTULO VII Registro Central de Sanciones Artículo 76. Objeto y adscripción. 1. Se mantendrá un Registro Central de Sanciones en materia de violencia, racismo, xenofobia e intolerancia en el deporte –en lo sucesivo, el Registro– para inscribir las sanciones impuestas en aplicación del título II de la Ley 19/2007, de 11 de julio, y garantizar su cumplimiento. 2. Se inscribirán en el Registro las sanciones impuestas por las autoridades estatales o autonómicas competentes en la materia, que comunicarán la resolución sancionadora y los datos objeto de inscripción cuando la sanción adquiera firmeza en vía administrativa. 3. El Registro se adscribe orgánicamente al Ministerio del Interior, que tendrá la condición de responsable del fichero a los efectos previstos en la normativa reguladora de la protección de datos de carácter personal y ante el que podrán ejercitarse los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

942

Oposició

Artículo 73. Informe general. Refundiendo los distintos informes formulados por los Coordinadores de Seguridad en los diferentes clubes, sociedades anónimas y acontecimientos deportivos, la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte realizará informes globales, con los análisis generales que procedan y las propuestas correspondientes.

per Inspector/a

Artículo 72. Evaluación de medios, actuaciones y resultados. Una vez concluidos los encuentros calificados de alto riesgo, los responsables de los servicios policiales actuantes analizarán los medios empleados, las actuaciones realizadas y los resultados obtenidos, proponiendo, en su caso, la modificación de los sistemas operativos utilizados o la adopción de otros nuevos para lo sucesivo.

Artículo 79. Gestión del Registro. 1. El encargado del Registro será directamente responsable del sistema de consulta y transmisión de los datos contenidos en el mismo. 2. Las inscripciones efectuadas en el Registro desde el momento en que se produzcan y hasta su cancelación se comunicarán, cuando así lo interesen, al Consejo Superior de Deportes, a los Delegados y Subdelegados del Gobierno, a los órganos competentes de las comunidades autónomas. Dichas inscripciones se comunicarán, asimismo, a los servicios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil determine para la prevención de un peligro real para la seguridad publica en el ámbito de aplicación de la Ley 19/2007, de 11 de julio, y del presente reglamento. Artículo 80. Garantías de cumplimiento de las sanciones de prohibición de acceso a recintos deportivos. 1. A efectos del cumplimiento efectivo de la sanción de prohibición de acceso a recintos deportivos, y conforme a lo dispuesto en los artículo 25.2 y 29.4 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, se adoptarán las medidas reguladas en este artículo. 2. El Registro dispondrá de una Sección en la que se inscribirán específicamente las sanciones de prohibición de acceso a recintos deportivos. 3. Las sanciones objeto de inscripción en esta Sección serán comunicadas por el órgano C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

943

per Inspector/a

Artículo 78. Inscripción y cancelación de las sanciones. 1. Todo asiento registral deberá contener, cuando menos, las siguientes referencias: a) Lugar y fecha del acontecimiento deportivo, clase de competición y contendientes. b) Datos identificativos de la entidad deportiva, organizador o particular sancionado. c) Infracción cometida, especificando el artículo de la ley en el que está tipificada y, en su caso, las circunstancias modificativas de la responsabilidad. d) Sanción o sanciones impuestas, especificando el artículo de la ley en el que está tipificada, expresando con claridad su alcance temporal y geográfico, e indicándose la fecha a partir de la que se inicie la ejecución efectiva de la sanción, dato sin el cual no podrá realizarse la anotación. 2. Se procederá de oficio e inmediatamente a la cancelación de los datos referidos a sanciones inscritas tan pronto como se haya dado exacto cumplimiento a las mismas durante su respectiva extensión temporal, o se hubiera notificado, en su caso, la estimación en vía judicial del recurso interpuesto contra la resolución sancionadora.

Oposició

Artículo 77. Protección de datos de carácter personal. 1. El Registro en materia de violencia, racismo, xenofobia e intolerancia en el deporte, así como la recogida y tratamiento de los datos que se inscriban en el mismo, se ajustarán a lo dispuesto en la legislación relativa a la protección de datos de carácter personal. 2. Se asegurará en todo caso el derecho de las personas que sean objeto de resoluciones sancionadoras a ser informadas de su inscripción en el Registro y a que sólo se mantenga el tiempo necesario para su ejecución. A tal fin, la autoridad sancionadora, al mismo tiempo que realiza la transmisión de los datos al Registro Central de Sanciones para su correspondiente anotación, comunicará dicho trámite al interesado. 3. De acuerdo con las disposiciones vigentes en la materia, tendrán acceso a los datos de este Registro los particulares que tengan un interés directo y manifiesto, así como las entidades deportivas a efectos de colaboración con las autoridades en el mantenimiento de la seguridad pública con motivo de competiciones o espectáculos deportivos.

Artículo 82. De las convocatorias de ayudas dirigidas a la ejecución de medidas preventivas y formativas. 1. De acuerdo con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 16 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, el Consejo Superior de Deportes mediante Resolución de su Presidente y en régimen de publicidad, objetividad y concurrencia competitiva, convocará ayudas destinadas a financiar actividades que promuevan la convivencia y la integración a través del deporte y la sensibilización sobre los riesgos de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 2. Los beneficiaros podrán ser las personas físicas y jurídicas tanto públicas como privadas, legalmente constituidas, así como las agrupaciones de personas físicas o jurídicas, públicas o privadas, las comunidades de bienes o cualquier otro tipo de unidad económica o patrimonio separado que, aun careciendo de personalidad jurídica, puedan llevar a cabo todas o algunas de los siguientes tipos de actividades: a) Campañas que difundan la deportividad, el juego limpio, la integración a través del deporte y el respeto mutuo entre deportistas, participantes y espectadores de competiciones deportivas. b) Jornadas, debates, coloquios y foros de opinión que promuevan y fomenten buenas C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

944

per Inspector/a

Sección 1.ª Medidas de carácter preventivo y formativo Artículo 81. Del Plan de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. 1. De acuerdo con lo dispuesto en el apartado 1 del artículo 16 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte aprobará con carácter bienal un Plan que recogerá las medidas de carácter positivo que la misma impulsará en orden a la prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, atendiendo a los aspectos sociales y educativos, pudiendo incluirse campañas publicitarias y de concienciación, elaboración de materiales didácticos, acciones de formación y cuantas actuaciones contribuyan a fomentar los valores formativos del deporte a través de la convivencia y la integración intercultural por medio del deporte. 2. La ejecución de las concretas medidas que se recojan en el Plan se podrá articular a través de convenios con las comunidades autónomas, entidades locales, federaciones deportivas españolas, ligas profesionales, asociaciones de deportistas y cuantos colectivos fomenten el juego limpio, la paz y la convivencia intercultural a través del deporte.

Oposició

sancionador al propio Registro y a los organizadores de los espectáculos deportivos, especialmente los de la provincia de que se trate, con el fin de que éstos puedan verificar la identidad en los controles de acceso. 4. Cuando se trate de sanciones impuestas a personas seguidoras de las entidades deportivas por cometer los ilícitos definidos en los apartados 1 y 2 del artículo 2 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, el órgano sancionador las notificará al club o entidad deportiva a que pertenezcan con el fin de: a) Aplicar la prohibición de apoyo que contempla el artículo 3, apartado 2, letra h) de dicha ley. b) Retirarle su abono o la condición de socio o asociado durante todo el período de duración de la sanción conforme al artículo 25.1 de dicha ley. 5. A efectos de cumplimiento de la sanción de prohibición de acceso podrán articularse otros procedimientos de verificación de la identidad, que serán efectuados por miembros de la fuerzas y cuerpos de seguridad.

Artículo 84. Funciones. De acuerdo con lo dispuesto en el apartado 1.d) del artículo 16 de la Ley 19/2007, de 11 de julio, en materia de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, el Observatorio llevará a cabo las siguientes funciones: a) Constituir un fondo documental mediante la recopilación de datos estadísticos, y de estudios, informes, instrumentos internacionales, publicaciones y otros documentos, cualquiera que sea su soporte, que contengan información de interés sobre la materia. b) Realizar estudios dirigidos a analizar en qué medida influyen sobre el comportamiento de los deportistas y los espectadores los factores tanto internos como externos del juego. c) Promover ante las autoridades gubernativas, las entidades deportivas, los medios de comunicación social y la sociedad civil la adopción de las medidas derivadas de los estudios anteriores que contribuyan a la paz, la tolerancia y la convivencia en el deporte y a erradicar del mismo la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia. d) Informar en los procedimientos de elaboración de las disposiciones normativas relativas a la prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, expresando su opinión y proponiendo las modificaciones que estime convenientes. e) Elaborar y proponer al Consejo Superior de Deportes, con carácter bianual, un plan de actuaciones en prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. f) Colaborar con otros órganos, entidades e instituciones internacionales, estatales, autonómicas, locales o sociales que promuevan los mismos fines que el Observatorio. g) Cuantas otras funciones se le atribuyan legal o reglamentariamente, o le sean encomendadas por la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. Artículo 85. Composición. 1. El Director General de Deportes del Consejo Superior de Deportes es el presidente del Observatorio, sin perjuicio de que pueda delegar la presidencia de las distintas reuniones del mismo en la persona que designe a tal efecto. 2. Son vocales del Observatorio: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

945

Oposició

Sección 2.ª Del observatorio de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte Artículo 83. Naturaleza, objeto y adscripción. 1. El Observatorio de la Violencia, el Racismo, la Xenofobia y la Intolerancia en el Deporte es un órgano de carácter consultivo cuyo objeto es desarrollar funciones de estudio, análisis, propuesta y seguimiento en materia de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, de acuerdo con lo dispuesto la letra d) del artículo 16 de la Ley 19/2007, de 11 de julio. 2. El Observatorio se adscribe orgánicamente al Consejo Superior de Deportes, a través de la Dirección General de Deportes.

per Inspector/a

prácticas y la sensibilización sobre la deportividad, el juego limpio, la integración a través del deporte y el respeto mutuo. c) La realización de estudios, informes y trabajos de interés, sobre causas, efectos y alcance de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. d) Otro tipo de actividades de contenido social y educativo, dirigidas a la prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte.

Artículo 86. Régimen de funcionamiento. 1. El Observatorio se rige por lo dispuesto en el presente reglamento, pudiendo dictar sus propias normas de funcionamiento de conformidad con el mismo y sujetándose en lo no previsto por ellas en el mismo, a lo dispuesto en el capítulo II del título II de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

946

per Inspector/a Oposició

a) Dos representantes del Ministerio del Interior designados por su titular. b) Tres representantes del Consejo Superior de Deportes designados por su Presidente, uno de los cuales actuará como Secretario del Observatorio. c) Un representante de la asociación de entidades locales españolas de mayor implantación en el ámbito estatal, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por la misma. d) Un representante del Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia, del Ministerio de Trabajo e Inmigración, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por el mismo. e) Dos representantes de la Real Federación Española de Fútbol, nombrados por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por la misma, siendo uno de ellos representante del colectivo arbitral. f) Un representante de la Liga Nacional de Fútbol Profesional, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por la misma. g) Un representante de la asociación de futbolistas españoles de mayor implantación, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por la misma. h) Un representante de la Asociación Española de la Prensa Deportiva, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, de entre los propuestos por la misma. i) Un representante de la asociación de peñas o de aficionados españoles de mayor implantación, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por la misma. j) Dos representantes de organizaciones no gubernamentales españolas de reconocido prestigio en la lucha contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia, nombrados por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes. k) Dos miembros nombrados por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre expertos de reconocido prestigio en materia de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. l) Dos representantes de federaciones deportivas españolas en las que no exista Liga profesional, nombrado por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes de entre los propuestos por las mismas. m) Un representante del Ministerio de Igualdad. n) Un representante del Consejo para la Promoción de la Igualdad de Trato y la No Discriminación por Origen Racial o Étnico. 3. En la composición del Observatorio se velará por la paridad entre hombres y mujeres, a cuyo fin las propuestas de nombramiento presentadas por las diferentes entidades que hayan de designar a dos o más representantes incluirán necesariamente a personas de distinto sexo. 4. El Presidente del Observatorio, a propia iniciativa o por recomendación de alguno de sus miembros, puede acordar la asistencia de otras personas a las reuniones del Observatorio cuando lo estime conveniente para el logro de sus fines.

Artículo 88. Modalidades y reglas de concesión. 1. El distintivo tendrá seis modalidades: a) A equipos deportivos. b) A aficiones. c) A deportistas. d) A técnicos. e) A medios de comunicación. f) A patrocinadores. 2. El distintivo se concederá: a) En las competiciones oficiales de carácter profesional de fútbol y baloncesto. b) En otras modalidades y competiciones deportivas, por Resolución de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes. 3. En su modalidad de otorgamiento a equipos deportivos, el distintivo se concederá a aquél que durante cada temporada deportiva haya demostrado el mejor cumplimiento del régimen de prevención y lucha contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, a cuyo fin se tomarán en consideración: a) Los datos estadísticos del número de sanciones disciplinarias impuestas durante la temporada a los integrantes del equipo deportivo, extraídos por la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte de las decisiones que le comunican los órganos disciplinarios competentes en aplicación del artículo 33.4 del Real Decreto 1591/1992, de 23 de diciembre, sobre Disciplina Deportiva. b) Los datos que voluntariamente suministren los equipos deportivos a la Comisión contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte en los quince días naturales siguientes a la celebración del último encuentro ordinario de la temporada de la liga profesional correspondiente, en relación con actividades de fomento de la paz, la tolerancia y la convivencia en el deporte que hayan realizado los integrantes del equipo en cuestión durante la temporada. 4. En su modalidad de otorgamiento a aficiones, el distintivo «Juego Limpio» se concederá a aquélla que durante la temporada haya demostrado el mejor cumplimiento del régimen de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

947

Oposició

Sección 3.ª Distintivo «Juego Limpio» Artículo 87. Creación. 1. Se crea el distintivo «Juego Limpio» en el marco del artículo 16.1 c) de la Ley 19/2007, de 11 de julio, que se regirá por este capítulo y por sus disposiciones de desarrollo. 2. El distintivo «Juego Limpio» es una mención honorífica concedida por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes a propuesta de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, para reconocer la actitud de equipos deportivos, deportistas, técnicos, patrocinadores, medios de comunicación y de aficiones que se han destacado durante cada temporada deportiva por su conducta contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia y a favor de la paz, la tolerancia y la convivencia en el deporte. 3. La imagen gráfica del distintivo se establecerá mediante resolución de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes.

per Inspector/a

2. El Observatorio, a través de su Presidencia, actuará en coordinación con otros órganos de la Administración del Estado con competencias en materia de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, y especialmente, con la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte.

Artículo 90. Retirada del distintivo. El distintivo podrá retirarse durante su período de disfrute por la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, a propuesta de la Comisión Permanente de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, por circunstancias sobrevenidas y debidamente motivadas.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

948

per Inspector/a

Artículo 89. Uso del distintivo 1. El distintivo, que se concederá a la finalización de cada temporada deportiva, podrá ser utilizado por el beneficiario durante la temporada inmediatamente siguiente. 2. Los equipos deportivos que hayan recibido el distintivo «Juego Limpio» podrán incluirlo durante el período de disfrute del mismo en su equipamiento deportivo y en sus acciones de difusión. Su incorporación a las equipaciones oficiales de los deportistas no podrá considerarse como publicidad a efectos de las reglamentaciones deportivas o de los contratos sobre derechos de imagen suscritos por la entidad.

Oposició

prevención y lucha contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, a cuyo fin serán tomados en consideración: a) Los datos relativos a sanciones impuestas en el marco del título II de la Ley 11/2007, de 11 de julio, como consecuencia de incidentes durante el desarrollo de espectáculos deportivos o próxima su celebración, que serán extraídos por la Comisión contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte de las comunicaciones recibidas de las autoridades gubernativas competentes. b) Los datos que voluntariamente suministren a la Comisión contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte los grupos de aficionados formalmente inscritos en el libro‐registro de seguidores del club, en los quince días siguientes a la celebración del último encuentro ordinario de la temporada de la liga profesional correspondiente, sobre las actividades de fomento de la paz, la tolerancia y la convivencia en el deporte que hayan realizado durante la temporada. 5. La Comisión Permanente de la Comisión contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte elevará la propuesta de concesión del distintivo «Juego Limpio» a la Presidencia del Consejo Superior de Deportes en el plazo de un mes desde la celebración del último encuentro ordinario de la liga correspondiente, tomando en consideración los datos disponibles en ese momento.

4.7 DECRET 134/1999, DE 18 DE MAIG, DE REGULACIÓ DE LA VIDEOVIGILÀNCIA PER PART DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT I DE LES POLICIES LOCALS DE CATALUNYA.

La Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, en la seva disposició addicional 1 realitza un reconeixement exprés de la competència de les comunitats autònomes amb títols competencials per a la protecció de les persones i els béns i per al manteniment de l’ordre públic, per establir les normes que regulin l’ús de videocàmeres per part de les seves forces policials i de les policies locals del seu territori.

Dins aquest marc normatiu, el present Decret regula l’autorització i l’ús de càmeres i altres dispositius per captar i gravar imatges i sons en llocs públics, així com la seva utilització posterior pel que fa al registre, la custòdia i la destinació de les gravacions obtingudes amb aquells aparells. El Decret recull l’existència d’una única comissió de control dels dispositius de videovigilància per a la instal∙lació de videocàmeres per part de qualsevol cos policial que actuï en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya, per tal d’evitar duplicitats i assolir un major grau de seguretat jurídica. Així mateix aquesta disposició estableix determinades garanties per a la salvaguarda dels drets fonamentals que es poden veure afectats per l’ús d’aquests instruments de control i molt especialment els drets a la intimitat i a la pròpia imatge, per la qual cosa s’ha regulat acuradament el dret dels ciutadans d’accés i cancel∙lació de les gravacions. Tenint en compte el que s’ha exposat, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació, i amb la deliberació prèvia del Govern,

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

949

Oposició

La Generalitat de Catalunya disposa de competència en matèria de seguretat pública i seguretat ciutadana, d’acord amb l’article 149.1.29 de la Constitució, l’article 13 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i els articles 37 i següents de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat de l’Estat.

per Inspector/a

DOGC 2892, 19.5.99

Decreto: Capítol 1 Disposicions generals

1.1 Aquest Decret regula la utilització per part de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra i de les policies locals de Catalunya de càmeres i altres dispositius per captar i gravar imatges i sons en llocs públics, així com la seva utilització posterior, amb la finalitat de garantir la seguretat pública i respectar el dret a la intimitat dels ciutadans, i el funcionament i la composició de la comissió que preveuen la disposició addicional 1 i l’article 3 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost. 1.2 El tractament posterior de les imatges i dels sons gravats es regirà per la legislació sobre protecció de dades en tot el que no reguli específicament aquest Decret. 1.3 La present disposició no serà d’aplicació a les càmeres fixes que necessiten instal∙lar la policia de la Generalitat o les policies locals en immobles, dependències o instal∙lacions pròpies o adscrites al compliment de les seves funcions, sempre que aquestes càmeres estiguin exclusivament destinades a garantir la seguretat i protecció interior o exterior d’aquestes dependències. Article 2 Principis generals d’actuació 2.1 De conformitat amb el que disposa l’article 6 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, les actuacions que regula aquesta disposició es realitzaran d’acord amb el principi de proporcionalitat, que exigeix una adequació de la utilització dels mitjans emprats a les finalitats previstes i que la gravació d’imatges i de sons sigui estrictament la necessària per complir aquestes finalitats. 2.2 En virtut d’aquest principi, l’ús dels dispositius fixos requereix l’existència d’un risc raonable per a la seguretat pública, i l’ús dels equips mòbils, d’un perill cert i concret per a aquesta. 2.3 Els dispositius i els equips l’ús dels quals regula aquesta disposició no es podran utilitzar per captar o gravar imatges i sons de l’interior dels habitatges ni dels seus vestíbuls, llevat que hi hagi el consentiment dels seus titulars o una autorització judicial, o bé en el cas de delicte flagrant. La utilització de càmeres mòbils per gravar l’entrada dels habitatges solament serà justificable quan calgui prevenir la comissió de delictes o infraccions administratives en relació amb la seguretat pública, amb la finalitat d’assegurar la convivència ciutadana, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

950

Oposició

Objecte i àmbit

per Inspector/a

Article 1

l’eradicació de la violència i la utilització pacífica de les vies i els espais públics.

De la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància Article 3 Creació i composició de la Comissió 3.1 Es crea la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, com a òrgan consultiu i de control d’aquesta matèria, amb la finalitat de vetllar perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la pròpia imatge dels ciutadans. 3.2 La Comissió es regirà per les normes que conté aquest Decret, el seu reglament intern, aprovat pel Govern de la Generalitat a proposta d’aquesta, i supletòriament per les normes de procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. 3.3 La Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància està integrada pels següents membres: a) President: el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. b) El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. c) Dos vocals, designats pel Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Governació, per un període de quatre anys. d) Dos vocals designats pel Govern de la Generalitat, a proposta de les entitats associatives dels municipis de Catalunya, per un període de quatre anys. e) Dos vocals, designats per l’Administració general de l’Estat, per un període de quatre anys, en el supòsit que la Comissió sigui única. Com a secretari de la Comissió actuarà, amb veu però sense vot, un funcionari del Departament de Governació nomenat pel seu conseller, sens perjudici del que estableixi el corresponent conveni. 3.4 Els membres suplents de la Comissió els designarà cadascuna de les categories dels membres titulars, en les mateixes condicions i en el mateix nombre.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

951

Oposició

Capítol 2

per Inspector/a

2.4 Tampoc no es podran utilitzar amb la finalitat d’observar la intimitat de les persones o de captar les converses que aquestes mantinguin privadament als llocs públics susceptibles de gravació, llevat que hi hagi una autorització judicial. Des del moment que el responsable d’operació de gravació i els seus superiors tinguin coneixement que el seu resultat serà el que s’indica a l’apartat anterior ordenaran que aquesta cessi immediatament, i n’acordaran la destrucció i estendran l’acta corresponent.

3.5 Les assistències dels membres a les sessions de la Comissió meritaran les indemnitzacions que siguin procedents de conformitat amb la normativa vigent sobre indemnitzacions. Article 4

a) Emetre informe previ i amb caràcter preceptiu sobre l’autorització dels dispositius fixos de gravació que sol∙licitin la policia de la Generalitat, les policies locals de Catalunya i, si s’escau, les forces i cossos de seguretat de l’Estat que actuïn en el territori de la Comunitat Autònoma. b) Dictaminar sobre l’ús dels equips mòbils de gravació per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals, a requeriment del director general de Seguretat Ciutadana i dels alcaldes, o bé a iniciativa pròpia acordada per majoria absoluta dels seus membres, i després d’haver examinat les imatges i els sons gravats. c) Dictaminar, si s’escau, sobre l’ús fet pels cossos i forces de seguretat de l’Estat dels equips mòbils de gravació en els termes que fixa la legislació estatal. d) Ser informada amb periodicitat quinzenal de la utilització i, si s’escau, de les gravacions efectuades amb càmeres mòbils. e) Requerir de les autoritats administratives i policials responsables la documentació i informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. f) Rebre informe motivat sobre la utilització de videocàmeres mòbils en casos excepcionals d’urgència màxima o impossibilitat d’obtenir a temps l’autorització corresponent. g) Rebre la resolució motivada d’autorització d’utilització de videocàmeres mòbils on no n’hi hagi instal∙lades de fixes. h) Les altres funcions que li atribueixi la legislació vigent. 4.2 Per al compliment de les seves funcions, la Comissió pot reclamar en qualsevol moment el suport original de les gravacions realitzades mitjançant dispositius fixos i equips mòbils. Article 5 Règim aplicable als membres de la Comissió 5.1 Els membres de la Comissió gaudeixen d’independència en l’exercici de les seves funcions. Cessen en el seu càrrec perquè hagi transcorregut el període de mandat, per dimissió, per incórrer en causa d’incompatibilitat, per condemna penal per delicte dolós i per C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

952

Oposició

4.1 La Comissió, que podrà ser única en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya per a la instal∙lació de videocàmeres per part de qualsevol de les forces i cossos de seguretat que actuïn en el seu territori, exercirà les següents funcions:

per Inspector/a

Funcions de la Comissió

negligència greu en l’exercici de les seves funcions, apreciada per dues terceres parts dels membres de la Comissió. 5.2 No poden ser designats vocals de la Comissió els parlamentaris estatals o autonòmics, els membres del Govern i alts càrrecs de l’Administració estatal i autonòmica, i els membres electes de les corporacions locals.

Article 6 Funcionament de la Comissió 6.1 Per a la vàlida constitució i funcionament de la Comissió als efectes de la realització de les sessions, deliberacions i presa d’acords, serà necessària la presència de la majoria dels seus membres o suplents, sempre que el nombre de membres que pertanyin a l’administració autoritzant no constitueixi majoria. 6.2 Els acords es prendran per majoria de vots dels membres presents, i en cas d’empat el president gaudeix de vot de qualitat. Capítol 3 Règim d’autorització de dispositius fixos de gravació Article 7

per Inspector/a

Aquestes circumstàncies són igualment causes d’incompatibilitat.

7.1 La instal∙lació amb caràcter fix i l’ús dels dispositius de gravació per part de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra i de les policies locals requereix l’autorització administrativa prèvia, que atorgarà el director general de Seguretat Ciutadana. 7.2 Per tal de ser autoritzada, la sol∙licitud d’instal∙lació requereix l’informe previ favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància que preveu l’article 3 d’aquest Decret, d’acord amb el procediment que regula l’article següent. Article 8 Procediment 8.1 El responsable de la policia de la Generalitat que determini el director general de Seguretat Ciutadana i l’alcalde pel que fa a les instal∙lacions de la policia local al seu municipi estan legitimats per sol∙licitar la instal∙lació de videocàmeres fixes o qualsevol altre mitjà tècnic de caràcter anàleg. 8.2 El responsable de la policia de la Generalitat o els alcaldes adreçaran la corresponent sol∙licitud al director general de Seguretat Ciutadana. La sol∙licitud, que haurà de ser C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

953

Oposició

Autorització administrativa prèvia

8.3 El director general de Seguretat Ciutadana podrà requerir al sol∙licitant l’esmena o ampliació de la documentació presentada de conformitat amb el que preveu l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Així mateix podrà sol∙licitar tots els informes que consideri necessaris o convenients per determinar el sentit de la resolució d’autorització. 8.4 Abans que es dicti l’esmentada resolució, caldrà trametre tota la documentació que conformi l’expedient de sol∙licitud a la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància, per tal que emeti el corresponent informe preceptiu en el termini d’un mes. L’informe de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància haurà de ponderar, segons el principi de proporcionalitat, els objectius que en el marc de les finalitats generals que estableix l’article 10 addueix l’òrgan peticionari per justificar la instal∙lació, i també les circumstàncies i condicions concretes amb les quals es pretén realitzar, amb els drets dels ciutadans que es puguin veure afectats. 8.5 L’informe de la Comissió haurà de ser motivat quan es tracti d’un de negatiu o bé, encara que sigui positiu, quan s’imposin limitacions o restriccions a la instal∙lació de videocàmeres. 8.6 El fet que la Comissió no emeti l’informe en el termini màxim d’un mes no impedirà la tramitació de l’expedient d’autorització. En aquest cas l’òrgan decisori valorarà que no s’hagi emès l’informe i emetrà resolució. 8.7 La sol∙licitud d’instal∙lació s’entendrà denegada si un cop transcorreguts tres mesos, a comptar de l’endemà de la sol∙licitud, el director general de Seguretat Ciutadana no hi ha dictat resolució expressa. 8.8 Contra la resolució de la sol∙licitud d’instal∙lació de videocàmeres es pot interposar recurs alçada davant el conseller de Governació. Article 9 Resolució autorització 9.1 La resolució per la qual s’autoritzi la instal∙lació de dispositius fixos de videovigilància serà motivada i contindrà les condicions concretes i particulars del seu ús i les limitacions específiques que la afectin. En especial, cal precisar‐hi l’àmbit físic susceptible de ser gravat, el tipus de càmera o, en general, de dispositiu, i les seves especificacions tècniques. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

954

Oposició

Mitjançant una ordre del conseller de Governació es podrà precisar la documentació que serà exigible amb caràcter necessari.

per Inspector/a

motivada, s’acompanyarà amb la documentació que justifiqui suficientment els objectius i la necessitat de la instal∙lació de les videocàmeres fixes, la identificació del sol∙licitant, la localització de l’àmbit físic susceptible de ser gravat, les especificacions tècniques dels dispositius, la qualificació tècnica de les persones encarregades de l’explotació del sistema de tractament de les gravacions, el període de temps en què es pretenguin efectuar aquestes gravacions i qualsevol altra qüestió sobre la qual a la resolució calgui pronunciar‐se.

Si aquests motius han variat i el dispositiu no es considera necessari per a la protecció de la seguretat ciutadana, l’òrgan sol∙licitant haurà de comunicar‐ho a l’òrgan que en va autoritzar la instal∙lació per tal que procedeixi a la seva retirada. 9.3 Els propietaris i els titulars dels altres drets reals sobre els béns afectats per les instal∙lacions dels dispositius que preveu aquest article estan obligats a facilitar la seva col∙locació i manteniment, sens perjudici de la necessitat, si s’escau, d’obtenir una autorització judicial i les indemnitzacions que per llei els corresponguin. 9.4 La instal∙lació de dispositius fixos que preveu aquest article no està sotmesa a llicència urbanística ni a cap altra autorització prèvia no establerta en aquest Decret, sens perjudici de la necessitat de respectar en altres aspectes les normatives sectorials aplicables, sempre que no impedeixin o dificultin greument les finalitats de la present disposició. Article 10 Requisits dels dispositius fixos 10.1 Les instal∙lacions fixes de videovigilància tindran com a objectiu assegurar la protecció dels edificis i les instal∙lacions públiques i dels seus accessos; salvaguardar les instal∙lacions útils per a la defensa nacional, en els termes que si s’escau fixi la legislació de l’Estat; detectar o constatar les infraccions a la seguretat pública; i prevenir la producció de danys a les persones i els béns, respectant el dret a la intimitat dels ciutadans. 10.2 Als dispositius fixos es podrà incorporar un mecanisme de datació de les gravacions que permeti fixar en el suport original el dia i l’hora en què es realitzen. Article 11 Publicitat 11.1 De conformitat amb el que disposa l’article 9 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, s’haurà d’informar al públic de manera clara i permanent de l’existència de videocàmeres fixes, sense especificar el lloc concret del seu emplaçament, així com de l’autoritat responsable de la seva instal∙lació, als efectes que els interessats puguin exercir el C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

955

Oposició

9.2 L’autorització per instal∙lar un dispositiu fix de gravació s’entén atorgada pel període d’un any, llevat que a la resolució d’autorització s’estableixi una durada inferior. Abans que transcorri el període màxim d’autorització es podrà sol∙licitar la seva renovació, si persisteixen els motius que la van originar.

per Inspector/a

Igualment, a la resolució d’autorització es determinaran l’òrgan al qual s’assigna el dispositiu, els òrgans responsables de la seva operació i de la custòdia de les gravacions i s’hi podran determinar la qualificació tècnica de les persones encarregades de l’explotació del sistema de tractament i qualsevol altra mesura adient per garantir el respecte de les disposicions legals vigents.

seu dret d’accés i cancel∙lació de les gravacions.

Capítol 4 Videocàmeres mòbils Article 12 Gravació amb equips mòbils 12.1 En els supòsits de desordres públics i, en general, de perill concret per a la seguretat pública, correspondrà atorgar l’autorització per a la utilització d’equips mòbils de gravació d’imatges i de sons, amb els mateixos objectius que fixa l’article 11, al director general de Seguretat Ciutadana, per iniciativa pròpia o a requeriment del comandament superior del cos o del màxim responsable de cada regió policial del cos de mossos d’esquadra, o dels alcaldes pel que fa a les policies locals dels municipis respectius. 12.2 En supòsits de màxima urgència i sempre que les circumstàncies del cas impedeixin l’obtenció a temps de l’autorització preceptiva o bé quan es tracti de vies o llocs públics on s’hagi autoritzat la instal∙lació de videocàmeres fixes, el comandament superior del cos, el cap de la regió policial corresponent o l’alcalde, respectivament, podran ordenar l’ús d’equips mòbils de gravació d’imatges i de sons. El cap de policia o l’alcalde que hagi ordenat la seva utilització n’informarà de manera immediata i, en tot cas, dins el termini màxim de setanta‐dues hores, al director general de Seguretat Ciutadana i a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància. 12.3 La resolució per la qual es concedeixi l’autorització serà motivada i contindrà les condicions i els límits amb els quals es permet l’ús dels equips mòbils de gravació. En tot cas, es gravaran conjuntament imatges i sons, i es dataran les gravacions, de tal manera que el dia i l’hora en què han estat realitzades quedi incorporada al suport original. 12.4 La resolució en que es concedeixi o denegui l’autorització haurà de dictar‐se en el termini màxim de 15 dies i s’entendrà desestimada quan hagi transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat la corresponent resolució. 12.5 El director general de Seguretat Ciutadana comunicarà la resolució d’autorització a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància en el termini màxim de setanta‐dues hores. En el mateix termini, comptat de la finalització de la gravació, se enviarà igualment a la Comissió un informe sobre l’ús realitzat de cada autorització.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

956

Oposició

11.3 El disseny, el format i la ubicació de les plaques o els rètols (pannells) informatius es regularan mitjançant una ordre del conseller de Governació.

per Inspector/a

11.2 Per raons d’urgència o d’interès públic valorades per l’òrgan competent es podrà utilitzar qualsevol mitjà informatiu, inclosa la publicació en diaris oficials, sempre i quan es garanteixin els principis informatius que preveu l’article 9.1 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost.

12.8 El responsable d’operació dels equips mòbils de gravació serà el cap de la unitat policial que hagi estat autoritzada per al seu ús. 12.9 Mitjançant una ordre del conseller de Governació es regularan les especificitats relatives a la utilització dels dispositius de videovigilància per part dels cossos de la policia local. Capítol 5 Registre, custòdia i destinació de les gravacions. Drets dels ciutadans Article 13 Registre d’autoritzacions 13.1 Es crea en el Departament de Governació i amb seu a la Direcció General de Seguretat Ciutadana un Registre general informatitzat dels dispositius fixos de gravació autoritzats. 13.2 La inscripció de les autoritzacions i si s’escau de les renovacions en aquest Registre s’efectuarà d’ofici, i s’hi hauran de fer constar com a mínim les dades relatives al cos de seguretat autoritzat, la data d’autorització i el termini de la seva vigència, l’àmbit susceptible de ser gravat, sense especificar el lloc concret d’emplaçament de les càmeres, així com l’òrgan encarregat de la custòdia i de la resolució de les peticions d’accés i cancel∙lació de les gravacions. 13.3 També s’inscriuran en aquest Registre, en el cas que el Departament de Governació ho consideri procedent, les resolucions motivades d’autorització d’ús de videocàmeres mòbils efectuades per les forces i cossos de seguretat. 13.4 Els ajuntaments portaran igualment un registre dels dispositius fixos de gravació autoritzats en el seu àmbit territorial. 13.5 L’accés a les dades que continguin el Registre general i els registres municipals s’efectuarà de conformitat amb el que estableix la normativa general sobre procediment administratiu comú i protecció de dades de caràcter personal.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

957

Oposició

12.7 La Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància podrà demanar en qualsevol cas la remissió del suport original de les gravacions realitzades i, a iniciativa pròpia, emetre un dictamen en els termes de l’apartat anterior, que es trametrà a les autoritats competents.

per Inspector/a

12.6 Les autoritats esmentades l’apartat 1 i 2, en el seu respectiu àmbit de competència, així com el conseller de Governació, respecte de qualsevol gravació, podran sol∙licitar a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància que emeti un dictamen sobre l’adequació de les gravacions realitzades mitjançant equips mòbils a les finalitats i condicions de la normativa aplicable en aquesta matèria.

Article 14

14.2 Seran responsables de la custòdia de les gravacions: Respecte de les obtingudes amb videocàmeres fixes, la persona que es determini a la resolució d’autorització, d’acord amb el que estableix l’article 10.1 d’aquest reglament. Respecte de les obtingudes amb equips mòbils, el cap de la regió policial corresponent en els territoris de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, o el cap de divisió, si les ha realitzat aquest cos policial, i el cap superior de la policia local corresponent, de les realitzades per aquesta. Els responsables de la custòdia de les gravacions i totes les persones que hi hagin tingut accés estan obligats a guardar reserva sobre aquestes. 14.3 Ningú no podrà realitzar cap classe de manipulació dels suports originals de les gravacions que alteri les imatges i els sons recollits. Només es podran copiar, per ordre del responsable de la custòdia de la gravacions, les imatges i els sons del suport original en el cas que preveu l’article següent, i sempre respectant les següents condicions: a) Que la còpia es realitzi de punt a punt del suport original, sense interrupcions, talls ni inclusions d’imatges o sons intermedis. b) Que al punt d’inici i de final de la còpia s’indiqui el moment al qual correspon en el suport original. c) Que la còpia sigui sempre conjunta d’imatge i de so, si s’escau, tal i com figura al suport original. d) Que cada còpia es numeri de manera independent i se n’indiqui el suport original. El responsable de la custòdia de les gravacions registrarà la còpia de suports originals, amb indicació del suport original de què es tracti, el nombre de còpies realitzades i els seus destinataris. 14.4 Els suports originals de les gravacions i les seves còpies, si s’escau, no podran ser cedits a tercers, inclosos altres serveis administratius i entitats públiques, ni examinats ni consultats per ningú, llevat dels casos que preveu aquest Decret. 14.5 Per una ordre del conseller de Governació es regularan els requisits de seguretat que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

958

Oposició

14.1 El responsable d’operacions de la gravació, amb la periodicitat que es fixi a la resolució d’autorització en el cas dels dispositius fixos, i immediatament després de finalitzar‐la, en el cas de les efectuades per equips mòbils, remetrà els suports originals al corresponent responsable de la seva custòdia, sense fer‐ne cap còpia ni realitzar‐hi cap tipus de manipulació.

per Inspector/a

Custòdia de les gravacions

han de reunir els llocs destinats a custodiar les gravacions i les seves còpies. Article 15

15.2 Les sol∙licituds es dirigiran al responsable de la custodia de la gravació, que podrà denegar‐les pels perills que puguin derivar‐se per a la defensa de l’Estat o de la seguretat pública, per tal de protegir els drets o llibertats de tercers o les necessitats de les investigacions en curs. 15.3 A les sol∙licituds caldrà concretar la pretensió i s’hi hauran de fer constar la població, lloc, dia, hora aproximada i altres circumstàncies que permetin identificar l’escena i el subjecte de la gravació. Tant les sol∙licituds d’accés com les de cancel∙lació hauran de resoldre’s en el termini de 15 dies, amb l’informe previ de l’òrgan encarregat de la custòdia efectiva de les gravacions. Quan no s’hagi dictat resolució expressa en l’esmentat termini l’interessat podrà entendre desestimada la seva sol∙licitud. 15.4 En cas de resolució denegatòria es podrà interposar recurs alçada davant el conseller de Governació, que decidirà sobre la procedència de la sol∙licitud d’accés o de cancel∙lació de les imatges i dels sons. Contra aquesta resolució només es pot interposar recurs contenciós administratiu. Article 16 Destinació de les gravacions 16.1 Les gravacions obtingudes d’acord amb aquest Decret seran destruïdes en el termini màxim d’un mes a partir de la seva realització, llevat dels supòsits que preveuen els apartats 2 i 3 següents. 16.2 El responsable de la custòdia de les gravacions lliurarà a l’autoritat judicial competent de manera immediata, i en tot cas en el termini màxim de setanta‐dues hores a comptar des del moment de la gravació, els suports originals de les gravacions on s’hagin captat imatges o sons que puguin ser perseguibles penalment o que puguin resultar rellevants per a procediments judicials penals oberts. 16.3 Així mateix, lliurarà a l’autoritat administrativa competent, de manera immediata, i en tot cas en el termini màxim de setanta‐dues hores, els suports originals de les gravacions que on s’hagin captat imatges o sons que puguin constituir una infracció administrativa greu o C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

959

Oposició

15.1 D’acord amb l’article 9 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, tothom té dret a sol∙licitar l’accés a les gravacions, fetes per dispositius fixos o equips mòbils, en les quals presumeixi raonablement que hi figura, i a sol∙licitar la cancel∙lació de les imatges i veu corresponents, si s’escau.

per Inspector/a

Drets dels ciutadans: accés i cancel∙lació de les gravacions

molt greu de la seguretat pública o que puguin resultar rellevants per a procediments sancionadors administratius oberts en aquest àmbit o per a investigacions policials en curs.

Disposicions addicionals —1 Constitució de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància La Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància que es crea mitjançant el present Decret haurà de constituir‐se en el termini d’un mes des de la seva entrada en vigor, mitjançant una resolució del conseller de Governació. Per tal que l’esmentada Comissió tingui el caràcter d’única en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya, serà necessària la subscripció del corresponent conveni de col∙laboració entre l’Administració general de l’Estat i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que preveu la disposició addicional 6 del Reial decret 596/1999, de 16 d’abril. A aquests efectes, les autoritats, entitats, institucions o organismes que han de proposar els vocals que han de constituir la Comissió hauran de comunicar els seus representants, tant els titulars com els suplents, a l’òrgan competent per a la seva designació en el termini màxim de 20 dies a comptar de l’entrada en vigor del present Decret. —2 Control de trànsit 2.1 La policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra i les policies locals efectuaran la instal∙lació de videocàmeres i de qualsevol altre mitjà de captació i reproducció d’imatges i en faran ús per al control, la regulació, la vigilància i la disciplina del trànsit en les vies públiques amb subjecció a la normativa inclosa a la disposició addicional 8 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, i al present Decret. 2.2 Són autoritats competents per ordenar la instal∙lació i ús dels dispositius a què es refereix l’apartat anterior: En les vies públiques en les quals la regulació del trànsit no estigui atribuïda als municipis, el director del Servei Català de Trànsit en el territori on els mossos d’esquadra exerceixin aquesta competència.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

960

Oposició

16.5 En els supòsits que recullen els articles 5.2 i 6.5 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, el responsable de la custòdia de les gravacions haurà de destruir de manera immediata les imatges i els sons que s’hagin obtingut. En aquests casos s’estendrà la corresponent acta que acrediti aquestes destruccions.

per Inspector/a

16.4 Si una mateixa gravació pot resultar d’interès, als efectes previstos en els apartats anteriors, per a diverses autoritats, judicials o administratives, el responsable de la custòdia de les gravacions podrà ordenar, a petició de l’autoritat judicial o administrativa, la realització de les còpies necessàries, en els termes que preveu l’article anterior.

En les vies públiques competència dels municipis, l’alcalde del municipi respectiu.

La custòdia i conservació de les gravacions i la resolució dels drets d’accés i cancel∙lació correspondrà als òrgans que es fixin a la resolució mitjançant la qual s’autoritzin la instal∙lació i utilització dels dispositius. El règim de conservació i custòdia de les gravacions obtingudes es regirà pels mateixos principis aplicables a les gravacions obtingudes mitjançant les videocàmeres que regula el present Decret. 2.5 L’exercici dels drets d’accés i cancel∙lació de les gravacions per part dels afectats es regirà pel que disposa l’article 3 d’aquest Decret. 2.6 No serà necessària la resolució d’autorització quan s’utilitzin mitjans de captació i reproducció d’imatges de caràcter mòbil amb la finalitat d’assegurar el compliment de la normativa de trànsit i seguretat vial. No obstant això, el Servei Català de Trànsit i/o la Direcció General de Seguretat Ciutadana podran dictar les instruccions i directrius necessàries sobre la seva utilització per part dels agents del cos de la policia de la Generalitat encarregats de la vigilància del trànsit. Disposició transitòria única —1 Els dispositius fixos de gravació existents al moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret hauran de sotmetre’s a l’autorització corresponent en el termini de tres mesos des de la constitució de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància. A partir d’aquesta data, les forces policials corresponents desmantellaran els dispositius que no hagin estat autoritzats per l’autoritat competent. —2 Els responsables de la custòdia de les gravacions ordenaran la destrucció de les gravacions que no compleixin les condicions requerides dins el termini de tres mesos comptat de l’entrada en vigor d’aquesta disposició. Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 18 de maig de 1999

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

961

Oposició

2.4 Aquesta resolució s’haurà de notificar la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància, que, si s’escau, si ho estima pertinent, podrà emetre informe sobre l’adequació de la resolució als principis generals de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost.

per Inspector/a

2.3 En la resolució on s’ordenin la instal∙lació i l’ús d’aquests dispositius constaran: l’òrgan responsable de l’operació de gravació, la identificació de les vies públiques o trams d’aquestes, les mesures que cal adoptar per tal de garantir el respecte de les disposicions legals vigents, així com l’òrgan encarregat de la seva custòdia i de la resolució de les peticions d’accés i cancel∙lació. La vigència de la resolució serà indefinida sempre i quan no variïn les circumstàncies que la van motivar.

4.8 DECRET LEGISLATIU 1/2000, DE 31 DE JULIOL, PEL QUAL S'APROVA EL TEXT ÚNIC DE LA LLEI DE L'ESPORT. (CORRECCIÓ D'ERRADES EN EL DOGC NÚM. 3305, PÀG. 600, DE 15.1.2001).

Article 7: Redacció segons la llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives

Exposició de motius La disposició final primera de la Llei 8/1999, de 30 de juliol, de la jurisdicció esportiva i de modificació de les lleis 8/1988, de l'esport, i 11/1984, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, i la disposició addicional 1 de la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes, autoritzen el Govern de la Generalitat de Catalunya a refondre en un text únic aquestes dues lleis i la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport. El termini donat per ambdues lleis al Govern per dur a terme aquesta tasca és d'un any a partir de la seva entrada en vigor. D'altra banda, les dues autoritzacions per refondre també s'estenen a la regularització, l'aclariment i l'harmonització dels tres textos legals esmentats, i per a intitular els títols, els capítols i els articles del text únic. En exercici de la delegació legislativa atorgada per les dues autoritzacions indicades, s'ha redactat el Text únic de la Llei de l'esport de Catalunya, que s'insereix a continuació d'aquest Decret legislatiu, i que queda estructurada amb una exposició de motius, un títol preliminar relatiu als principis rectors de la política esportiva de la Generalitat, i sis títols que regulen les entitats esportives el primer, l'organització administrativa de l'esport català el segon, la gestió i regulació de l'educació física i l'esport el tercer, la inspecció esportiva i el règim sancionador el quart, la Comissió Antidopatge de Catalunya i la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya el cinquè, i la jurisdicció esportiva el sisè; finalment, també conté nou disposicions addicionals i cinc disposicions transitòries. Per tant, en exercici de les autoritzacions atorgades per les lleis 8/1999 i 9/1999, d'acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern, Decreto: Article únic S'aprova el Text únic de la Llei de l'esport, que s'insereix a continuació, en el qual es refonen la Llei 8/1988, de 7 d'abril; la Llei 8/1999, de 30 de juliol, i la Llei 9/1999, de 30 de juliol. Disposició final Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

962

Oposició

Article 74 (lletres p i q): Afegit per la llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les prfessions de l’esport

per Inspector/a

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el dogc.

II A Catalunya, l'any 1876 es fundà l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, veritable primer club esportiu català, i el 1888 l'Exposició Universal a Barcelona centralitzà en aquesta capital tot un moviment d'avantguarda esportiva que donà lloc a la introducció a tot l'Estat, a través de Catalunya, de molts dels diversos esports. El desplegament d'aquesta activitat s'inicià i es realitzà per mitjà d'unes societats esportives, els clubs, que s'agruparen després en federacions per esports i es coordinaren ja l'any 1933 mitjançant la Unió Catalana de Federacions Esportives. Sortosament, aquesta associació va ser recuperada en regular‐se, mitjançant el Decret de la Generalitat 196/1985, de 15 de juliol, la creació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes, avui denominada Unió de Federacions Esportives de Catalunya. La Generalitat també creà, pel Decret de 27 d'agost de 1936, desplegat per l'Ordre de 27 d'octubre del mateix any, el Comissariat d'Esports de Catalunya, ens representatiu de l'esport català, com a organisme d'enllaç i suport de l'Administració envers les entitats i les federacions esportives catalanes. III La Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva en el camp de l'esport i el lleure, tal com estableix l'article 9.29 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el qual ha assumit així el mandat que l'article 43.3 de la Constitució espanyola de 1978 fa als poders públics perquè fomentin l'educació física i l'esport i facilitin la utilització adequada del lleure. En el territori de l'Estat, l'esport i la cultura física es regulen per la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport, i també per un conjunt de disposicions reglamentàries que la despleguen. En aquest sentit cal dir que des de l'inici de la formació i de la consolidació de l'esport en el territori de l'Estat, Catalunya ha tingut un paper capdavanter que li ha donat i li dóna encara un estil propi i una personalitat indiscutible en la forma de fer l'esport i l'activitat física. Aquest fet va tenir el seu reflex normatiu amb l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, desplegada per una sèrie de disposicions reglamentàries, i que ara ha estat modificada per adequar‐ne el contingut a la nova realitat de l'esport català, en evolució constant. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

963

Oposició

TEXT ÚNIC de la Llei de l'esport. Exposició de motius L'esport s'ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d'equilibri, de relació i d'integració de l'home en el món que l'envolta. L'esport forma o ha de formar part de l'activitat de l'home des de l'escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d'elit com per als que se'n serveixen simplement com a instrument d'equilibri psicofísic de la persona.

per Inspector/a

La frase "Les federacions esportives de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics" de l'article 19.2 de la Llei de l'esport té suspesa la vigència metnre no es pronunciï el Tribunal Constitucional". Barcelona, 31 de juliol de 2000 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Jordi Vilajoana i Rovira Conseller de Cultura

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

964

Oposició

IV La modificació de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, operada per les lleis 8/1999 i 9/1999, ambdues de 30 de juliol, s'ha concretat en el present text únic de la Llei de l'esport, que refon aquestes tres disposicions legals, i que s'estructura en un títol preliminar, sis títols, nou disposicions addicionals i cinc disposicions transitòries. En el títol preliminar es defineixen els objectius i els principis rectors de la Llei. Dins el conjunt d'objectius, amb què s'estableix la veritable filosofia que la Llei pretén, s'esmenta la voluntat general de fomentar, implantar, divulgar, planificar, executar, coordinar i assessorar, en tots els aspectes necessaris, l'activitat física i l'esport arreu de Catalunya, amb la finalitat bàsica de fer realitat el dret social de tot ciutadà a desenvolupar i exercitar les seves facultats físiques, intel∙lectuals i morals, mitjançant un fàcil i lliure accés a l'activitat física i al coneixement i a la pràctica de l'esport. En aquest sentit, els Jocs Olímpics de 1992 van ser l'esperat catalitzador de la llarga i creixent tradició esportiva de Catalunya, en què els ideals del moviment olímpic van trobar llur marc adequat. Per aconseguir aquest fi bàsic, la Llei proposa el desenvolupament d'una política esportiva tenint present un conjunt de principis rectors. El títol 1 està dedicat a les entitats esportives, concepte que, en determinats preceptes de la Llei, cal entendre en sentit ampli, comprensiu de les entitats estrictament esportives i d'aquelles que, sense tenir aquest caràcter, duen a terme d'una manera o altra activitats fisicoesportives al marge de les que els corresponen segons el tipus d'entitat de què es tracti. Així, en primer lloc es regulen els clubs esportius o associacions esportives, que són les entitats bàsiques, o de primer nivell, a partir de les quals s'organitza l'esport català en l'àmbit privat. També es regulen les entitats no esportives sense afany de lucre i les entitats lucratives i les empreses de serveis esportius que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i l'esport sense ànim de lucre, i adscriuen la corresponent secció esportiva al Registre d'entitats esportives. En el títol 1 també es regulen les entitats esportives de segon nivell, com són les agrupacions esportives, de la naturalesa jurídica de les quals participen els consells esportius i les unions esportives de clubs, i les federacions esportives. Així mateix, es fa referència a la Unió de Consells Esportius de Catalunya, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i la Federació Catalana d'Esport per a Tothom com a nou ens de promoció de l'esport. El títol es completa amb la regulació del Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i amb una sèrie de disposicions comunes a totes les entitats previstes en el mateix títol. El títol 2 està dedicat a l'organització administrativa de l'esport català. Quant a l'Administració esportiva de la Generalitat, se'n modifica l'estructura, amb la Secretaria General de l'Esport com a òrgan de direcció política i el Consell Català de l'Esport com a organisme autònom encarregat de la direcció i la gestió de l'activitat administrativa esportiva, que està adscrit, mitjançant l'esmentada Secretaria General, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Respecte de l'Administració local, la Llei estableix les funcions que corresponen a municipis i comarques en matèria esportiva. El títol 3 tracta la gestió i la regulació de l'educació física i l'esport. El capítol primer d'aquest títol, comença parlant de les activitats fisicoesportives en tots els nivells educatius, per esmentar després l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, que és un altre

per Inspector/a

Així mateix, la Generalitat, mitjançant els reials decrets 1668/1980, de 31 de juliol, i 2608/1982, de 24 de setembre, va assumir els serveis i les instal∙lacions que van ésser objecte de traspassos de l'Estat a la Generalitat i van constituir els seus mitjans operatius inicials.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

965

per Inspector/a Oposició

organisme autònom adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Secretaria General de l'Esport, i l'Escola Catalana de l'Esport, com a centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius. A continuació, el capítol primer fa referència a l'esport d'elit i d'alt nivell, a l'esport d'esbarjo, lleure i salut adreçats a persones de totes les edats, a l'educació física i les activitats esportives dels discapacitats, i acaba indicant les obligacions que corresponen a la Generalitat de Catalunya en el terreny de la medicina esportiva, respecte de la qual ha de tenir una actuació de caràcter preventiu. El cap tol 2 del títol 3, relatiu a les instal∙lacions esportives, parla del Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius de Catalunya i de les diferents normes que l'han de desplegar i complementar, indica les diverses actuacions que haurà de dur a terme l'Administració esportiva de la Generalitat en aquesta matèria, i estableix una sèrie de drets i obligacions per a les entitats, tant públiques com privades, propietàries o gestores d'instal∙lacions esportives, i/o prestadores de serveis esportius o organitzadores d'activitats fisicoesportives. El títol 4, com a novetat important, regula la inspecció esportiva i el corresponent règim sancionador, amb la finalitat de controlar el compliment de la normativa esportiva per part de totes les persones, físiques o jurídiques, que hi estan obligades d'una manera o altra, i sancionar el seu incompliment, si s'escau. Les funcions d'inspecció esportiva corresponen a la Secretaria General de l'Esport, que les du a terme mitjançant el Consell Català de l'Esport. La potestat sancionadora administrativa en matèria esportiva correspon, en els àmbits respectius, al departament competent en matèria d'esports i al departament competent en matèria de seguretat ciutadana. Mitjan ant el títol 5, i també com a novetat important, es creen la Comissió Antidopatge de Catalunya i la Comissió contra la Violència en l'Esport de Catalunya, amb la finalitat que cadascuna d'aquestes esdevingui l'únic òrgan centralitzador i coordinador de totes les actuacions en les matèries respectives. El títol 6, i últim, regula la jurisdicció esportiva, i dóna resposta a la necessitat d'una regulació específica que determini els diferents àmbits competencials i els òrgans jurisdiccionals que intervenen en cadascuna de les esferes de l'activitat esportiva. El capítol 1 regula l'exercici de la jurisdicció esportiva en els seus tres àmbits: disciplinari, competitiu i electoral. El capítol 2 fa la classificació de les infraccions i les sancions aplicables a aquells tres àmbits. El capítol 3 regula els procediments jurisdiccionals mitjançant els quals s'han d'imposar les sancions corresponents per la comissió de les infraccions previstes legalment. El capítol 4 regula els recursos que es poden interposar contra els actes i les resolucions dels òrgans jurisdiccionals competents. I el capítol 5 està dedicat al Tribunal Català de l'Esport, que és el nou òrgan suprem jurisdiccional esportiu a Catalunya que substitueix i assumeix les competències que fins ara tenia el Comitè Català de Disciplina Esportiva, que desapareix. V Finalment, s'ha d'advertir que per fer efectiu bona part del contingut d'aquesta Llei, sobretot el que fa referència a les qüestions que són novetat respecte del contingut de la Llei 8/1988, ara refosa amb les lleis 8/1999 i 9/1999, cal dur a terme la corresponent tasca de desplegament reglamentari a fi de permetre l'aplicació pràctica de molts dels seus preceptes.

Article 3 ‐1 L'esport, atès que té l'origen i es desenvolupa en la mateixa societat, és una funció social que contribueix al desenvolupament complet i harmònic de l'ésser humà i a fer possible la seva formació integral, i que afavoreix la consecució d'una millor qualitat de vida i de més benestar social. ‐2 La Generalitat, a fi de garantir l'accés en igualtat de condicions i oportunitats al coneixement i a la pràctica de l'esport, desenvolupa la política esportiva tenint presents els principis rectors següents: a) Integrar l'educació i l'activitat físiques i esportives al sistema educatiu general, en tots els seus nivells i àmbits, i també a l'educació especial. b) Fomentar, protegir i regular l'associacionisme esportiu, en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a les pràctiques esportives. c) Coordinar la gestió esportiva amb les funcions pròpies de les entitats locals en el camp de l'esport i donar suport a l'actuació d'aquestes entitats. d) Formular i executar programes especials per a l'educació física i esportiva de les persones disminuïdes i dels sectors socials més necessitats, a fi que tots ells tinguin més facilitats i oportunitats de practicar l'esport i l'educació física. e) Promoure l'esport en tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin de practicar‐lo, a fi d'assolir una millor qualitat de vida i més benestar social. f) Promoure les condicions que afavoreixin la igualtat de la dona en l'esport i la seva incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells. g) Fomentar l'activitat física i l'esport com a hàbit de salut. h) Promoure i planificar l'esport de competició i d'alt nivell en col∙laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, i vetllar perquè es practiqui d'acord amb els principis del moviment olímpic. i) Ordenar i difondre el coneixement i l'ensenyament de l'esport, i fomentar les escoles esportives que formin adequadament i perfeccionin amb continuïtat i competència els practicants, i vetllar especialment la pràctica esportiva en edat escolar, tant pel que fa a l'ensenyament públic com al privat. j) Formar adequadament i competentment el personal tècnic professional necessari per a aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l'esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants dels seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

966

Oposició

Article 2 Els objectius bàsics d'aquesta Llei són el foment, la divulgació, la planificació i coordinació, l'execució, l'assessorament i la implantació de la pràctica de l'activitat física i l'esport arreu de Catalunya, a tots els nivells i estaments socials, a fi de fer realitat el dret de tot ciutadà a desenvolupar o exercitar les seves facultats físiques, intel∙lectuals i morals, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l'esport.

per Inspector/a

TÍTOL PRELIMINAR Dels principis rectors de la política esportiva de la Generalitat Article 1 La finalitat d'aquesta Llei és, d'acord amb l'article 9.29 de l'Estatut d'autonomia, la definició dels objectius i dels principis rectors de l'esport, l'ordenació del règim jurídic i de l'organització institucional de l'esport a Catalunya, i la regulació de la jurisdicció esportiva.

Article 4 L'organització institucional de l'esport a Catalunya segueix els principis de coordinació administrativa, de col∙laboració amb les entitats públiques i privades i de participació d'aquestes. TÍTOL 1 De les entitats esportives a Catalunya Capítol 1 Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d'altres entitats Article 5 S'entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

967

per Inspector/a Oposició

k) Vetllar pel degut control mèdic i sanitari dels esportistes, i també de les instal∙lacions, prenent les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l'organització de l'activitat esportiva. l) Desenvolupar la recerca en les diferents àrees relatives a les ciències aplicades a l'esport, per tal que aquest millori qualitativament. m) Vetllar perquè la pràctica esportiva estigui exempta de violència i de tota pràctica que pugui alterar per vies extraesportives els resultats de les competicions. n) Planificar i programar una xarxa equilibrada d'instal∙lacions esportives amb els equipaments necessaris arreu del territori català, que reculli tant com sigui possible tota mena d'iniciatives mirant d'aconseguir una utilització òptima de les instal∙lacions, els equips i els materials destinats a la pràctica esportiva. o) Vetllar prop de les corporacions municipals i els òrgans urbanístics competents perquè els plans i les normes d'ordenació urbanística generals, parcials i especials incloguin les reserves d'espai suficients per a cobrir les necessitats socials i col∙lectives d'equipaments esportius i de lleure. p) Aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives i especialment d'esplai i lleure que hi siguin més idònies. q) Afavorir la inserció de l'esport en les manifestacions culturals, folklòriques o tradicionals i les festes típiques, arrelades en llocs i comarques de Catalunya, i en tots els actes que ajudin a prendre consciència de l'esport tradicional i popular i que refermin la personalitat de Catalunya. r) Promoure i difondre l'esport català en els àmbits supraautonòmics, i també la participació de les seleccions catalanes en aquests àmbits. s) Aplegar, ordenar, subministrar i difondre la informació i la documentació relatives a l'educació física i a l'esport, especialment les que es refereixen als resultats de les investigacions i dels estudis sobre programes, experiències tècniques i científiques i d'altres activitats que convingui conèixer o divulgar. t) Fomentar que els organismes competents estableixin bonificacions, beneficis i exempcions tributàries per afavorir el desenvolupament de l'esport. u) Fomentar una protecció adequada dels esportistes mitjançant sistemes de previsió social de caràcter mutualista, i vetllar per la viabilitat contínua i permanent d'aquests sistemes.

Article 8 Els clubs o associacions esportius s'han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d'acord amb els principis de les entitats no lucratives. Article 9 ‐1 Per a participar en competicions d'àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius, les agrupacions esportives, les entitats no esportives sense afany de lucre i les seccions esportives d'entitats lucratives o d'empreses de serveis esportius s'han de federar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats o les disciplines en les quals volen participar. ‐2 En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d'exigir als clubs o associacions esportius la seva inscripció al Registre d'entitats esportives de la Generalitat, i a les entitats no esportives sense afany de lucre, a les entitats lucratives i a les empreses de serveis esportius l'adscripció de les seves seccions esportives a l'esmentat Registre ‐3 Els clubs o associacions esportius inscrits al Registre d'entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius promoguts pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d'aquests. ‐4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents els clubs o associacions esportius que s'inscriguin al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, i les seccions esportives d'entitats no esportives sense afany de lucre, d'entitats C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

968

per Inspector/a

Article 7 ‐1 El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s'ha d'adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la mateixa organització. ‐2 En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d'ésser aprovats per l'Assemblea general a fi de poder‐se inscriure al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. ‐3 Els presidents dels clubs o associacions esportius n'han d'exercir la representació legal d’aquests clubs i associacions i han de presidir‐ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin. ‐4 Els clubs o associacions esportius que, per llur la seva naturalesa, s'organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d'un règim jurídic especial, que s'ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d'aquests clubs o associacions s'identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.

Oposició

Article 6 ‐1 Els clubs o associacions esportius han d'estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d'ànim lucratiu. ‐2 La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables. L'organització interna ha d'ésser democràtica i l'òrgan suprem de govern ha d'ésser l'Assemblea general, integrada per tots els associats amb dret de vot. ‐3 La Junta directiva ha d'ésser elegida per l'Assemblea general i tots els seus càrrecs han d'ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

Article 11 Les entitats no esportives que estan legalment constituïdes i que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i l'esport sense afany de lucre, poden gaudir dels drets i els beneficis esportius que disposen les normes reglamentàries aplicables. Article 12 Les entitats esportives i les no esportives que sol∙licitin, respectivament, la inscripció o l'adscripció de la seva secció esportiva al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i no siguin membres de cap federació esportiva catalana, han d'acreditar, en la forma que s'estableixi, una activitat i una pràctica esportives continuades, en el nivell o l'àmbit que correspongui, per poder tenir el caràcter d'entitat registrada i reconeguda als efectes esportius. Capítol 2 De les agrupacions esportives Article 13 S'entén per agrupació esportiva, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol associació o entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques o jurídiques, o per persones físiques i jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l'activitat física o poliesportiva sense cap afany de lucre. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives amb relació a l'activitat competicional, llevat que hi hagi mutu acord. Article 14 ‐1 La constitució de les agrupacions esportives i la formulació de llurs estatuts han d'estar d'acord amb els principis de representació democràtica. ‐2 El règim jurídic de les agrupacions esportives s'ha de determinar per via de reglament i s'ha d'inspirar en el dels clubs i les federacions esportius catalans. ‐3 Les agrupacions esportives s'han d'inscriure en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat. Les que vulguin prendre part en les competicions d'àmbit federatiu han d'afiliar‐ se a la federació catalana de la modalitat esportiva en la qual vulguin participar. ‐4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents les agrupacions esportives que s'inscriguin al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. Article 15 Les agrupacions esportives inscrites al Registre d'entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats pels òrgans esportius C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

969

Oposició

Article 10 Les entitats de caràcter fundacional que es constitueixin per al foment de les activitats fisicoesportives s'han de regular d'acord amb la Llei 1/1982, de 3 de març, de fundacions privades, o norma que la substitueixi, i amb les prescripcions de la present Llei que els siguin d'aplicació.

per Inspector/a

lucratives o d'empreses de serveis esportius que s'adscriguin a l'esmentat Registre. ‐5 Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya es regulen per llurs disposicions específiques, sens perjudici de les normes d'aquesta Llei que els siguin aplicables. Igualment, s'han d'inscriure en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat.

Article 18 ‐1 Nom s es pot reconèixer, dins l'àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport, modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives que deriven d'un concepte o un objecte principal o hi estan connectats. Se n'exceptuen les federacions poliesportives dedicades al foment, l'organització i la pràctica de distintes modalitats en les quals s'integren únicament esportistes amb disminucions o discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes. Així mateix, a fi d'establir un marc adequat per a la coordinació de les entitats esportives que tenen com a objectiu desenvolupar, fomentar i practicar l'activitat física o poliesportiva sense afany de lucre, de forma no reglada i adaptada a les necessitats i les condicions de cada col∙lectiu o persona, s'ha de reconèixer la Federació Catalana d'Esport per a Tothom com a ens de promoció de l'esport. Aquesta entitat exerceix les funcions de promoció i organització d'activitats físiques i esportives de caràcter lúdic, formatiu i social, i no pot realitzar les activitats competicionals pròpies de les federacions esportives catalanes. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

970

per Inspector/a

Article 17 ‐1 Les federacions esportives catalanes són entitats privades d'interès públic i social dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l'àmbit de Catalunya, constituïdes bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre que entre llurs finalitats socials inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i esportiva i constituïdes també, si escau, per esportistes, tècnics, jutges o àrbitres o altres representants de persones físiques. ‐2 Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d'obrar plenes per al compliment de llurs fins.

Oposició

competents poden gaudir del suport d'aquests. Article 16 ‐1 Els consells esportius, com a agrupacions esportives, són entitats privades d'interès públic i social, sense afany de lucre, que tenen per objecte el foment, l'organització i la promoció de l'activitat esportiva en edat escolar, els quals, si escau, als efectes d'executar o gestionar la política esportiva dels consells comarcals, poden establir els convenis de col∙laboració corresponents. ‐2 Els consells esportius es creen d'acord amb els criteris de l'organització territorial de Catalunya i en funció de les característiques demogràfiques, esportives i geogràfiques del territori, i tenen personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de llurs funcions. ‐3 Els consells esportius legalment constituïts i inscrits a Catalunya poden integrar‐se en un ens representatiu de tots ells, la Unió de Consells Esportius de Catalunya. ‐4 La Unió de Consells Esportius de Catalunya és una entitat privada d'interès públic i social, sense afany de lucre, i ha de gaudir de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d'accions comunes per a millorar i desenvolupar l'esport català. ‐5 Les unions esportives de clubs i associacions són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica de les modalitats o les disciplines esportives que no es trobin assumides per cap federació esportiva catalana. Capítol 3 De les federacions esportives catalanes

Article 20 ‐1 Perquè una federació esportiva catalana tingui el reconeixement legal cal que prèviament hagi aprovat els seus estatus i aquests hagin estat ratificats per l'Administració esportiva de la Generalitat, i que hagi quedat inscrita en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat. ‐2 Cada federació catalana es pot organitzar territorialment d'acord amb les necessitats pròpies del seu esport, acomodant‐se en el que calgui a la divisió territorial establerta per la Generalitat. ‐3 Les federacions catalanes de les quals depenen esportistes professionals i afeccionats han d'establir, de conformitat amb les disposicions pertinents, les normes i l'estructura C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

971

per Inspector/a

Article 19 ‐1 Les federacions esportives catalanes poden sol∙licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació. ‐2 Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics. És funció pròpia de les federacions esportives catalanes la creació, el foment i l'impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons s'escaigui. ‐3 Les normes i els reglaments de les federacions esportives supraautonòmiques només són aplicables a les federacions esportives catalanes, i si correspon, a llurs clubs i entitats afiliats, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn o participin en competicions oficials dels àmbits supraautonòmics.

Oposició

‐2 Les federacions esportives catalanes no tenen finalitat lucrativa. ‐3 Per a constituir una nova federació esportiva catalana es requereix: a) L'existència i la pràctica habitual prèvies d'un esport específic o una modalitat esportiva que no estiguin assumits per cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixin una disciplina derivada d'una altra modalitat esportiva. b) Una proposta formulada pel nombre d'entitats o pels promotors que s'estableixi mitjançant reglament. ‐4 Per al reconeixement d'una nova federació esportiva catalana s'han de tenir en compte, entre altres, els criteris següents: a) L'acreditació de viabilitat econòmica autònoma de la nova federació. b) L'informe previ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. c) El reconeixement de la modalitat esportiva pel Comitè Internacional Olímpic o per una federació esportiva de nivell estatal, continental o mundial. d) La constitució prèvia com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys. ‐5 La revocació del reconeixement d'una federació catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents: a) La desaparició dels motius o la modificació de les condicions, els requeriments i els criteris que van donar lloc al reconeixement de la federació. b) L'incompliment dels objectius de la federació, de les determinacions o de les obligacions bàsiques que van motivar‐ne la creació, segons els seus estatuts. c) La manca d'activitat durant un període de dos anys. ‐6 L'inici de l'expedient de revocació comporta la suspensió del pagament de les subvencions o els ajuts que li hagin estat atorgats.

Article 23 ‐1 La constitució, el règim jurídic, les activitats i el funcionament de les federacions esportives catalanes es regeixen per les disposicions d'aquesta Llei, pel que disposen les normes reglamentàries que els siguin aplicables, i per llurs estatuts i reglaments interns. ‐2 Les federacions esportives exerceixen la potestat disciplinària sobre els seus membres o afiliats en via federativa. ‐3 Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar, la pràctica de l'activitat física i de l'esport s'ha d'acreditar mitjançant una llicència esportiva, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. Aquesta llicència ha d'incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l'activitat, i l'assistència sanitària, sempre que l'esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d'una altra assegurança. El reglament ha de preveure les llicències temporals, que han de tenir en compte el temps de durada i el risc de l'activitat esportiva per a la qual se sol∙licita. Article 24 ‐1 Les federacions esportives catalanes estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anualment llur comptabilitat i estat econòmic o financer a una auditoria o a la verificació comptable, d'acord amb les determinacions de l'Administració esportiva de la Generalitat. ‐2 Les federacions esportives no poden aprovar pressupostos deficitaris sense l'autorització expressa de l'Administració de la Generalitat. En el supòsit que una federació tingui un dèficit pressupostari superior al 25% del pressupost aprovat per l'assemblea corresponent, i sempre que la seva situació econòmica deficitària l'impedeixi el desenvolupament del seu programa esportiu previst, l'Administració de la Generalitat pot prendre les mesures oportunes per a assegurar el funcionament normal de la federació. Article 25 ‐1 Les federacions esportives catalanes han d'informar l'òrgan esportiu de la Generalitat de llurs programes i activitats, tant els d'àmbit català com els d'àmbit estatal o internacional. ‐2 Pertoca a l'Administració esportiva de la Generalitat de promoure, de comú acord amb les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

972

Oposició

Article 22 ‐1 Els òrgans de govern de les federacions esportives catalanes són l'assemblea general i la junta directiva. ‐2 La junta és elegida per l'assemblea general i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l'assemblea, llevat dels mateixos membres de la junta directiva, quan en formen part. ‐3 El president de la federació esportiva n'exerceix la representació legal i en presideix habitualment els òrgans, llevat dels supòsits que determinin els estatuts o els reglaments.

per Inspector/a

organitzativa que han d'aplicar‐se a l'una i l'altra categoria esmentades. Article 21 ‐1 Les federacions esportives catalanes han d'estar constituïdes d'acord amb els principis de representació democràtica dels membres que les integren. ‐2 Les federacions esportives catalanes han de dirigir i regular les activitats pròpies de llurs modalitats esportives desenvolupades a Catalunya en coordinació amb l'Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

973

per Inspector/a

Article 26 ‐1 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l'entitat privada d'interès públic i social, sense afany de lucre, representativa del conjunt de les federacions legalment constituïdes i inscrites a Catalunya. ‐2 La constitució, la inscripció registral, l'organització i el funcionament de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya s'han d'ajustar a les disposicions reglamentàries que hi siguin aplicables. En tot cas, els seus òrgans de govern, inclòs el president o presidenta, s'han de proveir d'acord amb criteris de representació democràtica. ‐3 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d'accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l'esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l'activitat de les seleccions esportives catalanes. ‐4 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a fi de donar compliment als seus objectius generals, desplega, entre altres, les activitats i les funcions següents: a) La promoció i la representació de l'esport federat de Catalunya en el seu conjunt. b) La col∙laboració i la participació amb els organismes públics i entitats privades en el desenvolupament i la millora de l'esport en general i de l'activitat física i esportiva en edat escolar i de l'esport de lleure. c) La divulgació de la cultura i els principis del moviment olímpic i l'establiment de relacions amb tota classe d'organismes i entitats esportius d'arreu que persegueixen els mateixos fins. d) El foment exterior i la promoció de l'activitat de les seleccions esportives catalanes o dels clubs esportius federats i dels seus esportistes, amb el suport de la Secretaria General de l'Esport. e) La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya. f) L'assessorament de la Secretaria General de l'Esport, en les matèries de la seva competència. g) Vetllar per la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció de Catalunya com a país esportiu.

Oposició

federacions esportives catalanes, el foment i l'organització d'activitats esportives entre les comunitats autònomes i en l'àmbit internacional, d'acord amb les normes que són d'aplicació general. ‐3 És competència de les federacions esportives catalanes l'elecció dels esportistes catalans que han d'integrar les seleccions catalanes, els quals han d'estar proveïts de la llicència federativa corresponent. Tenen la consideració d'esportistes catalans, a aquests efectes, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge civil en aquest territori, d'acord amb les normes generals aplicables. Els clubs han de facilitar l'assistència a les convocatòries dels esportistes seleccionats. ‐4 Les seleccions catalanes poden utilitzar l'himne i la bandera de Catalunya en les competicions oficials en què participin. ‐5 Les federacions catalanes, per raons històriques, culturals, esportives i de veïnatge, han de fomentar d'una manera especial, en la mesura en què ho permetin les respectives reglamentacions competitives, la cooperació i la coordinació amb les entitats esportives dels països de llengua catalana, tot promovent seleccions conjuntes, integrades per esportistes dels respectius països, en competicions esportives.

Article 29 Les administracions públiques catalanes i les federacions i les agrupacions esportives catalanes han de vetllar perquè els clubs o associacions esportius i les seccions esportives de les entitats no esportives estiguin degudament registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. Article 30 ‐1 El règim documental del Registre d'entitats esportives i també el sistema de comunicació de les inscripcions o adscripcions, i de les cancel∙lacions de les entitats esportives i de les seccions esportives de les entitats no esportives es determinen per via de reglament. ‐2 El Registre d'entitats esportives dóna protecció al nom i, si escau, als símbols de les entitats registrades i també dóna fe de les dades que s'hi contenen. ‐3 En cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics i d'altres entitats sense l'autorització de les entitats i els organismes pertinents. ‐4 Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d'altres de ja enregistrades, o que s'hi pugui confondre. Article 31 ‐1 Correspon de regular per reglament els aspectes d'ordre general que han de complir C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

974

per Inspector/a

Article 28 ‐1 La inscripció en el Registre d'entitats esportives d'un club o associació, una agrupació o una federació esportius, comporta, als efectes d'aquesta Llei, llur reconeixement legal i és un requisit essencial per a optar als ajuts o al suport que la Generalitat de Catalunya o altres administracions públiques poden concedir. ‐2 L'adscripció al Registre d'entitats esportives de les seccions esportives de les entitats no esportives previstes a l'article 11 permet també a aquestes d'optar als ajuts o als beneficis que les administracions públiques catalanes poden concedir. ‐3 La inscripció o l'adscripció al Registre d'entitats esportives no convaliden els actes que són nuls ni les dades que són incorrectes d'acord amb les lleis.

Oposició

Capítol 4 Del registre i altres disposicions comunes Article 27 ‐1 El Registre d'entitats esportives és una oficina pública de l'Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya que té per objecte la inscripció de les entitats esportives i l'adscripció de les seccions esportives d'entitats no esportives, regulades en els altres capítols d'aquest títol que tinguin llur seu social a Catalunya. ‐2 La inscripció afecta els actes i les dades que es determinin per reglament. En tots els casos, són objecte d'inscripció: a) L'acta de constitució. b) La denominació. c) Els estatuts. d) Els membres directius, els promotors i els representants legals. ‐3 Les diferents classes d'entitats s'inscriuen o adscriuen les seves seccions esportives a les diferents seccions en què s'estructura el Registre, d'acord amb el que es determini per reglament.

Article 33 ‐1 Els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius catalans poden ser declarats institucions privades de caràcter cultural o reconeguts com d'utilitat pública, sempre que l'Administració esportiva de la Generalitat incoï, a instància de part interessada, l'expedient pertinent i en faci un informe favorable. El dit expedient ha de seguir la tramitació escaient, d'acord amb la normativa aplicable a cada supòsit. Les declaracions damunt dites comporten els efectes i els beneficis que legalment hi hagi establerts. ‐2 A aquest fi, és un requisit indispensable que les entitats sol∙licitants estiguin inscrites en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i que compleixin les determinacions dels capítols primer, segon i tercer del títol primer que els siguin d'aplicació. Article 34 ‐1 L'Administració esportiva de la Generalitat pot instar o, si escau, declarar entitats esportives de caràcter cívic o social les associacions privades que compleixin els requisits comuns i específics següents: a) Requisits comuns: 1r Dedicar‐se a la pràctica de l'esport o a la formació física sense cap afany de lucre o benefici comercial. 2n Satisfer les despeses que comporta el funcionament normal de l'entitat mitjançant les aportacions corresponents dels seus membres. 3r Prestar serveis que s'utilitzin exclusivament i directament per a les activitats o les pràctiques esportives que són l'objecte social de l'entitat. 4t Estar inscrites o tenir adscrita la secció esportiva corresponent al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. b) Requisits específics: b.1) De les entitats de caràcter cívic: encaminar les activitats directament a la formació física i esportiva a favor de les persones menors de vint‐i‐cinc anys, minusvàlids i persones de la tercera edat. b.2) De les entitats de caràcter social: 1r Tenir com a destinataris principals dels serveis prestats els esportistes proveïts de llicència federativa que els habiliti per a participar en competicions d'alguna modalitat esportiva reconeguda. 2n No gaudir els socis de número de condicions especials en la prestació de serveis. ‐2 Els membres de l'entitat, sigui quina sigui llur categoria de socis, no poden tenir atribuïda cap part alíquota patrimonial o de l'actiu social, sota la reserva o com a garantia de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

975

Oposició

Article 32 En cas de dissolució d'una entitat esportiva, el seu patrimoni net, després d'efectuada la liquidació escaient, ha de revertir a la col∙lectivitat on radica, d'acord amb els seus estatuts. En cas d'imprevisió o de dubtes, l'Administració esportiva de la Generalitat ha d'acordar la destinació dels béns resultants, els quals ha de consignar al foment i a la gestió de les activitats esportives i de formació física.

per Inspector/a

obligatòriament els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius, i també l'adaptació d'aquests aspectes, quan calgui, al sistema que estableix aquesta Llei. ‐2 Totes les entitats esportives constituïdes i amb seu a Catalunya, han de portar una comptabilitat susceptible de justificar l'exactitud dels resultats de les operacions econòmiques realitzades.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

976

Oposició

De l'organització administrativa de l'esport català Capítol 1 De l'Administració esportiva de la Generalitat Article 35 ‐1 Correspon a l'Administració esportiva de la Generalitat exercir les funcions que li assenyala aquesta Llei, i també la coordinació amb l'Administració esportiva de l'Estat i de les entitats locals. ‐2 La Secretaria General de l'Esport és l'òrgan de direcció de l'Administració esportiva de la Generalitat i és adscrita al departament que té assignades les competències en matèria esportiva. ‐3 El Consell Català de l'Esport és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament corresponent. El Consell Català de l'Esport està dotat de personalitat jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d'obrar per al compliment de les finalitats i els objectius d'aquesta Llei. ‐4 Són funcions del Consell Català de l'Esport: a) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció de les federacions esportives catalanes en el Registre d'entitats esportives, ratificar‐ne els estatuts i els reglaments, i inscriure'ls en aquest mateix Registre. b) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció en el Registre d'entitats esportives de les agrupacions esportives i els clubs o associacions esportius, ratificar en l'esmentat Registre els seus estatuts, i autoritzar i revocar de forma motivada l'adscripció en el Registre d'entitats esportives de les seccions esportives de les entitats no esportives. c) Planificar i gestionar la política esportiva de la Generalitat. d) Conixer els objectius, els programes esportius i els pressupostos de les federacions esportives catalanes i els consells esportius, a fi de subscriure els acords i els convenis de col∙laboració pertinents, i concedir a aquestes entitats les subvencions econòmiques corresponents, tot inspeccionant‐ne i comprovant‐ne l'adequació al compliment dels documents subscrits. e) Promoure la recerca científica en matèria esportiva. f) Collaborar, per mitjà de l'Escola Catalana de l'Esport, en la formació dels tècnics de totes les modalitats i tots els nivells esportius. g) Elaborar i desplegar els plans d'actuació per a construir i condicionar els equipaments esportius, d'acord amb el Pla d'Instal∙lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, i actualitzar la normativa tècnica existent per a aquest tipus d'instal∙lacions. h) Coordinar, conjuntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, les federacions esportives i la resta d'entitats esportives, les actuacions necessàries per a millorar el nivell i l'alta competició dels esportistes catalans i de les seleccions catalanes en qualsevol àmbit d'actuació. i) Promoure i organitzar l'activitat de l'esport escolar i universitari, conjuntament amb les entitats i els organismes públics que tenen competències en aquest camp. j) Collaborar amb els organismes competents en matèria de medi ambient i defensa de la natura, i participar en les activitats esportives que promoguin el desenvolupament d'una

per Inspector/a

devolució de llurs aportacions. ‐3 Les entitats que obtenen les esmentades declaracions gaudeixen, si escau, dels beneficis que els atorga la legislació vigent, sens perjudici que, al marge d'aquelles declaracions, o juntament amb aquestes, la Generalitat de Catalunya pugui instituir per a tals entitats una qualificació que comporti beneficis jurídics, econòmics i fiscals de la seva competència.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

977

Oposició

Article 36 ‐1 El Consell Català de l'Esport es regeix pels òrgans següents: a) La Presidència. b) La Direcció. c) El Comitè Executiu. d) La Comissió Directiva. ‐2 El Consell Català de l'Esport disposa dels serveis adequats per a organitzar i exercir les funcions que es determinin per reglament. ‐3 El president o presidenta és el secretari o secretària general de l'Esport, que exerceix la representació i la direcció superiors del Consell Català de l'Esport. ‐4 El director o directora del Consell Català de l'Esport és nomenat pel Govern i té les atribucions i les funcions següents: a) Dirigir el Consell Català de l'Esport, d'acord amb les directrius de la Secretaria General de l'Esport. b) Gestionar i administrar els recursos econòmics del Consell. c) Elaborar, d'acord amb la Secretaria General de l'Esport, els avantprojectes de pressupost i preparar la memòria anual de les activitats del Consell. d) Proposar els programes i el pla d'activitats. e) Exercir la direcció del personal. f) Gestionar i atorgar, en nom del Consell, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents. g) Dirigir les activitats del Comitè Executiu i, en absència del secretari o secretària general de l'Esport, presidir‐ne les reunions. h) Totes les altres que la Secretaria General li encomani o que li siguin atribuïdes per reglament. ‐5 El Comitè Executiu és integrat per les persones responsables dels serveis i els òrgans del Consell Català de l'Esport que es determinin per reglament. Correspon al Comitè Executiu d'emetre informe sobre els programes i els plans d'activitats i equipaments, i altres assumptes que li sotmeti el director o directora, i també les propostes d'atorgament de subvencions previstes per les convocatòries corresponents. ‐6 Presideix les reunions del Comitè Executiu el director o directora del Consell Català de l'Esport, en absència del secretari o secretària general de l'Esport. ‐7 La Comissió Directiva, presidida pel president o presidenta del Consell Català de l'Esport, és integrada per representants de l'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les diputacions, de les federacions esportives catalanes i els consells esportius i d'altres institucions o entitats significatives en l'àmbit esportiu. Igualment, en poden formar part les persones de prestigi reconegut en el món de l'esport designades pel Consell Català de l'Esport, amb els criteris que s'han de determinar per reglament. ‐8 La composició i el funcionament de la Comissió Directiva s'han de determinar per

per Inspector/a

zona geogràfica. k) Participar en totes les activitats i les actuacions de prevenció i control de la violència en el món esportiu i de l'ús de substàncies prohibides. l) Actualitzar el cens d'equipaments esportius de Catalunya, i avaluar el nivell i l'evolució de la pràctica de l'activitat física i esportiva dels ciutadans. m) Exercir les funcions inspectores a què fa referència el títol 4 . n) Qualsevol altra activitat que legalment li sigui atribuïda, d'acord amb les finalitats d'aquesta Llei.

Article 38 ‐1 La Secretaria General de l'Esport exerceix les funcions de representació i de direcció superior del Consell Català de l'Esport, les restants que li són assignades per aquesta Llei, les que li són assignades per reglament i també les que li delegui el conseller o consellera del departament encarregat de l'esport. ‐2 La Secretaria General de l'Esport, ultra l'assessorament que pot rebre dels òrgans competents del Consell Català de l'Esport, pot també requerir l'assessorament dels consells esportius i de les federacions esportives catalanes, en els aspectes que pertanyen als àmbits de competència respectius. Capítol 2 De l'Administració local Article 39 ‐1 Correspon als municipis: a) Promoure de manera general l'activitat física i l'esport en llur àmbit territorial, especialment en l'àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

978

per Inspector/a

Article 37 ‐1 Constitueixen els recursos del Consell Català de l'Esport: a) Les quantitats consignades anualment en el pressupost de la Generalitat. b) Les transferències que, anualment, rebi del Consell Superior d'Esports de l'Estat. c) Els beneficis que produeixin les manifestacions i els actes esportius que organitzi. d) Els donatius de qualsevol mena que pugui rebre, i les herències, els llegats i els premis que li siguin concedits. e) Els fruits, les rendes i els interessos dels seus béns patrimonials. f) Els ingressos que produeixen les operacions de crèdit necessàries per al compliment dels seus fins. g) Qualsevol altre recurs que li pugui ésser atribuït. ‐2 El Govern ha d'adscriure al Consell Català de l'Esport els béns i els serveis que aquest organisme necessiti per a dur a terme els seus fins.

Oposició

reglament. ‐9 La Comissió Directiva té les funcions següents: a) Emetre informe sobre la constitució o la revocació de les federacions esportives catalanes i sobre llurs estatuts i reglaments. b) Emetre informe sobre els projectes de disposicions formulats per al desenvolupament legislatiu i reglamentari de l'esport català. c) Conixer i, si escau, formular observacions i suggeriments sobre el Pla director d'Instal∙lacions i Equipaments esportius de Catalunya. d) Proposar l'ampliació del nombre dels seus membres. e) Assessorar la Secretaria General de l'Esport i el Consell Català de l'Esport sobre totes les activitats i les funcions, i també en relació amb les matèries i els estudis que li puguin ésser encomanats. 10. Els òrgans col∙legiats del Consell Català de l'Esport són presidits pel secretari o secretària general de l'Esport. L'organització, la forma d'elecció dels membres quan calgui, les funcions i el seu règim intern s'han de determinar per reglament, sens perjudici de les funcions que estableix aquesta Llei.

TÍTOL 3 De la gestió i regulació de l'educació física i l'esport Capítol 1 De l'educació i l'esport, les activitats fisicoesportives i especials, i el control i la recerca mèdics Article 41 ‐1 L'ensenyament i la pràctica de les activitats fisicoesportives, atès llur caràcter obligatori, s'han d'impartir en els centres docents, públics i privats, de Catalunya, pertanyents als nivells d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i educació especial, d'acord amb el que estableix la legislació vigent en aquesta matèria. ‐2 El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha d'elaborar la normativa adequada per poder fer efectius l'educació física i l'esport en els diferents graus de l'ensenyament. Així mateix li pertoca de fomentar la utilització de les instal∙lacions esportives escolars fora de les hores lectives. Article 42 ‐1 El professorat que imparteix l'ensenyament de les activitats físiques i esportives en els centres docents assenyalats per l'article 41.1 ha de posseir la titulació que estableix la legislació vigent. ‐2 Els dits centres docents, directament o per mitjà de les associacions de pares d'alumnes, poden constituir agrupacions esportives de centre per a fomentar i desenvolupar més bé C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

979

per Inspector/a

Article 40 Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals: a) Promoure i difondre l'activitat física i l'esport en el territori respectiu. b) Coordinar la utilització de les instal∙lacions esportives públiques d'ús comarcal. c) Cooperar amb els municipis i amb les entitats esportives en la promoció de l'activitat física i l'esport. d) Construir, ampliar i millorar instal∙lacions esportives d'interès comarcal. e) Subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius de Catalunya, els quals han de referir‐se, com a mínim, a l'estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits de l'àmbit territorial corresponent. f) Participar en l'elaboració i l'execució dels programes de la Generalitat que tenen per objecte de finançar la construcció, l'ampliació i la millora d'instal∙lacions esportives, dels quals són beneficiaris els ens locals.

Oposició

b) Construir, ampliar i millorar instal∙lacions esportives en llur territori. c) Vetllar per la plena utilització de les instal∙lacions esportives existents en llur terme municipal. d) Portar un cens de les instal∙lacions esportives de llur territori. e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d'espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l'esport i l'emplaçament d'equipaments esportius. f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei. ‐2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l'existència en llur territori d'instal∙lacions esportives d'ús públic.

Article 44 ‐1 Correspon a cada universitat d'organitzar i fomentar l'activitat física i esportiva de la comunitat respectiva. ‐2 L'educació física i esportiva d'àmbit interuniversitari és coordinada i assessorada pel Consell d'Esport Universitari de Catalunya, en el qual hi té representació la Secretaria General de l'Esport. El Consell d'Esport Universitari s'ha de regular d'acord amb el que disposi la norma legal aplicable. ‐3 Els clubs que es formin entre els universitaris practicants de l'esport s'han d'integrar en agrupacions de clubs, les quals, igualment com aquests, s'han d'inscriure al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. ‐4 Els clubs i les agrupacions universitaris que vulguin prendre part en competicions oficials d'àmbit federatiu han d'afiliar‐se a la federació catalana corresponent a la modalitat esportiva que els interessi. Article 45 L'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, organisme autònom de caràcter administratiu creat per la Llei 11/1984, del 5 de març, i adscrit al departament encarregat de l'esport, mitjançant la Secretaria General de l'Esport, és un centre d'ensenyament superior per a la formació, l'especialització i el perfeccionament de diplomats i llicenciats en educació física i esport, i també per a la investigació científica i la divulgació dels seus treballs o estudis. Article 46 L'Escola Catalana de l'Esport és el centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius, sens perjudici de les competències que, en matèria d'ensenyaments reglats, corresponen al Departament d'Ensenyament, en aplicació de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

980

Oposició

Article 43 ‐1 Pertoca a l'Administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l'ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una veritable formació física i esportiva encaminada a l'educació integral de la persona. També li pertoca de vetllar perquè es compleixin tots els requisits exigits pel que fa a les instal∙lacions esportives, la titulació dels educadors, el control mèdic i sanitari i altres serveis o necessitats que estimi convenients. ‐2 L'activitat esportiva d'àmbit escolar ha d'ésser promoguda pels consells esportius establerts per l'article 16, els quals gaudeixen del suport de l'Administració esportiva de la Generalitat per al compliment de llurs objectius.

per Inspector/a

l'esport en l'edat escolar. Si aquestes agrupacions participen en competicions federades, els han d'ésser aplicades les normes, els reglaments i les altres disposicions pròpies de la federació corresponent. ‐3 Pertoca al Departament de Sanitat, d'acord amb el Departament d'Ensenyament i el Consell Català de l'Esport, de regular el control mèdic i sanitari de tots els practicants dels centres educatius damunt dits que cursen les pràctiques o els ensenyaments físics i esportius.

Article 49 Pertoca a les administracions catalanes de sostenir i promoure, per mitjà de llurs òrgans esportius específics, les activitats encaminades al desenvolupament de l'educació física i de les activitats esportives dels discapacitats i discapacitades, i vetllar també per la formació de tècnics i especialistes, a fi de restablir o millorar els mètodes de recuperació i de possible activitat esportiva de les persones discapacitades. Article 50 ‐1 Pertoca a la Generalitat, en el terreny de la medicina esportiva, de tenir una actuació de caràcter preventiu que atengui bàsicament els aspectes següents: a) El control de l'aptitud esportiva, dins el camp de la medicina preventiva. b) El control i el seguiment dels practicants sotmesos a una disciplina d'entrenament d'esportistes de competició o de risc elevat. c) Promoure la seguretat en la pràctica esportiva i l'assessorament mèdic i de la salut en l'activitat física del lleure. d) L'actuació preventiva o de seguiment i control per evitar que els esportistes utilitzin productes no autoritzats mèdicament i esportivament, sempre d'acord amb les normes establertes pels organismes competents. e) El foment de la formació d'especialistes en medicina esportiva, de la docència i recerca en C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

981

per Inspector/a

Article 48 ‐1 Les administracions catalanes han de promoure l'esport d'esbarjo, lleure i salut, i han de facilitar l'activitat física lliure espontània i l'organitzada, donant, dins les seves possibilitats, el màxim d'alternatives al major nombre de persones per a poder ocupar adequadament el temps lliure amb activitats formatives, creatives, de participació social, de recuperació física, de manteniment i d'animació, per tal que tothom pugui assolir una millor qualitat de vida. ‐2 En qualsevol cas, cal donar oportunitats especials als joves i a les persones de la tercera edat, i també als sectors de la societat més deficitaris en els aspectes esmentats en l'apartat 1, tenint especialment en compte aquelles zones urbanes o aquells col∙lectius als quals l'ajuda en aquestes activitats pugui reportar un millorament en el seu benestar social.

Oposició

Article 47 ‐1 L'Administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en el camp de l'esport d'elit i d'alt nivell, impulsar, planificar, fer el seguiment i, si escau, gestionar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d'alt rendiment, i també mitjançant l'assessorament i els ajuts a les federacions i altres entitats esportives, i l'establiment del règim de col∙laboració amb els corresponents organismes esportius, qualsevol que en sigui l'àmbit territorial. En cada cas, estableix el conveni de col∙laboració pertinent, que pot estendre's a la confecció i el seguiment de programes, la creació d'escoles esportives de diferents nivells i la realització de tasques d'investigació per a sostenir científicament i tècnica els programes propis o els efectuats en col∙laboració. ‐2 Amb aquesta finalitat, s'han d'atorgar règims especials de promoció i ajuts als esportistes qualificats d'alt nivell. ‐3 L'Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a la participació dels esportistes catalans amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials en les competicions d'alt nivell.

Article 52 ‐1 L'aprovació del Pla director i dels programes d'actuació implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis corresponents als fins de l'expropiació o de la imposició de servituds. ‐2 Els beneficis de l'expropiació es poden estendre a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats de l'Administració per a l'execució del Pla o dels programes d'actuació, d'acord amb les normes legals aplicables en cada cas. Article 53 Les determinacions del Pla director s'han de concretar en: a) els estudis i els plànols d'informació i l'estimació de recursos disponibles; b) la memòria explicativa del Pla amb la definició de les actuacions territorials prioritàries en relació amb els objectius perseguits i les necessitats i els dèficits territorialitzats; c) l'estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions territorials prioritàries i de les de caràcter ordinari; d) els plànols i les normes tècniques que defineixen i regulen les actuacions. Article 54 Les entitats locals i els altres organismes públics, els clubs i agrupacions esportius, les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

982

Oposició

Article 51 ‐1 Correspon al Consell Català de l'Esport redactar i tramitar el Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius de Catalunya i al secretari o secretària general de l'Esport aprovar el projecte de Pla. ‐2 El Pla director s'ha de desenvolupar mitjançant programes d'actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas. ‐3 El Pla director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. ‐4 El Pla director ha de determinar la localització geogràfica de les instal∙lacions i dels equipaments esportius d'interès general, n'ha d'assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d'establir les determinacions i les tipologies tecnicoesportives de les instal∙lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d'assenyalar les etapes necessàries per a executar‐ne les previsions. ‐5 El Consell Català de l'Esport pot desenvolupar programes especials d'actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal∙lacions i els equipaments esportius de Catalunya. ‐6 Les determinacions del Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius de Catalunya, els programes d'actuació que el desenvolupin i els programes especials d'actuació són d'aplicació preferent per a l'Administració pública de Catalunya i s'han de portar a terme d'acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin. ‐7 El Pla director ha d'ésser revisat cada cinc anys.

per Inspector/a

aquesta especialitat. ‐2 La Generalitat fa aquesta funció des dels seus centres especialitzats degudament acreditats o per mitjà de programes concertats amb altres centres especialitzats. Capítol 2 De les instal∙lacions esportives

Article 56 ‐1 Les determinacions i les previsions incloses en el Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius de Catalunya o en els programes d'actuació poden donar lloc, si escau, a instar la modificació parcial o la revisió puntual dels plans generals, de les normes subsidiàries i complementàries de planejament i de les altres modalitats i nivells d'ordenació urbanística, segons que convingui, davant els òrgans urbanístics corresponents, d'acord amb llur legislació. ‐2 En les modificacions dels plans o les normes d'ordenació que tinguin per objecte una zonificació diferent o l'ús urbanístic de les zones declarades esportives o dels espais destinats a equipaments esportius, s'ha d'aplicar allò que disposa l'article 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Article 57 ‐1 Els programes d'actuació sectorials i els territorials han de contenir les determinacions i els documents suficients per al desenvolupament de les previsions del Pla director. ‐2 Els programes d'actuació especials, mentre no es disposi del Pla Director, han de contenir les determinacions pròpies de llur caràcter, i de la finalitat i els objectius perseguits, degudament justificats i detallats mitjançant els documents pertinents. Article 58 Les entitats de caràcter públic i les entitats esportives privades registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya han de complir, en la construcció de llurs instal∙lacions esportives, les determinacions tècniques esportives fixades per la Generalitat. A aquest fi, els projectes tècnics han d'ésser sotmesos, abans d'ésser executats, al coneixement i l'informe del Consell Català de l'Esport. Article 59 ‐1 Les entitats públiques i les de caràcter esportiu privades que estan registrades poden formular peticions d'ajut econòmic o tècnic per a instal∙lacions esportives, sempre que s'adeqüin a les previsions i les determinacions establertes pel Pla director, o, si escau, pels programes d'actuació que fixi la Generalitat. En aquests supòsits, han de subscriure un conveni de col∙laboració amb la Generalitat, en el qual s'han d'especificar les condicions de la concessió de la subvenció i d'utilització de la instal∙lació. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

983

Oposició

Article 55 ‐1 El Consell Català de l'Esport ha de sotmetre el Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius de Catalunya a informe previ de les entitats locals i comarcals el territori de les quals és afectat per les previsions del Pla, i també a informe dels altres organismes públics als quals pot interessar, per raó de llurs activitats o competències. Així mateix, ha de sotmetre el Pla a informe de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. ‐2 Els informes s'estimen favorables si no es lliuren al Consell Català de l'Esport dins els terminis legals. ‐3 L'aprovació definitiva del Pla director correspon al Govern de la Generalitat.

per Inspector/a

federacions catalanes i els consells esportius han de facilitar al Consell Català de l'Esport la documentació i la informació que siguin pertinents per a redactar el Pla director d'Instal∙lacions i Equipaments Esportius.

Article 61 ‐1 Pertoca a la Generalitat, per mitjà dels seus òrgans, de fer el seguiment i el control de l'execució dels projectes d'instal∙lacions esportives subvencionats per la mateixa Generalitat, d'iniciativa pública i d'iniciativa privada, a fi de garantir el compliment dels programes d'actuació aprovats i de les normes tècniques que hi siguin aplicables. ‐2 Els òrgans de l'Administració esportiva de la Generalitat han de tenir coneixement de l'evolució de l'ús i la rendibilitat social de totes les instal∙lacions esportives que hagin gaudit de llurs ajuts, a fi d'assegurar el compliment dels programes d'utilització que han d'acompanyar necessàriament tot projecte d'obra. Article 62 ‐1 Sens perjudici dels altres informes o autoritzacions pertinents, les peticions d'obertura d'un establiment esportiu han d'ésser objecte d'informe del Consell Català de l'Esport, d'acord amb els requisits tècnics esportius. ‐2 El mateix òrgan esportiu pot requerir en qualsevol moment als establiments esportius autoritzats les dades relatives al funcionament, la programació, el règim de quotes o de drets econòmics i d'altres que estimi pertinents. ‐3 Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses dedicades a l'organització d'activitats físiques d'esbarjo i d'aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d'ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mínim, d'un titulat o titulada d'esport, en els termes que s'estableixin per reglament. Així mateix, han de subscriure un contracte d'assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal∙lacions o de l'activitat esportiva. ‐4 Les entitats, els establiments o les empreses a què fa referència l'apartat 3 han d'exigir que els usuaris de llurs instal∙lacions o serveis disposin d'una llicència esportiva, en els termes establerts per l'article 23.3. Article 63 Per tal d'assegurar l'existència d'una xarxa equilibrada d'instal∙lacions esportives en el territori de Catalunya, pertoca a la Generalitat de formular un programa d'inversions per col∙laborar amb els municipis i les comarques en l'atorgament de subvencions destinades, de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

984

Oposició

Article 60 Correspon al Consell Català de l'Esport de determinar per reglament les tipologies, la documentació i les característiques tècniques generals i particulars dels projectes d'instal∙lacions i equipaments esportius. Igualment s'ha de determinar per via de reglament el contingut dels programes d'actuació generals o especials, als efectes de llur tramitació, assenyalant els criteris i els paràmetres que s'han de tenir en compte per a aprovar i finançar les actuacions que els dits programes preveuen i també les condicions específiques per a concedir‐les.

per Inspector/a

‐2 L'incompliment de les condicions d'atorgament de l'ajut econòmic dóna lloc a l'aplicació de les clàusules sancionadores establertes. ‐3 S'estableix el termini d'un any per a la tramitació dels expedients de sol∙licituds d'ajut per a equipaments esportius, que comença a comptar des de la data límit de presentació de les sol∙licituds fins a la resolució definitiva de l'expedient de subvenció.

Article 65 L'Administració competent o l'entitat competent per a atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents en cada cas efectua la inspecció d'instal∙lacions i activitats esportives, llevat dels casos en què l'Administració de la Generalitat exerceix les funcions inspectores directament o mitjançant el conveni corresponent. Article 66 ‐1 Per a l'exercici de les funcions inspectores regulades per l'article 64, el Consell Català de l'Esport habilita funcionaris que tinguin l'especialització tècnica requerida en cada cas, els quals han d'actuar degudament acreditats. ‐2 En l'exercici de llurs funcions, els inspectors tenen la condició d'agents de l'autoritat, i com a tals gaudeixen de la protecció i les facultats que en aquest àmbit estableix la normativa vigent. ‐3 Per a exercir correctament llurs funcions, els inspectors poden requerir la cooperació del personal i dels serveis dependents d'altres administracions i organismes públics. Article 67 ‐1 Els responsables de les instal∙lacions esportives, dels centres i de les seus de les entitats i qualsevol persona que presti serveis en l'àmbit de l'esport estan obligats a permetre i facilitar als inspectors l'exercici de llurs funcions, l'accés a les instal∙lacions i l'examen de tots els documents, llibres i registres preceptius. ‐2 Els fets constatats pel personal encarregat de les funcions d'inspecció, amb l'observació dels requisits legals pertinents, tenen el valor de proves, sens perjudici de les que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguin assenyalar o aportar les persones interessades.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

985

Oposició

TÍTOL 4 De la inspecció esportiva i el règim sancionador Capítol 1 La inspecció esportiva Article 64 ‐1 Les funcions d'inspecció esportiva, que corresponen a la Secretaria General de l'Esport, mitjançant el Consell Català de l'Esport, són les següents: a) Controlar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria esportiva, especialment les que fan referència a les instal∙lacions i les titulacions esportives. b) Comprovar els fets que siguin objecte de reclamacions o denúncies dels usuaris, i les comunicacions de presumptes infraccions o irregularitats. c) Controlar el compliment per les entitats esportives de les obligacions establertes per llei o per reglament per l'Administració. d) Controlar la gestió de les subvencions.

per Inspector/a

manera exclusiva, a la construcció, l'ampliació i la millora d'instal∙lacions esportives de caràcter local. Aquest programa s'ha de distribuir territorialment per comarques i ha d'incloure, en tots els casos, els recursos econòmics transferits de les diputacions a la Generalitat, d'acord amb el que estableix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra b).

Article 70 ‐1 Són òrgans competents per a acordar la incoació de procediments sancionadors i la imposició de sancions, en els àmbits respectius, els òrgans del departament competent en matèria d'esport i del departament competent en matèria de seguretat ciutadana. ‐2 En tot cas, no es poden atribuir a un mateix òrgan competències d'instrucció i resolució. ‐3 En tot allò no regulat en aquesta Llei, s'ha d'aplicar als espectacles esportius el règim sancionador establert per la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Article 71 ‐1 Poden ésser sancionades per fets constitutius d'infraccions administratives en matèria esportiva les persones físiques i jurídiques que resultin responsables d'aquests fets. ‐2 Si durant la substanciació del procediment sancionador s'aprecia la possible qualificació dels fets perseguits com a constitutius de delicte o falta, s'ha de passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal i s'ha de suspendre el procediment administratiu un cop l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Així mateix, si l'Administració té coneixement que s'està seguint un procediment penal respecte als mateixos fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador. ‐3 La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa. Contràriament, si no s'ha estimat l'existència de delicte o falta, es pot continuar l'expedient sancionador basat, si escau, en els fets que la jurisdicció penal hagi considerat provats. Article 72 ‐1 Constitueixen infraccions administratives en matèria esportiva les accions o les omissions dels diferents subjectes responsables, tipificades i sancionades per aquesta Llei. ‐2 Les infraccions administratives en matèria esportiva poden ésser molt greus, greus o lleus. Article 73 Són infraccions molt greus: a) La realització d'activitats i la prestació de serveis relacionats amb l'esport en condicions que puguin afectar greument la salut i la seguretat de les persones. b) L'incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que comporti un risc greu per a les persones o per a llurs béns. c) L'incompliment dels deures relacionats amb l'obligació de dissoldre una federació esportiva un cop se n'ha revocat el reconeixement oficial. d) La realització dolosa de danys en les instal∙lacions esportives i el mobiliari o equipaments C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

986

Oposició

Capítol 2 El règim sancionador Article 69 Les disposicions d'aquest capítol són aplicables a les activitats compreses dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei i de la seva normativa de desenvolupament, que es duen a terme dins l'àmbit territorial de Catalunya.

per Inspector/a

Article 68 S'ha de regular per reglament el procediment d'inspecció.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

987

per Inspector/a

Article 74 Són infraccions greus: a) L'encobriment de l'ànim lucratiu per mitjà d'entitats esportives sense ànim de lucre. b) La comissió dolosa de danys en les instal∙lacions esportives i en el mobiliari o els equipaments esportius. c) La negativa o la resistència a facilitar l'actuació inspectora. d) L'incompliment d'alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei en matèria de llicències, d'instal∙lacions esportives, de titulació dels tècnics i de control mèdic i sanitari. e) L'incompliment, per les entitats esportives legalment inscrites en el Registre d'entitats esportives, de qualsevol de les obligacions establertes pels articles 25.1 i 31.2 . f) La manca de l'assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l'article 62.3. g) La utilització de denominacions o la realització d'activitats pròpies de les federacions esportives. h) L'organització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l'òrgan competent. i) La reincidència en la comissió de faltes lleus. j) El trencament de sancions imposades per faltes lleus. k) Les conductes anteriorment descrites en les lletres a), g), h) i i) de l'article 73, quan no hi concorrin les circumstàncies de perjudici, risc o perill en el grau establert. l) La desobediència de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives relatives a les condicions de celebració dels espectacles sobre qüestions que n'afecten el desenvolupament normal i adequat. m) L'incompliment en els recintes esportius de les mesures de control sobre l'accés i la permanència o el desallotjament, la venda de begudes i la introducció i la retirada d'objectes prohibits. n) La introducció de begudes alcohòliques als recintes esportius. o) La introducció de bengales o focs d'artifici en els recintes esportius. p) L’incompliment de l’obligació de registre i de col∙legiació, segons els casos, en el lliure

Oposició

esportius. e) La introducció en instal∙lacions on se celebrin competicions o actes esportius, de tota classe d'armes i objectes susceptibles d'ésser utilitzats com a tals. f) La introducció i l'exhibició de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin incitació a la violència en instal∙lacions o en altres llocs on se celebrin competicions o actes esportius. Els organitzadors estan obligats a retirar‐los immediatament. g) Introduir o vendre dins les instal∙lacions on se celebrin competicions esportives tota classe de begudes alcohòliques. h) L'incompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius, que n'impedeixi el desenvolupament normal i produeixi importants perjudicis als participants o al públic assistent. i) La desobediència reiterada de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives respecte a les condicions de la celebració d'aquests espectacles, sobre qüestions que n'afectin el desenvolupament normal i adequat. j) La participació violenta en baralles o desordres públics en els recintes esportius o en els seus voltants, que ocasionin danys o riscos greus a les persones o als béns. k) La reincidència en la comissió de faltes greus. l) El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.

Article 76 ‐1 Les infraccions administratives en matèria esportiva poden donar lloc a: a) La imposició d'alguna de les sancions establertes en aquest capítol. b) L'obligació d'indemnitzar pels danys i els perjudicis causats. c) L'adopció de totes les mesures que calguin per a restablir l'ordre jurídic infringit i anul∙lar els efectes produïts per la infracció. d) La reposició de la situació alterada per l'infractor o infractora al seu estat originari. ‐2 Es poden adoptar com a mesures cautelars l'expulsió o la prohibició d'accés als recintes esportius, al marge de les indicades en l'article 81.2. ‐3 Independentment de les sancions que es puguin imposar, l'òrgan sancionador competent ha d'acordar la restitució dels ajuts i les subvencions percebuts indegudament. Article 77 ‐1 Per raó de les infraccions tipificades per aquesta Llei, es poden imposar les sancions següents: a) La multa. b) La suspensió de l'activitat. c) La suspensió de l'autorització. d) La revocació definitiva de l'autorització. e) La clausura temporal o definitiva d'instal∙lacions esportives. f) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics. g) La prohibició d'accedir a instal∙lacions esportives. h) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives. i) La cancel∙lació de la inscripció o l'adscripció en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat. ‐2 Corresponen a les infraccions molt greus: a) La multa d'1.000.001 a 10.000.000 de pessetes. b) La suspensió de l'activitat d'un a quatre anys. c) La suspensió de l'autorització administrativa per un període d'un a quatre anys. d) La revocació definitiva de l'autorització. e) La clausura de la instal∙lació esportiva per un període d'un a quatre anys. f) La clausura definitiva de la instal∙lació esportiva. g) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics per un període d'un a quatre anys. h) La prohibició d'accedir a cap instal∙lació esportiva per un període d'un a quatre anys. i) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives per un període d'un a quatre anys. ‐3 Corresponen a les infraccions greus: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

988

Oposició

Article 75 Són faltes lleus: a) L'incompliment d'alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei i la normativa de desenvolupament, si la infracció no té la consideració de falta molt greu o greu. b) El descuit i l'abandonament en la conservació i la cura dels locals socials i de les instal∙lacions esportives.

per Inspector/a

exercici de la professió establert per la legislació vigent. q) L’incompliment de l’obligació del seguro de responsabilitat civil dels professionals de l’esport en el lliure exercici de la professió establert per la legislació vigent.

Article 79 ‐1 Les infraccions i les sancions tipificades i establertes per aquesta Llei prescriuen en els terminis següents: a) Les molt greus, als dos anys. b) Les greus, a l'any. c) Les lleus, als sis mesos. ‐2 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què la infracció s'ha comès, i el de les sancions, l'endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució mitjançant la qual s'imposa la sanció. ‐3 La prescripció s'interromp per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, en el cas de les infraccions, i del procediment d'execució, en el cas de les sancions. El termini de prescripció torna a transcórrer si aquests procediments estan paralitzats durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte infractor o infractora o a l'infractor o infractora. ‐4 En les infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de finiment de l'activitat o la del darrer acte mitjançant el qual la infracció s'hagi consumat. ‐5 No prescriuen les infraccions en què la conducta tipificada implica una obligació de caràcter permanent per al titular. Article 80 La imposició de sancions per les infraccions tipificades en aquest capítol no impedeix, si escau, i atenent‐ne el fonament diferent, la depuració de responsabilitats disciplinàries de caràcter esportiu. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

989

per Inspector/a

Article 78 En la determinació de la sanció a imposar, l'òrgan competent ha de procurar l'adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, per a la graduació de la qual ha d'atendre els criteris següents: a) L'existència d'intencionalitat. b) La reincidència, per la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, i que així hagi estat declarat per resolució ferma. c) La naturalesa dels perjudicis causats i, si escau, els riscs suportats pels particulars. d) El preu. e) El fet que hi hagi hagut advertiments previs de l'Administració. f) El benefici il∙lícit obtingut. g) L'esmena, durant la tramitació de l'expedient, de les anomalies que originaren la incoació del procediment.

Oposició

a) La multa de 100.001 pessetes a 1.000.000 de pessetes. b) La suspensió de l'activitat fins a un màxim d'un any. c) La suspensió de l'autorització administrativa fins a un màxim d'un any. d) La clausura de la instal∙lació esportiva fins a un màxim d'un any. e) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics fins a un màxim d'un any. f) La prohibició d'accedir a cap instal∙lació esportiva fins a un màxim d'un any. g) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives fins a un màxim d'un any. h) La cancel∙lació de la inscripció o l'adscripció en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat. ‐4 Correspon a les infraccions lleus la multa de 10.000 pessetes a 100.000 pessetes.

TÍTOL 5 De les comissions Antidopatge i contra la Violència en l'Esport de Catalunya Capítol 1 La Comissió Antidopatge de Catalunya Article 83 ‐1 La Comissió Antidopatge de Catalunya depèn de la Secretaria general de l'Esport i està integrada per representants del Govern i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, pel director o directora del Laboratori Antidopatge de Barcelona i per persones de prestigi reconegut en els àmbits científic, esportiu i jurídic. ‐2 Té les funcions següents: a) Divulgar informació relativa a l'ús de substàncies o grups farmacològics prohibits, mètodes reglamentaris i llurs modalitats de control, fer informes i estudis sobre les causes i efectes del dopatge, promoure i impulsar accions de prevenció i vetllar pel compliment de les normes vigents. b) Col laborar amb les administracions competents en la prevenció, el control i la repressió de l'ús de substàncies prohibides i mètodes no reglamentaris destinats a augmentar artificialment la capacitat física dels esportistes o modificar els resultats de les competicions. c) Determinar les competicions o les proves esportives en les quals és obligatori el control antidopatge. d) Vetllar per l'aplicació de les regles vigents per a la realització dels controls antidopatge, en competició o fora de competició, a Catalunya. e) Instar les federacions esportives catalanes a obrir expedients disciplinaris i, si escau, interposar recurs davant el Tribunal Català de l'Esport contra les resolucions disciplinàries d'aquestes federacions dictades a conseqüència d'una denúncia de la mateixa Comissió. f) Qualsevol altra funció que li pugui ésser encomanada per la Secretaria General de l'Esport, directament o a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Capítol 2 La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya Article 84 ‐1 La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya actua per a prevenir tot tipus d'accions i manifestacions de violència que es puguin produir com a conseqüència d'activitats esportives en l'àmbit territorial de Catalunya, d'acord amb el principi rector de la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

990

per Inspector/a

Article 82 Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquest capítol han d'ésser destinats al compliment dels objectius bàsics establerts per l'article 2.

Oposició

Article 81 ‐1 En qualsevol moment del procediment l'òrgan competent per a iniciar l'expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat, que s'ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure. ‐2 Les mesures a què fa referència l'apartat 1, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en: a) La prestació de fiances. b) La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions. c) El tancament d'instal∙lacions esportives.

TÍTOL 6 De la jurisdicció esportiva Capítol 1 Disposicions generals Article 85 La jurisdicció esportiva s'exerceix en tres àmbits: el disciplinari, el competitiu i l'electoral. Article 86 ‐1 En l'àmbit disciplinari, la potestat jurisdiccional esportiva s'estén a conèixer les infraccions C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

991

per Inspector/a Oposició

política esportiva de la Generalitat de vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència. ‐2 Les funcions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya són les següents: a) Elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència en l'esport. b) Recollir i publicar anualment les dades sobre violència en les competicions esportives realitzades a Catalunya. c) Promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col∙laboració ciutadana. d) Proporcionar a les federacions esportives catalanes, clubs i altres entitats esportives de Catalunya, i també als organitzadors de competicions esportives, les dades i els consells que puguin facilitar la prevenció. e) Informar els projectes de disposicions legals referents a espectacles i competicions esportius, disciplina esportiva, i reglamentacions sobre instal∙lacions esportives. f) Recomanar a les federacions esportives competents i les lligues professionals o, si escau, instar‐les a adequar llurs normes de funcionament intern amb la finalitat de tenir en compte en el seu règim disciplinari l'incompliment de les normes relatives a la violència esportiva. g) Arbitrar les mesures tendents a impedir l'entrada en els espectacles esportius de persones que presentin símptomes de trobar‐se sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpics o substàncies similars i a facilitar la realització de les corresponents proves per a detectar‐ho. h) Rebre la informació necessària dels organismes i les autoritats competents en relació amb la qualificació d'esdeveniments esportius d'alt risc. i) Proposar a les autoritats competents la incoació d'expedients sancionadors en aquesta matèria. j) Qualsevol altra funció que per reglament se li adjudiqui. ‐3 S'ha de regular per reglament la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, i també les mesures de prevenció contra la violència i de seguretat en els recintes esportius. ‐4 Es crea en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya la figura del coordinador o coordinadora general de seguretat en esdeveniments esportius, amb les funcions genèriques de coordinar i organitzar els serveis de seguretat amb motiu d'esdeveniments esportius i les altres funcions que s'estableixin per reglament. ‐5 Correspon al departament competent en matèria de seguretat ciutadana nomenar el coordinador o coordinadora general de seguretat, i també els coordinadors per a recintes o modalitats esportius concrets, nomenaments que han de recaure en membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. ‐6 El que disposen els apartats 4 i 5 respecte al coordinador o coordinadora general de seguretat només és aplicable a les comarques on la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra s'hagi desplegat en substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

Article 88 ‐1 En l'àmbit electoral, la potestat jurisdiccional s'estén a conèixer les qüestions que puguin sorgir en els processos electorals dels clubs o associacions esportius i de les federacions, des que comença el procés electoral fins que conclou. ‐2 La potestat jurisdiccional en l'àmbit electoral confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb els procediments electorals per a proveir els càrrecs de direcció i representació dels clubs o associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, i també en relació amb els procediments establerts per a censurar o reprovar la gestió del president o presidenta i la junta directiva dels clubs i les federacions esportius catalans. Article 89 L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l'àmbit disciplinari correspon: a) Als jutges i als àrbitres durant el desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti. b) A les juntes directives de les agrupacions i els clubs esportius, pel que fa a llurs socis, esportistes, tècnics i directius. c) Als comitès de competició i disciplina esportiva i d'apel∙lació de cada federació esportiva, pel que fa a totes les persones que integren l'estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i, en general, pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l'activitat esportiva en l'àmbit d'actuació de la federació catalana corresponent. d) Al Tribunal Català de l'Esport, pel que fa a les mateixes persones i entitats a què fan referència les lletres b) i c) i, en general, pel que fa al conjunt de l'organització esportiva i de les persones que la integren. Article 90 L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l'àmbit de la competició correspon: a) Als jutges i als àrbitres durant el desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

992

Oposició

Article 87 ‐1 En l'àmbit competitiu, la potestat jurisdiccional esportiva s'estén a conèixer les qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l'esport, regulada per les normes aplicables a cada federació esportiva. ‐2 La potestat jurisdiccional en l'àmbit competitiu confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb l'aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per a regular la competició que correspongui al respectiu àmbit organitzatiu.

per Inspector/a

de les regles del joc, la prova o la competició, específiques de cada modalitat esportiva, i les infraccions de la conducta esportiva tipificades amb caràcter general pel capítol segon d'aquest títol i, específicament, per les disposicions estatutàries o les reglamentacions específiques de cada club o associació esportius i de les federacions esportives catalanes. ‐2 La potestat jurisdiccional en l'àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d'enjudiciar i, si escau, de sancionar les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 92 Les entitats esportives catalanes exerceixen la potestat jurisdiccional esportiva en els àmbits disciplinari, competitiu i electoral d'acord amb llurs estatuts i la resta de l'ordenament jurídic esportiu. Capítol 2 La disciplina esportiva Article 93 La competència atribuïda a la jurisdicció disciplinària esportiva, als efectes d'aquest títol, i quan es tracti d'activitats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes o de competicions compreses dins l'àmbit d'actuació de les federacions esportives catalanes, s'estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva, tipificades amb caràcter general per aquest títol i les disposicions estatutàries o reglamentàries específiques de cada federació catalana. Article 94 Les infraccions es classifiquen de la manera següent: a) Són infraccions de la conducta esportiva les accions o les omissions contràries al que disposen les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportives, siguin o no comeses durant el transcurs d'un partit, d'una prova o d'una competició de tipus federatiu. b) Són infraccions de les regles del joc les accions o les omissions que durant el transcurs d'un partit, d'una prova o d'una competició de tipus federatiu vulneren les normes reglamentàries reguladores de la pràctica d'un esport o d'una especialitat esportiva concreta. Article 95 En relació amb la disciplina esportiva, les disposicions estatutàries o reglamentàries de les federacions esportives catalanes han d'establir inexcusablement, amb un respecte ple per les disposicions contingudes en aquesta Llei, les qüestions següents: a) Un sistema tipificat d'infraccions de les regles del joc específiques de cada federació, que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

993

Oposició

Article 91 ‐1 L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva, en relació amb els procediments electorals de les associacions i els clubs esportius, correspon: a) A la respectiva junta electoral de les associacions o els clubs esportius. b) Als comitès d'apel∙lació de les federacions esportives catalanes. c) Al Tribunal Català de l'Esport. ‐2 L'exercici de la potestat jurisdiccional electoral, en relació amb els procediments electorals de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives, correspon: a) A la Junta Electoral de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives. b) Al Tribunal Català de l'Esport.

per Inspector/a

específiques aprovades per a la competició de què es tracti. b) A les juntes directives de les agrupacions i els clubs esportius, en relació amb els jocs o les competicions de caràcter intern associatiu. c) Als comitès de competició i disciplina esportiva i d'apel∙lació de cada federació esportiva, en l'àmbit de la competició federada. d) Al Tribunal Català de l'Esport, en el mateix àmbit de la competició federada.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

994

per Inspector/a

Article 96 ‐1 Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greus, greus i lleus. ‐2 Són infraccions molt greus: a) Les agressions als jutges, als àrbitres, als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i a totes les altres autoritats esportives si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o de la salut física o mental de la persona agredida. b) Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d'un partit, d'una prova o d'una competició o que obliguin a suspendre'ls temporalment o definitivament. c) Les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, jutges, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives. d) La desobediència manifesta de les ordres i les instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives. e) Els abusos d'autoritat i la usurpació d'atribucions. f) La violació de secrets en afers que es coneguin per raó del càrrec. g) Els actes de rebel∙lia contra els acords de federacions, agrupacions i clubs. h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d'un partit, d'una prova o d'una competició. i) L'alineació indeguda, la incompareixença no justificada o la retirada d'una prova, d'un partit o d'una competició. j) El consum de substàncies o fàrmacs destinats a augmentar artificialment la capacitat física de l'esportista i la pràctica d'activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d'una competició o d'una prova. k) La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació a consumir‐ne o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix la lletra j. l) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o direcció dels clubs esportius i les federacions esportives i tots els actes dirigits a impedir o pertorbar el desenvolupament dels processos electorals dels clubs esportius i de les federacions esportives catalanes. m) El trencament de la sanció imposada per una falta greu o molt greu. n) Els incompliments dels acords de les assemblees generals o de les juntes de socis de les federacions o de les associacions i els clubs esportius, i també dels reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

Oposició

en determini el caràcter de molt greu, greu i lleu. Si les disposicions estatutàries o reglamentàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions de la conducta esportiva ja recollides en aquest títol, la qualificació d'aquestes segons la gravetat ha de coincidir amb la gradació establerta per aquest títol. b) Un sistema de sancions proporcional al d'infraccions tipificades. c) La determinació de les causes modificatives de la responsabilitat i els requisits d'extinció i prescripció d'aquesta. d) L'observança dels principis legals establerts respecte al procediment sancionador, especialment els relatius a la prohibició d'imposar doble sanció pels mateixos fets i de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment d'haver estat comeses, i l'aplicació dels efectes retroactius favorables. e) Els procediments disciplinaris de tramitació i imposició, si escau, de sancions que garanteixin el respecte del tràmit d'audiència dels interessats. f) Un sistema de recursos contra les resolucions dictades en exercici de la potestat disciplinària.

Article 97 Es consideren infraccions molt greus, greus i lleus de les regles del joc, de la prova o de la competició les que amb aquest caràcter estableixin els estatuts i els reglaments dels C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

995

per Inspector/a Oposició

o) La no‐convocatòria, en els terminis o les condicions legals, de manera sistemàtica i reiterada, dels òrgans col∙legiats de les federacions o de les juntes de socis dels clubs i associacions esportius. p) L'incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l'Esport. q) La utilització incorrecta dels fons privats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes, i també de les subvencions, els crèdits, els avals i altres ajudes rebudes de l'Estat i de les comunitats autònomes o els ajuntaments i altres corporacions de dret públic. r) Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directament o indirectament, indueixin o incitin a la violència. s) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva, que siguin específiques de l'esport de què es tracti. ‐3 Són infraccions greus: a) Les agressions a què es refereix l'apartat 2.a), si comporten una gravetat menor, atès el mitjà emprat o el resultat produït. b) Els insults i les ofenses a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadors. c) Les conductes que alterin el desenvolupament normal d'un partit, d'una prova o d'una competició. d) L'incompliment d'ordres, de convocatòries o d'instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives. e) Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius. f) L'exercici d'activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l'activitat o la funció esportives desenvolupades. g) El trencament de la sanció per infracció lleu. h) La comissió per negligència de les infraccions tipificades per les lletres n), o), p) i q) de l'apartat 2. i) L'actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar‐hi en contra, i també en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d'actes violents. j) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva. ‐4 Són infraccions lleus: a) Les observacions formulades a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l'exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin una lleugera incorrecció. b) La lleugera incorrecció amb el públic o amb altres jugadors o competidors. c) L'actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l'exercici de llurs funcions. d) L'incompliment de les normes esportives per negligència o descurança, llevat del cas que constitueixi una infracció greu o molt greu. e) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

996

Oposició

Article 98 ‐1 Per raó de les infraccions tipificades en aquest títol es poden imposar les sancions següents: a) L'avís. b) L'amonestació pública. c) La suspensió o la inhabilitació temporals. d) La privació definitiva o temporal dels drets d'associat o associada. e) La privació de la llicència federativa. f) La inhabilitació a perpetuïtat. g) La multa. h) La clausura del terreny de joc o el recinte esportiu. i) La prohibició d'accedir als estadis i als recintes esportius. j) La pèrdua del partit o la desqualificació en la prova. k) La pèrdua de punts o de llocs en la classificació. l) La pèrdua o el descens de categoria o divisió. ‐2 Corresponen a les infraccions molt greus: a) La inhabilitació a perpetuïtat. b) La privació definitiva de la llicència federativa. c) La privació definitiva dels drets d'associat o associada. d) La suspensió o la inhabilitació temporals per un període d'un a quatre anys o, si escau, per un període d'una a quatre temporades. e) La privació del dret d'associat o associada per un període d'un a quatre anys. f) La multa de fins a 200.000 pessetes. g) La pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o de llocs en la classificació, o la clausura del terreny de joc o del recinte esportiu per un període de quatre partits a una temporada, segons que escaigui. h) La pèrdua del partit o la desqualificació de la prova. i) La prohibició d'accedir als estadis o als recintes esportius per un període d'un any o més, fins a cinc. ‐3 Corresponen a les infraccions greus: a) La suspensió o la inhabilitació per un període d'un mes a un any, o si escau, de cinc partits a una temporada. b) La privació dels drets d'associat o associada per un període d'un mes a un any. c) La multa de fins a 100.000 pessetes. d) La pèrdua del partit, o la desqualificació en la prova, o la clausura del terreny de joc o del recinte esportiu per un període d'un partit o més, fins a tres, segons que escaigui. e) La prohibició d'accedir als estadis o als recintes esportius per un període d'un mes a un any. ‐4 Corresponen a les infraccions lleus: a) La suspensió per un període no superior a un mes o un període d'un a quatre partits. b) La multa de fins a 50.000 pessetes. c) La privació dels drets d'associat o associada per un període màxim d'un mes. d) La prohibició d'accedir als estadis o als recintes esportius per un període màxim d'un mes. e) L'avís.

per Inspector/a

diferents ens de l'organització esportiva, que han de tipificar les accions i les omissions en funció de llur gravetat i de l'especificitat de les diferents modalitats esportives, amb ple respecte pels principis i els criteris generals establerts per aquest títol.

Article 101 En el cas que s'imposi una sanció que impliqui la pèrdua del partit o la desqualificació de la prova, o si s'imposa una sanció per una infracció que tingui per objecte la predeterminació, mitjançant preu, acord o intimidació, del resultat d'un partit, d'una prova o d'una competició, o si la infracció és de les tipificades per l'apartat 2.j) de l'article 96, els òrgans disciplinaris titulars de la potestat sancionadora estan facultats per a alterar el resultat del partit, de la prova o de la competició, si es pot determinar que, si no s'hagués produït la infracció, el resultat hauria estat diferent. Article 102 Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat: a) La reiteració. b) La reincidència. c) El preu. d) El perjudici econòmic ocasionat. Article 103 ‐1 Hi ha reiteració si l'autor o autora d'una infracció ha estat sancionat en el curs d'una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d'un que tingui assenyalada una sanció inferior. ‐2 Hi ha reincidència si l'autor o autora d'una infracció ha estat sancionat en el curs d'una mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga del que s'ha de sancionar. Article 104 Són circumstàncies atenuants: a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció. b) El penediment espontani. Article 105 Els òrgans disciplinaris poden, en l'exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin convenient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

997

Oposició

Article 100 Les sancions de multa, de pèrdua del partit, de descompte de punts en la classificació, de pèrdua de categoria o divisió i de prohibició d'entrar als estadis o als recintes esportius es poden imposar simultàniament amb qualsevol altra sanció.

per Inspector/a

f) L'amonestació pública. Article 99 La sanció de multa només es pot imposar a les entitats esportives i als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L'impagament de les multes determina la suspensió per un període ni inferior ni superior al de la suspensió que es podria imposar per la comissió d'una infracció de la mateixa gravetat que la que va determinar la imposició de la sanció econòmica.

Article 107 Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s'hi interposin en contra en paralitzin o en suspenguin l'execució, llevat que, després d'haver interposat el recurs, l'òrgan encarregat de resoldre'l acordi, a instància de part, la suspensió de l'execució de la sanció imposada, si hi concorre algun dels requisits següents: a) Si hi concorre una causa de nul∙litat de ple dret de la sanció imposada. b) Si la no‐suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil. c) Si hi ha aparença de bon dret en favor de la persona que presenta el recurs. d) Si la no‐suspensió pot provocar la impossibilitat d'aplicar la resolució del recurs. Capítol 3 Els procediments jurisdiccionals Secció 1 Els procediments jurisdiccionals en l'àmbit disciplinari Subsecció primera Disposicions generals Article 108 ‐1 Per a imposar sancions per qualsevol tipus d'infracció és preceptiva la instrucció prèvia d'un expedient disciplinari, d'acord amb el procediment que s'estableix en aquesta secció o d'acord amb el que estableixen els estatuts o els reglaments del club o l'associació esportius C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

998

per Inspector/a Oposició

Article 106 ‐1 La responsabilitat disciplinària s'extingeix: a) Pel compliment de la sanció. b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions. c) Per la mort de la persona inculpada. d) Per la dissolució del club, l'entitat o la federació sancionats. e) Per l'aixecament de la sanció. f) Per la pèrdua de la condició d'esportista, d'àrbitre o àrbitra o de tècnic o tècnica federat o de membre del club o associació esportiva de què es tracti. En aquest últim cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquest supòsit d'extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins un termini de tres anys, la condició amb què quedava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions. ‐2 Les infraccions lleus prescriuen al mes; les greus, a l'any, i les molt greus, als tres anys d'haver estat comeses. ‐3 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s'han comès, s'interromp en el moment en què s'acorda iniciar el procediment i torna a comptar si l'expedient roman paralitzat per causa no imputable a l'infractor o infractora durant més de dos mesos o si l'expedient acaba sense que l'infractor o infractora hagi estat sancionat. ‐4 Les sancions prescriuen al mes si han estat imposades per infracció lleu; a l'any, si ho han estat per infracció greu, i als tres anys, si ho han estat per infracció molt greu. ‐5 El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l'endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'ha imposat o el dia en què se n'ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir‐se.

Subsecció segona El procediment d'urgència Article 110 El procediment d'urgència s'inicia mitjançant l'acta del partit, la prova o la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d'ésser subscrita per l'àrbitre o àrbitra o qui estigui oficialment encarregat d'aixecar‐la i pels competidors o llurs representants, si es tracta d'esports de competició individual, o pels representants dels clubs o llurs delegats, si es tracta de competició per equips. Article 111 El procediment d'urgència també pot iniciar‐se mitjançant una denúncia de la part interessada recollida en l'acta del partit o feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la federació corresponent dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc el partit, la prova o la competició. Article 112 En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l'acta del partit, la prova o la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l'infractor o infractora en conegui el contingut, el procediment s'inicia en el moment en què tingui entrada a la federació corresponent l'annex de l'acta del partit o el document en què quedin reflectits els fets objecte d'enjudiciament. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

999

per Inspector/a

Article 109 ‐1 Els procediments disciplinaris per a les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, o de la conducta esportiva, susceptibles d'ésser qualificades de constitutives d'una falta lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal del joc, la prova o la competició, es poden tramitar pel procediment d'urgència que estableixin els reglaments de les diferents federacions, i, si de cas hi manquen, pel procediment d'urgència regulat en la subsecció 2. ‐2 El procediment d'urgència que tinguin establert les diferents federacions per a imposar les sancions a què fa referència l'apartat 1 ha de regular, en qualsevol cas, la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d'audiència i reconèixer el dret de l'infractor o infractora a conèixer, abans que caduqui el tràmit d'audiència, l'acusació que s'hi hagi formulat en contra, i també el dret a fer les al∙legacions que estimi pertinents, a recusar els membres del comitè o l'òrgan disciplinari que tingui atribuïda la potestat sancionadora, i a proposar proves tendents a demostrar els fets en què l'infractor o infractora pugui basar la seva defensa.

Oposició

o de la federació corresponent. ‐2 Els estatuts o els reglaments del club o l'associació esportius o de la federació corresponent s'han d'ajustar als principis generals dels procediments disciplinaris, de manera que regulin i respectin el tràmit d'audiència dels interessats, que respectin el dret del presumpte infractor o infractora de conèixer, abans que caduqui el tràmit d'audiència, l'acusació que s'hi ha formulat en contra, i que respectin el dret dels interessats en l'expedient a formular les al∙legacions que creguin pertinents, a recusar l'instructor o instructora i el secretari o secretària de l'expedient per causa legítima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al∙legacions i que guardin relació amb el que és objecte d'enjudiciament.

Article 115 Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l'auxili de l'òrgan competent per a resoldre l'expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d'ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme al més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n'hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats. Article 116 Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar‐les, l'òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s'han d'expressar els fets imputats, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s'imposi. Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l'òrgan ho considera improcedent, s'han d'expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves. Article 117 La resolució a què fa referència l'article 116 s'ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s'hi puguin formular en contra i del termini per a interposar‐los. Subsecció tercera El procediment ordinari Article 118 Llevat dels casos tipificats per l'article 109.1, per a enjudiciar les infraccions s'ha de procedir d'acord amb el que s'estableix en aquesta subsecció. Article 119 El procediment per a enjudiciar les infraccions s'inicia amb la providència de l'òrgan competent, d'ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat o del Tribunal Català de l'Esport. Les denúncies han d'expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1000

Oposició

Article 114 Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què els és lliurada l'acta del partit, la prova o la competició, en el cas especificat per l'article 110, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què hagi estat notificada la denúncia o l'annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 112 i 113, poden formular, verbalment o per escrit, les al∙legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l'acta, la denúncia o l'annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al∙legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

per Inspector/a

Article 113 Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d'un annex de l'acta del partit o el document similar, immediatament s'ha de donar trasllat de la denúncia o de l'annex o el document als interessats.

Article 121 L'òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta la providència d'inici de l'expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d'iniciar l'expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l'expedient. Article 122 No es pot interposar recurs contra la resolució que acordi l'inici de l'expedient. Contra la que acordi la improcedència d'iniciar‐lo, es pot interposar recurs davant l'òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l'endemà de la notificació. Article 123 La providència en què s'acordi l'inici del procediment ha de contenir el nomenament d'instructor o instructora, el qual s'ha d'encarregar de la tramitació de l'expedient, i el del secretari o secretària que ha d'assistir l'instructor o instructora en la tramitació, a més d'una succinta relació dels fets que motiven l'inici de l'expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l'expedient. Article 124 A l'instructor o instructora i al secretari o secretària els són aplicables les causes d'abstenció i recusació previstes en la legislació de l'Estat per al procediment administratiu comú. Els interessats poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptats des de l'endemà de la notificació de la providència d'inici de l'expedient i al mateix òrgan que l'hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents. Article 125 En la providència que acordi l'inici del procediment s'ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l'endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l'aclariment dels fets i a l'enjudiciament adequat. Article 126 Un cop transcorregut el termini establert per l'article 125, l'instructor o instructora, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la resolució. Per aquest motiu, en la C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1001

Oposició

Article 120 L'òrgan competent, abans que acordi l'inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l'expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l'expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

per Inspector/a

possibles responsables.

Article 129 Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al∙legacions, l'instructor o instructora eleva l'expedient a l'òrgan competent per a resoldre'l i manté o reforma la proposta de resolució a la vista de les al∙legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l'expedient. Article 130 La resolució de l'òrgan competent posa fi a l'expedient i s'ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l'endemà del dia en què l'expedient és elevat a l'òrgan competent. secció 2 El procediment jurisdiccional en l'àmbit competitiu Article 131 Tots els expedients que s'incoïn d'ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l'àmbit competitiu s'han de tramitar amb l'observança de les fases procedimentals següents: a) La incoació i la notificació fefaent d'aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final. b) El termini d'al∙legacions, la proposició de prova i la pràctica d'aquesta. c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar‐los.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1002

per Inspector/a

Article 128 Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l'instructor o instructora, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l'endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l'arxivament de l'expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s'han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució. La proposta de sobreseïment i l'arxivament de l'expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s'han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l'expedient i puguin presentar per escrit les al∙legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

Oposició

mateixa resolució, l'instructor o instructora obre a prova l'expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d'ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova. Article 127 Contra la resolució de l'instructor o instructora que denegui la pràctica d'una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l'òrgan competent per resoldre l'expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució. L'òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l'admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l'admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

Article 134 Un cop interposat el recurs, l'òrgan competent per a resoldre'l n'ha de donar trasllat immediatament als altres interessats perquè, si escau, puguin impugnar‐lo en el termini de dos dies hàbils. Article 135 Si en el recurs o en la impugnació es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l'òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n'hagi pogut tenir notícia abans de dictar‐se la resolució impugnada, l'òrgan competent, abans de resoldre el recurs, s'ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i, en el cas que acordi practicar‐la, ha d'adoptar els acords que calguin perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix. Article 136 Un cop transcorregut el termini establert per l'article 134, si no s'ha demanat cap prova, o, si escau, no s'ha practicat la que ha estat admesa o ha transcorregut el termini fixat per l'article 135 sense que s'hagi practicat, l'òrgan competent per a resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, la qual s'ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s'hi puguin interposar en contra i el termini per a interposar‐los. Article 137 En el cas que hagi transcorregut el termini establert per l'article 136 sense que s'hagi dictat resolució expressa, s'entén que el recurs ha estat desestimat, i es deixa expedita la via administrativa. Capítol 4 Els recursos Article 138 ‐1 Es pot recórrer contra els actes i les resolucions adoptats pels òrgans competents dels C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1003

per Inspector/a

Article 133 Contra les resolucions dictades en els procediments a què es refereixen les seccions primera i segona d'aquest capítol es pot interposar recurs davant l'òrgan competent per a resoldre'l en el termini de tres dies hàbils comptats des de l'endemà del dia en què es notifiqui la resolució.

Oposició

Secció 3 Disposicions comunes Article 132 Un cop iniciat qualsevol procediment, l'òrgan competent per a incoar‐lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que estimi pertinents per a assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui dictar‐se. L'adopció de mesures provisionals pot produir‐se en qualsevol moment del procediment, d'ofici o per petició raonada de l'instructor o instructora, mitjançant acord motivat, que ha d'ésser notificat als interessats. Contra l'acord d'adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l'òrgan competent per a resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l'endemà de la notificació de l'acord en què s'adopti la mesura.

Capítol 5 El Tribunal Català de l'Esport Article 139 ‐1 El Tribunal Català de l'Esport és l'òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits electoral, competitiu i disciplinari a Catalunya, que, amb el suport material, de personal i pressupostari de la Secretaria General de l'Esport, actua amb una autonomia i una independència totals, i decideix en instància administrativa sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la desenvolupen. ‐2 En l'àmbit disciplinari, el Tribunal Català de l'Esport té les competències següents: a) Con C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1004

per Inspector/a Oposició

clubs i associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, si han esgotat, respectivament, la via associativa o la federativa, segons el règim següent: a) Si són resolucions definitives dictades per l'òrgan competent dels clubs o associacions esportius en matèria disciplinària esportiva, ha d'ésser al comitè d'apel∙lació de la federació catalana corresponent a l'activitat esportiva principal de l'entitat, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l'Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de la resolució objecte de recurs. b) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals dels clubs o associacions esportius, ha d'ésser al comitè d'apel∙lació de la federació catalana corresponent a l'activitat esportiva principal de l'entitat, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l'Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels tres dies hàbils següents al de la notificació de l'acord objecte de recurs o al d'aquell en què s'entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s'ha dictat cap resolució expressa en el termini establert. c) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals de les federacions i agrupacions esportives catalanes, ha d'ésser al Tribunal Català de l'Esport, dins el termini de tres dies hàbils següents al de la notificació de l'acord objecte de recurs o al d'aquell en què la reclamació s'entengui desestimada tàcitament perquè no s'ha dictat cap resolució expressa en el termini establert. d) Si són resolucions dictades pels comitès d'apel∙lació de les federacions esportives catalanes, en l'àmbit de llur competència revisora en matèria electoral, disciplinària esportiva i competitiva, ha d'ésser al Tribunal Català de l'Esport, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de l'acord objecte de recurs o al d'aquell en què el recurs inicial s'ha d'entendre desestimat tàcitament perquè no s'ha dictat cap resolució expressa dins el termini establert. e) Si són resolucions definitives adoptades pels òrgans competents dels clubs i de les federacions esportives catalanes en matèria disciplinària associativa, o qualsevol altra decisió emanada de llurs òrgans de govern i representació, ha d'ésser a l'autoritat judicial, sens perjudici del que estableix l'article 140 per a la resolució extrajudicial dels conflictes en l'esport. ‐2 Les decisions acordades amb caràcter immediat pels jutges o els àrbitres durant el desenvolupament d'un joc o un partit referides a les infraccions de les regles del joc i de la conducta esportiva són immediatament executives, sens perjudici que, en funció de les característiques pròpies de cada modalitat esportiva, els reglaments federatius puguin establir un sistema posterior de reclamacions, fonamentades en l'existència d'un error material manifest.

Article 141 El Tribunal Català de l'Esport és integrat per set membres i un secretari o secretària amb veu i sense vot, tots ells llicenciats en dret i, preferentment, amb experiència en matèria esportiva. Els càrrecs són honorífics, si bé els membres del Tribunal tenen dret a rebre les dietes d'assistència a les reunions, les de desplaçament i una compensació per cada ponència assignada, que ha d'ésser fixada pel Govern. Article 142 Els membres del Tribunal Català de l'Esport són nomenats pel secretari o secretària general de l'Esport, quatre d'ells a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i els tres restants a proposta del Consell d'Il∙lustres Col∙legis d'Advocats de Catalunya. Article 143 ‐1 Un cop designats els membres del Tribunal Català de l'Esport, aquests han d'elegir d'entre ells un president o presidenta i un vicepresident o vicepresidenta, que han d'ésser ratificats per l'Administració esportiva de la Generalitat. ‐2 El secretari o secretària del Tribunal Català de l'Esport és designat pel secretari o secretària general de l'Esport. ‐3 El Tribunal Català de l'Esport funciona en ple o en comissió permanent. Article 144 ‐1 Els membres del Tribunal Català de l'Esport tenen un mandat de quatre anys renovables i cessen en el càrrec quan fineix el termini per al qual han estat designats, una vegada s'ha procedit a la designació dels nous membres. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1005

per Inspector/a

Article 140 El Tribunal Català de l'Esport pot actuar per a resoldre de manera inapel∙lable, mitjançant l'arbitratge d'equitat, les qüestions de litigi de naturalesa juridicoesportiva no regulades per aquest títol i que li hagin estat sotmeses de comú acord pels interessats.

Oposició

ixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, de les agrupacions esportives i dels clubs o associacions no federats, en els supòsits, la forma i els terminis establerts per aquest títol i els reglaments corresponents. b) Con ixer i resoldre qualsevol altra acció o omissió que, per la transcendència que poden tenir en l'activitat esportiva, estimi oportú tractar‐les d'ofici, a instància de l'Administració esportiva de la Generalitat. ‐3 En l'àmbit competitiu, són competències del Tribunal Català de l'Esport conèixer i resoldre en última instància sobre els recursos que s'interposin contra les resolucions dels comitès d'apel∙lació de les federacions esportives catalanes. ‐4 En l'àmbit electoral, són competències del Tribunal Català de l'Esport conèixer i resoldre en última instància administrativa sobre els recursos interposats contra les resolucions de les meses del vot de censura i de les juntes electorals dels clubs i associacions esportius no federats i de les federacions esportives catalanes, i també contra les resolucions dels comitès d'apel∙lació de les federacions esportives catalanes adoptades per la via de revisió dels processos electorals o de reprovació o censura de la gestió del president o presidenta o de la junta directiva dels clubs o associacions esportius federats.

Article 146 S'han de regular per reglament les funcions dels membres del Tribunal Català de l'Esport, les normes de procediment, les competències i les atribucions del Ple i de la Comissió Per Disposicions addicionals Primera manent del Tribunal, i també el règim d'incompatibilitats. El reglament és aprovat pel Ple del Tribunal i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ‐1 L'Administració de la Generalitat assumeix, en virtut d'aquesta Llei, les competències anteriorment exercides per les diputacions provincials en matèria d'activitat física i esport. Aquesta atribució de competències comporta el traspàs dels mitjans materials i personals afectes als serveis i als organismes corresponents, i també dels corresponents recursos econòmics, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials. ‐2 Per procedir al traspàs dels serveis i els recursos de les diputacions a la Generalitat s'han de tenir en compte els criteris següents: a) S'han de traspassar a la Generalitat els serveis i els recursos de les diputacions necessaris per a l'exercici de les competències següents: 1r El foment i la promoció de l'esport envers les entitats esportives, les federacions i els ciutadans. 2n La investigació i la recerca en l'àmbit esportiu. 3r L'assistència tècnica i l'assessorament a les entitats esportives i les federacions. b) Aix mateix, s'han de traspassar a la Generalitat: 1r Els recursos que fins ara corresponien a les diputacions, segons la legislació en matèria esportiva, per a ésser destinats a finalitats esportives i a la construcció i el manteniment d'instal∙lacions d'aquesta naturalesa, d'acord amb les competències que la dita legislació els atribuïa. 2n Les instal∙lacions esportives de titularitat de les diputacions catalanes, sens perjudici que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1006

Oposició

Article 145 ‐1 En el cas de vacant d'un membre titular del Tribunal Català de l'Esport, es cobreix de la mateixa manera en què fou designat el membre vacant. Si aquest n'és el president o presidenta o el vicepresident o vicepresidenta, un cop coberta la vacant, el Tribunal procedeix a l'elecció d'aquell o d'aquest, perquè sigui ratificat pel secretari o secretària general de l'Esport. ‐2 Si queden vacants alhora la presidència i la vicepresidència del Tribunal Català de l'Esport, mentre no se'n produeixi la substitució, ocupa la presidència el vocal de més edat i la vicepresidència, el segon vocal de més edat.

per Inspector/a

‐2 En el cas que els membres del Tribunal deixin d'assistir a les reunions per causa no justificada per un període superior a tres mesos, incorrin en actuacions irregulars manifestes o els sigui aplicable alguna de les causes que impedeixen l'exercici de funcions públiques, poden ésser suspesos o cessats pel secretari o secretària general de l'Esport mitjançant resolució motivada, a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya o del Consell d'Il∙lustres Col∙legis d'Advocats de Catalunya, segons la procedència del membre afectat.

Disposicions transitòries Primera Mentre no es farà efectiu el traspàs a què es refereix la disposició addicional primera, les diputacions catalanes han d'efectuar llurs inversions en instal∙lacions i equipaments C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1007

per Inspector/a Oposició

en sigui delegada la gestió en els municipis o les comarques. c) Corresponen a les diputacions la cooperació i l'assistència econòmica, jurídica i tècnica als municipis i les comarques, per a l'exercici de llurs competències en matèria esportiva. Aquestes funcions s'han d'exercir a través del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, pel que fa al finançament d'inversions en instal∙lacions i equipaments esportius de competència municipal, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d'abril, i d'acord amb els criteris de coordinació establerts en la legislació d'organització territorial i règim local de Catalunya i amb els plans i programes a què es refereix aquesta Llei. Segona Els particulars, igual com l'Administració, resten obligats al compliment de les disposicions contingudes en aquesta Llei que els siguin aplicables. Tercera ‐1 Tota persona natural o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d'activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d'aquesta Llei que li siguin aplicables. ‐2 Correspon a la Generalitat de vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s'adeqüin a les condicions de salut, d'higiene i d'aptitud esportiva determinades per aquesta Llei. Quarta El Govern ha d'aprovar, en el termini d'un any a comptar a partir del dia en què va entrar en vigor la Llei 8/1999, el Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius. Cinquena En els processos de licitació que es convoquin per a la gestió i ús de les instal∙lacions i els equipaments esportius de titularitat pública, es pot considerar com a mèrit el fet que els licitadors siguin entitats sense ànim de lucre inscrites o adscrites en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat. Sisena El Govern ha de dotar els instruments i atribuir els mitjans específics per al foment i la promoció exterior de l'esport català, de les seves seleccions esportives i la difusió dels ideals olímpics, amb l'habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el departament competent, per raó de la matèria per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei. Setena En el supòsit que les instàncies esportives competents reconeguin el Comitè Olímpic de Catalunya, aquest adquirirà la condició d'associació esportiva catalana, d'acord amb el que estableix aquesta Llei. Vuitena El Govern ha de presentar al Parlament un projecte de Llei que reguli l'exercici de les professions relacionades amb l'àmbit de les activitats fisicoesportives i especials en el territori de Catalunya. Novena El Govern ha de promoure a càrrec del seu pressupost l'adequació de les instal∙lacions esportives escolars per a l'ús públic fora d'hores lectives. A aquest efecte, ha de modificar la normativa reglamentària vigent per a donar‐hi compliment.

per Inspector/a Oposició

esportius d'acord amb les previsions i les determinacions del Pla director i dels programes d'actuació aprovats per la Generalitat de Catalunya, segons el que disposa aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació immediata de la normativa del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, pel que fa als recursos destinats a finançar inversions en instal∙lacions i equipaments esportius de competència municipal. Segona Mentre no sigui aprovat el Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius, establert i regulat pel capítol segon del títol tercer d'aquesta Llei, la Secretaria General de l'Esport ha de desenvolupar la seva política d'equipaments i instal∙lacions esportius mitjançant els programes especials d'actuació establerts pels articles 51 i següents d'aquesta Llei, d'acord amb les directrius del Pla director d'instal∙lacions i equipaments esportius, si aquest ha assolit el nivell de projecte. Tercera Mentre no es determini per reglament el mètode de càlcul del percentatge de participació a què es refereix l'article 12.1 de la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del règim provisional de les diputacions provincials, els recursos a transferir de les diputacions provincials a la Generalitat han d'ésser com a mínim iguals a les consignacions pressupostàries de l'any 1987, corresponents als serveis que han d'ésser traspassats d'acord amb el que estableix aquesta Llei. Quarta Pel que fa als ensenyaments de règim especial, regulats pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, el Departament d'Ensenyament i el departament competent en matèria d'esport han d'elaborar de manera conjunta una proposta de les competències que sigui pertinent delegar a la Secretaria General de l'Esport. Cinquena Les corresponents consignacions pressupostàries del Departament de Cultura i de la Secretaria General de l'Esport han de constituir el primer pressupost del Consell Català de l'Esport.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1008

4.9 DECRET 212/2002, D'1 D'AGOST, PEL QUAL ES REGULEN LA COMPOSICIÓ I EL FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA EN ESPECTACLES ESPORTIUS DE CATALUNYA I ES DETERMINEN ELS ÒRGANS COMPETENTS

La creació d'aquest organisme, la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, s'estableix en l'article 84 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol. Segons el precepte citat, la Comissió actua per prevenir tot tipus d'accions i manifestacions de violència que es puguin produir com a conseqüència d'activitats esportives en l'àmbit territorial de Catalunya, d'acord amb el principi rector de la política esportiva de la Generalitat de vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència. L'apartat 2 de l'article 84 de la norma esmentada estableix de manera detallada les funcions que corresponen a la dita Comissió, entre les quals cal destacar l'elaboració d'informes i estudis sobre les causes de la violència en l'esport, i la promoció i divulgació d'accions de prevenció i de campanyes de col•laboració ciutadana. Finalment, l'apartat 3 de l'article 84 determina, entre d'altres, que s'ha de regular per reglament la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya. D'acord amb aquest mandat, el present Decret té per objecte, entre d'altres, regular la composició i el funcionament de la Comissió citada, a més de fixar la seva dependència orgànica. Així mateix, i tenint en compte el règim sancionador previst en el capítol 2 del títol 4 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, es concreten diversos aspectes, com són els òrgans competents per acordar la incoació de procediments sancionadors en matèria esportiva i per imposar‐ne les sancions, atesa la previsió de l'article 70.1 del text citat. Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta conjunta dels consellers de Cultura i d'Interior i amb la deliberació prèvia del Govern, C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1009

Oposició

L'aparició del fenomen de la violència en l'esport, molt sovint acompanyada de la irrupció en els terrenys de joc de persones que han assistit a la celebració de l'esdeveniment esportiu, ha fet necessària la creació d'un únic organisme per centralitzar i coordinar, a Catalunya, totes les actuacions destinades a la prevenció d'aquest tipus d'accions i manifestacions, tenint en compte les competències que l'article 13 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció de les persones i béns i de manteniment de l'ordre públic i, així mateix, les competències exclusives que els articles 9.29 i 9.31 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atorguen a la Generalitat de Catalunya en matèria d'esport i espectacles, respectivament.

per Inspector/a

RESPECTE DEL RÈGIM SANCIONADOR EN MATÈRIA ESPORTIVA

Decreto: Capítol 1 De la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya

1.1 Aquest Decret té per objecte regular la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, creada per l'article 84 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, com també determinar els òrgans competents en relació amb el règim sancionador en matèria esportiva previst a la Llei citada. 1.2 L' Àmbit de la Comissió és tot el territori de Catalunya. Article 2. Funcions Les funcions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, d'acord amb l'article 84.2 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, són les següents: a) Elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència en l'esport. b) Recollir i publicar anualment les dades sobre violència en les competicions esportives realitzades a Catalunya.

per Inspector/a

Article 1. Objecte i àmbit

d) Proporcionar a les federacions esportives catalanes, clubs i altres entitats esportives de Catalunya, i també als organitzadors de competicions esportives, les dades i els consells que puguin facilitar la prevenció. e) Informar els projectes de disposicions legals referents a espectacles i competicions esportius, disciplina esportiva i reglamentacions sobre instal•lacions esportives. f) Recomanar a les federacions esportives competents i les lligues professionals o, si escau, instar‐les a adequar les seves normes de funcionament intern amb la finalitat de tenir en compte en el seu règim disciplinari l'incompliment de les normes relatives a la violència esportiva. g) Arbitrar les mesures tendents a impedir l'entrada en els espectacles esportius de persones que presentin símptomes de trobar‐se sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpics o substàncies similars i a facilitar la realització de les corresponents proves per detectar‐ho. h) Rebre la informació necessària dels organismes i les autoritats competents en relació amb la qualificació d'esdeveniments esportius d'alt risc. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1010

Oposició

c) Promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col•laboració ciutadana.

i) Proposar a les autoritats competents la incoació d'expedients sancionadors en aquesta matèria. j) Qualsevol altra funció que per reglament se li adjudiqui.

Article 4. Composició 4.1 La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya està integrada per: a) La persona titular de la Secretaria General de l'Esport, que exercirà la presidència de la Comissió. b) Tres persones representants del Consell Català de l'Esport, designades per la persona titular de la presidència del Consell. c) Tres persones representants del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, designades per la persona titular del Departament. d) Tres persones en representació dels ens locals, designades de la manera següent: una per l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, una altra per la Federació de Municipis de Catalunya i una tercera per l'Ajuntament de Barcelona. e) Nou persones designades per la persona titular de la Secretaria General de l'Esport, de la manera següent: una a proposta de la Federació Catalana de Futbol; una a proposta de la Federació Catalana de Basquetbol; quatre proposades per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), de la resta de federacions esportives de Catalunya; una a proposta de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC); dues en representació dels clubs o associacions esportius més destacats pel nombre de socis i l'aforament de les seves instal•lacions. f) Una persona designada pel Col•legi de Periodistes de Catalunya. g) Dues persones designades per la persona titular del Departament de Cultura entre les persones de prestigi reconegut en l'àmbit de les competències de la Comissió.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1011

Oposició

La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya depèn del Consell Català de l'Esport del Departament de Cultura, el qual hi aporta la infraestructura i el suport administratiu.

per Inspector/a

Article 3. Dependència orgànica

h) Dues persones designades per la persona titular del Departament d'Interior entre les persones de prestigi reconegut en l'àmbit de les competències de la Comissió. 4.2 La vicepresidència és exercida per la persona que designi la que exerceix la presidència de la Comissió, d'entre les que representen el Departament d'Interior.

La durada del mandat de cada una de les persones que integren la Comissió és de quatre anys. Es podran renovar els mandats per períodes successius d'igual durada i les vacants que s'hi puguin produir es cobriran pel mateix procediment que per a la designació inicial. Article 6. La presidència 6.1 Les funcions de la persona que exerceix la presidència de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya són les següents: a) Representar la Comissió. b) Convocar i presidir les sessions. c) Fixar l'ordre del dia de les sessions. d) Qualsevol altra inherent a la seva condició d'exercici de la presidència. 6.2 En els supòsits d'absència, malaltia o vacant, la persona que exerceix la presidència de la Comissió és substituïda per la que exerceix la vicepresidència.

per Inspector/a

Article 5. Durada del mandat

7.1 La secretaria de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya és exercida per una persona funcionària designada pel secretari general de l'Esport i adscrita al Consell Català de l'Esport, qui assisteix a les sessions de la Comissió i pot intervenir‐hi amb veu però sense vot. 7.2 La persona responsable de la secretaria de la Comissió exerceix les funcions següents: a) Tramitar la convocatòria de les sessions de la Comissió i preparar‐ne l'ordre del dia, d'acord amb les instruccions de la presidència. b) Redactar les actes de cada sessió i expedir les certificacions dels acords adoptats. c) Custodiar la documentació dels assumptes inclosos en l'ordre del dia i la que es derivi de la pròpia Comissió. d) Qualsevol altra funció inherent al funcionament de la secretaria.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1012

Oposició

Article 7. La secretaria

Article 8. Sessions

9.1 La convocatòria de les sessions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya correspon a la persona que exerceix la presidència de la Comissió. 9.2 L'ordre del dia de les sessions s'ha de trametre juntament amb la convocatòria i, si escau, amb la documentació oportuna, amb una antelació mínima de cinc dies, excepte en cas d'urgència apreciada per la persona que exerceix la presidència de la Comissió, cosa que s'ha de fer constar en la mateixa convocatòria. 9.3 La vàlida constitució de la Comissió requereix la presència de les persones que exerceixen la presidència i la secretaria, o qui les substitueixin, i la de la meitat almenys de les persones que integren la Comissió. 9.4 Els acords de la Comissió s'han d'adoptar per majoria de vots de les persones assistents. Article 10. Grups de treball Dins de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya es poden constituir grups de treball per sectors o matèries, en el nombre que es consideri adequat. Article 11. Persones assessores externes 11.1 La persona que exerceix la presidència de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya pot convocar a les sessions d'aquesta, a iniciativa pròpia o a proposta de qualsevol de les persones que la integren, altres persones de qui, per la seva preparació i capacitació tècnica en relació amb els assumptes a tractar, sigui convenient disposar del seu assessorament. 11.2 Les persones esmentades en l'apartat anterior assisteixen a les reunions en qualitat d'assessores externes i actuen amb veu però sense vot. Article 12. Indemnitzacions El càrrec de persona membre de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya no és retribuït, però es poden percebre dietes i indemnitzacions per l'assistència a les sessions i per la realització de comeses especials, en els supòsits i dins dels límits previstos en la normativa de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que regula el sistema d'indemnitzacions per raó de serveis.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1013

Oposició

Article 9. Convocatòria, constitució i adopció d'acords

per Inspector/a

Les sessions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya poden ser ordinàries i extraordinàries. Les ordinàries es realitzaran de forma periòdica cada sis mesos i les extraordinàries quan així ho acordi la persona que exerceix la presidència de la Comissió, a iniciativa pròpia o a sol•licitud d'un terç de les persones representants de les administracions públiques.

Article 13. Règim intern

Article 14. Mesures de prevenció i seguretat Correspon a la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d'Interior, d'ofici o a proposta de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, l'adopció de mesures de prevenció contra la violència i de seguretat en els recintes esportius d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent. Article 15. Incoació de procediments sancionadors pel Departament de Cultura La incoació de procediments sancionadors en matèria esportiva a què fa referència el capítol 2 del títol 4 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, dins l'àmbit competencial del Departament de Cultura, correspon: a) A la persona titular del Departament de Cultura pel que fa a les infraccions molt greus tipificades a l'article 73, lletres c), h), k) i l). b) A la persona titular de la Secretaria General de l'Esport pel que fa a les infraccions greus tipificades a l'article 74, lletres a), c), d), e), f), g), h), i), j) i k), i a les lleus tipificades a l'article 75. Article 16. Incoació de procediments sancionadors pel Departament d'Interior 16.1 La incoació de procediments sancionadors en matèria esportiva a què fa referència el capítol 2 del títol 4 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, dins l'àmbit competencial del Departament d'Interior, correspon: a) A la persona titular del Departament d'Interior pel que fa a les infraccions molt greus tipificades a l'article 73, lletres a), b), d), e), f), g), h), i), j), k) i l). b) A la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pel que fa a les infraccions greus tipificades a l'article 74, lletres b), i), j), k), l), m), n) i o), i a les lleus tipificades a l'article 75, lletra a). 16.2 La incoació de procediments sancionadors prevista a l'apartat anterior també pot ser a proposta de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1014

Oposició

Capítol 2. De les mesures de prevenció de la violència i del règim sancionador en matèria esportiva

per Inspector/a

La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya pot elaborar el seu reglament de règim intern, en el marc del present Decret. No obstant això, en tot allò que no s'hi preveu i, si s'escau, en el reglament esmentat, la Comissió es regeix supletòriament per la normativa reguladora dels òrgans col•legiats d'aplicació en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Article 17. Instrucció dels procediments sancionadors 17.1 La instrucció dels procediments sancionadors relatius a les infraccions concretades a l'article 15 d'aquest Decret correspon al Consell Català de l'Esport.

Article 18. Organs competents per sancionar 18.1 La imposició de les sancions determinades al capítol 2 del títol 4 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, correspon a la persona titular del Departament de Cultura per a les infraccions molt greus i a la persona titular de la Secretaria General de l'Esport per a les infraccions greus i lleus, previstes respectivament a l'article 15 d'aquest Decret. 18.2 La imposició de les sancions determinades al capítol 2 del títol 4 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, correspon a la persona titular del Departament d'Interior per a les infraccions molt greus i a la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana per a les infraccions greus i lleus, previstes respectivament a l'article 16 d'aquest Decret. 18.3 La sanció de revocació definitiva de l'autorització i la de cancel•lació de la inscripció o l'adscripció en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat corresponen, en tot cas, als òrgans competents del Departament de Cultura. Disposició final

per Inspector/a

17.2 La instrucció dels procediments sancionadors relatius a les infraccions concretades a l'article 16 d'aquest Decret correspon a la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

Barcelona, 1 d'agost de 2002

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1015

Oposició

Aquest Decret entrarà en vigor al cap d'un mes de la seva publicació al DOGC.

Mòdul 5 : Policia i entorn social

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Secretaria de Seguretat 1016

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Índex 1 - El marc general 2 - El marc departamental: la missió 3 - Els eixos estratègics 4 - Principis de planificació 5 - Els àmbits d’actuació 6 - Els programes d’actuació 7 - Metodologia d’elaboració dels plans locals de seguretat 8- Seguiment i Avaluació del Pla General de seguretat de Catalunya

1017

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

1 - El marc general

1018

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 El Pla general de seguretat de Catalunya (PGSC) 2008-2011 és la segona proposta de planificació integral al nostre país, d’acord amb la previsió de l’article 15 de la Llei 4/2003, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. El PGSC és la guia metodològica bàsica per a l’elaboració de totes les accions i estratègies que incideixen o que poden incidir en la seguretat, i és sobretot la guia per a l’elaboració dels diversos plans locals, sectorials i territorials en matèria de seguretat. Les principals diferències d’aquest Pla respecte del primer són: - La metodologia. Aquest Pla és el marc general on s’integra la planificació sectorial del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DIRIP) que incideix d’una forma més directa en la polítiques públiques de Seguretat. - La temporalitat. L'experiència de l’anterior Pla ens fa arribar a la conclusió que el període de planificació ha de ser més llarg. Aquesta ampliació temporal ens ha de permetre desenvolupar les accions previstes i avaluar-les. Aquest és el motiu de proposar una programació amb caràcter quadriennal, amb una revisió als dos anys de l’inici. Aquest Pla ha estat, alhora que respectuós amb els principis generals que l’inspiren, rigorós amb les especificitats de cadascun dels àmbits sectorials que hi participen. Per aquest motiu la proposta de PGSC s’inspira i és coherent amb la missió i els eixos estratègics del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i planteja la planificació mitjançant l’aportació de cadascuna 4 1019 de les unitats directives que hi participen activament.

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

2 - El marc departamental: la missió

1020

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

El Govern encomana al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DIRIP), la gestió de les polítiques públiques de seguretat, així com l’impuls a l’autogovern i a la innovació democràtica. D’acord amb aquest mandat, la missió del DIRIP en matèria de seguretat s’ha definit en: - Garantir el lliure exercici dels drets i les llibertats de tothom, com a base d’una convivència pacífica i democràtica. - Prevenir i minimitzar les situacions de risc i gestionar les emergències. En aquest sentit, el Pla General de seguretat esdevé un dels principals instruments per dur a terme la missió del Departament.

1021

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

GOVERN DE LA GENERALITAT Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Polítiques públiques de seguretat

Missió del DIRIP en matèria de Seguretat

Pla General de Seguretat de Catalunya

1022

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

3 - Els eixos estratègics

1023

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 La planificació, com a instrument per desenvolupar polítiques públiques finalistes, ha de reinterpretar-se de forma participativa per les diverses unitats directives del DIRIP amb la col·laboració d’altres Institucions i entitats implicades. Aquesta planificació es desenvolupa a traves d’eixos estratègics, entesos de forma transversal a tots els àmbits d'actuació del DIRIP, alhora que determinen els respectius programes i plans d'actuació. La planificació s’ha estructurat al voltant de tres eixos estratègics: 1.

Millorar la seguretat. Situar les polítiques públiques de seguretat dins l’àmbit de les polítiques socials, amb especial atenció a les persones en situació de major vulnerabilitat. Incrementar els nivells generals de seguretat i desplegar les competències pròpies per a millorar l’atenció als ciutadans.

Millorar la qualitat dels serveis. Donar un nou impuls al model de seguretat per oferir un servei públic de qualitat, basat en la proximitat i la responsabilitat, la professionalitat i l’eficiència.

Millorar la participació. Promoure la complicitat i la participació ciutadana, així com el consens i la coresponsabilitat amb la resta d’administracions i en especial amb el món local, en l’elaboració i en l’aplicació de les polítiques públiques de seguretat. 1024

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Els objectius del primer eix estratègic. Millorar la seguretat. Què hem de fer? POLITIQUES DE MILLORA : Millorar la seguretat actuant en l’àmbit de les polítiques socials El primer eix estratègic situa les polítiques públiques dins l’àmbit de les polítiques socials, amb especial atenció a les persones en situació de major vulnerabilitat. Els objectius parcials d’aquest eix estratègic són els següents:

Protegir els col·lectius més vulnerables Endegar actuacions dirigides a la protecció dels col·lectius més vulnerables de la societat i a preveure les principals situacions de risc.

Impulsar les actuacions preventives Donar un nou impuls a les actuacions preventives atenent a les seves especificitats territorials i a les seves vinculacions amb la resta de serveis, especialment els de caràcter social.

Incrementar les capacitats reactives Millorar la capacitat de respostes en situacions de risc o de vulneració de drets, neutralitzant les amenaces i atenent a les víctimes.

Desenvolupar les competències pròpies Desplegar les noves competències estatutàries en l’àmbit d’actuació del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i finalitzar el desplegament dels Mossos d’Esquadra. 1025

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Els objectius del segon eix estratègic. Millorar la qualitat: Com ho hem de fer? LA QUALITAT DELS SERVEIS: Millorar la qualitat basant-se en la proximitat, la professionalitat i l’eficiència El segon eix estratègic està destinat a donar un nou impuls al model de seguretat per oferir un servei públic de qualitat, basat en la proximitat i la responsabilitat, la professionalitat i l’eficiència. Els objectius parcials d’aquest eix estratègic són els següents:

Assegurar que la proximitat als ciutadans inspira la realització dels serveis Incrementar les polítiques de proximitat per tal de reforçar el model comunitari de policia. Potenciar la capacitat tècnica i professional dels agents operatius Incrementar la capacitat tècnica i professional dels agents operatius per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència dels serveis de seguretat. Promoure la qualitat com a base de l'identitat corporativa i facilitar el seu reconeixement ciutadà Impulsar polítiques de qualitat i de servei públic per tal reforçar la identitat corporativa del serveis de seguretat de Catalunya i d’incrementar el prestigi i el reconeixement social de la seva tasca. 1026

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Els objectius del tercer eix estratègic. Millorar la participació: Com ho hem de decidir? CORRESPONSABILITAT I PARTICIPACIÓ: Millorar la participació en el disseny i l’execució El tercer eix estratègic està destinat a promoure la complicitat i la participació ciutadana, així com el consens i la coresponsabilitat amb la resta de les administracions i en especial amb el món local, en l’elaboració i en l’aplicació de les polítiques públiques de seguretat. Els objectius parcials d’aquest eix estratègic són els següents:

Promoure la complicitat amb la ciutadania Buscar la complicitat amb la ciutadania a l’hora de millorar tant els nivells reals de seguretat com la seva percepció social i promoure la participació ciutadana en l’elaboració i implantació de les polítiques de seguretat.

Impulsar la coresponsabilitat de totes les administracions Impulsar la coresponsabilització de totes les administracions implicades en l’objectiu de la seguretat pública (món local, Govern de l’Estat, institucions europees). Promoure el principi de subsidiarietat en l’objectiu de la seguretat.

Planificar de manera participativa els àmbits de la seguretat publica Desenvolupar instruments de planificació participatius a cada sector d’activitat i en aquells territoris que ho creguin oportú, així com formalitzar l’elaboració d’indicadors de caràcter oficial en alguns àmbits d’importància crítica. 1027

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

4 - Principis de planificació

1028

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Metodològicament, el Pla General de Seguretat de Catalunya 2008 – 2011 integra els estadis de planificació dels diferents àmbits d’actuació. La pretensió és aconseguir una planificació global de la seguretat que resulti harmònica i homogènia i que, alhora, garanteixi la transversaliat en cadascuna de les planificacions sectorials, d’acord amb les previsions dels eixos estratègics. Per això, s’estableix un calendari que harmonitza els diversos nivells temporals en què es troba la planificació sectorial, amb la finalitat que en el període d’aplicació del Pla des dels diferents àmbits d’actuació es convergeixi cap a una temporalitat homogènia.

D’altra banda, la visió d’una seguretat basada, també, amb la coresponsabilitat entre els operadors institucionals i la societat civil obliga a incloure en aquest procés la dimensió participativa, per tal de cercar el consens i la complicitat necessària. Finalment, la dimensió avaluativa. S’adopta el compromís d’avaluar el compliment dels programes que es defineixen i l’assoliment dels objectius que es persegueixen com a mesura per garantir la qualitat i l’eficiència de totes les accions que es duran a terme.

1029

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Instruments de planificació a desenvolupar

DESENVOLUPAR

La dimensió sectorial

La dimensió participativa

La dimensió avaluativa

A partir de 2011 la planificació general es basarà en els plans específics de sector o territori:

Els plans sectorials es duran a terme desenvolupant dos sistemes de participació complementaris:

La mesura de resultats rebrà un impuls tècnic i normatiu que es reflectirà en dos vessants:

Els plans sectorials dissenyats a proposta de les unitats directives.

La participació interna: estimulant la participació del personal implicat.

L'establiment d’indicadors prioritaris en un algunes qüestions crítiques.

Els plans territorials a instàncies de les Juntes Locals de Seguretat.

La participació externa: realitzant consultes a les institucions i a la societat civil.

L'estímul de la cultura avaluativa en tot l’àmbit de la seguretat pública.

1030

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Desplegament de la dimensió sectorial de la planificació Desenvolupar la planificació sectorial i territorial de la seguretat Al llarg dels darrers anys s’han dut a terme un seguit d’experiència de planificació sectorial, molt especialment el Pla de seguretat viària 2008 - 2010, però també el Pla director de desplegament dels Mossos d’Esquadra que finalitza el proper mes de novembre de 2008, entre d’altres. El PGSC 2008 - 2011 preveu generalitzar les experiències de planificació sectorial, de manera que els futurs plans generals es fonamentin en els plans de cada unitat directiva, elaborats sota la supervisió immediata de la direcció general corresponent, i en els plans territorials que s’hagin elaborat a instàncies de les Juntes Locals de Seguretat. Àmbits sectorials Pla de seguretat viària: millorar la seguretat viària Prioritzar la reducció de la sinistralitat viària

2008

2009

2010

2011

vigència

ampliació

disseny

vigència

disseny

vigència

disseny

vigència

disseny

vigència

disseny

vigència

Pla de policia i seguretat: millorar la seguretat ciutadana Prioritzar la proximitat i la qualitat i combatre la delinqüència amb una atenció especial pel crim organitzat

Pla de formació: millorar la formació dels professionals de la seguretat Potenciar la capacitat tècnica dels professionals, l’ensenyament a distància i la recerca

Pla d’oci responsable Afavorir un oci nocturn segur i responsable

Pla de protecció civil: millorar el sistema de protecció civil Prevenir i minimitzar les situacions de risc

Pla d’incendis i salvaments: millorar la capacitat per afrontar les emergències Incrementar l’eficàcia de les intervencions en situacions d’emergència

Suport a l’elaboració de plans territorials Pla contra la violència masclista

disponible disseny

vigència

1031

vigència

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Desplegament de la dimensió participativa de la planificació Desenvolupar la dimensió participativa de la planificació La sectorialització del PGSC 2008 – 2011 forma part d’un procés més ampli destinat a desenvolupar eines de planificació participativa. És a dir, les unitats directives de cada àmbit sectorial han de contribuir a la planificació general, tenint en compta als responsables dels serveis executius, als altres operadors rellevants en el seu àmbit de responsabilitats i als propis ciutadans que han de tenir l'ocasió de participar en el disseny d’unes polítiques que en darrera instància els afecten. Aquests processos participatius s’han intensificat en la fase preparatòria del pla i s’intensificaran en les fases avaluatives i, pel que fa a la participació de la societat civil, tindran caràcter experimental.

Desenvolupament dels canals de participació

La participació interna

La participació institucional

La participació ciutadana

Els executors

Els operadors coresponsables

La societat civil

Les unitats executives de cada àmbit de planificació han estat consultades en el procés de planificació.

Cada àmbit de planificació ha identificat una relació d’operadors clau afectats per la seva activitat, i s’ha convidat aquests operadors a fer suggeriments en el procés de planificació.

Es potenciarà la participació de la societat civil en l’elaboració de plans sectorials o territorials específics que afectin espais o sectors amb un nivell d’inseguretat alt o amb un nivell d’insatisfacció de servei alt

Les consultes s’han dut a terme de manera individualitzada a través d’una enquesta.

1032

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Desplegament de la dimensió avaluativa de la planificació Desenvolupar la dimensió avaluativa de la planificació Qualsevol millora es basa l’avaluació dels serveis prestats. Esquemàticament es tracta d’avaluar l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat dels serveis, per a corregir les insuficiències i difondre les bones pràctiques i això, que es vàlid amb caràcter general, resulta particularment aplicable al procés de planificació. En aquest sentit es proposa desenvolupar el sistema actual d’indicadors, emfasitzant l’elaboració dels indicadors d'impacte que millor permetin acostar-se a una avaluació dels resultats finals, per a orientar la planificació i identificar bones pràctiques. El sistema d’indicadors resultant ha de ser congruent tant amb les necessitats de gestió diària dels serveis, com amb l’avaluació de les actuacions planificades.

Desenvolupament dels instruments d’avaluació Els indicadors

Els estudis avaluatius

La difusió de bones pràctiques

Identificar un conjunt d’indicadors que mesurin els resultats finals dels serveis d’interior, és a dir, l’efecte aconseguit en els àmbits claus d’actuació.

Realitzar comparacions sistemàtiques en el temps i en l’espai entre serveis executius, valorant amb competència professional els indicadors existents.

Impulsar la difusió de bones pràctiques publicant descripcions detallades de les experiència més prometedores i incorporant les més provades als procediments normalitzats de treball.

Aquests indicadors d’impacte final s’elaboraran preveient la possibilitat d’oficialitzar-los en el futur, i complementaran el quadre de comandament integral del Departament.

L’administració d’interior haurà de dotar-se progressivament de la capacitat sistemàtica de diagnosticar els seus punts forts i febles, i de dur a terme estudis avaluatius específics i rigorosos quan la importància del tema ho justifiqui.

Tractar la difusió de bones pràctiques com un aspecte central de la formació. Difondre bones pràctiques detectades a altres països quan les diferències d'entorn jurídic i cultural permeti la seves aplicació en el nostre context. 1033

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

5 - Els àmbits d’actuació

1034

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Les activitats executives que es duen a terme per donar compliment a la missió descrita, i d’acord als eixos estratègics, s’incardinen ens àmbits funcionals concrets que responen a l’organització sobre la que opera el DIRIP.

Aquests àmbits segueixen les prioritats sectorials específiques definides pel Departament en matèria de Seguretat i determinen els respectius programes i plans d'actuació.

1035

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbits d’actuació del Pla general de seguretat de Catalunya Millorar la seguretat ciutadana Prioritzar la proximitat i la qualitat i combatre la delinqüència amb una atenció especial pel crim organitzat

Millorar la seguretat viària Prioritzar la reducció de la sinistralitat viària

Millorar els sistemes de protecció civil Prevenir i minimitzar les situacions de risc

Millorar la capacitat operativa per afrontar les emergències Incrementar l’eficàcia i l’eficiència de les intervencions en situacions d’emergència

Oci i Joc Afavorir un oci i joc responsable

Millorar la formació dels professionals de la seguretat Potenciar la capacitat tècnica i professional, l’ensenyament a distància i la recerca 1036

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

6 - Els programes d’actuació

1037

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

En coherència amb la missió i els eixos estratègics, en cada àmbit d'actuació les unitats directives del DIRIP duran a terme programes que permetin assolir els objectius fixats pel Pla. Per la seva transversalitat, aquests programes compten amb la participació d’altres Departaments de la Generalitat, de les administracions Locals, de l’Administració Central, els organismes públics i privats i la participació de la societat civil.

1038

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbit

Millorar la seguretat ciutadana

Objectiu general: Prioritzar la proximitat i la qualitat i combatre la delinqüència amb una atenció especial pel crim organitzat

Programes ¾Aprovar el Codi d'Ètica Policial ¾Millorar els instruments de mesura de la percepció de la seguretat ¾ Millorar les polítiques de proximitat, promoure la proactivitat ¾ Reduir la delinqüència comuna ¾ Incrementar la lluita contra el crim organitzat ¾ Programa per a la prevenció de la violència masclista en el marc de la Seguretat Pública ¾ Pla d’actuació per a l’atenció policial de la violència masclista ¾ Impulsar plans i actuacions de promoció, sensibilització, formació i recerca en ¾matèria de gènere i violència masclista ¾ Programa per a la promoció de la participació en la lluita contra la violència masclista ¾Impuls y la millora dels serveis policials en relació al fenomen de la violència masclista ¾ Millorar la qualitat de l’atenció al ciutadà ¾ Millorar la qualitat dels serveis policials ¾ Impulsar el Sistema de seguretat Pública ¾ Promoure i reforçar la coordinació policial ¾Supervisar i coordinar la seguretat privada

1039

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Aprovar el Codi d'Ètica Policial

Objectius

Millora de la conducta ètica policial i la imatge pública de les policies de Catalunya per a la millora en la prestació del servei policial i les relacions amb la ciutadania.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Comitè d’Ètica de la Policia

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Síndic de Greuges FMP – ACMiC Col·legi d’advocats Amnistia Internacional Justícia i Pau SOS Racisme Coordinadora Prevenció Tortura Associació de Cristians per l’Abolició de la tortura Sindicats policials

Calendari aproximat Data 2008 2009

Actuacions que conformen el programa Presentació del Projecte del Codi d’Ètica Policial Aprovació del Codi d’Ètica Policia

1040

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar els instruments de mesura de la percepció de la seguretat

Objectius

Implementar polítiques de seguretat mitjançant programes i accions d’estudi i de mesura de la percepció social de la seguretat amb l’objectiu de reduir el seu impacte i millorar-la i incrementar els sentiments de seguretat entre els ciutadans, especialment entre els més vulnerables

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Secretaria de Seguretat

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat

IDESCAT Departament de Justícia

Calendari aproximat Data 2009 2009 2011

Actuacions que conformen el programa Realitzar enquestes de satisfacció usuària: els denunciants, els testimonis i altres usuaris Estudiar la viabilitat de comparar les dades estadístiques de la policia i de la fiscalia Completar el sistema d’indicadors prioritaris en l’àmbit de la defensa dels drets i llibertats

1041

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar les polítiques de proximitat promoure la proactivitat

Objectius

Potenciar el model policial de proximitat i implementar programes i accions de proximitat per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència en la prevenció del crim

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Secretaria de Seguretat

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat

Ajuntaments i cossos de policia Local de Catalunya Departament de Justícia Forces i cossos de seguretat de l’Estat Altres organismes de coordinació i cossos policials europeus Associacions i entitats ciutadanes

Calendari aproximat Data Conitunat 2008 2010 2011 2011

Actuacions que conformen el programa Promoure la mediació com a instrument de la proximitat Participar en els treballs de redacció de les normes europees sobre prevenció de la criminalitat Estudiar la multivictimització amb l’objecte d’identificar mesures preventives Promoure campanyes de convivència en l’àmbit de les relacions amb la comunitat Dissenyar programes especials de proximitat en àmbits amb necessitats especials

1042

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Reduir la delinqüència comuna

Objectius

Implementar programes i accions de reducció de l’impacte de la delinqüència comuna per tal de minimitzar els seus efectes, garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadana i millorar la percepció social de la seguretat.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de la Policia

Subdirecció General Operativa

Ajuntaments i cossos de policia Local de Catalunya Departament de justícia

Calendari aproximat Data 2011 2011 2011

Actuacions que conformen el programa Programar actuacions de seguretat ciutadana als barris amb necessitats especials Reduir el nombre d'il·lícits penals que pateix la població, especialment els més greus Augmentar l’eficàcia en la resolució dels fets coneguts

1043

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Incrementar la lluita contra el crim organitzat

Objectius

Implementar un programa eficaç i eficient de lluita contra la criminalitat organitzada per tal d’aflorar les seves activitats, reduir-les i minimitzar els seus efectes.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de la Policia

Subdirecció General Operativa

Departament de Justícia Forces i cossos de seguretat de l’Estat Altres organismes de coordinació i cossos policials europeus

Calendari aproximat Data 2009 2009 2009

2009 2009

Actuacions que conformen el programa Incrementar i consolidar les relacions del CME en matèria de col·laboració i auxili policial de caràcter internacional. Impulsar estratègies, mètodes o sistemes d’informació que permetin la detecció i el control preventiu de les activitats criminals de caràcter organitzat . Desenvolupar accions concretes adreçades a la detecció i control preventiu de les activitats criminals de les xarxes d’immigració il·legal, amb finalitats d’explotació laboral o sexual. Incrementar l’activitat investigadora en matèria de tràfic de persones als àmbits d’explotació laboral i sexual. Incrementar la desarticulació de bandes de delinqüència organitzada de procedència Est d’Europa.

1044

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Programa per a la prevenció de la violència masclista en el marc de la Seguretat Pública

Objectius

Dissenyar les actuacions adients per a la prevenció de la violència masclista en les Polítiques Públiques de Seguretat

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Programa de seguretat contra la violència masclista

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat

Institut Català de la Dona

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Realitzar la campanya vacances i violència masclista Desenvolupar el programa per a la prevenció de la violència masclista adreçat a nenes i joves Abordatge preventiu de la mutilació genital femenina Abordatge preventiu dels matrimonis forçats Elaboració i implementació d’un programa de cura a professionals de l’atenció policial a dones que pateixen violència masclista Promoure mesures d’autoprotecció a les dones Crear un protocol únic i estandarditzat per a l’atenció policial a les dones que pateixen violència masclista a tot el territori i per a tots els àmbits en els quals aquesta es dona (familiar, de parella, laboral i sociocomunitaria) Estendre la creació a totes les comissaries de Grups d’Atenció a la Víctima amb personal especialitzat en l’atenció integral a les dones que pateixen violències masclistes Elaborar un sistema d’indicadors per fer visible el fenomen de la violència de del marc de la Seguretat incloent nous indicadors de gènere Elaborar el llibre blanc de l’atenció policial per evitar la victimització secundaria

1045

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla d’actuació per a l’atenció policial de la violència masclista

Objectius

Definir un model d’atenció policial estandarditzat a tot Catalunya

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Programa de seguretat contra la violència masclista

Direcció General de la Policia

Institut Català de la Dona

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Incorporació de l’atenció policial per a totes les violències masclistes a les funcions dels GAV Adequar i crear espais ajustats a les necessitats de l’atenció a les dones que pateixen violències masclistes Disseny d’eines per a la valoració policial de risc Elaborar la carta de serveis en matèria d’atenció policial a les dones que pateixen violències masclistes

1046

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Impulsar plans i actuacions de promoció, sensibilització i formació en matèria de gènere i violència masclista

Objectius

Establir un pla de formació amb l’ISPC que contingui la perspectiva de gènere i l’atenció policial com a eixos transversals i específics per a la formació de la policia de Catalunya Portar a terme actuacions de sensibilització, conscienciació i difusió en matèria de violència masclista

Unitat responsable

Unitats internes participants

Programa de seguretat contra la violència masclista

Institut de Seguretat Pública de Catalunya Gabinet de Seguretat

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Pla de formació gènere i violència masclista Pla de promoció i sensibilització en la lluita contra la violència masclista des de la Seguretat Pública

1047

Pla d’actuació PSCV, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Programa per a la promoció de la participació en la lluita contra la violència masclista

Objectius

Treballar de manera transversal i participativa al DIRP

Unitat responsable

Unitats internes participants

Programa de Seguretat contra la Violència Masclista

Secretaria de Seguretat Direcció General de la Policia Oficina de Promoció de la Pau i Drets Humans Consell de Seguretat Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2007

Creació de la Comissió de Treball per a la creació del model policial d’atenció a les dones que pateixen violència masclista Creació de grups de treball Seguiment d’actuacions Avaluació

2008 2009-2010 2011

1048

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Impuls y la millora dels serveis policials en relació al fenomen de la violència masclista

Objectius

Garantir un estàndard de qualitat a tot el país en la l'atenció policial a les dones víctimes de la violència masclista.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Programa de Seguretat contra la Violència Masclista

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Crear espais adients i ajustats a les necessitats de l’atenció a dones víctimes de violència masclista Incorporar protocols normalitzats d’atenció policia sobre violència masclista a les funcions dels GAV

1049

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar la qualitat de l’atenció al ciutadà

Objectius

Implementar polítiques, programes i accions destinades a incrementar la qualitat del serveis púbics policials

Unitat responsable

Unitats internes participants

Secretaria de Seguretat

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data 2009 2009 2009 2010

Actuacions que conformen el programa Redactar i aprovar la carta de serveis dels Mossos d’Esquadra Realitzar un estudi d’imatge dels Mossos d’Esquadra Pla de Qualitat i Atenció a les persones i víctimes de delictes Redactar una guia per a l’avaluació dels serveis de seguretat interior

1050

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar la qualitat dels serveis policials

Objectius

Augmentar els estàndards de qualitat als serveis de la PG-ME

Unitat responsable

Unitats internes participants

Direcció General de la Policia

Gabinet de Seguretat Subdirecció General Operativa

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data 2010 2009 2009 2011 Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Pla de Qualitat i Atenció als ciutadans i víctimes de delictes Dur a terme un programa experimental d’avaluació de les ABP Avaluar i millorar els models de patrullatge i la gestió de les sales de comunicació Obtenir la certificació ISO en el procés de detinguts Reclutar noves promocions per adequar-se al creixement de la població Incrementar la proporció de dones a la Policia de Catalunya

1051

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Impulsar el Sistema de seguretat Pública

Objectius

Impulsar el Sistema de Seguretat Pública de Catalunya mitjançant el desenvolupament legislatiu i reglamentaria per tal d’adequar els serveis de seguretat a la realitat social de Catalunya i millorar l’estat i la percepció social de la seguretat

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Secretaria de Seguretat

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat

Ajuntaments i cossos de policia Local de Catalunya Departament de Justícia Altres organismes de coordinació i cossos policials europeus Consell de Seguretat de Catalunya Gabinet Jurídic Central

Calendari aproximat Data 2008 2008 2009-2001

Actuacions que conformen el programa Tramitar el Projecte de Llei del sistema de policia de Catalunya Finalitzar el Pla de desplegaments dels Mossos d’Esquadra Desenvolupar la Llei del Sistema de Policia de Catalunya

1052

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Promoure i reforçar la coordinació policial

Objectius

Impulsar polítiques, programes i accions de coordinació per tal de millorar l’eficàcia i l'eficiència dels serveis policials

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Secretaria de Seguretat

Direcció General de la Policia Gabinet de Seguretat Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya

Ajuntaments i cossos de policia Local de Catalunya Departament de Justícia Forces i cossos de seguretat de l’Estat Altres organismes de coordinació i cossos policials europeus

Calendari aproximat Data

2011

Actuacions que conformen el programa Incrementar el nombre de policies locals connectades al Sistema d’Informació Policial Reforçar la coordinació amb el Departament de Justícia Intensificar la coordinació i la col·laboració amb les policies locals, estatal i europees

1053

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Supervisar i coordinar la seguretat privada

Objectius

Impulsar programes i accions de supervisió i seguiment de l’activitat de les empreses de seguretat privada, per tal de garantir el compliment de la normativa en aquesta matèria, en el marc de les competències reconegudes per l’EAC

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Secretaria de Seguretat

Direcció General de la Policia Subdirecció General de Seguretat Interior

Ministerio del Interior Associacions i empreses de la seguretat privada

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Control de l’activitat de les empreses de seguretat privada

1054

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbit

Millorar la seguretat viària

Objectiu general: Prioritzar la reducció de la sinistralitat viària

Programes ¾Pla de seguretat viària 2008-2010 ¾Pla director d’educació per a la mobilitat segura ¾Pla Integral contra la velocitat excessiva (PIVE) ¾Pla local de seguretat viària (PLSV)

1055

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla de seguretat viària 2008-2010

Objectius

Reducció de la sinistralitat i la mortalitat viària (50% respecte del 2000), mitjançant la lluita contra la velocitat excessiva, cooperació amb els ens locals, i la sostensibilitat.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Servei Català de Trànsit

Direcció General de la Policia Direcció General d’Emergències Direcció General de Protecció Civil

Departament de Política Territorial i Obres Públiques i d’altres actors clau relacionats amb la mobilitat i la seguretat viària

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Programa estratègic sobre lideratge i gestió dels eixos principals de planificació de les actuacions per reduir la sinistralitat viària Programa de participació i cooperació en la lluita per millorar la seguretat viària Programa d’educació, formació i sensibilització envers la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura Programa de reducció dels actes d’indisciplina viària, especialment velocitat excessiva, excés d’alcohol i accessoris de seguretat passiva Programa de gestió sostenible del trànsit; i increment de la recerca i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària Programa per a la millora dels sistemes d’informació del trànsit, de la seguretat de les infraestructures viària i e en altres matèries relacionades amb el trànsit i la seguretat viària.

1056

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla director d’educació per a la mobilitat segura

Objectius

Desenvolupar un pla director per a l’educació per a la mobilitat segura

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Servei Català de Trànsit

Direcció General de la Policia Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Departament d’Educació i altres unitats de l’Administració. Agents socials de l’àmbit de l’educació viària.

Calendari aproximat Data Programació continuada del trienni de vigència del PSV

Actuacions que conformen el programa Desenvolupar el Pla director d’educació per a la mobilitat segura. Consensuar el Pla director d’educació per a la mobilitat segura amb els agents socials que intervenen en l’àmbit de l’educació viària.

1057

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla Integral contra la velocitat excessiva (PIVE)

Objectius

Reduir l’accidentalitat viària

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Servei Català de Trànsit

Policies de trànsit

Calendari aproximat Data 2008 2009 2010 Programació contínua

Actuacions que conformen el programa Instal·lació de 35 cinemòmetres fixes punitius instal·lats Instal·lació de 35 cinemòmetres fixes punitius instal·lats Instal·lació de 35 cinemòmetres fixes punitius instal·lats Cinemòmetres mòbils, cinemòmetres-caixa en línia i cinemòmetres preventius no punitius.

1058

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla local de seguretat viària (PLSV)

Objectius

Cooperació amb els municipis catalans en la lluita per millorar la seguretat viària urbana i aconseguir una major reducció d eles víctimes mortals en l’àmbit urbà.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Servei Català de Trànsit

Operadors externs participants Ajuntaments catalans

Calendari aproximat Data Programació continua al llarg de la vigència del Pla triennal

Actuacions que conformen el programa Fomentar l’elaboració dels PLSV de tots els municipis majors de 30.000 habitants i de tots els municipis que són capital de comarca. Oferir gratuïtament l’assistència tècnica per elaborar i redactar el Pla local de seguretat viària mitjançant conveni amb el municipi interessat. Seguiment i avaluació dels PLSV elaborats al llarg de 2006 i 2007.

1059

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbit

Millorar els sistemes de protecció civil

Objectiu general: Prevenir i minimitzar les situacions de risc

Programes ¾Revisió i actualització de Plans de Protecció Civil ¾Operacions i tecnologies en protecció civil ¾Normativa i legislació ¾Sensibilització en Protecció Civil

1060

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Revisió i actualització de Plans de Protecció Civil

Objectius

Mantenir actualitzats els plans existents i/o millorar-los o adaptar-los a les noves necessitats o evolució social i econòmica per assegurar una ràpida i coordinada resposta davant les emergències.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Protecció Civil

PG-ME Bombers de la Generalitat CECAT

Servei Emergències Mèdiques, Ajuntaments i Policies Locals SASEMAR UME FMC i AMC ADF Agents rurals ACA.

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Revisió i actualització de Plans de Protecció Civil existents Elaboració nous plans Incrementar les accions d’implantació dels plans i els simulacres

1061

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Operacions i tecnologies en protecció civil

Objectius

La protecció civil precisa de la gestió directa del CECAT i el 112 per assolir uns òptims resultats en la coordinació de les emergències i l’aplicació i activació de plans per tant , és imprescindible per a una bona gestió de les emergències, la integració d’aquests centres a la Direcció General de protecció civil.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Protecció Civil

PG-ME Bombers de la Generalitat CECAT 112

AMC i FMC, Ajuntaments SEM (servei d’emergències mèdiques) Agents Forestals

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2008

Posta en marxa de la nova sala del Centre de Coordinació Operativa (CECAT)

2008

Posta en marxa de la unitat mòbil del CECAT

2008

Integració a la xarxa RESCAT dels municipis sense policia local

2009

Desenvolupament de la plataforma logística de Protecció Civil

2010

Posta en marxa del Centre 112 de Reus

2011

Construcció del Centre 112 de Barcelona

1062

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Normativa i legislació

Objectius

Elaborar nova normativa de regulació d’aspectes de la Protecció Civil totalment insuficients i actualització de la llei de PC adaptada al nou estatut

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Protecció Civil

Direcció General de la Policia, Direcció General del Joc i Espectacles, Institut de Seguretat Pública de Catalunya Assessoria jurídica Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Departament de Salut Departament de Treball AMC i FMC, Ajuntaments SEM (servei d’emergències mèdiques) Agents Forestals ATPCC

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2009 2009 2010

Decret sobre autoprotecció Revisió de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya Revisió de la llei de Protecció Civil

1063

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Sensibilització en Protecció Civil

Objectius

Sensibilitzar, formar i informar tant als grups operatius com a tota la societat sobre aspectes d’autoprotecció, prevenció i coordinació en la protecció civil.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Protecció Civil

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Direcció General de Policia, Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

SEM, Diputació, AMC i FMC, Ajuntaments

Calendari aproximat Data Continuada 2008 2008 2008 2009 2008-2011

Actuacions que conformen el programa Campanyes estacionals relacionades amb els plans Inuncat, Infocat i Neucat Revisió de la campanya “Revetlles amb precaució” Campanya sobre risc químic al Baix Llobregat Nord Campanya sobre risc químic Port de Barcelona Campanya sobre risc químic Baix Llobregat Sud Completar la xarxa del Sistema d’Avisos a la Població (sirenes)

1064

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbit

Millorar la capacitat operativa per afrontar les emergències

Objectiu general: Incrementar l’eficàcia i l’eficiència de les intervencions en situacions d’emergència

Programes ¾Programa de prevenció de situacions de risc ¾Millorar la resposta operativa dels bombers ¾Millorar el sistema de prevenció d’incendis ¾Millorar els sistemes de gestió del cos de bombers ¾Millorar les infraestructures i dotacions de personal destinat a les emergències

1065

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Programa de prevenció de situacions de risc

Objectius

Reduir el riscos que pateix la ciutadania

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Subdirecció General Operativa Subdirecció General Tècnica

Ajuntaments Associacions de veïns

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Programa de prevenció de situacions de risc a la llar Programa de prevenció de situacions de risc a la muntanya Programa de prevenció de situacions de risc a la muntanya Programa de prevenció de situacions de risc d’incendi forestal a les urbanitzacions

1066

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar la resposta operativa dels bombers

Objectius

Incrementar l’eficàcia dels bombers en la resolució de les emergències, amb la finalitat de limitar els danys i les conseqüències de tot tipus d’accident, catàstrofe, etc.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Institut de Seguretat Pública Subdirecció General Operativa

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa Redefinir l’estructura de comandament operatiu de bombers Revisar els objectius i continguts formatius dels comandaments Ampliar la capacitació tècnica en totes les Escales i categories Ampliar el coneixement del risc i del territori de les zones d’influència dels parcs de bombers Definir els protocols d’actuació, els procediments de treball, les instruccions, guies, etc. Definir els mitjans de resposta per tipologia de serveis i el nivell de comandament associat Definir la cartera de serveis

1067

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar el sistema de prevenció d’incendis

Objectius

Incrementar la seguretat en cas d’incendi dels edificis, establiments i locals públics a través de la revisió de la legislació, producció d’Instruccions Tècniques de Prevenció, informe de projectes i actes d'inspecció

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Subdirecció General Operativa Subdirecció General Tècnica

Col·legis Professionals Associacions d'empresaris (locals públics, hotels, fabricants de material contra incendis, etc.)

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa Aprovació de la Llei de prevenció i seguretat en cas d'incendi, i del seu desplegament Producció d’Instruccions Tècniques de Prevenció Formació en prevenció d’incendis de tècnics municipals i al servei de l’Administració Establir un sistema d’assessorament tècnic en les normes de prevenció d’incendis Organitzar inspeccions d’establiments i locals públics

1068

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar els sistemes de gestió del cos de bombers

Objectius

Elaborar un mapa de processos per reduir els circuits de tramitació administrativa de la gestió de personal, facilitar l’ús de les tecnologies telemàtiques per a la transmissió de les informacions, així com per les sol·licituds en matèria de personal, integrar les diferents aplicacions de personal en un únic producte que inclogui el SIG i aprovar el Pla de Carrera dels bombers.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Institut de Seguretat Pública de Catalunya Subdirecció General Operativa Subdirecció General Tècnica Subdirecció General d’Administració i RH

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Elaborar mapa de processos Desenvolupar una aplicació informàtica operativa que integri el SIG Impulsar una nova intranet com a eina de comunicació interna Aprovar el Pla de Carrera dels bombers Elaborar una normativa de personal adaptada a la especificitat del bomber, que afavoreixi el rendiment i la motivació Crear un sistema de gestió de queixes

1069

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Millorar les infraestructures i dotacions de personal destinats a emergències

Objectius

Nova construcció, reforma i/o ampliació dels parcs de bombers, seus de Regió d’Emergències i instal·lacions complementàries. Increment de les dotacions del cos de bombers i dels seus comandaments

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Subdirecció General Tècnica Subdirecció General Operativa Subdirecció General d’Administració i Recursos Humans

Secretaria General del Departament Departament d’Economia i Finances Departament de Governació i Administracions Públiques GISA

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Nova construcció, reforma i/o ampliació dels parcs de bombers Nova construcció, reforma i/o ampliació de les seus de les Regions d’Emergències Reforma i millora dels punts de guaita Nova construcció i /o reforma d’Heliports, d’acord amb el Pla Director Convocatòries d'accés al cos de bombers Convocatòries de promoció de comandaments del cos de bombers (caporal, sergent, sotsinspector) Elaboració d’una nova Llei de Bombers que substitueixi la de l’any 1994 Elaboració del Pla de Carrera del Cos de Bombers

1070

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbit

Oci i joc

Objectiu general: Afavorir un oci i joc responsable

Programes ¾ Pla d’oci Responsable ¾ Projecte sobre mobilitat responsable en l’oci nocturn ¾ Promoure la seguretat en espectacles i activitats recreatives ¾ Programa de Joc Responsable

1071

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla d’Oci Responsable

Objectius

Implementar un programa d’oci responsable, que garanteixi la seguretat de les persones usuàries de l’oci nocturn vetllant per les adequades condicions dels establiments o espais a on es celebren les activitats d’oci, combatent la presència i el consum de substàncies tòxiques i d’alcohol i promovent mesures de mobilitat alternatives que minimitzin els accidents de trànsit. Fomentar l’equilibri entre els drets dels qui volen gaudir de les activitats d’oci nocturn i de la resta de ciutadania, especialment dels que viuen a la proximitat dels indrets a on se celebren, promovent campanyes cíviques i mesures que disminueixin els efectes de negatius del soroll ..

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

DGJE

DGJE / Servei Català del Trànsit

Altres Departaments de la Generalitat, altres administracions públiques locals i les federacions que agrupen les associacions d’empresaris de l’oci nocturn (FECALON, FECASARM, FADISCAT, entre d’altres).

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2008 2009

Disseny i programació de les actuacions del projecte Inici d’una prova pilot en diferents municipis de Catalunya, en col·laboració amb el mon local i les entitats i associacions del sector de l’oci nocturn Desenvolupament del projecte global a tot el territori Disseny d’un distintiu de qualitat acreditatiu per les empreses del sector que s’adhereixin al pla d’oci responsable

2010 2011

1072

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Projecte sobre mobilitat responsable en l’oci nocturn

Objectius

Implementar actuacions per afavorir la mobilitat responsable de les persones que realitzen activitats d’oci nocturn i, especialment, evitar que aquestes persones condueixin sota els efectes de l’alcohol o d’altres substàncies tòxiques. El projecte es realitzarà a partir de dos nivells d’actuació: d’una banda, realitzar una campanya de comunicació d’ampli abast, començant per realitzar una prova pilot en 5-7 establiments d’oci nocturn per testar tres tipus de mesures (accions de sensibilització, servei d’alcoholímetre i pla de transport de l’establiment) amb l’objectiu d’obtenir coneixement per dissenyar un pla d’àmbit nacional.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Joc i Espectacle / Servei Català del Trànsit

Les federacions que agrupen les associacions d’empresaris de l’oci nocturn (FECALON, FECASARM, FADISCAT, entre d’altres).

Calendari aproximat Data 01.07.2008 01.02.2009 01.02.2009 01.07.2009 01.01.2010

Actuacions que conformen el programa Elaboració del projecte entre les dues Unitats Directives Inici del projecte amb una prova pilot a Territori Inici de la campanya de comunicació a l’entorn dels locals de la prova pilot Inici de la campanya global ( accions concretes i comunicació) a tot el territori Finalització de la campanya sobre Oci responsable

1073

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Promoure la seguretat en espectacles i activitats recreatives

Objectius

Programar i dirigir les actuacions de l’administració en matèria de joc i d’espectacles, mitjançant la regulació i el control d’aquests àmbits, és la missió de la Direcció General del Joc i d’Espectacles. Vetllar pels drets i interessos dels titulars, usuaris i la ciutadania, per la qualitat de les activitats i serveis, i la seguretat en matèria de jocs, apostes i espectacles a Catalunya, són els seus objectius.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Direcció General de Joc i Espectacle

Direcció General de la Policia

Policies de trànsit

Calendari aproximat Data 31.12.2008 31.12.2009 31.12.2010 31.12.2011

Actuacions que conformen el programa Mitjançant les inspeccions en activitats recreatives i locals d’espectacles per part de la policia administrativa. “ “ “ “ “ “

1074

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Programa de Joc Responsable

Objectius

Afavorir la pràctica responsable dels jocs d’atzar i disminuir els possibles efectes negatius que poden produir algunes formes de jugar que, en ocasions, condueixen a les persones que pateixen una addicció al joc a posar en risc la seva pròpia seguretat personal i del seu entorn comunitari. El programa té tres objectius operatius: PREVENCIÓ (accions de sensibilització, informació o bones pràctiques que permetin comunicar al públic els possibles efectes que una pràctica no adequada del joc pot produir), INTERVENCIÓ (actuacions que evitin, disminueixin i frenin els efectes nocius del joc problemàtic), INFORMACIÓ I RECERCA I DESENVOLUPAMENT (divulgació i promoció de l’R+D).

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

DGJE

Departament de Salut, Departament d’Educació.

Empresariat de la indústria del joc que opera a Catalunya

Calendari aproximat Data 01.09.2007 04.10.2007 01.01.2008 01.04.2008 01.04.2008 01.05.2008 01.06.2008 01.09.2008 01.01.2009 01.01.2009 01.01.2009 31.12.2009 01.01.2010

Actuacions que conformen el programa Disseny del programa Acord marc de col·laboració amb el Departament de Salut Creació de l’estructura organitzativa de suport al Programa Creació de la Comissió per al foment del Joc Responsable Inici projecte educatiu “Jugar i Gaudir” (Cojuntament amb el Departament d’Educació) Elaboració d’un Codi de bones pràctiques sobre el Joc Responsable a Catalunya Inici formació professional sobre joc responsable al personal de la indústria del joc (activitat contínua) Inici elaboració de materials divulgatius i inclusió de missatges en els elements físics dels jocs d’atzar Procés d’adhesió i aplicació del Codi a les empreses de joc que operen a Catalunya (activitat contínua) Elaboració d’un web sobre joc responsable Elaboració d’un decàleg sobre joc responsable per a màquines recreatives amb premi i d’atzar Avaluació de l’actuació de les empreses adherides al Codi de bones pràctiques Elaboració d’un estudi sobre la viabilitat implantar un distintiu de qualitat en els jocs d’atzar

1075

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Àmbit

Millorar la formació dels professionals de la seguretat

Objectiu general: Potenciar la capacitat tècnica i professional, l’ensenyament a distància i la recerca

Programes ¾ Desenvolupar i verificar la formació en l’àmbit de la seguretat privada ¾ Pla de formació, recerca i difusió sobre gènere i violència masclista ¾ Reformular la formació bàsica i continuada de les policies de Catalunya ¾Reformular la formació bàsica i continuada adreçada al cos de bombers i elaborar un pla de carrera específic per aquest col·lectiu. ¾ Desplegar l’estructura de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ¾ Pla d’actuació per a la provisió d’estudis i formació universitària ¾ Assolir la formació descentralitzada i proveir la formació e-learning

1076

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Desenvolupar i verificar la formació en l’àmbit de la seguretat privada

Objectius

Autoritzar l’activitat dels centres de la seguretat privada en virtut de les competències reconegudes a l’art.163 de l’EAC i de l’article 3.6 de la Llei 10/2007 de l’ISPC. Proveir formació específica al personal dels centres de seguretat privada.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Institut de Seguretat Pública de Catalunya DGP

Direcció General de la Policia Subdirecció general de Seguretat Interior

Ministerio del Interior Associacions i empreses de la seguretat privada Centre de formació de seguretat privada

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa

Organització d’activitats formatives i informatives destinades a professionals de la seguretat privada Posar en marxa la Comissió de relacions amb entitats, centres i professionals de Seguretat Privada Actualització del cens de centres de formació en seguretat privada Autorització de nous centre de formació en seguretat privada Desenvolupar un sistema de control de l’activitat formativa dels centres de formació en seguretat privada Planificar i executar formació de formadors del centres de seguretat privada

1077

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla de formació, recerca i difusió sobre gènere i violència masclista

Objectius

Tenir i promoure un coneixement acurat del fenomen de la violència masclista per poder dissenyar actuacions estratègiques des del marc de la Seguretat Pública

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Programa de seguretat contra la violència masclista

Institut de Seguretat Pública de Catalunya Gabinet de Seguretat

Institut Català de la Dona

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Estudi de victimització Guia de la seguretat en clau de gènere

1078

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Reformular la formació bàsica i continuada de les policies de Catalunya

Objectius

Aconseguir una major interrelació entre la formació teòrica i pràctica amb una durada efectiva de dos anys en el cas de la formació bàsica i dotar de la capacitació i habilitats tècniques i comunicatives necessàries pel desenvolupament de la carrera professional dels membres de les policies de Catalunya

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Direcció General de la Policia

Federació de Municipis de Catalunya Associació Catalana de Municipis i Comarques

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2009

Reunió per explorar la situació amb la DGP i les associacions municipalistes (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques) Establir calendari d’actuacions Reunió amb els Serveis de Formació Bàsica Presentació de proposta Bases convocatòria Introducció del nou plantejament

2010

1079

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Desplegar l’estructura de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Objectius

Dotar d’una estructura pròpia a l’ISPC per adaptar-lo a les funcions i responsabilitats que la llei 10/2007 li atorga.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Secretaria General

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data Data prevista d’acabament dins del període del Pla

Actuacions que conformen el programa Actualment la proposta de decret d’estructura es troba a Funció Pública a la Direcció general de Modernització Administrativa (DGMA) Informe DGMA Procés habitual fins a la publicació al DOGC Aprovació del llocs i nivells pel Departament d’Economia i Finances Informe de la Direcció general de la Funció Pública (DGFP) Elaboració de la GLT i la RLT Informe de la DGFP Aprovació de la Comissió Tècnica de la Funció Pública Informe del Departament d’Economia i Finances

1080

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Reformular la formació bàsica i continuada adreçada al cos de bombers i elaborar el pla de carrera específic per aquest col·lectiu

Objectius Unitat responsable

Unitats internes participants

Institut de Seguretat Pública de Catalunya DGP

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Operadors externs participants

Calendari aproximat Data Programació continuada

Actuacions que conformen el programa Reunió per explorar la situació amb la Direcció Generals de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments Establir calendari d’actuacions Reunió amb la Subdirecció general de Formació Presentació de proposta Bases convocatòria Introducció del nou plantejament

1081

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Pla d’actuació per a la provisió d’estudis i formació universitària

Objectius

Augmentar els estàndards de professionalitat i la qualitat i el reconeixement de la formació dels membres del cos de Mossos d’Esquadra

Unitat responsable

Unitats internes participants

Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Operadors externs participants Universitats catalanes-UAB, UB i UPF- per la creació del grau universitari i títols de post-grau- UOC- màster

Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2008

Creació grup de treball amb les universitats per aconseguir el grau universitari Anàlisi contingut formació ISPC en els professionals Valoració crèdit en un grau de la formació ISPC i estudi del reconeixement de crèdit universitari per qualsevol curs universitari Complementar la formació ISPC amb crèdits universitaris el grau universitari Encàrrec de la auditoria externa pel reconeixement de títol propi a grau universitari Emissió informe Incorporació registre Ministeri

2010 2012

2008

Establir contactes amb Universitats catalanes per encarregar el disseny i l’execució de títols de postgrau per l’ISPC

2008 2010

Inici de la primera edició del Màster de Polítiques Públiques de Seguretat amb la UOC Incorporació de dos mòduls d’especialització en Seguretat Privada i Emergències al Màster de Polítiques Públiques de Seguretat amb la UOC

1082

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011 Descripció dels programes d’actuació Denominació

Assolir la formaicó descentralitzada i proveir la formació e-learning

Objectius

Amb la introducció de la formació virtual és una mesura per apropar la formació al territori i arribar aquells membres del cos i de policies locals que no poden permetre desplaçar-se fins ISPC a rebre formació. També optimitzem la disponibilitat de l’alumnat a tasques professionals.

Unitat responsable

Unitats internes participants

Operadors externs participants

Institut de Seguretat Pública de Catalunya Calendari aproximat Data

Actuacions que conformen el programa

2007 2008

Selecció empreses de suport al desenvolupament de la formació e-learning Planificació i estudi de conversió de l’oferta d’activitats presencials de l’ISPC a virtuals Construcció Plataforma virtual Disseny de les primeres proves pilot Implementació de dos cursos (un per policia i un altre per bombers) com a proves pilot Conversió de l’activitat presencial a virtual Tancament de l’oferta e-learning de l’ISPC

2009 2010 2011

1083

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

7 - Metodologia d’elaboració dels plans locals de seguretat

1084

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

El Pla general de seguretat de Catalunya ha d'establir les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a l'efecte d'aconseguir-ne la coordinació i la integració adequades.

1085

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Els plans locals de seguretat han de respondre a dues necessitats:

Donar resposta a les necessitats específiques de seguretat en l’àmbit local

Aplicar en l’àmbit local els criteris i les prioritats que estableix el Pla General de Seguretat de Catalunya Donar coherència a les polítiques de seguretat del país

1086

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Fases per la implementació dels Plans Locals de Seguretat

Fase inicial o de preparació Procediment d’elaboració Contingut Aplicació, seguiment i avaluació

1087

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Fase inicial o de preparació (1) Ha de fonamentar-se en unes bases indubtablement objectives. S’han de tenir en compte necessàriament les fonts següents:

Enquesta Catalana de seguretat pública Altres enquestes sobre seguretat Estadístiques de les policies operants en el territori Estadístiques dels bombers relatives al territori municipal Les dades dels diferents registres municipals que continguin informació que pugui tenir implicacions en la seguretat Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya relatives al municipi 1088

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Fase inicial o de preparació (2) Ha de fonamentar-se en unes bases indubtablement objectives. S’han de tenir en compte necessàriament les fonts següents:

Problemàtiques i necessitats detectades arran de les consultes amb les associacions de veïns més representatives Les prioritats establertes pel Pla General de Seguretat de Catalunya Altres plans elaborats i aprovats pel Departament d’Interior i els dels altres departaments de la Generalitat que hi puguin tenir incidència Tots aquells informes i estudis oficials que facin referència a àrees amb implicació en l’àmbit de la seguretat Les dades del municipi bàsiques del municipi

1089

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Procediment d’elaboració (1) En l’elaboració del Pla, per tal de garantir que les necessitats de tots els col·lectius i grups són tingudes en compte, és necessària la participació dels actors següents:

La Junta de Seguretat Local ha de ser-ne l’impulsora Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya Responsable de bombers i protecció civil Responsables de serveis municipals Directors d’escoles i instituts (en relació amb al seu àmbit d’actuació) Directors de centres de salut (en accions relacionades amb el seu àmbit d’actuació) 1090

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Procediment d’elaboració (2) En l’elaboració del Pla, per tal de garantir que les necessitats de tots els col·lectius i grups són tingudes en compte, és necessària la participació dels actors següents:

Representants de les associacions de veïns i de comerciants Altres associacions ciutadanes quan s’abordin temes o problemàtiques que els afectin directament

Abans de la seva aprovació definitiva, la Junta Local de Seguretat ha de trametre el projecte de Pla a la persona titular del Departament amb competències en matèria de seguretat pública que en garantirà la seva adequació al Pla General de Seguretat de Catalunya i el trametrà als òrgans superiors de coordinació i participació 1091

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Contingut Els plans locals de seguretat hauran d’incloure necessàriament :

Previsions generals de riscs en l’àmbit municipal: 9 de seguretat ciutadana 9 d’emergències 9 de seguretat viària 9 altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de persones i béns

1092

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Seguiment i avaluació

Com a mínim biennalment, i prèviament a l’elaboració del nou pla, s’haurà de fer un informe sobre l’estat de la seguretat al municipi i sobre l’efectivitat del Pla. Aquest informe s’elaborarà amb la participació d’experts externs a l’Administració Local corresponent d’acord amb els criteris establerts pel Consell de Seguretat de Catalunya.

1093

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

8 – Seguiment i Avaluació del Pla General de seguretat de Catalunya

1094

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant la Secretaria de Seguretat, farà el seguiment i avaluació del Pla de seguretat de Catalunya juntament amb les Unitats Directives responsables de la planificació sectorial.

1095

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació presentarà un informe biennal amb el següent contingut:

L’Estat de les actuacions previstes en el Pla La seva efectivitat respecte dels objectius a assolir

1096

Pla general de seguretat de Catalunya, 2008 - 2011

Els Destinataris de l’Informe seran:

El Departament d’Interior La Comissió de Govern per a la seguretat El Consell de Seguretat de Catalunya

1097

Pla de seguretat viària 2008-2010

1098

Pla de seguretat viària 2008-2010 Aprovat per Acord de Govern de 26 de febrer de 2008 i tramès al Parlament de Catalunya

1099

Introducció

Un dels grans objectius del país i una tasca constant

Cal assenyalar però que, entre aquesta evolució

en la lluita per la seguretat viària és la reducció de la

ferma en la reducció de la sinistralitat, s’albira un

sinistralitat de la xarxa viària catalana. Però aquesta no

fenomen que no cal perdre de vista: l’augment de la

és una tasca senzilla. Cal l’esforç de tots els responsables

mortalitat en accidents amb motocicleta. Les xifres de

polítics i tècnics i dels experts en seguretat viària, però

2007 mostren un augment de fins al 100% del nombre

també una conscienciació social forta perquè entre tots

de morts respecte de l’any anterior. El present Pla de

aconseguim i aprenguem a valorar la necessitat d’una

seguretat viària contempla un seguit d’actuacions espe-

mobilitat segura i responsable.

cífiques per donar resposta a aquesta nova realitat.

Aquesta preocupació per la seguretat viària l’ha

En aquest marc, el Pla de seguretat viària, renovat

convertit en objecte d’estudi i de diverses actuacions

cada trienni, és el document clau que revisa i proposa

a nivell mundial. Mostra d’això són la celebració l’any

les línies estratègiques a seguir i les actuacions realitza-

2007, a instàncies de l’Assemblea General de l’ONU,

des per aconseguir els objectius generals de seguretat

de la Setmana Mundial de les Nacions Unides sobre

viària. Però, més concretament, el Pla de seguretat

la Seguretat Viària o l’establiment l’any 2005 del Dia

viària 2008–2010 aporta les eines que han de permetre

Mundial en record de les víctimes d’accidents de trànsit.

assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea per al 2010

Compartint aquesta preocupació, la redacció del Pla de

de reducció del 50% del nombre de morts respecte de

seguretat viària vol ser una eina efectiva en la lluita

l’any 2000.

contra la sinistralitat i amb l’objectiu global per a un menor nombre de víctimes en aquest àmbit.

Una de les mesures proposades al Pla anterior que ha entrat en vigor, el carnet per punts, ja s’ha perfilat

Les xifres assenyalen que s’avança a poc a poc

com a eina efectiva en la reducció de la sinistralitat

però amb pas ferm. S’ha observat una clara evolució de

perquè comporta una crida d’atenció als conductors

la tendència a la reducció de l’accidentalitat en zona

i conductores sobre els comportaments de risc i les

interurbana, tot i que la reducció en zona urbana ha

actituds perilloses en la conducció, en tant que ho són

estat menor. Aquesta línia de decrement es valora de

per a un mateix i per a la resta de conciutadans. La

forma molt positiva, però encara queda molta feina a

conducció comporta un risc i cal ser-ne conscients.

fer per poder equiparar les xifres d’accidentalitat de Catalunya amb els baixos índexs d’altres països de la Unió Europea com són Suècia, els Països Baixos o el Regne Unit.

És per tot això que el Pla de seguretat viària 2008-2010 es vertebra en tres línies mestres d’actuació, cadascuna de les quals engloba les mesures necessàries per assolir l’objectiu comú. La primera línia d’actuació

1100

la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada; la segona, suposa la cooperació amb els ajuntaments i el món local en matèria de seguretat viària. Si aquestes dues línies són continuació de l’anterior Pla, la tercera és innovadora i consisteix en la combinació de criteris de caràcter mediambiental amb els propis de la seguretat viària i la mobilitat. Aquesta línia planteja que mesures com la reducció de velocitat suposen beneficis ambientals i alhora permeten una reducció de l’accidentalitat i una mobilitat sostenible i més segura. Totes les mesures adoptades al Pla tenen en comú no solament l’objectiu de la reducció de la sinistralitat sinó també un canvi cultural que rebutja socialment els comportaments de risc en el trànsit i que aposta per una mobilitat segura i responsable.

1101

Estat actual de la seguretat viària a Catalunya El nombre de morts en accidents de trànsit l’any 2007 va ser de 521, xifra extreta de l’Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya. El Pla 2005-2007 proposava l’objectiu de reduir un 30% el nombre de víctimes mortals respecte de les registrades l’any 2000. L’any 2007, per tant, calia assolir una xifra màxima de 624 morts en accidents de trànsit. Però les xifres obtingudes durant l’any 2007 mostren una millora considerable de l’objectiu establert per a la totalitat del període. Respecte de l’any 2000, la reducció aconseguida aquest any és ja del 41,5% i l’evolució de les xifres evidencia un descens sostingut del nombre de víctimes mortals.

Tot i això, l’evolució ha estat desigual, tal com mostra l’anàlisi segregada en àmbits. L’any 2007, en zona interurbana, s’observa una reducció del 47,8% del nombre de morts respecte de l’any 2000, però en aquest mateix any i en zona urbana la reducció solament és del 21,3%. És important constatar que cal plantejar encara un seguit de mesures adreçades concretament a millorar la seguretat viària en zona urbana. Els gràfics següents mostren l’evolució:

Evolució del nombre de morts a 30 dies 1000 900

PSV 2002-2004

PSV 2005-2007

891 815

812

800

751

700

661

641 569

600

521

500 400

-8,5%

-0,4%

300 200 2000

-7,5%

-12,0%

-11,2%

-3,0%

-8,4%

-41,5%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

font: Servei Català de Trànsit

1102

Evolució del nombre de morts a 30 dies diferenciant zona urbana i interurbana 900

PSV 2002-2004

PSV 2005-2007

800 700

680 609

606

568

600

473

500

448 391

400

355

300 211

209

203

200 100 2000

2001

2002

193

188

183

2003

2004

Morts a 30 dies en zona interurbana

178

2005

166

2006

2007

Morts a 30 dies en zona urbana

font: Servei Català de Trànsit

El descens sostingut que mostra l’evolució del nombre de morts i ferits greus es fa més evident a partir de l’any 2005, arribant l’últim any a l’11,8%. Al llarg del període 2000-2007 la reducció del nombre de morts i ferits greus assoleix el 41,4%. Les xifres en zona interurbana, però, són més positives en el tractament separat per àmbits.

Entre els anys 2000 i 2007, el gràfic que mostra l’evolució de morts i ferits greus per zones evidencia la convergència d’ambdues tendències: en zona interurbana, una reducció important de la xifra de morts; en l’àmbit urbà, un manteniment o suau descens. Així, en zona interurbana la disminució del nombre de morts i ferits greus és del 42,8%, però en l’àmbit urbà solament arriba al 20,0%.

Evolució del nombre de morts i ferits greus 6.000 5.500

PSV 2005-2007

PSV 2002-2004 5.145 4.821

5.000

4.702

4.576

4.471

4.500 4.165 4.000 3.419

3.500

3.016 3.000 -6,3%

-2,5%

-2,7%

-2,3%

-6,8%

-17,9%

-11,8%

2.500 -41,4% 2.000 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

font: Servei Català de Trànsit

1103

Evolució del nombre de morts i ferits greus en zona urbana i interurbana 4.000

PSV 2005-2007

PSV 2002-2004

3.500 3.054 3.000

2.943 2.753

2.764

2.500

2.000

2.256

2.187

2.215 2.091 1.878

1.747

1.978

1.949

1.647

1.812 1.672

1.500

1.369 1.000 2000

2001

2002

2003

2004

2005

Zona interurbana

2006

2007

Zona urbana

font: Servei Català de Trànsit

Índex d’accidentalitat a Catalunya. 2000-2007 130

129

125

127

120 115

110

Valor 100 a l'any 2000

110

112

105 100 95 90 85 80 75

59 58

55 54

45 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Parc de vehicles

Cens de conductors

Morts a 30 dies

Morts + ferits greus

Acc. amb M+FG

Acc. amb M+FG (z.i)/10 M veh.-km

font: Servei Català de Trànsit, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

i Dirección General de Tráfico

L’any 2002 s’inicià una suau tendència al descens dels valors d’accidentalitat, evolució que continua actualment tot i l’augment, en general estable, del parc de vehicles i del cens de conductors. L’any 2005, el nombre de morts i d’accidents es va reduir considerablement

i al llarg dels anys 2006 i 2007 aquesta tendència al descens s’ha consolidat. Durant l’any 2007, s’ha reduït en 42 punts el nombre de morts (respecte dels valors del 2000).

1104

Questions prioritàries

Velocitat excessiva o inadequada En els accidents de trànsit, la velocitat de circulació està directament relacionada amb l’augment del risc i de la severitat de les lesions dels ocupants i, per tant, una de les línies del PSV 2005-2007 és la lluita contra la velocitat excessiva. Les dades del gràfic adjunt confirmen que el resultat ha estat molt positiu.

s’han extret dels qüestionaris estadístics d’accidents de circulació amb víctimes. L’any 2000 s’inicià una evolució descendent que es mantingué estable fins l’any 2005, moment en què aquesta tendència s’accentuà a causa del reforç de les diverses mesures de control i sanció endegades. Més concretament, la xifra de vehicles implicats en accidents amb morts i ferits greus on es detectava infracció de velocitat va passar a ser de 557 l’any 2006, enlloc dels 1.059 de l’any 2005. És a dir, en un sol any s’aconsegueix una reducció del 47,4%. Durant l’any 2007 es mantenen les dades i s’assoleix una xifra de 530, la qual cosa suposa una lleugera millora respecte del 2006.

Continua la reducció del nombre de vehicles implicats en accidents que havien comès infracció de velocitat. Al gràfic s’observa, en valors absoluts i per als darrers cinc anys, l’evolució del nombre de vehicles implicats en accidents de trànsit amb morts i ferits greus que han comès una infracció de velocitat (bé per excedir el límit establert o bé per circular a una velocitat inadequada ateses les condicions existents). Les dades

Evolució de vehicles implicats en accidents amb morts i ferits greus que han comès infraccions de velocitat. 2003-2007 1.200

1071

Vehicles

1.000

986 898

800 600

457

401

400 193

200

175

161

100

129

0 2003

2004

2005

2006

2007

Any Velocitat inadequada per les condicions existents

Superar la velocitat establerta

font: Servei Català de Trànsit

Accidentalitat en zona urbana Respecte del total de Catalunya, el pes de l’accidentalitat en l’àmbit urbà continua essent molt rellevant. 1 de cada 4 morts en accident de trànsit es produïa l’any 2000 en zona urbana (23,7%) i aquesta proporció relativa s’acosta a 1 de cada 3 morts (30,9%) durant l’any 2007. L’escassa reducció de la mortalitat en l’àmbit urbà comporta que la xifra guanyi pes en el conjunt.

El gràfic següent mostra la relació entre ambdós àmbits pel que fa a vianants, morts, víctimes, nombre de ferits i nombre d’accidents. En canvi, l’accidentalitat a la carretera destaca pel nombre d’accidents i víctimes mortals.

1105

Índex d’accidentalitat en zona urbana i zona interurbana. 2007 passatgers morts

conductors morts

233

morts a 24 h

120

333

accidents mortals

119

288

vianants morts

passatgers ferits

4.540

4.134

víctimes

22.141

12.945

ferits

22.021

12.612

conductors ferits

14.278

8.327

accidents amb víctimes

17.275

8.788

accidents amb ferits

17.156

8.500

vianants ferits

3.203 0%

151 20%

40%

60%

Zona urbana

80%

100%

Zona interurbana

font: Servei Català de Trànsit

Es van elaborar 19 plans durant l’any 2006 i 14 durant l’any 2007. La població total que agrupen els 33 municipis que ja disposen d’aquests plans és de 3.155.056 habitants, és a dir, el 42,2% de la població de Catalunya.

El Servei Català de Trànsit, per tal de lluitar contra aquesta accidentalitat en l’àmbit urbà, va iniciar l’any 2006 una estratègia que comportava oferir una línia de suport als municipis per a l’elaboració dels plans locals de seguretat viària.

la Seu d’Urgell Figueres Olot

Girona

Tona

Sta. Coloma de Farners

Artés

Alguaire

Balenyà St. Feliu de Codines

Benavent de Segrià

Lleida

Terrassa Piera

Polinyà

Malgrat de Mar

Mataró Rubí Cerdanyola Premià de Mar St. Feliu Gavà

Montbrió del Camp

Cunit

Barcelona l’Hospitalet

el Prat Castelldefels Vilanova i la Geltrú

Tarragona

Tortosa Tortosa LLEGENDA la Galera

Amposta

Municipis 2006 Municipis 2007

1106

Segons les dades de 2005, als 19 municipis dels PLSV 2006 es van produir prop de 3.100 accidents amb víctimes, amb un total de 3.746 víctimes (21 morts, 405 ferits greus i 3.320 ferits lleus). Respecte del total de zones urbanes de Catalunya, aquestes xifres suposen aproximadament el 17% dels accidents amb víctimes, un 14% dels morts, un 22% dels ferits greus i un 16% dels ferits lleus.

Ús dels accessoris de seguretat passiva Durant l’any 2007 continua la tendència cap a un menor ús dels accessoris de seguretat, tant del casc com del cinturó, iniciada l’any 2006. L’ús del cinturó en vehicles lleugers passa del 66% al 65% i l’ús del casc en vehicles de dues rodes cau, en aquest darrer any, 6 punts percentuals.

Evolució de l‘ús dels accessoris de seguretat en accidents amb morts i ferits greus. 2001-2007 100% 89%

90% 80%

79%

78%

81%

84%

80%

78%

70% 60%

67% 61%

66%

61%

65%

56%

55%

50% 2001

2002

2003

2004

2005

Casc en vehicles de 2 rodes

2006

2007

Cinturó en vehicles lleugers

font: Servei Català de Trànsit

Problemàtica de l’alcohol i drogues La xifra de controls d’alcoholèmia es va estabilitzar l’any 2005, després de l’important augment del nombre de proves realitzades entre els anys 2001 i 2004. L’any 2007 el total de proves realitzades ha estat de 462.212 i ha augmentat lleugerament el pes relatiu de les proves

realitzades en controls preventius. El nombre de proves per infracció realitzades entre els anys 2004 i 2007 s’ha incrementat en un 74% (de 6.000 a 10.468) i el de proves per símptomes en un 39% (de 840 a 1.171).

Evolució del nombre de proves d’alcoholèmia per tipus. 2002-2007 30.000

400.000

25.000

350.000

20.000

300.000 250.000

15.000

200.000

10.000

150.000 100.000

5.000

50.000

Nre. proves d’alcoholemia

450.000

0 2002

2003 Control preventiu

2004

Any

2005 Infracció

2006

2007 Accident

font: Servei Català de Trànsit

1107

L’any 2007, els resultats positius dels controls d’alcoholèmia realitzats en cas d’accident de trànsit, és a dir, el consum d’alcohol per sobre del límit legalment establert, s’han reduït fins al 6,6%, mentre que durant el període 2004 a 2006 la xifra era del 8,9%. El nombre de positius dels controls en cas d’infracció és del 27,6%.

Les següents taules inclouen els resultats segons el tipus de proves d’alcoholèmia realitzades entre els anys 2001 i 2007: accident i infracció.

Evolució dels resultats de les proves d’alcoholèmia per motiu d’accident . 2001-2007 70,3%

28,6%

7.449

2002

81,0%

17,8%

11.135

2003

86,5%

12,6%

15.280

2004

90,5%

8,9%

26.806

2005

89,5%

9,8%

24.689

2006

86,2%

12,9%

18.409

2007

87,7%

11,3%

20.333

20%

40%

No supera el límit

60% Supera el límit

80%

Núm. de proves

2001

100%

S'hi nega

* El resultat “positiu” de la prova d’alcoholèmia implica superar el nivell d’alcohol permès legalment al conductor. font: Servei Català de Trànsit

Evolució dels resultats de les proves d’alcoholèmia per motiu d’infracció. 2001-2007 50,1%

47,9%

5.208

2002

54,2%

43,7%

3.682

2003

54,9%

42,4%

4.329

2004

57,9%

39,8%

6.000

2005

62,1%

36,3%

7.236

2006

66,6%

31,7%

9.262

2007

70,6%

27,6%

10.468

20% Negatiu

40%

60% Positiu

80%

Núm. de proves

2001

100%

S'hi nega

* El resultat “positiu” de la prova d’alcoholèmia implica superar el nivell d’alcohol permès legalment al conductor. font: Servei Català de Trànsit

1108

Per tal de mantenir l’increment qualitatiu dels controls d’alcoholèmia preventius, aquest Pla aposta per focalitzar-los en punts de concentració de conductors consumidors. Així es maximitza el nombre de resultats positius respecte del total i es pot reduir l’exposició al risc dels conductors i les conductores. Actualment es desconeix el nombre de conductors que consumeixen alcohol i condueixen. Per tant, s’enfortirà el programa de controls aleatoris (tant en l’espai com en el temps) que estableixin les dimensions reals del problema i permetin conèixer amb més precisió la situació actual.

Control de drogues en conductors Per mesurar els nivells de drogues actualment existeixen al mercat uns aparells portables, però no estan prou reconeguts metrològicament per ser utilitzats

com a prova legal. Per això, i com a part d’una prova pilot del Servei Català de Trànsit, la policia local de sis municipis realitza a la carretera proves indiciàries amb test de saliva. Les mostres positives obtingudes les verifica l’Institut de Medicina Legal, prèvia tramitació del procediment sancionador corresponent. La mitjana de temps de resposta és entre 3 i 4 dies. Paulatinament, en el nou Pla el Servei Català de Trànsit promourà l’estudi de tecnologies que permetin fabricar aparells de mesura portables per tal de minimitzar l’error i el temps de resposta. També s’encarregarà d’aconseguir que les policies locals utilitzin de forma habitual el procediment establert per conveni amb l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. La Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra ja fa dos anys que porta a terme controls de drogues en conductors. L’any 2006 es van dur a terme 1.523 lectures, amb un resultat de 1.081 positius.

Resultats de les proves de drogues. 2006

29,0%

Total

10,9%

1.523

89,1%

183

Accident

26,0%

74,0%

Preventiu

31,4%

68,5%

1.260

20%

40%

Negatiu

60%

80%

Núm. de proves

Infracció*

71,0%

100%

Positiu

font: Servei Català de Trànsit

El canvi modal per fer viable i segura la mobilitat La seguretat viària ha de contemplar un aspecte cabdal en la lluita contra la sinistralitat: el canvi modal. De fet, en parlar d’una mobilitat viable i segura no ens referim sols a les mesures destinades directament a reduir la sinistralitat ni tampoc dubtem actualment que la limitació, la reducció i la regulació de la velocitat incideixen directament en la disminució de la sinistralitat viària i en una major fluïdesa del trànsit. I com es redueix la contaminació s’assoleix la corresponent millora de la qualitat de l’aire.

Com a realitat estructural de la mobilitat motoritzada, la congestió afecta totes les àrees metropolitanes europees. En la gestió de les congestions, els accidents i/o les incidències no necessàriament greus afecten negativament. És per això que la majoria tendeix a mesures limitadores de la velocitat que permeten assolir fluïdesa i disminuir accidents. Les mesures directament relacionades amb la reducció d’accidents resulten molt necessàries en la lluita contra la sinistralitat viària, però també en calen

1109

d’altres. Sobretot ens referim a aquelles que desincentiven l’ús del cotxe privat, minimitzen el risc de tenir un accident i estimulen l’ús del transport públic i el canvi modal. I encara més, per tal d’aconseguir la reducció de la sinistralitat també resulten positives les mesures que promouen la voluntat de reduir la contaminació del trànsit, com la promoció del transport col·lectiu, l’anar a peu i amb bicicleta, o la racionalització de l’ús del vehicle privat i la creació de zones d’aparcament de dissuasió. Totes aquestes accions juntes ens poden fer assolir un canvi modal cap a una millor qualitat ambiental.

Motos Els darrers anys hi ha hagut un augment significatiu de la mortalitat en accidents amb motocicleta. Entre els anys 2006 i 2007 la xifra de morts a la carretera relacionats amb aquest vehicle s’ha incrementat en un 37%, passant de 51 a 70 morts. L’augment és d’un 6,7% (de 45 a 48 morts) en zona urbana. I quant al parc de motocicletes, l’increment entre els anys 2006 i 2007 ha estat del 20%. I tot i que el parc de ciclomotors s’ha incrementat en un 4,7%, també ha disminuït el nombre de morts relacionats amb el ciclomotor durant el mateix període, passant de 38 a 32.

Per lluitar contra la sinistralitat cal avançar incorporant noves mesures, definint el perfil dels conductors i estudiant els accidents. Es realitzaran campanyes específiques de sensibilització per tal de millorar la formació dels conductors de motocicleta i de regular l’accés gradual a la conducció d’aquests vehicles. A més, caldrà incorporar noves accions referents a la seguretat dels vehicles, tant en l’estudi de possibles millores com en la classificació dels models que aportin més seguretat. I serà necessari implementar a les infraestructures aquells sistemes de seguretat més adients per a aquest tipus de vehicles, controlant les infraccions relacionades amb la modificació de les característiques tècniques de les motos.

Dotació econòmica El Servei Català de Trànsit, organisme que liderarà l’execució del Pla de seguretat viària 2008-2010, garantirà el pressupost inicial d’aquest Pla, que estarà dotat amb 250 milions d’euros. El primer trimestre de cada any el Govern aprovarà el programa anual d’activitats que determinarà el conjunt d’accions, que cada Departament de la Generalitat desenvoluparà en compliment del Pla de seguretat viària amb la corresponent dotació pressupostària.

1110

Objectiu del Pla

Objectiu fonamental del Pla de seguretat viària 2008-2010: Reducció de la sinistralitat viària, com a mínim, fins al 50% de les víctimes mortals que es van enregistrar l’any 2000

criteris de la Unió Europea. Es concentra la referència en el nombre de persones que perden la vida a la nostra xarxa viària, perquè no volem desviar l’atenció dels ciutadans i les ciutadanes i perquè hem d’aconseguir reduir el nombre de persones que moren abans d’hora als nostres carrers i carreteres.

Es prendrà com a dada de referència el nombre de morts a 30 dies de l’accident, en concordança amb els

La reducció de les víctimes mortals com a conseqüència de la sinistralitat viària és una prioritat d’aquest Govern, la qual no podem aconseguir sinó amb la implicació de tota la ciutadania.

Objectiu del PSV 2008-2010 900

891 PSV 2005-2007

PSV 2002-2004

PSV 2008-2010

850 800

815

812 751

750 700

661 650

641

600 569 550 500

-8,5%

-0,4%

-7,5%

-12,0%

-3,0%

-11,2%

-8,4%

521

Objectiu Reducció morts 50% respecte any 2000 446

-41,5%

450 400 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

font: Servei Català de Trànsit

1111

Línies estratègiques Les dues línies mestres que fixava el PSV 2005-2007, la lluita contra la velocitat excessiva i la cooperació amb els ens locals, estan en una fase important de consolidació i es continuaran desenvolupant en els propers tres anys, amb la seva ampliació i amb la incorporació enguany d’una tercera línia mestra: • La primera línia suposa la clara lluita contra la velocitat excessiva, amb mesures de control que s’han anat estenent donant cos al Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), que el Servei Català de Trànsit va posar en marxa l’any 2004 amb 3 objectius clars: • Reduir el nombre d’accidents, però també el nombre de denúncies per excés de velocitat. • Fermesa contra tots aquells infractors que condueixen a una velocitat excessiva. • Evitar accidents per culpa de l’excés de velocitat. El Pla es va materialitzar en la col·locació de sistemes de comprovació objectiva de la velocitat a la xarxa viària per tal d’aconseguir una mobilitat segura i sense riscos: cinemòmetres fixos automàtics en pòrtic o cabina, cinemòmetres mòbils, cinemòmetres preventius no punitius i cinemòmetres-caixa en línia. Des de la posada en marxa del Pla, la sinistralitat s’ha reduït el doble als trams controlats, per comparació a la totalitat de la xarxa viària. • La segona línia promou la cooperació amb els ens locals i les diputacions. Dels ens locals cal destacar la redacció i aprovació de plans locals de seguretat viària a 35 poblacions amb més de 3,1 milions d’habitants (44,2% de la població de Catalunya), que es potencia de forma que arribi al màxim de poblacions de Catalunya alhora que s’inicien les revisions periòdiques dels plans vigents. En aquesta línia, també són rellevants els convenis de col·laboració, d’informació d’accidentalitat, de gestió de sancions,

acords de prestació de serveis conjunts, de materials per a la prevenció i control, i els diversos materials de formació i d’educació viària. Després de dos anys d’elaboració de plans locals, el procés ha assolit un grau important d’agilitat i de cobertura que s’anirà ampliant en exercicis futurs. L’efecte sobre l’accidentalitat és, en aquests casos, molt directe i es podrà avaluar de manera periòdica. Les diputacions també s’involucren redactant diversos estudis de mobilitat urbana i establint convenis amb els ajuntaments per a la seva realització. • La tercera línia estableix la combinació de criteris de tipus ambiental amb altres polítiques més característiques del camp de la seguretat viària i la mobilitat. Les reduccions de velocitat, el canvi modal, la creació de carrils bus, etc. comporten beneficis ambientals i, alhora, permeten una reducció de l’accidentalitat i una mobilitat sostenible i més segura. El PSV 2008-10 estructura les seves accions en les 6 línies estratègiques següents: A. Lideratge i gestió dels eixos principals de planificació de les actuacions per reduir la sinistralitat viària B. Participació i cooperació en la lluita per millorar la seguretat viària C. Educació, formació i sensibilització envers la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura D. Combatre els actes d’indisciplina viària, especialment velocitat excessiva, excés d’alcohol i drogues, i la no-utilització dels accessoris de seguretat passiva E. Gestió sostenible del trànsit F. Increment de la recerca i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària

1112

Accions del Pla de seguretat viària 2008-2010 A. Lideratge i gestió dels eixos principals de planificació de les actuacions per reduir la sinistralitat viària Les accions i mesures destinades a reduir la sinistralitat viària comporten necessàriament un canvi cultural profund. Cal la cooperació de tots els agents i actors implicats i dels governs locals amb polítiques que impulsin clarament les estratègies de seguretat viària i la reducció de l’accidentalitat i apostin per una mobilitat segura i sostenible.

En aquest marc, el Pla de seguretat viària és l’eina fonamental de suport per afrontar el repte del país: la reducció de la sinistralitat. Però cal que aquesta preocupació es traslladi a tota la societat. Per això, els diversos representants polítics en la seguretat viària haurien d’implicar tots i cadascun dels departaments relacionats i manifestar sovint i obertament la voluntat política del Govern d’acabar amb l’alta sinistralitat.

Eixos polítics d’actuació 1. Liderar el Pla de seguretat viària 2. Cooperar amb els governs locals per a la seguretat viària 3. Treballar en la dinamització de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària 4. Liderar les accions de l’Observatori de Seguretat Viària de Catalunya 5. Desenvolupar el Pla director d’educació per a la mobilitat segura 6. Implicar tots els actors clau

Avaluació contínua del Pla 7. Fer una avaluació anual i final del Pla 8. Definir el Programa anual d’activitats en funció dels resultats de l’avaluació anual i final 9. Definir els objectius i continguts generals del PSV 2011-13

1113

Eixos polític d’actuació 1. Liderar el Pla de seguretat viària El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, per mitjà del Servei Català de Trànsit, assumirà el paper d’impulsor principal en l’acompliment de les accions del Pla de seguretat viària 2008-2010 amb la participació de la resta d’agents i actors, tal com s’estableix en aquest Pla. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

2. Cooperar amb els governs locals per a la seguretat viària Reunions polítiques amb les entitats municipalistes de cara a cercar l’adhesió dels ajuntaments fent-los partícips de la necessitat de la seva col·laboració en la seguretat viària i en la pacificació de la circulació a les nostres viles i ciutats, com a pas imprescindible i fonamental per assolir els objectius de canvi sociocultural en la ciutadania de Catalunya. Aconseguir que la seguretat viària sigui un dels elements permanents i prioritaris de preocupació en l’agenda tant de la Federació de Municipis de Catalunya com de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Agents implicats Departament de Governació i Administracions Públiques; Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; ajuntaments; entitats municipalistes, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

3. Treballar en la dinamització de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària La Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària ha d’esdevenir l’òrgan de coordinació interdepartamental de l’Administració de la Generalitat en matèria de trànsit i seguretat viària i fer un acurat seguiment de l’evolució del sistema de trànsit de Catalunya i de la seva accidentalitat.

Fer més àgil la creació i tancament de grups de treball amb l’objectiu d’estudiar temes monogràfics de gran actualitat. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

4. Liderar les accions de l’Observatori de Seguretat Viària de Catalunya El juliol de 2005, tal com preveia el Pla 2005-2007, el Govern va aprovar la creació de l’Observatori de Seguretat Viària. L’Observatori és una eina de suport en la tasca d’assegurar i avaluar el compliment dels seus objectius i l’instrument que ha de proporcionar dades i impulsar estudis sobre accidentalitat i seguretat a les carreteres. Es mantindrà l’aportació de dades, la coordinació i divulgació d’estadístiques, estudis i informes tècnics relacionats amb la seguretat viària; impulsarà el debat social i col·laborarà amb tots aquells òrgans que treballin en la millora en aquest àmbit. Agents implicats Departament de Salut, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

5. Desenvolupar el Pla director d’educació per a la mobilitat segura La mobilitat segura té, com a fonament, una societat que prioritzi el benestar de les persones per sobre d’altres objectius. Aquest benestar passa per potenciar valors de prevenció, autoprotecció i consciència d’un mateix. Amb la finalitat que l’educació per a la mobilitat segura ajudi a assolir aquest objectiu i s’orienti segons els valors de seguretat, es requereix un Pla director. El Pla tindrà en compte les actuals intervencions, però la seva referència principal seran les necessitats que marca la realitat del trànsit i les possibles intervencions de tots els agents socials que hi participen. Agents implicats Departament d’Educació i Servei Català de Trànsit Programació 2008-2010

Potenciar les tasques i funcions de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària com un òrgan viu per superar les previsions legals de només òrgan consultiu i de participació.

1114

6. Implicar tots els actors clau Planificar i dur a terme reunions periòdiques amb tots els actors clau concernits en la seguretat viària • Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació • Departament de Treball • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural • Departament d’Educació • Departament d’Innovació, Universitats i Empresa • Departament de Governació i Administracions Públiques • Departament de Medi Ambient i Habitatge • Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Aquest informe s’haurà de presentar a la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària i a la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària. Desenvolupar directrius per a l’avaluació del Pla de seguretat viària 2008-2010. Redactar un informe final d’avaluació del PSV 2008-2010 i el grau de compliment dels seus objectius. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2009 gener: avaluació del Pla i informe d’actualització 2010 gener: avaluació del Pla i informe d’actualització desembre: avaluació del Pla

• Departament de Salut • Ens locals • Concessionàries d’autopistes • Entitats autoritzades d’ITV

8. Definir el Programa anual d’activitats en funció dels resultats de l’avaluació anual i final

• Titulars de les vies • Policia • Jutges, magistrats i fiscals • Periodistes i mitjans de comunicació • Universitats i centres d’investigació • Consultores del ram • Institucions europees del sector • Altres partners europeus • Indústria automobilística • Associacions de víctimes

La planificació que estableix el Pla, l’avaluació contínua i el grau de compliment d’objectius es tindran en compte a l’hora de definir el Programa anual d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya que el Govern aprova anualment, el qual s’elaborarà dins del primer trimestre de cada any amb les activitats previstes per tots els departaments i entitats implicades. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2009, 2010

• Clubs de conductors (catalans, estatals i internacionals) • Asseguradores • Associació de tallers de reparació de vehicles, etc. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Avaluació contínua del Pla 7. Fer una avaluació anual i final del Pla Avaluar els efectes de les actuacions del PSV 20082010, especialment on el Servei Català de Trànsit té la responsabilitat exclusiva. A partir dels resultats actuals sobre accidentalitat i lesivitat dels accidents i per mitjà dels indicadors establerts en aquest Pla, l’Oficina del Pla de Seguretat Viària elaborarà un informe cada 12 mesos on s’analitzarà el compliment dels objectius fixats. El Pla és un document dinàmic que cal avaluar i actualitzar de forma contínua. Tant en el cas que s’estiguin assolint les fites com si no, es proposaran les accions per tal d’ajustar el Pla i actualitzar-lo.

9. Definir els objectius i continguts generals del PSV 2011-13 Per tancar el període del PSV 2008-2010 i iniciar el Pla següent es defineixen els objectius i continguts del PSV 2011-13, d’acord amb l’evolució de l’accidentalitat a Catalunya, els resultats de l’avaluació anual i final del PSV 2008-10 (acció 7), els resultats dels grups de treball de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, els treballs de recerca i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària, etc. • Definir els objectius generals del PSV 2011-2013. • Definir les línies estratègiques del PSV 2011-2013: • Línies generals d’actuació • Línies secundàries d’actuació • Actors/institucions que cal implicar Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit Programació 2010

1115

B. Participació i cooperació en la lluita per millorar la seguretat viària La cooperació és un concepte clau per tal d’aconseguir una millora de la seguretat viària. És amb l’esforç i el treball de tots els agents implicats que podrem aconseguir els objectius del pla. En aquest marc cooperatiu serà cabdal la realització de plans locals de seguretat viària (PLSV) i també serà fonamental la implementació de diverses línies d’ajut per a la gestió de la mobilitat i la seguretat viària. D’altra banda, el debat de les mesures i les accions desenvolupades també és necessari per establir una

continuïtat i per fomentar la participació d’entitats i de la societat civil. Així, per millorar les accions de prevenció d’accidents, cal coordinar les campanyes i establir convenis amb els ajuntaments. Les taules tècniques de treball possibilitaran la participació de les diputacions, dels ajuntaments, de l’Observatori de Seguretat Viària, del Servei Català de Trànsit i dels experts i agents implicats per tal de treballar per assolir la reducció de l’accidentalitat en l’àmbit urbà.

Fomentar la cooperació municipal en la seguretat viària 10. Realitzar plans locals de seguretat viària (PLSV) 11. Implementar línies d’ajut en la gestió de la mobilitat i seguretat viària. Convenis amb ajuntaments per millorar les accions de prevenció d’accidents 12. Coordinar les campanyes d’accions de prevenció d’accidents: velocitat, alcohol, drogues i sistemes de seguretat passiva (casc, cinturó de seguretat i SRI)

Fomentar la participació d’entitats i societat civil 13. Crear taules tècniques de treball amb participació d’experts, d’entitats, col·lectius representatius i d’administracions afectades per crear línies d’investigació, avaluació i altres actuacions per assolir la reducció de l’accidentalitat i els seus efectes a Catalunya 14. Crear una taula tècnica de treball amb participació de les diputacions, els ajuntaments i el Servei Català de Trànsit per crear línies d’actuació que permetin assolir la reducció de l’accidentalitat en l’àmbit urbà

Fomentar la cooperació municipal en la seguretat viària 10. Realitzar plans locals de seguretat viària (PLSV) En zona interurbana s’ha reduït en un 43% el nombre de morts a causa d’accidents de trànsit, entre els anys 2000 i 2006. Durant el mateix període de temps, el nombre de morts en zones urbanes només s’ha reduït un 14%. En el capítol 2 es mostren amb més detall les característiques de l’accidentalitat urbana. Cal, per tant, continuar les accions del PSV 200507 dirigides a la cooperació amb els municipis en la lluita per millorar la seguretat viària i, concretament, la realització de plans locals de seguretat viària (PLSV). El Servei Català de Trànsit ofereix gratuïtament l’assistència tècnica per a l’elaboració de plans mitjançant un conveni amb els municipis interessats. L’objectiu per al següent trienni és elaborar el PLSV de tots els municipis més grans de 30.000 habitants i de tots els municipis que són cap de comarca. Al mateix temps es farà un seguiment dels PLSV elaborats l’any 2006 i 2007.

Agents implicats Ajuntaments i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

11. Implementar línies d’ajut en la gestió de la mobilitat i seguretat viària. Convenis amb ajuntaments per millorar les accions de prevenció d’accidents El Servei Català de Trànsit estudiarà la possibilitat d’augmentar les línies d’ajut als ajuntaments a través dels convenis de col·laboració, d’informació de l’accidentalitat, de gestió de sancions, acords de prestació de serveis conjunts, de materials per a la prevenció i control i dels diversos materials de formació i d’educació viària. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

1116

12. Coordinar les campanyes d’accions de prevenció d’accidents: velocitat, alcohol, drogues i sistemes de seguretat passiva (casc, cinturó de seguretat i SRI) Les campanyes de prevenció fetes en coordinació amb les policies locals s’ha demostrat com una bona eina per a la millora de la seguretat viària. El Servei Català de Trànsit coordinarà i potenciarà les campanyes d’accions de prevenció d’accidents: velocitat, alcohol, drogues i sistemes de retenció mitjançant les directrius genèriques per a les policies locals sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària elaborades anualment. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

14. Crear una taula tècnica de treball amb participació de les diputacions, els ajuntaments i el Servei Català de Trànsit per crear línies d’actuació que permetin assolir la reducció de l’accidentalitat en l’àmbit urbà El Servei Català de Trànsit impulsarà la creació d’una taula tècnica de treball amb participació dels ens locals (diputacions i ajuntaments) i l’Observatori de Seguretat Viària de Catalunya, per crear línies d’actuació que permetin assolir la reducció de l’accidentalitat en l’àmbit urbà. Agents implicats Diputacions, ajuntaments, l’Observatori de Seguretat Viària de Catalunya i el Servei Català de Trànsit Programació 2008

Fomentar la participació d’entitats i societat civil 13. Crear taules tècniques de treball amb participació d’experts, d’entitats, col·lectius representatius i d’administracions afectades per crear línies d’investigació, avaluació i altres actuacions per assolir la reducció de l’accidentalitat i els seus efectes a Catalunya El Servei Català de Trànsit impulsarà la creació de taules tècniques de treball amb participació d’experts, d’entitats, col·lectius representatius i d’administracions afectades per crear línies d’investigació, avaluació i altres actuacions per assolir la reducció de l’accidentalitat i els seus efectes a Catalunya. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

1117

C. Educació, formació i sensibilització envers la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura Per poder assolir un canvi cultural cal que es treballi la seguretat viària des de l’àmbit de l’educació i la formació. És important que la societat sencera sigui sensible envers la necessitat d’una mobilitat segura i la problemàtica de la sinistralitat viària. Per això cal analitzar i avaluar l’actual educació i formació viària i proposar línies d’actuació concretes: educar infants i joves, formar professionals d’educació i formació viària, reciclar tant els conductors en general com els professionals i realitzar formació específica per als conductors de motocicletes.

La conscienciació de la ciutadania és clau i s’aconsegueix amb campanyes preventives publicitàries i campanyes mediàtiques específiques de seguretat viària. Mesures efectives són la promoció del testimoni de víctimes d’accidents de trànsit, la tramesa d’informació sobre el risc de la inseguretat viària de les infraccions que es cometen i la divulgació de les dades EuroNCAP sobre la seguretat dels cotxes i motocicletes.

Formació i educació viària en la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura 15. Desenvolupar continguts obligatoris de l’educació per a la mobilitat sostenible i segura 16. Analitzar i avaluar l’educació i la formació viària 17. Sensibilitzar i formar professionals en la prevenció, l’educació i la formació viària 18. Educar els infants, els joves i els col·lectius específics 19. Formar i reciclar els conductors. Carnet per punts 20. Realitzar un programa de formació específica per a conductors de motocicletes (preconductors de ciclomotor, permís B i carretera) 21. Formar i reciclar els conductors en l’entorn professional 22. Promoure la incorporació al sistema educatiu reglat de la formació dels professionals en formació viària i dels tècnics en la gestió del trànsit

Conscienciar la ciutadania 23. Dur a terme campanyes preventives publicitàries contra la velocitat excessiva o inadequada, l’excés de l’alcohol o el no-ús dels elements de seguretat passiva 24. Promoure l’agrupació i testimoni de les víctimes d’accident de trànsit com a element sensibilitzador de la societat 25. Realitzar accions mediàtiques específiques de seguretat viària 26. Enviar informació sobre el risc de la inseguretat viària de la infracció comesa 27. Divulgar les dades de la recerca EuroNCAP de seguretat dels cotxes i motocicletes

Formació i educació viària en la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura 15. Desenvolupar continguts obligatoris de l’educació per a la mobilitat sostenible i segura

Agents implicats Departament d’Educació, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Els decrets que estableixen l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i secundària donen un nou marc de treball de l’educació per a la mobilitat segura. Caldrà orientar els centres escolars per a l’aplicació dels continguts explícits que consten en els decrets i desenvolupar aquells que són implícits, per assolir la seva aplicació real.

1118

16. Analitzar i avaluar l’educació i la formació viària

18. Educar els infants, els joves i els col·lectius específics

L’acció engloba dos grans blocs d’intervenció: l’educació en general i la formació de conductors. D’una banda, es tracta d’avançar en l’estudi i avaluació del marc teòric de l’educació per a la mobilitat segura, i analitzar la situació i participació dels diferents agents. D’altra banda, pel que fa a la formació de conductors, s’ha d’avançar en el desenvolupament del model preventiu a aplicar en la formació de conductors dissenyat per la Càtedra d’educació i formació viària de la UAB i en la seva aplicació.

Es desenvoluparan materials diversos que permetin millorar la seguretat en la mobilitat. Amb el marc teòric existent s’intentarà evolucionar cap a recursos que, pel seu disseny i caràcter ludicoeducatiu, puguin arribar als destinataris (infants, joves, adults, gent gran, ciclistes, mares i pares, immigrants...). Aquests recursos es posaran a disposició dels formadors (monitors, mestres i professors, educadors de lleure, formadors d’adults...) amb la finalitat de potenciar la seva eficàcia.

Agents implicats Departament d’Educació i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

17. Sensibilitzar i formar professionals en la prevenció, l’educació i la formació viària La tendència actual de formar a les autoescoles per a l’obtenció del permís de conduir i de la llicència de conducció fa necessari un canvi cultural que prioritzi el tractament de la seguretat viària per sobre d’altres continguts. Per satisfer aquesta demanda, el Servei Català de Trànsit continuarà donant cursos per a professionals en la formació de conductors amb la prioritat bàsica de la seguretat viària. D’altra banda, en un àmbit més ampli d’intervencions educatives i preventives, hi ha nombroses institucions, entitats i professionals que poden participar en l’educació per a la mobilitat segura. Amb aquesta finalitat, es realitzaran accions per sensibilitzar el diversos agents de manera que s’integrin en el projecte global. Més enllà, per maximitzar l’eficàcia de les intervencions, s’ampliarà l’oferta de formació de formadors, perquè pugui adaptar-se a les necessitats dels diversos agents. Per tant, s’haurà d’estendre l’oferta de recursos didàctics, programes, jornades, seminaris i cursos, des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu. Agents implicats Càtedra SCT - Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Departament de Justícia, Departament d’Educació, Departament de Salut, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Departament de Treball, Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

També es duran a terme intervencions adreçades directament als destinataris, amb la finalitat d’assolir els objectius de l’educació per a la mobilitat sostenible i segura. Agents implicats Departament d’Educació, Departament d’Acció Social i Ciutadania (Secretaria General de Joventut), Departament de Salut, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament de Justícia, Cos de la Policia de la GeneralitatMossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

19. Formar i reciclar els conductors. Carnet per punts A Catalunya hi ha 23 centres a diverses ciutats on ja s’han impartit una seixantena de cursos, amb una assistència de 386 persones. Des de maig de 2006 també es realitzen cursos per formar psicòlegs i formadors viaris. L’objectiu dels cursos és sensibilitzar els participants envers les greus conseqüències humanes, econòmiques i socials que es deriven dels accidents de trànsit i l’especial implicació dels conductors en la producció d’accidents. El Servei Català de Trànsit farà el treball continu de desenvolupament de programes per formar i reciclar els conductors. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Programació Contínua

1119

20. Realitzar un programa de formació específica per a conductors de motocicletes (preconductors de ciclomotor, permís B i carretera) En la lluita contra l’increment dels accidents fatals, amb implicació de conductors de motocicletes, el Servei Català de Trànsit elaborarà un programa de formació específica en habilitats i en seguretat viària per a conductors de motocicletes i ciclomotors. El programa es dirigirà a tots els grups de conductors: als més joves (que s’inicien en la conducció de motos), als conductors amb permís B que des de fa pocs anys poden circular amb motocicletes de fins a 125 cc sense cap formació en la conducció de motocicletes i també als conductors de motocicletes de gran cilindrada. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2008-2010

21. Formar i reciclar els conductors en l’entorn professional L’entorn professional és un àmbit important per a l’educació per a la mobilitat segura, per les repercussions que té sobre tots els usuaris de la via pública. Per això, el Pla preveu treballar en el transport de mercaderies i viatgers (amb especial rellevància del transport escolar), tant des la informació com de la formació i sensibilització. D’altra banda, es continuaran impulsant intervencions que redueixin els riscos laborals de la mobilitat, ja sigui a través de la formació general en màsters de riscos laborals o de la sensibilització de les empreses per buscar la seva col·laboració en programes preventius. També s’estudiarà la possibilitat de modificar la normativa actual de manera que els conductors professionals rebin una formació prèvia específica (en àmbits de seguretat viària, temps de conducció i descans, planificació de viatges, estiba i càrrega de vehicles...) per desenvolupar la seva activitat. Agents implicats Departament de Treball, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Treball i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

22. Promoure la incorporació al sistema educatiu reglat de la formació dels professionals en formació viària i dels tècnics en la gestió del trànsit La societat actual reconeix cada vegada més la necessitat de formar professionals en una àrea tan important com és la mobilitat. L’actual ventall formatiu inclou el certificat d’aptitud de professor de formació viària, el certificat de director d’escoles particulars de conductors, cursos de formació per als professionals que imparteixen el permís per punts, diplomes, postgraus i màsters realitzats en diverses universitats del tot l’Estat... Es fa necessari el desenvolupament d’un model que parteixi de la definició de competències requerides i que defineixi els perfils professionals, és a dir, la inclusió en el catàleg de competències i qualificacions dels diferents perfils professionals relacionats amb la mobilitat segura. També es requereix la seva inclusió en el catàleg de formació professional. És important que aquesta formació estigui inclosa en el sistema educatiu, com a cicle formatiu, la qual cosa millorarà el reconeixement dels professionals del sector i les seves possibilitats de promoció. Agents implicats Departament d’Educació, Departament de Treball i Servei Català de Trànsit Programació 2008-2010

Conscienciar la ciutadania 23. Dur a terme campanyes preventives publicitàries contra la velocitat excessiva o inadequada, l’excés de l’alcohol o el no-ús dels elements de seguretat passiva Les campanyes publicitàries del Servei Català de Trànsit s’orientaran a les causes dels accidents i a les situacions que generen més risc en la circulació: la velocitat, el consum d’alcohol i les mesures de seguretat passiva. Agents implicats Departament de la Presidència (Secretaria de Comunicació), Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

1120

24. Promoure l’agrupació i testimoni de les víctimes d’accident de trànsit com a element sensibilitzador de la societat El Servei Català de Trànsit incidirà en aquelles línies de sensibilització que treballin per acostar la mobilitat als usuaris: s’utilitzarà com a recurs els testimonis d’accidentats, en col·laboració amb entitats que treballen amb persones que pateixen les conseqüències dels accidents de trànsit. Agents implicats Departament de Salut, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut Guttmann, associacions de víctimes d’accidents i Servei Català de Trànsit

27. Divulgar les dades de la recerca EuroNCAP de seguretat dels cotxes i motocicletes El Servei Català de Trànsit mantindrà les accions de divulgació sobre l’anàlisi EuroNCAP i promourà la inclusió de la motocicleta com a vehicle objecte de l’anàlisi de les condicions de protecció que ofereixen els vehicles. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Anual

Programació 2008 Definir el programa de treball 2009-2010 Campanyes de sensibilització

25. Realitzar accions mediàtiques específiques de seguretat viària Les campanyes publicitàries aniran acompanyades d’accions concretes i permanents que reforçaran el missatge central. Aquestes accions s’adreçaran a col·lectius o a temàtiques específiques com poden ser, entre d’altres, els de la motocicleta. També es portaran a terme altres accions puntuals pel Dia Mundial Sense Alcohol, el Saló de la Infància, el Dia Mundial de la Seguretat Viària i el Dia Internacional de la Seguretat i Salut Laboral. Agents implicats Departament de la Presidència (Secretaria de Comunicació), i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

26. Enviar informació sobre el risc de la inseguretat viària de la infracció comesa Sovint els conductors i conductores perceben les sancions com a recaptacions de l’Administració. Una acció de conscienciació cap als infractors serà adjuntar amb l’enviament de la notificació de la denúncia un full informatiu del risc i les conseqüències per a la seguretat viària que comporta la infracció comesa en concret. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

1121

D. Combatre els actes d’indisciplina viària, especialment velocitat excessiva, excés d’alcohol i drogues, i la no-utilització dels accessoris de seguretat passiva Per assolir l’objectiu de reduir la sinistralitat cal combatre fermament els actes d’indisciplina viària i fer els canvis i les adaptacions pertinents en l’àmbit legal, especialment en el Reglament general de carreteres. Algunes de les mesures a adoptar són el seguiment del permís per punts i la millora del procediment sancionador, i una inspecció tècnica dels vehicles a les

carreteres podrà controlar les infraccions per canvis en les característiques del vehicle. La indisciplina viària és la causa de gran part de la sinistralitat viària, per la qual cosa és fonamental modificar actituds minoritàries com la velocitat excessiva, l’excés d’alcohol i drogues, i el no-ús dels accessoris de seguretat passiva.

Canvis i adaptacions en l’àmbit legal 28. Dur a terme un seguiment del permís per punts i intercanviar dades amb la DGT 29. Desenvolupar el Reglament general de carreteres per incorporar les auditories de seguretat viària 30. Promoure la millora del procediment sancionador

Combatre la indisciplina viària 31. Incrementar els trams de velocitat controlada objectivament 32. Incrementar la qualitat dels controls d’alcoholèmia 33. Realitzar controls d’alcoholèmia exhaustius als conductors implicats en accidents amb víctimes 34. Realitzar anàlisis exhaustives d’alcohol i drogues als conductors morts en accidents de trànsit 35. Incrementar el nombre de controls de drogues en conductors 36. Mantenir la metodologia denunciadora d’onades per incrementar l’ús dels sistemes de seguretat passiva 37. Controlar les infraccions per la modificació de les característiques dels vehicles (ciclomotors, quadricicles lleugers, motocicletes limitades) 38. Potenciar les inspeccions tècniques de vehicles industrials a les carreteres

Canvis i adaptacions en l’àmbit legal 28. Dur a terme un seguiment del permís per punts i intercanviar dades amb la DGT El juliol de 2006 es va posar en marxa el permís per punts. L’entrada en vigor d’aquesta mesura ha suposat, des del seu inici fins a principis de novembre de 2007, la tramitació de 150.040 expedients sancionadors ferms, que han comportat la pèrdua de 450.367 punts a Catalunya. 1.098 infractors han perdut la totalitat dels punts que tenien inicialment. El Servei Català de Trànsit promourà la creació d’una base de dades de les infraccions que impliquen la pèrdua de punts, cosa que permetrà fer un seguiment del permís per punts. Agents implicats Dirección General de Tráfico i Servei Català de Trànsit

29. Desenvolupar el Reglament general de carreteres per incorporar les auditories de seguretat viària Les auditories de seguretat viària són estudis d’impacte de la seguretat viària a les infraestructures existents i en la fase de planificació dels corresponents projectes. Amb el desenvolupament del Reglament es podrà dur a terme l’acció 48, de realització de les auditories de seguretat viària, assegurant que totes les vies es tracin i es posin en funcionament d’acord amb els principis de la seguretat viària. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit Programació 2008

Programació Contínua

1122

30. Promoure la millora del procediment sancionador En especial les mesures adreçades a agilitar i escurçar el procediment sancionador, millorant el procés d’identificació del conductor i la notificació de les resolucions, amb accés a les bases de dades dels domicilis dels infractors que consten als diferents registres administratius. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2008, 2009

Combatre la indisciplina viària 31. Incrementar els trams de velocitat controlada objectivament El Servei Català de Trànsit, amb la col·laboració de la Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, ha continuat materialitzant el Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), instal·lant sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària (cinemòmetres fixos automàtics, cinemòmetres dinàmics, cinemòmetres en línia i cinemòmetres preventius no punitius), de manera no aleatòria sinó a les carreteres on la lesivitat és més gran. Es preveu arribar el 2007 al 125 previstos com a compliment del Pla de seguretat viària 20052007. En el període 2008-2010 es preveu instal·lació de 35 cinemòmetres fixos punitius anuals. Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Secretaria de Seguretat), i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

32. Incrementar la qualitat dels controls d’alcoholèmia S’establiran dispositius especials de control d’alcoholèmia preventius aleatoris i amb valor estadístic.

33. Realitzar controls d’alcoholèmia exhaustius als conductors implicats en accidents amb víctimes El nombre de proves d’alcoholèmies que es realitzen per motiu d’accident encara no ha assolit el nombre de conductors que es veuen implicats en un accident amb víctimes. L’any 2007 s’ha realitzat fet la prova a un 43% del total de conductors implicats en accidents amb víctimes. És important, doncs, estendre aquesta prova al conjunt de conductors que es veuen implicats en un accident de trànsit sempre que la lesivitat de l’accident permeti realitzar la prova al conductor. Agents implicats Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra i policies locals Programació Contínua

34. Realitzar anàlisis exhaustives d’alcohol i drogues als conductors morts en accidents de trànsit Acció encaminada a conèixer el nombre de conductors morts que conduïen sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en el moment de l’accident. Agents implicats Departament de Justícia (Institut de Medicina Legal) i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

35. Incrementar el nombre de controls de drogues en conductors El Servei Català de Trànsit fomentarà un increment en el nombre de controls de drogues als conductors. Agents implicats Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació 2008

El Servei Català de Trànsit adquirirà més etilòmetres evidencials per al control de l’alcohol en la conducció, a disposició dels ajuntaments que ho sol·licitin. S’analitzaran les dades estadístiques de les alcoholèmies que es realitzarà ja sigui per control preventiu, infracció o accident de trànsit. Agents implicats Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

1123

36. Mantenir la metodologia denunciadora d’onades per incrementar l’ús dels sistemes de seguretat passiva L’acció pretén establir una metodologia per augmentar l’ús dels sistemes de seguretat passiva. Es tracta d’establir onades denunciadores intensives durant un període de temps determinat (mínim 2 setmanes) diverses vegades l’any (mínim 3 cops l’any) per augmentar l’ús dels sistemes de seguretat passiva. Agents implicats Policia de Generalitat–Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

37. Controlar les infraccions per la modificació de les característiques dels vehicles (ciclomotors, quadricicles lleugers, motocicletes limitades) El Servei Català de Trànsit potenciarà la realització de campanyes de control per detectar les infraccions per modificació de les característiques dels vehicles. Es posarà especial èmfasi en el control de ciclomotors, quadricicles lleugers i motocicletes. Agents implicats Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i Servei Català de Trànsit

38. Potenciar les inspeccions tècniques de vehicles industrials a les carreteres El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar el 6 de juny de 2000 una directiva europea (la 2000/30/CE) que pretenia aconseguir, arran dels problemes de seguretat viària i mediambientals que es començaven a generar per l’augment del volum de vehicles industrials, que determinats requisits tècnics d’aquests vehicles s’acomplissin al màxim. Aquesta directiva apuntava la necessitat de controlar i comprovar que els vehicles industrials complien la inspecció tècnica. Amb la finalitat de donar compliment a aquesta directiva, la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra fa controls mòbils a peu de carretera de l’ITV autoritzada a vehicles industrials amb el suport de tècnics especialitzats, de la manera següent: inspecció visual de l’estat de manteniment del vehicle, control de la documentació, inspecció per detectar deficiències de manteniment i inspecció acurada del dispositiu de frenada i de les emissions dels tubs d’escapament. El Servei Català de Trànsit potenciarà aquestes inspeccions, tenint en compte els protocols d’inspeccions tècniques ja existents. Agents implicats Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Programació 2008 Realitzar estudi 2010 Actualització

1124

E. Gestió sostenible del trànsit Un bon pla de seguretat viària no solament ha d’incloure mesures correctores concretes sinó que ha d’avaluar i millorar la gestió del trànsit en general. Les actuacions encaminades a la millora de la mobilitat passen necessàriament per un bon planejament i per

l’adaptació del trànsit als requeriments de la societat, quant a desplaçaments. En aquest marc les accions es distribuiran en tres sectors, segons afectin la distribució modal, els sistemes d’informació de trànsit o la millora de la seguretat en infraestructures.

Canviar la distribució modal 39. Millorar l’accessibilitat als polígons industrials 40. Augmentar l’oferta de transport públic 41. Implantar carrils BUS-VAO als accessos de les principals ciutats

Millorar els sistemes d’informació de trànsit 42. Compartir i intercanviar dades de mobilitat amb els diferents agents 43. Organitzar un centre d’informació del trànsit amb alta qualitat de dades a temps real i prediccions. Ampliació del Mapa Continu de Trànsit 44. Homogeneïtzar i coordinar la presa de dades de mobilitat i velocitat entre els diferents actors 45. Intercanviar dades d’infractors amb els països del nostre entorn 46. Compartir i intercanviar dades d’accidents amb ajuntaments, companyies asseguradores i altres fonts

Millorar la seguretat de les infraestructures viàries 47. Fer un seguiment dels TCA’s (identificació i plans d’actuació) 48. Realitzar auditories de seguretat viària 49. Establir mesures que garanteixin la retirada immediata de vehicles pesants que obstaculitzin el trànsit 50. Implementar nou equipament per a la gestió segura del trànsit 51. Regular l’ús de les infraestructures viàries als vehicles pesants en dies i horaris determinats

Canviar la distribució modal 39. Millorar l’accessibilitat als polígons industrials El Departament de Política Territorial i Obres Públiques portarà a terme estudis que avaluïn l’accessibilitat a diferents polígons industrials de Catalunya per fomentar mitjans de transports més sostenibles i segurs en els desplaçaments a la feina. A partir dels resultats dels estudis es realitzaran les accions necessàries per millorar les condicions d’accés en aquests mitjans de transport més sostenibles i segurs. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Mobilitat)

40. Augmentar l’oferta de transport públic Durant el proper trienni s’ampliarà l’oferta de transport públic a Catalunya, tal com està programat al Pla director d’infraestructures 2001-2010 de l’Autoritat del Transport Metropolità, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026, elaborat per la Secretaria per a la Mobilitat, i el Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTV). Es preveu que les accions permetin un canvi en la distribució modal. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Mobilitat) Programació Contínua

Programació 2008-2010

1125

41. Implantar carrils BUS-VAO als accessos de les principals ciutats El carril BUS-VAO (carril d’ús exclusiu per a autobusos i vehicles d’alta ocupació) és una mesura que potencia l’alta ocupació dels vehicles i millora la velocitat comercial dels autobusos interurbans en accedir a les ciutats. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Mobilitat) Programació 2008-2010

Millorar els sistemes d’informació de trànsit

Per dur a terme aquesta tasca s’organitzarà un centre d’informació del trànsit. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit Programació 2008 Creació del centre d’informació 2009 Actualització contínua del Mapa 2010 Actualització contínua del Mapa

44. Homogeneïtzar i coordinar la presa de dades de mobilitat i velocitat entre els diferents actors

42. Compartir i intercanviar dades de mobilitat amb els diferents agents

Actualment, els agents que recullen informació del trànsit a la xarxa viària catalana ho fan de forma independent i amb les finalitats pròpies de cada un.

Creació d’una base de dades de mobilitat que permeti intercanviar dades entre els diferents agents que recullen informació.

Amb aquesta acció es pretén iniciar una col· laboració entre el Servei Català de Trànsit, els ajuntaments, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Ministeri de Foment i les diputacions perquè les dades que es prenen s’utilitzin també per a la millora de la seguretat viària i la gestió del trànsit.

Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, titulars de carreteres i concessionàries d’autopistes, Servei Català de Trànsit, Autoritat del Transport Metropolità i diputacions Programació 2008 Crear la base de dades 2009 Actualitzar la base de dades 2010 Actualitzar la base de dades

43. Organitzar un centre d’informació del trànsit amb alta qualitat de dades a temps real i prediccions. Ampliació del Mapa Continu de Trànsit Actualment el Mapa Continu de Trànsit (MCT) ofereix informació detallada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El Servei Català de Trànsit posarà en marxa una nova versió del Mapa, oferint informació sobre el conjunt del territori de Catalunya. Sobre la xarxa representada, es podran visualitzar diferents informacions com són les incidències de trànsit en temps real, informació facilitada pels equipaments instal·lats a les vies, densitat del trànsit, imatges facilitades per les càmeres de vídeo ubicades a les vies i els missatges dels panells informatius.

Paràmetres d’intensitats horàries o estacionals, distribucions horàries de velocitats, així com el seguiment de les dades durant dates especials com Setmana Santa, estiu o els ponts poden ser de molta utilitat per a l’anàlisi de l’accidentalitat a Catalunya. D’aquesta forma, es podria conèixer millor el comportament dels usuaris i detectar actituds que actualment es desconeixen. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, titulars de carreteres, concessionàries d’autopistes, i Servei Català de Trànsit Programació 2008-2009 Crear una base d’obtenció homogènia de dades de mobilitat i velocitat 2010 Actualitzar la base de dades de mobilitat i velocitat

1126

45. Intercanviar dades d’infractors amb els països del nostre entorn Creació d’un procés pilot d’intercanvi de dades d’infractors seguint la metodologia establerta en el projecte europeu VERA-2. A més, el Servei Català de Trànsit pretén participar en la continuació d’aquest projecte amb l’objectiu d’estudiar protocols d’intercanvi de dades. Agents implicats Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació 2008 Crear la base de dades 2009-2010 Actualitzar la base de dades

46. Compartir i intercanviar dades d’accidents amb ajuntaments, companyies asseguradores i altres fonts Amb l’entrada en funcionament del nou qüestionari estadístic d’accidents (nou formulari) l’any 2006 s’ha facilitat la presa de dades de l’accident per part de les policies de trànsit. Al mateix temps el Servei Català de Trànsit ha creat una base de dades d’accidents que intercanvia amb els ajuntaments. També cal incorporar-hi les companyies asseguradores, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural com a agents implicats per tal de tenir incidència en la millora de la seguretat viària en les zones rurals, i el Departament de Treball per aportar dades de l’accidentalitat in itinere i en missió. Agents implicats Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament de Treball, companyies asseguradores i Servei Català de Trànsit

Millorar la seguretat de les infraestructures viàries 47. Fer un seguiment dels TCA’s (identificació i plans d’actuació) Cal detectar totes aquelles zones de concentració d’accidents existents a la xarxa de carrers i carreteres de Catalunya, de manera que progressivament i sostinguda es puguin procedir a la seva eliminació. A causa de l’obligada progressivitat de l’acció, mentrestant caldrà classificar, segons paràmetres de seguretat viària, tota la xarxa per tal de prioritzar les actuacions i d’oferir la informació adient als usuaris. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, diputacions, Ministeri de Foment i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

48. Realitzar auditories de seguretat viària Requeriment d’auditories d’impacte de la seguretat viària en la fase de planificació de projectes d’infraestructures viàries. A nivell estratègic, les implicacions de seguretat a noves carreteres i projectes de trànsit poden sorgir mitjançant les anomenades “tècniques d’escenari”. Aquesta tècnica es basa en què per a cada tipus de carretera hi ha diferents historials de seguretat depenent dels volums de trànsit i d’altres factors. Modelant el tipus de carretera, els volums de trànsit i els paràmetres d’indicadors de la seguretat viària es pot calcular l’impacte de les diferents alternatives que es proposin. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Servei Català de Trànsit, diputacions, Ministeri de Foment i Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Programació Contínua

Programació Contínua

1127

49. Establir mesures que garanteixin la retirada immediata de vehicles pesants que obstaculitzin el trànsit

51. Regular l’ús de les infraestructures viàries als vehicles pesants en dies i horaris determinats

Dissenyar un sistema de coordinació i informació àgil que permeti la retirada immediata de vehicles pesants que obstaculitzin el trànsit.

L’adaptació de l’ús de les infraestructures a les condicions específiques de la xarxa viària és una eina de gestió cabdal. La regulació de l’ús a vehicles pesants en moments específics redundarà no només en millores en la capacitat, sinó també en la reducció del risc d’accidents en situacions específiques.

Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Secretaria de Seguretat), i Servei Català de Trànsit Programació 2008

50. Implementar nou equipament per a la gestió segura del trànsit S’incorporarà l’ús d’equipaments de nova aparició i desenvolupament tecnològic per a una gestió més eficaç i segura del trànsit. Cal aprofitar els avantatges que la tecnologia de nova generació posa a l’abast, fent possible una intervenció més immediata en tots els processos de gestió.

Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Secretaria de Comerç i Turisme) i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Entre altres, les noves mesures a incorporar inclouran la substitució de barreres metàl·liques de contenció de vehicles per altres sistemes que siguin adequats per protegir en cas d’accidents de motocicleta. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

1128

F. Increment de la recerca i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària Cal potenciar la recerca i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària com a base fonamental per avançar en els diversos camps d’actuació a favor de

la seguretat viària. S’han d’estudiar els efectes de les mesures en els diversos camps d’actuació.

Recerca en matèria de conscienciació de la ciutadania 52. Avaluar les campanyes de conscienciació de la ciutadania, entre d’altres: • Fer una avaluació permanent i contínua de les campanyes publicitàries

Recerca en matèria de l’àmbit legal 53. Investigar possibles canvis i adaptacions en l’àmbit legal, entres d’altres: • Estudiar les noves propostes de canvis, adaptacions i modificacions legals • Estudiar els efectes de la implantació dels canvis normatius • Estudiar el contingut de les sentències per delictes contra la seguretat en el trànsit i la seva execució • Estudiar de forma comparativa les normatives específiques de trànsit • Estudiar la viabilitat del control de velocitat per trams • Estudiar la implantació de sistemes automàtics de detecció i control d’infraccions administratives (ITV, assegurança)

Recerca en matèria de la indisciplina viària 54. Investigar com combatre la indisciplina viària relacionada amb la velocitat excessiva o inadequada, l’excés de l’alcohol i drogues i la no-utilització dels accessoris de seguretat passiva, entre d’altres: • Realitzar un estudi biennal per analitzar el nombre de conductors i de conductores que condueixen sota els efectes de l’alcohol • Estudiar la influència de les drogues i d’OH en la conducció • Estudiar la millora tecnològica dels aparells de mesura de drogues i OH • Fer un seguiment del binomi velocitat/accidents a la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya

Recerca en matèria de millora dels sistemes d’informació del trànsit 55. Investigar com millorar els sistemes d’informació del trànsit, entres d’altres: • Estudiar l’exposició al risc a la xarxa viària catalana • Estudiar la senyalització viària a Catalunya • Estudiar de forma comparativa l’impacte de la informació viària en la reducció de la sinistralitat • Estudiar la implantació de la recollida de dades d’accident in situ amb georeferenciació de les dades

Recerca en matèria de millora de la seguretat de les infraestructures viàries 56. Investigar com millorar la seguretat de les infraestructures viàries, entre d’altres: • Crear grups interdisciplinaris per analitzar l’accidentalitat a cada àmbit territorial • Classificar la xarxa viària segons EuroRAP i participar en altres programes europeus d’aquest àmbit • Estudiar els diferents corredors a l’entorn de les grans concentracions urbanes per preveure diferents escenaris de control de la velocitat variable • Participar en les diverses iniciatives existents en el marc de l’e-safety • Estudiar com millorar la seguretat viària a l’entorn de les grans àrees urbanes, regulant quan es consideri adient l’accés a la xarxa amb limitació variable de velocitat i reduint-la quan s’escaigui

Recerca en altres matèries relacionades amb el trànsit i la seguretat viària 57. Investigar altres matèries relacionades amb el trànsit i la seguretat viària, entre d’altres: • Estudiar la detecció de malalties i deficiències que són causa de denegació o altres limitacions per a l’obtenció o pròrroga del permís de conducció • Estudiar les accions a realitzar per reduir el temps i millorar la qualitat d’assistència a les víctimes • Investigar de forma detallada l’accidentalitat amb motocicleta a les carreteres de Catalunya • Prevenció de riscos laborals relacionats amb el trànsit (in itinere i en missió). Crear instruments de suport per elaborar plans de PRL.

1129

Recerca en matèria de conscienciació de la ciutadania 52. Avaluar les campanyes de conscienciació de la ciutadania, entre d’altres

Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Departament de Justícia i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Fer una avaluació permanent i contínua de les campanyes publicitàries Cal que totes les campanyes i accions que es duen a terme siguin avaluades. L’avaluació permet conèixer la repercussió del missatge de la campanya en els ciutadans per poder planificar les següents campanyes. Agents implicats Departament de la Presidència (Secretaria de Comunicació) i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Estudiar de forma comparativa les normatives específiques de trànsit S’estudiaran comparativament l’evolució i la incidència que les normatives sobre el trànsit de diversos països han tingut en la reducció de la sinistralitat. Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit Programació 2008

Recerca en matèria de l’àmbit legal 53. Investigar possibles canvis i adaptacions en l’àmbit legal, entre d’altres: • Estudiar les noves propostes de canvis, adaptacions i modificacions legals S’estudiaran noves propostes de possibles canvis, adaptacions i modificacions de la normativa vigent. Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Departament de Justícia i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Estudiar els efectes de la implantació dels canvis normatius S’estudiaran els efectes que la implantació dels canvis normatius pugui tenir sobre la seguretat viària. Agents implicats Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Estudiar el contingut de les sentències per delictes contra la seguretat en el trànsit i la seva execució

• Estudiar la viabilitat del control de velocitat per trams El Servei Català de Trànsit impulsarà un estudi o prova pilot per avaluar la viabilitat del control de velocitats per trams. Actualment es mesura la velocitat puntual. La nova modalitat comportaria el registre de la velocitat mitjana. En un primer pas s’aplicaria aquest tipus de control en túnels, a causa de l’alt risc d’aquests trams. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2008

• Estudiar la implantació de sistemes automàtics de detecció i control d’infraccions administratives (ITV, assegurança) S’estudiarà la implantació de nous sistemes automàtics de detecció i control d’infraccions administratives. Per possibilitar aquest tipus de mesures cal coordinar-se amb altres departaments i entitats asseguradores. Es promourà la coordinació i cooperació en l’estudi d’aquest tipus de mesura. Agents implicats Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, entitats asseguradores i Servei Català de Trànsit Programació 2009

S’analitzaran i estudiaran les sentències judicials (condemnatòries i no condemnatòries) motivades per actuacions de trànsit, bàsicament englobades dins del capítol IV del títol XVII del Codi penal.

1130

Recerca en matèria de la indisciplina viària

• Estudiar la millora tecnològica dels aparells de mesura de drogues i OH

54. Investigar com combatre la indisciplina viària relacionada amb la velocitat excessiva o inadequada, l’excés d’alcohol i drogues i la no-utilització dels accessoris de seguretat passiva, entre d’altres:

Els aparells portables que existeixen actualment al mercat per tal de mesurar els nivells de droga no estan prou reconeguts metrològicament com per utilitzar-los com a prova legal. El Servei Català de Trànsit impulsarà l’estudi de tecnologies que permetin fabricar aparells de mesura portables que minimitzin aquest error.

• Realitzar un estudi biennal per analitzar el nombre de conductors i de conductores que condueixen sota els efectes de l’alcohol Per assolir una valoració ajustada de la magnitud del problema de la conducció sota els efectes de l’alcohol, cal establir l’aleatorietat en la selecció del moment i del lloc per portar a terme els controls d’alcoholèmia. El Servei Català de Trànsit fa un estudi de la presència d’alcohol en els conductors catalans. Mitjançant una mostra aleatòria es calculen les OH dels conductors catalans. Aquesta tasca es durà a terme sense perjudici de la realització de controls específics adreçats al control de col·lectius o espais especialment sensibles. Agents implicats Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit Programació 2008 i 2010

• Estudiar la influència de les drogues i d’OH en la conducció El Servei Català de Trànsit promourà l’estudi d’anàlisi i determinació dels efectes que les substàncies psicotròpiques tenen sobre les persones en la conducció de vehicles de motor, per tal que, d’una banda, i a través de la simptomatologia, es pugui determinar la substància i, de l’altra, es coneguin els efectes que aquestes poden tenir sobre el conductor i el seu estat d’ànim. I, tenint en compte els resultats d’aquests estudis, plantejar al Govern de l’Estat les modificacions legislatives necessàries. Agents implicats Departament de Salut i Servei Català de Trànsit Programació 2008

Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2008 a 2010

• Fer un seguiment del binomi velocitat/accidents a la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya A partir del Pla Integral contra la velocitat excessiva (PIVE), les tasques de sensibilització i l’entrada en vigor del permís per punts, s’ha observat una reducció de les velocitats mitjanes. L’efecte d’aquestes i altres mesures de control, i l’agilització del procés sancionador han marcat un canvi de tendència en el comportament del conductor que suposa un augment de la seguretat viària. El Servei Català de Trànsit mantindrà l’estudi periòdic del binomi velocitat/accidents a la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Anual

Recerca en matèria de millora dels sistemes d’informació del trànsit 55. Investigar com millorar els sistemes d’informació del trànsit, entres d’altres: • Estudiar l’exposició al risc a la xarxa viària catalana Continuar i millorar l’estudi de l’exposició al risc a la xarxa viària catalana per tal d’obtenir un resultat més afinat. A més del factor espai, s’introduir també el factor temps en l’anàlisi de l’accidentalitat. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Anual

1131

• Estudiar la senyalització viària a Catalunya S’estudiarà la percepció que els conductors tenen dels senyals viaris per avaluar la seva efectivitat pel que fa a la seguretat viària. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Servei Català de Trànsit Programació 2008

• Estudiar de forma comparativa l’impacte de la informació viària en la reducció de la sinistralitat S’estudiarà l’evolució i la incidència que la informació viària té en la reducció de la sinistralitat en els països del nostre entorn. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2008

• Estudiar la implantació de la recollida de dades d’accident in situ amb georeferenciació de les dades S’estudiarà la dotació a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra d’un dispositiu mòbil de georeferenciació que permeti una major precisió en la recollida de dades d’accidents. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Recerca en matèria de millora de la seguretat de les infraestructures viàries 56. Investigar com millorar la seguretat de les infraestructures viàries, entre d’altres: • Crear grups interdisciplinaris per analitzar l’accidentalitat a cada àmbit territorial Aquesta acció s’encamina a l’anàlisi de l’accidentalitat a cada divisió territorial mitjançant la creació de grups de treball interdisciplinaris. El Servei Català de Trànsit establirà una metodologia sistematitzada per analitzar acuradament una mostra significativa d’accidents amb víctimes amb l’objectiu de disposar de més informació de la que actualment aporten els comunicats d’accidents. Agents implicats Diputacions, Direcció General de Trànsit, Ministeri de Foment, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

• Classificar la xarxa viària segons EuroRAP i participar en altres programes europeus d’aquest àmbit Des del 2001 s’ha dut a terme la classificació de la xarxa viària catalana d’acord amb el programa EuroRAP, que relaciona dos paràmetres –accidentalitat i intensitat de trànsit– per calcular els índexs de perillositat (IP) de les carreteres, establint mecanismes de comparació entre els diferents països europeus. Aquest mètode de treball permet posar en relleu els trams on el risc d’accident és més elevat. A partir de l’any 2006 també s’ha fet una anàlisi dels sistemes de seguretat a les vies en funció de la seva tipologia (autopista, autovia, carretera desdoblada, etc.), sense tenir en compte la intensitat de trànsit. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Estudiar els diferents corredors a l’entorn de les grans concentracions urbanes per preveure diferents escenaris de control de la velocitat variable El Servei Català de Trànsit realitzarà diferents estudis de trànsit per als corredors d’entrada a Barcelona, on es proposa variar en el temps els límits de velocitat en funció de la contaminació i/o de la congestió. L’objectiu d’aquests estudis és definir una estratègia de control dinàmic de les velocitats en aquests corredors. Els estudis inclouran microsimulacions de trànsit per poder comparar diferents escenaris de control dinàmic en hora punta i hora vall i poder triar les estratègies més adequades. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Participar en les diverses iniciatives existents en el marc de l’ e-safety El Servei Català de Trànsit participarà en les diverses iniciatives existents en el marc de l’e-safety, que consisteix en l’estudi previ i la posterior implantació al mercat de diverses tecnologies relacionades tant amb el vehicle com amb la infraestructura, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària. Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació Contínua

Programació Contínua

1132

• Estudiar com millorar la seguretat viària a l’entorn de les grans àrees urbanes, regulant quan es consideri adient l’accés a la xarxa amb limitació variable de velocitat i reduint-la quan s’escaigui. El Servei Català de Trànsit proposarà les mesures adients per aconseguir millorar la seguretat viària a l’entorn de les grans àrees urbanes. Entre les mesures es contempla la possibilitat d’establir sistemes de control dinàmic de velocitat i la reducció d’aquesta, si s’escau. Agents implicats Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; Departament de Medi Ambient i Habitatge; Ministeri de Foment, i Servei Català de Trànsit Programació Contínua

• Investigar de forma detallada l’accidentalitat amb motocicleta a les carreteres de Catalunya L’estudi de l’accidentalitat de la motocicleta s’ha desenvolupat històricament en termes genèrics. Amb l’augment del parc de motocicletes i la creixent sinistralitat amb aquest tipus de vehicle, recomana fer un pas endavant en l’estudi de les causes i circumstàncies d’aquests successos. S’estudiaran exhaustivament les circumstàncies concurrents en els accidents amb ciclomotors i motocicletes implicats (revisió dels informes tècnics dels atestats). Agents implicats Servei Català de Trànsit Programació 2008

• Prevenció de riscos laborals relacionats amb el trànsit (in itinere i en missió). Crear instruments de suport per elaborar plans de PRL Creació d’instruments de suport per elaborar plans de prevenció de riscos laborals relacionats amb el trànsit (in itinere i en missió). Entre d’altres, potenciar a les empreses la participació de direcció i treballadors en el foment de la conducció responsable i la prevenció. Agents implicats Departament de Treball, Departament de Salut i Servei Català de Trànsit Programació 2008-2010

S’estudiaran mesures que permetin la detecció de malalties i deficiències que puguin ser causa de denegació o de limitació per a la obtenció o pròrroga del permís de circulació. Agents implicats Departament de Salut, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit Programació 2008-2010

• Estudiar les accions a realitzar per reduir el temps i millorar la qualitat d’assistència a les víctimes Les progressives millores en la reducció del temps de resposta ha redundat en una millor assistència i atenuació de les conseqüències dels accidents en les víctimes. Per tal de continuar millorant aquests aspectes, el Servei Català de Trànsit promourà l’estudi i disseny de sistemes de gestió de la informació així com la coordinació amb els serveis d’assistència concernits. L’objectiu: reduir el temps de resposta en cas d’accident. Agents implicats Departament de Salut i Servei Català de Trànsit Programació 2008-2010

1133

Quadre resum

ESTRATÈGIES

ACCIONS

AGENTS IMPLICATS

PROGRAMACIÓ

A. Lideratge i gestió dels eixos principals de planificació de les actuacions per reduir la sinistralitat viària Eixos polítics d’actuació

1. Liderar el Pla de seguretat viària

Servei Català de Trànsit

contínua

Departament de Governació i Administracions Públiques; Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; ajuntaments; entitats municipalistes i Servei Català de Trànsit

contínua

Servei Català de Trànsit

contínua

Departament de Salut, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

contínua

5. Desenvolupar el Pla director d’educació per a la mobilitat segura

Departament d’Educació i Servei Català de Trànsit

2008-2010

6. Implicar tots els actors clau

Servei Català de Trànsit

contínua

7. Fer una avaluació anual i final del Pla

Servei Català de Trànsit

2009-2010

8. Definir el Programa anual d’activitats en funció dels resultats de l’avaluació anual i final

Servei Català de Trànsit

2009-2010

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit

2010

2. Cooperar amb els governs locals per a la seguretat viària 3. Treballar en la dinamització de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària 4. Liderar les accions de l’Observatori de Seguretat Viària de Catalunya

Avaluació contínua del Pla

9. Definir els objectius i continguts generals del PSV 2011-2013

1134

ESTRATÈGIES

ACCIONS

AGENTS IMPLICATS

PROGRAMACIÓ

10. Realitzar plans locals de seguretat viària (PLSV)

Ajuntaments i Servei Català de Trànsit

contínua

11. Implementar línies d’ajut en la gestió de la mobilitat i seguretat viària. Convenis amb ajuntaments per millorar les accions de prevenció d’accidents

Servei Català de Trànsit

contínua

12. Coordinar les campanyes d’accions de prevenció Servei Català de Trànsit d’accidents: velocitat, alcohol, drogues i sistemes de seguretat passiva (casc, cinturó de seguretat i SRI)

contínua

13. Crear taules tècniques de treball amb participació d’experts, entitats, col·lectius representatius i administracions afectades per crear línies d’investigació, avaluació i altres actuacions per assolir la reducció de l’accidentalitat i els seus efectes a Catalunya

Servei Català de Trànsit

contínua

Diputacions, ajuntaments, Observatori de Seguretat Viària de Catalunya i Servei Català de Trànsit

2008

B. Participació i cooperació en la lluita per millorar la seguretat viària Fomentar la cooperació municipal en la seguretat viària

Fomentar la participació d’entitats i societat civil

C. Educació, formació i sensibilització envers la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura Formació i educació viària en la seguretat viària i la mobilitat sostenible i segura

15. Desenvolupar continguts obligatoris de l’educació per a la mobilitat sostenible i segura

Departament d’Educació i Servei Català de Trànsit

contínua

16. Analitzar i avaluar l’educació i la formació viària

Departament d’Educació i Servei Català de Trànsit

contínua

17. Sensibilitzar i formar professionals en la prevenció, l’educació i la formació viària

Càtedra SCT - Universitat contínua Autònoma de Barcelona (UAB), Departament de Justícia, Departament d’Educació, Departament de Salut, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Departament de Treball, cos de la Policia de la GeneralitatMossos d’Esquadra, policies Locals i Servei Català de Trànsit

18. Educar els infants, els joves i els col·lectius específics

Departament d’Educació, contínua Departament d’Acció Social i Ciutadania (Secretaria General de Joventut), Departament de Salut, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament de Justícia, cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, policies Locals i Servei Català de Trànsit

19. Formar i reciclar els conductors. Carnet per punts

Servei Català de Trànsit

contínua

20. Realitzar un programa de formació específica per a conductors de motocicletes (preconductors ciclomotor, permís B i carretera)

Servei Català de Trànsit

2008-2010

Departament de Treball, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Treball i Servei Català de Trànsit

contínua

21. Formar i reciclar els conductors en l’entorn professional

1135

ESTRATÈGIES

ACCIONS

AGENTS IMPLICATS

PROGRAMACIÓ

22. Promoure la incorporació al sistema educatiu reglat de la formació dels professionals en formació viària i dels tècnics en la gestió del trànsit

Departament d’Educació, Departament de Treball i Servei Català de Trànsit

2008-2010

Conscienciar la ciutadania

23. Dur a terme campanyes preventives publicitàries contra la velocitat excessiva o inadequada, l’excés d’alcohol o el no-ús dels elements de seguretat passiva

Departament de la Presidència (Secretaria de Comunicació), Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i Servei Català de Trànsit

contínua

24. Promoure l’agrupació i testimoni de les víctimes d’accident de trànsit com a element sensibilitzador de la societat

Departament de Salut, 2008: programa Departament d’Acció Social i 2009 i 2010: Ciutadania, Departament d’Interior, campanyes Relacions Institucionals i Participació, Institut Guttmann, associacions de víctimes d’accidents i Servei Català de Trànsit

25. Realitzar accions mediàtiques específiques de seguretat viària

Departament de la Presidència (Secretaria de Comunicació) i Servei Català de Trànsit

contínua

26. Enviar informació sobre el risc de la inseguretat viària de la infracció comesa

Servei Català de Trànsit

contínua

27. Divulgar les dades de la recerca EuroNCAP de seguretat dels cotxes i motocicletes

Servei Català de Trànsit

anual

D. Combatre els actes d’indisciplina viària, especialment velocitat excessiva, excés d’alcohol i drogues i la no-utilització dels accessoris de seguretat passiva Canvis i adaptacions en l’àmbit legal

28. Dur a terme un seguiment del permís per punts i intercanviar dades amb la DGT

Dirección General de Tráfico i Servei Català de Trànsit

contínua

29. Desenvolupar el Reglament general de carreteres per incorporar les auditories de seguretat viària

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

2008

30. Promoure la millora del procediment sancionador

Servei Català de Trànsit

2008-2009

Combatre la 31. Incrementar els trams de velocitat controlada objectivament indisciplina viària

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Secretaria de Seguretat) i Servei Català de Trànsit

contínua

32. Incrementar la qualitat dels controls d’alcoholèmia

Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

contínua

33. Realitzar controls d’alcoholèmia exhaustius als conductors implicats en accidents amb víctimes

Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra i policies locals

contínua

34. Realitzar anàlisis exhaustives d’alcohol i drogues als conductors morts en accidents de trànsit

Departament de Justícia (Institut de Medicina Legal) i Servei Català de Trànsit

contínua

Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

2008

36. Mantenir la metodologia denunciadora d’onades per incrementar l’ús dels sistemes de seguretat passiva

Policia de Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

contínua

37. Controlar les infraccions per la modificació de les característiques dels vehicles (ciclomotors, quadricicles lleugers, motocicletes limitades)

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i Servei Català de Trànsit

2008: estudi 2010: actualització

Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

contínua

35. Incrementar el nombre de controls de drogues en conductors

38. Potenciar les inspeccions tècniques de vehicles industrials a les carreteres

1136

ESTRATÈGIES

ACCIONS

AGENTS IMPLICATS

PROGRAMACIÓ

Canviar la distribució 39. Millorar l’accessibilitat als polígons industrials modal

Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Mobilitat)

2008-2010

40. Augmentar l’oferta de transport públic

Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Mobilitat)

contínua

41. Implantar carrils BUS-VAO als accessos de les principals ciutats

Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Mobilitat)

2008-2010

Millorar els sistemes 42. Compartir i intercanviar dades de mobilitat d’informació amb els diferents agents de trànsit

Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Servei Català de Trànsit, titulars de carreteres, concessionàries d’autopistes, Autoritats del Transport Metropolità i diputacions

2008-2009: crear base 2010: actualització

43. Organitzar un centre d’informació del trànsit amb alta qualitat de dades a temps real i prediccions. Ampliació del Mapa Continu de Trànsit

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

2008: centre 2009-2010: actualització

44. Homogeneïtzar i coordinar la presa de dades de mobilitat i velocitat entre els diferents actors

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, titulars de carreteres i concessionàries d’autopistes, i Servei Català de Trànsit

2008-2009: crear base 2010: actualització

45. Intercanviar dades d’infractors amb els països del nostre entorn

Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

2008: crear base 2009-2010: actualització

46. Compartir i intercanviar dades d’accidents amb ajuntaments, companyies asseguradores i altres fonts

Policia de la Generalitat– contínua Mossos d’Esquadra; policies locals; Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Departament de Medi Ambient i Habitatge; Departament de Treball; companyies asseguradores i Servei Català de Trànsit

Millorar la 47. Fer un seguiment dels TCA’s (identificació i plans d’actuació) seguretat de les infraestructures viàries

Departament de Política Territorial i Obres Públiques; diputacions; Ministeri de Foment i Servei Català de Trànsit

contínua

48. Realitzar auditories de seguretat viària

Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Servei Català de Trànsit; diputacions; Ministeri de Foment i Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

contínua

49. Establir mesures que garanteixin la retirada immediata de vehicles pesants que obstaculitzin el trànsit

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Secretaria de Seguretat) i Servei Català de Trànsit

2008

50. Implementar nou equipament per a la gestió segura del trànsit

Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Servei Català de Trànsit

contínua

E. Gestió sostenible del trànsit

1137

ESTRATÈGIES

ACCIONS

51. Regular l’ús de les infraestructures viàries als vehicles pesants en dies i horaris determinats

AGENTS IMPLICATS

PROGRAMACIÓ

Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Dept. d’Innovació, Universitats i Empresa (Secretaria de Comerç i Turisme), i Servei Català de Trànsit

contínua

F. Increment de la recerca i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària Recerca en matèria de conscienciació de la ciutadania

52. Avaluar les campanyes de conscienciació de la ciutadania, entre d’altres:

Recerca en matèria de l’àmbit legal

53. Investigar possibles canvis i adaptacions en l’àmbit legal, entre d’altres:

Recerca en matèria de la indisciplina viària

• Fer una avaluació permanent i contínua de les campanyes publicitàries

Departament de la Presidència (Secretaria de Comunicació) i Servei Català de Trànsit

contínua

• Estudiar les noves propostes de canvis, adaptacions i modificacions legals

Departament d’Interior, contínua Relacions Institucionals i Participació; Departament de Justícia i Servei Català de Trànsit

• Estudiar els efectes de la implantació dels canvis normatius

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit

• Estudiar el contingut de les sentències per delictes contra la seguretat en el trànsit i la seva execució

Departament d’Interior, contínua Relacions Institucionals i Participació; Departament de Justícia i Servei Català de Trànsit

• Estudiar de forma comparativa les normatives específiques de trànsit

Departament d’Interior, 2008 Relacions Institucionals i Participació, i Servei Català de Trànsit

• Estudiar la viabilitat del control de velocitat per trams

Servei Català de Trànsit

• Estudiar la implantació de sistemes automàtics de detecció i control d’infraccions administratives (ITV, assegurança)

Departament d’Innovació, 2009 Universitats i Empresa: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, entitats asseguradores i Servei Català de Trànsit

contínua

2008

54. Investigar com combatre la indisciplina viària relacionada amb la velocitat excessiva o inadequada, l’excés de l’alcohol i drogues i la no-utilització dels accessoris de seguretat passiva, entre d’altres: • Realitzar un estudi biennal per analitzar el nombre de conductors i de conductores que condueixen sota els efectes de l’alcohol

Policia de la GeneralitatMossos d’Esquadra, policies locals i Servei Català de Trànsit

2008 i 2010

• Estudiar la influència de les drogues i d’OH en la conducció

Departament de Salut i Servei Català de Trànsit

2008

• Estudiar la millora tecnològica dels aparells de mesura de drogues i OH

Servei Català de Trànsit

2008-2010

• Fer un seguiment del binomi velocitat/accidents a la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya

Servei Català de Trànsit

anual

1138

ESTRATÈGIES

ACCIONS

Recerca en matèria 55. Investigar com millorar els sistemes de millora dels d’informació del trànsit, entre d’altres: sistemes • Estudiar l’exposició al risc a la xarxa viària d’informació catalana del trànsit • Estudiar la senyalització viària a Catalunya • Estudiar de forma comparativa l’impacte de la informació viària en la reducció de la sinistralitat

AGENTS IMPLICATS

PROGRAMACIÓ

Servei Català de Trànsit

anual

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

2008

Servei Català de Trànsit

2008

• Estudiar la implantació de la recollida de Servei Català de Trànsit dades d’accident in situ amb georeferenciació de les dades

contínua

Recerca en matèria 56. Investigar com millorar la seguretat de les infraestructures viàries, entre d’altres: de millora de la seguretat de les • Crear grups interdisciplinaris per analitzar infraestructures l’accidentalitat a cada àmbit territorial viàries

Diputacions, Direcció General de Trànsit, Ministeri de Foment, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

contínua

• Classificar la xarxa viària segons EuroRAP i participar en altres programes europeus d’aquest àmbit

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

contínua

• Estudiar els diferents corredors a l’entorn de les grans concentracions urbanes per preveure diferents escenaris de control de la velocitat variable

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Servei Català de Trànsit

contínua

• Participar en les diverses iniciatives existents en el marc de l’e-safety

Servei Català de Trànsit

contínua

Departament de Política Territorial contínua i Obres Públiques: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; Departament de Medi Ambient i Habitatge; Ministeri de Foment i Servei Català de Trànsit

Recerca en altres 57. Investigar altres matèries relacionades amb matèries relacionades el trànsit i la seguretat viària, entre d’altres: amb el trànsit i • Estudiar la detecció de malalties Departament de Salut, 2008-2010 la seguretat viària i deficiències que són causa de denegació Departament d’Interior, o altres limitacions per a l’obtenció o Relacions Institucionals i Participació, pròrroga del permís de conducció i Servei Català de Trànsit • Estudiar les accions a realitzar per reduir el temps i millorar la qualitat d’assistència a les víctimes

Departament de Salut i Servei Català de Trànsit

2008-2010

• Investigar de forma detallada l’accidentalitat amb motocicleta a les carreteres de Catalunya

Servei Català de Trànsit

2008

• Prevenció de riscos laborals relacionats amb el trànsit (in itinere i en missió). Crear instruments de suport per elaborar plans de PRL

Departament de Treball, Departament de Salut i Servei Català de Trànsit

2008-2010

1139

Catalunya 2008-2011Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011Pla de polítiques de

1140

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011. – (Eines ; 12) Bibliografia ISBN 9788439378846 I. Institut Català de les Dones II. Títol III. Col·lecció: Eines (Institut Català de les Dones) ; 12 1. Drets de les dones – Política governamental – Catalunya 2. Discriminació sexual envers les dones – Política governamental – Catalunya 396:353.9(467.1)

© Generalitat de Catalunya Institut Català de les Dones Edita Institut Català de les Dones Primera edició Barcelona, 2008 Tiratge 5.000 exemplars Disseny Xeixa Rosa Impressió Masanas Gràfiques ISBN: 9788439378846 D.L.:

1141

I Presentació

Fa més de vint anys que el Govern de la Generalitat va iniciar accions per transformar i millorar la situació de les dones a Catalunya. Paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques d’altres països, el nostre va introduir com a prioritari l’objectiu d’assolir una igualtat efectiva entre dones i homes. D’aleshores ençà s’han implementat plans específics i s’ha avançat en el terreny legislatiu. La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovada recentment pel Parlament de Catalunya, és una mostra d’aquest avenç. L’eficàcia dels plans ha estat relacionada amb el grau de compromís polític i pressupostari amb la qüestió, o bé amb la utilització dels mecanismes apropiats i necessaris per avançar de manera significativa. Però, sigui com sigui, la realitat continua presentant evidències de la persistència de desigualtats i desavantatges entre la situació de les dones i els homes en molts àmbits, fet que encara limita les possibilitats de desenvolupament de les dones o que impedeix que puguin gaudir equitativament dels recursos públics o d’altres beneficis de la societat catalana. Aquestes condicions tenen a veure amb les arrels androcèntriques de la nostra cultura, amb la profunditat amb què estan configurats els imaginaris socials i amb la força amb què es reprodueixen, i han generat una distribució desigual del poder entre dones i homes i una assumpció també desigual de les responsabilitats familiars, domèstiques o de cura; ha edificat una societat que ha fet possible la pràctica inacceptable de la violència masclista; ha impedit, fins fa ben poc, la presència de les dones en els òrgans de decisió política i econòmica i ha silenciat les aportacions individuals i col·lectives de les dones. El caràcter estructural dels factors que incideixen en aquestes desigualtats encara fa necessari que les polítiques públiques no només actuïn per continuar corregint les situacions discriminatòries o inequitatives, sinó que també segueixin assegurant la continuïtat i el seguiment de les polítiques de dones -enteses com aquelles que tenen en compte la diferència de ser dona o home al món i que, alhora, incorporen la perspectiva de les dones en la seva concepció-, a fi i efecte de contrarestar les inèrcies històriques i d’aconseguir, amb un seguiment estricte dels objectius i amb el temps adequat per assolir-los, la consolidació d’aquestes polítiques en tots els àmbits de les administracions públiques, d’altres organitzacions i de la societat en general. Les lleis han traduït les innovacions del feminisme i del moviment de dones en codis de consens i de referència comuna per orientar inequívocament les accions polítiques i civils en relació amb els drets de les dones. Són fites importants, però l’èxit de la seva aplicació i l’assoliment dels seus objectius requereixen condicions favorables.

1142

L’horitzó de les polítiques de dones és aconseguir que les dones puguem gaudir plenament dels nostres drets de ciutadania i establir des d’aquesta nova situació nous pactes per compartir amb els homes totes les decisions que afecten la nostra vida col·lectiva. Aconseguir una ciutadania plena que ens permeti participar de manera activa i superar els impediments que històricament s’han oposat a l’exercici dels nostres drets socials, polítics, econòmics i culturals. El Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 que presentem és un document que recull el compromís de tots els departaments de mantenir o crear els dispositius necessaris per garantir un marc favorable que permeti continuar desenvolupant les actuacions que facin avançar cap a una Catalunya més justa i equilibrada. El Pla dóna forma a l’estratègia compartida de totes les unitats de govern per seguir avançant en les innovacions que es van iniciar el 2005, amb l’aprovació del V Pla i que ara, després dels èxits aconseguits, proposem seguir impulsant, tot consolidant els mecanismes que permetran la continuïtat necessària per dur a bon terme les actuacions previstes, tant en el si de la Generalitat, com en el context de la col·laboració i la cooperació amb les altres administracions.

Marta Selva Masoliver Presidenta de l’Institut Català de les Dones

1143

II Diagnosi

En el procés d’elaboració del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 s’ha utilitzat informació extreta d’estudis i diverses dades estadístiques, de les avaluacions interna i externa del Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones 2005-2007 i dels informes elaborats per la Comissió d’expertes que ha donat suport a l’elaboració del nou Pla. Aquestes dades s’han considerat cabdals per dissenyar els objectius i les actuacions del Pla. Mitjançant la Resolució ASC/437/2007, de 5 de febrer, amb la qual es dóna publicitat a l’Acord de Govern de 14 de març de 2006, relatiu a la producció i al desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes, i la publicació de l’estudi Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina (Institut Català de les Dones, 2007), es va iniciar el procés per aconseguir la recollida sistemàtica de dades desagregades per sexe i elaborar indicadors que donin la mesura de l’experiència femenina. Tot i així, en alguns casos encara no es pot tenir una imatge prou completa de la realitat de les dones a Catalunya. Per això aquest nou Pla persegueix la consecució d’aquest objectiu.

Transversalització de les polítiques de dones a les administracions públiques El terme transversalització o mainstreaming va ser encunyat a la Conferència Mundial de Pequín de 1995, i fa referència a la necessitat que els poders públics incorporin la dimensió de gènere en totes les seves actuacions. La transversalització de gènere implica una modificació profunda de les estructures polítiques, perquè situa les prioritats de les dones en totes les actuacions del govern, de manera que, si bé la seva aplicació ha d’estar coordinada per l’Institut Català de les Dones (ICD), la responsabilitat del seu desenvolupament s’estén a tots els departaments i a altres unitats orgàniques del Govern i als agents socials. Per això cal incidir sobre tres actuacions concretes: • Impulsar i consolidar la transversalització de les polítiques de dones a tots els àmbits de la Generalitat de Catalunya. • Promoure la consolidació de la transversalització de les polítiques de dones a l’Administració local i contribuir-hi. • Incentivar l’aplicació de la perspectiva de gènere i la transversalització a altres àmbits de la societat.

1144

Les avaluacions interna i externa del Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones 2005-2007 han estat eines útils per detectar els aspectes millorables dels mecanismes de transversalització establerts en el si de la Generalitat, i ha quedat demostrat que són imprescindibles a l’hora d’assolir aquesta transversalització de les polítiques de dones. Els mecanismes interdepartamentals establerts –comissió interdepartamental i comissió tècnica– han facilitat la coordinació i la sensibilització envers les actuacions del Pla i han garantit una implicació activa dels departaments, tant en l’àmbit polític com tècnic. Pel que fa als mecanismes intradepartamentals, les diferents estratègies que ha adoptat cada departament han comportat que els resultats obtinguts hagin estat diversos. Cal destacar que la dotació de recursos i l’existència d’estructures adreçades específicament a aconseguir el desplegament de les polítiques de dones han estat elements clau per facilitar l’aplicació, la coordinació i el seguiment d’aquestes polítiques. Per això aquest aspecte es veu reforçat en les actuacions del Pla de polítiques del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011. Un altre mecanisme de transversalització que s’ha aplicat és el de la formació. Aquesta eina s’ha identificat com un dels principals mecanismes establerts per possibilitar la transversalització de les polítiques de dones en les polítiques de govern de la Generalitat. Durant el període de vigència del Pla anterior es van dur a terme més de 50 cursos i es van formar més de 1.700 persones, tant de l’Administració de la Generalitat com de les administracions locals. A més, els cursos programats van significar una destacable modernització i diversificació de continguts formatius i van generar un nou tipus de coneixement que ha permès que el personal de les diferents administracions públiques catalanes desenvolupi noves capacitats. Les actuacions formatives són fonamentals per al desenvolupament de les polítiques de dones, tant als diferents departaments com a les administracions locals, i per això es continua donant protagonisme a la formació com a eina bàsica per assolir la transversalització de les polítiques de dones a les administracions públiques. Un altre mecanisme fonamental per assolir aquesta transversalització és el regulatiu. En aquest cas, les avaluacions del Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones 2005-2007 mostren resultats diversos. Pel que fa a les subvencions, beques i ajuts, la via normativa s’estableix com un canal per aconseguir posar en marxa els procediments normatius necessaris perquè algunes de les activitats financeres de l’Administració de la Generalitat introdueixin el criteri de cercar l’equilibri numèric entre ambdós sexes. Durant el període de vigència del Pla anterior, 141 convocatòries van incloure, de manera directa o indirecta, algun tipus de clàusula de gènere. La necessitat de desplegar un procediment normatiu per assegurar la paritat entre les persones destinatàries d’aquests ajuts i subvencions públiques parteix de la necessitat d’incidir sobre els desequilibris i les desigualtats que es poden generar en la redistribució dels pressupostos públics. L’avenç en la introducció de la perspectiva de gènere és part de l’estratègia de transversalització, atès que permet incorporar en els pressupostos del govern l’impacte diferencial que aquests puguin tenir per a les dones i per als homes i reduir i evitar, en últim terme, les possibles desigualtats.

1145

En aquesta línia s’han dut a terme progressos. Efectivament, els darrers anys s’han publicat tres ordres (ECF/598/2006, ECF/201/2007 i ECF/225/2008), en els criteris de pressupostació de les quals s’inclou el suport a les polítiques transversals de la Generalitat, en particular les de protecció del medi ambient i de foment de la igualtat de gènere (vegeu DOGC 4789, de 29/12/2006, DOGC 4908, de 20/06/2007 i DOGC 5133, de 19/05/2008). Aquestes ordres, per tant, han iniciat el camí perquè els diferents departaments tinguin en compte aquest criteri a l’hora de fer els seus pressupostos. Tanmateix, aquest mecanisme està vinculat als informes d’impacte de gènere. De fet, la diagnosi prèvia a la introducció d’aquest mecanisme regulatiu és la mateixa que requereixen els pressupostos de gènere, ja que ambdues temàtiques es vinculen a l’estratègia de la transversalització plantejada a Pequín 1995 i avalada posteriorment per la UE en els articles 2 i 3 del Tractat d’Amsterdam. A l’Estat espanyol, Catalunya va ser pionera a impulsar legislativament aquest principi de transversalització i, conseqüentment, a iniciar l’aplicació dels informes d’impacte de gènere. Concretament, des de l’ICD s’elaboren els informes preceptius d’impacte de gènere des de l’any 2001, d’acord amb el que estableix la Llei 4/2001, de 9 d’abril, de modificació de l’apartat 2 de l’article 63 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Des d’aleshores, l’ICD ha elaborat aproximadament 1.401 informes.1 Evolució dels Informes interdepartamentals d’impacte de gènere. 2001-2007 300

289

250 200

264

221

215 192

150

170

100 50

0 2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Font: Elaboració propia

Pel que fa a la paritat en els llocs de presa de decisió, s’han aprovat 28 lleis, ordres, decrets i resolucions que incorporen el criteri de paritat en la conformació de consells, comitès, comissions, nomenaments dels jurats, òrgans de participació i òrgans de govern i de col·legis professionals, entre d’altres.

Canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals Les polítiques públiques s’adrecen a la ciutadania, integrada per persones plurals i diverses. No hi ha un subjecte universal amb característiques, necessitats i expectatives també universals. Però malgrat que és una abstracció, fins fa molt poc el subjecte destinatari de les polítiques públiques reunia les característiques de l’arquetip masculí. Per superar aquesta visió androcèntrica cal valorar i donar projecció a l’experiència i als sabers femenins. Aquest requeriment, fonamentat en necessitats i reivindicacions històriques de les dones, ja era previst en el Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones 2005-2007. Es tracta d’un objectiu de compliment a llarg termini, i per aquest motiu el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 té en compte la continuïtat d’aquest.

1. Des de l’ICD es comptabilitzen informàticament els informes d’impacte de gènere des de l’any 2005.

1146

Transformar la visió androcèntrica de la societat actual requereix actuar en molts àmbits, entre els quals destaquen la cultura, els mitjans de comunicació i l’educació. Les xifres indiquen que els hàbits culturals de dones i homes són similars i que tots dos sexes visiten biblioteques, arxius, museus, exposicions i monuments en percentatges equitatius. Tot i això, a les biblioteques hi ha menys fons i arxius sobre dones, i als museus i als programes d’exposicions encara es dóna poca atenció a les obres femenines. Pel que fa al consum cultural, segons dades de l’any 2006, les dones llegeixen més llibres i revistes que els homes, els quals superen aquestes pel que fa a la lectura de diaris (el 85,5% de dones davant del 94,1% d’homes).2 Hàbits de consum lecto-escriptors -2006 Escriure

19,10% 20,40% 72,80% 75,60%

Llegir revistes

94,10% 85,50%

Llegir diaris

72,70% 75,30%

Llegir llibres

Dones

Homes

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Idescat

Segons dades del mateix any, tant dones com homes miren la televisió en percentatges molt similars (el 97,7% de dones davant del 97,6% d’homes), mentre que hi ha més homes que dones que escolten la ràdio. Pel que fa a les tecnologies de la informació, cal destacar que el 45% de les persones que les utilitzen són dones. El 52% de les dones utilitza l’ordinador, i el 56,2% fa ús d’Internet.3 Hàbits de consum audiovisuals -2006

79,30% 73,50%

Escoltar la ràdio

97,60% 97,70%

Mirar la televisió

Dones

Homes

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Idescat

2. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i Idescat. 3. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i Idescat.

Però al costat d’aquestes xifres, que no revelen gaires diferències, la representació de les dones en els mitjans de comunicació i en la publicitat encara està lluny de ser una imatge normalitzada. En una societat en la qual són punts de referència i projectors d’estils de vida imitables per a moltes persones, encara trobem imatges de dones fortament estereotipades. Segons l’estudi La recepció de la representació de les dones en els mitjans de comunicació. Una aproximació qualitativa, la invisibilitat de les dones com a protagonistes de la realitat econòmica, política i cultural és un factor determinant que trobem cada dia en els mitjans de comunicació i que planteja

1147

una pèrdua de credibilitat sobre els criteris de selecció de l’agenda periodística. Aquesta invisibilitat està acompanyada, a més, de l’abús de la imatge femenina com a víctima de la violència. Segons dades de l’estudi La prensa por dentro. Producción informativa y transmisión de estereotipos de género, les previsions dels diaris els temes amb presència masculina ascendien al 47,5%, els temes amb presència femenina eren del 4,8% i els que estaven formulats de manera abstracta, el 42,8%. D’aquestes previsions, els temes publicats finalment ascendien al 50,4% els de presència masculina, el 40% es formulava de manera abstracta i el 4,6% aglutinava els temes amb presència mixta. A més, i segons dades recollides per l’ICD l’any 2002, les dones apareixen en el 4,7% dels titulars de portada dels diaris, representen el 17,5% de les persones entrevistades i signen el 14,6% dels articles d’opinió. Pel que fa a l’àmbit audiovisual, segons un estudi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que va analitzar els continguts de tots els informatius de les televisions que es van emetre a Catalunya durant l’any 2004, la presència de dones en aquests programes va ser del 17,7%, mentre que les intervencions dels homes representen el 82,3%. En aquest estudi es va analitzar el temps de paraula i d’intervencions segons el sexe. Per temes, el temps de paraula de les dones augmenta al 37% quan es parla d’educació, al 28,6% si és sobre sanitat i al 28,2% en cas de conflictes socials. La situació canvia quan ens referim a l’àmbit de la ciència i la tecnologia, l’economia i la política, entre d’altres. Destaca l’absència de dones en les notícies associades al trànsit i que en l’àmbit dels esports només apareguin en l’1% de les intervencions. Percentatge de temes amb més presència de dones als informatius de televisió catalans - 2004 Cultura Medi ambient Societat

22% 24,70% 26,10%

Conflictes socials

28,20%

Sanitat

28,60%

Educació

37%

Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Davant d’aquestes xifres es fa evident i necessària una intervenció, ja que els mitjans de comunicació són decisius no només a l’hora de generar opinió, sinó també a l’hora de formar actituds i comportaments socials i crear i consolidar valors. Una altra eina que ha de permetre fer visibles i corregir els estereotips i la jerarquització de gènere és la coeducació. S’han de modificar els plantejaments educatius que tendeixen a reproduir i reforçar la cultura androcèntrica. Els estereotips determinen, per exemple, els tipus d’estudis que trien dones i homes per desenvolupar els seus projectes de vida. Les titulacions amb menys presència femenina són les enginyeries de telecomunicacions, industrial i informàtica. No succeeix el mateix en l’àmbit de la direcció d’empreses, on hi ha més dones titulades (1.016 dones davant de 889 homes en el curs 2004-2005). Però això no es tradueix

1148

en una major presència femenina en l’àmbit laboral de la direcció i administració d’empreses. Una altra dada que cal destacar en el camp universitari és que més de la meitat de les titulacions universitàries de les dones correspon al camp de les ciències socials (10.400 dones en el curs 2004-2005).4 Tot i la creixent presència femenina a les aules universitàries, encara hi ha moltes dones que no saben llegir o escriure. Cal assenyalar, a més, que en el cas de la formació de persones adultes hi havia més presència femenina (el 63,3%) que masculina (el 36,7%) en el curs 2005-2006.5 De fet, els homes superen les dones en tots els nivells d’instrucció superiors, excepte en el cas de les diplomatures, on hi ha 199.224 dones davant de 152.453 homes.6 Pel que fa a les persones doctorades, també hi ha majoria d’homes, tot i que la diferència és de menys del 4,5% (en el curs 2004-2005, hi va haver 1.345 dones el 47,8%- davant de 1.486 homes –el 52,2%). En el curs 2005-2006 la presència de les dones també era minoritària en altres àmbits de l’educació. Només el 16,5% de les càtedres eren ocupades per dones.7 Nivell d’instrucció Llicenciatura i doctorat

196.294 185.14

Diplomatura

152.453 199.224 319.74 310.293

Batxillerat superior FP de Grau superior

166.91 133.906

FP de Grau mitjà

163.487 145.81 748.083 715.457

ESO, EGB o batxillerat elemental

720.669 780.292

Primer grau 286.269 370.394

Sense estudis No saben llegir o escriure

40.460 89.530 Dones

Homes

Font: Idescat; Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; Departament d’Educació

El model coeducatiu ha de permetre superar el sexisme i l’androcentrisme i adoptar els mecanismes que es considerin més oportuns per avançar cap a un enfocament equitatiu dels continguts, dels mètodes, del llenguatge, de les relacions, de l’organització i de la dinàmica generada en la pràctica educativa. 4. Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. 5. Departament d’Educació. 6. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). 7. Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

Participació La participació és una eina essencial per fer visible l’experiència, les expectatives i les necessitats de les dones.

1149

L’associacionisme femení al nostre país és un moviment actiu i en creixement. L’any 2006 hi havia 1.226 associacions de dones a Catalunya, i el 36,2% de les dones participen en el teixit associatiu, davant del 37,4% dels homes.8 Un altre aspecte bàsic pel que fa a la participació és la representació política. Si bé les dades mostren que la presència de les dones en aquest àmbit ha anat augmentat any rere any, encara estan lluny de ser-hi en paritat. Així, tant al Parlament de Catalunya (legislatura 2006-2010) com al Congrés dels Diputats (legislatura 2004-2008) més del 35% són dones (35,6% i 35,1%, respectivament).9 Percentatge de diputades al Parlament de Catalunya 2006-2010

35,60% 30,40%

2003-2006 1999-2003

27,40%

Font: Parlament de Catalunya

Percentatge de diputades al Congrés 2004-2008

35,10%

2000-2004 1996-2000

31,40% 21,70%

Font: Congrés dels Diputats

També ha augmentat el nombre de regidores electes i d’alcaldesses, tot i que en aquesta darrera responsabilitat la presència femenina és minoritària. Només el 12,5% d’alcaldies de la legislatura 2007-2010 estan ocupades per dones, xifra que representa 118 alcaldesses dels 946 municipis de Catalunya.10 Una eina de participació a l’abast del teixit associatiu femení de Catalunya és el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD que reuneix les diferents entitats, associacions, grups i consells de dones del territori català per a les qüestions vinculades al Pla del Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, econòmic, social i cultural. Els camps d’actuació són els que tenen relació directa o indirecta amb el reconeixement del paper social i la qualitat de vida de les dones. Actualment, 318 associacions d’arreu del territori català formen part del CNDC. El CNDC disposa de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya (ATDC), que van ser creades pel Decret 460/2004, de 28 de desembre, amb la voluntat d’optimitzar al màxim l’establiment d’una nova política territorial que comporti l’impuls de la participació ciutadana i l’equilibri territorial, de manera que cada territori assumeixi les competències que corresponen a les seves característiques i capacitats. S’hi integren les representants de federacions, consells, coordinadores, plataformes, xarxes i espais de Catalunya (formades per associacions de dones), entitats i grups de dones que componen el moviment associatiu femení de cadascun dels àmbits territorials de Catalunya.

8. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i Idescat. 9. Elaboració pròpia de l’ICD. 10. Elaboració pròpia de l’ICD.

1150

Actualment, hi ha constituïdes les Assemblees Territorials de Dones (ATD) següents: – ATD de Girona. Constitució: 9 de juny de 2005 – ATD de Lleida. Constitució: 20 d’octubre de 2005 – ATD de Tarragona. Constitució: 15 de juny de 2005 – ATD de Terres de l’Ebre. Constitució: 19 d’abril de 2005 – ATD Alt Pirineu i Aran. Constitució: 31 de maig de 2007. A més, per desenvolupar-ne les competències, preveu la creació de grups de treball com a eines d’aprofundiment en qüestions específiques sobre les polítiques de dones, regulats pel Decret 460/2004 i pel reglament intern de funcionament del Consell. Els grups de treball que actualment estan en funcionament, els va crear la Comissió Permanent l’11 d’abril de 2005 i els va ratificar el Plenari l’1 de desembre del mateix any. Els grups de treball actius s’ocupen de les temàtiques següents: – Cultura – Participació i internacional – Temps i treballs – Atenció – Violències – Model de participació – Seguiment de la Llei de la dependència – Grup de treball per a les dones grans.

Reorganització dels treballs i noves polítiques del temps Vivim en un món sotmès a unes transformacions que comporten canvis profunds en la societat i en les dinàmiques dels treballs, amb implicacions profundes en la vida de moltes persones. Quan es parla dels treballs es fa des del que han significat i signifiquen per a les persones com a mitjà de subsistència, com a estructuradors de la seva vida i com a mitjà de reproducció d’aquesta vida. Quan es parla de treball no es pot fer referència exclusivament al treball mercantilitzat sinó també als treballs, sovint invisibilitzats i sense consideració de valor de mercat, que són imprescindibles per a l’existència i el benestar de les persones, com són el treball domèstic i de cura de les persones, exercits majoritàriament per dones, i, en un altre nivell, el treball cívic i social voluntari. Segons dades de l’any 2006, les dones dediquen una mitjana de 21,3 hores a la setmana al treball domèstic i familiar, davant de les 7,9 hores dels homes.11 El valor del treball familiar domèstic –valorat en condicions equivalents a les de mercat- és de 54.242,99 MEUR, el que representa el 40% del PIB de Catalunya de l’any 2001.12 Tot i la presència massiva de les dones al món del treball remunerat, encara trobem diferències en el tractament que reben en aquest mercat. Les dades són contundents: les dones perceben, de mitjana, 7.073 euros bruts anuals menys que els homes, segons dades de l’any 2005.13 A més, la taxa d’atur de les dones és gairebé 3 punts superior a la dels homes (el 8% de les dones està en situació d’atur, davant del 5,6% dels homes), segons dades de l’any 2007.14 11. Idescat. 12. ICD. 13. Institut Nacional d'Estadística (INE). 14. Idescat.

Les darreres dades, elaborades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del primer trimestre de 2008 (gràfics “Taxa d’atur” i “Diverses taxes”), confirmen aquesta tendència.

1151

Taxa d’atur - 1r trimestre 2008 Dones Homes

8,70% 6,80%

Font: Idescat

Diverses taxes d’ocupació i activitat - 1r trimestre 2008 49,10%

Taxa d’ocupació

67,70% 53,80%

Taxa d’activitat

72,60% Dones

Homes

Font: Enquesta de Població Activa - INE

També trobem diferències en el tipus d’ocupació de dones i homes, ja que el gruix de les dones es concentra, en primer lloc, en l’àmbit dels serveis de restauració, personals i de comerç i, en segon lloc, en les professions administratives. La seva presència gairebé és inexistent en l’àmbit del personal qualificat en manufactures i construcció, i inferior a la dels homes en camps com ara la direcció i l’administració d’empreses, o els àmbits científic i tècnic.15 Població activa per tipus d’ocupació1 - 1r trimestre de 2008 Personal directiu en l’administració d’empresa

95,7 180,3 227,7 197,7

Personal tècnic i de professions cientifiques i intel·lectuals

155,1

Personal tècnic i de professions de suport

234,8 315,6

Professions administratives

130,1 366,3

Persones que treballen en serveis de restauració, personals, comerç

182,6 230,4 215,7

Personal no qualificat

Dones

Font: Enquesta de Població Activa - INE

Homes

1. Dades en milers de persones.

El tipus de contracte també és diferent, ja que, com a conseqüència de la idea desfasada, predomina la sensació que el treball de les dones fora de la llar és una mesura per completar els ingressos de la unitat familiar, o com a simple ajuda de l’activitat dels homes. Per aquest motiu, són les dones majoritàriament les que opten per treballs a mitja jornada o per treballs que es puguin fer des de casa (com ara el teletreball), treballs menys remunerats i amb menys possibilitat de promoció. Un aspecte bàsic a l’hora de reorganitzar els temps i els treballs és la possibilitat d’accedir fàcilment als mitjans de transport. Tot i que, segons dades de l’any 2006, les dones realitzen de mitjana més desplaçaments per dia que els homes (3,39 davant de 3,37), el 50,9% d’aquests desplaçaments no són motoritzats.16

15. Idescat. 16. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

1152

A més, segons dades del mateix any, s’ha d’afegir que les dones utilitzen més el transport públic que els homes (el 16,4% davant del 12,2%), ja que normalment són ells els que utilitzen els mitjans de transport privats. Així, el 48,6% dels homes té la possibilitat d’utilitzar aquest mitjà de transport, davant del 32,7% de les dones que pot optar per desplaçar-se amb mitjans privats.17 La mobilitat és determinant en la vida de les dones dels nuclis urbans més allunyats. A més, l’arrelament als rols tradicionals que es dóna a l’àmbit rural, i que relega les dones a una invisibilitat forçada, provoca una forta migració femenina del món rural a les ciutats a la recerca de feines que permetin la seva autonomia i identitat professional. Aquesta migració femenina provoca una masculinització en els estrats de la població jove i, al mateix temps, un envelliment femení rural com a condicionants de l’estructura sociodemogràfica del medi rural i l’agricultura. La formació és una peça clau per aconseguir canviar la situació laboral. Cal garantir l’accés a aquesta formació i que les dones que viuen i treballen a l’àmbit rural puguin accedir a la informació. El desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i la informació (TIC) és clau per garantir la integració al mercat laboral en millors condicions.

Qualitat de vida i cohesió social Segons dades provisionals de 2007, les dones representen el 50,38% de la població catalana. La piràmide de població catalana mostra, a més, que les dones comencen a ser més nombroses a partir dels 50 anys. De fet, l’esperança de vida de les dones és de 83,8 anys, davant dels 77,3 dels homes; les expectatives de vida saludable, però, són de 69 anys pel que fa a les dones, i de 66,8, en els homes.18 Aquest fet comporta que hi hagi més dones que acaben patint algun tipus de discapacitat, per la qual cosa minva la qualitat de vida, i pot generar una situació de dependència. Aquest concepte d’envelliment saludable es considera fonamental per aconseguir una qualitat de vida bona i independent. L’envelliment ha de permetre un procés que optimitzi les oportunitats de salut física, mental i social i que afavoreixi la participació activa de la gent gran a la societat sense ser discriminats. La salut, doncs, és un aspecte clau a l’hora d’avaluar la qualitat de vida de dones i homes. Nombrosos estudis demostren les diferències entre dones i homes en la manera d’afrontar i patir les situacions de malaltia. Els resultats d’aquests estudis han posat de manifest l’existència d’un biaix de gènere que obliga a repensar la pràctica medicosanitària des de la perspectiva de gènere per millorar la salut de les dones, tant física com social.

17. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 18. Idescat. Any 2000.

La qüestió de la salut fa que ens trobem davant d’una situació paradoxal: mentre que en molts àmbits hi ha establerta una segregació entre sexes, en el món de la salut s’ha tendit cap a una homogeneïtzació gradual de les patologies de dones i homes. La necessitat d’afrontar amb coherència les malalties patides per dones i homes ens obliga a superar aquesta visió i a adoptar un plantejament més ampli, variat i divers, en el qual és indispensable introduir la sensibilitat de gènere. És a dir, cal tenir en compte que el gènere és un terme relacional, i per això les qüestions de salut s’han de relacionar amb les estructures socials, econòmiques, culturals i de poder en les quals ens trobem en la societat actual.

1153

Així, els diferents patrons socioculturals aplicables a dones i homes condicionen el fet que, per exemple, l’any 2007 hi ha hagut molts més homes que dones que han rebut tractament per alguna drogodependència (10.977 homes davant de 3.016 dones). També hi ha hagut més homes que dones diagnosticats amb VIH/SIDA; concretament, del 1981 a 2006, hi ha hagut 12.479 homes davant de 3.025 dones.19 La salut reproductiva també té un paper important, tot i que, com hem vist, no és l’únic factor que diferencia dones i homes en qüestions de salut. Destaquem altres dades en aquest mateix àmbit extretes de l’estudi La salut des de la sensibilitat de gènere,20 segons el qual l’ús d’anticonceptius s’ha incrementat a Espanya, i ha passat del 33% l’any 1985 al 72% l’any 2003. Tot i això, cal destacar que el 4% de les dones utilitza mètodes anticonceptius poc eficaços, fet que comporta que estiguin exposades al risc d’un embaràs no desitjat. La conseqüència més freqüent d’aquests embarassos no desitjats és la interrupció voluntària d’aquests (IVE). L’avortament es va despenalitzar el 1985 en tres supòsits, i des de llavors les xifres d’IVE han anat creixent. El nombre d’avortaments duts a terme a Catalunya entre dones residents a la comunitat autònoma va passar de 7.941 l’any 1991 a 13.800 l’any 2001. Segons aquest estudi, a Catalunya al voltant del 60% de les menors embarassades avorta. Aquestes dades il·lustren la necessitat de polítiques eficaces per prevenir l’embaràs no desitjat. Hi ha altres factors que afecten la qualitat de vida de les persones. Així, el major índex de dones sense estudis o amb estudis elementals, i el tipus d’ocupació que desenvolupen, sumat a la taxa d’atur femení més elevada, fan que el risc de caure en una situació de pobresa i d’exclusió sigui superior en el cas de les dones. Segons dades de 2005, el 18,4% de les dones estan en situació de risc de pobresa.21 Aquest percentatge s’accentua en el cas de les dones de 65 anys o més; en aquesta franja d’edat, el risc de pobresa afecta una de cada tres dones. De fet, les llars on la persona de referència és una dona tenen més dificultats per arribar a final de mes.22 Percentatge segons dificultat per arribar a final de mes - 2005 32,00%

Amb facilitat

48,20% 33,60% 30,30%

Amb alguna dificultat

33,90%

Amb dificultat

21,40% Dones

Homes

Font: Idescat

Segons dades de l’any 2001, el 12,9% dels nuclis de convivència a Catalunya eren llars monoparentals. Dins d’aquest grup, el 80,9% estava format per mares soles amb fills/filles al seu càrrec, davant del 19,1% de llars formades per pares sols amb fills/filles.23

19. Departament de Salut. 20. Lucía Artazcoz; Quaderns de l’Institut, 2; 2005. 21 i 22 Idescat. 23. Idescat.

Les causes de pobresa i risc d’exclusió són nombroses i molt complexes, però una de les condicions que pot conduir cap a aquestes situacions és la de persona migrada. A Catalunya, l’any 2007 hi havia 441.488 dones estrangeres.24

24. Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Bellaterra.

1154

Piràmide de població comparada. Catalunya, 2007 85 75 65

Homes Total: 3.538.176 Estrangers: 531.019

Dones Total: 3.632.332 Estrangeres: 441.488

55 45 35 25 5 0 10,0% 8,0%

6,0%

4,0%

2,0%

Població estrangera

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

Població total

Intervenció integral contra la violència masclista Per elaborar el Programa integral contra la violència envers les dones 2005-2007, l’ICD va disposar, entre d’altres, d’una diagnosi prèvia per conèixer la situació en la qual es trobava Catalunya, en relació amb la violència masclista, a partir dels dictàmens següents: “L’abordatge integral de la violència contra les dones a Catalunya. L’estat de la qüestió des d’una perspectiva sociojurídica, elaborat per l’Associació de Dones Juristes i el Dictamen sobre els recursos socials d’atenció a dones en situacions de violència existents a Catalunya, elaborat per Tamaia – Associació de Dones contra la Violència Familiar”. Les conclusions extretes d’ambdós dictàmens plantegen una radiografia de la situació inicial, de les intervencions dutes a terme i de la situació dels serveis i recursos, tant des d’una perspectiva quantitativa com qualitativa, que va fer aflorar les mancances dels serveis i recursos i, conjuntament amb altres estratègies desenvolupades, van assentar les propostes de millora recollides en el Programa anterior. Gran part de les conclusions extretes l’any 2005 continuen vigents i, de fet, s’han pogut materialitzar en propostes d’intervencions que estan recollides actualment en la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. La necessitat de visualitzar les diferents formes i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista està reforçada en aquest nou Pla d’actuació, mitjançant la incorporació de línies específiques de recerca i investigació com a objectius específics en l’àmbit de la prevenció. Només es pot prevenir sobre el que ja es coneix, i sobre allò de què es disposen dades. Per tant, d’alguna manera s’haurà d’incidir en l’impuls d’aquesta recerca en aquests àmbits poc coneguts de la violència masclista partint de la consideració del caràcter estructural i de la naturalesa multidimensional d’aquesta, en especial pel que fa a la implicació de tots els sistemes d’atenció i reparació. D’altra banda, l’establiment de mesures en l’àmbit penal i judicial no és suficient si no va acompanyat de mesures preventives, especialment en l’àmbit educatiu, i de mesures d’intervenció social.

1155

a. Dades registrades procedents d’òrgans judicials Les dades registrades sobre denúncies mostren un clar increment que, tanmateix, no ha comportat un descens significatiu de dones mortes per violència masclista, tal com es pot observar en els gràfics que segueixen. La violència contra la dona en l’estadística judicial. Catalunya. Anys 2006-2007 Catalunya. Ordres de protecció per violència contra les dones Anys Incoades Resoltes adoptades Resoltes denegades 2007 5.882 3.660 62,2% 1.995 33,9% 2006 6.764 4.752 70,3% 1.852 27,4%

Pendents 673 147

Font: Consell General del Poder Judicial

Segons l’Informe sobre fallecimientos por violencia doméstica en 2002, elaborat pel Consell General del Poder Judicial, en el 75% dels casos de mortes per violència domèstica no hi havia constància de la situació de maltractaments prèvia. En l’informe corresponent a l’any 2006, aquest percentatge va disminuir lleugerament fins al 72,7%. A continuació, es detallen les dades sobre dones mortes per violència masclista a Catalunya elaborades a partir del seguiment dels mitjans de comunicació. Dones mortes per violència masclista a Catalunya Relació amb la persona causant de la mort A mans de la seva parella o exparella Àmbit familiar Sense relació familiar Per un desconegut Total

Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008* 11 9 11 5 4 1 1 3 16 12 12 5

Font: Elaborció propia

*1r trimestre del 2008

b. Dades registrades de la línia d’atenció a les dones en situacions de violència masclista a Catalunya (900 900 120) L’any 2001 l’ICD va posar en funcionament el telèfon d’atenció continuada –les 24 hores i tots els dies de l’any– per atendre les dones que es trobin en situacions de violència. Aquesta línia d’atenció és un servei gratuït i confidencial que, a través del telèfon 900 900 120, canalitza dos nivells d’atenció: un primer nivell, atès per professionals de la medicina i del treball social, que informen, assessoren i faciliten l’expressió dels casos de violència de gènere, i un segon nivell, atès per professionals de l’advocacia, la psicologia, etc. que atenen de manera especialitzada els casos que ho requereixin. Evolució de les trucades rebudes a la Línia 900900120 - anys 2001-2007 12000

10.428

10000 9.413

8000

9.698

9.430

7.288

6000 5.132

4000 2000

1.722

0 2001*

2002

2003

2004

2005

2006

2007

*L’any 2001 recull dades des del 25 de juliol, data d’inici del servei, fins el 31 de desembre.

Font: Elaborció propia

1156

A través d’aquesta línia s’atenen: • Peticions d’informació efectuades per dones que viuen situacions de violència. • Peticions d’informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d’assistència a la violència de gènere. • Sol·licituds d’assessorament sobre possibles actuacions que cal dur a terme davant una situació de violència de gènere, procedents de particulars i/o professionals. En els casos en els quals es consideri necessari, es deriva la trucada als serveis d’urgències mèdiques, a la policia, etc. A més, es facilita que les persones que truquin a aquest servei es puguin expressar en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus. Les dades corresponents al període gener-abril de 2008 mantenen els percentatges registrats en el 2007. Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120 Evolució de les trucades rebudes. Any 2008 (Catalunya) Trucades rebudes Acumulat (gener 08 - juny 08) Mitjana mensual de trucades rebudes:

6.284 1.047

Dades acumulades gener 08 - juny 08 Per demarcacions Alt Pirineu i Aran Barcelona Camp de Tarragona Comarques Centrals Girona Ponent Terres de l’Ebre No consta Altres comunitats Total

Trucades 29 4 560 590 240 432 245 76 38 74 6 284

% 0,5% 72,6% 9,4% 3,8% 6,9% 3,9% 1,2% 0,6% 1,2% 100,0%

Per sexe Dones Homes Associacions i entitats Total

Trucades 5 775 338 171 6 284

% 91,9% 5,4% 2,7% 100,0%

Edat menors de 18 anys de 19 a 30 anys de 31 a 40 anys de 41 a 50 anys de 51 a 60 anys de 60 anys o més no consta Total

Trucades 137 914 2 674 1 769 537 253 0 6.284

% 2,2% 14,5% 42,6% 28,2% 8,5% 4,0% 0,0% 100,0%

Àmbits en què s'exerceix la violència1 Parella Familiar Laboral Social o comunitari Total

Trucades 5 544 473 34 233 6.284

% 88,2% 7,5% 0,5% 3,7% 100,0%

1157

Dades acumulades gener 08 - juny 08 Formes de violència masclista1 Física Psíquica Sexual Econòmica

Trucades 2 898 5 193 193 269

% 46,1% 82,6% 3,1% 4,3%

(1) Hi ha molts casos en què coincideix més d’una forma d’exercir violència Font: Elaboració propia

c. Els estudis de victimització Un dels millors instruments per mesurar l’impacte de la violència contra les dones són els estudis de victimització, és a dir, els estudis sobre la població afectada per aquesta violència, independentment que els fets s’hagin denunciat o no. D’altra banda, en l’àmbit estatal es disposa de les dades actualitzades de la macroenquesta sobre violència contra les dones. Dades de la macroenquesta - Catalunya 1999 Dones considerades tècnicament com a maltractades (Tipus A) 12,1 Dones autoclassificades com a maltractades (Tipus B) 4,3

2002 9,7 4

2006 8,9 4

Font: Instituto de la Mujer

Les dades posen de manifest que a Catalunya el 4% de dones s’autoclassifiquen com a maltractades, mentre que aquest percentatge s’incrementa fins a gairebé el 9% pel que fa al maltractament tècnic, és a dir, els casos en què no s’autoclassifiquen com a maltractades, però que de les respostes se’n dedueix que sí.

d. Dades relacionades amb els recursos i els serveis existents Pel que fa als recursos d’atenció a les dones, cal tenir en compte que el nou marc jurídic a Catalunya en relació amb la violència masclista proposa una resignificació de bona part dels recursos i serveis existents, al mateix temps que pretén potenciar la coordinació i el treball en xarxa. La mateixa Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, en la disposició transitòria segona estableix que l’actualització de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral s’haurà de fer amb una freqüència biennal, els primers sis anys després de l’aprovació d’aquesta llei, amb la finalitat d’adequar-la amb la rapidesa i la flexibilitat màximes a les necessitats de la població de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar el paper rellevant dels centres d’intervenció especialitzada, com a serveis especialitzats que ofereixen atenció integral i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones i als fills/filles que han patit o pateixen situacions de violència, i la incidència d’aquests en les actuacions preventives, la sensibilització i la implicació comunitària. Finalment, la creació del Directori de recursos i serveis per a la intervenció integral contra la violència masclista a Catalunya –prevista per a aquesta legislatura- ha de permetre el coneixement acurat de cadascun dels serveis i recursos en l’àmbit nacional de Catalunya.

1158

III Marc normatiu i competencial

La igualtat entre dones i homes és un principi fonamental de la democràcia i la base de la construcció de l’Estat modern. Aquest principi ha anat evolucionant des d’un reconeixement formal inicial fins a la seva concreció en tots els aspectes on es poden advertir discriminacions, i l’establiment de mecanismes per garantir-lo. El dret de la UE, tant en la formulació normativa com en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE), es caracteritza per l’aprofundiment progressiu en el principi d’igualtat. Com que la missió de la UE és aconseguir la igualtat (article 2 del Tractat de la UE), aquesta es configura com a principi general inspirador i fonamental d’aquest ordenament i dels seus objectius i, alhora, com un concepte determinant que els estats han de respectar i garantir a l’hora d’establir els requisits per a noves incorporacions d’estats i, fins i tot, davant l’eventualitat d’adoptar sancions als estats membres que el desconeguin (article 6 del Tractat de la UE). El principi d’igualtat entre dones i homes també s’ha incorporat a la Carta Europea de Drets Fonamentals (articles 21-23), que és l’eix de la Carta Social Europea aprovada el 1989 i ha fonamentat un seguit de normatives de dret derivat. Així mateix, la jurisprudència del TJCE va fer una interpretació extensiva de l’article 114 –referit a la igualtat entre dones i homes en la retribució per a un mateix treball– que prohibeix la discriminació en l’àmbit laboral en general, no només pel que fa a salaris. Aquesta interpretació va donar peu a la inclusió de la igualtat, fins i tot ampliada, en el Tractat de la Comunitat Europea, posterior al Tractat d’Amsterdam. Es pot fer referència a tres etapes de la política de la Comunitat Europea pel que fa a la igualtat entre dones i homes: de la primera etapa –fins a la dècada dels anys noranta-, en què s’aborda la igualtat de tracte en l’àmbit laboral, es passa a una segona etapa –des de començament dels anys noranta-, en què s’avança cap a l’acció positiva dels poders públics a favor de les dones mitjançant l’adopció de mesures estructurals que permeten augmentar la participació de les dones en les diferents activitats socials i la igualtat real entre dones i homes. La tercera etapa, l’actual, està presidida per les polítiques de la transversalització que es van inaugurar amb la Conferència Mundial sobre la Dona celebrada a Pequín el 1995. La Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, per la qual s’estableix el Pla de treball per a la igualtat entre les dones i els homes 2006-2010, és la nova referència en el mètode d’actuació política per assolir una igualtat d’oportunitats real. Aquest pla de treball es basa en l’experiència de l’estratègia marc sobre la igualtat entre homes i dones (2001-2005), i estableix noves mesures en sis àrees prioritàries de l’actuació de la UE: la mateixa independència econòmica per a les dones i els homes;

1159

la conciliació de la vida privada i l’activitat professional; la mateixa representació en la presa de decisions; l’eradicació de totes les formes de violència de gènere; l’eliminació dels estereotips sexistes, i la promoció de la igualtat de gènere en la política exterior i cooperació al desenvolupament. A l’Estat espanyol, la promulgació de la Constitució espanyola de 1978 va comportar el reconeixement de la igualtat jurídica entre dones i homes. Tanmateix, aquest text no es limita a recollir el principi d’igualtat formal (article 14), ni a configurar-lo només com un dret fonamental especialment protegit (article 53.2), sinó que fa un pas més enllà en l’article 9.2, en què estableix un manament dirigit als poders públics per tal que, cadascun en el seu àmbit, promoguin “les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives i remoguin els obstacles que n’impedeixen o en dificulten la plenitud”. Aquest darrer precepte constitucional conté un dinamisme especial que fixa un dels arguments que comprometen els poders públics en un estat social i democràtic de dret (article 1.1): promoció de la igualtat i remoció dels obstacles que impedeixen que aquesta igualtat sigui real i efectiva. Aquest precepte els dóna cobertura per indagar en aquells àmbits en els quals es considera que es produeixen situacions discriminatòries i investigar-ne les causes, de manera que els habilita o bé per imposar tractaments iguals a situacions semblants o bé per procurar regulacions i actuacions diferents davant situacions fàctiques també diferents. D’aquesta manera, pren lògica la reacció davant de situacions de desigualtat manifesta, persistent i continuada respecte a un grup concret de persones, i es justifica amb l’adopció de mesures d’acció positiva que procurin l’equiparació real i efectiva de les persones. A més, cal destacar l’article 10.2 CE, que obliga a adoptar com a criteris hermenèutics els que es deriven de la Declaració Universal dels Drets Humans, a més dels tractats internacionals i els acords que ha subscrit Espanya, sobretot el Conveni Europeu dels Drets Humans, que en l’article 14 recull el dret a la igualtat de tracte sense distinció en funció del sexe, entre altres categories, i molt especialment, la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, de 18 de desembre de 1979, i el seu protocol facultatiu, ratificat i en vigor des de l’any 2001, que estableixen que “els estats han de prendre les mesures apropiades, incloent-hi les mesures legislatives, per assegurar el ple desenvolupament i l’avenç de la dona en tots els àmbits”, i afegeixen que “no es considera discriminació l’adopció de mesures especials encaminades a accelerar la igualtat de facto entre l’home i la dona”. Juntament amb aquesta obligació genèrica, la Convenció amplia els drets de les dones en diversos àmbits, com els drets polítics, en l’àmbit laboral, l’educació, la sanitat i l’economia. D’altra banda, el Tribunal Constitucional (TC) ha entès que l’article 14 prohibeix al poder legislador aprovar regulacions o tractaments jurídics diferents per a persones que es troben en la mateixa situació (STC 144/1988, STC 68/1991, STC 181/2000, entre moltes altres). No obstant això, estableix que no tota desigualtat és inconstitucional, sinó només la que és discriminatòria (STC 100/1989). Així, sorgeix el que es podria anomenar la cara negativa de la igualtat, que es pot formular a través d’una altra manera d’abordar aquest dret fonamental: el dret a la no-discriminació i, en particular, la no-discriminació per raó de sexe. La recent Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, té com a objectiu central fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i l’eliminació de tota discriminació contra les dones i atorga una importància especial a les polítiques actives i a les accions positives de les administracions públiques i en les

1160

relacions entre particulars. A més, és una llei transversal, com correspon a una llei de transposició de diverses directives comunitàries: la Directiva 97/80/CE del Consell, de 15 de desembre de 1997, relativa a la càrrega de la prova en els casos de discriminació per raó de sexe; la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació; la Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de setembre de 2002, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes a l’accés al treball, a la formació i a la promoció professionals, i a les condicions de treball, i la Directiva 2004/113/CE del Consell, de 13 de desembre de 2004, per la qual s’aplica el principi d’igualtat de tracte entre dones i homes a l’accés i al subministrament de béns i serveis. Aquestes previsions ja s’havien incorporat en diferents lleis estatals i autonòmiques com, per exemple, la Llei 51/03, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, nodiscriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat; la Llei 39/99, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores; la Llei 62/03, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i socials, o la Llei orgànica 4/00, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. A Catalunya, l’equitat de gènere és un valor reconegut en l’ordenament jurídic català. Així, l’Estatut de Catalunya estableix en el títol preliminar que els poders públics catalans han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat. El model de societat que recull l’Estatut es basa en dos grans eixos: garantir els drets de les dones i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i garantir que la perspectiva de gènere impregni les polítiques dels poders públics catalans. El títol I del nou Estatut dedicat als drets, deures i principis rectors consagra el dret de les dones al “lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal, a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tot tipus de discriminació, i a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats”. L’Estatut assumeix així el compromís de treballar en polítiques per al respecte dels drets individuals de les dones amb l’objectiu de garantir-ne la qualitat de vida. Aquesta regulació s’incorpora a l’Estatut, perquè la Generalitat té competència exclusiva en polítiques de gènere, de manera que permet que la intervenció del poder legislador autonòmic pugui aplicar alguns aspectes d’aquests drets. Tan important és el reconeixement d’aquests drets com el reconeixement de poder reclamar-los davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el Consell de Garanties Estatutàries, d’acord amb la normativa de procediment vigent. D’altra banda, en el capítol V, s’estableixen de forma específica els principis als quals queda sotmesa l’activitat dels poders públics a Catalunya. La perspectiva de gènere s’assumeix com un principi que ha d’informar les competències determinades en el títol IV amb l’objectiu d’oferir a les dones uns drets concrets amb eficàcia sobre tots els aspectes de la seva vida. L’Estatut estableix clarament, doncs, la integració activa de la dimensió de gènere en l’elaboració i l’aplicació de totes les accions i polítiques que duguin a terme tots els poders públics catalans en el desenvolupament de les seves competències per satisfer les preocupacions, les necessitats i les aspiracions de les dones. En darrer lloc, l’Estatut atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques

1161

de gènere. La tècnica utilitzada en el nou Estatut ha estat la de delimitar de manera precisa l’abast de les funcions i de les matèries que són objecte de les competències de la Generalitat per evitar, d’una banda, l’ambigüitat i, de l’altra, que una mateixa matèria es pugui incloure indistintament en una matèria de competència estatal o autonòmica. El nou Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere i especifica les submatèries que configuren aquest àmbit competencial, i hi incorporen la clàusula de salvaguarda “en tot cas inclou”, per tal de deixar clar que no és una relació exhaustiva i tancada, sinó que s’hi poden incorporar noves submatèries. En el desenvolupament d’aquestes competències i responent al principi de la deguda diligència dels poders públics, concepte doctrinal encunyat en el marc internacional els anys vuitanta, en el qual se sosté la Declaració 47/104/1993, de 20 de desembre, sobre l’eliminació de la violència contra la dona de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista (Llei 5/2008, de 24 d’abril, DOGC núm. 5123, de 2 de maig de 2008), una llei global i transversal que aborda instruments jurídics dirigits a modificar l’estructura patriarcal de la societat, que reconeix drets que permeten a les dones sortir de les situacions de violència, que ordena els processos d’intervenció professional i les competències de les diferents administracions implicades per evitar-ne, en la mesura del que es pot, la victimització secundària. El nou Pla de polítiques de dones parteix del reconeixement d’aquest marc normatiu i competencial que s’ha exposat i recull el conjunt d’objectius i mesures que el Govern ha d’implementar per fer efectiu el principi d’igualtat entre dones i homes.

1162

IV Procés d’elaboració i principis orientadors

El Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 s’ha elaborat des d’una concepció integral, perquè les polítiques de dones tenen a veure amb tots els àmbits de la societat. Per tant, l’acció de govern de la Generalitat, adreçada a millorar la vida de les dones de Catalunya, s’ha de plantejar tenint en compte la interrelació i la integració dels diferents aspectes que incideixen en les situacions que cal modificar, millorar o superar. Així mateix, el Pla és un document estratègic que planteja, de manera transversal, el reconeixement de l’existència de les dones en totes les polítiques sectorials, per la qual cosa conté els mecanismes necessaris per dur a terme aquesta transversalització, tal com es descriuen en l’eix 1. El Pla actual s’ha elaborat a partir de l’experiència de l’equip de l’ICD i de les persones dels diferents departaments de la Generalitat que van treballar de manera coordinada al llarg de la implementació del Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007. Alhora, el seguiment continuat, l’avaluació externa i l’avaluació general del Pla anterior que ha dut a terme l’ICD han subministrat les dades orientatives per construir les bases del Pla que ara presentem. Tanmateix també s’han rebut les aportacions d’un grup d’expertes, especialistes en diferents àmbits, representants del moviment de dones i del CNDC i de l’Administració local que, des del seu coneixement específic, han contribuït de manera significativa a la configuració i riquesa del Pla. En la fase participativa, l’esborrany del Pla també va incorporar observacions i propostes d’entitats i particulars. El Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 també és un document tècnic que, mitjançant la seva estructura, organitza les actuacions compromeses per cada departament o unitat de govern en relació amb els objectius específics vinculats a àmbits concrets, amb els objectius generals determinats per aconseguir les finalitats perseguides i amb les principals línies estratègiques o eixos. Com en el Pla anterior, disposa del compromís econòmic necessari per durlo a terme, compromís certificat i aprovat per a l’exercici 2008 que s’anirà confirmant en els exercicis posteriors. Alhora incorpora, com a novetat, la definició dels indicadors destinats a avaluar-lo.

Els eixos o les línies estratègiques establertes en el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 són els següents: 1. Transversalització de les polítiques de dones a les administracions públiques 2. Canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals 3. Participació

1163

4. Reorganització dels treballs i noves polítiques del temps 5. Qualitat de vida i cohesió social 6. Intervenció integral contra la violència masclista. Els criteris orientadors que guien les actuacions del Pla són els següents: La concepció actual de les polítiques de dones Les polítiques de dones consisteixen a aplicar la transversalització de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les actuacions governamentals. Això vol dir que aquestes polítiques han d’integrar el reconeixement de l’existència de dones i homes en el conjunt de les seves actuacions per tal que donin resposta a les realitats, oportunitats, necessitats i expectatives dels dos sexes. Alhora es proposen identificar, anomenar i comptabilitzar les contribucions específiques de les dones en tots els àmbits socials i atorgar-los el valor que mereixen. Són polítiques que no es limiten a incloure les dones en un context determinat, sinó que també revisen els marcs conceptuals i les premisses de les polítiques generals o d’altres polítiques sectorials. Per això la seva aparició provoca un efecte immediat d’innovació i de renovació en els contextos on s’introdueixen. En el marc de les polítiques públiques, les polítiques de dones han anat posant en escena una sèrie de conceptes i principis nous que ara comencen a estar incorporats amb naturalitat en les dinàmiques de la gestió pública. El Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 està articulat a l’entorn d’aquestes concepcions. El principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats El principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats determinat pel nostre marc normatiu és aplicable de manera general en totes les situacions evidents de discriminació o desavantatge de les dones en relació amb els homes. Permet aclarir i superar amb eficàcia la remoció dels obstacles i les barreres que impedeixen l’autonomia de les dones. El Pla crea mecanismes per fer el seguiment de la integració d’aquest principi en les disposicions normatives i per incentivar-ne l’aplicació a altres àmbits de la societat civil. El concepte d’igualtat El concepte d’igualtat implícit en el Pla reconeix el mateix valor a totes les persones, però alhora té en compte la diferència entre dones i homes en la societat i entre les aspiracions i les necessitats d’unes i altres. L’horitzó de les polítiques de dones és un escenari futur on dones i homes puguin desenvolupar lliurament les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals atribuïts a cada sexe i avançar cap a una societat sense subordinacions, incloent i integradora. En aquesta concepció de la igualtat, la diferència entre dones i homes no s’entén com a desigualtat, sinó com un reconeixement de les condicions específiques de partida d’un grup de població o un altre, imprescindible per adoptar les mesures oportunes en la consecució d’aquesta igualtat. La diversitat de les dones L’experiència femenina no és única. Les dones són diferents entre si, tant pel que fa a la posició social i l’experiència viscuda, com des del punt de vista de la procedència o el context cultural, l’orientació sexual, l’estat de salut, les aspiracions i els projectes de vida. Aquest Pla té l’objectiu d’avançar en l’atenció i el respecte a la diversitat; per tant, la visualització de la diversitat de les dones és un dels fils conductors a fi i efecte d’articular mesures que parteixin de la complexitat de les diferents identitats i integrin les diverses formes de participació, necessàries per a la cohesió social i l’aprofundiment democràtic.

1164

La distribució equitativa de recursos Així mateix, un cop reconeguda la necessitat d’aquesta igualtat en la diferència, les mesures del Pla tenen en compte la necessitat de crear les condicions favorables a una distribució equitativa de recursos entre dones i homes. Es proposen, per tant, actuacions correctores dels desequilibris entre dones i homes pel que fa a l’accés a oportunitats, serveis, obligacions o prestacions, especialment en els àmbits on es fan evidents situacions injustes, com les diferències salarials o les desigualtats en la promoció i la formació en l’àmbit laboral. L’equilibri entre els treballs i l’atenció a la vida quotidiana La desigualtat en la distribució del temps i en el repartiment de les tasques domèstiques, familiars i de cura és un dels determinants estructurals que marca de manera més clara la vida de les dones, fet que els imposa molt sovint tensions i contradiccions difícils de suportar i que afecten directament la qualitat de vida. L’organització del temps dedicat al treball remunerat, al temps personal i al temps esmerçat a tasques domèstiques, familiars o de cura, requereix un replantejament global que reorganitzi els horaris i els espais i que tingui en compte que aquestes tasques han de ser compatibles entre si i compartides entre dones i homes. Altrament seguiran repercutint negativament en les expectatives i les condicions de vida de les dones. D’altra banda, la incorporació dels homes a les tasques de cura, domèstiques i familiars és imprescindible per aconseguir la coresponsabilitat en la gestió de la vida quotidiana. La participació social de les dones Al costat del reconeixement i la valoració de les aportacions de les dones, aquest Pla té en compte la necessitat de recuperar les seves experiències i, per tant, considerar-les subjectes socials i polítics que cal situar en el centre de les decisions, tant per atendre’n les necessitats com per aprofitar-ne el coneixement i el saber. Però si partim d’una realitat on encara perduren els mecanismes que han exclòs, minimitzat o marginat aquestes aportacions, convé posar en circulació forces contràries que contribueixin a garantir el desenvolupament de la capacitat de les dones per, en primer lloc, gestionar la vida d’aquestes amb més marges de llibertat i autonomia i, alhora, augmentar-ne el poder per aplicar-lo en la superació de les situacions adverses, en la solució dels problemes col·lectius i en la construcció del progrés i del benestar del nostre país. L’apoderament de les dones L’apoderament de les dones té, d’una banda, una dimensió individual com a procés mitjançant el qual les dones prenen consciència del seu poder per millorar la seva autonomia tant física com econòmica i cultural i conèixer millor les seves capacitats i, de l’altra, una dimensió col·lectiva o social, ja que, a través de la creació i la dinamització de xarxes de dones i del treball cap a objectius comuns, es potencia el grau d’intervenció de les dones en tots els àmbits. El Pla aborda mesures tant per afavorir l’apoderament individual de les dones mitjançant la posada en marxa d’accions formatives i de sensibilització com per potenciar les xarxes d’entitats i associacions de dones com a espais a través dels quals s’obrin canals de diàleg i discussió entre les dones i amb els diferents grups, xarxes i organismes que configuren l’entramat social dins i fora del nostre país. Aquest camí d’adquisició de consciència individual i col·lectiva de les dones permet incrementar-ne la participació en el procés de presa de decisions en tots els àmbits de la societat. La paritat Les dones han restat tradicionalment al marge de la presa de decisions i això ha comportat que, en molts casos, a l’hora de prendre determinades decisions o d’arribar a

1165

concretar acords de tipus econòmic, polític o social, no s’hagi tingut en compte la perspectiva d’aquestes. Aquest Pla posa un èmfasi especial en la necessitat de considerar les dones subjectes actius i, per tant, amb capacitat d’opinió i de decisió sobre tots els temes i considera primordials les mesures per potenciar la participació paritària de dones i homes en els òrgans de consulta i de presa de decisió, tant en els organismes públics com en els que configuren el teixit social. Només si s’assoleix una paritat real es pot construir un projecte social democràtic i equitatiu que doni resposta a tota la ciutadania. La formació La formació és un element clau per implementar les polítiques de dones, atès que proporciona les eines fonamentals per renovar i ampliar els continguts i les pràctiques de tots els sabers, incloent-hi els de la cultura administrativa. Efectivament, les polítiques de dones, pel caràcter innovador, requereixen una operació integral d’actualització dels coneixements que incorpori la perspectiva de gènere i de les dones en els currículums, els programes i els plans d’estudis. Les administracions han d’avançar decididament en la formació interna per millorar els impactes de les seves polítiques pel que fa a les dones i, com a conseqüència, augmentar els nivells d’eficàcia en tota la població. La coordinació i la cooperació institucional La coordinació i la cooperació institucional és imprescindible per dur a bon terme els objectius de les polítiques de dones en general i les d’aquest Pla en particular. D’una banda, perquè els ens locals treballen des de la proximitat i el coneixement més directe de la realitat de les dones de tots els territoris de Catalunya. De l’altra, perquè, en molts casos, han estat pioners en aquesta qüestió i, per tant, cal aprofitar la seva experiència i les seves bones pràctiques. A la vegada, el treball interinstitucional permet contrastar i adequar el disseny de les polítiques generals a les necessitats i les característiques diverses de les dones i dels diferents territoris del nostre país i compartir recursos i bones pràctiques. Al costat d’aquests criteris orientadors, el Pla de polítiques de dones de la Generalitat 2008-2011 utilitza els mecanismes següents per aconseguir els objectius: • L’avaluació de l’impacte de gènere. És un sistema d’anàlisi que permet desvetllar les diferències de gènere i les conseqüències que tenen per a les dones i els homes. Des d’aquesta perspectiva, el problema no són les dones en si sinó les relacions desiguals de poder entre dones i homes establertes per les relacions de gènere, fet que les posa en una situació problemàtica o de vulnerabilitat. L’avaluació des de la perspectiva de gènere permet conèixer de manera separada la situació de les dones i els homes en un àmbit concret i percebre possibles desigualtats. Només si coneixem aquestes desigualtats podrem intervenir-hi mitjançant mesures correctives amb l’objectiu que cada norma o projecte mantingui una eficàcia equivalent per a dones i homes. Això implica no donar el mateix tracte a qui no és igual, perquè no és possible obtenir resultats equivalents amb punts de partida diferents i/o desiguals. Així doncs, la perspectiva de gènere proposa nous tractaments considerats equivalents en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats. • La transversalització de la perspectiva de gènere i de les dones. Significa la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques, a tots els nivells i a totes les etapes dels processos polítics. D’aquesta manera, es pretén que el conjunt de polítiques que produeix una institució impacti de manera equitativa en les oportunitats i les situacions socials de dones i homes, al mateix temps que reconeix les aportacions femenines en la construcció de la nostra societat.

1166

La transversalització comporta que cap aspecte de la realitat econòmica, social, cultural i política és aliè a les dones, per la qual cosa l’anàlisi d’aquesta realitat s’ha de tenir en compte també des de la perspectiva que deriva de conèixer la situació, les necessitats, les aportacions i els sabers específics de les dones. • Les mesures d’acció positiva. Són mesures específiques que han d’adoptar els poders públics per corregir les situacions patents de desigualtat entre dones i homes. Aquestes mesures han de ser objectives -han de respondre a una situació de desigualtat acreditada-, temporals -mentre duri la situació desigual- i proporcionals -als objectius que volem aconseguir. Cal destacar que els poders públics són discrecionals a l’hora d’escollir la mesura d’acció positiva que es consideri més adient al cas concret, però aquesta discrecionalitat no abasta l’obligatorietat d’utilitzar aquestes mesures davant una situació de desigualtat. A més, en la determinació de les mesures positives cal tenir en compte que les dones no són un col·lectiu homogeni, sinó que cal atendre la seva situació diferenciada. • L’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge. Els usos sexistes del llenguatge fan invisibles o menystenen les dones i són el reflex en la llengua del paper social al qual se les ha intentat constrènyer al llarg de moltes generacions. També reflecteixen una ideologia que no les ha considerat ciutadanes de ple dret. Aquests usos reforcen els papers tradicionals de les dones i donen una imatge parcial i allunyada de les seves capacitats, aptituds i sabers, tant en el passat com el present. Per això cal fer una correcció ideològica de l’ús de la llengua i dels llenguatges iconogràfics que s’utilitzen tant en la comunicació interna com en les pràctiques comunicatives adreçades a la ciutadania, perquè aquest efecte normalitzador de la representació de les dones de manera transversal contribueixi a normalitzar també la participació d’aquestes en tots els àmbits de la societat.

1167

V Eixos: objectius, actuacions i indicadors

El Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 s’estructura de la manera següent: Eix 1. Transversalització de les polítiques de dones a les administracions públiques Eix 2. Canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals Eix 3. Participació Eix 4. Reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps Eix 5. Qualitat de vida i cohesió social Eix 6. Intervenció integral contra la violència masclista

Eixos Objectius generals Indicadors Objectius específics Actuacions Indicadors

6 26 113 561

Estructura del Pla de Polítiques de Dones 2008-2011 Eixos Objectius generals Objectius específics Actuacions

Eix 1 3 19 92

Eix 2 7 30 142

Eix 3 4 13 57

Eix 4 3 18 87

Eix 5 6 18 91

Eix 6 3 15 92

1168

Eix 1 Transversalització de les polítiques de dones a les administracions públiques

Segons el grup d’expertes i experts del Consell d’Europa: “La transversalitat de gènere és l’organització (reorganització), la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat entre dones i homes s’incorpori a totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques.” Aquest grup expert, a més de fer explícita una definició que permet aplicar aquest concepte abstracte a l’àmbit de la formulació i el desenvolupament de les polítiques públiques, també especifica cinc elements que acompanyen aquesta estratègia: l’evolució del concepte d’igualtat entre dones i homes, la incorporació de la perspectiva de gènere en l’agenda política, la participació de les dones en les decisions polítiques, la prioritat de les polítiques de gènere i de les polítiques de dones i, finalment, el canvi de la cultura institucional i organitzativa. Actualment, doncs, el repte de les polítiques de dones està situat en el desenvolupament d’aquest enfocament de la transversalitat que proposa incloure la perspectiva de gènere en tots el àmbits de l’actuació política del Govern i que, per tant, obliga a elaborar de nou conceptes i construir formes de pensar el món des d’un nou paradigma que consideri les diferències entre les condicions, les situacions i les necessitats respectives de les dones i dels homes i que incorpori les aportacions i els sabers específics de les dones des del reconeixement i el respecte a la diversitat, i a la igualtat d’oportunitats des de la diferència. El Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 va partir ja d’aquesta conceptualització de la transversalitat en l’exposició detallada dels seus objectius, mesures i actuacions i en la concreció d’un compromís pressupostari del Govern. Per això, el seu desplegament va contemplar la millora i el disseny d’estratègies i eines que permetessin avançar en l’aplicació de la transversalitat en totes les àrees polítiques. També va implicar la creació de dinàmiques per potenciar el treball en xarxa entre les diferents administracions, la societat civil i les organitzacions de dones. Al llarg dels seus tres anys de vigència s’ha aconseguit un grau més alt de consens, sensibilització i voluntat política entorn de les polítiques de dones i s’ha acumulat una experiència de treball i de cooperació important entre tots els agents implicats. A partir d’aquí ha estat possible avançar en la creació de coneixement al voltant del significat de l’aplicació de la perspectiva de gènere en els processos de planificació, de disseny, d’implementació i d’avaluació de les polítiques públiques, i com, des del desplegament de polítiques de dones, es pot incidir en la construcció d’un nou model de relacions entre dones i homes i avançar cap a la igualtat d’oportuni-

1169

tats real a partir del reconeixement dels diferents coneixements, experiències i valors de dones i d’homes. Endeguem amb aquest Pla de polítiques de dones 2008-2011 una nova fase en la qual caldrà consolidar els mecanismes emprats per impulsar la transversalitat, aprofundir, mitjançant la recerca i la formació, en els marcs cognitius oberts i ampliar l’experiència institucional conjunta amb relació a la transversalitat de gènere. Potenciar el coneixement d’aquesta estratègia i dels seus components principals ofereix la possibilitat de fer de la Generalitat de Catalunya una administració exemplificadora en l’àmbit de les polítiques de dones. En l’anàlisi i avaluació del Pla 2005-2007 s’han pogut identificar alguns aspectes que han estat considerats claus en el desenvolupament de la transversalitat de gènere. Ara cal fixar aquests aspectes de manera integral i permanent en les estructures i accions de les administracions públiques, i per això continuen tenint un espai important en aquest nou pla. D’una banda, es reconeix la importància d’impulsar i donar valor als sabers, les experiències de les dones, i d’una altra, es pretén assolir la igualtat efectiva i incloure l’aplicació de diverses estratègies per abordar les causes múltiples que encara impedeixen la igualtat efectiva entre dones i homes. Per això, en el Pla 20082011, s’introdueixen tres elements fonamentals: el foment d’accions específiques per a les dones, l’aplicació de la perspectiva de gènere i l’aplicació de la transversalitat d’aquesta perspectiva. El primer element respon a la necessitat de continuar establint mesures o accions positives que permetin l’apropament a la consecució de la igualtat efectiva i que es tingui en compte els diferents punts de partida de dones i homes en la societat. El Pla 2005-2007 ja va incorporar un important nombre de mesures i actuacions dirigides a les dones, i va vincular els diferents departaments com a coordinadors o responsables d’aquestes actuacions i del seu seguiment. En aquest nou pla s’han inclòs mecanismes que han de permetre reforçar encara més la implicació de tots els departaments i les altres unitats de govern en el seu desplegament, mitjançant la recollida d’informació i el seguiment dels indicadors definits per a cada objectiu general i per a cadascuna de les actuacions. El segon element respon a la necessitat de tenir en compte els efectes diferenciats en les dones i en els homes que tenen totes les polítiques públiques, i actuar per tal que aquests efectes no produeixin desequilibris. En el Pla 2005-2007, els mecanismes elaborats i implementats per produir canvis en la cultura institucional i organitzativa van ser cabdals a l’hora de desplegar estratègies per introduir la perspectiva de gènere en els diferents àmbits d’actuació. Per tant, és del tot imprescindible continuar avançant en aquesta línia a través de la formació i la sensibilització, la creació i el manteniment d’espais i d’estructures organitzatives, el reforçament dels òrgans de coordinació i de col·laboració, l’elaboració d’informes d’impacte de gènere i l’avenç en l’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere. El tercer element, i últim, respon a la necessitat d’implementar una estratègia de transversalitat que faci possible que els dos elements anteriors s’acompleixin. Tots aquests elements van orientar el desplegament de l’anterior pla i tenen ara continuïtat en aquest nou Pla 2008-2011, atès que continua vigent l’objectiu d’aconseguir que la transversalitat de les polítiques de dones sigui aplicada a totes les actuacions de la Generalitat de Catalunya. Ara, fins i tot es fa un pas més endavant amb la introducció d’un nou objectiu:

1170

“Promoure i contribuir a consolidar la transversalitat de les polítiques de dones a l’Administració local i incentivar l’aplicació de la perspectiva de gènere i la transversalitat a altres àmbits de la societat.” La coordinació i articulació de mecanismes que garanteixin la complementarietat d’aquests elements que configuren les actuacions del nou pla es presenta en aquest eix 1, que alhora estableix les bases i els mecanismes per fer possible i facilitar la implicació de tots els departaments de la Generalitat en el desplegament d’aquest pla, ja que aquests són els principals responsables de l’execució i coordinació de les mesures que el componen. És evident el protagonisme que han de tenir les administracions públiques en el desplegament de polítiques de dones també en l’àmbit local. Per això, una de les prioritats del Govern de la Generalitat i de l’Institut Català de les Dones, recollida en aquest pla, és el seu impuls i el suport en l’àmbit municipal i comarcal, com també l’atenció a l’equilibri territorial. Els ens locals treballen des de fa temps per tirar endavant iniciatives per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i molts d’aquests ens han estat pioners en la implementació d’aquestes polítiques, més enllà, fins i tot, del seu marc competencial. En aquest context, és el moment de posar en relació l’acció de govern de la Generalitat pel que fa a polítiques de dones i les que es despleguen des dels ens locals, aprofundir en el coneixement de les diferents experiències que es duen a terme i avançar cap a una sistematització del disseny de la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en les polítiques públiques locals, tot consensuant eines eficaces per a la seva implementació de manera coordinada. És, doncs, fonamental generar circuits d’informació i relació mútua, com també d’intercanvi sobre estratègies i metodologies per facilitar aquest treball concertat, impulsar el treball en xarxa i millorar l’acció de govern de les diferents administracions catalanes.

Objectiu general: 1.1.

Impulsar i consolidar la transversalització de les polítiques de dones a tots els àmbits de l’Administració de la Generalitat

La incorporació de la transversalització a l’Administració de la Generalitat ha estat fonamental per iniciar el procés d’inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Aquest Pla es proposa seguir impulsant aquest mecanisme i consolidar-lo. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, s’ha d’actuar en dues direccions: d’una banda, vers les polítiques encaminades a garantir l’accés de les dones a recursos i oportunitats i, de l’altra, vers la consecució que la perspectiva de gènere i de les dones sigui transversal i es tingui present en el funcionament intern dels departaments i òrgans de govern de la Generalitat. Al mateix temps és imprescindible avançar en el reconeixement de les aportacions de les dones i del teixit social femení en la construcció de la nostra societat. Aquesta transversalització permet incorporar solucions innovadores davant dels reptes plantejats al nostre país.

Objectiu específic: 1.1.1.

Impulsar i desplegar la normativa necessària a fi d’introduir la transversalització de gènere a tots els àmbits de l’Administració de la Generalitat

1171

Actuació: 1.1.1/1

Actuació: 1.1.1/2

Actuació: 1.1.1/3

Actuació: 1.1.1/4

Objectiu específic: 1.1.2. Actuació: 1.1.2/1

Actuació: 1.1.2/2

Actuació: 1.1.2/3

Actuació: 1.1.2/4

Tramitació de l’Avantprojecte de la Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat de dones i homes Coordinació: ICD ASC SG ICD CI Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Participants Incorporació de la perspectiva de gènere en la tramitació del Projecte de llei d’organització i funcionament de l’Administració de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Informes Òrgans paritaris Incorporació de clàusules de naturalesa social en els contractes i les licitacions del sector públic Coordinació: ECF SG-DGCP GAP ICD Indicadors: Contractes/convenis Participants Seguiment del desplegament reglamentari de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, tenint en compte la diversitat familiar i el paper de les dones en l’àmbit de les famílies Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Persones destinatàries: dones/homes Integrar el principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes en la interpretació i l’aplicació de les normes Anàlisi i seguiment de la normativa autonòmica, estatal, comunitària i internacional en igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Informes Participants Seguiment de la normativa i de l’actuació administrativa de la Generalitat per garantir el principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Espais/serveis/organismes Participants Impuls i seguiment perquè tota la normativa i altres actuacions públiques de la Generalitat incorporin l’informe d’impacte de gènere Coordinació: ICD ICD CI GAP SFPMA-DGMA Indicadors: Informes Elaboració/modificació de la normativa Incorporació de la perspectiva de gènere en les funcions inspectores Coordinació: GAP ICD CI Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Cursos/accions formatives

1172

Objectiu específic: 1.1.3. Actuació: 1.1.3/1

Actuació: 1.1.3/2

Actuació: 1.1.3/3

Actuació: 1.1.3/4

Objectiu específic: 1.1.4.

Actuació: 1.1.4/1

Actuació: 1.1.4/2

Actuació: 1.1.4/3

Analitzar, a través d’estudis i informes, la situació de les dones als diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat Elaboració d’una diagnosi interna per part dels departaments de la Generalitat sobre la situació de les dones en el seu si Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Diagnosis Canals de difusió Participants Elaboració d’un informe sobre l’accés de les dones a càrrecs de comandament a l’Administració de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA ECF SE-IDESCAT ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Anàlisi de les especificitats de les dones que es poden trobar en desavantatge social: caps de famílies monoparentals, lesbianes i dones amb responsabilitats familiars diverses en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Materials/documents Diagnosis Impactes/llocs Creació d’un observatori de la funció pública que incorpori la perspectiva de gènere Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Participants Millorar els coneixements dels càrrecs polítics i del personal directiu i tècnic al servei de l’Administració de la Generalitat en polítiques de dones i de perspectiva de gènere Impuls de la realització d’una diagnosi sobre les necessitats de formació en polítiques de dones, en perspectiva de gènere i en transversalització a la Generalitat Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Diagnosis Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració i implementació d’un pla de formació específic en polítiques de dones, en perspectiva de gènere i en transversalització de gènere a l’Administració de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD ICD CI Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Participants Capacitació de l’equip de formació intern de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) en polítiques de dones i en perspectiva de gènere Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes

1173

Actuació: 1.1.4/4

Actuació: 1.1.4/5

Actuació: 1.1.4/6

Actuació: 1.1.4/7

Actuació: 1.1.4/8

Actuació: 1.1.4/9

Objectiu específic: 1.1.5.

Actuació: 1.1.5/1

Actuació: 1.1.5/2

Creació d’un espai virtual per fer formació en polítiques de dones i en perspectiva de gènere Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Visites Incorporació de la perspectiva de gènere a la formació de tercer cicle (mestratge en funció pública i funció directiva) Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impuls a la incorporació d’un apartat relacionat amb la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes en el suport documental i formatiu del Pla d’acollida de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGFP ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Exemplars distribuïts Impuls a la incorporació de la perspectiva de gènere a l’àmbit de la recerca, documentació i publicacions de l’EAPC Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD Indicadors: Indicadors Materials/documents Exemplars distribuïts Impuls a la introducció de la perspectiva de gènere i coneixements sobre polítiques de dones en els temaris d’oposicions al funcionariat de l’Administració de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGSPM ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Materials/documents Elaboració d’informes jurídics en matèria de funció pública i d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Adaptar les estructures administratives de la Generalitat a fi d’aconseguir el desplegament de les polítiques de dones als diferents departaments i organismes Creació d’unitats i/o responsables de gènere a cada departament o unitat orgànica de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Dotació de personal: dones/homes Elaboració/modificació de la normativa Incorporació del perfil d’agent d’igualtat com a categoria professional dins de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD ICD C Indicadors: Dotació de personal: dones/homes Elaboració/modificació de la normativa Impactes/llocs

1174

Actuació: 1.1.5/3

Impuls a la introducció de la perspectiva de gènere en les funcions dels consells, de les comissions i dels òrgans de caràcter interdepartamental o interadministratiu Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Elaboració/modificació de la normativa

Objectiu específic: 1.1.6.

Crear i potenciar mecanismes i espais de coordinació de les polítiques de dones Coordinació interdepartamental de les unitats i/o responsables de gènere dels diferents departaments o unitats orgàniques de la Generalitat Coordinació: ICD ICD CI GAP Indicadors: Actes/activitats Participants Espais/serveis/organismes Coordinació i impuls de l’Òrgan Paritari de Polítiques d’Igualtat (OPPI) i de les comissions de treball que l’integren Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGPSPSL ICD Indicadors: Participants Grups de treball/òrgans actius Actes/activitats Creació de mecanismes de coordinació de les accions dels diferents departaments i secretaries per garantir la inclusió de la perspectiva de gènere acordada en aquest Pla Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Materials/documents Establiment de la figura referent del seguiment del Pla a cada una de les demarcacions territorials, per part de tots els departaments i secretaries implicades Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Impactes/llocs Participants

Actuació: 1.1.6/1

Actuació: 1.1.6/2

Actuació: 1.1.6/3

Actuació: 1.1.6/4

Objectiu específic: 1.1.7. Actuació: 1.1.7/1

Actuació: 1.1.7/2

Desenvolupar polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes i d’acció positiva a l’Administració de la Generalitat Elaboració i difusió d’una guia per elaborar plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGPSPSL ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Participants Impuls i suport a l’elaboració i al desplegament de plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes als organismes que configuren l’Administració de la Generalitat Coordinació: GAP TRE ICD Indicadors: Plans Canals de difusió Participants

1175

Actuació: 1.1.7/3

Actuació: 1.1.7/4

Actuació: 1.1.7/5

Actuació: 1.1.7/6

Actuació: 1.1.7/7

Actuació: 1.1.7/8

Actuació: 1.1.7/9

Introducció d’indicadors no androcèntrics per analitzar i planificar l’ocupació pública Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD Indicadors: Indicadors Informes Impactes/llocs Introducció d’indicadors no androcèntrics a les eines TIC de suport a la gestió de la funció pública de la Generalitat de Catalunya (GIPARPHA, Època, etc.) Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD Indicadors: Indicadors Enquestes/bases de dades/registres/arxius Informes Incorporació de la perspectiva de gènere a la definició dels perfils professionals Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGSPM ICD Indicadors: Informes Elaboració/modificació de la normativa Impactes/llocs Impuls a la introducció de la perspectiva de gènere a la gestió dels recursos humans de la Generalitat de Catalunya (gestió de llocs de treball, carrera professional, retribucions, dimensionament de les plantilles, gestió del rendiment, relacions de llocs de treball, etc.) Coordinació: GAP SFPMA ICD ICD CI Indicadors: Indicadors Avaluacions/seguiments Revisió de la nomenclatura per incorporar un ús no sexista del llenguatge a totes les eines de gestió dels recursos humans de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA ICD ICD CI Indicadors: Indicadors Materials/documents Canals de difusió Desplegament normatiu per garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte en els sistemes selectius i de mobilitat del personal de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGSPM ICD ICD CI Indicadors: Processos selectius Elaboració/modificació de la normativa Materials/documents Impuls a la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de prevenció de riscos laborals i de medi ambient en l’àmbit de la Generalitat Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGPSPSL ICD ICD CI Indicadors: Indicadors Canals de difusió Impactes/llocs

1176

Actuació: 1.1.7/10

Actuació: 1.1.7/11

Actuació: 1.1.7/12

Actuació: 1.1.7/13

Actuació: 1.1.7/14

Actuació: 1.1.7/15

Objectiu específic: 1.1.8. Actuació: 1.1.8/1

Impuls a la incorporació de la perspectiva de gènere en la negociació col·lectiva del personal funcionari i laboral (composició paritària dels òrgans, contingut dels acords, difusió de la informació, etc.) Coordinació: GAP ICD Indicadors: Clàusules/requeriments de compensació Indicadors Avaluacions/seguiments Incorporació d’un apartat sobre plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la negociació col·lectiva Coordinació: GAP ICD Indicadors: Clàusules/requeriments d’esmena Indicadors Avaluacions/seguiments Revisió del Fons d’Acció Social (FAS) per incorporar la perspectiva de gènere Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGRS ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Informes Creació i manteniment d’espais sobre polítiques de dones als webs i les intranets dels departaments de la Generalitat Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Visites Creació d’espais específics de difusió en matèria de polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes (Època, Cat365, etc.) i continuació de la tasca de visibilització dels que hi ha actualment (revista Funció Publicació, web de Funció Publicació, web de Funció Pública, Municat) Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD Indicadors: Materials/documents Espais/serveis/organismes Visites Inclusió d’indicadors no androcèntrics en el seguiment i l’avaluació del Pla de desenvolupament de l’administració electrònica Coordinació: GAP SFPMA-ODAE ICD ICD CI Indicadors: Indicadors Participants Introduir la paritat de dones i homes en tots els òrgans de l’Administració de la Generalitat Modificació i/o elaboració de la normativa que garanteixi la paritat de dones i homes en tots els òrgans de l’Administració de la Generalitat Coordinació: GAP ICD ICD CI Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Òrgans paritaris Participants

1177

Actuació: 1.1.8/2

Actuació: 1.1.8/3

Objectiu específic: 1.1.9. Actuació: 1.1.9/1

Actuació: 1.1.9/2

Actuació: 1.1.9/3

Objectiu específic: 1.1.10. Actuació: 1.1.10/1

Actuació: 1.1.10/2

Establiment de la paritat de dones i homes en els òrgans de selecció i provisió dels llocs de treball a través del desplegament normatiu propi Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGSPM ICD ICD CI Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Òrgans paritaris Promoció de la creació d’una eina corporativa que controli que els diferents ens públics compleixen les mesures de paritat de dones i homes, lligada al desenvolupament de la Llei d’organització de funció pública Coordinació: GAP SFPMA-DGMA ICD ICD CI Indicadors: Informes Òrgans paritaris Avançar en la incorporació de la perspectiva de gènere en l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat Elaboració d’indicadors no androcèntrics de seguiment dels pressupostos per mesurar l’impacte de les polítiques públiques sobre les dones i els homes Coordinació: ECF SG-DGP ICD Indicadors: Indicadors Exemplars distribuïts Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla estadístic de Catalunya 20062009 Formació a les persones encarregades de planificar i elaborar els pressupostos per proporcionar-los mètodes i instruments concrets per incorporar la perspectiva de gènere als pressupostos Coordinació: ECF SG-DGP ICD ICD CI Indicadors: Cursos/accions formatives Participants Inclusió d’un informe sobre la perspectiva de gènere i l’impacte de la política transversal de gènere en la documentació que acompanya els pressupostos Coordinació: ECF SG-DGP ICD ICD CI Indicadors: Informes Grups de treball/òrgans actius Promoure l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric Elaboració i difusió de materials específics per a cada departament per utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric Coordinació: ICD VCP SPL ICD CI Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració d’un estudi per evitar un ús del llenguatge lesbofòbic Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió

1178

Actuació: 1.1.10/3

Creació d’una eina informàtica per facilitar l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric Coordinació:

ICD VCP SPL

Indicadors:

Materials/documents Canals de difusió

Actuació: 1.1.10/4

Assessorament a totes les unitats orgàniques de l’Administració de la Generalitat en matèria de política comunicativa i, específicament, en l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric Coordinació:

VCP SPL ICD ICD CI

Indicadors:

Consultes/assessoraments Participants Espais/serveis/organismes

Actuació: 1.1.10/5

Supervisió de l’ús de llenguatges no sexistes ni androcèntrics en les publicacions corporatives i en els portals d’Internet de la Generalitat Coordinació:

PRE SGA-DGAC ICD VCP SPL

Indicadors:

Diagnosis Indicadors Informes

Objectiu específic: 1.1.11.

Vetllar per la integració de la perspectiva de gènere en els projectes cofinançats per fons europeus

Actuació: 1.1.11/1

Participació de l’ICD en totes les fases de programació i de desplegament dels programes cofinançats pels fons europeus Coordinació:

ICD ICD CI

Indicadors:

Actes/activitats Informes Impactes/llocs

Actuació: 1.1.11/2

Disseny i implementació de formació en perspectiva de gènere a les persones gestores dels fons europeus Coordinació:

ICD GAP SFPMA-EAPC

Indicadors:

Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Participants

Actuació: 1.1.11/3

Elaboració d’una guia per avaluar l’impacte de gènere en els programes europeus Coordinació:

ICD ICD CI

Indicadors:

Informes Elaboració/modificació de la normativa

Actuació: 1.1.11/4

Confecció d’una llista de verificació de compliment del principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes, la no-discriminació i la integració de la perspectiva de gènere en les diferents etapes de l’execució dels projectes cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Coordinació:

ECF SE-DGAPE ICD ICD CI

Indicadors:

Actes/activitats Avaluacions/seguiments

1179

Objectiu específic: 1.1.12. Actuació: 1.1.12/1

Actuació: 1.1.12/2

Actuació: 1.1.12/3

Actuació: 1.1.12/4

Actuació: 1.1.12/5

Actuació: 1.1.12/6

Objectiu general: 1.2.

Fer visible i analitzar l’impacte de gènere de les polítiques, els programes i els projectes de la Generalitat Elaboració d’indicadors no androcèntrics que permetin fer el seguiment i l’avaluació dels projectes i dels programes des de la perspectiva de gènere, tenint en compte la diversitat territorial Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Indicadors Participants Avaluacions/seguiments Adaptació de les aplicacions informàtiques departamentals a la perspectiva de gènere: bases de dades i programes de suport a les tramitacions Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Potenciació de la Comissió Interdepartamental per a la igualtat d’oportunitats per a les dones com a ens coordinador de les polítiques de dones Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Participants Recollida de la variable sexe en el tractament estadístic, l’explotació i la difusió de les dades de les enquestes elaborades per l’Idescat, sempre que sigui tècnicament i metodològicament possible Coordinació: ECF SE-Idescat ICD ICD CI Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Impactes/llocs Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla estadístic de Catalunya 20062009 Creació d’un espai virtual per compartir recursos, informacions i experiències en el procés de desenvolupament d’aquest Pla Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Visites Confecció d’un informe anual sobre el grau d’acompliment, la coherència i el procés d’implementació d’aquest Pla, per part de tots els departaments i les secretaries del Govern implicats Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Materials/documents Participants Avaluacions/seguiments

Promoure i contribuir a consolidar la transversalització de les polítiques de dones a l’Administració local

Els ens locals són les administracions que coneixen millor la realitat de les dones i constitueixen la via més propera per fomentar-ne la participació en els assumptes públics. Així doncs, és cabdal donar suport i establir línies de cooperació amb el món local perquè integrin la perspectiva de gènere i de les dones en les seves actuacions mitjançant l’impuls de nous processos i el suport als processos ja endegats.

1180

Objectiu específic: 1.2.1.

Actuació: 1.2.1/1

Actuació: 1.2.1/2

Actuació: 1.2.1/3

Objectiu específic: 1.2.2. Actuació: 1.2.2/1

Actuació: 1.2.2/2

Actuació: 1.2.2/3

Actuació: 1.2.2/4

Actuació: 1.2.2/5

Actuació: 1.2.2/6

Donar suport al desplegament de la normativa i als mecanismes necessaris a fi d’introduir la transversalització de gènere en l’àmbit local Introducció de la perspectiva de gènere en el Projecte de llei dels governs locals Coordinació: GAP ICD CI Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Informes Indicadors Impuls de la perspectiva de gènere en el Reglament d’organització municipal Coordinació: ICD Indicadors: Indicadors Informes Creació d’una comissió per coordinar i impulsar les polítiques de dones en el món local Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Participants Grups de treball/òrgans actius Donar suport a l’elaboració i el desplegament de plans de polítiques de dones als ens locals Elaboració i implementació d’un pla de formació específic en polítiques de dones adreçat al personal tècnic i polític de l’Administració local Coordinació: GAP SFPMA-EAPC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Assessorament en polítiques de dones als ens locals i supramunicipals Coordinació: ICD Indicadors: Consultes/assessoraments Participants Impactes/llocs Assessorament en l’elaboració de pressupostos de gènere als ens locals i supramunicipals Coordinació: ICD Indicadors: Consultes/assessoraments Participants Impactes/llocs Suport als ens locals i supramunicipals per elaborar i posar en marxa plans de polítiques de dones Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Participants Actualització i manteniment d’un registre de plans de polítiques de dones d’ens locals Coordinació: ICD Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Visites Canals de difusió Incentivació de la contractació d’agents d’igualtat als ens locals Coordinació: TRE DGRL ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes

1181

Actuació: 1.2.2/7

Establiment de mecanismes específics de suport en l’elaboració i el desplegament de polítiques de dones a les zones rurals Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes

Objectiu específic: 1.2.3.

Sensibilitzar els agents polítics i socials de l’àmbit local en matèria de polítiques de dones Promoció de jornades sobre l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en relació amb les polítiques de dones al món local Coordinació: ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Impactes/llocs Creació d’un espai virtual per intercanviar experiències i bones pràctiques en relació amb les polítiques de dones al món local Coordinació: ICD GAP SG-DGAL Indicadors: Espais/serveis/organismes Visites Creació i manteniment d’espais sobre polítiques de dones als webs i canals de difusió del món local Coordinació: GAP SG-DGAL ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Canals de difusió Introducció d’indicadors no androcèntrics en la gestió d’ajuts per a ens locals de la Direcció General d’Administració Local (DGAL) Coordinació: GAP SG-DGAL ICD Indicadors: Indicadors Ajuts/subvencions Impactes/llocs

Actuació: 1.2.3/1

Actuació: 1.2.3/2

Actuació: 1.2.3/3

Actuació: 1.2.3/4

Objectiu general: 1.3.

Incentivar l’aplicació de la perspectiva de gènere i de les dones i la transversalització a altres àmbits de la societat

A més de l’espai de les polítiques públiques cal implicar els agents socials d’altres àmbits en la transversalització de les polítiques encaminades a aconseguir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i a reconèixer les aportacions i habilitats femenines. Aquestes complicitats són imprescindibles per assolir una igualtat real i efectiva, i reconèixer la diferència que comporta ser dona o home en la societat.

Objectiu específic: 1.3.1. Actuació: 1.3.1/1

Sensibilitzar els agents socials en la transversalització de gènere i en el reconeixement de les aportacions femenines Promoció i difusió d’estudis i recerca sobre la transversalització de gènere i reconeixement de les aportacions femenines en els diferents àmbits de la societat civil: tercer sector, sector universitari i sector empresarial Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Impactes/llocs

1182

Actuació: 1.3.1/2

Actuació: 1.3.1/3

Actuació: 1.3.1/4

Objectiu específic: 1.3.2. Actuació: 1.3.2/1

Actuació: 1.3.2/2

Actuació: 1.3.2/3

Actuació: 1.3.2/4

Actuació: 1.3.2/5

Realització d’accions de sensibilització en els diferents àmbits de la societat civil Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Canals de difusió Promoció de formació especialitzada en matèria de transversalització de gènere i en el coneixement i la valoració de les aportacions femenines Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Elaboració i difusió d’eines de suport Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Donar suport a actuacions que tinguin en compte el principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes Definició i regulació de la figura professional de l’agent d’igualtat Coordinació: EDU SPE-ICQP ICD GAP Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Informes Promoció de l’elaboració de plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral a les empreses públiques i privades Coordinació: TRE DGRL GAP ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Ajuts/subvencions Coincidència amb altres plans: Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana Promoció i seguiment dels plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a les universitats catalanes Coordinació: IUE ICD Indicadors: Plans Participants Promoció i seguiment dels plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en els mitjans de comunicació públics Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Plans Participants Incentivació de la contractació d’agents d’igualtat a les empreses públiques i privades, a les universitats i en els mitjans de comunicació públics Coordinació: TRE DGRL ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes

1183

Objectiu específic: 1.3.3.

Actuació: 1.3.3/1

Actuació: 1.3.3/2

Objectiu específic: 1.3.4. Actuació: 1.3.4/1

Actuació: 1.3.4/2

Actuació: 1.3.4/3

Potenciar i fer visibles les iniciatives socials relacionades amb la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes i amb el reconeixement de les aportacions femenines Realització de jornades per incentivar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre els agents socials Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Participants Suport a la creació i al manteniment d’espais per intercanviar experiències i informació Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Actes/activitats Promoure l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric Elaboració i difusió de recomanacions per unificar criteris juridicolegals i economicoadministratius en matèria d’ús de llenguatge no sexista ni androcèntric Coordinació: VCP SPL ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Promoció de l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric en les iniciatives socials que rebin suport de la Generalitat Coordinació: VCP SPL ICD ICD CI Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Promoció de la modificació dels noms dels col·legis professionals perquè denotin un ús no androcèntric del llenguatge Coordinació: JUS SG ICD ICD CI Indicadors: Impactes/llocs Informes Actes/activitats

1184

Eix 2 Canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals

Són nombroses les constatacions del canvi enorme que s’ha produït en la situació de les dones amb relació a les dels homes, si més no en les societats democràtiques. Ara bé, tot i que el pensament i les pràctiques dels moviments de les dones i de les feministes apuntaven, de manera pacífica, cap a la neutralització del sistema patriarcal, aquest sistema costa d’esborrar i de substituir per un de nou, perquè és una construcció universal, de sòlides arrels, de durada mil·lenària i de gran fortalesa, que afecta tots i cadascun dels àmbits de la vida dels éssers humans. Tanmateix, sabem que el patriarcat, en tant que construcció històrica, és transformable. Ara, a principis del segle XXI, es tracta de continuar en el camí dels canvis ja empresos, de fa molt temps, per algunes dones, en forma de propostes de vida alternatives –de vegades anomenades utopies– i de resistències al domini de l’androcentrisme, com a moviments polítics organitzats. El reconeixement de la igualtat de dones i homes davant la llei, els principis de no-discriminació per raó de sexe i d’igualtat d’oportunitats, establerts en els ordenaments jurídics, són el llegat d’onades successives dels moviments de dones que han deixat a les societats actuals i futures, fites històriques irrenunciables, malgrat que d’aplicació incompleta: cal que les societats democràtiques aprofundeixin en l’aplicació d’aquests principis i és necessari que s’universalitzin. Ara bé, el mer reconeixement de drets no comporta ni l’emancipació femenina, ni la plena llibertat de les dones, tal com ho recordava la filòsofa Fina Birulés al Palau de la Generalitat l’any 2004 a l’acte commemoratiu del 8 de març: “[…] El moviment d’emancipació femenina ha aspirat i aspira a harmonitzar dos moviments de la democràcia moderna que no sempre han marxat equilibrats: la universalitat dels drets humans i la dualitat dels sexes […]; o, per dirho en altres paraules: busquem conquerir l’universal en nom de la primera diferència humana, la diferència dels sexes.” El que està en joc és la llibertat femenina de viure la diferència sense que sigui titllada com una anomalia que cal esborrar, sinó reconeguda com un tret distintiu dels éssers humans ple de riqueses. Un gran pas que s’ha fet en aquest sentit ha estat tractar la diversitat de les dones i arraconar l’expressió “la dona” que gairebé sempre portava implícita “el problema de la dona”. Començar a parlar de polítiques de dones en lloc de polítiques per a les dones n’ha estat un altre, perquè mentre que emprendre polítiques per a les dones és assenyalar-les com a receptores passives, les polítiques de dones les tenen com a protagonistes de la seva orientació i de la seva posada en pràctica. Els canvis que resten per fer són molts encara, tots de gran profunditat i complexitat ja que apunten cap a la creació d’una societat més justa per a les dones i per als homes. Es tracta de canvis culturals, perquè és en l’àmbit cultural on s’acumulen els

1185

prejudicis i els judicis sobre els quals es basa la justificació implícita o explícita de moltes injustícies. La discriminació, la subordinació, la marginació, l’opressió, la violència, la privació de drets dels grups menystinguts i/o minoritzats –i fins i tot la violència contra aquests– tenen l’origen en missatges emesos des de l’àmbit cultural. Són paraules, imatges o narracions que avalen o donen per bones idees que transmeten o consoliden els valors establerts. Per la mateixa raó, és l’àmbit idoni per sotmetre aquests valors a crítica i vehicular-ne de nous. El llegat cultural establert, que arriba a la major part de la població per la via de l’educació, ja sigui escolar o informal, o de l’oferta cultural pública o privada, se centra d’una manera gairebé exclusiva –i sovint excloent– en les aportacions masculines i exclou les diferents realitats de les dones. Alhora, els criteris pels quals s’estableixen les activitats o fites humanes que poden ser qualificades d’aportacions culturals que cal conèixer i conservar es basen també en una mirada, la sexista, que ignora o menysté les creacions que han estat obra femenina. Reconèixer les aportacions que les dones han fet i fan a la vida social és imprescindible per transformar les estructures i els models patriarcals. Les aules són equilibrades quant al nombre de nenes i nens, noies i nois que hi assisteixen, a més, les joves tenen bons resultats acadèmics. Ara bé, al costat d’aquesta equitat numèrica hem de situar-hi els canvis en la forma i els continguts que permetin fer visible el que ha estat la contribució de les dones a la història, al coneixement científic i a la cultura, perquè els manuals escolars encara no fan visible tot allò que les dones han aportat a l’esdevenir humà. Tampoc les noies s’inclinen per carreres tècniques i els nois per les relacionades amb la cura de la vida, ni es posa en el centre de l’educació la prevenció i l’eradicació de les discriminacions i de la violència, la cultura del diàleg, la mediació i la pau. Alhora, s’han d’impulsar mesures que remoguin els obstacles que fan difícil o impedeixen la promoció de les dones a les carreres investigadores i acadèmiques. El potencial creatiu de les dones és manifest si s’observen les seves obres en tots els camps: literatura, arts plàstiques, música, teatre, dansa, cinema. La importància de les seves activitats en tots els àmbits de la vida quotidiana, en el treball professional, en el domèstic, en la cura i atenció a les persones és innegable, i moltes estan implicades a convertir en irreversible el procés que ens ha permès conquerir llibertats i autonomia. En justa correspondència a totes aquestes evidències, hem de transformar convenientment les institucions culturals, els mitjans de comunicació, les pràctiques informatives i els llenguatges a fi i efecte de deixar constància i fer transcendent a tota la societat aquest paper actiu i creatiu de les dones. Fer visibles les dones en la seva diversitat i riquesa –edat, creences, desitjos, procedència, identitat sexual–, valorar les seves contribucions –també els treballs civilitzadors– al costat de les dels homes, assegurar una veritable coeducació –des de les escoles bressol fins a les universitats i els programes de formació al llarg de la vida–, escoltar i donar resposta a les seves necessitats culturals, de lleure, oci i esport, i de sociabilitat, denunciar els missatges sexistes, orals, escrits o visuals, són passos fonamentals per transformar els imaginaris i avançar envers un aprofundiment real de la democràcia i la justícia social.

Objectiu general: 2.1.

Reduir la presència de l’androcentrisme en l’imaginari social

1186

L’androcentrisme és la visió del món i de la cultura que posa en el centre un model masculí predominant, associat al domini i a l’expansió, com a mesura universal de la humanitat. Així, aquesta concepció de la realitat ha silenciat i fet invisible el pensament, l’experiència i les representacions elaborades al marge d’aquest model. Des d’aquest enfocament, les dones són considerades només en relació amb l’arquetip viril dominant. Així, reconèixer la presència de l’androcentrisme a la nostra societat i prendre’n consciència d’aquest fet esdevé imprescindible per poder minvar-ne el predomini en l’imaginari social i avançar vers una societat en la qual les diferències no esdevinguin desigualtats.

Objectiu específic: 2.1.1.

Actuació: 2.1.1/1

Actuació: 2.1.1/2

Actuació: 2.1.1/3

Actuació: 2.1.1/4

Actuació: 2.1.1/5

Actuació: 2.1.1/6

Sensibilitzar el sector cultural i la societat en general sobre la necessitat de modificar i superar la concepció androcèntrica de la cultura Elaboració, recerca i anàlisi d'indicadors que facin visibles els biaixos androcèntrics de les produccions culturals Coordinació: CMC ICD Indicadors: Indicadors Canals de difusió Realització de diagnosis que permetin conèixer les preferències, les expectatives, les necessitats i els interessos de les dones en l'àmbit de la cultura Coordinació: CMC ICD SJ Indicadors: Diagnosis Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla d'actuació de les polítiques de joventut 2008-2011 Elaboració d'estudis que aportin propostes per superar l'androcentrisme i el sexisme en l'àmbit de la cultura Coordinació: CMC ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Realització d’actes de sensibilització amb motiu del Dia Internacional de les Dones Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Impuls a les iniciatives de sensibilització social en relació amb les noves masculinitats Coordinació: ICD EDU ICD CI Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Elaboració de material divulgatiu on es recullin les aportacions de les dones dels diferents àmbits i territoris de Catalunya Coordinació: IUE SCT ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió

1187

Actuació: 2.1.1/7

Inclusió, amb especial rellevància, de personatges femenins en els espais expositius dels centres d’acollida turística de Catalunya Coordinació: IUE SCT ICD Indicadors: Exposicions Exemplars distribuïts Impactes/llocs

Objectiu específic: 2.1.2.

Sensibilitzar la societat en general sobre la necessitat de modificar i superar la concepció androcèntrica de les religions Inclusió dins els convenis de la Direcció General d’Afers Religiosos d’una clàusula que estableixi que els drets de llibertat religiosa tenen els límits en els drets de totes les dones i tots els homes, tenint en compte la diversitat de cada sexe Coordinació: VCP DGAR ICD Indicadors: Contractes/convenis Participants Promoció i recull d’aportacions dels grups religiosos a favor de la convivència cívica i dels drets específics de les dones Coordinació: VCP DGAR ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Foment d’actes i jornades sobre dones i religió Coordinació: VCP DGAR ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Foment de l’edició d’obres relacionades amb les religions o la laïcitat des de la perspectiva de les dones Coordinació: VCP DGAR ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió

Actuació: 2.1.2/1

Actuació: 2.1.2/2

Actuació: 2.1.2/3

Actuació: 2.1.2/4

Objectiu específic: 2.1.3. Actuació: 2.1.3/1

Actuació: 2.1.3/2

Actuació: 2.1.3/3

Evitar l’androcentrisme i eradicar el sexisme en les produccions culturals Creació d’un espai de col·laboració entre les administracions catalanes per aplicar criteris no androcèntrics ni sexistes en el procés de planificació, execució i avaluació de produccions culturals Coordinació: ICD CMC Indicadors: Actes/activitats Participants Elaboració i difusió d’una guia que reculli pautes i bones pràctiques en l’àmbit de la programació cultural Coordinació: CMC ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració i aplicació d’eines i criteris per incloure la perspectiva de gènere i de les dones en les produccions culturals

1188

Coordinació:

Actuació: 2.1.3/4

Actuació: 2.1.3/5

Actuació: 2.1.3/6

Actuació: 2.1.3/7

Actuació: 2.1.3/8

CMC ICD Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Impactes/llocs Suport a les entitats de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) en l’àmbit de la creació cultural Coordinació: CMC ASC SPFDC ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Actes/activitats Impactes/llocs Formació específica en perspectiva de gènere a professionals dels museus i altres agents culturals de Cataluny Coordinació: CMC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Elaboració de materials per fer efectiva la revisió dels continguts dels museus i altres equipaments culturals de Catalunya tenint en compte la perspectiva de gènere Coordinació: CMC ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració de noves propostes per incorporar la perspectiva de gènere als museus i altres equipaments culturals de Cataluny Coordinació: ICD CMC Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Foment del debat públic en relació amb la creació cultural i les dones Coordinació: ICD CMC Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

Objectiu general: 2.2. Fer visibles les aportacions creatives de les dones en la cultura i potenciar i difondre la creativitat femenina La tradició androcèntrica no ha tingut en compte les aportacions fetes per les dones al món del pensament, la cultura i la ciència. A partir de la dècada dels vuitanta, en el marc de les actuacions impulsades des del feminisme i el moviment de dones, s’han multiplicat els estudis i les recerques que recuperen i situen les aportacions de les dones en el seu context històric. Aquesta creativitat, per l’abast, la profunditat i la transcendència, cal que sigui present en tots els àmbits del saber i en totes les activitats creatives: història, literatura, filosofia, medicina, ciències, tecnologia i art, entre d’altres.

1189

Objectiu específic: 2.2.1. Actuació: 2.2.1/1

Actuació: 2.2.1/2

Actuació: 2.2.1/3

Actuació: 2.2.1/4

Actuació: 2.2.1/5

Actuació: 2.2.1/6

Actuació: 2.2.1/7

Objectiu específic: 2.2.2. Actuació: 2.2.2/1

Fer visibles les aportacions femenines a tots els àmbits culturals Elaboració i difusió d’estudis de recuperació de les produccions artístiques i culturals de les dones Coordinació: CMC ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Difusió de les creacions i produccions culturals femenines Coordinació: CMC ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Realització i difusió d’exposicions que facin visibles les creacions i produccions culturals femenines Coordinació: ICD CMC Indicadors: Exposicions Exemplars distribuïts Impactes/llocs Realització de jornades i difusió de materials que facin visible la creació de les dones Coordinació: ICD CMC Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Promoció de la formació de les dones com a gestores dels espais culturals de la xarxa d’equipaments públics Coordinació: ICD CMC Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Realització d’accions positives en l’accés de les dones a càrrecs directius en l’àmbit de la cultura Coordinació: CMC ICD Indicadors: Accions positives Participants Impactes/llocs Desplegament de mesures per aconseguir la paritat en les nominacions de premis o altres reconeixements en l’àmbit de la cultura Coordinació: ICD ICD CI CMC Indicadors: Participants Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Impulsar la recuperació de la memòria històrica de les dones Promoció de la incorporació de la perspectiva de gènere i de l’ampliació dels fons documentals amb material que pugui ser d’utilitat per als estudis de les dones i sobre les dones als arxius històrics locals i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Coordinació: CMC ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Impactes/llocs

1190

Actuació: 2.2.2/2

Actuació: 2.2.2/3

Objectiu específic: 2.2.3. Actuació: 2.2.3/1

Actuació: 2.2.3/2

Actuació: 2.2.3/3

Objectiu específic: 2.2.4. Actuació: 2.2.4/1

Actuació: 2.2.4/2

Formació al personal dels arxius històrics respecte a la perspectiva de gènere Coordinació: CMC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Suport a projectes i activitats que contribueixin a recuperar la memòria històrica de les dones Coordinació: IRP CMC ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Impactes/llocs Promoure que les produccions culturals reflecteixin la diversitat femenina Suport a la creació i divulgació de les produccions culturals que signifiquin un avenç pel que fa a la superació dels estereotips sexistes Coordinació: ICD CMC Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Ajuts/subvencions Foment de les produccions culturals femenines que mostrin la diversitat de les dones Coordinació: CMC ICD Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Impactes/llocs Promoció de l’intercanvi cultural entre grups de dones diverses amb les cultures de les migrades, especialment al món rural i als barris urbans Coordinació: ICD ASC SIM CMC Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Incentivar la creació cultural femenina Suport als espais de cultura femenina Coordinació: CMC ICD Indicadors: Actes/activitats Espais/serveis/organismes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla d’actuació de les polítiques de joventut 2008-2011 Incorporació de criteris que incrementin la participació de les dones en els continguts de les convocatòries d’ajuts Coordinació: CMC ICD Indicadors: Indicadors Ajuts/subvencions Impactes/llocs

1191

Actuació: 2.2.4/3

Actuació: 2.2.4/4

Objectiu específic: 2.2.5. Actuació: 2.2.5/1

Actuació: 2.2.5/2

Actuació: 2.2.5/3

Actuació: 2.2.5/4

Objectiu específic: 2.2.6. Actuació: 2.2.6/1

Actuació: 2.2.6/2

Suport a editorials per difondre estudis sobre les dones i obres d’autoria femenina Coordinació: ICD CMC Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Incorporació del foment dels sabers i la cultura de les dones en els objectius del Consell de les Arts Coordinació: CMC ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Informes Augmentar la programació d’obres d’autoria femenina Realització de diagnosis sobre la programació d’obres d’autoria femenina Coordinació: ICD CMC Indicadors: Diagnosis Estudis Canals de difusió Creació de línies d’ajut per incentivar la programació d’obres d’autoria femenina Coordinació: ICD Indicadors: Actes/activitats Ajuts/subvencions Impuls de la presència de les creadores catalanes en les activitats de promoció exterior de la cultura catalana Coordinació: ICD CMC VCP Indicadors: Actes/activitats Accions positives Impactes/lloc Programació d’activitats culturals que facin visibles les obres de dones en el camp de la literatura, l’art i la creació en general Coordinació: PRE SGA-DGDC ICD Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Fomentar un ús no sexista ni androcèntric dels llenguatges Difusió de terminologia no sexista especialitzada de caràcter sectorial Coordinació: VCP SPL ICD CI Indicadors: Materials didàctics Exemplars distribuïts Canals de difusió Formació sobre l’ús no sexista ni androcèntric dels llenguatges a les i als professionals de l’àmbit de la cultura Coordinació: ICD CMC Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes

1192

Actuació: 2.2.6/4

Foment de l’ús no sexista ni androcèntric dels llenguatges en les activitats ordinàries dels grups i confessions religioses i en les relacions que s’estableixen entre aquestes Coordinació: VCP DGAR ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Canals de difusió Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració

Objectiu general: 2.3.

Reduir la presència de l’androcentrisme i eradicar el sexisme en els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació encara divulguen imatges estereotipades dels rols atribuïts en funció del sexe, un tractament que no deixa veure les aportacions femenines. Atesa la potencialitat dels mitjans de comunicació com a instruments transmissors de valors culturals, idees i models i la seva influència en les pautes de comportament i en els marcs interpretatius de la societat, s’han de deixar enrere els estereotips sexistes per difondre i incorporar les aportacions de les dones, tal com disposa la Directiva 2007/65/CE del Parlament Europeu i del Consell d’11 de desembre de 2007.

Objectiu específic: 2.3.1. Actuació: 2.3.1/1

Actuació: 2.3.1/2

Actuació: 2.3.1/3

Actuació: 2.3.1/4

Sensibilitzar la societat sobre l’androcentrisme en els mitjans de comunicació i reduir-ne el predomini Realització de diagnosis sobre la visibilitat de les realitats de les dones Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Diagnosis Canals de difusió Impuls a la programació d’espais en què sigui present la perspectiva de gènere i a la recuperació de veus silenciades i altres opinions o interpretacions dels ordres simbòlics femenins Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Participants Impactes/llocs Canals de difusió Realització de jornades o seminaris d’intercanvi de bones pràctiques sobre la representació de les dones en els mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Canals de difusió Elaboració d’actuacions comunicatives (campanyes, articles, publicacions, etc.) sobre la diversitat familiar amb missatges i continguts que defugin de l’androcentrisme i el sexisme a les famílies Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Participants

1193

Actuació: 2.3.1/5

Actuació: 2.3.1/6

Actuació: 2.3.1/7

Actuació: 2.3.1/8

Actuació: 2.3.1/9

Actuació: 2.3.1/10

Objectiu específic: 2.3.2. Actuació: 2.3.2/1

Actuació: 2.3.2/2

Actuació: 2.3.2/3

Realització de campanyes que facin visible i reconeguin el paper de les dones en les estructures familiars catalanes Coordinació: ASC SPFDC IC Indicadors: Actes/activitats Impactes/llocs Canals de difusió Impuls a la creació de la Comissió d’igualtat d’oportunitats a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Espais/serveis/organismes Actes/activitats Seguiment de la programació infantil i juvenil en els mitjans de comunicació públics i impuls a la promoció de nous programes no androcèntrics Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Indicadors Informes Formació en estratègies comunicatives per a les entitats de dones Coordinació: ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Suport a la creació d’agències de comunicació de dones Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Actes/activitats Participants Ajuts/subvencions Avaluació de la programació dels mitjans de comunicació públics des de la perspectiva de gènere Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Avaluacions/seguiments Participants Fer visibles les aportacions i els sabers de les dones en els àmbits de la comunicació social Elaboració i difusió d’un manual de bones pràctiques en la publicitat Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Promoció de la valoració social i de la presència de diversos cànons de bellesa física en els mitjans de comunicació públics i privats Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Promoció d’acords entre la Generalitat i els mitjans de comunicació públics i privats sobre el sexisme i l’androcentrisme, i visibilitat de la realitat diversa i canviant de les dones i de col·laboració contra la violència masclista Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs

1194

Actuació: 2.3.2/4

Actuació: 2.3.2/5

Objectiu específic: 2.3.3. Actuació: 2.3.3/1

Actuació: 2.3.3/2

Actuació: 2.3.3/3

Actuació: 2.3.3/4

Objectiu específic: 2.3.4. Actuació: 2.3.4/1

Actuació: 2.3.4/2

Promoció d’acords entre la Generalitat i els organismes d’autoregulació de la publicitat sobre sexisme, androcentrisme i visibilitat de la realitat diversa de les dones i de col·laboració contra la violència masclista Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Impactes/llocs Participants Actualització, manteniment i divulgació del cercador d’expertes per facilitar la participació de dones en tots els espais dels mitjans de comunicació Coordinació: ICD Indicadors: Visites Canals de difusió Promoure l’autoria femenina en els mitjans de comunicació Identificació de les situacions que impedeixen que les dones accedeixin a la direcció de programes o a altres espais d’autoria en els mitjans de comunicació i introducció de les mesures necessàries Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Diagnosis Impactes/llocs Participants Establiment de criteris per aconseguir la paritat entre dones i homes en la direcció de programes en els mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Òrgans paritaris Participants Establiment de convenis de col·laboració entre la Generalitat i els mitjans de comunicació per incrementar l’autoria femenina en aquest àmbit Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Contractes/convenis Participants Impactes/llocs Difusió de bones pràctiques d’increment de l’autoria femenina en els mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Eliminar dels mitjans de comunicació l’ús de llenguatges i de missatges sexistes, androcèntrics i discriminatoris Elaboració i difusió d’indicadors que facin visibles les pràctiques comunicatives sexistes i androcèntriques Coordinació: ICD CMC SM Indicadors: Indicadors Exemplars distribuïts Canals de difusió Seguiment del compliment de la clàusula sobre l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric en els ajuts atorgats per doblar o subtitular al català les estrenes comercials de pel·lícules Coordinació: VCP SPL ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs

1195

Actuació: 2.3.4/3

Actuació: 2.3.4/4

Actuació: 2.3.4/5

Actuació: 2.3.4/6

Actuació: 2.3.4/7

Actuació: 2.3.4/8

Actuació: 2.3.4/9

Objectiu general: 2.4.

Elaboració d’un llibre d’estil amb orientacions dirigides a introduir la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Realització d’estudis que permetin conèixer la percepció de les dones com a receptores Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Seguiment del compliment de la clàusula sobre l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric utilitzat en els doblatges o les subtitulacions al català de les produccions audiovisuals en format digital sobre suport físic presents als circuits comercials Coordinació: VCP SPL ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Elaboració i difusió d’estudis i materials de formació i suport adreçats a les i als professionals dels mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Impuls de la formació en matèria de perspectiva de gènere a les i als professionals dels mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Suport a la creació i potenciació d’observatoris sobre dones i mitjans de comunicació Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Canals de difusió Difusió de bones pràctiques de creació de llenguatges no sexistes ni androcèntrics en els mitjans de comunicació Coordinació: ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió

Afavorir el desenvolupament de l’acció coeducativa

La coeducació planteja com a eix central de la seva actuació la revisió dels models organitzatius i curriculars amb l’objectiu de transformar els mecanismes que perpetuen la visió androcèntrica del món. Tal com es defineix en la Llei del dret de les dones a

1196

eradicar la violència masclista, la coeducació és l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental per prevenir la violència masclista.

Objectiu específic: 2.4.1. Actuació: 2.4.1/1

Actuació: 2.4.1/2

Actuació: 2.4.1/3

Actuació: 2.4.1/4

Actuació: 2.4.1/5

Actuació: 2.4.1/6

Actuació: 2.4.1/7

Promoure la investigació i el coneixement en matèria de coeducació Definició dels indicadors no androcèntrics d’implantació de la coeducació als centres Coordinació: EDU ICD Indicadors: Indicadors Exemplars distribuïts Impactes/llocs Potenciació de llicències d’estudis retribuïdes sobre pràctiques i investigació coeducativa Coordinació: EDU ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Participants Persones destinatàries: dones/homes Difusió d’estudis i recursos didàctics sobre coeducació Coordinació: EDU ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Impuls de la reflexió de les pràctiques educatives en els equips docents dels centres per adequar-les a la pràctica coeducativa Coordinació: EDU ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Impactes/llocs Participants Promoció i difusió de treballs de recerca realitzats per l’alumnat sobre la perspectiva de gènere, les aportacions de les dones al món dels sabers, la prevenció de violències masclistes i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes Coordinació: EDU ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Formació a les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) en relació amb la coeducació Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Recollida i difusió de bones pràctiques coeducatives desenvolupades pels centres educatius Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Canals de difusió

1197

Objectiu específic: 2.4.2. Actuació: 2.4.2/1

Actuació: 2.4.2/2

Actuació: 2.4.2/3

Actuació: 2.4.2/4

Actuació: 2.4.2/5

Actuació: 2.4.2/6

Actuació: 2.4.2/7

Actuació: 2.4.2/8

Actuació: 2.4.2/9

Promoure l’adaptació de les institucions educatives a la coeducació, en la seva organització, currículum i pràctica Potenciació de la coeducació de manera transversal en el desenvolupament dels currículums Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Suport a la creació de comissions de coeducació als centres i a la incorporació de la coeducació i la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes en els plans, els projectes i les memòries dels centre Coordinació: EDU ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativ Consolidació de la figura de la persona responsable de la coeducació en els consells escolars Coordinació: EDU ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Impactes/llocs Formació de la persona responsable de la coeducació i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en els consells escolars Coordinació: EDU ICD Indicadors: Participants Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Formació en coeducació del personal de la Generalitat de l’àmbit educatiu Coordinació: EDU ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Participants Elaboració i difusió de materials, eines i recursos per al professorat de totes les etapes educatives Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials didàctics Exemplars distribuïts Canals de difusió Incorporació de la coeducació de manera transversal a les activitats de formació del professorat Coordinació: EDU ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Promoció de la coeducació i la perspectiva de gènere en la formació inicial del professorat de primària, secundària i formació professional Coordinació: IUE ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Revisió dels convenis per desenvolupar els projectes de pràctiques de l’alumnat de cicles formatius i adequar-los al principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte de noies i nois Coordinació: EDU SJ ICD

1198

Indicadors:

Actuació: 2.4.2/10

Objectiu específic: 2.4.3. Actuació: 2.4.3/1

Actuació: 2.4.3/2

Objectiu específic: 2.4.4. Actuació: 2.4.4/1

Actuació: 2.4.4/2

Actuació: 2.4.4/3

Objectiu específic: 2.4.5. Actuació: 2.4.5/1

Contractes/convenis Participants Persones destinatàries: dones/homes Introducció de la coeducació en el Programa salut i escola, que té en compte l’afectivitat, la salut sexual i els rols materns i paterns Coordinació: EDU SLT ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Propiciar el canvi en l’ús del llenguatge com a instrument de canvi social Elaboració i difusió de materials per promoure l’ús de llenguatges no sexistes ni androcèntrics a tota la comunitat educativa (centres educatius i universitats) Coordinació: EDU IUE ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Formació sobre l’ús de llenguatges no sexistes ni androcèntrics a tota la comunitat educativa Coordinació: EDU ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Incorporar els principis de la coeducació en els llibres de text i en els materials lectius, didàctics i de suport Difusió d’una guia de coeducació Coordinació: EDU ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Difusió d’orientacions sobre perspectiva de gènere i coeducació a les editorials Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Difusió de criteris per elaborar i elegir materials educatius i didàctics amb perspectiva coeducadora Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Incorporar la perspectiva de gènere a l’orientació professional i educativa Revisió i modificació del quadern d’orientació professional actual perquè integri la perspectiva de gènere i promocioni la igualtat de tracte i d’oportunitats entre noies i nois Coordinació: EDU ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió

1199

Actuació: 2.4.5/2

Actuació: 2.4.5/3

Objectiu específic: 2.4.6. Actuació: 2.4.6/1

Objectiu específic: 2.4.7.

Actuació: 2.4.7/1

Actuació: 2.4.7/2

Actuació: 2.4.7/3

Objectiu general: 2.5.

Formació en coeducació i perspectiva de gènere adreçada a les persones que orienten l’alumnat Coordinació: EDU ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Potenciació d’oferta educativa no estereotipada i en igualtat d’oportunitats per a noies i nois i promoció de la incorporació en els estudis de formació professional en els quals estan subrepresentades o subrepresentats Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Campanyes/accions de sensibilització Impactes/llocs Incorporar la perspectiva de gènere a la formació de persones adulte Revisió dels continguts del programa de formació de persones adultes des de la perspectiva de gènere i introducció de les modificacions pertinents Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Incorporar els principis de la coeducació en els processos i programes formatius no reglats (activitats extraescolars, formació no reglada, etc.) Inclusió dels principis de la coeducació en els programes de formació per a mares i pares amb filles i fills de 0 a 16 anys Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Impuls perquè les AMPA considerin la coeducació en les activitats extraescolars dels centres Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Participants Impactes/llocs Introducció dels principis de la coeducació en els serveis i programes d’atenció a les famílies Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs

Incorporar la perspectiva de gènere i de les dones a la formació universitària, la innovació i la recerca

La incorporació normalitzada de les dones a l’àmbit de la recerca i la formació universitàries ha promogut també una transformació metodològica que replanteja alguns

1200

principis consolidats fins ara. La incorporació de la perspectiva de les dones en la recerca i la formació universitàries ha fet reflexionar entorn dels processos d’investigació i ha contribuït a resignificar la legitimitat de les fonts que, o bé no permeten l’anàlisi de la realitat a partir de l’experiència de les dones, o bé són opaques a l’hora de referir-se a la participació d’aquestes en la societat. El paradigma de la diferència sexual ha de ser la base per a un plantejament teòric i pràctic correcte de les diferents ciències, de manera que l’aportació intel·lectual de les dones sigui una eina que permeti superar la parcialitat del coneixement i recuperar les seves contribucions al desenvolupament social i científic a fi i efecte d’enriquir i completar la realitat.

Objectiu específic: 2.5.1. Actuació: 2.5.1/1

Actuació: 2.5.1/2

Actuació: 2.5.1/3

Actuació: 2.5.1/4

Objectiu específic: 2.5.2. Actuació: 2.5.2/1

Actuació: 2.5.2/2

Introduir la perspectiva de gènere i el principi d’igualtat material de dones i homes en els plans estratègics de recerca Introducció de criteris de gènere en els objectius del Pla de recerca i innovació 2009-2012 i en l’avaluaci Coordinació: IUE ICD Indicadors: Informes Avaluacions/seguiments Indicadors Coincidència amb altres plans: Pla de recerca i innovació 2009-2012 Introducció de mesures concretes adreçades a les dones en els diferents programes que integren el Pla de recerca i innovació Coordinació: IUE ICD Indicadors: Impactes/llocs Avaluacions/seguiments Coincidència amb altres plans: Pla de recerca i innovació 2009-2012 Incentivació de la carrera professional de recerca per a les dones amb la introducció d’accions positives en els ajuts a la recerc Coordinació: IUE ICD Indicadors: Accions positives Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Anàlisi, des d’una perspectiva de gènere, dels criteris per avaluar els mèrits professionals i introducció de les modificacions pertinents Coordinació: IUE ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Incloure formació en perspectiva de gènere i de les dones a l’oferta formativa i estable universitària Impuls al desenvolupament d’accions formatives amb especial incidència al professorat dels estudis científics i tècnics Coordinació: IUE ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impuls a la creació i el desenvolupament de màsters i postgraus específics de formació en perspectiva de gènere Coordinació: IUE ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Participants Persones destinatàries: dones/homes

1201

Actuació: 2.5.2/3

Actuació: 2.5.2/4

Objectiu específic: 2.5.3.

Actuació: 2.5.3/1

Actuació: 2.5.3/2

Actuació: 2.5.3/3

Objectiu específic: 2.5.4. Actuació: 2.5.4/1

Actuació: 2.5.4/2

Inclusió de continguts relacionats amb l’orientació sexual lesbiana en els estudis universitaris Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Coordinació de la xarxa dels diferents observatoris de gènere de les universitats Coordinació: IUE ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Impulsar la introducció de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les disciplines de coneixement impartides a les universitats catalanes Impuls a la revisió dels currículums des de la perspectiva de gènere de totes les disciplines i els estudis i incorporació a la docència de les modificacions pertinents Coordinació: IUE ICD Indicadors: Materials/documents Participant Impuls a l’anàlisi dels continguts curriculars i formatius dels estudis relacionats amb la comunicació per incorporar la perspectiva de gènere i de les dones a la docència i introducció de les modificacions pertinents Coordinació: IUE ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Formació en coeducació per a les persones que duen a terme tasques docents especialment en els estudis de magisteri, de ciències de l’educació i de certificació pedagògica Coordinació: IUE ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Participants Promoure la incorporació de les dones i els homes en els estudis en els quals estan subrepresentades o subrepresentats Dinamització als centres educatius per apropar els estudis científics i tècnics a les noies i els estudis amb subrepresentació masculina als nois Coordinació: IUE ICD EDU Indicadors: Actes/activitats Participants Impactes/llocs Visibilització del paper de les dones científiques i de les seves aportacions Coordinació: IUE DGR ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Impactes/llocs

1202

Objectiu específic: 2.5.5. Actuació: 2.5.5/1

Actuació: 2.5.5/2

Actuació: 2.5.5/3

Actuació: 2.5.5/4

Objectiu específic: 2.5.6. Actuació: 2.5.6/1

Actuació: 2.5.6/2

Actuació: 2.5.6/3

Actuació: 2.5.6/4

Potenciar els grups de recerca de dones a les universitats Suport a la creació d’activitats de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Gèner Coordinació: ICD IUE Indicadors: Ajuts/subvencions Actes/activitats Suport als grups de recerca de dones a través d’ajuts Coordinació: ICD IUE Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Persones destinatàries: dones/homes Elaboració i difusió d’un mapa d’institucions, entitats i empreses en el qual l’alumnat de graus i postgraus d’estudis de dones i de gènere pugui fer pràctiques Coordinació: ICD IUE Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Promoció de programes de mobilitat per a l’alumnat que dugui a terme estudis de dones Coordinació: ICD IUE Indicadors: Plans Persones destinatàries: dones/homes Processos selectius Promoure i difondre la investigació de les dones i sobre les dones Promoció de la paritat de gènere de dones i homes en l’avaluació de les convocatòries públiques de beques i ajuts i anàlisi de l’impacte de gènere d’aquestes actuacions en les avaluacions Coordinació: IUE ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Facilitació de la tasca investigadora de les beneficiàries dels ajuts convocats per l’AGAUR allargant el període de gaudi quan es produeixen baixes per maternitat Coordinació: IUE AGAUR ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Participants Suport a la recerca i l’elaboració d’estudis en l’àmbit lesbià Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Estudis Ajuts/subvencions Participant Suport a treballs d’investigació sobre diferents temes referits a les dones Coordinació: IUE ICD Indicadors: Estudis Persones destinatàries: dones/homes Canals de difusió

1203

Actuació: 2.5.6/5

Actuació: 2.5.6/6

Actuació: 2.5.6/7

Actuació: 2.5.6/8

Objectiu general: 2.6.

Difusió dels treballs de recerca científica duts a terme per dones en tots els camps de la recerca científica Coordinació: IUE ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Exemplars distribuïts Canals de difusió Promoció de sortides professionals per als estudis de dones, de gènere i de feminismes Coordinació: ICD TRE IUE Indicadors: Informes Ajuts/subvencions Impactes/llocs Elaboració d’indicadors no androcèntrics que facin visible l’experiència femenina en els projectes d’investigació Coordinació: IUE ICD Indicadors: Indicadors Canals de difusió Difusió dels treballs de les dones i sobre les dones Coordinació: IUE ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió

Incorporar la perspectiva de gènere i de les dones als espais esportius i de lleure

La pràctica esportiva ha donat importància, tradicionalment, a uns valors que han fet invisibles les activitats femenines, i ha situat al centre els valors de la lluita, la competitivitat, el protagonisme, la dominació i l’agressivitat. Cal incorporar la perspectiva de les dones als espais esportius i de lleure i fomentar les capacitats femenines per afavorir i incrementar la presència de les dones a tots els àmbits de l’esport.

Objectiu específic: 2.6.1. Actuació: 2.6.1/1

Actuació: 2.6.1/2

Fer visible la cultura femenina en l’àmbit esportiu Elaboració de diagnosis per fer visible i analitzar la segregació horitzontal i vertical existent a les federacions i als clubs esportius Coordinació: SGE ICD Indicadors: Diagnosis Participants Canals de difusió Realització d’accions de sensibilització adreçades al personal tècnic i directiu de les àrees, organismes, federacions i clubs esportius Coordinació: SGE ICD Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Participants

1204

Actuació: 2.6.1/3

Actuació: 2.6.1/4

Actuació: 2.6.1/5

Objectiu específic: 2.6.2. Actuació: 2.6.2/1

Actuació: 2.6.2/2

Objectiu general: 2.7.

Suport a la visibilització de les dones en tots els àmbits de l’esport, especialment en els mitjans de comunicació Coordinació: SGE SPFDC ICD CMC SMC Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Ajuts/subvencions Participants Foment de la investigació des de la perspectiva de gènere de l’evolució i la trajectòria de les dones a l’esport i sobre els factors que incideixen en la segregació de la pràctica esportiva Coordinació: SGE ICD Indicadors: Estudis Participants Persones destinatàries: dones/homes Seguiment i difusió de les actuacions en perspectiva de gènere dutes a terme per les àrees, organismes, federacions i clubs esportius Coordinació: SGE ICD Indicadors: Materials/documents Participants Canals de difusió Formar i sensibilitzar professionals i persones voluntàries de l’educació en el lleure Realització d’accions formatives en matèria de perspectiva de gènere per a les persones que intervenen en l’àmbit educatiu del lleure amb l’objectiu d’eliminar el sexisme i l’androcentrisme en les relacions i les pràctiques educatives i en el disseny i l’execució de les activitats Coordinació: SJ ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Elaboració i difusió de materials que recullin exemples de bones pràctiques en l’àmbit de l’educació en el lleure Coordinació: ICD SJ Indicadors: Materials didàctics Exemplars distribuïts Canals de difusió

Impulsar l’equitat entre les dones i els homes en la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat

En el marc de la política de cooperació al desenvolupament es proposa donar valor a la tasca quotidiana de creació i recreació de la vida que porten a terme les dones en el seu context i que les identifica com un grup amb recursos i capacitats valuoses i amb les seves pròpies prioritats, que parteixen d’elles mateixes i de l’entorn familiar i comunitari. La incorporació de l’equitat entre dones i homes és una de les dotze prioritats que estableix l’ONU en el seu marc d’actuació a través dels objectius per al desenvolupament del mil·lenni.

1205

Objectiu específic: 2.7.1.

Actuació: 2.7.1/1

Actuació: 2.7.1/2

Actuació: 2.7.1/3

Actuació: 2.7.1/4

Actuació: 2.7.1/5

Objectiu específic: 2.7.2.

Actuació: 2.7.2/1

Impulsar la transversalització de la perspectiva de gènere i l’equitat entre les dones i els homes en la política de cooperació al desenvolupament Transversalització de la perspectiva de gènere en la interlocució i el diàleg polític amb els actors del sud i del nord Coordinació: VCP SAE-DGCDAH ICD Indicadors: Materials/documents Avaluacions/seguiments Participants Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Transversalització de la perspectiva de gènere en la planificació, el seguiment i l’avaluació de la política de cooperació catalana Coordinació: VCP SAE-DGCDAH ICD Indicadors: Actes/activitats Impactes/llocs Participants Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Transversalització de la perspectiva de gènere en les fases del cicle del projecte o programa de cooperació al desenvolupament Coordinació: VCP SAE-ACCD ICD Indicadors: Contractes/convenis Avaluacions/seguiments Actes/activitat Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Integració de la perspectiva de gènere en l’organització i la institucionalització de la cooperació catalana Coordinació: VCP SAE-DGCDAH ICD Indicadors: Òrgans paritaris Dotació de personal: dones/homes Processos selectius Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Formació universitària de postgrau sobre gènere i desenvolupament mitjançant la creació d’assignatures o la realització de màsters i postgrau Coordinació: IUE DGR ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Participants Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Augmentar les capacitats i l’autonomia de les dones dels països del sud i reconèixer-ne, fer-ne visible i promoure’n la participació plena en els processos de desenvolupament humà Promoció i defensa de l’exercici dels drets humans de les dones en condicions d’igualtat i de no-discriminació Coordinació: VCP SAE-ACCD ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Participants Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament

1206

Actuació: 2.7.2/2

Actuació: 2.7.2/3

Actuació: 2.7.2/4

Contribució a la prevenció i l’eradicació de la violència física, sexual, psicològica i social contra les dones Coordinació: VCP SAE-ACCD ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Participants Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Foment de la representació i la participació paritària i estable de les dones en les estructures de poder i en la presa de decisions a tots els nivells i a tots els àmbits Coordinació: VCP SAE-ACCD ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Participant Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament Promoció de l’autonomia econòmica de les dones i de l’accés equitatiu i la participació plena en l’economia d’aquestes Coordinació: VCP SAE-ACCD ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Participants Coincidència amb altres plans: Pla director de cooperació al desenvolupament

1207

Eix 3 Participació

Les dones, al llarg de la història, han participat en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat des d’un ventall d’àmbits i activitats molt més ampli del que reconeix la definició restringida del paper de les dones que ens ha estat llegada i que les successives onades dels moviments feministes han maldat per modificar i/o eixamplar. Aquest eix del Pla de polítiques de dones 2008-2011 té com a objectiu que es reconegui el paper i els sabers de les dones en la societat, fer visible la seva presència i diversitat, com també fomentar la seva participació a tots els nivells i àmbits socials. Perquè comptar amb la presència i veu pròpia de les dones contribueix a construir una societat més justa i equilibrada i constitueix un element imprescindible per aconseguir un veritable aprofundiment democràtic. Es parteix de la premissa que cal corregir i millorar el concepte de participació social, per la qual cosa cal una intervenció pública integral adreçada a eliminar els obstacles que s’oposen a la plena participació de les dones. Així doncs, és imprescindible, en primer lloc, fer visible i donar valor a la dimensió específica i concreta de la participació ciutadana –liderada majoritàriament per les dones– vinculada al dret de les persones a ser ateses, dret que és inseparable de les responsabilitats de prendre cura de qui ho necessiti. Si bé, com s’ha dit, cal donar valor i reconèixer les aportacions socials de les dones, dels sabers i coneixements específics que han desenvolupat al llarg de la història, també són necessàries polítiques que obrin la possibilitat de noves maneres d’estar com a dones en el món, del que significa ser dona i de donar expressió a les expectatives i propostes diverses de les dones. En aquest sentit, el suport als espais, associacions i xarxes de dones, com a llocs d’intercanvi d’experiències, de suport mutu i de coneixement, resulta absolutament rellevant. El teixit associatiu femení ha estat i és una eina de participació i de relació de les mateixes dones. Però també representa una eina de progrés i de cohesió social. Per això, donar suport als grups i entitats de dones i del moviment feminista, per si sol, no és suficient, atès que si el que es proposa és avançar envers una democràcia més participativa, cal reconèixer-los, en tota la seva diversitat, com a agents socials per consultar, negociar i consensuar iniciatives de govern. Així, un dels objectius d’aquest eix és potenciar el paper del Consell Nacional de Dones de Catalunya –òrgan participatiu i consultiu dels grups i entitats de dones, vinculat a l’Institut Català de les Dones– i de les seves assemblees territorials de dones de Catalunya, com també impulsar la creació de consells municipals i comarcals de dones allà on no existeixin. El repte que representa el reconeixement institucional del valor de l’opinió de les catalanes, de posar en circulació i donar autoritat als sabers col·lectius de les dones, com també de crear els contexts que possibilitin que el bagatge i la feina feta per les dones reverteixi en coneixement en l’àmbit de la gestió pública, és l’objectiu que

1208

tota administració que tingui la voluntat de treballar amb la ciutadania hauria de considerar imprescindible. La participació és també una forma d’apoderament de les dones, d’incrementar la seva autonomia, de potenciar el seu enfortiment social i polític. A més, té a veure amb la presa de consciència, individual i col·lectiva, de les dones. Per això, es considera prioritari l’impuls de la participació de les dones que s’enfronten a necessitats i reptes específics que podrien comportar desavantatge social, com són les situacions de discapacitat, de prostitució, de privació de llibertat, d’estats de salut concrets, les dones grans, les lesbianes, les immigrades i les gitanes i, en general, totes les dones que conformen la diversitat del nostre país. No podem obviar que les dones formen un mapa divers i plural i que cada dona té un projecte de vida diferent i desenvolupa la seva trajectòria personal en unes condicions i en unes situacions particulars. Al mateix temps, cal contemplar aquesta diversitat com a generadora de riquesa social, una riquesa social que s’ha de considerar allunyada de tota homogeneïtat. Ara bé, també és necessari prendre consciència que no n’hi ha prou que les dones siguin presents i participin en tots els àmbits de la societat. És imprescindible que aquestes arribin als òrgans de decisió i representació política. Conseqüentment, cal treballar per tal que les dones ocupin càrrecs de responsabilitat, tant en l’àmbit públic –la qual cosa representa avançar cap a una democràcia paritària– com en el privat, i consolidar i impulsar nous models de lideratge que incorporin les habilitats i experteses femenines. Moltes declaracions i directives europees reconeixen que la participació equilibrada de dones i homes en els processos de presa de decisions és un element fonamental per al bon govern, amb una repercussió social positiva, atès que així les decisions tenen en compte els interessos i les necessitats de tota la població. La representació desigual de les dones en els organismes de representació política, administrativa i consultiva, en els mitjans de comunicació, en la justícia, en les administracions públiques, posa de manifest un dèficit democràtic i qüestiona, fins i tot, la plena legitimitat d’aquestes institucions. Finalment, i en el context de la justificació de l’eix 3 del Pla de polítiques de dones 2008-2011, cal posar de manifest que aquest pla només es pot entendre i presentar com una eina de participació. Participació que ja s’ha constatat en la seva fase d’elaboració, però que caldrà aprofundir, també, i sobretot, en el procés de seguiment i avaluació de tots els seus objectius i actuacions.

Objectiu general: 3.1.

Dinamitzar el teixit associatiu femení i donar-hi suport

Les dones duen a terme activitats socials majoritàriament en espais considerats informals, com són les organitzacions no governamentals i els moviments socials; concretament són els grups, les entitats i les xarxes de dones. Així, la participació de les dones en aquests espais ha estat cabdal per fer visibles els seus sabers, la seva experiència i les seves aportacions al conjunt de la societat. A través d’aquests espais, històricament s’ha articulat la veu de les dones, una veu transformadora que avui és el llegat i la continuïtat d’una genealogia femenina. En conseqüència, el suport al teixit associatiu de les dones i a les xarxes d’associacions i la col·laboració amb aquests és un objectiu imprescindible d’aquest Pla.

1209

Objectiu específic: 3.1.1. Actuació: 3.1.1/1

Actuació: 3.1.1/2

Actuació: 3.1.1/3

Objectiu específic: 3.1.2. Actuació: 3.1.2/1

Actuació: 3.1.2/2

Objectiu específic: 3.1.3. Actuació: 3.1.3/1

Actuació: 3.1.3/2

Actuació: 3.1.3/3

Actuació: 3.1.3/4

Potenciar la presència i la participació de les entitats de dones a tots els àmbits Elaboració d’estudis i treballs de recerca en matèria d’associacionisme i voluntariat femení Coordinació: ICD GAP Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Disseny i implementació d’accions formatives i d’intercanvi d’experiències a les associacions de dones per aconseguir que incrementi la participació d’aquestes Coordinació: ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Participants Persones destinatàries: dones/homes Difusió dels resultats de processos participatius impulsats des de l’Administració pública en els quals han participat les dones Coordinació: ICD IRP Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Enfortir el paper del CNDC com a òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya Impuls de la participació del CNDC en els òrgans de consulta tant a escala nacional com estatal i internacional Coordinació: ICD Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Participants Impactes/llocs Creació d’un espai virtual de trobada i visibilització del CNDC Coordinació: ICD Indicadors: Canals de difusió Visites Enfortir i potenciar les entitats formades per dones i la creació de xarxes Suport a les entitats que duen a terme activitats i projectes de dinamització social i cultural adreçats a les dones Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Suport a les entitats que duen a terme projectes participatius Coordinació: ICD IRP Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Suport a les entitats formades per dones en situacions específiques, amb especial atenció a les dones del món rural Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Suport per mantenir i crear xarxes d’entitats de dones Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs

1210

Actuació: 3.1.3/5

Actuació: 3.1.3/6

Objectiu específic: 3.1.4.

Coordinació dels treballs del Consell de la Gent Gran i del CNDC en la creació de xarxes de dones grans Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Actes/activitats Impactes/llocs Espais/serveis/organismes Suport a la creació de xarxes de mares Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Participants Fomentar espais de trobada de les entitats de dones que facilitin l’intercanvi d’experiències

Actuació: 3.1.4/1

Inclusió de la perspectiva de gènere en les línies d’ajuts per gestionar i programar equipaments cívics Coordinació:

GAP SAC ICD

Indicadors:

Actes/activitats Participants Impactes/llocs

Actuació: 3.1.4/2

Impuls a la realització de jornades i trobades d’intercanvi entre les diferents entitats de dones Coordinació:

ICD

Indicadors:

Actes/activitats Participants Persones destinatàries: dones/homes

Objectiu específic: 3.1.5. Actuació: 3.1.5/1

Actuació: 3.1.5/2

Actuació: 3.1.5/3

Objectiu específic: 3.1.6.

Vetllar perquè les dones no es vegin afectades per la fractura digital Creació d’un espai virtual per difondre les activitats de les entitats i els grups de dones Coordinació: ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Visites Participants Suport a les actuacions que afavoreixin que les dones utilitzin les noves tecnologies i minimitzin el risc de trobar-se en la fractura digital, amb especial atenció a les dones grans, del món rural, migrades i amb discapacitat Coordinació: ICD GAP STSI Indicadors: Actes/activitats Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Facilitació d’eines informàtiques a les entitats de dones per impulsar-ne la participació activa en espais públics Coordinació: ICD GAP STSI Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Afavorir la participació de les dones en situacions de risc d’exclusió social

1211

Actuació: 3.1.6/1

Actuació: 3.1.6/2

Actuació: 3.1.6/3

Actuació: 3.1.6/4

Actuació: 3.1.6/5

Objectiu general: 3.2.

Potenciació i apoderament de les dones en situació de risc d’exclusió i afavoriment de la participació i l’associacionisme d’aquestes Coordinació: ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Suport a l’associacionisme de les dones en situacions específiques Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Suport a les accions d’intercanvi generacional entre les entitats de dones Coordinació: ICD SJ Indicadors: Actes/activitats Ajuts/subvencions Participants Suport al Consell de Gent Gran de Catalunya per a actuacions que tinguin com a objectiu el reconeixement de les dones grans Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Suport a les xarxes de migrades Coordinació: ASC SIM ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs

Impulsar la participació social de les dones en tots els organismes de la societat civil (col·legis professionals, organitzacions esportives, agrupacions empresarials, ONG, etc.)

Les dones han contribuït sempre a la construcció de les societats, tot i que històricament les seves tasques i les seves aportacions no han estat valorades socialment ni considerades en el moment de definir prioritats i prendre decisions, de manera que s’ha desaprofitat una bona part de l’experiència, el saber i l’expertesa d’aquestes en molts aspectes de la vida col·lectiva. Per tant, cal equilibrar aquesta situació mitjançant l’impuls de la participació de les dones en tots els organismes de la societat civil: col·legis professionals, organitzacions esportives, agrupacions empresarials, organitzacions no governamentals i d’altres, amb el propòsit d’incorporar el seu punt de vista i de tenir en compte les seves propostes.

Objectiu específic: 3.2.1. Actuació: 3.2.1/1

Promoure la participació de les dones a la societat civil tenint en compte la seva diversitat Estudi-diagnòstic sobre el problema del temps en la participació comunitària amb especial atenció a la variable de gènere Coordinació: IRP AC ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió

1212

Actuació: 3.2.1/2

Actuació: 3.2.1/3

Actuació: 3.2.1/4

Actuació: 3.2.1/5

Actuació: 3.2.1/6

Actuació: 3.2.1/7

Actuació: 3.2.1/8

Actuació : 3.2.1/9

Objectiu específic: 3.2.2. Actuació : 3.2.2/1

Sensibilització sobre la importància de la participació de les dones en els àmbits públics Coordinació: ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Impactes/llocs Elaboració i difusió d’eines formatives que facilitin la participació de les dones a les entitats i agrupacions que els puguin interessar Coordinació: ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Establiment de mecanismes innovadors que facilitin la participació de les recluses i potenciïn, entre d’altres, l’ús de les TIC Coordinació: JUS SSPRJJ GAP SAC ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Materials/documents Impactes/llocs Establiment de nous mecanismes per augmentar la participació de les dones en els espais públics, amb especial atenció a les dones del món rural. Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Actes/activitats Impactes/llocs Participants Realització de xerrades a les AMPA per potenciar la participació de mares i pares de l’alumnat Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Cursos/accions formatives Participants Impactes/llocs Potenciació del paper de les dones en les associacions de famílies Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Participants Incorporació de les dones migrades al teixit cívic Coordinació: ASC SIM ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Participants Impactes/llocs Promoció d’espais de participació de les nenes/noies en els òrgans culturals, educatius, socials, polítics i veïnals Coordinació: ASC SIA-DGAIA EDU ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Potenciar la presència de les diverses dones en els llocs de presa de decisió Desenvolupament i manteniment d’espais de debat per intercanviar bones pràctiques de les dones en llocs de presa de decisió Coordinació: ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Canals de difusió Participants

1213

Actuació: 3.2.2/2

Actuació: 3.2.2/3

Actuació: 3.2.2/4

Actuació: 3.2.2/5

Actuació: 3.2.2/6

Actuació: 3.2.2/7

Actuació: 3.2.2/8

Promoció de la paritat de dones i homes en els òrgans de decisió de les diferents entitats i organismes que configuren la societat civil: col·legis professionals, federacions, ONG, agrupacions empresarials, cambres de comerç, consells escolars, sindicats, casals i entitats de gent gran i entitats de persones amb discapacitat Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Òrgans paritaris Materials/documents Actes/activitats Impuls de la participació de dones i noies en càrrecs de representativitat i responsabilitat dels òrgans de decisió de les diferents entitats i organismes que configuren la societat civil Coordinació: ICD SJ ASC SIA-DGAIA Indicadors: Accions positives Materials/documents Òrgans paritaris Impuls de mecanismes que facin possible la participació de les dones en els òrgans de govern i en els òrgans col·legiats de les universitats catalanes Coordinació: IUE ICD Indicadors: Accions positives Materials/documents Òrgans paritaris Incorporació de la perspectiva de gènere en els mecanismes de compensació previstos en la normativa per millorar les zones territorials afectades per la implantació d’un equipament penitenciari Coordinació: JUS ICD Indicadors: Indicadors Participants Avaluacions/seguiments Dotació de mecanismes que garanteixin la participació de les associacions de dones en la Taula de Participació Social i en les comissions ciutadanes dels centres penitenciaris, i suport a les associacions de dones que assoleixin aquest objectiu Coordinació: JUS ICD Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Participants Ajuts/subvencions Desplegament dels mecanismes per fer efectiva l’equitat de la participació de dones i homes en els òrgans de decisió esportius de representació nacional, estatal i internacional Coordinació: SGE ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Òrgans paritaris Desplegament dels mecanismes per fer efectiva l’equitat de la participació de dones i homes en els comitès científics Coordinació: IUE ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Òrgans paritaris

1214

Actuació: 3.2.2/9

Actuació: 3.2.2/10

Objectiu específic: 3.2.3. Actuació: 3.2.3/1

Actuació: 3.2.3/2

Objectiu general: 3.3.

Desplegament dels mecanismes necessaris per equilibrar la participació de dones i homes en els comitès d’avaluació, comissions i panells d’avaluació de la recerca Coordinació: IUE ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Òrgans paritaris Desplegament dels mecanismes per fer efectiva l’equitat de la participació de dones i homes en els jurats dels diferents premis Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Òrgans paritaris Potenciar la participació de les dones en els àmbits en els quals estiguin subrepresentades Diagnosi i anàlisi de la situació de les dones en els àmbits de la societat civil en els quals estan subrepresentades Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Diagnosis Canals de difusió Participants Definició d’estratègies d’augment de la participació de les dones en els àmbits de la societat civil en els quals estan subrepresentades Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Participants

Garantir la participació paritària en els òrgans de representació política (partits polítics i sindicats)

Durant molts anys l’absència de les dones en els espais tradicionals de la participació política ha significat que els seus interessos i les seves demandes no s’integressin en l’agenda de les polítiques públiques. Fins no fa gaire, no era possible la presència femenina en els òrgans de la democràcia. Així, el model de la política pública es va construir des de l’hegemonia masculina, i es va obviar en tot moment les aportacions i les experiències de les dones. Davant aquesta realitat, ara és imprescindible garantir la participació paritària en els òrgans de representació política per tal de promoure nous models de lideratge, d’autoritat i d’exercici del poder que incloguin les habilitats i les aportacions de les dones.

Objectiu específic: 3.3.1. Actuació: 3.3.1/1

Sensibilitzar sobre la necessitat de definir nous models de lideratge que incloguin les habilitats i aportacions de les dones Promoció d’estudis i recerques sobre la superació de les barreres en la participació de les dones en els òrgans de representació política (partits polítics i sindicats) Coordinació: ICD IRP Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió

1215

Actuació: 3.3.1/2

Actuació: 3.3.1/3

Objectiu específic: 3.3.2. Actuació: 3.3.2/1

Actuació: 3.3.2/2

Actuació: 3.3.2/3

Objectiu específic: 3.3.3. Actuació: 3.3.3/1

Actuació: 3.3.3/2

Objectiu general: 3.4.

Suport a entitats de dones i òrgans de representació política per dur a terme jornades i seminaris sobre dones i lideratge Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Actes/activitats Impactes/llocs Difusió de nous models de lideratge Coordinació: ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Canals de difusió Consolidar el CNDC com a organisme referent en matèria de polítiques de dones a Catalunya Potenciació en el CNDC dels grups de treball existents i creació de nous grups de treball Coordinació: ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Dotació de personal: dones/homes Ajuts/subvencions Formació especialitzada als i les membres dels diferents grups de treball del CNDC Coordinació: ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Ampliació de la representació territorial del CNDC amb la creació de noves assemblees territorials de dones de Catalunya Coordinació: ICD Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Establir mecanismes de democràcia participativa actius per a les dones Suport a la creació dels consells municipals de dones i d’altres mecanismes que aglutinin el treball que porten a terme les dones als municipis, als consells escolars, als consells de la gent gran, a les associacions veïnals, etc. Coordinació: ICD Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Implicació del CNDC en els processos de democràcia participativa Coordinació: ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Impactes/llocs

Impulsar la participació de les dones a tots els òrgans consultius de les administracions públiques

Les administracions públiques han de donar exemple quant a l’impuls de la participació de les dones en tots els òrgans consultius de govern. Per aquest motiu, la seva tasca ha de ser, d’una banda, pedagògica i, de l’altra, modèlica, ja que, de la seva pràctica i del seu exemple s’haurien de desprendre els models de bones pràctiques que podrien

1216

influir i transformar el sector privat. D’aquesta manera, els òrgans de les administracions públiques han d’incorporar les dones, els seus sabers i les seves experiències. Això significa reconèixer la possibilitat d’una altra manera de fer, d’organitzar i de liderar, un repte i una oportunitat que obre l’espai de les administracions públiques a diferents canvis no només de contingut sinó també i, sobretot, de maneres d’actuar.

Objectiu específic: 3.4.1. Actuació: 3.4.1/1

Actuació: 3.4.1/2

Actuació: 3.4.1/3

Actuació: 3.4.1/4

Actuació: 3.4.1/5

Actuació: 3.4.1/6

Actuació: 3.4.1/7

Promoure la participació de les dones i de les entitats de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques Accions de sensibilització sobre la importància de la participació de les dones en els òrgans consultius de les administracions públiques Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Canals de difusió Increment de la presència de representants del CNDC en els consells i òrgans consultius de les administracions públiques Coordinació: ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Impuls de la presència de les dones en tots els òrgans consultius i d’assessorament de les administracions públiques Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Impuls i coordinació de canals de comunicació entre les dones, el CNDC i els òrgans consultius i d’assessorament de les administracions públiques Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Impactes/llocs Suport al desplegament dels mecanismes impulsors de la paritat de dones i homes en els òrgans de gestió i decisió dels mitjans de comunicació públics Coordinació: ICD CMC SMC Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Òrgans paritaris Promoció i suport a la participació de dones i homes en els òrgans judicials Coordinació: JUS ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Òrgans paritaris Desplegament dels mecanismes necessaris per assolir la paritat entre dones i homes en els òrgans de gestió i decisió de l’àmbit cultural Coordinació: ICD Indicadors: Òrgans paritaris Participants Actes/activitats

1217

Eix 4 Reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps

Quan ens referim als treballs no parlem només del treball mercantilitzat –l’ocupació que es remunera–, sinó també dels que, invisibilitzats i sense consideració de valor de mercat, són imprescindibles per a l’existència i el benestar de les persones: d’una banda, els treballs familiars, domèstics i de cura (fets majoritàriament per dones) i, d’una altra, el treball cívic i comunitari. Aquestes tasques, com que no són considerades com a essencials per al manteniment i el benestar de la vida de les persones, han discriminat sectors importants de la població, han establert drets de ciutadania limitats i han naturalitzat durant molts anys el menyspreu social dels treballs femenins. Ara, estem iniciant un procés per fer visibles aquests treballs –que de manera majoritària assumeixen les dones– i remarcar la seva importància cabdal per al sosteniment social i el benestar de les persones. L’objectiu és reformular i reconstruir el valor de la cura com una pràctica social necessària, tant per als homes com per a les dones, i organitzar d’acord amb això els temps personal, familiar i els de tots els treballs. La centralitat del treball mercantil com a assignador de lloc a la societat i com a creador d’identitat ja fa temps que es posa en dubte. El feminisme qüestiona la identificació del treball només amb el mercantil i posa en relleu que les activitats domèstiques i familiars, i la cura de les persones, són també treballs. Des del pensament econòmic i sociològic feminista s’han construït teories entorn de les presències i absències de dones i homes en els diferents treballs, partint de la base que no és possible entendre les relacions socioproductives sense pensar alhora en les relacions socioreproductives. Per començar, els indicadors estadístics, a banda de mesurar la participació en el treball de mercat, han de mesurar també la participació de les dones en els altres treballs esmentats. A Catalunya disposem d’algunes dades25 que permeten construir nous indicadors que donin compte del volum global de treball dels homes i les dones catalans. La taxa de participació, que mostra el percentatge d’homes i dones que participen tant en el treball mercantil com en el treball domèstic i familiar i de cura, posa en evidència que les dones presenten una activitat superior a la dels homes i, alhora, que treballen de manera diferent: mentre que són clarament més actives en el treball domèstic, familiar i de cura, ho són menys en el treball mercantil. Així, es genera la doble presència de les dones, que es refereix al doble treball que fan en l’àmbit reproductiu i productiu. Això és el que explica en gran mesura la seva situació de discriminació respecte dels homes en el mercat laboral i el

25. CTESC (2005). El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualtat creixent? (Col·lecció Estudis, núm. 10). Estadístiques sota sospita. Institut Català de les Dones.

1218

gran malestar de moltes dones que assumeixen aquest volum de tasques i responsabilitats. El reconeixement de l’existència dels altres treballs i dels canvis produïts en el món del treball mercantil no ha significat que aquest deixi de ser un eix central de la nostra existència. La realitat és que les dones cada vegada estan més presents en el món laboral, però els homes no han fet els passos necessaris per coresponsabilitzar-se de les feines de la llar, ni la societat ha organitzat d’una manera diferent els horaris dels treballs ni els usos del temps a fi i efecte de fer més compatibles totes les activitats de la vida. Les propostes que s’han fet en aquesta direcció acaben, en la majoria d’ocasions, reforçant el paper subordinat de les dones. És en aquest terreny on les administracions públiques catalanes han de facilitar l’equilibri dels treballs productius i reproductius tot fomentant la coresponsabilització dels homes en el treball domèstic i de cura, i l’adequació de les estructures i l’organització de l’ocupació a les necessitats de la vida personal i familiar. Quan parlem de les diferències entre dones i homes amb relació al mercat de treball, hem de tenir present que, com a conseqüència dels canvis en aquest mercat de treball, s’estan transformant en certa mesura les dinàmiques tradicionals de participació. Efectivament, les dones representen una part cada cop més important de la població ocupada a Catalunya. Ara bé, aquest augment de participació no ha anat acompanyat d’una diversificació dels llocs de treball ocupats, ans al contrari: es concentren en un nombre limitat de sectors econòmics i categories professionals. El que és important, doncs, no és tant l’anàlisi de la quantitat com la de la qualitat de l’ocupació, que és on podem trobar la substància de la desigualtat de gènere: segregació laboral, salaris baixos, precarietat en la contractació, manca de promoció. La segregació ocupacional (vertical i horitzontal) entre els sexes posa de manifest com les ocupacions “femenines” reflecteixen en el mercat de treball els estereotips comuns i dominants sobre les dones i com les possibilitats laborals a l’abast de les dones són restringides i inferiors. Homes i dones accedeixen al treball remunerat amb diferents antecedents i expectatives, tenen obligacions diferents i reben, en alguns àmbits, un tractament diferent (per exemple, en l’avaluació de la seva qualificació i les retribucions). La interrelació d’aquests factors és crucial per comprendre la naturalesa específica de les experiències de treball de les dones. La conseqüència general que se’n pot extreure és que les relacions laborals també ajuden a generar formes més àmplies de domini i subordinació d’acord amb el sexe. Per això és important partir de les experiències femenines, i promoure una participació de les dones en el mercat de treball que provoqui transformacions en el model d’inserció masculí, considerat encara com a prevalent. D’altra banda, a Catalunya, en un moment de grans transformacions estructurals socials i culturals –amb l’augment de les famílies no tradicionals, l’envelliment de la població i una presència més gran de les dones en el mercat de treball–, es fa visible la problemàtica de la cura a les persones dependents. En molts casos, quan les dones no poden o no volen assumir la doble jornada, s’externalitza una part de la feina domèstica o de cura de les persones. Aquesta es fa en condicions de gran precarietat per certs col·lectius de dones, sobretot les immigrades, que no tenen altres alter-

1219

natives de treball en el nostre país (Parella, 2003). D’aquesta manera es manté la divisió sexual del treball. L’ètnia o l’origen suposen també variables importants d’estratificació social i són, per tant, una variable de discriminació laboral. Malgrat la importància de la formació, aquesta no implica sempre que les persones puguin triar l’itinerari laboral. El sexe, l’ètnia, la immigració i altres variables determinen en moltes ocasions l’espai de la treballadora per damunt de l’educació i/o formació com a variable de segregació principal. Aquests condicionaments els podem constatar clarament en la joventut, sotmesa a discriminacions per la insuficiència del salari, la dissociació entre la formació adquirida i el treball desenvolupat (subocupació o sobrequalificació de l’oferta de treball), la impossibilitat d’encarar un projecte d’emancipació i d’accés a certes condicions de benestar social, o la disponibilitat horària imposada per requeriments empresarials. Aquesta situació requereix mesures generals que facin front a la precarització i a la manca de qualitat de molts treballs de les dones i, alhora, mesures més específiques envers els col·lectius en situacions especialment vulnerables econòmicament o socialment. En tots els casos cal treballar sobre els estereotips que dificulten la vida de les dones, temporalment o de manera indefinida, que dificulten la promoció de dones directives i generen obstacles a les dones emprenedores, dos perfils professionals que requereixen un impuls decidit per a la seva consolidació en el món empresarial. Els programes de foment d’ocupació estable i de qualitat per a les dones, i de suport a la seva contractació, han de permetre la seva participació, la diversificació de professions i feines i posar fi a l’ocupació precària i l’alta temporalitat que afecta sobretot les dones. Les accions formatives han de millorar les competències professionals de les dones ocupades, com també la formació específica del personal dels serveis d’ocupació i de les entitats col·laboradores per tal que incorporin la perspectiva de gènere i de les dones en tot el procés integral d’acompanyament a la inserció laboral. També caldrà contribuir a enfortir les organitzacions sindicals perquè en el marc de les negociacions col·lectives s’adoptin acords per evitar les discriminacions de sexe, alhora que es promoguin les mesures d’acció positiva i els plans d’igualtat a les empreses. És especialment important promoure la igualtat i la no-discriminació en la normativa i activitat de l’Administració pública catalana per tal que actuï de manera exemplar amb relació al sector privat, i consideri també que les empreses a les quals se subcontracten els serveis, o que reben suports, en cap cas practiquin discriminacions envers les dones.

Objectiu general: 4.1.

Tenir en compte el valor del treball de cura i atenció i del treball domèstic i familiar en la planificació de les polítiques econòmiques i socials

L’economia de mercat omet el treball de cura i atenció –tradicionalment desenvolupat per les dones–, que s’inclou dins de la categoria de l’anomenat treball domèstic i familiar i que és imprescindible per dur a terme el treball productiu remunerat. Una planificació correcta de les polítiques econòmiques i socials requereix una diagnosi que incorpori, en tota la seva dimensió, el treball domèstic i familiar, i les tasques de sostenibilitat social i treball voluntari en l’àmbit comunitari, i que reconegui el

1220

valor social i econòmic d’aquest treball invisible i silenciat, del qual s’ocupen majoritàriament les dones.

Objectiu específic: 4.1.1.

Actuació: 4.1.1/1

Actuació: 4.1.1/2

Actuació: 4.1.1/3

Fer visibles les tasques familiars, domèstiques i de cura i donar-hi valor, i promoure una nova cultura dels treballs i de la coresponsabilitat Realització d’accions de sensibilització social vers el valor del treball de cura i atenció, el treball domèstic i familiar i la coresponsabilitat, adreçades a sectors específics Coordinació: ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Canals de difusió Impactes/llocs Campanyes de sensibilització per a l’exercici de la coresponsabilitat en l’àmbit de les famílies, tenint en compte la diversitat familiar Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Materials/documents Canals de difusió Visibilització i reconeixement del suport familiar femení i del paper de les àvies en la conciliació laboral, familiar i personal de les dones joves Coordinació: ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Materials/documents Canals de difusió

Objectiu específic: 4.1.2.

Actuació: 4.1.2/1

Actuació: 4.1.2/2

Actuació: 4.1.2/3

Promoure la recerca i la difusió de dades estadístiques confrontades que donin valor econòmic al treball domèstic i de cura Elaboració periòdica del compte satèl·lit del treball domèstic a Catalunya Coordinació: ECF SE-IDESCAT ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla estadístic de Catalunya 2009-2013 Aplicació del model d’anàlisi de comptes satèl·lits del treball domèstic a Catalunya Coordinació: ECF SE-IDESCAT ICD Indicadors: Materials/documents Informes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla estadístic de Catalunya 2009-2013 Elaboració d’estudis inputs-outputs que incorporin el treball domèstic i de cura Coordinació: ECF SE-IDESCAT ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió

1221

Actuació: 4.1.2/4

Actuació: 4.1.2/5

Objectiu general: 4.2.

Elaboració de nous indicadors que permetin recollir la realitat completa dels temps i els treballs de les dones i incorporar-hi informació sobre el benestar i la sostenibilitat de la vida Coordinació: ECF SE-IDESCAT ICD Indicadors: Indicadors Canals de difusió Aprofundir en l’anàlisi de les dades del panell de famílies i infància pel que fa a l’exercici de la coresponsabilitat en les tasques desenvolupades en la convivència familiar i en els canvis de rol en l’àmbit familiar Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Indicadors Canals de difusió

Impulsar un nou model d’organització social i territorial que permeti equilibrar els temps i els treballs

Sovint, quan es parla de la presència de les dones en el mercat de treball, es fa referència a la doble i la triple jornada –sempre femenina– que se succeeix a l’horari laboral. L’actual model d’organització social i territorial que defineix l’ús del temps, la responsabilitat dels treballs no remunerats i l’accés a l’oci, assigna majoritàriament a les dones tot el pes del treball de cura, atenció i relació social i comunitària. Així, les dones tenen una càrrega de treball total superior a la que desenvolupen els homes fora de l’àmbit laboral. Aquesta discriminació social dificulta, d’una banda, l’accés de les dones al temps propi o al temps de lleure i, de l’altra, en perjudica la salut i la qualitat de vida.

Objectiu específic: 4.2.1. Actuació: 4.2.1/1

Actuació: 4.2.1/2

Actuació: 4.2.1/3

Impulsar la coresponsabilitat de dones i homes en les tasques familiars, domèstiques i de cura Elaboració o modificació de la normativa necessària per establir mesures d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre el personal laboral i funcionari pel que fa a la coresponsabilitat Coordinació: GAP SFPMA-DGFP-SGPSPSL ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Suport a les entitats que duen a terme projectes que fomenten la coresponsabilitat i l’ètica de la cura Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Revisió dels programes de formació d’educadors i educadores en el lleure infantil i juvenil per fomentar la coresponsabilitat i l’ètica de la cura i sensibilitzar les associacions i entitats d’educació en el lleure perquè ho incloguin en les seves activitats Coordinació: SJ ICD Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes

1222

Actuació: 4.2.1/4

Actuació: 4.2.1/5

Actuació: 4.2.1/6

Actuació: 4.2.1/7

Actuació: 4.2.1/8

Objectiu específic: 4.2.2.

Actuació: 4.2.2/1

Establiment de mecanismes perquè la participació en els àmbits de decisió del sistema universitari i en les activitats puntuades com a mèrits en la carrera professional universitària siguin compatibles amb la vida familiar i personal Coordinació: IUE ICD Indicadors: Materials/documents Accions positives Persones destinatàries: dones/homes Impuls d’estratègies perquè la participació en els organismes de decisió del sistema educatiu s’adeqüin als horaris de la vida personal i familiar Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Accions positives Persones destinatàries: dones/homes Establiment de mecanismes que permetin garantir l’accés a les accions de qualificació professional a les persones treballadores que s’hagin acollit a mesures i permisos per a la conciliació de la vida familiar o personal, especialment de formació contínua Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Accions positives Persones destinatàries: dones/homes Coincidència amb altres plans: Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps en la vida quotidiana Establiment de mecanismes de coordinació entre el Pla estratègic dels usos i la gestió dels temps en la vida quotidiana i el Pla de polítiques de dones Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Informes Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana Realització anual de propostes d’actuació complementàries que incideixin en els dos plans anteriors Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Informes Actes/activitats Coincidència amb altres plans: Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana

Promoure la flexibilitat i l’adaptació dels horaris de les jornades laborals, escolars, comercials i dels serveis a les necessitats personals i familiars Impuls d’un acord de Govern sobre l’establiment d’horaris racionals a la Generalitat adreçat als càrrecs de comandament per garantir una millor conciliació del temps de treball remunerat i el temps personal i familiar Coordinació: GAP SFPMA ICD Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Participants

1223

Actuació: 4.2.2/2

Actuació: 4.2.2/3

Actuació: 4.2.2/4

Actuació: 4.2.2/5

Actuació: 4.2.2/6

Actuació: 4.2.2/7

Objectiu específic: 4.2.3. Actuació: 4.2.3/1

Promoció d’actuacions per afavorir una nova cultura del treball remunerat que permeti la racionalització dels horaris laborals i la millora de la conciliació de la vida personal i laboral Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Canals de difusió Elaboració de materials de suport per dur a terme pactes territorials de reorganització dels temps i dels treballs Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Impactes/llocs Adequació dels horaris dels serveis sociocomunitaris adreçats a les persones dependents perquè s’ajustin a les necessitats reals d’aquestes i de les seves famílies, i consideració dels horaris de les persones que treballen en aquests serveis Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Seguiment del desenvolupament del sistema educatiu en el tram de 0 a 3 anys i avaluació dels efectes de la cobertura de serveis sobre l’accés al treball remunerat i la carrera professional de les dones Coordinació: EDU ICD ICD CI Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Impuls d’un projecte per implementar una metodologia de teletreball a la Generalitat Coordinació: GAP ICD Indicadors: Informes Accions positives Avaluacions/seguiments Anàlisi de la distribució dels serveis de proximitat i de les prestacions per a l’atenció a la infància i a persones amb dificultat d’autonomia a cada territori, i la relació amb l’accés de les dones al mercat laboral Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

Definir, difondre i promoure un nou model de mobilitat que faciliti l’equilibri entre els temps i els treballs Explotació i difusió periòdica dels resultats de les dades de l’enquesta de mobilitat quotidiana amb diferenciació de sexe, factor temps i àmbit territorial Coordinació: PTO ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Participants

1224

Actuació: 4.2.3/2

Actuació: 4.2.3/3

Objectiu específic: 4.2.4.

Actuació: 4.2.4/1

Actuació: 4.2.4/2

Actuació: 4.2.4/3

Objectiu específic: 4.2.5.

Actuació: 4.2.5/1

Impuls de l’activitat de les autoritats territorials de la mobilitat d’acord amb la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, per a la planificació d’un transport públic que tingui en compte l’impacte de gènere especialment als territoris rurals Coordinació: PTO ICD Indicadors: Actes/activitats Indicadors Participants Seguiment i avaluació del desenvolupament del transport públic als polígons industrials, tenint en compte la perspectiva de gènere, i de l’impacte d’aquesta mesura en l’accés de les dones al treball remunerat i en la millora de les seves condicions professionals, personals i familiars, a fi de buscar-ne elements correctors Coordinació: PTO ICD Indicadors: Indicadors Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Sensibilitzar la societat vers un nou model de mobilitat que tingui en compte les diversitats de vida quotidiana de les persones Elaboració d’estudis i d’eines com a instruments de suport per millorar el planejament urbanístic des de la perspectiva de gènere Coordinació: PTO ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració i difusió d’estudis per establir i aplicar criteris de gènere en els processos de planificació de les polítiques de transport i comunicació Coordinació: PTO ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Espais/serveis/organismes Elaboració d’un recull de bones pràctiques sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere en projectes de desenvolupament urbà Coordinació: PTO ICD Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Visites Canals de difusió

Impulsar un model territorial i urbà que faciliti la mobilitat i l’adequació dels serveis i recursos a les necessitats de la vida quotidiana Seguiment dels projectes de rehabilitació i promoció específica de barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial per garantir la inclusió de la perspectiva de gènere i l’aplicació de criteris de proximitat entre residència, serveis i equipaments Coordinació: PTO ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Participants

1225

Actuació: 4.2.5/2

Desplegament dels mecanismes necessaris per garantir la mobilitat i l’accessibilitat a l’habitatge, als serveis i als equipaments de les dones amb discapacitat Coordinació: ASC ICASS MAH ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa

Objectiu general: 4.3.

Garantir la presència de les dones en el mercat de treball remunerat sense discriminació vertical ni horitzontal, en igualtat de tracte i d’oportunitats

La manca de repartiment del treball domèstic i de cura entre dones i homes i de les responsabilitats que se’n generen propicia la discriminació de les dones i en dificulta la promoció, atès que condiciona la seva carrera professional a les càrregues familiars i domèstiques associades al seu sexe. Per tant, cal seguir plantejant mesures adreçades a aconseguir una situació en el mercat de treball que reconegui les diferents característiques de cada persona i que impulsi el repartiment de la feina en l’àmbit domèstic i de cura perquè la situació de discriminació, sovint molt subtil, aconsegueixi les mesures correctores que mereix.

Objectiu específic: 4.3.1. Actuació: 4.3.1/1

Actuació: 4.3.1/2

Actuació: 4.3.1/3

Fomentar la superació del desequilibri entre dones i homes en el mercat laboral Impuls entre els agents socials i el govern d’acords de regulació i de mesures i instruments que s’adeqüin a les disposicions de la normativa europea en matèria laboral relacionada amb la igualtat d’oportunitats i de tracte de les dones Coordinació: TRE DGRL ICD Indicadors: Materials/documents Participants Impactes/llocs Sensibilització dels agents socials i econòmics vers una cultura de les empreses que promogui la igualtat d’oportunitats i de tracte, la paritat entre sexes i la no-discriminació perquè es concreti la negociació de plans d’igualtat i que ofereixi una formació específica per dur-los a terme Coordinació: TRE ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Plans Impactes/llocs Potenciació de la creació de comissions paritàries a les empreses que inicien plans d’igualtat que tenen com a responsabilitat elaborar el pla i els indicadors per avaluar-ne el grau de compliment Coordinació: TRE ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Ajuts/subvencions Impactes/llocs

1226

Actuació: 4.3.1/4

Actuació: 4.3.1/5

Actuació: 4.3.1/6

Actuació: 4.3.1/7

Actuació: 4.3.1/8

Objectiu específic: 4.3.2.

Actuació: 4.3.2/1

Actuació: 4.3.2/2

Disseny i desenvolupament d’un pla de formació d’igualtat de tracte i d’oportunitats de les dones adreçat al personal d’Inspecció de Treball Coordinació: TRE DGRL ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Impuls a la creació de grups específics dins de la Inspecció de Treball que facin un seguiment d’ofici, sistemàtic, planificat i temporalitzat, en relació amb les possibles discriminacions directes i indirectes de les dones a les empreses, a partir d’indicadors estadístics i, si escau, plantejament de les mesures correctores adients Coordinació: TRE ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Indicadors Informes Desenvolupament de mecanismes de control perquè no es produeixin discriminacions envers les dones en les situacions de reducció de plantilla o en els casos d’expedients de regulació o tancament d’empreses Coordinació: TRE ICD Indicadors: Informes Avaluacions/seguiments Inclusió de la perspectiva de gènere en el suport a les accions de la comunitat social de la xarxa de telecentres que afavoreixin la inserció social i laboral de les dones Coordinació: GAP STSI ICD Indicadors: Participants Ajuts/subvencions Impactes/llocs Facilitació de la reincorporació de les dones en el mercat de treball remunerat mitjançant la participació en diferents polítiques actives d’ocupació que en potenciïn la inserció laboral Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

Potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva com a instrument adequat especialment per assolir la igualtat d’oportunitats en el món del treball remunerat Revisió de les clàusules relatives a la igualtat de tracte i d’oportunitats dels convenis col·lectius Coordinació: TRE DGRL ICD Indicadors: Contractes/convenis Clàusules/requeriments d’esmena Clàusules/requeriments d’esmena Elaboració de materials de suport per als agents socials i econòmics sobre la negociació col·lectiva com a instrument adequat especialment per assolir la igualtat d’oportunitats en el món del treball remunerat Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió

1227

Objectiu específic: 4.3.3. Actuació: 4.3.3/1

Actuació: 4.3.3/2

Objectiu específic: 4.3.4.

Actuació: 4.3.4/1

Actuació: 4.3.4/2

Actuació: 4.3.4/3

Actuació: 4.3.4/4

Actuació: 4.3.4/5

Sensibilitzar el teixit empresarial sobre la discriminació horitzontal i vertical Realització de campanyes i jornades i elaboració de material de sensibilització relacionat amb la igualtat d’oportunitats de les dones al treball remunerat Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Materials/documents Canals de difusió Realització de jornades o seminaris d’intercanvi d’experiències empresarials en relació amb la igualtat de tracte i d’oportunitats de les dones Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

Garantir que el personal dels serveis públics d’ocupació incorporin la perspectiva de gènere en el desplegament de les polítiques actives Inclusió del grau de formació del personal en igualtat de tracte i d’oportunitats com a criteri de valoració per a la concessió d’ajuts a les entitats col·laboradores en funció de la normativa vigent en relació amb les clàusules socials i la igualtat de tracte i d’oportunitats Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Inclusió de criteris de valoració des de la perspectiva de gènere en funció de la normativa vigent en l’adjudicació d’ajuts relacionats amb la igualtat d’oportunitats i de tracte Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Indicadors Ajuts/subvencions Participants Formació del personal dels serveis públics d’ocupació i de les entitats col·laboradores per incorporar la perspectiva de gènere a cada fase de les accions Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Adequació de la informació i l’orientació de les dones cap a ocupacions amb demanda en el mercat, especialment on estan subrepresentades Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes Impactes/lloc Elaboració d’indicadors no androcèntrics que permetin fer el seguiment i l’avaluació de les actuacions posades en marxa tenint en compte les diversitats de les dones

1228

Coordinació:

Actuació: 4.3.4/6

Actuació: 4.3.4/7

Objectiu específic: 4.3.5. Actuació: 4.3.5/1

Actuació: 4.3.5/2

Actuació: 4.3.5/3

Objectiu específic: 4.3.6. Actuació: 4.3.6/1

Actuació: 4.3.6/2

TRE DGIOT ICD Indicadors: Indicadors Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Elaboració d’anàlisis sobre la participació diferencial de les dones i els homes en els programes de formació contínua Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Diagnosis Materials/documents Impactes/llocs Introducció d’indicadors no androcèntrics aplicables al seguiment i al control del desenvolupament de polítiques actives d’ocupació Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Indicadors Avaluacions/seguiments Persones destinatàries: dones/homes

Garantir la igualtat retributiva de dones i homes Inici i millora de la recollida sistemàtica de dades sobre retribucions per sexe a les empreses, tenint en compte els diferents sectors d’activitat i les categories professionals Coordinació: TRE DGIOT ECF SE-IDESCAT ICD Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Canals de difusió Elaboració d’estudis sobre l’estructura salarial i els treballs d’igual valor que ajudin a comparar les retribucions de sectors d’activitats amb majoria de persones d’un sexe o un altre Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Anàlisi anual de l’evolució de la qualitat dels contractes de dones i homes per sectors i empreses Coordinació: TRE ICD Indicadors: Informes Exemplars distribuïts Impactes/llocs Promoure la presència de les dones en els sectors on estan subrepresentades Promoció de la participació de les dones en les accions formatives que les capacitin per accedir a professions tècniques, especialment en les categories en les quals estan subrepresentades Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Realització d’accions de formació professional ocupacional i afins en sectors en els quals les dones estan subrepresentades Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD

1229

Indicadors:

Actuació: 4.3.6/3

Actuació: 4.3.6/4

Actuació: 4.3.6/5

Objectiu específic: 4.3.7.

Actuació: 4.3.7/1

Actuació: 4.3.7/2

Actuació: 4.3.7/3

Actuació: 4.3.7/4

Actuació: 4.3.7/5

Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Identificació i seguiment de possibles ofertes d’ocupació discriminatòries en les borses de treball de les universitats i els centres tecnològics Coordinació: ICD TRE Indicadors: Indicadors Impactes/llocs Materials/documents Diagnosi sobre la participació de les dones en professions tècniques dels sectors de referència: R+D, empreses i centres tecnològics, entre d’altres Coordinació: IUE ICD Indicadors: Diagnosis Impactes/llocs Facilitació de la formació i expedició de carnets professionals miners a les dones Coordinació: ECF SE-DGEM ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Fomentar el desenvolupament de projectes empresarials per part de dones emprenedores i de la carrera professional de les directives Elaboració i difusió d’estudis sobre les capacitats específiques de les dones per fomentar l’eficiència i la racionalitat empresarial Coordinació: ICD TRE Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Realització de jornades de formació sobre aspectes clau per garantir l’èxit del projecte empresarial Coordinació: TRE DGECCE ICD Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Promoció de la realització de programes de formació de dones en direcció i gestió empresarial Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Sol·licituds Promoció de la creació de xarxes de dones amb càrrecs de responsabilitat a les empreses Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Impactes/llocs Establiment de mecanismes de suport a l’emprenedoria femenina Coordinació: TRE DGECCE ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes

1230

Actuació: 4.3.7/6

Actuació: 4.3.7/7

Actuació: 4.3.7/8

Actuació: 4.3.7/9

Objectiu específic: 4.3.8. Actuació: 4.3.8/1

Actuació: 4.3.8/2

Objectiu específic: 4.3.9. Actuació: 4.3.9/1

Assessorament personalitzat per a les emprenedores amb projectes empresarials incipients, amb atenció als factors específics que dificulten més l’emprenedoria femenina Coordinació: TRE DGECCE ICD Indicadors: Consultes/assessoraments Impactes/llocs Promoció de les iniciatives d’accés al microcrèdit per a les dones emprenedores amb dificultats d’accés al crèdit, especialment per a les dones migrades Coordinació: ASC SIM TRE ICD Indicadors: Accions positives Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Facilitació de l’accés de les dones a l’emprenedoria en el món rural Coordinació: TRE DGECCE AAR ICD Indicadors: Informes Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Coincidència amb altres plans: Programa de desenvolupament rural de Catalunya Realització d’accions formatives per a les dones del món rural sobre tècniques empresarials i comercials, cooperativisme, noves tècniques productives i altres qüestions relacionades amb les activitats econòmiques vinculades al medi Coordinació: TRE DGECCE AAR ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Promoció de la realització de programes de formació específica sobre la internacionalització del comerç Realització d’activitats de promoció de negoci internacional amb associacions de dones empresàries Coordinació: IUE SCE-DGC-SGDCA TRE ICD Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla anual de cooperació al desenvolupament o Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Suport a la creació i la potenciació de xarxes internacionals d’empresàries Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Fer visible la producció artesanal de les dones i donar-hi suport Impuls a l’activitat econòmica i laboral de les dones del món rural en l’àmbit de l’artesania alimentària

1231

Coordinació: Indicadors:

Actuació: 4.3.9/2

Actuació: 4.3.9/3

Actuació: 4.3.9/4

Objectiu específic: 4.3.10. Actuació: 4.3.10/1

Actuació: 4.3.10/2

Actuació: 4.3.10/3

Actuació: 4.3.10/4

ICD CI Materials/documents Elaboració/modificació de la normativa Facilitació de l’accés de les artesanes a les fires locals i internacionals Coordinació: IUE SCT ICD Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla anual de cooperació al desenvolupament o Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Realització de cursos, exposicions i estudis de viabilitat per a artesanes Coordinació: IUE SCT ICD Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Impactes/llocs Realització d’una prova pilot d’assessorament i acompanyament de projectes emprenedors d’artesanes Coordinació: IUE SCT ICD Indicadors: Actes/activitats Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Garantir els drets laborals de les dones en situacions específiques Realització d’accions específiques que millorin la qualitat de les condicions de treball i les oportunitats d’ocupació de les dones en situacions específiques Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Consultes/assessoraments Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Establiment de convenis bilaterals per reconèixer qualificacions professionals o titulacions acadèmiques oficials com a garantia d’accés al mercat de treball de les migrades Coordinació: EDU ASC SIM ICD Indicadors: Contractes/convenis Impactes/llocs Signatura de convenis amb organitzacions gitanes per a projectes d’inserció laboral i dispositius integrals per a la formació i la inserció laboral de les dones Coordinació: TRE DGIOT ICD GAP SAC Indicadors: Contractes/convenis Realització de campanyes de difusió per a gitanes en el marc del Pla integral del poble gitano sobre l’accés a la funció pública Coordinació: GAP SAC ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Canals de difusió Participants Coincidència amb altres plans: Pla integral del poble gitano

1232

Actuació: 4.3.10/5

Actuació: 4.3.10/6

Actuació: 4.3.10/7

Objectiu específic: 4.3.11. Actuació: 4.3.11/1

Actuació: 4.3.11/2

Actuació: 4.3.11/3

Actuació: 4.3.11/4

Atorgament d’ajuts per a iniciatives laborals emprenedores per a dones en situacions específiques Coordinació: TRE DGECCE ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Implementació de dispositius integrals de formació i/o inserció laboral adreçats principalment al col·lectiu de dones amb més dificultats d’accés al mercat laboral, amb especial atenció a les dones en situació de risc d’exclusió social Coordinació: TRE DGIOT ICD Indicadors: Accions positives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Suport a les xarxes d’organitzacions de dones situades en el tercer sector Coordinació: ICD GAP Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Millorar la situació de col·lectius de dones que estan en règims especials de la Seguretat Social Anàlisi de la situació i les necessitats de les dones en els règims especials de la Seguretat Social (treballadores de la llar i règim especial agrari) Coordinació: ICD TRE AAR Indicadors: Diagnosis Canals de difusió Exemplars distribuïts Difusió dels drets laborals de les treballadores de la llar i de les seves condicions sociolaborals i foment de la participació d’aquestes en entitats i xarxes participatives Coordinació: ICD Indicadors: Estudis Campanyes/accions de sensibilització Realització d’accions de formació ocupacional adreçades a les dones del món rural adequades a les seves situacions específiques, previ acord d’un pla d’inserció o d’autocupació amb els agents socials i les administracions locals i comarcals Coordinació: AAR TRE ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Impuls del Programa de formació contínua agrària i potenciació de la presència de dones en els programes del Fons Social Europeu (FSE), del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), sobretot en els sectors en els quals estan subrepresentats Coordinació: AAR ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

1233

Actuació: 4.3.11/5

Actuació: 4.3.11/6

Actuació: 4.3.11/7

Potenciació de la titulariat o cotitularitat com a propietàries o copropietàries de les dones que aportin la seva activitat principal a les explotacions agràries i difusió dels drets vinculats a aquesta situació Coordinació: AAR ICD Indicadors: Accions positives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Realització de programes especials que facilitin l’autocupació de les dones o la formació de societats limitades o cooperatives Coordinació: TRE ICD Indicadors: Accions positives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Establiment de prioritats per contractar serveis de treballadores autònomes o agrupades en cooperatives que tinguin enfocaments de gènere, en el cas de subvencions o licitacions públiques Coordinació: TRE ICD Indicadors: Contractes/convenis Indicadors Impactes/llocs

1234

Eix 5 Qualitat de vida i cohesió social

La qualitat de vida és un concepte integrador de les necessitats humanes, de tot allò que permet a les persones realitzar al màxim possible les seves capacitats i potencialitats, no només per viure, sinó per viure amb autonomia i dignitat. Dones i homes necessiten desenvolupar-se socialment i culturalment conforme als contextos i expectatives de cadascuna i de cadascun. La realització d’aquestes “necessitats” implica la seva constitució com un “dret a una bona qualitat de vida”, no només com a norma de rang legal, sinó en la seva conceptualització de norma social, políticament i culturalment reconeguda a totes les persones, per la seva condició d’éssers humans similars i de subjectes socials diferents. Exigeix, a més, una acció i un esforç permanent, orientat per l’equitat i la justícia social, que ha de tenir en compte les circumstàncies de cada persona d’acord amb les diferents etapes del cicle vital, que s’han de visualitzar com una inseparable successió evolutiva. Les condicions de les experiències de cada etapa de la vida condicionen les possibilitats de les següents, de manera que les necessitats i problemes d’una etapa han de ser previstes i superades des de les anteriors. Malgrat el treball que des de les polítiques públiques s’ha fet i s’està fent per assegurar l’accés de totes les persones als recursos econòmics, sociosanitaris i culturals mínims, existeix una desigualtat estructural entre dones i homes que, unida a altres factors, les situa en situacions d’especial vulnerabilitat i, en ocasions, de discriminació múltiple. Aquest fet comporta que les institucions hagin de tenir una cura especial amb relació als processos que faciliten l’accés als recursos, com també a les situacions de discriminació a les quals les dones queden exposades i que poden derivar en l’anomenada feminització de la pobresa. Cal tenir en compte, a més, que les dones estan cobrint les mancances de l’estat del benestar, amb un paper clau de manteniment econòmic i provisió de benestar de les seves famílies, especialment en un context estructural de caràcter “familista” com és el nostre. Si bé cal partir de la constatació que avui, en general, les famílies representen el primer nucli de convivència, cura i solidaritat, en aquest sentit, de cohesió social, l’esquema de les polítiques públiques que fa recaure sobre les famílies moltes de les necessitats derivades d’aquesta cohesió social –sense tenir, a més, en compte la diversitat de famílies existents– ha suposat un enorme cost personal per a les dones. En la línia de superació d’aquest model, cal destacar l’aprovació recent de la Llei de serveis socials, que suposa un canvi paradigmàtic pel que fa a l’atenció a les persones, atès que passa d’un model assistencial a un altre que reconeix els drets a l’atenció i el suport de manera universal. En aquest sentit, cal destacar els darrers esforços del Govern materialitzats en la Llei de serveis socials, de caràcter universal. Segons constaten els darrers estudis, les desigualtats socials i els seus impactes no han parat d’incrementar-se en el transcurs de les darreres dècades. La pobresa, entesa com la manca d’ingressos amb relació a la mitjana de la població, ha crescut signi-

1235

ficativament, i estan emergint nous col·lectius en situació de risc o exclusió social. Tanmateix, aquestes desigualtats són encara més acusades quan interactuen, a més del biaix de gènere, altres factors com la pertinença a minories ètniques i/o culturals, les situacions de discapacitat o estats de salut concrets, la dependència, l’edat, les discriminacions per orientacions sexuals concretes o les formes de vida allunyades de les normes socials dominants (cal remarcar que la pertinença a aquests col·lectius no implica, per se, situacions de risc d’exclusió; en conseqüència, les necessitats específiques de les dones d’aquests sectors són tractades transversalment en altres eixos d’aquest pla de polítiques de dones). Contemplar aquesta realitat d’una situació desavantatjosa de les dones en el marc d’una organització social de caràcter, encara, marcadament patriarcal (divisió sexual del treball, la qual cosa comporta més càrrega de treball i ingressos econòmics més baixos), és de vital importància en el terreny de l’articulació de polítiques públiques que vulguin treballar per una veritable cohesió social i evitar els efectes de l’exclusió de determinats sectors de la població. Si ens centrem en el tema de la salut, entesa des d’una perspectiva integral –la qual cosa implica que abraça, juntament amb l’element biologista, els aspectes psicològics, socials i culturals–, s’arriba a la conclusió que és un dels principals indicadors de la qualitat de vida. Nombrosos problemes de salut afecten exclusivament les dones o tenen sobre elles una incidència diferent. Hi ha un desequilibri entre les exigències i demandes socials que reben les dones (doble presència) i els recursos de què disposen per cobrir-les (discriminació i precarietat laboral, escassa coresponsabilitat dins la llar, etc.). La divisió social de rols que col·loca les dones en situació de desavantatge explicaria el pitjor estat de salut de les dones, caracteritzat per trastorns que no condueixen a la mort, però que les afecten al llarg de tota la vida, mentre que els estils de vida dels homes serien responsables de les malalties que pateixen en estadis avançats de la vida, i que els porten a la mort. Conseqüentment, es fa imprescindible la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en l’àmbit de l’acció social i de la salut, la qual cosa implica tenir en compte les necessitats concretes i diferents de dones i homes en la recerca, la diagnosi, la planificació, la intervenció i l’avaluació de les actuacions públiques, com també capacitar el personal tècnic de les àrees implicades per tal que puguin dur a terme el seu treball a partir d’aquesta perspectiva. Els serveis sociosanitaris s’han d’adaptar a les necessitats emergents i als canvis demogràfics, diversificar les formes de gestió i participació de la ciutadania, garantir l’efectivitat dels serveis en polítiques concretes, tot observant les desigualtats i programant activitats compensatòries. En aquest sentit, cal incidir especialment en el foment de la participació dels mateixos grups i entitats de dones –que han format veritables xarxes de suport per fer front a les mancances estructurals de la societat–, en la definició de propostes de millora dels serveis o en la conceptualització de nous recursos. D’altra banda, és imprescindible dur a terme, de manera paral·lela, un impuls d’apoderament de les dones que es trobin en situació de precarietat i dificultat social. Un apoderament que ha de partir de l’accés a la informació, a la formació i als recursos en general, com també a tot allò que possibiliti la seva autonomia i desenvolupament social. Un altre element clau per facilitar la qualitat de vida de les dones té relació amb els àmbits d’urbanisme, medi ambient i transport públic, essencials per a la vida quotidiana de la ciutadania. Fins fa ben poc, les polítiques i actuacions en aquestes matèries han

1236

estat, en molts casos, insensibles a les necessitats i interessos de les dones, i no hem d’oblidar que elles són les principals gestores de les necessitats diàries dels nuclis familiars. Per això es considera imprescindible la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en aquests àmbits, per tal de tenir en compte, de manera diferenciada, les circumstàncies i necessitats de dones i homes, i establir objectius i actuacions específiques per eliminar les desigualtats, aplicar sistemàticament l’impacte de gènere en les intervencions que es facin i dissenyar, paral·lelament, estratègies que potenciïn la participació des diferents col·lectius de dones en els projectes públics. Finalment, l’esport constitueix també un espai en què les dones han de poder gaudir del propi cos i del dret a la igualtat d’oportunitats que facilita l’accés a una bona qualitat de vida. Per tal que això sigui possible, cal suprimir les barreres que encara existeixen entre l’esport femení i l’esport masculí i afavorir l’efectiva obertura de les disciplines esportives a les dones. Cal assegurar, doncs, l’accés de les dones a la pràctica esportiva a tots els nivells, inclosos els de responsabilitat i decisió i en totes les etapes de la vida, amb independència de la situació social i econòmica.

Objectiu general: 5.1.

Avançar en el coneixement de les situacions emergents que condicionen la qualitat de vida de les dones en tots els àmbits

Les dades estadístiques atribueixen rostre de dona a la definició de la pobresa. Tot i així, les estratègies de supervivència de les dones en situació de risc mostren la seva capacitat per gestionar amb eficàcia i eficiència els recursos dels quals disposen, molts cops escassos. Això evidencia l’existència de sabers i d’experiències culturals i específiques i indica situacions emergents en relació amb la qualitat de vida de les dones. Les polítiques públiques han d’incorporar, per tant, metodologies de planificació i d’execució que reconeguin les estratègies de les dones amb l’objectiu d’evitar-ne l’exclusió.

Objectiu específic: 5.1.1. Actuació: 5.1.1/1

Actuació: 5.1.1/2

Actuació: 5.1.1/3

Convertir la informació en coneixement respecte a les situacions i experiències de la vida quotidiana de les dones Elaboració d’un informe social sobre la situació de les dones a Catalunya Coordinació: ECF SE-Idescat ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla estadístic de Catalunya 2006-2009 Elaboració d’estudis i treballs de recerca sobre com es manifesten en tots els àmbits les desigualtats de gènere a Catalunya Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Impuls de la recerca sobre les causes de la diversitat de situacions de risc d’exclusió social per a les dones i de la feminització de la pobresa Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Estudis Participants Canals de difusió

1237

Actuació: 5.1.1/4

Actuació: 5.1.1/5

Actuació: 5.1.1/6

Actuació: 5.1.1/7

Actuació: 5.1.1/8

Objectiu específic: 5.1.2. Actuació: 5.1.2/1

Actuació: 5.1.2/2

Actuació: 5.1.2/3

Actuació: 5.1.2/4

Elaboració d’estudis per detectar la discriminació de les dones en la interpretació i aplicació del dret Coordinació: ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració d’estudis sobre les necessitats específiques de les dones del món rural Coordinació: AAR ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració d’estudis d’aprofundiment sobre la realitat de les famílies monoparentals per conèixer la realitat i les necessitats concretes d’aquesta tipologia d’unitat familiar Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Elaboració d’estudis sobre el paper de les dones en les diferents tipologies familiars Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Elaboració d’estudis sobre la suficiència de la cobertura dels ajuts i dels recursos disponibles per a dones en situació de risc d’exclusió amb l’objectiu de valorar criteris de flexibilització i/o creació de recursos complementaris Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Avaluar l’impacte de gènere de les actuacions a les àrees d’acció social Elaboració d’indicadors no androcèntrics de seguiment de les actuacions a les àrees d’acció social de les administracions públiques Coordinació: ASC SG ICD Indicadors: Indicadors Avaluacions/seguiments Participants Impuls d’experiències pilot i difusió dels resultats Coordinació: ICD ASC SG Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Avaluació de l’impacte de les actuacions a les àrees d’acció social Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Informes Indicadors Canals de difusió Elaboració d’indicadors de gènere i avaluació des d’aquesta perspectiva de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials

1238

Coordinació:

Actuació: 5.1.2/5

Objectiu general: 5.2.

ASC ICASS ICD CI Indicadors: Indicadors Informes Elaboració d’indicadors de gènere i avaluació des d’aquesta perspectiva de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i de l’atenció a les persones en situació de dependència Coordinació: ASC ICASS ICD CI Indicadors: Informes Indicadors Canals de difusió

Garantir l’accés de les dones a la informació i difondre els recursos existents

L’accés a la informació és un dels elements clau per a la plena consecució de la igualtat entre dones i homes. Cal assegurar l’accés de les dones –des del reconeixement de la seva diversitat– a la informació, i més concretament als recursos, tant públics com privats, i superar l’anomenada fractura digital. Al mateix temps, les dones són creadores d’informació i recursos que, de vegades, per diferents motius, queden exclosos dels circuits oficials/formals d’informació. Per aquest motiu també és important que els continguts creats per les dones siguin accessibles a través d’aquests circuits.

Objectiu específic: 5.2.1. Actuació: 5.2.1/1

Actuació: 5.2.1/2

Actuació: 5.2.1/3

Actuació: 5.2.1/4

Facilitar l’accés de les dones a les TIC Diagnosi sobre la situació de les dones respecte a l’accés i l’ús de les noves tecnologies, amb especial atenció a les dones del món rural, a les dones migrades i a les dones grans Coordinació: AAR ICD Indicadors: Diagnosis Impactes/llocs Canals de difusió Anàlisi de la relació de les dones amb les noves tecnologies i els usos reals i potencials que els donen, tenint en compte la seva diversitat Coordinació: ICD GAP STSI ICD CI Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Priorització dels projectes adreçats a col·lectius en risc d’exclusió digital en els ajuts a la formació en TIC Coordinació: GAP STSI ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Cursos/accions formatives Suport a l’accés a les TIC de les dones del medi rural a través de la xarxa de telecentres, els bibliobusos i les escoles de capacitació agrària Coordinació: AAR GAP STSI ICD Indicadors: Participants Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes

1239

Objectiu específic: 5.2.2. Actuació: 5.2.2/1

Actuació: 5.2.2/2

Actuació: 5.2.2/3

Objectiu específic: 5.2.3. Actuació: 5.2.3/1

Actuació: 5.2.3/2

Actuació: 5.2.3/3

Objectiu general: 5.3.

Incloure la perspectiva de gènere a les oficines d’informació de les administracions públiques Elaboració, coordinada i consensuada, d’eines metodològiques d’incorporació de la perspectiva de gènere a les oficines d’informació de les administracions públiques Coordinació: ICD PRE SGA-DGAC ICD CI Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Formació en perspectiva de gènere per a professionals de les oficines d’informació de les administracions públiques Coordinació: ICD GAP SFPMA-EAPC ICD CI Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Participants Seguiment i avaluació de la inclusió de la perspectiva de gènere a les oficines d’informació de les administracions públiques Coordinació: ICD PRE SGA-DGAC ICD CI Indicadors: Informes Indicadors Participants Donar suport a la incidència territorial dels ens locals en l’àmbit de la informació Coordinació amb els ens locals per establir un model consensuat de SIAD i de ràtios de desplegament Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Persones destinatàries: dones/homes Col·laboració en el desplegament del nous SIAD i suport als ja existents Coordinació: ICD ASC ICASS Indicadors: Ajuts/subvencions Impactes/llocs Seguiment de les actuacions dutes a terme pels diferents SIAD i facilitació d’eines per coordinar-les i difondre-les Coordinació: ICD Indicadors: Impactes/llocs Avaluacions/seguiments Materials/documents

Incorporar la perspectiva de gènere en els recursos i les prestacions d’acció social

El reconeixement d’una societat formada per dones i homes obliga a tenir en compte aquesta diferència en els sistemes d’atenció. La incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones és alhora una estratègia política, teòrica i tècnica de transformació social, que requereix formació i recerca, elements que permeten la definició de criteris i d’indicadors per facilitar la incorporació d’aquesta perspectiva en l’elaboració de les polítiques públiques d’acció social, per a la qual cosa cal fer especial atenció als recursos i les prestacions com a factors preventius de l’exclusió.

1240

Objectiu específic: 5.3.1. Actuació: 5.3.1/1

Actuació: 5.3.1/2

Actuació: 5.3.1/3

Actuació: 5.3.1/4

Actuació: 5.3.1/5

Actuació: 5.3.1/6

Actuació: 5.3.1/7

Actuació: 5.3.1/8

Integrar la perspectiva de gènere en el sistema de serveis socials bàsics en col·laboració amb els ens locals Elaboració d’un codi de bones pràctiques de serveis socials bàsics pel que fa al llenguatge, la documentació i els enfocaments metodològics vers la visibilitat de les necessitats pròpies de les dones Coordinació: ICD ASC ICASS Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Disseny d’indicadors no androcèntrics específics d’avaluació dels resultats de les tasques que es duen a terme vers els estereoptips de gènere Coordinació: ICD ASC ICASS Indicadors: Indicadors Canals de difusió Materials/documents Formació als diferents equips professionals, tant de les administracions públiques com del tercer sector, sobre la inclusió de la perspectiva de gènere, de manera transversal, a les actuacions d’acció social Coordinació: ICD ASC ICASS Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Seguiment de l’accés de les dones migrades als serveis d’acollida i als serveis educatius i formatius com a element essencial per a la promoció personal i social d’aquestes Coordinació: ASC SIM ICD EDU Indicadors: Impactes/llocs Campanyes/accions de sensibilització Persones destinatàries: dones/homes Formació del personal dels serveis socials bàsics sobre les implicacions de la construcció de gènere en el rol de cuidadores de persones dependents i les càrregues que això comporta. Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Foment de la figura de mediadora cultural en els recursos socials Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Contractes/convenis Grups de treball / òrgans actius Inclusió de la perspectiva de gènere en els projectes arquitectònics de planificació i adequació dels espais adreçats a recursos d’atenció a les famílies Coordinació: ASC SPFDC IC Indicadors: Impactes/llocs Participants Inclusió de la perspectiva de gènere en els projectes arquitectònics de planificació i adequació dels espais adreçats a recursos d’atenció a les situacions de violència masclista Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Impactes/llocs Participants

1241

Objectiu específic: 5.3.2. Actuació: 5.3.2/1

Actuació: 5.3.2/2

Actuació: 5.3.2/3

Actuació: 5.3.2/4

Actuació: 5.3.2/5

Objectiu específic: 5.3.3. Actuació: 5.3.3/1

Actuació: 5.3.3/2

Aconseguir que els serveis socials especialitzats no incorporin biaixos de gènere Elaboració d’indicadors no androcèntrics per al seguiment i l’avaluació de la Llei de serveis socials Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Indicadors Materials/documents Formació, en perspectiva de gènere, adreçada al personal de les àrees d’acció social de les administracions públiques Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Disseny i elaboració de programes de prevenció de la síndrome d’esgotament professional (burnout) per a les vetlladores de persones dependents Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes Actes/activitats Anàlisi, sistematització i difusió de bones pràctiques en la planificació i la intervenció social amb perspectiva de gènere Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Accés a la formació i a la informació de les recluses i exrecluses mitjançant el currículum d’activitats i l’estudi de propostes alternatives Coordinació: JUS SSPRJJ ICD CI Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Anàlisi i reconeixement de les necessitats específiques de les dones grans en el marc de les polítiques interdepartamentals de la gent gran activa Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Diagnosis Actes/activitats Canals de difusió Incrementar l’accessibilitat de les dones als serveis de proximitat Diagnosi sobre les necessitats reals de les dones pel que fa als serveis de proximitat, en especial atenció a les dones del món rural Coordinació: ICD ASC ICASS AAR Indicadors: Diagnosis Exemplars distribuïts Canals de difusió Impuls de la contractació i la formació de professionals dels serveis de proximitat i de cura a les persones Coordinació: ASC SIM ICD Indicadors: Contractes/convenis Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes

1242

Actuació: 5.3.3/3

Actuació: 5.3.3/4

Actuació: 5.3.3/5

Objectiu específic: 5.3.4. Actuació: 5.3.4/1

Actuació: 5.3.4/2

Actuació: 5.3.4/3

Actuació: 5.3.4/4

Actuació: 5.3.4/5

Impuls de la professionalització del sector de serveis de proximitat i de cura a les persones Coordinació: ICD ASC ICASS Indicadors: Ajuts/subvencions Contractes/convenis Impactes/llocs Disseny d’estratègies de minimització de l’impacte de l’economia submergida en el sector dels serveis de proximitat i de cura de les persones Coordinació: ASC SIM ICD Indicadors: Informes Indicadors Persones destinatàries: dones/homes Promoció d’estratègies de prevenció dels problemes associats a l’ús de fàrmacs entre les dones grans Coordinació: SLT ASC SPFDC ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Prevenir i abordar la pobresa femenina Impuls de la modificació de la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI) perquè s’inclogui una participació equilibrada de dones i homes Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Informes Elaboració/modificació de normativa Anàlisi de les condicions, situacions i necessitats de les dones en risc d’exclusió social derivada de processos de feminització de la pobresa Coordinació: ICD ASC ICASS Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Revisió, des de la perspectiva de gènere i en el marc del Pla integral del poble gitano, de protocols per a la no-discriminació per raó d’ètnia Coordinació: GAP SAC ICD Indicadors: Materials/documents Indicadors Coincidència amb altres plans: Pla integral del poble gitano Inclusió de la perspectiva de gènere en la línia d’ajuts a programes de desenvolupament comunitari en el territori Coordinació: GAP SAC ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Plans Impactes/llocs Inclusió de la perspectiva de gènere en la línia d’ajuts a la mediació comunitària Coordinació: GAP SAC ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Avaluacions/seguiments Impactes/llocs

1243

Actuació: 5.3.4/6

Avaluació de l’impacte de l’atenció i dels recursos socials com a elements de prevenció de l’exclusió i garantia de la perspectiva de gènere Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Materials/documents Avaluacions/seguiments Participants

Objectiu específic: 5.3.5.

Impulsar recursos específics per millorar les condicions de vida de les dones que es troben en risc d’exclusió social Anàlisi comparativa de les pensions i prestacions que reben les vídues i disseny de propostes de millora, amb especial atenció a les dones del món rural Coordinació: ICD ASC ICASS ECF Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Avaluacions/seguiments Ampliació i consolidació del programa de mares i llars d’infants adreçat a recluses que viuen dins i fora de les presons, i a les seves filles i fills Coordinació: JUS ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Suport a serveis d’informació, orientació i assessorament a noies i mares adolescents orientats a assegurar-ne la permanència en el sistema educatiu i a possibilitar-ne la integració laboral i social Coordinació: ASC SIA-DGAIA ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Consultes/assessoraments Impactes/llocs Elaboració d’un protocol d’actuació que tingui en compte la perspectiva de gènere per a l’atenció de maltractaments envers les persones grans considerant l’especificitat de les situacions de violència vers aquest col·lectiu Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Materials/documents Participants Elaboració i implementació de programes específics de suport a les dones en situació de risc d’exclusió Coordinació: ASC ICASS ICD Indicadors: Estudis Impactes/lloc Elaboració i implementació d’un programa d’apoderament i d’inclusió social i professional per a noies tutelades i extutelades Coordinació: ASC SIA-DGAIA ICD Indicadors: Estudis Impactes/llocs

Actuació: 5.3.5/1

Actuació: 5.3.5/2

Actuació: 5.3.5/3

Actuació: 5.3.5/4

Actuació: 5.3.5/5

Actuació: 5.3.5/6

1244

Objectiu general: 5.4.

Garantir una assistència sanitària sense biaixos de gènere tenint en compte la diversitat femenina

Qüestionar el paradigma androcèntric comporta modificar els imaginaris col·lectius a través de la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones, una transformació que posa en el centre el reconeixement de les diferències i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Aquesta perspectiva, que reconeix la diferència i la diversitat femenina, és bàsica per poder garantir una assistència sanitària més eficaç mitjançant la recerca biomèdica i l’anàlisi conseqüent dels símptomes i dels tractaments mèdics a partir del reconeixement de les diferències biològiques del cos de les dones i els homes i de les situacions socials que els afecten, amb l’objectiu d’evitar els biaixos de gènere en les polítiques de salut.

Objectiu específic: 5.4.1 Actuació: 5.4.1/1

Actuació: 5.4.1/2

Actuació: 5.4.1/3

Actuació: 5.4.1/4

Actuació: 5.4.1/5

Actuació: 5.4.1/6

Avançar en el coneixement de la salut de les dones i en l'anàlisi del sistema de salut des de la perspectiva de gènere Elaboració d’estudis i treballs de recerca sobre les desigualtats de gènere en la salut Coordinació: SLT ICD Indicadors: Estudis Canals de difusió Exemplars distribuïts Promoció de la investigació sobre les causes, els factors associats, els mitjans diagnòstics i els tractaments de les patologies en les quals hi ha una alta prevalença de dones afectades Coordinació: SLT ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Estudis Elaboració d’estudis sobre les especificitats de salut de les dones del món rural Coordinació: ICD SLT Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració d’estudis sobre les especificitats de salut de les dones migrades Coordinació: SLT ASC SIM Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Impactes/llocs Realització de campanyes de sensibilització i informació específiques sobre temes de salut i dones Coordinació: SLT ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Canals de difusió Impactes/llocs Impuls per establir els mecanismes necessaris perquè la recerca en salut i biomèdica tingui en compte l’avaluació de l’eficàcia i l’eficiència dels tractaments en funció del sexe Coordinació: SLT ICD Indicadors: Materials/documents Avaluacions/seguiments Impactes/lloc

1245

Actuació: 5.4.1/7

Actuació: 5.4.1/8

Actuació: 5.4.1/9

Actuació: 5.4.1/10

Objectiu específic: 5.4.2. Actuació: 5.4.2/1

Actuació: 5.4.2/2

Actuació: 5.4.2/3

Inclusió en el Pla de prevenció de riscos laborals de mesures específiques relacionades amb la salut de les dones Coordinació: TRE SLT ICD Indicadors: Elaboració/modificació de la normativa Informes Avaluacions/seguiments Revisió dels criteris i les metodologies emprades en l’avaluació dels riscos laborals i en els plans de prevenció per introduir mesures que evitin situacions de discriminació sexual i per raó de sexe Coordinació: TRE SLT ICD Indicadors: Informes Avaluacions/seguiments Suport a entitats que duen a terme o promouen bones pràctiques de salut entre les dones Coordinació: ICD SLT Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Disseny i desenvolupament d’estratègies de prevenció dels embarassos adolescents Coordinació: SLT ICD SJ Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Canals de difusió Impactes/llocs Sensibilitzar i millorar els coneixements de les i els professionals de l’àmbit sanitari en perspectiva de gènere Elaboració i implementació d’un pla de formació sobre la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció sanitària adreçat al personal de serveis sanitaris i sociosanitaris Coordinació: SLT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Disseny i implementació d’accions formatives adreçades al personal professional sanitari en relació amb les diferències de risc de la salut en cadascun dels sexes Coordinació: SLT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Disseny i implementació d’accions formatives adreçades a professionals dels serveis sanitaris sobre les diferències en el risc per a la salut i els processos preventius, de tractament i de recuperació de malalties que afecten les dones migrades segons el país d’origen. Coordinació: SLT ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla director d’immigració de salut

1246

Objectiu específic: 5.4.3. Actuació: 5.4.3/1

Actuació: 5.4.3/2

Actuació: 5.4.3/3

Actuació: 5.4.3/4

Actuació: 5.4.3/5

Actuació: 5.4.3/6

Actuació: 5.4.3/7

Actuació: 5.4.3/8

Incloure la perspectiva de gènere en la prestació i el desplegament dels serveis sanitaris Integració de les diferències de gènere i les característiques determinades pel cicle vital en el disseny, l’atenció i l’avaluació dels serveis sanitaris Coordinació: SLT ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Participants Utilització dels mecanismes d’incorporació de la perspectiva de gènere en els sistemes d’informació sanitària Coordinació: SLT ICD Indicadors: Materials/documents Impactes/llocs Participants Disseny i implementació de mecanismes que facilitin l’eliminació de desigualtats en l’accés i el tractament de la salut sexual i reproductiva, tenint present la diversitat de les dones Coordinació: SLT ICD Indicadors: Diagnosis Indicadors Avaluacions/seguiments Estudi i revisió dels criteris d’accés a la inseminació, en especial per a les dones lesbianes Coordinació: ASC SPFDC SLT ICD Indicadors: Actes/activitats Canals de difusió Identificació de les possibles causes de discriminació de les dones per motius d’orientació sexual i aplicació de mecanismes que evitin aquesta discriminació Coordinació: SLT ASC SPFDC Indicadors: Accions positives Impactes/llocs Potenciació de la figura de les dones migrades com a agents de salut Coordinació: SLT ASC SIM Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes Coincidència amb altres plans: Pla director d’immigració de salut Foment de l’adaptació del material sanitari vers un servei integral de salut adient a les necessitats de les dones amb discapacitat Coordinació: SLT ICD Indicadors: Materials/documents Impactes/llocs Actes/activitats Aportació, a través dels mecanismes de promoció i prevenció de la salut, d’instruments que apoderin les dones en la presa de decisions relacionades amb la seva salut Coordinació: SLT ICD Indicadors: Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Programa salut a l’escola - PASSIR

1247

Actuació: 5.4.3/9

Actuació: 5.4.3/10

Objectiu general: 5.5.

Incorporació de la perspectiva de gènere a les estratègies de prevenció de les conductes addictives Coordinació: SLT ICD Indicadors: Indicadors Enquestes/bases de dades/registres/arxius Avaluacions/seguiments Incorporació de la perspectiva d’envelliment saludable des de la perspectiva de gènere a les polítiques de promoció de la salut adreçades a la gent gran Coordinació: SLT ASC SPFDC ICD Indicadors: Diagnosis Indicadors Avaluacions/seguiments

Incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments i la pràctica esportiva

L’esport és un espai en el qual les dones poden expressar i desenvolupar el dret a la igualtat i la llibertat sobre el propi cos. Però perquè això sigui possible cal suprimir les barreres que encara hi ha entre l’esport femení i el masculí i afavorir l’obertura efectiva de les disciplines esportives a les dones. Cal assegurar l’accés de les dones a la pràctica esportiva a tots els nivells, incloent-hi els de responsabilitat i decisió, i en totes les etapes de la vida, amb independència de la situació social o econòmica.

Objectiu específic: 5.5.1. Actuació: 5.5.1/1

Objectiu específic: 5.5.2.

Actuació: 5.5.2/1

Objectiu general: 5.6.

Incloure la perspectiva de gènere a la planificació d’equipaments i infraestructures esportives Elaboració d’una guia d’aplicació de la perspectiva de gènere a la creació o remodelació d’equipaments o infraestructures esportives Coordinació: SGE ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Fer visible i impulsar la pràctica esportiva informal entre les dones com a garantia de salut i com a element de cohesió social Realització d’una campanya de promoció de l’activitat física dirigida a col·lectius femenins Coordinació: SGE ICD Indicadors: Canals de difusió Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla d’implantació de l’activitat física per la salut (PIFES)

Construir un entorn que faciliti la qualitat de vida de les dones

1248

La incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones permet tenir en compte el pensament, les mentalitats, les relacions socials i personals, els referents socials i culturals, els imaginaris col·lectius i les pràctiques públiques i privades, entre d’altres, de les dones en la definició de les polítiques públiques. Així, la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones a les actuacions –urbanístiques, mediambientals, arquitectòniques, de seguretat ciutadana–, facilita la construcció d’un entorn que consideri la qualitat de vida de les dones i la sostenibilitat territorial i permeten configurar un hàbitat que tingui en compte l’experiència diferent de les activitats que hi fan homes i dones.

Objectiu específic: 5.6.1. Actuació: 5.6.1/1

Actuació: 5.6.1/2

Actuació: 5.6.1/3

Actuació: 5.6.1/4

Actuació: 5.6.1/5

Objectiu específic: 5.6.2.

Actuació: 5.6.2/1

Incorporar la perspectiva de gènere a la planificació urbanístic Formació adreçada als equips professionals d’urbanisme que els faciliti l’aplicació de criteris de seguretat i protecció de les dones en l’elaboració de planejament urbanístic Coordinació: PTO ICD Indicadors: Informes Impactes/llocs Elaboració/modificació de la normativa Diagnosi de l’impacte de les polítiques mediambientals en les dones Coordinació: MAH ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Impactes/llocs Canals de difusió Elaboració d’estudis d’adaptació de les polítiques mediambientals a l’organització de la vida quotidiana de les persones Coordinació: MAH ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració d’una guia de diagnòstic de punts sensibles de seguretat tant en l’àmbit rural com urbà que potenciï la participació dels col·lectius de dones implicats Coordinació: IRP ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Diagnosis Formació adreçada als equips professionals d’urbanisme per facilitar-los l’aplicació de la perspectiva de gènere a la transformació territorial i urbana Coordinació: PTO ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Garantir l’adequació de les polítiques d’habitatge i medi ambient a les necessitats d’organització de la vida quotidiana Elaboració d’estudis de qualitat, sostenibilitat i innovació de l’habitatge amb criteris de gènere Coordinació: MAH ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió

1249

Actuació: 5.6.2/2

Actuació: 5.6.2/3

Actuació: 5.6.2/4

Actuació: 5.6.2/5

Objectiu específic: 5.6.3. Actuació: 5.6.3/1

Actuació: 5.6.3/2

Elaboració d’estudis i propostes per a l’adaptació d’habitatges a les necessitats de les dones grans i a les dones amb discapacitat Coordinació: MAH ASC SPFDC ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Implementació d’accions formatives sobre la introducció de la perspectiva de gènere als equips responsables de la planificació urbana i mediambiental Coordinació: ICD MAH Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Implementació de mesures de diversificació d’usos del sòl i de nuclis de convivència de nous conjunts d’habitatges Coordinació: MAH PTO ICD Indicadors: Materials/documents Elaboració/modificació de la normativa Impactes/llocs Visibilització de les dones en els nomenclàtors municipals Coordinació: ICD Indicadors: Informes Impactes/llocs Facilitar a les dones l’accés a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats Establiment dels canals d’informació adients per a les dones amb tota la informació referent als ajuts i les prestacions relacionats amb la Llei de l’habitatge Coordinació: MAH ICD Indicadors: Impactes/llocs Canals de difusió Seguiment i anàlisi dels ajuts a l’habitatge des de la perspectiva de gènere Coordinació: MAH ICD Indicadors: Informes Avaluacions/seguiments Indicadors

1250

Eix 6 Intervenció integral contra la violència masclista

La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista neix en el context d’una transformació de les polítiques públiques que té l’objectiu d’emmarcar normativament la transversalitat de la perspectiva de gènere i de les dones en tots els àmbits, la qual cosa contribuirà a fer possible l’exercici d’una democràcia plena. La llei parteix de la premissa que la violència masclista és un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat. Aquest punt de partida possibilita l’escomesa de la violència masclista com una vulneració dels drets humans, tenint en compte la seva naturalesa multicausal i multidimensional, per la qual cosa la resposta ha d’ésser global i obligar-hi a tots els sistemes. Al mateix temps, la integralitat i la transversalitat de les mesures exigeixen que cada organisme implicat defineixi accions específiques des de l’àmbit d’intervenció respectiu, sempre d’acord amb el model d’intervenció esmentat. En aquest sentit, per a la definició de les actuacions que dibuixen la intervenció integral contra la violència masclista, recollides en l’eix 6 del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, s’ha considerat que per fer front a aquesta problemàtica –i en aquest punt cal reconèixer un cert lligam de continuïtat respecte de l’eix 6 anterior– no es pot obviar el sistema que la sosté i la legitima, la qual cosa obliga a situar les accions contra la violència masclista en el marc general de les intervencions adreçades a totes les dones, en coherència amb el que proposa el preàmbul de la Llei 5/2008. Tot i això, l’eix 6 d’aquest nou Pla 2008-2011 conté elements innovadors respecte del programa anterior, tant pel que fa a l’estructura que proposa, com pel nou marc jurídic que, en bona part, li permet anar més enllà. Així, es recullen els principis que han d’orientar les intervencions dels poders públics en l’abordatge de la violència masclista, també definits en l’article 7 de la Llei 5/2008: a. El compromís amb l’efectivitat del dret de no-discriminació de les dones. b. La consideració del caràcter estructural i de la naturalesa multidimensional de la violència masclista, en especial pel que fa a la implicació de tots els sistemes d’atenció i reparació. c. La consideració del caràcter integral de les mesures, que han de tenir en compte tots els danys que les dones, els menors i les menors pateixen com a conseqüència de la violència masclista, també els danys socials i econòmics, i els efectes d’aquesta violència en la comunitat. d. La transversalitat de les mesures, de manera que cada poder públic implicat ha de definir accions específiques des del seu àmbit d’intervenció, d’acord amb models d’intervenció globals, en el marc dels programes quadriennals d’intervenció integral contra la violència masclista a Catalunya.

1251

e. La deguda consideració de les particularitats territorials, culturals, religioses, personals, socioeconòmiques i sexuals de la diversitat de les dones en situació de violència masclista, i també llurs necessitats específiques, amb el benentès que cap particularitat no justifica la vulneració dels drets fonamentals de les dones. f. La proximitat i l’equilibri de les intervencions en el territori, amb una atenció específica a les zones rurals. g. El compromís que la construcció de les respostes a la violència masclista s’ha de fer des de les necessitats específiques i les experiències de les dones en situacions de violència, a partir de les metodologies i les pràctiques que des de la societat civil i acadèmica i les organitzacions feministes, en especial, han anat definint per mitjà de l’experiència. h. La consideració de les dificultats singulars en què es troben dones de determinats col·lectius en situacions específiques: immigració, prostitució, món rural, vellesa, transsexualitat, discapacitat, virus d’immunodeficiència humana, ètnia gitana i centres d’execució penal. D’aquesta manera la llei pretén eliminar les barreres que dificulten l’accés als serveis i les prestacions a les dones que es troben en aquestes situacions. i. El compromís actiu de garantir la privacitat de les dades personals de les dones en situació de violència, i també de les altres persones implicades o dels testimonis, d’acord amb la legislació aplicable. j. L’evitació de la victimització secundària de les dones i l’establiment de mesures que impedeixin la reproducció o la perpetuació dels estereotips sobre les dones i la violència masclista. k. El compromís en la necessitat que totes les persones professionals que atenen les dones en situacions de violència disposin de la deguda capacitació i formació especialitzada. l. El foment dels instruments de col·laboració i cooperació entre les distintes administracions públiques per a totes les polítiques públiques d’eradicació de la violència masclista i, en especial, el disseny, el seguiment i l’avaluació de les mesures i dels recursos que s’han d’aplicar. m. El foment dels instruments de participació i col·laboració amb les organitzacions socials, en especial les de dones, com els consells de dones, el moviment associatiu de les dones i els grups de dones pertanyents a moviments socials i sindicals, en el disseny, el seguiment i l’avaluació de les polítiques públiques per a eradicar la violència masclista. n. La participació professional i social, que implica comptar amb totes les persones professionals dels diferents àmbits que puguin atendre la complexitat de les formes de violència masclista i amb el criteri i la participació dels col·lectius afectats. o. La necessitat de la celeritat de les intervencions, per tal de possibilitar una adequada atenció i evitar l’increment de la victimització. p. La limitació de la mediació, amb la interrupció o, si escau, la paralització de l’inici de qualsevol procés de mediació familiar si hi ha implicada una dona que ha patit o pateix qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit de la parella o el familiar objecte de la mediació. q. La vinculació del Govern de la Generalitat amb els drets de les dones i el compliment del principi d’igualtat de totes les persones que viuen a Catalunya, d’acord amb l’article 37 de l’Estatut. Així mateix, i d’acord amb l’article 84 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, l’eix 6 del pla es configura com l’instrument de planificació, aprovat per acord de govern per al període 2008-2011, en què es

1252

concentren el conjunt d’objectius i mesures per eradicar la violència masclista i establir, d’una manera coordinada, global i participativa, les línies d’intervenció i les directrius que han d’orientar l’activitat dels poders públics en l’abordatge de la violència masclista. Estableix mesures que impliquen altres àmbits administratius, ens locals, agents socials, entitats de dones i professionals, i determina les estratègies de coordinació i cooperació, de recerca i coneixement de la realitat. El nou eix 6 s’estructura en tres objectius generals que han de servir per definir els objectius específics i les actuacions que s’han de posar en relació en el marc del programa de govern, per tal de donar compliment a la llei. Aquests objectius generals són els següents: desenvolupar estratègies de prevenció i de sensibilització per a totes les formes i àmbits de la violència masclista, desenvolupar les estructures de coordinació i cooperació que permetin una intervenció integral i facilitar a les dones l’accés als drets que els corresponen i al serveis que hi ha al seu abast.

Objectiu general: 6.1.

Desenvolupar estratègies de prevenció i de sensibilització per a totes les formes i àmbits de la violència masclista

Per abordar la violència masclista en totes les seves dimensions, és imprescindible tenir present que el sistema que sosté i legitima l’ús d’aquesta violència és estructural. Per aquest motiu, les estratègies de prevenció i sensibilització social, el coneixement en relació amb les diferents formes que adopta la violència masclista i amb els àmbits en els quals es pot manifestar, esdevenen el nucli d’actuacions més rellevants. La seva importància rau en la incidència que tenen aquestes polítiques en la ruptura de la transmissió social i cultural de la ideologia que legitima l’ús d’aquesta violència, Aquesta transmissió es produeix a través dels models de masculinitat i feminitat que es lleguen en el si del nucli familiar i en l’ús social dels estereotips, mitjançant els mitjans de comunicació o diferents manifestacions culturals i simbòliques. Es tracta, en definitiva, d’impulsar canvis en l’imaginari social que facin impensable la violència masclista. Les estratègies de sensibilització i de prevenció també són pràctiques d’apoderament de les dones que propicien l’increment dels seus recursos per poder i saber identificar, interpretar i descodificar les manifestacions d’aquesta violència que, moltes vegades, poden quedar ocultes en la subtilitat de la percepció subjectiva, ja sigui individual o col·lectiva, i en la dificultat per ser identificades ràpidament, especialment per part de les dones en situacions de violència masclista.

Objectiu específic: 6.1.1. Actuació: 6.1.1/1

Impulsar la recerca en matèria de violència masclista Foment de la investigació sobre totes les formes i els àmbits en els quals es pot produir la violència masclista, amb especial èmfasi en les situacions específiques Coordinació: ICD IUE ICD CI Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs

1253

Actuació: 6.1.1/2

Actuació: 6.1.1/3

Actuació: 6.1.1/4

Actuació: 6.1.1/5

Actuació: 6.1.1/6

Actuació: 6.1.1/7

Objectiu específic: 6.1.2.

Actuació: 6.1.2/1

Elaboració d’estudis i d’investigacions sobre les diferents formes i àmbits de la violència masclista per analitzar-ne l’evolució, els factors que l’afavoreixen i les metodologies per avançar en l’eradicació d’aquesta Coordinació: ICD SL DGPA IUE Indicadors: Estudis Participants Canals de difusi Foment d’anàlisis comparades d’altres experiències pel que fa a l’abordatge integral de la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Estudis Participants Canals de difusi Elaboració de nous indicadors i sistematització de dades per disposar d’informacions actualitzades sobre violència masclista Coordinació: ICD ECF SE-Idescat ICD CI Indicadors: Indicadors Materials/documents Canals de difusió Elaboració d’indicadors i sistematització de dades policials en relació amb la violència masclista Coordinació: IRP ICD ICD CI Indicadors: Indicadors Materials/documents Canals de difusi Incorporació de la recerca relacionada amb intervencions específiques adreçades a eradicar la violència masclista contra les dones migrades Coordinació: ICD ASC SIM Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració de diagnosis sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació Coordinació: ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusió Difondre les diferents formes i àmbits de la violència masclista i les greus conseqüències que comporta perquè totes les persones la puguin identificar precoçment Disseny i realització de campanyes anuals en els mitjans de comunicació social per sensibilitzar i donar informació sobre les diferents formes i àmbits de la violència masclista i els seus efectes sobre les dones i les seves filles i fills Coordinació: ICD PRE SGA-DGDC ICD CI Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Exemplars distribuïts Canals de difusió

1254

Actuació: 6.1.2/2

Actuació: 6.1.2/3

Actuació: 6.1.2/4

Actuació: 6.1.2/5

Actuació: 6.1.2/6

Actuació: 6.1.2/7

Objectiu específic: 6.1.3.

Actuació: 6.1.3/1

Difusió periòdica, a través dels mitjans de comunicació social i dels serveis públics i comunitaris, de dades que permetin fer visibles els impactes de les diferents formes i àmbits de la violència masclista Coordinació: ICD IRP ICD CI Indicadors: Canals de difusió Participants Impactes/llocs Revisió i millora dels webs existents en el domini gencat.cat i/o creació de nous webs destinats a la informació sobre violència masclista Coordinació: ICD IRP ICD CI Indicadors: Materials/documents Visites Elaboració i difusió de materials monogràfics sobre les diferents formes i àmbits de la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI IRP Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Realització de jornades, exposicions, tallers i altres activitats que facilitin l’abordatge de diferents aspectes relacionats amb la violència masclista Coordinació: ICD IRP ICD CI Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Impuls d’espais multisectorials de debat i de reflexió sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals Coordinació: CMC ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Persones destinatàries: dones/homes Realització d’estratègies de sensibilització social respecte de la responsabilitat masculina per propiciar canvis en l’imaginari social Coordinació: ICD ICD CI JUS Indicadors: Actes/activitats Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Identificar les causes d’actituds abusives entre la població jove, prevenir-les i fomentar els valors de la cultura de la pau i de la no-violència en les relacions interpersonals Consolidació i millora del portal Talla amb els Mals Rotllos Coordinació: ICD EDU SG-DGACE SJ Indicadors: Materials/documents Visites Coincidència amb altres plans: Pla d’actuació de les polítiques de joventut 2008-2011

1255

Actuació: 6.1.3/2

Actuació: 6.1.3/3

Actuació: 6.1.3/4

Actuació: 6.1.3/5

Objectiu específic: 6.1.4. Actuació: 6.1.4/1

Actuació: 6.1.4/2

Actuació: 6.1.4/3

Actuació: 6.1.4/4

Realització de tallers i d’altres activitats adreçats a la prevenció de les relacions abusives entre la població jove Coordinació: SJ ICD EDU SG-DGACE Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Desenvolupament de programes pilot de prevenció de la violència contra les nenes i les joves en el marc del programa de coeducació Coordinació: EDU SPE-ICQP ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Impactes/llocs Desenvolupament de programes de prevenció de la violència contra les nenes i les joves per part de les oficines de relació amb la comunitat del PGME Coordinació: IRP ICD Indicadors: Actes/activitats Participants Impactes/llocs Elaboració i difusió de protocols de detecció i intervenció en comportaments i actituds sexistes Coordinació: EDU ICD Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Prevenir i identificar la violència masclista en situacions específiques Elaboració de recerques que impliquin el coneixement dels mecanismes de violència en les parelles lesbianes Coordinació: ASC SPFDC IC Indicadors: Estudis Canals de difusió Adequació dels materials editats sobre violència masclista per facilitar-hi l’accessibilitat a les dones amb discapacitat visual i auditiva i a les dones procedents d’altres cultures Coordinació: ICD ASC SPFDC ASC SIM Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Actualització, difusió i implementació del protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina Coordinació: ASC SIM ICD CI IRP Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Activació de mesures de prevenció en els casos relacionats amb circumstàncies socials i amb estereotips associats a la immigració i a col·lectius en situacions de risc d’exclusió social, com és el cas

1256

Actuació: 6.1.4/5

Actuació: 6.1.4/6

Actuació: 6.1.4/7

Actuació: 6.1.4/8

Objectiu específic: 6.1.5. Actuació: 6.1.5/1

Actuació: 6.1.5/2

Actuació: 6.1.5/3

de l’absentisme escolar femení i de l’abandó escolar prematur, i els matrimonis forçats, entre d’altres Coordinació: EDU IRP ICD CI Indicadors: Participants Impactes/llocs Actes/activitats Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Disseny d’estratègies específiques de sensibilització dirigides a les dones, especialment les que pertanyen a entorns culturals en els quals hi hagi una especial pressió social o legitimació cultural vers la violència masclista Coordinació: ICD ASC SIM Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Coincidència amb altres plans: Pla de ciutadania i immigració Incorporació d’estratègies que aportin dades sobre la situació real de les dones del món rural en relació amb la violència masclista Coordinació: ICD Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Persones destinatàries: dones/homes Elaboració d’estratègies per abordar la violència masclista en les dones en situació de tràfic i explotació sexual Coordinació: ICD IRP ASC SPFDC Indicadors: Actes/activitats Materials/documents Realització de tallers i altres activitats adreçats a les dones recluses Coordinació: JUS SSPRJJ ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Desenvolupar programes i activitats per prevenir la reincidència dels agressors en l’àmbit de la violència masclista Elaboració d’estudis que validin metodologies innovadores i efectives del tractament als agressors Coordinació: JUS SSPRJJ ICD Indicadors: Estudis Exemplars distribuïts Canals de difusi Disseny d’instruments de predicció de risc de reincidència delictiva relacionada amb la violència domèstica Coordinació: JUS SSPRJJ Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Elaboració d’un programa d’avaluació de les activitats existents en l’àmbit penitenciari per rehabilitar homes que han comès delictes vinculats a la violència masclista Coordinació: JUS SSPRJJ Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió

1257

Actuació: 6.1.5/4

Actuació: 6.1.5/5

Objectiu general: 6.2.

Ampliació i diversificació de les entitats especialitzades en programes de tractament de penats, tant en les persones que són als centres penitenciaris (CP) com en les que reben mesures penals alternatives (MPA), amb obligació d’assistència a programes de tractament de la violència domèstica Coordinació: JUS SSPRJJ Indicadors: Participants Impactes/llocs Actes/activitats Millora de les intervencions que es desenvolupen de manera general als CP a través del programa VIDO. Inclusió de nous continguts i ampliació de l’oferta Coordinació: JUS SSPRJJ Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió

Desenvolupar les estructures de coordinació i cooperació que permetin una intervenció integral

En el marc de les polítiques públiques, però sobretot en l’àmbit de l’atenció a les dones en situació de violència masclista, la coordinació i la cooperació institucional és un element imprescindible per poder garantir una intervenció integral que tingui en compte la complexitat del fenomen i la multiplicitat de factors que hi intervenen. Per aquest motiu, la definició dels protocols de coordinació que estableixen les relacions de cooperació i derivació entre els diferents agents implicats en els processos i recorreguts que caracteritzen aquesta atenció, representen l’oportunitat d’establir una xarxa que garanteixi l’atenció de qualitat a les dones en situacions de violència masclista i evitar l’anomenat fenomen de la victimització secundària. Així mateix, la relació amb la xarxa del moviment i les associacions de dones esdevé prioritària atesa l’experiència del teixit associatiu de les dones en la detecció i l’atenció d’aquestes violències.

Objectiu específic: 6.2.1.

Actuació: 6.2.1/1

Actuació: 6.2.1/2

Actuació: 6.2.1/3

Promoure la coordinació, la cooperació i la complementarietat de les polítiques públiques dutes a terme per les diferents administracions que actuen a Catalunya en relació amb la violència masclista Difusió i implementació territorial del protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Materials/documents Exemplars distribuïts Seguiment del desenvolupament de la comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Grups de treball/òrgans actius Establiment d’un model únic i consensuat de recollida de dades vinculat al protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Enquestes/bases de dades/registres/arxius Materials/documents

1258

Actuació: 6.2.1/4

Actuació: 6.2.1/5

Actuació: 6.2.1/6

Actuació: 6.2.1/7

Objectiu específic: 6.2.2.

Actuació: 6.2.2/1

Actuació: 6.2.2/2

Actuació: 6.2.2/3

Actuació: 6.2.2/4

Impuls i difusió dels estàndards de serveis del protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Materials/documents Canals de difusió Impactes/llocs Suport econòmic i tècnic als ens locals per al desenvolupament de polítiques públiques a fi d’eradicar la violència masclista Coordinació: ICD ASC SPFDC ICD CI Indicadors: Ajuts/subvencions Espais/serveis/organismes Creació d’un espai de consulta en línia dels serveis i dels recursos públics per a la intervenció coordinada contra la violència masclista a Catalunya Coordinació: ICD ICD CI PRE SGA-DGAC Indicadors: Materials/documents Visites Redimensionament de l’estructura territorial de l’ICD Coordinació: ICD Indicadors: Dotació de personal: dones/homes Espais/serveis/organismes Oferir respostes unificades i adients a les diferents formes i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista en coordinació i cooperació amb els ens locals Impuls i seguiment dels protocols específics i dels circuits que se’n deriven, així com dels òrgans de coordinació territorial creats Coordinació: ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Grups de treball/òrgans actius Informe Implementació i avaluació del protocol per a l’atenció a la violència masclista vers les dones en l’àmbit sanitari a Catalunya, amb la incorporació d’un protocol específic per a casos d’agressions sexuals Coordinació: SLT ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Grups de treball/òrgans actius Actes/activitats Impuls, estandardització i avaluació dels circuits d’atenció policial a les dones en situació de violència masclist Coordinació: IRP ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Grups de treball/òrgans actius Actes/activitats Revisió i seguiment del protocol d’assetjament sexual a l’Administració de la Generalitat, amb la incorporació de les discriminacions per raó de sexe i per orientació sexual Coordinació: GAP ICD Indicadors: Exemplars distribuïts Canals de difusió Avaluacions/seguiments

1259

Actuació: 6.2.2/5

Actuació: 6.2.2/6

Objectiu específic: 6.2.3.

Actuació: 6.2.3/1

Actuació: 6.2.3/2

Actuació: 6.2.3/3

Objectiu específic: 6.2.4.

Actuació: 6.2.4/1

Actuació: 6.2.4/2

Actuació: 6.2.4/3

Desplegament d’activitats per prevenir la violència i l’assetjament sexual a l’esport Coordinació: SGE ICD ICD CI Indicadors: Materials/documents Actes/activitats Avaluacions/seguiments Suport a la implantació de protocols de prevenció i actuació davant l’assetjament sexista (sexual i per raó de sexe) a les empreses, amb la col·laboració dels agents socials Coordinació: TRE ICD Indicadors: Materials/documents Impactes/llocs Avaluacions/seguiments Promoure la participació dels grups i de les entitats de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques en matèria de violència masclista Consolidació del grup de treball específic sobre la violència masclista dins del CNDC Coordinació: IC Indicadors: Participants Actes/activitats Foment de la participació i suport dels grups i les associacions de dones que treballen en l’àmbit de la violència masclista Coordinació: ICD SLT Indicadors: Ajuts/subvencions Actes/activitats Promoure i donar suport a la creació de xarxes per avançar en la sensibilització, el debat i la reflexió envers la violència masclista Coordinació: ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Participants Impactes/llocs Millorar els coneixements i les capacitats específiques en matèria de violència masclista per al personal de la Generalitat i de les administracions locals Elaboració i implementació d’un programa de formació bàsica per a tot el personal professional que pot intervenir en processos de violència Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Elaboració i implementació d’un programa de formació capacitadora per a tot el personal que integra la xarxa d’atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Elaboració i implementació del Pla de formació sobre gènere i violència masclista a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) Coordinació: IRP ICD

1260

Indicadors:

Actuació: 6.2.4/4

Actuació: 6.2.4/5

Actuació: 6.2.4/6

Actuació: 6.2.4/7

Actuació: 6.2.4/8

Objectiu específic: 6.2.5. Actuació: 6.2.5/1

Actuació: 6.2.5/2

Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Formació específica per a l’abordatge de l’assetjament per raó de sexe i l’assetjament sexual en l’àmbit de la Generalitat Coordinació: GAP ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Formació específica per a l’abordatge de les agressions sexuals Coordinació: SLT IRP ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Formació específica de professionals dels serveis d’atenció per a la prevenció de la mutilació genital femenina Coordinació: ASC SIM SLT IRP Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Formació d’agents d’acollida en la prevenció de la mutilació genital femenina Coordinació: ASC SIM ICD Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Formació específica per a l’abordatge de les situacions de tràfic i explotació sexual de dones i nenes Coordinació: IRP ASC SPFDC Indicadors: Cursos/accions formatives Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Abordar i minimitzar la síndrome d’esgotament professional Consolidació i ampliació dels recursos necessaris per afavorir equips de treball estables Coordinació: ASC SPFDC ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Dotació de personal: dones/homes Grups de treball/òrgans actius Creació i/o consolidació d’espais físics de trobada als centres de treball que permetin l’intercanvi quotidià i/o periòdic de les diferents experiències i impactes que tenen a veure amb el contacte continuat amb la violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

1261

Actuació: 6.2.5/3

Actuació: 6.2.5/4

Actuació: 6.2.5/5

Objectiu general: 6.3.

Establiment de serveis d’orientació i assessorament a professionals de manera presencial i/o a través dels diferents mitjans d’intercomunicació, correu electrònic i telèfon, entre d’altres Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Consultes/assessoraments Establiment de mesures per a l’acompanyament lletrat a les i als professionals de la Generalitat involucrats en procediments judicials per motiu de la seva tasca professiona Coordinació: PRE IC Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Participants Elaboració i implementació d’un programa de cura al personal professional de l’atenció policia Coordinació: IRP ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Participants

Facilitar a les dones l’accés als drets que els corresponen i als serveis que hi ha al seu abast

Finalment, garantir l’accés i l’exercici dels drets a les dones que pateixen violència masclista parteix de la definició de les diferents actuacions que faciliten que les dones coneguin els recursos i els serveis disponibles i que es desplegui una xarxa d’atenció específica i multidisciplinària amb capacitat per propiciar, a partir d’un model d’intervenció que posi les dones en el centre de l’atenció, la recuperació i la reparació de tots els àmbits danyats a causa de les diverses situacions de violència, tant de les dones que la pateixen, com dels fills i filles que en són testimonis i/o víctimes.

Objectiu específic: 6.3.1.

Actuació: 6.3.1/1

Actuació: 6.3.1/2

Consolidar, millorar i ampliar les estratègies d’informació que facilitin a les dones el coneixement dels drets que els corresponen i dels serveis que integren la xarxa d’atenció i recuperació integral a les dones en situacions de violència masclista Disseny d’estratègies de capacitació professional i de difusió i coneixement dels diferents serveis que faciliten informació, orientació, assessorament i accés als serveis especialitzats d’atenció i recuperació integral a les dones en situació de violència masclista Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Persones destinatàries: dones/homes Elaboració i difusió de materials informatius dels serveis i dels recursos que hi ha a l’abast de les dones en situació de violència masclista, tenint en compte les diferents formes i àmbits en els quals es pot produir i la diversitat de dones Coordinació: ICD ASC SPFDC ICD CI Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió

1262

Actuació: 6.3.1/3

Consolidació del servei d’atenció telefònica especialitzada per a les dones en situació de violència masclista (900 900 120) i establiment d’estratègies d’atenció específiques per a les noies joves Coordinació: ICD Indicadors: Dotació de personal: dones/homes Consultes/assessoraments

Objectiu específic: 6.3.2.

Facilitar a les dones una atenció adient en relació amb l’accés als seus drets com a ciutadanes Planificació, conjuntament amb les entitats municipalistes, del desplegament territorial dels serveis que integren la xarxa d’atenció i recuperació per a les dones en situació de violència masclist Coordinació: ICD ICD CI Indicadors: Espais/serveis/organismes Impactes/llocs Dotació de capacitat econòmica i tècnica per al desplegament dels SIAD als ens locals Coordinació: ICD ASC SG Indicadors: Ajuts/subvencions Dotació de personal: dones/homes Impactes/llocs Consolidació del desplegament a totes les demarcacions dels centres d’intervenció especialitzada Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Impactes/llocs Seguiment dels serveis d’acolliment i recuperació i d’acolliment substitutori de la llar Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Desplegament dels serveis d’atenció i acolliment d’urgències a totes les demarcacions territorials Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Consolidació del desplegament dels serveis tècnics de punt de trobada Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Seguiment del desplegament de les oficines d’atenció a les víctimes del delicte (OAVD) i dels equips d’assessorament tècnic penal i de la implantació de les unitats de violència integral forense (UVI) de les víctimes, atenció i acompanyament de les víctimes que hi arriben Coordinació: JUS SSPRJJ ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Seguiment dels processos d’estandardització i d’incorporació de criteris comuns d’actuació en l’atenció policial a les dones en situació de violència masclista a tot el territori (PGME i juntes locals de seguretat) Coordinació: IRP ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs

Actuació: 6.3.2/1

Actuació: 6.3.2/2

Actuació: 6.3.2/3

Actuació: 6.3.2/4

Actuació: 6.3.2/5

Actuació: 6.3.2/6

Actuació: 6.3.2/7

Actuació: 6.3.2/8

1263

Objectiu específic: 6.3.3. Actuació: 6.3.3/1

Actuació: 6.3.3/2

Actuació: 6.3.3/3

Actuació: 6.3.3/4

Actuació: 6.3.3/5

Actuació: 6.3.3/6

Actuació: 6.3.3/7

Actuació: 6.3.3/8

Actuació: 6.3.3/9

Facilitar els processos de recuperació de les dones en situacions de violència masclista Desplegament normatiu per garantir la mobilitat per raó de violència masclista en l’àmbit de la funció pública Coordinació: GAP ASC SPFDC Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs Promoció de mesures d’autoprotecció adreçades a les dones en processos de recuperació Coordinació: IRP ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Promoció de mesures d’accés a un habitatge a les dones en situacions de violència masclista Coordinació: MAH SG ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Promoció de mesures de formació ocupacional i d’inserció laboral de les dones que pateixen o surten de qualsevol situació de violència masclista Coordinació: TRE SOC-DGIOT ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Promoció de mesures perquè l’administració educativa identifiqui les diferents formes i àmbits de violència masclista com a factor per a l’establiment d’ajuts en l’àmbit educatiu Coordinació: EDU ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Disseny d’estratègies per al seguiment de les prestacions econòmiques definides en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Avaluacions/seguiments Persones destinatàries: dones/home Disseny d’estratègies per al seguiment del funcionament del fons de garantia de pensions i prestacions Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Avaluacions/seguiments Persones destinatàries: dones/homes Disseny d’estratègies per al seguiment dels casos en els quals l’Administració de la Generalitat es persona en els procediments penals per violència masclista Coordinació: ICD ASC SPFDC Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/lloc Seguiment dels diferents recursos de suport i serveis d’informació i atenció jurídica i del desplegament dels jutjats de violència sobre la dona Coordinació: JUS SRAJ-DRAJ ICD ICD CI Indicadors: Avaluacions/seguiments Impactes/llocs

1264

Objectiu específic: 6.3.4. Actuació: 6.3.4/1

Actuació: 6.3.4/2

Actuació: 6.3.4/3

Actuació: 6.3.4/4

Objectiu específic: 6.3.5. Actuació: 6.3.5/1

Actuació: 6.3.5/2

Actuació: 6.3.5/3

Actuació: 6.3.5/4

Consolidar i millorar un sistema de resposta urgent per a les dones en situacions de violència masclista Consolidació del servei d’intervenció en crisis greus Coordinació: ICD Indicadors: Campanyes/accions de sensibilització Consultes/assessoraments Impactes/llocs Consolidació i seguiment del servei de guàrdia permanent i torns d’ofici especialitzats Coordinació: JUS SRAJ-DRAJ ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Establiment de criteris per a l’acompanyament de les dones víctimes d’agressions sexuals Coordinació: SLT IRP Indicadors: Materials/documents Persones destinatàries: dones/homes Actes/activitats Establiment de mesures per garantir l’atenció d’urgència especialitzada del cos de Mossos d’Esquadra i del personal de les policies locals a les dones que es troben en processos de violència les 24 hores del dia tots els dies de l’any a tot el territori de Catalunya Coordinació: IRP ICD Indicadors: Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs Facilitar mesures de suport en situacions específiques Elaboració de materials que facilitin el treball comunitari per identificar la violència masclista en la població de dones migrade Coordinació: ICD ASC SIM SLT Indicadors: Materials/documents Exemplars distribuïts Canals de difusió Potenciació de la mediació comunitària, i en especial de les dones que pertanyen a col·lectius en possible situació de risc, perquè puguin actuar com a agents de prevenció de la mutilació genital femenina Coordinació: ASC SIM SLT Indicadors: Espais/serveis/organismes Participants Persones destinatàries: dones/homes Dotació de recursos específics (econòmics, d’habitatge, etc.) per afavorir el procés de recuperació de les dones que han patit violència derivada de conflictes armats Coordinació: ASC SG ASC SIM ICD Indicadors: Ajuts/subvencions Persones destinatàries: dones/homes Participants Desenvolupament d’estructures i mecanismes adients per acollir i atendre les dones i les nenes afectades en situació de tràfic i explotació sexual Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Espais/serveis/organismes Persones destinatàries: dones/homes Impactes/llocs

1265

Actuació: 6.3.5/5

Actuació: 6.3.5/6

Seguiment de la inclusió de la profilaxi postexposició en el protocol específic de salut d’atenció a la violència masclista Coordinació: SLT ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Persones destinatàries: dones/homes Dotació de personal especialitzat en els equips d’intervenció en execució penal per facilitar la detecció i l’abordatge de la violència masclista en les dones recluses Coordinació:

Actuació: 6.3.5/7

JUS SSPRJJ ICD Indicadors: Dotació de personal: dones/homes Participants Persones destinatàries: dones/homes Seguiment de l’aplicació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, que permeti l’exercici dels drets i l’accés als recursos i als serveis de les dones amb discapacitat Coordinació: ASC SPFDC ICD Indicadors: Avaluacions/seguiments Persones destinatàries: dones/homes

1266

VI Relació dels indicadors de les actuacions

Per al seguiment i l’avaluació de les actuacions del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 s’han establert els indicadors següents: Codi Indicadors de seguiment de les actuacions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Accions positives Actes/activitats Ajuts/subvencions Avaluacions/seguiments Campanyes/accions de sensibilització Canals de difusió Clàusules/requerimets d'esmena Consultes/assessoraments Contractes/convenis Cursos/accions formatives Diagnosis Dotació de personal Elaboració/modificació de la normativa Enquestes/bases de dades/registres/arxius Espais/serveis/organismes Estudis Exemplars distribuïts Exposicions Grups de treball/òrgans actius Impactes/llocs Indicadors Informes Materials didàctics Materials/documents Òrgans paritaris Participants Persones destinatàries: dones/homes Plans Processos selectius Sol·licituds Visites

1267

VII Sigles dels departaments

AAR ASC CMC ECF EDU GAP ICD IRP IUE JUS MAH PRE PTO SGE SJ SLT TRE VCP CI

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Departament d’Acció Social i Ciutadania Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Departament d’Economia i Finances Departament d’Educació Departament de Governació i Administracions Públiques Institut Català de les Dones Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Departament de Justícia Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament de la Presidència Departament de Política Territorial i Obres Públiques Secretaria General de l’Esport Secretaria de Joventut Departament de Salut Departament de Treball Departament de la Vicepresidència Comissió Interdepartamental

1268

VIII Bibliografia

• Andrés Pueyo, Antoni; Álvarez López, Esther. “Detecció i prevenció de la violència domèstica contra les dones en l’atenció sanitària i l’assistència social”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Artazcoz Lazcano, Lucía. La salut des de la sensibilitat de gènere. 2a ed. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007. (Quaderns de l’Institut; 2). ISBN: 978-84-393-7422-0. • Batalla Edo, M. Esther. “Nous reptes per organitzar el temps: l’educació en la diferència sexual: la pràctica política municipal”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Bofill Levi, Anna. Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. (Quaderns de l’Institut; 6). ISBN: 84393-6903-4. • Borderías Mondéjar, Cristina. “Gènere i benestar: treball, família i polítiques públiques”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Brunet Icart, Ignasi. “Gènere i creació d’empreses: efectes de la divisió sexual del treball sobre la creació d’ocupació i la situació professional”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Cabaleiro Manzanedo, Julia. “Models de vida i acció social femenina a la Catalunya moderna”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Cacigòs, Mamen [et al.]. “Miralls del quotidià: eines per afavorir la convivència de les nouvingudes”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Calero Fernández, M. Ángeles. “Diagnosi sobre la situació de les dones a les comarques de Lleida”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Cantero, Beatriz [et al.]. “Continguts específics per potenciar la coeducació en els centres escolars: memòria final”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006.

1269

• Carbonell Esteller, Montserrat. “Microfinances i dones emprenedores: una perspectiva història”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Caro Blanco, Coral; Martín Embuena, Lidia; Guirao Ramos, Marta. “Estudi dels estereotips de gènere en les pràctiques quotidianes dels adolescents: proposta per a una intervenció preventiva de les desigualtats sexistes”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Carrasco, Cristina. Estadístiques sota sospita: proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007. (Eines; 7). ISBN: 978-84-393-7393-3. • Carrasco, Cristina; Serrano Gutiérrez, Mònica. Compte satèl·lit de la producció domèstica (CSPD) de les llars de Catalunya 2001. Barcelona: Institut Català de les Dones, DL 2007. (Estudis; 1). I SBN: 978-84-393-7461-9. • Carvajal Carbonell, David. “La creació de la pròpia empresa com a eina d’inserció sociolaboral de les dones: frens i motivacions a la creació d’empreses per part de dones”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Cicle de conferències 2006. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007. (Quaderns de l’Institut; 10). ISBN: 978-84-393-7458-9. • Colom Gorgues, Antonio. “La dona i l’explotació agrària a Catalunya: una perspectiva de gènere a l’aplicació del dret de successió del Codi civil català”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Cruells López, Eva; Vergés Bosch, Núria; Hache, Alexandra. “Accés i ús tècnic de les noves tecnologies de les dones a Catalunya”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Cucurella Grifé, Ariadna. “La perspectiva de gènere en l’ús i el disseny d’espais públics urbans”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Delgado García, Ana María. “Política fiscal i gènere en el marc dels pressupostos de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Dia Internacional de les Dones: Palau de la Generalitat, març de 2004. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2004. (Quaderns de l’Institut; 1). ISBN: 84-393-6530-6. • Dia Internacional de les Dones: Palau de Pedralbes, 6 de març de 2005. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. (Quaderns de l’Institut; 4). ISBN: 84-393-6770-8. • Dia Internacional de les Dones: Palau de Pedralbes, 5 de març de

1270

2006. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007. (Quaderns de l’Institut; 9). ISBN: 978-84-393-7387-2. • Dia Internacional de les Dones: Palau de la Pedralbes, 4 de març de 2007. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007. (Quaderns de l’Institut; 11). ISBN: 978-84-393-7613-2. • Donoso Vázquez, Trinidad. “Projecte: barreres de gènere en el desenvolupament de la dona universitària: el filtre invisible”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Espeitx Bernat, Elena; Càceres Nevot, Juanjo. “Dones cap de família monomarental: les condicions d’accés a l’habitatge i les seves conseqüències sobre la qualitat de vida i la salut”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Espeitx Bernat, Elena; Càceres Nevot, Juanjo. “Els comportaments alimentaris de les dones en edat de treballar i en situació de precarietat econòmica”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Espino Rabanal, Juanpedro; Vargas Mas, Carlos. “Cost econòmic de la violència domèstica a Catalunya”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Estapé Dubreuil, Glòria; Torreguitart Mirada, Consol. “El microcrèdit i la pobresa femenina al primer món: realitat actual i possibilitats d’actuació a Catalunya”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Fernández Prat, Marta. “Gènere i exclusió social: una anàlisi de les problemàtiques i de les estratègies de les dones en risc d’exclusió social”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Freixa i Serra, Mireia. “Programa pilot per introduir la perspectiva de gènere en algunes matèries impartides al Departament d’Història de l’Art de la UB”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Freixas Farré, Anna. Demà més: dones, vides i temps. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. (Quaderns de l’Institut; 8). ISBN: 84-393-7095-4. • Garcia Muñoz, Núria; Balbuena, Leonor. “La recepció de la representació de les dones als mitjans de comunicació des de la perspectiva etnogràfica de les audiències”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Garcia Pujol, Clara. “Coeducació en l’ensenyament de les ciències: aplicació i avaluació dels materials”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Garcia-Ramon, M. Dolors; Ortiz Guitart, Anna; Pujol Estragués, Hermínia. “La presència de les dones a la geografia acadèmica: cap

1271

a una masculinització de la disciplina?”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Garcia Sànchez, Alba. “La intervenció en violència de gènere des de l’Administració local: les xarxes i els seus productes a partir de l’experiència de Sant Feliu de Llobregat”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Godayol, Pilar. “Catàleg de catalanes rellevants”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Guasch Petit, Assumpció; Merino Peguero, Lorena; Querol Pascual, María Jesús. “Guia de recursos en línia sobre violència masclista: modalitats de maltractament per mitjà de les TIC i pautes d’actuació”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Guixé, Imma. “Guia d’incidència política per associacions i entitats de dones”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Heim, Daniela; Monfort, Núria. “La prostituta com a subjecte jurídic: estudi sobre l’impacte de la regulació de la prostitució en la relació entre gènere, dret i ciutadania”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Heim, Daniela; Monfort, Núria. “Propostes per al reconeixement de la prostituta com a dona treballadora”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Holgado Fernández, Isabel. ”Les dones construïm poder: cap a un procés d’apoderament per la defensa dels seus drets entre les dones treballadores del sexe a Catalunya”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Hormazábal, Hernán; Camps, Pilar; Schmal, Nicole. “Entre les múltiples vulnerabilitats: un recorregut per la normativa, la seva aplicació per les instàncies judicials i els itineraris de les dones víctimes de violència de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Hormazábal, Hernán; Camps, Pilar; Schmal, Nicole. “Memòria de l’estudi: l’aplicació de la normativa sobre violència de gènere. Anàlisi del procés des de l’actuació policial”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Izquierdo Benito, María Jesús. “Introducció de la perspectiva de gènere en la docència universitària: diagnosi, producció de recursos docents i formació del professorat”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Juliano, Dolores. Les altres dones: la construcció de l’exclusió social. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. (Quaderns de l’Institut; 7). ISBN: 84-393-6997-2.

1272

• Lallana del Río, Ibone; Kennett, Chris. “Identificació de les esportistes d’elit amb els estereotips socials que transmeten els mitjans de comunicació: un cas d’estudi en el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (2005-2006)”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Lamolla, Laura [et al.]. “Anàlisi de les xifres sobre empresàries a Catalunya complementada amb un estudi de les característiques de les empresàries i les empreses de les associacions d’empresàries catalanes”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Lledó, Eulàlia. De llengua, diferència i context. 2a ed. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007. (Quaderns de l’Institut; 3). ISBN: 978-84-393-7439-8. • Medina Bravo, Pilar. “Estereotips del món de la parella i la seva representació en les sèries de ficció: implicacions per a la construcció de la identitat en la jove preadolescent i adolescent”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Medina Bravo, Pilar. “I tu de què vas? La perspectiva de gènere en la relació de parella: projecte formatiu per a la coeducació”. Barcelona, Institut Català de les Dones, 2006. • Melendres Inglès, Pep. “Escac a la dama: les dones i els escacs, dades i recull documental”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Merino Pareja, Rafael. “De l’escola al treball: noves i velles desigualtats en funció de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Moreno Sardà, Amparo. “De qui parlen les notícies? Guia per humanitzar la informació”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Muxí Martínez, Zaida. “Criterios de género para el diseño de la vivienda: recomendaciones para un espacio doméstico no sexista ni jerárquico”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Muxí Martínez, Zaida. “Recomanacions per a la implementació de polítiques de gènere en urbanisme”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Navarro, Vicenç. “Dependència i pobresa entre les dones majors de 64 anys a Catalunya: explotació estadística del panel de desigualtats a Catalunya (PaD)”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Pagès Santacana, Anna [et al.]. “Memòria de recerca Projecte Diotima: dones filòsofes, esguards del saber, enigmes del món. Com repensar l’ensenyament de la filosofia a la universitat”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Palencia Villa, Rosa María. “Memòria de l’activitat formativa. La teoria feminista als estudis audiovisuals”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005.

1273

• Pallarès Barberà, Montserrat [et al.]. “Xarxes, capital social i treballs de les dones als Pirineus”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Pastor Gosálbez, Inmaculada. “Les polítiques d’igualtat als municipis de les comarques de Tarragona: estudi de les necessitats municipals i comarcals en relació amb les polítiques d’igualtat per raó de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Pérez Quintana, Anna. “Promoció de l’emprenedoria de dones immigrades a la comarca d’Osona”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Plandiura, Roser; Bosch, Jorge; Morreres, Sara. “Les dones davant el problema de l’habitatge a Catalunya: propostes d’actuació amb perspectiva de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Prat Grau, Maria. “L’esport femení a la UAB: diagnosi de la situació”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • “Pressupostos amb perspectiva de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Puyalto Franco, María José. “L’associacionisme com a eina de promoció empresarial de la dona al món rural”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Quiroga, Violeta. “Projecte de recerca: nenes i adolescents invisibles a Catalunya: les menors migrants no acompanyades des d’una perspectiva de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Roca Cortés, Neus. “Canvis de creences en les dones que pateixen violència en el seu procés de recuperació: recerca i acció formativa”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Rodríguez Carballeira, Álvaro. “Aplicació i validació d’una escala per mesurar l’abús psicològic en la violència de parella”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Rodríguez Carballeira, Álvaro [et al.]. “Detecció i avaluació de les estratègies d’abús psicològic en la violència de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Rodríguez Planas, Núria. “Protocol d’anàlisi de la despesa pública de la perspectiva de gènere”. Barcelona, Institut Català de les Dones, 2005. • Rohlfs Barbosa, Izabella. “Efectes de la intervenció grupal en dones en situació de violència masclista en el si de la parella”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006.

1274

• Rohlfs Barbosa, Izabella. “La prevalença de la violència contra les dones en la parella i el seu impacte sobre la salut”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Rubio Hurtado, M. José; Escofet Roig, Anna. “Anàlisi dels entorns virtuals des de la perspectiva de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Ruiz Franco, Aida. “Estudi sobre la igualtat d’oportunitats en el si de la negociació col·lectiva”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Sipi, Remei; Araya, Mariel. Les dones migrades: apunts, històries, reflexions, aportacions... Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. (Quaderns de l’Institut; 5). ISBN: 84-393-6888-7. • Teixidó Audet, Anna. “Anàlisi de les pràctiques de foment de la participació de les dones en les polítiques locals”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Tello Robira, Rosa. “Espai quotidià i gènere: altres mirades a la planificació urbana”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Tomàs Folch, Marina. “El desenvolupament professional de les professores i la distribució de l’horari docent”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. • Tomàs Folch, Marina [et al.]. “La perspectiva del gènere a les universitats i l’assumpció de càrrecs acadèmics”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Torns, Teresa, [et al.] “Les dones i el treball a Catalunya: mites i certeses”. Barcelona: Institut Català de les Dones, DL 2007. (Estudis; 2). ISBN: 978-84-393-7561-6. • Torns, Teresa; Moreno, Sara. “De l’Estat del benestar al benestar quotidià”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005. • Vilanova, Anna. “Indicadors per avaluar la situació actual envers les dones i l’esport a Catalunya. Indicadors de gènere: pressupost amb perspectiva de gènere”. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005.

1275

IX Legislació en matèria d’igualtat d’oportunitats de dones i homes

1. Legislació de Catalunya • Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l’Institut Català de la Dona. • Llei 4/2001, de 9 d’abril, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. • Llei 11/2005, de 7 de juliol, per la qual l’Institut Català de la Dona passa a denominar-se Institut Català de les Dones. • Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Articles 4, 19, 41, 45, 56 i 153. • Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. • Ordre ECF/225/2008, de 8 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009. Article 1 e). • Resolució ASC/437/2007, de 5 de febrer, pel qual es dóna publicitat a l’Acord de Govern de 14 de març de 2006, relatiu a la producció i el desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes. • Transversalització de gènere a la legislació catalana: http://www.gencat.cat/icdones/acciogovern.htm

2. Legislació de la Unió Europea • Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, d’11 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons Social Europeu i el Fons de Cohesió i es deroga el Reglament (CE) núm. 1260/1999. Articles 11 i 16. • Reglament (CE) núm. 1889/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre, pel qual s’estableix un instrument financer per a la promoció de la democràcia i dels drets humans a escala mundial. Articles 2.1 a) vi) i b) v); 2.2.

1276

• Reglament (CE) núm. 1922/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre, pel qual es crea l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere. • Reglament (CE) núm. 1927/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre, pel qual es crea el Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització. Article 7. • Reglament (CE) núm. 1905/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre, pel qual s’estableix un instrument de finançament de la cooperació al desenvolupament. Article 12.2 c). • Reglament (CE, EURATOM) núm. 478/2007, de la Comissió, de 23 d’abril, pel qual es modifica el Reglament (CE, EURATOM) núm. 2342/2002 sobre normes de desenvolupament del Reglament (CE, EURATOM) núm. 1605/2002 del Consell, pel qual s’aprova el Reglament financer aplicable al pressupost general de les comunitats europees. Articles 43.6 a), 160 2 a), 265 bis 4. • Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de setembre, que modifica la Directiva 76/207/CE del Consell relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en relació amb l’accés a l’ocupació, formació i promoció professionals, i a les condicions de treball. • Directiva del Consell 2004/113/CE, de 13 de desembre, per la qual s’aplica el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones a l’accés a béns i serveis i el seu subministrament. • Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes de treball i ocupació (refosa). • Resolució del Parlament Europeu de 2 de febrer de 2006 sobre la igualtat entre dones i homes a la Unió Europea (2004/2159 (INI)). • Resolució del Parlament Europeu de 13 de març de 2007 sobre la responsabilitat social de les empreses: una nova associació (2006/2133 (INI)). • Resolució del Parlament Europeu de 21 de maig de 2008 sobre la dona i la ciència (2007/2206 (INI)). • Decisió núm. 1672/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre, pel qual s’estableix el programa comunitari Progress 2007-2013 per a l’ocupació i la solidaritat social. Secció Igualtat de gènere. • Decisió núm. 1904/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, per la qual s’estableix el programa Europa amb la ciutadania per al període 2007-2013 amb la finalitat de promoure la ciutadania europea activa. Article 10.1. • Decisió núm. 779/2007/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny, pel qual s’estableix, per al període 2007-2013, el programa Daphne III

1277

per prevenir i combatre la violència exercida sobre la infància, la joventut i les dones i protegir a les víctimes i grups de risc, integrat en el programa general “Drets fonamentals i justícia”. • Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions per la qual s’estableix el Pla de treball per a la igualtat entre dones i homes 2006-2010. COM (2006) 92 final. • Recomanació del Consell de 27 de març de 2007 relativa a l’actualització de les orientacions generals de política econòmica dels estats membres i de la Comunitat i sobre l’execució de les polítiques d’ocupació dels estats membres. Annex Espanya, punt 3. • Llibre verd sobre el conflicte de lleis en matèria de règim matrimonial, amb especial referència a les qüestions de competència jurisdiccional i reconeixement mutu, de 17 de juliol de 2006. COM (2006) 400 final.

3. Legislació de l’Estat espanyol • Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. • Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. • Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Articles 1, 2, 17, 102, 127, 132, 135, 151 i disposició addicional quarta. • Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats. Exposició de motius, articles modificats 13 b, 27.1 bis e), 41.4, 46.2 b), 46.4, 57.2, 62.3 i disposicions addicionals quarta i dotzena. • Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Exposició de motius, articles 3, 4.2 lletres k) i l) i disposició final primera. • Llei 43/2006, de 29 de desembre, per a la millora del creixement i el treball. Articles 2 i 4. • Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Exposició de motius i articles 1.3 d), 14 h) i i), 49 d, 52, 53.4, 60.1, 61.1, 65.2 b), 79.1, 82, 89.1 d), 89.5 i disposició addicional vuitena. • Llei 39/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. Articles 102.1, 134.1. • Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social. Articles 2 i 5, disposicions addicionals 3, 13, 24, 25 i 30.

1278

• Llei 4/2001, de 9 d’abril, de modificació de l’apartat 2 de l’article 63 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (informes d’impacte de gènere preceptius per a les propostes de disposicions de caràcter general del Govern de la Generalitat). • Reial decret 1618/2007, de 7 de desembre, sobre organització i funcionament del fons de garantia de pagament d’aliments. • Reial decret 14/2008, d’11 de gener, pel qual es modifica el Reial decret 801/2005, d’1 de juliol, pel qual s’aprova el Pla estatal 2005-2008, per afavorir l’accés de la ciutadania a l’habitatge. Article únic punt quatre. • Instrument de ratificació de la Convenció sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals, fet a París el 20 d’octubre de 2005. • Instrument de ratificació del Protocol núm. 12 al Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. • Instrument de Ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. • Instrucció 5/2007, de 12 d’abril, de la Junta Electoral Central, sobre l’aplicació dels articles 44 bis i 187.2 de la LOREG en la redacció de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

1279

L’elaboració d’aquest Pla ha comptat amb la col·laboració de les expertes següents:

Artazcoz Lazcano, Lucia Balada Cardona, Núria Bofill Levi, Anna Carrasco Bengoa, Cristina Catalán Piñol, Carme Cervera Rodón, Montse Estella Clota, Marta Fernández Gálvez, Marisa Freixas Farré, Anna Gil Jiménez, Fabiola González Duarte, Roser Mas Arrufat, Maria Masià Masià, Beatriu Miralles Guasch, Carme Oliver Rojo, Alícia Otero Vidal, Mercè Palau Vergés, Montse Pinto Iglesias, M.José Pont Albert, Empar Porqueres Giménez, Beatriu Riu Pascual, Carme Rovira Duran, Maria Rubió Serrano, Fina Sipi Mayo, Remei Valls Lloreta, Imma Velocci, Clarisa Vilà Planas, Montserrat

1280

Mòdul 6 : Seguretat i Cooperació Internacional

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia 1. Introducció

per Inspector/a

Els poders públics i la policia sempre han tingut la percepció de que un dels aliats més importants de l’activitat criminal, es sens dubte la mobilitat dels delinqüents. Es evident que la delinqüència ha passat de ser una activitat especifica que es duia a terme dintre d’una determinada àrea geogràfica a ser una activitat relacionada amb diversos camps i amb una clara tendència d’organització, transnacionalització i internacionalització. Per donar resposta a aquesta activitat delictiva, les organitzacions policials han articulat la creació d’organitzacions internacionals basades en la cooperació i recolzament entre els diferents cossos policials. La policia es troba front un fenomen denominat delinqüència internacional, que es un concepte que per si mateix no constitueix una categoria delictiva jurídicament delimitada, sinó que fa referència a una sèrie de conductes o activitats dels delinqüents, que poden englobar en quatre grans categories: a) b) c) d)

Realitzar els actes preparatoris d’un delicte en un país i dur-lo a terme en altres països. Cometre el mateix tipus de delicte en diferents països Cometre el delicte en un país i refugiar-se en un altre Transferir el producte d’un delicte i els objectes i documents utilitzats per cometre el delicte a un altre país diferent a aquell en el qual s’ha dut a terme la activitat delictiva.

Oposició

A ningú se li pot escapar que això planteja serioses dificultats als investigadors policials encarregats de la recerca i descobriment dels autors d’aquests fets delictius, sobre tot en tot allò referent a la identificació de persones, a l’intercanvi d’informació policial, a les investigacions en altres països i a la detenció i posada a disposició judicial competent i per dur a terme els procediments d’ extradicions corresponents. Resulta doncs evident que per fer front amb èxit a la delinqüència internacional i a la criminalitat organitzada, cal establir les xarxes i les estructures adients que permetin la cooperació de les diferents policies a escala europea i a escala mundial. Està també present dintre de l’actual procés de globalització sorgit en aquest mil·leni la idea d’una genuïna policia internacional, depenent d’un organisme internacional, encarregada de la investigació en el territori de qualsevol Estat de la comunitat internacional sent en aquests sent la Comunitat Europea, mitjançant Europol i Eurojust la que te ja un projecte en aquest sentit. Aquest projecte de una policia internacional ha de superar hores d’ara tot seguit de problemes de difícil solució com son els següents: La voluntat dels governs de conservar el control i l’aplicació del dret penal dintre del propi estat. Les diferències competencials tant materials com territorials de les diferents policies, així com les diferències d’estructura entre les diferents policies d’un mateix estat, que fan que sigui difícil determinar quin es el servei policial competent per ocupar-se d’un cas o per subministrar una determinada informació i la dificultat de coordinar els diferents cossos policials d’un mateix estat per tal de donar la resposta mes adequada a un requeriment exterior Les diferencies entre els sistemes jurídics dels diferents països, que influeix de forma molt important en l’essència de la cooperació policial (quina llei s’ha de fer complir), en l’intercanvi d’informació i en la protecció de dades personal. Les barreres lingüístiques, que fan que sigui difícil establir una ètica policial compartida i una confiança mútua si no es parla un mateix idioma. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1281

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia No obstant, a pesar de totes aquestes dificultats, la cooperació internacional es realitza i avança cada dia, tant en Interpol com en Europol.

per Inspector/a

2. INTERPOL 2.1. Orígens OIPC - INTERPOL son les sigles i el nom que corresponen a l’Organització Internacional de Policia Criminal. Els orígens d’Interpol es situen en el primer Congrés internacional de Policia Judicial celebrat a Mònaco el 14 d’Abril de 1914, en el qual participen policies i juristes de 14 països i en el qual es reconeix la necessitat de crear els elements necessaris per accelerar i simplificar la detenció de persones en altres països; el perfeccionament dels mètodes d’identificació, l’elaboració d’un fitxer internacional de delinqüents, i la unificació dels procediments d’extradició. La Primera guerra mundial va paralitzar el projecte fins l’any 1923, en el qual es va convocar a Viena el segon congrés de Policia Judicial, en el que varen participar representats policials de 21 països i que va acordar la creació d’un organisme de cooperació policial internacional amb seu a Viena: INTERPOL. Aquesta organització, en la qual l’estat espanyol va incorporar-se l’any 1928, era una associació de policies d’investigació criminal, amb la qual els Estats no tenien cap obligació (actualment tampoc tenen cap obligació vinculant, ni hi ha cap tractat ni conveni vinculant). La segona Guerra mundial va paralitzar la activitat de l’organització fins a l’any 1946 que es recupera l’activitat de l’organització i es fixà la seva seu a Paris. Els estatuts de l’organització es varen adoptar a l’assemblea general celebrada a Viena al juny de 1956

Oposició

En l’any 1989 es decideix traslladar definitivament la seu central i els òrgans directius a Lyon. A títol de curiositat cal dir que el nom INTERPOL, abreviatura de “Internacional Police” va ser el nom amb el qual es va registrar l’organització a l’any 1946 en l’administració de correus de Paris, per tal d’obtenir una direcció telegràfica i en l’esmentada assemblea general de l’any 1956 s’adopta com a nom oficial de l’organització Actualment formen part d’Interpol les policies de 178 països i es després de les Nacions Unides, l’organització Internacional mes gran que existeix. 2.2. Funcions L’article 2 dels Estatuts d’Interpol recull que les seves funcions son: Aconseguir i desenvolupar la més amplia assistència mútua entre les policies d’investigació criminal dels membres de la organització, amb abs olut respecte a les lleis nacionals i a la Declaració Universal dels Drets Humans. Establir i desenvolupar totes les institucions que contribueixin a la investigació i repressió de les infraccions de Dret Comú. L’article 3 estableix les limitacions de l’organització: Resta prohibida a l’organització qualsevol actuació o intervenció en qüestions o assumptes de caràcter polític, militar, religiós o racial. D’acord a la interpretació donada per la pròpia organització a l’article 3 es consideren delictes de tipus polític tot aquells que presentin en funció de les circumstàncies i dels motius un caràcter polític, malgrat que en els drets interns dels països on s’hagin produït es tipifiquin com delictes de Dret Comú. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1282

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

2.3. Estructura i organització L’article 4 dels estatuts recull que cada país podrà designar com a membre de l’organització a qualsevol organisme oficial de policia que tingui les funcions de policia judicial i d’investigació criminal compreses en el marc de les funcions de l’organització.

per Inspector/a

L’estructura actual d’Interpol està formada per els següents organismes: Òrgans centrals: a) b) c) d)

L’Assemblea General El Comitè Executiu La Secretaria General El Comitè d’Assessors

Òrgans regionals i subregionals que depenen de la Secretaria General: a) b) c) d) e) f) g)

Oficina regional Europea Oficina regional per Amèrica Oficina regional d’Àfrica Oficina regional d’Àsia Oficina subregional asiàtica d’estupefaents a Bankokg Oficina subregional per Sud-amèrica a Buenos Aires Oficina subregional per Àfrica Occidental a Abidjan

Oficines Central Nacionals (OCN)

Oposició

L’article 32 dels Estatuts recull que cada país designarà un organisme que actuarà en el seu territori com a Oficina Central Nacional d’Interpol i que serà l’encarregat de mantenir els enllaços amb els diversos cossos policials dels país, amb les altres OCN i amb la Secretaria General. Aquesta designació a de recaure en un servei concret i no en persones, amb la finalitat de ressaltar el caràcter oficial i permanent i per tal de que l’OCN pugui dur a terme les seves funcions amb plenitud d’autoritat. A l’estat espanyol l’OCN es va assignar a la Comissaria General de Policia Judicial del Cos Nacional de Policia, amb seu a Madrid i de la qual formen part com enllaços, funcionaris del Propi Cos Nacional de Policia, de la Guàrdia Civil, del Cos de Mossos d’Esquadra i de l’ Ertzaintza Les funcions de les OCN que estan formades funcionaris policials de l’estat membre són bàsicament:

exclusivament

per

Centralitzar les informacions sobre la delinqüència dels seu país i trametre-la a les altres OCN i a la Secretaria General.

Executar dintre del seu territori les actuacions i operacions policials demanades per les policies dels altres estats membres mitjançant les seves OCN.

Rebre i contestar les sol·licituds de informació, verificació ...etc. cursades per policies d’altres estats membres.

Transmetre i en el seu cas executar les ordres de detenció i d’extradició dictades per les autoritats judicials o policials dels països membres.

2.4. Àmbits d’actuació La cooperació d’Interpol es dur a terme en els tipus delictius que presenten un caràcter o un element internacional en els següents àmbits: a)

Delictes de violència contra les persones: Homicidis, lesions greus, violacions, extorsions, segrestos, raptes, ostatges, tràfic d’éssers humans, explotació de la prostitució i delictes contra els menors. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1283

Delictes contra la propietat: robatoris a entitats financeres o a persones o vehicles que facin transport de diners, robatori i tràfic il·lícit de vehicles de luxe, robatori i tràfic d’obres d’art i robatoris de transports internacionals amb mercaderies.

Tràfic il·lícit d’armes de foc i utilització d’explosius amb fins delictius.

Identificació de víctimes de catàstrofes

Delinqüència Organitzada i terrorismes: delictes relacionats amb el tràfic d’estupefaents, d’armes i explosius i organitzacions terroristes internacionals.

Actes il·lícits contra la seguretat aèria.

Fraus econòmics: operacions comercials fraudulentes d’àmbit internacional que constitueixin una greu amenaça per l’economia d’un país, la constitució de societats fictícies, la falsificació i venta de productes industrials, la compra de mercaderies robades i la seva venta a baix preu en un altre país, el tràfic internacional de xecs de viatge, talons o targetes de crèdit ,robades o falsificades.

El tràfic internacional de bens preciosos: or, diamants, divises

Delictes contra el medi ambient: tràfic de residus perillós o contaminants.

Falsificacions de documents oficials i moneda falsa.

La identificació, localització, decomís i confiscació de bens procedents d’activitats delictives.

Tràfic il·lícit de drogues.

per Inspector/a

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

Oposició

3. EUROPOL 3.1. Orígens EUROPOL son les sigles i el nom que correspon a l’Oficina Europea de Policia La creació d’Europol esdevé del Tractat de la Unió Europea de Maastricht de 7 de desembre de 1992, i la seva seu oficial es fa fixar a la ciutat de l’Haya. Europol va iniciar les seves activitats el 3 de gener de 1994 amb la Unitat de Drogues Europol (EDU) amb funcions limitades a l’àmbit de la lluita contra el tràfic d’estupefaents. Progressivament es varen anar incorporant a Europol altres àmbits importants d’actuacions relacionades amb la delinqüència organitzada. El Conveni Europol va se ratificat per tots els estats membres de la Unió Europea i va entrar en vigor l’1 d’octubre de 1998. Un cop complimentats diversos actes legals establerts en el Conveni, Europol va entrar plenament en funcionament l’1 de juliol de 1999 i en formem part els 15 Estats membres de la Unió Europea. 3.2. Funcions Europol es l’organització policial europea pel compliment de la Llei en la Unió Europea, que gestiona la informació criminal dels estats membres. El seu objectiu es millorar l’efectivitat policial i la cooperació de les autoritats policials dels estats membres per la prevenció i la lluita contra lla delinqüència internacional greu, i contribuir de forma significativa en el desmantellament de les organitzacions criminals internacionals. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1284

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

El mandat actual d’Europol s’inscriu a les actuacions contra les següents formes delictives, sempre i quan siguin de caràcter greu, estiguin realitzades per organitzacions criminals internacionals i afectin a 2 o més països de la Unió Europea:

e) f) g) h)

Tràfic de drogues Xarxes d’Immigració il·legal Tràfic il·legal de vehicles Tràfic d’éssers humans amb especial significació a les xarxes de prostitució i de pornografia infantil Falsificació de moneda i altres mitjans de pagament Tràfic de substàncies radioactives i nuclears Delictes de Terrorisme Activitats de blanqueig de capitals

per Inspector/a

a) b) c) d)

El mandat d’Europol es pot ampliar en un futur pròxim a altres formes de delinqüència organitzada greu, sempre de conformitat amb allò que disposa el Conveni d’Europol i amb l’acord unànime del Consell Europeu. 3.3. Estructura i organització Òrgans centrals: Consell d’Administració, composat per un representant de cada estat membre, la presidència li correspon a l’estat que exerceix la presidència de la Unió. El director, nomenat pel Consell amb un mandat de 4 anys i els directors adjunts L’interventor nomenant per unanimitat pel Consell de Ministres i responsable davant del mateix. El Comitè Pressupostari, format per un funcionari de cada estat membre.

Oposició

Les Unitats Centrals Operatives, que gestiones els diferents fitxers per cadascun dels àmbits delictius. Els oficials centrals d’enllaç, pretendents als diversos cossos policials dels estats membres Les Unitats Nacionals d’Europol (UNE) El Conveni Europol estableix que cada estat membre ha de designar un organisme oficial de policia , com Unitat Nacional d’Europol, encarregada de dur a terme les funcions d’Europol en cada estat i que serà l’únic òrgan de contacte entre Europol i els organismes i cossos policials de cada estat. Aquestes oficines enviaran com a mínim un agent de contacte com enllaç a la seu Central d’Europol que representarà els interessos a la seu d’Europol. A l’estat espanyol l’UNE es va assignar a la Comissaria General de Policia Judicial del Cos Nacional de Policia, amb seu a Madrid i de la qual formen part com enllaços, funcionaris del Propi Cos Nacional de Policia, de la Guàrdia Civil, del Cos de Mossos d’Esquadra i de l’ Ertzaintza. 3.4 Àmbits d’actuació Amb la finalitat de complir les seves funcions Europol gestiona un sistema inform atitzat de dades, que es directament alimentat pels estats membres. Aquest sistema d’informació es accessible i consultable per les Unitats Nacionals, els agents d’enllaç i pels agents d’Europol degudament habilitats. Actualment Europol du a terme les següents activitats dintre de l’àmbit de les seves competències: a)

Facilita informació de altres estats, de conformitat amb la legislació nacional de cada país als oficials d’enllaç de les Unitats Nacionals. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1285

Realitza anàlisis operatius que recolzen les actuacions policials dels estats membres.

Elabora informes estratègics i anàlisis de la delinqüència organitzada s obre la base de la informació facilitada pels estats membres, la generada per la pròpia Europol i la recollida d’altres fonts.

Aporta col·laboració Tècnica en les investigacions i actuacions policials, sota la supervisió jurídica dels estats interessats.

Promou Activament l’harmonització de les tècniques d’investigació en els diferents cossos policials

Dóna recolzament tècnic i ajuda a la coordinació operativa en les operacions d’equips conjunts d’investigació.

per Inspector/a

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

3.5. Pròxims projectes d’Europol Seguint el mandat del Conveni d’Europol i segons les posteriors directrius aprovades per el Consell d’Europa, s’ha posat en marxa les següents accions: Creació de la Unitat Operativa Europea de Caps de Policia, amb l’objectiu de contribuir a la planificació i execució d’accions operatives conjuntes, així com la planificació d’estratègies comunes en la lluita contra la criminalitat organitzada en l ‘àmbit de la Unió Europea. L’establiment d’una Acadèmia Europea de Policia, per dotar d’una formació hom ogènia a tots els funcionaris policials europeus i si s’aprova en el seu dia, serà l’acadèmia d’ un futur Cos de Policia Europeu.

Oposició

Impulsar el recolzament operatiu a Eurojust com a policia judicial, en les investigacions penals que aquests organisme dugui a terme en els casos de delinqüència transfronterera greu, especialment la delinqüència organitzada.

4. EUROJUST Malgrat no ser un organisme policial, cal fer un breu esment d’aquest òrgan judicial i Fiscal. Eurojust va ser creat pel Consell d’Europa de 9 de desembre de 2000 a Niza, que va aprovar l’establiment d’Eurojust com a embrió de la futura Fiscalia Penal Europea, encarregada de dirigir les investigacions penals dels delictes transfronterers com esos per les organitzacions criminals. Eurojust estarà format pels Fiscals, Magistrats o agents de policia amb competències equivalents en el seu estat, cedits temporalment per cada estat membre, d’acord amb el seu ordenament jurídic. Eurojust en una primera fase establirà les directrius i els organismes de cooperació entre els òrgans d’investigació i actuació judicial competents dels estats membres en tot allò referent a la lluita contra la criminalitat internacional greu sempre que afecti a dos o més estats membres i faci falta una actuació coordinada de les autoritat judicials de dits països. L’àmbit de competència d’Eurojust serà a més dels delictes pels quals te competència Europol, la protecció de l’Euro, la protecció dels interessos econòmics i financers de la Unió Europea en l’àmbit penal i el blanqueig dels beneficis dels delictes per els que es competent. En una segona fase, se està pensant en que Eurojust sigui l’emissor de la futura Ordre Europea de Recerca i Detenció, que actualment està en fase de discussió en el Consell i Parlament Europeu.

1286 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

L’espai policial europeu: tractats de Schengen i Amsterdam

per Inspector/a

Tractat de Schengen Font documental: http://www.infoeuropa.org/catala/Abc/schengen.htm Concepte i objectius El sistema Schengen està integrat per un conjunt de normes destinades a la supressió gradual dels controls a les fronteres. Actualment formen part d’aquest sistema tots els estats membres de la UE, excepte el Regne Unit i Irlanda, més Islàndia i Noruega. L’origen del sistema Schengen es remunta a l’any 1985, quan cinc estats membres de la Comunitat Econòmica Europea (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França i la República federal Alemanya) van decidir signar a la ciutat luxemburguesa de Schengen un acord per permetre la lliure circulació de persones dins el seu territori. Amb el temps, altres estats membres es van anar adherint a l’Acord, que ara ja és part integrant del dret de la UE. Cal assenyalar que Schengen és el primer exemple de cooperació reforçada entre els estats de la Unió. De fet, s’ha qualificat com a “laboratori”, perquè ha suposat un precedent per al posterior desenvolupament de la cooperació entre els estats membres en els àmbits de la justícia i els assumptes d’interior, en el marc del tercer pilar de la Unió. Actualment aquest tercer pilar ha quedat reduït a la cooperació policial i judicial en matèria penal; la resta de matèries en els àmbits de justícia i assumptes d’interior s’han transferit a l’àmbit comunitari (primer pilar). Àmbits d’actuació: el sistema d’informació Schengen El desenvolupament del sistema Schengen ha permès eliminar les fronteres interiors dels estats signataris i crear una única frontera exterior, on els controls d’entrada segueixen un procediment idèntic.

a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

Oposició

Així mateix, amb l’objectiu d’evitar que aquest sistema pugui provocar un augment de la criminalitat o una manca de seguretat en aquest espai comú, també s’han adoptat normes relatives als visats, el dret d’asil, la cooperació administrativa, la cooperació judicial civil i la cooperació policial i judicial en matèria penal. En concret, cal destacar l’adopció de les mesures següents: l’abolició dels controls en les fronteres comunes i la realització de controls en les fronteres exteriors; la definició comuna de les condicions per creuar les fronteres exteriors; la separació dels viatgers procedents de l’espai Schengen dels procedents de l’exterior d’aquest espai en les terminals dels aeroports i en els ports; l’harmonització de les condicions d’entrada i dels visats per a estades de curta durada; la coordinació de les autoritats administratives encarregades de vigilar les fronteres (funcionaris de connexió, harmonització de les instruccions, formació del personal); la definició del paper dels transportistes en la lluita contra la immigració clandestina; l’obligació de declaració per a tot nacional de països tercers que circuli d’un país a un altre; la definició de normes relatives a a l responsabilitat de les sol·licituds d’asil (Conveni de Dublin); l’aplicació d’un dret de vigilància i persecució d’un país a un altre; l’establiment d’un sistema d’extradició més ràpid i la millora de la transmissió de l’execució de les sentències penals;

La creació del sistema d’informació Schengen (SIS) El SIS és una xarxa automatitzada, formada per un conjunt de xarxes nacionals (N-SIS) connectades a una xarxa central (C-SIS), per intercanviar dades sobre les persones, els objectes i els vehicles en recerca. Una altra xarxa, SIRENE, relativa a la informació complementària requerida a l’entrada nacional integrada per representants de la policia, la gendarmeria, les duanes i la justícia, completa aquesta estructura. L’objectiu d’aquestes C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1287

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia xarxes és permetre la coordinació entre els serveis de policia, de duanes i de justícia a fi de lluitar més eficaçment contra el terrorisme i la criminalitat organitzada.

per Inspector/a

El SIS es considera l’element central de l’espai Schengen. L’any 1999 els estats membres van decidir substituir la xarxa SIRENE per una nova estructura de comunicació anomenada SISNET. A llarg termini, està previst que SISNET es converteixi en el “sistema d’informació europeu” i que inclogui també les dades sobre la immigració. A més, el Consell ha adoptat un Reglament i una Decisió per desenvolupar un nou SIS de segona generació (SIS II). L’objectiu d’aquesta reforma és incorporar les últimes evolucions en l’àmbit de la tecnologia i permetre que pugui ser utilitzat en una Europa ampliada. Estructura del sistema: el cabal Schengen i la seva incorporació al dret de la UE El sistema Schengen es va incorporar al dret de la Unió mitjançant un protocol annex al Tractat d’Amsterdam. Segons l’article 2 d’aquest Protocol, el cabal Schengen està integrat per: a) L’Acord de 14 de juny de 1985 b) El conveni d’aplicació de 19 de juny de 1990 c) Els Protocols i els Acords d’adhesió El conjunt de decisions i declaracions adoptades pel comitè executiu instituït pel conveni d’aplicació i els actes adoptats per a l’execució del conveni per part de les instàncies a les que el comitè executiu ha delegat poders de decisió. També formen part del sistema el conjunt de mesures adoptades pels estats de l’espai Schengen pel que fa al controls en la frontera, la concessió de visats, les demandes d’asil i la cooperació administrativa, policial i judicial.

Oposició

Un dels principals problemes a l’hora d’integrar aquests instruments en els Tractats, ha estat el fet que el sistema afecti tant a àmbits del Títol IV del TCE (visats, asil, immigració i altres polítiques relacionades amb la llibertat de circulació), que corresponen al primer pilar, com a àmbits del Títol VI del TUE, que se situen, en canvi, en el marc del tercer pilar. Per tal d’aclarir a quin dels dos pilars pertany cada acte i quina és, en concret, la seva base jurídica, el Consell va aprovar, el 20 de maig de 1999, una sèrie de Decisions al respecte. La integració del cabal Schengen en el marc de la UE ha suposat la substitució del comitè executiu creat pels Acords de Schengen pel Consell de la Unió, com també l’aplicació d’un control parlamentari i jurisdiccional als actes que formen part del cabal. D’aquesta manera, els ciutadans afectats per la vulneració d’algun dels drets reconeguts en aquests actes poden recórrer al TJCE o a les instàncies jurisdiccionals nacionals corresponents. Casos particulars: les relacions amb els països escandinaus (en particular, Islàndia, Noruega i Dinamarca) i la participació d'Irlanda i el Regne Unit Islàndia i Noruega es van associar als Acords Schengen el 19 de desembre de 1996. El 18 de maig de 1999 es va firmar un Acord prorrogant aquesta associació, que a la pràctica es concretava en un comitè mixt format per representants dels governs d’aquests dos països, els membres del Consell de la UE i la Comissió Europea. Des del 25 de març de 2001 aquests països no comunitaris són membres de ple dret dels Acords i, per tant, apliquen les normes del cabal Schengen. Val a dir que Dinamarca, Finlàndia i Suècia, estats comunitaris que pertanyen, juntament amb Islàndia i Noruega, a la Unió Escandinava de Passaports, també van començar a aplicar a partir d’aquella data les normes que integren el cabal Schengen. Tanmateix, Dinamarca no està obligada a aplicar les parts del cabal que tinguin com a base jurídica algun dels articles del Títol VI del TUE. Pel que fa a Irlanda i el Regne Unit, el Protocol annex al Tractat d’Amsterdam, pel qual s’integra el sistema Schengen en el dret de la Unió, estableix que poden participar en totes o en algunes de les disposicions del cabal Schengen, amb el vot unànime, en la si del Consell, dels tretze estats part dels Acords. Al maig de 1999 el Regne Unit va sol·licitar participar en alguns aspectes de la cooperació policial i judicial en matèria penal, la lluita contra el tràfic d’estupefaents i el SIS, però els conflictes amb Espanya pel domini de Gibraltar dificulten considerablement l’avanç d’aquestes negociacions. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1288

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

El tractat d’Amsterdam Font documental: http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/cig/s1 http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/s50000.htm

per Inspector/a

Introducción El Acuerdo de Schengen es el acuerdo firmado el 14 de junio de 1985 en Schengen entre Alemania, Bélgica, Francia, Luxemburgo y los Países Bajos, destinado a suprimir progresivamente los controles en las fronteras comunes; con él se instaura un régimen de libre circulación para todos los nacionales de los Estados signatarios, de los otros Estados de la Comunidad o de terceros países. Estos cinco Estados firmaron el Convenio de Schengen el 19 de junio de 1990, que no entró en vigor hasta 1995. El Convenio define las condiciones de aplicación y las garantías de la puesta en práctica de esta libre circulación. El Acuerdo, el Convenio y las declaraciones y decisiones aprobados por el Comité Ejecutivo del Espacio de Schengen forman lo que se denomina el «acervo de Schengen». Un protocolo anexo al Tratado de Amsterdam rige la integración del acervo de Schengen en los tratados. Para contar con una base jurídica, esta integración ha hecho necesaria la repartición de las disposiciones que constituyen el acervo de Schengen bien en el primer pilar (el nuevo título IV, «Visados, asilo, inmigración y otras políticas vinculadas a la libre circulación de personas», del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea) o bien en el tercer pilar (título VI, «Cooperación policial y judicial en materia penal», del Tratado de la Unión Europea). Por otra parte, la integración jurídica de Schengen en la Unión Europea se acompañó de una integración institucional como consecuencia de la cual el Consejo pasó a sustituir al Comité ejecutivo de Schengen y la Secretaría General del Consejo a la Secretaria de Schengen.

Oposició

Además, el protocolo anexo al Tratado de Amsterdam indica que el acervo de Schengen y el resto de las medidas tomadas por las instituciones en el campo de aplicación de éste deben ser integralmente aceptadas por todos los Estados miembros en el momento de la adhesión. El espacio Schengen ha ido extendiéndose poco a poco: Italia firmó los acuerdos en 1990, España y Portugal en 1991, Grecia en 1992, Austria en 1995 y Dinamarca, Finlandia y Suecia en 1996. Islandia y Noruega también son partes del Convenio. Irlanda y el Reino Unido no son signatarios de los mencionados acuerdos, pero con arreglo al protocolo anexo al Tratado de Amsterdam pueden participar en todo o en parte en las disposiciones del acervo de Schengen tras el voto unánime en el Consejo de los trece Estados que son signatarios de los acuerdos más el representante del gobierno del Estado de que se trate. Así por ejemplo, Reino Unido solicitó en marzo de 1999 participar en algunos aspectos de la cooperación basada en Schengen, concretamente la cooperación policial y judicial en materia penal, la lucha contra los estupefacientes y el sistema de información de Schengen (SIS). La decisión relativa a esta solicitud fue adoptada por el Consejo en mayo de 2000. En junio de 2000 y en noviembre de 2001 Irlanda solicitó participar en algunas disposiciones del acervo de Schengen, entre otras el conjunto de las disposiciones relativas a la puesta en práctica y el funcionamiento del Sistema de Información de Schengen (SIS). La decisión por la que se aprobó la solicitud de Irlanda fue adoptada por el Consejo en febrero de 2002 (http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/cig/s1). Objetivos del tratado de Amsterdam El objetivo de esta tarea era claro: se trataba de capacitar a la Unión Europea, política e institucionalmente, para responder a los desafíos del futuro: la rápida evolución de la situación internacional, la mundialización de la economía y sus consecuencias sobre el empleo, la lucha contra el terrorismo, la delincuencia internacional y el tráfico de estupefacientes, los desequilibrios ecológicos y las amenazas para la salud pública. El mandato de la Conferencia intergubernamental estaba parcialmente establecido en los propios Tratados, si bien el Consejo Europeo añadió algunos puntos concretos relativos al funcionamiento de las instituciones, tales como la composición de la Comisión y la

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1289

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia ponderación de los votos en el Consejo. Además, durante las negociaciones, el orden del día se amplió con otros temas planteados por las instituciones comunitarias o por los Estados miembros. Estructura del Tratado

per Inspector/a

El Tratado de Amsterdam se compone de tres partes, un anexo y trece protocolos. Paralelamente, la Conferencia intergubernamental adoptó cincuenta y una declaraciones que se unieron a su Acta final. Por otra parte, la Conferencia tomó nota de ocho declaraciones presentadas por diversos Estados miembros, que se unieron igualmente al Acta final. La primera parte contiene las modificaciones de fondo. Se trata de los cinco artículos siguientes: a) el artículo 1, que contiene las modificaciones del Tratado de la Unión Europea; b) el artículo 2, que contiene las modificaciones que se introducirán en el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea; c) el artículo 3, que contiene las modificaciones que se introducirán en el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea del Carbón y del Acero; d) el artículo 4, que contiene las modificaciones que se introducirán en el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea de la Energía Atómica; e) el artículo 5, que contiene las modificaciones que se introducirán en el acta aneja a la Decisión del Consejo de 20 de septiembre de 1976 relativa a la elección de los representantes en el Parlamento Europeo por sufragio universal directo.

Oposició

La segunda parte del Tratado consta de los artículos 6 a 11, y se refiere a la simplificación de los Tratados constitutivos de las tres Comunidades Europeas, incluidos los anexos y protocolos, para eliminar las disposiciones caducas y adaptar en consecuencia el texto de determinadas disposiciones (artículos 6, 7 y 8). Asimismo, en esta parte se dispone la derogación del Convenio de 25 de marzo de 1957 relativo a determinadas instituciones comunes a las Comunidades Europeas y del Tratado de fusión de 8 de abril de 1965 (artículo 9). Con todo, se precisa que este esfuerzo de simplificación no afectará al efecto jurídico de dichos textos o de los actos vigentes adoptados sobre la base de ellos (artículo 10). Además, se matiza que el Tribunal tiene plena competencia en la interpretación de las disposiciones contenidas en esta parte del Tratado (artículo 11). La tercera parte contiene los artículos 12 a 15, que constituyen las disposiciones generales y finales del Tratado. Se refieren a la nueva numeración de las disposiciones del Tratado de la Unión Europea y del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea (artículo 12), a la celebración del Tratado por tiempo ilimitado (artículo 13), a la ratificación y la entrada en vigor (artículo 14) y a la lista de las versiones lingüísticas (artículo 15). El Anexo al Tratado de Amsterdam contiene los cuadros de equivalencias de la numeración de las respectivas disposiciones del Tratado de la Unión Europea y del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea. En cuanto a los protocolos, se trata de los siguientes textos: a) b) c) d) e)

f) g) h)

protocolo sobre el artículo 17 (antiguo artículo J.7) del Tratado de la UE, relativo a la Unión de la Europa occidental y a la definición gradual de una política de defensa común; protocolo por el que se integra el acervo de Schengen en el marco de la Unión Europea; protocolo sobre la aplicación de determinados aspectos del artículo 14 (antiguo artículo 7 A) del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea al Reino Unido y a Irlanda; protocolo sobre la posición del Reino Unido y de Irlanda acerca del nuevo Título "visados, asilo, inmigración y otras políticas relacionadas con la libre circulación de personas" del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea; protocolo sobre la posición de Dinamarca acerca del nuevo Título "visados, asilo, inmigración y otras políticas relacionadas con la libre circulación de personas" del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea y de determinados aspectos de la política exterior y de seguridad común; protocolo sobre asilo a nacionales de los Estados miembros de la Unión Europea; protocolo sobre la aplicación de los principios de subsidiariedad y proporcionalidad; protocolo sobre las relaciones exteriores de los Estados miembros con respecto al cruce de fronteras exteriores; C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1290

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia i) j) k) l)

protocolo sobre el sistema de radiodifusión pública de los Estados miembros; protocolo sobre la protección y el bienestar de los animales; protocolo sobre las instituciones en la perspectiva de la ampliación; protocolo sobre la fijación de las sedes de las instituciones y de determinados organismos y servicios de las Comunidades Europeas y de Europol; m) protocolo sobre el cometido de los parlamentos nacionales en la Unión Europea.

per Inspector/a

Establecimiento progresivo de un espacio de libertad, de seguridad y de justicia Desde hace más de veinte años los Estados miembros han unido sus fuerzas para luchar contra fenómenos internacionales como el terrorismo, el tráfico de estupefacientes o la inmigración ilegal. En 1986, cuando se proclamó la libre circulación de las personas como uno de los principales elementos del mercado interior, la cooperación informal entre los gobiernos de los Estados miembros se reveló insuficiente para combatir la internacionalización de la delincuencia organizada y responder a las necesidades de seguridad de los ciudadanos europeos. En consecuencia, se tomó la decisión de integrar en el Tratado de Maastricht la cooperación en materia de justicia y asuntos de interior , para hacer de ella una política de pleno derecho de la Unión Europea. Al pilar comunitario se unió un pilar intergubernamental, y se crearon nuevos instrumentos jurídicos. Esta cooperación, iniciada tras la entrada en vigor del Tratado de la Unión Europea en 1993, no ha resultado muy satisfactoria, ni en su funcionamiento ni en sus resultados. La revisión del Tratado de la Unión Europea ha modificado sensiblemente el proceso de toma de decisiones.

Oposició

Para crear un espacio de libertad, de seguridad y de justicia , el Tratado de Amsterdam introduce en el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea un nuevo título, que lleva por título "Visados, asilo, inmigración y otras políticas relacionadas con la libre circulación de personas ". El control de las fronteras exteriores, el asilo, la inmigración y la cooperación judicial en materia civil corresponden al primer pilar, y se rigen por el método comunitario . Sin embargo, esta " comunitarización " será gradual: se implantará a la velocidad que marquen las decisiones del Consejo de la Unión Europea, en un plazo máximo de cinco años a partir de la entrada en vigor del nuevo Tratado. Únicamente la cooperación policial y la cooperación judicial en materia penal siguen inscritas en el tercer pilar, al que el nuevo Tratado añade la prevención y lucha contra el racismo y la xenofobia . Estas modificaciones institucionales introducen modalidades nuevas en la toma de decisiones, merced a las cuales podrán adoptarse, en principio, medidas más numerosas y eficaces, con una cooperación más estrecha entre los Estados miembros.

Panorama histórico Orígenes de la cooperación (1975-85) A partir de 1975 se fue implantando poco a poco la colaboración intergubernamental en los ámbitos de la inmigración, el derecho de asilo y la cooperación policial y judicial. El primer ejemplo de esta puesta en común fue el Grupo Trevi, integrado por los Ministros de Interior y creado para luchar contra el terrorismo y coordinar la cooperación policial de toda la Comunidad en este terreno. Los Ministros se reunían en el seno de este Grupo para tratar problemas de orden público y de terrorismo, y bajo sus auspicios se crearon varios grupos y subgrupos de trabajo. En aquellos momentos, las instituciones europeas quedaban al margen de este proceso, que se desarrollaba de acuerdo con las reglas de juego intergubernamentales. Del Acta Única al Tratado de Maastricht (1986-92) El Acta Única europea firmada en 1986 constituyó un importante paso adelante en esta cooperación, que hasta entonces se había desarrollado con poca transparencia, tanto ante los ciudadanos como ante las instituciones comunitarias. Según el nuevo artículo 8A, la libre circulación de los ciudadanos es uno de los cuatro elementos principales del mercado único, y queda expresamente incluida en las materias de competencia comunitaria. Los nuevos grupos de trabajo creados tras la firma del Acta Única tuvieron en cuenta esta evolución, y pasaron a incluir, en calidad de observadores, a representantes de la Comisión. Además, tanto el grupo ad hoc "Inmigración"- creado en 1986 e integrado por los C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1291

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

per Inspector/a

ministros responsables de inmigración- como el CELAD, Comité Europeo de Lucha contra la Droga, pasaron a ser gestionados por el Consejo de la Unión Europea, estableciendo en él sus respectivas secretarías. Se crearon asimismo otros grupos, como el GAM (Grupo de Asistencia Mutua), encargado de cuestiones aduaneras. Por otra parte, un Consejo formado por los Ministros de Justicia de los Estados miembros celebraba reuniones periódicas. Desde entonces, este Consejo se ocupó de la cooperación judicial, penal y civil, junto con determinados aspectos de la cooperación política europea. A pesar de las recomendaciones del Libro Blanco de la Comisión de 1985 sobre circulación de las personas, los ámbitos de la justicia y los asuntos de interior seguían correspondiendo en gran medida a la cooperación intergubernamental. Así, en 1988, el Consejo Europeo de Rodas encargó al grupo intergubernamental de coordinación "libre circulación de las personas" que propusiera medidas encaminadas a conjugar la libre circulación de las personas y la seguridad ciudadana una vez eliminados los controles en las fronteras interiores de la Comunidad. Este grupo propuso en 1989 un programa de trabajo ("documento de Palma") que recomendaba enfáticamente un enfoque más coordinado en diversos aspectos de la cooperación en materia de justicia y asuntos de interior. De hecho, los diversos grupos de trabajo surgidos a lo largo del tiempo trabajaban por separado, y elaboraban sus inform es para ministros que integraban estructuras distintas. Además, debido a la propia naturaleza de esta cooperación, ni el Parlamento Europeo ni los Parlamentos nacionales podían ejercer control alguno sobre las medidas adoptadas en este marco. Los instrumentos utilizados respondían a un método intergubernamental tradicional: por un lado convenios, y por otro, formulación de resoluciones, conclusiones y recomendaciones. Todas estas medidas son instrumentos del derecho internacional clásico, y se adoptaban por tanto al margen al Consejo de la Unión Europea. Entre ellas puede citarse el Convenio de Dublín de 1990, relativo a la determinación del Estado responsable de examinar una solicitud de asilo presentada en uno de los Estados miembros de la Comunidad, así como las resoluciones de Londres, igualmente relativas al asilo.

Oposició

Algunos Estados miembros adoptaron textos más vinculantes en el decenio de 1980: por ejemplo, el Acuerdo de Schengen en 1985 y el Convenio de ejecución de Schengen en 1990, que crearon nuevas estructuras operativas, para garantizar, entre otras cosas, la cooperación policial y aduanera (Sistema de Información de Schengen, SIS). Fue entonces cuando se reveló necesario integrar en una estructura global el opaco sistema de los grupos de concertación: se trataba no sólo de aumentar la eficacia de las medidas adoptadas por los Estados miembros en los terrenos de justicia y asuntos de interior, sino también de coordinar el trabajo de todas estas organizaciones, evitando así la duplicación de tareas. Institucionalización de la cooperación en los ámbitos de justicia y asuntos de interior: el Título VI del Tratado de la Unión Europea (1992-98) El Título VI se tomó en parte de este sistema de cooperación intergubernamental ya existente, lo cual explica los reproches que se le han dirigido: multiplicidad de niveles de trabajo dentro del tercer pilar, complejidad y falta de transparencia. La estructura del tercer pilar, inspirada en la de la Política Exterior y de Seguridad Común, sólo ofrecía a las instituciones comunitarias una participación parcial, sin posibilidad real de ejercer control sobre las decisiones de los Estados miembros: a) b) c) d)

El Tribunal de Justicia sólo tenía competencia para interpretar los convenios si una cláusula del propio texto (del tipo que sea) así lo disponía explícitamente; el Parlamento Europeo podía ser consultado por el Consejo, pero la mayor parte de las veces no ha pasado de ser meramente informado; el derecho de iniciativa de la Comisión Europea se limitaba a determinados ámbitos, y era compartido con los Estados miembros; con frecuencia el Consejo se veía paralizado por la necesidad de alcanzar la unanimidad para adoptar cualquier decisión en este terreno.

El Tratado de Amsterdam modifica la cooperación en los ámbitos de justicia y asuntos de interior para crear un espacio de libertad, de seguridad y de justicia con una vocación más amplia y más concreta, con métodos más eficaces y más democráticos, y con una participación más equilibrada de las instituciones. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1292

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

Funcionamiento del título iv del tratado constitutivo de la comunidad europea

per Inspector/a

El Título IV comprende los siguientes ámbitos: Libre circulación de las personas Controles en las fronteras exteriores Asilo, inmigración y protección de los derechos de los nacionales de terceros países Cooperación judicial en materia civil Definidas como cuestiones de interés común, estaban regidas por las normas del Título VI del Tratado de la Unión Europea (denominado asimismo "tercer pilar"). Establecimiento de un espacio de libertad, de seguridad y de justicia en el plazo de cinco años En virtud del Tratado de Amsterdam , estos ámbitos pasan a integrarse en el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea, en cuyo marco la función de las instituciones es muy distinta de la que les correspondía hasta la fecha con arreglo al Título VI. El Consejo de la Unión Europea seguirá teniendo la función principal durante los próximos cinco años, lo que le permitirá tomar varias decisiones en estos ámbitos. El objetivo es facilitar la libre circulación de las personas, sean ciudadanos europeos o nacionales de terceros países, al tiempo que se edifica una cooperación eficaz entre las distintas administraciones en la lucha contra la delincuencia internacional. Mecanismo institucional general

Oposició

El Consejo sigue teniendo una primacía fundamental en este proceso, pero deja de ser el único protagonista. En un primer momento, durante cinco años a partir de la entrada en vigor del nuevo Tratado, el Consejo decidirá por unanimidad sobre las propuestas presentadas por la Comisión o por los Estados miembros. Consultará al Parlamento Europeo antes de adoptar ninguna decisión. Después, el Consejo sólo tomará decisiones a partir de propuestas presentadas por la Comisión. Sin embargo, la Comisión estará obligada a considerar toda solicitud de un Estado miembro de que presente una propuesta al Consejo. Previa consulta al Parlamento Europeo, el Consejo deberá decidir por unanimidad si se aplica el procedimiento de codecisión, y votará, por mayoría cualificada, la adopción de medidas en virtud del Título IV, así como la adaptación de las disposiciones relativas al Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas. Además de esta función de toma de decisiones, el Consejo ve confirmada la de coordinación entre los servicios competentes de las Administraciones de los Estados miembros, así como entre estos servicios y la Comisión Europea. Se suprimen los numerosos niveles de grupos de trabajo. Estos grupos se sitúan al mismo nivel y dependen directamente del Coreper (Comité de Representantes Permanentes). Es de destacar que determinadas medidas siguen un mecanismo institucional distinto (artículo 67). El Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas El nuevo Tratado refuerza la participación del Tribunal de Justicia en los ámbitos de justicia y asuntos de interior. Antes el Tribunal no tenía competencias en estas materias, y no estaba facultado para supervisar las medidas adoptadas por el Consejo. Sólo los propios convenios , y ello si incluían expresamente una cláusula en tal sentido, podían otorgar competencia al Tribunal de Justicia para interpretar sus disposiciones y decidir acerca de cualquier conflicto en torno a su aplicación. El nuevo Título IV, que versa fundamentalmente sobre la libre circulación de las personas, el asilo, la inmigración y la cooperación judicial en materia civil, confiere estas competencias al Tribunal de Justicia en las siguientes circunstancias: a)

un órgano jurisdiccional nacional, cuyas decisiones no sean susceptibles de ulterior recurso judicial de Derecho interno, podrá pedirle que se pronuncie sobre cuestiones de interpretación de dicho Título o sobre la validez e interpretación de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1293

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

actos de las instituciones comunitarias con fundamento en dicho Título, si estima necesaria una decisión del Tribunal de Justicia para poder emitir su fallo; el Consejo, la Comisión o un Estado miembro podrán igualmente solicitar al Tribunal de Justicia que se pronuncie sobre cuestiones de interpretación de dicho Título o de actos basados en él.

per Inspector/a

No obstante, el Tribunal de Justicia no tiene competencia para pronunciarse sobre las medidas o decisiones adoptadas para eliminar los controles sobre las personas (sean ciudadanos de la Unión Europea o nacionales de terceros países) al atravesar fronteras interiores. Los Estados miembros Los Estados miembros conservan sus prerrogativas, especialmente en el ámbito de la libre circulación de las personas. Siguen teniendo la responsabilidad exclusiva de garantizar el orden público y la salvaguardia de la seguridad interior. En este contexto, podrán tener en cuenta consideraciones de política exterior. En casos urgentes, si un Estado miembro se enfrenta a la llegada repentina de nacionales de terceros países, el Consejo podrá adoptar, por mayoría cualificada y a propuesta de la Comisión, medidas provisionales durante un período máximo de seis meses en beneficio del Estado miembro afectado, para limitar la libre circulación o la entrada de los nacionales de ese tercer país.

Protocolos

Oposició

1. Protocolo sobre la posición del Reino Unido y de Irlanda Estos dos países no participan en las medidas correspondientes al Título IV, que no son vinculantes para ellos. Por lo tanto, quedan excluidos de las votaciones en todos los aspectos relacionados con el espacio de seguridad, de libertad y de justicia. Sin embargo, si el Reino Unido o Irlanda desearan participar en la adopción y aplicación de una determinada medida propuesta, deberán informar de ello al Presidente del Consejo en el plazo de tres meses a partir de la presentación de la propuesta o de la iniciativa al Consejo. Podrán igualmente aceptar la medida en cualquier momento, una vez que el Consejo la haya adoptado. 2. Protocolo sobre la aplicación de determinados aspectos del artículo 14 (antiguo artículo 7A) del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea al Reino Unido y a Irlanda El Reino Unido e Irlanda se reservan el derecho de ejercer controles sobre las personas en sus fronteras, especialmente sobre los ciudadanos de Estados signatarios del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo o de cualquier otro acuerdo que vincule al Reino Unido o a Irlanda, o a ambos; se reservan asimismo el derecho de autorizar la entrada de tales ciudadanos en su territorio. Paralelamente, los demás Estados miembros podrán ejercer controles fronterizos sobre cualquier persona procedente del Reino Unido o de Irlanda. Irlanda ha manifestado su deseo de participar en el mayor grado posible en las medidas adoptadas en aplicación del Título IV, en tanto en cuanto tales medidas le permitan mantener su zona de tránsito común con el Reino Unido (esta "zona de tránsito común" es un espacio de libre circulación entre ambos países). 3. Protocolo sobre la posición de Dinamarca Dinamarca no participa en las medidas correspondientes al Título IV, excepto para determinar cuáles serán los terceros países cuyos nacionales deberán hallarse en posesión de un visado para atravesar las fronteras exteriores de los Estados miembros, así como las relativas a la implantación de un visado uniforme. En cuanto al desarrollo del acervo de Schengen, cuando el Consejo adopte cualquier decisión al respecto, Dinamarca tendrá un plazo de seis meses para decidir sobre la incorporación o no de dicha decisión a su ordenamiento jurídico nacional. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1294

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

Funcionamiento del título vi del tratado constitutivo de la comunidad europea

per Inspector/a

El Título VI, "Disposiciones relativas a la cooperación policial y judicial en materia penal", tiene por objeto prevenir y luchar contra los siguientes fenómenos: a) el racismo y la xenofobia; b) el terrorismo; c) la trata de seres humanos y los delitos contra los niños; d) el tráfico ilícito de estupefacientes; e) el tráfico ilícito de armas; f) la corrupción y el fraude. Estos objetivos se conseguirán mediante: a) b) c)

una mayor cooperación entre las fuerzas policiales, las autoridades aduaneras y otras autoridades competentes de los Estados miembros, ya sea directamente o a través de la Oficina Europea de Policía (Europol); una mayor cooperación entre las autoridades judiciales y otras autoridades competentes de los Estados miembros, ya sea directamente o a través de Europol; la aproximación, cuando proceda, de las normas de los Estados miembros en materia penal

Se observará que se han precisado los objetivos del Título VI del Tratado de la Unión Europea. Los Estados miembros son ya conscientes de que los fenómenos de delincuencia desbordan los territorios nacionales. Se han creado redes transnacionales, y la única manera de luchar eficazmente contra el delito es una mayor cooperación entre los países. Mecanismo institucional general

adoptar posiciones comunes que definan el punto de vista de la Unión sobre una cuestión determinada.

adoptar decisiones marco para la aproximación de las disposiciones legales y reglamentarias de los Estados miembros. Al igual que las directivas (instrumento utilizado dentro del pilar comunitario), las decisiones marco obligan a los Estados miembros en cuanto al resultado que deba conseguirse, dejando, sin embargo, a las autoridades nacionales la elección de la forma y de los medios.

adoptar decisiones con cualquier fin que no sea la aproximación de las disposiciones legales y reglamentarias de los Estados miembros. Estas decisiones son obligatorias, y las medidas necesarias para aplicar estas decisiones a escala de la Unión son adoptadas por el Consejo por mayoría cualificada;

celebrar convenios recomendando su adopción a los Estados miembros según sus respectivas normas constitucionales. Salvo disposición en contrario, entran en vigor una vez ratificados por la mitad de Estados miembros como mínimo.

Oposició

El Consejo de la Unión Europea sigue siendo el principal protagonista en el proceso de decisión del Título VI. Para alcanzar los objetivos descritos, el Consejo podrá valerse de los siguientes instrumentos:

Un comité de coordinación integrado por altos funcionarios formulará dictámenes dirigidos al Consejo y contribuirá a la preparación de sus trabajos. La Comisión está estrechamente asociada a los trabajos realizados en virtud del Título VI, y su capacidad de iniciativa se extenderá a todos los ámbitos. Estados miembros El nuevo Tratado respeta el ejercicio de las competencias de los Estados miembros en el mantenimiento del orden público y la salvaguardia de la seguridad interior. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1295

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia

per Inspector/a

Los Estados miembros tienen competencia prácticamente exclusiva sobre la cooperación en el ámbito de aplicación del Título VI. Para coordinar su actuación, se informarán y consultarán mutuamente, e implantarán procedimientos de colaboración entre los servicios competentes de sus respectivas administraciones. En las organizaciones internacionales y en las conferencias internacionales en que participen, los Estados miembros expresarán posiciones comunes adoptadas con arreglo al presente Título. Los Estados miembros podrán establecer una cooperación reforzada haciendo uso de las instituciones, procedimientos y mecanismos de la Unión Europea, siempre que dicha cooperación respete las competencias y objetivos de la Comunidad y permita crear con mayor rapidez un espacio de libertad, de seguridad y de justicia (al igual que el sistema de Schengen en el pasado). El Consejo concederá su autorización por mayoría cualificada (votación favorable de diez miembros como mínimo). Si tal cooperación reforzada plantea problemas importantes de política nacional para un Estado miembro, el Consejo podrá pedir que el asunto se remita al Consejo Europeo. Parlamento Europeo Antes de adoptar una decisión marco, una decisión o un convenio, el Consejo consultará al Parlamento Europeo. La presidencia del Consejo y la Comisión informarán regularmente al Parlamento Europeo de los trabajos realizados en los ámbitos comprendidos en el Título VI. El Parlamento Europeo puede plantear preguntas o formular recomendaciones al Consejo. Todos los años se celebrará un debate parlamentario sobre el avance realizado en la cooperación policial y judicial en materia penal. Tribunal de Justicia

Oposició

El nuevo Tratado reconoce la competencia del Tribunal de Justicia para pronunciarse sobre la validez e interpretación de las decisiones marco y de las decisiones, sobre la interpretación de los convenios y sobre la validez e interpretación de las medidas de aplicación de éstos. Para las cuestiones prejudiciales, los Estados miembros deberán indicar mediante declaración formal que aceptan la competencia del Tribunal de Justicia, especificando qué órganos jurisdiccionales suyos podrán pedir que éste se pronuncie con carácter prejudicial. Desde ese momento, según haya decidido cada Estado miembro, o bien únicamente el órgano jurisdiccional que tenga el carácter de última instancia o bien cualquier órgano jurisdiccional del mismo podrán pedir al Tribunal de Justicia que se pronuncie, con carácter prejudicial, sobre una cuestión relativa a la validez o a la interpretación de uno de los actos mencionados, si dicho órgano jurisdiccional estima necesaria una decisión al respecto para poder emitir su sentencia.

Protocolos 1. Protocolo por el que se integra el acervo de Schengen en el marco de la Unión Europea Los Estados miembros signatarios de los Acuerdos de Schengen (todos los Estados miembros salvo el Reino Unido e Irlanda) cooperan en lo sucesivo para eliminar las fronteras interiores en el marco jurídico e institucional de la Unión Europea. El Consejo sustituye al Comité Ejecutivo creado por los Acuerdos de Schengen. Irlanda y el Reino Unido pueden participar total o parcialmente en las disposiciones del acervo de Schengen mediante votación en el Consejo, que deberá obtener la unanimidad de los trece países signatarios de los Acuerdos más el representante del Gobierno del Reino Unido o de Irlanda, según corresponda. Islandia y Noruega, por su parte, se asocian a la aplicación del acervo de Schengen y a su desarrollo.

1296 C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia 2. Protocolo anejo al Tratado constitutivo de la Comunidad Europea sobre asilo a nacionales de los Estados miembros de la Unión Europea

per Inspector/a

Considerando que todos los Estados miembros de la Unión Europea respetan los derechos humanos y las libertades fundamentales, sólo podrá considerarse una solicitud de asilo presentada por un nacional de un Estado miembro en los casos siguientes: el Estado miembro del solicitante adopta medidas que menoscaben el cumplimiento del Convenio sobre la protección de los derechos humanos y de las libertades fundamentales; el Consejo ha comprobado que existe una violación grave de los derechos humanos en el país del solicitante; un Estado miembro lo decide unilateralmente (Bélgica se compromete a realizar un análisis individual de toda solicitud de asilo, al objeto de respetar sus obligaciones internacionales anteriores: Convención de Ginebra de 1951 y Protocolo de 31 de enero de 1967). Cruce de fronteras interiores y exteriores En un plazo de cinco años a partir de la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam , el Consejo de la Unión Europea deberá adoptar las medidas necesarias para lograr los objetivos fijados en dicho Tratado. Control de personas en las fronteras interiores Deberá desaparecer todo control de personas en las fronteras interiores de la Unión Europea, ya sean ciudadanos de la Unión o nacionales de terceros países. A diferencia de los demás ámbitos previstos en el Título IV, el Tribunal de Justicia no tiene competencia para controlar la validez y aplicación de tales medidas. Cruce de las fronteras exteriores de la Unión Europea

a) b) c) d)

Oposició

El Consejo define las normas y los procedimientos que deben aplicar los Estados miembros para la realización de controles en las fronteras exteriores de la Unión Europea. Las normas comunes sobre visados aplicables a las estancias cuya duración no supere los tres meses incluyen los siguientes elementos: la lista de los terceros países cuyos nacionales tengan la obligación de ser titulares de visado para cruzar una frontera exterior, y de aquéllos cuyos nacionales estén exentos de esa obligación; los procedimientos y las condiciones para la expedición de visados de los Estados miembros; un modelo uniforme de visado (todos los Estados miembros expedirán el mismo modelo de visado a los nacionales de terceros países); normas para un visado común (la expedición de visados de los Estados miembros se rige por normas comunes).

Con arreglo al procedimiento general de decisión dispuesto en el Título IV, las medidas relativas a los puntos cuarto y quinto son adoptadas por el Consejo por unanimidad. Tras un plazo máximo de cinco años a partir de la entrada en vigor del nuevo Tratado, estas medidas se adoptarán siguiendo el procedimiento de codecisión con el Parlamento Europeo. Sin perjuicio del procedimiento general previsto en este Título, las medidas relativas a los puntos primero y tercero serán adoptadas por el Consejo por mayoría cualificada, a propuesta de la Comisión y previa consulta al Parlamento Europeo. Libre circulación de nacionales de terceros países Deberán adoptarse medidas que establezcan las condiciones en las que los nacionales de terceros países podrán viajar libremente en el territorio de los Estados miembros durante un período no superior a tres meses. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1297

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia Protocolo sobre las relaciones exteriores de los Estados miembros con respecto al cruce de fronteras exteriores Los Estados miembros seguirán estando facultados para celebrar acuerdos con terceros países, siempre que éstos sean compatibles con el Derecho comunitario y con los acuerdos internacionales.

per Inspector/a

Políticas de asilo y de inmigración En un plazo de cinco años a partir de la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam , el Consejo adoptará medidas en diversos ámbitos de asilo e inmigración. No obstante, no estarán sometidas al mencionado plazo de cinco años las medidas que deban adoptarse con los siguientes objetivos: fomentar un esfuerzo equitativo entre los Estados miembros en la acogida de refugiados y personas desplazadas; establecer condiciones de entrada y residencia de inmigrantes, y definir los derechos de los nacionales de terceros países. Política de asilo La Convención de Ginebra de 1951 y el Protocolo de 31 de enero de 1967 establecieron normas internacionales sobre el estatuto de los refugiados. Además, se celebrarán consultas con el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados y con otras organizaciones internacionales en la materia en cuestiones relativas a la política de asilo. Dentro de estos parámetros, el Consejo adoptará medidas para determinar: a) b) c) d)

los criterios y mecanismos para determinar el Estado miembro que asume la responsabilidad de examinar una solicitud de asilo presentada en uno de los Estados miembros por un nacional de un tercer país; las normas mínimas para la acogida de los solicitantes de asilo en los Estados miembros; las normas mínimas para la concesión del estatuto de refugiado a nacionales de terceros países; las normas mínimas relativas a los procedimientos aplicables por los Estados miembros para conceder o retirar el estatuto de refugiado .

a) b)

Oposició

Se adoptarán asimismo medidas relativas a los refugiados y personas desplazadas, en los siguientes ámbitos: normas mínimas para conceder protección temporal a las personas desplazadas procedentes de terceros países que no pueden volver a su país de origen y a las personas que por otro motivo necesitan protección internacional, fomento de un esfuerzo equitativo entre los Estados miembros en la acogida de refugiados y personas desplazadas y en la asunción de las consecuencias de dicha acogida (el problema de los refugiados en Alemania procedentes de la antigua Yugoslavia ha mostrado con especial intensidad la necesidad de estas medidas en caso de repetirse una situación de este tipo).

En el supuesto de que uno o más Estados miembros se enfrenten a una situación de emergencia caracterizada por la llegada repentina de nacionales de terceros países, el Consejo podrá adoptar, por mayoría cualificada y a propuesta de la Comisión, medidas provisionales por un período máximo de seis meses. Política de inmigración Se adoptarán medidas sobre esta política en los siguientes ámbitos: a) b)

condiciones de entrada y de residencia, y normas sobre procedimientos de expedición en los Estados miembros de visados de larga duración y de permisos de residencia, incluidos los destinados a la reagrupación familiar; la inmigración y la residencia ilegales, incluida la repatriación de residentes ilegales.

Por último, se adoptarán medidas que definan los derechos y las condiciones con arreglo a los cuales los nacionales de terceros países que residan legalmente en un Estado miembro podrán residir en otros Estados miembros. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1298

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia Los Estados miembros podrán mantener o incluir en sus respectivas políticas de inmigración todas aquellas disposiciones nacionales que sean compatibles con el Tratado de Amsterdam y con los acuerdos internacionales.

per Inspector/a

Cooperación judicial en materia penal Se fijan objetivos de la acción común sobre cooperación judicial en materia penal: a) b) c) d) e)

facilitar y acelerar la cooperación entre los ministerios y las autoridades judiciales o equivalentes competentes de los Estados miembros en relación con el procedimiento y la ejecución de resoluciones; facilitar la extradición entre Estados miembros; conseguir la compatibilidad de las normas aplicables en los diversos Estados miembros, en la medida necesaria para mejorar dicha cooperación; prevenir conflictos de jurisdicción entre los Estados miembros; adoptar progresivamente medidas que establezcan normas mínimas relativas a los elementos constitutivos de los delitos y a las penas en los ámbitos de la delincuencia organizada, el terrorismo y el tráfico ilícito de estupefacientes.

Los objetivos siguen siendo de índole general, y no implican un calendario preciso: las cuestiones abordadas son complejas, y esta lista de objetivos constituye un importante primer paso en materia de cooperación judicial.

Cooperación policial La cooperación policial se traducirá en acciones comunes decididas por el Consejo de la Unión Europea o con la participación de Europol (Oficina Europea de Policía). Acciones comunes

a) b) c) d)

Oposició

Incluyen, entre otros, los siguientes aspectos: en relación con la prevención, la localización e investigación de hechos delictivos, la cooperación operativa entre los servicios de policía, de aduanas y otros servicios especializados de los Estados miembros con funciones coercitivas; recoger, almacenar, tratar, analizar e intercambiar información, incluida la correspondiente a informes sobre operaciones financieras sospechosas; la cooperación e iniciativas conjuntas en la formación, el intercambio de funcionarios de enlace, las comisiones de servicio, el uso de equipos y la investigación científica policial; la evaluación común de técnicas especiales de investigación relacionadas con la detección de formas graves de delincuencia organizada.

Europol (Oficina Europea de Policía) El Consejo fomentará la cooperación mediante la Oficina Europea de Policía y, en un plazo de cinco años a partir de la fecha de entrada en vigor del Tratado de Amsterdam, adoptará medidas que permitan a Europol: a) b)

c) d)

facilitar, apoyar y coordinar acciones específicas de investigación de las autoridades competentes de los Estados miembros; solicitar a las autoridades competentes de los Estados miembros la realización y la coordinación de sus investigaciones y desarrollar conocimientos especializados que puedan ponerse a disposición de los Estados miembros para ayudar a éstos en la investigación de casos de delincuencia organizada; colaborar estrechamente con las autoridades encargadas de la acusación y la investigación especializadas en la lucha contra la delincuencia organizada; Por último, el Consejo creará una red de investigación, documentación y estadística sobre delincuencia transfronteriza. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1299

Tècniques de comandament i estratègia policial – Seguretat i cooperació internacional: les organitzacions internacionals de policia Las acciones realizadas en el ámbito de la cooperación policial (incluidas las actividades de Europol) son sometidas al control de los órganos jurisdiccionales adecuados por las autoridades competentes, de conformidad con las normas nacionales aplicables en cada Estado miembro.

per Inspector/a

Integración del espacio de schengen en el marco de la unión europea La eliminación de los controles fronterizos en el territorio que se conoce como "espacio de Schengen" fue posible gracias a una iniciativa de 1985 de Alemania, Francia y el Benelux. En 1990 el "Acuerdo de Schengen" estableció las normas comunes en materia de visados, derecho de asilo, controles en las fronteras exteriores y cooperación policial y aduanera, al objeto de permitir la libre circulación de las personas en todos los países signatarios sin poner en peligro el orden público. Se ha creado un sistema de información para el intercambio de datos sobre la identidad de las personas. Los Estados miembros de la Unión Europea (a excepción del Reino Unido y de Irlanda), junto con Noruega e Islandia, se han sumado a esta iniciativa intergubernamental . Protocolo por el que se integra el acervo de Schengen en el marco de la Unión Europea Los Estados miembros signatarios de los Acuerdos de Schengen en lo sucesivo desarrollarán una " cooperación reforzada " en materia de eliminación de fronteras interiores en el marco jurídico e institucional de la Unión Europea. El Consejo de la Unión Europea pasa a asumir las funciones del Comité Ejecutivo creado por los Acuerdos de Schengen. Las normas comunes que se han expuesto anteriormente fueron integradas, bien en virtud del Título IV del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea, bien en virtud del Título VI del Tratado de la Unión Europea. La base jurídica de cualquier nueva propuesta relativa a uno de los siguientes ámbitos: visados, derecho de asilo, control en las fronteras exteriores, cooperación policial y cooperación aduanera, será una de estas nuevas disposiciones.

Oposició

El objetivo de la libre circulación de las personas, recogido a partir del Acta Única europea de 1986, podrá alcanzarse garantizando un control democrático y poniendo a disposición de los ciudadanos recursos judiciales siempre que sus derechos se vean en peligro (Tribunal de Justicia, órganos jurisdiccionales nacionales, o ambas cosas, en función de los casos). Irlanda y el Reino Unido pueden participar total o parcialmente en las disposiciones del acervo de Schengen, mediante votación del Consejo, que deberá obtener la unanimidad de los trece países signatarios de los Acuerdos más el representante del Gobierno del Reino Unido o de Irlanda, según corresponda. Islandia y Noruega, por su parte, se asocian a la aplicación del acervo de Schengen y a su desarrollo. Acervo de Schengen Se conoce como "acervo de Schengen" el conjunto de los siguientes actos: a) b) c)

Acuerdo firmado en Schengen el 14 de junio de 1985 entre los países del Benelux, Alemania y Francia, relativo a la eliminación gradual de los controles en las fronteras comunes. Convenio de aplicación del Acuerdo de 14 de junio de 1985, celebrado el 19 de junio de 1990 entre Bélgica, Alemania, Francia, Luxemburgo y Países Bajos, así como el Acta final y declaraciones comunes anejas. Protocolos y Acuerdos de Adhesión con Italia (firmados el 27 de noviembre de 1990), España y Portugal (firmados el 25 de junio de 1991), Grecia (firmados el 6 de noviembre de 1992), Austria (firmados el 28 de abril de 1995) y Dinamarca, Finlandia y Suecia (firmados el 19 de diciembre de 1996), así como los Actas finales y las declaraciones anejas. Decisiones y declaraciones adoptadas por el Comité Ejecutivo creado por el convenio de aplicación de 1990, así como los actos adoptados con vistas a la puesta en práctica del convenio por parte de las instancias a las que el Comité Ejecutivo hubiera concedido capacidad de decisión. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1300

Mòdul 7 : Dret Penal

LEY ORGÁNICA 10/1995, DE 23 DE NOVIEMBRE, DEL CÓDIGO PENAL.

Don Juan Carlos I, Rey de España.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS: Si se ha llegado a definir el Ordenamiento jurídico como conjunto de normas que regulan el uso de la fuerza, puede entenderse fácilmente la importancia del Código Penal en cualquier sociedad civilizada. El Código Penal define los delitos y faltas que constituyen los presupuestos de la aplicación de la forma suprema que puede revestir el poder coactivo del Estado: la pena criminal. En consecuencia, ocupa un lugar preeminente en el conjunto del Ordenamiento, hasta el punto de que, no sin razón, se ha considerado como una especie de Constitución negativa. El Código Penal ha de tutelar los valores y principios básicos de la convivencia social. Cuando esos valores y principios cambian, debe también cambiar. En nuestro país, sin embargo, pese a las profundas modificaciones de orden social, económico y político, el texto vigente data, en lo que pudiera considerarse su núcleo básico, del pasado siglo. La necesidad de su reforma no puede, pues, discutirse. A partir de los distintos intentos de reforma llevados a cabo desde la instauración del régimen democrático, el Gobierno ha elaborado el proyecto que somete a la discusión y aprobación de las Cámaras. Debe, por ello, exponer, siquiera sea de modo sucinto, los criterios en que se inspira, aunque éstos puedan deducirse con facilidad de la lectura de su texto. El eje de dichos criterios ha sido, como es lógico, el de la adaptación positiva del nuevo Código Penal a los valores constitucionales. Los cambios que introduce en esa dirección el presente proyecto son innumerables, pero merece la pena destacar algunos. En primer lugar, se propone una reforma total del actual sistema de penas, de modo que permita alcanzar, en lo posible, los objetivos de resocialización que la Constitución le asigna. El sistema que se propone simplifica, de una parte, la regulación de las penas privativas de libertad, ampliando, a la vez, las posibilidades de sustituirlas por otras que afecten a bienes jurídicos menos básicos, y, de otra, introduce cambios en las penas pecuniarias, adoptando el sistema de días‐multa y añade los trabajos en beneficio de la comunidad. En segundo lugar, se ha afrontado la antinomia existente entre el principio de intervención mínima y las crecientes necesidades de tutela en una sociedad cada vez más compleja, dando prudente acogida a nuevas formas de delincuencia, pero eliminando, a la vez, figuras delictivas que han perdido su razón de ser. En el primer sentido, merece destacarse la introducción de los delitos contra el orden socioeconómico o la nueva regulación de los delitos relativos a la ordenación del territorio y de los recursos naturales; en el segundo, la desaparición de las figuras complejas de robo con violencia e intimidación en las personas que, surgidas en el marco de la lucha contra el bandolerismo, deben desaparecer dejando paso a la aplicación de las reglas generales. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1301

per Inspector/a

sabed:

Oposició

A todos los que la presente vieren y entendieren, Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica:

En quinto lugar, se ha procurado avanzar en el camino de la igualdad real y efectiva, tratando de cumplir la tarea que, en ese sentido, impone la Constitución a los poderes públicos. Cierto que no es el Código Penal el instrumento más importante para llevar a cabo esa tarea; sin embargo, puede contribuir a ella, eliminando regulaciones que son un obstáculo para su realización o introduciendo medidas de tutela frente a situaciones discriminatorias. Además de las normas que otorgan una protección específica frente a las actividades tendentes a la discriminación, ha de mencionarse aquí la nueva regulación de los delitos contra la libertad sexual. Se pretende con ella adecuar los tipos penales al bien jurídico protegido, que no es ya, como fuera históricamente, la honestidad de la mujer, sino la libertad sexual de todos. Bajo la tutela de la honestidad de la mujer se escondía una intolerable situación de agravio, que la regulación que se propone elimina totalmente. Podrá sorprender la novedad de las técnicas punitivas utilizadas; pero, en este caso, alejarse de la tradición parece un acierto. Dejando el ámbito de los principios y descendiendo al de las técnicas de elaboración, el presente proyecto difiere de los anteriores en la pretensión de universalidad. Se venía operando con la idea de que el Código Penal constituyese una regulación completa del poder punitivo del Estado. La realización de esa idea partía ya de un déficit, dada la importancia que en nuestro país reviste la potestad sancionadora de la Administración; pero, además, resultaba innecesaria y perturbadora. Innecesaria, porque la opción decimonónica a favor del Código Penal y en contra de las leyes especiales se basaba en el hecho innegable de que el legislador, al elaborar un Código, se hallaba constreñido, por razones externas de trascendencia social, a respetar los principios constitucionales, cosa que no ocurría, u ocurría en menor medida, en el caso de una Ley particular. En el marco de un constitucionalismo flexible, era ese un argumento de especial importancia para fundamentar la pretensión de universalidad absoluta del Código. Hoy, sin embargo, tanto el Código Penal como las leyes especiales se hallan jerárquicamente subordinados a la Constitución y obligados a someterse a ella, no sólo por esa jerarquía, sino también por la existencia de un control jurisdiccional de la constitucionalidad. Consiguientemente, las leyes especiales no pueden suscitar la prevención que históricamente provocaban.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1302

Oposició

En cuarto lugar, y en consonancia con el objetivo de tutela y respeto a los derechos fundamentales, se ha eliminado el régimen de privilegio de que hasta ahora han venido gozando las injerencias ilegítimas de los funcionarios públicos en el ámbito de los derechos y libertades de los ciudadanos. Por tanto, se propone que las detenciones, entradas y registros en el domicilio llevadas a cabo por autoridad o funcionario fuera de los casos permitidos por la Ley, sean tratadas como formas agravadas de los correspondientes delitos comunes, y no como hasta ahora lo han venido siendo, esto es, como delitos especiales incomprensible e injustificadamente atenuados.

per Inspector/a

En tercer lugar, se ha dado especial relieve a la tutela de los derechos fundamentales y se ha procurado diseñar con especial mesura el recurso al instrumento punitivo allí donde está en juego el ejercicio de cualquiera de ellos: sirva de ejemplo, de una parte, la tutela específica de la integridad moral y, de otra, la nueva regulación de los delitos contra el honor. Al tutelar específicamente la integridad moral, se otorga al ciudadano una protección más fuerte frente a la tortura, y al configurar los delitos contra el honor del modo en que se propone, se otorga a la libertad de expresión toda la relevancia que puede y debe reconocerle un régimen democrático.

En la elaboración del proyecto se han tenido muy presentes las discusiones parlamentarias del de 1992, el dictamen del Consejo General del Poder Judicial, el estado de la jurisprudencia y las opiniones de la doctrina científica. Se ha llevado a cabo desde la idea, profundamente sentida, de que el Código Penal ha de ser de todos y de que, por consiguiente, han de escucharse todas las opiniones y optar por las soluciones que parezcan más razonables, esto es, por aquéllas que todo el mundo debería poder aceptar. No se pretende haber realizado una obra perfecta, sino, simplemente, una obra útil. El Gobierno no tiene aquí la última palabra, sino solamente la primera. Se limita, pues, con este proyecto, a pronunciarla, invitando a todas las fuerzas políticas y a todos los ciudadanos a colaborar en la tarea de su perfeccionamiento. Solamente si todos deseamos tener un Código Penal mejor y contribuimos a conseguirlo podrá lograrse un objetivo cuya importancia para la convivencia y el pacífico disfrute de los derechos y libertades que la Constitución proclama difícilmente podría exagerarse.

LIBRO I. DISPOSICIONES GENERALES SOBRE LOS DELITOS Y LAS FALTAS, LAS PERSONAS RESPONSABLES, LAS PENAS, MEDIDAS DE SEGURIDAD Y DEMÁS CONSECUENCIAS DE LA INFRACCIÓN PENAL TÍTULO I. DE LA INFRACCIÓN PENAL CAPÍTULO I. DE LOS DELITOS Y FALTAS. Artículo 10. Son delitos o faltas las acciones y omisiones dolosas o imprudentes penadas por la Ley. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1303

per Inspector/a

Así pues, en ese y en otros parecidos, se ha optado por remitir a las correspondientes leyes especiales la regulación penal de las respectivas materias. La misma técnica se ha utilizado para las normas reguladoras de la despenalización de la interrupción voluntaria del embarazo. En este caso, junto a razones semejantes a las anteriormente expuestas, podría argüirse que no se trata de normas incriminadoras, sino de normas que regulan supuestos de no incriminación. El Tribunal Constitucional exigió que, en la configuración de dichos supuestos, se adoptasen garantías que no parecen propias de un Código Penal, sino más bien de otro tipo de norma.

Oposició

Perturbadora, porque, aunque es innegable que un Código no merecería ese nombre si no contuviese la mayor parte de las normas penales y, desde luego los principios básicos informadores de toda la regulación, lo cierto es que hay materias que difícilmente pueden introducirse en él. Pues, si una pretensión relativa de universalidad es inherente a la idea de Código, también lo son las de estabilidad y fijeza, y existen ámbitos en que, por la especial situación del resto del Ordenamiento, o por la naturaleza misma de las cosas, esa estabilidad y fijeza son imposibles. Tal es, por ejemplo, el caso de los delitos relativos al control de cambios. En ellos, la modificación constante de las condiciones económicas y del contexto normativo, en el que, quiérase o no, se integran tales delitos, aconseja situar las normas penales en dicho contexto y dejarlas fuera del Código: por lo demás, ésa es nuestra tradición, y no faltan, en los países de nuestro entorno, ejemplos caracterizados de un proceder semejante.

Artículo 11.

Artículo 12. Las acciones u omisiones imprudentes sólo se castigarán cuando expresamente lo disponga la Ley. Artículo 13. 1. Son delitos graves las infracciones que la Ley castiga con pena grave. 2. Son delitos menos graves las infracciones que la Ley castiga con pena menos grave. 3. Son faltas las infracciones que la Ley castiga con pena leve. 4. Cuando la pena, por su extensión, pueda incluirse a la vez entre las mencionadas en los dos primeros números de este artículo, el delito se considerará, en todo caso, como grave. Artículo 14. 1. El error invencible sobre un hecho constitutivo de la infracción penal excluye la responsabilidad criminal. Si el error, atendidas las circunstancias del hecho y las personales del autor, fuera vencible, la infracción será castigada, en su caso, como imprudente. 2. El error sobre un hecho que cualifique la infracción o sobre una circunstancia agravante, impedirá su apreciación. 3. El error invencible sobre la ilicitud del hecho constitutivo de la infracción penal excluye la responsabilidad criminal. Si el error fuera vencible, se aplicará la pena inferior en uno o dos grados. Artículo 15. 1. Son punibles el delito consumado y la tentativa de delito. 2. Las faltas sólo se castigarán cuando hayan sido consumadas, excepto las intentadas contra las personas o el patrimonio.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1304

Oposició

a.Cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar. b. Cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente.

per Inspector/a

Los delitos o faltas que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga, según el sentido del texto de la Ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción:

Artículo 16.

2. Quedará exento de responsabilidad penal por el delito intentado quien evite voluntariamente la consumación del delito, bien desistiendo de la ejecución ya iniciada, bien impidiendo la producción del resultado, sin perjuicio de la responsabilidad en que pudiera haber incurrido por los actos ejecutados, si éstos fueren ya constitutivos de otro delito o falta. 3. Cuando en un hecho intervengan varios sujetos, quedarán exentos de responsabilidad penal aquél o aquéllos que desistan de la ejecución ya iniciada, e impidan o intenten impedir, seria, firme y decididamente, la consumación, sin perjuicio de la responsabilidad en que pudieran haber incurrido por los actos ejecutados, si éstos fueren ya constitutivos de otro delito o falta. Artículo 17. 1. La conspiración existe cuando dos o más personas se conciertan para la ejecución de un delito y resuelven ejecutarlo. 2. La proposición existe cuando el que ha resuelto cometer un delito invita a otra u otras personas a ejecutarlo. 3. La conspiración y la proposición para delinquir sólo se castigarán en los casos especialmente previstos en la Ley.

per Inspector/a

1. Hay tentativa cuando el sujeto da principio a la ejecución del delito directamente por hechos exteriores, practicando todos o parte de los actos que objetivamente deberían producir el resultado, y sin embargo éste no se produce por causas independientes de la voluntad del autor.

1. La provocación existe cuando directamente se incita por medio de la imprenta, la radiodifusión o cualquier otro medio de eficacia semejante, que facilite la publicidad, o ante una concurrencia de personas, a la perpetración de un delito. Es apología, a los efectos de este Código, la exposición, ante una concurrencia de personas o por cualquier medio de difusión, de ideas o doctrinas que ensalcen el crimen o enaltezcan a su autor. La apología sólo será delictiva como forma de provocación y si por su naturaleza y circunstancias constituye una incitación directa a cometer un delito. 2. La provocación se castigará exclusivamente en los casos en que la Ley así lo prevea. Si a la provocación hubiese seguido la perpetración del delito, se castigará como inducción. CAPÍTULO II. DE LAS CAUSAS QUE EXIMEN DE LA RESPONSABILIDAD CRIMINAL Artículo 19. Los menores de dieciocho años no serán responsables criminalmente con arreglo a este Código.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1305

Oposició

Artículo 18.

Cuando un menor de dicha edad cometa un hecho delictivo podrá ser responsable con arreglo a lo dispuesto en la Ley que regule la responsabilidad penal del menor. Artículo 20.

El trastorno mental transitorio no eximirá de pena cuando hubiese sido provocado por el sujeto con el propósito de cometer el delito o hubiera previsto o debido prever su comisión. 2. El que al tiempo de cometer la infracción penal se halle en estado de intoxicación plena por el consumo de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas u otras que produzcan efectos análogos, siempre que no haya sido buscado con el propósito de cometerla o no se hubiese previsto o debido prever su comisión, o se halle bajo la influencia de un síndrome de abstinencia, a causa de su dependencia de tales sustancias, que le impida comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión. 3. El que, por sufrir alteraciones en la percepción desde el nacimiento o desde la infancia, tenga alterada gravemente la conciencia de la realidad. 4. El que obre en defensa de la persona o derechos propios o ajenos, siempre que concurran los requisitos siguientes: 1. Agresión ilegítima. En caso de defensa de los bienes se reputará agresión ilegítima el ataque a los mismos que constituya delito o falta y los ponga en grave peligro de deterioro o pérdida inminentes. En caso de defensa de la morada o sus dependencias, se reputará agresión ilegítima la entrada indebida en aquélla o éstas. 2. Necesidad racional del medio empleado para impedirla o repelerla. 3. Falta de provocación suficiente por parte del defensor. 5. El que, en estado de necesidad, para evitar un mal propio o ajeno lesione un bien jurídico de otra persona o infrinja un deber, siempre que concurran los siguientes requisitos: 1. Que el mal causado no sea mayor que el que se trate de evitar. 2. Que la situación de necesidad no haya sido provocada intencionadamente por el sujeto. 3. Que el necesitado no tenga, por su oficio o cargo, obligación de sacrificarse. 6. El que obre impulsado por miedo insuperable. 7. El que obre en cumplimiento de un deber o en el ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo. En los supuestos de los tres primeros números se aplicarán, en su caso, las medidas de seguridad previstas en este Código.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1306

Oposició

1. El que al tiempo de cometer la infracción penal, a causa de cualquier anomalía o alteración psíquica, no pueda comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión.

per Inspector/a

Están exentos de responsabilidad criminal:

CAPÍTULO III. DE LAS CIRCUNSTANCIAS QUE ATENÚAN LA RESPONSABILIDAD CRIMINAL Artículo 21.

1. Las causas expresadas en el Capítulo anterior, cuando no concurrieren todos los requisitos necesarios para eximir de responsabilidad en sus respectivos casos. 2. La de actuar el culpable a causa de su grave adicción a las sustancias mencionadas en el número 2 del artículo anterior. 3. La de obrar por causas o estímulos tan poderosos que hayan producido arrebato, obcecación u otro estado pasional de entidad semejante. 4. La de haber procedido el culpable, antes de conocer que el procedimiento judicial se dirige contra él, a confesar la infracción a las autoridades. 5. La de haber procedido el culpable a reparar el daño ocasionado a la víctima, o disminuir sus efectos, en cualquier momento del procedimiento y con anterioridad a la celebración del acto del juicio oral. 6. La dilación extraordinaria e indebida en la tramitación del procedimiento, siempre que no sea atribuible al propio inculpado y que no guarde proporción con la complejidad de la causa 7. Cualquier otra circunstancia de análoga significación que las anteriores. CAPÍTULO IV. DE LAS CIRCUNSTANCIAS QUE AGRAVAN LA RESPONSABILIDAD CRIMINAL Artículo 22. Son circunstancias agravantes:

per Inspector/a

Son circunstancias atenuantes:

Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido. 2. Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente. 3. Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa. 4. Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, la enfermedad que padezca o su discapacidad. 5. Aumentar deliberada e inhumanamente el sufrimiento de la víctima, causando a ésta padecimientos innecesarios para la ejecución del delito. 6. Obrar con abuso de confianza. 7. Prevalerse del carácter público que tenga el culpable. 8. Ser reincidente. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1307

Oposició

1. Ejecutar el hecho con alevosía.

Hay reincidencia cuando, al delinquir, el culpable haya sido condenado ejecutoriamente por un delito comprendido en el mismo Título de este Código, siempre que sea de la misma naturaleza. A los efectos de este número no se computarán los antecedentes penales cancelados o que debieran serlo.

Artículo 23. Es circunstancia que puede atenuar o agravar la responsabilidad, según la naturaleza, los motivos y los efectos del delito, ser o haber sido el agraviado cónyuge o persona que esté o haya estado ligada de forma estable por análoga relación de afectividad, o ser ascendiente, descendiente o hermano por naturaleza o adopción del ofensor o de su cónyuge o conviviente. CAPÍTULO VI. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 24. 1. A los efectos penales se reputará autoridad al que por sí solo o como miembro de alguna corporación, tribunal u órgano colegiado tenga mando o ejerza jurisdicción propia. En todo caso, tendrán la consideración de autoridad los miembros del Congreso de los Diputados, del Senado, de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas y del Parlamento Europeo. Se reputará también autoridad a los funcionarios del Ministerio Fiscal. 2. Se considerará funcionario público todo el que por disposición inmediata de la Ley o por elección o por nombramiento de autoridad competente participe en el ejercicio de funciones públicas.

per Inspector/a

CAPÍTULO V. DE LA CIRCUNSTANCIA MIXTA DE PARENTESCO

A los efectos de este Código se considera incapaz a toda persona, haya sido o no declarada su incapacitación, que padezca una enfermedad de carácter persistente que le impida gobernar su persona o bienes por sí misma. Artículo 26. A los efectos de este Código se considera documento todo soporte material que exprese o incorpore datos, hechos o narraciones con eficacia probatoria o cualquier otro tipo de relevancia jurídica. TÍTULO II. DE LAS PERSONAS CRIMINALMENTE RESPONSABLES DE LOS DELITOS Y FALTAS Artículo 27. Son responsables criminalmente de los delitos y faltas los autores y los cómplices.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1308

Oposició

Artículo 25.

Artículo 28. Son autores quienes realizan el hecho por sí solos, conjuntamente o por medio de otro del que se sirven como instrumento.

Artículo 29. Son cómplices los que, no hallándose comprendidos en el artículo anterior, cooperan a la ejecución del hecho con actos anteriores o simultáneos. Artículo 30. 1. En los delitos y faltas que se cometan utilizando medios o soportes de difusión mecánicos no responderán criminalmente ni los cómplices ni quienes los hubieren favorecido personal o realmente. 2. Los autores a los que se refiere el artículo 28 responderán de forma escalonada, excluyente y subsidiaria de acuerdo con el siguiente orden: 1. Los que realmente hayan redactado el texto o producido el signo de que se trate, y quienes les hayan inducido a realizarlo. 2. Los directores de la publicación o programa en que se difunda. 3. Los directores de la empresa editora, emisora o difusora. 4. Los directores de la empresa grabadora, reproductora o impresora. 3. Cuando por cualquier motivo distinto de la extinción de la responsabilidad penal, incluso la declaración de rebeldía o la residencia fuera de España, no pueda perseguirse a ninguna de las personas comprendidas en alguno de los números del apartado anterior, se dirigirá el procedimiento contra las mencionadas en el número inmediatamente posterior. Artículo 31. 1. El que actúe como administrador de hecho o de derecho de una persona jurídica, o en nombre o representación legal o voluntaria de otro, responderá personalmente, aunque no concurran en él las condiciones, cualidades o relaciones que la correspondiente figura de delito o falta requiera para poder ser sujeto activo del mismo, si tales circunstancias se dan en la entidad o persona en cuyo nombre o representación obre. 2. Suprimit

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1309

Oposició

a. Los que inducen directamente a otro u otros a ejecutarlo. b. Los que cooperan a su ejecución con un acto sin el cual no se habría efectuado.

per Inspector/a

También serán considerados autores:

Artículo 31 Bis.

2. La responsabilidad penal de las personas jurídicas será exigible siempre que se constate la comisión de un delito que haya tenido que cometerse por quien ostente los cargos o funciones aludidas en el apartado anterior, aun cuando la concreta persona física responsable no haya sido individualizada o no haya sido posible dirigir el procedimiento contra ella. Cuando como consecuencia de los mismos hechos se impusiere a ambas la pena de multa, los jueces o tribunales modularán las respectivas cuantías, de modo que la suma resultante no sea desproporcionada en relación con la gravedad de aquéllos. 3. La concurrencia, en las personas que materialmente hayan realizado los hechos o en las que los hubiesen hecho posibles por no haber ejercido el debido control, de circunstancias que afecten a la culpabilidad del acusado o agraven su responsabilidad, o el hecho de que dichas personas hayan fallecido o se hubieren sustraído a la acción de la justicia, no excluirá ni modificará la responsabilidad penal de las personas jurídicas, sin perjuicio de lo que se dispone en el apartado siguiente. 4. Sólo podrán considerarse circunstancias atenuantes de la responsabilidad penal de las personas jurídicas haber realizado, con posterioridad a la comisión del delito y a través de sus representantes legales, las siguientes actividades: a) Haber procedido, antes de conocer que el procedimiento judicial se dirige contra ella, a confesar la infracción a las autoridades. b) Haber colaborado en la investigación del hecho aportando pruebas, en cualquier momento del proceso, que fueran nuevas y decisivas para esclarecer las responsabilidades penales dimanantes de los hechos. c) Haber procedido en cualquier momento del procedimiento y con anterioridad al juicio oral a reparar o disminuir el daño causado por el delito. d) Haber establecido, antes del comienzo del juicio oral, medidas eficaces para prevenir y descubrir los delitos que en el futuro pudieran cometerse con los medios o bajo la cobertura de la persona jurídica.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1310

Oposició

En los mismos supuestos, las personas jurídicas serán también penalmente responsables de los delitos cometidos, en el ejercicio de actividades sociales y por cuenta y en provecho de las mismas, por quienes, estando sometidos a la autoridad de las personas físicas mencionadas en el párrafo anterior, han podido realizar los hechos por no haberse ejercido sobre ellos el debido control atendidas las concretas circunstancias del caso.

per Inspector/a

1. En los supuestos previstos en este Código, las personas jurídicas serán penalmente responsables de los delitos cometidos en nombre o por cuenta de las mismas, y en su provecho, por sus representantes legales y administradores de hecho o de derecho.

LIBRO II. DELITOS Y SUS PENAS. TÍTULO I. DEL HOMICIDIO Y SUS FORMAS. Artículo 138. El que matare a otro será castigado, como reo de homicidio, con la pena de prisión de diez a quince años. Artículo 139. Será castigado con la pena de prisión de quince a veinte años, como reo de asesinato, el que matare a otro concurriendo alguna de las circunstancias siguientes: 1. Con alevosía. 2. Por precio, recompensa o promesa. 3. Con ensañamiento, aumentando deliberada e inhumanamente el dolor del ofendido. Artículo 140. Cuando en un asesinato concurran más de una de las circunstancias previstas en el artículo anterior, se impondrá la pena de prisión de veinte a veinticinco años. Artículo 141. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los tres artículos precedentes, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la señalada en su caso en los artículos anteriores. Artículo 142. 1. El que por imprudencia grave causare la muerte de otro, será castigado, como reo de homicidio imprudente, con la pena de prisión de uno a cuatro años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1311

Oposició

En estos supuestos, los órganos jurisdiccionales podrán efectuar declaración de responsabilidad penal en el caso de que aprecien que se trata de una forma jurídica creada por sus promotores, fundadores, administradores o representantes con el propósito de eludir una eventual responsabilidad penal.

per Inspector/a

5. Las disposiciones relativas a la responsabilidad penal de las personas jurídicas no serán aplicables al Estado, a las Administraciones Públicas territoriales e institucionales, a los Organismos Reguladores, las Agencias y Entidades Públicas Empresariales, a los partidos políticos y sindicatos, a las organizaciones internacionales de derecho público, ni a aquellas otras que ejerzan potestades públicas de soberanía, administrativas o cuando se trate de Sociedades mercantiles Estatales que ejecuten políticas públicas o presten servicios de interés económico general.

2. Cuando el homicidio imprudente sea cometido utilizando un vehículo a motor, un ciclomotor o un arma de fuego, se impondrá asimismo, y respectivamente, la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores o la privación del derecho a la tenencia y porte de armas, de uno a seis años.

Artículo 143. 1. El que induzca al suicidio de otro será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años. 2. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años al que coopere con actos necesarios al suicidio de una persona. 3. Será castigado con la pena de prisión de seis a diez años si la cooperación llegara hasta el punto de ejecutar la muerte. 4. El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte de otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de este artículo. TÍTULO III. DE LAS LESIONES.

per Inspector/a

3. Cuando el homicidio fuere cometido por imprudencia profesional se impondrá además la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de tres a seis años.

1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de seis meses a tres años, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico. La simple vigilancia o seguimiento facultativo del curso de la lesión no se considerará tratamiento médico. Con la misma pena será castigado el que, en el plazo de un año, haya realizado cuatro veces la acción descrita en el artículo 617 de este Código. 2. No obstante, el hecho descrito en el apartado anterior será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, cuando sea de menor gravedad, atendidos el medio empleado o el resultado producido. Artículo 148. Las lesiones previstas en el apartado 1 del artículo anterior podrán ser castigadas con la pena de prisión de dos a cinco años, atendiendo al resultado causado o riesgo producido: 1. Si en la agresión se hubieren utilizado armas, instrumentos, objetos, medios, métodos o formas concretamente peligrosas para la vida o salud, física o psíquica, del lesionado. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1312

Oposició

Artículo 147.

2. Si hubiere mediado ensañamiento o alevosía. 3. Si la víctima fuere menor de doce años o incapaz. 4. Si la víctima fuere o hubiere sido esposa, o mujer que estuviere o hubiere estado ligada al autor por una análoga relación de afectividad, aun sin convivencia. 5. Si la víctima fuera una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor.

2. El que causara a otro una mutilación genital en cualquiera de sus manifestaciones será castigado con la pena de prisión de seis a 12 años. Si la víctima fuera menor o incapaz, será aplicable la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de cuatro a 10 años, si el juez lo estima adecuado al interés del menor o incapaz. Artículo 150. El que causare a otro la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro no principal, o la deformidad, será castigado con la pena de prisión de tres a seis años. Artículo 151. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos precedentes de este Título, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente. Artículo 152. 1. l que por imprudencia grave causare alguna de las lesiones previstas en los artículos anteriores será castigado: 1. Con la pena de prisión de tres a seis meses, si se tratare de las lesiones del artículo 147.1. 2. Con la pena de prisión de uno a tres años, si se tratare de las lesiones del artículo 149. 3. Con la pena de prisión de seis meses a dos años, si se tratare de las lesiones del artículo 150. 2. Cuando los hechos referidos en este artículo se hayan cometido utilizando un vehículo a motor, un ciclomotor o un arma de fuego, se impondrá asimismo, y respectivamente, la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores o del derecho a la tenencia y porte de armas por término de uno a cuatro años. 3. Cuando las lesiones fueren cometidas por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de uno a cuatro años. Artículo 153. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1313

Oposició

1. El que causara a otro, por cualquier medio o procedimiento, la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro principal, o de un sentido, la impotencia, la esterilidad, una grave deformidad, o una grave enfermedad somática o psíquica, será castigado con la pena de prisión de seis a 12 años.

per Inspector/a

Artículo 149.

2. Si la víctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artículo, el autor será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de seis meses a tres años. 3. Las penas previstas en los apartados 1 y 2 se impondrán en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. 4. No obstante lo previsto en los apartados anteriores, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado.

per Inspector/a

1. El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años.

Quienes riñeren entre sí, acometiéndose tumultuariamente, y utilizando medios o instrumentos que pongan en peligro la vida o integridad de las personas, serán castigados por su participación en la riña con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses. Artículo 155. En los delitos de lesiones, si ha mediado el consentimiento válida, libre, espontánea y expresamente emitido del ofendido, se impondrá la pena inferior en uno o dos grados. No será válido el consentimiento otorgado por un menor de edad o un incapaz. Artículo 156. No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, el consentimiento válida, libre, consciente y expresamente emitido exime de responsabilidad penal en los supuestos de trasplante de órganos efectuado con arreglo a lo dispuesto en la Ley, esterilizaciones y cirugía transexual realizadas por facultativo, salvo que el consentimiento se haya obtenido viciadamente, o mediante precio o recompensa, o el otorgante sea menor de edad o incapaz; en cuyo caso no será válido el prestado por éstos ni por sus representantes legales. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1314

Oposició

Artículo 154.

Sin embargo, no será punible la esterilización de persona incapacitada que adolezca de grave deficiencia psíquica cuando aquélla, tomándose como criterio rector el del mayor interés del incapaz, haya sido autorizada por el Juez, bien en el mismo procedimiento de incapacitación, bien en un expediente de jurisdicción voluntaria, tramitado con posterioridad al mismo, a petición del representante legal del incapaz, oído el dictamen de dos especialistas, el Ministerio Fiscal y previa exploración del incapaz.

2. Si el receptor del órgano consintiera la realización del trasplante conociendo su origen ilícito será castigado con las mismas penas que en el apartado anterior, que podrán ser rebajadas en uno o dos grados atendiendo a las circunstancias del hecho y del culpable. 3. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este artículo, se le impondrá la pena de multa del triple al quíntuple del beneficio obtenido. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. TÍTULO VI. DELITOS CONTRA LA LIBERTAD. CAPÍTULO I. DE LAS DETENCIONES ILEGALES Y SECUESTROS. Artículo 163. 1. El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de cuatro a seis años. 2. Si el culpable diera libertad al encerrado o detenido dentro de los tres primeros días de su detención, sin haber logrado el objeto que se había propuesto, se impondrá la pena inferior en grado. 3. Se impondrá la pena de prisión de cinco a ocho años si el encierro o detención ha durado más de quince días. 4. El particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses. Artículo 164. El secuestro de una persona exigiendo alguna condición para ponerla en libertad, será castigado con la pena de prisión de seis a diez años. Si en el secuestro se hubiera dado la circunstancia del C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1315

Oposició

1. Los que promuevan, favorezcan, faciliten o publiciten la obtención o el tráfico ilegal de órganos humanos ajenos o el trasplante de los mismos serán castigados con la pena de prisión de seis a doce años si se tratara de un órgano principal, y de prisión de tres a seis años si el órgano fuera no principal.

per Inspector/a

Artículo 156 Bis.

artículo 163.3, se impondrá la pena superior en grado, y la inferior en grado si se dieren las condiciones del artículo 163.2. Artículo 165.

Artículo 166. El reo de detención ilegal o secuestro que no dé razón del paradero de la persona detenida será castigado, según los casos, con las penas superiores en grado a las señaladas en los artículos anteriores de este Capítulo, salvo que la haya dejado en libertad. Artículo 167. La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley, y sin mediar causa por delito, cometiere alguno de los hechos descritos en los artículos anteriores será castigado con las penas respectivamente previstas en éstos, en su mitad superior y, además, con la de inhabilitación absoluta por tiempo de ocho a doce años. Artículo 168. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en este Capítulo se castigarán con la pena inferior en uno o dos grados a la señalada al delito de que se trate.

per Inspector/a

Las penas de los artículos anteriores se impondrán en su mitad superior, en los respectivos casos, si la detención ilegal o secuestro se ha ejecutado con simulación de autoridad o función pública, o la víctima fuere menor de edad o incapaz o funcionario público en el ejercicio de sus funciones.

Artículo 169. El que amenazare a otro con causarle a él, a su familia o a otras personas con las que esté íntimamente vinculado un mal que constituya delitos de homicidio, lesiones, aborto, contra la libertad, torturas y contra la integridad moral, la libertad sexual, la intimidad, el honor, el patrimonio y el orden socioeconómico, será castigado: 1. Con la pena de prisión de uno a cinco años, si se hubiere hecho la amenaza exigiendo una cantidad o imponiendo cualquier otra condición, aunque no sea ilícita, y el culpable hubiere conseguido su propósito. De no conseguirlo, se impondrá la pena de prisión de seis meses a tres años. Las penas señaladas en el párrafo anterior se impondrán en su mitad superior si las amenazas se hicieren por escrito, por teléfono o por cualquier medio de comunicación o de reproducción, o en nombre de entidades o grupos reales o supuestos. 2. Con la pena de prisión de seis meses a dos años, cuando la amenaza no haya sido condicional.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1316

Oposició

CAPÍTULO II. DE LAS AMENAZAS.

Artículo 170.

Artículo 171. 1. Las amenazas de un mal que no constituya delito serán castigadas con pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses, atendidas la gravedad y circunstancia del hecho, cuando la amenaza fuere condicional y la condición no consistiere en una conducta debida. Si el culpable hubiere conseguido su propósito se le impondrá la pena en su mitad superior. 2. Si alguien exigiere de otro una cantidad o recompensa bajo la amenaza de revelar o difundir hechos referentes a su vida privada o relaciones familiares que no sean públicamente conocidos y puedan afectar a su fama, crédito o interés, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años, si ha conseguido la entrega de todo o parte de lo exigido, y con la de cuatro meses a dos años, si no lo consiguiere. 3. Si el hecho descrito en el apartado anterior consistiere en la amenaza de revelar o denunciar la comisión de algún delito el ministerio fiscal podrá, para facilitar el castigo de la amenaza, abstenerse de acusar por el delito cuya revelación se hubiere amenazado, salvo que éste estuviere castigado con pena de prisión superior a dos años. En este último caso, el juez o tribunal podrá rebajar la sanción en uno o dos grados. 4. El que de modo leve amenace a quien sea o haya sido su esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años. Igual pena se impondrá al que de modo leve amenace a una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor. 5. El que de modo leve amenace con armas u otros instrumentos peligrosos a alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las contempladas en el apartado anterior de este artículo, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de uno a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de seis meses a tres años. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1317

Oposició

2. erán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años, los que, con la misma finalidad y gravedad, reclamen públicamente la comisión de acciones violentas por parte de bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas.

per Inspector/a

1. Si las amenazas de un mal que constituyere delito fuesen dirigidas a atemorizar a los habitantes de una población, grupo étnico, cultural o religioso, o colectivo social o profesional, o a cualquier otro grupo de personas y tuvieran la gravedad necesaria para conseguirlo, se impondrán, respectivamente, las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.

Se impondrán las penas previstas en los apartados 4 y 5, en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza.

Artículo 172. 1. El que, sin estar legítimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohíbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o con multa de 12 a 24 meses, según la gravedad de la coacción o de los medios empleados. Cuando la coacción ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrán las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera señalada mayor pena en otro precepto de este Código. También se impondrán las penas en su mitad superior cuando la coacción ejercida tuviera por objeto impedir el legítimo disfrute de la vivienda 2. El que de modo leve coaccione a quien sea o haya sido su esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad, aun sin convivencia, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años. Igual pena se impondrá al que de modo leve coaccione a una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor. Se impondrá la pena en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. No obstante lo previsto en los párrafos anteriores, el Juez oTribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y a las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1318

Oposició

CAPÍTULO III. DE LAS COACCIONES.

per Inspector/a

6. No obstante lo previsto en los apartados 4 y 5, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y a las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado.

TÍTULO VII. DE LAS TORTURAS Y OTROS DELITOS CONTRA LA INTEGRIDAD MORAL. Artículo 173.

Se impondrá también la misma pena al que de forma reiterada lleve a cabo actos hostiles o humillantes que, sin llegar a constituir trato degradante, tengan por objeto impedir el legítimo disfrute de la vivienda. 2. El que habitualmente ejerza violencia física o psíquica sobre quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de dos a cinco años y, en su caso, cuando el juez o tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de uno a cinco años, sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder a los delitos o faltas en que se hubieran concretado los actos de violencia física o psíquica. Se impondrán las penas en su mitad superior cuando alguno o algunos de los actos de violencia se perpetren en presencia de menores, o utilizando armas, o tengan lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad o prohibición de la misma naturaleza. 3. Para apreciar la habitualidad a que se refiere el apartado anterior, se atenderá al número de actos de violencia que resulten acreditados, así como a la proximidad temporal de los mismos, con independencia de que dicha violencia se haya ejercido sobre la misma o diferentes víctimas de las comprendidas en este artículo, y de que los actos violentos hayan sido o no objeto de enjuiciamiento en procesos anteriores. Artículo 174. 1. Comete tortura la autoridad o funcionario público que, abusando de su cargo, y con el fin de obtener una confesión o información de cualquier persona o de castigarla por cualquier hecho que haya cometido o se sospeche que ha cometido, o por cualquier razón basada en algún tipo de discriminación, la sometiere a condiciones o procedimientos que por su naturaleza, duración u C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1319

Oposició

Con la misma pena serán castigados los que, en el ámbito de cualquier relación laboral o funcionarial y prevaliéndose de su relación de superioridad, realicen contra otro de forma reiterada actos hostiles o humillantes que, sin llegar a constituir trato degradante, supongan grave acoso contra la víctima.

per Inspector/a

1. El que infligiera a otra persona un trato degradante, menoscabando gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.

Artículo 175. La autoridad o funcionario público que, abusando de su cargo y fuera de los casos comprendidos en el artículo anterior, atentare contra la integridad moral de una persona será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años si el atentado fuera grave, y de prisión de seis meses a dos años si no lo es. Se impondrá, en todo caso, al autor, además de las penas señaladas, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a cuatro años. Artículo 176. Se impondrán las penas respectivamente establecidas en los artículos precedentes a la autoridad o funcionario que, faltando a los deberes de su cargo, permitiere que otras personas ejecuten los hechos previstos en ellos. Artículo 177. Si en los delitos descritos en los artículos precedentes, además del atentado a la integridad moral, se produjere lesión o daño a la vida, integridad física, salud, libertad sexual o bienes de la víctima o de un tercero, se castigarán los hechos separadamente con la pena que les corresponda por los delitos o faltas cometidos, excepto cuando aquél ya se halle especialmente castigado por la Ley. TÍTULO VII Bis. De la trata de seres humanos 1. Será castigado con la pena de cinco a ocho años de prisión como reo de trata de seres humanos el que, sea en territorio español, sea desde España, en tránsito o con destino a ella, empleando violencia, intimidación o engaño, o abusando de una situación de superioridad o de necesidad o de vulnerabilidad de la víctima nacional o extranjera, la captare, transportare, trasladare, acogiere, recibiere o la alojare con cualquiera de las finalidades siguientes: a) La imposición de trabajo o servicios forzados, la esclavitud o prácticas similares a la esclavitud o a la servidumbre o a la mendicidad. b) La explotación sexual, incluida la pornografía. c) La extracción de sus órganos corporales.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1320

Oposició

2. En las mismas penas incurrirán, respectivamente, la autoridad o funcionario de instituciones penitenciarias o de centros de protección o corrección de menores que cometiere, respecto de detenidos, internos o presos, los actos a que se refiere el apartado anterior.

per Inspector/a

otras circunstancias, le supongan sufrimientos físicos o mentales, la supresión o disminución de sus facultades de conocimiento, discernimiento o decisión o que, de cualquier otro modo, atenten contra su integridad moral. El culpable de tortura será castigado con la pena de prisión de dos a seis años si el atentado fuera grave, y de prisión de uno a tres años si no lo es. Además de las penas señaladas se impondrá, en todo caso, la pena de inhabilitación absoluta de ocho a 12 años.

2. Aun cuando no se recurra a ninguno de los medios enunciados en el apartado anterior, se considerará trata de seres humanos cualquiera de las acciones indicadas en el apartado anterior cuando se llevare a cabo respecto de menores de edad con fines de explotación. 3. El consentimiento de una víctima de trata de seres humanos será irrelevante cuando se haya recurrido a alguno de los medios indicados en el apartado primero de este artículo.

b) la víctima sea menor de edad; c) la víctima sea especialmente vulnerable por razón de enfermedad, discapacidad o situación. Si concurriere más de una circunstancia se impondrá la pena en su mitad superior. 5. Se impondrá la pena superior en grado a la prevista en el apartado 1 de este artículo e inhabilitación absoluta de seis a doce años a los que realicen los hechos prevaliéndose de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público. Si concurriere además alguna de las circunstancias previstas en el apartado 4 de este artículo se impondrán las penas en su mitad superior. 6. Se impondrá la pena superior en grado a la prevista en el apartado 1 de este artículo e inhabilitación especial para profesión, oficio, industria o comercio por el tiempo de la condena, cuando el culpable perteneciera a una organización o asociación de más de dos personas, incluso de carácter transitorio, que se dedicase a la realización de tales actividades. Si concurriere alguna de las circunstancias previstas en el apartado 4 de este artículo se impondrán las penas en la mitad superior. Si concurriere la circunstancia prevista en el apartado 5 de este artículo se impondrán las penas señaladas en este en su mitad superior. Cuando se trate de los jefes, administradores o encargados de dichas organizaciones o asociaciones, se les aplicará la pena en su mitad superior, que podrá elevarse a la inmediatamente superior en grado. En todo caso se elevará la pena a la inmediatamente superior en grado si concurriera alguna de las circunstancias previstas en el apartado 4 o la circunstancia prevista en el apartado 5 de este artículo. 7. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este artículo, se le impondrá la pena de multa del triple al quíntuple del beneficio obtenido. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. 8. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer el delito de trata de seres humanos serán castigadas con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente. 9. En todo caso, las penas previstas en este artículo se impondrán sin perjuicio de las que correspondan, en su caso, por el delito del artículo 318 bis de este Código y demás delitos efectivamente cometidos, incluidos los constitutivos de la correspondiente explotación. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1321

Oposició

a) Con ocasión de la trata se ponga en grave peligro a la víctima;

per Inspector/a

4. Se impondrá la pena superior en grado a la prevista en el apartado primero de este artículo cuando:

TÍTULO VIII. DELITOS CONTRA LA LIBERTAD E INDEMNIDAD SEXUALES. CAPÍTULO I. DE LAS AGRESIONES SEXUALES. Artículo 178. El que atentare contra la libertad sexual de otra persona, utilizando violencia o intimidación, será castigado como responsable de agresión sexual con la pena de prisión de uno a cinco años Artículo 179. Cuando la agresión sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado como reo de violación con la pena de prisión de seis a 12 años. Artículo 180. 1. Las anteriores conductas serán castigadas con las penas de prisión de cinco a diez años para las agresiones del artículo 178, y de doce a quince años para las del artículo 179, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: 1. Cuando la violencia o intimidación ejercidas revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio. 2. Cuando los hechos se cometan por la actuación conjunta de dos o más personas. 3. Cuando la víctima sea especialmente vulnerable, por razón de su edad, enfermedad, discapacidad o situación, salvo lo dispuesto en el artículo 183. 4. Cuando, para la ejecución del delito, el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad o parentesco, por ser ascendiente, descendiente o hermano, por naturaleza o adopción, o afines, con la víctima. 5. Cuando el autor haga uso de armas u otros medios igualmente peligrosos susceptibles de producir la muerte o alguna de las lesiones previstas en los artículos 149 y 150 de este Código Penal, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder por la muerte o lesiones causadas. 2. Si concurrieren dos o más de las anteriores circunstancias, las penas previstas en este artículo se impondrán en su mitad superior.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1322

Oposició

11. Sin perjuicio de la aplicación de las reglas generales de este Código, la víctima de trata de seres humanos quedará exenta de pena por las infracciones penales que haya cometido en la situación de explotación sufrida, siempre que su participación en ellas haya sido consecuencia directa de la situación de violencia, intimidación, engaño o abuso a que haya sido sometida y que exista una adecuada proporcionalidad entre dicha situación y el hecho criminal realizado.

per Inspector/a

10. Las condenas de jueces o tribunales extranjeros por delitos de la misma naturaleza que los previstos en este artículo producirán los efectos de reincidencia, salvo que el antecedente penal haya sido cancelado o pueda serlo con arreglo al Derecho español.

CAPÍTULO II. DE LOS ABUSOS SEXUALES. Artículo 181.

3. La misma pena se impondrá cuando el consentimiento se obtenga prevaliéndose el responsable de una situación de superioridad manifiesta que coarte la libertad de la víctima. 4. En todos los casos anteriores, cuando el abuso sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado con la pena de prisión de cuatro a diez años. 5. Las penas señaladas en este artículo se impondrán en su mitad superior si concurriere la circunstancia 3 o la 4, de las previstas en el apartado 1 del artículo 180 de este Código. Artículo 182. 1. El que, interviniendo engaño, realice actos de carácter sexual con persona mayor de trece años y menor de dieciséis, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años, o multa de doce a veinticuatro meses. 2. Cuando los actos consistan en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, la pena será de prisión de dos a seis años. La pena se impondrá en su mitad superior si concurriera la circunstancia 3.ª, o la 4.ª, de las previstas en el artículo 180.1 de este Código.

CAPÍTULO II BIS. DE LOS ABUSOS Y AGRESIONES SEXUALES A MENORES DE TRECE AÑOS Artículo 183. 1. El que realizare actos que atenten contra la indemnidad sexual de un menor de trece años será castigado como responsable de abuso sexual a un menor con la pena de prisión de dos a seis años. 2. Cuando el ataque se produzca con violencia o intimidación el responsable será castigado por el delito de agresión sexual a un menor con la pena de cinco a diez años de prisión. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1323

Oposició

2. A los efectos del apartado anterior, se consideran abusos sexuales no consentidos los que se ejecuten sobre personas que se hallen privadas de sentido o de cuyo trastorno mental se abusare, así como los que se cometan anulando la voluntad de la víctima mediante el uso de fármacos, drogas o cualquier otra sustancia natural o química idónea a tal efecto.

per Inspector/a

1. El que, sin violencia o intimidación y sin que medie consentimiento, realizare actos que atenten contra la libertad o indemnidad sexual de otra persona, será castigado, como responsable de abuso sexual, con la pena de prisión de uno a tres años o multa de dieciocho a veinticuatro meses.

3. Cuando el ataque consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado con la pena de prisión de ocho a doce años, en el caso del apartado 1 y con la pena de doce a quince años, en el caso del apartado 2.

a) Cuando el escaso desarrollo intelectual o físico de la víctima la hubiera colocado en una situación de total indefensión y, en todo caso, cuando sea menor de cuatro años. b) Cuando los hechos se cometan por la actuación conjunta de dos o más personas. c) Cuando la violencia o intimidación ejercidas revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio. d) Cuando, para la ejecución del delito, el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad o parentesco, por ser ascendiente, o hermano, por naturaleza o adopción, o afines, con la víctima. e) Cuando el autor haya puesto en peligro la vida del menor. f) Cuando la infracción se haya cometido en el seno de una organización o de un grupo criminales que se dedicaren a la realización de tales actividades. 5. En todos los casos previstos en este artículo, cuando el culpable se hubiera prevalido de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público, se aplicará, además, la pena de inhabilitación absoluta de seis a doce años.

per Inspector/a

4. Las conductas previstas en los tres números anteriores serán castigadas con la pena de prisión correspondiente en su mitad superior cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:

El que a través de Internet, del teléfono o de cualquier otra tecnología de la información y la comunicación contacte con un menor de trece años y proponga concertar un encuentro con el mismo a fin de cometer cualquiera de los delitos descritos en los artículos 178 a 183 y 189, siempre que tal propuesta se acompañe de actos materiales encaminados al acercamiento, será castigado con la pena de uno a tres años de prisión o multa de doce a veinticuatro meses, sin perjuicio de las penas correspondientes a los delitos en su caso cometidos. Las penas se impondrán en su mitad superior cuando el acercamiento se obtenga mediante coacción, intimidación o engaño CAPÍTULO III. DEL ACOSO SEXUAL. Artículo 184. 1. El que solicitare favores de naturaleza sexual, para sí o para un tercero, en el ámbito de una relación laboral, docente o de prestación de servicios, continuada o habitual, y con tal comportamiento provocare a la víctima una situación objetiva y gravemente intimidatoria, hostil o humillante, será castigado, como autor de acoso sexual, con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1324

Oposició

Artículo 183 Bis.

CAPÍTULO VI. DISPOSICIONES COMUNES A LOS CAPÍTULOS ANTERIORES. Artículo 191. 1. Para proceder por los delitos de agresiones, acoso o abusos sexuales, será precisa denuncia de la persona agraviada, de su representante legal o querella del Ministerio Fiscal, que actuará ponderando los legítimos intereses en presencia. Cuando la víctima sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, bastará la denuncia del Ministerio Fiscal. 2. En estos delitos el perdón del ofendido o del representante legal no extingue la acción penal ni la responsabilidad de esa clase. Artículo 192. 1. A los condenados a pena de prisión por uno o más delitos comprendidos en este Título se les impondrá además la medida de libertad vigilada, que se ejecutará con posterioridad a la pena privativa de libertad. La duración de dicha medida será de cinco a diez años, si alguno de los delitos fuera grave, y de uno a cinco años, si se trata de uno o más delitos menos graves. En este último caso, cuando se trate de un solo delito cometido por un delincuente primario, el Tribunal podrá imponer o no la medida de libertad vigilada en atención a la menor peligrosidad del autor. 2. Los ascendientes, tutores, curadores, guardadores, maestros o cualquier otra persona encargada de hecho o de derecho del menor o incapaz, que intervengan como autores o cómplices en la perpetración de los delitos comprendidos en este Título, serán castigados con la pena que les corresponda, en su mitad superior. No se aplicará esta regla cuando la circunstancia en ella contenida esté específicamente contemplada en el tipo penal de que se trate. 3. El Juez o Tribunal podrá imponer razonadamente, además, la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de los derechos de la patria potestad, tutela, curatela, guarda, empleo o cargo público o ejercicio de la profesión u oficio, por el tiempo de seis meses a seis años, o bien la privación de la patria potestad.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1325

Oposició

3. Cuando la víctima sea especialmente vulnerable, por razón de su edad, enfermedad o situación, la pena será de prisión de cinco a siete meses o multa de 10 a 14 meses en los supuestos previstos en el apartado 1, y de prisión de seis meses a un año en los supuestos previstos en el apartado 2 de este artículo.

per Inspector/a

2. Si el culpable de acoso sexual hubiera cometido el hecho prevaliéndose de una situación de superioridad laboral, docente o jerárquica, o con el anuncio expreso o tácito de causar a la víctima un mal relacionado con las legítimas expectativas que aquélla pueda tener en el ámbito de la indicada relación, la pena será de prisión de cinco a siete meses o multa de 10 a 14 meses.

Artículo 193. En las sentencias condenatorias por delitos contra la libertad sexual, además del pronunciamiento correspondiente a la responsabilidad civil, se harán, en su caso, los que procedan en orden a la filiación y fijación de alimentos.

En los supuestos tipificados en los capítulos IV y V de este Título, cuando en la realización de los actos se utilizaren establecimientos o locales, abiertos o no al público, podrá decretarse en la sentencia condenatoria su clausura temporal o definitiva. La clausura temporal, que no podrá exceder de cinco años, podrá adoptarse también con carácter cautelar. TÍTULO IX. DE LA OMISIÓN DEL DEBER DE SOCORRO. Artículo 195. 1. El que no socorriere a una persona que se halle desamparada y en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de terceros, será castigado con la pena de multa de tres a doce meses. 2. En las mismas penas incurrirá el que, impedido de prestar socorro, no demande con urgencia auxilio ajeno. 3. Si la víctima lo fuere por accidente ocasionado fortuitamente por el que omitió el auxilio, la pena será de prisión de seis meses a 18 meses, y si el accidente se debiere a imprudencia, la de prisión de seis meses a cuatro años.

per Inspector/a

Artículo 194.

El profesional que, estando obligado a ello, denegare asistencia sanitaria o abandonare los servicios sanitarios, cuando de la denegación o abandono se derive riesgo grave para la salud de las personas, será castigado con las penas del artículo precedente en su mitad superior y con la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, por tiempo de seis meses a tres años. TÍTULO XI. DELITOS CONTRA EL HONOR. CAPÍTULO I. DE LA CALUMNIA. Artículo 205. Es calumnia la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad. Artículo 206. Las calumnias serán castigadas con las penas de prisión de seis meses a dos años o multa de doce a 24 meses, si se propagaran con publicidad y, en otro caso, con multa de seis a 12 meses. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1326

Oposició

Artículo 196.

Artículo 207. El acusado por delito de calumnia quedará exento de toda pena probando el hecho criminal que hubiere imputado. CAPÍTULO II. DE LA INJURIA.

Solamente serán constitutivas de delito las injurias que, por su naturaleza, efectos y circunstancias, sean tenidas en el concepto público por graves. Las injurias que consistan en la imputación de hechos no se considerarán graves, salvo cuando se hayan llevado a cabo con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad. Artículo 209. Las injurias graves hechas con publicidad se castigarán con la pena de multa de seis a catorce meses y, en otro caso, con la de tres a siete meses. Artículo 210. El acusado de injuria quedará exento de responsabilidad probando la verdad de las imputaciones cuando éstas se dirijan contra funcionarios públicos sobre hechos concernientes al ejercicio de sus cargos o referidos a la comisión de faltas penales o de infracciones administrativas.

CAPÍTULO III. DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 211. La calumnia y la injuria se reputarán hechas con publicidad cuando se propaguen por medio de la imprenta, la radiodifusión o por cualquier otro medio de eficacia semejante. Artículo 212. En los casos a los que se refiere el artículo anterior, será responsable civil solidaria la persona física o jurídica propietaria del medio informativo a través del cual se haya propagado la calumnia o injuria. Artículo 213. Si la calumnia o injuria fueren cometidas mediante precio, recompensa o promesa, los Tribunales impondrán, además de las penas señaladas para los delitos de que se trate, la de inhabilitación especial prevista en los artículos 42 ó 45 del presente Código, por tiempo de seis meses a dos años. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1327

Oposició

Es injuria la acción o expresión que lesionan la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación.

per Inspector/a

Artículo 208.

Artículo 214.

Artículo 215. 1. Nadie será penado por calumnia o injuria sino en virtud de querella de la persona ofendida por el delito o de su representante legal. Se procederá de oficio cuando la ofensa se dirija contra funcionario público, autoridad o agente de la misma sobre hechos concernientes al ejercicio de sus cargos. 2. Nadie podrá deducir acción de calumnia o injuria vertidas en juicio sin previa licencia del Juez o Tribunal que de él conociere o hubiere conocido. 3. El perdón del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la acción penal sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 5º del apartado 1 del artículo 130 de este Código. Artículo 216. En los delitos de calumnia o injuria se considera que la reparación del daño comprende también la publicación o divulgación de la sentencia condenatoria, a costa del condenado por tales delitos, en el tiempo y forma que el Juez o Tribunal consideren más adecuado a tal fin, oídas las dos partes. TÍTULO XII. DELITOS CONTRA LAS RELACIONES FAMILIARES. CAPÍTULO III. DE LOS DELITOS CONTRA LOS DERECHOS Y DEBERES FAMILIARES. SECCIÓN 1. DEL QUEBRANTAMIENTO DE LOS DEBERES DE CUSTODIA Y DE LA INDUCCION DE MENORES AL ABANDONO DE DOMICILIO. Artículo 223. El que, teniendo a su cargo la custodia de un menor de edad o un incapaz, no lo presentare a sus padres o guardadores sin justificación para ello, cuando fuere requerido por ellos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años, sin perjuicio de que los hechos constituyan otro delito más grave.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1328

Oposició

El Juez o Tribunal ante quien se produjera el reconocimiento ordenará que se entregue testimonio de retractación al ofendido y, si éste lo solicita, ordenará su publicación en el mismo medio en que se vertió la calumnia o injuria, en espacio idéntico o similar a aquél en que se produjo su difusión y dentro del plazo que señale el Juez o Tribunal sentenciador.

per Inspector/a

Si el acusado de calumnia o injuria reconociere ante la autoridad judicial la falsedad o falta de certeza de las imputaciones y se retractare de ellas, el Juez o Tribunal impondrá la pena inmediatamente inferior en grado y podrá dejar de imponer la pena de inhabilitación que establece el artículo anterior.

Artículo 224. El que indujere a un menor de edad o a un incapaz a que abandone el domicilio familiar, o lugar donde resida con anuencia de sus padres, tutores o guardadores, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.

Artículo 225. Cuando el responsable de los delitos previstos en los dos artículos anteriores restituya al menor de edad o al incapaz a su domicilio o residencia, o lo deposite en lugar conocido y seguro, sin haberle hecho objeto de vejaciones, sevicias o acto delictivo alguno, ni haber puesto en peligro su vida, salud, integridad física o libertad sexual, el hecho será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses, siempre y cuando el lugar de estancia del menor de edad o el incapaz haya sido comunicado a sus padres, tutores o guardadores, o la ausencia no hubiera sido superior a 24 horas. SECCIÓN 2. DE LA SUSTRACCIÓN DE MENORES. Artículo 225 bis. 1. El progenitor que sin causa justificada para ello sustrajere a su hijo menor será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de patria potestad por tiempo de cuatro a diez años.

per Inspector/a

En la misma pena incurrirá el progenitor que induzca a su hijo menor a infringir el régimen de custodia establecido por la autoridad judicial o administrativa.

1. El traslado de un menor de su lugar de residencia sin consentimiento del progenitor con quien conviva habitualmente o de las personas o instituciones a las cuales estuviese confiada su guarda o custodia. 2. La retención de un menor incumpliendo gravemente el deber establecido por resolución judicial o administrativa. 3. Cuando el menor sea trasladado fuera de España o fuese exigida alguna condición para su restitución la pena señalada en el apartado 1 se impondrá en su mitad superior. 4. Cuando el sustractor haya comunicado el lugar de estancia al otro progenitor o a quien corresponda legalmente su cuidado dentro de las veinticuatro horas siguientes a la sustracción con el compromiso de devolución inmediata que efectivamente lleve a cabo, o la ausencia no hubiere sido superior a dicho plazo de veinticuatro horas, quedará exento de pena. Si la restitución la hiciere, sin la comunicación a que se refiere el párrafo anterior, dentro de los quince días siguientes a la sustracción, le será impuesta la pena de prisión de seis meses a dos años. Estos plazos se computarán desde la fecha de la denuncia de la sustracción. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1329

Oposició

2. A los efectos de este artículo, se considera sustracción:

5. Las penas señaladas en este artículo se impondrán igualmente a los ascendientes del menor y a los parientes del progenitor hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad que incurran en las conductas anteriormente descritas. SECCIÓN 3. DEL ABANDONO DE FAMILIA, MENORES O INCAPACES.

2. El Juez o Tribunal podrá imponer, motivadamente, al reo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar por tiempo de cuatro a diez años. Artículo 227. 1. El que dejare de pagar durante dos meses consecutivos o cuatro meses no consecutivos cualquier tipo de prestación económica en favor de su cónyuge o sus hijos, establecida en convenio judicialmente aprobado o resolución judicial en los supuestos de separación legal, divorcio, declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiación, o proceso de alimentos a favor de sus hijos, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses. 2. Con la misma pena será castigado el que dejare de pagar cualquier otra prestación económica establecida de forma conjunta o única en los supuestos previstos en el apartado anterior. 3. La reparación del daño procedente del delito comportará siempre el pago de las cuantías adeudadas. Artículo 228. Los delitos previstos en los dos artículos anteriores, sólo se perseguirán previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Cuando aquélla sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, también podrá denunciar el Ministerio Fiscal. Artículo 229. 1. El abandono de un menor de edad o un incapaz por parte de la persona encargada de su guarda, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años. 2. Si el abandono fuere realizado por los padres, tutores o guardadores legales, se impondrá la pena de prisión de dieciocho meses a tres años. 3. Se impondrá la pena de prisión de dos a cuatro años cuando por las circunstancias del abandono se haya puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del incapaz, sin perjuicio de castigar el hecho como corresponda si constituyera otro delito más grave. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1330

Oposició

1. El que dejare de cumplir los deberes legales de asistencia inherentes a la patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar o de prestar la asistencia necesaria legalmente establecida para el sustento de sus descendientes, ascendientes o cónyuge, que se hallen necesitados, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses.

per Inspector/a

Artículo 226.

Artículo 230. El abandono temporal de un menor de edad o de un incapaz será castigado, en sus respectivos casos, con las penas inferiores en grado a las previstas en el artículo anterior.

2. Si con la entrega se hubiere puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del incapaz se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años. Artículo 232. 1. Los que utilizaren o prestaren a menores de edad o incapaces para la práctica de la mendicidad, incluso si ésta es encubierta, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año. 2. Si para los fines del apartado anterior se traficare con menores de edad o incapaces, se empleare con ellos violencia o intimidación, o se les suministrare sustancias perjudiciales para su salud, se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años. Artículo 233. 1. El Juez o Tribunal, si lo estima oportuno en atención a las circunstancias del menor, podrá imponer a los responsables de los delitos previstos en los artículos 229 al 232 la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad o de los derechos de guarda, tutela, curatela o acogimiento familiar por tiempo de cuatro a diez años. 2. Si el culpable ostentare la guarda del menor por su condición de funcionario público, se le impondrá además la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. 3. En todo caso, el Ministerio Fiscal instará de la autoridad competente las medidas pertinentes para la debida custodia y protección del menor. TÍTULO XIII. DELITOS CONTRA EL PATRIMONIO Y CONTRA EL ORDEN SOCIOECONÓMICO. CAPÍTULO I. DE LOS HURTOS. Artículo 234. El que, con ánimo de lucro, tomare las cosas muebles ajenas sin la voluntad de su dueño será castigado, como reo de hurto, con la pena de prisión de seis a dieciocho meses si la cuantía de lo sustraído excede de 400 euros.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1331

Oposició

1. El que, teniendo a su cargo la crianza o educación de un menor de edad o de un incapaz, lo entregare a un tercero o a un establecimiento público sin la anuencia de quien se lo hubiere confiado, o de la autoridad, en su defecto, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses.

per Inspector/a

Artículo 231.

Con la misma pena se castigará al que en el plazo de un año realice tres veces la acción descrita en el apartado 1 del artículo 623 de este Código, siempre que el montante acumulado de las infracciones sea superior al mínimo de la referida figura del delito. Artículo 235.

2.º Cuando se trate de cosas de primera necesidad o destinadas a un servicio público, siempre que la sustracción ocasionare un grave quebranto a éste o una situación de desabastecimiento. 3.º Cuando revista especial gravedad, atendiendo al valor de los efectos sustraídos, o se produjeren perjuicios de especial consideración. 4.º Cuando ponga a la víctima o a su familia en grave situación económica o se haya realizado abusando de las circunstancias personales de la víctima. 5.º Cuando se utilice a menores de catorce años para la comisión del delito. Artículo 236. Será castigado con multa de tres a 12 meses el que, siendo dueño de una cosa mueble o actuando con el consentimiento de éste, la sustrajere de quien la tenga legítimamente en su poder, con perjuicio del mismo o de un tercero, siempre que el valor de aquélla excediere de 400 euros. CAPÍTULO II. DE LOS ROBOS. Artículo 237. Son reos del delito de robo los que, con ánimo de lucro, se apoderaren de las cosas muebles ajenas empleando fuerza en las cosas para acceder al lugar donde éstas se encuentran o violencia o intimidación en las personas. Artículo 238. Son reos del delito de robo con fuerza en las cosas los que ejecuten el hecho cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: 1. Escalamiento. 2. Rompimiento de pared, techo o suelo, o fractura de puerta o ventana. 3. Fractura de armarios, arcas u otra clase de muebles u objetos cerrados o sellados, o forzamiento de sus cerraduras o descubrimiento de sus claves para sustraer su contenido, sea en el lugar del robo o fuera del mismo. 4. Uso de llaves falsas. 5. Inutilización de sistemas específicos de alarma o guarda.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1332

Oposició

1.º Cuando se sustraigan cosas de valor artístico, histórico, cultural o científico.

per Inspector/a

El hurto será castigado con la pena de prisión de uno a tres años:

Artículo 239. Se considerarán llaves falsas: 1. Las ganzúas u otros instrumentos análogos.

A los efectos del presente artículo, se consideran llaves las tarjetas, magnéticas o perforadas, los mandos o instrumentos de apertura a distancia y cualquier otro instrumento tecnológico de eficacia similar. Artículo 240. El culpable de robo con fuerza en las cosas será castigado con la pena de prisión de uno a tres años. Artículo 241. 1. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años cuando concurra alguna de las circunstancias previstas en el artículo 235, o el robo se cometa en casa habitada, edificio o local abiertos al público o en cualquiera de sus dependencias. 2. Se considera casa habitada todo albergue que constituya morada de una o más personas, aunque accidentalmente se encuentren ausentes de ella cuando el robo tenga lugar. 3. Se consideran dependencias de casa habitada o de edificio o local abiertos al público, sus patios, garajes y demás departamentos o sitios cercados y contiguos al edificio y en comunicación interior con él, y con el cual formen una unidad física. Artículo 242. 1. El culpable de robo con violencia o intimidación en las personas será castigado con la pena de prisión de dos a cinco años, sin perjuicio de la que pudiera corresponder a los actos de violencia física que realizase. 2. Cuando el robo se cometa en casa habitada o en cualquiera de sus dependencias, se impondrá la pena de prisión de tres años y seis meses a cinco años. 3. Las penas señaladas en los apartados anteriores se impondrán en su mitad superior cuando el delincuente hiciere uso de armas u otros medios igualmente peligrosos, sea al cometer el delito o para proteger la huida, y cuando atacare a los que acudiesen en auxilio de la víctima o a los que le persiguieren.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1333

Oposició

3. Cualesquiera otras que no sean las destinadas por el propietario para abrir la cerradura violentada por el reo.

per Inspector/a

2. Las llaves legítimas perdidas por el propietario u obtenidas por un medio que constituya infracción penal.

4. En atención a la menor entidad de la violencia o intimidación ejercidas y valorando además las restantes circunstancias del hecho, podrá imponerse la pena inferior en grado a la prevista en los apartados anteriores. CAPÍTULO IV. DEL ROBO Y HURTO DE USO DE VEHÍCULOS.

Con la misma pena se castigará al que en el plazo de un año realice cuatro veces la acción descrita en el artículo 623.3 de este Código, siempre que el montante acumulado de las infracciones sea superior al mínimo de la referida figura del delito. 2. Si el hecho se ejecutare empleando fuerza en las cosas, la pena se aplicará en su mitad superior. 3. De no efectuarse la restitución en el plazo señalado, se castigará el hecho como hurto o robo en sus respectivos casos. 4. Si el hecho se cometiere con violencia o intimidación en las personas, se impondrán, en todo caso, las penas del artículo 242. CAPÍTULO VI. DE LAS DEFRAUDACIONES. SECCIÓN 1. DE LAS ESTAFAS. Artículo 248. 1. El culpable de robo con violencia o intimidación en las personas será castigado con la pena de prisión de dos a cinco años, sin perjuicio de la que pudiera corresponder a los actos de violencia física que realizase. 2. Cuando el robo se cometa en casa habitada o en cualquiera de sus dependencias, se impondrá la pena de prisión de tres años y seis meses a cinco años. 3. Las penas señaladas en los apartados anteriores se impondrán en su mitad superior cuando el delincuente hiciere uso de armas u otros medios igualmente peligrosos, sea al cometer el delito o para proteger la huida, y cuando atacare a los que acudiesen en auxilio de la víctima o a los que le persiguieren. 4. En atención a la menor entidad de la violencia o intimidación ejercidas y valorando además las restantes circunstancias del hecho, podrá imponerse la pena inferior en grado a la prevista en los apartados anteriores.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1334

Oposició

1. El que sustrajere o utilizare sin la debida autorización un vehículo a motor o ciclomotor ajenos, cuyo valor excediere de 400 euros, sin ánimo de apropiárselo, será castigado con la pena de trabajos en beneficio de la comunidad de 31 a 90 días o multa de seis a 12 meses si lo restituyera, directa o indirectamente, en un plazo no superior a 48 horas, sin que, en ningún caso, la pena impuesta pueda ser igual o superior a la que correspondería si se apropiare definitivamente del vehículo.

per Inspector/a

Artículo 244.

Artículo 249.

1. El delito de estafa será castigado con las penas de prisión de un año a seis años y multa de seis a doce meses, cuando: 1.º Recaiga sobre cosas de primera necesidad, viviendas u otros bienes de reconocida utilidad social. 2.º Se perpetre abusando de firma de otro, o sustrayendo, ocultando o inutilizando, en todo o en parte, algún proceso, expediente, protocolo o documento público u oficial de cualquier clase. 3.º Recaiga sobre bienes que integren el patrimonio artístico, histórico, cultural o científico. 4.º Revista especial gravedad, atendiendo a la entidad del perjuicio y a la situación económica en que deje a la víctima o a su familia. 5.º Cuando el valor de la defraudación supere los 50.000 euros. 6.º Se cometa abuso de las relaciones personales existentes entre víctima y defraudador, o aproveche éste su credibilidad empresarial o profesional. 7.º Se cometa estafa procesal. Incurren en la misma los que, en un procedimiento judicial de cualquier clase, manipularen las pruebas en que pretendieran fundar sus alegaciones o emplearen otro fraude procesal análogo, provocando error en el Juez o Tribunal y llevándole a dictar una resolución que perjudique los intereses económicos de la otra parte o de un tercero. 2. Si concurrieran las circunstancias 4ª, 5ª o 6ª con la 1ª del número anterior, se impondrán las penas de prisión de cuatro a ocho años y multa de doce a veinticuatro meses. Artículo 251. Será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años: 1. Quien, atribuyéndose falsamente sobre una cosa mueble o inmueble facultad de disposición de la que carece, bien por no haberla tenido nunca, bien por haberla ya ejercitado, la enajenare, gravare o arrendare a otro, en perjuicio de éste o de tercero. 2. El que dispusiere de una cosa mueble o inmueble ocultando la existencia de cualquier carga sobre la misma, o el que, habiéndola enajenado como libre, la gravare o enajenare nuevamente antes de la definitiva transmisión al adquirente, en perjuicio de éste, o de un tercero. 3. El que otorgare en perjuicio de otro un contrato simulado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1335

Oposició

Artículo 250.

per Inspector/a

Los reos de estafa serán castigados con la pena de prisión de seis meses a tres años, si la cuantía de lo defraudado excediere de 400 euros. Para la fijación de la pena se tendrá en cuenta el importe de lo defraudado, el quebranto económico causado al perjudicado, las relaciones entre éste y el defraudador, los medios empleados por éste y cuantas otras circunstancias sirvan para valorar la gravedad de la infracción.

Artículo 251 Bis. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en esta Sección, se le impondrán las siguientes penas:

Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. SECCIÓN 2. DE LA APROPIACIÓN INDEBIDA. Artículo 252. Serán castigados con las penas del artículo 249 ó 250, en su caso, los que en perjuicio de otro se apropiaren o distrajeren dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble o activo patrimonial que hayan recibido en depósito, comisión o administración, o por otro título que produzca obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido, cuando la cuantía de lo apropiado exceda de cuatrocientos euros. Dicha pena se impondrá en su mitad superior en el caso de depósito necesario o miserable. Artículo 253. Serán castigados con la pena de multa de tres a seis meses los que, con ánimo de lucro, se apropiaren de cosa perdida o de dueño desconocido, siempre que en ambos casos el valor de lo apropiado exceda de 400 euros. Si se tratara de cosas de valor artístico, histórico, cultural o científico, la pena será de prisión de seis meses a dos años. Artículo 254. Será castigado con la pena de multa de tres a seis meses el que, habiendo recibido indebidamente, por error del transmitente, dinero o alguna otra cosa mueble, niegue haberla recibido o, comprobado el error, no proceda a su devolución, siempre que la cuantía de lo recibido exceda de 400 euros. SECCIÓN 3. DE LAS DEFRAUDACIONES DE FLUIDO ELÉCTRICO Y ANÁLOGAS. Artículo 255. Será castigado con la pena de multa de tres a 12 meses el que cometiere defraudación por valor superior a 400 euros, utilizando energía eléctrica, gas, agua, telecomunicaciones u otro elemento, energía o fluido ajenos, por alguno de los medios siguientes: 1. Valiéndose de mecanismos instalados para realizar la defraudación. 2. Alterando maliciosamente las indicaciones o aparatos contadores. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1336

Oposició

b) Multa del doble al cuádruple de la cantidad defraudada, en el resto de los casos.

per Inspector/a

a) Multa del triple al quíntuple de la cantidad defraudada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años.

3. Empleando cualesquiera otros medios clandestinos. Artículo 256.

CAPÍTULO IX. DE LOS DAÑOS Artículo 263. 1. El que causare daños en propiedad ajena no comprendidos en otros títulos de este Código, será castigado con la pena de multa de seis a 24 meses, atendidas la condición económica de la víctima y la cuantía del daño, si éste excediera de 400 euros. 2. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses el que causare daños expresados en el apartado anterior, si concurriere alguno de los supuestos siguientes: 1.º Que se realicen para impedir el libre ejercicio de la autoridad o como consecuencia de acciones ejecutadas en el ejercicio de sus funciones, bien se cometiere el delito contra funcionarios públicos, bien contra particulares que, como testigos o de cualquier otra manera, hayan contribuido o puedan contribuir a la ejecución o aplicación de las Leyes o disposiciones generales. 2.º Que se cause por cualquier medio, infección o contagio de ganado.

per Inspector/a

El que hiciere uso de cualquier equipo terminal de telecomunicación, sin consentimiento de su titular, ocasionando a éste un perjuicio superior a 400 euros, será castigado con la pena de multa de tres a 12 meses.

4.º Que afecten a bienes de dominio o uso público o comunal. 5.º Que arruinen al perjudicado o se le coloque en grave situación económica. Artículo 264. 1. El que por cualquier medio, sin autorización y de manera grave borrase, dañase, deteriorase, alterase, suprimiese, o hiciese inaccesibles datos, programas informáticos o documentos electrónicos ajenos, cuando el resultado producido fuera grave, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. 2. El que por cualquier medio, sin estar autorizado y de manera grave obstaculizara o interrumpiera el funcionamiento de un sistema informático ajeno, introduciendo, transmitiendo, dañando, borrando, deteriorando, alterando, suprimiendo o haciendo inaccesibles datos informáticos, cuando el resultado producido fuera grave, será castigado, con la pena de prisión de seis meses a tres años. 3. Se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente señaladas en los dos apartados anteriores y, en todo caso, la pena de multa del tanto al décuplo del perjuicio ocasionado, cuando en las conductas descritas concurra alguna de las siguientes circunstancias: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1337

Oposició

3.º Que se empleen sustancias venenosas o corrosivas.

1.º Se hubiese cometido en el marco de una organización criminal. 2.º Haya ocasionado daños de especial gravedad o afectado a los intereses generales.

b) Multa del doble al triple del perjuicio causado, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. Artículo 265. El que destruyere, dañare de modo grave, o inutilizare para el servicio, aun de forma temporal, obras, establecimientos o instalaciones militares, buques de guerra, aeronaves militares, medios de transporte o transmisión militar, material de guerra, aprovisionamiento u otros medios o recursos afectados al servicio de las Fuerzas Armadas o de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años si el daño causado excediere de cincuenta mil pesetas. Artículo 266. 1. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años el que cometiere los daños previstos en el artículo 263 mediante incendio, o provocando explosiones o utilizando cualquier otro medio de similar potencia destructiva, o poniendo en peligro la vida o la integridad de las personas. 2. Será castigado con la pena de prisión de tres a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses el que cometiere los daños previstos en el artículo 264, en cualquiera de las circunstancias mencionadas en el apartado anterior. 3. Será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años el que cometiere los daños previstos en los artículos 265, 323 y 560, en cualquiera de las circunstancias mencionadas en el apartado 1 del presente artículo. 4. En cualquiera de los supuestos previstos en los apartados anteriores, cuando se cometieren los daños concurriendo la provocación de explosiones o la utilización de otros medios de similar potencia destructiva y, además, se pusiera en peligro la vida o integridad de las personas, la pena se impondrá en su mitad superior. En caso de incendio será de aplicación lo dispuesto en el artículo 351. Artículo 267. Los daños causados por imprudencia grave en cuantía superior a 80.000 euros, serán castigados con la pena de multa de tres a nueve meses, atendiendo a la importancia de los mismos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1338

Oposició

a) Multa del doble al cuádruple del perjuicio causado, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de dos años.

per Inspector/a

4. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este artículo, se le impondrán las siguientes penas:

Las infracciones a que se refiere este artículo sólo serán perseguibles previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. El Ministerio Fiscal también podrá denunciar cuando aquélla sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida.

Artículo 268. 1. Están exentos de responsabilidad criminal y sujetos únicamente a la civil los cónyuges que no estuvieren separados legalmente o de hecho o en proceso judicial de separación, divorcio o nulidad de su matrimonio y los ascendientes, descendientes y hermanos por naturaleza o por adopción, así como los afines en primer grado si viviesen juntos, por los delitos patrimoniales que se causaren entre sí, siempre que no concurra violencia o intimidación. 2. Esta disposición no es aplicable a los extraños que participaren en el delito. Artículo 269. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos de robo, extorsión, estafa o apropiación indebida, serán castigadas con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente. CAPÍTULO XI. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROPIEDAD INTELECTUAL E INDUSTRIAL, AL MERCADO Y A LOS CONSUMIDORES. SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROPIEDAD INTELECTUAL. Artículo 270. 1. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien, con ánimo de lucro y en perjuicio de tercero, reproduzca, plagie, distribuya o comunique públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual o de sus cesionarios. No obstante, en los casos de distribución al por menor, atendidas las características del culpable y la reducida cuantía del beneficio económico, siempre que no concurra ninguna de las circunstancias del artículo siguiente, el Juez podrá imponer la pena de multa de tres a seis meses o trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a sesenta días. En los mismos supuestos, cuando el beneficio no exceda de 400 euros, se castigará el hecho como falta del artículo 623.5. 2. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien intencionadamente exporte o almacene ejemplares de las obras, producciones o ejecuciones a que C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1339

Oposició

CAPÍTULO X. DISPOSICIONES COMUNES A LOS CAPÍTULOS ANTERIORES.

per Inspector/a

En estos casos, el perdón del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la acción penal sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 5º del apartado 1 del artículo 130 de este Código.

Artículo 271. Se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de 12 a 24 meses e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión relacionada con el delito cometido, por un período de dos a cinco años, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: a. Que el beneficio obtenido posea especial trascendencia económica. b. Que los hechos revistan especial gravedad, atendiendo el valor de los objetos producidos ilícitamente o a la especial importancia de los perjuicios ocasionados. c. Que el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que tuviese como finalidad la realización de actividades infractoras de derechos de propiedad intelectual. d. Que se utilice a menores de 18 años para cometer estos delitos. Artículo 272. 1. La extensión de la responsabilidad civil derivada de los delitos tipificados en los dos artículos anteriores se regirá por las disposiciones de la Ley de Propiedad Intelectual relativas al cese de la actividad ilícita y a la indemnización de daños y perjuicios. 2. En el supuesto de sentencia condenatoria, el Juez o Tribunal podrá decretar la publicación de ésta, a costa del infractor, en un periódico oficial. SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROPIEDAD INDUSTRIAL. Artículo 273. 1. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses el que, con fines industriales o comerciales, sin consentimiento del titular de una patente o modelo de utilidad y con conocimiento de su registro, fabrique, importe, posea, utilice, ofrezca o introduzca en el comercio objetos amparados por tales derechos. 2. Las mismas penas se impondrán al que, de igual manera, y para los citados fines, utilice u ofrezca la utilización de un procedimiento objeto de una patente, o posea, ofrezca, introduzca en el comercio, o utilice el producto directamente obtenido por el procedimiento patentado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1340

Oposició

3. Será castigado también con la misma pena quien fabrique, importe, ponga en circulación o tenga cualquier medio específicamente destinado a facilitar la supresión no autorizada o la neutralización de cualquier dispositivo técnico que se haya utilizado para proteger programas de ordenador o cualquiera de las otras obras, interpretaciones o ejecuciones en los términos previstos en el apartado 1 de este artículo.

per Inspector/a

se refiere el apartado anterior sin la referida autorización. Igualmente incurrirán en la misma pena los que importen intencionadamente estos productos sin dicha autorización, tanto si éstos tienen un origen lícito como ilícito en su país de procedencia; no obstante, la importación de los referidos productos de un Estado perteneciente a la Unión Europea no será punible cuando aquellos se hayan adquirido directamente del titular de los derechos en dicho Estado, o con su consentimiento.

3. Será castigado con las mismas penas el que realice cualquiera de los actos tipificados en el párrafo primero de este artículo concurriendo iguales circunstancias en relación con objetos amparados en favor de tercero por un modelo o dibujo industrial o artístico o topografía de un producto semiconductor.

2. Las mismas penas se impondrán al que, a sabiendas, posea para su comercialización o ponga en el comercio, productos o servicios con signos distintivos que, de acuerdo con el apartado 1 de este artículo, suponen una infracción de los derechos exclusivos del titular de los mismos, aun cuando se trate de productos importados. No obstante, en los casos de distribución al por menor, atendidas las características del culpable y la reducida cuantía del beneficio económico, siempre que no concurra ninguna de las circunstancias del artículo 276, el Juez podrá imponer la pena de multa de tres a seis meses o trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a sesenta días. En los mismos supuestos, cuando el beneficio no exceda de 400 euros, se castigará el hecho como falta del artículo 623.5. 3. Será castigado con la misma pena quien, con fines agrarios o comerciales, sin consentimiento del titular de un título de obtención vegetal y con conocimiento de su registro, produzca o reproduzca, acondicione con vistas a la producción o reproducción, ofrezca en venta, venda o comercialice de otra forma, exporte o importe, o posea para cualquiera de los fines mencionados, material vegetal de reproducción o multiplicación de una variedad vegetal protegida conforme a la legislación sobre protección de obtenciones vegetales. 4. Será castigado con la misma pena quien realice cualesquiera de los actos descritos en el apartado anterior utilizando, bajo la denominación de una variedad vegetal protegida, material vegetal de reproducción o multiplicación que no pertenezca a tal variedad. Artículo 275. Las mismas penas previstas en el artículo anterior se impondrán a quien intencionadamente y sin estar autorizado para ello, utilice en el tráfico económico una denominación de origen o una indicación geográfica representativa de una calidad determinada legalmente protegidas para distinguir los productos amparados por ellas, con conocimiento de esta protección.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1341

Oposició

1. Será castigado con las penas de seis meses a dos años de prisión y multa de doce a veinticuatro meses el que, con fines industriales o comerciales, sin consentimiento del titular de un derecho de propiedad industrial registrado conforme a la legislación de marcas y con conocimiento del registro, reproduzca, imite, modifique o de cualquier otro modo usurpe un signo distintivo idéntico o confundible con aquel, para distinguir los mismos o similares productos, servicios, actividades o establecimientos para los que el derecho de propiedad industrial se encuentre registrado. Igualmente, incurrirán en la misma pena los que importen estos productos.

per Inspector/a

Artículo 274.

Artículo 276.

Artículo 277. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a veinticuatro meses, el que intencionadamente haya divulgado la invención objeto de una solicitud de patente secreta, en contravención con lo dispuesto en la legislación de patentes, siempre que ello sea en perjuicio de la defensa nacional. SECCIÓN 3. DE LOS DELITOS RELATIVOS AL MERCADO Y A LOS CONSUMIDORES. Artículo 278. 1. El que, para descubrir un secreto de empresa se apoderare por cualquier medio de datos, documentos escritos o electrónicos, soportes informáticos u otros objetos que se refieran al mismo, o empleare alguno de los medios o instrumentos señalados en el apartado 1 del artículo 197, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. 2. Se impondrá la pena de prisión de tres a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses si se difundieren, revelaren o cedieren a terceros los secretos descubiertos. 3. Lo dispuesto en el presente artículo se entenderá sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder por el apoderamiento o destrucción de los soportes informáticos. Artículo 279. La difusión, revelación o cesión de un secreto de empresa llevada a cabo por quien tuviere legal o contractualmente obligación de guardar reserva, se castigará con la pena de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. Si el secreto se utilizara en provecho propio, las penas se impondrán en su mitad inferior.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1342

Oposició

a. Que el beneficio obtenido posea especial trascendencia económica. b. Que los hechos revistan especial gravedad, atendiendo al valor de los objetos producidos ilícitamente o a la especial importancia de los perjuicios ocasionados. c. Que el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que tuviese como finalidad la realización de actividades infractoras de derechos de propiedad industrial. d. Que se utilice a menores de 18 años para cometer estos delitos.

per Inspector/a

Se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de 12 a 24 meses e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión relacionada con el delito cometido, por un período de dos a cinco años, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:

Artículo 280. El que, con conocimiento de su origen ilícito, y sin haber tomado parte en su descubrimiento, realizare alguna de las conductas descritas en los dos artículos anteriores, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses.

2. Se impondrá la pena superior en grado si el hecho se realiza en situaciones de grave necesidad o catastróficas. Artículo 282. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses los fabricantes o comerciantes que, en sus ofertas o publicidad de productos o servicios, hagan alegaciones falsas o manifiesten características inciertas sobre los mismos, de modo que puedan causar un perjuicio grave y manifiesto a los consumidores, sin perjuicio de la pena que corresponda aplicar por la comisión de otros delitos. Artículo 282 Bis. Los que, como administradores de hecho o de derecho de una sociedad emisora de valores negociados en los mercados de valores, falsearan la información económico‐financiera contenida en los folletos de emisión de cualesquiera instrumentos financieros o las informaciones que la sociedad debe publicar y difundir conforme a la legislación del mercado de valores sobre sus recursos, actividades y negocios presentes y futuros, con el propósito de captar inversores o depositantes, colocar cualquier tipo de activo financiero, u obtener financiación por cualquier medio, serán castigados con la pena de prisión de uno a cuatro años, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 308 de este Código. En el supuesto de que se llegue a obtener la inversión, el depósito, la colocación del activo o la financiación, con perjuicio para el inversor, depositante, adquiriente de los activos financieros o acreedor, se impondrá la pena en la mitad superior. Si el perjuicio causado fuera de notoria gravedad, la pena a imponer será de uno a seis años de prisión y multa de seis a doce meses. Artículo 283. Se impondrán las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a dieciocho meses a los que, en perjuicio del consumidor, facturen cantidades superiores por productos o servicios cuyo costo o precio se mida por aparatos automáticos, mediante la alteración o manipulación de éstos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1343

Oposició

1. El que detrajere del mercado materias primas o productos de primera necesidad con la intención de desabastecer un sector del mismo, de forzar una alteración de precios, o de perjudicar gravemente a los consumidores, será castigado con la pena de prisión de uno a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses.

per Inspector/a

Artículo 281.

Artículo 284.

2.º Difundieren noticias o rumores, por sí o a través de un medio de comunicación, sobre personas o empresas en que a sabiendas se ofrecieren datos económicos total o parcialmente falsos con el fin de alterar o preservar el precio de cotización de un valor o instrumento financiero, obteniendo para sí o para tercero un beneficio económico superior a los 300.000 euros o causando un perjuicio de idéntica cantidad. 3.º Utilizando información privilegiada, realizaren transacciones o dieren órdenes de operación susceptibles de proporcionar indicios engañosos sobre la oferta, la demanda o el precio de valores o instrumentos financieros, o se aseguraren utilizando la misma información, por sí o en concierto con otros, una posición dominante en el mercado de dichos valores o instrumentos con la finalidad de fijar sus precios en niveles anormales o artificiales. En todo caso se impondrá la pena de inhabilitación de uno a dos años para intervenir en el mercado financiero como actor, agente o mediador o informador. Artículo 285. 1. Quien de forma directa o por persona interpuesta usare de alguna información relevante para la cotización de cualquier clase de valores o instrumentos negociados en algún mercado organizado, oficial o reconocido, a la que haya tenido acceso reservado con ocasión del ejercicio de su actividad profesional o empresarial, o la suministrare obteniendo para sí o para un tercero un beneficio económico superior a 600.000 euros o causando un perjuicio de idéntica cantidad, será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa del tanto al triplo del beneficio obtenido o favorecido e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión o actividad de dos a cinco años. 2. Se aplicará la pena de prisión de cuatro a seis años, la multa del tanto al triplo del beneficio obtenido o favorecido e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión o actividad de dos a cinco años, cuando en las conductas descritas en el apartado anterior concurra alguna de las siguientes circunstancias: 1. Que los sujetos se dediquen de forma habitual a tales prácticas abusivas. 2. Que el beneficio obtenido sea de notoria importancia. 3. Que se cause grave daño a los intereses generales. Artículo 286. 1. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a 24 meses el que, sin consentimiento del prestador de servicios y con fines comerciales, facilite el acceso inteligible a un servicio de radiodifusión sonora o televisiva, a servicios interactivos prestados a C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1344

Oposició

1.º Empleando violencia, amenaza o engaño, intentaren alterar los precios que hubieren de resultar de la libre concurrencia de productos, mercancías, títulos valores o instrumentos financieros, servicios o cualesquiera otras cosas muebles o inmuebles que sean objeto de contratación, sin perjuicio de la pena que pudiere corresponderles por otros delitos cometidos.

per Inspector/a

Se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de doce a veinticuatro meses a los que:

1. La fabricación, importación, distribución, puesta a disposición por vía electrónica, venta, alquiler, o posesión de cualquier equipo o programa informático, no autorizado en otro Estado miembro de la Unión Europea, diseñado o adaptado para hacer posible dicho acceso. 2. La instalación, mantenimiento o sustitución de los equipos o programas informáticos mencionados en el párrafo 1. 2. Con idéntica pena será castigado quien, con ánimo de lucro, altere o duplique el número identificativo de equipos de telecomunicaciones, o comercialice equipos que hayan sufrido alteración fraudulenta. 3. A quien, sin ánimo de lucro, facilite a terceros el acceso descrito en el apartado 1, o por medio de una comunicación pública, comercial o no, suministre información a una pluralidad de personas sobre el modo de conseguir el acceso no autorizado a un servicio o el uso de un dispositivo o programa, de los expresados en ese mismo apartado 1, incitando a lograrlos, se le impondrá la pena de multa en él prevista. 4. A quien utilice los equipos o programas que permitan el acceso no autorizado a servicios de acceso condicional o equipos de telecomunicación, se le impondrá la pena prevista en el artículo 255 de este Código con independencia de la cuantía de la defraudación.

SECCIÓN 4. DE LA CORRUPCIÓN ENTRE PARTICULARES

per Inspector/a

distancia por vía electrónica, o suministre el acceso condicional a los mismos, considerado como servicio independiente, mediante:

1. Quien por sí o por persona interpuesta prometa, ofrezca o conceda a directivos, administradores, empleados o colaboradores de una empresa mercantil o de una sociedad, asociación, fundación u organización un beneficio o ventaja de cualquier naturaleza no justificados para que le favorezca a él o a un tercero frente a otros, incumpliendo sus obligaciones en la adquisición o venta de mercancías o en la contratación de servicios profesionales, será castigado con la pena de prisión de seis meses a cuatro años, inhabilitación especial para el ejercicio de industria o comercio por tiempo de uno a seis años y multa del tanto al triplo del valor del beneficio o ventaja. 2. Con las mismas penas será castigado el directivo, administrador, empleado o colaborador de una empresa mercantil, o de una sociedad, asociación, fundación u organización que, por sí o por persona interpuesta, reciba, solicite o acepte un beneficio o ventaja de cualquier naturaleza no justificados con el fin de favorecer frente a terceros a quien le otorga o del que espera el beneficio o ventaja, incumpliendo sus obligaciones en la adquisición o venta de mercancías o en la contratación de servicios profesionales. 3. Los jueces y tribunales, en atención a la cuantía del beneficio o al valor de la ventaja, y la trascendencia de las funciones del culpable, podrán imponer la pena inferior en grado y reducir la de multa a su prudente arbitrio. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1345

Oposició

Artículo 286 Bis.

4. Lo dispuesto en este artículo será aplicable, en sus respectivos casos, a los directivos, administradores, empleados o colaboradores de una entidad deportiva, cualquiera que sea la forma jurídica de ésta, así como a los deportistas, árbitros o jueces, respecto de aquellas conductas que tengan por finalidad predeterminar o alterar de manera deliberada y fraudulenta el resultado de una prueba, encuentro o competición deportiva profesionales.»

1. Para proceder por los delitos previstos en la Sección 3ª de este Capítulo, excepto los previstos en los artículos 284 y 285, será necesaria denuncia de la persona agraviada o de sus representantes legales. Cuando aquella sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, también podrá denunciar el Ministerio Fiscal. 2. No será precisa la denuncia exigida en el apartado anterior cuando la comisión del delito afecte a los intereses generales o a una pluralidad de personas Artículo 288. En los supuestos previstos en los artículos anteriores se dispondrá la publicación de la sentencia en los periódicos oficiales y, si lo solicitara el perjudicado, el Juez o Tribunal podrá ordenar su reproducción total o parcial en cualquier otro medio informativo, a costa del condenado. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en este Capítulo, se le impondrán las siguientes penas: 1. En el caso de los delitos previstos en los artículos 270, 271, 273, 274, 275, 276, 283, 285 y 286: a) Multa del doble al cuádruple del beneficio obtenido o favorecido, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de dos años. b) Multa del doble al triple del beneficio obtenido o favorecido, en el resto de los casos. En el caso de los delitos previstos en los artículos 277, 278, 279, 280, 281, 282, 282 bis y 286 bis: a) Multa de uno a tres años, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de más de dos años de privación de libertad. b) Multa de seis meses a dos años, en el resto de los casos. 2. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1346

Oposició

Artículo 287.

per Inspector/a

SECCIÓN 5. DISPOSICIONES COMUNES A LAS SECCIONES ANTERIORES.

CAPÍTULO XIV. DE LA RECEPTACIÓN Y EL BLANQUEO DE CAPITALES.

2. Esta pena se impondrá en su mitad superior a quien reciba, adquiera u oculte los efectos del delito para traficar con ellos. Si el tráfico se realizase utilizando un establecimiento o local comercial o industrial, se impondrá, además, la pena de multa de doce a veinticuatro meses. En estos casos los Jueces o Tribunales, atendiendo a la gravedad del hecho y a las circunstancias personales del delincuente, podrán imponer también a éste la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de su profesión o industria, por tiempo de dos a cinco años, y acordar la medida de clausura temporal o definitiva del establecimiento o local. Si la clausura fuese temporal, su duración no podrá exceder de cinco años. 3. En ningún caso podrá imponerse pena privativa de libertad que exceda de la señalada al delito encubierto. Si éste estuviese castigado con pena de otra naturaleza, la pena privativa de libertad será sustituida por la de multa de 12 a 24 meses, salvo que el delito encubierto tenga asignada pena igual o inferior a ésta; en tal caso, se impondrá al culpable la pena de aquel delito en su mitad inferior. Artículo 299. 1. El que con ánimo de lucro y con conocimiento de la comisión de hechos constitutivos de falta contra la propiedad, habitualmente se aprovechara o auxiliara a los culpables para que se beneficien de los efectos de las mismas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año. 2. Si los efectos los recibiere o adquiriere para traficar con ellos, se impondrá la pena en su mitad superior y, si se realizaran los hechos en local abierto al público, se impondrá, además, la multa de 12 a 24 meses. En estos casos los jueces o tribunales, atendiendo a la gravedad del hecho y a las circunstancias personales del delincuente, podrán imponer también a éste la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de uno a tres años, y acordar la medida de clausura temporal o definitiva del establecimiento o local. Si la clausura fuese temporal, su duración no podrá exceder de cinco años. Artículo 300. Las disposiciones de este Capítulo se aplicarán aun cuando el autor o el cómplice del hecho de que provengan los efectos aprovechados fuera irresponsable o estuviera personalmente exento de pena.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1347

Oposició

1. El que, con ánimo de lucro y con conocimiento de la comisión de un delito contra el patrimonio o el orden socioeconómico, en el que no haya intervenido ni como autor ni como cómplice, ayude a los responsables a aprovecharse de los efectos del mismo, o reciba, adquiera u oculte tales efectos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.

per Inspector/a

Artículo 298.

La pena se impondrá en su mitad superior cuando los bienes tengan su origen en alguno de los delitos relacionados con el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas descritos en los artículos 368 a 372 de este Código. En estos supuestos se aplicarán las disposiciones contenidas en el artículo 374 de este Código. También se impondrá la pena en su mitad superior cuando los bienes tengan su origen en alguno de los delitos comprendidos en los Capítulos V, VI, VII, VIII, IX y X del Título XIX o en alguno de los delitos del Capítulo I del Título XVI2. Con las mismas penas se sancionará, según los casos, la ocultación o encubrimiento de la verdadera naturaleza, origen, ubicación, destino, movimiento o derechos sobre los bienes o propiedad de los mismos, a sabiendas de que proceden de alguno de los delitos expresados en el apartado anterior o de un acto de participación en ellos. 3. Si los hechos se realizasen por imprudencia grave, la pena será de prisión de seis meses a dos años y multa del tanto al triplo. 4. El culpable será igualmente castigado aunque el delito del que provinieren los bienes, o los actos penados en los apartados anteriores hubiesen sido cometidos, total o parcialmente, en el extranjero. 5. i el culpable hubiera obtenido ganancias, serán decomisadas conforme a las reglas del artículo 127 de este Código. Artículo 302. 1. En los supuestos previstos en el artículo anterior se impondrán las penas privativas de libertad en su mitad superior a las personas que pertenezca a una organización dedicada a los fines señalados en los mismos, y la pena superior en grado a los jefes, administradores o encargados de las referidas organizaciones. 2. En tales casos, cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis sea responsable una persona jurídica, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa de dos a cinco años, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1348

Oposició

1. El que adquiera, posea, utilice, convierta, o transmita bienes, sabiendo que éstos tienen su origen en una actividad delictiva, cometida por él o por cualquiera tercera persona, o realice cualquier otro acto para ocultar o encubrir su origen ilícito, o para ayudar a la persona que haya participado en la infracción o infracciones a eludir las consecuencias legales de sus actos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a seis años y multa del tanto al triplo del valor de los bienes. En estos casos, los jueces o tribunales, atendiendo a la gravedad del hecho y a las circunstancias personales del delincuente, podrán imponer también a éste la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de uno a tres años, y acordar la medida de clausura temporal o definitiva del establecimiento o local. Si la clausura fuese temporal, su duración no podrá exceder de cinco años.

per Inspector/a

Artículo 301.

b) Multa de seis meses a dos años, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.

A tal efecto, se entiende que son facultativos los médicos, psicólogos, las personas en posesión de Títulos sanitarios, los veterinarios, los farmacéuticos y sus dependientes. Artículo 304. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos 301 a 303 se castigará, respectivamente, con la pena inferior en uno o dos grados.

TÍTULO XV BIS. DELITOS CONTRA LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS EXTRANJEROS. Artículo 318 bis. 1. El que, directa o indirectamente, promueva, favorezca o facilite el tráfico ilegal o la inmigración clandestina de personas desde, en tránsito o con destino a España, o con destino a otro país de la Unión Europea, será castigado con la pena de cuatro a ocho años de prisión. 2. Si el propósito del tráfico ilegal o la inmigración clandestina fuera la explotación sexual de las personas, serán castigados con la pena de 5 a 10 años de prisión. 3. Los que realicen las conductas descritas en cualquiera de los dos apartados anteriores con ánimo de lucro o empleando violencia, intimidación, engaño, o abusando de una situación de superioridad o de especial vulnerabilidad de la víctima, o siendo la víctima menor de edad o incapaz o poniendo en peligro la vida, la salud o la integridad de las personas, serán castigados con las penas en su mitad superior. 4. En las mismas penas del apartado anterior y además en la de inhabilitación absoluta de seis a 12 años, incurrirán los que realicen los hechos prevaliéndose de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público. 5. Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en los apartados 1 a 4 de este artículo, en sus respectivos casos, e inhabilitación especial para profesión, oficio, industria o comercio por el tiempo de la condena, cuando el culpable perteneciera a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicase a la realización de tales actividades.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1349

Oposició

Si los hechos previstos en los artículos anteriores fueran realizados por empresario, intermediario en el sector financiero, facultativo, funcionario público, trabajador social, docente o educador, en el ejercicio de su cargo, profesión u oficio, se le impondrá, además de la pena correspondiente, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, industria o comercio, de tres a diez años. Se impondrá la pena de inhabilitación absoluta de diez a veinte años cuando los referidos hechos fueren realizados por autoridad o agente de la misma.

per Inspector/a

Artículo 303.

Cuando se trate de los jefes, administradores o encargados de dichas organizaciones o asociaciones, se les aplicará la pena en su mitad superior, que podrá elevarse a la inmediatamente superior en grado.

TÍTULO XVI. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA ORDENACIÓN DEL TERRITORIO Y LA PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO HISTÓRICO Y DEL MEDIO AMBIENTE. CAPÍTULO II. DE LOS DELITOS SOBRE EL PATRIMONIO HISTÓRICO. Artículo 321. Los que derriben o alteren gravemente edificios singularmente protegidos por su interés histórico, artístico, cultural o monumental serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de doce a veinticuatro meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a cinco años. En cualquier caso, los Jueces o Tribunales, motivadamente, podrán ordenar, a cargo del autor del hecho, la reconstrucción o restauración de la obra, sin perjuicio de las indemnizaciones debidas a terceros de buena fe. Artículo 322. 1. La autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, haya informado favorablemente proyectos de derribo o alteración de edificios singularmente protegidos será castigado además de con la pena establecida en el artículo 404 de este Código con la de prisión de seis meses a dos años o la de multa de doce a veinticuatro meses. 2. Con las mismas penas se castigará a la autoridad o funcionario público que por sí mismo o como miembro de un organismo colegiado haya resuelto o votado a favor de su concesión a sabiendas de su injusticia. Artículo 323. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses el que cause daños en un archivo, registro, museo, biblioteca, centro docente, gabinete científico, institución análoga o en bienes de valor histórico, artístico, científico, cultural o monumental, así como en yacimientos arqueológicos. En este caso, los Jueces o Tribunales podrán ordenar, a cargo del autor del daño, la adopción de medidas encaminadas a restaurar, en lo posible, el bien dañado.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1350

Oposició

6. Los tribunales, teniendo en cuenta la gravedad del hecho y sus circunstancias, las condiciones del culpable y la finalidad perseguida por éste, podrán imponer la pena inferior en un grado a la respectivamente señalada.

per Inspector/a

En los supuestos previstos en este apartado la autoridad judicial podrá decretar, además, alguna o algunas de las medidas previstas en el artículo 129 de este Código.

Artículo 324. El que por imprudencia grave cause daños, en cuantía superior a 400 euros, en un archivo, registro, museo, biblioteca, centro docente, gabinete científico, institución análoga o en bienes de valor artístico, histórico, cultural, científico o monumental, así como en yacimientos arqueológicos, será castigado con la pena de multa de tres a 18 meses, atendiendo a la importancia de los mismos.

Será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años, multa de ocho a veinticuatro meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a tres años el que, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general protectoras del medio ambiente, provoque o realice directa o indirectamente emisiones, vertidos, radiaciones, extracciones o excavaciones, aterramientos, ruidos, vibraciones, inyecciones o depósitos, en la atmósfera, el suelo, el subsuelo o las aguas terrestres, subterráneas o marítimas, incluido el alta mar, con incidencia incluso en los espacios transfronterizos, así como las captaciones de aguas que puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales. Si el riesgo de grave perjuicio fuese para la salud de las personas, la pena de prisión se impondrá en su mitad superior Artículo 326. Se impondrá la pena superior en grado, sin perjuicio de las que puedan corresponder con arreglo a otros preceptos de este Código, cuando en la comisión de cualquiera de los hechos descritos en el artículo anterior concurra alguna de las circunstancias siguientes: a. Que la industria o actividad funcione clandestinamente, sin haber obtenido la preceptiva autorización o aprobación administrativa de sus instalaciones. b. Que se hayan desobedecido las órdenes expresas de la autoridad administrativa de corrección o suspensión de las actividades tipificadas en el artículo anterior. c. Que se haya falseado u ocultado información sobre los aspectos ambientales de la misma. d. Que se haya obstaculizado la actividad inspectora de la Administración. e. Que se haya producido un riesgo de deterioro irreversible o catastrófico. f. Que se produzca una extracción ilegal de aguas en período de restricciones.

Artículo 327. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en los dos artículos anteriores, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa de dos a cinco años, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión superior a cinco años. b) Multa de uno a tres años, en el resto de los casos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1351

Oposició

Artículo 325.

per Inspector/a

CAPÍTULO III. DE LOS DELITOS CONTRA LOS RECURSOS NATURALES Y EL MEDIO AMBIENTE.

Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.

2. Con las mismas penas previstas en el apartado anterior serán castigados quienes, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general, lleven a cabo la explotación de instalaciones en las que se realice una actividad peligrosa o en las que se almacenen o utilicen sustancias o preparados peligrosos y que causen o puedan causar la muerte o lesiones graves a personas, o daños sustanciales a la calidad del aire, la calidad del suelo o la calidad de las aguas, o a animales o plantas. 3. Serán castigados con la pena de prisión de uno a dos años los que en la recogida, el transporte, la valorización, la eliminación o el aprovechamiento de residuos, incluida la omisión de los deberes de vigilancia sobre tales procedimientos, pongan en grave peligro la vida, integridad o la salud de las personas, o la calidad del aire, del suelo o de las aguas, o a animales o plantas. 4. El que contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general traslade una cantidad importante de residuos, tanto en el caso de uno como en el de varios traslados que aparezcan vinculados, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años. 5. Cuando con ocasión de las conductas previstas en los apartados anteriores se produjera, además del riesgo prevenido, un resultado lesivo constitutivo de delito, cualquiera que sea su gravedad, los jueces o tribunales apreciarán tan solo la infracción más gravemente penada, aplicando la pena en su mitad superior. 6. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en este artículo, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa de uno a tres años, o del doble al cuádruple del perjuicio causado cuando la cantidad resultante fuese más elevada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de más de dos años de privación de libertad. b) Multa de seis meses a dos años, o del doble al triple del perjuicio causado si la cantidad resultante fuese más elevada, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. 7.. Cuando en la comisión de cualquiera de los hechos previstos en los apartados anteriores de este artículo concurra alguna de las circunstancias recogidas en los apartados a), b), c) o d) del artículo 326 se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente previstas, sin perjuicio de las que puedan corresponder con arreglo a otros preceptos de este Código. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1352

Oposició

1. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años, multa de diez a catorce meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a dos años quienes establezcan depósitos o vertederos de desechos o residuos sólidos o líquidos que sean tóxicos o peligrosos y puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales o la salud de las personas.

per Inspector/a

Artículo 328.

1. La autoridad o funcionario público que, a sabiendas, hubiere informado favorablemente la concesión de licencias manifiestamente ilegales que autoricen el funcionamiento de las industrias o actividades contaminantes a que se refieren los artículos anteriores, o que con motivo de sus inspecciones hubiere silenciado la infracción de leyes o disposiciones normativas de carácter general que las regulen, o que hubiere omitido la realización de inspecciones de carácter obligatorio, será castigado con la pena establecida en el artículo 404 de este Código y, además, con la de prisión de seis meses a tres años y la de multa de ocho a veinticuatro meses. 2. Con las mismas penas se castigará a la autoridad o funcionario público que por sí mismo o como miembro de un organismo colegiado hubiese resuelto o votado a favor de su concesión a sabiendas de su injusticia. Artículo 330. Quien, en un espacio natural protegido, dañare gravemente alguno de los elementos que hayan servido para calificarlo, incurrirá en la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. Artículo 331. Los hechos previstos en este Capítulo serán sancionados, en su caso, con la pena inferior en grado, en sus respectivos supuestos, cuando se hayan cometido por imprudencia grave. CAPÍTULO IV. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROTECCIÓN DE LA FLORA, FAUNA Y ANIMALES DOMÉSTICOS.

per Inspector/a

Artículo 329.

El que con grave perjuicio para el medio ambiente corte, tale, queme, arranque, recolecte o efectúe tráfico ilegal de alguna especie o subespecie de flora amenazada o de sus propágulos, o destruya o altere gravemente su hábitat, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a 24 meses.

Artículo 333. El que introdujera o liberara especies de flora o fauna no autóctona, de modo que perjudique el equilibrio biológico, contraviniendo las leyes o disposiciones de carácter general protectoras de las especies de flora o fauna, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a veinticuatro meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a tres años. Artículo 334. 1. El que cace o pesque especies amenazadas, realice actividades que impidan o dificulten su reproducción o migración, o destruya o altere gravemente su hábitat, contraviniendo las leyes o C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1353

Oposició

Artículo 332.

disposiciones de carácter general protectoras de las especies de fauna silvestre, o comercie o trafique con ellas o con sus restos, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a veinticuatro meses y, en cualquier caso, la de inhabilitación especial para profesión u oficio e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de dos a cuatro años.

1. El que cace o pesque especies distintas de las indicadas en el artículo anterior, cuando esté expresamente prohibido por las normas específicas sobre su caza o pesca, será castigado con la pena de multa de ocho a 12 meses e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de dos a cinco años. 2. El que cace o pesque especies a las que se refiere el apartado anterior en terrenos públicos o privados ajenos, sometidos a régimen cinegético especial, sin el debido permiso de su titular, será castigado con la pena de multa de cuatro a ocho meses e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de uno a tres años, además de las penas que pudieran corresponderle, en su caso, por la comisión del delito previsto en el apartado 1 de este artículo. 3. Si las conductas anteriores produjeran graves daños al patrimonio cinegético de un terreno sometido a régimen cinegético especial, se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años e inhabilitación especial para el ejercicio de los derechos de cazar y pescar por tiempo de dos a cinco años. 4. Se impondrá la pena en su mitad superior cuando las conductas tipificadas en este artículo se realicen en grupo de tres o más personas o utilizando artes o medios prohibidos legal o reglamentariamente. Artículo 336. El que, sin estar legalmente autorizado, emplee para la caza o pesca veneno, medios explosivos u otros instrumentos o artes de similar eficacia destructiva o no selectiva para la fauna, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a veinticuatro meses y, en cualquier caso, la de inhabilitación especial para profesión u oficio e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho a cazar o pescar por tiempo de uno a tres años. Si el daño causado fuera de notoria importancia, se impondrá la pena de prisión antes mencionada en su mitad superior. Artículo 337. El que por cualquier medio o procedimiento maltrate injustificadamente a un animal doméstico o amansado, causándole la muerte o lesiones que menoscaben gravemente su salud, será castigado con la pena de tres meses a un año de prisión e inhabilitación especial de uno a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1354

Oposició

Artículo 335.

per Inspector/a

2. La pena se impondrá en su mitad superior si se trata de especies o subespecies catalogadas en peligro de extinción.

CAPÍTULO V. DISPOSICIONES COMUNES. Artículo 338. Cuando las conductas definidas en este Título afecten a algún espacio natural protegido, se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente previstas.

Artículo 340. Si el culpable de cualquiera de los hechos tipificados en este Título hubiera procedido voluntariamente a reparar el daño causado, los Jueces y Tribunales le impondrán la pena inferior en grado a las respectivamente previstas. TÍTULO XVII. DE LOS DELITOS CONTRA LA SEGURIDAD COLECTIVA. CAPÍTULO II. DE LOS INCENDIOS. SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS DE INCENDIO. Artículo 351. Los que provocaren un incendio que comporte un peligro para la vida o integridad física de las personas, serán castigados con la pena de prisión de diez a veinte años. Los Jueces o Tribunales podrán imponer la pena inferior en grado atendidas la menor entidad del peligro causado y las demás circunstancias del hecho. Cuando no concurra tal peligro para la vida o integridad física de las personas, los hechos se castigarán como daños previstos en el artículo 266 de este Código. SECCIÓN 2. DE LOS INCENDIOS FORESTALES. Artículo 352. Los que incendiaren montes o masas forestales, serán castigados con las penas de prisión de uno a cinco años y multa de doce a dieciocho meses. Si ha existido peligro para la vida o integridad física de las personas, se castigará el hecho conforme a lo dispuesto en el artículo 351, imponiéndose, en todo caso, la pena de multa de doce a veinticuatro meses. Artículo 353.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1355

Oposició

Los jueces o tribunales ordenarán la adopción, a cargo del autor del hecho, de las medidas necesarias encaminadas a restaurar el equilibrio ecológico perturbado, así como de cualquier otra medida cautelar necesaria para la protección de los bienes tutelados en este Título.

per Inspector/a

Artículo 339.

2. También se impondrán dichas penas en su mitad superior cuando el autor actúe para obtener un beneficio económico con los efectos derivados del incendio. Artículo 354. 1. El que prendiere fuego a montes o masas forestales sin que llegue a propagarse el incendio de los mismos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año y multa de seis a doce meses. 2. La conducta prevista en el apartado anterior quedará exenta de pena si el incendio no se propaga por la acción voluntaria y positiva de su autor. Artículo 355. En todos los casos previstos en esta sección, los Jueces o Tribunales podrán acordar que la calificación del suelo en las zonas afectadas por un incendio forestal no pueda modificarse en un plazo de hasta treinta años. Igualmente podrán acordar que se limiten o supriman los usos que se vinieran llevando a cabo en las zonas afectadas por el incendio, así como la intervención administrativa de la madera quemada procedente del incendio.

SECCIÓN 3. DE LOS INCENDIOS EN ZONAS NO FORESTALES. Artículo 356. El que incendiare zonas de vegetación no forestales perjudicando gravemente el medio natural, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a veinticuatro meses. SECCIÓN 4. DE LOS INCENDIOS EN BIENES PROPIOS. Artículo 357. El incendiario de bienes propios será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años si tuviere propósito de defraudar o perjudicar a terceros, hubiere causado defraudación o perjuicio, existiere peligro de propagación a edificio, arbolado o plantío ajeno o hubiere perjudicado gravemente las condiciones de la vida silvestre, los bosques o los espacios naturales. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1356

Oposició

1. Que afecte a una superficie de considerable importancia. 2. Que se deriven grandes o graves efectos erosivos en los suelos. 3. Que altere significativamente las condiciones de vida animal o vegetal o afecte a algún espacio natural protegido. 4. En todo caso, cuando se ocasione grave deterioro o destrucción de los recursos afectados.

per Inspector/a

1. Las penas señaladas en el artículo anterior se impondrán en su mitad superior cuando el incendio alcance especial gravedad, atendida la concurrencia de alguna de las circunstancias siguientes:

SECCIÓN 5. DISPOSICIÓN COMÚN. Artículo 358.

Artículo 359. El que, sin hallarse debidamente autorizado, elabore sustancias nocivas para la salud o productos químicos que puedan causar estragos, o los despache o suministre, o comercie con ellos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses, e inhabilitación especial para profesión o industria por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 360. El que, hallándose autorizado para el tráfico de las sustancias o productos a que se refiere el artículo anterior, los despache o suministre sin cumplir con las formalidades previstas en las Leyes y Reglamentos respectivos, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación para la profesión u oficio de seis meses a dos años. Artículo 361. Los que expendan o despachen medicamentos deteriorados o caducados, o que incumplan las exigencias técnicas relativas a su composición, estabilidad y eficacia, o sustituyan unos por otros, y con ello pongan en peligro la vida o la salud de las personas serán castigados con las penas de prisión de seis meses a dos años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para profesión u oficio de seis meses a dos años. Artículo 361 bis. 1. Los que, sin justificación terapéutica, prescriban, proporcionen, dispensen, suministren, administren, ofrezcan o faciliten a deportistas federados no competitivos, deportistas no federados que practiquen el deporte por recreo, o deportistas que participen en competiciones organizadas en España por entidades deportivas, sustancias o grupos farmacológicos prohibidos, así como métodos no reglamentarios, destinados a aumentar sus capacidades físicas o a modificar los resultados de las competiciones, que por su contenido, reiteración de la ingesta u otras circunstancias concurrentes, pongan en peligro la vida o la salud de los mismos, serán castigados con las penas de prisión de seis meses a dos años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, de dos a cinco años. 2. Se impondrán las penas previstas en el apartado anterior en su mitad superior cuando el delito se perpetre concurriendo alguna de las circunstancias siguientes: 1. Que la víctima sea menor de edad. 2. Que se haya empleado engaño o intimidación. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1357

Oposició

CAPÍTULO III. DE LOS DELITOS CONTRA LA SALUD PÚBLICA.

per Inspector/a

El que por imprudencia grave provocare alguno de los delitos de incendio penados en las secciones anteriores, será castigado con la pena inferior en grado, a las respectivamente previstas para cada supuesto.

3. Que el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad laboral o profesional. Artículo 362.

1. El que altere, al fabricarlo o elaborarlo o en un momento posterior, la cantidad, la dosis o la composición genuina, según lo autorizado o declarado, de un medicamento, privándole total o parcialmente de su eficacia terapéutica, y con ello ponga en peligro la vida o la salud de las personas. 2. El que, con ánimo de expenderlos o utilizarlos de cualquier manera, imite o simule medicamentos o sustancias productoras de efectos beneficiosos para la salud, dándoles apariencia de verdaderos, y con ello ponga en peligro la vida o la salud de las personas. 3. El que, conociendo su alteración y con propósito de expenderlos o destinarlos al uso por otras personas, tenga en depósito, anuncie o haga publicidad, ofrezca, exhiba, venda, facilite o utilice en cualquier forma los medicamentos referidos y con ello ponga en peligro la vida o la salud de las personas. 2. Las penas de inhabilitación previstas en este artículo y en los anteriores serán de tres a seis años cuando los hechos sean cometidos por farmacéuticos, o por los directores técnicos de laboratorios legalmente autorizados, en cuyo nombre o representación actúen. 3. En casos de suma gravedad, los Jueces o Tribunales, teniendo en cuenta las circunstancias personales del autor y las del hecho, podrán imponer las penas superiores en grado a las antes señaladas.

per Inspector/a

1. Serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para profesión u oficio de uno a tres años:

Serán castigados con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para profesión, oficio, industria o comercio por tiempo de tres a seis años los productores, distribuidores o comerciantes que pongan en peligro la salud de los consumidores: 1. Ofreciendo en el mercado productos alimentarios con omisión o alteración de los requisitos establecidos en las leyes o reglamentos sobre caducidad o composición. 2. Fabricando o vendiendo bebidas o comestibles destinados al consumo público y nocivos para la salud. 3. Traficando con géneros corrompidos. 4. Elaborando productos cuyo uso no se halle autorizado y sea perjudicial para la salud, o comerciando con ellos. 5. Ocultando o sustrayendo efectos destinados a ser inutilizados o desinfectados, para comerciar con ellos. Artículo 364. 1. El que adulterare con aditivos u otros agentes no autorizados susceptibles de causar daños a la salud de las personas los alimentos, sustancias o bebidas destinadas al comercio alimentario, será C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1358

Oposició

Artículo 363.

castigado con las penas del artículo anterior. Si el reo fuera el propietario o el responsable de producción de una fábrica de productos alimenticios, se le impondrá, además, la pena de inhabilitación especial para profesión, oficio, industria o comercio de seis a diez años.

Artículo 365. Será castigado con la pena de prisión de dos a seis años el que envenenare o adulterare con sustancias infecciosas, u otras que puedan ser gravemente nocivas para la salud, las aguas potables o las sustancias alimenticias destinadas al uso público o al consumo de una colectividad de personas. Artículo 366. En el caso de los artículos anteriores, se podrá imponer la medida de clausura del establecimiento, fábrica, laboratorio o local por tiempo de hasta cinco años, y en los supuestos de extrema gravedad podrá decretarse el cierre definitivo conforme a lo previsto en el artículo 129. Artículo 367. Si los hechos previstos en todos los artículos anteriores fueran realizados por imprudencia grave, se impondrán, respectivamente, las penas inferiores en grado. Artículo 368. Los que ejecuten actos de cultivo, elaboración o tráfico, o de otro modo promuevan, favorezcan o faciliten el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o las posean con aquellos fines, serán castigados con las penas de prisión de tres a seis años y multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito si se tratare de sustancias o productos que causen grave daño a la salud, y de prisión de uno a tres años y multa del tanto al duplo en los demás casos. No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, los tribunales podrán imponer la pena inferior en grado a las señaladas en atención a la escasa entidad del hecho y a las circunstancias personales del culpable. No se podrá hacer uso de esta facultad si concurriere alguna de las circunstancias a que se hace referencia en los artículos 369 bis y 370. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1359

Oposició

1. Administrar a los animales cuyas carnes o productos se destinen al consumo humano sustancias no permitidas que generen riesgo para la salud de las personas, o en dosis superiores o para fines distintos a los autorizados. 2. Sacrificar animales de abasto o destinar sus productos al consumo humano, sabiendo que se les ha administrado las sustancias mencionadas en el número anterior. 3. Sacrificar animales de abasto a los que se hayan aplicado tratamientos terapéuticos mediante sustancias de las referidas en el apartado 1. 4. Despachar al consumo público las carnes o productos de los animales de abasto sin respetar los períodos de espera en su caso reglamentariamente previstos.

per Inspector/a

2. Se impondrá la misma pena al que realice cualquiera de las siguientes conductas:

Artículo 369.

Artículo 369 Bis. Cuando los hechos descritos en el artículo 368 se hayan realizado por quienes pertenecieren a una organización delictiva, se impondrán las penas de prisión de nueve a doce años y multa del tanto al cuádruplo del valor de la droga si se tratara de sustancias y productos que causen grave daño a la salud y de prisión de cuatro años y seis meses a diez años y la misma multa en los demás casos. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las señaladas en el párrafo primero. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en los dos artículos anteriores, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa de dos a cinco años, o del triple al quíntuple del valor de la droga cuando la cantidad resultante fuese más elevada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1360

Oposició

1. El culpable fuere autoridad, funcionario público, facultativo, trabajador social, docente o educador y obrase en el ejercicio de su cargo, profesión u oficio. 2. El culpable participare en otras actividades organizadas o cuya ejecución se vea facilitada por la comisión del delito. 3. Los hechos fueren realizados en establecimientos abiertos al público por los responsables o empleados de los mismos. 4. Las sustancias a que se refiere el artículo anterior se faciliten a menores de 18 años, a disminuidos psíquicos o a personas sometidas a tratamiento de deshabituación o rehabilitación. 5. Fuere de notoria importancia la cantidad de las citadas sustancias objeto de las conductas a que se refiere el artículo anterior. 6. Las referidas sustancias se adulteren, manipulen o mezclen entre sí o con otras, incrementando el posible daño a la salud. 7. Las conductas descritas en el artículo anterior tengan lugar en centros docentes, en centros, establecimientos o unidades militares, en establecimientos penitenciarios o en centros de deshabituación o rehabilitación, o en sus proximidades. 8. El culpable empleare violencia o exhibiere o hiciese uso de armas para cometer el hecho.

per Inspector/a

1. Se impondrán las penas superiores en grado a las señaladas en el artículo anterior y multa del tanto al cuádruplo cuando concurran alguna de las siguientes circunstancias:

b) Multa de uno a tres años, o del doble al cuádruple del valor de la droga cuando la cantidad resultante fuese más elevada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de dos años no incluida en el anterior inciso. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.

1. Se utilice a menores de 18 años o a disminuidos psíquicos para cometer estos delitos. 2. Se trate de los jefes, administradores o encargados de las organizaciones a que se refiere la circunstancia 2.ª del apartado 1 del artículo 369 3. Las conductas descritas en el artículo 368 fuesen de extrema gravedad. Se consideran de extrema gravedad los casos en que la cantidad de las sustancias a que se refiere el artículo 368 excediere notablemente de la considerada como de notoria importancia, o se hayan utilizado buques, embarcaciones o aeronaves como medio de transporte específico, o se hayan llevado a cabo las conductas indicadas simulando operaciones de comercio internacional entre empresas, o se trate de redes internacionales dedicadas a este tipo de actividades, o cuando concurrieren tres o más de las circunstancias previstas en el artículo 369.1. En los supuestos de los anteriores números 2 y 3 se impondrá a los culpables, además, una multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito. Artículo 371. 1. El que fabrique, transporte, distribuya, comercie o tenga en su poder equipos, materiales o sustancias enumeradas en el cuadro I y cuadro II de la Convención de Naciones Unidas, hecha en Viena el 20 de diciembre de 1988, sobre el tráfico ilícito de estupefacientes y sustancias psicotrópicas, y cualesquiera otros productos adicionados al mismo Convenio o que se incluyan en otros futuros Convenios de la misma naturaleza, ratificados por España, a sabiendas de que van a utilizarse en el cultivo, la producción o la fabricación ilícitas de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o para estos fines, será castigado con la pena de prisión de tres a seis años y multa del tanto al triplo del valor de los géneros o efectos. 2. Se impondrá la pena señalada en su mitad superior cuando las personas que realicen los hechos descritos en el apartado anterior pertenezcan a una organización dedicada a los fines en él señalados, y la pena superior en grado cuando se trate de los jefes, administradores o encargados de las referidas organizaciones o asociaciones. En tales casos, los jueces o tribunales impondrán, además de las penas correspondientes, la de inhabilitación especial del reo para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de tres a seis años, y las demás medidas previstas en el artículo 369.2. Artículo 372.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1361

Oposició

Se impondrá la pena superior en uno o dos grados a la señalada en el artículo 368 cuando:

per Inspector/a

Artículo 370.

Artículo 373. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos 368 al 372, se castigarán con la pena inferior en uno a dos grados a la que corresponde, respectivamente, a los hechos previstos en los preceptos anteriores. Artículo 374. 1. En los delitos previstos en los artículos 301.1, párrafo segundo, y 368 a 372, además de las penas que corresponda imponer por el delito cometido, serán objeto de decomiso las drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, los equipos, materiales y sustancias a que se refiere el artículo 371, así como los bienes, medios, instrumentos y ganancias con sujeción a lo dispuesto en el artículo 127 de este Código y a las siguientes normas especiales: 1. Las drogas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas serán destruidas por la autoridad administrativa bajo cuya custodia se encuentren, una vez realizados los informes analíticos pertinentes y guardadas muestras bastantes de las mismas, salvo que la autoridad judicial competente haya ordenado su conservación íntegra. Una vez que la sentencia sea firme, se procederá a la destrucción de las muestras que se hubieran apartado, o a la destrucción de la totalidad de lo incautado, en el caso de que el órgano judicial competente hubiera ordenado su conservación. 2. A fin de garantizar la efectividad del decomiso, los bienes, medios, instrumentos y ganancias podrán ser aprehendidos o embargados y puestos en depósito por la autoridad judicial desde el momento de las primeras diligencias. 3. La autoridad judicial podrá acordar que, con las debidas garantías para su conservación y mientras se sustancia el procedimiento, el objeto del decomiso, si fuese de lícito comercio, pueda ser utilizado provisionalmente por la Policía Judicial encargada de la represión del tráfico ilegal de drogas. 4. Si, por cualquier circunstancia, no fuera posible el decomiso de los bienes y efectos señalados en el párrafo anterior, podrá acordarse el de otros por un valor equivalente. 5. Cuando los bienes, medios, instrumentos y ganancias del delito hayan desaparecido del patrimonio de los presuntos responsables, podrá acordarse el decomiso de su valor sobre otros bienes distintos incluso de origen lícito, que pertenezcan a los responsables. 2. Los bienes decomisados podrán ser enajenados, sin esperar el pronunciamiento de firmeza de la sentencia, en los siguientes casos: a. Cuando el propietario haga expreso abandono de ellos. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1362

Oposició

A tal efecto, se entiende que son facultativos los médicos, psicólogos, las personas en posesión de título sanitario, los veterinarios, los farmacéuticos y sus dependientes.

per Inspector/a

Si los hechos previstos en este Capítulo fueran realizados por empresario, intermediario en el sector financiero, facultativo, funcionario público, trabajador social, docente o educador, en el ejercicio de su cargo, profesión u oficio, se le impondrá, además de la pena correspondiente, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, industria o comercio, de tres a diez años. Se impondrá la pena de inhabilitación absoluta de diez a veinte años cuando los referidos hechos fueren realizados por autoridad o agente de la misma, en el ejercicio de su cargo.

El importe de la enajenación, que se realizará por cualquiera de las formas legalmente previstas, quedará depositado a resultas del correspondiente proceso legal, una vez deducidos los gastos de cualquier naturaleza que se hayan producido. 3. En los delitos a que se refieren los apartados precedentes, los jueces y tribunales que conozcan de la causa podrán declarar la nulidad de los actos o negocios jurídicos en virtud de los cuales se hayan transmitido, gravado o modificado la titularidad real o derechos relativos a los bienes y efectos señalados en los apartados anteriores. 4. Los bienes, medios, instrumentos y ganancias definitivamente decomisados por sentencia, que no podrán ser aplicados a la satisfacción de las responsabilidades civiles derivadas del delito ni de las costas procesales, serán adjudicados íntegramente al Estado. Artículo 375. Las condenas de Jueces o Tribunales extranjeros por delitos de la misma naturaleza que los previstos en los artículos 368 al 372 de este Capítulo producirán los efectos de reincidencia, salvo que el antecedente penal haya sido cancelado o pueda serlo con arreglo al Derecho español.

Artículo 376. En los casos previstos en los artículos 368 a 372, los jueces o tribunales, razonándolo en la sentencia, podrán imponer la pena inferior en uno o dos grados a la señalada por la ley para el delito de que se trate, siempre que el sujeto haya abandonado voluntariamente sus actividades delictivas y haya colaborado activamente con las autoridades o sus agentes bien para impedir la producción del delito, bien para obtener pruebas decisivas para la identificación o captura de otros responsables o para impedir la actuación o el desarrollo de las organizaciones o asociaciones a las que haya pertenecido o con las que haya colaborado. Igualmente, en los casos previstos en los artículos 368 a 372, los jueces o tribunales podrán imponer la pena inferior en uno o dos grados al reo que, siendo drogodependiente en el momento de comisión de los hechos, acredite suficientemente que ha finalizado con éxito un tratamiento de deshabituación, siempre que la cantidad de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas no fuese de notoria importancia o de extrema gravedad. Artículo 377. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1363

Oposició

Cuando concurran estos supuestos, la autoridad judicial ordenará la enajenación, bien de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal, el Abogado del Estado o la representación procesal de las comunidades autónomas, entidades locales u otras entidades públicas, y previa audiencia del interesado.

per Inspector/a

b. Cuando su conservación pueda resultar peligrosa para la salud o seguridad públicas, o dar lugar a una disminución importante de su valor, o afectar gravemente a su uso y funcionamiento habituales. Se entenderán incluidos los que sin sufrir deterioro material se deprecien por el transcurso del tiempo.

Para la determinación de la cuantía de las multas que se impongan en aplicación de los artículos 368 al 372, el valor de la droga objeto del delito o de los géneros o efectos intervenidos será el precio final del producto o, en su caso, la recompensa o ganancia obtenida por el reo, o que hubiera podido obtener. Artículo 378.

1. A la reparación del daño causado e indemnización de perjuicios. 2. A la indemnización del Estado por el importe de los gastos que se hayan hecho por su cuenta en la causa. 3. A la multa. 4. A las costas del acusador particular o privado cuando se imponga en la sentencia su pago. 5. A las demás costas procesales, incluso las de la defensa del procesado, sin preferencia entre los interesados. CAPÍTULO IV. DE LOS DELITOS CONTRA LA SEGURIDAD VIAL. Artículo 379. 1. El que condujere un vehículo de motor o un ciclomotor a velocidad superior en sesenta kilómetros por hora en vía urbana o en ochenta kilómetros por hora en vía interurbana a la permitida reglamentariamente, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o con la de multa de seis a doce meses o con la de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a noventa días, y, en cualquier caso, con la de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta cuatro años. 2. Con las mismas penas será castigado el que condujere un vehículo de motor o ciclomotor bajo la influencia de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas o de bebidas alcohólicas. En todo caso será condenado con dichas penas el que condujere con una tasa de alcohol en aire espirado superior a 0,60 miligramos por litro o con una tasa de alcohol en sangre superior a 1,2 gramos por litro. Artículo 380. 1. El que condujere un vehículo a motor o un ciclomotor con temeridad manifiesta y pusiere en concreto peligro la vida o la integridad de las personas será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta seis años. 2. A los efectos del presente precepto se reputará manifiestamente temeraria la conducción en la que concurrieren las circunstancias previstas en el apartado primero y en el inciso segundo del apartado segundo del artículo anterior. Artículo 381. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1364

Oposició

artículos 368 a 372 se imputarán por el orden siguiente:

per Inspector/a

Los pagos que se efectúen por el penado por uno o varios de los delitos a que se refieren los

1. Será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años, multa de doce a veinticuatro meses y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores durante un período de seis a diez años el que, con manifiesto desprecio por la vida de los demás, realizare la conducta descrita en el artículo anterior.

Cuando con los actos sancionados en los artículos 379, 380 y 381 se ocasionare, además del riesgo prevenido, un resultado lesivo constitutivo de delito, cualquiera que sea su gravedad, los Jueces o Tribunales apreciarán tan sólo la infracción más gravemente penada, aplicando la pena en su mitad superior y condenando, en todo caso, al resarcimiento de la responsabilidad civil que se hubiera originado. Artículo 383. El conductor que, requerido por un agente de la autoridad, se negare a someterse a las pruebas legalmente establecidas para la comprobación de las tasas de alcoholemia y la presencia de las drogas tóxicas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas a que se refieren los artículos anteriores, será castigado con la penas de prisión de seis meses a un año y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta cuatro años. Artículo 384. El que condujere un vehículo de motor o ciclomotor en los casos de pérdida de vigencia del permiso o licencia por pérdida total de los puntos asignados legalmente, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o con la de multa de doce a veinticuatro meses o con la de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a noventa días. La misma pena se impondrá al que realizare la conducción tras haber sido privado cautelar o definitivamente del permiso o licencia por decisión judicial y al que condujere un vehículo de motor o ciclomotor sin haber obtenido nunca permiso o licencia de conducción. Artículo 385. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años o a las de multa de doce a veinticuatro meses y trabajos en beneficio de la comunidad de diez a cuarenta días, el que originare un grave riesgo para la circulación de alguna de las siguientes formas: 1. Colocando en la vía obstáculos imprevisibles, derramando sustancias deslizantes o inflamables o mutando, sustrayendo o anulando la señalización o por cualquier otro medio. 2. No restableciendo la seguridad de la vía, cuando haya obligación de hacerlo. Artículo 385 bis.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1365

Oposició

Artículo 382.

per Inspector/a

2. Cuando no se hubiere puesto en concreto peligro la vida o la integridad de las personas, las penas serán de prisión de uno a dos años, multa de seis a doce meses y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por el tiempo previsto en el párrafo anterior.

El vehículo a motor o ciclomotor utilizado en los hechos previstos en este Capítulo se considerará instrumento del delito a los efectos de los artículos 127 y 128. Artículo 385 Ter.

CAPÍTULO I. DE LA FALSIFICACIÓN DE MONEDA Y EFECTOS TIMBRADOS. Artículo 386. Será castigado con la pena de prisión de ocho a 12 años y multa del tanto al décuplo del valor aparente de la moneda: 1. El que altere la moneda o fabrique moneda falsa. 2. El que introduzca en el país o exporte moneda falsa o alterada. 3. El que transporte, expenda o distribuya, en connivencia con el falsificador, alterador, introductor o exportador, moneda falsa o alterada. La tenencia de moneda falsa para su expendición o distribución será castigada con la pena inferior en uno o dos grados, atendiendo al valor de aquélla y al grado de connivencia con los autores mencionados en los números anteriores. La misma pena se impondrá al que, sabiéndola falsa, adquiera moneda con el fin de ponerla en circulación. El que habiendo recibido de buena fe moneda falsa la expenda o distribuya después de constarle su falsedad será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses, si el valor aparente de la moneda fuera superior a 400 euros. Si el culpable perteneciere a una sociedad, organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de estas actividades, el juez o tribunal podrá imponer alguna o algunas de las consecuencias previstas en el artículo 129 de este Código. Artículo 387. A los efectos del artículo anterior, se entiende por moneda la metálica y el papel moneda de curso legal. Se equipararán a la moneda nacional las de otros países de la Unión Europea y las extranjeras. Artículo 388. La condena de un Tribunal extranjero, impuesta por delito de la misma naturaleza de los comprendidos en este Capítulo, será equiparada a las sentencias de los Jueces o Tribunales españoles a los efectos de reincidencia, salvo que el antecedente penal haya sido cancelado o pudiese serlo con arreglo al Derecho español. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1366

Oposició

TÍTULO XVIII. DE LAS FALSEDADES.

per Inspector/a

En los delitos previstos en los artículos 379, 383, 384 y 385, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, podrá rebajar en un grado la pena de prisión en atención a la menor entidad del riesgo causado y a las demás circunstancias del hecho.

Artículo 389.

CAPÍTULO II. DE LAS FALSEDADES DOCUMENTALES. SECCIÓN 1. DE LA FALSIFICACIÓN DE DOCUMENTOS PÚBLICOS, OFICIALES Y MERCANTILES Y DE LOS DESPACHOS TRANSMITIDOS POR SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN. Artículo 390. 1. Será castigado con las penas de prisión de tres a seis años, multa de seis a veinticuatro meses e inhabilitación especial por tiempo de dos a seis años, la autoridad o funcionario público que, en el ejercicio de sus funciones, cometa falsedad: 1. Alterando un documento en alguno de sus elementos o requisitos de carácter esencial. 2. Simulando un documento en todo o en parte, de manera que induzca a error sobre su autenticidad. 3. Suponiendo en un acto la intervención de personas que no la han tenido, o atribuyendo a las que han intervenido en él declaraciones o manifestaciones diferentes de las que hubieran hecho. 4. Faltando a la verdad en la narración de los hechos. 2. Será castigado con las mismas penas a las señaladas en el apartado anterior el responsable de cualquier confesión religiosa que incurra en alguna de las conductas descritas en los números anteriores, respecto de actos y documentos que puedan producir efecto en el estado de las personas o en el orden civil. Artículo 391. La autoridad o funcionario público que por imprudencia grave incurriere en alguna de las falsedades previstas en el artículo anterior o diere lugar a que otro las cometa, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a un año. Artículo 392. 1. El particular que cometiere en documento público, oficial o mercantil, alguna de las falsedades descritas en los tres primeros números del apartado 1 del artículo 390, será castigado con las penas de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses. 2. Las mismas penas se impondrán al que, sin haber intervenido en la falsificación, traficare de cualquier modo con un documento de identidad falso. Se impondrá la pena de prisión de seis C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1367

Oposició

El adquirente de buena fe de sellos de correos o efectos timbrados que, conociendo su falsedad, los distribuyera o utilizara en cantidad superior a 400 euros será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses.

per Inspector/a

El que falsificare o expendiere, en connivencia con el falsificador, sellos de correos o efectos timbrados, o los introdujera en España conociendo su falsedad, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años.

meses a un año y multa de tres a seis meses al que hiciere uso, a sabiendas, de un documento de identidad falso.

El que, a sabiendas de su falsedad, presentare en juicio o, para perjudicar a otro, hiciere uso de un documento falso de los comprendidos en los artículos precedentes, será castigado con la pena inferior en grado a la señalada a los falsificadores. Artículo 394. 1. La autoridad o funcionario público encargado de los servicios de telecomunicación que supusiere o falsificare un despacho telegráfico u otro propio de dichos servicios, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a tres años e inhabilitación especial por tiempo de dos a seis años. 2. El que, a sabiendas de su falsedad, hiciere uso del despacho falso para perjudicar a otro, será castigado con la pena inferior en grado a la señalada a los falsificadores.

SECCIÓN 2. DE LA FALSIFICACION DE DOCUMENTOS PRIVADOS. Artículo 395. El que, para perjudicar a otro, cometiere en documento privado alguna de las falsedades previstas en los tres primeros números del apartado 1 del artículo 390, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. Artículo 396. El que, a sabiendas de su falsedad, presentare en juicio o, para perjudicar a otro, hiciere uso de un documento falso de los comprendidos en el artículo anterior, incurrirá en la pena inferior en grado a la señalada a los falsificadores. SECCIÓN 3. DE LA FALSIFICACION DE CERTIFICADOS. Artículo 397. El facultativo que librare certificado falso será castigado con la pena de multa de tres a doce meses. Artículo 398. La autoridad o funcionario público que librare certificación falsa será castigado con la pena de suspensión de seis meses a dos años. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1368

Oposició

Artículo 393.

per Inspector/a

Esta disposición es aplicable aun cuando el documento de identidad falso aparezca como perteneciente a otro Estado de la Unión Europea o a un tercer Estado o haya sido falsificado o adquirido en otro Estado de la Unión Europea o en un tercer Estado si es utilizado o se trafica con él en España.

Artículo 399. 1. El particular que falsificare una certificación de las designadas en los artículos anteriores será castigado con la pena de multa de tres a seis meses.

SECCIÓN 4.ª. DE LA FALSIFICACIÓN DE TARJETAS DE CRÉDITO Y DÉBITO Y CHEQUES DE VIAJE Artículo 399 Bis. 1. El que altere, copie, reproduzca o de cualquier otro modo falsifique tarjetas de crédito o débito o cheques de viaje, será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años. Se impondrá la pena en su mitad superior cuando los efectos falsificados afecten a una generalidad de personas o cuando los hechos se cometan en el marco de una organización criminal dedicada a estas actividades. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los anteriores delitos, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. 2. La tenencia de tarjetas de crédito o débito o cheques de viaje falsificados destinados a la distribución o tráfico será castigada con la pena señalada a la falsificación. 3. El que sin haber intervenido en la falsificación usare, en perjuicio de otro y a sabiendas de la falsedad, tarjetas de crédito o débito o cheques de viaje falsificados será castigado con la pena de prisión de dos a cinco años. CAPÍTULO III. DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 400. La fabricación o tenencia de útiles, materiales, instrumentos, sustancias, máquinas, programas de ordenador o aparatos, específicamente destinados a la comisión de los delitos descritos en los capítulos anteriores, se castigarán con la pena señalada en cada caso para los autores. Artículo 400 Bis. En los supuestos descritos en los artículos 392, 393, 394, 396 y 399 de este Código también se entenderá por uso de documento, despacho, certificación o documento de identidad falsos el uso de los correspondientes documentos, despachos, certificaciones o documentos de identidad auténticos realizado por quien no esté legitimado para ello. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1369

Oposició

3. Esta disposición es aplicable aun cuando el certificado aparezca como perteneciente a otro Estado de la Unión Europea o a un tercer Estado o haya sido falsificado o adquirido en otro Estado de la Unión Europea o en un tercer Estado si es utilizado en España.

per Inspector/a

2. La misma pena se impondrá al que hiciere uso, a sabiendas, de la certificación, así como al que, sin haber intervenido en su falsificación, traficare con ella de cualquier modo.

CAPÍTULO IV. DE LA USURPACIÓN DEL ESTADO CIVIL. Artículo 401.

Artículo 402. El que ilegítimamente ejerciere actos propios de una autoridad o funcionario público atribuyéndose carácter oficial, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años. Artículo 403. El que ejerciere actos propios de una profesión sin poseer el correspondiente título académico expedido o reconocido en España de acuerdo con la legislación vigente, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses. Si la actividad profesional desarrollada exigiere un título oficial que acredite la capacitación necesaria y habilite legalmente para su ejercicio, y no se estuviere en posesión de dicho título, se impondrá la pena de multa de tres a cinco meses. Si el culpable, además, se atribuyese públicamente la cualidad de profesional amparada por el título referido, se le impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años. TÍTULO XIX. DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA. CAPÍTULO I. DE LA PREVARICACIÓN DE LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS Y OTROS COMPORTAMIENTOS INJUSTOS. Artículo 404. A la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años. Artículo 405. A la autoridad o funcionario público que, en el ejercicio de su competencia y a sabiendas de su ilegalidad, propusiere, nombrare o diere posesión para el ejercicio de un determinado cargo público a cualquier persona sin que concurran los requisitos legalmente establecidos para ello, se le castigará con las penas de multa de tres a ocho meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 406.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1370

Oposició

CAPÍTULO V. DE LA USURPACIÓN DE FUNCIONES PÚBLICAS Y DEL INTRUSISMO.

per Inspector/a

El que usurpare el estado civil de otro será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años.

La misma pena de multa se impondrá a la persona que acepte la propuesta, nombramiento o toma de posesión mencionada en el artículo anterior, sabiendo que carece de los requisitos legalmente exigibles. CAPÍTULO II. DEL ABANDONO DE DESTINO Y DE LA OMISIÓN DEL DEBER DE PERSEGUIR DELITOS.

2. Las mismas penas se impondrán, respectivamente, cuando el abandono tenga por objeto no ejecutar las penas correspondientes a estos delitos impuestas por la autoridad judicial competente. Artículo 408. La autoridad o funcionario que, faltando a la obligación de su cargo, dejare intencionadamente de promover la persecución de los delitos de que tenga noticia o de sus responsables, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 409. A las autoridades o funcionarios públicos que promovieren, dirigieren u organizaren el abandono colectivo y manifiestamente ilegal de un servicio público, se les castigará con la pena de multa de ocho a doce meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. Las autoridades o funcionarios públicos que meramente tomaren parte en el abandono colectivo o manifiestamente ilegal de un servicio público esencial y con grave perjuicio de éste o de la comunidad, serán castigados con la pena de multa de ocho a doce meses. CAPÍTULO III. DE LA DESOBEDIENCIA Y DENEGACIÓN DE AUXILIO. Artículo 410. 1. Las autoridades o funcionarios públicos que se negaren abiertamente a dar el debido cumplimiento a resoluciones judiciales, decisiones u órdenes de la autoridad superior, dictadas dentro del ámbito de su respectiva competencia y revestidas de las formalidades legales, incurrirán en la pena de multa de tres a doce meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. 2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, no incurrirán en responsabilidad criminal las autoridades o funcionarios por no dar cumplimiento a un mandato que constituya una infracción manifiesta, clara y terminante de un precepto de Ley o de cualquier otra disposición general. Artículo 411. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1371

Oposició

1. A la autoridad o funcionario público que abandonare su destino con el propósito de no impedir o no perseguir cualquiera de los delitos comprendidos en los Títulos XXI, XXII, XXIII y XXIV se le castigará con la pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación absoluta para empleo o cargo público por tiempo de seis a diez años. Si hubiera realizado el abandono para no impedir o no perseguir cualquier otro delito, se le impondrá la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

per Inspector/a

Artículo 407.

La autoridad o funcionario público que, habiendo suspendido, por cualquier motivo que no sea el expresado en el apartado segundo del artículo anterior, la ejecución de las órdenes de sus superiores, las desobedeciere después de que aquéllos hubieren desaprobado la suspensión, incurrirá en las penas de multa de doce a veinticuatro meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

2. Si el requerido fuera autoridad, jefe o responsable de una fuerza pública o un agente de la autoridad, se impondrán las penas de multa de doce a dieciocho meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de dos a tres años. 3. La autoridad o funcionario público que, requerido por un particular a prestar algún auxilio a que venga obligado por razón de su cargo para evitar un delito contra la vida de las personas, se abstuviera de prestarlo, será castigado con la pena de multa de dieciocho a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años. Si se tratase de un delito contra la integridad, libertad sexual, salud o libertad de las personas, será castigado con la pena de multa de doce a dieciocho meses y suspensión de empleo o cargo público de uno a tres años. En el caso de que tal requerimiento lo fuera para evitar cualquier otro delito u otro mal, se castigará con la pena de multa de tres a doce meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. CAPÍTULO IV. DE LA INFIDELIDAD EN LA CUSTODIA DE DOCUMENTOS Y DE LA VIOLACIÓN DE SECRETOS. Artículo 413. La autoridad o funcionario público que, a sabiendas, sustrajere, destruyere, inutilizare u ocultare, total o parcialmente, documentos cuya custodia le esté encomendada por razón de su cargo, incurrirá en las penas de prisión de uno a cuatro años, multa de siete a veinticuatro meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años. Artículo 414. 1. A la autoridad o funcionario público que, por razón de su cargo, tenga encomendada la custodia de documentos respecto de los que la autoridad competente haya restringido el acceso, y que a sabiendas destruya o inutilice los medios puestos para impedir ese acceso o consienta su destrucción o inutilización, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a un año o multa de seis a veinticuatro meses y, en cualquier caso, inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1372

Oposició

1. El funcionario público que, requerido por autoridad competente, no prestare el auxilio debido para la Administración de Justicia u otro servicio público, incurrirá en las penas de multa de tres a doce meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años.

per Inspector/a

Artículo 412.

2. El particular que destruyere o inutilizare los medios a que se refiere el apartado anterior, será castigado con la pena de multa de seis a dieciocho meses.

Artículo 416. Serán castigados con las penas de prisión o multa inmediatamente inferiores a las respectivamente señaladas en los tres artículos anteriores los particulares encargados accidentalmente del despacho o custodia de documentos, por comisión del Gobierno o de las autoridades o funcionarios públicos a quienes hayan sido confiados por razón de su cargo, que incurran en las conductas descritas en los mismos. Artículo 417. 1. La autoridad o funcionario público que revelare secretos o informaciones de los que tenga conocimiento por razón de su oficio o cargo y que no deban ser divulgados, incurrirá en la pena de multa de doce a dieciocho meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. Si de la revelación a que se refiere el párrafo anterior resultara grave daño para la causa pública o para tercero, la pena será de prisión de uno a tres años, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a cinco años. 2. Si se tratara de secretos de un particular, las penas serán las de prisión de dos a cuatro años, multa de doce a dieciocho meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. Artículo 418. El particular que aprovechare para sí o para un tercero el secreto o la información privilegiada que obtuviere de un funcionario público o autoridad, será castigado con multa del tanto al triplo del beneficio obtenido o facilitado. Si resultara grave daño para la causa pública o para tercero, la pena será de prisión de uno a seis años. CAPÍTULO V. DEL COHECHO. Artículo 419. La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, recibiere o solicitare, por sí o por persona interpuesta, dádiva, favor o retribución de cualquier clase o aceptare ofrecimiento o promesa para realizar en el ejercicio de su cargo un acto contrario a los deberes inherentes al mismo o para no realizar o retrasar injustificadamente el que debiera practicar, incurrirá en la pena de prisión de tres a seis años, multa de doce a veinticuatro meses e C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1373

Oposició

La autoridad o funcionario público no comprendido en el artículo anterior que, a sabiendas y sin la debida autorización, accediere o permitiere acceder a documentos secretos cuya custodia le esté confiada por razón de su cargo, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

per Inspector/a

Artículo 415.

inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a doce años, sin perjuicio de la pena correspondiente al acto realizado, omitido o retrasado en razón de la retribución o promesa, si fuera constitutivo de delito.

Artículo 421. Las penas señaladas en los artículos precedentes se impondrán también cuando la dádiva, favor o retribución se recibiere o solicitare por la autoridad o funcionario público, en sus respectivos casos, como recompensa por la conducta descrita en dichos artículos. Artículo 422. La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, admitiera, por sí o por persona interpuesta, dádiva o regalo que le fueren ofrecidos en consideración a su cargo o función, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a un año y suspensión de empleo y cargo público de uno a tres años. Artículo 423. Lo dispuesto en los artículos precedentes será igualmente aplicable a los jurados, árbitros, peritos, administradores o interventores designados judicialmente, o a cualesquiera personas que participen en el ejercicio de la función pública. Artículo 424. 1. El particular que ofreciere o entregare dádiva o retribución de cualquier otra clase a una autoridad, funcionario público o persona que participe en el ejercicio de la función pública para que realice un acto contrario a los deberes inherentes a su cargo o un acto propio de su cargo, para que no realice o retrase el que debiera practicar, o en consideración a su cargo o función, será castigado en sus respectivos casos, con las mismas penas de prisión y multa que la autoridad, funcionario o persona corrompida. 2. Cuando un particular entregare la dádiva o retribución atendiendo la solicitud de la autoridad, funcionario público o persona que participe en el ejercicio de la función pública, se le impondrán las mismas penas de prisión y multa que a ellos les correspondan.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1374

Oposició

La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, recibiere o solicitare, por sí o por persona interpuesta, dádiva, favor o retribución de cualquier clase o aceptare ofrecimiento o promesa para realizar un acto propio de su cargo, incurrirá en la pena de prisión de dos a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a siete años.

per Inspector/a

Artículo 420.

Cuando el soborno mediare en causa criminal a favor del reo por parte de su cónyuge u otra persona a la que se halle ligado de forma estable por análoga relación de afectividad, o de algún ascendiente, descendiente o hermano por naturaleza, por adopción o afines en los mismos grados, se impondrá al sobornador la pena de prisión de seis meses a un año.

Artículo 426. Quedará exento de pena por el delito de cohecho el particular que, habiendo accedido ocasionalmente a la solicitud de dádiva u otra retribución realizada por autoridad o funcionario público, denunciare el hecho a la autoridad que tenga el deber de proceder a su averiguación antes de la apertura del procedimiento, siempre que no haya transcurrido más de dos meses desde la fecha de los hechos. Artículo 427. 1. Lo dispuesto en los artículos precedentes será también aplicable cuando los hechos sean imputados o afecten a los funcionarios de la Unión Europea o a los funcionarios nacionales de otro Estado miembro de la Unión. A estos efectos se entenderá que es funcionario de la Unión Europea: 1.º toda persona que tenga la condición de funcionario o de agente contratado en el sentido del Estatuto de los funcionarios de las Comunidades Europeas o del Régimen aplicable a otros agentes de la Unión Europea; 2.º toda persona puesta a disposición de la Unión Europea por los Estados miembros o por cualquier organismo público o privado que ejerza en ellas funciones equivalentes a las que ejercen los funcionarios u otros agentes de la Unión Europea; 3.º los miembros de organismos creados de conformidad con los Tratados constitutivos de las Comunidades Europeas, así como el personal de dichos organismos, en la medida en que el Estatuto de los funcionarios de las Comunidades Europeas o el Régimen aplicable a otros agentes de la Unión Europea no les sea aplicable. Asimismo, se entenderá por funcionario nacional de otro Estado miembro de la Unión el que tenga esta condición a los fines de la aplicación del Derecho penal de dicho Estado miembro.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1375

Oposició

Artículo 425.

per Inspector/a

3. Si la actuación conseguida o pretendida de la autoridad o funcionario tuviere relación con un procedimiento de contratación, de subvenciones o de subastas convocados por las Administraciones o entes públicos, se impondrá al particular y, en su caso, a la sociedad, asociación u organización a que representare la pena de inhabilitación para obtener subvenciones y ayudas públicas, para contratar con entes, organismos o entidades que formen parte del sector público y para gozar de beneficios o incentivos fiscales y de la Seguridad Social por un tiempo de tres a siete años..

2. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en este Capítulo, se le impondrán las siguientes penas:

c) Multa de seis meses a dos años, o del doble al triple del beneficio obtenido si la cantidad resultante fuese más elevada, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. CAPÍTULO VI. DEL TRÁFICO DE INFLUENCIAS. Artículo 428. El funcionario público o autoridad que influyere en otro funcionario público o autoridad prevaliéndose del ejercicio de las facultades de su cargo o de cualquier otra situación derivada de su relación personal o jerárquica con éste o con otro funcionario o autoridad para conseguir una resolución que le pueda generar directa o indirectamente un beneficio económico para sí o para un tercero, incurrirá en las penas de prisión de seis meses a dos años, multa del tanto al duplo del beneficio perseguido u obtenido e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años. Si obtuviere el beneficio perseguido, estas penas se impondrán en su mitad superior. Artículo 429. El particular que influyere en un funcionario público o autoridad prevaliéndose de cualquier situación derivada de su relación personal con éste o con otro funcionario público o autoridad para conseguir una resolución que le pueda generar directa o indirectamente un beneficio económico para sí o para un tercero, será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa del tanto al duplo del beneficio perseguido u obtenido. Si obtuviere el beneficio perseguido, estas penas se impondrán en su mitad superior. Artículo 430. Los que, ofreciéndose a realizar las conductas descritas en los artículos anteriores, solicitaren de terceros dádivas, presentes o cualquier otra remuneración, o aceptaren ofrecimiento o promesa, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis de este Código una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en este Capítulo, se le impondrá la pena de multa de seis meses a dos años. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1376

Oposició

b) Multa de uno a tres años, o del doble al cuádruple del beneficio obtenido cuando la cantidad resultante fuese más elevada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de más de dos años de privación de libertad no incluida en el anterior inciso.

per Inspector/a

a) Multa de dos a cinco años, o del triple al quíntuple del beneficio obtenido cuando la cantidad resultante fuese más elevada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años.

Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. Artículo 431.

CAPÍTULO VII. DE LA MALVERSACIÓN. Artículo 432. 1. La autoridad o funcionario público que, con ánimo de lucro, sustrajere o consintiere que un tercero, con igual ánimo, sustraiga los caudales o efectos públicos que tenga a su cargo por razón de sus funciones, incurrirá en la pena de prisión de tres a seis años e inhabilitación absoluta por tiempo de seis a diez años. 2. Se impondrá la pena de prisión de cuatro a ocho años y la de inhabilitación absoluta por tiempo de diez a veinte años si la malversación revistiera especial gravedad atendiendo al valor de las cantidades sustraídas y al daño o entorpecimiento producido al servicio público. Las mismas penas se aplicarán si las cosas malversadas hubieran sido declaradas de valor histórico o artístico, o si se tratara de efectos destinados a aliviar alguna calamidad pública. 3. Cuando la sustracción no alcance la cantidad de 4.000 euros, se impondrán las penas de multa superior a dos y hasta cuatro meses, prisión de seis meses a tres años y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de hasta tres años.

per Inspector/a

En todos los casos previstos en este Capítulo y en el anterior, las dádivas, presentes o regalos caerán en decomiso.

La autoridad o funcionario público que destinare a usos ajenos a la función pública los caudales o efectos puestos a su cargo por razón de sus funciones, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a tres años. Si el culpable no reintegrara el importe de lo distraído dentro de los diez días siguientes al de la incoación del proceso, se le impondrán las penas del artículo anterior. Artículo 434. La autoridad o funcionario público que, con ánimo de lucro propio o ajeno y con grave perjuicio para la causa pública, diere una aplicación privada a bienes muebles o inmuebles pertenecientes a cualquier Administración o Entidad estatal, autonómica o local u Organismos dependientes de alguna de ellas, incurrirá en las penas de prisión de uno a tres años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años. Artículo 435. Las disposiciones de este Capítulo son extensivas:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1377

Oposició

Artículo 433.

1. A los que se hallen encargados por cualquier concepto de fondos, rentas o efectos de las Administraciones públicas. 2. A los particulares legalmente designados como depositarios de caudales o efectos públicos. 3. A los administradores o depositarios de dinero o bienes embargados, secuestrados o depositados por autoridad pública, aunque pertenezcan a particulares.

Artículo 436. La autoridad o funcionario público que, interviniendo por razón de su cargo en cualesquiera de los actos de las modalidades de contratación pública o en liquidaciones de efectos o haberes públicos, se concertara con los interesados o usase de cualquier otro artificio para defraudar a cualquier ente público, incurrirá en las penas de prisión de uno a tres años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a diez años. Al particular que se haya concertado con la autoridad o funcionario público se le impondrá la misma pena de prisión que a éstos, así como la de inhabilitación para obtener subvenciones y ayudas públicas, para contratar con entes, organismos o entidades que formen parte del sector público y para gozar de beneficios o incentivos fiscales y de la Seguridad Social por un tiempo de dos a cinco años. Artículo 437. La autoridad o funcionario público que exigiere, directa o indirectamente, derechos, tarifas por aranceles o minutas que no sean debidos o en cuantía mayor a la legalmente señalada, será castigado, sin perjuicio de los reintegros a que viniere obligado, con las penas de multa de seis a veinticuatro meses y de suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a cuatro años.

per Inspector/a

CAPÍTULO VIII. DE LOS FRAUDES Y EXACCIONES ILEGALES.

La autoridad o funcionario público que, abusando de su cargo, cometiere algún delito de estafa o apropiación indebida, incurrirá en las penas respectivamente señaladas a éstos, en su mitad superior, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. CAPÍTULO IX. DE LAS NEGOCIACIONES Y ACTIVIDADES PROHIBIDAS A LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS Y DE LOS ABUSOS EN EL EJERCICIO DE SU FUNCIÓN. Artículo 439. La autoridad o funcionario público que, debiendo intervenir por razón de su cargo en cualquier clase de contrato, asunto, operación o actividad, se aproveche de tal circunstancia para forzar o facilitarse cualquier forma de participación, directa o por persona interpuesta, en tales negocios o actuaciones, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a dos años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años. Artículo 440.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1378

Oposició

Artículo 438.

Los peritos, árbitros y contadores partidores que se condujeren del modo previsto en el artículo anterior, respecto de los bienes o cosas en cuya tasación, partición o adjudicación hubieran intervenido, y los tutores, curadores o albaceas respecto de los pertenecientes a sus pupilos o testamentarías, serán castigados con la pena de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, guarda, tutela o curatela, según los casos, por tiempo de tres a seis años.

Artículo 442. La autoridad o funcionario público que haga uso de un secreto del que tenga conocimiento por razón de su oficio o cargo, o de una información privilegiada, con ánimo de obtener un beneficio económico para sí o para un tercero, incurrirá en las penas de multa del tanto al triplo del beneficio perseguido, obtenido o facilitado e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años. Si obtuviere el beneficio perseguido se impondrán las penas en su mitad superior. Si resultara grave daño para la causa pública o para tercero, la pena será de prisión de uno a seis años, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años. A los efectos de este artículo, se entiende por información privilegiada toda información de carácter concreto que se tenga exclusivamente por razón del oficio o cargo público y que no haya sido notificada, publicada o divulgada. Artículo 443. 1. Será castigado con la pena de prisión de uno a dos años e inhabilitación absoluta por tiempo de seis a 12 años, la autoridad o funcionario público que solicitare sexualmente a una persona que, para sí misma o para su cónyuge u otra persona con la que se halle ligado de forma estable por análoga relación de afectividad, ascendiente, descendiente, hermano, por naturaleza, por adopción, o afín en los mismos grados, tenga pretensiones pendientes de la resolución de aquel o acerca de las cuales deba evacuar informe o elevar consulta a su superior. 2. El funcionario de Instituciones Penitenciarias o de centros de protección o corrección de menores que solicitara sexualmente a una persona sujeta a su guarda será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación absoluta por tiempo de seis a 12 años. 3. En las mismas penas incurrirán cuando la persona solicitada fuera ascendiente, descendiente, hermano, por naturaleza, por adopción, o afines en los mismos grados de persona que tuviere bajo su guarda. Incurrirá, asimismo, en estas penas cuando la persona solicitada sea cónyuge de persona C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1379

Oposició

La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos admitidos en las Leyes o Reglamentos, realizare, por sí o por persona interpuesta, una actividad profesional o de asesoramiento permanente o accidental, bajo la dependencia o al servicio de entidades privadas o de particulares, en asunto en que deba intervenir o haya intervenido por razón de su cargo, o en los que se tramiten, informen o resuelvan en la oficina o centro directivo en que estuviere destinado o del que dependa, incurrirá en las penas de multa de seis a doce meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

per Inspector/a

Artículo 441.

que tenga bajo su guarda o se halle ligada a ésta de forma estable por análoga relación de afectividad. Artículo 444.

Artículo 445. 1. Los que mediante el ofrecimiento, promesa o concesión de cualquier beneficio indebido, pecuniario o de otra clase, corrompieren o intentaren corromper, por sí o por persona interpuesta, a los funcionarios públicos extranjeros o de organizaciones internacionales, en beneficio de estos o de un tercero, o atendieran sus solicitudes al respecto, con el fin de que actúen o se abstengan de actuar en relación con el ejercicio de funciones públicas para conseguir o conservar un contrato u otro beneficio irregular en la realización de actividades económicas internacionales, serán castigados con las penas de prisión de dos a seis años y multa de doce a veinticuatro meses, salvo que el beneficio obtenido fuese superior a la cantidad resultante, en cuyo caso la multa será del tanto al duplo del montante de dicho beneficio. Además de las penas señaladas, se impondrá al responsable la pena de prohibición de contratar con el sector público, así como la pérdida de la posibilidad de obtener subvenciones o ayudas públicas y del derecho a gozar de beneficios o incentivos fiscales y de la Seguridad Social, y la prohibición de intervenir en transacciones comerciales de trascendencia pública por un periodo de siete a doce años. Las penas previstas en los párrafos anteriores se impondrán en su mitad superior si el objeto del negocio versara sobre bienes o servicios humanitarios o cualesquiera otros de primera necesidad. 2. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis de este Código una persona jurídica sea responsable de este delito, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años, o la del triple al quíntuple del beneficio obtenido si la cantidad resultante fuese más elevada. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. 3. A los efectos de este artículo se entiende por funcionario público extranjero: a) Cualquier persona que ostente un cargo legislativo, administrativo o judicial de un país extranjero, tanto por nombramiento como por elección. b) Cualquier persona que ejerza una función pública para un país extranjero, incluido un organismo público o una empresa pública.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1380

Oposició

CAPÍTULO X. DE LOS DELITOS DE CORRUPCIÓN EN LAS TRANSACCIONES COMERCIALES INTERNACIONALES.

per Inspector/a

Las penas previstas en el artículo anterior se impondrán sin perjuicio de las que correspondan por los delitos contra la libertad sexual efectivamente cometidos.

c) Cualquier funcionario o agente de una organización internacional pública. TÍTULO XIX BIS. DE LOS DELITOS DE CORRUPCIÓN EN LAS TRANSACCIONES COMERCIALES INTERNACIONALES.

TÍTULO XX. DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA. CAPÍTULO I. DE LA PREVARICACIÓN. Artículo 446. El Juez o Magistrado que, a sabiendas, dictare sentencia o resolución injusta será castigado: 1. Con la pena de prisión de uno a cuatro años si se trata de sentencia injusta contra el reo en causa criminal por delito y la sentencia no hubiera llegado a ejecutarse, y con la misma pena en su mitad superior y multa de doce a veinticuatro meses si se ha ejecutado. En ambos casos se impondrá, además, la pena de inhabilitación absoluta por tiempo de diez a veinte años. 2. Con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a diez años, si se tratara de una sentencia injusta contra el reo dictada en proceso por falta. 3. Con la pena de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de diez a veinte años, cuando dictara cualquier otra sentencia o resolución injustas. Artículo 447. El Juez o Magistrado que por imprudencia grave o ignorancia inexcusable dictara sentencia o resolución manifiestamente injusta incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. Artículo 448. El Juez o Magistrado que se negase a juzgar, sin alegar causa legal, o so pretexto de oscuridad, insuficiencia o silencio de la Ley, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a cuatro años. Artículo 449.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1381

Oposició

Los que, con dádivas, presentes, ofrecimientos o promesas, corrompieran o intentaran corromper, por sí o por persona interpuesta, a las autoridades o funcionarios públicos extranjeros o de organizaciones internacionales en el ejercicio de su cargo en beneficio de éstos o de un tercero, o atendieran a sus solicitudes al respecto, con el fin de que actúen o se abstengan de actuar en relación con el ejercicio de funciones públicas para conseguir o conservar un contrato u otro beneficio irregular en la realización de actividades económicas internacionales, serán castigados con las penas previstas en el artículo 423, en sus respectivos casos.

per Inspector/a

Artículo 445 bis.

1. En la misma pena señalada en el artículo anterior incurrirá el Juez, Magistrado o Secretario Judicial culpable de retardo malicioso en la Administración de Justicia. Se entenderá por malicioso el retardo provocado para conseguir cualquier finalidad ilegítima. 2. Cuando el retardo sea imputable a funcionario distinto de los mencionados en el apartado anterior, se le impondrá la pena indicada, en su mitad inferior.

1. El que, pudiendo hacerlo con su intervención inmediata y sin riesgo propio o ajeno, no impidiere la comisión de un delito que afecte a las personas en su vida, integridad o salud, libertad o libertad sexual, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si el delito fuera contra la vida, y la de multa de seis a veinticuatro meses en los demás casos, salvo que al delito no impedido le correspondiera igual o menor pena, en cuyo caso se impondrá la pena inferior en grado a la de aquél. 2. En las mismas penas incurrirá quien, pudiendo hacerlo, no acuda a la autoridad o a sus agentes para que impidan un delito de los previstos en el apartado anterior y de cuya próxima o actual comisión tenga noticia. CAPÍTULO III. DEL ENCUBRIMIENTO. Artículo 451. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años el que, con conocimiento de la comisión de un delito y sin haber intervenido en el mismo como autor o cómplice, interviniere con posterioridad a su ejecución, de alguno de los modos siguientes: 1. Auxiliando a los autores o cómplices para que se beneficien del provecho, producto o precio del delito, sin ánimo de lucro propio. 2. Ocultando, alterando o inutilizando el cuerpo, los efectos o los instrumentos de un delito, para impedir su descubrimiento. 3. Ayudando a los presuntos responsables de un delito a eludir la investigación de la autoridad o de sus agentes, o a sustraerse a su busca o captura, siempre que concurra alguna de las circunstancias siguientes: a. Que el hecho encubierto sea constitutivo de traición, homicidio del Rey, de cualquiera de sus ascendientes o descendientes, de la Reina consorte o del consorte de la Reina, del Regente o de algún miembro de la Regencia, o del Príncipe heredero de la Corona, genocidio, delito de lesa humanidad, delito contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado, rebelión, terrorismo, homicidio, piratería, trata de seres humanos o tráfico ilegal de órganos. b. Que el favorecedor haya obrado con abuso de funciones públicas. En este caso se impondrá, además de la pena de privación de libertad, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años si el delito encubierto fuere menos grave, y la de inhabilitación absoluta por tiempo de seis a doce años si aquél fuera grave.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1382

Oposició

Artículo 450.

per Inspector/a

CAPÍTULO II. DE LA OMISIÓN DE LOS DEBERES DE IMPEDIR DELITOS O DE PROMOVER SU PERSECUCIÓN.

Artículo 452. En ningún caso podrá imponerse pena privativa de libertad que exceda de la señalada al delito encubierto. Si éste estuviera castigado con pena de otra naturaleza, la pena privativa de libertad será sustituida por la de multa de seis a veinticuatro meses, salvo que el delito encubierto tenga asignada pena igual o inferior a ésta, en cuyo caso se impondrá al culpable la pena de aquel delito en su mitad inferior.

Artículo 454. Están exentos de las penas impuestas a los encubridores los que lo sean de su cónyuge o de persona a quien se hallen ligados de forma estable por análoga relación de afectividad, de sus ascendientes, descendientes, hermanos, por naturaleza, por adopción, o afines en los mismos grados, con la sola excepción de los encubridores que se hallen comprendidos en el supuesto del número 1 del artículo 451. CAPÍTULO IV. DE LA REALIZACIÓN ARBITRARIA DEL PROPIO DERECHO. Artículo 455. 1. El que, para realizar un derecho propio, actuando fuera de las vías legales, empleare violencia, intimidación o fuerza en las cosas, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses. 2. Se impondrá la pena superior en grado si para la intimidación o violencia se hiciera uso de armas u objetos peligrosos. CAPÍTULO V. DE LA ACUSACIÓN Y DENUNCIA FALSAS Y DE LA SIMULACIÓN DE DELITOS. Artículo 456. 1. Los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, imputaren a alguna persona hechos que, de ser ciertos, constituirían infracción penal, si esta imputación se hiciera ante funcionario judicial o administrativo que tenga el deber de proceder a su averiguación, serán sancionados: 1. Con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de doce a veinticuatro meses, si se imputara un delito grave. 2. Con la pena de multa de doce a veinticuatro meses, si se imputara un delito menos grave. 3. Con la pena de multa de tres a seis meses, si se imputara una falta. 2. No podrá procederse contra el denunciante o acusador sino tras sentencia firme o auto también firme, de sobreseimiento o archivo del Juez o Tribunal que haya conocido de la infracción imputada. Estos mandarán proceder de oficio contra el denunciante o acusador siempre que de la causa C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1383

Oposició

Las disposiciones de este Capítulo se aplicarán aun cuando el autor del hecho encubierto sea irresponsable o esté personalmente exento de pena.

per Inspector/a

Artículo 453.

principal resulten indicios bastantes de la falsedad de la imputación, sin perjuicio de que el hecho pueda también perseguirse previa denuncia del ofendido. Artículo 457.

Artículo 458. 1. El testigo que faltare a la verdad en su testimonio en causa judicial, será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa de tres a seis meses. 2. Si el falso testimonio se diera en contra del reo en causa criminal por delito, las penas serán de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses. Si a consecuencia del testimonio hubiera recaído sentencia condenatoria, se impondrán las penas superiores en grado. 3. Las mismas penas se impondrán si el falso testimonio tuviera lugar ante Tribunales Internacionales que, en virtud de Tratados debidamente ratificados conforme a la Constitución Española, ejerzan competencias derivadas de ella, o se realizara en España al declarar en virtud de comisión rogatoria remitida por un Tribunal extranjero. Artículo 459. Las penas de los artículos precedentes se impondrán en su mitad superior a los peritos o intérpretes que faltaren a la verdad maliciosamente en su dictamen o traducción, los cuales serán, además, castigados con la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio, empleo o cargo público, por tiempo de seis a doce años. Artículo 460. Cuando el testigo, perito o intérprete, sin faltar sustancialmente a la verdad, la alterare con reticencias, inexactitudes o silenciando hechos o datos relevantes que le fueran conocidos, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses y, en su caso, de suspensión de empleo o cargo público, profesión u oficio, de seis meses a tres años. Artículo 461. 1. El que presentare a sabiendas testigos falsos o peritos o intérpretes mendaces, será castigado con las mismas penas que para ellos se establecen en los artículos anteriores. 2. Si el responsable de este delito fuese abogado, procurador, graduado social o representante del Ministerio Fiscal, en actuación profesional o ejercicio de su función, se impondrá en cada caso la pena en su mitad superior y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, por tiempo de dos a cuatro años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1384

Oposició

CAPÍTULO VI. DEL FALSO TESTIMONIO.

per Inspector/a

El que, ante alguno de los funcionarios señalados en el artículo anterior, simulare ser responsable o víctima de una infracción penal o denunciare una inexistente, provocando actuaciones procesales, será castigado con la multa de seis a doce meses.

Artículo 462. Quedará exento de pena el que, habiendo prestado un falso testimonio en causa criminal, se retracte en tiempo y forma, manifestando la verdad para que surta efecto antes de que se dicte sentencia en el proceso de que se trate. Si a consecuencia del falso testimonio, se hubiese producido la privación de libertad, se impondrán las penas correspondientes inferiores en grado.

1. El que, citado en legal forma, dejare voluntariamente de comparecer, sin justa causa, ante un juzgado o tribunal en proceso criminal con reo en prisión provisional, provocando la suspensión del juicio oral, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses. En la pena de multa de seis a 10 meses incurrirá el que, habiendo sido advertido, lo hiciera por segunda vez en causa criminal sin reo en prisión, haya provocado o no la suspensión. 2. Si el responsable de este delito fuese abogado, procurador o representante del Ministerio Fiscal, en actuación profesional o ejercicio de su función, se le impondrá la pena en su mitad superior y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, por tiempo de dos a cuatro años. 3. Si la suspensión tuviera lugar, en el caso del apartado 1 de este artículo, como consecuencia de la incomparecencia del juez o miembro del tribunal o de quien ejerza las funciones de secretario judicial, se impondrá la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses y, en cualquier caso, inhabilitación especial por tiempo de dos a cuatro años. Artículo 464. 1. El que con violencia o intimidación intentare influir directa o indirectamente en quien sea denunciante, parte o imputado, abogado, procurador, perito, intérprete o testigo en un procedimiento para que modifique su actuación procesal, será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a veinticuatro meses. Si el autor del hecho alcanzara su objetivo se impondrá la pena en su mitad superior. 2. Iguales penas se impondrán a quien realizare cualquier acto atentatorio contra la vida, integridad, libertad, libertad sexual o bienes, como represalia contra las personas citadas en el apartado anterior, por su actuación en procedimiento judicial, sin perjuicio de la pena correspondiente a la infracción de que tales hechos sean constitutivos. Artículo 465. 1. El que, interviniendo en un proceso como abogado o procurador, con abuso de su función, destruyere, inutilizare u ocultare documentos o actuaciones de los que haya recibido traslado en aquella calidad, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años, multa de siete a doce meses e inhabilitación especial para su profesión, empleo o cargo público de tres a seis años. 2. Si los hechos descritos en el apartado primero de este artículo fueran realizados por un particular, la pena será de multa de tres a seis meses. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1385

Oposició

Artículo 463.

per Inspector/a

CAPÍTULO VII. DE LA OBSTRUCCIÓN A LA JUSTICIA Y LA DESLEALTAD PROFESIONAL.

Artículo 466.

3. Si la conducta descrita en el apartado primero fuere realizada por cualquier otro particular que intervenga en el proceso, la pena se impondrá en su mitad inferior. Artículo 467. 1. El abogado o procurador que, habiendo asesorado o tomado la defensa o representación de alguna persona, sin el consentimiento de ésta defienda o represente en el mismo asunto a quien tenga intereses contrarios, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para su profesión de dos a cuatro años. 2. El abogado o procurador que, por acción u omisión, perjudique de forma manifiesta los intereses que le fueren encomendados será castigado con las penas de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo, cargo público, profesión u oficio de uno a cuatro años. Si los hechos fueran realizados por imprudencia grave, se impondrán las penas de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para su profesión de seis meses a dos años. CAPÍTULO VIII. DEL QUEBRANTAMIENTO DE CONDENA. Artículo 468. 1. Los que quebrantaren su condena, medida de seguridad, prisión, medida cautelar, conducción o custodia serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año si estuvieran privados de libertad, y con la pena de multa de doce a veinticuatro meses en los demás casos. 2. Se impondrá en todo caso la pena de prisión de seis meses a un año a los que quebrantaren una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza impuesta en procesos criminales en los que el ofendido sea alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2, así como a aquellos que quebrantaren la medida de libertad vigilada Artículo 469. Los sentenciados o presos que se fugaren del lugar en que estén recluidos, haciendo uso de violencia o intimidación en las personas o fuerza en las cosas o tomando parte en motín, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a cuatro años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1386

Oposició

2. Si la revelación de las actuaciones declaradas secretas fuese realizada por el Juez o miembro del Tribunal, representante del Ministerio Fiscal, Secretario Judicial o cualquier funcionario al servicio de la Administración de Justicia, se le impondrán las penas previstas en el artículo 417 en su mitad superior.

per Inspector/a

1. El abogado o procurador que revelare actuaciones procesales declaradas secretas por la autoridad judicial, será castigado con las penas de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo, cargo público, profesión u oficio de uno a cuatro años.

Artículo 470. 1. El particular que proporcionare la evasión a un condenado, preso o detenido, bien del lugar en que esté recluido, bien durante su conducción, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año y multa de doce a veinticuatro meses.

Artículo 471. Se impondrá la pena superior en grado, en sus respectivos casos, si el culpable fuera un funcionario público encargado de la conducción o custodia de un condenado, preso o detenido. El funcionario será castigado, además, con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de seis a diez años si el fugitivo estuviera condenado por sentencia ejecutoria, y con la inhabilitación especial para empleo o cargo público de tres a seis años en los demás casos.

CAPÍTULO IX. DE LOS DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA DE LA CORTE PENAL INTERNACIONAL. Artículo 471 bis. 1. El testigo que, intencionadamente, faltare a la verdad en su testimonio ante la Corte Penal Internacional, estando obligado a decir verdad conforme a las normas estatutarias y reglas de procedimiento y prueba de dicha Corte, será castigado con prisión de seis meses a dos años. Si el falso testimonio se diera en contra del acusado, la pena será de prisión de dos a cuatro años. Si a consecuencia del testimonio se dictara un fallo condenatorio, se impondrá pena de prisión de cuatro a cinco años. 2. El que presentare pruebas ante la Corte Penal Internacional a sabiendas de que son falsas o han sido falsificadas será castigado con las penas señaladas en el apartado anterior de este artículo. 3. El que intencionadamente destruya o altere pruebas, o interfiera en las diligencias de prueba ante la Corte Penal Internacional será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de siete a 12 meses. 4. El que corrompiera a un testigo, obstruyera su comparecencia o testimonio ante la Corte Penal Internacional o interfiriera en ellos será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a 24 meses. 5. Será castigado con prisión de uno a cuatro años y multa de seis a 24 meses quien pusiera trabas a un funcionario de la Corte, lo corrompiera o intimidara, para obligarlo o inducirlo a que no cumpla sus funciones o a que lo haga de manera indebida. 6. El que tomara represalias contra un funcionario de la Corte Penal Internacional en razón de funciones que haya desempeñado él u otro funcionario será castigado con la pena de prisión de uno a C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1387

Oposició

3. Si se tratara de alguna de las personas citadas en el artículo 454, se les castigará con la pena de multa de tres a seis meses, pudiendo en este caso el Juez o Tribunal imponer tan sólo las penas correspondientes a los daños causados o a las amenazas o violencias ejercidas.

per Inspector/a

2. Si se empleara al efecto violencia o intimidación en las personas, fuerza en las cosas o soborno, la pena será de prisión de seis meses a cuatro años.

cuatro años y multa de seis a 24 meses. En la misma pena incurrirá quien tome represalias contra un testigo por su declaración ante la Corte.

CAPÍTULO IV. DE LOS DELITOS RELATIVOS AL EJERCICIO DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y LIBERTADES PÚBLICAS. SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS COMETIDOS CON OCASIÓN DEL EJERCICIO DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y DE LAS LIBERTADES PÚBLICAS GARANTIZADOS POR LA CONSTITUCIÓN. Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses. 2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía. Artículo 511. 1. Incurrirá en la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años el particular encargado de un servicio público que deniegue a una persona una prestación a la que tenga derecho por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía. 2. Las mismas penas serán aplicables cuando los hechos se cometan contra una asociación, fundación, sociedad o corporación o contra sus miembros por razón de su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros o de alguno de ellos a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía. 3. Los funcionarios públicos que cometan alguno de los hechos previstos en este artículo, incurrirán en las mismas penas en su mitad superior y en la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1388

Oposició

TÍTULO XXI. DELITOS CONTRA LA CONSTITUCIÓN.

per Inspector/a

7. El que solicitara o aceptara un soborno en calidad de funcionario de la Corte y en relación con sus funciones oficiales incurrirá en la pena de prisión de dos a cinco años y multa del tanto al triplo del valor de la dádiva solicitada o aceptada.

Artículo 512.

Son punibles las reuniones o manifestaciones ilícitas, y tienen tal consideración: 1. Las que se celebren con el fin de cometer algún delito. 2. Aquéllas a las que concurran personas con armas, artefactos explosivos u objetos contundentes o de cualquier otro modo peligroso. Artículo 514. 1. Los promotores o directores de cualquier reunión o manifestación comprendida en el número 1 del artículo anterior y los que, en relación con el número 2 del mismo, no hayan tratado de impedir por todos los medios a su alcance las circunstancias en ellos mencionadas, incurrirán en las penas de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses. A estos efectos, se reputarán directores o promotores de la reunión o manifestación los que las convoquen o presidan. 2. Los asistentes a una reunión o manifestación que porten armas u otros medios igualmente peligrosos serán castigados con la pena de prisión de uno a dos años y multa de seis a doce meses. Los Jueces o Tribunales, atendiendo a los antecedentes del sujeto, circunstancias del caso y características del arma o instrumento portado, podrán rebajar en un grado la pena señalada. 3. Las personas que, con ocasión de la celebración de una reunión o manifestación, realicen actos de violencia contra la autoridad, sus agentes, personas o propiedades públicas o privadas, serán castigadas con la pena que a su delito corresponda, en su mitad superior. 4. Los que impidieren el legítimo ejercicio de las libertades de reunión o manifestación, o perturbaren gravemente el desarrollo de una reunión o manifestación lícita serán castigados con la pena de prisión de dos a tres años si los hechos se realizaran con violencia, y con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses si se cometieren mediante vías de hecho o cualquier otro procedimiento ilegítimo. 5. Los promotores o directores de cualquier reunión o manifestación que convocaren, celebraren o intentaren celebrar de nuevo una reunión o manifestación que hubiese sido previamente suspendida o prohibida, y siempre que con ello pretendieran subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública, serán castigados con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a doce meses, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder, en su caso, conforme a los apartados precedentes.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1389

Oposició

Artículo 513.

per Inspector/a

Los que en el ejercicio de sus actividades profesionales o empresariales denegaren a una persona una prestación a la que tenga derecho por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, incurrirán en la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de profesión, oficio, industria o comercio, por un período de uno a cuatro años.

Artículo 515.

1. Las que tengan por objeto cometer algún delito o, después de constituidas, promuevan su comisión, así como las que tengan por objeto cometer o promover la comisión de faltas de forma organizada, coordinada y reiterada. 2. Las que, aun teniendo por objeto un fin lícito, empleen medios violentos o de alteración o control de la personalidad para su consecución. 3. Las organizaciones de carácter paramilitar. 4. Las que promuevan la discriminación, el odio o la violencia contra personas, grupos o asociaciones por razón de su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros o de alguno de ellos a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, o inciten a ello. Artículo 516. (Eliminado) Artículo 517. En los casos previstos en los números 1 y 3 al 6 del artículo 515 se impondrán las siguientes penas: 1. A los fundadores, directores y presidentes de las asociaciones, las de prisión de dos a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a doce años. 2. A los miembros activos, las de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses.

per Inspector/a

Son punibles las asociaciones ilícitas, teniendo tal consideración:

Los que con su cooperación económica o de cualquier otra clase, en todo caso relevante, favorezcan la fundación, organización o actividad de las asociaciones comprendidas en los números 1 y 3 al 6 del artículo 515, incurrirán en la pena de prisión de uno a tres años, multa de doce a veinticuatro meses, e inhabilitación para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años. Artículo 519. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer el delito de asociación ilícita se castigarán con la pena inferior en uno o dos grados a la que corresponda, respectivamente, a los hechos previstos en los artículos anteriores. Artículo 520. Los Jueces o Tribunales, en los supuestos previstos en el artículo 515, acordarán la disolución de la asociación ilícita y, en su caso, cualquier otra de las consecuencias accesorias del artículo 129 de este Código.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1390

Oposició

Artículo 518.

Artículo 521. En el delito de asociación ilícita, si el reo fuera autoridad, agente de ésta o funcionario público, se le impondrá, además de las penas señaladas, la de inhabilitación absoluta de diez a quince años.

Artículo 522. Incurrirán en la pena de multa de cuatro a diez meses: 1. Los que por medio de violencia, intimidación, fuerza o cualquier otro apremio ilegítimo impidan a un miembro o miembros de una confesión religiosa practicar los actos propios de las creencias que profesen, o asistir a los mismos. 2. Los que por iguales medios fuercen a otro u otros a practicar o concurrir a actos de culto o ritos, o a realizar actos reveladores de profesar o no profesar una religión, o a mudar la que profesen. Artículo 523. El que con violencia, amenaza, tumulto o vías de hecho, impidiere, interrumpiere o perturbare los actos, funciones, ceremonias o manifestaciones de las confesiones religiosas inscritas en el correspondiente registro público del Ministerio de Justicia e Interior, será castigado con la pena de prisión de seis meses a seis años, si el hecho se ha cometido en lugar destinado al culto, y con la de multa de cuatro a diez meses si se realiza en cualquier otro lugar.

per Inspector/a

SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS CONTRA LA LIBERTAD DE CONCIENCIA, LOS SENTIMIENTOS RELIGIOSOS Y EL RESPETO A LOS DIFUNTOS.

El que en templo, lugar destinado al culto o en ceremonias religiosas ejecutare actos de profanación en ofensa de los sentimientos religiosos legalmente tutelados será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses. Artículo 525. 1. Incurrirán en la pena de multa de ocho a doce meses los que, para ofender los sentimientos de los miembros de una confesión religiosa, hagan públicamente, de palabra, por escrito o mediante cualquier tipo de documento, escarnio de sus dogmas, creencias, ritos o ceremonias, o vejen, también públicamente, a quienes los profesan o practican. 2. En las mismas penas incurrirán los que hagan públicamente escarnio, de palabra o por escrito, de quienes no profesan religión o creencia alguna. Artículo 526. El que, faltando al respeto debido a la memoria de los muertos, violare los sepulcros o sepulturas, profanare un cadáver o sus cenizas o, con ánimo de ultraje, destruyere, alterare o dañare las urnas funerarias, panteones, lápidas o nichos será castigado con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1391

Oposició

Artículo 524.

SECCIÓN 3. DE LOS DELITOS CONTRA EL DEBER DE CUMPLIMIENTO DE LA PRESTACIÓN SOCIAL SUSTITUTORIA. Artículo 527.

CAPÍTULO V. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA LAS GARANTÍAS CONSTITUCIONALES. SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL. Artículo 529. 1. El Juez o Magistrado que entregare una causa criminal a otra autoridad o funcionario, militar o administrativo, que ilegalmente se la reclame, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. 2. Si además entregara la persona de un detenido, se le impondrá la pena superior en grado. Artículo 530. La autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, acordare, practicare o prolongare cualquier privación de libertad de un detenido, preso o sentenciado, con violación de los plazos o demás garantías constitucionales o legales, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años.

per Inspector/a

Artículo 528.

La autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, decretare, practicare o prolongare la incomunicación de un detenido, preso o sentenciado, con violación de los plazos o demás garantías constitucionales o legales, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. Artículo 532. Si los hechos descritos en los dos artículos anteriores fueran cometidos por imprudencia grave, se castigarán con la pena de suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 533. El funcionario penitenciario o de centros de protección o corrección de menores que impusiere a los reclusos o internos sanciones o privaciones indebidas, o usare con ellos de un rigor innecesario, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1392

Oposició

Artículo 531.

SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA LA INVIOLABILIDAD DOMICILIARIA Y DEMÁS GARANTÍAS DE LA INTIMIDAD. Artículo 534.

Si no devolviera al dueño, inmediatamente después del registro, los papeles, documentos y efectos registrados, las penas serán las de inhabilitación especial para empleo o cargo público de seis a doce años y multa de doce a veinticuatro meses, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponderle por la apropiación. 2. La autoridad o funcionario público que, con ocasión de lícito registro de papeles, documentos o efectos de una persona, cometa cualquier vejación injusta o daño innecesario en sus bienes, será castigado con las penas previstas para estos hechos, impuestas en su mitad superior, y, además, con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. Artículo 535. La autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, interceptare cualquier clase de correspondencia privada, postal o telegráfica, con violación de las garantías constitucionales o legales, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a seis años. Si divulgara o revelara la información obtenida, se impondrá la pena de inhabilitación especial, en su mitad superior, y, además, la de multa de seis a dieciocho meses. Artículo 536. La autoridad, funcionario público o agente de éstos que, mediando causa por delito, interceptare las telecomunicaciones o utilizare artificios técnicos de escuchas, transmisión, grabación o reproducción del sonido, de la imagen o de cualquier otra señal de comunicación, con violación de las garantías constitucionales o legales, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a seis años. Si divulgare o revelare la información obtenida, se impondrán las penas de inhabilitación especial, en su mitad superior y, además, la de multa de seis a dieciocho meses. SECCIÓN 3. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA OTROS DERECHOS INDIVIDUALES.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1393

Oposició

1. Entre en un domicilio sin el consentimiento del morador. 2. Registre los papeles o documentos de una persona o los efectos que se hallen en su domicilio, a no ser que el dueño haya prestado libremente su consentimiento.

per Inspector/a

1. Será castigado con las penas de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a seis años la autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, y sin respetar las garantías constitucionales o legales:

Artículo 537.

Artículo 538. La autoridad o funcionario público que establezca la censura previa o, fuera de los casos permitidos por la Constitución y las Leyes, recoja ediciones de libros o periódicos o suspenda su publicación o la difusión de cualquier emisión radiotelevisiva, incurrirá en la pena de inhabilitación absoluta de seis a diez años. Artículo 539. La autoridad o funcionario público que disuelva o suspenda en sus actividades a una asociación legalmente constituida, sin previa resolución judicial, o sin causa legítima le impida la celebración de sus sesiones, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de ocho a doce años y multa de seis a doce meses. Artículo 540. La autoridad o funcionario público que prohiba una reunión pacífica o la disuelva fuera de los casos expresamente permitidos por las Leyes, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de cuatro a ocho años y multa de seis a nueve meses.

per Inspector/a

La autoridad o funcionario público que impida u obstaculice el derecho a la asistencia de abogado al detenido o preso, procure o favorezca la renuncia del mismo a dicha asistencia o no le informe de forma inmediata y de modo que le sea comprensible de sus derechos y de las razones de su detención, será castigado con la pena de multa de cuatro a diez meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a cuatro años.

La autoridad o funcionario público que expropie a una persona de sus bienes fuera de los casos permitidos y sin cumplir los requisitos legales, incurrirá en las penas de inhabilitación especial para empleo o cargo público de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses. Artículo 542. Incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años la autoridad o el funcionario público que, a sabiendas, impida a una persona el ejercicio de otros derechos cívicos reconocidos por la Constitución y las Leyes. TÍTULO XXII. DELITOS CONTRA EL ORDEN PÚBLICO. CAPÍTULO I. SEDICIÓN. Artículo 544. Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1394

Oposició

Artículo 541.

a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales.

2. Fuera de estos casos, se impondrá la pena de cuatro a ocho años de prisión, y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años. Artículo 546. Lo dispuesto en el artículo 474 es aplicable al caso de sedición cuando ésta no haya llegado a organizarse con jefes conocidos. Artículo 547. En el caso de que la sedición no haya llegado a entorpecer de un modo grave el ejercicio de la autoridad pública y no haya tampoco ocasionado la perpetración de otro delito al que la Ley señale penas graves, los Jueces o Tribunales rebajarán en uno o dos grados las penas señaladas en este Capítulo. Artículo 548. La provocación, la conspiración y la proposición para la sedición serán castigadas con las penas inferiores en uno o dos grados a las respectivamente previstas, salvo que llegue a tener efecto la sedición, en cuyo caso se castigará con la pena señalada en el primer apartado del artículo 545, y a sus autores se los considerará promotores. Artículo 549. Lo dispuesto en los artículos 479 a 484 es también aplicable al delito de sedición. CAPÍTULO II. DE LOS ATENTADOS CONTRA LA AUTORIDAD, SUS AGENTES Y LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS, Y DE LA RESISTENCIA Y DESOBEDIENCIA. Artículo 550. Son reos de atentado los que acometan a la autoridad, a sus agentes o funcionarios públicos, o empleen fuerza contra ellos, los intimiden gravemente o les hagan resistencia activa también grave, cuando se hallen ejecutando las funciones de sus cargos o con ocasión de ellas.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1395

Oposició

1. Los que hubieren inducido, sostenido o dirigido la sedición o aparecieren en ella como sus principales autores, serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad. En ambos casos se impondrá, además, la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo.

per Inspector/a

Artículo 545.

Artículo 551.

2. No obstante lo previsto en el apartado anterior si la autoridad contra la que se atentare fuera miembro del Gobierno, de los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas, del Congreso de los Diputados, del Senado o de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas, de las Corporaciones locales, del Consejo General del Poder Judicial o Magistrado del Tribunal Constitucional se impondrá la pena de prisión de cuatro a seis años y multa de seis a doce meses. Artículo 552. Se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente previstas en el artículo anterior siempre que en el atentado concurra alguna de las circunstancias siguientes: 1. Si la agresión se verificara con armas u otro medio peligroso. 2. Si el autor del hecho se prevaliera de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público. Artículo 553. La provocación, la conspiración y la proposición para cualquiera de los delitos previstos en los artículos anteriores, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente.

per Inspector/a

1. Los atentados comprendidos en el artículo anterior serán castigados con las penas de prisión de dos a cuatro años y multa de tres a seis meses si el atentado fuera contra autoridad y de prisión de uno a tres años en los demás casos.

1. El que maltratare de obra o hiciere resistencia activa grave a fuerza armada en el ejercicio de sus funciones o con ocasión de ellas, será castigado con las penas establecidas en los artículos 551 y 552, en sus respectivos casos. 2. A estos efectos, se entenderán por fuerza armada los militares que, vistiendo uniforme, presten un servicio que legalmente esté encomendado a las Fuerzas Armadas y les haya sido reglamentariamente ordenado. Artículo 555. Las penas previstas en los artículos 551 y 552 se impondrán en un grado inferior, en sus respectivos casos, a los que acometan o intimiden a las personas que acudan en auxilio de la autoridad, sus agentes o funcionarios. Artículo 556. Los que, sin estar comprendidos en el artículo 550, resistieren a la autoridad o sus agentes, o los desobedecieren gravemente, en el ejercicio de sus funciones, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1396

Oposició

Artículo 554.

CAPÍTULO III. DE LOS DESÓRDENES PÚBLICOS.

2. Se impondrá la pena superior en grado a las previstas en el apartado precedente a los autores de los actos allí citados cuando éstos se produjeren con ocasión de la celebración de eventos o espectáculos que congreguen a gran número de personas. Con idéntica pena serán castigados quienes en el interior de los recintos donde se celebren estos eventos alteren el orden público mediante comportamientos que provoquen o sean susceptibles de provocar avalanchas u otras reacciones en el público que pusieren en situación de peligro a parteoalatotalidad de los asistentes. En estos casos se podrá imponer también la pena de privación de acudir a eventos o espectáculos de la misma naturaleza por un tiempo superior hasta tres años a la pena de prisión impuesta. Artículo 558. Serán castigados con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, los que perturben gravemente el orden en la audiencia de un tribunal o juzgado, en los actos públicos propios de cualquier autoridad o corporación, en colegio electoral, oficina o establecimiento público, centro docente o con motivo de la celebración de espectáculos deportivos o culturales. En estos casos se podrá imponer también la pena de privación de acudir a los lugares, eventos o espectáculos de la misma naturaleza por un tiempo superior hasta tres años a la pena de prisión impuesta. Artículo 559. Los que perturben gravemente el orden público con objeto de impedir a alguna persona el ejercicio de sus derechos cívicos, serán castigados con las penas de multa de tres a doce meses y de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por tiempo de dos a seis años. Artículo 560. 1. Los que causaren daños que interrumpan, obstaculicen o destruyan líneas o instalaciones de telecomunicaciones o la correspondencia postal, serán castigados con la pena de prisión de uno a cinco años. 2. En la misma pena incurrirán los que causen daños en vías férreas u originen un grave daño para la circulación ferroviaria de alguna de las formas previstas en el artículo 382. 3. Igual pena se impondrá a los que dañen las conducciones o transmisiones de agua, gas o electricidad para las poblaciones, interrumpiendo o alterando gravemente el suministro o servicio.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1397

Oposició

1. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a tres años los que, actuando en grupo, y con el fin de atentar contra la paz pública, alteren el orden público causando lesiones a las personas, produciendo daños en las propiedades, obstaculizando las vías públicas o los accesos a las mismas de manera peligrosa para los que por ellas circulen, o invadiendo instalaciones o edificios, sin perjuicio de las penas que les puedan corresponder conforme a otros preceptos de este Código.

per Inspector/a

Artículo 557.

Artículo 561. El que, con ánimo de atentar contra la paz pública, afirme falsamente la existencia de aparatos explosivos u otros que puedan causar el mismo efecto, o de sustancias químicas, biológicas o tóxicas que puedan causar daño a la salud, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses, atendida la alarma o alteración del orden efectivamente producida.

En el caso de hallarse constituido en autoridad el que cometa cualquiera de los delitos expresados en los capítulos anteriores de este Título, la pena de inhabilitación que estuviese prevista en cada caso se sustituirá por la inhabilitación absoluta por tiempo de diez a quince años, salvo que dicha circunstancia esté específicamente contemplada en el tipo penal de que se trate. CAPÍTULO V. DE LA TENENCIA, TRÁFICO Y DEPÓSITO DE ARMAS, MUNICIONES Y EXPLOSIVOS. Artículo 563. La tenencia de armas prohibidas y la de aquellas que sean resultado de la modificación sustancial de las características de fabricación de armas reglamentadas, será castigada con la pena de prisión de uno a tres años. Artículo 564. 1. La tenencia de armas de fuego reglamentadas, careciendo de las licencias o permisos necesarios, será castigada: 1. Con la pena de prisión de uno a dos años, si se trata de armas cortas. 2. Con la pena de prisión de seis meses a un año, si se trata de armas largas. 2. Los delitos previstos en el número anterior se castigarán, respectivamente, con las penas de prisión de dos a tres años y de uno a dos años, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: 1. Que las armas carezcan de marcas de fábrica o de número, o los tengan alterados o borrados. 2. Que hayan sido introducidas ilegalmente en territorio español. 3. Que hayan sido transformadas, modificando sus características originales. Artículo 565. Los Jueces o Tribunales podrán rebajar en un grado las penas señaladas en los artículos anteriores, siempre que por las circunstancias del hecho y del culpable se evidencie la falta de intención de usar las armas con fines ilícitos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1398

Oposició

Artículo 562.

per Inspector/a

CAPÍTULO IV. DISPOSICIÓN COMÚN A LOS CAPÍTULOS ANTERIORES.

Artículo 566.

2. Las penas contempladas en el punto 1.º del apartado anterior se impondrán a los que desarrollen o empleen armas químicas o biológicas o minas antipersonas o municiones en racimo, o inicien preparativos militares para su empleo o no las destruyan con infracción de los tratados o convenios internacionales en los que España sea parte. Artículo 567. 1. Se considera depósito de armas de guerra la fabricación, la comercialización o la tenencia de cualquiera de dichas armas, con independencia de su modelo o clase, aun cuando se hallen en piezas desmontadas. Se considera depósito de armas químicas o biológicas o de minas antipersonas o de municiones en racimo la fabricación, la comercialización o la tenencia de las mismas. El depósito de armas, en su vertiente de comercialización, comprende tanto la adquisición como la enajenación. 2. Se consideran armas de guerra las determinadas como tales en las disposiciones reguladoras de la defensa nacional. Se consideran armas químicas o biológicas, minas antipersonas o municiones en racimo las determinadas como tales en los tratados o convenios internacionales en los que España sea parte. Se entiende por desarrollo de armas químicas o biológicas, minas antipersonas o municiones en racimo cualquier actividad consistente en la investigación o estudio de carácter científico o técnico encaminada a la creación de una nueva arma química o biológica, mina antipersona o munición en racimo o la modificación de una preexistente. 3. Se considera depósito de armas de fuego reglamentadas la fabricación, comercialización o reunión de cinco o más de dichas armas, aun cuando se hallen en piezas desmontadas. 4. Respecto de las municiones, los Jueces y Tribunales, teniendo en cuenta la cantidad y clase de las mismas, declararán si constituyen depósito a los efectos de este Capítulo.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1399

Oposició

1. Si se trata de armas o municiones de guerra o de armas químicas o biológicas o de minas antipersonas o municiones en racimo, con la pena de prisión de cinco a diez años los promotores y organizadores, y con la de prisión de tres a cinco años los que hayan cooperado a su formación. 2. Si se trata de armas de fuego reglamentadas o municiones para las mismas, con la pena de prisión de dos a cuatro años los promotores y organizadores, y con la de prisión de seis meses a dos años los que hayan cooperado a su formación. 3. Con las mismas penas será castigado, en sus respectivos casos, el tráfico de armas o municiones de guerra o de defensa, o de armas químicas o biológicas o de minas antipersonas o municiones en racimo.

per Inspector/a

1. Los que fabriquen, comercialicen o establezcan depósitos de armas o municiones no autorizados por las leyes o la autoridad competente serán castigados:

Artículo 568.

Los depósitos de armas, municiones o explosivos establecidos en nombre o por cuenta de una asociación con propósito delictivo, determinarán la declaración judicial de ilicitud y su consiguiente disolución. Artículo 570. 1. En los casos previstos en este capítulo se podrá imponer la pena de privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo superior en tres años a la pena de prisión impuesta. 2. Igualmente, si el delincuente estuviera autorizado para fabricar o traficar con alguna o algunas de las sustancias, armas y municiones mencionadas en el mismo, sufrirá, además de las penas señaladas, la de inhabilitación especial para el ejercicio de su industria o comercio por tiempo de 12 a 20 años. CAPÍTULO VI. DE LAS ORGANIZACIONES Y GRUPOS CRIMINALES Artículo 570 Bis. 1. Quienes promovieren, constituyeren, organizaren, coordinaren o dirigieren una organización criminal serán castigados con la pena de prisión de cuatro a ocho años si aquélla tuviere por finalidad u objeto la comisión de delitos graves, y con la pena de prisión de tres a seis años en los demás casos; y quienes participaren activamente en la organización, formaren parte de ella o cooperaren económicamente o de cualquier otro modo con la misma serán castigados con las penas de prisión de dos a cinco años si tuviere como fin la comisión de delitos graves, y con la pena de prisión de uno a tres años en los demás casos. A los efectos de este Código se entiende por organización criminal la agrupación formada por más de dos personas con carácter estable o por tiempo indefinido, que de manera concertada y coordinada se repartan diversas tareas o funciones con el fin de cometer delitos, así como de llevar a cabo la perpetración reiterada de faltas. 2. Las penas previstas en el número anterior se impondrán en su mitad superior cuando la organización: a) esté formada por un elevado número de personas. b) disponga de armas o instrumentos peligrosos.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1400

Oposició

Artículo 569.

per Inspector/a

La tenencia o el depósito de sustancias o aparatos explosivos, inflamables, incendiarios o asfixiantes, o sus componentes, así como su fabricación, tráfico o transporte, o suministro de cualquier forma, no autorizado por las Leyes o la autoridad competente, serán castigados con la pena de prisión de cuatro a ocho años, si se trata de sus promotores y organizadores, y con la pena de prisión de tres a cinco años para los que hayan cooperado a su formación.

c) disponga de medios tecnológicos avanzados de comunicación o transporte que por sus características resulten especialmente aptos para facilitar la ejecución de los delitos o la impunidad de los culpables.

Artículo 570 Ter. 1. Quienes constituyeren, financiaren o integraren un grupo criminal serán castigados: a) Si la finalidad del grupo es cometer delitos de los mencionados en el apartado 3 del artículo anterior, con la pena de dos a cuatro años de prisión si se trata de uno o más delitos graves y con la de uno a tres años de prisión si se trata de delitos menos graves. b) Con la pena de seis meses a dos años de prisión si la finalidad del grupo es cometer cualquier otro delito grave. c) Con la pena de tres meses a un año de prisión cuando se trate de cometer uno o varios delitos menos graves no incluidos en el apartado a) o de la perpetración reiterada de faltas, debiéndose imponer en este último caso la pena en su mitad inferior, salvo que la finalidad del grupo fuera la perpetración reiterada de la falta prevista en el número 1 del artículo 623, en cuyo caso podrá imponerse la pena en toda su extensión. A los efectos de este Código se entiende por grupo criminal la unión de más de dos personas que, sin reunir alguna o algunas de las características de la organización criminal definida en el artículo anterior, tenga por finalidad o por objeto la perpetración concertada de delitos o la comisión concertada y reiterada de faltas. 2. Las penas previstas en el número anterior se impondrán en su mitad superior cuando el grupo: a) esté formado por un elevado número de personas. b) disponga de armas o instrumentos peligrosos. c) disponga de medios tecnológicos avanzados de comunicación o transporte que por sus características resulten especialmente aptos para facilitar la ejecución de los delitos o la impunidad de los culpables. Si concurrieran dos o más de dichas circunstancias se impondrán las penas superiores en grado. Artículo 570 Quáter 1. Los jueces o tribunales, en los supuestos previstos en este Capítulo, acordarán la disolución de la organización o grupo y, en su caso, cualquier otra de las consecuencias del artículo 31 bis de este Código. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1401

Oposició

3. Se impondrán en su mitad superior las penas respectivamente previstas en este artículo si los delitos fueren contra la vida o la integridad de las personas, la libertad, la libertad e indemnidad sexuales o la trata de seres humanos.

per Inspector/a

Si concurrieran dos o más de dichas circunstancias se impondrán las penas superiores en grado.

En todo caso, cuando las conductas previstas en dichos artículos estuvieren comprendidas en otro precepto de este Código, será de aplicación lo dispuesto en la regla 4.ª del artículo 8. 3. Las disposiciones de este Capítulo serán aplicables a toda organización o grupo criminal que lleve a cabo cualquier acto penalmente relevante en España, aunque se hayan constituido, estén asentados o desarrollen su actividad en el extranjero. 4. Los jueces o tribunales, razonándolo en la sentencia, podrán imponer al responsable de cualquiera de los delitos previstos en este Capítulo la pena inferior en uno o dos grados, siempre que el sujeto haya abandonado de forma voluntaria sus actividades delictivas y haya colaborado activamente con las autoridades o sus agentes, bien para obtener pruebas decisivas para la identificación o captura de otros responsables o para impedir la actuación o el desarrollo de las organizaciones o grupos a que haya pertenecido, bien para evitar la perpetración de un delito que se tratara de cometer en el seno o a través de dichas organizaciones o grupos. CAPÍTULO VII. DE LAS ORGANIZACIONES Y GRUPOS TERRORISTAS Y DE LOS DELITOS DE TERRORISMO SECCIÓN 1ª. DE LAS ORGANIZACIONES Y GRUPOS TERRORISTAS

per Inspector/a

2. Asimismo se impondrá a los responsables de las conductas descritas en los dos artículos anteriores, además de las penas en ellos previstas, la de inhabilitación especial para todas aquellas actividades económicas o negocios jurídicos relacionados con la actividad de la organización o grupo criminal o con su actuación en el seno de los mismos, por un tiempo superior entre seis y veinte años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, al número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el delincuente.

1. Quienes promovieren, constituyeren, organizaren o dirigieren una organización o grupo terrorista serán castigados con las penas de prisión de ocho a catorce años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de ocho a quince años. 2. Quienes participaren activamente en la organización o grupo, o formaren parte de los mismos, serán castigados con las penas de prisión de seis a doce años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a catorce. 3. A los efectos de este Código, se considerarán organizaciones o grupos terroristas aquellas agrupaciones que, reuniendo las características respectivamente establecidas en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 570 bis) y en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 570 ter, tengan por finalidad o por objeto subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública mediante la perpetración de cualquiera de los delitos previstos en la Sección siguiente.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1402

Oposició

Artículo 571.

SECCIÓN 2ª. DE LOS DELITOS DE TERRORISMO

2. Los que perteneciendo, actuando al servicio o colaborando con las organizaciones o grupos terroristas atentaren contra las personas, incurrirán: 1.º En la pena de prisión de veinte a treinta años si causaran la muerte de una persona. 2.º En la pena de prisión de quince a veinte años si causaran lesiones de las previstas en los artículos 149 y 150 o secuestraran a una persona. 3.º En la pena de prisión de diez a quince años si causaran cualquier otra lesión o detuvieran ilegalmente, amenazaran o coaccionaran a una persona. 3. Si los hechos se realizaran contra las personas mencionadas en el apartado 2 del artículo 551 o contra miembros de las Fuerzas Armadas, de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, Policías de las Comunidades Autónomas o de los Entes locales, se impondrá la pena en su mitad superior. Artículo 573. El depósito de armas o municiones o la tenencia o depósito de sustancias o aparatos explosivos, inflamables, incendiarios o asfixiantes, o de sus componentes, así como su fabricación, tráfico, transporte o suministro de cualquier forma, y la mera colocación o empleo de tales sustancias o de los medios o artificios adecuados, serán castigados con la pena de prisión de seis a diez años cuando tales hechos sean cometidos por quienes pertenezcan, actúen al servicio o colaboren con las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas descritos en los artículos anteriores. Artículo 574. Los que perteneciendo, actuando al servicio o colaborando con organizaciones o grupos terroristas, cometan cualquier otra infracción con alguna de las finalidades expresadas en el apartado 3 del artículo 571, serán castigados con la pena señalada al delito o falta ejecutados en su mitad superior. Artículo 575. Los que, con el fin de allegar fondos a las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas señalados anteriormente, o con el propósito de favorecer sus finalidades, atentaren contra el patrimonio, serán castigados con la pena superior en grado a la que correspondiere por el delito cometido, sin perjuicio de las que proceda imponer conforme a lo dispuesto en el artículo siguiente por el acto de colaboración. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1403

Oposició

1. Los que perteneciendo, actuando al servicio o colaborando con organizaciones o grupos terroristas cometan los delitos de estragos o de incendios tipificados en los artículos 346 y 351, respectivamente, serán castigados con la pena de prisión de quince a veinte años, sin perjuicio de la pena que les corresponda si se produjera lesión para la vida, integridad física o salud de las personas.

per Inspector/a

Artículo 572.

Artículo 576.

Cuando la información o vigilancia de personas mencionada en el párrafo anterior ponga en peligro la vida, la integridad física, la libertad o el patrimonio de las mismas, se impondrá la pena prevista en el apartado 1 en su mitad superior. Si llegara a ejecutarse el riesgo prevenido, se castigará el hecho como coautoría o complicidad, según los casos. 3. Las mismas penas previstas en el número 1 de este artículo se impondrán a quienes lleven a cabo cualquier actividad de captación, adoctrinamiento, adiestramiento o formación, dirigida a la incorporación de otros a una organización o grupo terrorista o a la perpetración de cualquiera de los delitos previstos en este Capítulo. Artículo 576 bis. 1. El que por cualquier medio, directa o indirectamente, provea o recolecte fondos con la intención de que se utilicen, o a sabiendas de que serán utilizados, en todo o en parte, para cometer cualquiera de los delitos comprendidos en este Capítulo o para hacerlos llegar a una organización o grupo terroristas, será castigado con penas de prisión de cinco a diez años y multa de dieciocho a veinticuatro meses. Si los fondos llegaran a ser empleados para la ejecución de actos terroristas concretos, el hecho se castigará como coautoría o complicidad, según los casos, siempre que le correspondiera una pena mayor. 2. El que estando específicamente sujeto por la ley a colaborar con la autoridad en la prevención de las actividades de financiación del terrorismo dé lugar, por imprudencia grave en el cumplimiento de dichas obligaciones, a que no sea detectada o impedida cualquiera de las conductas descritas en el apartado primero de este artículo, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a la prevista en él. 3. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis de este Código una persona jurídica sea responsable de los delitos recogidos en este artículo, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa de dos a cinco años, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años. b) Multa de uno a tres años, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de más de dos años de privación de libertad no incluida en el anterior inciso. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1404

Oposició

2. Son actos de colaboración la información o vigilancia de personas, bienes o instalaciones; la construcción, el acondicionamiento, la cesión o la utilización de alojamientos o depósitos; la ocultación o traslado de personas vinculadas a organizaciones o grupos terroristas; la organización de prácticas de entrenamiento o la asistencia a ellas, y, en general, cualquier otra forma equivalente de cooperación, ayuda o mediación, económica o de otro género, con las actividades de las citadas organizaciones o grupos terroristas.

per Inspector/a

1. Será castigado con las penas de prisión de cinco a diez años y multa de dieciocho a veinticuatro meses el que lleve a cabo, recabe o facilite cualquier acto de colaboración con las actividades o las finalidades de una organización o grupo terrorista.

Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis de este Código, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.

Artículo 578. El enaltecimiento o la justificación por cualquier medio de expresión pública o difusión de los delitos comprendidos en los artículos 571 a 577 de este Código o de quienes hayan participado en su ejecución, o la realización de actos que entrañen descrédito, menosprecio o humillación de las víctimas de los delitos terroristas o de sus familiares se castigará con la pena de prisión de uno a dos años. El Juez también podrá acordar en la sentencia, durante el período de tiempo que el mismo señale, alguna o algunas de las prohibiciones previstas en el artículo 57 de este Código. Artículo 579. 1. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos 571 a 578 se castigarán con la pena inferior en uno o dos grados a la que corresponda, respectivamente, a los hechos previstos en los artículos anteriores. Cuando no quede comprendida en el párrafo anterior o en otro precepto de este Código que establezca mayor pena, la distribución o difusión pública por cualquier medio de mensajes o consignas dirigidos a provocar, alentar o favorecer la perpetración de cualquiera de los delitos previstos en este capítulo, generando o incrementando el riesgo de su efectiva comisión, será castigada con la pena de seis meses a dos años de prisión. 2. Los responsables de los delitos previstos en este Capítulo, sin perjuicio de las penas que correspondan con arreglo a los artículos precedentes, serán también castigados con la pena de inhabilitación absoluta por un tiempo superior entre seis y veinte años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso en la sentencia, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, el número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el delincuente. 3. A los condenados a pena grave privativa de libertad por uno o más delitos comprendidos en este Capítulo se les impondrá además la medida de libertad vigilada de cinco a diez años, y de uno a cinco años si la pena privativa de libertad fuera menos grave. No obstante lo anterior, cuando se trate de un solo delito que no sea grave cometido por un delincuente primario, el Tribunal podrá imponer o no la medida de libertad vigilada en atención a la menor peligrosidad del autor. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1405

Oposició

Los que, sin pertenecer a banda armada, organización o grupo terrorista, y con la finalidad de subvertir el orden constitucional o de alterar gravemente la paz pública, o la de contribuir a estos fines atemorizando a los habitantes de una población o a los miembros de un colectivo social político o profesional, cometieren homicidios, lesiones de las tipificadas en los artículos 147 a 150, detenciones ilegales secuestros amenazas o coacciones contra las personas, o llevaren a cabo cualesquiera delitos de incendios, estragos, daños de los tipificados en los artículos 263 a 266, 323 ó 560 o tenencia, fabricación, depósito, tráfico, transporte o suministro de armas, municiones o sustancias o aparatos explosivos, inflamables, incendiarios o asfixiantes, o de sus componentes, serán castigados con la pena que corresponda al hecho cometido en su mitad superior.

per Inspector/a

Artículo 577.

Artículo 580. En todos los delitos relacionados con la actividad de las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas, la condena de un Juez o Tribunal extranjero será equiparada a las sentencias de los Jueces o Tribunales españoles a los efectos de aplicación de la agravante de reincidencia.

LIBRO III. FALTAS Y SUS PENAS. TÍTULO I. FALTAS CONTRA LAS PERSONAS. Artículo 617. 1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causara a otro una lesión no definida como delito en este Código será castigado con la pena de localización permanente de seis a 12 días o multa de uno a dos meses. 2. El que golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión será castigado con la pena de localización permanente de dos a seis días o multa de 10 a 30 días.

per Inspector/a

4. En los delitos previstos en esta sección, los jueces y tribunales, razonándolo en sentencia, podrán imponer la pena inferior en uno o dos grados a la señalada por la ley para el delito de que se trate, cuando el sujeto haya abandonado voluntariamente sus actividades delictivas y se presente a las autoridades confesando los hechos en que haya participado, y además colabore activamente con éstas para impedir la producción del delito o coadyuve eficazmente a la obtención de pruebas decisivas para la identificación o captura de otros responsables o para impedir la actuación o el desarrollo de organizaciones o grupos terroristas a los que haya pertenecido o con los que haya colaborado.

1. Serán castigados con la pena de localización permanente de seis a 12 días o multa de 12 a 24 días los que, encontrando abandonado a un menor de edad o a un incapaz, no lo presenten a la autoridad o a su familia o no le presten, en su caso, el auxilio que las circunstancias requieran. 2. El que incumpliere obligaciones familiares establecidas en convenio judicialmente aprobado o resolución judicial en los supuestos de separación legal, divorcio, declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiación o proceso de alimentos a favor de sus hijos, que no constituya delito, será castigado con la pena de multa de 10 días a dos meses o trabajos en beneficio de la comunidad de uno a 30 días. Artículo 619. Serán castigados con la pena de multa de diez a veinte días los que dejaren de prestar asistencia o, en su caso, el auxilio que las circunstancias requieran a una persona de edad avanzada o discapacitada que se encuentre desvalida y dependa de sus cuidados. Artículo 620. Serán castigados con la pena de multa de diez a veinte días: C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1406

Oposició

Artículo 618.

1. Los que de modo leve amenacen a otro con armas u otros instrumentos peligrosos, o los saquen en riña, como no sea en justa defensa, salvo que el hecho sea constitutivo de delito. 2. Los que causen a otro una amenaza, coacción, injuria o vejación injusta de carácter leve, salvo que el hecho sea constitutivo de delito.

Artículo 621. 1. Los que por imprudencia grave causaren alguna de las lesiones previstas en el apartado 2 del artículo 147, serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. 2. Los que por imprudencia leve causaren la muerte de otra persona, serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. 3. Los que por imprudencia leve causaran lesión constitutiva de delito serán castigados con pena de multa de 10 a 30 días. 4. Si el hecho se cometiera con vehículo a motor o ciclomotor, podrá imponerse además la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo de tres meses a un año. 5. Si el hecho se cometiera con arma podrá imponerse, además, la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de tres meses a un año. 6. Las infracciones penadas en este artículo sólo serán perseguibles mediante denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Artículo 622. Los padres que sin llegar a incurrir en delito contra las relaciones familiares o, en su caso, de desobediencia infringiesen el régimen de custodia de sus hijos menores establecido por la autoridad judicial o administrativa serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. TÍTULO II. FALTAS CONTRA EL PATRIMONIO. Artículo 623. Serán castigados con localización permanente de cuatro a 12 días o multa de uno a dos meses:

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1407

Oposició

En los supuestos del número 2 de este artículo, cuando el ofendido fuere alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2, la pena será la de localización permanente de cuatro a ocho días, siempre en domicilio diferente y alejado del de la víctima, o trabajos en beneficio de la comunidad de cinco a diez días. En estos casos no será exigible la denuncia a que se refiere el párrafo anterior de este artículo, excepto para la persecución de las injurias.

per Inspector/a

Los hechos descritos en los dos números anteriores sólo serán perseguibles mediante denuncia de la persona agraviada o de su representante legal.

Para apreciar la reiteración, se atenderá al número de infracciones cometidas, hayan sido o no enjuiciadas, y a la proximidad temporal de las mismas. 2. Los que realicen la conducta descrita en el artículo 236, siempre que el valor de la cosa no exceda de 400 euros. 3. Los que sustraigan o utilicen sin la debida autorización, sin ánimo de apropiárselo, un vehículo a motor o ciclomotor ajeno, si el valor del vehículo utilizado no excediera de 400 euros. Si el hecho se ejecutase empleando fuerza en las cosas, se impondrá la pena en su mitad superior. Si se realizara con violencia o intimidación en las personas, se penará conforme a lo dispuesto en el artículo 244. 4. Los que cometan estafa, apropiación indebida, o defraudación de electricidad, gas, agua u otro elemento, energía o fluido, o en equipos terminales de telecomunicación, en cuantía no superior a 400 euros. 5. Los que realicen los hechos descritos en el párrafo segundo de los artículos 270.1 y 274.2, cuando el beneficio no sea superior a 400 euros, salvo que concurra alguna de las circunstancias prevenidas en los artículos 271 y 276, respectivamente.

per Inspector/a

1. Los que cometan hurto, si el valor de lo hurtado no excediera de 400 euros. En los casos de perpetración reiterada de esta falta, se impondrá en todo caso la pena de localización permanente. En este último supuesto, el Juez podrá disponer en sentencia que la localización permanente se cumpla en sábados, domingos y días festivos en el centro penitenciario más próximo al domicilio del penado, de acuerdo con lo dispuesto en el párrafo segundo del artículo 37.1.

1. El que ejecutare los actos comprendidos en el artículo 246 será castigado con multa de 10 a 30 días si la utilidad no excede de 400 euros o no sea estimable, siempre que medie denuncia del perjudicado. 2. Será castigado con multa de 10 días a dos meses el que ejecute los actos contemplados en el artículo 247, si la utilidad reportada no excede de 400 euros. Artículo 625. 1. Serán castigados con la pena de localización permanente de dos a 12 días o multa de 10 a 20 días los que intencionadamente causaran daños cuyo importe no exceda de 400 euros. 2. Se impondrá la pena en su mitad superior si los daños se causaran en los lugares o bienes a que refiere el artículo 323 de este Código. Artículo 626. Los que deslucieren bienes muebles o inmuebles de dominio público o privado, sin la debida autorización de la Administración o de sus propietarios, serán castigados con la pena de C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1408

Oposició

Artículo 624.

localización permanente de dos a seis días o tres a nueve días de trabajos en beneficio de la comunidad. Artículo 627.

El que defraudare a los presupuestos generales de la Comunidad Europea, u otros administrados por ésta, u obtuviera indebidamente fondos de las mismas, por alguno de los procedimientos descritos en los artículos 306 y 309, en cuantía superior a 4.000 euros, será castigado con la pena de multa de uno a dos meses. TÍTULO III. FALTAS CONTRA LOS INTERESES GENERALES. Artículo 629. Serán castigados con la pena de localización permanente de dos a ocho días o multa de 20 a 60 días los que, habiendo recibido de buena fe moneda, billetes, sellos de correos o efectos timbrados falsos, los expendieran en cantidad que no exceda de 400 euros, a sabiendas de su falsedad. Artículo 630. Los que abandonaren jeringuillas, en todo caso, u otros instrumentos peligrosos de modo o con circunstancias que pudieran causar daño a las personas o contagiar enfermedades, o en lugares frecuentados por menores, serán castigados con las penas de localización permanente de seis a 10 días o multa de uno a dos meses. Artículo 631. 1. Los dueños o encargados de la custodia de animales feroces o dañinos que los dejaren sueltos o en condiciones de causar mal serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. 2 Quienes abandonen a un animal doméstico en condiciones en que pueda peligrar su vida o su integridad serán castigados con la pena de multa de quince días a dos meses. Artículo 632. 1. El que corte, tale, queme, arranque, recolecte alguna especie o subespecie de flora amenazada o de sus propágulos, sin grave perjuicio para el medio ambiente, será castigado con la pena de multa de 10 a 30 días o trabajos en beneficio de la comunidad de 10 a 20 días. 2. Los que maltrataren cruelmente a los animales domésticos o a cualesquiera otros en espectáculos no autorizados legalmente sin incurrir en los supuestos previstos en el artículo 337 serán castigados con la pena de multa de 20 a 60 días o trabajos en beneficio de la comunidad de 20 a 30 días. C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1409

Oposició

Artículo 628.

per Inspector/a

El que defraudara a la Hacienda de la Comunidad Europea más de 4.000 euros, por cualquiera de los procedimientos descritos en el artículo 305, será castigado con multa de uno a dos meses.

TÍTULO IV. FALTAS CONTRA EL ORDEN PÚBLICO. Artículo 633. Los que perturbaren levemente el orden en la audiencia de un tribunal o juzgado, en los actos

Los que faltaren al respeto y consideración debida a la autoridad o sus agentes, o los desobedecieren levemente, cuando ejerzan sus funciones, serán castigados con la pena de multa de diez a sesenta días. Artículo 635. Será castigado con la pena de localización permanente de dos a 10 días o multa de uno a dos meses el que se mantuviere contra la voluntad de su titular, fuera de las horas de apertura, en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina o establecimiento mercantil o local abierto al público. Artículo 636. Los que realizaren actividades careciendo de los seguros obligatorios de responsabilidad civil que se exigieran legalmente para el ejercicio de aquéllas serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. No se considerará comprendida entre las actividades a las que se refiere el párrafo anterior la conducción de vehículos a motor y ciclomotores. Artículo 637. El que usare pública e indebidamente uniforme, traje, insignia o condecoración oficiales, o se atribuyere públicamente la cualidad de profesional amparada por un título académico que no posea, será castigado con la pena de localización permanente de dos a 10 días o multa de 10 a 30 días. TÍTULO V. DISPOSICIONES COMUNES A LAS FALTAS. Artículo 638. En la aplicación de las penas de este Libro procederán los Jueces y Tribunales, según su prudente arbitrio, dentro de los límites de cada una, atendiendo a las circunstancias del caso y del culpable, sin ajustarse a las reglas de los artículos 61 a 72 de este Código.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1410

Oposició

Artículo 634.

per Inspector/a

públicos, en espectáculos deportivos o culturales, solemnidades o reuniones numerosas serán castigados con las penas de localización permanente de dos a 12 días y multa de 10 a 30 días.

Artículo 639. En las faltas perseguibles a instancias de la persona agraviada también podrá denunciar el Ministerio Fiscal si aquélla fuere menor de edad, incapaz o una persona desvalida.

Oposició

En estas faltas, el perdón del ofendido o su representante legal extinguirá la acción penal o la pena impuesta, salvo lo dispuesto en el segundo párrafo del número 4 del artículo 130.

per Inspector/a

La ausencia de denuncia no impedirá la práctica de diligencias a prevención.

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat 1411