investigacio-basica-web by Joana Mimbrera

Temari

Investigació Bàsica

PUNT 1. NORMATIVA BÀSICA

Pàg. 1.1 DECRET 415/2011, DE 13 DE DESEMBRE, d'estructura de la funció policial de la Direcció General de la Policia, especial referència a les responsabilitats, els òrgans en els quals s’estructuren i les funcions de les unitats següents: • • •

Comissaria General d’investigació Criminal. Comissaria Superior de Coordinació Territorial Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat

1.2 ACORD GOV/166/2006, DE 24 D'OCTUBRE, pel qual s'aproven el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra i determinades mesures referides a la relació de llocs de treball del cos de Mossos d'Esquadra.

1.3 RESOLUCIÓ INT/1828/2004, de Generalitat ‐ Mossos d'Esquadra. 43

PUNT 2. NORMATIVA REGULADORA

Pàg. 2.1 LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL.

2.2 LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI ORGÀNICA 6/1985, D'1 DE JULIOL, DEL PODER JUDICIAL.

2.3 La policia judicial a la LLEI 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat ‐ Mossos d'Esquadra. La policia judicial a la LLEI ORGÀNICA 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. EL REIAL DECRET 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, modificat pel REIAL DECRET 54/2002, de 18 de gener.

2.4 ORDRE IRP/435/2009, de 2 d'octubre, per la qual es regulen els fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat i per la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: Annex II.

104

2.5 INSTRUCCIÓ NÚM. 1/2008, sobre la direcció pel Ministeri Fiscal de les actuacions de la policia judicial.

173

2.6 INSTRUCCIÓ 3/2009, sobre el control de la forma en què ha de practicar‐se la detenció, de 23 de desembre de 2009, del fiscal general de l'Estat. 2.7 CIRCULAR 3/2009, sobre protecció de menors víctimes i testimonis, de 10 de novembre de 2009, del fiscal general de l'Estat: conclusions. 2.8 REIAL DECRET 32/2009, de 16 de gener, pel qual s'aprova el protocol nacional d'actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples.

189 197 204

PUNT 3. EL PROCÈS PENAL

Pàg. 3.1 LA JURISDICCIÓ PENAL A L'ESTAT ESPANYOL: òrgans i competències. 3.2 LES PARTS EN EL PROCÉS PENAL: concepte i característiques més importants de l'imputat, el ministeri fiscal, acusador particular, acusador popular, acusador privat, advocat defensor. 3.3 LA DENÚNCIA: CONCEPTE I CLASSES. El dret i deure de denunciar. Persones que estan exemptes de denunciar. Efectes de la denúncia. Diferència entre denúncia i querella. 3.4 VALOR PROCESSAL DELS ATESTATS POLICIALS. 3.5 LA DETENCIÓ: concepte. Supòsits legals que precedeixen la detenció. Exempcions per raó de les persones. Els drets dels detinguts i la seva materialització. 3.6 LLEI ORGÀNICA 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d'habeas corpus. 3.7 LA PROVA AL PROCÉS PENAL: la prova de càrrec, prohibida i preconstituïda. Els indicis i la prova indiciària.

226 250

268 282 286 298 302

3.8 ELS TESTIMONIS. Els testimonis protegits. Els perits.

308

3.9 L'EXTRADICIÓ PASSIVA.

326

3.10 LLEI 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'Ordre de protecció a les víctimes de violència domèstica. 3.11 LLEI ORGÀNICA 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere: títols III, IV i V. 3.12 LLEI ORGÀNICA 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. 3.13 REIAL DECRET 1774/2004, de 30 de juliol,pel quals ‘aprova el reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors: capítol I, capítol II i disposició addicional única. 3.14 LLEI 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil 3.15 LLEI ORGÀNICA 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social : articles 31 bis, 59 i 59 bis.

338 342 394 438 443 483

PUNT 4. EL CODI PENAL

Pàg.

LLIBRE II.

486

TÍTOL I. De l'homicidi i les seves formes.

486

TÍTOL III. De les lesions.

487

TÍTOL VI. Delictes contra la llibertat.

490

TÍTOL VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral.

491

TÍTOL VII BIS. Del tràfic d’éssers humans

492

TÍTOL VIII. Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual.

494

TÍTOL XI. Delictes contra l'honor.

501

TÍTOL XII. Delictes contra les relacions familiars.

503

TÍTOL XIII. Delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic. TÍTOL XVI. Dels delictes relatius a l'ordenació del territori i a la protecció del patrimoni històric i del medi ambient. TÍTOL XVII. Dels delictes contra la seguretat col∙lectiva.

505

TÍTOL XVIII. De les falsedats.

528

TÍTOL XIX. Delictes contra l'Administració pública.

532

TÍTOL XX. Delictes contra l'Administració de justícia.

543

TÍTOL XXI. Delictes contra la Constitució.

549

TÍTOL XXII. Delictes contra l'ordre públic.

555

515 520

PUNT 5. LES DILIGÈNCIES D’INVESTIGACIÓ CRIMINAL

Pàg. 5.1. Les diligències d’investigació criminal

564

5.2. La investigació criminal: concepte i característiques

566

5.3. L’interrogatori policial

568

5.4. L’atestat policial: diferents formes d’iniciar‐lo. Estructura. Acabament 5.5. La inspecció ocular tecnicopolicial: les actes. Les primeres actuacions al lloc dels fets. 5.6. L’entrada i l’escorcoll en lloca tancat: requisit, formalitats i Supòsits excepcionals.

569

5.7. El reconeixement. Les diligències de reconeixement.

588

5.8. El reconeixement fotogràfic.

594

5.9. Els reconeixements videogràfics

598

5.10. La intervenció de les comunicacions

599

573 581

PUNT 6. POLICIA DE SEGURETAT I ADMINISTRATIVA

Pàg. 6.1 LLEI 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, amb especial referència a empreses de seguretat, activitats autoritzades i personal de seguretat. 6.2 DECRET 272/1995, de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada: capítols IV i V. 6.3 REIAL DECRET 2364/1994, de 9 de desembre, d'aprovació del Reglament de Seguretat Privada: Títol II. Personal de seguretat. 6.4 LLEI 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. 6.5 DECRET 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el reglament d’espectacles públics i activitats recreatives: Disposicions transitòries, títol preliminar, títol segon, títol cinquè i annex I 6.6 ORDRE IRP/198/2010, de 29 de març, per la qual s’estableixen els criteris d’actuació per al manteniment i la verificació dels sistemes de seguretat i la comunicació a la Policia de la Generalitat‐Mossos d’Esquadra dels avisos d’alarma. 6.7 ORDRE IRP/418/2010, de 5 d’agost, sobre l’obligació de registre i comunicació de la Direcció General de la Policia de les persones que s’allotgen als establiments d’hostalatge ubicats a Catalunya. 6.8 ORDRE INT/322/2011, de 16 de novembre, de comunicació per mitjans telemàtics de les dades sobre el comerç del coure i del ferro per part dels establiments gestors d’aquests residus i de registre d’aquesta activitat. 6.9 ORDRE INT/358/2011, de 19 de desembre, per la qual es regulen els horaris d’establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives sotmeses a la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics o de les activitats recreatives, i al seu Reglament.

602 630 635 658 704

768

777

782

786

Punt 1 : Normativa Bàsica

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat

sap@sap.es

DECRET 415/2011, DE 13 DE DESEMBRE, D'ESTRUCTURA DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA POLICIA.

Oposicions

Decreto: Article 1 La Direcció General de la Policia, pel que fa a la funció policial, s'estructura en els òrgans següents: a) La Prefectura de Policia. b) El Gabinet del Director. c) El Servei d'Assessorament Jurídic.

Temari

d) La Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. e) La Divisió d'Avaluació de Serveis. f) La Divisió d'Afers Interns.

Article 17 Prefectura de Policia 17.1 Sota la dependència i l'autoritat de la persona titular de la Direcció General de la Policia, correspon a la Prefectura de la Policia, encapçalada pel comissari en cap, exercir la direcció estratègica i el comandament operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquells òrgans de l'estructura policial que depenguin directament de la Direcció General de la Policia. També li correspon la interlocució i representació del cos de mossos d'esquadra tant en actes públics com privats, així com les relacions policials externes de caràcter institucional. 17.2 De la Prefectura de Policia en depenen els òrgans següents: a) La Comissaria Superior de Coordinació Central. b) La Comissaria Superior de Coordinació Territorial. c) La Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat. d) La Sala Central de Comandament.

Article 18

Oposicions

Comissaria Superior de Coordinació Central 18.1 Corresponen a la Comissaria Superior de Coordinació Central les funcions següents: a) Donar suport a la Prefectura de Policia en totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu i assumir la interlocució i representació quan així es determini. b) La direcció operativa, la coordinació i supervisió de les comissaries generals. c) Impulsar el treball de les comissaries generals en coordinació amb les unitats territorials. d) Comandar la inspecció i la investigació criminal en els casos que es determinin.

Temari

e) Determinar el comandament policial que ha de dirigir un operatiu que requereixi de l'actuació conjunta de serveis centrals i territorials. f) Garantir que els dispositius de seguretat siguin òptims mitjançant les unitats que gestionen informació i generen coneixement sobre la seguretat. g) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 18.2 De la Comissaria Superior de Coordinació Central en depenen els òrgans següents: a) La Comissaria General d'Investigació Criminal. b) La Comissaria General de Recursos Operatius. c) La Comissaria General de Mobilitat. d) La Comissaria General d'Informació. Article 19 Comissaria General d'Investigació Criminal 19.1 Corresponen a la Comissaria General d'Investigació Criminal, sens perjudici de les expressament assignades a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en l'àmbit de la investigació criminal, les funcions següents: a) Realitzar la recollida, el tractament i l'anàlisi de la informació necessària per a la persecució de l'activitat criminal a Catalunya. b) Dur a terme la investigació i persecució de les activitats criminals, en els àmbits de la delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada.

Oposicions

c) Efectuar la interlocució, per a afers de caràcter operatiu, amb altres policies o organismes tant de caràcter estatal com internacional en matèria d'investigació criminal. d) Tenir cura de les relacions de caire operatiu amb l'Audiència Nacional i altres organismes judicials i fiscals centrals. e) Investigar els delictes que, tot i estar ordinàriament assignats a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, per via jeràrquica o des de la pròpia Comissaria General d'Investigació Criminal, es valori que poden tenir una especial rellevància. f) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 19.2 La Comissaria General d'Investigació Criminal s'estructura en els òrgans següents:

Temari

a) La Divisió d'Investigació Criminal. b) La Divisió de Policia Científica. c) L'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat. d) L'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu. e) L'Oficina de Suport. Article 20 Divisió d'Investigació Criminal 20.1 Correspon a la Divisió d'Investigació Criminal, en el marc de responsabilitats de la Comissaria General d'Investigació Criminal, la funció d'investigació en els àmbits de la delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada. 20.2 De la Divisió d'Investigació Criminal en depenen: a) L'Àrea Central d'Investigació‐Persones. b) L'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni. c) L'Àrea Central de Crim Organitzat. d) L'Àrea Central de Delictes Econòmics. e) Les àrees d'investigació criminal.

Article 21

Oposicions

Àrea Central d'Investigació‐Persones Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Persones la investigació dels delictes que afecten la vida o salut de les persones i aquelles activitats delictives realitzades per grups juvenils organitzats. Article 22 Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni la investigació dels delictes que afecten el patrimoni de les persones. Article 23

Temari

Àrea Central de Crim Organitzat Correspon a l'Àrea Central de Crim Organitzat la persecució d'organitzacions criminals que operin a Catalunya. Article 24 Àrea Central de Delictes Econòmics Correspon a l'Àrea Central de Delictes Econòmics la investigació i persecució dels delictes relacionats amb la delinqüència econòmica i fiscal, i la persecució dels grups criminals especialment aquells vinculats a l'activitat de grups de crim organitzat. Article 25 Àrees d'investigació criminal 25.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Investigació Criminal es desconcentra en les àrees d'investigació criminal. En cada Regió Policial s'ubicarà una àrea d'investigació criminal, que abastarà el territori propi de la regió policial. 25.2 Les àrees d'investigació criminal desenvolupen les seves funcions en els àmbits següents: investigació, policia científica, anàlisi i mitjans tècnics. 25.3 Corresponen a les àrees d'investigació criminal les funcions següents: a) Exercir les relacions amb el comandament de la regió policial amb la finalitat i l'objectiu de garantir l'adequació i harmonització de l'activitat de l'Àrea als objectius i necessitats de la regió.

b) Dur a terme la interlocució i representació de la Comissaria General d'Investigació Criminal en l'àmbit territorial regional.

Oposicions

c) Establir directrius tècniques i operatives a les unitats d'investigació de les àrees bàsiques policials. d) Efectuar l'anàlisi i l'avaluació de l'activitat criminal en l'àmbit territorial regional. e) Realitzar la investigació i, si s'escau, la inspecció en els casos que es determinin. f) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 26 Divisió de Policia Científica

Temari

26.1 Corresponen a la Divisió de Policia Científica les funcions següents: a) Realitzar la investigació tècnica a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de la criminalística i la identificació en l'àmbit corporatiu. b) Establir directrius tècniques en totes les matèries pròpies de la policia científica. c) Donar suport a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Elaborar els informes pericials i documentals que se li encarreguin. e) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 26.2 De la Divisió de Policia Científica en depenen: a) L'Àrea Central d'Identificació. b) L'Àrea Central de Criminalística. Article 27 Àrea Central d'Identificació Corresponen a l'Àrea Central d'Identificació: a) Realitzar les inspeccions oculars pròpies de l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal i aquelles que expressament se li encomanin. b) Efectuar el manteniment de les bases de dades dactiloscòpiques i antropomètriques, així com les corresponents a la ressenya fotogràfica, registres de

veu i qualsevol altra relacionada amb l'àmbit propi d'aquesta Àrea i, quan s'escaigui, la identificació de persones.

Oposicions

c) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 28 Àrea Central de Criminalística Corresponen a l'Àrea Central de Criminalística les funcions següents: a) Realitzar inspeccions oculars tecnicopolicials, estudis i informes tècnics i pericials en relació amb balística, traces instrumentals i laboratoris on se sintetitzin, transformin o emmagatzemin substàncies estupefaents i psicotròpiques o que atemptin contra la salut.

Temari

b) Elaborar estudis i informes tècnics i pericials en relació amb documentoscòpia i grafoscòpia. c) Efectuar l'anàlisi química, toxicològica, biològica, genètica i, en general, de totes aquelles mostres d'interès per a la investigació policial, i aquelles que suposen infracció administrativa. d) Dur a terme el manteniment de les bases de dades en l'àmbit propi d'aquesta Àrea. e) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 29 Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat les funcions següents: a) Efectuar la recollida, el tractament, l'anàlisi i la distribució entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra d'aquella informació de caràcter operatiu i estratègic referida a l'activitat criminal a Catalunya per al suport a l'activitat policial. b) Realitzar la detecció d'aquelles investigacions que, per la seva rellevància, extensió territorial o especialitat siguin susceptibles de ser assumides per les unitats centrals o territorials de la Comissaria General. c) Dur a terme el manteniment operatiu de la documentació policial. d) Establir directrius tècniques en totes les matèries associades al tractament, gestió i anàlisi de la informació operativa rellevant per a la funció d'investigació. e) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.

Article 30

Oposicions

Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu Corresponen a l'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu les funcions següents: a) Efectuar les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació. b) Dur a terme l'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasques d'informació i investigació. c) Donar suport a altres unitats en l'àmbit que li és propi. d) Establir les directrius tècniques en totes les matèries pròpies d'aquest àmbit.

Temari

e) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 31 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstes a l'article 2.11 d'aquest Decret.

Article 56 Comissaria Superior de Coordinació Territorial 56.1 Corresponen a la Comissaria Superior de Coordinació Territorial, sens perjudici de les més específiques que corresponen a la resta de comissaries generals, les funcions següents: a) Exercir la direcció i la coordinació operativa de les unitats territorials de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i garantir la coordinació amb els recursos policials centrals com a instrument bàsic per a l'exercici de les responsabilitats d'aquesta unitat. b) Vetllar per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit territorial, mitjançant la prevenció i persecució dels il∙lícits penals i administratius. c) Desenvolupar i aplicar estratègies i tàctiques policials que cerquin la proactivitat i la mediació davant els conflictes mitjançant les relacions amb la comunitat. d) Vetllar per la seguretat de la ciutadania i l'assoliment d'una adequada percepció de seguretat en la comunitat.

Oposicions

e) Dur a terme l'interlocució superior i representació corporativa, la direcció tècnica, l'anàlisi i l'avaluació de l'activitat, suport i investigació d'il∙lícits en l'àmbit de policia administrativa i en l'àmbit de medi ambient. f) Fer la investigació, de manera ordinària, dels delictes contra el medi ambient. g) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 56.2 En operacions especials que superen l'àmbit territorial o de responsabilitat de les regions policials, correspon a la persona titular de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial establir el comandament policial que ha de dirigir aquest operatiu. 56.3 La Comissaria Superior de Coordinació Territorial s'estructura en els òrgans següents:

Temari

a) L'Àrea Central de Policia Administrativa. b) L'Àrea Central de Medi Ambient. c) Les regions policials. d) L'Oficina de Suport. Article 57 Àrea Central de Policia Administrativa Correspon a l'Àrea Central de Policia Administrativa les funcions següents: a) Dur a terme la interlocució i representació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Elaborar directrius tècniques. c) Fer l'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia. d) Donar suport a la inspecció i investigació d'il∙lícits administratius i, si s'escau, penals a la resta d'unitats. e) Realitzar la inspecció i investigació en els casos que es determinin. f) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 58 L'Àrea Central de Medi Ambient

Correspon a l'Àrea Central de Medi Ambient les funcions següents:

Oposicions

a) Dur a terme la interlocució i representació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb les institucions públiques i privades relacionades amb el medi ambient. b) Establir directrius tècniques. c) Realitzar l'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia en aquests àmbits. d) Donar suport a la inspecció i investigació d'il∙lícits administratius i penals a la resta d'unitats. e) Efectuar la investigació en els casos que es determinin i sota les ordres de les fiscalies i en especial a la de medi ambient i als jutjats competents.

Temari

f) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 59 Regions policials 59.1 Corresponen a les regions policials les funcions següents: a) Vetllar, en el seu territori, per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial. b) Exercir la direcció i el comandament de les àrees i unitats regionals i àrees bàsiques policials del seu territori. c) Gestionar i canalitzar els requeriments policials de les àrees bàsiques policials. d) Planificar, programar, coordinar, analitzar i avaluar els dispositius i operacions que depassin el territori d'una de les àrees bàsiques policials, sempre que no afectin l'àmbit territorial d'una altra regió policial. e) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 59.2 De les regions policials, llevat de la Metropolitana Barcelona, depenen els òrgans següents: a) Les àrees bàsiques policials. b) L'Àrea Regional de Trànsit. c) L'Àrea Regional de Recursos Operatius.

d) La Sala Regional de Comandament.

Oposicions

e) La Unitat Regional de Policia Administrativa. f) La Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. g) L'Oficina de Suport. 59.3 De la Regió Policial Metropolitana Barcelona en depenen els òrgans següents: a) Les àrees bàsiques policials. b) L'Àrea Regional de Recursos Operatius. c) La Sala Regional de Comandament.

Temari

d) La Unitat Regional de Policia Administrativa. e) La Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. f) L'Oficina de Suport. g) L'Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats. h) L'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts. Article 60 Àrees bàsiques policials Correspon a les àrees bàsiques policials vetllar per l'assoliment, en el seu territori, dels objectius generals de la regió policial, sens perjudici de les funcions directament assignades a aquesta en el camp dels serveis següents: a) Realitzar la prevenció i persecució d'aquelles conductes i activitats antisocials, molestes i incíviques que puguin donar com a resultat una acció penal o administrativa. b) Garantir la seguretat de les persones o dels béns, ja sigui en la seva activitat social o en els moviments de masses (actes esportius, culturals i altres), o la circulació viària, o riscos industrials, en col∙laboració amb altres organismes. c) Assegurar la protecció a persones i institucions que així ho necessitin. d) Col∙laborar i actuar amb altres institucions per evitar o, si s'escau, minorar les conseqüències que per a la seguretat de les persones i els béns representen les calamitats d'origen natural.

e) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar‐les i, si s'escau, determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa.

Oposicions

f) Procurar una percepció de seguretat en la ciutadania i garantir l'exercici dels seus drets i llibertats. g) Prestar els serveis d'atenció a la ciutadania, de relacions amb la comunitat, d'atenció a les víctimes, d'atenció a les persones que pateixen violència masclista i d'atenció a les persones detingudes. h) Investigar els il∙lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local que s'estableixin. i) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 61

Temari

Àrea Regional de Trànsit Corresponen a l'Àrea Regional de Trànsit les funcions següents: a) Realitzar la vigilància, el control, la disciplina i la regulació del trànsit i la circulació i el transport de vehicles en vies públiques interurbanes i en travessies de municipis on no existeixi policia local. b) Dur a terme l'adopció de mesures de vigilància i aplicació de les restriccions quan siguin necessàries per a la circulació de vehicles en les carreteres o en els seus trams. c) Efectuar la denúncia de les infraccions de les normes de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. d) Realitzar les tasques de protecció, auxili i informació a la ciutadania en les vies públiques o d'ús públic. e) Realitzar les tasques relatives a la vigilància, inspecció i control del transport per carretera. f) Elaborar informes tècnics i informes previs a les autoritzacions administratives en matèria de trànsit i transport. g) Realitzar estudis i anàlisi en relació amb l'accidentalitat en les vies de la regió policial. h) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 62 Àrea Regional de Recursos Operatius

Correspon a l'Àrea Regional de Recursos Operatius:

Oposicions

a) Donar suport a les àrees bàsiques policials en aquelles tasques de seguretat i ordre públic que requereixin una especialització adequada als recursos propis d'aquesta àrea, o quan es produeixi una demanda específica que el justifiqui. b) Realitzar les tasques de prevenció i protecció del medi ambient d'acord amb les directrius tècniques definides per l'Àrea Central de Medi Ambient, quan s'escaigui, per les àrees bàsiques policials. c) Dur a terme la planificació i execució de dispositius de prevenció i seguretat d'àmbit regional o d'aquells que així es determini per la regió policial. d) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 63

Temari

Sala Regional de Comandament Correspon a la Sala Regional de Comandament, amb rang d'unitat: a) Comunicar les incidències rellevants als comandaments de la regió policial o de les unitats centrals desconcentrades. b) Proposar a la Sala Central de Comandament els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales operatives. c) Controlar el correcte compliment dels criteris de classificació de la informació, en la utilització de les aplicacions informàtiques policials per a la gestió dels recursos de les unitats regionals i de les àrees bàsiques policials. d) Traslladar a la Sala Central de Comandament les necessitats quant a la millora o nous requeriments en relació amb les aplicacions informàtiques de gestió de sales. e) Coordinar i supervisar les operacions. f) Coordinar la instal∙lació de sales de comandament avançat i taules de crisi per aquelles situacions que no depassin l'àmbit territorial de la regió policial. g) Gestionar en temps real les incidències i els serveis planificats mitjançant la mobilització de recursos de les unitats regionals i àrees bàsiques policials. h) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 64 Unitat Regional de Policia Administrativa

Correspon a la Unitat Regional de Policia Administrativa:

Oposicions

a) Realitzar la inspecció i investigació d'il∙lícits administratius. b) Dur a terme la interlocució de la regió policial en aquest àmbit. c) Fer l'anàlisi i avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra a la regió policial en aquest àmbit. d) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 65 Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà

Temari

Corresponen a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, com a instrument operatiu del cap de la regió policial: a) Dur a terme la coordinació i supervisió tècnica i l'avaluació de l'activitat de les oficines d'Atenció al Ciutadà i de la gestió de les ordres judicials. b) Efectuar el seguiment qualitatiu i vetllar per la coherència i homogeneïtzació en valors i procediments corporatius en relació amb els àmbits de relacions amb la comunitat, proximitat, atenció a la víctima i violència de gènere. Article 66 Oficina de suport Corresponen a l'Oficina de suport de la Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 2.12 d'aquest Decret. Article 67 Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats Corresponen a l'Àrea Regional de Seguretat d'Edificis les funcions següents: a) Realitzar la vigilància dels edificis institucionals que se li assignin. b) Efectuar el trasllat de persones detingudes en el centre detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona a les dependències judicials de la ciutat de Barcelona. Article 68 Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts

Corresponen a l'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts les funcions següents:

Oposicions

a) Realitzar la instrucció dels atestats corresponents a les persones detingudes en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona. b) Fer la custòdia de les persones en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona. c) Dur a terme la interlocució amb els òrgans judicials i la fiscalia a la ciutat de Barcelona. d) Garantir la supervisió tècnica dels atestats elaborats en l'àmbit de la Regió. Article 69

Temari

Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial, amb rang d'àrea, les funcions previstes a l'article 2.10 d'aquest Decret. Article 70 Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat 70.1 Corresponen a Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat les funcions següents: a) Donar suport a la Prefectura de la Policia, mitjançant la planificació de programes i plans de seguretat generals i específics de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en el disseny de propostes estratègiques i operatives per donar resposta als problemes de seguretat. b) Donar suport a la Prefectura de la Policia i a les comissaries superiors de la policia de la Generalitat en els processos de decisió de l'organització. c) Dissenyar les pautes i els criteris per a la millora de la relació i coordinació interpolicial. d) Determinar els requeriments policials en l'àmbit dels recursos humans i materials. e) Col∙laborar en el desenvolupament i l'aplicació de polítiques de recursos humans en relació amb les condicions de treball i la carrera professional de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. f) Planificar i coordinar els plans i programes operatius de seguretat i de protecció a les víctimes.

g) Col∙laborar en el disseny i implantació dels sistemes de direcció a aplicar a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Oposicions

h) Definir els criteris policials en matèria de sistemes d'informació policial i en aquells àmbits tecnològics que s'estableixin. i) Dur a terme la interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i, quan s'escaigui, intervenció directa en l'àmbit de menors. 70.2 Depenen de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat els òrgans següents: a) La Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat. b) La Divisió de Sistemes d'Informació Policial.

Temari

Article 71 Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat 71.1 Corresponen a Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat les funcions següents: a) Establir protocols i circuits sobre les formes de sistematitzar, organitzar i difondre la informació, la documentació i altres eines de coneixement d'utilitat de la tasca policial. b) Establir pautes d'interacció i coordinació interpolicial de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra amb altres cossos policials i organismes. c) Proposar els criteris per al dimensionament i la quantificació de les dotacions policials i els recursos materials necessaris. d) Desenvolupar i coordinar els plans de seguretat, ja siguin específics de l'activitat policial o bé de caràcter més general amb participació de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. e) Col∙laborar en el disseny i implantació de projectes i mesures relatives a les modalitats de prestació del servei policial pel que fa a les condicions de treball i a la carrera professional. f) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 71.2 Depenen de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat els òrgans següents: a) L'Àrea Tècnica de Coordinació i Suport. b) L'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius.

c) L'Àrea de Coordinació Interpolicial.

Oposicions

d) L'Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana. Article 72 Àrea Tècnica de Coordinació i Suport Corresponen a l'Àrea Tècnica de Coordinació i Suport les funcions següents: a) Donar suport a la persona titular de la Prefectura de la Policia en l'exercici de les seves funcions, que es concreta en: Impulsar i coordinar els projectes, plans i programes de caràcter operatiu que se li encomanin.

Temari

Planificar, coordinar i supervisar aquells informes i estudis tècnics i estadístiques que li siguin encomanats. Coordinar l'aplicació dels sistemes de direcció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Assistir en la coordinació i supervisió de la planificació dels objectius dels serveis policials de la Prefectura de la Policia. Assistir en la gestió directiva en els àmbits d'organització, recursos humans i materials i sistemes d'informació. Exercir la interlocució ordinària, en relació amb el seu àmbit de responsabilitat, amb la resta d'unitats de la Prefectura de la Policia, així com la gestió i l'assistència documental. b) Proposar la quantificació i creixement de dotacions de les unitats policials, així com dels recursos materials necessaris. c) Dur a terme el control de la mobilitat funcional del personal del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb les unitats responsables de la gestió dels recursos humans, amb la finalitat de garantir la seva adequació a les previsions de dotacions de plantilla. d) Col∙laborar, des de l'àmbit de la definició de les necessitats operatives, en la gestió dels recursos humans, en matèria de processos selectius, condicions de treball i carrera professional. e) Gestionar tot allò relatiu a l'armament i credencials de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. f) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.

Article 73

Oposicions

Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius Corresponen a l'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius les funcions següents: a) Donar suport tècnic avançat i assessorament a la Prefectura de la Policia i a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en la planificació d'aquells plans de seguretat, d'emergències, protocols de coordinació que es determinin i especialment en el cas de la protecció d'infraestructures critiques. b) Participar en la planificació, disseny, coordinació, organització i supervisió d'aquelles operacions especials i dispositius que es determinin.

Temari

c) Fer el seguiment i l'avaluació tècnica dels dispositius de seguretat ciutadana, d'ordre públic o de protecció de persones que porti a terme la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Garantir l'enllaç organitzatiu amb altres cossos policials i institucions respecte a la planificació en els dispositius. e) Elaborar propostes integrals, auditories, informes tècnics o projectes de desenvolupament sobre mesures i sistemes de seguretat d'edificis oficials i d'altres que es determinin. f) Establir directrius tècniques, coordinar, fer el seguiment i donar suport als òrgans territorials de coordinació en matèria de seguretat en esdeveniments esportius, així com interlocutar amb els òrgans nacionals i internacionals en aquesta matèria. g) Elaborar propostes de formació en les matèries que li són pròpies. h) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 74 Àrea de Coordinació Interpolicial Corresponen a l'Àrea de Coordinació Interpolicial les funcions següents: a) Garantir la coordinació, cooperació, col∙laboració i auxili als cossos policials locals, nacionals i internacionals conforme als convenis, protocols, acords i tractats establerts entre la policia de la Generalitat i les altres institucions policials. b) Dur a terme la coordinació operativa del cos de mossos d'esquadra amb els cossos policials nacionals, quan sigui necessària la seva actuació conjunta. c) Obtenir i intercanviar informació en l'àmbit de la cooperació transfronterera, mitjançant els Centres de Cooperació Fronterers i Duaners del Pertús i Melles.

Oposicions

d) Cooperar amb la Interpol i mantenir els enllaços necessaris amb les policies estrangeres i amb els òrgans centrals de cooperació del cos nacional de policia i de la guàrdia civil. e) Fer el seguiment i l'estudi dels diferents convenis, protocols, acords i tractats com a eines de suport a la Prefectura de la Policia. f) Preparar la documentació per facilitar les reunions dels diferents òrgans de coordinació policial en suport a la Prefectura de la Policia. g) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 75 Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana

Temari

Corresponen a l'Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana les funcions següents: a) Realitzar la planificació de programes i plans operatius de seguretat per aconseguir els objectius generals de la policia. b) Fer el seguiment qualitatiu, l'homogeneïtzació i la proposta de procediments normalitzats de treball en els àmbits de les oficines d'atenció al ciutadà, relacions amb la comunitat, policia de proximitat, atenció a la víctima, violència masclista i, en general, tots aquells relacionats amb la policia comunitària. c) Realitzar la intervenció directa en els àmbits de protecció i reforma de menors en aquells supòsits que es determinin. d) Coordinar la gestió dels requeriments judicials. e) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 76 Divisió de Sistemes d'Informació Policial 76.1 Corresponen a la Divisió de Sistemes d'informació Policial les funcions següents: a) Definir i proposar els criteris policials a establir per la Direcció General de la Policia en matèria de sistemes d'informació policials i telecomunicacions. b) Vetllar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació, pel control de la seguretat d'aquests sistemes, la integritat de les seves dades i l'eficiència de la seva explotació.

c) Gestionar el disseny, definició, implantació, seguiment i avaluació dels sistemes d'informació policials.

Oposicions

d) Establir els requeriments funcionals en relació amb els sistemes d'informació i aplicacions de caràcter policial. e) Executar la inspecció i la realització d'auditories en relació amb la correcta utilització de les apliacacions informàtiques i l'alimentació de les bases de dades de caràcter policial. f) Realitzar la interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb els òrgans competents del Departament en matèria de sistemes d'informació i telecomunicacions. g) Gestionar els tràmits d'accés, cancel∙lació i notificació a les persones interessades pel que fa a les dades personals dels arxius policials.

Temari

h) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. 76.2 Depenen de la Divisió de Sistemes d'Informació Policial els òrgans següents: a) L'Àrea d'Elaboració de Dades Policials. b) L'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació. c) L'Àrea de Coordinació de Projectes dels Sistemes d'Informació Policial. Article 77 Àrea d'Elaboració de Dades Policials Corresponen a l'Àrea d'Elaboració de Dades Policials les funcions següents: a) Gestionar el manteniment de les bases de dades policials i la seva explotació a fi de posar a disposició de les estructures directives i operatives de la Direcció General de la Policia, la informació estructurada necessària. b) Vetllar per la qualitat en la utilització de les aplicacions policials i l'alimentació de les bases de dades policials, ja siguin propis o externs. c) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 78 Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació Corresponen a l'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació les funcions següents:

Oposicions

a) Dissenyar, implantar, gestionar i avaluar els mecanismes necessaris per a la seguretat dels sistemes d'informació policial, així com l'assegurament de la utilització de les dades de caràcter personal d'acord amb el que estableix la normativa vigent en aquesta matèria. b) Gestionar l'assignació d'usuaris i els perfils i nivells d'accés als sistemes d'informació de la Direcció General de la Policia. c) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Article 79 Àrea de Coordinació de Projectes dels Sistemes d'Informació Policial Corresponen a l'Àrea de Coordinació de Projectes dels Sistemes d'Informació Policial les funcions següents:

Temari

a) Dirigir els projectes d'elaboració de desenvolupaments i aplicacions de caràcter policial en la fase de definició funcional. b) Vetllar per la correcta adequació de les aplicacions policials a les necessitats organitzatives i operatives. c) Establir els criteris en relació amb els processos de determinació dels requeriments funcionals en l'àmbit dels sistemes d'informació. d) Realitzar el seguiment de la implantació de noves aplicacions amb la finalitat de detectar i proposar millores per a la seva total adequació a les necessitats operatives. e) Donar suport als usuaris en relació a la utilització d'aplicacions de caràcter policial. Article 80 Sala Central de Comandament Corresponen a la Sala Central de Comandament, amb rang d'àrea, les funcions següents: a) Ser l'enllaç operatiu amb altres cossos policials en l'àmbit de responsabilitat de la Prefectura de la Policia, llevat dels assumptes relacionats amb la investigació de delictes. b) Ser l'enllaç operatiu i interlocutor corporatiu de la coordinació entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i els operadors i operadores que intervenen en els àmbits d'extinció d'incendis i salvaments i protecció civil.

Oposicions

c) Comunicar les incidències rellevants als responsables de la Direcció General de la Policia i comandaments de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, quan s'escaigui, als màxims responsables del Departament. d) Proposar els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales de comandament. e) Definir les necessitats i requeriments quant a millora, així com la proposta de nous procediments, en relació amb les aplicacions informàtiques necessàries per a l'exercici de les funcions pròpies de les sales de comandament. f) Coordinar la instal∙lació de les sales de comandament avançat i taules de crisi, amb el suport, si s'escau, d'altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Temari

g) Identificar i proposar les necessitats organitzatives i tecnològiques per garantir la coordinació operativa en temps real entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i altres operadors de la seguretat pública. h) Coordinar i supervisar les operacions i les sales de comandament. i) Excepcionalment, mobilitzar i comandar els recursos operatius que intervinguin en dispositius, operacions o incidències d'especial rellevància que així es determini. j) Dur a terme la cooperació, el suport, l'intercanvi d'informació i la coordinació operativa amb els actors de la seguretat privada. k) Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin. Disposicions addicionals Primera Les referències a la Comissaria General de Planificació i Organització contingudes en el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, s'entenen efectuades a la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat. Segona Totes les referències que la normativa vigent faci al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació s'han d'entendre fetes al Departament d'Interior quan afecti les seves competències. Igualment, totes les referències que la normativa vigent faci a òrgans que se suprimeixen o es modifiquen en aquest Decret s'han d'entendre fetes als òrgans que assumeixen les seves funcions o estructura. Disposicions transitòries Primera

Oposicions

Mentre no es procedeixi a la seva reestructuració, la Subdirecció General d'Administració i Serveis, la Subdirecció General de Recursos Humans i el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció General de la Policia mantenen la seva estructura orgànica i funcions actuals regulada al Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, en tot el que no s'oposi al que estableix aquest Decret. Segona Les persones que ocupen els llocs de treball o els llocs de comandament de les unitats afectades per aquest Decret, seguiran exercint les seves funcions respectives mentre no es proveeixin o s'adaptin els llocs de treball corresponents d'acord amb l'estructura regulada. Tercera

Temari

Els funcionaris i la resta de personal de la Direcció General de la Policia que resultin afectats per les modificacions orgàniques d'aquest Decret continuaran percebent la totalitat de les seves retribucions amb càrrec als crèdits als quals s'imputaven, fins que s'adoptin les disposicions de desplegament i pressupostàries corresponents. Quarta Les regions policials s'organitzen territorialment en les àrees bàsiques policials que comprenen els municipis detallats a l'annex del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Disposicions derogatòries Primera Es deroga el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, en tot el que s'oposi a aquest Decret. Segona Es deroguen totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin aquest Decret o que s'hi oposin. Disposicions finals Primera S'autoritza la persona titular del Departament d'Interior per dictar les disposicions que calgui per al desplegament, l'eficàcia i l'execució del que disposa aquest Decret. Segona

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Oposicions

Barcelona, 13 de desembre de 2011 Artur Mas i Gavarró President de la Generalitat de Catalunya Felip Puig i Godes

Temari

Conseller d'Interior

La definició de les responsabilitats de les unitats que integren aquesta estructura és un element nuclear en la implicació i la corresponsabilització dels membres de l'organització policial i una peça essencial en l'assoliment de resultats. Per aquesta raó i amb la finalitat de combinar i harmonitzar les necessitats de l'organització i els interessos i les aspiracions de les persones que hi treballen, la Direcció General de Seguretat Ciutadana i l'Escola de Policia de Catalunya, a l'empara del que estableix l'article 29 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, van començar a treballar en l'elaboració del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que ara presenta el Departament d'Interior a l'aprovació del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla s'ha dissenyat com un sistema integrador de les diferents categories professionals i especialitats i recull les seves característiques i gradació, com també les competències que es consideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poder accedir a l'especialitat i/o consolidar‐la i les condicions de provisió dels llocs de treball i de permanència en aquests. L'àmbit subjectiu del Pla, que s'ha de reflectir en la relació de llocs de treball, el formen les persones funcionàries pertanyents a les escales i categories en què s'estructura jeràrquicament el cos de mossos d'esquadra segons l'article 18.1 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol. Així mateix, el present Pla de carrera s'estableix sense detriment que l'Escola de Policia de Catalunya continuï promovent aquells acords i convenis amb les administracions i institucions docents competents per tal d'homologar els cursos i programes de formació policial amb les titulacions acadèmiques exigides per a l'accés a les diferents escales i categories. Segon. L'article 31 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, estableix, d'una banda, que la relació de llocs de treball, estructurada orgànicament, inclou la totalitat dels previstos per al cos de mossos d'esquadra i, de l'altra, que per a cada lloc de treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, si s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigibles per a la mobilitat de les persones funcionàries provinents d'altres cossos policials. Cal, en conseqüència, adaptar la relació de llocs de treball als termes previstos pel Pla de carrera professional quant als itineraris, les famílies professionals i especialitats, les funcions, les categories 24

Oposicions

Primer. L'1 de febrer de 2002 va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. Mitjançant aquesta disposició es dotava la unitat directiva del Departament d'Interior que té adscrit el cos de mossos d'esquadra, de l'estructura i direcció operativa necessàries per a assumir, a més de les funcions previstes per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les tasques derivades del procés de desplegament territorial per substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, iniciat l'octubre de 1994 a la comarca d'Osona.

Temari

1.2.GOV/166/2006, 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVEN EL PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA I DETERMINADES MESURES REFERIDES A LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

El desenvolupament de les funcions assignades als llocs esmentats, adscrits a les unitats policials en què s'estructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana, d'acord amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, requereix disposar de les competències professionals que els atribueix el Pla, associades a la formació específica o als períodes de permanència establerts per la relació de llocs de treball. Hi ha persones funcionàries que han ocupat o ocupen aquests llocs de treball que, si bé no han rebut la formació específica a què s'ha fet esment, han adquirit les competències professionals i els coneixements associats a aquesta durant el temps que hi han estat destinades. Igualment, hi ha persones funcionàries que han rebut aquesta formació en les fases de capacitació de les convocatòries de provisió de llocs o en el si de les activitats de formació continuada desenvolupades per l'Escola de Policia de Catalunya o per altres entitats i institucions. Aquesta circumstància fa necessari arbitrar un mecanisme que permeti equiparar la situació d'aquestes persones a la d'aquelles que sí que han rebut la formació impartida per l'Escola de Policia de Catalunya en els corresponents cursos d'especialització. Atès l'informe del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra; Per tot això, a proposta de la consellera d'Interior, el Govern acorda: .1 S'aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que consta a l'annex 1 d'aquest Acord. .2 Es faculta la consellera d'Interior per poder procedir a modificacions posteriors, per a una progressiva adaptació del Pla de carrera a les necessitats organitzatives canviants derivades del desenvolupament del cos de mossos d'esquadra i amb informe previ del Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra, de l'apartat 2 de l'annex 1 "Famílies Professionals i Especialitats" del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra. .3 S'encarrega a la Comissió Tècnica de la Funció Pública que modifiqui la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra per tal d'adaptar‐la a les previsions del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra. .4 S'encarreguen a l'Escola de Policia de Catalunya i a la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d'Interior, en l'àmbit de les seves competències respectives, la preparació, organització i realització dels processos d'homologació i convalidació a què fa referència l'annex 2 d'aquest Acord.

Temari

Tercer. El desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, comporta haver de realitzar les convocatòries per a adjudicar els llocs de treball de les especialitats incloses en el Pla que ara es proposa.

Oposicions

i els requisits d'accés .amb la inclusió de la formació específica. i permanència en els llocs de treball.

Barcelona, 24 d'octubre de 2006 Ramon García‐Bragado i Acín Secretari del Govern Assignació de funcions per Resolució PRE/3066/2006, de 23 de setembre (DOGC núm. 4726, de 26.9.2006) Annex 1 Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra

Oposicions

.5 Disposar que aquest Acord es publiqui al DOGC.

El Pla de carrera professional és una eina de gestió dels recursos humans dissenyada segons un model de competències i articulada com un conjunt de continguts i directrius de naturalesa pluridisciplinar .tècnica i formativa. que defineixen els itineraris professionals que una persona membre del cos de mossos d'esquadra pot arribar a planificar i recórrer al llarg de la seva vida professional. A partir de les funcions policials bàsiques, el Pla de carrera agrupa les especialitats derivades de les funcions atribuïdes al cos de mossos d'esquadra per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, en tres famílies professionals: seguretat ciutadana, investigació i suport tècnic. Definim família professional com l'àmbit funcional resultant de l'agrupació coherent de funcions, segons la naturalesa d'aquestes. Les famílies professionals es refereixen a àmbits funcionals i especialitats i no s'han de confondre amb l'estructura organitzativa de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. Entenem com especialitat un conjunt de tasques de naturalesa homogènia que requereixen per a la seva correcta execució, atesa la dificultat tècnica que comporten, un nivell superior d'habilitats i destreses i, en ocasions, un perfil competencial determinat en aquelles persones que les han d'executar. En cada família professional s'ha identificat un nucli competencial troncal, a partir del qual es desenvolupen les especialitats. A la seva vegada les especialitats s'han classificat en les famílies professionals de seguretat ciutadana i investigació en tres nivells (del 2 al 4), i en la família professional de suport tècnic en dos nivells (2 i 3), en funció dels requeriments tècnics i competencials exigits per a la seva execució a partir d'un primer nivell que es correspon amb les funcions policials bàsiques. El Pla de carrera configura possibles itineraris professionals, això és, ordena les condicions d'accés, permanència i sortida de cadascuna de les especialitats i de les funcions policials que cal dominar abans d'assolir el següent nivell funcional.

Temari

1. Definicions i principis que informen el Pla de carrera professional:

L'aplicació del Pla de carrera professional s'estendrà progressivament fins a les categories incloses en l'escala intermèdia del Cos quan s'escaigui. Resten fora de l'àmbit del Pla de carrera professional els llocs de treball del personal facultatiu i tècnic del cos de Mossos d'Esquadra previstos per l'article 18.2 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. 2. Famílies professionals i especialitats: Quan s'ingressa en el cos de mossos d'esquadra, el lloc de treball a desenvolupar serà, ordinàriament, de funcions policials bàsiques, entenent aquestes com les que no tenen especialitat (nivell 1). Les persones funcionàries romandran en aquests llocs de treball fins que obtinguin, si s'escau, un dels llocs de les especialitats que es descriuen a continuació. Els llocs de treball de les especialitats de nivell 2, 3 i 4 tindran associats períodes especials de permanència mínima, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball i als efectes previstos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. No obstant això, transitòriament, mentre duri el procés de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, els períodes especials de permanència mínima seran d'un any, amb independència del nivell de l'especialitat. Durant el procés de desplegament, les convocatòries de provisió de llocs de treball d'especialitat que es recullen més endavant inclouran com a mèrit a valorar el temps que hagin romàs les persones funcionàries en els llocs de treball que depassi l'any de permanència mínima, d'acord amb els següents criteris: pels llocs de treball d'especialitat de nivell 3, es valorarà el temps de permanència de fins a dos anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 2; pels llocs de treball d'especialitat de nivell 4, es valorarà el temps de permanència de fins a tres anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 3. El temps d'acompliment en el lloc de treball que depassi els temps de permanència assenyalats en el paràgraf anterior, podrà ser valorat com a mèrit d'experiència professional, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d'Esquadra, i el que estableixin les bases de les convocatòries. El període especial de permanència mínima no serà d'aplicació als processos de promoció interna amb canvi de categoria.

Oposicions

La formació específica requerida per a l'accés a les categories i els llocs de treball d'especialitat haurà de correspondre a la inclosa en els cursos impartits, homologats o convalidats per l'Escola de Policia de Catalunya.

Temari

El sistema de categories i titulacions previstes pels articles 18.1 i 20 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, s'engrana en el sistema que es descriu a continuació, completant verticalment aquests itineraris professionals.

Família professional de Seguretat Ciutadana

Especialitats de nivell 2: Protecció de persones i béns. Funcions: prevenció de delictes i neutralització d'incidents en l'àmbit de la seguretat ciutadana, amb aplicació de tècniques policials de major especificitat i complexitat, així com la prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i protecció del medi ambient en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Atenció a la ciutadania. Funcions: atenció a les persones, ordinàriament en les dependències policials, en les activitats de recollida de denúncies, tractament de les víctimes, informació i orientació, mediació i, en general, aquelles que representin un contacte directe amb les persones que requereixen dels serveis policials. El desenvolupament d'aquestes funcions es compartirà, en aquells casos i situacions on es justifiqui operativament, amb la realització de funcions policials bàsiques. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Temari

Oposicions

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns.

Especialitats de nivell 3: Trànsit. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat . Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Protecció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de les persones. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Temari

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Ordre públic. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i protecció del medi ambient, mitjançant dispositius de seguretat i plans especials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Guia caní. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguir la màxima operativitat. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Temari

Oposicions

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Intervenció en muntanya. Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi muntanya. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets en accidents en el medi muntanya. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Subsòl. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subsòl. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Intervenció en medi aquàtic.

Temari

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 4: Intervenció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en casos d'alt risc o alta complexitat. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Desactivació d'artefactes explosius‐NRBQ.

Oposicions

Temari

Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subaquàtic. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets en accidents en el medi aquàtic.

Família professional d'Investigació Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa. Especialitats de nivell 2: Investigació bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària de caràcter menys complex. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al

Oposicions

Temari

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevol artefacte explosiu o davant de riscos de caràcter nuclear, radiològic, bacteriològic o químic (NRBQ).

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Policia científica bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades de mitjana complexitat en el camp de la criminalística i la identificació. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Especialitats de nivell 3: Investigació avançada. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminals en l'àmbit de la delinqüència ordinària més complexa i de la delinqüència organitzada o d'elevada complexitat, amb finalitat econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Temari

Oposicions

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Seguiments i vigilàncies. Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigació en diferents àmbits d'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Investigació interna. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció disciplinària, que siguin realitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos de mossos d'esquadra. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Temari

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Mitjans tècnics. Funcions: Suport a la investigació amb l'aportació i utilització de dispositius electrònics i elements tecnològics d'observació i recull d'informació en activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Informació. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal en activitats antisocials o en l'àmbit de la delinqüència organitzada, amb finalitat no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialita.

Temari

Oposicions

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Anàlisi. Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referida a il∙lícits complexos o a organitzacions criminals, i suport tècnic especialitzat a unitats del cos de Mossos d'Esquadra en diferents tipus delictius. Finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialita. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Policia científica avançada. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades d'alta complexitat en el camp de la criminalística i la identificació. Finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en

Temari

Oposicions

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Família professional de Suport Tècnic Funcions: suport a les unitats policials en la investigació d'il∙lícits i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Especialitats de nivell 2: Suport tècnic bàsic. Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Sala de comandament. Funcions: gestió de recursos policials i altres funcions addicionals pròpies dels operadors de les sales de comandament, mitjançant els aplicatius informàtics i els recursos tecnològics a l'abast. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Temari

Oposicions

l'especialitatTemps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Instrucció tecnicopolicial:

Temari

Funcions: planificació, execució i supervisió tècnica de les accions formatives relacionades amb les tècniques operatives policials a fi de poder garantir l'adquisició i el manteniment de la qualificació necessària per a la funció policial. Aquestes accions formatives comprenen, entre d'altres, pràctiques de tir, procediments i tècniques d'actuació policial i implantació de noves tècniques i estris per a l'actuació policial.

Oposicions

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment de les condicions psicofísiques i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 3: Suport tècnic avançat. Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat.

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

3. Compliment de les funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra: El desenvolupament per les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra de les funcions corresponents a les especialitats que agrupa cada família professional s'entén sens perjudici del de les funcions bàsiques o sense especialitat i les altres que els puguin ser encomanades, d'acord amb el que disposen la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pel que fa a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de l'ordenament jurídic quant a les funcions atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat. Annex 2 Homologació i convalidació de l'experiència professional per a l'adquisició de la formació específica Primer. Homologació De manera excepcional, i per una sola vegada, les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra que no disposin en la data d'aquest Acord de la formació específica corresponent al seu lloc de treball prevista a la Relació de llocs de treball de mossos d'esquadra que: Ocupin de manera definitiva, en la data d'aquest Acord, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, o bé, Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, sempre que l'estiguessin ocupant en data 1 de febrer de 2002, data en què va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, o bé, Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, entre l'1 de febrer de 2002 i l'1 de febrer de 2005, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4,

Temari

Oposicions

La superació, en el seu cas, d'aquesta prova comportarà l'homologació amb la formació específica prevista a la Relació de llocs de treball. Segon. Convalidació

Temari

D'acord amb els criteris fixats per l'Escola de Policia de Catalunya, aquesta convalidarà, als efectes de la formació específica corresponent, i a petició de les persones interessades, els cursos relacionats amb les especialitats incloses en el Pla de carrera professional que aquestes hagin rebut amb anterioritat a l'1 de gener de 2005, impartits per la mateixa Escola, la Direcció General de Seguretat Ciutadana, les universitats o altres institucions similars.

Oposicions

Podran participar en una prova avaluadora dels coneixements i les competències professionals, que organitzarà l'Escola de Policia de Catalunya, amb la col∙laboració de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, consistent en la resolució d'un cas pràctic referit a les funcions assignades al lloc de treball d'especialitat.

NIVELL 3 TRÀNSIT

NIVELL 4

PROTECCIÓ ESPECIAL

PROTECCIÓ DE PERSONES I BÉNS

GUIA CANÍ INTERVENCIÓ ESPECIAL INTERVENCIÓ EN MUNTANYA

SUBSÒL

ATENCIÓ A LA CIUTADANIA

INTERVENCIÓ MEDI AQUÀTIC DESACTIVACIÓ D’ARTEFACTES EXPLOSIUS

INVESTIGACIÓ AVANÇADA SEGUIMENTS I VIGILÀNCIES INVESTIGACIÓ INTERNA

MITJANS TÈCNICS

INFORMACIÓ

POLICIA CIENTÍFICA BÀSICA

ANÀLISI

POLICIA CIENTÍFICA AVANÇADA SUPORT TÈCNIC AVANÇAT SUPORT TÈCNIC BÀSIC SALA DE COMANDAMENT INSTRUCCIÓ TECNICOPOLICIAL

(10.130.101)

Disposicions

Temari

INVESTIGACIÓ BÀSICA

INVESTIGACIÓ

FUNCIONS POLICIALS BÀSIQUES

ORDRE PÚBLIC

Oposicions

NIVELL 2

SUPORT TÈCNIC

NIVELL 1

Núm. 5649 – 14.6.2010

SEGURETAT CIUTADANA

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

45636

Aquest Codi és el fruit de l’interès demostrat reiteradament des de fa anys pel Consell d'Europa en matèries relatives a la seguretat i a la policia i, en particular, a la seva relació amb els drets humans i la protecció dels principis fonamentals inherents a les democràcies pluralistes. Les forces i cossos de seguretat, d'acord amb l'article 104 de la Constitució, tenen per missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. La Llei orgànica 2/1986, de 14 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat amb el que preveu l'article 104 de la Constitució, en el seu preàmbul, apartat II, estableix específicament que, per sobre de qualsevol altra finalitat, la Llei pretén ser l'inici d'una nova etapa en la que destaqui la consideració de la Policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic. La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, recull els principis bàsics d'actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat concretats a la Llei orgànica 2/1986, de 14 de març, la qual estableix l'aplicació directa d'aquests principis a la policia autònoma de Catalunya en la seva disposició final segona en què tracta de principis referents a l'actuació de la policia en relació amb l'adequació a l'ordenament jurídic, a les relacions amb la comunitat, al tractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals i a la responsabilitat. Entre els principis d'aplicació al cos de mossos d'esquadra que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, s'estableix que els membres d'aquest cos, en llurs actuacions, s'han d'ajustar al codi de conducta següent (apartat 1.2): actuació en el compliment de llurs funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, actuació amb integritat i dignitat oposant‐se a qualsevol acte de corrupció, actuació professional d'acord amb els principis de jerarquia i subordinació, i col∙laboració i auxili amb l'Administració de Justícia en els termes establerts per la llei. El sistema general de seguretat pública de Catalunya, l'ordenació del qual s'estableix a la Llei del Parlament de Catalunya 4/2003, de 7 d'abril, s'inspira, d'acord amb l'article 2, en els principis de prevenció dels riscs i de les amenaces, adequació del servei públic a la demanda social, proximitat

Oposicions

El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en data 19 de setembre de 2001, va adoptar la Recomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia, la qual constitueix el primer instrument supraestatal en matèria de seguretat emanat d'una institució europea, en un marc àmpliament extens, integrat per quaranta‐cinc països membres, i amb un caràcter pioner en el camí a seguir en el procés de transnacionalització europeu, tot tenint en compte com a importants precedents la Resolució 690(1979) relativa a la declaració sobre la policia, aprovada per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 8 de maig de 1979 i la Resolució 34/169, de 17 de desembre de 1979, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovà el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.

Temari

1.3. RESOLUCIÓ INT/1828/2004, DE 14 DE JUNY, PER LA QUAL S'APROVA LA INSTRUCCIÓ PER A LA INCORPORACIÓ I APLICACIÓ DEL CODI EUROPEU D'ÈTICA DE LA POLICIA EN RELACIÓ AMB L'ACTUACIÓ I LA INTERVENCIÓ DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA.

Resolc: Aprovar la Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que s'adjunta en annex. Barcelona, 14 de juny de 2004 Montserrat Tura i Camafreita Consellera d'Interior Annex Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 1. Objecte i àmbit d'aplicació Aquesta Instrucció té com a objecte i finalitat la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia adoptat per la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa en relació amb la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, per tal que els membres del cos de mossos d'esquadra procurin adequar‐se en llur actuació i en el compliment de llurs funcions als principis, bases i criteris establerts en el citat codi ètic, d'acord amb les funcions que els atribueix l'ordenament jurídic. 2. Organització de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra

Oposicions

Per tot el que s'exposat, de conformitat amb la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa i per tal que la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra adopti, en la seva actuació i pràctiques internes i com a codi de conducta policial, els principis recollits en el Codi Europeu d'Ètica de la Policia; ateses les atribucions que em confereix l'article 16 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, l'article 3 del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament de Governació (ara d'Interior) per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, esmentada, i l'article 4 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i en el marc de les competències que pertoquen a la Generalitat,

Temari

als ciutadans i descentralització dels serveis públics, eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans, planificació i avaluació de les actuacions, proporcionalitat de la intervenció pública, corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions, coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis, i transparència i informació als ciutadans. En aquest sentit, les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya, entre els que s'inclou la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col∙laboració, cooperació i auxili mutu, article 5.4 de la Llei 4/2003.

2.2 El cos de mossos d'esquadra, en la seva organització, ha de fomentar les bones relacions amb la ciutadania i, si escau, la cooperació efectiva amb d'altres organismes, ens locals, organitzacions no governamentals, entitats associatives, col∙lectius professionals i altres representants dels ciutadans i ciutadanes que incloguin els grups minoritaris i els col∙lectius marginals en la nostra societat. Així mateix, ha de comptar amb mesures eficaces que garanteixin una actuació adequada en l'execució de les seves funcions, sobretot per assegurar el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen, especialment, en la Convenció Europea sobre Drets Humans i en la Constitució espanyola.

Oposicions

2.1 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, d'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de normativa de desenvolupament, s'organitza de manera que els seus membres gaudeixin del respecte dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a professionals encarregats del compliment de la llei i del servei públic de seguretat, i haurà de tenir el dimensionament adequat a la demanda social de protecció i seguretat.

3.1 D'acord amb els principis d'actuació que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, en la seva actuació i en l'exercici de les seves funcions, han de vetllar pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals i, en especial, pels drets a la vida i a la integritat física i psíquica, per les llibertats d'opinió, de consciència, de religió, d'expressió, de reunió pacífica i de circulació i per la protecció dels béns de les persones, tot actuant amb integritat i respecte envers la ciutadania i tenint una consideració especial per aquells individus que pertanyin a col∙lectius socials i ètnics marginats o particularment vulnerables, a fi de combatre el racisme, la xenofòbia i qualsevol forma de discriminació. 3.2 Els membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra han de rebutjar i oposar‐se amb fermesa a qualsevol forma de corrupció policial i denunciar‐ne qualsevol indici. 3.3 Les investigacions que duguin a terme els membres del cos de mossos d'esquadra han d'estar presidides pels principis d'objectivitat i d'equitat, amb especial consideració i cura de les necessitats de les persones i col∙lectius més vulnerables i desprotegits de la nostra societat, com poden ser els infants, els adolescents, les dones en situació de risc, la gent gran i els membres de les minories. D'acord amb això, s'ha de procurar la màxima atenció, suport i informació a les víctimes del delicte, assegurant, si escau, els serveis de traducció i interpretació i l'assistència mèdica i psicològica. 3.4 La recollida, l'emmagatzematge, el tractament i la utilització de dades de caràcter personal per part de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, ha de limitar‐se a l'extensió necessària per assolir objectius lícits, legítims i específics, tot respectant els principis internacionals de protecció de dades i les directives comunitàries, d'acord amb la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal, la Llei de l'agència catalana de protecció de dades i la normativa de desenvolupament en relació amb la regulació dels fitxers policials i que afecten la seguretat. 4. Detenció i/o privació de llibertat realitzada per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra

Temari

3. Principis rectors en relació amb l'actuació i la intervenció del membres del cos de mossos d'esquadra

4.2 Així mateix, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de garantir la seguretat i la salut de les persones que té sota la seva custòdia, assegurant‐ne unes condicions higièniques i alimentàries satisfactòries i adequades. 4.3 Les persones privades de llibertat per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra tenen els drets que garanteix específicament la Llei d'enjudiciament criminal, d'acord amb la Constitució.

Oposicions

4.1 En el marc del que estableix l'ordenament juridicopenal de l'Estat espanyol, integrat pel Codi penal i la resta de legislació penal, així com la Llei d'enjudiciament criminal, i d'acord amb l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, pel que fa al tractament de les detencions i privacions de llibertat, han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones detingudes o sota llur custòdia, han de respectar‐ne els drets, l'honor, la dignitat, la vulnerabilitat i les necessitats individuals de cada detingut, han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l'ordenament jurídic i han d'identificar‐se degudament.

5.1 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges i tribunals, prestant la col∙laboració i cooperació que aquests i el Ministeri Fiscal requereixin en el curs del procés i en l'execució d'allò que hagi estat resolt. En concret, els membres de la policia no han de presentar objeccions a les decisions judicials legítimes ni posar traves a la seva execució, i han de garantir les funcions d'indagació del delicte i de descobriment i assegurament del delinqüent i de les proves, en els termes que la llei estableixi. 5.2 Per tal de garantir el dret efectiu a l'assistència lletrada i el dret de defensa, particularment en els supòsits de persones privades de llibertat, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar tant com pugui la funció dels advocats defensors en els processos judicials. Així mateix, s'haurà de garantir la indemnitat i protegir la identitat dels testimonis protegits, quan n'hi hagi, en els termes previstos a la llei processal penal. 6. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en el marc de les funcions que li atribueix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, específicament, l'article 12.1. quart, d'acord amb el foment de les relacions amb els diferents grups i col∙lectius socials, potenciarà els instruments adequats per aconseguir la resolució amistosa dels conflictes privats mitjançant les actuacions de mediació social que calguin. 7. Responsabilitat i control de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 7.1 En els termes que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la resta de legislació vigent, els membres del cos de mossos d'esquadra són responsables personalment i directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint o vulnerant les disposicions legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis generals d'actuació.

Temari

5. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i el Sistema de Justícia Penal

8. Publicitat 8.1 El Departament d'Interior i els comandaments policials adoptaran les mesures oportunes per tal de donar la màxima difusió d'aquesta Instrucció i del contingut del Codi Europeu d'Ètica de la Policia entre els membres del cos de mossos d'esquadra.

Temari

8.2 Aquesta Instrucció es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya als efectes de donar‐hi la màxima difusió, tant en el si de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra com pel que fa a la ciutadania de Catalunya.

Oposicions

7.2 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha d'impulsar la implantació de mecanismes que permetin resoldre els conflictes entre la ciutadania i la policia basats en la comunicació i en la comprensió mútua entre ambdues parts, societat i cos policial.

Punt 2 : Normativa Reguladora

Oposicions

2.1. LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL. ESPECIAL REFERENCIA A LA LLEI 38/2002, DE 24 D’OCTUBRE, DE REFORMA PARCIAL DE LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL, SOBRE PROCEDIMENT PER A L’ENJUDICIAMENT RÀPID I IMMEDIAT DE DETERMINATS DELICTES I FALTES, I DE MODIFICACIÓ DEL PROCEDIMENT ABREUJAT, I A LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL MITJANÇANT LA LLEI ORGÀNICA 15/2003, DE 25 DE NOVEMBRE, PER LA QUAL ES MODIFICA LA LLEI ORGÀNICA 10/1995, DE 23 DE NOVEMBRE, DEL CODI PENAL.

Temari

TÍTULO III. DE LA POLICÍA JUDICIAL. Artículo 282. La Policía judicial tiene por objeto y será obligación de todos los que la componen, averiguar los delitos públicos que se cometieren en su territorio o demarcación; practicar, según sus atribuciones, las diligencias necesarias para comprobarlos y descubrir a los delincuentes, y recoger todos los efectos, instrumentos o pruebas del delito de cuya desaparición hubiere peligro, poniéndolos a disposición de la Autoridad Judicial. Si el delito fuera de los que sólo pueden perseguirse a instancia de parte legítima, tendrán la misma obligación expresada en el párrafo anterior, si se les requiere al efecto. La ausencia de denuncia no impedirá la práctica de las primeras diligencias de prevención y aseguramiento de los delitos relativos a la propiedad intelectual e industrial. Artículo 282 bis. 1. A los fines previstos en el artículo anterior y cuando se trate de investigaciones que afecten a actividades propias de la delincuencia organizada, el Juez de Instrucción competente o el Ministerio Fiscal dando cuenta inmediata al Juez, podrán autorizar a funcionarios de la Policía Judicial, mediante resolución fundada y teniendo en cuenta su necesidad a los fines de la investigación, a actuar bajo identidad supuesta y a adquirir y transportar los objetos, efectos e instrumentos del delito y diferir la incautación de los mismos. La identidad supuesta será otorgada por el Ministerio del Interior por el plazo de seis meses prorrogables por períodos de igual duración, quedando legítimamente habilitados para actuar en todo lo relacionado con la investigación concreta y a participar en el tráfico jurídico y social bajo tal identidad. La resolución por la que se acuerde deberá consignar el nombre verdadero del agente y la identidad supuesta con la que actuará en el caso concreto. La resolución será reservada y deberá conservarse fuera de las actuaciones con la debida seguridad.

Oposicions

La información que vaya obteniendo el agente encubierto deberá ser puesta a la mayor brevedad posible en conocimiento de quien autorizó la investigación. Asimismo, dicha información deberá aportarse al proceso en su integridad y se valorará en conciencia por el órgano judicial competente. 2. Los funcionarios de la Policía Judicial que hubieran actuado en una investigación con identidad falsa de conformidad a lo previsto en el apartado 1, podrán mantener dicha identidad cuando testifiquen en el proceso que pudiera derivarse de los hechos en que hubieran intervenido y siempre que así se acuerde mediante resolución judicial motivada, siéndole también de aplicación lo previsto en la Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre. Ningún funcionario de la Policía Judicial podrá ser obligado a actuar como agente encubierto. 3. Cuando las actuaciones de investigación puedan afectar a los derechos fundamentales, el agente encubierto deberá solicitar del órgano judicial competente las autorizaciones que, al respecto, establezca la Constitución y la Ley, así como cumplir las demás previsiones legales aplicables.

Temari

4. A los efectos señalados en el apartado 1 de este artículo, se considerará como delincuencia organizada la asociación de tres o más personas para realizar, de forma permanente o reiterada, conductas que tengan como fin cometer alguno o algunos de los delitos siguientes: a. Delitos de obtención, tráfico ilícito de órganos humanos y trasplante de los mismos, previstos en el artículo 156 bis del Código Penal. b. Delito de secuestro de personas previsto en los artículos 164 a 166 del Código Penal. c. Delito de trata de seres humanos previsto en el artículo 177 bis del Código Penal. d. Delitos relativos a la prostitución previstos en los artículos 187 a 189 del Código Penal. e. Delitos contra el patrimonio y contra el orden socioeconómico previstos en los artículos 237, 243, 244, 248 y 301 del Código Penal. f. Delitos relativos a la propiedad intelectual e industrial previstos en los artículos 270 a 277 del Código Penal. g. Delitos contra los derechos de los trabajadores previstos en los artículos 312 y 313 del Código Penal. h. Delitos contra los derechos de los ciudadanos extranjeros previstos en el artículo 318 bis del Código Penal. i. Delitos de tráfico de especies de flora o fauna amenazada previstos en los artículos 332 y 334 del Código Penal. j. Delito de tráfico de material nuclear y radiactivo previsto en el artículo 345 del Código Penal. k. Delitos contra la salud pública previstos en los artículos 368 a 373 del Código Penal. l. Delitos de falsificación de moneda, previsto en el artículo 386 del Código Penal, y de falsificación de tarjetas de crédito o débito o cheques de viaje, previsto en el artículo 399 bis del Código Penal. m. Delito de tráfico y depósito de armas, municiones o explosivos previsto en los artículos 566 a 568 del Código Penal. n. Delitos de terrorismo previstos en los artículos 572 a 578 del Código Penal. o. Delitos contra el patrimonio histórico previstos en el artículo 2.1.e de la Ley Orgánica 12/1995, de 12 de diciembre, de represión del contrabando.

5. El agente encubierto estará exento de responsabilidad criminal por aquellas actuaciones que sean consecuencia necesaria del desarrollo de la investigación, siempre que guarden la debida proporcionalidad con la finalidad de la misma y no constituyan una provocación al delito.

Oposicions

Para poder proceder penalmente contra el mismo por las actuaciones realizadas a los fines de la investigación, el Juez competente para conocer la causa deberá, tan pronto tenga conocimiento de la actuación de algún agente encubierto en la misma, requerir informe relativo a tal circunstancia de quien hubiere autorizado la identidad supuesta, en atención al cual resolverá lo que a su criterio proceda. Artículo 283. Constituirán la Policía judicial y serán auxiliares de los Jueces y Tribunales competentes en materia penal y del Ministerio fiscal, quedando obligados a seguir las instrucciones que de aquellas autoridades reciban a efectos de la investigación de los delitos y persecución de los delincuentes:

Temari

1. Las autoridades administrativas encargadas de la seguridad pública y de la persecución de todos los delitos o de algunos especiales. 2. Los empleados o subalternos de la policía de seguridad, cualquiera que sea su denominación. 3. Los Alcaldes, Tenientes de Alcalde y Alcaldes de Barrio. 4. Los Jefes, Oficiales e individuos de la Guardia Civil o de cualquier otra fuerza destinada a la persecución de malhechores. 5. Los Serenos, Celadores y cualesquiera otros agentes municipales de policía urbana o rural. 6. Los Guardas de montes, campos y sembrados, jurados o confirmados por la Administración. 7. Los funcionarios del Cuerpo especial de prisiones. 8. Los Agentes judiciales y los subalternos de los Tribunales y Juzgados. 9. El personal dependiente de la Jefatura Central de Tráfico, encargado de la investigación técnica de los accidentes. Artículo 284. Inmediatamente que los funcionarios de Policía judicial tuvieren conocimiento de un delito público, o fueren requeridos para prevenir la instrucción de diligencias por razón de algún delito privado, lo participarán a la Autoridad judicial o al representante del Ministerio fiscal, si pudieren hacerlo sin cesar en la práctica de las diligencias de prevención. En otro caso lo harán así que las hubieren terminado. Artículo 285. Si concurriere algún funcionario de Policía judicial de categoría superior a la del que estuviere actuando, deberá éste darle conocimiento de cuanto hubiese practicado, poniéndose desde luego a su disposición.

Artículo 286.

Oposicions

Cuando el Juez de instrucción o el municipal se presentaren a formar el sumario, cesarán las diligencias de prevención que estuviere practicando cualquiera autoridad o agente de la policía; debiendo éstos entregarlas en el acto a dicho Juez, así como los efectos relativos al delito que se hubiesen recogido, y poniendo a su disposición a los detenidos, si los hubiese. Artículo 287. Los funcionarios que constituyen la Policía judicial practicarán sin dilación, según sus atribuciones respectivas, las diligencias que los funcionarios del Ministerio fiscal les encomienden para la comprobación del delito y averiguación de los delincuentes y todas las demás que durante el curso de la causa les encargaren los Jueces de instrucción y municipales. Artículo 288.

Temari

El Ministerio fiscal, los Jueces de instrucción y los municipales, podrán entenderse directamente con los funcionarios de Policía judicial, cualquiera que sea su categoría, para todos los efectos, de este título; pero si el servicio que de ellos exigiesen admitiese espera, deberán acudir al superior respectivo del funcionario de Policía judicial, mientras no necesitasen del inmediato auxilio de éste. Artículo 289. El funcionario de Policía judicial que por cualquier causa no pueda cumplir el requerimiento o la orden que hubiese recibido del Ministerio fiscal, del Juez de instrucción, del Juez municipal, o de la Autoridad o agente que hubiese prevenido las primeras diligencias, lo pondrá inmediatamente en conocimiento del que haya hecho el requerimiento o dado la orden para que provea de otro modo a su ejecución. Artículo 290. Si la causa no fuere legítima, el que hubiese dado la orden o hecho el requerimiento lo pondrá en conocimiento del superior jerárquico del que se excusa para que le corrija disciplinariamente, a no ser que hubiese incurrido en mayor responsabilidad con arreglo a las leyes. El superior jerárquico comunicará a la Autoridad o funcionario que le hubiere dado la queja la resolución que adopte respecto de su subordinado. Artículo 291. El Jefe de cualquiera fuerza pública que no pudiere prestar el auxilio que por los jueces de instrucción o municipales o por un funcionario de Policía judicial le fuere pedido, se atendrá también a lo dispuesto en al artículo 289. El que hubiere hecho el requerimiento lo pondrá en conocimiento del jefe superior inmediato del que se excusare, en la forma y para el objeto expresado en los párrafos del artículo anterior.

Artículo 292.

Oposicions

Los funcionarios de Policía judicial extenderán, bien en papel sellado, bien en papel común, un atestado de las diligencias que practiquen, en el cual especificarán con la mayor exactitud los hechos por ellos averiguados, insertando las declaraciones e informes recibidos y anotando todas las circunstancias que hubiesen observado y pudiesen ser prueba o indicio del delito. La Policía Judicial remitirá con el atestado un informe dando cuenta de las detenciones anteriores y de la existencia de requisitorias para su llamamiento y busca cuando así conste en sus bases de datos. Artículo 293. El atestado será firmado por el que lo haya extendido, y si usare sello lo estampará con su rúbrica en todas las hojas.

Temari

Las personas presentes, peritos y testigos que hubieren intervenido en las diligencias relacionadas en el atestado, serán invitadas a firmarlo en la parte a ellos referente. Si no lo hicieren, se expresará la razón. Artículo 294. Si no pudiere redactar el atestado el funcionario a quien correspondiese hacerlo, se sustituirá por una relación verbal circunstanciada, que reducirá a escrito de un modo fehaciente el funcionario del Ministerio fiscal, el Juez de instrucción o el municipal a quien deba presentarse el atestado, manifestándose el motivo de no haberse redactado en la forma ordinaria. Artículo 295. En ningún caso, salvo el de fuerza mayor, los funcionarios de Policía judicial podrán dejar transcurrir más de veinticuatro horas sin dar conocimiento a la Autoridad judicial o el Ministerio fiscal de las diligencias que hubieren practicado. Los que infrinjan esta disposición serán corregidos disciplinariamente con multa de 250 a 1.000 pesetas, si la omisión no mereciere la calificación de delito, y al propio tiempo será considerada dicha infracción como falta grave la primera vez y como falta muy grave las siguientes. Los que, sin exceder el tiempo de las veinticuatro horas, demorasen más de lo necesario el dar conocimiento, serán corregidos disciplinariamente con una multa de 100 a 350 pesetas, y, además, esta infracción constituirá a efectos del expediente personal del interesado, falta leve la primera vez, grave las dos siguientes y muy graves las restantes. Artículo 296. Cuando hubieren practicado diligencias por orden o requerimiento de la Autoridad judicial o del Ministerio fiscal, comunicarán el resultado obtenido en los plazos que en la orden o en el requerimiento se hubiesen fijado.

Artículo 297.

Oposicions

Los atestados que redactaren y las manifestaciones que hicieren los funcionarios de Policía judicial, a consecuencia de las averiguaciones que hubiesen practicado, se considerarán denuncias para los efectos legales. Las demás declaraciones que prestaren deberán ser firmadas, y tendrán el valor de declaraciones testificales en cuanto se refieran a hechos de conocimiento propio. En todo caso, los funcionarios de Policía judicial están obligados a observar estrictamente las formalidades legales en cuantas diligencias practiquen, y se abstendrán bajo su responsabilidad de usar medios de averiguación que la Ley no autorice. Artículo 298.

Temari

Los Jueces de instrucción y los Fiscales, calificarán en un registro reservado el comportamiento de los funcionarios que bajo su inspección prestan servicios de Policía judicial; y cada semestre, con referencia a dicho registro, comunicarán a los superiores de cada uno de aquéllos, para los efectos a que hubiere lugar, la calificación razonada de su comportamiento. Cuando los funcionarios de Policía judicial que hubieren de ser corregidos disciplinariamente con arreglo a esta Ley fuesen de superior categoría a la de la Autoridad Judicial o Fiscal que entendiesen en las diligencias en que se hubiere cometido la falta, se abstendrán éstos de imponer por sí mismos la corrección, limitándose a poner lo ocurrido en conocimiento del Jefe inmediato del que debiere ser corregido.

Oposicions

LLEI 38/2002, DE 24 D’OCTUBRE, DE REFORMA PARCIAL DE LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL, SOBRE PROCEDIMENT PER A L’ENJUDICIAMENT RÀPID I IMMEDIAT DE DETERMINATS DELICTES I FALTES, I DE MODIFICACIÓ DEL PROCEDIMENT ABREUJAT

Artículo primero. Se da una nueva redacción al Título II del Libro IV de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. TÍTULO DEL PROCEDIMIENTO ABREVIADO.

II.

CAPÍTULO DISPOSICIONES GENERALES.

Artículo 757.

Temari

Sin perjuicio de lo establecido para los procesos especiales, el procedimiento regulado en este Título se aplicará al enjuiciamiento de los delitos castigados con pena privativa de libertad no superior a nueve años, o bien con cualesquiera otras penas de distinta naturaleza bien sean únicas, conjuntas o alternativas, cualquiera que sea su cuantía o duración. Artículo 758. El enjuiciamiento de los delitos enumerados en el artículo anterior se acomodará a las normas comunes de esta Ley, con las modificaciones consignadas en el presente Título. Artículo 759. En las causas comprendidas en este Título, las cuestiones de competencia que se promuevan entre Juzgados y Tribunales de la jurisdicción ordinaria se sustanciarán según las reglas siguientes: 1. Cuando un Tribunal o Juzgado rehusare el conocimiento de una causa o reclamare el conocimiento de la que otro tuviere, y haya duda acerca de cuál de ellos es el competente, si no resulta acuerdo a la primera comunicación que con tal motivo se dirijan, pondrán el hecho, sin dilación, en conocimiento del superior jerárquico, por medio de exposición razonada, para que dicho superior, tras oír al Fiscal y a las partes personadas en comparecencia que se celebrará dentro de las veinticuatro horas siguientes, decida en el acto lo que estime procedente, sin ulterior recurso. Cuando la cuestión surja en la fase de instrucción, cada uno de los Juzgados continuará practicando las diligencias urgentes y absolutamente indispensables para la comprobación del delito y averiguación e identificación de los posibles culpables. 2. Ningún Juez de Instrucción, de lo Penal, o Central de Instrucción o de lo Penal, podrá promover cuestiones de competencia a las Audiencias respectivas, sino exponerles, oído el Ministerio Fiscal por plazo de un día, las razones que tenga para creer que le corresponde el conocimiento del asunto.

Oposicions

El Tribunal dará vista de la exposición y antecedentes al Ministerio Fiscal y a las partes personadas por plazo de dos días y, luego de oídos todos, sin más trámites, resolverá dentro del tercer día lo que estime procedente, comunicando esta resolución al Juzgado que la haya expuesto para su cumplimiento. 3. Cuando algún Juez de Instrucción, de lo Penal, o Central de Instrucción o de lo Penal, viniere entendiendo de causa atribuida a la competencia de las Audiencias respectivas se limitarán éstas a ordenar a aquel, oídos el Ministerio Fiscal y las partes personadas por plazo de dos días, que se abstenga de conocer y les remita las actuaciones. Artículo 760.

Temari

Iniciado un proceso de acuerdo con las normas de este Título, en cuanto aparezca que el hecho no se halla comprendido en alguno de los supuestos del artículo 757, se continuará conforme a las disposiciones generales de esta Ley, sin retroceder en el procedimiento más que en el caso de que resulte necesario practicar diligencias o realizar actuaciones con arreglo a dichos preceptos legales. Por el contrario, iniciado un proceso conforme a las normas comunes de esta Ley, continuará su sustanciación de acuerdo con las del presente Título en cuanto conste que el hecho enjuiciado se halla comprendido en alguno de los supuestos del artículo 757. En ambos casos el cambio de procedimiento no implicará el de instructor. Iniciado un proceso conforme a las normas de esta Ley, en cuanto aparezca que el hecho podría constituir un delito cuyo enjuiciamiento sea competencia del Tribunal del Jurado, se estará a lo dispuesto en el artículo 309 bis. Acordado el procedimiento que deba seguirse, se le hará saber inmediatamente al Ministerio Fiscal, al imputado y a las partes personadas. Artículo 761. 1. El ejercicio por particulares, sean o no ofendidos por el delito, de la acción penal o de la civil derivada del mismo habrá de efectuarse en la forma y con los requisitos señalados en el Título II del Libro II, expresando la acción que se ejercite. 2. Sin perjuicio de lo que se dispone en el apartado anterior, al ofendido o perjudicado por el delito se le instruirá de los derechos que le asisten conforme a lo dispuesto en los artículos 109 y 110 y demás disposiciones, pudiendo mostrarse parte en la causa sin necesidad de formular querella. Artículo 762. Los Jueces y Tribunales observarán en la tramitación de las causas a que se refiere este Título las siguientes reglas: 1. El Juez o Tribunal que ordene la práctica de cualquier diligencia se entenderá directamente con el Juez, Tribunal, autoridad o funcionario encargado de su realización aunque el mismo no le esté inmediatamente subordinado ni sea superior inmediato de aquéllos.

Temari

Oposicions

2. Para cursar los despachos que se expidan se utilizará siempre el medio más rápido, acreditando por diligencia las peticiones de auxilio que no se hayan solicitado por escrito. 3. Si el que hubiere de ser citado no tuviere domicilio conocido o no fuere encontrado por la Policía Judicial en el plazo señalado a ésta, el Juez o Tribunal mandará publicar la correspondiente cédula por el medio que estime más idóneo para que pueda llegar a conocimiento del interesado, y sólo cuando lo considere indispensable acordará su divulgación por los medios de comunicación social. 4. Las requisitorias que hayan de expedirse se insertarán en el fichero automatizado correspondiente de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y, cuando se considere oportuno, en los medios de comunicación escrita. 5. A todo escrito y a los documentos que se presenten en la causa se acompañarán tantas copias literales de los mismos, realizadas por cualquier medio de reproducción, cuantas sean las otras partes y el Fiscal, a quienes se entregarán al notificarles la resolución que haya recaído en el escrito respectivo).La omisión de las copias sólo dará lugar a su libramiento por el Secretario a costa del omitente, si éste no las presenta en el plazo de una audiencia. 6. Para enjuiciar los delitos conexos comprendidos en este Título, cuando existan elementos para hacerlo con independencia, y para juzgar a cada uno de los imputados, cuando sean varios, podrá acordar el Juez la formación de las piezas separadas que resulten convenientes para simplificar y activar el procedimiento. 7. En las declaraciones se reseñará el documento nacional de identidad de las personas que las presten, salvo que se tratara de agentes de la autoridad, en cuyo caso bastará la reseña del número de carné profesional. Cuando por tal circunstancia o por cualquier otra no ofreciere duda la identidad del imputado y conocidamente tuviere la edad de dieciocho años, se prescindirá de traer a la causa el certificado de nacimiento. En otro caso, se unirá dicho certificado y la correspondiente ficha dactiloscópica. No se demorará la conclusión de la instrucción por falta del certificado de nacimiento, sin perjuicio de que cuando se reciba se aporte a las actuaciones. 8. Cuando los imputados o testigos no hablaren o no entendieren el idioma español, se procederá de conformidad con lo dispuesto en los artículos 398, 440 y 441, sin que sea preciso que el intérprete designado tenga título oficial. 9. La información prevenida en el artículo 364 sólo se verificará cuando a juicio del instructor hubiere duda acerca de la preexistencia de la cosa objeto de la sustracción o defraudación. 10. Los informes y declaraciones a que se refieren los artículos 377 y 378 únicamente se pedirán y recibirán cuando el Juez los considerase imprescindibles. 11. Cuando los hechos enjuiciados deriven del uso y circulación de vehículos de motor, se reseñará también, en la primera declaración que presten los conductores, los permisos de conducir de éstos y de circulación de aquéllos y el certificado del seguro obligatorio, así como el documento acreditativo de su vigencia. También se reseñará el certificado del seguro obligatorio y el documento que acredite su vigencia en aquellos otros casos en que la actividad se halle cubierta por igual clase de seguro. Artículo 763. El Juez o Tribunal podrá acordar la detención o cualesquiera medidas privativas de libertad o restrictivas de derechos en los casos en que procedan conforme a las reglas generales de esta Ley. Las actuaciones que motiven la aplicación de estas medidas se contendrán en pieza separada.

Artículo 764.

Oposicions

1. Asimismo, el Juez o Tribunal podrá adoptar medidas cautelares para el aseguramiento de las responsabilidades pecuniarias, incluidas las costas. Tales medidas se acordarán mediante auto y se formalizarán en pieza separada. 2. A estos efectos se aplicarán las normas sobre contenido, presupuestos y caución sustitutoria de las medidas cautelares establecidas en la Ley de Enjuiciamiento Civil. La prestación de las cauciones que se acuerden se hará en la forma prevista en la Ley de Enjuiciamiento Civil y podrá ser realizada por la entidad en que tenga asegurada la responsabilidad civil la persona contra quien se dirija la medida.

Temari

3. En los supuestos en que las responsabilidades civiles estén total o parcialmente cubiertas por un seguro obligatorio de responsabilidad civil, se requerirá a la entidad aseguradora o al Consorcio de Compensación de Seguros, en su caso, para que, hasta el límite del seguro obligatorio, afiance aquéllas. Si la fianza exigida fuera superior al expresado límite, el responsable directo o subsidiario vendrá obligado a prestar fianza o aval por la diferencia, procediéndose en otro caso al embargo de sus bienes. La entidad responsable del seguro obligatorio no podrá, en tal concepto, ser parte del proceso, sin perjuicio de su derecho de defensa en relación con la obligación de afianzar, a cuyo efecto se le admitirá el escrito que presentare, resolviéndose sobre su pretensión en la pieza correspondiente. 4. Se podrá acordar la intervención inmediata del vehículo y la retención del permiso de circulación del mismo, por el tiempo indispensable, cuando fuere necesario practicar alguna investigación en aquel o para asegurar las responsabilidades pecuniarias, en tanto no conste acreditada la solvencia del imputado o del tercero responsable civil. También podrá acordarse la intervención del permiso de conducción requiriendo al imputado para que se abstenga de conducir vehículos de motor, en tanto subsista la medida, con la prevención de lo dispuesto en el artículo 556 del Código Penal. Las medidas anteriores, una vez adoptadas, llevarán consigo la retirada de los documentos respectivos y su comunicación a los organismos administrativos correspondientes. Artículo 765. 1. En los procesos relativos a hechos derivados del uso y circulación de vehículos de motor el Juez o Tribunal podrá señalar y ordenar el pago de la pensión provisional que, según las circunstancias, considere necesaria en cuantía y duración para atender a la víctima y a las personas que estuvieren a su cargo. El pago de la pensión se hará anticipadamente en las fechas que discrecionalmente señale el Juez o Tribunal, a cargo del asegurador, si existiere, y hasta el límite del seguro obligatorio, o bien con cargo a la fianza o al Consorcio de Compensación de Seguros, en los supuestos de responsabilidad civil del mismo, conforme a las disposiciones que le son propias. Igual medida podrá acordarse cuando la responsabilidad civil derivada del hecho esté garantizada con cualquier seguro obligatorio. Todo lo relacionado con esta medida se actuará en pieza separada. La interposición de recursos no suspenderá la obligación de pago de la pensión.

Oposicions

2. En los procesos relativos a hechos derivados del uso y circulación de vehículos de motor el Juez o Tribunal podrá autorizar, previa audiencia del Fiscal, a los imputados que no estén en situación de prisión preventiva y que tuvieran su domicilio o residencia habitual en el extranjero, para ausentarse del territorio español. Para ello será indispensable que dejen suficientemente garantizadas las responsabilidades pecuniarias de todo orden derivadas del hecho punible, designen persona con domicilio fijo en España que reciba las notificaciones, citaciones y emplazamientos que hubiere que hacerles, con la prevención contenida en el artículo 775 en cuanto a la posibilidad de celebrar el juicio en su ausencia, y que presten caución no personal, cuando no esté ya acordada fianza de la misma clase, para garantizar la libertad provisional y su presentación en la fecha o plazo que se les señale. Igual atribución y con las mismas condiciones corresponderá al Juez o Tribunal que haya de conocer de la causa. Si el imputado no compareciese, se adjudicará al Estado el importe de la caución y se le declarará en rebeldía, observándose lo dispuesto en el artículo 843, salvo que se cumplan los requisitos legales para celebrar el juicio en su ausencia. Artículo 766.

Temari

1. Contra los autos del Juez de Instrucción y del Juez de lo Penal que no estén exceptuados de recurso podrán ejercitarse el de reforma y el de apelación. Salvo que la Ley disponga otra cosa, los recursos de reforma y apelación no suspenderán el curso del procedimiento. 2. El recurso de apelación podrá interponerse subsidiariamente con el de reforma o por separado. En ningún caso será necesario interponer previamente el de reforma para presentar la apelación. 3. El recurso de apelación se presentará dentro de los cinco días siguientes a la notificación del auto recurrido o del resolutorio del recurso de reforma, mediante escrito en el que se expondrán los motivos del recurso, se señalarán los particulares que hayan de testimoniarse y al que se acompañarán, en su caso, los documentos justificativos de las peticiones formuladas. Admitido éste, se dará traslado a las demás partes personadas por un plazo común de cinco días para que puedan alegar por escrito lo que estimen conveniente, señalar otros particulares que deban ser testimoniados y presentar los documentos justificativos de sus pretensiones. En los dos días siguientes a la finalización del plazo, se remitirá testimonio de los particulares señalados a la Audiencia respectiva que, sin más trámites, resolverá dentro de los cinco días siguientes. Excepcionalmente, la Audiencia podrá reclamar las actuaciones para su consulta siempre que con ello no se obstaculice la tramitación de aquellas; en estos casos, deberán devolverse las actuaciones al Juez en el plazo máximo de tres días. 4. Si el recurso de apelación se hubiere interpuesto subsidiariamente con el de reforma, si éste resulta total o parcialmente desestimatorio, antes de dar traslado a las demás partes personadas, se dará traslado al recurrente por un plazo de cinco días para que formule alegaciones y pueda presentar, en su caso, los documentos justificativos de sus peticiones. 5. Si en el auto recurrido en apelación se acordare la prisión provisional de alguno de los imputados, respecto de dicho pronunciamiento podrá el apelante solicitar en el escrito de interposición del recurso la celebración de vista, que acordará la Audiencia respectiva. Cuando el auto recurrido contenga otros pronunciamientos sobre medidas cautelares, la Audiencia podrá acordar la celebración de vista si lo estima conveniente. La vista deberá celebrarse dentro de los diez días siguientes a la recepción de la causa en dicha Audiencia.

Artículo 767.

Oposicions

Desde la detención o desde que de las actuaciones resultare la imputación de un delito contra persona determinada será necesaria la asistencia letrada. La Policía Judicial, el Ministerio Fiscal o la autoridad judicial recabarán de inmediato del Colegio de Abogados la designación de un abogado de oficio, si no lo hubiere nombrado ya el interesado. Artículo 768. El abogado designado para la defensa tendrá también habilitación legal para la representación de su defendido, no siendo necesaria la intervención de procurador hasta el trámite de apertura del juicio oral. Hasta entonces cumplirá el abogado el deber de señalamiento de domicilio a efectos de notificaciones y traslados de documentos. CAPÍTULO DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICÍA JUDICIAL Y DEL MINISTERIO FISCAL.

II.

Temari

Artículo 769. Sin perjuicio de lo establecido en el Título III del Libro II de esta Ley, tan pronto como tenga conocimiento de un hecho que revista caracteres de delito, la Policía judicial observará las reglas establecidas en este capítulo. Artículo 770. La Policía Judicial acudirá de inmediato al lugar de los hechos y realizará las siguientes diligencias: 1. Requerirá la presencia de cualquier facultativo o personal sanitario que fuere habido para prestar, si fuere necesario, los oportunos auxilios al ofendido. El requerido, aunque sólo lo fuera verbalmente, que no atienda sin justa causa el requerimiento será sancionado con una multa de 500 a 5.000 euros, sin perjuicio de la responsabilidad criminal en que hubiera podido incurrir. 2. Acompañará al acta de constancia fotografías o cualquier otro soporte magnético o de reproducción de la imagen, cuando sea pertinente para el esclarecimiento del hecho punible y exista riesgo de desaparición de sus fuentes de prueba. 3. Recogerá y custodiará en todo caso los efectos, instrumentos o pruebas del delito de cuya desaparición hubiere peligro, para ponerlos a disposición de la autoridad judicial. 4. Si se hubiere producido la muerte de alguna persona y el cadáver se hallare en la vía pública, en la vía férrea o en otro lugar de tránsito, lo trasladará al lugar próximo que resulte más idóneo dentro de las circunstancias, restableciendo el servicio interrumpido y dando cuenta de inmediato a la autoridad judicial. En las situaciones excepcionales en que haya de adoptarse tal medida de urgencia, se reseñará previamente la posición del interfecto, obteniéndose fotografías y señalando sobre el lugar la situación exacta que ocupaba. 5. Tomará los datos personales y dirección de las personas que se encuentren en el lugar en que se cometió el hecho, así como cualquier otro dato que ayude a su identificación y localización, tales como lugar habitual de trabajo, números de teléfono fijo o móvil, número de fax o dirección de correo electrónico.

6. Intervendrá, de resultar procedente, el vehículo y retendrá el permiso de circulación del mismo y el permiso de conducir de la persona a la que se impute el hecho.

Oposicions

Artículo 771. En el tiempo imprescindible y, en todo caso, durante el tiempo de la detención, si la hubiere, la Policía Judicial practicará las siguientes diligencias:

Temari

1. Cumplirá con los deberes de información a las víctimas que prevé la legislación vigente. En particular, informará al ofendido y al perjudicado por el delito de forma escrita de los derechos que les asisten de acuerdo con lo establecido en los artículos 109 y 110. Se instruirá al ofendido de su derecho a mostrarse parte en la causa sin necesidad de formular querella y, tanto al ofendido como al perjudicado, de su derecho a nombrar Abogado o instar el nombramiento de Abogado de oficio en caso de ser titulares del derecho a la asistencia jurídica gratuita, de su derecho a, una vez personados en la causa, tomar conocimiento de lo actuado, sin perjuicio de lo dispuesto en los artículos 301 y 302, e instar lo que a su derecho convenga. Asimismo, se les informará de que, de no personarse en la causa y no hacer renuncia ni reserva de acciones civiles, el Ministerio Fiscal las ejercitará si correspondiere. 2. Informará en la forma más comprensible al imputado no detenido de cuáles son los hechos que se le atribuyen y de los derechos que le asisten. En particular, le instruirá de los derechos reconocidos en los apartados a), b), c) y e) del artículo 520.2. Artículo 772. 1. Los miembros de la Policía Judicial requerirán el auxilio de otros miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad cuando fuera necesario para el desempeño de las funciones que por esta Ley se les encomiendan. 2. La Policía extenderá el atestado de acuerdo con las normas generales de esta Ley y lo entregará al Juzgado competente, pondrá a su disposición a los detenidos, si los hubiere, y remitirá copia al Ministerio Fiscal. Artículo 773. 1. El Fiscal se constituirá en las actuaciones para el ejercicio de las acciones penal y civil conforme a la Ley. Velará por el respeto de las garantías procesales del imputado y por la protección de los derechos de la víctima y de los perjudicados por el delito. En este procedimiento corresponde al Ministerio Fiscal, de manera especial, impulsar y simplificar su tramitación sin merma del derecho de defensa de las partes y del carácter contradictorio del mismo, dando a la Policía Judicial instrucciones generales o particulares para el más eficaz cumplimiento de sus funciones, interviniendo en las actuaciones, aportando los medios de prueba de que pueda disponer o solicitando del Juez de Instrucción la práctica de los mismos, así como instar de éste la adopción de medidas cautelares o su levantamiento y la conclusión de la investigación tan pronto como estime que se han practicado las actuaciones necesarias para resolver sobre el ejercicio de la acción penal. El Fiscal General del Estado impartirá cuantas órdenes e instrucciones estime convenientes respecto a la actuación del Fiscal en este procedimiento, y en especial, respecto a la aplicación de lo dispuesto en el apartado 1 del artículo 780.

Tan pronto como se ordene la incoación del procedimiento para las causas ante el Tribunal del Jurado, se pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal, quien comparecerá e intervendrá en cuantas actuaciones se lleven a cabo ante aquel.

Oposicions

2. Cuando el Ministerio Fiscal tenga noticia de un hecho aparentemente delictivo, bien directamente o por serle presentada una denuncia o atestado, practicará él mismo u ordenará a la Policía Judicial que practique las diligencias que estime pertinentes para la comprobación del hecho o de la responsabilidad de los partícipes en el mismo. El Fiscal decretará el archivo de las actuaciones cuando el hecho no revista los caracteres de delito, comunicándolo con expresión de esta circunstancia a quien hubiere alegado ser perjudicado u ofendido, a fin de que pueda reiterar su denuncia ante el Juez de Instrucción. En otro caso instará del Juez de Instrucción la incoación del procedimiento que corresponda con remisión de lo actuado, poniendo a su disposición al detenido, si lo hubiere, y los efectos del delito. El Ministerio Fiscal podrá hacer comparecer ante sí a cualquier persona en los términos establecidos en la Ley para la citación judicial, a fin de recibirle declaración, en la cual se observarán las mismas garantías señaladas en esta Ley para la prestada ante el Juez o Tribunal.

CAPÍTULO DE LAS DILIGENCIAS PREVIAS.

Temari

Cesará el Fiscal en sus diligencias tan pronto como tenga conocimiento de la existencia de un procedimiento judicial sobre los mismos hechos. III.

Artículo 774. Todas las actuaciones judiciales relativas a delitos de los comprendidos en este Título se registrarán como diligencias previas y les será de aplicación lo dispuesto en los artículos 301 y 302. Artículo 775. En la primera comparecencia el Juez informará al imputado, en la forma más comprensible, de los hechos que se le imputan. Previamente, el Secretario le informará de sus derechos y le requerirá para que designe un domicilio en España en el que se harán las notificaciones, o una persona que las reciba en su nombre, con la advertencia de que la citación realizada en dicho domicilio o a la persona designada permitirá la celebración del juicio en su ausencia en los supuestos previstos en el artículo 786. Tanto antes como después de prestar declaración se le permitirá entrevistarse reservadamente con su Abogado, sin perjuicio de lo establecido en el apartado c) del artículo 527. Artículo 776. 1. En la primera comparecencia el Secretario judicial informará al ofendido y al perjudicado de sus derechos, en los términos previstos en los artículos 109 y 110, incluso aunque previamente lo hubiera hecho la Policía Judicial. En particular, se instruirá de las medidas de asistencia a las víctimas que prevé la legislación vigente y de los derechos mencionados en la regla 1 del artículo 771.

2. La imposibilidad de practicar esta información por la Policía Judicial y por el Juez en comparecencia no impedirá la continuación del procedimiento, sin perjuicio de que se proceda a realizarla por el medio más rápido posible.

Oposicions

3. Los que se personaren podrán desde entonces tomar conocimiento de lo actuado e instar la práctica de diligencias y cuanto a su derecho convenga, acordando el Juez lo procedente en orden a la práctica de estas diligencias. Artículo 777. 1. El Juez ordenará a la Policía Judicial o practicará por sí las diligencias necesarias encaminadas a determinar la naturaleza y circunstancias del hecho, las personas que en él hayan participado y el órgano competente para el enjuiciamiento, dando cuenta al Ministerio Fiscal de su incoación y de los hechos que la determinen. Se emplearán para ello los medios comunes y ordinarios que establece esta Ley, con las modificaciones establecidas en el presente Título.

Temari

2. Cuando, por razón del lugar de residencia de un testigo o víctima, o por otro motivo, fuere de temer razonablemente que una prueba no podrá practicarse en el juicio oral, o pudiera motivar su suspensión, el Juez de Instrucción practicará inmediatamente la misma, asegurando en todo caso la posibilidad de contradicción de las partes. Dicha diligencia deberá documentarse en soporte apto para la grabación y reproducción del sonido y de la imagen o por medio de acta autorizada por el Secretario judicial, con expresión de los intervinientes. A efectos de su valoración como prueba en sentencia, la parte a quien interese deberá instar en el juicio oral la reproducción de la grabación o la lectura literal de la diligencia, en los términos del artículo 730. Artículo 778. 1. El informe pericial podrá ser prestado sólo por un perito cuando el Juez lo considere suficiente. 2. En los casos de lesiones no será preciso esperar a la sanidad del lesionado cuando fuera procedente el archivo o el sobreseimiento. En cualquier otro supuesto podrá proseguirse la tramitación sin haberse alcanzado tal sanidad, si fuera posible formular escrito de acusación. 3. El Juez podrá acordar, cuando lo considere necesario, que por el médico forense u otro perito se proceda a la obtención de muestras o vestigios cuyo análisis pudiera facilitar la mejor calificación del hecho, acreditándose en las diligencias su remisión al laboratorio correspondiente, que enviará el resultado en el plazo que se le señale. 4. El Juez podrá acordar que no se practique la autopsia cuando por el médico forense o quien haga sus veces se dictaminen cumplidamente la causa y las circunstancias relevantes de la muerte sin necesidad de aquélla. 5. El Juez podrá ordenar que se preste la asistencia debida a los heridos, enfermos y cualquier otra persona que con motivo u ocasión de los hechos necesite asistencia facultativa, haciendo constar, en su caso, el lugar de su tratamiento, internamiento u hospitalización.

Artículo 779.

Oposicions

1. Practicadas sin demora las diligencias pertinentes, el Juez adoptará mediante auto alguna de las siguientes resoluciones:

Temari

1. Si estimare que el hecho no es constitutivo de infracción penal o que no aparece suficientemente justificada su perpetración, acordará el sobreseimiento que corresponda notificando dicha resolución a quienes pudiera causar perjuicio, aunque no se hayan mostrado parte en la causa. Si, aun estimando que el hecho puede ser constitutivo de delito, no hubiere autor conocido, acordará el sobreseimiento provisional y ordenará el archivo. 2. Si reputare falta el hecho que hubiere dado lugar a la formación de las diligencias, mandará remitir lo actuado al Juez competente, cuando no le corresponda su enjuiciamiento. 3. Si el hecho estuviese atribuido a la jurisdicción militar, se inhibirá a favor del órgano competente. Si todos los imputados fuesen menores de edad penal, se dará traslado de lo actuado al Fiscal de Menores para que inicie los trámites de la Ley de Responsabilidad Penal del Menor. 4. Si el hecho constituyera delito comprendido en el artículo 757, seguirá el procedimiento ordenado en el capítulo siguiente. Esta decisión, que contendrá la determinación de los hechos punibles y la identificación de la persona a la que se le imputan, no podrá adoptarse sin haber tomado declaración a aquélla en los términos previstos en el artículo 775. 5. Si, en cualquier momento anterior, el imputado asistido de su abogado hubiere reconocido los hechos a presencia judicial, y estos fueran constitutivos de delito castigado con pena incluida dentro de los límites previstos en el artículo 801, mandará convocar inmediatamente al Ministerio Fiscal y a las partes personadas a fin de que manifiesten si formulan escrito de acusación con la conformidad del acusado. En caso afirmativo, incoará diligencias urgentes y ordenará la continuación de las actuaciones por los trámites previstos en los artículos 800 y 801. 2. En los tres primeros supuestos, sino hubiere miembro del Ministerio Fiscal constituido en el Juzgado, ni hubieren interpuesto recurso las partes, se remitirán las diligencias al Fiscal de la Audiencia, el que, dentro de los tres días siguientes a su recepción, las devolverá al Juzgado con el escrito de interposición del recurso o con la fórmula de visto, procediéndose seguidamente en este caso a la ejecución de lo resuelto. CAPÍTULO DE LA PREPARACIÓN DEL JUICIO ORAL.

IV.

Artículo 780. 1. Si el Juez de Instrucción acordare que debe seguirse el trámite establecido en este capítulo, en la misma resolución ordenará que se dé traslado de las diligencias previas, originales o mediante fotocopia, al Ministerio Fiscal y a las acusaciones personadas, para que, en el plazo común de diez días, soliciten la apertura del juicio oral formulando escrito de acusación o el sobreseimiento de la causa o, excepcionalmente, la práctica de diligencias complementarias, en el caso del apartado siguiente. 2. Cuando el Ministerio Fiscal manifieste la imposibilidad de formular escrito de acusación por falta de elementos esenciales para la tipificación de los hechos, se podrá instar, con carácter

previo, la práctica de aquellas diligencias indispensables para formular acusación, en cuyo caso acordará el Juez lo solicitado.

Oposicions

El Juez acordará lo que estime procedente cuando tal solicitud sea formulada por la acusación o acusaciones personadas. En todo caso se citará para su práctica al Ministerio Fiscal, a las partes personadas y siempre al imputado, dándose luego nuevo traslado de las actuaciones. Artículo 781.

Temari

1. El escrito de acusación comprenderá, además de la solicitud de apertura del juicio oral ante el órgano que se estime competente y de la identificación de la persona o personas contra las que se dirige la acusación, los extremos a que se refiere el artículo 650. La acusación se extenderá a las faltas imputables al acusado del delito o a otras personas, cuando la comisión de la falta o su prueba estuviera relacionada con el delito. También se expresarán la cuantía de las indemnizaciones o se fijarán las bases para su determinación y las personas civilmente responsables, así como los demás pronunciamientos sobre entrega y destino de cosas y efectos e imposición de costas procesales. En el mismo escrito se propondrán las pruebas cuya práctica se interese en el juicio oral, expresando si la reclamación de documentos o las citaciones de peritos y testigos deben realizarse por medio de la oficina judicial. En el escrito de acusación se podrá solicitar la práctica anticipada de aquellas pruebas que no puedan llevarse a cabo durante las sesiones del juicio oral, así como la adopción, modificación o suspensión de las medidas a que se refieren los artículos 763, 764 y 765, o cualesquiera otras que resulten procedentes o se hubieren adoptado, así como la cancelación de las tomadas frente a personas contra las que no se dirija acusación. 2. El Ministerio Fiscal, previa información a su superior jerárquico, y las acusaciones personadas podrán solicitar justificadamente la prórroga del plazo establecido en el artículo anterior. El Juez de Instrucción, atendidas las circunstancias, podrá acordar la prórroga de dicho plazo por un máximo de otros diez días. 3. Si el Ministerio Fiscal no presentare su escrito en el plazo establecido en el artículo anterior, el Juez de Instrucción requerirá al superior jerárquico del Fiscal actuante, para que en el plazo de diez días presente el escrito que proceda, dando razón de los motivos de su falta de presentación en plazo. Artículo 782. 1. Si el Ministerio Fiscal y el acusador particular solicitaren el sobreseimiento de la causa por cualquiera de los motivos que prevén los artículos 637 y 641, lo acordará el Juez, excepto en los supuestos de los números 1, 2, 3, 5 y 6 del artículo 20 del Código Penal, en que devolverá las actuaciones a las acusaciones para calificación, continuando el juicio hasta sentencia, a los efectos de la imposición de medidas de seguridad y del enjuiciamiento de la acción civil, en los supuestos previstos en el Código Penal. Al acordar el sobreseimiento, el Juez de Instrucción dejará sin efecto la prisión y demás medidas cautelares acordadas.

2. Si el Ministerio Fiscal solicitare el sobreseimiento de la causa y no se hubiere personado en la misma acusador particular dispuesto a sostener la acusación, antes de acordar el sobreseimiento el Juez de Instrucción:

Oposicions

a. Podrá acordar que se haga saber la pretensión del Ministerio Fiscal a los directamente ofendidos o perjudicados conocidos, no personados, para que dentro del plazo máximo de quince días comparezcan a defender su acción si lo consideran oportuno. Si no lo hicieren en el plazo fijado, se acordará el sobreseimiento solicitado por el Ministerio Fiscal, sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo siguiente. b. Podrá remitir la causa al superior jerárquico del Fiscal para que resuelva si procede o no sostener la acusación, quien comunicará su decisión al Juez de Instrucción en el plazo de diez días. Artículo 783.

Temari

1. Solicitada la apertura del juicio oral por el Ministerio Fiscal o la acusación particular, el Juez de Instrucción la acordará, salvo que estimare que concurre el supuesto del número 2 del artículo 637 o que no existen indicios racionales de criminalidad contra el acusado, en cuyo caso acordará el sobreseimiento que corresponda conforme a los artículos 637 y 641. Cuando el Juez de Instrucción decrete la apertura del juicio oral sólo a instancia del Ministerio Fiscal o de la acusación particular, se dará nuevo traslado a quien hubiere solicitado el sobreseimiento por plazo de tres días para que formule escrito de acusación, salvo que hubiere renunciado a ello. 2. Al acordar la apertura del juicio oral, resolverá el Juez de Instrucción sobre la adopción, modificación, suspensión o revocación de las medidas interesadas por el Ministerio Fiscal o la acusación particular, tanto en relación con el acusado como respecto de los responsables civiles, a quienes, en su caso, exigirá fianza, si no la prestare el acusado en el plazo que se le señale, así como sobre el alzamiento de las medidas adoptadas frente a quienes no hubieren sido acusados. En el mismo auto señalará el Juez de Instrucción el órgano competente para el conocimiento y fallo de la causa. 3. Contra el auto que acuerde la apertura del juicio oral no se dará recurso alguno, excepto en lo relativo a la situación personal, pudiendo el acusado reproducir ante el órgano de enjuiciamiento las peticiones no atendidas. Artículo 784. 1. Abierto el juicio oral, se emplazará al imputado, con entrega de copia de los escritos de acusación, para que en el plazo de tres días comparezca en la causa con abogado que le defienda y procurador que le represente. Si no ejercitase su derecho a designar procurador o a solicitar uno de oficio, se le nombrará en todo caso procurador de oficio. Cumplido ese trámite, se dará traslado de las actuaciones originales, o mediante fotocopia, a los designados como acusados y terceros responsables en los escritos de acusación, para que en plazo común de diez días presenten escrito de defensa frente a las acusaciones formuladas.

Oposicions

Si la defensa no presentare su escrito en el plazo señalado, se entenderá que se opone a las acusaciones y seguirá su curso el procedimiento, sin perjuicio de la responsabilidad en que pueda incurrirse de acuerdo con lo previsto en el Título V del Libro V de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Una vez precluido el trámite para presentar su escrito, la defensa sólo podrá proponer la prueba que aporte en el acto del juicio oral para su práctica en el mismo, sin perjuicio de que, además, pueda interesar previamente que se libran las comunicaciones necesarias, siempre que lo haga con antelación suficiente respecto de la fecha señalada para el juicio, y de lo previsto en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 785. Todo ello se entiende sin perjuicio de que si los afectados consideran que se ha producido indefensión puedan aducirlo de acuerdo con lo previsto en el apartado 2 del artículo 786. 2. En el escrito de defensa se podrá solicitar del órgano judicial que recabe la remisión de documentos o cite a peritos o testigos, a los efectos de la práctica de la correspondiente prueba en las sesiones del juicio oral o, en su caso, de la práctica de prueba anticipada.

Temari

3. En su escrito, firmado también por el acusado, la defensa podrá manifestar su conformidad con la acusación en los términos previstos en el artículo 787. Dicha conformidad podrá ser también prestada con el nuevo escrito de calificación que conjuntamente firmen las partes acusadoras y el acusado junto con su Letrado, en cualquier momento anterior a la celebración de las sesiones del juicio oral, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 787.1. 4. Si, abierto el juicio oral, los acusados se hallaren en ignorado paradero y no hubieren hecho la designación de domicilio a que se refiere el artículo 775 y, en cualquier caso, si la pena solicitada excediera de los límites establecidos en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 786, se mandará expedir requisitoria para su llamamiento y busca, declarándolos rebeldes, si no comparecieren o no fueren hallados, con los efectos prevenidos en esta Ley. 5. Presentado el escrito de defensa o transcurrido el plazo para hacerlo, el Secretario judicial acordará remitir lo actuado al órgano competente para el enjuiciamiento, notificándoselo a las partes, salvo cuando el enjuiciamiento corresponda al Juez de lo Penal y éste se desplazara periódicamente a la sede del Juzgado Instructor para la celebración de los juicios procedentes del mismo, en cuyo caso permanecerán las actuaciones en el Juzgado a disposición del Juez de lo Penal. CAPÍTULO V. DEL JUICIO ORAL Y DE LA SENTENCIA. Artículo 785. 1. En cuanto las actuaciones se encontraren a disposición del órgano competente para el enjuiciamiento, el Juez o Tribunal examinará las pruebas propuestas e inmediatamente dictará auto admitiendo las que considere pertinentes y rechazando las demás, prevendrá lo necesario para la práctica de la prueba anticipada y señalará el día en que deban comenzar las sesiones del juicio oral. En esa resolución se ordenará el libramiento de las comunicaciones que sean necesarias para asegurar la práctica de las pruebas que sean propuestas y admitidas, cuando así lo hubieren solicitado las partes.

Oposicions

Contra los autos de admisión o inadmisión de pruebas no cabrá recurso alguno, sin perjuicio de que la parte a la que le fue denegada pueda reproducir su petición al inicio de las sesiones del juicio oral, momento hasta el cual podrán incorporarse a la causa los informes, certificaciones y demás documentos que el Ministerio Fiscal y las partes estimen oportuno y el Juez o Tribunal admitan. 2. El señalamiento de fecha para el juicio se hará teniendo en cuenta la prisión del acusado y el aseguramiento de su presencia a disposición judicial, la complejidad de la prueba propuesta o cualquier circunstancia significativa. 3. En todo caso, aunque no sea parte en el proceso ni deba intervenir, la víctima deberá ser informada por escrito de la fecha y lugar de celebración del juicio. Artículo 786.

Temari

1. La celebración del juicio oral requiere preceptivamente la asistencia del acusado y del abogado defensor. No obstante, si hubiere varios acusados y alguno de ellos deja de comparecer sin motivo legítimo, apreciado por el Juez o Tribunal, podrá éste acordar, oídas las partes, la continuación del juicio para los restantes. La ausencia injustificada del acusado que hubiera sido citado personalmente, o en el domicilio o en la persona a que se refiere el artículo 775, no será causa de suspensión del juicio oral si el Juez o Tribunal, a solicitud del Ministerio Fiscal o de la parte acusadora, y oída la defensa, estima que existen elementos suficientes para el enjuiciamiento, cuando la pena solicitada no exceda de dos años de privación de libertad o, si fuera de distinta naturaleza, cuando su duración no exceda de seis años. La ausencia injustificada del tercero responsable civil citado en debida forma no será por sí misma causa de suspensión del juicio. 2. El juicio oral comenzará con la lectura por el Secretario de los escritos de acusación y defensa. Seguidamente, a instancia de parte, el Juez o Tribunal abrirá un turno de intervenciones para que puedan las partes exponer lo que estimen oportuno acerca de la competencia del órgano judicial, vulneración de algún derecho fundamental, existencia de artículos de previo pronunciamiento, causas de la suspensión del juicio oral, nulidad de actuaciones, así como sobre el contenido y finalidad de las pruebas propuestas o que se propongan para practicarse en el acto. El Juez o Tribunal resolverá en el mismo acto lo procedente sobre las cuestiones planteadas. Frente a la decisión adoptada no cabrá recurso alguno, sin perjuicio de la pertinente protesta y de que la cuestión pueda ser reproducida, en su caso, en el recurso frente a la sentencia. Artículo 787. 1. Antes de iniciarse la práctica de la prueba, la defensa, con la conformidad del acusado presente, podrá pedir al Juez o Tribunal que proceda a dictar sentencia de conformidad con el escrito de acusación que contenga pena de mayor gravedad, o con el que se presentara en ese acto, que no podrá referirse a hecho distinto, ni contener calificación más grave que la del escrito de acusación anterior. Si la pena no excediere de seis años de prisión, el Juez o Tribunal dictará sentencia de conformidad con la manifestada por la defensa, si concurren los requisitos establecidos en los apartados siguientes.

Oposicions

2. Si a partir de la descripción de los hechos aceptada por todas las partes, el Juez o Tribunal entendiere que la calificación aceptada es correcta y que la pena es procedente según dicha calificación, dictará sentencia de conformidad. El Juez o Tribunal habrá oído en todo caso al acusado acerca de si su conformidad ha sido prestada libremente y con conocimiento de sus consecuencias. 3. En caso de que el Juez o Tribunal considerare incorrecta la calificación formulada o entendiere que la pena solicitada no procede legalmente, requerirá a la parte que presentó el escrito de acusación más grave para que manifieste si se ratifica o no en él. Sólo cuando la parte requerida modificare su escrito de acusación en términos tales que la calificación sea correcta y la pena solicitada sea procedente y el acusado preste de nuevo su conformidad, podrá el Juez o Tribunal dictar sentencia de conformidad. En otro caso, ordenará la continuación del juicio.

Temari

4. Una vez que la defensa manifieste su conformidad, el Secretario informará al acusado de sus consecuencias y a continuación el Juez o Presidente del Tribunal le requerirá a fin de que manifieste si presta su conformidad. Cuando el Juez o Tribunal albergue dudas sobre si el acusado ha prestado libremente su conformidad, acordará la continuación del juicio. También podrá ordenar la continuación del juicio cuando, no obstante la conformidad del acusado, su defensor lo considere necesario y el Juez o Tribunal estime fundada su petición. 5. No vinculan al Juez o Tribunal las conformidades sobre la adopción de medidas protectoras en los casos de limitación de la responsabilidad penal. 6. Serán recurribles las sentencias de conformidad cuando no hayan respetado los requisitos o términos de la conformidad, si bien el acusado no podrá impugnar por razones de fondo su conformidad libremente prestada. Artículo 788. 1. La práctica de la prueba se realizará concentradamente, en las sesiones consecutivas que sean necesarias. Excepcionalmente, podrá acordar el Juez o Tribunal la suspensión o aplazamiento de la sesión, hasta el límite máximo de treinta días, en los supuestos del artículo 746, conservando su validez los actos realizados, salvo que se produzca la sustitución del Juez o miembro del Tribunal en el caso del número 4 de dicho artículo. No será causa de suspensión del juicio la falta de acreditación de la sanidad, de la tasación de daños o de la verificación de otra circunstancia de análoga significación, siempre que no sea requisito imprescindible para la calificación de los hechos. En tal caso, la determinación cuantitativa de la responsabilidad civil quedará diferida al trámite de ejecución, fijándose en la sentencia las bases de la misma. 2. El informe pericial podrá ser prestado sólo por un perito. 3. Terminada la práctica de la prueba, el Juez o Presidente del Tribunal requerirá a la acusación y a la defensa para que manifiesten si ratifican o modifican las conclusiones de los escritos inicialmente presentados y para que expongan oralmente cuanto estimen procedente sobre la valoración de la prueba y la calificación jurídica de los hechos.

El requerimiento podrá extenderse a solicitar del Ministerio Fiscal y de los letrados un mayor esclarecimiento de hechos concretos de la prueba y la valoración jurídica de los hechos, sometiéndoles a debate una o varias preguntas sobre puntos determinados.

Oposicions

4. Cuando, en sus conclusiones definitivas, la acusación cambie la tipificación penal de los hechos o se aprecien un mayor grado de participación o de ejecución o circunstancias de agravación de la pena, el Juez o Tribunal podrá considerar un aplazamiento de la sesión, hasta el límite de diez días, a petición de la defensa, a fin de que ésta pueda preparar adecuadamente sus alegaciones y, en su caso, aportar los elementos probatorios y de descargo que estime convenientes. Tras la práctica de una nueva prueba que pueda solicitar la defensa, las partes acusadoras podrán, a su vez, modificar sus conclusiones definitivas.

Temari

5. Cuando todas las acusaciones califiquen los hechos como delitos castigados con pena que exceda de la competencia del Juez de lo Penal, se declarará éste incompetente para juzgar, dará por terminado el juicio y remitirá las actuaciones a la Audiencia competente. Fuera del supuesto anterior, el Juez de lo Penal resolverá lo que estime pertinente acerca de la continuación o finalización del juicio, pero en ningún caso podrá imponer una pena superior a la correspondiente a su competencia. 6. Del desarrollo del juicio oral se levantará acta que firmarán el Juez o el Presidente y Magistrados, el Secretario, el Fiscal y los abogados de la acusación y la defensa, reseñándose en la misma el contenido esencial de la prueba practicada, las incidencias y reclamaciones producidas y las resoluciones adoptadas, pudiendo completarse o sustituirse por cualquier medio de reproducción mecánica, oral o escrita, de cuya autenticidad dará fe el Secretario. Artículo 789. 1. La sentencia se dictará dentro de los cinco días siguientes a la finalización del juicio oral. 2. El Juez de lo Penal podrá dictar sentencia oralmente en el acto del juicio, documentándose el fallo y una sucinta motivación mediante la fe del Secretario o en anexo al acta, sin perjuicio de la ulterior redacción de aquélla. Si el Fiscal y las partes, conocido el fallo, expresasen su decisión de no recurrir, el Juez, en el mismo acto, declarará la firmeza de la sentencia, y se pronunciará, previa audiencia de las partes, sobre la suspensión o la sustitución de la pena impuesta. 3. La sentencia no podrá imponer pena más grave de la solicitada por las acusaciones, ni condenar por delito distinto cuando éste conlleve una diversidad de bien jurídico protegido o mutación sustancial del hecho enjuiciado, salvo que alguna de las acusaciones haya asumido el planteamiento previamente expuesto por el Juez o Tribunal dentro del trámite previsto en el párrafo segundo del artículo 788.3. 4. La sentencia se notificará por escrito a los ofendidos y perjudicados por el delito, aunque no se hayan mostrado parte en la causa.

CAPÍTULO VI. DE LA IMPUGNACIÓN DE LA SENTENCIA.

Oposicions

Artículo 790. 1. La sentencia dictada por el Juez de lo Penal es apelable ante la Audiencia Provincial correspondiente, y la del Juez Central de lo Penal, ante la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional. El recurso podrá ser interpuesto por cualquiera de las partes, dentro de los diez días siguientes a aquel en que se les hubiere notificado la sentencia. Durante este período se hallarán las actuaciones en Secretaría a disposición de las partes. 2. El escrito de formalización del recurso se presentará ante el órgano que dictó la resolución que se impugne, y en él se expondrán, ordenadamente, las alegaciones sobre quebrantamiento de las normas y garantías procesales, error en la apreciación de las pruebas o infracción de normas del ordenamiento jurídico en las que se base la impugnación. El recurrente también habrá de fijar un domicilio para notificaciones en el lugar donde tenga su sede la Audiencia.

Temari

Si en el recurso se pidiera la declaración de nulidad del juicio por infracción de normas o garantías procesales que causaren la indefensión del recurrente, en términos tales que no pueda ser subsanada en la segunda instancia, se citarán las normas legales o constitucionales que se consideren infringidas y se expresarán las razones de la indefensión. Asimismo, deberá acreditarse haberse pedido la subsanación de la falta o infracción en la primera instancia, salvo en el caso de que se hubieren cometido en momento en el que fuere ya imposible la reclamación. 3. En el mismo escrito de formalización podrá pedir el recurrente la práctica de las diligencias de prueba que no pudo proponer en la primera instancia, de las propuestas que le fueron indebidamente denegadas, siempre que hubiere formulado en su momento la oportuna protesta, y de las admitidas que no fueron practicadas por causas que no le sean imputables. 4. Recibido el escrito de formalización, el Juez, si reúne los requisitos exigidos, admitirá el recurso. En caso de apreciar la concurrencia de algún defecto subsanable, concederá al recurrente un plazo no superior a tres días para la subsanación. 5. Admitido el recurso, se dará traslado del escrito de formalización a las demás partes por un plazo común de diez días. Dentro de este plazo habrán de presentarse los escritos de alegaciones de las demás partes, en los que podrá solicitarse la práctica de prueba en los términos establecidos en el apartado 3 y en los que se fijará un domicilio para notificaciones. 6. Presentados los escritos de alegaciones o precluido el plazo para hacerlo, el Secretario, en los dos días siguientes, dará traslado de cada uno de ellos a las demás partes y elevará a la Audiencia los autos originales con todos los escritos presentados. Artículo 791. 1. Si los escritos de formalización o de alegaciones contienen proposición de prueba, la Audiencia resolverá en tres días sobre la admisión de la propuesta y, en el mismo acto, señalará día para la vista. También podrá celebrarse vista cuando, de oficio o a petición de parte, la estime el Tribunal necesaria para la correcta formación de una convicción fundada.

2. La vista se señalará dentro de los quince días siguientes y a ella serán citadas todas las partes. La víctima deberá ser informada, aunque no se haya mostrado parte ni sea necesaria su intervención.

Oposicions

La vista se celebrará empezando, en su caso, por la práctica de la prueba. A continuación, las partes resumirán oralmente el resultado de la misma y el fundamento de sus pretensiones. Artículo 792. 1. La sentencia de apelación se dictará dentro de los cinco días siguientes a la vista oral, o dentro de los diez días siguientes a la recepción de las actuaciones por la Audiencia, cuando no hubiere resultado procedente su celebración.

Temari

2. Cuando la sentencia apelada sea anulada por quebrantamiento de una forma esencial del procedimiento, el Tribunal, sin entrar en el fondo del fallo, ordenará que se reponga el procedimiento al estado en que se encontraba en el momento de cometerse la falta, sin perjuicio de que conserven su validez todos aquellos actos cuyo contenido sería idéntico no obstante la falta cometida. 3. Contra la sentencia dictada en apelación no cabrá recurso alguno, sin perjuicio de lo establecido respecto de la revisión de sentencias firmes y de lo previsto en el artículo siguiente para la impugnación de sentencias firmes dictadas en ausencia del acusado. Los autos se devolverán al Juzgado a efectos de ejecución del fallo. 4. La sentencia se notificará a los ofendidos y perjudicados por el delito, aunque no se hayan mostrado parte en la causa. Artículo 793. 1. En cualquier momento en que comparezca o sea habido el que hubiere sido condenado en ausencia conforme a lo dispuesto en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 786, le será notificada la sentencia dictada en primera instancia o en apelación a efectos de cumplimiento de la pena aun no prescrita. Al notificársele la sentencia se le hará saber su derecho a interponer el recurso a que se refiere el apartado siguiente, con indicación del plazo para ello y del órgano competente. 2. La sentencia dictada en ausencia, haya sido o no apelada, es susceptible de ser recurrida en anulación por el condenado en el mismo plazo y con iguales requisitos y efectos que los establecidos en el recurso de apelación. El plazo se contará desde el momento en que se acredite que el condenado tuvo conocimiento de la sentencia. CAPÍTULO VII. DE LA EJECUCIÓN DE SENTENCIAS. Artículo 794. Tan pronto como sea firme la sentencia, se procederá a su ejecución por el Juez o por la Audiencia que la hubiere dictado, conforme a las disposiciones generales de la Ley, observándose las siguientes reglas:

Oposicions

1. Si no se hubiere fijado en el fallo la cuantía indemnizatoria, cualquiera de las partes podrá instar, durante la ejecución de la sentencia, la práctica de las pruebas que estime oportunas para su precisa determinación. De esta pretensión se dará traslado a las demás para que, en el plazo común de diez días, pidan por escrito lo que a su derecho convenga. El Juez o Tribunal rechazará la práctica de pruebas que no se refieran a las bases fijadas en la sentencia. Practicada la prueba, y oídas las partes por un plazo común de cinco días, se fijará mediante auto, en los cinco días siguientes, la cuantía de la responsabilidad civil. El auto dictado por el Juez de lo Penal será apelable ante la Audiencia respectiva.

Temari

2. En los casos en que se haya impuesto la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores, se procederá a la inmediata retirada del permiso y licencia habilitante, si tal medida no estuviera ya acordada, dejando unido el documento a los autos y remitiendo mandamiento a la Jefatura Central de Tráfico para que lo deje sin efecto y no expida otro nuevo hasta la extinción de la condena.

Artículo segundo. Se da nueva redacción al Título III del Libro IV de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. TÍTULO III. DEL PROCEDIMIENTO PARA EL ENJUICIAMIENTO RÁPIDO DE DETERMINADOS DELITOS. CAPÍTULO ÁMBITO DE APLICACIÓN.

Artículo 795. 1. Sin perjuicio de lo establecido para los demás procesos especiales, el procedimiento regulado en este Título se aplicará a la instrucción y al enjuiciamiento de delitos castigados con pena privativa de libertad que no exceda de cinco años, o con cualesquiera otras penas, bien sean únicas, conjuntas o alternativas, cuya duración no exceda de diez años, cualquiera que sea su cuantía, siempre que el proceso penal se incoe en virtud de un atestado policial y que la Policía Judicial haya detenido a una persona y la haya puesto a disposición del Juzgado de guardia o que, aun sin detenerla, la haya citado para comparecer ante el Juzgado de guardia por tener la calidad de denunciado en el atestado policial y, además, concurra cualquiera de las circunstancias siguientes: 1. Que se trate de delitos flagrantes. A estos efectos, se considerará delito flagrante el que se estuviese cometiendo o se acabare de cometer cuando el delincuente sea sorprendido en el acto. Se entenderá sorprendido en el acto no sólo al delincuente que fuere detenido en el momento de estar cometiendo el delito, sino también al detenido o perseguido inmediatamente después de cometerlo, si la persecución durare o no se suspendiere mientras el delincuente no se ponga fuera del inmediato alcance de los que le persiguen. También se considerará delincuente in fraganti aquel a quien se sorprendiere inmediatamente después de cometido un delito con efectos, instrumentos o vestigios que permitan presumir su participación en él. 2. Que se trate de alguno de los siguientes delitos:

Oposicions

a. Delitos de lesiones, coacciones, amenazas o violencia física o psíquica habitual, cometidos contra las personas a que se refiere el artículo 153 del Código Penal. b. Delitos de hurto. c.Delitos de robo. d. Delitos de hurto y robo de uso de vehículos. e. Delitos contra la seguridad del tráfico. 3. Que se trate de un hecho punible cuya instrucción sea presumible que será sencilla. 2. El procedimiento regulado en este Título no será de aplicación a la investigación y enjuiciamiento de aquellos delitos que fueren conexos con otro o otros delitos no comprendidos en el apartado anterior. 3. No se aplicará este procedimiento en aquellos casos en que sea procedente acordar el secreto de las actuaciones conforme a lo establecido en el artículo 302.

Temari

4. En todo lo no previsto expresamente en el presente Título se aplicarán supletoriamente las normas del Título II de este mismo Libro, relativas al procedimiento abreviado. CAPÍTULO II. DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICÍA JUDICIAL. Artículo 796. 1. Sin perjuicio de cuanto se establece en el Título III del Libro II y de las previsiones del capítulo II del Título II de este Libro, la Policía Judicial deberá practicar en el tiempo imprescindible y, en todo caso, durante el tiempo de la detención, las siguientes diligencias: 1. Sin perjuicio de recabar los auxilios a que se refiere el ordinal 1 del artículo 770, solicitará del facultativo o del personal sanitario que atendiere al ofendido copia del informe relativo a la asistencia prestada para su unión al atestado policial. Asimismo, solicitará la presencia del médico forense cuando la persona que tuviere que ser reconocida no pudiera desplazarse al Juzgado de guardia dentro del plazo previsto en el artículo 799. 2. Informará a la persona a la que se atribuya el hecho, aun en el caso de no procederse a su detención, del derecho que le asiste de comparecer ante el Juzgado de guardia asistido de abogado. Si el interesado no manifestare expresamente su voluntad de comparecer asistido de abogado, la Policía Judicial recabará del Colegio de Abogados la designación de un letrado de oficio. 3. Citará a la persona que resulte denunciada en el atestado policial para comparecer en el Juzgado de guardia en el día y hora que se le señale, cuando no se haya procedido a su detención. El citado será apercibido de las consecuencias de no comparecer a la citación policial ante el Juzgado de guardia. 4. Citará también a los testigos, a los ofendidos y perjudicados para que comparezcan en el Juzgado de guardia en el día y hora que se les indique. A los testigos se les apercibirá de las consecuencias de no comparecer a la citación policial en el Juzgado de guardia. 5. Citará para el mismo día y hora a las entidades a que se refiere el artículo 117 del Código Penal, en el caso de que conste su identidad. 6. Remitirá al Instituto de Toxicología, al Instituto de Medicina Legal o al laboratorio correspondiente las sustancias aprehendidas cuyo análisis resulte pertinente. Estas

Oposicions

entidades procederán de inmediato al análisis solicitado y remitirán el resultado al Juzgado de guardia por el medio más rápido y, en todo caso, antes del día y hora en que se hayan citado a las personas indicadas en las reglas anteriores. Si no fuera posible la remisión del análisis en dicho plazo, la Policía Judicial podrá practicar por sí misma dicho análisis, sin perjuicio del debido control judicial del mismo. 7. La práctica de los controles de alcoholemia se ajustará a lo establecido en la legislación de seguridad vial. No obstante, cuando se practicare un análisis de sangre u otro análogo, se requerirá al personal sanitario que lo realice para que remita el resultado al Juzgado de guardia por el medio más rápido y, en todo caso, antes del día y hora de la citación a que se refieren las reglas anteriores. 8. Si no fuera posible la remisión al Juzgado de guardia de algún objeto que debiera ser tasado, se solicitará inmediatamente la presencia del perito o servicio correspondiente para que lo examine y emita informe pericial. Este informe podrá ser emitido oralmente ante el Juzgado de guardia.

Temari

2. Para la realización de las citaciones a que se refiere el apartado anterior, la Policía Judicial fijará el día y la hora de la comparecencia coordinadamente con el Juzgado de guardia. A estos efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación de los servicios de guardia de los Juzgados de Instrucción en relación con la práctica de estas citaciones, coordinadamente con la Policía Judicial. 3. Si la urgencia lo requiriere, las citaciones podrán hacerse por cualquier medio de comunicación, incluso verbalmente, sin perjuicio de dejar constancia de su contenido en la pertinente acta. CAPÍTULO III. DE LAS DILIGENCIAS URGENTES ANTE EL JUZGADO DE GUARDIA. Artículo 797. 1. El Juzgado de guardia, tras recibir el atestado policial, junto con los objetos, instrumentos y pruebas que, en su caso, lo acompañen, incoará, si procede, diligencias urgentes. Sin perjuicio de las demás funciones que tiene encomendadas, practicará, cuando resulten pertinentes, las siguientes diligencias, en el orden que considere más conveniente o aconsejen las circunstancias, con la participación activa del Ministerio Fiscal: 1. Recabará por el medio más rápido los antecedentes penales del detenido o persona imputada. 2. Si fuere necesario para la calificación jurídica de los hechos imputados: a. Recabará, de no haberlos recibido, los informes periciales solicitados por la Policía Judicial. b. Ordenará, cuando resulte pertinente y proporcionado, que el médico forense, si no lo hubiese hecho con anterioridad, examine a las personas que hayan comparecido a presencia judicial y emita el correspondiente informe pericial. c.Ordenará la práctica por un perito de la tasación de bienes u objetos aprehendidos o intervenidos y puestos a disposición judicial, si no se hubiese hecho con anterioridad. 3. Tomará declaración al detenido puesto a disposición judicial o a la persona que, resultando imputada por los términos del atestado, haya comparecido a la citación

5. 6. 7. 8. 9.

Oposicions

policial, en los términos previstos en el artículo 775. Ante la falta de comparecencia del imputado a la citación policial ante el Juzgado de guardia, podrá éste aplicar lo previsto en el artículo 487. Tomará declaración a los testigos citados por la Policía Judicial que hayan comparecido. Ante la falta de comparecencia de cualquier testigo a la citación policial ante el Juzgado de guardia, podrá éste aplicar lo previsto en el artículo 420. Llevará a cabo las informaciones previstas en el artículo 776. Practicará el reconocimiento en rueda del imputado, de resultar pertinente y haber comparecido el testigo. Ordenará, de considerarlo necesario, el careo entre testigos, entre testigos e imputados o imputados entre sí. Ordenará la citación, incluso verbal, de las personas que considere necesario que comparezcan ante él. Ordenará la práctica de cualquier diligencia pertinente que pueda llevarse a cabo en el acto o dentro del plazo establecido en el artículo 799.

Temari

2. Cuando, por razón del lugar de residencia de un testigo o víctima o por otro motivo, fuere de temer razonablemente que una prueba no podrá practicarse en el juicio oral, o pudiera motivar su suspensión, el Juez de guardia practicará inmediatamente la misma asegurando, en todo caso, la posibilidad de contradicción de las partes. Dicha diligencia deberá documentarse en soporte apto para la grabación y reproducción del sonido y de la imagen o por medio de acta autorizada por el Secretario Judicial, con expresión de los intervinientes. A efectos de su valoración como prueba en sentencia, la parte a quien interese deberá instar en el juicio oral la reproducción de la grabación o la lectura literal de la diligencia, en los términos del artículo 730. Artículo 798. 1. A continuación, el Juez oirá a las partes personadas y al Ministerio Fiscal sobre cuál de las resoluciones previstas en el apartado siguiente procede adoptar. Además, las partes acusadoras y el Ministerio Fiscal podrán solicitar cualesquiera medidas cautelares frente al imputado o, en su caso, frente al responsable civil, sin perjuicio de las que se hayan podido adoptar anteriormente. 2. El Juez de guardia dictará resolución con alguno de estos contenidos: 1. En el caso de que considere suficientes las diligencias practicadas, dictará auto en forma oral, que deberá documentarse y no será susceptible de recurso alguno, ordenando seguir el procedimiento del capítulo siguiente, salvo que estime procedente alguna de las decisiones previstas en los tres primeros ordinales del apartado 1 del artículo 779, en cuyo caso dictará auto. 2. En el caso de que considere insuficientes las diligencias practicadas, ordenará que el procedimiento continúe como diligencias previas del procedimiento abreviado. El Juez deberá señalar motivadamente cuáles son las diligencias cuya práctica resulta necesaria para concluir la instrucción de la causa o las circunstancias que lo hacen imposible.

Oposicions

3. Cuando el Juez de guardia dicte el auto acordando alguna de las decisiones previas en los tres primeros ordinales del apartado 1 del artículo 779, en el mismo acordará lo que proceda sobre la adopción de medidas cautelares frente al imputado y, en su caso, frente al responsable civil. Frente al pronunciamiento del Juez sobre medidas cautelares, cabrán los recursos previstos en el artículo 766. Cuando el Juez de guardia dicte auto en forma oral ordenando la continuación del procedimiento, sobre la adopción de medidas cautelares se estará a lo dispuesto en el apartado 1 del artículo 800. 4. Asimismo, ordenará, si procede, la devolución de objetos intervenidos. Artículo 799. 1. Las diligencias y resoluciones señaladas en los artículos anteriores deberán ser practicadas y adoptadas durante el servicio de guardia del Juzgado de Instrucción.

Temari

2. No obstante lo dispuesto, en aquellos partidos judiciales en que el servicio de guardia no sea permanente y tenga una duración superior a veinticuatro horas, el plazo establecido en el apartado anterior podrá prorrogarse por el Juez por un período adicional de setenta y dos horas en aquellas actuaciones en las que el atestado se hubiera recibido dentro de las cuarenta y ocho anteriores a la finalización del servicio de guardia. CAPÍTULO IV. DE LA PREPARACIÓN DEL JUICIO ORAL. Artículo 800. 1. Cuando el Juez de guardia hubiere acordado continuar este procedimiento, en el mismo acto oirá al Ministerio Fiscal y a las partes personadas para que se pronuncien sobre si procede la apertura del juicio oral o el sobreseimiento y para que, en su caso, soliciten o se ratifiquen en lo solicitado respecto de la adopción de medidas cautelares. En todo caso, si el Ministerio Fiscal y el acusador particular, si lo hubiera, solicitaren el sobreseimiento, el Juez procederá conforme a lo previsto en el artículo 782. Cuando el Ministerio Fiscal o la acusación particular soliciten la apertura del juicio oral, el Juez de guardia procederá conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 783, resolviendo mediante auto lo que proceda. Cuando se acuerde la apertura del juicio oral, dictará en forma oral auto motivado, que deberá documentarse y no será susceptible de recurso alguno. 2. Abierto el juicio oral, si no se hubiere constituido acusación particular, el Ministerio Fiscal presentará de inmediato su escrito de acusación, o formulará ésta oralmente. El acusado, a la vista de la acusación formulada, podrá en el mismo acto prestar su conformidad con arreglo a lo dispuesto en el artículo siguiente. En otro caso, presentará inmediatamente su escrito de defensa o formulará ésta oralmente, procediendo entonces el Juez de guardia sin más trámites a la citación de las partes para la celebración del juicio oral. Si el acusado solicitara la concesión de un plazo para la presentación de escrito de defensa, el Juez fijará prudencialmente el mismo dentro de los cinco días siguientes, atendidas las circunstancias del hecho imputado y los restantes datos que se hayan puesto de manifiesto en la investigación, procediendo en el acto a la citación de las partes para la celebración del juicio oral y al emplazamiento del acusado y, en su caso, del responsable civil para que presenten sus escritos ante el órgano competente para el enjuiciamiento.

Oposicions

3. El Juez de guardia hará el señalamiento para la celebración del juicio oral en la fecha más próxima posible y, en cualquier caso, dentro de los quince días siguientes, en los días y horas predeterminados a tal fin en los órganos judiciales enjuiciadores. A estos efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación, coordinadamente con el Ministerio Fiscal, de los señalamientos de juicios orales que realicen los Juzgados de guardia ante los Juzgados de lo Penal. También se acordará la práctica de las citaciones propuestas por el Ministerio Fiscal, llevándose a cabo en el acto las que sean posibles, sin perjuicio de la decisión que sobre la admisión de pruebas adopte el órgano enjuiciador. 4. Si se hubiere constituido acusación particular que hubiere solicitado la apertura del juicio oral y así lo hubiere acordado el Juez de guardia, éste emplazará en el acto a aquélla y al Ministerio Fiscal para que presenten sus escritos dentro de un plazo improrrogable y no superior a dos días. Presentados dichos escritos ante el mismo Juzgado, procederá éste de inmediato conforme a lo dispuesto en el apartado 2.

Temari

5. Si el Ministerio Fiscal no presentare su escrito de acusación en el momento establecido en el apartado 2 o en el plazo establecido en el apartado 4, respectivamente, el Juez, sin perjuicio de emplazar en todo caso a los directamente ofendidos y perjudicados conocidos, en los términos previstos en el apartado 2 del artículo 782, requerirá inmediatamente al superior jerárquico del Fiscal para que, en el plazo de dos días, presente el escrito que proceda. Si el superior jerárquico tampoco presentare dicho escrito en plazo, se entenderá que no pide la apertura de juicio oral y que considera procedente el sobreseimiento libre. 6. Una vez recibido el escrito de defensa o precluido el plazo para su presentación, el órgano enjuiciador procederá conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 785, salvo en lo previsto para el señalamiento y las citaciones que ya se hubieran practicado. 7. En todo caso, las partes podrán solicitar al Juzgado de guardia, que así lo acordará, la citación de testigos o peritos que tengan la intención de proponer para el acto del juicio, sin perjuicio de la decisión que sobre la admisión de pruebas adopte el órgano enjuiciador. CAPÍTULO V. DEL JUICIO ORAL Y DE LA SENTENCIA. Artículo 802. 1. El juicio oral se desarrollará en los términos previstos por los artículos 786 a 788. 2. En el caso de que, por motivo justo, no pueda celebrarse el juicio oral en el día señalado o de que no pueda concluirse en un solo acto, el Juez señalará para su celebración o continuación el día más inmediato posible y, en todo caso, dentro de los quince siguientes, haciéndolo saber a los interesados. 3. La sentencia se dictará dentro de los tres días siguientes a la terminación de la vista, en los términos previstos por el artículo 789.

CAPÍTULO VI. DE LA IMPUGNACIÓN DE LA SENTENCIA.

Oposicions

Artículo 803. 1. Frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Penal podrá interponerse recurso de apelación, que se sustanciará conforme a lo previsto en los artículos 790 a 792, con las siguientes especialidades: 1. El plazo para presentar el escrito de formalización será de cinco días. 2. El plazo de las demás partes para presentar escrito de alegaciones será de cinco días. 3. La sentencia habrá de dictarse dentro de los tres días siguientes a la celebración de la vista, o bien dentro de los cinco días siguientes a la recepción de las actuaciones, si no se celebrare vista. 4. La tramitación y resolución de estos recursos de apelación tendrán carácter preferente.

Temari

2. Respecto de las sentencias dictadas en ausencia del acusado se estará a lo dispuesto en el artículo 793. 3. Tan pronto como la sentencia sea firme se procederá a su ejecución, conforme a las reglas generales y a las especiales del artículo 794.

Artículo tercero. Se da nueva redacción a los artículos 962 a 971, 973, 974 y 976 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Artículo 962. 1. Cuando la Policía Judicial tenga noticia de un hecho que presente los caracteres de falta tipificada en los artículos 617 ó 620 del Código Penal, siempre que el ofendido sea alguna de las personas a las que se refiere el artículo 153 del mismo Código, así como en el artículo 623.1 del Código Penal cuando sea flagrante, cuyo enjuiciamiento corresponda al Juzgado de Instrucción al que se debe entregar el atestado o a otro del mismo partido judicial, procederá de forma inmediata a citar ante el Juzgado de guardia a las personas indicadas en los ordinales 3 y 4 del artículo 796. Al hacer dicha citación se apercibirá a las personas citadas de las respectivas consecuencias de no comparecer ante el Juzgado de guardia. Asimismo, se las apercibirá de que podrá celebrarse el juicio de faltas de forma inmediata en el Juzgado de guardia, incluso aunque no comparezcan, y de que han de comparecer con los medios de prueba de que intenten valerse. Al denunciante y al ofendido o perjudicado se les informará de sus derechos en los términos previstos en el ordinal 1 del artículo 771. 2. A la persona denunciada se le informará sucintamente de los hechos en que consista la denuncia y del derecho mencionado en el ordinal 2 del artículo 796. Dicha información se practicará en todo caso por escrito.

3. En estos casos, la Policía Judicial hará entrega del atestado al Juzgado de guardia, en el que consten las diligencias y citaciones practicadas y, en su caso, la denuncia del ofendido.

Oposicions

4. Para la realización de las citaciones a que se refiere este artículo, la Policía Judicial fijará la hora de la comparecencia coordinadamente con el Juzgado de guardia. A estos efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación de los servicios de guardia de los Juzgados de Instrucción en relación con la práctica de estas citaciones, coordinadamente con la Policía Judicial. Artículo 963.

Temari

1. Recibido el atestado conforme a lo previsto en el artículo anterior, si el Juez de guardia estima procedente la incoación de juicio de faltas, decidirá la inmediata celebración del juicio en el caso de que hayan comparecido las personas citadas o de que, aun no habiendo comparecido alguna de ellas, el Juzgado reputare innecesaria su presencia. Asimismo, para acordar la inmediata celebración del juicio, el Juzgado de guardia tendrá en cuenta si ha de resultar imposible la práctica de algún medio de prueba que se considere imprescindible. 2. De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 118 y 121, si alguna de las partes quisiera ser asistida de abogado de oficio, se procederá a su inmediata designación. 3. Para acordar la celebración inmediata del juicio de faltas, será necesario que el asunto le corresponda al Juzgado de guardia en virtud de las normas de competencia y de reparto. Artículo 964. 1. En los supuestos no contemplados por el artículo 962, cuando la Policía Judicial tenga noticia de un hecho que presente los caracteres de falta tipificada en el Libro III del Código Penal o en Leyes especiales, formará de manera inmediata el correspondiente atestado que remitirá sin dilación al Juzgado de guardia. Dicho atestado recogerá las diligencias practicadas, así como el ofrecimiento de acciones al ofendido o perjudicado practicado conforme al ordinal 1 del artículo 771. 2. Recibido el atestado conforme a lo previsto en el párrafo anterior, y en todos aquellos casos en que el procedimiento se hubiere iniciado en virtud de denuncia presentada directamente por el ofendido ante el órgano judicial, el Juzgado de guardia celebrará de forma inmediata el juicio de faltas si, estando identificado el denunciado, fuere posible citar a todas las personas que deban ser convocadas para que comparezcan mientras dure el servicio de guardia y concurran el resto de requisitos exigidos por el artículo 963. 3. Las citaciones se harán al Ministerio Fiscal, salvo que la falta fuere perseguible sólo a instancia de parte, al querellante o denunciante, si lo hubiere, al denunciado y a los testigos y peritos que puedan dar razón de los hechos. Al practicar las citaciones, se apercibirá a las personas citadas de las respectivas consecuencias de no comparecer ante el Juzgado de guardia, se les informará que podrá celebrarse el juicio aunque no asistan, y se les indicará que han de comparecer con los medios de prueba de que intenten valerse. Asimismo, se practicarán con el denunciado las actuaciones señaladas en el apartado 2 del artículo 962.

Artículo 965.

Oposicions

1. Si no fuere posible la inmediata celebración del juicio, el Juzgado de guardia seguirá las reglas siguientes: 1. Si estimare que la competencia para el enjuiciamiento corresponde a un Juzgado de otro partido judicial o a algún Juzgado de Paz del partido, le remitirá lo actuado para que éste proceda a realizar el señalamiento del juicio y las citaciones. 2. Si la competencia para el enjuiciamiento corresponde al propio Juzgado de Instrucción de guardia o a otro Juzgado de Instrucción del partido judicial, procederá en todo caso al señalamiento para la celebración del juicio de faltas y a las citaciones procedentes para el día más próximo posible y, en cualquier caso, en un plazo no superior a siete días. El señalamiento y las citaciones se harán dentro de un plazo no superior a dos días cuando se trate de las faltas tipificadas en los artículos 617 ó 620 del Código Penal, siempre que el ofendido sea alguna de las personas a las que se refiere el artículo 153 del mismo Código, así como de la falta tipificada en el artículo 623.1 del Código Penal, cuando sea flagrante.

Temari

Las citaciones se harán al Ministerio Fiscal, salvo que la falta fuere perseguible sólo a instancia de parte, al querellante o denunciante, si lo hubiere, al denunciado y a los testigos y peritos que puedan dar razón de los hechos. 2. Cuando el juicio de faltas no se haya de celebrar ante el mismo Juzgado, éste hará el señalamiento y las citaciones para los días y horas predeterminados a tal fin en los órganos judiciales enjuiciadores. A estos efectos, el Consejo General del Poder Judicial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 110 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, dictará los Reglamentos oportunos para la ordenación, coordinadamente con el Ministerio Fiscal, de los señalamientos de juicios de faltas que realicen los Juzgados de guardia para su celebración ante otros Juzgados de Instrucción del mismo partido judicial. Artículo 966. Los señalamientos y las citaciones de juicios de faltas se harán en la forma y en los plazos previstos en el artículo anterior, también en los casos en que no sean realizados por el Juzgado de guardia. Artículo 967. 1. En las citaciones que se efectúen al denunciante, al ofendido o perjudicado y al imputado para la celebración del juicio de faltas, se les informará de que pueden ser asistidos por abogado si lo desean y de que deberán acudir al juicio con los medios de prueba de que intenten valerse. A la citación del imputado se acompañará copia de la querella o de la denuncia que se haya presentado. 2. Cuando los citados como partes, los testigos y los peritos no comparezcan ni aleguen justa causa para dejar de hacerlo, podrán ser sancionados con una multa de 200 a 2.000 euros.

Artículo 968.

Oposicions

En el caso de que por motivo justo no pueda celebrarse el juicio oral en el día señalado o de que no pueda concluirse en un solo acto, el Juez señalará para su celebración o continuación el día más inmediato posible y, en todo caso, dentro de los siete siguientes, haciéndolo saber a los interesados. Artículo 969.

Temari

1. El juicio será público, dando principio por la lectura de la querella o de la denuncia, si las hubiere, siguiendo a esto el examen de los testigos convocados, y practicándose las demás pruebas que propongan el querellante, el denunciante y el Fiscal, si asistiere, siempre que el Juez las considere admisibles. La querella habrá de reunir los requisitos del artículo 277, salvo que no necesite firma de abogado ni de procurador. Seguidamente, se oirá al acusado, se examinarán los testigos que presente en su descargo y se practicarán las demás pruebas que ofrezca y fueren pertinentes, observándose las prescripciones de esta Ley en cuanto sean aplicables. Acto continuo expondrán de palabra las partes lo que crean conveniente en apoyo de sus respectivas pretensiones, hablando primero el Fiscal, si asistiere, después el querellante particular o el denunciante y, por último, el acusado. 2. El Fiscal asistirá a los juicios sobre faltas siempre que a ellos sea citado. Sin embargo, el Fiscal General del Estado impartirá instrucciones sobre los supuestos en los que, en atención al interés público, los Fiscales podrían dejar de asistir al juicio, cuando la persecución de la falta exija la denuncia del ofendido o perjudicado. En esos casos, la declaración del denunciante en el juicio afirmando los hechos denunciados tendrá valor de acusación, aunque no los califique ni señale pena. Artículo 970. Si el denunciado reside fuera de la demarcación del Juzgado, no tendrá obligación de concurrir al acto del juicio, y podrá dirigir al Juez escrito alegando lo que estime conveniente en su defensa, así como apoderar a abogado o procurador que presente en aquel acto las alegaciones y las pruebas de descargo que tuviere. Artículo 971. La ausencia injustificada del acusado no suspenderá la celebración ni la resolución del juicio, siempre que conste habérsele citado con las formalidades prescritas en esta Ley, a no ser que el Juez, de oficio o a instancia de parte, crea necesaria la declaración de aquel. Artículo 973. 1. El Juez, en el acto de finalizar el juicio, y a no ser posible dentro de los tres días siguientes, dictará sentencia apreciando, según su conciencia, las pruebas practicadas, las razones expuestas por el Fiscal y por las demás partes o sus defensores y lo manifestado por los propios acusados, y siempre que haga uso del libre arbitrio que para la calificación de la falta o para la imposición de la pena le otorga el Código Penal, deberá expresar si ha tomado en consideración los elementos de juicio que el precepto aplicable de aquel obligue a tener en cuenta.

Oposicions

2. La sentencia se notificará a los ofendidos y perjudicados por la falta, aunque no se hayan mostrado parte en el procedimiento. En la notificación se hará constar los recursos procedentes contra la resolución comunicada, así como el plazo para su presentación y órgano judicial ante quien deba interponerse. Artículo 974. 1. La sentencia se llevará a efecto inmediatamente transcurrido el término fijado en el párrafo tercero del artículo 212, si no hubiere apelado ninguna de las partes y hubiere transcurrido, también, el plazo de impugnación para los ofendidos y perjudicados no comparecidos en el juicio. 2. Si en la sentencia se hubiere condenado al pago de la responsabilidad civil, sin fijar su importe en cantidad líquida, se estará a lo que dispone el artículo 984. Artículo 976.

Temari

1. La sentencia es apelable en el plazo de los cinco días siguientes al de su notificación. Durante este período se hallarán las actuaciones en secretaría a disposición de las partes. 2. El recurso se formalizará y tramitará conforme a lo dispuesto en los artículos 790 a 792. 3. La sentencia de apelación se notificará a los ofendidos y perjudicados por la falta, aunque no se hayan mostrado parte en el procedimiento.

Artículo cuarto. Se da nueva redacción a los siguientes artículos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal: 1. El ordinal 5° del párrafo segundo del artículo 175 pasa a tener la siguiente redacción: 5. La obligación, si la hubiere, de concurrir al primer llamamiento, bajo la multa de 200 a 5.000 euros; o si fuese ya el segundo el que se hiciere, la de concurrir bajo apercibimiento de ser perseguido como reo del delito de obstrucción a la justicia tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal. 2. El párrafo primero del artículo 420 pasa a tener la siguiente redacción: El que sin estar impedido no concurriere al primer llamamiento judicial, excepto las personas mencionadas en el artículo 412, o se resistiere a declarar lo que supiese acerca de los hechos sobre que fuere preguntado, a no estar comprendido en las exenciones de los artículos anteriores, incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, y si persistiere en su resistencia será conducido en el primer caso a la presencia del Juez instructor por los agentes de la autoridad, y perseguido por el delito de obstrucción a la justicia tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal, y en el segundo caso será también perseguido por el de desobediencia grave a la autoridad. 3. El párrafo primero del artículo 446 pasa a tener la siguiente redacción:

Oposicions

Terminada la declaración, el Juez instructor hará saber al testigo la obligación de comparecer para declarar de nuevo ante el Tribunal competente cuando se le cita para ello, así como la de poner en conocimiento de dicho Juez instructor los cambios de domicilio que hiciere hasta ser citado para el juicio oral, bajo apercibimiento si no lo cumple de ser castigado con una multa de 200 a 1.000 euros, a no ser que incurriere en responsabilidad criminal por la falta. 4. El párrafo segundo del artículo 464 pasa a tener la siguiente redacción: El perito que, hallándose comprendido en alguno de los casos de dicho artículo, preste el informe sin poner antes esa circunstancia en conocimiento del Juez que le hubiese nombrado incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, a no ser que el hecho diere lugar a responsabilidad criminal. 5. El párrafo primero del artículo 716 pasa a tener la siguiente redacción: El testigo que se niegue a declarar incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, que se impondrá en el acto.

Temari

6. El párrafo primero del artículo 436 pasa a tener la siguiente redacción: El testigo manifestará primeramente su nombre, apellidos paterno y materno, edad, estado y profesión, si conoce o no al procesado y a las demás partes, y si tiene con ellos parentesto, amistad o relaciones de cualquier otra clase, si ha estado procesado y la pena que se le impuso. Si el testigo fuera miembro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, será suficiente para su identificación el número de su registro personal y la unidad administrativa a la que está adscrito.

Artículo quinto. 1. El párrafo segundo del artículo 282 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal pasa a tener la siguiente redacción: Si el delito fuera de los que sólo pueden perseguirse a instancia de parte legítima, tendrán la misma obligación expresada en el párrafo anterior, si se les requiere al efecto. La ausencia de denuncia no impedirá la práctica de las primeras diligencias de prevención y aseguramiento de los delitos relativos a la propiedad intelectual e industrial. 2. El párrafo tercero del artículo 661 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal pasa a tener la siguiente redacción: Si vueltos a citar dejaren tambien de comparecer, serán procesados por el delito de obstrucción a la justicia, tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal.

DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA.

Oposicions

1. El Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, o los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas con competencia en la materia, en el plazo de seis meses a partir de la publicación de esta Ley en el Boletín Oficial del Estado, adoptarán las medidas necesarias para: a. Adaptar los efectivos y los medios materiales de los Juzgados de guardia a las necesidades de esta Ley. b. Adecuar la estructura de Cuerpo Médico Forense a las previsiones de la presente Ley. c. Adecuar la actuación de los organismos oficiales encargados de practicar análisis e investigaciones toxicológicas, así como la de otras entidades, profesionales o expertos que puedan ser requeridos de forma permanente u ocasional para prestar su asistencia a la Administración de Justicia a las necesidades que resulten de la aplicación de esta Ley.

Temari

2. En el mismo plazo, el Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, adoptará las medidas necesarias para adecuar la estructura del Ministerio Fiscal a las previsiones de la presente Ley. 3. Las Administraciones públicas y los Colegios profesionales facilitarán periódicamente a las Salas de Gobierno de los Tribunales Superiores de Justicia, a la Policía Judicial y a las distintas Fuerzas y Cuerpos de Seguridad una relación de los servicios de intérpretes, peritos y técnicos a disposición de los servicios de guardia. 4. En el plazo de seis meses, el Consejo General del Poder Judicial dictará los Reglamentos que para la ordenación de los señalamientos de juicios y el desarrollo de los servicios de guardia establecen los artículos 796.2, 800.3, 962.4 y 965.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. El apartado 1 del artículo 21 de la Ley 38/1988, de 28 de diciembre, de Demarcación y de Planta Judicial tendrá la siguiente redacción: El Gobierno, a propuesta del Consejo General del Poder Judicial y con el informe previo de las Comunidades Autónomas con competencias transferidas en materia de justicia, podrá establecer la separación entre Juzgados de Primera Instancia y Juzgados de Instrucción en aquellos partidos judiciales en los que el número de Juzgados de Primera Instancia e Instrucción así lo aconseje. DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. 1. El artículo 9 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal queda redactado de la siguiente manera: Los Jueces y Tribunales que tengan competencia para conocer de una causa determinada, la tendrán también para todas sus incidencias, para llevar a efecto las providencias de tramitación y para la ejecución de las sentencias, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 801. 2. El artículo 14, tercero, de la Ley de Enjuiciamiento Criminal queda redactado de la siguiente manera:

Oposicions

Para el conocimiento y fallo de las causas por delitos a los que la Ley señale pena privativa de libertad de duración no superior a cinco años o pena de multa cualquiera que sea su cuantía, o cualesquiera otras de distinta naturaleza, bien sean únicas, conjuntas o alternativas, siempre que la duración de éstas no exceda de diez años, así como por faltas, sean o no incidentales, imputables a los autores de estos delitos o a otras personas, cuando la comisión de la falta o su prueba estuviesen relacionadas con aquellos, el Juez de lo Penal de la circunscripción donde el delito fue cometido o el Juez Central de lo Penal en el ámbito que le es propio, sin perjuicio de la competencia del Juez de Instrucción de guardia del lugar de comisión del delito para dictar sentencia de conformidad, en los términos establecidos en el artículo 801. No obstante, en los supuestos de competencia del Juez de lo Penal, si el delito fuere de los atribuidos al Tribunal del Jurado, el conocimiento y fallo corresponderá a éste. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA.

Temari

En el plazo de seis meses a contar desde la fecha de entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno remitirá a las Cortes Generales un proyecto de Ley de modificación de la regulación de la prisión provisional. DISPOSICIÓN TRANSITORIA PRIMERA. Los procesos incoados antes de la entrada en vigor de esta Ley se tramitarán conforme a las normas procesales vigentes con anterioridad a ella. DISPOSICIÓN TRANSITORIA SEGUNDA. El régimen de recursos previsto en esta Ley se aplicará a las resoluciones judiciales que se dicten con posterioridad a su entrada en vigor. DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA. 1. Quedan derogados los artículos 1 a 5 de la Ley 62/1978, de 26 de diciembre, de Protección Jurisdiccional de los Derechos Fundamentales de la Persona. 2. Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Se modifica la redacción de los artículos de la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado, que a continuación se relacionan: 1. El apartado cuarto del artículo 32 queda redactado de la forma siguiente: En su caso, podrá el Juez ordenar la acomodación al procedimiento que corresponda cuando no fuese aplicable al regulado en esta Ley. Si considera que el que corresponde es el regulado en el Título II del Libro IV de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, acordará la apertura del juicio oral, si la estima procedente, y remitirá la causa a la Audiencia Provincial o al Juez de lo Penal competente para que prosigan el conocimiento de la causa en los términos de los artículos 785 y siguientes de dicha Ley.

2. El apartado segundo del artículo 48.2 queda redactado en la forma siguiente:

Oposicions

El Magistrado‐Presidente requerirá a las partes en los términos previstos en el apartado 3 del artículo 788 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, estándose, en su caso, a lo dispuesto en el apartado 4 del citado precepto. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Se modifica la redacción del artículo 435 de la Ley Orgánica 2/1989, de 13 de abril, Procesal Militar: En el escrito de denuncia deberán exponerse con claridad los hechos que la motivan, persona o personas contra quien se dirige y presunta responsabilidad penal en que se considera que se ha incurrido.

Temari

A la denuncia, según la naturaleza del delito imputado, se acompañarán los documentos a que se refieren los párrafos siguientes. Cuando no puedan presentarse, se manifestará la oficina o archivo judicial en que se encuentran los autos originales. También se acompañarán las listas de testigos y se designarán las diligencias de las actuaciones que, en su caso, deban ser compulsadas. Si la responsabilidad criminal que se intente exigir fuere por alguno de los delitos de prevaricación relativos a sentencias injustas, se presentará con el escrito la copia certificada de la sentencia, auto o providencia injusta. Se hará además en el escrito expresión de las diligencias de la causa que deban compulsarse para comprobar la injusticia de la sentencia, auto o providencia que dé ocasión al antejuicio. Si la responsabilidad fuere por razón de retardo malicioso en la administración de justicia o negativa injustificada a juzgar, se acompañarán con el escrito: a. Las copias de los presentados después de transcurrido el término legal, si la Ley lo fijase, para la resolución o fallo de la pretensión judicial, expediente o causa pendiente, pidiendo cualquiera de los interesados al Juez o Tribunal que de ellos conozca que los resuelva o falle con arreglo a derecho. b. La certificación del auto o providencia dictadas por el Juez o Tribunal denegando la petición por oscuridad, insuficiencia o silencio de la Ley, o la que acredite que el Juez o Tribunal dejó transcurrir quince días desde la petición o desde la última, si se le hubiese presentado más de una, sin haber resuelto o fallado los autos, ni haberse consignado en ellos y notificado a las partes la causa legítima que se lo hubiere impedido. Si la responsabilidad fuere por razón de cualquier otro delito cometido por el Juez o Magistrado en el ejercicio de sus funciones, se presentará con el escrito de querella el documento que acredite la perpetración del delito o, en su defecto, la lista de los testigos formada del modo prevenido en el artículo 656 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Si el que promoviere el antejuicio por cualquiera de los delitos expresados en los párrafos anteriores no pudiere obtener los documentos necesarios, presentará, a lo menos, el testimonio del acta notarial levantada, para hacer constar que los reclamó al Juez o Tribunal que hubiese debido facilitarlos o mandar expedirlos.

DISPOSICIÓN FINAL TERCERA.

Oposicions

La presente Ley entrará en vigor a los seis meses de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.

Por tanto, Mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Ley. Madrid, 24 de octubre de 2002. ‐ Juan Carlos R. ‐

Temari

El Presidente del Gobierno, José María Aznar López.

2.2.‐ LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI ORGÀNICA 6/1985, D’1 DE JULIOL, DEL PODER JUDICIAL.

Oposicions

TÍTULO III. DE LA POLICÍA JUDICIAL. Artículo 547. La función de la Policía Judicial comprende el auxilio a los juzgados y tribunales y al Ministerio Fiscal en la averiguación de los delitos y en el descubrimiento y aseguramiento de los delincuentes. Esta función competerá, cuando fueren requeridos para prestarla, a todos los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tanto si dependen del Gobierno central como de las comunidades autónomas o de los entes locales, dentro del ámbito de sus respectivas competencias. Artículo 548.

Temari

1. Se establecerán unidades de Policía Judicial que dependerán funcionalmente de las autoridades judiciales y del Ministerio Fiscal en el desempeño de todas las actuaciones que aquéllas les encomienden. 2. Por ley se fijará la organización de estas unidades y los medios de selección y régimen jurídico de sus miembros. Artículo 549. 1. Corresponden específicamente a las unidades de Policía Judicial las siguientes funciones: a. La averiguación acerca de los responsables y circunstancias de los hechos delictivos y la detención de los primeros, dando cuenta seguidamente a la autoridad judicial y fiscal, conforme a lo dispuesto en las leyes. b. El auxilio a la autoridad judicial y fiscal en cuantas actuaciones deba realizar fuera de su sede y requieran la presencia policial. c. La realización material de las actuaciones que exijan el ejercicio de la coerción y ordenare la autoridad judicial o fiscal. d. La garantía del cumplimiento de las órdenes y resoluciones de la autoridad judicial o fiscal. e. Cualesquiera otras de la misma naturaleza en que sea necesaria su cooperación o auxilio y lo ordenare la autoridad judicial o fiscal. 2. En ningún caso podrán encomendarse a los miembros de dichas unidades la práctica de actuaciones que no sean las propias de la Policía Judicial o las derivadas de las mismas. Artículo 550. 1. En las funciones de investigación penal, la Policía Judicial actuará bajo la dirección de los juzgados y tribunales y del Ministerio Fiscal. 2. Los funcionarios de Policía Judicial a quienes se hubiera encomendado una actuación o investigación concreta dentro de las competencias a que se refiere el artículo 547 de esta Ley, no podrán ser removidos o apartados hasta que finalice la misma o, en todo caso, la fase del

Temari

Oposicions

procedimiento judicial que la originó, si no es por decisión o con la autorización del juez o fiscal …..competente.

Oposicions

2.3 LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI 10/1994, D’11 DE JULIOL, DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐ MOSSOS D’ESQUADRA. LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI ORGÀNICA 2/1986, DE 13 DE MARÇ, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT. EL REIAL DECRET 769/1987, DE 19 DE JUNY, SOBRE REGULACIÓ DE LA POLICIA JUDICIAL, MODIFICAT PEL REIAL DECRET 54/2002, DE 18 DE GENER. Unitats de policia judicial Article 13 1. El Departament de Governació pot crear unitats de policia judicial formades per membres del Cos de Mossos d'Esquadra instruïts a aquest efecte. 2. Les unitats de policia judicial poden ésser adscrites pel Departament de Governació, havent escoltat el Consell General del Poder Judicial i el ministeri fiscal, a determinatsjutjats i tribunals i al ministeri fiscal.

Temari

Article 14 1. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra adscrits a unitats de policia judicial depenen orgànicament del Departament de Governació i, segons l’Article 444 de la Llei orgànica del poder judicial, depenen funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, en l'exercici i en el compliment de les funcions que els encomanin. 2. Els membres de les unitats de policia judicial no poden ésser remoguts o separats de la investigació que se'ls hagi encomanat sinó en els termes que estableix l’Article 446.2 de la Llei orgànica del poder judicial. 3. Els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal tenen, respecte als membres de les unitats de policia judicial, les funcions que estableix l’Article 35 de la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat. 4. Els caps de les unitats de policia judicial són l'òrgan competent per a canalitzar els requeriments provinents de les autoritats judicials i del ministeri fiscal perquè els funcionaris o els mitjans de la unitat corresponent intervinguin en una investigació. 5. Per a l'exercici de les funcions de policia judicial sota la direcció dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen el caràcter de comissionats i poden requerir l'auxili necessari de les autoritats i, si escau, dels particulars. Article 15 1. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que s'integrin a les unitats de policia judicial han d'estar en possessió del diploma de policia judicial expedit per l'Escola de Policia de Catalunya, amb la superació prèvia del curs d'especialitat corresponent, el qual pot incloure períodes de pràctiques, que s'han d'organitzar en col∙laboració amb la judicatura i el ministeri fiscal. 2. El règim dels membres integrats a les unitats de policia judicial és el que estableix aquesta Llei i, amb caràcter general, el règim aplicable al Cos de Mossos d'Esquadra. 3. S'han de regular per reglament el funcionament i l'organització de les unitats de policia judicial, atenent en tot cas el que determina la disposició transitòria cinquena.

LA POLICIA JUDICIAL A LA LLEI ORGÀNICA 2/1986 CAPÍTULO V. DE LA ORGANIZACIÓN DE UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL.

Oposicions

Artículo 29. 1. Las funciones de policía judicial que se mencionan en el artículo 126 de la Constitución serán ejercidas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las unidades que se regulan en el presente Capítulo. 2. Para el cumplimiento de dicha función tendrán carácter colaborador de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado el personal de policía de las Comunidades Autónomas y de las corporaciones locales.

Temari

Artículo 30. 1. El Ministerio del Interior organizará con funcionarios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que cuenten con la adecuada formación especializada, Unidades de Policía Judicial, atendiendo a criterios territoriales y de especialización delictual, a las que corresponderá esta función con carácter permanente y especial. 2. Las referidas Unidades Orgánicas de Policía Judicial podrán adscribirse, en todo o en parte, por el Ministerio del Interior, oído el consejo general del poder judicial, a determinados juzgados y tribunales. De igual manera podrán adscribirse al Ministerio Fiscal, oído el Fiscal General del Estado. Artículo 31. 1. En el cumplimiento de sus funciones, los funcionarios adscritos a Unidades de Policía Judicial dependen Orgánicamente del Ministerio del Interior y funcionalmente de los jueces, tribunales o Ministerio Fiscal que estén conociendo del asunto objeto de su investigación. 2. Los jueces o presidentes de los respectivos órganos del orden jurisdiccional penal, así como los fiscales jefes podrán solicitar la intervención en una investigación de funcionarios o medios adscritos a unidades Orgánicas de policía judicial por conducto del Presidente del Tribunal Supremo o de los presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia o del Fiscal General del Estado, respectivamente. Artículo 32. La policía judicial constituye una función cuya especialización se cursará en los centros de formación y perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, con participación de miembros de la judicatura y del Ministerio Fiscal, o, complementariamente, en el centro de estudios judiciales. La posesión del diploma correspondiente será requisito necesario para ocupar puestos en las Unidades de Policía Judicial que se constituyan. Artículo 33. Los funcionarios adscritos a las Unidades de Policía Judicial desempeñarán esa función con carácter exclusivo, sin perjuicio de que puedan desarrollar también las misiones de prevención de la de delincuencia y demás que se les encomienden , cuando las circunstancias lo requieran, de entre las correspondientes a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Artículo 34. 1. Los funcionarios de las Unidades de Policía Judicial no podrán ser removidos o apartados de la investigación concreta que se les hubiera encomendado, hasta que finalice la misma o la fase del procedimiento judicial que la originara, si no es por decisión o con la autorización del juez o fiscal competente.

Oposicions

2. En diligencias o actuaciones que lleven a cabo, por encargo y bajo la supervisión de los jueces, tribunales o fiscales competentes de lo penal, los funcionarios integrantes de las Unidades de Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de dichos jueces, tribunales y fiscales, y podrán requerir el auxilio necesario de las autoridades y, en su caso, de los particulares.

Temari

Artículo 35. Los Jueces y Tribunales de lo Penal y el Ministerio Fiscal tendrán, respecto los funcionarios integrantes de Unidades de Policía Judicial que le sean adscritas y de aquellos a que se refiere el número 2 del artículo 31 de esta Ley, las siguientes facultades: a. Les darán las órdenes e instrucciones que sean necesarias, en ejecución de lo dispuesto en las normas de Enjuiciamiento Criminal y estatutos del Ministerio Fiscal. b. Determinarán, en dichas órdenes o instrucciones, el contenido y circunstancias de las actuaciones que interesen a dichas Unidades. c. Controlarán la ejecución de tales actuaciones, en cuanto a la forma y los resultados. d. Podrán instar el ejercicio de la potestad disciplinaria, en cuyo caso emitirán los informes que puedan exigir la tramitación de los correspondientes expedientes, así como aquellos otros que considere oportunos. En estos casos recibirán los testimonios de las resoluciones recaídas. Artículo 36. Salvo lo dispuesto en este Capítulo, el régimen funcionarial del personal integrado en las Unidades Policía Judicial será el de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

Oposicions

REIAL DECRET 769/1987, DE 19 DE JUNY, SOBRE REGULACIÓ DE LA POLICIA JUDICIAL, MODIFICAT PEL REIAL DECRET 54/2002, DE 18 DE GENER.

Notas: Artículos 32 (letra h) y 34 (letra f): Introducida por Real Decreto 54/2002, de 18 de enero, por el que se modifica el Real Decreto 769/1987, de 19 de junio, sobre regulación de la Policía Judicial.

Temari

El artículo 126 de la Constitución establece que la Policía Judicial depende de los Jueces, Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, en los términos que la Ley establezca. Este mandato constitucional ha venido a ser desarrollado por la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, en el Título III de su Libro V (artículos 443 a 446), y, más recientemente, por la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, que, en el Capítulo V de su Título II, configura las que denomina unidades de Policía Judicial. La necesidad de proceder al desenvolvimiento de este marco normativo para extraer todas las posibilidades que en el mismo subyacen, exige abordar el tratamiento de toda una gama de cuestiones diversas, como las relativas a organización, distribución territorial de unidades orgánicas de la Policía Judicial, régimen jurídico de las mismas y procedimientos o mecanismos de selección de sus componentes. Al servicio de estos fines, el presente Real Decreto se orienta preferentemente a delimitar las funciones de la Policía Judicial en sentido estricto, es decir, las que se refieren al esclarecimiento de las conductas presuntamente delictivas e identificación y aprehensión de sus responsables, aunque tangencialmente ha sido necesario referirse en alguna ocasión al deber genérico de auxilio a la Administración de Justicia. Cuestión inicial que ha debido abordarse en esta nueva regulación es, a no dudarlo, la propia delimitación y fijación del concepto de Policía Judicial que, lejos de tener un significado único o monovalente, se presta a interpretaciones dispares. Por ello, se ha tratado de deslindar la consideración funcional general que refleja el artículo 283 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, de lo que debe ser una conceptuación moderna de la Policía Judicial como policía científica que requiere la aplicación de principios de unidad orgánica y, sobre todo, de especialización. Consecuentemente con estos criterios de unidad y especialización se ha centrado la regulación alrededor de lo que el artículo 30.1 de la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, denomina unidades orgánicas de Policía Judicial, integradas bien por funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía, bien por miembros de la Guardia Civil, pero, en cualquier caso, presididos por principios de permanencia, estabilidad, especialización y estricta sujeción o dependencia funcional respecto de Jueces, Tribunales y Ministerio Fiscal. Motivo de regulación, especialmente detallada en el Capítulo III, ha sido precisamente la concreción y desarrollo del principio de dependencia funcional que tan claramente recoge el artículo 126 de la Constitución española. Se ha tratado así de establecer una estrecha vinculación entre los específicos estamentos policiales que centran su actividad alrededor de la investigación criminal y las autoridades judiciales y fiscales, lo que se ha pretendido traducir, no solo en la sujeción exclusiva de aquellos a las directrices que éstas marcan en el cumplimiento de sus misiones, sino también en la participación de dichas autoridades en aspectos fundamentales del régimen orgánico de los funcionarios policiales, tales como el ejercicio de las potestades disciplinarias o de concesión de recompensas, los procesos selectivos para el acceso a la especialización o, incluso, la distribución territorial de efectivos especialmente asignados a concretos órganos judiciales. A esta última materia se consagra de

Temari

Oposicions

modo especial el Capítulo IV del presente Real Decreto, que desarrolla la posibilidad contenida en el artículo 30.2 de la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, fijándose así las bases generales para la asignación de dichos efectivos y los criterios fundamentales de actuación de los mismos, cuya específica distribución territorial habrá de hacerse en una fase posterior por el Ministerio del Interior, con intervención del Consejo General del Poder Judicial o la Fiscalía General del Estado, en su caso. Se trata, en definitiva, de que los órganos judiciales puedan disponer de modo inmediato del apoyo técnico imprescindible para las diligencias de investigación criminal en los procesos penales que ante los mismos se tramitan. De otra parte, la existencia de diversos escalones en la estructura orgánica de la Policía Judicial que se proyecta, la independencia de los Jueces y Tribunales y la necesidad de hacer efectivo el principio de dependencia funcional son razones que demandan un sistema de coordinación y de dirección unitaria para aquellos casos en que la investigación criminal desborde el ámbito territorial de un solo órgano judicial, refiriéndose a conductas delictivas que produzcan sus efectos en diferentes localidades, provincias o regiones, y sean objeto de procedimientos tramitados por Juzgados diversos. Para tales supuestos, así como para los de puesta en marcha de campañas de lucha frente a la criminalidad en general, o frente a la delincuencia organizada e, incluso, para la armonización de directrices, la eficacia en la actuación parece requerir la adopción de criterios de unidad de dirección que evite la dispersión de esfuerzos y el desconcierto operativo. Se ha entendido que tales fines pueden obtenerse mediante la configuración a nivel provincial de órganos de coordinación en cuya composición habrían de figurar miembros del Poder Judicial, del Ministerio Fiscal y de la propia estructura policial. La conformación de estas instancias coordinadoras culmina en un órgano a nivel nacional cuya misión fundamental viene a ser la de fijar las grandes líneas de actuación de la Policía Judicial. Todo ello se regula en el Capítulo V del presente Real Decreto. Finalmente, el Capítulo VI se consagra a la primordial materia de la selección, formación y perfeccionamiento de los miembros de las unidades orgánicas de Policía Judicial. Se introducen importantes novedades, tales como el establecimiento de cursos de especialización a realizar, con la necesaria distinción de diferentes niveles, tanto en los centros docentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, como en el propio centro de estudios judiciales, y con intervención de Jueces, Magistrados, Fiscales y miembros de otras profesiones jurídicas. Sin perjuicio del establecimiento de un sistema de derecho transitorio, se prevé que la posesión de la titulación obtenida a través de dichos cursos será requisito necesario para la obtención de destino en las unidades orgánicas de Policía Judicial. En su virtud, con informe del Consejo General del Poder Judicial, a propuesta de los Ministros de Justicia y del Interior, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 19 de junio de 1987, dispongo: CAPÍTULO I. DE LA FUNCIÓN DE POLICÍA JUDICIAL. Artículo 1. Las funciones generales de Policía Judicial corresponden a todos los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, cualquiera que sea su naturaleza y dependencia, en la medida en que deben prestar la colaboración requerida por la autoridad judicial o el Ministerio Fiscal en actuaciones encaminadas a la averiguación de delitos o descubrimiento y aseguramiento de delincuentes, con estricta sujeción al ámbito de sus respectivas competencias, y sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 283 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Artículo 2. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en sus funciones de Policía Judicial, desarrollarán los cometidos expresados en el artículo 1, a requerimiento de la autoridad

judicial, del Ministerio Fiscal o de sus superiores policiales o por propia iniciativa a través de estos últimos, en los términos previstos en los artículos siguientes.

Oposicions

Artículo 3. Los Jueces, Tribunales y miembros del Ministerio Fiscal podrán, en defecto de unidades de Policía Judicial, con carácter transitorio o en supuestos de urgencia y siempre con sujeción a su respectivo ámbito legal y territorial de atribuciones, encomendar a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad la práctica de concretas diligencias de investigación, en los términos previstos en el artículo 288 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

Temari

Artículo 4. Todos los componentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, cualquiera que sean su naturaleza y dependencia, practicarán por su propia iniciativa y según sus respectivas atribuciones, las primeras diligencias de prevención y aseguramiento así que tengan noticia de la perpetración del hecho presuntamente delictivo, y la ocupación y custodia de los objetos que provinieren del delito o estuvieren relacionados con su ejecución, dando cuenta de todo ello en los términos legales a la autoridad judicial o fiscal, directamente o a través de las unidades orgánicas de Policía Judicial. Artículo 5. Cualquiera que sea el funcionario policial que haya iniciado la investigación, habrá de cesar en la misma al comparecer para hacerse cargo de ella la autoridad judicial o el fiscal encargado de las actuaciones, directamente o a través de la correspondiente unidad orgánica de Policía Judicial, a quienes hará entrega de las diligencias practicadas y de los efectos intervenidos, así como de las personas cuya detención se hubiese acordado.

CAPÍTULO II. DE LAS UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL.

Artículo 6. La Policía Judicial, con la composición y estructuración que en esta norma se determinan, desarrollará, bajo la dependencia funcional directa de los Jueces y Tribunales y del Ministerio Fiscal, funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, con arreglo a lo dispuesto en la Ley. Artículo 7. Constituyen la Policía Judicial en sentido estricto las unidades orgánicas previstas en el artículo 30.1 de la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad integradas por miembros del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil. Artículo 8. Dichas unidades actuarán conforme a lo dispuesto en el artículo 5 de la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y con sujeción a los principios y normas contenidos en el Capítulo siguiente de este Real Decreto. Artículo 9. Las unidades orgánicas de la Policía Judicial se estructurarán con arreglo a criterios de distribución territorial sobre una base provincial. También podrán constituirse secciones de las mismas en aquellas poblaciones cuyo índice de criminalidad así lo aconseje.

Asimismo, se constituirán unidades con ámbito de actuación que exceda el provincial, por razones de especialización delictual o de técnicas de investigación.

Oposicions

CAPÍTULO III. DE LOS CRITERIOS Y NORMAS DE ACTUACIÓN DE LAS UNIDADES ORGÁNICAS DE LA POLICÍA JUDICIAL. SECCIÓN I. DE LA DEPENDENCIA FUNCIONAL. Artículo 10. En la ejecución de sus cometidos referentes a la averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, así como de los previstos en los apartados b) a e), del artículo 445 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, las unidades orgánicas de la Policía Judicial y los funcionarios a ellas adscritos dependen funcionalmente de los Jueces, Tribunales o miembros del Ministerio Fiscal que estén conociendo del asunto objeto de su investigación.

Temari

Artículo 11. Los funcionarios policiales comisionados por la autoridad judicial o fiscal con arreglo al artículo 21 para la práctica de alguna concreta investigación se atendrán en el desarrollo de ésta a las órdenes y directrices que hubieren recibido, sin que las instrucciones de carácter técnico que obtuvieren de sus superiores policiales inmediatos puedan contradecir las primeras. Artículo 12. Los referidos funcionarios policiales informarán de la evolución de sus investigaciones y rendirán cumplida cuenta del resultado final de su actuación a la autoridad judicial o del Ministerio Fiscal que la hubiere ordenado, en los términos y forma que la misma haya dispuesto. Artículo 13. En las diligencias o actuaciones que lleven a cabo por encargo y bajo la supervisión de los Jueces, Tribunales o Fiscales competentes, los funcionarios integrantes de las unidades orgánicas de la Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de aquéllos y, en tal concepto, podrán requerir el auxilio necesario de las autoridades y, en su caso, de los particulares. Artículo 14. Las diligencias y actuaciones llevadas a cabo por las unidades orgánicas de la Policía Judicial tendrán el valor reconocido en las leyes y gozarán de la especial consideración derivada de la adscripción y del carácter de comisionados de Jueces, Tribunales y Fiscales. Artículo 15. Los funcionarios integrantes de las unidades orgánicas de la Policía Judicial deberán guardar rigurosa reserva sobre la evolución y resultado de las concretas investigaciones que les hubieren sido encomendadas, así como de todas las informaciones que, a través de ellas, obtengan. La infracción de dicho deber será corregida disciplinariamente, sin perjuicio de otras responsabilidades a que la misma pudiere dar lugar. La obligación de reserva no impedirá, salvo prohibición expresa del Juez o Fiscal competentes, el intercambio interno de información dentro de la unidad orgánica para la mejor coordinación y eficacia de los servicios. Artículo 16. Los funcionarios de las unidades orgánicas de la Policía Judicial no podrán ser removidos o apartados de la investigación concreta que se les hubiere encomendado, hasta que finalice la

Oposicions

misma o la fase procesal que la originó, si no es por decisión o con la autorización del Juez o Fiscal competente. Cuando los funcionarios a quienes esté encomendada una concreta investigación hayan de cesar en su destino por causas legalmente establecidas, su cese se participará a la autoridad judicial o fiscal para su conocimiento.

Temari

Artículo 17. Con independencia de las facultades conferidas por la Ley de Enjuiciamiento Criminal a la autoridad judicial y al Ministerio Fiscal, el Juez o Tribunal del que dependan los funcionarios adscritos a las unidades orgánicas de la Policía Judicial, o, en su caso, el fiscal competente, podrán instar el ejercicio de la potestad disciplinaria respecto de aquéllos cuando fundadamente entiendan que su conducta ha sido merecedora de sanción. A tal efecto podrán practicar las informaciones reservadas que consideren pertinentes. En los casos en que los hechos objeto del expediente tengan relación directa con el desarrollo de la investigación, el Juez, Tribunal o Fiscal del que dependan informará con carácter preceptivo en el mismo y podrá emitir cualquier otro informe que considere oportuno durante su tramitación. Igualmente, podrá instar la concesión de recompensas cuando estime que existen méritos para ello. En uno y otro caso, se le remitirán puntualmente testimonios de las resoluciones recaídas. En todo caso, se le comunicará cualquier medida de suspensión cautelar o provisional del funcionario o los funcionarios policiales afectados. SECCIÓN II. PRINCIPIOS QUE CARACTERIZAN SU ACTUACIÓN Y FORMAS EN QUE LA MISMA SE EXTERIORIZA. Artículo 18. A las unidades orgánicas de la Policía Judicial corresponderá la función de investigación criminal con carácter permanente y especial. A tal fin, contarán con los efectivos y medios necesarios para el eficaz desenvolvimiento de sus cometidos, estableciéndose, en aquellas unidades en cuyo ámbito de actuación el nivel de delincuencia lo hiciere preciso, los correspondientes equipos de especialización delictual. Artículo 19. Los Jueces, Tribunales o fiscales competentes no podrán encargar a las unidades de la Policía Judicial otras funciones que las previstas en el artículo 445.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, sin perjuicio de las que con carácter excepcional puedan encomendárseles con arreglo al artículo 33 de la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. De estas últimas, se dará cuenta a la Comisión Provincial de Coordinación de la Policía Judicial. Artículo 20. Cuando los funcionarios integrantes de las unidades orgánicas de la Policía Judicial realicen diligencias de investigación criminal formalmente concretadas a un supuesto presuntamente delictivo, pero con carácter previo a la apertura de la correspondiente actuación judicial, actuarán bajo la dependencia del Ministerio Fiscal. A tal efecto, darán cuenta de sus investigaciones a la Fiscalía correspondiente que, en cualquier momento, podrá hacerse cargo de la dirección de aquéllas, en cuyo caso los miembros de la Policía Judicial actuarán bajo su dependencia directa y practicarán sin demora las diligencias que el fiscal les encomiende para la averiguación del delito y el descubrimiento y aseguramiento del delincuente. Artículo 21. El Juez o Tribunal competente, una vez iniciado el procedimiento penal, y el fiscal encargado de las actuaciones, en los casos a que se refiere el artículo anterior, se entenderán

Oposicions

directamente, y sin necesidad de acudir a instancias administrativas superiores, con el jefe de la unidad correspondiente, sea del Cuerpo Nacional de Policía o de la Guardia Civil, para encomendarle la práctica de cualquier investigación o la realización de otras misiones propias de la Policía Judicial. El responsable policial requerido habrá de disponer lo que sea preciso para el eficaz cumplimiento del servicio, participando a la autoridad judicial o fiscal los funcionarios que habrán de llevar a efecto la investigación ordenada. Igualmente, podrá la autoridad judicial o fiscal ordenar que comparezcan ante su presencia, cuantas veces lo considere conveniente el o los concretos funcionarios policiales a quienes dicha jefatura haya encargado la ejecución, con el fin de impartir las instrucciones que estime pertinentes, indicar las líneas de actuación y controlar el cumplimiento de sus cometidos o la evolución de sus investigaciones.

Temari

Artículo 22. Excepcionalmente, para realizar actuaciones o pesquisas que, por su trascendencia o complejidad, requieran la permanente adscripción de funcionarios o de medios pertenecientes a grupos policiales especializados, no integrados en la correspondiente unidad orgánica, o cuya investigación haya de extenderse a varias provincias con ámbito territorial superior al de la autoridad judicial o fiscal que ordene la investigación, el encargo habrá de cursarse por conducto del presidente del Tribunal Supremo o del Fiscal General del Estado, del Presidente o Fiscal de la Audiencia Nacional o de los del Tribunal Superior de Justicia respectivo. Cuando se trate de la adscripción permanente a una concreta investigación de funcionarios integrados en la correspondiente unidad orgánica, en caso de discrepancia, resolverá el Jefe de la correspondiente Unidad Orgánica, previo informe de la Comisión Provincial de Coordinación de la Policía Judicial. CAPÍTULO IV. DE LAS UNIDADES DE LA POLICÍA JUDICIAL ADSCRITAS A DETERMINADOS JUZGADOS, TRIBUNALES O FISCALÍAS. SECCIÓN I. DE LA COMPOSICIÓN Y RÉGIMEN DE LAS UNIDADES ADSCRITAS. Artículo 23. El Ministerio del Interior, previo informe favorable del Consejo General del Poder Judicial o a su propuesta, podrá asignar con carácter permanente y estable a los Juzgados y Tribunales que por su ritmo de actividades lo requieran unidades de Policía Judicial especialmente adscritas a los mismos. De igual manera se adscribirán a aquellas Fiscalías que se estimen precisas, oído el Fiscal General del Estado y atendiendo preferentemente a aquellas con respecto a las cuales exista propuesta o informe favorable de éste. Artículo 24. Las unidades adscritas de la Policía Judicial formarán parte integrante de la correspondiente unidad orgánica provincial en cuya estructura se incardinen y de cuyos medios materiales y humanos se surtirán. Los funcionarios que las integren se mantendrán de modo permanente y estable asignados a las mismas. Ello no obstante, la pertenencia a estas unidades podrá dejarse sin efecto por el órgano competente, previo informe favorable que, con carácter preceptivo y vinculante, emitirá la Comisión Provincial de Coordinación. También quedará sin efecto cuando concurra alguna otra causa legal que determine su cese o traslado. Artículo 25. Las unidades de la Policía Judicial, especialmente adscritas a órganos jurisdiccionales o Fiscalías, deberán, en lo posible, tener su sede en las propias dependencias o edificios judiciales y Fiscalías. A tal fin se habilitarán los locales adecuados.

Oposicions

Artículo 26. Tales unidades quedarán asignadas a los respectivos Decanatos, en los que radicará la función de coordinación general, pero su dependencia funcional directa en la realización de cometidos específicos de investigación criminal se establecerá respecto de cada órgano jurisdiccional y, muy especialmente, respecto del Juzgado de guardia y Fiscal de guardia, a los que atenderán de modo preferente. En los supuestos en que dichas unidades se adscriban a órganos jurisdiccionales o fiscales de ámbito nacional, autonómico, supraprovincial o provincial, la dependencia directa se entenderá referida al respectivo Presidente o Fiscal Jefe. Artículo 27. Las unidades especialmente adscritas se compondrán, tanto de funcionarios diplomados y especializados en Policía Judicial que hayan superado los cursos de selección previstos en el Capítulo V de esta disposición como de otros efectivos policiales no necesariamente dotados de aquella formación especializada, para funciones auxiliares y de apoyo. SECCIÓN II. DE LAS ATRIBUCIONES Y COMETIDOS DE LAS UNIDADES ADSCRITAS.

Temari

Artículo 28. Las unidades especialmente adscritas, en su labor de asistencia directa a los órganos del orden jurisdiccional penal y muy en especial al Juzgado y Fiscal de guardia, desempeñarán cometidos de investigación criminal especializada propios de una policía científica. Dentro de este ámbito de funciones podrá encomendárseles la práctica de las siguientes: a. Inspecciones oculares. b. Aportación de primeros datos, averiguación de domicilios y paraderos y emisión de informes de solvencia o de conducta. c. Emisión, incluso verbal, de informes periciales provisionales, pero de urgente necesidad para adoptar decisiones judiciales que no admiten dilación. d. Intervención técnica en levantamiento de cadáveres. e. Recogida de pruebas. f. Actuaciones de inmediata intervención. g. Cualesquiera otras de similar naturaleza a las anteriores. h. Ejecución de órdenes inmediatas de Presidentes, Jueces y Fiscales. Artículo 29. Cuando de las actuaciones iniciales realizadas por la correspondiente unidad adscrita se desprenda la necesidad de practicar una más extensa investigación o que requiera la utilización de medios de los que aquella no disponga, se dará traslado de las diligencias a la unidad orgánica, que recibirá de la autoridad judicial las instrucciones y orientaciones precisas para la eficaz culminación del servicio, sin perjuicio de que en dichas actuaciones adicionales puedan contarse con la colaboración de los funcionarios que practicaron las primeras diligencias. Artículo 30. Corresponde al Jefe de la respectiva unidad adscrita la determinación concreta de los funcionarios que habrán de asumir, en cada caso, uno u otros cometidos, dando cuenta a la autoridad judicial o fiscal de la que emanase la orden. Igualmente el Jefe de la unidad adscrita mantendrá respecto de la unidad orgánica, de la que forma parte, estrechas relaciones de coordinación en aras de la mayor eficacia.

CAPÍTULO V. DE LAS COMISIONES DE COORDINACIÓN DE LA POLICÍA JUDICIAL. SECCIÓN I. DE SU COMPOSICIÓN.

Oposicions

Artículo 31. Se crean las Comisiones Nacional y Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial con el fin de armonizar y lograr la unidad de dirección en las fuerzas policiales adscritas a la investigación criminal.

Temari

Artículo 32. La Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial, estará integrada por: a. El Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial, que la presidirá cuando asista personalmente. b. El Ministro de Justicia. c. El Ministro del Interior. d. El Fiscal General del Estado. e. El Secretario de Estado para la Seguridad. f. Un vocal del Consejo General del Poder Judicial, nombrado y separado libremente por el Pleno de dicho órgano. g. Un miembro de la carrera judicial nombrado y separado por el Consejo General del Poder Judicial, que tenga, al menos, la categoría de Magistrado. h. Un representante de cada una de las Comunidades Autónomas con competencia estatutaria para la protección de las personas y bienes y para el mantenimiento del orden público, que ejerzan efectivamente funciones de policía judicial. En caso de ausencia personal del Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial, ostentará la Presidencia el miembro de la Comisión a quien corresponda por razón de precedencia. Artículo 33. El Presidente del Tribunal Supremo podrá delegar en un Magistrado de la Sala Segunda de dicho Alto Tribunal. El Ministro de Justicia, en el Subsecretario o en el Director general de Relaciones con la Administración de Justicia. El Ministro del Interior y el Secretario de Estado para la Seguridad, en el Director general de la Policía o en el Director general de la Guardia Civil. El Fiscal General del Estado, en un Fiscal de Sala del Tribunal Supremo. Artículo 34. Las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial estarán compuestas por: a. El Presidente de la Audiencia Provincial, que la presidirá. b. El Fiscal Jefe de la Audiencia. c. El Magistrado Juez Decano de los Juzgados de primera instancia e instrucción de la capital de la provincia. d. El Jefe de la unidad orgánica de la Policía Judicial del Cuerpo Nacional de Policía. e. El Jefe de la unidad orgánica de Policía Judicial de la Guardia Civil. f. En el caso de Comunidades Autónomas con competencia estatutaria para la protección de las personas y bienes y para el mantenimiento del orden público, y que ejerzan efectivamente funciones de policía judicial, el responsable de la misma a nivel provincial.

100

Oposicions

Artículo 35. Eventualmente podrán incorporarse a las Comisiones Nacionales y Provinciales, para el tratamiento de materias concretas o para realizar tareas de auxilio técnico y documentación, otras autoridades o funcionarios, cuyo criterio o asesoramiento se estime necesario. Igualmente, podrán constituirse Comités técnicos para el estudio de temas específicos. El nombramiento de Secretario de la Comisión se regirá por lo dispuesto en el artículo 25 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

SECCIÓN II. DE SUS ATRIBUCIONES Y RÉGIMEN DE FUNCIONAMIENTO.

Temari

Artículo 36. La Comisión Nacional tendrá las siguientes atribuciones: a. Efectuar estudios permanentemente actualizados acerca de la evolución y desarrollo de la delincuencia. b. Emitir informes o realizar propuestas de planes generales de actuaciones de la Policía Judicial contra la criminalidad. c. Intervenir, con estricto respeto al principio de independencia judicial en las actuaciones jurisdiccionales, para unificar criterios o resolver eventuales incidencias que dificulten el adecuado funcionamiento de la Policía Judicial o cualesquiera otras que puedan surgir en las relaciones entre la autoridad judicial o fiscal y la Policía Judicial. d. Emitir informe sobre la fijación o modificación de las plantillas de las unidades orgánicas de Policía Judicial, así como sobre los medios materiales a las mismas asignados, adoptando las iniciativas que estime pertinentes sobre la materia. e. Conocer de las incidencias que puedan producirse en orden a la especial adscripción de funcionarios o medios a que se refieren los artículos 31.2 de la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y 22 de este Real Decreto. f. Unificar criterios e impartir instrucciones en relación con la actuación de las Comisiones Provinciales. g. Armonizar las actuaciones de investigación de la criminalidad cuyo ámbito territorial desborde el de una unidad orgánica. h. Conocer previamente de los nombramientos de los altos responsables de las unidades orgánicas de la Policía Judicial en sus distintos niveles. i. Informar los anteproyectos de disposiciones generales reguladoras de la Policía Judicial. j. Cualesquiera otras de análoga naturaleza o que le sean asignadas en el futuro. Artículo 37. Las Comisiones Provinciales tendrán las siguientes competencias: a. Las reguladas en los apartados a), b), c) y d) del artículo anterior, dentro de su ámbito provincial. b. Informar con carácter preceptivo las peticiones de adscripción de funcionarios o equipos de la unidad orgánica provincial a un determinado órgano judicial o Fiscalía para una investigación concreta y que le hayan sido sometidas por el Jefe de aquélla. c. Informar con carácter preceptivo y vinculante las propuestas de remoción de funcionarios pertenecientes a las unidades adscritas a que se refiere el artículo 24 de este Real Decreto. d. Aplicar las directrices emanadas de la Comisión Nacional y elevar a la misma los informes y propuestas correspondientes.

101

Oposicions

e. Informar las propuestas de recompensas y tener conocimiento de los expedientes disciplinarios incoados en los demás supuestos no contemplados en el artículo 17 de este Real Decreto. f. Cualesquiera otras de análoga naturaleza o que le sean asignadas en el futuro. Artículo 38. La Comisión Nacional celebrará, al menos, una reunión trimestral. Las Comisiones Provinciales se reunirán con periodicidad mensual, a convocatoria de su Presidente que fijará el orden del día. El régimen jurídico de las Comisiones será el previsto para los órganos colegiados en la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. CAPÍTULO VI. DE LA SELECCIÓN, FORMACIÓN Y PERFECCIONAMIENTO DE LOS INTEGRANTES DE LAS UNIDADES ORGÁNICAS DE LA POLICÍA JUDICIAL. SECCIÓN I. DISPOSICIONES GENERALES.

Temari

Artículo 39. La integración de funcionarios policiales en unidades orgánicas de la Policía Judicial requerirá una previa formación especializada, que se acreditará mediante el correspondiente título obtenido tras la superación de las pruebas que al efecto se establezcan. Para la obtención de dicho título será requisito imprescindible estar en posesión del diploma expedido por el Centro de Estudios Judiciales. Artículo 40. La referida especialización, con los niveles que se determinen, se cursará en dos fases, de las cuales, la primera tendrá lugar en los Centros de Formación y Perfeccionamiento de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, y la segunda, en el Centro de Estudios Judiciales, con la participación docente en ambas fases de miembros de la Judicatura y del Ministerio Fiscal, Catedráticos y Profesores de Universidad y de otras profesiones jurídicas. SECCIÓN II. DE LA FORMACIÓN Y PERFECCIONAMIENTO EN LOS CENTROS DE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO. Artículo 41. Los Centros de Formación y Perfeccionamiento de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado intervendrán en los procesos de selección a través de los cursos generales de acceso a los respectivos Cuerpos y de los cursos de especialización que se establezcan al efecto. Artículo 42. En el plan de estudios de los cursos de acceso a la Escala Ejecutiva del Cuerpo Nacional de Policía y al empleo de oficial en el Cuerpo de la Guardia Civil se incluirán cuantas materias sean necesarias para la adquisición de una formación especializada, orientada al desarrollo de funciones de Policía Judicial. En el plan de estudios de los cursos de acceso a las demás Escalas del Cuerpo Nacional de Policía y a los restantes empleos del Cuerpo de la Guardia Civil, se incluirán, al menos, las disciplinas necesarias para posibilitar el desempeño de la función de Policía Judicial en sentido genérico. Artículo 43. Dichos centros docentes programarán, asimismo, cursos de actualización y cursos monográficos de Policía Judicial en sus diversas manifestaciones, al objeto de atender a la

102

formación permanente y al perfeccionamiento de los funcionarios que hayan de desempeñar cometidos de Policía Judicial en las correspondientes unidades orgánicas.

Oposicions

SECCIÓN III. DE LA FORMACIÓN Y PERFECCIONAMIENTO EN EL CENTRO DE ESTUDIOS JUDICIALES. Artículo 44. Los funcionarios que hayan superado los cursos de especialización en Policía Judicial impartidos por los centros de formación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, podrán acceder a los cursos específicos que se programen al efecto por el Centro de Estudios Judiciales. En este proceso selectivo se tendrá también en consideración la necesidad de establecer dos niveles formativos, referidos, respectivamente, a las escalas y empleos superiores e inferiores de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Temari

Artículo 45. Una vez superado el curso programado por el Centro de Estudios Judiciales, se expedirá el correspondiente diploma, que habilitará para obtener la correspondiente titulación y ocupar destinos en unidades orgánicas de la Policía Judicial. DISPOSICIONES TRANSITORIAS. Primera. Todos los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que, a la entrada en vigor de este Real Decreto, estén desempeñando funciones de Policía Judicial, continuarán desarrollándolas integrados en las correspondientes unidades orgánicas, hasta tanto se cubran dichos puestos con funcionarios especializados. Asimismo, podrán acceder a dicha especialización y a la obtención del oportuno diploma, mediante la realización de los cursos especiales y, en su caso, descentralizados, que se establezcan. Los integrantes del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil que, a la entrada en vigor de este Real Decreto, no realicen funciones de Policía Judicial, podrán acceder a los cursos de especialización del centro de estudios judiciales, previa superación de los procesos internos de aptitud. Segunda. Las atribuciones que este Real Decreto confiere a los Presidentes de los Tribunales de Justicia se entenderán hechas, en cuanto subsistan, a los de las Audiencias Territoriales.

DISPOSICIÓN FINAL. El presente Real Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Estado. Dado en Madrid a 19 de junio de 1987. ‐ Juan Carlos R. ‐ El Ministro de Relaciones con las Cortes y De la Secretaría del Gobierno, Virgilio Zapatero Gómez.

103

Oposicions

2.4. ORDRE IRP/435/2009, DE 2 D'OCTUBRE, per la qual es regulen els fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat i per la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Mitjançant el Decret 214/2002, d'1 d'agost, es van regular determinats fitxers automatitzats que contenien dades de caràcter personal i que estaven gestionats, en aquell moment, pel Departament d'Interior. Diferents circumstàncies fan necessari actualitzar la regulació dels fitxers esmentats. En primer lloc, el canvi en la denominació del Departament d'Interior, en l'actualitat Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, d'acord amb el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Temari

D'altra banda, el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, preveu una modificació del règim de distribució de competències entre la Secretaria de Seguretat i la Direcció General de la Policia en matèries que afecten als fitxers existents i als de nova creació que es preveuen en aquesta Ordre. Igualment, els canvis organitzatius produïts en l'estructura de la Policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, les noves necessitats derivades del seu desplegament i l'experiència assolida en la gestió dels fitxers existents fins ara, han fet necessària la creació de nous fitxers i la modificació dels ja existents per adequar‐los a les noves circumstàncies. En aquest sentit, i en atenció a la seva finalitat última, en aquesta nova regulació els fitxers gestionats per la Secretaria de Seguretat i per la Direcció General de la Policia s'ordenen en quatre àmbits: àmbit de coordinació de la policia de Catalunya, àmbit dels sistemes d'informació de la Policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, àmbit de policia administrativa i àmbit de gestió administrativa. Per tot això, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 3a de la Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, d'acord amb l'informe de l'Agència Catalana de Protecció de Dades i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, Ordeno: Article 1 Objecte 1.1 Es creen i es modifiquen els fitxers de dades de caràcter personal de la Secretaria de Seguretat del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i que es regulen a l'annex I d'aquesta Ordre, de conformitat amb el que disposa l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. Aquests fitxers estaran gestionats per la Secretaria de Seguretat. 1.2 Es creen i es modifiquen els fitxers de dades de caràcter personal de la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i que es regulen a l'annex II d'aquesta Ordre, de conformitat amb el que disposa l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. Aquests fitxers estaran gestionats per la Direcció General de la Policia.

104

Article 2

Oposicions

Normativa aplicable Els fitxers a què fa referència l'article 1 estan dins l'àmbit d'aplicació de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i la resta de normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Article 3 Contingut dels fitxers

Temari

Per a cadascun dels fitxers s'estableix la seva denominació, la finalitat i usos previstos; persones i col∙lectius afectats; procediment de recollida de dades; estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal; sistema de tractament; Cessions de dades previstes: i transferència a països tercers; òrgan responsable; òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel∙lació i oposició; i les mesures de seguretat aplicables amb indicació del nivell bàsic, mitjà o alt exigible. Article 4 Supressió de fitxer Se suprimeix el fitxer Sistema d'Informació de la Policia de la Generalitat de control de visites (SIP VIS), de conformitat amb el que disposa l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. Les dades emmagatzemades en aquest fitxer passen a integrar el fitxer Sistema d'Informació de la Policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF), gestionat per la Direcció General de la Policia. Article 5 Mesures de gestió i organització La persona titular de la Secretaria de Seguretat és la responsable dels fitxers inclosos a l'annex I, i la persona titular de la Direcció General de la Policia és la responsable dels fitxers inclosos a l'annex II. Ambdós en el seu àmbit competencial hauran d'adoptar, sota la supervisió directa de la persona titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, les mesures tècniques, de gestió i organitzatives necessàries per tal de garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com totes les mesures necessàries destinades a fer efectius els drets de les persones afectades reconeguts a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i la resta de normativa aplicable.

105

Disposició derogatòria

Oposicions

Es deixa sense efecte el Decret 214/2002, d'1 d'agost, de regulació de determinats fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal gestionats pel Departament d'Interior. Barcelona, 2 d'octubre de 2009 Joan Saura i Laporta Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Annex I

Temari

Fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Secretaria de Seguretat Àmbit de Coordinació de la Policia de Catalunya 1. Registre dels/de les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REVM PLC). 2. Registre de dades psicotècniques de la selecció i avaluació dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REDPSA PLC). 3. Registre dels/de les vocals de la Direcció General de la Policia en els tribunals qualificadors i les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs de treball dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya (REVDT PLC). 4. Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya (REESC). 5. Registre de departaments de seguretat (REDESE). 6. Registre d'expedients sancionadors, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana (REEXSAN 1/1992). 7. Registre de procediments sancionadors per infraccions de la Llei de l'esport (REPSLE). Àmbit de coordinació de la policia de Catalunya 1. Registre dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REVM PLC). Finalitat i usos previstos: Registrar i actualitzar les dades personals i professionals dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya.

106

Realitzar les targetes d'identificació professional dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/de les vigilants municipals de Catalunya.

Oposicions

Realitzar estudis de qualitat i millora dels serveis policials. Dissenyar polítiques de coordinació de les policies locals. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Membres dels diferents cossos de les policies locals i vigilants municipals de Catalunya. Procediment de recollida de dades:

Temari

De la informació subministrada directament pels ajuntaments i per les persones interessades, ja sigui d'ofici o amb el requeriment previ de la unitat responsable del fitxer, per via telefònica, telemàtica o documental i la obtinguda de fons accessibles al públic, com els butlletins oficials. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; lloc i data de naixement; imatge; DNI i targeta d'identificació professional. Dades acadèmiques, professionals i d'ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de llengua catalana; experiència professional; recompenses i distincions; data d'ingrés al cos (policia local)/plantilla de l'ajuntament (vigilant municipal); data pressa possessió; data cessament; data reingrés; data jubilació; data pas a la situació de segona activitat; canvis de la situació administrativa; pèrdua condició funcionari. Dades de l'ajuntament i del cos de la policia local: ajuntament; adreça, telèfon i fax de l'ajuntament i la policia local/vigilants municipals; correu electrònic corporatiu de la policia local/vigilants municipals; correu electrònic del cap de la policia local/vigilants municipals; escala i categoria professional del cap de la policia local. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). A administracions públiques per a l'exercici de les mateixes competències o que tractin les mateixes matèries, i quan la comunicació tingui com a objecte el tractament de les dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques. Transferències internacionals: no.

107

Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat.

Oposicions

Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona.

Temari

coordinaciopl@gencat.cat Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.2.f) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament. 2. Registre de dades psicotècniques de la selecció i avaluació dels/les membres dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REDPSA PLC). Finalitat i usos previstos: Prestar suport als ajuntaments en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs de treball de policies locals/vigilants municipals. Col∙laborar amb els ajuntaments en la realització de les revisions psicotècniques d'avaluació a què s'han de sotmetre els policies locals per poder dur armes de foc. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones participants en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs de treball de policies locals/vigilants municipals. Membres de les policies locals que se sotmeten a les revisions psicotècniques per poder dur armes de foc. Procediment de recollida de dades:

108

Oposicions

De les facilitades per les persones afectades en els qüestionaris i entrevistes realitzades en els processos selectius i en les revisions psicotècniques.

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; lloc i data de naixement; sexe; DNI i targeta d'identificació professional. Dades relatives a les proves psicotècniques: tipus; data d'avaluació i qualificació. Dades acadèmiques, professionals i d'ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de llengua catalana; historial d'oposicions d'accés i promoció dins dels cossos policials; ajuntament al qual pertany, professió, cos, escala, categoria, grau i lloc de treball; data d'incorporació a la policia local i data de tinença de l'arma.

Temari

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: A l'ajuntament al qual pertany la persona que se sotmet a les proves de selecció i avaluació, i a l'ajuntament convocant del procés. A l'Institut de Seguretat Pública. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. coordinaciopl@gencat.cat Mesures de seguretat:

109

Oposicions

De conformitat amb l'article 81.3.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 3. Registre dels/les vocals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d'ingrés, promoció i provisió de llocs de treball dels cossos de les policies locals i dels/les vigilants municipals de Catalunya (REVDT PLC). Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar la participació dels/les vocals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i en les comissions de valoració constituïts en els processos selectius d'ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball de policies locals i vigilants municipals.

Temari

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones vocals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en els tribunals qualificadors i en les comissions de valoració. Procediment de recollida de dades: De la informació facilitada per les persones interessades. Dels nomenaments dels/les vocals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació mitjançant les corresponents actes i resolucions. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom, cognoms i DNI dels/les vocals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Dades acadèmiques, professionals i d'ocupació laboral: coneixements; cursos; titulacions; cursos de llengua catalana; experiència professional; vinculació professional amb l'Administració on presta serveis; càrrec i categoria; adreça, telèfon, fax i correu electrònic del lloc de treball. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: Als ajuntaments on han estat designats com a vocals en els tribunals i/o comissions de valoració.

110

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública.

Oposicions

A administracions públiques per a l'exercici de les mateixes competències o que tractin les mateixes matèries, i quan la comunicació tingui com a objecte el tractament de les dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona.

Temari

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. coordinaciopl@gencat.cat Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 4. Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya (REESC). Finalitat i usos previstos: Gestionar les facultats d'autorització, coordinació, control, inspecció i sanció de les activitats de seguretat privada que es desenvolupin en l'àmbit de competències del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Gestionar i coordinar l'activitat policial i administrativa en matèria de seguretat privada. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats:

111

Persones titulars d'empreses de seguretat d'àmbit autonòmic català i estatal, personal, representants legals, clients i accionistes d'aquestes.

Oposicions

Procediment de recollida de dades: De les sol∙licituds i comunicacions presentades mitjançant instàncies per les persones titulars de les empreses o la seva representació. De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. Dels contractes comunicats per les empreses de seguretat. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms. Domicili, adreces de correu electrònic i telèfons.

Temari

Nacionalitat. DNI, NIE, passaport i NIF. Càrrec. Titulacions/Categoria professional. Número de targeta d'identitat professional. Participació en el capital social. Dades bancàries. Antecedents penals. Sancions per infraccions administratives i sancions disciplinàries. Dades dels denunciants. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: A altres administracions públiques amb competències en l'àmbit de la seguretat privada i forces i cossos de seguretat. Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals i les altres autoritats de l'article 11 de la LOPD. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable:

112

Persona titular de la Secretaria de Seguretat Pg. Sant Joan, 43

Oposicions

08009 Barcelona.

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona.

Temari

http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 5. Registre de departaments de seguretat (REDESE). Finalitat i usos previstos: Gestionar les comunicacions de creació de departaments de seguretat i de nomenament de director o directora de seguretat de les entitats que estiguin obligades o n'acordin la seva creació. Gestionar i coordinar l'activitat policial i administrativa en matèria de seguretat privada. Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars de les entitats públiques o privades que disposin de departament de seguretat. Directors/directores de seguretat. Procediment de recollida de dades: De les comunicacions presentades per les persones titulars dels departaments de seguretat creats. De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

113

Nom i cognoms. Domicili, adreces de correu electrònic i telèfons.

Oposicions

Nacionalitat. DNI, NIE, passaport i NIF. Càrrec. Titulacions/Categoria professional. Número de targeta d'identitat professional. Adreça de les delegacions.

Temari

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: A altres administracions públiques amb competències en l'àmbit de la seguretat privada i forces i cossos de seguretat. Al ministeri fiscal, jutges/jutgesses i tribunals i les altres autoritats de l'article 11 de la LOPD. Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant

114

el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament.

Oposicions

6. Registre d'expedients sancionadors en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana (REEXSAN 1/92).

Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar les actes administratives aixecades pels cossos policials en territori competència de la PG‐ME, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, així com els expedients sancionadors que en derivin. Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial de qualsevol jurisdicció.

Temari

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques i jurídiques (presumptes infractors, representants legals/voluntaris, i testimonis), relacionades amb les actes administratives aixecades pels cossos policials en territori competència de la PG‐ME, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, i amb els expedients sancionadors que en derivin. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades. De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions. De les facilitades a través de les aplicacions corporatives de la PGME. De les gestions efectuades pels instructors dels expedients sancionadors. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades dels infractors, representants legals/voluntaris i testimonis: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; nacionalitat; adreça del document nacional d'identitat; adreça habitual, temporal, segona residència i vigència; telèfon; permís de conduir (número); llicència d'armes (número i tipus). Dades dels denunciants: cos policial i targeta d'identitat professional. Dades de les persones jurídiques: dades dels representants legals i dades de l'establiment (nom, tipus, categoria i tipus de llicència).

115

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes:

Oposicions

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Departament d'Economia i Finances. A les entitats financeres encarregades del cobrament de les sancions. A administracions públiques per fer tractaments estadístics.

Temari

Transferències internacionals: no. Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, i cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament. 7. Registre de procediments sancionadors per infraccions de la Llei de l'esport (REPSLE). Finalitat i usos previstos: Gestionar les dades necessàries per a la tramitació dels expedients sancionadors en matèria de violència esportiva i pel cobrament, en via executiva, de les sancions imposades.

116

Elaborar estadístiques. Elaborar informes.

Oposicions

Persones i col∙lectius afectats: Clubs esportius, concessionaris d'establiments situats a l'interior dels equipaments esportius, titulars d'instal∙lacions esportives, organitzadors d'esdeveniments i competicions esportives, públic assistent i terceres persones afectades. Procediment de recollida de dades: De les actes administratives aixecades pels coordinadors de seguretat, membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i altres forces i cossos de seguretat. De les propostes elaborades per la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius i la Comissió Nacional contra la Violència en Espectacles Esportius.

Temari

De les denúncies de particulars. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades dels infractors persones físiques: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal. Dades dels infractors persones jurídiques: denominació social; NIF, domicili, telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal. Dades dels denunciants: cos policial i targeta d'identitat professional. Infraccions administratives i sancions. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades A altres administracions públiques amb competències en matèria de prevenció de la violència en espectacles esportius. A forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A les federacions esportives per tal d'exercir les funcions públiques de caràcter administratiu que tenen atribuïdes. Al Departament d'Economia i Finances.

117

A administracions públiques per fer tractaments estadístics.

Oposicions

Transferències internacionals: no.

Òrgan responsable: Persona titular de la Secretaria de Seguretat. Pg. Sant Joan, 43 08009 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació cancel∙lació i oposició, quan s'escaigui:

Temari

Persona titular de la Subdirecció General de Seguretat Interior. Pg. de Sant Joan, 43 08009 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament. Annex II Fitxers que contenen dades de caràcter personal gestionats per la Direcció General de la Policia 1. Àmbit sistemes d'informació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 1.1 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF). 1.2 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques menors d'edat (SIP PFMEN). 1.3 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de vehicles (SIP VH). 1.4 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de vehicles ingressats en dipòsits municipals (SIP VHDM). 1.5 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques hostatjades en establiments d'allotjament (SIP HOTELS).

118

1.6 Sistema d'informació de la Policia de la Generalitat de dades fisonòmiques, antropològiques i perfils genètics de restes cadavèriques, de persones desaparegudes i de perfils genètics dels familiars (SIP IDENTISOS).

Oposicions

1.7 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de gestió de sales de comandament (SIP FENIX). 1.8 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de punts d'interès (SIP PI). 1.9 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de dades d'explotació estadística (SIP EXPLODADES). 2. Àmbit policia administrativa 2.1 Registre d'inspeccions de locals (REINSLOCALS). 2.2 Registre del Sistema integrat de controls de trànsit i autoritzacions de transports (RESICA).

Temari

2.3 Registre de gravacions de control del trànsit (REGRAC). 3. Àmbit de gestió administrativa 3.1 Registre de gestió de personal de la Direcció General de la Policia (REGP). 3.2 Registre de planificació i gestió horàries del cos de mossos d'esquadra (REPGH CME). 3.3 Registre de procediments disciplinaris del cos de mossos d'esquadra (REDAI CME). 3.4 Registre operatiu d'accessos a la informació (REGROA). 3.5 Registre de recursos materials de la Direcció General de la Policia (RERM). 3.6 Registre d'assignació de talonaris de denúncies de butlletes de trànsit (RETALONARIS). 3.7 Registre de les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d'esquadra (REGTIR CME). 3.8 Registre de cursos de formació dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECFO CME). 3.9 Registre d'activitats de docència dels membres del cos de mossos d'esquadra (REDOC CME). 3.10 Registre de convocatòries de selecció del personal del cos de mossos d'esquadra (RECSP CME). 3.11 Registre de citacions judicials dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECJ CME). 3.12 Registre del Fons d'Acció Social per al personal funcionari del cos de mossos d'esquadra (REFAS CME). 3.13 Registre de contactes amb la comunitat de la policia de la Generalitat (RECC CME).

119

3.14 Registre d'informació sobre convocatòries del cos de mossos d'esquadra (REINFPGME).

Oposicions

1. Àmbit sistemes d'informació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 1.1 Sistema d'Informació de la policia de la Generalitat de persones físiques (SIP PF). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives, per infraccions penals i administratives i altres fets d'interès policial. Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana.

Temari

Gestionar les identificacions de persones efectuades per les dotacions policials i comprovar‐ne la identitat. Gestionar i comprovar els requeriments policials. Gestionar la detenció o la custòdia de persones en dependències policials. Gestionar els trasllats de persones detingudes i d'interns/nes en centres penitenciaris. Gestionar la informació corresponent a les persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. Prevenir les infraccions penals. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Policia judicial: Investigació policial. Tramitar els atestats i les denúncies i notes informatives, per infraccions penals i altres fets d'interès policial, en relació amb les activitats encomanades a la policia judicial. Gestionar els antecedents de les persones d'interès policial, les ressenyes, els fets que s'imputen i les sentències per processos penals. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial. Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives.

120

Activitat de policia científica dedicada a la identificació formal de persones.

Oposicions

Fer la selecció i el manteniment dels arxius fotogràfics per reconeixements i estudiar els bancs de dades de delinqüents per ajudar a la investigació. Fer el manteniment i actualitzar els arxius fotogràfics que alimenten els sistemes de visualització. Prevenir i investigar les infraccions penals, i coordinar les investigacions en curs. Policia administrativa: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, a efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius.

Temari

Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones desaparegudes. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons, organitzacions, persones jurídiques, comptes bancaris, apartats de correus, adreces de correu electrònic i persones protegides existents als sistemes d'informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques (o els seus representants legals), nacionals i estrangeres, incloses en els atestats, o sobre les quals s'hagin dictat mesures cautelars judicials o administratives, ordres judicials o administratives, o hagi recaigut alguna sentència judicial en procediments penals. Persones relacionades amb expedients administratius sancionadors. Persones implicades en accidents de circulació, familiars o persones relacionades amb persones implicades en accidents de circulació. Persones desaparegudes. Persones sobre les quals existeixen interessos policials en vigor.

121

Persones detingudes, que ingressen en àrees de custodia o internes en centres penitenciaris.

Oposicions

Persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. Persones relacionades amb informació d'interès policial. Persones identificades o relacionades amb activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Procediment de recollida de dades: Dels atestats, ressenyes, butlletes de denúncia, actes administratives i informes realitzats per les forces i cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions. De les comunicacions, les ordres i els oficis emesos pels òrgans judicials i administratius i per les unitats policials.

Temari

De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives. De la informació sobre accidents de trànsit obtinguda de les persones implicades, familiars, testimonis, membres de forces i cossos de seguretat, personal dels serveis mèdics i altres persones o entitats que aportin dades sobre l'accident. De les dades obtingudes amb motiu de la realització d'activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Dels centres de custòdia i centres penitenciaris. De la gestió de les àrees policials de custòdia i detenció. De les gravacions realitzades per membres de les forces i cossos de seguretat. De la consulta de bases de dades. Dels interessats. Dels procediments disciplinaris i informacions reservades. De les obtingudes de les persones que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites, i de les facilitades per les empreses prestadores de serveis contractades pel Departament. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; estat civil; número d'afiliació a la Seguretat Social/mutualitat; sexe; formula dactiloscòpica; imatge; raça; característiques físiques o antropomètriques; marques físiques; tics i hàbits; estat psicofísic; vehicles dels quals són titulars (matrícula, marca, model).

122

Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions; lloc de treball; pertinença a associacions professionals i relacions amb persones jurídiques; activitats i negocis.

Oposicions

Dades econòmiques: dades bancàries; targetes de crèdit; dades de nòmina. Dades relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives: dades relacionades amb els fets; àlies; infraccions penals i condemnes; actes, infraccions i sancions administratives. Dades relacionades amb l'accident: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una vegada s'ha produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats; dades mèdiques i relatives als resultats obtinguts en les proves d'alcoholèmia o analítiques. Dades relatives a les visites a les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites: nom del prestador del servei.

Temari

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A autoritats penitenciàries. A les companyies asseguradores les dades de les persones i els vehicles implicats en l'accident, i les dades dels vehicles recuperats que han estat indemnitzats per robatori, d'acord amb els convenis vigents. A l'Agència Tributària (articles 94.1 i 94.5 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària). Al Servei Català de Trànsit. Al servei públic d'atenció d'emergències sanitàries. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals:

123

Oposicions

Temari

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.2 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques menors d'edat (SIP PFMEN). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives, per infraccions penals i administratives i altres fets d'interès policial, amb implicació de persones menors d'edat. Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana, amb implicació de persones menors d'edat. Gestionar les identificacions de persones menors d'edat efectuades per les dotacions policials i comprovar‐ne la identitat. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Gestionar i comprovar els requeriments policials de persones menors d'edat.

124

Gestionar la detenció o la custòdia de persones menors d'edat en dependències policials.

Oposicions

Gestionar els trasllats de persones menors d'edat detingudes i d'interns/nes en centres de menors. Gestionar la informació corresponent a les persones menors d'edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia i altres dependències públiques que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. Gestionar les actuacions i la informació sobre persones menors d'edat i vehicles implicats en accidents de trànsit. Prevenir les infraccions penals. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Policia judicial:

Temari

Investigar fets en què hi ha implicades persones menors d'edat. Tramitar els atestats i les denúncies i notes informatives, per infraccions penals i altres fets d'interès policial, en relació amb les activitats encomanades a la policia judicial, en què hi ha implicades persones menors d'edat. Gestionar els antecedents de les persones menors d'edat d'interès policial, les ressenyes, els fets que s'imputen i les sentències per processos penals. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials relacionats amb persones menors d'edat. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives relacionats amb persones menors d'edat. Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial. Activitat de policia científica dedicada a la identificació formal de persones menors d'edat. Fer la selecció i el manteniment dels arxius fotogràfics per reconeixements i estudiar els bancs de dades de delinqüents per ajudar a la investigació de persones menors d'edat. Fer el manteniment i actualitzar els arxius fotogràfics que alimenten els sistemes de visualització de persones menors d'edat. Prevenir i investigar les infraccions penals, i coordinar les investigacions en curs relacionades amb persones menors d'edat. Policia administrativa:

125

Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, a efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars relacionats amb persones menors d'edat.

Oposicions

Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius, relatius a persones menors d'edat. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa.

Policia assistencial: Investigació i recerca de persones menors d'edat desaparegudes. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial.

Temari

Altres: Gestionar la informació corresponent a les persones menors d'edat d'interès policial. Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons, organitzacions, persones jurídiques, comptes bancaris, apartats de correus, adreces de correu electrònic i persones protegides existents als sistemes d'informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones menors d'edat d'interès policial i les persones relacionades amb aquestes. Persones menors d'edat tutelades o afectades per mesures acordades per l'autoritat administrativa o judicial competent en matèria de protecció de menors o reforma. Persones i organismes que disposin d'informació sobre persones menors d'edat en situació de desemparament. Persones menors d'edat autoritzades a viatjar a l'estranger. Persones menors d'edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. Procediment de recollida de dades: Dels atestats, ressenyes, butlletes de denúncia, actes administratives i informes realitzats per les forces i cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions.

126

De les comunicacions, els oficis i les ordres emesos pels òrgans judicials i administratius i per les unitats policials.

Oposicions

De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives. De les dades obtingudes amb motiu de la realització d'activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Dels centres educatius de justícia juvenil i dels organismes i institucions amb competències en matèria de protecció de menors. De la gestió de les àrees policials de custòdia i detenció. De les obtingudes de persones menors d'edat i de les persones que tinguin relació amb elles. De les obtingudes de persones menors d'edat que visiten les dependències de la Direcció General de la Policia, o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites.

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; dades dels progenitors o dels guardadors de fet; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; estat civil; número d'afiliació a la Seguretat Social/Mutualitat; sexe; formula dactiloscòpica; imatge; raça; característiques físiques o antropomètriques; marques físiques; tics i hàbits; estat psicofísic; dades relatives a la pràctica de proves per determinar l'edat. Dades de les institucions o persones que tenen atribuïda la guàrdia i custòdia o tutela del menor. Dades acadèmiques: formació i escolaritat. Dades relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives: dades relacionades amb els fets; àlies; infraccions penals i mesures; actes, infraccions i sancions administratives. Dades relacionades amb l'accident: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una vegada s'ha produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats; dades mèdiques i relatives als resultats obtinguts en les proves d'alcoholèmia o analítiques. Dades relatives a les visites a les dependències de la Direcció General de la Policia o altres dependències que disposin de l'aplicatiu llibre de visites. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:

127

A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en els àmbits de la seguretat pública i de la protecció de menors.

Oposicions

Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia.

Temari

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.3 Sistema d'Informació de la policia de la Generalitat de vehicles (SIP VH). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Localitzar els vehicles d'interès policial i les plaques de matrícula i la documentació d'aquests. Tramitar els atestats i les denúncies, butlletes de trànsit i notes informatives per infraccions penals, administratives, accidents de trànsit i altres fets d'interès policial. Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana.

128

Gestionar les identificacions de vehicles i persones. Prevenir les infraccions penals i coordinar les tasques de seguretat ciutadana.

Oposicions

Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Gestionar i comprovar els requeriments policials. Policia judicial: Investigació policial. Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial. Tramitar els atestats i les denúncies i notes informatives, per infraccions penals, i altres fets d'interès policial en relació amb les activitats encomanades a la policia judicial.

Temari

Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial. Policia administrativa: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, a efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. Trametre les dades estadístiques sobre accidents de trànsit al Servei Català de Trànsit. Gestionar les actuacions i la informació sobre vehicles implicats en accidents de trànsit. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones desaparegudes. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar i consultar les dades sobre persones físiques, vehicles, objectes, locals, adreces, telèfons, organitzacions, persones jurídiques, comptes bancaris, apartats de correus, adreces de correu electrònic i persones protegides existents als sistemes d'informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial. Elaborar estadístiques.

129

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats:

Oposicions

Persones titulars i usuàries de vehicles subjectes a matriculació. Procediment de recollida de dades: Dels atestats, butlletes de denúncia, actes administratives i informes realitzats per les forces i cossos de seguretat en l'exercici de les seves funcions. De les comunicacions, les ordres i els oficis emesos pels òrgans judicials i administratius i per les unitats policials. De les denúncies i de les resolucions judicials i administratives.

Temari

De la informació sobre accidents de trànsit obtinguda de les persones implicades, familiars, testimonis, membres de forces i cossos de seguretat, personal dels serveis mèdics i altres persones o entitats que aportin dades sobre l'accident. De la consulta d'altres bases de dades. D'altres aplicatius informàtics administratius relacionats amb el control i la gestió del trànsit. De la informació facilitada per altres forces i cossos de seguretat. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; número d'afiliació a la Seguretat Social/Mutualitat; sexe; matrícules relacionades amb el titular. Dades relatives al vehicle: companyia asseguradora; número de pòlissa; indemnitzacions; situació d'alta/baixa. Dades relacionades amb l'accident i/o la identificació: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones, persones o organismes que han intervingut una vegada s'ha produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades i vehicles implicats. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:

130

Oposicions

Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A les companyies asseguradores les dades de les persones i els vehicles implicats en l'accident, i les dades dels vehicles recuperats que han estat indemnitzats per robatori, d'acord amb els convenis existents. Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals:

Temari

A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.4 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de vehicles ingressats en dipòsits municipals (SIP VHDM). Finalitat i usos previstos:

131

Policia de seguretat ciutadana: Localitzar els vehicles d'interès policial i les plaques de matrícula i la documentació d'aquests.

Oposicions

Gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. Gestionar les identificacions de vehicles i persones. Prevenir les infraccions penals i coordinar les tasques de seguretat ciutadana. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de seguretat ciutadana. Gestionar i comprovar els requeriments policials. Gestionar i identificar els vehicles ingressats en dipòsits municipals de vehicles.

Temari

Policia judicial: Investigació policial. Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials. Gestionar la informació de grups i organitzacions delictives. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia judicial. Policia administrativa: Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, als efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars. Gestionar les actuacions i la informació sobre vehicles implicats en accidents de trànsit. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia administrativa. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones desaparegudes. Gestionar i coordinar l'activitat policial en matèria de policia assistencial. Altres: Gestionar i consultar les dades sobre vehicles existents als sistemes d'informació policial. Tractar i analitzar la informació generada pels sistemes d'informació policial.

132

Elaborar estadístiques. Elaborar informes.

Oposicions

Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars i usuàries de vehicles subjectes a matriculació. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones gestores dels dipòsits municipals de vehicles a través dels seus aplicatius informàtics. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms; DNI, NIE, passaport, carnet de conduir de la persona titular o usuària del vehicle dipositat.

Temari

Identificador de vehicle; matrícula del vehicle; matrícula normalitzada del vehicle; número de bastidor del vehicle i estat del vehicle. Dates i hores d'entrada i sortida del vehicle del dipòsit; dates i hores de retirada del vehicle de la via. Codi INE del municipi del dipòsit. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit. Transferències internacionals: A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable:

133

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Oposicions

08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

Temari

Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.5 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques hostatjades en establiments d'allotjament (SIP HOTELS). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Registrar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. Policia judicial: Investigació policial. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans judicials. Policia assistencial: Investigació i recerca de persones desaparegudes. Altres: Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats:

134

Persones identificades com a conseqüència del seu allotjament en un establiment. Establiments d'allotjament.

Oposicions

Responsables dels establiments d'allotjament. Procediment de recollida de dades: Dades facilitades pels establiments d'allotjament mitjançant el llibre registre i les comunicacions exigides per la legislació vigent. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport i data d'expedició; lloc i data de naixement; nacionalitat; domicili, telèfon i sexe.

Temari

Dades relatives a l'allotjament: nom, tipus, categoria i NIF de l'establiment; domicili i adreces de correu electrònic; data d'entrada a l'establiment i dies d'estada previstos; data de lliurament de fitxes en qualsevol tipus de suport. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: A organismes internacionals i països estrangers en els termes establerts en els acords, tractats o convenis vigents (Interpol, Europol, Sistema Informació Schenguen, Unió Europea i convenis bilaterals). Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

135

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:

Oposicions

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

Mesures de seguretat:

Temari

De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.6 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de dades fisonòmiques, antropològiques i perfils genètics de restes cadavèriques, de persones desaparegudes i de perfils genètics dels familiars (SIP IDENTISOS). Finalitat i usos previstos: Policia judicial: Investigació policial. Possibilitar la identificació de restes cadavèriques i persones desaparegudes, mitjançant qualsevol tècnica d'identificació personal. Altres: Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones desaparegudes i amnèsiques que no puguin facilitar dades sobre la seva identitat. Denunciants. Persones que tinguin un familiar o conegut desaparegut del qual s'hagi denunciat la desaparició. Institucions, organismes, persones i professionals que disposin de dades que permetin la identificació de persones desaparegudes o cadàvers.

136

Procediment de recollida de dades:

Oposicions

De familiars i persones conegudes que faciliten de manera voluntària dades, objectes personals i documents de la persona desapareguda adequats per a l'aplicació dels coneixements i les tècniques d'identificació personal. De mostres biològiques obtingudes dels familiars amb el seu consentiment. De mostres obtingudes de les restes cadavèriques que puguin tenir valor identificatiu, així com mostres biològiques per a l'obtenció del perfil genètic, d'acord amb els protocols internacionals. De mostres biològiques obtingudes de persones amnèsiques que no puguin facilitar dades sobre la seva identitat. Activitats d'investigació portades a terme per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i altres forces i cossos de seguretat.

Temari

Mostres biològiques que disposi l'autoritat judicial. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu i de característiques personals: nom i cognoms; nom del pare i de la mare; DNI, NIE, passaport; lloc i data de naixement; data de defunció; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic i adreça IP; sexe; raça; característiques físiques o antropomètriques. Perfils genètics amb finalitat identificativa. Dades procedents d'objectes personals, documents i de les mostres. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A institucions i organismes, públics o privats, autoritzats per a la identificació de persones mitjançant tècniques analítiques científiques, d'acord amb els convenis existents. A administracions públiques per fer tractaments estadístics.

137

Transferències internacionals:

Oposicions

Temari

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.7 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de gestió de sales de comandament (SIP FENIX). Finalitat i usos previstos: Policia de seguretat ciutadana: Fer el seguiment dels incidents i gestionar i coordinar els serveis i dotacions policials, mitjançant l'aplicatiu Fènix. Gestionar els recursos materials de les dotacions policials. Comunicar al Servei Català de Trànsit els accidents de trànsit i les afectacions de les vies de circulació de vehicles. Comunicar al Servei Català de Trànsit les dades estadístiques per a l'elaboració dels qüestionaris per accidents de trànsit. Gestionar la informació sobre persones i vehicles implicats en accidents de trànsit.

138

Gestionar les activitats transcendents per a la seguretat ciutadana. Altres:

Oposicions

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries que formen part de les dotacions policials. Persones en funcions d'operadors de gestió de les sales de comandament. Persones relacionades amb els incidents i serveis.

Temari

Persones i vehicles implicats en accidents de trànsit. Procediment de recollida de dades: De les comunicacions radiades, telefòniques i telemàtiques transmeses per les dotacions del cos de mossos d'esquadra, d'altres forces i cossos de seguretat, d'altres serveis públics d'emergències, i d'altres usuaris de l'aplicatiu de sales de comandament Fènix. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades identificatives de persones relacionades amb incidents i serveis: dades de la persona comunicant: nom i cognoms, telèfon, via, número i localitat. Dades identificatives de persones relacionades amb accidents de trànsit: nom i cognoms, sexe, data de naixement, país, intervenció en l'accident de trànsit, vehicle implicat, estat de la persona, centre hospitalari, seguretat, elements de seguretat, efectes de substàncies, alcoholèmia, drogues i altres dades auxiliars (causa de l'accident, errades del conductor, factors que poden afectar l'atenció, infraccions a la circulació, infraccions a la circulació del vianant, infraccions de velocitat, presència de substàncies tòxiques. Dades identificatives de vehicles relacionats amb accidents de trànsit: persona titular, matrícula, tipus, marca, model, color, país, bastidor, càrrec/ocupació, companyia d'assegurances, número de pòlissa, caducitat. Dades identificatives de persones relacionades amb el control d'alarmes d'incendi/robatori: dades de l'establiment: nom, tipus, adreça, localitat, comarca i província; dades de la persona responsable: nom i cognoms, DNI, telèfon i càrrec; dades relatives a la custòdia de claus: nom i cognoms del vigilant de seguretat, número d'acreditació, data i hora d'arribada. Dades identificatives de persones relacionades amb amenaces de bombes: dades de la persona que rep la trucada: nom, càrrec, telèfon i text de l'avís; característiques de la persona que realitza l'amenaça: sexe, grup d'edat, característiques de la veu (timbre, to, tipus), idioma, manera de parlar, defectes de parla, observacions.

139

Dades identificatives de persones relacionades amb incendis: dades de la persona que fa la comunicació: nom i cognoms, càrrec, adreça i telèfon; dades dels presumptes autors i dades dels testimonis.

Oposicions

Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Temari

Al Servei Català del Trànsit. Al centre d'emergències 112 i altres sales de gestió i centres d'emergències. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.8 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de punts d'interès (SIP PI).

140

Finalitat i usos previstos:

Oposicions

Registrar i gestionar la informació referent a persones físiques i jurídiques, institucions, seus, instal∙lacions, centres oficials, centres religiosos, centres mèdics, centres docents, estacions de transport i qualsevol punt d'interès policial, per tal de garantir la seva seguretat, facilitar la seva localització física i el contacte amb les persones representants o responsables. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques i jurídiques, institucions, seus, instal∙lacions, centres oficials, centres religiosos, centres mèdics, centres docents, estacions de transport i qualsevol punt d'interès susceptibles de rebre protecció policial.

Temari

Procediment de recollida de dades: De les facilitades directament per les persones físiques o jurídiques afectades (representants d'entitats, institucions, associacions, etc.), o bé mitjançant comunicacions telefòniques o telemàtiques. De les facilitades per les unitats policials. De les existents en els mitjans de comunicació públics. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms de la persona afectada i/o de contacte; càrrec de la persona afectada i/o de contacte; domicili, telèfon, fax, adreça de correu electrònic i web de la persona afectada i/o punt d'interès. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de Seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A les sales de gestió i centres d'emergències. Transferències internacionals: no es preveuen.

141

Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia.

Oposicions

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Temari

08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 1.9 Sistema d'informació de la policia de la Generalitat de dades d'explotació estadística (SIP EXPLODADES). Finalitat i usos previstos: Elaborar estadístiques. Explotació i tractament estadístic dels sistemes d'informació policial. Elaborar informes. Anàlisi estratègica i operativa. Suport a l'anàlisi estratègica en la investigació policial. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques les dades de les quals són tractades mitjançant els sistemes d'informació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra regulats en el punt 1 d'aquesta Ordre, el Registre del Sistema Integrat de Controls de Trànsit i Autoritzacions de Transports (RESICA), el Registre Operatiu d'Accessos a la Informació (REGROA), el Registre de Gestió de Personal de la Direcció General de Seguretat Ciutadana (REGP), el Registre de Planificació i Gestió Horàries del Cos de Mossos d'Esquadra (REPGH CME), el Registre de Convocatòries de Selecció del

142

Personal del Cos de Mossos d'Esquadra (RECSP CME), i del Sistema d'Informació de la Policia de la Generalitat de Gestió de Sales de Comandament (SIP FENIX).

Oposicions

Procediment de recollida de dades: Els descrits per a cada fitxer regulat en aquesta Ordre. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Els descrits per a cada fitxer regulat en aquesta Ordre. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes:

Temari

D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

143

Mesures de seguretat:

Oposicions

2. Àmbit policia administrativa 2.1 Registre d'inspeccions de locals (REINSLOCALS). Finalitat i usos previstos:

Temari

Gestionar les actes administratives; els expedients administratius sancionadors; les sancions, als efectes de compliment i reincidència, i les mesures cautelars derivades de les inspeccions de locals efectuades en virtut de la normativa vigent de joc i espectacles. Gestionar i comprovar els requeriments d'òrgans administratius. Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial de qualsevol jurisdicció. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones titulars de locals sotmesos a inspecció en virtut de la normativa vigent de joc i espectacles. Procediment de recollida de dades: De les actes administratives que aixequen els membres de les forces i cossos de seguretat. De les comunicades pels propis interessats. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades dels infractors persones físiques: nom i cognoms; DNI, NIE, passaport; nacionalitat; domicili, telèfon, adreça de correu electrònic; nom del representant legal. Dades dels infractors persones jurídiques: denominació (oficial, popular); categoria; tipus de llicència i aforament; NIF. Dades dels denunciants: cos policial i targeta d'identitat professional. Dades relatives a la inspecció: data i resultat.

144

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes:

Oposicions

Temari

A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 2.2 Registre del sistema integrat de controls de trànsit i autoritzacions de transports (RESICA). Finalitat i usos previstos:

145

Registre, consulta i explotació dels resultats dels controls d'alcoholèmia i/o substàncies estupefaents, controls de velocitat, controls de casc i cinturó i controls de transports.

Oposicions

Registre de les autoritzacions de transports especials expedides pel Servei Català de Trànsit i per la Direcció General de Trànsit. Gestionar i coordinar l'activitat policial i administrativa en matèria de trànsit. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones i vehicles implicats en controls de trànsit, accidents de trànsit, i vehicles immobilitzats.

Temari

Empreses o persones autoritzades a fer transports especials. Membres de les forces i cossos de seguretat. Procediment de recollida de dades: De les comunicacions radiades, telefòniques i telemàtiques transmeses per les dotacions del cos de mossos d'esquadra, altres forces i cossos de seguretat i altres serveis usuaris de l'aplicatiu de sales de comandament Fènix. De les facilitades per l'aplicatiu de gravacions de control del trànsit. De les facilitades pel Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms; DNI, NIE, passaport; domicili i telèfons; nom de l'empresa; NIF; número d'autorització i matrícula. Dades dels funcionaris actuants: cos policial i targeta d'identitat professional. Dades relacionades amb l'accident de trànsit: lloc (municipi, via, punt quilomètric, titular de la via); dia i hora; circumstàncies; testimonis; empreses, persones o organismes que han intervingut una vegada s'ha produït l'accident; assegurança obligatòria (companyia, número de pòlissa); estat de les persones accidentades, vehicles implicats i persones titulars. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:

146

Oposicions

Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit i a la Direcció General de Trànsit. A administracions públiques amb finalitats històriques, estadístiques o científiques. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia.

Temari

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 2.3 Registre de gravacions de control del trànsit (REGRAC). Finalitat i usos previstos: Tramitar les denúncies per la comissió d'infraccions de trànsit. Investigació policial Prestar auxili i cooperar amb l'autoritat judicial. Elaborar estadístiques.

147

Elaborar informes. Procediment de recollida de dades:

Oposicions

De les imatges obtingudes dels cinemòmetres, videocàmeres o de qualsevol mitjà de captació i reproducció d'imatges pel control del trànsit. Persones i col∙lectius afectats: Persones i vehicles captats pels cinemòmetres, videocàmeres o qualsevol mitjà de captació i reproducció d'imatges pel control del trànsit. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Imatges de les persones ocupants del vehicle. Dades relatives al vehicle: imatge, tipus i matrícula.

Temari

Dades relatives a la infracció: data; hora; via i punt quilomètric; velocitat del vehicle. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A institucions i organismes de caràcter oficial amb competències en l'àmbit de la seguretat pública, i forces i cossos de seguretat (articles 3 i 45 de la LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat). Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:

148

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Oposicions

Temari

3.1 Registre de gestió de personal de la Direcció General de la Policia (REGP). Finalitat i usos previstos: Registre i gestió dels recursos humans de la Direcció General de la Policia. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Personal adscrit a la Direcció General de la Policia. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades a través de formularis. De la informació procedent de les aplicacions corporatives de la PGME que gestionen les pràctiques de tir, l'activitat de formació i docent, els processos selectius de provisió de llocs de treball i de promoció interna, els procediments disciplinaris. De la base de dades del Registre de Personal de la Generalitat: Gestió integrada de personal (GIP). Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Nom i cognoms; targeta d'identitat professional; NIF; data de naixement; país i municipi de naixement; número de fills; número d'afiliació a la Seguretat Social; sexe. Adreces, localitats, codis postals i telèfons. Nom, cognom, adreça i codi postal de la persona de contacte.

149

Dades administratives: número de la convocatòria i data d'ingrés al cos de mossos d'esquadra; temps de servei en cossos policials, grau personal i classificació en la categoria actual.

Oposicions

Dades d'ocupacions: destinació, localitat, grup, nivell, subnivell, horari, forma d'ocupació, reserva, data d'inici, data final, motiu de la finalització i centre de treball. Dades de situacions administratives: vinculació, categoria, grup, situació, data d'inici, data final i motiu finalització. Dades administratives de punters i reserves de lloc de treball: lloc de treball, localitat, nivell de destinació, forma d'ocupació, data d'inici, data final, motiu de la finalització i motiu de la reserva. Dades de titulacions: codi, descripció, data d'obtenció i centre. Dades de cursos: codi, descripció, edició, centre, data d'inici, data final, puntuació, data efectes i estat.

Temari

Dades d'altres formacions: grup, coneixement, altres formacions. Dades de permisos de conducció: codis, descripcions i dates de caducitat. Dades de coneixement d'idiomes: idioma, nivell, data d'obtenció i centre. Dades de felicitacions i medalles: grup, coneixement i data de lliurament. Dades mèdiques: grup sanguini, RH, al∙lèrgies, controls de tuberculina, vacunes. Dades de recursos materials: tipus; quantitat; estats; dates d'inici i d'assignació; dates de finalització de l'assignació; dates de lliurament; marca, model, número i calibre de l'arma; número de la guia, número de sèrie, procedència, propietat, data d'expedició, categoria de la persona funcionària i any de la última revista. Dades de pràctiques de tir: marca, model i número de l'arma; nivell; dretà/esquerrà; dates; tipus de pràctiques; centres de tir; exercicis; nombre de trets avaluats, nombre d'impactes; nombre d'impactes A1‐A2; nombre d'impactes C‐B; nombre de trets perduts; sèries, estat de conservació de l'arma, manipulació de l'arma, mesures de seguretat, muntatge i desmuntatge. Dades de nodes i destinacions: noms de nodes, tipus d'unitat operativa, localitat, data, usuari i descripció. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:

150

Oposicions

Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Temari

08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 3.2 Registre de planificació i gestió horàries del cos de mossos d'esquadra (REPGH CME). Finalitat i usos previstos: Gestionar la jornada i l'horari de treball del personal funcionari del cos de mossos d'esquadra, mitjançant la imputació de les hores corresponents als serveis realitzats. Planificar els serveis de les unitats policials. Gestionar les incidències dels serveis que afectin la planificació horària. Crear estructures de funcionament: quadrants, dies marc, règims horaris, festius genèrics i operacions especials.

151

Gestionar el tràmit i el pagament de les dietes i les operacions especials. Facilitar informació relativa als factors que incideixen en la planificació i gestió horàries.

Oposicions

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Personal funcionari del cos de mossos d'esquadra. Procediment de recollida de dades: De les introduïdes per les unitats de la Direcció General de la Policia.

Temari

De les introduïdes pels comandaments encarregats de la supervisió de serveis. De les introduïdes per l'administrador de gestió horària. De les facilitades pels aplicatius de gestió administrativa. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades relatives a la planificació i gestió horàries: nom i cognoms, DNI, targeta d'identitat professional, unitat, categoria, règim horari, quadrant, escamot, node. Dades relatives a la previsió de treball. Dades relatives a les bosses d'hores: de treball, de formació, de vacances i permisos. Dades relatives a les dietes: tipus, quantitat, preu i estat. Dades relatives a la planificació de serveis: dades dels recursos materials assignats als serveis (número de sèrie del portàtil, matrícula del vehicle) i dades dels indicatius policials assignats. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Al Registre general de personal. A l'Administració tributària. A l'Administració de la Seguretat Social i les mútues d'accidents de treball i malalties professionals.

152

Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable:

Oposicions

Temari

08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.2 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament. 3.3 Registre de procediments disciplinaris del cos de mossos d'esquadra (REDAI CME). Finalitat i usos previstos: Gestionar i registrar les informacions reservades i els procediments disciplinaris tramitats per la Divisió d'Afers Interns. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Membres del cos de Mossos d'esquadra, membres de les policies locals de Catalunya i/o alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, implicats/des o relacionats/des en informacions reservades i/o procediments disciplinaris. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones funcionàries. De la documentació dels procediments.

153

De les facilitades per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. De les subministrades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.

Oposicions

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de l'expedient disciplinari: tipus (informació reservada, procediment abreujat, procediment ordinari), número, data d'obertura i estat. Dades d'identificació de les persones investigades, expedientades i/o sancionades: nom i cognoms, DNI i targeta d'identitat professional. Dades d'identificació dels testimonis: nom i cognoms, DNI i targeta d'identitat professional. Dades d'identificació dels instructors de l'expedient: nom i cognoms, DNI i targeta d'identitat professional.

Temari

Dades d'identificació de les persones funcionàries que sol∙liciten la realització dels tràmits: nom i cognoms, DNI i targeta d'identitat professional. Dades d'identificació dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya: número identificador i targeta d'identitat professional. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

154

08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

Oposicions

Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament. 3.4 Registre operatiu d'accessos a la informació (REGROA). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar els accessos autoritzats dels usuaris als aplicatius, les dades, la informació i els recursos de la Direcció General de la Policia.

Temari

Facilitar les auditories previstes en la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones usuàries autoritzades a accedir als fitxers que es regulen en aquesta ordre. Procediment de recollida de dades: De les peticions d'accés de les persones usuàries. De les facilitades pel fitxer Registre de Gestió de Personal de la Direcció General de la Policia (REGP). Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d'identitat professional; NIF; categoria; codi i tipus d'usuari; lloc d'adscripció, destinació i unitat. Nodes, unitats funcionals i operatives, perfils associats i accessos autoritzats. Data d'inici i data final de l'assignació de perfils. Funcions, descripcions de nodes i descripcions d'unitats. Ampliació, tipus d'ampliació, vigència i estat. Sistema de tractament: parcialment automatitzat.

155

Cessions de dades previstes:

Oposicions

Temari

Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 3.5 Registre de recursos materials de la Direcció General de la Policia (RERM). Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar els recursos materials de la Direcció General de la Policia. Elaborar estadístiques.

156

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats:

Oposicions

Personal adscrit a la Direcció General de la Policia. Empreses proveïdores de serveis i responsables d'aquestes. Procediment de recollida de dades: De les introduïdes pel personal administratiu. De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

Temari

Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d'identitat professional; número d'usuari; DNI. Dades relatives als recursos: número, estat, tipus, subtipus (primer, segon i tercer), assignació, unitat operativa i atributs (característica i valor). Dades relatives a les empreses: nom, adreça, localitat, codi postal, província, número d'identificació fiscal, telèfon, correu electrònic i dades de la persona de contacte. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: no es preveuen. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General d'Administració i Serveis. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat:

157

Oposicions

De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 3.6 Registre d'assignació de talonaris de butlletes de trànsit (RETALONARIS). Finalitat i usos previstos: Gestionar l'assignació i la devolució de les butlletes de denúncia per infraccions a la normativa de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. Conèixer els motius de les denúncies. Registrar la forma de cobrament de les sancions Elaborar estadístiques.

Temari

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra. Procediment de recollida de dades: De la gestió i control de les butlletes de denúncies lliurades als membres del cos de mossos d'esquadra. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; targeta d'identitat professional. Dades relatives a les butlletes: número de talonari i de butlleta; data de recepció, lliurament i tramesa de les butlletes; data de la denúncia; motiu de la devolució de la butlleta; forma de cobrament de la sanció. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Al Servei Català de Trànsit. A administracions públiques per fer tractaments estadístics Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable:

158

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Oposicions

08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General d'Administració i Serveis. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip.

Temari

Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 3.7 Registre de les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d'esquadra (REGTIR CME). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d'esquadra. Realitzar el seguiment de les pràctiques de tir i armament dels membres del cos de mossos d'esquadra. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra. Procediment de recollida de dades: De les introduïdes pels/les instructors/instructores de tir a partir de les dades recollides en les sessions de pràctiques de tir i armament mitjançant formulari en suport paper. De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal:

159

Dades relatives a les persones que realitzen les pràctiques: nom i cognoms; targeta d'identitat professional; NIF; data d'incorporació al cos de Mossos d'esquadra; destinació; categoria; uniformitat i actitud.

Oposicions

Dades relatives als monitors: nom i cognoms; targeta d'identitat professional i llista de pràctiques. Dades relatives a les pràctiques: marca, model i número de l'arma; nivell; dretà/esquerrà; dates; tipus de pràctiques; centres de tir; exercicis; nombre de trets avaluats; nombre d'impactes; nombre d'impactes A1‐A2; nombre d'impactes C‐B; nombre de trets perduts; sèries, estat de conservació de l'arma, manipulació de l'arma, mesures de seguretat, muntatge/desmuntatge; temps de realització; grup de pràctica; arma de pràctica. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: no es preveuen.

Temari

Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 3.8 Registre de cursos de formació dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECFO CME). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar els cursos de formació interna del cos de mossos d'esquadra.

160

Facilitar la difusió, la inscripció, la validació i l'autorització dels cursos de formació interna del cos de mossos d'esquadra.

Oposicions

Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades mitjançant suport informàtic. De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa.

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de les persones funcionàries: nom i cognoms, targeta d'identitat professional, raons de l'assistència. Dades dels cursos: títol; codi; família i especialitat professional; dates; nombre d'hores; interès policial i nombre de places; tipus curs; nivell; categoria; curs avaluable; període; centre docent; localitat; horari; altra formació d'interès; distribució de places; lloc; places de residència; professorat; uniformitat; criteris de selecció; destinataris; diploma; metodologia; objectius; programa; tipus de formació; vacances. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A centres docents. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia.

161

Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

Oposicions

http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 3.9 Registre d'activitats de docència dels membres del cos de mossos d'esquadra (REDOC CME). Finalitat i usos previstos:

Temari

Registrar, controlar i gestionar l'activitat docent de les persones funcionàries del cos de Mossos d'esquadra. Creació de llistes amb les dades dels/les alumnes i les ofertes de cursos per ser consultats en la intranet corporativa. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Personal adscrit a la Direcció General de la Policia que ha impartit classes. Altre personal que ha impartit classes. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones afectades mitjançant suport paper. De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. De les facilitades pels centres mitjançant suport paper. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades del personal docent: nom i cognoms; targeta d'identitat professional; NIF; destinació; empresa. Dades de l'activitat docent: títol; codi; família i especialitat professional; dates; nombre d'hores; interès policial i nombre de places; manteniment de temes, assignatures i mòduls; tipus curs; nivell; categoria; curs avaluable; període; centre docent; localitat; horari; altra formació d'interès; distribució de places; lloc; places de residència; professorat; uniformitat;

162

criteris de selecció; destinataris; diploma; metodologia; objectius; programa; tipus de formació; vacances.

Oposicions

Dades del centre: nom; tipus i adreça i telèfon. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A centres docents. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable:

Temari

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.1 del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell bàsic que s'estableixen en els articles 89 a 94 de l'esmentat Reglament. 3.10 Registre de convocatòries de selecció del personal del cos de mossos d'esquadra (RECSP CME). Finalitat i usos previstos: Registrar i gestionar les convocatòries d'ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. Fer el seguiment dels candidats, dels processos i dels resultats de les convocatòries d'ingrés, de promoció interna i de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d'esquadra.

163

Elaborar llistes d'admesos, exclosos, exempts i convocats a les proves, i de resultats de les proves.

Oposicions

Creació de fitxers amb els resultats per ser consultats en la pàgina web www.mossos.cat Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra. Persones que es presentin a convocatòries d'ingrés al cos de mossos d'esquadra. Procediment de recollida de dades:

Temari

De les facilitades per les persones afectades mitjançant formularis. De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. Dels fulls de respostes i de les fitxes amb els resultats de les proves antropomètriques i físiques. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; NIF; targeta d'identitat professional; nom del pare i de la mare; data, municipi, província i país de naixement; sexe; domicili; telèfon; targeta d'identitat professional del cònjuge. Dades relatives a la participació en la convocatòria: número d'instància; data/lloc de presentació de la instància; lloc de les proves; exempció del català (sí/no); atur (sí/no); identificació de pagament (sí/no); titulació màxima; dispensa de titulacions (sí/no); torn (lliure/promoció interna); treball actual cònjuge (municipi); preferència cònjuge (localitat/comarca); exclusions. Dades relatives a les proves: Identificadors; puntuació dels mèrits: antiguitat policial, permisos de conducció, coneixements, cursos, titulacions, cursos de llengua catalana, experiència professional, grau personal, PGA07, recompenses i distincions, valoració del cònjuge; resultats de les proves: de coneixements, de llengua catalana; d'avaluació de competències professionals; antropomètriques, físiques, mèdiques, de personalitat, psicotècniques; resultats de l'entrevista; resultats dels cursos a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya; resultats de les pràctiques. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre:

164

Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Oposicions

A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. A les entitats col∙laboradores en el desenvolupament de les proves. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona.

Temari

Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 3.11 Registre de citacions judicials dels membres del cos de mossos d'esquadra (RECJ CME). Finalitat i usos previstos: Registre, control i gestió de les citacions judicials. Compareixences judicials dels membres del cos de mossos d'esquadra per fets relacionats amb l'exercici de les seves funcions. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra.

165

Procediment de recollida de dades: Dels expedients, citacions i notificacions judicials.

Oposicions

De les facilitades pels fitxers de l'àmbit de gestió administrativa. De les facilitades per l'aplicatiu tramitació. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: targeta d'identitat professional; domicili, codi postal, població, comarca i telèfon. Dades de la situació administrativa: vinculació, càrrec, grup, data d'inici/finalització de l'ocupació i situació administrativa.

Temari

Dades de la destinació: codi destinació, destinació organitzativa, forma d'ocupació, data inici/fi ocupació, node, unitat funcional, perfil, data inici/fi assignació. Dades de l'expedient: número, estat i tipus de l'expedient; jutjat; punt d'entrada; cos policial de l'atestat; número de l'atestat; tipus i procediment judicial. Dades de la citació: tipus; estat de l'assistència jurídica; punt d'entrada; data inici/fi; jutjat; tipus i procediment judicial. Dades de la notificació: tipus de resolució; estat de les dades de la notificació; punt d'entrada, jutjat; tipus i procediment judicial. Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i d), i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: Als òrgans i institucions previstos en l'article 11.2.d) de la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:

166

Persona titular de la Subdirecció General d'Administració i Serveis. Travessera de les Corts, 321

Oposicions

08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.2.a) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell mitjà que s'estableixen en els articles 95 a 100 de l'esmentat Reglament. 3.12 Registre del Fons d'Acció Social per al personal funcionari del cos de mossos d'esquadra (REFAS CME).

Temari

Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar l'adjudicació i tramitació de les sol∙licituds d'ajuts del fons d'acció social per al personal funcionari del cos de mossos d'esquadra. Elaborar estadístiques. Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones funcionàries (i els seus familiars) del cos de mossos d'esquadra i familiars de funcionaris/àries difunts/tes, que sol∙licitin ajuts del Fons d'Acció Social. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones afectades a través de la imputació informàtica en l'aplicatiu de la PGME i de formularis. De les facilitades pels fitxers de l'àmbit administratiu. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de la persona sol∙licitant: Nom i cognoms. Número d'identificació fiscal. Adreça, codi postal i municipi. Telèfons.

167

Nom i cognoms del/de la progenitor/a. NIF del/de la progenitor/a.

Oposicions

Targeta d'identitat professional. Escala i categoria professional. Destinació actual, unitat, àrea i comissaria general. Nom i cognoms dels cònjuges, fills/es, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries o causants. Número d'identificació fiscal dels cònjuges, fills/es, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries o causants. Dates de naixement o defunció dels cònjuges, fills/filles, convivents, vidus/vídues, beneficiaris/àries o causants.

Temari

Dades relatives a l'ajut per defunció. Dades relatives a l'ajut d'orfenesa. Dades relatives a l'ajut de viduïtat. Dades relatives a l'ajut per sepeli. Dades relatives a l'ajut per al manteniment dels convivents. Dades relatives a l'ajut per naixement o adopció de fills/es. Dades relatives a l'ajut per colònies o casals d'estiu. Dades relatives a l'ajut per accés a la universitat de persones de més de 25 anys. Dades relatives a l'ajut d'estudis universitaris. Dades relatives a l'ajut escolar. Dades relatives a l'ajut per a llar d'infants. Dades relatives a l'ajut per a fills/es disminuïts/es. Dades relatives a l'ajut ocular. Dades relatives a l'ajut odontològic. Dades relatives a l'ajut psiquiàtric o psicològic. Dades relatives a l'ajut pròtesis auditives o ortopèdiques. Dades relatives a l'ajut per malaltia celíaca.

168

Dades relatives a ajuts excepcionals. Dades dels imports i adjudicacions de les partides pressupostàries.

Oposicions

Sistema de tractament: parcialment automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb els articles 11.2.a) i 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A l'Administració tributària. Als representants sindicals. Transferències internacionals: no es preveuen.

Temari

Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui: Persona titular de la Subdirecció General de Recursos Humans. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. http://www.gencat.cat/dirip. Mesures de seguretat: De conformitat amb l'article 81.3.b) del Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat mitjançant el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, a aquest fitxer se li aplicaran les mesures de seguretat de nivell alt que s'estableixen en els articles 101 a 104 de l'esmentat Reglament. 3.13 Registre de contactes amb la comunitat de la policia de la Generalitat (RECC CME). Finalitat i usos previstos: Registrar, controlar i gestionar les relacions que les unitats operatives de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra mantenen amb persones físiques o representants legals de persones jurídiques, per a la coordinació, planificació i activitat divulgativa dels serveis policials.

169

Planificar i gestionar els plans corporatius de relacions amb la comunitat. Elaborar estadístiques.

Oposicions

Elaborar informes. Persones i col∙lectius afectats: Persones físiques i jurídiques (entitats, institucions, associacions) amb les que es planifiquen i mantenen contactes relacionals, informatius, de coordinació i d'altres tipus. Procediment de recollida de dades: De les facilitades directament per les persones físiques o jurídiques contactades (representants d'entitats, institucions, associacions, etc.), o bé mitjançant comunicacions telefòniques o telemàtiques.

Temari

Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Tipus i número de contacte, dates, hores, durada i estat. Noms, adreces, tipologies, sectors i subsectors de les entitats de contacte. Nom, cognoms i càrrec de les persones de contacte; assistents i observacions. Acords i punts tractats, dates d'inici i de fi, observacions i actuacions que se'n deriven. Noms dels serveis policials, targetes d'identitat professional; noms, cognoms i càrrecs dels funcionaris. Adreces dels llocs dels contactes, motius i motius d'anul∙lació. Plans trimestrals, àmbits, tipus, subtipus, objectius, resultats, estratègies i valoracions de les actuacions. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: no es preveuen. Transferències internacionals: no es preveuen. Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321 08029 Barcelona. Òrgan davant el qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació i cancel∙lació, quan s'escaigui:

170

Persona titular de la Direcció General de la Policia. Travessera de les Corts, 321

Oposicions

Temari

Finalitat i usos previstos: Informar de les diferents convocatòries d'accés a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra a través de la pàgina web www.mossos.cat Gestionar les dades personals de les persones interessades en accedir o rebre informació per correu electrònic. Elaborar estadístiques. Persones i col∙lectius afectats: Persones que sol∙licitin informació. Procediment de recollida de dades: De les facilitades per les persones interessades per transmissió electrònica o a través de formularis. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu: nom i cognoms; DNI; domicili; població; codi postal; comarca; adreça de correu electrònic. Sistema de tractament: automatitzat. Cessions de dades previstes: D'acord amb l'article 21.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre: A administracions públiques per fer tractaments estadístics. Transferències internacionals: no es preveuen.

171

Òrgan responsable: Persona titular de la Direcció General de la Policia.

Oposicions

Temari

172

Oposicions

2.5. INSTRUCCIÓN FGE 1/2008, DE 07‐03. DIRECCIÓN POR EL Mº FISCAL DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICÍA JUDICIAL. INSTRUCCIÓN Nº 1/2008, DE 7 DE MARZO, DE LA FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO, SOBRE LA DIRECCIÓN POR EL MINISTERIO FISCAL DE LAS ACTUACIONES DE LA POLICIA JUDICIAL I La Policía Judicial en los sistemas democráticos

Temari

El origen del concepto de Policía Judicial está unido al desarrollo del Estado de Derecho. En la medida en que la Justicia se convierte en un Poder independiente aparece la distinción entre una función policial de seguridad y orden público, dirigida por el Poder Ejecutivo, y otra de investigación criminal, dependiente del Poder Judicial. La existencia de una estructura de Policía Judicial no sólo refuerza la independencia del Poder Judicial, sino que permite realizar la actividad policial con la denominada “neutralidad del investigador” ‐STS 1207/95, de 1 de diciembre‐ y con la necesaria proyección jurídica para alcanzar validez en el proceso penal; proporcionando, además, en virtud de su especialización, mayor eficacia en la labor policial en el orden criminal. El modelo español de Policía Judicial es fruto de la evolución histórica iniciada a finales del siglo XIX con la promulgación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal de 1882 (LECRIM), en el contexto histórico marcado por el régimen democrático instaurado con la Constitución de 30 de junio de 1876, pero es a partir de la promulgación de la Constitución de 1978 (CE) cuando se realiza el impulso legislativo que ha culminado en su configuración actual. El Titulo III del Libro II de la LECRIM se dedica a la regulación de la Policía Judicial, describiendo sus funciones en el art 282 y sus componentes en el art 283. Ni las posibilidades económicas, ni la configuración del Estado en el momento de su promulgación, permitieron la creación de un cuerpo especifico de Policía Judicial, por lo que para su constitución hubo de acudirse a la conversión en agentes de la Policía Judicial de una mezcla de autoridades no policiales y funcionarios administrativos (art 283, 3º, 5º, 6º, 7º, 8º y 9º), junto con otros profesionales de la seguridad (art 283, 1º, 2º y 4º), con dependencias orgánicas muy diversas, unidos por el nexo establecido en el art 283 LECRIM de ser auxiliares de los Jueces y Tribunales competentes en materia penal y del Ministerio Fiscal, quedando obligados a seguir las instrucciones que de aquellas autoridades reciban a efectos de la investigación de los delitos y persecución de los delincuentes. El Tribunal Supremo viene entendiendo que la enumeración que se efectúa en el art 283 LECRIM tiene carácter enunciativo, no exhaustivo, y está en vigor, aunque requiera

173

Oposicions

de una interpretación actualizada de conformidad con los principios constitucionales ‐STS 51/2004, de 23 de enero; 942/2004 de 22 de julio; 202/2006 de 2 de marzo; 506/2006 de 10 de mayo; 562/2007, de 22 de junio; 831/2007, de 5 de octubre, entre otras‐. En el mismo sentido, la Consulta 2/99 de la Fiscalía General del Estado expresa que el marco legal de referencia al que remite el art 126 CE como definidor de los términos en que se debe mover el desempeño de la función de Policía judicial comprende, no excluye, al precedente art 283 LECR cuya vigencia no se ve comprometida en este punto por la entrada en vigor de la CE y de la LOPJ. No obstante, si bien la regulación de la Policía Judicial contenida en la Ley de Enjuiciamiento Criminal de 1882 no ha sido derogada, sí ha quedado superada, de un lado, por el desarrollo social, económico y tecnológico, y de otro, por el modelo establecido por la Constitución de 1978 y por el desarrollo legislativo posterior.

Temari

II El sistema español de Policía Judicial El art 126 CE establece que la policía judicial depende de los Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, en los términos que la ley establezca. El texto constitucional no establece un modelo de Policía Judicial sino que tan sólo señala dos únicas exigencias al legislador: una, la necesidad de crear y regular la Policía Judicial y, dos, que la misma tenga una dependencia funcional de Jueces, Tribunales y Ministerio Fiscal. Dicho con los términos de la Consulta 2/1999 de la Fiscalía General del Estado, la Constitución enuncia la tarea que incumbe a la Policía judicial, pero no atribuye la función a ningún órgano, ni efectúa la distribución material y geográfica de la competencia. En rigor, tampoco predetermina si ha de constituirse como cuerpo específico o como mera función ejercitable por los Cuerpos de Seguridad, ni si su régimen de dependencia de Jueces y Fiscales debe ser orgánico o funcional, por lo que deja en manos del legislador un extenso margen de libre configuración. El indicado mandato constitucional no ha sido desarrollado con una legislación integral sobre Policía Judicial. Su regulación se encuentra dispersa en diversos artículos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y en otras disposiciones de variado objeto y rango normativo, principalmente en la LO 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial (LOPJ) ‐modificada a estos efectos por LO 19/2003, de 23 de diciembre‐, cuyo Título III de su Libro VII ‐arts 547 a 550‐ se dedica a la regulación de la Policía Judicial; en la LO 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad (LOFCS), que, en el capítulo V de su Título II, configura las denominadas “Unidades de Policía Judicial”, así como en el RD 769/1987, de 19 de junio, sobre regulación de Policía Judicial, modificado por RD 54/2002, de 18 de febrero, para incorporar a las Comisiones de Coordinación de Policía Judicial, a aquellas Comunidades

174

Oposicions

Autónomas con competencia estatutaria en esta materia: País Vasco por Ley 4/92, de 17 de julio; Cataluña por Ley 10/94, de 11 de julio; y Navarra por Ley Foral 8/2006, de 20 de junio. El resultado de la evolución legislativa a partir de la estructuración jurídico‐política establecida por la CE, ha determinado la configuración de un sistema de Policía Judicial que se caracteriza por su complejidad, en el que coexisten dos modelos: uno, de Policía Judicial Genérica y, otro, de Policía Judicial Específica:

Temari

A) El modelo de Policía Judicial Genérica o de primer grado, enraizado con la obligación general de auxiliar a la Justicia que compete a todos ‐art 118 CE‐, encuentra su origen en el art 283 LECRIM que, como se ha expresado ut supra, sigue en vigor, dando lugar a una Policía Judicial de carácter colaborador, al cual se refiere la LOPJ de 1985, al expresar en su Exposición de Motivos que la Policía Judicial (…) es una (…) institución que coopera y auxilia a la Administración de Justicia. Así, el art 547 LOPJ establece que la función de la Policía Judicial comprende el auxilio a los juzgados y tribunales y al Ministerio Fiscal en la averiguación de los delitos y en el descubrimiento y aseguramiento de los delincuentes. Esta función competerá, cuando fueren requeridos para prestarla, a todos los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tanto si dependen del Gobierno central como de las comunidades autónomas o de los entes locales, dentro del ámbito de sus respectivas competencias. Dentro de este modelo de Policía Judicial Genérica, se pueden distinguir unos colaboradores específicos, como el Servicio de Vigilancia Aduanera ‐en la actualidad Dirección Adjunta de Vigilancia Aduanera‐, conforme establece la disposición adicional primera de la LO 12/1995, de 12 de diciembre, sobre Represión del Contrabando, en el ámbito competencial de los delitos contemplados en la misma y que se ejerce en coordinación con otros cuerpos policiales; y, por otra parte, unos colaboradores genéricos integrados por las Policías Locales y las Policías Autonómicas de aquellas Comunidades Autónomas en cuyos Estatutos no existe previsión de creación de cuerpos policiales en los términos del art 37‐3º LOFCS. Últimamente, el párrafo q) del art 6 de la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes, modificado por la Ley 10/2006, de 28 de abril, ha atribuido la condición de Policía Judicial en sentido genérico a los agentes forestales. B) El modelo policial concentrado que da lugar a una Policía Judicial Específica o en sentido estricto, a la que se refieren los 548 y siguientes de la LOPJ y 29 y siguientes LOFCS. Este modelo responde a un concepto de Policía Judicial moderno que se basa en los principios de unidad de dirección y especialización, por ello el RD 769/1987, que así lo proclama, centra su regulación alrededor de lo que el art 30.1 LOFCS, denomina Unidades Orgánicas de Policía Judicial, integradas por funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía y por miembros de la Guardia Civil ‐art 7 RD citado‐ cuyos principios rectores son los de permanencia, estabilidad y especialización, con

175

Oposicions

estricta sujeción o dependencia funcional respeto de Jueces, Tribunales y Ministerio Fiscal en la ejecución de cometidos relativos a la averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente. Si bien la LOCFS establece que las Policías Autonómicas y Locales se constituyen en colaboradores o partícipes ‐arts 29.2, 38.2.b, 46 y 53.1.e) LOCFS‐ de la función de Policía Judicial, cuyo ejercicio se atribuye a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado ‐art 11.1.g) LOCFS‐ que ejercitan su competencia mediante unidades constituidas sobre criterios de especialidad y exclusividad ‐art 30.1 LOCFS‐, nada se opone a su coexistencia con la indicada legalidad autonómica, fruto de la cual en la actualidad la Ertzaintza, los Mossos d´Escuadra y la Policía Foral de Navarra cuentan con Unidades Orgánicas de Policía Judicial.

Temari

En virtud del expresado sistema, lejos de crearse un cuerpo específico y diferenciado de Policía Judicial, coexisten los dos citados modelos: genérico y específico, con la única diferencia entre ambos de la especialización en técnicas de investigación con que cuentan los miembros de las Unidades Orgánicas de Policía Judicial. Los miembros pertenecientes a éstas han de contar con la adecuada formación especializada ‐art 30 LOFCS‐, cursada en los correspondientes Centros de Formación y Perfeccionamiento o en el Centro de Estudio Jurídicos, que se acredita mediante la posesión del diploma correspondiente que constituye el requisito necesario para ocupar puestos en las mencionadas Unidades ‐art 32 LOFCS‐. Los funcionarios policiales especializados que integran las Unidades Orgánicas de Policía Judicial, pueden compatibilizar sus funciones de Policía Judicial con otras orientadas a la prevención de la delincuencia o con aquéllas que se les encomiende como miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, en virtud del mayor o menor grado de exclusividad que les otorgue el Ministerio del Interior, como Departamento que tiene atribuida la organización de las mencionadas Unidades, sin perjuicio de las competencias de las Comunidades Autónomas en su ámbito territorial. En determinados casos, debido al alto grado de especialización técnica y profesional que han alcanzado algunas Unidades, se les ha otorgado el reconocimiento jurídico de Policía Científica, que les atribuye la condición procesal de peritos en lugar de testigos en las materias de su especialidad. El principio de unidad de dirección tiene por objeto la armonización de las directrices requeridas para la eficacia en la actuación de las fuerzas policiales adscritas a la investigación criminal, particularmente en aquellos supuestos en que las conductas delictivas desborden el ámbito territorial de un solo órgano judicial y sean objeto de procedimientos tramitados por diversos Juzgados. Con tal finalidad, el RD 769/1987, de 19 de junio, sobre regulación de Policía Judicial, creó las Comisiones Nacional y Provinciales de Coordinación de Policía Judicial.

176

III

Oposicions

Extensión y límites de actuación de la Policía Judicial “genérica” y “específica”

Temari

No ofrece dudas cuáles son las actuaciones que puede realizar la Policía Judicial especializada, pues el art 29.1 LOFCS establece que las funciones de Policía Judicial que se mencionan en el artículo 126 de la Constitución ‐averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente‐ serán ejercidas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las Unidades que se regulan en el presente Capítulo. Dichas actuaciones deben realizarse en todo caso con absoluto respeto a los derechos fundamentales reconocidos en la Constitución y a las demás formalidades legalmente establecidas. Sin embargo, se suelen plantear dudas acerca de la extensión de las actuaciones de investigación que puede realizar la denominada Policía Judicial Genérica, produciéndose situaciones de incertidumbre en los agentes policiales y de desconcierto en la percepción social, insostenibles en el ámbito de la investigación criminal, provocadas por resoluciones judiciales que otorgan distinta valoración jurídica a las actuaciones realizadas por cuerpos encuadrados en este modelo de Policía Judicial. Ante la indicada situación, cobra especial trascendencia la contribución del Ministerio Fiscal en aras de la unificación real de la interpretación y aplicación del Derecho, buscando la certeza del ordenamiento jurídico, a cuyo efecto es procedente establecer los criterios que deberán regir la actuación de los Sres. Fiscales en su función de dirección de la Policía Judicial, con el objeto de determinar la extensión y el límite de la actuación investigadora de la denominada Policía Judicial Genérica. Ya ha quedado expresado anteriormente que el concepto de Policía Judicial Genérica o de primer grado guarda íntima relación con la obligación general de auxiliar a la Justicia que compete a todos ‐art 118 CE‐, y que el art 283 LECRIM concreta para las autoridades, funcionarios y profesionales que enumera ‐algunos inexistentes en la actualidad‐ en la de seguir las instrucciones que reciban de jueces y fiscales a efectos de la investigación de los delitos y persecución de los delincuentes. Esta concepción genérica de la Policía Judicial afecta a todos aquellos agentes administrativos con funciones policiales constituidos en colaboradores sin facultades investigadoras de las Unidades Orgánicas de Policía Judicial, en virtud de lo dispuesto en los arts 29.2, 38.2.b, 46 y 53.1.e) LOCFS. Su actuación está limitada a la realización de las diligencias indispensables o urgentes ‐comprobación de la comisión del hecho, constatación de las circunstancias inmediatas e identificación de los presuntos responsables, intervención de efectos o instrumentos, salvo que para ello se requiera la aplicación de técnicas o conocimientos científicos, en cuyo caso su actuación deberá reducirse a la protección del lugar‐, de forma similar a la que se especifica en los arts 770 y 771 LECRIM, debiendo remitir sus actuaciones inmediatamente a la Unidad de Policía Judicial Especifica que territorialmente corresponda.

177

Oposicions

No obstante, hay que resaltar el régimen especial que como Policía Judicial Genérica tiene en la actualidad la Dirección Adjunta de Vigilancia Aduanera, toda vez que la citada ut supra disposición adicional primera de la LO 12/1995, de 12 de diciembre, sobre Represión del Contrabando, le otorga facultades de investigación, persecución y represión en todo el territorio nacional, aguas jurisdiccionales y espacio aéreo español de los actos e infracciones de contrabando, en coordinación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, teniendo a todos los efectos legales, carácter de colaborador de los mismos. Al respecto debe recordarse el contenido del Acuerdo no jurisdiccional de la Sala 2ª del Tribunal Supremo, de 14 de noviembre de 2003, según el cual:

Temari

(…) 2º.‐ El Servicio de Vigilancia Aduanera no constituye policía judicial en sentido estricto, pero sí en sentido genérico del art 283.1 LECRIM, que sigue vigente conforme establece la disposición adicional primera de la LO 12/95, de 12 de diciembre sobre represión del contrabando. En el ámbito de los delitos contemplados en el mismo tiene encomendadas funciones propias de policía judicial, que debe ejercer en coordinación con otros cuerpos policiales y bajo la dependencia de los jueces de instrucción y del Ministerio Fiscal. 3º.‐ Las actuaciones realizadas por el servicio de vigilancia aduanera en el referido ámbito de competencia son procesalmente válidas. Igualmente, debido al alto nivel de capacitación profesional y preparación técnica que están alcanzando las Policías Locales, especialmente en los grandes núcleos urbanos, existe la posibilidad de que los cuerpos policiales de los Municipios que se adhieran al Convenio Marco de Colaboración, Cooperación y Coordinación, suscrito el 20 de febrero de 2007 entre el Ministerio del Interior y la Federación Española de Municipios y Provincias, siempre que el correspondiente convenio específico que suscriba cada Municipio así lo prevea, puedan colaborar en el ejercicio de las funciones de Policía Judicial, tanto en lo que se refiere a la recepción de denuncias como a la investigación de los hechos, en relación con las infracciones penales que en dicho Convenio se especifican, cuando constituyan falta o delito menos grave. Dicho Convenio Marco ha sido suscrito al amparo legal de lo dispuesto en la LOFCS y en el RD 1571/2007, de 30 de noviembre, y se concreta en las infracciones siguientes: •

Faltas penales.

•

Lesiones, que no requieran hospitalización.

•

Violencia doméstica y de género.

•

Delitos contra las relaciones familiares.

•

Quebrantamientos de condena; de localización permanente; órdenes de

178

Hurtos.

•

Denuncias por recuperación de vehículos, siempre que estos no estuvieran considerados de interés policial.

•

Patrimonio histórico municipal.

•

Actividades de carácter comercial o con ánimo de lucro realizadas en la vía pública o mercadillos y que constituyan delitos contra la propiedad intelectual o industrial.

•

Defraudaciones de fluido eléctrico y análogas.

•

Delitos contra la seguridad del tráfico.

•

Amenazas y coacciones.

•

Omisión del deber de socorro.

•

Daños en general y, en especial, los causados al mobiliario urbano

Temari

•

Oposicions

alejamiento y privaciones del permiso de conducir.

IV La dependencia de la Policía Judicial del Ministerio Fiscal El art 126 CE ha optado por la denominada dependencia funcional, que supone que la Policía Judicial está dirigida por el Ministerio Fiscal, así como por Jueces y Tribunales, en “sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente”, toda vez que a tenor de lo dispuesto en los arts 104.1º, 148.1.28º y 149.1.29º CE, los miembros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad dependen orgánicamente del Gobierno de la Nación ‐Cuerpo Nacional de Policía y Guardia Civil‐, de las Comunidades Autónomas ‐Policías Autonómicas‐ o de los correspondientes municipios ‐Policías Locales‐. Tal dependencia funcional del Ministerio Fiscal no tiene un carácter absoluto. En primer lugar, porque importantes campos de investigación se desarrollan o surgen en el curso de actividades realizadas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el cumplimiento de la misión que les encomienda el art 104 CE de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, y, en segundo lugar, porque la responsabilidad sobre la eficacia de la política criminal excede de las misiones que atribuye el art 124 CE al Ministerio Fiscal, estando reservadas al Poder Ejecutivo en virtud de los dispuesto en los arts 97 y 104 CE. La Policía Judicial tiene un importante ámbito de actuación autónoma y, además, la organización del funcionamiento interno de sus servicios, de sus medios personales y materiales, entre otras materias de similares características, son también ajenas a

179

Temari

Oposicions

la dirección del Fiscal ‐y de Jueces y Tribunales‐. Como expresaba la Circular 1/1989 de la Fiscalía General del Estado, tanto la dirección de la investigación policial, como la delegación en ella de la práctica de diligencias concretas no puede representar ni que el Fiscal se convierta en un «Jefe» de la Policía, ni que aquella delegación constituya una autorización para la libre acción de la misma, de forma que el Fiscal pase a ser un mero homologador de las actuaciones policiales. Por ello, tanto en un caso como en otro, las instrucciones del Fiscal deben ser lo más precisas posibles, marcando los límites de la actuación y subrayando la titularidad del Ministerio Fiscal como director o promotor de la investigación pero dejando siempre a salvo el contenido de los respectivos campos: a la Policía Judicial corresponde la actividad investigadora en el terreno, utilizando las técnicas de investigación científica y práctica en la que son expertos; al Fiscal la determinación jurídica de los elementos y extremos que pueden constituir fuentes y medios de prueba y los requisitos para su validez, formal y procesal, cuyo cumplimiento para la investigación policial deberá promover y hasta imponer.

V Marco legal de la dirección por el Ministerio Fiscal de las actuaciones de la Policía Judicial En nuestro derecho tradicional, el Fiscal ‐salvo en asuntos graves o atribuidos a las Fiscalías de la Audiencia Nacional o Especiales‐ ha venido teniendo conocimiento de los hechos delictivos a través de la copia del atestado, frecuentemente entregado al Juez junto con el original, o en el momento de la recepción del parte de incoación del correspondiente procedimiento judicial, del que el Fiscal encargado del asunto ha tenido conocimiento real cuando se ha trasladado la causa a la Fiscalía para proceder a su correspondiente despacho. La evolución del proceso penal hacia fórmulas estrictamente basadas en los principios acusatorio y de contradicción, característicos del proceso penal moderno, así como el desarrollo legislativo del artículo 124 de la Constitución, han determinado una presencia e intervención mucho mayor del Fiscal en dicho ámbito procesal. Las sucesivas reformas legislativas, cuyo hito inicial fue la L.O. 7/1988, de 28 de diciembre, que introdujo el procedimiento abreviado en la LECRIM, seguida de posteriores modificaciones de la ley procesal penal y de la introducción de nuevos procedimientos penales, han ido consolidando progresivamente la posición activa del Ministerio Fiscal, produciendo el consecuente efecto de incrementar sus relaciones de dirección‐coordinación respecto de la Policía Judicial y desterrar su anterior distanciamiento histórico. Así, en el caso de los procesos tramitados al amparo de la LO 5/2000, de 12 de

180

Oposicions

enero, reguladora de la responsabilidad penal del menor (LORPM), el Fiscal recibe directamente el atestado y decide las diligencias que han de practicarse, ordenando directamente a la Policía Judicial las que corresponda. Por otro lado, en los procesos de la LO 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado (LOTJ), a tenor de lo dispuesto en los arts 25, 26 y 28, cualquier acto de instrucción exige una previa imputación, para la que el Juez no tiene competencia, por lo que la función del Fiscal en relación con la formulación de la misma, su ampliación o la petición de las diligencias concretas que deben practicarse, determina la necesidad de una relación continuada de dirección‐coordinación con los funcionarios policiales encargados de la investigación.

Temari

Igualmente en el ámbito de los delitos tramitados en virtud de las normas sobre procedimiento para el enjuiciamiento rápido e inmediato de determinados delitos y faltas, en virtud de la reforma parcial de la LECRIM operada por Ley 38/2002, de 24 de octubre, el legislador ha atribuido al Ministerio Fiscal un destacado protagonismo, determinante de un necesario contacto directo con las actuaciones de la Policía Judicial. En los procedimientos ordinario y abreviado, el Fiscal recibe copia del atestado y, una vez incoado el que corresponda, propone al Instructor la práctica de las diligencias procedentes, conviviendo así las adoptadas a su instancia con las acordadas de oficio por el Juez. No obstante, nada impide que los Sres. Fiscales, particularmente en los casos que revistan cierta gravedad o complejidad, hagan comparecer a los funcionarios policiales para pedirles explicaciones y aclaraciones e incluso para darles las instrucciones que sean procedentes, en la forma que se expone infra. En definitiva, correspondiendo al Ministerio Fiscal facultades de dirección de la Policía Judicial en los términos antes indicados, los Sres. Fiscales procurarán establecer cauces para una comunicación ágil y fluida con los responsables de las distintas investigaciones criminales, cualquiera que sea la fase procesal en que las mismas se encuentren. La Instrucción 2/1988 y la Circular 1/1989 profundizaron en el desarrollo del modelo de Policía Judicial diseñado por la Constitución y por el resto del Ordenamiento Jurídico, estableciendo pautas de actuación del Ministerio Fiscal para la asunción de la dirección de la investigación policial, referida a la determinación jurídica de los elementos y extremos que pueden constituir fuentes y medios de prueba y los requisitos para su validez, formal y procesal, cuyo cumplimiento para la investigación policial deberá promover y hasta imponer ‐vid. Circular 1/1989‐. En este ámbito de dirección de la Policía Judicial por el Ministerio Fiscal, también es conveniente recordar que el art 773.1 LECRIM establece que corresponde al Fiscal (…) dar a la Policía Judicial instrucciones generales o particulares para el más eficaz cumplimiento de sus funciones (…), y en la misma línea, el art 35 LOFCS señala que los Jueces y Tribunales de lo Penal y el Ministerio Fiscal tendrán, respecto a los

181

Oposicions

funcionarios integrantes de Unidades de Policía Judicial que le sean adscritas (…), entre otras facultades, la de dar órdenes e instrucciones que sean necesarias, en ejecución de lo dispuesto en las normas de Enjuiciamiento Criminal y Estatuto del Ministerio Fiscal, así como el determinar en dichas órdenes el contenido y circunstancias de las actuaciones que interesan a dichas Unidades. Concretando el alcance de dichas disposiciones, la Circular 1/1989 señala que el contenido de las facultades del Fiscal (tras la LO 7/1988, de 28 de diciembre) en orden a la dependencia respecto de él, de la Policía Judicial, aparece (…) ampliado respecto al inicial contenido del artículo 4.4º del Estatuto Orgánico, que sólo preveía dar órdenes e instrucciones en cada caso concreto. Ahora se puede también impartir instrucciones generales, sobre los modos de actuación de la Policía en la investigación criminal en orden a prioridades dentro de la actividad investigadora, coordinación con otras Policías (…).

Temari

El RD 769/1987 establece en el art 20 que cuando los funcionarios integrantes de las unidades orgánicas de la Policía Judicial realicen diligencias de investigación criminal formalmente concretadas a un supuesto presuntamente delictivo, pero con carácter previo a la apertura de la correspondiente actuación judicial, actuarán bajo la dependencia del Ministerio Fiscal. A tal efecto, darán cuenta de sus investigaciones a la Fiscalía correspondiente que, en cualquier momento, podrá hacerse cargo de la dirección de aquéllas, en cuyo caso los miembros de la Policía Judicial actuarán bajo su dependencia directa y practicarán sin demora las diligencias que el fiscal les encomiende para la averiguación del delito y el descubrimiento y aseguramiento del delincuente. Y el art 21 que una vez iniciado el procedimiento penal, (…) el fiscal encargado de las actuaciones (…) podrá (…) ordenar que comparezcan ante su presencia (…) los concretos funcionarios policiales (…) con el fin de impartir las instrucciones que estime pertinentes, indicar las líneas de actuación y controlar el cumplimiento de sus cometidos o la evolución de sus investigaciones. Sin embargo, no se encuentra legalmente definido cuál ha de ser el ámbito competencial ni el contenido de dichas instrucciones generales, particulares u órdenes, por lo que se estima procedente establecer las pautas de actuación en relación con las atribuciones de cada órgano del Ministerio Fiscal en lo relativo a la potestad de impartirlas. Sin perjuicio del régimen especial de dirección que tienen determinados órganos del Ministerio Fiscal en relación con las Unidades de Policía Judicial que les estén específicamente adscritas, el resto de las Unidades Orgánicas de la Policía Judicial se encuentran estructuradas con arreglo a criterios de distribución territorial sobre una base provincial, salvo que por razones de especialización delictual o técnicas de investigación se establezcan unidades con ámbito de actuación más amplio (art 9 del RD 769/1987). En adecuación de tal estructura a la del Ministerio Fiscal, deberá entenderse que las instrucciones generales son aquellas que impartan los Sres. Fiscales Jefes que cuenten con Unidad de Policía Judicial Adscrita o los Sres. Fiscales Jefes Provinciales dirigidas a todos los miembros de la Policía Judicial dependiente de su correspondiente ámbito competencial, referidas a criterios y prioridades de

182

la actividad investigadora, modos de actuación, coordinación u otras cuestiones similares, para su aplicación en asuntos de análoga naturaleza.

Oposicions

Los Sres. Fiscales Superiores también podrán impartir instrucciones generales a las distintas Unidades de Policía Judicial de una Comunidad Autónoma, en asuntos de análoga naturaleza que afecten a varias provincias de su territorio. En los supuestos en que dichas instrucciones generales se refieran a delitos enmarcados en el ámbito de una especialidad, serán coordinadas por el Fiscal de Sala correspondiente.

Temari

Las instrucciones particulares y las órdenes serán aquéllas que cobren virtualidad en el marco de una investigación concreta, las cuales podrán ser impartidas por los Sres. Fiscales encargados de los asuntos específicos, sin perjuicio, en su caso, de la dación de cuenta al Fiscal Jefe en virtud de las facultades de dirección de la Fiscalía que a éste corresponden y a tenor de lo dispuesto en el art 25 EOMF. Como orientación sobre el modo de impartir las instrucciones referidas, tanto las generales como las particulares sobre casos concretos, las expresadas Instrucción 2/1988 y Circular 1/1989 apuntaban una serie de pautas de actuación que deben seguir siendo observadas por los Sres. Fiscales, adaptándolas a la legalidad actual, particularmente al desarrollo de las normas emanadas de los órganos legislativos de las Comunidades Autónomas y al marco legal generado mediante las reformas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal operadas por L 38/2002, de 24 de octubre ‐ que introduce los llamados juicios rápidos‐; LO 5/1995, de 22 de mayo ‐Tribunal del Jurado‐; y LO 5/2000, de 12 de enero –responsabilidad penal del menor‐, así como por la nueva estructura del Ministerio Fiscal tras la modificación de su Estatuto efectuada por Ley 24/2007, de 9 de octubre, lo que hace preciso actualizar y ampliar las pautas por las que deben regirse los Sres. Fiscales en su función de dirección jurídica y coordinación de las actuaciones de la Policía Judicial referidas a la averiguación del delito y el descubrimiento y aseguramiento del delincuente. VI Las distintas fases de actuación de la Policía Judicial La posición del Ministerio Fiscal en su función de dirección de la Policía Judicial, así como el contenido de las instrucciones ‐generales o particulares‐ u ordenes que deba impartir, será diferente en cada una de las fases procesales. A) La investigación preprocesal. El Fiscal puede asumir la dirección jurídica de las actuaciones de la Policía Judicial en cualquier momento de la fase de investigación preprocesal. Durante dicha fase, esto es, antes de que existan actuaciones judiciales en trámite, el Fiscal podrá impartir instrucciones generales a las Unidades de Policía Judicial sobre criterios de preferente investigación, modos de actuación, coordinación de investigaciones y otros extremos análogos, las cuales serán impartidas por los Sres. los Fiscales Jefes

183

que cuenten con Unidad de Policía Judicial Adscrita o los Sres. Fiscales Jefes Provinciales, a través de los Jefes de las distintas Unidades policiales.

Oposicions

Cuando dichas instrucciones generales afecten a Unidades de varias provincias de una Comunidad Autónoma, serán impartidas por los respectivos Sres. Fiscales Superiores.

Temari

Obviamente, será imposible que el Fiscal asuma la dirección de todos los asuntos pero, en todo caso, para que pueda decidir lo procedente, será preciso que la Policía le haya informado suficientemente de los hechos más graves o complejos y de sus circunstancias, así como de las diligencias practicadas y del resultado de las mismas. Por ello, con la finalidad de profundizar en el desarrollo del modelo de Policía Judicial diseñado por la Constitución y el resto del ordenamiento jurídico, en la Instrucción 2/1988 se consideró necesario que los Fiscales Jefes de las Audiencias respectivas, despachen, al menos semanalmente, con los Jefes de las Unidades Orgánicas Provinciales de Policía Judicial (…), aquellos asuntos que deba conocer el Ministerio Fiscal en virtud de lo dispuesto en el art 20 del RD 769/1987. Habiéndose puesto de manifiesto en numerosas ocasiones la imposibilidad y en otras la ineficacia de realizar con una periodicidad tan estricta el referido despacho de asuntos entre los Sres. Fiscales Jefes Provinciales y los responsables de las Unidades Orgánicas de Policía Judicial, se estima procedente su flexibilización, debiendo establecerse con la frecuencia que se precise para el puntual traslado de la información que corresponda, de forma que permita a los Sres. Fiscales impartir las instrucciones precisas para el correcto desarrollo jurídico de la investigación. Los Sres. Fiscales Superiores constatarán a través de sus facultades inspectoras el efectivo despacho periódico expresado. Cuando los Sres. Fiscales tengan noticia de un hecho aparentemente delictivo, bien a través de su propia actividad investigadora, bien a través de la investigación policial, deben utilizar las facultades que les confiere el art 5 EOMF y el art 773.2 LECRIM, practicando por sí mismo u ordenando a la Policía Judicial que practique las diligencias que estime pertinentes para la comprobación del hecho o de la responsabilidad de los partícipes en el mismo. Es decir, impartirán las correspondientes instrucciones particulares, promoviendo y coordinando jurídicamente la investigación de la Policía Judicial en los términos previstos en el citado art 20 del RD 769/1987. Si el Fiscal asume la dirección de la investigación, deberá incoar Diligencias de Investigación de conformidad con los arts 5 EOMF y 773.2 LECRIM. Si decide no intervenir, la Policía Judicial deberá finalizar sus investigaciones confeccionando un atestado del que hará entrega al Juez de Instrucción de conformidad con lo dispuesto en los arts 292 y siguientes y 772.2 LECRIM. B) La dirección de la Policía Judicial en el curso del proceso judicial. Esta cuestión ya fue abordada en la citada Circular 1/89 en los siguientes términos: la cesación de las diligencias de investigación plantea la cuestión de si el Fiscal, en

184

Oposicions

curso un procedimiento judicial, puede o no practicar u ordenar a la Policía Judicial que practique algún género de diligencia de investigación o aportación de fuentes de prueba. La respuesta a esa cuestión ha de ser que el Fiscal no podrá iniciar una nueva investigación general sobre el hecho, pero sí proceder a la práctica extrajudicial de diligencias concretas, puesto que de las propias Leyes, tanto las generales sobre las atribuciones del Fiscal, como las que regulan el procedimiento abreviado, se infiere tal facultad. Llegando a la conclusión de que es evidente que el Fiscal para poder aportar esas pruebas ha de obtenerlas previamente y que para ello ha de recurrir a algún mecanismo de averiguación y obtención de las mismas, mecanismo que no puede ser otro que su propia actividad o el auxilio de la Policía Judicial, que constitucional y legalmente de él depende.

Temari

Las instrucciones generales a las Unidades de Policía Judicial sobre criterios de investigación, coordinación, modos de actuación y otros extremos análogos durante la fase procesal, esto es, existiendo actuaciones judiciales, se impartirán por los Sres. Fiscales Jefes cuando existan unidades específicamente adscritas a órganos del Ministerio Fiscal, o, en otro caso, por los Sres. Fiscales Jefes Provinciales a través de las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial, tal como se expresaba en la Circular 1/1989 de la Fiscalía General del Estado, sin perjuicio de que en supuestos de urgencia, los Sres. Fiscales Jefes puedan indicar a las correspondiente Unidades de Policía Judicial las pautas generales de actuación que correspondan, trasladándolas posteriormente a las expresadas Comisiones Provinciales. En la actualidad, el art 3.5 EOMF permite al Fiscal intervenir en el proceso penal, instando de la autoridad judicial la adopción de las medidas cautelares que procedan y la práctica de las diligencias encaminadas al esclarecimiento de los hechos o instruyendo directamente el procedimiento en el ámbito de lo dispuesto en la Ley Orgánica reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores, pudiendo ordenar a la Policía Judicial aquellas diligencias que estime oportunas. En igual sentido el párrafo 2º del art 773.1 se establece que (…) corresponde al Ministerio Fiscal, de manera especial, impulsar y simplificar su tramitación sin merma del derecho de defensa de las partes y del carácter contradictorio del mismo, dando a la Policía Judicial instrucciones generales o particulares para el más eficaz cumplimiento de sus funciones, interviniendo en las actuaciones, aportando los medios de prueba de que pueda disponer o solicitando del Juez de Instrucción la práctica de los mismos (…). En definitiva, incluso durante la tramitación del procedimiento judicial, el Fiscal puede ordenar a la Policía Judicial la práctica de diligencias concretas referidas a aspectos puntuales de la investigación. Ahora bien, el necesario respeto al principio de imparcialidad que debe presidir la actuación del Ministerio Fiscal, así como el respeto a los de contradicción y defensa requieren que, una vez ordenadas estas diligencias, sea absolutamente necesario aportar su resultado a la causa cualquiera que éste haya sido. Lo contrario podría interpretarse como una forma de soslayar la función instructora que corresponde al órgano judicial en nuestro sistema actual.

185

C) Fase intermedia y Juicio oral.

Oposicions

La labor de la Policía Judicial no puede quedar reducida a la mera investigación de los delitos, reunión del material probatorio y descubrimiento de los delincuentes, culminando su función con la detención y puesta a disposición de los detenidos. La labor de la Policía Judicial ha de prolongarse durante toda la fase de instrucción y, sobre todo, trascender al juicio oral. Por ello, cuando el Fiscal decida solicitar la apertura del juicio oral deberá conocer los elementos en que basará la incriminación a cuyo efecto, en el caso de que en la causa no quede suficientemente clarificado algún extremo de la investigación, deberá cursar las correspondientes instrucciones a los Jefes de las Unidades Orgánicas Policía Judicial para que se le informe sobre los mismos.

Temari

Igualmente, los Sres. Fiscales encargados de redactar el correspondiente extracto y escrito de acusación/calificación provisional deberán conocer la concreta participación en la investigación de cada uno de los funcionarios policiales que serán citados al acto del juicio oral en calidad de testigos o peritos, desechando aquellos que, aún consignados en el atestado, hayan tenido una actuación irrelevante en la misma. Deberá desterrarse la práctica de citar a juicio de modo indiscriminado a todos los agentes cuyos números de identificación profesional figuren en el atestado. Tanto en las instrucciones generales como en las particulares que los Sres. Fiscales cursen en su función de dirección de la Policía Judicial, deberá recordarse a los funcionarios policiales la importante función que les corresponde en el acto del juicio oral, debiendo evitarse la ratificaciones genéricas del atestado policial, o las vaguedades en la contestación a las preguntas articuladas, toda vez que el atestado ha de ser introducido en el juicio oral bajo los principios de oralidad, inmediación y contradicción.

VII Conclusiones 1ª. Los Sres. Fiscales, en el ejercicio de sus facultades de dirección de la Policía Judicial, procurarán establecer cauces para una comunicación ágil y fluida con los responsables de las distintas investigaciones criminales, cualquiera que sea la fase procesal en que las mismas se encuentren. 2ª. Antes de iniciarse las actuaciones judiciales, las Instrucciones generales a las Unidades de Policía Judicial sobre criterios de preferente investigación, modos de actuación, coordinación de investigaciones y otros extremos análogos, se impartirán por los Sres. Fiscales Jefes de las Fiscalías que cuenten con Unidad de

186

Policía Judicial Adscrita o por los Sres. Fiscales Jefes Provinciales, a través de la jefatura de las correspondientes Unidades.

Oposicions

3ª. Durante dicha fase pre‐procesal, las Instrucciones generales a las Unidades de Policía Judicial de tenor análogo a las del apartado anterior y que afecten a diversas provincias de una Comunidad Autónoma, se realizarán por el Sr. Fiscal Superior de la misma. 4ª. En los supuestos en que las instrucciones generales se refieran a delitos enmarcados en el ámbito de una especialidad, serán coordinadas por el Fiscal de Sala correspondiente.

Temari

5ª. Cuando existan actuaciones judiciales o cuando las mismas afecten a distintos Cuerpos policiales, las instrucciones generales a las que se refieren los apartados anteriores se impartirán por los Sres. Fiscales Jefes de los órganos del Ministerio Fiscal que cuenten con Unidades específicamente adscritas, a través de los responsables de las mismas. En otro caso, serán impartidas por los Sres. Fiscales Jefes Provinciales a través de las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial, sin perjuicio de que en supuestos de urgencia, los Sres. Fiscales Jefes puedan indicar a las correspondiente Unidades de Policía Judicial las pautas generales de actuación que correspondan, trasladándolas posteriormente a las expresadas Comisiones Provinciales. 6ª. Las instrucciones particulares o las ordenes a las Unidades de Policía Judicial sobre criterios o modos de actuación en investigaciones concretadas en supuestos determinados, se impartirán por el Fiscal encargado de asunto a través del Jefe de la Unidad o directamente a los funcionarios que practiquen la investigación, con la dación de cuenta inmediata y documentada al Fiscal Jefe en los casos de importancia o trascendencia, en virtud de lo dispuesto en el art 25 EOMF. Cuando se trate de investigaciones relativas a delitos enmarcados en una especialidad, los Sres. Fiscales también informarán al Sr. Fiscal de Sala Coordinador o Delegado que corresponda. 7ª. Los Sres. Fiscales Jefes Provinciales despacharán con los Jefes de las Unidades Orgánicas Provinciales de Policía Judicial, con la frecuencia necesaria para el puntual traslado de la información que corresponda, aquellos asuntos concretados en supuestos presuntamente delictivos respecto de los que no se hayan incoado diligencias judiciales, e impartirán las instrucciones que sean precisas para el correcto desarrollo jurídico de la investigación. 8ª. Los Sres. Fiscales están facultados legalmente para continuar en sus funciones de dirección de la Policía Judicial aunque exista un procedimiento judicial en curso, por lo que aún en estos supuestos podrán ordenar a la Policía Judicial la práctica de diligencias concretas referidas a aspectos puntuales de la investigación, con el objeto y con la obligación de aportarlas a la causa cualquiera que fuera su resultado, en virtud de principio de imparcialidad que preside su actuación.

187

Oposicions

9ª. Los Sres. Fiscales promoverán las vías de comunicación precisas con las Unidades de Policía Judicial que hayan intervenido en asuntos concretos, a los efectos de realizar las aclaraciones o ampliaciones de la información obrante en la causa que fueran necesarias, así como para determinar los agentes policiales cuya participación pueda ser relevante en relación con la pretensión punitiva, con el objeto de desterrar la práctica de citaciones generalizadas de agentes policiales y, por parte de éstos, las repuestas genéricas o evasivas en el acto del juicio oral. En razón de todo lo expuesto, los Sres. Fiscales se atendrán en lo sucesivo a las prescripciones de la presente Instrucción. Madrid, a 7 de marzo de 2008 EL FISCAL GENERAL DEL ESTADO

Temari

EXCMOS. E ILMOS. SRES./SRAS. FISCALES SUPERIORES Y FISCALES JEFES PROVINCIALES

188

Oposicions

2.6. INSTRUCCIÓN 3/2009, DE 23 DE DICIEMBRE, SOBRE LA FORMA EN QUE HA DE PRACTICARSE LA DETENCIÓN, DEL FISCAL GENERAL DEL ESTADO I. Introducción Íntimamente unida a la dignidad de la persona y al libre desarrollo de la personalidad del individuo, la libertad se consagra en la Constitución Española como un valor superior del ordenamiento jurídico, junto con la justicia, la igualdad y el pluralismo político. Estos principios superiores han de presidir toda interpretación que se haga del sistema normativo. Desde este punto de vista, la libertad consiste en la autonomía del individuo para elegir entre las diversas opciones vitales que se le presenten, de acuerdo con sus propios intereses o preferencias (STC 132/89).

Temari

Uno de los aspectos esenciales de la libertad así considerada es la libertad ambulatoria o de movimientos, que en el texto constitucional se configura como un derecho fundamental especialmente protegido. Así, el artículo 17,1 de la Ley Fundamental proclama que “Toda persona tiene derecho a la libertad y seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en la forma prevista por la ley”. En el diseño constitucional, el artículo 124,1 de la Constitución española asigna al Ministerio Fiscal la trascendente función de promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, misión que se concreta en el artículo 3,3 del Estatuto Orgánico, al atribuirle el cometido de “velar por el respeto de las instituciones constitucionales y de los derechos fundamentales y libertades públicas en cuantas actuaciones exija su defensa”, y que en el específico ámbito del proceso penal se materializa, como recuerda la Instrucción 2/2008 de la Fiscalía General del Estado, en la obligación del Fiscal de velar por el respeto de las garantías procesales del imputado (art. 773,1 LECrim). II. La detención como restricción del derecho fundamental a la libertad El derecho a la libertad, como todos los demás, no es absoluto, y la propia Constitución prevé que pueda ser limitado en ciertos casos. Pero cualquier ley que contemple la posibilidad de que se vea recortado su ejercicio debe respetar la debida “proporcionalidad entre el derecho a la libertad y la restricción de esta libertad, de modo que se excluyan ‐aun previstas en la ley‐ restricciones de libertad que, no siendo razonables, rompan el equilibrio entre el derecho y su limitación” (STC 178/85). La detención, en cuanto medida cautelar que comporta la privación de libertad de la persona durante un limitado espacio de tiempo ‐el imprescindible para presentar al detenido ante la autoridad judicial y, en su caso, tomarle declaración‐, constituye una restricción de un derecho fundamental, y debe por ello estar provista de una serie de garantías que la hagan constitucionalmente admisible.

189

Temari

Oposicions

Algunas de estas cautelas tienen que ver con la protección del derecho de defensa, como la referente al derecho a ser informado de forma inmediata y de modo que le sea comprensible al detenido, de los hechos que se le imputan, de las razones de su detención y de los derechos que le asisten (art. 520.2 LECrim), así como el derecho a guardar silencio, no declarando si no quiere y a no contestar alguna o algunas de las preguntas que se le formulen, o a manifestar que sólo declarará ante el Juez (art. 520.2 a) LECrim), o la que alude al derecho a no declarar contra sí mismo y a no confesarse culpable (art. 520.2 b) LECrim), y también forman parte de estas garantías el derecho a designar abogado (art. 520.2. c) LECrim) o intérprete, cuando se trate de un extranjero que no comprenda o no hable el castellano (art. 520.2 e) LECrim); otras guardan relación con el control del lugar de custodia, como la que preconiza que se ponga en conocimiento del familiar o persona que aquél designe el hecho de la detención y el lugar en que en cada momento se halle (art. 520.2 d) LECrim); otras, con la incolumnidad del detenido, como el derecho a ser reconocido por el médico forense (art. 520.2 f) LECrim). Como antecedente de estas garantías el legislador establece una norma general que es la que especialmente nos interesa, relativa a la forma en que ha de llevarse a efecto la detención, al indicar que la misma debe practicarse del modo que menos perjudique a la persona, reputación y patrimonio de quien es objeto de la medida (art 520.1 LECrim). Se trata sin duda de un medio instrumental para proteger la dignidad e intimidad de las personas. Gráficamente se ha caracterizado al derecho procesal penal como el sismógrafo de la Constitución. Por medio de él se establece una relación dialéctica entre el ejercicio del ius puniendi por parte del Estado y los derechos de defensa del imputado. Las medidas cautelares que se pueden imponer durante la tramitación de un proceso penal constituyen una de las injerencias más graves que el Estado puede realizar en los derechos de los ciudadanos. La mera iniciación de un proceso penal grava al inculpado. Sus consecuencias negativas ‐afectación de su consideración social y profesional‐ pueden a veces ser más onerosas que la posible sanción a imponer posteriormente. Por ello el derecho procesal penal sólo debe incidir en los derechos del imputado en la medida en que ello sea indispensable para el normal desarrollo del proceso y el cumplimiento de los objetivos que con el mismo se pretenden. III. Antecedentes de la regulación actual El antecedente inmediato de la regulación actual se encuentra en la Ley 53/1978, de 4 de diciembre, que dio una nueva redacción al párrafo primero del art. 520 LECrim, disponiendo que “la detención, lo mismo que la prisión provisional, deben efectuarse de la manera y en la forma que perjudiquen lo menos posible a la persona y a la reputación del inculpado”. La Circular 8/1978 de la Fiscalía General del Estado, de 30 de diciembre, al comentar esta nueva regulación de la privación cautelar de la libertad, destacó que su éxito dependería, entre otros factores, de “la función vigilante del Ministerio Fiscal, al que corresponde velar por la observancia de los nuevos preceptos, interpretarlos con cautela y acierto, así como moderar cualquier exceso y combatir las corruptelas que, desbaratando la justeza de la medida, la desnaturalicen y conduzcan al fracaso”. La

190

Oposicions

misma Circular se refirió a la nueva regulación de la detención valorando especialmente el establecimiento de “un orden de garantías a favor del detenido o preso, garantías que tienen rango constitucional”, e indicando, en concreto, en relación con la forma de llevar a cabo la detención, que se reforzaban, con esta nueva disposición, las “prevenciones relativas a la moderación con que debe ejecutarse el arresto del detenido o preso”. IV. El marco legal y reglamentario actual sobre la forma en que ha de practicarse la detención La regulación vigente del primer apartado del art. 520,1º LECrim procede de la redacción dada por la Ley Orgánica 14/1983, de 12 diciembre. Su tenor literal dice así: “La detención y la prisión provisional deberán practicarse en la forma que menos perjudique al detenido o preso en su persona, reputación y patrimonio”.

Temari

También la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General Penitenciaria, en su artículo 18 prevé que “los traslados de detenidos, presos y penados se efectuarán de forma que se respeten la dignidad y los derechos de los internos y la seguridad de la conducción”. Estas normas han de ser complementadas con lo dispuesto en la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, que en su artículo 5,3, referido al tratamiento de detenidos, establece, en su inciso b), que los agentes “velarán por la vida e integridad física de las personas a quienes detuvieren o que se encuentren bajo su custodia y respetarán el honor y la dignidad de las personas”. Asimismo, el artículo 5,2 dispone como principio básico de la actividad de los integrantes de los cuerpos policiales el “impedir, en el ejercicio de su actuación profesional, cualquier práctica abusiva, arbitraria o discriminatoria que entrañe violencia física o moral” (inciso a), al que se agrega que actuarán siempre de conformidad con “los principios de congruencia, oportunidad y proporcionalidad en la utilización de los medios a su alcance” (inciso c). En la interpretación de estos apartados hay que tener también presentes los textos internacionales. Así, el Código de Conducta para funcionarios encargados de hacer cumplir la ley, adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas en su resolución 34/169, de 17 de diciembre de 1979, dispone que “en el desempeño de sus tareas, los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley respetarán y protegerán la dignidad humana y mantendrán y defenderán los derechos humanos de todas las personas”. Por su parte, el Código Europeo de Ética Policial, Recomendación Rec (2001) 10, aprobado por el Comité de Ministros del Consejo de Europa el 19 de septiembre de 2001, plantea que “la policía sólo debe interferir en el derecho individual a la privacidad cuando sea estrictamente necesario y con la finalidad exclusiva de obtener un legítimo objetivo” (recomendación 41), e igualmente indica que “la privación de libertad debe limitarse tanto como sea posible y aplicarse con respeto a la dignidad de la persona, y a la vulnerabilidad y necesidades personales de cada detenido” (recomendación 54).

191

Temari

Oposicions

En este ámbito ha de recordarse igualmente la Instrucción 12/2007 de la Secretaría de Estado de Seguridad sobre los comportamientos exigidos a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado para garantizar los derechos de las personas detenidas o bajo custodia policial, donde, en relación con el tema que nos ocupa, en la instrucción primera, apartado segundo, se concretan los siguientes principios de actuación: “Decidida la procedencia de la detención, el agente policial deberá llevarla a cabo con oportunidad, entendiendo ésta como la correcta valoración y decisión del momento, lugar y modo de efectuarla, ponderando, para ello, el interés de la investigación, la peligrosidad del delincuente y la urgencia del aseguramiento personal”. Por su parte, la instrucción novena, referida al esposamiento del detenido, dispone que “el agente que practique la detención o conducción, en atención a factores como las características del delito o la actitud del detenido, podrá valorar la conveniencia de aplicar o no esta medida con la finalidad de incrementar la discreción y no perjudicar la reputación del detenido”, así como que “para preservar la intimidad del detenido, se evitará prolongar innecesariamente su exposición al público más allá de lo imprescindible”. A su vez la instrucción décima preceptúa que “los traslados ‐de personas detenidas‐ se realizarán proporcionando al detenido un trato digno y respetuoso con los derechos fundamentales que sea compatible con las incomodidades que puede requerir la seguridad de la conducción”. V. Aspectos implicados en una correcta ejecución de la detención Son varios los principios y derechos constitucionales que determinan la exigencia de que la detención se practique de la forma que menos perjudique al detenido o preso en su persona, reputación y/o patrimonio. En efecto, esta cautela es expresión del principio de proporcionalidad. Su ámbito operativo no sólo se refiere al uso de la violencia, en el sentido de que ha de utilizarse el medio menos gravoso de entre los disponibles en atención al motivo de la detención, sino que también se extiende a la protección de la esfera íntima de la persona, a la que ha de ocasionarse el menor perjuicio posible. Por otra parte, la libertad personal es un derecho fundamental inseparable de la dignidad humana. Las medidas cautelares de carácter personal suponen para el afectado, además de una limitación de su libertad, un gravamen con gran repercusión social, por lo que dichas medidas han de llevarse a cabo con el necesario respeto a la reputación y dignidad de su persona. En este sentido, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (Wieser contra Austria, 22 de febrero de 2007; Novak contra Croacia, 14 de junio de 2007) ha señalado que la detención debe producirse en unas condiciones compatibles con la dignidad humana, sin que por su modo de ejecución se pueda someter al detenido a una penuria que exceda el nivel de sufrimiento inherente a la medida. La detención no debe vulnerar innecesariamente otros derechos fundamentales, como el derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen de la persona detenida. Estos derechos, a pesar de la especificidad de cada uno de ellos, presentan una clara unidad como derechos de la personalidad, en tanto que protegen un ámbito privado, reservado al propio individuo, del que quedan, en principio, excluidos los demás, salvo

192

Oposicions

consentimiento del titular o colisión con otros derechos o intereses preferentes en el caso concreto. Constituyen, al propio tiempo, una derivación de la dignidad de la persona (STC 231/88) y gozan de una doble mención constitucional, al aparecer regulados en el artículo 18,1 de la Ley Fundamental y en el 20,4 del mismo texto como límite al derecho de libertad de información.

Temari

La forma de la detención también se relaciona con el derecho a la seguridad, entendida como seguridad personal (STC 186/90). Tanto el artículo 17 de la Constitución Española como el 5 del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y las Libertades Fundamentales vinculan la libertad y la seguridad. Para el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ambos términos aluden a un todo, debiendo entenderse comprendida la seguridad dentro de la noción de libertad. El derecho a la seguridad ampara al individuo frente a cualquier arbitraria intromisión de los poderes públicos en esa libertad (STC 15/86). De esta idea surgen todos los tipos penales que protegen el respeto del conjunto de garantías inherentes a una detención efectuada conforme a derecho. Finalmente, en la regulación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal sobre la forma y requisitos con que ha de practicarse la detención late implícita la presunción de inocencia, reconocida por el artículo 6,2 del citado Convenio Europeo y por el 24,2 de la Constitución española. Aquí la presunción interina de inculpabilidad como derecho subjetivo debe manifestarse en un doble plano (STC 109/86); Así, por una parte, como es de sobra conocido, es precisa una prueba de cargo suficiente para quebrar tal presunción (eficacia procesal del derecho), aun cuando en la fase del procedimiento en que generalmente tendrá lugar la detención sólo quepa hablar de indicios de la comisión de un hecho delictivo. Pero, por otra parte, el detenido ha de ser tratado como inocente hasta que no se demuestre su culpabilidad (eficacia extraprocesal del derecho), y como consecuencia de ello, debe ser protegido de la curiosidad del público y de una excesiva publicidad. Especialmente debe evitarse que aparezca esposado frente a los fotógrafos y las cámaras de televisión, ya que los derechos del inculpado también han de ser tenidos en cuenta por los medios de comunicación. Con carácter general, y en cuanto al tratamiento de estas situaciones por parte de los medios de comunicación, ha de realizarse una ponderación de bienes orientada por el principio de proporcionalidad al entrar en conflicto el derecho del presunto inocente a su honor, dignidad, intimidad e imagen y la libertad de información. VI. Sobre la actuación del ministerio fiscal Si bien no es frecuente que el Fiscal ordene la detención de una persona, siendo la práctica habitual que, cuando el Fiscal comparece ante el Juzgado, la medida cautelar ya se haya llevado a efecto, pueden darse casos en que se acuerde la práctica de esta medida cautelar durante la tramitación de unas diligencias preprocesales de investigación. En tales supuestos hay que recordar que la Instrucción 1/2008, sobre la dirección por el Ministerio Fiscal de las actuaciones de la Policía Judicial, se refiere a la posibilidad de que el Fiscal imparta instrucciones generales y/o particulares a las Unidades de Policía Judicial sobre criterios de preferente investigación, modos de actuación, coordinación de investigaciones y otros extremos análogos, marco en el

193

Oposicions

que, cuando el caso lo requiera, podrán realizarse algunas indicaciones sobre los aspectos que se tratarán posteriormente, como también permite el artículo 4,4 del Estatuto Orgánico. La citada Instrucción establece asimismo que los Sres./Sras. Fiscales Jefes Provinciales despachen con los Jefes de las Unidades Orgánicas Provinciales de Policía Judicial con la frecuencia necesaria y les impartan las instrucciones precisas para el correcto desarrollo jurídico de la investigación. Estas reuniones, así como las que tengan lugar en el seno de las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial, constituyen, sin duda, un ámbito adecuado para participar a la Policía Judicial las conclusiones de esta Instrucción.

Temari

A su vez, la Instrucción 3/2005, sobre las relaciones del Ministerio Fiscal con los medios de comunicación, recuerda, en la línea de lo afirmado anteriormente, que “cuando los Sres. Fiscales proporcionen información habrán de tener siempre presente que el derecho a la presunción de inocencia no sólo garantiza al imputado ser absuelto si ante el tribunal no se prueba debidamente su culpabilidad, sino también ser tratado como inocente y no como culpable en tanto no sea declarada su culpabilidad por el único que constitucionalmente puede hacerlo. Es por tanto necesario en estas informaciones durante la tramitación de la causa resaltar en todo caso que el imputado o acusado sigue disfrutando de la presunción de inocencia”. Además, añade que “por regla general en el supuesto de asuntos de interés general afectantes a personajes con relevancia pública estaría permitida la mención del nombre del imputado. Por contra, en los supuestos que se han denominado de criminalidad cotidiana el nombre del imputado debe ‐también en principio‐ permanecer en el anonimato (por ejemplo mediante la única mención de sus iniciales)”. En aplicación de estos criterios, sin duda con mayor razón habrá de restringirse la publicidad del momento en que se lleva a cabo la detención cautelar de una persona. Es por ello por lo que la propia Instrucción citada afirma que el principio de limitación de la publicidad en la instrucción de las causas penales tiene también su reflejo en el apartado primero del artículo 520 LECrim, referido a la moderación en la forma en que ha de practicarse la detención. Finalmente, aun cuando el Fiscal no acuerde directamente la práctica de la detención, en virtud de la Instrucción 2/2008 sobre las funciones del Fiscal en la fase de instrucción, y como ya se mencionó anteriormente, esta circunstancia no le exime de velar por el respeto de las garantías procesales del imputado, entre las que se cuentan la correcta práctica de la detención. Como resumen de todo lo dicho, si bien la detención cautelar de una persona será generalmente acordada por la autoridad judicial o por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, los representantes del Ministerio Fiscal, en cumplimiento de las importantes funciones tuitivas que el ordenamiento jurídico les otorga en defensa de los derechos de los ciudadanos en general, y de las garantías procesales de los imputados en particular, deberán velar por que la misma se practique de la forma menos lesiva para la dignidad e intimidad de los afectados por la medida. En este sentido, las líneas básicas a tener en cuenta sobre el modo de practicar la detención, han de ser, esencialmente, las siguientes:

194

Oposicions

El momento en que se decide llevar a efecto la práctica de la detención de una persona debe ser cumplidamente ponderado. No es aconsejable ordenar la detención en acontecimientos sociales o en lugares públicos, profesionales o de trabajo, salvo que exista un riesgo de fuga que sólo se pueda conjurar de ese modo. Tanto la detención como el traslado han de practicarse de manera que se garantice el respeto a la dignidad de la persona detenida, debiéndose adoptar las oportunas cautelas para proteger a las personas trasladadas de la curiosidad del público y de todo tipo de publicidad. Asimismo ha de evitarse, en la medida de lo posible, que aparezcan esposados o engrilletados frente a los fotógrafos y las cámaras de televisión.

Temari

En todo caso, no debe olvidarse que el detenido mantiene el derecho a la presunción de inocencia hasta que la misma sea enervada mediante la prueba de su culpabilidad. Por ello, la información que se facilite a los medios de comunicación acerca de detenciones y traslados ha de respetar, en todo caso, el citado derecho, debiéndose evitar la difusión de datos o imágenes que de forma desproporcionada puedan afectar al honor de las personas sujetas a aquellas medidas. En consecuencia, los Sres./Sras. Fiscales deberán hacer valer estos principios a través de las instrucciones de carácter general o particular que, al respecto, den a la Policía Judicial, especialmente en los supuestos en que la actuación se lleve a efecto en el curso de diligencias de investigación preprocesal, o bien mediante los cauces procesales pertinentes cuando la detención haya sido acordada por las autoridades judiciales en el seno de una investigación criminal, y el estado de la causa lo haga factible. VII. Conclusiones PRIMERA. El Ministerio Fiscal tiene constitucionalmente asignada la promoción de la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley (art. 124 CE). Una faceta de esta misión consiste en velar por el respeto de las garantías procesales del imputado (art. 773,1 LECrim.), entre las que se encuentra el derecho a que su detención se lleve a efecto en la forma que menos le perjudique en su persona, reputación y patrimonio. (art.520.1 LECrim). SEGUNDA. La detención, para que sea constitucionalmente admisible, debe estar rodeada de una serie de presupuestos y garantías, una de las cuales es la moderación en el modo de ejecución de la misma. Esta previsión trata de proteger tanto la dignidad, honor, intimidad y derecho a la propia imagen de las personas, como el respeto a la presunción de inocencia, y se configura, al mismo tiempo, como expresión de los principios de proporcionalidad y seguridad. TERCERA. En el ejercicio de sus funciones, los Sres/Sras Fiscales velarán por el cumplimiento de los siguientes principios: 1. El momento en que se decida llevar a efecto la práctica de la detención de una persona ha de ser cumplidamente ponderado. No es aconsejable ordenar la detención en acontecimientos sociales o en lugares públicos, profesionales o de

195

Oposicions

trabajo, salvo que exista un riesgo de fuga que sólo se pueda conjurar de ese modo. 2. Tanto la detención como el traslado deben practicarse de manera que se garantice el respeto a la dignidad de la persona detenida, adoptándose las oportunas cautelas para proteger a las personas trasladadas de la curiosidad del público y de todo tipo de publicidad, así como evitándose en la medida de lo posible, que aparezcan esposados o engrilletados frente a los fotógrafos y las cámaras de televisión. 3. El detenido mantiene el derecho a la presunción de inocencia hasta que se declare su culpabilidad por parte del órgano constitucionalmente competente para ello. Por ello, la información que se facilite a los medios de comunicación acerca de detenciones y traslados ha de respetar, en todo caso, el mencionado derecho, debiéndose evitar la difusión de datos o imágenes que, de forma desproporcionada, puedan afectar al honor de las personas sujetas a aquellas medidas.

Temari

CUARTA. Los Sres/Sras Fiscales Jefes, por medio de Instrucciones Generales, o a través de su participación en las Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial, en los términos previstos en el art. 4,4 del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, en el artículo 773.1 apartado segundo de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y en la Instrucción 1/2008 de la Fiscalía General del Estado sobre la dirección por el Ministerio Fiscal de las actuaciones de la Policía Judicial, darán a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, en los casos en que lo consideren adecuado, las oportunas directrices sobre el modo y circunstancias de la práctica de la detención. QUINTA. En el curso de diligencias preprocesales de investigación, los mismos artículos y documentos citados en la conclusión anterior permiten que los Sres/Sras Fiscales dicten instrucciones particulares a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, por lo que, cuando el caso lo requiera, se podrán dar también directrices en ese ámbito sobre la correcta práctica de la detención. SEXTA. Cuando la detención haya sido acordada por las autoridades judiciales, su control se hará valer mediante los cauces procesales pertinentes. Por lo expuesto, los Sres./Sras. Fiscales, en el ejercicio de sus funciones, velarán por el cumplimiento de la presente Instrucción. Madrid, 23 de diciembre de 2009 EL FISCAL GENERAL DEL ESTADO EXCMOS. E ILMOS. SRES. FISCALES SUPERIORES, FISCALES JEFES PROVINCIALES Y DE ÁREA.

196

Oposicions

2.7. CIRCULAR 3/2009, DE 10 DE NOVIEMBRE, SOBRE PROTECCIÓN DE LOS MENORES VÍCTIMAS Y TESTIGOS 12.‐CONCLUSIONES 12.1. Principios generales

Temari

1ª El derecho de todo acusado a un juicio público con todas las garantías (art. 24.2 CE) encuentra en el derecho de defensa y el principio de contradicción algunas de sus principales manifestaciones. Ello supone el derecho a un juicio contradictorio en el que el acusado pueda defenderse de la acusación, planteando pruebas de descargo y combatiendo las pruebas incriminatorias, junto a la posibilidad de participar en las diligencias y trámites del proceso, para así poder ejercitar su derecho a ser oído y a alegar, en su interés, lo que a su Derecho convenga. Las pautas y orientaciones de esta Circular deben entenderse siempre desde la salvaguarda de este derecho fundamental del acusado que incumbe al Ministerio Fiscal a tenor del art. 124 CE. 2ª La características personales y evolutivas de los menores de edad les hacen especiales vulnerables a la victimización secundaria que puede entrañar su participación en el proceso penal. Las graves consecuencias físicas, psicológicas y emocionales que tal participación puede acarrearles les hace acreedores de un tratamiento específico orientado a su protección y asistencia, así como a la calidad objetiva del testimonio que han de prestar. 3ª Las Sras/Sres. Fiscales deberán tener presente que las causas que mayores problemas plantean, en relación con el testigo menor (normalmente también víctima) son las relativas a abusos y agresiones sexuales. En estas causas, un juicio erróneo o una investigación archivada prematuramente puede tener consecuencias extraordinarias no solo para los implicados en el proceso en curso sino para potenciales víctimas, por lo que es extremadamente importante que todas las investigaciones de presuntos abusos sexuales sean de la mayor calidad posible y que se les otorgue prioridad respecto a otras investigaciones criminales. 4ª Aún partiendo siempre de que el mero hecho de la minoría de edad hace merecedor al testigo de un tratamiento especial, la intensidad de la protección puede graduarse, atendiendo a la edad del menor, al dato de si el mismo es o no víctima del delito, a la naturaleza y gravedad del delito presuntamente cometido, a si guarda relación de parentesco con el imputado o acusado, etc. 5ª La idea básica a tener presente como pórtico es la de que las diligencias que recaigan sobre el menor van a ser generalmente perturbadoras, cuando no traumáticas para él. Por tanto, deben evitarse en la medida de lo posible las duplicidades en exploración de médicos, evaluación de psicólogos, psiquiatras y análogos y en la toma de declaración. Debe tenderse hacia los diagnósticos, exploraciones o evaluaciones conjuntas. 6ª Las Sras/Sres. Fiscales procurarán evitar la repetición de declaraciones de menores, salvo en los casos estrictamente necesarios, a fin de ahorrarles el sufrimiento de volver a relatar y revivir ante personas extrañas un suceso para ellos traumático. En la fase de juicio oral evitarán suspensiones reiteradas o largas esperas en los estrados del Juzgado, promoviendo la inadmisión de preguntas orientadas a

197

Temari

Oposicions

poner en tela de juicio la credibilidad de la declaración del menor cuando la forma de plantearlas no respete la dignidad del mismo. 7ª Siempre que las circunstancias lo permitan debiera prescindirse de la declaración policial del menor, especialmente cuando el mismo sea víctima del delito y fundamentalmente cuando éste sea de naturaleza sexual. Para reducir al mínimo imprescindible el número de declaraciones puede resultar conveniente dar pautas a la Policía Judicial, para que en casos en que pueda ser especialmente perturbador tomar declaración al menor, se prescinda de la misma y se le traslade al Juzgado de Guardia para preconstituir la prueba. 8ª Las causas con menores implicados, especialmente cuando éstos sean las víctimas, deben ser objeto de una tramitación especialmente rápida. A tales efectos, las Sras/Sres. Fiscales, en su función impulsora del proceso penal, habrán de redoblar sus esfuerzos para remover cualquier obstáculo que ralentice la tramitación de estos procedimientos. 9ª La Reforma operada en la LECrim por LO 8/2006 en relación con los testigos no distingue franjas de edades, por lo que sus disposiciones habrán de entenderse aplicables a cualquier persona menor de 18 años. 10ª En cuanto a la edad que debe tenerse en cuenta para aplicar el plus protector que estos preceptos incorporan habrá de atenderse no a la edad que el testigo tenía cuando tomó conocimiento de los hechos respecto de los que ha de deponer sino a la edad que tiene en el momento de prestar declaración en el proceso. 12. 2. Fase de instrucción 1ª La obligación específica de la presencia del Fiscal en estas declaraciones no se funda en la necesidad de asegurar la eficacia de la investigación, sino se inscribe en el desarrollo de su función de protector de los derechos fundamentales del menor y de las garantías del acusado y de la necesidad de procurar la necesaria ponderación de unos y otras. 2ª La presencia del Fiscal en la declaración del menor en fase de instrucción ha de ser aprovechada para acopiar la necesaria información para decidir con fundamento acerca de si procede proponerlo como testigo para el acto del juicio oral o bien prescindir de él y en ese caso acerca de si procede preconstituir la prueba, citar a testigos de referencia o interesar alguna diligencia sobre la credibilidad del testimonio. También servirá para calibrar ‐si procede citarlo como testigo para el acto del juicio oral‐el tipo de cautela a promover para evitar su doble victimización. Igualmente podrá ser útil para, en su caso, decantarse por el sobreseimiento. 3ª La presencia de los representantes legales del menor, y, en su caso, de los guardadores, que sin ser representantes se ocupen del mismo ‐en principio recomendable para dar mayor seguridad y confianza al menor‐habrá de exceptuarse además de cuando los representantes o guardadores sean los propios imputados ‐pues en tales casos se desnaturalizaría su presencia en el acto, cuyo sentido es precisamente el de amparar y dar tranquilidad al menor‐, cuando existan conflictos de intereses entre representantes y menor que justifiquen la exclusión. También podrá ser fundamento de la exclusión la existencia de indicios que lleven a la fundada creencia de que los progenitores persiguen que el menor no colabore con la Administración de Justicia.

198

Temari

Oposicions

4ª Facultativamente el párrafo tercero del art. 433 LECrim también prevé que puedan asistir expertos. Habrá de entenderse por tales personas cualificadas profesionalmente para orientar sobre el modo más adecuado de abordar al menor, esto es, psicólogos infantiles, pedagogos o psiquiatras. Las circunstancias del caso serán las que marcarán la necesidad o conveniencia de esta asistencia técnica, que se incrementará cuando el menor sea, además de testigo, víctima, y atendiendo especialmente a su edad, en cuanto normalmente para los denominados menores maduros no será necesario. También la índole del delito será determinante para calibrar tal necesidad. 5ª Las Sras/Sres. Fiscales interesarán la grabación de la declaración como modo específico de documentación siempre que prevean que el menor no va a poder declarar en el acto del juicio oral o cuando de los datos recabados pueda ya sostenerse que el grado de victimización secundaria del menor podría ser especialmente intenso y perjudicial si se le impone la obligación de asistir al juicio como testigo. 6ª Si con anterioridad a la citación para declarar se ha solicitado la elaboración de un informe psicológico sobre el menor será muy importante el interesar que el mismo perito se pronuncie sobre si el testigo puede declarar sobre los hechos sin riesgo para su equilibrio psicológico y, en caso positivo, sobre las cautelas que se consideran necesarias o convenientes. 7ª Como regla general, las Sras/Sres. Fiscales no citarán como testigos a los menores para el acto del juicio oral cuando los expertos consultados desaconsejen fundadamente tal citación. En estos casos ‐si no la han hecho ya‐propondrán la grabación de su declaración y que la misma se lleve a cabo respetando los requisitos de contradicción previstos para la preconstitución probatoria, siempre con las modulaciones que pueda exigir el interés del menor. Una interpretación teleológica de las causas generales previstas en los arts. 448 y 777 LECrim, tamizada por los principios generales que informan la LO 1/1996, de Protección Jurídica del Menor, lleva a admitir como presupuesto habilitante de la preconstitución probatoria el caso de los menores que por razón de su corta edad o de su especial vulnerabilidad estén en riesgo de sufrir un grave daño psicológico de verse obligados a comparecer de nuevo como testigos en el acto del juicio oral. Esta probabilidad de sufrir grave daño psicológico debe estar debidamente documentada en la causa, a través del correspondiente informe pericial. 8ª También podrá acudirse a la preconstitución probatoria y correlativamente habrán de abstenerse las Sras/Sres. Fiscales de citar a juicio oral a los testigos menores cuando los mismos tengan tan corta edad que racionalmente pueda concluirse que tras el lapso temporal probable entre la primera declaración y la fecha del juicio oral, cualquier intento de rememorar los hechos será inútil. 9ª Aunque con carácter general la preconstitución de la prueba exige hacer pasar a la diligencia por el tamiz de la contradicción, con el fin de salvaguardar el derecho del imputado a interrogar a los testigos de cargo, el inexcusable respeto de esta exigencia admite matizaciones para minimizar el daño a los testigos menores. Las posibilidades para llegar a un punto de equilibrio son múltiples (utilización de biombo, empleo de video conferencia, colocación del menor en un punto desde el que no pueda ser visto por el imputado, utilización de espejos unidireccionales). Debe en todo caso tenerse presente que el principio de contradicción no sufrirá siempre que esté presente en el interrogatorio el Letrado del imputado y se le permita formular preguntas al testigo menor.

199

Oposicions

10ª La decisión de preconstituir la prueba testifical de menores de edad habrá de plantearse especialmente en causas por delitos contra la libertad sexual cuando la víctima sea menor de catorce años. 11ª La prueba preconstituida relativa a la exploración del menor, debe ser llevada a la vista del juicio oral como prueba documental, proponiéndolo así en el escrito de calificación, debiendo igualmente las Sras/Sres. interesar su lectura, audición o visionado, excluyendo totalmente la práctica de “darla por reproducida”. 12. 3. Testigos de referencia

Temari

1ª En determinados y excepcionales supuestos equivalentes a la imposibilidad de producción del testimonio, especialmente ante delitos contra la libertad sexual, cuando la víctima es un menor de muy corta edad, no procederá ni siquiera la preconstitución probatoria, pudiendo valorarse como prueba de cargo el testimonio de referencia de los padres o de terceras personas. A tales efectos, debe tenerse presente que la LECrim prescribe que no podrán ser obligados a declarar como testigos los incapacitados física o moralmente (art. 417.3º LECrim). 2ª Cuando las Sras/Sres. Fiscales invoquen como de cargo testimonios de referencia sustitutivos del testimonio directo de un menor, con el fin de respetar el equilibrio respecto a las garantías de los acusados, y en particular, su derecho a la contradicción de las pruebas de cargo, lo harán tomando en consideración los recelos que puede suscitar este medio de prueba, y habrán de ser particularmente rigurosos, no sólo en la apreciación de las circunstancias imponderables que justifican la sustitución del testimonio directo por el de referencia, sino también en la crítica de los referenciales, en la aportación de elementos de corroboración y en la expresión de las razones por las que, en su caso, los han considerado dignos de crédito y hábiles para enervar la presunción de inocencia. 12. 4. Sobreseimiento por falta de prueba 1ª La articulación de la prueba de cargo de determinados delitos que se perpetran en la intimidad y sobre menores de edad presenta particulares dificultades, máxime si se trata de niños de corta edad y de hechos que se denuncian en situación de crisis familiar. La importancia de la averiguación y castigo de tales hechos para las víctimas y para el interés general no puede sobreponerse a la realidad de tales dificultades y mucho menos, al sistema de garantías que constituyen el proceso penal, ni a las exigencias del derecho a la presunción de inocencia. 2ª En muchos casos, tras la imprescindible ponderación de los intereses en conflicto ‐garantías y derechos procesales del acusado, necesidad de protección de las víctimas y testigos menores de edad e interés público en la persecución de los delitos‐y tras una adecuada valoración de la entidad de los elementos incriminatorios que pueden presentarse ante el Juzgador penal, las Sras/Sres. Fiscales habrán de optar por interesar el sobreseimiento provisional de las actuaciones.

200

12. 5. Garantías en el acto del juicio

Temari

Oposicions

1º Una interpretación sistemática de los arts. 707 y 731 bis LECrim lleva a la conclusión de que cuando el testigo es menor debe automáticamente ‐ope legis‐, entenderse que su comparecencia resulta gravosa o perjudicial y que por tanto, puede acudirse al uso de la videoconferencia. 2º La utilización de mamparas o medios análogos tiene una menor capacidad como mecanismo neutralizador de efectos de victimización secundaria, pues no evita la presencia del menor en la sala de vistas y su cercanía al acusado, aunque para determinados supuestos no necesitados de niveles de protección cualificados podrá ser suficiente. La utilización de las mamparas habrá de realizarse tratando por un lado de impedir el contacto visual entre menor y acusado y al mismo tiempo permitiendo que el menor siga teniendo contacto visual con la persona o persona que le acompañen para prestarle apoyo, y sea visto por el Tribunal, el Ministerio Fiscal y los Letrados de las partes. 3º Debe también tenerse presente que el Tribunal Supremo ha admitido el uso de otras cautelas, de forma que puede el Tribunal adoptar las medidas de tutela que estime más adecuadas, entre las que cita expresamente: “acompañamiento por un familiar, limitaciones a la publicidad, suspensión temporal del juicio, declaración como testigo oculto para los acusados o sin confrontación visual directa con los mismos” 12. 6. Otros mecanismos protectores del testigo menor 1ª En los casos de riesgo grave para la integridad física, psicológica o moral del menor testigo, serán aplicables también los mecanismos de protección previstos en la LO 19/1994, de 23 de diciembre de Protección a Testigos y Peritos en causas criminales. Las Sras/Sres Fiscales desplegarán sus deberes de protección de la vida privada y la intimidad y dignidad de conformidad con la Ley 35 /1995 de 11 de diciembre de Ayudas y Asistencia a las Víctimas de Delitos Violentos y contra la libertad Sexual. 2ª Las Sras/Sres Fiscales velarán también por el riguroso cumplimiento de la previsión del art. 109 in fine LECrim en el que se dispone que en los procesos que se sigan por delitos comprendidos en el art. 57 del CP, el Juez asegurará la comunicación a la víctima de los actos procesales que puedan afectar a su seguridad. 12. 7. Pautas generales sobre interrogatorios a menores 1ª Deberán las Sras/Sres. Fiscales paliar tanto los retrasos en la citación para tomar declaración al menor en fase de instrucción, como las dilaciones en los señalamientos de juicio. Igualmente ‐en la medida de sus posibilidades‐habrán de promover que los juicios en los que tenga que intervenir un testigo menor sean los primeros en el orden de señalamientos. Aunque los señalamientos obviamente no son competencia del Fiscal, las Sras/Sres. Fiscales en sus escritos de calificación y por medio de Otrosí, podrán interesar tales prevenciones. 2ª Cuando el testigo menor es víctima y se encuentra además en una situación de desprotección (v.gr. cuando ha sido objeto de malos tratos por sus progenitores) es esencial que la actuación de la Justicia penal y de las Entidades Públicas de Protección

201

Temari

Oposicions

de Menores esté coordinada, y a los efectos de tal coordinación los Sres. Fiscales en tanto en cuanto son parte necesaria en el proceso penal y son superiores vigilantes de la actuación de las Entidades de Protección, habrán de desplegar toda su diligencia para evitar contradicciones o disfunciones. 3ª En sus interrogatorios, deberán las Sras/Sres. Fiscales realizar los necesarios esfuerzos por modificar el lenguaje jurídico utilizando una terminología adecuada al nivel de desarrollo del niño. 4ª La psicología del testimonio ha puesto de manifiesto que los testigos cometen mas errores cuando las preguntas son cerradas que cuando las preguntas son abiertas, de modo que se les permita el recuerdo libre, eligiendo sus propios detalles. El recuerdo libre incrementa la exactitud, por lo que es preferible iniciar el interrogatorio de manera que sea el propio testigo menor quien cuente lo que ha visto y percibido, para a continuación ‐y sólo a continuación‐pasar a hacerle preguntas sobre puntos que puedan permanecer oscuros o sobre otros detalles adicionales sobre los que se precise información, advirtiendo al menor que conteste sólo sobre lo que recuerde. Debe prima facie utilizarse la forma narrativa y a posteriori, progresivamente, preguntas cada vez más estructuradas. 5ª Las preguntas nunca han de contener aditivos sugestivos, ni revelar la opinión o toma de postura del interrogador. Debe ponderarse cada caso pero en ocasiones es preferible contentarse con respuestas lacónicas y declaraciones fragmentarias, pues si se obliga al niño a detallarla y completarla, se incrementará el riesgo de que éste incorpore a su declaración elementos irreales. 6º Las Sras/Sres. Fiscales procurarán que se inadmitan las preguntas que intenten menoscabar la solidez del testimonio del menor o su eficacia probatoria empleando medios, modos, o formas poco respetuosos con la dignidad del mismo. 12. 8. Valoración del testigo menor de edad 1ª La prueba pericial psicológica, practicada con todas las garantías rindiendo su informe ante el Tribunal enjuiciador, en contradicción procesal, y aplicando los conocimientos científicos a las condiciones del testigo y al grado de fiabilidad de sus manifestaciones, conforme a métodos profesionales, no vincula al Juzgador ni puede sustituir su función valorativa, pero sí puede ser una herramienta útil para apreciar el testimonio de menores de corta edad, en especial cuando son víctimas de un delito de naturaleza sexual. 2ª La presencia de esta pericia no dispensa al Tribunal de la función de valoración que le corresponde en exclusiva. 3ª En los casos en los que deba valorarse el contenido de una grabación de audio/video, es imprescindible que se proceda a la audición y/o visionado. 12. 9. Responsabilidad civil 1º Las Sras/Sres. Fiscales en cumplimiento de la función de velar por la protección procesal de las víctimas, habrán de promover los mecanismos previstos para que reciban la ayuda y asistencia efectivas. A tales efectos promoverán la total indemnización de los daños irrogados al menor, incluidos los psicológicos. Si al formular el escrito de calificación el menor continúa recibiendo tratamiento médico o

202

psicológico, el Fiscal fijará las bases para su inclusión en la sentencia y promoverá durante la ejecución de la misma su precisa determinación.

Oposicions

12. 10. Audiencia de los menores en los procedimientos de nulidad, separación y divorcio

Temari

1ª La aparente contradicción entre el apartado segundo del art. 92 CC, modificado por Ley 15/2005, de 8 de julio y la regla 4ª del art. 770 LEC en relación con la audiencia del menor en punto al régimen de guardia y custodia en procesos de nulidad, separación y divorcio, ha de resolverse primando el carácter sustantivo del CC y acudiendo a la condición de lex posterior de la norma contenida en su actual art. 92. Por ello habrá de entenderse que la audiencia del menor no es imperativa y que su práctica queda subordinada a que se estime necesaria, en función del superior interés del menor. 2ª En todo caso, la exploración del menor deberá realizarse de forma que el menor se sienta lo más tranquilo posible y sólo en presencia del Juez, Secretario y Ministerio Fiscal, aunque quepa interesar el auxilio de psicólogos o miembros del equipo técnico adscrito al Juzgado, cuando las circunstancias lo aconsejen. 3ª Las Sras/Sres Fiscales velarán porque estas audiencias transcurran con el máximo respeto a la intimidad, dignidad y personalidad del menor afectado, evitando las preguntas directas sobre con cuál de sus progenitores desea convivir o el régimen de visitas que considera más conveniente, y optando por preguntas indirectas que revelen con cuál de los progenitores tiene una relación más intensa, quién de los dos ha asumido la mayoría de los progenitores, con quién mantiene una mejor relación, o cualquier otro extremo relevante para la decisión.

Madrid, 10 de noviembre de 2009 EL FISCAL GENERAL DEL ESTADO

203

Oposicions

2.8. REAL DECRETO 32/2009, DE 16 DE ENERO, por el que se aprueba el protocolo nacional de actuación médico‐forense y de policía científica en sucesos con víctimas múltiples. Sumario:

• • • • •

Artículo único. Aprobación del Protocolo. DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Sometimiento a la Ley Orgánica 15/1999, de 13 diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Creación de la Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Título competencial. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Habilitación para el desarrollo reglamentario. DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Entrada en vigor. PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES. o CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 1. Naturaleza y dependencia orgánica. Artículo 2. Ámbito subjetivo de aplicación. Artículo 3. Funciones. o CAPÍTULO II. FASES DE ACTUACIÓN DEL PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES. SECCIÓN I. FASES DE ACTUACIÓN. Artículo 4. Fases de actuación. Artículo 5. Fases preliminares de actuación al tratamiento de cadáveres y restos humanos. SECCIÓN III. FASE DE TRATAMIENTO DE CADÁVERES Y RESTOS HUMANOS. Artículo 6. Áreas de trabajo de la fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos. subsección I. Área de recuperación y levantamiento de cadáveres, restos humanos y efectos. Artículo 7. Equipos actuantes. Artículo 8. Actuaciones básicas. Artículo 9. Procedimientos y modelos de recogida de datos relativos a los cadáveres y a los restos humanos. Artículo 10. Traslado de cadáveres y restos humanos al depósito. Subsección II. Área de depósito de cadáveres. Artículo 11. Depósito de cadáveres. Artículo 12. Zonas de trabajo en el área de depósito de cadáveres. Artículo 13. Zona de recepción de cadáveres y restos humanos.

Temari

• •

204

Artículo 14. Zona de necroidentificación y autopsias. Artículo 15. Tratamiento de los cadáveres identificados dactilarmente. Artículo 16. Tratamiento de los cadáveres no identificados dactilarmente. Artículo 17. La autopsia judicial. Artículo 18. Tratamiento de Restos Humanos. Artículo 19. Control de Calidad. Artículo 20. Los equipos actuantes post mortem. Artículo 21. La zona de conservación y custodia de cadáveres y restos humanos. Artículo 22. Entrega y traslado. Artículo 23. La zona de conservación y de custodia de objetos personales. SECCIÓN IV. FASE DE OBTENCIÓN DE DATOS ANTE MORTEM EN EL ÁREA DE ASISTENCIA A FAMILIARES. Artículo 24. El área de asistencia a familiares y obtención de datos ante mortem Artículo 25. El punto de información. Artículo 26. La oficina de recepción de denuncias. Artículo 27. La zona de obtención de datos ante mortem u oficina ante mortem . Artículo 28. Equipos actuantes en la oficina ante mortem . Artículo 29. Las funciones generales del equipo ante mortem . Artículo 30. Actuación específica del médico forense. Artículo 31. Actuación especifica de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas. Artículo 32. Entrada en funcionamiento de la oficina ante mortem . Artículo 33. La zona de asistencia sanitaria, social y psicológica. CAPÍTULO III. LABORATORIOS. Artículo 34. Laboratorios. Artículo 35. Reparto de muestras. Artículo 36. Tratamiento de los resultados de los análisis. CAPÍTULO IV. CENTRO DE INTEGRACIÓN DE DATOS. Artículo 37. Centro de Integración de Datos. ANEXO I. Formulario de levantamiento de cadáveres o restos humanos en sucesos con víctimas múltiples. ANEXO II. Acta de relación de restos humanos. ANEXO III. Acta de relación de objetos. ANEXO IV. Acta de traslado al depósito de cadáveres y restos humanos.

o o o o o

Temari

Oposicions

205

ANEXO V. Formulario del área de depósito de cadáveres y restos humanos en sucesos con víctimas múltiples. . o ANEXO VI. o ANEXO VII. Normas y actas de recogida de muestras de ADN.

Oposicions

La sociedad moderna vive expuesta a un riesgo cada vez mayor de sucesos que generan la muerte de un elevado número de personas. A los desastres naturales se suman en la actualidad los efectos de accidentes de transportes colectivos, tales como ferrocarril o avión, y también el terrorismo.

Temari

Hasta la fecha España no ha dispuesto de un protocolo para la actuación coordinada de equipos de médicos forenses con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas en situaciones o sucesos con víctimas múltiples, de tal forma que en las últimas décadas se han puesto de manifiesto una serie de carencias importantes en la planificación médico‐forense ante tales situaciones, subsanadas en parte por el celo profesional con que actúan los distintos profesionales involucrados y las iniciativas personales. La Ley de Enjuiciamiento Criminal en sus artículos 340 a 343 dispone la necesidad de que en los casos de muerte violenta o sospechosa de criminalidad se proceda a la identificación del cadáver y a la práctica de la autopsia por los médicos forenses, con el fin de informar sobre la causa de la muerte y sus circunstancias. Por su parte el Consejo de Europa en su Recomendación nº R (99) 3, promueve la armonización de las autopsias médico‐forenses en los países miembros. La finalidad del Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos con víctimas múltiples consiste en regular la asistencia técnica a los jueces y tribunales para la identificación de los cadáveres y determinación de las causas y circunstancias de la muerte en este tipo de situaciones. Todo ello, en el marco de las previsiones de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de junio, del Poder Judicial, que en su artículo 479.2 establece esta asistencia técnica por parte de los médicos forenses destinados en los Institutos de Medicina Legal y en el Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, y en el artículo 480 establece la misión de auxilio a la Justicia del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses. Es por ello que los resultados de los trabajos realizados por todos los participantes en este Protocolo convergen en la autoridad judicial competente. De esta forma, el procedimiento que se regula en este Protocolo comprende una serie de actuaciones que están dirigidas por la autoridad judicial competente, sin que puedan verse afectadas por otras que corresponden a las Administraciones Públicas y, de manera especial, en materia de Protección Civil. Ello no impide que cuando concurra la actuación de los médicos forenses y las fuerzas y cuerpos de seguridad, que al margen de su dependencia de la Administración General del Estado o de una comunidad autónoma actúan dirigidos por un Juez, con un plan de protección civil se deba producir una actuación coordinada. Ello afectaría a actuaciones como el traslado de cadáveres y el depósito de los mismos, o la asistencia a familiares y obtención de datos ante mortem .

206

Oposicions

De otra parte, los avances experimentados por la medicina forense en relación con las técnicas identificativas y las peculiaridades de la organización de la actividad científico judicial en nuestro país, requieren la participación y coordinación de diversos estamentos dependientes de distintas instancias administrativas, como son el Cuerpo Nacional de Médicos Forenses, el Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, la Comisaría General de Policía Científica y el Servicio de Criminalística de la Guardia Civil y las policías autonómicas donde estén constituidas. Esa necesidad de participación y coordinación exige la creación de un Protocolo Nacional que regule formalmente tanto las técnicas que deben aplicarse como las distintas labores a realizar en los supuestos de sucesos con víctimas múltiples. El presente Real Decreto ha sido informado por el Consejo General del Poder Judicial, las comunidades autónomas que han recibido los traspasos de medios para el funcionamiento de la Administración de Justicia, la Comisión Nacional de Protección Civil y la Agencia Española de Protección de Datos.

Temari

En su virtud, a propuesta del Ministro de Justicia y del Ministro del Interior, con la aprobación previa de la Ministra de Administraciones Públicas, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 16 de enero de 2009, dispongo: Artículo único. Aprobación del Protocolo. Se aprueba el Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos con víctimas múltiples cuyo texto se incluye a continuación. DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Sometimiento a la Ley Orgánica 15/1999, de 13 diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. 1. El tratamiento de datos de carácter personal derivado de la ejecución de las actuaciones previstas en el Protocolo se somete, en todo caso, a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. 2. A los efectos previstos en dicha Ley Orgánica, los laboratorios a los que se refiere el capítulo III tendrán la condición de encargados del tratamiento, debiendo respetar lo dispuesto en el artículo 12 de esta Ley. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Creación de la Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples. 1. Se crea la Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples. 2. La Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples es un órgano colegiado dependiente del Ministerio de Justicia y adscrito a la Dirección General de Relaciones con la Administración de Justicia y que actuará con plena autonomía en el ejercicio de sus funciones.

207

3. La Comisión Técnica Nacional para Sucesos con Víctimas Múltiples tendrá la siguiente composición:

Temari

Oposicions

a. Un Presidente y un Vicepresidente, cargos que ejercerán en rotaciones bienales el Director General de Relaciones con la Administración de Justicia del Ministerio de Justicia y el Director General de la Policía y de la Guardia Civil del Ministerio del Interior. b. Vocales: 1. Un representante designado por cada una de las comunidades autónomas que se hayan adherido a este Protocolo. 2. Un representante de cada una de las policías autonómicas cuya comunidad autónoma se haya adherido a este Protocolo. 3. El Director del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses. 4. Un Médico Forense designado por el Ministro de Justicia. 5. Dos funcionarios del Ministerio de Justicia pertenecientes al Grupo A1. 6. Dos funcionarios del Ministerio del Interior pertenecientes al Grupo A1. 7. Podrán asistir a la Comisión Técnica Nacional los directores de los Institutos de Medicina Legal que sean convocados por el Ministerio de Justicia o por la comunidad autónoma de la que dependan. c. Un Secretario, cargo que ejercerá en rotaciones bienales un funcionario del Grupo A1 del Ministerio de Justicia y un funcionario del Grupo A1 del Ministerio del Interior. En caso de vacante, ausencia o enfermedad, el presidente será sustituido por el Vicepresidente y éste y los vocales lo serán por la persona que ellos designen. En los supuestos en los que el presidente sea sustituido por el Vicepresidente, será aquél el que designe el suplente de éste. 4. Cada uno de los miembros de la Comisión Técnica a que se refieren las letras a y b del apartado 3 podrá autorizar la asistencia de un experto a las reuniones de la Comisión. 5. Son funciones de la Comisión Técnica Nacional las siguientes: a. Mantener contactos con la Comisión Nacional de Protección Civil, al objeto de que exista una coordinación entre estos dos ámbitos. b. Evaluar los resultados de los planes de actuación médico‐forense y de policía científica en sucesos con víctimas múltiples. c. Proponer la modificación de los protocolos técnicos médico‐forense y de policía científica, en caso necesario. d. Establecer relaciones con las comisiones técnicas de otros grupos intervinientes en catástrofes tanto a nivel nacional como internacional. e. Fomentar la creación y formación de equipos de expertos en actuación en sucesos con víctimas múltiples f Fomentar la colaboración en sucesos con víctimas múltiples de carácter internacional. 6. La Comisión se regirá por lo establecido en el capítulo II del título II de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y

208

del Procedimiento Administrativo Común, así como, en su caso, por las reglas de régimen interno emanadas de la propia Comisión.

Oposicions

DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Título competencial. Este Real Decreto se dicta al amparo de los artículos 149.1.5 y 149.1.29 de la Constitución, que atribuyen al Estado la competencia en materia de Administración de Justicia y seguridad pública, respectivamente. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Habilitación para el desarrollo reglamentario. 1. Se faculta a los Ministros de Justicia y del Interior para dictar, en el ámbito de sus respectivas competencias, las normas necesarias para el desarrollo, cumplimento y ejecución de lo dispuesto en el presente Real Decreto.

Temari

2. Asimismo se autoriza a los Ministros de Justicia y del Interior para desarrollar mediante orden ministerial la organización y funcionamiento de la Comisión Técnica Nacional, con sometimiento a lo previsto en el capítulo II de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Entrada en vigor. El presente Real Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Estado. Dado en Madrid, el 16 de enero de 2009. ‐ Juan Carlos R. ‐ La Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de la Presidencia, María Teresa Fernández de La Vega Sanz.

PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES. CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 1. Naturaleza y dependencia orgánica. 1. El Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos con víctimas múltiples supone el establecimiento de un procedimiento técnico organizativo, que tiene por finalidad la adecuada cooperación entre los profesionales de los Ministerios de Justicia y del Interior, en la actuación conjunta en sucesos con

209

víctimas múltiples. Dicho Protocolo contará con la participación de las distintas comunidades autónomas adheridas al mismo.

Oposicions

2. Su organización y supervisión corresponde a la Secretaría de Estado de Justicia del Ministerio de Justicia y a la Secretaría de Estado de Seguridad del Ministerio del Interior y a las comunidades autónomas que se hubieran adherido a este Protocolo. Artículo 2. Ámbito subjetivo de aplicación. 1. Este Protocolo de actuación será de aplicación obligatoria a los siguientes órganos y unidades:

Temari

a. El Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses. b. Los Instituto de Medicina Legal sobre los que las comunidades autónomas no hayan asumido competencias. c. Las unidades de policía judicial orgánicamente dependientes del Ministerio del Interior. 2. El Protocolo será de aplicación a los Institutos de Medicina Legal y a las unidades de policía judicial orgánicamente dependientes de las comunidades autónomas, cuando éstas lo asuman voluntariamente. Artículo 3. Funciones. 1. La función del Protocolo nacional de actuación médico‐forense y de Policía Científica en sucesos con víctimas múltiples consiste en regular la actuación coordinada de los Médicos forenses, a través de los Institutos de Medicinal Legal, con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, policías autonómicas y con el Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, en los planes de emergencia ante sucesos con víctimas múltiples a nivel nacional y su posible colaboración a nivel internacional. 2. Las actuaciones médico‐forenses y de policía científica previstas en este Protocolo, se ejercerán de acuerdo con las órdenes e instrucciones dictadas por el órgano judicial competente en el curso de las correspondientes actuaciones procesales. CAPÍTULO II. FASES DE ACTUACIÓN DEL PROTOCOLO NACIONAL DE ACTUACIÓN MÉDICO‐FORENSE Y DE POLICÍA CIENTÍFICA EN SUCESOS CON VÍCTIMAS MÚLTIPLES. SECCIÓN I. FASES DE ACTUACIÓN. Artículo 4. Fases de actuación. La actuación establecida en el Protocolo Nacional ante sucesos con víctimas múltiples se producirá en tres fases: a. Fases preliminares al tratamiento de cadáveres y restos humanos. b. Fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos.

210

c. Fase de obtención de datos ante mortem en el área de asistencia a familiares.

Oposicions

SeccionII Fases de actuación preliminares Artículo 5. Fases preliminares de actuación al tratamiento de cadáveres y restos humanos. Las fases preliminares de intervención en sucesos con víctimas múltiples serán las siguientes:

Temari

a. Comprobación de la noticia del suceso y comunicación a la autoridad judicial: 1. La comprobación de la noticia del suceso se realizará por el Cuerpo de Seguridad que tenga atribuida la competencia territorial, quien lo pondrá en conocimiento de la autoridad judicial. 2. La autoridad judicial, a su vez, lo comunicará al Médico forense de Guardia y éste al Director del Instituto de Medicina Legal correspondiente, que actuará como coordinador de las actuaciones forenses. En el caso de que la autoridad judicial competente sea la Audiencia Nacional, el Director del Instituto de Medicina Legal se pondrá a disposición del Juzgado Central de Instrucción correspondiente. 3. El Director del Instituto de Medicina Legal y el responsable de las fuerzas y cuerpos de seguridad, previa comunicación a la autoridad judicial competente, si lo consideran adecuado, acordarán de inmediato la aplicación de este Protocolo. 4. De acuerdo con la magnitud del suceso y según las necesidades de ayuda, el Director del Instituto de Medicina Legal pondrá el suceso en conocimiento de los directores de los Institutos de Medicina Legal circundantes y, en su caso, de los directores de los demás Institutos de Medicina Legal. b. Las operaciones preliminares serán el acordonamiento de la zona, la implantación de los servicios de seguridad, en ambos casos por la fuerza o cuerpo de seguridad competente por razón del territorio, y el establecimiento de un puesto de mando conjunto por los responsables de los médicos forenses y de policía científica, así como el rescate de supervivientes y traslado a los lugares establecidos. Una vez finalizadas las tareas de rescate de supervivientes, el área del desastre quedará libre de cualquier persona ajena a las labores de levantamiento de cadáveres e identificación o de investigación policial, de tal manera que no se tocará ningún cadáver, ni se recogerá ni moverá ningún tipo de efecto personal, preservando la zona tal y como quede. c. Llegada al lugar de la autoridad judicial y médico forense; inspección ocular técnico‐policial del lugar, señalización y cuadriculado de la zona; inicio de los trabajos de identificación:

211

Una vez personada la autoridad judicial competente en el lugar del siniestro se procederá a:

Oposicions

1. Realizar la inspección ocular técnico‐policial del lugar, señalización y cuadriculado de la zona. La inspección se realizará por un equipo de especialistas de la Policía Científica, diferente al de los equipos de identificación, que iniciará los trabajos de inspección ocular técnico‐policial sobre las causas del siniestro o suceso, con recogida de muestras y evidencias relacionadas con las mismas. 2. El inicio de los trabajos de identificación se llevará a cabo por los Equipos de Identificación de Víctimas Grandes en Catástrofes (en adelante IVD), de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de las policías autonómicas, y del Instituto de Medicina Legal que tenga la competencia territorial. SECCIÓN III. FASE DE TRATAMIENTO DE CADÁVERES Y RESTOS HUMANOS.

Temari

Artículo 6. Áreas de trabajo de la fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos. La fase de tratamiento de cadáveres y restos humanos se realizará en las siguientes áreas de trabajo: a. Área de recuperación y levantamiento de cadáveres, restos humanos y efectos. b. Área de depósito de cadáveres. Subsección I. Área de recuperación y levantamiento de cadáveres, restos humanos y efectos. Artículo 7. Equipos actuantes. 1. El trabajo en esta área se realizará de forma coordinada entre los Institutos de Medicina Legal y los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las Policías Autonómicas, existiendo por cada una de estas instituciones un responsable o mando único que se encargará de realizar dicha coordinación. 2. Cada equipo de levantamiento estará formado por un Médico forense, miembros de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado o de las policías autonómicas y personal auxiliar. 3. El número de equipos en el levantamiento se determinará en función del número de cadáveres y de las características específicas de cada suceso, y será establecido por el Director del Instituto de Medicina Legal y el responsable de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado o policías autonómicas, siendo el médico forense quien coordinará las actuaciones que se realicen sobre los cadáveres o restos humanos.

212

Artículo 8. Actuaciones básicas.

Oposicions

En esta área se realizarán las actuaciones básicas correspondientes a los médicos forenses y las correspondientes a los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas:

Temari

a. La actuación de los médicos forenses se centrará en lo relativo a: 1. El diagnóstico de la muerte. 2. La data de la misma. 3. El examen del cadáver. 4. La diferenciación entre cuerpos y restos humanos. 5. La obtención de muestras biológicas in situ, si procede. 6. La resolución de todas aquellas cuestiones médicas o biológicas que puedan plantearse en esta fase. b. La actuación de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas se centrará en lo relativo a: 1. El reportaje fotográfico y videográfico. 2. El levantamiento de planos y croquis. 3. El etiquetado, incluyendo pulseras o bridas, de todos los cuerpos y restos humanos. 4. La obtención de la necrorreseña correspondiente conforme al anexo I, si las condiciones cadavéricas y medio ambientales lo permiten. 5. La recogida de objetos que no porten los cadáveres y la cumplimentación del Acta de relación de objetos (anexo III). Artículo 9. Procedimientos y modelos de recogida de datos relativos a los cadáveres y a los restos humanos. 1. Se procederá a la recogida de todo cuerpo o resto humano que se pueda reconocer como tal. Previamente a su recogida se fotografiará en el lugar de los hechos, en fotografías de conjunto y de detalle. 2. Los datos descriptivos y documentales se recogerán en el correspondiente Formulario de levantamiento de cadáveres o restos humanos en sucesos con víctimas múltiples, único para los médicos forenses y las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, que será firmado por los responsables de ambas instituciones (anexo I). 3. Los formularios anteriormente citados constarán de original y copia. El original quedará en poder del equipo IVD. La copia del formulario de levantamiento así como los objetos personales que porten las víctimas serán introducidos de forma independiente en bolsas herméticas, referenciados con etiquetas identificativas dentro del sudario que contenga el cadáver, que también irá etiquetado con la misma numeración. De esta forma, todo cuerpo, sus efectos personales y documentación, irán siempre con el mismo número.

213

Oposicions

4. A los efectos de necroidentificación, se considerarán como restos humanos aquellas partes del cuerpo humano anatómicamente identificables de suficiente entidad para su tratamiento, procedentes de mutilaciones sobrevenidas por el suceso. 5. El tratamiento de los restos humanos, será igual que el de los cadáveres. Desde su recogida los restos humanos irán numerados y con copia de todos los documentos relativos a ellos, identificándose los funcionarios que realizan las labores de levantamiento y recopilación de datos. De esta forma, todo resto humano y sus efectos personales irán siempre con el mismo número.

Temari

6. Cuando las bolsas de restos humanos recogidas se incluyan en una bolsa o contenedor de recogida común de restos se redactará un Acta de relación de restos, tal y como queda reflejado en el anexo II, y se irá consignando, de forma exhaustiva e individual el tipo de resto que se recoge y el número que se le asignó. Esta acta también es autocopiativa, de tal manera que el original quedará en poder de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas y la copia irá en el interior de la bolsa o contenedor de recogida común de restos. Artículo 10. Traslado de cadáveres y restos humanos al depósito. El traslado de los cadáveres y restos humanos desde el lugar del levantamiento hasta el depósito establecido, será supervisado por los responsables de los equipos de levantamiento, cumplimentando las Actas de traslado al depósito de cadáveres y restos humanos (anexo IV). Subsección II. Área de depósito de cadáveres. Artículo 11. Depósito de cadáveres. 1. Una vez concluida la fase de levantamiento de cadáveres y efectuadas las operaciones de traslado, se verificará la recepción en el depósito de cadáveres por personal del Instituto de Medicina Legal (anexos IV y V) y se procederá a la necroidentificación y a las autopsias. 2. El área de depósito de cadáveres se ubicará en la sede de los Institutos de Medicina Legal, salvo en aquellas situaciones en que debido al número de cadáveres o por razones operativas se designe un lugar distinto que reúna las condiciones adecuadas, tras consulta con el Director del Instituto de Medicina Legal actuante. 3. Cada Instituto de Medicina Legal deberá tener previsto, con la colaboración de las distintas administraciones públicas, un plan de actuación territorial médico‐forense, que incluirá el transporte de cadáveres, así como el lugar en el que pueden depositarse los cadáveres en el caso de que el número de éstos supere la capacidad de recepción del Instituto de Medicina Legal. Artículo 12. Zonas de trabajo en el área de depósito de cadáveres.

214

Dentro del área de depósito de cadáveres se distinguirán las siguientes zonas de trabajo: La zona de recepción de cadáveres y restos humanos. La zona de necroidentificación y autopsias. La zona de conservación y custodia de cadáveres y restos humanos. La zona de conservación y custodia de objetos personales.

Oposicions

a. b. c. d.

Artículo 13. Zona de recepción de cadáveres y restos humanos. 1. Los cadáveres y restos humanos llegarán al lugar de recepción del depósito con el número etiquetado en el levantamiento. En el momento de recibirlos se les asignará el número de archivo del Instituto de Medicina Legal que les corresponda, siendo por tanto el registro numérico de los cadáveres el siguiente: Número de levantamiento/número del Instituto de Medicina Legal

Temari

2. Así, se mantendrá el número asignado al cadáver en el levantamiento en el lugar del hecho como principal, asignándole un segundo número de control correspondiente al Instituto de Medicina Legal. 3. En esta zona trabajarán un equipo forense y otro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, así como oficiales de actividades específicas y auxiliares, cada uno con su respectivo responsable, que, de forma coordinada, se encargarán dentro de su ámbito de competencia del control de entrada y gestión de los datos de identidad o de cualquier otro tipo que existan sobre los cadáveres. 4. En esta fase los médicos forenses iniciarán los trabajos de clasificación de los cadáveres, distinguiendo entre cadáveres identificados dactilarmente y no identificados dactilarmente, asignando al cadáver el formulario de trabajos a realizar, conforme a los modelos que se acompañan como anexo V y anexo VI (1 y 2). Artículo 14. Zona de necroidentificación y autopsias. 1. En la zona de necroidentificación y autopsias se realizarán la obtención de las necrorreseñas y las autopsias. Se distinguirá el tratamiento de cadáveres y el de restos humanos. A su vez, los cadáveres recibirán distinto tratamiento según hayan sido o no identificados dactilarmente. 2. Antes de iniciar la autopsia judicial se tendrá en cuenta si la víctima ha podido ser identificada, o sea inminente su identificación, a través de las impresiones dactilares que se tomaron en el momento del levantamiento del cadáver, lo que permitirá simplificar los trabajos posteriores de identificación. Esta distinción y la clasificación se realizará en la zona de recepción de cadáveres, de tal manera que cuando el cadáver salga de esta zona lo haga clasificado en uno de los dos grupos, debiendo constar en el formulario (anexo V).

215

Artículo 15. Tratamiento de los cadáveres identificados dactilarmente.

Oposicions

1. Los cadáveres identificados dactilarmente se custodiarán en un lugar específico. Si procede, se les realizará el estudio radiológico y la práctica de las autopsias judiciales, siendo preceptiva la obtención de una muestra indubitada del cadáver para, en su caso, poder realizar el análisis de ADN, conforme a lo establecido en las Recomendaciones para la recogida y remisión de muestras con fines de identificación genética en sucesos con víctimas múltiples (anexo VII.1), y utilizando el Acta oficial para la toma de muestras post mortem de ADN (anexo VII.2). 2. Las autopsias se iniciarán con este grupo de cadáveres siempre que sea posible, con objeto de que el equipo ante mortem disponga de un margen de tiempo superior para recabar un mayor número de datos que puedan ser de aplicación a los cadáveres sin identificar.

Temari

Artículo 16. Tratamiento de los cadáveres no identificados dactilarmente. Los cadáveres no identificados dactilarmente se custodiarán en lugar aparte y se efectuarán en ellos, si fueran necesarias a efectos de identificación, de forma rigurosa y por el orden que se establece a continuación, las siguientes actuaciones de identificación y forenses: a. Obtención de la necrorreseña: 1. Se recibirá el cadáver y su expediente, se abrirá la bolsa y se harán las comprobaciones oportunas. 2. Se realizará un reportaje fotográfico general de la bolsa y del cadáver. 3. Se obtendrán en esta primera fase las impresiones dactilares de los diez dedos y de las palmas de las manos. Dicha labor será realizada por miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, quienes se harán cargo de las impresiones dactilares, para realizar los trabajos de identificación. b. Realización de la autopsia: 1. La realización de la autopsia judicial, es una actividad exclusiva del médico forense, cuyo fin es obtener datos para la identificación y determinación de las causas y circunstancias de la muerte, así como la obtención de muestras para la realización de análisis complementarios. 2. Los médicos forenses se harán cargo de la obtención, interpretación y cotejo de los datos identificativos derivados de la autopsia, según lo dispuesto en el Reglamento de los Institutos de Medicina Legal, procediéndose a la reseña de los mismos en los formularios que se establezcan, basados en los formularios de Interpol. Se contará para ello con la cooperación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas.

216

Artículo 17. La autopsia judicial.

Oposicions

La autopsia comprenderá las siguientes actuaciones:

Temari

a. Preparación del cadáver: 1. Se procederá a desnudar el cuerpo, pasando las ropas y efectos personales a los funcionarios de los cuerpos de seguridad del Estado y policías autonómicas para su fotografía y reseña en los formularios basados en los formularios de INTERPOL. 2. Después de su examen y reseña, las ropas y efectos quedarán junto al cadáver guardados en bolsas. b. Estudio radiológico: Se procederá, en su caso, a efectuar una seriación radiográfica de todo el cadáver con el fin de obtener datos identificativos, tales como malformaciones congénitas, callos de fractura, y otros que contribuyan a establecer la causa de la muerte. Estos datos con posible valor identificativo serán anotados también en los formularios antes referidos, que cumplimentarán los miembros de los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas. c. Examen externo: El examen externo habitual de la práctica de autopsia se completará con dos series fotográficas: 1. Fotografías, antes y después del lavado, del cadáver y de las lesiones traumáticas que sirvan para ilustrar el informe de autopsia. 2. Fotografías con fines identificativos que se unirán a los impresos basados en los formularios de Interpolque se vayan cumplimentando. Los reportajes fotográficos de los apartados anteriores tendrán tomas de conjunto y de detalle. d. Examen odontológico: 1. Se realizará, si procede, la reseña de la ficha odontológica del cadáver, obteniendo asimismo fotografía de frente, de los bordes dentarios anteriores, incisivos, caninos y premolares; estos datos serán también anotados en los formularios antes referidos, que cumplimentarán los equipos IVD de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas. 2. Se extraerán las prótesis móviles, que serán fotografiadas y debidamente reseñadas, con el número de registro del cadáver y custodiadas hasta la total identificación del mismo. 3. Para efectuar estudios más complejos odontológicos se podrá proceder a la extracción de maxilares y mandíbula o a la realización de radiografías. e. Examen interno: Se efectuará, si fuera necesario, la apertura de cavidades para concretar la causa de la muerte así como para obtener datos identificativos intracorporales. Cuando sea preciso, se tomarán muestras para análisis tanto de tóxicos como de explosivos, acelerantes de fuego y otros. f. Recogidas de muestras para ADN: Será obligatoria la obtención de una muestra indubitada del cadáver para la obtención de perfiles genéticos, por si fuese

217

Oposicions

necesario, especialmente si hay que relacionar el cuerpo con restos humanos pendientes de identificar, conforme a los criterios establecidos en el anexo VII.1 y utilizando el acta oficial para la toma de muestras post mortem de ADN (anexo VII.2). La numeración de las muestras se realizará manteniendo el número del levantamiento y del Instituto de Medicina Legal. Si de un cadáver o resto humano fuese necesario recoger varias muestras, a cada una de ellas se le asignará un número correlativo: Número levantamiento/ número IML/ número muestra ADN g. Los hallazgos obtenidos en los estudios anteriores, que sean de interés para la identificación serán canalizados al Centro de Integración de Datos. Artículo 18. Tratamiento de Restos Humanos.

Temari

1. El tratamiento de los restos humanos se realizará en la sala de autopsias y se efectuará con fotografías de conjunto y de detalle de los mismos, y de las lesiones traumáticas que sirvan para ilustrar el informe de la autopsia. 2. Se procederá a tomar muestras para el estudio de ADN, con el fin de agrupar genéticamente aquellos fragmentos de suficiente entidad para poder completar lo más posible el cadáver para su entrega a los familiares. Se utilizará el acta oficial para la toma de muestras post mortem de ADN (anexo VII.2). 3. Todos los datos serán enviados, una vez concluida la autopsia, al Centro de Integración de Datos. Artículo 19. Control de Calidad. 1. Al final de todo el proceso de autopsia, la documentación (anexos V, VI 1 y VI 2) será remitida al control de calidad, formado por dos miembros de los cuerpos que hayan intervenido en el proceso necroidentificador, es decir un médico forense y un miembro de la Policía Científica. 2. La función del control de calidad será comprobar que se han completado todas las operaciones, se han recogido y documentado las muestras y objetos personales y se ha observado la cadena de custodia. Las personas que realicen el control de calidad serán los encargados de ordenar el traslado del cadáver a la zona de conservación y custodia; en el caso de comprobar deficiencias ordenarán un nuevo examen parcial o total del cadáver o resto humano. Artículo 20. Los equipos actuantes post mortem. 1. Los equipos post mortem estarán constituidos por: a. El personal forense siguiente: un médico forense, un oficial de actividades específicas y un funcionario de tramitación procesal.

218

Oposicions

b. Los miembros de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas siguientes: dos fotógrafos y dos funcionarios expertos en la recogida de datos post mortem. 2. Atendiendo al número de cadáveres y a las circunstancias del caso, el Director del Instituto de Medicina Legal junto con el responsable de los equipos de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, informarán al Juez Instructor sobre la conveniencia de actuar con uno o varios equipos, organizándose de forma coordinada. 3. El Director del Instituto de Medicina Legal, y el responsable de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, podrán modificar, en sus respectivos campos de actuación, la composición de los equipos post mortem para adecuarla a las necesidades del caso.

Temari

Artículo 21. La zona de conservación y custodia de cadáveres y restos humanos. 1. Una vez obtenidos los datos de identificación, realizadas las autopsias y superado el control de calidad, el cadáver o resto humano pasará a la zona de conservación y custodia. Esta actividad estará controlada por el personal del Instituto de Medicina Legal competente. Los cadáveres y restos humanos permanecerán preservados mediante frío o técnica de conservación específica. 2. Se procederá al almacenamiento de las bolsas debidamente numeradas en un lugar preparado para ello en el depósito: en arcones, frigoríficos o congeladores. Artículo 22. Entrega y traslado. 1. La entrega de cadáveres a familiares o personas allegadas se realizará cuando lo autorice la autoridad judicial competente, una vez que los cadáveres estén plenamente identificados y el dictamen de identificación por cadáver haya sido remitido a dicha Autoridad Judicial. 2. Aquellos cadáveres que no hayan sido identificados o cuya identificación se presuma difícil, quedarán a disposición de la autoridad judicial, que será quien ordene el traslado a otros lugares de conservación o depósito, o incluso su enterramiento, mediante el oportuno auto judicial, una vez que se haya confirmado que se han llevado a cabo todos los trabajos de autopsia y de obtención de datos post mortem que permitan su posterior identificación. Artículo 23. La zona de conservación y de custodia de objetos personales. Los objetos que porten los cadáveres y restos humanos y que son trasladados junto con éstos, de forma individualizada con el número de los mismos, se depositarán y custodiarán en la zona de conservación y custodia del Instituto de Medicina Legal correspondiente, y se entregarán a los familiares, previo levantamiento de un acta, cuyo original se remitirá al juzgado quedando copia en el Instituto de Medicina Legal.

219

SECCIÓN IV. FASE DE OBTENCIÓN DE DATOS ANTE MORTEM EN EL ÁREA DE ASISTENCIA A FAMILIARES.

Oposicions

Artículo 24. El área de asistencia a familiares y obtención de datos ante mortem . El área de asistencia a familiares y obtención de datos ante mortem estará situada en el lugar predeterminado para cada unidad territorial de los Institutos de Medicina Legal, para lo que se pedirá la colaboración de las distintas Administraciones públicas y, en su caso, al órgano competente en materia de protección civil. Esta área consta de cuatro zonas básicas: a. b. c. d.

El punto de información. La oficina de recepción de denuncias. La zona de obtención de datos ante mortem u oficina ante mortem . La zona de asistencia sanitaria, social y psicológica.

Temari

Artículo 25. El punto de información. En el punto de información se dará información a familiares y allegados, y se orientará a los mismos para que sean atendidos correctamente a lo largo del proceso. En este punto se encontrarán presentes para llevar a cabo labores de información específica personal de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, así como personal de asistencia social y psicológica para su cometido concreto. Artículo 26. La oficina de recepción de denuncias. 1. La oficina de recepción de denuncias se encargará de tramitar todas las denuncias sobre personas desaparecidas o posibles víctimas, y estará atendida por personal de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas. 2. Sus funciones son las siguientes: a. Recibir a los familiares o allegados de los desaparecidos o posibles víctimas. b. Elaborar las listas de desaparecidos y centralizar todos los datos en relación a los mismos. c. Remitir periódicamente a la oficina ante mortem las listas de desaparecidos o posibles víctimas. d. Controlar que se establezcan líneas de comunicación abiertas para recibir información y datos de posibles familiares o conocidos de los desaparecidos, de tal manera que se puedan ir confeccionando las listas de desaparecidos y organizando los trabajos de toma de los datos ante mortem . e. Informar a los posibles familiares y allegados de los datos ante mortem que son necesarios y que deben aportar para realizar las identificaciones. Para todo ello se contará con una guía informativa. f. Enviar a los familiares y allegados a la Oficina ante mortem cuando se compruebe que pueden colaborar en la aportación de datos.

220

Artículo 27. La zona de obtención de datos ante mortem u oficina ante mortem .

Oposicions

1. Esta zona es un lugar de trabajo mixto, cuyo fin primordial es la obtención de todos aquellos datos específicos individuales que permitan, de una forma científica y ordenada, orientar la identificación de las víctimas. 2. Los equipos ante mortem que trabajan en esta zona recabarán de familiares, amigos, testigos, instituciones públicas o privadas, todos los datos identificativos posibles de las supuestas víctimas, entendidas en sentido amplio, considerándose también como víctimas las personas supervivientes que hayan sido trasladadas a centros hospitalarios y que sea necesario identificar. Artículo 28. Equipos actuantes en la oficina ante mortem .

Temari

1. En la oficina ante mortem existirá un responsable de cada uno de los siguientes institutos y cuerpos: del Instituto de Medicinal Legal competente, del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas. 2. Dentro del área propia de sus respectivas competencias, estos responsables actuarán coordinadamente para realizar los cometidos específicos y para dirigir a los equipos que se mencionan en el apartado siguiente. 3. Los equipos de recogida de datos ante mortem estarán constituidos por funcionarios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y policías autonómicas, personal médico forense y del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, formando equipos en número suficiente en función de la magnitud del suceso. Artículo 29. Las funciones generales del equipo ante mortem . Las funciones generales del equipo ante mortem son las siguientes: a. Determinar y dar a conocer públicamente qué información ante mortem de las posibles víctimas deberán aportar las familias. Entre otra, esta información podrá consistir en fotografías, datos personales y antropométricos, historias médicas, radiografías generales y dentales, moldes dentales u odontólogo habitual. Para todo ello se contará con una guía informativa. b. Coordinar y dirigir a otros profesionales que se personen en el lugar. c. Obtener datos que puedan facilitar la identificación tales como vestimenta, efectos personales, tatuajes, fichas dentales o radiografías dentales, operaciones quirúrgicas realizadas, uso de prótesis internas, uso de marcapasos o cualquier otro dato identificativo. d. Obtener la lista de familiares disponibles para la toma de ADN. (anexo VII.3). e. Obtener muestras biológicas de familiares directos y/o ante mortem del fallecido para análisis de ADN. Con tal fin se cumplimentarán las actas de recogida conforme lo establecido en el anexo VII.4 (hojas 1 y 2) y VII.5. f. Recoger los datos ante mortem siguiendo las directrices de los formularios de Interpol.

221

g. Enviar los expedientes al centro de integración de datos.

Oposicions

Artículo 30. Actuación específica del médico forense. Será actuación específica del médico forense la interpretación y cotejo de todos los informes médicos, radiografías y cuantos datos sanitarios o médicos tengan relación con el proceso de identificación, así como la coordinación del personal en la toma de muestras biológicas para ADN, con el apoyo del personal del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses y de los Laboratorios de los Institutos de Medicina Legal. Artículo 31. Actuación especifica de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas. Serán funciones de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas las siguientes:

Temari

a. La obtención de los datos ante mortem, mediante la cumplimentación de un impreso normalizado basado en los formularios que Interpol tiene establecidos para estos casos, la recopilación de fichas dentales y radiografías dentales, así como otros datos de interés para la identificación como operaciones quirúrgicas realizadas, uso de prótesis internas, uso de marcapasos, etc. b. La obtención de muestras biológicas indubitadas de familiares para la obtención del ADN, en coordinación con los médicos forenses y el apoyo del personal del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses. Esta recogida se efectuará levantando la correspondiente acta de recogida de muestras como se señala en la letra e del artículo 29. Las muestras biológicas se remitirán a los laboratorios de referencia en los términos establecidos. Artículo 32. Entrada en funcionamiento de la oficina ante mortem . 1. La oficina ante mortem, deberá de empezar a trabajar desde el primer momento, ya que todos los datos personales que pueda aportar previamente a la realización de la autopsia son fundamentales en el proceso de identificación de los cadáveres. Para ello, se establecerán líneas de comunicación directa con el Área de depósito de cadáveres, independientemente del envío de los formularios y actas al Centro de Integración de Datos. 2. Los equipos ante mortem realizarán su labor de la siguiente forma: a. Recogida de datos en la oficina ante mortem . b. Utilización de unidades periféricas o unidades móviles de la Policía Científica de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas.

222

Artículo 33. La zona de asistencia sanitaria, social y psicológica.

Oposicions

En la zona de asistencia sanitaria, social y psicológica se ubicarán los equipos de psicólogos, médicos y asistentes sociales encargados de atender a los familiares y allegados de las víctimas o desaparecidos.

CAPÍTULO III. LABORATORIOS.

Artículo 34. Laboratorios.

Temari

1. Se establecerán como Laboratorios para análisis del ADN y otros análisis propios de su especialidad, los que poseen las siguientes instituciones: a. El Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses que actuará además como Laboratorio de Referencia. b. La Comisaría General de Policía Científica del Cuerpo Nacional de Policía, del Ministerio del Interior. c. El Servicio de Criminalística de la Guardia Civil, del Ministerio del Interior. d. Los Laboratorios de los Institutos de Medicina Legal. 2. En el caso de que el suceso se produzca en comunidades autónomas que hayan recibido traspasos en materia de seguridad se contará con la colaboración de sus laboratorios. Artículo 35. Reparto de muestras. 1. Con el ánimo de garantizar la eficacia y la rapidez del proceso de identificación genética, las muestras post mortem, ante mortem y de familiares para análisis de ADN serán repartidas entre los distintos laboratorios dentro del ámbito de su competencia, que actuarán de forma coordinada tanto en la obtención de los perfiles genéticos, como en el proceso de comparación sistemática de perfiles de ADN en bases de datos automatizadas, sin perjuicio de lo que pueda establecer la autoridad judicial competente, en función de las características y etiología del suceso. 2. Con conocimiento de la autoridad judicial competente, los responsables de las diferentes instituciones implicadas (médicos forenses, Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, policías autonómicas e Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses) establecerán el criterio de reparto de las muestras recogidas en las fases ante mortem y post mortem.

223

Artículo 36. Tratamiento de los resultados de los análisis.

Oposicions

1. Todos los resultados de los análisis de identificación de víctimas se remitirán al Centro de Integración de Datos. 2. Cuando la etiología del suceso obedezca a causas terroristas o criminales, y siempre que lo autorice el juez competente, los resultados finales de todos los análisis que se realicen por los distintos laboratorios se remitirán, a los efectos de investigación, al laboratorio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas que tengan la competencia investigadora.

CAPÍTULO IV. CENTRO DE INTEGRACIÓN DE DATOS.

Temari

Artículo 37. Centro de Integración de Datos. 1. El Centro de Integración de Datos tiene como función reunir y supervisar los diferentes informes de identificación que se realicen por las distintas instituciones, según los datos recogidos en los distintos Anexos del presente Real Decreto, previo a su remisión a la autoridad judicial competente. 2. El Centro de Integración de Datos, estará formado por una Oficina Forense y una Oficina de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las policías autonómicas, cada una como aglutinante de las actividades propias de las instituciones implicadas, donde convergerán todos los resultados finales propios de cada institución. En cada una de ellas existirá un responsable que se encargará de que se realice y mantenga una coordinación y comunicación operativa entre las instituciones. En la Oficina forense se podrá integrar personal del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses con un responsable del mismo, quién coordinará los trabajos de identificación propios de dicho Instituto. 3. Una vez procesada toda la información procedente de las dos oficinas, el Centro de Integración de Datos elaborará un dictamen de identificación que será firmado por los responsables de la emisión del informe y otro de la causa de la muerte que será firmado por los médicos forenses del Servicio de Patología del Instituto de Medicina Legal actuante. Ambos dictámenes que se remitirán a la autoridad judicial competente. 4. De todos y cada uno de los documentos que genere el tratamiento de cadáveres y restos humanos a lo largo de todo el proceso, se conservará copia en el archivo del Instituto de Medicina Legal correspondiente, sin perjuicio de los documentos y datos que deban obrar, por ser de su competencia, en los ficheros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. 5. Se tendrá en cuenta la posibilidad de que se solicite el desplazamiento de funcionarios de la Administración de Justicia al Centro de Integración de Datos.

224

Oposicions

6. Para dar puntual información a los medios de comunicación sobre el tratamiento médico‐forense y de policía científica del suceso, existirá un responsable de información único, dependiente del Centro de Integración de Datos, que será, en principio, el Jefe de Prensa del Tribunal Superior de Justicia correspondiente o para delitos de terrorismo el de la Audiencia Nacional. FORMULARIOS Y ACTAS ANEXO I. Formulario de levantamiento de cadáveres o restos humanos en sucesos con víctimas múltiples. ANEXO II. Acta de relación de restos humanos.

Temari

ANEXO III. Acta de relación de objetos. ANEXO IV. Acta de traslado al depósito de cadáveres y restos humanos. ANEXO V. Formulario del área de depósito de cadáveres y restos humanos en sucesos con víctimas múltiples. ANEXO VI. ANEXO VII. Normas y actas de recogida de muestras de ADN.

225

Punt 3 : El Procès Penal

3.1 LA JURISDICCIÓ PENAL A L’ESTAT ESPANYOL: ÒRGANS I COMPETÈNCIES.

Oposicions

1. Introducció 1.1 Constitució espanyola i Llei orgànica del poder judicial 1.2 El poder judicial 2. Els ordres jurisdiccionals 2.1 Els tribunals especials constitucionals 2.2 La jurisdicció ordinària 3. Jurisdicció i competència en l’àmbit penal

Temari

3.1 Jurisdicció penal 3.2 Òrgans judicials i competències en l’àmbit penal 3.2.1 Jutjats de pau 3.2.2 Jutjats d’instrucció 3.2.3 Jutjats de violència sobre les dones 3.2.4 Jutjats penals 3.2.5 Jutjats de menors 3.2.6 Jutjats de vigilància penitenciària 3.2.7 Audiències provincials 3.2.8 Tribunal del jurat 3.2.9 Tribunals superiors de justícia 3.2.10 Audiència Nacional 3.2.11 Tribunal Suprem 3.3 La competència objectiva 4. Competència territorial i delictes connexos 4.1 Competència territorial 4.2 Delictes connexos

226

1. Introducció

Oposicions

1.1 Constitució espanyola i Llei orgànica del poder judicial L’ article 1 de la Constitució estableix que Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia i el pluralisme polític. La configuració com a Estat de dret té diverses implicacions. D’una banda, la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial i, de l’altra, la submissió de tots els poders públics a la Constitució i a l’ordenament jurídic.

Temari

Per tant és necessària l’existència d’un poder judicial independent, que precisament per la seva independència, s’encarregarà mitjançant els seus òrgans, d’executar i aplicar imparcialment les normes jurídiques, sotmetre tots els poders públics al compliment de la llei, controlar la legalitat de l’actuació administrativa i garantir a totes les persones la tutela efectiva en l’exercici legítim dels seus drets i interessos. El poder judicial, d’acord amb el títol VI de la Constitució, s’encarrega de l’exercici de la potestat jurisdiccional, que atorga als jutges i magistrats la facultat de jutjar i fer executar el que ha estat jutjat, és a dir, dictar resolucions i fer que aquestes es compleixin. En el títol VI de la CE, a l’art.117.1, es defineixen els quatre principis bàsics que regulen l’actuació del jutges i magistrats que són: a) Independència: l’exercici de l’acció jurisdiccional es porta a terme davant de tothom, inclosos poders públics i els propis òrgans jurisdiccionals. Únicament mitjançant el recurs, els òrgans superiors poden corregir les decisions de contingut jurídic emeses pels inferiors, sempre segons el procediment legalment previst. b) Inamovibilitat: per garantir la independència dels òrgans jurisdiccionals de qualsevol interferència del poders públics, s’estableix un sistema legal que determina que els primers no puguin ésser suspesos de les seves atribucions més que pels motius i amb les garanties previstes per la llei. La carrera professional dels jutges i magistrats està totalment regulada o en tot cas, dependrà de les decisions que adopti el Consell General del Poder Judicial en les funcions que legalment tingui atribuïdes. c) Responsabilitat: els jutges i magistrats, de forma individual, han de respondre de la seva actuació. Això implica que estan sotmesos a les conseqüències jurídiques derivades dels seus actes jurisdiccionals que podran donar lloc a responsabilitat penal, civil o disciplinària.

227

Oposicions

d) Submissió a l’imperi de la llei: l’actuació de jutges i magistrats està sotmesa a la Constitució i a les lleis, i han d’actuar de conformitat amb elles en la seva tasca de fer complir la llei.

L’article 122 de la CE disposa que una llei orgànica determinarà la constitució, el funcionament i govern dels jutjats i tribunals. La llei que ha complert amb aquests objectius és la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. Tal com disposa la Constitució, aquesta llei regula la constitució, el funcionament i govern dels jutjats i tribunals, l’estatut jurídic dels jutges i magistrats i del personal al servei de l’Administració de justícia, així com l’estatut, les funcions i el règim d’incompatibilitats dels membres del Consell General del Poder Judicial.

Temari

Finalment, escau assenyalar que jutges i magistrats conformen el poder judicial, no així el Ministeri Fiscal que tot i que es una peça clau en l’administració de justícia, no forma part del poder judicial. 1.2 El poder judicial L’article 117 CE estableix que: “1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei. 2. Els jutges i els magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats més que per motiu de les causes que la llei preveu i amb les garanties que aquesta ofereix. 3. L'exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin. 4. Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala l'apartat anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret. 5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organització i del funcionament dels tribunals. La llei regularà l'exercici de la jurisdicció militar dins l'àmbit estrictament castrense i en ocasió de l'estat de setge, d'acord amb els principis de la Constitució. 6. Resten prohibits els tribunals d'excepció.” Aquest article configura quins són els principis bàsics del poder judicial:

228

Oposicions

1. Unitat: es troba als articles 117.5 CE i 3 LOPJ1. Significa que el poder judicial és únic per a tot l’Estat, i s’oposa a l’existència de jurisdiccions especials, atès que la funció jurisdiccional recau únicament en els jutges i tribunals que integren el poder judicial.

Aquest principi implicaria que la funció jurisdiccional recaigués sobre un únic òrgan, però com que això és materialment impossible, hi ha molts òrgans jurisdiccionals als quals s’atribueix la potestat jurisdiccional. 2. Exclusivitat: recollit als articles 117.3 CE i 2 LOPJ2. L’exercici de la potestat jurisdiccional correspon exclusivament als jutges i tribunals. Això té una doble

Temari

Article 3.1 LOPJ: “La jurisdicció es única i s’exerceix pels jutjats i tribunals previstos en aquesta llei, sense perjudici de les potestats jurisdiccionals reconegudes per la Constitució a uns altres òrgans”. conseqüència: d’una banda l’Estat té la competència exclusiva en matèria d’administració de justícia (article 149.5 CE); i, de l’altra, que només els jutjats i tribunals regulats per llei seran els que tindran jurisdicció. És més, la pròpia Constitució reforça aquesta exclusivitat quan diu que els jutges i tribunals l’única funció que tindran serà la jurisdiccional (article 117.3 i 4 CE). 3. Jutge natural: troba el seu marc en dos preceptes de la Constitució: l’article 117.6 que prohibeix els tribunals d’excepció i l’article 24.2 quan diu que tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei. Per tribunal d’excepció hem d’entendre aquell que es crea vulnerant alguna de les regles de competència legalment establertes. Aquest principi suposa una garantia per als ciutadans, que tenen la tranquil•litat de saber que els òrgans jurisdiccionals estan legalment organitzats, i que el coneixement d’un assumpte en concret vindrà determinat per criteris legals i no de cap altre tipus. 2. Els ordres jurisdiccionals Com s’ha exposat abans, la jurisdicció és única, però els òrgans jurisdiccionals necessiten organitzar‐se per racionalitzar i fer més efectiva la seva funció. Però aquestes regles d’organització no poden infringir el principi d’unitat: tots els jutjats i tribunals han de ser ordinaris, és a dir, creats de conformitat amb la Llei orgànica del poder judicial i al seu capdavant ha d’haver‐hi un jutge o magistrat, que reuneixi els requisits legalment previstos per a la carrera judicial. Així es configura la jurisdicció ordinària. No obstant això, hi ha una sèrie de tribunals que es podrien qualificar com a especials, perquè no reuneixen algun dels dos requisits propis de la jurisdicció ordinària però que la Constitució ha reconegut de forma expressa.

229

2.1 Els tribunals especials constitucionals

Oposicions

La Constitució prohibeix l’existència de tribunals especials com a regla general, però reconeix una sèrie de tribunals especials constitucionals, que es troben fora de l’òrbita del poder judicial. La resta de tribunals que no siguin ordinaris ni estiguin reconeguts per la Constitució, queden prohibits. La Constitució preveu l’existència d’uns tribunals no integrats en el poder judicial: • Els tribunals militars, previstos a l’article 117.5 CE, que estableix que la llei regularà la jurisdicció militar, la qual queda limitada a l’àmbit castrense i als estats de setge. La jurisdicció militar es limita únicament a l’enjudiciament dels fets tipificats com a delictes pel codi penal militar, comesos per militars, i coneix també dels supòsits d’estat de setge.

Temari

• El Tribunal Constitucional, està previst al títol IX de la Constitució (articles 159 a 165 CE) i també a la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional. L’article 1 d’aquesta Llei orgànica defineix el Tribunal Constitucional: “1. El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució i a aquesta Llei orgànica. 2. És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional.” El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució i com a tal té l’obligació de vetllar pel respecte dels drets fonamentals i la constitucionalitat de les lleis. Té naturalesa judicial, per tant, està compost per magistrats, però queda fora de l’organització del poder judicial i en una posició aliena i superior al Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional és l’òrgan competent per al coneixement de: Article 2.1 LOPJ: “L’exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar el que s’ha jutjat, correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats a les lleis i als tractats internacionals”. recurs d’inconstitucionalitat, que és el procés pel qual es verifica la conformitat d’una llei a la Constitució. qüestió d’inconstitucionalitat, que és el procés pel qual es determina la inaplicabilitat d’una norma a un supòsit de fet concret per resultar contrària a la Constitució. Aquesta qüestió ha de plantejar‐se necessàriament en el si d’un procés judicial, que s’haurà d’aturar a l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l’aplicabilitat de la norma. recurs d’empara, és el procediment previst per denunciar les violacions per part dels poder públics dels drets i llibertats reconeguts a la secció I del capítol II del títol I, més l’article 14 i 30.2 de la Constitució. La vulneració d’aquests drets i llibertats pot ser 230

Oposicions

deguda a disposicions, actes jurídics o actuacions de fet per part dels poders públics de l’Estat, de les comunitats autònomes i resta d’ens públics de tipus territorial, corporatiu o institucional. Per poder interposar el recurs d’empara abans s’haurà d’esgotar la via jurisdiccional ordinària. conflicte de competència entre òrgans superiors de l’Estat sobre la titularitat de la competència. El Tribunal Constitucional coneixerà dels conflictes que sorgeixin entre l’Estat i les comunitats autònomes, entre aquestes entre si, i també dels conflictes amb els municipis, quant a competències o atribucions que tinguin assignades per la Constitució i les lleis. Així mateix, també coneixerà dels conflictes que es plantegin entre els òrgans constitucionals (per exemple, entre el Govern i el Congrés).

Temari

• El tribunal del jurat: previst a l’article 125 CE, va ser instaurat mitjançant la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat, que està compost per un magistrat president, nou jurats titulars i dos de suplents. Té competència per a l’enjudiciament d’un nombre taxat de delictes. • Els tribunals consuetudinaris, també previstos a l’article 125 CE. Es tracta de tribunals de costums o tradicionals amb vigència històrica, les resolucions dels quals gaudeixen de ple reconeixement (acostumen a tractar àmbits com l’economia agrària, la pesca...). La LOPJ preveu expressament a l’article 19 l’existència del Tribunal de les Aigües de l’Horta Valenciana i el Consell dels Homes Bons de Múrcia. • El Tribunal de Comptes, previst a l’article 136 CE, és l’òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat i del sector públic. Quant als tribunals eclesiàstics, que es limiten al coneixement dels processos de nul•litat matrimonial dels matrimonis canònics, és a dir, dels que s’hagin celebrat per l’església, les seves resolucions tenen el valor de sentències dictades per tribunals estrangers i perquè tinguin reconeixement hauran de seguir el procediment legal de reconeixement de sentències estrangeres. Però en cap cas tenen la consideració de tribunals especials constitucionals. 2.2 La jurisdicció ordinària Configuren el que seria la jurisdicció ordinària quatre ordres jurisdiccionals, que tenen la seva raó de ser en la necessària especificitat de les matèries que regulen. Aquests ordres són, segons l’article 9 de la LOPJ: Ordre jurisdiccional civil: competent sobre temes civils com filiació, matrimoni, contractes, arrendaments, drets reals, reclamacions de quantitat, etc. També coneixerà de tots aquells temes que no estiguin atribuïts a cap altre jurisdicció. Ordre jurisdiccional penal: competent per enjudiciar delictes i faltes, amb excepció de les que corresponguin a la jurisdicció militar. 231

Oposicions

Ordre jurisdiccional contenciós administratiu: competent per conèixer totes aquelles demandes relacionades amb actes de l’Administració pública subjectes al dret administratiu. Ordre jurisdiccional social: és competent per conèixer les peticions que es plantegin en matèria laboral i de seguretat social. 3. Jurisdicció i competència en l’àmbit penal Per poder conèixer d’un assumpte penal, l’òrgan judicial s’ha de sotmetre a les normes que regulen la jurisdicció i la competència, per valorar si està processalment habilitat per conèixer sobre l’assumpte que se li planteja. D’ofici ha de comprovar si té jurisdicció i competència per jutjar un cas en concret, i si no ho fa, les parts també poden denunciar aquesta manca de jurisdicció i competència.

Temari

Quan s’analitza la jurisdicció i la competència, en primer lloc s’ha de valorar si el coneixement dels fets correspon als tribunals espanyols o bé a tribunals estrangers. Quan correspongui als tribunals espanyols, la següent qüestió serà determinar a quin ordre jurisdiccional correspon conèixer del conflicte plantejat; finalment, la tercera pregunta a formular serà, quin jutjat o tribunal en concret haurà de resoldre. L’anàlisi de les regles sobre jurisdicció i competència ens permetrà conèixer si un assumpte correspon a la jurisdicció penal espanyola o no i en cas afirmatiu, quin òrgan judicial penal així com quin jutge són els competents. Tot seguit plantejarem per separat les regles que determinen la jurisdicció i competència en l’àmbit penal. 3.1 Jurisdicció penal Per determinar l’extensió i els límits de la jurisdicció penal la doctrina distingeix tres tipus de criteris: objectius, territorials i subjectius, que venen determinats a l’article 23 LOPJ que es reprodueix al final d’aquest apartat. a) Criteri objectiu: segons l’article 9.3 LOPJ els tribunals i jutjats de l’ordre penal tenen atribuït el coneixement de les causes i judicis criminals. Queden fora de la jurisdicció penal els fets tipificats com a delicte en el Codi penal militar així com els supòsits d’estat de setge, en què seran competència dels tribunals de la jurisdicció militar. La jurisdicció penal pot resoldre qüestions de responsabilitat civil quan dels fets delictius se’n derivin responsabilitats jurídiques civils. Així mateix, cal tenir en compte que els jutjats de violència sobre les dones, malgrat pertànyer a l’ordre jurisdiccional penal, poden conèixer de determinats assumptes propis del dret de família que pertanyen a l’àmbit civil.

232

Oposicions

Finalment, els jutges de la jurisdicció penal també poden conèixer d’assumptes d’altres ordres jurisdiccionals (civil, administratiu, etc.) quan resolguin qüestions prejudicials, en aquells casos en què la qüestió penal no es pugui resoldre si prèviament no es resol l’altra. Això està previst a l’article 10.1 LOPJ. b) Criteri territorial: la jurisdicció com a atribut de sobirania tindrà en compte si els delictes o les faltes s’han comès o no en territori espanyol. La jurisdicció penal espanyola està sotmesa al principi de territorialitat: únicament és competent pels fets comesos en territori espanyol i en els vaixells i aeronaus espanyols. El principi de territorialitat té tres excepcions:

Temari

1. Principi de nacionalitat (art. 23.2 LOPJ): amplia la jurisdicció penal espanyola fora del territori espanyol, amb independència de la nacionalitat dels implicats. Requisits: ‐ que es tracti de fets constitutius de delicte segons la llei espanyola. ‐ comesos per espanyols o estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola després de la comissió del fet delictiu. ‐ que el fet sigui punible en el lloc de comissió, excepte si hi ha un conveni que exceptuï la concurrència d’aquest requisit. ‐ que el perjudicat o el Ministeri Fiscal interposin querella davant els tribunals espanyols. ‐ que l’autor no hagi estat condemnat, absolt o indultat a l’estranger per aquests fets. Si ha complert la condemna només de forma parcial, això es podria tenir en compte per rebaixar‐li la pena que li pogués correspondre. 2. Principi real (art. 23.3 LOPJ): la jurisdicció penal espanyola s’amplia i pot conèixer de fets tipificats com a delicte per la llei espanyola quan afectin greument els interessos de l’estat. Es tracta de fets comesos fora de territori espanyol, tant per espanyols o estrangers, sempre que es tracti d’algun dels delictes següents: ‐ traïció i contra la pau o la independència de l’Estat ‐ contra el titular de la Corona, el seu consort, successor o el regent ‐ rebel•lió i sedició ‐ falsificació de la firma o segell reials, del segell de l’Estat, de les signatures dels ministres i dels segells públics o oficials 233

‐ falsificació i expedició de moneda espanyola

Oposicions

‐ qualsevol altra falsificació que perjudiqui directament al crèdit o interessos de l’Estat, i també la introducció o expedició de la falsificació ‐ atemptat contra autoritats o funcionaris públics espanyols ‐ comesos pels funcionaris espanyols que resideixin a l’estranger en l’exercici de les seves funcions i contra l’Administració de justícia ‐ relatius al control de canvis 3. Principi de justícia universal (art. 23.4 LOPJ): amb independència del lloc de comissió i de la nacionalitat de l’autor, la jurisdicció espanyola és competent per al coneixement d’aquests fets delictius:

Temari

‐ genocidi ‐ terrorisme ‐ pirateria i apoderament il•lícit d’aeronaus ‐ falsificació de moneda estrangera ‐ prostitució i corrupció de menors ‐tràfic de drogues ‐ relatius a la mutilació genital femenina, si els responsables es troben a Espanya.*3 ‐ qualsevol altre que segons els tractats internacionals pugui ser perseguit a Espanya c) Criteri subjectiu: determinades persones queden fora de la jurisdicció dels jutges i tribunals espanyols, encara que hi concorrin positivament els criteris abans esmentats d’objectivitat i territorialitat. Així en virtut del càrrec o la representació que ostentin certes persones, poden quedar exemptes de ser sotmeses a la jurisdicció penal perquè tenen la condició d’inviolables. La normativa que regula aquestes inviolabilitats és molt variada, normalment s’haurà de recórrer a la norma reguladora del propi òrgan, o la que li atribueix competències. Així, a títol d’exemple, tenen la condició d’inviolables: ‐ El rei (art. 56.3 CE) ‐ Diputats i senadors (art. 71 CE) ‐ Magistrats del Tribunal Constitucional ‐ El Defensor del Poble 234

‐ Parlamentaris autonòmics ‐ Agents diplomàtics (Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques)

Oposicions

La persona del Rei és inviolable en tots els casos i no està subjecte a responsabilitat, per mandat constitucional. La resta de situacions, com ara les dels diputats, senadors, parlamentaris, magistrats del Tribunal Constitucional, etc., serien només inviolables per les opinions manifestades en funció del seu càrrec, però no per qualsevol delicte o falta que poguessin cometre. Estarien igualment exempts d’ésser sotmesos a la jurisdicció penal aquelles persones estrangeres emparades pel principi d’immunitat segons les normes del dret internacional públic.

Temari

Modificació introduïda per la LO 3/2005, de 8 de juliol, de modificació de la LO 6/1985, del Poder Judicial, per a perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina Article 23 LOPJ: “1.En l'ordre penal correspondrà a la jurisdicció espanyola el coneixement de les causes per delictes i faltes comesos en territori espanyol o comesos a bord de vaixells o aeronaus espanyols, sense perjudici del previst en els tractats internacionals en els quals Espanya sigui part. 2. Així mateix, coneixerà dels fets previstos en les lleis penals espanyoles com delictes, encara que hagin estat comesos fora del territori nacional, sempre que els criminalment responsables fossin espanyols o estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola posteriorment a la comissió del fet i concorreguessin els següents requisits: a) Que el fet sigui punible en el lloc d'execució, llevat que, en virtut d'un tractat internacional o d'un acte normatiu d'una organització internacional de la qual Espanya en sigui part, no resulti necessari l'esmentat requisit. b) Que l'ofès o el Ministeri Fiscal denunciïn o interposin querella davant dels tribunals espanyols. c) Que el delinqüent no hagi estat absolt, indultat o penat a l'estranger o, en aquest últim cas, no hagi complert la condemna. Si només l'ha complert en part, se’l tindrà en compte per rebaixar‐lo proporcionalment la que li correspongui. 3. Coneixerà la jurisdicció espanyola dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional quan siguin susceptibles de tipificar‐se, segons la llei penal espanyola, com algun dels següents delictes: a) De traïció i contra la pau o la independència de l'Estat. b) Contra el titular de la Corona, el seu consort, el seu successor o el regent. 235

c) Rebel•lió i sedició.

Oposicions

d) Falsificació de la firma o segell reials, del segell de l'Estat, de les firmes dels ministres i dels segells públics o oficials. e) Falsificació de moneda espanyola i la seva expedició. f) Qualsevol altra falsificació que perjudiqui directament el crèdit o els interessos de l'Estat, i introducció o expedició del falsificat. g) Atemptat contra autoritats o funcionaris públics espanyols. h) Els perpetrats a l'exercici de les seves funcions per funcionaris públics espanyols residents a l'estranger i els delictes contra l'Administració pública espanyola. i) Els relatius al control de canvis.

Temari

4. Igualment serà competent la jurisdicció espanyola per conèixer dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional susceptibles de tipificar‐se, segons la llei penal espanyola, com algun dels següents delictes: a) Genocidi. b) Terrorisme. c) Pirateria i apoderament il•lícit d'aeronaus. d) Falsificació de moneda estrangera. e) Els delictes relatius a la prostitució i els de corrupció de menors o incapaços. f) Tràfic il•legal de drogues psicotròpiques, tòxiques i estupefaents. g) Els relatius a la mutilació genital femenina, sempre que els responsables es trobin a Espanya. h) I qualsevol altre que, segons els tractats o convenis internacionals, hagi d'estat perseguit a Espanya. 5. En els supòsits dels apartats 3 i 4 serà d'aplicació el disposat en la lletra c) de l'apartat 2 d'aquest article.” 3.2 Òrgans judicials i competències en l’àmbit penal Una vegada atribuïda la jurisdicció als tribunals espanyols, s’escau delimitar a quins òrgans en concret correspon el coneixement d’un assumpte. Així, dins l’ordre penal, hi ha previstes una sèrie de regles per delimitar la competència, que busquen organitzar els òrgans judicials que conformen la jurisdicció penal. Són

236

normes de repartiment o atribució entre els jutjats i tribunals. És el que s’anomena competència objectiva, funcional i territorial.

Oposicions

A continuació analitzarem els jutjats i tribunals que integren la jurisdicció penal espanyola amb una breu referència de les seves principals competències. 3.2.1 Jutjats de pau (articles 99 i següents LOPJ) Els jutjats de pau es troben en aquells municipis on no hi ha un Jutjat de primera instància i instrucció. Per tant, el seu àmbit jurisdiccional es limita al seu terme municipal. Els jutjats de pau són competents per jutjar faltes sempre que els fets s’hagin comès en el seu territori. L’article 14 primer de LECr concreta quines faltes poden jutjat: ‐ art. 626 CP: deslluir béns immobles de domini públic o privat

Temari

‐ art. 630 CP: abandonament xeringues i instruments perillosos ‐ art. 632 CP: maltractament animals domèstics ‐ art. 633 CP: pertorbar l’ordre en audiència d’un tribunal, en actes o espectacles ‐ art. 620.1 i 2 CP: amenaces, coaccions, injúries i vexacions injustes de caràcter lleu, si bé únicament quan la persona ofesa no sigui una de les previstes a l’actual article 173.2, és a dir, no es cometin dintre de l’àmbit de la violència domèstica. D’altra banda i juntament amb l’enjudiciament d’aquestes faltes, el jutge de pau també pot exercir actuacions penals per delegació d’òrgans judicials superiors com practicar declaracions, oferiment d’accions, practicar citacions, etc. 3.2.2 Jutjats d’instrucció (article 87 LOPJ) Aquests jutjats estenen el seu àmbit jurisdiccional al partit judicial. En un mateix partit judicial poden haver‐hi diversos jutjats d’instrucció, en ocasions estan junts amb els jutjats de primera instància (d’àmbit civil) i d’altres, separats. El jutjat d’instrucció és un òrgan jurisdiccional unipersonal, és a dir integrat per un únic jutge. Són competents per: ‐ Enjudiciament dels judicis de faltes. En matèria de faltes, és important la reforma introduïda a través de l’Acord reglamentari 2/2003, de 26 de febrer, que modifica el reglament sobre les normes de repartiment penal, ja que a partir d’ara la competència no ve determinada per la data dels fets sinó que s’atribueix al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia que rep l’atestat o la denúncia.4 237

‐ Instrucció de causes per delicte. Si bé només l’enjudiciament dels quals correspon al jutjat penal o a l’audiència provincial.

Oposicions

‐ Adopció de mesures cautelars. ‐ Procediment d’habeas corpus, ja sigui de majors o menors d’edat penal. ‐ Autorització de diligències que afectin drets fonamentals: entrades i escorcolls, intervencions telefòniques, corporals, etc. ‐ Resolució dels recursos contra resolucions del jutjat de pau. ‐ Celebració de conformitats en procediments ràpids per delicte, llevat que la competència sigui dels jutjats de violència sobre les dones *5, si bé només quan es tracti d’un delicte castigat amb:

Temari

1. pena de presó fins a 3 anys, sempre que la condemna demanada o la suma de les condemnes demanades no superi, reduïdes en un terç, la pena de 2 anys 2. pena de multa de qualsevol quantia 3. altres penes no superiors a 10 anys. 4 Acord reglamentari 2/2003, de 26 de febrer, del Ple del Consell General del Poder Judicial, pel qual es modifica el Reglament 5/1995, de 7 de juny, dels aspectes accessoris de les actuacions judicials, en allò relatiu als serveis de guàrdia. 5 Disposició final primera de la LO 3/2005, de 8 de juliol de modificació de la LO 6/1985, del Poder Judicial, per perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital. Aquesta conformitat permet a l’acusat veure’s beneficiat en la reducció d’1/3 de la pena sol•licitada. Va ser introduïda amb la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal articulada mitjançant la Llei orgànica 8/20026. La transcendència de la reforma radica en el fet que trenca la separació instrucció i enjudiciament de delictes, tota vegada que a partir d’aquesta reforma el jutge instructor en determinats casos pot dictar sentència per fets constitutius de delicte. 3.2.3 Jutjats de violència sobre les dones (article 87 bis i 87 ter de la LOPJ) La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere ha creat els jutjats de violència sobre les dones en cada partit judicial, encara que excepcionalment es preveu que puguin estendre la seva competència a més d’un partit, i els va atribuir les competències següents:

238

En l’ordre penal:

Oposicions

a) la instrucció dels delictes dels títols del Codi penal relatius a l’homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la integritat moral, contra la llibertat i la indemnitat sexuals o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació, sempre que s’hagin comès contra qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada amb l’autor per anàloga relació d’afectivitat, encara que fos sense convivència, així com els comesos sobre els descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre els menors o incapaços que hi convisquin o que estiguin subjectes a la potestat, tutela curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, quan en aquests casos també s’hagi produït un acte de violència de gènere.

Temari

b) la instrucció pels delictes contra els drets i deures familiars, quan la víctima sigui alguna de les persones de la lletra a). c) dictar ordres de protecció a les víctimes, sens perjudici de les competències del jutjat de guàrdia. d) coneixement i decisió de les faltes del títol I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades a la lletra a) e) dictar sentències de conformitat amb l’acusació en els casos previstos a la Llei. En l’ordre civil: a) filiació, maternitat i paternitat b) nul•litat del matrimoni, separació i divorci c) sobre relacions paterno filials d) adopció o modificació de mesures de transcendència familiar e) guarda i custòdia de fills i filles menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l’altre en nom del fills i filles menors. f) sobre la necessitat de l’assentiment en l’adopció g) sobre l’oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. Perquè un jutjat de violència sobre les dones pugui conèixer d’aquests assumptes civils de manera exclusiva i excloent cal que concorrin simultàniament aquests requisits: a) que sigui un procés civil de les matèries anteriors b) que alguna de les parts del procés civil sigui víctima d’actes de violència de gènere segons el previst a l’article 87 ter 1 a) 239

6 Llei orgànica 8/2002, de 24 d’octubre, complementària de la Llei 38/2002, de 24 d’octubre, de reforma parcial de la Llei d’enjudiciament criminal.

Oposicions

c) que alguna de les parts del procés civil sigui imputat com autor, inductor o cooperador necessari en la realització dels actes de violència de gènere. d) que s’hagin iniciat davant del Jutjat de Violència sobre les Dones actuacions penals per delicte o falta a conseqüència d’un acte de violència sobre la dona, o s’hagi adoptat una ordre de protecció en favor d’una víctima de la violència de gènere. Adopció de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica i de gènere

Temari

La Llei 27/2003, de 31 de juliol, va crear un instrument destinat a intensificar la protecció a les víctimes de violència domèstica i de gènere. Mitjançant un procediment judicial senzill i immediat, s’atorga a la víctima un estatut integral de protecció comprensiu de mesures de caràcter penal, civil i de protecció social.7 En els supòsits que l’assumpte sigui competència del Jutjat de Violència sobre les Dones segons el que estableix l’article 87 ter de la LOPJ , aquest és l’òrgan competent per dictar l’ordre de protecció. Tanmateix, quan el Jutge de Violència sobre les Dones es trobi fora d’hores d’audiència, l’òrgan competent per adoptar l’ordre de protecció és el Jutge d’Instrucció en funcions de guàrdia, el qual després de resoldre el que sigui procedent trametrà les actuacions al Jutjat de Violència sobre les Dones competent.*8 El jutge d’instrucció en funcions de guàrdia és el competent per adoptar les ordres de protecció en assumptes que no siguin competència dels jutjats de violència sobre les dones, a no ser que hi hagi algun procediment obert sobre els fets en què es fonamenta la sol•licitud, atès que serà el jutge que conegui d’aquest procediment el competent. No obstant això, si hi ha una raó d’urgència que justifiqui una actuació immediata o quan hi hagi dubtes sobre la competència territorial, el jutge de guàrdia o el jutge de violència sobre les dones que ha tingut coneixement de la sol•licitud serà el que haurà d’iniciar i de resoldre el procediment, sens perjudici que posteriorment remeti les actuacions a aquell que resulti competent. S’ha de tenir en compte dins l’àmbit de la violència de gènere la novetat que ha suposat l’article 15 bis de la LECr introduït per la LO 1/2004, preveu la competència territorial del jutge del domicili de la víctima en delictes i faltes la instrucció o coneixement dels quals correspongui als jutjats de violència sobre les dones, la qual cosa farà que tots els assumptes en matèria que sigui competència d’aquests jutjats vagin a parar al Jutjat de Violència sobre les Dones del domicili de la víctima, el qual atraurà tots els assumptes que en matèria de violència de gènere puguin iniciar‐se. Aquesta nova regulació deixa virtualment sense efecte en l’àmbit de la violència de gènere, la modificació introduïda mitjançant la Instrucció 3/2003 que regula les 240

Oposicions

normes de repartiment penals i el registre informàtic de violència domèstica pel que fa a l’atribució de la competència al jutjat que hagi conegut de la primera agressió, ja que amb la nova regulació ja es concentra en un mateix jutjat, el del domicili de la víctima, la competència per conèixer de tots els processos per agressions comeses pel mateix subjecte contra els integrants del mateix nucli familiar. El jutjat de violència sobre les dones del domicili de la víctima serà el que coneixerà dels successius procediments ja que és el domicili, que és únic, el que determina la competència del jutjat i no el lloc de comissió dels fets. 3.2.4 Jutjats penals (article 89 bis LOPJ) Hi ha Jutjat/s penals a la capital de província, ara bé el seu àmbit jurisdiccional és l’agrupació de partits judicials que determini la Llei de Demarcació i Planta. Són competents pel coneixement dels:

Temari

‐ Judicis per delicte que tinguin prevista una pena de llibertat no superior a 5 anys Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’Ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica. En relació amb la disposició addicional dotzena de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Article 40 del Reglament 5/1995, d’aspectes accessoris de les actuacions judicials, modificat per l’Acord reglamentari aprovat pel Ple del CGPJ el 27 d’abril de 2005. ‐ Judicis per delicte que tinguin prevista una pena de multa amb independència de la quantia ‐ Judicis per delicte que tinguin prevista una pena de qualsevol altra classe, ja sigui única o alternativa, sempre que la seva durada no sigui superior a 10 anys Poden enjudiciar també faltes si bé només de manera incidental, és a dir, sempre que estiguin relacionades amb un delicte de la seva competència. D’altra banda, els jutjats penals són els únics que poden enjudiciar les causes tramitades pel procediment del judici ràpid. 3.2.5 Jutjats de menors (article 96 i 97 LOPJ) El seu àmbit jurisdiccional és la província si bé pot estendre’s també a dues o més províncies. Són competents per conèixer dels fets delictius comesos per : ‐ majors de 14 anys i menors de 18 ‐ responsabilitat civil derivada dels actes comesos pels anteriors

241

També podran conèixer dels fets delictius comesos per majors de 18 i menors de 21, si bé aquesta possibilitat té suspesa la seva aplicació fins a l’1/01/2007 (LO 9/2002).

Oposicions

En matèria de menors qui instrueix l’expedient no és el jutjat sinó el fiscal i només si aquest entén que no és possible resoldre el tema mitjançant la mediació o que aquesta no ha prosperat, segons valoració del gabinet tècnic de psicòlegs i treballadors socials corresponent, es remetrà la causa al jutjat de menors per al seu enjudiciament. 3.2.6 Jutjats de vigilància penitenciària (article 94 LOPJ) El seu àmbit jurisdiccional és també el de la província si bé també poden estendre’s a dues o més províncies. Són competents per: ‐ Executar les penes privatives de llibertat i mesures de seguretat

Temari

‐ Controlar en seu judicial la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries ‐ Atorgar empara als interns quant al respecte dels seus drets i llibertats 3.2.7 Audiències provincials El seu àmbit jurisdiccional és igualment la província, amb seu a la capital d’aquesta. Tenen competències tant en matèria civil com penal. En l’àmbit penal són competents per al coneixement, entre altres, de: ‐ Procediments abreujats que tinguin prevista una pena superior a 5 anys de privació de llibertat ‐ Procediments ordinaris (sumari), és a dir, quan tinguin prevista una pena superior a 9 anys de privació de llibertat ‐ Judicis per delictes comesos pels membres de les forces i cossos de seguretat, segons l’art. 8.1 de la LOFCS ‐ Recursos contra resolucions del jutjat d’instrucció, penal, i dels jutjats de violència sobre les dones. ‐ Resolució de les qüestions de competència entre jutjats de la mateixa província ‐ Resolució de les recusacions dels magistrats ‐ Recursos contra resolucions dels jutjats de vigilància penitenciària ‐ Recursos contra resolucions de jutjats de menors

242

3.2.8 Tribunal del jurat (Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat)

Oposicions

El tribunal del jurat es constitueix dins l’àmbit de l’Audiència Provincial i està integrat per nou ciutadans que fan de jurats i un magistrat de l’audiència, que és qui el presideix. El tribunal del jurat coneix dels següents delictes (art. 1 LOTJ): ‐ Homicidis consumats (art. 138 a 140 CP) ‐ Amenaces condicionades (art. 169.1 CP) ‐ Omissió del deure de socors (195 i 196 CP) ‐ Violació de domicili (art. 202 i 204 CP)

Temari

‐ Incendis forestals (arts. 352 a 354 CP) ‐ Infidelitat en la custòdia de documents (arts. 413 a 415 CP) ‐ Suborn de funcionaris (arts. 419 a 426 CP) ‐ Tràfic d’influències (arts. 428 a 430 CP) ‐ Malversació de cabdals públics (arts. 432 a 434 CP) ‐ Fraus i exaccions il•legals (arts. 436 a 438 CP) ‐ Negociacions prohibides a funcionaris (art. 439 i 440 CP) ‐ Infidelitat en la custòdia de presos (art. 471 CP) Queden exclosos els delictes que siguin competència de l’Audiència Nacional. La competència del tribunal del jurat s’estén als delictes connexos, sempre que la connexió es degui a: ‐ que dos o més persones reunides cometin simultàniament els diferents delictes ‐ que dos o més persones cometin més d’un delicte en diferents llocs o temps, si ha existit un concert previ ‐ que algun dels delictes s’hagi comès per poder cometre els altres, facilitar la seva execució o garantir la seva impunitat Quan un sol fet pot constituir dos o més delictes serà competent el tribunal del jurat si algun d’ells estigués atribuït al seu coneixement.

243

3.2.9 Tribunals superiors de justícia (articles 70 i següents LOPJ)

Oposicions

En aquest cas el seu àmbit jurisdiccional és la comunitat autònoma. Està integrat per les següents sales: Sala Civil i Penal, Sala Contenciosa Administrativa i Sala Social. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia és competent en l’àmbit penal en els temes següents: ‐ Coneixement dels assumptes penals que l’estatut d’autonomia li atribueixi ‐ La instrucció i sentència de les causes penals contra jutges, magistrats, membres del Ministeri Fiscal pels delictes comesos en l’exercici del seu càrrec a la CA, a no ser que sigui competent el Tribunal Suprem. ‐ Recursos d’apel•lació del tribunal del jurat.

Temari

‐ Qüestions de competència entre tribunals inferiors de províncies diferents 3.2.10 Audiència Nacional (articles 62 i següents LOPJ) La seva jurisdicció s’estén a tot el territori nacional. Està integrada per les següents sales: Sala Penal, Sala Contenciosa Administrativa i Sala Social. La Sala Penal de l’Audiència Nacional coneixerà, entre altres, dels assumptes que es relacionen a continuació. • De l’enjudiciament, excepte que correspongui en primera instància als jutjats centrals penals, de les causes pels delictes següents: ‐ Delictes contra el titular de la Corona, el seu consort, el seu successor, alts organismes de la nació i govern ‐ Falsificació de moneda, delictes monetaris i relatius al control de canvis ‐ Defraudacions i maquinacions per alterar el preu de les coses que puguin causar una greu repercussió en el tràfic mercantil, economia nacional o perjudici patrimonial d’una generalitat de persones en el territori de més d’una audiència. ‐ Tràfic de drogues, fraus alimentaris, farmacèutics, comesos per grups organitzats i els seus efectes es produeixin a territoris corresponents a diferents audiències. ‐ Delictes comesos fora del territori nacional quan de conformitat amb les lleis o tractats internacionals el seu enjudiciament correspongui a les lleis espanyoles. ‐ Delictes de terrorisme i d’actuacions de bandes armades

244

‐ L’Audiència Nacional té competència amb els delictes connexos als esmentats anteriorment.

Oposicions

• Procediments penals iniciats a l’estranger, execució de sentències dictades pels tribunals o compliment de penes de presó imposades per tribunals estrangers, quan hi hagi un tractat internacional que ho prevegi. • Qüestions de cessió de jurisdicció en matèria penal en virtut de tractats internacionals. • Procediments d’extradició passiva • Recursos contra les sentències i resolucions dels jutjats centrals penals i d’instrucció • Procediment per a l’execució de les ordres europees de detenció i entrega

Temari

Formen part de l’Audiència Nacional els jutjats centrals següents: ‐ Jutjats centrals d’instrucció: són els competents per a la instrucció de les causes que han de ser jutjades per la sala penal de l’Audiència Nacional o els jutjats centrals penals. ‐ Jutjats central penals: correspon l’enjudiciament dels delictes competència de l’Audiència Nacional que estiguin castigats amb penes de presó inferiors a cinc anys, o d’altra naturalesa sempre que no excedeixin els deu anys. ‐ Jutjat central de menors, creat per la Llei orgànica 7/20009, per conèixer dels delictes de terrorisme comesos per menors, és a dir, els delictes previstos als articles 571 a 580 del Codi penal. ‐ Jutjats centrals de vigilància penitenciària, que seran els competents per fer el seguiment de la condemna quan els penats ho siguin en relació amb els delictes competència de l’Audiència Nacional. 3.2.11 Tribunal Suprem (articles 53 i següents LOPJ) Aquest és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres jurisdiccionals, excepte en tot allò que afecti les garanties constitucionals. Té jurisdicció a tot l’Estat espanyol, per tant, la seva competència o demarcació territorial és d’àmbit nacional. Es compon de les sales següents: Sala Civil, Sala Penal, Sala Contenciosa Administrativa, Sala Militar i Sala Social. La Sala Penal del Tribunal Suprem coneix de: ‐ Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris previstos per la llei ‐ Instrucció i enjudiciament de les causes contra el president del Govern, presidents del Congrés i del Senat, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, president del Tribunal Constitucional, membres del Govern, diputats i 245

Oposicions

senadors, vocals del Consell General del Poder Judicial, magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, president de l’Audiència Nacional i de qualsevol de les seves sales i dels tribunals superiors de justícia, fiscal general de l’Estat, fiscals de Sala del Tribunal Suprem, president i consellers del Tribunal de Comptes, president i consellers del Consell d’Estat i Defensor del Poble, així com de les causes que, en el seu cas, determinin els estatuts d’autonomia. ‐ Instrucció i enjudiciament de les causes contra magistrats de l’Audiència Nacional o d’un tribunal superior de justícia. 3.3 La competència objectiva Aquestes regles permetran determinar a quin òrgan judicial correspon conèixer d’una causa penal en concret. El legislador adopta un criteri totalment objectiu per atribuir a òrgans judicials el coneixement d’uns fets concrets.

Temari

La llei utilitza, a tal efecte, fins a tres criteris diferents: a) Competència objectiva per raó de la gravetat del fet delictiu: es basa en el tipus d’il•lícit penal objecte del procés. Així, segons la naturalesa de la matèria delictiva, atribueix a un o altre òrgan judicial el seu coneixement. Per exemple, al tribunal del jurat se li atribueix el coneixement d’uns delictes en concret, els jutjats d’instrucció jutgen les faltes i celebren determinades conformitats, etc. També es pot parlar de competència objectiva per raó de la pena, en funció de la pena que correspongui al delicte objecte d’acusació i, més en concret, la pena prevista en abstracte i no la sol•licitada per les acusacions (així, per exemple, els jutjats penals són competents per conèixer dels judicis per delictes que tinguin prevista una pena de llibertat no superior a cinc anys) b) Competència objectiva per raó de la persona: com succeeix en el cas de les persones aforades. La llei introdueix algunes modificacions de les regles de la competència ordinària per raó de les condicions personals de la persona imputada. És a dir, en funció del càrrec o la representació, que és el que es coneix com a aforament, l’enjudiciament dels fets correspondrà a un o altre tribunal. A títol d’exemple, la Sala Penal del Tribunal Suprem és competent per a l’enjudiciament de les causes seguides contra certes autoritats i càrrecs públics com ara el president del Govern o el president del Congrés. Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme La concurrència de persones aforades amb d’altres que no ho són, pot comportar la modificació del Tribunal, de manera que el Tribunal que jutgi els fets sempre ha de tenir competència per jutjar la persona aforada.

246

4. Competència territorial i delictes connexos 4.1 Competència territorial

Oposicions

Les normes de competència territorial permeten determinar a quin òrgan judicial d’entre aquells de la mateixa classe, correspon conèixer d’un determinat assumpte penal.

Temari

El criteri general que marca la Llei d’enjudiciament criminal és que és el lloc on s’ha comès el delicte el que determina la competència territorial (fur principal) . Però la determinació del lloc de comissió del delicte presenta en moltes ocasions dificultats. Segons reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, cometre un delicte significa consumar‐lo (teoria del resultat). Però hi ha certes modalitats delictives (delictes de risc, a distància, continuats, temptatives, delictes d’omissió, etc.) en les quals no es pot parlar pròpiament de consumació o resulta difícil precisar quin és el seu entorn. Per resoldre aquests casos forçosament s’haurà d’atendre a la jurisprudència del Tribunal Suprem. L’article 15 de la LECr preveu furs de competència subsidiaris per a aquells casos en els quals no consti el lloc on s’ha comès l’il•lícit penal, i estableix el següent ordre de jutges i tribunals competents: Primer: El del terme municipal, partit o circumscripció on s’han descobert les proves materials del delicte. Segon: El del terme municipal, partit o circumscripció on s’hagi detingut al presumpte culpable. Tercer: El del lloc de residència del presumpte culpable. Quart: Qualsevol lloc on s’hagués tingut notícia del delicte. L’article 15 bis de la LECr preveu la competència territorial per raó del domicili de la víctima quan se tracti de delictes o faltes la instrucció o coneixement dels quals correspongui al Jutge de Violència sobre les Dones, sens perjudici que l’ordre de protecció, o les mesures urgents de l’article 13 de la LECr les pugui adoptar el Jutge del lloc de comissió dels fets*10. Aquesta modificació suposa una especialitat en l’àmbit de la violència de gènere que pretén apropar la jurisdicció al domicili de la víctima com a mesura per afavorir‐la 4.2 Delictes connexos Tant la competència objectiva com la territorial es poden modificar en el cas dels delictes connexos. Segons l’article 17 LECr, es consideren delictes connexos:

247

Oposicions

1. Els comesos simultàniament per dues o més persones reunides, sempre que aquestes estiguin subjectes a tribunals ordinaris, tant per motiu de l’autor com del fet delictiu. 2. Els comesos per dos o més persones en diferents llocs i temps, si ha existit un acord previ. 3. Els comesos com a mitjà per cometre altres delictes o facilitar la seva comissió. 4. Els delictes comesos per procurar la impunitat d’altres delictes Article 59 de la LO 1/20004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

Temari

5. Quan hi hagin diferents delictes atribuïts a una mateixa persona, quan s’incoï una causa per qualsevol d’ells, si tenen analogia o relació entre si (sempre que no hagin sigut sentenciats). Quan ens trobem davant de delictes connexos, el tribunal competent serà: ‐ Si es tracta d’un delicte competència del tribunal del jurat, aquest serà el competent (amb excepció del delicte de prevaricació i els connexos que es jutjaran per separat). ‐ Si un sol fet pot constituir dos o més delictes, o diverses accions un delicte continuat, si algun d’ells és competència del tribunal del jurat serà aquest el competent per conèixer de tots ells. La competència territorial dins els delictes connexos es dirimirà de la manera següent (article 18 LECr): ‐ El jutjat del lloc on s’hagi comès el delicte que tingui assenyalada la pena major ‐ Quan tots els delictes tinguin la mateixa pena, el primer jutjat que hagi començat la instrucció de la causa ‐ El que l’Audiència Provincial o Tribunal Suprem designin en cas que totes les causes haguessin començat al mateix temps o no consti quan van començar De tota manera en casos de delictes connexos, el jutge sempre pot valorar les circumstàncies del cas i decidir si els jutja separadament. L’article 17 bis de la LECr preveu que la competència dels Jutjats de Violència sobre les Dones s’estén a la instrucció i coneixement dels delictes i faltes connexes sempre que la connexió tingui el seu origen en algun dels supòsits previstos en els punts 3 i 4 de l’article 17 d’aquesta Llei*11. Mitjançant aquesta regla de connexitat és permet que el Jutge de Violència sobre les Dones pugui per exemple conèixer de delictes de trencament de condemna o de 248

Temari

Oposicions

mesura cautelar de l’article 468 del Codi penal (que en principi restaria fora del seu àmbit objectiu de competències fixat per l’article 87 ter. 1 de la LOPJ) quan s’hagi produït un acte dels quals recauen en el seu àmbit de competències, com ara unes lesions sobre l’esposa. Article 59 de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

249

parts

Oposicions

3.2.Les parts en el procés penal: parts acusadores acusades. L’advocat defensor. Les parts en el judici de faltes.

Temari

1. Les parts en el procés penal 2. Parts acusadores 2.1 Introducció 2.2 El ministeri Fiscal 2.2.1 Funcions i principis d’ actuació del ministeri Fiscal 2.2.2 Principals funcions en relació amb el procés penal 2.3 L’acusació particular i popular 2.3.1 Conceptes i distincions 2.3.2 L’acusador particular 2.3.3 L’acusador popular 2.4 L’acusador privat 2.5 L’actor civil 3. Parts acusades 3.1 L’imputat 3.1.1 La imputació formal 3.1.2 Drets constitucionals de l’ imputat 3.1.2.1 El dret de defensa 3.1.2.2 El dret a la presumpció d’ innocència 3.1.3 Deures de l’imputat 3.1.4 El responsable civil 3.1.4.1 La responsabilitat civil directa 3.1.4.2 La responsabilitat civil subsidiària 4. La defensa de l’imputat 5. Les parts en el judici de faltes

Les parts en el procés penal

Part és qui actua en el procés demanant a l’òrgan jurisdiccional una resolució judicial, per la qual cosa aporta les proves de què disposa per acreditar les seves pretensions, o demana al jutge que les practiqui, i s’encarrega de promoure tots aquells actes de contingut processal dirigits a l’obtenció d’una resolució. En definitiva, ocupa una posició activa dins el procés per aconseguir un pronunciament judicial favorable als seus interessos. En el procés penal hi ha dos subjectes que mantenen posicions contraposades, que és una de les conseqüències del principi acusatori. D’una banda, una part activa o acusadora, que postula la condemna d’una persona per considerar-la autora d’un fet delictiu. De l’altra, una part passiva o acusada, que és contra qui es demana la condemna, ocupant per tant la posició contrària a l’acusador. Es defensa de l’acusació per obtenir una absolució o una condemna més reduïda. El procés penal té com a particularitat que s‘hi exerciten no només accions penals que busquen el càstig del culpable d’un fet constitutiu de falta o delicte, sinó que també accions civils, que pretenen la restitució, reparació i indemnització del perjudici causat per la falta o el delicte. Per tant, l’acusació pot perseguir finalitats purament sancionatòries, com ara la condemna, però també reparatàrories del dany causat,

250

Oposicions

com seria la responsabilitat civil. 2. Les parts acusadores 2.1 Introducció En el procés penal espanyol, el Ministeri Fiscal té l’acció penal però no en té el monopoli. L’ordenament jurídic preveu que els ciutadans participin activament en el marc del procés. Aquesta participació es pot dur a terme de diverses maneres: en qualitat de perjudicat o ofès per la infracció penal, o com a simple ciutadà sota el deure de col·laborar en l’administració de justícia, i, en conseqüència, declarar quan així se’ls demani, denunciar fets delictius, quan en tinguin coneixement, etc.

Temari

Quan el ciutadà actua com a perjudicat per delicte, ho pot fer deixant que sigui el Ministeri Fiscal qui defensi els seus interessos, o bé compareixent en el procediment com a acusació. Seran així les parts acusadores les que exerciran l’acusació per sol·licitar la condemna de l’imputat. Les parts acusadores ocupen la posició activa en el procés penal, instant durant la fase d’instrucció la pràctica de les diligències dirigides a l’esclariment del fet i la seva imputació al presumpte autor, l’adopció de les mesures cautelars, ja siguin personals o reals, i dirigeixen l’acusació pròpiament dita contra una persona determinada, un cop obert el judici oral. Les parts acusadores són: -

El Ministeri Fiscal L’acusador particular L’acusador popular L’acusador privat L’actor civil

2.2 El Ministeri Fiscal 2.2.1 Funcions i principis d’actuació del ministeri Fiscal El ministeri Fiscal és un òrgan de caràcter públic i reconegut constitucionalment a l’article 124. Té l’obligació d’exercitar totes les accions penals que siguin procedents, hi hagi o no acusació particular. El Ministeri Fiscal no intervindrà en el cas d’infraccions penals perseguibles únicament a instància de part (delictes i faltes privats). L’article 124 de la Constitució estableix quines són les funcions essencials així com els principis d’actuació del Ministeri Fiscal. Aquest article va ser desenvolupat per la Llei 50/1981, de 30 de desembre, que regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal (d’ara en endavant EOMF). Les funcions i els principis bàsic d’actuació del Ministeri Fiscal són els següents:

251

Oposicions

promoure l’actuació de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets del ciutadans i de l’interès tutelat per la llei. El Ministeri Fiscal actua d’ofici o a petició dels interessats. vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant aquests la satisfacció de l’ interès social. Ambdues funcions les porta a terme tenint en compte els principis d’unitat d’actuació i dependència jeràrquica, sempre d’acord amb els de legalitat i imparcialitat. Article 124 CE:

Temari

“1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a altres òrgans, té la missió de promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici o bé a petició dels interessats, vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant ells la satisfacció de l'interès social. 2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitjà d'òrgans propis, de conformitat amb els principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat. 3. La llei regularà l'estatut orgànic del Ministeri Fiscal. 4. El Fiscal General de l'Estat serà nomenat pel rei, a proposició del Govern, després d’escoltar el Consell General del poder judicial.” L’organització interna del ministeri Fiscal es regeix pels principis d’unitat d’actuació i de dependència jeràrquica. Això significa que el Ministeri Fiscal, si bé és únic per a tot l’Estat, en cada jutjat n’hi haurà un o diversos, que actuaran sotmesos a les directrius del cap únic de la fiscalia adscrita oficialment a l’òrgan judicial. El fiscal en cap de cada òrgan actua sempre en representació de la fiscalia sota l’autoritat del fiscal general de l’ Estat. El fiscal general de l’Estat imparteix les ordres i instruccions relatives a l’exercici de les funcions encomanades al Ministeri Fiscal. Aquestes ordres i instruccions no només són de caràcter general, sinó que també poden fer referència a directrius d’actuació en assumptes concrets. Les circulars de la Fiscalia General de l’Estat serveixen per unificar criteris de les diferents fiscalies, i en cap cas són vinculants per als jutjats i tribunals. En el desenvolupament de les seves funcions, el Ministeri Fiscal actua seguint els principis d’actuació següents: el principi de legalitat, previst a l’article 9.3 de la CE. Significa que el Ministeri Fiscal actuarà quan la llei ho estableixi i en els termes que aquesta indiqui sense que pugui tenir cap marge de discrecionalitat.1 el principi d’imparcialitat, que recull l’article 7 de l’EOMF. Suposa que el Ministeri Fiscal actua amb objectivitat i independència en defensa dels interessos que li estan encomanats. Per tant, haurà d’apreciar totes les circumstàncies adverses i favorables a l’ inculpat. El Ministeri Fiscal defensa en el

252

Oposicions

procés penal interessos públics, que es concreten tant en el càstig del culpable com en la absolució de l’innocent. 2.2.2 Principals funcions del Ministeri Fiscal en relació amb el procés penal. El Ministeri Fiscal és un òrgan públic. Intervé des del començament de la instrucció del procediment penal i proposa totes les diligències que consideri oportunes per a l’esclariment dels fets. Així també, com acusador oficial, li correspon una funció inspectora del transcurs del procediment penal.

Temari

L’actuació ordinària del fiscal en el procés penal consistirà en l’exercici de l’acció pública penal formulant acusació i sol·licitant la imposició de penes a l’acusat. Ara bé, com que les seves funcions venen presidides pels principis de defensa de la legalitat i dels drets dels ciutadans entre els quals es troben tant els ofesos pel delicte com els imputats i acusats en el procés penal, si no hi ha indicis racionals d’infracció penal, el fet no és constitutiu de delicte o no es pot atribuir a l’imputat, haurà de sol·licitar l’arxiu de les actuacions. I si no hi ha motius suficients per acusar a una determinada persona (tot i que hi hagi indicis de criminalitat) haurà de demanar el sobreseïment provisional de les actuacions. L’actuació del fiscal ha de ser imparcial, per tant vetllarà per la protecció dels drets de la víctima i pel respecte de les garanties processals de l’imputat, tal com preveu l’article 773 LECr. Per tant, les principals funcions dins el procés penal serien: - l’exercici de l’acció penal d’ofici: aquesta és una de les principals funcions dins del procés penal. S’atribueix al Ministeri Fiscal la funció d’exercir i sostenir l’acció penal, no com a dret, sinó com a obligació. Aquest principi general només considera excepció dels delictes perseguible a instància de part, que únicament poden ser perseguits per l’ofès. En el cas dels anomenats delictes semipúblics, els que necessiten de la denúncia prèvia de l’interessat, si aquesta s’interposa el Ministeri Fiscal ha d’acusar, si ho estima procedent. També ho ha de fer tot i tractar-se d’aquests delictes quan els perjudicats siguin persones desvalgudes o mancades de personalitat, com per exemple quan es tracti d’un menor d’edat o d’una persona declarada incapaç. En aquests casos serà el mateix Ministeri Fiscal qui haurà de denunciar el fet delictiu. Article 105 LECr.: "Els funcionaris del Ministeri Fiscal tindran l'obligació d'exercitar, d'acord amb les disposicions de la Llei, totes les accions penals que considerin procedents, hi hagi o no acusador particular en les causes, menys aquelles que el Codi penal reserva exclusivament a la querella privada. També hauran d'exercitar-les en les causes pels delictes contra l'honestedat que, d'acord amb les prescripcions del Codi penal, han de denunciar-se prèviament pels interessats, o quan el Ministeri Fiscal degui, al seu torn, denunciar-los per recaure els esmentats delictes sobre persones

253

desvalgudes o mancades de personalitat.”

Oposicions

- també li correspon l’exercici de l’acció civil derivada del delicte sempre que el perjudicat o l’ofès no hi renunciï expressament o es reservi les accions civils. Si fa aquesta renúncia, el Ministeri Fiscal només exercitarà l’acció penal. Així mateix, cal assenyalar que encara que en el procediment penal hi hagi acusador particular, la reclamació civil que faci el Ministeri Fiscal i la que faci l’acusador particular, no necessàriament han de coincidir, ja que els interessos són diferents. Article 108 LECr: "L’acció civil ha d'entaular-se juntament amb la penal pel Ministeri Fiscal, hi hagi o no en el procés acusador particular; però si l'ofès renunciés expressament al seu dret de restitució, reparació o indemnització, el Ministeri Fiscal es limitarà a demanar el càstig dels culpables.”

Temari

- Inspeccionar les funcions instructores i sol·licitar les diligències pertinents per a l’esclariment dels fets - Sol·licitar l’adopció o la revocació de les mesures cautelars que s’adoptin per l’autoritat judicial, ja siguin personals o reals 2.3 L’acusador particular i popular 2.3.1 Conceptes i distincions En els delictes de caràcter públic i semipúblic, l’ofès o el perjudicat i qualsevol ciutadà espanyol pot constituir-se part al costat del Ministeri Fiscal, exercitar l’acció penal i intervenir en el procediment. L’exercici de l’acció penal pels particulars, en sentit ampli, no exclou que també l’exerciti el Ministeri Fiscal, excepte en els delictes privats. És més, ambdues acusacions poden concórrer en el mateix procediment amb autèntica autonomia una de l’altra. Per tant, podem distingir: - l’acusació particular en sentit estricte, que és la que exercita l’ofès o perjudicat pel delicte. Té la seva fonamentació en l’article 24.1 de la Constitució que estableix el dret a la tutela judicial efectiva. Article 24.1 CE: “Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.” - l’acusació popular que és la que pot exercitar qualsevol ciutadà, sense que hagi estat perjudicat ni ofès pel delicte. Excepte en els judicis de faltes, caldrà que qui vulgui comparèixer com a acusació particular o popular, ho faci amb assistència lletrada i representació de procurador. Té la seva legitimitat constitucional en l’article 125 de la CE:

254

Oposicions

Article 125 CE: “Els ciutadans podran exercir l'acció popular i participar en l'Administració de justícia mitjançant la institució del jurat, en la forma i en els processos penals que la llei determini, i en els tribunals consuetudinaris i tradicionals.” 2.3.2 L’acusació particular L’acusador particular és la persona física o jurídica que ha estat ofesa o perjudicada pel delicte, ja sigui espanyola o estrangera, que decideix constituir-se en part activa en el procediment penal, sol·licitant una sentencia condemnatòria pel responsable.

Temari

Poden ser ofesos o perjudicats tant les persones físiques com les jurídiques. L’Estat i les administracions públiques també es poden constituïr en acusadors particulars. La Llei d’enjudiciament criminal, preveu que a l’ofès o al perjudicat se li faci el que s’anomena oferiment d’accions, que consisteix a oferir-li la possibilitat de comparèixer en el procediment com acusació particular, i per tant, intervenir-hi de manera activa. Aquest tràmit es troba regulat als articles 109 i 110 de la LECr. Per constituir-se en part acusadora cal assistència de lletrat i representació mitjançant procurador. En cas que no es disposi de recursos econòmics suficients, el perjudicat tindrà dret a què se li anomenin aquests professionals d’ofici si compleix els requisits que la normativa reguladora d’aquests serveis preveu. La llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere ha volgut afavorir la constitució en acusació particular de les dones víctimes d’aquesta mena de violència. En aquest sentit l’article 20 de l’esmentada Llei Orgànica garanteix la immediatesa de la defensa jurídica, gratuïta i especialitzada a totes aquelles víctimes que ho demanin –inclós el procediment de judici de faltes-, sens perjudici de què si amb posterioritat no se’ls acaba reconeixent el dret a l’assistència jurídica gratuïta, hauran se satisfer els honoraris professionals corresponents. Article 109 LECr: “En l'acte de rebre's declaració a l'ofès que tingués la capacitat legal necessària, se li instruirà del dret que l’assisteix per mostrar-se part en el procés i renunciar o no a la restitució de la cosa, reparació del dany i indemnització del perjudici causat pel fet punible. Si no tingués capacitat legal, es practicarà igual diligència amb el seu representant. Fora dels casos previstos en els dos paràgrafs anteriors, no es farà als interessats en les accions civils o penals cap notificació que prolongui o detingui el curs de la causa, cosa que no obsta perquè el jutge procuri instruir d'aquell dret a l'ofès absent. En qualsevol cas en els processos que se segueixin per delictes compresos a l'article 57 del Codi penal el jutge assegurarà la comunicació a la víctima dels actes processals que puguin afectar la seva seguretat.” Article 110 LECr:

255

Oposicions

“Els perjudicats per un delicte o una falta que no ha renunciat al seu dret podran mostrar-se part en la causa si ho fessin abans del tràmit de qualificació del delicte, i exercitar les accions civils i penals que procedeixin o només unes o d'altres, segons els convingués, sense que per això es retrocedeixi en el curs de les actuacions. Encara que els perjudicats no es mostrin part en la causa, no per això s'entén que renuncien al dret de restitució, reparació o indemnització que al seu favor pot recordar-se en sentència ferma, sent ocupació que la renúncia d'aquest dret es faci en el seu cas d'una manera expressa i terminant. Quan el delicte o la falta comesa tingui per finalitat impedir o obstaculitzar als membres de les corporacions locals l'exercici de les seves funcions públiques, podrà també personar-se en la causa l'Administració local en el territori de la qual s'ha comès el fet punible.”

Temari

L’ofès pel delicte es pot constituir part en el procediment de dues maneres: - mitjançant la interposició d’una querella, possibilitat prevista a l’article 270 de la LECr. La querella suposa la formalització per escrit de la voluntat d’exercitar l’acció penal i per tant, de constituir-se part en el procediment penal. La querella està subjecte a una sèrie de requisits formals per tal que el jutge competent l’admeti a tràmit. Article 270 LECr “Tots els ciutadans espanyols, hagin estat o no ofesos pel delicte, poden querellarse, exercitant l'acció popular establerta a l'article 101 d'aquesta Llei. També poden querellar-se els estrangers pels delictes comesos contra la seva persona o béns, o les persones o béns dels seus representats, previ compliment del disposat a l'article 280, si no estiguessin compresos en l'últim paràgraf del 281.” - en el si del procediment abreujat, la Llei d’enjudiciament criminal estableix que l’ofès o el perjudicat pel delicte pot comparèixer en el procediment sense necessitat de formular querella (articles 761 i 771 LECr). En aquest cas, únicament cal presentar un escrit davant del jutjat que coneix del fet delictiu manifestant la voluntat de comparèixer en el procediment i ser part. Finalment, l’article 103 de la LECr limita l’exercici de l’acció penal a determinats familiars quan pretenguin fer-ho entre si: - els cònjuges, a no ser que sigui per un delicte o una falta comesos per un contra la persona de l’altre, o contra els fills, i també pel delicte de bigàmia - els ascendents, descendents i germans, a no ser que es tracti de delictes comesos per uns contra la persona dels altres 2.3.3 L’acusador popular Qualsevol persona física o jurídica de nacionalitat espanyola que presti fiança podrà constituir-se com acusador popular. Aquest dret a l’exercici de l’acció penal ho és encara que l’acusador popular no sigui perjudicat o ofès per l’il·lícit penal.

256

Oposicions

Segons el redactat de l’article 101 de la LECr, que estableix que els ciutadans espanyols poden exercir l’acció penal, quedarien exclosos de la possibilitat d’exercir l’acció popular els estrangers, el quals únicament es podrien constituir com acusació particular si són ofesos o perjudicats pel delicte. Al respecte la doctrina ha manifestat que aquest precepte no seria d’aplicació, tota vegada que respon a una època amb escasses relacions internacionals, situació ben diferent a la que viu la nostra societat, la qual té com a nota característica la multiculturalitat. El Tribunal Constitucional també ha reclamat la titularitat de l’acció popular dels estrangers en algunes de les seves sentències. L’acusador popular haurà de comparèixer en el procediment mitjançant querella, representat per procurador i sota l’assistència lletrada, que en cap cas podran ser nomenats d’ofici. L’acusador popular haurà de prestar fiança segons exigeix l’article 280 LECr.

Temari

L’acusador popular únicament podrà exercitar l’acció penal. És a dir no pot sol·licitar cap tipus d’indemnització ni reparació del dany, mentre que l’acusació particular sí que pot exercitar l’acció civil. Està exclòs l’exercici de l’acció popular en els supòsits de delictes privats o semiprivats, per tant només és possible en els processos per delictes o faltes perseguibles d’ofici. Limitacions en l’exercici de l’ acció popular. L’article 102 de la LECr estableix una sèrie de limitacions per exercitar l’acció popular. Estarà inhabilitat per fer-ho aquell que: 1.

No gaudeixi de la plenitud dels drets civils, d’acord amb la legislació civil.

2. Hagi estat condemnat dues vegades per sentència ferma com a autor del delicte de denúncia o querella calumniosa. 3.

Sigui jutge o magistrat

Els cònjuges entre si, llevat pels delictes comesos contra els seus fills.

Els ascendents, descendents i germans consanguinis, uterins o afins entre si.

En el cas dels apartats 2 i 3, podran exercir l’acció penal pels delictes o les faltes que es cometin contra la seva persona o béns, o contra les persones o béns dels seus cònjuges, ascendents, descendents, germans consanguinis o uterins i afins, i de les persones que es trobin sota la seva guarda legal. 2.4 L’acusador privat L’acusador privat és la part acusadora necessària en els processos que es segueixen per delictes perseguibles únicament a instància de part. Cal recordar que el Ministeri Fiscal no compareix en aquest tipus de processos. Article 104 LECr

257

Oposicions

“Les accions penals que neixen dels delictes d'estupre, calúmnia i injuria, tampoc no podran ser exercitades per altres persones, ni en manera diferent que les prescrites als respectius articles del Codi penal. Les faltes consistents en l'anunci per mitjà de la impremta de fets falsos o relatius a la vida privada, amb el qual es perjudiqui o ofengui a particulars, i en injúries lleus només podran ser perseguides pels ofesos o pels seus legítims representants.” Actualment només s’inclouen en la categoria de delictes perseguibles a instància de part els delictes d’injúries i calúmnies, excepte que la injúria o calúmnia es dirigeixi contra funcionari públic, autoritat o agent de l’autoritat en fets relatius a l’exercici del seu càrrec, en què es farà d’ofici, tal com preveu l’article 215 del Codi penal.

Temari

La legitimació per comparèixer com a acusador privat només la té la persona ofesa pel delicte o bé el seu representant legal i caldrà que es personi mitjançant querella, però es farà d’ofici quan es dirigeixi contra funcionari públic, autoritat o agent de l’autoritat sobre fets comesos en l’ exercici del seu càrrec. L’acusador privat pot renunciar a l’acció o bé perdonar l’acusat, de manera que queda conclòs el procés. 2.5 L’actor civil Té el caràcter d’actor civil aquella part processal que únicament exercita l’acció civil derivada del delicte. En el procediment penal, juntament amb l’acció penal, s’hi pot acumular l’acció civil. Aquesta acumulació és de caràcter facultatiu, ja que el perjudicat la pot excloure del procés penal, però per això cal que hi renunciï expressament o bé manifesti la seva voluntat de reservar-se-la per a un procediment civil posterior. Si no ho fa de forma expressa, es pressuposa que l’acció penal porta aparellat l’exercici de l’acció civil. Amb l’exercici de l’acció civil se sol·licita la restitució, reparació i indemnització dels perjudicis causats pel fet punible, segons estableix l’article 100 de la LECr: De tot delicte o falta neix acció penal per al càstig del culpable, i pot néixer també acció civil per a la restitució de la cosa, la reparació del dany i la indemnització de perjudicis causats pel fet punible. Per tenir legitimació, pot exercitar l’acció civil: El Ministeri Fiscal, que l’ha de formular juntament amb l’acció penal, hi hagi o no acusador particular, llevat que l’ofès renunciï al seu dret de restitució, reparació o indemnització o bé es reservi el seu exercici en la via civil. Article 108 LECr L'acció civil l’ha d'iniciar, juntament amb la penal, el Ministeri Fiscal, hi hagi o no en el procés acusador particular; però si l'ofès renuncia expressament al seu dret de restitució, reparació o indemnització, el Ministeri Fiscal s’ha de limitar a demanar el càstig dels culpables.

258

L’acusador particular (perjudicats i ofesos) en delictes públics i semipúblics.

L’ acusador privat en delictes privats.

Oposicions

L’actor civil pròpiament dit, només en els casos en què s’hagin patit perjudicis civils. En aquest supòsit la seva intervenció en fase d’instrucció ve limitada a procurar que es practiquin diligències que afavoreixin l’èxit de la seva pretensió rescabaladora com, per exemple, sol·licitar fiances i embargaments, valoració dels danys, etc.; i en la fase del judici oral la seva petició també s’ha de limitar als trets de caràcter patrimonial. 3. Parts acusades 3.1. L’imputat L’imputat és contra qui es dirigeix el procés penal, ja que se li atribueix la comissió d’uns determinats fets punibles. Necessàriament ha de ser una persona física.

Temari

La inculpació pot tenir lloc des del mateix inici del procés, perquè consta la identificació del presumpte responsable en la querella, denúncia o atestat, o bé pot efectuar-se en un moment posterior com a conseqüència de les diligències practicades a la fase instructora dirigides a esbrinar la identitat del presumpte autor. L’imputat té la condició de part necessària, de manera que, si l’imputat no està determinat, no es pot iniciar la fase de judici oral ni, naturalment, dictar-se sentència condemnatòria. També ho pot ser a títol d’autor o còmplice dels fets que s’investiguen en el marc del procés. La imputació és un acte de molta transcendència dins el procediment penal, ja que, des d’aquell moment, l’imputat pot accedir al procés i exercir el seu dret de defensa. En cas contrari, sense aquesta imputació formal, es produiria una situació d’indefensió molt greu, atès que s’hauria dirigit el procediment en contra seva sense que en tingués coneixement i sense donar-li oportunitat de practicar proves de descàrrec. Per exemple, si s’hagués tramitat la instrucció del procediment sense notificar a l’imputat la seva condició, no se li hauria donat la possibilitat d’intervenir fins a la fase del judici oral. El Tribunal Constitucional, en la sentència número 186/1990, va declarar que no es podia dirigir l’acusació contra qui prèviament no hagués adquirit la condició d’imputat. Aquesta afirmació té dues conseqüències: Ningú no pot ser acusat sense haver estat escoltat pel jutge instructor abans de concloure les diligències, que l’ha d’informar del fet punible, il·lustrar-lo sobre els seus drets, especialment el de l’assistència lletrada, i permetre-li l’exculpació en la primera compareixença. Atès el règim diferent a què se sotmeten el testimoni, obligat a dir la veritat, i l’imputat, que no té aquesta obligació, no s’ha se sotmetre l’inculpat al règim de les declaracions testificals quan de les diligències practicades es pugui inferir contra ell la sospita d’haver participat en la comissió d’un fet delictiu. Al respecte, l’article 118 de la LECr preveu:

259

Oposicions

Tota persona a qui s'imputi un acte punible pot exercitar el dret de defensa, actuant en el procediment, sigui quin sigui, des que se li’n comunica l’existència, hagi estat objecte de detenció o de qualsevol altra mesura cautelar o se n'hagi acordat el processament, a l'efecte del qual se l’instrueix d'aquest dret. L'admissió de denúncia o querella i qualsevol actuació processal de la qual resulti la imputació d'un delicte contra persona o persones determinades, ha de ser posada immediatament en coneixement dels presumptament inculpats. Per exercitar el dret concedit en el paràgraf primer, les persones interessades han d'estar representades per procurador i defensades per lletrat, i se’ls n’han de designar d'ofici quan no els hagin nomenat per si mateixes i ho sol·licitin i, en tot cas, quan no tinguin aptitud legal per verificar-ho.

Temari

Si no han designat procurador o lletrat, se'ls ha de requerir perquè ho verifiquin o se'ls n’han de nomenar d'ofici si, requerits, no els nomenen, quan la causa arribi a un estat en el qual es necessiti el consell d'aquells o hagin d'intentar algun recurs que en faci indispensable l’actuació. El jutge instructor ha de posar en coneixement de l’imputat de forma immediata els fets que se l’imputen, perquè es pugui defensar. L’imputat ha de tenir coneixement ple de la seva condició processal des del primer moment en què es dirigeixi contra ell l’acusació, perquè pugui exercitar el seu dret de defensa. Ara bé, l’adquisició de la condició d’imputat li implica una sèrie de càrregues o efectes negatius, tant processals com extraprocessals. L’assistència lletrada és obligatòria des de la primera declaració de l’imputat o detingut, des de l’adopció de mesures cautelars i en determinades diligències d’investigació judicial. 3.1.1

La imputació formal

A partir de la imputació d’una persona concreta, el jutge instructor pot acordar la detenció, presó o llibertat provisional amb o sense fiança. També pot acordar l’assegurament de les responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar del delicte. Qualsevol d’aquests actes processals implica la imputació formal d’un presumpte delicte a una persona determinada. Una vegada adquirida la condició d’imputat, pot intervenir en la fase instructora i sol·licitar les diligències que estimi pertinents. La LECr es refereix a l’imputat amb denominacions molt variades: inculpat (article 368), presumpte culpable (article 371), processat (article 373), reu (article 448), persona a qui s’imputa un acte punible (article 486), querellat (article 272), acusat (article 687) i imputat (article 782.1), segons les situacions jurídiques per les quals passa al llarg d’un procés. La imputació formal d’un acte punible a una persona determinada té lloc: Quan es tracta del procediment ordinari per delictes greus, que es castiguen amb pena privativa de llibertat superior a nou anys, excepte que la causa vingui atribuïda al coneixement del Tribunal del Jurat, la imputació té lloc

260

Oposicions

mitjançant la interlocutòria de processament (article 384 LECr). Aquesta interlocutòria la dicta l’òrgan instructor quan entén que en el sumari hi ha indicis de criminalitat suficients contra una persona. Amb la interlocutòria de processament, la imputació té un caràcter formal i provisional. Formal perquè comporta una garantia per a l’inculpat, ja que l’acusació en el judici oral només es pot dirigir contra aquells que apareguin com a processats; i és de caràcter provisional, ja que no implica la culpabilitat de l’acusat, tant el jutge instructor com l’audiència provincial poden deixar sense efecte el processament si desapareixen els indicis que van determinar-ne l’adopció. La interlocutòria de processament ha de ser motivada i tenir fets o dades que constitueixin indicis racionals seriosos que els fets poden ser constitutius de responsabilitat penal i puguin ser atribuïts a persona determinada.

Temari

En el procediment abreujat, no hi ha la interlocutòria de processament i la imputació té lloc en la primera compareixença judicial. El jutge instructor ha d’informar a l’imputat dels seus drets i dels fets que se l’imputen (article 775.1 LECr). En el procediment abreujat és absolutament necessari que l’imputat declari en la fase d’instrucció (diligències prèvies). Així mateix, no es pot tancar la instrucció per passar de les actuacions a les acusacions perquè qualifiquin, si no s’ha pres declaració a l’imputat en presència judicial (article 779.4 LECr). 3.1.2

Drets constitucionals de l’imputat

La Constitució regula una sèrie de drets o garanties per a l’imputat, que són un reflex dels principis que regeixen el procés penal. Aquestes garanties éstan recollides en els articles 17, 24 i 25 de la Constitució. També es troben reconeguts a nivell internacional en diferents textos legals, com la Declaració universal de drets humans, aprovada a Nova York el 10 de desembre de 1948; el Conveni europeu de Roma, de 4 de novembre de 1950, de protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i el Pacte Internacional de Nova York, de 19 de desembre de 1966, de drets civils i drets polítics. Quant als drets i les garanties constitucionals, són els que es recullen a continuació: L’article 17 de la Constitució estableix les garanties constitucionals següents: 1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú no pot ser privat de la seva llibertat, sinó amb l'observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei. 2. La detenció preventiva no pot durar més temps del que sigui estrictament necessari per fer les indagacions per aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. 3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenció, i no pot ser obligada a declarar. Es garanteix l'assistència d'advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en la forma que la llei estableixi.

261

Oposicions

4. La llei ha de regular un procediment d'habeas corpus per posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment. També s’ha de determinar per llei el termini màxim de durada de la presó provisional.” L’article 24 de la Constitució estableix:

1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió. 2. Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l'acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d'innocència.

Temari

La llei ha de regular els casos en els quals, per raó de parentiu o de secret professional, no s'està obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius. 3.1.2.1 El dret de defensa El dret de defensa està compost per una sèrie de drets fonamentals i instrumentals d’aquest, que estan recollits a l’article 24.2 de la Constitució. Així, comprèn el dret a: -

ser informat de l’acusació utilitzar els mitjans de prova no declarar contra si mateix no confessar-se culpable

Des d’un punt de vista tecnicojurídic, el dret de defensa permet a l’acusat: defensar-se per si mateix. És l’anomenada autodefensa, que només es pot portar a terme de conformitat amb les disposicions de la normativa processal. Constitueix una manifestació de l’autodefensa el dret a l’última paraula. defensar-se mitjançant assistència lletrada de la seva elecció, o rebre assistència lletrada gratuïta, és a dir, ser defensat per un advocat d’ofici. 3.1.2.2 El dret a la presumpció d’innocència Aquest dret, en sentit ampli, equival a l’admissió que tota persona és innocent mentre no se’n demostri la culpabilitat. L’article 24.2 de la CE el reconeix entre les garanties fonamentals de què disposa la persona que es veu sotmesa a un procés penal. El seu abast i la seva delimitació ha estat estudiat en nombroses resolucions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. Segons la jurisprudència d’aquests

262

Oposicions

dos tribunals, l’enervació o destrucció de la presumpció d’innocència només es produeix quan s’ha practicat una activitat probatòria amb respecte de totes les garanties formals de tipus processal, i també de les constitucionals, que regulen la pràctica de la prova. 3.1.3 Deures de l’imputat S’imposen a l’imputat una sèrie d’obligacions que pretenen bàsicament assegurar-ne la presència al llarg del procés penal. En la fase d’instrucció, està obligat a comparèixer en presència judicial tantes vegades com sigui cridat, sense que això impliqui l’obligació a declarar (article 488 LECr). En cas que no comparegui, es pot dictar fins i tot ordre de detenció.

Temari

L’imputat ha de designar un domicili a Espanya en què es facin les notificacions, o una persona que les rebi en nom seu (article 775 LECr). Finalment, l’imputat té el deure d’assistir al judici oral. Ara bé, l’article 786 de la LECr, en seu de procediment abreujat, preveu que, davant l’absència injustificada de l’acusat que hagi estat citat personalment o en el domicili o en la persona designada per ell, es pot fer el judici oral si el jutge o tribunal considera que hi ha elements suficients per a l’enjudiciament, quan la pena sol·licitada no passi de dos anys de privació de llibertat o si és de diferent naturalesa, quan la seva durada no passi de sis anys. 3.1.4 El responsable civil Segons l’article 19 del CP, tota persona responsable d’un fet delictiu també ha de respondre civilment. La responsabilitat civil derivada d’un fet delictiu qualificat com a delicte o falta obliga a restituir o reparar els danys o a indemnitzar pels perjudicis causats. Els articles 109 i 110 del CP regulen la responsabilitat civil derivada del fet delictiu: Article 109 CP 1. L’execució d’un fet descrit per la llei com a delicte o falta obliga a reparar, en els termes previstos en les lleis, els danys i perjudicis que ha causat. 2. El perjudicat pot optar, en tot cas, per exigir la responsabilitat civil davant la jurisdicció civil. Article 110 CP “La responsabilitat establerta en l’article anterior comprèn: 1r. La restitució

263

2n. La reparació del dany

Oposicions

3r. La indemnització de perjudicis materials i morals La indemnització derivada de perjudicis materials i morals ha de ser quantificada en la sentència de forma raonada, i s’han de donar a conèixer el criteri i els paràmetres utilitzats per fer la quantificació, per garantir que no es decideixi de forma arbitrària. Dins del concepte de responsabilitat civil pot distingir-se la responsabilitat civil directa i la subsidiària. 3.1.4.1 La responsabilitat civil directa

Temari

La responsabilitat directa recau en la persona que resulti responsable penalment, ja sigui autor o còmplice. Article 100 LECr: De tot delicte o falta neix acció penal per al càstig del culpable, i pot néixer també acció civil per a la restitució de la cosa, la reparació del dany i la indemnització de perjudicis causats pel fet punible. Article 116 CP: 1. Qualsevol persona criminalment responsable d’un delicte o falta també ho és civilment si del fet es deriven danys o perjudicis. Si són dos o més els responsables d’un delicte o d’una falta, els jutges o tribunals han d’assenyalar la quota de què ha de respondre cadascú. 2. Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe respectiva, són responsables solidàriament entre si per les seves quotes, i subsidiàriament per les que corresponguin als altres responsables. La responsabilitat subsidiària s’ha de fer efectiva: primer, en els béns dels autors, i després, en els dels còmplices. Tant en els casos en què es fa efectiva la responsabilitat solidària com la subsidiària, queda salvada la repetició d’aquell que ha pagat contra els altres per les quotes corresponents a cadascun. A part de l’acusat o autor material dels fets, pot haver-hi altres persones que no són responsables criminalment, però sí que tenen l’obligació de respondre civilment de forma directa, com ara: Els asseguradors de les responsabilitats pecuniàries: són responsables civils fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada:

264

Article 117 CP:

Oposicions

Els asseguradors que hagin assumit el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de l’ús o de l’explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan, com a conseqüència d’un fet previst en aquest Codi, es produeixi l’esdeveniment que determina el risc assegurat, són responsables civils directes fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra aquell que correspongui. La persona que s’hagi lucrat dels efectes d’un delicte o falta: està obligada a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació. Article 122 CP

Temari

Aquell que per títol lucratiu hagi participat dels efectes d’un delicte o falta, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació. 3.1.4.2 La responsabilitat civil subsidiària El responsable subsidiari tampoc no és responsable criminalment, però en determinades situacions també ha de respondre civilment. La seva posició és diferent a la del responsable civil directe, atès que només respondrà davant la insolvència del condemnat. El CP també delimita els subjectes que han de respondre civilment de forma subsidiària en els articles 120 i 121.

Article 120 CP: Són també responsables criminalment:

civilment,

defecte

d’aquells

que

siguin

1r. Els pares o tutors, pels danys i perjudicis causats pels delictes o les faltes comesos pels majors de divuit anys subjectes a la seva pàtria potestat o tutela i que visquin en la seva companyia, sempre que hi hagi per part seva culpa o negligència. 2n. Les persones naturals o jurídiques titulars d’editorials, periòdics, revistes, estacions de ràdio o televisió o qualsevol altre mitjà de difusió escrita, parlada o visual, pels delictes o les faltes comesos utilitzant els mitjans de què siguin titulars, sense perjudici del que es disposa a l’article 212 d’aquest Codi. 3r. Les persones naturals o jurídiques, en els casos de delictes o faltes comesos en els establiments dels quals siguin titulars, quan per part dels que els dirigeixin o administrin, o dels seus dependents o empleats, s’hagin infringit els reglaments de policia o les disposicions de l’autoritat que estiguin relacionats amb el fet punible comès, de manera que aquest no s’hauria produït sense l’esmentada infracció.

265

Oposicions

4t. Les persones naturals o jurídiques dedicades a qualsevol gènere d’indústria o comerç, pels delictes o les faltes que hagin comès els seus empleats o dependents, representants o gestors en l’execució de les seves obligacions o serveis. 5è. Les persones naturals o jurídiques titulars de vehicles susceptibles de crear riscos per a tercers, pels delictes o les faltes comesos en la seva utilització per part dels seus dependents o representants o persones autoritzades. Article 121.1 CP

Temari

L’Estat, la comunitat autònoma, la província, l’illa, el municipi i altres ens públics, segons els casos, responen subsidiàriament dels danys causats pels penalment responsables dels delictes dolosos o culposos, quan els responsables siguin una autoritat, agents i contractats o funcionaris públics en l’exercici dels seus càrrecs o funcions sempre que la lesió sigui conseqüència directa del funcionament dels serveis públics que tinguin confiats, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial derivada del funcionament normal o anormal dels esmentats serveis exigible de conformitat amb les normes de procediment administratiu, i sense que, en cap cas, pugui donar-se una duplicitat indemnitzatòria. Si s’exigeix en el procés penal la responsabilitat civil de l’autoritat, agents i contractats seus o funcionaris públics, la pretensió s’ha de dirigir simultàniament contra l’Administració o l’ens públic que presumptament sigui responsable civil subsidiari.

4. La defensa de l’imputat El dret de defensa es pot articular i exercitar de dues maneres diferents, reconegudes en els diferents instruments internacionals sobre drets humans: mitjançant l’autodefensa i la assistència lletrada. L’autodefensa: que consisteix en la intervenció directa i personal de l’imputat en el procés dirigida a defensar-se de l’acusació que es manté en contra seva. Ell mateix porta actuacions defensives encaminades a demostrar la seva innocència. L’autodefensa, com a dret a defensar-se per si mateix, apareix reconeguda en textos internacionals, tot i que la LECr potencia l’assistència tècnica o lletrada en detriment de l’autodefensa. El dret a l’assistència lletrada es plasma en l’atribució de la defensa de l’imputat a un tècnic en dret, un lletrat. L’advocat defensor respon a la finalitat que, mitjançant l’assistència lletrada, dret reconegut als articles 24.2 i 17.3 de la CE, s’assegurin els principis d’igualtat de les parts i de contradicció, i s’evitin situacions de desequilibri entre les parts o limitacions en la defensa que puguin causar indefensió.

266

Oposicions

El dret de defensa, com a dret fonamental que és, no només és un simple requisit formal, sinó que se n’ha de garantir la plena efectivitat. L’assistència de l’advocat defensor es converteix en una obligació legal en el moment que hi ha imputació contra un determinat subjecte (articles 118 i 767 LECr). El dret a l’assistència lletrada inclou el dret de l’inculpat a encomanar la seva defensa al lletrat que lliurament designi. L’imputat pot canviar de lletrat quan ho consideri convenient, sempre i quan aquesta petició no es faci per dilatar indegudament el procediment o provocar perjudici processal a alguna de les parts, situacions en què el jutge o tribunal pot limitar aquest dret. En cas que l’inculpat no designi advocat defensor, s’ha de procedir al nomenament d’un d’ofici.

Temari

La designació d’advocat efectuada d’ofici pel col·legi d’advocats és irrenunciable, excepte causa legal justificada i recollida en l’Estatut general de l’advocacia espanyola. En cas contrari, l’advocat incorreria en responsabilitats disciplinàries. L’activitat del lletrat defensor comporta, entre d’altres tasques: -

l’assistència lletrada en les dependències policials i judicials

l’assistència i defensa tècnica durant el desenvolupament de la instrucció penal, com a garant de la legalitat de les actuacions instructores i també en garantia del principi de contradicció -

l’assessorament

la intervenció del defensor en la fase del judici oral

la intervenció en la fase d’execució de la sentència, concretament davant penes privatives de llibertat -

la intervenció, si escau, en la fase d’execució penitenciària

5. Les parts en el judici de faltes A diferència dels procediments per infraccions penals qualificades de delicte, en el judici de faltes no resulta preceptiva l’assistència ni d’advocat ni de procurador, encara que això no impedeix que, si les parts ho consideren oportú, siguin assistides per aquests professionals en l’acte de judici. El judici de faltes es configura com un procediment senzill, no hi ha instrucció, tota la prova es practica en l’acte de vista oral, on les parts, per si mateixes, poden exposar les seves pretensions, demanar la condemna, sense que els calgui estar defensades per advocats. Atesa aquesta peculiaritat, resulta de molta importància que en la citació per a judici s’informi a les parts que poden ser assistides per advocat si així ho desitgen, per evitar que el dia de la vista oral al·leguin o es produeixi indefensió per la manca d’assistència d’aquests tècnics jurídics.

267

Introducció

2. Formes d’iniciar el procés penal 2.1 Iniciació d’ofici 2.2 L’atestat policial

Temari

3. La denúncia 3.1 Concepte 3.2 L’obligació de denunciar 3.3 Excepcions a l’obligació de denunciar 3.4 El denunciant 3.5 La persona denunciada 3.6 Forma, objecte, admissió i efectes de la denúncia 3.6.1 Forma 3.6.2 Objecte 3.6.3 Admissió i efectes

Oposicions

3.3. La denúncia: concepte i classes. El dret i deure de denunciar. Persones que estan exemptes de denunciar. La querella. Diferència entre denúncia i querella.

4. La querella 4.1 Concepte 4.2 Interposició i forma de la querella 4.3 L’admissió i els efectes de la querella 5. Diferències entre la denúncia i la querella 6. Formes d’inici del judici de faltes

1. Introducció El procés penal s’inicia quan el jutge instructor té coneixement de la comissió d’una infracció penal, la notitia criminis. Aquest coneixement li pot arribar per diferents mitjans: querella, denúncia, diligències policials o bé d’ofici per coneixement directe dels fets. La notitia criminis pot sorgir en el si d’una investigació policial o en la instrucció judicial per un delicte diferent; és a dir, quan s’està investigant un delicte concret i de cop sorgeixin indicis de la comissió d’un altre fet delictiu. En aquests casos s’obre un procediment penal diferent per esclarir els nous fets. S’ha de tenir en compte que la iniciació del procés penal es troba directament relacionada amb la persona que té la titularitat de demanar a l’autoritat judicial que

268

Oposicions

investigui el fet delictiu. Així: els delictes perseguibles d’ofici (delictes públics) són la regla general, no exigeixen querella o denúncia de l’ofès, per tant, el fet delictiu pot ser posat en coneixement del jutge per qualsevol mitjà. La policia també pot iniciar la seva investigació d’ofici. delictes perseguibles només mitjançant querella de l’ofès (delictes privats) són els delictes d’injúria i calúmnia. En aquest cas, únicament pot iniciar la investigació el jutge instructor competent davant del qual s’hagi presentat la querella.

Temari

en delictes perseguibles prèvia denúncia de la persona ofesa o el seu representant legal (delictes semipúblics), una vegada el perjudicat ha denunciat el fet, el procés s’impulsa d’ofici i el Ministeri Fiscal assumeix l’acusació i exerceix l’acció penal, tot i que l’ofès també té el dret a comparèixer en el procés en qualitat de part.

2. Formes d’iniciar el procés penal Un cop l’òrgan judicial té coneixement de la notitia criminis, ha d’esbrinar els fets i per això ha d’acordar les diligències d’investigació oportunes. Segurament, en funció de com hagi conegut l’existència del fet delictiu, disposa de més o menys informació. No és el mateix que la policia li trameti un atestat policial, en el qual segurament haurà fet alguna diligència de comprovació de fets, o que un particular denunciï uns fets, o bé que s’interposi una querella, que obliga a concretar més la imputació.

2.1 Iniciació d’ofici Quant el jutge d’instrucció tingui coneixement de la comissió d’un fet delictiu, l’article 308 de la LECr faculta l’òrgan judicial perquè iniciï un expedient per esbrinar sobre els fets presumptament delictius. Ho ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal perquè exerceixi o no l’acció penal. També l’article 303 de la LECr reconeix al jutge instructor la competència d’investigar els fets delictius dels quals tingui coneixement.

2.2

L’atestat policial

Quan la policia tingui coneixement de la comissió d’un fet delictiu, a part de l’obligació de procedir a la investigació dels fets, també ha de confeccionar unes diligències policials o atestat, en les quals ha de reflectir els resultats de totes diligències d’investigació realitzades. L’article 284 de la LECr recull l’obligació que tenen els funcionaris de la policia judicial de posar en coneixement de l’autoritat judicial o del Ministeri Fiscal, de forma immediata, la comissió d’un fet delictiu. A més, han de continuar realitzant les diligències de prevenció que corresponguin. La reforma operada per la Llei 38/2002, de 24 d’octubre, de reforma parcial de la

269

Oposicions

LECr, sobre procediment per al enjudiciament ràpid i immediat de determinats delictes i faltes, i de modificació del procediment abreujat, destaca la importància de l’atestat en la tramitació dels diferents processos. En la majoria dels casos l’atestat implica l’inici del procediment penal. L’article 292 de la LECr estableix que els funcionaris de policia han de confeccionar un atestat que reculli les diligències d’esbrinament del delicte i del seu autor que es portin a terme i que informi sobre els fets esbrinats, també han d’adjuntar les actes que recullin les declaracions de testimonis, detinguts o inculpats i, en definitiva, totes aquelles circumstàncies que siguin d’interès per al jutge instructor en la investigació del delicte i la depuració de responsabilitat.

Temari

S’ha de destacar que, tot i que a l’atestat es poden practicar nombroses diligències, l’article 297 de la LECr li atribueix el valor processal de denúncia. Per tant, des d’un punt de vista estrictament jurídic, les diligències policials i la denúncia d’un particular configuren el que anomenàvem la notitia criminis, encara que qualitativament l’atestat aporta molta més informació. Article 297 LECr Els atestats que redactin i les manifestacions que facin els funcionaris de policia judicial, a conseqüència de les investigacions que hagin practicat, es consideren denúncies als efectes legals. Les altres declaracions que prestin han de ser signades, i tenen el valor de declaracions testificals en tot allò que es refereixin a fets de coneixement propi. En tot cas, els funcionaris de policia judicial estan obligats a observar estrictament les formalitats legals en totes les diligències que practiquin, i s’han d’abstenir sota la seva responsabilitat d’usar mitjans d’investigació que la llei no autoritzi. Finalment, l’atestat s’ha de presentar davant l’autoritat judicial en el termini de 24 hores, tal i com exigeix l’article 295 de la LECr, encara que en la pràctica resulta molt difícil d’observar.

3. La denúncia

3.1 Concepte La denúncia és l’acte pel qual un ciutadà posa en coneixement de l’autoritat judicial, del Ministeri Fiscal o de la policia la comissió d’un fet delictiu, la qual cosa provoca, si escau, l’inici del procés penal. Per mitjà de la denúncia, simplement es dóna notícia del fet presumptament delictiu, millor dit, del fet que la víctima o testimoni considera que és delictiu. Una vegada interposada la denúncia, no es requereix cap més acte del denunciant, encara que és

270

Oposicions

responsable dels delictes que hagi comès per mitjà de la denúncia o amb motiu d’aquesta (article 264.2 de la LECr). S’ha de tenir en compte que l’article 456 del Codi penal castiga aquells que atribueixin falsament fets delictius a un altre:

Article 456 del Codi penal 1. Aquells que, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la veritat, imputin a alguna persona fets que, en el cas que siguin certs, constituirien una infracció penal, si aquesta imputació es fa davant un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a esbrinar-los, han de ser sancionats:

Temari

1r. Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si s’imputa un delicte greu. 2n. Amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si s’imputa un delicte menys greu. 3r. Amb la pena de multa de tres a sis mesos, si s’imputa una falta. 2. No pot procedir-se contra el denunciant o acusador si no és després d’una sentència ferma o una interlocutòria també ferma, de sobreseïment o arxiu del jutge o tribunal que tingui coneixement de la infracció imputada. Aquests han d’ordenar procedir d’ofici contra el denunciant o acusador sempre que de la causa principal en resultin indicis suficients de la falsedat de la imputació, sense perjudici que el fet pugui també ser perseguit quan hi hagi una denúncia prèvia de l’ofès. Article 457 del Codi penal Aquell que, davant d’algun dels funcionaris assenyalats en l’article anterior, simuli ser responsable o víctima d’una infracció penal o en denunciï una d’inexistent, i provoqui així actuacions processals, ha de ser castigat amb una multa de sis a dotze mesos.

3.2 L’obligació de denunciar

La denúncia es pot formular davant de qualsevol autoritat judicial, funcionari del Ministeri Fiscal o de la policia. La LECr conceptua la denúncia com un deure, tot i que també estableix excepcions a l’obligació de denunciar. La LECr estableix que tenen obligació de denunciar, quan es tracti de delictes públics:

271

Oposicions

les persones que han presenciat el fet delictiu, és a dir, els testimonis directes (article 259 LECr); les persones que hagin tingut coneixement del fet delictiu per raó del seu càrrec, professió o ofici (article 262 LECr); les persones que, per qualsevol mitjà diferent dels anteriors, hagin tingut coneixement de la perpetració del delicte (article 264 LECr).

3.3 Excepcions a l’obligació de denunciar

Temari

Estan exempts de l’obligació de denunciar els impúbers o incapaços (article 260 LECr);

persones lligades amb relació de parentesc amb el delinqüent, com ara cònjuge, ascendents i descendents, fills, etc. (article 261 LECr); persones que tenen coneixement dels fets delictius per una relació amb l’autor del fet delictiu en la qual regeix el secret professional: advocats, procuradors, eclesiàstics i ministres de cultes dissidents (article 263 LECr).

3.4 El denunciant El denunciant és qui interposa la denúncia. Hi ha diferents tipus de denúncia en funció de qui és el denunciant: denúncia interposada per un particular, que pot ser o no l’ofès o perjudicat pel delicte; informes o comunicats professionals o facultatius que serveixen per comunicar a l’autoritat judicial la comissió d’un fet delictiu, del qual han tingut coneixement a través de la seva professió, com per exemple, un informe mèdic que inclou una agressió; denúncia interposada pel Ministeri Fiscal que insta la incoació del procediment; el tant de culpa o testimoni de particulars, que consisteix a fer còpia autenticada pel secretari judicial d’aquella part de les actuacions en les quals s’hagi produït un fet delictiu o se n’hagi tingut coneixement, perquè el jutge competent porti a terme una investigació. Això succeeix quan la notitia criminis es coneix o es comet durant la tramitació d’un procediment judicial.

272

Oposicions

La interposició de la denúncia no constitueix en part el denunciant. Si vol ser-ho, s’ha de personar a les actuacions, és dir, comparèixer en el procediment com acusador particular o popular, segons el cas. Per personar-se en les actuacions: si es tracta de personar-se en el procediment per delictes molt greus, ha de formular querella (article 270 LECr en relació amb l’article 101 LECr); en el procediment abreujat, l’ofès o perjudicat pel delicte pot mostrar-se part en la causa sense necessitat de formular querella (article 761 LECr).

Temari

El denunciant no ha de prestar fiança, mentre que al querellant se li pot exigir. A més, com que el denunciant no es constitueix automàticament en part en el procediment penal quan formula la denúncia, tampoc no se li ha de donar trasllat de les actuacions judicials. Cal assenyalar que, en el procediment abreujat i arran de les modificacions introduïdes per la Llei 38/2002, es preveu la informació i notificació de la víctima encara que no sigui part en el procediment. Se li ha de notificar la data i el lloc de celebració del judici (article 785.3 LECr), de la sentència (article 789 LECr), de la vista i la sentència dictada en la substanciació del recurs d’apel·lació (articles 791.2 i 792.4 LECr). A la denúncia sempre s’hi ha de fer constar la identitat de la persona que denuncia, que ha de ser comprovada per l’autoritat judicial, fiscal o funcionari que la rebi.

En el cas que a la denúncia hi manqui la identificació del denunciant, som davant d’una denúncia anònima. La denúncia anònima no és admissible com a denúncia, però sí que pot servir com a mitjà perquè la policia judicial o l’autoritat judicial coneguin l’existència d’un fet delictiu o iniciï una línia d’investigació quan el fet delictiu encara no s’ha produït.

Resulta inqüestionable que la denúncia anònima és una manera habitual d’iniciar la investigació policial que s’inclou en el que s’anomena col·laboració ciutadana. En conseqüència, amb caràcter general, en cas que es presenti una denúncia anònima davant la policia, ha de constatar els fets i és una manera d’iniciar la investigació criminal. En qualsevol cas, una denúncia anònima no pot fonamentar una diligència d’instrucció limitativa de drets fonamentals (entrades i perquisicions, intervencions telefòniques, detencions etc.), només en casos d’estat de necessitat excepcionals (perill imminent, perill de la vida etc.).

3.5. La persona denunciada

273

Oposicions

La LECr no exigeix com a requisit per interposar la denúncia la identificació de la persona denunciada o autor del fet delictiu. És més, la majoria de les vegades el denunciant ignora aquestes dades i és la policia o l’autoritat judicial qui, mitjançant la pràctica de diligències d’investigació, han d’aconseguir aquesta identificació. Per tant, una de les finalitats de la fase d’instrucció del procés penal és identificar el denunciat, imputar-lo i després portar a terme l’acusació. Una vegada identificada la persona denunciada, l’òrgan judicial l’ha d’imputar i prendre-li declaració en aquest concepte. A partir d’aquest moment, se li pot donar trasllat immediatament de les actuacions practicades perquè en tingui coneixement i pugui exercitar el seu dret de defensa, tal com estableix l’article 118.2 LECr.

Temari

3.6 Forma, objecte, admissió i efectes de la denúncia 3.6.1 Forma La denúncia es pot fer verbalment o per escrit, i la pot fer directament el perjudicat, el testimoni, o mitjançant un mandatari amb poder especial (article 265 LECr).

Quan la denúncia es fa verbalment adopta la forma de compareixença per declarar i denunciar uns fets. El funcionari que reculli l’exposició de fets ha d’aixecar una acta en la qual faci constar totes les dades relatives al fet denunciat. Tant si es fa per escrit com si es fa verbalment, s’ha de signar. 3.6.2 Objecte L’objecte de la denúncia són aquells fets que tenen l’aparença de delicte. Per tant, la denúncia es pot limitar a descriure fets presumptament delictius, no és necessari que inclogui cap tipus de fonamentació jurídica, atès que és l’autoritat judicial qui ha de valorar els fets i comprovar-los. No es pot inadmetre una denúncia per motius formals, atès que el que és important és el fet delictiu que es posa en coneixement. 3.6.3 Admissió i efectes Si bé la denúncia és una manera d’iniciar el procés penal, això no implica que forçosament sigui vàlida per iniciar-lo, ja que cal que s’admeti a tràmit judicialment i s’obri la instrucció penal per considerar que efectivament hi ha indicis racionals de criminalitat. Si la denúncia s’interposa davant del Ministeri Fiscal, ha d’arxivar les actuacions si el fet no té caràcter delictiu, sense perjudici d’haver-se practicat, si escau, una investigació preliminar. En aquest cas, la LECr disposa que el Ministeri Fiscal ha de

274

Oposicions

comunicar l’arxiu de les actuacions al denunciant perquè pugui reiterar la seva denúncia davant del jutge d’instrucció (article 773.2 LECr).

4. La querella

4.1. Concepte

Temari

La querella és una declaració de voluntat dirigida a l’òrgan jurisdiccional competent per investigar els fets. Aquesta declaració de voluntat implica l’exercici de l’acció penal i provoca l’inici del procés penal. El querellant és qui interposa la querella, mentre que el querellat és contra qui s’interposa la querella. Tenen capacitat per interposar querella tan les persones físiques com les jurídiques. Amb la interposició i admissió de la querella, el querellant esdevé part en el procediment. Per tant, la querella és més que la posada en coneixement de l’instructor d’un fet delictiu, perquè indica la voluntat del querellant de formar part del procediment de forma activa.

4.2 Interposició i forma de la querella La interposició de la querella es concep com un dret; de manera que estan legitimats per interposar querella: Quan són delictes de caràcter públic, tots els espanyols, hagin o no estat ofesos pel delicte, es poden querellar. Si són ofesos es constitueixen mitjançant acusació particular i, quan no ho siguin, mitjançant l’acusació popular. Quan es tracti de delictes privats, només es poden querellar les persones legitimades, segons els casos, per actuar en qualitat d’acusadors particulars. Els funcionaris del Ministeri Fiscal també han d’interposar querella quan hi estiguin obligats. En realitat, poden exercir l’acció penal mitjançant querella per tots aquells fets delictius dels quals tinguin coneixement amb excepció del delictes privats (articles 105 i 271 LECr). Quant a la forma de la querella, necessàriament s’ha de presentar per escrit de l’òrgan jurisdiccional competent per investigar els fets. A més, s’ha de presentar sempre mitjançant procurador amb poder suficient per formular-la i subscrita per lletrat. L’article 277 LECr recull els requisits que ha reunir la querella:

275

identificar el jutge o tribunal davant del qual es presenta;

identitat i domicili del querellant;

Oposicions

identitat i domicili del querellat i, si es desconeixen, s’han de facilitar les màximes dades per procedir a la seva identificació; -

relació detallada dels fets, indicant el lloc on ha ocorregut, la data i l’hora;

relació de les diligències que es consideren necessàries per a la comprovació del fet; -

sol·licitud d’admissió de la querella, que s’acordin les diligències demanades;

Temari

sol·licitud d’adopció de mesures cautelars personals o reals sobre la persona del querellat (detenció, imposició de fiança, embargament de béns, etc.).

Juntament amb la querella, cal que el querellant presti fiança per respondre de les responsabilitats pecuniàries que puguin derivar-se del procediment. Tot i això, l’article 281 LECr eximeix una sèrie de persones de l’obligació de constituir fiança quan interposin una querella, que passa quan el querellant és: -

l’ofès pel delicte i els seus hereus o representants legals;

en els delictes d’assassinat o homicidi, el vidu o la vídua, els ascendents o descendents consanguinis o afins (parents polítics), els col·laterals consanguinis o uterins, els hereus de la víctima i els pares, mares i fills naturals. Aquesta exempció no correspon als estrangers si no és perquè un tractat internacional així ho estableixi o en virtut del principi de reciprocitat.

Tal i com ja s’ha assenyalat, la querella es pot interposar tant per delictes de caràcter públic com de caràcter privat. En els delictes de caràcter privat, la querella ha d’anar acompanyada de la certificació que acrediti que s’ha fet o intentat fer l’acte de conciliació amb el querellat.

4.3 L’admissió i els efectes de la querella Una vegada es dicta la interlocutòria d’admissió de la querella, el querellant adquireix la condició de part en el procés. A partir d’aquest moment, l’òrgan jurisdiccional ha d’ordenar la pràctica de les diligencies que hagi proposat el querellant, excepte que siguin contràries a la llei, o el jutge consideri que són innecessàries.

276

Oposicions

L’òrgan jurisdiccional pot inadmetre la querella quan els fets en què es fonamenti no constitueixin delicte o bé quan es consideri incompetent per instruir el sumari (article 313 LECr). Contra la interlocutòria que inadmeti a tràmit una querella, hi cap recurs d’apel·lació.

5. Diferències entre la denúncia i la querella Tot i que la querella i la denúncia són dos actes dirigit a posar en coneixement de l’autoritat judicial la comissió d’un fet delictiu, tenen una sèrie de diferències, algunes de les quals s’assenyalen a continuació:

Temari

El denunciant no es converteix en part processal pel sol fet d’interposar denúncia. Qualsevol persona pot denunciar uns fets que no té l’obligació d’acreditar, tot i que està subjecte a la responsabilitat de la denúncia falsa. El querellant sí que és part del procés penal. Amb la interposició de la querella exercita l’acció penal i s’introdueix en el procediment com a part activa, que ha de provar els fets exposats a la querella. La denúncia només requereix l’exposició d’una sèrie de fets, mentre que en l’escrit de querella hi ha d’haver una fonamentació jurídica o qualificació jurídica d’aquests fets. La denúncia pot ser verbal o escrita i no té cap tipus de formalisme. Es pot denunciar davant de qualsevol autoritat (judicial, Ministeri Fiscal o policia). La querella, en canvi, sempre es presenta per escrit i ha de complir els requisits formals que abans s’han esmentat (article 277 de la LECr). -

La denúncia és un deure legal, mentre que la querella és un dret.

La denúncia no exigeix la prestació de fiança; la querella, en determinades ocasions, sí.

6. Formes d’inici del judici de faltes No hi ha diferències quant a les formes d’inici del judici de faltes en relació amb la resta de procediments penals. El judici de faltes també es pot iniciar per denúncia, querella, atestat o d’ofici. El perjudicat pot presentar denúncia sense cap tipus de requisit formal o bé pot presentar una querella, i en aquest darrer cas ha de complir els requisits que s’assenyalen a l’article 277 de la LECr.

277

El objeto del atestado es toda aquella materia sobre la que puede versar o provocar la realización del mismo, es decir, cualquier infracción penal, no sólo los hechos que den lugar a delitos públicos o semipúblicos, sino también las conductas que constituyen delitos privados , así como las faltas. En cuanto a su naturaleza, es de carácter administrativo, aunque adopte la forma típicamente procesal. Se debe considerar como un documento preprocesal ya que el proceso no se ha iniciado. Según establece el artículo 297, "Los atestados que redactaren y las manifestaciones que hicieren los funcionarios de Policía Judicial, a consecuencia de las averiguaciones que hubiesen practicado, se considerarán denuncias para los efectos legales. Las demás declaraciones que prestaren deberán ser firmadas y tendrán el valor de declaraciones testificales en cuanto se refieran a hechos de conocimiento propio." La sentencia del Tribunal Supremo de 22 de abril de 1986 se pronuncia a favor de dar mayor valor probatorio a los atestados policiales. Afirma que, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 282 y siguientes de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, los atestados instruidos por los miembros de la Policía Judicial sólo tienen una función preventiva y el valor de denuncias, pero el Tribunal Supremo recuerda que no debe olvidarse que los preceptos antedichos han quedado obsoletos desde 1882 en que fueron promulgados, y que esta apreciación peyorativa se halla muy distante de la actual Policía Científica, sin que tenga una explicación el menosprecio o desdén respecto a diligencias de carácter objetivo, como lo son la aprehensión in situ de los presuntos malhechores, la ocupación también in situ de los efectos o instrumentos del delito, la aprehensión de drogas, etc . La sentencia del Tribunal Supremo de 23 de enero de 1987 , ratificada por otras posteriores (SSTS de 6 de febrero de 1987, 9 de julio de 1988 y 17 de abril de 1989, entre otras), ha concretado el auténtico valor que los Tribunales pueden otorgar al atestado: a) No se les puede atribuir por sí solas otro valor que el de meras denuncias, cuando se trate de opiniones o informes de los imputados, aunque se les haya instruido de sus derechos constitucionales y hayan gozado de la asistencia de Letrado, de declaraciones de testigos o de diligencias semejantes.

278

Oposicions

El atestado es un documento en el que se recogen las diligencias que practican los funcionarios de la Policía Judicial para la averiguación y comprobación de hechos presuntamente delictivos. Debemos situarlo en la fase anterior al proceso penal, que podemos denominar de investigación preliminar, en la que la Policía Judicial realiza las diligencias tendentes a la comprobación y averiguación de hechos aparentemente delictivos. También cabe la posibilidad que dentro de la fase de instrucción el Juez ordene a la Policía Judicial la práctica de determinadas diligencias, para lo cual en ocasiones deberán elaborar igualmente un atestado (Art. 777 LECr).

Temari

Valor procesal del atestado policial

La sentencia del Tribunal Constitucional de 13 de octubre de 1992 recuerda que en el atestado hay partes, como pueden ser la aprehensión de los delincuentes sorprendidos in fraganti, la constancia del cuerpo, los efectos o los instrumentos del delito, el hallazgo de drogas, armas, los croquis sobre el terreno, etc., que encajan por definición en el concepto de la prueba anticipada o preconstituida, precisando que "ninguna de las enumeradas son practicables directamente en el juicio oral por ser imposible su reproducción en idénticas circunstancias". En esta línea, la sentencia del Tribunal Constitucional 137/1997, de 14 de octubre, ha resumido el valor probatorio del atestado: 1. Al atestado se le concede valor de elemento probatorio si es reiterado y ratificado en el juicio oral, normalmente mediante la declaración testifical de los Agentes de Policía firmantes del mismo. En consecuencia, vulnera el derecho a la presunción de inocencia la sentencia condenatoria que se dicte sobre la única base del atestado policial no ratificado. 2. El atestado tiene virtualidad probatoria propia cuando contiene datos objetivos y verificables, ya que hay partes del mismo, como pueden ser croquis, planos, huellas, fotografías, que, sin estar dentro del perímetro de la prueba preconstituida o anticipada, pueden ser utilizados como elementos de juicio coadyuvantes. 3. Cuando los atestados contienen determinadas pericias técnicas realizadas por los agentes policiales (por ejemplo, el test de alcoholemia) y que no pueden ser reproducidas en el acto del juicio oral, es posible considerar dichas pericias preconstituidas, siempre y cuando el atestado se incorpore al proceso y sea debidamente ratificado. Por lo mismo, las pericias técnicas que se adjuntan al atestado (ejemplo: certificado del médico forense) no pierden por ello su propio carácter y constituyen pruebas preconstituidas que despliegan toda su validez probatoria si son incorporadas debidamente al proceso.

279

Oposicions

c) Tendrán el valor que debe atribuírseles a las verdaderas pruebas, sometidas como las demás a la libre valoración de las mismas, que corresponde e incumbe a los Tribunales de instancia, a cuya conciencia encomienda tal misión el artículo 741 LECr, cuando se traten de diligencias objetivas y de resultado incontestable, como la aprehensión in situ de los delincuentes, los supuestos en que éstos son sorprendidos en situación de flagrancia o cuasi flagrancia, la ocupación y recuperación de los efectos e instrumentos del delito, de armas, drogas o sustancias estupefacientes, efectos estancados o prohibidos.

Temari

b) Tendrán al menos el valor de dictámenes periciales, especialmente si se ratifican en presencia judicial durante las sesiones del juicio oral y con la posibilidad de que las partes puedan dirigir observaciones u objeciones o pedir aclaraciones a los miembros de los referidos Gabinetes, cuando se trate de dictámenes o de informes prestados por los Gabinetes de los que actualmente dispone la Policía, tales como los de dactiloscopia, identificación, análisis químicos, balística y otros análogos.

El artículo 294 establece que si no pudiere redactar el atestado el funcionario a quien correspondiese hacerlo, se sustituirá por una relación verbal circunstanciada, manifestándose el motivo de no haberse redactado en la forma ordinaria. Entendemos que tal posibilidad no se acomoda a las previsiones que se contemplan en la Ley 38/2002, de 24 de octubre, que obliga a la Policía Judicial a instruir un atestado, ya se trate de procedimiento abreviado (art. 772.2 LECr), del enjuiciamiento rápido (art. 791 LECr) o del juicio de faltas (art. 962.3 y 964.1LECr). La Instrucción núm. 7/1997, de 12 de mayo, de la Secretaría de Estado de Seguridad, sobre elaboración de atestados, resalta, entre otras cuestiones, que "las exposiciones contenidas en los atestados tratarán de recoger todos aquellos hechos objetivos que evidencien la realidad, sin que las mismas vayan acompañadas de valoraciones o calificaciones jurídicas; por ello, deberá evitarse todo tipo de criterios subjetivos y cuestiones irrelevantes para el proceso penal", recomendando que las diligencias que conformen el atestado, como consecuencia de las actuaciones practicadas, se ordenen cronológicamente, con expresión previa de su contenido e indicación de su resultado. Sin embargo, para MARCHAL ESCALONA el atestado no debe limitarse a un conjunto de diligencias ordenadas cronológicamente pero sin conexión racional entre las mismas , de tal forma que, por ejemplo, a una diligencia de exposición siga sin solución de continuidad una de detención sin haber motivado el proceso racional que ha llevado al instructor a adoptar tal medida. Por ello, es importante que en el atestado se reflejen las causas que motivan las actuaciones que lleva a cabo la Policía Judicial durante la investigación. El atestado deberá remitirse a la Autoridad Judicial competente para conocer de los hechos objeto del mismo, en unión de las pruebas, efectos o instrumentos del delito, poniendo a disposición de la citada autoridad a los detenidos o dejándolos en libertad en el plazo máximo de setenta y dos horas. En general, la Autoridad Judicial competente suele ser el Juez de Instrucción, pero no necesariamente. Puede enviarse también al Tribunal Superior de Justicia, Tribunal Supremo, Juez Central de Instrucción e incluso cabe la posibilidad de remitir el atestado al Juez de Instrucción de Guardia, quien determinará, a su vez, la remisión

280

Oposicions

La Ley contempla la posibilidad de que el atestado sea instruido por un solo funcionario , aunque en la práctica es frecuente que en la elaboración de los atestados intervengan dos funcionarios, uno que actúa como Instructor y el otro en calidad de Secretario.

Temari

4. En cuanto al carácter de prueba documental del atestado policial, cabe precisar que el atestado, con independencia de su consideración material de documento, no tiene, como regla general, el carácter de prueba documental. Incluso en aquellos supuestos en que los Agentes Policiales que hubiesen intervenido en el juicio oral sus manifestaciones sólo tendrán la consideración de prueba testifical.

Finalmente debemos añadir que con la finalidad de propiciar una actuación uniforme de los miembros de la Policía Judicial en la fase de investigación preliminar de los ilícitos penales, la Comisión Nacional de Coordinación de Policía Judicial ha elaborado los llamados "Criterios de actuación" . Cabe destacar de dichos criterios diversos aspectos de desarrollo práctico de la Ley: - Se normalizan una serie de diligencias que deben constar en los atestados, de modo que se garantice la uniformidad en la actuación policial, dichos modelos normalizados son: o Acta de derechos al imputado no detenido. o Acta de información de derechos al perjudicado u ofendido por delito. o Acta de información de derechos al denunciado por faltas. o Cédula de citación para juicio rápido por delito. o Cédula de citación a los responsables civiles para juicio rápido por delito. o Cédula de citación para juicio rápido por falta. - Se establecen una serie de siglas que sirven para identificar de modo rápido los atestados que vayan referidos a los juicios rápidos y al enjuiciamiento inmediato de faltas:

o Juicio rápido con detenido (JRD) o Juicio rápido con imputado pero sin detenido (JRSD) o Juicio inmediato de faltas (JIF) - Destacamos finalmente que los atestados que se elaboren en relación con el enjuiciamiento rápido y el enjuiciamiento inmediato de faltas, deben ir acompañados de un documentoresumen que ha sido normalizado por la Comisión Nacional de Coordinación de Policía Judicial.

281

Oposicions

Los atestados instruidos por hechos cometidos por mayores de catorce años y menores de dieciocho tipificados como delitos o faltas en las leyes penales se remitirán al Ministerio Fiscal, el cual acordará, en su caso, la incoación del oportuno expediente, a tenor de lo establecido en el artículo 16 de la L.O. 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la Responsabilidad de los Menores. Si resultan encartados conjuntamente personas mayores y menores de edad penal, el original del atestado debe remitirse al Juez de Instrucción y copia al Fiscal .

Temari

al Tribunal competente. Además, se comunicará al Ministerio Fiscal, a quien se enviará copia de todo lo actuado, conforme previene el nuevo artículo 772.2 LECr.

282

Oposicions

Temari

3.4. Valor procesal del atestado policial

283

Oposicions

Temari

284

Oposicions

Temari

o Juicio rápido con detenido (JRD) o Juicio rápido con imputado pero sin detenido (JRSD) o Juicio inmediato de faltas (JIF) - Destacamos finalmente que los atestados que se elaboren en relación con el enjuiciamiento rápido y el enjuiciamiento inmediato de faltas, deben ir acompañados de un documento resumen que ha sido normalizado por la Comisión Nacional de Coordinación de Policía Judicial.

285

Oposicions

Temari

al Tribunal competente. Además, se comunicará al Ministerio Fiscal, a quien se enviará copia de todo lo actuado, conforme previene el nuevo artículo 772.2 LECr.

Temari

1Marc constitucional del dret a la llibertat 2La detenció: concepte i característiques 3La regulació legal de la detenció policial 3.1 La detenció policial a la Llei d’enjudiciament criminal 3.1.1 Detenció per part d’un particular 3.1.2 Detenció per part de l’autoritat o agent de policia judicial 3.1.3 Detenció per part de l’autoritat judicial 3.2 Els supòsits previstos als articles 493 i 495 de la Llei d’enjudiciament criminal 3.3 Altres supòsits de detenció policial 3.3.1 La detenció de menors 3.3.2 La detenció d’estrangers 4Els controls i les “retencions” policials 5Manera de dur a terme la detenció 6La durada de la detenció 6.1 La durada de la detenció policial 6.2 Conseqüències de l’incompliment dels terminis 7Drets de la persona detinguda 8La presó provisional 8.1 Consideracions generals 8.2 Tipus de presó provisional 9L’ordre europea de detenció

Oposicions

3.5.La detenció: concepte i regulació. La “retenció” policial. Pràctica de la detenció. Durada de la detenció. Drets del detingut. L’ordre europea de detenció.

1. Marc constitucional del dret a la llibertat La Constitució de 1978 estableix en l’article 1.1 que: Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Per altra banda, i en aquest sentit, l’article 10.1 estableix que: La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social. El dret a la llibertat i seguretat previst en l’article 17 de la Constitució està ubicat a la secció primera (Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques) del capítol II (Drets i llibertats) del títol primer (Dels drets i llibertats fonamentals) de la Constitució. El sistema de garanties d’aquest article és reforçat, tal i com manifesta l’article 53.2 de la Constitució quan estableix que: Qualsevol ciutadà pot demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en l'article 14 i en la secció primera del capítol segon davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, si escau, a través del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (...) L’esmentat article 17 de la Constitució espanyola preveu que:1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú no pot ser privat de la seva llibertat, sinó amb l'observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en

286

la llei.

Oposicions

2. La detenció preventiva no pot durar més temps del que sigui estrictament necessari per fer les indagacions per aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, la persona detinguda ha de ser posada en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. 3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenció, i no pot ser obligada a declarar. Es garanteix l'assistència d'advocat a la persona detinguda en les diligències policials i judicials, en la forma que la llei estableixi. 4. La llei ha de regular un procediment d'habeas corpus per posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment. També s’ha de determinar per llei el termini màxim de durada de la presó provisional.

Temari

2. La detenció: concepte i característiques La detenció pot definir-se com aquella privació de la llibertat deambulatòria d’una persona, reconeguda en l’article 17 de la Constitució, que no consisteix en l’execució d’una pena de presó o en el compliment de la mesura cautelar de presó provisional. La detenció, com a mesura limitativa del dret a la llibertat, ha de reunir una sèrie de requisits constitucionals que es regulen a l’article 17 de la Constitució i als articles 489 i següents i a l’article 520 de la Llei d’enjudiciament criminal (LECr). D’acord amb el subjecte que realitza la detenció, podem distingir entre: -

Detenció practicada per particulars

Detenció acordada per part del jutge d’instrucció o pel Ministeri Fiscal

Detenció policial

3. La regulació legal de la detenció policial 3.1. La detenció policial a la Llei d’enjudiciament criminal El desenvolupament de l’article 17 de la Constitució, pel que fa als supòsits de detenció d’una persona, el trobem en els articles 490, 492 i 494 de la LECr. Aquí es preveuen els casos en què és procedent la detenció per part de qualsevol persona (article 490 LECr), autoritat o agent de policia judicial (article 492 i següents de la LECr) i autoritat judicial (article 494 de la LECr). 3.1.1. Detenció per part d’un particular En principi els particulars no estan habilitats ni facultats legalment per privar de llibertat ningú. No obstant això, la LECr autoritza qualsevol persona a dur a terme, materialment, la detenció d’una altra en casos excepcionals d’urgent i immediata necessitat de portar a terme aquesta mesura restrictiva.

287

Oposicions

D’acord amb l’article 490 de la LECr: “Qualsevol persona pot detenir:

Temari

1. Qui intenti cometre un delicte, en el moment d’anar a cometre’l. 2. El delinqüent in fraganti. 3. Qui s’escapoleixi de l’establiment penal en què se trobi extingint condemna. 4. Qui s’escapi de la presó on estigui esperant la seva translació a l’establiment penal o lloc en què hagi de complir la imposada per sentència ferma. 5. Qui s’escapoleixi en ser conduït a l’establiment o lloc esmentats en el número anterior. 6. Qui s’escapoleixi estant detingut o pres per causa pendent. 7. La persona processada o condemnada que estigui en rebel·lia”. Pel que fa al primer punt d’aquest article, relatiu a aquelles persones que poden ser objecte d’una detenció, podem classificar els supòsits de la manera següent: 1. Delinqüents en situació de flagrància. S’entén per delicte flagrant aquell que s’està cometent o s’acaba de cometre quan el delinqüent és sorprès per la policia. 2. Fugits. Ja siguin condemnats (excepte els que es trobin fora de l’establiment penitenciari gaudint dels permisos corresponents, en règim obert o de llibertat condicional), detinguts o presos preventius. 3. Rebels. La detenció del condemnat en rebel·lia, en sentit estricte, es dirigeix a aquell acusat a qui s’ha imposat una pena privativa de llibertat. Aquesta detenció obeeix a la requisitòria ordenada pel jutge o tribunal sentenciador, com a conseqüència d’una sentència condemnatòria, dictada en el judici oral celebrat en absència de l’inculpat. També podria considerar-se respecte d’aquell que es troba en llibertat provisional durant el temps de celebració de les sessions del judici oral, i després de la notificació de la sentència condemnatòria fuig i no compleix la condemna. Finalment, escau assenyalar que aquest article recull una potestat, en cap cas imposa als particulars l’obligació de detenir. 3.1.2. Detenció per part de l’autoritat o agent de policia judicial L’article 492 de la LECr determina diversos supòsits en què l’autoritat o l’agent de policia judicial té l’obligació de detenir. A diferència de la detenció practicada per un particular, en aquest cas l’autoritat o agent de la policia judicial té l’obligació de detenir. Per tant, les persones susceptibles de ser detingudes són: “1. Qualsevulla que es trobi en algun dels casos de l’article 490. 2. Qui estigui processat per delicte que tingui assenyalada en el Codi pena superior a la de presó correccional. 3. La persona processada per delicte a la qual estigui assenyalada pena inferior, si els seus antecedents o les circumstàncies del fet fan presumir que no compareixerà quan sigui cridada per l’autoritat judicial. S’exceptua del que disposa el paràgraf anterior la persona processada que presti en

288

Oposicions

l’acte fiança suficient, a judici de l’autoritat o agent que intenti detenir-lo, per presumir racionalment que compareixerà quan sigui cridada pel jutge o tribunal competent. 4. Qui estigui en el cas del número anterior, encara que no es trobi processat, amb la condició que concorrin les dues circumstàncies següents: 1a. Que l’autoritat o agent tingui motius racionalment suficients per creure en l’existència d’un fet que presenti els caràcters de delicte. 2a. Que en tingui també els suficients per creure que la persona a qui intenta detenir va tenir-hi participació.” 3.1.3. Detenció per part de l’autoritat judicial

Temari

Per últim, cal assenyalar el supòsit previst en l’article 494 de la LECr, el qual faculta l’autoritat judicial perquè pugui ordenar a la policia judicial la detenció d’un individu: “Aquest jutge o tribunal acordarà també la detenció dels compresos en l’article 492, a prevenció amb les autoritats i agents de policia judicial”. 3.2. Els supòsits previstos als articles 493 i 495 de la Llei d’enjudiciament criminal Quan la detenció no reuneixi cap dels supòsits descrits en els articles 490 o 492 de la LECr, la policia ha d’identificar el subjecte a qui pretengui denunciar, prenent nota del nom, cognom, domicili i altres circumstàncies suficients per investigar-lo i identificar-lo. Així ho confirma l’article 493 de la LECr quan estableix que: “L’autoritat o agent de policia judicial ha de prendre nota del nom, cognom, domicili i altres circumstàncies suficients per a la investigació i identificació de la persona del processat o del delinqüent als quals no detingui per no estar compresos en cap dels casos de l’article anterior. Aquesta nota ha de ser lliurada oportunament al jutge o tribunal que conegui o hagi de conèixer la causa”. Per altra banda, és important recordar que l’article 495 de la LECr estableix que: “No es pot detenir por simples faltes, a menys que el presumpte reu no tingui domicili conegut ni doni fiança suficient, a judici de l’autoritat o agent que intenti detenir-lo”. Per tant, com a regla general, en cap cas no es pot detenir per la presumpta comissió d’una falta. No obstant això, l’esmentat article estableix la possibilitat excepcional de practicar la detenció per la comissió de faltes quan concorrin les dues circumstàncies següents: 1. Que el presumpte reu no tingui domicili conegut. Recordem que el domicili pot comprovar-se a través del DNI, de l’aportació de qualsevol document que n’acrediti la identitat o del mateix coneixement personal de l’actuant. 2.

Que no doni fiança suficient a judici de l’autoritat o agent que intenti detenir-lo.

El fet que determina o no la detenció per faltes és, en definitiva, la possibilitat d’obtenir, per qualsevol mitjà, la informació necessària per a la identificació i

289

Oposicions

localització del presumpte responsable de la falta que motiva la intervenció policial. 3.3. Altres supòsits de detenció policial 3.3.1. La detenció de menors La detenció de menors s’analitza en el capítol corresponent a la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. 3.3.2. La detenció d’estrangers

Temari

Els supòsits en què es poden detenir estrangers, fora de la detenció per infracció penal, es preveuen a la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. La detenció està configurada com una mesura cautelar i gira bàsicament entorn dels supòsits d’expulsió i retorn, que vénen recollits en els articles 60 (retorn) i 61 (expulsió) de l’esmentada Llei orgànica. Retorn: La detenció, a l’efecte de retorn de l’estranger, té una estreta relació amb els requisits per a l’entrada en el país que defineix l’article 25 de l’esmentada Llei. Quan un estranger incompleix els requisits d’entrada, procedeix el retorn d’aquest al país des del qual ha intentat l’entrada a Espanya, i és necessària, en aquest cas, la detenció a l’efecte de retorn, que ha de ser comunicada al Ministeri d’Afers Exteriors i a l’ambaixada o el consolat del seu país. Expulsió: És procedent l’expulsió de l’estranger, prèvia tramitació de l’expedient administratiu sancionador corresponent, quan es cometin qualsevol de les infraccions molt greus que recull l’article 54 de la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, i les infraccions greus recollides a l’article 53. 4. Els controls i les “retencions” policials L’article 20 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, recull una sèrie de supòsits en què la policia pot sol·licitar la identificació als ciutadans i regula la manera com s’han de dur a terme les gestions per a la comprovació i verificació de la identitat d’aquestes persones. La llei ha previst diversos supòsits en què la negativa o resistència a la identificació, sense fonament, pot donar lloc a la detenció de la persona que desobeeix o s’hi resisteix. L’esmentat article 20 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, estableix que: “1. Els agents de les forces i cossos de seguretat poden requerir, en l’exercici de les seves funcions d’indagació o prevenció, la identificació de les persones i fer les comprovacions pertinents a la via pública o en el lloc on s’hagi fet el requeriment,

290

Oposicions

sempre que el coneixement de la identitat de les persones requerides sigui necessari per a l’exercici de les funcions de protecció de la seguretat que als agents encomanen aquesta Llei i la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat. 2. Si no s’aconsegueix la identificació per qualsevol mitjà i quan sigui necessària per als mateixos fins de l’apartat anterior, els agents, per impedir la comissió d’un delicte o falta, o per sancionar una infracció, poden requerir als qui no puguin ser identificats que els acompanyin a dependències properes i que comptin amb mitjans adequats per fer les diligències d’identificació, només amb aquesta finalitat i pel temps imprescindible.

Temari

3. A les dependències a què es fa referència en l’apartat anterior s’ha de dur un llibre registre en què s’hi ha de fer constar les diligències d’identificació realitzades en aquestes, així com els motius i la durada, i que ha d’estar en tot moment a disposició de l’autoritat judicial competent i del Ministeri Fiscal. No obstant l’anterior, el Ministeri de l’Interior ha de remetre periòdicament extracte de les diligències d’identificació al Ministeri Fiscal. 4. En els casos de resistència o negativa infundada a identificar-se o a fer voluntàriament les comprovacions o pràctiques d’identificació, s’ha d’atenir al que disposen el Codi penal i la Llei d’enjudiciament criminal”. Per tant, els agents de policia poden requerir la identificació de les persones i fer les comprovacions pertinents a la via pública, sempre que el coneixement de la seva identitat sigui necessari per a l’exercici de les funcions de protecció de la seguretat ciutadana. Si no és possible la identificació per qualsevol mitjà, i quan resulti necessari per impedir la comissió d’un delicte o una falta, o denunciar una infracció, poden requerir a qui no pugui ser identificat perquè vagi a les dependències policials, on s’han de fer les diligències d’identificació durant el temps imprescindible. Els agents han d’informar a la persona requerida, de forma immediata i comprensible, dels motius de la identificació, així com de la necessitat de desplaçar-se fins a les dependències policials per portar a terme la identificació. El trasllat a les dependències policials per fer la identificació no pot ser indefinit o il·limitat pel que fa a la durada. Les diligències d’identificació no es poden prolongar més del temps imprescindible (article 20.2 de la LO 1/1992). No és aplicable per a la identificació el termini màxim de les setanta-dues hores previst per a la detenció, atès que no es tracta d’una detenció i per tant el termini ha de ser el mínim per identificar la persona en qüestió. En els casos de resistència o negativa no fonamentada a identificar-se o a fer voluntàriament les comprovacions o pràctiques d’identificació, l’article 20.4 remet als tipus penals de resistència o de desobediència, ja sigui aquesta última constitutiva del delicte de l’article 556 del Codi penal o de la falta de l’article 634 del mateix text legal. En aquells casos en què es produeixi una desobediència lleu, en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, ens trobem davant d’una infracció administrativa de l’article 26 h) de l’esmentada Llei. Aquest article disposa que:

291

Oposicions

“Constitueixen infraccions lleus de la seguretat ciutadana: h) Desobeir els manaments de l’autoritat o dels seus agents, dictats en directa aplicació del que disposa aquesta Llei, quan no constitueixi infracció penal”. 5. Manera de dur a terme la detenció L’article 520.1 de la LECr estableix expressament que: “La detenció i la presó provisional han de practicar-se de la manera que menys perjudiqui el detingut o pres en la seva persona, reputació i patrimoni”.

Temari

No obstant això, la pràctica de la detenció no pot ser pacífica si la persona a qui es pretén detenir s’hi oposa voluntàriament o utilitza armes contra els agents. Per tant, es tracta de conjugar el compliment del deure de detenir imposat per la LECr amb el deure de practicar la detenció procurant no lesionar o lesionar en el mínim possible (principi de mínima lesivitat) altres béns o drets del detingut, diferents a la seva llibertat deambulatòria. Recordem que tota actuació policial està sotmesa als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, a la vegada que entre els principis bàsics d’actuació de la policia es troba vetllar per la vida i la integritat física de les persones que es detinguin o que es trobin sota la seva custòdia, respectant-ne l’honor i la dignitat (article 11 principi quart b) de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra). Per això, és necessari ponderar, en cada cas, quina és l’actuació policial més correcta. El mitjà utilitzat pels agents de l’autoritat per practicar una detenció ha de ser idoni, adequat, apropiat, apte, convenient, lògic i oportú per al fi perseguit. Per tant, l’agent ha de decidir quin, d’entre els mitjans de què disposa, és el més adequat per solucionar la situació. A la LECr no hi ha cap referència expressa als escorcolls i escorcolls superficials dels sospitosos detinguts. No obstant això, la policia està legitimada per portar-los a terme quan practica una detenció amb la finalitat de detectar armes o altres tipus d’instruments perillosos per a la vida o integritat física dels agents actuants, de tercers, o del mateix detingut, tant des d’un punt de vista preventiu, com de la mateixa investigació. No obstant aquesta manca de regulació, escau recordar que l’escorcoll i el escorcoll superficial s’han de fer d’acord amb el principi de congruència, oportunitat i proporcionalitat, per evitar un dany greu, immediat i irreparable. 6. La durada de la detenció 6.1. La durada de la detenció policial La detenció policial és, per definició, una situació transitòria que té com a característica essencial que és de durada molt breu i que acaba amb la posada en llibertat del detingut per la mateixa policia o la seva entrega a l’autoritat judicial. També és legalment que els agents que han practicat la detenció d’una persona l’entreguin a altres autoritats o funcionaris diferents a l’autoritat judicial. La subjecció de la detenció a terminis té com a finalitat oferir una major seguretat dels

292

Oposicions

afectats per aquesta mesura, i evitar que hi hagi privacions de llibertat de durada indefinida, incerta o il·limitada. La durada de la detenció policial ve regulada en els articles 17 de la Constitució espanyola i 496, 520 i 520 bis de la LECr. L’article 17.2 de la Constitució estableix que no pot durar més del temps estrictament necessari per esbrinar els fets, i durant un temps màxim de setanta- dues hores. En sentit idèntic, també es preveu a l’article 520.1 de la LECr. Així doncs, es disposa de dues franges entre les quals s’estableix la durada de la detenció:

Temari

1. El temps estrictament necessari per a la realització de les investigacions per a l’aclariment dels fets. És a dir, el temps necessari per recollir una primera informació del succés, prendre declaració al detingut i fer les primeres comprovacions del fet, d’identitat, etc. Una vegada practicades aquestes diligències, acaba l’activitat investigadora de la policia judicial i el detingut pot ser posat a disposició de l’òrgan jurisdiccional o en llibertat. 2. El termini de setanta-dues hores. Es tracta d’un termini màxim o límit que no pot superar- se encara que la investigació policial no hagi pogut acabar. Transcorregut aquest termini, és necessari posar fi a la detenció, amb independència de l’estat de les diligències policials. Pel que fa a l’inici de la detenció, a l’efecte del còmput màxim de setanta-dues hores, aquesta comença en el moment de la lectura de drets a la persona en el moment en què és detinguda. Aquesta acaba quan el detingut és posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial. En relació amb els delictes de terrorisme, l’article 55.2 de la Constitució remet a una llei orgànica la regulació de la suspensió del termini màxim de setanta-dues hores per ser posat a disposició de l’autoritat judicial o en llibertat. La Llei orgànica 4/1988, de 25 de maig, va introduir en la LECr l’article 520.bis, previst per als supòsits previstos en l’article 55.2 de la Constitució, és a dir, delictes de terrorisme. L’esmentat article estableix la possibilitat de prorrogar el termini inicial màxim de detenció de setanta-dues hores fins a quaranta-vuit hores més, quan les necessitats de la investigació de les organitzacions dedicades a aquestes activitats il·lícites ho requereixin. Amb aquesta finalitat, la policia ha de sol·licitar del jutge competent aquesta pròrroga dins les primeres quaranta-vuit hores des de la detenció, per mitjà de sol·licitud motivada. El jutge, a través de resolució judicial motivada, accedeix o denega la pròrroga sol·licitada dins les vint-i-quatre hores següents a la sol·licitud. D’aquesta forma, es fa possible que la detenció no es dilati més enllà de les setanta-dues hores quan el jutge no autoritzi la prolongació de la detenció fins a quaranta-vuit hores més. Del mateix article 520.bis de la LECr, “(...) fins a un límit màxim de (...)” es pot deduir que la pròrroga no té una durada predefinida de quaranta-vuit hores, sinó del temps imprescindible per a les finalitats de la investigació sense que es pugui superar el límit màxim de quaranta- vuit hores.

293

Oposicions

6.2 Conseqüències de l’incompliment dels terminis La detenció d’una persona per part d’una autoritat o funcionari públic, fora dels casos previstos per la llei, i sense haver-hi causa per delicte, configura el delicte previst i tipificat a l’article 167 del Codi penal: “L’autoritat o el funcionari públic que, tret dels casos permesos per la Llei, i quan no existeixi causa per delicte, cometi algun dels fets descrits en els articles anteriors ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en aquests articles, en la seva meitat superior i, a més, amb la d’inhabilitació absoluta per un període de vuit a dotze anys”. Per altra banda, i en aquest sentit, l’article 163.1 del Codi penal defineix exactament la conducta bàsica del tipus quan disposa que:

Temari

“El particular que tanqui o detingui una altra persona, privant-la de la seva llibertat, ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre a sis anys”. També l’article 489 de la LECr estableix que “Cap espanyol ni estranger pot ser detingut sinó en els casos i en la forma que les lleis prescriguin”. No oblidem que, des del punt de vista processal, la principal conseqüència que pot derivar de l’incompliment del termini màxim de detenció policial és la possibilitat que té la persona privada de llibertat i les altres persones legitimades per fer-ho d’instar el procediment d’habeas corpus. Des del punt de vista penal, l’article 530 del Codi penal parteix de l’existència d’una privació de llibertat que ha estat adoptada ajustada a dret, però en canvi es produeix una vulneració de les garanties que han de regir la detenció i la presó provisional. D’acord amb aquest article: “L’autoritat o el funcionari públic que, quan existeixi causa per delicte, acordi, practiqui o perllongui qualsevol privació de llibertat d’un detingut, pres o sentenciat, amb violació dels terminis o altres garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període de quatre a vuit anys”. 7. Drets de la persona detinguda D’acord amb l’article 17.3 de la Constitució, tota persona detinguda té garantits constitucionalment una sèrie de drets que es desenvolupen legalment a l’article 520 i següents de la LECr. Aquests drets busquen assegurar la situació de qui, privat de llibertat, es troba davant l’eventualitat de quedar sotmès a un procediment penal, i procurar que aquella situació no causi, en cap cas, una indefensió a la persona afectada. D’acord amb l’article 520.2 de la LECr: “Tota persona detinguda o presa ha de ser informada, de manera que li sigui comprensible, i de forma immediata, dels fets que se l’imputen i de les raons que motiven la seva privació de llibertat, Així com dels drets que l’assisteixen i especialment dels següents:

294

Oposicions

a) Dret a guardar silenci i no declarar si no vol, a no contestar alguna o algunes de les preguntes que li formulin, o a manifestar que només declararà davant el jutge. b) Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. c) Dret a designar advocat i a sol·licitar-ne la presència perquè assisteixi a les diligències policials i judicials de declaració i intervingui en tot reconeixement d’identitat de què sigui objecte. Si el detingut o pres no designa advocat, se’n designarà un d’ofici. d) Dret que es posi en coneixement del familiar o persona que vulgui el fet de la detenció i el lloc de custòdia on es trobi en cada moment. Els estrangers tenen dret que les circumstàncies anteriors es comuniquin a l’oficina consular del seu país. e) Dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret, quan es tracta d’una persona estrangera que no comprèn o no parla el castellà.

Temari

f) Dret a ser reconegut pel metge forense o substitut legal i, si no n’hi ha, pel de la institució on es trobi, o per qualsevol altre depenent de l’Estat o d’altres administracions públiques”. 8. La presó provisional 8.1. Consideracions generals Es tracta d’una mesura cautelar, de caràcter personal, que implica la privació de llibertat de la persona imputada, durant la tramitació del procediment penal, dins dels terminis assenyalats per la llei, i amb la finalitat d’assegurar-ne la presència en l’acte del judici oral, impedir-ne la fuga i garantir el compliment en el futur de la possible condemna que li sigui imposada. Així mateix, compleix altres finalitats com prevenir la comissió de nous delictes per part de la persona inculpada, assegurar la presència del presumpte culpable en les diligències que es practiquin quan sigui necessari, evitar que destrueixi proves, etc. Només s’ha d’adoptar quan sigui objectivament necessària i quan no hi hagi altres mesures menys costoses, per al dret a la llibertat, a través de les quals poden aconseguir-se els mateixos fins que amb la presó provisional. 8.2. Tipus de presó provisional 1. Presó provisional comunicada: En el curs del procediment penal i quan la detenció del presumpte autor del fet punible ha estat necessària, aquesta serà generalment comunicada. És a dir, durant la detenció, el privat de llibertat pot exercir certs drets com ara comunicarse, tant amb familiars o persones de la seva confiança, com amb el lletrat que l’assisteixi. Aquesta modalitat es regeix pels articles 522 a 527 de la LECr. 2. Presó provisional incomunicada: Implica la modificació dels drets del detingut de l’article 520 de la LECr i implica un aïllament del món exterior, fins i tot no es pot rebre correspondència. La incomunicació del detingut és conseqüència de l’especial naturalesa o gravetat de certs delictes i de les circumstàncies subjectives i objectives que hi concorren, i resulta imprescindible per a les diligències policials i judicials, que

295

Oposicions

s’han de practicar amb el major secret possible amb la finalitat d’evitar que el coneixement de l’estat de la investigació per part de persones alienes a aquesta propiciï que s’evadeixin de l’acció de la justícia culpables o implicats en el delicte investigat o es destrueixin o ocultin proves de la seva comissió. 9. L’ordre europea de detenció La Llei 3/2003, de 14 de març, sobre l’ordre europea de detenció i entrega té com a finalitat crear una autèntica comunitat de dret, en què s’asseguri la protecció jurídica efectiva dels drets dels ciutadans i on la lesió d’aquests drets compti amb la resposta d’un sistema judicial sense fronteres dins la Unió Europea.

Temari

En el marc d’aquest espai de llibertat, seguretat i justícia, que asseguri el dret a la lliure circulació dels ciutadans, en condicions de seguretat i justícia, els mecanismes tradicionals de cooperació judicial han de deixar pas a una nova forma d’entendre les relacions entre els sistemes jurídics dels estats membres basada en la confiança. Aquesta Llei té per objecte la substitució dels procediments d’extradició per un nou procediment d’entrega de les persones sospitoses d’haver comès algun delicte o que fugen de l’acció de la justícia, després d’haver estat condemnades per sentència ferma. El procediment s’articula a través d’un model de resolució judicial unificat a escala de la Unió Europea, anomenada Ordre europea de detenció i entrega, i que pot ser emesa per qualsevol jutge o tribunal que sol·liciti l’entrega d’una persona a un altre estat membre per al seguiment d’actuacions penals o per al compliment d’una condemna imposada. De la mateixa manera, l’autoritat judicial competent a Espanya ha d’entregar la persona detinguda quan sigui requerida per l’autoritat judicial d’un altre estat membre. Aquest procediment s’aplica en relació amb una ampla llista de categories delictuals que s’estableixen en la decisió marc que va adoptar-se. Els delictes subjectes a l’euroordre són: -

la participació en una organització criminal els actes de terrorisme el tràfic de drogues i substàncies psicotròpiques el tràfic d’éssers humans el tràfic il·lícit de béns culturals el tràfic il·lícit de substàncies hormonals i d’altres factors de creixement el tràfic il·lícit de material nuclear i radioactiu el tràfic de vehicles robats el tràfic il·lícit d’armes, munició i explosius el tràfic il·lícit d’òrgans i teixits humans l’explotació sexual de nens i la pornografia infantil la violació la corrupció el frau l’estafa el desviament d’avions o vaixells el blanqueig de diners la falsificació de moneda l’extorsió de fons

296

la cibercriminalitat els crims contra el medi ambient l’homicidi voluntari el segrest i la presa d’hostatges el racisme i la xenofòbia els robatoris organitzats o a mà armada el suborn l’incendi voluntari el sabotatge el pirateig de productes la falsificació de documents administratius la falsificació de mitjans de pagament, els delictes inclosos a la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional l’ajuda a l’entrada i l’estada irregular de persones

Oposicions

Temari

Al Consell de Ministres de Justícia i d’Interior que va tenir lloc a Santiago de Compostel·la els dies 14 i 15 de febrer de 2002, Espanya, França, el Regne Unit, Bèlgica, Portugal, Luxemburg i Alemanya van acordar començar a aplicar l’euroordre a partir de l’1 de gener de 2003, una vegada dutes a terme adaptacions legislatives necessàries per incorporar-la als seus ordenaments jurídics. La resta de països, amb el dubte d’Itàlia, van manifestar la voluntat d’aplicar l’euroordre l’1 de gener de 2004, tal com es va decidir al Consell Europeu de Laeken.

297

El constitucionalisme modern té un objectiu fonamental, que constitueix, alhora, la seva arrel última: el reconeixement i la protecció de la vida i la llibertat dels ciutadans. Les veritables constitucions es caracteritzen, precisament, perquè estableixen un sistema jurídic i polític que garanteix la llibertat dels ciutadans i perquè suposen, per tant, alguna cosa més que una mera racionalització dels centres de poder. La nostra Constitució ha configurat, seguint aquesta línia, un ordenament que té com a pretensió màxima la garantia de la llibertat dels ciutadans, i això fins al punt que la llibertat queda instituïda, per obra de la mateixa Constitució, com un valor superior de l'ordenament. Per això el text constitucional regula amb meticulositat els drets fonamentals, articulant unes tècniques jurídiques que en possibiliten l'eficaç salvaguarda, tant enfront dels particulars com, molt especialment, enfront dels poders públics. Una d'aquestes tècniques de protecció dels drets fonamentals –del més fonamental de tots: el dret a la llibertat personal– és la institució de l'habeas corpus. Es tracta, com és sabut, d'un institut propi del dret anglosaxó, on té una tradició antiquíssima i s'ha evidenciat com un sistema particularment idoni per protegir la llibertat personal enfront de l'eventual arbitrarietat dels agents del poder públic. Tanmateix, l'origen anglosaxó no pot amagar el seu arrelament en el dret històric espanyol, on té antecedents llunyans com l'anomenat recurs de manifestació de persones del Regne d'Aragó i les referències que sobre presumptes casos de detencions il·legals contenen el Fur de Biscaia i altres ordenaments forals, així com amb antecedents més pròxims en les constitucions de 1869 i 1876, que regulaven aquest procediment, encara que no li atorgaven cap denominació específica. L'habeas corpus ha demostrat històricament la seva funcionalitat per protegir la llibertat dels ciutadans. Per això la Constitució, al número 4 de l'article 17, recull aquesta institució i obliga el legislador a regular-la, de manera que completa el complex i acabat sistema de protecció de la llibertat personal dissenyat per la nostra norma fonamental. La regulació de l'habeas corpus és, per tant, un manament constitucional i un compromís dels poders públics davant els ciutadans. La pretensió de l'habeas corpus és establir remeis eficaços i ràpids per als eventuals casos de detencions de la persona no justificats legalment, o que transcorrin en condicions il·legals. Per tant, l'habeas corpus es configura com una compareixença del detingut davant del jutge, compareixença de la qual prové etimològicament l'expressió que dóna nom al procediment, i que permet al ciutadà, privat de llibertat, exposar les seves al·legacions contra les causes de la detenció o les condicions d'aquesta, per tal que el jutge resolgui, en definitiva, sobre si la detenció s’ajusta a dret. La regulació eficaç de l'habeas corpus exigeix, per tant, l'articulació d'un procediment prou ràpid per aconseguir la verificació judicial immediata de la legalitat i les condicions de la

298

Temari

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Oposicions

3.6. Llei Orgànica 6/1984, reguladora del procediment d’habeas corpus

En segon lloc, la senzillesa i la manca de formalismes, que es manifesten en la possibilitat de la compareixença verbal i en la no-necessitat d'advocat i procurador, evitaran dilacions indegudes i permetran l'accés de tots els ciutadans, amb independència del nivell de coneixement que tinguin dels seus drets, i dels seus mitjans econòmics, al recurs d'habeas corpus. En tercer lloc, el procediment establert per aquesta Llei es caracteritza per la generalitat que implica, d'una banda, que cap particular o agent de l'autoritat no es pot sostreure al control judicial de la legalitat de la detenció de les persones, sense que en aquest sentit sigui possible cap excepció de cap tipus, ni tan sols pel que fa a l'autoritat militar, i que suposa, d'altra banda, la legitimació d'una pluralitat de persones per instar el procediment; en aquest sentit cal destacar la legitimació conferida al Ministeri Fiscal i al Defensor del Poble com a garants, respectivament, de la legalitat i de la defensa dels drets dels ciutadans. Finalment, la Llei està presidida per una pretensió d'universalitat, de manera que el procediment d'habeas corpus que regula afecta no només els supòsits de detenció il·legal – tant perquè la detenció es produeixi contra el que està legalment establert, com perquè tingui lloc sense cobertura jurídica–, sinó també les detencions que, tot i ajustar-se originàriament a la legalitat, es mantenen o es prolonguen il·legalment o tenen lloc en condicions il·legals. Sembla fora de qualsevol dubte que la regulació d'un procediment amb aquestes característiques té una enorme importància per a la protecció de la llibertat de les persones, i permet afegir una baula més, i una baula important, en la cadena de garanties de la llibertat personal que la Constitució imposa al nostre ordenament. Espanya s'incorpora, amb això, al reduït nombre de països que estableixen un sistema accelerat de control de les detencions o de les seves condicions. Article 1 Mitjançant el procediment de l'habeas corpus, que aquesta Llei regula, es pot obtenir la immediata posada a disposició de l'autoritat judicial competent de qualsevol persona detinguda il·legalment. Als efectes d'aquesta Llei es consideren persones il·legalment detingudes: a) Les que ho siguin per una autoritat, agent de l'autoritat, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals, o sense que s'hagin complert les formalitats previstes i els requisits que exigeixen les lleis. b) Les que estiguin il·lícitament internades en qualsevol establiment o lloc. c) Les que ho estiguin per un termini superior al que assenyalen les lleis si, transcorregut aquest termini, no són posades en llibertat o lliurades al jutge més pròxim al lloc de la detenció.

299

Temari

Aquests són els objectius d’aquesta Llei orgànica, que s'inspira en quatre principis complementaris. El primer d'aquests principis és l'agilitat, absolutament necessària per aconseguir que la violació il·legal de la llibertat de la persona sigui reparada amb la màxima rapidesa, i que s'aconsegueix instituint un procediment judicial sumari i extraordinàriament ràpid, fins al punt que ha de finalitzar al cap de vint-i-quatre hores. Això suposa una garantia evident que les detencions il·legals, o mantingudes en condicions il·legals, finalitzaran al més aviat possible.

Oposicions

detenció, i prou senzill perquè sigui accessible a tots els ciutadans i permeti, sense complicacions innecessàries, l'accés a l'autoritat judicial.

Article 2 És competent per conèixer de la sol·licitud d'habeas corpus el jutge d'instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat; si no consta, el del lloc en què es produeixi la detenció, i, si manquen els anteriors, el del lloc on s'hagin tingut les últimes notícies sobre el parador del detingut. Si la detenció obeeix a l'aplicació de la llei orgànica que desplega els supòsits previstos a l'article 55.2 de la Constitució, el procediment s'ha de seguir davant del jutge central d'instrucció corresponent. En l'àmbit de la jurisdicció militar, és competent per conèixer de la sol·licitud d'habeas corpus el jutge togat militar d'instrucció constituït al capdavant de la circumscripció jurisdiccional en la qual es va fer la detenció.

Oposicions

d) Les privades de llibertat a les quals no els siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis processals garanteixen a qualsevol persona detinguda.

Poden instar el procediment d'habeas corpus que aquesta Llei estableix: a) El privat de llibertat, el seu cònjuge o la persona que hi estigui unida per una relació d'afectivitat anàloga; descendents, ascendents, germans, i, si s'escau, respecte als menors i persones incapacitades, els seus representants legals. b) El Ministeri Fiscal. c) El Defensor del Poble. Així mateix, el pot iniciar, d'ofici, el jutge competent a què es refereix l'article anterior. Article 4 El procediment s'inicia, llevat que s'incoï d'ofici, per mitjà d'un escrit o compareixença, sense que sigui preceptiva la intervenció d’un advocat ni d’un procurador. En aquest escrit o compareixença hi han de constar: a) El nom i les circumstàncies personals del sol·licitant i de la persona per a la qual se sol·licita l'empara judicial que regula aquesta Llei. b) El lloc en què es trobi el privat de llibertat, l’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi –si són coneguts–, i totes les altres circumstàncies que puguin ser rellevants. c) El motiu concret pel qual se sol·licita l'habeas corpus. Article 5 L'autoritat governativa, agent de l'autoritat o funcionari públic estan obligats a posar immediatament en coneixement del jutge competent la sol·licitud d'habeas corpus formulada per la persona privada de llibertat que es trobi sota la seva custòdia. Si incompleixen aquesta obligació, seran advertits pel jutge, sens perjudici de les responsabilitats penals i disciplinàries en què puguin incórrer. Article 6 Una vegada promoguda la sol·licitud d'habeas corpus, el jutge ha d'examinar la concurrència dels requisits per tramitar-la i l'ha de traslladar al Ministeri Fiscal. Seguidament, mitjançant una interlocutòria, ha de disposar la incoació del procediment o, si s'escau, denegar la sol·licitud pel fet de ser improcedent. Aquesta interlocutòria s'ha de notificar, en tot cas, al

300

Temari

Article 3

En la interlocutòria d'incoació, el jutge ha d'ordenar a l'autoritat a disposició de la qual estigui la persona privada de llibertat o a qui la tingui en poder seu, que la presenti davant seu, sense cap pretext ni demora, o es constituirà en el lloc on aquella es trobi. Abans de dictar resolució, el jutge ha d'oir la persona privada de llibertat o, si s'escau, el seu representant legal i advocat, si n'ha designat, i també el Ministeri Fiscal. Tot seguit ha d'oir en justificació del seu capteniment l'autoritat, els agents, el funcionari públic o el representant de la institució o la persona que n'hagi ordenat o practicat la detenció o l’internament i, en tot cas, aquella sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat. El jutge ha de fer conèixer a tots ells les declaracions de la persona privada de llibertat. El jutge ha d’admetre, si les considera pertinents, les proves que aportin les persones a què es refereix el paràgraf anterior i les que proposin que es puguin practicar a l'acte. En el termini de vint-i-quatre hores, a comptar des que es dicti la interlocutòria d'incoació, els jutges han de practicar totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictar la resolució que sigui procedent. Article 8 Una vegada practicades les actuacions a què es refereix l'article anterior, el jutge, mitjançant una interlocutòria motivada, ha d'adoptar seguidament alguna d'aquestes resolucions: 1. Si considera que no es dóna cap de les circumstàncies a què es refereix l'article 1 d'aquesta Llei, ha de disposar l'arxivament de les actuacions i declarar que s’ajusten a dret la privació de llibertat i les circumstàncies en què s'està realitzant. 2. Si considera que hi concorre alguna de les circumstàncies de l'article 1 d'aquesta Llei, cal disposar a l'acte alguna de les mesures següents: a) La posada en llibertat de la persona que n’estigui privada, si ho va ser il·legalment. b) Que continuï la situació de privació de llibertat d'acord amb les disposicions legals aplicables al cas, però, si ho considera necessari, en un establiment diferent, o sota la custòdia de persones diferents de les que fins aleshores la retenien. c) Que la persona privada de llibertat sigui posada immediatament a disposició judicial si ja ha transcorregut el termini legalment establert per detenir-la. Article 9 El jutge ha de fer un testimoniatge dels particulars pertinents per a la persecució i el càstig dels delictes que hagin pogut cometre els qui hagin ordenat la detenció o hagin tingut sota la seva custòdia la persona privada de llibertat. En els casos de delicte de denúncia falsa o simulació de delicte, també s'ha de fer un testimoniatge dels particulars pertinents, per tal de determinar les responsabilitats penals corresponents. En tot cas, si s'hi aprecia temeritat o mala fe, el sol·licitant ha de ser condemnat al pagament de les costes del procediment; si no, aquestes s'han de declarar d'ofici. Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.

301

Temari

Article 7

Oposicions

Ministeri Fiscal. Contra la resolució que s'adopti en un cas o en l'altre, no s’hi pot interposar cap recurs.

1. 2. 3. 4. 5.

Concepte i consideracions generals Prova anticipada o preconstituïda Prova d’indicis o circumstancial Prova prohibida o il·lícita Prova de càrrec

1. Concepte i consideracions generals

Temari

La prova en el procés penal és aquella activitat processal de les parts i de qui jutja, dirigida a formar la convicció d’aquest últim sobre la veritat o certesa dels fets afirmats per les parts, i que es desenvolupa fonamentalment en el judici oral.

Oposicions

3.7.La prova en el procés penal: requisits de la prova. Prova prohibida o il·lícita, prova anticipada i preconstituïda. Prova d’indicis.

En l’àmbit del procés penal s’han de distingir els actes de prova que generalment tenen lloc en la fase de plenari o judici oral, dels anomenats mitjans d’investigació, que són els que es realitzen tant en la fase preprocessal o d’investigació de fets delictius, com en la fase sumarial per part del jutge d’instrucció, el Ministeri Fiscal o la policia judicial. D’acord amb l’article 741 de la LECr, en el nostre ordenament jurídic les proves que han de servir de base a la decisió del jutge a l’hora de dictar sentència són les practicades en el judici oral, excepte els supòsits de prova anticipada o preconstituïda, quan sigui impossible o molt difícil la reproducció d’aquestes en l’acte de la vista. En aquest cas, les diligències sumarials poden ser valorades sempre que compleixin els principis de publicitat, oralitat, immediació i contradicció, tal i com exigeix la doctrina del Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional. Així s’estableix en la jurisprudència del Tribunal Constitucional, i més concretament la Sentència 55/1982, de 26 de juliol, quan es determina que el moment de la prova ha de situar-se en el judici oral, i seran els únics mitjans de prova vàlids per desvirtuar la presumpció d’innocència, els utilitzats en el judici oral i els preconstituïts que siguin de difícil o impossible reproducció, si en tot moment s’han observat les garanties necessàries per a la defensa. El nostre procés penal està regit pel principi de la lliure valoració de la prova. Aquest principi és clar en l’article 741 de la LECr quan assenyala que: “El tribunal, apreciant segons la seva consciència les proves practicades en el judici, les raons exposades per l’acusació i la defensa i el que han manifestat els mateixos processats, dictarà sentència dins del termini fixat en aquesta llei. Sempre que el Tribunal faci ús del lliure arbitri que per a la qualificació del delicte o per a la imposició de la pena li atorga el Codi penal, haurà de consignar si ha pres en consideració els elements de judici que el precepte aplicable d’aquell obligui a tenir en compte”.

302

Oposicions

La lliure valoració de la prova s’ha d’efectuar segons les regles del criteri racional, és a dir, segons les normes de la lògica, les màximes d’experiència comú o les especialitzades que proporcionin els pèrits i, en cap cas, s’ha d’associar amb la discrecionalitat o arbitrarietat. És fonamental que la pràctica d’aquestes diligències es realitzi amb les formalitats i els requisits exigits, i es respectin els principis constitucionals i processals, a l’objecte que puguin ser valorades per l’òrgan judicial quan dicti la sentència corresponent, una vegada hagin estat reproduïdes en el moment de la vista oral, amb plena observància dels principis de publicitat, oralitat, immediació i contradicció. La Constitució incorpora amb la categoria de fonamental el dret a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per la defensa pròpia (art. 24.2 CE). El fonament d’aquest precepte es deriva del dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE) i el dret a la igualtat de les parts en el procés.

Temari

Les proves que s’utilitzin no poden haver estat obtingudes amb la violació de drets fonamentals, perquè això implicaria una ignorància de les “garanties” pròpies del procés i també una desigualtat entre les parts en el judici. El respecte als drets i les garanties fonamentals dels ciutadans té en el procés penal una concreció important que suposa la impossibilitat d’atorgar eficàcia a les proves que s’han obtingut amb infracció d’aquests drets i llibertats La Llei d’enjudiciament criminal regula alguns dels mitjans de prova, com poden ser la declaració i l’interrogatori de l’acusat, la declaració de la víctima, l’examen dels testimonis, els informes pericials, la prova documental, la inspecció ocular i les diligències d’investigació quan s’introdueixin en l’acte del judici mitjançant la seva lectura. 2. Prova anticipada o preconstituïda Els únics mitjans de prova vàlids per desvirtuar la presumpció d’innocència són els utilitzats en el judici oral, però com a excepció a aquesta regla general hi ha fets i proves que no són d’impossible o molt difícil reproducció a l’acte de judici oral. Davant d’aquesta situació, el jutge acorda practicar aquestes diligències amb compliment dels requisits que a continuació s’exposaran, per tal que quan arribi el dia del judici siguin aptes per enervar la presumpció d’innocència. La doctrina i la jurisprudència posen de manifest que en l’anomenada prova anticipada o preconstituïda cal distingir: a) Els actes que per la seva naturalesa són irreproduïbles a l’acte de judici oral, com ara la inspecció ocular, el cos del delicte, l’autòpsia del cadàver, les lesions, les anàlisis químiques, els informes pericials, l’entrada i escorcoll en lloc tancat, l’escorcoll de papers i efectes i l’obertura de registre de la correspondència. Resulta evident que l’acte materialment no es pot tornar a reproduir al judici oral, però en canvi, es pot introduir al debat del plenari mitjançant la lectura de l’acte que el documenta, de les declaracions dels funcionaris policials que hi van intervenir, de la declaració dels pèrits que van realitzar les perícies, etc. D’aquesta manera, es garanteix el respecte al principi de contradicció, perquè les parts podran contrastar o

303

qüestionar les proves.

Per tal que aquesta declaració pugui convertir-se en prova anticipada preconstituïda, el testimoni haurà de declarar en presència de:

el jutge l’imputat l’advocat de la defensa el jutge el Ministeri fiscal

Temari

Oposicions

b) Els actes són reproduïbles en el judici oral, però ateses determinades circumstàncies extraordinàries, el jutge acorda la seva pràctica de forma anticipada, és a dir, abans del judici oral. Aquest és el supòsit previst a l’article 448 LECr, quan, per exemple, el testimoni manifesti durant la instrucció que no podrà comparèixer al judici oral per estar fora del país, o quan hi hagi un motiu per témer la seva mort, incapacitat física, i intel·lectual abans del judici oral.

Totes les parts i el jutge podran fer al testimoni les preguntes que considerin convenients, amb excepció d’aquelles que el jutge declari impertinents. La prova anticipada i preconstituïda adquireix un valor probatori similar al de les realitzades en el judici oral, però és necessari que es practiqui amb respecte dels principis d’immediació i contradicció: en presència del jutge i amb intervenció de les parts. Si es fa d’aquesta manera i es llegeix el contingut de la diligència a l’acte del judici oral (per exemple, lectura de la declaració del testimoni), aquesta prova tindrà el mateix valor que la resta de proves practicades al plenari. En relació amb la prova pericial, és evident que determinats dictàmens pericials són irreproduïbles en l’acte del judici. Per això, els dictàmens que s’hagin realitzat per part d’un organisme competent i que no hagin estat qüestionats per la part recurrent, ni les parts han demanat la citació dels pèrits al plenari, aquest dictamen adquirirà valor de prova de càrrec encara que no sigui ratificat en el judici oral. D’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 156/1997, de 29 de setembre, perquè la declaració davant el jutge d’instrucció pugui ser qualificada com a prova preconstituïda o anticipada vàlida, haurà de complir amb els següents requisits: a) Que tracti de fets que no puguin ser reproduïts el dia de la celebració del judici oral. b)

Que s’autoritzi i realitzi davant el jutge d’instrucció.

c) Que es garanteixi la contradicció, de manera que es permeti a la defensa la possibilitat d’intervenir en la pràctica d’aquesta diligència sumarial, amb la finalitat que pugui interrogar el testimoni. d) Exigència que la diligència sumarial sigui reproduïda com a prova en el judici oral amb possibilitat de contradicció.

304

Oposicions

3. Prova d’indicis o circumstancial En el procés penal és freqüent que en relació amb un determinat fet delictiu no comptem amb una prova directa de la participació de l’acusat en els fets. En aquests casos, adquireix una especial importància la denominada prova indirecta, circumstancial o per indicis. Segons Ruiz Vadillo és aquella que s’adreça a mostrar la certesa d’uns fets-indicis que no són constitutius del delicte, però dels quals se’n poden despendre els que sí ho són i la participació en ells de l’acusat mitjançant un raonament que es basa en el nexe causal i lògic entre els fets provats i allò que es tracta de provar, que és la comissió del fet delictiu en si mateix. La jurisprudència del Tribunal Suprem (sentència 19 de gener de 1996, 24 de maig de

Temari

1996) i del Tribunal Constitucional (sentència núm. 244/1994, de 15 de setembre) estableixen que el dret fonamental a la presumpció d’innocència queda debilitat a través d’una prova indirecta o derivada d’indicis, sempre que concorrin les següents circumstàncies: a) Pluralitat de fets-base o indicis: l’existència d’un fet únic o aïllat és insuficient per fonamentar una convicció judicial, per tant ha d’haver més d’un indici. b) Aquests indicis han de ser perifèrics amb el fet que es vol acreditar. És a dir, han de constituir les circumstàncies que envolten el fet delictiu. c) Els fets-base han d’estar acreditats per proves de càrrec directes: l’article 1249 del Codi civil estableix que les presumpcions no són admissibles, excepte quan el fet del qual hagin de deduir-se estigui completament acreditat. Això no podria ser d’una altra manera perquè no pot servir de base per a una condemna, un indici que s’ha provat mitjançant una presumpció, sinó que com a mínim aquest indici s’hauria d’haver provat a través d’una prova de càrrec directe. d) Necessitat que els fets estiguin relacionats amb les dades a provar: és necessari que el fet o l’indici coincideixi i es relacioni amb el fet delictiu a provar, i també que hi hagi una interrelació entre ells. e) La relació que s’estableixi entre els indicis i el fet delictiu principal s’ha de fer de manera lògica i racional. A més, el jutge haurà de recollir en la seva resolució de forma motivada aquest raonament. El Tribunal Constitucional, en la Sentència núm. 155/2002, de 22 de juliol ha assenyalat els criteris per a l’admissió de la prova indiciària apta per desvirtuar la presumpció d’innocència: a)

La prova indiciària ha de partir de fets plenament provats.

b) Els fets constitutius de delicte han de deduir-se d’aquests indicis –fets plenament provats- a través d’un procés mental raonat i d’acord amb les regles del

305

Oposicions

criteri humà. 4. Prova prohibida o il·lícita Sovint s’utilitzen indistintament expressions com prova il·lícita, prova irregular i prova prohibida, sense que la doctrina i la jurisprudència acabin de posar-se d’acord al respecte. De manera general, podem definir aquests conceptes així: 1. Prova il·lícita: s’ha d’entendre com aquella i/o desenvolupament s’ha vulnerat un dret fonamental.

que en el seu origen

L’article 11.1 de la LOPJ estableix que: “En tot tipus de procediment es respectaran les regles de la bona fe. No tindran efecte les proves obtingudes, directament o indirecta, violentant els drets o les llibertats fonamentals”.

Temari

2. Prova prohibida: consistiria en aquella prova que no pot ser introduïda o valorada dins el procés, atès que deriva d’una prova il·lícita. 3. Prova irregular: es definiria com aquella prova que en la seva obtenció s’han vulnerat les normes de rang ordinari o processals que regulen la seva pràctica. La diferència entre la prova il·lícita i la prova irregular radica bàsicament en les proves relacionades o derivades d’aquestes, ja que per a les derivades de les proves il·lícites s’imposa la ineficàcia, com a lògica conseqüència de la contaminació processal que han patit, mentre que per a les derivades de les irregulars no es produeix aquesta conseqüència. A títol d’exemple, i per a una millor comprensió de les anteriors definicions, podria considerar-se prova il·lícita, una intervenció de les comunicacions realitzada sense autorització judicial, o excedint els límits d’aquesta; com a prova prohibida, si s’ha realitzat una entrada i escorcoll en un domicili sense autorització judicial, s’ha trobat droga i el propietari a la vista de la troballa ha confessat ser l’autor del delicte, la troballa de la droga constituiria prova il·lícita, però la confessió, com que deriva de la troballa, seria prova prohibida. Encara que la doctrina i la jurisprudència tendeixen a assimilar prova prohibida i prova il·lícita. Finalment, seria una prova irregular, tal com va considerar el Tribunal Suprem en alguna ocasió, no ressenyar el noms i les dades identificatives de les persones que integren una diligència de reconeixement en roda. En el cas de les proves irregulars hi ha la possibilitat de recuperació del material probatori a través de la seva conversió en algun altre tipus de prova subsidiària, generalment la testifical o la confessió, com a forma de subsanació. El fonament de la prohibició de valorar en judici proves obtingudes amb violació dels drets fonamentals, atesa la seva posició preferent en un Estat democràtic i social de dret i la seva qualitat de drets inviolables inherents a la persona (art. 10.1 Constitució), imposa la inexcusable necessitat de tutelar-los, i provoca la nul·litat radical de tot acte jurídic que s’hi oposi. Tant la doctrina com la jurisprudència han assenyalat la importància de la sentència del Tribunal Constitucional núm. 114/1984, de 29 de novembre, a través de la qual es declara la impossibilitat d’estimació processal de la prova il·lícita quan es vulneren en la seva obtenció els drets fonamentals. És important assenyalar que aquesta

306

doctrina es va recollir posteriorment a l’article 11.1 de la LOPJ.

Oposicions

Finalment, escau assenyalar que constitueix una manifestació del dret de defensa, que té com a finalitat assegurar la igualtat de les parts, la prohibició de valorar les proves obtingudes amb irregularitats processals, i les que s’han obtingut amb vulneració de drets fonamentals i s’ha produït indefensió efectiva. Aquesta indefensió, que pot sorgir al llarg de l’iter processal, pot corregir-se en instàncies superiors, ja que no tota irregularitat processal origina la nul·litat de l’actuació i tampoc ha de donar lloc a una indefensió. 5. Prova de càrrec

Temari

La prova de càrrec és aquella que s’ha obtingut i practicat amb respecte de les normes processals que la regeixen i no s’ha vulnerat cap dret fonamental mitjançant la seva obtenció. A més, també recau directament sobre els fets rellevants i decisius que justifiquen la imputació i la condemna de l’acusat. En definitiva, és aquella capaç de desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d’innocència. A més de respectar la normativa processal, l’activitat probatòria ha de practicar-se amb totes les garanties processals, és a dir, amb ple respecte als principis d’immediatesa, contradicció, oralitat i publicitat. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha assenyalat a la Sentència de 23 de desembre de 1986 (RJ 1986/7975) que prova de càrrec no és només la directament produïda en el judici oral, sinó també aquella obtinguda regularment en la fase sumarial, i que pot introduir-se en el judici oral mitjançant la seva lectura, per via de l’article 730 de la Llei d’enjudiciament criminal. L’esmentat precepte assenyala que podran llegir-se a instància de qualsevol de les parts les diligències practicades en el sumari que, per causes independents de la voluntat d’aquelles, no puguin ésser reproduïdes en el judici oral.

307

LECRIM TITULO IV CAPÍTULO V. DE LAS DECLARACIONES DE LOS TESTIGOS Artículo 410. Todos los que residan en territorio español, nacionales o extranjeros, que no estén impedidos, tendrán obligación de concurrir al llamamiento judicial para declarar cuanto supieren sobre lo que les fuere preguntado si para ello se les cita con las formalidades prescritas en la Ley.

Oposicions

3.8. Els testimonis. Els testimonis protegits. Els perits.

Se exceptúan de lo dispuesto en el artículo anterior: El Rey, la Reina, sus respectivos consortes, el Príncipe Heredero y los Regentes del Reino. También están exentos del deber de declarar los Agentes Diplomáticos acreditados en España, en todo caso, y el personal administrativo, técnico o de servicio de las misiones diplomáticas, así como sus familiares, si concurren en ellos los requisitos exigidos en los tratados. Artículo 412. 1. Estarán exentas también de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo hacerlo por escrito las demás personas de la Familia Real. 2. Están exentos de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo informar por escrito sobre los hechos de que tengan conocimiento por razón de su cargo: 1. 2. 3. 4. 5. 6.

El Presidente y los demás miembros del Gobierno. Los Presidentes del Congreso de los Diputados y del Senado. El Presidente del Tribunal Constitucional. El Presidente del Consejo General del Poder Judicial. El Fiscal General del Estado. Los Presidentes de las Comunidades Autónomas.

3. Si fuera conveniente recibir declaración a alguna de las personas a las que se refiere el apartado 2 anterior sobre cuestiones de las que no haya tenido conocimiento por razón de su cargo, se tomará la misma en su domicilio o despacho oficial. 4. Quienes hubiesen desempeñado los cargos a que se refiere el apartado 2 del presente artículo estarán igualmente exentos de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo informar por escrito sobre los hechos de que hubieren tenido conocimiento por razón de su cargo. 5. Estarán exentos también de concurrir al llamamiento del Juez, pero no de declarar, pudiendo hacerlo en su despacho oficial o en la sede del órgano del que sean miembros:

308

Temari

Artículo 411.

6. Si se trata de cargos cuya competencia esté limitada territorialmente, sólo será aplicable la exención correspondiente respecto de las declaraciones que hubieren de recibirse en su territorio, excepción hecha de los Presidentes de las Comunidades Autónomas y de sus Asambleas Legislativas. 7. En cuanto a los miembros de las Oficinas Consulares, se estará a lo dispuesto en los Convenios Internacionales en vigor. Artículo 413. Para recibir la declaración a que se refiere el apartado 3 del artículo anterior, el Juez pasará al domicilio o despacho oficial de la persona concernida, previo aviso, señalándole día y hora. El Juez procederá de igual modo para recibir la declaración de alguna de las personas a que se refiere el apartado 5 del artículo anterior, cuando la misma fuere a tener lugar en su despacho oficial o en la sede del órgano del que sean miembros. Artículo 414. La resistencia de cualquiera de las personas a que se refieren los apartados 3 y 5 del artículo 412 a recibir en su domicilio o residencia oficial al Juez, o a declarar cuanto supieren sobre lo que les fuere preguntado respecto a los hechos del sumario, se pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal para los efectos que procedan. Si las personas mencionadas en el apartado 7 de dicho artículo incurrieren en la resistencia expresada, el Juez lo comunicará inmediatamente al Ministerio de Justicia, remitiendo testimonio instructivo y se abstendrá de todo procedimiento respecto a ellas, hasta que el Ministro le comunique la resolución que sobre el caso se dictare. Artículo 415. Serán invitadas a prestar su declaración por escrito las personas mencionadas en el párrafo segundo del artículo 411 y en el apartado 7 del artículo 412, remitiéndose al efecto al Ministerio de Justicia, con atenta comunicación para el de Asuntos Exteriores, un interrogatorio que comprenda todos los extremos a que deban contestar, a fin de que puedan hacerlo por vía diplomática.

309

Oposicions Temari

1. Los Diputados y Senadores. 2. Los Magistrados del Tribunal Constitucional y los Vocales del Consejo General del Poder Judicial. 3. Los Fiscales de Sala del Tribunal Supremo. 4. El Defensor del Pueblo. 5. Las Autoridades Judiciales de cualquier orden jurisdiccional de categoría superior a la del que recibiere la declaración. 6. Los Presidentes de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas. 7. El Presidente y los Consejeros Permanentes del Consejo de Estado. 8. El Presidente y los Consejeros del Tribunal de Cuentas. 9. Los miembros de los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas. 10. Los Secretarios de Estado, los Subsecretarios y asimilados, los Delegados del Gobierno en las Comunidades Autónomas y en Ceuta y Melilla, los Gobernadores civiles y los Delegados de Hacienda.

1. Los parientes del procesado en líneas directa ascendente y descendente, su cónyuge, sus hermanos consanguíneos o uterinos y los colaterales consanguíneos hasta el segundo grado civil, así como los parientes naturales a que se refiere el número 3 del artículo 261. El Juez instructor advertirá al testigo que se halle comprendido en el párrafo anterior que no tiene obligación de declarar en contra del procesado; pero que puede hacer las manifestaciones que considere oportunas, consignándose la contestación que diere a esta advertencia. 2. El Abogado del procesado respecto a los hechos que éste le hubiese confiado en su calidad de defensor. Si alguno de los testigos se encontrase en las relaciones indicadas en los párrafos precedentes con uno o varios de los procesados, estará obligado a declarar respecto a los demás, a no ser que su declaración pudiera comprometer a su pariente o defendido. Artículo 417. No podrán ser obligados a declarar como testigos: 1. Los eclesiásticos y ministros de los cultos disidentes, sobre los hechos que les fueren revelados en el ejercicio de las funciones de su ministerio. 2. Los funcionarios públicos, tanto civiles como militares, de cualquier clase que sean, cuando no pudieren declarar sin violar el secreto que por razón de sus cargos estuviesen obligados a guardar, o cuando, procediendo en virtud de obediencia debida, no fueren autorizados por su superior jerárquico para prestar la declaración que se les pida. 3.

Los incapacitados física o moralmente.

Artículo 418. Ningún testigo podrá ser obligado a declarar acerca de una pregunta cuya contestación pueda perjudicar material o moralmente y de una manera directa e importante, ya a la persona, ya a la fortuna de alguno de los parientes a que se refiere el artículo 416. Se exceptúa el caso en que el delito revista suma gravedad por atentar a la seguridad del Estado, a la tranquilidad pública o a la sagrada persona del Rey o de su sucesor. Artículo 419. Si el testigo estuviere físicamente impedido de acudir al llamamiento judicial, el Juez instructor que hubiere de recibirle la declaración se constituirá en su domicilio, siempre que el interrogatorio no haya de poner en peligro la vida del enfermo. Artículo 420. El que sin estar impedido no concurriere al primer llamamiento judicial, excepto las personas mencionadas en el artículo 412, o se resistiere a declarar lo que supiese

310

Temari

Están dispensados de la obligación de declarar:

Oposicions

Artículo 416.

Artículo 421. El Juez de instrucción o municipal, en su caso, hará concurrir a su presencia y examinará a los testigos citados en la denuncia o en la querella o en cualesquiera otras declaraciones o diligencias y a todos los demás que supieren hechos o circunstancias, o poseyeren datos convenientes para la comprobación o averiguación del delito y del delincuente. Se procurará, no obstante, omitir la evacuación de citas impertinentes o inútiles. Artículo 422. Si el testigo residiere fuera del partido o término municipal del Juez que instruyese el sumario, éste se abstendrá de mandarle comparecer a su presencia, a no ser que lo considere absolutamente necesario para la comprobación del delito o para el reconocimiento de la persona del delincuente, ordenándolo en este caso por auto motivado. También deberá evitar la comparecencia de los empleados de vigilancia pública que tengan su residencia en punto distinto de la capital del Juzgado, de los jefes de estación, maquinistas, fogoneros, conductores, telegrafistas, factores, recaudadores, guarda-agujas u otros agentes que desempeñen funciones análogas, a los cuales citará por conducto de sus jefes inmediatos cuando sea absolutamente indispensable su comparecencia. Artículo 423. En el caso de la regla general comprendida en el párrafo 1 del artículo anterior, así como en el segundo cuando la urgencia de la declaración fuese tal que no permitiera la dilación consiguiente a la citación del testigo por conducto de sus jefes inmediatos, y el empleado de que se trate no pudiera abandonar el servicio que presta sin grave peligro o extorsión para el público, el Juez instructor de la causa comisionará para recibir la declaración al que lo fuera del término municipal o del partido en que se hallare el testigo. Artículo 424. Si el testigo residiere en el extranjero, se dirigirá suplicatorio por la vía diplomática y por conducto del Ministerio de Gracia y Justicia al Juez extranjero competente para recibir la declaración. El suplicatorio debe contener los antecedentes necesarios e indicar las preguntas que se han de hacer al testigo sin perjuicio de que dicho Juez las amplíe según le sugieran su discreción y prudencia. Si la comparecencia del testigo ante el Juez instructor o Tribunal fuere indispensable y no se presentase voluntariamente, se pondrá en conocimiento del Ministerio de Gracia y Justicia para que adopte la resolución que estime oportuna.

311

Oposicions

La multa será impuesta en el acto de notarse o cometerse la falta.

Temari

acerca de los hechos sobre que fuere preguntado, a no estar comprendido en las exenciones de los artículos anteriores, incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, y si persistiere en su resistencia será conducido en el primer caso a la presencia del Juez instructor por los agentes de la autoridad, y perseguido por el delito de obstrucción a la justicia tipificado en el artículo 463.1 del Código Penal, y en el segundo caso será también perseguido por el de desobediencia grave a la autoridad.

Artículo 426. Los testigos serán citados en la forma establecida en el título VII del libro I de este Código. Artículo 427. Cuando el testigo no hubiere de comparecer ante el Juez instructor para prestar la declaración, se harán constar en el suplicatorio exhorto o mandamiento que se expida, las circunstancias precisas para la designación del testigo y las preguntas a que deba contestar, sin perjuicio de las que el Juez o Tribunal que le recibiere la declaración considere conveniente hacerle para el mayor esclarecimiento de los hechos. Artículo 428. El Secretario del Juez comisionado que haya de autorizar la declaración expedirá la cédula prevenida en el artículo 175, con todas las circunstancias expresadas en el mismo, y la de haberse de recibir la declaración en virtud de suplicatorio, exhorto o mandamiento. Artículo 429. Los testigos que dependan de la jurisdicción militar podrán, según el Juez de instrucción lo estime oportuno, ser examinados por el mismo, como los demás testigos, o por el Juez militar competente. En el primer caso el juez de instrucción deberá mandar que la citación hecha al testigo se ponga en conocimiento del Jefe del Cuerpo a que perteneciere. En el segundo caso se observará lo dispuesto en los dos artículos anteriores. Si algún testigo dependiente de la jurisdicción militar rehusare comparecer ante el Juez de instrucción, o se negare a prestar juramento o a contestar el interrogatorio que se le hiciere, el Juez de instrucción se dirigirá al superior del testigo desobediente, cuyo superior, además de corregir al testigo, de lo cual dará inmediato conocimiento al Juez instructor, le hará comparecer ante éste para declarar. Artículo 430. Los testigos podrán ser citados personalmente donde fueren habidos. Cuando sea urgente el examen de un testigo, podrá citársele verbalmente para que comparezca en el acto, sin esperar a la expedición de la cédula prescrita en el artículo 175, haciendo constar, sin embargo, en los autos, el motivo de la urgencia. También podrá en igual caso constituirse el Juez instructor en el domicilio de un testigo o en el lugar en que se encuentre para recibirle declaración. Artículo 431.

312

Temari

Si la persona llamada a declarar ejerce funciones o cargos públicos, se dará aviso, al mismo tiempo que se practique la citación, a su superior inmediato para que le nombre sustituto durante su ausencia, si lo exigiere así el interés o la seguridad pública.

Oposicions

Artículo 425.

Si el testigo no tuviere domicilio conocido o se ignorase su paradero, el Juez instructor ordenará lo conveniente a los funcionarios de policía u oficiará a la autoridad administrativa a quien corresponda para que lo averigüen y le den parte del resultado dentro del plazo que les hubiere fijado. Transcurrido este plazo sin haber averiguado el paradero del testigo, se publicará la cédula de citación en el periódico oficial del pueblo de la residencia del Juez, y en su defecto, en cualquier otro que allí se publique. Se insertará también la cédula, si el Juez lo estima conveniente, en los periódicos oficiales o particulares de la capital de la provincia y del lugar donde se presuma hallarse el testigo, y en la Gaceta de Madrid. En estos casos se unirá a los autos un ejemplar de cada periódico en que se hubiere publicado la citación. Artículo 433. Al presentarse a declarar, los testigos entregarán al Secretario la copia de la cédula de citación. Los testigos púberes prestarán juramento de decir todo lo que supieren respecto a lo que les fuere preguntado. El Juez instructor, antes de recibir al testigo púber el juramento y de interrogar al impúber, les instruirá de la obligación que tienen de ser veraces, y en su caso, de las penas con que el Código castiga el delito de falso testimonio en causa criminal. Artículo 434. El juramento se prestará en nombre de Dios. Los testigos prestarán el juramento con arreglo a su religión. Artículo 435. Los testigos declararán separada y secretamente a presencia del Juez instructor y del secretario. Artículo 436. El testigo manifestará primeramente su nombre, apellidos paterno y materno, edad, estado y profesión, si conoce o no al procesado y a las demás partes, y si tiene con ellos parentesto, amistad o relaciones de cualquier otra clase, si ha estado procesado y la pena que se le impuso. Si el testigo fuera miembro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, será suficiente para su identificación el número de su registro personal y la unidad administrativa a la que está adscrito. El Juez dejará al testigo narrar sin interrupción los hechos sobre los cuales declare, y solamente le exigirá las explicaciones complementarias que sean conducentes a desvanecer los conceptos oscuros o contradictorios. Después le dirigirá las preguntas que estime oportunas para el esclarecimiento de los hechos.

313

Oposicions

Artículo 432.

Temari

El Juez instructor podrá habilitar a los agentes de policía para practicar las diligencias de citación verbal o escrita si lo considera conveniente.

Podrán, sin embargo, consultar algún apunte o memoria que contenga datos difíciles de recordar. El testigo podrá dictar las contestaciones por sí mismo. Artículo 438. El Juez instructor podrá mandar que se conduzca al testigo al lugar en que hubieren ocurrido los hechos, y examinarle allí o poner a su presencia los objetos sobre los que hubiere de versar la declaración. En este último caso podrá el Juez instructor poner a presencia del testigo dichos objetos, solos o mezclados con otros semejantes, adoptando además todas las medidas que su prudencia le sugiera para la mayor exactitud de la declaración. Artículo 439. No se harán al testigo preguntas capciosas ni sugestivas, ni se empleará coacción, engaño, promesa ni artificio alguno para obligarle o inducirle a declarar en determinado sentido. Artículo 440. Si el testigo no entendiere o no hablare el idioma español, se nombrará un intérprete, que prestará a su presencia juramento de conducirse bien y fielmente en el desempeño de su cargo. Por este medio se harán al testigo las preguntas y se recibirán sus contestaciones, que éste podrá dictar por su conducto. En este caso, la declaración deberá consignarse en el proceso en el idioma empleado por el testigo y traducido a continuación al español. Artículo 441. El intérprete será elegido entre los que tengan títulos de tales, si los hubiere en el pueblo. En su defecto, será nombrado un maestro del correspondiente idioma, y si tampoco le hubiere, cualquier persona que lo sepa. Si ni aun de esta manera pudiera obtenerse la traducción, y las revelaciones que se esperasen del testigo fueren importantes, se redactará el pliego de preguntas que hayan de dirigírsele y se remitirá a la Oficina de Interpretación de Lenguas del Ministerio de Estado, para que, con preferencia a todo otro trabajo, sean traducidas al idioma que hable el testigo. El interrogatorio ya traducido se entregará al testigo para que, a presencia del Juez, se entere de su contenido y redacte por escrito en su idioma las oportunas contestaciones, las cuales se remitirán del mismo modo que las preguntas a la Interpretación de Lenguas. Estas diligencias las practicarán los Jueces con la mayor actividad. Artículo 442.

314

Temari

Los testigos declararán de viva voz, sin que les sea permitido leer declaración ni respuesta alguna que lleven escrita.

Oposicions

Artículo 437.

Artículo 443. El testigo podrá leer por sí mismo la diligencia de su declaración; si no pudiere, por hallarse en alguno de los casos comprendidos en los artículos 440 y 442, se la leerá el intérprete, y en los demás casos el Secretario. El Juez advertirá siempre a los interesados el derecho que tienen de leer por sí mismos sus declaraciones. Artículo 444. Estas serán firmadas por el Juez y por todos los que en ellas hubieren intervenido, si supieren y pudieren hacerlo, autorizándolas el Secretario. Artículo 445. No se consignarán en los autos las declaraciones de los testigos que, según el Juez, fuesen manifiestamente inconducentes para la comprobación de los hechos objeto del sumario. Tampoco se consignarán en cada declaración las manifestaciones del testigo que se hallen en el mismo caso; pero se consignará siempre todo lo que pueda servir así de cargo como de descargo. En el primer caso se hará expresión por medio de diligencia de la comparecencia del testigo y del motivo de no escribirse su declaración. Artículo 446. Terminada la declaración, el Juez instructor hará saber al testigo la obligación de comparecer para declarar de nuevo ante el Tribunal competente cuando se le cita para ello, así como la de poner en conocimiento de dicho Juez instructor los cambios de domicilio que hiciere hasta ser citado para el juicio oral, bajo apercibimiento si no lo cumple de ser castigado con una multa de 200 a 1.000 euros, a no ser que incurriere en responsabilidad criminal por la falta. Estas prevenciones se harán constar al final de la misma diligencia de la declaración. Artículo 447. El Juez de instrucción, al remitir el sumario al Tribunal competente, pondrá en su conocimiento los cambios de domicilio que los testigo le hubiesen participado. Lo mismo hará respecto de los que se lo participen después que hubiese remitido el sumario, hasta la terminación de la causa. Artículo 448. Si el testigo manifestare, al hacerle la prevención referida en el artículo 446, la imposibilidad de concurrir por haber de ausentarse de la Península, y también en el caso en que hubiere motivo racionalmente bastante para temer su muerte o incapacidad física o intelectual antes de la apertura del juicio oral, el Juez instructor hará saber al reo que nombre Abogado en el término de veinticuatro horas, si aún no

315

Oposicions

El nombrado prestará juramento a presencia del sordo antes de comenzar a desempeñar el cargo.

Temari

Si el testigo fuere sordo, se nombrará un intérprete de lengua de signos adecuado, por cuyo conducto se le harán las preguntas y se recibirán sus contestaciones.

En las diligencias se consignarán las contestaciones a estas preguntas, y será firmada por todos los asistentes. Cuando el testigo sea menor de edad, el Juez, atendiendo a la naturaleza del delito y a las circunstancias de dicho testigo, podrá acordar en resolución motivada y previo informe pericial que se evite la confrontación visual del testigo con el inculpado, utilizando para ello cualquier medio técnico o audiovisual que haga posible la práctica de esta prueba.

Oposicions

lo tuviere, o de lo contrario, que se le nombrará de oficio, para que le aconseje en el acto de recibir la declaración del testigo. Transcurrido dicho término, el Juez recibirá juramento y volverá a examinar a éste, a presencia del procesado y de su Abogado defensor y a presencia, asimismo, del Fiscal y del querellante, si quisieren asistir al acto, permitiendo a éstos hacerle cuantas repreguntas tengan por conveniente, excepto las que el Juez desestime como manifiestamente impertinentes.

En caso de inminente peligro de muerte del testigo se procederá con toda urgencia a recibirle declaración en la forma expresada en el artículo anterior, aunque el procesado no pudiese ser asistido de Letrado. Artículo 450. No se harán tachaduras, enmiendas ni entrerrenglonaduras en las diligencias del sumario. A su final se consignarán las equivocaciones que se hubieren cometido. CAPÍTULO VI. DEL CAREO DE LOS TESTIGOS Y PROCESADOS Artículo 451. Cuando los testigos o los procesados entre sí o aquéllos con éstos discordaren acerca de algún hecho o de alguna circunstancia que interese en el sumario, podrá el Juez celebrar careo entre los que estuvieren discordes, sin que esta diligencia deba tener lugar, por regla general, más que entre dos personas a la vez. Artículo 452. El careo se verificará ante el Juez, leyendo el Secretario a los procesados o testigos entre quienes tenga lugar el acto las declaraciones que hubiesen prestado, y preguntando el primero a los testigos, después de recordarles su juramento y las penas de falso testimonio, si se ratifican en ellas o tienen alguna variación que hacer. El Juez manifestará en seguida las contradicciones que resulten en dichas declaraciones, e invitará a los careados para que se pongan de acuerdo entre sí. Artículo 453. El Secretario dará fe de todo lo que ocurriere en el acto del careo y de las preguntas, contestaciones y reconvenciones que mutuamente se hicieren los careados, así como de lo que se observare en su actitud ante el acto, y firmará la diligencia con todos los recurrentes, expresando, si alguno no lo hiciere, la razón que para ello alegue. Artículo 454.

316

Temari

Artículo 449.

No se practicarán careos sino cuando no fuere conocido otro modo de comprobar la existencia del delito o la culpabilidad de alguno de los procesados. No se practicarán careos con testigos que sean menores de edad salvo que el Juez lo considere imprescindible y no lesivo para el interés de dichos testigos, previo informe pericial. CAPÍTULO VII. DEL INFORME PERICIAL Artículo 456. El Juez acordará el informe pericial cuando, para conocer c apreciar algún hecho o circunstancia importante en el sumario, fuesen necesarios o convenientes conocimientos científicos o artísticos. Artículo 457. Los peritos pueden ser o no titulares. Son peritos titulares los que tienen título oficial de una ciencia o arte cuyo ejercicio esté reglamentado por la Administración. Son peritos no titulares los que, careciendo de título oficial, tienen, sin embargo, conocimientos o práctica especiales en alguna ciencia o arte. Artículo 458. El Juez se valdrá de peritos titulares con preferencia a los que no tuviesen título. Artículo 459. Todo reconocimiento pericial se hará por dos peritos. Se exceptúa el caso en que no hubiese más de uno en el lugar y no fuere posible esperar la llegada de otro sin graves inconvenientes para el curso del sumario. Artículo 460. El nombramiento se hará saber a los peritos por medio de oficio, que les será entregado por alguacil o portero del Juzgado, con las formalidades prevenidas para la citación de los testigos, reemplazándose la cédula original, para los efectos del artículo 175, por un atestado que extenderá el alguacil o portero encargado de la entrega. Artículo 461. Si la urgencia del caso lo exige, podrá hacerse el llamamiento verbalmente de orden del Juez, haciéndolo constar así en los autos; pero extendiendo siempre el atestado prevenido en el artículo anterior el encargado del cumplimiento de la orden de llamamiento. Artículo 462.

317

Temari

Artículo 455.

Oposicions

El Juez no permitirá que los careados se insulten o amenacen.

Artículo 463. El perito que sin alegar excusa fundada deje de acudir al llamamiento del Juez o se niegue a prestar el informe, incurrirá en las responsabilidades señaladas para los testigos en el artículo 420. Artículo 464. No podrán prestar informe pericial acerca del delito, cualquiera que sea la persona ofendida, los que según el artículo 416 no están Obligados a declarar como testigos. El perito que, hallándose comprendido en alguno de los casos de dicho artículo, preste el informe sin poner antes esa circunstancia en conocimiento del Juez que le hubiese nombrado incurrirá en la multa de 200 a 5.000 euros, a no ser que el hecho diere lugar a responsabilidad criminal. Artículo 465. Los que presten informe como peritos en virtud de orden judicial tendrán derecho a reclamar los honorarios e indemnizaciones que sean justos, si no tuvieren, en concepto de tales peritos, retribución fija satisfecha por el Estado, por la Provincia o por el Municipio. Artículo 466. Hecho el nombramiento de peritos, se notificará inmediatamente así al actor particular, si lo hubiere, como al procesado, si estuviere a disposición del Juez o se encontrare en el mismo lugar de la instrucción, o a su representante si lo tuviere. Artículo 467. Si el reconocimiento e informe periciales pudieren tener lugar de nuevo en el juicio oral, los peritos nombrados no podrán ser recusados por las partes. Si no pudiere reproducirse en el juicio oral, habrá lugar a la recusación. Artículo 468. Son causa de recusación de los peritos: 1. El parentesco de consanguinidad o de afinidad dentro del cuarto grado con el querellante o con el reo. 2.

El interés directo o indirecto en la causa o en otra semejante.

La amistad íntima o enemistad manifiesta.

Artículo 469. El actor o el procesado que intente recusar al perito o peritos nombrados por el Juez deberá hacerlo por escrito antes de empezar la diligencia pericial, expresando la causa de la recusación y la prueba testifical que ofrezca, y acompañando la

318

Oposicions

En este caso deberá ponerlo en conocimiento del Juez en el acto de recibir el nombramiento, para que se provea a lo que haya lugar.

Temari

Nadie podrá negarse a acudir al llamamiento del Juez para desempeñar un servicio pericial, si no estuviere legítimamente impedido.

Artículo 470. El Juez, sin levantar mano, examinará los documentos que produzca el recusante y oirá a los testigos que presente en el acto, resolviendo lo que estime justo respecto de la recusación. Si hubiere lugar a ella, suspenderá el acto pericial por el tiempo estrictamente necesario para nombrar el perito que haya de sustituir al recusado hacérselo saber y constituirse el nombrado en el lugar correspondiente. Si no la admitiere, se procederá como si no se hubiese usado de la facultad de recusar. Cuando el recusante no produjese los documentos, pero designare el archivo o lugar en que se encuentren, el Juez instructor los reclamará y examinará una vez recibidos sin detener por esto el curso de las actuaciones; y si de ellos resultase justificada la causa de la recusación, anulará el informe pericial que se hubiese dado, mandando que se practique de nuevo esta diligencia. Artículo 471. En el caso del párrafo segundo del artículo 467, el querellante tendrá derecho a nombrar a su costa un perito que intervenga en el acto pericial. El mismo derecho tendrá el procesado. Si los querellantes o los procesados fuesen varios, se pondrán respectivamente de acuerdo entre sí para hacer el nombramiento. Estos peritos deberán ser titulares, a no ser que no los hubiere de esta clase en el partido o demarcación, en cuyo caso podrán ser nombrados sin titulo. Si la práctica de la diligencia pericial no admitiere espera, se procederá como las circunstancias lo permitan para que el actor y el procesado puedan intervenir en ella. Artículo 472. Si las partes hicieren uso de la facultad que se les concede en el artículo anterior, manifestarán al Juez el nombre del perito y ofrecerán al hacer esta manifestación los comprobantes de tener la cualidad de tal perito la persona designada. En ningún caso podrán hacer uso de dicha facultad después de empezada la operación de reconocimiento. Artículo 473. El Juez resolverá sobre la admisión de dichos peritos en forma determinada en el artículo 470 para las recusaciones. Artículo 474. Antes de darse principio al acto pericial, todos los peritos, así los nombrados por el Juez como los que lo hubieren sido por las partes, prestarán juramento, conforme al

319

Oposicions

Para la presentación de este escrito no estará obligado a valerse de Procurador.

Temari

documental o designando el lugar en que ésta se halle si no la tuviere a su disposición.

El Juez manifestará clara y determinadamente a los peritos el objeto de su informe. Artículo 476. Al acto pericial podrán concurrir, en el caso del párrafo segundo del artículo 467, el querellante, si lo hubiere, con su representación, y el procesado con la suya, aun cuando estuviere preso, en cuyo caso adoptará el Juez las precauciones oportunas. Artículo 477. El acto pericial será presidido por el Juez instructor o, en virtud: de su delegación, por el Juez municipal. Podrá también delegar, en el caso del artículo 353, en un funcionario de Policía judicial. Asistirá siempre el Secretario que actúe en la causa. Artículo 478. El informe pericial comprenderá, si fuere posible: 1. Descripción de la persona o cosa que sea objeto del mismo, estado o del modo en que se halle. El Secretario extenderá esta descripción, dictándola los peritos y suscribiéndola todos los concurrentes. 2. Relación detallada de todas las operaciones practicadas por los peritos y de su resultado, extendida y autorizada en la misma forma que la anterior. 3. Las conclusiones que en vista de tales datos formulen los peritos, conforme a los principios y reglas de su ciencia o arte. Artículo 479. Si los peritos tuvieren necesidad de destruir o alterar los objetos que analicen, deberá conservarse, a ser posible, parte de ellos en poder del Juez, para que, en caso necesario, pueda hacerse nuevo análisis. Artículo 480. Las partes que asistieren a las operaciones o reconocimientos podrán someter a los peritos las observaciones que estimen convenientes, haciéndose constar todas en la diligencia. Artículo 481. Hecho el reconocimiento, podrán los peritos, si lo pidieren, retirarse por el tiempo absolutamente preciso al sitio que el Juez les señale para deliberar y redactar las conclusiones. Artículo 482. Si los peritos necesitaren descanso, el Juez o el funcionario que le represente podrá concederles para ello el tiempo necesario.

320

Oposicions

Artículo 475.

Temari

artículo 434, de proceder bien y fielmente en sus operaciones y de no proponerse otro fin más que el de descubrir y declarar la verdad.

Artículo 483. El Juez podrá, por su propia iniciativa o por reclamación de las partes presentes o de sus defensores, hacer a los peritos, cuando produzcan sus conclusiones, las preguntas que estime pertinentes y pedirles las aclaraciones necesarias. Las contestaciones de los peritos se considerarán como parte de su informe. Artículo 484. Si los peritos estuvieren discordes y su número fuere par, nombrará otro el Juez. Con intervención del nuevamente nombrado, se repetirán, si fuere posible, las operaciones que hubiesen practicado aquéllos, y se ejecutarán las demás que parecieren oportunas. Si no fuere posible la repetición de las operaciones ni la práctica de otras nuevas, la intervención del perito últimamente nombrado se limitará a deliberar con los demás, con vista a las diligencias de reconocimiento practicadas, y a formular luego con quien estuviere conforme, o separadamente si no lo estuviere con ninguno, sus conclusiones motivadas. Artículo 485. El Juez facilitará a los peritos los medios materiales necesarios para practicar la diligencia que les encomiende, reclamándolos de la Administración pública, o dirigiendo a la Autoridad correspondiente un aviso previo si existieren preparados para tal objeto, salvo lo dispuesto especialmente en el artículo 362.

321

Oposicions

En este caso, el Juez o quien lo represente adoptará las precauciones convenientes para evitar cualquier alteración en la materia de la diligencia pericial.

Temari

También podrá suspender la diligencia hasta otra hora u otro día, cuando lo exigiere su naturaleza.

JUAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA A todos los que la presente vieren y entendieren. Sabed: Que las Cortes generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La experiencia diaria pone de manifiesto en algunos casos las reticencias de los ciudadanos a colaborar con la policía judicial y con la Administración de Justicia en determinadas causas penales ante el temor a sufrir represalias. Ello conlleva, con frecuencia, que no se pueda contar con testimonios y pruebas muy valiosos en estos procesos. Ante esta situación, el legislador debe proceder a dictar normas que resulten eficaces en la salvaguarda de quienes, como testigos o peritos, deben cumplir con el deber constitucional de colaboración con la justicia. De no hacerlo así, podrían encontrarse motivos que comportasen retraimientos e inhibiciones por parte de posibles testigos y peritos no deseables en un Estado de Derecho, con el añadido de verse perjudicada la recta aplicación del ordenamiento jurídico-penal y facilitada, en su caso, la impunidad de los presuntos culpables. Es obvio, sin embargo, que las garantías arbitradas en favor de los testigos y peritos no pueden gozar de un carácter absoluto e ilimitado, es decir, no pueden violar los principios del proceso penal. De ahí que la presente Ley tenga como norte hacer posible el necesario equilibrio entre el derecho a un proceso con todas las garantías y la tutela de derechos fundamentales inherentes a los testigos y peritos y a sus familiares. El sistema implantado confiere al Juez o Tribunal la apreciación racional del grado de riesgo o peligro y la aplicación de todas o alguna de las medidas legales de protección que considere necesarias, previa ponderación, a la luz del proceso, de los distintos bienes jurídicos constitucionalmente protegidos; medidas que, en el marco del derecho de defensa, serán susceptibles de recurso en ambos efectos. El propósito protector al que responde la Ley no es, por lo demás, exclusivo de nuestro país. De acuerdo con directrices se aladas por el Derecho comparado, se ha entendido ser imperiosa e indeclinable la promulgación de las normas precisas para hacer realidad aquel propósito de protección de testigos y peritos que, además, ha sido admitido por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, cuyo principio general se hace también patente en la Resolución 827/1993 de 25 de mayo, del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, concerniente a la antigua Yugoslavia.

322

Oposicions

(BOE 24 de diciembre de 1994)

Temari

Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre, de protección a testigos y peritos en causas criminales

1. Las medidas de protección previstas en esta Ley son aplicables a quienes en calidad de testigos o peritos intervengan en procesos penales. 2. Para que sean de aplicación las disposiciones de la presente Ley será necesario que la autoridad judicial aprecie racionalmente un peligro grave para la persona, libertad o bienes de quien pretenda ampararse en ella, su cónyuge o persona a quien se halle ligado por análoga relación de afectividad o sus ascendientes, descendientes o hermanos. Artículo 2. Apreciada la circunstancia prevista en el artículo anterior, el Juez instructor acordará motivadamente, de oficio o a instancia de parte cuando lo estime necesario en atención al grado de riesgo o peligro, las medidas necesarias para preservar la identidad de los testigos y peritos, su domicilio, profesión y lugar de trabajo, sin perjuicio de la acción de contradicción que asiste a la defensa del procesado, pudiendo adoptar las siguientes decisiones: a) Que no consten en las diligencias que se practiquen su nombre, apellidos, domicilio lugar de trabajo y profesión, ni cualquier otro dato que pudiera servir para la identificación de los mismos, pudiéndose utilizar para ésta un número o cualquier otra clave. b) Que comparezcan para la práctica de cualquier diligencia utilizando cualquier procedimiento que imposibilite su identificación visual normal. c) Que se fije como domicilio, a efectos de citación y notificaciones, la sede del órgano judicial interviniente, el cual las hará llegar reservadamente a su destinatario. Artículo 3. 1. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, el Ministerio Fiscal y la autoridad judicial cuidarán de evitar que a los testigos o peritos se les hagan fotografías o se tome su imagen por cualquier otro procedimiento, debiéndose proceder a retirar el material fotográfico, cinematográfico, videográfico o de cualquier otro tipo a quien contraviniere esta prohibición. Dicho material será devuelto a su titular una vez comprobado que no existen vestigios de tomas en las que aparezcan los testigos o peritos de forma tal que pudieran ser identificados. 2. A instancia del Ministerio Fiscal y para todo el proceso, o si, una vez finalizado éste, se mantuviera la circunstancia de peligro grave prevista en el artículo 1.2 de esta Ley, se brindará a los testigos y peritos, en su caso, protección policial. En

323

Oposicions

Artículo 1.

Temari

El contenido de la Ley es breve. Junto a su ámbito de aplicación, regulado en el artículo 1, y las medidas protectoras y garantías del justiciable recogidos en los artículos 2 y 3, contiene el artículo 4 y último una serie de medidas complementarias de protección que habrán de aplicar, cada uno en su esfera, los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, el Ministerio Fiscal y la autoridad judicial.

1. Recibidas las actuaciones, el órgano judicial competente para el enjuiciamiento de los hechos se pronunciará motivadamente sobre la procedencia de mantener; modificar o suprimir todas o algunas de las medidas de protección de los testigos y peritos adoptadas por el Juez de Instrucción, así como si procede la adopción de otras nuevas, previa ponderación de los bienes jurídicos constitucionalmente protegidos, de los derechos fundamentales en conflicto y de las circunstancias concurrentes en los testigos y peritos en relación con el proceso penal de que se trate. 2. Las medidas adoptadas podrán ser objeto de recurso de reforma o súplica. 3. Sin perjuicio de lo anterior, si cualquiera de las partes solicitase motivadamente en su escrito de calificación provisional, acusación o defensa, el conocimiento de la identidad de los testigos o peritos propuestos, cuya declaración o informe sea estimado pertinente, el Juez o Tribunal que haya de entender la causa, en el mismo auto en el que declare la pertinencia de la prueba propuesta, deberá facilitar el nombre y los apellidos de los testigos y peritos, respetando las restantes garantías reconocidas a los mismos en esta Ley. En tal caso, el plazo para la recusación de peritos a que se refiere el artículo 662 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal se computará a partir del momento en que se notifique a las partes la identidad de los mismos. En los cinco días siguientes a la notificación a las partes de la identidad de los testigos, cualquiera de ellos podrá proponer nueva prueba tendente a acreditar alguna circunstancia que pueda influir en el valor probatorio de su testimonio. 4. De igual forma, las partes podrán hacer uso del derecho previsto en el apartado anterior, a la vista de las pruebas solicitadas por las otras partes y admitidas por el órgano judicial, en el plazo previsto para la interposición de recurso de reforma y de apelación. 5. Las declaraciones o informes de los testigos y peritos que hayan sido objeto de protección en aplicación de esta Ley durante la fase de instrucción, solamente podrán tener valor de prueba, a efectos de sentencia, si son ratificados en el acto del juicio oral en la forma prescrita en la Ley de Enjuiciamiento Criminal por quien los prestó. Si se consideraran de imposible reproducción, a efectos del artículo 730 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, habrán de ser ratificados mediante lectura literal a fin de que puedan ser sometidos a contradicción por las partes. Disposición adicional primera. El artículo 3.2 de esta Ley tendrá el carácter de Ley ordinaria.

324

Oposicions

Artículo 4.

Temari

casos excepcionales podrán facilitárseles documentos de una nueva identidad y medios económicos para cambiar su residencia o lugar de trabajo. Los testigos y peritos podrán solicitar ser conducidos a las dependencias judiciales, al lugar donde hubiere de practicarse alguna diligencia o a su domicilio en vehículos oficiales y durante el tiempo que permanezcan en dichas dependencias se les facilitará un local reservado para su exclusivo uso, convenientemente custodiado.

Disposición derogatoria única. Quedan derogados cuantos preceptos se opongan a lo dispuesto en la presente Ley. Disposición final única. Esta Ley entrará en vigor al día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». Por tanto, Mando a todos los españoles, particulares y autoridades que guarden y hagan guardar esta Ley Orgánica. Madrid, 23 de diciembre de 1994. JUAN CARLOS R. El Presidente del Gobierno FELIPE GONZÁLEZ MARQUEZ

325

Oposicions

El Gobierno, en el plazo de un año a partir de la publicación de la presente Ley, dictará las disposiciones reglamentarias que resulten necesarias para su ejecución.

Temari

Disposición adicional segunda.

Oposicions

3.9. LEY 4/1985, DE 21 DE MARZO, DE EXTRADICIÓN PASIVA

Notas: Artículos 12 (apdo. 3), 13, 14 (apdo. 1), 17 (párr. 1) y 18 (apdo. 1): Redacción según Ley 13/2009, de 3 de noviembre, de reforma de la legislación procesal para la implantación de la nueva Oficina judicial.

Juan Carlos I, Rey de España A todos los que la presente vieren y entendieren, Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley:

sabed:

Temari

Preámbulo: El régimen de la Extradición Pasiva, especialmente en cuanto al procedimiento que ha de seguirse para su concesión; ha venido regulado por Ley de 26 de diciembre de 1958. En el relativamente escaso tiempo de su vigencia, tal régimen ha evidenciado su inadecuación, tanto en su aspecto interno como internacional. En el primero, la Constitución Española extrema las garantías y formalidades a seguir para el respeto de derecho tan fundamental como la libertad de las personas, que por su propia esencia, en todo caso, queda bajo el control de la Autoridad judicial, y, lógicamente, también cuando el reclamado de extradición ha de ser privado de aquélla como medida precautoria que garantice la entrega al país reclamante, si tal extradición fuera acordada. Por otra parte, la ratificación por España de varios Convenios Europeos sobre la materia ‐ Represión del Terrorismo, en 9 de mayo de 1980; el de Asistencia Judicial en Materia Penal, en 14 de julio de 1982, y, especialmente, el de Extradición, de 21 de abril de 1982 ‐ hace indispensable una revisión a fondo de nuestra Ley interna para suprimir obsoletos criterios y recoger aquellos otros que la técnica internacional ha perfeccionado a través del tiempo hasta ser aceptados por la generalidad de los países. La presente Ley mantiene el mismo sistema y principio cardinal de la anterior, en cuanto que la extradición como acto de soberanía en relación con otros Estados, es función del Poder Ejecutivo, bajo el imperio de la Constitución y de la Ley, sin perjuicio de su aspecto técnico penal y procesal que han de resolver los Tribunales en cada caso con la intervención del Ministerio Fiscal. Por lo demás, las novedades más substanciales que la Ley contiene son las siguientes: Primera.‐ En materia tan fundamental como la prisión preventiva se sigue íntegramente el criterio constitucional de dar intervención al Juez desde un principio, suprimiendo, en consecuencia, el régimen antiguo que permitía la detención sin intervención judicial, hasta la resolución del expediente en vía gubernativa. Su duración se acomoda al criterio de los nuevos Convenios Europeos, no sólo por unificar criterios sobre la materia, sino porque, al propio

326

tiempo, se suprimen plazos intermedios que podían inducir, y con frecuencia han inducido, a confusión.

Oposicions

El plazo de prisión preventiva para casos de urgencia se fija en 40 días, tiempo ya consagrado en reciente práctica judicial y que se estima suficiente para que el Estado reclamante curse la demanda de extradición, habida cuenta que ésta debe formularse en base a la misma sentencia condenatoria o auto de prisión que justifica aquella medida provisional. A este plazo sigue otro de 40 días, a partir de la presentación formal de la demanda, lo que supone un total máximo de 80 días, que, unido al tiempo que exija la tramitación en fase puramente judicial, no debe sobrepasar, en ningún caso, por respeto al principio de presunción de inocencia y al derecho fundamental a la libertad que a toda persona alcanza los límites máximos señalados en nuestro derecho para la prisión provisional. Tampoco contiene esta Ley previsiones que puedan limitar el arbitrio judicial o contradecir el régimen general instaurado por Ley Orgánica 7/1983, de 23 de abril, sobre esta materia en desarrollo de preceptos constitucionales.

Temari

Segunda.‐ En cuanto a los hechos que puedan dar lugar a la extradición, se sigue el sistema de identidad normativa o doble incriminación junto al de apertura en los tipos. Basta, pues, que la infracción esté tipificada en la legislación de ambos países, sin que en consecuencia, deba estar incluida en la lista cerrada; sistema éste olvidado en la actualidad, aunque continúe imperando en viejos Convenios bilaterales del pasado siglo. Novedad importante en esta materia es la fijación de un límite mínimo a la gravedad del hecho, determinada por la pena aplicable ‐ un año ‐ o aplicada en sentencia condenatoria ‐ cuatro meses ‐. Se sigue así la orientación marcada por el Convenio Europeo; ya que éste comprende, además de las penas, las medidas de seguridad privativas de libertad de la misma duración. Tercera.‐ Como excepciones a la extradición se mantiene la de los nacionales y los supuestos que sean de la competencia de nuestros Tribunales, uno y otros por razón de soberanía, lo que no implica impunidad, ya que, en ambos supuestos, se invitará al país reclamante a que remita las actuaciones seguidas para que los presuntos culpables puedan ser juzgados en España. Por lo demás, se mantienen también otras excepciones, delitos militares, de prensa, privados con algunas limitaciones, etc. Pero se silencian otros casos como faltas o contravenciones administrativas, cuya cita era innecesaria. En todo caso y por la misma razón de no existir tratado vinculante, se declara siempre potestativa la concesión de la extradición, artículo segundo, con la que España, a la vista de las circunstancias concurrentes, podrá decidir con libertad cada demanda de extradición. Cuarta.‐ Se establece la facultad del Gobierno de no proceder a la extradición, aun habiéndola considerado procedente el Tribunal en base al Principio de Reciprocidad, Soberanía, Seguridad, Orden Público y demás intereses de España. Con ello se siguen los sistemas francés e italiano en los que la decisión favorable a la extradición no es obligatoria, si bien se precisan los criterios de esta última decisión del Gobierno tal y como establece la Legislación Suiza.

327

Oposicions

Ello es lógico, y en ningún caso implicará incumplimiento de resoluciones judiciales, habida cuenta del distinto campo y finalidad en que actúan y persiguen los Tribunales y el Gobierno; técnico y sobre todo tutelar del derecho a la libertad los primeros y políticos esencialmente el segundo. Otra cosa sería que, denegada la extradición por el Tribunal, pudiera el Gobierno decretar la entrega. Quinta.‐ Se mantienen las dos fases del procedimiento extradicional, incluso los trámites para casos de urgencia, debidamente acomodados a las facultades judiciales para acordar la prisión preventiva. No obstante, y en atención a precedentes que así lo aconsejan se admite el recurso de súplica contra los autos del propio Tribunal, que, con el de reforma ya admitido en la Ley hasta ahora vigente, permiten posibles correcciones, antes vedadas en esta segunda parte del procedimiento judicial, que pudieran resultar aconsejables ante circunstancias concretas puestas de manifiesto por los propios interesados o el Ministerio Fiscal.

Temari

Sexta.‐ Otras adaptaciones afectan especialmente a la extradición en tránsito que, por circunstancias no muy comprensibles, ha sido objeto de reserva por parte de España al ratificar el Convenio Europeo de Extradición, y que, en consecuencia, sólo se concederá a los países que lo han ratificado, en las mismas condiciones que la extradición ordinaria, marginando así el procedimiento más racional, ágil y aconsejable que admite el propio Convenio. No parece que deban concederse a los demás países beneficios o ventajas que por esta reserva se niegan a los que han ratificado el Convenio Europeo y, en régimen de reciprocidad, al propio Estado Español. Unicamente se admite el supuesto excepcional. Séptima.‐ Quizá también, como novedad digna de mención, debe citarse el procedimiento consignado para la ampliación de extradición como complemento indispensable del principio de especialidad, que permitirá otorgar autorización para proceder por hechos anteriores y distintos a los que motivaron la entrega. Se recoge así el criterio del Convenio Europeo, el seguido con otros países y, en definitiva, el que resulta aconsejable para evitar situaciones anteriores de impunidad por delitos, incluso más graves y rechazables en el concierto social, que el que motivó la extradición concedida. Octava.‐ Por lo demás, se ha suprimido la autorización que la anterior Ley concedía al Gobierno para convenir reciprocidad en materia de extradición, por estimar que tal autorización podría vulnerar el artículo 94 de la Constitución, que, para los supuestos que contempla en su apartado c), requiere previa autorización de las Cortes Generales, autorización que debe entenderse para cada Convenio, cuyo contenido ha de someterse previamente al Parlamento. Lo que no excluye la aplicación del principio de reciprocidad en cada caso concreto, según el artículo 1., autorizado por el artículo 13, 3, de la misma Constitución, incluso existiendo tantos Tratados como Leyes de Extradición. Novena.‐ También se han suprimido las referencias al grado de participación (autores, cómplices y encubridores) o al de ejecución del delito (intentado, frustrado y consumado), por anticuadas e innecesarias. El Convenio Europeo tampoco las recoge. Bastará, en consecuencia, que al reclamado le corresponda una de las penas que pueden motivar la extradición para que, con o sin aquellas indicaciones, pueda acordarse su entrega. Por último, se trata de una Ley que, si bien se inspira en el Convenio Europeo, tal vez el más perfecto, no supone necesariamente una ejecución, cumplimiento o desarrollo del mismo ni de ningún otro. De no existir Convenio o no habiéndolo ratificado España, la Ley seguiría

328

siendo necesaria. Así, pues, no se considera preceptiva la consulta al Consejo de Estado que prevé el artículo 21.2, de su Ley Orgánica reguladora.

Oposicions

Artículo 1. Las condiciones, los procedimientos y los efectos de la extradición pasiva se regirán por la presente Ley, excepto en lo expresamente previsto en los Tratados en los que España sea parte. En todo caso, la extradición sólo se concederá atendiendo al principio de reciprocidad. El Gobierno podrá exigir una garantía de reciprocidad al Estado requeriente. Artículo 2.

Temari

Se podrá conceder la extradición por aquellos hechos para los que las Leyes Españolas y las de la parte requeriente señalen una pena o medida de seguridad cuya duración no sea inferior a un año de privación de libertad en su grado máximo o a una pena más grave; o cuando la reclamación tuviere por objeto el cumplimiento de condena a una pena o medida de seguridad no inferior a cuatro meses de privación de libertad por hechos también tipificados en la Legislación Española. Cuando la solicitud se refiera a varios hechos y sólo concurran en algunos de ellos los requisitos del párrafo anterior sobre duración de las penas o medidas de seguridad, el acuerdo de extradición podrá extenderse también a los que tengan señalada penalidad inferior. Si la solicitud de extradición se basa en sentencia dictada en rebeldía del reclamado, en la que éste haya sido condenado a pena que, con arreglo a la Legislación Española, no puede ser impuesta a quien no haya estado presente en el acto del juicio oral, se concederá la extradición condicionándola a que la Representación Diplomática en España del país requeriente, en el plazo que se le exija, ofrezca garantías suficientes de que el reclamado será sometido a nuevo juicio en el que deberá estar presente y debidamente defendido. Artículo 3. 1. No se concederá la extradición de españoles, ni de los extranjeros por delitos de que corresponda conocer a los Tribunales Españoles, según el Ordenamiento Nacional. La cualidad de nacional será apreciada por el tribunal competente para conocer de la extradición en el momento de la decisión sobre la misma, con arreglo a los preceptos correspondientes del Ordenamiento Jurídico Español, y siempre que no fuera adquirida con el fraudulento propósito de hacer imposible la extradición. 2. Cuando proceda denegar la extradición por el motivo previsto en el apartado anterior, si el Estado en que se hayan ejecutado los hechos así lo pidiere el Gobierno Español dará cuenta del hecho que motivó la demanda al Ministerio Fiscal a fin de que se proceda judicialmente, en su caso, contra el reclamado. Si así se acordare, solicitará del Estado requeriente que remita las actuaciones practicadas o copia de las mismas para continuar el procedimiento penal en España. 3. Cuando el delito se hubiere cometido fuera del territorio del país que solicite la extradición, ésta podrá ser denegada si la Legislación Española no autorizare la persecución de un delito del mismo género cometido fuera de España.

329

Artículo 4. No se concederá la extradición en los casos siguientes:

Temari

Oposicions

1. Cuando se trate de delitos de carácter político, no considerándose como tales los actos de terrorismo; los crímenes contra la Humanidad previstos por el Convenio para la Prevención y Penalización del Crimen de Genocidio adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas, ni el atentado contra la vida de un Jefe de Estado o de un miembro de su familia. 2. Cuando se trate de delitos militares tipificados por la Legislación Española y sin perjuicio de lo establecido al respecto en los Convenios Internacionales suscritos y ratificados por España; de los cometidos a través de los medios de comunicación social en el ejercicio de la libertad de expresión, y de los que sólo son perseguibles a instancia de parte, con excepción de los delitos de violación, estupro, rapto y abusos deshonestos. 3. Cuando la persona reclamada deba ser juzgada por un Tribunal de Excepción. 4. Cuando se haya extinguido la responsabilidad criminal conforme a la Legislación Española o la del estado requeriente. 5. Cuando la persona reclamada haya sido juzgada o lo esté siendo en España por los mismos hechos que sirvan de base a la solicitud de extradición. Podrá, no obstante, accederse a ésta cuando se hubiere decidido no entablar persecución o poner fin al procedimiento pendiente por los referidos hechos y no haya tenido lugar por sobreseimiento libre o cualquier otra resolución que deba producir el efecto de cosa juzgada. 6. Cuando el Estado requeriente no diera la garantía de que la persona reclamada de extradición no será ejecutada o que no será sometida a penas que atenten a su integridad corporal o a tratos inhumanos o degradantes. 7. Cuando el Estado requeriente no hubiera dado las garantías exigidas en el párrafo 3. del artículo segundo. 8. Cuando a la persona reclamada le hubiere sido reconocida la condición de asilado. El no reconocimiento de la condición de asilado, cualquiera que sea su causa, no impedirá la denegación de la extradición por cualquiera de las causas previstas en esta Ley. Artículo 5. Asimismo podrá denegarse la extradición: 1. Si se tuvieran razones fundadas para creer que la solicitud de extradición, motivada por un delito de naturaleza común, se ha presentado con el fin de perseguir o castigar a una persona por consideraciones de raza, religión, nacionalidad u opiniones políticas, o que la situación de dicha persona corre el riesgo de verse agravada por tales consideraciones. 2. Cuando la persona reclamada sea menor de dieciocho años en el momento de la demanda de extradición y teniendo residencia habitual en España, se considere que la extradición puede impedir su reinserción social, sin perjuicio de adoptar, de acuerdo con las autoridades del Estado requeriente, las medidas más apropiadas.

330

Artículo 6.

Oposicions

Si la resolución firme del Tribunal denegare la extradición, dicha resolución será definitiva y no podrá concederse aquélla. La resolución del Tribunal declarando procedente la extradición no será vinculante para el Gobierno, que podrá denegarla en el ejercicio de la Soberanía Nacional, atendiendo al principio de reciprocidad o a razones de seguridad, orden público o demás intereses esenciales para España. Contra lo acordado por el Gobierno no cabrá recurso alguno. Artículo 7. 1. La solicitud de extradición se formulará por vía diplomática, o directamente por escrito del Ministro de Justicia de la parte requeriente al Ministro de Justicia español, debiendo acompañarse:

Temari

a. La sentencia condenatoria o el auto de procesamiento y prisión o resolución análoga según la legislación del país requeriente con expresión sumaria de los hechos y lugar y fecha en que fueron realizados. b. Cuantos datos sean conocidos sobre la identidad, nacionalidad y residencia del sujeto reclamado y, a ser posible, su fotografía y huellas dactilares. c. Copia de los textos legales con expresión de la pena aplicable. d. Si el hecho estuviere castigado con alguna de las penas a que se refiere el número 6. del articulo 4, el Estado requeriente dará seguridades, suficientes a juicio del Gobierno Español, de que tales penas no serán ejecutadas. 2. Los referidos documentos, originales o en copia auténtica, se acompañarán de una traducción oficial al español. Artículo 8. 1. En caso de urgencia podrá ser interesada la detención como medida preventiva, si bien deberá hacerse constar expresamente en la solicitud que ésta responde a una sentencia condenatoria o mandamiento de detención firmes con expresión de la fecha y hechos que lo motiven, tiempo y lugar de la comisión de éstos y filiación de la persona cuya detención se interesa, con ofrecimiento de presentar seguidamente demanda de extradición. 2. La solicitud de detención preventiva se remitirá por vía postal, telegráfica o cualquier otro medio que deje constancia escrita, bien por Vía Diplomática, bien directamente al Ministerio de Justicia, bien por conducto de la Organización Internacional de Policía Criminal, y si en ella constaren todas las circunstancias necesarias, se procederá a la detención del reclamado, poniéndolo a disposición del Juzgado Central de Instrucción de guardia en plazo no superior a veinticuatro horas para que, si lo estima procedente, decrete la prisión provisional, que dejará sin efecto si transcurridos cuarenta días el país requeriente no hubiere presentado en forma la solicitud de extradición.

331

3. El Juez podrá, en cualquier momento y en atención a las circunstancias del caso, acordar la libertad del detenido, adoptando alguna o algunas de las medidas siguientes para evitar su fuga:

Oposicions

• vigilancia a domicilio, • orden de no ausentarse de un lugar determinado sin la autorización del Juez, • orden de presentarse periódicamente ante la autoridad designada por el Juez, • retirada de pasaporte y prestación de una fianza.

El incumplimiento de estas medidas dará lugar a la prisión provisional dentro del plazo establecido en el apartado anterior. La puesta en libertad, con o sin medidas alternativas de la prisión provisional, no será obstáculo para una nueva detención ni para la extradición, si la solicitud de ésta llegara después de la expiración del plazo mencionado en el apartado anterior.

Temari

4. En todo caso, se informará al país reclamante de las resoluciones adoptadas, especialmente y con la urgencia posible, de la detención y del plazo dentro del cual deberá presentarse la demanda de extradición. Artículo 9. 1. Cuando la solicitud se hubiera formulado por Vía Diplomática, el Ministerio de Asuntos Exteriores remitirá al de Justicia la solicitud de extradición con expresión de la fecha en que se hubiere recibido. 2. El Ministerio de Justicia, atendidas las circunstancias de la solicitud y cuando el reclamado no estuviera ya detenido preventivamente, podrá interesar del Ministerio del Interior que proceda a la detención de la persona reclamada y la ponga a disposición del Juzgado Central de Instrucción de guardia, y remitirá a este Juez información bastante acerca de la demanda de extradición. Puesto a disposición judicial el reclamado y a la vista de la información recibida, el Juez podrá acordar la prisión provisional del detenido. 3. El Ministerio de Justicia, en un plazo máximo de ocho días, computados desde el siguiente al de la recepción de la solicitud, o en su caso, de los justificantes, aclaraciones o traducciones por él reclamados, elevará al Gobierno propuesta motivada sobre si ha lugar o no a continuar en Vía Judicial del procedimiento de extradición en base a los artículos 2 a 5 de esta Ley. 4. El Gobierno adoptará su decisión dentro del plazo de quince días, contados desde la elevación de la propuesta por el Ministerio de Justicia. Transcurrido este plazo sin que el Gobierno haya adoptado resolución, el Ministerio de Justicia lo hará en su nombre, dentro de los tres días siguientes a la expiración del mismo, sin perjuicio de lo establecido en el apartado 5 de este artículo. 5. Cuando el acuerdo fuere denegatorio se pondrá en conocimiento del Estado requeriente. Si el reclamado estuviere en prisión, se notificará al Juez que la hubiere decretado para que acuerde su libertad.

332

Artículo 10.

Oposicions

Cuando el procedimiento se inicie, por petición urgente de detención preventiva, conforme al artículo 8., uno y dos, la prisión preventiva se dejará sin efecto si transcurridos cuarenta días el Estado requeriente no hubiere presentado en forma la solicitud de extradición por vía diplomática ante el Ministerio de Asuntos Exteriores o directamente ante el Ministerio de Justicia españoles. Si se hubiese presentado dentro de dicho plazo de cuarenta días, éste se ampliará a cuarenta días más, para dar tiempo a que el Ministerio de Justicia y el Gobierno españoles puedan cumplir lo establecido en el artículo anterior, números tres y cuatro. Si el procedimiento se inicia por la recepción de la solicitud de extradición por vía diplomática ante el Ministerio de Asuntos Exteriores o directamente ante el Ministerio de Justicia españoles, el Juez Central de Instrucción competente dejará sin efecto la prisión provisional del reclamado que hubiese decretado, si no recibe dentro del plazo de cuarenta días el acuerdo gubernativo de continuación de la Vía Judicial del procedimiento de extradición.

Temari

El límite máximo de la prisión provisional del reclamado y los derechos que corresponden al detenido por causa de extradición se regirán en lo no previsto por esta Ley, por los preceptos correspondientes de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Artículo 11. Si el Gobierno acordare la continuación del procedimiento en vía judicial remitirá el expediente al Juzgado Central de Instrucción, y si el reclamado no estuviere en prisión, el Ministerio de Justicia oficiará también al Ministerio del Interior para que se practique la detención, se redacte el oportuno atestado y en el plazo de veinticuatro horas siguientes se ponga al detenido, con los documentos, efectos o dinero que le hubieren sido ocupados, a disposición de la misma Autoridad Judicial. Artículo 12. 1. Acordada la continuación del procedimiento en Vía Judicial, el Juez, a cuya disposición estuviere el reclamado, ordenará la inmediata comparecencia de éste, quien deberá hacerlo asistido de abogado y, en su caso, de intérprete. Se citará siempre al Ministerio Fiscal. 2. Identificado el detenido, el Juez le invitará a que manifieste, con expresión de sus razones, si consiente en la extradición o intenta oponerse a ella; si consintiera y no se suscitaran obstáculos legales que a ello se opongan, el Juez podrá acceder, desde luego, a la demanda de extradición. En otro caso adoptará la resolución que proceda, bien ordenando la libertad del detenido o bien elevando su detención a prisión, si antes no hubiera decretado ésta, con o sin fianza u otras medidas previstas en el apartado 3 del artículo 8, a resultas del procedimiento subsiguiente, a cuyo fin acordará elevar lo actuado a la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional. 3. Las resoluciones anteriores adoptarán la forma de auto, que se dictará dentro de las veinticuatro horas siguientes a la comparecencia y del que el Secretario judicial dará traslado inmediato al Ministerio de Justicia. Contra este auto sólo procederá el recurso de reforma por los trámites de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. 4. El Juez, de oficio, a instancia del Fiscal o del reclamado, podrá acordar que se complete la información aportada con los datos necesarios referentes a la identidad del reclamado y a los

333

supuestos de hecho y de derecho justificativos de la solicitud de extradición, pudiendo señalar un plazo que en ningún caso excederá de treinta días. Las resoluciones del Juez, en esta materia, serán recurribles conforme a lo establecido en el apartado anterior.

Oposicions

Artículo 13. 1. Recibido el expediente, el Secretario judicial lo pondrá de manifiesto en la Oficina judicial al Fiscal y al Abogado defensor por plazo sucesivo de tres días, y el Tribunal podrá reclamar, a petición de cualquiera de ambos o de oficio, los antecedentes que juzgue convenientes en relación con el artículo siguiente, sin que contra la resolución del Tribunal sobre este extremo quepa recurso alguno. 2. Si el reclamado de extradición no tuviera defensor, el Secretario judicial interesará que se le nombre de oficio antes de ponerle de manifiesto el expediente. Artículo 14.

Temari

1. Dentro de los quince días siguientes al período de instrucción, el Secretario judicial señalará la vista que tendrá lugar con intervención del Fiscal, del reclamado de extradición asistido, si fuera necesario, de intérprete y del Abogado defensor. En la vista podrá intervenir, y a tal efecto será citado, el representante del Estado requirente cuando así lo hubiere solicitado y el Tribunal lo acuerde atendido el principio de reciprocidad, a cuyo fin reclamará, en su caso, la garantía necesaria a través del Ministerio de Justicia. 2. El reclamado prestará declaración durante la vista, pero solamente se admitirá y practicará la prueba que verse sobre extremos relacionados con las condiciones exigidas por el Tratado aplicable o por esta Ley. Artículo 15. 1. El Tribunal resolverá, por auto motivado, en el plazo improrrogable de los tres días siguientes a la vista, sobre la procedencia de la extradición, y, al propio tiempo, sobre si ha lugar a la entrega al Estado requeriente de los valores, objetos o dinero que hubiesen sido ocupados al reclamado. 2. Contra este auto sólo cabrá recurso de súplica, que deberá ser resuelto por el Pleno de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional y sin que pueda ser designado ponente ninguno de los Magistrados que dictaren el auto suplicado. Artículo 16. Si la extradición hubiere sido solicitada por varios Estados, bien por el mismo hecho o por hechos diferentes, se decidirá sobre aquélla por el Gobierno y en su caso la entrega del reclamado, teniendo en cuenta todas las circunstancias concurrentes y, especialmente, la existencia o no de Tratado, la gravedad relativa y lugar de la comisión del delito, fechas de las respectivas solicitudes, nacionalidad de la persona reclamada y posibilidad de una ulterior extradición a otro Estado.

334

Artículo 17.

Oposicions

Cuando sea firme la resolución denegatoria de la extradición, el Secretario judicial, sin dilación, librará testimonio de la misma al Ministerio de Justicia, que a su vez lo comunicará al de Asuntos Exteriores para su notificación a la representación diplomática del país que formuló la demanda de extradición. Asimismo, el Tribunal ordenará la inmediata puesta en libertad de la persona requerida de extradición. Artículo 18. 1. Si el Tribunal dictare auto declarando procedente la extradición, el Secretario judicial librará sin dilación testimonio del mismo al Ministerio de Justicia. El Gobierno decidirá la entrega de la persona reclamada o denegará la extradición de conformidad con lo dispuesto en el párrafo segundo del artículo 6.

Temari

Asimismo, el Secretario judicial notificará las indicaciones que el Tribunal, de oficio o a instancia del representante diplomático, estime pertinente formular para la entrega de la persona reclamada, así como del tiempo en que ésta fue privada de libertad a fines de extradición, que quedará condicionada a que se compute como período de cumplimiento de condena. 2. Acordada la entrega de la persona requerida de extradición, el Ministerio de Justicia lo comunicará al de Asuntos Exteriores para su notificación a la representación diplomática del país que formuló la demanda de extradición. Dicho acuerdo será comunicado asimismo a la persona requerida de extradición. 3. Si el Gobierno denegare la extradición de conformidad con el párrafo segundo del artículo 6, el Ministerio de Justicia lo comunicará al Tribunal para que acuerde la puesta en libertad de la persona reclamada, sin perjuicio de su posible expulsión de España, de conformidad con la legislación de extranjeros. Igualmente, lo comunicará al de Asuntos Exteriores para su notificación a la Representación Diplomática que formuló la demanda de extradición. Artículo 19. 1. La entrega de la persona cuya extradición haya sido acordada se realizará por agente de la Autoridad Española, previa notificación del lugar y fecha fijados, observándose la Legislación Nacional vigente en este orden. Con aquélla, se entregarán a las autoridades o agentes del Estado requeriente acreditados a tal fin los documentos, efectos y dinero que deban ser igualmente puestos a su disposición. Si la entrega del individuo reclamado no puede efectuarse, se procederá a la de dichos documentos, efectos y dinero, quedando a salvo, en todo caso, los derechos que pudieran corresponder sobre los mismos a otros interesados. El lugar y fecha fijados para la entrega serán comunicados asimismo al Tribunal que entendió de la solicitud. 2. Si la persona reclamada se encontrara sometida a procedimiento o condena por los Tribunales españoles o sancionada por cualquier otra clase de organismos o autoridades nacionales, la entrega podrá aplazarse hasta que deje extinguidas sus responsabilidades en

335

España o efectuarse temporal o definitivamente en las condiciones que se fijen de acuerdo con el Estado requeriente.

Oposicions

3. Si la persona reclamada no hubiera sido recibida en la fecha y lugar fijados podrá ser puesta en libertad transcurridos quince días a contar de dicha fecha y necesariamente a los treinta, y se podrá denegar su extradición por el mismo hecho si de nuevo se solicitara. Artículo 20. 1. La extradición en tránsito se otorgará previo el cumplimiento de los requisitos y con las mismas condiciones que para la extradición exige la presente Ley. 2. Excepcionalmente, por razones de urgencia, y cuando se utilizare la vía aérea y no estuviera previsto aterrizaje en territorio español, el Gobierno podrá autorizar el tránsito previa recepción de una solicitud con el contenido a que se refiere el número 1 del artículo 8 y que producirá los efectos previstos en el citado artículo en caso de aterrizaje fortuito.

Temari

Artículo 21. 1. Para que la persona que haya sido entregada pueda ser juzgada, sentenciada o sometida a cualquier restricción de su libertad personal, por hechos anteriores y distintos a los que hubieran motivado su extradición será preciso autorización ampliatoria de la extradición concedida, a cuyo fin se presentará otra solicitud acompañada de los documentos previstos en el artículo séptimo y testimonio judicial de la declaración de la persona entregada, que se tramitará como nueva demanda de extradición. Iguales requisitos será necesario cumplir para conceder la reextradición de la persona entregada a un tercer Estado. 2. No será necesaria esta autorización cuando la persona entregada, habiendo tenido la posibilidad de abandonar el territorio del Estado al que se entregó, permanezca en él más de cuarenta y cinco días o regrese al mismo después de abandonarlo. Artículo 22. Los gastos ocasionados por la extradición en territorio nacional serán, en régimen de reciprocidad, a cargo del Gobierno español. Los causados por extradición en tránsito serán de cuenta del Estado requeriente. Disposición Derogatoria. Queda derogada la Ley de Extradición de 26 de diciembre de 1958. Disposición Transitoria. Las disposiciones de naturaleza procesal contenidas en esta Ley sólo serán aplicables a las extradiciones que se soliciten a partir de su entrada en vigor. Las de naturaleza sustantiva sólo tendrán efecto retroactivo en cuanto favorezcan al reclamado, el cual, en todo caso, será oído para que manifieste lo que le resulta más ventajoso, atendidas sus personales circunstancias.

336

Por tanto, mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Ley.

Temari

Oposicions

Palacio de la Zarzuela, Madrid, a 21 de marzo de 1985. ‐ Juan Carlos R. – El Presidente del Gobierno, Felipe González Márquez.

337

Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica (BOE núm. 183, d’1 d’agost, i suplement en català núm. 18, d’1 de setembre; correccions d’errades en el BOE núm. 126, de 25 de maig de 2004, i el suplement en català núm. 12, d’1 de juny de 2004) Llei anotada pel Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial. Aquesta edició recull literalment el text en català publicat en els suplements en llengua catalana del BOE. Aquesta informació no substitueix la publicada en els diaris oficials, únics instruments que donen fe de la seva autenticitat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Oposicions

3.10. Llei 27/2003, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica

La violència exercida a l’entorn familiar i, en particular, la violència de gènere constitueix un problema greu de la nostra societat que exigeix una resposta global i coordinada per part de tots els poders públics. La situació que originen aquestes formes de violència transcendeix l’àmbit merament domèstic per convertir-se en un flagell que afecta i involucra tots els ciutadans. Per aquest motiu, és imprescindible arbitrar instruments jurídics nous i més eficaços, ben articulats tècnicament, que aturin des de l’inici qualsevol conducta que en el futur pugui degenerar en fets encara més greus. És necessària, en suma, una acció integral i coordinada que uneixi tant les mesures cautelars penals sobre l’agressor, això és, les mesures orientades a impedir la realització de nous actes violents, com les mesures protectores d’índole civil i social que evitin el desemparament de les víctimes de la violència domèstica i donin resposta a la seva situació d’especial vulnerabilitat. Amb aquest propòsit, el passat 22 d’octubre de 2002, el Ple del Congrés dels Diputats va acordar crear al si de la Comissió de Política Social i Ocupació una subcomissió a fi de «... formular mesures legislatives que donin una resposta integral davant la violència de gènere ...». Entre les conclusions més rellevants d’aquesta subcomissió, destaca precisament la proposta, recolzada pel Ministeri de Justícia, de creació i regulació d’un nou instrument denominat ordre de protecció a les víctimes de la violència domèstica. Aquesta iniciativa respon a una inquietud que s’ha anat manifestant en diversos documents i informes d’experts, tant nacionals (Consell General del Poder Judicial, Institut de la Dona, Fiscalia General de l’Estat, etc.), com d’organismes supranacionals (ONU, Consell d’Europa, institucions de la UE). Aquesta inquietud va ser formulada per les Corts Generals com «... la necessitat d’una resposta integral, la coordinació com a prioritat absoluta...» en l’informe recent de la ponència constituïda al si de la Comissió Mixta de Drets de la Dona, que han fet seu els plens del Congrés dels Diputats i del Senat. Amb aquesta Llei es dóna compliment a aquest mandat unànime de les Corts Generals. II L’ordre de protecció a les víctimes de la violència domèstica unifica els diferents instruments d’emparament i tutela les víctimes d’aquests delictes i faltes. Pretén que mitjançant un procediment judicial ràpid i senzill, substanciat davant el jutjat d’instrucció, la víctima pugui obtenir un estatut integral de protecció que concentri de forma coordinada una acció cautelar de naturalesa civil i penal. Això és, una mateixa resolució judicial que incorpori conjuntament

338

Temari

Finalment, la nova Llei dóna carta de naturalesa al Registre Central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica, al qual tenen accés immediat totes les ordres de protecció dictades per qualsevol jutjat o tribunal i en el qual s’anoten, a més, els fets rellevants a efectes de protecció a les víctimes d’aquests delictes i faltes. Article primer Es modifica l’article 13 de la Llei d’enjudiciament criminal, que queda redactat en els termes següents: «Es consideren diligències primeres la de consignar les proves del delicte que puguin desaparèixer, la de recollir i posar en custòdia tot el que porti a la comprovació i a la identificació del delinqüent, la de detenir, si s’escau, els presumptes responsables del delicte, i la de protegir els ofesos o perjudicats per aquest, els familiars o altres persones; a aquest efecte es poden acordar les mesures cautelars a què fa referència l’article 544 bis o l’ordre de protecció que preveu l’article 544 ter d’aquesta Llei.» Article segon S’afegeix un nou article 544 ter a la Llei d’enjudiciament criminal, redactat en els termes següents: «1. El jutge d’instrucció ha de dictar ordre de protecció per a les víctimes de violència domèstica en els casos en què, havent-hi indicis fundats de la comissió d’un delicte o falta contra la vida, integritat física o moral, llibertat sexual, llibertat o seguretat d’alguna de les persones que esmenta l’article 153 del Codi Penal, resulti una situació objectiva de risc per a la víctima que requereixi adoptar alguna de les mesures de protecció que regula aquest article.

339

Oposicions

A fi de fer efectives les mesures incorporades a l’ordre de protecció, s’ha dissenyat un procediment especialment senzill, accessible a totes les víctimes de la violència domèstica, de manera que tant aquestes com els seus representants legals o les persones del seu entorn familiar més immediat puguin sol·licitar-la sense formalismes tècnics o costos afegits. Així mateix, la nova ordre de protecció s’ha de poder obtenir de forma ràpida, ja que no hi ha una protecció real a la víctima si aquella no s’activa amb la màxima celeritat. Per fer-ho, continuant en la línia inaugurada per la Llei 38/2002, de 24 d’octubre, per la qual es regula el procediment d’enjudiciament ràpid de determinats delictes i faltes, aquesta regulació es decanta per atribuir la competència per adoptar l’ordre de protecció al jutge d’Instrucció en funcions de guàrdia. La decisió judicial s’ha de substanciar de manera menys pertorbadora al si del procés penal en curs, sigui quina sigui la naturalesa i les característiques. A aquests efectes es possibilita que l’audiència judicial del presumpte agressor coincideixi amb la compareixença que preveu l’article 504 bis 2 de la Llei d’enjudiciament criminal, quan aquesta sigui procedent per la gravetat dels fets o les circumstàncies concurrents, amb l’audiència que preveu l’article 798 si es tracten causes tramitades d’acord amb el procediment d’enjudiciament ràpid, o amb l’acte del judici de faltes, si s’escau.

Temari

tant les mesures restrictives de la llibertat de moviments de l’agressor per impedir una nova aproximació a la víctima, com les orientades a proporcionar seguretat, estabilitat i protecció jurídica a la persona agredida i a la seva família, sense necessitat d’esperar la formalització del procés matrimonial civil corresponent. L’ordre judicial de protecció suposa, al seu torn, que les diferents administracions públiques, estatal, autonòmica i local, activin immediatament els instruments de protecció social que estableixen els sistemes jurídics respectius. En això consisteix, precisament, el seu element més innovador.

340

Oposicions Temari

2. L’ordre de protecció l’ha de dictar el jutge d’ofici o a instància de la víctima o persona que tingui amb aquesta alguna de les relacions que indica l’apartat anterior, o del Ministeri Fiscal. Sense perjudici del deure general de denúncia que preveu l’article 262 d’aquesta Llei, les entitats o els organismes assistencials, públics o privats, que tinguin coneixement d’algun dels fets esmentats a l’apartat anterior han de posar-los immediatament en coneixement del jutge de guàrdia o del Ministeri Fiscal a fi que es pugui incoar o instar el procediment per a l’adopció de l’ordre de protecció. 3. L’ordre de protecció es pot sol·licitar directament davant l’autoritat judicial o el Ministeri Fiscal, o bé davant les forces i els cossos de seguretat, les oficines d’atenció a la víctima o els serveis socials o institucions assistencials dependents de les administracions públiques. Aquesta sol·licitud ha de ser remesa de forma immediata al jutge competent. En cas que se suscitin dubtes sobre la competència territorial del jutge, ha d’iniciar i resoldre el procediment per a l’adopció de l’ordre de protecció el jutge davant el qual aquesta s’hagi sol·licitat, sense perjudici de remetre posteriorment les actuacions a qui sigui competent. Els serveis socials i les institucions abans esmentats faciliten a les víctimes de la violència domèstica a les quals han de prestar assistència la sol·licitud de l’ordre de protecció, i amb aquesta finalitat posen a la seva disposició informació, formularis i, si s’escau, canals de comunicació telemàtics amb l’Administració de justícia i el Ministeri Fiscal. 4. Rebuda la sol·licitud d’ordre de protecció, el jutge de guàrdia, en els casos esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, ha de convocar a una audiència urgent la víctima o el seu representant legal, el sol·licitant i l’agressor, assistit, si s’escau, d’un advocat. També es convoca el Ministeri Fiscal. Aquesta audiència es pot substanciar simultàniament amb la que preveu l’article 504 bis 2 quan sigui procedent convocar-la, amb l’audiència que regula l’article 798 en les causes que es tramitin de conformitat amb el que preveu el procediment que preveu el títol III del llibre IV d’aquesta Llei o, si s’escau, amb l’acte del judici de faltes. Quan excepcionalment no sigui possible fer l’audiència durant el servei de guàrdia, el jutge davant el qual ha estat formulada la sol·licitud l’ha de convocar en el termini més breu possible. En qualsevol cas, l’audiència s’ha de fer en un termini màxim de 72 hores des de la presentació de la sol·licitud. Durant l’audiència, el jutge de guàrdia ha d’adoptar les mesures oportunes per evitar la confrontació entre l’agressor i la víctima, els seus fills i els membres de la família restants. A aquests efectes disposa que la seva declaració en aquesta audiència es faci separadament. Feta l’audiència, el jutge de guàrdia ha de resoldre mitjançant una interlocutòria el que sigui procedent sobre la sol·licitud de l’ordre de protecció, així com sobre el contingut i la vigència de les mesures que incorpori. Sense perjudici d’això, el jutge d’instrucció pot adoptar en qualsevol moment de la tramitació de la causa les mesures que preveu l’article 544 bis. 5. L’ordre de protecció confereix a la víctima dels fets esmentats a l’apartat 1 un estatut integral de protecció que comprèn les mesures cautelars d’ordre civil i penal que preveu aquest article i les altres mesures d’assistència i protecció social que estableix l’ordenament jurídic. L’ordre de protecció es pot fer valer davant qualsevol autoritat i administració pública. 6. Les mesures cautelars de caràcter penal poden consistir en qualsevol de les que preveu la legislació processal criminal. Els seus requisits, el contingut i la vigència són els que estableix amb caràcter general aquesta Llei. Les adopta el jutge d’Instrucció atenent la necessitat de protecció integral i immediata de la víctima. 7. Les mesures de naturalesa civil les ha de sol·licitar la víctima o el seu representant legal, o bé el Ministeri Fiscal quan existeixin fills menors o incapaços, sempre que no hagin estat prèviament acordades per un òrgan de l’ordre jurisdiccional civil, i sense perjudici de les mesures que preveu l’article 158 del Codi Civil. Aquestes mesures poden consistir en l’atribució de l’ús i el gaudi de l’habitatge familiar, determinar el règim de custòdia, visites, comunicació i estada amb els fills, el règim de prestació d’aliments, així com qualsevol disposició que es consideri oportuna a fi d’apartar el menor d’un perill o d’evitar-li perjudicis.

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera El Govern, a proposta del Ministeri de Justícia, escoltats el Consell General del Poder Judicial i l’Agència de Protecció de Dades, ha de dictar les disposicions reglamentàries oportunes relatives a l’organització del Registre Central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica, així com al règim d’inscripció i cancel·lació dels seus assentaments i l’accés a la informació que aquest conté, assegurant-ne en tot cas la confidencialitat. Segona El seguiment de la implantació d’aquesta Llei la porta a terme una comissió integrada per representants del Consell General del Poder Judicial, de la Fiscalia General de l’Estat, de les professions jurídiques i dels ministeris de Justícia, Interior, i Treball i Afers Socials, així com per una representació de les comunitats autònomes i de les entitats locals. Correspon a aquesta comissió l’elaboració de protocols d’abast general per a la implantació de l’ordre de protecció que regula aquesta Llei, així com l’adopció d’instruments adequats de coordinació que assegurin l’efectivitat de les mesures de protecció i de seguretat adoptades pels jutges i tribunals i les administracions públiques competents. DISPOSICIÓ FINAL Única Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

341

Oposicions Temari

Les mesures de caràcter civil que conté l’ordre de protecció tenen una vigència temporal de 30 dies. Si dins aquest termini s’incoa a instància de la víctima o del seu representant legal un procés de família davant la jurisdicció civil, les mesures adoptades han de romandre en vigor durant els trenta dies següents a la presentació de la demanda. En aquest terme les mesures han de ser ratificades, modificades o deixades sense efecte pel jutge de primera instància que sigui competent. 8. L’ordre de protecció s’ha de notificar a les parts, i l’ha de comunicar el jutge immediatament, mitjançant un testimoni íntegre, a la víctima i a les administracions públiques competents per a l’adopció de mesures de protecció, ja siguin de seguretat o d’assistència social, jurídica, sanitària, psicològica o de qualsevol altra índole. A aquests efectes s’estableix reglamentàriament un sistema integrat de coordinació administrativa que garanteixi l’agilitat d’aquestes comunicacions. 9. L’ordre de protecció implica el deure d’informar permanentment la víctima sobre la situació processal de l’imputat així com sobre l’abast i la vigència de les mesures cautelars adoptades. En particular, la víctima és informada en tot moment de la situació penitenciària de l’agressor. A aquests efectes es dóna compte de l’ordre de protecció a l’Administració penitenciària. 10. L’ordre de protecció s’inscriu en el Registre Central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica. 11. En els casos en què durant la tramitació d’un procediment penal en curs sorgeixi una situació de risc per a alguna de les persones vinculades amb l’imputat per alguna de les relacions que indica l’apartat 1 d’aquest article, el jutge o tribunal que conegui de la causa pot acordar l’ordre de protecció de la víctima d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors.»

Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005; correccions d'errades BOE núm. 87, de 12 d'abril de 2005, i suplement en català núm. 8, de 16 d'abril de 2005)

Text anotat pel Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial. Aquesta edició recull literalment el text en català publicat en els suplements en llengua catalana del BOE. Aquesta informació no substitueix la publicada en els diaris oficials, únics instruments que donen fe de la seva autenticitat.

Oposicions

Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

I La violència de gènere no és un problema que afecti l’àmbit privat. Al contrari, es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, pel fet de ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. La nostra Constitució incorpora a l’article 15 el dret de tots a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmesos a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants. A més, continua la nostra Carta Magna, aquests drets vinculen tots els poders públics i només per llei se’n pot regular l’exercici. L’Organització de Nacions Unides a la IV Conferència Mundial de 1995 ja va reconèixer que la violència contra les dones és un obstacle per aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau, i viola i menyscaba el gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals. A més la defineix àmpliament com una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i homes. Fins i tot ja hi ha una definició tècnica de la síndrome de la dona maltractada que consisteix en «les agressions sofertes per la dona com a conseqüència dels condicionants socioculturals que actuen sobre el gènere masculí i femení, que la situen en una posició de subordinació a l’home i manifestades en els tres àmbits bàsics de relació de la persona: maltractament al si de les relacions de parella, agressió sexual en la vida social i assetjament en el medi laboral». En la realitat espanyola, les agressions sobre les dones tenen una especial incidència, i hi ha avui més consciència que en èpoques anteriors sobre aquesta, gràcies, en bona mesura, a l’esforç realitzat per les organitzacions de dones en la lluita contra totes les formes de violència de gènere. Ja no és un «delicte invisible», sinó que produeix un rebuig col·lectiu i una evident alarma social. II Els poders públics no poden ser aliens a la violència de gènere, que constitueix un dels atacs més flagrants a drets fonamentals com ara la llibertat, la igualtat, la vida, la seguretat i

342

Temari

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei pretén atendre les recomanacions dels organismes internacionals en el sentit de proporcionar una resposta global a la violència que s’exerceix sobre les dones. Sobre això es pot esmentar la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació sobre la dona de 1979; la Declaració de Nacions Unides sobre l’eliminació de la violència sobre la dona, proclamada el desembre de 1993 per l’Assemblea General; les resolucions de l’última Cimera Internacional sobre la Dona celebrada a Pequín el setembre de 1995; la Resolució WHA49.25 de l’Assemblea Mundial de la Salut que declara la violència com a problema prioritari de salut pública proclamada el 1996 per l’OMS; l’informe del Parlament Europeu de juliol de 1997; la Resolució de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides de 1997; i la Declaració de 1999 com a Any Europeu de Lluita Contra la Violència de Gènere, entre d’altres. Molt recentment, la Decisió núm. 803/2004/CE del Parlament Europeu, per la qual s’aprova un programa d’acció comunitari (2004-2008) per prevenir i combatre la violència exercida sobre la infància, els joves i les dones i protegir les víctimes i els grups de risc (programa Daphne II), ha fixat la posició i l’estratègia dels representants de la ciutadania de la Unió sobre això. L’àmbit de la Llei abraça tant els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes, com la normativa civil que incideix en l’àmbit familiar o de convivència on principalment es produeixen les agressions, així com el principi de subsidiarietat en les administracions públiques. Igualment s’aborda amb decisió la resposta punitiva que han de rebre totes les manifestacions de violència que aquesta Llei regula. La violència de gènere és enfocada per la Llei d’una manera integral i multidisciplinària, començant pel procés de socialització i educació. La conquesta de la igualtat i el respecte a la dignitat humana i la llibertat de les persones han de ser un objectiu prioritari en tots els nivells de socialització. La Llei estableix mesures de sensibilització i intervenció en l’àmbit educatiu. Es reforça, amb referència concreta a l’àmbit de la publicitat, una imatge que respecti la igualtat i la dignitat de les dones. Es dóna suport a les víctimes a través del reconeixement de drets com ara el de la informació, l’assistència jurídica gratuïta i altres de protecció social i suport econòmic. Proporciona, per tant, una resposta legal integral que abraça tant les normes processals, creant noves instàncies, com normes substantives penals i civils, incloent-hi la deguda formació dels operadors sanitaris, policials i jurídics responsables de l’obtenció de proves i de l’aplicació de la llei.

343

Oposicions

Els últims anys s’han produït en el dret espanyol avenços legislatius en matèria de lluita contra la violència de gènere, com ara la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers; la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, o la Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica; a més de les lleis aprovades per diverses comunitats autònomes, dins el seu àmbit competencial. Totes aquestes han incidit en diferents àmbits civils, penals, socials o educatius a través de les seves respectives normatives.

Temari

la no-discriminació proclamats en la nostra Constitució. Aquests mateixos poders públics, d’acord amb el que disposa l’article 9.2 de la Constitució, tenen l’obligació d’adoptar mesures d’acció positiva per fer reals i efectius aquests drets, removent els obstacles que n’impedeixen o en dificulten la plenitud.

La Llei s’estructura en un títol preliminar, cinc títols, vint disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals. El títol preliminar recull les disposicions generals de la Llei que es refereixen al seu objecte i principis rectors. Al títol I es determinen les mesures de sensibilització, prevenció i detecció i intervenció en diferents àmbits. En l’educatiu s’especifiquen les obligacions del sistema per a la transmissió de valors de respecte a la dignitat de les dones i a la igualtat entre homes i dones. L’objectiu fonamental de l’educació és el de proporcionar una formació integral que els permeti conformar la pròpia identitat, així com construir una concepció de la realitat que integri alhora el coneixement i la valoració ètica d’aquesta. En l’educació secundària s’incorpora l’educació sobre la igualtat entre homes i dones i contra la violència de gènere com a contingut curricular, i s’incorpora a tots els consells escolars un nou membre que impulsi mesures educatives a favor de la igualtat i contra la violència sobre la dona. En el camp de la publicitat, aquesta ha de respectar la dignitat de les dones i el seu dret a una imatge no estereotipada, ni discriminatòria, tant si s’exhibeix en els mitjans de comunicació públics, com en els privats. D’altra banda, es modifica l’acció de cessació o rectificació de la publicitat legitimant les institucions i associacions que treballen a favor de la igualtat entre homes i dones per al seu exercici. En l’àmbit sanitari es preveuen actuacions de detecció precoç i suport assistencial a les víctimes, així com l’aplicació de protocols sanitaris davant les agressions derivades de la violència objecte d’aquesta Llei, que s’han de remetre als tribunals corresponents per tal d’agilitar el procediment judicial. Així mateix, es crea, al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, una comissió encarregada de donar suport tècnic a les mesures sanitàries que estableix la Llei, coordinar-les i avaluar-les. El títol II, relatiu als drets de les dones víctimes de violència, al capítol I, garanteix el dret d’accés a la informació i a l’assistència social integrada, a través de serveis d’atenció permanent, urgent i amb especialització de prestacions i multidisciplinarietat professional. Amb la finalitat de coadjuvar en la posada en marxa d’aquests serveis, es dota un fons al qual poden accedir les comunitats autònomes, d’acord amb els criteris objectius que es determinin en la respectiva conferència sectorial. Així mateix, es reconeix el dret a l’assistència jurídica gratuïta, amb la finalitat de garantir a les víctimes amb recursos insuficients per litigar una assistència lletrada en tots els processos i procediments, relacionats amb la violència de gènere, en què siguin part, i que una mateixa direcció lletrada assumeixi la seva assistència en tots els processos. S’estén la mesura als perjudicats en cas de mort de la víctima.

344

Oposicions

III

Temari

També s’estableixen mesures de sensibilització i intervenció en l’àmbit sanitari per optimitzar la detecció precoç i l’atenció física i psicològica de les víctimes, en coordinació amb altres mesures de suport. Les situacions de violència sobre la dona també afecten els menors que estan dins el seu entorn familiar, víctimes directes o indirectes d’aquesta violència. La Llei també preveu la seva protecció no només per a la tutela dels drets dels menors, sinó per garantir de manera efectiva les mesures de protecció adoptades respecte a la dona.

Igualment, es regulen mesures de suport econòmic, amb la modificació del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, perquè les víctimes de la violència de gènere generin dret a la situació legal d’atur quan resolguin o suspenguin voluntàriament el seu contracte de treball. Per garantir a les víctimes de la violència de gènere que no tinguin recursos econòmics unes ajudes socials en els casos en què es consideri que la víctima, a causa de l’edat, falta de preparació general especialitzada i circumstàncies socials no millorarà de manera substancial la seva ocupabilitat, es preveu la seva incorporació al programa d’acció específic creat a aquest efecte per a la seva inserció professional. Aquestes ajudes, que es modulen en relació amb l’edat i les responsabilitats familiars de la víctima, tenen com a objectiu fonamental facilitar-li uns recursos mínims de subsistència que li permetin independitzar-se de l’agressor; aquestes ajudes són compatibles amb les que preveu la Llei 35/1995, d’11 de desembre, d’ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. El títol III, relatiu a la tutela institucional, procedeix a la creació de dos òrgans administratius. En primer lloc, la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, al Ministeri de Treball i Afers Socials, a la qual correspon, entre altres funcions, proposar la política del Govern en relació amb la violència sobre la dona i coordinar i impulsar totes les actuacions que es duguin a terme en aquesta matèria, que necessàriament han de comprendre totes les actuacions que facin efectiva la garantia dels drets de les dones. També es crea l’Observatori Estatal de Violència sobre la Dona, com un òrgan col·legiat al Ministeri de Treball i Afers Socials, i que té com a principals funcions servir com a centre d’anàlisi de la situació i evolució de la violència sobre la dona, així com assessorar i col·laborar amb el delegat en l’elaboració de propostes i mesures per eradicar aquest tipus de violència. En el títol IV la Llei introdueix normes de naturalesa penal, mitjançant les quals es pretén incloure, dins els tipus agreujats de lesions, un d’específic que incrementi la sanció penal quan la lesió es produeixi contra qui sigui o hagi estat la dona de l’autor, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una relació anàloga d’afectivitat, fins i tot sense convivència. També es castiguen com a delicte les coaccions lleus i les amenaces lleus de qualsevol classe comeses contra les dones esmentades anteriorment. Per a la ciutadania, per als col·lectius de dones i específicament per a aquelles que pateixen aquest tipus d’agressions, la Llei vol donar una resposta ferma i contundent i mostrar fermesa plasmant-les en tipus penals específics.

345

Oposicions

En el mateix sentit es preveuen mesures de suport a les funcionàries públiques que pateixin formes de violència de les que combat aquesta Llei, amb la modificació dels preceptes corresponents de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.

Temari

Així mateix, s’estableixen mesures de protecció en l’àmbit social i es modifica el Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, per justificar les absències del lloc de treball de les víctimes de la violència de gènere, possibilitar la seva mobilitat geogràfica, la suspensió amb reserva del lloc de treball i l’extinció del contracte.

Una llei per a la prevenció i l’eradicació de la violència sobre la dona ha de ser una llei que reculli mesures processals que permetin procediments àgils i sumaris, com ara el que estableix la Llei 27/2003, de 31 de juliol, però, a més, que compagini, en els àmbits civil i penal, mesures de protecció a les dones i als seus fills i filles, i mesures cautelars per ser executades amb caràcter d’urgència. La normativa actual, civil, penal, publicitària, social i administrativa té moltes deficiències, degudes fonamentalment al fet que fins al moment no s’ha donat a aquesta qüestió una resposta global i multidisciplinària. Des del punt de vista penal la resposta mai pot ser un nou greuge per a la dona. Quant a les mesures jurídiques assumides per garantir un tractament adequat i eficaç de la situació jurídica, familiar i social de les víctimes de violència sobre la dona en les relacions intrafamiliars, s’han adoptat les següents:d’acord amb la tradició jurídica espanyola, s’ha optat per una fórmula d’especialització dins l’ordre penal, dels jutges d’instrucció, amb la creació dels jutjats de violència sobre la dona i l’exclusió de la possibilitat de creació d’un ordre jurisdiccional nou o l’assumpció de competències penals per part dels jutges civils. Aquests jutjats coneixeran de la instrucció, i, si s’escau, de la decisió de les causes penals en matèria de violència sobre la dona, i també de les causes civils relacionades, de manera que unes i altres en la primera instància siguin objecte de tractament processal davant la mateixa seu. Amb això s’assegura la mediació garantista del degut procés penal en la intervenció dels drets fonamentals del presumpte agressor, sense que amb això es redueixin al mínim les possibilitats legals que aquesta Llei disposa per a una més gran, més immediata i eficaç protecció de la víctima, així com els recursos per evitar reiteracions en l’agressió o l’escalada en la violència. Respecte a la regulació expressa de les mesures de protecció que pot adoptar el jutge de violència sobre la dona, s’ha optat per la seva inclusió expressa, perquè no estan recollides com a mesures cautelars a la Llei d’enjudiciament criminal, que només regula la prohibició de residència i la d’acudir a un determinat lloc per als delictes recollits a l’article 57 del Codi penal (article 544 bis de la Llei d'enjudiciament criminal, introduït per la Llei orgànica 14/1999, de 9 de juny, de modificació del Codi penal de 1995, en matèria de protecció a les víctimes de maltractaments i de la Llei d'enjudiciament criminal). A més s’opta per la delimitació temporal d’aquestes mesures (quan són mesures cautelars) fins a la finalització del procés. No obstant això, s’afegeix la possibilitat que qualsevol d’aquestes mesures de protecció pugui ser utilitzada com a mesura de seguretat, des del principi o durant l’execució de la sentència, amb la qual cosa s’incrementa la llista de l’article 105 del Codi penal (modificat per la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal), i es possibilita al jutge la garantia de protecció de les víctimes més enllà de la finalització del procés. Es preveuen normes que afecten les funcions del ministeri fiscal, mitjançant la creació del fiscal contra la violència sobre la dona, encarregat de la supervisió i la coordinació del

346

Oposicions

Des del punt de vista judicial estem davant un fenomen complex en el qual és necessari intervenir des de diferents perspectives jurídiques, que han d’incloure des de les normes processals i substantives fins a les disposicions relatives a l’atenció a les víctimes, intervenció que només és possible a través d’una legislació específica.

Temari

El títol V estableix l’anomenada tutela judicial per garantir un tractament adequat i eficaç de la situació jurídica, familiar i social de les víctimes de violència de gènere en les relacions intrafamiliars.

En matèria de règim transitori s’estén l’aplicació d’aquesta Llei als procediments en tramitació en el moment de la seva entrada en vigor, encara que respectant la competència judicial dels òrgans respectius. Finalment, aquesta Llei inclou en les disposicions finals les habilitacions necessàries per al desplegament normatiu dels seus preceptes. TÍTOL PRELIMINAR Article 1 Objecte de la Llei 1. Aquesta Llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o els qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència. 2. Aquesta Llei estableix mesures de protecció integral la finalitat de les quals és prevenir, sancionar i eradicar aquesta violència i prestar assistència a les víctimes. 3. La violència de gènere a què es refereix aquesta Llei comprèn qualsevol acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat. Article 2 Principis rectors A través d’aquesta Llei s’articula un conjunt integral de mesures encaminades a assolir les següents finalitats: a) Enfortir les mesures de sensibilització ciutadana de prevenció, dotant els poders públics d’instruments eficaços en l’àmbit educatiu, serveis socials, sanitari, publicitari i mediàtic. b) Consagrar drets de les dones víctimes de violència de gènere, exigibles davant les administracions públiques, i assegurar així un accés ràpid, transparent i eficaç als serveis establerts a aquest efecte.

347

Oposicions

En les disposicions addicionals la Llei porta a terme una profunda reforma de l’ordenament jurídic per adaptar les normes vigents al marc introduït pel present text. Per tal d’harmonitzar les normes anteriors i oferir un context coordinat entre els textos legals, part de la reforma integral s’ha dut a terme mitjançant la modificació de normes existents. En aquest sentit, les disposicions addicionals desenvolupen les mesures previstes en l’articulat, però integrant-les directament en la legislació educativa, publicitària, laboral, de Seguretat Social i de funció pública; així mateix, aquestes disposicions afecten, especialment, el reconeixement de pensions i la dotació del Fons previst en aquesta Llei per afavorir l’assistència social integral a les víctimes de violència de gènere.

Temari

ministeri fiscal en aquest aspecte, així com mitjançant la creació d’una secció equivalent en cada fiscalia dels tribunals superiors de justícia i de les audiències provincials a les quals s’han d’adscriure fiscals amb especialització en la matèria. Els fiscals han d’intervenir en els procediments penals pels fets constitutius de delictes o faltes la competència dels quals estigui atribuïda als jutjats de violència sobre la dona, a més d’intervenir en els processos civils de nul·litat, separació o divorci, o que versin sobre la guarda i custòdia dels fills menors en els quals s’al·leguin mals tractes al cònjuge o als fills.

TÍTOL I Mesures de sensibilització, prevenció i detecció Article 3 Plans de sensibilització 1. Des de la responsabilitat del Govern de l’Estat i de manera immediata a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb la consegüent dotació pressupostària, es posarà en marxa un pla nacional de sensibilització i prevenció de la violència de gènere que com a mínim reculli els elements següents: Que introdueixi en l’escenari social les noves escales de valors basades en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones, així com en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència, tot això des de la perspectiva de les relacions de gènere. Adreçat tant a homes com a dones, des d’un treball comunitari i intercultural. Que prevegi un ampli programa de formació complementària i de reciclatge dels professionals que intervenen en aquestes situacions. Controlat per una comissió d’àmplia participació, que s’ha de crear en un termini màxim d’un mes, en la qual s’ha d’assegurar la presència dels afectats, les institucions, els professionals i de persones de prestigi social reconegut relacionat amb el tractament d’aquests temes. 2. Els poders públics, en el marc de les seves competències, han d’impulsar, a més, campanyes d’informació i sensibilització específiques amb la finalitat de prevenir la violència de gènere.

348

Oposicions Temari

c) Reforçar fins a la consecució dels mínims exigits pels objectius de la llei els serveis socials d’informació, d’atenció, d’emergència, de suport i de recuperació integral, així com establir un sistema per a la coordinació més eficaç dels serveis ja existents a nivell municipal i autonòmic. d) Garantir drets en l’àmbit laboral i funcionarial que conciliïn els requeriments de la relació laboral i d’ocupació pública amb les circumstàncies de les treballadores o funcionàries que pateixin violència de gènere. e) Garantir drets econòmics per a les dones víctimes de violència de gènere, amb la finalitat de facilitar-ne la integració social. f) Establir un sistema integral de tutela institucional en el qual l’Administració General de l’Estat, a través de la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, en col·laboració amb l’Observatori Estatal de la Violència sobre la Dona, impulsi la creació de polítiques públiques dirigides a oferir tutela a les víctimes de la violència prevista en aquesta Llei. g) Enfortir el marc penal i processal vigent per assegurar una protecció integral, des de les instàncies jurisdiccionals, a les víctimes de violència de gènere. h) Coordinar els recursos i instruments de tot tipus dels diferents poders públics per assegurar la prevenció dels fets de violència de gènere i, si s’escau, la sanció adequada als culpables. i) Promoure la col·laboració i la participació de les entitats, associacions i organitzacions que des de la societat civil actuen contra la violència de gènere. j) Fomentar l’especialització dels col·lectius professionals que intervenen en el procés d’informació, atenció i protecció a les víctimes. k) Garantir el principi de transversalitat de les mesures, de manera que en la seva aplicació es tinguin en compte les necessitats i demandes específiques de totes les dones víctimes de violència de gènere.

CAPÍTOL I En l’àmbit educatiu Article 4 Principis i valors del sistema educatiu 1. El sistema educatiu espanyol ha d’incloure entre les seves finalitats la formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones, així com en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència. Igualment, el sistema educatiu espanyol ha d’incloure, dins els seus principis de qualitat, l’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre homes i dones i la formació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests.

Oposicions

3. Les campanyes d’informació i sensibilització contra aquesta forma de violència s’han de fer de manera que se’n garanteixi l’accés de les persones amb discapacitat.

3. L’educació primària ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat la seva capacitat per adquirir habilitats en la resolució pacífica de conflictes i per comprendre i respectar la igualtat entre sexes. 4. L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per relacionar-se amb els altres de manera pacífica i per conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats d’homes i dones. 5. El batxillerat i la formació professional han de contribuir a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per consolidar la maduresa personal, social i moral, que els permeti actuar de manera responsable i autònoma i per analitzar i valorar críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualtat real i efectiva entre homes i dones. 6. L’ensenyament per a les persones adultes ha d’incloure entre els seus objectius exercir activitats en la resolució pacífica de conflictes i fomentar el respecte a la dignitat de les persones i a la igualtat entre homes i dones. 7. Les universitats han d’incloure i fomentar en tots els àmbits acadèmics la formació, la docència i la recerca en igualtat de gènere i no-discriminació de forma transversal. Article 5 Escolarització immediata en cas de violència de gènere Les administracions competents han de preveure l’escolarització immediata dels fills que estiguin afectats per un canvi de residència derivada d’actes de violència de gènere. Article 6 Foment de la igualtat Amb la finalitat de garantir l’efectiva igualtat entre homes i dones, les administracions educatives han de vetllar perquè en tots els materials educatius s’eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin el valor igual d’homes i dones.

349

Temari

2. L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en la infància l’aprenentatge en la resolució pacífica de conflictes.

Les administracions educatives han d’adoptar les mesures necessàries perquè en els plans de formació inicial i permanent del professorat s’inclogui una formació específica en matèria d’igualtat, amb la finalitat d’assegurar que adquireixen els coneixements i les tècniques necessàries que els habilitin per a: a) L’educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones, i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència. b) L’educació en la prevenció de conflictes i en la seva resolució pacífica, en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. c) La detecció precoç de la violència en l’àmbit familiar, especialment sobre la dona i els fills i filles. d) El foment d’actituds encaminades a l’exercici de drets i obligacions iguals per part de dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat, i la coresponsabilitat entre aquests en l’àmbit domèstic.

Oposicions

Article 8 Participació en els consells escolars

Temari

Article 7 Formació inicial i permanent del professorat

S’han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que els consells escolars impulsin l’adopció de mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Amb la mateixa finalitat, al consell escolar de l’Estat s’ha d’assegurar la representació de l’Institut de la Dona i de les organitzacions que defensin els interessos de les dones, amb implantació a tot el territori nacional. Article 9 Actuació de la inspecció educativa Els serveis d’inspecció educativa han de vetllar pel compliment i l’aplicació dels principis i els valors recollits en aquest capítol en el sistema educatiu destinats a fomentar la igualtat real entre dones i homes. CAPÍTOL II En l’àmbit de la publicitat i dels mitjans de comunicació Article 10 Publicitat il·lícita D’acord amb el que estableix la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, es considera il·lícita la publicitat que utilitzi la imatge de la dona amb caràcter vexatori o discriminatori. Article 11 L’ens públic al qual correspongui vetllar perquè els mitjans audiovisuals compleixin les seves obligacions ha d’adoptar les mesures que siguin procedents per assegurar un tractament de la dona d’acord amb els principis i els valors constitucionals, sense perjudici de les possibles actuacions per part d’altres entitats.

350

Article 13 Mitjans de comunicació 1. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment estricte de la legislació pel que fa a la protecció i la salvaguarda dels drets fonamentals, amb especial atenció a l’eradicació de conductes afavoridores de situacions de desigualtat de les dones en tots els mitjans de comunicació social, d’acord amb la legislació vigent. 2. L’Administració pública ha de promoure acords d’autoregulació que, comptant amb mecanismes de control preventiu i de resolució extrajudicial de controvèrsies eficaços, contribueixin al compliment de la legislació publicitària. Article 14 Els mitjans de comunicació han de fomentar la protecció i salvaguarda de la igualtat entre home i dona, i evitar tota discriminació entre ells. La difusió d’informacions relatives a la violència sobre la dona ha de garantir, amb la corresponent objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i dignitat de les dones víctimes de violència i dels seus fills. En particular, s’ha de tenir especial cura en el tractament gràfic de les informacions. CAPÍTOL III En l’àmbit sanitari Article 15 Sensibilització i formació 1. Les administracions sanitàries, al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, han de promoure i impulsar actuacions dels professionals sanitaris per a la detecció precoç de la violència de gènere i proposar les mesures que considerin necessàries a fi d’optimitzar la contribució del sector sanitari en la lluita contra aquest tipus de violència. 2. En particular, s’han de desenvolupar programes de sensibilització i formació continuada del personal sanitari amb la finalitat de millorar i impulsar el diagnòstic precoç, l’assistència i la rehabilitació de la dona en les situacions de violència de gènere a què es refereix aquesta Llei. 3. Les administracions educatives competents han d’assegurar que en els àmbits curriculars de les llicenciatures i diplomatures, i en els programes d’especialització de les professions sociosanitàries, s’incorporin continguts dirigits a la capacitació per a la prevenció, la detecció precoç, intervenció i suport a les víctimes d’aquesta forma de violència.

351

Temari

La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, l’Institut de la Dona o òrgan equivalent de cada comunitat autònoma, el ministeri fiscal i les associacions que tinguin com a objectiu únic la defensa dels interessos de la dona estan legitimats per exercir davant els tribunals l’acció de cessació de publicitat il·lícita pel fet d’utilitzar en forma vexatòria la imatge de la dona, en els termes de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat.

Oposicions

Article 12 Titulars de l’acció de cessació i rectificació

Article 16 Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut Al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut s’ha de constituir, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una comissió contra la violència de gènere que doni suport tècnic i orientació a la planificació de les mesures sanitàries que preveu aquest capítol, avaluï i proposi les necessàries per a l’aplicació del protocol sanitari i qualssevol altres mesures que consideri necessàries perquè el sector sanitari contribueixi a l’eradicació d’aquesta forma de violència. La Comissió contra la Violència de Gènere del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha d’estar composta per representants de totes les comunitats autònomes amb competència en la matèria. La Comissió ha d’emetre un informe anual que ha de ser remès a l’Observatori Estatal de la Violència sobre la Dona i al Ple del Consell Interterritorial.

Temari

TÍTOL II Drets de les dones víctimes de violència de gènere

Oposicions

4. En els plans nacionals de salut que siguin procedents s’hi ha de preveure un apartat de prevenció i intervenció integral en violència de gènere.

CAPÍTOL I Dret a la informació, a l’assistència social integral i a l’assistència jurídica gratuïta Article 17 Garantia dels drets a les víctimes 1. Totes les dones víctimes de violència de gènere, amb independència del seu origen, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, tenen garantits els drets reconeguts en aquesta Llei. 2. La informació, l’assistència social integral i l’assistència jurídica a les víctimes de la violència de gènere, en els termes regulats en aquest capítol, contribueixen a fer reals i efectius els seus drets constitucionals a la integritat física i moral, a la llibertat i seguretat i a la igualtat i no-discriminació per raó de sexe. Article 18 Dret a la informació 1. Les dones víctimes de violència de gènere tenen dret a rebre plena informació i assessorament adequat a la seva situació personal, a través dels serveis, organismes o oficines que puguin disposar les administracions públiques. Aquesta informació comprèn les mesures que preveu aquesta Llei relatives a la seva protecció i seguretat, i els drets i les ajudes que s’hi preveuen, així com la referent al lloc de prestació dels serveis d’atenció, emergència, suport i recuperació integral. 2. S’ha de garantir, a través dels mitjans necessaris, que les dones amb discapacitat víctimes de violència de gènere tinguin accés integral a la informació sobre els seus drets i sobre els recursos existents. Aquesta informació s’ha d’oferir en format accessible i comprensible a les persones amb discapacitat, com ara llengua de signes o altres modalitats o opcions de comunicació, inclosos els sistemes alternatius i augmentatius.

352

1. Les dones víctimes de violència de gènere tenen dret a serveis socials d’atenció, d’emergència, de suport i acollida i de recuperació integral. L’organització d’aquests serveis per part de les comunitats autònomes i les corporacions locals ha de respondre als principis d’atenció permanent, actuació urgent, especialització de prestacions i multidisciplinarietat professional. 2. L’atenció multidisciplinària implica especialment: a) Informació a les víctimes. b) Atenció psicològica. c) Suport social. d) Seguiment de les reclamacions dels drets de la dona. e) Suport educatiu a la unitat familiar. f) Formació preventiva en els valors d’igualtat dirigida al seu desenvolupament personal i a l’adquisició d’habilitats en la resolució no violenta de conflictes. g) Suport a la formació i inserció laboral. 3. Els serveis han d’adoptar fórmules organitzatives que, per l’especialització del seu personal, per les seves característiques de convergència i integració d’accions, garanteixin l’efectivitat dels principis indicats. 4. Aquests serveis han d’actuar coordinadament i en col·laboració amb els cossos de seguretat, els jutges de violència sobre la dona, els serveis sanitaris i les institucions encarregades de prestar assistència jurídica a les víctimes, de l’àmbit geogràfic corresponent. Aquests serveis poden sol·licitar al jutge les mesures urgents que considerin necessàries. 5. També tenen dret a l’assistència social integral a través d’aquests serveis socials els menors que estiguin sota la pàtria potestat o guarda i custòdia de la persona agredida. A aquests efectes, els serveis socials han de disposar de personal específicament format per atendre els menors, amb la finalitat de prevenir i evitar de manera eficaç les situacions que puguin comportar danys psíquics i físics als menors que viuen en entorns familiars on hi ha violència de gènere. 6. En els instruments i els procediments de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i l’Administració de les comunitats autònomes en les matèries que regula aquest article, s’hi han d’incloure compromisos d’aportació, per part de l’Administració General de l’Estat, de recursos financers referits específicament a la prestació dels serveis. 7. Els organismes d’igualtat han d’orientar i valorar els programes i les accions que es portin a terme i han d’emetre recomanacions per millorar-los. Article 20 Assistència jurídica

353

Temari

Article 19 Dret a l’assistència social integral

Oposicions

3. Així mateix, s’han d’articular els mitjans necessaris perquè les dones víctimes de violència de gènere que per les seves circumstàncies personals i socials puguin tenir més dificultat per a l’accés integral a la informació, tinguin garantit l’exercici efectiu d’aquest dret.

3. Els col·legis d’advocats, quan exigeixin per a l’exercici del torn d’ofici cursos d’especialització, han d’assegurar una formació específica que coadjuvi en l’exercici professional d’una defensa eficaç en matèria de violència de gènere. 4. Igualment, els col·legis d’advocats han d’adoptar les mesures necessàries per a la designació urgent d’un lletrat d’ofici en els procediments que se segueixin per violència de gènere. CAPÍTOL II Drets laborals i prestacions de la Seguretat Social Article 21 Drets laborals i de Seguretat Social 1. La treballadora víctima de violència de gènere té dret, en els termes que preveu l’Estatut dels treballadors, a la reducció o a la reordenació del seu temps de treball, a la mobilitat geogràfica, al canvi de centre de treball, a la suspensió de la relació laboral amb reserva de lloc de treball i a l’extinció del contracte de treball. 2. En els termes que preveu la Llei general de la Seguretat Social, la suspensió i l’extinció del contracte de treball que preveu l’apartat anterior donen lloc a la situació legal d’atur. El temps de suspensió es considera com a període de cotització efectiva als efectes de les prestacions de Seguretat Social i d’atur. 3. Les empreses que formalitzin contractes d’interinitat per substituir treballadores víctimes de violència de gènere que hagin suspès el seu contracte de treball o exercit el seu dret a la mobilitat geogràfica o al canvi de centre de treball, tenen dret a una bonificació del 100 per 100 de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, durant tot el període de suspensió de la treballadora substituïda o durant sis mesos en els casos de mobilitat geogràfica o canvi de centre de treball. Quan es produeixi la reincorporació, aquesta s’ha de realitzar en les mateixes condicions existents en el moment de la suspensió del contracte de treball. 4. Les absències o faltes de puntualitat al treball motivades per la situació física o psicològica derivada de la violència de gènere es consideren justificades, quan així ho determinin els serveis socials d’atenció o serveis de salut, segons sigui procedent, sense

354

Oposicions

2. En tot cas, quan es tracti de garantir la defensa i l’assistència jurídica a les víctimes de violència de gènere, s’ha de procedir de conformitat amb el que disposa la Llei 1/1996, de 10 gener, d’assistència jurídica gratuïta.

Temari

1. Les dones víctimes de violència de gènere que acreditin insuficiència de recursos per litigar, en els termes que estableix la Llei 1/1996, de 10 gener, d’assistència jurídica gratuïta, tenen dret a la defensa i representació gratuïtes per un advocat i un procurador en tots els processos i procediments administratius que tinguin causa directa o indirecta en la violència patida. En aquests casos una mateixa direcció lletrada ha d’assumir la defensa de la víctima. Aquest dret també assisteix els drethavents en cas de defunció de la víctima. En tot cas, s’ha de garantir la defensa jurídica, gratuïta i especialitzada de manera immediata a totes les víctimes de violència de gènere que ho sol·licitin, sense perjudici que si posteriorment no se’ls reconeix el seu dret a l’assistència jurídica gratuïta, aquestes han d’abonar a l’advocat els honoraris meritats per la seva intervenció.

Article 22 Programa específic d’ocupació En el marc del Pla d’ocupació del Regne d’Espanya, s’ha d’incloure un programa d’acció específic per a les víctimes de violència de gènere inscrites com a demandants d’ocupació. Aquest programa ha d’incloure mesures per afavorir l’inici d’una nova activitat pel seu compte. Article 23 Acreditació de les situacions de violència de gènere exercida sobre les treballadores Les situacions de violència que donen lloc al reconeixement dels drets regulats en aquest capítol s’acrediten amb l’ordre de protecció a favor de la víctima. Excepcionalment, és títol d’acreditació d’aquesta situació l’informe del ministeri fiscal que indiqui l’existència d’indicis que la demandant és víctima de violència de gènere fins que no es dicti l’ordre de protecció. CAPÍTOL III Drets de les funcionàries públiques Article 24 Àmbit dels drets La funcionària víctima de violència de gènere té dret a la reducció o a la reordenació del seu temps de treball, a la mobilitat geogràfica de centre de treball i a l’excedència en els termes que determini la seva legislació específica. Article 25 Justificació de les faltes d’assistència Les absències totals o parcials al treball motivades per la situació física o psicològica derivada de la violència de gènere soferta per una dona funcionària es consideren justificades en els termes que determini la seva legislació específica. Article 26 Acreditació de les situacions de violència de gènere exercida sobre les funcionàries L’acreditació de les circumstàncies que donen lloc al reconeixement dels drets de mobilitat geogràfica de centre de treball, excedència, i reducció o reordenació del temps de treball, s’ha de fer en els termes que estableix l’article 23.

355

Temari

5. A les treballadores pel seu compte víctimes de violència de gènere que cessin en la seva activitat per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, se’ls suspèn l’obligació de cotització durant un període de sis mesos, que se’ls ha de considerar de cotització efectiva als efectes de les prestacions de Seguretat Social. Així mateix, la seva situació es considera assimilada a l’alta. Als efectes del que preveu el paràgraf anterior, s’ha de prendre una base de cotització equivalent a la mitjana de les bases cotitzades durant els sis mesos previs a la suspensió de l’obligació de cotitzar.

Oposicions

perjudici que les absències siguin comunicades per la treballadora a l’empresa amb la màxima brevetat.

1. Quan les víctimes de violència de gènere no tinguin rendes superiors, en còmput mensual, al 75 per 100 del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries, han de rebre una ajuda de pagament únic, sempre que es presumeixi que a causa de la seva edat, falta de preparació general o especialitzada i circumstàncies socials, la víctima tindrà dificultats especials per obtenir una ocupació i per l’esmentada circumstància no participarà en els programes d’ocupació establerts per a la seva inserció professional. 2. L’import d’aquesta ajuda és equivalent al de sis mesos de subsidi per atur. Quan la víctima de la violència exercida contra la dona tingui reconeguda oficialment una minusvalidesa en grau igual o superior al 33 per 100, l’import és equivalent a 12 mesos de subsidi per atur. 3. Aquestes ajudes, finançades amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, les concedeixen les administracions competents en matèria de serveis socials. En la tramitació del procediment de concessió, s’hi ha d’incorporar un informe del Servei Públic d’Ocupació referit a la previsibilitat que per les circumstàncies a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, l’aplicació del programa d’ocupació no incideixi de manera substancial en la millora de l’ocupabilitat de la víctima. La concurrència de les circumstàncies de violència s’ha d’acreditar de conformitat amb el que estableix l’article 23 d’aquesta Llei. 4. En cas que la víctima tingui responsabilitats familiars, el seu import pot assolir el d’un període equivalent al de 18 mesos de subsidi, o de 24 mesos si la víctima o algun dels familiars que hi conviuen té reconeguda oficialment una minusvalidesa en grau igual o superior al 33 per 100, en els termes que estableixin les disposicions de desplegament d’aquesta Llei. 5. Aquestes ajudes són compatibles amb qualsevol de les que preveu la Llei 35/1995, d’11 de desembre, d’ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Article 28 Accés a l’habitatge i residències públiques per a gent gran Les dones víctimes de violència de gènere es consideren col·lectius prioritaris en l’accés a habitatges protegit i residències públiques per a gent gran, en els termes que determina la legislació aplicable. TÍTOL III Tutela institucional Article 29 La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona

356

Temari

Article 27 Ajudes socials

Oposicions

CAPÍTOL IV Drets econòmics

3. S’ha de determinar per reglament el rang i les funcions concretes del titular de la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona. Article 30 Observatori Estatal de Violència sobre la Dona 1. Es constitueix l’Observatori Estatal de Violència sobre la Dona, com a òrgan col·legiat adscrit al Ministeri de Treball i Afers Socials, al qual correspon l’assessorament, l’avaluació, la col·laboració institucional, l’elaboració d’informes i estudis, i propostes d’actuació en matèria de violència de gènere. Aquests informes, estudis i propostes han de considerar de manera especial la situació de les dones amb més risc de patir violència de gènere o amb més dificultats per accedir als serveis. En qualsevol cas, les dades contingudes en els dits informes, estudis i propostes s’han de consignar desagregades per sexe. 2. L’Observatori Estatal de Violència sobre la Dona ha de remetre al Govern i a les comunitats autònomes, amb periodicitat anual, un informe sobre l’evolució de la violència exercida sobre la dona en els termes a què es refereix l’article 1 d’aquesta Llei, amb determinació dels tipus penals que s’hagin aplicat, i de l’efectivitat de les mesures acordades per a la protecció de les víctimes. L’informe també ha de destacar les necessitats de reforma legal per tal de garantir que l’aplicació de les mesures de protecció adoptades puguin assegurar el màxim nivell de tutela per a les dones. 3. S’han de determinar per reglament les funcions, el règim de funcionament i la composició, en la qual s’ha de garantir, en tot cas, la participació de les comunitats autònomes, les entitats locals, els agents socials, les associacions de consumidors i usuaris, i les organitzacions de dones amb implantació a tot el territori de l’Estat, així com de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. Article 31 Forces i cossos de seguretat 1. El Govern ha d’establir, en les forces i els cossos de Seguretat de l’Estat, unitats especialitzades en la prevenció de la violència de gènere i en el control de l’execució de les mesures judicials adoptades. 2. El Govern, amb la finalitat de fer més efectiva la protecció de les víctimes, ha de promoure les actuacions necessàries perquè les policies locals, en el marc de la seva col·laboració amb les forces i els cossos de Seguretat de l’Estat, cooperin a assegurar el compliment de les mesures acordades pels òrgans judicials quan aquestes siguin algunes de les que preveuen aquesta Llei o l’article 544 bis de la Llei d’enjudiciament criminal o l’article 57 del Codi penal.

357

Oposicions

2. El titular de la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona està legitimat davant els òrgans jurisdiccionals per intervenir en defensa dels drets i els interessos tutelats en aquesta Llei en col·laboració i coordinació amb les administracions amb competències en la matèria.

Temari

1. La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, adscrita al Ministeri de Treball i Afers Socials, ha de formular les polítiques públiques en relació amb la violència de gènere que ha de desenvolupar el Govern, i ha de coordinar i impulsar totes les accions que es realitzin en aquesta matèria, treballant en col·laboració i coordinació amb les administracions amb competència en la matèria.

Article 32 Plans de col·laboració 1. Els poders públics han d’elaborar plans de col·laboració que garanteixin l’ordenació de les seves actuacions en la prevenció, assistència i persecució dels actes de violència de gènere, que han d’implicar les administracions sanitàries, l’Administració de justícia, les forces i els cossos de seguretat i els serveis socials i organismes d’igualtat. 2. En desenvolupament dels plans, s’han d’articular protocols d’actuació que determinin els procediments que assegurin una actuació global i integral de les diferents administracions i serveis implicats, i que garanteixin l’activitat probatòria en els processos que se segueixin. 3. Les administracions amb competències sanitàries han de promoure l’aplicació, permanent actualització i difusió de protocols que continguin pautes uniformes d’actuació sanitària, tant en l’àmbit públic com privat, i especialment, del Protocol aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Aquests protocols han d’impulsar les activitats de prevenció, detecció precoç i intervenció continuada amb la dona sotmesa a violència de gènere o en risc de patir-la. Els protocols, a més de referir-se als procediments que s’han de seguir, han de fer referència expressa a les relacions amb l’Administració de justícia, en els casos en què hi hagi constatació o sospita fonamentada de danys físics o psíquics ocasionats per aquestes agressions o abusos. 4. En les actuacions que preveu aquest article s’ha de considerar de manera especial la situació de les dones que, per les seves circumstàncies personals i socials, puguin tenir més risc de patir la violència de gènere o més dificultats per accedir als serveis previstos en aquesta Llei, com ara les que pertanyen a minories, les immigrants, les que estan en situació d’exclusió social o les dones amb discapacitat. TÍTOL IV Tutela penal Article 33 Suspensió de penes El paràgraf segon de l’apartat 1, 6a, de l’article 83 del Codi penal, en la redacció que en fa la Llei orgànica 15/2003, queda redactat de la manera següent: «Si es tracta de delictes relacionats amb la violència de gènere, el jutge o tribunal ha de condicionar en tot cas la suspensió al compliment de les obligacions o els deures previstos a les regles 1a, 2a i 5a d’aquest apartat.»

358

Oposicions

4. El que disposa aquest article és aplicable a les comunitats autònomes que tinguin cossos de policia que exerceixin les funcions de protecció de les persones i els béns i el manteniment de l’ordre i la seguretat ciutadana dins el territori autònom, en els termes que preveuen els seus estatuts, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i les lleis de policia, i tot això amb la finalitat de fer més efectiva la protecció de les víctimes.

Temari

3. L’actuació de les forces i els cossos de seguretat ha de tenir en compte el Protocol d’actuació de les forces i els cossos de seguretat i de coordinació amb els òrgans judicials per a la protecció de la violència domèstica i de gènere.

Article 35 Substitució de penes El paràgraf tercer de l’apartat 1 de l’article 88 del Codi penal, en la redacció que en fa la Llei orgànica 15/2003, queda redactat de la manera següent: «En cas que el reu hagi estat condemnat per un delicte relacionat amb la violència de gènere, la pena de presó només pot ser substituïda per la de treballs en benefici de la comunitat. En aquests casos, el jutge o tribunal ha d’imposar addicionalment, a més de la subjecció a programes específics de reeducació i tractament psicològic, l’observança de les obligacions o els deures que preveuen les regles 1a i 2a de l’apartat 1 de l’article 83 d’aquest Codi.» Article 36 Protecció contra les lesions Es modifica l’article 148 del Codi penal, que queda redactat de la manera següent: «Les lesions que preveu l’apartat 1 de l’article anterior poden ser castigades amb la pena de presó de dos a cinc anys, atenent el resultat causat o el risc produït: 1r. Si en l’agressió s’han utilitzat armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes concretament perilloses per a la vida o salut, física o psíquica, del lesionat. 2n. Si hi ha intervingut acarnissament o traïdoria. 3r. Si la víctima és menor de dotze anys o incapaç. 4t. Si la víctima és o ha estat esposa, o dona que està o ha estat lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència. 5è. Si la víctima és una persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor.» Article 37 Protecció contra els maltractaments L’article 153 del Codi penal queda redactat de la manera següent: «1. El que per qualsevol mitjà o procediment causi a un altre menyscapte psíquic o una lesió no definits com a delicte en aquest Codi, o copegi o maltracti d’obra un altre sense causar-li lesió, quan l’ofesa sigui o hagi estat esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una relació d’afectivitat anàloga fins i tot sense convivència, o persona especialment vulnerable que convisqui amb l’autor, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d’armes d’un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o el tribunal ho considerin adequat a l’interès del menor o incapaç, inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys. 2. Si la víctima del delicte que preveu l’apartat anterior és alguna de les persones a què es refereix l’article 173.2, exceptuades les persones previstes a l’apartat anterior d’aquest

359

Temari

L’apartat 3 de l’article 84 del Codi penal, en la redacció que en fa la Llei orgànica 15/2003, queda redactat de la manera següent: «3. En el cas que la pena suspesa sigui de presó per la comissió de delictes relacionats amb la violència de gènere, l’incompliment per part del reu de les obligacions o els deures previstos a les regles 1a, 2a i 5a de l’apartat 1 de l’article 83 determina la revocació de la suspensió de l’execució de la pena.»

Oposicions

Article 34 Comissió de delictes durant el període de suspensió de la pena

S’afegeixen tres apartats, numerats com a 4, 5 i 6, a l’article 171 del Codi penal, que tenen la redacció següent: «4. Qui de manera lleu amenaci qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una relació d’afectivitat anàloga fins i tot sense convivència, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d’armes d’un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o el tribunal ho considerin adequat a l’interès del menor o incapaç, inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys. La mateixa pena s’imposa a qui de manera lleu amenaci una persona especialment vulnerable que convisqui amb l’autor. 5. Qui de manera lleu amenaci amb armes o altres instruments perillosos alguna de les persones a què es refereix l’article 173.2, exceptuades les previstes a l’apartat anterior d’aquest article, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o a treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d’armes d’un a tres anys, així com, quan el jutge o el tribunal ho considerin adequat a l’interès del menor o incapaç, inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment per un temps de sis mesos a tres anys. S’han d’imposar les penes previstes en els apartats 4 i 5, en la seva meitat superior quan el delicte es perpetri en presència de menors, o tingui lloc en el domicili comú o en el domicili de la víctima, o es realitzi trencant una pena de les que preveu l’article 48 d’aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa. 6. No obstant el que preveuen els apartats 4 i 5, el jutge o tribunal, raonant-ho a la sentència, atenent les circumstàncies personals de l’autor i les concurrents en la realització del fet, pot imposar la pena inferior en grau.» Article 39 Protecció contra les coaccions El contingut actual de l’article 172 del Codi penal queda numerat com a apartat 1 i s’afegeix un apartat 2 a l’esmentat article amb la redacció següent: «2. Qui de manera lleu coaccioni qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d’armes d’un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o tribunal ho

360

Oposicions

Article 38 Protecció contra les amenaces

Temari

article, l’autor ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d’armes d’un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o el tribunal ho considerin adequat a l’interès del menor o incapaç, inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment de sis mesos a tres anys. 3. Les penes previstes als apartats 1 i 2 s’han d’imposar en la seva meitat superior quan el delicte es perpetri en presència de menors, o utilitzant armes, o tingui lloc en el domicili comú o en el domicili de la víctima, o es realitzi trencant una pena de les que preveu l’article 48 d’aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa. 4. No obstant el que preveuen els apartats anteriors, el jutge o tribunal, raonant-ho en la sentència, atenent les circumstàncies personals de l’autor i les concurrents en la realització del fet, pot imposar la pena inferior en grau.»

Es modifica l’article 468 del Codi penal, que queda redactat de la manera següent: «1. Els qui trenquin la condemna, mesura de seguretat, presó, mesura cautelar, conducció o custòdia han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any si estan privats de llibertat, i amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos en els altres casos. 2. S’ha d’imposar en tot cas la pena de presó de sis mesos a un any als qui trenquin una pena de les que preveu l’article 48 d’aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa imposades en processos criminals en els quals l’ofès sigui alguna de les persones a què es refereix l’article 173.2.» Article 41 Protecció contra les vexacions lleus L’article 620 del Codi penal queda redactat de la manera següent: «Es castiguen amb la pena de multa de deu a vint dies: 1r. Els qui de manera lleu amenacin un altre amb armes o altres instruments perillosos, o els provoquin en una baralla, com no sigui en defensa justa, llevat que el fet sigui constitutiu de delicte. 2n. Els qui causin a un altre una amenaça, coacció, injúria o vexació injusta de caràcter lleu, llevat que el fet sigui constitutiu de delicte. Els fets descrits en els dos números anteriors només són perseguibles mitjançant denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal. En els casos del número 2n d’aquest article, quan l’ofès sigui alguna de les persones a què es refereix l’article 173.2, la pena ha de ser la de localització permanent de quatre a vuit dies, sempre en domicili diferent i allunyat del de la víctima, o treballs en benefici de la comunitat de cinc a deu dies. En aquests casos no és exigible la denúncia a què es refereix el paràgraf anterior d’aquest article, excepte per a la persecució de les injúries.» Article 42 Administració penitenciària 1. L’Administració penitenciària ha de realitzar programes específics per a interns condemnats per delictes relacionats amb la violència de gènere. 2. Les juntes de tractament han de valorar, en les progressions de grau, concessió de permisos i concessió de la llibertat condicional, el seguiment i l’aprofitament dels programes específics per part dels interns a què es refereix l’apartat anterior.

361

Oposicions

Article 40 Trencament de condemna

Temari

consideri adequat a l’interès del menor o incapaç, inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys. La mateixa pena s’imposa a qui de manera lleu coaccioni una persona especialment vulnerable que convisqui amb l’autor. S’ha d’imposar la pena en la seva meitat superior quan el delicte es perpetri en presència de menors, o tingui lloc al domicili comú o al domicili de la víctima, o es realitzi trencant una pena de les que preveu l’article 48 d’aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa. No obstant el que preveuen els paràgrafs anteriors, el jutge o tribunal, raonant-ho a la sentència, atenent les circumstàncies personals de l’autor i les concurrents en la realització del fet, pot imposar la pena inferior en grau.»

Article 43 Organització territorial S’afegeix un article 87 bis a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, amb la redacció següent: «1. En cada partit hi ha d’haver un o més jutjats de violència sobre la dona, amb seu a la capital d’aquell partit i jurisdicció en tot el seu àmbit territorial. Adquireixen la designació del municipi de la seva seu. 2. No obstant això, es poden establir, excepcionalment, jutjats de violència sobre la dona que estenguin la seva jurisdicció a dos o més partits dins de la mateixa província. 3. El Consell General del Poder Judicial pot acordar, amb l’informe previ de les sales de Govern, que, en les circumscripcions on sigui convenient en funció de la càrrega de treball existent, el coneixement dels assumptes esmentats a l’article 87 ter d’aquesta Llei orgànica correspongui a un dels jutjats de primera instància i instrucció, o d’instrucció, si s’escau, i en aquesta situació s’ha de determinar que un sol d’aquests òrgans conegui de tots aquests assumptes dins el partit judicial, ja sigui de manera exclusiva o coneixent també d’altres matèries. 4. En els partits judicials en què hi hagi un sol jutjat de primera instància i instrucció, aquest és el que assumeix el coneixement dels assumptes a què es refereix l’article 87 ter d’aquesta Llei.» Article 44 Competència S’afegeix un article 87 ter a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, amb la redacció següent: «1. Els jutjats de violència sobre la dona coneixen, en l’ordre penal, de conformitat en tot cas amb els procediments i els recursos previstos a la Llei d’enjudiciament criminal, dels supòsits següents: a) De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal pels delictes recollits als títols del Codi penal relatius a homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la integritat moral, contra la llibertat i indemnitat sexuals o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació, sempre que s’hagin comès contra qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència, així com dels comesos sobre els descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre els menors o incapaços que convisquin amb ell o que estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, quan també s’hagi produït un acte de violència de gènere. b) De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal per qualsevol delicte contra els drets i deures familiars, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com a tals a la lletra anterior. c) De l’adopció de les corresponents ordres de protecció a les víctimes, sense perjudici de les competències atribuïdes al jutge de guàrdia.

362

Temari

CAPÍTOL I Dels jutjats de violència sobre la dona

Oposicions

TÍTOL V Tutela judicial

Article 45 Recursos en matèria penal S’afegeix un nou ordinal 4t a l’article 82.1 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, amb la redacció següent: «Dels recursos que estableix la llei contra les resolucions en matèria penal dictades pels jutjats de violència sobre la dona de la província. A fi de facilitar el coneixement d’aquests recursos, i atenent el nombre d’assumptes existents, s’han d’especialitzar una o diverses de les seves seccions de conformitat amb el que preveu l’article 98 de l’esmentada Llei orgànica. Aquesta especialització s’ha d’estendre a aquells supòsits en què correspongui a l’Audiència Provincial l’enjudiciament en primera instància d’assumptes instruïts pels jutjats de violència sobre la dona de la província.» Article 46 Recursos en matèria civil S’afegeix un nou paràgraf a l’article 82.4 a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, amb la redacció següent: «Les audiències provincials coneixen, així mateix, dels recursos que estableix la llei contra les resolucions dictades en matèria civil pels jutjats de violència sobre la dona de la província. A fi de facilitar el coneixement d’aquests recursos, i atenent el nombre

363

Oposicions Temari

d) Del coneixement i la decisió de les faltes que contenen els títols I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com a tals a la lletra a) d’aquest apartat. 2. Els jutjats de violència sobre la dona poden conèixer en l’ordre civil, en tot cas de conformitat amb els procediments i recursos previstos a la Llei d’enjudiciament civil, dels assumptes següents: a) Els de filiació, maternitat i paternitat. b) Els de nul·litat del matrimoni, separació i divorci. c) Els que versin sobre relacions paternofilials. d) Els que tinguin per objecte l’adopció o modificació de mesures de transcendència familiar. e) Els que versin exclusivament sobre guarda i custòdia de fills i filles menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l’altre en nom dels fills i les filles menors. f) Els que versin sobre la necessitat d’assentiment en l’adopció. g) Els que tinguin per objecte l’oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. 3. Els jutjats de violència sobre la dona tenen de forma exclusiva i excloent competència en l’ordre civil quan concorrin simultàniament els requisits següents: a) Que es tracti d’un procés civil que tingui per objecte alguna de les matèries indicades al número 2 d’aquest article. b) Que alguna de les parts del procés civil sigui víctima dels actes de violència de gènere, en els termes a què fa referència l’apartat 1 a) d’aquest article. c) Que alguna de les parts del procés civil sigui imputada com a autor, inductor o cooperador necessari en la realització d’actes de violència de gènere. d) Que s’hagin iniciat davant del jutge de violència sobre la dona actuacions penals per delicte o falta a conseqüència d’un acte de violència sobre la dona, o s’hagi adoptat una ordre de protecció a una víctima de violència de gènere. 4. Quan el jutge apreciï que els actes posats en coneixement seu, de manera notòria, no constitueixen expressió de violència de gènere, pot inadmetre la pretensió, que ha de remetre a l’òrgan judicial competent. 5. En tots aquests casos està vedada la mediació.»

El Govern, el Consell General del Poder Judicial i les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves respectives competències, han d’assegurar una formació específica relativa a la igualtat i no-discriminació per raó de sexe i sobre violència de gènere en els cursos de formació de jutges i magistrats, fiscals, secretaris judicials, forces i cossos de seguretat i metges forenses. En tot cas, en els cursos de formació anteriors s’ha d’introduir l’enfocament de la discapacitat de les víctimes. Article 48 Jurisdicció dels jutjats Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, que queda redactat de la manera següent: «1. Els jutjats de primera instància i instrucció i els jutjats de violència sobre la dona tenen jurisdicció en l’àmbit territorial del seu respectiu partit. No obstant això, i ateses les circumstàncies geogràfiques, d’ubicació i població, es poden crear jutjats de violència sobre la dona que atenguin més d’un partit judicial.» Article 49 Seu dels jutjats Es modifica l’article 9 de la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, que queda redactat de la manera següent: «Els jutjats de primera instància i instrucció i els jutjats de violència sobre la dona tenen la seu a la capital del partit.» Article 50 Planta dels jutjats de violència sobre la dona S’afegeix un article 15 bis a la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, amb la redacció següent: «1. La planta inicial dels jutjats de violència sobre la dona és la que estableix l’annex XIII d’aquesta Llei. 2. La concreció de la planta inicial i la que sigui objecte de desenvolupament posterior s’ha de fer mitjançant un reial decret de conformitat amb el que estableix l’article 20 d’aquesta Llei i s’ha d’ajustar als criteris següents: a) Es poden crear jutjats de violència sobre la dona en els partits judicials en què la càrrega de treball així ho aconselli. b) En els partits judicials en què, atenent el volum d’assumptes, no es consideri necessari el desenvolupament de la planta judicial, es poden transformar alguns dels jutjats d’instrucció i de primera instància i instrucció en funcionament en jutjats de violència sobre la dona. c) Així mateix quan es consideri, en funció de la càrrega de treball, que no és necessària la creació d’un òrgan judicial específic, s’ha de determinar, si n’hi ha diversos, quins jutjats d’instrucció o de primera instància i instrucció assumeixen el coneixement de les matèries de violència sobre la dona en els termes de l’article 1 de la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere amb caràcter exclusiu juntament amb la resta de les corresponents a la jurisdicció penal o civil, segons la naturalesa de l’òrgan en qüestió.

364

Temari

Article 47 Formació

Oposicions

d’assumptes existents, es poden especialitzar una o diverses de les seves seccions de conformitat amb el que preveu l’article 98 de l’esmentada Llei orgànica.»

L’apartat 2 de l’article 21 de la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, té la redacció següent: «2. El ministre de Justícia pot establir que els jutjats de primera instància i d’instrucció o de primera instància i instrucció i els jutjats de violència sobre la dona siguin servits per magistrats, sempre que estiguin radicats en un partit judicial superior a 150.000 habitants de dret o experimentin augments de població de fet que superin aquesta xifra, i el volum de càrregues competencials així ho exigeixi.» Article 52 Constitució dels jutjats S’inclou un nou article 46 ter a la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, amb la redacció següent: «1. El Govern, dins el marc de la Llei de pressupostos generals de l’Estat, escoltat el Consell General del Poder Judicial i, si s’escau, la comunitat autònoma afectada, ha de procedir de manera escalonada i mitjançant un reial decret a la constitució, compatibilització i transformació de jutjats d’instrucció i de primera instància i instrucció per a la plena efectivitat de la planta dels jutjats de violència sobre la dona. 2. Mentre les comunitats autònomes no fixin la seu dels jutjats de violència sobre la dona, aquesta s’entén situada en les poblacions que estableix l’annex XIII d’aquesta Llei.» Article 53 Notificació de les sentències dictades per tribunals S’afegeix un nou paràgraf a l’article 160 de la Llei d’enjudiciament criminal, amb el contingut següent: «Quan la instrucció de la causa hauria d’haver correspost a un jutjat de violència sobre la dona, la sentència ha de ser remesa al mateix jutjat per testimoni de manera immediata, amb indicació de si la sentència és ferma o no.» Article 54 Especialitats en el cas de judicis ràpids S’afegeix un nou article 797 bis a la Llei d’enjudiciament criminal amb el contingut següent: «1. En el cas que la competència correspongui al jutjat de violència sobre la dona, les diligències i resolucions assenyalades als articles anteriors han de ser practicades i adoptades durant les hores d’audiència. 2. La policia judicial ha de realitzar les citacions a què es refereix l’article 796, davant el jutjat de violència sobre la dona, el dia hàbil més pròxim, entre els que es fixin per reglament. No obstant això, el detingut, si n’hi ha, ha de ser posat a disposició del jutjat d’instrucció de guàrdia, únicament a l’efecte de regularitzar la seva situació personal, quan no sigui possible la presentació davant el jutjat de violència sobre la dona que en resulti competent. 3. Per a la realització de les citacions abans esmentades, la policia judicial ha de fixar el dia i l’hora de la compareixença coordinadament amb el jutjat de violència sobre la dona. A aquests efectes el Consell General del Poder Judicial, d’acord amb el que estableix l’article

365

Temari

Article 51 Places servides per magistrats

Oposicions

3. Són servits per magistrats els jutjats de violència sobre la dona que tinguin la seu a la capital de la província i els altres jutjats que així s’estableixen a l’annex XIII d’aquesta Llei.»

S’afegeix un apartat 5 a l’article 789 de la Llei d’enjudiciament criminal, amb el contingut següent: «5. Quan la instrucció de la causa hauria d’haver correspost a un jutjat de violència sobre la dona la sentència ha de ser remesa al mateix jutjat per testimoni de manera immediata. Igualment se li ha de remetre la declaració de fermesa i la sentència de segona instància quan aquesta sigui revocatòria, en tot o en part, de la sentència prèviament dictada.» Article 56 Especialitats en el cas de judicis ràpids en matèria de faltes S’afegeix un nou apartat 5 a l’article 962 de la Llei d’enjudiciament criminal, amb el contingut següent: «5. En el cas que la competència per conèixer correspongui al jutjat de violència sobre la dona, la policia judicial ha de realitzar les citacions a què es refereix aquest article davant l’esmentat jutjat el dia hàbil més pròxim. Per a la realització de les citacions abans esmentades, la policia judicial ha de fixar el dia i l’hora de la compareixença coordinadament amb el jutjat de violència sobre la dona. A aquests efectes el Consell General del Poder Judicial, d’acord amb el que estableix l’article 110 de la Llei orgànica del poder judicial, ha de dictar els reglaments oportuns per assegurar aquesta coordinació.» CAPÍTOL II Normes processals civils Article 57 Pèrdua de la competència objectiva quan es produeixin actes de violència sobre la dona S’afegeix un nou article 49 bis a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, la redacció del qual és la següent: «Article 49 bis. Pèrdua de la competència quan es produeixin actes de violència sobre la dona. 1. Quan un jutge, que estigui coneixent en primera instància d’un procediment civil, tingui notícia de la comissió d’un acte de violència dels definits a l’article 1 de la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que hagi donat lloc a la iniciació d’un procés penal o a una ordre de protecció, després de verificar la concurrència dels requisits previstos en l'apartat 3 de l’article 87 ter de la Llei orgànica del poder judicial, s’ha d’inhibir, i ha de remetre les actuacions a l’estat en què estiguin al jutge de violència sobre la dona que en resulti competent, llevat que s’hagi iniciat la fase del judici oral. 2. Quan un jutge que estigui coneixent d’un procediment civil tingui notícia de la possible comissió d’un acte de violència de gènere, que no hagi donat lloc a la iniciació d’un procés penal, ni a dictar una ordre de protecció, després de verificar que hi concorren els requisits de l'apartat 3 de l’article 87 ter de la Llei orgànica del poder judicial, ha de citar immediatament les parts a una compareixença amb el ministeri fiscal que s’ha de fer en les següents 24 hores a fi que aquest prengui coneixement de totes les dades que siguin rellevants sobre els fets esdevinguts. Després d’aquesta compareixença, el fiscal, de manera immediata, ha de decidir si procedeix, en les 24 hores següents, a denunciar els

366

Temari

Article 55 Notificació de les sentències dictades pel jutjat penal

Oposicions

110 de la Llei orgànica del poder judicial, ha de dictar els reglaments oportuns per assegurar aquesta coordinació.»

CAPÍTOL III Normes processals penals Article 58 Competències en l’ordre penal Es modifica l’article 14 de la Llei d’enjudiciament criminal, que queda redactat de la manera següent: «Fora dels casos que expressament i limitadament atribueixen la Constitució i les lleis a jutges i tribunals determinats, són competents: 1. Per al coneixement i la decisió dels judicis de faltes, el jutge d’instrucció, llevat que la competència correspongui al jutge de violència sobre la dona de conformitat amb el número cinquè d’aquest article. No obstant això, coneix dels judicis per faltes tipificades als articles 626, 630, 632 i 633 del Codi penal, el jutge de pau del lloc en què s’hagin comès. També en coneixen els jutges de pau dels judicis per faltes tipificades a l’article 620.1r i 2n, del Codi penal, excepte quan l’ofès sigui alguna de les persones a què es refereix l’article 173.2 del mateix Codi. 2. Per a la instrucció de les causes, el jutge d’instrucció del partit en què el delicte s’hagi comès, o el jutge de violència sobre la dona, o el jutge central d’instrucció respecte als delictes que la Llei determini. 3. Per al coneixement i la decisió de les causes per delictes als quals la Llei assenyali pena privativa de llibertat de durada no superior a cinc anys o pena de multa sigui quina sigui la seva quantia, o qualssevol altres de diferent naturalesa, tant si són úniques, conjuntes o alternatives, sempre que la durada d’aquestes no excedeixi els deu anys, així com per faltes, siguin o no incidentals, imputables als autors d’aquests delictes o a altres persones, quan la comissió de la falta o la seva prova estiguin relacionades amb aquells, el jutge penal de la circumscripció on el delicte va ser comès, o el jutge penal corresponent a la circumscripció

367

Oposicions Temari

actes de violència de gènere o a sol·licitar l’ordre de protecció davant el jutjat de violència sobre la dona que en resulti competent. En el cas que s’interposi la denúncia o se sol·liciti l’ordre de protecció, el fiscal ha de lliurar una còpia de la denúncia o sol·licitud al Tribunal, el qual continua coneixent de l’assumpte fins que sigui requerit d’inhibició, si s’escau, pel jutge de violència sobre la dona competent. 3. Quan un jutge de violència sobre la dona que estigui coneixent d’una causa penal per violència de gènere tingui coneixement de l’existència d’un procés civil i verifiqui la concurrència dels requisits de l'apartat 3 de l’article 87 ter de la Llei orgànica del poder judicial, ha de requerir d’inhibició el tribunal civil, el qual ha d’acordar immediatament la seva inhibició i la remissió dels actes a l’òrgan requeridor. Als efectes del paràgraf anterior, el requeriment d’inhibició ha d’anar acompanyat d’un testimoni de la incoació de diligències prèvies o de judici de faltes, de la interlocutòria d’admissió de la querella, o de l’ordre de protecció adoptada. 4. En els casos que preveuen els apartats 1 i 2 d’aquest article, el Tribunal Civil ha de remetre les actuacions al jutjat de violència sobre la dona sense que hi sigui d’aplicació el que preveu l’article 48.3 de la Llei d’enjudiciament civil, i les parts des d’aquest moment han de comparèixer davant l’òrgan esmentat. En aquests casos no són aplicables les altres normes d’aquesta secció, ni s’admet declinatòria, i les parts que vulguin fer valer la competència del jutjat de violència sobre la dona han de presentar testimoni d’alguna de les resolucions dictades per l’esmentat jutjat a què es refereix el paràgraf final del número anterior. 5. Els jutjats de violència sobre la dona han d’exercir les seves competències en matèria civil de manera exclusiva i excloent, i en tot cas de conformitat amb els procediments i recursos previstos a la Llei d’enjudiciament civil.»

Article 59 Competència territorial S’afegeix un nou article 15 bis a la Llei d’enjudiciament criminal, la redacció del qual és la següent: «En cas que es tracti d’alguns dels delictes o faltes la instrucció o el coneixement dels quals correspongui al jutge de violència sobre la dona, la competència territorial està determinada pel lloc del domicili de la víctima, sense perjudici de l’adopció de l’ordre de protecció, o de mesures urgents de l’article 13 d’aquesta Llei que pugui adoptar el jutge del lloc de comissió dels fets.» Article 60 Competència per connexió S’afegeix un nou article 17 bis a la Llei d’enjudiciament criminal, la redacció del qual és la següent: «La competència dels jutjats de violència sobre la dona s’estén a la instrucció i el coneixement dels delictes i faltes connexos sempre que la connexió tingui l’origen en algun dels casos previstos en els números 3r i 4t de l’article 17 d’aquesta Llei.»

368

Oposicions Temari

del jutjat de violència sobre la dona, si s’escau, o el jutge central penal en l’àmbit que li és propi, sense perjudici de la competència del jutge d’instrucció de guàrdia del lloc de comissió del delicte per dictar sentència de conformitat, o del jutge de violència sobre la dona competent, si s’escau, en els termes que estableix l’article 801. No obstant això, en els casos de competència del jutge penal, si el delicte és dels atribuïts al tribunal del jurat, el coneixement i la decisió corresponen a aquest. 4. Per al coneixement i la decisió de les causes en els altres casos l’Audiència Provincial de la circumscripció on el delicte s’hagi comès, o l’Audiència Provincial corresponent a la circumscripció del jutjat de violència sobre la dona, si s’escau, o la Sala Penal de l’Audiència Nacional. No obstant això, en els casos de competència de l’Audiència Provincial, si el delicte és dels atribuïts al tribunal de jurat, el coneixement i la decisió corresponen a aquest. 5. Els jutjats de violència sobre la dona són competents en les matèries següents, en tot cas de conformitat amb els procediments i els recursos que preveu aquesta Llei: a) De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal pels delictes recollits en els títols del Codi penal relatius a homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la integritat moral, contra la llibertat i indemnitat sexuals o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació, sempre que s’hagin comès contra qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència, així com dels comesos sobre els descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre els menors o incapaços que convisquin amb ell o que estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, quan també s’hagi produït un acte de violència de gènere. b) De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal per qualsevol delicte contra els drets i deures familiars, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com a tals en la lletra anterior. c) De l’adopció de les corresponents ordres de protecció a les víctimes, sense perjudici de les competències atribuïdes al jutge de guàrdia. d) Del coneixement i la decisió de les faltes contingudes en els títols I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com a tals a la lletra a) d’aquest apartat.»

1. Les mesures de protecció i seguretat previstes en el present capítol són compatibles amb qualssevol de les mesures cautelars i d’assegurament que es poden adoptar en els processos civils i penals. 2. En tots els procediments relacionats amb la violència de gènere, el jutge competent, d’ofici o a instància de les víctimes, dels fills, de les persones que convisquin amb elles o estiguin subjectes a la seva guarda o custòdia, del ministeri fiscal o de l’Administració de la qual depenguin els serveis d’atenció a les víctimes o la seva acollida, s’ha de pronunciar en tot cas sobre la pertinència de l’adopció de les mesures cautelars i d’assegurament que preveu aquest capítol, i n’ha de determinar el termini, si és procedent la seva adopció. Article 62 De l’ordre de protecció Rebuda la sol·licitud d’adopció d’una ordre de protecció, el jutge de violència sobre la dona i, si s’escau, el jutge de guàrdia, han d’actuar de conformitat amb el que disposa l’article 544 ter de la Llei d’enjudiciament criminal. Article 63 De la protecció de dades i les limitacions a la publicitat 1. En les actuacions i els procediments relacionats amb la violència de gènere s’ha de protegir la intimitat de les víctimes; especialment, les seves dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol altra persona que estigui sota la seva guarda o custòdia. 2. Els jutges competents poden acordar, d’ofici o a instància de part, que les vistes es desenvolupin a porta tancada i que les actuacions siguin reservades. Article 64 De les mesures de sortida del domicili, allunyament o suspensió de comunicacions 1. El Jutge pot ordenar la sortida obligatòria de l’inculpat per violència de gènere del domicili en el qual hagi estat convivint o tingui la seva residència la unitat familiar, així com la prohibició de tornar-hi. 2. El jutge, amb caràcter excepcional, pot autoritzar que la persona protegida concerti, amb una agència o societat pública allà on n’hi hagi i que inclogui entre les seves activitats la de l’arrendament d’habitatges, la permuta de l’ús atribuït de l’habitatge familiar del qual siguin copropietaris, per l’ús d’un altre habitatge, durant el temps i en les condicions que es determinin. 3. El jutge pot prohibir a l’inculpat que s’aproximi a la persona protegida, cosa que li impedeix acostar-s’hi en qualsevol lloc on es trobi, així com acostar-se al seu domicili, al seu lloc de treball o a qualsevol altre lloc que freqüenti la persona protegida.

369

Oposicions

Article 61 Disposicions generals

Temari

CAPÍTOL IV Mesures judicials de protecció i de seguretat de les víctimes

5. El jutge pot prohibir a l’inculpat tota classe de comunicació amb la persona o persones que s’indiqui, sota advertència d’incórrer en responsabilitat penal. 6. Les mesures a què es refereixen els apartats anteriors es poden acordar acumuladament o separadament. Article 65 De les mesures de suspensió de la pàtria potestat o la custòdia de menors El jutge pot suspendre per a l’inculpat per violència de gènere l’exercici de la pàtria potestat o de la guarda i custòdia, respecte dels menors a què es refereixi. Article 66 De la mesura de suspensió del règim de visites El jutge pot ordenar la suspensió de visites de l’inculpat per violència de gènere als descendents. Article 67 De la mesura de suspensió del dret a la tinença, el portament i l’ús d’armes El jutge pot acordar, respecte als inculpats en delictes relacionats amb la violència a què es refereix aquesta Llei, la suspensió del dret a la tinença, el portament i l’ús d’armes, amb l’obligació de dipositar-les en els termes establerts per la normativa vigent. Article 68 Garanties per a l’adopció de les mesures Les mesures restrictives de drets que conté aquest capítol s’han d’adoptar mitjançant interlocutòria motivada en la qual se n’apreciï la proporcionalitat i necessitat, i, en tot cas, amb intervenció del ministeri fiscal i respecte dels principis de contradicció, audiència i defensa. Article 69 Manteniment de les mesures de protecció i seguretat Les mesures d’aquest capítol es poden mantenir després de la sentència definitiva i durant la tramitació dels eventuals recursos que corresponguin. En aquest cas, s’ha de fer constar a la sentència el manteniment d’aquestes mesures. CAPÍTOL V Del fiscal contra la violència sobre la dona

370

Oposicions

4. La mesura d’allunyament es pot acordar amb independència que la persona afectada, o aquelles als quals es pretengui protegir, hagin abandonat prèviament el lloc.

Temari

Es pot acordar la utilització d’instruments amb la tecnologia adequada per verificar-ne immediatament l’incompliment. El jutge ha de fixar una distància mínima entre l’inculpat i la persona protegida que no es pot excedir, sota advertència d’incórrer en responsabilitat penal.

Article 71 Seccions contra la violència sobre la dona Se substitueixen els paràgrafs segon i tercer de l’apartat 1 de l’article 18 de la Llei 50/1981, de 30 de desembre, reguladora de l’Estatut orgànic del ministeri fiscal, pel text següent: «A la fiscalia de l’Audiència Nacional i en cada fiscalia dels tribunals superiors de justícia i de les audiències provincials, hi ha una secció de menors a la qual s’encomanen les funcions i les facultats que al ministeri fiscal atribueix la Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i una altra secció contra la violència sobre la dona en cada fiscalia dels tribunals superiors de justícia i de les audiències provincials. A aquestes seccions són adscrits fiscals que pertanyin a les seves respectives plantilles. Hi tenen preferència aquells que per raó de les anteriors funcions exercides, cursos impartits o superats o per qualsevol altra circumstància anàloga, s’hagin especialitzat en la matèria. No obstant això, quan les necessitats del servei ho aconsellin també poden actuar en altres àmbits o matèries. A les fiscalies dels tribunals superiors de justícia i a les audiències provincials hi poden haver les adscripcions permanents que es determinin per reglament. A la secció contra la violència sobre la dona s’atribueixen les funcions següents: a) Intervenir en els procediments penals pels fets constitutius de delictes o faltes la competència dels quals estigui atribuïda als jutjats de violència sobre la dona. b) Intervenir directament en els processos civils la competència dels quals estigui atribuïda als jutjats de violència sobre la dona. A la secció contra la violència sobre la dona s’ha de portar un registre dels procediments que se segueixin relacionats amb aquests fets que ha de permetre la consulta dels fiscals quan coneguin d’un procediment dels quals tinguin atribuïda la competència, a l’efecte escaient en cada cas.»

371

Temari

S’afegeix un article 18 quater a la Llei 50/1981, de 30 de desembre, reguladora de l’Estatut orgànic del ministeri fiscal, amb la redacció següent: «1. El fiscal general de l’Estat ha de nomenar, una vegada escoltat el Consell Fiscal, com a delegat, un fiscal contra la violència sobre la dona, amb categoria de fiscal de sala, que exerceixi les funcions següents: a) Practicar les diligències a què es refereix l’article 5 de l’Estatut orgànic del ministeri fiscal, i intervenir directament en els processos penals d’especial transcendència apreciada pel fiscal general de l’Estat, referents als delictes per actes de violència de gènere compresos a l’article 87 ter.1 de la Llei orgànica del poder judicial. b) Intervenir, per delegació del fiscal general de l’Estat, en els processos civils compresos a l’article 87 ter.2 de la Llei orgànica del poder judicial. c) Supervisar i coordinar l’actuació de les seccions contra la violència sobre la dona, recollirne informes i donar coneixement al fiscal en cap de les fiscalies en què s’integrin. d) Coordinar els criteris d’actuació de les diverses fiscalies en matèries de violència de gènere, per a la qual cosa pot proposar al fiscal general de l’Estat l’emissió de les instruccions corresponents. e) Elaborar semestralment, i presentar al fiscal general de l’Estat, per a la seva remissió a la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, i al Consell Fiscal, un informe sobre els procediments seguits i les actuacions practicades pel ministeri fiscal en matèria de violència de gènere. 2. Per a la seva adequada actuació se li han d’adscriure els professionals i els experts que siguin necessaris per auxiliar-lo de manera permanent o ocasional.»

Oposicions

Article 70 Funcions del fiscal contra la violència sobre la dona

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera Pensions i ajudes 1. Qui sigui condemnat, per sentència ferma, per la comissió d’un delicte dolós d’homicidi en qualsevol de les seves formes o de lesions, quan l’ofesa pel delicte sigui la seva cònjuge o excònjuge, perd la condició de beneficiari de la pensió de viduïtat que li correspongui dins el sistema públic de pensions causada per la víctima, llevat que, si s’escau, hi hagi reconciliació entre ells. 2. A qui sigui condemnat, per sentència ferma, per la comissió d’un delicte dolós d’homicidi en qualsevol de les seves formes o de lesions, quan l’ofesa pel delicte sigui cònjuge o excònjuge, o estigui o hagi estat lligada a ell per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència, no se li ha d’abonar, en cap cas, la pensió per orfandat de la qual puguin ser beneficiaris els seus fills dins el sistema públic de pensions, llevat que, si s’escau, hi hagi hagut reconciliació entre aquells. 3. No té la consideració de beneficiari, a títol de víctima indirecta, de les ajudes previstes a la Llei 35/1995, d’11 de desembre, d’ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, qui sigui condemnat per delicte dolós d’homicidi en qualsevol de les seves formes, quan l’ofesa sigui cònjuge o excònjuge o la persona amb la qual estigui o hagi estat lligat de manera estable per una relació d’afectivitat anàloga, amb independència de l’orientació sexual, com a mínim durant els dos anys anteriors al moment de la mort, llevat que hagin tingut descendència en comú, cas en què basta la mera convivència. Segona Protocols d’actuació

372

Temari

Es fa una nova redacció a l'apartat 5 de l'article 22 de la Llei 50/1981, de 30 de desembre, reguladora de l'Estatut orgànic del ministeri fiscal, que queda redactat de la manera següent: «5. En les fiscalies en què el nombre d’assumptes de què conegui així ho aconselli i sempre que resulti convenient per a l’organització del servei, amb l’informe previ del Consell Fiscal, es poden designar delegats de la prefectura amb la finalitat d’assumir les funcions de direcció i coordinació que li siguin específicament encomanades. La plantilla orgànica ha de determinar el nombre màxim de delegats de la prefectura que es puguin designar en cada fiscalia. En tot cas, a cada fiscalia hi ha d’haver un delegat de prefectura que assumeixi les funcions de direcció i coordinació, en els termes previstos en aquest apartat, en matèria d’infraccions relacionades amb la violència de gènere, delictes contra el medi ambient, i vigilància penitenciària, amb caràcter exclusiu o compartit amb altres matèries. Aquests delegats són nomenats i, si s’escau, rellevats mitjançant resolució dictada pel fiscal general de l’Estat, a proposta motivada del fiscal en cap respectiu, escoltada la Junta de Fiscalia. Quan la resolució del fiscal general de l’Estat sigui discrepant amb la proposta del fiscal en cap respectiu, ha de ser motivada. Per a la cobertura d’aquestes places és necessari, amb caràcter previ a la proposta del fiscal en cap corresponent, fer una convocatòria entre els fiscals de la plantilla. A la proposta s’hi ha d’adjuntar la relació de la resta dels fiscals que hagin sol·licitat el lloc amb aportació dels mèrits al·legats.»

Oposicions

Article 72 Delegats de la prefectura de la fiscalia

1. Les lletres b) i g) de l’article 2 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, queden redactades de la manera següent: «b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals, de la igualtat entre homes i dones i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència. g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles i per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests i noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.» 2. S’incorporen tres noves lletres a l’apartat 1 de l’article 31 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, que queden redactades de la manera següent: «k) Les organitzacions de dones amb implantació en tot el territori de l’Estat. l) L’Institut de la Dona. m) Personalitats de reconegut prestigi en la lluita per a l’eradicació de la violència de gènere.» 3. La lletra e) de l’apartat 1 de l’article 32 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, queda redactada de la manera següent: «e) Les disposicions que es refereixin al desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats i al foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones en l’ensenyament.» 4. L’apartat 1 de l’article 33 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’educació, queda redactat de la manera següent: «1. El Consell Escolar de l’Estat ha d’elaborar i fer públic anualment un informe sobre el sistema educatiu, on s’han de recollir i valorar els diversos aspectes d’aquest, incloent-hi la possible situació de violència exercida en la comunitat educativa. Així mateix s’ha d’informar de les mesures que en relació amb la prevenció de violència i foment de la igualtat entre homes i dones estableixin les administracions educatives.» 5. S’inclou un nou setè guió a l’apartat 1 de l’article 56 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, amb la redacció següent: «–Una persona, escollida pels membres del Consell Escolar del centre, que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones.» 6. S’afegeix una nova lletra m) a l’article 57 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, amb la redacció següent: «m) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre, la igualtat entre homes i dones, i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.» Quarta Modificació de la Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu

373

Oposicions

Tercera Modificació de la Llei orgànica reguladora del dret a l’educació.

Temari

El Govern i les comunitats autònomes, que hagin assumit competències en matèria de justícia, han d’organitzar en l’àmbit que a cadascuna li és propi els serveis forenses de manera que disposin d’unitats de valoració forense integral encarregades de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere.

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, que queda redactada de la manera següent: «3. La metodologia didàctica de la formació professional específica ha de promoure la integració de continguts científics, tecnològics i organitzatius. Així mateix, ha d’afavorir en l’alumne la capacitat per aprendre pel seu compte i per treballar en equip, així com la formació en la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.» Cinquena Modificació de la Llei orgànica de qualitat de l’educació 1. S’afegeix una nova lletra b), amb el consegüent desplaçament de les actuals, i tres noves lletres n), ñ) i o) a l’article 1 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «b) L’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre homes i dones. n) La formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, de la igualtat entre homes i dones i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència. ñ) La formació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests i no violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. o) El desenvolupament de les capacitats afectives.» 2. S’afegeixen dues noves lletres e) i f), amb el consegüent desplaçament de les actuals, a l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «e) Exercitar-se en la prevenció dels conflictes i en la resolució pacífica d’aquests. f) Desenvolupar les seves capacitats afectives.» 3. S’afegeixen tres noves lletres b), c) i d), amb e consegüent desplaçament de les actuals, a l’apartat 2 e l’article 15 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre,de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «b) Adquirir habilitats en la prevenció de conflictes en la seva resolució pacífica que permetin desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials en els quals es relacionen. c) Comprendre i respectar la igualtat entre sexes. d) Desenvolupar les seves capacitats afectives.»

374

Oposicions

2. Es modifica la lletra e) i s’afegeix la lletra l) a l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, que queden redactades de la manera següent: «e) El foment dels hàbits de comportament democràtic i les habilitats i la tècnica en la prevenció de conflictes i en la resolució pacífica d’aquests. l) La formació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.»

Temari

1. Es modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 1 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, que queda redactada de la manera següent: «b) La formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, de la igualtat entre homes i dones i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.»

6. S’afegeixen dues noves lletres b) i c), amb el consegüent desplaçament de les actuals, a l’apartat 2 de l’article 34 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el següent contingut: «b) Consolidar una maduresa personal, social i moral, que els permeti actuar de forma responsable, autònoma i preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. c) Fomentar la igualtat real i efectiva entre homes i dones i analitzar i valorar críticament les desigualtats entre ells.» 7. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 40 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «3. Amb la finalitat de promoure l’efectiva igualtat entre homes i dones, les administracions educatives han de vetllar perquè tots els currículums i els materials educatius reconeguin valor d’homes i dones i s’elaborin a partir de pressupòsits no discriminatoris per a les dones. Així mateix, han de fomentar el respecte en la igualtat de drets i obligacions.» 8. S’afegeixen dues noves lletres e) i f) a l’apartat 2 de l’article 52 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «e) Desenvolupar habilitats en la resolució pacífica dels conflictes en les relacions personals, familiars i socials. f) Fomentar el respecte a la dignitat de les persones i a la igualtat entre homes i dones.» 9. Es modifica la lletra d) de l’article 56 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, que queda redactada de la manera següent: «d) La tutoria de l’alumnat per dirigir el seu aprenentatge, transmetre’ls valors i ajudar-los, en col·laboració amb els pares, a superar les dificultats i resoldre pacíficament els seus conflictes.» 10. S’afegeix una nova lletra g), amb el consegüent desplaçament de la lletra g) actual que passa a ser una nova lletra h), a l’apartat 2 de l’article 81 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «g) Una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones, resident a la ciutat on estigui emplaçat el centre i escollida pel Consell Escolar del centre.» 11. Es modifica la lletra k) en l’apartat 1 de l’article82 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, que queda redactada de la manera següent:

375

Oposicions

5. Es modifica la lletra f) de l’apartat 1 i s’afegeix un nou apartat 5 a l’article 23 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, que queda redactat de la manera següent: «1. f) Ètica i igualtat entre homes i dones.» «5. L’assignatura d’ètica ha d’incloure continguts específics sobre la igualtat entre homes i dones.»

Temari

4. S’afegeixen tres noves lletres b), c) i d), amb el consegüent desplaçament de les actuals, a l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, amb el contingut següent: «b) Conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats d’homes i dones. c) Relacionar-se amb els altres sense violència, i resoldre pacíficament els conflictes. d) Desenvolupar les seves capacitats afectives.»

Sisena Modificació de la Llei general de publicitat 1. Es modifica l’article 3, lletra a), de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, que queda redactat de la manera següent: «És il·lícita: a) La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i els drets reconeguts a la Constitució, especialment aquells als quals es refereixen els articles 18 i 20, apartat 4. S’entenen inclosos en la previsió anterior els anuncis que presentin les dones de manera vexatòria, o bé utilitzant particularment i directament el seu cos o parts d’aquest com a mer objecte desvinculat del producte que es pretén promocionar, o bé la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament i coadjuvin a generar la violència a què es refereix la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.» 2. S’afegeix un nou apartat 1 bis a l’article 25 de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, amb el contingut següent: «1 bis. Quan una publicitat es consideri il·lícita perquè afecta la utilització vexatòria o discriminatòria de la imatge de la dona, poden sol·licitar a l’anunciant el seu cessament i la seva rectificació: a) La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona. b) L’Institut de la Dona o el seu equivalent en l’àmbit autonòmic. c) Les associacions legalment constituïdes que tinguin com a objectiu únic la defensa dels interessos de la dona i no incloguin com a associats persones jurídiques amb ànim de lucre. d) Els titulars d’un dret o interès legítim.» 3. S’afegeix una disposició addicional a la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, amb el contingut següent: «L’acció de cessament quan una publicitat sigui considerada il·lícita perquè afecta la utilització vexatòria o discriminatòria de la imatge de la dona, s’ha d’exercir en la forma i els termes previstos als articles 26 i 29, excepte en matèria de legitimació que la tenen, a més del ministeri fiscal, les persones i les institucions a què es refereix l’article 25.1 bis d’aquesta Llei.» Setena Modificació de la Llei de l’Estatut dels treballadors 1. S’introdueix un nou apartat 7 a l’article 37 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «7. La treballadora víctima de violència de gènere té dret, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, a la reducció de la jornada de treball amb disminució proporcional del salari o a la reordenació del temps de treball, a través de

376

Oposicions

12. S’afegeix una nova lletra g) a l’apartat 1 de l’article 105 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, que queda redactada de la manera següent: «g) Vetllar pel compliment i l’aplicació de les mesures i iniciatives educatives destinades a fomentar la igualtat real entre dones i homes.»

Temari

«k) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.»

3. S’introdueix una nova lletra n) a l’article 45, apartat 1, de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «n) Per decisió de la treballadora que es vegi obligada a abandonar el lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.» 4. S’introdueix un nou apartat 6, a l’article 48 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «6. En el cas previst a la lletra n) de l’apartat 1 de l’article 45, el període de suspensió té una durada inicial que no pot excedir sis mesos, llevat que de les actuacions de tutela judicial en resulti que l’efectivitat del dret de protecció de la víctima requereix la continuïtat de la suspensió. En aquest cas, el jutge pot prorrogar la suspensió per períodes de tres mesos, amb un màxim de divuit mesos.» 5. S’introdueix una nova lletra m) a l’article 49, apartat 1, de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «m) Per decisió de la treballadora que es vegi obligada a abandonar definitivament el lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.» 6. Es modifica el paràgraf segon de la lletra d) de l’article 52 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «No es computen com a faltes d’assistència, als efectes del paràgraf anterior, les absències degudes a vaga legal pel temps de durada de la vaga, l’exercici d’activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l’embaràs, malalties causades per embaràs, part o lactància, llicències i vacances, malaltia o accident no laboral, quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de

377

Oposicions

2. S’introdueix un nou apartat 3 bis) a l’article 40 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «3 bis) La treballadora víctima de violència de gènere que estigui obligada a abandonar el lloc de treball a la localitat on prestava els seus serveis, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, té dret preferent a ocupar un altre lloc de treball, del mateix grup professional o categoria equivalent, que l’empresa tingui vacant en qualsevol altre dels seus centres de treball. En aquests supòsits, l’empresa està obligada a comunicar a la treballadora les vacants existents en aquest moment o les que es puguin produir en el futur. El trasllat o el canvi de centre de treball tenen una durada inicial de sis mesos, durant els quals l’empresa té l’obligació de reservar el lloc de treball que anteriorment ocupava la treballadora. Acabat aquest període, la treballadora pot optar entre tornar al seu lloc de treball anterior o continuar en el nou. En aquest últim cas, decau l’obligació de reserva.»

Temari

l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que s’utilitzin a l’empresa. Aquests drets es poden exercir en els termes que per a aquests supòsits concrets s’estableixin en els convenis col·lectius o en els acords entre l’empresa i els representants dels treballadors, o de conformitat amb l’acord entre l’empresa i la treballadora afectada. Si no n’hi ha, la concreció d’aquests drets correspon a la treballadora, i són aplicables les regles establertes a l’apartat anterior, incloses les relatives a la resolució de discrepàncies.»

7. Es modifica la lletra b) de l’apartat 5 de l’article 55, de la Llei de l’Estatut dels treballadors, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, amb el contingut següent: «b) El de les treballadores embarassades, des de la data d’inici de l’embaràs fins a la del començament del període de suspensió a què es refereix la lletra a); la dels treballadors que hagin sol·licitat un dels permisos a què es refereixen els apartats 4 i 5 de l’article 37 d’aquesta Llei, o n’estiguin gaudint, o hagin sol·licitat l’excedència que preveu l’apartat 3 de l’article 46 de la mateixa Llei; i la de les treballadores víctimes de violència de gènere per l’exercici dels drets de reducció o reordenació del seu temps de treball, de mobilitat geogràfica, de canvi de centre de treball o de suspensió de la relació laboral, en els termes i les condicions reconeguts en aquesta Llei.»

Oposicions

violència de gènere, acreditada pels serveis socials d’atenció o serveis de salut, segons sigui procedent.»

1. S’afegeix un apartat 5 a l’article 124 de la Llei general de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, amb el contingut següent: «5. El període de suspensió amb reserva del lloc de treball, que preveu l’article 48.6 de l’Estatut dels treballadors, té la consideració de període de cotització efectiva als efectes de les prestacions corresponents de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent, mort o supervivència, maternitat i atur.» 2. Es modifica la lletra e) de l’apartat 1.1, així com l’apartat 1.2 de l’article 208 de la Llei general de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, amb el contingut següent: «1.1.e) Per resolució voluntària per part del treballador, en els supòsits previstos als articles 40, 41.3, 49.1.m) i 50 de l’Estatut dels treballadors. 1.2 Quan se suspengui la seva relació laboral en virtut d’expedient de regulació d’ocupació, o de resolució judicial adoptada al si d’un procediment concursal, o en el supòsit que preveu la lletra n) de l’apartat 1 de l’article 45 de l’Estatut dels treballadors.» 3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 210 de la Llei general de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, amb el contingut següent: «2. Als efectes de determinació del període d’ocupació cotitzada a què es refereix l’apartat anterior s’han de tenir en compte totes les cotitzacionsque no hagin estat computades per al reconeixement d’un dret anterior, tant de nivell contributiu com assistencial. No obstant això, no es considera com a dret anterior el que es reconegui en virtut de la suspensió de la relació laboral que preveu l’article 45.1.n) de l’Estatut dels treballadors. No es computen les cotitzacions corresponents al temps d’abonament de la prestació que efectuï l’entitat gestora o, si s’escau, l’empresa, excepte quan la prestació es percebi en virtut de la suspensió de la relació laboral que preveu l’article 45.1.n) de l’Estatut dels treballadors, tal com estableix l’article 124.5 d’aquesta Llei.» 4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 231 de la Llei general de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, amb el contingut següent: «2. Als efectes previstos en aquest títol, s’entén per compromís d’activitat el que adquireixi el sol·licitant o el beneficiari de les prestacions de buscar activament feina, acceptar una col·locació adequada i participar en accions específiques de motivació, informació,

378

Temari

Vuitena Modificació de la Llei general de la Seguretat Social

Novena Modificació de la Llei de mesures per a la reforma de la funció pública 1. L’apartat 3 de l’article 1 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, té la redacció següent: «3. Es consideren bases del règim estatutari dels funcionaris públics, dictades a l’empara de l’article 149.1.18a de la Constitució, i en conseqüència aplicables al personal de totes les administracions públiques, els preceptes següents: articles: 3.2.e) i f); 6; 7; 8; 11; 12; 13.2, 3 i 4; 14.4 i 5; 16; 17; 18.1 a 5; 19.1 i 3; 20.1.a), b), paràgraf primer, c), e), g) en els paràgrafs primer a quart, i i), 2 i 3; 21; 22.1, excepte els dos últims paràgrafs; 23; 24; 25; 26; 29, excepte l’últim paràgraf dels seus apartats 5, 6 i 7; 30.5; 31; 32; 33; disposicions addicionals tercera, 2 i 3, quarta, dotzena i quinzena; disposicions transitòria segona, vuitena i novena.» 2. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 17 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública. «3. En el marc dels acords que les administracions públiques subscriguin amb la finalitat de facilitar la mobilitat entre els funcionaris d’aquestes, s’ha de tenir especial consideració als casos de mobilitat geogràfica de les funcionàries víctimes de violència de gènere.» 3. S’afegeix una lletra i) a l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, amb el contingut següent: «i) La funcionària víctima de violència sobre la dona que es vegi obligada a abandonar el lloc de treball a la localitat on estava prestant els seus serveis, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, té dret preferent a ocupar un altre lloc de treball propi del seu cos o escala i d’anàlogues característiques que estigui vacant i sigui de provisió necessària. En aquests casos l’Administració pública competent en cada cas està obligada a comunicar-li les vacants de provisió necessària ubicades a la mateixa localitat o a les localitats que la interessada sol·liciti expressament.» 4. S’afegeix un nou apartat 8 a l’article 29 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, amb el contingut següent: «8. Excedència per raó de violència sobre la dona funcionària. Les funcionàries públiques víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tenen dret a sol·licitar la situació d’excedència sense necessitat d’haver prestat un temps mínim de serveis previs i sense

379

Oposicions

5. S’introdueix una nova disposició addicional a la Llei general de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, amb el contingut següent: «Disposició addicional quaranta-dosena. Acreditació de situacions legals d’atur. La situació legal d’atur prevista als articles 208.1.1e) i 208.1.2 d’aquesta Llei, quan es refereixen, respectivament, als articles 49.1 m) i 45.1 n) de la Llei de l’Estatut dels treballadors, s’acredita per comunicació escrita de l’empresari sobre l’extinció o suspensió temporal de la relació laboral, juntament amb l’ordre de protecció a favor de la víctima o, si no, juntament amb l’informe del ministeri fiscal que indiqui l’existència d’indicis sobre la condició de víctima de violència de gènere.»

Temari

orientació, formació, reconversió o inserció professional per incrementar la seva ocupabilitat, així com de complir les altres obligacions previstes en aquest article. Per a l’aplicació del que estableix el paràgraf anterior, el Servei Públic d’Ocupació competent ha de tenir en compte la condició de víctima de violència de gènere, als efectes de temperar, en cas que sigui necessari, el compliment de les obligacions que derivin del compromís subscrit.»

Desena Modificació de la Llei orgànica del poder judicial 1. Es modifica l’apartat segon de l’article 26 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, que queda redactat de la manera següent: «Article 26. Jutjats de primera instància i instrucció, mercantils, de violència sobre la dona, penals, contenciosos administratius, socials, de menors i de vigilància penitenciària.» 2. Es modifica la rúbrica del capítol V del títol IV del llibre I de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, que queda redactada de la manera següent: «Capítol V. Dels jutjats de primera instància i instrucció, mercantils, penals, de violència sobre la dona, contenciosos administratius, socials, de vigilància penitenciària i de menors.» 3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, que queda redactat de la manera següent: «Article 87. 1. Els jutjats d’instrucció coneixen, en l’ordre penal: a) De la instrucció de les causes per delicte l’enjudiciament de les quals correspongui a les audiències provincials i als jutjats penals, excepte de les causes que siguin competència dels jutjats de violència sobre la dona. b) També els correspon dictar sentència de conformitat amb l’acusació en els casos establerts per la llei. c) Del coneixement i la decisió dels judicis de faltes, llevat dels que siguin competència dels jutges de pau, o dels jutjats de violència sobre la dona. d) Dels procediments d’”habeas corpus”. e) Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades pels jutjats de pau del partit i de les qüestions de competència entre aquests. f) De l’adopció de l’ordre de protecció a les víctimes de violència sobre la dona quan estigui exercint funcions de guàrdia, sempre que no pugui ser adoptada pel jutjat de violència sobre la dona.»

380

Oposicions

5. S’afegeix un nou apartat 5 a l’article 30 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, amb el contingut següent: «5. En els casos en què les funcionàries víctimes de violència de gènere s’hagin d’absentar per això del lloc de treball, aquestes faltes d’assistència, totals o parcials, tenen la consideració de justificades pel temps i en les condicions en què així ho determinin els serveis socials d’atenció o salut, segons sigui procedent. Les funcionàries víctimes de violència sobre la dona, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tenen dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució, o a la reordenació del temps de treball, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que siguin aplicables, en els termes que per a aquests supòsits estableixi l’Administració pública competent en cada cas.»

Temari

que els sigui aplicable cap termini de permanència en aquesta. Durant els sis primers mesos tenen dret a la reserva del lloc de treball que ocupaven, i aquest període és computable als efectes d’ascensos, triennis i drets passius. No obstant això, quan de les actuacions de tutela judicial resulti que l’efectivitat del dret de protecció de la víctima ho exigeixi, es pot prorrogar per períodes de tres mesos, amb un màxim de divuit, el període en el qual, d’acord amb el paràgraf anterior, es té dret a la reserva del lloc de treball, amb idèntics efectes als assenyalats al paràgraf esmentat.»

5. S’afegeix un nou paràgraf a l’apartat 3 de l’article 211 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, que queda redactat de la manera següent: «Els jutges de violència sobre la dona són substituïts pels jutges d’instrucció o de primera instància i instrucció, segons l’ordre que estableixi la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia respectiu.» Onzena Avaluació de l’aplicació de la Llei El Govern, en col·laboració amb les comunitats autònomes, al cap de tres anys de l’entrada en vigor d’aquesta Llei orgànica ha d’elaborar i remetre al Congrés dels Diputats un informe en el qual s’ha de fer una avaluació dels efectes de la seva aplicació en la lluita contra la violència de gènere. Dotzena Modificacions de la Llei d’enjudiciament criminal S’afegeix una disposició addicional quarta a la Llei d’enjudiciament criminal amb el contingut següent: «1. Les referències que fan al jutge d’instrucció i al jutge de primera instància els apartats 1 i 7 de l’article 544 ter d’aquesta Llei, en la redacció que en fa la Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica, s’entenen fetes, si s’escau, al jutge de violència sobre la dona. 2. Les referències que fan al jutge de guàrdia el títol III del llibre IV, i els articles 962 a 971 d’aquesta Llei, s’entenen fetes, si s’escau, al jutge de violència sobre la dona.» Tretzena Dotació del Fons Amb la finalitat de coadjuvar en la posada en funcionament dels serveis establerts a l’article 19 d’aquesta Llei, i garantir l’equitat interterritorial en la seva implantació, durant els dos anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es dota un fons al qual poden accedir les comunitats autònomes, d’acord amb els criteris objectius que es determinin en la respectiva conferència sectorial. No obstant això, la Comunitat Autònoma del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra es regeixen, en aquests aspectes financers, pels seus règims especials de concert econòmic i de conveni.

381

Oposicions

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 210 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, que queda redactat de la manera següent: «1. Els jutges de primera instància i d’instrucció, mercantils, penals, de violència sobre la dona, contenciosos administratius, de menors i socials se substitueixen entre si a les poblacions on n’hi hagi diversos del mateix ordre jurisdiccional, en la forma que acordi la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia, a proposta de la Junta de Jutges.»

Temari

3 bis. S’afegeix un nou paràgraf a l’apartat 2 de l’article 89 bis de la Llei orgànica del poder judicial, amb el contingut següent: «A fi de facilitar el coneixement dels assumptes instruïts pels jutjats de violència sobre la dona, i atenent el nombre d’assumptes existents, s’han d’especialitzar un o diversos jutjats a cada província, de conformitat amb el que preveu l’article 98 d’aquesta Llei.»

Sense perjudici de la responsabilitat financera de les comunitats autònomes, d’acord amb el que estableix la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia, i d’acord amb el principi de lleialtat institucional en els termes de l’article 2.1.e) de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, els ministeris competents, a proposta dels òrgans interterritorials corresponents, han d’elaborar informes sobre les repercussions econòmiques de l’aplicació d’aquesta Llei. Els dits informes s’han de presentar al Ministeri d’Economia i Hisenda, que els ha de traslladar al Consell de Política Fiscal i Financera. Quinzena Convenis en matèria d’habitatge Mitjançant convenis amb les administracions competents, el Govern pot promoure processos específics d’adjudicació d’habitatges protegits a les víctimes de violència de gènere. Setzena Coordinació dels serveis públics d’ocupació En el desplegament de la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’ocupació, s’ha de tenir en compte la necessària coordinació dels serveis públics d’ocupació per facilitar l’accés al mercat de treball de les víctimes de la violència de gènere quan, a causa de l’exercici del dret de mobilitat geogràfica, es vegin obligades a traslladar el seu domicili i això impliqui un canvi de comunitat autònoma. Dissetena Escolarització Les administracions educatives han d’adoptar les mesures necessàries per garantir l’escolarització immediata dels fills en el cas de canvi de residència motivat per la violència sobre la dona. Divuitena Planta dels jutjats de violència sobre la dona S’afegeix un annex XIII a la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, el text del qual s’inclou com a annex a aquesta Llei orgànica. Dinovena Fons de garantia de pensions

382

Oposicions

Catorzena Informe sobre finançament

Temari

Les comunitats autònomes, en ús de les seves competències, durant l’any següent a l’aprovació d’aquesta Llei, han de fer un diagnòstic conjuntament amb les administracions locals, sobre l’impacte de la violència de gènere a la seva comunitat, així com una valoració de necessitats, recursos i serveis necessaris, per implementar l’article 19 d’aquesta Llei. La dotació del Fons es fa de conformitat amb el que disposen les respectives lleis de pressupostos generals de l’Estat.

L’article 58 de la Llei del Registre civil, de 8 de juny de 1957, queda redactat de la manera següent: «2. Quan es donin circumstàncies excepcionals, i malgrat faltar els requisits que assenyala l’article esmentat, es pot accedir al canvi per reial decret a proposta del Ministeri de Justícia, amb audiència del Consell d’Estat. En cas que el sol·licitant de l’autorització del canvi dels seus cognoms sigui objecte de violència de gènere i en qualsevol altre supòsit en què la urgència de la situació així ho requereixi es pot accedir al canvi per ordre del Ministeri de Justícia, en els termes fixats pel Reglament.» DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera Aplicació de mesures Els processos civils o penals relacionats amb la violència de gènere que estiguin en tramitació a l’entrada en vigor d’aquesta Llei continuen sent competència dels òrgans que coneguin d’aquests fins a la conclusió per sentència ferma. Segona Dret transitori En els processos sobre fets que preveu aquesta Llei que estiguin en tramitació a la seva entrada en vigor, els jutjats o tribunals que n’estiguin coneixent poden adoptar les mesures que preveu el capítol IV del títol V. DISPOSICIONS DEROGATÒRIES Única Queden derogades totes les normes, del mateix rang o inferior, que s’oposin al que estableix aquesta Llei. DISPOSICIONS FINALS Primera Referències normatives Totes les referències i mencions contingudes en les lleis processals penals als jutges d’instrucció també s’han d’entendre referides als jutges de violència sobre la dona en les matèries pròpies de la seva competència. Segona Habilitació competencial

383

Oposicions

Vintena Canvi de cognoms

Temari

L’Estat garanteix el pagament d’aliments reconeguts i impagats a favor dels fills i filles menors d’edat en conveni judicialment aprovat o en resolució judicial, a través d’una legislació específica que ha de concretar el sistema de cobertura en aquests supòsits i que, en tot cas, ha de tenir en compte les circumstàncies de les víctimes de violència de gènere.

Aquesta Llei té el caràcter de Llei orgànica, a excepció dels preceptes següents: títol I, títol II, títol III, articles 42, 43, 44, 45, 46, 47, 70, 71, 72, així com les disposicions addicionals primera, segona, sisena, setena, vuitena, novena, onzena, tretzena, quinzena, setzena, dissetena, divuitena, dinovena i vintena, la disposició transitòria segona i les disposicions finals quarta, cinquena i sisena. Quarta Habilitació normativa 1. S’habilita el Govern perquè dicti, en el termini de sis mesos a partir de la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial de l’Estat, les disposicions que siguin necessàries per a la seva aplicació. A través del Ministeri de Justícia s’han d’adoptar en el termini esmentat les mesures necessàries per a la implantació dels jutjats de violència sobre la dona, així com per a l’adequació de l’estructura del ministeri fiscal a les previsions d’aquesta Llei. 2. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei orgànica el Consell General del Poder Judicial ha de dictar els reglaments necessaris per a l’ordenació dels assenyalaments, l’adequació dels serveis de guàrdia a l’existència dels nous jutjats de violència sobre la dona, i la coordinació de la policia judicial amb els esmentats jutjats. Cinquena Modificacions reglamentàries El Govern, en el termini de sis mesos des de l’aprovació d’aquesta Llei, ha de procedir a la modificació de l’article 116.4 del Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari, i establir l’obligatorietat per a l’Administració penitenciària de realitzar els programes específics de tractament per a interns a què es refereix aquesta Llei. En el mateix termini s'ha de procedir a modificar el Reial decret 738/1997, de 23 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'ajudes a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, i el Reial decret 996/2003, de 25 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'assistència jurídica gratuïta. En el termini esmentat a l’apartat anterior, l’Estat i les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves respectives competències, han d’adaptar la seva normativa a les previsions que conté aquesta Llei. Sisena Modificació de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta Es modifica l’apartat 5 de l’article 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, que queda redactat de la manera següent: «5. Tampoc és necessari que les víctimes de violència de gènere acreditin prèviament estar mancades de recursos quan sol·licitin defensa jurídica gratuïta especialitzada, que se’ls ha de prestar immediatament, sense perjudici que si no se’ls reconeix posteriorment el dret a aquesta, aquestes hagin d’abonar a l’advocat els honoraris meritats per la seva intervenció.»

384

Temari

Tercera Naturalesa d’aquesta Llei

Oposicions

Aquesta Llei es dicta a l’empara del que preveu l’article 149.1, 1a, 5a, 6a, 7a, 8a, 17a, 18a i 30a de la Constitució espanyola.

Temari

Aquesta Llei orgànica entra en vigor al cap de trenta dies de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat, llevat del que disposen els títols IV i V, que ho fa al cap de sis mesos.

Oposicions

Setena Entrada en vigor

385

ANNEX

Partit judicial número

Exclusius

Compatibles

1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 13 14 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5

1 -

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Categoria del titular

Andalusia Almeria

Cadis

Còrdova

Granada

Huelva

Jaén

Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat.

386

Temari

Província

Oposicions

«ANNEX XIII

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat.

Aragó Hosca

Terol

Saragossa

Astúries Astúries

Servit per un magistrat.

387

Oposicions

Sevilla

1 1 -

Temari

Màlaga

6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7

1 -

1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat.

1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 1 -

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat.

1 2 3 4 5 6 7 8

1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat.

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat.

Canàries Las Palmas

Santa Cruz de Tenerife

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat.

Cantàbria Cantàbria

Castella i Lleó Àvila

Burgos

Lleó

388

Oposicions

Temari

Illes Balears Illes Balears

12 13 14 15 16 17 18

Segòvia

Sòria

Valladolid

Zamora

Castella-la Manxa Albacete

Ciudad Real

Conca

Guadalajara

Toledo

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat.

Oposicions

Salamanca

Temari

Palència

4 5 6 7 1 2 3 1 2 3 4 5 1 2 3 4 1 2 3 1 2 3 1 2 3 4 5

Servit per un magistrat.

Catalunya

389

Girona

Lleida

Tarragona

Comunitat Valenciana Alacant/Alicante

2 -

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1 -

1 1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Oposicions

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8

Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

390

Temari

Barcelona

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 1 2 3 4 5 6 7

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat.

Extremadura Badajoz

Càceres

Servit per un magistrat.

Galícia A Coruña

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

391

Oposicions

València

1 -

Temari

Castelló/Castellón

11 12 13 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Pontevedra

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

2 -

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3

1 1 1

Oposicions

Ouense

Servit per un magistrat.

Madrid Madrid

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat. Servit per un magistrat.

Múrcia Múrcia

Servit per un magistrat.

392

Temari

Lugo

12 13 14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Servit per un magistrat.

1 -

1 1 1 1 1 1 1

1 2 3 4 5

1 1 1 1 1

1 2 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

1 -

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 2 3

1 1 1

Servit per un magistrat.

1 421»

Servit per un magistrat.

Navarra Navarra

País Basc Àlaba Guipúscoa

Biscaia

Servit per un magistrat.

La Rioja La Rioja

Ciutat de Ceuta Ceuta Ciutat de Melilla Melilla Total nacional

393

Temari

Oposicions

4 5 6 7 8 9 10 11

Oposicions

3.12. LEY ORGÁNICA 5/2000, DE 12 DE ENERO, REGULADORA DE LA RESPONSABILIDAD PENAL DE LOS MENORES.

Temari

Notas: Disposición adicional quinta: Redacción según Ley Orgánica 7/2000, de 22 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores, en relación con los delitos de terrorismo. Artículo 41 (apdos. 1 y 3); Disposición transitoria única (apdos. 5 y 6): Redacción según Ley Orgánica 9/2000, de 22 de diciembre, sobre medidas urgentes para la agilización de la Administración de Justicia, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. Disposición final tercera (apdo. 5) : Derogado por Ley Orgánica 9/2000, de 22 de diciembre, sobre medidas urgentes para la agilización de la Administración de Justicia, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. Artículos 8 y 25: Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Disposición adicional sexta: Añadida por Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Artículos 1, 2 (apdo. 1), 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 (apdos. 4 y 5), 17 (apdo. 2), 18, 19 (apdo. 2), 20, 22 (apdo. 2), 23 (apdo. 2), 24, 26, 28 (apdos. 1, 2 y 3), 30 (apdos. 1 y 3), 31, 32, 33, 34, 35 (apdos. 1 y 3), 36, 37 (apdos. 1 y 2), 38, 39 (apdos. 1 y 3), 40 (apdo. 1), 41 (rúbrica y apdo. 3), 42, 44 (apdos. 1 y 2.b), 46, 47, 49 (apdo. 2), 50 (apdo. 3), 51, 52 (apdo. 2), 53 (apdo. 1), 54 (apdo. 1) y 64; Disposición final tercera: Redacción según Ley Orgánica 8/2006, de 4 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Artículos 2 (apdo. 4), 41 (apdos. 4 y 5) y 44 (apdo. 3): Añadido por Ley Orgánica 8/2006, de 4 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Disposiciones adicional primera y adicional cuarta: Derogada por Ley Orgánica 8/2006, de 4 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Todas las referencias a las Salas de Menores de los Tribunales Superiores de Justicia contenidas en esta Ley Orgánica, deben entenderse realizadas a las Audiencias Provinciales, según disposición adicional segunda de Ley Orgánica 9/2000, de 22 de diciembre, sobre medidas urgentes para la agilización de la Administración de Justicia, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.

394

Oposicions

Se suspende la aplicación de esta Ley Orgánica en lo referente a los infractores de edades comprendidas entre los 18 y 21 años, hasta el 1 de enero de 2007 según disposición transitoria única de Ley Orgánica 9/2002, de 10 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y del Código Civil, sobre sustracción de menores.

TÍTULO PRELIMINAR. Artículo 1. Declaración general.

Temari

1. Esta Ley se aplicará para exigir la responsabilidad de las personas mayores de catorce años y menores de dieciocho por la comisión de hechos tipificados como delitos o faltas en el Código Penal o las leyes penales especiales. 2. Las personas a las que se aplique la presente Ley gozarán de todos los derechos reconocidos en la Constitución y en el ordenamiento jurídico, particularmente en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, así como en la Convención sobre los Derechos del Niño de 20 de noviembre de 1989 y en todas aquellas normas sobre protección de menores contenidas en los Tratados válidamente celebrados por España. TÍTULO I. DEL ÁMBITO DE APLICACIÓN DE LA LEY Artículo 2. Competencia de los Jueces de Menores. 1. Los Jueces de Menores serán competentes para conocer de los hechos cometidos por las personas mencionadas en el artículo 1 de esta Ley, así como para hacer ejecutar las sentencias, sin perjuicio de las facultades atribuidas por esta Ley a las Comunidades Autónomas respecto a la protección y reforma de menores. 2. Los Jueces de Menores serán asimismo competentes para resolver sobre las responsabilidades civiles derivadas de los hechos cometidos por las personas a las que resulta aplicable la presente Ley. 3. La competencia corresponde al Juez de Menores del lugar donde se haya cometido el hecho delictivo, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 20.3 de esta Ley. 4. La competencia para conocer de los delitos previstos en los artículos 571 a 580 del Código Penal corresponderá al Juzgado Central de Menores de la Audiencia Nacional. La referencia del último inciso del apartado 4 del artículo 17 y cuantas otras se contienen en la presente Ley al Juez de Menores se entenderán hechas al Juez Central

395

de Menores en lo que afecta a los menores imputados por cualquiera de los delitos a que se refieren los artículos 571 a 580 del Código Penal.

Oposicions

Artículo 3. Régimen de los menores de catorce años. Cuando el autor de los hechos mencionados en los artículos anteriores sea menor de catorce años, no se le exigirá responsabilidad con arreglo a la presente Ley, sino que se le aplicará lo dispuesto en las normas sobre protección de menores previstas en el Código Civil y demás disposiciones vigentes. El Ministerio Fiscal deberá remitir a la entidad pública de protección de menores testimonio de los particulares que considere precisos respecto al menor, a fin de valorar su situación, y dicha entidad habrá de promover las medidas de protección adecuadas a las circunstancias de aquel conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero. Artículo 4. Derechos de las víctimas y de los perjudicados.

Temari

El Ministerio Fiscal y el Juez de Menores velarán en todo momento por la protección de los derechos de las víctimas y de los perjudicados por las infracciones cometidas por los menores. De manera inmediata se les instruirá de las medidas de asistencia a las víctimas que prevé la legislación vigente. Las víctimas y los perjudicados tendrán derecho a personarse y ser parte en el expediente que se incoe al efecto, para lo cual el secretario judicial les informará en los términos previstos en los artículos 109 y 110 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, instruyéndoles de su derecho a nombrar abogado o instar el nombramiento de abogado de oficio en caso de ser titulares del derecho a la asistencia jurídica gratuita. Asimismo, les informará de que, de no personarse en el expediente y no hacer renuncia ni reserva de acciones civiles, el Ministerio Fiscal las ejercitará si correspondiere. Los que se personaren podrán desde entonces tomar conocimiento de lo actuado e instar la práctica de diligencias y cuanto a su derecho convenga. Sin perjuicio de lo anterior, el secretario judicial deberá comunicar a las víctimas y perjudicados, se hayan o no personado, todas aquellas resoluciones que se adopten tanto por el Ministerio Fiscal como por el Juez de Menores, que puedan afectar a sus intereses. En especial, cuando el Ministerio Fiscal, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 18 de esta Ley, desista de la incoación del expediente deberá inmediatamente ponerlo en conocimiento de las víctimas y perjudicados haciéndoles saber su derecho a ejercitar las acciones civiles que les asisten ante la jurisdicción civil. Del mismo modo, el secretario judicial notificará por escrito la sentencia que se dicte a las víctimas y perjudicados por la infracción penal, aunque no se hayan mostrado parte en el expediente.

396

Artículo 5. Bases de la responsabilidad de los menores.

Oposicions

1. Los menores serán responsables con arreglo a esta Ley cuando hayan cometido los hechos a los que se refiere el artículo 1 y no concurra en ellos ninguna de las causas de exención o extinción de la responsabilidad criminal previstas en el vigente Código Penal. 2. No obstante lo anterior, a los menores en quienes concurran las circunstancias previstas en los números 1, 2 y 3 del artículo 20 del vigente Código Penal les serán aplicables, en caso necesario, las medidas terapéuticas a las que se refiere el artículo 7.1, letras d) y e), de la presente Ley.

Temari

3. Las edades indicadas en el articulado de esta Ley se han de entender siempre referidas al momento de la comisión de los hechos, sin que el haberse rebasado las mismas antes del comienzo del procedimiento o durante la tramitación del mismo tenga incidencia alguna sobre la competencia atribuida por esta misma Ley a los Jueces y Fiscales de Menores. Artículo 6. De la intervención del Ministerio Fiscal. Corresponde al Ministerio Fiscal la defensa de los derechos que a los menores reconocen las leyes, así como la vigilancia de las actuaciones que deban efectuarse en su interés y la observancia de las garantías del procedimiento, para lo cual dirigirá personalmente la investigación de los hechos y ordenará que la policía judicial practique las actuaciones necesarias para la comprobación de aquéllos y de la participación del menor en los mismos, impulsando el procedimiento. TÍTULO II. DE LAS MEDIDAS Artículo 7. Definición de las medidas susceptibles de ser impuestas a los menores y reglas generales de determinación de las mismas. 1. Las medidas que pueden imponer los Jueces de Menores, ordenadas según la restricción de derechos que suponen, son las siguientes: a. Internamiento en régimen cerrado. Las personas sometidas a esta medida residirán en el centro y desarrollarán en el mismo las actividades formativas, educativas, laborales y de ocio. b. Internamiento en régimen semiabierto. Las personas sometidas a esta medida residirán en el centro, pero podrán realizar fuera del mismo alguna o algunas de las actividades formativas, educativas, laborales y de ocio establecidas en el programa individualizado de ejecución de la medida. La realización de actividades fuera del centro quedará condicionada a la evolución de la persona y al cumplimiento de los objetivos previstos en las mismas, pudiendo el Juez de Menores suspenderlas por tiempo determinado, acordando que todas las actividades se lleven a cabo dentro del centro.

397

Oposicions

c. Internamiento en régimen abierto. Las personas sometidas a esta medida llevarán a cabo todas las actividades del proyecto educativo en los servicios normalizados del entorno, residiendo en el centro como domicilio habitual, con sujeción al programa y régimen interno del mismo. d. Internamiento terapéutico en régimen cerrado, semiabierto o abierto. En los centros de esta naturaleza se realizará una atención educativa especializada o tratamiento específico dirigido a personas que padezcan anomalías o alteraciones psíquicas, un estado de dependencia de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas o sustancias psicotrópicas, o alteraciones en la percepción que determinen una alteración grave de la conciencia de la realidad. Esta medida podrá aplicarse sola o como complemento de otra medida prevista en este artículo. Cuando el interesado rechace un tratamiento de deshabituación, el Juez habrá de aplicarle otra medida adecuada a sus circunstancias.

Temari

e. Tratamiento ambulatorio. Las personas sometidas a esta medida habrán de asistir al centro designado con la periodicidad requerida por los facultativos que las atiendan y seguir las pautas fijadas para el adecuado tratamiento de la anomalía o alteración psíquica, adicción al consumo de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas o sustancias psicotrópicas, o alteraciones en la percepción que padezcan. Esta medida podrá aplicarse sola o como complemento de otra medida prevista en este artículo. Cuando el interesado rechace un tratamiento de deshabituación, el Juez habrá de aplicarle otra medida adecuada a sus circunstancias. f. Asistencia a un centro de día. Las personas sometidas a esta medida residirán en su domicilio habitual y acudirán a un centro, plenamente integrado en la comunidad, a realizar actividades de apoyo, educativas, formativas, laborales o de ocio. g. Permanencia de fin de semana. Las personas sometidas a esta medida permanecerán en su domicilio o en un centro hasta un máximo de treinta y seis horas entre la tarde o noche del viernes y la noche del domingo, a excepción, en su caso, del tiempo que deban dedicar a las tareas socio‐educativas asignadas por el Juez que deban llevarse a cabo fuera del lugar de permanencia. h. Libertad vigilada. En esta medida se ha de hacer un seguimiento de la actividad de la persona sometida a la misma y de su asistencia a la escuela, al centro de formación profesional o al lugar de trabajo, según los casos, procurando ayudar a aquélla a superar los factores que determinaron la infracción cometida. Asimismo, esta medida obliga, en su caso, a seguir las pautas socio‐educativas que señale la entidad pública o el profesional encargado de su seguimiento, de acuerdo con el programa de intervención elaborado al efecto y aprobado por el Juez de Menores. La persona sometida a la medida también queda obligada a mantener con dicho profesional las entrevistas establecidas en el programa y a cumplir, en su caso, las reglas de

398

conducta impuestas por el Juez, que podrán ser alguna o algunas de las siguientes:

Temari

Oposicions

1. Obligación de asistir con regularidad al centro docente correspondiente, si el menor está en edad de escolarización obligatoria, y acreditar ante el Juez dicha asistencia regular o justificar en su caso las ausencias, cuantas veces fuere requerido para ello. 2. Obligación de someterse a programas de tipo formativo, cultural, educativo, profesional, laboral, de educación sexual, de educación vial u otros similares. 3. Prohibición de acudir a determinados lugares, establecimientos o espectáculos. 4. Prohibición de ausentarse del lugar de residencia sin autorización judicial previa. 5. Obligación de residir en un lugar determinado. 6. Obligación de comparecer personalmente ante el Juzgado de Menores o profesional que se designe, para informar de las actividades realizadas y justificarlas. 7. Cualesquiera otras obligaciones que el Juez, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal, estime convenientes para la reinserción social del sentenciado, siempre que no atenten contra su dignidad como persona. Si alguna de estas obligaciones implicase la imposibilidad del menor de continuar conviviendo con sus padres, tutores o guardadores, el Ministerio Fiscal deberá remitir testimonio de los particulares a la entidad pública de protección del menor, y dicha entidad deberá promover las medidas de protección adecuadas a las circunstancias de aquél, conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 1/1996. i. La prohibición de aproximarse o comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez. Esta medida impedirá al menor acercarse a ellos, en cualquier lugar donde se encuentren, así como a su domicilio, a su centro docente, a sus lugares de trabajo y a cualquier otro que sea frecuentado por ellos. La prohibición de comunicarse con la víctima, o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez o Tribunal, impedirá al menor establecer con ellas, por cualquier medio de comunicación o medio informático o telemático, contacto escrito, verbal o visual. Si esta medida implicase la imposibilidad del menor de continuar viviendo con sus padres, tutores o guardadores, el Ministerio Fiscal deberá remitir testimonio de los particulares a la entidad pública de protección del menor, y dicha entidad deberá promover las medidas de protección adecuadas a las circunstancias de aquél, conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 1/1996. j. Convivencia con otra persona, familia o grupo educativo. La persona sometida a esta medida debe convivir, durante el período de tiempo establecido por el Juez, con otra persona, con una familia distinta a la suya o con un grupo educativo, adecuadamente seleccionados para orientar a aquélla en su proceso de socialización.

399

Oposicions

k. Prestaciones en beneficio de la comunidad. La persona sometida a esta medida, que no podrá imponerse sin su consentimiento, ha de realizar las actividades no retribuidas que se le indiquen, de interés social o en beneficio de personas en situación de precariedad. l. Realización de tareas socio‐educativas. La persona sometida a esta medida ha de realizar, sin internamiento ni libertad vigilada, actividades específicas de contenido educativo encaminadas a facilitarle el desarrollo de su competencia social. m. Amonestación. Esta medida consiste en la reprensión de la persona llevada a cabo por el Juez de Menores y dirigida a hacerle comprender la gravedad de los hechos cometidos y las consecuencias que los mismos han tenido o podrían haber tenido, instándole a no volver a cometer tales hechos en el futuro.

Temari

n. Privación del permiso de conducir ciclomotores y vehículos a motor, o del derecho a obtenerlo, o de las licencias administrativas para caza o para uso de cualquier tipo de armas. Esta medida podrá imponerse como accesoria cuando el delito o falta se hubiere cometido utilizando un ciclomotor o un vehículo a motor, o un arma, respectivamente. ñ. Inhabilitación absoluta. La medida de inhabilitación absoluta produce la privación definitiva de todos los honores, empleos y cargos públicos sobre el que recayere, aunque sean electivos; así como la incapacidad para obtener los mismos o cualesquiera otros honores, cargos o empleos públicos, y la de ser elegido para cargo público, durante el tiempo de la medida. 2. Las medidas de internamiento constarán de dos períodos: el primero se llevará a cabo en el centro correspondiente, conforme a la descripción efectuada en el apartado anterior de este artículo, el segundo se llevará a cabo en régimen de libertad vigilada, en la modalidad elegida por el Juez. La duración total no excederá del tiempo que se expresa en los artículos 9 y 10. El equipo técnico deberá informar respecto del contenido de ambos períodos, y el Juez expresará la duración de cada uno en la sentencia. 3. Para la elección de la medida o medidas adecuadas se deberá atender de modo flexible, no sólo a la prueba y valoración jurídica de los hechos, sino especialmente a la edad, las circunstancias familiares y sociales, la personalidad y el interés del menor, puestos de manifiesto los dos últimos en los informes de los equipos técnicos y de las entidades públicas de protección y reforma de menores cuando éstas hubieran tenido conocimiento del menor por haber ejecutado una medida cautelar o definitiva con anterioridad, conforme a lo dispuesto en el artículo 27 de la presente Ley. El Juez deberá motivar en la sentencia las razones por las que aplica una determinada medida, así como el plazo de duración de la misma, a los efectos de la valoración del mencionado interés del menor. 4. El Juez podrá imponer al menor una o varias medidas de las previstas en esta Ley con independencia de que se trate de uno o más hechos, sujetándose si procede a lo

400

Oposicions

dispuesto en el artículo 11 para el enjuiciamiento conjunto de varias infracciones; pero, en ningún caso, se impondrá a un menor en una misma resolución más de una medida de la misma clase, entendiendo por tal cada una de las que se enumeran en el apartado 1 de este artículo. Artículo 8. Principio acusatorio. El Juez de Menores no podrá imponer una medida que suponga una mayor restricción de derechos ni por un tiempo superior a la medida solicitada por el Ministerio Fiscal o por el acusador particular.

Temari

Tampoco podrá exceder la duración de las medidas privativas de libertad contempladas en el artículo 7.1.a, b, c, d y g, en ningún caso, del tiempo que hubiera durado la pena privativa de libertad que se le hubiere impuesto por el mismo hecho, si el sujeto, de haber sido mayor de edad, hubiera sido declarado responsable, de acuerdo con el Código Penal. Artículo 9. Régimen general de aplicación y duración de las medidas. No obstante lo establecido en los apartados 3 y 4 del artículo 7, la aplicación de las medidas se atendrá a las siguientes reglas: 1. Cuando los hechos cometidos sean calificados de falta, sólo se podrán imponer las medidas de libertad vigilada hasta un máximo de seis meses, amonestación, permanencia de fin de semana hasta un máximo de cuatro fines de semana, prestaciones en beneficio de la comunidad hasta cincuenta horas, privación del permiso de conducir o de otras licencias administrativas hasta un año, la prohibición de aproximarse o comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez hasta seis meses, y la realización de tareas socio‐educativas hasta seis meses. 2. La medida de internamiento en régimen cerrado sólo podrá ser aplicable cuando: a. Los hechos estén tipificados como delito grave por el Código Penal o las leyes penales especiales. b. Tratándose de hechos tipificados como delito menos grave, en su ejecución se haya empleado violencia o intimidación en las personas o se haya generado grave riesgo para la vida o la integridad física de las mismas. c. Los hechos tipificados como delito se cometan en grupo o el menor perteneciere o actuare al servicio de una banda, organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de tales actividades. 3. La duración de las medidas no podrá exceder de dos años, computándose, en su caso, a estos efectos el tiempo ya cumplido por el menor en medida cautelar, conforme a lo dispuesto en el artículo 28.5 de la presente Ley. La medida de prestaciones en beneficio de la comunidad no podrá superar las cien horas. La medida de permanencia de fin de semana no podrá superar los ocho fines de semana.

401

Oposicions

4. Las acciones u omisiones imprudentes no podrán ser sancionadas con medidas de internamiento en régimen cerrado. 5. Cuando en la postulación del Ministerio Fiscal o en la resolución dictada en el procedimiento se aprecien algunas de las circunstancias a las que se refiere el artículo 5.2 de esta Ley, sólo podrán aplicarse las medidas terapéuticas descritas en el artículo 7.1, letras d y e de la misma. Artículo 10. Reglas especiales de aplicación y duración de las medidas. 1. Cuando se trate de los hechos previstos en el apartado 2 del artículo anterior, el Juez, oído el Ministerio Fiscal, las partes personadas y el equipo técnico, actuará conforme a las reglas siguientes:

Temari

a. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere catorce o quince años de edad, la medida podrá alcanzar tres años de duración. Si se trata de prestaciones en beneficio de la comunidad, dicho máximo será de ciento cincuenta horas, y de doce fines de semana si la medida impuesta fuere la de permanencia de fin de semana. b. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere dieciséis o diecisiete años de edad, la duración máxima de la medida será de seis años; o, en sus respectivos casos, de doscientas horas de prestaciones en beneficio de la comunidad o permanencia de dieciséis fines de semana. En este supuesto, cuando el hecho revista extrema gravedad, el Juez deberá imponer una medida de internamiento en régimen cerrado de uno a seis años, complementada sucesivamente con otra medida de libertad vigilada con asistencia educativa hasta un máximo de cinco años. Sólo podrá hacerse uso de lo dispuesto en los artículos 13 y 51.1 de esta Ley Orgánica una vez transcurrido el primer año de cumplimiento efectivo de la medida de internamiento. A los efectos previstos en el párrafo anterior, se entenderán siempre supuestos de extrema gravedad aquellos en los que se apreciara reincidencia. 2. Cuando el hecho sea constitutivo de alguno de los delitos tipificados en los artículos 138, 139, 179, 180 y 571 a 580 del Código Penal, o de cualquier otro delito que tenga señalada en dicho Código o en las leyes penales especiales pena de prisión igual o superior a quince años, el Juez deberá imponer las medidas siguientes: a. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere catorce o quince años de edad, una medida de internamiento en régimen cerrado de uno a cinco años de duración, complementada en su caso por otra medida de libertad vigilada de hasta tres años. b. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere dieciséis o diecisiete años de edad, una medida de internamiento en régimen cerrado de uno a ocho años de duración, complementada en su caso por otra de libertad vigilada con asistencia educativa de hasta cinco años. En este supuesto sólo podrá hacerse uso de las facultades de modificación, suspensión o sustitución de la medida impuesta a las que se refieren los artículos 13, 40 y 51.1 de esta Ley Orgánica,

402

cuando haya transcurrido al menos, la mitad de la duración de la medida de internamiento impuesta.

Oposicions

3. En el caso de que el delito cometido sea alguno de los comprendidos en los artículos 571 a 580 del Código Penal, el Juez, sin perjuicio de las demás medidas que correspondan con arreglo a esta Ley, también impondrá al menor una medida de inhabilitación absoluta por un tiempo superior entre cuatro y quince años al de la duración de la medida de internamiento en régimen cerrado impuesta, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, el número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el menor.

Temari

4. Las medidas de libertad vigilada previstas en este artículo deberán ser ratificadas mediante auto motivado, previa audiencia del Ministerio Fiscal, del letrado del menor y del representante de la entidad pública de protección o reforma de menores al finalizar el internamiento, y se llevará a cabo por las instituciones públicas encargadas del cumplimiento de las penas. Artículo 11. Pluralidad de infracciones. 1. Los límites máximos establecidos en el artículo 9 y en el apartado 1 del artículo 10 serán aplicables, con arreglo a los criterios establecidos en el artículo 7, apartados 3 y 4, aunque el menor fuere responsable de dos o más infracciones, en el caso de que éstas sean conexas o se trate de una infracción continuada, así como cuando un sólo hecho constituya dos o más infracciones. No obstante, en estos casos, el Juez, para determinar la medida o medidas a imponer, así como su duración, deberá tener en cuenta, además del interés del menor, la naturaleza y el número de las infracciones, tomando como referencia la más grave de todas ellas. Si pese a lo dispuesto en el artículo 20.1 de esta Ley dichas infracciones hubiesen sido objeto de diferentes procedimientos, el último Juez sentenciador señalará la medida o medidas que debe cumplir el menor por el conjunto de los hechos, dentro de los límites y con arreglo a los criterios expresados en el párrafo anterior. 2. Cuando alguno o algunos de los hechos a los que se refiere el apartado anterior fueren de los mencionados en el artículo 10.2 de esta Ley, la medida de internamiento en régimen cerrado podrá alcanzar una duración máxima de diez años para los mayores de dieciséis años y de seis años para los menores de esa edad, sin perjuicio de la medida de libertad vigilada que, de forma complementaria, corresponda imponer con arreglo a dicho artículo. 3. Cuando el menor hubiere cometido dos o más infracciones no comprendidas en el apartado 1 de este artículo será de aplicación lo dispuesto en el artículo 47 de la presente Ley. Artículo 12. Procedimiento de aplicación de medidas en supuestos de pluralidad de infracciones. 1. A los fines previstos en el artículo anterior, en cuanto el Juez sentenciador tenga conocimiento de la existencia de otras medidas firmes en ejecución, pendientes de

403

Oposicions

ejecución o suspendidas condicionalmente, impuestas al mismo menor por otros jueces de menores en anteriores sentencias, y una vez que la medida o medidas por él impuestas sean firmes, ordenará al secretario judicial que dé traslado del testimonio de su sentencia, por el medio más rápido posible, al Juez que haya dictado la primera sentencia firme, el cual será el competente para la ejecución de todas, asumiendo las funciones previstas en el apartado 2 de este artículo. 2. El Juez competente para la ejecución procederá a la refundición y a ordenar la ejecución de todas las medidas impuestas conforme establece el artículo 47 de esta Ley. Desde ese momento, pasará a ser competente a todos los efectos con exclusión de los órganos judiciales que hubieran dictado las posteriores resoluciones. Artículo 13. Modificación de la medida impuesta.

Temari

1. El Juez competente para la ejecución, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, previa audiencia de éstos e informe del equipo técnico y, en su caso, de la entidad pública de protección o reforma de menores, podrá en cualquier momento dejar sin efecto la medida impuesta, reducir su duración o sustituirla por otra, siempre que la modificación redunde en el interés del menor y se exprese suficientemente a éste el reproche merecido por su conducta. 2. En los casos anteriores, el Juez resolverá por auto motivado, contra el cual se podrán interponer los recursos previstos en la presente Ley. Artículo 14. Mayoría de edad del condenado. 1. Cuando el menor a quien se le hubiere impuesto una medida de las establecidas en esta Ley alcanzase la mayoría de edad, continuará el cumplimiento de la medida hasta alcanzar los objetivos propuestos en la sentencia en que se le impuso conforme a los criterios expresados en los artículos anteriores. 2. Cuando se trate de la medida de internamiento en régimen cerrado y el menor alcance la edad de dieciocho años sin haber finalizado su cumplimiento, el Juez de Menores, oído el Ministerio Fiscal, el letrado del menor, el equipo técnico y la entidad pública de protección o reforma de menores, podrá ordenar en auto motivado que su cumplimiento se lleve a cabo en un centro penitenciario conforme al régimen general previsto en la Ley Orgánica General Penitenciaria si la conducta de la persona internada no responde a los objetivos propuestos en la sentencia. 3. No obstante lo señalado en los apartados anteriores, cuando las medidas de internamiento en régimen cerrado sean impuestas a quien haya cumplido veintiún años de edad o, habiendo sido impuestas con anterioridad, no hayan finalizado su cumplimiento al alcanzar la persona dicha edad, el Juez de Menores, oídos el Ministerio Fiscal, el letrado del menor, el equipo técnico y la entidad pública de protección o reforma de menores, ordenará su cumplimiento en centro penitenciario conforme al régimen general previsto en la Ley Orgánica General Penitenciaria, salvo que, excepcionalmente, entienda en consideración a las circunstancias concurrentes que procede la utilización de las medidas previstas en los artículos 13 y 51 de la

404

presente Ley o su permanencia en el centro en cumplimiento de tal medida cuando el menor responda a los objetivos propuestos en la sentencia.

Oposicions

4. Cuando el menor pase a cumplir la medida de internamiento en un centro penitenciario, quedarán sin efecto el resto de medidas impuestas por el Juez de Menores que estuvieren pendientes de cumplimiento sucesivo o que estuviera cumpliendo simultáneamente con la de internamiento, si éstas no fueren compatible con el régimen penitenciario, todo ello sin perjuicio de que excepcionalmente proceda la aplicación de los artículos 13 y 51 de esta Ley.

Temari

5. La medida de internamiento en régimen cerrado que imponga el Juez de Menores con arreglo a la presente Ley se cumplirá en un centro penitenciario conforme al régimen general previsto en la Ley Orgánica General Penitenciaria siempre que, con anterioridad al inicio de la ejecución de dicha medida, el responsable hubiera cumplido ya, total o parcialmente, bien una pena de prisión impuesta con arreglo al Código Penal, o bien una medida de internamiento ejecutada en un centro penitenciario conforme a los apartados 2 y 3 de este artículo. Artículo 15. De la prescripción. 1. Los hechos delictivos cometidos por los menores prescriben: 1. Con arreglo a las normas contenidas en el Código Penal, cuando se trate de los hechos delictivos tipificados en los artículos 138, 139, 179, 180 y 571 a 580 del Código Penal o cualquier otro sancionado en el Código Penal o en las leyes penales especiales con pena de prisión igual o superior a quince años. 2. A los cinco años, cuando se trate de un delito grave sancionado en el Código Penal con pena superior a diez años. 3. A los tres años, cuando se trate de cualquier otro delito grave. 4. Al año, cuando se trate de un delito menos grave. 5. A los tres meses, cuando se trate de una falta. 2. Las medidas que tengan una duración superior a los dos años prescribirán a los tres años. Las restantes medidas prescribirán a los dos años, excepto la amonestación, las prestaciones en beneficio de la comunidad y la permanencia de fin de semana, que prescribirán al año. TÍTULO III. DE LA INSTRUCCIÓN DEL PROCEDIMIENTO CAPÍTULO I. REGLAS GENERALES Artículo 16. Incoación del expediente. 1. Corresponde al Ministerio Fiscal la instrucción de los procedimientos por los hechos a los que se refiere el artículo 1 de esta Ley. 2. Quienes tuvieren noticia de algún hecho de los indicados en el apartado anterior, presuntamente cometido por un menor de dieciocho años, deberán ponerlo en

405

Oposicions

conocimiento del Ministerio Fiscal, el cual admitirá o no a trámite la denuncia, según que los hechos sean o no indiciariamente constitutivos de delito; custodiará las piezas, documentos y efectos que le hayan sido remitidos, y practicará, en su caso, las diligencias que estime pertinentes para la comprobación del hecho y de la responsabilidad del menor en su comisión, pudiendo resolver el archivo de las actuaciones cuando los hechos no constituyan delito o no tengan autor conocido. La resolución recaída sobre la denuncia deberá notificarse a quienes hubieran formulado la misma. 3. Una vez efectuadas las actuaciones indicadas en el apartado anterior, el Ministerio Fiscal dará cuenta de la incoación del expediente al Juez de Menores, quien iniciará las diligencias de trámite correspondientes.

Temari

4. El Juez de Menores ordenará al propio tiempo la apertura de la pieza separada de responsabilidad civil, que se tramitará conforme a lo establecido en las reglas del artículo 64 de esta Ley. 5. Cuando los hechos mencionados en el artículo 1 hubiesen sido cometidos conjuntamente por mayores de edad penal y por personas de las edades indicadas en el mismo artículo 1, el Juez de Instrucción competente para el conocimiento de la causa, tan pronto como compruebe la edad de los imputados, adoptará las medidas necesarias para asegurar el éxito de la actividad investigadora respecto de los mayores de edad y ordenará remitir testimonio de los particulares precisos al Ministerio Fiscal, a los efectos prevenidos en el apartado 2 de este artículo. Artículo 17. Detención de los menores. 1. Las autoridades y funcionarios que intervengan en la detención de un menor deberán practicarla en la forma que menos perjudique a éste y estarán obligados a informarle, en un lenguaje claro y comprensible y de forma inmediata, de los hechos que se le imputan, de las razones de su detención y de los derechos que le asisten, especialmente los reconocidos en el artículo 520 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, así como a garantizar el respeto de los mismos. También deberán notificar inmediatamente el hecho de la detención y el lugar de la custodia a los representantes legales del menor y al Ministerio Fiscal. Si el menor detenido fuera extranjero, el hecho de la detención se notificará a las correspondientes autoridades consulares cuando el menor tuviera su residencia habitual fuera de España o cuando así lo solicitaran el propio menor o sus representantes legales. 2. Toda declaración del detenido, se llevará a cabo en presencia de su letrado y de aquéllos que ejerzan la patria potestad, tutela o guarda del menor ‐de hecho o de derecho‐, salvo que, en este último caso, las circunstancias aconsejen lo contrario. En defecto de estos últimos la declaración se llevará a cabo en presencia del Ministerio Fiscal, representado por persona distinta del instructor del expediente. El menor detenido tendrá derecho a la entrevista reservada con su abogado con anterioridad y al término de la práctica de la diligencia de toma de declaración.

406

Oposicions

3. Mientras dure la detención, los menores deberán hallarse custodiados en dependencias adecuadas y separadas de las que se utilicen para los mayores de edad, y recibirán los cuidados, protección y asistencia social, psicológica, médica y física que requieran, habida cuenta de su edad, sexo y características individuales. 4. La detención de un menor por funcionarios de policía no podrá durar más tiempo del estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, dentro del plazo máximo de veinticuatro horas, el menor detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición del Ministerio Fiscal. Se aplicará, en su caso, lo dispuesto en el artículo 520 bis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, atribuyendo la competencia para las resoluciones judiciales previstas en dicho precepto al Juez de Menores.

Temari

5. Cuando el detenido sea puesto a disposición del Ministerio Fiscal, éste habrá de resolver, dentro de las cuarenta y ocho horas a partir de la detención, sobre la puesta en libertad del menor, sobre el desistimiento al que se refiere el artículo siguiente, o sobre la incoación del expediente, poniendo a aquel a disposición del Juez de Menores competente e instando del mismo las oportunas medidas cautelares, con arreglo a lo establecido en el artículo 28. 6. El Juez competente para el procedimiento de hábeas corpus en relación a un menor será el Juez de Instrucción del lugar en el que se encuentre el menor privado de libertad; si no constare, el del lugar donde se produjo la detención, y, en defecto de los anteriores, el del lugar donde se hayan tenido las últimas noticias sobre el paradero del menor detenido. Cuando el procedimiento de hábeas corpus sea instado por el propio menor, la fuerza pública responsable de la detención lo notificará inmediatamente al Ministerio Fiscal, además de dar curso al procedimiento conforme a la ley orgánica reguladora. Artículo 18. Desistimiento de la incoación del expediente por corrección en el ámbito educativo y familiar. El Ministerio Fiscal podrá desistir de la incoación del expediente cuando los hechos denunciados constituyan delitos menos graves sin violencia o intimidación en las personas o faltas, tipificados en el Código Penal o en las leyes penales especiales. En tal caso, el Ministerio Fiscal dará traslado de lo actuado a la entidad pública de protección de menores para la aplicación de lo establecido en el artículo 3 de la presente Ley. Asimismo, el Ministerio Fiscal comunicará a los ofendidos o perjudicados conocidos el desistimiento acordado. No obstante, cuando conste que el menor ha cometido con anterioridad otros hechos de la misma naturaleza, el Ministerio Fiscal deberá incoar el expediente y, en su caso, actuar conforme autoriza el artículo 27.4 de la presente Ley. Artículo 19. Sobreseimiento del expediente por conciliación o reparación entre el menor y la víctima.

407

Oposicions

1. También podrá el Ministerio Fiscal desistir de la continuación del expediente, atendiendo a la gravedad y circunstancias de los hechos y del menor, de modo particular a la falta de violencia o intimidación graves en la comisión de los hechos, y a la circunstancia de que además el menor se haya conciliado con la víctima o haya asumido el compromiso de reparar el daño causado a la víctima o al perjudicado por el delito, o se haya comprometido a cumplir la actividad educativa propuesta por el equipo técnico en su informe. El desistimiento en la continuación del expediente sólo será posible cuando el hecho imputado al menor constituya delito menos grave o falta.

Temari

2. A efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, se entenderá producida la conciliación cuando el menor reconozca el daño causado y se disculpe ante la víctima, y ésta acepte sus disculpas, y se entenderá por reparación el compromiso asumido por el menor con la víctima o perjudicado de realizar determinadas acciones en beneficio de aquéllos o de la comunidad, seguido de su realización efectiva. Todo ello sin perjuicio del acuerdo al que hayan llegado las partes en relación con la responsabilidad civil. 3. El correspondiente equipo técnico realizará las funciones de mediación entre el menor y la víctima o perjudicado, a los efectos indicados en los apartados anteriores, e informará al Ministerio Fiscal de los compromisos adquiridos y de su grado de cumplimiento. 4. Una vez producida la conciliación o cumplidos los compromisos de reparación asumidos con la víctima o perjudicado por el delito o falta cometido, o cuando una u otros no pudieran llevarse a efecto por causas ajenas a la voluntad del menor, el Ministerio Fiscal dará por concluida la instrucción y solicitará del Juez el sobreseimiento y archivo de las actuaciones, con remisión de lo actuado. 5. En el caso de que el menor no cumpliera la reparación o la actividad educativa acordada, el Ministerio Fiscal continuará la tramitación del expediente. 6. En los casos en los que la víctima del delito o falta fuere menor de edad o incapaz, el compromiso al que se refiere el presente artículo habrá de ser asumido por el representante legal de la misma, con la aprobación del Juez de Menores. Artículo 20. Unidad de expediente. 1. El Ministerio Fiscal incoará un procedimiento por cada hecho delictivo, salvo cuando se trate de hechos delictivos conexos. 2. Todos los procedimientos tramitados a un mismo menor se archivarán en el expediente personal que del mismo se haya abierto en la Fiscalía. De igual modo se archivarán las diligencias en el Juzgado de Menores respectivo. 3. En los casos en los que los delitos atribuidos al menor expedientado hubieran sido cometidos en diferentes territorios, la determinación del órgano judicial competente

408

Oposicions

para el enjuiciamiento de todos ellos en unidad de expediente, así como de las entidades públicas competentes para la ejecución de las medidas que se apliquen, se hará teniendo en cuenta el lugar del domicilio del menor y, subsidiariamente, los criterios expresados en el artículo 18 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. 4. Los procedimientos de la competencia de la Audiencia Nacional no podrán ser objeto de acumulación con otros procedimientos instruidos en el ámbito de la jurisdicción de menores, sean o no los mismos los sujetos imputados. Artículo 21. Remisión al órgano competente. Cuando el conocimiento de los hechos no corresponda a la competencia de los Juzgados de Menores, el Fiscal acordará la remisión de lo actuado al órgano legalmente competente. Artículo 22. De la incoación del expediente.

Temari

1. Desde el mismo momento de la incoación del expediente, el menor tendrá derecho a: a. Ser informado por el Juez, el Ministerio Fiscal, o agente de policía de los derechos que le asisten. b. Designar abogado que le defienda, o a que le sea designado de oficio y a entrevistarse reservadamente con él, incluso antes de prestar declaración. c. Intervenir en las diligencias que se practiquen durante la investigación preliminar y en el proceso judicial, y a proponer y solicitar, respectivamente, la práctica de diligencias d. Ser oído por el Juez o Tribunal antes de adoptar cualquier resolución que le concierna personalmente. e. La asistencia afectiva y psicológica en cualquier estado y grado del procedimiento, con la presencia de los padres o de otra persona que indique el menor, sí el Juez de Menores autoriza su presencia. f. La asistencia de los servicios del equipo técnico adscrito al Juzgado de Menores. 2. El expediente será notificado al menor desde el momento mismo de su incoación, a salvo lo dispuesto en el artículo 24. A tal fin, el Fiscal requerirá al menor y a sus representantes legales para que designen letrado en el plazo de tres días, advirtiéndoles que, de no hacerlo, se le nombrará de oficio de entre los integrantes del turno de especialistas del correspondiente Colegio de Abogados. Una vez producida dicha designación, el Fiscal la comunicará al Juez de Menores. 3. Igualmente, el Ministerio Fiscal notificará a quien aparezca como perjudicado, desde el momento en que así conste en la instrucción del expediente, la posibilidad de ejercer las acciones civiles que le puedan corresponder, personándose ante el Juez de Menores en la pieza de responsabilidad civil que se tramitará por el mismo.

409

Artículo 23. Actuación instructora del Ministerio Fiscal.

Oposicions

1. La actuación instructora del Ministerio Fiscal tendrá como objeto, tanto valorar la participación del menor en los hechos para expresarle el reproche que merece su conducta, como proponer las concretas medidas de contenido educativo y sancionador adecuadas a las circunstancias del hecho y de su autor y, sobre todo, al interés del propio menor valorado en la causa. 2. El Ministerio Fiscal deberá dar vista del expediente al letrado del menor y, en su caso, a quien haya ejercitado la acción penal, en un plazo no superior a veinticuatro horas, tantas veces como aquel lo solicite.

Temari

3. El Ministerio Fiscal no podrá practicar por sí mismo diligencias restrictivas de derechos fundamentales, sino que habrá de solicitar del Juzgado la práctica de las que sean precisas para el buen fin de las investigaciones. El Juez de Menores resolverá sobre esta petición por auto motivado. La práctica de tales diligencias se documentará en pieza separada. Artículo 24. Secreto del expediente. El Juez de Menores, a solicitud del Ministerio Fiscal, del menor o de su familia, o de quien ejercite la acción penal, podrá decretar mediante auto motivado el secreto del expediente, en su totalidad o parcialmente, durante toda la instrucción o durante un período limitado de ésta. No obstante, el letrado del menor y quien ejercite la acción penal deberán, en todo caso, conocer en su integridad el expediente al evacuar el trámite de alegaciones. Este incidente se tramitará por el Juzgado en pieza separada. Artículo 25. De la acusación particular. Podrán personarse en el procedimiento como acusadores particulares, a salvo de las acciones previstas por el artículo 61 de esta Ley, las personas directamente ofendidas por el delito, sus padres, sus herederos o sus representantes legales si fueran menores de edad o incapaces, con las facultades y derechos que derivan de ser parte en el procedimiento, entre los que están, entre otros, los siguientes: a. Ejercitar la acusación particular durante el procedimiento. b. Instar la imposición de las medidas a las que se refiere esta Ley. c. Tener vista de lo actuado, siendo notificado de las diligencias que se soliciten y acuerden. d. Proponer pruebas que versen sobre el hecho delictivo y las circunstancias de su comisión, salvo en lo referente a la situación psicológica, educativa, familiar y social del menor. e. Participar en la práctica de las pruebas, ya sea en fase de instrucción ya sea en fase de audiencia; a estos efectos, el órgano actuante podrá denegar la práctica de la prueba de careo, si esta fuera solicitada, cuando no resulte fundamental para la averiguación de los hechos o la participación del menor en los mismos. f. Ser oído en todos los incidentes que se tramiten durante el procedimiento.

410

Oposicions

g. Ser oído en caso de modificación o de sustitución de medidas impuestas al menor. h. Participar en las vistas o audiencias que se celebren. i. Formular los recursos procedentes de acuerdo con esta Ley. Una vez admitida por el Juez de Menores la personación del acusador particular, se le dará traslado de todas las actuaciones sustanciadas de conformidad con esta ley y se le permitirá intervenir en todos los trámites en defensa de sus intereses. Artículo 26. Diligencias propuestas por las partes.

Temari

1. Las partes podrán solicitar del Ministerio Fiscal la práctica de cuantas diligencias consideren necesarias. El Ministerio Fiscal decidirá sobre su admisión, mediante resolución motivada que notificará al letrado del menor y a quien en su caso ejercite la acción penal y que pondrá en conocimiento del Juez de Menores. Las partes podrán, en cualquier momento, reproducir ante el Juzgado de Menores la petición de las diligencias no practicadas. 2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, cuando alguna de las partes proponga que se lleve a efecto la declaración del menor, el Ministerio Fiscal deberá recibirla en el expediente, salvo que ya hubiese concluido la instrucción y el expediente hubiese sido elevado al Juzgado de Menores. 3. Si las diligencias propuestas por alguna de las partes afectaren a derechos fundamentales del menor o de otras personas, el Ministerio Fiscal, de estimar pertinente la solicitud, se dirigirá al Juez de Menores conforme a lo dispuesto en el artículo 23.3, sin perjuicio de la facultad de quien haya propuesto la diligencia de reproducir su solicitud ante el Juez de Menores conforme a lo dispuesto en el apartado 1 de este artículo. Artículo 27. Informe del equipo técnico. 1. Durante la instrucción del expediente, el Ministerio Fiscal requerirá del equipo técnico, que a estos efectos dependerá funcionalmente de aquel sea cual fuere su dependencia orgánica, la elaboración de un informe o actualización de los anteriormente emitidos, que deberá serle entregado en el plazo máximo de diez días, prorrogable por un período no superior a un mes en casos de gran complejidad, sobre la situación psicológica, educativa y familiar del menor, así como sobre su entorno social, y en general sobre cualquier otra circunstancia relevante a los efectos de la adopción de alguna de las medidas previstas en la presente Ley. 2. El equipo técnico podrá proponer, asimismo, una intervención socio‐educativa sobre el menor, poniendo de manifiesto en tal caso aquellos aspectos del mismo que considere relevantes en orden a dicha intervención. 3. De igual modo, el equipo técnico informará, si lo considera conveniente y en interés del menor, sobre la posibilidad de que éste efectúe una actividad reparadora o de conciliación con la víctima, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 19 de esta Ley,

411

Oposicions

con indicación expresa del contenido y la finalidad de la mencionada actividad. En este caso, no será preciso elaborar un informe de las características y contenidos del apartado 1 de este artículo. 4. Asimismo podrá el equipo técnico proponer en su informe la conveniencia de no continuar la tramitación del expediente en interés del menor, por haber sido expresado suficientemente el reproche al mismo a través de los trámites ya practicados, o por considerar inadecuada para el interés del menor cualquier intervención, dado el tiempo transcurrido desde la comisión de los hechos. En estos casos, si se reunieran los requisitos previstos en el artículo 19.1 de esta Ley, el Ministerio Fiscal podrá remitir el expediente al Juez con propuesta de sobreseimiento, remitiendo además, en su caso, testimonio de lo actuado a la entidad pública de protección de menores que corresponda, a los efectos de que actúe en protección del menor.

Temari

5. En todo caso, una vez elaborado el informe del equipo técnico, el Ministerio Fiscal lo remitirá inmediatamente al Juez de Menores y dará copia del mismo al letrado del menor. 6. El informe al que se refiere el presente artículo podrá ser elaborado o complementado por aquellas entidades públicas o privadas que trabajen en el ámbito de la educación de menores y conozcan la situación del menor expedientado. CAPÍTULO II. DE LAS MEDIDAS CAUTELARES Artículo 28. Reglas generales. 1. El Ministerio Fiscal, de oficio o a instancia de quien haya ejercitado la acción penal, cuando existan indicios racionales de la comisión de un delito y el riesgo de eludir u obstruir la acción de la justicia por parte del menor o de atentar contra los bienes jurídicos de la víctima, podrá solicitar del Juez de Menores, en cualquier momento, la adopción de medidas cautelares para la custodia y defensa del menor expedientado o para la debida protección de la víctima. Dichas medidas podrán consistir en internamiento en centro en el régimen adecuado, libertad vigilada, prohibición de aproximarse o comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez, o convivencia con otra persona, familia o grupo educativo. El Juez, oído el letrado del menor, así como el equipo técnico y la representación de la entidad pública de protección o reforma de menores, que informarán especialmente sobre la naturaleza de la medida cautelar, resolverá sobre lo propuesto tomando en especial consideración el interés del menor. La medida cautelar adoptada podrá mantenerse hasta que recaiga sentencia firme. 2. Para la adopción de la medida cautelar de internamiento se atenderá a la gravedad de los hechos, valorando también las circunstancias personales y sociales del menor, la

412

existencia de un peligro cierto de fuga, y, especialmente, el que el menor hubiera cometido o no con anterioridad otros hechos graves de la misma naturaleza.

Oposicions

El Juez de Menores resolverá, a instancia del Ministerio Fiscal o de la acusación particular, en una comparecencia a la que asistirán también el letrado del menor, las demás partes personadas, el representante del equipo técnico y el de la entidad pública de protección o reforma de menores, los cuales informarán al Juez sobre la conveniencia de la adopción de la medida solicitada en función de los criterios consignados en este artículo. En dicha comparecencia el Ministerio Fiscal y las partes personadas podrán proponer los medios de prueba que puedan practicarse en el acto o dentro de las veinticuatro horas siguientes. 3. El tiempo máximo de la medida cautelar de internamiento será de seis meses, y podrá prorrogarse, a instancia del Ministerio Fiscal, previa audiencia del letrado del menor y mediante auto motivado, por otros tres meses como máximo.

Temari

4. Las medidas cautelares se documentarán en el Juzgado de Menores en pieza separada del expediente. 5. El tiempo de cumplimiento de las medidas cautelares se abonará en su integridad para el cumplimiento de las medidas que se puedan imponer en la misma causa o, en su defecto, en otras causas que hayan tenido por objeto hechos anteriores a la adopción de aquéllas. El Juez, a propuesta del Ministerio Fiscal y oídos el letrado del menor y el equipo técnico que informó la medida cautelar, ordenará que se tenga por ejecutada la medida impuesta en aquella parte que estime razonablemente compensada por la medida cautelar. Artículo 29. Medidas cautelares en los casos de exención de la responsabilidad. Si en el transcurso de la instrucción que realice el Ministerio Fiscal quedara suficientemente acreditado que el menor se encuentra en situación de enajenación mental o en cualquiera otra de las circunstancias previstas en los apartados 1, 2 ó 3 del artículo 20 del Código Penal vigente, se adoptarán las medidas cautelares precisas para la protección y custodia del menor conforme a los preceptos civiles aplicables, instando en su caso las actuaciones para la incapacitación del menor y la constitución de los organismos tutelares conforme a derecho, sin perjuicio todo ello de concluir la instrucción y de efectuar las alegaciones previstas en esta Ley conforme a lo que establecen sus artículos 5.2 y 9, y de solicitar, por los trámites de la misma, en su caso, alguna medida terapéutica adecuada al interés del menor de entre las previstas en esta Ley. CAPÍTULO III. DE LA CONCLUSIÓN DE LA INSTRUCCIÓN Artículo 30. Remisión del expediente al Juez de Menores. 1. Acabada la instrucción, el Ministerio Fiscal resolverá la conclusión del expediente, notificándosela a las partes personadas, y remitirá al Juzgado de Menores el expediente, junto con las piezas de convicción y demás efectos que pudieran existir,

413

Oposicions

con un escrito de alegaciones en el que constará la descripción de los hechos, la valoración jurídica de los mismos, el grado de participación del menor, una breve reseña de las circunstancias personales y sociales de éste, la proposición de alguna medida de las previstas en esta Ley con exposición razonada de los fundamentos jurídicos y educativos que la aconsejen, y, en su caso, la exigencia de responsabilidad civil. 2. En el mismo acto propondrá el Ministerio Fiscal la prueba de que intente valerse para la defensa de su pretensión procesal.

Temari

3. Asimismo, podrá proponer el Ministerio Fiscal la participación en el acto de la audiencia de aquellas personas o representantes de instituciones públicas y privadas que puedan aportar al proceso elementos valorativos del interés del menor y de la conveniencia o no de las medidas solicitadas. En todo caso serán llamadas al acto de audiencia las personas o instituciones perjudicadas civilmente por el delito, así como los responsables civiles. 4. El Ministerio Fiscal podrá también solicitar del Juez de Menores el sobreseimiento de las actuaciones por alguno de los motivos previstos en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, así como la remisión de los particulares necesarios a la entidad pública de protección de menores en su caso. TÍTULO IV. DE LA FASE DE AUDIENCIA Artículo 31. Apertura de la fase de audiencia. Recibido el escrito de alegaciones con el expediente, las piezas de convicción, los efectos y demás elementos relevantes para el proceso remitidos por el Ministerio Fiscal, el secretario del Juzgado de Menores los incorporará a las diligencias, y el Juez de Menores procederá a abrir el trámite de audiencia, para lo cual el secretario judicial dará traslado simultáneamente a quienes ejerciten la acción penal y la civil para que en un plazo común de cinco días hábiles formulen sus respectivos escritos de alegaciones y propongan las pruebas que consideren pertinentes. Evacuado este trámite, el secretario judicial dará traslado de todo lo actuado al letrado del menor y, en su caso, a los responsables civiles, para que en un plazo de cinco días hábiles formule a su vez escrito de alegaciones y proponga la prueba que considere pertinente. Artículo 32. Sentencia de conformidad. Si el escrito de alegaciones de la acusación solicitara la imposición de alguna o algunas de las medidas previstas en las letras e a ñ del apartado 1 del artículo 7, y hubiere conformidad del menor y de su letrado, así como de los responsables civiles, la cual se expresará en comparecencia ante el Juez de Menores en los términos del artículo 36, éste dictará sentencia sin más trámite. Cuando el menor y su letrado disintiesen únicamente respecto de la responsabilidad civil, se limitará la audiencia a la prueba y discusión de los puntos relativos a dicha responsabilidad.

414

Oposicions

Cuando la persona o personas contra quienes se dirija la acción civil no estuvieren conformes con la responsabilidad civil solicitada, se sustanciará el trámite de la audiencia sólo en lo relativo a este último extremo, practicándose la prueba propuesta a fin de determinar el alcance de aquella. Artículo 33. Otras decisiones del Juez de Menores. En los casos no previstos en el artículo anterior, a la vista de la petición del Ministerio Fiscal y de los escritos de alegaciones de las partes, el Juez adoptará alguna de las siguientes decisiones:

Temari

a. La celebración de la audiencia. b. El sobreseimiento, mediante auto motivado, de las actuaciones. c. El archivo por sobreseimiento de las actuaciones con remisión de particulares a la entidad pública de protección de menores correspondiente cuando así se haya solicitado por el Ministerio Fiscal. d. La remisión de las actuaciones al Juez competente, cuando el Juez de Menores considere que no le corresponde el conocimiento del asunto. e. Practicar por sí las pruebas propuestas por las partes y que hubieran sido denegadas por el Fiscal durante la instrucción, conforme a lo dispuesto en el artículo 26.1 de la presente Ley, y que no puedan celebrarse en el transcurso de la audiencia, siempre que considere que son relevantes a los efectos del proceso. Una vez practicadas, dará traslado de los resultados al Ministerio Fiscal y a las partes personadas, antes de iniciar las sesiones de la audiencia. Contra las precedentes resoluciones cabrán los recursos previstos en esta Ley. Artículo 34. Pertinencia de pruebas y señalamiento de la audiencia. El Juez de Menores, dentro del plazo de cinco días desde la presentación del escrito de alegaciones del letrado del menor y, en su caso, de los responsables civiles, o una vez transcurrido el plazo para la presentación sin que ésta se hubiere efectuado, acordará, en su caso, lo procedente sobre la pertinencia de las pruebas propuestas, mediante auto de apertura de la audiencia, y el secretario judicial señalará el día y hora en que deba comenzar ésta dentro de los diez días siguientes. Artículo 35. Asistentes y no publicidad de la audiencia. 1. La audiencia se celebrará con asistencia del Ministerio Fiscal, de las partes personadas, del letrado del menor, de un representante del equipo técnico que haya evacuado el informe previsto en el artículo 27 de esta Ley, y del propio menor, el cual podrá estar acompañado de sus representantes legales, salvo que el Juez, oídos los citados Ministerio Fiscal, letrado del menor y representante del equipo técnico, acuerde lo contrario. También podrá asistir el representante de la entidad pública de protección o reforma de menores que haya intervenido en las actuaciones de la instrucción, cuando se hubiesen ejecutado medidas cautelares o definitivas impuestas al menor con anterioridad. Igualmente, deberán comparecer la persona o personas a

415

quienes se exija responsabilidad civil; aunque su inasistencia injustificada no será por sí misma causa de suspensión de la audiencia.

Oposicions

2. El Juez podrá acordar, en interés de la persona imputada o de la víctima, que las sesiones no sean públicas y en ningún caso se permitirá que los medios de comunicación social obtengan o difundan imágenes del menor ni datos que permitan su identificación. 3. Quienes ejerciten la acción penal en el procedimiento regulado en la presente Ley, habrán de respetar rigurosamente el derecho del menor a la confidencialidad y a la no difusión de sus datos personales o de los datos que obren en el expediente instruido, en los términos que establezca el Juez de Menores. Quien infrinja esta regla será acreedor de las responsabilidades civiles y penales a que haya lugar. Artículo 36. Conformidad del menor.

Temari

1. El secretario judicial informará al menor expedientado, en un lenguaje comprensible y adaptado a su edad, de las medidas y responsabilidad civil solicitadas por el Ministerio Fiscal y, en su caso, la acusación particular y el actor civil, en sus escritos de alegaciones, así como de los hechos y de la causa en que se funden. 2. El Juez seguidamente preguntará al menor si se declara autor de los hechos y si está de acuerdo con las medidas solicitadas y con la responsabilidad civil. Si mostrase su conformidad con dichos extremos, oídos el letrado del menor y la persona o personas contra quienes se dirija la acción civil, el Juez podrá dictar resolución de conformidad. Si el letrado no estuviese de acuerdo con la conformidad prestada por el propio menor, el Juez resolverá sobre la continuación o no de la audiencia, razonando esta decisión en la sentencia. 3. Si el menor estuviere conforme con los hechos pero no con la medida solicitada, se sustanciará el trámite de la audiencia sólo en lo relativo a este último extremo, practicándose la prueba propuesta a fin de determinar la aplicación de dicha medida o su sustitución por otra más adecuada al interés del menor y que haya sido propuesta por alguna de las partes. 4. Cuando el menor o la persona o personas contra quienes se dirija la acción civil no estuvieren conformes con la responsabilidad civil solicitada, se sustanciará el trámite de la audiencia sólo en lo relativo a este último extremo, practicándose la prueba propuesta a fin de determinar el alcance de aquélla. Artículo 37. Celebración de la audiencia. 1. Cuando proceda la celebración de la audiencia, el Juez invitará al Ministerio Fiscal, a quienes hayan ejercitado, en su caso, la acción penal, al letrado del menor, y eventualmente y respecto de las cuestiones que estrictamente tengan que ver con la responsabilidad civil al actor civil y terceros responsables civilmente, a que manifiesten lo que tengan por conveniente sobre la práctica de nuevas pruebas o sobre la vulneración de algún derecho fundamental en la tramitación del procedimiento, o, en

416

Oposicions

su caso, les pondrá de manifiesto la posibilidad de aplicar una distinta calificación o una distinta medida de las que hubieran solicitado. Seguidamente, el Juez acordará la continuación de la audiencia o la subsanación del derecho vulnerado, si así procediere. Si acordara la continuación de la audiencia, el Juez resolverá en la sentencia sobre los extremos planteados.

Temari

2. Seguidamente se iniciará la práctica de la prueba propuesta y admitida y la que, previa declaración de pertinencia, ofrezcan las partes para su práctica en el acto, oyéndose, asimismo, al equipo técnico sobre las circunstancias del menor. A continuación, el Juez oirá al Ministerio Fiscal, a quien haya ejercitado en su caso la acción penal, al letrado del menor y al actor civil y terceros responsables civilmente respecto de los derechos que le asisten, sobre la valoración de la prueba, su calificación jurídica y la procedencia de las medidas propuestas; sobre este último punto, se oirá también al equipo técnico y, en su caso, a la entidad pública de protección o reforma de menores. Por último, el Juez oirá al menor, dejando el expediente visto para sentencia. 3. En su caso, en este procedimiento se aplicará lo dispuesto en la legislación relativa a la protección de testigos y peritos en causas penales. 4. Si en el transcurso de la audiencia el Juez considerara, de oficio o a solicitud de las partes, que el interés del menor aconseja que éste abandone la sala, podrá acordarlo así motivadamente, ordenando que continúen las actuaciones hasta que el menor pueda retornar a aquélla.

TÍTULO V. DE LA SENTENCIA Artículo 38. Plazo para dictar sentencia. Finalizada la audiencia, el Juez de Menores dictará sentencia en un plazo máximo de cinco días. Artículo 39. Contenido y registro de la sentencia. 1. La sentencia contendrá todos los requisitos previstos en la vigente Ley Orgánica del Poder Judicial y en ella, valorando las pruebas practicadas, las razones expuestas por el Ministerio Fiscal, por las partes personadas y por el letrado del menor, lo manifestado en su caso por éste, tomando en consideración las circunstancias y gravedad de los hechos, así como todos los datos debatidos sobre la personalidad, situación, necesidades y entorno familiar y social del menor, la edad de éste en el momento de dictar la sentencia, y la circunstancia de que el menor hubiera cometido o no con anterioridad otros hechos de la misma naturaleza, resolverá sobre la medida o medidas propuestas, con indicación expresa de su contenido, duración y objetivos a alcanzar con las mismas. La sentencia será motivada, consignando expresamente los hechos que se declaren probados y los medios probatorios de los que resulte la convicción judicial.

417

En la misma sentencia se resolverá sobre la responsabilidad civil derivada del delito o falta, con el contenido indicado en el artículo 115 del Código Penal.

Oposicions

También podrá ser anticipado oralmente el fallo al término de las sesiones de la audiencia, sin perjuicio de su documentación con arreglo al artículo 248.3 de la citada Ley Orgánica del Poder Judicial. 2. El Juez, al redactar la sentencia, procurará expresar sus razonamientos en un lenguaje claro y comprensible para la edad del menor. 3. Cada Juzgado de Menores llevará un registro de sentencias en el que se incluirán firmadas todas las definitivas. La llevanza y custodia de dicho registro es responsabilidad del secretario judicial. Artículo 40. Suspensión de la ejecución del fallo.

Temari

1. El Juez competente para la ejecución, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, y oídos en todo caso éstos, así como el representante del equipo técnico y de la entidad pública de protección o reforma de menores, podrá acordar motivadamente la suspensión de la ejecución del fallo contenido en la sentencia, cuando la medida impuesta no sea superior a dos años de duración, durante un tiempo determinado y hasta un máximo de dos años. Dicha suspensión se acordará en la propia sentencia o por auto motivado del Juez competente para la ejecución cuando aquélla sea firme, debiendo expresar, en todo caso, las condiciones de la misma. Se exceptúa de la suspensión el pronunciamiento sobre la responsabilidad civil derivada del delito o falta. 2. Las condiciones a las que estará sometida la suspensión de la ejecución del fallo contenido en la sentencia dictada por el Juez de Menores serán las siguientes: a. No ser condenado en sentencia firme por delito cometido durante el tiempo que dure la suspensión, si ha alcanzado la mayoría de edad, o no serle aplicada medida en sentencia firme en procedimiento regulado por esta Ley durante el tiempo que dure la suspensión. b. Que el menor asuma el compromiso de mostrar una actitud y disposición de reintegrarse a la sociedad, no incurriendo en nuevas infracciones. c. Además, el Juez puede establecer la aplicación de un régimen de libertad vigilada durante el plazo de suspensión o la obligación de realizar una actividad socio‐educativa, recomendada por el equipo técnico o la entidad pública de protección o reforma de menores en el precedente trámite de audiencia, incluso con compromiso de participación de los padres, tutores o guardadores del menor, expresando la naturaleza y el plazo en que aquella actividad deberá llevarse a cabo. 3. Si las condiciones expresadas en el apartado anterior no se cumplieran, el Juez alzará la suspensión y se procederá a ejecutar la sentencia en todos sus extremos. Contra la resolución que así lo acuerde se podrán interponer los recursos previstos en esta Ley.

418

TÍTULO VI. DEL RÉGIMEN DE RECURSOS

Oposicions

Artículo 41. Recursos procedentes y tramitación. 1. Contra la sentencia dictada por el Juez de Menores en el procedimiento regulado en esta Ley cabe recurso de apelación ante la correspondiente Audiencia Provincial, que se interpondrá ante el Juez que dictó aquélla en el plazo de cinco días a contar desde su notificación, y se resolverá previa celebración de vista pública salvo que en interés de la persona imputada o de la víctima, el Juez acuerde que se celebre a puerta cerrada. A la vista deberán asistir las partes y, si el Tribunal lo considera oportuno, el representante del equipo técnico y el representante de la entidad pública de protección o reforma de menores que hayan intervenido en el caso concreto. El recurrente podrá solicitar del Tribunal la práctica de la prueba que, propuesta y admitida en la instancia no se hubiera celebrado, conforme a las reglas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

Temari

2. Contra los autos y providencias de los Jueces de Menores cabe recurso de reforma ante el propio órgano, que se interpondrá en el plazo de tres días a partir de la notificación. El auto que resuelva la impugnación de la providencia será susceptible de recurso de apelación. 3. Contra los autos que pongan fin al procedimiento o resuelvan el incidente de los artículos 13, 28, 29 y 40 de esta Ley cabe recurso de apelación ante la Audiencia Provincial por los trámites que regula la Ley de Enjuiciamiento Criminal para el procedimiento abreviado. 4. Contra los autos y sentencias dictados por el Juzgado Central de Menores de la Audiencia Nacional cabe recurso de apelación ante la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional. 5. Contra las resoluciones dictadas por los secretarios judiciales caben los mismos recursos que los expresados en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que se sustanciarán en la forma que en ella se determina. Artículo 42. Recurso de casación para unificación de doctrina. 1. Son recurribles en casación, ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo, las sentencias dictadas en apelación por la Audiencia Nacional y por las Audiencias Provinciales cuando se hubiere impuesto una de las medidas a las que se refiere el artículo 10. 2. El recurso tendrá por objeto la unificación de doctrina con ocasión de sentencias dictadas en apelación que fueran contradictorias entre sí, o con sentencias del Tribunal Supremo, respecto de hechos y valoraciones de las circunstancias del menor que, siendo sustancialmente iguales, hayan dado lugar, sin embargo, a pronunciamientos distintos.

419

Oposicions

3. El recurso podrá prepararlo el Ministerio Fiscal o cualquiera de las partes que pretenda la indicada unificación de doctrina dentro de los diez días siguientes a la notificación de la sentencia de la Audiencia Nacional o Provincial, en escrito dirigido a la misma. El escrito de preparación deberá contener una relación precisa y circunstanciada de la contradicción alegada, con designación de las sentencias aludidas y de los informes en que se funde el interés del menor valorado en sentencia. 4. Si la Audiencia Nacional o Provincial ante quien se haya preparado el recurso estimara acreditados los requisitos a los que se refiere el apartado anterior, el secretario judicial requerirá testimonio de las sentencias citadas a los Tribunales que las dictaron, y en un plazo de diez días remitirá la documentación a la Sala Segunda del Tribunal Supremo, emplazando al recurrente y al Ministerio Fiscal, si no lo fuera, ante dicha Sala.

Temari

5. El recurso de casación se interpondrá ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo, siendo de aplicación en la interposición, sustanciación y resolución del recurso lo dispuesto en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, en cuanto resulte aplicable. TÍTULO VII. DE LA EJECUCIÓN DE LAS MEDIDAS CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 43. Principio de legalidad. 1. No podrá ejecutarse ninguna de las medidas establecidas en esta Ley sino en virtud de sentencia firme dictada de acuerdo con el procedimiento regulado en la misma. 2. Tampoco podrán ejecutarse dichas medidas en otra forma que la prescrita en esta Ley y en los reglamentos que la desarrollen. Artículo 44. Competencia judicial. 1. La ejecución de las medidas previstas en esta Ley se realizará bajo el control del Juez de Menores que haya dictado la sentencia correspondiente, salvo cuando por aplicación de lo dispuesto en los artículos 12 y 47 de esta Ley sea competente otro, el cual resolverá por auto motivado, oídos el Ministerio Fiscal, el letrado del menor y la representación de la entidad pública que ejecute aquélla, sobre las incidencias que se puedan producir durante su transcurso. 2. Para ejercer el control de la ejecución, corresponden especialmente al Juez de Menores, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, las funciones siguientes: a. Adoptar todas las decisiones que sean necesarias para proceder a la ejecución efectiva de las medidas impuestas. b. Resolver las propuestas de revisión de las medidas.

420

Oposicions

c. Aprobar los programas de ejecución de las medidas. d. Conocer de la evolución de los menores durante el cumplimiento de las medidas a través de los informes de seguimiento de las mismas. e. Resolver los recursos que se interpongan contra las resoluciones dictadas para la ejecución de las medidas, conforme establece el artículo 52 de esta Ley. f. Acordar lo que proceda en relación a las peticiones o quejas que puedan plantear los menores sancionados sobre el régimen, el tratamiento o cualquier otra circunstancia que pueda afectar a sus derechos fundamentales. g. Realizar regularmente visitas a los centros y entrevistas con los menores. h. Formular a la entidad pública de protección o reforma de menores correspondiente las propuestas y recomendaciones que considere oportunas en relación con la organización y el régimen de ejecución de las medidas. i. Adoptar las resoluciones que, en relación con el régimen disciplinario, les atribuye el artículo 60 de esta Ley.

Temari

3. Cuando, por aplicación de lo dispuesto en el artículo 14 de esta Ley, la medida de internamiento se cumpla en un establecimiento penitenciario, el Juez de Menores competente para la ejecución conservará la competencia para decidir sobre la pervivencia, modificación o sustitución de la medida en los términos previstos en esta Ley, asumiendo el Juez de Vigilancia Penitenciaria el control de las incidencias de la ejecución de la misma en todas las cuestiones y materias a que se refiere la legislación penitenciaria. Artículo 45. Competencia administrativa. 1. La ejecución de las medidas adoptadas por los Jueces de Menores en sus sentencias firmes es competencia de las Comunidades Autónomas y de las Ciudades de Ceuta y Melilla, con arreglo a la disposición final vigésima segunda de la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor. Dichas entidades públicas llevarán a cabo, de acuerdo con sus respectivas normas de organización, la creación, dirección, organización y gestión de los servicios, instituciones y programas adecuados para garantizar la correcta ejecución de las medidas previstas en esta Ley. 2. La ejecución de las medidas corresponderá a las Comunidades Autónomas y Ciudades de Ceuta y Melilla, donde se ubique el Juzgado de Menores que haya dictado la sentencia, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 3 del artículo siguiente. 3. Las Comunidades Autónomas y las Ciudades de Ceuta y Melilla podrán establecer los convenios o acuerdos de colaboración necesarios con otras entidades, bien sean públicas, de la Administración del Estado, Local o de otras Comunidades Autónomas, o privadas sin ánimo de lucro, para la ejecución de las medidas de su competencia, bajo su directa supervisión, sin que ello suponga en ningún caso la cesión de la titularidad y responsabilidad derivada de dicha ejecución

421

CAPÍTULO II. REGLAS PARA LA EJECUCIÓN DE LAS MEDIDAS

Oposicions

Artículo 46. Liquidación de la medida y traslado del menor a un centro. 1. Una vez firme la sentencia y aprobado el programa de ejecución de la medida impuesta, el secretario del Juzgado de Menores competente para la ejecución de la medida practicará la liquidación de dicha medida, indicando las fechas de inicio y de terminación de la misma, con abono en su caso del tiempo cumplido por las medidas cautelares impuestas al interesado, teniendo en cuenta lo dispuesto en el artículo 28.5. Al propio tiempo, abrirá un expediente de ejecución en el que se harán constar las incidencias que se produzcan en el desarrollo de aquélla conforme a lo establecido en la presente Ley.

Temari

2. De la liquidación mencionada en el apartado anterior y del testimonio de particulares que el Juez considere necesario y que deberá incluir los informes técnicos que obren en la causa, el secretario judicial dará traslado a la entidad pública de protección o reforma de menores competente para el cumplimiento de las medidas acordadas en la sentencia firme. También notificará al Ministerio Fiscal el inicio de la ejecución, y al letrado del menor si así lo solicitara del Juez de Menores. 3. Recibidos por la entidad pública el testimonio y la liquidación de la medida indicados en el apartado anterior, aquélla designará de forma inmediata un profesional que se responsabilizará de la ejecución de la medida impuesta, y, si ésta fuera de internamiento, designará el centro más adecuado para su ejecución de entre los más cercanos al domicilio del menor en los que existan plazas disponibles para la ejecución por la entidad pública competente en cada caso. El traslado a otro centro distinto de los anteriores sólo se podrá fundamentar en el interés del menor de ser alejado de su entorno familiar y social y requerirá en todo caso la aprobación del Juzgado de Menores competente para la ejecución de la medida. En todo caso los menores pertenecientes a una banda, organización o asociación no podrán cumplir la medida impuesta en el mismo centro, debiendo designárseles uno distinto aunque la elección del mismo suponga alejamiento del entorno familiar o social. Artículo 47. Refundición de medidas impuestas. 1. Si se hubieran impuesto al menor varias medidas en la misma resolución judicial, y no fuere posible su cumplimiento simultáneo, el Juez competente para la ejecución ordenará su cumplimiento sucesivo conforme a las reglas establecidas en el apartado 5 de este artículo. La misma regla se aplicará a las medidas impuestas en distintas resoluciones judiciales, siempre y cuando dichas medidas sean de distinta naturaleza entre sí. En este caso será el Juez competente para la ejecución quien ordene el cumplimiento simultáneo o sucesivo con arreglo al apartado 5 de este artículo, según corresponda.

422

Oposicions

2. Si se hubieren impuesto al menor en diferentes resoluciones judiciales dos o más medidas de la misma naturaleza, el Juez competente para la ejecución, previa audiencia del letrado del menor, refundirá dichas medidas en una sola, sumando la duración de las mismas, hasta el límite del doble de la más grave de las refundidas. El Juez, previa audiencia del letrado del menor, deberá proceder de este modo respecto de cada grupo de medidas de la misma naturaleza que hayan sido impuestas al menor, de modo que una vez practicada la refundición no quedará por ejecutar más de una medida de cada clase de las enumeradas en el artículo 7 de esta Ley.

Temari

3. En caso de que, estando sujeto a la ejecución de una medida, el menor volviera a cometer un hecho delictivo, el Juez competente para la ejecución, previa audiencia del letrado del menor, dictará la resolución que proceda en relación a la nueva medida que, en su caso se haya impuesto, conforme a lo dispuesto en los dos apartados anteriores. En este caso podrá aplicar además las reglas establecidas en el artículo 50 para el supuesto de quebrantamiento de la ejecución. 4. A los fines previstos en este artículo, en cuanto el Juez sentenciador tenga conocimiento de la existencia de otras medidas firmes de ejecución, pendientes de ejecución o suspendidas condicionalmente, y una vez que la medida o medidas por él impuestas sean firmes, procederá conforme a lo dispuesto en el artículo 12 de esta Ley. 5. Cuando las medidas de distinta naturaleza, impuestas directamente o resultantes de la refundición prevista en los números anteriores, hubieren de ejecutarse de manera sucesiva, se atenderá a los siguientes criterios: a. La medida de internamiento terapéutico se ejecutará con preferencia a cualquier otra. b. La medida de internamiento en régimen cerrado se ejecutará con preferencia al resto de las medidas de internamiento. c. La medida de internamiento se cumplirá antes que las no privativas de libertad, y en su caso interrumpirá la ejecución de éstas. d. Las medidas de libertad vigilada contempladas en el artículo 10 se ejecutarán una vez finalizado el internamiento en régimen cerrado que se prevé en el mismo artículo. e. En atención al interés del menor, el Juez podrá, previo informe del Ministerio Fiscal, de las demás partes y de la entidad pública de reforma o protección de menores, acordar motivadamente la alteración en el orden de cumplimiento previsto en las reglas anteriores. 6. Lo dispuesto en este artículo se entiende sin perjuicio de las previsiones del artículo 14 para el caso de que el menor pasare a cumplir una medida de internamiento en centro penitenciario al alcanzar la mayoría de edad. 7. Cuando una persona que se encuentre cumpliendo una o varias medidas impuestas con arreglo a esta Ley sea condenada a una pena o medida de seguridad prevista en el Código Penal o en leyes penales especiales, se ejecutarán simultáneamente aquéllas y

423

éstas si fuere materialmente posible, atendida la naturaleza de ambas, su forma de cumplimiento o la eventual suspensión de la pena impuesta, cuando proceda.

Oposicions

No siendo posible la ejecución simultánea, se cumplirá la sanción penal, quedando sin efecto la medida o medidas impuestas en aplicación de la presente Ley, salvo que se trate de una medida de internamiento y la pena impuesta sea de prisión y deba efectivamente ejecutarse. En este último caso, a no ser que el Juez de Menores adopte alguna de las resoluciones previstas en el artículo 13 de esta Ley, la medida de internamiento terminará de cumplirse en el centro penitenciario en los términos previstos en el artículo 14, y una vez cumplida se ejecutará la pena. Artículo 48. Expediente personal de la persona sometida a la ejecución de una medida.

Temari

1. La entidad pública abrirá un expediente personal único a cada menor respecto del cual tenga encomendada la ejecución de una medida, en el que se recogerán los informes relativos a aquel, las resoluciones judiciales que le afecten y el resto de la documentación generada durante la ejecución. 2. Dicho expediente tendrá carácter reservado y solamente tendrán acceso al mismo el Defensor del Pueblo o institución análoga de la correspondiente Comunidad Autónoma, los Jueces de Menores competentes, el Ministerio Fiscal y las personas que intervengan en la ejecución y esten autorizadas por la entidad pública de acuerdo con sus normas de organización. El menor, su letrado y, en su caso, su representante legal, también tendrán acceso al expediente. 3. La recogida, cesión y tratamiento automatizado de datos de carácter personal de las personas a las que se aplique la presente Ley, sólo podrá realizarse en ficheros informáticos de titularidad pública dependientes de las entidades públicas de protección de menores, Administraciones y Juzgados de Menores competentes o del Ministerio Fiscal, y se regirá por lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Cáracter Personal, y sus normas de desarrollo. Artículo 49. Informes sobre la ejecución. 1. La entidad pública remitirá al Juez de Menores y al Ministerio Fiscal, con la periodicidad que se establezca reglamentariamente en cada caso y siempre que fuese requerida para ello o la misma entidad lo considerase necesario, informes sobre la ejecución de la medida y sus incidencias, y sobre la evolución personal de los menores sometidos a las mismas. Dichos informes se remitirán también al letrado del menor si así lo solicitare a la entidad pública competente. 2. En los indicados informes la entidad pública podrá solicitar del Ministerio Fiscal, cuando así lo estime procedente, la revisión judicial de las medidas en el sentido propugnado por el artículo 13.1 de la presente Ley.

424

Artículo 50. Quebrantamiento de la ejecución.

Oposicions

1. Cuando el menor quebrantare una medida privativa de libertad, se procederá a su reingreso en el mismo centro del que se hubiera evadido o en otro adecuado a sus condiciones, o, en caso de permanencia de fin de semana, en su domicilio, a fin de cumplir de manera ininterrumpida el tiempo pendiente. 2. Si la medida quebrantada no fuere privativa de libertad, el Ministerio Fiscal podrá instar del Juez de Menores la sustitución de aquélla por otra de la misma naturaleza. Excepcionalmente, y a propuesta del Ministerio Fiscal, oídos el letrado y el representante legal del menor, así como el equipo técnico, el Juez de Menores podrá sustituir la medida por otra de internamiento en centro semiabierto, por el tiempo que reste para su cumplimiento.

Temari

3. Asimismo, el Juez de Menores acordará que el secretario judicial remita testimonio de los particulares relativos al quebrantamiento de la medida al Ministerio Fiscal, por si el hecho fuese constitutivo de alguna de las infracciones a que se refiere el artículo 1 de la presente Ley Orgánica y merecedora de reproche sancionador. Artículo 51. Sustitución de las medidas. 1. Durante la ejecución de las medidas el Juez de Menores competente para la ejecución podrá, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal, del letrado del menor o de la Administración competente, y oídas las partes, así como el equipo técnico y la representación de la entidad pública de protección o reforma de menores, dejar sin efecto aquellas o sustituirlas por otras que se estimen más adecuadas de entre las previstas en esta Ley, por tiempo igual o inferior al que reste para su cumplimiento, siempre que la nueva medida pudiera haber sido impuesta inicialmente atendiendo a la infracción cometida. Todo ello sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 2 del artículo anterior y de acuerdo con el artículo 13 de la presente Ley. 2. Cuando el Juez de Menores haya sustituido la medida de internamiento en régimen cerrado por la de internamiento en régimen semiabierto o abierto, y el menor evolucione desfavorablemente, previa audiencia del letrado del menor, podrá dejar sin efecto la sustitución, volviéndose a aplicar la medida sustituida de internamiento en régimen cerrado. Igualmente, si la medida impuesta es la de internamiento en régimen semiabierto y el menor evoluciona desfavorablemente, el Juez de Menores podrá sustituirla por la de internamiento en régimen cerrado, cuando el hecho delictivo por la que se impuso sea alguno de los previstos en el artículo 9.2 de esta Ley. 3. La conciliación del menor con la víctima, en cualquier momento en que se produzca el acuerdo entre ambos a que se refiere el artículo 19 de la presente Ley, podrá dejar sin efecto la medida impuesta cuando el Juez, a propuesta del Ministerio Fiscal o del letrado del menor y oídos el equipo técnico y la representación de la entidad pública de protección o reforma de menores, juzgue que dicho acto y el tiempo de duración de la medida ya cumplido expresan suficientemente el reproche que merecen los hechos cometidos por el menor.

425

4. En todos los casos anteriores, el Juez resolverá por auto motivado, contra el cual se podrán interponer los recursos previstos en la presente Ley.

Oposicions

Artículo 52. Presentación de recursos. 1. Cuando el menor pretenda interponer ante el Juez de Menores recurso contra cualquier resolución adoptada durante la ejecución de las medidas que le hayan sido impuestas, lo presentará de forma escrita ante el Juez o Director del centro de internamiento, quien lo pondrá en conocimiento de aquel dentro del siguiente día hábil.

Temari

El menor también podrá presentar un recurso ante el Juez de forma verbal, o manifestar de forma verbal su intención de recurrir al Director del centro, quien dará traslado de esta manifestación al Juez de Menores en el plazo indicado. En este último caso, el Juez de Menores adoptará las medidas que resulten procedentes a fin de oír la alegación del menor. El letrado del menor también podrá interponer los recursos, en forma escrita, ante las autoridades indicadas en el párrafo primero. 2. Si el Juez de Menores admitiese a trámite el recurso, el secretario judicial recabará informe del Ministerio Fiscal y, previa audiencia del letrado del menor, aquél resolverá el recurso en el plazo de dos días, mediante auto motivado. Contra este auto cabrá recurso de apelación ante la correspondiente Audiencia Provincial, conforme a lo dispuesto en el artículo 41 de la presente Ley. Artículo 53. Cumplimiento de la medida 1. Una vez cumplida la medida, la entidad pública remitirá a los destinatarios designados en el artículo 49.1 un informe final, y el Juez de Menores dictará auto acordando lo que proceda respecto al archivo de la causa. Dicho auto será notificado por el secretario judicial al Ministerio Fiscal, al letrado del menor, a la entidad pública y a la víctima. 2. El Juez, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, podrá instar de la correspondiente entidad pública de protección o reforma de menores, una vez cumplida la medida impuesta, que se arbitren los mecanismos de protección del menor conforme a las normas del Código Civil, cuando el interés de aquel así lo requiera. CAPÍTULO III. REGLAS ESPECIALES PARA LA EJECUCIÓN DE LAS MEDIDAS PRIVATIVAS DE LIBERTAD Artículo 54. Centros para la ejecución de las medidas privativas de libertad. 1. Las medidas privativas de libertad, la detención y las medidas cautelares de internamiento que se impongan de conformidad con esta Ley se ejecutarán en centros específicos para menores infractores, diferentes de los previstos en la legislación

426

penitenciaria para la ejecución de las condenas penales y medidas cautelares privativas de libertad impuestas a los mayores de edad penal.

Oposicions

La ejecución de la detención preventiva, de las medidas cautelares de internamiento o de las medidas impuestas en la sentencia, acordadas por el Juez Central de Menores o por la Sala correspondiente de la Audiencia Nacional, se llevará a cabo en los establecimientos y con el control del personal especializado que el Gobierno ponga a disposición de la Audiencia Nacional, en su caso, mediante convenio con las Comunidades Autónomas. La ejecución de las medidas impuestas por el Juez Central de Menores o por la Sala correspondiente de la Audiencia Nacional será preferente sobre las impuestas, en su caso, por otros Jueces o Salas de Menores.

Temari

2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, las medidas de internamiento también podrán ejecutarse en centros socio‐sanitarios cuando la medida impuesta así lo requiera. En todo caso se requerirá la previa autorización del Juez de Menores. 3. Los centros estarán divididos en módulos adecuados a la edad, madurez, necesidades y habilidades sociales de los menores internados y se regirán por una normativa de funcionamiento interno cuyo cumplimiento tendrá como finalidad la consecución de una convivencia ordenada, que permita la ejecución de los diferentes programas de intervención educativa y las funciones de custodia de los menores internados. Artículo 55. Principio de resocialización. 1. Toda la actividad de los centros en los que se ejecuten medidas de internamiento estará inspirada por el principio de que el menor internado es sujeto de derecho y continúa formando parte de la sociedad. 2. En consecuencia, la vida en el centro debe tomar como referencia la vida en libertad, reduciendo al máximo los efectos negativos que el internamiento pueda representar para el menor o para su familia, favoreciendo los vínculos sociales, el contacto con los familiares y allegados, y la colaboración y participación de las entidades públicas y privadas en el proceso de integración social, especialmente de las más próximas geográfica y culturalmente. 3. A tal fin se fijarán reglamentariamente los permisos ordinarios y extraordinarios de los que podrá disfrutar el menor internado, a fin de mantener contactos positivos con el exterior y preparar su futura vida en libertad. Artículo 56. Derechos de los menores internados. 1. Todos los menores internados tienen derecho a que se respete su propia personalidad, su libertad ideológica y religiosa y los derechos e intereses legítimos no afectados por el contenido de la condena, especialmente los inherentes a la minoría de edad civil cuando sea el caso.

427

2. En consecuencia, se reconocen a los menores internados los siguientes derechos:

Temari

Oposicions

a. Derecho a que la entidad pública de la que depende el centro vele por su vida, su integridad física y su salud, sin que puedan, en ningún caso, ser sometidos a tratos degradantes o a malos tratos de palabra o de obra, ni ser objeto de un rigor arbitrario o innecesario en la aplicación de las normas. b. Derecho del menor de edad civil a recibir una educación y formación integral en todos los ámbitos y a la protección específica que por su condición le dispensan las leyes. c. Derecho a que se preserve su dignidad y su intimidad, a ser designados por su propio nombre y a que su condición de internados sea estrictamente reservada frente a terceros. d. Derecho al ejercicio de los derechos civiles, políticos, sociales, religiosos, económicos y culturales que les correspondan, salvo cuando sean incompatibles con el objeto de la detención o el cumplimiento de la condena. e. Derecho a estar en el centro más cercano a su domicilio, de acuerdo a su régimen de internamiento, y a no ser trasladados fuera de su Comunidad Autónoma excepto en los casos y con los requisitos previstos en esta Ley y sus normas de desarrollo. f. Derecho a la asistencia sanitaria gratuita, a recibir la enseñanza básica obligatoria que corresponda a su edad, cualquiera que sea su situación en el centro, y a recibir una formación educativa o profesional adecuada a sus circunstancias. g. Derecho de los sentenciados a un programa de tratamiento individualizado y de todos los internados a participar en las actividades del centro. h. Derecho a comunicarse libremente con sus padres, representantes legales, familiares u otras personas, y a disfrutar de salidas y permisos, con arreglo a lo dispuesto en esta Ley y sus normas de desarrollo. i. Derecho a comunicarse reservadamente con sus letrados, con el Juez de Menores competente, con el Ministerio Fiscal y con los servicios de Inspección de centros de internamiento. j. Derecho a una formación laboral adecuada, a un trabajo remunerado, dentro de las disponibilidades de la entidad pública, y a las prestaciones sociales que pudieran corresponderles, cuando alcancen la edad legalmente establecida. k. Derecho a formular peticiones y quejas a la Dirección del centro, a la entidad pública, a las autoridades judiciales, al Ministerio Fiscal, al Defensor del Pueblo o institución análoga de su Comunidad Autónoma y a presentar todos los recursos legales que prevé esta Ley ante el Juez de Menores competente, en defensa de sus derechos e intereses legítimos. l. Derecho a recibir información personal y actualizada de sus derechos y obligaciones, de su situación personal y judicial, de las normas de funcionamiento interno de los centros que los acojan, así como de los procedimientos concretos para hacer efectivos tales derechos, en especial para formular peticiones, quejas o recursos. m. Derecho a que sus representantes legales sean informados sobre su situación y evolución y sobre los derechos que a ellos les corresponden, con los únicos límites previstos en esta Ley.

428

Oposicions

n. Derecho de las menores internadas a tener en su compañía a sus hijos menores de tres años, en las condiciones y con los requisitos que se establezcan reglamentariamente. Artículo 57. Deberes de los menores internados. Los menores internados estarán obligados a:

Temari

a. Permanecer en el centro a disposición de la autoridad judicial competente hasta el momento de su puesta en libertad, sin perjuicio de las salidas y actividades autorizadas que puedan realizar en el exterior. b. Recibir la enseñanza básica obligatoria que legalmente les corresponda. c. Respetar y cumplir las normas de funcionamiento interno del centro y las directrices o instrucciones que reciban del personal de aquel en el ejercicio legítimo de sus funciones. d. Colaborar en la consecución de una actividad ordenada en el interior del centro y mantener una actitud de respeto y consideración hacia todos, dentro y fuera del centro, en especial hacia las autoridades, los trabajadores del centro y los demás menores internados. e. Utilizar adecuadamente las instalaciones del centro y los medios materiales que se pongan a su disposición. f. Observar las normas higiénicas y sanitarias, y sobre vestuario y aseo personal establecidas en el centro. g. Realizar las prestaciones personales obligatorias previstas en las normas de funcionamiento interno del centro para mantener el buen orden y la limpieza del mismo. h. Participar en las actividades formativas, educativas y laborales establecidas en función de su situación personal a fin de preparar su vida en libertad. Artículo 58. Información y reclamaciones. 1. Los menores recibirán, a su ingreso en el centro, información escrita sobre sus derechos y obligaciones, el régimen de internamiento en el que se encuentran, las cuestiones de organización general, las normas de funcionamiento del centro, las normas disciplinarias y los medios para formular peticiones, quejas o recursos. La información se les facilitará en un idioma que entiendan. A los que tengan cualquier género de dificultad para comprender el contenido de esta información se les explicará por otro medio adecuado. 2. Todos los internados podrán formular, verbalmente o por escrito, en sobre abierto o cerrado, peticiones y quejas a la entidad pública sobre cuestiones referentes a su situación de internamiento. Dichas peticiones o quejas también podrán ser presentadas al Director del centro, el cual las atenderá si son de su competencia o las pondrá en conocimiento de la entidad pública o autoridades competentes, en caso contrario.

429

Artículo 59. Medidas de vigilancia y seguridad.

Oposicions

1. Las actuaciones de vigilancia y seguridad interior en los centros podrán suponer, en la forma y con la periodicidad que se establezca reglamentariamente, inspecciones de los locales y dependencias, así como registros de personas, ropas y enseres de los menores internados. 2. De igual modo se podrán utilizar exclusivamente los medios de contención que se establezcan reglamentariamente para evitar actos de violencia o lesiones de los menores, para impedir actos de fuga y daños en las instalaciones del centro o ante la resistencia activa o pasiva a las instrucciones del personal del mismo en el ejercicio legítimo de su cargo. Artículo 60. Régimen disciplinario.

Temari

1. Los menores internados podrán ser corregidos disciplinariamente en los casos y de acuerdo con el procedimiento que se establezca reglamentariamente, de acuerdo con los principios de la Constitución, de esta Ley y del Título IX de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, respetando en todo momento la dignidad de aquéllos y sin que en ningún caso se les pueda privar de sus derechos de alimentación, enseñanza obligatoria y comunicaciones y visitas, previstos en esta Ley y disposiciones que la desarrollen. 2. Las faltas disciplinarias se clasificarán en muy graves, graves y leves, atendiendo a la violencia desarrollada por el sujeto, su intencionalidad, la importancia del resultado y el número de personas ofendidas. 3. Las únicas sanciones que se podrán imponer por la comisión de faltas muy graves serán las siguientes: a. La separación del grupo por un periodo de tres a siete días en casos de evidente agresividad, violencia y alteración grave de la convivencia. b. La separación del grupo durante tres a cinco fines de semana. c. La privación de salidas de fin de semana de quince días a un mes. d. La privación de salidas de carácter recreativo por un periodo de uno a dos meses. 4. Las únicas sanciones que se podrán imponer por la comisión de faltas graves serán las siguientes: a. Las mismas que en los cuatro supuestos del apartado anterior, con la siguiente duración: dos días, uno o dos fines de semana, uno a quince días, y un mes respectivamente. b. La privación de participar en las actividades recreativas del centro durante un periodo de siete a quince días.

430

5. Las únicas sanciones que se podrán imponer por la comisión de faltas leves serán las siguientes:

Oposicions

a. La privación de participar en todas o algunas de las actividades recreativas del centro durante un período de uno a seis días. b. La amonestación. 6. La sanción de separación supondrá que el menor permanecerá en su habitación o en otra de análogas características a la suya, durante el horario de actividades del centro, excepto para asistir, en su caso, a la enseñanza obligatoria, recibir visitas y disponer de dos horas de tiempo al día al aire libre.

Temari

7. Las resoluciones sancionadoras podrán ser recurridas, antes del inicio de su cumplimiento, ante el Juez de Menores. A tal fin, el menor sancionado podrá presentar el recurso por escrito o verbalmente ante el Director del establecimiento, quien, en el plazo de veinticuatro horas, remitirá dicho escrito o testimonio de la queja verbal, con sus propias alegaciones, al Juez de Menores y éste, en el término de una audiencia y oído el Ministerio Fiscal, dictará auto, confirmando, modificando o anulando la sanción impuesta, sin que contra dicho auto quepa recurso alguno. El auto, una vez notificado al establecimiento, será de ejecución inmediata. En tanto se sustancia el recurso, en el plazo de dos días, la entidad pública ejecutora de la medida podrá adoptar las decisiones precisas para restablecer el orden alterado, aplicando al sancionado lo dispuesto en el apartado 6 de este artículo. El letrado del menor también podrá interponer los recursos a que se refiere el párrafo anterior. TÍTULO VIII. DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL Artículo 61. Reglas generales. 1. La acción para exigir la responsabilidad civil en el procedimiento regulado en esta Ley se ejercitará por el Ministerio Fiscal, salvo que el perjudicado renuncie a ella, la ejercite por si mismo en el plazo de un mes desde que se le notifique la apertura de la pieza separada de responsabilidad civil o se la reserve para ejercitarla ante el orden jurisdiccional civil conforme a los preceptos del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil. 2. Se tramitará una pieza separada de responsabilidad civil por cada uno de los hechos imputados. 3. Cuando el responsable de los hechos cometidos sea un menor de dieciocho años, responderán solidariamente con él de los daños y perjuicios causados sus padres, tutores, acogedores y guardadores legales o de hecho, por este orden. Cuando éstos no hubieren favorecido la conducta del menor con dolo o negligencia grave, su responsabilidad podrá ser moderada por el Juez según los casos.

431

Oposicions

4. En su caso, se aplicará también lo dispuesto en el artículo 145 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y en la Ley 35/1995, de 11 de diciembre, de ayudas y asistencia a las víctimas de delitos violentos y contra la libertad sexual, y sus disposiciones complementarias.

Artículo 62. Extensión de la responsabilidad civil. La responsabilidad civil a la que se refiere el artículo anterior se regulará, en cuanto a su extensión, por lo dispuesto en el capítulo I del Título V del Libro I del Código Penal vigente. Artículo 63. Responsabilidad civil de los aseguradores.

Temari

Los aseguradores que hubiesen asumido el riesgo de las responsabilidades pecuniarias derivadas de los actos de los menores a los que se refiere la presente Ley serán responsables civiles directos hasta el límite de la indemnización legalmente establecida o convencionalmente pactada, sin perjuicio de su derecho de repetición contra quien corresponda. Artículo 64. Reglas de procedimiento. Los trámites para la exigencia de la responsabilidad civil aludida en los artículos anteriores se acomodarán a las siguientes reglas: 1. Tan pronto como el Juez de Menores reciba el parte de la incoación del expediente por el Ministerio Fiscal, ordenará abrir de forma simultánea con el proceso principal una pieza separada de responsabilidad civil, notificando el secretario judicial a quienes aparezcan como perjudicados su derecho a ser parte en la misma, y estableciendo el plazo límite para el ejercicio de la acción. 2. En la pieza de referencia, que se tramitará de forma simultánea con el proceso principal, podrán personarse los perjudicados que hayan recibido notificación al efecto del Juez de Menores o del Ministerio Fiscal, conforme establece el artículo 22 de la presente Ley, y también espontáneamente quienes se consideren como tales. Asimismo, podrán personarse las compañías aseguradoras que se tengan por partes interesadas, dentro del plazo para el ejercicio de la acción de responsabilidad civil. En el escrito de personación, indicarán las personas que consideren responsables de los hechos cometidos y contra las cuales pretendan reclamar, bastando con la indicación genérica de su identidad. 3. El secretario judicial notificará al menor y a sus representantes legales, en su caso, su condición de posibles responsables civiles. 4. Una vez personados los presuntos perjudicados y responsables civiles, el Juez de Menores resolverá sobre su condición de partes, continuándose el procedimiento por las reglas generales.

432

Oposicions

5. La intervención en el proceso a los efectos de exigencia de responsabilidad civil se realizará en las condiciones que el Juez de Menores señale con el fin de preservar la intimidad del menor y que el conocimiento de los documentos obrantes en los autos se refiera exclusivamente a aquellos que tengan una conexión directa con la acción ejercitada por los mismos.

DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Aplicación en la Jurisdicción Militar. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Aplicación de medidas en casos de riesgo para la salud.

Temari

Cuando los Jueces de Menores aplicarán alguna de las medidas terapéuticas a las que se refieren los artículos 5.2, 7.1 y 29 de esta Ley, en caso de enfermedades transmisibles u otros riesgos para la salud de los menores o de quienes con ellos convivan, podrán encomendar a las autoridades o Servicios de Salud correspondientes su control y seguimiento, de conformidad con lo dispuesto en la Ley Orgánica 3/1986, de 14 de abril, de medidas especiales en materia de salud pública. DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. Registro de sentencias firmes dictadas en aplicación de lo dispuesto en la presente Ley. En el Ministerio de Justicia se llevará un Registro de sentencias firmes dictadas en aplicación de lo dispuesto en la presente Ley, cuyos datos sólo podrán ser utilizados por los Jueces de Menores y por el Ministerio Fiscal a efectos de lo establecido en los artículos 6, 30 y 47 de esta Ley, teniendo en cuenta lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, y sus disposiciones complementarias. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA. Aplicación a los delitos previstos en los artículos 138, 139, 179, 180, 571 a 580 y aquellos otros sancionados en el Código Penal con pena de prisión igual o superior a quince años. DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA. El Gobierno dentro del plazo de cinco años desde la entrada en vigor de esta Ley Orgánica remitirá al Congreso de los Diputados un informe en el que se analizarán y evaluarán los efectos y las consecuencias de la aplicación de la disposición adicional cuarta. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA. Evaluada la aplicación de esta Ley Orgánica, oídos el Consejo General del Poder Judicial, el Ministerio Fiscal, las comunidades autónomas y los grupos parlamentarios, el Gobierno procederá a impulsar las medidas orientadas a sancionar con más firmeza y eficacia los hechos delictivos cometidos por personas que, aun siendo menores,

433

revistan especial gravedad, tales como los previstos en los artículos 138, 139, 179 y 180 del Código Penal.

Oposicions

A tal fin, se establecerá la posibilidad de prolongar el tiempo de internamiento, su cumplimiento en centros en los que se refuercen las medidas de seguridad impuestas y la posibilidad de su cumplimiento a partir de la mayoría de edad en centros penitenciarios. DISPOSICIÓN TRANSITORIA ÚNICA. Régimen transitorio.

Temari

1. A los hechos cometidos con anterioridad a la entrada en vigor de la presente Ley por los menores sujetos a la Ley Orgánica 4/1992, de 5 de junio, sobre Reforma de la Ley Reguladora de la Competencia y el Procedimiento de los Juzgados de Menores, que se deroga, les será de aplicación la legislación vigente en el momento de su comisión. Quienes estuvieren cumpliendo una medida de las previstas en la citada Ley Orgánica 4/1992 continuarán dicho cumplimiento hasta la extinción de la responsabilidad en las condiciones previstas en dicha Ley. 2. A la entrada en vigor de la presente Ley, cesará inmediatamente el cumplimiento de todas las medidas previstas en la Ley Orgánica 4/1992 que estuvieren cumpliendo personas menores de catorce años, extinguiéndose las correspondientes responsabilidades. 3. A los menores de dieciocho años, juzgados con arreglo a lo dispuesto en el Código Penal de 1973, en las leyes penales especiales derogadas o en la disposición derogatoria del Código Penal vigente, a quienes se hubiere impuesto una pena de dos años de prisión menor o una pena de prisión superior a dos años, que estuvieren pendientes de cumplimiento a la entrada en vigor de la presente Ley, dichas penas les serán sustituidas por alguna de las medidas previstas en esta Ley, a instancia del Ministerio Fiscal, previo informe del equipo técnico o de la correspondiente entidad pública de protección o reforma de menores. A tal efecto, se habrá de dar traslado al Ministerio Fiscal de la ejecutoria y de la liquidación provisional de las penas impuestas a los menores comprendidos en los supuestos previstos en este apartado. 4. Si, en los supuestos a los que se refiere el apartado anterior, la pena impuesta o pendiente de cumplimiento fuera de prisión inferior a dos años o de cualquiera otra naturaleza, se podrá imponer al condenado una medida de libertad vigilada simple por el tiempo que restara de cumplimiento de la condena, si el Juez de Menores, a petición del Ministerio Fiscal y oídos el letrado del menor, su representante legal, la correspondiente entidad pública de protección o reforma de menores y el propio sentenciado, lo considerara acorde con la finalidad educativa que persigue la presente Ley. En otro caso, el Juez de Menores podrá tener por cumplida la pena y extinguida la responsabilidad del sentenciado. 5. Las decisiones del Juez de Menores a que se refieren los apartados anteriores se adoptarán mediante auto recurrible directamente en apelación en el plazo de cinco días hábiles ante la Audiencia Provincial. Los Jueces de Menores deberán adoptar estas

434

decisiones en el plazo de dos meses desde la entrada en vigor de esta Ley. Durante este plazo la situación del menor no se verá afectada.

Oposicions

6. En los procedimientos penales en curso a la entrada en vigor de la presente Ley, en los que haya imputadas personas por la comisión de hechos delictivos cuando aun no hayan cumplido los dieciocho años, el Juez o Tribunal competente remitirá las actuaciones practicadas al Ministerio Fiscal para que instruya el procedimiento regulado en la misma. Los que se hallaren sujetos a prisión preventiva a la entrada en vigor de la Ley serán excarcelados y conducidos a un centro de reforma a disposición del Ministerio Fiscal. Si el Ministerio Fiscal estima procedente el mantenimiento del internamiento, deberá solicitarlo en el plazo de cuarenta y ocho horas del Juez de Menores, quien convocará la comparecencia prevista en el artículo 28.2.

Temari

Si el imputado lo fuere por hechos cometidos cuando era mayor de dieciocho años y menor de veintiuno, el Juez instructor acordará lo que proceda, según lo dispuesto en el artículo 4 de esta Ley. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Derecho supletorio. Tendrán el carácter de normas supletorias, para lo no previsto expresamente en esta Ley Orgánica, en el ámbito sustantivo, el Código Penal y las leyes penales especiales, y, en el ámbito del procedimiento, la Ley de Enjuiciamiento Criminal, en particular lo dispuesto para los trámites del procedimiento abreviado regulado en el Título III del Libro IV de la misma. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial y del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal. 1. El Gobierno, en el plazo de seis meses a partir de la publicación de la presente Ley en el Boletín Oficial del Estado, elevará al Parlamento un proyecto de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para la creación de las Audiencias Provinciales y para la adecuación de la regulación y competencia de los Juzgados de Menores y de la composición de la Sala Segunda del Tribunal Supremo a lo establecido en la presente Ley. 2. El Gobierno, en el plazo de seis meses a partir de la publicación de la presente Ley en el Boletín Oficial del Estado, elevará al Parlamento un proyecto de Ley de reforma de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula el Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, a fin de adecuar la organización del Ministerio Fiscal a lo establecido en la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Reformas en materia de personal. 1. El Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, oído el Consejo General del Poder Judicial, la Fiscalía General del Estado y las Comunidades Autónomas afectadas, en el plazo de seis meses desde la publicación de la presente Ley en el Boletín Oficial del

435

Oposicions

Estado adoptará las disposiciones oportunas para adecuar la planta de los Juzgados de Menores y las plantillas de las Carreras Judicial y Fiscal a las necesidades orgánicas que resulten de la aplicación de lo dispuesto en la presente Ley. 2. Las plazas de Jueces de Menores deberán ser servidas necesariamente por Magistrados pertenecientes a la Carrera Judicial. A la entrada en vigor de esta Ley los titulares de un Juzgado de Menores que ostenten la categoría de Juez deberán cesar en dicho cargo, quedando, en su caso, en la situación que prevé el artículo 118.2 y concordantes de la vigente Ley Orgánica del Poder Judicial, procediéndose a cubrir tales plazas por concurso ordinario entre Magistrados.

Temari

3. El Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, y las Comunidades Autónomas con competencia en la materia, a través de las correspondientes Consejerías, adecuarán las plantillas de funcionarios de la Administración de Justicia a las necesidades que presenten los Juzgados y las Fiscalías de Menores para la aplicación de la presente Ley. Asimismo, determinarán el número y plantilla de los Equipos Técnicos compuestos por personal funcionario o laboral al servicio de las Administraciones Públicas, que actuarán bajo los principios de independencia, imparcialidad y profesionalidad. 4. Asimismo, el Gobierno, a través del Ministerio del Interior, y sin perjuicio de las competencias de las Comunidades Autónomas, adecuará las plantillas de los Grupos de Menores de las Brigadas de Policía Judicial, con objeto de establecer la adscripción a las Secciones de Menores de las Fiscalías de los funcionarios necesarios a los fines propuestos por esta Ley. DISPOSICIÓN FINAL CUARTA. Especialización de Jueces, Fiscales y abogados. 1. El Consejo General del Poder Judicial y el Ministerio de Justicia, en el ámbito de sus competencias respectivas, procederán a la formación de miembros de la Carrera Judicial y Fiscal especialistas en materia de Menores con arreglo a lo que se establezca reglamentariamente. Dichos especialistas tendrán preferencia para desempeñar los correspondientes cargos en las Audiencias Provinciales y en los Juzgados y Fiscalías de Menores, conforme a lo que establezcan las leyes y reglamentos. 2. En todas las Fiscalías existirá una Sección de Menores compuesta por miembros de la Carrera Fiscal, especialistas, con las dotaciones de funcionarios administrativos que sean necesarios, según se determine reglamentariamente. 3. El Consejo General de la Abogacía deberá adoptar las disposiciones oportunas para que en los Colegios en los que resulte necesario se impartan cursos homologados para la formación de aquellos letrados que deseen adquirir la especialización en materia de menores a fin de intervenir ante los órganos de esta Jurisdicción. DISPOSICIÓN FINAL QUINTA. Cláusula derogatoria. 1. Se derogan: la Ley Orgánica reguladora de la competencia y el procedimiento de los Juzgados de Menores, texto refundido aprobado por Decreto de 11 de junio de 1948, modificada por la Ley Orgánica 4/1992, de 5 de junio; los preceptos subsistentes del

436

Oposicions

Reglamento para la ejecución de la Ley Orgánica reguladora de la competencia y el procedimiento de los Juzgados de Menores, aprobado por Decreto de 11 de junio de 1948; la disposición transitoria duodécima de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal; y los artículos 8.2, 9.3, la regla 1 del artículo 20, en lo que se refiere al número 2 del artículo 8, el segundo párrafo del artículo 22 y el artículo 65 del texto refundido del Código Penal, publicado por el Decreto 3096/1973, de 14 de septiembre, conforme a la Ley 44/1971, de 15 de noviembre. 2. Quedan asimismo derogadas cuantas otras normas, de igual o inferior rango, se opongan a lo establecido en la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL SEXTA. Naturaleza de la presente Ley.

Temari

Los artículos 16, 20, 21, 23 a 27, 30 a 35, 37 a 39, 41, 42 y 61 a 64, la disposición adicional tercera y la disposición final tercera de la presente Ley Orgánica tienen naturaleza de Ley ordinaria. DISPOSICIÓN FINAL SÉPTIMA. Entrada en vigor y desarrollo reglamentario. 1. La presente Ley Orgánica entrará en vigor al año de su publicación en el Boletín Oficial del Estado. En dicha fecha entrarán también en vigor los artículos 19 y 69 de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. 2. Durante el plazo mencionado en el apartado anterior, las Comunidades Autónomas con competencia respecto a la protección y reforma de menores adaptarán su normativa para la adecuada ejecución de las funciones que les otorga la presente Ley.

437

Oposicions

3.13. REGLAMENT DE LA LLEI ORGÀNICA 5/2000, DE 12 DE GENER, REGULADORA DE LA RESPONSABILITAT PENAL DELS MENORS CAPÍTOL I Disposicions generals

Temari

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació. 1. Aquest Reglament té per objecte el desplegament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en el que fa referencia a l’actuació de l’equip tècnic i de la policia judicial, a l’execució de les mesures cautelars i definitives adoptades de conformitat amb aquella i al règim disciplinari dels centres per a l’execució de les mesures privatives de llibertat, sense perjudici de les normes que en aplicación del que disposen l’article 45.1 i la disposició final setena de l’esmentada Llei orgànica estableixin les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla, en l’àmbit de les seves competències. 2. A l’efecte de designar les persones a les quals s’aplica aquest Reglament, en el seu articulat s’utilitza el terme menors per referir‐se a les persones que no han complert 18 anys, sense perjudici del que preveuen els articles 4 i 15 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, quan sigui aplicable. CAPÍTOL II De l’actuació de la policia judicial i de l’equip tècnic Article 2. Actuació de la policia judicial. 1. La policia judicial actua en la investigació dels fets comesos per menors que puguin ser constitutius de delictes o faltes, sota la direcció del ministeri fiscal. 2. L’actuació de la policia judicial s’ha d’atenir a les ordres del ministeri fiscal i s’ha de subjectar al que estableixen la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i a la Llei d’enjudiciament criminal. Llevat de la detenció, qualsevol diligència policial restrictiva de drets fonamentals ha de ser sol∙licitada al ministeri fiscal perquè, per la seva via, es faci la sol∙licitud oportuna al jutge de menors competent. 3. Els registres policials on constin la identitat i altres dades que afectin la intimitat dels menors són de carácter estrictament confidencial i no poden ser consultats per tercers. Només tenen accés als arxius esmentats les persones que participin directament en la investigación d’un cas en tràmit o les persones que, en l’exercici de les seves competències respectives, autoritzin expressament el jutge de menors o el ministeri fiscal, tot això sense perjudici de les disposicions que, en matèria de regulació de fitxers i registres automatitzats, dictin les comunitats autònomes d’acord amb les seves competències respectives. 4. A aquest efecte, quan, de conformitat amb l’article 17 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, es procedeixi a detenir un menor, es pot procedir a prendre ressenya de les seves empremtes dactilars, així com fotografies de la seva cara, que s’han de remetre, com a part de l’atestat policial, al ministeri fiscal per a la instrucció de l’expedient, i han de constar a la base de dades d’identificació personal. 5. L’escorcoll i l’assegurament físic dels menors detinguts s’han de dur a terme en els casos en què sigui estrictament necessari i com a mesura proporcional de seguretat per al menor detingut i els funcionaris actuants, quan no sigui possible un altre mitjà de contenció física del menor.

438

Temari

Oposicions

6. A més d’això, hi ha d’haver un registre o arxiu central on, de manera específica per a menors, s’incorpori la informació relativa a les dades d’aquests resultants de la investigació. Aquest registre o arxiu només pot facilitar informació a requeriment del ministeri fiscal o del jutge de menors. Tant els registres policials com el registre central al qual es refereix aquest apartat estan sotmesos al que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. 7. Quan el ministeri fiscal o el jutge de menors, en l’exercici de les competències que els atribueix la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, vulguin consultar dades relatives a la identitat o l’edat d’un menor, han de requerir d’aquest registre o arxiu central que es comparin les dades que els consten amb les que hi hagi en el registre esmentat, a fi d’acreditar la identitat o altres dades del menor expedientat. Amb aquesta finalitat, han d’adreçar una comunicació, directament o a través del grup de menors o altres unitats similars, a l’esmentat registre, que ha de facilitar les dades i emetre un informe sobre els aspectes requerits. 8. Els registres de menors a què es refereix aquest article no poden ser utilitzats en processos d’adults relatius a casos subsegüents en els quals estigui implicada la mateixa persona. 9. Quan la policia judicial investigui una persona com a presumpte autor d’una infracció penal del qual es dubti de la minoria d’edat i no constin dades que permetin la seva determinació, s’ha de posar a disposició de l’autoritat judicial de la jurisdicció ordinària perquè procedeixi a determinar la identitat i l’edat del presumpte delinqüent per les regles de la Llei d’enjudiciament criminal. Una vegada acreditada l’edat, si aquesta és de menys de 18 anys, cal procedir de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. 10. Quan per a la identificació d’un menor s’hagi d’acudir a la diligència de reconeixement que preveu l’article 369 de la Llei d’enjudiciament criminal, aquesta diligència només es pot portar a terme amb una ordre o autorització del ministeri fiscal o del jutge de menors segons les seves pròpies competències. Per a la pràctica de la diligència de reconeixement, s’han d’utilitzar els mitjans que siguin menys perjudicials per a la integritat del menor, i s’ha de portar a terme a les dependències dels grups de menors o en les seus del ministeri fiscal o autoritat judicial competent. La roda ha d’estar composta per altres persones, menors o no, de conformitat amb els requisits de la Llei d’enjudiciament criminal. Quan la roda estigui composta per altres menors d’edat, s’ha de tenir la seva autorització i la dels seus representants legals o guardadors de fet o de dret, tret del cas dels més grans de 16 anys no emancipats i dels menors emancipats en què sigui aplicable el que es disposa per a les limitacions a la declaració de voluntat dels menors a l’article 2 de la Llei orgànica 1/1996, de protección jurídica del menor. Article 3. Manera de dur a terme la detenció del menor. 1. Les autoritats i els funcionaris que intervinguin en la detenció d’un menor han de practicar‐ la en la forma que menys el perjudiqui, i estan obligats a informar‐lo, en un llenguatge clar i comprensible i de forma immediata, dels fets que se li imputen, de les raons de la seva detenció i dels drets que l’assisteixen, especialment els que reconeix l’article 520 de la Llei d’enjudiciament criminal, així com a garantir el respecte d’aquests drets. També han de notificar immediatament el fet de la detenció i el lloc de la custòdia als representants legals del menor i al ministeri fiscal. Si el menor detingut és estranger, el fet de la detenció s’ha de notificar a les autoritats consulars corresponents quan el menor tingui la seva residència habitual fora d’Espanya o quan així ho sol∙licitin el menor mateix o els seus representants legals. 2. Qualsevol declaració del detingut s’ha de dur a terme en presència del seu lletrat i dels que exerceixin la pàtria potestat, tutela o guarda del menor, de fet o de dret, llevat que, en aquest

439

Temari

Oposicions

últim cas, les circumstàncies aconsellin el contrari. En defecte d’aquests últims, la declaració s’ha de dur a terme en presència del ministerio fiscal, representat per un fiscal diferent de l’instructor de l’expedient. 3. Mentre duri la detenció els menors s’han de trobar custodiats en dependències adequades de conformitat amb el que estableix la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. La custòdia dels menors detinguts a què es refereix el paràgraf anterior correspon a les forces i cossos de seguretat competents fins que el fiscal resolgui sobre la llibertat del menor, el desistiment o la incoació de l’expedient, amb la posada a disposició del jutge a què es refereix l’article 17.5 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. El fis cal ha de resoldre en el menor espai de temps possible i, en tot cas, dins les 48 hores següents a la detenció. 4. Durant la detenció s’ha de garantir que el menor disposi d’aliments, roba i condicions d’intimitat, seguretat i sanitat adequades. 5. En els establiments de detenció s’ha de portar un llibre registre, de caràcter confidencial, que almenys ha de tenir la informació següent: a) Dades relatives a la identitat del menor. b) Circumstàncies de la detenció, motius i, si s’escau, autoritat que la va ordenar. c) Dia i hora de l’ingrés, trasllat o llibertat. d) Indicació de la persona o persones que custodien el menor. e) Detall de la notificació als pares o representants legals del menor i al ministeri fiscal de la detenció del menor. f) Expressió de les circumstàncies psicofísiques del menor. g) Constatació que se l’ha informat de les circumstàncies de la detenció i dels seus drets. Les dades de l’esmentat registre estan exclusivament a disposició del ministeri fiscal i de l’autoritat judicial competent. Aquest llibre registre és únic per a tot el concernent a la detenció del menor, i no s’ha de consignar cap de les seves dades en cap altre llibre de la dependència. Article 4. Actuació de l’equip tècnic. 1. Els equips tècnics han d’estar formats per psicòlegs, educadors i treballadors socials la funció dels quals és assistir tècnicament en les matèries pròpies de les seves disciplines professionals els jutges de menors i el ministeri fiscal, elaborant els informes, efectuant les propostes, sent escoltats en els casos i de la forma que estableix la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i, en general, duent a terme les funcions que tinguin legalment atribuïdes. De la mateixa manera, han de prestar assistència profesional al menor des del moment de la seva detenció i fer funcions de mediació entre el menor i la víctima o el perjudicat. També es poden incorporar de manera temporal o permanent als equips tècnics altres professionals relacionats amb les funcions que tenen atribuïdes, quan les necessitats plantejades ho requereixin i així ho acordi l’òrgan competent. 2. Els professionals integrants dels equips tècnics depenen orgànicament del Ministeri de Justícia o de les comunitats autònomes amb competències assumides i estan adscrits als jutjats de menors. Durant la instrucció de l’expedient, han de dur a terme les funcions que estableix la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, sota la dependència funcional del ministeri fiscal i del jutge de menors quan ho ordeni. No obstant això, en l’exercici de la seva activitat técnica han d’actuar amb independència i amb subjecció a criteris estrictament professionals. 3. En tot cas, l’Administració competent ha de garantir que l’equip tècnic faci les seves funcions en els termes que exigeixin les necessitats del servei, i que adopti les mesures oportunes a l’efecte. 4. El Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides en els seus respectius àmbits han de determinar el nombre d’equips tècnics necessaris, la seva composició

440

Temari

Oposicions

i plantilla de conformitat amb les necessitats que presentin els jutjats de menors i fiscalies garantint que cada fiscal instructor disposi dels mitjans personals adequats i suficients per a l’emissió dels informes determinats per la llei i en els terminis establerts. 5. Els informes han de ser signats pels professionals de l’equip tècnic que intervinguin en cada cas. La representació de l’equip la té aquell que sigui designat pel ministeri fiscal o el jutge de menors en l’actuació concreta de què es tracti. Article 5. Manera de dur a terme les solucions extrajudicials. 1. En el cas que preveu l’article 19 de la Llei orgánica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, s’ha de procedir de la manera següent: a) Si el ministeri fiscal, ateses les circumstàncies concurrents o a instància del lletrat del menor, aprecia la possibilitat de desistir de la continuació de l’expedient, ha de sol∙licitar de l’equip tècnic un informe sobre la conveniencia d’adoptar la solució extrajudicial més adequada a l’interès del menor i al de la víctima. b) Rebuda la sol∙licitud per l’equip tècnic, ha de citar a la seva presència el menor, els seus representants legalsi el seu lletrat defensor. c) L’equip tècnic ha d’exposar al menor la possibilitat de solució extrajudicial que preveu l’article 19 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, i ha d’oir els seus representants legals. Si, amb audiència del seu lletrat, el menor accepta alguna de les solucions que l’equip li proposa, si pot ser en el mateix acte, s’ha de sol∙licitar la conformitat dels seus representants legals. Si el menor o els seus representants legals manifesten la seva negativa a acceptar una solució extrajudicial, l’equip tècnic ho ha de comunicar al ministeri fiscal i ha d’iniciar l’elaboració de l’informe al qual al∙ludeix l’article 27 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener. d) L’equip tècnic s’ha de posar en contacte amb la víctima perquè manifesti la seva conformitat o disconformitat a participar en un procediment de mediació, ja sigui mitjançant la compareixença personal davant l’equip tècnic, ja sigui per qualsevol altre mitjà que permeti deixarne constància. Si la víctima és menor d’edat o incapaç, aquest consentiment ha de ser confirmat pels seus representants legals i s’ha de posar en coneixement del jutge de menors competent. e) Si la víctima es mostra conforme a participar en la mediació, l’equip tècnic ha de citar tots dos a una trovada per concretar els acords de conciliació o reparació. No obstant això, la conciliació i la reparació també es poden portar a terme sense trobada, a petició de la víctima, per qualsevol altre mitjà que permeti deixar constància dels acords. f) Quan no sigui possible la conciliació o la reparació directa o social, o quan l’equip tècnic ho consideri més adequat a l’interès del menor, li ha de proposar la realització de tasques socioeducatives o la prestació de serveis en benefici de la comunitat. g) L’equip tècnic ha de posar en coneixement del ministeri fiscal el resultat del procés de mediació, els acords assolits per les parts i el seu grau de compliment o, si s’escau, els motius pels quals no s’han pogut portar a efecte els compromisos assolits per les parts, als efectes del que disposa l’article 19.4 i 5 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. 2. Si, de conformitat amb el que preveu l’article 27.3 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, l’equip tècnic considera convenient que el menor efectuï una activitat reparadora o de conciliació amb la víctima, ha d’informar d’aquest punt el ministeri fiscal i el lletrat del menor. Si aquest aprecia la possibilitat de desistir de la continuación de l’expedient, ha de sol∙licitar de l’equip tècnic un informe sobre la solució extrajudicial més adequada i s’han de seguir els tràmits que preveu l’apartat anterior. 3. El que disposa aquest article pot ser aplicable al procediment de mediació que preveu l’article 51.2 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, sense perjudici de la competencia de l’entitat pública i del que disposa l’article 15

441

Temari

Oposicions

d’aquest Reglament. Les referències a l’equip tècnic fetes en aquest article s’entenen efectuades a l’entitat pública quan, de conformitat amb el que estableix l’article 8.7 d’aquest Reglament, aquesta entitat faci les funcions de mediació. Disposició addicional única. Actuacions policials de vigilància, custòdia i trasllat. 1. Les actuacions policials de vigilància, custòdia i trasllat de menors que preveu aquest Reglament les han de dur a terme els cossos de policia autonòmica o, si s’escau, les unitats adscrites del cos nacional de policia, en els seus àmbits territorials d’actuació, de conformitat amb el que disposa l’article 45 de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener. En cas d’absència o insuficiència de les anteriors, o quan siguin diverses les comunitats autònomes afectades, les han de dur a terme les forces i els cossos de seguretat de l’Estat. 2. Als efectes del que disposa l’apartat anterior, el director del centre ha de sol∙licitar la intervenció a l’òrgan competent de la comunitat autònoma o, si s’escau, al delegat o al subdelegat del Govern, amb l’antelació suficient per permetre’n la planificació. En situacions d’urgència, quan no sigui posible actuar conforme al que preveu el paràgraf anterior, el director del centre pot sol∙licitar directament la intervenció de les forces i cossos de seguretat competents, i n’ha de donar compte immediatament a les autoritats abans esmentades, amb expressió de les causes de la urgència.

442

3.14. LLEI 27 /2001, DE 31 DE DESEMBRE, DE JUSTÍCIA JUVENIL

Oposicions

El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul I

Temari

Aquesta Llei és una fita més en la important tasca legislativa del Parlament en aquests darrers anys per a millorar, en l’àmbit de les seves competències estatutàries, el marc legal de l’atenció dels menors d’edat, en general, i dels menors i els joves en conflicte amb la llei, en particular. L’article 9.28 de l’Estatut d’autonomia estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’institucions públiques de protecció i tutela de menors, tot respectant, en tot cas, la legislació civil, penal i penitenciària. Catalunya va ésser, l’any 1981, la primera comunitat autònoma que va rebre de l’Administració de l’Estat els traspassos en matèria de protecció de menors, en compliment de la previsió estatutària abans esmentada. La legislació estatal que regulava la protecció dels menors en el moment dels traspassos de serveis era el Decret de l’11 de juny de 1948, que va aprovar el text refós de la legislació sobre els tribunals tutelars de menors. El dit Decret atribuïa a aquests òrgans jurisdiccionals especials una doble funció: la funció protectora dels menors d’edat abandonats o en situació de desprotecció i la funció reformadora dels menors de setze anys autors de fets delictius. L’execució de les mesures de protecció i de reforma que adoptaven aquests tribunals tutelars corresponia a les antigues juntes provincials de protecció de menors i, a partir del moment dels traspassos de serveis, en l’àmbit territorial de Catalunya, a la Generalitat. A partir de l’any 1981, el Govern assumeix una nova política, no exempta de riscos, pel que fa al tractament i la intervenció en l’àmbit dels menors i els joves infractors, i així trenca amb un passat dominat pel paternalisme com a base o fonament de les

443

Oposicions

respostes, la manca generalitzada de garanties i la no‐resposta com a resposta més habitual als conflictes i els problemes que podien haver causat la conducta infractora dels menors. L’abús en l’aplicació de la mesura d’internament, que era la més imposada pels tribunals tutelars dels menors, i una certa confusió entre la denominada facultat protectora i la facultat reformadora, constituïen també elements configuradors d’una realitat gens encoratjadora.

Temari

La nova política que, des del moment de l’assumpció de les competències en matèria de protecció de menors, es va començar a aplicar a Catalunya es va fonamentar en la necessitat de separar les funcions protectora i reformadora, en la promoció d’un procediment amb les degudes garanties, en la diversificació de les respostes, i, dins d’aquestes, en una aposta clara i decidida per les mesures en medi obert, i, finalment, en la consideració que l’opció de l’internament hauria d’esdevenir sempre la darrera opció. Aquesta nova política va comportar el disseny i la creació de nous recursos, entre els quals cal destacar la figura professional dels delegats d’assistència als menors que, implantada en tot el territori, va possibilitar l’aplicació, per primer cop en el nostre país, de mesures com la llibertat vigilada. Conscients de la importància de conèixer la situació dels menors en relació amb la família, l’entorn social, l’ensenyament i l’ocupació laboral, com a elements definidors de llurs necessitats educatives, es planteja, a partir de l’any 1982, la necessitat de crear un espai d’observació dels menors. Aquesta informació obtinguda sobre els menors i llur entorn ha d’ésser facilitada als fiscals i als jutges de menors, per tal que puguin orientar la resposta més adequada a cada cas. L’any 1982 s’inaugurà a Barcelona el primer centre d’observació de tot l’Estat espanyol, i el mateix any van iniciar llurs activitats els equips d’observació en medi obert i els equips tècnics, els quals eren posats a disposició de les autoritats judicials responsables aleshores de la jurisdicció de menors. En l’àrea dels centres es va fer una remodelació important dels equipaments existents abans dels traspassos, amb la supressió dels antics i grans centres d’internament, els centres Ramon Albó, L’Esperança, El Castell, entre altres, i la creació de noves unitats més reduïdes i especialitzades, a fi d’oferir respostes diferents, que impliquessin la separació temporal dels menors de llur entorn familiar i social. Aquestes actuacions van rebre confirmació i impuls amb l’aprovació de la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecció de menors, que permetia superar definitivament una normativa administrativa desfasada i amb poques garanties. El Parlament de Catalunya

444

Oposicions

va ésser el primer de l’Estat a aprovar una llei específica de protecció de menors, la Llei 11/1985, que regulava tres àmbits diferents d’actuació: la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil, el tractament de la delinqüència infantil i juvenil, i la tutela dels menors si manca la potestat del pare i de la mare o per un exercici inadequat d’aquesta o del dret de guarda i educació. Aquesta Llei va constituir un primer i pioner marc legal modern per a poder aplicar les mesures de protecció i de reforma adoptades pels tribunals tutelars de menors, des del respecte dels drets individuals dels menors. L’any 1986 es va inaugurar a Palau de Plegamans, actualment Palau‐solità i Plegamans, el primer centre tancat amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats dels menors i els joves que requereixen una actuació educativa més intensa. Es tracta del Centre Educatiu l’Alzina.

Temari

Aquest model de recurs especialitzat no només ha cobert les necessitats plantejades pels menors sotmesos a mesures judicials d’internament, sinó que també ha estat un referent per a la resta de comunitats autònomes, que sovint hi han confiat els menors més conflictius. La implantació d’aquest model, en què Catalunya també ha estat pionera, permet que la mesura d’empresonament en un centre penitenciari dels nois i noies que tenen entre setze i divuit anys es pugui complir en un centre de menors. Des d’una perspectiva històrica, i malgrat la ingrata i alhora important funció social de les institucions tancades, és difícil que aquest tipus de recursos rebin cap tipus de reconeixement. Per tot això cal valorar l’atorgament al Centre Educatiu l’Alzina del premi Solidaritat, en la seva desena edició (1996), que és atorgat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya. L’any 1990, continuant la política de diversificació de les respostes que es posen a disposició dels jutges de menors i atenent el nou perfil de la població que arribava a la jurisdicció de menors, es va dissenyar i posar en funcionament el programa de mediació i reparació a la víctima. Aquesta experiència, també pionera en l’àmbit estatal, ha estat i és molt aplicada pels jutges i els fiscals de la jurisdicció de menors. Aquestes experiències pioneres, valorades positivament pel conjunt d’institucions i de professionals que intervenen en l’àmbit de la justícia juvenil, han estat incorporades a la Llei orgànica 4/1992, del 5 de juny, reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors. La política aplicada a Catalunya en l’àmbit de la justícia juvenil ha comportat, segons les estadístiques dels darrers anys, que només una desena part de les resolucions judicials sobre els menors infractors n’impliquin l’ingrés en un centre d’internament.

445

Oposicions

Això significa que la gran majoria de respostes que reben els menors infractors es porten a terme en llur propi medi familiar i social. Tot això ha estat possible per la creació i l’aplicació de recursos i de programes alternatius, entre els quals cal destacar la llibertat vigilada, els serveis en benefici de la comunitat i la mediació i la reparació a la víctima. Aquests percentatges fan palesa, en el context europeu actual, la constatació que es tracta d’una de les polítiques en matèria de justícia juvenil més avançades d’Europa. Els serveis de justícia juvenil a Catalunya són avui motiu de reconeixement i constitueixen, sens dubte, el model a seguir per la resta de les comunitats autònomes que tenen encara en fase de desplegament els respectius models i serveis de justícia juvenil per a l’aplicació de la Llei 5/2000, que ha incorporat el model creat a Catalunya.

Temari

Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat, els darrers vint anys, el laboratori en el qual s’han dissenyat i posat en funcionament les noves polítiques que en matèria de justícia juvenil han inspirat i han constituït l’eix vertebrador de la legislació estatal. II S’ha arribat al marc legislatiu vigent després d’un procés de modificacions legislatives, d’una banda, en l’àmbit estatal, pel que fa a la competència dels tribunals i als procediments, i, de l’altra, pel que fa a les modificacions de la Llei 11/1985, quant a les mesures d’execució. La Llei de l’Estat 21/1987, de l’11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil en matèria d’adopció, va comportar la supressió de l’anomenada «facultat protectora dels tribunals tutelars de menors» i l’atribució de les funcions de tutela, guarda, acolliment i adopció dels menors desemparats a les entitats públiques de protecció de menors de les comunitats autònomes, sens perjudici de les funcions jurisdiccionals reservades, en aquesta matèria, als jutjats de primera instància. La nova situació competencial creada arran de la Llei de l’Estat 21/1987 i el desenvolupament del dret civil de Catalunya han fet que la protecció de menors hagi estat objecte, aquests darrers anys, d’un tractament legislatiu intens, mitjançant les lleis successives que el Parlament ha anat aprovant: Llei 12/1988, del 21 de novembre, de modificació de la Llei 11/1985, de protecció de menors; Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció de menors desemparats i de l’adopció; Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars, i Llei 8/1995, del 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991.

446

El capítol II de la Llei 37/1991, relatiu a l’adopció, i la Llei 39/1991, han estat refosos en el Codi de família, d’acord amb el text aprovat per la Llei 9/1998, del 15 de juliol.

Oposicions

L’adaptació de la legislació a la Constitució espanyola ha anat més lentament. La Llei orgànica 6/1985, de l’1 de juliol, del poder judicial, va substituir els antics tribunals tutelars de menors pels nous jutjats de menors, però no va aconseguir la reforma de la legislació tutelar de menors en el termini d’un any, tal com establia en la disposició addicional primera, perquè el projecte no es va arribar a presentar.

Temari

Només com a conseqüència de la Sentència del Tribunal Constitucional 36/1991, del 14 de febrer, que va declarar la inconstitucionalitat de l’article 15 de la Llei de tribunals tutelars de menors, regulador del procediment, es va efectuar la modificació, urgent i provisional, d’aquest text legal, mitjançant la Llei orgànica 4/92, del 5 de juny, amb la finalitat d’introduir les garanties processals mínimes, però sense abordar cap reforma en profunditat dels aspectes substantius o de l’execució. El pas definitiu per a la renovació de la legislació en aquesta matèria va ésser l’aprovació de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal. El Codi estableix, en l’article 19, que la majoria d’edat penal és als divuit anys i que els menors d’aquesta edat autors de fets tipificats com a delicte o falta poden respondre’n de conformitat amb la Llei que reguli la responsabilitat penal dels menors d’edat. L’article 69 del Codi penal també disposa que la dita Llei pot ésser aplicada, en els casos i amb els requisits que estableixi, als joves més grans de divuit anys i menors de vint‐i‐un. L’entrada en vigor d’aquests dos articles va quedar condicionada, no obstant això, a l’entrada en vigor de la Llei anunciada, que s’ha materialitzat amb la Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que deroga la legislació tutelar de menors del 1948, en la part que encara restava vigent, i la Llei orgànica 4/1992, del 5 de juny, modificadora de l’anterior. Aquesta Llei orgànica fa necessari acomodar la legislació catalana a la nova situació i substituir l’actual Llei 11/85, del 13 de juny, de protecció de menors, en la part que encara resta vigent, per un instrument legal adequat que permeti executar correctament les funcions i les competències de l’Administració de la Generalitat en aquest àmbit. III La Llei regula l’actuació de l’Administració de la Generalitat o d’altres entitats públiques o privades que intervenen respecte dels menors de divuit anys i dels joves més grans de divuit anys als quals l’autoritat judicial o el ministeri fiscal hagi imposat una actuació dels equips tècnics o una mesura, en aplicació de la Llei orgànica

447

reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que requereixi, per a ésser executada, les intervencions esmentades.

Oposicions

La Llei estableix una sèrie de principis d’actuació que procedeixen directament de les normes, les declaracions i les recomanacions internacionals en matèria de justícia juvenil aprovades els darrers anys, entre les quals destaquen les Regles mínimes de les Nacions Unides per a l’administració de la justícia de menors (Regles de Beijing), del 29 de novembre de 1985; les Recomanacions del Consell d’Europa R (87) 20, del 1987, sobre reaccions socials davant la delinqüència juvenil; les Regles de les Nacions Unides per a la protecció dels menors privats de llibertat, del 14 de desembre de 1990; les Directrius de les Nacions Unides per a la prevenció de la delinqüència juvenil (Directrius de Riad), del 14 de desembre de 1990, i la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1989.

Temari

També s’han incorporat a la norma els principis declarats en diverses resolucions adoptades pel Parlament, especialment, la Resolució 37/I, del 10 de desembre de 1981, i la Resolució 194/III, del 3 de març de 1991, sobre els drets de la infància. La finalitat bàsica d’aquesta Llei és promoure i regular les eines per a aconseguir la integració i la reinserció social dels menors i els joves als quals s’aplica, mitjançant l’articulació de programes i d’actuacions que han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu i han de respectar plenament llurs drets. L’acció educativa promoguda en aquest àmbit té unes característiques determinades. Els programes d’intervenció educativa en l’àmbit dels menors i els joves infractors es duen a terme en un context d’execució penal i, per tant, de control. La resposta a la infracció penal ha d’ajudar els menors i els joves a sentir‐se responsables dels propis actes i a comprendre l’efecte que aquests tenen sobre els altres, com a estímul del procés de canvi de llur conducta. El reconeixement de la capacitat d’assumir les conseqüències de les pròpies accions dóna una nova dimensió a l’acció educativa dels menors i els joves infractors. La individualització de les intervencions, en funció de les circumstàncies de cada cas, la formació especialitzada dels professionals i dels equips que intervenen en cada fase, i el foment de la participació i la col∙laboració d’altres instàncies, públiques i privades, en els processos d’intervenció són altres trets característics de l’acció educativa regulada per la Llei. IV Aquesta Llei té seixanta‐quatre articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

448

El text consta de cinc títols; alguns dels quals són dividits en capítols.

Oposicions

El títol I recull les disposicions generals referents a l’objecte, la finalitat, l’àmbit d’aplicació, els principis rectors de la Llei i els drets dels menors i els joves. També s’hi aborda la distribució competencial i s’atribueix a l’Administració de la Generalitat, mitjançant l’òrgan administratiu que es designi com a competent, l’exercici de les funcions bàsiques de la Llei. No obstant això, la Llei preveu la possibilitat que les entitats locals puguin assumir funcions de l’Administració de la Generalitat, per la via de la delegació de competències i la via dels acords o convenis de col∙laboració amb entitats públiques i privades sense ànim de lucre. Entre les funcions que destaquen hi ha la d’establir la composició i les atribucions dels equips tècnics, als quals s’atribueixen importants tasques d’informes tècnics i de mediació, tant en la fase d’instrucció com en la fase d’execució.

Temari

El títol II regula l’execució de les diferents mesures en medi obert establertes per la Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. L’execució de les mesures en medi obert té per finalitat incidir en el procés de socialització dels menors i els joves, mitjançant una intervenció individualitzada en el propi entorn, en coordinació estreta amb les diverses institucions i entitats i amb els professionals de la comunitat que, d’alguna manera, hi puguin incidir positivament, promovent la col∙laboració i la participació de la família i fent ús, preferentment, dels serveis i els recursos comunitaris de l’entorn social. El títol III, sobre l’execució dels internaments, regula l’activitat dels centres de menors i joves internats, cautelarment o definitivament, per resolució de l’autoritat judicial. La redacció d’aquest títol III s’ha inspirat, fonamentalment, en les Regles de les Nacions Unides per a la protecció de menors privats de llibertat, del 14 de desembre de 1990. La Llei regula, en el marc de les competències de la Generalitat, les múltiples matèries que l’execució dels internaments suscita. El títol IV regula el suport als processos individuals de reinserció dels menors i els joves atesos en l’àmbit d’aquesta Llei, i estableix les actuacions que han de dur a terme els professionals, abans de la finalització de les mesures que tenen encomanades, per a facilitar la incorporació dels menors i els joves al propi medi social i familiar, que s’han d’establir per reglament. El títol V regula dues matèries específiques: les funcions d’inspecció, que ha de dur a terme l’òrgan administratiu competent, les quals tenen com a finalitat vetllar perquè l’actuació dels centres propis i col∙laboradors i dels professionals que intervenen en l’àmbit d’aquesta Llei es dugui a terme segons els seus principis rectors i amb total

449

Oposicions

respecte dels drets i les garanties dels menors i els joves, i el tractament i la gestió de la informació, per a garantir la confidencialitat i la reserva necessàries en relació amb les dades dels menors i els joves obtingudes pels professionals en l’exercici de les funcions que els corresponen. Finalment, es disposa el desenvolupament per reglament de la Llei i se’n determina l’entrada en vigor.

Títol I Disposicions generals Article 1

Temari

Objecte de la Llei Aquesta Llei té per objecte regular les funcions que ha de complir l’Administració de la Generalitat en execució de les mesures adoptades pels jutges i els tribunals en el marc de la Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i en el desplegament dels programes destinats a donar suport als processos de reinserció de les persones que es troben dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, mitjançant l’organisme que en tingui atribuïda la competència, i també establir el règim de participació i col∙laboració d’entitats públiques en l’exercici d’aquestes funcions. Així mateix estableix la participació i la col∙laboració d’entitats privades, d’acord amb els principis de tutela pública i coordinació. Article 2 Finalitat de la Llei La finalitat d’aquesta Llei és promoure la integració i la reinserció social dels menors i els joves als quals s’aplica, mitjançant les actuacions i els programes que es duen a terme en interès d’ells, els quals programes han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu i responsabilitzador. Article 3 Àmbit d’aplicació de la Llei 1. Aquesta Llei és aplicable als menors i els joves destinataris d’alguna resolució adoptada per l’autoritat judicial o pel ministeri fiscal, d’acord amb la Llei orgànica 5/2000, que, per a ésser executada, requereixi la intervenció de les entitats públiques o privades a què fa referència la Llei present.

450

2. Als efectes d’aquesta Llei són menors les persones que tenen entre catorze i disset anys i són joves les persones que tenen divuit anys o més.

Oposicions

Article 4 Principis rectors L’actuació de les administracions públiques en l’àmbit dels menors i els joves, en exercici de les competències que els atribueix aquesta Llei, s’ha d’ajustar als principis següents: a) El respecte al lliure desenvolupament de la personalitat, i també dels senyals d’identitat propis i de les característiques individuals i col∙lectives. b) La informació sobre llurs drets i l’assistència necessària per a poder exercir‐los.

Temari

c) La prevalença de l’interès superior dels menors d’edat sobre qualsevol altre interès concurrent. d) L’adequació de les actuacions a l’edat, la psicologia, la personalitat i les circumstàncies personals i socials dels menors i dels joves. e) L’aplicació de programes fonamentalment educatius, promotors i no repressius, que fomentin el sentit de la responsabilitat, el respecte dels drets i la llibertat dels altres i una actitud constructiva envers la societat. f) La prioritat dels programes d’actuació en l’entorn familiar i social propi, sempre que no sigui perjudicial per als interessos dels menors i els joves. g) El foment de la col∙laboració i la responsabilització dels pares, els tutors o els representants legals en les actuacions administratives, i la subsidiarietat d’aquestes actuacions respecte a les funcions del pare i de la mare, quan s’intervingui en relació amb persones menors d’edat. h) El caràcter preferentment col∙legiat i interdisciplinari en la presa de decisions que afecten o poden afectar l’esfera personal, familiar o social dels menors i els joves. i) La confidencialitat, la reserva oportuna i l’absència d’ingerències innecessàries en la vida privada dels menors i els joves o de les famílies respectives, en les actuacions professionals que es duguin a terme. j) La coordinació i la col∙laboració de les actuacions amb altres òrgans de la mateixa administració o d’una altra administració que intervinguin en l’àmbit dels menors i els joves. k) La promoció de la solidaritat i la sensibilitat social vers els menors i els joves amb problemàtiques de delinqüència o que viuen situacions d’inadaptació o conflicte social,

451

i el foment de la participació de la iniciativa social en els programes impulsats per les administracions públiques per a atendre aquestes problemàtiques.

Oposicions

Article 5 Drets generals dels menors i els joves Tots els menors i els joves als quals s’apliqui aquesta Llei gaudeixen dels drets i les llibertats que reconeixen a tothom la Constitució, els tractats internacionals ratificats per l’Estat espanyol i la resta de l’ordenament jurídic vigent, sempre que no estiguin expressament suspesos o restringits per l’autoritat judicial. Article 6 Drets específics dels menors d’edat

Temari

Els menors d’edat als quals s’apliqui aquesta Llei gaudeixen, a més dels drets reconeguts per l’article 5, de tots els drets, no suspesos judicialment, que els reconeix l’ordenament jurídic vigent en atenció a llur minoritat, especialment els recollits per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1989; per la Llei orgànica 1/1996, del 15 de gener, de protecció jurídica del menor, i per la legislació específica de protecció de menors aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya. Article 7 Competències de l’Administració de la Generalitat Correspon a l’Administració de la Generalitat, dins el seu àmbit territorial, mitjançant el departament que en tingui la competència: a) Dirigir, organitzar i gestionar els equips tècnics que han d’atendre les funcions d’assessorament tècnic i de mediació que els atribueix la Llei orgànica 5/2000, d’acord amb les necessitats de les fiscalies i els jutjats de menors, dels quals depenen funcionalment per a les comeses d’assessorament tècnic i de mediació, i establir‐ne la composició i les dotacions. b) Dirigir, organitzar i gestionar els serveis i els programes que calguin per a executar correctament les mesures dictades pels jutjats de menors. c) Elaborar i aplicar programes destinats a donar suport als processos individuals de reinserció en què poden trobar‐se els menors i els joves que hagin complert les mesures acordades pels jutjats de menors.

452

Oposicions

d) Assumir les funcions de supervisió i coordinació general de totes les institucions públiques o privades, quan actuïn dins l’àmbit d’aquesta Llei, d’acord amb els principis establerts per l’article 1. e) Investigar sobre la delinqüència i la inadaptació social juvenils i divulgar‐ne els estudis. Article 8 Participació d’entitats públiques 1. Les entitats locals, en el marc de la legislació vigent en matèria d’assistència i serveis socials, i en exercici de les competències que els són pròpies, participen en les funcions de prevenció i inserció social dels menors i els joves, per mitjà dels serveis d’atenció primària o especialitzada que tenen assignats.

Temari

2. El Govern, després d’haver‐ho acordat amb les entitats locals, pot delegar‐los l’exercici de funcions que té atribuïdes en l’àmbit d’aquesta Llei. L’acord de delegació de funcions comporta també el de traspàs dels recursos necessaris. Amb aquesta finalitat, s’han de signar convenis de col∙laboració per a l’exercici de funcions en l’àmbit d’aquesta Llei i, si escau, per a l’atorgament de subvencions. 3. L’Administració de la Generalitat i les entitats locals poden establir acords i convenis de col∙laboració per a l’exercici de funcions en l’àmbit d’aquesta Llei. Article 9 Col∙laboració de persones i entitats privades Les administracions públiques competents en la matèria han de promoure la participació, sense ànim de lucre, d’acord amb els principis establerts per l’article 1, de persones físiques i d’institucions, associacions i fundacions privades, en l’exercici de les funcions regulades per aquesta Llei. Amb aquesta finalitat poden signar convenis de col∙laboració o atorgar subvencions. En l’execució d’algunes mesures també es preveu la col∙laboració de persones físiques que excloguin l’ànim de lucre en aquesta actuació. En tot cas, les administracions públiques han de vetllar perquè totes les actuacions i les activitats de les entitats privades compleixin les finalitats d’aquesta Llei.

Títol II L’execució de les mesures en medi obert Article 10 Finalitat de la intervenció en medi obert

453

Oposicions

1. Les mesures en medi obert acordades pels jutges de menors tenen per finalitat incidir en el procés de socialització dels menors i els joves, mitjançant una intervenció individualitzada en l’entorn propi que combina l’acció educativa i, si escau, el tractament terapèutic, amb el control derivat de l’execució d’aquesta intervenció. Entre les dites mesures s'hi han d’incloure, com a mínim, el tractament ambulatori, l’assistència a un centre de dia, la permanència de cap de setmana i la llibertat vigilada. 2. En l’execució de les mesures en medi obert s’ha d’establir una coordinació estreta amb les institucions i entitats i amb els professionals de la comunitat que puguin incidir positivament en els menors i els joves, i s’ha de promoure la col∙laboració i la participació de les famílies respectives. Article 11

Temari

Professionals per a l’execució de les mesures Les mesures en medi obert s’han d’executar per mitjà de professionals que, com a mínim, tinguin una diplomatura universitària dels estudis que s’estableixin per reglament, organitzats en equips distribuïts territorialment. Aquests professionals han de desenvolupar les tasques respectives en coordinació amb les administracions públiques. Article 12 Actuacions per a l’execució de mesures en medi obert Les actuacions que ha de dur a terme l’òrgan encarregat de l’execució de les mesures en medi obert destinades als menors i els joves, per mitjà del professional o la professional que es designi, d’acord amb la naturalesa de cada mesura, són: a) L’elaboració d’un programa individualitzat d’execució de la mesura, dins el termini màxim de deu dies, amb la definició dels objectius que es pretenen assolir i les actuacions que els han de fer possibles. b) La realització de les actuacions que li corresponen, d’acord amb el programa individualitzat aprovat, per al seguiment o l’execució efectiva de la mesura. c) L’elaboració dels informes de seguiment sobre l’execució de la mesura, les incidències i l’evolució personal, trimestralment com a mínim, sens perjudici que s’estableixi per reglament un termini més breu en determinats supòsits, i sempre que sigui requerit pel ministeri fiscal o per l’òrgan judicial competent en la matèria, o es consideri necessari. Aquests informes i l’informe final a què fa referència la lletra f s’han de lliurar sempre a l’advocat o advocada que acrediti portar la defensa del

454

menor o la menor o del jove o la jove, quan ho hagi sol∙licitat a l’òrgan administratiu competent.

Oposicions

d) La proposta al jutge o jutgessa de menors, quan es consideri procedent, de la revisió judicial de les mesures. e) L’assistència als actes i les diligències processals a què sigui convocat pel ministeri fiscal o l’òrgan judicial corresponent. f) L’elaboració d’un informe final, una vegada complerta la mesura imposada, valoratiu del procés d’execució i de la situació actual del menor o la menor o del jove o la jove. g) L’actuació coordinada amb els altres professionals, entitats o serveis que participin en l’execució de la mesura.

Temari

h) Qualsevol altra actuació establerta per la normativa general o per la que es dicti en desplegament d’aquesta Llei. Article 13 Recursos per a l’execució de les mesures 1. Els professionals designats en les mesures en medi obert participen en la relació entre l’autoritat judicial i el medi social. En el treball educatiu han d’emprar, d’una manera preferent, tots els serveis de què disposa la comunitat en què s’insereix el menor. Aquests treballadors han de tenir assignada una zona geogràfica determinada en la qual han de treballar coordinadament amb la resta de serveis comunitaris d’atenció a la infància i a la joventut. Periòdicament, i sempre que l’autoritat judicial ho demani, han d’emetre un informe que reflecteixi l’evolució del menor o la menor per avaluar la mesura adoptada. 2. En el cas que els serveis i els recursos comunitaris disponibles siguin insuficients o inadequats per a executar les mesures en medi obert en una zona determinada, l’Administració de la Generalitat, per mitjà dels departaments competents, ha de crear els que siguin necessaris o establir convenis o acords de col∙laboració amb altres entitats públiques o privades amb aquesta finalitat, amb la deguda contraprestació. 3. Malgrat que en l’execució de les mesures en medi obert intervinguin professionals o es faci ús de recursos que no depenguin de l’òrgan administratiu que tingui atribuïda la competència, és responsabilitat d’aquest òrgan fer‐ne la supervisió, el control i el seguiment, i relacionar‐se directament amb el ministeri fiscal i el jutge o jutgessa corresponent.

455

Article 14 Programes generals d’intervenció

Oposicions

Les mesures s’han d’executar amb la metodologia i els criteris d’actuació definits pels programes generals respectius: mediació, reparació a la víctima, inserció laboral, treball en benefici de la comunitat i altres que es considerin adequats, elaborats i aprovats per l’òrgan administratiu competent en la matèria, i han de respectar els principis rectors establerts per l’article 4.

Títol III L’execució dels internaments

Temari

Capítol I Disposicions generals Article 15 Finalitat de l’activitat dels centres L’activitat dels centres, en l’exercici de les funcions regulades per aquesta Llei, té com a objectius fonamentals la integració i la reinserció social dels menors i els joves sentenciats a mesures d’internament, mitjançant l’aplicació de programes eminentment educatius, i també la custòdia de tots els menors i els joves internats amb mesures cautelars o definitives. Article 16 Principis de l’activitat dels centres L’activitat dels centres propis i dels centres col∙laboradors, en l’àmbit d’aquesta Llei, s’ha d’ajustar als principis rectors que, amb caràcter general, estableix l’article 4, i als criteris d’actuació següents: a) La vida en el centre ha de prendre com a referència la vida en llibertat, i ha de reduir al màxim els efectes negatius que l’internament pot comportar per als menors o els joves o per a les famílies respectives. b) L’afavoriment d’una relació adequada dels menors i els joves amb llurs familiars i coneguts, sempre que no sigui en detriment dels interessos propis, per a evitar el trencament dels vincles familiars i socials i facilitar‐los la integració posterior. c) La promoció de la col∙laboració i la participació de les institucions comunitàries, públiques i privades, especialment de les més properes geogràficament i culturalment,

456

d’acord amb els principis establerts per l’article 1, en el procés d’integració social dels menors i els joves internats.

Oposicions

Article 17 Centres específics per a menors i joves infractors 1. Les mesures privatives de llibertat i les mesures cautelars d’internament que s’imposin als menors i els joves s’han d’executar en centres específics per a menors i joves infractors. 2. Als efectes del que disposa aquesta Llei, s’entén per «centre per a menors i joves infractors» l’entitat, administrativa i funcional, amb organització pròpia, destinada a l’atenció socioeducativa individualitzada i a la custòdia de menors i joves.

Temari

3. No obstant el que estableixen els apartats 1 i 2, quan sigui necessari, l’òrgan administratiu competent pot sol∙licitar al jutge o jutgessa de menors que la mesura cautelar o definitiva d’internament s’executi en un centre assistencial adequat a la necessitat de la persona que requereixi un tractament terapèutic especialitzat de l’anomalia o alteració psíquica, la drogodependència o l’alteració de la percepció que pateixi. 4. Els centres a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 poden ésser propis, quan n’és titular la Generalitat, o col∙laboradors, quan n’és titular una institució, pública o privada, que, d’acord amb els principis establerts per l’article 1, manté acords amb el departament competent en la matèria. 5. En les entitats privades col∙laboradores, només es poden executar mesures de règim obert i d’internament terapèutic. Article 18 Personal dels centres 1. El personal dels centres ha de tenir els requisits professionals i de titulació adequats per a les activitats, les tasques i les funcions específiques que hagin de dur a terme. 2. En els sistemes de selecció de personal i els procediments per a proveir els llocs de treball dels centres públics s’han d’incloure les proves que garanteixin la capacitat i l’actitud adequades de la persona que els hagi d’ocupar, en el marc establert per la legislació reguladora del personal al servei de les administracions públiques. El personal dels centres col∙laboradors, públics o privats, amb els quals treballi la Generalitat en l’àmbit d’aquesta Llei ha de complir els requisits professionals i de titulació adequats.

457

3. El personal del centre ha de disposar del suport tècnic necessari per al compliment de les seves funcions.

Oposicions

Capítol II Estatut dels menors i els joves internats Article 19 Drets A més dels drets que els articles 5 i 6 reconeixen als menors i els joves internats, aquests tenen els drets següents:

Temari

a) Dret que l’activitat dels centres els respecti la personalitat, la llibertat ideològica i religiosa i els drets i els interessos legítims no afectats pel contingut de la resolució judicial, especialment els inherents a la minoria d’edat civil quan sigui el cas. b) Dret dels detinguts i internats cautelarment a la presumpció d’innocència i a ésser tractats en conseqüència, sens perjudici del dret a participar en les activitats educatives, formatives, esportives i culturals del centre, en les mateixes condicions que els sentenciats. c) Dret que el departament del qual depenen els centres propis o amb el qual col∙laboren els centres concertats vetlli per la vida, la integritat física i la salut dels internats, i que aquests no siguin sotmesos, en cap cas, a un tracte degradant o a maltractaments de paraula o d’obra, ni siguin objecte d’un rigor arbitrari o innecessari en l’aplicació de les normes. d) Dret a rebre una educació i una formació integrals en tots els àmbits i a la protecció específica que per llur condició la llei estableix que se’ls ha de prestar. e) Dret a rebre un tracte respectuós amb la pròpia dignitat, a la preservació de la intimitat, a ésser designats pel propi nom i al manteniment de l’estricta reserva davant terceres persones de llur condició d’internats. f) Dret a l’exercici dels drets civils, polítics, socials, religiosos, econòmics i culturals que els corresponguin, llevat que siguin estrictament incompatibles amb la resolució judicial de què han estat objecte. g) Dret a ésser internats en el centre més adequat entre els més pròxims a llur domicili en què hi hagi plaça disponible per al tipus de mesura o règim d’internament imposat, i a no ésser traslladats a un centre d’una altra comunitat autònoma sense autorització judicial prèvia, la qual es pot instar pels motius a què fa referència l’article 23.2.a.

458

Oposicions

h) Dret a l’assistència sanitària gratuïta, a rebre l’ensenyament bàsic obligatori que els correspongui per edat, sigui quina sigui llur situació en el centre, i a una formació educativa o professional adequada. i) Dret dels menors o els joves que estan sotmesos a una mesura a seguir un programa individualitzat en execució d’aquesta mesura, i dret de tots els internats a participar en les activitats del centre. j) Dret a comunicar‐se lliurement amb els pares o els representants legals, amb els familiars i amb altres persones, i a gaudir de sortides i permisos, en les condicions que s’han d’establir per reglament.

Temari

k) Dret a comunicar‐se reservadament amb llurs advocats, amb el jutge o jutgessa de menors competent, amb els representants del ministeri fiscal i amb els responsables de la inspecció de centres. l) Dret a una formació laboral apropiada, a un treball remunerat, d’acord amb el marc de la normativa laboral, adequat a l’edat i a la situació personal i contractual respectives, dels que, d’acord amb les disponibilitats del departament competent en la matèria i amb les aptituds personals, es puguin organitzar, i a rebre les prestacions socials que els corresponguin, una vegada hagin assolit l’edat requerida per la normativa laboral. m) Dret a formular peticions i queixes al director o directora del centre, al departament del qual depenen els centres propis o amb el qual col∙laboren els centres concertats, a les autoritats judicials, al ministeri fiscal, al Síndic de Greuges o a tota altra autoritat o institució, i també a presentar davant el jutge o jutgessa de menors competent tots els recursos legals establerts per les lleis en defensa dels drets i els interessos legítims respectius. n) Dret a rebre informació personal i actualitzada de llurs drets i obligacions, de la situació personal i judicial en què es troben, de les normes de funcionament intern dels centres que els acullen, i dels procediments concrets per a fer efectius aquests drets, en especial per a formular peticions, queixes i recursos. o) Dret a tenir llurs representants legals informats sobre la situació i l’evolució dels menors i sobre els drets que els corresponen pel fet d’ésser titulars d’aquesta representació, llevat dels casos en què la llei disposi el contrari o hi hagi prohibició judicial expressa. p) Dret de les menors i les joves internades a tenir amb elles els fills menors de tres anys, en les condicions i amb els requisits que s’estableixin per reglament. Article 20

459

Obligacions Els menors i els joves internats tenen les obligacions següents:

Oposicions

a) Romandre en el centre a disposició de l’autoritat judicial competent fins al moment de l’alliberament, sens perjudici de les sortides i les activitats autoritzades que puguin fer a l’exterior. b) Rebre l’ensenyament bàsic obligatori que els correspon legalment. c) Respectar i complir les normes de funcionament intern del centre i les directrius o instruccions del personal d’aquest en l’exercici legítim de les funcions que li corresponen.

Temari

d) Col∙laborar en la consecució d’una activitat ordenada en l’interior del centre i mantenir una actitud de respecte i consideració amb tothom. e) Fer un ús adequat de les instal∙lacions del centre i dels mitjans materials que tinguin a l’abast. f) Complir les normes establertes referents a la higiene, la sanitat, el vestuari i l’endreça personal. g) Complir les prestacions personals obligatòries que consten en les normes de funcionament intern per al bon ordre, la neteja i la higiene del centre. h) Participar en les activitats formatives, educatives i laborals establertes en funció de cada situació personal a fi de preparar‐se per a la vida en llibertat. Capítol III Règims d'internament, ingressos i trasllats Article 21 Tipus de règims d’internament 1. Els menors i els joves han de complir la mesura d’internament en el règim acordat pel jutge o jutgessa de menors. 2. El règim d’internament pot ésser obert, semiobert i tancat. 3. Els centres poden acollir menors i joves sotmesos a un mateix règim o a règims diferents. Article 22 L’ingrés en el centre

460

Oposicions

1. L’ingrés d’una persona menor o jove en un centre només es pot fer en compliment d’una ordre de detenció judicial o del ministeri fiscal, d’un manament d’internament cautelar o d’una sentència ferma. 2. No obstant el que estableix l’apartat 1, els menors o els joves que s’hagin evadit del centre, o no hi hagin retornat després d’una sortida autoritzada, també poden ingressar en el centre per presentació voluntària. 3. Els ingressos dels menors i els joves en els centres s’han de comunicar al jutge o jutgessa de menors competent. Article 23 Designació del centre

Temari

1. Correspon a l’òrgan administratiu competent en la matèria designar el centre on s’han d’executar els internaments cautelars i definitius. Aquesta designació s’ha de fer tenint en compte el centre més adequat d’entre els que siguin més propers al domicili de la persona que hi ha d’ingressar que tingui plaça disponible per al tipus de mesura o el règim d’internament acordat. 2. No obstant el que estableix l’apartat 1, es requereix l’autorització prèvia del jutge o jutgessa de menors competent per a internar o traslladar una persona menor o jove: a) A un centre d’una altra comunitat autònoma, quan s’acrediti que hi té el seu domicili o el de la seva família o quan ho faci aconsellable el seu procés educatiu. b) A un centre assistencial adequat, pels motius establerts per l’article 17.3. Article 24 Trasllats 1. Els trasllats dels menors i els joves d’un centre a un altre o a institucions hospitalàries acordats per l’òrgan administratiu competent i les sortides destinades a la pràctica de diligències processals acordades pel ministeri fiscal o l’autoritat judicial competent s’han de dur a terme per membres del Cos de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra, que han de respectar la dignitat, la seguretat, la privadesa i els drets dels menors i els joves. Si l’edat i les circumstàncies d’aquests ho aconsellen, en els trasllats han d’ésser acompanyats pel personal del centre que es designi. 2. L’òrgan administratiu responsable de l’execució de la mesura pot ordenar que en el trasllat intervingui la policia, quan consideri que hi ha risc de fuga o perill per a la integritat física dels menors o els joves o d’altres persones.

461

3. Els trasllats de menors i joves que no requereixin l’autorització judicial prèvia s’han de comunicar, no obstant això, a l’autoritat judicial competent.

Oposicions

Article 25 Actuacions després de l’ingrés 1. Tots els centres d’internament han de portar un registre autoritzat per l’òrgan administratiu competent, en el qual han de constar les dades d’identitat dels menors i els joves internats, la data i l’hora dels ingressos, els trasllats i els desinternaments, els òrgans que els han ordenat i els motius d’aquestes actuacions.

Temari

2. La direcció del centre ha d’assabentar immediatament els representants legals dels menors o la persona que designin els joves del fet i el lloc de l’internament, dels trasllats a altres centres o a institucions hospitalàries i del desinternament, llevat que n’hi hagi una prohibició judicial expressa. 3. En el cas d’ingrés en un centre d’una persona menor o jove estrangera, se n’ha d’assabentar les autoritats diplomàtiques o consulars del seu país. 4. Tots els menors i els joves internats han d’ésser examinats per un metge o metgessa en el termini més breu possible, amb un màxim de vint‐i‐quatre hores a partir que s’hagi produït l’ingrés. Amb el resultat de l’examen se’ls ha d’obrir la història clínica individual, a la qual només té accés el personal autoritzat. 5. Tots els menors i els joves han de rebre, en el moment d’ingressar en un centre, informació escrita, en una llengua que puguin comprendre, sobre llurs drets i obligacions, el règim d’internament en què es troben, les qüestions d’organització general, les normes de funcionament del centre, les normes disciplinàries i els mitjans per a formular peticions, queixes o recursos. En el cas que tinguin alguna dificultat per a comprendre el contingut de la informació, aquesta se’ls ha de facilitar per un altre mitjà que sigui més adequat. Article 26 Grups de separació interior En un mateix centre s’ha de mantenir una total separació entre: a) Els menors i els joves, llevat dels casos en què pertanyin a una mateixa família i que el contacte es consideri beneficiós per a uns i altres, o quan es tracti d’aplicar conjuntament un programa o una activitat concreta i el contacte sigui útil per als menors.

462

b) Els menors i els joves detinguts o internats cautelarment i els menors i els joves sentenciats.

Oposicions

c) Els menors i els joves d’un i altre sexe, excepte per a dur a terme activitats formatives, educatives, recreatives o laborals. d) Els menors i els joves que per qualsevol circumstància personal requereixen una protecció especial, d’aquells que els puguin posar en situació de risc o de perill. Capítol IV Organització i funcionament dels centres Article 27 Organització i normativa de funcionament

Temari

S’ha d’establir per reglament l’organització i la normativa de funcionament dels centres, el contingut del qual ha d’abastar, com a mínim, les matèries següents: a) La determinació dels òrgans unipersonals i col∙legiats que es considerin necessaris per a dirigir‐los i fer‐los funcionar. b) Les característiques bàsiques de les instal∙lacions, els serveis i els locals amb què han de comptar per a poder complir correctament les funcions que tenen encomanades. c) La definició de les funcions i les activitats dels professionals. d) Les normes de convivència comunes. e) Les normes de desenvolupament del règim de visites, sortides i contactes amb l’exterior dels menors i els joves internats. f) Els procediments per a formular les peticions, les queixes i els recursos. g) Les prestacions dels centres. h) Les normes de desenvolupament del règim disciplinari dels centres. Article 28 Normes de funcionament intern Sens perjudici del que estableix l’article 27, cada centre, propi o col∙laborador, pot establir normes específiques que regulin, en el marc de la normativa de funcionament dels centres, l’activitat diària i la convivència.

463

Article 29 Participació

Oposicions

Els menors i els joves internats poden participar, en la forma que s’ha d’establir per reglament, en l’organització d’activitats educatives, recreatives, esportives i culturals. Article 30 Peticions i queixes

Temari

Tots els menors i els joves internats poden formular per escrit, en sobre obert o tancat, o verbalment, peticions i queixes al director o directora del centre, que les ha d’atendre si són de la seva competència o, en cas contrari, n’ha d’assabentar l’òrgan administratiu competent en la matèria o les autoritats a les quals pertoqui, en un termini màxim de quinze dies. Cada centre ha de tenir un registre d’entrada de les peticions i les queixes escrites presentades pels menors i els joves internats, de les quals ha de guardar còpia. També ha de deixar constància, mitjançant una anotació, de les queixes formulades verbalment. La tramitació que s’hagi donat a la petició o la queixa formulada o, si escau, la resolució adoptada en relació amb aquesta, s’ha de comunicar a la persona interessada per escrit en un termini màxim de trenta dies naturals. Article 31 Recursos 1. Els menors i els joves internats i els advocats respectius, els quals, a voluntat dels menors afectats, poden ésser d’ofici, d’acord amb els requisits d’aquest torn, poden interposar recurs contra les resolucions adoptades durant l’execució de les mesures que tinguin imposades. 2. Els recursos es poden presentar per escrit, directament al jutge o jutgessa de menors, o al director o directora del centre. En aquest darrer cas, el director o directora del centre n’ha d’assabentar el jutge o jutgessa de menors dins el dia hàbil següent. 3. Els menors i els joves també poden presentar recurs verbalment davant el jutge o jutgessa de menors, o manifestar verbalment al director o directora del centre la intenció de fer‐ho. En aquest darrer cas, el director o directora del centre ho ha de comunicar al jutge o jutgessa dins el dia hàbil següent.

464

Article 32 Assistència per a efectuar peticions, queixes i recursos

Oposicions

Per a fer efectius els drets regulats pels articles 30 i 31, els menors i els joves han de rebre del centre o de l’òrgan administratiu competent en la matèria, la informació, l’assistència i el suport que calgui. En qualsevol cas, i en el marc dels convenis establerts amb els col∙legis d’advocats, se’ls ha de facilitar el pertinent servei d’orientació jurídica gratuïta. Article 33 Informacions als representants legals

Temari

1. En cas de malaltia, accident o qualsevol altra circumstància greu, la direcció del centre n’ha d’informar immediatament els representants legals dels menors o la persona designada pels joves. Si els menors o els joves són estrangers s’han de comunicar aquestes circumstàncies a les autoritats consulars o diplomàtiques de llur país. 2. Els menors i els joves han d’ésser informats sense dilació de la defunció, l’accident o la malaltia greu d’una persona amb qui tinguin un parentiu proper o amb la qual estiguin íntimament vinculats, i se’ls ha de garantir, si cal, l’assistència psicològica. També han de conèixer immediatament tota altra notícia important comunicada per les famílies respectives. Article 34 Vigilància i seguretat 1. Les funcions de vigilància i de seguretat interior dels centres corresponen a les persones que hi treballen, dins l’àmbit funcional propi de cadascuna. 2. Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior, els centres poden tenir, quan calgui, el suport de personal especialitzat en les funcions de vigilància i seguretat interior dels centres, en les condicions que s’estableixin per reglament. Aquest personal ha d’ésser preferentment, propi de l’Administració i, en tot cas, ha de dependre funcionalment del director o directora del centre. 3. Les actuacions de vigilància i de seguretat interior en els centres poden comportar inspeccions dels locals i les instal∙lacions, i també escorcolls de les persones, la roba i les pertinences dels menors i els joves internats. Aquestes actuacions s’han de dur a terme amb ple respecte de la dignitat de les persones i han d’anar orientades a garantir la vida i la integritat física de les persones i la conservació de coses.

465

Article 35 Mitjans de contenció

Oposicions

1. Solament es pot fer ús dels mitjans de contenció establerts per reglament amb l’autorització de la persona titular de la direcció del centre o de qui la substitueixi, i d’acord amb el respecte, la dignitat i la seguretat dels menors i els joves, en les circumstàncies següents: a) Per a evitar actes de violència o lesions a si mateixos o a altres persones. b) Per a evitar danys en les instal∙lacions del centre. c) Per a impedir actes d’evasió del centre.

Temari

d) Per a vèncer la resistència activa o passiva a les instruccions donades pel personal del centre en l’exercici legítim del seu càrrec. 2. Per raons d’urgència es pot fer ús dels mitjans de contenció sense l’autorització prèvia, però aquest fet s’ha de comunicar immediatament a la persona titular de la direcció del centre o a qui la substitueixi. 3. En el cas que s’hagi fet ús de mitjans de contenció, se n’ha d’assabentar el jutge o jutgessa de menors dins les vint‐i‐quatre hores següents. 4. L’ús dels mitjans de contenció sempre ha d’ésser proporcional a la resistència manifestada, i únicament s’hi pot recórrer si no hi ha cap altra manera d’impedir els actes a què fa referència l’apartat 1, i durant el temps que sigui estrictament necessari per al restabliment de la normalitat. 5. En els casos d’alteracions greus de l’ordre amb perill imminent per a la vida, per a la integritat física de les persones o les instal∙lacions del centre, la persona titular de la direcció del centre o qui la substitueixi pot demanar l’auxili de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra amb l’autorització judicial. 6. Els mitjans de contenció que s’han d’establir per reglament no poden comportar, per ells mateixos, perill per a la vida, la integritat física o la salut, ni poden atemptar contra la dignitat humana. Capítol V Règim disciplinari dels centres Article 36 Finalitat i àmbit del règim disciplinari

466

Oposicions

1. El règim disciplinari té com a finalitat contribuir a la seguretat i a la convivència ordenada en els centres, i estimular el sentit de la responsabilitat i la capacitat d’autocontrol dels menors i els joves internats. 2. El règim disciplinari regulat per aquesta Llei no és aplicable als menors i els joves als quals s’hagi imposat la mesura d’internament terapèutic com a conseqüència d’una anomalia o alteració psíquica, o d’una alteració de la percepció, que els impedeixi comprendre la il∙licitud dels fets o actuar conforme a aquella comprensió. 3. Sens perjudici del sistema de recursos establert, la direcció general competent, mitjançant la seva inspecció, ha de vetllar pel compliment de les garanties establertes en aquest capítol. Article 37

Temari

Principis de la potestat disciplinària 1. La potestat disciplinària s’ha d’exercir respectant sempre la dignitat dels menors i els joves. 2. Cap sanció no pot implicar mai, d’una manera directa o indirecta, càstigs corporals, ni privació dels drets d’alimentació, d’ensenyament obligatori i de comunicacions i visites establerts per la Llei. Article 38 Faltes disciplinàries 1. Les faltes disciplinàries tipificades per aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus. 2. Són faltes molt greus: a) Agredir, amenaçar o coaccionar qualsevol persona dins del centre. b) Agredir, amenaçar o coaccionar, fora del centre, havent‐ne sortit durant l’internament, una altra persona internada, treballadora del centre o una autoritat en l’exercici legítim de les seves funcions. c) Participar en motins, insubordinacions o desordres col∙lectius, o instigar‐los. d) Consumar la fuga del centre. e) Resistir‐se d’una manera activa i greu al compliment de les directrius o les instruccions del personal treballador del centre en l’exercici legítim de les seves funcions.

467

f) Inutilitzar deliberadament les instal∙lacions, els materials o els efectes del centre o les pertinences d’altres persones, causant‐hi danys de quantia elevada.

Oposicions

g) Sostreure materials o efectes del centre, o pertinences d’altres persones. h) Introduir, posseir o consumir en el centre drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o estupefaents. i) Introduir o posseir en el centre armes o objectes prohibits pel fet que comporten perill per a les persones. j) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus durant els darrers sis mesos d’internament. 3. Són faltes greus:

Temari

a) Insultar qualsevol persona o faltar‐li greument al respecte dins del centre. b) Insultar, fora del centre, havent‐ne sortit durant l’internament, una altra persona internada o treballadora del centre o una autoritat en l’exercici legítim de les seves funcions, o faltar‐los greument al respecte. c) Instigar altres menors o joves internats a participar en motins, insubordinacions o desordres col∙lectius, sense aconseguir que aquests els secundin. d) Intentar d’una manera manifesta la fuga del centre o facilitar la fuga d’altres persones. e) No retornar al centre, sense causa justificada, el dia i l’hora establerts, després d’una sortida temporal autoritzada. f) Desobeir les directrius i les instruccions rebudes del personal treballador del centre en l’exercici legítim de les seves funcions, o resistir‐se passivament a complir‐les. g) Inutilitzar deliberadament els materials, les instal∙lacions o els efectes del centre, o les pertinences d’altres persones, causant‐hi danys de poca quantia. h) Causar danys de quantia elevada per temeritat en l’ús dels materials, les instal∙lacions, els efectes del centre o les pertinences d’altres persones. i) Introduir o posseir en el centre objectes o substàncies que siguin prohibits per les normes de funcionament intern. j) Consumir en el centre substàncies que siguin prohibides per les normes de funcionament intern. k) Haver estat sancionat o sancionada per la comissió de cinc faltes lleus durant el darrer any d’internament.

468

4. Són faltes lleus: a) Faltar lleument al respecte a qualsevol persona dins el centre.

Oposicions

b) Faltar lleument al respecte, fora del centre, havent‐ne sortit durant l’internament, a una altra persona internada o treballadora del centre o a una autoritat en l’exercici legítim de les seves funcions. c) Fer un ús impropi i perjudicial en el centre d’objectes i substàncies no prohibides per les normes de funcionament intern. d) Causar danys de quantia elevada a les instal∙lacions, els materials o els efectes del centre, o a les pertinences d’altres persones, per manca de cura o de diligència. Article 39

Temari

Sancions disciplinàries 1. Les úniques sancions que es poden imposar als menors i els joves són alguna de les següents: A. Per la comissió de faltes molt greus: a) La separació del grup per un temps de tres a set dies. b) La separació del grup per un temps de tres a cinc caps de setmana. c) La privació de sortides de cap de setmana de quinze dies a un mes. d) La privació de sortides de caràcter recreatiu per un temps d’un a dos mesos. B. Per la comissió de faltes greus: a) La separació del grup fins a dos dies com a màxim. b) La separació del grup per un temps d’un a dos caps de setmana. c) La privació de sortides de cap de setmana d’un a quinze dies. d) La privació de sortides de caràcter recreatiu per un temps màxim d’un mes. e) La privació de participar en les activitats recreatives del centre per un temps de set a quinze dies. C. Per la comissió de faltes lleus: a) La privació de participar en totes o en algunes de les activitats recreatives del centre per un temps d’un a sis dies. b) L’amonestació.

469

Oposicions

2. La sanció de separació del grup solament s’ha d’aplicar en els casos en què en la comissió de la falta es manifesti una evident agressivitat, violència i alteració greu de la convivència. La sanció s’ha de complir a la pròpia habitació o en una altra habitació de característiques anàlogues, en la qual ha de romandre durant l’horari d’activitats del centre, i de la qual pot sortir per assistir a les classes d’ensenyament bàsic obligatori, rebre visites i disposar de dues hores diàries a l’aire lliure. 3. No obstant el que estableix l’apartat 2, la sanció de separació del grup no s’aplica als menors i els joves malalts, ni a les menors o les joves embarassades, ni a les menors o les joves durant els sis mesos després de la terminació de l’embaràs, ni a les mares lactants, ni a les que tinguin fills amb elles. 4. La sanció de separació del grup s’ha de deixar sense efecte en el moment que s’apreciï que afecta la salut física o mental de la persona sancionada.

Temari

Article 40 Prescripció de les faltes i les sancions 1. Les faltes disciplinàries molt greus prescriuen al cap d’un any; les greus, al cap de sis mesos, i les lleus, al cap de dos mesos de la data de la infracció. 2. La prescripció de les faltes s’interromp a partir del moment en què, amb coneixement del menor o la menor o del jove o la jove, s’inicia el procediment disciplinari, i torna a comptar el termini de prescripció quan el procediment roman paralitzat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor o infractora. 3. Les sancions imposades per faltes molt greus, greus i lleus prescriuen, respectivament, en els mateixos terminis assenyalats per l’apartat 1. El termini de prescripció comença a comptar el dia següent de la data en què ha adquirit fermesa l’acord sancionador o el dia en què s’interromp el compliment de la sanció iniciada. Article 41 Procediment disciplinari i òrgans competents 1. S’han d’establir per reglament el procediment per a l’exercici de la potestat disciplinària en els centres, els òrgans competents per a iniciar‐lo, instruir‐lo i donar‐hi resolució, i els criteris per a la graduació de les sancions aplicables. 2. En tot cas, l’òrgan encarregat de la instrucció del procediment disciplinari no ha d’ésser el mateix òrgan que ha de resoldre la sanció. La instrucció ha d’incloure, en tot cas, l’audiència a la persona interessada.

470

Oposicions

3. La conciliació amb la persona ofesa, la restitució dels béns, la reparació dels danys o la realització d’activitats voluntàries en benefici de la col∙lectivitat del centre poden ésser valorades per l’òrgan competent per a deixar en suspens el procediment disciplinari o les sancions imposades. 4. Els joves i els menors, o els advocats respectius, poden presentar recurs contra les resolucions sancionadores davant el jutge o jutgessa de menors, abans que se n’hagi d’iniciar el compliment. Si presenten el recurs per escrit o verbalment al director o directora del centre, aquest ha de trametre l’escrit o el testimoni de la queixa verbal al jutge o jutgessa de menors, amb les seves pròpies al∙legacions, en un termini màxim de vint‐i‐quatre hores. 5. La interlocutòria que resol un recurs presentat és d’execució immediata, un cop notificada al centre pel jutge o jutgessa de menors.

Temari

6. Durant la tramitació del recurs contra la sanció disciplinària, l’òrgan del centre que l’hagi imposada pot adoptar, en relació amb la persona sancionada, les mesures cautelars adequades per a restablir l’ordre, pel temps màxim imposat en la sanció, inclosa la separació cautelar del grup quan la sanció objecte de recurs sigui d’aquesta naturalesa. En aquest darrer cas, s’ha de comunicar al jutge o jutgessa de menors dins les vint‐i‐quatre hores següents a l’adopció de la mesura. Article 42 Incentius S’ha d’establir per reglament un sistema d’incentius adequat per a premiar els actes de bona conducta i sentit de la responsabilitat en el comportament. Capítol VI Relacions amb l’exterior Article 43 Comunicacions i visites de familiars i altres persones 1. Els menors i els joves internats tenen dret a rebre les visites dels pares i altres familiars, dels guardadors o els representants legals, i a comunicar‐s’hi lliurement, en la pròpia llengua, amb la màxima intimitat i reserva, en els horaris establerts pel centre. En tot cas hi ha d’haver un mínim de tres dies de visita per setmana. Les condicions de les visites d’altres persones s’han d’establir per reglament. La suspensió del dret de visita només es pot fer per decisió expressa de l’òrgan jurisdiccional.

471

Oposicions

2. Els joves i, si escau, els menors que no gaudeixen de permisos de sortida tenen dret, en les condicions que s’estableixin per reglament, a comunicacions íntimes amb el cònjuge o la parella respectius. Article 44 Comunicacions amb els advocats i altres professionals i autoritats 1. Els menors i els joves internats tenen dret a comunicar‐se reservadament amb els advocats i procuradors que acreditin ésser‐ne els defensors o representants, amb el jutge o jutgessa de menors i amb el ministeri fiscal. La sol∙licitud de comunicació es pot formular directament als professionals o a l’autoritat corresponent, o al director o directora del centre, que l’ha de cursar immediatament, i, en tot cas, dins les vint‐i‐ quatre hores següents.

Temari

2. Els menors i els joves tenen dret a comunicar‐se reservadament amb professionals acreditats altres que llurs advocats i amb ministres de la religió que professin, quan ho hagin sol∙licitat a la direcció del centre, amb la finalitat que puguin complir les funcions pròpies de llur professió, d’acord amb les normes que s’estableixin per reglament. Article 45 Comunicacions telefòniques Els menors i els joves internats poden rebre i efectuar comunicacions telefòniques amb la màxima intimitat i reserva, en la forma i les condicions que es determinin per reglament. Article 46 Comunicacions per escrit 1. Els menors i els joves poden enviar i rebre correspondència lliurement. A aquest efecte el centre els ha de facilitar l’ús del correu electrònic. 2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, si hi ha raons fonamentades per a considerar que les cartes rebudes contenen algun tipus de substància o objecte prohibits per les normes de funcionament intern del centre, la persona receptora l’ha d’obrir davant el personal del centre, amb l’única finalitat de confirmar o descartar aquesta possibilitat.

472

Article 47 Permisos de sortida ordinaris i extraordinaris

Oposicions

Els menors i els joves internats poden gaudir de sortides programades i de permisos de sortida, ordinaris i extraordinaris, en la forma que es determini per reglament, si així consta en el programa d’execució. Article 48 Relacions perjudicials per als menors o joves

Temari

En el cas que es consideri que els permisos de sortida o les comunicacions dels menors i els joves amb els pares, els representants legals, els familiars respectius o altres persones, els perjudiquen o els poden perjudicar greument per tal com afecten negativament llur dret fonamental a l’educació i al desenvolupament integral de la personalitat, el director o directora del centre n’ha d’assabentar el jutge o jutgessa de menors perquè adopti les mesures que consideri necessàries. Capítol VII L’actuació educativa institucional Article 49 Contingut i principis 1. L’actuació educativa institucional consisteix en el conjunt d’activitats formatives, laborals, socioculturals, esportives i de tractament de problemàtiques personals destinades a la integració social dels menors i els joves internats. 2. L’actuació educativa institucional s’ha de dur a terme segons els principis i els criteris establerts pels articles 4 i 16, i d’acord amb unes línies socioeducatives generals, elaborades i aprovades d’una manera unificada per l’òrgan administratiu competent perquè puguin ésser aplicades en tots els centres. 3. L’actuació educativa institucional s’ha d’articular per mitjà del projecte educatiu de cada centre i del projecte educatiu individualitzat. Article 50 Projecte educatiu del centre Tots els centres han de tenir un projecte educatiu en què constin, com a mínim, els continguts següents: a) La programació de les activitats que constitueixen l’actuació educativa del centre.

473

b) La metodologia de l’actuació educativa, els criteris d’intervenció i d’observació, i el procediment de seguiment i avaluació de les intervencions.

Oposicions

c) El sistema d’elaboració, seguiment i avaluació del projecte educatiu individualitzat. d) Les activitats i les tasques específiques del personal del centre, i també la distribució d’horaris dels professionals, de manera que quedi garantida l’atenció continuada i permanent de cada menor i jove internat. Article 51 Programes de tractament i models d’intervenció individualitzada

Temari

1. L’equip multidisciplinari del centre designat en cada cas ha d’elaborar el programa de tractament individualitzat de les persones menors o joves sentenciades a mesures d’internament, amb la definició dels objectius que cal assolir. 2. Per a cada menor i jove en situació d’internament cautelar s’ha d’elaborar, respectant el principi de presumpció d’innocència, un model individualitzat d’intervenció, amb una planificació d’activitats. 3. En dissenyar el programa de tractament individualitzat o el model individualitzat d’intervenció, s’ha d’establir un projecte educatiu d’acord amb les característiques personals de cada menor o jove internat. 4. El projecte educatiu ha d’ésser objecte de seguiment i d’avaluació periòdica i en la seva aplicació han de participar tots els professionals que atenen cada menor o jove. 5. A cada persona menor o jove internada en un centre se li ha d’assignar un professional o una professional perquè faci les funcions de tutoria i perquè, d’una manera especial, en faci el seguiment i vetlli per la seva evolució educativa. Article 52 Participació dels menors i els joves S’ha d’estimular la participació dels menors i els joves en la planificació i en l’aplicació del programa de tractament o model individualitzat d’intervenció. Amb aquesta finalitat, se’ls ha d’informar dels objectius a assolir durant l’internament i de l’evolució personal observada. Aquesta informació també s’ha de donar als representants legals dels menors, sempre que no hi hagi una prohibició judicial expressa.

474

Article 53 Programes d’actuació especialitzada

Oposicions

1. L’òrgan administratiu competent ha de garantir que els menors i els joves amb dependència de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o substàncies psicotròpiques puguin seguir programes de tractament i deshabituació, en les condicions que s’hi estableixen, si ho sol∙liciten voluntàriament. 2. Les persones menors i joves condemnades per delictes contra la llibertat sexual poden participar, voluntàriament, en programes específics de tractament. 3. Les persones menors i joves a les quals s’hagi diagnosticat algun tipus d’anomalia o alteració psíquica que no requereixi traslladar‐los a un centre sociosanitari han de poder seguir programes adequats per al tractament de l’anomalia detectada.

Temari

4. Les menors i les joves embarassades o amb fills han de poder seguir programes específics que els facilitin el compliment de la sanció en medi obert, si això és compatible amb la resolució judicial. Article 54 Sistema d’informes L’equip multidisciplinari del centre o el professional o la professional que s’hagi designat, en cada cas, han de dur a terme, amb la supervisió de l’òrgan administratiu competent, les actuacions següents: a) L’elaboració dels programes de tractament individualitzat o dels models individualitzats d’intervenció, amb la definició dels objectius que es pretenen assolir i les actuacions que s’han de dur a terme amb aquesta finalitat. b) L’elaboració dels informes de seguiment sobre l’execució de la mesura, les seves incidències i l’evolució personal dels menors i els joves, amb la periodicitat que s’estableixi per reglament, i sempre que sigui requerit pel ministeri fiscal o l’òrgan judicial competent, o es consideri necessari. Aquests informes i l’informe final que estableix la lletra e també s’han de lliurar a l’advocat o advocada que acrediti portar la defensa de cada menor o jove, quan ho hagi sol∙licitat a l’òrgan administratiu competent. c) La proposta al jutge o jutgessa de menors de la revisió judicial de les mesures en el moment que es consideri procedent.

475

Oposicions

d) L’assistència dels professionals del centre als actes i les diligències processals a què siguin convocats pel ministeri fiscal o l’òrgan judicial corresponent, per informar sobre l’aplicació de les mesures adoptades. e) L’elaboració d’un informe final, una vegada complerta la mesura imposada, valoratiu del procés d’execució i de la situació actualitzada de cada menor o jove. f) Qualsevol altra actuació establerta per la normativa general o que es dicti en desplegament d’aquesta Llei. Capítol VIII Prestacions dels centres Article 55

Temari

Formació acadèmica i professional 1. El departament competent en matèria d’ensenyament ha d’adoptar les mesures que siguin procedents per a garantir el dret a l’educació de tots els menors i els joves internats 2. El departament competent en matèria d’universitats ha d’adoptar les mesures que permetin als joves internats accedir a aquests estudis. 3. El departament competent en matèria de formació professional ocupacional ha de facilitar l’accés dels menors i els joves internats a aquesta formació. 4. El departament competent en matèria d’esports ha de facilitar que en puguin practicar els menors i els joves internats. 5. En el cas dels menors i els joves que no puguin assistir als centres d’ensenyament de la zona, a causa del règim o del tipus d’internament imposat, el departament competent en la matèria els ha de facilitar l’activitat educativa o formativa en el centre mateix. 6. Per a facilitar l’efectivitat dels ensenyaments a què fan referència els apartats 1, 2 i 3, s’ha d’establir la coordinació i la col∙laboració convenients entre els departaments de la Generalitat que en tinguin la competència i el departament competent per a l’execució de les mesures. 7. Els certificats i els diplomes d’estudi, els expedients acadèmics i els llibres d’escolaritat que es lliurin en un centre per a menors o joves infractors no n’han d’indicar la procedència.

476

Article 56 Accés a llibres, publicacions i informació exterior

Oposicions

1. Els menors i els joves poden tenir en el centre llibres, diaris i publicacions de lliure circulació a l’exterior, i tenen dret a estar informats per altres mitjans de comunicació, incloses les noves tecnologies, sense cap altra limitació que les establertes per les lleis i les que, en casos concrets i amb autorització judicial prèvia, aconsellin les exigències de l’actuació educativa individualitzada. 2. Els centres han de disposar de llibres i publicacions adequats, la utilització dels quals han de fomentar entre els menors i els joves internats. Article 57

Temari

Assistència sanitària 1. El departament competent en matèria de sanitat ha de garantir, per mitjà dels centres, els serveis i els establiments que integren el sistema sanitari de cobertura pública, el dret de tots els menors i els joves internats a l’assistència sanitària integral, orientada a la prevenció, el guariment i la rehabilitació, amb el mateix nivell d’atenció mèdica i sanitària que el dispensat al conjunt de la població. 2. En cas de malaltia mental sobrevinguda que requereixi el trasllat de la persona internada a un centre de salut mental, s’ha de sol∙licitar l’autorització prèvia del jutge o jutgessa de menors competent. 3. El tractament medicosanitari s’ha de dur a terme sempre amb el consentiment informat de la persona menor o jove internada o del seu representant legal, si aquesta és menor d’edat. Només quan hi hagi perill imminent per a la seva vida es pot imposar un tractament contra la voluntat d’aquesta persona, i la intervenció mèdica ha d’ésser l’estrictament necessària per a intentar salvar‐li la vida, sens perjudici de sol∙licitar l’autorització judicial corresponent quan calgui. D’aquestes actuacions, se n’ha d’informar l’autoritat judicial. 4. La intervenció medicosanitària també es pot dur a terme sense el consentiment de la persona menor o jove internada quan no fer‐ho comporti un perill evident per a la salut o la vida de terceres persones. D’aquestes actuacions, se n’ha d’informar l’autoritat judicial. 5. Si, per criteri facultatiu, cal ingressar la persona menor o jove internada en un centre hospitalari i no es té l’autorització d’aquesta, o del seu representant legal si és menor d’edat, l’òrgan administratiu competent ha de sol∙licitar a l’autoritat judicial l’autorització de l’ingrés, excepte en cas d’urgència. En aquest darrer cas, la

477

comunicació a l’autoritat esmentada s’ha de fer posteriorment d’una manera immediata.

Oposicions

6. No hi ha d’haver cap medicament a l’abast dels menors i els joves internats. Per a consumir qualsevol tipus de medicament se’n requereix la prescripció mèdica prèvia i s’ha de prendre amb els controls pertinents del personal del centre. 7. En el procés assistencial, els menors i els joves tenen dret a ésser informats de llur estat de salut. En el cas dels menors, aquesta informació s’ha d’adequar al grau de compressió de cadascú, sens perjudici d’haver‐ne d’informar també la persona que en tingui la representació legal. Article 58 Assistència psicològica i social

Temari

1. Els menors i els joves internats han de rebre assistència psicològica individualitzada sempre que els diagnòstics dels professionals així ho aconsellin. 2. Sempre que sigui possible, s’han d’aplicar estratègies de reforç en l’entorn familiar extern dels menors i els joves. Aquestes estratègies han de comptar amb l’informe dels psicòlegs, els treballadors socials i els educadors del centre. Article 59 Alimentació Els menors i els joves internats han de rebre, en els horaris establerts, una alimentació equilibrada i preparada convenientment, que respongui en quantitat i qualitat a les normes dietètiques, a l’edat i a les necessitats de salut respectives i que en respecti les conviccions religioses. Article 60 Assistència religiosa L’activitat del centre ha de respectar la llibertat religiosa dels menors i els joves internats. Amb aquesta finalitat, tots els menors i els joves tenen dret a adreçar‐se a una confessió religiosa registrada per sol∙licitar‐ne l’assistència, sempre que sigui prestada amb respecte dels drets de les altres persones.

478

Títol IV El suport als processos individuals de reinserció

Oposicions

Article 61 Actuacions de suport 1. L’òrgan administratiu competent en la matèria ha d’elaborar i aplicar programes d’ajut per a afavorir els processos de reinserció dels menors i els joves atesos en l’àmbit d’aquesta Llei.

Temari

2. Amb la finalitat de facilitar la integració social dels menors i els joves que han complert les mesures d’internament o de medi obert, els professionals corresponents han de dur a terme, abans de la finalització de les mesures, les actuacions de suport següents: a) Els tràmits necessaris perquè els menors en edat de rebre l’ensenyament bàsic obligatori es puguin incorporar immediatament al centre docent de la zona de residència que els correspongui, un cop desinternats. b) La coordinació amb els serveis comunitaris i les entitats i les institucions corresponents, perquè els menors i els joves puguin continuar, si ho desitgen, els programes de tractament de drogodependències o d’altres problemàtiques personals, iniciats durant l’execució de les mesures, i també l’ajut per a fer els tràmits necessaris per a l’obtenció de les prestacions socials, sanitàries i assistencials a què tenen dret. c) La preparació i la tramitació de la documentació necessària perquè els menors i els joves puguin accedir a cursos o activitats socioculturals, educatives, formatives o laborals, o puguin finalitzar els cursos de formació professional o ocupacional iniciats. d) La comunicació de les situacions de desemparament o d’alt risc social detectades, en el cas de menors d’edat, a l’organisme competent. e) L’acció concertada amb els serveis comunitaris i amb les entitats públiques o privades corresponents, en el cas de joves que necessitin un allotjament temporal o un ajut econòmic per a les necessitats bàsiques. f) En general, qualsevol altra actuació que afavoreixi la integració social dels menors i els joves.

479

Títol V Les funcions d’inspecció i el tractament i la gestió de la informació

Oposicions

Capítol I Inspecció Article 62 Funcions d’inspecció 1. Les funcions d’inspecció en els centres s’han de fer sempre que calgui i, com a mínim, un cop l’any. Els informes corresponents s’han de registrar en un llibre d’actes, i se n’ha de trametre còpia immediatament a l’òrgan administratiu corresponent.

Temari

2. Les funcions d’inspecció a què fa referència l’apartat 1 s’han de dur a terme sens perjudici de les que pertoquin al ministeri fiscal, als jutges de menors i a altres institucions competents. 3. Els menors, o llurs representants legals, i els joves als quals s’apliqui aquesta Llei poden presentar les peticions i les queixes que considerin pertinents a l’òrgan d’inspecció. 4. L’òrgan d’inspecció, per a dur a terme les seves funcions, ha de tenir accés als expedients personals de cada menor o jove, i al registre de peticions i queixes dels centres, i, sempre que ho consideri convenient s’hi pot entrevistar reservadament, i també amb els professionals que els atenen, i ha d’aixecar acta de les recomanacions que cregui convenients. 5. Els fets descoberts en l’exercici de les funcions d’inspecció que comportin una vulneració dels drets dels menors i els joves s’han de fer conèixer a l’òrgan administratiu competent, al jutge o jutgessa de menors i al ministeri fiscal. Capítol II Tractament i gestió de la informació Article 63 Expedients personals dels menors i els joves 1. L’òrgan administratiu competent ha d’obrir un expedient personal als menors o els joves sobre els quals intervingui en aplicació d’aquesta Llei, el qual expedient ha de contenir les resolucions judicials que els afectin, els informes elaborats i la resta de documentació generada durant la intervenció.

480

Oposicions

2. L’expedient personal dels menors i els joves té caràcter reservat i només hi poden accedir els professionals que intervinguin en funcions tècniques o administratives i estiguin autoritzats per l’òrgan administratiu competent, i les autoritats a les quals la llei reconegui l’accés. 3. Cada menor, i la persona que en té la representació legal, i cada jove, i els advocats respectius, tenen accés a l’expedient personal. 4. L’òrgan administratiu competent en la matèria pot tractar les dades dels menors i els joves sobre els quals intervé en fitxers informàtics, dels quals ha de tenir la titularitat.

Temari

5. En tot cas s’han d’aplicar les lleis i l’altra normativa específica de protecció de dades de caràcter personal a les dades personals contingudes en els expedients i al tractament automatitzat d’aquestes. Article 64 Deure de confidencialitat i reserva Tots els professionals que intervinguin en l’àmbit d’aquesta Llei, dependents de l’òrgan administratiu competent en la matèria o d’altres entitats públiques o privades amb les quals aquest òrgan hagi establert convenis o acords de col∙laboració, tenen el deure de mantenir la reserva oportuna de la informació que obtinguin en relació amb els menors i els joves en l’exercici de llurs funcions, i de no facilitar‐la a persones alienes a la intervenció. Disposició addicional única Els professionals que quan entri en vigor aquesta Llei mantinguin una relació laboral amb l’Administració de la Generalitat i prestin serveis en els centres de menors, als equips d’aplicació de mesures en medi obert i als equips d’assessorament tècnic i de mediació, poden continuar prestant‐los en els centres i en els equips respectius encara que no tinguin la titulació requerida pels articles 11 i 18.1, sens perjudici de la mobilitat funcional que es pugui produir com a conseqüència de les necessitats del servei amb aplicació de la legislació vigent en la matèria. Disposició derogatòria única En la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades totes les disposicions que s’hi oposin o la contradiguin, i expressament la Llei 11/85, del 13 de juny, de protecció de menors, modificada per la Llei 12/1988, del 21 de novembre, llevat del títol V, dedicat a la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil.

481

Disposicions finals Primera

Oposicions

Habilitació Queden habilitats el Govern i el conseller competent en la matèria perquè dictin les disposicions reglamentàries per al desplegament, l’execució i l’aplicació d’aquesta Llei. Segona Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Temari

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 31 de desembre de 2001 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Josep‐D. Guàrdia i Canela Conseller de Justícia

482

Oposicions

3.15. LEY ORGÁNICA 2/2009, DE 11 DE DICIEMBRE, DE REFORMA DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO, SOBRE DERECHOS Y LIBERTADES DE LOS EXTRANJEROS EN ESPAÑA Y SU INTEGRACIÓN SOCIAL.

Artículo 31 bis. Residencia temporal y trabajo de mujeres extranjeras víctimas de violencia de género. 1. Las mujeres extranjeras víctimas de violencia de género, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen garantizados los derechos reconocidos en la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, así como las medidas de protección y seguridad establecidas en la legislación vigente.

Temari

2. Si al denunciarse una situación de violencia de género contra una mujer extranjera se pusiera de manifiesto su situación irregular, el expediente administrativo sancionador incoado por infracción del artículo 53.1.a de esta Ley será suspendido por el instructor hasta la resolución del procedimiento penal. 3. La mujer extranjera que se halle en la situación descrita en el apartado anterior, podrá solicitar una autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales a partir del momento en que se hubiera dictado una orden de protección a su favor o, en su defecto, Informe del Ministerio Fiscal que indique la existencia de indicios de violencia de género. Dicha autorización no se resolverá hasta que concluya el procedimiento penal. Sin perjuicio de lo anterior, la autoridad competente para otorgar la autorización por circunstancias excepcionales podrá conceder una autorización provisional de residencia y trabajo a favor de la mujer extranjera. La autorización provisional eventualmente concedida concluirá en el momento en que se conceda o deniegue definitivamente la autorización por circunstancias excepcionales. 4. Cuando el procedimiento penal concluyera con una sentencia condenatoria, se notificará a la interesada la concesión de la residencia temporal y de trabajo solicitada. En el supuesto de que no se hubiera solicitado, se le informará de la posibilidad de conceder a su favor una autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales otorgándole un plazo para su solicitud. Cuando del procedimiento penal concluido no pudiera deducirse la situación de violencia de género, continuará el expediente administrativo sancionador inicialmente suspendido.

483

Artículo 59. Colaboración contra redes organizadas.

Oposicions

1. El extranjero que se encuentre irregularmente en España y sea víctima, perjudicado o testigo de un acto de tráfico ilícito de seres humanos, inmigración ilegal, explotación laboral o de tráfico ilícito de mano de obra o de explotación en la prostitución abusando de su situación de necesidad, podrá quedar exento de responsabilidad administrativa y no será expulsado si denuncia a los autores o cooperadores de dicho tráfico, o coopera y colabora con las autoridades competentes, proporcionando datos esenciales o testificando, en su caso, en el proceso correspondiente contra aquellos autores.

Temari

2. Los órganos administrativos competentes encargados de la instrucción del expediente sancionador informarán a la persona interesada sobre las previsiones del presente artículo a fin de que decida si desea acogerse a esta vía, y harán la propuesta oportuna a la autoridad que deba resolver, que podrá conceder una autorización provisional de residencia y trabajo a favor del extranjero, según el procedimiento previsto reglamentariamente. El instructor del expediente sancionador informará de las actuaciones en relación con este apartado a la autoridad encargada de la instrucción del procedimiento penal. 3. A los extranjeros que hayan quedado exentos de responsabilidad administrativa se les podrá facilitar, a su elección, el retorno asistido a su país de procedencia o la autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales, y facilidades para su integración social, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley velando, en su caso, por su seguridad y protección. 4. Cuando el Ministerio Fiscal tenga conocimiento de que un extranjero, contra el que se ha dictado una resolución de expulsión, aparezca en un procedimiento penal como víctima, perjudicado o testigo y considere imprescindible su presencia para la práctica de diligencias judiciales, lo pondrá de manifiesto a la autoridad gubernativa competente para que valore la inejecución de su expulsión y, en el supuesto de que se hubiese ejecutado esta última, se procederá de igual forma a los efectos de que autorice su regreso a España durante el tiempo necesario para poder practicar las diligencias precisas, sin perjuicio de que se puedan adoptar algunas de las medidas previstas en la Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre, de protección a testigos y peritos en causas criminales. 5. Las previsiones del presente artículo serán igualmente de aplicación a extranjeros menores de edad, debiendo tenerse en cuenta en el procedimiento la edad y madurez de éstos y, en todo caso, la prevalencia del principio del interés superior del menor. 6. Reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de colaboración de las organizaciones no gubernamentales sin ánimo de lucro que tengan por objeto la acogida y protección de las víctimas de los delitos señalados en el apartado primero.

484

Oposicions

Artículo 59 bis (nuevo). Víctimas de la trata de seres humanos. 1. Las autoridades competentes adoptarán las medidas necesarias para la identificación de las víctimas de la trata de personas conforme a lo previsto en el artículo 10 del Convenio del Consejo de Europa sobre la lucha contra la trata de seres humanos, de 16 de mayo de 2005. 2. Los órganos administrativos competentes para la instrucción del expediente sancionador, cuando estimen que existen motivos razonables para creer que una persona extranjera en situación irregular ha sido víctima de trata de seres humanos, informarán a la persona interesada sobre las previsiones del presente artículo y elevarán a la autoridad competente para su resolución la oportuna propuesta sobre la concesión de un período de restablecimiento y reflexión, de acuerdo con el procedimiento previsto reglamentariamente.

Temari

Dicho período de restablecimiento y reflexión tendrá una duración de, al menos, treinta días, y deberá ser suficiente para que la víctima pueda decidir si desea cooperar con las autoridades en la investigación del delito y, en su caso, en el procedimiento penal. Durante este período, se le autorizará la estancia temporal y se suspenderá el expediente administrativo sancionador que se le hubiera incoado o, en su caso, la ejecución de la expulsión o devolución eventualmente acordadas. Asimismo, durante el citado período las Administraciones competentes velarán por la subsistencia y, de resultar necesario, la seguridad y protección de la persona interesada. 3. El período de restablecimiento y reflexión podrá denegarse o ser revocado por motivos de orden público o cuando se tenga conocimiento de que la condición de víctima se ha invocado de forma indebida. 4. La autoridad competente podrá declarar a la víctima exenta de responsabilidad administrativa y podrá facilitarle, a su elección, el retorno asistido a su país de procedencia o la autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales cuando lo considere necesario a causa de su cooperación para los fines de investigación o de las acciones penales, o en atención a su situación personal, y facilidades para su integración social, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley. Asimismo, en tanto se resuelva el procedimiento de autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales, se le podrá facilitar una autorización provisional de residencia y trabajo en los términos que se determinen reglamentariamente. En la tramitación de las autorizaciones referidas en el párrafo anterior se podrá eximir de la aportación de aquellos documentos cuya obtención suponga un riesgo para la víctima. 5. Las previsiones del presente artículo serán igualmente de aplicación a personas extranjeras menores de edad, debiendo tenerse en cuenta la edad y madurez de éstas y, en todo caso, la prevalencia del interés superior del menor. 6. Reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de colaboración de las organizaciones no gubernamentales sin ánimo de lucro que tengan por objeto la acogida y protección de las víctimas de la trata de seres humanos.

485

Punt 4 : El Codi Penal

LLIBRE II Delictes i les seves penes

Oposicions

TÍTOL I De l'homicidi i les seves formes Article 138 El qui mati a altri ha de ser castigat, com a reu d'homicidi, amb la pena de presó de deu a quinze anys.

Temari

Article 139 S'ha de castigar amb la pena de presó de quinze a vint anys, com a reu d'assassinat, el qui mati a altri en alguna de les circumstàncies següents: 1a. Amb traïdoria. 2a. Per preu, recompensa o promesa. 3a. Amb encrueliment, augmentant deliberadament i inhumana el dolor de l'ofès Article 140 Quan en un assassinat hi concorrin més d'una de les circumstàncies que preveu l'article anterior, s'ha d'imposar la pena de presó de vint a vint‐i‐cinc anys. Article 141 La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en els tres articles precedents s'han de castigar amb la pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada en el cas corresponent en els articles anteriors. Article 142 1. El qui per imprudència greu causi la mort d'altre ha de ser castigat, com a reu d'homicidi imprudent, a la pena de presó d'un a quatre anys. 2. Quan l'homicidi imprudent es cometi utilitzant un vehicle de motor, un ciclomotor o una arma de foc, s'ha d'imposar així mateix, i respectivament, la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors o la privació del dret a la tinença i portament d'armes, d'un a sis anys. 3. Quan l'homicidi es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena d'inhabilitació especial per exercir la professió, ofici o càrrec per un període de tres a sis anys. Article 143 1. El qui indueixi al suïcidi d'altre ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys. 2. S'ha d'imposar la pena de presó de dos a cinc anys a qui cooperi amb actes necessaris al suïcidi d'una persona. 3. S'ha de castigar amb la pena de presó de sis a deu anys si la cooperació arriba fins al punt d'executar la mort. 4. El qui causi la mort d'altre o hi cooperi activament amb actes necessaris i directes, per la seva petició expressa, seriosa i inequívoca, en el cas que la víctima pateixi una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produeixi greus sofriments permanents i difícils de suportar, ha de ser castigat amb la pena inferior en un o dos graus a les assenyalades en els números 2 i 3 d'aquest article.

486

TÍTOL III De les lesions

Oposicions

Article 147 1. El qui, per qualsevol mitjà o procediment, causi a altri una lesió que menyscabi la seva integritat corporal o la seva salut física o mental, ha de ser castigat com a reu del delicte de lesions amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, sempre que la lesió requereixi objectivament per a la seva guarició, a més d'una primera assistència facultativa, un tractament mèdic o quirúrgic. La simple vigilància o seguiment facultatiu del curs de la lesió no es considera tractament mèdic. Amb la mateixa pena es castiga el qui, en el termini d'un any, hagi realitzat quatre vegades l'acció que descriu l'article 617 d'aquest Codi.127 2. Tot i així, el fet descrit a l'apartat anterior es castiga amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 12 mesos, quan sigui de menys gravetat, atesos el mitjà emprat o el resultat produït.128

Temari

127 Apartat 1, paràgraf 2n, afegit per l'article 1.5 de la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers (BOE núm. 234, de 30 de setembre, i suplement en català núm. 20, de 16 d'octubre). 128 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.52 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 148129 Les lesions que preveu l'apartat 1 de l'article anterior poden ser castigades amb la pena de presó de dos a cinc anys, atenent el resultat causat o el risc produït: 1r. Si en l'agressió s'han utilitzat armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes concretament perilloses per a la vida o salut, física o psíquica, del lesionat. 2n. Si hi ha intervingut acarnissament o traïdoria. 3r. Si la víctima és menor de dotze anys o incapaç. 4t. Si la víctima és o ha estat esposa, o dona que està o ha estat lligada a l'autor per una relació d'afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència. 5è. Si la víctima és una persona especialment vulnerable que conviu amb l'autor. 129 Article redactat de conformitat amb l'article 36 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d'1 de gener de 2005).

Article 149130 1. El que causi a un altre, per qualsevol mitjà o procediment, la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan o membre principal, o d'un sentit, la impotència, l'esterilitat, una greu deformitat, o una greu malaltia somàtica o psíquica, es castiga amb la pena de presó de sis a 12 anys. 2. El que causi a un altre una mutilació genital en qualsevol de les seves manifestacions es castiga amb la pena de presó de sis a 12 anys. Si la víctima és menor o incapaç, és aplicable la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment per un temps de quatre a 10 anys, si el jutge ho considera adequat a l'interès del menor o incapaç. 130 Article redactat de conformitat amb l'article 1.6 de la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers (BOE núm. 234, de 30 de setembre, i suplement en català núm. 20, de 16 d'octubre).

487

Oposicions

Article 150 El qui causi a altri la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan o d'un membre no principal, o la deformitat, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis anys. Article 151 La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en els articles precedents d'aquest títol s'han de castigar amb la pena inferior en un o dos graus a la del delicte corresponent.

Temari

Article 152 1. El qui per imprudència greu causi alguna de les lesions que preveuen els articles anteriors ha de ser castigat: 1r. Amb la pena de presó de tres a sis mesos, si es tracta de les lesions de l'article 147.1. 2n. Amb la pena de presó d'un a tres anys, si es tracta de les lesions de l'article 149. 3r. Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, si es tracta de les lesions de l'article 150.131 2. Quan els fets referits en aquest article s'hagin comès utilitzant un vehicle de motor, un ciclomotor o una arma de foc, també s'ha d'imposar, i respectivament, la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors o del dret a tenir i portar armes per un termini d'un a quatre anys.132 3. Quan les lesions es cometin per imprudència professional s'ha d'imposar així mateix la pena d'inhabilitació especial per exercir la professió, ofici o càrrec per un període d'un a quatre anys. 131 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.53 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 132 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.53 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 153133 1. El que per qualsevol mitjà o procediment causi a un altre menyscapte psíquic o una lesió no definits com a delicte en aquest Codi, o copegi o maltracti d'obra un altre sense causar‐li lesió, quan l'ofesa sigui o hagi estat esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una relació d'afectivitat anàloga fins i tot sense convivència, o persona especialment vulnerable que convisqui amb l'autor, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta‐un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d'armes d'un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o el tribunal ho considerin adequat a l'interès del menor o incapaç, inhabilitació per a l'exercici de pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys. 2. Si la víctima del delicte que preveu l'apartat anterior és alguna de les persones a què es refereix l'article 173.2, exceptuades les persones previstes a l'apartat anterior d'aquest article, l'autor ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta‐un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i el portament d'armes d'un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o el tribunal ho considerin adequat a l'interès del menor o incapaç, inhabilitació per a l'exercici de pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment de sis mesos a tres anys. 3. Les penes previstes als apartats 1 i 2 s'han d'imposar en la seva meitat superior quan el delicte es perpetri en presència de menors, o utilitzant armes, o tingui lloc en el domicili comú o en el domicili de la víctima, o es realitzin trencant una pena de les que preveu l'article 48

488

Oposicions

d'aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa. 4. No obstant el que preveuen els apartats anteriors, el jutge o tribunal, raonant‐ho en la sentència, atenent les circumstàncies personals de l'autor i les concurrents en la realització del fet, pot imposar la pena inferior en grau. 133 Article redactat de conformitat amb l'article 37 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d'1 de gener de 2005).

Article 154134 Els qui es barallin entre si, escometent‐se tumultuàriament, i utilitzant mitjans o instruments que posin en perill la vida o la integritat de les persones, han de ser castigats per la seva participació en la baralla amb la pena de presó de tres mesos a un any o una multa de sis a 24 mesos.

Temari

134 Article redactat de conformitat amb l'article únic.54 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 155 En els delictes de lesions, si hi ha hagut el consentiment de l' ofès emès de manera vàlida, lliure, espontània i expressa, s'ha d'imposar la pena inferior en un o dos graus. No és vàlid el consentiment atorgat per un menor d'edat o un incapaç. Article 156 No obstant el que disposa l'article anterior, el consentiment emès de manera vàlida, lliure, conscient i expressa eximeix de responsabilitat penal en els supòsits de trasplantament d'òrgans efectuat d'acord amb el que disposa la llei, esterilitzacions i cirurgia transsexual realitzades per un facultatiu, llevat que el consentiment s'hagi obtingut viciadament, o mitjançant un preu o recompensa, o l'atorgant sigui menor d'edat o incapaç; en aquest cas no és vàlid el consentiment donat per aquests ni pels seus representants legals. Tanmateix, no és punible l'esterilització d'una persona incapacitada que pateixi d'una greu deficiència psíquica quan aquella, si es pren com a criteri rector el del major interès de l'incapaç, l'hagi autoritzada el jutge, tant en el mateix procediment d'incapacitació, com en un expedient de jurisdicció voluntària, tramitat amb posterioritat, a petició del representant legal de l'incapaç, un cop escoltat el dictamen de dos especialistes, el Ministeri Fiscal i amb l'exploració prèvia de l'incapaç. Article 156 bis135 1. Els que promoguin, afavoreixin, facilitin o publicitin l'obtenció o el tràfic il∙legal d'òrgans humans aliens o el seu trasplantament han de ser castigats amb la pena de presó de sis a dotze anys si es tracta d'un òrgan principal, i de presó de tres a sis anys si l'òrgan és no principal. 2. Si el receptor de l'òrgan consent la realització del trasplantament coneixent‐ne l'origen il∙lícit ha de ser castigat amb les mateixes penes que a l'apartat anterior, que poden ser rebaixades en un o dos graus atenent les circumstàncies del fet i del culpable. 3. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes compresos en aquest article, se li ha d'imposar la pena de multa del triple al quíntuple del benefici obtingut. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals també poden imposar les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33.

489

Oposicions

135 Article afegit per l'article únic.36 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

TÍTOL VI Delictes contra la llibertat CAPÍTOL I De les detencions il∙legals i segrestos

Temari

Article 163 1. El particular que tanqui o detingui a altri i el privi de la seva llibertat ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre a sis anys. 2. Si el culpable dóna llibertat al tancat o detingut dins dels tres primers dies de la seva detenció, sense haver aconseguit l'objecte que s'havia proposat, s'ha d'imposar la pena inferior en grau. 3. S'ha d'imposar la pena de presó de cinc a vuit anys si el tancament o la detenció ha durat més de quinze dies. 4. El particular que, llevat dels casos permesos per les lleis, capturi una persona per presentar‐ la immediatament a l'autoritat, ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos. Article 164 El segrest d'una persona en què s'exigeixi alguna condició per posar‐la en llibertat s'ha de castigar amb la pena de presó de sis a deu anys. Si en el segrest es dóna la circumstància de l'article 163.3, s'ha d'imposar la pena superior en grau, i la inferior en grau si es donen les condicions de l'article 163.2. Article 165 Les penes dels articles anteriors s'han d'imposar en la meitat superior, en els casos respectius, si la detenció il∙legal o el segrest s'ha executat amb simulació d'autoritat o funció pública, o la víctima és menor d'edat o incapaç o funcionari públic en l'exercici de les seves funcions. Article 166 El reu de detenció il∙legal o segrest que no doni raó del parador de la persona detinguda ha de ser castigat, segons els casos, amb les penes superiors en grau a les assenyalades en els articles anteriors d'aquest capítol, llevat que l'hagi deixat en llibertat. Article 167 L'autoritat o el funcionari públic que, llevat dels casos permesos per la llei, i sense que hi hagi causa per delicte, cometi algun dels fets descrits en els articles anteriors ha de ser castigat amb les penes que s'hi preveuen respectivament, en la meitat superior i, a més, amb la d'inhabilitació absoluta per un termini de vuit a dotze anys. Article 168 La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en aquest capítol s'han de castigar amb la pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada al delicte de què es tracti.

490

TÍTOL VII De les tortures i altres delictes contra la integritat moral

Temari

Oposicions

Article 173151 1. El que infligeix a una altra persona un tracte degradant, i menyscaba greument la seva integritat moral, es castiga amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. Han de ser castigats amb la mateixa pena els que, en l'àmbit de qualsevol relació laboral o funcionarial i prevalent‐se de la seva relació de superioritat, duguin a terme contra un altre de forma reiterada actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir tracte degradant, suposin assetjament greu contra la víctima.152 També s'ha d'imposar la mateixa pena a qui de forma reiterada porti a terme actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir tracte degradant, tinguin per objecte impedir el legítim gaudi de l'habitatge.153 2. El que habitualment exerceixi violència física o psíquica sobre qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o sobre la persona que hi estigui o hi hagi estat lligada per una relació anàloga d'afectivitat fins i tot sense convivència, o sobre els descendents, ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o convivent, o sobre els menors o incapaços que convisquin amb ell o que estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o convivent, o sobre la persona emparada en qualsevol altra relació per la qual estigui integrada al nucli de la seva convivència familiar, així com sobre les persones que per la seva especial vulnerabilitat estan sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats, es castiga amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, privació del dret a tenir i portar armes de dos a cinc anys i, si s'escau, quan el jutge o tribunal ho consideri adequat per a l'interès del menor o incapaç, inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment per un temps d'un a cinc anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre als delictes o faltes en què s'hagin concretat els actes de violència física o psíquica. S'han d'imposar les penes en la seva meitat superior quan algun o alguns dels actes de violència es perpetrin en presència de menors, o utilitzant armes, o tinguin lloc al domicili comú o al domicili de la víctima, o es realitzin trencant una pena de les que preveu l'article 48 d'aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat o prohibició de la mateixa naturalesa. 3. Per apreciar l'habitualitat a què es refereix l'apartat anterior, cal atenir‐se al nombre d'actes de violència acreditats, així com a la seva proximitat temporal, amb independència del fet que la violència s'hagi exercit sobre la mateixa o sobre diferents víctimes de les compreses en aquest article, i que els actes violents hagin estat o no objecte d'enjudiciament en processos anteriors. 151 Article redactat de conformitat amb l'article 1.8 de la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers (BOE núm. 234, de 30 de setembre, i suplement en català núm. 20, de 16 d'octubre). 152 Apartat 1, paràgraf 2n, afegit per l'article únic.38 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 153 Apartat 1, paràgraf 3r, afegit per l'article únic.38 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 174 1. Comet tortura l'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i a fi d'obtenir una confessió o informació de qualsevol persona o de castigar‐la per qualsevol fet que hagi comès o se sospiti que hagi comès, o per qualsevol raó basada en algun tipus de discriminació, la sotmeti a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies li suposin sofriments físics o mentals, la supressió o disminució de les seves

491

Oposicions

facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altre manera, atemptin contra la seva integritat moral. El culpable de tortura ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a sis anys si l'atemptat és greu, i de presó d'un a tres anys si no ho és. A més de les penes assenyalades s'ha d'imposar, en tot cas, la pena d'inhabilitació absoluta de vuit a 12 anys.154 2. Incorre en les mateixes penes, respectivament, l'autoritat o el funcionari d'institucions penitenciàries o de centres de protecció o correcció de menors que cometi, respecte de detinguts, interns o presos, els actes a què es refereix l'apartat anterior. 154 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.62 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Temari

Article 175 L'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec i tret dels casos compresos a l'article anterior, atempti contra la integritat moral d'una persona ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a quatre anys si l'atemptat és greu, i de presó de sis mesos a dos anys si no ho és. En tot cas, s'ha d'imposar a l'autor, a més de les penes assenyalades, la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. Article 176 S'han d'imposar les penes establertes respectivament en els articles precedents a l'autoritat o el funcionari que, faltant als deures del seu càrrec, permeti que altres persones executin els fets que s'hi preveuen. Article 177 Si en els delictes descrits en els articles precedents, a més de l'atemptat a la integritat moral, es produeix una lesió o un dany a la vida, integritat física, salut, llibertat sexual o béns de la víctima o d'un tercer, s'han de castigar els fets separadament amb la pena que els correspongui pels delictes o les faltes comesos, excepte quan aquell ja es trobi especialment castigat per la llei. TÍTOL VII BIS155 Del tràfic d'éssers humans 155 Títol afegit per l'article únic.39 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 177 bis156 1. Ha de ser castigat amb la pena de cinc a vuit anys de presó com a reu de tràfic d'éssers humans el que, sigui en territori espanyol, sigui des d'Espanya, en trànsit o amb destinació a aquesta, utilitzant violència, intimidació o engany, o abusant d'una situació de superioritat o de necessitat o de vulnerabilitat de la víctima nacional o estrangera, la capti, transporti, traslladi, aculli, rebi o allotgi amb qualsevol de les finalitats següents: a) La imposició de treball o serveis forçats, l'esclavitud o pràctiques similars a l'esclavitud o a la servitud o a la mendicitat. b) L'explotació sexual, inclosa la pornografia. c) L'extracció dels seus òrgans corporals. 2. Encara que no es recorri a cap dels mitjans enunciats a l'apartat anterior, es considera tràfic

492

Temari

Oposicions

d'éssers humans qualsevol de les accions indicades a l'apartat anterior quan es porti a terme respecte de menors d'edat amb fins d'explotació. 3. El consentiment d'una víctima de tràfic d'éssers humans és irrellevant quan s'hagi recorregut a algun dels mitjans indicats a l'apartat primer d'aquest article. 4. S'ha d'imposar la pena superior en grau a la que preveu l'apartat primer d'aquest article quan: a) En ocasió del tràfic es posi en greu perill la víctima; b) La víctima sigui menor d'edat; c) La víctima sigui especialment vulnerable per raó de malaltia, discapacitat o situació. Si es dóna més d'una circumstància s'ha d'imposar la pena en la meitat superior. 5. S'ha d'imposar la pena superior en grau a la que preveu l'apartat 1 d'aquest article i inhabilitació absoluta de sis a dotze anys als que realitzin els fets prevalent‐se de la seva condició d'autoritat, agent d'aquesta o funcionari públic. Si es dóna a més alguna de les circumstàncies que preveu l'apartat 4 d'aquest article s'han d'imposar les penes en la meitat superior. 6. S'ha d'imposar la pena superior en grau a la que preveu l'apartat 1 d'aquest article i inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç pel temps de la condemna, quan el culpable pertanyi a una organització o associació de més de dues persones, fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a la realització d'aquestes activitats. Si es dóna alguna de les circumstàncies que preveu l'apartat 4 d'aquest article s'han d'imposar les penes en la meitat superior. Si es dóna la circumstància que preveu l'apartat 5 d'aquest article s'han d'imposar les penes que s'hi assenyalen en la meitat superior. Quan es tracti dels caps, administradors o encarregats de les organitzacions o associacions esmentades, se'ls ha d'aplicar la pena en la meitat superior, que es pot elevar a la immediatament superior en grau. En tot cas s'ha d'elevar la pena a la immediatament superior en grau si es dóna alguna de les circumstàncies que preveu l'apartat 4 o la circumstància que preveu l'apartat 5 d'aquest article. 7. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes compresos en aquest article, se li ha d'imposar la pena de multa del triple al quíntuple del benefici obtingut. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals també poden imposar les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 8. La provocació, la conspiració i la proposició per cometre el delicte de tràfic d'éssers humans han de ser castigades amb la pena inferior en un o dos graus a la del delicte corresponent. 9. En tot cas, les penes que preveu aquest article s'han d'imposar sense perjudici de les que corresponguin, si s'escau, pel delicte de l'article 318 bis d'aquest Codi i altres delictes efectivament comesos, inclosos els constitutius de l'explotació corresponent. 10. Les condemnes de jutges o tribunals estrangers per delictes de la mateixa naturalesa que els que preveu aquest article produeixen els efectes de reincidència, llevat que l'antecedent penal hagi estat cancel∙lat o ho pugui ser d'acord amb el dret espanyol. 11. Sense perjudici de l'aplicació de les regles generals d'aquest Codi, la víctima de tràfic d'éssers humans queda exempta de pena per les infraccions penals que hagi comès en la situació d'explotació soferta, sempre que la seva participació en aquestes hagi estat conseqüència directa de la situació de violència, intimidació, engany o abús a què hagi estat sotmesa i que hi hagi una proporcionalitat adequada entre aquesta situació i el fet criminal dut a terme. 156 Article afegit per l'article únic.40 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

493

TÍTOL VIII Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals157

Oposicions

157 Rúbrica redactada de conformitat amb l'article 1 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

CAPÍTOL I158 De les agressions sexuals 158 Capítol redactat, llevat de les modificacions posteriors, de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

Temari

Article 178159 El que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona, utilitzant violència o intimidació, ha de ser castigat com a responsable d'agressió sexual amb la pena de presó d'un a cinc anys. 159 Article redactat de conformitat amb l'article únic.41 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 179160 Quan l'agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies, el responsable ha de ser castigat com a reu de violació amb la pena de presó de sis a 12 anys. 160 Article redactat de conformitat amb l'article únic.63 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 180161 1. Les conductes anteriors han de ser castigades amb les penes de presó de cinc a deu anys per a les agressions de l'article 178, i de dotze a quinze anys per a les de l'article 179, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:162 1a. Quan la violència o la intimidació exercides siguin de caràcter particularment degradant o vexatori. 2a. Quan els fets es cometin per l'actuació conjunta de dues persones o més. 3a Quan la víctima sigui especialment vulnerable, per raó de la seva edat, malaltia, discapacitat o situació, llevat del que disposa l'article 183.163 4a. Quan, per a l'execució del delicte, el responsable s'hagi prevalgut d'una relació de superioritat o parentiu, pel fet de ser ascendent, descendent o germà, per naturalesa o adopció, o afins, amb la víctima. 5a. Quan l'autor faci ús d'armes o altres mitjans igualment perillosos, susceptibles de produir la mort o alguna de les lesions que preveuen els articles 149 i 150 d'aquest Codi, sens perjudici de la pena que pugui correspondre per la mort o les lesions causades. 2. Si hi concorren dues d'aquestes circumstàncies o més, les penes que preveu aquest article s'han d'imposar en la seva meitat superior. 161 Article redactat de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

494

162 Apartat 1, paràgraf 1r, redactat de conformitat amb l'article únic.42 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Oposicions

163 Apartat 1, circumstància 3a, redactat de conformitat amb l'article únic.42 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL II164 Dels abusos sexuals 164 Capítol redactat, llevat de les modificacions posteriors, de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

Temari

Article 181165 1. Qui dugui a terme actes que atemptin contra la llibertat o la indemnitat sexual d'una altra persona, sense violència o intimidació i sense el consentiment d'aquesta altra persona, ha de ser castigat, com a responsable d'abús sexual, amb la pena de presó d'un a tres anys o una multa de divuit a vint‐i‐quatre mesos. 2. Als efectes de l'apartat anterior, es consideren abusos sexuals no consentits els que s'executin sobre persones que es trobin privades de sentit o del trastorn mental de les quals s'abusi, així com els que es cometin anul∙lant la voluntat de la víctima mitjançant l'ús de fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància natural o química idònia a aquest efecte.166 3. La mateixa pena s'ha d'imposar si el consentiment s'obté quan el responsable es preval d'una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima. 4. En tots els casos anteriors, quan l'abús sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies, el responsable ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre a deu anys.167 5. Les penes assenyalades en aquest article s'han d'imposar en la seva meitat superior si hi concorre la circumstància 3a o la 4a, de les que preveu l'apartat 1 de l'article 180 d'aquest Codi.168 165 Article redactat de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig). 166 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.43 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 167 Apartat 4 afegit per l'article únic.43 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 168 Apartat 5 renumerat per l'article únic.43 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 182169 1. El que, intervenint‐hi engany, dugui a terme actes de caràcter sexual amb una persona més gran de tretze anys i menor de setze, ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a dos anys, o multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. 2. Quan els actes consisteixin en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies, la pena ha de ser de presó de dos a sis anys. S'ha d'imposar la pena en la meitat superior si es dóna la circumstància 3a, o la 4a, de les que preveu l'article 180.1 d'aquest Codi. 169 Article redactat de conformitat amb l'article únic.44 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

495

Oposicions

CAPÍTOL II BIS170 Dels abusos i agressions sexuals a menors de tretze anys 170 Capítol afegit per l'article únic.45 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 183171 1. El que realitzi actes que atemptin contra la indemnitat sexual d'un menor de tretze anys ha de ser castigat com a responsable d'abús sexual a un menor amb la pena de presó de dos a sis anys. 2. Quan l'atac es produeixi amb violència o intimidació el responsable ha de ser castigat pel delicte d'agressió sexual a un menor amb la pena de cinc a deu anys de presó. 3. Quan l'atac consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies, el responsable ha de ser castigat amb la pena de presó de vuit a dotze anys, en el cas de l'apartat 1, i amb la pena de dotze a quinze anys, en el cas de l'apartat 2. 4. Les conductes que preveuen els tres números anteriors han de ser castigades amb la pena de presó corresponent en la meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'escàs desenvolupament intel∙lectual o físic de la víctima l'hagi col∙locat en una situació de total indefensió i, en tot cas, quan sigui menor de quatre anys. b) Quan els fets es cometin per l'actuació conjunta de dues o més persones. c) Quan la violència o intimidació exercides revesteixin un caràcter particularment degradant o vexatori. d) Quan, per a l'execució del delicte, el responsable s'hagi prevalgut d'una relació de superioritat o parentiu, pel fet de ser ascendent, o germà, per naturalesa o adopció, o afins, amb la víctima. e) Quan l'autor hagi posat en perill la vida del menor. f) Quan la infracció s'hagi comès en el si d'una organització o d'un grup criminals que es dediquin a la realització d'aquestes activitats. 5. En tots els casos que preveu aquest article, quan el culpable s'hagi prevalgut de la seva condició d'autoritat, agent d'aquesta o funcionari públic, s'ha d'aplicar, a més, la pena d'inhabilitació absoluta de sis a dotze anys. 171 Article redactat de conformitat amb l'article únic.46 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 183 bis172 El que a través d'Internet, del telèfon o de qualsevol altra tecnologia de la informació i la comunicació contacti amb un menor de tretze anys i proposi concertar una trobada amb aquest a fi de cometre qualsevol dels delictes descrits en els articles 178 a 183 i 189, sempre que la proposta s'acompanyi d'actes materials encaminats a l'acostament, ha de ser castigat amb la pena d'un a tres anys de presó o multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos, sense perjudici de les penes corresponents als delictes si s'escau comesos. Les penes s'han d'imposar en la meitat superior quan l'acostament s'obtingui mitjançant coacció, intimidació o engany. 172 Article afegit per l'article únic.47 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

496

Oposicions

CAPÍTOL III173 De l'assetjament sexual 173 Capítol redactat, llevat de les modificacions posteriors, de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

Temari

Article 184174 1. El qui sol∙liciti favors de naturalesa sexual, per a si mateix o per a un tercer, en l'àmbit d'una relació laboral, docent o de prestació de serveis, continuada o habitual, i amb aquest comportament provoqui a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant, ha de ser castigat, com a autor d'assetjament sexual, amb la pena de presó de tres a cinc mesos o una multa de sis a 10 mesos. 2. Si el culpable d'assetjament sexual ha comès el fet prevalent‐se d'una situació de superioritat laboral, docent o jeràrquica, o amb l'anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les legítimes expectatives que aquella pugui tenir en l'àmbit de la relació indicada, la pena és de presó de cinc a set mesos o una multa de 10 a 14 mesos. 3. Quan la víctima sigui especialment vulnerable, per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena és de presó de cinc a set mesos o una multa de 10 a 14 mesos en els casos que preveu l'apartat 1, i de presó de sis mesos a un any en els casos que preveu l'apartat 2 d'aquest article. 174 Article redactat de conformitat amb l'article únic.66 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL IV175 Dels delictes d'exhibicionisme i provocació sexual 175 Capítol redactat, llevat de les modificacions posteriors, de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

Article 185176 El qui executi o faci executar a una altra persona actes d'exhibició obscena davant de menors d'edat o incapaços ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de 12 a 24 mesos. 176 Article redactat de conformitat amb l'article únic.67 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 186177 El qui, per qualsevol mitjà directe, vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic entre menors d'edat o incapaços ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de 12 a 24 mesos. 177 Article redactat de conformitat amb l'article únic.68 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

497

CAPÍTOL V178 Dels delictes relatius a la prostitució i la corrupció de menors

Oposicions

178 Capítol redactat, llevat de les modificacions posteriors, de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

Temari

Article 187 1. El que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti la prostitució d'una persona menor d'edat o incapaç ha de ser castigat amb les penes d'un a cinc anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. S'ha d'imposar la mateixa pena al que sol∙liciti, accepti o obtingui a canvi d'una remuneració o promesa una relació sexual amb una persona menor d'edat o incapaç.179 2. El que dugui a terme les conductes descrites a l'apartat 1 d'aquest article, quan la víctima sigui menor de tretze anys, ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre a sis anys.180 3. Incorren en la pena de presó indicada, en la seva meitat superior, i a més en la d'inhabilitació absoluta de sis a dotze anys, els que duguin a terme els fets prevalent‐se de la seva condició d'autoritat, agent d'aquesta autoritat o funcionari públic.181 4. S'imposen les penes superiors en grau a les que preveuen els apartats anteriors, en els casos respectius, quan el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a aquestes activitats.182 5. Les penes assenyalades s'han d'imposar en els seus respectius casos sense perjudici de les que corresponguin per les infraccions contra la llibertat o indemnitat sexual comeses sobre els menors i incapaços.183 179 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.48 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 180 Apartat 2 afegit per l'article únic.48 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 181 Apartat 3 renumerat per l'article únic.48 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 182 Apartat 4 renumerat per l'article únic.48 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 183 Apartat 5 afegit per l'article únic.48 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 188184 1. El que determini, fent servir violència, intimidació o engany, o abusant d'una situació de superioritat o de necessitat o vulnerabilitat de la víctima, una persona major d'edat a exercir la prostitució o a mantenir‐s'hi, és castigat amb les penes de presó de dos a quatre anys i una multa de 12 a 24 mesos. Incorre en la mateixa pena qui es lucri explotant la prostitució d'una altra persona, fins i tot amb el consentiment d'aquesta 2. Si les conductes esmentades es realitzen sobre una persona menor d'edat o incapaç, per iniciar‐la o mantenir‐la en una situació de prostitució, s'ha d'imposar al responsable la pena de presó de quatre a sis anys.185 3. El que porti a terme la conducta que preveu l'apartat anterior, quan la víctima sigui menor de tretze anys, ha de ser castigat amb la pena de presó de cinc a deu anys.186 4. S'han d'imposar les penes que preveuen els apartats anteriors en la meitat superior, en els seus respectius casos, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Quan el culpable s'hagi prevalgut de la seva condició d'autoritat, agent d'aquesta o funcionari públic. En aquest cas s'ha d'aplicar, a més, la pena d'inhabilitació absoluta de sis a dotze anys.

498

Oposicions

b) Quan el culpable pertanyi a una organització o grup criminals que es dediquin a la realització d'aquestes activitats. c) Quan el culpable hagi posat en perill, de forma dolosa o per imprudència greu, la vida o la salut de la víctima.187 5. Les penes assenyalades s'imposen en els seus casos respectius sense perjudici de les que corresponguin per les agressions o abusos sexuals comesos sobre la persona prostituïda.188 184 Article redactat de conformitat amb l'article 1.9 de la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers (BOE núm. 234, de 30 de setembre, i suplement en català núm. 20, de 16 d'octubre). 185 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.49 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 186 Apartat 3 redactat de conformitat amb l'article únic.49 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 187 Apartat 4 afegit per l'article únic.49 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 188 Apartat 5 renumerat per l'article únic.49 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 189189 1. Ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a cinc anys: a) El que capti o utilitzi menors d'edat o incapaços amb fins o en espectacles exhibicionistes o pornogràfics, tant públics com privats, o per elaborar qualsevol classe de material pornogràfic, sigui quin sigui el suport, o financi qualsevol d'aquestes activitats o s'hi lucri. b) El que produeixi, vengui, distribueixi, exhibeixi, ofereixi o faciliti la producció, venda, difusió o exhibició per qualsevol mitjà de material pornogràfic en l'elaboració del qual hagin estat utilitzats menors d'edat o incapaços, o el posseeixi per a aquests fins, encara que el material tingui l'origen a l'estranger o sigui desconegut.190 2. El qui per al seu propi ús posseeixi material pornogràfic en l'elaboració del qual s'hagin utilitzat menors d'edat o incapaços ha de ser castigat amb la pena de tres mesos a un any de presó o amb una multa de sis mesos a dos anys. 3. Han de ser castigats amb la pena de presó de cinc a nou anys els que realitzin els actes que preveu l'apartat 1 d'aquest article quan es doni alguna de les circumstàncies següents:191 a) Quan s'utilitzin nens menors de 13 anys. b) Quan els fets revesteixin un caràcter particularment degradant o vexatori. c) Quan els fets tinguin una gravetat especial atenent el valor econòmic del material pornogràfic. d) Quan el material pornogràfic representi nens o incapaços que són víctimes de violència física o sexual. e) Quan el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a la realització d'aquestes activitats. f) Quan el responsable sigui ascendent, tutor, cuidador, guardador, mestre o qualsevol altra persona encarregada, de fet o de dret, del menor o incapaç. 4. El qui faci participar un menor o incapaç en un comportament de naturalesa sexual que perjudiqui l'evolució o el desenvolupament de la personalitat d'aquest ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any. 5. El qui tingui sota la seva potestat, tutela, guarda o acolliment un menor d'edat o incapaç i que, amb coneixement del seu estat de prostitució o corrupció, no faci el possible per impedir que continuï en aquest estat, o no acudeixi a l'autoritat competent per a la mateixa finalitat si no té mitjans per a la custòdia del menor o incapaç, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 12 mesos.

499

Oposicions

6. El ministeri fiscal ha de promoure les accions pertinents per tal de privar de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar, si s'escau, la persona que incorri en alguna de les conductes descrites a l'apartat anterior. 7. Ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o una multa de sis mesos a dos anys el qui produeixi, vengui, distribueixi, exhibeixi o faciliti per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual, no havent utilitzat directament menors o incapaços, s'empri la seva veu o imatge alterada o modificada. 8. Suprimit192 189 Article redactat de conformitat amb l'article únic.69 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 190 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.50 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 191 Apartat 3, paràgraf 1r, redactat de conformitat amb l'article únic.50 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

192 Apartat 8 suprimit per l'article únic.50 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 189 bis193 Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes compresos en aquest capítol, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa del triple al quíntuple del benefici obtingut, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de cinc anys. b) Multa del doble al quàdruple del benefici obtingut, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de dos anys no inclosa a l'incís anterior. c) Multa del doble al triple del benefici obtingut, en la resta dels casos. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals també poden imposar les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 193 Article afegit per l'article únic.51 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 190194 La condemna d'un jutge o tribunal estranger, imposada per delictes compresos en aquest capítol, s'ha d'equiparar a les sentències dels jutges o tribunals espanyols als efectes de l'aplicació de la circumstància agreujant de reincidència. 194 Article redactat de conformitat amb l'article 2 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d'1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

CAPÍTOL VI Disposicions comunes als capítols anteriors Article 191 1. Per procedir pels delictes d'agressions, assetjament o abusos sexuals, cal una denúncia de la persona perjudicada, del seu representant legal o una querella del Ministeri Fiscal, que ha d'actuar ponderant els legítims interessos en presència. Quan la víctima sigui menor d'edat, incapaç o una persona desvalguda, n'hi ha prou amb la denúncia del Ministeri Fiscal.

500

2. En aquests delictes el perdó de l'ofès o del representant legal no extingeix l'acció penal ni la responsabilitat d'aquesta classe.

Temari

Oposicions

Article 192 1. Als condemnats a pena de presó per un o més delictes compresos en aquest títol se'ls ha d'imposar a més la mesura de llibertat vigilada, que s'ha d'executar posteriorment a la pena privativa de llibertat. La durada d'aquesta mesura és de cinc a deu anys, si algun dels delictes és greu, i d'un a cinc anys, si es tracta d'un o més delictes menys greus. En aquest últim cas, quan es tracti d'un sol delicte comès per un delinqüent primari, el tribunal pot imposar o no la mesura de llibertat vigilada atenent la menor perillositat de l'autor.195 2. Els ascendents, tutors, curadors, guardadors, mestres o qualsevol altra persona encarregada de fet o de dret del menor o incapaç, que intervinguin com a autors o còmplices en la perpetració dels delictes compresos en aquest títol, han de ser castigats amb la pena que els correspongui, en la meitat superior. No s'ha d'aplicar aquesta regla quan la circumstància que conté estigui específicament prevista en el tipus penal de què es tracti.196 3. El jutge o tribunal pot imposar raonadament, a més, la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici dels drets de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda, ocupació o càrrec públic o exercici de la professió o ofici, per un temps de sis mesos a sis anys, o bé la privació de la pàtria potestat.197 195 Apartat 1 afegit per l'article únic.52 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 196 Apartat 2 renumerat per l'article únic.52 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 197 Apartat 3 renumerat i redactat de conformitat amb l'article únic.52 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 193 En les sentències condemnatòries per delictes contra la llibertat sexual, a més del pronunciament corresponent a la responsabilitat civil, s'han de fer, si s'escau, els que siguin procedents quant a la filiació i fixació d'aliments. Article 194 En els supòsits tipificats en els capítols IV i V d'aquest títol, quan en la realització dels actes s'utilitzin establiments o locals, oberts o no al públic, es pot disposar en la sentència condemnatòria que es clausurin temporalment o definitivament. La clausura temporal, que no pot excedir els cinc anys, pot adoptar‐se també amb caràcter cautelar. TÍTOL XI Delictes contra l'honor CAPÍTOL I De la calúmnia Article 205 És calúmnia la imputació d'un delicte feta sabent que és fals o amb menyspreu temerari cap a la veritat.

501

Oposicions

Article 206207 Les calúmnies es castiguen amb les penes de presó de sis mesos a dos anys o una multa de dotze a 24 mesos, si es propaguen amb publicitat i, altrament, amb una multa de sis a 12 mesos. 207 Article redactat de conformitat amb l'article únic.71 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 207 L'acusat per un delicte de calúmnia queda exempt de tota pena provant el fet criminal que hagi imputat.

Temari

CAPÍTOL II De la injúria Article 208 És injúria l'acció o expressió que lesiona la dignitat d'una altra persona, menyscabant‐ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació. Només constitueixen delicte les injúries que, per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, es tinguin per greus en el concepte públic. Les injúries que consisteixin en la imputació de fets no es consideren greus, tret de quan s'hagin dut a terme sabent‐ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat. Article 209 Les injúries greus fetes amb publicitat es castiguen amb la pena de multa de sis a catorze mesos i, en qualsevol altre cas, amb la de tres a set mesos. Article 210 L'acusat d'injúria queda exempt de responsabilitat si prova la veritat de les imputacions quan aquestes es dirigeixin contra funcionaris públics sobre fets que concerneixin l'exercici dels seus càrrecs o que es refereixin a la comissió de faltes penals o d'infraccions administratives. CAPÍTOL III Disposicions generals Article 211 La calúmnia i la injúria es reputen fetes amb publicitat quan es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant. Article 212 En els casos als quals es refereix l'article anterior, és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s'hagi propagat la calúmnia o la injúria.

502

Oposicions

Article 213 Si la calúmnia o la injúria es cometen mitjançant preu, recompensa o promesa, els tribunals han d'imposar, a més de les penes assenyalades per als delictes de què es tracti, la d'inhabilitació especial que preveuen els articles 42 o 45 d'aquest Codi, per un termini de sis mesos a dos anys. Article 214 Si l'acusat de calúmnia o injúria reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat o falta de certesa de les imputacions i se'n retracta, el jutge o el tribunal ha d'imposar la pena immediatament inferior en grau i pot deixar d'imposar la pena d'inhabilitació que estableix l'article anterior. El jutge o el tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d'ordenar que es lliuri un testimoni de retractació a l'ofès i, si aquest ho sol∙licita, n'ha d'ordenar la publicació en el mateix mitjà en què va aparèixer la calúmnia o la injúria, en un espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la difusió i dins el termini que assenyali el jutge o el tribunal sentenciador.

Temari

Article 215 1. Ningú és penat per calúmnia o injúria sinó en virtut d'una querella de la persona ofesa pel delicte o del seu representant legal. Es procedeix d'ofici quan l'ofensa es dirigeix contra un funcionari públic, autoritat o agent d'aquesta sobre fets relatius a l'exercici dels seus càrrecs.208 2. Ningú no pot deduir acció de calúmnia o injúria dites en judici sense llicència prèvia del jutge o del tribunal que en conegui o n'hagi conegut. 3. El perdó de l'ofès o del seu representant legal, si s'escau, extingeix l'acció penal sense perjudici del que disposa el segon paràgraf del número 5è de l'apartat 1 de l'article 130 d'aquest Codi.209 208 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.72 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 209 Apartat 3 redactat de conformitat amb l'article únic.55 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 216 En els delictes de calúmnia o injúria es considera que la reparació del dany comprèn també la publicació o divulgació de la sentència condemnatòria, a costa del condemnat per aquests delictes, en el termini i la forma que el jutge o el tribunal consideri més adequat a aquesta finalitat, després d'oir les dues parts. TÍTOL XII Delictes contra les relacions familiars CAPÍTOL III Dels delictes contra els drets i deures familiars SECCIÓ TERCERA215 De l'abandó de família, menors o incapaços 215 Secció renumerada per l'article 1.2 de la Llei orgànica 9/2002, de 10 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, i del Codi civil, sobre sostracció de menors (BOE núm. 296, d'11 de desembre, i suplement en català núm. 1, d'1 de gener de 2003).

503

Oposicions

Article 226 1. El qui deixi de complir els deures legals d'assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar o de prestar l'assistència necessària legalment establerta per al manteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge, que estiguin necessitats, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 12 mesos.216 2. El jutge o el tribunal pot imposar al reu, motivadament, la pena d'inhabilitació especial per exercir el dret de pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per un termini de quatre a deu anys. 216 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.75 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Temari

Article 227 1. El qui deixi de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del cònjuge o els fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els casos de separació legal, divorci, declaració de nul∙litat del matrimoni, procés de filiació, o procés d'aliments a favor dels seus fills, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o una multa de sis a 24 mesos.217 2. Amb la mateixa pena s'ha de castigar el qui deixi de pagar qualsevol altra prestació econòmica establerta de manera conjunta o única en els supòsits previstos en l'apartat anterior. 3. La reparació del dany procedent del delicte comporta sempre el pagament de les quanties que es deuen. 217 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.76 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 228 Els delictes previstos en els dos articles anteriors només s'han de perseguir amb la denúncia prèvia de la persona perjudicada o del seu representant legal. Quan aquesta sigui menor d'edat, incapaç o una persona desvalguda, també pot presentar la denúncia el Ministeri Fiscal. Article 229 1. L'abandó d'un menor d'edat o un incapaç per part de la persona encarregada de la seva guarda s'ha de castigar amb la pena de presó d'un a dos anys. 2. Si l'abandó el realitzen els pares, tutors o guardadors legals, s'ha d'imposar la pena de presó de divuit mesos a tres anys. 3. S'ha d'imposar la pena de presó de dos a quatre anys quan per les circumstàncies de l'abandó s'hagi posat en perill concret la vida, la salut, la integritat física o la llibertat sexual del menor d'edat o de l'incapaç, sens perjudici que el fet es castigui com correspongui si constitueix un altre delicte més greu. Article 230 L'abandó temporal d'un menor d'edat o d'un incapaç s'ha de castigar, en els casos respectius, amb les penes inferiors en grau a les previstes a l'article anterior.

504

Oposicions

Article 231 1. El qui, tenint al seu càrrec la criança o educació d'un menor d'edat o d'un incapaç, el lliuri a un tercer o a un establiment públic sense l'anuència de qui l'hi hagi confiat, o, a falta d'aquest, de l'autoritat, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos. 2. Si amb el lliurament s'ha posat en perill concret la vida, la salut, la integritat física o la llibertat sexual del menor d'edat o de l'incapaç s'ha d'imposar la pena de presó de sis mesos a dos anys. Article 232 1. Els qui utilitzin o prestin menors d'edat o incapaços per practicar la mendicitat, fins i tot si aquesta és encoberta, han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any. 2. Si per als fins de l'apartat anterior es trafica amb menors d'edat o incapaços, s'utilitza amb ells violència o intimidació, o se'ls subministren substàncies perjudicials per a la seva salut, s'ha d'imposar la pena de presó d'un a quatre anys.

Temari

Article 233 1. El jutge o el tribunal, si ho estima oportú en consideració a les circumstàncies del menor, pot imposar als responsables dels delictes previstos en els articles 229 al 232 la pena d'inhabilitació especial per exercir la pàtria potestat o els drets de guarda, tutela, curatela o acolliment familiar per un termini de quatre a deu anys. 2. Si el culpable té la guarda del menor per la seva condició de funcionari públic, se li ha d'imposar a més la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a sis anys. 3. En tot cas, el Ministeri Fiscal ha d'instar a l'autoritat competent que prengui les mesures pertinents per a l'adequada custòdia i protecció del menor. TÍTOL XIII Delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic CAPÍTOL I Dels furts Article 234218 Qui, amb ànim de lucre, prengui les coses mobles alienes sense la voluntat del seu propietari ha de ser castigat, com a reu de furt, amb la pena de presó de sis a divuit mesos si la quantia del que ha sostret excedeix els 400 euros. Amb la mateixa pena s'ha de castigar el qui en el termini d'un any realitzi tres vegades l'acció que descriu l'apartat 1 de l'article 623 d'aquest Codi, sempre que l'import acumulat de les infraccions sigui superior al mínim de l'esmentada figura del delicte. 218 Article redactat de conformitat amb l'article únic.56 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 235219 El furt ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a tres anys: 1r. Quan se sostreguin coses de valor artístic, històric, cultural o científic. 2n. Quan es tracti de coses de primera necessitat o destinades a un servei públic, sempre que la sostracció ocasioni un greu perjudici a aquest o una situació de desproveïment.

505

Oposicions

3r. Quan revesteixi especial gravetat, atenent el valor dels efectes sostrets, o es produeixin perjudicis d'especial consideració. 4t. Quan posi la víctima o la seva família en una greu situació econòmica o s'hagi realitzat abusant de les circumstàncies personals de la víctima. 5è. Quan s'utilitzin menors de catorze anys per a la comissió del delicte. 219 Article redactat de conformitat amb l'article únic.57 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 236220 Ha de ser castigat amb una multa de tres a 12 mesos el qui, sent amo d'un bé moble o actuant amb el consentiment d'aquest, el sostregui de qui la tingui legítimament en el seu poder, amb perjudici d'aquest o d'un tercer, sempre que el valor del bé passi de 400 euros.

Temari

220 Article redactat de conformitat amb l'article únic.78 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL II Dels robatoris Article 237 Són reus del delicte de robatori els qui, amb ànim de lucre, s'apoderin dels béns mobles aliens utilitzant força en les coses per accedir al lloc on aquestes es troben o violència o intimidació en les persones. Article 238 Són reus del delicte de robatori amb força en les coses els qui executin el fet quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 1a. Escalada. 2a. Trencament de paret, sostre o terra, o fractura de porta o finestra. 3a. Fractura d'armaris, arques o una altra mena de mobles o objectes tancats o segellats, o forçament del seu pany o descobriment de la clau per sostreure'n el contingut, sigui al lloc del robatori o fora d'aquest 4a. Ús de claus falses. 5a. Inutilització de sistemes específics d'alarma o guarda. Article 239221 Es consideren claus falses: 1. Els rossinyols o altres instruments anàlegs. 2. Les claus legítimes perdudes pel propietari o obtingudes per un mitjà que constitueixi infracció penal. 3. Qualssevol altres que no siguin les destinades pel propietari per obrir el pany violentat pel reu. Als efectes del present article, es consideren claus les targetes, magnètiques o perforades, els comandaments o instruments d'obertura a distància i qualsevol altre instrument tecnològic d'eficàcia similar.

506

221 Article redactat de conformitat amb l'article únic.58 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Oposicions

Article 240 El culpable de robatori amb força en les coses ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a tres anys.

Temari

Article 241 1. S'ha d'imposar la pena de presó de dos a cinc anys quan hi concorri alguna de les circumstàncies previstes a l'article 235, o el robatori es cometi en una casa habitada, un edifici o un local oberts al públic o en qualsevol de les seves dependències. 2. Es considera casa habitada l'alberg que constitueixi el domicili d'una o més persones, encara que accidentalment se'n trobin absents quan tingui lloc el robatori. 3. Es consideren dependències d'una casa habitada o d'un edifici o un local oberts al públic els seus patis, garatges i altres departaments o llocs tancats i contigus a l'edifici i en comunicació interior amb aquest, i amb el qual formin una unitat física. Article 242222 1. El culpable de robatori amb violència o intimidació en les persones ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a cinc anys, sense perjudici de la que pugui correspondre als actes de violència física que realitzi. 2. Quan el robatori es cometi en una casa habitada o en qualsevol de les seves dependències, s'ha d'imposar la pena de presó de tres anys i sis mesos a cinc anys. 3. Les penes que assenyalen els apartats anteriors s'han d'imposar en la meitat superior quan el delinqüent faci ús d'armes o altres mitjans igualment perillosos, sigui en cometre el delicte o per protegir la fugida, i quan ataqui els qui vagin en auxili de la víctima o els qui el persegueixin. 4. En atenció a la menor entitat de la violència o intimidació exercides i valorant a més les restants circumstàncies del fet, es pot imposar la pena inferior en grau a la que preveuen els apartats anteriors. 222 Article redactat de conformitat amb l'article únic.59 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL IV Del robatori i furt d'ús de vehicles Article 244 1. El qui sostregui o utilitzi sense l'autorització deguda un vehicle de motor o ciclomotor d'altri, el valor del qual passi de 400 euros, sense ànim d'apropiar‐se'l, ha de ser castigat amb la pena de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies o una multa de sis a 12 mesos si el restitueix, directament o indirectament, en un termini no superior a 48 hores, sense que, en cap cas, la pena imposada pugui ser igual o superior a la que correspondria si s'apropiés definitivament del vehicle.223 Amb la mateixa pena es castiga el qui en el termini d'un any realitzi quatre vegades l'acció que descriu l'article 623.3 d'aquest Codi, sempre que l'import acumulat de les infraccions sigui superior al mínim de l'esmentada figura del delicte.224

507

Oposicions

2. Si el fet s'executa utilitzant força en les coses, la pena s'ha d'aplicar en la meitat superior. 3. Si la restitució no es fa en el termini assenyalat, s'ha de castigar el fet com a furt o robatori en els casos respectius. 4. Si el fet es comet amb violència o intimidació en les persones, s'han d'imposar, en tot cas, les penes de l'article 242. 223 Apartat 1, paràgraf 1r, redactat de conformitat amb l'article únic.79 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 224 Apartat 1, paràgraf 2n, afegit per l'article 1.11 de la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers (BOE núm. 234, de 30 de setembre, i suplement en català núm. 20, de 16 d'octubre).

CAPÍTOL VI De les defraudacions

Temari

SECCIÓ PRIMERA De les estafes Article 248228 1. Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre, utilitzin engany suficient per produir error en un altre, i l'indueixin a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o d'altre 2. També es consideren reus d'estafa: a) Els que, amb ànim de lucre i valent‐se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant, aconsegueixin una transferència no consentida de qualsevol actiu patrimonial en perjudici d'un altre. b) Els que fabriquin, introdueixin, posseeixin o facilitin programes informàtics específicament destinats a la comissió de les estafes que preveu aquest article. c) Els que utilitzant targetes de crèdit o dèbit, o xecs de viatge, o les dades que consten en qualsevol d'aquests, realitzin operacions de qualsevol classe en perjudici del seu titular o d'un tercer. 228 Article redactat de conformitat amb l'article únic.61 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 249229 Els reus d'estafa han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, si la quantia del que s'ha defraudat passa de 400 euros. Per fixar la pena s'ha de tenir en compte l' import del que s'ha defraudat, el detriment econòmic causat al perjudicat, les relacions entre aquest i el defraudador, els mitjans emprats per aquest i totes les altres circumstàncies que serveixin per valorar la gravetat de la infracció. 229 Article redactat de conformitat amb l'article únic.83 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 250230 1. El delicte d'estafa s'ha de castigar amb les penes de presó d'un any a sis anys i multa de sis a dotze mesos, quan: 1r. Recaigui sobre coses de primera necessitat, habitatges o altres béns de reconeguda utilitat

508

Oposicions

social. 2n. Es perpetri abusant de la signatura d'un altre, o sostraient, ocultant o inutilitzant, en tot o en part, algun procés, expedient, protocol o document públic o oficial de qualsevol classe. 3r. Recaigui sobre béns que integrin el patrimoni artístic, històric, cultural o científic. 4t. Revesteixi una gravetat especial, atenent l'entitat del perjudici i la situació econòmica en què deixi la víctima o la seva família. 5è. Quan el valor de la defraudació superi els 50.000 euros. 6è. Es cometi abús de les relacions personals existents entre víctima i defraudador, o aquest aprofiti la seva credibilitat empresarial o professional. 7è. Es cometi estafa processal. Hi incorren els que, en un procediment judicial de qualsevol classe, manipulin les proves en què pretenguin fundar les seves al∙legacions o utilitzin un altre frau processal anàleg, que provoquin error en el jutge o tribunal i el portin a dictar una resolució que perjudiqui els interessos econòmics de l'altra part o d'un tercer. 2. Si concorren les circumstàncies 4a, 5a o 6a amb la 1a del número anterior, s'han d'imposar les penes de presó de quatre a vuit anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos.

Temari

230 Article redactat de conformitat amb l'article únic.62 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 251 S'ha de castigar amb la pena de presó d'un a quatre anys: 1r. El qui, atribuint‐se falsament sobre un bé moble o immoble una facultat de disposició que no té, perquè no l'ha tinguda mai o perquè ja l'ha exercida, l'alieni, la gravi o l'arrendi a altri, en perjudici d'aquest o d'un tercer. 2n. El qui disposi d'un bé moble o immoble i oculti l'existència de qualsevol càrrega sobre aquella, o el qui, havent‐la alienada com a lliure, la gravi o l'alieni novament abans de la transmissió definitiva a l'adquirent, en perjudici d'aquest o d'un tercer. 3r. El qui atorgui un contracte simulat en perjudici d'altre. Article 251 bis231 Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes compresos en aquesta secció, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa del triple al quíntuple de la quantitat defraudada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de cinc anys. b) Multa del doble al quàdruple de la quantitat defraudada, en la resta dels casos. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 231 Article afegit per l'article únic.63 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

SECCIÓ SEGONA De l'apropiació indeguda Article 252232 Han de ser castigats amb les penes de l'article 249 o 250, si s'escau, els qui en perjudici d'un altre prenguin o distreguin diners, efectes, valors o qualsevol altre bé moble o actiu patrimonial que hagin rebut en dipòsit, comissió o administració, o per un altre títol que

509

Oposicions

produeixi obligació de lliurar‐los o tornar‐los, o neguin haver‐los rebut, quan la quantia del que s'ha apropiat passi de quatre‐cents euros. Aquesta pena s'imposa en la meitat superior en el cas de dipòsit necessari o miserable. 232 Article redactat de conformitat amb l'article únic.84 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 253233 Han de ser castigats amb la pena de multa de tres a sis mesos els qui, amb ànim de lucre, s'apropiïn d'una cosa perduda o d'amo desconegut, sempre que en ambdós casos el valor del que s'ha apropiat passi de 400 euros. Si es tracta de coses de valor artístic, històric, cultural o científic, la pena és de presó de sis mesos a dos anys. 233 Article redactat de conformitat amb l'article únic.85 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Temari

Article 254234 Ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos el qui, havent rebut indegudament, per error del transmitent, diners o algun altre bé moble, negui haver‐ho rebut o, comprovat l'error, no ho retorni, sempre que la quantia del que s'ha rebut passi de 400 euros. 234 Article redactat de conformitat amb l'article únic.86 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL IX Dels danys Article 263245 1. El qui causi danys en una propietat aliena no compresos en altres títols d'aquest Codi ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a 24 mesos, ateses la condició econòmica de la víctima i la quantia del dany si passa de 400 euros.246 2. S'ha de castigar amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos el qui causi danys expressats a l'apartat anterior, si es dóna algun dels supòsits següents: 1r. Que es realitzin per impedir el lliure exercici de l'autoritat o com a conseqüència d'accions executades en l'exercici de les seves funcions, tant si es comet el delicte contra funcionaris públics o contra particulars que, com a testimonis o de qualsevol altra manera, hagin contribuït o puguin contribuir a l'execució o aplicació de les lleis o disposicions generals. 2n. Que es causi per qualsevol mitjà una infecció o contagi de bestiar. 3r. Que s'utilitzin substàncies verinoses o corrosives. 4t. Que afectin béns de domini o ús públic o comunal. 5è. Que arruïnin el perjudicat o el col∙loquin en una greu situació econòmica.247 245 Article redactat de conformitat amb l'article únic.93 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 246 Apartat 1 numerat per l'article únic.66 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica

510

10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 247 Apartat 2 afegit per l'article únic.66 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Oposicions

Article 264248 1. El qui per qualsevol mitjà, sense autorització i de manera greu esborri, faci malbé, deteriori, alteri, suprimeixi, o faci inaccessibles dades, programes informàtics o documents electrònics aliens, quan el resultat produït sigui greu, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. 2. El qui per qualsevol mitjà, sense estar autoritzat i de manera greu, obstaculitzi o interrompi el funcionament d'un sistema informàtic aliè, introduint, transmetent, fent malbé, esborrant, deteriorant, alterant, suprimint o fent inaccessibles dades informàtiques, quan el resultat produït sigui greu, ha de ser castigat, amb la pena de presó de sis mesos a tres anys. 3. S'han d'imposar les penes superiors en grau a les respectivament assenyalades en els dos apartats anteriors i, en tot cas, la pena de multa del tant al dècuple del perjudici ocasionat, quan en les conductes descrites es doni alguna de les circumstàncies següents: 1r. S'hagi comès en el marc d'una organització criminal. 2n. Hagi ocasionat danys d'especial gravetat o hagi afectat els interessos generals. 4. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes compresos en aquest article, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa del doble al quàdruple del perjudici causat, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de dos anys. b) Multa del doble al triple del perjudici causat, en la resta dels casos. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 248 Article redactat de conformitat amb l'article únic.67 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 265 El qui destrueixi, danyi de manera greu o inutilitzi per al servei, fins i tot temporalment, obres, establiments o instal∙lacions militars, vaixells de guerra, aeronaus militars, mitjans de transport o transmissió militar, material de guerra, aprovisionament o altres mitjans o recursos afectats al servei de les Forces Armades o de les forces i cossos de seguretat, ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a quatre anys si el dany causat ultrapassa les cinquanta mil pessetes. Article 266249 1. Es castiga amb la pena de presó d'un a tres anys qui cometi els danys que preveu l'article 263 mitjançant incendi, o provocant explosions o utilitzant qualsevol altre mitjà de potència destructiva similar, o posant en perill la vida o la integritat de les persones. 2. Es castiga amb la pena de presó de tres a cinc anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos qui cometi els danys que preveu l'article 264, en qualsevol de les circumstàncies que esmenta l'apartat anterior. 3. Es castiga amb la pena de presó de quatre a vuit anys qui cometi els danys que preveuen els articles 265, 323 i 560, en qualsevol de les circumstàncies que esmenta l'apartat 1 d'aquest article. 4. En qualsevol dels supòsits que preveuen els apartats anteriors, quan es cometin els danys amb concurrència de la provocació d'explosions o la utilització d'altres mitjans de potència destructiva similar i, a més, es posi en perill la vida o la integritat de les persones, la pena

511

s'imposa en la seva meitat superior. En cas d'incendi és aplicable el que disposa l'article 351.

Oposicions

249 Article redactat de conformitat amb l'article 1.2 de la Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Temari

Article 267 Els danys causats per imprudència greu en una quantia superior a 80.000 euros han de ser castigats amb la pena de multa de tres a nou mesos, atenent la importància dels danys.250 Les infraccions a què fa referència aquest article només són perseguibles si hi ha una denúncia prèvia de la persona perjudicada o del seu representant legal. El Ministeri Fiscal també pot presentar la denúncia si es tracta d'una persona menor d'edat, incapaç o desvalguda. En aquests casos, el perdó de l'ofès o del seu representant legal, si s'escau, extingeix l'acció penal sense perjudici del que disposa el segon paràgraf del número 5è de l'apartat 1 de l'article 130 d'aquest Codi.251 250 Paràgraf 1r redactat de conformitat amb l'article únic.94 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 251 Paràgraf 3r redactat de conformitat amb l'article únic.68 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL XI Dels delictes relatius a la propietat intel∙lectual i industrial, al mercat i als consumidors SECCIÓ PRIMERA Dels delictes relatius a la propietat intel∙lectual Article 270252 1. Ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos qui, amb ànim de lucre i en perjudici d'un tercer, reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l'autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel∙lectual o dels seus cessionaris. No obstant això, en els casos de distribució al detall, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic, sempre que no es doni cap de les circumstàncies de l'article següent, el jutge pot imposar la pena de multa de tres a sis mesos o treballs en benefici de la comunitat de trenta‐un a seixanta dies. En els mateixos casos, quan el benefici no excedeixi els 400 euros, s'ha de castigar el fet com a falta de l'article 623.5.253 2. Ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos qui intencionadament exporti o emmagatzemi exemplars de les obres, produccions o execucions a què es refereix l'apartat anterior sense l'autorització esmentada. Igualment incorren en la mateixa pena els qui importin intencionadament aquests productes sense l'autorització, tant si aquests tenen un origen lícit com il∙lícit al seu país de procedència; això no obstant, la importació d'aquests productes d'un Estat pertanyent a la Unió Europea no és punible quan s'hagin adquirit directament del titular dels drets a l'Estat esmentat, o amb el seu consentiment.

512

Oposicions

3. També ha de ser castigat amb la mateixa pena qui fabriqui, importi, posi en circulació o tingui qualsevol mitjà específicament destinat a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic que s'hagi utilitzat per protegir programes d'ordinador o qualsevol de les altres obres, interpretacions o execucions en els termes que preveu l'apartat 1 d'aquest article. 252 Article redactat de conformitat amb l'article únic.95 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 253 Apartat 1, paràgraf 2n, afegit per l'article únic.69 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 271254 S'ha d'imposar la pena de presó d'un a quatre anys, multa de 12 a 24 mesos i inhabilitació especial per a l'exercici de la professió relacionada amb el delicte comès, per un període de dos a cinc anys, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que el benefici obtingut tingui una transcendència econòmica especial. b) Que els fets tinguin especial gravetat, atenent el valor dels objectes produïts il∙lícitament o l'especial importància dels perjudicis ocasionats. c) Que el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que tingui com a finalitat la realització d'activitats infractores de drets de propietat intel∙lectual. d) Que s'utilitzin menors de 18 anys per cometre aquests delictes. 254 Article redactat de conformitat amb l'article únic.96 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 272 1. L'extensió de la responsabilitat civil derivada dels delictes que tipifiquen els dos articles anteriors s'ha de regir per les disposicions de la Llei de propietat intel∙lectual relatives al cessament de l'activitat il∙lícita i a la indemnització de danys i perjudicis. 2. En el cas de sentència condemnatòria, el jutge o el tribunal pot ordenar‐ne la publicació, a càrrec de l'infractor, en un diari oficial. SECCIÓ SEGONA Dels delictes relatius a la propietat industrial Article 273 1. Ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos el qui, amb finalitats industrials o comercials, sense consentiment del titular d'una patent o model d'utilitat i amb coneixement del seu registre, fabriqui, importi, posseeixi, utilitzi, ofereixi o introdueixi al comerç objectes emparats per aquests drets.255 2. S'han d'imposar les mateixes penes a qui, de la mateixa manera, i per a les finalitats esmentades, utilitzi o ofereixi la utilització d'un procediment objecte d'una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç o utilitzi el producte directament obtingut pel procediment patentat. 3. S'ha de castigar amb les mateixes penes qui realitzi qualsevol dels actes que tipifica el paràgraf primer d'aquest article si es donen les mateixes circumstàncies en relació amb objectes emparats a favor d'un tercer per un model o un dibuix industrial o artístic o una topografia d'un producte semiconductor.

513

Oposicions

255 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.97 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Temari

Article 274 1. S'ha de castigar amb les penes de sis mesos a dos anys de presó i multa de dotze a vint‐i‐ quatre mesos el qui, amb fins industrials o comercials, sense consentiment del titular d'un dret de propietat industrial registrat de conformitat amb la legislació de marques i amb coneixement del registre, reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera usurpi un signe distintiu idèntic o confusible amb aquell, per distingir els mateixos o similars productes, serveis, activitats o establiments per als quals el dret de propietat industrial estigui registrat. Igualment, incorren en la mateixa pena els que importin aquests productes.256 2. Les mateixes penes s'han d'imposar al qui, sabent‐ho, posseeixi per comercialitzar‐los o posi en el comerç productes o serveis amb signes distintius que, d'acord amb l'apartat 1 d'aquest article, suposen una infracció dels drets exclusius del seu titular, encara que es tracti de productes importats. No obstant això, en els casos de distribució al detall, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic, sempre que no es doni cap de les circumstàncies de l'article 276, el jutge pot imposar la pena de multa de tres a sis mesos o treballs en benefici de la comunitat de trenta‐un a seixanta dies. En els mateixos casos, quan el benefici no excedeixi els 400 euros, es castiga el fet com a falta de l'article 623.5.257 3. Ha de ser castigat amb la mateixa pena qui, amb fins agraris o comercials, sense consentiment del titular d'un títol d'obtenció vegetal i amb coneixement del seu registre, produeixi o reprodueixi, condicioni amb vista a la producció o reproducció, ofereixi en venda, vengui o comercialitzi d'una altra forma, exporti o importi, o posseeixi per a qualsevol dels fins esmentats, material vegetal de reproducció o multiplicació d'una varietat vegetal protegida de conformitat amb la legislació sobre protecció d'obtencions vegetals.258 4. Ha de ser castigat amb la mateixa pena qui realitzi qualssevol dels actes descrits a l'apartat anterior utilitzant, sota la denominació d'una varietat vegetal protegida, material vegetal de reproducció o multiplicació que no pertanyi a la dita varietat.259 256 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.70 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 257 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.70 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 258 Apartat 3 afegit per l'article únic.98 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 259 Apartat 4 afegit per l'article únic.98 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 275 S'han d'imposar les mateixes penes que preveu l'article anterior a qui intencionadament i sense estar‐hi autoritzat utilitzi en el tràfic econòmic una denominació d'origen o una indicació geogràfica representativa d'una qualitat determinada legalment protegides per distingir els productes que aquestes emparen, amb coneixement d'aquesta protecció. Article 276260 S'ha d'imposar la pena de presó d'un a quatre anys, multa de 12 a 24 mesos i inhabilitació especial per a l'exercici de la professió relacionada amb el delicte comès, per un període de

514

Oposicions

dos a cinc anys, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que el benefici obtingut tingui una transcendència econòmica especial. b) Que els fets tinguin una gravetat especial, atenent el valor dels objectes produïts il∙lícitament o l'especial importància dels perjudicis ocasionats. c) Que el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que tingui com a finalitat la realització d'activitats infractores de drets de propietat industrial. d) Que s'utilitzin menors de 18 anys per cometre aquests delictes. 260 Article redactat de conformitat amb l'article únic.99 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Temari

Article 277 S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a vint‐i‐quatre mesos el qui intencionadament hagi divulgat la invenció objecte d'una sol∙licitud de patent secreta, en contravenció amb el que disposa la legislació de patents, sempre que sigui en perjudici de la defensa nacional. TÍTOL XVI Dels delictes relatius a l'ordenació del territori i l'urbanisme, la protecció del patrimoni històric i el medi ambient304 304 Rúbrica redactada de conformitat amb l'article únic.88 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL II Dels delictes sobre el patrimoni històric Article 321 Els qui enderroquin o alterin greument edificis singularment protegits pel seu interès històric, artístic, cultural o monumental han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a tres anys, multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i, en tot cas, inhabilitació especial per a professió o ofici per un termini d'un a cinc anys. En qualsevol cas, els jutges o els tribunals poden ordenar, motivadament, la reconstrucció o restauració de l'obra, a càrrec de l'autor del fet, sens perjudici de les indemnitzacions degudes a tercers de bona fe. Article 322 1. L'autoritat o el funcionari públic que, sabent‐ne la injustícia, hagi informat favorablement sobre projectes d'enderroc o alteració d'edificis singularment protegits ha de ser castigat amb la pena que estableix l'article 404 d'aquest Codi i, a més, amb la de presó de sis mesos a dos anys o la de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. 2. S'ha de castigar amb les mateixes penes l'autoritat o el funcionari públic que pel seu compte o com a membre d'un organisme col∙legiat hagi resolt o votat a favor de la concessió sabent‐ne la injustícia.

515

Oposicions

Article 323 S'ha de castigar amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos el qui causi danys en un arxiu, un registre, un museu, una biblioteca, un centre docent, un gabinet científic, una institució anàloga o en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, així com en jaciments arqueològics. En aquest cas, els jutges o els tribunals poden ordenar, a càrrec de l'autor del dany, que s'adoptin mesures encaminades a restaurar, en tant que sigui possible, el bé danyat. Article 324308 El qui per imprudència greu causi danys, en una quantia superior a 400 euros, en un arxiu, registre, museu, biblioteca, centre docent, gabinet científic, institució anàloga o en béns de valor artístic, històric, cultural, científic o monumental, així com en jaciments arqueològics, ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a 18 mesos, atenent la importància dels danys.

Temari

308 Article redactat de conformitat amb l'article únic.117 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL III Dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient Article 325309 S'ha de castigar amb les penes de presó de dos a cinc anys, multa de vuit a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a la professió o ofici per un temps d'un a tres anys el qui, contravenint a les lleis o altres disposicions de caràcter general protectores del medi ambient, provoqui o realitzi directament o indirectament emissions, abocaments, radiacions, extraccions o excavacions, aterraments, sorolls, vibracions, injeccions o dipòsits, a l'atmosfera, el sòl, el subsòl o les aigües terrestres, subterrànies o marítimes, inclosa l'alta mar, amb incidència fins i tot en els espais transfronterers, així com les captacions d'aigües que puguin perjudicar greument l'equilibri dels sistemes naturals. Si el risc de greu perjudici fos per a la salut de les persones, la pena de presó s'ha d'imposar en la meitat superior. 309 Article redactat de conformitat amb l'article únic.92 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 326 S'ha d'imposar la pena superior en grau, sens perjudici de les que puguin correspondre d'acord amb altres preceptes d'aquest Codi, quan en la comissió de qualsevol dels fets que descriu l'article anterior es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que la indústria o l'activitat funcioni clandestinament, sense haver obtingut la preceptiva autorització o aprovació administrativa de les seves instal∙lacions. b) Que s'hagin desobeït les ordres expresses de l'autoritat administrativa de correcció o suspensió de les activitats que tipifica l'article anterior. c) Que s'hagi falsejat o ocultat informació sobre els seus aspectes ambientals. d) Que s'hagi obstaculitzat l'activitat inspectora de l'Administració. e) Que s'hagi produït un risc de deteriorament irreversible o catastròfic. f) Que es produeixi una extracció il∙legal d'aigües en període de restriccions.

516

Oposicions

Article 327310 Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes que recullen els dos articles anteriors, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa de dos a cinc anys, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó superior a cinc anys. b) Multa d'un a tres anys, en la resta dels casos. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 310 Article redactat de conformitat amb l'article únic.93 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 328311 1. S'han de castigar amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, multa de deu a catorze mesos i inhabilitació especial per a la professió o ofici per un temps d'un a dos anys els qui estableixin dipòsits o abocadors de deixalles o residus sòlids o líquids que siguin tòxics o perillosos i puguin perjudicar greument l'equilibri dels sistemes naturals o la salut de les persones. 2. Amb les mateixes penes que preveu l'apartat anterior s'han de castigar els qui, contravenint a les lleis o altres disposicions de caràcter general, portin a terme l'explotació d'instal∙lacions en les quals es realitzi una activitat perillosa o en les quals s'emmagatzemin o s'utilitzin substàncies o preparats perillosos i que causin o puguin causar la mort o lesions greus a persones, o danys substancials a la qualitat de l'aire, la qualitat del sòl o la qualitat de les aigües, o a animals o plantes. 3. S'han de castigar amb la pena de presó d'un a dos anys els qui en la recollida, el transport, la valorització, l'eliminació o l'aprofitament de residus, inclosa l'omissió dels deures de vigilància sobre aquests procediments, posin en greu perill la vida, la integritat o la salut de les persones, o la qualitat de l'aire, del sòl o de les aigües, o animals o plantes. 4. El qui contravenint a les lleis o altres disposicions de caràcter general traslladi una quantitat important de residus, tant en el cas d'un com en el de diversos trasllats que apareguin vinculats, ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a dos anys. 5. Quan en ocasió de les conductes que preveuen els apartats anteriors es produeixi, a més del risc previngut, un resultat lesiu constitutiu de delicte, sigui quina sigui la gravetat d'aquest, els jutges o tribunals han d'apreciar tan sols la infracció més greument penada, i aplicar la pena en la meitat superior. 6. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes que recull aquest article, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa d'un a tres anys, o del doble al quàdruple del perjudici causat quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de més de dos anys de privació de llibertat. b) Multa de sis mesos a dos anys, o del doble al triple del perjudici causat si la quantitat resultant és més elevada, en la resta dels casos. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 7. Quan en la comissió de qualsevol dels fets que preveuen els apartats anteriors d'aquest article es doni alguna de les circumstàncies que recullen els apartats a, b, c o d de l'article 326 s'han d'imposar les penes superiors en grau a les respectivament previstes, sense perjudici de les que puguin correspondre d'acord amb altres preceptes d'aquest Codi.

517

311 Article redactat de conformitat amb l'article únic.94 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Oposicions

Article 329 1. L'autoritat o funcionari públic que, sabent‐ho, hagi emès informe favorable sobre la concessió de llicències manifestament il∙legals que autoritzin el funcionament de les indústries o activitats contaminants a què es refereixen els articles anteriors, o que amb motiu de les seves inspeccions hagi silenciat la infracció de lleis o disposicions normatives de caràcter general que les regulin, o que hagi omès la realització d'inspeccions de caràcter obligatori, ha de ser castigat amb la pena que estableix l'article 404 d'aquest Codi i, a més, amb la de presó de sis mesos a tres anys i la de multa de vuit a vint‐i‐quatre mesos.312 2. S'ha de castigar amb les mateixes penes l'autoritat o el funcionari públic que pel seu compte o com a membre d'un organisme col∙legiat hagi resolt o votat a favor de la concessió sabent‐ne la injustícia.

Temari

312 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.95 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 330 El qui, en un espai natural protegit, danyi greument algun dels elements que hagin servit per qualificar‐lo, incorre en la pena de presó d'un a quatre anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. Article 331 Els fets que preveu aquest capítol s'han de sancionar, si s'escau, amb la pena inferior en grau, en els supòsits respectius, quan s'hagin comès per imprudència greu. CAPÍTOL IV Dels delictes relatius a la protecció de la flora, la fauna i els animals domèstics313 313 Rúbrica redactada de conformitat amb l'article únic.120 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 332314 El qui amb perjudici greu per al medi ambient talli, tali, cremi, arrenqui, reculli o efectuï tràfic il∙legal d'alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o dels seus propàguls, o en destrueixi o alteri greument l'hàbitat, ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre mesos a dos anys o una multa de vuit a 24 mesos. 314 Article redactat de conformitat amb l'article únic.121 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 333315 El qui introdueixi o alliberi espècies de flora o fauna no autòctona, de manera que perjudiqui l'equilibri biològic, contravenint a les lleis o disposicions de caràcter general protectores de les espècies de flora o fauna, ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre mesos a dos anys o multa de vuit a vint‐i‐quatre mesos i, en tot cas, inhabilitació especial per a la professió o ofici per un temps d'un a tres anys.

518

315 Article redactat de conformitat amb l'article únic.96 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Oposicions

Article 334 1. El qui caci o pesqui espècies amenaçades, realitzi activitats que n'impedeixin o en dificultin la reproducció o migració, o destrueixi o alteri greument el seu hàbitat, contravenint a les lleis o disposicions de caràcter general protectores de les espècies de fauna silvestre, o comerciï o trafiqui amb aquestes o amb les seves restes, ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre mesos a dos anys o multa de vuit a vint‐i‐quatre mesos i, en qualsevol cas, la d'inhabilitació especial per a la professió o ofici i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de caçar o pescar per un temps de dos a quatre anys.316 2. La pena s'ha d'imposar en la meitat superior si es tracta d'espècies o subespècies catalogades en perill d'extinció.

Temari

316 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.97 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 335317 1. El qui caci o pesqui espècies diferents de les indicades a l'article anterior, quan estigui expressament prohibit per les normes específiques sobre la seva caça o pesca, ha de ser castigat amb la pena de multa de vuit a 12 mesos i inhabilitació especial per exercir el dret de caçar o pescar per un temps de dos a cinc anys. 2. El qui caci o pesqui espècies a les quals es refereix l'apartat anterior en terrenys públics o privats d'altre, sotmesos a règim cinegètic especial, sense el corresponent permís del seu titular, ha de ser castigat amb la pena de multa de quatre a vuit mesos i inhabilitació especial per exercir el dret de caçar o pescar per un temps d'un a tres anys, a més de les penes que li puguin correspondre, si s'escau, per la comissió del delicte previst a l'apartat 1 d'aquest article. 3. Si les conductes anteriors produeixen greus danys al patrimoni cinegètic d'un terreny sotmès a règim cinegètic especial, s'ha d'imposar la pena de presó de sis mesos a dos anys i inhabilitació especial per exercir els drets de caçar i pescar per un temps de dos a cinc anys. 4. S'ha d'imposar la pena en la meitat superior quan les conductes tipificades en aquest article es duguin a terme en grup de tres o més persones o fent servir arts o mitjans prohibits legalment o reglamentàriament. 317 Article redactat de conformitat amb l'article únic.124 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 336318 El qui, sense estar legalment autoritzat, utilitzi per a la caça o pesca verí, mitjans explosius o altres instruments o arts de similar eficàcia destructiva o no selectiva per a la fauna, ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre mesos a dos anys o multa de vuit a vint‐i‐quatre mesos i, en qualsevol cas, la d'inhabilitació especial per a la professió o ofici i inhabilitació especial per a l'exercici del dret a caçar o pescar per un temps d'un a tres anys. Si el dany causat és de notòria importància, s'ha d'imposar la pena de presó abans esmentada en la meitat superior. 318 Article redactat de conformitat amb l'article únic.98 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

519

Oposicions

Article 337319 El qui per qualsevol mitjà o procediment maltracti injustificadament un animal domèstic o amansit, i li causi la mort o lesions que li menyscabin greument la salut, ha de ser castigat amb la pena de tres mesos a un any de presó i inhabilitació especial d'un a tres anys per a l'exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals. 319 Article redactat de conformitat amb l'article únic.99 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

TÍTOL XVII Dels delictes contra la seguretat col∙lectiva CAPÍTOL II Dels incendis

Temari

SECCIÓ SEGONA Dels incendis forestals Article 352 Els qui incendiïn forests o masses forestals han de ser castigats amb les penes de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a divuit mesos. Si hi ha hagut perill per a la vida o la integritat física de les persones, cal castigar el fet d'acord amb l'article 351, imposant‐se, en tot cas, la pena de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. Article 353 1. Les penes que estableix l'article anterior s'han d'imposar en la meitat superior quan l'incendi tingui una gravetat especial, si es dóna alguna de les circumstàncies següents: 1r. Que afecti una superfície d'importància considerable. 2n. Que se'n derivin grans o greus efectes erosius en els sòls. 3r. Que alteri significativament les condicions de vida animal o vegetal o afecti algun espai natural protegit. 4t. En tot cas, quan s'ocasioni un deteriorament greu o una destrucció dels recursos afectats. 2. També s'han d'imposar les penes esmentades en la meitat superior quan l'autor actuï per obtenir un benefici econòmic amb els efectes derivats de l'incendi. Article 354 1. El qui cali foc a forests o masses forestals sense que arribi a propagar‐se'n l'incendi, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any i multa de sis a dotze mesos. 2. La conducta que preveu l'apartat anterior queda exempta de pena si l'incendi no es propaga per l'acció voluntària i positiva de l'autor Article 355 En tots els casos que preveu aquesta secció, els jutges o els tribunals poden decidir que la qualificació del sòl a les zones afectades per un incendi forestal no pugui modificar‐se dins un termini de fins a trenta anys. Igualment poden decidir que es limitin o se suprimeixin els usos que s'hi duien a terme, així com la intervenció administrativa de la fusta cremada procedent de l'incendi

520

Oposicions

CAPÍTOL III Dels delictes contra la salut pública Article 359 El qui, sense estar degudament autoritzat per fer‐ho, elabori substàncies nocives per a la salut o productes químics que puguin causar estralls, o en despatxi o subministri, o hi comerciï, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a professió o indústria per un termini de sis mesos a dos anys. Article 360 El qui, estant autoritzat per al tràfic de les substàncies o els productes a què fa referència l'article anterior, els despatxi o subministri sense complir amb les formalitats que preveuen les lleis i els reglaments respectius, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació per a professió o ofici de sis mesos a dos anys.

Temari

Article 361 Els qui expedeixin o despatxin medicaments deteriorats o caducats, o incompleixin les exigències tècniques relatives a la seva composició, estabilitat i eficàcia, o en substitueixin uns per uns altres, de manera que posin en perill la vida o la salut de les persones, han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa de sis a divuit mesos i inhabilitació especial per a professió o ofici de sis mesos a dos anys. Article 361 bis329 1. Els que, sense justificació terapèutica, prescriguin, proporcionin, dispensin, subministrin, administrin, ofereixin o facilitin a esportistes federats no competitius, esportistes no federats que practiquin l'esport per esbarjo, o esportistes que participin en competicions organitzades a Espanya per entitats esportives, substàncies o grups farmacològics prohibits, així com mètodes no reglamentaris, destinats a augmentar les seves capacitats físiques o a modificar els resultats de les competicions, que pel seu contingut, reiteració de la ingesta o altres circumstàncies concurrents, posin en perill la vida o la salut d'aquests, han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa de sis a divuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de dos a cinc anys. 2. S'han d'imposar les penes previstes a l'apartat anterior en la meitat superior quan el delicte es perpetri amb la concurrència d'alguna de les circumstàncies següents: 1a. Que la víctima sigui menor d'edat 2a. Que s'hagi utilitzat engany o intimidació. 3a. Que el responsable s'hagi aprofitat d'una relació de superioritat laboral o professional. 329 Article afegit per l'article 44 de la Llei orgànica 7/2006, de 21 de novembre, de protecció de la salut i de lluitacontra el dopatge a l'esport (BOE núm. 279, de 22 de novembre, i suplement en català núm. 26, de 24 de novembre).

Article 362 1. S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a tres anys, multa de sis a divuit mesos i inhabilitació especial per a professió o ofici d'un a tres anys: 1r. El qui alteri, en fabricar‐lo o elaborar‐lo o en un moment posterior, la quantitat, la dosi o la composició genuïna, segons el que s'hagi autoritzat o declarat, d'un medicament, de manera que el privi totalment o parcialment de la seva eficàcia terapèutica, i amb això posi en perill la

521

Oposicions

vida o la salut de les persones. 2n. El qui, amb ànim d'expendre'ls o utilitzar‐los de qualsevol manera, imiti o simuli medicaments o substàncies productores d'efectes beneficiosos per a la salut, els doni aparença de veritables, i amb això posi en perill la vida o la salut de les persones. 3r. El qui, sabent‐ne l'alteració i amb propòsit d'expendre'ls o destinar‐los a l'ús per altres persones, tingui en dipòsit els medicaments esmentats, els anunciï o en faci publicitat, els ofereixi, exhibeixi, vengui, faciliti o utilitzi de qualsevol forma, de manera que posi en perill la vida o la salut de les persones. 2. Les penes d'inhabilitació que preveuen aquest article i els anteriors han de ser de tres a sis anys si els fets els cometen farmacèutics, o els directors tècnics de laboratoris legalment autoritzats, en nom o representació dels quals actuïn. 3. En casos de summa gravetat, els jutges o els tribunals, ateses les circumstàncies personals de l'autor i les del fet, poden imposar les penes superiors en grau a les esmentades.

Temari

Article 363 S'han de castigar amb la pena de presó d'un a quatre anys, multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç per un termini de tres a sis anys els productors, els distribuïdors o els comerciants que posin en perill la salut dels consumidors: 1. Oferint al mercat productes alimentaris ometent o alterant els requisits que estableixen les lleis o els reglaments sobre caducitat o composició. 2. Fabricant o venent begudes o comestibles destinats al consum públic i nocius per a la salut. 3. Traficant amb gèneres corromputs. 4. Elaborant productes l'ús dels quals no estigui autoritzat i sigui perjudicial per a la salut, o comerciant‐hi. 5. Ocultant o sostraient efectes destinats a ser inutilitzats o desinfectats, per comerciar‐hi. Article 364 1. El qui adulteri amb additius o altres agents no autoritzats susceptibles de causar danys a la salut de les persones els aliments, les substàncies o les begudes destinades al comerç alimentari ha de ser castigat amb les penes de l'article anterior. Si el reu és el propietari o el responsable de producció d'una fàbrica de productes alimentaris, se li ha d'imposar, a més, la pena d'inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç de sis a deu anys. 2. S'ha d'imposar la mateixa pena a qui realitzi qualsevol de les conductes següents: 1a. Administrar als animals les carns o productes dels quals es destinin al consum humà substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones, o en dosis superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades. 2a. Sacrificar animals d'abastament o destinar els seus productes al consum humà, sabent que se'ls han administrat les substàncies que esmenta el número anterior. 3a. Sacrificar animals d'abastament als quals s'hagin aplicat tractaments terapèutics mitjançant les substàncies que esmenta l'apartat 1r. 4a. Despatxar per al consum públic les carns o els productes dels animals d'abastament sense respectar els períodes d'espera si n'hi ha de reglamentàriament previstos. Article 365 S'ha de castigar amb la pena de presó de dos a sis anys el qui enverini o adulteri amb substàncies infeccioses, o altres que puguin ser greument nocives per a la salut, les aigües potables o les substàncies alimentàries destinades a l'ús públic o al consum d'una col∙lectivitat de persones.

522

Oposicions

Article 366 En el cas dels articles anteriors, es pot imposar la mesura de clausura de l'establiment, de la fàbrica, del laboratori o del local per un termini de fins a cinc anys, i en els supòsits de gravetat extrema pot disposar‐se'n el tancament definitiu d'acord amb el que preveu l'article 129. Article 367 Si els fets que preveuen tots els articles anteriors es realitzen per imprudència greu, s'han d'imposar, respectivament, les penes inferiors en grau.

Temari

Article 368330 Els qui executin actes de conreu, elaboració o tràfic, o d'una altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il∙legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, o en posseeixin amb aquells fins, han de ser castigats amb les penes de presó de tres a sis anys i multa del tant al triple del valor de la droga objecte del delicte si es tracta de substàncies o productes que causen greu perjudici a la salut, i de presó d'un a tres anys i multa del tant al duple en els altres casos. No obstant el que disposa el paràgraf anterior, els tribunals poden imposar la pena inferior en grau a les assenyalades en atenció a l'escassa entitat del fet i a les circumstàncies personals del culpable. No es pot fer ús d'aquesta facultat si es dóna alguna de les circumstàncies a què es fa referència en els articles 369 bis i 370. 330 Article redactat de conformitat amb l'article únic.104 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 369331 1. S'han d'imposar les penes superiors en grau a les que assenyala l'article anterior i multa del quàdruple de la quantia quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 1a. El culpable sigui una autoritat, funcionari públic, facultatiu, treballador social, docent o educador i actuï en l'exercici del seu càrrec, professió o ofici. 2a. El culpable participi en altres activitats organitzades o l'execució de les quals es vegi facilitada per la comissió del delicte.332 3a. Els fets tinguin lloc en establiments oberts al públic pels responsables o empleats d'aquests.333 4a. Les substàncies a què es refereix l'article anterior es facilitin a menors de 18 anys, a disminuïts psíquics o a persones sotmeses a tractament de deshabituació o rehabilitació.334 5a. Sigui d'importància notòria la quantitat de les substàncies esmentades objecte de les conductes a què es refereix l'article anterior.335 6a. Aquestes substàncies s'adulterin, es manipulin o es barregin entre si o amb altres, i s'incrementi el possible dany a la salut.336 7a. Les conductes descrites a l'article anterior tinguin lloc en centres docents, en centres, establiments o unitats militars, en centres penitenciaris o en centres de deshabituació o rehabilitació, o en les seves proximitats.337 8a. El culpable empri violència o exhibeixi o faci servir armes per cometre el fet.338 10a. Suprimida339 2. En els casos que preveuen les circumstàncies 2a, 3a i 4a de l'apartat anterior d'aquest article, s'ha d'imposar a l'organització, associació o persona titular de l'establiment una multa del triple del valor de la droga objecte del delicte, el comís dels béns objecte del delicte i dels

523

Oposicions

productes i beneficis obtinguts directament o indirectament de l'acte delictiu i, a més, l'autoritat judicial pot decretar alguna de les mesures següents: 1a. La pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social, durant el temps que duri la més gran de les penes privatives de llibertat imposades. 2a. L'aplicació de les mesures que preveu l'article 129 d'aquest Codi. 331 Article redactat de conformitat amb l'article únic.128 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 332 Apartat 1, circumstància 2a, renumerada, arran de la supressió de l'anterior circumstància 2a, per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 333 Apartat 1, circumstància 3a, renumerada per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 334 Apartat 1, circumstància 4a, renumerada per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

335 Apartat 1, circumstància 5a, renumerada per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 336 Apartat 1, circumstància 6a, renumerada per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 337 Apartat 1, circumstància 7a, renumerada per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 338 Apartat 1, circumstància 8a, renumerada per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 339 Apartat 1, circumstància 10a, suprimida per l'article únic.105 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 369 bis340 Quan els fets descrits a l'article 368 els hagin realitzat els qui pertanyin a una organització delictiva, s'han d'imposar les penes de presó de nou a dotze anys i multa del tant al quàdruple del valor de la droga si es tracta de substàncies i productes que causen greu perjudici a la salut i de presó de quatre anys i sis mesos a deu anys i la mateixa multa en els altres casos. Als caps, encarregats o administradors de l'organització se'ls han d'imposar les penes superiors en grau a les assenyalades en el paràgraf primer. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes que recullen els dos articles anteriors, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa de dos a cinc anys, o del triple al quíntuple del valor de la droga quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de cinc anys. b) Multa d'un a tres anys, o del doble al quàdruple del valor de la droga quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de dos anys no inclosa a l'incís anterior. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 340 Article afegit per l'article únic.106 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

524

Oposicions

Article 370341 S'ha d'imposar la pena superior en un o dos graus a la que assenyala l'article 368 quan: 1r. S'utilitzin menors de 18 anys o disminuïts psíquics per cometre aquests delictes. 2n. Es tracti dels caps, administradors o encarregats de les organitzacions a què es refereix la circumstància 2a de l'apartat 1 de l'article 369.342 3r. Les conductes descrites a l'article 368 siguin d'extrema gravetat. Es consideren d'extrema gravetat els casos en què la quantitat de les substàncies a què es refereix l'article 368 excedeixi notablement la considerada de notòria importància, o s'hagin utilitzat vaixells, embarcacions o aeronaus com a mitjà de transport específic, o s'hagin portat a terme les conductes indicades simulant operacions de comerç internacional entre empreses, o es tracti de xarxes internacionals dedicades a aquest tipus d'activitats, o quan concorrin tres o més de les circumstàncies que preveu l'article 369.1.343 En els casos dels números 2n i 3r anteriors s'ha d'imposar als culpables, a més, una multa del triple del valor de la droga objecte del delicte.

Temari

341 Article redactat de conformitat amb l'article únic.129 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 342 Ordinal 2n redactat de conformitat amb l'article únic.107 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 343 Ordinal 3r, paràgraf 2n, redactat de conformitat amb l'article únic.107 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 371 1. El qui fabriqui, transporti, distribueixi, comerciï o tingui en poder seu equips, materials o substàncies enumerades en el quadre I i quadre II de la Convenció de Nacions Unides, feta a Viena el 20 de desembre de 1988, sobre el tràfic il∙lícit d'estupefaents i substàncies psicòtropes, i qualsevol altre producte addicionat al mateix conveni o que s'inclogui en altres convenis futurs de la mateixa naturalesa, ratificats per Espanya, sabent que s'utilitzaran en el cultiu, la producció o la fabricació il∙lícites de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, o per a aquestes finalitats, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis anys i multa del tant al triple del valor dels gèneres o efectes. 2. S'ha d'imposar la pena assenyalada en la meitat superior quan les persones que duguin a terme els fets descrits a l'apartat anterior pertanyin a una organització dedicada a les finalitats que s'hi assenyalen, i la pena superior en grau quan es tracti dels caps, administradors o encarregats d'aquestes organitzacions o associacions. En aquests casos, els jutges o tribunals han d'imposar, a més de les penes corresponents, la d'inhabilitació especial del reu per exercir la seva professió o indústria per un temps de tres a sis anys, i les altres mesures que preveu l'article 369.2.344 344 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.130 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 372 Si els fets que preveu aquest capítol els realitza un empresari, un intermediari en el sector financer, un facultatiu, un funcionari públic, un treballador social, un docent o un educador, en l'exercici del seu càrrec, professió o ofici, se li ha d'imposar, a més de la pena corresponent, la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, indústria o comerç, de

525

Oposicions

tres a deu anys. S'ha d'imposar la pena d'inhabilitació absoluta de deu a vint anys quan els fets esmentats els realitzi una autoritat o un agent seu, en l'exercici del seu càrrec. A aquest efecte, s'entén que són facultatius els metges, els psicòlegs, les persones en possessió d'un títol sanitari, els veterinaris, els farmacèutics i els seus dependents. Article 373 La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes que preveuen els articles 368 al 372 s'han de castigar amb la pena inferior en un a dos graus a la que correspon, respectivament, als fets que preveuen els preceptes anteriors.

Temari

Article 374345 1. En els delictes que preveuen els articles 301.1, paràgraf segon, i 368 a 372, a més de les penes que correspongui imposar pel delicte comès, són objecte de decomís les drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, els equips, materials i substàncies a què es refereix l'article 371, així com els béns, mitjans, instruments i guanys amb subjecció al que disposen l'article 127 d'aquest Codi i les normes especials següents: 1a. Les drogues, estupefaents i substàncies psicotròpiques han de ser destruïdes per l'autoritat administrativa sota la custòdia de la qual estiguin, una vegada fets els informes analítics pertinents i guardades mostres suficients, llevat que l'autoritat judicial competent n'hagi ordenat la conservació íntegra. Una vegada la sentència sigui ferma, s'han de destruir les mostres que s'hagin apartat, o destruir la totalitat del que s'hagi confiscat, en el cas que l'òrgan judicial competent n'hagi ordenat la conservació. 2a. A fi de garantir l'efectivitat del decomís, els béns, mitjans, instruments i guanys poden ser confiscats o embargats i posats en dipòsit per l'autoritat judicial des del moment de les primeres diligències. 3a. L'autoritat judicial pot acordar que, amb les degudes garanties per a la seva conservació i mentre se substancia el procediment, l'objecte del decomís, si és de comerç lícit, pugui ser utilitzat provisionalment per la policia judicial encarregada de la repressió del tràfic il∙legal de drogues. 4a. Si per qualsevol circumstància no és possible decomissar els béns i efectes assenyalats al paràgraf anterior, es pot acordar el comís d'altres per un valor equivalent. 5a. Quan els béns, mitjans, instruments i guanys del delicte hagin desaparegut del patrimoni dels presumptes responsables, es pot acordar el comís del seu valor sobre altres béns diferents fins i tot d'origen lícit, que pertanyin als responsables. 2. Els béns decomissats poden ser alienats, sense esperar el pronunciament de fermesa de la sentència, en els casos següents: a) Quan el propietari en faci exprés abandó. b) Quan la seva conservació pugui ser perillosa per a la salut o seguretat públiques, o donar lloc a una disminució important del seu valor, o afectar greument el seu ús i funcionament habituals. S'entenen inclosos els que sense sofrir un deteriorament material es depreciïn pel transcurs del temps. Quan es donin aquests casos, l'autoritat judicial n'ha d'ordenar l'alienació, d'ofici o a instància del ministeri fiscal, l'advocat de l'Estat o la representació processal de les comunitats autònomes, entitats locals o altres entitats públiques, i prèvia audiència de l'interessat. L'import de l'alienació, que s'ha de fer per qualsevol de les formes legalment previstes, queda dipositat a l'efecte del procés legal corresponent, una vegada deduïdes les despeses de qualsevol naturalesa que s'hagin produït. 3. En els delictes als quals es refereixen els apartats precedents, els jutges i tribunals que coneguin de la causa poden declarar la nul∙litat dels actes o negocis jurídics en virtut dels quals

526

Oposicions

s'hagin transmès, gravat o modificat la titularitat real o drets relatius als béns i efectes assenyalats als apartats anteriors. 4. Els béns, mitjans, instruments i guanys definitivament decomissats per sentència, que no poden ser aplicats a la satisfacció de les responsabilitats civils derivades del delicte ni de les costes processals, s'han d'adjudicar íntegrament a l'Estat 345 Article redactat de conformitat amb l'article únic.131 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 375 Les condemnes de jutges o els tribunals estrangers per delictes de la mateixa naturalesa que els que preveuen els articles 368 al 372 d'aquest capítol produeixen els efectes de reincidència, llevat que l'antecedent penal hagi estat cancel∙lat o pugui ser‐ho d'acord amb el dret espanyol.

Temari

Article 376346 En els casos que preveuen els articles 368 a 372, els jutges o tribunals, raonant‐ho en la sentència, poden imposar la pena inferior en un o dos graus a la que assenyala la llei per al delicte de què es tracti, sempre que el subjecte hagi abandonat voluntàriament les seves activitats delictives i hagi col∙laborat activament amb les autoritats o els seus agents per impedir la producció del delicte, o bé per obtenir proves decisives per identificar o capturar altres responsables o per impedir l'actuació o el desenvolupament de les organitzacions o associacions a les quals hagi pertangut o amb les quals hagi col∙laborat. Igualment, en els casos que preveuen els articles 368 a 372, els jutges o tribunals poden imposar la pena inferior en un o dos graus al reu que, sent drogodependent en el moment de cometre els fets, acrediti suficientment que ha finalitzat amb èxit un tractament de deshabituació, sempre que la quantitat de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques no sigui d'importància notòria o d'extrema gravetat. 346 Article redactat de conformitat amb l'article únic.132 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 377 Per determinar la quantia de les multes que s'imposin en aplicació dels articles 368 al 372, el valor de la droga objecte del delicte o dels gèneres o efectes intervinguts és el preu final del producte o, si s'escau, la recompensa o el guany que el reu hagi obtingut o hagi pogut obtenir. Article 378 Els pagaments que faci el penat per un o diversos dels delictes a què fan referència els articles 368 a 372 s'han d'imputar per l'ordre següent: 1r. A la reparació del dany causat i indemnització de perjudicis. 2n. A la indemnització de l'Estat per l'import de les despeses que s'hagin fet per compte seu en la causa. 3r. A la multa. 4t. A les costes de l'acusador particular o privat quan en la sentència se n'imposi el pagament. 5è. A les altres costes processals, fins i tot les de la defensa del processat, sense preferència entre els interessats.

527

TÍTOL XVIII De les falsedats

Oposicions

CAPÍTOL I De la falsificació de moneda i efectes timbrats

Temari

Article 386358 Ha de ser castigat amb la pena de presó de vuit a 12 anys i multa del dècuple del valor aparent de la moneda: 1r. El qui alteri la moneda o fabriqui moneda falsa. 2n. El qui introdueixi al país o exporti moneda falsa o alterada. 3r. El qui transporti, expengui o distribueixi, en connivència amb el falsificador, alterador, introductor o exportador, moneda falsa o alterada. La tinença de moneda falsa per expendre‐la o distribuir‐la es castiga amb la pena inferior en un o dos graus, atenent el valor d'aquella i el grau de connivència amb els autors esmentats en els números anteriors. S'imposa la mateixa pena al qui, sabent‐la falsa, adquireixi moneda a fi de posar‐la en circulació. El qui, havent rebut de bona fe moneda falsa, l'expengui o la distribueixi després de constar‐li la seva falsedat, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 24 mesos, si el valor aparent de la moneda és superior a 400 euros. Si el culpable pertany a una societat, organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que es dediqui a la realització d'aquestes activitats, el jutge o tribunal pot imposar alguna o algunes de les conseqüències que preveu l'article 129 d'aquest Codi. 358 Article redactat de conformitat amb l'article únic.136 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 387359 Als efectes de l'article anterior, s'entén per moneda la metàl∙lica i el paper moneda de curs legal. S'equiparen a la moneda nacional les d'altres països de la Unió Europea i les estrangeres. 359 Article redactat de conformitat amb l'article únic.113 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 388 La condemna d'un tribunal estranger, imposada per un delicte de la mateixa naturalesa dels que comprèn aquest capítol, s'ha d'equiparar a les sentències dels jutges o els tribunals espanyols quant a la reincidència, llevat que l'antecedent penal hagi estat cancel∙lat o pugui ser‐ho d'acord amb el dret espanyol. Article 389360 El qui falsifiqui o expengui, en connivència amb el falsificador, segells de correus o efectes timbrats, o els introdueixi a Espanya coneixent‐ne la falsedat, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys. L'adquirent de bona fe de segells de correus o efectes timbrats que, coneixent‐ne la falsedat, els distribueixi o utilitzi en una quantitat superior a 400 euros ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 24 mesos.

528

Oposicions

360 Article redactat de conformitat amb l'article únic.138 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL II De les falsedats documentals SECCIÓ PRIMERA De la falsificació de documents públics, oficials i mercantils i dels despatxos transmesos per serveis de telecomunicació

Temari

Article 390 1. S'ha de castigar amb les penes de presó de tres a sis anys, multa de sis a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per un termini de dos a sis anys l'autoritat o el funcionari públic que, en l'exercici de les seves funcions, cometi falsedat: 1r. Alterant un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter essencial. 2n. Simulant un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat. 3r. Suposant en un acte la intervenció de persones que no hi han intervingut, o atribuint a les que hi han intervingut declaracions o manifestacions diferents de les que hagin fet. 4t. Faltant a la veritat en la narració dels fets. 2. S'ha de castigar amb les mateixes penes que esmenta l'apartat anterior el responsable de qualsevol confessió religiosa que incorri en alguna de les conductes que descriuen els números anteriors, respecte d'actes i documents que puguin produir efecte en l'estat de les persones o en l'ordre civil. Article 391 L'autoritat o el funcionari públic que per imprudència greu incorri en alguna de les falsedats que preveu l'article anterior o faci que les cometi altri, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a un any. Article 392361 1. El particular que cometi en un document públic, oficial o mercantil, alguna de les falsedats que descriuen els tres primers números de l'apartat 1 de l'article 390, ha de ser castigat amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos. 2. Les mateixes penes s'han d'imposar al qui, sense haver intervingut en la falsificació, trafiqui de qualsevol manera amb un document d'identitat fals. S'ha d'imposar la pena de presó de sis mesos a un any i multa de tres a sis mesos al qui faci ús, conscientment, d'un document d'identitat fals. Aquesta disposició és aplicable encara que el document d'identitat fals aparegui com a pertanyent a un altre Estat de la Unió Europea o a un tercer Estat o hagi estat falsificat o adquirit en un altre Estat de la Unió Europea o en un tercer Estat si és utilitzat o es trafica amb aquest a Espanya. 361 Article redactat de conformitat amb l'article únic.114 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

529

Oposicions

Article 393 El qui, sabent‐ne la falsedat, presenti en un judici un document fals dels que comprenen els articles precedents, o l'usi per perjudicar a altri, ha de ser castigat amb la pena inferior en grau a la fixada per als falsificadors. Article 394 1. L'autoritat o el funcionari públic encarregat dels serveis de telecomunicació que suposi o falsifiqui un despatx telegràfic o un altre propi d'aquests serveis incorre en la pena de presó de sis mesos a tres anys i inhabilitació especial per un termini de dos a sis anys. 2. El qui, sabent‐ne la falsedat, usi el despatx fals per perjudicar a altri ha de ser castigat amb la pena inferior en grau a la fixada per als falsificadors. SECCIÓ SEGONA De la falsificació de documents privats

Temari

Article 395 El qui, per perjudicar a altri, cometi en un document privat alguna de les falsedats que preveuen els tres primers números de l'apartat 1 de l'article 390 ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. Article 396 El qui, sabent‐ne la falsedat, presenti en un judici un document fals dels que comprèn l'article anterior, o l'usi per perjudicar a altri, incorre en la pena inferior en grau a la fixada per als falsificadors. SECCIÓ TERCERA De la falsificació de certificats Article 397 El facultatiu que expedeixi un certificat fals ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos. Article 398 L'autoritat o el funcionari públic que expedeixi un certificat fals ha de ser castigat amb la pena de suspensió de sis mesos a dos anys. Article 399362 1. El particular que falsifiqui una certificació de les designades en els articles anteriors ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos. 2. La mateixa pena s'ha d'imposar al qui faci ús, conscientment, de la certificació, així com al qui, sense haver intervingut en la falsificació, trafiqui amb aquesta de qualsevol manera. 3. Aquesta disposició és aplicable encara que el certificat aparegui com a pertanyent a un altre Estat de la Unió Europea o a un tercer Estat o hagi estat falsificat o adquirit en un altre Estat de la Unió Europea o en un tercer Estat si és utilitzat a Espanya. 362 Article redactat de conformitat amb l'article únic.115 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

530

Oposicions

SECCIÓ QUARTA363 De la falsificació de targetes de crèdit i dèbit i xecs de viatge 363 Secció afegida per l'article únic.116 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 399 bis364 1. El qui alteri, copiï, reprodueixi o de qualsevol altra manera falsifiqui targetes de crèdit o dèbit o xecs de viatge ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys. S'ha d'imposar la pena en la meitat superior quan els efectes falsificats afectin una generalitat de persones o quan els fets es cometin en el marc d'una organització criminal dedicada a aquestes activitats. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes anteriors, se li ha d'imposar la pena de multa de dos a cinc anys. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 2. La tinença de targetes de crèdit o dèbit o xecs de viatge falsificats destinats a la distribució o el tràfic ha de ser castigada amb la pena assenyalada a la falsificació. 3. El qui sense haver intervingut en la falsificació utilitzi, en perjudici d'un altre i coneixent‐ne la falsedat, targetes de crèdit o dèbit o xecs de viatge falsificats ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a cinc anys. 364 Article afegit per l'article únic.117 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL III Disposicions generals365 365 Rúbrica redactada de conformitat amb l'article únic.118 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 400 La fabricació o la tinença d'estris, de materials, d'instruments, de substàncies, de màquines, de programes d'ordinador o d'aparells, específicament destinats a cometre els delictes que descriuen els capítols anteriors, s'ha de castigar amb la pena fixada en cada cas per als autors. Article 400 bis366 En els casos que descriuen els articles 392, 393, 394, 396 i 399 d'aquest Codi també s'entén per ús de document, despatx, certificació o document d'identitat falsos l'ús dels corresponents documents, despatxos, certificacions o documents d'identitat autèntics realitzat per qui no estigui legitimat per utilitzar‐los. 366 Article afegit per l'article únic.118 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

531

Oposicions

CAPÍTOL IV De la usurpació de l'estat civil Article 401 El qui usurpi l'estat civil d'altre ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys. CAPÍTOL V De la usurpació de funcions públiques i de l'intrusisme Article 402 El qui il∙legítimament exerceixi actes propis d'una autoritat o d'un funcionari públic atribuint‐se caràcter oficial ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a tres anys.

Temari

Article 403 El qui exerceixi actes propis d'una professió sense posseir el títol acadèmic corresponent expedit o reconegut a Espanya d'acord amb la legislació vigent incorre en la pena de multa de sis a dotze mesos. Si l'activitat professional desenvolupada exigeix un títol oficial que acrediti la capacitació necessària i habiliti legalment per exercir‐la, i no es posseeix aquest títol, s'ha d'imposar la pena de multa de tres a cinc mesos. Si el culpable, a més, s'atribueix públicament la qualitat de professional emparada pel títol esmentat, se li ha d'imposar la pena de presó de sis mesos a dos anys. TÍTOL XIX Delictes contra l'Administració pública CAPÍTOL I De la prevaricació dels funcionaris públics i altres comportaments injustos Article 404 L'autoritat o el funcionari públic que, sabent‐ne la injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de set a deu anys. Article 405 L'autoritat o el funcionari públic que, en l'exercici de la seva competència i sabent‐ne la il∙legalitat, proposi, nomeni o doni possessió per exercir un determinat càrrec públic a qualsevol persona sense que hi concorrin els requisits legalment establerts per fer‐ho, ha de ser castigat amb les penes de multa de tres a vuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. Article 406 La mateixa pena de multa s'ha d'imposar a la persona que accepti la proposta, el nomenament o la presa de possessió que esmenta l'article anterior, sabent que no té els requisits exigibles legalment.

532

CAPÍTOL II De l'abandó de destinació i de l'omissió del deure de perseguir delictes

Oposicions

Article 407 1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes compresos en els títols XXI, XXII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys i inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis a deu anys. Si ha abandonat la destinació per tal de no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys. 2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.

Temari

Article 408 L'autoritat o el funcionari que, faltant a l'obligació del seu càrrec, deixi intencionadament de promoure la persecució dels delictes de què tingui notícia o dels seus responsables incorre en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. Article 409 Les autoritats o els funcionaris públics que promoguin, dirigeixin o organitzin l'abandó col∙lectiu i manifestament il∙legal d'un servei públic han de ser castigats amb la pena de multa de vuit a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. Les autoritats o els funcionaris públics que merament prenguin part en l'abandó col∙lectiu o manifestament il∙legal d'un servei públic essencial i amb perjudici greu d'aquest servei o de la comunitat, han de ser castigats amb la pena de multa de vuit a dotze mesos. CAPÍTOL III De la desobediència i denegació d'auxili Article 410 1. Les autoritats o els funcionaris públics que es neguin obertament a complir degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins de l'àmbit de la respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorren en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. 2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, les autoritats o els funcionaris no incorren en responsabilitat criminal pel fet de no complir un manament que constitueixi una infracció manifesta, clara i terminant d'un precepte de llei o de qualsevol altra disposició general. Article 411 L'autoritat o el funcionari públic que, havent suspès, per qualsevol motiu que no sigui el que expressa l'apartat segon de l'article anterior, l'execució de les ordres dels seus superiors, les desobeeixi després que aquells n'hagin desaprovat la suspensió, incorre en les penes de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys.

533

Temari

Oposicions

Article 412 1. El funcionari públic que, havent estat requerit per l'autoritat competent, no presti l'auxili degut a l'Administració de justícia o a un altre servei públic incorre en les penes de multa de tres a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. 2. Si el requerit és una autoritat, un cap o un responsable d'una força pública o un agent de l'autoritat, s'han d'imposar les penes de multa de dotze a divuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de dos a tres anys. 3. L'autoritat o el funcionari públic que, havent estat requerit per un particular per prestar algun auxili a què estigui obligat per raó del seu càrrec per evitar un delicte contra la vida de les persones, s'abstingui de prestar‐lo, ha de ser castigat amb la pena de multa de divuit a vint‐ i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de tres a sis anys. Si es tracta d'un delicte contra la integritat, la llibertat sexual, la salut o la llibertat de les persones, s'ha de castigar amb la pena de multa de dotze a divuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic d'un a tres anys. En cas que el requeriment sigui per evitar qualsevol altre delicte o un altre mal, s'ha de castigar amb la pena de multa de tres a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. CAPÍTOL IV De la infidelitat en la custòdia de documents i de la violació de secrets Article 413 L'autoritat o el funcionari públic que, sabent‐ho, sostregui, destrueixi, inutilitzi o oculti, totalment o parcialment, documents la custòdia dels quals li estigui encomanada per raó del seu càrrec, incorre en les penes de presó d'un a quatre anys, multa de set a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de tres a sis anys. Article 414 1. L'autoritat o el funcionari públic que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la custòdia de documents l'accés als quals hagi estat restringit per l'autoritat competent, i que, sabent‐ho, destrueixi o inutilitzi els mitjans disposats per impedir‐hi l'accés o en consenti la destrucció o inutilització, incorre en la pena de presó de sis mesos a un any o multa de sis a vint‐i‐quatre mesos i, en qualsevol cas, inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys. 2. El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans a què fa referència l'apartat anterior ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a divuit mesos. Article 415 L'autoritat o el funcionari públic no comprès en l'article anterior que, sabent‐ho i sense l'autorització pertinent, accedeixi o permeti accedir a documents secrets la custòdia dels quals li hagi estat confiada per raó del seu càrrec, incorre en la pena de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys. Article 416 S'han de castigar amb les penes de presó o multa immediatament inferiors a les respectivament fixades en els tres articles anteriors els particulars encarregats accidentalment

534

Oposicions

de despatxar o custodiar documents, per comissió del Govern o de les autoritats o dels funcionaris públics als quals hagin estat confiats per raó del seu càrrec, que incorrin en les conductes que s'hi descriuen. Article 417 1. L'autoritat o el funcionari públic que reveli secrets o informacions que conegui per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats incorre en la pena de multa de dotze a divuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys. Si de la revelació a què fa referència el paràgraf anterior en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a tres anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de tres a cinc anys. 2. Si es tracta de secrets d'un particular, les penes han de ser les de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a divuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys.

Temari

Article 418 El particular que aprofiti per a si mateix o per a un tercer el secret o la informació privilegiada que obtingui d'un funcionari públic o d'una autoritat ha de ser castigat amb una multa del tant al triple del benefici que ha obtingut o facilitat. Si en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a sis anys. CAPÍTOL V Del suborn de funcionari Article 419367 L'autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d'un tercer, rebi o sol∙liciti, per si mateix o per una persona interposada, donació, favor o retribució de qualsevol classe o accepti oferiment o promesa per realitzar en l'exercici del seu càrrec un acte contrari als deures inherents a aquest o per no realitzar o endarrerir injustificadament el que hagi de practicar, incorre en la pena de presó de tres a sis anys, multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de set a dotze anys, sense perjudici de la pena corresponent a l'acte realitzat, omès o endarrerit per raó de la retribució o promesa, si és constitutiu de delicte. 367 Article redactat de conformitat amb l'article únic.119 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 420368 L'autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d'un tercer, rebi o sol∙liciti, per si mateix o per una persona interposada, donació, favor o retribució de qualsevol classe o accepti oferiment o promesa per realitzar un acte propi del seu càrrec, incorre en la pena de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de tres a set anys. 368 Article redactat de conformitat amb l'article únic.120 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

535

Oposicions

Article 421369 Les penes que assenyalen els articles precedents també s'han d'imposar quan la donació, favor o retribució els rebi o els sol∙liciti l'autoritat o funcionari públic, en els seus casos respectius, com a recompensa per la conducta que descriuen els articles esmentats. 369 Article redactat de conformitat amb l'article únic.121 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 422370 L'autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d'un tercer, admeti, per si mateix o per una persona interposada, donació o regal que li siguin oferts en consideració al seu càrrec o funció, incorre en la pena de presó de sis mesos a un any i suspensió de feina i càrrec públic d'un a tres anys. 370 Article redactat de conformitat amb l'article únic.122 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 423371 El que disposen els articles precedents és aplicable igualment als jurats, àrbitres, pèrits, administradors o interventors designats judicialment, o a qualssevol persones que participin en l'exercici de la funció pública. 371 Article redactat de conformitat amb l'article únic.123 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 424372 1. El particular que ofereixi o lliuri una donació o retribució de qualsevol altra classe a una autoritat, funcionari públic o persona que participi en l'exercici de la funció pública perquè realitzi un acte contrari als deures inherents al seu càrrec o un acte propi del seu càrrec, perquè no realitzi o endarrereixi el que hagi de practicar, o en consideració al seu càrrec o funció, ha de ser castigat en els seus casos respectius amb les mateixes penes de presó i multa que l'autoritat, funcionari o persona corrompuda. 2. Quan un particular lliuri la donació o retribució atenent la sol∙licitud de l'autoritat, funcionari públic o persona que participi en l'exercici de la funció pública, se li han d'imposar les mateixes penes de presó i multa que els corresponguin a ells. 3. Si l'actuació aconseguida o pretesa de l'autoritat o funcionari té relació amb un procediment de contractació, de subvencions o de subhastes convocats per les administracions o ens públics, s'ha d'imposar al particular i, si s'escau, a la societat, associació o organització a què representa la pena d'inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques, per contractar amb ens, organismes o entitats que formin part del sector públic i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social per un temps de tres a set anys. 372 Article redactat de conformitat amb l'article únic.124 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 425373 Quan el suborn es doni en una causa criminal a favor del reu per part del seu cònjuge o una altra persona a qui estigui lligat de forma estable per una relació d'afectivitat anàloga, o d'algun ascendent, descendent o germà per naturalesa, per adopció o afins en els mateixos graus, s'ha d'imposar al subornador la pena de presó de sis mesos a un any.

536

373 Article redactat de conformitat amb l'article únic.125 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Oposicions

Article 426374 Queda exempt de pena pel delicte de suborn de funcionari el particular que, havent accedit ocasionalment a la sol∙licitud de donació o una altra retribució realitzada per una autoritat o un funcionari públic, denunciï el fet a l'autoritat que tingui el deure d'investigar‐lo abans que s'obri el procediment, sempre que no hagin transcorregut més de dos mesos des de la data dels fets. 374 Article redactat de conformitat amb l'article únic.126 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 427375 1. El que disposen els articles precedents també és aplicable quan els fets siguin imputats o afectin els funcionaris de la Unió Europea o els funcionaris nacionals d'un altre Estat membre de la Unió. A aquests efectes s'entén que és funcionari de la Unió Europea: 1r. Tota persona que tingui la condició de funcionari o d'agent contractat en el sentit de l'Estatut dels funcionaris de les Comunitats Europees o del Règim aplicable a altres agents de la Unió Europea. 2n. Tota persona posada a disposició de la Unió Europea pels estats membres o per qualsevol organisme públic o privat que hi exerceixi funcions equivalents a les que exerceixen els funcionaris o altres agents de la Unió Europea. 3r. Els membres d'organismes creats de conformitat amb els Tractats constitutius de les Comunitats Europees, així com el personal dels organismes esmentats, en la mesura que l'Estatut dels funcionaris de les Comunitats Europees o el Règim aplicable a altres agents de la Unió Europea no els sigui aplicable. Així mateix, s'entén per funcionari nacional d'un altre Estat membre de la Unió el que tingui aquesta condició amb els fins de l'aplicació del dret penal de l'Estat membre esmentat. 2. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes que recull aquest capítol, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa de dos a cinc anys, o del triple al quíntuple del benefici obtingut quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de cinc anys. b) Multa d'un a tres anys, o del doble al quàdruple del benefici obtingut quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de més de dos anys de privació de llibertat no inclosa a l'incís anterior. c) Multa de sis mesos a dos anys, o del doble al triple del benefici obtingut si la quantitat resultant és més elevada, en la resta dels casos. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 375 Article redactat de conformitat amb l'article únic.127 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

537

CAPÍTOL VI Del tràfic d'influències

Oposicions

Article 428376 El funcionari públic o autoritat que influeixi en un altre funcionari públic o autoritat prevalent‐ se de l'exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra situació derivada de la seva relació personal o jeràrquica amb aquest o amb un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer, incorre en les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de tres a sis anys. Si obté el benefici perseguit, aquestes penes s'han d'imposar en la meitat superior. 376 Article redactat de conformitat amb l'article únic.128 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 429377 El particular que influeixi en un funcionari públic o autoritat prevalent‐se de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb aquest o amb un altre funcionari públic o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer ha de ser castigat amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut. Si obté el benefici perseguit, aquestes penes s'han d'imposar en la meitat superior. 377 Article redactat de conformitat amb l'article únic.129 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 430 Els qui s'ofereixin a realitzar les conductes que descriuen els articles anteriors i sol∙licitin de tercers obsequis, presents o qualsevol altra remuneració, o acceptin un oferiment o una promesa, han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis d'aquest Codi una persona jurídica sigui responsable dels delictes recollits en aquest capítol, se li ha d'imposar la pena de multa de sis mesos a dos anys.378 Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33.379 378 Paràgraf 2n redactat de conformitat amb l'article únic.130 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 379 Paràgraf 3r afegit per l'article únic.130 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 431 En tots els casos que preveuen aquest capítol i l'anterior, els obsequis, presents o regals han de caure en comís.

538

Oposicions

CAPÍTOL VII De la malversació

Temari

Article 432 1. L'autoritat o el funcionari públic que, amb ànim de lucre, sostregui o consenti que un tercer, amb el mateix ànim, sostregui els cabals o efectes públics que tingui a càrrec seu per raó de les seves funcions incorre en la pena de presó de tres a sis anys i inhabilitació absoluta per un termini de sis a deu anys. 2. S'ha d'imposar la pena de presó de quatre a vuit anys i la d'inhabilitació absoluta per un termini de deu a vint anys si la malversació revesteix una gravetat especial atesos el valor de les quantitats sostretes i el dany o l'entorpiment produït al servei públic. Les mateixes penes s'han d'aplicar si les coses malversades han estat declarades de valor històric o artístic, o si es tracta d'efectes destinats a alleujar alguna calamitat pública. 3. Quan la sostracció no assoleixi la quantitat de 4.000 euros, s'han d'imposar les penes de multa superior a dos i fins a quatre mesos, presó de sis mesos a tres anys i suspensió de feina o càrrec públic per un temps de fins a tres anys.380 380 Apartat 3 redactat de conformitat amb l'article únic.139 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qualnes modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 433 L'autoritat o el funcionari públic que destini a usos aliens a la funció pública els cabals o efectes posats al seu càrrec per raó de les seves funcions incorre en la pena de multa de sis a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a tres anys. Si el culpable no reintegra l'import del que ha distret dins dels deu dies següents al de la incoació del procés, se li han d'imposar les penes de l'article anterior. Article 434 L'autoritat o el funcionari públic que, amb ànim de lucre propi o aliè i amb perjudici greu per a la causa pública, doni una aplicació privada a béns mobles o immobles que pertanyin a qualsevol administració o entitat estatal, autonòmica o local o organismes dependents d'alguna d'aquestes, incorre en les penes de presó d'un a tres anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de tres a sis anys. Article 435 Les disposicions d'aquest capítol són extensives: 1r. Als qui estiguin encarregats, per qualsevol concepte, de fons, rendes o efectes de les administracions públiques. 2n. Als particulars legalment designats com a dipositaris de cabals o efectes públics. 3r. Als administradors o dipositaris de diners o béns embargats, segrestats o dipositats per l'autoritat pública, encara que pertanyin a particulars.

539

Oposicions

CAPÍTOL VIII Dels fraus i exaccions il∙legals Article 436381 L'autoritat o funcionari públic que, intervenint per raó del seu càrrec en qualssevol dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d'efectes o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre artifici per defraudar qualsevol ens públic, incorre en les penes de presó d'un a tres anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de sis a deu anys. Al particular que s'hagi concertat amb l'autoritat o funcionari públic se li ha d'imposar la mateixa pena de presó que a aquests, així com la d'inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques, per contractar amb ens, organismes o entitats que formin part del sector públic i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social per un temps de dos a cinc anys.

Temari

381 Article redactat de conformitat amb l'article únic.131 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual esmodifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 437 L'autoritat o el funcionari públic que exigeixi, directament o indirectament, drets, tarifes per aranzels o minutes que no siguin deguts o en una quantia major a la fixada legalment ha de ser castigat, sens perjudici dels reintegraments a què estigui obligat, amb les penes de multa de sis a vint‐i‐quatre mesos i de suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a quatre anys. Article 438 L'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, cometi algun delicte d'estafa o apropiació indeguda incorre en les penes fixades respectivament per a aquests delictes, en la meitat superior, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a sis anys. CAPÍTOL IX De les negociacions i les activitats prohibides als funcionaris públics i dels abusos en l'exercici de la seva funció Article 439382 L'autoritat o funcionari públic que, havent d'intervenir per raó del seu càrrec en qualsevol classe de contracte, assumpte, operació o activitat, s'aprofiti de tal circumstància per forçar o facilitar‐se qualsevol forma de participació, directa o per una persona interposada, en aquests negocis o actuacions, incorre en la pena de presó de sis mesos a dos anys, multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps d'un a quatre anys. 382 Article redactat de conformitat amb l'article únic.132 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

540

Oposicions

Article 440 Els perits, els àrbitres i els comptadors partidors que es comportin de la manera que preveu l'article anterior respecte dels béns o les coses en la taxació, la partició o l'adjudicació dels quals hagin intervingut, i els tutors, curadors o marmessors, respecte dels que pertanyin als seus pupils o testamentaries, han de ser castigats amb la pena de multa de dotze a vint‐i‐ quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, guarda, tutela o curatela, segons els casos, per un termini de tres a sis anys. Article 441 L'autoritat o el funcionari públic que, tret dels casos que admeten les lleis o els reglaments, realitzi, per si mateix o per mitjà d'una persona interposada, una activitat professional o d'assessorament permanent o accidental, sota la dependència o al servei d'entitats privades o de particulars, en un assumpte en què hagi d'intervenir o hagi intervingut per raó del seu càrrec, o que es tramiti, resolgui o sobre el qual s'informi a l'oficina o centre directiu on estigui destinat o del qual depengui, incorre en les penes de multa de sis a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys.

Temari

Article 442 L'autoritat o el funcionari públic que usi un secret que conegui per raó del seu ofici o càrrec, o una informació privilegiada, amb ànim d'obtenir un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer, incorre en les penes de multa del tant al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a quatre anys. Si obté el benefici perseguit s'han d'imposar les penes en la meitat superior. Si en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a sis anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de set a deu anys. Als efectes d'aquest article, s'entén per informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó de l'ofici o càrrec públic i que no hagi estat notificada, publicada o divulgada. Article 443383 1. Ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a dos anys i inhabilitació absoluta per un temps de sis a 12 anys, l'autoritat o funcionari públic que sol∙liciti sexualment una persona que, per a si mateixa o per al seu cònjuge o una altra persona amb la qual estigui lligada de forma estable per una relació d'afectivitat anàloga, ascendent, descendent, germà, per naturalesa, per adopció, o afí en els mateixos graus, tingui pretensions pendents de la resolució d'aquell o sobre les quals hagi d'evacuar informe o elevar consulta al seu superior. 2. El funcionari d'institucions penitenciàries o de centres de protecció o correcció de menors que sol∙liciti sexualment una persona subjecta a la seva guarda ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys i inhabilitació absoluta per un temps de sis a 12 anys. 3. Incorren en les mateixes penes quan la persona sol∙licitat sigui ascendent, descendent, germà, per naturalesa, per adopció, o afins en els mateixos graus d'una persona que tingui sota la seva guarda. També incorre en aquestes penes quan la persona sol∙licitada sigui cònjuge d'una persona que tingui sota la seva guarda o hi estigui lligada de forma estable per una relació d'afectivitat anàloga. 383 Article redactat de conformitat amb l'article únic.140 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

541

Oposicions

Article 444384 Les penes que preveu l'article anterior s'han d'imposar sense perjudici de les que corresponguin pels delictes contra la llibertat sexual efectivament comesos. 384 Article redactat de conformitat amb l'article únic.141 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL X385 Dels delictes de corrupció en les transaccions comercials internacionals 385 Capítol afegit per l'article únic.142 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Temari

Article 445386 1. Els qui mitjançant l'oferiment, promesa o concessió de qualsevol benefici indegut, pecuniari o d'una altra classe, corrompin o intentin corrompre, per si mateixos o per una persona interposada, els funcionaris públics estrangers o d'organitzacions internacionals, en benefici d'aquests o d'un tercer, o atenguin les seves sol∙licituds en aquest sentit, amb la finalitat que actuïn o s'abstinguin d'actuar en relació amb l'exercici de funcions públiques per aconseguir o conservar un contracte o un altre benefici irregular en la realització d'activitats econòmiques internacionals, han de ser castigats amb les penes de presó de dos a sis anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos, llevat que el benefici obtingut sigui superior a la quantitat resultant, cas en què la multa ha de ser del tant al duple de l'import del benefici esmentat. A més de les penes assenyalades, s'ha d'imposar al responsable la pena de prohibició de contractar amb el sector públic, així com la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social, i la prohibició d'intervenir en transaccions comercials de transcendència pública per un període de set a dotze anys. Les penes que preveuen els paràgrafs anteriors s'han d'imposar en la meitat superior si l'objecte del negoci versa sobre béns o serveis humanitaris o qualssevol altres de primera necessitat. 2. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis d'aquest Codi una persona jurídica sigui responsable d'aquest delicte, se li ha d'imposar la pena de multa de dos a cinc anys, o la del triple al quíntuple del benefici obtingut si la quantitat resultant és més elevada. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 3. Als efectes d'aquest article s'entén per funcionari públic estranger: a) Qualsevol persona que tingui un càrrec legislatiu, administratiu o judicial d'un país estranger, tant per nomenament com per elecció. b) Qualsevol persona que exerceixi una funció pública per a un país estranger, inclòs un organisme públic o una empresa pública. c) Qualsevol funcionari o agent d'una organització internacional pública. 386 Article redactat de conformitat amb l'article únic.133 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

542

TÍTOL XX Delictes contra l'Administració de justícia

Oposicions

CAPÍTOL I De la prevaricació

Temari

Article 446 El jutge o el magistrat que, sabent‐ho, dicti una sentència o una resolució injusta ha de ser castigat: 1r. Amb la pena de presó d'un a quatre anys si es tracta d'una sentència injusta contra el reu en una causa criminal per delicte i la sentència no ha arribat a executar‐se, i amb la mateixa pena en la meitat superior i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos si s'ha executat. En els dos casos s'ha d'imposar, a més, la pena d'inhabilitació absoluta per un termini de deu a vint anys. 2n. Amb la pena de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis a deu anys, si es tracta d'una sentència injusta contra el reu dictada en un procés per falta. 3r. Amb la pena de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de deu a vint anys, quan dicti qualsevol altra sentència o resolució injustes. Article 447 El jutge o el magistrat que per imprudència greu o ignorància inexcusable dicti una sentència o resolució manifestament injusta incorre en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a sis anys. Article 448 El jutge o el magistrat que es negui a jutjar, sense al∙legar cap causa legal, o sota el pretext d'obscuritat, d'insuficiència o de silenci de la llei, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a quatre anys. Article 449 1. El jutge, el magistrat o el secretari judicial culpable de retard maliciós en l'Administració de justícia incorre en la mateixa pena que fixa l'article anterior. S'ha d'entendre per maliciós el retard provocat per aconseguir qualsevol finalitat il∙legítima. 2. Quan el retard sigui imputable a un funcionari diferent dels que esmenta l'apartat anterior, se li ha d'imposar la pena indicada en la meitat inferior. CAPÍTOL II De l'omissió dels deures d'impedir delictes o de promoure'n la persecució Article 450 1. El qui, tot i poder‐ho fer amb la seva intervenció immediata i sense risc propi o aliè, no impedeixi la comissió d'un delicte que afecti les persones en la seva vida, integritat o salut, llibertat o llibertat sexual, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si el delicte és contra la vida, i la de multa de sis a vint‐i‐quatre mesos en els altres casos, llevat que al delicte no impedit li correspongui una penal igual o menor, cas en què s'ha d'imposar la pena inferior en grau a la d'aquell.

543

Oposicions

2. En les mateixes penes incorre qui, tot i poder‐ho fer, no acudeixi a l'autoritat o als seus agents perquè impedeixin un delicte dels que preveu l'apartat anterior i de la comissió pròxima o actual del qual tingui notícia.

Temari

CAPÍTOL III De l'encobriment Article 451 S'ha de castigar amb la pena de presó de sis mesos a tres anys el qui, sabent que s'ha comès un delicte i sense haver‐hi intervingut com a autor o còmplice, hi intervingui amb posterioritat a l'execució, d'alguna de les maneres següents: 1r. Auxiliant els autors o còmplices perquè es beneficiïn del profit, producte o preu del delicte, sense ànim de lucre propi. 2n. Ocultant, alterant o inutilitzant el cos, els efectes o els instruments d'un delicte, per impedir que es descobreixin. 3r. Ajudant els presumptes responsables d'un delicte a eludir la investigació de l'autoritat o dels seus agents, o a sostreure's a la crida i cerca, sempre que es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que el fet encobert sigui constitutiu de traïció, homicidi del rei, de qualsevol dels seus ascendents o descendents, de la reina consort o del consort de la reina, del regent o d'algun membre de la regència, o del príncep hereu de la corona, genocidi, delicte de lesa humanitat, delicte contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, rebel∙lió, terrorisme, homicidi, pirateria, tràfic d'éssers humans o tràfic il∙legal d'òrgans389 b) Que l'afavoridor hagi actuat amb abús de funcions públiques. En aquest cas s'ha d'imposar, a més de la pena de privació de llibertat, la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a quatre anys si el delicte encobert és menys greu, i la d'inhabilitació absoluta per un termini de sis a dotze anys si és greu. 389 Ordinal 3r, lletra a, redactat de conformitat amb l'article únic.134 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 452 En cap cas pot imposar‐se una pena privativa de llibertat que excedeixi la fixada per al delicte encobert. Si aquest està castigat amb una pena d'una altra naturalesa, la pena privativa de llibertat ha de ser substituïda per la de multa de sis a vint‐i‐quatre mesos, llevat que el delicte encobert tingui assignada una pena igual o inferior a aquesta, cas en què s'ha d'imposar al culpable la pena d'aquell delicte en la meitat inferior. Article 453 Les disposicions d'aquest capítol s'han d'aplicar encara que l'autor del fet encobert sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena. Article 454 Estan exempts de les penes imposades als encobridors els qui ho siguin del seu cònjuge o d'una persona a qui estiguin lligats de manera estable per una relació d'afectivitat anàloga, dels seus ascendents, descendents, germans, per naturalesa, per adopció, o afins en els mateixos graus, amb la sola excepció dels encobridors que estiguin compresos en el supòsit del número 1r de l'article 451.

544

CAPÍTOL IV De la realització arbitrària del propi dret

Oposicions

Article 455 1. El qui, per realitzar un dret propi, actuant fora de les vies legals, utilitzi violència, intimidació o força en les coses ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos. 2. S'ha d'imposar la pena superior en grau si per a la intimidació o la violència s'usen armes o objectes perillosos. CAPÍTOL V De l'acusació i la denúncia falses i de la simulació de delictes

Temari

Article 456 1. Els qui, sabent‐ne la falsedat o amb un menyspreu temerari envers la veritat, imputin a alguna persona fets que, si fossin certs, constituirien una infracció penal, si aquesta imputació es fa davant d'un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure d'esbrinar‐ho, han de ser sancionats: 1r. Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos, si s'imputa un delicte greu. 2n. Amb la pena de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos, si s'imputa un delicte menys greu. 3r. Amb la pena de multa de tres a sis mesos, si s'imputa una falta. 2. No es pot procedir contra el denunciant o l'acusador si no és després d'una sentència ferma o d'una interlocutòria també ferma, de sobreseïment o arxivament del jutge o del tribunal que hagi conegut de la infracció imputada. Aquests han d'ordenar procedir d'ofici contra el denunciant o l'acusador sempre que de la causa principal en resultin indicis suficients de la falsedat de la imputació, sens perjudici que el fet pugui perseguir‐se també quan hi hagi una denúncia prèvia de l'ofès. Article 457 El qui, davant algun dels funcionaris que esmenta l'article anterior, simuli ser responsable o víctima d'una infracció penal o en denunciï una d'inexistent, de manera que provoqui actuacions processals, ha de ser castigat amb la multa de sis a dotze mesos. CAPÍTOL VI Del fals testimoni Article 458 1. El testimoni que falti a la veritat en el seu testimoniatge en una causa judicial ha de ser castigat amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de tres a sis mesos. 2. Si el fals testimoni es dóna en contra del reu en una causa criminal per delicte, les penes han de ser de presó d'un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. Si com a conseqüència del testimoniatge es dicta una sentència condemnatòria, cal imposar les penes superiors en grau. 3. S'han d'imposar les mateixes penes si el fals testimoni té lloc davant de tribunals internacionals que, en virtut de tractats degudament ratificats conforme a la Constitució espanyola, exerceixin competències derivades d'aquesta, o si es realitza a Espanya en declarar en virtut d'una comissió rogatòria remesa per un tribunal estranger.

545

Oposicions

Article 459 Les penes dels articles precedents s'han d'imposar en la meitat superior als perits o intèrprets que faltin a la veritat maliciosament en el seu dictamen o en la seva traducció, els quals, a més, han de ser castigats amb la pena d'inhabilitació especial per a professió o ofici, ocupació o càrrec públic, per un termini de sis a dotze anys. Article 460 Quan el testimoni, el perit o l'intèrpret, sense faltar substancialment a la veritat, l'alteri amb reticències, inexactituds o silenciant fets o dades rellevants que conegui, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i, si s'escau, de suspensió d'ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de sis mesos a tres anys.

Temari

Article 461 1. El qui presenti deliberadament testimonis falsos o perits o intèrprets falsiosos ha de ser castigat amb les mateixes penes que estableixen per a ells els articles anteriors. 2. Si el responsable d'aquest delicte és un advocat, un procurador, un graduat social o un representant del Ministeri Fiscal, en una actuació professional o en exercici de la seva funció, s'ha d'imposar en cada cas la pena en la meitat superior i la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, per un termini de dos a quatre anys.390 390 Apartat 2 renumerat per l'article únic.145 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). Substitueix l'anterior apartat 2, suprimit pel mateix article de la Llei orgànica 15/2003.

Article 462 Queda exempt de pena el qui, havent prestat un fals testimoni en una causa criminal, es retracti dins el termini i en la forma escaient, i manifesti la veritat perquè tingui efecte abans que es dicti sentència en el procés de què es tracti. Si com a conseqüència del fals testimoni s'ha produït la privació de llibertat, s'han d'imposar les penes corresponents inferiors en grau. CAPÍTOL VII De l'obstrucció a la justícia i la deslleialtat professional Article 463 1. El qui, citat en la forma escaient, deixi de comparèixer voluntàriament, sense una causa justa, davant d'un jutjat o tribunal en un procés criminal amb reu en presó provisional, i provoqui la suspensió del judici oral, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 24 mesos. Incorre en la pena de multa de sis a 10 mesos el qui, havent estat advertit, ho faci per segona vegada en una causa criminal sense reu en presó, n'hagi provocat o no la suspensió.391 2. Si el responsable d'aquest delicte és un advocat, un procurador o un representant del Ministeri Fiscal, en una actuació professional o en exercici de la seva funció, se li ha d'imposar la pena en la meitat superior i la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, per un termini de dos a quatre anys. 3. Si la suspensió té lloc, en el cas de l'apartat 1 d'aquest article, com a conseqüència de la incompareixença del jutge o membre del tribunal o de qui exerceixi les funcions de secretari judicial, s'ha d'imposar la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 24 mesos i, en qualsevol cas, inhabilitació especial per un temps de dos a quatre anys.392

546

391 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article únic.146 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Oposicions

392 Apartat 3 redactat de conformitat amb l'article únic.146 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 464 1. El qui amb violència o intimidació intenti influir directament o indirectament en qui sigui denunciant, part o imputat, advocat, procurador, perit, intèrpret o testimoni en un procediment perquè modifiqui la seva actuació processal, ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a vint‐i‐quatre mesos. Si l'autor del fet assoleix el seu objectiu, s'ha d'imposar la pena en la meitat superior. 2. S'han d'imposar les mateixes penes a qui realitzi qualsevol acte atemptatori contra la vida, la integritat, la llibertat, la llibertat sexual o els béns, com a represàlia contra les persones que esmenta l'apartat anterior, per la seva actuació en un procediment judicial, sens perjudici de la pena corresponent a la infracció que aquests fets constitueixin.

Temari

Article 465 1. El qui, intervenint en un procés com a advocat o procurador, amb abús de la seva funció, destrueixi, inutilitzi o oculti documents o actuacions dels quals hagi rebut un trasllat en aquella qualitat, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, multa de set a dotze mesos i inhabilitació especial per a la seva professió, ocupació o càrrec públic de tres a sis anys. 2. Si els fets que descriu l'apartat primer d'aquest article els realitza un particular, la pena ha de ser de multa de tres a sis mesos. Article 466 1. L'advocat o el procurador que reveli actuacions processals declarades secretes per l'autoritat judicial ha de ser castigat amb les penes de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació, càrrec públic, professió o ofici d'un a quatre anys. 2. Si la revelació de les actuacions declarades secretes la realitza el jutge o un membre del tribunal, el representant del Ministeri Fiscal, el secretari judicial o qualsevol funcionari al servei de l'Administració de justícia, se li han d'imposar les penes que preveu l'article 417 en la meitat superior. 3. Si la conducta que descriu l'apartat primer la realitza qualsevol altre particular que intervingui en el procés, la pena s'ha d'imposar en la meitat inferior. Article 467 1. L'advocat o el procurador que, havent assessorat o assumit la defensa o representació d'alguna persona, sense el seu consentiment defensi o representi en el mateix assumpte algú que tingui interessos contraris, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a la seva professió de dos a quatre anys. 2. L'advocat o el procurador que, per acció o omissió, perjudiqui de manera manifesta els interessos que li hagin estat encomanats ha de ser castigat amb les penes de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació, càrrec públic, professió o ofici d'un a quatre anys. Si els fets es realitzen per imprudència greu, s'han d'imposar les penes de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a la seva professió de sis mesos a dos anys.

547

CAPÍTOL VIII Del trencament de condemna

Oposicions

Article 468393 1. Els qui trenquin la condemna, mesura de seguretat, presó, mesura cautelar, conducció o custòdia han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any si estan privats de llibertat, i amb la pena de multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos en els altres casos. 2. S'ha d'imposar en tot cas la pena de presó de sis mesos a un any als que trenquin una pena de les que preveu l'article 48 d'aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa imposada en processos criminals en els quals l'ofès sigui alguna de les persones a les quals es refereix l'article 173.2, així com a aquells que trenquin la mesura de llibertat vigilada.394 393 Article redactat de conformitat amb l'article 40 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d'1 de gener de 2005).

Temari

394 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article únic.135 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 469 Els sentenciats o els presos que fugin del lloc on estan reclosos, usant violència o intimidació en les persones o força en les coses o prenent part en un motí, han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys. Article 470 1. El particular que proporcioni l'evasió a un condemnat, un pres o un detingut, sigui del lloc on està reclòs, sigui durant la conducció, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. 2. Si a aquest efecte s'utilitza violència o intimidació en les persones, força en les coses o suborn, la pena ha de ser de presó de sis mesos a quatre anys. 3. Si es tracta d'alguna de les persones que esmenta l'article 454, se l'ha de castigar amb la pena de multa de tres a sis mesos, i en aquest cas el jutge o el tribunal pot imposar solament les penes corresponents als danys causats o a les amenaces o violències exercides. Article 471 S'ha d'imposar la pena superior en grau, en els casos respectius, si el culpable és un funcionari públic encarregat de la conducció o custòdia d'un condemnat, un pres o un detingut. El funcionari ha de ser castigat, a més, amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de sis a deu anys si el fugitiu està condemnat per una sentència executòria, i amb la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de tres a sis anys en els altres casos. CAPÍTOL IX395 Dels delictes contra l'Administració de justícia del Tribunal Penal Internacional 395 Capítol afegit per l'article únic.148 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

548

Temari

Oposicions

Article 471 bis396 1. El testimoni que, intencionadament, falti a la veritat en el seu testimoni davant el Tribunal Penal Internacional, estant obligat a dir la veritat de conformitat amb les normes estatutàries i regles de procediment i prova d'aquest Tribunal, ha de ser castigat amb presó de sis mesos a dos anys. Si el fals testimoni es dóna en contra de l'acusat, la pena ha de ser de presó de dos a quatre anys. Si a conseqüència del testimoni es dicta una decisió condemnatòria, s'ha d'imposar una pena de presó de quatre a cinc anys. 2. El qui presenti proves davant el Tribunal Penal Internacional sabent que són falses o que han estat falsificades ha de ser castigat amb les penes assenyalades a l'apartat anterior d'aquest article. 3. El qui intencionadament destrueixi o alteri proves, o interfereixi en les diligències de prova davant el Tribunal Penal Internacional ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de set a 12 mesos. 4. El qui corrompi un testimoni, n'obstrueixi la compareixença o el testimoniatge davant el Tribunal Penal Internacional o hi interfereixi ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys i una multa de sis a 24 mesos. 5. Ha de ser castigat amb presó d'un a quatre anys i una multa de sis a 24 mesos qui posi traves a un funcionari del Tribunal, el corrompi o l'intimidi, per obligar‐lo o induir‐lo a no complir les seves funcions o que ho faci de manera indeguda. 6. El qui prengui represàlies contra un funcionari del Tribunal Penal Internacional per raó de funcions que hagi exercit ell o un altre funcionari ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys i una multa de sis a 24 mesos. Incorre en la mateixa pena qui prengui represàlies contra un testimoni per la seva declaració davant el Tribunal. 7. El qui sol∙liciti o accepti un suborn en qualitat de funcionari del Tribunal i en relació amb les seves funcions oficials incorre en la pena de presó de dos a cinc anys i una multa del triple del valor del do sol∙licitat o acceptat. 396 Article afegit per l'article únic.148 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

TÍTOL XXI Delictes contra la Constitució CAPÍTOL IV Dels delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques402 402 Rúbrica redactada de conformitat amb l'article 1.1 de la Llei orgànica 3/2002, de 22 de maig, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, i la Llei orgànica 13/1985, de 9 de desembre, del codi penal militar, en matèria de delictes relatius al servei militar i a la prestació social substitutòria (BOE núm. 123, de 23 de maig, i suplement en català núm. 12, de 17 de juny).

SECCIÓ PRIMERA Dels delictes comesos amb motiu de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució Article 510 1. Els qui provoquin a la discriminació, a l'odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa, han de ser castigats amb la pena de presó

549

Oposicions

d'un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. 2. S'han de castigar amb la mateixa pena els qui, sabent‐ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups o associacions en relació amb la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.

Temari

Article 511 1. Incorre en la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys el particular encarregat d'un servei públic que denegui a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa. 2. Són aplicables les mateixes penes quan els fets es cometin contra una associació, fundació, societat o corporació o contra els seus membres per raó de la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres o d'algun d'ells a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa. 3. Els funcionaris públics que cometin algun dels fets previstos en aquest article incorren en les mateixes penes en la meitat superior i en la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a quatre anys. Article 512 Els qui en l'exercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguin a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa, incorren en la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió, ofici, indústria o comerç, per un període d'un a quatre anys. Article 513 Són punibles les reunions o manifestacions il∙lícites, i tenen aquesta consideració: 1r. Les que es facin amb la finalitat de cometre algun delicte. 2n. Aquelles a les quals concorrin persones amb armes, artefactes explosius o objectes contundents o de qualsevol altra mena perillosa. Article 514 1. Els promotors o directors de qualsevol reunió o manifestació compresa al número 1r de l'article anterior i els qui, en relació amb el número 2n del mateix article, no hagin intentat impedir per tots els mitjans al seu abast les circumstàncies que s'hi esmenten, incorren en les penes de presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. A aquests efectes, es reputen directors o promotors de la reunió o manifestació els qui les convoquin o presideixin. 2. Els assistents a una reunió o manifestació que portin armes o altres mitjans igualment perillosos han de ser castigats amb la pena de presó d'un a dos anys i multa de sis a dotze mesos. Els jutges o els tribunals, atesos els antecedents del subjecte, les circumstàncies del cas i les característiques de l'arma o instrument portat, poden rebaixar en un grau la pena assenyalada. 3. Les persones que, amb motiu d'una reunió o manifestació, duguin a terme actes de violència contra l'autoritat, els seus agents, persones o propietats públiques o privades, han de ser castigades amb la pena que correspongui al seu delicte, en la meitat superior. 4. Els qui impedeixin l'exercici legítim de les llibertats de reunió o manifestació, o pertorbin

550

Oposicions

greument el desenvolupament d'una reunió o manifestació lícita han de ser castigats amb la pena de presó de dos a tres anys si els fets es duen a terme amb violència, i amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 12 mesos si es cometen mitjançant vies de fet o qualsevol altre procediment il∙legítim.403 5. Els promotors o directors de qualsevol reunió o manifestació que convoquin, facin o que intentin fer de nou una reunió o manifestació que hagi estat prèviament suspesa o prohibida, i sempre que amb això pretenguessin subvertir l'ordre constitucional o alterar greument la pau pública, es castiguen amb les penes de presó de sis mesos a un any i multa de sis a dotze mesos, sense perjudici de la pena que pugui correspondre, si s'escau, conforme als apartats precedents.404 403 Apartat 4 redactat de conformitat amb l'article únic.150 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre). 404 Apartat 5 afegit per l'article 2 de la Llei orgànica 2/1998, de 15 de juny, per la qual es modifiquen el Codi penal i la Llei d'enjudiciament criminal (BOE núm. 143, de 16 de juny, i suplement en català núm. 3, de 6 de juliol).

Temari

Article 515 Són punibles les associacions il∙lícites. Tenen aquesta consideració 1r. Les que tinguin per objecte cometre algun delicte o, després de constituïdes, promoguin la comissió d'un delicte, així com les que tinguin per objecte cometre o promoure la comissió de faltes de forma organitzada, coordinada i reiterada.405 2n. Suprimit406 3r. Les que, fins i tot tenint per objecte un fi lícit, utilitzin mitjans violents o d'alteració o control de la personalitat per a la seva consecució. 4t. Les organitzacions de caràcter paramilitar. 5è. Les que promoguin la discriminació, l'odi o la violència contra persones, grups o associacions per raó de la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres o d'algun d'ells a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa, o hi incitin. 6è. Suprimit407 405 Ordinal 1r redactat de conformitat amb l'article 1.14 de la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers (BOE núm. 234, de 30 de setembre, i suplement en català núm. 20, de 16 d'octubre). 406 Ordinal 2n suprimit per l'article únic.136 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 407 Ordinal 6è suprimit per l'article únic.151 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 516408 Suprimit 408 Article suprimit per l'article únic.137 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 517 En els casos que preveuen els números 1r i 3r al 6è de l'article 515 s'imposen les penes següents:409 1r. Als fundadors, directors i presidents de les associacions, les de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per

551

un termini de sis a dotze anys. 2n. Als membres actius, les de presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos.

Oposicions

409 Paràgraf 1r redactat de conformitat amb la disposició final 3a.2 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE núm. 10, de 12 de gener, i suplement en català núm. 3, de 9 de febrer).

Article 518410 Els que amb la seva cooperació econòmica o de qualsevol altra classe, en tot cas rellevant, afavoreixin la fundació, l'organització o l'activitat de les associacions compreses en els números 1r i 3r al 6è de l'article 515 incorren en la pena de presó d'un a tres anys, una multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos i la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel termini d'un a quatre anys. 410 Article redactat de conformitat amb la disposició final 3a.3 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE núm. 10, de 12 de gener, i suplement en català núm. 3, de 9 de febrer).

Temari

Article 519 La provocació, la conspiració i la proposició per cometre el delicte d'associació il∙lícita s'han de castigar amb la pena inferior en un o dos graus a la que correspongui, respectivament, als fets que preveuen els articles anteriors. Article 520 Els jutges o els tribunals, en els supòsits que preveu l'article 515, han de disposar la dissolució de l'associació il∙lícita i, si escau, qualsevol altra de les conseqüències accessòries de l'article 129 d'aquest Codi. Article 521 En el delicte d'associació il∙lícita, si el reu és autoritat, agent d'aquesta o funcionari públic, se li ha d'imposar, a més de les penes assenyalades, la d'inhabilitació absoluta de deu a quinze anys. Article 521 bis411 Suprimit 411 Article suprimit per l'article únic de la Llei orgànica 2/2005, de 22 de juny, de modificació del Codi penal (BOE núm. 149, de 23 de juny, i suplement en català núm. 13, d'1 de juliol).

CAPÍTOL V Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals SECCIÓ PRIMERA Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra la llibertat individual Article 529 1. El jutge o el magistrat que lliuri una causa criminal a una altra autoritat o funcionari, militar o administratiu, que il∙legalment la hi reclami, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. 2. Si a més a més lliura la persona d'un detingut, se li ha d'imposar la pena superior en grau.

552

Oposicions

Article 530 L'autoritat o el funcionari públic que, havent‐hi una causa per delicte, disposi, practiqui o prolongui qualsevol privació de llibertat d'un detingut, pres o sentenciat, amb violació dels terminis o altres garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de quatre a vuit anys. Article 531 L'autoritat o el funcionari públic que, havent‐hi una causa per delicte, disposi, practiqui o prolongui la incomunicació d'un detingut, pres o sentenciat, amb violació dels terminis o altres garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a sis anys.

Temari

Article 532 Si els fets descrits en els dos articles anteriors es cometen per imprudència greu, s'han de castigar amb la pena de suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys. Article 533 El funcionari penitenciari o de centres de protecció o correcció de menors que imposi als reclusos o interns sancions o privacions indegudes, o usi amb ells d'un rigor innecessari, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a sis anys. SECCIÓ SEGONA Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat Article 534 1. S'ha de castigar amb les penes de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a sis anys l'autoritat o el funcionari públic que, havent‐hi una causa per delicte, i sense respectar les garanties constitucionals o legals: 1r. Entri en un domicili sense el consentiment de qui hi habiti. 2n. Escorcolli els papers o documents d'una persona o els efectes que hi hagi al seu domicili, tret que el propietari hagi prestat lliurement el seu consentiment perquè ho faci. Si no torna al propietari, immediatament després de l'escorcoll, els papers, documents i efectes escorcollats, les penes han de ser les d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de sis a dotze anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos, sens perjudici de la pena que pugui correspondre‐li per l'apropiació. 2. L'autoritat o el funcionari públic que, amb motiu de l'escorcoll lícit de papers, documents o efectes d'una persona, cometi qualsevol vexació injusta o dany innecessari en els seus béns ha de ser castigat amb les penes previstes per a aquests fets, imposades en la meitat superior, i, a més, amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a sis anys. Article 535 L'autoritat o el funcionari públic que, havent‐hi una causa per delicte, intercepti qualsevol mena de correspondència privada, postal o telegràfica, amb violació de les garanties

553

Oposicions

constitucionals o legals, incorre en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a sis anys. Si divulga o revela la informació obtinguda, s'ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial, en la meitat superior, i, a més, la de multa de sis a divuit mesos. Article 536 L'autoritat, el funcionari públic o l'agent d'aquests que, havent‐hi una causa per delicte, intercepti les telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escoltes, transmissió, gravació o reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicació, amb violació de les garanties constitucionals o legals, incorre en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a sis anys. Si divulga o revela la informació obtinguda, s'han d'imposar les penes d'inhabilitació especial, en la meitat superior, i, a més, la de multa de sis a divuit mesos.

Temari

SECCIÓ TERCERA Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra altres drets individuals Article 537 L'autoritat o el funcionari públic que impedeixi o obstaculitzi el dret a l'assistència d'un advocat al detingut o al pres, procuri o afavoreixi que aquest hi renunciï o no l'informi dels seus drets i de les raons de la seva detenció immediatament i d'una manera que li sigui comprensible, ha de ser castigat amb la pena de multa de quatre a deu mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. Article 538 L'autoritat o el funcionari públic que estableixi la censura prèvia o, fora dels casos permesos per la Constitució i les lleis, retiri edicions de llibres o diaris o suspengui la seva publicació o la difusió de qualsevol emissió radiotelevisiva, incorre en la pena d'inhabilitació absoluta de sis a deu anys. Article 539 L'autoritat o el funcionari públic que dissolgui una associació legalment constituïda o en suspengui les activitats, sense resolució judicial prèvia, o sense una causa legítima li impedeixi dur a terme les seves sessions, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de vuit a dotze anys i multa de sis a dotze mesos. Article 540 L'autoritat o el funcionari públic que prohibeixi una reunió pacífica o la dissolgui fora dels casos expressament permesos per les lleis ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de quatre a vuit anys i multa de sis a nou mesos. Article 541 L'autoritat o el funcionari públic que expropiï els béns d'una persona fora dels casos permesos i sense complir els requisits legals incorre en les penes d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos.

554

Oposicions

Article 542 L'autoritat o el funcionari públic que, sabent‐ho, impedeixi a una persona exercir altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis incorre en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a quatre anys.

TÍTOL XXII Delictes contra l'ordre públic CAPÍTOL II Dels atemptats contra l'autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, i de la resistència i desobediència

Temari

Article 550 Són reus d'atemptat els qui escometin l'autoritat, els seus agents o els funcionaris públics, o utilitzin força contra ells, els intimidin greument o els oposin resistència activa també greu, mentre executin les funcions dels seus càrrecs o amb motiu d'aquestes. Article 551 1. Els atemptats que comprèn l'article anterior s'han de castigar amb les penes de presó de dos a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l'atemptat és contra autoritat, i de presó d'un a tres anys en els altres casos. 2. No obstant el que preveu l'apartat anterior, si l'autoritat contra la qual s'atempta és membre del Govern, dels consells de Govern de les comunitats autònomes, del Congrés dels Diputats, del Senat o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, de les corporacions locals, del Consell General del Poder Judicial o magistrat del Tribunal Constitucional, s'imposa la pena de presó de quatre a sis anys i multa de sis a dotze mesos.417 Article 552 S'han d'imposar les penes superiors en grau a les respectivament previstes a l'article anterior sempre que en l'atemptat es doni alguna de les circumstàncies següents: 1a. Si l'agressió es fa amb armes o un altre mitjà perillós. 2a. Si l'autor del fet es preval de la seva condició d'autoritat, agent d'aquesta o funcionari públic. Article 553 La provocació, la conspiració i la proposició per a qualsevol dels delictes que preveuen els articles anteriors s'han de castigar amb la pena inferior en un o dos graus a la del delicte corresponent. Article 554 1. El qui maltracti d'obra o oposi resistència activa greu a una força armada en l'exercici de les seves funcions o amb motiu d'aquestes ha de ser castigat amb les penes que estableixen els articles 551 i 552, en els casos respectius. 2. A aquests efectes, s'entén per força armada els militars que, vestits d'uniforme, prestin un servei que legalment estigui encomanat a les Forces Armades i els hagi estat ordenat reglamentàriament.

555

Oposicions

Article 555 Les penes que preveuen els articles 551 i 552 s'han d'imposar en un grau inferior, en els casos respectius, a qui escometi o intimidi les persones que acorrin a l'autoritat, els seus agents o funcionaris. Article 556 Els qui, sense estar compresos en l'article 550, resisteixin a l'autoritat o als seus agents, o els desobeeixin greument, en l'exercici de les seves funcions, han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any. CAPÍTOL III Dels desordres públics

Temari

Article 557418 1. Han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els qui, actuant en grup, i a fi d'atemptar contra la pau pública, alterin l'ordre públic i causin lesions a les persones, produeixin danys en les propietats, obstaculitzin les vies públiques o els seus accessos de manera perillosa per als que hi circulin, o envaeixin instal∙lacions o edificis, sense perjudici de les penes que els puguin correspondre de conformitat amb altres preceptes d'aquest Codi. 2. S'ha d'imposar la pena superior en grau a les que preveu l'apartat precedent als autors dels actes damunt esmentats quan es produeixin en ocasió de la celebració d'esdeveniments o espectacles que congreguin un gran nombre de persones. Han de ser castigats amb una pena idèntica els qui a l'interior dels recintes on se celebrin aquests esdeveniments alterin l'ordre públic mitjançant comportaments que provoquin o siguin susceptibles de provocar allaus o altres reaccions en el públic que posin en situació de perill una part o la totalitat dels assistents. En aquests casos també es pot imposar la pena de privació d'anar a esdeveniments o espectacles de la mateixa naturalesa per un temps superior fins a tres anys a la pena de presó imposada. 418 Article redactat de conformitat amb l'article únic.154 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 558419 Han de ser castigats amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 12 mesos els qui pertorbin greument l'ordre en l'audiència d'un tribunal o jutjat, en els actes públics propis de qualsevol autoritat o corporació, en un col∙legi electoral, oficina o establiment públic, centre docent o amb motiu de la celebració d'espectacles esportius o culturals. En aquests casos també es pot imposar la pena de privació d'anar als llocs, esdeveniments o espectacles de la mateixa naturalesa per un temps superior fins a tres anys a la pena de presó imposada. 419 Article redactat de conformitat amb l'article únic.155 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

Article 559 Els qui pertorbin greument l'ordre públic per tal d'impedir a alguna persona exercir els seus drets cívics han de ser castigats amb les penes de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu per un termini de dos a sis anys.

556

Oposicions

Article 560 1. Els qui causin danys que interrompin, obstaculitzin o destrueixin línies o instal∙lacions de telecomunicacions o la correspondència postal han de ser castigats amb la pena de presó d'un a cinc anys. 2. Incorren en la mateixa pena els qui causin danys en vies fèrries o originin un dany greu per a la circulació ferroviària d'alguna de les formes que preveu l'article 382. 3. S'ha d'imposar la mateixa pena als qui danyin les conduccions o transmissions d'aigua, gas o electricitat per a les poblacions i n'interrompin o alterin greument el subministrament o servei. Article 561420 El qui, amb ànim d'atemptar contra la pau pública, afirmi falsament l'existència d'aparells explosius o altres que puguin causar el mateix efecte, o de substàncies químiques, biològiques o tòxiques que puguin causar dany a la salut, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de 12 a 24 mesos, atesa l'alarma o la pertorbació de l'ordre efectivament produïda.

Temari

420 Article redactat de conformitat amb l'article únic.156 de la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre, i suplement en català núm. 24, d'1 de desembre).

CAPÍTOL VI432 De les organitzacions i grups criminals 432 Capítol afegit per l'article únic.142 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 570 bis433 1. Els qui promoguin, constitueixin, organitzin, coordinin o dirigeixin una organització criminal han de ser castigats amb la pena de presó de quatre a vuit anys si aquella té per finalitat o objecte la comissió de delictes greus, i amb la pena de presó de tres a sis anys en els altres casos; i els qui participin activament en l'organització, en formin part o hi cooperin econòmicament o de qualsevol altra manera han de ser castigats amb les penes de presó de dos a cinc anys si té com a fi la comissió de delictes greus, i amb la pena de presó d'un a tres anys en els altres casos. Als efectes d'aquest Codi s'entén per organització criminal l'agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per un temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes, així com de portar a terme la perpetració reiterada de faltes. 2. Les penes que preveu el número anterior s'han d'imposar en la meitat superior quan l'organització: a) Estigui formada per un elevat nombre de persones. b) Disposi d'armes o instruments perillosos. c) Disposi de mitjans tecnològics avançats de comunicació o transport que per les seves característiques siguin especialment aptes per facilitar l'execució dels delictes o la impunitat dels culpables. Si concorren dues o més de les circumstàncies esmentades s'han d'imposar les penes superiors en grau. 3. S'han d'imposar en la meitat superior les penes respectivament previstes en aquest article si els delictes són contra la vida o la integritat de les persones, la llibertat, la llibertat i indemnitat sexuals o el tràfic d'éssers humans.

557

433 Article afegit per l'article únic.143 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Oposicions

Article 570 ter434 1. Els qui constitueixin, financin o integrin un grup criminal han de ser castigats: a) Si la finalitat del grup és cometre delictes dels esmentats a l'apartat 3 de l'article anterior, amb la pena de dos a quatre anys de presó si es tracta d'un o més delictes greus i amb la d'un a tres anys de presó si es tracta de delictes menys greus. b) Amb la pena de sis mesos a dos anys de presó si la finalitat del grup és cometre qualsevol altre delicte greu. c) Amb la pena de tres mesos a un any de presó quan es tracti de cometre un o diversos delictes menys greus no inclosos a l'apartat a o de la perpetració reiterada de faltes; en aquest últim cas s'ha d'imposar la pena en la meitat inferior, llevat que la finalitat del grup sigui la perpetració reiterada de la falta que preveu el número 1 de l'article 623, cas en què es pot imposar la pena en tota la seva extensió. Als efectes d'aquest Codi s'entén per grup criminal la unió de més de dues persones que, sense complir alguna o algunes de les característiques de l'organització criminal que defineix l'article anterior, tingui per finalitat o per objecte la perpetració concertada de delictes o la comissió concertada i reiterada de faltes. 2. Les penes que preveu el número anterior s'han d'imposar en la meitat superior quan el grup: a) Estigui format per un elevat nombre de persones. b) Disposi d'armes o instruments perillosos. c) Disposi de mitjans tecnològics avançats de comunicació o transport que per les seves característiques resultin especialment aptes per facilitar l'execució dels delictes o la impunitat dels culpables. Si concorren dues o més de les circumstàncies esmentades s'han d'imposar les penes superiors en grau. 434 Article afegit per l'article únic.144 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 570 quater435 1. Els jutges o tribunals, en els casos que preveu aquest capítol i el següent, han d'acordar la dissolució de l'organització o grup i, si s'escau, qualsevol altra de les conseqüències dels articles 33.7 i 129 d'aquest Codi.436 2. Així mateix s'ha d'imposar als responsables de les conductes que descriuen els dos articles anteriors, a més de les penes que s'hi preveuen, la d'inhabilitació especial per a totes les activitats econòmiques o negocis jurídics relacionats amb l'activitat de l'organització o grup criminal o amb la seva actuació en el si d'aquests, per un temps superior entre sis i vint anys al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada si s'escau, atenent proporcionalment la gravetat del delicte, el nombre dels que s'hagin comès i les circumstàncies que concorrin en el delinqüent En tot cas, quan les conductes que preveuen els articles esmentats estiguin compreses en un altre precepte d'aquest Codi, és aplicable el que disposa la regla 4a de l'article 8. 3. Les disposicions d'aquest capítol són aplicables a tota organització o grup criminal que porti a terme qualsevol acte penalment rellevant a Espanya, encara que s'hagin constituït, estiguin establerts o exerceixin la seva activitat a l'estranger.

558

Oposicions

4. Els jutges o tribunals, raonant‐ho en la sentència, poden imposar al responsable de qualsevol dels delictes que preveu aquest capítol la pena inferior en un o dos graus, sempre que el subjecte hagi abandonat de forma voluntària les seves activitats delictives i hagi col∙laborat activament amb les autoritats o els seus agents, bé per obtenir proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables o per impedir l'actuació o el desenvolupament de les organitzacions o grups a què hagi pertangut, bé per evitar la perpetració d'un delicte que s'intenti cometre en el si o a través de les organitzacions o grups esmentats. 435 Article afegit per l'article únic.145 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data). 436 Apartat 1 redactat, quant a la substitució de l'incís aquest capítol per l'incís aquest capítol i el següent, i de l'incís de l'article 31 bis per l'incís dels articles 33.7 i 129, de conformitat amb la disposició final 2a.4 de la Llei orgànica 3/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (BOE núm. 25, de 29 de gener, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL VII437 De les organitzacions i grups terroristes i dels delictes de terrorisme

Temari

437 Capítol afegit per l'article únic.146 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

SECCIÓ PRIMERA438 De les organitzacions i grups terroristes 438 Secció afegida per l'article únic.147 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 571439 1. Els qui promoguin, constitueixin, organitzin o dirigeixin una organització o grup terrorista han de ser castigats amb les penes de presó de vuit a catorze anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de vuit a quinze anys. 2. Els qui participin activament en l'organització o grup, o en formin part, han de ser castigats amb les penes de presó de sis a dotze anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de sis a catorze. 3. Als efectes d'aquest Codi, es consideren organitzacions o grups terroristes les agrupacions que, reunint les característiques establertes respectivament en el paràgraf segon de l'apartat 1 de l'article 570 bis i en el paràgraf segon de l'apartat 1 de l'article 570 ter, tinguin per finalitat o per objecte subvertir l'ordre constitucional o alterar greument la pau pública mitjançant la perpetració de qualsevol dels delictes que preveu la secció següent. 439 Article redactat de conformitat amb l'article únic.148 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual esmmodifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

SECCIÓ SEGONA440 Dels delictes de terrorisme 440 Secció afegida per l'article únic.149 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

559

Oposicions

Article 572441 1. Els que pertanyent a organitzacions o grups terroristes, actuant al seu servei o col∙laborant‐ hi cometin els delictes d'estralls o d'incendis tipificats en els articles 346 i 351, respectivament, han de ser castigats amb la pena de presó de quinze a vint anys, sense perjudici de la pena que els correspongui si es produeix lesió per a la vida, integritat física o salut de les persones. 2. Els que pertanyent a les organitzacions o grups terroristes, actuant al seu servei o col∙laborant‐hi atemptin contra les persones, incorren: 1r. En la pena de presó de vint a trenta anys si causen la mort d'una persona. 2n. En la pena de presó de quinze a vint anys si causen lesions de les que preveuen els articles 149 i 150 o segresten una persona. 3r. En la pena de presó de deu a quinze anys si causen qualsevol altra lesió o detenen il∙legalment, amenacen o coaccionen una persona. 3. Si els fets es realitzen contra les persones que esmenta l'apartat 2 de l'article 551 o contra membres de les Forces Armades, de les forces i cossos de Seguretat de l'Estat, policies de les comunitats autònomes o dels ens locals, s'ha d'imposar la pena en la meitat superior.

Temari

441 Article redactat de conformitat amb l'article únic.150 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 573 El dipòsit d'armes o municions o la tinença o dipòsit de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o dels seus components, així com la seva fabricació, tràfic, transport o subministrament de qualsevol mena, i la mera col∙locació o ús d'aquestes substàncies o dels mitjans o artificis adequats, es castiguen amb la pena de presó de sis a deu anys quan els fets els cometi qui pertanyi a les442 organitzacions o grups terroristes que descriuen els articles anteriors, actuï al seu servei o hi col∙labori. 442 Expressió bandes armades suprimida per la disposició addicional 1a de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 574443 Els qui pertanyent a organitzacions o grups terroristes, actuant al seu servei o col∙laborant‐hi, cometin qualsevol altra infracció amb alguna de les finalitats que expressa l'apartat 3 de l'article 571, han de ser castigats amb la pena assenyalada al delicte o falta executats en la meitat superior. 443 Article redactat de conformitat amb l'article únic.151 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 575 Els qui, amb la finalitat de procurar fons a les444 organitzacions o grups terroristes assenyalats anteriorment, o amb el propòsit d'afavorir les seves finalitats, atemptin contra el patrimoni han de ser castigats amb la pena superior en grau a la que correspongui pel delicte comès, sens perjudici de les que escaigui imposar de conformitat amb el que disposa l'article següent per l'acte de col∙laboració. 444 Expressió bandes armades suprimida per la disposició addicional 1a de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

560

Temari

Oposicions

Article 576445 1. Ha de ser castigat amb les penes de presó de cinc a deu anys i multa de divuit a vint‐i‐quatre mesos el qui porti a terme, demani o faciliti qualsevol acte de col∙laboració amb les activitats o les finalitats d'una organització o grup terrorista. 2. Són actes de col∙laboració la informació o vigilància de persones, béns o instal∙lacions; la construcció, el condicionament, la cessió o la utilització d'allotjaments o dipòsits; l'ocultació o trasllat de persones vinculades a organitzacions o grups terroristes; l'organització de pràctiques d'entrenament o l'assistència, i, en general, qualsevol altra forma equivalent de cooperació, ajuda o mediació, econòmica o d'un altre gènere, amb les activitats de les organitzacions o grups terroristes esmentats. Quan la informació o vigilància de persones que esmenta el paràgraf anterior posi en perill la vida, la integritat física, la llibertat o el patrimoni d'aquestes, s'ha d'imposar la pena que preveu l'apartat 1 en la meitat superior. Si s'arriba a executar el risc previngut, s'ha de castigar el fet com a coautoria o complicitat, segons els casos. 3. Les mateixes penes que preveu el número 1 d'aquest article s'han d'imposar als qui portin a terme qualsevol activitat de captació, adoctrinament, ensinistrament o formació, dirigida a la incorporació d'altres a una organització o grup terrorista o a la perpetració de qualsevol dels delictes que preveu aquest capítol. 445 Article redactat de conformitat amb l'article únic.152 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 576 bis446 1. El qui per qualsevol mitjà, directament o indirectament, proveeixi o recol∙lecti fons amb la intenció que s'utilitzin, o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, per cometre qualsevol dels delictes que comprèn aquest capítol o per fer‐los arribar a una organització o grup terroristes, ha de ser castigat amb penes de presó de cinc a deu anys i multa de divuit a vint‐i‐ quatre mesos. Si els fons arriben a ser utilitzats per a l'execució d'actes terroristes concrets, el fet s'ha de castigar com a coautoria o complicitat, segons els casos, sempre que li correspongui una pena més gran. 2. El qui estant específicament subjecte per la llei a col∙laborar amb l'autoritat en la prevenció de les activitats de finançament del terrorisme ocasioni, per imprudència greu en el compliment de les obligacions esmentades, que no sigui detectada o que sigui impedida qualsevol de les conductes que descriu l'apartat primer d'aquest article, ha de ser castigat amb la pena inferior en un o dos graus a la que s'hi preveu. 3. Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis d'aquest Codi una persona jurídica sigui responsable dels delictes que recull aquest article, se li han d'imposar les penes següents: a) Multa de dos a cinc anys, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de cinc anys. b) Multa d'un a tres anys, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de més de dos anys de privació de llibertat no inclosa en l'anterior incís. Ateses les regles que estableix l'article 66 bis d'aquest Codi, els jutges i tribunals poden imposar així mateix les penes que recullen les lletres b a g de l'apartat 7 de l'article 33. 446 Article afegit per l'article únic.153 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

561

Oposicions

Article 577447 Els qui, sense pertànyer a cap448 organització o grup terrorista, i amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional o d'alterar greument la pau pública, o la de contribuir a aquestes finalitats atemorint els habitants d'una població o els membres d'un col∙lectiu social, polític o professional, cometin homicidis, lesions de les tipificades en els articles 147 a 150, detencions il∙legals, segrestos, amenaces o coaccions contra les persones, o duguin a terme qualssevol delictes d'incendis, estralls, danys dels tipificats en els articles 263 a 266, 323 o 560, o tinença, fabricació, dipòsit, tràfic, transport o subministrament d'armes, municions o substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o dels seus components, es castiguen amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior. 447 Article redactat de conformitat amb l'article 1.8 de la Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001). 448 Expressió banda armada suprimida per la disposició addicional 1a de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Temari

Article 578449 L'enaltiment o la justificació per qualsevol mitjà d'expressió pública o difusió dels delictes compresos en els articles 571 a 577 d'aquest Codi o dels qui hagin participat en la seva execució, o la realització d'actes que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes dels delictes terroristes o dels seus familiars es castiga amb la pena de presó d'un a dos anys. El jutge també pot acordar en la sentència, durant el període de temps que ell assenyali, alguna o algunes de les prohibicions que preveu l'article 57 d'aquest Codi. 449 Article redactat de conformitat amb l'article 1.9 de la Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Article 579450 1. La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes que preveuen els articles 571 a 578 s'han de castigar amb la pena inferior en un o dos graus a la que correspongui, respectivament, als fets que preveuen els articles anteriors. Quan no quedi compresa en el paràgraf anterior o en un altre precepte d'aquest Codi que estableixi una pena més greu, la distribució o difusió pública per qualsevol mitjà de missatges o consignes dirigits a provocar, impulsar o afavorir la perpetració de qualsevol dels delictes que preveu aquest capítol, i generi o incrementi el risc de la seva efectiva comissió, ha de ser castigada amb la pena de sis mesos a dos anys de presó. 2. Els responsables dels delictes que preveu aquest capítol, sense perjudici de les penes que corresponguin d'acord amb els articles precedents, també han de ser castigats amb la pena d'inhabilitació absoluta per un temps superior entre sis i vint anys al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada si s'escau en la sentència, atenent proporcionalment la gravetat del delicte, el nombre dels que s'han comès i les circumstàncies que concorrin en el delinqüent 3. Als condemnats a pena greu privativa de llibertat per un o més delictes compresos en aquest capítol se'ls ha d'imposar a més la mesura de llibertat vigilada de cinc a deu anys, i d'un a cinc anys si la pena privativa de llibertat és menys greu. No obstant això, quan es tracti d'un sol delicte que no sigui greu comès per un delinqüent primari, el tribunal pot imposar o no la mesura de llibertat vigilada en atenció a la menor perillositat de l'autor 4. En els delictes que preveu aquesta secció, els jutges i tribunals, raonant‐ho en sentència,

562

Oposicions

poden imposar la pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada per la llei per al delicte de què es tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntàriament les seves activitats delictives i es presenti a les autoritats confessant els fets en què hagi participat, i a més col∙labori activament amb aquestes per impedir la producció del delicte o coadjuvi eficaçment a l'obtenció de proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables o per impedir l'actuació o el desenvolupament d'organitzacions o grups terroristes a què hagi pertangut o amb què hagi col∙laborat. 450 Article redactat de conformitat amb l'article únic.154 de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

Article 580 En tots els delictes relacionats amb l'activitat de les (451) organitzacions o grups terroristes, la condemna d'un jutge o d'un tribunal estranger s'ha d'equiparar amb les sentències dels jutges o dels tribunals espanyols a l'efecte d'aplicar l'agreujant de reincidència.

Temari

451 Expressió bandes armades suprimida per la disposició addicional 1a de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, permla qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 152, de 23 de juny, i suplement en català de la mateixa data).

563

Punt 5 : Les Diligències d’Investigació Criminal

5.1. LES DILIGÈNCIES D’INVESTIGACIÓ CRIMINAL

Oposicions

Es te que tenir sempre present que la normativa processal de l’Estat espanyol que recull la pràctica, la forma i el temps de les actuacions i diligències d’investigació criminal dintre d’un procediment penal, està de fet adreçada als Òrgans Judicials instructors, per la qual cosa és te que fer una adequació analògica per la seva aplicació a la Policia Judicial, de conformitat amb les resolucions dels Tribunals Constitucional i Suprem que venen marcant els criteris que ha de seguir la Policia Judicial en la pràctica de les diligències d’investigació que du a terme. També tenim que tenir en compte els diferents tractats internacionals signats i ratificats per l’Estat espanyol i que per tant formen part del nostre Ordenament Jurídic ique de forma directa o indirecta regulen certes actuacions de la Policia Judicial per la pràctica de les seves actuacions.

Temari

La Declaració Universal dels Drets Humans, article 15. El Pacte Internacional de New York dels Drets Civils i Polítics, en els seus articles 17.1 i 17.2. El Conveni Europeu de Roma per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, en els seus articles 8.1 i 8.2. La Convenció de Viena de l’ONU de 20 de desembre de 1988 contra el tràfic d’estupefaents i substàncies psicotròpiques. El Conveni de Schengen de la Unió Europea de 14 de juny de 1985 , en el seu article 73. La Llei Orgànica 6/1985 de 1 de juliol del Poder Judicial en els seus diferents Llibres i Títols recull els Òrgans Judicials competents per entendre i instruir les causes, qui pot practicar les diligències i qui pot estar present, quina forma tenen que tenir les peticions i les resolucions per dur a terme les diligències, en quin temps i lloc es tenen que practicar i quin valor processal tenen les proves obtingudes. La Llei d’Enjudiciament Criminal en el seus diversos Llibres i Títols recull les diligències de comprovació del delicte i d’esbrinament del delinqüent, les diligències de detenció dels presumptes autors i les actuacions i diligències d’investigació i la forma de practicar‐les La Llei Orgànica 4/1981 de Regulació dels Estats d’ Alarma, Excepció i Setge en els seus articles 17 i 18 regula les entrades i escorcolls i les intercepcions de les comunicacions ens dits supòsits. La Llei Orgànica 2/1989 Processal Militar en els seus articles 185 i 186 regula les entrades i escorcolls i les intercepcions de les comunicacions de la policia judicial en l'àmbit militar.

564

La Llei Orgànica 1/ 1992 de Protecció de la Seguretat Ciutadana en els seus articles 21.1, 21.3 i 21.4 regula l’entrada i es corcoll en diferents supòsits.

Oposicions

Llei Orgànica 3/1981 de 6 d’abril del Defensor del Pueblo, en el seu article 16, regula la intercepció de les comunicacions adreçades a dita Institució. El Decret 113/1960 de 19 de maig de Ordenació Postal, en el seus articles 14 i 15 regula certs aspectes de les intervencions postals i telegràfiques. El Decret 1653/1964 de 14 de maig del Reglament dels serveis de Correus, en el seus articles 26, 28 i 30 regula també certs aspectes de les intervencions postals i telegràfiques

Temari

Els Acords de la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial de l’any 1999, que estableixen els criteris bàsics per la practica de diligències d’investigació per la policia Judicial. Els diferents Procediments Normalitzats de Treball del Cos de Mossos d’Esquadra, que d’acord amb la normativa vigent, estableixen els criteris concrets i les pautes a seguir per la pràctica de les diferents actuacions policials.

565

Oposicions

5.2. LA INVESTIGACIÓ CRIMINAL: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES CONCEPTE Es defineix de forma genèrica a la investigació criminal com totes aquelles actuacions i diligències que duen a terme els Jutges d’Instrucció, el Ministeri Fiscal i la Policia Judicial, encaminades a l’esclariment de fets delictius i a la determinació de la participació en els mateixos dels presumptes responsables. Aquestes actuacions es poden dur a terme durant dos moments dintre del procés penal:

Temari

En un primer moment, en la denominada fase pre processal, es a dir abans de la intervenció de l'Òrgan Jurisdiccional, i les poden iniciar d’ofici o per denuncia, el Ministeri Fiscal i la Policia Judicial. En un segons moment en la fase d’instrucció del procés penal, quan l'Òrgan Judicial ja te obertes diligències i son realitzades per el propi Jutge d’Instrucció, auxiliat per la Policia Judicial, o bé per la mateixa Policia Judicial com a delegada del Jutge Instructor. La finalitat d’aquestes actuacions es la preparació del judici oral aportant les proves per determinar si s’ha comès o no un delicte, qui son els responsables, quina es la seva culpabilitat i per últim assegurar i prevenir les conseqüències penals i civils que es poden derivar del fet delictiu. Segons la legislació vigent, dintre de la policia, la funció investigadora correspon a la Policia Judicial i es obligació de tots el funcionaris que la composen l’esbrinament dels delictes que es cometin en el seu territori, la practica de les diligències necessàries per la seva comprovació, el descobriment i detenció dels seus autors, així com la recollida dels efectes, instruments o proves dels delicte i la seva posta a disposició de l’Autoritat Judicial. Es també obligació dels components de la Policia Judicial la instrucció dels atestats de les diligències practicades, en els quals es faran constar tots els fets que han esbrinat, totes les declaracions i informes que han rebut i totes les altres circumstancies que pugessin ser prova o indici del fet delictiu. En quant a aquestes actuacions i diligències d’investigació, podem distingir entre les que estan expressament regulades a la legislació processal i aquelles altres que si bé no estan regulades en dita legislació, la jurisprudència ha vingut perfilant com a valides i a establert les garanties necessàries en la seva pràctica per poder constituir prova valida en el moment del judici oral. a) Diligències regulades a la Llei d’Enjudiciament Criminal: La inspecció ocular; la reconstrucció dels fets; el cos del delicte; la identificació del delinqüent; les declaracions de detinguts, imputats i testimonis; les entrades i escorcolls; les intervencions telefòniques, postals i telegràfiques; el reconeixement en roda; els

566

Oposicions

lliuraments controlats; els agents infiltrats; els informes policials i els informes pericials. b) Diligències no regulades a la legislació processal: El reconeixement fotogràfic; el reconeixement casual; el reconeixement o identificació de veu; l’escorcoll corporal; les filmacions videogràfiques; les inspeccions radiològiques i ecogràfiques; la identificació dactiloscòpica la identificació genètica i els mètodes alcoholimètrics;

Temari

Podem concloure per tant, que l’actuació concreta de la Policia judicial en la seva funció investigadora comença quan el fet delictiu ja s’ha produït i consisteix en la pràctica de totes les diligències d’investigació necessàries per l’esbrinament i reconstrucció del que ha succeït sempre d’acord amb la legalitat processal, es a dir amb els elements d’investigació i acreditació previstos en les lleis, les interpretacions que emanen dels Tribunals Constitucionals i Suprem i les Circulars i les Resolucions dictades per els responsables dels Cossos Policials amb competències en la investigació de fets delictius.

CARACTERÍSTIQUES Les principals característiques de la investigació criminal en l'àmbit policial son: ‐Es una funció policial reactiva, es a dir que es du a terme quan ja s’ha produït un fet delictiu. ‐Es una funció d’auxili als Òrgans Judicials i al Ministeri Fiscal. ‐Es una funció que està emmarcada dintre del procediment penal ‐Es una funció que la realitza la Policia Judicial en estreta col∙laboració amb la Policia Científica, que formen la Policia d’Investigació Criminal deductiu,lògic, analític i científic. ‐Es una tasca que necessita el recolzament d’equipament tècnic i de suport a la investigació. ‐Es una tasca policial complexa i multi disciplinària que requereix una especialització dels funcionaris policials i una actualització i formació continuada.

567

Oposicions

5.3. L’INTERROGATORI POLICIAL És la tècnica policial consistent en obtenir informació de totes aquelles persones que per la raó que sigui, poden tenir coneixement de dades sobre un fet o una persona que es d'interès per la investigació. En aquesta tècnica cal tenir en compte que el policia rep informació i no fa un intercanvi i tenir sempre present quina es la motivació que pot tenir la persona per facilitar la informació.

Temari

Cal tenir present sempre la capacitat d'expressió de l’interlocutor, la percepció que te dels fets, la memòria, el grau de sinceritat i els possibles errors d’estimació de quantitats, de confusió d’objectes i/o persones i la possible invenció total o parcial del relat que efectua. L’interrogador ha de tenir uns certs coneixements jurídics, psicològics i del camp delictiu en el qual es desenvolupa l’interrogatori.

568

DIFERENTS

FORMES

D’INICIAR‐LO.

Oposicions

5.4. L’ATESTAT POLICIAL: ESTRUCTURA. ACABAMENT Formes d’inici de l’atestat A/ La compareixença

S’adopta aquesta forma d’inici d’unes diligències quan la “notitia criminis” (informació sobre la comissió d’una presumpta infracció penal) la facilita una persona, ja sigui un ciutadà o bé un funcionari de policia, la qual es presenta per a declarar en dependències policials.

Temari

Dins del cos de l’atestat, una vegada iniciat aquest, també pot haver‐hi compareixences, però en aquest cas només poden ser fetes per part de funcionaris de policia, quan han d’aportar dades o proves en relació als fets, o bé presentar algun detingut o persones relacionades, o lliurar objectes o documents. Als ciutadans que es presentin a les dependències policials per a efectuar alguna mena de declaració al respecte d’unes diligències ja iniciades, se’ls ha de recollir una “declaració en qualitat de denunciant, testimoni, denunciat, ...”, segons pertoqui, en format d’acta independent del cos de l’atestat la qual s’ha d’adjuntar a l’annex d’aquest. Mai es pot fer una compareixença d’un ciutadà enmig de l’atestat. No es poden utilitzar les fórmules: “actes de compareixença”, ni “diligències de compareixença”. B/ Diligència d’inici S’adopta aquesta forma d’inici de l’atestat quan la “notitia criminis” és coneguda per qualsevol altre mitjà diferent de la compareixença (manaments o ordres judicials, telefonemes, anònims, etc.) o quan l’atestat és ampliatori d’altres diligències anteriors. En aquesta diligència, a part de les dades fixes identificatives de l’encapçalament de l’atestat: ‐ Número de registre de les diligències, ‐ Localitat d’instrucció, ‐ Números de TIP de l’instructor i secretari, ‐ Hora i data, Cal fer constar detalladament el motiu que ha originat l’inici de les diligències, així com les persones encartades i en quina qualitat, els antecedents del cas, etc.

569

Oposicions

B.1./ Diligències ampliatòries Quan es realitzen diligències ampliatòries a altres ja tancades i trameses a l’òrgan que correspongui, aquestes han de començar sempre amb una Diligència d’Inici. Per tant, si es persona a les dependències un ciutadà per ampliar dades d’algun atestat ja tancat, no s’inicien les ampliatòries mitjançant una compareixença, sinó que se li ha de prendre declaració en una acta independent, com a denunciant, testimoni, ... i s’inicia l’atestat amb una Diligència d’Inici. També adopten aquesta fórmula, generalment, els atestats iniciats d’ofici per les unitats d’investigació.

Temari

En aquesta diligència, a part de les dades fixes ja esmentades, s’ha de fer constar: ‐ El número de les diligències de les quals són ampliatòries, ‐ A quin òrgan van ser trameses les primeres diligències, ‐ En quina data es va fer el registre d’entrada en l’òrgan esmentat, ‐ El motiu de la instrucció de les diligències inicials, ‐ Les persones encartades i en quina qualitat, i els vehicles encartats amb el seu destí. Seguidament, s’ha de fer una breu exposició del motiu per fer les diligències ampliatòries. Unes diligències són ampliatòries a unes altres quan el que es vol fer constar té una continuació directa de les primeres diligències i s’han originat pel mateix fet, si aquelles ja han estat tancades i trameses a l’òrgan competent. Així doncs, s’han de fer diligències ampliatòries per a fer constar gestions que hagin quedat pendents sobre el fet que va originar les primeres diligències, declaracions posteriors, resultats d’investigacions posteriors, etc. Amb el programa informàtic “Tramitació”, les diligències inicials i les ampliatòries posteriors, queden automàticament relacionades a la base de dades per a la consulta d’atestats. Estructura La Llei d’Enjudiciament Judicial no determina el contingut de l’atestat, per la qual cosa es fa necessari l’existència d’aquest PNT que estableix l’estructura bàsica de l’atestat i dóna instruccions homogènies sobre la forma de complimentar determinades diligències, amb els requisits bàsics pertinents.

570

L’estructura de l’atestat consta de:

Oposicions

¾ Caràtula ¾ Cos de l’atestat, així mateix integrat bàsicament per: ‐ Inici (per compareixença o diligència d’inici) ‐ Diligències de l’atestat (diligències de tràmit i diligències essencials). ‐ Diligència de Tramesa ¾ Annex: amb les actes i altres documents independents que s’hi adjunten. La caràtula

Temari

A la caràtula dels atestats consta la informació principal sobre el propi atestat, els fets motivadors del mateix, les persones relacionades i la tramitació que se li dóna. Hi figuren les dades bàsiques següents: ‐ Comissaria on s’ha instruït l’atestat ‐ Número de diligències ‐ Número d’ampliatòries (si és el cas) ‐ Data d’instrucció ‐ Si hi ha menors implicats ‐ Motiu de la instrucció ‐ Lloc i data dels fets ‐ Nom i cognoms de totes les persones encartades en les diligències concretant si consten com a perjudicats, víctimes, denunciants, testimonis o detinguts (afegint si han declarat o no, i si passen a disposició o no) ‐ Òrgan al qual es remet l’original, i ‐ Òrgans als quals se’ls facilita una còpia. Els camps de dades que no hagin de ser emplenats, s’han d’esborrar en la seva totalitat abans de realitzar la impressió en paper de la caràtula. El cos de l’atestat Conté, en ordre cronològic, totes les dades o circumstàncies conegudes durant la instrucció de les diligències policials, des del coneixement dels fets que motiven el seu inici, fins a les investigacions realitzades a posteriori per a l’esclariment d’aquests fets. Principalment, està format per les següents parts: ‐ Compareixença inicial o Diligència d’inici ‐ Diligències de tràmit opcionals ‐ Diligències de tràmit obligatòries ‐ Diligència de Tramesa ‐ Un altressí (cas que sigui imprescindible) Quan es complimenta una ordre judicial (recerca i detenció, esbrinament de domicili, etc.) no és necessari instruir un atestat amb el format que es detalla al present apartat. L’acompliment de l’ordre, s’ha de fer mitjançant un ofici signat per l’agent instructor

571

Oposicions

de l’OAC o de la unitat d’Investigació que se n’hagi fet càrrec. Cas d’haver alguna persona detinguda, en aquest ofici s’han de fer constar les circumstàncies, agents que han realitzat la detenció i motiu de la mateixa, així com la seva posada a disposició judicial, adjuntant a l’ofici l’acta d’informació de drets al detingut. Els oficis per comunicar que s’ha fet efectiva una ordre judicial pendent, no es poden realitzar amb el programa “Tramitació” i cal fer ús del programa específic per a aquests casos, de nom “Requeriments”. Annex de l’atestat: actes i documents que s’adjunten

Temari

L’annex de l’atestat incorpora les actes independents i altres documents que són el resultat de les gestions ordenades per l’instructor en el cos de l’atestat, o que li han estat lliurats en relació al mateix. Tenen consideració de documents, els següents: ‐ Les actes (de declaració, de lectura de drets, d’oferiment d’accions, d’inspecció ocular, etc. …), ‐ Les proves documentals, sigui quin sigui el seu suport físic: fotografies, cinta de vídeo o de cassette, disquet d’ordinador,... ‐ Els documents lliurats per les persones que efectuen compareixences o declaracions (contractes privats, notes manuscrites, ...), ‐ Els informes mèdics, ‐ Els oficis i les citacions adreçades a persones alienes a l’organització policial quan, en el moment de tancar l’atestat, no hagin obtingut resposta (no s’hagin presentat a les dependències on hagi estat citat, ...), ‐ Els dictàmens emesos pel laboratori analític de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i les unitats de policia científica del Cos, cas de disposar d’aquests, ‐ Altres documents rellevants que a judici de l’instructor s’hagin de passar a disposició judicial. Tot i no tenir consideració de document, també s’han d’adjuntar a l’atestat els objectes encartats en diligències que puguin tenir interès per a l’òrgan destinatari del mateix. Generalment, i pel que fa als atestats per presumptes infraccions penals, s’adjunten els objectes materials del delicte (si no han estat retornats al seu propietari, en els casos de delictes contra el patrimoni) i els instruments emprats per a cometre els fets. No obstant això, cal tenir en compte les instruccions rebudes de cada partit judicial respecte a la gestió dels objectes encartats en diligències, quant a adjuntar‐los sempre a l’atestat o només fer‐ho en alguns casos concrets.

572

Oposicions

5.5. LA INSPECCIÓ OCULAR TECNICOPOLICIAL: LES ACTES. LES PRIMERES ACTUACIONS AL LLOC DELS FETS. La Inspecció Ocular Tècnic Policial (IOTP), que es el conjunt d’observacions, comprovacions i operacions tècniques que es fan en el lloc dels fets i que tenen com a finalitat la recerca i recollida de proves o indicis; la localització d’objectes, armes o instruments del delicte; la determinació dels actes efectuats per las víctimes i/o delinqüents i/o el seu itinerari ...etc. Com actuacions complementaries cal realitzar fotografies i filmacions de vídeo en diferents plànols i la realització de dibuixos i croquis del lloc.

Temari

La inspecció ocular tècnic‐policial. De caràcter pericial permet observar, determinar i tractar aquells indicis que són consonants amb la informació que hem rebut. També però, poden servir per desvirtuar la primera noticia, apareixent la simulació de delicte, en el seu cas. La inspecció ocular és un aspecte imprescindible per a la resolució de la majoria de delictes esdevinguts. Està regulada per la Llei d’enjudiciament criminal en els articles del 326 al 333, que descriuen les actuacions que ha de dur a terme el jutge d’instrucció en el lloc dels fets. Actualment aquesta funció està delegada als membres especialitzats dels diversos cossos policials. La inspecció ocular que es realitza en el lloc on suposadament hi ha hagut un fet delictiu ha de quedar palesa en un document anomenat acta d’inspecció ocular, on s’ha de reflectir detalladament la inspecció ocular que ha fet el funcionari encarregat del cas. Tanmateix, encara que l’acta sigui molt detallada i exacta, mai no podrà aportar més informació que un bon reportatge fotogràfic, que és més objectiu, exacte i precís que una descripció escrita amb paraules. Una fotografia congela un moment, una escena, una acció o una situació determinada i reflecteix amb tot rigor les imatges captades per la càmera; per contra, en una relació escrita es poden oblidar detalls ‐ de vegades, detalls als quals no s’ha donat importància poden convertir‐se en proves fonamentals en el moment del judici oral. Si es fan fotografies, hi ha constància d’aquests detalls, encara que no estiguin reflectits en l’acta. És fonamental fer les primeres fotografies de seguida que s’ arriba al lloc dels fets, abans de moure cap objecte o víctima. En aquest sentit, és important mentalitzar els agents que arriben en primer lloc que mentre esperen l’ arribada dels agents especialitzats han de restringir l’accés a la zona de persones alienes; també cal identificar les persones que es troben al lloc dels fets i els testimonis visuals. Cal impedir que ningú toqui o mogui cap objecte a fi d’evitar que es creïn indicis falsos o que se’n destrueixin. En alguns casos, l’autoritat judicial i el metge forense compareixen al lloc dels fets; aleshores, cal fer les fotografies que se sol∙licitin sens perjudici de fer, també, les que

573

Oposicions

l’agent consideri convenients per a la investigació. En els delictes amb víctimes mortals, el reportatge fotogràfic realitzat al lloc dels fets s’ha de completar amb les fotografies que es facin a l’ Institut medicoforense o al dipòsit de cadàvers durant l’autòpsia, ja que aquestes darreres poden reflectir si el cos de la víctima ha patit alguna agressió. Una vegada feta la inspecció ocular amb la recerca d’indicis i el reportatge fotogràfic respectius, s’ha de transcriure una acta en el mateix lloc, i han de signar‐la l’agent instructor, el secretari i dos testimonis que han de donar fe que totes les actuacions executades han estat ajustades al dret. Quan s’ha de fer un reportatge fotogràfic no es disposa de fórmules matemàtiques que puguin ajudar‐hi, per tant ha de ser l’agent especialitzat qui ha d’enfocar la inspecció per tal d’intentar reflectir els indicis que seran la base d’informes posteriors.

Temari

És recomanable que els agents que participen en una inspecció ocular tinguin coneixements comuns sobre fotografia i revelatge d’empremtes, ja que això els permet realitzar la tasca corresponent d’una manera més efectiva. Si bé cada inspecció ocular és diferent, es poden agrupar segons el tipus ‐ robatoris, empremtes, localització de cadàvers. . .‐, i escollir les tècniques fotogràfiques més adients per a cada cas. Per considerar‐se útils, s’han de realitzar les fotografies de detall, que s’han de fer al laboratori fotogràfic. S’han de fer sempre amb el testimoni mètric corresponent i amb dos focus que il∙luminin l’arma oposadament amb una inclinació de 450 per evitar ombres i reflexos. En les fotografies d’armes, tant si són en color com en blanc negre, es fa molt difícil distingir la marca, el model i el número de sèrie, perquè aquestes inscripcions són encunyades i no tenen prou contrast; tanmateix, hi ha una tècnica senzilla que permet fer visibles totes les inscripcions. Si l’arma que s’ha de fotografiar és pavonada de color negre, es passa un guix per damunt de les inscripcions; així, la pols del guix queda dintre les ranures dels nombres i les lletres. Tot seguit, s’hi passa un pinzell per netejar la pols sobrera; de seguida, les inscripcions, que hauran quedat de color blanc, seran perfectament distingibles i se’ls podrà fer una fotografia. Per contra, si l’arma que s’ha de fotografiar és niquelada o cromada, s’ha de seguir el mateix procediment però amb pols negra – com per exemple, el negre de fum, que és un revelador mecànic per a empremtes. En una arma pavonada també costa distingir les taques de sang; en aquests casos cal adaptar un filtre vermell a la càmera fotogràfica que permet obtenir una imatge en que’ l’arma apareix de color fosc i la taca més clara i, per tant, més visible a causa del contrast. Quan es té una arma amb la numeració esborrada, per identificar‐la es pot utilitzar un reactiu anomenat de fry’s, que provoca una reacció molecular a la zona que es va comprimir per encunyar‐hi la numeració.

574

Oposicions

Com que la visió és molt feble i breu, cal tenir preparada la càmera, ja que una vegada hagi aparegut la numeració es tornarà a esborrar per sempre. Cal no oblidar que abans d’aplicar aquest reactiu s’ha de netejar la zona on hi ha les inscripcions. Les fotografies de conjunt parcial i de detall, com hem dit més amunt, s’han de fer sempre amb el testimoni mètric i, en el paper que enquadri la fotografia, hi ha de constar el lloc, la data i l’hora en que’ es realitza el reportatge. Les fotografies que pertanyin a investigacions de balística forense s’han d’efectuar en el laboratori corresponent.

Temari

El material fotogràfic adient per a aquest tipus de fotografies és: una càmera fotogràfica rèflex de 35 mm, amb objectius gran angular, normal i macro, filtre vermell, trespeus, cable disparador, flaix orientable i pel∙lícula pancromàtica amb una sensibilitat aconsellada de 100/21 IS0.

La diligència d’inspecció ocular tècnic‐policial.

Article 326 Quan el delicte que es persegueixi hagi deixat vestigis o proves materials d’haver‐se perpetrat, el jutge instructor o qui en faci les funcions ha d’ordenar que es recullin i conservin per al judici oral si és possible, i a aquest efecte ha de procedir a la inspecció ocular i a la descripció de tot allò que pugui tenir relació amb l’existència i la natura del fet. Amb aquest fi ha de fer consignar en les actuacions la descripció del lloc del delicte, el lloc i l’estat dels objectes que s’hi trobin, els accidents del terreny o la situació de les habitacions, i tots els altres detalls que es puguin utilitzar, tant per a l’acusació com per a la defensa. Quan es posi de manifest l’existència d’empremtes o vestigis l’anàlisi biològica dels quals pugui contribuir a esclarir el fet investigat, el jutge d’instrucció ha d’adoptar o ordenar a la policia judicial o al metge forense que adopti les mesures necessàries perquè la recollida, la custòdia i l’examen d’aquelles mostres es faci en condicions que en garanteixin l’autenticitat, sens perjudici del que estableix l’article 282. Article 770 La policia judicial ha d’acudir immediatament al lloc dels fets i realitzar les diligències següents: 1a. Ha de requerir la presència de qualsevol facultatiu o personal sanitari que trobi per prestar, si cal, els auxilis oportuns a l’ofès. El requerit, encara que només ho sigui verbalment, que no atengui sense una causa justa el requeriment ha de ser sancionat

575

Temari

Oposicions

amb una multa de 500 a 5.000 euros, sens perjudici de la responsabilitat criminal en què hagi pogut incórrer. 2a. Ha d’acompanyar l’acta de constància de fotografies o de qualsevol altre suport magnètic o de reproducció de la imatge, quan sigui pertinent per esclarir el fet punible i hi hagi risc de desaparició de les fonts de prova. 3a. Ha de recollir i custodiar en tot cas els efectes, els instruments o les proves del delicte respecte dels quals hi hagi perill de desaparició, per posar‐los a disposició de l’autoritat judicial. 4a. Si s’ha produït la mort d’alguna persona i el cadàver és a la via pública, a la via fèrria o en un altre lloc de trànsit, l’ha de traslladar al lloc pròxim que sigui més idoni dins de les circumstàncies, restablir el servei interromput i donar‐ne compte tot seguit a l’autoritat judicial. En les situacions excepcionals en què s’hagi d’adoptar aquesta mesura d’urgència, s’ha de ressenyar prèviament la posició de l’interfecte, se n’han d’obtenir fotografies i s’ha d’assenyalar sobre el lloc la situació exacta que ocupava. 5a. Ha de prendre les dades personals i l’adreça de les persones que es trobin al lloc en què es va cometre el fet, així com qualsevol altra dada que ajudi a identificar‐les i localitzar‐les, com ara el lloc habitual de treball, els números de telèfon fix o mòbil, el número de fax o l’adreça electrònica. 6a. Ha d’intervenir, si és procedent, el vehicle i retenir el permís de circulació d’aquest i el permís de conduir de la persona a la qual s’imputi el fet. 4.‐Llibre d’Actes d’Inspeccions Oculars Tècnico‐Policials S’hi anotaran les següents dades: Número d’acta d’IOTP, Data de l’acta, Número dels agents que la realitzen, Número diligències policials, Referència de policia científica, Motiu i Lloc del fet. INSPECCIÓ OCULAR TÈCNICO POLICIAL (IOTP) FUNCIÓ POLICIAL Investigació del delicte. Prova judicial (sense manament judicial). Suport a l’hora de fer l’informe pericial MATERIAL Una càmara domèstica Bateries Carregador i alimentador corrent Cintes Recanvi piles i fusibles Micròfon de corbata Opcional: angular torxa tres peus

576

Oposicions

ENREGISTRAMENT: Marcarem un ordre a seguir: 1.‐Plans de situació (població, polígon industrial, ciutat, un planell) 2.‐Plans d’aproximació (carrer de la població, bloc, fàbrica) 3.‐Plans del lloc deIs fets (casa, edifici, entrada, finestra forçada, etc, evitant continus moviments de càmara i zoom i mantenint la durada del pla el temps suficient.) 4.A.‐Entrada per la porta de la casa i seguiment d’aquesta 4.B.‐Lloc d’accés dels pressumptes autors 5.‐Lloc d’accés des de dins 6.‐Habitació lloc dels fets 7.‐lndicis 8.‐Resta de la casa

Temari

IL∙LUMINACIÓ: Utilitzar més GAINS o torxa en cas de poca llum. (En un incendi, utilitzar torxa).. DESPLAÇAMENT: Caminar amb els dos ulls oberts. MOVIMENTS DE CÀMARA: Càmara en ma. ZOOM: suau, zoom in i zoom out. ENFOCAMENT: manual. AUDIO: narració. BALANÇ DE BLANCS: automàtic o manual. ANOTACIONS: marcar la ma. CÒPIA: fer una còpia de la cinta original i treballar amb la còpia. ORIGINAL: arxivar per a disposició judicial. VISIONAT: sí. Apuntar seqüències. EDICIÓ MÀSTER: no.

La inspecció ocular és un aspecte imprescindible per a la resolució de la majoria de delictes esdevinguts. Està regulada per la Llei d’enjudiciament criminal en els articles del 326 al 333, que descriuen les actuacions que ha de dur a terme el jutge d’instrucció en el lloc dels fets. Actualment aquesta funció està delegada als membres especialitzats dels diversos cossos policials.

577

Temari

Oposicions

La inspecció ocular que es realitza en el lloc on suposadament hi ha hagut un fet delictiu ha de quedar palesa en un document anomenat acta d’inspecció ocular, on s’ha de reflectir detalladament la inspecció ocular que ha fet el funcionari encarregat del cas. Tanmateix, encara que l’acta sigui molt detallada i exacta, mai no podrà aportar més informació que un bon reportatge fotogràfic, que és més objectiu, exacte i precís que una descripció escrita amb paraules. Una fotografia congela un moment, una escena, una acció o una situació determinada i reflecteix amb tot rigor les imatges captades per la càmera; per contra, en una relació escrita es poden oblidar detalls ‐ de vegades, detalls als quals no s’ha donat importància poden convertir‐se en proves fonamentals en el moment del judici oral. Si es fan fotografies, hi ha constància d’aquests detalls, encara que no estiguin reflectits en l’acta. És fonamental fer les primeres fotografies de seguida que s’ arriba al lloc dels fets, abans de moure cap objecte o víctima. En aquest sentit, és important mentalitzar els agents que arriben en primer lloc que mentre esperen l’ arribada dels agents especialitzats han de restringir l’accés a la zona de persones alienes; també cal identificar les persones que es troben al lloc dels fets i els testimonis visuals. Cal impedir que ningú toqui o mogui cap objecte a fi d’evitar que es creïn indicis falsos o que se’n destrueixin. En alguns casos, l’autoritat judicial i el metge forense compareixen al lloc dels fets; aleshores, cal fer les fotografies que se sol∙licitin sens perjudici de fer, també, les que l’agent consideri convenients per a la investigació. En els delictes amb víctimes mortals, el reportatge fotogràfic realitzat al lloc dels fets s’ha de completar amb les fotografies que es facin a l’ Institut medicoforense o al dipòsit de cadàvers durant l’autòpsia, ja que aquestes darreres poden reflectir si el cos de la víctima ha patit alguna agressió. Una vegada feta la inspecció ocular amb la recerca d’indicis i el reportatge fotogràfic respectius, s’ha de transcriure una acta en el mateix lloc, i han de signar‐la l’agent instructor, el secretari i dos testimonis que han de donar fe que totes les actuacions executades han estat ajustades al dret. Quan s’ha de fer un reportatge fotogràfic no es disposa de fórmules matemàtiques que puguin ajudar‐hi, per tant ha de ser l’agent especialitzat qui ha d’enfocar la inspecció per tal d’intentar reflectir els indicis que seran la base d’informes posteriors. És recomanable que els agents que participen en una inspecció ocular tinguin coneixements comuns sobre fotografia i revelatge d’empremtes, ja que això els permet realitzar la tasca corresponent d’una manera més efectiva. Si bé cada inspecció ocular és diferent, es poden agrupar segons el tipus ‐ robatoris, empremtes, localització de cadàvers. . .‐, i escollir les tècniques fotogràfiques més adients per a cada cas.

578

Oposicions

Per considerar útils, s’han de realitzar les fotografies de detall, que s’han de fer al laboratori fotogràfic. S’han de fer sempre amb el testimoni mètric corresponent i amb dos focus que il∙luminin l’arma oposadament amb una inclinació de 450 per evitar ombres i reflexos.

Temari

En les fotografies d’armes, tant si són en color com en blanc negre, es fa molt difícil distingir la marca, el model i el número de sèrie, perquè aquestes inscripcions són encunyades i no tenen prou contrast; tanmateix, hi ha una tècnica senzilla que permet fer visibles totes les inscripcions. Si l’arma que s’ha de fotografiar és pavonada de color negre, es passa un guix per damunt de les inscripcions; així, la pols del guix queda dintre les ranures dels nombres i les lletres. Tot seguit, s’hi passa un pinzell per netejar la pols sobrera; de seguida, les inscripcions, que hauran quedat de color blanc, seran perfectament distingibles i se’ls podrà fer una fotografia. Per contra, si l’arma que s’ha de fotografiar és niquelada o cromada, s’ha de seguir el mateix procediment però amb pols negra – com per exemple, el negre de fum, que és un revelador mecànic per a empremtes. En una arma pavonada també costa distingir les taques de sang; en aquests casos cal adaptar un filtre vermell a la càmera fotogràfica que permet obtenir una imatge en que’ l’arma apareix de color fosc i la taca més clara i, per tant, més visible a causa del contrast. Quan es té una arma amb la numeració esborrada, per identificar‐la es pot utilitzar un reactiu anomenat de fry’s, que provoca una reacció molecular a la zona que es va comprimir per encunyar‐hi la numeració. Com que la visió és molt feble i breu, cal tenir preparada la càmera, ja que una vegada hagi aparegut la numeració es tornarà a esborrar per sempre. Cal no oblidar que abans d’aplicar aquest reactiu s’ha de netejar la zona on hi ha les inscripcions. Les fotografies de conjunt parcial i de detall, com hem dit més amunt, s’han de fer sempre amb el testimoni mètric i, en el paper que enquadri la fotografia, hi ha de constar el lloc, la data i l’hora en que’ es realitza el reportatge. Les fotografies que pertanyin a investigacions de balística forense s’han d’efectuar en el laboratori corresponent. El material fotogràfic adient per a aquest tipus de fotografies és: una càmera fotogràfica rèflex de 35 mm, amb objectius gran angular, normal i macro, filtre vermell, trespeus, cable disparador, flaix orientable i pel∙lícula pancromàtica amb una sensibilitat aconsellada de 100/21 IS0. Fotografies de taques En les inspeccions oculars es poden trobar taques diverses, que poden ser d’origen biològic ‐ sang, semen, orina. .‐ o químic. Quan es troben taques de sang, és

579

Oposicions

convenient fer el reportatge fotogràfic en color, per reflectir els fets d’ una manera més real. En aquest tipus de reportatge cal seguir l’ordre esmentat anteriorment, és a dir: fotografies de conjunt, de conjunt parcial i de detall. Abans de fer qualsevol fotografia cal efectuar una inspecció visual per acotar i marcar totes les taques de sang i d’altres, per determinar l’ordre que haurà de seguir el reportatge. Es convenient que en aquestes inspeccions es porti una llum ultraviolada perquè les taques de sang i semen, quan es troben en superfícies molt fosques, presenten una diferenciació que les fa visibles si són sotmeses a aquesta radiació. Cal tenir molta cura amb la il∙luminació. S’ha d’utilitzar una llum rasant o amb una inclinació adequada respecte a l’eix òptic de la càmera fotogràfica. S’han de traslladar tots els objectes que es pugui al laboratori per fer la tasca amb més tranquil∙litat i per poder servir‐nos de tots els mitjans al nostre abast.

Temari

Cal fotografiar totes les taques detectades al lloc dels fets tenint en compte l’entorn, és a dir, intentant reflectir‐ne la posició i el lloc. I cal fotografiar‐les totes, tant si semblen de sang com si no; posteriorment, el laboratori confirmarà de quina substància es tracta. Si es troben armes de foc, objectes contundents, armes blanques o qualsevol altre objecte tacat de sang cal seguir el procediment següent: abans d’extreure‐la de l’objecte on es troba per poder‐la analitzar cal fer‐ne la fotografia; després se separen les restes de sang de l’objecte i se’l torna a fotografiar amb les taques raspades al costat. Se segueix aquest procediment amb la intenció de demostrar que es tracta de la mateixa sang i del mateix objecte o arma; si no es treballés d’aquesta manera, el dia del judici, quan es presentés l’arma o l’objecte totalment net, el defensor podria no admetre’l com a prova. En totes les fotografies ha de constar el corresponent testimoni mètric al costat de la taca de sang, perquè el diàmetre i el dibuix poden indicar l’alçada de la caiguda, la inclinació i la direcció.

580

Oposicions

5.6. L’ENTRADA I L’ESCORCOLL EN LLOCA TANCAT: REQUISIT, FORMALITATS I SUPÒSITS EXCEPCIONALS. Entrada i escorcoll en domicili En aquests dispositiu analitzem els requisits i l’operatiu policial en l’entrada i escorcoll en un domicili en els dos casos més freqüents en que el realitza la Policia Judicial: amb resolució judicial i amb consentiment del titular.

Amb resolució judicial ‐La Petició

Temari

Els funcionaris de policia judicial demanaran mitjançant ofici motivat la resolució judicial que autoritzi la practica de la diligència. Si hi han diligències judicials obertes, l’ofici s'adreçarà al Jutge o Tribunal que conegui de la causa. Si la diligència es té que practicar fora de l'àmbit territorial de l'òrgan judicial que coneix de la causa, l’ofici de petició també s'adreçarà a ell, el qual comissionarà la diligència al Jutge de la demarcació territorial corresponent o l’efectuarà personalment. Si no hi han diligències judicials obertes, l’ofici s'adreçarà al Jutge d’Instrucció en funcions de guàrdia del lloc on es tingui que efectuar, el qual obrirà les diligències judicials corresponents i posteriorment, si no li correspon conèixer de la causa, s’inhibirà en favor de l'òrgan judicial competent per conèixer‐la. En l’ofici constarà sempre: ‐El número de diligències policials i el de les diligències judicials si aquestes ja estan obertes. ‐Els motius, les comprovacions, les constatacions, els indicis i la necessitat d’efectuar la diligència. Aquesta motivació té que ser el més amplia, extensa i complerta possible, ja que com a norma general constituirà la base de la motivació de la resolució judicial i per tant la causa de la seva acceptació o denegació per l'òrgan judicial. En cap cas es demanarà la pràctica de aquestes diligències sense motivació. ‐El fet delictiu que s’investiga o que motiva la diligència, les persones que es volen detenir i/o els objectes o efectes que de forma directa o indirecta estiguin relacionats i que es volen recercar. ‐El lloc o domicili on es vol efectuat la diligència, amb totes les dades concretes i exactes de la seva ubicació que permetin la seva inconfusible identificació. ‐El titular del mateix i/o persona que hi viu, si es coneixen. ‐La data complerta, dia, mes i any, en que es durà a terme i si s’efectuarà durant el dia, durant la nit o ambdós. Aquesta dada es molt important, perquè si la

581

Oposicions

resolució judicial no ho recull de forma expressa, no es poden efectuar entrades i escorcolls durant la nit. ‐Els funcionaris de policia judicial que practicaran en la diligència i la Unitat o Grup al que pertanyen. Així mateix es farà constar si en la diligència intervindran altres grups o unitats especialitzades dels Cos ( Policia Científica, GEI, TEDAX, CANINA, MTO, INFORMATICA, etc.) ‐És farà constar que es realitzarà un reportatge fotogràfic i/o videogràfic que restarà en seu policial a disposició de l ’autoritat judicial. ‐En el cas de que el detingut o imputat hagi demanat la presència del seu advocat en la diligència, es farà constar també en l’ofici. L’ofici el signarà el Cap del Grup o de la Unitat d’Investigació. ‐ L’Operatiu policial

Temari

El Cap de la Unitat o Grup d’investigació o el funcionari que ell designi serà el responsable de l’operatiu policial per la pràctica de la diligència. Des de el mateix moment en que es prengui la decisió de sol∙ licitar la resolució judicial, el responsable de l’operatiu adoptarà les mesures de vigilància que siguin necessàries per evitar la fugida de la persona que es vol detenir o la sostracció dels objectes, efectes o instruments del delicte, llibres, papers o qualsevol altre cosa que hagi de ser objecte de l’escorcoll. El responsable de l’operatiu designarà el nombre d’efectius necessaris, tenint en compte les característiques físiques de lloc, les dificultat per accedir‐hi, el nombre de persones que poden trobar‐se a l’interior i la seva perillositat o qualsevol altre dificultat que es pugui preveure. El responsable de l’operatiu demanarà per el conducte establert, i amb la justificació corresponent, el recolzament de les patrulles de seguretat ciutadana o d’unitats especialitzades que cregui necessari per la pràctica de la diligència. Així mateix supervisarà que es disposi de tot el material que consideri adient i necessari per efectuar la diligència (etiquetes, bosses, precintes, pota de cabra, poquets, vehicles, càmeres armilles, armes llargues etc.......) Abans de començar l’operatiu policial, el responsable farà una reunió amb tots els efectius que intervindran explicant com es durà terme i assignarà les tasques concretes que te que realitzar cadascun d’ells, tenint present que dintre del domicili només tenen que ser‐hi els funcionaris policials imprescindibles. Dintre de les tasques es important designar qui assegurarà les habitacions o dependències del domicili, qui efectuarà l’escorcoll, qui custodiarà al detingut, qui vigilarà l’exterior etc. El responsable de l’operatiu comunicarà a la Sala de Coordinació que correspongui, la sortida de les dependències policials, l’arribada al lloc, l’inici de la diligència, les novetats que és produeixin i la finalització.

582

Oposicions

Una vegada en el lloc, el responsable policial agafarà les mesures necessàries per la seguretat de la comissió judicial i demés persones que intervinguin en la diligència, així com dels agents actuants. El responsable de l’operatiu estarà sempre al costat del Secretari judicial, dirigint la diligència i comunicant‐li totes aquelles circumstàncies que cregui convenients per l’ investigació policial o judicial per que les reflecteix‐hi a l’acta.

Temari

Mentrestant el Secretari judicial procedeix a la notificació de la resolució judicial, els agents designats entraran ràpidament en el domicili i comprovaran totes les seves dependències per tal de evitar la destrucció de proves o la fugida de alguna persona, però en cap cas realitzaran cap escorcoll. Una vegada fet aquest assegurament, reuniran a totes les persones que es trobin dintre del domicili en una mateixa dependència i procediran a la seva identificació. Si es tenen indicis o sospites raonables de que poden tenir en el seu poder algun objecte dels que s’estan recercant, donaran avis al responsable el qual si ho creu convenient ordenarà que es procedeixi al seu escorcoll en presència del Secretari Judicial el qual reflectirà el fet i el seu resultat a l’acta. Si es trobes algun objecte dels recercats, o d’altre delicte en poder d’algun dels presents, el responsable ordenarà, si cal, la seva detenció i trasllat a les dependències policials. Aquest fet quedarà reflectit pel Secretari Judicial a l’acta. Una vegada finalitzat això i quan el Secretari hagi finalitzat les formalitats de l’acta començarà l’escorcoll del domicili. Sortiran del mateix tots els agents que no tinguin que realitzar l’escorcoll. L’escorcoll es farà sempre de forma ordenada i sistemàtica, habitació per habitació per els agents designats per fer‐ho. El responsable ordenarà començar l’escorcoll per la dependència més propera a l’entrada del domicili que s’identificarà a l’acta a més de la seva descripció i ubicació dintre del domicili amb la lletra “A”. Una vegada finalitzat l’escorcoll de la habitació, es continuarà en direcció a l'interior de l’habitatge i de dreta a esquerra els successius escorcolls de les demés habitacions o dependències una a una, que s’identificaran successivament amb les lletres “B”, “C”, “D”,,,,,,,,,, No es farà mai l’escorcoll de dues habitacions o dependències al mateix temps. L’escorcoll de les habitacions es farà sempre en presencia del Secretari Judicial, del Titular si està present i del responsable de l’operatiu. Els agents que realitzin l’escorcoll mostraran al Secretari judicial i al responsable de l’operatiu, d’un en un i en l’ordre que els han trobat, els objectes que es tinguin que recollir els identificaran amb etiquetes, en las quals constarà el numero de diligències policials, la lletra corresponent a l'habitació i un numero que començarà per l’1 (A‐1, A‐ 2, A‐3, ....B‐1, B‐2, B‐3 i així successiva i correlativament, començant a cada habitació per l’1.

583

Oposicions

Tots els objectes que es recullin en una mateixa habitació es dipositaran amb una o varies bosses o caixes, que una vegada plenes o finalitzat l’escorcoll de l’habitació, es tancaran i precintaran i s’identificaran amb el numero de diligències policials i la lletra de la habitació . No es tenen que fer mai identificacions o descripcions genèriques (papers, documents, cintes, joies, etc.) sinó individualitzades i amb el major número de dades possibles (descripció física, color, tamany, pes aproximat, marques, models, inscripcions, números de sèrie o referència, tipus de document, membret, data i contingut.... etc.)

Temari

Si és tenen que recollir llibres i/o papers de comptabilitat, aquests seran foliats, segellats i rubricats, un a un en totes les seves fulles per ambdós cares, pel secretari judicial, el titular o representat, el responsable policial i les demés persones presents en la diligència. Posteriorment s’introduiran en bosses transparents que s’identificaran amb la lletra i número que li correspongui segons la dependència on es trobin, i aquestes s’introduiran en les bosses o caixes de la dita dependència El responsable policial tindrà cura de que a l’acta quedin reflectits i descrits correctament l’objecte, la dependència, el lloc concret on s’ha trobat i la seva identificació. Si ho creu necessari, indicarà al Secretari Judicial que dibuixi en l’acta un croquis de l’habitatge. Durant la pràctica de la diligència es procurarà, dintre del possible, que totes les coses quedin en el mateix estat i ordre en que es trobaven, evitant sempre que sigui possible que es produeixin desperfectes o trencadisses. Si es tenen que ocupar telèfons mòbils, s’agafaran també si es troben, el carregador, els documents o papers on constin els codis d'accés i seguretat (PIN; PUK) i altre documentació de l’aparell. Si està connectat es procurarà que no es desconnecti i si està baix de càrrega, es procurarà carregar. Els aparells es trametran posteriorment i sense manipular‐los a la unitat MTO de l’ACPJ. Si es tenen que recollir ordinadors i/o equips informàtics, es contactarà amb la Unitat d'informàtica de l’ACPJ, que donarà instruccions al respecte. En tot cas s'impedirà que cap dels presents toqui els equips i es procedirà a precintar les entrades de corrent, les disqueteres i entrades de CD i s’identificaran els equips convenientment. Aquest fet quedarà recollit en l’acta. Els equips informàtics només es podran desprecintar per funcionaris de la Unitat d'Informàtica de l’ACPJ en presència del Jutge en seu Judicial per procedir al buidat de la informació Si l’escorcoll s’efectua en llibres o documents dels Registres Civil, Mercantil o de la Propietat, s’efectuarà sempre en presència del Registrador i com norma general no es poden treure de l’edifici els llibres o documents, realitzant l’examen dels mateixos en

584

les pròpies dependències dels Registres i fent constar en l’acta tot allò que el responsable policial consideri necessari.

Oposicions

Una cop finalitzada la diligència i sinó queda cap persona en el domicili, és tindrà cura de que quedin tancats tots els llums, les conduccions d’aigua i gas, les finestres i tots els accessos possibles al domicili. Pràctica de la diligència L'òrgan judicial, mitjançant resolució judicial amb forma d’interlocutòria motivada, decretarà la diligència d’entrada i escorcoll, en la qual ha de constar el domicili o lloc on s’efectuarà, el seu titular, el dia mes i any i si s'efectuarà durant el dia, la nit o ambdós.

Temari

A la resolució constarà també qui efectuarà la diligència: El propi Jutge, el Ministeri Fiscal o per delegació la Policia Judicial (que és el més habitual). En aquest cas constaran els funcionaris policials que l’efectuaran. Com que es tracta d’una delegació del Jutge, aquesta no es pot tornar a delegar i per tant tenen que practicar la diligència els funcionaris policials que constin a la interlocutòria i no poden ser substituïts per altres. En aquest cas, juntament amb la interlocutòria, l'òrgan judicial emetrà una ordre adreçada a la Policia Judicial, que es coneix com Manament d’entrada i escorcoll, per que efectuï la diligència. Els funcionaris policials rebran copia de ambdós documents, que s’adjuntaran a l’atestat. Es preceptiva i obligatòria per la practica de la diligència la presència del Secretari Judicial, que en cap cas pot ser substituït per la Policia Judicial. El Secretari judicial notificarà la resolució judicial al titular o amb la seva absència a les persones que recull la normativa vigent, i aixecarà acta de la diligència fent constar totes les actuacions, incidències i manifestacions que es duguin a terme. Finalitzada la diligència el Secretari Judicial signarà l’acta juntament amb totes les persones que han intervingut i lliurarà copia als agents de Policia Judicial que la inclouran en l’atestat. Amb la presència del Secretari judicial no fan falta testimonis en cap cas, inclòs si el titular no està present o el domicili està buit. El Secretari Judicial recull i dona fe de tot el que succeeix, però no dirigeix la pràctica de la diligència, sinó que ho farà el Jutge o Ministeri Fiscal si estan presents o el funcionari de la Policia judicial responsable de l’operatiu com a delegat del Jutge. Si la resolució judicial recull que la diligència es practicarà en hores diürnes o durant el dia i arriba la nit i aquesta no ha finalitzat, el responsable policial demanarà permís al titular per continuar, si aquest es nega, s’aturarà la diligència, es precintarà i assegurarà el lloc i és continuarà al dia següent amb una nova resolució judicial. Per

585

això es importat que si és preveu que la diligència que s'efectuï de dia es pot allargar, es demani practicar‐la durant el dia i la nit i que així ho reflecteix la resolució judicial.

Oposicions

Si durant la pràctica de la diligència es descobreixen objectes, efectes o instruments d’un fet delictiu diferent al que motiva la practica de la diligència, no cal aturar‐la, sinó que es recolliran i el Secretari Judicial farà constar a l’acta el fet del seu descobriment i la descripció del lloc i al finalitzar la diligència s’informarà a l'òrgan judicial, el qual decidirà si es un delicte connex o si obre diligències per un altre delicte.

Temari

Per la pràctica de la diligència es podrà fer servir la força necessària per dur‐la a terme i si qualsevol dels presents posa impediments o es negar a seguir les ordes o instruccions dels agents de policia judicial que intervenen incorreran en un delicte de desobediència greu a l’Autoritat judicial (recordem que la Policia Judicial està actuant per delegació del Jutge) de l’article 556 CP. i es procedirà a la seva detenció i trasllat a les dependències policials, quedant aquests fets reflectits a l’acta per el Secretari Judicial. Si el titular del domicili està detingut, estarà sempre present a la pràctica de la diligència 2 Amb el consentiment del titular El consentiment del titular per efectuar una diligència d’entrada i escorcoll, té que constar sempre de forma expressa i inequívoca i no es pot presumir mai. El consentiment es reflectirà sempre de forma escrita, en un acta policial en la que constaran l’instructor i secretari, les diligències policials, les dades del titular, les dades del domicili, el lloc, la data i l’hora on es dona el consentiment ,la data i hores en que s’efectuarà la diligència , les dades del advocat o testimonis en presencia dels quals es dona el consentiment i en la qual ha de quedar reflectit de forma indubtable que la persona dona la lliure i voluntària autorització perquè els funcionaris policials actuants efectuïn l’entrada i l’escorcoll de totes les dependències que tingui el domicili. L’acta està signada per la persona que dona el consentiment, pel advocat o testimonis i pels funcionaris policials que actuen d’instructor i secretari. Si el titular està detingut o imputat, el consentiment el donarà sempre en presència del seu advocat, el qual signarà l’acta. En aquests casos no es vàlid el consentiment que es pugui donar sense la presència i signatura de l’advocat i per tant es tindrà que demanar la resolució judicial. En els demés casos el consentiment es donarà davant de dos testimonis, que signaran l’acta de consentiment. El titular, pot delegar la seva presència en un familiar o en el seu representat legal, la qual cosa té que quedar reflectida a l’acta de consentiment.

586

Oposicions

Un domicili pot tenir més d’un titular, però el consentiment d’un d’ells es suficient per practicar la diligència, si els demés estan absents o no es neguen expressament a la practica de la diligència. La negativa d’un sol titular prevaleix sobre la conformitat de tots els altres i per tant serà necessària la resolució judicial per practicar la diligència. Aquesta negativa d’un dels titulars pot ser per tot el domicili o només per les cambres o habitacions que ell ocupi i en aquest cas es podrà efectuar la diligència en la resta del domicili, exceptuant els llocs on s’hagi negat pels quals serà necessària la resolució judicial.

Temari

Davant de qualsevol dubte, és te que demanar la corresponent resolució judicial i no optar mai per l’entrada amb consentiment.

587

5.7. EL RECONEIXEMENT. LES DILIGÈNCIES DE RECONEIXEMENT.

Oposicions

Els reconeixements en roda, es la tècnica consistent en que una persona pugui reconèixer al presumpte autor, implicat o participant en un fet delictiu mitjançant una observació directa d’un grup de persones de les mateixes característiques externes (raça, sexe, edat, complexió, estatura i vestimenta) situades en una sala o dependència condicionada per tal de que no puguin tenir contacte ni visual ni d’altre tipus amb la persona que fa el reconeixement. Aquesta tècnica es te du a terme amb tots el requisits i garanties establertes per la legislació processal i si es fa en presencia judicial, té el valor processal de prova pre‐constituïda.

Temari

Els robatoris amb violència i/o intimidació tenen com a característica fonamental, la possibilitat que l’autor pot ser reconegut per la víctima o testimoni, ja sigui mitjançant un reconeixement fotogràfic o videogràfic, reconeixement en roda, o mitjançant la identificació de la veu de l’autor. A continuació s’indiquen, com a norma general, els següents mitjans d’identificació de l’autor: a. Coneixement previ de l’autor: és el supòsit en què la víctima o testimoni ja coneixia a l autor del delicte per relacions personals o circumstàncies anteriors. En aquest cas, la víctima o testimoni aporta dades de la filiació o dades concretes que ajuden a identificar de manera inequívoca l’autor. b. Identificació casual i directa: és el supòsit que es dóna quan la víctima o el testimoni, de manera casual o fortuïta identifica a l’autor a la via pública o en altres dependències ja sigui poc després del delicte o amb posterioritat en el temps. c. Identificació a l’acte del judici oral: la víctima o el testimoni identifica a l’autor en l’acte del judici oral a preguntes de les parts. d. Identificació mitjançant reconeixement fotogràfic o videogràfic. e. Identificació mitjançant la diligència de reconeixement en roda. f. Identificació de l’autor per altres mitjans com l’informe pericial dactiloscòpic.

La diligència de reconeixement en roda. La diligència de reconeixement en roda no és un mitjà d’identificació obligatori, només s’ha de practicar quan hi hagi dubtes sobre la identificació de l’autor. Si la identificació s’ha produït mitjançant un altre mitjà de prova, i no hi ha dubtes de la identificació, la jurisprudència considera aquesta diligència innecessària.

588

El reconeixement en roda judicial.

Oposicions

És aquella diligència que està sotmesa al control judicial on el jutge d’instrucció és qui porta a terme la direcció, amb la presència del secretari judicial, el qual donarà fe pública judicial del resultat i d’allò succeït en el transcurs de la diligència. Requisits del reconeixement en roda. a. Composició de la Roda. En la composició de la roda hi ha d’haver la col∙locació d’un grup de persones de característiques semblants. És aconsellable que no siguin menys de cinc, de característiques físiques similars a la persona que és objecte del reconeixement (edat, alçada, aspecte físic, vestimenta, etc).

Temari

Quant al nombre de persones que ha de formar la roda (imputat més figurants), la llei i la jurisprudència no determinen quin ha de ser el nombre concret de persones, això no obstant malgrat que alguna Sentència estableix un nombre “no inferior a tres”, el nombre habitual de components de la roda és de cinc persones inclòs l’ imputat. Pel que fa a l’exigència legal que les persones que formen la roda siguin de característiques exteriors semblants, la jurisprudència no exigeix que aquestes siguin totes iguals “com a gotes d’aigua”, el que es demana es que no hi hagi diferències respecte a la seva aparença física, raça, sexe, color del cabell, etc,. b. Identificació dels components de la roda . Els components de la roda s’han de col∙locar en posició de línia frontal davant del testimoni; i s’han de numerar, d’esquerra a dreta començant pel número 1, fent constar a l’acta que en la diligència s’estenen la filiació i el número de cada component de la roda. A petició del testimoni, o d’ofici per part de l’instructor, els membres de la roda poden ser requerits que diguin alguna frase, es moguin per la sala de reconeixement, o fins i tot que estiguin asseguts en cadires, amb l’objectiu de facilitar al testimoni alguna actitud que sigui fonamental per a la identificació. No obstant, s’ha de tenir present que en cas de demanar que l’ imputat parli o faci qualsevol moviment, també s’haurà de demanar a la resta de components de la “roda”. La diligència, s’ha de practicar en una sala condicionada a aquesta finalitat, amb l’objectiu de que el testimoni no pugui ser vist ni sentit per cap dels components de la roda, i així garantir la plena llibertat del testimoni.

589

c. Pluralitat de testimonis o víctimes.

Oposicions

En el supòsit que hi hagi més d’un testimoni o víctima efectuaran el reconeixement per separat, i es garantirà la incomunicació entre ells fins a la finalització de la roda. d. Pluralitat d ‘imputats. En el supòsit que hi hagi més d’un imputat per a ser reconegut en una mateixa causa, la llei preveu la possibilitat d’efectuar‐la conjuntament, amb tot, s’ha de garantir que hi hagi el doble de figurants que d’ imputats. Assistència lletrada al detingut o imputat; article 520 Lecrim.

Temari

L’assistència lletrada al detingut o imputat és imprescindible en la diligència de reconeixement en roda, ja que si no fos present l’advocat no es garantiria el dret a la defensa reconegut per la Constitució (art.17.3 CE). Documentada mitjançant acta. Una vegada finalitzada la diligència, el secretari (policial o judicial segons el cas), estendrà acta fent constar lloc, data, hora, nom i cognoms, número de DNI i número d’ordre dels components de la roda, les dades del lletrat i del testimoni, així com el resultat de la diligència. S’ha de fer constar que els components de la “roda”, són de característiques exteriors semblants, tal i com ho demana la llei. Respecte al resultat de la diligència, s’hi ha de fer constar allò que manifesta el testimoni (si reconeix o no a l’ imputat amb aquelles expressions que manifesti en el moment del reconeixement). També es farà constar les al∙legacions que pugui manifestar l’advocat defensor. L’acta serà signada per tots els partícips en la diligència. Es recomana que es realitzi reportatge fotogràfic o videogràfic de la composició de la roda, el qual s’adjuntarà a l’acta de reconeixement. Els participants en la diligència. Destaquem a continuació els participants, amb els aspectes rellevants que s’han de tenir en compte en la diligència de reconeixement en roda. • El detingut o imputat. L’ imputat o detingut està en el seu dret de negar‐se a participar en la “roda”, o a fer qualsevol moviment a petició de l’instructor, i en tot cas no podrà ser coaccionat a

590

participar‐hi. La negativa de l’ imputat s’ha de fer constar en diligències (policials o judicials segons el cas).

Oposicions

També dins dels drets reconeguts a l’article 520 de la LECrim, el detingut o imputat té dret a que sigui present el seu advocat i a entrevistar‐se amb ell en finalitzar la diligència. Tal com s’ha vist en la diligència d’entrada i perquisició , sempre s’ha de valorar la necessitat d’efectuar una diligència en la qual el detingut té dret a l’entrevista amb l’advocat si encara resten pendents altres diligències a realitzar. En aquest cas, cap la possibilitat que el detingut encara no hagi declarat i per tant si es pot escollir per part de la policia, potser és més efectiu realitzar primer la declaració i després la “roda”, ja que en ambdues diligències el detingut té dret a entrevistar‐se amb el seu advocat, tal com estableix l’article 520 Lecrim.

Temari

• Els figurants. Els figurants són citats per la policia a fi que compareguin de manera voluntària a la “roda”; en cap cas, no es poden coaccionar perquè ho facin. Una vegada finalitzada la diligència, se’ls lliurarà un justificant de la seva participació. Encara que el nombre habitual de components de la roda és de cinc persones inclòs l’imputat davant la possibilitat que algun figurant no comparegui a la roda, s’aconsella sempre citar‐ne un més, i per tant se’n citaran cinc. El fet de citar un figurant més també té un altre avantatge, ja que si el jutge considera que algun dels figurants no té semblança física suficient amb l’imputat, sempre hi ha una possibilitat de substitució amb el “figurant de reserva”. Hi ha la possibilitat que el figurants siguin altres persones que es troben detingudes a comissaria, o altres presos si la roda es fa a la presó, sempre i quan aquests tinguin característiques externes semblants a l’imputat, i hi participin de forma voluntària. • El testimoni o la víctima. El testimoni o víctima ha de tenir plena llibertat per poder efectuar la identificació; s’ha de trobar “segur”, és a dir, les condicions per a poder efectuar el reconeixement han de ser les idònies perquè el testimoni tingui la seguretat que els components de la roda no l’hagin pogut veure, ni escoltar en cap moment de la diligència. En cas que el testimoni sigui menor d’edat, ha de comparèixer acompanyat pel seu tutor legal. En cas que el testimoni estigui privat de llibertat l’ha d’assistir el seu lletrat en el moment d’efectuar la diligència.

591

• L’advocat.

Oposicions

La intervenció de l’advocat en la diligència de reconeixement en roda pot definir‐se com a passiva; en gran mesura, s’assembla molt a la seva assistència en una declaració. ‐ El lletrat té dret a demanar que s’informi el seu client dels drets que li són inherents. ‐ Pot presentar qualsevol al∙legació en finalitzar la diligència i demanar que es faci constar a l’acta (p.ex. composició defectuosa de la roda o qualsevol incidència que s’hagi produït…) ‐ Pot demanar a l’instructor que faci alguna pregunta al testimoni; però en cap cas no les hi pot fer directament.

Temari

‐ Pot entrevistar‐se amb el seu client quan finalitzi la diligència, ja que és un dels drets de què gaudeix el detingut d’acord amb l’art. 520.2. de la LECrim. Normalment el jutge instructor dóna l’opció a l’advocat defensor de supervisar la composició de la roda abans de començar la diligència a fi que en doni o no la conformitat. Si l’advocat no està d’acord amb algun dels figurants, perquè no el considera prou adient, llavors el jutge en demana la substitució. Aquesta manera de procedir és potestat del jutge que, en aplicar‐la s’estalvia qualsevol al∙legació de l’advocat en finalitzar la diligència. • La policia judicial En la diligència de reconeixement de roda policial dos agents de la policia judicial fan les funcions d’instructor i de secretari; en la roda judicial aquestes funcions les fan el jutge i el secretari judicial. Però tant en l’una com en l’altra, la policia judicial té diverses responsabilitats en la pràctica de la diligència de reconeixement en roda que s’analitzen a continuació: o Respecte els testimonis: Han de vetllar perquè no puguin veure els components de la roda abans de la realització d’aquesta. En cas que hi hagi més d’un testimoni, han de vetllar per a garantir la incomunicació entre ells fins a la finalització de la diligència. S’han d’abstenir de fer qualsevol comentari o indicació als testimonis pel que fa a la identitat de l’imputat o qualsevol altre component de la roda. S’han d’abstenir també de comentar al testimonis que s’ha detingut el presumpte autor, ja que pot condicionar aquests alhora de realitzar el reconeixement.

592

o Respecte a l’imputat :

Oposicions

Hauran de prendre totes les mesures adients per a garantir que el detingut no alteri la seva imatge (en la roba o en l’aspecte físic) abans de la pràctica de la diligència 1 A més a més, han de garantir que la roba que duia el detingut en el moment dels fets (si portava una peça de roba molt característica) sigui preservada per si cal fer la “roda “ amb dates posteriors.

Temari

Han de vetllar que l’aparença exterior de l’imputat no sigui diferent a la de la resta de components de la roda, com per exemple, les manilles posades, les sabates sense cordons, etc., es a dir s’ha de garantir també en aquests detalls el compliment d’un dels principals requisits de la diligència que és que tots els components de la roda siguin de característiques exteriors semblants.

• El secretari judicial. La seva presència és imprescindible quan la diligència de reconeixement en roda, és judicial. Com a federatari públic, estendrà l’acta corresponent i donarà fe pública judicial de tot allò que succeeixi en la diligència. • El fiscal. Només participa en la diligència de reconeixement en roda que ell dirigeix, d’acord amb les facultats investigadores que té atribuïdes per l ‘ordenament jurídic. • El jutge instructor. Porta a terme la direcció de la “roda “ quan aquesta esdevé judicial . És l’únic que pot preguntar al testimoni per a fer qualsevol aclariment respecte al resultat del reconeixement, tant de mutu propi com a requeriment d’altra part.

593

5.8.

EL RECONEIXEMENT FOTOGRÀFIC.

Oposicions

Els reconeixements fotogràfics, es una tècnica consistent en mostrar fotos d’arxius policials o d’altres, amb la finalitat de que una persona pugui reconèixer a la del presumpte autor, implicat , participant o també d’un testimoni en un fet delictiu.

El reconeixement fotogràfic és una diligència d’investigació realitzada per la policia i utilitzada en la investigació quan l’autor és desconegut o hi ha dubtes de la seva identitat i aquest ha estat vist per la víctima o un testimoni. Del reconeixement fotogràfic, no existeixen en la legislació processal penal procediments reguladors de com i quan s’han de practicar.

Temari

Doctrina i jurisprudència valoren el reconeixement fotogràfic com un “mitjà legítim d’investigació “, i és a partir de les sentències del Tribunal Suprem i de la doctrina de diferents autors que sorgeix un marc d’actuació que “regula” aquesta diligència. Requisits de la diligència de reconeixement fotogràfic. a. És necessari que el reconeixement es faci amb una pluralitat de fotografies. Això no obstant, el fet que hagi d’haver “pluralitat“, no vol dir que la víctima o el testimoni hagin de fer un reconeixement amb un nombre extraordinari de fotografies. L’experiència ens diu que és possible que el reconeixement fotogràfic amb un nombre il∙limitat de fotografies sigui “negatiu”, ja que la víctima després d’observar un gran nombre d’imatges comença a dubtar i sol manifestar que li “semblen tots iguals”, amb la possibilitat que la víctima no reconegui l’autor del delicte, o reconegui a una persona que no és després d’observar tantes fotografies. El reconeixement fotogràfic requereix un estudi previ de les possibilitats d’identificació per part de la víctima, dels “sospitosos” pel tipus de delicte, de la descripció física donada per la víctima o testimoni, de la zona on s’ha produït el delicte, etc,. Amb aquest estudi previ, cal fer un recull de fotografies amb els “candidats” més idonis, en un nombre entre dotze i vint‐i‐quatre fotografies. El requisit de “pluralitat de fotografies“ està definit per la jurisprudència, malgrat això, aquesta no estableix el nombre mínim o màxim de fotografies que s’han de mostrar en el reconeixement. “haurà d’haver una quantitat suficient per a desterrar raonablement els dubtes en la identificació”. La següent jurisprudència defineix el concepte de pluralitat de fotografies:

594

Oposicions

STS 01/12/1995: [...] Para la validez de esta posibilidad excepcional (que el reconecimiento inicialmente practicado como medio de investigación pueda ser fuente de prueba válidamente utilizable para desvirtuar la presunción constitucional de inocencia al incorporarse al proceso a través de otros medios de prueba), constituye una condición inexcusable la absoluta neutralidad del investigador (STC 36/95 de 6 de febrero), neutralidad que se encuentra ausente cuando, como sucede en el caso actual, consta que a los co‐imputados detenidos no les fue mostrado un álbum o colección de fotografías para efectuar el reconocimiento sino una sola que fue precisamente la de la acusada. Esta circunstancia pudo tener una eventual influencia sobre la identificación, e impide que reúna los requisitos de fiabilidad necesarios para su valoración en estas condiciones como prueba de cargo. El motivo, por todo ello, debe ser estimado, casando la sentencia impugnada y dictando otra en que se declare la inocencia de la acusada, no desvirtuada en forma constitucionalmente válida [...].

Temari

STS 03/12/1993: [...] En el supuesto que nos ocupa, la fotografía del procesado fue divulgada en los medios de comunicación, apareciendo en la prensa, siendo mostrada a las eventuales víctimas que hicieron acto de presencia en la Comisaría. La sentencia de instancia advierte en su fundamentación jurídica que el valor probatorio de las diligencias de identificación del procesado no queda afectado por el hecho de que algunas víctimas vieran pocos dias antes la fotografía del acusado en un periódico o en la televisión. La publicación de la fotografía se justifica en el presente caso por la evidente gravedad y alarma social que provocan hechos delictivos como los enjuiciados , realizados repetidamente sobre menores por la misma persona. En frecuentes ocasiones –se comenta‐ las fuerzas del orden público deben recurrir a la publicación de fotografías de delincuentes buscados, para obtener la colaboración ciudadana que les facilite su captura. Aún cuando el delincuente se halle detenido, la publicación “a posteriori“ puede ser operativa, en casos como el presente para que eventuales víctimas reconozcan a través de la foto a su atacante sexual. Nos hallamos ante una cuestión de interés público, múltiples y graves delitos de violación y agresiones sexuales, generadores de intranquilidad social y extendida alarma ciudadana, demandante de soluciones eficaces para atajar la multiplicación de los hechos y acelerar e intensificar cuantas pruebas conduzcan a su definición y a la identificación del culpable [...]. D’altra banda s’entén que a més del supòsit de la STS 03/12/1993, hi pot haver un altre supòsit en el qual l’exhibició d’una única fotografia de l’imputat tindria validesa; seria en el cas de les gestions efectuades en una prova indiciària. Anem a suposar que en una investigació s’hagi aconseguit acumular indicis suficients per a poder construir una prova indiciària, i imputar el delicte a una persona, i una vegada detingut, l’imputat manifesti que el dia dels fets es trobava en una altra població i en un determinat establiment, és a dir, l’imputat presenta una “contraprova”.

595

Oposicions

Entenem que per tal de desvirtuar aquesta “contraprova” la policia podria mostrar la fotografia sola de l’imputat al personal de l’establiment esmentat, a fi que declarin si el dia dels fets el van veure allà on l’imputat manifesta que era. No veiem problema en exhibir una única fotografia en aquest supòsit, ja que no s’exhibeix als testimonis o víctimes del delicte, sinò s’exhibeix a unes persones determinades que hauran de declarar si confirmen o no allò manifestat per l’imputat, en resum, no estem parlant d’un reconeixement fotogràfic per a imputar un delicte a una persona determinada, sinó per a desvirtuar una contraprova que ha posat de manifest el propi imputat.

b. Les fotografies han de ser de subjectes de característiques físiques similars.

Temari

És necessari que les fotografies siguin de persones de característiques físiques semblants (aspecte físic, edat, com vesteixen, etc...) i que les fotografies siguin de data recent al delicte que s’està investigant. c. El format de les fotografies ha de ser semblant. No és necessari que les fotografies procedeixin d’un mateix arxiu (policial, DNI, passaport, carnet de conduir, etc,...), el que és imprescindible és que el format de les fotografies sigui semblant, i la procedència de les fotografies que formen la diligència sigui lícita. Una pràctica habitual és l’ús de les fotografies del DNI en supòsits concrets, ús que facilita la tasca investigadora i que també ha estat sotmesa a qüestió, de la qual ha sorgit un informe del ple de la Fiscalia: d. Pluralitat de testimonis o víctimes. En aquest supòsit, si els testimonis o víctimes (en endavant “testimonis”), compareixen a comissaria en el mateix espai de temps, el reconeixement s’ha de fer de manera individual i que estiguin incomunicats entre ells, aixecant l’acta corresponent de manera individual. e. Pluralitat d’autors del delicte. En cas que el delicte hagi estat comès per més d’un individu, cap la possibilitat d’efectuar el reconeixement fotogràfic en un mateix acte, sempre que es respecti el requisit primer, i per tant s’augmenti el nombre de fotografies per tal d’esvair qualsevol dubte sobre la legalitat de la identificació. f. Formalització de la diligència. A l’acta de reconeixement fotogràfic, ha de constar el nombre de fotografies ensenyades, se n’ha d’adjuntar la còpia de totes, numerades correlativament i el testimoni ha de signar sobre la fotografia reconeguda.

596

Oposicions

També ha de constar en l’acta el resultat del reconeixement, si ha estat sense cap mena de dubte, o ha estat amb dubtes, en aquest últim supòsit, s’ha d’especificar quins dubtes són (per ex. “portava el cabell més llarg, més curt, estava més gras, etc,.), signant a peu d’acta el testimoni, l’instructor i el secretari. L’instructor i el secretari s’han d’abstenir de fer qualsevol indicació o suggeriment al testimoni, ja que si no fos així el resultat del reconeixement estaria sota sospita . En cas que el testimoni estigui privat de llibertat (detingut, pres), la diligència de reconeixement fotogràfic s’ha de realitzar en presència del seu advocat. La diligència de reconeixement fotogràfic realitzada per la policia i que s’inclou com a norma general en l’atestat policial, té el valor d’aquest, és a dir “valor de denuncia”, i per tant la jurisprudència el considera un mitjà legítim d’investigació, però que no serveix per a desvirtuar la presumpció d’innocència.

Temari

La jurisprudència i la doctrina requereixen sempre la ratificació mitjançant una diligència judicial de reconeixement en roda, perquè a partir d’aquesta es pugui constituir una veritable prova de càrrec. Caldria acomplir uns requisits mínims: a) Exhibició de la fotografia del sospitós amb les d’altres persones amb característiques físiques similars, amb l’expressió o documentació de les dades identificatives d’aquestes. b) Redacció d’una acta que expressi els termes anteriors i en la qual s’ha d’indicar la identitat de les persones que intervinguin en la diligència i que han de firmar totes les parts que hi intervinguin. c) S’ha d’exposar clarament si entre les fotografies que s’exhibeixen es reconeix o no la persona que ha de ser objecte de reconeixement. d) Si el reconeixement el fa una persona detinguda, és convenient que el lletrat que l’assisteix sigui present durant la pràctica de la diligència esmentada. La ressenya fotogràfica dels menors d’edat. Pel que fa a la ressenya fotogràfica dels menors d’edat penal s’estarà al que disposen les fiscalies del les Audiències Provincials corresponents. La directriu general és que la policia pot obtenir la fotografia de modus propi en aquesta ressenya i el consentiment de la Fiscalia es sol∙licitarà quan s’hagi d’utilitzar per fer els reconeixements fotogràfics. En aquest supòsit la policia ha d’indicar amb filiació complerta quina serà la persona (víctima, testimoni, perjudicat o coautor) que realitzarà el reconeixement fotogràfic amb fotografies de menors. La Fiscalia remetrà la corresponent autorització a la unitat instructora que ho sol∙licita.

597

5.9. ELS RECONEIXEMENTS VIDEOGRÀFICS

Oposicions

La prova videogràfica. La filmació videogràfica és un dels mitjans d’investigació més utilitzats per la policia a l’hora d’investigar determinats delictes com ara el tràfic de drogues i tots aquells relacionats amb la delinqüència organitzada.

Temari

La filmació videogràfica, és un mitjà d’investigació que consisteix en captar les imatges i sons de les persones sospitoses que estan sotmeses a una investigació criminal. Aquest mitjà d’investigació presenta en l’actualitat diverses modalitats des del punt de vista de la seva recollida: des de les filmacions que es fan de caràcter preventiu en la via pública, passant per les investigacions pròpiament dites tant en llocs públics com privats, com els enregistraments d’imatges de les entitats bancàries i altres considerades de risc. El tractament normatiu que requereix cada una d’elles, totes i tenint quasi la mateixa finalitat són ben diferents. El que cal tenir en compte és, que en aquest supòsit de pràctica de diligència el suport original sempre ha d’anar a mans de l’autoritat judicial per que realitzi el corresponent control judicial de la font de prova.

598

Oposicions

5.10. LA INTERVENCIÓ DE LES COMUNICACIONS

CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA Artículo 18. 3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.

LLEI D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL

Temari

Article 579 1. El jutge pot disposar la detenció de la correspondència privada, postal i telegràfica que el processat trameti o rebi, així com l’obertura i examen, si hi ha indicis que per aquests mitjans es pugui esbrinar o comprovar algun fet o alguna circumstància important de la causa. 2. Així mateix, el jutge pot disposar, en una resolució motivada la intervenció de les comunicacions telefòniques del processat, si hi ha indicis que per aquests mitjans es pugui esbrinar o comprobar algun fet o alguna circumstància important de la causa. 3. De la mateixa manera, el jutge pot disposar, en una resolución motivada, per un termini de fins a tres mesos, prorrogable pels mateixos períodes, l’observació de les comunicacions postals, telegràfiques o telefòniques de les persones amb indicis de responsabilitat criminal, així com de les comunicacions de les quals se serveixin per dur a terme els seus fins delictius. 4. En cas d’urgència, quan les investigacions es facin per esbrinar delictes relacionats amb l’actuació de bandes armades o elements terroristes o rebels, el ministre de l’Interior o, si no és possible, el director de la Seguretat de l’Estat pot ordenar la mesura que preveu el número 3 d’aquest article i immediatament comunicar‐ho amb un escrit motivat al jutge competent, que, també de manera motivada, ha de revocar o confirmar aquesta resolución en un termini màxim de setanta‐dues hores des que s’hagi ordenat l’observació. Article 580 És aplicable a la detenció de la correspondència el que disposen els articles 563 i 564. També es pot encomanar la pràctica d’aquesta operació a l’administrador de Correus i Telègrafs o al cap de l’oficina on hagi de ser la correspondència.

599

Oposicions

Article 581 L’empleat que faci la detenció ha de trametre immediatament la correspondència detinguda al jutge instructor de la causa. Article 582 Així mateix, el jutge pot ordenar que qualsevol administración de telègrafs li faciliti còpies dels telegrames que aquesta hagi transmès, si poden contribuir a aclarir els fets de la causa.

Temari

Article 583 La interlocutòria motivada que disposa la detenció i l’escorcoll de la correspondència o el lliurament de còpies de telegrames transmesos ha de determinar la correspondència que s’hagi de detenir o escorcollar, o els telegrames les còpies dels quals s’hagin de lliurar, per mitjà de la designació de les persones a nom de les quals s’hagin expedit, o per altres circumstàncies igualment concretes. Article 584 Per obrir i escorcollar la correspondència postal cal citar l’interessat. Aquest o la persona que designi pot presenciar‐ne l’operació. Article 585 Si el processat està en rebel∙lia, o si un cop citat per a l’obertura no vol presenciar‐la ni nomenar cap persona perquè ho faci en nom seu, el jutge instructor, no obstant això, ha d’obrir aquesta correspondència. Article 586 L’operació s’ha de practicar obrint el jutge pel seu compte la correspondència i, després de llegir‐la per a ell mateix, ha d’apartar la que faci referència als fets de la causa i que consideri que cal conservar. Els sobres i els fulls d’aquesta correspondència, després que el mateix jutge hagi pres les notes necessàries per a la pràctica d’altres diligències d’investigació a què doni lloc la correspondència, els ha de rubricar el secretari judicial i s’han de segellar amb el segell del jutjat, i després s’ha de tancar tot en un altre sobre, al qual s’ha de posar el rètol necessari, que s’ha de conservar durant el sumari, també sota la responsabilitat del secretari judicial. Aquest plec es pot obrir tantes vegades com el jutge ho consideri necessari, sempre que prèviament se citi l’interessat. Article 587 La correspondència que no es relacioni amb la causa s’ha de lliurar a l’acte al processat o al seu representant. Si aquell està en rebel∙lia, s’ha de lliurar tancada a un individu de la seva família, major d’edat. Si no es coneix cap parent del processat, el plec esmentat s’ha de conservar tancat sota la responsabilitat del secretari judicial fins que hi hagi una persona a la qual lliurar‐lo, d’acord amb el

600

que disposa aquest article.

Oposicions

Article 588 L’obertura de la correspondència s’ha de fer constar mitjançant una diligència, en la qual s’ha de referir tot el que hi hagi ocorregut. Aquesta diligència l’han de signar el jutge instructor, el secretari i els altres assistents.

LEY ORGÁNICA 4/1981, DE 1 DE JUNIO, DE LOS ESTADOS DE ALARMA, EXCEPCIÓN Y SITIO.

Artículo 18.

Temari

Uno. Cuando la autorización del Congreso comprenda la suspensión del artículo 18.3, de la Constitución, la Autoridad Gubernativa podrá intervenir toda clase de comunicaciones, incluidas las postales, telegráficas y telefónicas. Dicha intervención solo podrá ser realizada si ello resulta necesario para el esclarecimiento de los hechos presuntamente delictivos o el mantenimiento del orden público. Dos. La intervención decretada será comunicada inmediatamente por escrito motivado al juez competente.

601

Punt 6 : Policia de Seguretat i Administrativa

Oposicions

6.1. LLEI 23/1992, DE 30 DE JULIOL, DE SEGURETAT PRIVADA, I MODIFICACIONS POSTERIORS, I AMPLIADA PER LA LLEI 14/2000, DE 29 DE DESEMBRE, DE MESURES FISCALS I ADMINISTRATIVES I DE L’ORDRE SOCIAL. EXPOSICIÓN DE MOTIVOS:

Temari

1. La seguridad representa uno de los pilares básicos de la convivencia y, por tanto, su garantía constituye una actividad esencial a la existencia misma del Estado moderno que, en tal condición, se ejerce en régimen de monopolio por el poder público. Sin embargo, progresivamente se ha ido extendiendo por todas las sociedades de nuestro entorno la realización de actividades de seguridad por otras instancias sociales o agentes privados, llegando a adquirir en las últimas décadas un auge hasta ahora desconocido. De aquí que países como Bélgica, Francia, el Reino Unido o Italia hayan aprobado recientemente leyes de nueva planta o modificado su anterior legislación para integrar funcionalmente la seguridad privada en el monopolio de la seguridad que corresponde al Estado. En este marco se inscribe la presente Ley, en su consideración de los servicios privados de seguridad como servicios complementarios y subordinados respecto a los de la seguridad pública. A partir de ahí se establece un conjunto de controles e intervenciones administrativas que condicionan el ejercicio de las actividades de seguridad por los particulares. Lo que se busca con estas normas es articular las facultades que puedan tener los ciudadanos de crear o utilizar los servicios privados de seguridad con las razones profundas sobre las que se asienta el servicio público de la seguridad. El desarrollo de la seguridad privada que se ha producido en nuestro país, a partir de la primera regulación de este tipo de prestaciones de servicios, en 1974, obliga a revisar el tratamiento legal para permitir un control eficaz del elevado número de empresas del sector y de los actuales vigilantes jurados de seguridad, cuya existencia no puede ser cuestionada, toda vez que se trata de un medio de prevención del delito y contribuye, por tanto, al mantenimiento de la seguridad pública. Además debe tenerse en cuenta que la presencia de vigilantes en controles de acceso y seguridad interior no suele tener una trascendencia externa que perjudique el quehacer de los Cuerpos de Seguridad, porque están llamados a actuar como elementos colaboradores en tareas que difícilmente podrían cubrir por sí solos. El análisis del sector y de sus circunstancias ponen de relieve que paralelamente a su crecimiento han aparecido numerosos problemas, tales como el intrusismo, la falta de normas de homologación de productos, deficiente formación de los vigilantes, irregularidades en su funcionamiento y comisión de numerosas infracciones, así como la ausencia sobrevenida de requisitos esenciales. La proyección de la Administración del Estado sobre la prestación de servicios de seguridad por empresas privadas y sobre su personal se basa en el hecho de que los servicios que prestan forman parte del núcleo esencial de la competencia exclusiva en materia de seguridad pública atribuida al Estado por el artículo 149.1.29 de la

602

Oposicions

Constitución, y en la misión que, según el artículo 104 del propio texto fundamental, incumbe a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana. Ello significa que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado han de estar permanentemente presentes en el desarrollo de las actividades privadas de seguridad, conociendo la información trascendente para la seguridad pública que en las mismas se genera y actuando con protagonismo indiscutible, siempre que tales actividades detectan el acaecimiento de hechos delictivos graves, perseguibles de oficio.

Temari

La defensa de la seguridad no puede ser ocasión de agresiones, coacciones, desconocimiento de derechos o invasión de las esferas jurídicas y patrimoniales de otras personas. Y ésta es una de las razones que justifican la intensa intervención en la organización y desarrollo de las actividades de las empresas privadas de seguridad, por parte de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, que tienen la misión constitucional de proteger los derechos fundamentales de todos los ciudadanos y garantizar su seguridad. Ante un panorama como el descrito se hacía necesario realizar un esfuerzo clarificador que, estudiando todos los hechos que giran en torno a la seguridad privada, permitiese hacer una diagnosis de su situación, a partir de la cual se buscasen las soluciones adecuadas para ordenar un sector que sigue en alza y que, además, pretende acceder a nuevas áreas de actividad dentro de la seguridad. 2. La normativa vigente, integrada principalmente por disposiciones sobre empresas privadas y vigilantes de seguridad, es de inspiración preconstitucional, aunque algunas de sus formulaciones actuales obedezcan a reelaboraciones promulgadas con posterioridad a la publicación de la Constitución Española de 1978. Una de las críticas más abiertamente expresadas, y generalmente coincidentes, se refiere no tanto a la deficiencia de las normas como a su enorme dispersión y a su falta de estructura unitaria y sistemática, lo que produce, claro está, lagunas o desfases propios de una legislación que envejece y que ha sido superada por la rápida evolución del sector. Ello ha dado lugar al surgimiento de actividades prohibidas, o no prohibidas estrictamente, pero carentes de cobertura legal suficiente, cuyo tratamiento jurídico con rango legal necesario es urgente. 3. Aparte de los aspectos relativos a la formación profesional del personal de seguridad privada, se considera necesario incorporar al ordenamiento jurídico, a través de la Ley primero, y posteriormente por medio del correspondiente Reglamento, las previsiones demandadas por la evolución que se ha operado en el sector de la seguridad privada.

603

Oposicions

1. El depósito y almacenamiento de fondos por las empresas de seguridad, no previsto en las normas vigentes, ha surgido como un hecho y una necesidad derivados, de forma natural y automática, del transporte de fondos, determinante de la concentración de éstos en las dependencias de las empresas de seguridad, lo que exige su previsión normativa y su regulación. Por su parte, el transporte aéreo de fondos, aunque no está excluido expresamente de la legislación vigente, carece prácticamente de regulación específica en la actualidad y se considera necesaria su previsión, principalmente cuando están implicados en las necesidades de fondos territorios insulares o zonas de difícil acceso por razones geográficas.

Temari

2. La prestación sin armas del servicio propio de los vigilantes de seguridad constituye una modalidad que ha nacido a la vida al calor de los Convenios laborales del sector, a través de la figura del denominado Guarda de Seguridad, revelándose al propio tiempo que en la mayoría de los casos resultaba innecesaria y desproporcionada la realización de tales actividades con armas, de donde sólo se autorizará el uso de las mismas cuando lo exijan las concretas circunstancias. 3. La existencia en nuestro país de los servicios de protección personal es una realidad que no cabe desconocer. Estos servicios son prestados, en la mayoría de los casos, por vigilantes al servicio de algunas empresas de seguridad inscritas y, en otros casos, por personal propio de las entidades a las que pertenece el protegido. La atribución a las empresas de seguridad de la posibilidad de realizar servicios de protección personal supondría la normalización y adecuación de este tipo de actividades a una normativa concreta que vendría a llenar el vacío legal existente, ante una situación real pero no prevista jurídicamente, debiéndose establecer fuertes mecanismos de control por parte de la Administración, como respecto de los servicios en sí mismos y del personal encargado de prestarlos. 4. El ámbito predominantemente rural en el que desenvuelven sus funciones los guardas particulares del campo hace que, si bien no tienen sentido ni la especificidad de determinadas normas ni lo anacrónico de algunos aspectos de su regulación, deben mantenerse ciertas notas características de su régimen jurídico que requieren especialidades respecto del establecido para los vigilantes de seguridad. En consecuencia, la regulación de los guardas particulares del campo, que ha sobrevivido casi ciento cincuenta años y que contiene elementos que responden a necesidades históricas y geográficas concretas, debe ser adaptada a las exigencias actuales en el ámbito de la Ley de Seguridad Privada, teniendo en cuenta su identidad sustancial.

604

Oposicions

5. Respecto a la profesión de detective privado, de ya larga tradición en España y en general en los países occidentales, se detectan múltiples problemas, entre los cuales los más importantes son los de insuficiencia de la normativa vigente, de determinación de controles o intervenciones de la Administración y de sistemática legislativa, que plantea la alternativa de su incorporación a las disposiciones sobre seguridad privada o de mantenimiento de la autonomía del bloque normativo.

Temari

La insuficiencia de rango normativo resulta evidente, si se tiene en cuenta que una Orden del Ministerio del Interior de 20 de enero de 1981 regula los requisitos y condiciones de ejercicio de la profesión; el sistema de intervención o control de la Administración del Estado en la organización, puesta en marcha y funcionamiento de las agencias privadas de investigación; e inclusive el régimen sancionador aplicable a los titulares de las agencias y al personal vinculado a las mismas, lo que ha llevado al Tribunal Constitucional a declarar nulo el artículo 12 de dicha Orden en la Sentencia 61/1990, de 29 de marzo. La posible incorporación de la regulación de los detectives a una Ley de Seguridad Privada ha sido objeto de estudios y deliberaciones. Como ya se ha indicado, su especificidad es evidente. Sin embargo, hay que tener en cuenta razones de urgencia en resolver los problemas normativos de la profesión, de los que devienen otros, también graves, por derivación, como el del intrusismo. Pero, sobre todo, no hay nada que impida aprovechar la oportunidad de la tramitación de una Ley de Seguridad Privada, para intentar solucionar tales problemas, si se tiene en cuenta que también en este sector se produce el hecho sustancial de que el ámbito de actuación es parcialmente común con el de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, lo que permite y aconseja que sean, asimismo, idénticos los mecanismos de coordinación subordinada y de intervención de los servicios policiales. 6. Por último, es, desde luego, urgente y necesaria la dotación del rango normativo suficiente al desarrollo del régimen sancionador aplicable a la materia, que, en la legislación actualmente vigente y siguiendo mentalidades y pautas preconstitucionales, apenas tiene apoyo en normas con rango de Ley y se encuentra contenido, prácticamente en su totalidad, en Reales Decretos y en Órdenes ministeriales. Precisamente porque el régimen sancionador se considera la clave de arco para garantizar el cumplimiento de las finalidades del ordenamiento global de la seguridad privada, resulta imprescindible incorporar dicho régimen a una disposición con rango adecuado, en la que se tipifiquen todas las infracciones posibles, se determinen las sanciones a imponer y se diseñe el procedimiento sancionador, con especificación de las autoridades competentes para aplicar las distintas sanciones. Para que la Administración realice un control eficaz de cuantas actividades sean reguladas, resulta fundamental abordar, a la hora

605

Oposicions

de elaborar una nueva disposición, la parte sancionadora al objeto de garantizar adecuadamente la seguridad de personas y bienes.

CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES.

Artículo 1. 1. Esta Ley tiene por objeto regular la prestación por personas, físicas o jurídicas privadas, de servicios de vigilancia y seguridad de personas o bienes, que tendrán la consideración de actividades complementarias y subordinadas respecto a las de seguridad pública.

Temari

2. A los efectos de esta Ley, únicamente pueden realizar actividades de seguridad privada y prestar servicios de esta naturaleza las empresas de seguridad y el personal de seguridad privada, que estará integrado por los vigilantes de seguridad, los vigilantes de explosivos, los jefes de seguridad, los directores de seguridad, los escoltas privados, los guardas particulares del campo, los guardas de caza, los guardapescas marítimos y los detectives privados. 3. Las actividades y servicios de seguridad privada se prestarán con absoluto respeto a la Constitución y con sujeción a lo dispuesto en esta Ley y en el resto del ordenamiento jurídico. El personal de seguridad privada se atendrá en sus actuaciones a los principios de integridad y dignidad; protección y trato correcto a las personas, evitando abusos, arbitrariedades y violencias y actuando con congruencia y proporcionalidad en la utilización de sus facultades y de los medios disponibles. 4. Las empresas y el personal de seguridad privada tendrán obligación especial de auxiliar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, de prestarles su colaboración y de seguir sus instrucciones en relación con las personas, los bienes, establecimientos o vehículos de cuya protección, vigilancia o custodia estuvieren encargados. Artículo 2. 1. Corresponde el ejercicio de las competencias administrativas necesarias para el cumplimiento de lo dispuesto en la presente Ley al Ministerio del Interior y a los Delegados y Subdelegados del Gobierno. 2. De conformidad con lo dispuesto en la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, corresponde al Cuerpo Nacional de Policía el control de las entidades, servicios o actuaciones y del personal y medios en materia de seguridad privada, vigilancia e investigación.

606

Oposicions

3. A los efectos indicados en el apartado anterior, habrá de facilitarse a los miembros del Cuerpo Nacional de Policía, que en cada caso sean competentes, la información contenida en los Libros‐Registros prevenidos en los supuestos y en la forma que reglamentariamente se determinen. 4. Asimismo, las empresas de seguridad y los detectives privados presentarán cada año un informe sobre sus actividades al Ministerio del Interior, que dará cuenta a las Cortes Generales del funcionamiento del sector. Dicho informe habrá de contener relación de los contratos de prestación de los servicios de seguridad celebrados con terceros, con indicación de la persona con quien se contrató y de la naturaleza del servicio contratado, incluyéndose igualmente los demás aspectos relacionados con la seguridad pública, en el tiempo y en la forma que reglamentariamente se determinen. Artículo 3.

Temari

1. Las empresas y el personal de seguridad privada no podrán intervenir, mientras estén ejerciendo las funciones que les son propias, en la celebración de reuniones y manifestaciones ni en el desarrollo de conflictos políticos o laborales, sin perjuicio de mantener la seguridad que tuvieren encomendada de las personas y de los bienes. 2. Tampoco podrán ejercer ningún tipo de controles sobre opiniones políticas, sindicales o religiosas, o sobre la expresión de tales opiniones, ni crear o mantener bancos de datos con tal objeto. 3. Tendrán prohibido comunicar a terceros cualquier información que conozcan en el ejercicio de sus funciones sobre sus clientes, personas relacionadas con éstos, así como los bienes y efectos que custodien. Artículo 4. 1. Para garantizar la seguridad, solamente se podrán utilizar las medidas reglamentadas y los medios materiales y técnicos homologados, de manera que se garantice su eficacia y se evite que produzcan daños o molestias a terceros. 2. El Ministerio del Interior determinará las características y finalidades de dichos medios materiales y técnicos, que podrán ser modificadas o anuladas cuando varíen las condiciones o circunstancias que determinaron su aprobación.

607

Oposicions

CAPÍTULO II. EMPRESAS DE SEGURIDAD.

Artículo 5. 1. Con sujeción a lo dispuesto en la presente Ley y en las normas reglamentarias que la desarrollen, las empresas de seguridad únicamente podrán prestar o desarrollar los siguientes servicios y actividades: a. Vigilancia y protección de certámenes o convenciones.

bienes,

b. Protección de correspondiente.

determinadas,

personas

establecimientos, previa

espectáculos, autorización

Temari

c. Depósito, custodia, recuento y clasificación de monedas y billetes, títulos‐ valores y demás objetos que, por su valor económico y expectativas que generen, o por su peligrosidad, puedan requerir protección especial, sin perjuicio de las actividades propias de las entidades financieras. d. Transporte y distribución de los objetos a que se refiere el apartado anterior a través de los distintos medios, realizándolos, en su caso, mediante vehículos cuyas características serán determinadas por el Ministerio del Interior, de forma que no puedan confundirse con los de las Fuerzas Armadas ni con los de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. e. Instalación y mantenimiento de aparatos, dispositivos y sistemas de seguridad, de conformidad con lo dispuesto en la Disposición adicional sexta. f. Explotación de centrales para la recepción, verificación y transmisión de las señales de alarmas y su comunicación a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, así como prestación de servicios de respuesta cuya realización no sea de la competencia de dichas Fuerzas y Cuerpos. g. Planificación y asesoramiento de las actividades de seguridad contempladas en esta Ley. 2. Las empresas de seguridad deberán garantizar la formación y actualización profesional de su personal de seguridad. Podrán crear centros de formación y actualización para el personal de empresas de seguridad, de acuerdo con lo previsto en la presente Ley. 3. En ningún caso las empresas de seguridad podrán realizar las funciones de información e investigación propias de los detectives privados.

608

Artículo 6.

Oposicions

1. Los contratos de prestación de los distintos servicios de seguridad deberán en todo caso consignarse por escrito, con arreglo a modelo oficial, y comunicarse al Ministerio del Interior, con una antelación mínima de tres días a la iniciación de tales servicios. 2. No obstante, la prestación del servicio de escoltas personales sólo podrá realizarse previa autorización expresa del Ministerio del Interior, que se concederá individualizada y excepcionalmente en los casos en que concurran especiales circunstancias y condicionada a la forma de prestación del servicio. 3. El Ministro del Interior prohibirá la prestación de los servicios de seguridad privada o la utilización de determinados medios materiales o técnicos cuando pudieran causar daños o perjuicios a terceros o poner en peligro la seguridad ciudadana. Artículo 7.

Temari

1. La prestación de servicios de seguridad privada a que se refiere el artículo 5 de esta Ley se llevará a cabo por empresas de seguridad, que podrán revestir la forma de persona física o de persona jurídica. 2. Para la prestación de los servicios y actividades de seguridad privada contemplados en esta Ley, las empresas de seguridad deberán obtener la oportuna autorización administrativa por el procedimiento que se determine reglamentariamente, a cuyo efecto deberán reunir los siguientes requisitos: a. Tener por objeto social exclusivo todos o alguno de los servicios o actividades contemplados en el artículo 5. b. Tener la nacionalidad de un Estado miembro de la Unión Europea o de un Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo. c. Contar con los medios humanos, de formación, financieros, materiales y técnicos que se determinen reglamentariamente. En particular, cuando se presten servicios para los que se precise el uso de armas, habrán de adoptarse las medidas que garanticen su adecuada custodia, utilización y funcionamiento, en la forma que se determine. d. Suscribir un contrato de seguro de responsabilidad civil o constituir otras garantías financieras en la cuantía y con las condiciones que se determinen reglamentariamente. e. Constituir la fianza que se determine reglamentariamente a disposición de las autoridades españolas para atender a las responsabilidades que se deriven del funcionamiento de la empresa por infracciones a la normativa de seguridad privada.

609

Oposicions

3. A los efectos previstos en las letras d y e del apartado 2, se tendrán en cuenta los requisitos ya exigidos en el Estado miembro de origen en lo referente a la suscripción del contrato de seguro de responsabilidad civil u otras garantías financieras, así como en lo relativo a la constitución de fianzas. 4. Las empresas de seguridad, tanto si son personas físicas como jurídicas, autorizadas para la prestación de servicios de seguridad privada con arreglo a la normativa de cualquiera de los Estados miembros de la Unión Europea o de los Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, habrán de inscribirse en el Registro de Empresas de Seguridad que se lleva en el Ministerio del Interior, a cuyo efecto deberán acreditar su condición de empresas de seguridad y el cumplimiento de los requisitos establecidos en esta Ley, en la forma que se determine reglamentariamente.

Temari

5. La pérdida de alguno de los requisitos indicados producirá la cancelación de la inscripción, que será acordada por el Ministro del Interior, en resolución motivada dictada con audiencia del interesado. 6. Sin perjuicio de lo dispuesto en los apartados anteriores, a las empresas de seguridad que tengan por objeto exclusivo la instalación o mantenimiento de aparatos, dispositivos y sistemas de seguridad, así como el asesoramiento y planificación de actividades de seguridad, se las podrá eximir del cumplimiento de alguno de los requisitos incluidos en este artículo, cuando así se determine reglamentariamente. Artículo 8. Los administradores y directores de las empresas de seguridad, que figurarán en el Registro a que se refiere el apartado 1 del artículo anterior, deberán: a. Ser personas físicas residentes en el territorio de alguno de los Estados miembros de la Unión Europea o de un Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo. b. Carecer de antecedentes penales. c. No haber sido sancionados en los dos o cuatro años anteriores por infracción grave o muy grave, respectivamente, en materia de seguridad. d. No haber sido separados del servicio en las Fuerzas Armadas, Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, ni haber ejercido funciones de control de las entidades, servicios o actuaciones de seguridad, vigilancia o investigación privadas, ni de su personal o medios, como miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en los dos años anteriores. Artículo 9. 1. Cuando las empresas de seguridad revistan la forma de persona jurídica, deberán reunir los requisitos establecidos en la legislación mercantil.

610

Oposicions

2. Las empresas a las que se refiere el apartado anterior estarán obligadas a comunicar al Ministerio del Interior todo cambio que se produzca en la titularidad de las acciones o participaciones y los que afectan a su capital social, dentro de los quince días siguientes a su modificación. 3. Asimismo, en igual plazo, deberán comunicar cualquier modificación de sus Estatutos y toda variación que sobrevenga en la composición personal de los órganos de administración y dirección de las empresas.

CAPÍTULO III. PERSONAL DE SEGURIDAD.

Temari

SECCIÓN I. DISPOSICIONES COMUNES.

Artículo 10. 1. Para el ejercicio de las funciones de seguridad privada, el personal al que se refiere el artículo 1, apartado 2, de esta Ley, habrá de obtener previamente la correspondiente habilitación del Ministerio del Interior, con el carácter de autorización administrativa, en expediente que se instruirá a instancia del propio interesado. 2. Para la obtención de la habilitación indicada en el apartado anterior, los aspirantes habrán de reunir los siguientes requisitos: a. Tener la nacionalidad de alguno de los Estados miembros de la Unión Europea o de un Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo. b. Ser mayor de edad y no haber alcanzado, en su caso, la edad que se determine reglamentariamente. c. Poseer la aptitud física y la capacidad psíquica necesarias para el ejercicio de las funciones. d. Superar las pruebas oportunas que acrediten los conocimientos y la capacidad necesarios para el ejercicio de sus funciones. e. Carecer de antecedentes penales. f. No haber sido sancionado en los dos o cuatro años anteriores por infracción grave o muy grave, respectivamente, en materia de seguridad privada.

611

Oposicions

g. No haber sido separado del servicio en las Fuerzas Armadas, Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, ni haber ejercido funciones de control en las entidades, servicios o actuaciones de seguridad, vigilancia o investigación privadas, ni de su personal o medios, como miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en los dos años anteriores. h. No haber sido condenado por intromisión ilegítima en el ámbito de protección del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen, del secreto de las comunicaciones o de otros derechos fundamentales, en los cinco años anteriores a la solicitud.

Temari

3. Los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, cuya habilitación o cualificación profesional haya sido obtenida en alguno de dichos Estados para el desempeño de las funciones de seguridad privada en el mismo, podrán desempeñar actividades o prestar servicios de seguridad privada en España, siempre que, previa comprobación del Ministerio del Interior, se acredite que cumplen los siguientes requisitos: a. Poseer alguna titulación, habilitación o certificación expedida por las autoridades competentes de cualquier Estado miembro o de Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, que les autorice para el ejercicio de funciones de seguridad privada en el mismo. b. Acreditar los conocimientos, formación y aptitudes equivalentes a los exigidos en España para el ejercicio de las profesiones relacionadas con la seguridad privada. c. Tener conocimientos de lengua castellana suficientes para el normal desempeño de las funciones de seguridad privada. d. Los previstos en las letras b, e, f, g y h, del apartado 2 de este artículo. 4. La carencia o insuficiencia de conocimientos o aptitudes necesarios para el ejercicio de las actividades de seguridad privada en España de los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, podrá suplirse por aplicación de las medidas compensatorias previstas en la normativa vigente sobre reconocimiento de cualificaciones profesionales. 5. La pérdida de alguno de los requisitos indicados producirá la cancelación de la habilitación, que será acordada por el Ministro del Interior, en resolución motivada dictada con audiencia del interesado. 6. La inactividad del personal de seguridad por tiempo superior a dos años exigirá su sometimiento a nuevas pruebas para poder desempeñar las funciones que le son propias.

612

SECCIÓN II. VIGILANTES DE SEGURIDAD.

Oposicions

Artículo 11. 1. Los vigilantes de seguridad sólo podrán desempeñar las siguientes funciones: a. Ejercer la vigilancia y protección de bienes muebles e inmuebles, así como la protección de las personas que puedan encontrarse en los mismos. b. Efectuar controles de identidad en el acceso o en el interior de inmuebles determinados, sin que en ningún caso puedan retener la documentación personal. c. Evitar la comisión de actos delictivos o infracciones en relación con el objeto de su protección.

Temari

d. Poner inmediatamente a disposición de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a los delincuentes en relación con el objeto de su protección, así como los instrumentos, efectos y pruebas de los delitos, no pudiendo proceder al interrogatorio de aquéllos. e. Efectuar la protección del almacenamiento, recuento, clasificación y transporte de dinero, valores y objetos valiosos. f. Llevar a cabo, en relación con el funcionamiento de centrales de alarma, la prestación de servicios de respuesta de las alarmas que se produzcan, cuya realización no corresponda a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 2. Para la función de protección del almacenamiento, manipulación y transporte de explosivos u otros objetos o sustancias que reglamentariamente de determinen, será preciso haber obtenido una habilitación especial. Artículo 12. 1. Tales funciones únicamente podrán ser desarrolladas por los vigilantes integrados en empresas de seguridad, vistiendo el uniforme y ostentando el distintivo del cargo que sean preceptivos, que serán aprobados por el Ministerio del Interior y que no podrán confundirse con los de las Fuerzas Armadas ni con los de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 2. Los vigilantes, dentro de la entidad o empresa donde presten sus servicios, se dedicarán exclusivamente a la función de seguridad propia de su cargo, no pudiendo simultanear la misma con otras misiones. Artículo 13. Salvo la función de protección del transporte de dinero, valores, bienes u objetos, los vigilantes de seguridad ejercerán sus funciones exclusivamente en el interior de los

613

Oposicions

edificios o de las propiedades de cuya vigilancia estuvieran encargados, sin que tales funciones se puedan desarrollar en las vías públicas ni en aquellas que, no teniendo tal condición, sean de uso común. No obstante, cuando se trate de polígonos industriales o urbanizaciones aisladas, podrán implantarse servicios de vigilancia y protección en la forma que expresamente se autorice. Artículo 14.

Temari

1. Los vigilantes de seguridad, previo el otorgamiento de las correspondientes licencias, sólo desarrollarán con armas de fuego las funciones indicadas en el artículo 11, en los supuestos que reglamentariamente se determinen, entre los que se comprenderán, además del de protección del almacenamiento, recuento, clasificación y transporte de dinero, valores y objetos valiosos, los de vigilancia y protección de fábricas y depósitos o transporte de armas y explosivos, de industrias o establecimientos peligrosos que se encuentren en despoblado y aquellos otros de análoga significación. 2. Las armas adecuadas para realizar los servicios de seguridad, cuya categoría se determinará reglamentariamente, sólo se podrán portar estando de servicio. Artículo 15. Los vigilantes que desempeñen sus funciones en establecimientos o instalaciones en los que el servicio de seguridad se haya impuesto obligatoriamente, habrán de atenerse, en el ejercicio de sus legítimos derechos laborales y sindicales, a lo que respecto de las empresas encargadas de servicios públicos disponga la legislación vigente.

SECCIÓN III. JEFES DE SEGURIDAD.

Artículo 16. Cuando el número de vigilantes de seguridad, la complejidad organizativa o técnica, u otras circunstancias que se determinarán reglamentariamente, lo hagan necesario, las funciones de aquéllos se desempeñarán a las órdenes directas de un jefe de seguridad, que será responsable del funcionamiento de los vigilantes y de los sistemas de seguridad, así como de la organización y ejecución de los servicios y de la observancia de la normativa aplicable.

614

SECCIÓN IV. ESCOLTAS PRIVADOS.

Oposicions

Artículo 17. 1. Son funciones de los escoltas privados, con carácter exclusivo y excluyente, el acompañamiento, defensa y protección de personas determinadas, que no tengan la condición de autoridades públicas, impidiendo que sean objeto de agresiones o actos delictivos. 2. Para el cumplimiento de las indicadas funciones serán aplicables a los escoltas privados los preceptos de la Sección II de este Capítulo y las demás normas concordantes de la presente Ley, relativas a vigilantes de seguridad, salvo la referente a la uniformidad.

Temari

3. Asimismo, les será de aplicación para el ejercicio de sus funciones lo dispuesto sobre tenencia de armas en el artículo 14 de esta Ley.

SECCIÓN V. GUARDAS PARTICULARES DEL CAMPO.

Artículo 18. Los guardas particulares del campo, que ejercerán funciones de vigilancia y protección de la propiedad rural, se atendrán al régimen establecido en esta Ley para los vigilantes de seguridad, con las especialidades siguientes: a. No podrán desempeñar la función de protección del almacenamiento, manipulación y transporte de dinero, valores y objetos valiosos. b. Podrán desarrollar las restantes funciones, sin estar integrados en empresas de seguridad. c. La instrucción y tramitación de los expedientes relativos a su habilitación corresponderá efectuarlas a las unidades competentes de la Guardia Civil. d. El Ministro del Interior determinará, en su caso, el arma adecuada para la prestación de cada clase de servicio.

SECCIÓN VI. DETECTIVES PRIVADOS.

Artículo 19. 1. Los detectives privados, a solicitud de personas físicas o jurídicas, se encargarán:

615

a. De obtener y aportar información y pruebas sobre conductas o hechos privados.

Oposicions

b. De la investigación de delitos perseguibles sólo a instancia de parte por encargo de los legitimados en el proceso penal. c. De la vigilancia en ferias, hoteles, exposiciones o ámbitos análogos.

2. Salvo lo dispuesto en el párrafo c) del apartado anterior, no podrán prestar servicios propios de las empresas de seguridad ni ejercer funciones atribuidas al personal a que se refieren las Secciones anteriores del presente Capítulo.

Temari

3. Tampoco podrán realizar investigaciones sobre delitos perseguibles de oficio, debiendo denunciar inmediatamente ante la autoridad competente cualquier hecho de esta naturaleza que llegará a su conocimiento y poniendo a su disposición toda la información y los instrumentos que pudieran haber obtenido. 4. En ningún caso podrán utilizar para sus investigaciones medios materiales o técnicos que atenten contra el derecho al honor, a la intimidad personal o familiar o a la propia imagen o al secreto de las comunicaciones. Artículo 20. Además de lo dispuesto en el artículo 10 de esta Ley, no podrán obtener la habilitación necesaria para el ejercicio de las funciones de detective privado los funcionarios de cualquiera de las Administraciones Públicas en activo en el momento de la solicitud o durante los dos años anteriores a la misma.

CAPÍTULO IV. RÉGIMEN SANCIONADOR.

SECCIÓN I. INFRACCIONES.

Artículo 21. 1. Las infracciones de las normas contenidas en la presente Ley podrán ser leves, graves y muy graves. 2. Las infracciones leves prescribirán a los dos meses; las graves, al año, y las muy graves, a los dos años.

616

Oposicions

El plazo de prescripción se contará desde la fecha en que la infracción hubiera sido cometida. En las infracciones derivadas de una actividad continuada la fecha inicial del cómputo será la de la finalización de la actividad o la del último acto en que la infracción se consume. La prescripción se interrumpirá por la iniciación, con conocimiento del interesado, del procedimiento sancionador, volviendo a correr el plazo si el expediente permaneciera paralizado durante seis meses por causa no imputable a aquéllos contra quienes se dirija. Artículo 22. Las empresas de seguridad podrán incurrir en las siguientes infracciones: 1. Infracciones muy graves:

Temari

a. La prestación de servicios de seguridad a terceros, careciendo de la habilitación necesaria. b. La realización de actividades prohibidas en el artículo 3 de la presente Ley sobre conflictos políticos o laborales, control de opiniones, recogida de datos personales o información a terceras personas sobre clientes o su personal, en el caso de que no sean constitutivas de delito. c. La instalación de medios materiales o técnicos no homologados que sean susceptibles de causar grave daño a las personas o a los intereses generales. d. La negativa a facilitar, cuando proceda, la información contenida en los Libros‐Registros reglamentarios. e. El incumplimiento de las previsiones normativas sobre adquisición y uso de armas, así como sobre disponibilidad de armeros y custodia de aquéllas, particularmente la tenencia de armas por el personal a su servicio fuera de los casos permitidos por esta Ley. f. La realización de servicios de seguridad con armas fuera de lo dispuesto en la presente Ley. g. La negativa a prestar auxilio o colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en la investigación y persecución de actos delictivos, en el descubrimiento y detención de los delincuentes o en la realización de las funciones inspectoras o de control que les correspondan. h. La comisión de una tercera infracción grave en el período de un año.

617

2. Infracciones graves:

Oposicions

a. La instalación de medios materiales o técnicos no homologados, cuando la homologación sea preceptiva. b. La realización de servicios de transportes con vehículos que no reúnan las características reglamentarias. c. La realización de funciones que excedan de la habilitación obtenida por la empresa de seguridad o por el personal a su servicio, o fuera del lugar o del ámbito territorial correspondiente, así como la retención de la documentación personal. d. La realización de los servicios de seguridad sin formalizar o sin comunicar al Ministerio del Interior la celebración de los correspondientes contratos.

Temari

e. La utilización en el ejercicio de funciones de seguridad de personas que carezcan de cualquiera de los requisitos necesarios. f. El abandono o la omisión injustificados del servicio por parte de los vigilantes de seguridad dentro de la jornada laboral establecida. g. La falta de presentación al Ministerio del Interior del informe de actividades en la forma y plazo prevenidos. h. No transmitir a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado las señales de alarma que se registren en las centrales privadas, transmitir las señales con retraso injustificado o comunicar falsas incidencias, por negligencia, deficiente funcionamiento o falta de verificación previa. i.

La comisión de una tercera infracción leve en el período de un año.

3. Infracciones leves: a. La actuación del personal de seguridad sin la debida uniformidad o los medios que reglamentariamente sean exigibles. b. En general, el incumplimiento de los trámites, condiciones o formalidades establecidos por la presente Ley o por las normas que la desarrollen, siempre que no constituya infracción grave o muy grave.

Artículo 23. El personal que desempeñe funciones de seguridad privada podrá incurrir en las siguientes infracciones: 1. Infracciones muy graves:

618

a. La prestación de servicios de seguridad a terceros por parte del personal no integrado en empresas de seguridad, careciendo de la habilitación necesaria.

Oposicions

b. El incumplimiento de las previsiones contenidas en esta Ley sobre tenencia de armas fuera del servicio y sobre su utilización. c. La falta de reserva debida sobre las investigaciones que realicen los detectives privados o la utilización de medios materiales o técnicos que atenten contra el derecho al honor, a la intimidad personal o familiar, a la propia imagen o al secreto de las comunicaciones. d. La condena mediante sentencia firme por un delito doloso cometido en el ejercicio de sus funciones.

Temari

e. La negativa a prestar auxilio o colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, cuando sea procedente, en la investigación y persecución de actos delictivos, en el descubrimiento y detención de los delincuentes o en la realización de las funciones inspectoras o de control que les correspondan. f. La comisión de una tercera infracción grave en el período de un año.

2. Infracciones graves: a. La realización de funciones o servicios que excedan de la habilitación obtenida. b. El ejercicio abusivo de sus funciones en relación con los ciudadanos. c. No impedir, en el ejercicio de su actuación profesional, prácticas abusivas, arbitrarias o discriminatorias que entrañen violencia física o moral. d. La falta de respeto al honor o a la dignidad de las personas. e. La realización de actividades prohibidas en el artículo 3 de la presente Ley sobre conflictos políticos y laborales, control de opiniones o comunicación de información a terceros sobre sus clientes, personas relacionadas con ellos, o sobre los bienes y efectos que custodien. f. El ejercicio de los derechos sindicales o laborales al margen de lo dispuesto al respecto para los servicios públicos, en los supuestos a que se refiere el artículo 15 de la presente Ley. g. La falta de presentación al Ministerio del Interior del informe de actividades de los detectives privados en la forma y plazo prevenidos.

619

h. La realización de investigaciones sobre delitos perseguibles de oficio o la falta de denuncia a la autoridad competente de los delitos que conozcan los detectives privados en el ejercicio de sus funciones.

Oposicions

i. La comisión de una tercera infracción leve en el período de un año.

3. Infracciones leves: a. La actuación sin la debida uniformidad o medios, que reglamentariamente sean exigibles, por parte del personal no integrado en empresas de seguridad. b. El trato incorrecto o desconsiderado con los ciudadanos.

Temari

c. En general, el incumplimiento de los trámites, condiciones o formalidades establecidos por la presente Ley o por las normas que la desarrollen, siempre que no constituya infracción grave o muy grave.

Artículo 24. 1. Será considerada infracción grave, a los efectos de esta Ley, la utilización de aparatos de alarmas u otros dispositivos de seguridad no homologados. Sin embargo, se reputará infracción muy grave la utilización de tales dispositivos cuando fueran susceptibles de causar grave daño a las personas o a los intereses generales. 2. La utilización de aparatos o dispositivos de seguridad sin ajustarse a las normas que los regulen, o su funcionamiento con daños o molestias para terceros, será considerada infracción leve. 3. Tendrá la consideración de infracción grave la contratación o utilización de empresas carentes de la habilitación específica necesaria para el desarrollo de los servicios de seguridad privada, a sabiendas de que no reúnen los requisitos legales al efecto. Tendrá la consideración de infracción leve la contratación o utilización de personal de seguridad, en las mismas circunstancias. Artículo 25. Las reglamentaciones de las materias comprendidas en el ámbito de la presente Ley podrán determinar los cuadros específicos de infracciones leves, graves y muy graves en que se concreten los tipos que se contienen en los artículos anteriores.

620

SECCIÓN II. SANCIONES.

Oposicions

Artículo 26. Las autoridades competentes para el cumplimiento de lo dispuesto en la presente Ley podrán imponer, por la comisión de las infracciones tipificadas en el artículo 22 y de acuerdo con lo establecido, en su caso, en las reglamentaciones específicas, las siguientes sanciones: 1. Por la comisión de infracciones muy graves: a. Multas de 30.050,62 hasta 601.012,1 euros. b. Cancelación de la inscripción. 2. Por la comisión de infracciones graves:

Temari

a. Multa de 300,52 hasta 30.050,61 euros. b. Suspensión temporal de la autorización, por un plazo no superior a un año. 3. Por la comisión de infracciones leves: a. Apercibimiento. b. Multas de hasta 300,51 euros. Artículo 27. Las autoridades competentes para el cumplimiento de lo dispuesto en la presente Ley podrán imponer, por la comisión de las infracciones tipificadas en el artículo 23 y de acuerdo con lo establecido, en su caso, en las reglamentaciones específicas, las siguientes sanciones: 1. Por la comisión de infracciones muy graves: a. Multas de 3.005,07 hasta 30.050,61 euros. b. Retirada definitiva de la habilitación, permiso o licencia. 2. Por la comisión de infracciones graves: a. Multas de 300,51 hasta 3.005,06 euros. b. Suspensión temporal de la habilitación, permiso o licencia, por un plazo no superior a un año. 3. Por la comisión de infracciones leves: a. Apercibimiento. b. Multas de hasta 300,51 euros.

621

Artículo 28.

Oposicions

Las autoridades competentes para el cumplimiento de lo dispuesto en la presente Ley podrán imponer, por la comisión de las infracciones tipificadas en el artículo 24 y de acuerdo con lo establecido, en su caso, en las reglamentaciones específicas, las siguientes sanciones: a. Por infracciones muy graves, multas de 3.005,07 hasta 150.253,03 euros. b. Por infracciones graves, multas de 300,52 hasta 3.005,06 euros. c. Por infracciones leves, multas de hasta 300,51 euros. Artículo 29.

Temari

El material prohibido, no homologado o indebidamente utilizado en servicios de seguridad privada será decomisado y se procederá a su destrucción si no fuera de lícito comercio, o a su enajenación en otro caso, quedando en depósito la cantidad que se obtuviera para hacer frente a las responsabilidades administrativas o de otro orden en que se haya podido incurrir. Artículo 30. 1. En el ámbito de la Administración del Estado, la potestad sancionadora prevista en la presente Ley corresponderá: a. Al Ministro del Interior, para imponer las sanciones de cancelación de la inscripción y retirada definitiva de la habilitación, permiso o licencia. b. Al Director de la Seguridad del Estado, para imponer las restantes sanciones por infracciones muy graves. c. Al Director General de la Policía, para imponer las sanciones por infracciones graves. d. A los Delegados y Subdelegados del Gobierno para imponer las sanciones por infracciones leves. 2. Contra las resoluciones sancionadoras se podrán interponer los recursos previstos en la Ley de Procedimiento Administrativo. Artículo 31. 1. Para la graduación de las sanciones, cuando no estén señaladas individualizadamente en los Reglamentos, las autoridades competentes tendrán en cuenta la gravedad y trascendencia del hecho, el posible perjuicio para el interés público, la situación de riesgo creada o mantenida, para personas o bienes, la reincidencia, en su caso, y el volumen de actividad de la empresa de seguridad contra quien se dicte la resolución sancionadora o la capacidad económica del infractor.

622

Oposicions

2. Cuando la comisión de las infracciones graves o muy graves hubieren generado beneficios económicos para los autores de las mismas, las multas podrán incrementarse hasta el duplo de dichas ganancias. Artículo 32. 1. Las sanciones impuestas en aplicación de la presente Ley por infracciones leves, graves o muy graves prescribirán respectivamente al año, dos años y cuatro años.

Temari

2. El plazo de prescripción comenzará a contarse desde el día siguiente a aquel en que sea firme la resolución por la que se impone la sanción, si ésta no se hubiese comenzado a ejecutar, o desde que se quebrantase el cumplimiento de la misma, si hubiese comenzado, y se interrumpirá desde que se comience o se reanude la ejecución o cumplimiento.

SECCIÓN III. PROCEDIMIENTO.

Artículo 33. No podrá imponerse ninguna sanción, por las infracciones tipificadas en esta Ley, sino en virtud de procedimiento instruido por las Unidades orgánicas correspondientes, conforme a las normas contenidas en los artículos 133, 134, 136 y 137 de la Ley de Procedimiento Administrativo. La sanción de infracciones leves podrá acordarse en procedimiento abreviado, con audiencia del interesado. Artículo 34. Toda persona que tuviere conocimiento de irregularidades cometidas por empresas o personal de seguridad privada en el desarrollo de sus actividades, podrá denunciar aquéllas ante el Ministerio del Interior o los Delegados o Subdelegados del Gobierno, a efectos de posible ejercicio de las competencias sancionadoras que les atribuye la presente Ley. Artículo 35. 1. Iniciado el expediente, el órgano que haya ordenado su incoación podrá adoptar las medidas cautelares necesarias, para garantizar la adecuada instrucción del procedimiento, así como para evitar la continuación de la infracción o asegurar el pago de la sanción, en el caso de que ésta fuese pecuniaria, y el cumplimiento de la misma en los demás supuestos. 2. Dichas medidas, que deberán ser congruentes con la naturaleza de la presunta infracción y proporcionadas a la gravedad de la misma, podrán consistir en:

623

a. La ocupación o precinto de vehículos, armas, material o equipo prohibido, no homologado o que resulte peligroso o perjudicial, así como de los instrumentos y efectos de la infracción.

Oposicions

b. La retirada preventiva de las habilitaciones, permisos o licencias. c. La suspensión administrativa de la habilitación del personal de seguridad privada y, en su caso, de la tramitación necesaria para el otorgamiento de aquélla, mientras dure la instrucción de expedientes por infracciones graves o muy graves en materia de seguridad. También podrán ser suspendidas las indicadas habilitación y tramitación, hasta tanto finalice el proceso por delitos contra dicho personal.

Temari

3. Excepcionalmente, en supuestos de grave riesgo o peligro inminente para personas o bienes, las medidas previstas en el apartado a) del número anterior, podrán ser adoptadas inmediatamente por los agentes de la autoridad; si bien, para su mantenimiento, habrán de ser ratificadas por la autoridad competente, en el plazo máximo de setenta y dos horas. 4. Cuando los Delegados o Subdelegados del Gobierno acordaran la medida cautelar de retirada preventiva de las habilitaciones, permisos o licencias, o de suspensión administrativa de la habilitación o de la tramitación para otorgarla al personal de seguridad, deberán elevar los particulares pertinentes a la autoridad competente, para su ratificación, debiendo éste resolver en el plazo de siete días. 5. Las medidas cautelares previstas en los apartados 2.b) y 2.c) del presente artículo no podrán tener una duración superior a un año.

CAPÍTULO V. EJECUCIÓN.

Artículo 36. 1. Las sanciones impuestas en las materias objeto de la presente Ley serán ejecutivas desde que la resolución adquiera firmeza en la vía administrativa. 2. Cuando la sanción sea de naturaleza pecuniaria y no se halle previsto plazo para satisfacerla, la autoridad que la impuso lo señalará, sin que pueda ser inferior a quince ni superior a treinta días hábiles; pudiendo acordarse el fraccionamiento del pago.

624

Oposicions

3. En los casos de suspensión temporal, cancelación de inscripciones, retirada de documentación y clausura o cierre de establecimientos o empresas, la autoridad sancionadora señalará un plazo de ejecución suficiente, que no podrá ser inferior a quince días ni superior a los dos meses, oyendo al sancionado y a los terceros que pudieran resultar directamente afectados. Artículo 37. 1. Para la ejecución forzosa de las sanciones, se seguirá el procedimiento previsto en el Capítulo V del Título IV de la Ley de Procedimiento Administrativo. 2. En el caso de las multas, si éstas no fueren satisfechas en el plazo fijado en la resolución, una vez firme ésta, se seguirá el procedimiento ejecutivo previsto en el Reglamento General de Recaudación. Artículo 38.

Temari

La resolución de los expedientes sancionadores por infracciones graves y muy graves podrá ser hecha pública, en virtud de acuerdo de las autoridades competentes, en los términos que reglamentariamente se determinen. Artículo 39. Para lograr el cumplimiento de las resoluciones adoptadas en ejecución de lo dispuesto en la presente Ley, las autoridades competentes, relacionadas en el artículo 30, podrán imponer multas coercitivas, de acuerdo con lo establecido en el artículo 107 de la Ley de Procedimiento Administrativo. La cuantía de estas multas no excederá de 50.000 pesetas, pero podrá aumentarse sucesivamente en el 50 % de la cantidad anterior en casos de reiteración del incumplimiento.

DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. 1. Las empresas de seguridad reguladas en la presente Ley, tendrán la consideración de sector con regulación específica en materia de derecho de establecimiento. 2. La autorización de inversiones de capital extranjero en empresas de seguridad exigirá en todo caso informe previo del Ministerio del Interior. 3. Las limitaciones establecidas en la presente disposición no serán de aplicación a las personas físicas nacionales de los Estados miembros de la Comunidad Económica Europea ni a las sociedades constituidas de conformidad con la legislación de un Estado miembro y cuya sede social, administración central o centro de actividad principal se encuentre dentro de la Comunidad.

625

DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA.

Oposicions

1. Con sujeción a las normas que determine el Gobierno, la formación, actualización y adiestramiento del personal de seguridad privada se llevarán a cabo por profesores acreditados y en centros de formación, que deberán reunir requisitos de ubicación y acondicionamiento, especialmente en cuanto se refiere a los espacios para el aprendizaje, práctica y perfeccionamiento en la utilización de armas de fuego y sistemas de seguridad. 2. Sin perjuicio de las licencias o autorizaciones, autonómicas o municipales, que puedan ser exigibles para entrar en funcionamiento, los centros de formación requerirán autorización de apertura del Ministerio del Interior, que realizará activades inspectoras de la organización y funcionamiento de los centros.

Temari

3. No podrán ser titulares ni desempeñar funciones de dirección ni de administración de centros de formación del personal de seguridad privada los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que hayan ejercido en los mismos funciones de control de las entidades, servicios o actuaciones, o del personal o medios en materia de seguridad, vigilancia o investigación privadas en los dos años anteriores. DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. Quedan fuera del ámbito de aplicación de la presente Ley las actividades de custodia del Estado de instalaciones y bienes o de control de accesos realizadas en el interior de inmuebles por personal distinto del de seguridad privada y directamente contratado por los titulares de los mismos. Este personal en ningún caso podrá portar ni usar armas, ni utilizar distintivos o uniformes que puedan confundirse con los previstos en esta Ley para el personal de seguridad privada. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA. 1. Las Comunidades Autónomas con competencias para la protección de personas y bienes y para el mantenimiento del orden público, con arreglo a lo dispuesto en los correspondientes Estatutos y, en su caso, con lo previsto en la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, podrán desarrollar las facultades de autorización, inspección y sanción de las empresas de seguridad que tengan su domicilio social en la propia Comunidad Autónoma y el ámbito de actuación limitado a la misma. 2. A efectos de información, el ejercicio de tales atribuciones será comunicado a la Junta de Seguridad. 3. También les corresponderá la denuncia, y puesta en conocimiento de las autoridades competentes, de las infracciones cometidas por las empresas de seguridad que no se encuentren incluidas en el párrafo primero de esta disposición.

626

DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA.

Oposicions

La Secretaría de Estado para la Seguridad del Ministerio del Interior podrá autorizar la prestación de funciones de acompañamiento, defensa y protección, por parte de los escoltas privados, de personas que tengan la condición de autoridades públicas, cuando las circunstancias así lo recomienden. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA. Exclusión de las empresas relacionadas con equipos técnicos de seguridad.

Temari

Los prestadores de servicios o las filiales de las empresas de seguridad privada que vendan, entreguen, instalen o mantengan equipos técnicos de seguridad, siempre que no incluyan la prestación de servicios de conexión con centrales de alarma, quedan excluidos de la legislación de seguridad privada siempre y cuando no se dediquen a ninguno de los otros fines definidos en el artículo 5, sin perjuicio de otras legislaciones específicas que pudieran resultarles de aplicación. DISPOSICIÓN TRANSITORIA PRIMERA. Las empresas de seguridad inscritas, las medidas de seguridad adoptadas y el material o equipo en uso con anterioridad a la promulgación de la presente Ley, de acuerdo con la normativa anterior, pero que no cumplan, total o parcialmente, los requisitos o exigencias establecidos en esta Ley y en las normas que la desarrollen, deberán adaptarse a tales requisitos y exigencias, dentro de un plazo de un año, que se contará: a. Respecto a los requisitos nuevos de las empresas que requieran concreción reglamentaria, desde la fecha de promulgación de las correspondientes disposiciones de desarrollo. b. En cuanto a las medidas adoptadas, desde la promulgación de las normas que las reglamenten. c. En cuanto al material o equipo que se encuentre en uso, desde que recaigan y se comuniquen las correspondientes resoluciones de homologación, cuando sea necesarias. d. Respecto a las materias no comprendidas en los apartados anteriores, desde la promulgación de la presente Ley. DISPOSICIÓN TRANSITORIA SEGUNDA. 1. Los vigilantes jurados de seguridad, los guardas jurados de explosivos y los guardas particulares jurados del campo que, en la fecha de entrada en vigor de la presente Ley, reúnan las condiciones exigibles para la prestación de los correspondientes servicios con arreglo a la normativa anterior, podrán seguir desempeñando las funciones para las que estuviesen documentados, sin necesidad de obtener la habilitación regulada en el artículo 10 de esta Ley.

627

Oposicions

2. Los vigilantes jurados de seguridad y los guardas jurados de explosivos que, en la fecha de promulgación de la presente Ley, se encuentren contratados directamente por las empresas o entidades en que realicen sus funciones de vigilancia, podrán continuar desempeñando dichas funciones sin estar integrados en empresas de seguridad durante un plazo de dos años desde dicha fecha, a partir del cual habrán de atenerse necesariamente a lo dispuesto al respecto en el artículo 12 de esta Ley. DISPOSICIÓN TRANSITORIA TERCERA.

Temari

Una vez transcurrido el plazo de dos años a partir de la entrada en vigor de las disposiciones de desarrollo reglamentario relativas a la habilitación para el ejercicio de la profesión de vigilante de seguridad, el personal que, bajo las denominaciones de guardas de seguridad, controladores u otras de análoga significación, hubiera venido desempañando con anterioridad a dicha promulgación funciones de vigilancia y controles en el interior de inmuebles no podrá realizar ninguna de las funciones enumeradas en el artículo 11 sin haber obtenido previamente la habilitación regulada en el artículo 10 de la presente Ley. DISPOSICIÓN TRANSITORIA CUARTA. Los detectives privados y los auxiliares de los mismos que, en la fecha de promulgación de la presente Ley, se encuentren acreditados como tales con arreglo a la legislación anterior y los investigadores o informadores que acrediten oficialmente el ejercicio profesional durante dos años con anterioridad a dicha fecha, podrán seguir desarrollando las mismas actividades hasta que transcurra un año desde la promulgación de las disposiciones de desarrollo reglamentario relativas a la habilitación para el ejercicio de la profesión de detective privado. A partir de dicho plazo, para poder ejercer las actividades previstas en el artículo 19.1 de la presente Ley, habrán de convalidar u obtener la habilitación necesaria con arreglo a lo dispuesto en la presente Ley y en las indicadas disposiciones de desarrollo reglamentario. DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA. Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en el presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. El Gobierno dictará las normas reglamentarias que sean precisas para el desarrollo y ejecución de lo dispuesto en la presente Ley, y concretamente para determinar: a. Los requisitos y características que han de reunir las empresas y entidades objeto de regulación. b. Las condiciones que deben cumplirse en la prestación de servicios y realización de actividades de seguridad privada.

628

c. Las características que han de reunir los medios técnicos y materiales utilizados a tal fin.

Oposicions

d. Las funciones, deberes y responsabilidades del personal de seguridad privada, así como la cualificación y funciones del jefe de seguridad. e. El régimen de habilitación de dicho personal. f. Los órganos del Ministerio del Interior competentes, en cada caso, para el desempeño de las distintas funciones. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Se faculta, asimismo, al Gobierno para actualizar la cuantía de las multas, de acuerdo con las variaciones del índice de precios al consumo. Por tanto, mando a todos los españoles, particulares y autoridades que guarden y hagan guardar esta Ley.

Temari

‐ Juan Carlos R. ‐El Presidente del Gobierno, Felipe González Márquez.

629

Oposicions

6.2. DECRET 272/1995, DE 28 DE SETEMBRE, DE REGULACIÓ DE L'EXERCICI DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE SEGURETAT PRIVADA

Capítol 4. Altres atribucions sobre l'exercici de competències en matèria de seguretat privada

Article 10. Coordinació i cooperació

Temari

Correspon a la Direcció General de Seguretat Ciutadana la coordinació i la cooperació en l'exercici de les competències en matèria de seguretat privada amb les autoritats estatals competents en aquesta matèria, d'acord amb allò que disposa el Reial decret 2364/1994, i concretament: a) Trametre al Registre general d'empreses de seguretat còpia de les inscripcions i anotacions de les empreses que s'autoritzin i es registrin a Catalunya. b) Donar compte a la Direcció General de la Policia de les autoritzacions concedides sobre serveis de protecció d'escortes privats i de les comunicacions rebudes, d'acord amb allò que disposen els articles 27, 28, 29 i 30 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994. c) Poder disposar de la informació i documentació incorporada al Registre general d'empreses de seguretat, d'acord amb allò previst a l'article 10.3 del Reglament de seguretat privada esmentat. d) Rebre la informació i les comunicacions a què es refereixen els articles 26.3, 104.1 i 7, 105, 107, 138 i 141 del Reglament de seguretat privada esmentat. Article 11. Atribucions de la policia de la Generalitat ‐ Mossos d'esquadra Les referències a les forces i cossos de seguretat contingudes en la Llei 23/1992, de 30 de juliol, la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, i el Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, s'entenen també atribuïdes a la policia de la

630

d'esquadra,

especialment les que s'especifiquen a

Oposicions

Generalitat ‐ Mossos continuació:

a) Les empreses de seguretat, el seu personal de seguretat, els guardes particulars de camp i els detectius privats són obligats a prestar l'especial auxili i col∙laboració amb el cos de mossos d'esquadra, d'acord amb allò que disposen els articles 14.1, 19.3 i 4, 66.1 i 2, 71.2, 91, 94, 95, 97 i 109 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994.

Temari

b) Les obligacions del personal de seguretat integrat en empreses de seguretat i els guardes particulars quant a la seva documentació professional i la conservació de les seves armes, i també, pel que fa a les seves actuacions en casos de delicte, d'acord amb allò que disposen els articles 68, 69, 71.1.d), 76.2, 83.3, 89, 91 i 94 del Reglament de seguretat privada abans esmentat, i, pel que fa a les seves armes, d'acord amb la corresponent normativa estatal sobre tinença i ús d'aquestes. c) La comunicació de les alarmes per part de les centrals d'alarmes i l'accés a l'immoble d'on procedeixin, a l'efecte del que preveuen els articles 48.2 i 49.2 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994. d) La coordinació dels serveis de vigilància i protecció de mitjans de transport que tinguin vies específiques i exclusives de circulació, als efectes d'allò previst a l'article 79 del Reglament de seguretat privada esmentat. e)

El lliurament del full de servei on consti la identificació de persones pels vigilants de polígons o urbanitzacions, d'acord amb l'establert a l'article 80.4 del Reglament de seguretat privada esmentat.

f) L'obligació dels bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de crèdit de mostrar els plànols de planta dels seus edificis, a que fa referència l'article 123 del Reglament de seguretat privada.

631

Article 12. Funcions de control

Temari

Oposicions

12.1 Correspon l'exercici de la competència de control per al compliment de la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, al conseller de Governació, al director general de Seguretat Ciutadana i als delegats territorials del Govern de la Generalitat. 12.2 Correspon al cos de mossos d'esquadra el compliment de les ordres i instruccions que imparteixin els òrgans competents en l'exercici de la funció de control de les entitats, serveis o actuacions i del personal i mitjans en matèria de seguretat privada, vigilància i investigació, i així mateix, en l'exercici de les funcions de control de les actuacions dels guardes particulars de camp, en les seves diferents modalitats. 12.3 Per al compliment de les seves funcions, el cos de mossos d'esquadra pot realitzar les inspeccions que corresponguin, d'acord amb allò que disposen els articles 143 i 144 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre. Capítol 5. Règim sancionador Article 13. Mesures cautelars 13.1 L'adopció de les mesures cautelars previstes a l'article 145 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, correspon als membres del cos de mossos d'esquadra, i la ratificació del seu manteniment correspon al conseller de Governació, en supòsits constitutius de faltes molt greus, i al director general de Seguretat Ciutadana, en supòsits constitutius de faltes greus i lleus. 13.2 També correspon als membres del cos de mossos d'esquadra, l'adopció de la mesura cautelar de retirada d'armes, d'acord amb allò previst en l'article 146 del Reglament de seguretat privada esmenat i l'article 148.2 del Reial decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s'aprova el Reglament d'armes. 13.3 L'adopció de la suspensió de prestació de serveis de seguretat privada o utilització de mitjans materials o tècnics prevista a l'article 147 del Reglament de seguretat privada abans esmentat correspon als membres del cos de mossos d'esquadra, i la ratificació del seu manteniment, en el termini de 72 hores, correspon al director general de Seguretat Ciutadana.

632

Oposicions

Article 14. Incoació de procediments sancionadors 14.1 Tenen competència per ordenar la incoació del procediment sancionador en relació a les infraccions comeses per empreses de seguretat, i per adoptar, si escau, les mesures cautelars que determina l'article 35.2.a) de la Llei de seguretat privada, el conseller de Governació pel que fa a faltes molts greus, i el director general de Seguretat Ciutadana quant a faltes greus i lleus. 14.2 Tenen competència per ordenar la incoació del procediment sancionador en matèries relacionades amb empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat el director general de Seguretat Ciutadana i els delegats territorials del Govern de la Generalitat.

Temari

Article 15. Instrucció de procediments sancionadors 15.1 La instrucció dels procediments sancionadors per infraccions comeses per empreses de seguretat correspon a la Direcció General de Seguretat Ciutadana, a través dels seus serveis centrals o dels membres del cos de mossos d'esquadra. 15.2 La instrucció dels procediments sancionadors en matèries relacionades amb les empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat correspon a la Direcció General de Seguretat Ciutadana o a les delegacions territorials del Govern de la Generalitat. 15.3 En els procediments sancionadors esmentats en els apartats anteriors d'aquest article, per faltes molt greus o greus, abans de formular la proposta de resolució caldrà un informe dels membres del cos de mossos d'esquadra, els quals l'hauran d'emetre en un termini de 15 dies. Article 16. Facultats sancionadores 16.1 Corresponen les facultats sancionadores determinades per la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, d'acord amb allò que preveu la disposició addicional segona punt 2.b) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol: a) Al conseller de Governació, pel que fa a les faltes molt greus. b) Al director general de Seguretat Ciutadana, pel qua fa a les faltes greus i lleus. 16.2 Corresponen les facultats sancionadores determinades per la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana quant a les infraccions comeses per empreses industrials, comercials o de serveis que han

633

Temari

Oposicions

d'adoptar mesures de seguretat, d'acord amb allò que preveu la disposició addicional segona, punt 2.a), de la Llei 10/1994, d'11 de juliol: a) Al Govern de la Generalitat, per imposar multes de fins a cent milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. b) Al conseller de Governació, per imposar multes fins a cinquanta milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. c) Al director general de Seguretat Ciutadana, per imposar multes fins a deu milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. d) Als delegats territorials del Govern de la Generalitat, per imposar multes fins a un milió de pessetes, com també la suspensió temporal de les llicències o autoritzacions de fins a sis mesos de durada per infraccions greus o lleus. 16.3 Quan l'especial transcendència o gravetat dels fets, el nombre de persones afectades o la conveniència del coneixement pels ciutadans ho facin aconsellable, les autoritats competents podran acordar que es faci pública la resolució adoptada en els procediments sancionadors per infraccions greus o molt greus, a què fan referència els apartats anteriors d'aquest article. Disposició addicional Als òrgans del Departament de Governació a què fa referència aquest Decret també els correspon la denúncia i la posada en coneixement de les autoritats competents de les infraccions comeses per les empreses de seguretat que no tinguin el seu domicili social en el territori de Catalunya o el seu àmbit d'actuació limitat a aquest territori. Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 28 de setembre de 1995 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

634

Oposicions

6.3. REIAL DECRET 2364/1994, DE 9 DE DESEMBRE, D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DE SEGURETAT PRIVADA: TÍTOL II. PERSONAL DE SEGURETAT CAPÍTULO I. HABILITACIÓN Y FORMACIÓN. SECCIÓN I. REQUISITOS. Artículo 52. Disposiciones comunes. 1. El personal de seguridad privada estará integrado por: los vigilantes de seguridad, los vigilantes de explosivos, los jefes de seguridad, los directores de seguridad, los escoltas privados, los guardas particulares del campo, los guardas de caza, los guardapescas marítimos y los detectives privados.

Temari

2. A los efectos de habilitación y formación, se considerarán: a. Los escoltas privados y los vigilantes de explosivos y sustancias peligrosas como especialidades de los vigilantes de seguridad. b. Los guardas de caza y los guardapescas marítimos como especialidades de los guardas particulares del campo. 3. Para el desarrollo de sus respectivas funciones, el personal de seguridad privada habrá de obtener previamente la correspondiente habilitación o reconocimiento del Ministerio del Interior, con el carácter de autorización administrativa, en expediente que se instruirá a instancia de los propios interesados. 4. La habilitación o reconocimiento se documentará mediante la correspondiente tarjeta de identidad profesional, cuyas características serán determinadas por el Ministerio del Interior. 5. Los vigilantes de seguridad y los guardas particulares del campo en sus distintas modalidades habrán de disponer, además, de una cartilla profesional y de una cartilla de tiro con las características y anotaciones que se determinen por el Ministerio del Interior. La cartilla profesional y la cartilla de tiro de los vigilantes de seguridad y de los guardas particulares del campo que estén integrados en empresas de seguridad deberán permanecer depositadas en la sede de la empresa de seguridad en la que presten sus servicios. 6. De la obligación de disponer de cartilla de tiro estarán exonerados los guardapescas marítimos que habitualmente presten su servicio sin armas. 7. La habilitación o el reconocimiento para el ejercicio de la profesión de detective privado requerirá la inscripción en el registro específico regulado en el presente reglamento.

635

Artículo 53. Requisitos generales.

Oposicions

Para la habilitación del personal y en todo momento para la prestación de servicios de seguridad privada, el personal habrá de reunir los siguientes requisitos generales:

Temari

a. Ser mayor de edad. b. Tener la nacionalidad de alguno de los Estados miembros de la Unión Europea o de un Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo. c. Poseer la aptitud física y la capacidad psíquica necesarias para el ejercicio de las respectivas funciones sin padecer enfermedad que impida el ejercicio de las mismas. d. Carecer de antecedentes penales. e. No haber sido condenado por intromisión ilegítima en el ámbito de protección del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen, del secreto de las comunicaciones o de otros derechos fundamentales en los cinco años anteriores a la solicitud. f. No haber sido sancionado en los dos o cuatro años anteriores, respectivamente, por infracción grave o muy grave en materia de seguridad. g. No haber sido separado del servicio en las Fuerzas Armadas o en las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. h. No haber ejercido funciones de control de las entidades, servicios o actuaciones de seguridad, vigilancia o investigación privadas, ni de su personal o medios, como miembro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en los dos años anteriores a la solicitud. i. Superar las pruebas que acrediten los conocimientos y la capacitación necesarios para el ejercicio de las respectivas funciones. Artículo 54. Requisitos específicos. 1. Además de los requisitos generales establecidos en el artículo anterior, el personal de seguridad privada habrá de reunir, para su habilitación, los determinados en el presente artículo, en función de su especialidad. 2. Vigilantes de seguridad y guardas particulares del campo en cualquiera de sus especialidades: a. No haber cumplido los cincuenta y cinco años de edad. b. Estar en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria, de Técnico, u otros equivalentes a efectos profesionales, o superiores. c. Los requisitos necesarios para poder portar y utilizar armas de fuego, a tenor de lo dispuesto al efecto en el vigente Reglamento de Armas. 3. Escoltas privados: además de los requisitos específicos de los vigilantes de seguridad, habrán de tener una estatura mínima de 1.70 metros los hombres, y de 1.65 metros las mujeres.

636

Oposicions

4. Jefes de seguridad y directores de seguridad: estar en posesión del título de Bachiller, de Técnico Superior, de Técnico en las profesiones que se determinen, u otros equivalentes a efectos profesionales, o superiores. 5. Detectives privados: a. Estar en posesión del título de Bachiller, de Técnico Superior, de Técnico en las profesiones que se determinen, u otros equivalentes a efectos profesionales, o superiores. b. Estar en posesión de diploma de detective privado, reconocido a estos efectos en la forma que se determine por Orden del Ministerio del Interior y obtenido después de cursar las enseñanzas programadas y de superar las correspondientes pruebas. Artículo 55. Fecha y acreditación.

Temari

Los requisitos establecidos en los dos artículos anteriores deberán reunirse en la fecha de terminación del plazo de presentación de la solicitud para la participación en las pruebas a que se refiere el artículo 58 de este Reglamento ante la Secretaría de Estado de Interior, y se acreditarán en la forma que se determine en las correspondientes convocatorias. Artículo 55 bis. Requisitos y procedimiento para el reconocimiento. 1. Los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, cuya habilitación o cualificación profesional haya sido obtenida en alguno de dichos Estados para el desempeño de las funciones de seguridad privada en el mismo, podrán desempeñar actividades o prestar servicios de seguridad privada en España, siempre que, previa comprobación del Ministerio del Interior, se acredite que cumplen los siguientes requisitos: a. Poseer alguna titulación, habilitación o certificación expedida por las autoridades competentes de cualquiera de dichos Estados, que les autorice para el ejercicio de funciones de seguridad privada en el mismo. b. Acreditar los conocimientos, formación y aptitudes equivalentes a los exigidos en España para el ejercicio de las profesiones relacionadas con la seguridad privada. c. Tener conocimientos de lengua castellana suficientes para el normal desempeño de las funciones de seguridad privada. d. Los previstos en las letras a, d, e, f, g y h del artículo 53. 2. A efectos del reconocimiento que corresponde efectuar al Ministerio del Interior, se tendrá en cuenta lo previsto en la normativa sobre reconocimiento de cualificaciones profesionales. 3. La carencia o insuficiencia de conocimientos o aptitudes necesarios para el ejercicio de las actividades de seguridad privada en España de los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio

637

Económico Europeo, podrá suplirse por aplicación de las medidas compensatorias previstas en la normativa reseñada en el párrafo anterior.

Oposicions

4. Una vez efectuado el citado reconocimiento, el ejercicio de las funciones de seguridad privada se regirá por lo dispuesto en este reglamento y en la normativa que lo desarrolla. SECCIÓN II. FORMACIÓN. Artículo 56. Formación previa. 1. Los vigilantes de seguridad y los guardas particulares del campo en sus distintas modalidades habrán de superar los módulos profesionales de formación teórico‐ práctica asociados al dominio de las competencias que la Ley les atribuye.

Temari

Los conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes a alcanzar en dichos módulos, así como su duración, serán determinados por el Ministerio del Interior, previo informe favorable de los Ministerios de Educación y Ciencia, y de Trabajo y Seguridad Social, así como del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, respecto a los guardas particulares del campo, y del Ministerio de Industria y Energía, respecto de los vigilantes de seguridad, especialidad de explosivos y sustancias peligrosas. 2. Dichos módulos formativos los impartirán los centros de formación autorizados por la Secretaría de Estado de Seguridad, los cuales habrán de disponer de un cuadro de profesores debidamente acreditados para todas las materias comprendidas en el plan de estudios, y podrán impartir, en la modalidad de formación a distancia, las enseñanzas que se determinen, exceptuando en cualquier caso las de naturaleza técnico‐profesional, instrumental, de contenido técnico‐operativo y las prácticas de laboratorio y de tiro, que deberán impartirse necesariamente en la modalidad de presencia durante el tiempo que como mínimo determine el Ministerio del Interior. Artículo 57. Formación permanente. 1. Al objeto de mantener al día el nivel de aptitud y conocimientos necesarios para el ejercicio de las funciones atribuidas al personal de seguridad privada, las empresas de seguridad, a través de los centros de formación autorizados, garantizarán la organización y asistencia de su personal de seguridad privada a cursos, adaptados a las distintas modalidades de personal, de actualización en las materias que hayan experimentado modificación o evolución sustancial, o en aquellas que resulte conveniente una mayor especialización. 2. Para los vigilantes de seguridad, los cursos de actualización o especialización tendrán una duración, como mínimo, de veinte horas lectivas; cada vigilante deberá cursar al menos uno por año, y se desarrollarán en la forma que determine el Ministerio del Interior.

638

SECCIÓN III. PROCEDIMIENTO DE HABILITACIÓN.

Oposicions

Artículo 58. Pruebas. Contenido. Los aspirantes que hayan superado el curso o cursos a que se refiere el artículo 56 solicitarán, por sí mismos o a través de un centro de formación autorizado, su participación en las pruebas oficiales de conocimientos y capacidad que para cada especialidad establezca el Ministerio del Interior, y que versarán sobre materias sociales, jurídicas y técnicas relacionadas con las respectivas funciones, así como, en su caso, sobre destreza en el manejo de armas de fuego. Una vez superadas las pruebas, los órganos policiales correspondientes expedirán las oportunas habilitaciones. Artículo 59. Documentación.

Temari

Con la solicitud, se presentarán los documentos que acrediten el cumplimiento de los requisitos generales y específicos determinados en los artículos 53 y 54. Artículo 60. Órgano competente. Las tarjetas de identidad profesional, una vez superadas las pruebas, serán expedidas por el Director general de la Policía, salvo las de los guardas particulares del campo en sus distintas modalidades, que serán expedidas por el Director general de la Guardia Civil. Artículo 61. Licencias de armas. 1. Para poder prestar servicios con armas, los vigilantes de seguridad y escoltas privados, así como los guardas particulares del campo habrán de obtener licencia C en la forma prevenida en el Reglamento de Armas. 2. Dicha licencia tendrá validez exclusivamente para la prestación del servicio de seguridad, en los supuestos determinados en el presente Reglamento; carecerá de validez cuando su titular no se encuentre realizando servicios; podrá ser suspendida temporalmente por falta de realización o por resultado negativo de los ejercicios de tiro regulados en el artículo 84 de este Reglamento; y quedará sin efecto al cesar aquél en el desempeño del puesto en razón del cual le hubiera sido concedida, cualquiera que fuere la causa del cese. Artículo 62. Habilitación múltiple. Sin perjuicio de las incompatibilidades prevenidas en la Ley y en el presente Reglamento, el personal de seguridad privada podrá obtener habilitación para más de una función o especialidad y poseer en consecuencia las correspondientes tarjetas de identidad profesional.

639

Oposicions

El peersonal de seguridad privada p quee ya se enccuentre dip plomado o habilitado como c vigilaante de segguridad o como guarrda particullar del cam mpo, para lla obtenció ón de diplo omas o dee habilitacio ones comp plementariaas, únicamente necessitará recib bir la form mación y/o, en su caso o, superar las pruebass correspon ndientes a los módulo os de form mación profeesional quee sean propios del nue evo diplomaa o habilitacción que de eseen obtener, excluyéndose en consecuenccia los relattivos a la fo ormación o a la habilitación a o. que anteriorme nte hubieraan adquirido Asim mismo, a efeectos de lass habilitacio ones comple ementarias a que se refiere el páárrafo anterior, al perrsonal que ya se encu uentre habiilitado como vigilante de segurid dad o como o guarda particular p d campo, no le seráá aplicable el requisitto de no haber del h cump plido cuarenta, o, en su u caso, cuarrenta y cincco años de edad. e Artícculo 63. Hab bilitación dee jefes de seeguridad y de d directorees de seguridad.

Temari

1. Paara poder ser nombrrados jefess de seguridad, los solicitantes s deberán haber h desempeñado puestos p o fu unciones dee seguridad d, pública o privada, all menos durante cinco o años, y neecesitarán obtener o la pertinente tarjeta de identidad p profesional, para lo cu ual habrán de d acreditaar, a través de las corrrespondienttes pruebass, conocimie entos suficientes sobrre la normaativa reguladora de la seguridad privada, la organizació ón de servicios de segguridad y laas modalidaades de prestación dee los mismo os, no siéndoles aplicable lo disp puesto en esste reglameento sobre formación f d personal. de 2. La habilitació ón de los dirrectores de seguridad requerirá que q los soliccitantes cum mplan uno de d los siguieentes requisitos: a. Estar en e posesión n de la titulaación de segguridad reconocida a eestos efecto os por el Min nisterio del Interior. I b. Acrediitar el deseempeño durante cinco o años, com mo mínimo, de puesto os de dirección o gesstión de seguridad pública o privada, y superar las corresspondientess pruebas sobre laas materiaas que deetermine dicho Ministterio. SECCIIÓN IV. PÉR RDIDA DE LA A HABILITA ACIÓN. Artícculo 64. Cau usas. 1. El personal de seguridad d privada perderá p tal condición c p alguna d por de las siguientes causaas: a. A peticción propia. b. Por péérdida de alguno a de lo os requisito os generalees o específficos exigido os en este reeglamento para el otorrgamiento de d la habilittación o reconocimientto. c. Por jub bilación. d. Por ejjecución de la sanció ón de retiirada defin nitiva de laa habilitación o recono ocimiento.

640

Oposicions

2. La inactividad del personal de seguridad privada por tiempo superior a dos años exigirá la acreditación de los requisitos a que se refiere el apartado 3 del artículo 10 de la Ley de Seguridad Privada, así como la superación de las pruebas específicas que para este supuesto se determinen por el Ministerio del Interior. Artículo 65. Devolución de la tarjeta de identidad. 1. En los casos a que se refiere el apartado 1 del artículo anterior, el personal de seguridad privada deberá hacer entrega, en el plazo de diez días, de su tarjeta de identidad profesional y, en su caso, de la licencia y la guía de pertenencia del arma, al jefe de seguridad o al jefe de personal de la empresa en la que presten servicios, que, a su vez, las entregará en las dependencias de la Dirección General de la Policía o de la Guardia Civil, según corresponda.

Temari

2. Los jefes de seguridad y los guardas particulares del campo no integrados en empresas de seguridad harán la referida entrega personalmente. 3. Cuando sea un detective privado con despacho propio el que pierda su condición, deberá entregar en el mismo plazo, además, salvo en el supuesto de que la actividad del despacho sea continuada por otro despacho de detective privado, el libro‐registro necesario con arreglo a lo dispuesto en el artículo 108 del presente Reglamento, y depositar en la Dirección General de la Policía la documentación concerniente a las investigaciones realizadas. Dicha documentación permanecerá en el nuevo despacho de detective privado o en la Dirección General de la Policía, durante un plazo de cinco años, a disposición de las personas que hubieran encargado la investigación y tuvieran derecho a ella; y, transcurrido dicho plazo, se procederá a la destrucción de la misma.

CAPÍTULO II. FUNCIONES, DEBERES Y RESPONSABILIDADES. SECCIÓN I. DISPOSICIONES COMUNES. Artículo 66. Colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 1. El personal de seguridad privada tendrá obligación especial de auxiliar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, de prestarles su colaboración y de seguir sus instrucciones en relación con las personas, los bienes, establecimientos o vehículos de cuya protección, vigilancia o custodia estuvieren encargados (artículo 1.4 de la Ley de Seguridad Privada). 2. En cumplimiento de dicha obligación y de lo dispuesto en la Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana, deberán comunicar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tan pronto como sea posible, cualesquiera circunstancias o informaciones relevantes para la prevención, el mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana, así como todo hecho delictivo de que tuviesen conocimiento en el ejercicio de sus funciones.

641

Oposicions

3. El personal de seguridad privada que sobresalga en el cumplimiento de sus funciones y especialmente en la colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, podrá ser distinguido con menciones honoríficas cuyas características y procedimiento de concesión serán regulados por el Ministerio del Interior. Artículo 67. Principios de actuación. El personal de seguridad privada se atendrá en sus actuaciones a los principios de integridad y dignidad; protección y trato correcto a las personas, evitando abusos, arbitrariedades y violencias y actuando con congruencia y proporcionalidad en la utilización de sus facultades y de los medios disponibles (artículo 1.3 de la Ley de Seguridad Privada). Artículo 68. Identificación.

Temari

1. El personal de seguridad privada habrá de portar su tarjeta de identidad profesional y, en su caso, la licencia de armas y la correspondiente guía de pertenencia siempre que se encuentre en el ejercicio de sus funciones, debiendo mostrarlas a los miembros del Cuerpo Nacional de Policía, de la Guardia Civil, y de la Policía de la correspondiente Comunidad Autónoma o Corporación Local, cuando fueren requeridos para ello. 2. Asimismo deberá identificarse con su tarjeta de identidad profesional cuando, por razones del servicio, así lo soliciten los ciudadanos afectados, sin que se puedan utilizar a tal efecto otras tarjetas o placas. Artículo 69. Custodia de las armas y de sus documentaciones. Durante la prestación del servicio, el personal de seguridad será responsable de la custodia de sus acreditaciones, de las armas que integren su dotación, y de las documentaciones de éstas con objeto de evitar el deterioro, extravío, robo o sustracción de las mismas. Cuando tales hechos se produjeran, deberán dar conocimiento de ellos al jefe de seguridad y a las unidades orgánicas competentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, a efectos de instrucción de los correspondientes expedientes. Artículo 70. Incompatibilidades. 1. Los vigilantes, dentro de la entidad o empresa donde presten sus servicios, se dedicarán exclusivamente a la función de seguridad propia de su cargo, no pudiendo simultanear la misma con otras misiones (artículo 12.2 de la LSP). No se considerará excluida de la función de seguridad, propia de los vigilantes, la realización de actividades complementarias, directamente relacionadas con aquélla e imprescindibles para su efectividad. 2. Las funciones de escolta privado, vigilante de explosivos y detective privado son incompatibles entre sí y con las demás funciones de personal de seguridad privada, aun en los supuestos de habilitación múltiple. Tampoco podrá compatibilizar sus

642

funciones el personal de seguridad privada, salvo los jefes de seguridad, con el ejercicio de cualquier otra actividad dentro de la empresa en que realicen sus servicios.

Oposicions

SECCIÓN II. VIGILANTES DE SEGURIDAD. Artículo 71. Funciones y ejercicio de las mismas. 1. Los vigilantes de seguridad sólo podrán desempeñar las siguientes funciones:

Temari

a. Ejercer la vigilancia y protección de bienes muebles e inmuebles, así como la protección de las personas que puedan encontrarse en los mismos. b. Efectuar controles de identidad en el acceso o en el interior de inmuebles determinados, sin que en ningún caso puedan retener la documentación personal. c. Evitar la comisión de actos delictivos o infracciones en relación con el objeto de su protección. d. Poner inmediatamente a disposición de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a los delincuentes en relación con el objeto de su protección, así como los instrumentos, efectos y pruebas de los delitos, no pudiendo proceder al interrogatorio de aquéllos. e. Efectuar la protección del almacenamiento, recuento, clasificación y transporte de dinero, valores y objetos valiosos. f. Llevar a cabo, en relación con el funcionamiento de centrales de alarma, la prestación de servicios de respuesta de las alarmas que se produzcan, cuya realización no corresponda a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad (artículo 11.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. Deberán seguir las instrucciones que, en el ejercicio de sus competencias impartan los responsables de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, siempre que se refieran a las personas y bienes de cuya protección y vigilancia estuviesen encargados los vigilantes; colaborando con aquéllas en casos de suspensión de espectáculos, desalojo o cierre provisional de locales y, en general, dentro de los locales o establecimientos en que presten su servicio, en cualquier situación en que sea preciso para el mantenimiento y restablecimiento de la seguridad ciudadana. 3. En la organización de los servicios y en el desempeño de sus funciones, los vigilantes dependerán del jefe de seguridad de la empresa de seguridad en la que estuviesen encuadrados. No obstante, dependerán funcionalmente, en su caso, del jefe del departamento de seguridad de la empresa o entidad en que presten sus servicios. 4. En ausencia del jefe de seguridad, cuando concurran dos o más vigilantes y no estuviese previsto un orden de prelación entre ellos, asumirá la iniciativa en la prestación de los servicios el vigilante más antiguo en el establecimiento o inmueble en el que se desempeñen las funciones.

643

Artículo 72. Comprobaciones previas.

Oposicions

Al hacerse cargo del servicio, y si no existiese responsable de seguridad de la entidad o establecimiento, los vigilantes comprobarán el estado de funcionamiento de los sistemas de seguridad y de comunicación, si los hubiere. Deberán transmitir a los responsables de la entidad o establecimiento y a los de la empresa de seguridad las anomalías observadas, que se anotarán en el librocatálogo de medidas de seguridad. Asimismo advertirán de cualquier otra circunstancia del establecimiento o inmueble que pudiera generar inseguridad. Artículo 73. Diligencia.

Temari

Los vigilantes habrán de actuar con la iniciativa y resolución que las circunstancias requieran, evitando la inhibición o pasividad en el servicio y no pudiendo negarse, sin causa que lo justifique, a prestar aquellos que se ajusten a las funciones propias del cargo, de acuerdo con las disposiciones reguladoras de la seguridad privada. Artículo 74. Sustituciones. 1. Los vigilantes deberán comunicar a la empresa en la que estén encuadrados, con la máxima antelación posible, la imposibilidad de acudir al servicio y sus causas, a fin de que aquélla pueda adoptar las medidas pertinentes para su sustitución. 2. Cuando, por enfermedad u otra causa justificada, un vigilante que se encontrará prestando servicio hubiese de ser relevado por otro, lo comunicará a los responsables de seguridad del establecimiento o inmueble y a los de la empresa en que se encuentre encuadrado, con objeto de que puedan asegurar la continuidad del servicio. Artículo 75. Equipos caninos. 1. Para el cumplimiento de sus funciones, los vigilantes de seguridad podrán contar con el apoyo de perros, adecuadamente amaestrados e identificados y debidamente controlados, que habrán de cumplir la regulación sanitaria correspondiente. A tal efecto, los vigilantes de seguridad deberán ser expertos en el tratamiento y utilización de los perros y portar la documentación de éstos. 2. En tales casos se habrán de constituir equipos caninos, de forma que se eviten los riesgos que los perros puedan suponer para las personas, al tiempo que se garantiza su eficacia para el servicio. Artículo 76. Prevenciones y actuaciones en casos de delito. 1. En el ejercicio de su función de protección de bienes inmuebles así como de las personas que se encuentren en ellos, los vigilantes de seguridad deberán realizar las comprobaciones, registros y prevenciones necesarias para el cumplimiento de su misión.

644

Oposicions

2. No obstante, cuando observaren la comisión de delitos en relación con la seguridad de las personas o bienes objeto de protección, o cuando concurran indicios racionales de tal comisión, deberán poner inmediatamente a disposición de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a los presuntos delincuentes, así como los instrumentos, efectos y pruebas de los supuestos delitos. Artículo 77. Controles en el acceso a inmuebles.

Temari

En los controles de accesos o en el interior de los inmuebles de cuya vigilancia y seguridad estuvieran encargados, los vigilantes de seguridad podrán realizar controles de identidad de las personas y, si procede, impedir su entrada, sin retener la documentación personal y, en su caso, tomarán nota del nombre, apellidos y número del documento nacional de identidad o documento equivalente de la persona identificada, objeto de la visita y lugar del inmueble a que se dirigen, dotándola, cuando así se determine en las instrucciones de seguridad propias del inmueble, de una credencial que le permita el acceso y circulación interior, debiendo retirarla al finalizar la visita. Artículo 78. Represión del tráfico de estupefacientes. Los vigilantes de seguridad deberán impedir el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en el interior de los locales o establecimientos o instalaciones objeto de su vigilancia y protección. Artículo 79. Actuación en el exterior de inmuebles. 1. Los vigilantes sólo podrán desempeñar sus funciones en el Interior de los edificios o de los inmuebles de cuya vigilancia y seguridad estuvieran encargados, salvo en los siguientes casos: a. El transporte y distribución de monedas y billetes, títulos‐valores y demás objetos que, por su valor económico y expectativas que generen o por su peligrosidad, puedan requerir protección especial. b. La manipulación o utilización de bienes, maquinaria o equipos valiosos que hayan de tener lugar en las vías públicas o de uso común, cuando tales operaciones, bienes o equipos hayan de ser protegidos por vigilantes de seguridad, desde el espacio exterior, inmediatamente circundante. c. Los servicios de verificación de alarmas y de respuesta a las mismas a que se refiere el artículo 49 de este Reglamento. d. Los supuestos de persecución a delincuentes sorprendidos en flagrante delito, como consecuencia del cumplimiento de sus funciones en relación con las personas o bienes objeto de su vigilancia y protección. e. Las situaciones en que ello viniera exigido por razones humanitarias relacionadas con dichas personas o bienes. f. La retirada y reposición de fondos en cajeros automáticos, así como la prestación de servicios de vigilancia y protección de los cajeros durante las citadas operaciones, o en las de reparación de averías, fuera de las horas habituales de horario al público en las respectivas oficinas.

645

Oposicions

g. Los desplazamientos excepcionales al exterior de los inmuebles objeto de protección para la realización de actividades directamente relacionadas con las funciones de vigilancia y seguridad, teniendo en cuenta, en su caso, las instrucciones de los órganos competentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 2. Las limitaciones previstas en el apartado precedente no serán aplicables a los servicios de vigilancia y protección de seguridad privada de los medios de transporte y de sus infraestructuras que tengan vías específicas y exclusivas de circulación, coordinados cuando proceda con los servicios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Artículo 80. Servicio en polígonos industriales o urbanizaciones.

Temari

1. El servicio de seguridad en vías de uso común pertenecientes a polígonos industriales o urbanizaciones aisladas será prestado por una sola empresa de seguridad y habrá de realizarse, durante el horario nocturno, por medio de dos vigilantes, al menos, debiendo estar conectados entre sí y con la empresa de seguridad por radiocomunicación y disponer de medios de desplazamiento adecuados a la extensión del polígono o urbanización. 2. La prestación del servicio en los polígonos industriales o urbanizaciones habrá de estar autorizada por el Gobernador civil de la provincia, previa comprobación, mediante informe de las unidades competentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, de que concurren los siguientes requisitos: a. Que los polígonos o urbanizaciones estén netamente delimitados y separados de los núcleos poblados. b. Que no se produzca solución de continuidad, entre distintas partes del polígono o urbanización, por vías de comunicación ajenas a los mismos, o por otros factores. En caso de que exista o se produzca solución de continuidad, cada parte deberá ser considerada un polígono o urbanización autónomo a efectos de aplicación del presente artículo. c. Que no se efectúe un uso público de las calles del polígono o urbanización por tráfico o circulación frecuente de vehículos ajenos a los mismos. d. Que la administración municipal no se haya hecho cargo de la gestión de los elementos comunes y de la prestación de los servicios municipales. e. Que el polígono o urbanización cuente con administración específica y global que permita la adopción de decisiones comunes. 3. Con independencia de lo dispuesto en el apartado 1, los titulares de los bienes que integren el polígono o urbanización podrán concertar con distintas empresas de seguridad la protección de sus respectivos locales, edificios o instalaciones, pero en este caso los vigilantes de seguridad desempeñarán sus funciones en el Interior de los indicados locales, edificios o instalaciones. 4. Cuando en el cumplimiento de su misión en polígonos industriales o urbanizaciones, y con independencia del ejercicio de la función que les corresponda en el control de accesos, fuese precisa la identificación de alguna persona, los vigilantes la reflejarán en

646

un parte de servicio, que se entregará seguidamente a las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Oposicions

Artículo 81. Prestación de servicios con armas. 1. Los vigilantes sólo desempeñarán con armas de fuego los siguientes servicios:

Temari

a. Los de protección del almacenamiento, recuento, clasificación, transporte y distribución de dinero, valores y objetos valiosos o peligrosos. b. Los de vigilancia y protección de: 1. Centros y establecimientos militares y aquellos otros dependientes del Ministerio de Defensa, en los que presten servicio miembros de las Fuerzas Armadas o estén destinados al uso por el citado personal. 2. Fábricas, depósitos y transporte de armas, explosivos y sustancias peligrosas. 3. Industrias o establecimientos calificados como peligrosos, con arreglo a la legislación de actividades clasificadas, por manipulación, utilización o producción de materias inflamables o explosivas que se encuentren en despoblado. c. En los siguientes establecimientos, entidades, organismos, inmuebles y buques, cuando así se disponga por la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil en los supuestos no circunscritos al ámbito provincial, o por las Delegaciones o Subdelegaciones del Gobierno, valoradas circunstancias tales como la localización, el valor de los objetos a proteger, la concentración del riesgo o peligrosidad, la nocturnidad u otras de análoga significación: 1. Dependencias de Bancos, Cajas de Ahorro y entidades de crédito. 2. Centros de producción, transformación y distribución de energía. 3. Centros y sedes de repetidores de comunicación. 4. Polígonos industriales y lugares donde se concentre almacenamiento de materias primas o mercancías. 5. Urbanizaciones aisladas. 6. Joyerías, platerías o lugares donde se fabriquen, almacenen o exhiban objetos preciosos. 7. Museos, salas de exposiciones o similares. 8. Los lugares de caja o donde se concentren fondos, de grandes superficies comerciales o de casinos de juego. 9. Buques mercantes y buques pesqueros que naveguen bajo bandera española en aguas en las que exista grave riesgo para la seguridad de las personas o de los bienes, o para ambos. 2. Cuando las empresas, organismos o entidades titulares de los establecimientos o inmuebles entendiesen que en supuestos no incluidos en el apartado anterior el servicio debiera ser prestado con armas de fuego, teniendo en cuenta las circunstancias que en el mismo se mencionan, solicitarán la correspondiente autorización a la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil, respecto a supuestos no circunscritos al ámbito provincial o a las Delegaciones o Subdelegaciones

647

del Gobierno, que resolverán lo procedente, pudiendo autorizar la formalización del correspondiente contrato.

Oposicions

Artículo 82. Depósito de las armas. 1. Los vigilantes no podrán portar las armas fuera de las horas y de los lugares de prestación del servicio, debiendo el tiempo restante estar depositadas en los armeros de los lugares de trabajo o, si no existieran, en los de la empresa de seguridad. 2. Excepcionalmente, a la iniciación y terminación del contrato de servicio o, cuando se trate de realizar servicios especiales, suplencias, o los ejercicios obligatorios de tiro, podrán portar las armas en los desplazamientos anteriores y posteriores, previa autorización del jefe de seguridad o, en su defecto, del responsable de la empresa de seguridad, que habrá de ajustarse a las formalidades que determine el Ministerio del Interior, debiendo entregarlas para su depósito en el correspondiente armero.

Temari

A los efectos previstos en el párrafo anterior, se considerarán servicios especiales aquéllos cuya duración no exceda de un mes. Artículo 83. Responsabilidad por la custodia de las armas. 1. Las empresas de seguridad serán responsables de la conservación, mantenimiento y buen funcionamiento de las armas, y los vigilantes, de la seguridad, cuidado y uso correcto de las que tuvieran asignadas, durante la prestación del servicio. 2. De la obligación de depositar el arma en el armero del lugar de trabajo serán responsables el vigilante y el jefe de seguridad, y de la relativa a depósito en el armero de la empresa de seguridad, el vigilante y el jefe de seguridad o director de la empresa de seguridad. 3. Del extravío, robo o sustracción de las armas, así como, en todo caso, de su ausencia del armero cuando deban estar depositadas en el mismo se deberá dar cuenta inmediata a las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Artículo 84. Ejercicios de tiro. 1. Los vigilantes de seguridad que presten servicios con armas deberán realizar un ejercicio de tiro obligatorio al semestre, y los demás que puedan prestar dichos servicios, por estar en posesión de las correspondientes licencias de armas, aunque las mismas se encuentren depositadas en las Intervenciones de Armas de la Guardia Civil, un ejercicio de tiro obligatorio al año. En ambos casos, se efectuará el número de disparos que se determine por el Ministerio del Interior. No deberán transcurrir más de ocho meses entre dos ejercicios sucesivos de los primeros, ni más de catorce meses entre dos ejercicios sucesivos de los segundos. La falta de realización o el resultado negativo de un ejercicio de tiro podrá dar lugar a la suspensión temporal de la correspondiente licencia de armas hasta que el ejercicio se realice con resultado positivo.

648

Oposicions

2. Si fuere necesario, para los ejercicios obligatorios de tiro de los vigilantes que no tuviesen asignadas armas, se trasladarán por el jefe o responsable de seguridad de la empresa las que ésta posea con tal objeto, efectuándose el traslado con la protección de un vigilante armado, yendo las armas descargadas y separadas de la cartuchería, de acuerdo con lo dispuesto en el Reglamento de Armas. Artículo 85. Pruebas psicotécnicas periódicas. Los vigilantes que presten o puedan prestar servicio con armas deberán superar, con una periodicidad de cinco años, las pruebas psicotécnicas que determine el Ministerio del Interior, periodicidad que será bienal a partir de los cincuenta y cinco años de edad, cuyo resultado se comunicará a la Intervención de Armas. En caso de no realización o superación de las pruebas, los interesados no podrán desempeñar servicios con armas, debiendo hacer entrega de la correspondiente licencia, para su anulación, a la Intervención de Armas.

Temari

Artículo 86. Arma de fuego y medios de defensa. 1. El arma reglamentaria de los vigilantes de seguridad en los servicios que hayan de prestarse con armas será la que determine el Ministerio del Interior. 2. Los vigilantes de seguridad portarán la defensa que se determine por el Ministerio del Interior, en los supuestos que asimismo se determinen por dicho Ministerio. 3. Cuando los vigilantes en el ejercicio de sus funciones hayan de proceder a la detención e inmovilización de personas para su puesta a disposición de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, el jefe de seguridad podrá disponer el uso de grilletes. 4. En los supuestos previstos en el nº 9 de la letra c del apartado 1 del artículo 81 anterior, los vigilantes de seguridad privada podrán portar y usar armas de guerra para la prestación de servicios de protección de personas y bienes, previniendo y repeliendo ataques, con las características, en las condiciones y con los requisitos que se determinen, de manera conjunta, por los Ministerios de Defensa y de Interior. Artículo 87. Uniforme y distintivos. 1. Las funciones de los vigilantes de seguridad únicamente podrán ser desarrolladas vistiendo el uniforme y ostentando el distintivo del cargo que sean preceptivos, que serán aprobados por el Ministerio del Interior, teniendo en cuenta las características de las funciones respectivas de las distintas especialidades de vigilantes y que no podrán confundirse con los de las Fuerzas Armadas ni con los de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad (artículo 12.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. Los vigilantes no podrán vestir el uniforme ni hacer uso de sus distintivos fuera de las horas y lugares del servicio y de los ejercicios de tiro.

649

SECCIÓN III. ESCOLTAS PRIVADOS.

Oposicions

Artículo 88. Funciones. 1. Son funciones de los escoltas privados, con carácter exclusivo y excluyente, el acompañamiento, defensa y protección de personas determinadas, que no tengan la condición de autoridades públicas, impidiendo que sean objeto de agresiones o actos delictivos (artículo 17.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. La defensa y protección a prestar ha de estar referida únicamente a la vida e integridad física y a la libertad de las personas objeto de protección. Artículo 89. Forma de prestación del servicio.

Temari

En el desempeño de sus funciones, los escoltas no podrán realizar identificaciones o detenciones, ni impedir o restringir la libre circulación, salvo que resultase imprescindible como consecuencia de una agresión o de un intento manifiesto de agresión a la persona protegida o a los propios escoltas, debiendo en tal caso poner inmediatamente al detenido o detenidos a disposición de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, sin proceder a ninguna suerte de interrogatorio. Artículo 90. Uso de armas y ejercicios de tiro. 1. El arma reglamentaria de los escoltas privados será la que determine el Ministerio del Interior. 2. Portarán las armas con discreción y sin hacer ostentación de ellas, pudiendo usarlas solamente en caso de agresión a la vida, integridad física o libertad, y atendiendo a criterios de proporcionalidad con el medio utilizado para el ataque. 3. Los escoltas privados podrán portar sus armas solamente cuando se encuentren en el ejercicio de sus funciones, debiendo depositarlas, a la finalización de cada servicio, en el armero de la empresa a la que pertenezcan, o en el del lugar de trabajo o residencia de la persona protegida. 4. Cuando por razones de trabajo se hallasen, al finalizar el servicio, en localidad distinta de aquélla en la que radique la sede de su empresa, el arma se depositará en el armero de la delegación de la empresa, si la hubiese. En caso contrario, el arma quedará bajo la custodia del escolta, con la autorización, con arreglo al artículo 82, del jefe de seguridad de la empresa. 5. Los escoltas privados deberán realizar ejercicios obligatorios de tiro, una vez cada trimestre, y les será de aplicación lo dispuesto en este Reglamento para los vigilantes de seguridad, sobre número de disparos, conservación y mantenimiento de las armas que tuvieren asignadas, así como lo establecido respecto a la autorización para su traslado con ocasión de los ejercicios obligatorios de tiro.

650

Artículo 91. Régimen general.

a. b. c. d. e.

Oposicions

A los escoltas privados les será de aplicación lo establecido para los vigilantes de seguridad sobre: Colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Diligencia en la prestación del servicio. Sustituciones. Conservación de las armas. Pruebas psicotécnicas periódicas. SECCIÓN IV. GUARDAS PARTICULARES DEL CAMPO. Artículo 92. Funciones.

Temari

Los guardas particulares del campo, en sus distintas modalidades, ejercerán las funciones de vigilancia y protección de la propiedad: a. En las fincas rústicas. b. En las fincas de caza, en cuanto a los distintos aspectos del régimen cinegético. c. En los establecimientos de acuicultura y zonas marítimas protegidas con fines pesqueros. Artículo 93. Arma reglamentaria. 1. El arma reglamentaria de los guardas particulares del campo será el arma de fuego larga para vigilancia y guardería, determinada con arreglo a lo dispuesto en el artículo 3 del Reglamento de Armas. 2. Cuando el guarda esté encuadrado en una empresa de seguridad, al finalizar el servicio depositará el arma en el armero de aquélla, si tuviese su sede o delegación en la localidad de prestación del servicio; y, en caso contrario, el arma quedará bajo la custodia del guarda. 3. Solamente se podrán prestar con armas los servicios de vigilancia de terrenos cinegéticos y aquellos otros que autorice el Delegado o Subdelegado del Gobierno, teniendo en cuenta los supuestos y circunstancias enumerados en el artículo 81 de este Reglamento. Artículo 94. Régimen general. A los guardas particulares del campo les será de aplicación lo establecido para los vigilantes de seguridad sobre: a. Colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. b. Disposición de cartilla de tiro. c. Diligencia en la prestación del servicio.

651

Oposicions

d. Sustituciones. e. Utilización de perros. f. Controles y actuaciones en casos de delito. g. Ejercicios de tiro, cuya periodicidad será anual. h. Conservación de armas. i. Pruebas psicotécnicas periódicas. j. Utilización de uniformes y distintivos. k. Comprobaciones previas a la iniciación de los servicios. SECCIÓN V. JEFES Y DIRECTORES DE SEGURIDAD. Artículo 95. Funciones. 1. A los jefes de seguridad les corresponde, bajo la dirección de las empresas de que dependan, el ejercicio de las siguientes funciones:

Temari

a. El análisis de situaciones de riesgo y la planificación y programación de las actuaciones precisas para la implantación y realización de los servicios de seguridad. b. La organización, dirección e inspección del personal y servicios de seguridad privada. c. La propuesta de los sistemas de seguridad que resulten pertinentes, así como la supervisión de su utilización, funcionamiento y conservación. d. El control de la formación permanente del personal de seguridad que de ellos dependa, proponiendo a la dirección de la empresa la adopción de las medidas o iniciativas adecuadas para el cumplimiento de dicha finalidad. e. La coordinación de los distintos servicios de seguridad que de ellos dependan, con actuaciones propias de protección civil, en situaciones de emergencia, catástrofe o calamidad pública. f. Asegurar la colaboración de los servicios de seguridad con los de las correspondientes dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. g. En general, velar por la observancia de la regulación de seguridad aplicable. h. La dirección de los ejercicios de tiro del personal de seguridad a sus órdenes, si poseyeran la cualificación necesaria como instructores de tiro. 2. A los directores de seguridad les corresponde el ejercicio de las funciones enumeradas en los apartados a, b, c, e, f y g del artículo anterior. Artículo 96. Supuestos de existencia obligatoria. 1. Los servicios de seguridad se prestarán obligatoriamente bajo la dirección de un jefe de seguridad, en las empresas de seguridad inscritas para todas o alguna de las actividades previstas en el artículo 1.1, párrafos a, b, c y d, del presente Reglamento, y en las delegaciones o sucursales abiertas de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 17, apartados 2 y 3 de este Reglamento. 2. El mando de los servicios de seguridad se ejercerá por un director de seguridad designado por la entidad, empresa o grupo empresarial:

652

Oposicions

a. En las empresas o entidades que constituyan, en virtud de disposición general o decisión gubernativa, departamento de seguridad. b. En los centros, establecimientos o inmuebles que cuenten con un servicio de seguridad integrado por veinticuatro o más vigilantes de seguridad o guardas particulares del campo, y cuya duración prevista supere un año. c. Cuando así lo disponga la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil para los supuestos supraprovinciales, o el Subdelegado del Gobierno de la provincia, atendiendo el volumen de medios personales y materiales, tanto físicos como electrónicos, el sistema de seguridad de la entidad o establecimiento, así como la complejidad de su funcionamiento y el grado de concentración de riesgo. Artículo 97. Comunicación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Temari

Los jefes de seguridad, así como los directores de seguridad, canalizarán hacia las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad las comunicaciones a que se refiere el artículo 66 de este Reglamento, y deberán comparecer a las reuniones informativas o de coordinación a que fueren citados por las autoridades policiales competentes. Artículo 98. Subsanación de deficiencias o anomalías. Los jefes y los directores de seguridad deberán proponer o adoptar las medidas oportunas para la subsanación de las deficiencias o anomalías que observen o les comuniquen los vigilantes o los guardas particulares del campo en relación con los servicios o los sistemas de seguridad, asegurándose de la anotación, en este último caso, de la fecha y hora de la subsanación en el correspondiente libro‐catálogo y comprobando su funcionamiento. Artículo 99. Delegación de funciones. Los jefes de seguridad podrán delegar únicamente el ejercicio de las facultades para autorizar el traslado de armas o la obligación de efectuar personalmente el traslado, y las relativas a comunicación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a subsanación de deficiencias o anomalías, así como las de dirección e inspección del personal y servicios de seguridad privada, lo que requerirá la aprobación de las empresas, y habrá de recaer, donde no hubiera jefe de seguridad delegado, en persona del Servicio o Departamento de Seguridad que reúna análogas condiciones de experiencia y capacidad que ellos; comunicando a las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad el alcance de la delegación y la persona o personas de la empresa en quienes recae, con expresión del puesto que ocupa en la propia empresa. Asimismo deberán comunicar a dichas dependencias cualquier variación que se produzca al respecto, y en su caso la revocación de la delegación.

653

Artículo 100. Comunicación de altas y bajas.

Oposicions

Las empresas de seguridad y las entidades con departamento de seguridad comunicarán a la Dirección General de la Policía las altas y bajas de los jefes de seguridad y de los directores de seguridad, respectivamente, dentro de los cinco días siguientes a la fecha en que se produzcan. SECCIÓN VI. DETECTIVES PRIVADOS. Artículo 101. Funciones. 1. Los detectives privados, a solicitud de personas físicas o jurídicas, se encargarán:

Temari

a. De obtener y aportar información y pruebas sobre conductas o hechos privados. b. De la investigación de delitos perseguibles sólo a instancia de parte por encargo de los legitimados en el proceso penal. c. De la vigilancia en ferias, hoteles, exposiciones o ámbitos análogos (artículo 19.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. A los efectos del presente artículo, se considerarán conductas o hechos privados los que afecten al ámbito económico, laboral, mercantil, financiero y, en general, a la vida personal, familiar o social, exceptuada la que se desarrolle en los domicilios o lugares reservados. 3. En el ámbito del apartado 1.c) se consideran comprendidas las grandes superficies comerciales y los locales públicos de gran concurrencia. Artículo 102. Prohibiciones. 1. Los detectives no podrán realizar investigaciones sobre delitos perseguibles de oficio, debiendo denunciar inmediatamente ante la autoridad competente cualquier hecho de esta naturaleza que llegará a su conocimiento y poniendo a su disposición toda la información y los instrumentos que pudieran haber obtenido, relacionados con dichos delitos. 2. En ningún caso podrán utilizar para sus investigaciones medios personales o técnicos que atenten contra el derecho al honor, a la intimidad personal o familiar, a la propia imagen o al secreto de las comunicaciones (artículo 19.3 y 4 de la Ley de Seguridad Privada.) Artículo 103. Carácter reservado de las investigaciones. Los detectives privados están obligados a guardar riguroso secreto de las investigaciones que realicen y no podrán facilitar datos sobre éstas más que a las personas que se las encomienden y a los órganos judiciales y policíales competentes para el ejercicio de sus funciones.

654

Artículo 104. Registro especial.

Oposicions

1. Por la Dirección General de la Policía se llevará un Registro de detectives privados con despacho abierto, en el que, con el número de orden de inscripción, figurará su nombre y apellidos, domicilio social y, en su caso, detectives asociados o dependientes, habilitados de acuerdo con lo dispuesto en los preceptos aplicables de los artículos 52 a 65 de este Reglamento, y delegaciones o sucursales que de aquéllos dependan, así como el nombre comercial que utilicen. La Dirección General de la Policía comunicará oportunamente estos datos al órgano correspondiente de la Comunidad Autónoma competente.

Temari

2. Para el comienzo del desarrollo de las funciones del detective privado y de sus detectives asociados, la apertura del despacho deberá estar reseñada en el Registro a que se refiere el apartado anterior, y hallarse en posesión el titular y los asociados de las correspondientes tarjetas de identidad profesional. No se podrá hacer publicidad de las actividades propias de los detectives privados sin estar inscrito en el Registro. 3. La inscripción del despacho en dicho Registro se practicará previa instrucción de procedimiento, iniciado a solicitud de persona interesada, en el que habrá de acreditarse, si ya no lo estuviere en el órgano encargado del Registro, el cumplimiento de los requisitos generales que se determinan en el artículo 53 de este Reglamento, y de los específicos señalados en el artículo 54.5 del mismo, así como el de haber causado alta en el Impuesto de Actividades Económicas. 4. La inscripción de detectives dependientes o asociados se acordará previa solicitud del detective titular del despacho de que dependan, adjuntando, en caso de vinculación laboral, documento acreditativo del alta de aquéllos en la Seguridad Social. 5. A los procedimientos de inscripción de despachos de detectives privados les será de aplicación lo dispuesto en los artículos 8 y 9 de este Reglamento, sobre subsanación de defectos, resoluciones, notificaciones y recursos. 6. El número de orden de inscripción y la fecha en que se hubiere acordado se comunicará al interesado, que deberá hacer constar dicho número en su publicidad, documentos e informes. 7. Cualquier variación de los datos registrales, así como de los relativos a detectives dependientes o asociados y a delegaciones o sucursales, se comunicará, en el plazo de los quince días siguientes a la fecha en que se produzca, a efectos de su posible incorporación al Registro especial, a la Dirección General de la Policía, que la transmitirá oportunamente al órgano correspondiente de la Comunidad Autónoma competente. Artículo 105. Sociedades de detectives. 1. Las sociedades mercantiles, laborales o cooperativas de detectives habrán de estar constituidas únicamente por personas físicas reglamentariamente habilitadas como tales, debiendo remitir a la Dirección General de la Policía, a efectos de inscripción en

655

Oposicions

el Registro, copia autorizada de la escritura de constitución de la sociedad y certificado o nota de inscripción de la misma en el Registro correspondiente, así como de cualquier modificación que se produzca en la composición de los órganos de administración de la sociedad o en la titularidad de las acciones o participaciones representativas de su capital y en los aumentos o disminuciones de éste. La comunicación deberá remitirse a la Dirección General de la Policía en los quince días siguientes a la fecha en que se otorgue la correspondiente escritura o se produzca la modificación en cuestión, correspondiendo al citado centro directivo dar traslado de la comunicación a la Comunidad Autónoma competente. 2. Los miembros de estas sociedades únicamente podrán dedicarse a la realización de las actividades propias de los detectives, no pudiendo desarrollar ninguna de las atribuidas con carácter exclusivo a las empresas de seguridad. Artículo 106. Establecimiento de sucursales.

Temari

Los detectives privados podrán establecer departamentos delegados o sucursales en la misma localidad donde tengan establecido su despacho profesional o en otras distintas, debiendo, en todo caso, estar dirigido cada uno de ellos por un detective habilitado o reconocido con arreglo a lo dispuesto en este Reglamento, distinto del titular de la oficina principal. Artículo 107. Apertura de sucursales. Para la efectividad de lo dispuesto en el artículo anterior, deberán comunicar previamente a la Dirección General de la Policía, que dará traslado a la Comunidad Autónoma competente, la apertura de la delegación o sucursal, con la determinación de su localización, y acompañando los documentos relativos a los detectives que vayan a trabajar en la misma. Artículo 108. Libro‐registro. 1. En cada despacho y sucursal, los detectives llevarán un libro‐registro, según el modelo que se apruebe por el Ministerio del Interior, concebido de forma que su tratamiento y archivo pueda ser mecanizado e informatizado. 2. La obligación de llevanza del libro‐registro del apartado anterior también corresponderá a los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo habilitados como detectives privados en cualquiera de dichos Estados y que pretendan ejercer su profesión en España sin disponer de despacho o sucursal en nuestro país. Artículo 109. Comunicación de informaciones. Los detectives titulares y los asociados o dependientes, cuando sean requeridos para ello por los órganos competentes de la Administración de Justicia, y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, deberán facilitar las informaciones de que tuvieran

656

conocimiento en relación con las investigaciones que tales organismos se encontraran llevando a cabo.

Oposicions

Artículo 110. Responsabilidad.

Temari

Los detectives privados y las sociedades de detectives responderán civilmente de las acciones u omisiones en que, durante la ejecución de sus servicios, incurran los detectives dependientes o asociados que con ellos estén vinculados.

657

6.4. LLEI 11/2009, DEL 6 DE JULIOL, DE REGULACIÓ ADMINISTRATIVA DELS ESPECTACLES PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES.

Oposicions

El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI TÍTOL PRELIMINAR Article 1

Temari

Objecte L'objecte d'aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i també els establiments i els espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular‐ne la intervenció administrativa. Article 2 Finalitats i principis generals 1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments, en l'àmbit de llurs respectives competències, han de facilitar que els espectacles públics i les activitats recreatives es duguin a terme adequadament. Amb aquesta finalitat, han d'exercir les potestats que els atribueix aquesta llei, amb ple respecte als principis, els drets i les obligacions establerts per la Constitució i l'Estatut d'autonomia. 2. Els principis generals i les finalitats últimes que inspiren aquesta llei, i que n'han de regir el desenvolupament i l'aplicació, són la convivència entre els ciutadans, la seguretat i la qualitat dels establiments. 3. D'acord amb l'apartat 2, les autoritats, les administracions competents i les persones responsables dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de garantir: a) La convivència pacífica i ordenada entre els espectadors, els participants i els usuaris dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives i la resta de ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es duen a terme aquestes activitats, amb ple respecte als drets d'aquestes persones. b) La seguretat i la salut dels espectadors, els usuaris i el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, la

658

prevenció dels riscos i la integritat dels béns públics i privats afectats, sens perjudici del que disposa la normativa de riscos laborals vigent.

Oposicions

c) La qualitat, la comoditat i la sostenibilitat ambiental dels equipaments, els espectacles públics i les activitats recreatives. 4. La gestió dels establiments oberts al públic i dels espais públics de titularitat de les administracions públiques, i també l'organització per part de les administracions públiques d'espectacles públics i activitats recreatives, han d'ésser coherents amb el respecte al pluralisme. 5. El Govern ha de fomentar i difondre els espectacles i les activitats recreatives, tant públics com privats, que posin de relleu la creació i la producció del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, i que potenciïn les activitats de cultura popular i d'arrel tradicional catalana.

Temari

Article 3 Definicions 1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per: a) Espectacles públics: les representacions, les actuacions, les exhibicions, les projeccions, les competicions o altres activitats similars orientades a l'entreteniment o al lleure, que es duen a terme davant de públic en establiments o espais oberts al públic. b) Activitats recreatives: les activitats que ofereixen al públic la utilització de jocs, màquines o aparells o el consum de productes o de serveis d'oci, entreteniment o diversió, i també les activitats que congreguen persones amb l'objecte principal d'implicar‐les a participar‐hi o d'oferir‐los serveis amb finalitat d'oci, entreteniment o diversió. c) Establiments oberts al públic: els locals, les instal∙lacions o els recintes dedicats a dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives. Poden ésser dels tipus següents: Primer. Locals tancats, permanents no desmuntables, coberts totalment o parcialment. Segon. Locals no permanents desmuntables, coberts totalment o parcialment, o bé instal∙lacions fixes portàtils o desmuntables tancades. Tercer. Recintes que uneixen diversos locals o instal∙lacions, constituïts en complexos o infraestructures d'oci. Poden ésser de gran magnitud o no, i llurs locals o instal∙lacions poden ésser permanents no desmuntables o no permanents desmuntables.

659

Oposicions

d) Espais oberts al públic: els llocs de domini públic, inclosa la via pública, o de propietat privada on ocasionalment es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d'infraestructures ni instal∙lacions fixes per a fer‐ho. e) Artistes, intèrprets o executants: les persones que intervenen en els espectacles públics o en determinades activitats recreatives davant el públic, amb independència que ho facin amb retribució o sense. f) Personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives: els artistes, intèrprets o executants, els tècnics, els porters i la resta d'empleats o professionals que fan possible el funcionament de l'establiment obert al públic o que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme.

Temari

g) Titulars: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen, ja sigui en qualitat de propietaris, d'arrendataris o de qualsevol altre títol jurídic, la titularitat dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. Els titulars són els organitzadors dels espectacles i de les activitats recreatives que es duen a terme en llur establiment obert al públic, tret que d'una manera expressa s'hagi disposat altrament. h) Organitzadors: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats regulats per aquesta llei. 2. Un catàleg, que el Govern ha d'aprovar per decret, ha de definir els diversos tipus d'espectacles, activitats, establiments oberts al públic i espais regulats per aquesta llei, tenint en compte les característiques que han de tenir, l'aforament, el caràcter obert o tancat, fix o desmuntable, la titularitat pública o privada dels espais utilitzats i altres factors que, si escau, es decideixi aplicar. Article 4 Àmbit d'aplicació 1. Resten sotmesos a aquesta llei tota mena d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments oberts al públic, amb independència del caràcter públic o privat dels organitzadors, de la titularitat pública o privada de l'establiment o l'espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no lucrativa i de llur caràcter esporàdic o habitual. 2. Són responsables dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments oberts al públic les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, amb ànim de lucre o sense, que tenen la condició d'organitzadors o de titulars. 3. Les activitats esportives, les activitats relacionades amb el joc i les apostes, les activitats de restauració i els espectacles amb ús d'animals són regulats per llur normativa específica i, supletòriament, els és aplicable aquesta llei.

660

Oposicions

4. Les cercaviles i les activitats dels grups de foc, com ara els correfocs i altres espectacles i festes amb foc i pirotècnia de caràcter popular i d'àmplia representació i tradició en les activitats de la cultura tradicional catalana, que formen part del patrimoni social i cultural immaterial de Catalunya, es regeixen per aquesta llei i per la normativa sectorial en la matèria. 5. Resten exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei: a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es duen a terme en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers. b) Les activitats dutes a terme en exercici dels drets fonamentals de reunió i de manifestació.

Temari

6. El que estableix aquesta llei s'entén sens perjudici del que disposen les normatives sectorials aplicables. En cas de conflicte entre aquesta llei i les lleis sectorials, prevalen les sectorials. TÍTOL I Dels drets i les obligacions dels espectadors i els usuaris Article 5 Drets i obligacions dels espectadors i els usuaris 1. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents: a) Contemplar l'espectacle o participar en l'activitat recreativa, i que aquests es duguin a terme íntegrament, i de la manera i amb les condicions que hagin estat anunciades. b) Rebre la devolució total o parcial de l'import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l'espectacle o l'activitat recreativa, tret dels supòsits establerts per l'article 6.2.c, sens perjudici de les reclamacions procedents d'acord amb la legislació aplicable. c) Ésser admesos a l'establiment o a l'espai obert al públic en les mateixes condicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d'aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d'exclusió, que han d'ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l'alteració de l'ordre públic o en aplicació del dret d'admissió. d) Rebre un tracte respectuós i no discriminatori dels titulars, dels organitzadors i del personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

661

e) Tenir a llur disposició, en tots els establiments oberts al públic, els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

Oposicions

f) Que la publicitat dels espectacles i les activitats recreatives s'ajusti als principis de veracitat i suficiència i no contingui informacions que els puguin induir a error ni que puguin generar frau. 2. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents: a) Ocupar llurs localitats o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l'espai destinat a altres finalitats, llevat que estigui previst en el desenvolupament de l'espectacle o que sigui inherent a la naturalesa de l'activitat.

Temari

b) Complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titulars o els organitzadors per tal que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions dels empleats i del personal de vigilància i de seguretat, tant a l'interior com a l'entrada i a la sortida de l'establiment o l'espai obert al públic. c) Comportar‐se cívicament i evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta d'espectadors o usuaris o per al personal al servei de l'establiment obert al públic o de l'espectacle, o que puguin impedir o dificultar que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme. d) Ésser respectuosos amb els artistes, intèrprets o executants i amb la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives. e) No dur armes de cap naturalesa ni altres objectes que puguin ésser utilitzats amb finalitats violentes. f) Complir els requisits i les normes d'accés i d'admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats. Els criteris d'accés i admissió s'han de donar a conèixer per mitjà de rètols visibles col∙locats en els llocs d'accés i pels altres mitjans que es determinin per reglament. g) Respectar l'horari d'inici i d'acabament de l'espectacle o l'activitat. h) Adoptar una conducta, a l'entrada i a la sortida de l'establiment, que garanteixi la convivència entre els ciutadans i no destorbi el descans dels veïns, i no malmetre el mobiliari urbà que hi hagi a l'entorn d'on es duu a terme l'espectacle o l'activitat. i) Respectar les normes reguladores del subministrament i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i les normes que estableixen l'edat mínima per a poder accedir als establiments i als espais oberts al públic.

662

Oposicions

j) Abstenir‐se de dur i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d'adoptar conductes que incitin a la violència, puguin ésser constitutius d'algun dels delictes d'apologia establerts pel Codi penal, o siguin contraris als drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si inciten a la discriminació per raó de sexe, al racisme, a l'homofòbia o a la xenofòbia. Article 6 Drets i obligacions dels organitzadors i dels titulars 1. Els organitzadors i els titulars, en el marc del dret a la llibertat d'empresa, tenen els drets següents: a) Dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa, d'acord amb l'autorització o la llicència corresponent.

Temari

b) Fixar els preus que considerin pertinents. c) Adoptar les mesures que considerin pertinents per a garantir el funcionament de l'establiment obert al públic, l'espectacle o l'activitat en condicions de seguretat i de qualitat. d) Rebre el suport de les forces i els cossos de seguretat per a garantir l'ordre a l'exterior de l'establiment o l'espai obert al públic i, en el cas que es produeixin incidents que puguin posar en perill la seguretat de les persones, també a l'interior de l'establiment o l'espai. 2. Els organitzadors i els titulars tenen les obligacions següents: a) Dur a terme efectivament l'espectacle públic o l'activitat recreativa d'acord amb el que estigui anunciat i en les condicions amb què s'hagin ofert al públic, tret que hi hagi causes de força major que ho impedeixin. b) En el cas que hi hagi variacions de l'ordre, la data o el contingut de l'espectacle o l'activitat, informar‐ne amb l'antelació suficient en els llocs on habitualment es fixa la propaganda i en els espais de venda de localitats. c) Retornar als usuaris o espectadors l'import que hagin abonat en el cas que l'espectacle o l'activitat se suspengui o es modifiqui de manera essencial, i atendre les reclamacions per aquest motiu que siguin procedents, d'acord amb la legislació aplicable, tret dels casos en què s'hagi anunciat a cadascun dels usuaris o espectadors, d'una manera expressa i clara, que els organitzadors o titulars es reserven el dret de modificar la programació, o dels casos en què la suspensió o la modificació es produeixin un cop començat l'espectacle o l'activitat i siguin degudes a causes fortuïtes o de força major. d) Permetre l'entrada al públic, tret dels casos establerts per llei o per reglament, entre els quals el dret d'admissió.

663

e) Tenir a disposició del públic els fulls de reclamacions i oferir en un lloc visible i perfectament llegible la informació que s'estableixi per reglament.

Oposicions

f) No cobrar, per les entrades o els abonaments, un preu superior al que s'hagi anunciat en la publicitat corresponent i comunicar‐ne o denunciar‐ne la revenda i la venda ambulant. g) Respectar l'aforament màxim permès per als establiments oberts al públic i abstenir‐se de vendre entrades i abonaments en un nombre que l'excedeixi. Els sistemes de verificació i control de l'aforament dels locals o les instal∙lacions i els establiments que n'han de disposar s'han d'establir per reglament. h) Complir els horaris d'obertura i tancament dels establiments oberts al públic i els d'inici i acabament dels espectacles públics i les activitats recreatives.

Temari

i) Disposar d'un servei de vigilància atès per personal amb la formació que s'estableixi per reglament, el qual ha d'estar capacitat, com a mínim, per a practicar primers auxilis i evacuacions en casos d'emergència. j) Vetllar perquè els espais urbans, rurals o agraris que es poden veure afectats pels espectacles públics o les activitats recreatives es conservin adequadament i complir la normativa en matèria de protecció del medi ambient. k) Respondre dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüència de les característiques de l'establiment obert al públic o de l'organització i el desenvolupament de l'espectacle o l'activitat recreativa, i també constituir les garanties i concertar i mantenir vigents els contractes d'assegurança corresponents, determinats per reglament. l) Comunicar a les administracions competents la identitat i el domicili dels titulars, dels organitzadors, de llurs representants legals i dels responsables de dirigir els establiments oberts al públic, els espectacles i les activitats, i les modificacions i els canvis que es produeixin, i facilitar que les notificacions i les comunicacions es facin amb mitjans informàtics i telemàtics, de la manera que s'estableixi per reglament. m) Facilitar l'accés a les forces i els cossos de seguretat, als serveis de protecció civil, als serveis de sanitat, als agents de l'autoritat, als funcionaris i a les entitats col∙laboradores de l'Administració que exerceixin funcions de control, de vigilància, d'observació o d'inspecció, en els termes establerts per aquesta llei. n) Fer els controls tècnics periòdics que siguin obligatoris d'acord amb la normativa vigent i adoptar les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, o especificades per la llicència o l'autorització, de manera que els establiments oberts al públic i les instal∙lacions es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat. o) Tenir a disposició dels agents de l'autoritat i dels serveis d'inspecció, en els establiments oberts al públic, tota la documentació que s'estableixi per reglament.

664

Oposicions

p) Informar el personal de control d'accés i el de serveis de vigilància sobre les funcions i les obligacions que els atribueix la normativa específica, i també sobre les responsabilitats personals que es poden derivar de l'incompliment de les dites funcions i obligacions. q) Disposar d'un pla d'autoprotecció o d'un pla d'emergència, si ho exigeix la normativa específica sobre protecció civil i prevenció i extinció d'incendis, en els termes que aquesta normativa estableixi. r) Complir la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, sobre seguretat i prevenció de riscos laborals i sobre règim general dels artistes, intèrprets o executants, i la resta de normativa que sigui aplicable. Article 7

Temari

Drets i obligacions dels artistes, intèrprets o executants i de la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives 1. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents: a) Dur a terme l'actuació o l'activitat contractada, d'acord amb les normes que la regulen en cada cas i amb el programa o el guió pactat amb els artistes o els organitzadors. Els artistes, intèrprets o executants es poden negar a actuar o poden alterar llur actuació tan sols per una causa legítima o per raons de força major. A aquest efecte, s'entén que és una causa legítima la carència o la insuficiència de les mesures de seguretat i d'higiene requerides, l'estat de les quals els artistes, intèrprets o executants poden comprovar abans de l'inici de l'espectacle o l'activitat. b) Ésser tractats amb respecte pels titulars, els organitzadors, el públic i els usuaris. c) Rebre la protecció necessària per a executar l'espectacle o l'activitat recreativa, i també per a accedir a l'establiment o l'espai obert al públic i per a abandonar‐lo. d) Els drets reconeguts per la legislació d'ordre social i, en particular, per la legislació de riscos laborals i per la normativa general en matèria d'artistes, intèrprets o executants. 2. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents: a) Ésser respectuosos amb el públic. b) Dur a terme l'actuació o l'activitat contractada, d'acord amb les condicions establertes per l'apartat 1.a.

665

Oposicions

3. La intervenció dels artistes, intèrprets o executants menors d'edat resta sotmesa al que estableix la normativa de protecció de menors. Cal tenir una cura especial per a fer possible que participin, amb les condicions de seguretat adients, en les activitats de cultura popular, tradicional i de foment de les arts. Article 8 Drets de les persones interessades

Temari

1. Tenen la condició d'interessades, amb relació als procediments administratius regulats per aquesta llei, llevat dels procediments sancionadors, totes les persones, i també les associacions i les organitzacions representatives d'interessos veïnals, econòmics i socials, amb algun dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives o pel funcionament d'establiments oberts al públic, en els termes que estableix la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. Les persones i entitats interessades tenen els drets següents: a) Ésser escoltades en els procediments d'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei. b) Instar l'actuació de les institucions públiques per a garantir el compliment d'aquesta llei. c) Rebre, en els termes establerts per les lleis i en els que es determinin per reglament, la informació de què disposi l'Administració amb relació a les sol∙licituds de llicències i autoritzacions i el grau de compliment de les mesures correctores i de les obligacions exigibles als establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que ja funcionen. 3. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències han d'informar les persones i entitats interessades i atendre llurs queixes i reclamacions sobre les molèsties ocasionades pels establiments oberts al públic i sobre eventuals actuacions o inactivitats administratives amb relació a aquests establiments. 4. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències, sens perjudici de les accions sancionadores que corresponguin, han d'oferir actuacions i serveis de mediació entre consumidors d'oci i titulars d'establiments oberts al públic i les persones que hi viuen a prop, a fi de resoldre per aquesta via situacions de conflicte veïnal i d'evitar riscos per a la convivència. 5. Les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels establiments o els espais oberts al públic tenen dret que l'Administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics pertinents, a fi d'acreditar l'existència efectiva de les molèsties denunciades, i que les autoritats competents actuïn d'acord amb els resultats obtinguts, per tal d'impedir‐les.

666

Oposicions

6. Si les denúncies a què fa referència l'apartat 5 són relatives a molèsties per soroll a l'interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i els tècnics de l'Administració accedeixin al domicili en el cas que sigui necessari per a obrir l'expedient. En el cas que no se'ls permeti l'accés, s'han d'arxivar les actuacions. Article 9 Protecció dels menors 1. L'accés dels menors a determinats establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives, i també les condicions per a poder‐hi participar, s'han de regular per reglament, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i la resta de legislació aplicable.

Temari

2. Els establiments i els espais oberts al públic en els quals es permet l'entrada de menors han de complir les condicions generals a què estiguin sotmesos i la normativa sobre protecció de menors, especialment la relativa a la prohibició de venda i subministrament de begudes alcohòliques; a la prohibició de venda, subministrament i consum de tabac i de tota mena de drogues o substàncies estupefaents; a la prohibició de jugar amb màquines recreatives amb premi o d'atzar o que incitin a la violència; a la protecció de la integritat física, psíquica i moral dels menors, i a la limitació d'horaris. 3. En el supòsit d'espectacles públics o d'activitats recreatives de caràcter extraordinari sense reglamentació específica, l'òrgan competent per a autoritzar‐los pot prohibir‐hi l'assistència als menors. Article 10 Dret d'admissió L'exercici del dret d'admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d'accés com a la permanència en els establiments i a l'ús i gaudi dels serveis que s'hi presten.

667

TÍTOL II

Oposicions

De l'organització administrativa Capítol I Competències Article 11. Competències de la Generalitat 1. La Generalitat té atribuïdes les competències administratives següents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives: a) Dictar les normes que siguin necessàries per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei.

Temari

b) Planificar territorialment els establiments oberts al públic, en els termes establerts per aquesta llei i per la legislació urbanística i la de política territorial. c) Autoritzar els establiments de règim especial i els espectacles i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que no siguin de competència municipal. d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que hagi autoritzat. e) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives autoritzats pels ajuntaments quan aquests no hagin acordat assumir l'exercici d'aquesta competència, d'acord amb el que estableix l'article 13.1.d. 2. Les competències establertes per l'apartat 1.c, d i e han d'ésser exercides pels òrgans centrals i pels serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, en els termes que s'estableixin per reglament. 3. S'ha de constituir i regular, per reglament, una comissió interdepartamental per a integrar els departaments amb competències que incideixin en les matèries objecte d'aquesta llei. Article 12 Delegació de competències de la Generalitat als ajuntaments 1. La Generalitat pot delegar als ajuntaments que ho sol∙licitin les competències d'autoritzar els establiments oberts al públic de règim especial i les sancionadores, que li són atribuïdes, respectivament, per les lletres c i d de l'article 11.1. 2. Poden sol∙licitar la delegació de les competències de la Generalitat establertes per l'apartat 1 els ajuntaments que compleixen els requisits següents:

668

Oposicions

a) Acreditar, en els termes que la Generalitat ha d'establir per reglament, que tenen capacitat de gestió tècnica suficient per a exercir les competències que sol∙liciten que se'ls delegui. b) Haver assumit l'exercici de les competències que els atribueix l'article 13.1.d, d'acord amb el procediment establert pel mateix precepte, i acreditar que les exerceixen efectivament. 3. El règim i el procediment aplicables a la delegació de competències a què fa referència aquest article són els establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril. Article 13 Competències municipals

Temari

1. Els ajuntaments tenen atribuïdes les competències següents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives: a) Aprovar ordenances, en el marc establert per aquesta llei. b) Adoptar mesures de planificació urbanística, que, si ho estableixen els instruments de planejament corresponents, han d'ésser vinculants per a la ubicació dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. c) Atorgar les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives de caràcter permanent, les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives no permanents desmuntables, les llicències d'espectacles públics i activitats recreatives extraordinàries, en els termes establerts per l'article 42.2 i, en qualsevol cas, amb motiu de revetlles i festes populars o locals i les llicències d'espectacles públics i d'activitats recreatives en espais oberts al públic. d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal, en els supòsits que, per mitjà d'un acord del ple municipal, s'hagi acordat d'assumir conjuntament l'exercici d'aquestes competències, la qual cosa s'ha de comunicar als òrgans corresponents del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives. e) Ésser titulars d'establiments oberts al públic o organitzadors d'espectacles públics o d'activitats recreatives. f) Exercir, en llur àmbit territorial, totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa relatives als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives que aquesta llei o altres no atribueixen expressament a altres administracions públiques.

669

Oposicions

2. Els ajuntaments poden delegar en la Generalitat l'exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, o encarregar‐li'n la gestió. Aquestes delegacions i aquests encàrrecs de gestió s'han de basar en l'acord mutu de les administracions implicades i s'han de formalitzar per mitjà d'un conveni, d'acord amb el que estableix la legislació administrativa i la de règim local. Capítol II. Relacions interadministratives Article 14 Relacions de col∙laboració i cooperació

Temari

1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments han d'exercir les competències que els atribueix aquesta llei, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, en els termes establerts per la legislació administrativa i la de règim local. 2. Les administracions que exerceixen les competències que els atribueix aquesta llei s'han de facilitar recíprocament informació, col∙laboració, cooperació i suport, per a garantir l'exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta finalitat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres acords de col∙laboració i cooperació basats en l'acord mutu. Article 15 Subrogació en l'exercici de competències municipals L'exercici de les competències assumides d'acord amb l'article 13.1.d té caràcter obligatori. En el cas que un ajuntament que les ha assumides no les exerceixi, i com a conseqüència d'aquest fet es posin en risc la convivència, la seguretat o la salut dels ciutadans, l'Administració de la Generalitat pot exercir‐les subsidiàriament d'acord amb el procediment i els requisits establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003. Article 16 La Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives 1. Es crea la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, que té la naturalesa d'òrgan de col∙laboració entre l'Administració de la Generalitat i els ajuntaments. 2. L'objecte de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives és coordinar l'exercici de les competències de la Generalitat i les dels ajuntaments sobre les matèries objecte d'aquesta llei, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, a fi d'assegurar el compliment efectiu dels principis d'eficàcia i eficiència en l'exercici de les dites competències.

670

Oposicions

3. S'ha d'establir, per reglament, l'organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives dins l'estructura de la Generalitat. 4. La Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives ha de tenir atribuïdes funcions de debat, deliberació i proposta amb l'objecte d'assolir la coordinació entre els serveis de la Generalitat i els ajuntaments en l'exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, especialment les inspectores i les sancionadores. 5. Els membres i les funcions de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives s'han d'establir per reglament, d'acord amb els criteris següents:

Temari

a) La Comissió ha d'ésser presidida pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives o per un alt càrrec d'aquest departament, i ha de tenir el mateix nombre de vocals en representació de la Generalitat que en representació dels ajuntaments. b) Els vocals en representació dels ajuntaments han d'ésser designats una vegada escoltades llurs entitats representatives. Capítol III Altres mesures d'organització Article 17 El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives 1. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives és un òrgan de l'Administració de la Generalitat amb funcions de deliberació, consulta i assessorament per tal de facilitar la participació dels ciutadans i dels sectors directament interessats en les matèries objecte d'aquesta llei. 2. La composició, l'organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives dins l'estructura de la Generalitat s'han d'establir per reglament. 3. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives ha d'informar, amb caràcter preceptiu, sobre els projectes de reglament que ha de promulgar la Generalitat en desenvolupament i aplicació d'aquesta llei, i també sobre els projectes d'ordenança municipal sobre matèries regulades per aquesta llei que els ajuntaments acordin de sotmetre a la seva consideració. 4. Els ajuntaments poden constituir consells assessors, per a llur àmbit territorial respectiu, amb una composició i unes funcions similars a les del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives.

671

Article 18

Oposicions

Entitats col∙laboradores de l'Administració 1. La Generalitat pot acreditar i habilitar entitats col∙laboradores de l'Administració perquè emetin informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control, en el marc dels procediments d'atorgament de llicències i d'autoritzacions, de control, d'inspecció i de sanció regulats per aquesta llei, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari. 2. Les acreditacions i les habilitacions a què fa referència l'apartat 1 s'han d'atorgar després de comprovar que els sol∙licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i la solvència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i poden ésser revocades en el cas que els sol∙licitants exerceixin llurs funcions d'una manera deficient.

Temari

Article 19 Registres d'establiments oberts al públic i d'organitzadors 1. Els ajuntaments que exerceixen competències que els atribueix aquesta llei han de constituir un registre municipal d'establiments oberts al públic i d'organitzadors d'espectacles públics i d'activitats recreatives, en el qual han de constar les dades que es determinin per reglament sobre els dits establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el terme municipal respectiu o que hi operin. 2. L'Administració de la Generalitat, amb la informació provinent dels ajuntaments, dels departaments de la Generalitat i dels sectors interessats, ha de constituir i gestionar els seus propis registres d'establiments oberts al públic i d'organitzadors d'espectacles públics i d'activitats recreatives, en els quals han de constar tots els establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el territori de Catalunya o que hi operin. 3. El funcionament dels registres s'ha d'establir per reglament i amb ple respecte a la potestat municipal d'autoorganització, i garantint que es comparteixin i es transfereixin les dades entre els registres i que les diverses administracions competents tinguin accés als registres de les altres. També s'ha de regular l'accés públic a les dades d'aquests registres, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

672

TÍTOL III

Oposicions

De la intervenció administrativa Capítol I Condicions generals Article 20 Horaris 1. Per ordre del conseller o consellera del departament competent en la matèria, un cop escoltat el Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, s'ha de determinar l'horari general dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

Temari

2. Les ordres a què fa referència l'apartat 1 han d'establir els criteris, els supòsits i les circumstàncies en què els òrgans competents de la Generalitat o dels municipis poden acordar, sempre de manera motivada, ampliacions o reduccions de l'horari general. Article 21 Venda d'abonaments i entrades Es prohibeix la revenda d'abonaments i entrades a establiments oberts al públic, a espectacles públics i a activitats recreatives; la venda d'abonaments i entrades per persones que no hi estan autoritzades, alienes als titulars i als organitzadors; la venda d'abonaments i entrades al carrer o en llocs no autoritzats, i el cobrament de preus superiors als anunciats. Article 22 Publicitat 1. La publicitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives s'ha d'ajustar als principis de veracitat i suficiència i no contenir informacions que: a) Indueixin a l'equívoc o puguin distorsionar la capacitat electiva dels espectadors. b) Puguin produir problemes de seguretat o convivència rellevants com a conseqüència de la manca de correspondència entre l'expectativa generada pels anuncis i la realitat de l'oferta. 2. Es prohibeix qualsevol forma de promoció o de publicitat que:

673

a) Inciti a la violència, al sexisme, al racisme, a l'homofòbia o a la xenofòbia, o faci apologia d'activitats contràries als drets fonamentals reconeguts per la Constitució.

Oposicions

b) Inciti, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, especialment si són dispensades d'una manera il∙limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent. c) Sigui sexista o vexatòria per als homes o les dones. Article 23 Prevenció de riscos i assegurances

Temari

1. Els titulars i els organitzadors han d'elaborar, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, un pla d'emergència, que ha d'ésser autoritzat per l'administració competent, amb l'objecte de determinar el protocol d'actuació que cal seguir per a resoldre les situacions de risc que es puguin produir com a conseqüència del funcionament dels espectacles públics o les activitats recreatives. 2. Els titulars i els organitzadors han de subscriure un contracte d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer, amb l'abast i en els termes que es determinin per reglament. 3. L'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei es condiciona al fet que els sol∙licitants subscriguin els contractes d'assegurança a què fa referència aquest article. La vigència d'aquestes assegurances s'ha de mantenir mentre romangui actiu l'establiment obert al públic o es dugui a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa. La manca d'assegurança comporta la clausura de l'establiment obert al públic o la suspensió immediata de l'espectacle públic o l'activitat recreativa. Article 24 Control d'accés i d'aforaments 1. S'ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que, en funció de l'aforament, han de tenir sistemes de control d'accés i de verificació i control d'aforaments, i també els requisits i les característiques que han de complir aquestes instal∙lacions. 2. El personal responsable del control d'accés i d'aforaments dels establiments oberts al públic ha de complir els requisits professionals i d'idoneïtat necessaris. Article 25 Personal i instal∙lacions de vigilància 1. S'ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives en què hi ha d'haver personal i instal∙lacions de

674

Oposicions

vigilància, i també les característiques, les funcions i les obligacions que han de tenir, d'acord amb el principi segons el qual els titulars i els organitzadors han d'adoptar llurs pròpies mesures preventives per tal d'assegurar‐se que els espectacles públics i les activitats recreatives es duen a terme amb normalitat. 2. El personal de vigilància ha de complir les condicions de capacitació necessàries per a l'exercici de les seves funcions. El compliment d'aquest requisit és una de les condicions a què s'han de sotmetre les llicències i les autoritzacions. 3. Les institucions, d'acord amb les competències que tenen atribuïdes, s'han de coordinar per a garantir la seguretat de les persones en els espectacles públics i les activitats recreatives que hagin estat autoritzats i s'hagin dut a terme en espais oberts al públic.

Temari

4. Si el comportament dels espectadors o dels usuaris pot provocar problemes greus de seguretat i d'ordre públic i el personal de vigilància no pot afrontar la situació d'una manera adequada, ha de sol∙licitar l'auxili dels cossos i forces de seguretat perquè adoptin les mesures pertinents. Capítol II Regulació i planificació Article 26 Desenvolupament normatiu 1. El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per a desenvolupar aquesta llei i per a establir l'organització i les atribucions internes de competències per a aplicar‐la. 2. Els ajuntaments, per mitjà d'ordenances o de reglaments, poden sotmetre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic a requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general. 3. Les ordenances i els reglaments municipals poden establir: a) Prohibicions, limitacions o restriccions per a evitar la concentració excessiva d'establiments oberts al públic i d'activitats recreatives o per a garantir‐ne la coexistència amb altres activitats humanes o socials. b) Requisits constructius especials per a assegurar les millors condicions possibles de seguretat, accessibilitat, salubritat, respecte pel medi ambient i comoditat per a afavorir el desenvolupament de la creativitat artística. c) L'exigència de serveis de seguretat, d'emergències o sanitaris per a assegurar la protecció de la integritat i la salut de les persones que participen en els espectacles públics i les activitats recreatives.

675

d) Els requisits i les condicions especials que exigeixen per a atorgar les llicències.

Oposicions

4. En el moment de l'aprovació inicial d'una ordenança o un reglament o, si escau, en el moment d'iniciar el tràmit d'informació pública i audiència, l'administració autora de l'ordenança o el reglament pot acordar que se suspengui la tramitació de llicències o autoritzacions a què fa referència aquesta llei. Aquesta suspensió es pot mantenir fins a la promulgació de l'ordenança o el reglament, però en cap cas no pot excedir el termini d'un any. Article 27 Planificació urbanística

Temari

1. Els plans d'ordenació urbanística municipal i la resta de planejament urbanístic local, inclosos els plans especials i els altres instruments de planificació urbanística, han d'establir previsions i prescripcions amb l'objecte que els establiments oberts al públic tinguin la localització més adequada possible dins el territori. 2. La planificació urbanística, amb relació a la localització dels establiments oberts al públic dins el territori, té les finalitats o les determinacions específiques següents: a) Impulsar una oferta d'oci de qualitat, sense excloure'n la pràctica a la ciutat consolidada, facilitar la difusió de l'espectacle com a manifestació cultural i promoure l'equilibri entre les sales amb un aforament petit, mitjà i gran. b) Avaluar la distribució i la localització de l'oci dins el territori tenint en compte l'adequació al medi, els costos econòmics, la seguretat, la salut, els riscos per a les persones i els béns i la convivència entre els ciutadans. c) Adoptar mesures per a prohibir, limitar o promoure, si escau, determinats tipus d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives en zones o àmbits territorials determinats. d) Establir directrius, criteris o prescripcions per a la localització dins el territori de determinats tipus d'establiments oberts al públic. e) Adoptar mesures perquè la mobilitat per a accedir als establiments i als espais oberts al públic sigui sostenible i segura. f) Fixar requisits constructius, de dimensions i d'equipament tècnic per a garantir condicions mínimes de seguretat i d'adequació al medi dels establiments i els espais oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives. g) Delimitar les àrees que requereixen actuacions especials.

676

Article 28

Oposicions

Qualificacions i altres mesures de foment 1. Es poden establir, per reglament, mesures per a aplicar qualificacions als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives. Aquestes qualificacions han d'ésser merament informatives, amb finalitats de promoure la qualitat en aquest sector. S'han de respectar, com a mínim, les recomanacions derivades de les qualificacions establertes per les autoritats i els serveis de cultura. 2. La Generalitat i els ajuntaments poden adoptar altres mesures de foment per a promoure una oferta d'oci de qualitat i coherent amb els objectius i els principis establerts per aquesta llei, sens perjudici del que estableixen les normes reguladores de la competència.

Temari

Capítol III Règim general de les llicències i les autoritzacions Article 29 Activitats sotmeses a llicència o a autorització 1. L'obertura d'establiments oberts al públic per a dur‐hi a terme espectacles públics i activitats recreatives, i també l'organització d'aquests espectacles i activitats, requereixen l'obtenció prèvia de les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei. 2. Les llicències i les autoritzacions a què fa referència l'apartat 1 només són efectives en les condicions i per a les activitats que estableixen. 3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme de manera habitual en establiments oberts al públic degudament autoritzats no necessiten cap altra llicència ni autorització, sempre que les característiques de l'espectacle o l'activitat i les condicions de l'establiment siguin les idònies per a garantir els principis de seguretat, convivència i qualitat. 4. Cada establiment obert al públic ha de tenir una única llicència o autorització d'entre les regulades per aquesta llei, que pot donar cobertura a diversos espectacles públics o activitats recreatives, en els termes que es fixin per reglament. 5. Qualsevol modificació de l'establiment obert al públic, ja sigui per motius de transformació, adaptació, reforma, canvi d'emplaçament, ampliació o reducció, està sotmesa a llicència o autorització. A aquest efecte, no s'entén com a modificació el canvi de distribució o de mobiliari de l'establiment, sempre que es faci en les condicions tècniques adequades per a garantir la seguretat del públic, la convivència entre els ciutadans i la qualitat dels establiments.

677

Oposicions

6. En els casos en què la legislació sobre el control ambiental preventiu no requereix autorització ni llicència, els reglaments de la Generalitat o les ordenances municipals poden substituir el règim d'autorització pel de comunicació prèvia a l'Administració, si consideren que no hi ha una raó imperiosa d'interès general, a què fa referència l'article 9.1.b de la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a comunicació prèvia han de complir les mateixes condicions generals establertes per a les llicències i les autoritzacions. 7. Resten exempts de la necessitat de llicència municipal, llevat que les ordenances o els reglaments municipals, en supòsits expressament justificats i de caràcter excepcional, estableixin el contrari: a) Els establiments oberts al públic que són de titularitat del mateix ajuntament.

Temari

b) Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari organitzats pels municipis amb motiu de festes i revetlles populars, amb independència de la titularitat de l'establiment o de l'espai obert al públic on es duen a terme. c) Els espectacles públics i les activitats recreatives d'interès artístic o cultural amb un aforament reduït, en el cas que es duguin a terme ocasionalment en espais oberts al públic o en qualsevol tipus d'establiments de concurrència pública. En aquest cas, es pot establir l'obligatorietat d'una comunicació prèvia. d) Els espectacles i les activitats esportives de caràcter esporàdic. 8. La Generalitat pot eximir de l'obligatorietat d'obtenir llicència municipal els espectacles públics i les activitats recreatives d'interès artístic o cultural que es duen a terme ocasionalment en edificis inclosos dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat. Article 30 Contingut i condicions tècniques 1. Les llicències i les autoritzacions han de fer constar amb exactitud el nom, la raó social, els titulars, llur domicili, la data d'atorgament, el tipus d'establiments oberts al públic, d'activitats recreatives o d'espectacles públics autoritzats, l'aforament màxim permès, la resta de dades que s'estableixin per reglament i, si escau, les condicions singulars a què resten sotmeses. 2. Només es poden autoritzar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que compleixen les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene adequades per tal de garantir els drets del públic assistent i de tercers afectats, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, d'acord amb aquesta llei i la resta de normativa aplicable.

678

Oposicions

3. Si concorren motius d'interès públic acreditats a l'expedient, es poden atorgar llicències o autoritzacions d'establiments oberts al públic en immobles catalogats o declarats d'interès cultural en què tradicionalment s'han desenvolupat espectacles públics o activitats recreatives, malgrat que llurs característiques arquitectòniques no compleixin plenament les condicions tècniques establertes amb caràcter general. En aquests casos, cal complir els requisits específics següents: a) Obtenir l'informe favorable de l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural. b) Acreditar que resten garantides la seguretat, la salubritat i la higiene de l'edifici, la qualitat dels establiments, la comoditat i la protecció de les persones i la insonorització o altres mesures per a evitar molèsties a terceres persones. Article 31

Temari

Controls i revisions 1. L'obertura al públic dels establiments oberts al públic requereix que s'estengui una acta de control inicial que acrediti que les instal∙lacions compleixen els requisits establerts per aquesta llei i per la resta de legislació aplicable. 2. El contingut de l'acta de control inicial i el procediment amb què s'ha d'estendre s'han d'establir per reglament, i garantint que s'hi facin constar els controls inicials que requereixen la legislació sobre control ambiental preventiu, la legislació sobre prevenció d'incendis i la resta de normativa aplicable. L'acta de control inicial s'ha d'incorporar a la documentació de la llicència o l'autorització. 3. Es poden atorgar llicències o autoritzacions provisionals d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives en els casos en què l'acta de control inicial, tot i que sigui desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no comporten cap risc per a la seguretat de les persones ni dels béns, i així s'acrediti a l'expedient. 4. Les llicències o autoritzacions provisionals tenen una vigència màxima d'un any. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals poden sotmetre a fiança l'atorgament de llicències o autoritzacions provisionals. 5. Els establiments oberts al públic han d'ésser objecte de controls de funcionament i de revisions, amb la periodicitat, el procediment i el contingut que s'estableixin per reglament, d'acord amb els criteris i les finalitats establerts per l'article 30 i en coherència amb el que estableix la legislació de control ambiental preventiu. 6. Si les actes de verificació o control de funcionament i de revisió ho proposen, l'òrgan competent per a atorgar‐les pot modificar‐ne les condicions específiques o afegir‐ne de noves. Aquestes modificacions no generen dret a indemnització per als titulars si les noves condicions tenen per objecte el compliment de l'article 35.3, o bé si són necessàries per raó de l'impacte que l'activitat pugui tenir en el medi ambient, la

679

Oposicions

seguretat dels béns i les persones o la convivència entre els ciutadans. Les actes de control de funcionament s'han d'incorporar a la documentació de la llicència o l'autorització. Article 32 Emissió d'informes tècnics i de certificacions 1. Els reglaments i les ordenances que regulen la tramitació de llicències i autoritzacions poden requerir l'emissió d'informes, certificacions i verificacions, amb la finalitat d'acreditar la veracitat i la idoneïtat tècnica de les sol∙licituds, dels projectes i de les construccions i els equipaments.

Temari

2. Els informes, les certificacions i les verificacions a què fa referència l'apartat 1 i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió establertes per l'article 31 poden ésser elaborats pels mateixos serveis administratius o, si així ho ha establert l'Administració actuant, per entitats col∙laboradores de l'Administració que hagin estat degudament acreditades, d'acord amb l'article 18. 3. Els informes, les certificacions i les verificacions requerits per la normativa de prevenció d'incendis han d'ésser emesos pels serveis competents en la matèria o per entitats col∙laboradores de l'Administració acreditades pels dits serveis. 4. El cost dels informes, les certificacions i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió va a càrrec dels sol∙licitants o inspeccionats. Article 33 Termini per a resoldre i efectes de la inactivitat administrativa 1. Els terminis per a resoldre, sens perjudici dels terminis específics fixats per aquesta llei per a determinats tràmits i procediments, han d'ésser establerts per reglament i s'han de fer coincidir, sempre que sigui possible, amb els establerts per les altres normes que incideixin en els mateixos establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives. 2. La manca de resolució expressa dins els terminis establerts té efectes denegatoris de la sol∙licitud presentada, sens perjudici de l'aplicació preferent de les altres conseqüències que aquesta llei estableix per a determinats casos. Article 34 Informació 1. Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions competents informació general sobre la viabilitat i els requisits de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei, i també de les llicències i les autoritzacions atorgades o en tramitació en un municipi determinat. Per mitjà d'un reglament s'ha d'establir quines han d'ésser

680

les dades objecte d'informació, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

Oposicions

2. A l'exterior dels establiments oberts al públic, en un lloc visible, s'ha d'exhibir una placa normalitzada, perfectament llegible, amb les dades que s'estableixin per reglament. Article 35 Vigència 1. Les llicències i les autoritzacions dels establiments oberts al públic tenen una vigència indefinida, tret que un reglament o les mateixes llicències i autoritzacions estableixin expressament el contrari, sens perjudici dels efectes dels controls i de les revisions periòdiques a què siguin sotmeses.

Temari

2. Les llicències i les autoritzacions d'espectacles públics i d'activitats recreatives tenen la mateixa vigència que la dels espectacles i les activitats autoritzats. 3. Els titulars de les llicències o autoritzacions estan obligats a garantir que llur establiment mantindrà sempre les condicions sense les quals no li haurien estat concedides i a adaptar les instal∙lacions, els espectacles i les activitats a les noves condicions que estableixin les disposicions normatives posteriors a l'atorgament de les llicències o les autoritzacions. 4. Els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a informar l'òrgan competent de qualsevol canvi relatiu a les condicions autoritzades o a les característiques o al funcionament dels establiments, a demanar‐ne la revisió quan correspongui en atenció als terminis establerts i a sol∙licitar l'ampliació o la modificació de les llicències o les autoritzacions si els canvis previstos ho justifiquen. Article 36 Transmissió 1. Les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei són transmissibles, llevat que el nombre de les que es poden atorgar sigui limitat o que s'hagin concedit tenint en compte les característiques particulars dels subjectes autoritzats. 2. No es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions que són objecte d'un procediment d'inspecció, d'un expedient sancionador o de qualsevol altre procediment d'exigència de responsabilitats administratives en els termes establerts per l'article 61.3, mentre no s'hagi complert la sanció imposada o no s'hagi resolt l'arxiu de l'expedient per manca de responsabilitats. Tampoc no es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions subjectes a un expedient de revocació o caducitat fins que no hi hagi una resolució ferma que confirmi la llicència.

681

Oposicions

3. Els canvis de titularitat dels establiments oberts al públic no necessiten cap autorització ni llicència noves, però sí una comunicació per escrit a l'òrgan competent per a atorgar‐la, que acrediti la subrogació dels nous titulars en els drets i les obligacions derivats de la llicència o l'autorització i, si escau, el compliment de la resta de requisits que les ordenances municipals exigeixin per a la transmissió de les llicències. 4. La comunicació a què fa referència l'apartat 3 ha d'ésser efectuada conjuntament pels transmetents o titulars de l'establiment i els adquirents en el termini d'un mes des de la formalització del canvi de titularitat. Un cop transcorregut el termini de dos mesos des de la comunicació, si no s'ha notificat que la transmissió no és procedent, es considera plenament eficaç.

Temari

5. Una vegada produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels antics titulars derivades de les llicències o les autoritzacions són assumides pels nous titulars. En defecte de comunicació, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris de la responsabilitat que es pugui derivar dels establiments o les activitats autoritzades. Article 37 Extinció de les llicències i les autoritzacions 1. Les llicències i les autoritzacions s'extingeixen pels motius següents: a) Perquè l'espectacle públic o l'activitat recreativa s'ha dut a terme o perquè s'ha complert el termini a què estan sotmeses, si escau. b) Per renúncia de llurs titulars. c) Per revocació. d) Per caducitat. 2. Les llicències i les autoritzacions poden ésser revocades en els supòsits següents: a) Si els titulars de les llicències o les autoritzacions incompleixen els requisits o les condicions en virtut de les quals els van ésser atorgades. b) Si canvien o desapareixen les circumstàncies que van determinar l'atorgament de les llicències o autoritzacions, o si en sobrevenen altres de noves que, en el cas d'haver existit, n'haurien comportat la denegació. c) Si els establiments oberts al públic no s'han adaptat a les noves normes que els afectin, dins el termini que s'hagi atorgat amb aquesta finalitat. d) Si són imposades com a sanció, d'acord amb el que estableix l'article 50.d.

682

Oposicions

3. L'Administració pot declarar la caducitat de les llicències i de les autoritzacions en el cas que, al cap d'un any d'haver‐les atorgat, l'establiment obert al públic, sense causa justificada, no hagi iniciat les activitats o en el cas que, en qualsevol moment de llur vigència, aturi l'activitat durant més de dos anys ininterromputs. 4. La revocació i la declaració de caducitat s'han de tramitar d'ofici, donant audiència als interessats i, si s'acorden, s'ha de fer dins el termini de sis mesos d'haver‐los notificat l'obertura de l'expedient. La revocació i la declaració de caducitat no generen dret a indemnització. Article 38 Concurrència de llicències i autoritzacions

Temari

1. L'atorgament de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei és sempre sens perjudici que els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives hagin d'obtenir, a més, la resta de llicències o autoritzacions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent, entre les quals les llicències urbanístiques, quan siguin procedents. 2. Les llicències o autoritzacions i la resta de tràmits de control preventiu que concorrin en un mateix establiment, espectacle o activitat s'han de sol∙licitar simultàniament i, en la mesura que sigui possible, s'han de tramitar conjuntament, en els termes que s'estableixin per reglament. 3. Els procediments de tramitació conjunta o simultània han de: a) Simplificar i integrar tant com sigui possible els diversos tràmits i actuacions. Amb aquesta finalitat, aquests procediments poden aplicar a totes les tramitacions de llicències i autoritzacions els terminis de la que tingui més durada, i poden establir que l'eventual suspensió de tramitació d'una de les llicències o autoritzacions afecti també la tramitació de la resta. b) Garantir la salvaguarda de la capacitat decisòria de cada administració i de cada òrgan en l'adopció de les resolucions de la seva competència. c) Integrar en el procediment d'atorgament de les llicències o les autoritzacions d'establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives la intervenció administrativa de control preventiu corresponent a la llicència ambiental, de manera que aquesta llicència sigui substituïda per l'informe integrat de les matèries ambientals per part de l'òrgan ambiental competent, i si escau, per la declaració d'impacte ambiental que, si aquest informe o aquesta declaració és desfavorable o si determinen limitacions pel que fa a emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, són vinculants per a l'atorgament de la llicència o l'autorització.

683

Capítol IV

Oposicions

Règim específic de les diverses llicències i autoritzacions Article 39 Llicència municipal o autorització de la Generalitat per als establiments oberts al públic de règim especial 1. Els establiments oberts al públic de règim especial són els que poden afectar més intensament la convivència entre els ciutadans, la seguretat o la salut, a causa de llur horari especial i d'altres condicions singulars, que s'han d'establir per reglament. 2. L'obertura dels establiments de règim especial resta sotmesa a:

Temari

a) Llicència municipal, amb l'informe vinculant previ de la Generalitat, per als municipis amb una població superior als 50.000 habitants. b) Autorització de la Generalitat, amb la conformitat prèvia de l'ajuntament afectat, per als municipis amb una població igual o inferior als 50.000 habitants. La Generalitat pot delegar aquesta competència als municipis interessats, d'acord amb el que estableix l'article 12.1. 3. Per reglament o per mitjà dels instruments de planificació de la Generalitat, es poden establir les condicions o els requisits de caràcter especial, com ara criteris de localització, distàncies mínimes, serveis de mobilitat o mesures especials de prevenció de la seguretat o de la salut, que han de complir els establiments oberts al públic de règim especial, amb la finalitat de minimitzar l'impacte que poden tenir en les zones residencials i en les activitats socials i culturals i de prevenir la seguretat i la salut de les persones afectades. Article 40 Llicència municipal per als establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable 1. Per a obrir establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable per a dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, cal haver sol∙licitat i obtingut prèviament la llicència municipal corresponent. 2. L'ajuntament ha de comunicar als serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives l'atorgament de llicències municipals d'establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable i qualsevol modificació, suspensió, revocació, canvi de titularitat o canvi de domicili a efectes de notificacions.

684

Article 41

Oposicions

Llicència municipal per als espectacles de circ i altres activitats dutes a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable 1. Els espectacles de circ, entre els quals els de vela i els que es fan amb animals, i altres espectacles públics o activitats recreatives que es duen a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable requereixen, a més de la conformitat dels titulars del sòl afectats, l'obtenció prèvia de la llicència municipal corresponent. 2. S'han d'establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se'ls ha d'aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal∙lacions permanents no desmuntables.

Temari

3. A les autoritzacions regulades per aquest article els és aplicable el règim jurídic establert per a les llicències d'establiments públics permanents no desmuntables, en tot allò que sigui procedent, llevat del caràcter indefinit. Article 42 Autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari 1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que, tot i no tenir la condició d'establiments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per a dur‐hi a terme els espectacles o les activitats. 2. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos, estan sotmesos a llicència municipal. 3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, requereixen, a més de la conformitat dels titulars de l'espai, l'obtenció prèvia de l'autorització municipal corresponent o, en el cas de les proves esportives que es fan en més d'un terme municipal, de l'autorització de l'òrgan competent en matèria de trànsit de la Generalitat. 4. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals han de regular el procediment, els requisits i les condicions generals que s'exigeixen per a atorgar les autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari.

685

Article 43

Oposicions

Títol habilitant per a l'ús dels espais oberts al públic Les autoritzacions regulades pels articles 41 i 42 són independents del títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic afectats, que ha d'ésser atorgat pels titulars respectius. Si els espais són béns de titularitat pública, s'han d'aplicar els criteris següents: a) El procediment per a obtenir el títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic s'ha de tramitar simultàniament al procediment per a obtenir l'autorització d'espectacles públics o d'activitats recreatives, en els termes que s'estableixin per reglament.

Temari

b) Els titulars de les autoritzacions estan obligats a retornar els espais ocupats a l'estat originari i, si les autoritzacions ho estableixen expressament, a millorar les condicions en què estaven abans del muntatge. En el cas d'espais naturals, els titulars han de complir específicament el que estableix el règim d'usos permesos per a cada figura de protecció i de restauració. c) Les autoritzacions per a dur a terme espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts al públic es poden condicionar al dipòsit d'una fiança suficient per a respondre dels perjudicis que les activitats autoritzades puguin ocasionar en els espais afectats i en llur entorn, sens perjudici del pagament de les taxes corresponents. d) Per a garantir el compliment de la responsabilitat establerta per la lletra c, els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a reintegrar el cost total dels perjudicis ocasionats en tot allò que no cobreixi la fiança dipositada.

TÍTOL IV Del règim d'inspeccions i sancions Capítol I Inspeccions Article 44 Inspeccions 1. Els titulars i els organitzadors han de permetre i facilitar les inspeccions que acordi l'autoritat competent. El personal d'inspecció pot accedir a qualsevol lloc, instal∙lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constitucional de l'entrada domiciliària.

686

Oposicions

2. Poden fer inspeccions els membres de cossos i forces de seguretat o altres serveis d'inspecció, els quals, en l'exercici de llurs funcions, tenen el caràcter d'agents de l'autoritat, en els termes i amb les conseqüències que estableix la legislació general de procediment administratiu. També poden col∙laborar en la inspecció persones o empreses amb l'especialització tècnica requerida i l'habilitació suficient. 3. Com a resultat de la inspecció, els agents actuants han d'estendre una acta, en la qual els interessats poden fer constar llur disconformitat i llurs observacions. L'acta s'ha de notificar als interessats i a l'òrgan administratiu competent. 4. Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l'òrgan competent, després de valorar la incidència que tenen en la seguretat de les persones o els béns o en la convivència entre els ciutadans, pot optar entre:

Temari

a) Requerir les modificacions o millores necessàries per a reparar les irregularitats, fixar un termini per a efectuar‐les i obrir un expedient sancionador si no són fetes dins el termini establert. b) Acordar directament l'obertura de l'expedient sancionador corresponent, amb l'adopció, si escau, de les mesures provisionals establertes per aquesta llei, sens perjudici de les mesures que estableix l'article 62. Article 45 Criteris i coordinació de les inspeccions 1. La Generalitat, a proposta de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, ha d'aprovar els objectius i les prioritats de les inspeccions en matèria d'establiments públics, d'espectacles públics i d'activitats recreatives que han d'efectuar els seus serveis d'inspecció i els serveis d'inspecció municipals en tot el territori, i ha de promoure l'existència de plans i programes d'inspecció compartits entre la Generalitat i els ajuntaments, amb la finalitat de coordinar les actuacions respectives i d'aplicar criteris i metodologies d'inspecció similars. 2. L'elaboració de la programació a què fa referència l'apartat 1 ha d'atendre al desenvolupament i l'evolució del sector de l'oci, a la dimensió social, la importància, el tipus o la situació de les activitats i a l'efecte dissuasiu que es pretengui obtenir amb l'actuació inspectora.

687

Capítol II

Oposicions

Règim sancionador Article 46 Infraccions i sancions 1. Les infraccions en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives es classifiquen en faltes molt greus, faltes greus i faltes lleus. Aquestes infraccions han d'ésser objecte de les sancions establertes per aquesta llei. 2. En tot allò que no estableix expressament aquest capítol, s'han d'aplicar les normes de procediment sancionador aplicables per l'Administració de la Generalitat.

Temari

3. A les infraccions per contaminació acústica els és aplicable la normativa específica corresponent. Article 47 Faltes molt greus Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes molt greus: a) Obrir un establiment i dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, o fer‐hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o incomplir‐ne les condicions, si comporta un risc greu per a les persones o els béns. b) Tolerar, els titulars o els organitzadors, activitats il∙lícites o il∙legals, entre les quals el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d'estupefaents, o no posar la diligència necessària a l'hora d'impedir‐les, sens perjudici de les responsabilitats que es derivin d'aquestes activitats. c) Excedir l'aforament permès, si comporta un risc per a la seguretat de les persones. d) No atendre persones que necessiten assistència mèdica immediata, amb relació a les prescripcions establertes per reglament sobre equipament sanitari, d'acord amb el tipus d'espectacle públic o d'activitat recreativa. e) Incomplir de manera greu i reiterada, com a mínim tres vegades en un període de sis mesos, els horaris d'inici o acabament d'un espectacle públic o una activitat recreativa, i també incomplir reiteradament el règim d'horaris dels establiments oberts al públic. f) No permetre l'accés als agents de l'autoritat en l'exercici de llurs funcions, o al personal de les entitats col∙laboradores de l'Administració en l'exercici de llurs funcions de verificació i control de l'aforament, i també impedir aquest exercici.

688

g) Admetre menors, de manera reiterada, en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada.

Oposicions

h) Trencar els precintes o incomplir les prohibicions fixades per una mesura provisional, mentre en duri la vigència, o per les resolucions sancionadores. i) Incomplir la prohibició de discriminació establerta per l'article 10. Article 48 Faltes greus Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes greus:

Temari

a) Obrir un establiment i dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, o fer‐hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o incomplir‐ne les condicions, si no comporta un risc greu per a les persones o els béns. b) Incomplir els requeriments i les resolucions de les autoritats competents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives. c) Dur a terme un espectacle públic o una activitat recreativa diferent dels autoritzats per la llicència o suspendre'l sense una causa justificada. d) Presentar documents o dades que no s'ajustin a la realitat en els procediments relatius als espectacles públics i les activitats recreatives. e) No fer els controls de funcionament establerts per aquesta llei i no col∙laborar en l'exercici de les funcions d'inspecció. f) Excedir l'aforament permès, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones. g) Tenir els locals, les instal∙lacions o els serveis en mal estat, si això produeix una incomoditat greu als usuaris o al personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, o no tenir‐los en les condicions d'higiene adequades. h) Modificar, sense una causa justificada, programes als quals s'ha donat publicitat o fer publicitat enganyosa que pugui generar alteracions de l'ordre amb risc per a les persones i els béns. i) Permetre l'accés a establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives de persones que exhibeixin símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència, al racisme o a la xenofòbia. j) Incomplir els horaris d'inici o acabament d'un espectacle públic o d'una activitat recreativa, o bé els horaris d'obertura o tancament dels establiments oberts al públic.

689

k) Incomplir les normes específiques sobre serveis de vigilància.

Oposicions

l) Incomplir la normativa sobre el personal i els sistemes de control d'accés i de control d'aforaments. m) Admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada. n) Incomplir la normativa sobre els contractes d'assegurances de responsabilitat civil o altres exigibles, si no constitueix una infracció penal. o) Adoptar comportaments, els espectadors o els usuaris, que puguin crear situacions de perill o alteracions de l'ordre, ja sigui envers els altres espectadors o usuaris, envers el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, envers els titulars o els organitzadors, o envers les forces i els cossos de seguretat o els bombers, sens perjudici de llur responsabilitat penal.

Temari

p) Assistir a espectacles públics o activitats recreatives amb objectes que puguin ésser utilitzats com a armes. q) No tenir el pla d'autoprotecció corresponent o no aplicar‐lo correctament, en el cas dels establiments oberts al públic, els espectacles públics o les activitats recreatives que l'hagin de tenir d'acord amb la normativa de protecció civil. Article 49 Faltes lleus 1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes lleus: a) No col∙locar els rètols establerts per la normativa vigent. b) No tenir a disposició dels consumidors o usuaris els fulls de reclamació o de denúncia preceptius o negar‐se a lliurar‐los‐els. c) Incomplir la normativa reglamentària sobre venda d'entrades o abonaments, o practicar la revenda. d) Exercir el dret d'admissió sense haver‐ho comunicat a l'autoritat competent. 2. És una falta lleu qualsevol acció o omissió que comporti l'incompliment de les obligacions o l'impediment de l'exercici efectiu dels drets dels espectadors i els usuaris, dels organitzadors i els titulars o de les persones interessades, d'acord amb els articles 5, 6 i 8, sempre que l'acció o l'omissió no estigui tipificada com a falta o delicte, o com a infracció administrativa molt greu o greu per aquesta llei o una altra norma legal, o bé que no pugui ésser qualificada de greu pel grau d'afectació que hagi tingut en la seguretat de les persones o els béns, la qualitat dels establiments o la convivència entre els ciutadans.

690

3. És una falta lleu qualsevol incompliment de les condicions i els requisits establerts per aquesta llei, sempre que no estigui tipificat com a falta molt greu o greu.

Oposicions

Article 50 Sancions per la comissió de faltes molt greus Les faltes molt greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb: a) Una multa de 15.001 a 150.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus, de fins a 300.000 euros. b) La prohibició d'utilitzar l'establiment obert al públic afectat, per mitjà del tancament i el precinte de l'establiment, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives, per un període d'entre sis i divuit mesos.

Temari

c) La suspensió de l'autorització o la llicència per un període d'entre sis i dotze mesos. d) La revocació de l'autorització o la llicència. e) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període d'entre sis i dotze mesos. f) El comís durant un període d'entre sis i dotze mesos o la destrucció, si escau, dels béns relacionats amb l'activitat. En cas d'espectacles públics o d'activitats recreatives duts a terme sense llicència o autorització en què no sigui possible aplicar les sancions establertes per les lletres b, c, d i h, el comís pot tenir caràcter indefinit, especialment si no s'identifiquen els organitzadors o si aquests no es fan càrrec de la sanció pecuniària establerta. g) La publicitat de la conducta constitutiva d'infracció, en els termes establerts per l'article 53. h) L'avançament de l'hora de tancament per un període d'entre sis i dotze mesos. Article 51 Sancions per la comissió de faltes greus Les faltes greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb: a) Una multa de 1.501 a 15.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes greus, de fins a 30.000 euros. b) La prohibició d'utilitzar l'establiment obert al públic afectat, mitjançant el tancament i el precinte, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives per un període màxim de sis mesos.

691

c) La suspensió de l'autorització o la llicència per un període màxim de sis mesos.

Oposicions

d) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període màxim de sis mesos. e) El comís durant un període màxim de sis mesos. El comís pot tenir caràcter indefinit si es donen les mateixes circumstàncies que les establertes per l'article 50.f. f) La publicitat de la conducta constitutiva d'infracció, en els termes establerts per l'article 53. g) L'avançament de l'hora de tancament dels establiments durant un període màxim de sis mesos. h) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l'habilitació del personal de control d'accés.

Temari

i) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l'habilitació dels centres de formació del personal de control d'accés. j) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 151 a 1.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió d'infraccions greus, de fins a 2.000 euros. Article 52 Sancions per la comissió de faltes lleus Les faltes lleus poden ésser sancionades amb: a) Una multa de 300 a 1.500 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 3.000 euros. b) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 50 a 150 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 300 euros. Article 53 Publicitat de la conducta infractora 1. L'òrgan sancionador pot acordar, per raons d'exemplaritat, fer publicitat de la conducta infractora, especialment en els casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus o greus, en el supòsit de resolucions sancionadores fermes o, si escau, quan les sentències siguin fermes. 2. La publicitat de la conducta infractora s'ha de fer per mitjà de la publicació, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial de la província corresponent i en els mitjans de comunicació que es considerin adequats, d'un text

692

que ha d'indicar la classe d'infracció comesa, la sanció acordada i el nom de la persona o de les persones responsables.

Oposicions

3. Les despeses de la publicació van a càrrec dels autors de la infracció corresponent. Article 54 Mesures sense caràcter sancionador 1. No tenen caràcter sancionador: a) El tancament d'un establiment obert al públic o la prohibició o suspensió d'una activitat recreativa o d'un espectacle públic que no tenen la llicència o l'autorització corresponents, fins que no es restableixi la legalitat. Aquestes mesures poden ésser adoptades per l'administració competent en matèria d'inspeccions i sancions, després d'haver donat audiència a les persones interessades.

Temari

b) La revocació i la declaració de caducitat de les llicències o autoritzacions, d'acord amb l'article 37. 2. En els casos d'infraccions lleus, es poden dur a terme actuacions d'advertiment, sense necessitat d'obrir un procediment sancionador. L'autoritat competent ha de motivar la mesura de l'advertiment. 3. En el cas que les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a béns públics o a l'Administració, la resolució sancionadora pot establir que la situació alterada per la infracció sigui retornada a l'estat originari i fixar la indemnització corresponent, en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu. 4. En els casos que l'espectacle públic o l'activitat recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o usuaris i, si escau, l'Administració poden exigir als titulars o als organitzadors la devolució de l'import de les entrades o dels abonaments. Article 55 Graduació de les sancions 1. Per reglament s'han de precisar les conductes que constitueixen cada tipus de falta i fixar la mesura sancionadora que cal aplicar en cada cas. 2. La sanció imposada ha d'ésser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. Amb aquesta finalitat, l'òrgan sancionador ha de graduar l'aplicació de les sancions establertes per aquesta llei, motivant‐ho expressament d'acord amb un o més d'un dels criteris següents: a) La gravetat i la transcendència social de la infracció.

693

b) El risc que la infracció hagi causat per a la seguretat de les persones.

Oposicions

c) Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s'hagin ocasionat a les persones i als béns. d) La reincidència, en el termini d'un any, en la comissió de faltes tipificades per aquesta llei, si així ho estableix una resolució ferma. e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció. f) La bona disposició manifestada per a complir les disposicions legals, acreditada amb l'adopció de mesures de reparació abans de finalitzar l'expedient sancionador. 3. Els criteris establerts per l'apartat 2 no es poden utilitzar per a graduar la sanció imposada si s'integren en la descripció de la conducta tipificada com a infracció.

Temari

4. Amb la finalitat d'evitar l'enriquiment dels infractors com a conseqüència dels fets sancionats, l'òrgan sancionador els pot incrementar la sanció pecuniària amb la quantia que hagin obtingut amb la comissió de la infracció. Aquesta mesura s'ha d'adoptar en els casos, establerts per reglament, en què no sigui pertinent imposar com a sanció el tancament de l'establiment obert al públic. 5. S'han d'establir per reglament els casos de faltes molt greus i de faltes greus en què, en atenció als danys ocasionats i als beneficis obtinguts, es pot imposar una sanció de les establertes per a les faltes de la gravetat immediatament inferior, sempre que no hi hagi reincidència ni s'hagi afectat la seguretat de les persones. En els casos de faltes molt greus, la sanció mai no pot ésser inferior a 1.501 euros. Article 56 Persones responsables 1. Són responsables de les infraccions establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques que incorren en les faltes que aquesta tipifica, ja siguin els organitzadors dels espectacles o les activitats recreatives, o els titulars de la llicència o l'autorització corresponent. 2. En el cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, en són responsables solidàries les persones físiques que n'ocupen càrrecs d'administració o direcció que hagin comès la infracció o que hi hagin col∙laborat activament, que no acreditin haver fet tot el possible, en el marc de llurs competències, per a evitar‐la, que l'hagin consentit o que hagin adoptat acords que la possibilitin, tant si han cessat en llur activitat com si no. 3. Els responsables, encara que no tinguin la titularitat patrimonial dels immobles on hi ha els establiments oberts al públic als quals s'imposa el tancament, han de respondre, d'acord amb la legislació civil, dels danys i els perjudicis que puguin patir els propietaris i els titulars dels drets sobre els immobles afectats com a conseqüència del tancament.

694

Article 57

Oposicions

Prescripció i caducitat 1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes lleus, al cap de sis mesos. 2. El termini de prescripció de les faltes es comença a comptar des que es cometen o des que l'Administració en té coneixement. En el cas d'infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput és la del finiment de l'activitat o l'últim acte amb què la infracció es consuma. 3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió de faltes greus, al cap de dos anys, i per la comissió de faltes lleus, al cap d'un any.

Temari

4. Qualsevol actuació de l'Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d'iniciar o impulsar el procediment sancionador o d'executar les sancions interromp el termini de prescripció i se n'ha d'iniciar novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el procediment sancionador o d'execució resta aturat durant més d'un mes per una causa no imputable als presumptes responsables o infractors. 5. El procediment sancionador s'ha d'haver resolt i se n'ha d'haver notificat la resolució en el termini màxim de nou mesos des que es va obrir, llevat que es doni alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que comporti la interrupció del còmput. Un cop vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d'acord amb el que estableix la dita legislació. Article 58 Registre d'infraccions i sancions 1. La Generalitat ha de crear un registre administratiu de sancions i d'infraccions en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives, on s'han d'inscriure totes les infraccions i les sancions imposades per resolució ferma. L'organització d'aquest registre i les condicions d'inscripció s'han d'establir per reglament, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. 2. La finalitat del registre a què fa referència l'apartat 1 és poder apreciar els casos de reincidència i garantir el compliment efectiu de les sancions que es poden imposar a l'empara d'aquesta llei, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. Poden accedir a aquest registre els òrgans i les autoritats que instrueixen els procediments sancionadors i els ens municipals interessats. 3. Les sancions inscrites en el registre han d'ésser cancel∙lades, d'ofici o a instància dels interessats, en el cas que concorrin les circumstàncies següents:

695

Oposicions

a) No haver imposat a la mateixa persona una altra sanció per una infracció tipificada per aquesta llei, durant el termini de tres anys per a les faltes molt greus, de dos anys per a les faltes greus i d'un any per a les faltes lleus, a comptar des del moment que la resolució sancionadora esdevé ferma en via administrativa. b) Haver complert totalment les sancions imposades. c) Haver produït l'anul∙lació administrativa o judicial de la sanció imposada. Capítol III Disposicions específiques de procediment sancionador Article 59 Òrgans sancionadors

Temari

1. Els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per a exercir les potestats sancionadores que li atribueix aquesta llei són els òrgans centrals i els serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives. 2. L'òrgan municipal competent per a exercir les potestats sancionadores que aquesta llei atribueix als ajuntaments és l'alcalde o alcaldessa, que pot delegar la competència d'acord amb el règim establert per la legislació de règim local. 3. Els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat s'han d'informar recíprocament de l'obertura i de la resolució dels expedients sancionadors per a evitar‐ne la duplicitat i per tal d'incorporar les dades al registre a què fa referència l'article 58. Article 60 Obertura del procediment sancionador 1. L'òrgan competent per a sancionar pot acordar l'obertura del procediment sancionador si de les actes esteses per la policia o pels serveis d'inspecció se'n pot derivar raonablement l'existència d'una conducta infractora i a qui és imputable. 2. En el cas que el procediment hagi estat iniciat per mitjà d'una denúncia prèvia, s'ha de comunicar als denunciants si s'ha decidit obrir el procediment sancionador o no. El plantejament d'una denúncia no atorga als denunciants, per si mateix, la condició d'interessats, als efectes de poder‐se pronunciar sobre l'admissió o no d'eventuals recursos contra la comunicació de l'arxiu de les actuacions.

696

Article 61

Oposicions

Mesures provisionals 1. Un cop obert un expedient sancionador per la presumpta comissió de faltes molt greus, greus o lleus, l'òrgan competent pot acordar, per mitjà d'una resolució motivada, les mesures provisionals pertinents en cada cas per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció i la comissió de noves infraccions, i també per a assegurar que el procediment es desenvolupi correctament i que la resolució final sigui eficaç. 2. Les mesures provisionals poden consistir a adoptar o, si escau, confirmar qualsevol de les mesures provisionals prèvies a l'obertura de l'expedient establertes per l'article 63.

Temari

3. En el cas d'expedients sancionadors per la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, amb la finalitat de garantir l'eficàcia de la resolució final, l'òrgan sancionador ha d'adoptar la mesura provisional de prohibir la transmissió de la llicència, en els termes que estableix l'article 36. 4. Les mesures provisionals poden ésser revocades o modificades, d'ofici o a instància de part, durant el procediment sancionador, i s'extingeixen en el moment que se n'adopta la resolució final, llevat que siguin imposades en qualitat de sanció. En aquest cas, la durada de la mesura provisional computa, si escau, als efectes del compliment de la sanció. Capítol IV Mesures provisionals prèvies Article 62 Mesures provisionals prèvies a l'obertura de l'expedient Els òrgans competents per a sancionar les infraccions tipificades per aquesta llei, en exercici de llurs competències, abans d'obrir el procediment sancionador que correspongui poden adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents per a impedir o per a suspendre els espectacles públics o les activitats recreatives en algun dels supòsits següents: a) Si hi ha indicis clars que poden ésser constitutius de delicte. En aquest cas, l'òrgan que acorda la mesura provisional ho ha de comunicar a l'autoritat judicial dins les quaranta‐vuit hores següents. b) Si en el transcurs dels espectacles o de les activitats es produeixen alteracions de l'ordre públic, amb perill per a persones i béns, o es pot preveure d'una manera fonamentada que es produiran.

697

c) Si s'incompleixen greument les condicions sanitàries, de salubritat i d'higiene o hi ha un risc greu o un perill imminent per a la seguretat de les persones o els béns.

Oposicions

d) Si els titulars o els organitzadors toleren, per negligència, el consum d'estupefaents. S'entén que tenen aquesta actitud negligent si no fan advertiments als consumidors o, en el cas que en facin i que els consumidors no els atenguin, si no comuniquen el consum d'estupefaents a les autoritats competents o no col∙laboren per a evitar que es torni a produir. e) Si no es tenen les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei o si se n'alteren substancialment els requisits. f) Si s'incompleixen d'una manera reiterada els horaris establerts.

Temari

g) Si s'incompleix d'una manera reiterada la prohibició d'admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada. Article 63 Tipus de mesures provisionals prèvies Si es dóna algun dels supòsits establerts per l'article 62, es pot adoptar una de les mesures següents o, si escau, més d'una: a) La suspensió de la llicència o l'autorització corresponent. b) La suspensió o la prohibició de l'activitat. c) El tancament provisional de l'establiment obert al públic per mitjà de precinte. d) El comís o el precinte dels béns utilitzats per a dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa. e) El comís de les entrades i dels diners de la revenda o de la venda al carrer o en llocs no autoritzats. f) La prestació de fiances. g) Altres mesures que es considerin necessàries, adequades i proporcionades per a cada situació per a la seguretat de les persones i dels establiments o els espais oberts al públic.

698

Article 64

Oposicions

Procediment i resolució S'ha de regular, per reglament, el procediment, de caràcter sumari, que cal seguir per a adoptar les mesures provisionals prèvies establertes per aquesta llei, d'acord amb les prescripcions següents: a) La resolució que adopti les mesures provisionals prèvies ha d'aplicar criteris de congruència i de proporcionalitat, i acreditar‐ho en la motivació corresponent, que també ha de ponderar la concurrència d'urgència, especial gravetat del risc per a la seguretat i per a la convivència entre els ciutadans i el caràcter eventualment reiterat de l'incompliment.

Temari

b) Les mesures provisionals s'han d'acordar amb resolució motivada, que ha d'expressar l'adequació entre la situació plantejada i la mesura o les mesures adoptades. En la resolució s'ha d'advertir els interessats que poden consultar l'expedient i formular les al∙legacions i presentar els documents que considerin pertinents en el marc de l'expedient sancionador corresponent, que s'ha d'obrir abans que transcorri el termini de quinze dies. c) Les mesures provisionals prèvies han d'ésser confirmades, modificades o revocades en l'acord d'iniciació del procediment sancionador corresponent, que s'ha d'efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l'adopció de les mesures provisionals. Aquest acord d'iniciació pot ésser objecte del recurs que sigui procedent. Les mesures provisionals prèvies resten sense efecte si no s'obre l'expedient sancionador dins el dit termini, o si l'acord d'iniciació no conté cap pronunciament exprés respecte de les mesures esmentades. d) Les mesures provisionals prèvies poden ésser efectives mentre subsisteixin les raons que en van motivar l'adopció. e) En el cas que un ajuntament hagi assumit la competència atribuïda per l'article 11.1.e, l'òrgan de la Generalitat titular originari de la competència pot adoptar una mesura provisional prèvia si, donant‐se alguna de les circumstàncies establertes per l'article 62, l'ajuntament que exerceix la competència no dóna garanties immediates de l'adopció de la mesura provisional que correspongui. En aquests casos, l'òrgan de la Generalitat titular originari de la competència ha de tramitar el procediment sancionador subsegüent. Article 65 Mesures provisionals immediates 1. Els agents dels cossos i forces de seguretat poden adoptar les mesures provisionals immediates establertes per aquest article, en casos d'urgència absoluta, davant d'espectacles públics i d'activitats recreatives que comportin un risc immediat d'afectar greument la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els

699

Oposicions

ciutadans. Per a valorar la gravetat i la urgència de les circumstàncies que permeten adoptar aquestes mesures, els agents poden disposar de suport tècnic especialitzat immediat. 2. Si adopten mesures provisionals immediates, els agents de policia ho han de comunicar, dins les quaranta‐vuit hores següents, a l'òrgan competent per a adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents, el qual ha de confirmar‐les, modificar‐les o revocar‐les en el termini de cinc dies, a comptar des del primer dia hàbil següent al de la comunicació. L'incompliment d'aquests terminis comporta automàticament l'aixecament de les mesures provisionals immediates adoptades. 3. Si es donen les circumstàncies establertes per l'apartat 1, els agents de policia poden adoptar les mesures provisionals immediates següents:

Temari

a) La suspensió immediata de les activitats i el precinte dels establiments, de les instal∙lacions o dels instruments, en el cas que es puguin produir problemes greus de seguretat. b) El desallotjament dels establiments i els espais oberts al públic en el cas que, pel nombre d'assistents o per altres circumstàncies, es posi en perill greu, i d'una manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones, o en el cas que s'afecti greument la convivència entre els ciutadans. Aquesta mesura, si afecta establiments oberts al públic, o espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts autoritzats, comporta la prohibició que el públic hi entri fins a l'hora d'obertura del dia o de la sessió següent. c) Altres mesures concretes menys restrictives que les establertes per aquest article, que siguin proporcionades i adequades a les circumstàncies i que es considerin necessàries en cada situació per tal de garantir la seguretat de les persones i dels béns i la convivència entre els ciutadans. 4. Si l'òrgan competent per a sancionar ratifica les mesures provisionals immediates establertes per aquest article, el règim de confirmació, modificació o revocació posterior es regeix pel que disposa l'article 64.c, llevat que l'acord de ratificació es dicti en l'acord d'iniciació del procediment sancionador corresponent. 5. Els agents de l'autoritat poden adoptar la mesura de comissar o precintar els béns relacionats amb l'activitat o les entrades de la revenda o en venda ambulant, amb la finalitat de garantir l'efectivitat de les prohibicions i de les suspensions, d'evitar la continuïtat d'activitats il∙legals i la instrucció adequada d'eventuals procediments sancionadors. En aquests casos també s'aplica el que estableix l'apartat 2, pel que fa al manteniment o no de la mesura.

700

Disposicions addicionals

Oposicions

Primera Delegacions de competències vigents Les delegacions de les competències sancionadores de la Generalitat als ajuntaments emparades per la legislació aplicable fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei continuen vigents fins que l'ajuntament adopti l'acord corresponent a què fa referència l'article 11.1.e, que s'ha d'adoptar en el termini màxim de sis mesos a partir de l'entrada en vigor de la Llei. Si, un cop vençut aquest termini, no s'ha pres el dit acord, les delegacions efectuades a l'empara de la legislació aplicable fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei resten automàticament sense efecte. Segona

Temari

Règim especial del municipi de Barcelona 1. Correspon a l'Ajuntament de Barcelona la competència per a autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives en el municipi de Barcelona, d'acord amb l'article 71 de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que atribueix a l'Ajuntament la competència per a autoritzar la instal∙lació o l'obertura de tota mena d'establiments oberts al públic i d'activitats en aquesta ciutat. 2. Sens perjudici de les disposicions establertes per aquesta llei, continuen en vigor, íntegrament, la Llei 22/1998 i la Llei de l'Estat 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona. Tercera Establiments de règim especial No es poden sol∙licitar ni atorgar les llicències ni les autoritzacions establertes per l'article 39 per a establiments oberts al públic de règim especial fins que no hagin entrat en vigor les disposicions reglamentàries o de planificació que estableix el mateix article. Disposicions transitòries Primera Règim transitori dels expedients sancionadors Els expedients sancionadors oberts abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa vigent en el moment de l'obertura, llevat dels supòsits en què els preceptes d'aquesta llei siguin més favorables per als expedientats.

701

Segona

Oposicions

Règim transitori de les normes reglamentàries Fins que aquesta llei no es desenvolupi per mitjà dels reglaments corresponents, són aplicables les normes vigents en el moment que la Llei s'aprovi, sempre que no hi contravinguin. Tercera Estructures desmuntables

Temari

Mentre no es regulin les estructures desmuntables, d'acord amb el que estableix aquesta llei, per a posar‐les en funcionament cal presentar, davant l'ajuntament corresponent, les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i a les instal∙lacions, que els tècnics dels propietaris han d'efectuar en el lloc d'emplaçament. En aquestes certificacions s'ha de fer constar que el conjunt de les instal∙lacions funcionen correctament, i els tècnics municipals n'han de verificar la seguretat exterior i global. Quarta Règim transitori de les llicències i les autoritzacions Totes les sol∙licituds de llicències i d'autoritzacions presentades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol∙licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. Disposició derogatòria Resta derogada la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Disposicions finals Primera Desenvolupament reglamentari S'autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives per a dictar els reglaments que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta llei. Segona Actualització de sancions

702

Les quanties de les multes fixades per aquesta llei poden ésser revisades i actualitzades per disposició del Govern.

Oposicions

Tercera Desenvolupament reglamentari S'ha d'aprovar, per decret, un reglament de desenvolupament d'aquesta llei en el termini d'un any a comptar del dia que aquesta s'aprovi. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Temari

Palau de la Generalitat, 6 de juliol de 2009 José Montilla i Aguilera President de la Generalitat de Catalunya Joan Saura i Laporta Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

703

6.5. DECRET 112/2010, DE 31 D'AGOST, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT D'ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

Oposicions

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera Adaptació de les llicències

Temari

1. A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els ajuntaments han de revisar, en un termini màxim de 24 mesos, les llicències atorgades amb anterioritat pel que fa a la denominació de l'activitat o espectacle i adaptar‐les a les definicions que s'hi contenen. Els ajuntaments han de comunicar als corresponents serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, i a les persones titulars o organitzadores, les resolucions relatives a aquestes revisions. Qualsevol sol∙licitud o comunicació de modificació substancial de les condicions en què va ser atorgada la llicència o autorització comporta l'adequació de l'esmentada llicència o autorització de conformitat amb el que estableix aquest Reglament. La comunicació a l'ajuntament corresponent produeix efectes en el mateix moment de la seva presentació davant d'aquest. 2. Els establiments oberts al públic que disposin de llicència per a les activitats de bar musical, discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle no requereixen de la sol∙licitud i l'adaptació de la llicència en el cas que vulguin realitzar actuacions en directe d'acord amb el que estableix l'annex I, si bé ho han de comunicar a l'ajuntament corresponent per tal que aquesta activitat complementària consti a la llicència, i en el Registre d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores. Segona Adaptació dels establiments Els establiments i espais oberts al públic que estiguin autoritzats a l'entrada en vigor d'aquest Reglament poden seguir en funcionament, fins i tot si les instal∙lacions no compleixen algunes de les seves disposicions, sens perjudici de la necessitat de complir les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. No obstant això, han d'adequar‐se plenament als requisits i condicionaments d'aquest Reglament, sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Modificacions substancials de l'establiment.

704

Oposicions

b) Ampliació o modificació de les activitats recreatives o dels espectacles públics inclosos a la llicència o autorització, sempre que es requereixi un canvi en les seves instal∙lacions. c) Sol∙licitud de distintius de qualitat o de qualsevol altre ajut o benefici de l'Administració o contractació de qualsevol tipus de servei o activitat amb aquesta. Tercera Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives

Temari

El Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives creat a l'empara del Decret 200/1991, d'1 d'octubre, segueix vigent amb la composició que tingui a l'entrada en vigor d'aquest Reglament i ha d'exercir les funcions que l'article 17 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i aquest Reglament atribueixen al Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, mentre aquest no es constitueixi amb la composició que estableix l'article 26 d'aquest Reglament. Quarta Control d'aforaments Els establiments que tenen l'obligació de disposar de sistema automàtic de control d'aforaments disposen d'un termini de tres anys, a partir de la publicació de la regulació d'aquest sistema, per instal∙lar‐lo i posar‐lo en funcionament. La direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives els ha d'assessorar i donar suport en aquesta instal∙lació i posada en funcionament. Cinquena Prevencions acústiques especials Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a activitats musicals, que han de tenir instal∙lat un limitador de so amb registrador, per tal d'assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts, disposen d'un termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament per instal∙lar‐lo. Sisena Llicències en tramitació Totes les sol∙licituds de llicències i autoritzacions presentades abans de l'entrada en vigor d'aquest Reglament es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol∙licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns. En aquells supòsits en què la nova regulació estableixi el règim de comunicació prèvia, la persona interessada pot, amb anterioritat a la resolució, desistir de la seva sol∙licitud i optar per l'aplicació de la nova normativa.

705

Setena

Oposicions

Carnet de personal de control d'accés Les persones que disposin de l'habilitació de personal de control d'accés, mitjançant el carnet corresponent, disposen d'un termini màxim de 12 mesos per adaptar‐se a la nova regulació. Així mateix, les persones interessades que hagin sol∙licitat l'habilitació amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Reglament i que compleixin els requisits establerts per al personal de control d'accés han d'adaptar la sol∙licitud del carnet a la nova regulació. Vuitena Règim transitori en relació amb les entitats col∙laboradores de l'Administració

Temari

Les entitats col∙laboradores de l'Administració en matèria de medi ambient, d'activitats recreatives i les acreditades per actuar en l'àmbit de prevenció d'incendis poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquest Reglament atribueix a les entitats col∙laboradores de l'Administració en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, complint amb els requisits específics que s'hi determinen, fins que el departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives acrediti les pròpies. Novena Règim transitori respecte als horaris dels establiments públics on es realitzen activitats de naturalesa sexual L'horari d'aquests establiments que preveu el Decret 217/2002, d'1 d'agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, continua en vigor fins a la modificació de l'actual Ordre d'horaris, en la qual s'ha d'incloure l'horari d'aquests establiments. Desena Règim transitori de determinats establiments oberts al públics de nova regulació Mentre no es faci la regulació horària definitiva dels següents establiments oberts al públic, amb caràcter transitori l'horari de funcionament és: a) Restaurants musicals: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores. b) Sales de concert: obertura les 17 hores i tancament a les 4.30 hores. c) Sales de festes amb espectacle i concerts d'infància i joventut: obertura a les 11 hores i tancament a les 19 hores.

706

d) Discoteques de joventut: obertura a les 17 hores i tancament a les 22 hores.

Oposicions

e) Salons de banquets: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores. f) Establiments de règim especial: obertura a les 7 hores i tancament a les 14 hores. Els establiments dels apartats a), b) i e) podran perllongar l'horari de tancament per un període de 30 minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.

TÍTOL PRELIMINAR Article 1

Temari

Objecte Aquest Reglament té per objecte el desplegament reglamentari i l'aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. Article 2 Àmbit d'aplicació 1. Resten sotmesos a aquest Reglament els espectacles públics, les activitats recreatives, els establiments i els espais oberts al públic, inclosos en el catàleg que s'incorpora a l'annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l'establiment o de l'espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no i de llur caràcter esporàdic o habitual. 2. Es regeixen per la seva normativa específica: a) Les activitats de restauració. b) Les activitats esportives. c) Les activitats relacionades amb el joc i les apostes. d) Els espectacles amb ús d'animals. No obstant això, els és d'aplicació supletòria les previsions d'aquest Reglament. 3. Resten exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:

707

Oposicions

a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es realitzin en establiments i espais oberts al públic, sempre que per les seves característiques no comportin un risc per a la convivència ciutadana, per als drets de terceres persones o per a la integritat i seguretat de les persones i dels llocs on es realitzen. b) Les activitats dutes a terme en exercici dels drets fonamentals de reunió i de manifestació. c) Les actuacions amb ús de foc i material pirotècnic. Article 3 Definicions Als efectes d'aquest Reglament s'entén per:

Temari

Actuacions en directe: qualsevol tipus d'execució o manifestació artística realitzada en directe per artistes, intèrprets o actuants davant el públic congregat en un establiment o espai obert al públic. Ambientació musical: és la propagació o difusió de música a partir del senyal rebut per qualsevol mitjà de transmissió o reproduït des de qualsevol suport de gravació o produït en directe, sempre que no superi el nombre de decibels previst en la normativa sobre contaminació acústica i les ordenances locals. Entitat col∙laboradora de l'Administració: l'entitat pública o privada la qual l'Administració acredita i habilita per realitzar funcions de verificació, control o similars de la seva competència, després de comprovar que compleix els requeriments tècnics i organitzatius pertinents. Escenari: és l'espai habilitat per a la realització d'actuacions d'espectacles públics i d'activitats recreatives, amb una posició que permeti al públic una visibilitat adequada. Música de fons ambiental: és la propagació o difusió de música mitjançant elements electrònics de petit format, de baixa intensitat i potència, o en directe mitjançant la veu humana o instruments acústics sense altaveus ni amplificadors, en establiments que no tenen com a objecte principal l'ambientació musical, sempre que no se superi el nombre de decibels previstos en la normativa sobre contaminació acústica i les ordenances locals. Aquest tipus de música és la que es reprodueix en les activitats recreatives de restauració recollides a l'annex I d'aquest Reglament. Pista de ball: és l'espai especialment delimitat i destinat a ballar, desproveït d'obstacles constructius o de mobiliari i d'una dimensió suficient per poder realitzar l'activitat esmentada. Persona organitzadora o titular: qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, legalment constituïda, que habitualment o esporàdicament sigui responsable de promoure o organitzar espectacles públics o activitats recreatives, o sigui la persona

708

titular o explotadora de l'establiment o espai obert al públic on aquests es desenvolupen.

Oposicions

Pla d'autoprotecció: el document normalitzat confeccionat d'acord amb la normativa de protecció civil que preveu, per a un determinat establiment obert al públic o per a un determinat espectacle públic o activitat recreativa, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur propi funcionament i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar. Projecte tècnic: document tècnic, subscrit per una persona o persones legalment habilitades, que defineix de manera necessària i suficient la localització, les obres i les instal∙lacions i el medi afectables per a la implantació dels establiments oberts al públic.

Temari

Terrasses o vetlladors: són les zones delimitades a l'aire lliure, annexos o accessoris a determinats establiments d'espectacles i d'activitats recreatives on es duen a terme les mateixes activitats que a l'establiment del qual depenen. TÍTOL SEGON Requisits i obligacions que han de complir els establiments, els espectacles i les activitats recreatives Capítol primer D'ubicació i de construcció Secció primera De caràcter general Article 32 Informe urbanístic municipal 1. Els establiments i espais oberts al públic on es desenvolupen els espectacles públics i les activitats recreatives han de ser plenament compatibles amb l'ordenament urbanístic vigent de el indret on s'ubiquen. L'informe urbanístic municipal que acredita la plena compatibilitat amb l'ordenament urbanístic vigent s'ha de presentar exclusivament en aquells casos en què la sol∙licitud de la llicència o autorització es presenti davant l'Administració de la Generalitat. En els casos en què la llicència o la comunicació prèvia se substanciï davant l'ajuntament, és aquest qui d'ofici ha d'incorporar directament l'informe a la sol∙licitud presentada. En ambdós casos l'ajuntament ha d'emetre l'informe en el termini previst en la normativa d'urbanisme o, si no n'hi ha, en la normativa de procediment administratiu.

709

Oposicions

2. En els supòsits de sol∙licitud de llicència o autorització, si l'informe urbanístic municipal és desfavorable, l'administració competent ha de dictar una resolució denegatòria de la sol∙licitud. Article 33 Compatibilitat acústica 1. Els establiments, espectacles i activitats regulats per aquest Reglament han de ser compatibles amb les determinacions i condicionants que estableixin els mapes de capacitat acústica, els plans d'accions i els plans específics municipals de mesures per minimitzar l'impacte acústic i, en general, respectuosos amb la resta de normes i programes vigents per evitar o reduir la contaminació acústica.

Temari

2. Les persones que sol∙licitin les llicències i autoritzacions, o les comunicacions prèvies que les substitueixin, han de presentar un estudi d'impacte acústic de l'establiment, l'espectacle públic o l'activitat recreativa projectat, amb el contingut requerit per les ordenances, la normativa específica de protecció contra la contaminació acústica o aquella que la substitueixi. Article 34 Prevencions acústiques especials 1. Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a activitats musicals han de tenir instal∙lat un limitador de so amb registrador, per tal d'assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts a la normativa de contaminació acústica o a les ordenances municipals. 2. En aquells establiments o espais oberts al públic on es realitzin activitats o espectacles musicals i que en el seu interior es puguin superar els 90 dB (A), cal que a la seva entrada o entrades hi hagi un rètol o placa que adverteixi d'aquest fet, segons el que preveu aquest Reglament. Article 35 Suficiència dels accessos i dels serveis de mobilitat 1. Els establiments i espais oberts al públic on es realitzen els espectacles públics i les activitats recreatives regulats per aquest Reglament han d'elaborar, si s'escau, l'estudi que preveu la normativa sectorial de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, en els supòsits que estableixi aquesta o la normativa que la substitueixi. 2. Les persones que sol∙licitin llicència o autorització o que presentin la comunicació prèvia dels establiments, els espectacles públics o les activitats recreatives han d'incloure, si s'escau, en el projecte tècnic o en la memòria d'espectacle o d'activitat un apartat sobre mobilitat, amb el contingut que determini la normativa d'avaluació de la mobilitat generada.

710

Article 36

Oposicions

Requisits constructius 1. Els edificis i construccions destinats a establiments oberts al públic han de complir les prescripcions del Codi tècnic de l'edificació i de la seva normativa complementària i de desplegament i de les que les substitueixin. 2. Els establiments oberts al públic s'han d'adequar a les disposicions de la legislació sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Article 37 Prevenció i seguretat en cas d'incendi

Temari

1. Els establiments oberts al públic han de complir les condicions de prevenció i seguretat en cas d'incendi que determini la reglamentació específica d'aplicació. El titular d'aquests establiments ha disposar de les llicències d'obres i d'activitats, si s'escau, i de les actes o certificacions de comprovació, segons s'escaigui en aplicació de la normativa corresponent. 2. Amb la finalitat de garantir el manteniment de les condicions de seguretat, en cas d'incendi, de les persones ocupants durant el funcionament del local o establiment, aquest ha de complir les condicions següents: a) D'evacuació: Cal que totes les portes previstes per l'evacuació de les persones ocupants es trobin en correcte estat de funcionament. Sempre que es desenvolupi l'activitat, s'han de mantenir les vies d'evacuació accessibles, lliures d'obstacles i utilitzables fins a l'espai exterior segur. El sistema de tancament de les portes destinades a l'evacuació no pot actuar mentre hi hagi activitat en les zones a evacuar o, en cas contrari, aquestes s'han de poder obrir de manera fàcil i ràpida des del sentit de l'evacuació. b) De senyalització: Han de disposar dels senyals indicatius de direcció dels recorreguts d'evacuació. Aquests han de ser visibles des de tot punt ocupable pel públic i dels punts des dels quals no es percebin directament les sortides o els seus senyals indicatius. En els punts dels recorreguts d'evacuació en què hi hagi alternatives que puguin induir a error, cal disposar de senyals de manera que quedi clarament indicada l'alternativa correcta.

711

Els senyals s'han de trobar col∙locats de manera coherent segons la distribució de les persones ocupants.

Oposicions

Els mitjans manuals de protecció contra incendis han d'estar senyalitzats. Tots els senyals d'evacuació i de localització dels mitjans manuals de protecció contra incendis han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l'enllumenat normal. c) D'enllumenat d'emergència i de senyalització: L'enllumenat d'emergència ha de permetre, en cas de fallada de l'enllumenat general, l'evacuació segura i fàcil del públic fins a l'exterior.

Temari

Els llums d'emergència s'han de situar sobre les portes que condueixin a les sortides, en les escales, passadissos i vestíbuls previstos per a l'evacuació, com també en les dependències annexes a la sala. L'enllumenat d'emergència ha de ser de tal naturalesa que en cas de manca d'enllumenat ordinari de manera automàtica generi la llum suficient per a la sortida del públic, amb indicació dels recorreguts d'evacuació, i per a la visualització dels equips i sistemes manuals de protecció contra incendis. Els llums de senyalització s'han de situar sobre les portes que condueixin a les sortides, en les escales, passadissos i vestíbuls. L'enllumenat de senyalització ha de trobar‐se constantment encès durant el temps d'obertura de l'espectacle, establiment o activitat i fins que el local es trobi totalment buit de públic. L'enllumenat de senyalització ha de funcionar tant amb el subministrament ordinari com amb el que generi la font pròpia de l'enllumenat d'emergència. En cadascun dels graons del local s'han de trobar pilots de senyalització, connectats a l'enllumenat d'emergència, amb suficient intensitat per poder il∙luminar la seva petja, a raó d'un per cada metre lineal o fracció. d) Dels equips i sistemes de protecció contra incendis: Tots els equips i sistemes manuals de protecció contra incendis s'han de trobar perfectament visibles i accessibles. Article 38 Ocupació de la via pública Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les organitzadores d'espectacles i activitats recreatives han d'adoptar mesures per prevenir

712

aglomeracions de persones que ocupin la via pública amb motiu de l'accés o la sortida d'aquests. Amb aquesta finalitat:

Oposicions

a) Les taquilles de venda d'entrades han d'estar integrades en el recinte on es desenvolupa l'activitat recreativa o l'espectacle públic. b) El control d'entrada, si n'hi ha, s'ha de fer sense ocupar la via pública, de manera que les cues que pugui provocar no produeixin molèsties al trànsit ni als i les vianants. c) Les persones titulars d'establiments on es realitzen activitats recreatives musicals i els d'espectacles públics amb un aforament autoritzat superior a les 150 persones han d'adoptar les mesures adients per prevenir l'aglomeració de persones a la via pública. Secció segona De caràcter especial

Temari

Article 39 Condicions de les estructures no permanents desmuntables 1. Les estructures no permanents desmuntables destinades a la realització d'espectacles públics o d'activitats recreatives han de complir les condicions de seguretat i higiene necessàries per a les persones espectadores o usuàries, artistes i la resta de personal que executa l'espectacle públic o l'activitat recreativa. 2. Amb aquesta finalitat, les estructures no permanents desmuntables s'han d'adequar a les normes particulars que, si s'escau, disposin els reglaments especials i se'ls aplica la normativa que regula les instal∙lacions permanents no desmuntables, d'acord amb el que disposa l'article 41 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol. 3. En tot cas, no es pot atorgar llicència a les estructures no permanents desmuntables si no compten amb el control inicial favorable dels serveis tècnics municipals o d'una entitat col∙laboradora de l'Administració per al control d'establiments i espectacles que hagi inspeccionat el seu muntatge i comprovat el seu funcionament. 4. En el cas de les instal∙lacions de les fires d'atraccions, les persones responsables han de presentar al personal tècnic municipal o a l'entitat col∙laboradora de l'Administració que exerceixin el control inicial els manuals d'instruccions i les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i instal∙lacions efectuades en el lloc de l'emplaçament pel personal tècnic de les persones titulars d'aquestes atraccions, en les quals s'ha de fer constar que el conjunt de l'atracció funciona correctament. A més, el personal tècnic municipal o les entitats de control han de verificar la seguretat exterior i global d'aquestes instal∙lacions.

713

Article 40

Oposicions

Establiments d'activitats musicals 1. Els establiments oberts al públic destinats a activitats musicals no es poden instal∙lar: a) En soterranis d'edificis entre mitgeres que no compleixin les restriccions previstes al Codi tècnic de l'edificació. b) En contigüitat amb habitatges o amb solars qualificats per a l'ús residencial, llevat dels bars musicals i dels restaurants musicals, tret del que disposin els plans d'ordenació urbanística municipal.

Temari

c) En contigüitat a centres docents, equipaments sanitaris o assistencials o edificis seus d'institucions públiques, ni a solars destinats per l'ordenament urbanístic a aquests tipus d'equipaments. 2. Les prescripcions de contigüitat establertes a l'apartat anterior també s'apliquen als espectacles públics i les activitats recreatives extraordinàries quan els equipaments estan ocupats en el seu horari de serveis. Article 41 Establiments en els quals s'exerceixen activitats de naturalesa sexual 1. Els establiments oberts al públic, així com els seus reservats, en els quals es desenvolupen activitats de naturalesa sexual requereixen llicència municipal i estan sotmesos a les limitacions o condicions d'emplaçament i als altres requisits establerts en les ordenances municipals o en la normativa urbanística aplicable o, si no n'hi ha, els que determini l'ordenança municipal tipus. 2. L'accés als locals s'ha de fer directament des de la via pública, i l'accés als seus reservats s'ha de fer des de l'interior del local. 3. Aquests establiments, així com els seus reservats, a més de complir les condicions d'higiene i salubritat establertes a la normativa específica en matèria de salut, han de complir els requisits que estableixin les ordenances municipals, o, si no n'hi ha, els que determini l'ordenança municipal tipus. 4. Els reservats han de tenir una zona de vestuari i de descans per a les persones que exerceixen les activitats de naturalesa sexual. Aquesta zona no pot ser utilitzada per altres finalitats, com ara la pernoctació o habitatge d'aquestes persones. 5. En aquests locals s'ha de garantir a totes les persones usuàries l'obtenció de preservatius, degudament homologats i amb data de caducitat vigent, que es poden lliurar personalment o bé mitjançant màquines expenedores. En l'interior dels locals s'ha de fixar, en un lloc perfectament visible per a les persones usuàries, un rètol

714

advertint que l'ús de preservatiu és la mesura més eficaç per prevenir les malalties de transmissió sexual.

Oposicions

6. Està prohibida l'entrada de menors d'edat a aquests tipus de locals, i així s'ha de fer constar en cartells perfectament visibles des de l'exterior, amb les dimensions mínimes establertes per l'annex IV. La persona titular del local o la persona o persones que designi per controlar l'accés són responsables de fer complir aquesta prohibició i, per tant, per permetre l'entrada, poden requerir la documentació oficial d'identitat. 7. Les persones titulars dels establiments destinats a aquesta activitat han de complir la normativa de protecció de dades, i han de garantir la confidencialitat de les dades de caràcter personal de les persones que exerceixen activitats de naturalesa sexual, així com dels clients del local. Capítol segon

Temari

Mesures per a la protecció de la seguretat i la salut Article 42 Memòria de seguretat 1. Els establiments i espais oberts al públic on es realitzen les activitats recreatives musicals que tinguin un aforament autoritzat superior a les 150 persones i, en tot cas, els establiments de règim especial, independentment de quin sigui el seu aforament autoritzat, han de disposar d'una memòria de seguretat. Aquesta memòria ha de formar part de la documentació que cal presentar per obtenir una llicència o autorització i ha de ser aprovada en el mateix tràmit que aquestes, un cop adaptada, si s'escau, a l'informe vinculant de la policia de Catalunya competent. 2. La memòria de seguretat esmentada ha de: a) Avaluar els riscos que, per les seves característiques, presenta l'establiment, espectacle o activitat per a les persones que hi assisteixen, hi participen o s'hi relacionen directament per qualsevol altre concepte, i preveure les mesures que s'han d'adoptar per afrontar‐los i els altres dispositius de seguretat amb què ha de comptar. b) Disposar dels protocols d'intervenció que garanteixin la capacitat de reacció òptima dels vigilants de seguretat privada. c) Concretar els elements constructius i les instal∙lacions que compleixen funcions preventives. d) Establir els sistemes de comunicació ràpida i eficient amb la policia de Catalunya, per si cal demanar el seu auxili per afrontar problemes greus de seguretat i d'ordre públic.

715

e) Determinar els dispositius d'assistència sanitària de l'establiment.

Oposicions

Article 43 Necessitat de vigilants de seguretat privada 1. Les activitats recreatives musicals, els espectacles públics musicals i les activitats o els espectacles musicals de caràcter extraordinari han de disposar durant tot el seu horari de funcionament: D'una persona vigilant de seguretat privada a partir de 500 persones d'aforament autoritzat. De dues persones vigilants de seguretat privada a partir de 1.000 persones d'aforament autoritzat.

Temari

I, en endavant, d'una persona vigilant de seguretat privada més per cada 1.000 persones d'aforament autoritzat. 2. Els establiments on s'exerceixen activitats de naturalesa sexual han de disposar durant tot el seu horari de funcionament, com a mínim, d'una persona vigilant de seguretat privada. A partir de 50 persones d'aforament autoritzat han de disposar d'una persona vigilant més i, en endavant, una més per cada fracció de 50 persones més. 3. A les zones determinades, tancades i delimitades en què es concentrin diversos locals que, pel seu aforament, no tenen l'obligació de disposar d'un o d'una vigilant de seguretat privada s'aplica, a aquests efectes, l'escalat de l'apartat anterior sobre el nombre total d'aforament autoritzat que resulti de la suma dels aforaments dels diversos locals. 4. La persona titular de la direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives de l'àmbit territorial on s'ubiqui el local, amb l'informe previ favorable dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, i a sol∙licitud de les persones titulars o de les persones organitzadores interessades, pot reduir el nombre de vigilants de seguretat privada o eximir de l'obligació de disposar‐ne quan la ubicació del local, les seves característiques, la naturalesa de l'activitat o altres circumstàncies, degudament acreditades a la memòria de seguretat, així ho permetin. Aquesta reducció o exempció és revocable quan deixin de concórrer les circumstàncies que la van justificar o si l'establiment incompleix la normativa o la resolució de reducció. 5. Estan exempts d'adoptar les mesures de seguretat regulades per aquest article els espectacles públics i les activitats recreatives organitzats per un ens local, sempre que la seguretat de les persones usuàries quedi garantida degudament per la policia

716

municipal, policia local o guàrdia urbana, i així ho acrediti la memòria de seguretat respectiva.

Oposicions

6. La persona titular de la direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives de l'àmbit territorial on s'ubiqui el local pot acordar, a proposta de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra o de l'ajuntament, i escoltats ambdós, augmentar el nombre de vigilants de seguretat privada que resulta de l'apartat primer d'aquest article, quan la ubicació del local, les seves característiques, l'aforament autoritzat, la naturalesa de l'activitat i altres circumstàncies que es produeixin així ho aconsellin.

Temari

7 La direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles i d'activitats recreatives pot acordar, a proposta de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra o de l'ajuntament, i escoltats ambdós, la necessitat que determinats espectacles públics o activitats recreatives, no inclosos a l'article anterior, disposin de vigilants de seguretat privada si la ubicació de l'establiment, les seves característiques i la naturalesa de l'activitat o de l'espectacle que s'hi desenvolupa o qualsevol altra circumstància ho fan necessari per garantir la seguretat del públic assistent. Article 44 Funcions i requisits dels vigilants de seguretat privada 1. Les funcions dels vigilants de seguretat privada i els requisits que han de complir les persones que les desenvolupen són els propis d'aquests serveis, en els termes establerts per la seva normativa específica. 2. Les persones titulars dels establiments o organitzadores dels espectacles públics i les activitats recreatives a què fa referència l'apartat 1 de l'article anterior han de contractar els serveis dels vigilants de seguretat privada amb una empresa degudament inscrita i autoritzada d'acord amb els requisits establerts a la seva normativa específica. 3. El personal de l'establiment, inclòs el de control d'accés, no pot assumir les funcions pròpies del vigilant de seguretat privada. Quan durant el desenvolupament d'una activitat o d'un espectacle es produeixin alteracions de l'ordre, el personal de l'establiment ha de comunicar‐ho immediatament als vigilants de seguretat privada, per tal que aquests exerceixin les funcions que els són pròpies, sense perjudici, quan la urgència ho requereixi, de les actuacions necessàries que el personal de l'establiment pugui dur a terme a fi de vetllar per la integritat física de les persones. Article 45 Prevenció de conductes incíviques a l'exterior dels establiments i dels espais oberts al públic

717

Oposicions

Amb la finalitat de contribuir a evitar que es produeixin conductes incíviques a l'exterior dels establiments on es desenvolupen espectacles públics i activitats recreatives, les persones titulars, organitzadores o el seu personal han de: a) Impedir que el públic i altres persones usuàries surtin amb begudes dels establiments, de les activitats recreatives o dels espectacles respectius. b) Informar la policia de Catalunya competent de qualsevol indici de conducta incívica a l'exterior i en la proximitat dels seus establiments i dels espais on se celebren els espectacles públics o les activitats recreatives. Article 46 Pla d'autoprotecció

Temari

1. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat igual o superior a les 2.000 persones han de disposar d'un pla d'autoprotecció elaborat d'acord amb el que estableix el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció. També n'han de disposar els espectacles públics i les activitats recreatives realitzats a l'aire lliure en espais no tancats amb un aforament autoritzat superior a les 15.000 persones. Els espectacles públics i les activitats recreatives a l'aire lliure en espais tancats també n'han de disposar en el cas que l'aforament autoritzat sigui superior a les 5.000 persones. 2. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat comprès entre 500 i 2.000 persones han de fer un pla d'autoprotecció, el contingut mínim del qual és el previst a la normativa específica abans esmentada reguladora dels plans d'autoprotecció També n'han de disposar els espectacles públics i les activitats recreatives realitzats a l'aire lliure en espais no tancats amb un nombre d'assistents previst superior a les 1.000 persones i inferior a les 15.000 persones. Els espectacles públics i activitats recreatives a l'aire lliure en espais tancats també n'han de disposar en el cas que l'aforament autoritzat sigui igual o superior a 500 persones i inferior a 5.000 persones. 3. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat inferior a 500 persones han de fer un pla d'autoprotecció d'acord amb el que disposa la normativa vigent sobre riscos laborals. 4. En cas de produir‐se una emergència en l'àmbit de la protecció civil, les tasques d'autoprotecció interior, evacuació i seguretat, d'acord amb les previsions del pla d'autoprotecció, han de ser assumides per la persona titular o organitzadora o pel personal mateix del local. 5. Els plans d'autoprotecció han de ser redactats per una persona tècnica competent i han de ser signats per aquesta persona i pel titular o la persona organitzadora. Aquests formen part de la documentació que cal presentar per obtenir llicència o autorització, i són aprovats en el mateix tràmit que aquestes, un cop adaptats, a l'informe vinculant dels serveis de protecció civil, d'acord amb el que preveu la normativa d'aplicació. Els

718

plans d'autoprotecció s'han d'actualitzar en els terminis previstos en la normativa específica i així ho han de reflectir els controls de funcionament regulats per aquesta.

Oposicions

Article 47 Condicions d'higiene i salubritat 1. Els establiments oberts al públic han de disposar de serveis amb la proporció mínima de lavabos i cabines de vàter següent: Fins a 50 persones d'aforament autoritzat: 1 lavabo i 2 cabines. Entre 51 i 150 persones d'aforament autoritzat: 2 lavabos i 4 cabines. Entre 151 i 300 persones d'aforament autoritzat: 2 lavabos i 6 cabines.

Temari

Entre 301 i 500 persones d'aforament autoritzat: 4 lavabos i 8 cabines. Més de 500 persones d'aforament autoritzat: 4 lavabos i 12 cabines, i el mateix per a cada fracció de 500 persones més d'aforament autoritzat. 2. Els serveis s'han d'instal∙lar diferenciats entre homes i dones i han de complir els requisits següents: han d'estar allunyats i separats de la sala, ventilats i ben il∙luminats; han de disposar de llums de senyalització i d'emergència, i les parets han de tenir un mínim de dos metres des del sòl de material impermeable. En tot cas, han de respectar els requeriments de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. 3. En el cas d'espectacles o d'activitats recreatives que se celebren a fora d'establiments dotats d'aquests equipaments, s'han d'instal∙lar cabines dotades de vàter i lavabo, en una proporció mínima d'una cabina per a cada 150 persones, i una més per cada 150 persones d'aforament autoritzat. S'ha d'acreditar documentalment la instal∙lació dels equipaments esmentats. Article 48 Dispositius d'assistència sanitària 1. Els establiments d'espectacles musicals i les activitats recreatives musicals a partir de 1.000 persones d'aforament autoritzat i els establiments de règim especial amb qualsevol aforament autoritzat han de disposar d'una infermeria amb instal∙lacions, materials i equips adequats per prestar els primers auxilis en cas d'accident, malaltia o crisi sobtada. La infermeria pot ser substituïda per una farmaciola i la presència de vehicles medicalitzats mentre l'establiment estigui obert al públic o l'activitat recreativa s'estigui duent a terme. La llicència o autorització pot establir la necessitat de dotacions mínimes específiques per a determinats establiments, espectacles o activitats.

719

Oposicions

2. La resta d'establiments oberts al públic previstos en el catàleg, amb un aforament inferior a l'establert a l'apartat 1, han de disposar d'una farmaciola amb els materials i els equips adequats per facilitar primeres cures en cas d'accident, malaltia o crisi sobtada. Article 49 Consumició de begudes i aliments 1. Les persones titulars d'establiments públics o les persones organitzadores d'espectacles públics i activitats musicals i d'exhibició tenen dret a explotar la comercialització de begudes i aliments en el respectiu establiment, espectacle o activitat. En tot cas, han d'adoptar les mesures necessàries per assegurar que la comercialització, el lliurament i el consum d'aliments i begudes es facin sense perjudicar el gaudi de l'espectacle o de l'activitat.

Temari

2. Les persones titulars o les persones organitzadores, mitjançant l'exercici del dret d'admissió, d'acord amb les prescripcions d'aquest Reglament, poden prohibir al públic que introdueixi aliments o begudes adquirits fora dels respectius establiments o espais oberts al públic. Capítol tercer Accés i admissió Secció primera Dret d'admissió i limitacions d'accés Article 50 Dret d'admissió 1. El dret d'admissió és la facultat que tenen les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d'espectacles públics i d'activitats recreatives previstos a l'annex I de determinar les condicions d'accés, dins els límits establerts per l'article 5.1.c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, per aquest Reglament i per la resta de normativa que sigui d'aplicació. 2. L'exercici del dret d'admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries dels establiments i dels espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d'accés com a la permanència en els establiments i a l'ús i gaudi dels serveis que s'hi presten.

720

Article 51

Oposicions

Condicions d'accés 1. Les condicions d'accés sobre les quals es pot basar l'exercici del dret d'admissió han de ser concretes i objectives i en cap cas no poden ser arbitràries ni improcedents, ni basar‐se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores. Tampoc poden ser contràries als costums vigents a la societat. Aquestes condicions s'han de fer constar en un rètol amb les característiques que es determinen a l'annex IV d'aquest Reglament.

Temari

2. La persona titular de l'establiment obert al públic o la persona organitzadora de l'espectacle públic o de l'activitat recreativa ha de trametre una còpia del rètol indicat a l'apartat anterior al servei territorial competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives corresponent, el qual li pot requerir la modificació del rètol si considera que no compleix els límits i requisits legalment establerts. En aquest cas, la persona titular o la persona organitzadora ha de comunicar de nou el rètol a l'administració competent un cop l'hagi corregit. El full on consten les condicions d'accés, en virtut de les quals es pot exercir el dret d'admissió, ha d'estar degudament segellat per l'Administració i ha de romandre obligatòriament a l'establiment o lloc on es desenvolupi l'espectacle públic o l'activitat recreativa. El rètol on consten les condicions ha d'estar col∙locat en un lloc visible a la zona d'accés de l'establiment. 3. Qualsevol modificació de les condicions del dret d'admissió s'ha de tramitar de conformitat amb el mateix procediment regulat pels apartats anteriors. Article 52 Limitacions generals d'accés 1. Les persones titulars dels establiments oberts al públic, les organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives, o els responsables designats per aquestes, resten obligades a impedir‐hi l'accés a: a) Les persones que vulguin accedir‐hi un cop superat l'aforament màxim autoritzat establert a la llicència. b) Les persones que manifestin actituds violentes o que incitin públicament a l'odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal, i, en especial, a les que es comportin de manera agressiva o provoquin aldarulls a l'exterior o a l'entrada, a les que portin armes o objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals i a les que portin robes, objectes o símbols que incitin a la violència o suposin apologia d'activitats contràries als drets fonamentals reconeguts a la Constitució. c) Les persones que mostrin símptomes d'embriaguesa o que estiguin consumint drogues o substàncies estupefaents o mostrin símptomes d'haver‐ne consumit.

721

d) Les persones que no compleixin les condicions d'edat mínima requerida, d'acord amb el que preveu l'article següent.

Oposicions

2. Si alguna persona es troba dins de l'establiment obert al públic o al lloc on es realitza l'espectacle públic o l'activitat recreativa en les condicions a què es refereixen els paràgrafs anteriors d'aquest article, la persona titular, organitzadora o responsable ha d'expulsar‐la, per a la qual cosa pot requerir l'assistència de la policia de Catalunya. Article 53 Limitacions d'accés per a les persones menors d'edat 1. Les persones menors d'edat tenen prohibit d'entrar als establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives següents:

Temari

a) En els establiments de jocs i apostes, d'acord amb el previst per la seva normativa específica. b) en què es realitzen activitats de naturalesa sexual. 2. Les persones menors de 16 anys tenen prohibida l'entrada a les discoteques, sales de festa, sales de ball, bars musicals, sales de concert, cafès concert i cafès teatre, excepte quan es realitzin actuacions en directe i vagin acompanyades de progenitors o tutors. En aquest cas, en acabar l'actuació les persones menors d'edat no poden romandre a l'establiment. Les persones menors de 18 anys tenen prohibida l'entrada als establiments de règim especial. Les persones menors de 14 anys tenen prohibida l'entrada a les discoteques de joventut. Queden exclosos d'aquesta prohibició els restaurants musicals i les sales festes amb espectacle i concerts d'infància i joventut. 3. En els espectacles públics i activitats recreatives on estigui permesa l'entrada de menors d'edat s'ha de complir en tot cas la normativa que imposa determinades restriccions per a la seva protecció, i en tot cas les normes següents: Les relatives a la protecció de la salut. Les relatives a la prohibició d'ús de màquines recreatives amb premi o d'atzar. Les relatives a les limitacions d'horaris que afecten les persones menors d'edat. Les relatives a la protecció de la infància i la joventut.

722

Article 54

Oposicions

Efectes 1. En l'exercici del dret d'admissió no s'ha de permetre l'accés a l'establiment de les persones que no compleixin les condicions establertes en el rètol, i s'ha d'impedir l'accés de les persones que es trobin en alguna de les situacions previstes pels articles anteriors. 2. Les persones consumidores o usuàries que considerin que l'exercici del dret d'admissió o les condicions d'accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa determinats, no són conformes al que preveu aquest Reglament, poden formular denúncia davant l'administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent. Article 55

Temari

Responsables L'exercici del dret d'admissió és responsabilitat de les persones titulars de l'establiment o espai obert al públic o de les persones organitzadores de l'espectacle públic o activitat recreativa, que el poden exercir directament o mitjançant el personal que designin a aquests efectes, que actua a les seves ordres. En els establiments, espectacles o activitats que, segons els articles següents, tenen l'obligació de disposar de personal de control d'accés, aquest és responsable de l'exercici del dret d'admissió, sense perjudici de la responsabilitat de la persona titular de l'establiment o organitzadora de l'espectacle públic o de l'activitat recreativa. Secció segona Personal de control d'accés Article 56 Definició i dependència 1. S'entén per personal de control d'accés la persona o persones que exerceixen les funcions d'admissió i control d'accés del públic a l'interior de determinats establiments o espais oberts al públic d'espectacles públics o activitats recreatives, i que es troben sota la dependència contractual de la persona titular o organitzadora d'aquestes activitats. 2. La dependència i responsabilitat del personal de control d'accés amb la persona titular o l'organitzadora de les citades activitats hi és durant tot el desenvolupament de l'espectacle públic o activitat recreativa, amb independència de les relacions contractuals que el personal de control d'accés pugui tenir amb aquelles persones, ja sigui perquè s'hagin contractat directament o per mitjà d'una empresa proveïdora d'aquests serveis.

723

Article 57

Oposicions

Obligació de disposar de personal de control d'accés Tenen l'obligació de disposar de personal de control d'accés amb les funcions i requisits regulats en aquesta secció els establiments i espais oberts al públic, espectacles i activitats recreatives següents: a) Establiments públics on es realitzen espectacles musicals, a partir de 150 persones d'aforament autoritzat. b) Establiments públics on es realitzen activitats recreatives musicals, a partir de 150 persones d'aforament autoritzat. c) Establiments oberts al públic de règim especial, independentment del seu aforament autoritzat.

Temari

d) Espectacles públics i activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari, a partir de 150 persones d'aforament autoritzat. Article 58 Nombre Els establiments oberts al públic i els espectacles i les activitats recreatives indicats als apartats a), b) i d) de l'article anterior han de comptar amb els següents efectius de personal de control d'accés: a) Entre 150 i 500 persones d'aforament màxim autoritzat: 2 persones, com a mínim. b) Entre 501 i 1.000 persones d'aforament màxim autoritzat: 3 persones, com a mínim. c) A partir de 1.001 persones d'aforament màxim autoritzat: 4 persones, com a mínim, i 1 més per cada 1.000 persones més d'aforament autoritzat. Article 59 Identificació del personal 1. El personal de control d'accés ha d'estar identificat portant de manera visible un distintiu amb la llegenda “Personal de control d'accés” en el qual han de constar les dades que s'especifiquen a l'article relatiu a l'habilitació. 2. Durant les inspeccions, el personal de control ha de mostrar el carnet quan li sigui requerit.

724

Article 60

Oposicions

Funcions 1. Les funcions específiques del personal de control d'accés són les següents: a) No permetre l'accés a les persones que no compleixin les condicions establertes per la persona titular de l'establiment o la persona organitzadora, en exercici del dret d'admissió. b) Impedir l'accés a l'interior del local a les persones que es troben en algun dels supòsits de limitació general d'accés. c) Fer complir la normativa sobre limitació de l'entrada de les persones menors i, a aquests efectes, comprovar l'edat de les persones que hi pretenguin accedir, mitjançant l'exhibició dels documents oficials d'identitat.

Temari

d) Controlar que en cap moment l'afluència de públic superi l'aforament màxim autoritzat i, en conseqüència, no permetre l'entrada de més públic. e) Prohibir l'accés del públic a partir de l'hora límit de tancament o, si s'escau, un cop iniciat l'espectacle o activitat, d'acord amb les seves condicions específiques. f) Informar immediatament els vigilants de seguretat privada de les alteracions de l'ordre que es produeixin en els accessos, sense perjudici de les actuacions que puguin dur a terme per vetllar per la integritat física de les persones i els béns, quan la urgència ho requereixi. Si no hi ha vigilants de seguretat privada, han d'informar directament la policia de Catalunya d'aquestes alteracions. g) En cas necessari, auxiliar les persones que requereixin assistència sanitària i trucar al telèfon d'emergències corresponent. h) Permetre i facilitar les inspeccions o els controls reglamentaris a les persones que realitzin aquestes funcions. 2. En cap cas el personal de control d'accés pot assumir o exercir les funcions pròpies dels vigilants de seguretat privada. Article 61 Requisits Les persones que vulguin obtenir l'habilitació per exercir les funcions de personal de control d'accés han de superar les proves de selecció que convoqui la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives. Per poder participar‐hi, les persones aspirants han de complir els requisits següents, que han d'acreditar de conformitat amb el que prevegin les convocatòries corresponents:

725

a) Ser major d'edat.

Oposicions

b) Tenir la ciutadania espanyola o d'algun dels països que integren la Unió Europea o estar en possessió del permís de residència i de treball. c) No haver estat condemnat per delictes contra les persones, el patrimoni o la salut pública o justificar que els antecedents dels delictes comesos han estat cancel∙lats. d) Tenir coneixements mínims de les llengües oficials a Catalunya, a fi de poder atendre el públic que se'ls adreci en qualsevol de les dues. e) Haver realitzat el curs de formació impartit pel centre de formació degudament habilitat. Article 62

Temari

Proves 1. Per obtenir l'habilitació de personal de control d'accés les persones interessades han de: a) Haver realitzat els cursos de formació segons el temari i amb la durada prevista a l'annex V. Aquests cursos poden ser impartits per qualsevol centre de formació interessat que així ho comuniqui a la direcció general competent en matèria d'espectacles i activitats recreatives. En la comunicació s'ha d'acreditar que el centre està degudament habilitat per les autoritats competents de l'Administració de la Generalitat, i acreditar els requisits que estableix l'esmentat annex V, punt 1. b) Superar les proves de selecció que realitza la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, les quals han de tractar sobre els mòduls de coneixements i de caràcter pràctic que es determinen a l'annex V esmentat. 2. Per participar en la prova de selecció les persones aspirants s'han d'inscriure a la convocatòria corresponent, tot adjuntant la documentació següent: a) Còpia del carnet d'identitat, passaport, permís de residència i treball, en el cas de les persones estrangeres. b) Certificat d'antecedents penals. c) Dues fotografies mida carnet d'identitat. d) Certificat emès pel centre de formació corresponent que acrediti la seva assistència efectiva a, com a mínim, el 90% de la durada dels cursos de formació previstos per l'apartat 1.a).

726

Article 63

Oposicions

Habilitació 1. La direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives atorga la corresponent habilitació a les persones aspirants que superin les proves previstes per l'article anterior mitjançant el lliurament d'un carnet i distintiu professionals. 2. En el carnet i distintiu professionals del personal de control d'accés hi ha de constar, com a mínim: una fotografia, nom i cognoms, número de carnet, data d'expedició i data de caducitat.

Temari

3. El carnet i distintiu professionals tenen una vigència de quatre anys. La caducitat del carnet i distintiu professionals comporta la inhabilitació del seu titular per poder desenvolupar les funcions de personal de control d'accés, i no poden contractar‐se a aquests efectes, ni prestar aquestes funcions, mentre no es faci efectiva la renovació corresponent. Article 64 Renovació del carnet i distintiu 1. La renovació del carnet i distintiu professionals del personal de control d'accés ha de ser sol∙licitada per la persona interessada a la direcció general o als serveis territorials competents en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, amb una antelació mínima de dos mesos a la seva caducitat. 2. La sol∙licitud de renovació s'ha d'acompanyar del certificat d'antecedents penals, dues fotografies actuals i les dades personals actualitzades. 3. En el termini màxim de dos mesos d'haver sol∙licitat la renovació, la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives ha d'atorgar la renovació de l'habilitació, mitjançant un nou carnet i distintiu professionals, amb els termes establerts a l'article anterior. Article 65 Revocació de l'habilitació 1. La direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, prèvia audiència de la persona interessada, ha de revocar l'habilitació per exercir les funcions de control d'accés quan es donin les causes següents: a) Haver superat en un any el període de vigència del carnet sense haver demanat la seva renovació.

727

b) Haver estat condemnat per algun dels delictes previstos en el Codi penal contra les persones, el patrimoni o la salut pública.

Oposicions

c) Haver estat sancionat administrativament per resolució ferma, per la comissió de dues o més faltes de caràcter greu o molt greu, durant el període d'un any, en relació amb l'exercici de les funcions que els són pròpies. 2. La resolució de revocació de l'habilitació per exercir les funcions de control d'accés comporta la retirada del carnet i distintiu professionals, amb la corresponent privació per exercir les funcions pròpies de personal de control d'accés. Contra aquesta resolució de revocació es pot interposar recurs d'alçada davant la persona titular del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives.

Temari

3. Notificada la resolució de revocació, la persona interessada ha de presentar el seu carnet i distintiu professionals davant la direcció general o els serveis territorials competents en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, en el termini de deu dies hàbils a comptar de la citada notificació. 4. Pel que fa al supòsit establert a l'apartat 1.b) d'aquest article, la persona interessada pot sol∙licitar, de conformitat amb el procediment regulat per l'article anterior, la renovació del carnet i distintiu professionals un cop hagin estat cancel∙lats els antecedents dels delictes comesos que van motivar la revocació. 5. Pel que fa als supòsits establerts als apartats 1.a) i c) d'aquest article, la persona interessada pot sol∙licitar un nou carnet i distintiu professionals, transcorregut un any des d'haver fet efectiva la revocació. Secció tercera Mesures per al control de l'aforament Article 66 Determinació i informació de l'aforament 1. Tot establiment d'espectacles públics o d'activitats recreatives ha de tenir determinat el seu aforament màxim autoritzat o nombre de persones que es poden trobar simultàniament al seu interior. L'aforament màxim autoritzat s'ha de proposar en la sol∙licitud de llicència o autorització o en el projecte tècnic o memòria en el supòsit de la comunicació prèvia i s'ha de determinar per la corresponent llicència o autorització o valorar a la comunicació prèvia, tenint en compte la superfície del local, el seu equipament, les vies d'evacuació i les característiques de les activitats que està previst realitzar‐hi, d'acord amb la normativa tècnica vigent. 2. En els establiments d'espectacles públics i activitats recreatives s'ha d'informar, mitjançant cartells fàcilment visibles a totes les seves entrades, de l'aforament màxim autoritzat per la seva llicència o autorització o valorat a la comunicació prèvia.

728

Article 67

Oposicions

Control d'aforament 1. La persona organitzadora o titular d'un establiment obert al públic, o organitzadora d'un espectacle públic o activitat recreativa, ha de designar un o una responsable del control de l'aforament respectiu, que ha d'evitar que en cap moment l'afluència de públic superi l'aforament màxim autoritzat, i que ha d'estar en condicions de proporcionar en qualsevol moment informació als i a les agents de la policia de Catalunya sobre el nombre de persones que es troben a l'establiment, espectacle o activitat recreativa. 2. El control de l'aforament es realitza: a) En els casos previstos per l'article següent, mitjançant el sistema automàtic de control d'aforament autoritzat.

Temari

b) En la resta de casos, mitjançant l'observació visual del responsable, amb la col∙laboració, si s'escau, del personal les funcions del qual li permetin realitzar aquesta tasca de la manera més eficaç. Article 68 Obligació de comptar amb sistema automàtic de control d'aforament Tenen l'obligació de disposar d'un sistema automàtic de control d'aforament: a) Els establiments d'espectacles musicals o d'activitats recreatives musicals a partir de 151 persones d'aforament autoritzat. b) Els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari regulats per l'article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que se celebren en un establiment tancat i cobert, a partir de 151 persones d'aforament autoritzat. c) Els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari regulats per l'article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que se celebren en un recinte a l'aire lliure, a partir de 1.000 persones d'aforament autoritzat. d) Els establiments de règim especial, independentment del seu aforament. Article 69 El sistema automàtic de control d'aforament 1. En els establiments indicats a l'article anterior, amb aforaments autoritzats a partir de 151 persones, s'hi ha d'instal∙lar un sistema d'enregistrament d'imatges que enregistri de manera continuada, des de l'obertura del local fins al seu tancament, cadascuna de les entrades i sortides d'aquest, amb les dades del dia i l'hora. Les

729

imatges s'han de guardar durant un període de tres mesos, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

Oposicions

Aquests establiments també poden instal∙lar els sistemes de control d'aforament previstos a l'annex III. 2. Els establiments amb aforament autoritzat a partir de 501 persones han de comptar amb els sistemes de control d'aforament que preveu l'annex III. 3. S'ha de determinar per la persona titular del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives el sistema automàtic de control d'aforament, de conformitat amb la normativa de control metrològic que sigui d'aplicació i amb les homologacions corresponents. El sistema s'ha de composar dels elements i oferir les prestacions previstos a l'annex III.

Temari

4. La instal∙lació d'aquests tipus de sistemes s'ha de fer per una empresa autoritzada seguint totes les indicacions de la part fabricant i els requeriments que s'estableixen a l'annex III d'aquest Reglament. A més, en finalitzar la instal∙lació s'ha d'emplenar un butlletí d'instal∙lació que així ho certifiqui. Aquest butlletí s'ha d'emplenar i signar pel responsable de l'empresa instal∙ladora i ha de complir un protocol definit des del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives. 5. De manera esporàdica, es poden realitzar inspeccions d'aforament per les autoritats competents per verificar que no se superen els aforaments màxims autoritzats en un local. En el cas de locals amb aforaments autoritzats a partir de 151 persones, l'agent de l'autoritat ha de connectar el seu propi dispositiu al sistema de comptatge de persones i verificar si hi ha hagut o no un excés d'aforament. Capítol quart Horaris Article 70 Determinació dels horaris 1. Els horaris d'obertura i de tancament dels establiments oberts al públic i dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de ser determinats per una ordre de la persona titular del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, de conformitat amb allò que estableix l'article 20 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol. 2. En el cas d'aquells establiments oberts al públic que, sobre la base d'acumular llicències compatibles per a diversos tipus d'espectacles i activitats recreatives, poden romandre oberts de manera ininterrompuda, han d'assegurar que, en tot cas i com a mínim, tancaran dues hores de cada 24, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació de l'establiment. Aquestes dues hores s'han de determinar expressament a la llicència, autorització o comunicació prèvia.

730

3. Els horaris de cada establiment obert al públic han de figurar a la placa o rètol identificatiu corresponent.

Oposicions

4. Els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives en cada moment del dia poden desenvolupar les activitats adequades a la franja horària de què es tracti, segons la normativa d'horaris. 5. En el cas de les terrasses i vetlladors l'horari és el que determini la normativa d'horaris corresponent o a les ordenances municipals, amb prevalença del que sigui més restrictiu. Article 71 Aplicació de l'horari de tancament

Temari

A partir de l'hora límit de tancament no es pot permetre l'accés de cap persona usuària o consumidora, no es pot servir cap consumició, ha de deixar de funcionar la música, han de cessar totes les activitats recreatives o d'espectacle públic que s'estiguin realitzant, s'ha d'encendre tot l'enllumenat interior i s'ha d'informar el públic que ha arribat l'hora de tancament i que disposen d'un màxim de 30 minuts per sortir, si l'aforament màxim autoritzat és de fins a 500 persones, o de 45 minuts, si l'aforament màxim autoritzat és de més de 500 persones. Un cop transcorregut aquest període, el personal del titular de l'establiment o de la persona organitzadora de l'espectacle públic o activitat recreativa ha de demanar que surti de l'establiment el públic que resti a l'interior. Capítol cinquè Informació i documentació Article 72 Plaques o rètols normalitzats 1. Els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives han de disposar dels rètols o de les plaques normalitzades següents, sens perjudici dels altres que estableixi la normativa específica vigent: a) D'identificació i d'informació, col∙locats a l'exterior del local o del recinte on aquests es realitzen, en un lloc visible per a tothom proper a l'entrada principal, que ha de contenir les dades següents: denominació de l'establiment; espectacles o activitats recollides a la llicència, autorització o comunicació prèvia; horari d'obertura i de tancament al públic, i aforament autoritzat del local. b) D'informació de l'exercici del dret d'admissió i de les condicions objectives d'accés, en el cas dels establiments i espais oberts al públic que vulguin exercir el dret d'admissió.

731

c) D'informació amb l'avís sobre els nivells sonors a l'interior del local d'acord amb la normativa aplicable.

Oposicions

d) D'informació del control d'aforament autoritzat, i de l'ús de càmeres de seguretat, si s'escau. e) De disposició al servei del públic assistent de fulls de denúncia/reclamació. f) De prohibició d'entrada de menors, quan escaigui. Així mateix, han de disposar de les plaques o rètols normalitzats previstos per la normativa en matèria de salut, pel que fa a la venda i consum de tabac i begudes alcohòliques.

Temari

2. Les plaques o rètols normalitzats previstos pels paràgrafs anteriors s'han de redactar, d'acord amb la normativa de política lingüística, en tot cas en català, sense perjudici que el titular en vulgui disposar també de redactades en altres llengües, i s'han de confeccionar i col∙locar de conformitat amb els criteris que estableix l'annex IV d'aquest Reglament, tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria. Article 73 Documentació Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d'espectacles públics o d'activitats recreatives han de tenir a l'establiment o en el lloc de la seva realització la documentació següent, que els pot ser requerida pels agents de la policia de Catalunya o pel personal de control i inspecció: a) La llicència, l'autorització o la comunicació prèvia davant l'Administració, aquesta darrera acompanyada del projecte tècnic o de la memòria de l'establiment, l'espectacle o l'activitat. b) L'acta de control inicial i les actes de control periòdic. c) Els fulls de reclamació/denúncia a disposició del públic i els diligenciats per persones afectades. d) La documentació que acrediti la contractació d'una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil. e) Els escrits relatius a la comunicació davant l'administració competent de l'exercici del dret d'admissió, en el cas que l'exerceixin. f) El pla d'autoprotecció, si s'escau.

732

g) La resta de documentació que sigui requerida per la normativa reguladora de prevenció i control ambiental de les activitats.

Oposicions

h) La documentació que acrediti que està en possessió de la resta de llicències o autoritzacions que concorrin en l'activitat, si s'escau. Article 74 Qualificació dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives 1. Amb la finalitat de promoure la qualitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, es crea la denominació de qualitat Q10, que es pot concedir a qualsevol dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic recollits a l'annex I. Aquells que l'obtinguin poden fer‐ho constar en la seva identificació i denominació.

Temari

2. Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d'espectacles públics i activitats recreatives interessades a obtenir la denominació de qualitat Q10 han d'acreditar que compleixen els requisits especials de seguretat, valors de convivència, qualitat de les instal∙lacions, valor artístic o cultural, l'adhesió de l'establiment al sistema arbitral de consum, o d'altres, que s'han de determinar per ordre del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, a proposta del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives. 3. L'atorgament de la denominació de qualitat Q10 s'ha de formalitzar per resolució de la persona titular del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de la comissió qualificadora que és designada per acord del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives. Capítol sisè Garanties i responsabilitats Article 75 Responsabilitat de les persones titulars i de les persones organitzadores 1. De conformitat amb el que preveu la Llei 11/2009, de 6 de juliol, les persones titulars dels establiments i espais oberts al públic i les persones organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives són responsables: a) Del desenvolupament normal de l'espectacle públic o de l'activitat recreativa, de la seva clientela i de la resta de persones que hi assisteixen o participen. b) Del funcionament normal de l'establiment i dels espectacles públics i activitats recreatives que s'hi celebren, tret que aquests i aquestes tinguin una persona

733

Oposicions

organitzadora diferent, cas en el qual la responsabilitat de la persona titular i de la persona organitzadora és la prevista en el contracte que hagin subscrit i, en cas de manca de previsió contractual, la responsabilitat directa correspon a la persona organitzadora de l'activitat o de l'espectacle i la subsidiària, a les persones titulars dels establiments. 2. Amb la finalitat de fer efectius aquests principis de responsabilitat, les persones organitzadores i titulars resten obligades a: a) Tenir en tot moment a disposició del públic i de qualsevol persona interessada fulls de reclamació/denúncia, de conformitat amb el que preveu l'article següent. b) Subscriure una assegurança que cobreixi la seva responsabilitat, en els termes establerts per aquest Reglament. Aquesta assegurança és un requisit per a l'obertura de l'establiment i per a l'inici dels espectacles públics o activitats recreatives.

Temari

Article 76 Fulls de reclamació/denúncia 1. Les persones organitzadores dels espectacles públics i les activitats recreatives i les persones titulars dels establiments oberts al públic han de disposar en el local o lloc de realització de l'espectacle públic o l'activitat recreativa de fulls normalitzats de reclamació/denúncia, amb el format, procediment, règim jurídic i efectes establerts per la normativa específica. 2. En el cas que alguna persona interessada formuli una reclamació/denúncia en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa, la persona titular o la persona organitzadora ha d'incorporar la còpia que li correspon a la documentació de l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa a disposició dels serveis d'inspecció i control i de la policia de Catalunya. Article 77 Persones obligades a contractar una assegurança Estan obligades a contractar una pòlissa de responsabilitat civil, de conformitat amb el que preveuen aquest article i els següents, les persones titulars d'establiments oberts al públic o organitzadores d'espectacles públics o d'activitats recreatives. Les persones organitzadores d'espectacles públics o d'activitats recreatives de caràcter extraordinari han de contractar la pòlissa de responsabilitat civil regulada pels articles següents, independentment de la que també tinguin contractada les persones titulars dels establiments o dels espais on es dugui a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa.

734

Article 78

Oposicions

Àmbit de cobertura de l'assegurança 1. L'assegurança de responsabilitat civil regulada en aquesta norma es regeix per les disposicions generals de contractes d'assegurances, així com pel que preveu la pòlissa d'assegurança.

Temari

2. L'assegurança ha de cobrir la responsabilitat civil que sigui imputable, directament, solidàriament o subsidiàriament, a les persones titulars dels establiments oberts al públic o a les persones organitzadores dels espectacles públics o de les activitats recreatives, de tal manera que pugui respondre dels danys personals i materials i dels perjudicis consecutius ocasionats a les persones usuàries o assistents i a les terceres persones i als seus béns, sempre que aquests danys i perjudicis hagin estat produïts com a conseqüència de la gestió i explotació de l'establiment o de la realització de l'espectacle o activitat recreativa, així com de l'activitat del personal al seu servei o de les empreses subcontractades. A l'efecte del que estableix el paràgraf anterior, s'entenen per perjudicis consecutius les pèrdues econòmiques que es derivin directament dels danys personals i materials soferts per la persona reclamant i que estan emparats per la pòlissa d'assegurances. 3. Queden excloses de la cobertura dels contractes d'assegurances regulats per aquest Reglament les persones executants o el personal que, directament o indirectament, depenguin empresarialment de les persones titulars o de les persones organitzadores, que han de disposar de la seva assegurança específica. També queden exclosos els béns destinats a l'ús de l'establiment obert al públic o al desenvolupament de l'espectacle públic o de l'activitat recreativa. 4. Els actes i les celebracions privats o de caràcter estrictament familiar queden exclosos de contractar la pòlissa de responsabilitat civil prevista als articles anteriors. Article 79 Elements del contracte d'assegurança Als efectes del compliment d'aquest capítol, els elements del contracte d'assegurança de responsabilitat civil són els següents: a) Asseguradora: entitat asseguradora autoritzada i inscrita en els registres corresponents, d'acord amb la normativa aplicable a les assegurances privades. b) Prenedora: la persona física o jurídica designada a la pòlissa que assumeix les obligacions del contracte en la seva condició de persona titular o d'organitzadora, segons s'indica a l'apartat Activitat assegurada de la pòlissa. c) Assegurada: la persona física o jurídica titular de l'interès objecte de l'assegurança, que assumeix les obligacions del contracte si no hi ha persona prenedora.

735

Oposicions

d) Terceres persones perjudicades: les persones físiques o jurídiques alienes a les persones titulars dels establiments oberts al públic i a les persones organitzadores dels espectacles i de les activitats recreatives que hagin patit danys personals, materials i perjudicis durant la seva assistència a l'establiment obert al públic, a la realització de l'espectacle o al desenvolupament de l'activitat recreativa, o com a conseqüència directa del funcionament d'aquests, o que els hagin patit sense haver‐hi assistit. Article 80 Quanties mínimes

Temari

1. Les persones obligades han de contractar una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil, en funció de l'aforament autoritzat dels establiments oberts al públic, instal∙lacions o espais oberts al públic, tenint en compte els coeficients correctors que poden aplicar‐se per raó de les característiques i circumstàncies dels establiments oberts al públic, dels espectacles i de les activitats recreatives. La pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil s'ha de contractar per les quanties mínimes següents: a) Fins a 100 persones d'aforament autoritzat: 300.000 € de capital assegurat. b) Fins a 150 persones d'aforament autoritzat: 400.000 € de capital assegurat. c) Fins a 300 persones d'aforament autoritzat: 600.000 € de capital assegurat. d) Fins a 500 persones d'aforament autoritzat: 750.000 € de capital assegurat. e) Fins a 1.000 persones d'aforament autoritzat: 900.000 € de capital assegurat. f) Fins a 1.500 persones d'aforament autoritzat: 1.200.000 € de capital assegurat. g) Fins a 2.500 persones d'aforament autoritzat: 1.600.000 € de capital assegurat. h) Fins a 5.000 persones d'aforament autoritzat: 2.000.000 € de capital assegurat. i) Quan l'aforament autoritzat sigui superior a l'esmentat a l'apartat h) s'ha d'incrementar la quantitat mínima de capital assegurat en 60.000 € per cada 1.000 persones o fracció d'aforament autoritzat superior als 5.000, fins arribar als 6.000.000 €. 2. Les administracions públiques que organitzin espectacles públics i activitats recreatives els han d'assegurar tot regint‐se per la seva normativa específica, tenint en compte que en cap cas la quantia mínima del capital assegurat per aquest concepte pot ser inferior als 300.000 €. 3. A les instal∙lacions o estructures eventuals portàtils o desmuntables que s'utilitzin per a espectacles públics o activitats recreatives que tinguin l'aforament autoritzat, els són d'aplicació les garanties establertes per l'apartat anterior, i resta obligada a

736

contractar la pòlissa d'assegurança la persona propietària o l'arrendadora de la instal∙lació.

Oposicions

4. Quan les instal∙lacions o estructures de l'apartat anterior s'utilitzen en ocasió de fires o atraccions en espais oberts o en la via pública, on el seu aforament sigui indeterminat, el capital mínim assegurat és de 150.300 € per cada instal∙lació o estructura. 5. Si les instal∙lacions o estructures de l'apartat anterior s'utilitzen conjuntament en un espai delimitat, s'ha de subscriure una única pòlissa d'assegurança conjunta a totes les estructures o instal∙lacions, el capital mínim assegurat de la qual ha de ser el que correspongui a l'aforament autoritzat per a l'espai delimitat, en aplicació de l'escala de l'apartat 1 d'aquest article.

Temari

6. La realització d'espectacles públics o activitats recreatives a la via pública o en d'altres espais oberts d'ús públic no delimitats requereix la contractació d'una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil per una quantia mínima de 601.000 € de capital assegurat. Tanmateix, si per les característiques del lloc i de l'espectacle o activitat recreativa es pot fer una valoració aproximada de l'aforament, s'hi ha d'aplicar l'escala de garanties mínimes de l'apartat 1 d'aquest article. 7. A les pòlisses de vigència anual, a més de constar‐hi el capital assegurat, de conformitat amb aquest capítol, s'hi ha d'indicar la quantia de l'import màxim a indemnitzar per any. 8. La pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil dels establiments en els quals s'exerceixen activitats de naturalesa sexual s'ha de contractar per les quanties mínimes establertes a les ordenances municipals o, si s'escau, les que determini l'ordenança municipal tipus. Article 81 Coeficients correctors 1. Quan els espectacles públics o les activitats recreatives es duguin a terme parcialment o totalment sota rasant, la quantitat mínima establerta a l'apartat 1 de l'article anterior s'ha d'incrementar en un 25% o en un 30%, respectivament. 2. Quan un establiment obert al públic o el desenvolupament d'un espectacle públic o activitat recreativa, per les seves característiques o circumstàncies, comportin un risc especial per a les persones o pels béns, que faci necessària una major seguretat del públic assistent o participant, l'administració competent per atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents o davant la qual es presenta la comunicació prèvia, mitjançant un informe motivat, pot determinar l'aplicació d'un coeficient corrector a les quanties mínimes de l'apartat 1 de l'article anterior, fins a un màxim del 50%. 3. Quan les característiques o circumstàncies d'un establiment obert al públic o d'un espectacle o activitat recreativa no comportin un agreujament del risc per a les

737

Oposicions

persones o pels béns, l'administració competent per atorgar les llicències o autoritzacions corresponents o davant la qual es presenta la comunicació prèvia, mitjançant un informe motivat, pot determinar l'aplicació d'un coeficient reductor a les quanties mínimes de l'apartat 1 de l'article anterior, d'acord amb els factors i criteris següents: a) Per la seva ubicació: als espectacles o activitats recreatives realitzats en vies públiques o espais oberts se'ls pot aplicar una reducció màxima del 30% del capital assegurat, llevat de les activitats de l'article 80.4. b) Pel tipus d'espectacle públic o activitat recreativa: pels concerts de música clàssica, òpera, teatre, cine, activitats infantils populars i activitats cíviques populars, es pot aplicar una reducció màxima del 50% del capital assegurat. Aquesta reducció s'ha de determinar en el contracte d'assegurança en funció del tipus d'activitat i aforament.

Temari

c) Per la durada de l'espectacle o activitat recreativa: si es duu a terme durant el dia, es pot aplicar una reducció del 30% del capital assegurat; si la durada és de dos o tres dies, es pot aplicar una reducció del 20%, i si la durada és de més de tres dies, es pot aplicar una reducció màxima del 10% per aquest concepte. 4. En cap cas la quantia dels capitals a assegurar que resulti d'aplicar el coeficient reductor a què fa referència l'apartat anterior no pot ser inferior a 300.000 €. Article 82 Límits 1. Les garanties i sumes assegurades, establertes en aquest capítol i indicades a la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil, ho seran per sinistre, amb un sublímit mínim per víctima de 150.000 €. 2. A l'efecte d'aplicació del límit assegurat, s'entén com un sol i únic sinistre totes les reclamacions derivades del mateix fet generador de la responsabilitat civil. Article 83 Acreditació La persona titular de l'establiment o organitzadora de l'espectacle o activitat recreativa, o la persona que en tingui la representació, ha d'acreditar la contractació de l'assegurança de responsabilitat civil mitjançant una declaració responsable, en la qual es faci constar les quanties contractades, d'acord amb el que preveu aquest Reglament, acompanyada del rebut vigent. Capítol setè Registres d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores

738

Article 84

Oposicions

Registres d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores 1. Les persones titulars d'establiments oberts al públic i les organitzadores d'espectacles públics i d'activitats recreatives han d'estar inscrites en el Registre d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores, regulat en els articles següents. 2. El Registre d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores és l'arxiu informatitzat que conté les dades bàsiques que determinen els articles següents. S'organitza en els registres municipals i en el Registre general. Article 85 Registres municipals

Temari

Els ajuntaments que exerceixin les competències atribuïdes per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, han de constituir i actualitzar el Registre municipal d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores, on han de constar les dades següents: a) En relació amb cada una de les persones titulars o organitzadores d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives radicats en el seu terme municipal o que hi operin: Dades de la persona física o jurídica. Establiments recollits en aquest Reglament de la mateixa titularitat. Espectacles públics o activitats recreatives dels quals també sigui la persona organitzadora. b) En relació amb cada un dels establiments oberts al públic radicats en el seu terme municipal o que hi operin: Tipus d'establiment, segons la classificació de l'annex I. Aforament màxim permès. Denominació de la persona o persones titulars de l'establiment. Article 86 Registre general La direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, en coordinació amb els ajuntaments, és la responsable de constituir i actualitzar el

739

Registre general d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores, on han de constar:

Oposicions

a) Les persones organitzadores o titulars dels establiments inscrits als registres municipals regulats per l'article anterior, organitzats en una base de dades general i integrada de tots els establiments i de totes les empreses d'espectacles públics i d'activitats recreatives de tots els municipis radicats en el territori de Catalunya o que hi operen. b) Les persones organitzadores o titulars dels establiments d'espectacles públics i d'activitats recreatives autoritzats per l'Administració de la Generalitat, amb les mateixes dades i estructura establertes per als registres municipals. Article 87 Dades dels registres

Temari

Totes les dades referents a persones s'han de recollir, compilar, analitzar i presentar desagregades per sexes per tal de facilitar els estudis científics, estadístics i informes de gènere, d'acord amb la normativa sobre aquesta matèria, i respectant, en tot cas, la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Article 88 Inscripció 1. Les inscripcions en els registres municipals i en el Registre general són responsabilitat de les administracions titulars i les han de formalitzar d'ofici en el mateix moment de resoldre sobre les sol∙licituds d'autorització o de llicència, de pronunciar‐se sobre la recepció de les comunicacions prèvies davant l'Administració o de dur a terme les altres intervencions administratives de la seva competència que siguin objecte d'inscripció. 2. Les persones inscrites tenen el dret a conèixer les dades que les afecten i, si s'escau, a promoure'n la modificació per adequar‐les a la realitat. Article 89 Coordinació i accessibilitat 1. La coordinació entre els registres municipals i entre aquests i el Registre general es realitza mitjançant la tramesa automàtica de les inscripcions fetes a qualsevol registre dels esmentats i a través de l'accessibilitat telemàtica plena de les administracions titulars dels registres, que ha de permetre l'accés a totes les dades que hi consten. Aquestes trameses automàtiques i d'accessibilitat plena han de ser garantides pels models i el programari previstos en la normativa de desplegament.

740

2. Les dades que contenen els registres municipals i el Registre general han de ser plenament accessibles per via telemàtica per les administracions.

Oposicions

3. Qualsevol persona interessada pot accedir als registres regulats en aquest títol, tret de les dades que el personal gestor respectiu, en aplicació de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal, ha de reservar. Capítol vuitè Venda d'entrades o localitats Article 90 Venda d'entrades o localitats

Temari

1. En els espectacles públics i activitats recreatives en què es requereixi la venda d'entrades o localitats, les persones organitzadores han d'habilitar les expenedories necessàries, en relació amb el nombre de localitats, per despatxar‐les directament al públic. 2. Queden prohibides la venda i la revenda ambulants d'entrades. En aquests supòsits, i sens perjudici de la iniciació de l'oportú procediment sancionador, els o les agents de la policia de Catalunya han de procedir, com a mesura cautelar, a la retirada immediata i comís de les entrades, els diners objecte de la transacció i altres elements que s'utilitzin. 3. La venda telemàtica d'entrades es regeix per la normativa corresponent en matèria de comerç electrònic, amb la possibilitat d'establir comissions o recàrrec. TÍTOL CINQUÈ Règim sancionador Capítol primer Especificacions i graduacions de les infraccions i sancions Article 146 Especificacions per a la tipificació de faltes molt greus Als efectes de contribuir a la tipificació de les faltes molt greus feta per l'article 47 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol: a) Es considera que concorre risc greu per a les persones i béns als efectes de l'apartat a) de l'article esmentat:

741

a.1) Si hi ha deficiències en l'estructura i en el mobiliari pesant de l'establiment, acreditat per l'informe d'un tècnic competent.

Oposicions

a.2) Si s'utilitzen aparells o estris que generin un perill evident d'incendi, afectació als materials constructius de l'establiment o afectació a la salut de les persones usuàries o espectadores. a.3) Si les portes d'emergència no són practicables. a.4) Si els passadissos d'evacuació estan obstaculitzats greument per elements fixos o que impedeixin totalment el pas. a.5) Si no disposen d'enllumenat d'emergència o de senyalització en les vies d'evacuació o si aquests no es troben en condicions mínimes d'utilització. a.6) En els altres casos que es justifiqui degudament.

Temari

La ponderació de les circumstàncies anteriors, als efectes de determinar la concurrència de risc greu, s'ha de fer tenint en compte l'aforament màxim autoritzat de l'establiment, de l'espectacle o de l'activitat recreativa, en el sentit que a major aforament autoritzat es presumeix un risc superior. b) Es considera que incorren en tolerància d'activitats il∙lícites o il∙legals, especialment pel que fa al consum de drogues o de substàncies tòxiques i al tràfic d'estupefaents, als efectes de l'apartat b) del citat article 47, quan les persones titulars o les organitzadores: b.1) No expulsen les persones consumidores o les presumptes traficants que consumeixen o trafiquen de manera manifesta en el seu establiment, espectacle o activitat. b.2) No comuniquen els fets a les autoritats competents si les persones consumidores o les presumptes traficants no atenen els requeriments d'expulsió. b.3) No col∙laboren amb les autoritats competents per evitar que aquests fets es tornin a reproduir. b.4) Quan el consum de drogues o de substàncies estupefaents i el tràfic d'estupefaents es dugui a terme per part de personal relacionat amb l'activitat recreativa i/o amb els organitzadors. b.5) En els altres casos que es justifiqui degudament. c) Es considera que incorren en manca de diligència necessària a l'hora d'impedir activitats il∙lícites o il∙legals, especialment el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d'estupefaents, als efectes de l'apartat b) del citat article 47, quan les persones titulars o les organitzadores:

742

c.1) No donen instruccions expresses al seus serveis de vigilància per detectar i impedir aquestes activitats.

Oposicions

c.2) No tramiten queixes o denúncies fetes per la seva clientela, personal empleat o públic en general per aquest motiu. c.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.

Temari

d) Es considera, als efectes de l'apartat c) del citat article 47, que l'excés d'aforament autoritzat comporta risc per a la seguretat de les persones quan és superior en un 50% a l'autoritzat per als establiments d'aforament mitjà, alt i molt alt, i en un 100% per als establiments de baix aforament autoritzat, i en els demés casos que es justifiqui degudament. La ponderació de les circumstàncies anteriors als efectes de determinar que l'excés d'aforament autoritzat comporta risc per a la seguretat de les persones s'ha de fer tenint en compte l'aforament màxim autoritzat de l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa, en el sentit que a major aforament autoritzat es presumeix un risc superior. e) Es considera, als efectes de l'apartat d) del citat article 47, que hi ha manca d'atenció a persones que necessiten assistència mèdica immediata: e.1) Si el personal de l'establiment, de l'espectacle, de l'activitat recreativa, el personal de seguretat privada i el personal de control d'accés, davant d'alguna persona usuària o espectadora en situació d'inconsciència o de patir símptomes evidents de malaltia, no avisen immediatament els serveis sanitaris ni li practiquen primers auxilis. e.2) Si els serveis i els dispositius sanitaris requerits per aquest Reglament no existeixen o no són accessibles ni practicables. e.3) En els altres casos que es justifiqui degudament. f) Es considera que hi ha incompliment reiterat del règim d'horaris dels establiments oberts al públic, als efectes de l'apartat e) del citat article 47, quan en un període de sis mesos es produeixen tres o més d'alguna o algunes de les infraccions greus previstes a l'article 147, apartat d). g) Es considera que les persones titulars o les organitzadores no col∙laboren en l'exercici de les funcions d'inspecció, als efectes de l'apartat f) del citat article 47: g.1) Si no faciliten l'entrada del personal d'inspecció a totes les dependències de l'establiment obert al públic, de l'espectacle o de l'activitat recreativa. g.2) Si no faciliten al personal d'inspecció tota la documentació de l'establiment obert al públic, de l'espectacle o de l'activitat recreativa. g.3) Si no identifiquen davant el personal d'inspecció tot el personal empleat de l'establiment obert al públic, de l'espectacle o de l'activitat recreativa o no els faciliten el diàleg amb aquests.

743

g.4) Si no eviten que el públic interfereixi en les tasques d'inspecció o l'inciten a tenir aquest tipus d'actitud.

Oposicions

g.5) Si no fan els possibles per proporcionar al personal d'inspecció les condicions necessàries per a l'exercici de les seves funcions. g.6) En els altres casos que es justifiqui degudament. h) Es considera que s'incorre en admissió reiterada de menors en un establiment obert al públic, un espectacle públic o una activitat recreativa on aquests tinguin prohibida l'entrada, als efectes de l'apartat g) del citat article 47, quan en tres o més ocasions en un període de sis mesos es dóna alguna o algunes de les circumstàncies següents: h.1) Es constata que els responsables d'un establiment obert al públic, d'un espectacle o d'una activitat recreativa i/o el personal de control d'accés no comproven l'edat de les persones assistents, malgrat que el públic sigui majoritàriament jove.

Temari

h.2) Es comprova que com a mínim cinc de les persones assistents són menors que tenen prohibida l'entrada. i) Es considera que s'incompleix la prohibició de discriminació que estableix l'article 10 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, als efectes de l'apartat i) del citat article 47, entre altres en els casos següents: i.1) Si s'impedeix l'entrada per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. i.2) Si s'impedeix l'entrada a determinades persones per motius no inclosos en les condicions comunicades a l'Administració. i.3) En els altres casos que es justifiqui degudament. Article 147 Especificacions per a la tipificació de faltes greus i l'excepció Als efectes de contribuir a la tipificació de les faltes greus feta per l'article 48 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol: 1. Especificacions. a) Es considera que el mal estat de conservació dels locals, les instal∙lacions o els serveis produeixen incomoditat greu a les persones usuàries o al personal de servei, als efectes de l'apartat g) del citat article 48, en els casos següents: a.1) Quan en els serveis no es disposi d'aigua potable.

744

a.2) Si els serveis i urinaris existents estan fora de servei en més d'una quarta part del seu nombre.

Oposicions

a.3) En els altres casos que es justifiqui degudament. b) Es considera que el mal estat de conservació dels locals, les instal∙lacions o els serveis produeixen minva de la higiene necessària, als efectes de l'apartat g) del citat article 48, en els casos següents: b.1) Quan els serveis no disposin dels elements bàsics establerts respecte a les condicions d'higiene i salubritat o que el mal estat de funcionament en què es trobi impedeixi el seu ús. b.2) En els altres casos que es justifiqui degudament.

Temari

c) Constitueixen, en tot cas, comportaments dels espectadors i espectadores o persones usuàries que puguin crear situacions de perill o alteracions de l'ordre, als efectes de l'apartat i) del citat article 48, els següents: c.1) Exhibir símbols, portar vestits o objectes i d'adoptar conductes que incitin públicament a l'odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. c.2) Creació o participació activa en aldarulls o baralles. c.3) Llançament d'objectes contundents. c.4) Comportament irrespectuós envers els altres espectadors, els artistes o el personal de l'establiment. c.5) En els altres casos que es justifiqui degudament d) Es considera que hi ha incompliment greu dels horaris d'inici o d'acabament, als efectes de l'apartat j) del citat article 48, quan: d.1) L'espectacle públic o l'activitat recreativa comença o finalitza abans o més tard, respectivament, de l'horari establert. d.2) L'establiment permet l'entrada de públic o continua l'activitat recreativa un cop finalitzat el període de desallotjament. d.3) Durant el període de desallotjament es continua desenvolupant l'espectacle o activitat recreativa, o es permet l'entrada de públic. e) Es considera que hi ha incompliment sobre serveis de vigilància, als efectes de l'apartat k) del citat article 48, quan:

745

e.1) Manqui totalment o parcialment el personal de vigilància que es preveu als articles corresponents.

Oposicions

e.2) El personal de vigilància realitzi funcions que no són de la seva competència. e.3) En els altres casos que es justifiqui degudament. f) Es considera que hi ha incompliment sobre el personal i sistemes de control d'accés i d'aforament autoritzat, als efectes de l'apartat l) del citat article 48, quan: f.1) Manqui totalment o parcialment el personal de control d'accés que es preveu als articles corresponents f.2) Una persona exerceixi les funcions de personal de control d'accés sense disposar de la corresponent habilitació, quan el local tingui obligació de disposar‐ne.

Temari

f.3) El personal de control d'accés no realitzi les funcions que li són atribuïdes per aquest Reglament. f.4) Els centres de formació imparteixen els cursos sense haver‐ho comunicat a la direcció general competent, o sense estar degudament autoritzats per les autoritats competents de l'Administració de la Generalitat. f.5) Els centres de formació no imparteixen els cursos de formació de conformitat amb el que preveu l'annex IV d'aquest Reglament. f.6) El personal de control d'accés o dels centres de formació presentin documents que no concorden amb la realitat. f.7) Els establiments d'espectacles i activitats recreatives no disposin dels sistemes de control d'accés i d'aforament que s'estableixen en aquest Reglament. f.8) Els sistemes de control d'accés i d'aforament funcionin defectuosament o no funcionin. f.9) En els altres casos que es justifiqui degudament. g) Es considera que s'incorre en una falta greu per l'admissió de menors en un establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa on aquests i aquestes tinguin prohibida l'entrada, als efectes de l'apartat m) del citat article 48, quan es comprova que entre les persones assistents hi ha menors en un nombre inferior a cinc. h) Es considera que s'incompleix la normativa sobre contractes d'assegurances de responsabilitat civil, als efectes de l'apartat n) del citat article 48, quan es comprova que s'incompleixen els requisits, condicions i quanties establerts en aquest Reglament per al contracte d'assegurances.

746

La manca de pòlissa de responsabilitat civil suposa la comissió d'una falta penal.

Oposicions

2. Excepció. Als efectes de l'apartat c) de l'article esmentat no constitueixen falta greu el canvi o la suspensió d'un espectacle o d'una activitat recreativa legalment autoritzats, quan està justificat per les causes següents: 1) La no‐compareixença del o dels intèrprets o actuants, o dels principals protagonistes de l'espectacle, o de l'objecte de la projecció o equivalent, o la seva incapacitat per executar correctament l'espectacle o l'activitat recreativa. 2) L'existència d'aldarulls o sorolls persistents del públic, o d'una part d'aquest, que facin impossible el normal funcionament de l'espectacle o l'activitat recreativa.

Temari

3) La manca de subministrament energètic, quan aquest sigui necessari per a la realització de l'espectacle o l'activitat recreativa, per causes alienes al titular o a la persona organitzadora. 4) L'existència d'un allau de públic superior a l'aforament autoritzat, sense que els serveis de control d'accés i de seguretat puguin evitar‐ho. 5) L'existència d'enfrontaments, agressivitat manifesta o violència entre el públic o comportaments d'incitació pública a l'odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. 6) Una resolució de l'autoritat competent. 7) Fenòmens climàtics que impedeixin la realització de l'espectacle o activitat o l'accés normal del públic. 8) En els altres casos que es justifiqui degudament. Totes aquestes causes justifiquen que el titular o la persona organitzadora modifiqui o suspengui l'espectacle o l'activitat recreativa, sempre que retorni o compensi degudament el que el públic hagi abonat per les entrades, d'acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol. Article 148 Graduació de les sancions per la comissió de faltes molt greus La quantia de les multes previstes per l'article 50.a) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, s'ha de fixar d'acord amb l'escalat següent: a) Multes de 100.001 a 150.000 € per a:

747

Oposicions

a.1) Les faltes tipificades pels apartats a), c) i h) de l'article 47 de la mateixa Llei, en els casos d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat alt o molt alt. a.2) Les faltes tipificades pels apartats b) i d) de l'article 47 de la mateixa Llei. a.3) Les faltes tipificades per l'article 47.e) de la mateixa Llei, si concorren queixes o denúncies reiterades dels veïns per causa de l'incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat alt o molt alt. a.4) Sempre que s'hagin produït danys a les persones com a conseqüència de la comissió de la falta, o que s'haurien pogut evitar si aquesta no s'hagués comès.

Temari

a.5) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès dues o més faltes molt greus dins del període anterior d'un any, i així s'ha determinat per resolució ferma. b) Multes de 50.001 a 100.000 € per a: b.1) Les faltes tipificades pels apartats a), c) i h) de l'article 47 de la mateixa Llei, en els casos d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat mitjà. b.2) Les faltes tipificades per l'article 47.e) de la mateixa Llei, si concorren queixes o denúncies reiterades denunciades dels veïns per causa de l'incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat mitjà. b.3) Les faltes tipificades per l'article 47.g) de la mateixa Llei, si es tracta d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat alt o molt alt. b.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès una falta molt greu dins del període anterior d'un any, i així s'ha determinat per resolució ferma. c) Multes de 15.001 a 50.000 € per a: c.1) Les faltes tipificades per l'article 47.f) de la mateixa Llei, independentment de quin sigui el seu aforament. c.2) Les faltes tipificades per l'article 47.i) de la mateixa Llei, sempre que no comportin un delicte penal. c.3) Per als casos no previstos en els dos apartats anteriors. d) Les mesures sancionadores previstes pels apartats b), c) i e) de l'article 50 de la mateixa Llei són alternatives a les multes, i subsidiàries a aquestes quan el titular o organitzador al∙lega i acredita incapacitat econòmica per assumir‐les. Tanmateix,

748

Oposicions

s'acumularan a les multes en casos de reincidència per més de dues vegades en el termini de dos anys en la comissió de les faltes a què es refereix l'apartat a) d'aquest mateix article. e) La mesura sancionadora de la revocació de l'autorització o llicència s'ha d'adoptar en casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus per quatre vegades o més en el termini de dos anys, i sempre que concorrin danys o molèsties ocasionats al públic o a terceres persones afectades que hagin quedat degudament acreditats. f) La mesura sancionadora d'avançament de l'hora de tancament és procedent en casos de reincidència per dues o més vegades en dos anys en la comissió de la falta tipificada per l'article 47.e) d'aquesta mateixa Llei, i sempre que concorrin queixes o denúncies de molèsties ocasionades per aquest fet al veïnat, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades. Aquesta mesura s'ha d'acumular a la multa que correspongui.

Temari

g) Si la infracció comesa no afecta, directament ni indirectament, la seguretat de les persones, ni produeix danys ni perjudicis a la comunitat ni a terceres persones, i el seu responsable no ha comès el mateix tipus de falta molt greu en els quatre anys anteriors, se li ha d'imposar una sanció situada dins la franja més elevada de l'article següent. h) En el cas de locals de restauració de baix aforament autoritzat en què tingui lloc la comissió d'una falta tipificada en l'apartat a) de l'article 47 de la mateixa Llei, i sempre que el responsable no hagi comès el mateix tipus de falta molt greu en els quatre anys anteriors, se li ha d'imposar una sanció de l'article següent, atenent la gravetat del fet. Article 149 Graduació de les sancions per la comissió de faltes greus La quantia de les multes previstes per l'article 51.a) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, s'ha de fixar d'acord amb l'escalat següent: a) Multes de 10.001 a 15.000 € per a: a.1) Les faltes tipificades pels apartats a), b), d), e), f), g), h), i), k), l), m) i o) de l'article 48 de la mateixa Llei, en els casos d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat alt o molt alt. a.2) Les faltes tipificades per l'article 48.j) de la mateixa Llei, si concorren queixes reiterades dels veïns degudes a l'incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat alt o molt alt. a.3) Sempre que s'hagin comès danys a les persones com a conseqüència de la falta o que s'haurien evitat si aquesta no s'hagués comès.

749

Oposicions

a.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès dues o més faltes greus dins del període anterior d'un any, i així s'ha determinat per resolució ferma. b) Multes de 5.001 a 10.000 € per a: b.1) Les faltes tipificades pels apartats a), b), d), e), f), g), h), i), k), l), m) i o) de l'article 48 de la mateixa Llei, en els casos d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat mitjà. b.2) Les faltes tipificades per l'article 48.j) de la mateixa Llei, si concorren queixes reiterades dels veïns degudes a l'incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d'establiments, espectacles o activitats recreatives d'aforament autoritzat mitjà. b.3) Les faltes tipificades per l'article 48.n) de la mateixa Llei.

Temari

b.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès una falta greu dins del període anterior d'un any, i així s'ha determinat per resolució ferma. c) Multes de 1.501 a 5.000 € per als casos no previstos en els dos apartats anteriors. d) Les mesures sancionadores previstes pels apartats b), c), d), h) i i) de l'article 51 de la mateixa Llei són alternatives a les multes, i subsidiàries a aquestes quan el titular o organitzador al∙lega i acredita incapacitat econòmica per assumir‐les. Tanmateix, s'acumularan a les multes en casos de reincidència per més de dues vegades en el termini d'un any en la comissió de les faltes a què es refereix l'apartat a) d'aquest mateix article. e) La mesura sancionadora d'avançament de l'hora de tancament és procedent en casos de reincidència per dues o més vegades en dos anys en la comissió de la falta tipificada per l'article 48.j) d'aquesta mateixa Llei, i sempre que concorrin queixes o denúncies de molèsties ocasionades al veïnat per aquest fet, quan aquestes hagin quedat degudament acreditades, s'ha d'acumular a la multa que correspongui. f) Si l'infractor és un espectador o usuari, la multa és de 601 a 1.000 € per la comissió d'infraccions tipificades a l'apartat p) de l'article 48 de la mateixa Llei. g) Si la infracció comesa per un espectador o un usuari no afecta la seguretat de les persones, ni produeix danys ni perjudicis a la comunitat ni a terceres persones, i el seu responsable no ha comès cap altra falta greu en els tres anys anteriors, se li ha d'imposar una multa d'entre 300 i 1.500 €.

750

Article 150

Oposicions

Reincidència 1. Als efectes d'aplicar l'agreujant de la reincidència, aquesta és procedent sempre que les faltes hagin estat comeses efectivament dins el termini assenyalat en l'apartat següent, i que així es determini per resolució administrativa ferma. 2. En cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus i greus, l'escalat regulat als articles anteriors ha d'incrementar les quanties en un màxim d'un 50% si la reincidència és per tres vegades en el termini d'un any, o de quatre en el de dos anys, i entre un 50 i un 100% si la reincidència és per dues vegades en el termini de sis mesos, per quatre o més vegades en el termini d'un any o per cinc o més vegades en el de tres anys. Article 151

Temari

Substitució de la sanció per advertiment 1. En els casos d'infraccions de caràcter lleu, l'òrgan competent per sancionar pot substituir l'obertura i tramitació d'un expedient sancionador per un advertiment si concorren les dues circumstàncies següents: a) Si en el decurs d'un any no s'han obert expedients sancionadors en relació amb l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa. b) Si la persona titular o organitzadora es mostra disposada voluntàriament a reparar els fets constitutius d'infracció, i així ho fa tan aviat com sigui possible. 2. Si es donen les mateixes circumstàncies de l'apartat anterior, i s'ha obert expedient sancionador, aquest es pot tancar i es poden arxivar les actuacions, o resoldre amb una simple mesura d'advertiment, si el titular o organitzador ha reparat els fets constitutius d'infracció. Article 152 Publicitat 1. La publicitat de la conducta infractora prevista per l'article 53 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot acordar en els casos d'imposició de sancions per faltes greus o molt greus, si concorren alguna de les circumstàncies següents: a) Si els fets sancionats havien estat objecte de queixes o denúncies reiterades pels veïns o altres persones afectades. b) Si els mitjans de comunicació s'havien fet ressò dels fets sancionats. c) Si com a conseqüència dels fets sancionats s'han produït danys a les persones.

751

Oposicions

d) En els altres casos en què l'òrgan sancionador considera justificada aquesta publicitat pels seus efectes d'exemplaritat, i així ho motiva en la resolució sancionadora. 2. En tot cas, la mesura de la publicitat s'ha d'adoptar expressament en la mateixa resolució del procediment sancionador, ha d'especificar i concretar el seu abast, i pot ser revisable jurisdiccionalment. 3. La publicitat, que s'ha de determinar a la resolució del procediment sancionador, consisteix en les mesures següents: a) Publicació de la sanció al diari oficial que correspongui, d'acord amb el que estableixi la resolució sancionadora. b) Publicació de la sanció en un mitjà de comunicació social d'àmplia difusió en l'àmbit territorial de l'establiment o activitat afectada.

Temari

En tot cas, les despeses de la publicació han de ser assumides per la persona o persones infractores. Article 153 Reparació dels danys 1. Si la infracció comesa ha pogut causar danys al mobiliari o a altres béns o espais públics o a l'Administració, i així queda provat en el procediment sancionador, la sanció que correspongui ha d'anar acompanyada de mesures reparadores dels danys ocasionats. 2. El cost dels danys i l'abast de les mesures reparadores s'han de determinar en el procediment sancionador, i aquestes poden consistir en la restitució del bé o de l'espai danyat al seu estat anterior o, si això no és possible o no resulta convenient, en la seva compensació econòmica, en la quantia que fixi el mateix procediment, en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu. Article 154 Mesures sense caràcter sancionador 1. El tancament d'un establiment obert al públic i la prohibició o la suspensió d'un espectacle o d'una activitat recreativa no tenen caràcter sancionador si aquests no disposen de la corresponent llicència o autorització o no s'ha efectuat la corresponent comunicació prèvia. Si es donen aquestes circumstàncies de manca de títol administratiu, les mesures esmentades es poden adoptar per l'òrgan competent per atorgar la llicència o autorització o rebre la comunicació prèvia, o per l'òrgan competent en matèria d'inspeccions i sancions, d'acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

752

Oposicions

En aquests casos, les mesures de tancament, prohibició o suspensió abans esmentades només es poden adoptar si, després d'haver advertit prèviament les persones titulars o persones organitzadores afectades i d'haver‐los donat un termini per regularitzar la seva situació i, l'oportunitat de presentar al∙legacions, aquestes no ho hagin fet. Les mesures de tancament, prohibició o suspensió adoptades d'acord amb els paràgrafs anteriors es mantenen mentre el titular o organitzador afectat no regularitza la situació de l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa. 2. La revocació de les llicències, autoritzacions o comunicacions prèvies pels motius assenyalats pels apartats a), b) i c) de l'article 37.2 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot adoptar per l'òrgan competent per atorgar‐les o rebre‐les, d'acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

Temari

En el supòsit de l'apartat c) la revocació és procedent quan el local no es pot adaptar a les circumstàncies determinades per la nova normativa aplicable en el termini de cinc anys, llevat que la citada nova normativa estableixi un altre període diferent o permeti continuar l'activitat en les mateixes circumstàncies que van determinar l'atorgament de la llicència o autorització. En el supòsit de l'apartat d) del mateix article la revocació es pot adoptar per l'òrgan competent per exercir la potestat sancionadora en matèria d'espectacles i activitats recreatives. 3. La caducitat de les llicències o autoritzacions, en els casos previstos per l'article 37.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot acordar per l'òrgan competent per atorgar‐les, sempre que sigui per causa imputable al titular d'aquestes. Capítol segon Registre d'infraccions i sancions Article 155 Adscripció i contingut del Registre 1. El Registre d'infraccions i sancions establert per l'article 58 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es crea a la seu de la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, que té la responsabilitat de proporcionar‐li els recursos i mitjans necessaris per al seu funcionament, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal. 2. En el Registre s'hi han d'anotar les sancions imposades un cop adquireixin fermesa judicial o quan la sanció en via administrativa no hagi estat recorreguda judicialment. En aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, s'han d'introduir les dades següents:

753

Oposicions

a) Nom o denominació, DNI/NIF i adreça de la persona titular de l'establiment o de la persona organitzadora de l'espectacle o de l'activitat recreativa objecte de la sanció o, si s'escau, de la persona física o jurídica sancionada. b) Nom i adreça de l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa sancionat. c) Infracció comesa i data en què es va cometre. d) Sanció imposada i data en què es va imposar. e) Data en què la resolució de la sanció imposada esdevé ferma. Article 156 Enregistrament de les dades

Temari

1. Les inscripcions en el Registre d'infraccions i sancions es fan d'ofici pel personal que n'és responsable, a partir de les dades facilitades pels òrgans que exerceixen les potestats sancionadores atribuïdes per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i per aquest Reglament. 2. Amb la finalitat de facilitar i promoure les inscripcions al Registre d'infraccions i sancions, per les persones responsables de fer‐ho, els òrgans esmentats a l'apartat anterior els han d'oferir un sistema automatitzat que permeti la comunicació telemàtica de les dades a enregistrar en el moment de tenir coneixement que la sanció imposada esdevé ferma. Article 157 Accés a les dades del Registre 1. El Registre d'infraccions i sancions no és públic, de manera que les seves persones responsables han de protegir la confidencialitat de les seves dades, d'acord amb la normativa vigent sobre la protecció de dades, sense perjudici del que estableix l'article següent. 2. Els òrgans que exerceixen les potestats sancionadores regulades per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, poden requerir als responsables del Registre les dades d'aquest sobre determinades persones, empreses, establiments, espectacles o activitats recreatives, als efectes de poder apreciar motius de reincidència. El mateix accés poden exercir les persones interessades, els municipis, els òrgans competents de les unitats policials i demés funcionaris públics responsables de les inspeccions. Uns i altres òrgans tenen el deure de protegir la confidencialitat de les dades que obtinguin d'aquest Registre, i només les poden utilitzar als efectes de resoldre el procediment que en va motivar l'accés.

754

Oposicions

3. Les persones titulars de les dades enregistrades tenen dret a consultar en qualsevol moment les anotacions del Registre que les afecten directament, i a promoure'n la modificació, a fi d'adequar‐la a la realitat, si s'escau. Article 158 Cancel∙lació de les dades Quan es donin les circumstàncies previstes per l'article 58.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els responsables del Registre d'infraccions i sancions han de cancel∙lar d'ofici les inscripcions afectades. Així mateix, també poden instar aquesta cancel∙lació les persones interessades. Capítol tercer Especificitats del procediment sancionador

Temari

Article 159 Aplicació general del procediment sancionador de la Generalitat En tot allò no previst específicament per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i per aquest Reglament, el procediment sancionador que cal seguir per determinar les infraccions i imposar les sancions regulades per aquestes disposicions és el d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat. Article 160 Competència 1. L'exercici de la competència sancionadora que la Llei 11/2009, de 6 de juliol, atribueix a l'Administració de la Generalitat correspon als òrgans següents: a) A la direcció general competent en matèria d'espectacles i activitats recreatives, l'obertura, tramitació i resolució de procediments sancionadors per faltes molt greus, sense perjudici d'allò que estableix l'apartat b.2) d'aquest mateix article. b) A la direcció dels serveis territorials competent en matèria d'espectacles i activitats recreatives: b.1) L'obertura, tramitació i resolució dels procediments sancionadors per faltes lleus i greus. b.2) L'obertura i tramitació dels procediments sancionadors per faltes molt greus, a proposta de la direcció general competent en matèria d'espectacles i activitats recreatives.

755

2. Quan qui exerceix la competència sancionadora és l'ajuntament, es regeix per la normativa de règim local.

Oposicions

Article 161 Coordinació entre Generalitat i ajuntaments 1. La direcció general i els serveis territorials competents en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives han d'informar amb la màxima celeritat els ajuntaments afectats de l'obertura i de la resolució dels procediments sancionadors instruïts per l'Administració de la Generalitat en aplicació d'aquest Reglament. 2. Els ajuntaments que exerceixen les competències sancionadores han d'informar amb la màxima celeritat la direcció general i els serveis territorials competents en matèria d'espectacles i activitats recreatives de l'obertura i de la resolució dels procediments sancionadors que instrueixin.

Temari

3. El departament de la Generalitat competent en matèria d'espectacles i activitats recreatives ha de desenvolupar la xarxa i el programari informàtic que faran possible la tramesa automàtica de la informació prevista pels dos apartats anteriors, i promoure'n l'ús per part dels ajuntaments. Capítol quart Les mesures provisionals Secció primera Disposicions generals Article 162 Finalitats i criteris generals 1. Les mesures provisionals s'han de justificar en alguna de les finalitats següents: a) Evitar la continuïtat d'activitats il∙legals. b) Evitar situacions de perill o de risc. c) Evitar el manteniment dels efectes de la infracció. d) Evitar la comissió de noves infraccions. e) Assegurar el correcte desenvolupament del procediment sancionador. f) Garantir l'eficàcia de les mesures sancionadores que, si s'escau, s'imposin.

756

g) Altres exigències dels interessos generals.

Oposicions

2. Els òrgans i les autoritats competents imposen les mesures provisionals d'acord amb els principis i criteris següents: a) Protecció efectiva de la seguretat i salut de les persones. b) Proporcionalitat amb la situació d'il∙legalitat i de perill o risc que les justifica. c) Congruència amb les finalitats que es persegueixen amb la seva adopció. Article 163 Tipologia

Temari

Les mesures provisionals que es poden adoptar en atenció a les finalitats previstes per l'article anterior, i en funció de les circumstàncies que concorrin en el cas, són les següents: a) Mesures provisionals en el marc del procediment sancionador corresponent. b) Mesures provisionals prèvies a l'obertura del procediment sancionador corresponent, mitjançant un procediment sumari. c) Mesures provisionals immediates. Secció segona Les mesures provisionals Article 164 Mesures provisionals en el marc d'un procediment sancionador Un cop iniciat un procediment sancionador per faltes molt greus, greus o lleus, i en qualsevol moment de la seva tramitació, l'òrgan competent per resoldre'l pot adoptar, mitjançant resolució motivada i en atenció a alguna de les finalitats indicades anteriorment, les mesures provisionals previstes per l'article 61 en relació amb l'article 63 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

757

Secció tercera

Oposicions

Les mesures provisionals prèvies Article 165 Supòsits en què són procedents mesures provisionals prèvies Als efectes de determinar els casos previstos per l'article 62 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, en què pot ser procedent l'adopció de mesures provisionals prèvies: a) Es considera que hi ha alteracions de l'ordre públic, amb perill per a persones i béns als efectes de l'apartat b) del citat article, quan: a.1) S'han produït baralles a l'interior dels establiments, o durant el desenvolupament dels espectacles o de les activitats recreatives.

Temari

a.2) S'hagi constatat un ús no justificat de la força per part del personal encarregat del control d'accés o del vigilants de seguretat privada. a.3) En la resta de casos que s'acrediti degudament. b) Es considera que hi ha risc greu per a les seguretat de les persones i béns, als efectes de l'apartat c) del citat article, quan es dóna alguna de les circumstàncies següents: b.1) Les previstes a l'article 146.a.1) i a.2). b.2) Si les portes d'emergència no són practicables, però es pot esmenar aquesta deficiència en el moment de la inspecció. b.3) Si els passadissos estan greument obstaculitzats per elements que es poden treure en el moment de la inspecció. b.4) El funcionament defectuós de l'enllumenat d'emergència i senyalització e les vies d'evacuació. c) Es considera que hi ha perill imminent per a la seguretat de les persones i béns als efectes de l'apartat c) del citat article quan: c.1) S'hagi excedit l'aforament autoritzat segons el que preveu l'article 146.d). c.2) Es constatin, visualment, deficiències en les condicions estructurals de l'immoble. c.3) Les portes d'emergència no siguin practicables. c.4) Els passadissos d'evacuació estiguin obstaculitzats greument per elements fixos. c.5) No es disposi d'enllumenat d'emergència o senyalització.

758

c.6) En els demés casos que s'acrediti degudament.

Oposicions

e) Es considera que s'alteren substancialment els requisits de la llicència o autorització atorgada, als efectes de l'apartat e) del citat article, quan: e.1) S'hagin efectuat canvis estructurals en l'establiment sense haver tramitat una nova llicència o autorització. e.2) Es realitzin activitats no incloses a la llicència o autorització, sense haver estat degudament comunicades. e.3) En els demés casos que s'acrediti degudament. f) Es considera que s'incompleixen de manera reiterada els horaris establerts, als efectes de l'apartat f) del citat article, quan es donen les circumstàncies previstes per l'article 146.f).

Temari

g) Es considera que s'incompleix de manera reiterada la prohibició d'entrada de menors als efectes de l'apartat g) del citat article quan es donen les circumstàncies previstes per l'article 146.h). Article 166 Òrgans competents per adoptar mesures provisionals prèvies La competència per adoptar mesures provisionals prèvies correspon als òrgans competents per sancionar les infraccions tipificades en la Llei. Secció quarta Les mesures provisionals immediates Article 167 Supòsits en què es poden adoptar mesures provisionals immediates Als efectes d'adoptar, per part dels i les membres de la policia de Catalunya, les mesures provisionals immediates regulades per l'article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol: a) Es considera, entre d'altres causes, que concorre la circumstància de risc immediat d'afectar greument la seguretat de les persones i dels béns quan: a.1) S'excedeixi l'aforament autoritzat en un 50% als establiments d'aforament mitjà, alt i molt alt i en un 100% als establiments de baix aforament autoritzat.

759

Oposicions

a.2) S'utilitzin aparells o estris que generin un perill evident d'incendi, afectació als materials constructius de l'establiment o afectació a la salut de les persones que es trobin al seu interior. a.3) Hi hagi baralles multitudinàries. a.4) Les portes d'emergència o els passadissos d'evacuació estiguin obstaculitzats per causes que no es puguin resoldre en aquell mateix moment. a.5) Hi hagi deficiències evidents i serioses en l'estructura de l'establiment o en el seu mobiliari pesant. b) Es considera que concorre la circumstància de risc immediat d'afectar greument la convivència ciutadana quan se superi en un 25% o més l'índex de sonometria permès per la normativa vigent aplicable.

Temari

c) En el cas que durant el període establert per deixar buit un establiment es continuï desenvolupant l'espectacle o activitat recreativa, sense perjudici de l'obertura del corresponent expedient sancionador, els i les agents de l'autoritat poden impedir l'entrada del públic i poden ordenar desallotjar l'establiment esmentat. Article 168 Determinació de la mesura provisional immediata Els i les membres de la policia de Catalunya, en aplicació de l'article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol: 1. Poden adoptar la mesura provisional immediata de suspensió de les activitats i de precinte dels establiments si es dóna alguna de les circumstàncies previstes en l'article anterior. 2. Poden adoptar la mesura de desallotjament dels establiments oberts al públic o dels espais o es realitzen espectacles o activitats recreatives quan, pel nombre d'assistents o d'altres circumstàncies, es posi en perill greu, i de manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones i béns o s'afecti greument la convivència ciutadana. 3. Poden adoptar la mesura de comís o precinte dels béns relacionats amb l'espectacle o l'activitat recreativa quan aquest o aquesta es realitza sense la preceptiva autorització o llicència. 4. En cas de revenda o venda ambulant d'entrades, s'ha d'adoptar la mesura provisional immediata de comís d'aquestes i dels béns relacionats amb aquesta activitat, així com dels diners objecte de la transacció.

760

Article 169

Oposicions

Apreciació de les circumstàncies que justifiquen les mesures provisionals immediates L'apreciació de la concurrència de les circumstàncies previstes per l'article 167, que justifiquen l'adopció de mesures provisionals immediates, i de les circumstàncies previstes per l'article 168, que serveixen per determinar la mesura provisional immediata escaient, s'ha de fer en el mateix moment d'adoptar la mesura pels membres de la policia de Catalunya que l'adopten. Article 170 Procediment per adoptar mesures provisionals immediates

Temari

1. Les mesures provisionals immediates regulades per l'article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, poden ser adoptades pels membres de la policia de Catalunya, en exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat de les persones i béns, de la convivència, de l'ordre públic o de la seguretat ciutadana. 2. La mesura provisional immediata ha de ser comunicada en el mateix moment de ser adoptada a les persones destinatàries. 3. Els membres de la policia de Catalunya que adoptin la mesura provisional immediata confeccionaran una acta en què han de fer constar: a) L'apreciació de la concurrència de les circumstàncies que justifiquen l'adopció de la mesura provisional immediata. b) La descripció i la justificació de la mesura o mesures provisionals immediates adoptades. c) La descripció de les precaucions i disposicions preses per garantir l'eficàcia de les mesures provisions immediates adoptades. 4. Els membres de la policia de Catalunya que hagin adoptat la mesura provisional immediata han de lliurar una còpia de l'acta regulada per l'apartat anterior al titular o organitzador, al seu representant o a la persona o persones responsables de l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa, d'acord amb l'apartat 2 d'aquest article. 5. Un cop adoptada la mesura, s'han d'efectuar els tràmits previstos a l'article 65.

761

Article 171

Oposicions

Vigència de les mesures provisionals immediates 1. La mesura de desallotjament, si no va acompanyada de la de suspensió de les activitats o precinte de l'establiment, és vigent fins a l'hora d'obertura del dia o de la sessió següent de l'establiment, l'espectacle o l'activitat recreativa. 2. Les mesures de suspensió de les activitats i de precinte dels establiments i de comís dels béns seran vigents fins a la conversió de la mesura provisional immediata en mesura provisional prèvia o en mesura provisional o, si s'escau, fins a la seva revocació, d'acord amb el procediment següent:

Temari

a) Els membres de la policia de Catalunya que hagin adoptat la mesura provisional immediata de suspensió, precinte o comís han de comunicar l'acta regulada per l'article anterior a l'òrgan competent per exercir les potestats sancionadores, dins de les 48 hores següents a l'adopció de les mesures. b) L'òrgan competent per sancionar té un termini de cinc dies, a comptar del primer dia hàbil següent al de la comunicació, per confirmar, modificar o revocar la citada mesura provisional immediata, i s'ha de comunicar a la persona titular o organitzadora o al seu representant. Si la confirma o modifica, la mesura provisional immediata es converteix en mesura provisional prèvia. c) Alternativament al que preveu l'apartat anterior, la mesura provisional immediata pot ser confirmada, modificada o revocada per l'òrgan abans citat dins del mateix termini previst per l'apartat anterior, mitjançant l'acord d'obertura del procediment sancionador corresponent. d) Es produeix immediatament la invalidesa, i la consegüent ineficàcia, de la mesura provisional immediata si dins del termini de cinc dies d'haver estat adoptada aquesta no és confirmada o modificada, en els termes establerts a l'apartat b) o c) d'aquest article, per l'òrgan competent per exercir les competències sancionadores. ANNEX I El catàleg d'espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic on aquests es duen a terme I. Objecte i finalitat 1. Aquest annex té per objecte establir el catàleg dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic on aquells es duen a terme, amb finalitat d'oci, d'entreteniment o de diversió, i que estan sotmesos a aquest Reglament, als efectes de definir‐ne la tipologia i de permetre determinar el règim jurídic més adequat per aplicar en cada cas.

762

Oposicions

2. La finalitat del catàleg és que tots els actes de control preventiu de les administracions competents per a la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives, per a l'obertura d'establiments públics i per a l'habilitació d'espais oberts al públic, s'ajustin a les característiques, denominació i definició de cada tipus d'establiment, espectacle o d'activitat definits en aquest catàleg. II. Espectacles públics 1. Els espectacles públics són les representacions, les actuacions, les exhibicions, les projeccions, les competicions o les activitats d'altre tipus adreçades a l'entreteniment o al lleure, realitzades davant de públic, i dutes a terme per artistes, intèrprets o actuants, que intervenen per compte d'una empresa o per compte propi. 2. Els espectacles públics es classifiquen en:

Temari

a) Espectacles cinematogràfics: consisteixen en la realització d'exhibicions i de projeccions de pel∙lícules cinematogràfiques i altres continguts susceptibles de ser projectats en pantalla, amb independència dels mitjans tècnics utilitzats. b) Espectacles teatrals: consisteixen en la realització de representacions en directe d'obres teatrals, musicals, de dansa, òpera, obres artístiques o escèniques, mitjançant la utilització, aïlladament o conjuntament, del llenguatge, de la mímica, de la música, del còmic, de titelles, de guinyols o d'altres objectes, a càrrec d'actuants, siguin o no professionals. c) Espectacles d'audició: consisteixen en la realització d'actuacions en directe en les quals s'interpreten obres culturals, recitals de poesies o similars. d) Espectacles musicals: consisteixen en l'execució o representació en directe d'obres o composicions musicals, mitjançant la utilització, aïlladament o conjuntament, d'instruments musicals o de música gravada i tramesa per mitjans mecànics o de la veu humana a càrrec de cantants, actors i actrius o executants, siguin o no professionals. e) Manifestacions festives de caràcter cultural i tradicional: consisteixen en la realització en públic de representacions musicals, balls, exhibicions, cavalcades o desfilades de caràcter popular, tradicional o de qualsevol altre índole, a les quals s'aplica aquest Reglament. f) Espectacles de circ: són aquells espectacles consistents en l'execució i representació en públic d'exercicis físics, d'acrobàcia o habilitat, d'actuacions de pallassos/es, de malabaristes, de professionals de la prestidigitació o d'animals mestrats, realitzats per executants professionals. g) Altres espectacles: aquells espectacles singulars que per les seves característiques i naturalesa no es trobin definits i recollits específicament en aquest catàleg i se celebrin davant de públic en establiments o espais oberts al públic.

763

III. Activitats recreatives

Oposicions

1. Són activitats recreatives aquelles que ofereixen al públic la utilització de jocs, de màquines o d'aparells o el consum de productes o serveis, així com també aquelles que congreguen persones amb l'objecte principal de participar en l'activitat o de rebre serveis amb finalitat d'oci, entreteniment o diversió. 2. Les activitats musicals són les que es realitzen en locals que disposen d'ambientació musical, amb la possibilitat d'oferir música en directe, de realitzar espectacles públics musicals, de ballar o no, i de disposar d'un servei complementari de menjar i beguda. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats musicals es classifiquen en:

Temari

a.1) Bar musical: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de bar, amb ambientació musical reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica, i no disposa de pista de ball o espai assimilable. a.2) Restaurant musical: activitat que es realitza en un local que ofereix servei de restaurant, amb ambientació musical, reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica. a.3) Discoteca: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar, mitjançant ambientació musical, i disposa d'una o més pistes per ballar i de servei de bar. a.4) Sala de ball: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar amb música en directe i, complementàriament, amb ambientació musical. La sala de ball ha de disposar d'un escenari per a l'orquestra, d'una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants i de servei de bar. a.5) Sala de festes amb espectacle: aquesta activitat es realitza en un local que té com a objecte oferir actuacions musicals, teatrals o música per ballar, ja sigui en directe o amb ambientació musical. La sala de festes ha de disposar d'escenari, d'una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants, de servei de bar‐restaurant, restaurant o bar i d'un espai idoni per al públic espectador. a.6) Sala de concert: activitat que es realitza en un local, que pot disposar de servei de bar i que té per objecte oferir al públic actuacions de música en directe, i altres activitats culturals. La sala de concerts ha de disposar d'un escenari o espai habilitat i destinat a l'oferiment de concerts i d'equipament tècnic adequat per a la realització d'aquests, i pot disposar també de vestidor per als actuants. a.7) Discoteques de joventut: consisteixen en l'activitat de discoteca destinada a un públic comprès entre els 14 i els 17 anys, amb horari especial. Aquesta activitat està condicionada a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac, i resta prohibida l'entrada als majors de 18 anys durant el seu desenvolupament.

764

Oposicions

a.8) Karaoke: activitat que té per objecte oferir al públic la possibilitat d'interpretar cançons en directe mitjançant un equip de música apropiat. Es pot realitzar tant en locals d'activitats recreatives musicals com de restauració, sempre que no superi el nombre de decibels previstos en la normativa de contaminació acústica. a.9) Sales de festes amb espectacle i concerts d'infància i joventut: consisteix en l'activitat de sala de festes amb espectacle o de sala de concerts destinades al públic menor d'edat, el qual fins als 14 anys ha d'anar acompanyat d'una persona major d'edat. Aquestes activitats estan condicionades a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac als menors.

Temari

a.10) Cafè teatre i cafè concert: aquestes activitats tenen com a objecte únic oferir en directe actuacions musicals, teatrals o de varietats, sense pista de ball o espai assimilable. Els establiments on es realitzin aquestes activitats han de disposar de servei de bar, d'escenari, de camerinos per als i a les artistes actuants i de cadires i taules per al públic espectador. a).11) Establiments de règim especial: són aquells establiments d'activitats musicals que estan subjectes a un horari especial, que es caracteritzen pel fet de poder romandre oberts al llarg del dia, tenint en compte les dues hores de tancament obligatori de cada 24 hores, previstes en aquest Reglament, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació. b) Establiments públics amb reservats annexos: són aquells on s'hi realitzen activitats de naturalesa sexual i que són exercides de manera lliure i independent pel prestador o la prestadora del servei amb altres persones, a canvi d'una contraprestació econòmica, i sota la seva pròpia responsabilitat, sense que hi hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l'elecció de l'activitat. Es classifiquen en: b.1) Local amb reservats annexos, que pot disposar de servei de bar, amb ambientació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable, b.2) Local amb reservats annexos que ofereix actuacions i espectacles eròtics, i disposa d'escenari, amb pista de ball o sense, de vestuari per a les persones actuants, de cadires i taules per a les persones espectadores i de servei de bar. IV. Regulació supletòria de determinats espectacles públics i activitats recreatives Les activitats recreatives i els espectacles públics als quals, si no hi ha regulació en la seva normativa específica, els és d'aplicació supletòria les previsions d'aquest Reglament són les activitats de restauració, les activitats de joc i apostes, les activitats esportives i els espectacles amb ús d'animals. a) Les activitats de restauració són aquelles que es realitzen en locals que tenen per objecte oferir menjars i begudes al públic assistent per ser consumits en el mateix establiment. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats de restauració es classifiquen en:

765

Oposicions

a.1) Restaurant: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de menjador i cuina per tal d'oferir àpats al públic consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local. a.2) Bar: activitat que es realitza en un local que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s'escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans. a.3) Restaurant bar: activitat que es realitza en un local que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i de bar previstos en els dos apartats anteriors. a.3) Saló de banquets: aquella activitat realitzada en restaurants o establiments exclusivament especialitzats per a aquesta activitat, que disposen de sales habilitades amb aquesta finalitat, destinades a servir menjars i begudes per a tot tipus de realitzacions d'actes socials en data i hora predeterminats.

Temari

En les activitats d'aquest apartat es poden realitzar d'altres complementàries amb música de fons ambiental, de ball i altres actuacions en directe, sempre que el local compleixi les condicions de seguretat i d'insonorització, i estigui degudament autoritzat. Aquesta activitat es pot dur a terme en un local tancat o en espais a l'aire lliure. b) Les activitats de joc i apostes són les definides per la normativa de joc i recollides en el catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya. c) Les activitats esportives són les realitzades per esportistes amb o sense la utilització de vehicles, aparells o animals davant de públic. d) Els espectacles amb ús d'animals. Aquests espectacles s'han de realitzar d'acord amb el que disposi la normativa específica en aquesta matèria. V. Tipologia dels espectacles i de les activitats recreatives Els espectacles públics i les activitats recreatives que es descriuen en aquest catàleg poden ser de caràcter ordinari o extraordinari. a) Es consideren espectacles públics o activitats recreatives de caràcter ordinari aquells que es realitzen de manera habitual en establiments fixos o eventuals, que poden ser permanents, o de temporada. b) Es consideren espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari els que es realitzen en establiments oberts al públic que disposen de llicència, autorització o comunicació prèvia davant l'Administració per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar, o en un espai obert al públic o a altres establiments que no tenen la consideració de locals de concurrència pública sempre que compleixen les condicions exigibles per a la realització de l'espectacle públic o de l'activitat recreativa. Es poden realitzar un nombre màxim de 12 espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari a l'any.

766

VI. Establiments i espais oberts al públic

Oposicions

1. Els establiments oberts al públic són els locals, les instal∙lacions o els recintes dedicats a realitzar‐hi espectacles públics o activitats recreatives. Poden ser dels tipus següents: a) Establiments oberts al públic fixos: els locals tancats, permanents no desmuntables, coberts totalment o parcialment, que estan establerts en edificacions independents o agrupades amb altres que siguin inseparables del sòl sobre el qual es construeixen. b) Establiments oberts al públic no permanents desmuntables: els locals o les construccions conformats per estructures desmuntables o per instal∙lacions fixes portàtils, constituïdes per mòduls o elements metàl∙lics, de fusta o qualsevol altre material que permeti operacions de muntatge, desmuntatge o trasllat, amb caràcter itinerant o sense. Poden ser coberts totalment o parcialment, i oberts o tancats.

Temari

c) Establiments independents: els establiments oberts al públic fixos i els establiments oberts al públic no permanents desmuntables que tenen un accés propi directe des de la via pública. d) Establiments oberts al públic agrupats: els recintes constituïts en complexos o infraestructures d'oci, de gran magnitud o no, que uneixen diversos locals o instal∙lacions, de caràcter fix o de caràcter no permanent desmuntable, als quals s'accedeix per espais edificats comuns a tots ells. 2. Així mateix, els espectacles i les activitats recreatives es poden realitzar ocasionalment en espais oberts al públic habilitats per a la seva realització o execució, i que no disposen d'infraestructures ni de instal∙lacions fixes per fer‐ho. En els espais oberts al públic s'ha de delimitar la zona dels espectadors i espectadores respecte de la dels actuants i s'han de complir la resta de prescripcions tècniques que estableixen aquest Reglament i la normativa que els regula. VII. Classificació pel seu aforament En funció del seu aforament, els establiments oberts al públic, els espectacles i les activitats recreatives es classifiquen en els grups següents: a) De baix aforament, quan aquest no supera les 150 persones. b) D'aforament mitjà, quan aquest és de 151 a 500 persones. c) D'aforament alt, quan aquest és de 501 a 1.000 persones. d) D'aforament molt alt, quan aquest supera les 1.000 persones.

767

Oposicions

6.6 ORDRE IRP/198/2010, de 29 de març, per la qual s’estableixen els criteris d’actuació per al manteniment i la veriicació dels sistemes de seguretat i la comunicació a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra dels avisos d’alarma. Entre les activitats i els serveis que poden prestar les empreses de seguretat, d’acord amb la Llei de l’Estat 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, s’esmenten la instal·lació i el manteniment d’aparells, dispositius i sistemes de seguretat i l’explotació de centrals per a la recepció, verificació i transmissió dels senyals d’alarma i la seva comunicació a les forces i cossos de seguretat [article 5.1.e) i f)].

Temari

Cal tenir en compte, així mateix, que d’acord amb el Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, en concret l’article 39.1, únicament podran realitzar les operacions de manteniment de sistemes de seguretat electrònica contra robatori i intrusió les empreses autoritzades, i l’article 39.1.b) afegeix, a més, que la prestació a tercers de serveis de recepció, verificació i transmissió de senyals d’alarma, així com la seva comunicació a les forces i cossos de seguretat, s’han de realitzar per empreses de seguretat explotadores de centrals d’alarma. D’acord amb l’article 43 del Reglament esmentat, les instal·lacions d’aparells, dispositius i sistemes de seguretat han d’estar sotmeses a un manteniment amb revisions preventives periòdiques. Actualment la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra rep un gran nombre d’avisos d’alarma (104.387 durant l’any 2008) a tot el territori de Catalunya, dels quals el 94,61% són falsos i només el 5,39% restant correspon a alarmes reals. Aquest fet implica que la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra inverteix un gran nombre d’hores dels seus agents a donar resposta a avisos d’alarma falsa, és a dir, avisos en els quals l’assistència policial és innecessària. En el si de la reunió del Consell de Coordinació de la Seguretat Privada del dia 15 de juliol de 2008 es va acordar la creació d’un grup de treball, format per experts en aquesta matèria, amb l’objecte d’estudiar aquesta problemàtica a Catalunya i aportar possibles solucions. Aquest grup, anomenat Grup per a la Reducció de les Falses Alarmes a Catalunya, després de diferents reunions, va presentar les seves conclusions per tal que fossin elevades al ple del Consell de Coordinació. Entre les conclusions del grup de treball s’ha de remarcar la proposta d’elaboració d’una regulació que, dins l’àmbit de Catalunya, estableixi els criteris per al manteniment dels sistemes de seguretat, i el procediment o els criteris d’actuació que s’han de seguir per part dels diferents subjectes que intervenen en el procés d’activació i verificació d’un sistema d’alarma, amb la finalitat d’aconseguir la millor comunicació i coordinació possible entre la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i els serveis de seguretat privada que actuen a Catalunya. En aquest sentit, es preveu un procediment més àgil per a la comunicació de les alarmes reals i, a més, una major comunicació entre les centrals receptores d’alarmes i la policia de Generalitat-mossos d’esquadra encarregada de donar resposta policial als avisos d’alarma amb la finalitat de determinar, de la manera més exacta possible, la causa d’activació de l’alarma. En aquest sentit, els criteris d’actuació que ara s’estableixen materialitzen i concreten el que disposen l’article 48.2 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, que estableix que quan es produeixi una alarma, les centrals han de procedir immediatament a la seva verificació amb els mitjans tècnics i humans de què disposin i seguidament han de comunicar al servei policial corresponent les alarmes reals produïdes, i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, a l’article 163, atribueix a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en unes matèries determinades en l’àmbit de la seguretat privada i, en concret, l’apartat d) preveu la coordinació dels serveis de seguretat i investigació

768

Oposicions

privades amb la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i les policies locals de Catalunya. El Grup de Treball per a la Reducció de les Falses Alarmes a Catalunya, abans esmentat, va considerar que aquesta regulació havia de tenir com a objecte només els sistemes d’alarma connectats a una central receptora d’alarmes (CRA), perquè la gran majoria d’avisos que rep actualment la policia provenen d’aquestes centrals i, a més, permeten una major incidència d’actuació per part de l’Administració pública, ateses les característiques dels subjectes que hi intervenen i les diferents fases que es donen en el procés d’activació i verificació d’un avís d’alarma. L’aplicació en territori català d’aquests criteris d’actuació garanteix un nivell mínim de qualitat en la gestió de la resposta dels avisos d’alarma que es produeixin i és un instrument per reduir el nombre d’alarmes falses en l’àmbit de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, alhora que aporta una major seguretat jurídica per als diferents actors que intervenen en el procés d’activació, verificació i resposta dels avisos d’alarma que es produeixen a Catalunya.

Temari

Atès el que s’ha exposat, vist l’informe del Consell de Coordinació de Seguretat Privada i d’acord amb els articles 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i 39.3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, ORDENO: Article 1 Objecte 1.1 Aquesta Ordre té per objecte establir els criteris d’actuació que s’han de seguir per part dels diferents subjectes que intervenen en el manteniment d’un sistema de seguretat electrònica, la gestió i la verificació d’un avís d’alarma per tal de garantir que les centrals receptores d’alarmes (en endavant, CRA) realitzen la verificació deguda amb tots els mitjans tècnics i humans de què disposen. 1.2 També s’hi estableix el procediment per comunicar a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra (en endavant, PG-ME) les alarmes reals que es produeixin amb la finalitat de garantir la coordinació necessària amb la PG-ME i d’aconseguir la resposta adequada a la incidència generada. 1.3 Als efectes de la màxima difusió entre el sector i les entitats directament afectades i per tal de facilitar l’accés a la ciutadania, els criteris que conté aquesta Ordre seran objecte de publicació a la pàgina web del departament competent en matèria de seguretat pública. Article 2 Àmbit d’aplicació Aquesta Ordre és d’aplicació a tots els avisos d’alarma que es produeixin en instal·lacions ubicades a Catalunya i que siguin generats per sistemes de seguretat electrònica connectats a una CRA. Article 3 Deinicions Als efectes del que estableix aquesta Ordre, s’entén per: 3.1 Falsa alarma: avís generat per un sistema de seguretat no susceptible de tractament policial i que, tot i això, és transmès a les forces i cossos de seguretat, els quals es desplacen fins al lloc on s’ha generat l’avís. 3.2 Elements d’un sistema de seguretat: elements necessaris per a una bona efectivitat del sistema; la instal·lació ha d’estar dimensionada amb suficients elements detectors.

769

Temari

Oposicions

3.3 Alarmes tècniques: senyals que emeten els equips i que ajuden la CRA per a una millor verificació. En tot cas són alarmes tècniques les següents: a) Fallada de línia telefònica. b) Fallada de comunicació de la línia principal de transmissió. c) Fallada de comunicació d’un altre mitjà de transmissió (entre aquests, el sistema global per a les comunicacions mòbils, el protocol d’Internet, l’entroncament o la ràdio). d) Alarma o avaria en el bus de comunicacions. e) Inhibició o interferències en sistemes via ràdio. f) Alarma antiemmascarament. g) Fallada de bateria principal, estant o no en fallada de xarxa de corrent. h) Fallada de sirena (alimentació creuada o fil tallat). i) Fallada d’alimentació auxiliar (alimentació creuada en detectors o altres elements). j) Fallada d’un mòdul expansor. k) Pèrdua de supervisió d’un detector sense fils. l) Reinici del sistema. 3.4 Sabotatge: manipulació no autoritzada o atac als elements del sistema. 3.5 No tenen la consideració d’alarmes tècniques ni de sabotatge les alarmes següents: a) Alarma de foc. b) Alarma de gas. c) Alarma d’inundació. d) Alarma de calor i de fred (termòstat). e) Alarma mèdica. f) Reset watchdog (control intern del sistema operatiu). g) Entrada o sortida de programació. h) Bateria baixa de qualsevol element detector. i) Bateria principal baixa. j) Fallada d’alimentació de corrent. k) Fallada de bateria estant en fallada de xarxa de corrent alterna. 3.6 Sistemes bidireccionals: permeten verificar, mitjançant sistemes telemàtics, estats de connexió o desconnexió, comprovacions i el reinici de la instal·lació. Article 4 Revisió i manteniment dels elements del sistema de seguretat 4.1 Als efectes del que preveu l’article 43 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, a l’annex 1 es fixen els criteris sobre els elements que han de ser objecte de revisió i manteniment presencial almenys amb una periodicitat anual. 4.2 El manteniment preventiu dels sistemes de seguretat bidireccionals es farà segons els criteris que es fixen a l’annex 2 d’aquesta Ordre. Article 5 Procediment de veriicació dels avisos d’alarma 5.1 Sempre que la persona operadora d’una CRA rebi un avís d’alarma, i abans d’aplicar qualsevol dels procediments de verificació que s’exposen en aquesta Ordre, si escau, s’ha de trucar als telèfons de contacte facilitats per la persona usuària per tal de verificar l’avís, tot tenint en compte el següent: a) Si la persona operadora de la CRA contacta amb la persona usuària present al lloc d’ubicació de l’alarma i aquesta li facilita la contrasenya correcta, la persona operadora ha de recollir la informació dels fets manifestats per la persona usuària per incorporar-los al registre propi de l’empresa i ha de donar per finalitzat l’incident. b) En el cas que la contrasenya facilitada per la persona usuària present al lloc d’ubicació de l’alarma sigui incorrecta, no la sàpiga o no la recordi, la persona opera-

770

Oposicions

dora ha d’avaluar la situació i actuar d’acord amb el que preveuen els procediments de verificació que estableixen els articles següents. c) Si la persona operadora no pot contactar amb la persona usuària present al lloc d’ubicació de l’alarma, ha de trucar a la resta de telèfons facilitats per la persona usuària per tal de verificar l’avís d’alarma i, si s’escau, ha d’actuar d’acord amb els procediments de verificació que estableixen els articles següents. 5.2 Quan el protocol de verificació estableixi que s’ha de comunicar a la PG-ME l’avís d’alarma, aquesta comunicació s’ha de fer d’acord amb el procediment per a la comunicació dels avisos d’alarma a la PG-ME que preveu l’article 13 i, parallelament, en cas d’estar contractat, s’ha d’activar el servei de verificació personal per facilitar l’accés a les persones agents de l’autoritat. Un cop finalitzat l’incident de què es tracti, s’ha d’intercanviar la informació necessària entre la CRA i la PG-ME per tal de poder determinar la causa de l’activació de l’alarma.

Temari

Article 6 Tipus de procediments de veriicació Els procediments de verificació regulats en aquesta Ordre són els següents: a) Procediment de verificació seqüencial. b) Procediment de verificació per imatge. c) Procediment de verificació per àudio. d) Procediment de verificació bidireccional. e) Procediment de verificació presencial. Article 7 Procediment de veriicació seqüencial El procediment de verificació seqüencial és aquell procediment d’actuació que és adient per efectuar l’anàlisi de l’activació de diferents elements en seqüència lògica mitjançant la identificació individual de cadascun d’aquests. Els criteris d’actuació en aquest procediment són els següents: a) L’activació d’un sol element es considera una prealarma i no s’ha de comunicar a la PG-ME. L’activació reiterada del mateix element no es considera alarma i, per tant, no s’ha de comunicar a la PG-ME. b) L’activació de dos o més elements de zones diferents en un període de temps inferior a 30 minuts es considera una alarma i s’ha de comunicar a la PG-ME. c) L’activació d’un element i un detector de foc dóna lloc a una alarma que s’ha de comunicar als serveis de bombers i no s’ha de comunicar a la PG-ME. d) L’activació d’un polsador d’atracament o sistema d’activació manual d’emergència s’ha de comunicar a la PG-ME. e) L’activació d’un element juntament amb l’activació d’una alarma tècnica es considera una alarma que s’ha de comunicar a la PG-ME. f) L’activació d’un element juntament amb l’activació d’una alarma de sabotatge es considera una alarma que s’ha de comunicar a la PG-ME. g) L’activació d’una alarma tècnica juntament amb una alarma de sabotatge es considera una alarma i, per tant, s’ha de comunicar a la PG-ME. h) L’activació d’un element precedit de connexió recent es considera una prealarma. En aquest cas, la CRA ha d’esperar un nou senyal durant un temps inferior a 30 minuts, i si durant aquest termini es produeix l’activació d’un altre element, es rep una avaria tècnica o es detecta un tall de comunicació, es considera que es tracta d’una alarma que s’ha de comunicar a la PG-ME. i) L’activació d’un element seguit d’una desconnexió immediata no es considera una alarma. En aquest cas, s’ha de realitzar la verificació corresponent trucant a la persona usuària. j) Després de l’activació d’un element, si la persona operadora de la CRA contacta telefònicament amb la persona usuària present al lloc d’ubicació de l’alarma i aquesta li facilita una contrasenya errònia, no la sap o no la recorda, es considera

771

Oposicions

que es tracta d’una alarma que s’ha de comunicar a la PG-ME. Si la persona usuària que facilita la contrasenya errònia, no la sap o no la recorda no és present al lloc d’ubicació de l’alarma, no es considera que es tracti d’una alarma que s’hagi de comunicar a la PG-ME. k) La fallada de la línia telefònica, quan aquesta sigui l’única via de comunicació, no es considera una alarma i, per tant, no s’ha de comunicar a la PG-ME. l) La fallada de línies redundants o doble línia de comunicació sí es considera una alarma i s’ha de comunicar a la PG-ME. m) La fallada de la línia telefònica juntament amb la recepció d’una alarma tècnica sí es considera alarma i s’ha de comunicar a la PG-ME. n) L’activació únicament i exclusivament d’una alarma tècnica no s’ha de comunicar a la PG-ME. o) L’activació d’una alarma de sabotatge quan la CRA no pugui realitzar cap verificació en el sistema bidireccional es considera una alarma que s’ha de comunicar a la PG-ME.

Temari

Article 8 Procediment de veriicació per imatge La verificació per imatge s’ha de realitzar, exclusivament, després d’un avís d’alarma. Els criteris d’actuació són els següents: a) La visualització d’una persona humana en la imatge de verificació, sempre que no permeti descartar un ús indegut de la persona usuària, és motiu suficient per considerar que hi ha alarma real i s’ha de comunicar a la PG-ME. b) La visualització d’informació rellevant a l’escena de l’alarma (com ara vidres trencats, portes trencades o altres desperfectes propis d’un acte vandàlic) també és motiu suficient per considerar que hi ha una alarma real i, per tant, s’ha d’avisar la PG-ME. c) La visualització defectuosa o ambigua no es considera una alarma real i, per tant, no s’ha de comunicar a la PG-ME. Article 9 Procediment de veriicació per àudio 9.1 La verificació per àudio s’ha de realitzar, exclusivament, després d’un avís d’alarma. 9.2 Només es consideren alarmes reals, durant la verificació, els supòsits en què s’escoltin sorolls o converses que identifiquin raonablement un acte delictiu (com trencadissa d’objectes, crits d’auxili o converses indubtables). 9.3 Els criteris d’actuació són els següents: a) Si el soroll o la conversa que es rep o es manté identifica de manera positiva un acte delictiu, s’ha d’efectuar comunicació a la PG-ME. b) Si el soroll o la conversa que es rep o es manté no identifica de manera positiva un acte delictiu, no s’ha d’efectuar comunicació a la PG-ME. Article 10 Procediment de veriicació bidireccional 10.1 El procediment de verificació bidireccional, en els sistemes bidireccionals, és aquell que només és adient per realitzar comprovacions tècniques i no per verificar si les alarmes són reals o falses. 10.2 En els sistemes bidireccionals, i quan no s’hagin pogut realitzar les verificacions corresponents, s’ha d’intentar la connexió amb la CRA si la línia de transmissió ho permet. Una vegada s’ha aconseguit la connexió, s’han de comprovar els detectors oberts i tancats, així com el coneixement de possibles alarmes tècniques pels sistemes de recepció. Si es dispara un sol element de manera reiterada i successiva, atès que no es considera alarma real, la CRA ha de reiniciar el sistema (connexió i desconnexió) a la instal·lació i, en cas de persistir l’anomalia i per evitar perjudicis a terceres

772

Oposicions

persones, s’ha de desactivar fins que hi acudeixi el servei tècnic per tal d’esmenar les deficiències. Article 11 Procediment de veriicació presencial Els criteris d’actuació per a la verificació de manera presencial són els següents: a) Un cop s’ha rebut un avís d’alarma i, posteriorment, la verificació indica que es tracta d’una alarma real, la persona operadora ho ha de comunicar immediatament a la PG-ME i ha de fer desplaçar el/la vigilant de seguretat corresponent per tal de posar les claus a disposició dels efectius policials, si està contractat el servei. b) Un cop s’ha rebut un avís d’alarma i, posteriorment, no es pot comprovar que es tracta d’una alarma real, sempre que estigui contractat el servei de verificació presencial, la persona operadora ha d’enviar el/la vigilant de seguretat al lloc d’activació de l’alarma per tal de fer les comprovacions corresponents, el/la qual ha d’actuar segons les circumstàncies de cada cas concret.

Temari

Article 12 Supòsits d’avís d’alarma a la PG-ME Quan de l’aplicació dels procediments de verificació esmentats en els articles anteriors en resulti l’existència d’una alarma real, aquesta s’ha de comunicar a la PG-ME, segons el que s’ha exposat, en els supòsits recollits a l’annex 3 d’aquesta Ordre i de conformitat amb el procediment que estableix l’article següent. Article 13 Procediment per a la comunicació dels avisos d’alarma a la PG-ME 13.1 Les CRA, independentment del cos policial que es desplaci fins al lloc d’ubicació de l’alarma, han de comunicar les alarmes reals produïdes a la PG-ME, com a cos policial competent en matèria de seguretat ciutadana, a través dels telèfons o els mitjans telemàtics facilitats a aquest efecte per part de la Direcció General de la Policia del departament competent en matèria de seguretat pública. 13.2 Per evitar demora en la resposta policial, les persones operadores de les CRA han de facilitar a les sales de comandament policial les dades següents: a) Dades del comunicant: nom de la CRA i número d’homologació, així com la identificació de la persona operadora. b) Adreça completa de la ubicació exacta de l’alarma activada: tipus d’establiment (local comercial, entitat financera o el que correspongui), tipus de via, nom de la via i número, bloc, escala i població. c) Amb el màxim de precisió que sigui possible, la ubicació exacta de l’/dels element/s que s’ha/n activat, especificant l’espai concret de l’immoble en el qual està ubicat l’element activat. d) Si el procediment de verificació s’ha fet pel sistema de verificació per imatge o àudio, s’han de comunicar de manera detallada els fets observats o els sons escoltats. e) En el cas que el/la vigilant de seguretat vagi al lloc d’activació de l’alarma amb les claus per accedir-hi, quan sigui possible, s’han de comunicar les seves dades: nom, cognoms, TIP de la/les persona/es vigilant/s, empresa de seguretat per a la qual treballa en cas que estigui subcontractat el servei, telèfon de contacte i temps estimat d’arribada. f) En el cas que s’adreci qualsevol altra persona responsable (com el/la propietari/ària, un/a veí/veïna, un/a familiar o la persona encarregada) al lloc d’activació de l’alarma amb les claus per accedir-hi, se n’han de comunicar les dades: nom, cognoms, telèfon de contacte i temps estimat d’arribada. 13.3 Un cop finalitzada l’actuació de la patrulla policial comissionada al lloc d’activació de l’alarma, la persona operadora de la sala de comandament policial encarregada de la gestió de la patrulla ha de comunicar a la CRA el resultat de l’actuació policial i el número d’incident policial, així com la causa coneguda de l’alarma, si se’n té coneixement.

773

Oposicions

13.4 En el cas que la policia desconegui la causa de l’activació de l’alarma, és la CRA la que ha de fer les gestions necessàries per tal de saber quina ha estat aquesta causa, tenint en compte que: a) Si la CRA coneix en aquell moment la causa de l’activació de l’alarma ho ha de comunicar a la persona operadora de la sala de comandament policial. b) Si la CRA no coneix en aquell moment la causa de l’activació de l’alarma, ha de realitzar les gestions posteriors necessàries per determinar la causa i, un cop coneguda, l’haurà de comunicar a la unitat regional de policia administrativa corresponent de la PG-ME, facilitant, a més, el número d’incident policial per agilitzar el tràmit. Barcelona, 29 de març de 2010

Temari

JOAN SAURA I LAPORTA Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ANNEX 1 Criteris sobre els elements que han de ser objecte de manteniment preventiu presencial en els sistemes de seguretat connectats a la CRA (mínims)¹ Equips Central

Accions Verificar l’estat correcte Comprovar tensió de xarxa elèctrica Comprovar tensions i intensitats corrent continu: - en repòs - en alarma Inspeccionar pilots i fusibles Comprovar la transmissió a la CRA de: - fallada de xarxa elèctrica - bateria baixa Comprovar correcte accés bidireccional Bateries Comprovar tensions i intensitats de la central sense xarxa elèctrica: - a l’inici - als 15 minuts o més Font d’alimentació Comprovar tensions xarxa elèctrica Comprovar tensions i intensitats corrent continu Teclats Comprovar el bon funcionament de totes les tecles Inspeccionar l’estat de la fixació Detectors Netejar interiorment i exteriorment Comprovar visualment l’activació i el correcte abast Comprovar segellament entrada cable per evitar ocupació per insectes Reglar correctament els detectors amb microones Comprovar la transmissió a la CRA del senyal d’alarma Comprovar la transmissió a la CRA d’altres senyals que pugui enviar (sabotatge, antiemmascarament, etc.)

774

Oposicions

Accions Verificar el funcionament i l’estat correcte Comprovar la transmissió a la CRA Contactes Comprovar i corregir, si és necessari, els marges Comprovar la transmissió a la CRA Barreres exteriors Netejar exteriorment Comprovar l’activació i el correcte abast Comprovar segellament entrada cable per evitar ocupació per insectes i aigua Sirenes Verificar el funcionament correcte Actualitzar senyalització (nom, telèfons, etc.) Auditoria Informar per escrit sobre mancances de seguretat de la installació (a causa de reformes, ampliacions, canvi d’ubicació de valors, etc.) Gravació Verificació de les imatges enregistrades a l’equip o a distància Càmeres Netejar òptiques, monitors i verificar enfocament correcte

Temari

Equips Polsadors

¹ En funció de les condicions mediambientals desfavorables, es recomana incrementar la freqüència de les revisions.

ANNEX 2 Actuacions a realitzar en el manteniment preventiu bidireccional de sistemes de detecció d’intrusió (mínims) Automàtic (sense intervenció de la persona usuària) Accions Comprovar alimentació alterna Comprovar estat de la bateria (estat que dóna la central) Test de senyal Open/closed (accionament) Estat de zones connectat/desconnectat Posició d’elements i zones (obertes, tancades, creuades) Zones operatives i anul·lades Comprovació de variació de zones per reset de la transmissió (amb la verificació dels senyals) Estat brunzidors-avisadors d’entrada i sortida amb teclats activats Funcionament de teclats Funcionament d’ampliadors Excés de consum Reset zones d’incendi (en sistemes mixtos) Sortides activades Sortides auxiliars d’alimentació d’equips

Sistemes bidireccionals En funció de la periodicitat descrita en el contracte (mínim tres anuals)

Amb la verificació de senyals d’alarma rebuts i la periodicitat descrita en el contracte (mínim tres anuals)

En funció de la periodicitat descrita en el contracte (mínim tres anuals)

775

Procediments de verificació Seqüencial

Imatge

Àudio Bidireccional Presencial (acuda)

Alarmes rebudes 1 element o l’activació reiterada d’aquest 2 elements diferents (en un període de temps inferior a 30 minuts) 1 element + alarma de foc: avisar bombers 1 polsador d’atracament o sistema d’activació manual d’emergència 1 element + alarma tècnica 1 element + alarma sabotatge 1 alarma de sabotatge + alarma tècnica 1 element precedit d’una connexió recent 1 element seguit d’una desconnexió 1 element + contrasenya errònia, no la sap o no la recorda (usuari present al lloc d’ubicació de l’alarma) 1 element + contrasenya errònia, no la sap o no la recorda (usuari no present al lloc) Tall de línia telefònica (quan aquesta sigui l’única via de comunicació) Tall de línies redundants o doble línia de comunicació Tall de línia telefònica + alarma tècnica Alarma tècnica Alarma de sabotatge + impossibilitat de verificació de comunicació bidireccional amb la centraleta d’alarma Visualització d’una persona (sempre que no permeti descartar un ús indegut del mateix usuari) Visualització d’informació rellevant (vidres trencats, portes trencades, desperfectes d’actes vandàlics) Visualització defectuosa o ambigua El soroll o la conversa que es rep sí identifica raonablement un acte delictiu El soroll o la conversa que es rep no identifica raonablement un acte delictiu Establir comunicació bidireccional amb la central per verificar diferents estats dels elements del sistema (xarxa, bateries, supervisió) Visualitza indicis d’intrusió Quan l’alarma no s’ha pogut verificar per altres mitjans No visualitza indicis d’intrusió Quan l’alarma sí s’ha pogut verificar per altres mitjans

Avís a la PG-ME Sí No X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X Avisar la PG-ME i posar les claus a la seva disposició

(10.085.016)

776

Oposicions

Resum dels procediments de veriicació

Temari

ANNEX 3

Oposicions

6.7 ORDRE IRP/418/2010, de 5 d’agost, sobre l’obligació de registre i comunicació a la Direcció General de la Policia de les persones que s’allotgen als establiments d’hostalatge ubicats a Catalunya. Mitjançant l’Ordre IRP/352/2009, de 3 de juliol, sobre l’obligació dels establiments d’hostalatge ubicats a Catalunya de remetre a la Direcció General de la Policia, per mitjans telemàtics, la informació relativa a l’estada de les persones que s’hi allotgen, es regulen les obligacions previstes a l’article 12 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana, sobre les actuacions de registre documental i informació que han de dur a terme els establiments d’hostalatge. Ambdues obligacions els vénen imposades per raó de la naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la qual està inclosa dintre de les considerades com a rellevants per a la seguretat ciutadana.

Temari

L’Ordre esmentada estableix l’obligació de comunicar, per mitjans telemàtics, la informació relativa a l’estada de les persones que s’hi allotgen, llevat dels supòsits en què per raons excepcionals degudament justificades amb motiu de la concreta ubicació geogràfica o per raons tècniques que afectin, amb caràcter permanent o temporal, els sistemes informàtics i de telecomunicacions, es permeten altres sistemes de comunicació diferents al telemàtic. Aquesta Ordre fixa també el contingut i format dels comunicats d’entrada i dels llibres registre, així com les dades que s’han de comunicar a la Direcció General de la Policia. Atès l’àmplia diversitat d’establiments i realitats dintre del sector, s’ha de revisar l’Ordre actual a fi i efecte d’acomodar-la a aquestes situacions, simplificant i aclarint diversos tràmits, i modificant i suprimint alguna informació objecte de comunicació i registre. En conseqüència, de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria de seguretat ciutadana, la Llei de l’Estat 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; el Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, i la disposició final de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitatmossos d’esquadra, ORDENO: Article 1 Àmbit d’aplicació 1.1 El que disposa aquesta Ordre és d’aplicació a tots els establiments d’hostalatge ubicats a Catalunya. Cal entendre per aquests establiments tots aquells que, amb independència de la seva denominació, tinguin com a finalitat principal o complementària, de manera professional o habitual, facilitar allotjament a les persones mitjançant un preu. Entre d’altres, s’hi inclouen els establiments hotelers, de turisme rural, càmpings, apartaments i establiments d’ús turístic en general. 1.2 Queden excloses del compliment d’aquesta Ordre les instal·lacions inscrites a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils quan acullin activitats organitzades per a menors de 18 anys, sempre que estiguin sota el control i supervisió de persones responsables del grup.

777

Temari

Oposicions

Article 2 Registre documental Tota persona que s’hi allotgi en els establiments compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre, ha de registrar-se. A aquest efecte s’ha de complimentar, com a mínim, la informació especificada com a obligatòria al model de l’annex 1 d’aquesta Ordre. L’establiment d’hostalatge ha de conservar aquesta informació a disposició de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i està obligat a exhibir-la quan sigui requerit a aquest efecte. Aquesta informació s’ha de conservar durant el termini de tres anys. El model de registre de persones allotjades esmentat a l’annex 1 està disponible, per a aquells establiments que ho desitgin, a la pàgina web del cos de mossos d’esquadra http://www.gencat.cat/mossos, així com a les diferents dependències de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra. Els establiments d’hostalatge s’han de responsabilitzar del fet que les dades recollides es corresponen amb les que figuren en els documents d’identitat admesos que li mostri la persona allotjada. Article 3 Comunicació de dades per mitjans telemàtics a la Direcció General de la Policia Els establiments compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre han de comunicar a la Direcció General de la Policia del departament competent en matèria de seguretat pública la informació continguda a l’annex 2 d’aquesta Ordre. Aquesta comunicació s’ha de fer per via telemàtica mitjançant la pàgina web del cos de mossos d’esquadra abans esmentada. La comunicació de les dades s’ha de realitzar a través de la pàgina web esmentada, opció Serveis i Registre de viatgers d’establiments d’hostalatge. Per accedir a aquesta aplicació cal disposar de nom de persona usuària i de la paraula de pas corresponents. En cas que no se’n disposi, en la mateixa pàgina web es donen les instruccions a seguir per a obtenir-les. Article 4 Comunicació de dades per altres mitjans Quan per raons especials degudament motivades, els establiments no puguin efectuar per mitjans telemàtics la comunicació esmentada, s’ha de trametre la informació de l’annex 2 a les dependències policials del cos de mossos d’esquadra per qualsevol dels sistemes següents: a) Presentant directament, o bé per correu, dues còpies del document que, independentment de la forma que tingui, reculli la informació continguda a l’annex 2. b) Trametent, mitjançant fax adreçat a la comissaria corresponent, el document que, independentment de la forma que tingui, reculli la informació de l’annex 2, o bé un llistat d’aquesta informació. Article 5 Justiicant de recepció Un cop comunicada la informació per qualsevol dels mitjans establerts en aquesta Ordre, la Direcció General de la Policia ha de deixar constància de la seva recepció a través del justificant corresponent. Article 6 Termini de comunicació de la informació La informació continguda a l’annex 2 ha de ser comunicada mitjançant els sistemes previstos en aquesta Ordre dins del termini de les vint-i-quatre hores següents a l’inici de l’allotjament de cada persona.

778

Oposicions

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Es deroga l’Ordre IRP/352/2009, de 3 de juliol, sobre l’obligació dels establiments d’hostalatge ubicats a Catalunya de remetre a la Direcció General de la Policia, per mitjans telemàtics, la informació relativa a l’estada de les persones que s’hi allotgen. DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordre entrarà en vigor el dia 1 d’octubre de 2010. Barcelona, 5 d’agost de 2010

Temari

JOAN SAURA I LAPORTA Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

779

ANNEX 1

Oposicions

Model de itxa

Generalitat de Catalunya

Registre de persones allotjades Dades de l'establiment CIF/NIF*

Nom de l'establiment*

Adreça*

Fitxa número* (1) Municipi*

Província*

Núm. de document d'identitat*

Tipus de document* (2)

Data d'expedició (si hi consta)* (6)

Primer cognom*

Segon cognom (si en té)*

Nom*

Data de naixement* (4)

Nacionalitat* (5)

Domicili (7)

Temari

Dades de la persona que s'allotja

Sexe* (3) Data d'entrada* (6)

Núm. de telèfon (7)

Dies previstos d'estada (7)

En compliment de l’article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i a l’empara del que disposa l’article 12.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, us informem que, amb la finalitat de gestionar aquesta informació, les dades de caràcter personal s’inclouran al tractament denominat SIP Hotels de la Direcció General de la Policia. La persona afectada pot exercir els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació davant la persona responsable del fitxer, el/la director/a general de la Policia (travessera de les Corts, 319-321, 08029 Barcelona). Signatura de la persona allotjada (7)

Localitat i data

Instruccions per emplenar l'imprès (*) Informació obligatòria (1) Els números de fitxa han de ser correlatius. (2) S'hi admeten, per als espanyols, el DNI, el passaport i el permís de conduir; per als estrangers, el passaport, la carta o document d’identitat per a ciutadans de la Unió Europea, Andorra, Islàndia, Suïssa, Noruega, Malta, Mònaco i San Marino. Passaport per a la resta d’estrangers. Permís de residència espanyol en vigor per als estrangers residents a Espanya. Permís de residència expedit per un altre estat membre de la Unió Europea. S’ha d'emplenar: D = DNI, P = Passaport, C = Permís de conduir, I = Carta o document d’identitat, N = Permís de residència espanyol, X = Permís de residència d’un altre estat membre de la Unió Europea. (3) F = sexe femení, i M = sexe masculí (4) S'ha d'emplenar amb el format AAAAMMDD. Almenys s'emplenarà l'any de naixement. El mes i el dia, si es desconeixen, figuraran com 0000. (5) Nom del país de nacionalitat. (6) S'ha d'emplenar amb el format AAAAMMDD. (7) Opcional

780

Oposicions

ANNEX 2 Dades de la informació que s’ha de comunicar a la Direcció General de la Policia

Temari

Dades de l’establiment CIF/NIF Nom de l’establiment Adreça Municipi Província Dades de la persona allotjada Número del document Tipus de document Data d’expedició Nom Cognoms Sexe (F=femení / M=masculí) Data de naixement (format data: AAAAMMDD) Nacionalitat (nom de país) Data d’entrada a l’establiment (format data: AAAAMMDD) Pel que fa a la comunicació telemàtica de les dades, les especificacions generals i els requisits tècnics es troben detallats a la guia d’usuari del lloc web indicat a l’article 2 d’aquesta Ordre. (10.215.139)

781

Oposicions

DEPARTAMENT D’INTERIOR ORDRE INT/322/2011, de 16 de novembre, de comunicació per mitjans telemàtics de les dades sobre el comerç del coure i del ferro per part dels establiments gestors d’aquests residus i de registre d’aquesta activitat. L’article 12 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana, preveu que les persones naturals o jurídiques que desenvolupin activitats rellevants per a la seguretat ciutadana hagin de dur a terme les corresponents actuacions de registre documental i informació previstes en la normativa vigent, el que ha estat objecte de diferents desenvolupaments reglamentaris.

Temari

La Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, va habilitar el Govern per dur a terme la regulació de certes actuacions de registre documental i informació d’activitats cada vegada de rellevància més gran per a la seguretat ciutadana. Entre aquestes activitats, l’apartat 1 de l’article 12 inclou, sense ser un llistat tancat, les d’hostalatge, el comerç o reparació d’objectes usats, el lloguer o desballestament de vehicles a motor o la compravenda de joies i metalls preciosos, i és necessari un desenvolupament reglamentari que concreti amb claredat les obligacions de registre i d’informació a la policia exigibles a cadascuna de les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana. Les obligacions de registre vénen imposades per raó de la naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la qual està inclosa dintre de les considerades com a rellevants per a la seguretat ciutadana, entre les quals s’inclouen les relacionades amb la gestió i la comercialització dels residus metàl·lics, especialment atesos els actes delictius que s’han produït recentment amb determinats tipus de materials, sobretot el coure i el ferro, i els perjudicis que se’n deriven per als serveis públics i la població en general amb els consegüents riscos. Es considera per tant que és del tot necessari establir que l’obligació de comunicació de la informació relativa a aquesta activitat s’efectuï per mitjans o procediments telemàtics a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, a través de la Direcció General de la Policia, tot fixant també el seu contingut. En conseqüència, de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria de seguretat ciutadana; la Llei de l’Estat 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya; el Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat; la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra,

ORDENO: Article 1 Comunicació telemàtica de dades relatives al comerç de coure i de ferro Els centres gestors de residus metàl·lics i els establiments de comerç a l’engròs de coure i de ferro establerts a Catalunya han de comunicar, dins de les vinti-quatre hores següents a l’adquisició del material, per mitjans telemàtics, a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, a través de la Direcció General de la Policia del Departament d’Interior, simultàniament a les seves obligacions de registre que vénen imposades per la normativa vigent, les entrades de material de coure i de ferro, i especificar la informació sobre les dades a què fa referència l’annex 1.

782

Oposicions

Article 2 Sistema telemàtic emprat Els centres i establiments a què fa referència aquesta Ordre han d’emprar un mitjà telemàtic de comunicació que garanteixi la immediatesa i seguretat de la comunicació. A aquests efectes els arxius de dades a trametre telemàticament amb la informació prevista a l’annex 1 han de tenir en compte els paràmetres tècnics i les característiques que fixi l’Administració a través de la pàgina web del cos de mossos d’esquadra http://www.gencat.cat/mossos. Article 3 Justiicant de recepció Un cop comunicada la informació telemàticament, la Direcció General de la Policia ha de deixar constància de la seva recepció a través del justificant corresponent.

Temari

Article 4 Registre d’operacions S’hauran de registrar totes les entrades de material de coure i de ferro, i especificar la informació a què fa referència l’annex 1, que haurà de constar en el registre diari que a aquests efectes porti l’establiment o centre esmentat, mitjançant anotacions o assentaments per procediments informàtics, llibres o qualsevol altre idoni com fulls independents o enquadernats. Per al supòsit de fulls independents o enquadernats, s’ha de fer servir el model de fitxa de l’annex 2. En tot cas s’ha de permetre l’accés immediat a la policia de la informació registrada. Article 5 Conservació dels registres de les operacions Els establiments o centres esmentats han de conservar la informació prevista a l’annex 1 a disposició de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i estan obligats a exhibir-la quan siguin requerits a aquest efecte. Aquesta informació s’ha de conservar durant el termini de tres anys. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Els establiments o centres compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre que no puguin efectuar per mitjans telemàtics la comunicació esmentada, disposen d’un termini de sis mesos per realitzar la corresponent adequació tècnica. En conseqüència, els establiments o centres que inicialment no puguin fer la comunicació telemàtica per mancances tècniques han de comunicar al director general de la Policia el mitjà alternatiu que empraran per a fer les comunicacions, les circumstàncies que els impedeixen la comunicació telemàtica i el termini durant el qual s’acolliran a aquest altre sistema, sempre dins l’esmentat termini de sis mesos. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Mentre no es posi en funcionament l’aplicació web de la policia de la Generalitatmossos d’esquadra per facilitar l’enviament de les dades en temps real, les comunicacions es duran a terme amb una periodicitat setmanal, el dilluns o primer dia hàbil de cada setmana, per comunicar les operacions realitzades durant la setmana immediatament anterior. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA Les entitats o departaments competents en matèria de residus i de seguretat pública de la Generalitat de Catalunya establiran els mecanismes i, si escau, protocols

783

Oposicions

necessaris per a la coordinació en relació amb les comunicacions d’informació que exigeix la normativa vigent. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA Es deroga l’Ordre INT/175/2011, de 25 de juliol, de comunicació per mitjans telemàtics de les dades sobre el comerç del coure i altres residus metàl·lics per part dels establiments gestors d’aquests residus i del comerç a l’engròs de ferralla i altres productes de desferra, i de registre d’aquesta activitat.

Temari

DISPOSICIÓ FINAL Entrada en vigor Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 16 de novembre de 2011 FELIP PUIG I GODES Conseller d’Interior ANNEX 1 Dades que s’han de comunicar a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, a través de la Direcció General de la Policia 1. Dades de l’establiment: Nom de l’establiment CIF/NIF/NIE Telèfon de contacte Adreça (tipus de via, via, núm.) Localitat Adreça electrònica 2. Dades de l’operació: Número d’ordre del registre Data de l’adquisició del material 3. Dades del venedor: Nom (persona física o jurídica) Primer cognom Segon cognom Data de naixement Nacionalitat Número del document (CIF/NIF/NIE) Domicili (tipus de via, nom de la via, núm., pis, localitat, província, país) Tipus de vehicle Marca del vehicle Model del vehicle Matrícula del vehicle 4. Dades del material (del coure i/o ferro): Descripció o identificació Quantitat Pes

784

785

Temari

Oposicions

6.9 ORDRE INT/358/2011, de 19 de desembre, per la qual es regulen els horaris dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives sotmesos a la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i de les activitats recreatives, i al seu Reglament. En desenvolupament principalment de l’article 141.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics, es va aprovar la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

Temari

Una de les condicions generals de la intervenció administrativa fixades per la Llei 11/2009, del 6 de juliol, és la relativa a la determinació d’uns horaris d’aplicació general per als establiments oberts al públic, per als espectacles públics i per a les activitats recreatives, d’acord amb el que estableix l’article 20 de la Llei, i que s’han de determinar per ordre del conseller d’Interior, un cop escoltat el Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives. La citada ordre ha d’establir també els criteris, els supòsits i les circumstàncies en què els òrgans competents de la Generalitat i dels municipis poden acordar motivadament les ampliacions o les reduccions de l’horari general, entre altres. Igualment, i tenint en compte la complexitat i diversitat dels interessos que concorren en els espectacles públics i les activitats recreatives, la citada Llei preveu en el títol I relatiu als drets i les obligacions dels espectadors i usuaris i, concretament, en el seu article 5.2.g), que els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen, entre altres, l’obligació de respectar l’horari d’inici i d’acabament de l’espectacle o l’activitat. A més, l’article 6.2.h) obliga els organitzadors i titulars a complir els horaris d’obertura i tancament dels establiments oberts al públic i els d’inici i acabament dels espectacles públics i les activitats recreatives. Així mateix, l’article 70 del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost, reitera que s’han de determinar per ordre els horaris d’obertura i tancament dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives i estableix, d’una banda, el supòsit dels establiments oberts al públic, que acumulin llicències compatibles per a diversos tipus d’establiments, espectacles i activitats recreatives, i de l’altra, la possibilitat que en cada moment del dia es desenvolupin les activitats adequades a la franja horària de què es tracti, segons la normativa d’horaris. D’altra banda, cal tenir en compte que les disposicions transitòries novena i desena del Decret 112/2010, de 31 d’agost, esmentat, han establert un règim transitori respecte dels horaris de funcionament dels establiments públics on es realitzen activitats de naturalesa sexual, com també de determinats establiments oberts al públic de nova regulació mentre no es faci la regulació horària definitiva mitjançant la corresponent ordre. Aquesta Ordre, que estableix una nova regulació dels horaris dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives sotmesos a la Llei 11/2009, del 6 de juliol, comporta la derogació de l’Ordre IRP/181/2007, de 30 de maig, per la qual es determinen els horaris màxims de determinats establiments públics destinats a espectacles públics i/o activitats recreatives sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, i queden sense efectes les disposicions transitòries novena i desena citades del Decret 112/2010, de 31 d’agost.

786

Oposicions

D’acord amb el que s’ha exposat, aquesta Ordre té per objecte adaptar els horaris tant a la Llei com al Reglament esmentats, de conformitat amb el Catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic on aquests es duen a terme, previst a l’annex I del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. En concret, l’Ordre estableix, entre altres, ampliacions automàtiques de l’horari general per a determinats períodes de vacances i per a específiques festivitats, com també la competència dels alcaldes i de les alcaldesses, dins dels respectius termes municipals, per establir excepcionalment reduccions de l’horari de manera motivada per raons de seguretat i en el cas que es causin molèsties al veïnatge.

Temari

Finalment, l’Ordre preveu la possibilitat d’autoritzar ampliacions excepcionals d’horaris de tancament, com també horaris específics per a determinats establiments, i fixa l’aplicació del silenci administratiu de caràcter positiu en supòsits de manca de resolució expressa per part de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Vist l’informe del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives de data 14 de desembre de 2011, i en virtut de les competències que m’atribueix l’article 20 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, ORDENO: Article 1 Objecte i àmbit d’aplicació Aquesta Ordre té com a objecte regular els horaris generals i especials d’obertura i tancament dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, de conformitat amb el que estableix l’article 20 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i de les activitats recreatives; els articles 70, 71 i concordants del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost, i el Catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic previst a l’annex I del citat Reglament. Article 2 Hora d’obertura i hora d’inici 2.1 S’entén per hora d’obertura dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, el moment a partir del qual es permet l’accés de les persones espectadores o usuàries d’aquests. 2.2 Es considera hora d’inici aquella en què, a partir de l’hora d’obertura, comenci l’espectacle o activitat. En determinats supòsits d’activitats recreatives i espectacles públics l’hora d’obertura pot coincidir amb l’hora d’inici. Article 3 Horari general per als espectacles públics 3.1 Els horaris generals d’obertura i tancament per als espectacles públics, entre els quals s’inclouen els espectacles cinematogràfics, teatrals, d’audició, musicals, les manifestacions festives de caràcter cultural i tradicional i els espectacles de circ, són els següents: a) Horari d’obertura: a partir de les 6.00 hores, llevat que la normativa específica o l’autorització corresponent estableixi un altre horari. b) Horari de tancament: fins a la 1.30 hores com a màxim. 3.2 Els espectacles a què fa referència l’apartat anterior poden perllongar l’horari màxim de tancament per un període de seixanta minuts la nit del divendres a

787

Oposicions

la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.

Temari

Article 4 Horari general per a les activitats recreatives musicals Els horaris generals d’obertura i tancament de les activitats recreatives musicals són els següents: a) Bar musical: l’horari d’obertura és a partir de les 12.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 2.30 hores. Aquest horari de tancament es pot perllongar per un període de trenta minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius. b) Restaurant musical: l’horari d’obertura és a partir de les 6.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 2.30 hores. Aquest horari de tancament es pot perllongar per un període de trenta minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius. c) Discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle: l’horari d’obertura és a partir de les 17.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 5.00 hores. Aquest horari de tancament es pot perllongar per un període d’una hora la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius. d) Sala de concert, cafè teatre i cafè concert: l’horari d’obertura és a partir de les 17.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 4.30 hores. Aquest horari de tancament es pot perllongar per un període de trenta minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius. e) Discoteques de joventut: l’horari d’obertura és a partir de les 17.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 22.00 hores. f) Karaoke: l’horari d’obertura i de tancament és el de l’activitat recreativa musical o de restauració on es desenvolupi. g) Sales de festes amb espectacle per a menors d’edat i concerts d’infància i joventut: l’horari d’obertura és a partir de les 11.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 19.00 hores. h) Establiments de règim especial: l’horari d’obertura és a partir de les 7.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 14.00 hores. i) Establiments públics en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual: l’horari d’obertura és a partir de les 17.00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 4.00 hores. Aquest horari de tancament es pot perllongar per un període d’una hora la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius. Article 5 Horari general per a les activitats de restauració 5.1 Per a les activitats de restauració, entre les que s’inclouen el restaurant, el bar, el restaurant bar i el saló de banquets, els horaris generals d’obertura i tancament són els següents: a) Horari d’obertura: a partir de les 6.00 hores, llevat que la normativa específica o l’autorització corresponent estableixi un altre horari. b) Horari de tancament: fins a les 2.30 hores com a màxim, llevat que la normativa específica o l’autorització corresponent estableixi un altre horari. 5.2 Les activitats a què fa referència l’apartat anterior poden perllongar l’horari de tancament per un període de trenta minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.

788

Oposicions

Article 6 Horari especial per a la nit de Cap d’any Els espectacles públics, els bars musicals, els restaurants musicals, les sales de concert, els cafès teatre, els cafès concert, els bars, els restaurants, els restaurants bar i els salons de banquets poden perllongar l’horari de tancament durant la nit de Cap d’any en seixanta minuts sobre l’horari màxim de tancament a què fan referència els articles 3 a 5. Així mateix, en les discoteques, les sales de ball i les sales de festes amb espectacles, la prolongació horària pot ser de noranta minuts sobre l’horari màxim de tancament que preveu l’article 4.

Temari

Article 7 Horaris especials en períodes de vacances i en determinades festivitats 7.1 Les activitats recreatives de bar musical, restaurant musical, sala de concert, cafè teatre, cafè concert, restaurant, bar, restaurant bar i saló de banquets poden perllongar l’horari màxim de tancament en trenta minuts sobre l’horari general de tancament, i les discoteques, sales de ball i sales de festes amb espectacle en quaranta-cinc minuts sobre l’horari general de tancament, en els períodes següents: a) De dijous a dilluns de Setmana Santa. b) De dijous a dimarts de Carnestoltes. c) Del 21 de desembre al 6 de gener, llevat la nit de Cap d’any. d) De l’1 de juny al 15 de setembre. e) Amb motiu de les festes locals o patronals de cada municipi. Aquestes ampliacions no es podran efectuar en els períodes a què fan referència les lletres a) a d), ni la nit de Cap d’any. f) Amb ocasió d’altres esdeveniments de caràcter firal, certàmens, exposicions, revetlles populars o anàlegs, que hagin estat qualificats com d’interès turístic pel propi ajuntament o per l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, amb el límit màxim de sis dies per any natural. Aquestes ampliacions no es podran efectuar en els períodes a què fan referència les lletres a) a d), ni la nit de Cap d’any. 7.2 Les ampliacions generals dels horaris a què fa referència l’apartat anterior d’aquest article són acumulatives respecte de l’horari general. Article 8 Horari d’activitats susceptibles de compatibilitat Si en un mateix establiment o local obert al públic s’exerceixen diversos espectacles públics i activitats recreatives i es declara la seva compatibilitat, de conformitat amb el que preveu l’article 92 del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, cadascun d’aquests haurà de finalitzar el seu funcionament, d’acord amb l’horari establert en la llicència, autorització o comunicació prèvia, tot tenint en compte que s’ha de tancar dues hores de cada vint-i-quatre, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació de l’establiment, atès el contingut de l’article 70 del Reglament citat. Article 9 Horari d’activitats extraordinàries Els espectacles públics i les activitats recreatives que tinguin caràcter extraordinari en els termes previstos en el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives han de complir els horaris d’inici i de tancament que es concretin en la llicència o autorització corresponent. Article 10 Tancament i desallotjament dels establiments D’acord amb l’article 71 del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, a partir de l’hora límit de tancament no es pot permetre l’accés de cap persona usuària o consumidora, no es pot servir cap consumició, ha de deixar de funcionar

789

Oposicions

la música, han de cessar totes les activitats recreatives o d’espectacle públic que s’estiguin realitzant i s’ha d’encendre tot l’enllumenat interior. Així mateix, a partir de l’hora límit de tancament s’ha d’informar el públic que ha arribat l’hora de tancament i que disposen d’un màxim de trenta minuts per sortir, si l’aforament màxim autoritzat és de fins a 500 persones, o de quaranta-cinc minuts, si l’aforament màxim autoritzat és de més de 500 persones. Un cop transcorregut aquest període, el personal del titular de l’establiment o de la persona organitzadora de l’espectacle públic o activitat recreativa ha de demanar que surti de l’establiment el públic que resti a l’interior. Article 11 Horaris de terrasses i vetlladors L’horari de les terrasses i dels vetlladors és el mateix de l’espectacle públic o activitat recreativa, llevat que s’estableixi en les respectives ordenances municipals un horari més restrictiu.

Temari

Article 12 Ampliacions excepcionals de l’horari de tancament 12.1 La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives pot ampliar l’horari de tancament quan ho requereixi la durada de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa, amb la petició prèvia de la persona organitzadora o titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle o activitat recreativa. La citada ampliació d’horari requereix l’informe previ vinculant de l’ajuntament on s’ubiqui el local afectat, relatiu a la idoneïtat de l’ampliació, el qual s’ha d’emetre en un termini màxim de quinze dies, com també l’informe de la direcció general competent en matèria de policia del departament competent en matèria de seguretat pública. 12.2 Aquesta ampliació s’ha d’acordar mitjançant resolució motivada, en la qual s’ha d’establir el període de vigència de l’autorització. La resolució s’ha de notificar a la persona interessada en el termini màxim d’un mes des de la corresponent sol·licitud i comunicar a l’ajuntament i als diferents òrgans administratius afectats. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució corresponent, la petició s’ha d’entendre estimada. Article 13 Revocació de l’autorització d’ampliació de l’horari El mal ús de l’autorització d’ampliació de l’horari concedida, les molèsties degudament comprovades al veïnatge, la producció de desordres a l’entorn, quan desapareguin les circumstàncies que van motivar el seu atorgament o en sobrevinguin d’altres, que d’haver existit en el moment de la seva sol·licitud, haguessin justificat la seva denegació, podran motivar, amb l’audiència prèvia de les persones interessades, la revocació de l’autorització sense dret a indemnització. Article 14 Reducció de l’horari 14.1 Els alcaldes o les alcaldesses, dins els respectius termes municipals, poden establir reduccions dels horaris que preveu aquesta Ordre, per un màxim de dues hores. 14.2 Les reduccions a què fa referència l’apartat 1 es poden acordar de manera excepcional per a locals concrets o per a locals concentrats en determinades zones, quan ocasionen molèsties al veïnatge del seu entorn físic, o bé per raons de seguretat, degudament acreditades i amb els informes policials corresponents en ambdós supòsits. 14.3 Aquestes limitacions s’han d’acordar mitjançant resolució motivada i s’han de comunicar a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i

790

Oposicions

activitats recreatives i a la direcció general competent en matèria de policia del departament competent en matèria de seguretat pública.

Temari

Article 15 Horaris especíics per als establiments de restaurant, bar i restaurant bar 15.1 La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives pot autoritzar horaris específics en els establiments de restaurant, bar i restaurant bar, situats fora del nucli urbà de les poblacions i també els situats a les carreteres, aeroports, estacions de ferrocarril o en altres llocs anàlegs destinats al servei de les persones viatgeres, així com els destinats al servei de les persones treballadores amb horaris nocturns o de matinada, amb la petició prèvia de la persona titular de l’establiment. La citada autorització requereix l’informe previ vinculant de l’ajuntament on s’ubiqui el local afectat, relatiu a la idoneïtat de l’ampliació, el qual s’ha d’emetre en un termini màxim de quinze dies, com també l’informe de la direcció general competent en matèria de policia del departament competent en matèria de seguretat pública. 15.2 Aquesta ampliació s’ha de fer mitjançant resolució motivada, en la qual s’ha d’establir el període de vigència de l’autorització. La resolució s’ha de notificar a la persona interessada en el termini màxim d’un mes des de la corresponent sol·licitud i comunicar a l’ajuntament i als diferents òrgans administratius afectats. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució corresponent, la petició s’ha d’entendre estimada. Article 16 Rètols horaris 16.1 Els establiments, recintes i instal·lacions compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre han de col·locar en els seus accessos, visible des de l’exterior, una placa o rètol identificatiu en què s’indiqui l’horari d’obertura i tancament del local, d’acord amb el que estableix l’article 72 i l’annex IV del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. 16.2 En la placa o rètol s’han de fer constar, si s’escau, les modificacions que per ampliació o reducció s’hagin establert respecte de l’horari de funcionament de l’espectacle públic o activitat recreativa. Article 17 Altres espectacles públics i activitats recreatives Els espectacles públics i les activitats recreatives no compresos en aquesta Ordre es regeixen per la seva normativa específica. Article 18 Règim sancionador L’incompliment del que estableix aquesta Ordre s’ha de sancionar, d’acord amb el que preveu la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, i el seu Reglament de desenvolupament. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Resta derogada l’Ordre IRP/181/2007, de 30 de maig, per la qual es determinen els horaris màxims de determinats establiments públics destinats a espectacles públics i/o activitats recreatives, sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

791

Oposicions

DISPOSICIONS FINALS Primera A l’entrada en vigor d’aquesta Ordre queden sense efecte les disposicions transitòries novena i desena del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. Segona Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 19 de desembre de 2011

Temari

FELIP PUIG I GODES Conseller d’Interior

792

- BARCELONA Horari: de 9 a 14 i de 16 a 18h. Dies feiners C/ Rambla del Raval, 29-35 local 5 (baixos), CP 08001 Tel.: 93 342 68 10 Fax: 93 342 68 11 e-mail: e-mail formació :

- SABADELL Visites concertades. C/ la Rambla, núm. 73 (seu UGT) Tel.: 93 727 08 71 Fax: 93 725 75 22 Us atendrà Salvador Triviño Tel.: 650 127 590 e-mail: s.trivino@sap-ugt.cat

- CORNELLÀ Visites concertades C/ Revolt Negre,12 Tel.: 93 261 90 09 Us atendrà Joan Velez, Tel.: 629 475 361 e-mail: j.velez@sap-ugt.cat

- GIRONA Horari: de 9 a 14 hores els dilluns i en visites concertades. Av. Jaume I, 60, 6è 3a. Girona Tel./Fax : 972 20 92 11 Us atendrà Adan Cárdenas Tel.:626 780 370 e-mail: a.cardenas@sap-ugt.cat

- MATARÓ Visites concertades Plaça de les Tereses s/n (seu FSPUGT de Catalunya) Tel.: 93 755 12 40 Us atendrà Moisès Muñoz Tel.: 609 121 788 e-mail: m.munoz@ sap-ugt.cat

- MANRESA (RP CENTRAL) Visites concertades. Passeig Pere III, 62, 1r pis (seu FSPUGT de Manresa) Tel.: 93 874 44 11, Fax: 93 874 62 61 Us atendrà Josep Montero, Tel.: 629 475 391 e-mail: j.montero@sap-ugt.cat

- FIGUERES Visites concertades C/ Poeta Marquina, 1 (seu FSP-UGT de Figueres) Tel.: 972 50 91 15 Us atendrà en Robert Caler, Tel.: 630 055 488 e-mail: r.caler@sap-ugt.cat

- LLEIDA Horari: de 9 a 12 h dlls i dvs. Us atendrà l’Anna Almendros Tel.: 687 748 828 e-mail: a.almendros@sap-ugt.cat Av. Catalunya, 2, 4a (Edifici sindi cats) Tel.: 973 26 30 34 Fax: 973 28 13 09

- VIELHA Horari: de 11 a 14 h els dlls i dv. Av. Castiero, 15, 1r pis (seu UGT) Tel. i Fax: 973 64 25 49 Us atendrà Xavier March Tel.: 699 700 153

- LA SEU D'URGELL Horari d'atenció amb visites concertades en Xavier March C/ St. Ermengol, 47 baixos (Seu UGT) Tel. : 699 700 153 e-mail: x.march@sap-ugt.cat

- TARRAGONA Visites concertades C/ Eïvissa, num. 4 (seu de la FSPUGT) Tel.: 977 24 43 34 Fax: 977 23 21 10 Us atendrà el company Juan A. Chaves, Tel.: 669 135 288 e-mail: j.chaves@sap-ugt.cat