Diaspora Project. Barada & Casilooroo - Engineering by juliaclaveria

Projecte Diàspora — BARADA & CASILOOROO | Júlia Claveria Baro

Projecte Diàspora — BARADA & CASILOOROO Un projecte de

Júlia Claveria Baro

Treball Final de Grau en Disseny — menció Disseny de Producte Tutoritzat per

Luis Eslava — Dissenyador Robert Thompson — Expert en materials

Part del projecte Habitar el buit Coordinat per

Daria de Seta — Arquitecta

2n i 3r trimestre 2019

ELISAVA

Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona

Projecte Diàspora — BARADA & CASILOOROO | Júlia Claveria Baro

els pares no ens van fer seure mai al vespre per explicarnos històries de quan eren joves. un sempre treballava. l'altra estava massa cansada. potser és el que passa quan ets immigrant. se'ls va empassar la terra freda del nord. els cossos treballaven fort per pagar amb sang i suor la ciutadania. potser el pes del nou món era massa. i valia més deixar enterrats el dolor i la pena d'abans. però tant de bo els hagués desenterrat. tant de bo hagués pogut obrir el seu silenci com si fos un sobre tancat. tant de bo hagués trobat una escletxa en un costadet. hi hauria ficat un dit i l'hauria esquinçat suaument. abans de mi tenien tota una vida que m'és estranya. em sabria molt greu que marxessin d'aquí sense haver-los arribat a conèixer.

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 138

â&#x20AC;&#x153;Migration is not just for the birdsâ&#x20AC;?

Philippe Legrain A: Immigrants, your country needs them

pàgina 9

1. Introducció

pàgina 17

2. Definició del projecte

pàgina 20 pàgina 22 pàgina 24 pàgina 26 pàgina 26

pàgina 29 pàgina 32 pàgina 34 pàgina 36 pàgina 40 pàgina 40 pàgina 44 pàgina 52 pàgina 58 pàgina 74 pàgina 75 pàgina 80 pàgina 93 pàgina 94

pàgina 97 pàgina 98 pàgina 99 pàgina 100 pàgina 120 pàgina 124

3. Fase d'inspiració

3.1. Àrea de recerca 3.2. Recerca de disseny (UCD) 3.2.1. Treball de camp: Accions 3.2.2. Perfil d'usuari 3.2.3. Històries 3.2.4. User Journey Map 3.4. Recerca cultural: Ataaya & Touba 3.5. Sketching 3.6. Recerca tècnica 3.7. Bench-marking 3.8. Referents 3.9. Insights 3.10. Marc de treball

pàgina 97

2.1. Repte 2.2. Equip 2.3. Objectius del projecte 2.4. Metodologia 2.5. Planificació

4. Fase d'ideació 4.1. Proposta de valor 4.2. Briefing 4.3. Requeriments i limitacions 4.4. Laboratori d'experimentació 4.5. Sketching 4.6. Selecció de la idea

pàgina 127 pàgina 132 pàgina 134 pàgina 136 pàgina 137 pàgina 140 pàgina 142 pàgina 143 pàgina 152 pàgina 154 pàgina 164 pàgina 172 pàgina 174

5.1. Proposta 5.2. Seqüència d'ús 5.3. Solució tècnica 5.3.1. Definició dels components tècnics 5.3.2. Simulació 5.3.3. Selecció de materials 5.3.4. Sostenibilitat 5.3.5. Instruccions de replicabilitat 5.3. Prototipatge 5.4. Comunicació 5.4.1. Cost 5.4.2. Model de negoci

pàgina 177 annex

5. Fase d'implementació

6. Conclusions 7. Bibliografia

Habitar el buit ↓ Projecte Diàspora ↓ Família Crisol ↓ Instruccions BARADA & CASILOOROO ↓ BAR_01.001 & CAS_01.001 BAR_02.001 & CAS_02.002

→ Habitar el buit és el grup de projectes col·lectiu inicial que assenta les bases d'un marc comú sobre migració i el mosaic cultural que es defineix a Barcelona. → El projecte Diàspora és un recorregut de sis mesos construint el Treball Final de Grau personal i col·lectiu i aprenent sobre la meva ciutat i els col·lectius de persones migrades que, igual que jo, l'habitem. → La col·lecció d'objectes Crisol és una família de productes que s'escalfen i utilitzen una tecnologia bàsica i accessible: argila per fer la part estructural i formal de la peça, i fil de nicrom enrotllat entorn d'un cordó ceràmic. → BARADA & CASILOOROO són dos objectes de la família Crisol, susceptible de créixer i crear noves fonts de calor amb diferents usos. Són objectes i alhora instruccions per replicar-se. Volen ser un mètode per poder atansar els objectes industrials que ara pertanyen només a la indústria, i fer-los accessibles. Reinterpretant els nuclis funcionals i simplificant-ne els processos per tècniques més assumibles, eventualment per un context rural africà. → BAR_01.001, CAS_01.001, BAR_02.001 i CAS_02.001 són les primeres peces d'aquest projecte. Com que són peces intencionadament pensades per a no formar part d'una indústria seriada a gran escala, cada objecte és únic i té la mà de l'artesà, artista o individu que la fabrica. Cada BARADA i CASILOOROO individual respon a una necessitat de l'usuari final, de manera que la forma i dimensions possiblement variaran.

Introducciรณ

no tenen ni idea de què és perdre la llar amb el risc de no tornar a trobar la llar de tenir tota la vida dividida entre dues terres i convertir-te en pont entre dos països — immigrant

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 138

Des d’una posició “accepto i poso de manifest la meva ignorància vers la situació dels refugiats, els moviments migratoris i els contextos polítics respectius” encaro un procés d’observació i aprenentatge sobre aquesta realitat que fins ara m’ha quedat al marge. Per què considerant-me sensible a les problemàtiques i necessitats reals que m’envolten, la meva predisposició —i la de molts com jo— és passiva?

Introducció

Partir de la posició d’ignorant simplement és una excusa i una justificació per poder endinsar-m’hi còmodament. Una de les meves pors és intentar entendre la “problemàtica de la crisi dels immigrants” des de la injusta condició de pertànyer a la cara còmoda de les dues realitats paral·leles i coetànies que vivim i, per tant, no ser capaç de gestionar les contradiccions que tot això comporti. Però la solució no és obviar l’altra realitat. Precisament fer-ho seria seguir en la línia de la passivitat i la ceguesa.

Així doncs, arran d’un viatge fugaç però intens l’estiu del 2018 al Senegal, decideixo formar part del projecte Habitar el buit per desenvolupar-hi el meu Treball Final de Grau i endinsar-me en un context de migració a Barcelona —ciutat on porto vivint ja sis anys— en el qual mai m’hi havia implicat. Essent Diàspora un projecte de migració i no sent-me una condició pròpia ni propera, cal atansar-m’hi, conèixer-la i passar de parlar-hi en tercera persona a fer-ho en segona. Habitar el buit, doncs, enfoca la primera etapa de la recerca en diferents accions puntuals per conèixer les persones emigrades a Barcelona, i donar pas al projecte propi final. Acció I — Senzine. Notes du Sénégal. Acció II — Expo Route Senegal. Què és i què representa Àfrica en el món globalitzat d’avui? Acció III — Habitàcola: La manta. Acció final — BARADA & CASILOOROO

→ BARADA & CASILOOROO són dos objectes que culminen el projecte Diàspora, un recorregut de sis mesos aprofundint en una realitat que fins ara m’havia quedat al marge: la lluita incansable de les persones migrades a Barcelona. Dos objectes nòmades pensats per atansar la cultura senegalesa aquí i promoure un disseny propositiu que entén la migració, no com un problema, sinó com una oportunitat d’aportar valor a les noves societats mestisses que es conformen.

Alhora proposa democratitzar els objectes industrials per apropar-los a la gent i ampodar-la per construir-se els propis objectes quotidians, col·laborant amb la xarxa de productors artesans locals.

BARADA —tetera en wòlof—, basada en la cerimònia del te ataaya, aprofita l’objecte industrial “escalfador d’aigua” o “fornet elèctric” i en reinterpreta el nucli funcional, democratitzant-ne l'ús i “eventual” construcció.

Una de les moltes qualitats de la cultura senegalesa és l’hospitalitat amb què s’acull i es comparteix amb la família, l’amic i el visitant: la teranga. És una qualitat molt arrelada a la seva identitat. Hi ha dos moments que ho manifesten: l’ataaya (cerimònia del te) i el moment de menjar d’una plata central compartida.

Al seu torn, CASILOOROO —casserola en wòlof— es basa en compartir d’una plàtera central, i pren el mateix principi que BARADA. D’aquesta manera, porta els fogons a taula, evocant els orígens, quan els nòmades menjaven al voltant del foc. 14

↑ BAR_002 en procés. Fil de nicrom entorn d'un cordó ceràmic incrustat a l'argila.

Després de conèixer les persones emigrades a Barcelona, se’m fa evident la diferència d’oportunitats que tenim segons d’on venim i com d’injust i incoherent és. Tots tenim necessitats individuals i diverses, però alhora som persones i tots hauríem de ser considerats amb iguals drets i deures. No obstant, el racisme institucional i la por al desconegut dibuixen una societat classista i racista que no reconeix l’immigrant com a persona amb ple dret.

BARADA & CASILOOROO vol contribuir a canviar l’imaginari de la figura d’immigrant, apropar la seva cultura aquí, i veure’l com un igual: un nòmada ciutadà del món.

Definiciรณ del projecte

deixar el seu país no va ser fàcil per a la meva mare encara l'enxampo buscant-lo a pel·lícules estrangeres i a la secció de menjar internacional del súper

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 123

En aquest projecte s’esperava aportar valor, mitjançant el disseny i la creativitat, als múltiples problemes derivats d’aquesta crisi, atenent a les circumstàncies i necessitats de les persones migrades. A partir de tot el que tenim en comú — somnis, dificultats, diferències culturals, materials i agents climàtics— els qui vénen i vindran, i els qui els acullen de manera simètrica, seran involucrats en la creació de noves formes d’hàbitat, d’organització social i política, amb l’objectiu de projectar el millor dels móns possibles a l’escenari ideal i no només la solució més eficaç i menys traumàtica.

Definició del projecte

El projecte Diàspora és el treball final de grau personal dins l’equip d’Habitar el buit, un grup de treball que reuneix els projectes que, a partir de les oportunitats que ofereix el nostre territori, volen donar una resposta alternativa a la gran crisi migratòria dels refugiats, desplaçats i migrants.

Habitar el buit és la segona edició d’un projecte col·lectiu de llarg recorregut que parla sobre migració. Des dels camps de refugiats de Jordània, passant per les migracions massives a Grècia, enguany se centra en les persones migrades a Barcelona. Des d’una perspectiva molt àmplia i general, el meu projecte vol ser una aproximació a la definició dels essencials d’un refugiat o individu migrant quan arriba al lloc de destí i es troba en una situació de desconcert, en una mena de llimb. Observar i acotar els objectes i les tecnologies quotidianes amb les que interactuem i repensar-ne o redefinir-ne els usos i les aplicacions. Vol ser un projecte totalment basat en una mirada sostenible tant a nivell social, econòmic i mediambiental, com també cultural, polític i tecnològic. El repte inicial, doncs, partia dels espais en desús o abandonats per entendre’ls i repensar-ne els usos i les aplicacions:

Com puc aprofitar els no llocs i apoderar l’arribat dotant-lo dels essencials per a sentir-se com a casa? Com puc revertir els no llocs de Barcelona i transformar-los en recintes en permanent reconstrucció?

vimeo.com/304013228

â&#x2020;&#x2019; A l'assignatura InnovaciĂł del primer trimestre, comencem a plantejar com enfocarem el nostre TFG. Com a entrega presentem un vĂdeo que, de 21 forma molt general, assenta les bases del projecte.

Aquest projecte no seria el mateix si no fos per totes les persones que m’hi heu acompanyat: (equip Habitar el buit) Ana Fortuny + Sara Moruno + Irati Azkue + Daria De Seta + Luis Eslava + Robert Thompson + (amics) Abdoulaye Seck + Marie Faye + Mamadou Saliou + Lamine Sarr + Mouhamed Dia + Daouda Dieye + Babacar Ndoye + Mansour Djitte + Lamine Bathily + Ababacar Thiakh + Cheikh Tidiane + Bombo Ndir + Ivan Menal + Amadou Tidiane + Rakhou Diop + Jean François Fillaut + Ramon Llonch + Saúl Baeza + Claudia Espart + Cheikh + Anna Masclans + Marta M. Soldevilla + Djam + Top Manta + Diomcoop + Alencop + Marga Torrens + Maria Zaragoza + Ana Molés + Alba Suñé + Clara Luque + (experts) Blanca Garcés + Curro Claret + Joan Gómez + Guillem Martín + Gerard Tejero + Neus Arnal + Alberto Bougleux (família) Joan + Sara + mare + pare... 22

...Yërëyëf — gràcies :)

OBJECTIUS

Com començo a plantejar el Treball Final de Grau? Com deu ser habitual, encarar el Treball Final de Grau em fa un pèl de por. TFG són sigles aparentment inofensives, però són tres lletres que per a cada graduat en potència són trascendentals: la culminació d’una llarga trajectòria d’estudis que en principi l’han anat preparant per a poder realitzar l’últim dels treballs. Davant d’aquesta inofensiva instància, he de triar tema. I no tinc prou desenvolupada cap idea concreta. Tinc idees i conceptes aïllats, però poc fonamentats i no prou sòlids per a proposar-los com a tema del treball. Per això n’escullo un dels proposats per Elisava, prou ampli per a adaptar-lo a un projecte propi que pugui anar descobrint i definint a mesura que vagi fent recerca, i m’interessi i m’apassioni prou com per a estar-hi implicada sis mesos. Tinc ganes de fer un projecte que em representi i me’n senti orgullosa. Habitar el buit és un tema dels proposats per Elisava sense empresa al darrere. També m’interessa bastant el projecte de Som el que llancem. Els dos respiren una mateixa tipologia de treball: els dos són projectes de disseny social i sostenible, i susceptibles de ser traslladats a un disseny especulatiu, disruptiu i crític. Finalment, em centro en Habitar el buit. Penso que és el més ampli per poder-hi intervenir i desenvolupar més a fons la part conceptual. Habitar el buit es basa en la crisi dels moviments migratoris, específicament dels refugiats. Enguany es planteja des d’una perspectiva local, a Barcelona, no com l’any passat, que es posava Grècia de context, on les arribades de migrants eren massives. El fet de tenir el context proper m’atrau, ja que d’aquesta manera la mirada que pugui tenir de la problemàtica serà en primera persona, i me'n podré sentir un agent afectat i implicat. Vull entendre els termes migrant i refugiat, tot individu que marxa d’un lloc i n’arriba a un de nou. Les etiquetes, de vegades, desvirtuen l’observació i aporten prejudicis dels quals vull fugir, tot i que en altres casos, les etiquetes serveixen per plantejar bé la recerca. El meu usuari serà tot individu que deixa els seus orígens, el lloc assentat, la zona de confort i de pertinença enrere, i arriba a un context nou on la cultura, els espais i la societat, poden ser diferents del lloc d’origen. M’interessa el concepte de “llimb” en què es troba una persona en moviment i/o en lloc desconegut.

En un primer moment, el concepte del projecte era totalment obert. Em resultava interessant la definició dels espais des d’un punt de vista antropològic i sociològic; també conceptes de família, herència i parentiu. També, ampliar coneixement sobre l’individu i les identitats dins de les societats, així com les estructures i formes d’organització socials. A banda d’això, i seguint en la línia dels últims projectes que he fet, tenia en ment l’open source (el codi obert com a concepte), l’economia col·laborativa, el DIY (Do-it-yourself, fes-t’ho tu mateix) entès com a instruccions i coneixement a partir del qual algú es pot construir quelcom per si mateix, també el DIWO (Do-it-withothers, fes-ho en comunitat), contribuir en tot allò local i la producció justa, evitant formar part de la producció en massa i industrialitzada a gran escala. De cara a afrontar el meu Treball Final de Grau, fet que suposa preveure una dedicació superior als sis mesos de treball marcats sobre el paper, em plantejo una sèrie d’objectius inicials que m’agradaria assolir. Tot això, sent conscient que la migració és una situació complexa, global i que no puc pretendre salvar el món.

→ Investigar i prendre consciència real de la problemàtica entorn dels moviments migratoris i les causes que els originen. → Conèixer casos reals per poder entendre de primera mà les persones migrades a Barcelona i les seves històries. → Formar part de la Barcelona acollidora i sentir-me’n un agent implicat.

→ Generar d’alguna manera un impacte positiu al voltant dels contextos de les persones refugiades i migrades.

METODOLOGIA

La recerca del projecte l’encarava aplicant diferents metodologies: lectura històrica per conèixer el context polític i cultural, visites a centres de Barcelona enfocats a donar ajudes als migrants, observació passiva des de la meva posició de ciutadana de Barcelona, diferents entrevistes a perfils diversos (migrants, professional dins del sector social, ciutadans de Barcelona), i finalment, recerca de referents de projectes entorn d'aquesta problemàtica. Finalment, atès que es tracta d’un projecte summament social degut a la situació racialitzada en la que es troba el col·lectiu en el que es basa el projecte, aquestes entrevistes que em plantejava al principi han acabat sent més aviat diàlegs i converses més disteses i improvisades que no pas entrevistes formals estructurades. Tot això ho vaig documentant en sketchbooks que em serveixen per prendre perspectiva de l’evolució d’aquesta recerca, posar per escrit les observacions i poder extreure’n conclusions, insights i oportunitats de disseny. L’aproximació teòrica del projecte l’encaro a aprendre conceptes lligats a les tipologies de migrants, antecedents històrics dels moviments migratoris, identitats globals dels individus, la definició dels espais (llocs i no-llocs), les estructures socials segons països, contextos i cultures… Tot això amb una mirada des de les disciplines de la sociologia, antropologia i filosofia.

PLANIFICACIÓ

El projecte Diàspora té dues parts clarament diferenciades. Ja des d’un principi, amb la Daria, responsable i coordinadora del projecte, decidim plantejar Habitar el buit en dues etapes: una primera d'observació, aprenentatge, familiarització, i recerca per conèixer el context de migració. I una segona de desenvolupament dels projectes personals segons cada menció, en el meu cas Enginyeria en disseny industrial de producte, i Disseny de producte. La primera part de recerca està recollida als primers quatre llibrets. Un primer de marc teòric comú dins l’equip d’Habitar el buit, on s’hi tracten conceptes abstractes i teòrics sobre habitar, buit i migrant, i contextos històrics sobre migració a gran escala, local i a Barcelona. Els tres llibres següents són les accions que hem realitzat per tal d’aproximar-nos als col·lectius: Acció I Senzine, Acció II Route Senegal, i Acció III Habitàcola. A cada llibret s’explica el procés, la presentació i les conclusions, i també estan anotats els insights i les idees que n’hem extret. Tot això configura part del fieldwork o treball de camp del nostre projecte comú. La segona etapa de desenvolupament d’un producte per l’avaluació del projecte des del Grau d’Enginyeria en disseny industrial, està planificada mitjançant un gràfic de Gantt, adjunt als annexos.

↓ Part del GANTT de la planificació de Diàspora. Consultar-lo a l'annex. ABRIL S1 Tasca

S2 1

Memoria (DOBLE!!!) Passar tot a document final Fotos Plantejar text contingut + redactar Maquetació Estructura: capítols, índex convensional, llibrets diferents... Inspiration phase Senzine Research teòric - documentar Fieldwork migració - documentar Design research Moodboard Design phase Acotar camp d'acció: experiència col·laborativa, màquina, producte basic modular, col·lecció de mobles, LA peça (unions, pròtesis) Definir proposta de disseny conceptual Ideació Sketches Formalization phase Definir formes Plànols i mesures Materials i fitxes + càlculs LAB? Possibles mecanismes o detalls tècnics del producte Acabats i altres detalls Implementation phase (molt important en el meu cas) Disposar dels materials, eines i recursos per construir/fabricar el producte Espai important tenir-lo en compte (casa del sol?) Aplicar-ho a la realitat (experiència col·laborativa, workshop amb immigrants, tenir un col·laborador per fer el producte...) Presentació Lloc - Capella Misericòrida? Concretar dia i hora amb capella Misericordia Buscar lloc alternatiu Barcelona Design Week Contactar organitzadors BDW i concretar Què farem com a presentació? Esboç contingut folleto de la BDW Agents implicats CIDOB: Blanca Garcés Ajuntament Topmanta: Contactar i concretar la seva participació a la presentació final Altres: Neus Arnal? Presentació en si Estructura programació Distribució i organització espai

Sara, Ana i Júlia, tres projectes dins un mateix grup

Fase d'inspiraciรณ

vau dividir el món en trossets i en vau dir països vau dir que éreu propietaris d'allò que no havíeu tingut mai i ens vau deixar als altres sense res — colonitzar

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 137

L'immigrant, des de la percepció de l'Aquí, ho és degut a una situació d’arribada a un país que no li és familiar ni conegut. Llegir la migració amb el prefix im-, podria simplement manifestar la persona que parla sobre migració: jo, que sóc d’Aquí, i em refereixo a la persona que ha vingut d’Allà. Però si llegim la societat, podem dir que parlar d’immigrants ha arribat a ser una manifestació racista i classista del llenguatge, segons qui en parla. És evident que per a mi, qui arriba aquí és immigrant. Però aquesta paraula ha arribat a tenir unes connotacions negatives i de rebuig que s’allunyen de la imparcialitat amb les que hauríem d’adreçar-nos-hi. Em refereixo a tot l’imaginari de la figura de l’immigrant: els qui vénen a envair-nos, els qui ens roben la feina, els qui vénen a delinquir…

Fase d'inspiració

Diàspora és un projecte sobre persones migrades en situació de vulnerabilitat, una condició que no m'és directament pròpia ni tampoc propera.

Població extrangera per nacionalitat el 2018, % respecte al total 0

Marruecos China Italia Pakistán Rumanía Honduras Colombia Bolivia Francia Ecuador ↑ Gràfic de població estrangera per nacionalitat el 2018, % respecte el total Font: INE (Institut Nacional d'Estadística). Elaboració: pròpia.

Perú Venezuela India R. Dominicana Argentina Rusia Brasil Reino Unido Paraguay Alemania Ucrania Senegal Filipinas Portugal Chile Bangladesh EEUU Barcelona

Catalunya

Espanya

La Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, ens parla de cinc col·lectius específics de persones emigrades a Barcelona: els MENA (menors estrangers no acompanyats), els ex-MENA, les kellys, els manters i els ferrovellers (més coneguts a Barcelona com a chatarreros). Una de les meves motivacions inicials a l’hora de formar part de l’equip Habitar el buit era el viatge al Senegal de l’estiu del 2018. Segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística) la diàspora senegalesa present aquí no és majoritària, però és prou significativa. Fent la comparativa entre Catalunya i Espanya, més o menys el % respecte al total és similar. A Barcelona, no obstant, comparativament n'hi ha menys. Pot ser degut a que hi ha moltes persones de l'Àfrica a Lleida que treballen als camps. A més, aquestes són dades del padró, és a dir, persones que estan empadronades. Com que del Senegal hi ha una quantitat significativa de persones migrades de forma irregular, no figuren al padró i, per tant, són persones que no es tenen en compte en aquesta comparativa. Aquesta matisació seria aplicable a les dades de tot l'estat. Estant especialment sensibilitzada amb la cultura senegalesa, resulta que, casualment, entorn d'un 80% dels manters i ferrovellers són del Senegal i els altres, majoritàriament de la resta de l’Àfrica Subsahariana. Vaig decidir centrar-me en aquests dos col·lectius i endinsar-me de ple a la Barcelona subsahariana.

ÀREA DE RECERCA

Senzine, Route Senegal i Habitàcola són accions que hem realitzat l’equip d’Habitar el Buit com a treball de camp durant el procés de recerca de DIÀSPORA. Ens ha permès de tenir una aproximació real a les persones migrades i conèixer-les de tu a tu. Apropar-nos als immigrants de Barcelona es feia més fàcil amb el rerefons de projectes específics. Per a més informació sobre les accions puntuals, consultar els llibrets respectius. Arran d’aquestes accions hem conegut la realitat de les persones migrades i les dificultats afegides amb les què es troben pel simple fet de ser-ho. Personalment m’he centrat amb els col·lectius de manters i ferrovellers, que majoritàriament són senegalesos o de l’Àfrica Subsahariana. Els perfils de les persones migrades de l'Àfrica Subsahariana són variats, però hi ha algunes característiques que comparteixen. Segons l’INE, el 2018 hi havia 8634 homes senegalesos i 2924 dones senegaleses a Barcelona, dades preses de l’estadística del Padrón Continuo amb dades provisionals a 1 de gener de 2019. Segons aquestes dades i segons el que se sol observar en el col·lectiu de manters pels carrers de Barcelona, la majoria són homes. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, amb els que hem realitzat l’acció d’Habitàcola, són tots homes. I els qui treballen a la botiga TopManta, també. Tot i això, sembla que hi ha una tendència a que cada cop hi hagi més dones que decideixen emigrar, tal com m’ha dit algun cop la Marie Faye, amiga senegalesa que treballa a la cooperativa Diomcoop. Evidentment, el col·lectiu en el que ens estem centrant és molt divers, ja que no estem fent un projecte sobre un usuari i un perfil concret, sinó sobre una diàspora present a Barcelona i, per tant, persones molt diverses. Ens referim tant a manters i ferrovellers que actualment exerceixen com a tals als carrers de Barcelona, com als que han aconseguit regularitzar la seva situació per la seva trajectòria o per projectes socials impulsats per ells mateixos i per les administracions. Tots tenen en comú que són persones migrades a Barcelona provinents de l'Àfrica Subsahariana, concretament del Senegal, buscant un futur millor.

Les associacions que hem conegut en primera persona i amb les quals hem tingut un vincle especial són: la marca de roba Top Manta i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, les cooperatives Diomcoop i Alencop i l'associació Diandé Àfrica. Potser no de forma tan continuada com les esmentades, també hem conegut Casa Àfrica, la Tancada Migrante, l’Asociación Mujeres Migrantes Diversas, l’Espai de l’immigrant, l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, que acullen persones migrades ben diverses. A part, però, a Catalunya hi ha molt moviment d’associacions senegaleses. Tant és així que existeix la Coordinadora d'Associacions Senegalesos de Catalunya (CASC), que engloba per exemple Els Amics del Senegal del Bages, Associació Catalana de Residents Senegalesos Barcelona, Fassulo, Associació Catalana Residents Senegalesos Terrassa, entre d’altres.

RECERCA DE DISSENY

És important parlar amb propietat i aclarir les formes lèxiques per assegurar-nos que parlem el mateix llenguatge. Cal distingir entre immigrant i emigrant, prenent la segona (emigrant) per apoderar la persona que migra. Si diem immigrant, el punt de vista és des d’aquí, des de la societat que l’acull i, per tant, es refereix a la persona vulnerable que va a un país millor on la societat ha de fer un esforç per ocupar-se’n. Si parlem d’immigrants, les mirades són verticals, els d’aquí som els de dalt, els immigrants els de baix. D’alguna forma, potser sense pretendre-ho, hi ha el risc de victimitzar el migrant. Si ens referim a la persona migrada com a emigrada, el que fem és canviar el punt de vista i igualar la mirada, allunyant-nos de l’egocentrisme que implica parlar des de l’aquí. Utilitzar emigrant l’apodera. Emigrant és aquell que marxa d’un país. Sabem que molts dels migrants en situació de vulnerabilitat que han arribat a Espanya o Europa, han superat un viatge llarg i dur —i de vegades etern—. I si han passat per això, potser hauríem de plantejar-nos per què fugen dels seus països, de les seves famílies, de les seves arrels, d’allò conegut. Si marxen, vol dir que el lloc d’origen ha deixat de ser segur o no hi poden construir els seus futurs. Acceptar un impàs tan exigent com és el desert, el mar o barreres impròpies de societats aparentment desenvolupades, evidencia les diferències abismals de privilegis i estats de benestar que tenen els pobles. “Ningú posa els seus fills a una barca, a no ser que el mar sigui més segur que la terra”. Warsan Shire, Home Potser per a que alguns visquem en aquest estat ideal de benestar, suposa per a altres només una utopia. Els estats del benestar depenen dels recursos de països subdesenvolupats. Els països més rics econòmicament parlant es beneficien dels més pobres, perquè en general aquests disposen de més abundància de recursos naturals. Semblaria, doncs, que el país que té recursos naturals és proporcionalment ric, però no és així. Alguna cosa no quadra… Des d’Europa expropiem recursos naturals d’Àfrica, ens enriquim, avancem, i no deixem que aquells països que ens fan rics vinguin a gaudir de les riqueses que els són pròpies… I… les fronteres? Què simbolitzen en tot aquest context? De fronteres n’hi ha moltes. Barreres físiques: naturals —com el mar, muntanyes i rius— i (im)posades per l’home —com les tanques de Ceuta i Melilla o el mur que vol construir Trump—. Però a part, també hi ha barreres conceptuals: les

lleis i normes —postulats acordats per majoria i pensats per organitzar les societats—, i les barreres mentals —els prejudicis i imaginaris col·lectius—. Si hi ha immigrants en situació irregular, és perquè existeix una llei —que algú ha redactat— que delimita un territori i n’exclou aquelles persones que no compleixen uns certs requisits. L’immigrant que arriba aquí ha de superar tota aquesta sèrie de fronteres, no només les evidents i visibles a distància —el desert, el mar o les tanques—, sinó les lleis que els consideren irregulars o il·legals i les àmplies formes de racisme individual i institucional. I tot això, sent persones desprotegides i vulnerables, que després d’un viatge llarg i costós, no arriben en les millors condicions. Si bé els telèfons mòbils i internet han suposat un avenç per l'Àfrica, ampliant l’accessibilitat de la seva població a la informació, el coneixement i la comunicació, també l’ha fet més conscient de la desigualtat i de la suposada pobresa respecte a les societats del benestar. No em refereixo a la pobresa aparent de la seva forma de vida més “rural” (que respon més a una cultura agrícola), sinó a una pobresa més aviat de falta d’oportunitats i perspectives de futur per guanyar-se la vida de forma digna, és a dir, la manca d’una economia justa i una indústria real i beneficiosa per les persones. En l’era de la informació accessible i globalitzada, conèixer el que fan altres societats motiva més persones a buscar una millor vida. Si des d’Europa només invertim recursos econòmics i mediàtics en frenar una arribada evident i inevitable, i no utilitzem tot aquest esforç en construir societats més justes i igualitàries des dels països d’origen, la realitat ens sobrepassarà a tots i tots hi sortirem perdent. Sobren fronteres i falten projectes propositius. L’Àfrica ho té tot per esdevenir un nou motor de prosperitat i desenvolupament, exemple de sostenibilitat i innovació per Europa i la resta de societats del benestar. Àfrica està despertant i el canvi vindrà dels africans. Des de lluny l’únic que podem fer és donar-hi suport i sumar-nos a tots aquests projectes.

Per tant, essent Diàspora un projecte de migració i no sent-me, com he dit, una condició pròpia ni propera, cal atansar-m’hi, conèixer-la i passar de parlar-hi en tercera persona a fer-ho en segona.

Habitar el buit, doncs, distribueix la primera etapa de la recerca en diferents accions puntuals per conèixer les persones emigrades a Barcelona.

Acció I —

Senzine: Notes du Sénégal Senzine es un recull de reflexions, records, pensaments i impressions —més o menys viscerals i digerits— d’una estada al Senegal l'estiu del 2018. Cada nota respon directament i indirecta a un tema d’interès, que pot, o no, anar més enllà del títol. M’interessa la cultura, la llengua, les tradicions, el colonialisme, la globalització, la història, la sostenibilitat, la identitat… observar-ho i empapar-me’n per entendre una gent i un país que, tot i moltes diferències, no se’m fa estrany. Aquestes notes i les posteriors accions serviran de reflexió i d'inspiració per tenir la idea pel producte final que culmina el Treball Final de Grau.

notes du Sénégal.

Portada revista Senzine, part de la investigació del projecte DIÀSPORA.

SENZINE

Acció II —

Exposició Route Senegal Què és i què representa el Senegal i en general el continent africà en el món globalitzat d’avui? Route Senegal és un mur en blanc que, lluny de separar, pretén construir vincles a través de la intervenció i el diàleg; un punt de trobada, debat i reflexió per obrir nous canals d’acció.

Part de l'espai expositiu de Route Senegal.

Bombo Ndir i Marie Faye dialogant sobre Dones del Senegal amb Claudia Espart.

Route Senegal és una exposició que va tenir lloc a l’espai Àgora d’Elisava del 7 al 14 de febrer de 2019, dins la promoció del programa Route Artlantique 2019, on Elisava hi col·labora per segon any consecutiu.

Con motivo a la XXXI convocatria de los premios Habitácola, en base al rediseño de la parada ambulante, encontramos en la manta nuestro motivo de acción. Esta es la historia de un diseño fallido, de un proceso colectivo desarrollado junto al Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, que evidencia la distancia que muchas veces hay entre el diseño y la sociedad.

Presencia de manteros en el distrito de Ciutat Vella.

Esta es la manta de Dole, la manta de un comerciante. Esta es la manta de Lamine, la manta de un cocinero.

Anónima, sin pretensiones formales y modesta; detrás de la manta hay profesiones, experiencias e historias.

Ana Fortuny | Júlia Claveria

Esta es la manta de Mansour, la manta de un paleta.

Ficha del Currículum Vitae de un mantero.

Esta es la manta de Daouda, la manta de un informático. Esta es la manta de Mohamed, la manta de un economista. Esta es la manta de Papalaye, la manta de un profesor. Esta es la manta de Babakar, la manta de un pescador.

Ficha técnica Nombre:

La manta.

Tipo de parada ambulante:

Callejera y efímera.

Peso:

250 - 400 g

Precio:

0-3€

Materiales:

Manta: 2 metros de cuerda o hilo | Tela 3 - 4 m2. Materiales accesibles, reciclados, reutilizables y sostenibles ya que no requieren de producción o compra.

Construcción:

Sistema personal y sencillo. El nudo es el método de unión de los elementos. Fácil mantenimiento y reparación.

Color y textura:

Dispar y variado. Suele ser blanca en su conjunto.

Principal mercado:

Turistas y locales.

Durabilidad:

1 - 10 años

Uso y aplicaciones:

Venta ambulante y transporte rápido de mercancía.

Ubicación:

En Barcelona, con mayor densidad en el distrito “Ciutat Vella”.

Tecnología aplicada:

Codigo QR, plataforma de gestión de información.

Web y contacto:

http://manteros.org/

Presentamos un manifiesto de una problemática actual que sigue sin resolverse: la invisibilización, marginación y exclusión social y económica, que sufre el colectivo mantero en Barcelona. Reivindicamos la voz de aquellos que defienden que todas las personas valen lo mismo, una propuesta que advierte que sobrevivir no es delito. Como objeto físico, la manta se comprende como un diseño de producto perfecto: adaptabilidad, practicidad, funcionalidad, transporte y construcción. Por otro lado, este objeto encierra una realidad injusta y abusiva presente en el tejido urbano y moral de nuestra comunidad. Como diseñadoras iniciamos un proceso de diseño como tal, planteando actualizar la manta, rediseñarla y descontextualizarla para generar un nuevo discurso. Colaborando y debatiendo con el colectivo, nos hicieron ver que la manta es digna de forma transitoria, pero no es un oficio. Este no era su sueño. La manta conlleva ser perseguida y marginada. Plantear su innovación sería legitimar esta jerarquía y sistema social. Si no se consensua con la vivencia y experiencia personal, puede adoptar una postura ingenua y crédula, sin resolver la necesidad de base. El diseño no tiene que ser siempre formal, debe adecuarse al contexto y actuar como herramienta promovedora de nuevas iniciativas para lograr un cambio social real. El diseño también puede ser un mensaje que empuje a la reflexión y al debate. Esta propuesta actúa como denuncia a la invisibilización y objetualización a la que es subyugada los manteros, pre-

sentes en la cotidianidad de nuestro tejido urbano. Se trata de comprender la manta como un lienzo en blanco, dónde mostrar las personas y oficios que hay detrás. Aplicando el currículum del mantero, se visibiliza y aproxima la persona y su historial de formación y experiencia a ojos de la sociedad. Hacemos del medio el mensaje, un instrumento para salir de la calle. Un código QR actuará como nexo de unión directo entre la manta, el Sindicato y el Ayuntamiento. La información estará expuesta y gestionada en la web del Sindicato, que podrá facilitarla a los organismos institucionales, favorenciendo su inserción laboral. La manta siempre se ha visto sujeta a connotaciones negativas, pero tiene muchas historias, tiene muchas voces. La manta ahora divide, es una frontera, pero puede ser el medio que une y pone a iguales todas las personas y profesionales. Nuestra manta actúa como bandera blanca. Es un mecanismo de difusión del compromiso que debe establecerse dentro de la comunidad para construir una identidad colectiva y compartida. Como diseñadoras del futuro debemos generar nuevas narrativas empáticas con las temáticas relevantes de la sociedad, apostando por posicionamientos críticos que abran diálogos entre los organismos y la población. La cooperación ayudará a crear un cambio

para todos.

Acció III —

Habitàcola: La manta Amb motiu de la XXXI convocatòria dels premis Habitàcola, amb el briefing de redissenyar la parada ambulant, trobem en la manta el nostre motiu d'acció. D'una banda, el concurs La parada ambulant i de l'altra, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants —i de l'altra, Habitar el buit—. Vam pensar que seria interessant presentar una proposta mantera a concurs. Aquesta és la història d'un disseny fallit, d'un procés col·lectiu desenvolupat juntament amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que evidencia la distància que moltes vegades hi ha entre el disseny i la societat. La proposta sorgeix a partir de diverses trobades amb el Sindicat i d'entendre que fer un redisseny de la manta per dignificar l'ofici del manter —la idea que pensàvem desenvolupar al principi— no tenia sentit, perquè anava en contra del principal objectiu del col·lectiu: treure els manters del carrer. Fer un redisseny de la manta només hagués contribuït a acatar un sistema que no funciona. Davant d'aquesta primera proposta, el Lamine Bathily ens va dir que la manta no és un ofici, només ha de ser digna de forma transitòria. Els manters no ho són per elecció; és l'únic que els ofereix el sistema, el mateix sistema que els persegueix pel simple fet de sobreviure. Després d'anades i vingudes entre Elisava i la botiga TopManta, en Mohamed ens va proposar de presentar la pròpia manta a concurs. Si, tal com dèiem, als nostres ulls la manta era un disseny perfecte —per la funció per la qual ha estat dissenyada—, per què no presentar la manta modificada i fer una proposta més reivindicativa, que en el fons és l'essència del Sindicat? Així és com va néixer la proposta d'aplicar el currículum dels manters a la pròpia manta com a senyal de protesta. Com ens deia el Lamine, quan s'és manter no és per voluntat. Darrere la manta hi ha persones preparades amb somnis i amb idees. Els manters són pescadors, professors, informàtics, agricultors... La proposta La manta no busca assenyalar, sinó que vol visibilitzar les persones que el sistema posa darrere una manta. El Lamine posant en pràctica la seva caligrafia a La manta ↓

PERFIL D'USUARI

Dels actes als quals hem participat i de les accions que hem realitzat, hem conegut moltes persones que havien arribat a Barcelona com a immigrants, alguns de forma regular, altres en condicions més difícils. De totes me n'enduc una experiència real i en primera persona que m'aporta molt com a creixement personal, que en el fons penso que és un dels pilars fonamentals del disseny social i un dels objectius que em vaig marcar a l'hora d'encarar el projecte.

Historia I — Marie Faye → Estudiant d’econòmiques i mantera. La Marie és excepcional. La naturalitat amb la que explica la seva història t'atrau tant que no pararies d'escoltar-la. A més té moltes coses a dir, mil anècdotes i sempre que pot no deixa passar l'oportunitat. Per exemple, va ser representant del col·lectiu manter quan es va organitzar el diàleg amb els potencials alcaldes de Barcelona, i ja se li va entreveure que no estava molt convençuda de si allò era un diàleg real o més aviat un míting de campanya per donar veu als alcaldables i no tant a ells. També va acceptar amb molt de gust la proposta de ser una de les ponents el dia de Route Talks I: Dones del Senegal, amb la Bombo. Tinc molta sort d'haver conegut la Marie i poder-la tenir com amiga. Realment va molt enfeinada amb tot (classes i exàmens de la universitat, feina a Diomcoop, i les mil i

una col·laboracions i projectes paral·lels que engega) i sempre està disposada a sumar-se a més coses. Tal com m’explica, és dur tenir una vida de tanta feina i reivindicació. Tant, que està ponderant deixar els estudis que tant li ha costat aconseguir i mantenir. Fa temps, quan va anar a matricular-se a la universitat, l'administrativa en un inici li va negar poder-se matricular perquè no tenia els papers suficients. Però per allà rondava un dels rectors o càrrecs importants de la universitat i, en vista de la situació, es va plantejar “quina norma escrita em diu que no puguis apuntar-te a la universitat”. I a partir d’aquell moment, de mica en mica, va anar combinant estudis i la manta. Encara queda més evidenciat que els manters ho fan per necessitat. Més enllà de la manta, les manteres i els manters tenen altres somnis, expectatives i formacions. 40

Història II — Lamine Sarr → "Reivindicar eternament, cansa" El Lamine és una de les cares més visibles de Top Manta. Sempre el trobaràs fent xerrades sobre la situació dels manters, reivindicant els drets de les persones migrades, denunciant les formes de racisme presents a la quotidianitat de Barcelona… Te’l trobes fent tantes coses, que al final, segons em confesa, ja n’està una mica esgotat. No obstant, entén que té una responsabilitat degut a que Top Manta s’ha fet respectar i ara té molt de renom. I que ara que ho han aconseguit, no poden abandonar la lluita. Ara la marca de roba gaudeix d’un renom tan notable, que fins i tot alguna

de les vegades que els hem anat a visitar, un dels seus companys era a Alemanya per a fer una ponència sobre el Sindicat i sobre la marca de roba Top Manta. El Lamine, igual que el Papalaye, és amor, entesa, caliu, escolta… una sèrie de valors, que ja de llarg he comprovat que van amb la identitat senegalesa. I he de dir, que després del llarg viatge que porten i de les moltes lluites pel simple fet que una altra persona, ergo una societat, et rebutja, em sorprèn que aquesta qualitat es mantingui tan ferma.

Història III — Mamadou Saliou → Del somni de ser futbolista d'elit a ser emprenedor. El Mamadou Saliou és un jove senegalès que va arribar a Barcelona amb el somni de ser un futbolista d'elit, però va acabar triomfant en l'emprenedoria. És fundador de Diandé Àfrica, una ONG a cavall entre Barcelona i Senegal. Escolaritza els nens de Ziguinchor, la seva regió natal, a més de crear ocupació per als pares elaborant melmelades de mango. Aquí també organitza la Barcelona de Mamadou, una ruta en bicicleta per donar a conèixer diferents entitats socials del Raval. 41

El Mamadou va arribar amb vaixell pesquer sent menor d’edat. Per

aquesta condició va tenir ajudes de l’administració i va anar passant per diferents entitats socials del Raval. Segons explica, l’han ajudat molt i ha aconseguit crear una xarxa de relacions que l’han portat una mica sense adonar-se'n a ser emprenedor i fundar Diandé Àfrica. Actualment, un dels seus objectius, com em diu, és mostrar la realitat del projecte migratori als qui decideixen de fer-ho de forma irregular, ja que no és com a molts els arriba. Com ell mateix reflexiona, no pot dir als joves del Senegal que no vinguin a Europa; tothom té el dret a fer-ho. Però que almenys ho facin sent conscients del que els espera.

Història IV — Rakhou Diop → El mestre de la cerimònia del te. El Rakhou el vam conèixer en un moment bastant avançat del projecte, quan ja tenia la idea dels objectes —spoiler— BARADA & CASILOOROO. Forma part de la cooperativa d’iniciativa social ciutadana Alencop, que ofereix serveis de recollida d’aparells electrodomèstics de les cases. És una cooperativa de ferrovellers que han aconseguit fer aquesta pràctica —que als carrers de Barcelona és molt present, dura i invisibilitzada— de forma regulada. La cooperativa té l’objectiu de créixer i emplear més ferrovellers, per a treure’ls de la situació d’estar deambulant pels carrers.

El Rakhou ens el presenta el Djam, també de la cooperativa. Segons ens explica, el Rakhou és dels que millor prepara l’ataaya i que quan vulguem ens n’ensenya. També és un crac amb els bongos; l’haurem d’escoltar. Parlem llarga estona amb el Rakhou, i ens parla de la seva emigració. Ell, diu, va tenir sort. Allà a Thiés, d’on ell prové, hi ha un grup d’escoltes catalans que fa projectes a la zona, i hi estava molt involucrat. Arran d’això, va poder venir a Barcelona i aquí hi té un entorn molt sòlid. El seu perfil és dels que ha vingut a Barcelona de forma regularitzada, tal com hauria de ser amb tothom que volgués emigrar.

Història V — Abdulaye Seck → Professor de wòlof El Papalaye és un lluitador. Als meus ulls, ell és qui em transmet la cultura senegalesa: càlid, fraternal, coherent, respectuós, rialler, divertit i amic. M’ha fet de professor de wòlof a Top Manta i ens va ajudar a fer el vídeo d'Habitàcola. Ell va arribar amb pastera fa temps i el van deportar. Ho va tornar a provar i no sé si fins a una tercera vegada. Amb aquestes històries te n’adones de la inutilitat de les fronteres impossibles que maten a molts i desgasten a molts altres. Gairebé se’m fa impossible creure que això pugui existir i estar —en present, a ple segle XXI— passant.

El Papalaye farà cosa d’un mes, finalment va aconseguir els papers. I tal qual, són només papers. Però són uns papers tan importants per la persona emigrada aquí, que n’estava contentíssim. Paradoxes de la vida, quan obtens uns papers com aquests, significa que al darrere hi ha un llarg recorregut dur i exigent. I no obstant, ho celebres. Celebres formar part de la societat que t’ha exclòs durant tant de temps i que t’ho ha posat tan difícil. Quan coneixes el Papalaye, tot el que et transmet és bon rotllo, i sembla inversemblant tot el que carrega a la motxilla. 42

Les històries seleccionades són una mostra d'alguns dels col· lectius més significatius del projecte: la Marie de Diomcoop, el Papalaye i el Lamine de Top Manta, el Mamadou de Diandé Àfrica i el Rakhou d'Alencop. Aquests perfils de persones migrades a Barcelona en format històries són fruit dels més de sis mesos immersa en el projecte Diàspora. Un recorregut en el qual des de l'equip d'Habitar el buit hem pogut gaudir de trobades que si no hagués estat pel projecte segurament no haguéssim tingut mai.

Un d'aquests moments és a la botiga Top Manta, on com solen dir "saps quan hi entres, però no quan en surts", referint-se a aquest estil de vida senegalès on el temps realment té un altre ritme. →

Tuppers de mafe —arròs amb peix o carn i verduretes—, plat tradicional del Senegal.

← Aquest moment de la foto per a mi va ser màgic. Mentre hi era, pensava com de bé havia fet escollint aquest projecte. I quines trobades improbables més especials m'hagués perdut.

És l'hora de dinar quan arribo amb l'Ana a la botiga de Top Manta per fer el vídeo del concurs Habitàcola, i el Mansour ens diu que entrem dins, que dinarem. No ho havíem previst gens. De fet, pensàvem anar a comprar algun entrepà per la vora. Però davant d'aquesta oferta no podem més que acceptar-la. Top Manta té l’espai botiga i també té a la part posterior el taller de serigrafia, que a més utilitzen per a fer reunions, menjar i com a magatzem. Segons ens diuen, són habituals els tuppers de mafe per dinar que prepara una amiga que els ho ven pel matí. Som el Mansour, el Lamine, el Douda, l’Ana i jo. Per escalfar el menjar, utilitzen un calefactor girat que hi ha per allà a mà i al qual donen múltiples usos. Sembla ser que tant l'utilitzen per a escalfar-se quan fa fred, per a assecar més ràpid la serigrafia de les samarretes que venen, com per a escalfar-hi el menjar. Agafem cadascú una cadira, una forquilla i comencem a picar del tupper del mig de la tauleta de marbre. A diferència del que solem fer a Catalunya, on mengem d’un plat individual, aquí mengem tots del tupper central. A casa nostra també tenim plates centrals, però són per servir menjar a un plat individual. El concepte de compartir no ens és tampoc estrany, perquè tenim la cultura d’anar a fer “tapes” pica-pica i compartir el menjar. Però no és gens habitual fer-ho de plats principals com ara arròs amb acompanyament.

L’acte de compartir i convidar a qui està al voltant és una manifestació clara de la teranga senegalesa, l’hospitalitat de rebre tothom i compartir el que es té, tant sigui menjant com xerrant, fent te ataaya o cafè touba.

Dinant mafe a l'interior de la botiga TopManta amb el Mansour, el Lamine, el Douda i l'Ana â&#x2020;&#x2018; â&#x2020;&#x2019;

↑ Dinant mafe amb el Mansour, l'Ana i la Judith. Aquest cop de peix i a la nostra hora de berenar.

↓ Vista de l'alçat escalfant el tupper d'alumini amb un calefactor.

De les estones compartides amb Top Manta, em criden l’atenció dues coses: la forma com escalfen els recipients d’alumini —com modifiquen els usos dels recursos que tenen a mà per sortir del pas— i la forma de menjar —tots compartint d’un tupper comú damunt la taula—.

Escalfant el tupper d'alumini amb un calefactor. Maranya de cables pel terra ↑

Després de quatre mesos d’investigació i treball de camp amb diversos projectes, iniciatives i associacions d’immigrants a Barcelona —com l’Acció II Route Senegal o l’Acció III Habitàcola—, la qualitat de teranga (que significa “hospitalitat” en l’idioma wòlof) que ja vam notar al Senegal, es fa evident. És una forma de fer i de ser molt arrelada a la cultura senegalesa, entre altres països de l’Àfrica subsahariana... tant, que tenen una paraula específica per a definir-ho. Parteix dels valors de cuidar la família (en la seva concepció més àmplia), que allà solen ser famílies nombroses, i donar la benvinguda al desconegut, oferint i compartint allò que es té. Justament el contrari del què es troben quan arriben aquí. La cerimònia del te, que allà anomenen ataaya, és un moment de comunitat, de trobada i de reunió, on la noció del temps sembla desaparèixer. Un ritual auster i sense més pretensions que compartir un espai i un temps present amb els qui tens a prop, una de les manifestacions de la teranga. De les estones compartides amb Top Manta, em van cridar l’atenció dues coses: la forma com escalfen els recipients d’alumini —com modifiquen els usos dels recursos que tenen a mà per apanyar-se-les— i la forma de menjar —tots compartint d’un tupper damunt la taula—.

Prenent la teranga com a base, es vol generar un espai de trobada per amplificar la cerimònia del te a Barcelona i el moment compartir des d'un element central.

ATAAYA

La cultura senegalesa del te és una part important de la vida social diària. El consum de te del Senegal gira al voltant del te de menta, igual que en altres països de la regió de l'Àfrica Occidental, com ara Guinea, Gàmbia i Mauritània. Al voltant del Senegal, el te es prepara i es presenta en un elaborat ritual conegut per la paraula wòlof, attaya o ataaya. El te és més que una beguda al Senegal, és una cerimònia i una institució. De vegades, la gent pren el te per esmorzar, però sobretot després dels àpats, i és la beguda que s'ofereix a amics i visitants. El consum de te fomenta la conversa i manté l'amistat, ja que triga molt de temps a preparar-se correctament. El te de menta d'estil senegalès se serveix en tres etapes separades, anomenades "les tres mescles": Les fulles de te verd xinès es posen a la tetera amb una mica d'aigua i fulles de menta i es bullen sobre una estufa de carbó. S’afegeix sucre a la tetera i el te s’aboca en copes petites des d’una certa alçada i després s’aboca de cop a la tetera diverses vegades de manera que aparegui bromera a la copa. Com més grossa és l'escuma, millor serà el te. Un llibre de cuina de receptes africanes recomana servir el te immediatament amb una quantitat generosa de sucre: L’estil africà de servir consisteix a mantenir la tetera alta per sobre de la taula i abocar el te calent en gots petits com a mínim a 30 centímetres d’alçada (gots de vidre, no tasses de porcellana). El sucre s'afegeix a l'olla, el te s'aboca dels gots a l'olla (abans que ningú n'hagi begut) i el procés es repeteix. Això barreja el sucre al te. Els africans occidentals generalment beuen el seu te molt dolç. El primer got de te és bastant amarg, com la mort. El segon és més dolç, com la vida, i el tercer és molt dolç, com l’amor, però no té molt sabor perquè les mateixes fulles s’utilitzen per preparar els tres gots. Les paraules utilitzades en diverses llengües vernacles per referir-se al te, la tetera i la menta són manllevades a l'àrab, demostrant que el te de menta senegalesa és d'origen moro. Tot i que també tenen les seves pròpies paraules, com per exemple tetera, que és barada en wòlof. Més del 80% de la població de 15 a 60 anys pren el te. Els estudis han demostrat que, a causa de l’alta concentració de fluor al te verd, aquesta pràctica pot ajudar a prevenir malalties dentals, en particular la càries.

En Mohamed fent la cerimĂ˛nia del te ataaya a casa seva â&#x2020;&#x201C;

CAFÈ TOUBA

A part de l'ataaya, el cafè Touba també és una beguda tradicional popular al Senegal i (més recentment) a Guinea Bissau, i rep el nom de la ciutat de Touba, al Senegal. El cafè Touba és una beguda de cafè amb gust de grans de Selim o de pebre de Guinea (els fruits secs de l'arbust xylopia aethiopica, coneguts localment com djar, en llengua wòlof) i de vegades de clau. L'addició de djar, importada a Senegal des de Costa d'Ivori o Gabon, és l'important factor que diferencia el cafè Touba del cafè normal. Les espècies es barregen i es torren amb grans de cafè i després es trituren. La beguda es prepara amb un filtre similar al de degoteig. La relació entre cafè i djar sol ser al voltant del 80-20. En els darrers anys, el consum del cafè Touba ha anat augmentant a mesura que la beguda s'ha estès a les ciutats de totes les regions, tant al Senegal com a fora. El Banc Mundial diu que l'eliminació progressiva del cafè importat sembla comuna a les zones més pobres del Senegal com a conseqüència de la recessió global del 2009. Un propietari d'un restaurant senegalès deia: "No estem acostumats a consumir el cafè Touba per esmorzar, però des de la crisi la gent en beu molt, també els nens". L'exportació comercial fora del Senegal, encara que petita, és present. A Guinea Bissau, el cafè Touba s'ha convertit en la beguda més popular del país, tot i que fa relativament poc era gairebé desconeguda. El consum de cafè Touba va augmentar fins al punt que les vendes de cafè instantani, sobretot Nescafé, van disminuir a l'Àfrica Occidental. Per competir més directament amb el cafè Touba, Nestlé va llançar un producte que conté espècies, anomenat Nescafé Ginger & Spice.

Tant l’ataaya i el cafè com el mafe compartit són dues formes de la cultura senegalesa, manifestacions de la teranga. Quan un grup de gent es troba i comparteixen un espai, ho fan entorn un element central que ordena l’espai al seu voltant. Un nucli rodejat per satèl·lits, que tant poden ser objectes com subjectes. Per tant, hi ha dos elements diferenciats i a tenir en compte a l’hora d’abordar la proposta de disseny: el nucli i els satèl·lits. El centre possibilita el ritual i és l’excusa entorn del qual reunir-se. Els satèl·lits, al seu torn, són els qui interactuen amb el nucli i executen el ritual. Com ja he dit abans, hi ha dos moments on es comparteix i es creen ambients de trobada: l’ataaya o el cafè Touba, i el menjar d’un plat central comú. Són rituals tan honestos i senzills que no requereixen d’una definició molt extensa, simplement reunir els elements: estris, persones i espai. I una de les coses imprescindibles és aquest element central, un nucli que en molts casos és una font de calor. Tant per l'ataaya i el cafè per fer bullir l'aigua, com per escalfar el menjar. Així doncs, centro el meu disseny en aquest centre calent.

RECERCA TÈCNICA

Per escalfar es pot utilitzar des de carbó, troncs de fusta, flama d'una espelma, fins a gas/bombona de butà, resistències electriques, inducció… El que solen fer al Senegal en entorns de nomadisme rural, és utilitzar un petit braser amb carbó que s'encén ràpid. En alguns contextos també fan servir fornets elèctrics, tot i que no és tan habitual ja que actualment no a tot arreu del Senegal hi ha electricitat accessible. Com que em centro en un element central que escalfa, en un inici busco referents de fornets d'entorns més rurals que utilitzen tant electricitat com tecnologies més tradicionals no elèctriques. En contextos poc desenvolupats tenen solucions senzilles i eficients per escalfar i cuinar menjar. En aquesta recerca hi ha dos dels exemples dels molts dissenys que es poden trobar al "blog de las estufas Túumben K´óoben": The New Lao Cook Stove Project i l'estufa patsari.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: New Lao Cook, Estufa Patsari, braser típic senegalès, fornet elèctric.

BENCH-MARKING

Pel projecte Diàspora, el bench-marking realitzat és un recull d'alguns projectes relacionats amb la migració o les desigualtats socials, tant per iniciativa de les pròpies persones migrades, com d'institucions i administracions. Els projectes seleccionats són: l’ONG Diandé Àfrica, la fundació Arrels, la marca de roba Top Manta i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la cooperativa Diomcoop i la cooperativa Alencop.

Fundació Diandé Àfrica → diandeafrica.org

Diandé Àfrica es una organització a cavall entre el Senegal i Barcelona. Aquí tenen la ruta de Mamadou, un tour per la Barcelona amagada. Al Senegal fan documentals setmanals de la realitat que es viu a Europa, projeccions que han fet ells. També escolaritzen nens, l'objectiu principal de la fundació, alhora que donen feina a les mares dels nens treballant en una empresa de melmelades de mango. Tot això des d'una associació que han creat de mamans de Ziguinchor, on va néixer el Mamadou.

Top Manta i Sindicat Popular de Venedors Ambulants → manteros.org

Som manters. Treballadors migrants i lluitadors que davant el racisme i la violència institucional que sofrim quotidianament hem decidit d'organitzar-nos i lluitar pels nostres drets. Fa uns mesos vam llançar la nostra línea de moda TopManta —amb molt d’èxit— amb l’objectiu de contractar treballadors del carrer per a que en puguin sortir i tenir els seus propis recursos. Volem constatar que no rebem cap ajuda institucional. Sabem que no hem d’esperar ningú; tot el que puguem guanyar és amb el nostre front i des de l’autonomia. Al centre de la ciutat s’ha de seguir la lluita per a que puguem ocupar l’espai públic sense arriscar els nostres cossos. Nosaltres diem que l’espai públic és un i per l’ús de tothom.

Fundació Arrels → arrelsfundacio.org

Els membres d’Arrels som persones que volem que ningú dormi al carrer. Des de 1987 hem acompanyat més de 13.000 persones sense llar en el seu camí cap a l’autonomia, oferint orientació i serveis útils d’allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Comptem amb el suport de 64 persones treballadores, prop de 400 persones voluntàries i més de 4.700 persones sòcies i donants que col·laboren per fer possible #ningúdormintalcarrer. Entre molts altres serveis, des d'Arrels donen una segona vida a fustes del carrer. Amb una senzilla peça metàl·lica dissenyada per Curro Claret, fustes que es recullen al carrer i ganes de crear, diverses persones sense llar construeixen des del 2010 tamborets, làmpades i altres mobles artesanals. El projecte ha rebut premis i ha fabricat peces per a diverses empreses.

Cooperativa Diomcoop → diomcoop.org

Som una cooperativa d'iniciativa social, formada per persones, abans dedicades a la venda ambulant no autoritzada, que vol donar resposta de forma sostenible i duradora a les necessitats d'inclusió social i laboral de persones immigrants en situació de vulnerabilitat. "Djom, en wòlof, designa la fortalesa interior necessària per escollir, sempre i en qualsevol circumstància, el camí del bé" La cooperativa, que neix el 7 de març de 2017 formada per 15 persones de origen subsaharià, és un projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i BCNActiva, a partir de la creixent preocupació i reivindicació social generats al voltant de la problemàtica de la venda ambulant no autoritzada als carrers de la ciutat. El format d'organització cooperativa es basa en un nou model d'intervenció socioeconòmica, centrat en les necessitats de les persones i a partir de la promoció de l'Economia Social i Solidària.

Cooperativa Alencop → alencop.coop

Alencop és una nova cooperativa d’iniciativa social, creada per donar resposta a un problema de recollida i tractament de residus als entorns urbans, i per garantir les condicions de vida digna d’un col·lectiu en situació de vulnerabilitat. L’objectiu social de la cooperativa és abordar de manera integral les necessitats bàsiques i d’ocupació, formació i habitatge, mitjançant un model d’activitat socioeconòmic cooperatiu, amb el protagonisme de les persones sòcies i del territori on s’insereix la cooperativa. Alencop es sustenta en els valors del dret a una vida digna per a tothom, la no discriminació per l’origen de la persona, la sostenibilitat ecològica i el respecte al medi ambient, la solidaritat local i global, el treball en xarxa i la participació democràtica i equitativa.

REFERENTS

Aquesta és una selecció d’alguns projectes de disseny que m’han servit d’inspiració a tots els nivells: conceptual, formal i d’experiència →

paraSITE

→ Michael Rakowitz | michaelrakowitz.com worksthatwork.com/artefacts/parasites The warm steam clouds spilling from buildings’ air vents onto the streets on cold winter days are one of the signature features of New York City. MIT graduate and conceptual artist Michael Rakowitz realised the vents’—literally—untapped potential for the homeless. Using five dollar’ worth of trash bags, ziplock bags and clear waterproof packing tape, he created custom-made ‘ParaSITE’ shelters that provide homeless people with a cheap, warm place to sleep. Each shelter is made to the specific demands of the future inhabitant.

“Wassaloon” or launderette

→ Manon van Hoeckel | manonvanhoeckel.com

In Limbo Embassy

→ Manon van Hoeckel | anaisborie.com In Limbo Embassy hay una embajada itinerante para refugiados, solicitantes de asilo y inmigrantes indocumentados. Con los refugiados en el papel de embajadores, In Limbo Embassy arroja una luz diferente sobre el tema de los solicitantes de asilo. La embajada es un lugar de reunión neutral. La oficina móvil viajó a diferentes lugares de los Países Bajos durante un año y medio. Aquí los embajadores (refugiados) invitaron a los residentes locales, transeúntes y funcionarios públicos para una entrevista. La embajada ofrece espacio para un diálogo igualitario, debate e intercambio cultural.

Kamanar furniture → AOO + Foundawtion | aoobarcelona.com foundawtion.org

Foundawtion is born of the Dawoffice architecture studio in Barcelona and the Senegalese town of Thionck Essyl. Their goal and aim is to build a school in this town, and it’s already happening. Some months ago Lluis, David and Ramon from Foundawtion asked us if AOO would be interested in designing the whole furniture for the school: chairs, desks, tables, stools, cabinets, shelves, blackboards, hangers, boxes and a really long motivating etc.

Bricknic

â&#x2020;&#x2019; Leif Czakai, Timm Donke and Nathan Fordy | bricknic.org From East-Africa to Eindhoven: transforming a brick oven into a social event. Three young designers put together food, fire and brick construction into an entertaining social moment.

Objets Hantes: Alambic Domestique → Anais Borie | anaisborie.com

Es en la frontera entre lo real y maravilloso que se situan esta serie de proyectos entorno OBJETS HANTES. A través del fantasma deseo de invertir el proceso de duelo, no el que se racionaliza en términos de etapas tal como se establece hoy, sino el luto de lo sensible vinculado al sufrimiento de la ausencia, a la borracha pérdida y esperanzas de supervivencia.

Basic income cafe

→ Martina Huynh | martinahuynh.com An interactive installation using a café as a metaphor to explore the idea of guaranteed monthly earnings through a universal basic income.

Warm stool

→ Bouillion Studio (Shunya Hattori and Hiroki Nasu) | design-bouillon.jp Starting from complementary design strategies, two young graduates question the process of industrial production. While Gaspard Tiné-Berès concentrates on dismantling and reassembly, Jess Howard uses DIY assemblage and manuals.

Fire vase

→ Martín Azúa | martinazua.com A clay vase with a lateral cut that turns into a small tabletop fireplace. The fireplace always has been associated with comfort and home privacy. Martín Azúa continues developing handmade pieces that address “basic” needs: Manantial, Kantir or Fire Vase. Produced with a clay that endures high temperatures from fire and thermal shock.

Project undefined

â&#x2020;&#x2019; George Duan | behance.net/georgeduan World First Self-heated Ceramic Cooking System. They were designed without a presupposed function. Electrical circuses are fired inside each ceramic vessel. When plugged into a power supply, the ceramic vessel emits intense heat that can be used for cooking. The user interacts with the vessel to explore his or her own way of cooking with it. And their creative way of using this vessel defines its meaning and functionality.

Transparent tools

→ Jess Howard | jessehoward.net Starting from complementary design strategies, two young graduates question the process of industrial production. While Gaspard Tiné-Berès concentrates on dismantling and reassembly, Jess Howard uses DIY assemblage and manuals.

Roots

→ Amalia Shem Tov | amaliashemtov.com Procesar la comida es lo que convirtió al ser humano en un ser social y cultural. Un proceso que ha ido desarrollándose desde los utensilios de cocina más primitivos hasta los que usamos hoy en día habitualmente, con mayor o menor modificación. En ellos y sus orígenes se ha fijado la diseñadora israelí Amalia Shem Tov: así es la colección Roots, su exitoso proyecto de graduación.

Taburete 300 | La pieza T300 → Curro Claret | curroclaret.com

Taburetes realizados por gente que ha vivido en la calle a través del taller “La Troballa” de la Fundación Arrels. 1r Premio de la Convocatoria de ideas para la Creación de Diseños Contra la Pobreza y la Exclusión Social del Ministerio de Cultura, 2010. A partir de una primera pieza metálica con que se hicieron unos taburetes, se han realizado también bancos, mesas, lámparas, colgadores, cabañas de indios... Los muebles se han hecho en paralelo con Arrels Fundació (institución que trabaja ayudando a personas que están o han estado viviendo en la calle) y algunos de sus usuarios.

Ways of altering + Dispenser

→ Thomas Ballouhey | thomasballouhey.com Design is not only about the end product. Production methods are just as important, as new ways of making things can open up unexplored terrain. This is what ‘Ways of Altering’ attempts to show.

Pet lamp

→ Álvaro Catalán de Ocón | petlamp.org

Bastard chairs

â&#x2020;&#x2019; Michael Wolf | photomichaelwolf.com A photographic project by german photographer Michael Wolf documenting the vernacular culture of Chinese megacities.

Crossroads

â&#x2020;&#x2019; Studio [D] Tale | studiodtale.com Exhibited as part of Venice Biennale 2014, Crossroads seeks to design low-cost sustainable solutions for roadside vendors by emphasising access to clean water, sanitary considerations and renewable energy.

Unitat mòbil OBNI

→ Makea tu vida | 2015.usbarcelona.com/obni OBNI (Ocupació Barrial No Invasiva). És un dispositiu mòbil pensat per a l’apropiació creativa i reivindicació d’ús de l’espai públic per part d’organitzacions veïnals possibilitant la visibilització de lluites veïnals a través d’accions a l’espai i la relació entre entitats, convertint-se en una eina dinamitzadora entre els barris.

Pedal powered machines → Mayapedal NGO | mayapedal.org

Somos una ONG guatemalteca, ubicada en el pueblo de San Andrés Itzapa, Chimaltenango. Empezamos en el año 1997 con el trabajo de un grupo de canadienses de la organización PEDAL. Y como herencia al desarrollo guatemalteco se constituyó la Asociación Maya Pedal en el año 2001. Usamos partes de bicicletas usadas para construir Bicimáquinas que damos a personas individuales y grupales a precios subvencionados. Apoyamos pequeños proyectos auto-sostenibles con el fin de preservar o mejorar el medio ambiente, la salud, la productividad y la economía de las familias del area rural.

Minim LET

â&#x2020;&#x2019; Nendo | nendo.jp Nendo has designed a temporary toilet for those affected by natural disasters, which can be assembled using found materials and completely dismantled for easy transportation. Nendo began the Minimilet project in the wake of large-scale natural disasters in Japan, such as the Thoku and Kumamoto earthquakes in 2011 and 2016 respectively.

INSIGHTS

Moltes vegades, l'enginyeria de disseny industrial i de producte sol partir d’una necessitat o d’un problema per aportar-hi una solució. Però no sempre cal solucionar problemes; també es pot partir d’un concepte i amplificar-lo. Segons en quines àrees d’actuació, el disseny —i per tant, els dissenyadors— tendim a creure que tenim resposta als problemes dels altres. Segons com, en comunitats ressentides per la colonització, que algú els vagi a donar solucions als seus problemes (problemes seus, però als nostres ulls) pot tenir una lectura colonialista, l’europeu que salva el tercermundista africà. Una mica és el que ens va passar, salvant les distàncies, amb l'Acció III — Habitàcola: la parada ambulant. La manta, on les primeres idees per a les propostes del concurs eren formals i conceptuals, però lluny dels objectius reals i efectius del Sindicat de treure la gent del carrer, de la manta. En comptes d’entendre la migració com un problema, seria possible partir d’un concepte positiu i dissenyar-hi? Evidentment, tot això és dialèctica. Dir que es parteix d’un problema per posteriorment solucionar-lo, equival a partir d’un problema que genera una oportunitat i es soluciona amplificant-lo a través del disseny. Però aquesta distinció ajuda a comprendre el fenomen de la migració des d’una visió positiva i propositiva, evitant referir-s’hi com un problema que s’ha de solucionar i al qual s’ha de donar resposta. Considerar la migració com una oportunitat, d’alguna manera implica traslladar el problema no en l’arribada sinó en l’acollida. Deixar d'una banda l'egocentrisme europeu de comprendre els problemes des d'Aquí, i fer-ho des de dalt, des de la globalitat que comporten les migracions.

Podem considerar l’escepticisme davant de la immigració com el problema al qual donar resposta utilitzant el disseny com a eina propositiva?

O simplement, es podrien detectar valors que aporta la immigració a la societat i amplificar-los a través del disseny?

MARC DE TREBALL

A Barcelona hi ha cinc col·lectius d’immigrants, entre els quals, els manters i els ferrovellers. Vora el 80% d’aquests dos grups casualment són senegalesos, i els altres, majoritàriament de la resta de l’Àfrica subsahariana. Prenent la teranga senegalesa com a base, el projecte parteix d'aquest moment compartir entorn d'un element comú per dissenyar-hi. De la participació al concurs Habitàcola organitzat per ArquinFAD —l’última de les accions previstes amb el TFG— vam compartir diàlegs i reunions improvisades amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona a la seva botiga Top Manta. Un dels dies hi vam anar al migdia i ens van convidar a dinar amb ells. Tenien tuppers de mafe, un plat típicament senegalès, que habitualment compren pel matí a una noia que s’hi dedica i ho ven a amics. Va ser un moment màgic, gens previst i molt agradable. Érem cinc: en Douda, el Mansour, el Lamine, l’Ana i jo. D’allà em van cridar l’atenció dues coses: la forma com escalfen els recipients d’alumini —com modifiquen els usos dels recursos que tenen a mà per apanyar-se-les— i la forma de menjar —tots compartint d’un tupper damunt la taula—. Prenent la teranga com a base i el moment de dinar amb Top Manta, decideixo fer un element central que escalfa. Tant per bullir aigua i fer te o cafè, com per escalfar menjar. Per tant, el marc de treball és dissenyar un nucli que escalfi, entorn del qual poder compartir un moment de trobada i diàleg. Pensant en objectes per atansar la cultura senegalesa a casa nostra.

Per què no reconstruir l’imaginari de la figura d’immigrant i veure’l realment com a igual, un nòmada ciutadà del món?

Fase d'ideaciรณ

les fronteres les fa l'home només ens divideixen físicament no permetis que ens posin els uns contra els altres — no som enemics

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 128

Fase d'ideació

Prenent la teranga senegalesa com a base, el projecte desgrana un objecte industrial, fix i d’alta tecnologia, —com és un fornet elèctric o un calentador d'aigua— reinterpretant-ne el nucli funcional: una font de calor bàsica, nòmada i accessible.

BRIEFING Nom projecte

Diàspora | Habitar el buit

Nom producte

BARADA & CASILOOROO

Proposta de valor

En un context regit per la indústria, el projecte desgrana un objecte industrial, fix i d'alta tecnologia reinterpretant-ne el nucli funcional: una font de calor mòbil, bàsica i accessible.

Descripció

BARADA & CASILOOROO són dos objectes que culminen el projecte Diàspora, un recorregut de sis mesos aprofundint en una realitat que fins ara n’havia quedat al marge: la lluita inesgotable de les persones migrades a Barcelona. Dos objectes nòmades pensats per atansar la cultura senegalesa aquí i promoure un disseny propositiu que entén la migració, no com un problema, sinó com una oportunitat d’aportar valor a les noves societats mestisses que es conformen. Alhora, proposa democratitzar els objectes industrials per apropar-los a la gent i apodar-la per construir-se els propis objectes quotidians, col·laborant amb la xarxa de productors artesans locals.

Target a curt termini

Diàspora senegalesa present a Barcelona i Barcelonins oberts a conèixer una nova cultura.

Target a llarg termini

Retorn al Senegal. Artesans, ceramistes i creatius de Senegal.

Context

A curt termini el context és d'interior, en un espai electrificat. El projecte requereix d'una presa de corrent elèctric per funcionar.

Oportunitat de mercat

A mitjà termini seria interessant estudiar l'aplicabilitat al Senegal i adaptar-ho a les tècniques i recursos d'allà. Segons el Lamine, l'electricitat al Senegal és cara i creu que fer els objectes autònoms amb una placa solar seria un punt molt positiu pel projecte, comptant, a més, que Àfrica és un continent de sol. Una altra línia de desenvolupament seria aconseguir fer aquests dos objectes en una possible versió analògica, una mica en la línia de fer-los autònoms i més accessibles.

Abast del projecte

1a etapa: research, fieldwork i accions concretes per conèixer de primera mà el col·lectiu senegalès a Barcelona. (4 mesos) 2a etapa: desenvolupament de la proposta. (2 mesos) + Entregables: 4 llibrets resum de la 1a etapa (resum de la recerca inicial, Senzine, Route i Habitàcola), publicació enginyeria i publicació disseny, prototips.

Condicionants tècnics

Es requereix d'una font de corrent. Precaució absoluta amb la confecció de l'aparell per assegurar-se de no deixar vistos elements conductors. És summament important, ja que l'estructura va connectada directament a 220V.

Pressupost

Variable segons escenari plantejat (de més a menys econòmic): + Es rep finançament de les administracions per un projecte social integrador i democratitzador. + DIY de les peces, on un mateix té els recursos i el coneixement per construir-s'ho tot. + Col·laboració individual amb artesà

REQUERIMENTS I LIMITACIONS

Aquest projecte és purament tecnològic i necessita d’uns bàsics per a funcionar. També és un projecte social, que tracta de definir unes instruccions per a donar les eines a la gent i poder-se construir les seves pròpies fonts de calor (pensant en un context local i en un potencial retorn al Senegal). Així doncs, començo pensant en dos funcions: bullir aigua i escalfar o cuinar menjar. Per a bullir aigua es necessita passar de la temperatura ambient, d’uns 25ºC, a mínim una temperatura de 100ºC. I si no vull estar-m’hi la vida i mitja, necessito d’una potència suficient per escalfar-ho mínimament ràpid. D’altra banda, l’ojecte per escalfar o cuinar menjar, no necessita tanta temperatura i, per tant, el limitant serà el que fa de tetera o calentador d’aigua, ja que el que més costa d’aconseguir és una major temperatura. Necessito una tecnologia prou simple, fàcil de manipular i d’aconseguir per a que el projecte tingui sentit amb el seu principal objectiu: fer dels objectes industrials, eines accessibles. El fil de nicrom que es pot trobar reutilitzant aparells electrodomèstics en desús, sembla una bona idea. Sinó, és fàcil d’aconseguir, per exemple, al Servei Estació a un preu econòmic o en cases especialitzades en resistències elèctriques. Per altra banda, necessito un material aïllant d’aquest fil de nicrom per a que sigui segur i no t’enrampis, o en els pitjors dels casos, t'electrocutis. Ès imprescindible estudiar la seguretat d’aquest objecte i comunicar-la bé. Necessito un material aïllant i que aguanti la temperatura. De tipologies d’argila n’hi ha moltes; aquest projecte requereix d’una ceràmica resistent a possibles altes temperatures. Finalment, és un objecte pensat per a tenir contacte amb aliments, amb la qual cosa els acabats han de ser aptes per al consum.

→ Projecte tecnològic, tradicional i social. → Escalfar menjar i bullir aigua. → Tecnologia simple, assequible i fàcil de trobar i de manipular. → Material que aïlli el nicrom i que absorveixi la dil·latació tèrmica. 99

→ Apte pel contacte amb aliments.

EXPERIMENTACIÓ

Prenent com a base projectual el disseny de George Duan Project Undefined —veure apartat de referents—, dissenyo eines per escalfar a partir d'un filament incrustat en ceràmica i que genera calaor quan s'endolla. Començo a investigar els principis sobre els què es basa per a fabricar les peces ceràmiques que escalfen: sembla ser que es tracta d'un filament de nicrom. Pregunto a cases d'electrònica i electricitat. Primer Diotronic; d'allà m'envien a Grup Muntaner Electro dos carrers més avall; m'atenen també molt amablement i em diuen que sembla fil de nicrom, però que trobar-lo sol no és habitual si no es busca en botigues més especialitzades. Que intenti trucar a alguna botiga de resistències elèctriques. Obro el Maps, poso resistències elèctriques i me n'apareix tan sols una a Barcelona, per Hostafrancs, prou a prop per arribar-m'hi en Bicing. És Resistencias Eléctricas y Componentes del Caucho S.A. Hi truco i casualment en tenen! M'explica que no se sol vendre, però que en tenen perquè els ho compra una empresa del Marroc. Li dic que sóc estudiant i que en necessitaria una mostra petita per fer proves. Normalment això ho venen en grans quantitats. Em regala uns dos metres de fil de nicrom de 0,65mm de diàmetre aproximadament (no disposa de cap fitxa tècnica al respecte).

↓ Project Undefined, George Duan

Les resistències elèctriques del mercat tenen aquest filament de nicrom a l'interior i estan recobertes d'un element ceràmic que sol ser quarz. En alguns forns d'alta potència, com és el cas dels forns per coure ceràmica, es pot observar una resistència gruixuda en unes guies vistes i que només funcionen si la porta del forn està tancada. Hi ha petits electrodomèstics com ara torradores, assecadors de cabell i calefactors que també porten una resistència, i en alguns casos només és el fil de nicrom. A partir d'aquí començo a familiaritzar-me amb el fil de nicrom i a fer les primeres proves, una mica a l'atzar, sense fer càlculs previs i basant-me en algun tutorial de Youtube —ja que sembla ser que aquest fil se sol utilitzar per a fer-se talladores de porexpan en maquetisme—.

100

Test 1 → Ø 0,65mm Sense gaires càlculs previs, vaig al laboratori de ciències i tecnologia a experimentar amb el fil de nicrom de 0,65mm de diàmetre aplicant-hi voltatge amb una font d'alimentació de tensió regulable fins a 30V i un màxim de poc més de 3A. Gràcies a alguns tutorials de YouTube per aprendre a fer-se un tallador tèrmic de porexpan, entenc més o menys com va. Connecto els borns del fil i es nota com s'escalfa una mica. Com més voltatge, més s'escalfa.

Test 1.1 — Ø 0,65mm | L 75cm Observacions: — La font d’alimentació del laboratori no em deixa pujar de 7V, perquè em limita la intensitat, que arriba al seu màxim: > 3A (3,24A). — Malgrat que la sonda arriba a marcar una temperatura del fil d’uns 120ºC, l’aigua del recipient que escalfo s’estabilitza als 60ºC. L’augment de temperatura que aconsegueixo és d’uns 30ºC. L’energia subministrada no és suficient. — Només aconseguim un augment de 40ºC i en un temps molt llarg, més de dues hores. — Com que no he deixat assecar l’argila, s’observa com supura aigua que li queda pels forats lliures.

T de 100 ml d'aigua amb el temps 70 60 50 40 30 20 10 0 10:48

101

11:02

11:16

11:31

11:45

12:00

12:14

12:28

12:43

12:57

t 11:03 11:25 11:48 12:07 12:23 12:46

T, ºC 23,7 42,2 55 59,9 61,1 62,3

1:43

38,6

102

← 09.05.19 | Test 1.1 — Fent les primeres proves amb el fil de nicrom de 0,65 mm al laboratori de Ciències i Tecnologia ↓

103

Test 1.2 — Ø 0,65mm | L 25cm Tal com em comenta el Joan Gómez, com més curt el fil, menys resistència ofereix i, per tant, més s'escalfa. Per això provo amb la font d'alimentació d'anar variant les longituds del fil i, efectivament, s'escalfa més quan és més curt. Observacions: — La font d’alimentació del laboratori no em deixa pujar de 3,5V, perquè la intensitat arriba al seu màxim: > 3A (3,23A). — Com que les condicions són pitjors que en l’anterior cas, descarto fer proves d’escalfar aigua.

↓ 13.05.19 | Proves al laboratori.

104

Parlo amb el Guillem Martin, qui m'aclareix conceptes bàsics per entendre el funcionament de les resistències elèctriques, aplicables al fil de nicrom, que resulta ser el nucli de les resistències que tenen alguns electrodomèstics que escalfen com torradores, assecadors de cabell, calefactors, etc. Aconseguir bullir aigua, o el que és el mateix, passar d'un estat de temperatura a un altre, depèn de diversos factors: òbviament la temperatura de la font de calor (que ha de ser superior a la que tu vols arribar), potència, intensitat i voltatge, temps, caracteristiques del fil (resistivitat tèrmica, longitud, diàmetre). Algunes conclusions senzilles per algú expert, però molt útils per a mi de cara a entendre la lògica de les resistències elèctriques:

→ Com més petit el diàmetre, més costa als electrons passar pel fil, ofereix més resistència i, per tant, més s'escalfa (és a dir, més energia dissipa per efecte Joule).

105

→ Com més longitud de fil, per una mateixa intensitat donada, menys s'escalfa, atès que hi ha més superfície per la qual s'ha de repartir.

Test 2 → Ø 0,1mm Segons els càlculs, com més prim el fil, més escalfa. Localitzo una empresa prop de Barcelona especialitzada, Resistencias Eléctricas Albert Trullàs. Veig que a la pàgina web tenen filaments de nicrom de molts diàmetres, però que ho venen a rotllos grans. Hi truco i m'atén un ex-alum-

ne d'Elisava, l'Ignasi, que molt amablement em cedeix una mostra d'uns 3m de longitud de fil de nicrom de 0,1 mm de diàmetre. Tinc la mateixa sort amb Lork Industrias SL, que molt amablement em donen un metre de cordó ceràmic.

Test 2.1 — Ø 0,1mm | L 30cm Enrotllo el fil de nicrom al voltant d'un cordó ceràmic que resisteix la temperatura i d'aquesta manera puc tenir un fil de nicrom prou llarg en una longitud manegívola. Més o menys, quan està enrotllat s'escurça a un terç de la longitud real. Ho connectem a la font d'alimentació. Observacions: — En aquest cas ens deixa posar el màxim voltatge que permet la font d’alimentació, ja que a 30V (màxim) la intensitat és de 0,61A.

↑ 14.05.19 | Materials pels tests. Fil de nicrom regalat per l'Ignasi, de Resistencias Eléctricas Albert Trullàs. Cordó reglat per Lork Industrias SL. Gràcies!

— A 0,61A no es posa al roig, però hi està a punt. Per tant, tenim el valor de la intensitat llindar per connectar el fil de nicrom de Ø 0,1mm a 220V. Només cal esbrinar la longitud mínima de fil per oferir prou resistència.

108

Test 2.2 — Ø 0,1mm | L 300cm Així doncs, a partir de la intensitat llindar de l'apartat anterior, calculo que necessito una longitud de 3 metres per poder-ho connectar directament a 220V i, d'aquesta manera, tenir més potència. Observacions: — S’enrotlla el fil de nicrom al voltant d'un cordó ceràmic de Ø 6 mm. — Amb els 3m de fil de nicrom, enrotllat al voltant del cordó ceràmic, s’aconsegueix reduir la longitud total a uns 62cm. — En aquest cas, a partir dels càlculs realitzats, semblaria que amb 3m de fil de Ø 0,1mm és suficient per a que aguanti directament els 220V d’un endoll. No obstant, es crema part del fil. — No hem mesurat amb exactitud els 3m de fil de nicrom, perquè en principi és el que ens havien donat. Pot ser que fós més curt i que sigui això el que ha fet cremar el fil. O pot ser que per un diàmetre tan petit, teòricament dóna un resultat que a la pràctica no aguanta la tensió.

109

↓ 14.05.19 | Al laboratori amb el meu pare, formem gran equip.

— El cordó ceràmic entorn del qual hi havia el fil de nicrom s'ha començat a cremar. Tot i que si li poses flama no crema. Segurament, té una part superficial que es crema una mica.

IVA inclòs

Formats Més informació

Test 3 → Ø 0,3mm

Cost estimat de l'enviament 6,90€ Entrega estimada entre 3-10 dies

Con�gurar i comprar

ENVIAMENT GRATUÏT A PARTIR DE 200€

Després dels tests 1 i 2, sembla ser que necessito un diàmetre de fil de nicrom petit, però de secció suficient per suportar la tensió de la xarxa. Al Servei Estació venen tres diàmetres de fil de nicrom: 0,3 mm, 0,6 mm i 0,9 mm. Una mica limitada per proximitat i recursos, decideixo obtenir el fil d'allà i, per Altres de lamm mateixa família tant, fer proves ambproductes el fil de 0,3 de diàmetre.

TRUCA’NS O ESCRIU-NOS

Tallador tèrmic a piles

FORMATS DE FIL NICROM UNITAT DE VENDA

La quantitat són els metres lineals que vol

INFORMACIÓ

es ven a metres

COLOR

Plata

GRUIX 0,3 mm

0,59€

0,6 mm

1,29€

0,9 mm

2,4€

Característiques

Aplicacions

El Fil Nicrom és un aliatge no magnètic de níquel, crom i ferro. S'utilitza habitualment com a component per a l'escalfament elèctric d'assecadors, forns elèctrics, torradores i �ns i tot cigarrets electrònics. Normalment, el nicrom s'uneix en bobines a una resistència elèctrica facilitant que passi el corrent i produeixi calor.

Test 3.1 — Ø 0,3mm | L 20cm

És resistent, �exible i suporta elevades temperatures. Gran conductor elèctric. S'escalfa ràpidament en aplicar electricitat però també es refreda amb rapidesa quan es desconnecta de la font de calor. Color gris platejat. Resistent a la corrosió. Punt de fusió molt elevat. Elevada resistència elèctrica. Elevada resistència a l'oxidació a altes temperatures. Aquí trobaràs Fil Nicrom de diferents gruixos i tants metres com vulguis per a construir la teva pròpia talladora de poliestirè expandit.

Observacions:

— Sense posar-ho en argila, amb aquesta longitud ens farem una idea de la intensitat llindar del fil abans no es posa al roig incandescent. Es comença a posar vermell als 2,35A, i als 2,67A es veu roent. Podem definir una intensitat limitant intermitja d'unsTAMBÉ 2,5 ET A.POT INTERESSAR L = 75 cm

V = 30 V

I = 2,52 A

P = 75,7 W

L = 50 cm

V = 20 V

I = 2,52 A

P = 50,5 W

↑ 15.05.19 | Fil de nicrom de 0,3mm de gruix incandescent.

Servicio Estación S.A., propietària d'aquesta pàgina web, fa servir cookies per millorar la teva experiència com a usuari i ajudar-nos a millorar aquesta web Si continues navegant, Servicio Estación, S.A., considera que acceptes la utilització de cookies

110

ACCEPTAR

Test 3.2 — Ø 0,3mm | L 75cm Observacions: — V = 30,1V (màxim que em dona la font d’alimentació) i I = 2,56A. P = 76W — Va pujant la temperatura força bé, millor que en els casos anteriors. — Llàstima, perquè és migdia i el laboratori tanca abans que hagi pogut acabar l’experiment. Però la tendència de la temperatura és a estabilitzar-se als 80ºC. — En 20 minuts hem aconseguit un augment de temperatura de 50ºC. Lluny del que volem aconseguir. 15.05.19 | Al laboratori intentant fer bullir aigua ↓

T de 100 ml d'aigua amb el temps 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 14:12

111

14:15

14:18

14:21

14:24

14:26

14:29

14:32

14:35

14:38

t 14:15 14:16 14:18 14:20 14:22 14:24 14:26 14:28 14:30 14:32 14:34 14:36 0:21

T, ºC 23,5 29,5 36,6 44 50,8 58,2 64,5 68,5 70,1 73,5 75,6 76,3 52,8

Test 3.3 — Ø 0,3mm | L 75cm Observacions: — Torno a repetir les mateixes condicions que en el test 3.2 per assegurar-me que no arriba a bullir. — La gràfica mostra un punt d’inflexió. És perquè he canviat algunes condicions: he tapat el recipient per evitar perdre calor (s’observa despreniment de vapor d'aigua), s’ha remogut una mica l’aigua i s’ha canviat el punt de mesura del termòmetre a un punt més elevat i centrat. — Al punt d’inflexió baixa la temperatura, però torna a remuntar. Sembla que els canvis han afavorit les condicions per aconseguir major temperatura. — Finalment, la tempteratura s’estabilitza als 90ºC. Amb les mateixes característiques (l’únic canvi tapar el recipient) hem pujat 10ºC l’augment de temperatura. Però no suficient per a arribar a l’ebullició.

t 15:53 15:55 15:57 15:59 16:01 16:03 16:05 16:07 16:09 16:11 16:13 16:15 16:19 16:21 16:27 16:33 16:36 16:38 16:40 16:43 16:45 16:49

T, ºC 22,5 27,7 32,5 38,1 43,7 50

0:47

66,8

60,1 63,5 69 71,4 72,5 71 74,3 81,8 85,6 86,2 87,3 87,5 88,3 88,6 89,3

T de 100 ml d'aigua amb el temps 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 15:43

15:50

15:57

16:04

16:12

16:19

16:26

16:33

16:40

16:48

16:55

112

Test 3.4 — Ø 0,3mm | L 50cm Observacions: — Prueba conseguida! Aconsegueixo bullir aigua en 25 minuts, tot i que només siguin 0,1L. Em caldrà aconseguir més potència per aportar més energia a l’aigua i que escalfi més ràpid.

t 19:01 19:02 19:03 19:04 19:05 19:06 19:07 19:08 19:09 19:10 19:11 19:12 19:13 19:14 19:15 19:16 19:18 19:19 19:20 19:21 19:22 19:23 19:24 19:25 0:24

— En aquest cas també he tapat el recipient. — Hi ha dos punts destacats, en què s’ha sentit un soroll sec. Sembla que la ceràmica ha petat. Això deu ser degut a la dilatació que pateix el fil de nicrom quan s’escalfa. Serà important tenir-ho en compte i deixar espais entre el fil de nicrom i la ceràmica. — Com he vist en un referent, sembla ser que cargola el fil de nicrom entorn un cordó blanc, aparentment cordó ceràmic (aguanta alta temperatura), i d’aquesta manera s’assegura que el cordó reculli la dilatació.

T, ºC 25 29,5 34,7 39,4 44,2 49,2 54,5 59 64,1 68 72 73,2 76 79,1 82,3 82,9 86,9 88,9 90,8 93,8 95,9 97 100 99,9 74,9

T de 100 ml d'aigua amb el temps 120 100 80 60 40 20

113

0 18:57

19:00

19:03

19:06

19:09

19:12

19:14

19:17

19:20

19:23

19:26

↓ 15.05.19 | Per fi bull l'aigua!!! →

114

115

Arribo a bullir aigua en un temps prou acceptable, però és una quantitat d'aigua molt petita, poc més de 100 ml.

En aquest punt de l'experimentació em trobo amb tres limitants: → Per reduir el voltatge de la xarxa elèctrica a 30 V (i una intensitat limitada acceptable de no més de 3 A) i aconseguir les condicions que em dóna una font d'alimentació, necessito un transformador que no és habitual en la majoria de petits electrodomèstics i, per tant, de reciclar-lo o de trobar a les botigues normals. En els casos dels petits aparells el voltatge de treball és 6 V, 9V, 12V... i la potència és molt més baixa de la necessària ens els aparells calefactors. → A més, el concepte del projecte és definir unes instruccions per fer assequibles i accessibles els aparells calefactors industrials. Per tant, si l'objectiu és facilitar fer-s'ho a un particular, els recursos han d'estar a l'abast i ser mínimament econòmics. → Un altre limitant és el volum o massa d'aigua que vull arribar a bullir. En el cas d'èxit, és una quantitat petita, amb la qual cosa necessito més potència que faci que la quantitat d'energia subministrada no requereixi tant temps (recordant que Energia = Potència x temps). Per aquests motius, intento esbrinar si seria factible connectar el fil de nicrom directament a 220 V i estalviar-me el transformador intermig. Així doncs, he d'esbrinar quina longitud de fil de diàmetre 0,3 mm necessito per a tenir una intensitat coherent que em doni una potència suficient per bullir l'aigua.

116

Test 3.5 — Ø 0,3mm | L 700cm Observacions: — EL QUE ESTIC FENT ÉS ALTAMENT PERILLÓS, ja que estic connectant directament a 220 V sense cap mena de recobriment que ho aïlli. — No obstant, tranquils, he pres totes les precaucions necessàries: evitar contactes amb altres superfícies, evitar connectar-ho amb gent al voltant, avisar a qui hi pogués haver que anessin amb molt de compte durant uns segons i, evidentment, estar lluny del fil i no tocar-lo. — Un cop connectat al corrent, si apropes la mà al fil notes que s'escalfa a l'instant, però no es posa al roig viu. — Si vull aconseguir major temperatura he d'escurçar el fil per a que la resistència disminueixi i perdi més energia per efecte Joule, ergo, s'escalfi més. 17.05.19 | Tests finals ↓

117

Test 3.6 — Ø 0,3mm | L 400cm Per a 220V i tenint en compte la intensitat que experimentalment m'ha donat que es posa al roig, calculo la longitud del fil de nicrom de 0,3 mm de diàmetre. Observacions: — Repeteixo el procediment ALTAMENT PERILLÓS, i repeteixo les mesures de seguretat. — En aquest cas, tal com he predit als càlculs, es posa al roig viu. En els experiments d'abans ja ho havia notat, però el que moltes vegades no es pot extrapolar de la teoria a la pràctica, en aquest cas és bastant fidel. — Així doncs, tinc un umbral de longitud d'entre 4 a 8 metres que em dónen potències i temperatures altes amb les que puc maniobrar per aplicar-les al producte final, segons la necessitat de temperatura requerida (tinc dos casos, bullir aigua i escalfar menjar).

17.05.19 | Tests finals ↓ →

118

EXPERIÈNCIA LABORATORI

Tenint en compte el concepte del projecte que és fer els objectes industrials accessibles, he d'intentar reduir al màxim els components utilitzats i que tots siguin fàcils de localitzar. En aquest sentit, no puc utilitzar un transformador que és car i poc habitual i, per tant, he de repensar la forma per encabir un fil de nicrom d'umbral de longitud d'entre 4 i 8 metres. Com ja s'entreveia al referent Project Undefined, el fil de nicrom sembla que també està enrotllat entorn d'un element que aguanta la temperatura i absorbeix les dil·latacions tèrmiques que sofreix el fil de nicrom. A més, d'aquesta manera es redueix la longitud total, ja que s'escurça aproximadament a un terç (tot i que es pot variar). En comptes de fer una base portàtil tipus vitro o fornet elèctric, decideixo fer els propis objectes industrials de ceràmica que s'escalfen. En faig dos: un escalfador d'aigua o tetera —que en wòlof anomenen BARADA— i un estri similar a un wok, olla o una tajin —que en wòlof es diu CASILOOROO, CASILOOR o BOOL—.

Una mostra d'algunes de les proves realitzades ↓

119

BARADA és una tetera en wòlof

CASILOOROO és una cassola en wòlof

→ Dos objectes per escalfar, on la forma la decideix qui ho fabrica segons les seves necessitats. En el cas de Diàspora, les formes responen a una necessitat de comunicar el producte de forma senzilla i a una predilecció per les formes bàsiques. Les dues pertanyen a la família Crisol, mantenint simetries i parts iguals.

126

Fase d'implementaciรณ

les bombes han rendit ciutats senceres avui els refugiats han pujat als vaixells sabent que potser no tornaran a posar els peus a terra el mes passat vaig visitar un orfenat de nadons abandonats al voral com si fossin merda després a l'hospital vaig veure una mare perdre el fill i el cap e algun lloc han mort amants com puc negar-me a creure que la meva vida no és un miracle si entre tot aquest caos m'ha estat donada aquesta vida — circumstàncies

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 130

En l'imaginari col·lectiu, la tecnologia sol ser sinònim de dispositius sofisticats, aires futuristes i ruptura amb els coneixements tradicionals. Pensem més en high-tech o tecnologia punta.

129

Fase d'implementació

Però des d'àmbits tan dispars com la construcció sostenible o l'agricultura ecològica s'obre pas una altra tecnologia que beu alhora d'innovació i tradició i se centra en aportar valor social. Per aquest motiu molts la denominen low-tech.

130

→ Mescla de tradició i tecnologia. → Objectes honestos, ordinaris, funcionals, locals, fàcils i sense pretensions. → Foment de la cultura de la reutilització a partir de l'ús de materials reciclats. → Democratitzar els objectes industrials i donar les eines per fer-los accessibles i replicables. → Bridging: artesans + locals + ferrovellers, punts de trobada improbables, ampliant les xarxes de relacions. → Atansar la cultura senegalesa a Barcelona per pal·liar l'escepticisme a la immigració i promoure un mosaic cultural divers. → Cultura nòmada i rural.

131

→ Possible retorn al Senegal i adaptació a les eines, processos i metodologies d'allà.

BARADA — tetera en wòlof Calentador d'aigua Projecte Diàspora | Família Crisol Dimensions aproximades (en mm): Ø 90 x 210 Capacitat 750 ml Pes aproximat de 1 kg.

210

Materials: ceràmica refractària, fil de nicrom, cordó ceràmic, esmalt, tub d'alumini.

Ø 90

Veure annexos per consultar els plànols tècnics i les dimensions específiques, tant de Barada com Casilooroo.

132

CASILOOROO — cassola en wòlof Escalfador de menjar Projecte Diàspora | Família Crisol Dimensions aproximades (en mm): Ø 90 (base) x 160; (bol Ø 230) Capacitat per a 2 tuppers de mafe Pes aproximat de 1,4 kg.

160

Materials: ceràmica refractària, fil de nicrom, cordó ceràmic, esmalt.

Ø 230

133

BARADA

↑

→ Tenir la barada sobre una superfície estable. → Abocar-hi aigua. → Endollar a la xarxa elèctrica. Vigilar, que el cilindre crema. → Deixar endollat fins que bulli l'aigua. → Desconnectar del corrent.

134

CASILOOROO

135

→ Tenir el casilooroo sobre una superfície estable. → Posar el mafe a la plata. → Endollar a la xarxa elèctrica. Vigilar, que les ales s'escalfen. → Deixar endollat fins que el menjar estigui calent → Desconnectar del corrent.

SOLUCIÓ TÈCNICA La col·lecció Crisol és una família de dos objectes —susceptible d'ampliar-se i tenir més elements calefactors— que escalfen i estan fets a partir d'unes instruccions de construcció. La idea és que són estris replicables, on la forma no és definitiva i, segons l'artesà o persona que s'ho fabrica, es van reinterpretant i modificant segons recursos o necessitats. La família Crisol es fonamenta en el moviment low-tech, una tendència que reivindica les solucions senzilles i tradicionals combinades amb innovació tecnològica que aporti un valor afegit. Les dues peces són fruit de la combinació de tecnologia elèctrica i els processos de fabricació artesanals tradicionals, incorporant nous llenguatges de la societat a través del foment d'un mosaic cultural variat. BARADA & CASILOOROO són un calentador d'aigua i un bol calefactor que funcionen connectats a una xarxa elèctrica, directament a 220V. És imprescindible aïllar completament el fil de nicrom interior per evitar riscs d'electrocució. Per tant, és important conèixer unes nocions bàsiques d'electricitat.. Aquestes estan indicades en les instruccions de replicabilitat.

EL VALOR DE LES COSES SENZILLES Una institució de desenvolupament tecnològic com el Massachusetts Institute of Technology (MIT) reivindica també el valor de la senzillesa a través del seu grup de recerca High-Low Tech. Aquest busca "integrar materials, processos i cultures high i low-tech desenvolupant eines que democratitzin l'enginyeria". Les seves investigadores "exploren la interrelació entre computació, materials físics, artesania i disseny". Finalment, amb tecnologia senzilla, sofisticada o la suma de totes dues, ¿no és el que importa el seu valor final per a la societat?

136

COMPONENTS TÈCNICS

A nivell de components tècnics, hi ha dues parts diferenciades: l'estri calefactor i uns accessoris —valgui la contradicció— necessaris. Els materials són els mínims imprescindibles per a tenir un objecte que escalfa: un conductor, un absorbidor de la dilatació, un aïllant i una unió entre components. La intenció és promoure un producte sostenible i utilitzar materials locals de cada zona. En el cas d'aquí, a Girona hi ha molta tradició ceramista i tenen un tipus d'argila refractària pròpia. Per als prototips s'han utilitzat les argiles que cada artesà ha considerat més adients. El Quim i el Jordi, artesans de la Bisbal, han utilitzat ceràmica refractària, mentre que el Julen, ceramista afincat a Barcelona, ha treballat amb argila amb mica de la botiga especialitzada Angela Colls. Pel que fa al fil de nicrom, es pot obtenir de forma econòmica al Servei Estació si s'és un particular, però l'ideal seria obtenir-lo de petits aparells electrodomèstics calefators, que és part del que recullen els ferrovellers, fomentant la cultura de la reutilització tant pròpia del Senegal i propiciant la interrelació amb aquest col·lectiu. Les unions busquen ser el més simples possible per a poder ser replicables en molts contextos, fins i tot en un eventual retorn a zones rurals del Senegal.

Estri calefactor → Material ceràmic refractari. → Fil de nicrom (idealment de 0,3mm de diàmetre). → Cordó ceràmic (idealment de 3mm de gruix). → Algú que pugui manipular la ceràmica: fer la peça, fornejar-la i esmaltar-la.

Accessoris necessaris → Presa elèctrica (220V). → Cable de connexió de l'aparell a la xarxa. → Unió entre fil de nicrom i cable: regleta ceràmica o similar. → Silicona d'alta temperatura per unir la regleta a la base o mètode d'unió similar.

137

â&#x2020;&#x201C; Validant la funcionalitat del prototip BAR_02.001.

138

↓ Regleta ceràmica per fer la unió entre el fil de nicrom i el cable. BAR_01.001 & BAR_02.001.

139

SIMULACIÓ TÈRMICA

Amb el Xavi Riudor decidim que és una bona opció pel projecte intentar simular les temperatures a les que arriben BARADA & CASILOOROO. La peça a simular és un cilindre de ceràmica amb un fil de nicrom dins i, de la mateixa manera, un bol. El fil de nicrom el simulem amb un espiral interior de la peça buit on hi aplicarem les càrregues d'Energia. Per fer la simulació tèrmica amb el SOLIDWORKS, cal seguir els següents passos: → Definir i adjudicar material. Hi poso Porcelana77, un que ja arrossegava del CREO Parametric. → Aplicar les Loads o càrregues d'energia. Com que he calculat quan consumeix, poso 500W i 430W, respectivament. I les aplico a la superfície de l'espai buit de l'espiral interior (1. marques taronja). → Definir les condicions de contorn. Es a dir, escalfar aigua a l'interior (1.), i a l'exterior, contacte amb l'aire (2.). Considero que els dos casos són per convecció i hi poso valors promig de la convecció lliure, ja que no tenim cap element que dissipi o alteri les condicions. Per a l'aire poso un valor de 15 i pels liquids uns 200, tal com indica la taula. → Executo l'anàlisi i en mostro els resultats, que surten bastant coherents i —increïblement— creïbles. Tot posant valors calculats teòricament i, posteriorment, validats experimentalment, més valors trobats en taules.

Procés

h (W/m2K) Convecció lliure

Gasos Líquids

2 — 25 50 — 1000 Convecció forçada

Gasos

25 — 250

Líquids

50 — 20000

↑ Taula dels valors típics de coeficient de convecció.

140

141

SELECCIÓ DE MATERIALS

En el cas de materials naturals com la ceràmcia, els artesans són els més coneixedors de la tècnica i els recursos de la seva feina, més que qualsevol programa amb variables i funcions específiques. Al final, l'experiència amb els materials és una experimentació constant que potser no es vàlida com a estudi d'un laboratori, però és de les proves més fiables per saber si els materials són adients per segons quines aplicacions. En aquest cas, doncs, parteixo d'uns requisits essencials i específics que limiten l'elecció de la ceràmica per BARADA i CASILOOROO i que trasllado als artesans amb els quals faig els primers prototips del projecte:

Estructura peça: argila + esmalt → Alta resistència tèrmica per suportar el fil de nicrom col·locat a l'interior. → Contacte amb els aliments. → Origen del material local o proper. → No superar els 1100ºC de temperatura de cocció al forn, ja que és la temperatura màxima que aguanta el cordó ceràmic. Això em fa limitar la ceràmica als que són de cocció a baixa temperatura.

Element calefactor: nicrom → Té dil·latació tèrmica, assumir-la. → Longituds d'entre 4 i 8 m determinades teòrica i experimentalment. → Suporta fins a 1400ºC.

Amortidor: cordó ceràmic → Suporta fins a 1100ºC.

142

SOSTENIBILITAT

Moltes vegades confonem sostenible amb ecològic. La sostenibilitat es basa principalment en ser responsable amb tres aspectes: social, ambiental i econòmic. He considerat una sèrie de característiques per tenir en compte la sostenibilitat del projecte i concebre'l dins una lògica de circularitat. → Productes i processos de fabricació locals. Girona és una regió tradicionalment ceramista. I Barcelona també en té un ampli ventall. → Ús de materials naturals. → Projecte amb valor social, incorporant elements proveïts pels ferrovellers, un col·lectiu racialitzat i vulnerable. Idealment, el projecte pretén incorporar el coneixement del ferroveller i materialitzar-lo en unes anses per la BARADA, fent-los realment partícips del projecte. → Foment de la cultura del reciclatge i la reutilització, a partir del fil de nicrom localitzat en petits aparells calefactors. → Materials heterogenis. Per reciclar es tan fàcil com desfogar-se, tirar el producte a terra, separar el fil de nicrom i escombrar la ceràmica. → Processos i materials accessibles i assequibles.

↓ Check list validació de circularitat. Materials: 3,5. Unions: 3,75. Ús i mant.: 2,8. (Tot sobre 5)

MATERIALS Evites l'ús de materials tòxics?

—— + ——

Utilitzes residus d'un altre sistema com a matèria prima?

——— + —

Poden els teus residus ser reutilitzats per un sistema proper?

— + ———

Utilitzes materials biològics?

— + ———

Es pot identificar fàcilment el material de cada un dels components del teu producte?

———— +

Utilitzes matèries primes locals?

———— +

UNIONS Evites l'ús de pegaments?

— + ———

Utilitzes unions mecàniques?

——— + —

Evites soldar materials diferents?

——— + —

Poden desensamblar-se fàcilment tots els components del teu producte?

——— + —

ÚS I MANTENIMENT

143

Has dissenyat el teu producte per a que pugui ser reparat fàcilment?

— + ———

Has dissenyat un producte per a que duri el màxim temps possible?

——— + —

Facilites als consumidors recanvis dels components del teu producte?

—— + ——

Has realitzat un disseny que permeti actualitzar el producte per allargar la seva vida útil?

—— + ——

Ofereixes un servei de manteniment post-venda?

— + ———

BARADA

Anàlisi del cicle de vida del calentador d'aigua amb el programari EduPack CES Selector 2018. Consultar annexos per l'informe detallat dels resultats ↓ →

MATERIALS, MANUFACTURA & FI DE VIDA Nom component

Material

Contingut reciclat

Massa (kg)

Procés primari

Fi de vida

% recuperat

Cilindre

Terracota

Virgin (0%)

Incl. al valor material

Abocador

100%

Cordó ceràmic

Asbestos (amosite)

Virgin (0%)

0,02

Incl. al valor material

Abocador

100%

Fil de nicrom

Nickel-chromium alloy

Part reutilitzada

0,01

No aplicable

Reutilitzar

100%

UNIONS & ACABATS Nom

Procés

Quantitat

Unitats

Esmaltat

Revestiment al forn (esmaltat)

0,036

m^2

TRANSPORT Nom

Tipus de transport

Distància (km)

Particular

Vehicle de mercaderies lleugeres

ÚS Vida del producte

5 anys

Lloc d'ús

Europa

Taxa d'energia

Eco Audit: Summary Chart

Energia input i output Potència

Domèstica

Elèctrica a tèrmica

Eco Audit: Summary Chart

509 W

Ús

50 dies a l'any

Ús

0,75 hores al dia

144

CASILOOROO

MATERIALS, MANUFACTURA & FI DE VIDA Nom component

Material

Contingut reciclat

Massa (kg)

Procés primari

Fi de vida

% recuperat

Bol

Terracota

Virgin (0%)

1,3

Incl. al valor material

Abocador

100%

Cordó ceràmic

Asbestos (amosite)

Virgin (0%)

0,02

Incl. al valor material

Abocador

100%

Fil de nicrom

Nickel-chromium alloy

Part reutilitzada

0,01

No aplicable

Reutilitzar

100%

UNIONS & ACABATS Nom

Procés

Quantitat

Unitats

Esmaltat

Revestiment al forn (esmaltat)

0,05

m^2

TRANSPORT Nom

Tipus de transport

Distància (km)

Particular

Vehicle de mercaderies lleugeres

ÚS Vida del producte

5 anys

Lloc d'ús

Europa

Taxa d'energia

Energia input i output Potència

Domèstica

Eco Audit: Summary Chart

Elèctrica a tèrmica 436 W

Ús

50 dies a l'any

Ús

0,75 hores al dia

145

Com era d'esperar, la petjada més gran que tenen BARADA & CASILOOROO és en l'etapa de l'ús. Són productes calefactors i, per tant, consumeixen una quantitat de potència elevada. Surten resultats molt similars pels Eco Audit: Summary Chart dos productes, atès que són de la mateixa família i tenen les mateixes característiques. CASILOOROO escalfa menys, amb la qual cosa té un consum una mica menor en l'etapa de l'ús.

Els ferrovellers són un agent imporant en aquest projecte. El fil de nicrom es pot trobar en petits aparells calefactors que recullen pels carrers de Barcelona. Els ferrovellers es guanyen la vida venent a quilos la ferralla que recolecten. A diferència de la cooperativa Alencop, que només pot recollir electrodomèstics de particulars, els ferrovellers recolecten la ferralla del carrer, amb la qual cosa s'hi troben de tot. Al carrer no es pot preveure què s'hi trobarà, però no és com la cooperativa que al recollir d'un particular, solen ser per bultos grossos com neveres i rentadores. És habitual veure carros de ferrovellers plens tant de tubs i estructures metàl·liques, com calefactors, estufes, torradores, secadors... Per a que el fil de nicrom sigui vàlid pel projecte, evidentment no pot estar cremat i ha d'estar en bones condicions per a que s'escalfi. Idealment, el gruix del fil hauria de ser de 0,3mm per aplicar els mateixos càlculs que he tingut en compte per BARADA & CASILOOROO. No obstant, sempre es pot recalcular i modificar longituds per aconseguir la potència desitjada.

146

→ Torradora → Calefactor → Estufa → Planxa de la roba → Planxa de cabell → Assecador de cabell → Forns elèctrics → Microones amb grill

Torradora de casa. El filament incandescent és fil de nicrom ↓

147

148

149

Desarmant una planxa â&#x2020;&#x2018;

↑ ↓ Desarmant un calefactor. º

150

151

MANUALS DE REPLICABILITAT PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE NOM

BARADA

PRODUCTE

Calentador d'aigua

FAMÍLIA

Crisol

REPLICABILITAT

NOMECLATURA DE BAR_01.000 (BAR_disseny.sèrie) REPLICABILITAT → Sèrie és un número correlatiu que comença amb 001 per a cada disseny. PROJECTE

Diàspora | Habitar el buit

DISSENYADORA

Júlia Claveria

DESCRIPCIÓ

Objecte pensat dins del projecte Diàspora, que tracta d'atansar la cultura senegalesa a Barcelona. És un objecte per escalfar aigua i recrear la cerimònia del te senegalès ataaya.

MATERIALS → Algú que pugui confeccionar la peça: fer-la, fornejar-la i esmaltar-la. (En aquest manual es preveu la col·laboració amb un artesà) → 2,5 kg de ceràmica refractària que aguanti altes temperatures (comentar-ho amb artesà o botiga especialitzada) + esmaltat → 6,5 metres de fil de nicrom de Ø 0,3 mm. (reciclat d'aparells calefactors o nou) → 3 metres de cordó ceràmic de Ø 2-3 mm. ACCESSORIS NECESSARIS:

ACCESSORIS COMPLEMENTARIS:

→ Presa elèctrica (220V). → Cable de connexió de l'aparell a la xarxa (3A i 500W). → Unió entre fil de nicrom i cable: regleta ceràmica o similar. → Silicona d'alta temperatura per unir la regleta a la base o mètode d'unió similar.

→ Potenciòmetre regulador d'intesitat. → Tub d'alumini de Ø 3-4 mm o similar, per l'ansa superior. → Ferralla o material en desús per poder fer una ansa lateral.

PROCEDIMENT 1. Decidir el disseny de la BARADA. Reinterpretar-lo segons necessitats individuals o replicar els plànols de la BAR_01 i fer-ne una nova sèrie a les ja existents (per exemple, se n'han fet tres, doncs, toca la sèrie 4 BAR_01.004) 2. Enrotllar fil de nicrom entorn del cordó ceràmic (una espiral d'uns 2-4 mm de pas). IMPORTANT: Vigilar què no toqui fil de nicrom entre sí, perquè es disminueix la longitud real del nicrom i els càlculs varien. 3. Modelar peces. [3A] Una opció és fer doble peça i col·locar el fil de nicrom entremig a mode "sandwich". A.1. Modelar la peça interior i deixar assecar per a que sigui més manejable. A.2. Mentrestant, modelar la peça exterior i deixar-la aparcada. A.3. Quan la peça interior té bona textura, fer un solc en espiral i allotjar el cordó ceràmic. IMPORTANT: Els dos extrems han de sortir per la part inferior sense tocar-se.

A.4. Combinar peces i assegurar-se de que no queda espai entremig. Sellar-ho tot. No obstant, caldrà fer un foradet a la base per a que respiri i no peti. [3B] Una alternativa —més fàcil, però menys acurada— és fer una sola peça base. B.1. Modelar peça i deixar mig assecar. B.2. Fer un solc en forma d'espiral a l'exterior del cilindre vigilant no foradar la part interior, però suficientment profund per a que hi càpiga el cordó ceràmic. B.3. Incrustar-hi el cordó ceràmic. B.4. Tapar-ho amb més argila. IMPORTANT: Assegurar-se que queda tot sellat i un gruix de paret considerable. B.5. Allisar superfície. 4. Fer detalls finals i deixar assecar la peça completament (uns 2-3 dies) i fornejar. Segons l'argila utlitzada, es podrà fer monococció amb l'esmalt o no. Seguir corves de temperatura segons material. 152

PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE NOM

CASILOOROO

PRODUCTE

Escalfador de menjar

FAMÍLIA

Crisol

REPLICABILITAT

NOMECLATURA DE CAS_01.000 (CAS_disseny.sèrie) REPLICABILITAT → Sèrie és un número correlatiu que comença amb 001 per a cada disseny. PROJECTE

Diàspora | Habitar el buit

DISSENYADORA

Júlia Claveria

DESCRIPCIÓ

Objecte pensat dins del projecte Diàspora, que tracta d'atansar la cultura senegalesa a Barcelona. És un objecte per compartir el menjar d'una plata central comuna com fan al Senegal.

MATERIALS → Algú que pugui confeccionar la peça: fer-la, fornejar-la i esmaltar-la. (En aquest manual es preveu la col·laboració amb un artesà) → 3 kg de ceràmica refractària que aguanti altes temperatures (comentar-ho amb artesà o botiga especialitzada) + esmaltat → 7,5 metres de fil de nicrom de Ø 0,3 mm. (reciclat d'aparells calefactors o nou) → 3,5 metres de cordó ceràmic de Ø 2-3 mm. ACCESSORIS NECESSARIS:

ACCESSORIS COMPLEMENTARIS:

→ Presa elèctrica (220V). → Cable de connexió de l'aparell a la xarxa (3A i 450W). → Unió entre fil de nicrom i cable: regleta ceràmica o similar. → Silicona d'alta temperatura per unir la regleta a la base o mètode d'unió similar.

→ Potenciòmetre regulador d'intesitat. → Estalvis per agafar CASILOOROO pels laterals.

PROCEDIMENT 1. Decidir el disseny de la CASILOOROO. Reinterpretar-lo segons necessitats individuals o replicar els plànols de la CAS_01 i afegir una nova versió a les sèries ja existents (per exemple, se n'han fet dos, doncs, toca la sèrie 3 BAR_01.003) 2. Enrotllar fil de nicrom entorn del cordó ceràmic (una espiral d'uns 2-4 mm de pas). IMPORTANT: Vigilar què no toqui fil de nicrom entre sí, perquè es disminueix la longitud real del nicrom i els càlculs varien. 3. Modelar peces. [3A] Una opció és fer doble peça i col·locar el fil de nicrom entremig a mode "sandwich". A.1. Modelar la peça interior i deixar assecar per a que sigui més manejable. A.2. Mentrestant, modelar la peça exterior i deixar-la aparcada. A.3. Quan la peça interior té bona textura, fer un solc en espiral i allotjar el cordó ceràmic. IMPORTANT: Els dos extrems han 153 de sortir per la part inferior sense tocar-se.

A.4. Combinar i sellar peces, assegurant-se de que no queda espai entremig. Caldrà fer un foradet a la base per a que respiri i no trenqui. [3B] Una alternativa —més fàcil, però menys acurada— és fer una sola peça base. B.1. Modelar peça i deixar mig assecar. B.2. Fer un solc en forma d'espiral a l'exterior del con, vigilant no foradar la part interior, però suficientment profund per a que hi càpiga el cordó ceràmic. B.3. Incrustar-hi el cordó ceràmic. B.4. Tapar-ho amb més argila. IMPORTANT: Assegurar-se que queda tot sellat i un gruix de paret considerable. B.5. Allisar superfície. 4. Fer detalls finals i deixar assecar la peça completament (uns 2-3 dies) i fornejar. Segons l'argila utlitzada, es podrà fer monococció amb l'esmalt o no. Seguir corves de temperatura segons material.

PROTOTIPATGE I VALIDACIÓ

En un primer moment se'm fa impossible contactar amb artesans que tinguin disponibiilitat absoluta per fer els prototips amb un temps rècord. Abans no ho sabia, però la ceràmica vol els seus temps; no li pots anar amb presses. És el que em diu el Jordi, que quan hi vagi, hem de tenir paciència amb els tempos de la ceràmica. Tot i així ho veu factible i tirem endavant els segons prototips. Els primers me'ls ha fet el Julen, que té el seu taller a El Torn, al Poblenou. Són ells els que m'ajuden a pensar la part tècnica de com resoldre la peça per a que després es pugui muntar. Al principi, com a dissenyadora, penso diferents formes d'unir un mascle a la ceràmica i penso que si el propi endoll és de ceràmica aguantarà la temperatura del forn. No obstant, el Jordi i el Quim em diuen que els ferros quan van al forn pot ser que quedin inserviles. Així doncs, modifiquem una mica les mesures inicials i en fem una nova versió. Amb el Julen respectem més els plànols, almenys a nivell formal, perquè pel que fa a les dimensions queden un pèl grans. Amb el Julen decidim fer una peça base, incrustar-hi el cordó ceràmic i tapar-ho per sobre. Amb aquest procediment, si no es cobreix amb una quantitat de ceràmica abundant, és fàcil que s'esquerdi, com li acaba passant al prototip. Després de veure algunes de les dificultats al traslladar els plànols que jo havia fet com a dissenyadora a la realitat de l'artesà, veig la importància de dialogar amb els proveïdors i els productors finals. Ja que són ells qui coneixen a la perfecció les limitacions i precaucions a tenir en compte a l'hora de dissenyar.

154

Esquema replicabilitat BAR_disseny.sèrie CAS_disseny.sèrie Julen Ussia BAR_01.001 BAR_01.002 BAR_01.003 BAR_01.004 CAS_01.001 Jordi Figueras i Joaquim Martí BAR_02.001 CAS_02.001 ... ...

continuarà ...

156

157

158

159

BAR_01.001 Producte

BARADA

Disseny.Sèrie

01.001

Artesà

Julen Ussia

Lloc

El Torn

Coordenades

41°23'38.0"N 2°11'34.9"E

Material

Argila Apache (pasta amb mica)

Fil de nicrom

Mètode

Peça base, cordó al voltant i tapat amb més argila

Cocció

Monococció a baixa temperatura

↓ El Julen fent les primeres probes de la Barada. Aquí, BAR_01.001.

160

CAS_01.001 Producte

CASILOOROO

Disseny.Sèrie

01.001

Artesà

Julen Ussia

Lloc

El Torn

Coordenades

41°23'38.0"N 2°11'34.9"E

Material

Argila Apache (pasta amb mica)

Fil de nicrom

— (prototip formal)

Mètode

—

Cocció

Monococció a baixa temperatura

↓ En primer terme: Casilooroo CAS_01.001 fet pel Julen. De fons s'entreveu l'espai El Torn.

161

BAR_02.001 Producte

BARADA

Disseny.Sèrie

02.001

Artesà

Quim i Jordi

Lloc

La Bisbal

Coordenades

41°58'54.0"N 3°01'18.4"E

Material

Ceràmica refractària

Fil de nicrom

Mètode

Doble peça amb el cordó entre mig

Cocció

Cocció doble a baixa temperatura

↓ El Quim fent la seva versió de la Barada. Aquí, BAR_02.001.

162

CAS_02.001 Producte

CASILOOROO

Disseny.Sèrie

02.001

Artesà

Quim i Jordi

Lloc

La Bisbal

Coordenades

41°58'54.0"N 3°01'18.4"E

Material

Ceràmica refractària

Fil de nicrom

Mètode

Doble peça amb el cordó entre mig

Cocció

Cocció doble a baixa temperatura

↓ El Quim fent la seva versió del Casirooloo. Aquí, CAS_02.001.

163

164

165

166

167

168

169

170

171

COSTOS

El meu projecte és una mica especial pel fet que no respon a una indústria seriada i escalable (per exemple no tindré amortització). A més, hi ha diversos escenaris segons el recorregut que pugui prendre la col·lecció Crisol. Com que es tracta d'un projecte social, seria qüestió de trobar subvencions per finançar el projecte i assentar unes bases. El meu projecte no té sentit si el resultat final se'n va de preu. Per una banda, un dels objectius principals és democratitzar els aparells que actualment només son comprensibles pels enginyers i per l'altra, donar les eines per a poder-te fabricar tu mateix un estri calefactor, en el cas del projecte BARADA i CASILOOROO. Així doncs, plantejo tres escenaris possibles, de més a menys car, respetivament: col·laboració directa amb un artesà; tenir el coneixement, les eines i els recursos per fer-se les peces un mateix; i anar a una entitat que financia el projecte interessada pel valor social que aporta.

Escenari I—I: Ceramista Julen Cost matèria primera: 10,25€ per 12,5 kg de pasta micàcea APACHE Cost hora màquina: Forn: 30€ en total, monococció de 5 peces. Cost hora artesà: 20€ Cost total Julen: 180€ treball peces + 30€ de forn

210€ Escenari I—II: Ceramista Jordi Peça 1 — Barada: 58€ Peça 2 — Casilooroo: 86€

145€

172

Escenari II: Autoproducció Aquest escenari contempla una siutació en la qual una persona és habitual ceramista o té una relació estreta amb la ceràmica. Per tant, pot aconseguir tots els elements de forma fàcil i, per tant, els costos es redueixen a la matèria prima utilitzada i a l'energia consumida pel forn.

Escenari III: Projecte subvencionat Com que la col·lecció Crisol és un projecte de valor social, eventualment es podria aconseguir subvenció de les administracions o d'entitats privades. Aquest escenari contempla un espai dedicat al projecte, on ferrovellers, artesans i barcelonins conviuen i cocreen a partir de la participació, la col·laboració i el diàleg. En aquest cas els costos els assumiria l'entitat privada i correspodrien, orientativament, als següents: Cost local/espai: pot ser una nau abandonada, un espai municipal, un espai cedit per una altra entitat o haver de pagar local i habilitar-lo. Cal comptar el cost d'habilitació de l'espai. Cost maquinària: forns d'altes temperatures, que tenen un cost interval entre 1.500€ i 7.000€

173

S'hauran de pagar les persones que estiguin a càrrec de l'espai, o plantejar un voluntariat o cedir la gestió als propis ferrovellers.

MODEL DE NEGOCI — BUSINESS MODEL CANVAS

Diàspora és un projecte social sense intenció incial d'esdevenir negoci i tenir-ne un retorn monetari. Aquesta primera etapa de BARADA & CASILOOROO ha servit per fer un testing i validar que seria possible autoproduir-se alguns ojectes industrials com són les fonts de calor. Ara bé, caldria una segona fase per acabar de polir alguns detalls i fer-lo real. Tot ha començat am el TFG, però ara seria qüestió de buscar subvencions per fer que Diàspora aporti valor real i tingui un impacte a la societat. Posteriorment, el primer pas seria donar a conèixer el projecte, per després donar peu autoreplicar-se per la comunitat i sumar-se al moviment do-it-yourself (DIY) i do-it-with-others (DIWO).

SOCIS CLAU

ACTIVITATS CLAU

PROPOSTA DE VALOR

Xarxa d'artesans de Catalunya Ajuntament

DIY & DIWO Tallers de ceràmica. Acompanyar el ferroveller. Provocar moments de trobades improvales.

Per què no reconstruir l’imaginari de la figura d’immigrant i veure’l realment com a igual, un nòmada ciutadà del món?

MATERIAL: Àngela Colls Argiles Colades SA FIL DE NICROM: Alencop, Ferrovellers, Servei Estació, Resistencias Eléctricas Albert Trullàs. CORDÓ CERÀMIC: Entaban, Lork Industrias, CERAMISTES: Julen Ussia, Jordi Figueras Pages, Joaquim Martí Vilaverda, Ceràmiques SOT, El Torn, Marc Vidal.

RECURSOS CLAU Tenir amb qui compartir un moment.

Materials: Ceràmica refractària, fil de nicrom, cordó ceràmic, elements d'unió, silicona d'alta temperatura, eines de treball, tub d'alumini per l'ansa. Imprescindible: Xarxa elèctrica Accessoris: Potenciòmetre, placa solar.

ESTRUCTURA DE COSTOS El cost principal una vegada desenvolupats BARADA & CASILOOROO recau en els productors i usuaris finals. A nivell del projecte intern, hi ha hagut costos de prototipatge, transport, logística, etc., a més de les hores de treball, que formen part del Treball Final de Grau. En un futur, si el projecte té recorregut, hi hauria els següents costos: → Desenvolupament i manteniment de la pàgina web. → Revisar i atendre les peticions del correu. → A més llarg plaç, buscar finançament per desenvolupar la fase dos del projecte a l'Àfrica.

A llarg termini, seria interessant estudiar si és viable desenvolupar el projecte al Senegal i a la resta de països subsaharians. D'aquesta manera, fer-hi un retorn ajudant al desenvolupament d'aquest país que ho té tot per sortir-se'n i anar cap a una societat pròspera, on el canvi —tal com diu la Marie Faye— vindrà a partir de l'apoderament de les pròpies persones africanes.

RELACIONS AMB CLIENTS

SEGMENTS DE CLIENTS

Clients → Usuaris Directa. Tenir un correu de comunicació directa per totes aquelles persones que vulguin reproduir BARADA & CASILOOROO i tinguin dubtes:

Els beneficiaris de Crisol no només són l'usuari final dels objectes, sinó que també participen en el procés des de la conceptualització i producció.

baradacasilooroo@gmail.com

CANALS Correu baradacasilooroo@gmail.com Pàgina web (en construcció) Instagram En un futur, possibles col·laboracions amb entitats, les quals oferirien un espai físic de resolució de dubtes. I espais per compartir l'ataaya i mafe.

Els usuaris finals són totes aquelles persones mínimament obertes i amb ganes de conèixer cultures noves. També ho són els propis senegalesos, ja que són objectes que els poden ser útils pel seu dia a dia. Finalment, Diàspora és un projecte sobre migració i és per això que com el concepte final gira entorn atansar la cultura senegalesa aquí, BARADA & CASILOOROO són objectes representatius d'aquesta cultura. No obstant, les instruccions de replicabilitat es poden fer per a qualsevol tipus d'ojecte calefactor, ampliant els usuaris finals.

FONT D'INGRESSOS A dia d'avui cap. No obstant, depenent del recorregut del projecte, s'intentaria buscar subvencions de l'ajuntament, d'administracions o fons privat dels interessats, per pagar la segona fase de desenvolupament

176

Conclusions

potser tots som immigrants que canviem una llar per l'altra primer marxem del ventre buscant aire després dels afores a la ciutat bruta buscant una vida millor n'hi ha que marxem de tot un país

— poema de rupi kaur a: el sol i les seves flors capítol arrelar, pàgina 131

179

Conclusions

Alhora, proposa democratitzar els objectes industrials per apropar-los a la gent i empodar-la per construir-se els propis objectes quotidians, col·laborant amb la xarxa de productors artesans locals.

Projecte Diàspora

↓

BARADA & CASILOOROO

180

"El moment del te amb el Lamine i la Júlia va ser un moment per compartir. Un moment de parar i, sobretot, escoltar.

Vaig sortir de Topmanta molt impressionada, per tot el que vaig aprendre escoltant històries d’una vida entre Senegal i Barcelona. I perquè em vaig adonar de la quantitat de coses que se m’escapen de la vida dels migrants: quins son els seus problemes, les seves oportunitats i per què fan el que fan (com venir a Barcelona). Crec que tenim una idea vaga i molt generalitzada de la immigració. Per mi, el moment del te va ser una excusa perfecte per parlar de la seva cultura i del seu dia a dia i aprofundir en temes molt diversos. Tot i això, el més important per mi és que vaig sortir d’allà molt agraïda, em vaig sentir privilegiada. Pel temps que ens van dedicar, la hospitalitat amb la que ens van tractar, i per haver-nos donat la oportunitat de conèixer la seva situació, els seus pensaments i sentiments i la seva manera de viure. I, fins i tot, haver-nos ensenyat una mica de wòlof. Em quedo amb la sensació d’haver conegut dues persones molt interessants, el Lamine i el Djam, per la seva trajectòria vital, per tot el que han superat i per la seva capacitat de perseverar i tirar endavant. Estic convençuda que podem aprendre molt d’ells i espero, i desitjo, que puguin arribar a sentir-se integrats i benvinguts a la seva nova casa (o no tant nova). 181

Margarita Torrens, Botiga Top Manta. 10.06.19

BARADA & CASILOOROO són dos objectes inacabats que no tenen materialitat per si mateixes, només existeixen com a instruccions per a ser replicades i, així, completades. Cada sèrie esdevé un objecte propi, que es va millorant i reinterpretant a cada iteració, deixant marge des del disseny per a la improvisació. Per aquest projecte s'han fet dues versions amb més o menys una sèrie funcional de cada. Aquests dos ojectes formen part de la col·lecció Crisol, una família d'objectes calefactors amb vistes a ampliar-se amb més aparells de calor. En general fabricar prototips resulta complicat: d'una banda és un producte nou amb el qual el taller o l'artesà no estan familiaritzats; de l'altra cal intercalar-ho en la rutina del treball més o menys en sèrie. Per això trobar qui es presti a fer-ho no és fàcil. I el cas de barada i casilooroo no ha estat una excepció, agreujat encara pel fet que aquests objectes incorporen materials estranys a l'expertesa del professional, com són l'element escalfador i les connexions elèctriques. Aquest és un projecte social integrador que es basa en diversos punts que el justifiquen tant a nivell conceptual, funcional, tecnològic, com d'experiència. En primer lloc, la voluntat d'atansar la cultura senegalesa a Barcelona per pal·liar l'escepticisme a la immigració i promoure un mosaic cultural divers. També promoure un disseny d'objectes honestos, ordinaris, funcionals, locals, fàcils i sense pretensions. Fomentar de la cultura de la reutilització a partir de l'ús de materials reciclats. Democratitzar els objectes industrials i donar les eines per fer-los accessibles i replicables. Generar bridging entre artesans, locals i ferrovellers, punts de trobada improbables, ampliant les xarxes de relacions. Mesclar de tradició i tecnologia. Basat en la cultura nòmada i rural. Finalment, seria interessant estudiar un possible retorn al Senegal i adaptació a les eines, processos i metodologies d'allà per apoderar les persones de les zones rurals i donar-los el coneixement per valdre's per ells mateixos. Així doncs, és un projecte amb moltes aplicabilitats i justificat des del punt de vista de l'enginyeria i del disseny formal, conceptual i teòric.

182

En aquest treball he confirmat en pròpia carn que la millor manera de perdre la por i els prejudicis envers el Diferent és barrejar-s’hi, implicar-s’hi, col·laborar-hi. Personalment estic molt satisfeta del recorregut d'aquests sis mesos, en els quals m'he capbussat de ple a una realitat que m'era totalment paral·lela i que tenia ganes de conèixer. He investigat i près consciència real de la problemàtica entorn els moviments migratoris i les causes que els originen. He conegut casos reals i poder entendre de primera mà les persones migrades a Barcelona i les seves històries. M'he sentit part de la Barcelona acollidora. I penso que, d'alguna manera, he generat un impacte positiu al voltant dels contextos de les persones migrades, alhora que elles m'ho han aportat a mi. La sorpresa ve quan te n’adones de totes les coses que passen a Barcelona referents a la migració. Hi ha molt moviment, tant de col·lectius d’immigrants que s’han associat, com de persones locals, en lluita, reivindicant, informant i defensant els seus drets i denunciant les injustícies i les diferents formes de racisme presents en el teixit de Barcelona. No sé si és perquè m'he posat a treballar en aquest àmbit i ara estic més sensibilitzada sobre la causa, però realment el Lamine Bathily em diu que està content perquè últimament té la sensació de que hi ha molt moviment. En una societat som persones diverses i així com una part de les persones rebutgen cultures diferents a la pròpia, també som una cultura sensible i que es posa al costat dels injustament assenyalats i, al mateix temps, invisibilitzats. La nostra cultura és una mescla de cultures i cal abraçar la diversitat dins d’un món globalitzat com el d’avui.

183

VISTES AL SENEGAL Tal com deia l'Agència pel Desenvolupament Internacional de US (USAID), el Senegal ho té tot per esdevenir un país pròsper i ric per les seves gents amb vistes a una societat de la informació. Calen esforços de tothom per a que això passi i és evident que no es farà en dos dies. Es necessiten projectes de llarg termini i amb vistes a millorar les expectatives de futur dels senegalesos. Com em deia el Mamadou Saliou, moltes zones del Senegal no estan electrificades, però recorda que, comparativament ara fa deu anys quan ell era més petit, ha evolucionat molt. Així doncs, alineats amb la visió de què Senegal conseguirà ser un país pròsper i entenent que per a les societats desenvolupades l'electricitat en xarxa és un pilar bàsic per al seu funcionament, plantejo un escenari amb un futur no molt llunyà on moltes més zones del Senegal tindran electricitat accessible i BARADA & CASILOOROO seran un mecanisme d'apoderament i de democratització de certs objectes industrials per a les persones de zones rurals. El Senegal porta a l'ADN la cultura de la reutilització i el reciclatge, i en això estan a anys llum de les formes de fer europees, més regides per un consumisme de masses. És per això que, en l'estat global actual, la cultura del reciclatge, les economies circulars i els projectes basats en una mirada sostenible a tots els nivells, hi tenen un paper fonamental. I el Senegal i els altres països de l'Àfrica Subsahariana en saben molt d'això. Senegal ho té tot per esdevenir un exemple de societats sostenibles per la resta de que s'autodenominen desenvolupades. Tal com deia el Tidiane de la cooperativa Alencop a la seva intervenció a l'exposició Route Senegal, "Aquí a Europa, la reparació és més cara que comprar. A l'Àfrica, reparar surt més barat que comprar. Aquesta és la diferència. Aquí la gent no té temps per a la reparació, es compra de nou i ja està, tot i que sigui un fallo petit." Em sembla que queda clara aquesta cultura de la reutilització una mica degut a un context de disponibilitat de temps i de supervivència. No obstant, en el context actual de canvi climàtic és imprescindible que des de les societats desenvolupades agafem aquest exemple de les societats que ho estan fent bé. D'aquesta manera, el projecte Diàspora inclou part d'aquest coneixement de perones migrades a Barcelona, que actualment exerceixen de ferrovellers i que poden aportar valor als objectes BARADA & CASILOOROO a través de la seva experiència real dels seus països d'origen.

184

BARCELONA ← → SENEGAL Tenint com a marc de referència la trobada de la diàspora senegalesa a Nova York al 1999, les associacions senegaleses de casa nostra debaten les estratègies de participació i de desenvolupament al país d’origen. Aquest debat més tard el profunditzen en el simposi sobre l’emigració senegalesa l’any 2000 a Dakar i en les diferents jornades entorn de la immigració senegalesa dins de la federació d’associacions a nivell de l’estat espanyol. En vista que hi havia moltes dificultats a nivell estatal per articular accions conjuntes, des de les associacions senegaleses de Catalunya es va pensar en actuar localment per donar suport en un futur a la realització d’una federació realment operativa i eficaç. Les associacions més representatives i organitzades van crear una Coordinadora d’Associacions de Senegalesos a Catalunya (CASC) amb l’objectiu d’ajuntar el màxim d’associacions possibles amb un component de participació des dels socis de les mateixes organitzacions (avui dia són disset associacions). Diferents trobades a nivell de l’Estat espanyol els ha portat a treballar per consolidar l’activitat organitzativa des de l’àmbit local a Catalunya. Per assolir aquest objectiu, van establir dos eixos de treball sobre els quals treballar: La integració social econòmica i cultural del col·lectiu des de la participació real. Barada & Casilooroo el que busquen precisament és vetllar per apropar la cultura senegalesa aquí i, per tant, fer una integració social i cultural del col·lectiu, un dels principals objectius de la CASC. Alineat amb la trobada de la diàsora senegalesa de Nova York el 1999, la Marie Faye em comenta que el canvi a l'Àfrica ha de venir dels propis africans. De la mateixa manera que Dambisa Moyo rebutja la idea de l'ajuda humanitària, ja que empobreix els països i els en fa dependents, sense fomentar l'autocreixement i les polítiques per al desenvolupament. A això, la Bombo Ndir afegeix que el canvi vindrà de la diàspora, d'aquelles persones que han emigrat, s'han format, han vist món, han après d'altres cultures i formes d'organització, i a la tornada tenen una visió molt més holística i real del què és el desenvolupament.

185

Finalment, en aquesta última direcció, el Mamadou Saliou en seria un clar exemple. Ell va arribar amb pastera a Espanya i, després d'estar en diferents associacions del Raval i de crear un entramat de relacions que l'ha dut a fundar Diandé Àfrica, ara fa aquest retorn al Senegal amb aquesta ONG i projectes per al desenvolupament: escolarització, llocs de treball i informació pels veïns de Ziguinchor.

"No podem esperar a que la cooperació vingui a ajudar-nos. No. Perquè a Àfrica som capaços de fer coses. Solc dir, també, que la cooperació existeix quan hi ha diners. Quan no n'hi ha, no hi ha cooperació. Per això, si jo pogués, avui, aquí, canviaria el nom de cooperació per intercanvi. Avui dia a Àfrica no necessitem gent que ens ajudi. Necessitem gent que pugui anar a Àfrica per aprendre de nosaltres. Abans el meu somni era venir a Europa. I amb tot l'après a Europa, sé que avui dia el meu futur és la meva terra." Mamadou Saliou A: Our future, my country TEDxYouth@Barcelona, 2015

negre

186

toubab

Llibre 5 — Enginyeria en disseny industrial Júlia Claveria Baro Projecte Diàspora: BARADA & CASILOOROO