Nota breu - Tres anys del Pla d’Agricultura Ecològica

Page 1

Nota breu Febrer de 2011

Tres anys del Pla d’Agricultura Ecològica

E

l Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques (PdAE) 2008-2012 és un pla interdepartamental coordinat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i participat per sis altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Té com a missió l’increment de la producció i del consum agroalimentari ecològic a Catalunya, i compta amb una dotació pressupostària de 36,8 milions d’euros per al període de vigència del pla. El pla s’estructura en 6 objectius estratègics (el foment de la informació i el consum; el foment de les produccions; el foment del sector; el foment de la qualitat; el foment de la innovació i el foment de les polítiques), 22 objectius operatius i 105 actuacions, cadascuna de les quals té identificada la unitat de l’administració responsable, que al seu torn és també responsable de l’execució pressupostària.

Per què avaluar el PdAE?

Principals resultats  Els representants del sector, de forma majoritària, valoren positivament que el PdAE ha donat visibilitat i coherència a les polítiques de promoció de l’agricultura ecològica.  Les crítiques se centren en l’excessiva dispersió del pla en petites actuacions, i en què algunes actuacions importants no s’han implementat, especialment en l’àmbit de la recerca.  La producció agrícola i ramadera ecològica ha viscut un moment d’expansió notable en el període 2008-2009, coincidint amb el doblament de les subvencions.  El baix nivell de reconeixement dels segells oficials per part dels consumidors, el control de als comerços minoristes, evitar el pes mort de les subvencions a la producció, i refer l’agenda de recerca, són les principals assignatures pendents.

Transcorreguts tres anys de vigència del pla, l’interès de l’avaluació se centra en identificar tant els principals assoliments del pla com les possibles desviaci Els recursos es dispersen en excessives actuacions respecte el disseny original, freqüents en polítions de baix pressupost i poca capacitat d’impacte ques complexes, d’abast extens i en què participen diversos actors. La informació que se’n deriva pretén L’impacte limitat del foment al consum nodrir la reflexió estratègica sobre el PdAE i, en un context de restriccions pressupostàries, esdevenir útil El consum d’aliments ecològics està caracteritzat per un 35% de la ciutadania que se’n declara consumidora per prioritzar actuacions i reassignar recursos. habitual, un 16% que ho fa de forma esporàdica, un 32% que en coneix l’existència però no els consumeix i Un disseny àmpliament acceptat un 15% que no els coneix (2010). Les principals barreres a un major consum (tant per als consumidors Els representants del sector entrevistats en el marc actuals com dels que no ho són) són el sobrepreu, les de l’avaluació coincideixen majoritàriament a valorar dificultats per trobar els productes ecològics en els positivament l’oportunitat i continguts del pla, i més llocs de compra habituals, i les dificultats per reconèiconcretament, la seva capacitat per: xer els atributs distintius i identificar el segell de cer Donar visibilitat al sector tificació dels aliments ecològics.  Conferir més coherència i estructura a les polítiEn aquest context, els representants del sector valoques de promoció de l’agricultura ecològica ren positivament les campanyes de promoció del con Expandir la promoció més enllà dels ajuts a la sum empreses arrel del PdAE, però objecten que: producció  L’abast i repercussió han estat massa limitats Per contra, les crítiques al disseny se centren, sobre Els atributs distintius dels productes ecològics no tot, en la seva naturalesa de “pla suma” que recopila s’han destacat de forma prou clara actuacions que ja s’estaven fent, i en què:  El programa de foment del consum als menja Els recursos addicionals als que ja es disposaven dors escolars, del qual se n’esperava un impacte amb anterioritat al PdAE són escassos elevat, no s’ha arribat a desenvolupar.


l’etiqueta. Per tant, una part dels consumidors que voldria ser-ho de productes ecològics, podria estar consumint, Durant el període 2008-2009 ha tingut lloc la major expan- erròniament, altres productes amb atributs similars. sió del sector des del període 2000-2002, tant en número de productors (37% des de 2007) i ramaders (20%), com en En segon lloc, continuen mancant dispositius efectius per comprovar la certificació del producte als comerços minola superfície certificada (19%). En aquesta expansió sembla ristes. Si bé no hi ha evidències de frau, tampoc hi ha mehaver-hi jugat un paper important l’expansió dels ajuts econòmics (incorporats al PdAE però dissenyats amb an- canismes per detectar-lo en cas que es produeixi. terioritat en el marc del Pla de Desenvolupament Rural). Recomanacions Els ajuts a l’agricultura i la ramaderia s’han multiplicat per 2,3 entre 2007 i 2009, fonamentalment perquè el núConcentrar recursos i prioritzar actuacions. La consmero d’expedients subvencionats s’ha doblat durant el tatació que la voluntat d’exhaustivitat del PdAE n’ha mateix període. compromès l’efectivitat, i l’actual context de contenció A manca d’estudis que permetin estimar l’impacte dels pressupostària fan necessari un procés de reflexió estraajuts en l’expansió del sector, els actors entrevistats no tègica per ponderar les prioritats i concentrar recursos. tenen una percepció unànime sobre el grau en què arriActivar la plataforma sectorial de l’agricultura ecolòben a influir en les decisions de reconvertir o mantenir gica. La creació de l’espai formal de rendició de una explotació ecològica, en comparació amb altres faccomptes, reflexió estratègica i negociació previst pel mators com la demanda per a l’exportació. Igualment, apunteix PdAE, i encara no implementat, sembla el mecanisme ten a la possible existència d’un efecte pes mort (això és, idoni per a la presa de decisions referent a la recomanal’ajut a activitats que es produirien igualment en absència ció anterior. de la subvenció), especialment en alguns sectors. Recuperar algunes actuacions no executades. En el marc del procés d’establir prioritats, algunes actuaciFallida en la recerca i encert en el suport tècnic ons vindicades per representants del sector semblen esSi bé l’execució de la despesa en el foment a la innovació pecialment adequades, ateses les mancances detectades ha assolit el 80% en el període 2008-2009, hi ha un elevat en la primera fase d’implementació del pla. En destaquem consens a assenyalar la innovació i la transferència tecno- la difusió d’un registre voluntari dels establiments minològica com l’àmbit de la principal fallida en la implemen- ristes que comercialitzin productes ecològics, el foment tació del pla, especialment amb relació a les actuacions del reconeixement dels segells que acrediten la certificaprevistes, però no desenvolupades, per l’Institut de Recer- ció, el programa de foment del consum de productes ecoca i Tecnologia Agroalimentària. Domina la percepció que lògics a les escoles, la creació de la llotja virtual, el desenel sector pateix llacunes d’informació importants, sobretot volupament del sistema de control als comerços minorisamb referència a costos, varietats, productes fitosanitaris, tes, i la reformulació de l’agenda de recerca i innovació. i canals de comercialització que resten insatisfetes. Revisar el disseny dels ajuts a la producció`, amb visPer contra, l’assessorament proveït per la figura dels tècta a la revisió del Pla de Desenvolupament rural de nics-dinamitzadors territorials creada pel PdAE ha estat 2013, que inclogui la clarificació dels objectius dels ajuts, una de les actuacions majoritàriament més ben valorada l’adequació del disseny dels ajuts a aquests objectius, i pels actors entrevistats, precisament per la seva capacitat pari una especial atenció al possible efecte pes mort dels d’atendre demandes d’informació dels productors. Tanajuts en determinats conreus i bestiar. Aquesta revisió mateix, els mateixos tècnics lamenten que la manca de s’hauria de nodrir de la creixent literatura internacional recerca limita la seva capacitat per donar-hi resposta. sobre els dissenys i eficàcia relativa de diferents sistemes d’ajuts.

Ajuts creixents a un sector en expansió

Dues amenaces pendents d’adreçar

Dues amenaces al sector identificades en el procés d’elaboració del PdAE resten sense adreçar. D’una banda, només el 47% dels consumidors habituals reconeix correctament el segell català de certificació dels productes ecològics, si bé el 75% manifesta que identifica els productes ecològics a través les indicacions o segells de

Millorar el sistema de seguiment del PdAE, complementant els actuals informes d’execució pressupostària amb un seguiment d’indicadors, informes qualitatius i eventualment, estudis tècnics i avaluacions, que permetin nodrir la reflexió estratègica sobre el desenvolupament del PdAE i induir la presa de decisions basada en evidències.

Nota breu de l’informe “Avaluació de la implementació del Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques 2008-2012”, publicat per Ivàlua el febrer de 2011, elaborat per Jaume Blasco, , Jordi Sanz, David Casado, Maria Antònia Parera i Lluís Ferrer. www.ivalua.cat


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.