INFORME D’AVALUACIÓ DEL PIPC (PLA INTERDEPARTAMENTAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA)
30 de desembre de 2009 I.
QUÈ ÉS EL PIPC?
El Pla Interdepartamental de Participació Ciutadana 2008 – 2010 (PIPC) fou aprovat per Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya el mes de gener de 2009. El Pla constituïa un primer pas en el disseny d’una política integrada d’impuls de la participació ciutadana per part de la Generalitat, després d’una primera fase iniciada el 2004, orientada al foment d’experiències concretes de participació, a l’experimentació i la innovació.
El PIPC circumscriu el concepte de participació ciutadana a processos de deliberació associats a la presa de decisions públiques, i es fixa com a finalitat última la millora de la qualitat de la democràcia a Catalunya, assumint que un increment de la quantitat i de la qualitat de la participació ciutadana, i una difusió de la cultura de la participació en el conjunt de la Generalitat, contribuiran a assolir aquest impacte final.
A partir d’aquí, el Pla concreta una sèrie d’objectius de naturalesa operativa: •
establir criteris comuns entre tots els departaments de la Generalitat en la introducció de la participació com a forma de relació entre la societat civil i l’administració;
•
programar les accions de participació i preveure’n els recursos necessaris en el període 2008-2010;
•
coordinar les accions de participació, racionalitzant i harmonitzant l’oferta d’activitats de participació ciutadana.
II.
QUI ENCARREGA I QUAN L’AVALUACIÓ DEL PIPC?
L’avaluació respon a una sol·licitud de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació) i s’emmarca en el compromís d’avaluació que el mateix Pla esmenta en el seu apartat 7.
El 6 de març de 2009 es va formalitzar una Proposta preliminar sobre el disseny de l’avaluació del PIPC 20082010 i el diagnòstic i millora de les condicions d’avaluabilitat. L’Informe d’avaluació va ser lliurat al Departament el 20 de desembre de 2009.
III.
QUI HA REALITZAT AQUEST INFORME D’AVALUACIÓ?
L’Informe ha estat realitzat per Mercè Kirchner com a responsable del projecte, Isidre Obregon i Jordi Sanz, tots ells d’Ivàlua. El seguiment del procés d’avaluació correspon a un comitè integrat per Marc Rius, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat, Antoni Salvador, responsable de l’Àrea de Projectes i Recerca de la DGPC, Blanca Lázaro, directora d’Ivàlua i Mercè Kirchner.
IV.
QUINS OBJECTIUS S’HA PROPOSAT L’AVALUACIÓ?
El PIPC és vigent fins desembre de 2010, de manera que la finalitat de l’avaluació és conèixer-ne l’estat d’execució amb relació als objectius i a la planificació inicial, analitzar i valorar possibles desviacions que s’estiguin donant i, finalment, emetre unes conclusions i recomanacions sobre eventuals millores a introduir en l’any que resta per a la seva finalització.
V.
EN QUINES DADES ES BASA L’INFORME D’AVALUACIÓ?
L’abast de l’avaluació es circumscriu al propi Pla, sense analitzar cadascuna de les accions de participació incloses en la seva programació operativa. Així mateix, s’estudia la implementació del Pla en l’àmbit de la Generalitat, excloent de l’anàlisi les administracions locals. Aquest abast s’ha fixat de comú acord amb la Direcció General de Participació Ciutadana, tenint en compte el temps disponible per a l’avaluació.
La disponibilitat de dades per a l’avaluació del PIPC és, en general, força limitada, per la qual cosa hem optat per generar informació ad hoc a partir dels següents mètodes:
•
Construcció d’una taula de seguiment de la programació general de les actuacions incloses en el PIPC.
•
Revisió i anàlisi documental relativa a quatre casos concrets d’activitats de participació incloses en el PIPC (Catàleg de Paisatge de les comarques centrals, estratègia de Desenvolupament Sostenible 2026, el Consell de Seguretat de Catalunya i la Taula de Ciutadania i Immigració).
•
Realització d’entrevistes individuals a interlocutors de la DGPC i de diferents departaments de la Generalitat involucrats en el Pla.
La utilització d’una metodologia eminentment qualitativa, aplicada sobre un nombre de casos i d’entrevistes necessàriament limitat, restringeix les possibilitats de generalització de les conclusions a què l’avaluació arriba.
2
VI.
QUINES CONCLUSIONS ESTABLEIX L’INFORME D’AVALUACIÓ?
1. SOBRE EL DISSENY DEL PLA
L’avaluació intermèdia de la implementació del PIPC ratifica la constatació inicial, reconeguda en el propi text del Pla, de trobar-nos davant d’una “política en construcció”, amb els inconvenients i els avantatges que aquesta situació comporta.
L’objectiu explícit del PIPC, de constituir un primer pas vers una política més travada de participació ciutadana, avançant en la coordinació, en la programació, en la racionalització i en l’harmonització de les accions de participació, es mostra, confrontat amb la realitat de la implementació, excessivament ambiciós.
2. SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ DEL PLA
La DGPC ha aplicat una estratègia pragmàtica d’execució del Pla ,“de baix a dalt”, prioritzant en aquest primer any de vigència del Pla la quantitat d’accions, sense introduir excessius filtres de qualitat metodològica. En aquesta dimensió “quantitativa”, el nivell d’execució del PIPC sembla força correcte:
-
De les 97 accions incloses a la programació (94 que constaven al PIPC inicial més tres que s’hi ha incorporat al llarg de 2009), prop de la meitat (46%) ja han finalitzat o bé es troben en curs, 13 es troben pendents d’inici i 3 són noves incorporacions. Tanmateix, no consta informació de l’estat d’execució de 34 accions (el 35% del total). Els departaments de la Generalitat més actius en l’impuls de la participació ciutadana són, per aquest ordre, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, el Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
-
La DGPC intervé en el 44% de les accions, adoptant en primer lloc un rol combinat d’assessorament i d’aportació de recursos econòmics (en 14 accions d’un total de 41 en què intervé), mentre que les intervencions estrictament d’assessorament, o estrictament d’aportació econòmica o bé de direcció i execució directa es donen en un nombre similar (9 accions en cada cas). Per contra, la DGPC sembla no tenir cap paper en 36 de les 97 accions del PIPC (el 37,1%). En 20 accions no consta cap informació sobre el rol de la DGPC.
Prioritzar la quantitat d’accions i processos de participació que es porten a terme pot ser una opció adequada per aquesta primera fase d’execució del Pla. Tanmateix, s’adverteix la possibilitat d’introduir a curt termini alguns mecanismes correctors, relatius tant a la implementació –començant a virar vers una major exigència
3
de compliment de criteris i estàndards de qualitat en les accions, encara que sigui en detriment del nombre d’actuacions que es facin- com als sistemes de seguiment i de gestió del coneixement del Pla. Aquests sistemes presenten actualment febleses importants, que fan que el coneixement que deriva de la multiplicitat de processos participatius, espais estables de participació i actuacions diverses de formació, de difusió i altres, sigui altament volàtil.
VII. •
QUINES RECOMANACIONS FORMULA L’INFORME D’AVALUACIÓ?
Posar en marxa mecanismes més precisos de fixació de prioritats i de selecció d’accions a les que es presta suport, tal com correspondria al segon any d’implementació del PIPC. Per avançar en aquesta línia podria ser útil classificar els departaments i organismes de la Generalitat en funció de la seva experiència en activitats de participació ciutadana i diferenciar els serveis que tindria sentit oferir per part de la DGPC en cada cas.
•
Millorar la implementació del PIPC per mitjà de les línies següents: •
reforçar les funcions d’anàlisi, desenvolupament metodològic i seguiment de les actuacions que du a terme la Direcció General de Participació Ciutadana, la qual cosa pot comportar la revisió dels recursos amb què compta actualment aquest òrgan;
•
definir millor alguns àmbits d’actuació del Pla, i especialment el relatiu a “infraestructura participativa”, que actualment inclou qüestions molt diverses;
•
iniciar actuacions orientades a l’anàlisi i millora dels espais estables de participació, donada la vocació de permanència en el temps i la falta d’adaptació que presenten en molts casos la seva composició i funcions a la finalitat d’impuls de la participació ciutadana.
•
Reforçar els mecanismes de gestió del coneixement del Pla. Al respecte, l’avaluació proposa, entre altres, les accions següents: •
reforçar la formalització i difusió, per part de la DGPC, de criteris, estàndards i mètodes d’assegurament de la qualitat de les accions de participació ciutadana;
•
fer un seguiment de la utilitat i de l’aplicació real dels criteris, estàndards i mètodes d’assegurament de la qualitat a les actuacions de participació que porten a terme els Departaments;
•
impulsar la xarxa d’interlocutors departamentals amb què compta la DGPC, creant espais de trobada regular i d’intercanvi d’informació i de recursos per promoure la participació ciutadana;
4
•
fer un seguiment sistemàtic de les accions de participació que es porten a terme en el marc del Pla, cobrint els aspectes organitzatius i de funcionament i, especialment, els resultats que assoleixen, incloent les opinions i percepcions dels ciutadans participants;
•
amb relació al punt anterior, seria fonamental harmonitzar els instruments de recollida d’informació i les bases de dades existents actualment sobre accions de participació a diversos organismes de la Generalitat.
•
Recollir de manera sistemàtica la informació esmentada més amunt ja que, més enllà de permetre un millor seguiment del conjunt d’accions i de fer aflorar idees i propostes de cara a un eventual nou PIPC, permetria disposar d’una bona base per abordar en el futur possibles línies d’avaluació de l’efectivitat de la política de participació i de la relació entre els beneficis que pugui aportar i els seus costos.
5