Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Page 1

Volum 73, 2023 2 Editorial. Marta Giralt Oms i Gemma Marfany Nadal 3 El racó de la SCB. Montserrat Corominas Guiu i Jordi Barquinero Mañez

Articles

de la Societat Catalana de Biologia

treballs de la Societat Catalana de Biologia

4 Pioneres en ciència: un aquari, una rata i un càncer pediàtric Laura Garcia Gerique 7 Gabriela Morreale i la prova del taló dels nadons Roser Iglesias Coll 10 Mercè Durfort: una vida estimant la biologia Carme Auladell Costa i Maria Gràcia Bozzo Duran

treballs

13 Roser Gonzàlez-Duarte: creant escola Gemma Marfany Nadal 17 Pamela Ronald: per una agricultura realment sostenible, oberta a les noves tecnologies Núria S. Coll 21 Què passa quan incorporem la perspectiva de gènere en la biologia? I com ho podem fer? Sandra Saura Mas 28 De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions Neus Carbó Carbó 34 Liderar o no poder liderar, aquesta és la qüestió Marta Aymerich Martínez 38 De què treballem les biòlogues? Rosa Pérez Roura

ogia Si t’interessa la biolço s

i vols…

...conèixer els darrers aven ió de seminaris ...participar en l’organitzac ...rebre la revista . llibres, cursos i jornades.. es? ...gaudir de descomptes en ...per què no t’hi associ

https://scb.iec.cat

Coberta TSCB-73.indd 1

MONTURIOL

2003

CREU DE SANT JORDI

2012

Volum 73

2023 · revista anual ISSN 0212-3037 (edició impresa) ISSN 2013-9802 (edició digital)

Volum 73

1912 2012

PLACA NARCÍS

22/01/2024 12:00:18


Treballs de la Societat Catalana de Biologia, revista anual de la SCB Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona scb@iec.cat

y Nadal Marfan Oms i Gemma nas Guiu Marta Giralt rrat Coromi Montse Mañez

Albirant el futur: la dona i la recerca en biologia, imatge generada pel programa d’intel·ligència artificial DALL·E.

treballs

de la Societa

s i, una rata : un aquar res en ciènciaric s àncer pediàt e dels nadon Geriqu del taló a Garcia ale i la prova ia riela MorreColl nt la biolog Duran s er Iglesia una vida estimaGràcia Bozzo rt: rcè Durfo ell Costa i Maria rme Aulad

logia

a de Bio

Catalan

i vols… logia ocies? is a la bionços t’hi ass .cat teress rers ave de seminar què no //scb.iec ades... Si t’in er els dar anització ...per https: os i jorn

1912 2012

73 Volum

a anual 2023 · revist

sa) ISSN ó impre -3037 (edici ISSN 0212

2013-9802

digita (edició

l)

73

curs ...conèix par en l’org llibres, ...partici la revista ptes en ...rebre de descom ...gaudir

PLACA NARCÍS

OL

MONTURI

2003

CREU DE SANT JORDI

2012

Volum

quinero

cietat

de la So

a de Biologia t Catalan

3, 2023

e la SCB.

ls

trebal

escola ible, arte: creant ent sosten Gonzàlez-Du 13 Roser a Marfany Nadal agricultura realm Gemm d: per una ogies a Ronal 17 Pamel a les noves tecnol ctiva oberta la perspe fer? Coll Núria S. quan incorporem ho podem ia? I com passa ia: 21 Què en la biolog a la biolog de gènere Saura Mas es i biaix de gènere Sandra sa, petjad 28 De cegue reflexions qüestió dades i ta és la Carbó , aques Carbó liderar Neus ez r o no poder 34 Lidera Aymerich Martín ues? les biòlog Marta treballem 38 De què Roura Rosa Pérez

La propietat intel·lectual dels articles és dels autors respectius. La SCB està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. Els continguts publicats a treballs de la societat catalana de biologia estan subjectes —‌llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

treballs de la societat catalana de biologia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.

© Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Dipòsit Legal B 12164-1963 ISSN 0212-3037 (ed. impresa) 2013-9802 (ed. digital) Imprès per Ediciones Gráficas Rey, SL La revista proporciona accés lliure immediat als seus continguts, d’acord amb el compromís amb els valors de la ciència oberta, a través de l’URL: https://revistes.iec.cat/index.php.TSCB.

COMITÈ DE PUBLICACIONS Jordi Barquinero, VHIR Rafel Abós-Herràndiz, vocal, ICS Josep M. Espelta, vocal, UAB

EQUIP EDITORIAL Jordi Barquinero, redacció editorial Unitat d’Edició del Servei Editorial, IEC, correcció

La Societat Catalana de Biologia (SCB) és una de les filials més antigues de l’Institut d’Estudis Catalans. Està regida per un Consell Directiu i organitzada en seccions especialitzades, que són les que organitzen les activitats principals que duu a terme la Societat. CONSELL DIRECTIU DE LA SCB Presidència: Marc Martí-Renom Vicepresidència primera: Montserrat Corominas Vicepresidència segona: Maria Montserrat Sala Secretaria general: Albert Jordan Vicesecretaria: Oriol Cabré Tresoreria: Marina Rigau Vocalia d’Acció Territorial: Eduard Escrich Vocalia de Comunicació: Toni Hermoso Vocalia d’Ensenyament: Jordi Morral Vocalia de Promoció: Sandra Acosta Vocalies de Publicacions i Lexicografia: Jordi Barquinero Vocalia de Seccions: Josep Saura Vocalia d’Estudiants: Eva Coll Delegat de l’IEC: Jaume Bertranpetit SECCIONS Vocalia de seccions temàtiques: Josep Saura Aqüicultura: Nerea Roher Biofísica: Álex Perálvarez Bioinformàtica i Genòmica: Roderic Guigó Biologia de la Reproducció: Rafael Oliva Biologia de Plantes: Anna Caño Biologia del Càncer: Oriol Casanovas Biologia del Desenvolupament: Marta Morey

Coberta TSCB-73.indd 2

Biologia Evolutiva: Aurora Ruiz-Herrera Biologia i Societat: Laura Castarlenas Biologia Molecular i cel·lular: Joan Roig Cromatina i Epigenètica: Albert Jordan Ecologia: Josep Maria Espelta Ensenyament: Jordi Morral Estudiants: Eva Coll Microbiologia: Eduard Torrents Neurobiologia Experimental: Carles Saura Neurociència Computacional i de Sistemes: Albert Compte i Gemma Huguet Proteòmica i Estructura de Proteïnes: Patrick Aloy i Eduard Sabidó Senyalització Cel·lular i Metabolisme: Laura Herrero Virologia: Sílvia Bofill i Susana Guix Vocalia de seccions territorials: Eduard Escrich SCB a Alacant: Ivan Quesada i Sergi Soriano SCB a Andorra: Eros Alexandre Marín Millán SCB a Balears: Núria Marbà i Anna Traveset SCB a Castelló: Vicent Arbona i Ferran Martínez-Garcia SCB a Catalunya del Sud: Jaume Folch i Miguel Mulero SCB a Catalunya Nord: Héctor Escrivà i Thierry Noguer SCB a Girona: Elisabeth Pinart i Enrique Verdú SCB a Lleida: Maria Laplana i Judit Ribas SCB a València: Ferran Palero SCB a Vic: Julita Oliveras

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ARTICLES PER ALS AUTORS DE TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA RULES FOR SUBMISSION OF ARTICLES BY AUTHORS TO TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA Abast La revista treballs de la societat catalana de biologia (abreujat, Treb. Soc. Cat. Biol.), editada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), publica articles de l’àmbit de les ciències de la vida en llengua catalana (i ocasionalment en altres llengües), contribuint a difondre la tasca científica i d’anàlisi que es du a terme en el si de la comunitat acadèmica. La revista inclou un conjunt d’articles de recerca o de revisió sobre un tema monogràfic que tracta d’alguna qüestió científica concreta. Un coordinador, expert en el tema, encarrega els articles a un equip d’autors i en supervisa la redacció. Si voleu fer de coordinador d’un tema del vostre interès, poseu-vos en contacte amb la secretaria de la SCB (scb@iec.cat).

Scope The journal treballs de la societat catalana de biologia (Treb. Soc. Cat. Biol.), published by the Societat Catalana de Biologia (SCB), a subsidiary of the Institut d’Estud­is Catalans (IEC), presents articles in the field of life sciences in the Catalan language (and occasionally in other languages as well), helping to disseminate the scientific and analytical work carried out in the academic community. The journal includes a set of research or review articles on a monographic topic dealing with a specific scientific aspect. A coordinator who is an expert on the subject assigns the articles to teams of authors and supervises their writing. If you would like to be the coordinator of a topic of your interest, contact the secretariat of the SCB (scb@iec.cat).

Presentació d’articles Els articles han de tenir una extensió entre 20.000 i 40.000 caràcters (comptant els es­pais) i han d’incloure els apartats següents: títol; noms i cognoms dels autors; filiació de tots els autors; autor per a la correspondència (cal indicar-ne les adreces postal i elec­trònica, i, si escau, el telèfon); resum en català (d’una extensió màxima de 1.000 caràcters); paraules clau en català (com a màxim cinc); títol, resum i paraules clau en anglès (que han de ser fidels, en extensió i contingut, als corresponents en català); text de l’article (amb un màxim de dos nivells d’apartats); bibliografia; taules, figures i peus de figura. En cas que la llargària no s’adeqüi als criteris especificats o que el nombre de taules o figures es consideri excessiu, la SCB pot proposar canvis pel que fa a aquests as­pectes abans d’acceptar l’article. Els articles s’han d’enviar en un arxiu en format Microsoft Word. Aquest arxiu ha de contenir només text (article, bibliografia, taules, peus, etc.). Les figures s’han d’enviar en arxius a part i, si contenen text (a part dels peus), han d’estar en un format que permeti editar-lo. Si la taula o la figura té copyright, cal indicar-ho. Cal haver demanat i obtingut els permisos corresponents a qui en tingui els drets de reproducció per a poder publicar les taules i les figures. Sense les autoritzacions corresponents les taules i figures no poden ser publicades. La bibliografia s’ha de compondre tal com s’exemplifica tot seguit: Codina, C. [et al.] (1989). «Potencial biotecnològic del cultiu de cèl·lules vegetals per a l’obtenció de productes farmacèutics». Treb. Soc. Cat. Biol., 40: 47-70. Mellado, R. P. (1987). «Vectores utilizados para la manipulación y expresión de genes». A: Vicente, M.; Renart, J. (ed.). Ingeniería genética. Madrid: CSIC, 21-30. Wolffe, A. (1995). Chromatin structure and function. Londres: Academic Press. Les referències bibliogràfiques completes han d’aparèixer ordenades alfabèticament al final dels articles i, si contenen més de dos autors, cal escriure només el primer, seguit de la indicació et al. entre claudàtors. Les remissions a la bibliografia dins el text han de seguir el sistema de cognom i any, no pas un sistema numèric, i, si contenen més de dos autors, cal escriure només el primer, seguit de la indicació et al., en aquest cas sense claudàtors.

Criteria for submitting articles Articles should be between 20,000 and 40,000 characters long (including spaces) and contain the following information: title; authors’ names and surnames; personal details of all authors; corresponding author (stating email, address and, if appropriate, telephone number); abstract in Catalan (1,000 characters maximum); keywords in Catalan (maximum of five); title, abstract and keywords in English (corresponding in length and content to the Catalan version); main text of the article (with two levels of sections at the most); references; and tables and figure captions. If the article is longer than specified above or if there are too many tables or figures, the SCB may propose changes in these areas before accepting the article. Articles should be submitted in Microsoft Office or OpenDocument format. The main file should contain text only (the main article, references, tables, figure captions, etc.). Figures should be sent in separate files and if they include text (aside from captions), the file format should allow them to be edited. It is the authors’ responsibility to request and obtain permission for the reproduction of all tables, figures and graphics. Without the respective authorisation, tables, figures and graphics cannot be published. References should be set out as shown below: Codina, C. [et al.] (1989). “Potencial biotecnològic del cultiu de cèl·lules vegetals per a l’obtenció de productes farmacèutics”. Treb. Soc. Cat. Biol., 40: 47-70. Mellado, R.P. (1987). “Vectores utilizados para la manipulación y expresión de genes”. In: Vicente, M.; Renart, J. (ed.). Ingeniería genética. Madrid: CSIC, 21-30. Wolffe, A. (1995). Chromatin structure and function. London: Academic Press. Full bibliographic references should be set out in alphabetical order at the end of articles and, if they involve two or more authors, only the first author should be stated, followed by the indication et al. in square brackets. References to the bibliography within the text should follow the author-year system, rather than stating the numerical order of appearance, and, if they involve more than two authors, only the first author should be stated, followed by the indication et al. without square brackets.

Procés editorial Els articles, un cop rebuts, se sotmeten a un procés de revisió externa de forma i de con­ tingut. En acabat, poden ser: a) acceptats sense canvis, b) rebutjats o c) acceptats amb es­ menes proposades als autors. En aquest darrer cas, és un requisit indispensable per a pu­blicar-los que els autors acceptin introduir les esmenes proposades. Els autors rebran unes galerades perquè les revisin. En aquest procés només poden introduir-hi esmenes de caràcter lingüístic i tècnic, però no de contingut. En casos es­pecials, la SCB pot demanar als autors revisions addicionals. Els autors rebran sense càrrec un exemplar de la revista un cop publicada.

Publishing process Upon receipt, articles undergo a peer review of form and content. Once this process is complete, articles may: a) be accepted without changes; b) be rejected; or, c) be ac­cepted, requesting the author to make the pertinent changes. In the latter case, au­thors should agree to make the proposed changes in order for the articles to be published. Authors will be given galley proofs for their review. On reaching this stage of the process, authors may only make technical or linguistic changes but not changes involving content. Under specific circumstances, the SCB may ask authors to carry out additional reviews. Authors will receive one copy of the journal free of charge once it has been published.

Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a treballs de la societat catalana de biologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCB (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a treballs de la societat catalana de biologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè de Publicacions es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCB de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCB de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCB en lliurar els articles. — La SCB està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —‌llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.

Copyright and responsibilities The intellectual property of the articles belongs to the respective authors. At the time of submitting the articles to treballs de la societat catalana de biologia, authors accept the following terms: — Authors assign to the SCB (a subsidiary of the Institut d’Estudis Catalans) the rights of reproduction, public communication (including communication through social networks) and distribution of the articles submitted for publication to treballs de la societat ca­ ta­lana de biologia, in any form and medium, including digital platforms. The Publications Committee reserves the right to accept or refuse submitted articles and the right to make any editorial changes it deems appropriate. If the suggested changes are accepted by authors, they should re-submit the article with such changes. — Authors answer to the SCB for the authorship and originality of submitted articles. In other words, authors assure that submitted articles do not contain fragments of works by other authors or fragments of their own previously published works; that the content of articles is original, and that the copyright of third parties is not infringed upon. Authors accept this responsibility and undertake to hold harmless the SCB for any loss or damage resulting from non-compliance with this obligation. Furthermore, they should include a statement in articles submitted to the journal regarding their responsibility for the content of the articles. — Authors are responsible for obtaining permission for the reproduction of all graphic material included in articles, and they should moreover ensure that images, videos, etc., have been created with the consent of the individuals appearing in them, and that material belonging to third parties is clearly identified and acknowledged as such within the text. Likewise, authors should provide the respective consents and authorisations to the SCB when submitting articles. — The SCB is exempt from any liability arising from the possible infringement of intellectual property rights by authors. In all cases, it undertakes to publish corrections, clarifications, retractions and apologies, if necessary. — Unless otherwise stated in the text or in the graphic material, the contents published in the journal are subject to an Attribution - NonCommercial - NoDerivs 3.0 Spain (by-nc-nd) license from Creative Commons, the full text of which may be consulted at https://creativecommons. org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.en. Therefore, the general public is authorised to reproduce, distribute and communicate articles as long as their authorship and publishing entity are acknowledged, and no commercial use is made of them nor derivative work produced from them. — The journal is not responsible for the ideas and opinions expressed by the authors of published articles.

Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de treballs de la societat catalana de biologia. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de treballs de la societat catalana de biologia i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estu­dis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades. personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

Protection of personal data The Institut d’Estudis Catalans (IEC) complies with the provisions of the General Data Protection Regulation of the European Union (Regulation 2016/679 of 27 April 2016). In accordance with this regulation, we state that, with the acceptance of the publication rules, authors authorise that their personal data (forenames and surnames, contact data and affiliation data) may be published in the respective volume of the journal treballs de la societat catalana de biologia. These data will be subjected to a processing controlled by the IEC for the purpose of managing the publication. Authors’ data will be used solely for managing the publi­cation of the journal treballs de la societat catalana de biologia and they will not be transferred to third parties nor will transfers be made to third countries or to international organisations. Once the journal has been pub­lished, these data will be stored as part of the historical record of authors. Authors may exercise the rights of access, rectification, erasure, objection, restriction of processing and portability by addressing themselves in writing to the Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, Spain) or by sending an email to the address dades. personals@iec.cat, in which the publication in question should be specified.

22/01/2024 12:35:25


Índex

73 2 Editorial. Marta Giralt Oms i Gemma Marfany Nadal 3 El racó de la SCB. Montserrat Corominas Guiu i Jordi Barquinero Mañez

Articles Pioneres en ciència: un aquari, una rata i un càncer pediàtric

4 Laura Garcia Gerique 7 Roser Iglesias Coll

Gabriela Morreale i la prova del taló dels nadons

10 Carme Auladell Costa i Maria Gràcia Bozzo Duran

Mercè Durfort: una vida estimant la biologia

Gonzàlez-Duarte: creant escola 13 Roser Gemma Marfany Nadal

17

Què passa quan incorporem la perspectiva

21 de gènere en la biologia? I com ho podem fer? Sandra Saura Mas

28

De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions Neus Carbó Carbó

o no poder liderar, aquesta és la qüestió 34 Liderar Marta Aymerich Martínez què treballem les biòlogues? 38 De Rosa Pérez Roura

Pamela Ronald: per una agricultura realment sostenible, oberta a les noves tecnologies Núria S. Coll

Revista TSCB-73.indd 1

18/01/2024 9:42:00


Editorial Quan et fan un encàrrec com aquest, el de coordinar un número especial de treballs de la societat catalana de biologia sobre dones i biologia, no pots negar-t’hi. Totes som conscients que es parla cada vegada més sobre la contribució de les dones als avenços científics. De fet, s’escriuen articles i llibres sobre la bretxa de gènere a l’àmbit científic, es creen premis a la recerca que té major impacte en la igualtat i la no discriminació, es fan múltiples taules rodones sobre dones en la ciència i la tecnologia, existeix el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que ens mobilitza… Totes aquestes accions són molt importants, perquè parlar-ne és sempre el primer pas per a la visibilització de qualsevol circumstància o problemàtica. Tanmateix, com a editores, vam decidir que volíem anar més enllà dels noms coneguts i reconeguts —com ara Rosalind Franklin, Lynn Margulis o Rita Levi-Montalcini—, i vam plantejar donar veu i llibertat temàtica a les biòlogues perquè parlin de la seva visió particular sobre les dones i la ciència. Aquest recull d’articles n’és el resultat, i us recomanem que fullegeu la revista i us hi entretingueu, com quan obriu una capsa de bombons i trieu quin és el que us ve més de gust, perquè, finalment, tots tenen el seu moment. I és clar que parlem de científiques que han deixat un llegat immens dins del seu àmbit, de professores úniques que han marcat generacions d’estudiants, de models femenins en qui les noves generacions de biòlogues es poden emmirallar, però també de quins són els problemes actuals de les dones en la gestió i l’empresa dins de l’àmbit de la biologia. Curiosament, la cerca de contribuents a aquest número especial també ens ha provocat una reflexió inesperada. Les científiques joves a les quals ens hem adreçat, totes han acceptat de seguida la invitació, però també han preferit parlar d’altres dones científiques. Les científiques i biòlogues més sèniors s’han atrevit amb temes més difícils, de descripció de la realitat, i de reflexió de política científica. També hem de dir que hem tingut companyes que encara estan en actiu en posicions molt rellevants dins de la seva professió —justament les que podien aportar una visió potser més crítica o més punyent— que directament han declinat participar, bé perquè no tenen temps suficient dins les seves agendes tan atapeïdes, bé perquè pensen que ja no és el moment de tenir la paraula i cal deixar que les noves generacions aportin sang i idees fresques, bé perquè han après a dir que «no», una de les paraules menys utilitzades per les dones dins de la biologia. La síndrome de la impostora també ha aparegut en diversos missatges que hem rebut: «crec que no és el meu moment», «ja no necessito ser la protagonista», «no crec que sigui la persona més adequada», «no sé si les meves idees són prou importants», «realment, creieu que la meva aportació serà interessant?»… No podem dir que la col·lecció de frases del tipus «no puc» o «no sé si puc fer-ho prou bé» ens hagi sorprès, perquè som ben conscients que és un tipus d’autopercepció molt estès entre les dones científiques i, per tant, entre les nostres companyes biòlogues. Tot i que és una qüestió coneguda, no ens ha deixat immunes i creiem que cal reflexionar sobre aspectes com ara la percepció del temps i la nostra dedicació a la professió, sobre la situació actual de les dones a la biologia i sobre la que ens agradaria projectar en el futur. Honestament, almenys a la biologia, no hi ha una manca de vocacions científiques entre les dones: som majoria com a estudiants universitàries, però hi ha un degoteig sagnant en la carrera professional envers les posicions més remunerades i de més responsabilitat, en paral·lel a la sensació que potser no fem prou o no ho fem prou bé o no podrem arribar. A més, el fet que molts cops cal decidir

Revista TSCB-73.indd 2

entre família, vocació i professió… expulsa moltes dones del món científic. Per finalitzar, creiem que aquest número especial només és un tastet. A les biòlogues encara ens queda molt per dir, idees per debatre i reflexionar, somnis per realitzar sense síndromes autoimposades ni sostres de vidre: hi ha moltes vides professionals per bastir. Tant de bo aquest sigui un primer número sobre dones i biologia que tingui continuïtat d’aquí a un temps, amb més protagonistes i noves veus que ens ajudin a mirar enrere per veure fins on hem arribat, a enriquir la reflexió de la nova realitat canviant i, així, ens permetin albirar horitzons més clars. Disculpeu-nos per no haver arribat a col·laboradores d’una geografia més extensa i d’àmbits de la biologia menys relacionats amb el món acadèmic, per donar una visió més polièdrica. I, sobretot, moltes gràcies a les que heu acceptat el repte de compartir amb nosaltres els vostres pensaments i reflexions sobre el passat, les dades (moltes!) i les inquietuds sobre el present amb l’objectiu de millorar conjuntament les expectatives de futur per a les científiques, en particular, les biòlogues. Llegiu, penseu, actuem! Marta Giralt Oms Gemma Marfany Nadal Marta Giralt Oms és catedràtica de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona (UB). Codirigeix un grup de recerca a la UB, és membre de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona - Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IBUB-IRSJD) i del Centro de Investigación Biomédica en Red Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN). Investiga les bases moleculars i fisiopatològiques de malalties metabòliques. És membre de la Societat Catalana de Biologia (SCB) des de fa més de trenta anys. Actualment, és directora del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia de la UB. Gemma Marfany Nadal és catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona (UB). Dirigeix un grup de recerca a la UB, és membre de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IBUB-IRSJD) i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER). Investiga les bases genètiques i el desenvolupament de teràpies per a la ceguesa hereditària. És cofundadora de DBGen Ocular Genomics, una empresa dedicada al diagnòstic genètic de malalties genètiques oculars. És membre de la Societat Catalana de Biologia (SCB) des de fa més de trenta anys. Actualment, també és delegada del rector per a la divulgació científica.

18/01/2024 9:42:01


El racó de la SCB Publicar o morir, i la ciència lenta L’aforisme publish or perish, que podríem traduir per ‘publicar o morir’, va aparèixer per primera vegada fa quasi cent anys en un llibre del sociòleg americà Clarence Marsh Case. Era una premonició. Si alguna cosa ha canviat en la nostra societat al llarg del darrer segle és que tot s’està accelerant. Sovint tenim la percepció que les nostres vides, almenys en l’anomenat Primer Món, i en especial a les grans ciutats, discorren com un tren a gran velocitat que no sabem com aturar. L’anomenat moviment lent (slow movement) va començar a finals del segle xx i és una revolució cultural contra la idea que més ràpid és millor. El món de la ciència tampoc no escapa a aquest fenomen, i dins l’entorn de la recerca ha sorgit la ciència lenta (slow science), un moviment modelat en el menjar lent (slow food) nascut a Itàlia als anys vuitanta i que defensa que la ciència reeixida necessita temps per pensar. En el seu exitós assaig The slow professor. Challenging the culture of speed in the academy, Maggie Berg i Barbara K. Seeber, dues professores d’universitat canadenques d’humanitats, reflexionen sobre el fet que, en les darreres dècades, el món acadèmic s’ha impregnat d’una visió i un funcionament corporativistes, propis del món empresarial, que l’han acabat dominant i que premien la rapidesa i la quantitat (que s’interpreten com a sinònims de productivitat) per sobre de la qualitat. Les autores discuteixen com es pot contrarestar l’erosió de l’educació adoptant principis del moviment lent a la vida acadèmica. Centrant-se individualment en els professors i les professores i les seves pròpies pràctiques professionals, Berg i Seeber ofereixen una anàlisi tant de la cultura de la velocitat a l’àmbit acadèmic com de la manera de reduir l’estrès, alhora que milloren l’ensenyament, la investigació i la col·legialitat. El llibre combina consells pràctics, estratègies i algunes experiències personals amb una crítica sistèmica, i mostra, de fet, una part poc coneguda de la vida acadèmica. La premissa de The slow professor és que «necessitem […] protegir un temps i un lloc per al temps atemporal, i recordar-nos contínuament que això no és autocomplaent sinó més aviat crucial per al treball intel·lectual».

Revista TSCB-73.indd 3

En una entrevista feta poc després de la publicació de l’obra, les autores van manifestar que estaven absolutament bocabadades per la recepció del llibre, malgrat que van rebre algunes crítiques. Per exemple, que està escrit per persones amb una posició privilegiada i una feina fixa. Cal assenyalar, però, que, quan Seeber i Berg van analitzar els estudis sobre l’estrès laboral, van evidenciar que l’estrès és alt a tots els estaments. Per tant, és un mite que tenir estabilitat signifiqui no tenir estrès. Les autores també van observar un cert problema de gènere amb algunes de les crítiques. D’alguna manera, les dones que escriuen sobre l’estrès es consideren febles i es va insinuar que és un llibre que defensa la mandra. Segurament, moltes crítiques provenen d’un malentès del que realment significa «lent». No es tracta de frenar, sinó de canviar la nostra relació amb el temps. I, tal com comenta Seeber en una entrevista, algunes de les crítiques al llibre semblen una resposta massa simple a totes les dades emergents sobre els reptes de salut mental als quals s’enfronten el professorat i el personal, per no parlar dels estudiants. Encara hi ha aquesta celebració de l’excés de treball, com si treballar llargues hores tingués algun tipus de virtut en si mateix. La darrera pandèmia ja està pràcticament doblegada, en part degut segurament a la ciència «ràpida» tradicional, que en un temps rècord va identificar-ne l’agent causal i va desenvolupar vacunes eficaces. Però, dins d’aquesta carrera vertiginosa, trobem exemples de ciència lenta i perseverança, com la de l’hongaresa Katalin Karikó, Premi Nobel de Medicina 2023, que durant dècades va haver de nedar contracorrent i sense cap reconeixement, defensant la seva idea del potencial terapèutic de l’mRNA, fins que finalment aquest potencial es va acabar reconeixent i es va traduir en unes vacunes revolucionàries que han evitat milions de morts. Montserrat Corominas Guiu Jordi Barquinero Mañez Societat Catalana de Biologia

18/01/2024 9:42:01


Pioneres en ciència: un aquari, una rata i un càncer pediàtric Laura Garcia Gerique Graduada en biologia per la Universitat de Barcelona, vaig realitzar els meus estudis de Màster en Investigació Biomèdica a la Universitat de Navarra. L’any 2020 vaig doctorar-me a la Universitat de Barcelona en el camp de la biologia del càncer, a l’Institut de Recerca Pediàtrica de Sant Joan de Déu. Actualment, estic realitzant el meu primer postdoctorat als Estats Units, on estudio l’immunoambient tumoral. Correspondència: Laura Garcia Gerique. The Wistar Institute of Anatomy and Biology, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units d’Amèrica. Adreça electrònica: laura.garciagerique@pennmedicine.upenn.edu.

DOI: 10.2436/20.1501.02.218 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 19/12/2022 Acceptat: 12/05/2023

Resum La contribució de les dones al coneixement científic ha estat sistemàticament silenciada al llarg de la història. En l’actualitat, encara moltes de les seves contribucions i autories continuen a l’ombra. A través d’un relat en primera persona, es repassen les biografies d’algunes científiques capdavanteres que han fet contribucions clau per al progrés de la biologia i la medicina actual. Com a científics, ens cal conèixer el seu llegat per a poder construir una ciència més justa. Només així podrem oposar les desigualtats que encara trobem en la carrera acadèmica i ajudar a crear una societat sense barreres de gènere.

Paraules clau: pioneres, carreres STEM, història, biografia.

Pioneering women in science: An aquarium, a rat and a paediatric cancer Abstract History has systematically silenced women’s contributions to science. Indeed, many women’s contributions and authorships are still unrecognized today. In this essay we review various biographies of pioneering women scientists who have made key contributions to the progress of contemporary medicine and biology. Their recognition is essential to achieve a more equitable science. This is the only way that we will be able to do away with the inequalities which are still present in academia and to create societies free of gender barriers.

Keywords: pioneers, STEM degrees, history, biography.

L’any 1870 la sufragista nord-americana Matilda Joslyn Gage (1826-1898) publicava Wom­ an as an inventor, en què reivindicava les contribucions de les dones en els camps de la ciència i la tècnica, el que ara coneixem com a STEM per les seves sigles en anglès (science, technology, engineering i mathematics) (Gage, 1863). El seu assaig es considera la primera reivindicació del paper de les dones en ciència i denuncia un «oblit selectiu» de la seva contribució. Al llarg de la història, l’autoria de molts descobriments fets per dones va ser sovint atribuïda o apropiada a altres companys de professió homes o als seus propis marits (Rossiter, 1993). Que es tingui constància, d’entre les primeres pioneres que van obtenir títols acadèmics destaca la doctora barcelonina Juliana Morell (1594-1653), de qui es creu que obtingué, amb tan sols catorze anys d’edat, el primer doctorat en lleis atorgat a una dona (Roca y Cornet et al., 1868). També tenim registre de dues pioneres italianes, la doctora Elena Cornaro Piscopia (1646-1684) (https://www.ency clopedia.com/people/history/italian-history -biographies/elena-lucrezia-cornaro-piscopia) i la doctora Laura Bassi (1711-1778) (https:// www.encyclopedia.com/people/science-and

-technology/physics-biographies/laura-bassi), primeres dones que van rebre el títol de doctores en filosofia. Més enllà de ser estudiants prodigioses, aquestes dones tenien en comú haver crescut en entorns benestants i amb voluntat de promoure les seves capacitats intel· lectuals. De fet, per Matilda Joslyn Gage, l’«oblit selectiu» s’explica per les limitacions de les dones en l’accés a l’educació, l’absència de representació en la vida social, més enllà de l’àmbit domèstic, i la falta de poder polític i de protecció davant la llei; en definitiva, la manca de drets i llibertats de les dones al llarg de la història. L’any 1993 la historiadora i professora Margaret W. Rossiter encunyà el concepte efecte Matilda per definir la sistemàtica omissió de la contribució de la dona en la història de la ciència. D’aquí va sorgir el moviment «No more Matildas» (‘no més Matildas’), un moviment que té com a objectiu divulgar descobriments, troballes i contribucions de les dones en la història, fent una èmfasi especial en la seva aparició en els llibres de text escolars amb l’objectiu d’empoderar les noves generacions de dones científiques (https://www. nomorematildas.com). Si bé és evident que la realitat social i educativa de les nenes ha canviat

4

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 4-6

Revista TSCB-73.indd 4

en els últims segles, potser les dades contradiuen la concepció que hom pot tenir des de la perspectiva dels països benestants. En l’informe anual de les Nacions Unides Progress on the Sustainable Development Goals. The gen­ der snapshot 2022 s’evidencia la manca d’accés a l’educació secundària de moltes nenes en països menys afavorits, particularment en entorns rurals (https://unstats.un.org/sdgs/gender-snap shot/2022/). El mateix informe destaca com en l’accés a l’educació superior, sobretot a les carreres STEM, el biaix de gènere continua essent una realitat, fins i tot en alguns països benestants. En l’article de Matilda Joslyn Gage es destaca l’enginy de Jeanne Villepreux-Power (1794-1871), pionera en el camp de la biologia marina (Music, 2018). Aquesta investigadora francesa, establerta a Sicília, va idear els primers aquaris com a eina per a estudiar els organismes marins. Els aquaris de vidre li van permetre descriure el sistema de generació de la conquilla dels mol·luscs cefalòpodes argonauta (Argonauta argo), així com establir els primers mètodes d’estudi sistemàtic de la fauna marina (Rafferty, 2022). Va ser autora de diverses publicacions científiques, però gran part de les seves col·leccions i anotacions es van perdre en

18/01/2024 9:42:01


Pioneres en ciència: un aquari, una rata i un càncer pediàtric

un naufragi. Fou la primera dona membre de l’Accademia Gioenia di Catania i integrant d’altres societats científiques angleses (Arnal, 2012). Confesso que, des de ben petita, el meu primer interès en la biologia va sorgir per la meva fascinació pels mamífers marins. Un cop vaig començar la carrera, però, va ser molt fàcil deixar-me seduir per noves àrees de coneixement, en el meu cas va ser l’estudi del càncer, camp en què em vaig especialitzar durant la tesi doctoral. Actualment, a Espanya les dades semblen indicar l’assoliment de la paritat en l’accés als estudis de doctorat. De fet, en algunes àrees de coneixement, com en el cas de les ciències de la salut o la biomedicina, el percentatge de dones és superior al dels seus companys homes, i arriba a representar gairebé el 60 % del total (Ministerio de Universidades, 2021). Cal tenir present, però, que el percentatge d’estudiants dones de carreres i màsters que donen accés a aquests estudis de doctorat és del 70 %, fet que suggereix una pèrdua d’estudiants dones ja des dels inicis de la formació científica. Aquesta pèrdua es va incrementant a mesura que es progressa en la carrera acadèmica, un efecte conegut com a fuga de talent femení o leaky pipeline (literalment, ‘canonada que goteja’) (Lauer et al., 2013). La meva tesi doctoral se centrà en l’estudi del neuroblastoma, un tumor infantil d’origen neuroendocrí. En la recerca d’aquest càncer destaca la història de la pionera del càncer pediàtric, la doctora Audrey Evans (Coppes i Maris, 2018). La doctora Evans va néixer l’any 1925 a York, Anglaterra, en una família de classe mitjana i de profundes conviccions cristianes. De ben petita va tenir clara la seva vocació per la medicina. Als anys cinquanta, després de graduar-se, obtingué una beca Fulbright per a fer la residència al Boston Children’s Hospital i al Johns Hopkins Hospital. Durant aquest període es va formar amb el doctor Sidney Farber, patòleg pediàtric i pare de la quimioteràpia moderna (Mukherjee, 2011). En tornar a Gran Bretanya, però, la doctora Evans es va trobar amb la impossibilitat d’exercir com a oncòloga pediàtrica degut a la seva condició de dona. Determinada a exercir en el seu camp, tornà als Estats Units, on treballà en diferents hospitals de renom per, finalment, traslladar-­ se al Children’s Hospital of Philadelphia, on se li va encarregar la creació d’una unitat especialitzada en càncer pediàtric. L’any 1971 ideà un sistema per a l’estadiatge dels pacients que va suposar una revolució en el tractament del neuroblastoma (Evans et al., 1971). Aquest

Revista TSCB-73.indd 5

sistema, que posteriorment fou anomenat amb el seu nom, es basa en l’observació de diferents característiques clíniques del pacient que permeten determinar la progressió de la seva malaltia i, per tant, faciliten afinar-ne el tractament. A més, la doctora Evans va descriure per primer cop un nou subgrup de pacients que presentaven un neuroblastoma amb capacitat de regressió espontània que afecta infants de menys de sis mesos (D’Angio et al., 1971). També va participar en l’establiment de protocols de radioquimioteràpia per a diferents tumors sòlids pediàtrics. Durant la seva carrera fou nomenada professora de pediatria per la Universitat de Pennsilvània i se li van concedir nombrosos premis i reconeixements per la seva contribució en la recerca contra el càncer. Més enllà de la investigació, la doctora Evans va implementar la visió holística de tractament del pacient, la cura global o total care, sistema de tractament que no tan sols té en compte el benefici clínic, sinó que té cura del benestar emocional, social i familiar del malalt. En consonància amb el total care també promogué la creació d’una fundació d’ajuda als pacients i el seu entorn, que facilitava residències properes als centres hospitalaris per a allotjar els pacients i els seus familiars. La doctora Audrey Evans va morir el dia 29 de setembre de l’any 2022 a la mateixa ciutat de Filadèlfia. Un cop s’obté el títol de doctor, el pas següent en la carrera acadèmica es coneix com a l’etapa postdoctoral. Aquesta etapa sovint duu el científic a traslladar-se a l’estranger. En el meu cas, em vaig instal·lar als Estats Units, concretament a la ciutat de Filadèlfia, on algun diumenge havia tingut la sort de coincidir amb la doctora Evans sortint de missa o gaudint del seu brunch a la plaça del barri de Rittenhouse. Actualment, realitzo la meva investigació postdoctoral al The Wistar Institute of Anatomy and Biology. L’institut es va fundar l’any 1892 i es va convertir en la primera institució sense ànim de lucre centrada en la recerca i l’ensenyament biomèdics als Estats Units. La primera científica, però, no fou contractada fins a l’any 1909, la doctora Helen Dean King (https://wistar.org/). La doctora King obtingué el seu doctorat en embriologia i anatomia al Bryn Mawr College (1899), institució acadèmica capdavantera a l’hora d’oferir estudis de doctorat per a dones. L’any 1906 es va incorporar a la reconeguda Universitat de Pennsilvània com a professora de zoologia. En aquell moment la doctora King fou de les primeres dones amb càrrec acadèmic de professora en un

departament d’investigació. A The Wistar Institute fou contractada inicialment com a ajudant d’investigació per preparar material per a altres investigadors. En paral·lel a les seves tasques tècniques, començà a desenvolupar els seus propis estudis, en què realitzava encreuaments endogàmics de rates albines i estudiava l’herència de certs trets com el volum corporal, la fertilitat i la longevitat. Com a resultat dels seus experiments, els encreuaments realitzats per la doctora King foren fonamentals per al desenvolupament de l’ara coneguda com a rata Wistar. Aquest rosegador albí és reconegut com el primer model animal de laboratori estandarditzat. És a dir, un animal que manté la uniformitat de diversos trets genètics que permeten la normalització de l’estudi científic. De fet, els primers estudis desenvolupats amb el model de rata Wistar es van realitzar en la mateixa institució en el camp del neurodesenvolupament. En vint anys, aquest model ja s’havia distribuït internacionalment i fou un dels animals més usat en els laboratoris de la primera meitat del segle xx (Clause, 1993). Les contribucions científiques de la doctora King sempre van anar acompanyades de polèmica: que una dona treballés amb rates fou un fet que generà força rebuig en la seva època. També van ser polèmics els seus postulats d’inclinació eugènica, corrent força generalitzada entre els genetistes d’inicis del segle xx. L’any 1932 la doctora King va ser reconeguda amb el pres­ tigiós Premi Ellen Richards atorgat per The Association to Aid Scientific Research by Women. Es va retirar l’any 1947 i va morir uns anys més tard a la mateixa ciutat de Filadèlfia (https://www.encyclopedia.com/science/dictio naries-thesauruses-pictures-and-press-releases /king-helen-dean). A partir del període de formació postdoctoral s’evidencia encara més l’efecte del que es coneix com a degoteig de la canonada o fuga de talent femení (Ysseldyk et al., 2019; Powell, 2021). És llavors quan la proporció de dones comença a disminuir progressivament fins a arribar a una representació de tan sols un 25 % de professores d’investigació a l’Estat espanyol o d’un 37 % de professores als Estats Units (Tiwana et al., 2021; Ministerio de Ciencia e Innovación, 2021). Durant la darrera dècada (20112020) les universitats nord-americanes han incrementat la proporció de dones en la categoria de professorat novell en pràcticament totes les àrees d’investigació. El mateix estudi descriu, però, com aquest increment no és degut a un augment de les noves contractacions, sinó al nombre elevat de jubilacions dels professors

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 4-6

5

18/01/2024 9:42:01


Laura Garcia Gerique

acadèmics homes, fet que cronifica el biaix de gènere en les carreres acadèmiques STEM (Wapman et al., 2022). Actualment, es disposa de nombrosos estudis que identifiquen els diversos motius del degoteig de dones al llarg de la carrera investigadora. Sovint, la maternitat

és assenyalada com a principal efecte penalitzant per al progrés de la seva carrera científica (Rehbock et al., 2021). De fet, dins del col·lectiu de científics, és més probable que un científic sigui pare, i de més fills, que no que una companya científica sigui mare (Zheng et al.,

2022). Si bé, al cap i a la fi, el biaix de gènere present en la nostra carrera no deixa de ser el mirall de les desigualtats encara presents en la nostra societat, com ja va descriure sagaçment Matilda Joslyn Gage l’any 1870.

paña. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación. Ministerio de Universidades (2021). Datos y cifras del sistema universitario español: Publicación 2020-2021. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Universidades. Mukherjee, S. (2011). The emperor of all Maladies: A biog­ raphy of cancer. Nova York: Fourth Estate. Music, N. (2018). Jeanne Villepreux-Power [en línia]. <https://shethoughtit.ilcml.com/biography/jeanne -villepreux-power/> [Consulta: octubre 2022]. Powell, K. (2021). «The parenting penalties faced by scientist mothers». Nature [en línia], 595: 611-613. <https:// doi.org/10.1038/d41586-021-01993-x> [Consulta: octubre 2022]. Rafferty, J. P. (2022). «Jeanne Villepreux-Power». A: En­ cyclopedia britannica [en línia]. <https://www.britan nica.com/biography/Jeanne-Villepreux-Power> [Consulta: octubre 2022]. Rehbock, S. K. [et al.] (2021). «What got you here, won’t help you there: Changing requirements in the preversus the post-tenure career stage in academia». Frontiers in Psychology, 12: 569281.

Roca y Cornet, J. [et al.] (1868). «Juliana Morell». Memo­ rias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelo­ na, 2: 355-384. Rossiter, M. W. (1993). «The Matthew Matilda effect in science». Social Studies of Science, 23 (2): 325-341. Tiwana, M. H. [et al.] (2021). «Gender differences in faculty rank and leadership positions among physician biochemistry faculty in North America: A retrospective, cross-sectional study». Cureus, 13 (12): e20731. Wapman, K. H. [et al.] (2022). «Quantifying hierarchy and dynamics in US faculty hiring and retention». Nature, 610: 120-127. Ysseldyk, R. [et al.] (2019). «A leak in the academic pipeline: Identity and health among postdoctoral women». Frontiers in Psychology [en línia], 10 (4 juny): 1297. <https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.01297> [Consulta: octubre 2022]. Zheng, X. [et al.] (2022). «How parenthood contributes to gender gaps in academia». Elife [en línia], 11: e78909. <https://doi.org/10.7554/eLife.78909>.

Bibliografia Arnal, C. (2012). «Villepreux-Power, Jeanne» [en línia]. <https://4kyws.ua.edu/VILLEPREUX.html> [Consulta: desembre 2022]. Clause, B. T. (1993). «The Wistar rat as a right choice: Establishing mammalian standards and the ideal of a stan­ dardized mammal». Journal of the History of Biology, 26 (2): 329-349. Coppes, M. J.; Maris, J. M. (2022). «Dr Audrey E. Evans (1925-2022): Academic trailblazer par excellence». Pediatric Research, 93 (7): 1788-1789. D’Angio, G. J. [et al.] (1971). «Special pattern of widespread neuroblastoma with a favourable prognosis». Lancet [Londres], 1 (7708): 1046-1049. Evans, A. E. [et al.] (1971). «A proposed staging for children with neuroblastoma. Children’s cancer study group A». Cancer, 27 (2): 374-378. Gage, M. J. (1863). «Woman as an inventor». The North American Review, 136 (318): 478-489. Lauer, S. [et al.] (2013). «Stereotyped: Investigating gender in introductory science courses». CBE Life Sciences Education [en línia], 12 (1): 30-38. <https://doi.org/ 10.1187/cbe.12-08-0133>. Ministerio de Ciencia e Innovación (2021). Estudio sobre la situación de las jóvenes investigadoras en Es­

6

Revista TSCB-73.indd 6

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 4-6

18/01/2024 9:42:01


Gabriela Morreale i la prova del taló dels nadons Roser Iglesias Coll Catedràtica de bioquímica i biologia molecular. Estic adscrita al Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). Imparteixo docència en el grau de bioquímica. La meva recerca ha estat centrada principalment en l’estudi del teixit adipós marró (TAM), i un dels aspectes en què he aprofundit és el paper de les hormones tiroidals en aquest teixit. Vull destacar els estudis primerencs per caracteritzar la regulació de l’activitat desiodasa del TAM i els que demostren que la generació de triiodotironina (T3) per aquest enzim és essencial en la resposta a l’estímul per fred. D’altra banda, els nostres estudis han ajudat a caracteritzar el paper del TAM com a productor de senyals hormonals, entre ells de la mateixa T3, i com contribueix així a regular la resposta d’altres teixits en l’adaptació al fred. Vaig conèixer la doctora Gabriela Morreale durant la realització de la tesi doctoral, quan vaig fer una estada al seu laboratori per aprendre la tècnica de radioimmunoassaig (RIA) d’alta sensibilitat per mesurar T3 i tiroxina (T4) circulants i en teixits. Durant aquesta estada, vaig poder copsar l’ambient familiar del seu laboratori i la naturalitat amb què tractava tothom: els seus despatxos donaven directament al laboratori on es realitzaven les deteccions en les mostres de nadons. La Gabriela era molt accessible, la seva porta sempre estava oberta i ella entrava i sortia contínuament i ho supervisava tot. Recordo amb afecte que, al migdia, dinàvem tots plegats en la taula de reunions: eren uns dinars distesos, sempre acompanyats per la Tula, la seva gossa, una teckel de pèl dur, que controlava els nouvinguts des de sota la taula. Per cert, va ser l’única dels presents que em mirava amb desconfiança mentre em saludava amb un grunyit. Correspondència: Roser Iglesias Coll. Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: riglesias@ub.edu.

DOI: 10.2436/20.1501.02.219 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 28/11/2022 Acceptat: 26/05/2023

Resum

Gabriela Morreale and the heel prick test

Gabriela Morreale de Castro (Milà, 1930 - Madrid, 2017) va ser una química italoespanyola i és considerada una de les fundadores de l’endocrinologia moderna a Espanya. La seva recerca es va centrar principalment en l’estudi del paper de les hormones tiroidals en el desenvolupament del cervell. En la seva extensa carrera científica destaca, entre els mèrits principals, el fet que, als anys seixanta, els seus estudis epidemiològics van relacionar els territoris més deficitaris en iode de l’Estat espanyol amb la major incidència de goll i retard mental greu, cosa que va ajudar a promoure la iodació de la sal de cuina per prevenir aquests dèficits. Més tard, als anys setanta, va iniciar la mesura rutinària de l’hormona tiròtropa (TSH, de l’anglès thyroid stimulating hormone) i la tiroxina (T4) en mostres de sang del taló dels nadons per detectar l’hipotiroïdisme i prevenir el cretinisme congènit. Posteriorment, va demostrar la importància de la T4 materna en els primers estadis del desenvolupament del cervell del fetus, i va contribuir així a definir les necessitats nutricionals de iode de les embarassades. La doctora Morreale, dotada d’una gran capacitat de comunicació, va impulsar diverses accions de salut pública que, al llarg dels anys, han permès evitar milers de casos de retard mental.

Abstract

Paraules clau: hipotiroïdisme, prova del taló, hormones tiroidals, retard mental.

Gabriela Morreale de Castro (Milan, 1930 - Madrid, 2017), an Italian-Spanish chemist, is considered a pioneer of modern endocrinology in Spain. Her research was mainly centered on determining the role of thyroid hormones in brain development. Among the achievements of her long scientific career, her epidemiologic studies conducted in the 1960s in Spain’s then poor rural countryside, relating the lack of iodine to a higher incidence of goiter and severe mental retardation, deserve special mention. These findings helped to promote the iodination of kitchen salt to avoid iodine deficits and their health consequences. In the 1970s, Gabriela Morreale began to make routine measurements of thyroid stimulating hormone (TSH) and thyroxine (T4) hormones in blood samples taken by neonatal heel pricks to detect hypothyroidism and to prevent congenital cretinism. She subsequently demonstrated the importance of maternal T4 hormone in the early stages of fetal brain development, helping in this way to define the nutritional requirements of iodine in pregnant women. She was endowed with great communication skills and promoted several public health actions that have prevented thousands of cases of mental retardation in Spain over the years.

Keywords: hypothyroidism, heel prick test, thyroid hormones, mental retardation.

Trajectòria De pares italians, Gabriela Morreale de Castro va néixer a Milà el 1930. El pare, Eugenio Morreale, era periodista i diplomàtic, i la mare, Emília de Castro, era biòloga. Va cursar estudis primaris a Viena i Baltimore i el batxillerat a Màlaga, on el seu pare havia estat nomenat cònsol d’Itàlia. Va estudiar la llicenciatura de ciències químiques a la Universitat de Granada. Alumna molt brillant, fins i tot va aconseguir una llicència per escurçar els estudis i fusionar els dos darrers cursos en un de sol, i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura l’any 1951.

Revista TSCB-73.indd 7

Gabriela Morreale va realitzar la tesi doctoral (1951-1955) a la Universitat de Granada, sota la direcció del professor Enrique Gutiérrez Ríos, qui li va plantejar com a objectiu desenvolupar una nova i més sensible metodologia per poder determinar el iode unit a proteïnes (PBI, de l’anglès protein-bound iodine). Aquesta necessitat de poder quantificar millor el PBI estava relacionada amb els estudis sobre deficiència de iode i goll endèmic que el professor Eduardo Ortiz de Landázuri estava duent a terme a Las Alpujarras. Cal tenir en compte que les hormones tiroidals circulen, en la seva

major part, lligades a proteïnes de transport i que la concentració de triiodotironina (T3) és molt minoritària en sang. Per tant, una quantificació més exacta del PBI era l’única apro­ ximació a la quantificació de la tiroxina (T4) circulant. La Gabriela va desenvolupar una tècnica deu cops més sensible que les descrites fins aquell moment, fet que va suposar una gran millora per caracteritzar els estats deficitaris de iode. En el projecte de Las Alpujarras també hi participava com a becari el promès de la Gabriela, Francisco Escobar del Rey, Paco, com ella l’anomenava. En Paco era metge de

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 7-9

7

18/01/2024 9:42:01


Roser Iglesias Coll

formació i visitava els pobles més afectats recollint les mostres en les quals després la Gabriela caracteritzava l’estat tiroidal dels pacients i el contingut de iode dels aqüífers. Es van casar l’any 1953, abans que la Gabriela finalitzés la tesi, sense que això suposés cap obstacle per al desenvolupament de la seva carrera científica. El 1955 va presentar la seva tesi doctoral i poc després tots dos es van traslladar a la Universitat de Leiden, als Països Baixos, per treballar amb el grup del professor Andreas Querido, un dels millors especialistes en endocrinologia de la tiroide de l’època. Aquesta estada (1955-1958) va ser crucial per a la formació de la Gabriela, donat que va aprendre les tècniques de marcatge i seguiment radioisotòpic de T4 i T3, imprescindibles per als seus estudis posteriors. El 1957 la Gabriela havia guanyat per oposició una plaça de col·laboradora científica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), tot i això el matrimoni va seguir a Leiden fins al 1958, quan la Gabriela es va incorporar al Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC a Madrid. Ja en el CSIC, la Gabriela va guanyar les promocions a investigadora científica (1962) i a professora d’investigació (1969), el nivell màxim assolible. El 1965, va fundar la Sección de Estudios Tiroideos dins de l’Instituto Gregorio Marañón. El 1975 es va traslladar amb el seu grup a uns laboratoris cedits per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid, i van constituir un nucli que, conjuntament amb l’Instituto de Enzimología, també reubicat allí, va ser la base del futur Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols del CSIC. La Gabriela va continuar la seva recerca, sempre en laboratoris dependents de la Universitat, fins al 2010, quan ja havia complert els vuitanta anys! Es dona el cas que, per als investigadors del CSIC, l’edat obligatòria de jubilació són els seixanta anys, i seguint aquesta norma la Gabriela es va haver de jubilar el 1995. No obstant això, el seu esperit inquiet la va portar a demanar amb insistència una sortida per poder seguir fent recerca. Així, se la va reconèixer com a doctora vinculada ad honorem del CSIC i va poder seguir investigant fins al 2010, mantenint, durant aquests darrers anys, una significativa producció científica.

Durant aquesta llarga trajectòria, la Gabriela va liderar diverses línies d’investigació, de les quals esmentaré les més significatives.

A la tornada de la seva estada a la Universitat de Leiden, la Gabriela es va focalitzar en l’estudi de la generació perifèrica de T3 a partir de T4. Aquest era un camp en plena efervescència: la científica anglesa Rosalind Pitt-­ Rivers havia identificat la T 3 el 1952. En els seus estudis demostrava que la concentració de T3 era molt menor que la de T4 en el plasma, però es desconeixia en quines proporcions es trobaven en els teixits diana i com es formava la T3 circulant. Els estudis de la Gabriela es basaven en l’administració in vivo de T3 i T4 marcades amb dos radioisòtops diferents del iode i el seguiment dels metabòlits formats. S’analitzaven també els efectes de diferents compostos que inhibien de forma selectiva les diverses desiodases implicades en la monodesiodació de la T4 a T3. Aquests estudis, junt amb els d’altres grups, com el del professor nord-americà Philip Reed Larsen, van establir que la desiodació de la T4 fora de la tiroide és el mecanisme principal de formació de l’hormona activa T3. Els estudis de la Gabriela es van centrar en la desiodació local en l’adenohipòfisi, i van demostrar la seva rellevància en el control de l’expressió gènica de l’hormona de creixement (GH, de l’anglès growth hormone) i l’hormona tiròtropa (TSH, de l’anglès thyroid stimulating hormone). Posteriorment, la Gabriela va dirigir la tesi doctoral de María Jesús Obregón (finalitzada el 1978), en què va desenvolupar les tècniques de radioimmunoassaig (RIA) per mesurar els nivells de T3 i T4 en plasma i teixits. La seva tècnica era tan sensible que els va permetre quantificar les concentracions tissulars inclús en mostres petites, com ara l’adenohipòfisi, o en altres en què les concentracions eren molt baixes, com els teixits fetals. En conjunt, els seus estudis, junt amb els d’altres grups, van establir que l’activitat de les diverses desiodases implicades en la generació de T3 estava regulada de forma específica en funció del teixit i de la situació fisiològica. En paral·lel amb la recerca bàsica, la Gabriela i en Paco van iniciar, l’any 1967, un projecte per caracteritzar la ingesta de iode a Espanya: van realitzar la primera enquesta nutricional d’ingesta de iode i van endegar estudis sobre carències de iode en la població de la comarca de Las Hurdes (Càceres), on van implementar l’administració de iode com a prevenció de l’hipotiroïdisme. En aquest projecte, en Paco va dirigir els treballs de camp, mentre que la Gabriela supervisava les determinacions de iode, amb millores que permetien una detecció cada cop més acurada. Aquests estudis es van prolongar durant molts anys i es van am-

8

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 7-9

Principals línies de recerca

Revista TSCB-73.indd 8

Figura 1. La doctora Gabriela Morreale. Fotografia cedida pel doctor Juan Bernal.

pliar a altres territoris. En el seu conjunt, els resultats obtinguts van propiciar les mesures de prevenció mitjançant la suplementació amb iode de la sal de taula (només en els paquets d’1 kg, Reial decret de 1983). No obstant la rellevància de la recerca, tots dos lamentaven que, tot i la seva insistència i els molts esforços dedicats, no van aconseguir que la iodació de la sal fos obligatòria, de manera que va perdurar un cert grau d’hipotiroïdisme subclínic en la població espanyola, que constituïa un factor de risc durant la gestació (Moreno et al., 2019). El 1976, la Gabriela va iniciar una nova línia de treball sobre detecció d’hipotiroïdisme congènit. Inicialment va aconseguir finançament per a un programa pilot de detecció de TSH i T4 en mostres de sang del taló dels nadons nascuts a l’Hospital La Paz (Madrid). Els seus estudis van demostrar que els nivells elevats de TSH són el millor indicador per detectar l’hipotiroïdisme i que la detecció precoç i l’inici del tractament amb T4 durant el primer mes de vida prevenia un retard mental greu. Atesa la rellevància dels resultats, aquell estudi pilot inicial es va anar estenent per tot el país i Espanya va ser un dels primers països europeus a implementar la detecció neonatal de l’hipotiroïdisme congènit. Per l’experiència i el prestigi acumulats en aquest camp, la Gabriela va ser convidada a participar en diversos congressos internacionals. Amb les dades acumulades de què es disposa actualment, es calcula que aquesta detecció neonatal ha previngut, tan sols a l’Estat espanyol, el retard mental d’uns cent cinquanta nens cada any. Posteriorment, a finals dels anys vuitanta, dins dels estudis bàsics sobre el metabolisme de les hormones tiroidals, la Gabriela va abor-

18/01/2024 9:42:01


Gabriela Morreale i la prova del taló dels nadons

dar la transferència d’hormones des de la mare al fetus. Aquests estudis pretenien determinar fins a quin punt eren importants les hormones tiroidals maternes per al desenvolupament del cervell durant els primers mesos de gestació, abans que la tiroide del fetus es desenvolupés. Va demostrar que, en aquestes etapes prèvies, la T4 materna exerceix un paper fonamental per al correcte desenvolupament del cervell del fetus. El fet que sigui la T4 i no la T3 materna és d’especial rellevància, donat que, en cas d’ingesta insuficient de iode, els mecanismes adaptatius d’estalvi de iode fan que la producció de T3 per la tiroide s’incrementi en detriment de la de T4. En conseqüència, els nivells circulants de T3 són normals, d’aquí la manca de simptomatologia clínica en la mare, mentre que els de T4 són baixos, amb el risc conseqüent per al desenvolupament cerebral del fetus. Com a resultat d’aquests estudis es va impulsar l’anàlisi de l’estat tiroidal de la mare i es va propiciar la suplementació amb iode de forma sistemàtica a les embarassades.

Moltes investigadores s’han trobat amb dificultats per conciliar la vida familiar i la carrera científica. En aquest sentit, tenint en compte l’època i el masclisme imperant en la societat espanyola durant el franquisme, el cas de la Gabriela és excepcional. Ella i el seu marit sempre van compartir la passió per la recerca i van treballar plegats, ell des d’una vessant més clínica, mentre que la Gabriela era l’ànima i la líder indiscutible del grup. Aquesta manifesta diferència de nivells no els va suposar un obstacle, i ella reconeixia que sempre havia comptat amb el suport incondicional d’en Paco per exercir aquest lideratge (Moreno et al., 2019). Com a impulsora de noves recerques bàsiques amb posteriors aplicacions clíniques, la Gabriela també va propiciar i liderar els contactes entre la comunitat científica i la classe política. De caràcter obert i afable, la Gabriela va establir relacions d’amistat amb molts dels

seus col·laboradors, va propiciar que endeguessin projectes independents i els va donar suport, acollint-los en els seus laboratoris durant les etapes inicials. Va contribuir a la formació de molts científics, ja sigui directament o a través dels lideratges posteriors dels investigadors formats en el seu grup. La seva brillant trajectòria va ser reconeguda en múltiples ocasions, en citaré només tres de molt significatives. El 1985 va rebre el Premi d’Investigació de la European Thyroid Association pels seus estudis bàsics sobre la T4 i la T3, així com sobre el seu paper en el desenvolupament del sistema nerviós central i les aplicacions clíniques derivades dels seus estudis. El 1994 fou nomenada acadèmica d’honor de la Real Academia Nacional de Medicina de España (primera dona a rebre aquest nomenament) pel seus estudis sobre hormones tiroidals i retard mental. El 2009, la European Thyroid Association li va concedir el Premi Serge Lissitzky pel conjunt de la seva carrera científica.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 7-9

9

Personal

Bibliografia Moreno, J. P. [et al.] (2019). Gabriela Morreale: Su vida y su tiempo. Madrid: Ediciones UAM.

Revista TSCB-73.indd 9

18/01/2024 9:42:01


Mercè Durfort: una vida estimant la biologia Carme Auladell Costa i Maria Gràcia Bozzo Duran Carme Auladell Costa. Professora titular del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Docent de les assignatures de biologia cel·lular, histologia i neurobiologia. Fa recerca en l’àmbit de la neurobiologia, en concret en estudis de neurodegeneració i neuroprotecció amb models experimentals de malalties neurodegeneratives. Investigadora principal del grup Estratègies Farmacològiques per a la Neuroprotecció de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. Responsable del Grup de Recerca en Envelliment i Neurodegeneració, reconegut per la Generalitat de Catalunya, i membre del Centro de Investigación Biomédica en Red, en l’àrea de malalties neurodegeneratives. Maria Gràcia Bozzo Duran. Professora titular del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, des del 1986 fins al 2009, on va impartir les assignatures de biologia cel·lular, histologia, histopatologia i fonaments de biologia avançada. Ha col·laborat en el Diccionari de la llengua catalana i en vocabularis científics de l’Institut d’Estudis Catalans. Correspondència: Carme Auladell Costa i Maria Gràcia Bozzo Duran. Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: cauladell@ub.edu; mariagraciabozzo@gmail.com.

DOI: 10.2436/20.1501.02.220 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 03/10/2022 Acceptat: 12/05/2023

Resum

Mercè Durfort: A lifetime love of biology

Mercè Durfort i Coll va ser biòloga i mestra. Absolutament dedicada a la ciència i la docència, fou una persona curiosa i amable, enamorada del treball capdavanter en neurobiologia de Santiago Ramón y Cajal. Va ser un referent per a més de quaranta promocions d’estudiants de la Facultat de Ciències, i després de la Facultat de Biologia, a la Universitat de Barcelona. Sòcia d’honor de la Societat Catalana de Biologia.

Abstract

Paraules clau: citologia, histologia, docència, professora referent.

Mercè Durfort Coll was a biologist and a teacher. Devoted heart and soul to science and teaching, she was a kind person who was very curious about the world and stood in scientific awe of the seminal neurobiology work of Santiago Ramón y Cajal. Moreover, she has been a role model for the students of over forty graduation classes, first at the University of Barcelona’s Faculty of Sciences and subsequently at its Faculty of Biology. She was an honorary member of the Catalan Society of Biology.

Keywords: cytology, histology, teaching, role-model teacher. Mercè Durfort i Coll (1943-2022) (figura 1) va estudiar ciències biològiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (UB). En acabar la llicenciatura (1965) va escollir les

Figura 1. La doctora Mercè Durfort i Coll. Wikipedia, <https://ca.wikipedia.org/wiki/ Merc%C3%A8_Durfort_i_Coll#/media/ Fitxer:Merc%C3%A8_Durfort_i_Coll.jpg>, sota llicència Creative Commons AttributionShareAlike 4.0 International, <https:// creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/> (consulta: 27 abril 2023).

10

Revista TSCB-73.indd 10

especialitats de citologia i histologia; segons ella mateixa va comentar temps després, en aquell moment la docència i la investigació en aquestes disciplines estaven molt poc desenvolu­ pades, sobretot per la manca de professorat, i va tenir clar que calia potenciar i actualitzar aquestes matèries, fonamentals per als futurs biòlegs. La doctora Durfort va poder orientar-se en la trajectòria acadèmica i, específicament, en la docència de la citologia i la histologia en in­ corporar-se a la càtedra d’histologia de la UB (posteriorment va ser el Departament de Biologia Cel·lular) com a professora ajudant de classes pràctiques (figura 2). Més endavant, en guanyar la càtedra el 1985, ja en l’anomenat Departament de Biologia Cel·lular, la seva tasca docent en les disciplines esmentades quedaria consolidada, tant per a ella, com per a les moltes promocions d’estudiants a qui va transmetre el seu saber i per als quals la doctora Durfort, la Mercè, ha quedat com un referent. Aquesta empremta deixada sosté la seva capacitat per difondre coneixement. Part de l’èxit el va aconseguir inculcant la curiositat, així com l’art de mirar i veure, és a dir, d’educar la vista per a l’observació per tal d’identificar i descobrir.

L’entrada a la càtedra d’histologia li va servir per iniciar treballs de recerca que li permetrien defensar la tesi doctoral l’any 1973, amb el títol Ultraestructura de la gónada femenina de algunos moluscos, amb la qual va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude. La seva recerca es va centrar en la reproducció de mol·luscs i en estudis de bioacumulació i parasitisme. Els resultats, publicats en nombroses revistes nacionals i internacionals, tenien la morfologia i les observacions microscòpiques com a element bàsic i fonamental. La doctora Durfort fou pionera en el camp de la microscòpia a Catalunya (figura 3). A partir del llegat que van deixar científics de prestigi dels segles xix i xx, com Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), Camillo Golgi (18431926), Pío del Río Hortega (1882-1945), Christian de Duve (1917-2013) i Rita Levi-Montalcini (1909-2012), entre d’altres, i que ella va considerar els seus referents, va desenvolupar i adaptar un gran nombre de tècniques histològiques i citològiques. Aquestes tècniques permetien analitzar l’estructura de teixits, tant animals com vegetals, i identificar-ne trets patològics. En aquest sentit, va dissenyar proto-

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 10-12

18/01/2024 9:42:01


Mercè Durfort: una vida estimant la biologia

Figura 4. Mercè Durfort al laboratori de pràctiques de la Facultat de Biologia, amb arxivadors de preparacions histològiques (2013). Arxiu del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona.

Figura 2. Fotografia de l’any 1982, Mercè Durfort al laboratori de la càtedra d’histologia de la Universitat de Barcelona, aleshores encara ubicada a l’edifici de la plaça Universitat. D’esquerra a dreta: Enric Ribes, Montserrat Poquet, Mercè Durfort, Elena Sagristà, Jaume Ferrer i Maria Gràcia Bozzo. Arxiu del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona.

cols experimentals per fer observacions panoràmiques de les mostres i/o localitzar-ne zones o estructures específiques. Per la Mercè, la me-

todologia histològica associada a l’observació microscòpica tenia el mateix valor i la mateixa importància que els resultats que se n’obtenien. Per aquest motiu, va fer seves les paraules de Santiago Ramón y Cajal, extretes del llibre Los tónicos de la voluntad (1887): La maestría de los métodos, particularmente en la ciencias biológicas, es tan trascendental que, sin temor de equivocación, se puede afirmar que los grandes descubrimientos corren a cargo de los técnicos más primorosos: de aquellos sabios que han profundizado, a favor de perseverantes ensayos, todos los secretos de uno o varios recursos analíticos.

Figura 3. Mercè Durfort al Servei de Microscòpia dels Serveis Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (1990). Arxiu del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona.

El coneixement teòric i pràctic que la doctora Durfort va adquirir durant anys li va servir per publicar nombrosos articles científics. Però, el seu principal interès no era aquest, sinó el de difondre a investigadors, docents i alumnes tot el que ella coneixia (figura 4). Per això, va impartir molts cursos com ara els d’estiu organitzats pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. També va fer tallers de tècniques microscòpiques a l’Institut Biològic de Sarrià. El contingut d’aquestes activitats va quedar recollit en la col·lecció «Seminaris d’Estudis Universitaris» de la Institució Catalana d’Història Natural de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En els laboratoris biomèdics i de ciències biològiques, cada vegada amb més freqüència Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 10-12

Revista TSCB-73.indd 11

es fan servir tècniques punteres, com les òmiques, basades en l’anàlisi de la totalitat o d’un conjunt d’un camp d’estudi gran, i les de biologia molecular, que són clau per aïllar molècules, com el DNA. Ara bé, gairebé sempre és necessari recórrer a la identificació morfològica de les cèl·lules i els teixits que s’estudien per tal de veure’n l’estructura o les alteracions i/o modificacions. Possiblement, degut al gran protagonisme de les noves tecnologies, el coneixement morfològic derivat de les observacions microscòpiques, òptiques i electròniques ha perdut importància. Avui dia, es fa difícil trobar qui et pugui orientar en aquest sentit. Precisament, aquesta era una tasca que la Mercè no va deixar mai de brindar a qui li demanava. Ella defensava, i ho constatava amb exemples, que les tècniques anomenades clàssiques, a base de colorants naturals, d’anilines i impregnacions argèntiques, continuen essent vàlides per ser aplicades en els estudis actuals que requereixen anàlisis citològiques i histològiques. És interessant esmentar que la Mercè no només donava consells metodològics, sinó que s’implicava a buscar la solució òptima per poder observar i analitzar el que es pretenia, en molts casos estructures biològiques tan diverses com escates de papallona, grans de pol·len, protists, així com la identificació de teixits o molècules específiques (estructures lipídiques, glicoproteïnes…), entre d’altres. A més, proporcionava els reactius necessaris i més adients per a cada estudi que es pretenia abordar, com els colorants que tenia en unes estanteries històriques, i encara ara plenes. També oferia la seva zona de treball i els aparells del Departament de Biologia Cel·lular, ja que la seva màxima era «tot està al servei de tothom». I, per si no fos poc, ajudava a interpretar el que s’ob-

11

18/01/2024 9:42:02


Carme Auladell Costa i Maria Gràcia Bozzo Duran

servava amb el microscopi. Aquest assessorament tècnic tan personalitzat i generós només es podia donar a partir d’un amor real per l’obtenció de nou coneixement (figura 5). A aquesta vessant metodològica de la doctora Durfort, cal afegir-hi el seu entusiasme per divulgar la ciència, en general, i la biològica, en particular. Aquesta necessitat de difondre i de fer estimar la ciència la va portar a donar conferències i xerrades en centres docents i agrupacions científiques, a més de realitzar cursos a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Universitat de Barcelona. Activitats que va desenvolupar fins a l’últim moment de la seva vida, amb un interès central: transmetre que a través del microscopi i dins de les mostres biològiques s’hi amaga una gran bellesa. La Mercè la comparava amb la de les obres d’art, ja fossin d’arquitectura, d’escultura o de pintura. Una mostra d’aquesta fusió d’art, estructura i ultraestructura microscòpica queda reflectida en la memòria presentada a la sessió inaugural del curs 2000-2001 de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts de Barcelona amb el títol Aspectes estètics de la histologia (un elogi a la histologia). Des de l’any 1989 fou membre numerària de l’IEC i més endavant en va presidir la Secció de Ciències Biològiques (1993-2000). Va ser la primera dona membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Aquests càrrecs i el seu compromís amb la ciència i amb la cultura la van portar a impulsar la llen-

12

Revista TSCB-73.indd 12

Figura 5. Mercè Durfort al seu despatx del Departament de Biologia Cel·lular, a l’edifici Prevosti de la Facultat de Biologia (2009). Arxiu del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona.

gua catalana en l’àmbit científic, col·laborant en diccionaris i vocabularis especialitzats en català. Així mateix, va coordinar la creació del web Galeria de científics catalans (https://scb cientifics.iec.cat/) de l’IEC. Per totes aquestes

contribucions va ser nomenada sòcia d’honor de la Societat Catalana de Biologia (2014). La doctora Durfort, la Mercè, és un referent de compromís per a molts professionals de la biologia del nostre país.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 10-12

18/01/2024 9:42:02


Roser Gonzàlez-Duarte: creant escola Gemma Marfany Nadal Catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona (UB), va fer la tesi doctoral dirigida per la doctora Roser Gonzàlez-Duarte i han sigut companyes acadèmiques durant molts anys, dirigint conjuntament diverses tesis doctorals. Dirigeix un grup de recerca a la UB i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), que investiga les bases genètiques i el desenvolupament de teràpies per a la ceguesa hereditària. Juntament amb la doctora Gonzàlez-Duarte han cofundat DBGen Ocular Genomics, una empresa dedicada al diagnòstic genètic de malalties genètiques oculars. És membre de la Societat Catalana de Biologia (SCB) des de fa més de trenta anys. Correspondència: Gemma Marfany Nadal. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: gmarfany@ub.edu.

DOI: 10.2436/20.1501.02.221 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 28/12/2022 Acceptat: 12/05/2023

Resum

Roser Gonzàlez-Duarte: An academic trend-setter

En aquest article es presenta una breu semblança de la doctora Roser Gonzàlez-­ Duarte, catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona i primera dona guanyadora del Premi Societat Catalana de Biologia a la trajectòria professional Leandre Cervera. Aquesta semblança fa èmfasi en totes les facetes en què la doctora Gonzàlez-Duarte és un referent dins de la biologia i en les quals altres dones de l’àmbit de les ciències biològiques ens emmirallem: en recerca i docència innovadora i rigorosa, en gestió universitària i com a emprenedora i agent social en favor de les malalties rares, i també mentora científica d’altres dones.

Abstract

Paraules clau: genètica molecular, DNA, diagnòstic genètic, mentora de científiques, Premi SCB Leandre Cervera.

This article presents a biographical sketch of Dr Roser Gonzàlez-Duarte, professor of Genetics at the University of Barcelona (UB) and the first woman to receive the Catalan Society of Biology’s Leandre Cervera Award to the Best Scientific Career in Biology. This brief sketch emphasizes all the facets in which she has become a reference and a model for other women working in the biological sciences as a result of her rigorous research, innovative teaching and university management activity, and her active involvement as a social agent in the fight against rare diseases, as well as for her mentoring of other women scientists.

Keywords: molecular genetics, DNA, genetic diagnosis, mentor of women scientists, SCB Leandre Cervera Award.

Diuen que els bons docents no s’obliden mai i que sempre et queda el record d’una frase, una acció, una dissertació. Hi ha professors i professores que marquen la diferència, que ens desperten la curiositat, truquen a la nostra ment i

Figura 1. Roser Gonzàlez-Duarte en el moment de crear l’empresa DBGen Ocular Genomics, l’any 2018. Imatge extreta del lloc web DBGen Ocular Genomics, <https://dbgen.com/ ca/equip/> (consulta: 5 desembre 2023).

ens donen la clau per a obrir-la al coneixement i desplegar la nostra pròpia exploració científica. La doctora Roser Gonzàlez-Duarte (1945) és una d’aquestes professores de la Facultat de Biologia, a la Universitat de Barcelona (UB), que ha deixat la seva empremta en centenars d’alumnes, molts dels quals s’han dedicat a la recerca en genètica molecular o temes propers influenciats per la passió contagiosa amb què la doctora Gonzàlez-Duarte duia a terme tot el que feia (figura 1). Em permetreu que, com a deixeble seva, com a filla científica i com a companya de reptes científics, us en faci una breu semblança, com a reconeixement de la seva llarga carrera com a científica en l’àmbit de la genètica, i també per a tots els que no vau poder estar a la concessió del Premi Societat Catalana de Biologia a la trajectòria professional Leandre Cervera 2022 (figura 2) (si voleu escoltar la seva intervenció en agrair el guardó, la podeu trobar a https://www.youtube.com/ watch?v=zO6ER8LlDhE). El 2023 també fou distingida com a col·legiada d’honor del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC). La doctora Gonzàlez-Duarte és química de formació. En acabar la carrera, la bioquímica era l’àmbit que més l’atreia, i s’hi volia dediTreballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 13-16

Revista TSCB-73.indd 13

car per a fer la tesi doctoral. Tanmateix, el catedràtic de bioquímica de la Facultat de Química en aquell moment, el doctor Calvet Prats, a qui va demanar per entrar a treballar al seu laboratori per tal d’iniciar-se en la recerca científica, no va ser capaç de mirar més enllà dels seus prejudicis culturals encarcarats, i li va respondre que al seu laboratori no hi entraven dones. A mitjans dels anys seixanta, les dones accedien als estudis universitaris, però no tots els membres de la comunitat universitària pensaven que la ciència era una professió adient per a les dones. La bretxa de gènere entre estudiants i catedràtics era abismal, i encara avui dia continua sent molt esbiaixada en alguns àmbits. Sigui com sigui, aquest cop de porta i el sentiment de frustració inicial la van encoratjar encara més, i, amb més determinació que mai, va cercar alguna altra temàtica que l’encuriosís i motivés per a fer la tesi doctoral. Va trobar-se de ple amb el món emergent de les biomolècules, el DNA, l’RNA i les proteïnes —en plena ebullició després de la publicació de l’estructura del DNA per part de Watson i Crick, feia poc més d’una dècada—, un camp científic més obert i en expansió, que alhora li permetia aplicar els seus coneixe-

13

18/01/2024 9:42:02


Gemma Marfany Nadal

ments de química, ser sistemàtica, precisa i consistent. Així és com es va creuar en el seu camí la genètica molecular, una disciplina científica que no girava al voltant de la química, sinó al voltant de la biologia. Un àmbit ple de reptes i noves idees per tal d’entendre com els àcids nucleics codifiquen la informació genètica. Una època de descobriments absolutament fascinant, en què tot estava per descobrir si eres valent, o metòdic, o genial. El doctor Prevosti, el primer catedràtic de genètica i qui va fundar el primer departament de genètica d’Espanya, va oferir-li de fer una tesi doctoral a cavall entre la bioquímica i la genètica evolutiva, una tesi interdisciplinària sobre la variabilitat genètica de les poblacions naturals. Rodejada de companys, doctorands i científics com ella, amb els quals va aprendre i va compartir la il·lusió de dedicar-se a la recerca, s’hi va abocar amb energia i amb passió, cercant isoformes proteiques que permetessin comparar, mitjançant similituds i diferències, les diverses espècies de Drosophila amb les quals es treballava al Departament de Genètica. En acabar el doctorat, la doctora Gonzàlez-­ Duarte va decidir sortir de la zona de confort i anar-se’n de postdoctorat a Edimburg. No era una decisió freqüent en aquella època. A l’inici dels anys setanta, calia dominar l’idioma anglès i atrevir-se a ampliar horitzons. La va guiar la certesa que la recerca s’estava movent molt ràpid, que sorgien noves eines per a analitzar la informació genètica, i que calia aprendre noves tecnologies i noves maneres de fer i pensar. Així, va fer el seu postdoctorat al Regne Unit i va aprendre a seqüenciar proteïnes abans que les tècniques de seqüenciació de DNA s’implantessin. Després d’uns anys, va tornar a la Universitat de Barcelona per obrir noves perspectives i endegar el seu propi grup de recerca. No van ser anys fàcils. No ho eren per a ningú, però és que, a més, la genètica molecular té moltes despeses de consumibles, els aparells i els reactius són també molt cars. Calia cercar finançament, tenir doctorands i trobar la manera que tinguessin beques, perquè la ciència avança exponencialment i no espera. El seu entusiasme per la recerca científica innovadora i de qualitat explica que fos la líder del primer grup de l’Estat que implementà la seqüenciació de proteïnes, tècnica innovadora que ella aprengué de la seva estada postdoctoral a Edimburg. La Universitat de Barcelona, en concret el Departament de Genètica de la Facultat de Biologia, va començar a brillar en el camp de la genètica molecular, i va crear esco-

14

Revista TSCB-73.indd 14

Figura 2. Roser Gonzàlez-Duarte, en rebre el Premi Societat Catalana de Biologia a la trajectòria professional Leandre Cervera 2022, amb dos guardonats del mateix departament al mateix acte, Neus Roca (finalista del Premi Societat Catalana de Biologia al jove investigador o a la jove investigadora) i Cristian Cañestro (Premi Societat Catalana de Biologia a un article científic), que va ser doctorand seu. Fotografia de l’autora.

la, sempre innovant, però amb una sòlida base científica, i també va generar sinergies amb col· laboradors nacionals i internacionals. Inicialment, l’organisme d’estudi va ser Drosophila, i allí estàvem treballant braç a braç, entre pots de mosca i olor de llevat, pipetes automàtiques i aparells d’electroforesi. Al seu voltant es van agrupar molts joves investigadors que van aplicar els nous coneixements a diferents àmbits de la biotecnologia i l’emergent genètica humana, just a l’inici del Projecte Genoma Humà. Així, el seu laboratori va ser el primer de tota la facultat a clonar DNA i seqüenciar-lo, el primer a emprar la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) per a amplificar DNA, el primer a endegar una línia de genètica molecular humana, el primer a cercar gens de malalties genètiques, el primer a oferir diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, diagnòstic genètic en el qual la Roser encara està exercint, plenament activa… Recordo amb especial in-

tensitat els moments de descoberta de gens nous, a partir de la seqüència del genoma i dels cDNA clonats a partir de genoteques de cervell i de retina, picant molta pedra, però amb la il· lusió intacta, perquè cal destacar que el seu grup de recerca, del qual jo he format part, va descobrir dos gens prèviament no anotats i implicats en diverses malalties humanes (figura 3). A més, el seu treball ha permès associar desenes de gens i centenars de noves mutacions com a causatives de malalties hereditàries de la retina, tema en el qual s’ha centrat els últims vint-i-cinc anys. Durant aquest temps, ha promogut i implementat l’ús de la seqüenciació massiva (NGS, de l’anglès next-genera­ tion sequencing) per al diagnòstic genètic, així com l’ús de tecnologies com l’edició gènica mitjançant CRISPR (de l’anglès, clustered regu­ larly interspaced short palindromic repeats, ‘repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’) per a obtenir mo-

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 13-16

18/01/2024 9:42:02


Roser Gonzàlez-Duarte: creant escola

Figura 3. Roser Gonzàlez-Duarte i l’autora, sopant, exhaustes, després de les sessions maratonianes del congrés ARVO 2008 a Fort Lauderdale (Miami, EUA). Fotografia cedida per la doctora Sofía J. Araújo, professora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona.

dels animals en ratolí. I, ja a l’últim projecte de recerca, ha aconseguit una beca de La Marató per a obtenir organoides de retina a partir de pacients per a caracteritzar-los. Sempre amb les tècniques més capdavanteres. La docència és una faceta acadèmica que la Roser ha polit i cuidat. Sempre bevent de fonts originals, amb llibres nous de trinca i articles científics acabats de publicar, la Roser Gonzàlez-­Duarte va imbuir als seus estudiants la sensació de descobriment continu, sense abandonar l’esperit crític i el rigor. Va ser pionera a tot l’Estat pel fet de crear i implementar noves assignatures, com la genètica molecular, seguida de l’enginyeria genètica i l’enginyeria genètica avançada. Molts dels seus estudiants vam sentir-nos estimulats i captivats per la seva passió i entusiasme, i hem dedicat la nostra carrera científica a diversos aspectes relacionats amb la genètica i la biologia molecular. Sempre al capdavant, ja als inicis dels anys noranta, va promocionar assignatures a nous màsters i graus, com ara la genètica molecular humana o la teràpia gènica, per a explicar les bases de la informació genètica, la dinàmica dels elements genètics mòbils als genomes hoste, la modificació genètica i els organismes transgènics, i, ja entrat el segle xxi, va incorporar en els estudis els avenços en l’estructura del genoma humà o el diagnòstic genètic de malalties humanes i la seqüenciació massiva. Hi ha persones que s’impliquen profundament en la seva professió i, perquè tot funcio-

ni, necessiten també implicar-se per a crear el microambient i el macroambient científic que permeti als científics reeixir en les seves tasques. La gestió universitària és molts cops feixuga, solitària i incompresa per la resta de companys. Per això, s’ha d’emprendre amb ànim i molta energia —qualitats que la Roser té de sobra, i la seva tasca ha impactat en la Facultat de Biologia. Com que era impossible seqüenciar automàticament el DNA sense una infraestructura adient, la Roser s’hi va involucrar per a poder dotar la Universitat de nous seqüenciadors, i va ser cap dels usuaris dels serveis de genòmica dels cientificotècnics durant molts anys. No ha defugit mai els càrrecs de gestió, dins i fora de la Universitat: ha estat cap del Departament de Genètica durant més de dotze anys (en diferents èpoques), ha exercit com a presidenta de la Sociedad Española de Genética (1994-1998), com a presidenta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya, 20072012) i com a avaluadora durant més d’una desena d’anys de l’Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP) i l’Axencia para a Calidade do Sistema Universitario de Galicia (ACSUG). Menció especial té el seu interès per les consideracions bioètiques de les tècniques d’enginyeria genètica en biotecnologia i biomedicina, i per això ha sigut membre fundadora de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (1996) i de l’Observatori de Bioètica i Dret, i ha editat i escrit diversos inTreballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 13-16

Revista TSCB-73.indd 15

formes de recomanacions bioètiques en múltiples temes relacionats amb la genètica. Com a conseqüència de l’interès continuat i genuí per a reconèixer i incorporar les noves tendències en recerca, també s’ha implicat en la innovació i la transferència del coneixement, i ha dirigit el primer grup a tot Espanya que ha dissenyat xips de cosegregació genètica basats en polimorfismes d’un únic nucleòtid (SNP, de l’anglès single nucleotide polymor­ phism), per als quals va sol·licitar una patent (escriure una patent, quan no n’hi ha cap altra de similar, és difícil i complex, perquè el llenguatge jurídic no és igual que el científic). I ja en l’últim període de la seva carrera professional, i dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la retina, va aconseguir convenis molt rellevants amb l’empresa Spark Therapeutics (desenvolupadora de l’única teràpia gènica comercialitzada per a malalties oculars), juntament amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, per a diagnosticar genèticament centenars dels seus pacients pediàtrics afectats de distròfies de retina, amb l’objectiu de poder identificar pacients potencials per a una medicina de precisió, com ara la teràpia gènica. L’èxit diagnòstic de la metodologia d’anàlisi de seqüenciació massiva, combinat amb el seu elevat coneixement en genètica humana, ha fet que, un cop jubilada i amb més de setanta anys, hagi cofundat i sigui directora general de l’empresa derivada (spin-off ) DBGen Ocular Genomics. Aquesta empresa, creada el 2018, ha diagnosticat genèticament més de mil cinccents pacients de tot el món, afectats de malalties minoritàries de la visió. Una altra activitat que Roser GonzàlezD­uarte ha dut a terme amb determinació és el lideratge femení i la mentoria de dones científiques, sempre reivindicant l’aportació de la recerca científica de les dones i actuant, inconscientment, com a guia i mirall professional. Com a exemple, la majoria d’estudiants doctorals que ha dirigit són dones (catorze d’un total de vint-i-una tesis dirigides), de les quals sis són catedràtiques o científiques amb grup propi i vuit treballen en professions relacionades amb la recerca científica. Aquest compromís la va dur, el 2001, a ser membre fundadora de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas de España (AMIT), de la qual va ser secretària, a més de pertànyer a l’associació International Society of Female Professionals (ISFP). Finalment, una activitat que cal remarcar per la gran vàlua social és la dedicació i el suport continu a associacions de pacients de

15

18/01/2024 9:42:02


Gemma Marfany Nadal

malalties hereditàries de retina de Catalunya, d’Espanya i d’Iberoamèrica, com ara l’Asociación de Pacientes y Padres de Niños con Enfermedad de Stargardt (Stargardt-APNES) d’Argentina, Retina Asturias, Retina Navarra, l’Asociación para Evitar la Ceguera (APEC) de Mèxic, la Fundación Lucha Contra la Ceguera (FUNDALUCE), l’Asociación de Atrofia del Nervio Óptico de Leber (ASANOL), l’Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE), la Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER)… Des dels inicis, ha disseminat

16

Revista TSCB-73.indd 16

els resultats de la seva recerca i els últims avenços en diagnòstic i teràpia, però, a més, ha esmerçat incomptables esforços a explicar les causes genèriques de les malalties que afectaven els pacients i les famílies, tant a tall individual com en congressos d’associacions, reunions i seminaris web de formació, fent una labor ingent de docència i divulgació com a part del retorn del coneixement a la societat, en aquest cas, a un col·lectiu especialment vulnerable, els pacients afectats de ceguesa hereditària i les seves famílies.

En resum, la doctora Roser Gonzàlez-­ Duarte ha deixat una empremta indeleble en totes i cadascuna de les activitats relacionades amb la seva tasca acadèmica: docència, recerca i gestió, com correspon a una professora universitària, però també com a mentora i promotora de dones científiques, com a persona implicada en la difusió del coneixement a sectors particularment vulnerables i, en els darrers temps, com a empresària, un exemple en què ens emmirallem moltes altres dones científiques joves. Gràcies, Roser!

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 13-16

18/01/2024 9:42:03


Pamela Ronald: per una agricultura realment sostenible, oberta a les noves tecnologies Núria S. Coll Científica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i investigadora principal al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Durant la seva carrera ha fet importants contribucions al camp de la immunitat i la mort cel·lular en plantes, amb articles publicats en revistes d’alt impacte com Science, PNAS, Cell Death & Differentiation, New Phytologist, entre d’altres. Ha obtingut nombroses beques i contractes competitius de prestigi nacionals i internacionals, com Marie Curie, Beatriu de Pinós, Swiss National Science Foundation i Ramón y Cajal. La seva activitat científica ha estat guardonada amb el Premi Josep M. Sala-Trepat de la Societat Catalana de Biologia i la Placa de Honor de la Asociación Española de Científicos, entre d’altres. Al llarg de la seva carrera, la doctora Coll sempre ha mostrat una gran dedicació a la transferència de coneixement i també a la divulgació científica, per tal de fer arribar a la societat la recerca en biologia molecular i biotecnologia de plantes. Correspondència: Núria S. Coll. Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Consorci CSIC-IRTA-UAB-UB. Edifici CRAG. Campus UAB. Adreça electrònica: nuria.sanchez-coll@cragenomica.es.

DOI: 10.2436/20.1501.02.222 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 18/10/2022 Acceptat: 12/05/2023

Resum Pamela Ronald és una biòloga estatunidenca, actualment professora a la Universitat de Califòrnia a Davis, que ha realitzat importants avenços sobre els mecanismes que regulen la resposta a l’estrès d’un dels cultius més importants a escala mundial: l’arròs. Ronald ha descobert nous mecanismes tant de resistència a patògens com de tolerància a la inundació en plantes d’arròs. A banda de la seva rellevant aportació a la ciència bàsica, Ronald ha aplicat aquests coneixements i ha contribuït així a obtenir noves varietats d’arròs comercial que incorporin aquests nous trets. També s’ha involucrat activament a millorar els processos que regulen la protecció de la propietat intel·lectual i la llicència dels descobriments realitzats al sector públic, buscant noves fórmules que assegurin que els països més desfavorits puguin també beneficiar-se’n. Al llarg de la seva carrera, Ronald ha dut a terme una impressionant labor de divulgació de defensa d’una agricultura sostenible que pugui fer front a l’augment de la demanda alimentària projectat per als propers anys arran de l’increment de la població, particularment en països subdesenvolupats o en via de desenvolupament. Ronald és una ferma defensora d’introduir noves pràctiques agrícoles de caire més ecològic, però a gran escala, incorporant noves tecnologies que inclouen la modificació genètica dels cultius per augmentar-ne la productivitat o que introdueixen nous caràcters desitjables.

Paraules clau: agricultura, sostenibilitat, organismes modificats genèticament, medi ambient.

Pamela Ronald: For a truly sustainable agriculture, open to the new technologies Abstract Pamela Ronald is an American biologist who currently teaches at the University of California-Davis. She has made important advances on the mechanisms regulating the stress responses of one of the most important crops worldwide: rice. Ronald has discovered new mechanisms of both pathogen resis­ tance and flood tolerance in rice plants. Aside from this significant contribution to basic science, Ronald has applied her knowledge to the development of new varieties of commercial rice that incorporate these innovative features. Additionally she has been actively involved in improving the processes that regulate the protection of intellectual property and the licensing of discoveries made in the public sector, looking for new formulas to ensure that the most disadvantaged countries can also benefit from them. Throughout her career, Ronald has carried out an impressive job of spreading the idea of sustainable agriculture as a way of coping with the increase in food demand predicted for the coming years due to the increase in population, particularly in underdeveloped and developing countries. Pamela Ronald is a fervent advocate of introducing new farming practices that are more ecological and applicable on a large scale, incorporating new technologies that include the genetic modification of crops to increase productivity or to introduce desir­ able new characteristics.

Keywords: agriculture, sustainability, genetically modified organisms, environment.

Introducció Les actuals projeccions de creixement de la població mundial pronostiquen un corresponent augment de la demanda alimentària, a la qual pot ser difícil fer front. Es preveu que de cara a 2050 hi haurà dos mil milions de persones més al planeta, majoritàriament concentrades a l’Àfrica subsahariana i al sud i sud-est asiàtic (United Nations, 2002). Malauradament, aquestes són les regions on s’esperen els efectes més severs del canvi climàtic, amb episodis cada cop més freqüents de fenòmens extrems com sequeres, onades de calor, ciclons, incendis i inundacions. D’altra banda, l’agricultura

intensiva destinada a l’augment de la productivitat va acompanyada d’una enorme despesa energètica i d’aigua, a part d’erosionar el sòl, contaminar el medi amb pesticides i fertilitzants i alterar els ecosistemes. Per tal de fer front a aquesta preocupant situació serà necessària una segona revolució verda en què la tecnologia i les pràctiques més ecològiques puguin anar de bracet per arribar a un sistema de producció d’aliments sostenible. I això és precisament el que proposa i al que ha dedicat la seva carrera la protagonista d’aquest article, Pamela Ronald: l’agricultura realment sostenible, basada en coneixement científic, lluny dels Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 17-20

Revista TSCB-73.indd 17

cants de sirena d’un suposat ecologisme lliure de tecnologia de dubtós benefici per als qui més ho necessiten.

Inicis Pamela Ronald és una californiana nascuda l’any 1961 a la badia de San Francisco. El privilegiat entorn natural en el qual va créixer, amb excursions freqüents a Sierra Nevada en família, li va despertar un gran interès per les plantes ja des de molt petita. El seu pare, d’origen alemany, es va escapar de l’holocaust nazi sent un nen, i es va establir als Estats Units després d’un periple que relata al seu llibre Last train to

17

18/01/2024 9:42:03


Núria S. Coll

freedom (Ronald, 1997). Pamela Ronald va estudiar biologia al Reed College, a Portland (Oregon), i es va graduar l’any 1982. Posteriorment, va realitzar dos màsters, un en biologia a la prestigiosa Universitat de Stanford, a Califòrnia, i l’altre en fisiologia vegetal a la Universitat d’Uppsala, a Suècia, gràcies a una beca Fulbright. En aquest període va començar a estudiar com les plantes es relacionen amb altres organismes, en concret amb fongs micorrízics, que són aquells que colonitzen de manera simbiòtica les arrels, com les tòfones o els rovellons. Va cursar els seus estudis doctorals a la Universitat de Berkeley, sota la supervisió de Brian Staskawicz, un pioner en la fitopatologia molecular i un dels científics més influents en aquesta àrea. Durant aquest període, Pamela Ronald va dur a terme importants avenços sobre com les plantes són capaces de reconèixer certs patògens, clonant diversos efectors bacterians que són reconeguts per la planta i que activen de manera eficient el seu sistema immunitari per evitar la infecció (Ronald i Staskawicz, 1988; Ronald et al., 1992a).

Arròs resistent a patògens Un cop obtingut el doctorat (1990) en biologia molecular i fisiologia de plantes, Pamela Ronald va realitzar una visita a l’International Rice Research Institute (IRRI), a les Filipines, on va néixer el seu interès per entendre les bases genètiques i moleculars de la immunitat de l’arròs enfront del foc bacterià. Aquesta malaltia, causada en l’arròs pel bacteri Xanthomonas oryzae pv. oryzae, té efectes devastadors que ocasionen grans pèrdues econòmiques als agricultors africans i asiàtics, per als quals aquest cereal és essencial. A l’IRRI va conèixer Gurdev Khush, un genetista d’arròs que havia identificat un locus genètic anomenat XA21, present en un arròs salvatge provinent de Mali (Oryza longistaminata). Khush i el seu equip havien transferit aquest locus a varietats comercials d’arròs mitjançant tècniques tradicionals de millora amb què van aconseguir resistència d’ampli espectre contra la malaltia (Khush et al., 1990). Amb material obtingut a l’IRRI, Pamela Ronald va dur a terme una estada postdoctoral al laboratori de Steven Tanksley, a la Universitat de Cornell, investigador referent en el clonatge posicional de gens d’espècies cultivades, tècnica de gran importància en l’era pregenòmica. Durant aquest període, Ronald va mapar XA21 (Ronald et al., 1992b). Aquests descobriments li van servir de base per iniciar una línia d’investigació independent a la Universi-

18

Revista TSCB-73.indd 18

tat de Califòrnia a Davis, on es va establir com a professora l’any 1992 (figura 1). En poc temps el seu equip va aconseguir identificar el gen responsable del fenotip de resistència en arròs: es tractava d’un receptor de membrana capaç de percebre el patogen (Song et al., 1995). Aquest descobriment, publicat a Science, va ser de gran impacte tant en l’àmbit científic com social, ja que obria la possibilitat d’introduir aquest gen en altres cultius per fer-los resistents, i així reduir l’ús de pesticides al camp. L’equip de Ronald segueix treballant en aquest projecte, desxifrant els mecanismes moleculars que regulen la immunitat mediada per XA21, com, per exemple, identificant la proteïna bacteriana que actua de lligand d’aquest receptor immune d’arròs (Pruitt et al., 2015). Aquesta línia de recerca ha suposat un important avenç per entendre com les plantes són capaces de detectar els seus agents invasius i reaccionar-hi (Ercoli et al., 2022).

Arròs tolerant a la inundació En paral·lel al projecte anterior, Pamela Ronald també va iniciar una línia de recerca dedicada a comprendre els mecanismes de tolerància a la inundació en arròs de cara a obtenir coneixement que pot beneficiar sectors desfavorits de la població mundial. L’arròs pot créixer parcialment submergit, però en condicions d’inundació total les plantes moren en pocs dies. Això fa que la tolerància a la inundació sigui un tret particularment important en països com l’Índia o Bangladesh, on cada any es perden milions de tones d’arròs a causa d’aquest fenomen, cada cop més freqüent i imprevisible arran del canvi climàtic. A banda, sol afectar les franges de població més vulnerables, a qui es concedeixen els terrenys més propers a les lleres dels rius i, per tant, més susceptibles d’inundació. Partint d’una varietat ancestral d’arròs de les Índies Orientals que podia créixer submergida durant més de dues setmanes, l’equip de Pamela Ronald va identificar el gen responsable d’aquest caràcter tan apreciat. Anteriorment, el seu col·laborador David Mackill havia mapat el tret a un locus genètic que va denominar SUB1 (submergence tolerant 1) (Xu i Mackill, 1996). Una dècada després de l’inici del projecte van descobrir que el locus SUB1 mapava una regió amb tres factors de resposta a l’etilè (ERF, de l’anglès ethylene response fac­ tors), hormona vegetal que respon a diversos estressos. Mitjançant l’enginyeria genètica van demostrar que l’expressió del transgèn SUB1A en plantes d’arròs susceptibles a la inundació

Figura 1. Pamela Ronald a PopTech, 2008. Wikipedia, <https://en.wikipedia.org/wiki/ Pamela_Ronald#/media/File:Pamela_Ronald_at _Pop!Tech_2008.jpg>, sota llicència Creative Commons Attribution 2.0 Generic, <https:// creativecommons.org/licenses/by/2.0/> (consulta: 7 desembre 2022).

els conferia una forta tolerància a aquest estrès (Xu et al., 2006). Investigadors de l’IRRI van utilitzar la selecció assistida per marcadors per introduir aquest gen en varietats comercials d’arròs apreciades per la població índia, i la nova varietat (Swarna-SUB1) és utilitzada actualment per milions d’agricultors a l’Àsia. Diversos estudis han mostrat increments significatius en la producció d’arròs en zones propenses a la inundació, i són els agricultors més desfavorits els que han obtingut beneficis més grans (Raghu et al., 2021).

Per a una protecció de la propietat intel·lectual i dels recursos genètics més justa Una de les grans preocupacions de Pamela Ronald ha estat precisament com fer arribar a la població desfavorida els fruits de la seva investigació. Aquest és un tema complicat, atès que una gran part de les patents acaben sent llicenciades de manera exclusiva a empreses privades. I el que és més greu, el sector privat s’està tornant cada cop més centralitzat, amb molt poques companyies que monopolitzen tot el mercat, incloent-hi llavors, fertilitzants i pesticides. Això fa que s’hagin de buscar noves solucions per tal de fer arribar els productes de la

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 17-20

18/01/2024 9:42:03


Pamela Ronald: per una agricultura realment sostenible, oberta a les noves tecnologies

innovació a qui més ho necessita i aconseguir que els països d’on provenen els recursos genètics utilitzats per crear nous productes (per exemple, els gens XA21 i SUB1) també surtin beneficiats d’aquests descobriments. En aquest sentit, i arran del descobriment del gen XA21, Pamela Ronald va fundar l’any 1996 el Fons de Reconeixement de Recursos Genètics (GRRF, de l’anglès Genetic Resources Recognition Fund). Aquest fons es finança a partir dels beneficis generats de la comercialització de materials genètics provinents de països en desenvolupament. Aquests guanys es redistribueixen als països d’origen en forma de beques, projectes de formació agrària o en la conservació del territori. L’establiment de fons com el GRRF, juntament amb la llicència de patents de manera no exclusiva, podria ajudar a garantir en alguns casos que els beneficis d’un descobriment beneficiïn els països més desfavorits sens perjudici per al sector privat, com va ser el cas de XA21. Pamela Ronald ha posat aquest debat sobre la taula i es dedica activament a buscar noves maneres d’aconseguir-ho. Tot i que el GRRF pot no ser la solució definitiva, si més no és una primera proposta de com aconseguir una distribució més justa de beneficis.

Aprendre dels errors per millorar La carrera científica de Ronald, tot i que sembrada d’èxits i de reconeixements, també ha passat per moments difícils, als quals s’ha enfrontat de manera exemplar. L’any 2013 va decidir retractar dos articles, un d’ells publicat a Science (Lee et al., 2009; Han et al., 2011), per manca de reproductibilitat dels resultats. Van ser membres del seu mateix grup els que la van alertar del fet, la qual cosa la va portar a iniciar un procés de verificació de tots els materials del laboratori per esbrinar l’origen del problema. Aquest procés, que va ocupar l’equip durant més d’un any, els va permetre descobrir els errors que havien donat lloc a aquells resultats irreproduïbles. Per una banda, s’havia produït una confusió en la retolació dels tubs i, per l’altra, un dels experiments era molt més variable del que havien pensat inicialment. Ronald va ser totalment transparent, fent públic el que havia succeït davant de la comunitat científica i amb els mitjans de comunicació. Per ella, l’ètica i el rigor científics sempre han estat una de les màximes prioritats. Per aquest motiu, va voler aprofitar aquest fet, que ella descriu com el més dolorós de la seva carrera, per canviar les pràctiques dins el seu laboratori, establint molts més punts de control i, d’al-

tra banda, compartint obertament la seva història per alertar altres investigadors de com evitar aquest problema, cada cop més comú en el món científic (Ronald, 2013; Gewin, 2014).

L’agricultura sostenible Un dels llegats més importants que ens deixa Pamela Ronald és, sens dubte, el del seu concepte d’agricultura sostenible, que combina les pràctiques agrícoles ecològiques amb l’enginyeria genètica. Aquests són dos conceptes que la societat sovint considera oposats, però no ho han de ser necessàriament; és més, l’enginyeria genètica pot compartir objectius amb l’agricultura ecològica i fer-ne més eficient la consecució. Segons Ronald, l’objectiu comú és aconseguir una agricultura sostenible, és a dir: 1) que proporcioni aliments abundants, segurs i nutritius; 2) que redueixi les emissions nocives al medi ambient, així com l’ús d’energia i l’efecte d’hivernacle; 3) que augmenti la fertilitat del sòl i en redueixi l’erosió; 4) que millori la diversitat genètica dels cultius; 5) que mantingui la viabilitat econòmica dels agricultors i les comunitats rurals; 6) que protegeixi la biodiversitat, i 7) que millori la qualitat de vida dels pobres i malnodrits (figura 2). Pamela Ronald ha fet una colossal tasca de divulgació per tal de fer arribar a tothom el missatge que per aconseguir una agricultura sostenible hem de passar per una nova revolució que combini el millor

Figura 2. Agricultura sostenible a Vietnam, on els pagesos conreen diversos cultius en un espai reduït. Wikipedia, fotografia de Dennis Jarvis, <https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Agriculture_in _Vietnam_with_farmers.jpg>, sota llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 2.0 Generic <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en> (consulta: 7 desembre 2022).

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 17-20

Revista TSCB-73.indd 19

de l’agricultura ecològica i les noves tecnologies, incloent-hi l’edició gènica quan sigui necessària. En aquesta labor ha unit esforços amb el seu marit, Raoul Adamchak, un agricultor ecològic que imparteix classes a la Universitat de Califòrnia a Davis sobre aquest tema. Junts estan ajudant a generar un nou corrent de pensament entorn de l’agricultura sostenible, impartint nombroses conferències per tot el món i també gràcies al llibre Tomorrow’s table, escrit conjuntament (Ronald i Adamchak, 2008). Malauradament, el debat sobre les plantes modificades transgènicament ha anat degenerant a causa de barrejar dos assumptes que s’han de tractar per separat. D’una banda, el fet de si és segur menjar vegetals que hagin estat modificats genèticament. De l’altra, si el model actual, en què unes poques empreses controlen el mercat de llavors transgèniques i els productes associats al seu conreu, és just. El típic discurs ambientalista combat indistintament aquests dos temes, posant-los en un sol sac i oposant-se radicalment als transgènics. Això ha estat molt nociu a tots els nivells, ha generat desinformació i ha arribat a impedir que els països que més ho necessiten puguin arribar-se a beneficiar d’aquesta tecnologia. Menjar plantes transgèniques és, com a mínim, tan segur com menjar plantes obtingudes mitjançant l’agricultura tradicional, en què s’utilitzen tèc-

19

18/01/2024 9:42:04


Núria S. Coll

niques més invasives i menys controlades per generar variabilitat. Tampoc no hi ha evidències científiques que alimentar-se amb productes ecològics sigui més saludable per a l’home; seria, sens dubte, més sostenible per al planeta si es pogués augmentar la producció dels conreus ecològics i fer-los assequibles per a tothom. D’altra banda, els cultius modificats genèticament han ajudat a solucionar problemes

per als quals l’agricultura tradicional i l’ecològica no tenien resposta, com és, per exemple, el cas del virus de la papaia, entre d’altres. Preocupada per les demandes alimentàries derivades de l’augment de la població projectat mundialment, Ronald és conscient que els països desenvolupats tenim una gran responsabilitat de cara a ajudar a buscar solucions i evitar conflictes derivats de la manca d’ali-

ments en països pobres. En aquest sentit, Ronald agafa el relleu ideològic de Rachel Carson (1907-1964), biòloga estatunidenca, mare d’un ambientalisme que advoca per utilitzar la ciència com a base del canvi real en les pràctiques agrícoles, que han de ser menys perjudicials per al medi ambient i els humans, però suficientment productives per alimentar a tothom.

Ronald, P. C. (2013). «Lab life: The anatomy of a re­ traction». Scientific American [en línia] (10 octubre). <https://blogs.scientificamerican.com/food-matters/ lab-life-the-anatomy-of-a-retraction/> [Consulta: 7 desembre 2022]. Ronald, P. C. [et al.] (1992a). «Genetic and physical analysis of the rice bacterial blight disease resistance locus, Xa21». Mol. Gen. Genet., 236 (1): 113-120. — (1992b). «The cloned avirulence gene avrPto induces disease resistance in tomato cultivars containing the Pto resistance gene». J. Bacteriol., 174 (5): 1604-1611. Ronald, P. C.; Adamchak, R. W. (2008). Tomorrow’s ta­ ble: Organic farming, genetics, and the future of food. Nova York: Oxford Academic. ISBN 0195301757. Ronald, P. C.; Staskawicz, B. J. (1988). «The avirulence gene avrBs1 from Xanthomonas campestris pv. vesicatoria encodes a 50-kD protein». Mol. Plant. Microbe Interact., 1 (5): 191-198. Ronald, R. (1997). Last train to freedom: A story of a Holo­ caust survivor’s travels to America. Califòrnia: Ronald R. ISBN 9780966067705.

Song, W. Y. [et al.] (1995). « A receptor kinase-like protein encoded by the rice disease resistance gene, Xa21». Science [en línia], 270 (5243): 1804-1806. <https:// www.science.org/doi/10.1126/science.270.5243. 1804>. United Nations. Department of Economic and Social Affairs. Population Division (2022). 2022 Revision of world population prospects [en línia]. <https://population.un.org/wpp/> [Consulta: 10 octubre 2022]. Xu, K. [et al.] (2006). «Sub1A is an ethylene-response-­ factor-like gene that confers submergence tolerance to rice». Nature, 442: 705-708. Xu, K.; Mackill, D. J. (1996). «A major locus for submergence tolerance mapped on rice chromosome 9». Mol. Breed., 2: 219-224. Yong, E. (2013). «Mislabeled Microbes Cause Two Retractions». The Scientist [en línia] (10 octubre). <https:// www.the-scientist.com/daily-news/mislabeled -microbes-cause-two-retractions-38570> [Consulta: 10 octubre 2022].

Bibliografia Ercoli, M. F. [et al.] (2022). «Plant immunity: Rice XA21-mediated resistance to bacterial infection». Proc. Natl. Acad. Sci. U. S. A., 119 (8): e2121568119. Gewin, V. (2014). «Retractions: A clean slate». Nature, 507 (7492): 389-391. Han, S. W. [et al.] (2011). «Small protein-mediated quorum sensing in a Gram-negative bacterium». PLoS One, 6 (12): e29192. [Retractat] Khush, G. S. [et al.] (1990). «A new gene for resistance to bacterial blight from O. longistaminata». Rice Genet. Newslett., 7: 121-122. Lee, S. W. [et al.] (2009). «A type I-secreted, sulfated peptide triggers XA21-mediated innate immunity». Science, 326 (5954): 850-853. [Retractat] Pruitt, R. N. [et al.] (2015). «The rice immune receptor XA21 recognizes a tyrosine-sulfated protein from a Gram-negative bacterium». Sci. Adv., 1 (6): e1500245. Raghu, P. T. [et al.] (2021). «Smallholder adaptation to flood risks: Adoption and impact of Swarna-Sub1 in Eastern India». International Association of Agricultural Economists. Virtual 315867.

20

Revista TSCB-73.indd 20

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 17-20

18/01/2024 9:42:04


Què passa quan incorporem la perspectiva de gènere en la biologia? I com ho podem fer? Sandra Saura Mas Professora titular de la Unitat d’Ecologia del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Representant de la Comissió d’Igualtat a la Facultat de Biociències de la UAB, membre de la Comissió d’Igualtat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i autora de Biologia. Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere, de la Xarxa Vives d’Universitats. Actualment, exerceix de docent en dues facultats: Biociències i Ciències de l’Educació. Forma part del Grup de Recerca en Educació Transdisciplinària (GRET) i de diversos projectes de recerca en educació relacionats amb l’educació transdisciplinària i per la transformació social. Doctorada en ecologia, actualment té com a temes principals de recerca ecològica la conservació d’espècies amenaçades i els efectes del canvi global sobre les espècies, les comunitats i les seves característiques funcionals. És membre del Consell Directiu de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Blog: Propera parada: ecologia <https://blog.creaf.cat/author/sandra-saura-mas/>.

DOI: 10.2436/20.1501.02.223 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802

Correspondència: Sandra Saura Mas. Unitat d’Ecologia del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Adreça electrònica: sandra.saura@uab.cat.

https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 27/10/2022 Acceptat: 26/05/2023

Resum La mirada amb perspectiva de gènere des de la biologia pot ser una peça clau per a assolir l’equitat i la inclusivitat de les persones i per a treballar cap als objectius de desenvolupament sostenible i la justícia ambiental acceptant la diversitat i la complexitat de la vida. En aquest treball ens endinsarem en el coneixement de la recerca feta per dones com Lynn Margulis en relació amb l’evolució de les espècies per cooperació, Jane Goodall i l’estudi dels comportaments dels primats no bèl·lics i sense jerarquies, o la proposta d’Ellen Swallow Richards de concebre l’estudi de l’ecologia com una sola salut que engloba el planeta Terra, les altres espècies i els humans. Coneixent i fent visibles treballs com aquests, podem entendre que la investigació i les ciències biològiques poden seguir camins, obtenir resultats i tenir preguntes de recerca diferents si tenim en compte la perspectiva de gènere. En aquest article també s’apunten algunes idees i recursos per a poder aplicar la perspectiva de gènere en la biologia. El primer pas, transversal a la resta d’accions, és superar l’androcentrisme en la biologia, aconseguir la igualtat entre gèneres i col·locar-los tots al centre, i no només el masculí, com s’ha fet al llarg de la història androcèntrica de la ciència. També cal actualitzar la biologia a les noves realitats socioculturals entorn de la perspectiva de gènere no binària i interseccional. Fa anys que tenim treballs, llibres, articles, materials sobre com aplicar la perspectiva de gènere en la biologia; les eines ja hi són, només cal que passem de la teoria a la pràctica i les utilitzem.

Paraules clau: perspectiva de gènere, igualtat, equitat, ciència inclusiva, canvi, recursos.

What happens when we add the gender perspective to biology and how can we do it? Abstract The gender perspective in biology can be a key factor in achieving equity and inclusiveness for people and in advancing towards the achievement of sustainable development goals and environmental justice by accepting the diversity and complexity of life. In this study we look into the research done by such women as Lynn Margulis on the evolution of species through cooperation; Jane Goodall on the behavior of non-violent and non-hierarchical primates; and Ellen Swallow Richards on the study of ecology as an overarching state of health encompassing the planet Earth, other species and humans. By acquainting ourselves with studies like these and helping to spread the knowledge of them, it may come to be understood that research and the biological sciences may follow different paths, obtain different results and pose different research questions if the gender perspective is taken into account. This article also points out some ideas and resources that can allow the gender perspective to be applied in biology. The first step, which crosscuts the rest of the actions, is to overcome androcentrism in biology, achieve equality of genders and place them all at the center instead of just the male gender, as has been the case throughout the androcentric history of science. It is also necessary to update biology in accordance with the new socio-cultural realities involving the non-binary intersectional gender perspective. Studies, books, articles and materials of all types on how to apply the gender perspective in biology have been available for years, so we already have the necessary tools and all we need to do is to move from theory to practice and use them.

Keywords: gender perspective, equality, equity, inclusive science, change, resources.

Què és la perspectiva de gènere i com la podem aplicar a les ciències biològiques? La perspectiva de gènere, tal com diu la paraula, és una perspectiva, una mirada. De fet, hi ha qui diu que la perspectiva de gènere és com portar unes ulleres, que un cop les portes et permeten analitzar sistemàticament les estructures i els mecanismes que contribueixen a

perpetuar les relacions de desigualtat entre gèneres per tal d’introduir canvis cap a una major equitat. Per tant, es pot entendre la perspectiva de gènere com una metodologia, una manera d’analitzar la realitat que ens envolta de manera interdisciplinària, en l’àmbit social, cultural i també científic. En concret, Coll-­ Planas et al. (2018) la defineixen com una perspectiva que intenta aconseguir la igualtat Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

Revista TSCB-73.indd 21

d’oportunitats real i efectiva entre dones i homes en la societat, a partir de prendre en consideració de manera sistemàtica les diferències entre homes i dones en qualsevol activitat o àmbit i qüestionar el valor i els rols socialment atribuïts a cada sexe. D’altra banda, en incorporar la perspectiva de gènere, cal fer-ho amb una mirada àmplia, com, per exemple, entenent-la des de les quatre

21

18/01/2024 9:42:05


Sandra Saura Mas

dimensions del gènere proposades per Coll-­ Planas et al. (2018): l’expressió de gènere, la identitat de gènere, l’orientació afectivo­sexual i el sexe. Per tant, és molt important que sempre que estiguem aplicant la perspectiva de gènere en algun àmbit, sapiguem situar-nos en la dimensió que correspongui. Sovint, en la biologia, hi ha la tendència a quedar-se en l’anàlisi de les diferències per sexe, però és molt important abordar, també, des de la biologia, el concepte de gènere, encara que tingui un contingut més sociocultural, ja que resulta clau per a comprendre què significa realment la perspectiva de gènere en totes les seves dimensions i com incloure-­ la en l’àmbit personal i també el professional.

Què passa si no apliquem la perspectiva de gènere a la biologia? Per a respondre a aquesta pregunta en tenim prou amb revisar la història de la ciència de la biologia, en la qual, des dels seus inicis, ha dominat un androcentrisme absolut. Des d’aquesta anàlisi del passat, tot seguit es plantegen alguns aspectes, basats en l’evidència, per tal de fer palès, de manera clara, que la manca de perspectiva de gènere en la història de la biologia és una de les principals raons que ens ha dut a la situació actual de demanda constant i perseverant d’una ciència igualitària.

L’efecte tisora: ells pugen i elles baixen En moltes de les disciplines STEM (science, tech­ nology, engineering i mathematics) el patró general indica que en aquest tipus de disciplines cientificotècniques les dones són una minoria. Però, en el cas de la biologia, als Països Catalans, les dones són majoria entre l’alumnat universitari. Per a donar dades d’un cas concret, als graus de la Facultat de Biociències de la Uni­ versitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre el professorat hi ha un 50,4 % de dones i un 49,6 % d’homes, i entre l’alumnat, un 66,5 % d’alumnes dones. Però l’efecte tisora és més pronunciat en carreres de la Facultat de Ciències d’aquesta mateixa universitat, on les xifres són d’un 23,7 % de dones i un 76,3 % d’homes entre el professorat, i un 39,1 % de dones entre l’alumnat (UAB, 2019). Això podria estar relacionat amb el fet que la biologia és una disciplina en què la vida es troba al centre, i també, en certa manera, amb les cures, si s’enfoca cap a la recerca mèdica de malalties, per exemple. El rol del gènere femení s’associa culturalment a les cures i al fet de posar la vida al centre (Herrero et al., 2019), una idea cabdal en la qual se sostenen moltes teories ecofeministes, cosa que po-

22

Revista TSCB-73.indd 22

dria explicar aquest patró diferent respecte a altres carreres científiques. Però què passa amb aquests percentatges a mesura que continua la carrera investigadora professional? Un dels patrons més descrits dins del món científic, i per a diferents disciplines, és l’efecte tisora. Les dades relatives al personal docent i investigador (PDI) en diverses institucions de recerca del país evidencien la persistència de les desigualtats de gènere en l’educació superior (Equality Challenge Unit, 2013; LERU, 2018) i la segregació ocupacional dins la carrera acadèmica també a les universitats. D’entrada, s’observa la continuïtat de l’efecte tisora —segregació vertical— en la trajectòria acadèmica segons el sexe: el pes relatiu de les dones en les diferents posicions s’inverteix respecte al pes corresponent als seus companys a mesura que puja la categoria acadèmica (UAB, 2019). Una revisió científica publicada per Grogan (2019) demostra, entre molts altres aspectes interessants, que les dones tenen menys probabilitat de ser contractades com a estudiants graduades o postdoctorades en laboratoris on l’investigador principal és un home, situació que representa més del 70 % dels laboratoris. Visibilitzar i fer públiques aquestes diferències és el primer pas per a assumir la situació de desigualtat i poder avançar per a transformar-­ la cap a una situació més justa.

Ens saltem unes quantes lleis i normatives Si no apliquem la perspectiva de gènere en la biologia també estarem saltant-nos diverses lleis i normatives d’àmbit català, europeu, espanyol i internacional. A escala internacional, els drets humans deixen clar el dret a la igualtat, així com també diversos documents de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i són també diverses les normatives estatals en matèria específica d’igualtat de gènere, per exemple, la llei principal a l’Estat espanyol, que és la Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes (LOI), modificada pel Reial decret llei 3/2020. O bé les normatives europees, com la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa adopta caràcter jurídic vinculant a tota la Unió. La Carta prohibeix tota discriminació que s’exerceixi per motius de sexe o orientació sexual, entre d’altres (article 21), a més de garantir el principi d’igualtat entre homes i dones (article 23) i la protecció de la maternitat (article 33). En l’àmbit català existeix la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes (Llei 17/2015), que dedica tot l’article 28 a especificar allò que s’es-

pera que facin centres de recerca i universitats per tal de fer efectiva la igualtat entre homes i dones. Així, especifica, per exemple, que cal «Garantir la igualtat efectiva de dones i homes en la carrera docent i en la carrera investigadora, i també entre el personal d’administració i serveis, i promoure la representació equilibrada de dones i homes en els diferents òrgans col· legiats i a tots els nivells de presa de decisions». A la taula 1 es recull el que prescriu l’article 28 d’aquesta llei catalana pel que fa a universitats i centres de recerca per tal de visibilitzar i promoure la reflexió sobre fins a quin punt aquestes lleis estan presents en el dia a dia de la investigació i la docència en biologia.

Es causen greus discriminacions i problemes de salut La cardiopatia isquèmica és una de les principals causes de mort als Estats Units i Europa (OMS, 2008). No obstant això, la malaltia cardíaca s’ha definit com una malaltia principalment masculina i s’han creat estàndards clínics basats en l’evidència, concretament basats en la fisiopatologia i els resultats masculins. Com a conseqüència, sovint les dones i les persones de gènere divers són mal diagnosticades i infradiagnosticades (EUGenMed et al., 2016; Taylor et al., 2011). En diversos estudis que analitzen la simptomatologia d’atacs de cor en homes i dones, s’ha evidenciat que, en l’home, els infarts solen manifestar-se amb dolor al pit i al braç, mentre que en les dones els símptomes són molt més atípics, incloent-hi sovint dolor a l’esquena i a la mandíbula, falta d’aire o nàusees (Pyle, 2019). Aquest és un dels exemples que evidencien les greus conseqüències que pot tenir l’estudi de la biologia mèdica i la medicina sense perspectiva de gènere. María Teresa Ruiz Cantero et al. (2019) descriuen amb evidències i dades altres casos en el camp de les malalties infeccioses, les malalties respiratòries o les patologies funcionals digestives, entre moltes altres. D’altra banda, en fer recerca experimental amb humans i altres animals, durant molt de temps, no s’ha tingut en compte que l’objecte d’investigació podia estar associat a qüestions de sexe i/o gènere. Quan realitzem investigació solem projectar els nostres propis rols de gènere, siguem homes o dones, sobre el treball que fem, i això inevitablement tendeix a esbiaixar-­ ne les observacions. Per tant, el que cal fer és realitzar estudis i experimentacions que aconsegueixin ser el mínim esbiaixats possible. Així doncs, és també molt important que en la recerca tinguem en compte com el sexe

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

18/01/2024 9:42:05


Què passa quan incorporem la perspectiva de gènere en la biologia? I com ho podem fer?

Taula 1. Article 28 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 6919 (23 juliol 2015). 1.  L’educació en valors a què fa referència l’article 5 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, ha d’incloure necessàriament: a) La promoció de la introducció de la perspectiva de gènere d’una manera transversal i dels estudis sobre la contribució de les dones al llarg de la història en tots els àmbits del coneixement i en l’activitat acadèmica i investigadora, que s’han d’incloure en el currículum dels graus i dels programes de postgrau. La presentació de les sol·licituds d’acreditació dels graus i postgraus ha d’anar acompanyada d’un informe que detalli, si s’escau, com s’ha incorporat la perspectiva de gènere en el pla d’estudis o, si no s’ha fet, del pla de millora previst per a fer-ho possible. b) L’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge en totes les seves comunicacions. c) La formació en coeducació de les persones que duen a terme tasques docents, especialment de les que cursen estudis de magisteri o ciències de l’educació i, si escau, en els estudis de grau, postgrau, màster i doctorat destinats a la formació de mestres, professors i educadors, d’acord amb el model coeducatiu a què fa referència l’article 21. 2.  Per a complir l’objectiu d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes en l’àmbit universitari i de la recerca, les universitats han de: a) Potenciar el treball de les dones investigadores i llur participació en els grups de recerca i fer visibles llurs aportacions en els àmbits científics i tècnics. b) Garantir la formació de llur personal en matèria de perspectiva de gènere i de les dones en cadascuna de les disciplines acadèmiques. c) Crear mòduls o cursos específics en matèria de perspectiva de gènere i de les dones en cadascuna de les disciplines acadèmiques. 3.  Les universitats, els centres d’estudis superiors i els centres i institucions de recerca catalans han de: a) Garantir la igualtat efectiva de dones i homes en la carrera docent i en la carrera investigadora, i també entre el personal d’administració i serveis, i promoure la representació equilibrada de dones i homes en els diferents òrgans col·legiats i a tots els nivells de presa de decisions. b) Aprovar, a l’efecte del que estableix la lletra a, un pla d’igualtat en l’accés, la promoció i les condicions laborals del personal d’administració i serveis i del personal docent i investigador, que inclogui mesures específiques dirigides al col·lectiu d’estudiants, i també dissenyar i implementar una política de contractació de personal inclusiva que tingui en compte la formació específica de les persones que fan part dels comitès de selecció per a evitar tota discriminació de gènere en els processos de selecció de personal. c) Donar informació i assessorament per a prevenir qualsevol tipus de discriminació, d’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe i altres formes de violència masclista. d) Garantir que les avaluacions del personal docent i investigador dutes a terme pels òrgans pertinents tinguin en compte la perspectiva de gènere i la no-discriminació, ni directa ni indirecta, per raó de sexe. e) Valorar com a trets positius, en les convocatòries d’ajuts a projectes de recerca o altres ajuts a la recerca de caràcter col·lectiu, al costat dels criteris per a garantir la qualitat i l’excel·lència: 1r. Que els grups estiguin integrats pel 40 % o més de dones, i que una dona n’exerceixi la direcció en els àmbits de recerca en què les dones són poc presents. 2n. Que els projectes incorporin la perspectiva de gènere i de les dones o tinguin per objecte estudis sobre la situació les dones. f ) Aplicar mesures d’acció positiva i dotar-se dels mecanismes de cooperació interinstitucional que contribueixin a prevenir l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe —màxima expressió de la desigualtat entre sexes—, que garanteixin aquesta prevenció i que permetin de donar una resposta adequada a les denúncies o reclamacions que es puguin formular en aquest sentit a qualsevol membre de la comunitat universitària. g) Crear mòduls o cursos específics en matèria de perspectiva de gènere i de les dones en la proposta curricular obligatòria de les facultats i dels estudis reconeguts per les universitats catalanes. h) Dur a terme accions per a equilibrar la presència de tots dos sexes en totes les disciplines, especialment en aquelles en què un dels dos sexes es troba significativament infrarrepresentat. i) Retre comptes davant els organismes públics responsables de la política universitària respecte al grau de compliment dels objectius que estableix aquest article.

(característiques biològiques) interactua amb el gènere (factors i processos socioculturals o ambientals) (Schiebinger et al., 2011-2022).

Es creen falsos mites en què es basen moltes desigualtats i injustícies: de la ciència a la cultura Diuen que «mentre les dones cuinaven dins les coves, els homes caçaven». Aquesta és una explicació del repartiment del treball que encara avui en dia es dona per vàlida en molts àmbits de la nostra cultura, i que s’assumeix, suposadament, des de la prehistòria, i s’explica basada en les dades científiques existents i publicades. Però estudis recents demostren que les dones també caçaven fa uns nou mil anys, com ara el de Haas et al. (2020), en què es palesa que s’han trobat diversos jaciments arqueològics amb restes d’esquelets de sexe femení al costat d’instruments de caça major. Un dels motius de la presència de falsos mites com aquest s’explica, segons l’antropòloga Caroline VanSickle (2015), perquè és difícil interpretar el sexe dels esquelets trobats en excavacions, i perquè molts d’ells no tenen el sexe definit, però, tot i així, es fan interpretacions, per exemple, de la divisió del treball per sexes dels nostres avantpassats (Martínez Pulido, 2020).

Així doncs, aquest és un exemple clar de com la ciència està lligada a la societat i a la cultura a través de l’ús del llenguatge, les atribucions, les interpretacions, etc. La ciència, la societat i la cultura estan interrelacionades, i la ciència amb perspectiva de gènere pot permetre descobriments científics que tinguin conseqüències socials i culturals i promoure una societat i una cultura més equitatives i inclusives, en lloc de promoure desigualtats i injustícies.

S’invisibilitza el treball de moltes dones científiques i investigadores Al llarg de la història, la ciència s’ha definit amb unes estructures, unes regles i un funcionament en què l’home (amb el significat de ‘baró’ i no de ‘persona’ en genèric) blanc i occidental s’ha situat sempre al centre, fet que ha donat lloc a una ciència eminentment androcèntrica i poc inclusiva. Així, els homes són els qui han elegit els esdeveniments a investigar i els qui han ocupat els principals llocs de presa de decisions i poder dins la ciència. El resultat ha estat la invisibilització històrica de les dones i les seves aportacions en la ciència (figura 1). Però cal tenir present que, tot i les múltiples barreres interposades al llarg de la història Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

Revista TSCB-73.indd 23

de la ciència, les dones també han contribuït a la construcció del coneixement científic. Tenir referents és importantíssim perquè les noves generacions es puguin inspirar a partir de models de persones. Com va dir el filòsof del llenguatge George Steiner: «Allò que no s’anomena no existeix», i per això és necessari fer un esforç i cercar les investigacions i les troballes fetes per les dones que sí que van poder tenir accés a l’àmbit científic en el passat. A més, també és molt important visibilitzar les dones científiques i investigadores del present per tal d’empoderar-les i així poder caminar cap a la transformació en una ciència menys androcèntrica, en què els diversos gèneres tinguin el mateix poder de presa de decisions i puguin expressar la seva identitat de gènere sense perdre el dret a l’equitat.

Què passa si sí que apliquem la perspectiva de gènere a la biologia? Si apliquem la perspectiva de gènere a les ciències biològiques, serà més factible poder arribar a produir canvis cap a la igualtat. I, per tant, avançaríem cap a una ciència molt més inclusiva i no discriminatòria, treballant, de passada, cap al camí dels tan citats darrerament

23

18/01/2024 9:42:05


Sandra Saura Mas

les teories evolutives més establertes al llarg de la història de la ciència, així com amb el neodarwinisme. Però, com avança la ciència, si no és a través de noves preguntes, noves mirades, respostes i discussions?

Figura 1. La ciència androcèntrica ha promogut la invisibilització de les dones científiques al llarg de la història. Imatge extreta de Sandra Saura Mas (2021), Biologia: Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere (en línia), Xarxa Vives d’Universitats, <https://www.vives.org/book/biologia-guies -per-a-una-docencia-universitaria-amb-perspectiva-de-genere/> (consulta: setembre 2022).

objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU (ODS 5-Igualtat de gènere; ODS 10Reducció de desigualtats), i complint el seguit de lleis anomenades anteriorment. Ciència, societat i cultura estan interrelacionades, tot i que sovint l’educació ha tingut tendència a treballar cada disciplina per separat, tancada cadascuna en la seva capseta. Però la vida i la realitat són transdisciplinàries, complexes i diverses (Saura Mas et al., 2021). Per tant, en incorporar la perspectiva de gènere a la ciència i, en concret, a la biologia, també s’hi incorporen noves mirades i preguntes de recerca. I això pot tenir conseqüències en l’àmbit científic, a través de noves descobertes i canvis de paradigma, que alhora també poden provocar canvis socials i culturals. Tot seguit exposo alguns exemples de canvis de paradigma científics promoguts per investigacions dutes a terme per dones i lligats transdisciplinàriament a canvis de pensament socials i culturals.

Lynn Margulis i l’evolució de les espècies Moltes teories desenvolupades per dones encara no s’expliquen perquè són molt revolucionàries i canvien moltes coses, no només

24

Revista TSCB-73.indd 24

científiques, sinó també culturals i socials, i aquest és el cas de les teories evolucionistes de Lynn Margulis (figura 2). A la majoria de classes de biociències, a escoles, instituts o facultats, s’introdueix la figura de la prestigiosa biòloga Lynn Margulis com a creadora de la teoria de l’endosimbiosi, és a dir, en síntesi, la teoria que la cèl·lula eucariota és una unió simbiòtica de cèl·lules procariotes primitives (Margulis, 1970; Sagan, 2012). Però les aportacions que Lynn Margulis va fer al món de la biologia van molt més enllà d’un sol descobriment en el camp de la biologia cel·lular, ja que al llarg de la seva trajectòria científica evidencia i proposa també la simbiosi com a força evolutiva, al costat de la teoria de selecció natural de Charles Darwin. La teoria de Lynn Margulis és revolucionària en la manera d’entendre l’evolució i el funcionament del planeta Terra, a partir de les relacions simbiòtiques entre els microorganismes (Margulis, 2003; Feldman, 2019), i no només de les relacions de competència entre individus. Però, en canvi, són poques les vegades que la teoria evolucionista de Lynn Margulis s’explica a les classes d’evolució, potser pel fet que les seves teories entren en discussió amb alguns dels punts de

Jane Goodall i els comportaments dels primats La primatologia és una disciplina en què des dels anys seixanta han destacat els noms de dones com Jane Goodall, Biruté Galdikas o Dian Fossey. Les primeres observacions dels primats, concretament en babuïns, fetes per homes, descrivien i posaven el focus principalment en les relacions d’aquests individus, que descrivien com a molt militaritzades, basades en la lluita i el poder, amb la qual cosa van interpretar la lluita com la clau per a sobreviure i mantenir els estatus socials dins dels grups (Saura Mas, 2021a). En canvi, quan les dones van entrar a estudiar la primatologia, per cert, una de les disciplines de la biologia en què ressalten més noms de dones, tot i haver-hi també molts homes, es van començar a descriure patrons que no s’havien descrit fins llavors (Martínez Pulido, 2014). Es va començar a fer una observació més sistemàtica de tots els individus i no només dels més vistosos o agressius, i

Figura 2. Lynn Margulis. Wikimedia Commons, fotografia de Jpedreira, <https://commons. wikimedia.org/wiki/File:Lynn_Margulis.jpg>, sota la llicència Creative Commons AttributionShare Alike 2.5 Generic, <https:// creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/deed. en> (consulta: setembre 2022).

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

18/01/2024 9:42:05


Què passa quan incorporem la perspectiva de gènere en la biologia? I com ho podem fer?

Figura 3. Jane Goodall. Wikimedia Commons, fotografia d’Erik (HASH) Hersman, <https:// commons.wikimedia.org/wiki/File:Jane _Goodall_at_TEDGlobal_2007-cropped.jpg>, sota llicència Creative Commons Attribution 2.0 Generic, <https://creativecommons.org/licenses/ by/2.0/deed.en> (consulta: setembre 2022).

això va ser una de les claus per a descobrir nous patrons de comportament dels primats. Jane Goodall (figura 3), per exemple, estableix la idea que cada individu és interessant per si mateix, i que les femelles no eren un recurs més en societats dirigides pels mascles, sinó que les femelles lluitaven per mantenir les seves jerarquies dins del grup, caçaven i buscaven activament les seves parelles sexuals. Així doncs, la primatologia és un exemple de com una ciència androcèntrica pot fer un gir cap a una ciència més ginocèntrica o, almenys, més igualitària, que a més pot tenir efectes directes en la cultura i el comportament humà, ja que l’estudi dels primats sempre s’ha utilitzat per a intentar entendre l’espècie humana (Saura Mas, 2021a).

Ellen Swallow Richards: la dona que va definir la paraula ecologia Què hagués passat si al segle xix ens haguéssim quedat amb la definició del concepte eco­ logia d’Ellen Swallow en lloc de la d’Ernst Haeckel? Si fem un recorregut per la definició de la paraula ecologia al llarg de la història, normalment, als llibres de text no hi apareixen referències a cap dona. Però en la història de la defini-

ció d’aquest terme, en realitat, hi podria haver destacat el nom d’una dona: Ellen Swallow, química ambiental acceptada al departament de química del Massachusetts Institute of Technology (MIT) (figura 4) i contemporània d’Ernst Haeckel. Ellen Swallow concebia el terme ecologia focalitzat en els humans i les condicions ambientals creades pels humans (Saura Mas, 2021b). També centrava l’atenció en les conseqüències que tenia sobre la salut de les persones viure en aquelles condicions (Dyball i Carlsson, 2017). Concretament, va definir l’ecologia com un concepte molt lligat a les persones: «la ciència de les condicions de salut i benestar de la vida humana diària» (Dyball i Carlsson, 2017). A la biografia escrita per Pamela Swallow (2014) es descriu com Ellen Swallow fins i tot va escriure a Ernst Haeckel per demanar-li permís per a usar el terme i ell li va concedir. L’any 1892 el terme oekologia, sense un ús definit per Ernst Haeckel, prenia una nova forma gràcies a la nova definició d’Ellen Swallow: la ciència de les condicions socials i ambientals quotidianes propícies per al benestar humà (Swallow, 2014). Tot i això, no havia passat ni un any quan el 1893 el British Medical Journal ja va reivin­ dicar el terme oekologia i s’acceptà com «l’exploració dels interminables fenòmens de la vida animal i vegetal tal com es manifesten

Figura 4. Ellen Swallow Richards. Wikimedia Commons, <https://commons.wikimedia.org/ wiki/File:Ellen_Swallow_Richards_Vassar_1870. jpg>, a partir de Caroline L. Hunt, The life of Ellen H. Richards, 1912, sota la llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 1.0 Generic, <https://creativecommons.org/licenses/by -sa/1.0/deed.en> (consulta: setembre 2022).

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

Revista TSCB-73.indd 25

sota condicions naturals» (Sanderson, 1893). A partir d’aquest moment, no hi va haver dubte que la definició acceptada era la d’Ernst Haeckel i la definició d’ecologia d’Ellen Swallow no s’acceptà. A més a més, la seva definició va quedar eclipsada per la de Haeckel, la qual va ser la base per a la resta de definicions que s’han anat produint fins a l’actualitat. Fins a tal punt que, encara avui, en la majoria de definicions d’ecologia dels llibres de text es denota certa desvinculació entre els humans i la resta d’espècies, i de la figura d’Ellen Swallow no en queda ni rastre. Al segle xix, una dona de ciència s’avançava als nostres temps fent èmfasi en la importància d’incloure els humans i el benestar humà en l’estudi dels ecosistemes. Avui, un dels temes de més actualitat al món de la in­ vestigació científica és el concepte one health (‘una sola salut’), impulsat principalment per l’ONU, amb la idea que hi ha una sola salut i que la salut humana està connectada i depèn de la salut dels ecosistemes i els éssers vius que hi viuen. És a dir, una altra versió del concepte ecologia humana, un concepte que ja el 1892 va ser descrit per primera vegada per Ellen Swallow (Saura Mas, 2021b).

Com podem aplicar la perspectiva de gènere a la biologia? Idees i recursos Com superar l’androcentrisme en la biologia? Un punt important és utilitzar la perspectiva de gènere, l’anàlisi i la metodologia d’aquesta perspectiva de manera transversal en tot el que fem. És imprescindible fer recerca i anàlisi amb perspectiva de gènere del dia a dia per tal d’aportar estudis basats en dades i evidències i així poder aportar solidesa a la necessitat del canvi de perspectiva. Per tant, són necessaris els estudis sobre la ceguesa al gènere en biologia, entesa com la dificultat per a reconèixer els indicadors de desigualtat i poder detectar i quantificar les dificultats segons el gènere. El primer que cal fer davant una desigualtat és visibilitzar-la amb evidència per després poder actuar per revertir-la. Un exemple el trobem en el primer programa postdoctoral de biologia feminista creat a la Universitat de Wisconsin-­ Madison (2014), una de les universitats públiques més importants dels Estats Units, amb la finalitat de fer recerca per a desvetllar i revertir els biaixos de gènere en la recerca biològica. Un altre punt important per a superar l’androcentrisme és fer un canvi de mirada, i

25

18/01/2024 9:42:05


Sandra Saura Mas

passar de la ciència dels premis i reconeixements individuals als premis i reconeixements col·lectius. Seria un gran pas per a avançar cap a la ciència igualitària i cooperativa, i deixar enrere l’androcentrisme històric. Cal passar de premiar només la ciència individualista a premiar també la ciència col·laborativa, atès que la investigació es fa en equips i no és una dinàmica nova ni d’actualitat, sinó que en la majoria dels casos s’ha fet així al llarg de la història. Però, degut a motius socials i culturals com l’androcentrisme científic, s’ha tendit a donar premis i realçar persones concretes, la qual cosa promou la competència en lloc de la cooperació entre persones i equips (Saura Mas, 2021a).

Actualitzar la biologia amb les noves realitats socioculturals El sexe o el gènere, són binaris? Cada cop apareixen més conceptes per a definir el sexe i el gènere d’una persona com a fluids i no binaris (per exemple, queer, intersexe, trans…); la vida és diversitat, una gradació, i el sexe no se n’escapa. Si ens centrem en el concepte biològic de sexe, cal tenir present que el sexe d’una persona no es defineix només pels òrgans genitals, sinó que està definit per almenys vuit condicions biològiques diferents de l’ésser humà (Saura Mas, 2021a; Blanch, 2019). La biologia feminista proposa que el sexe d’un cos és un assumpte summament complex i que no hi ha blanc o negre, sinó graus de diferència, ja que es tracta d’un contínuum, com l’espectre dels colors, i que, per tant, només la nostra concepció de gènere, i no la ciència, pot definir el nostre sexe (Fausto-Sterling, 2000). Són diverses les persones que han anat definint el que s’anomena la biologia feminista, una branca de recerca i docència que intenta revelar i revertir els possibles biaixos de gènere a les disciplines biològiques, així com també pretén desenvolupar noves teories i mètodes que reflecteixin una aproximació feminista capaç de proposar preguntes i suggerir solucions noves i inclusives (Martínez Pulido, 2020).

L’Anne Fausto-Sterling, biòloga i especialista en estudis de gènere, és un referent indiscu­ tible en aquest camp, per haver-se atrevit a desafiar en els seus treballs algunes creences científiques molt establertes relacionades amb el sistema sexe-gènere. Després d’anys de reflexió sobre la seva especialitat, la biologia de la reproducció, aquesta científica ens proposa una nova manera de conceptualitzar el sexe humà, i promou la idea que el sexe binari en realitat no existeix, no hi ha només homes i dones, sinó també una sèrie de formes intermèdies que la ciència no ha volgut o no s’ha atrevit a afrontar amb claredat (Fausto-­ Sterling, 1985), com, per exemple, les persones intersexe. En un altre llibre posterior, l’autora deixa molt clara la seva visió sobre la construcció del sexe: «el sexe, que s’ha considerat com a biològic, és en realitat una instància cultural, tan construïda com el gènere», i això fa que en la majoria de casos la ciència ignori dades que encaixarien en sistemes científics capaços d’acceptar l’existència d’estadis intermedis del sexe (Fausto-Sterling, 2000). A més, en una societat que cada cop hauria d’estar més preocupada per la justícia global i ambiental en el moment de crisi ecològica actual, cal no oblidar la necessitat d’afrontar que al món científic també existeix la interseccionalitat, un altre tema abordat també per part de la biologia feminista des de fa anys. La teoria de la interseccionalitat sosté que les persones que pateixen la intersecció de desigualtats, com la desigualtat del gènere/sexe amb l’eix de desigualtat del racisme (Crenshaw, 1989; Davis, 1981; Haraway 1984), pateixen una discriminació més gran.

Figura 5. Coberta i QR de Biologia: Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere (en línia), de Sandra Saura Mas, publicat per la Xarxa Vives d’Universitats l’any 2021, <https://www.vives.org/book/biologia-guies-per -a-una-docencia-universitaria-amb-perspectiva -de-genere/> (consulta: setembre 2022).

Les eines ja hi són, només cal utilitzar-les Són moltes les propostes i les accions que es poden fer per a superar l’androcentrisme en la ciència, i són molts els autors i les autores que han escrit i han aportat idees i recursos per a caminar i actuar per la transformació cap a unes ciències biològiques més igualitàries. En aquest

sentit, es poden trobar recollides i actualitzades moltes d’aquestes eines, així com recursos didàctics, pedagògics i propostes per a la docència i la recerca en el camp de la biologia a la guia de la Xarxa Vives Biologia. Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere (Saura Mas 2021a, figura 5). En aquesta guia s’hi exposen diferents eines i propostes per a superar l’androcentrisme utilitzant la perspectiva de gènere en la biologia a través de canvis en la docència i la recerca d’aquesta disciplina: com fer ús del llenguatge no sexista, com citar la bibliografia per a visibilitzar les dones, com crear continguts i entorns d’aprenentatge amb perspectiva de gènere, com despertar les metàfores adormides de la biologia o com crear eines i cursos en línia oberts i massius (MOOC) amb perspectiva de gènere, com el Women in environmental biology (Saura Mas et al., 2018). És a dir, un seguit de recursos i experiències a l’abast per a inspirar-­ se i poder passar a l’acció per a aconseguir assolir una biologia més equitativa i inclusiva a través de la docència i la investigació en el camp de la biologia.

Article/guia_diversitat_sexual_genere_universitats> [Consulta: setembre 2022]. Crenshaw, K. (1989). «Demarginalizing the intersection of race and sex: A black feminist critique of antidiscrimination doctrine, feminist theory and antiracist politics». University of Chicago Legal Forum, 1989 (1). Davis, A. (1981). Women, race and class. Nova York: Random House. Dyball, R.; Liesel, C. (2017). «Ellen Swallow Richards: Mother of human ecology?». Human Ecology Re­

view, 23 (2): 17-29. DOI: 10.22459/HER.23.02.2017. 03. Equality Challenge Unit (2013). Unconscious bias and higher education [en línia]. <https://diversity.caltech. edu/documents/19785/unconscious-bias-and-higher -education-compressed.pdf> [Consulta: setembre 2022]. EUGenMed Cardiovascular Clinical Study Group; Regitz-Zagrosek, V. [et al.] (2016). «Gender in cardiovascular diseases; impact on clinical manifesta-

Bibliografia Blanch, A. (2019). Problematització històrica dels con­ ceptes «gènere» i «sexe» en la ciència occidental [en línia]. Treball de fi de grau. <https://ddd.uab.cat/ record/222115> [Consulta: setembre 2022]. [Premi al millor treball de fi de grau amb perspectiva de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona] Coll-Planas, G. [et al.] (2018). Guia per a la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats cata­ lanes a partir de la Llei 11/2014 [en línia]. Generali­tat de Catalunya. <https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/

26

Revista TSCB-73.indd 26

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

18/01/2024 9:42:05


Què passa quan incorporem la perspectiva de gènere en la biologia? I com ho podem fer?

tions, management, and outcomes». European Heart Journal, 37 (1): 24-34. Fausto-Sterling, A. (1985). Myths of gender: Biological theories about women and men. Nova York: Basic Books. — (2000). Sexing the body: Gender politics and the con­ struction of sexuality. Nova York: Basic Books. Feldman, J. (2019). Symbiotic Earth: How Lynn Margulis rocked the boat and started a scientific revolution [en línia]. Bullfrog Films. <https://vimeo.Com/ondemand/ symbioticearthhv> [Consulta: gener 2021]. Grogan, K. (2018). «How the entire scientific community can confront gender bias in the workplace». Nature Ecology and Evolution, 3: 3-6. Haas, R. [et al.] (2020). «Female hunters of the early Americas». Science Advances, 6 (45). Haraway, D. J. (1984). Manifiesto Ciborg: El sueño irónico de un lenguaje común para las mujeres en el circuito integrado [en línia]. Traducció de Manuel Talens. Estudios de Género de la Universidad de Vigo. <https:// xenero.webs.uvigo.es/profesorado/beatriz_suarez /ciborg.pdf> [Consulta: setembre 2022]. Herrero, Y. [et al.] (2019). La vida en el centro: Voces y relatos ecofeministas. Madrid: Libros en Acción. League of European Research Universities (LERU) (2018). Implicit bias in academia: A challenge to the meritocratic principle and to women’s careers - And what to do about it [en línia]. <https://www.leru.org/ files/Publications/Implicit-bias-in-academia-Full -Paper.pdf> [Consulta: setembre 2022]. Margulis, L. (1970). Origin of eukaryotic cells: Evidence and research implications for a theory of the origin and evolution of microbial, plant, and animal cells on the Precambrian Earth. Yale: University Press. Martínez Pulido, C. (2014). «Mujeres y primatología (I). Una mirada novedosa a la otra mitad de los primates: las hembras». A: Mujeres con ciencia [en línia]. Bilbao: Cátedra de Cultura Científica de la Universidad del País Vasco. <https://mujeresconciencia.com/2014/05

/14/mujeres-y-primatologia-una-mirada-novedosa -la-otra-mitad-de-los-primates-las-hembras/> [Consulta: setembre 2022]. — (2020). «Biología feminista, una disciplina científica que se hizo imprescindible». A: Mujeres con ciencia [en línia]. Bilbao: Cátedra de Cultura Científica de la Universidad del País Vasco. <https://mujerescon ciencia.com/2020/05/20/biologia-feminista-una-dis ciplina-cientifica-que-se-hizo-imprescindible/> [Consulta: setembre 2022]. Pyle, G. (2019). «Los ataques cardíacos son diferentes en mujeres y en hombres, y la atención médica debe asumirlo». A: The conversation [en línia]. <https://the conversation.com/los-ataques-cardiacos-son-difer entes-en-mujeres-y-en-hombres-y-la-atencion-medi ca-debe-asumirlo-112237> [Consulta: setembre 2022]. Ruiz Cantero, M. T. [et al.] (2019). Perspectiva de género en medicina. Barcelona: Fundación Dr. Antoni Esteve. (Monografías; 39). També disponible en línia a: <https://icmab.es/images/gender/Libro-EM-39-Per spectiva-de-genero-en-medicina_MTRuizCantero. pdf> [Consulta: setembre 2022]. Sagan, D. (2012). Lynn Margulis: The life and legacy of a scientific rebel. White River Junction (Vermont): Chelsea Green. Sanderson, J. B. (1893). «On the origin of biology and its relation to the other branches of natural science». British Medical Journal [en línia], 2 (1707): 613-617. <https://doi.org/10.1136/bmj.2.1707.613> [Consulta: setembre 2022]. Saura Mas, S. (2021a). Biologia: Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere [en línia]. Xarxa Vives d’Universitats. <https://www.vives.org/ book/biologia-guies-per-a-una-docencia-universi taria-amb-perspectiva-de-genere/> [Consulta: setembre 2022]. — (2021b). «Propera parada: I si la paraula ecologia l’hagués definit una dona?». A: Blog del CREAF. Pro­

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 21-27

Revista TSCB-73.indd 27

pera parada: Ecologia [en línia]. <https://blog.creaf. cat/coneixement/parada-ecologia-definicio-swal low/> [Consulta: setembre 2022]. Saura Mas, S. [et al.] (2018). Women in environmental biology [en línia]. Curs en línia obert i massiu (MOOC). Coursera. <https://www.coursera.org/learn/women -environmental-biology> [Consulta: setembre 2022]. — (2021). Co-teaching transdiciplinario: experiencias do­ centes. Bellaterra: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN: 978-84-490-9345-6. Schiebinger, L. [et al.] (ed.) (2011-2022). Gendered Inno­ vations in Science, Health & Medicine, Engineering and Environment [en línia]. <https://genderedinno vations.stanford.edu/methods/language.html> [Consulta: setembre 2022]. Swallow, P. (2014). The remarkable life and career of El­ len Swallow Richards: Pioneer in science and technolo­ gy. Hoboken, NJ: Wiley. Taylor, K. E. [et al.] (2011). «Reporting of sex as a variable in cardiovascular studies using cultured cells». Biolo­ gy of Sex Differences [en línia], 2: 11. <https://doi.org /10.1186/2042-6410-2-11>. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2019). IV Pla d’acció per a la igualtat de gènere a la Universi­ tat Autònoma de Barcelona: Quadrienni 2019-2023 [en línia]. <https://www.uab.cat/doc/iv-pag-cat> [Consulta: setembre 2022]. Vansickle, C. (2015). «Can the sex of hominin pelvic fossils be assessed using methods developed for recent humans?». American Journal of Physical Anthropolo­ gy, 156: 312-312. World Health Organization (WHO) (2008). World health statistics 2008 [en línia]. Ginebra: WHO Press. <https://www.who.int/docs/default-source/gho-doc uments/world-health-statistic-reports/en-whs08-full. pdf> [Consulta: setembre 2022].

27

18/01/2024 9:42:06


De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions Neus Carbó Carbó Llicenciada (1988) i doctora (1996 - premi extraordinari de doctorat) en biologia per la Universitat de Barcelona (UB). Des de l’abril de 2005 soc professora agregada del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular (DBBM) de la Facultat de Biologia de la UB, amb docència continuada en els diversos graus de la Facultat de Biologia, així com en el Màster de Biotecnologia Molecular. Poc després d’aconseguir la meva plaça fixa, havent passat per places precàries de professora durant força anys, vaig establir la meva pròpia línia de recerca sobre noves teràpies en càncer. He publicat més de noranta treballs en revistes internacionals, la majoria sobre investigació del càncer, he dirigit cinc tesis doctorals, diversos treballs de final de màster (TFM) i múltiples treballs de final de grau (TFG). Entre 2007 i 2011 vaig entrar en l’àmbit de la gestió departamental, exercint de secretària del departament, i des del gener de 2019 compagino les tasques acadèmiques i de recerca amb la gestió institucional: soc membre de l’equip deganal de la Facultat de Biologia (secretària acadèmica i presidenta de les Comissions de Doctorat i d’Igualtat). Vaig participar en l’elaboració del III Pla d’Igualtat de la UB, formo part de la Comissió d’Igualtat de la UB i de la Comissió de Seguiment del III Pla d’Igualtat de la UB. Correspondència: Neus Carbó Carbó. Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: ncarbo@ub.edu.

DOI: 10.2436/20.1501.02.224 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 27/01/2023 Acceptat: 22/05/2023

Resum Tot i que, a l’àmbit de les biociències, els números tant del personal docent i investigador com de l’alumnat tendeixen a donar una imatge aparentment de poca desigualtat vers el gènere femení, persisteixen, tanmateix, biaixos ocults, probablement molt arrelats a la nostra cultura, que fan que també al nostre entorn es pugui parlar de ceguesa de gènere. Així, fins i tot amb una anàlisi senzilla, es poden identificar ràpidament conceptes com ara el sostre de vidre o la fuga de talent femení (leaky pipeline, literalment, ‘canonada que goteja’) en les carreres acadèmiques de les biociències. Fins i tot entre les alumnes, un col·lectiu jove i plenament format en conceptes de gènere, es detecta un biaix a l’hora d’adjudicar característiques de «bon docent» a figures masculines més que no pas a les femenines. És el moment de replantejar a tots els nivells (personal docent investigador, caps de grup i projectes, alumnat) quins són els estereotips de gènere que encara arrosseguem i que cal canviar per a combatre definitivament aquesta ceguesa implícita de gènere.

Paraules clau: ceguesa de gènere, petjada inconscient, propagació d’estereotips, paradoxa en biociències, corresponsabilitat en liderar el canvi.

On gender blindness, footprints and bias in biology: Facts and thoughts Abstract Although the figures both for teaching and research staff and for students in the biosciences tend to give the impression of relatively little inequality with respect to the female gender, hidden biases persist which are probably deeply rooted in our culture, revealing the existence of gender blindness in our field as well. Thus, even under a simple analysis, concepts such as the “glass ceiling” or the “leaky pipeline” can be quickly identified in academic bioscience careers. Even among female students, who form a young collective fully trained in gender concepts, a bias is detected when assigning the characteristics of a “good teacher” to male figures more often than to female ones. It is time to reconsider, at all levels (teaching and research staff, group and project leaders, students), the gender stereotypes that we are still dragging along and that need to be changed in order to put an end to this implicit gender blindness.

Keywords: gender blindness, unconscious footprint, propagation of stereo­ types, paradox in biosciences, co-responsibility in leading change.

La universitat, la màxima institució de formació superior, té com a missió també garantir la igualtat formal entre persones però, a la pràctica, aquesta igualtat real d’oportunitats encara no s’ha assolit. L’alumnat que actualment arriba a la universitat ha estat format en perspectiva de gènere i equitat des de la més tendra infantesa, per la qual cosa podríem pensar que és molt sensible a aquests aspectes i constitueix l’esperança per a una societat més justa i equitativa, en què el gènere no marqui llur futur ni oportunitats. Però, i el professorat que el guiarà durant els propers anys i que tindrà dia a dia, classe a classe, com a model? Està igual de preparat, sensibilitzat i conscienciat? En general, no. Tot i l’increment del grau de conscienciació del col·lectiu en aquest as-

28

Revista TSCB-73.indd 28

pecte, llur formació acadèmica difícilment ha incorporat la perspectiva de gènere, sobretot en el professorat de més edat, de manera que, almenys encara per uns quants anys, hi ha un desequilibri de formació en gènere entre l’alumnat i el professorat, a favor del primer. Per això, el paper del professorat d’universitat és clau per a no diluir la formació en gènere del nostre alumnat i manllevar la feina feta durant la seva formació anterior. Tot i que el nostre entorn no sigui encara l’ideal en aquests aspectes, ens hem de formar, sensibilitzar i persistir en la lluita per un món més just i equitatiu. A les nostres mans tenim la responsabilitat de formar les millors científiques i els millors científics, però també, i sobretot, persones més justes per a una societat més equitativa.

La biologia i les biociències, un oasi de gènere? Els estudis de biologia i graus afins, les biocièn­ cies, es desmarquen d’altres carreres STEM (de l’anglès, science, technology, engineering i math­ ematics) en què la majoria de l’alumnat és de gènere femení. En la figura 1 podeu observar les dades relatives a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), on clarament s’il·lustra aquesta prevalença històrica del gènere femení entre l’alumnat de grau, màster i postgrau/doctorat, tant en el cursos 2017-2018 a 2019-2020 com en una recopilació més àmplia entre els anys 2007 i 2020. Aquesta realitat ens portaria a pensar que som en un entorn en què la desigualtat vers el gènere femení no es dona o es dona en casos

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 28-33

18/01/2024 9:42:06


De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions

Figura 1. Prevalença històrica del gènere femení entre l’alumnat de grau, màster i postgrau/doctorat a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). Sèrie històrica 2017-2020 (ETC: equivalents a temps complet) (esquerra, Informe del Gabinet Tècnic de Rectorat de la Facultat de Biologia de la UB, 2021) i recopilació global de dades entre els anys 2007 i 2020 (dreta, elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Biologia de la UB).

comptats. I, tanmateix, la paradoxa és que, tot i l’elevada presència de dones formades en aquest àmbit, la ceguesa de gènere persisteix en l’àmbit de les biociències. Només cal fer una ullada a la incorporació de les dones al col·lectiu de personal docent i investigador (PDI) permanent a la Facultat de Biologia de la UB entre els anys 1982 i 2019, que es mostra en la figura 2, per a notar que portem un bagatge molt marcat de presència masculina en el col·lectiu del professorat. Nogensmenys, les últimes dades de juny de 2022 apunten a una gairebé paritat de gènere en el col·lectiu de PDI (48,5 % de dones), si considerem les xifres globals mostrades en la figura 3. Si ho comparem amb el recull dels cursos 2017-2018 a 2019-2020 mostrats en la figura 4, en què les dades de dones entre el PDI oscil·len entre un 44,7 % i un 46,4 %, aquest fet ens podria portar a pensar que estem assolint la paritat. Tanmateix, una mirada més acurada posa de manifest un biaix històric acumulat en les figures permanents de funcionari (figura 5), biaix que encara persisteix, tot i les incorporacions recents de més dones, sobretot al col·lectiu de catedràtiques. Segons l’informe de recerca de la facultat, al juny de 2022 només un 32 % de càtedres i un 32 % de titularitats són de dones, mentre que en les figures de PDI no permanent el percentatge de dones assoleix el 55 %, un clar exemple del sostre de vidre i de la fuga de talent femení (leaky pipeline) en el decurs de la carrera acadèmica, també a biologia. Al gener de 2020, indistintament de la figura funcionària o laboral, del global de PDI

permanent hi havia un escàs 38 % de dones, mentre que aquest percentatge pujava fins al 58 % entre el PDI no permanent (figura 4). Val a dir que es detecta una lleugera tendència a incrementar el percentatge de dones en el PDI permanent, que va assolir al desembre de 2020 un valor gairebé del 40 %, possiblement com a resultat de jubilacions de figures predominantment masculines que ocupen places de PDI funcionari, així com la incorporació de figures femenines en el PDI permanent, un bon gros provinent del col·lectiu de PDI no permanent, força feminitzat. Si tenim en compte la figura de professor/a agregat/da, PDI laboral permanent, de creació més recent i sense el bagatge històric de figures

La persistència del biaix de gènere en l’àmbit docent Un altre aspecte que cal treballar és la manca de referències a dones científiques en la nostra activitat com a docents, evitant perpetuar la visió androcèntrica de la ciència. Recentment,

Figura 2. Percentatge d’incorporació de les dones al col·lectiu de personal docent i investigador (PDI) permanent de la Facultat de Biologia de la UB entre els anys 1982 i 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Afers Generals de la Facultat de Biologia de la UB, gener 2020.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 28-33

Revista TSCB-73.indd 29

masculines, observem que al gener de 2020 (figura 5) en el col·lectiu hi predominava lleugerament el gènere femení (amb un màxim d’un 54 % el 2020) i va assolir paritat durant el 2021 (figura 4). Aquesta és una dada positiva, car indicaria que en anys recents a la Facultat de Biologia s’està més a prop de l’equilibri que en dècades passades. En la figura 5 hi podem també observar l’evolució de les incorporacions al col·lectiu de catedràtic/a (laboral i funcionari) i titular d’universitat, en un recull històric a la Facultat de Biologia de la UB, en què es detecta l’increment de la incorporació de dones en els últims anys, sobretot en el col·lectiu de catedràtiques. Així que, només cal obrir els ulls i, sobretot la ment, i observar i recopilar dades, per a detectar la històrica i persistent manca d’equitat en l’ocupació dels llocs de treball, l’anomenada segregació ocupacional, i, només amb comptades excepcions com l’actual a la Facultat, en els llocs de poder i de presa de decisions en les biociències en general. Aquests són aspectes que cal minimitzar i corregir promovent la igualtat d’oportunitats en la carrera acadèmica, conscienciant-nos i posant les eines a disposició de tot el col·lectiu. Només així ajudarem a no perpetuar clixés i estereotips, i minorarem la diferència en la percepció de la importància en la perspectiva de gènere en la nostra tasca com a docents i investigadors.

29

18/01/2024 9:42:06


Neus Carbó Carbó

el que més m’ha sobtat és la percepció que té l’alumnat del menor impacte femení en la seva formació, que es tradueix en un biaix sexista, possiblement inconscient, en l’avaluació del seu professorat. I és aquí on voldria incidir. Tot i els esforços formatius en perspectiva de gènere, totes i tots, alumnat i professorat, persistim en la perpetuació d’estereotips i des­ igualtats. Hi ha encara molt per fer, i possiblement serà una tasca que requerirà continuïtat per a anar calant en el teixit sociocultural que ens envolta fins a minimitzar la petjada androcèntrica que la societat ens imposa, i que nos­ altres assimilem inconscientment, des de ben petites i petits. Com combatre la petjada inconscient que ens porta, a totes i tots, a buscar uns trets concrets, sovint masculinitzats, identificant-los com a atractius, quan parlem de lideratge, de comunicadors/docents, de ciència…? Tots els col·lectius som corresponsables en ajudar a deixar de perpetuar el biaix en gènere a l’àmbit científic. Però com ho fem? Quines eines tenim? En la relació entre professorat i alumnat, algunes accions a l’abast de tothom consisteixen, com a professorat, a ser curosos en l’ús del llenguatge (no sexista), en l’ús de la comunicació no violenta i en posar en relleu les figures femenines i llur contribució a la història i als avenços en el camp dels estudis de biociències. La recent incorporació de la perspectiva de gè­ nere en els plans docents de les assignatures vol

Figura 3. Aparent paritat de gènere en el col·lectiu global de PDI (48,5 % de dones) a la Facultat de Biologia de la UB al juny de 2022. Informe de recerca del Deganat de la Facultat de Biologia de la UB, 2022.

ser un accelerador d’aquest procés, però estem encara a les beceroles. Tot i que en el curs 2021-2022 un 62 % dels plans docents de la Facultat de Biologia de la UB ha incorporat algun aspecte de perspectiva de gènere, llur trasllat a la pràctica docent diària segurament no assoleix aquest percentatge ni de bon tros. Però anem fent camí. L’establiment de rúbriques, adreçades a alumnat i a professorat, permetran anar copsant la realitat de la perspectiva de gènere a l’aula i a la docència, i ajudaran a la presa de consciència de la nostra corresponsabilitat en aquest aspecte. Obrim bé els ulls i si­ guem proactius en la pràctica docent, la nostra petjada d’avui marcarà el camí i els avenços del demà, també en perspectiva de gènere, i ajudarà a minorar el grau de ceguesa en gènere en les biociències i a la societat en general.

Figura 4. Recull del percentatge de dones en el col·lectiu PDI de la Facultat de Biologia de la UB segons categories. Dades detallades a 31 de desembre dels cursos 2018-2019 al 2020-2021 (PDI: personal docent i investigador; ETC: equivalents a temps complet; EJC: equivalents a jornada completa) (esquerra, Informe del Gabinet Tècnic de Rectorat de la Facultat de Biologia de la UB, 2021) i dades globals a gener 2020 (dreta, elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Afers Generals de la Facultat de Biologia de la UB) per a PDI permanent i no permanent.

30

Revista TSCB-73.indd 30

Com ja he comentant, m’ha sorprès comprovar com el biaix de gènere també està present en el col·lectiu de l’alumnat i incideix de ple sobre llur percepció de l’impacte del professorat en la seva formació. Dades recollides de les últimes quatre promocions dels graus de la Facultat de Biologia de la UB (2015-2019 a 2018-2022) a partir de les votacions de professorat predilecte emeses per les titulades i els titulats que assisteixen a l’acte de graduació, van posar de manifest una clara preferència per la tria de professorat de gènere masculí, tot i que entre les graduades i els graduats predomina el gènere femení i que gairebé existeix paritat entre el professorat dels graus (figura 6). Dels deu membres del PDI escollits com a predilectes (dos per cada grau) de la promoció 2015-2019, només dos eren professores, i els vots totals emesos cap a professores fou només del 31 %. En la promoció següent només tres professores van ser escollides per a rebre la distinció i el percentatge de vots emesos cap a professores va ser només del 34 %. En cada edició es demanava que votessin fins a tres professors o professores i clarament el vot es decantava cap a figures masculines, tot i la població predominantment femenina que emetia els vots i un percentatge de PDI femení prop del 45 %, tal com s’ha comentat anteriorment en la figura 4, i que sembla que va en lleuger augment. En les edicions següents, es va demanar que votessin específicament la professora, el professor i un tercer indistint, amb la idea d’atorgar una distinció per a cada gènere i per a cada grau. D’aquesta manera, s’ha intentat trencar el biaix implícit cap al gènere masculí i, alhora, ajudar l’alumnat a prendre’n consciència i a reivindicar la figura femenina en la docència, que potser no acaba d’encaixar en l’estereotip inconscient de «profe excel·lent». A partir de la promoció 2017-2021 s’ha establert la paritat en l’atorgament de distincions al professorat predilecte de

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 28-33

18/01/2024 9:42:06


De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions

dintre del perfil femení, es tendeix a buscar aquests trets associats a lideratge, assenyalant més nois que noies quan han d’escollir portaveus o líders. I quelcom similar sembla que està passant a les nostres aules, donat que, tot i la majoria de noies, la tria del professorat predilecte es decanta cap als perfils masculins. Tanmateix, tampoc no podem posar tot el pes en el col·lectiu d’alumnes, atès que nosaltres, les professores, també hem de contribuir a no perpetuar els clixés. I això en cap cas no vol dir adoptar rols masculins o associats al gènere masculí quan donem classe, sinó que hem de fer valer altres maneres d’interaccionar i comunicar, que cal que siguin percebudes com igual d’excel· lents que les dels nostres companys de tarima.

La ceguesa de gènere a la recerca

Figura 5. Biaix històric acumulat i persistent en les figures permanents de funcionari a la Facultat de Biologia de la UB: càtedres (dades de 1988 a 2019), titularitats (dades de 1982 a 2019) i professorat agregat (dades de 2004 a 2019). Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Afers Generals de la Facultat de Biologia de la UB, gener 2020.

cada grau. Tot i això, tenint en compte tots els vots emesos, segueixen sent encara majoritàriament dirigits cap a professorat masculí, encara que en menys mesura. Tot i que no era tan esperable, persisteix la ceguesa de gènere en el col·lectiu de l’alumnat, que requereix la implementació d’accions directes per a minimitzar-ne l’impacte i no seguir perpetuant estereotips. Aquestes dades proven que possiblement la valoració feta per l’alumnat de la tasca del professorat a les enquestes institucionals està «contaminada» també per aquesta petjada inconscient de gènere i cal promoure la conscienciació en aquest aspecte i minimitzar-ne l’impacte en la valoració de les professores. Tot i la formació en perspectiva de gènere i els esforços col·lectius i individuals fets cap a la igualtat, ens hem de preguntar: per què encara perpetuem estereotips? Aquesta és una qüestió molt difícil de contestar. Som animals socials, som animals de costums, el caos, tot i fer-nos més creatius, ens fa menys eficients, com a societat, però també com a científiques i científics. En recerca, el mètode científic mateix ens pauta l’ordre de com hem d’actuar: observar, hipotetitzar, comprovar (plantejant experiments controlats i ben dissenyats) per poder obtenir conclusions robustes i que suposin avenços científics rellevants. Així que l’ordre i les pautes importen, i molt.

La transmissió i la perpetuació d’aquests costums i pautes garanteix l’ordre social establert, però malauradament perpetua els clixés. Fins i tot inconscientment busquem trets associats al perfil masculí quan parlem d’una persona amb capacitat de lideratge, amb poder de decisió, amb excel·lència com a docent… La petjada de gènere ens va calant tota la vida i és tan difícil de modular! Fins i tot, no en som conscients, però, intervé en gairebé totes les nostres decisions. Estudis fets amb alumnat (Aragón et al., 2023) posen de manifest que, fins i tot

Figura 6. Comparativa del percentatge de vots rebuts entre professores i professors abans (promocions 2015-2019 i 2016-2020) i després (promocions 2017-2021 i 2018-2022) de demanar explícitament el vot del professorat predilecte segregat per gènere. Distribució de gènere (en percentatge) de les inscrites i els inscrits per a cada promoció que emeten els vots. Elaboració pròpia a partir de les dades recollides per la Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Biologia de la UB. Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 28-33

Revista TSCB-73.indd 31

Pel que fa a la recerca, també cal incorporar activament i promoure clixés alternatius, com són el treball en equip, l’empatia, la capacitat d’escoltar i valorar altres idees, sense que això pressuposi mostrar una feblesa com a líder. Ans al contrari, enriquir els equips de treball amb aquests tarannàs suposa establir un ambient molt productiu i igualitari, en què cada membre se senti part de la presa de la decisió i de la responsabilitat. És un sistema molt més robust. En la diversitat de les percepcions i visions rau la força dels equips. La ciència és molt complexa, massa, com per pensar que una sola ment brillant és suficient per a liderar projectes. Totes i tots estem acostumats al fet que els projectes són portats a terme per equips de persones, llavors, realment cal un líder o una líder d’equip? I quines característiques de caràcter i tarannà pensem que són les millors per a aquests rols?

31

18/01/2024 9:42:06


Neus Carbó Carbó

La resposta, des d’un punt de vista de la termodinàmica, és fàcil. Cal un ordre que limiti el caos i faci els equips com més eficients possibles. Cal una figura que lideri, però la disparitat de visions dins d’un equip, un potencial caos en si mateix, és alhora una font de noves perspectives que ens permetran avançar cada cop més en la recerca. En biologia, parlem de la importància de la biodiversitat per a mantenir un equilibri dels ecosistemes, fent-los més robustos, amb la qual cosa s’ajuda, per exemple, a prevenir pandèmies. El recent acord assolit en la 15a Conferència de les Parts del Conveni de Diversitat Biològica (COP-15) sobre biodiversitat 30×30 (30 % de preservació per a l’any 2030) ha estat possible per la conscienciació col·lectiva i ha posat en relleu la importància de mantenir els sistemes complexos a la natura. En l’àmbit de recerca també apliquem el principi de bio-diversitat, ens constituïm en equips de recerca multidisciplinaris per esdevenir grups potents i eficaços en l’avenç de la ciència. Cadascun dels components de l’equip té un paper clau en tot l’engranatge. Però és a l’hora de percebre la contribució individual a l’equip quan es produeixen les desigualtats més grans. Sabem que la pèrdua de biodiversitat fa els ecosistemes més febles. Per tant, assimilem les lliçons que ens dona la natura i no cometem aquest mateix error dintre dels nostres equips de recerca. Està demostrat que les feines fetes per dones són menys visibilitzades (Ross et al., 2022) en termes d’autoria de publicacions, de reconeixements públics… De nou topem amb la petjada silenciosa, que ens porta a menystenir, inconscientment molts cops, la contribució de les dones de l’equip. Això ens afebleix com a científiques i científics, com a persones i com a societat. I ens fa molt més vulnerables a les desigualtats. Però, i en un equip exclusivament format per dones, això també passaria? Possiblement sí, topem de nou amb l’etiquetatge de les persones segons el seu caràcter. Expressions com «és una dona molt forta», «és una dona de caràcter» posen de manifest el que destaquem d’aquestes persones. I qui ens diu que són aquests perfils els que realment suporten la recerca en el grup? O bé que són indispensables per a l’activitat i l’èxit de l’equip? Ningú no pot afirmar-ho. Hi ha una xarxa que sustenta el líder o la líder, sobre la qual assenta i desenvolupa el seu rol, però ha de tenir molt present que sense la xarxa, sense una bona, òptima i justa gestió de l’equip, el grup es desploma. Hi ha diverses maneres de liderar equips, i no totes

32

Revista TSCB-73.indd 32

Figura 7. Manca de paritat en el lideratge femení de projectes de recerca a la Facultat de Biologia de la UB. Dades en percentatges a juny de 2022. Informe de recerca del Deganat de la Facultat de Biologia de la UB, 2022.

passen per perpetuar clixés androcèntrics ni masculins. Actualment, a la Facultat de Biologia de la UB hi ha un 38 % de projectes de recerca liderats per dones (figura 7). Entre els anys 2020 i 2021, un 40 % dels projectes competitius i un 37 % dels no competitius tenen dones investigadores com a investigadores principals (IP), i un 27 % i un 40 % dels projectes internacionals i nacionals, respectivament. Això posa de manifest que encara no hi ha paritat en les posicions de lideratge de projectes, però, alhora, la presència de dones en aquestes posicions de lideratge obre la possibilitat de treballar activament contra la ceguesa de gènere en llurs equips de recerca i, encara més, en la dels companys IP. *** Recomanació per a IP: no propagueu i perpe­ tueu trets exclusivament masculins, incorporeu la visió femenina de la gestió al vostre tarannà. Hi ha altres maneres de liderar, formeu-vos i enriquiu-vos en elles. En el vostre exemple s’emmirallen les joves promeses que teniu al voltant. Quan elles i ells siguin IP, podran aplicar un model més femení de lideratge, que potenciï i faci valer tots els components de l’equip. La vostra conscienciació sobre el biaix de gènere i la gestió que feu, dia a dia, acció a acció, ha d’ajudar a no perpetuar la ceguesa de gènere. Recomanació per a joves talents: feu-vos valer, no deixeu que la vostra contribució i la vostra

veu sigui apagada, però feu-ho des de l’honestedat i el respecte a totes les persones. Penseu que aquest camí d’altres ja l’han fet i aplanat per a vosaltres, així com vosaltres ho feu per a les generacions futures. I, sobretot, no perpetueu els clixés que us trobareu encara pel camí. No trenqueu la cadena ni malbarateu els esforços dels que us han precedit. ***

La petjada de la maternitat Durant molt de temps, una dona que arribava a posicions de poder havia assumit, durant el decurs de la seva vida professional, un rol molt masculí, que havia de mantenir i potenciar, havent renunciat en molts casos al desenvolupament de la seva vida privada i personal com a dona. Avui en dia existeixen mecanismes per a compatibilitzar la carrera professional amb la vida personal i familiar, però, tanmateix, encara té un cost elevat en el cas de les dones. A l’edat reproductiva tota dona científica s’ha de plantejar la disjuntiva de tenir fills o no tenir-ne, molts cops en la plenitud de la seva producció científica. La decisió la marcarà per a la resta de la seva carrera científica, en major o menor mesura. En el millor dels casos, podrà seguir activament fent recerca i docència fins a pocs dies abans de donar a llum, per, tot seguit, «desaparèixer» per un període d’entre quatre i sis mesos, absorta en la criança de la criatura, tot i l’ajut de la parella. La maternitat tindrà un impacte intel·lectual, físic i emocional en la dona. De resultes

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 28-33

18/01/2024 9:42:07


De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions

del parèntesi forçat, juntament amb l’esgotament característic d’aquesta etapa, haurà d’assumir i acceptar tota una sèrie de renúncies o incompatibilitats com són l’assistència a congressos, la implicació activa en la recerca del laboratori, la realització d’estades a d’altres laboratoris, la disponibilitat horària per a reunions… durant un període de temps d’entre quatre i dotze mesos. Aquestes renúncies aniran calant en el seu currículum. Sense adonar-­ se’n, la resta de membres de l’equip s’adapten a la seva absència i la fluïdesa de comunicació es perd, amb la qual cosa el perill de desconnexió és molt alt. I tot i que la reincorporació a la feina es faci el més aviat possible, el llast d’aquesta desconnexió quedarà per sempre, amb una menor productivitat de recerca, un pes específic menor en les publicacions, menys invitacions a conferències i ponències… per un llarg període de temps que li passarà factura quan hagi de competir amb altres companyes i companys per promocionar la seva carrera acadèmica i per aconseguir projectes com a IP. I quina opció o alternativa hi ha? Ser una superdona que pot amb tot? Potser per un breu període de temps es pot mantenir el ritme a tots els àmbits, però acaba passant factura. Pot desencadenar problemes d’angoixa, d’estrès, de pèrdua de concentració, sentiments de culpabilitat envers les criatures o la feina, per no poder ni estar a l’alçada ni seguir-ne el ritme. Haver-se de disculpar sovint per no haver pogut fer una tasca en el termini demanat, haver d’explicar que la criança no entén d’horaris, que les criatures tenen imprevistos… pot portar a una desil·lusió i afectació psicològica que deixi records foscos d’aquesta època. I s’ha de repetir molt sovint: «No m’he tornat menys intel·ligent, és que vaig molt cansada i no dono per a més!». La compatibilització de la maternitat i les tasques de cures amb la carrera laboral és un dels temes encara no ben resolts. La incorporació al currículum de les baixes per maternitat/paternitat/cures i l’allargament

d’un any per fill dels terminis per poder optar a contractes postdoctorals vol ajudar en tot aquest procés, però és clarament insuficient. Cal que els concursos i les convocatòries minimitzin l’impacte de la maternitat, que es valorin els currículums no tant per la productivitat, sinó per la qualitat de les contribucions i llur impacte real a la societat. S’estan fent passes en aquest sentit, tot i que encara queda camí per fer. La conciliació de la vida laboral amb la vida personal és un dels reptes d’aquesta dècada.

La corresponsabilitat per a liderar el canvi La valoració de la feina que es fa dintre d’un equip de recerca o de docència només hauria de dependre de la vàlua de la persona i la seva capacitat d’assumir les tasques encomanades. Tanmateix, perfils més individualistes sempre són percebuts com a més sòlids i atractius que d’altres més habituats a treballar en equip, un tret més associat a una visió més femenina de com enfrontar les tasques. Un bon líder o una bona líder ha de saber donar a cadascú la rellevància que té dintre de l’equip, valorar per igual i reconèixer justament les tasques fetes pels diversos perfils complementaris. *** Recomanació per a les líders i els líders: possiblement esteu en el zenit de la vostra carrera i heu fet un llarg i costós camí per a arribar-hi. Per què no apliqueu la vostra experiència per no cometre les mateixes errades que heu patit vosaltres? Cal millorar el sistema i la responsabilitat recau en totes les parts de l’engranatge. No podeu refusar la vostra contribució a millorar el sistema. No podeu. Precisament vosaltres, que esteu en una posició de poder, teniu la responsabilitat de no perpetuar els clixés que possiblement heu patit en algun moment. Apliqueu la vostra experiència al procés de

gestió, escolteu, valoreu, construïu un entorn col·laboratiu, un equip implicat amb vosaltres i vosaltres amb ell i amb cadascuna de les persones que el componen, que us farà ser líders també en equitat. *** No ens enganyem, no és incompatible liderar amb ser equitatius. Com a biòloga tinc molt clar que un problema complex, com pot ser un problema biològic, requereix aproximacions complexes, tant metodològiques com de recursos humans amb diversos perfils d’especialització. I cadascun d’ells és clau. Donem-li, doncs, a cadascú el seu pes i valor específics. Hem d’optimitzar protocols, tant en l’àmbit científic com en el de les relacions laborals i socials. En ciència, molts cops no avancem si seguim aplicant els mateixos protocols sense fer-ne una millora. No resoldrem el problema, no podrem contrastar la hipòtesi si persistim en reiterar enfocaments erronis. I en gènere hem d’obrir els ulls i canviar el punt de vista! Com a científiques i científics hem de ser objectius i proactius, revisar protocols i adoptar-ne de nous per millorar l’obtenció de resultats, per tal que siguin com més robustos i fiables possibles. I així avançar com a societat. Fixeu-vos, si aquestes dues frases anteriors les projectem des de l’àmbit científic cap al sociocultural i posem el focus en el gènere, entendrem molt ràpidament que les nostres ac­ cions ens poden fer més equitatius en el nostre dia a dia, promovent canvis necessaris i que serveixin d’exemple, tant en l’àmbit científic com sociocultural, per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència, la recerca i en la promoció laboral. També és missió nostra, des de la posició privilegiada que ens atorga la universitat, combatre conscientment i activa la ceguesa implicita de gènere a la nostra facultat, a les biociències i a la societat.

Bibliografia Aragón, O. R. [et al.] (2023). «Gender bias in teaching evaluations: The causal role of department gender composition». Proc. Natl. Acad. Sci. USA [en línia], 120 (4): e2118466120. <https://doi.org/10.1073/ pnas.2118466120>. Guillemin, M. [et al.] (2022). «How we boosted the number of female faculty members at our institution. Lessons from an affirmative-recruitment initiative for women in science and technology». Nature. Career Guide [en línia], 609 (7 setembre): S28-S29. <https://doi.org/10.1038/d41586-022-02 829-y>.

Nature (2018). «Science benefits from diversity». Nature. Editorial [en línia], 558 (6 juny): 5. <https://doi. org/10.1038/d41586-018-05326-3>. — (2018). «Bias revisited. Women continue to represent too small a proportion of this journal’s authors and referees». Nature. Editorial [en línia], 558 (21 juny): 344. <https://www.nature.com/articles/d41586-018 -05464-8.pdf>. — (2021). «Gender balance at Nature Conferences: An update». Nature. Editorial [en línia], 600 (14 desembre): 360. <https://doi.org/10.1038/d41586-021 -03735-5>.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 28-33

Revista TSCB-73.indd 33

Reardon, S. (2021). «Fewer citations for female autors of medical research». Nature. Career News [en línia] (29 juliol). <https://doi.org/10.1038/d41586-021 -02102-8>. — (2022). «Scientific collaborations are precarious territory for women». Nature. Career Feature [en línia], 605 (3 maig): 179-181. <https://doi.org/10.1038/ d41586-022-01204-1>. Ross, M. B. [et al.] (2022). «Women are credited less in science than men». Nature [en línia], 608 (7921): 135145. <https://doi.org/10.1038/s41586-022-04966-w>.

33

18/01/2024 9:42:07


Liderar o no poder liderar, aquesta és la qüestió Marta Aymerich Martínez Directora de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), universitat en la qual va ser vicerectora de Planificació Estratègica i de Recerca de 2013 a 2023. És metgessa i doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en salut pública per la Universitat Harvard. Actualment, és investigadora de l’eHealthLab de la UOC. Prèviament, va fundar el Laboratori de Medicina Translacional i Ciències de la Decisió (TransLab) de la Universitat de Girona, on de 2009 a 2014 va ser professora de la Facultat de Medicina. Va ser la directora del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya (2004-2006) i va dirigir l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (2006-2008), on havia desenvolupat la seva carrera investigadora des de 1995. És membre de diversos consells assessors, com ara el Consell Assessor de Política de Recerca i Innovació en Salut (CAPRIS) de la Generalitat de Catalunya (des de 2016), l’Expert Group on Open Science de l’Associació Europea d’Universitats (2015-2017) o el Roster of Experts on Digital Health de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (des de 2019). Correspondència: Marta Aymerich Martínez. eHealth Center. Universitat Oberta de Catalunya. Adreça electrònica: marta.aymerich@uoc.edu.

DOI: 10.2436/20.1501.02.225 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB Rebut: 12/12/2022 Acceptat: 12/05/2023

Resum

To lead or not to be able to lead, that is the question

Diversos informes europeus posen de manifest que, com a màxim, només al voltant d’un 20 % de dones estan liderant en ciència, ja sigui com a rectores d’universitat o directores de centres de recerca. El sostre de vidre (o de ciment) que costa superar és que per accedir al lideratge cal, sovint, tenir les màximes categories de professorat universitari o de personal investigador, i en aquestes categories també hi sol haver només un 20 % de dones. Malgrat que al doctorat hi ha tants homes com dones, en anar avançant en la carrera, es van produint pèrdues de talent femení. És per això que la imatge d’una canonada que perd o el gràfic de tisores de gènere són esclaridors per representar la segregació vertical existent en ciència. Cal reflexionar sobre els biaixos en els quals podem estar incorrent a l’hora de valorar les carreres científiques. Cal repensar els criteris que es tenen en compte per a aquesta valoració per avançar cap a un lideratge científic més just i responsable.

Abstract

Paraules clau: lideratge científic, biaix de gènere, segregació vertical.

Several European reports show that, at most, only around 20 % of women hold positions as leaders in science, in the capacity of either university rectors or research center directors. There is a glass (or cement) ceiling that is difficult to overcome: the fact that in order to gain access to leadership, it is often nec­ essary to belong to the highest categories of university professors or research­ ers, and women usually make up only 20 % of these categories. Even though there are equal numbers of men and women at PhD level, losses of female tal­ ent take place as these people’s careers progress. This is why the image of the leaky pipeline or the gender scissors graph are illuminating with respect to the vertical segregation that exists in science. In particular, we need to reflect on the biases that we may be showing when evaluating scientific careers. It is necessary to rethink the criteria on which such assessments are based in order to advance towards a fairer and more responsible scientific leadership.

Keywords: scientific leadership, gender bias, vertical segregation.

Introducció Segons un informe de l’Associació Europea d’Universitats que recull dades de quaranta­vuit països europeus sobre el lideratge femení a les universitats, només un 18 % de les universitats estan liderades per una rectora (EUA, 2022). La tendència que aquestes dades segueixen des de 2014 fins a 2022 és que en els darrers anys cada cop hi ha menys països on no hi ha cap dona al màxim nivell de la universitat. Amb tot, encara en queden uns quants amb aquesta realitat. Malauradament, aquesta és la situació de Catalunya el 2022. Tot i que n’hi ha hagut una o dues en algun moment, en cap de les dotze universitats catalanes hi ha una dona rectora l’any 2022. És cert que en els últims vuit anys el nombre de rectores a les universitats de l’Associació Europea d’Universitats ha passat del 10,5 % al 18 % i que el nombre de vicerectores ha augmentat del 24 % al 30 % (EUA, 2022). Tanma-

34

Revista TSCB-73.indd 34

teix, malgrat aquest guany significatiu, el nombre de dones encara està molt per sota respecte al nombre d’homes com a líders universitaris. I el mateix s’observa pel que fa al lideratge en centres de recerca.

Les tisores de gènere Cal tenir present que a molts països, entre ells l’Estat espanyol, cal tenir una determinada posició en l’escala acadèmica per accedir a llocs d’alt nivell de lideratge, com ara rectors o vicerectors. I el problema és que, clarament, com mostren moltes de les estadístiques, entre d’altres el U-Multirank Gender Monitor, que recull dades d’unes nou-centes universitats de més de vuitanta països, amb cada nivell acadèmic que es puja, la proporció de dones va disminuint (U-Multirank, 2022). El mateix passa en els centres de recerca, on el punt d’inflexió segueix essent la transició després del doctorat. És a dir, en les cate-

gories de suport a la recerca i investigador/a en formació són majoria les dones, però un cop s’avança en la carrera cap a investigador/a principal i investigador/a líder de grup, la majoria és masculina. La proporció inicial és de 80 % a 20 % en favor de les dones, i en les de lideratge és la contrària. Tot plegat configura les anomenades tisores de gènere quan posem en un gràfic la progressió en la carrera científica amb dades segregades per homes i dones (vegeu la figura 1). El gràfic es repeteix arreu del món (només cal fer una cerca d’imatges a Internet amb els mots «gràfic, tisores, gènere», tant en espanyol com en anglès, per comprovar-ho). És inversemblant pensar que a mesura que s’avança en la carrera les dones van perdent facultats per seguir ascendint i que, en canvi, els homes les mantenen i les augmenten. Així doncs, hi ha un sostre de vidre que impedeix les dones avançar en la carrera? O bé més aviat

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 34-37

18/01/2024 9:42:07


Liderar o no poder liderar, aquesta és la qüestió

Figura 1. Imatge de la pantalla interactiva en línia en què es mostren les tisores de gènere als centres de recerca biomèdica catalans. El gràfic interactiu el trobareu disponible a través del codi QR adjacent. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), 2022, <https://app.powerbi.com/view?r= eyJrIjoiNjcwN2E3Y2YtNjFiNS00ZWZkLTg1MzAtYmI5OTk0YWUwZGJmIiwidCI6IjNiOTQyN2RjLWQzMGUtNDNiYy04YzA2LWZmNzI1MzY3NmZlYyIsIm MiOjh9&pageName=ReportSection&disablecdnExpiration=1696607923> (consulta: 9 desembre 2022).

és una capa de ciment gruixuda que obliga a replantejar la forma d’accedir a les diferents categories de l’escala acadèmica? Aquestes preguntes de recerca han estat plantejades prèviament per diversos investigadors. Un dels estudis que ens va obrir els ulls va ser el de Christine Wenneras i Agnes Wold publicat com a «Commentary» a la revista Na­ ture (Wenneras i Wold, 1997). L’article analitzava les convocatòries públiques de recerca de Suècia i mostrava que els investigadors principals que eren dones havien de tenir 2,5 vegades més currículum que els homes perquè els atorguessin un ajut per al projecte de recerca que lideraven. Després hi ha hagut molts més estudis, i fins i tot monogràfics sencers (Nature, 2013; The Lancet, 2019). Ara, tampoc no cal submergir-se en la literatura científica per ser conscients dels biaixos de gènere en les carreres acadèmiques i científiques. En aquest sentit, el documental Picture a scientist (Shattuck i Cheney, dir., 2020) serveix de paradigma. S’hi poden veure històries de discriminació i assetjament que fan angúnia de conèixer. El documental ja atrapa des de bon començament quan la biòloga del Massa­ chusetts Institute of Technology (MIT), Nancy Hopkins, explica com, estant asseguda al laboratori, Francis Crick li va magrejar els pits per preguntar-li què estava investigant,

talment fos la forma més natural de fer aquesta pregunta. Sí, Crick, l’insigne científic que juntament amb James Watson va guanyar el Nobel per descobrir la doble hèlix del DNA —per cert, amb el nul reconeixement de la feina de Rosalind Franklin en aquest descobriment, com ja és més o menys co­ negut. El documental narra com Nancy Hopkins i altres científiques van documentar els biaixos sexistes, com ara el fet que els seus laboratoris tenien menys espai del necessari i eren més petits que els dels seus col·legues homes. I gràcies a això, el MIT, la Universitat de Boston i unes altres vuit universitats estatunidenques van introduir polítiques de no discriminació per gènere, la qual cosa va fer augmentar el nombre de dones científiques.

Tres mites que cal deixar enrere L’article més recent que ha intentat contestar la pregunta sobre si hi ha discriminació en ciència per raó de gènere es va publicar l’agost de 2022 (Ross et al., 2022) i fins i tot va merèixer un avanç de publicació abans que sortís el número sencer de la revista. L’article és molt rigorós i analitza exhaustivament moltes dades, tant quantitatives com qualitatives, però es pot sintetitzar dient que ve a desmentir almenys tres mites sobre la contribució de les dones a la ciència. Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 34-37

Revista TSCB-73.indd 35

El primer mite fa referència al fet que les científiques «produeixen» menys. Certament, aquest mite no té cap fonament quan, gràcies al treball esmentat, hem conegut que les dones tenen d’un 13 % a un 58 % menys de probabilitats de ser citades com a autores d’un article científic o d’una patent, malgrat que hi hagin treballat i contribuït tant com els homes del seu mateix equip. Això s’esdevé en tots els àmbits científics i en tots els nivells de la carrera, tot i que de manera molt més acusada en els nivells més júniors. A més, com més gran és l’impacte científic potencial, menys probabilitat hi ha que una dona en sigui reconeguda com a autora. Per arribar a aquests resultats els autors van obtenir informació de 9.778 grups de recerca (un total de 128.859 científics) que es van creuar amb 39.426 articles científics i 7.675 patents. El segon mite que se sol fer servir és que les dones contribueixen menys a la ciència perquè han d’assumir responsabilitats personals. Doncs això tampoc no se sosté segons les dades d’aquest estudi, que va analitzar les respostes de 871 científics que algun cop havien estat exclosos en l’autoria d’una publicació o una invenció. El motiu més esmentat com a causa de l’exclusió va ser que les seves contribucions científiques es van infravalorar. Aquest va ser el cas de moltes més dones (49 %) que d’homes (39 %). Les responsabilitats personals o haver

35

18/01/2024 9:42:07


Marta Aymerich Martínez

deixat el grup de recerca només havien estat causa d’exclusió en un 18 % de les dones i un 13 % dels homes. I el tercer mite que cal desterrar és que l’àmbit científic és objectiu i, per tant, equitatiu. Moltes ja sabem que no és així, però per si de cas aquest article ens en proporciona les dades necessàries. L’anàlisi de les respostes de 2.297 científics sobre els tipus de contribucions fetes en una recerca publicada (article científic o patent) posa de manifest que elles contribueixen més que ells en gairebé totes les tasques (conceptualització, mètodes, dades, supervisió, redacció, etc.). Per tant, la poca visibilitat de les dones en la recerca publicada no és pas per manca de contribució de les dones a la ciència, sinó més aviat una bretxa (o un esvoranc, si es vol) en el grau de reconeixement de les seves contribucions.

Una canonada amb fuites És per aquesta manca de reconeixement de la contribució feta per científiques que hi ha qui fa servir la metàfora d’una canonada que perd (leaky pipeline) per explicar el talent femení que es va perdent a mesura que es progressa en la carrera investigadora o acadèmica (Grogan, 2019). Un progrés que és necessari per assolir posicions de lideratge. Com s’ha posat de manifest, les dades ens informen de com va disminuint el nombre de dones cada cop que es puja un escaló en la carrera científica. Com ja hem vist, si, pel que fa al doctorat, la distribució és paritària entre homes i dones, quan s’arriba al màxim nivell la proporció és només d’un 20 % de dones. Aquesta diferència en els llocs alts de la carrera és el que es coneix com a segregació vertical. Per cert, en els casos en què hi ha segregació horitzontal, és a dir, àmbits de coneixement més masculinitzats (com les enginyeries) o més feminitzats (com les ciències de la salut), la segregació vertical existeix igualment (U-Multirank, 2022). Bé, per ser exactes, en el cas dels àmbits masculinitzats, la segregació vertical és molt petita perquè hi ha un nombre reduït de dones tant en els llocs baixos com en els llocs alts de la carrera. Hi ha diversos informes arreu, i a Europa en particular, com ara el She figures (European Comission, 2021) i alguns altres glossats en aquest article, que posen de manifest quantitativament aquesta segregació vertical en el món acadèmic i científic, però no n’hi ha tants que

36

Revista TSCB-73.indd 36

n’analitzin els possibles factors. Un d’aquests estudis qualitatius s’ha fet a Catalunya i s’endinsa en possibles factors explicatius (Faucha i Balasch, 2022). Una de les seves conclusions és que «el context científic està regit per una cultura acadèmica masculinitzada, que es materialitza en un estil comunicatiu, en certa manera, agressiu i taxatiu». Cal fer notar que es parla de «cultura acadèmica masculinitzada», i no pas que sigui exercida per tots els homes o només pels homes. A més de l’estil comunicatiu, la cultura acadèmica també inclou models de lideratge i gestió dels grups de recerca, així com del personal docent i investigador en general. I sobre això també es proposen accions per evitar que la canonada tingui fuites, com ara canvis en els criteris d’avaluació de la carrera investigadora com, per exemple, que el nombre d’articles publicats no sigui tan determinant. En aquest sentit, Jen Heemstra, una científica de la Universitat Emory (Atlanta, EUA) ho expressa amb aquesta frase: «At the end of my career, I will not care at all what my h-index is or how many papers I published. However, I will care tremendously whether I was a good mentor and had a positive impact on the lives of others. I want to live those values every day from now until then» (Heems­tra, 2022). Aquest propòsit podria ser extensiu a qualsevol persona que es dedica a l’acadèmia i a la recerca, i especialment si vol liderar. I, en canvi, per accedir a posicions de lideratge o, en general, per promocionar en la carrera acadèmica o científica, es dona excessiva importància al nombre d’articles publicats i gairebé no compten —si és que compten— altres paràmetres com ara què s’aporta a la societat (quina pregunta es vol respondre o a quin repte es fa front), la capacitat de formar doctorands, i com es formen, la manera de fer créixer un grup de recerca o quin impacte social ha tingut la recerca. Esperem que la coalició establerta recentment per a la reforma de l’avaluació de la recerca (https://coara.eu/) permeti evolucionar cap a aquesta direcció. Tanmateix, no n’hi haurà prou amb els criteris, cal una sensibilització important per eliminar els estereotips de gènere que tenim incrustats com a biaixos inconscients. Per exemple, en les valoracions de feina el llenguatge s’utilitza de manera diferent en funció del gènere. Precisament, ho explicita un estudi

publicat a Harvard Business Review, en què es van analitzar unes 81.000 avaluacions de més de 4.000 persones (Smith et al., 2018). L’estudi va identificar que als homes se’ls assignaven amb més freqüència atributs com analític, competent i fiable, i a les dones atributs com compassives, entusiastes i organitzades, tot i que l’acompliment d’homes i dones va ser el mateix amb mesures més objectives. Davant d’això, l’article formulava la pregunta: amb dos candidats iguals, a qui promocionaries? Algú que en les seves avaluacions d’acompliment és valorat com a analític o algú que ho és com a compassiu? Com diu l’article citat, a moltes dones líders sovint se les titlla, per una banda, de ser manaires o agressives, però, per l’altra, se’ls aconsella que siguin més confiades i assertives. Val a dir que quan les dones són cooperadores i confiades no se les percep com a competents i, justament, quan emfasitzen la seva competència, se les veu antipàtiques i malagradoses, sovint vanitoses. D’elles se n’espera la simpatia i prou (o sobretot). Algunes fins i tot expliquen com davant dels seus col·legues masclistes amaguen èxits per no semblar cregudes i poder seguir gaudint del respecte dels seus companys.

A mode de conclusió La hipòtesi més plausible de l’existència de segregació vertical en la carrera acadèmica i científica és la pervivència de biaixos de gènere, conscients i inconscients, en la cultura acadèmica i científica. Això fa que les dones no progressin en la carrera i, per tant, no puguin liderar. L’anomenat sostre de vidre o, si es vol, capa de ciment, l’alimenten els biaixos en la valoració de mèrits per poder dedicar-se a la ciència i, en particular, ocupar posicions de lideratge. Així és la cultura que es viu a l’acadèmia i que fa anys que es posa de manifest, tant amb dades quantitatives com qualitatives. Per això necessitem fer passes de gegant per evitar els biaixos i posar remei a la segregació vertical, eliminar-la. Les passes les hem de fer totes les persones, sense distinció de sexe ni gènere, que participem en la cultura acadèmica i de recerca en general. No ens podem permetre malbaratar talent. Fer-ho emmalalteix la cultura acadèmica, i la volem sana, i que ho sigui és beneficiós per a tota la societat, no només per a les dones.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 34-37

18/01/2024 9:42:07


Liderar o no poder liderar, aquesta és la qüestió

Bibliografia European Commission. Directorate-General for Research and Innovation (2021). She figures 2021: The path towards gender equality in research and in­ novation (R&I) [en línia]. Brussel·les: European Commission, Publications Office. <https://data.europa. eu/doi/10.2777/759686>. European University Association (EUA) (7 març 2022). «Women in university leadership - some progress but more to do» [en línia]. <https://eua.eu/news/ 841:women-in-university-leadership-%E2%80%93 -some-progress-but-more-to-do.html> [Consulta: 1 octubre 2022]. Faucha, M.; Balasch, M. (2022). Dones i ciència a Barce­ lona: Una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat (CECC). Departament de Ciència i Universitats.

Grogan, K. E. (2019). «How the entire scientific community can confront gender bias in the workplace». Nat. Ecol. Evol. [en línia], 3 (1): 3-6. <https://doi.org /10.1038/s41559-018-0747-4>. Heemstra, J. (@JenHeemstra) (2022). «At the end of my career, I will not care at all what my h-index is or how many papers I published». Twitter, 23 març, 2.38 h. <https://twitter.com/jenheemstra/status/1506445216 173207559?lang=en>. Nature [en línia] (2013), 495 (7439): Women in science: Women’s work. <https://doi.org/10.1038/495021a>. Ross, M. B. [et al.] (2022). «Women are credited less in science than men». Nature [en línia], 608 (7921): 135145. <https://doi.org/10.1038/s41586-022-04966-w>. Shattuck, S.; Cheney, I. (dir.) (2020). Picture a scientist [en línia]. Netflix Originals. Smith, D. G.; Rosenstein, J. E.; Nikolov, M. C. (2018). «The different words we use to describe male and female

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 34-37

Revista TSCB-73.indd 37

leaders». Harvard Business Review [en línia]. <https:// hbr.org/2018/05/the-different-words-we-use-to -describe-male-and-female-leaders> [Consulta: 11 setembre 2022]. The Lancet (2019), 393 (10171): «Advancing women in science, medicine, and global Health». U-Multirank (2022). U-Multirank Gender Monitor 2022: Gender disparities in higher education [en línia]. 2a ed. <https://www.umultirank.org/export/sites/de fault/.galleries/generic-images/Gender-Monitor -2022/u-multirank-gender-monitor-2022.pdf> [Consulta: 1 octubre 2022]. Wenneras, C.; Wold, A. (1997). «Nepotism and sexism in peer-review». Nature [en línia], 387 (6631): 341-343. <https://doi.org/10.1038/387341a0>.

37

18/01/2024 9:42:07


De què treballem les biòlogues? Rosa Pérez Roura Llicenciada en biologia per la Universitat de Barcelona. Ha dedicat la seva carrera professional a l’ensenyament de la biologia i la química a l’educació secundària. Forma part de la Secció d’Ensenyament de la Societat Catalana de Biologia.

DOI: 10.2436/20.1501.02.226 ISSN (ed. impresa): 0212-3037 ISSN (ed. digital): 2013-9802 https://revistes.iec.cat/index.php/TSCB

Correspondència: Rosa Pérez Roura. Adreça electrònica: rperez17@xtec.cat.

Rebut: 03/11/2022 Acceptat: 12/05/2023

Resum

What do women biologists do?

De què treballem les biòlogues? De què treballen els biòlegs? Podem suposar que el biaix de gènere que hi ha en la majoria de professions també es produeix en les que exercim biòlegs i biòlogues? O potser seria millor, com en el llenguatge inclusiu, no fer referència al gènere per parlar del nostre àmbit professional? D’altra banda, sembla que en les persones amb estudis superiors les diferències en l’àmbit laboral per raó de sexe tendeixen a desaparèixer. En aquest article, es revisen diverses fonts i tampoc no s’evidencia el contrari.

Abstract

Paraules clau: biòloga, biòleg, activitat professional, col·legis professionals.

What do women biologists do? What do male biologists do? May we assume that the gender bias that is found in most professions is also present in the jobs we do as biologists? Or would it perhaps be better, as occurs with inclu­ sive language, not to refer to gender at all when talking about our field? Be this as it may, it would appear that in the case of people with higher education, gender-based differences in employment are tending to disappear. In this article, we review several sources and find that they show no evidence to the contrary.

Keywords: women biologists, male biologists, professional activity, professional associations.

Introducció Segons la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, el dret fonamental a la igualtat entre gèneres és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna. Actualment, però, la igualtat entre dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. Així ho demostren testimoniatges com els que s’obtenen d’un estudi qualitatiu realitzat l’any 2019 sobre les dones professionals a Catalunya (Associació Intercol·legial, 2019), en què les participants donen fe de l’existència de situacions problemàtiques en l’exercici professional, de factors externs limitadors i de barreres autoimposades per a poder compaginar la vida professional amb la familiar. Dades recents, com l’anàlisi de la situació de les dones en el mercat de treball català realitzada a partir dels resultats de l’Enquesta de població activa (Observatori del Treball i Model Productiu, 2022), mostren que la població de les dones ocupades ha augmentat però menys que la dels homes, i aquesta progressió segueix en les darreres dades publicades (IDESCAT, 2022). Així, el pes de les dones actives en el mercat de treball s’ha reduït lleugerament, i la diferència entre sexes en taxes d’activitat ha augmentat. En canvi, en termes interanuals, l’ocupació femenina manté un ritme de creixement més intens que la masculina. Altrament, de diversos estudis sobre la inserció laboral de les dones (AQU Catalunya, 2021),

38

Revista TSCB-73.indd 38

es desprèn que en les persones amb estudis superiors les diferències en els percentatges d’ocupació, atur i inactivitat per raó de sexe tendeixen a desaparèixer, mentre que en els col·lectius amb un nivell de formació inferior encara es mostren diferències entre homes i dones. De fet, es constata que les titulacions tenen més pes en les diferències en l’èxit professional que no pas el gènere. D’altra banda, la tendència, generalitzada arreu del món, és que les dones estan passant a ser el col·lectiu majoritari en l’educació superior, mentre que abans ho havien estat els homes. A tall d’exemple, el sistema universitari català (SUC) acull actualment un 55 % de dones davant d’un 45 % d’homes (IDESCAT, 2021). Però el que també és evident és que encara hi ha una segregació horitzontal en les titulacions universitàries que homes i dones escullen per estudiar (IDESCAT, 2009). Per tant, és comprensible esperar que tinguin opcions laborals diferents i potser també, fins i tot, en persones amb el mateix nivell de formació. I tornat a la biologia, quant a l’àmbit la­ boral, un biòleg o una biòloga hauria de ser, com a persona versada en la matèria, segons el TERMCAT, aquella que estudia els fenòmens de la vida i els organismes vius en general. Però el progrés del coneixement de com funcionen els éssers vius ha fet que, modernament, s’hagi revolucionat el concepte d’organisme viu i la comprensió del seu coneixement

i hom consideri diverses branques integrades en la biologia: biologia molecular, biologia cel· lular, biologia d’organismes, biologia de poblacions i biologia d’ecosistemes. Paral·lelament a aquest creixement dels sabers en aquest àmbit, com en tants d’altres, s’ha generat la necessitat de diversificar la formació relativa a la biologia i, consegüentment, la gran diversitat d’activitats professionals a què podran accedir les persones formades. Remuntant-nos una mica als antecedents, durant el segle xix es van constituir els estudis superiors en ciències naturals en el marc d’una titulació en ciències (Gual i Perelló, 2002). Però no va ser fins a mitjans del segle xx que es va formalitzar la llicenciatura en ciències biològiques i, en els anys setanta, la de biologia. Però, com dèiem, en aquests darrers cinquanta anys, ha estat més que evident el creixement exponencial, no només dels estudis que es vinculen a la biologia, sinó també de les opcions laborals a les quals permeten optar. Consegüentment, era necessària una regulació mitjançant els col·legis professionals, com a corporacions d’ordenació de l’exercici de les professions, i d’acord amb la legislació sobre col·legis professionals del 1974, el fet d’estar adscrit a un col·legi professional va ser requisit indispensable per a poder exercir com a professional d’un determinat àmbit. Així, la constitució a Catalunya de la Secció Professional de Biòlegs des del 1973 en el marc del Col·legi de

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 38-41

18/01/2024 9:42:07


De què treballem les biòlogues?

Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i Balears culmina amb la creació del Col·legi de Biòlegs de Catalunya l’any 1977, la integració en el qual serà obligatòria per a l’exercici de la professió de biòleg. Segons la mateixa legislació, es preveu que podran ser membres del Col·legi de Biòlegs de Catalunya les persones que posseeixin un títol oficial de llicenciatura en biologia, o bé un títol oficial que s’hi homologui o que provingui del desglossament en altres àrees concretes de la biologia, així com aquelles titulacions en graus oficials que acreditin un tronc comú substancial amb el grau de biologia. El Col·legi de Biòlegs de Catalunya va fer un estudi de les diferents titulacions previsiblement associades per veure si tenien un 75 % de tronc comú i, finalment, la proposta actual és poder col·legiar persones amb les titulacions superiors en biologia, biologia ambiental, biologia humana, biomedicina, bioquímica, biotecnologia, ciències del mar, genètica i microbiologia. No obstant això, la situació és més complexa. No totes les persones professionals de la biologia estan col·legiades en algun dels col· legis professionals vinculats. A més, no només hi ha biòlegs i biòlogues treballant en l’àmbit de la biologia ni tampoc no tots els biòlegs i les biòlogues treballen en àmbits relacionats directament amb la biologia. Segons un estudi fet l’any 2002 pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya (Gual i Perelló, 2002) un 44,8 % de les persones enquestades treballaven formalment com a professionals de la biologia, un 18,8 % ho feien com a professionals de la biologia en professions relacionades amb la biologia, un 15,15 % no treballaven com a professionals de la biologia, però sí en àmbits relacionats amb la biologia, i un 12,3 % treballaven en tasques no relacionades amb la seva formació en biologia.

El Col·legi de Biòlegs de Catalunya Per tot plegat, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) ha procurat fer un seguiment de quina és l’activitat professional de biòlegs i biòlogues. De nou, la gran diversitat de tasques que exerceixen ho dificulta i, a hores d’ara, la classificació per sectors en què es basa és la següent: sanitat, medi ambient, ensenyament, recerca (no sanitària), control de qualitat analítica, indústria, producció i explotació animal/vegetal, comerç i màrqueting, informació, biotecnologia i altres (general). A continuació es mostren algunes dades aportades pel CBC (taula 1) compilades a par-

Taula 1. Percentatge de dones i homes professionals de la biologia per sectors d’activitat professional. Estadístiques de les activitats professionals dels col·legiats/des, Col·legi de Biòlegs de Catalunya, 2022. Sector d’activitat professional

2002

2008

Total (%)

Total (%)

Total (%)

Dones (%)

Homes (%)

Sanitat

17,96

35,36

49,83

58,31

32,92

Medi ambient

10,47

15,77

10,88

7,2

18,22

Ensenyament

30,80

17,32

10,75

8,29

15,36

Recerca (no sanitària)

15,21

3,94

9,14

8,2

11,3

Control de qualitat analítica

0,25

0,84

8,12

8,35

7,66

Indústria

13,59

12,54

2,15

2,3

1,84

Producció i explotació animal/vegetal

5,61

1,43

1,53

1

2,6

Comerç i màrqueting

2,12

1,43

1,43

1,07

2,14

Informació

2,12

2,39

1,07

0,69

1,84

5,85

0,15

0,15

0,15

3,11

4,95

4,44

5,97

Biotecnologia Altres (general)

1,87

tir de diversos estudis, des del 2002 (Gual i Perelló, 2002) amb una mostra de 1.679 subjectes, fins a dades recents del 2022 d’una mostra de 2.673 persones (1.769 dones i 904 homes). Per sectors professionals, segons aquests resultats (taula 1), en els darrers vint anys el percentatge de professionals de la biologia dedicats a la sanitat pràcticament s’ha triplicat, i constitueix així el sector més col·legiat actualment tant en homes com en dones, tot i que el percentatge de dones duplica el d’homes. Es tracta d’un sector en el qual, a més de les tradicionals tasques en laboratori clínic, s’ha produït un increment en nous àmbits: diagnòstic genètic, reproducció humana, nutrició i dietètica. En salut pública els biòlegs i les biòlogues exerceixen també en els àmbits agroalimentari i mediambiental, intervenint en tots els aspectes de l’anàlisi de riscos, també en recerca de nous medicaments, vacunes i tractaments en assaigs clínics. En el sector del medi ambient el percentatge de professionals de la biologia que hi trobem s’ha mantingut força estable, poc més d’un 10 % de mitjana en els darrers vint anys, i actualment és un àmbit ocupat per un percentatge força superior d’homes que de dones. Dintre d’aquest sector, en l’àmbit de la conservació, s’està incrementant la participació dels professionals de la biologia com a experts en la sostenibilitat, la planificació i l’explotació racional dels recursos naturals (forestals, agrícoles i marítims) i en la gestió de residus i l’avaluació d’impactes ambientals, i, òbviament, també com a experts per a estudiar i preveure els efectes del canvi climàtic en el medi natural. Nogensmenys, els biòlegs i les biòlogues no són els únics titulats que exerceixen en l’àmbit professional del medi ambient, ja que a mitjans dels anys noranta es va crear la titulaTreballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 38-41

Revista TSCB-73.indd 39

2022

ció de ciències ambientals (llicenciats/graduats), que va ser regulada amb la creació l’any 2003 del Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). Quant al sector de l’ensenyament, que inclou el secundari, l’universitari, la formació professional, la formació contínua i de postgrau o les matèries relacionades amb el coneixement científic en general i, específicament, amb les ciències de la vida i les experimentals, s’ha reduït a un terç el nombre de professionals de la biologia, format per una majoria d’homes. Cal tenir en compte l’existència del Col·legi de Llicenciats en Lletres i en Ciències de Catalunya, on el col·lectiu docent és àmpliament majoritari, atès que és el col·legi dels professionals de l’educació. En la recerca (no sanitària) el percentatge de professionals de la biologia s’ha reduït, i actualment és poc més del 9 % del col·lectiu, sense diferències significatives entre homes i dones. El sector de control de qualitat analítica, indústria farmacèutica, agroalimentària i química constitueix una població molt poc representada en la mostra estudiada, en la qual el nombre de dones, però, és superior al d’homes. Es tracta de professionals amb tasques de responsabilitat en àrees tècniques, de producció i gestió de la qualitat, en la biotecnologia, la química, la bioquímica, la microbiologia, la toxicologia, la fisiologia, la farmacologia, l’epidemiologia i altres perspectives científiques, així com en la recerca de productes d’origen biològic i tractaments (assaigs clínics, productes agroalimentaris, etc.). La representació de professionals de la biologia corresponents al sector de producció i explotació s’ha reduït, en el període analitzat, i representa actualment menys d’un 2 % de les

39

18/01/2024 9:42:07


Rosa Pérez Roura

persones col·legiades al CBC, entre les quals és lleugerament superior el nombre d’homes que el de dones. Es tracta de professionals del sector agropecuari, que treballen en l’optimització dels recursos vegetals, animals i fongs ja explotats regularment, en la cerca de nous jaciments de recursos vius explotables i en la millora del rendiment reproductiu, mantenint el concepte de sostenibilitat. En el sector del comerç i el màrqueting el nombre de professionals de la biologia s’ha mantingut força estable, al voltant d’un 2 % de mitjana en els darrers vint anys, i actualment la representació de les dones és minoritària. El sector de la informació, la documentació i la divulgació comprèn professionals de museus, parcs naturals, zoològics, editorials, gabinets de comunicació, empreses, fundacions científiques, premsa o televisió, que des­ envolupen tasques com a guies o monitors, escriptors, redactors, periodistes especialitzats, divulgadors, assessors científics, il·lustradors o fotògrafs de la ciència, la vida i el medi natural. Actualment, tenen una baixa representació al CBC i sense diferències significatives entre dones i homes. En biotecnologia no hi ha dades del 2002, però sí que s’observa una tendència a la reducció de biòlegs i biòlogues col·legiats d’aquest sector, sense diferències entre gèneres. En un calaix de sastre s’inclouen la resta de professions, que constitueixen actualment un creixent 5 % del col·lectiu, en què no s’observen diferències significatives entre gèneres. Anàlisi de dades (dades massives o big data, bioinformàtica), divulgació, assessorament científic, il·lustradors, anàlisis i peritatges forenses… són exemples de l’extens ventall d’ocupacions dels biòlegs i les biòlogues del segle xxi. Segons informació facilitada pel CBC, l’any 2022 hi ha un 33,8 % d’homes col·legiats i un 66,2 % de dones, xifres que s’aproximen a les proporcions de titulacions en ciències. Més de la meitat de les dones col·legiades al CBC treballa en el sector de la sanitat i, en nombre, triplica el d’homes. Quant a la resta de sectors, la major part de col·legiats són homes, tot i que amb diferències poc significatives, amb algunes excepcions en ensenyament o medi ambient (figura 1). En definitiva, tot i tractar-se d’un requisit indispensable per a l’exercici de la professió, és evident que la col·legiació no s’imposa de la mateixa manera en els diferents sectors professionals de la biologia.

40

Revista TSCB-73.indd 40

Figura 1. Percentatge de dones i homes per sectors d’activitat professional en biologia, 2022. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes d’Estadístiques de les activitats professionals dels col·legiats/des del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, 2022.

Societat Catalana de Biologia Però al marge dels col·legis professionals, d’adscripció obligatòria per a exercir la professió, també podem conèixer l’activitat dels biòlegs i les biòlogues en entitats com la Societat Catalana de Biologia (SCB), que des del 1912 s’ofereix com a punt de trobada de referència per a les persones interessades en la biologia a Catalunya. Amb una dilatada història, no lliure d’adversitats, actualment aplega més de 1.500 socis i sòcies i ofereix unes vint seccions temàtiques que també s’han anat adaptant als temps i a l’exponencial creixement de coneixements. Amb l’objectiu de conèixer millor les persones associades a la SCB i millorar-ne l’acompanyament, s’ha explorat l’ocupació laboral mitjançant una consulta (Societat Catalana de Biologia, 2022). Les dades obtingudes corresponen a un mostra de 195 persones. Es tracta, majoritàriament, de persones en situació laboral activa (>90 %), tant en el cas de les dones com en el dels homes, i sense diferències significatives en els diferents grups d’edat; cal destacar que es tracta d’una població lleugerament envellida, ja que pràcticament el 50 % de les respostes corresponen a persones de més de cinquanta anys d’edat. La mostra correspon a persones principalment llicenciades —o graduades— en biologia (>60 %), tot i que també cal destacar les titulacions en biomedicina i bioquímica. Es fa palesa la distribució per edats d’acord amb l’oferta formativa del moment, de manera que aquelles titulacions de més recent creació són més comunes en les persones més joves, en

contra de les més tradicionals, més pròpies de les persones de més edat. Quant al grau acadèmic, la majoria afirma posseir la titulació de tercer cicle, de doctorat (>70 %), i una minoria de segon o primer cicle corresponents a màsters o graus i llicenciatures. Aquesta dada, que molt probablement no es correspon al col·lectiu global de professionals de la biologia, sí que és un reflex de l’ens que agrupa la mostra de l’estudi, donat que la SCB té com uns dels seus objectius facilitar els contactes entre investigadors. L’ocupació laboral majoritària (>90 %) és, o ha estat, relacionada amb la corresponent formació en biologia amb igualtat en dones i en homes, desenvolupada en l’àmbit de la recerca no sanitària principalment, destacable també en l’ensenyament —secundari o universitari—, seguit de l’àmbit sanitari i del biotecnològic. És interessant destacar que una de cada quatre persones enquestades ha expressat la multiplicitat de sectors en què treballa, especialment combinant la recerca amb l’ensenyament i també amb l’àmbit biotecnològic i el de la informació, la divulgació i la documentació. En cap cas, però, s’evidencien diferències significatives per sexes (figura 2).

Observacions finals Podem concloure que, amb les dades recollides, no hem trobat diferències significatives ni en les titulacions, ni en la situació laboral, ni en les professions que desenvolupem les biòlogues, respecte a les dels biòlegs. En definitiva, tal com es desprenia de la informació consultada prèviament i exposada a l’inici d’aquest

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 38-41

18/01/2024 9:42:07


De què treballem les biòlogues?

Figura 2. Nombre d’homes i de dones per ocupació laboral majoritària a partir de la consulta als socis de la Societat Catalana de Biologia. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes d’Ocupació laboral en l’àmbit de les biociències, 2022, de la Societat Catalana de Biologia, 2022.

article, no hi ha diferències importants entre homes i dones quan es tracta de professions amb estudis superiors. D’altra banda, quant als àmbits, tant biòlegs com biòlogues ocupem conjuntament sobretot els sectors de sanitat, recerca i ensenyament. Tanmateix, sembla que homes i dones no ens distribuïm aleatòriament per titulacions i sí que existeixen diferències per sexe en la inserció laboral. Malgrat tot, és complex estimar si són atribuïbles a la titulació o bé a dinàmiques de desigualtat directes o indirectes (AQU Catalunya, 2021) i, a hores d’ara, no es disposa d’una estadística de la inserció laboral dels

graduats universitaris per a contrastar-ho (IDESCAT, 2022b). Cal tenir en compte també que l’edat pot condicionar l’ocupació laboral; els nous avenços en general i en la biologia en particular poden ser un impediment per a l’accessibilitat a les noves professions que s’han generat per a aquelles persones amb formacions desfasades. A més, l’edat també pot influir no només per qüestions socials, sinó també personals i, molt probablement, sobretot en les dones. No obstant això, és evident que existeix una gran diversitat de formacions universitàries a l’entorn de la biologia que preparen pro-

fessionals per a una gran diversitat d’activitats. Així, biòlegs i biòlogues exercim la nostra professió fent recerca en camps molt diversos, treballant en sanitat i en salut, en ensenyament a diferents nivells, però també en informació, documentació i divulgació, en tasques administratives, de bioinformàtica, dades massives, activitats comercials i de màrqueting, a la indústria, en editorials, en la producció d’organismes, etc. I per a fer-ho possible, ja des de l’ensenyament secundari, la formació ha de permetre empoderar els estudiants, gràcies a l’adquisició de competències transversals que els facilitin incorporar-se a l’entorn laboral, exercir com a professionals i ser capaços d’adaptar-­ se de manera eficient a un entorn en ràpida evolució. Al capdavall, biòlegs i biòlogues som un dels exemples de com l’educació superior és un mecanisme per a la igualtat d’oportunitats, amb trajectòries educatives i professionals lliures de qualsevol convenció de gènere. Malgrat tot, per a tenir una visió més àmplia i acurada de les professions de les biòlogues, seria interessant conèixer també els detalls de les carreres professionals, la seqüència de llocs de treball i de les feines desenvolupades al llarg de la vida…, però això ja serà una altra història!

Agraïments Vull agrair a Ana Morales, coordinadora general del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, i al Consell Directiu de la Societat Catalana de Biologia totes les facilitats que m’han ofert per a aconseguir les dades sense les quals aquestes línies no haurien estat possibles.

Bibliografia Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU CATALUNYA) (2021). La in­ serció laboral de les dones vint anys després de finalit­ zar els estudis universitaris [en línia]. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. <https://www.aqu.cat/ca/doc/Estudis/ il-titulats/Genere/La-insercio-laboral-de-les-dones -vint-anys-despres-de-finalitzar-els-estudis-universi taris> [Consulta: 25 agost 2022]. Associació Intercol·legial (2019). Les dones profes­ sionals a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur: Estudi sociològic qualitatiu [en línia]. Barcelona: Comissió de Dones i Igualtat. <https://www.eic. cat/sites/default/files/ComissioDones_EstudiQuali tatiu_2019.pdf> [Consulta: 18 setembre 2022]. Col·legi de Biòlegs de Catalunya (2020). Estatuts del Col·legi de Biòlegs de Catalunya [en línia]. <http:// cbiolegs.cat/wp-content/uploads/2021/06/estatuts 2020.pdf> [Consulta: 18 setembre 2022]. — (2022a). Estadístiques de les activitats professionals dels col·legiats/des. [Dades aportades pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC)]

(2022b). Sortides professionals dels biòlegs [en línia]. <https://cbiolegs.cat/sortides-professionals-dels-bio legs/> [Consulta: 18 setembre 2022]. Gual i Perelló, Margarida (2002). Els biòlegs a Catalu­ nya: Estudi socioprofessional, 2002. Barcelona: Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Idescat (2009). Alumnes titulats. Llicenciatures, engi­ nyeries i arquitectura. Per àmbits d’estudi i sexe [en línia]. Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www. idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15735> [Consulta: 18 setembre 2022]. — (2019). Índex d’igualtat de gènere [en línia]. Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www.idescat.cat/ pub/?id=iig> [Consulta: 18 setembre 2022]. — (2021). Ensenyament universitari. Alumnes matricu­ lats. Per sexe i universitats [en línia]. Departament de Recerca i Universitats. Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec &n=15731> [Consulta: 18 setembre 2022]. — (2022a). Enquesta de població activa [en línia]. Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www.idescat. cat/treball/epa> [Consulta: 18 setembre 2022]. —

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 73: 38-41

Revista TSCB-73.indd 41

(2022b). Estadística de la inserció laboral dels graduats universitaris [en línia]. Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www.idescat.cat/estad/ilgu> [Consulta: 20 setembre 2022]. «Ley 2/1974, de 13 de febrero, sobre colegios profesio­ nales» (1974). Boletín Oficial del Estado, núm. 40 (15 febrer). També disponible a: <https://www.boe. es/eli/es/l/1974/02/13/2/con>. «Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes» (2015). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6919 (23 juliol). També disponible en línia a: <https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct /l/2015/07/21/17>. Observatori del Treball i Model Productiu (2022). Perspectiva de gènere. Dones i treball 2n trimestre 2022 [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball. <https://observatoritreball.gen cat.cat/ca/ambits_tematics/perspectiva-de-genere> [Consulta: 11 setembre 2022]. Societat Catalana de Biologia (SCB) (2022). Ocu­ pació laboral en l’àmbit de les biociències, 2022. <https://zenodo.org/record/7271845>. —

41

18/01/2024 9:42:07


Revista TSCB-73.indd 42

18/01/2024 9:42:07


Treballs de la Societat Catalana de Biologia, revista anual de la SCB Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona scb@iec.cat

ls

trebal cietat

de la So

3, 2023

y Nadal ero Marfan Barquin Oms i Gemma nas Guiu i Jordi Marta Giralt rrat Coromi Montse

e la SCB.

de la Societa treballs

i vols… logia ocies? is a la bionços t’hi ass .cat teress rers ave de seminar què no //scb.iec ades... Si t’in er els dar anització ...per https: os i jorn

PLACA NARCÍS

OL

MONTURI

2003

CREU DE SANT JORDI

2012

Volum

73

curs ...conèix par en l’org llibres, ...partici la revista ptes en ...rebre de descom ...gaudir

1912 2012

Albirant el futur: la dona i la recerca en biologia, imatge generada pel programa d’intel·ligència artificial DALL·E.

a de Biologia t Catalan

s i, una rata : un aquar res en ciènciaric s àncer pediàt e dels nadon Geriqu del taló a Garcia ale i la prova ia riela MorreColl nt la biolog Duran s er Iglesia una vida estimaGràcia Bozzo rt: rcè Durfo ell Costa i Maria escola rme Auladlez-Duarte: creant sostenible, realment oser Gonzà ny Nadal Marfa agricultura emma per una d: Ronal tecnologies Pamela a les noves ctiva oberta la perspe fer? Coll podem Núria S. quan incorporem ho I com i Què passa en la biologia? ia: dades a la biolog de gènere Saura Mas es i biaix de gènere Sandra sa, petjad 8 De cegue ó és la qüesti reflexions Carbó aquesta , Carbó liderar Neus ez r o no poder 34 Lidera Aymerich Martín ues? les biòlog Marta treballem 38 De què Roura Rosa Pérez

logia

a de Bio

Catalan

73 l Vo·lum revista anua impresa) 2023

3037 (edició l) ISSN 0212- 9802 (edició digita ISSN 2013-

La propietat intel·lectual dels articles és dels autors respectius. La SCB està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. Els continguts publicats a treballs de la societat catalana de biologia estan subjectes —‌llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

treballs de la societat catalana de biologia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.

© Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Dipòsit Legal B 12164-1963 ISSN 0212-3037 (ed. impresa) 2013-9802 (ed. digital) Imprès per Ediciones Gráficas Rey, SL La revista proporciona accés lliure immediat als seus continguts, d’acord amb el compromís amb els valors de la ciència oberta, a través de l’URL: https://revistes.iec.cat/index.php.TSCB.

COMITÈ DE PUBLICACIONS Jordi Barquinero, VHIR Rafel Abós-Herràndiz, vocal, ICS Josep M. Espelta, vocal, UAB

EQUIP EDITORIAL Jordi Barquinero, redacció editorial Unitat d’Edició del Servei Editorial, IEC, correcció

La Societat Catalana de Biologia (SCB) és una de les filials més antigues de l’Institut d’Estudis Catalans. Està regida per un Consell Directiu i organitzada en seccions especialitzades, que són les que organitzen les activitats principals que duu a terme la Societat. CONSELL DIRECTIU DE LA SCB Presidència: Marc Martí-Renom Vicepresidència primera: Montserrat Corominas Vicepresidència segona: Maria Montserrat Sala Secretaria general: Albert Jordan Vicesecretaria: Oriol Cabré Tresoreria: Marina Rigau Vocalia d’Acció Territorial: Eduard Escrich Vocalia de Comunicació: Toni Hermoso Vocalia d’Ensenyament: Jordi Morral Vocalia de Promoció: Sandra Acosta Vocalies de Publicacions i Lexicografia: Jordi Barquinero Vocalia de Seccions: Josep Saura Vocalia d’Estudiants: Eva Coll Delegat de l’IEC: Jaume Bertranpetit SECCIONS Vocalia de seccions temàtiques: Josep Saura Aqüicultura: Nerea Roher Biofísica: Álex Perálvarez Bioinformàtica i Genòmica: Roderic Guigó Biologia de la Reproducció: Rafael Oliva Biologia de Plantes: Anna Caño Biologia del Càncer: Oriol Casanovas Biologia del Desenvolupament: Marta Morey

Coberta TSCB-73.indd 2

Biologia Evolutiva: Aurora Ruiz-Herrera Biologia i Societat: Laura Castarlenas Biologia Molecular i cel·lular: Joan Roig Cromatina i Epigenètica: Albert Jordan Ecologia: Josep Maria Espelta Ensenyament: Jordi Morral Estudiants: Eva Coll Microbiologia: Eduard Torrents Neurobiologia Experimental: Carles Saura Neurociència Computacional i de Sistemes: Albert Compte i Gemma Huguet Proteòmica i Estructura de Proteïnes: Patrick Aloy i Eduard Sabidó Senyalització Cel·lular i Metabolisme: Laura Herrero Virologia: Sílvia Bofill i Susana Guix Vocalia de seccions territorials: Eduard Escrich SCB a Alacant: Ivan Quesada i Sergi Soriano SCB a Andorra: Eros Alexandre Marín Millán SCB a Balears: Núria Marbà i Anna Traveset SCB a Castelló: Vicent Arbona i Ferran Martínez-Garcia SCB a Catalunya del Sud: Jaume Folch i Miguel Mulero SCB a Catalunya Nord: Héctor Escrivà i Thierry Noguer SCB a Girona: Elisabeth Pinart i Enrique Verdú SCB a Lleida: Maria Laplana i Judit Ribas SCB a València: Ferran Palero SCB a Vic: Julita Oliveras

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ARTICLES PER ALS AUTORS DE TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA RULES FOR SUBMISSION OF ARTICLES BY AUTHORS TO TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA Abast La revista treballs de la societat catalana de biologia (abreujat, Treb. Soc. Cat. Biol.), editada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), publica articles de l’àmbit de les ciències de la vida en llengua catalana (i ocasionalment en altres llengües), contribuint a difondre la tasca científica i d’anàlisi que es du a terme en el si de la comunitat acadèmica. La revista inclou un conjunt d’articles de recerca o de revisió sobre un tema monogràfic que tracta d’alguna qüestió científica concreta. Un coordinador, expert en el tema, encarrega els articles a un equip d’autors i en supervisa la redacció. Si voleu fer de coordinador d’un tema del vostre interès, poseu-vos en contacte amb la secretaria de la SCB (scb@iec.cat).

Scope The journal treballs de la societat catalana de biologia (Treb. Soc. Cat. Biol.), published by the Societat Catalana de Biologia (SCB), a subsidiary of the Institut d’Estud­is Catalans (IEC), presents articles in the field of life sciences in the Catalan language (and occasionally in other languages as well), helping to disseminate the scientific and analytical work carried out in the academic community. The journal includes a set of research or review articles on a monographic topic dealing with a specific scientific aspect. A coordinator who is an expert on the subject assigns the articles to teams of authors and supervises their writing. If you would like to be the coordinator of a topic of your interest, contact the secretariat of the SCB (scb@iec.cat).

Presentació d’articles Els articles han de tenir una extensió entre 20.000 i 40.000 caràcters (comptant els es­pais) i han d’incloure els apartats següents: títol; noms i cognoms dels autors; filiació de tots els autors; autor per a la correspondència (cal indicar-ne les adreces postal i elec­trònica, i, si escau, el telèfon); resum en català (d’una extensió màxima de 1.000 caràcters); paraules clau en català (com a màxim cinc); títol, resum i paraules clau en anglès (que han de ser fidels, en extensió i contingut, als corresponents en català); text de l’article (amb un màxim de dos nivells d’apartats); bibliografia; taules, figures i peus de figura. En cas que la llargària no s’adeqüi als criteris especificats o que el nombre de taules o figures es consideri excessiu, la SCB pot proposar canvis pel que fa a aquests as­pectes abans d’acceptar l’article. Els articles s’han d’enviar en un arxiu en format Microsoft Word. Aquest arxiu ha de contenir només text (article, bibliografia, taules, peus, etc.). Les figures s’han d’enviar en arxius a part i, si contenen text (a part dels peus), han d’estar en un format que permeti editar-lo. Si la taula o la figura té copyright, cal indicar-ho. Cal haver demanat i obtingut els permisos corresponents a qui en tingui els drets de reproducció per a poder publicar les taules i les figures. Sense les autoritzacions corresponents les taules i figures no poden ser publicades. La bibliografia s’ha de compondre tal com s’exemplifica tot seguit: Codina, C. [et al.] (1989). «Potencial biotecnològic del cultiu de cèl·lules vegetals per a l’obtenció de productes farmacèutics». Treb. Soc. Cat. Biol., 40: 47-70. Mellado, R. P. (1987). «Vectores utilizados para la manipulación y expresión de genes». A: Vicente, M.; Renart, J. (ed.). Ingeniería genética. Madrid: CSIC, 21-30. Wolffe, A. (1995). Chromatin structure and function. Londres: Academic Press. Les referències bibliogràfiques completes han d’aparèixer ordenades alfabèticament al final dels articles i, si contenen més de dos autors, cal escriure només el primer, seguit de la indicació et al. entre claudàtors. Les remissions a la bibliografia dins el text han de seguir el sistema de cognom i any, no pas un sistema numèric, i, si contenen més de dos autors, cal escriure només el primer, seguit de la indicació et al., en aquest cas sense claudàtors.

Criteria for submitting articles Articles should be between 20,000 and 40,000 characters long (including spaces) and contain the following information: title; authors’ names and surnames; personal details of all authors; corresponding author (stating email, address and, if appropriate, telephone number); abstract in Catalan (1,000 characters maximum); keywords in Catalan (maximum of five); title, abstract and keywords in English (corresponding in length and content to the Catalan version); main text of the article (with two levels of sections at the most); references; and tables and figure captions. If the article is longer than specified above or if there are too many tables or figures, the SCB may propose changes in these areas before accepting the article. Articles should be submitted in Microsoft Office or OpenDocument format. The main file should contain text only (the main article, references, tables, figure captions, etc.). Figures should be sent in separate files and if they include text (aside from captions), the file format should allow them to be edited. It is the authors’ responsibility to request and obtain permission for the reproduction of all tables, figures and graphics. Without the respective authorisation, tables, figures and graphics cannot be published. References should be set out as shown below: Codina, C. [et al.] (1989). “Potencial biotecnològic del cultiu de cèl·lules vegetals per a l’obtenció de productes farmacèutics”. Treb. Soc. Cat. Biol., 40: 47-70. Mellado, R.P. (1987). “Vectores utilizados para la manipulación y expresión de genes”. In: Vicente, M.; Renart, J. (ed.). Ingeniería genética. Madrid: CSIC, 21-30. Wolffe, A. (1995). Chromatin structure and function. London: Academic Press. Full bibliographic references should be set out in alphabetical order at the end of articles and, if they involve two or more authors, only the first author should be stated, followed by the indication et al. in square brackets. References to the bibliography within the text should follow the author-year system, rather than stating the numerical order of appearance, and, if they involve more than two authors, only the first author should be stated, followed by the indication et al. without square brackets.

Procés editorial Els articles, un cop rebuts, se sotmeten a un procés de revisió externa de forma i de con­ tingut. En acabat, poden ser: a) acceptats sense canvis, b) rebutjats o c) acceptats amb es­ menes proposades als autors. En aquest darrer cas, és un requisit indispensable per a pu­blicar-los que els autors acceptin introduir les esmenes proposades. Els autors rebran unes galerades perquè les revisin. En aquest procés només poden introduir-hi esmenes de caràcter lingüístic i tècnic, però no de contingut. En casos es­pecials, la SCB pot demanar als autors revisions addicionals. Els autors rebran sense càrrec un exemplar de la revista un cop publicada.

Publishing process Upon receipt, articles undergo a peer review of form and content. Once this process is complete, articles may: a) be accepted without changes; b) be rejected; or, c) be ac­cepted, requesting the author to make the pertinent changes. In the latter case, au­thors should agree to make the proposed changes in order for the articles to be published. Authors will be given galley proofs for their review. On reaching this stage of the process, authors may only make technical or linguistic changes but not changes involving content. Under specific circumstances, the SCB may ask authors to carry out additional reviews. Authors will receive one copy of the journal free of charge once it has been published.

Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a treballs de la societat catalana de biologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCB (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a treballs de la societat catalana de biologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè de Publicacions es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCB de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCB de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCB en lliurar els articles. — La SCB està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —‌llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.

Copyright and responsibilities The intellectual property of the articles belongs to the respective authors. At the time of submitting the articles to treballs de la societat catalana de biologia, authors accept the following terms: — Authors assign to the SCB (a subsidiary of the Institut d’Estudis Catalans) the rights of reproduction, public communication (including communication through social networks) and distribution of the articles submitted for publication to treballs de la societat ca­ ta­lana de biologia, in any form and medium, including digital platforms. The Publications Committee reserves the right to accept or refuse submitted articles and the right to make any editorial changes it deems appropriate. If the suggested changes are accepted by authors, they should re-submit the article with such changes. — Authors answer to the SCB for the authorship and originality of submitted articles. In other words, authors assure that submitted articles do not contain fragments of works by other authors or fragments of their own previously published works; that the content of articles is original, and that the copyright of third parties is not infringed upon. Authors accept this responsibility and undertake to hold harmless the SCB for any loss or damage resulting from non-compliance with this obligation. Furthermore, they should include a statement in articles submitted to the journal regarding their responsibility for the content of the articles. — Authors are responsible for obtaining permission for the reproduction of all graphic material included in articles, and they should moreover ensure that images, videos, etc., have been created with the consent of the individuals appearing in them, and that material belonging to third parties is clearly identified and acknowledged as such within the text. Likewise, authors should provide the respective consents and authorisations to the SCB when submitting articles. — The SCB is exempt from any liability arising from the possible infringement of intellectual property rights by authors. In all cases, it undertakes to publish corrections, clarifications, retractions and apologies, if necessary. — Unless otherwise stated in the text or in the graphic material, the contents published in the journal are subject to an Attribution - NonCommercial - NoDerivs 3.0 Spain (by-nc-nd) license from Creative Commons, the full text of which may be consulted at https://creativecommons. org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.en. Therefore, the general public is authorised to reproduce, distribute and communicate articles as long as their authorship and publishing entity are acknowledged, and no commercial use is made of them nor derivative work produced from them. — The journal is not responsible for the ideas and opinions expressed by the authors of published articles.

Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de treballs de la societat catalana de biologia. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de treballs de la societat catalana de biologia i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estu­dis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades. personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

Protection of personal data The Institut d’Estudis Catalans (IEC) complies with the provisions of the General Data Protection Regulation of the European Union (Regulation 2016/679 of 27 April 2016). In accordance with this regulation, we state that, with the acceptance of the publication rules, authors authorise that their personal data (forenames and surnames, contact data and affiliation data) may be published in the respective volume of the journal treballs de la societat catalana de biologia. These data will be subjected to a processing controlled by the IEC for the purpose of managing the publication. Authors’ data will be used solely for managing the publi­cation of the journal treballs de la societat catalana de biologia and they will not be transferred to third parties nor will transfers be made to third countries or to international organisations. Once the journal has been pub­lished, these data will be stored as part of the historical record of authors. Authors may exercise the rights of access, rectification, erasure, objection, restriction of processing and portability by addressing themselves in writing to the Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, Spain) or by sending an email to the address dades. personals@iec.cat, in which the publication in question should be specified.

22/01/2024 12:00:19


Volum 73, 2023 2 Editorial. Marta Giralt Oms i Gemma Marfany Nadal 3 El racó de la SCB. Montserrat Corominas Guiu i Jordi Barquinero Mañez

Articles

de la Societat Catalana de Biologia

treballs de la Societat Catalana de Biologia

4 Pioneres en ciència: un aquari, una rata i un càncer pediàtric Laura Garcia Gerique 7 Gabriela Morreale i la prova del taló dels nadons Roser Iglesias Coll 10 Mercè Durfort: una vida estimant la biologia Carme Auladell Costa i Maria Gràcia Bozzo Duran

treballs

13 Roser Gonzàlez-Duarte: creant escola Gemma Marfany Nadal 17 Pamela Ronald: per una agricultura realment sostenible, oberta a les noves tecnologies Núria S. Coll 21 Què passa quan incorporem la perspectiva de gènere en la biologia? I com ho podem fer? Sandra Saura Mas 28 De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions Neus Carbó Carbó 34 Liderar o no poder liderar, aquesta és la qüestió Marta Aymerich Martínez 38 De què treballem les biòlogues? Rosa Pérez Roura

ogia Si t’interessa la biolço s

i vols…

...conèixer els darrers aven ió de seminaris ...participar en l’organitzac ...rebre la revista . llibres, cursos i jornades.. es? ...gaudir de descomptes en ...per què no t’hi associ

https://scb.iec.cat

Coberta TSCB-73.indd 1

MONTURIOL

2003

CREU DE SANT JORDI

2012

Volum 73

2023 · revista anual ISSN 0212-3037 (edició impresa) ISSN 2013-9802 (edició digital)

Volum 73

1912 2012

PLACA NARCÍS

22/01/2024 12:00:18


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.