Pas a Nivell 9 Curs 2015-16

Page 1

Poc ús del català a le s c la s s e s

( i n u l e n t r e l' a lu m n a t ) N ú m er o 9 Cu r s 2 0 1 5 - 1 6


E d it o r ia l

F em i m m er s i ó l i n g ü í s t i c a ?

És contradictori que en un institut amb un alumnat majoritàriament castellanoparlant no sigui un centre que prioritzi la immersió lingüística. No compleix la immersió lingüística, sinó que segueix la norma del Tribunal Suprem del 25% de les classes en castellà arran de la petició d'algun particular en algun centre concret. A nivell de comprensió lectora i d'expressió escrita les proves de competències bàsiques mostren un domini similar de la llengua catalana i la castellana. Però a nivell d'expressió oral, s'observa en el dia a dia que els alumnes, des de primer fins a batxillerat, tenen dificultats per parlar català. La clau per parlar amb fluïdesa una llengua està en la pràctica diària A l'institut no solament no fem immersió lingüística, sinó que no encoratgem als nois i noies a practicar català. Al contrari, preferim, a vegades, canviar nosaltres al castellà, i donem a entendre que ells no

.

entenen el català i que no volem donar-los l'oportunitat de practicar-lo. Estem fent un flac favor a un grapat d'alumnes que acabaran els estudis de secundària i no tindran una eina per incorporar-se al món del treball i a d'altres alumnes, com els nouvinguts, a sentir-se integrats en la nova societat on viuen. Les autobiografies lingüístiques que la professora Mercedes Eiros presenta a les pàgines centrals ens mostren com els alumnes conviuen amb diverses llengües i això no és cap dificultat i hauríem de buscar activitats que ens permetessin treure tot el profit d'aquesta riquesa. El centre fa diverses activitats de cara a la cohesió social, festivals, jornades esportives, Projecte Tàndem, l'obertura de la polivalent a l'hora de l'esbarjo, un grapat de sortides, etc., però el tema de la llengua continua sent una assignatura pendent.

Els passatemps dels alumnes de la Carmina

Raúl Fidalgo i companys

-Què té un cinturó?

Odalys Pauta i companys

L es l l et r es m a r ej a d es

- Et pots banyar a la seva platja :

Alba Siles i companys

- A la nit tens por dels :

Maria Font i companys

GFARIOBAL: Serveix per escriure però no es pot esborrar_ _ _ _ _ _ _ _

solucions

fotocòpies, Mongat, sivella,fantasma a)bolígraf, b)diccionari

-Què t'ha demanat el profe?

Autors: Raúl Fidalgo

CDINORAIC: Llibre que conté el significat de les paraules _ _ _ _ _ _ _ _ _ Paula Almor


Poc més de la meitat de les classes es f a n í n t eg r a m en t en c a t a l à Aquest curs l'enquesta d'usos lingüístics s'ha fet a partir de la mostra d'un parell d'alumnes per classe (generalment els delegats). En l'enquesta es preguntava quina llengua utilitzen els professors (excepte en

les assignatures de català i castellà) per impartir la matèria. En el cas de l'anglès, l'alumnat ha contestat que les professores també usen l'anglès.

En cap curs l'ús del català arriba al 70%. La mitjana és del 57%, com es veu en al gràfic de la portada que correspon a la mitjana de tots els cursos. S'observa que una part important del professorat té el costum canviar del català al castellà quan fa les seves classes (del 44% al 18% segons els cursos). I una part també important ho fan principalment en castellà (del 3% al 22%). Un aspecte que no recull l'enquesta perquè és difícil de precisar és el fet que quan la situació no és tan acadèmica (una conversa alumne-professor al passadís, demanar fulls o guix a la sala de professors...) el professorat canvia al castellà. Un altre aspecte és que alguns alumnes de l'ESO van perdent competències en català i, per falta de pràctica, per vergonya al ridícul, per comoditat o perquè senten que s'expressen millor en castellà s'adrecen al professorat, fins i tot de català, en castellà i, per tant, no adquireixen fluïdesa a l'hora de parlar en català. Observem que els alumnes nouvinguts tenen moltes dificultats per parlar fluïdament en català després de diversos cursos. ,


Autobiografia Els alumnes de 1 r havien de fer una autobiografia, però no personal sinó lingüística!! Havien d'escriure sobre les llengües que coneixen: des de quina edat les parlaven i ens quins àmbits les feien servir (família, escola, oci...) i a continuació ho havien de representar en una mena de ventall . Com podeu veure, tots els alumnes coneixen i fan servir, com a

mínim, tres llengües: català, castellà i anglès. Però hi ha alumnes que en coneixen fins a cinc o sis llengües diferents, és el cas dels nascuts fora de Catalunya. Això demostra que podem aprendre tot allò que ens proposem! Professora Mercedes Eiros

Mi primera lengua fue el castellano. Lo empecé a hablar a los dos años. Las lenguas de mi ambiente son el ghanés (Ghana), el castellano, el catalán y el inglés. Mi segunda lengua es el catalán, empecé a hablarla a los cuatro años. Estudié inglés, a los siete años. Eliseo Ofosu 1ºC

Mi lengua materna es el catalán. El castellano, lo empecé a hablar al año, con mis abuelos. El inglés lo empecé a estudiar cuando mis padres me

.

apuntaron a una academia, a los tres años Mi madre me enseñó algunas palabras cuando fuimos de vacaciones a

.

Italia, cuanto tenia unos siete años Gal·la Díaz 1ºD

Mi primer contacto lingüistico fue con el castellano (color rojizo) que es el que hablo con mis amigos y mis familiares. A los dos-tres años empecé a escuchar inglés a mi madre y más familiares. A los 9 años, cuando llegué a España aprendí catalán, y en España ha disminuido mi nivel de inglés.

Ana Estrada 1 ºC

Mi lengua es el castellano. Normalmente, utilizo el castellano, pero también uso el catalán, por ejemplo en las clases. Mi segunda lengua fue el gallego, que lo escuchaba desde pequeña, pero solo llego a tenderlo y leerlo un poco. En cuanto comencé la guarderia, comencé a entender i hablar el catalán. Empecé a estudiar el inglés dos años después de entrar en la escuela, en P5. Anna García 1ºA


lingüística Desde que empecé a hablar utilizo dos lenguas independientemente, en mi casa con mis padres hablamos en catalán, el mismo idioma que hablo con mi abuela paterna, mientas que con mi abuela materna hablo en castellano; con mi abuelo materno en ocasiones hablo en castellano y otras, en catalán. En la escuela, desde que empecé la guardería con un año, la lengua que más usaba era el catalán, però a partir de primero de primaria el uso del castellano ha ido aumentando. Actualmente con los profesores hablo en catalán, en cambio con mis amigos y amigas hablo en castellano. Respecto al inglés, lo empecé a aprender a los cinco años en el colegio, ahora mi nivel ha evolucionado mucho. Laia Terés.

Mi lengua materna es el bereber, después en la escuela me enseñaron el árabe. A los dos años llegué a Barcelona y aprendí el castellano y el catalán. A los tres años conocí también el inglés. Espero aprender muchas más. Ilyas Dassou

Mis primeras lenguas han sido el castellano y catalán (pintados en

rosa y azul). En la guardería me hablaban en esos dos idiomas. Mi padre es sevillano y mi madre catalana pero en cambio mi padre me habla en catalán, lo aprendió en la mili, y mi madre me habla en castellano. A los cinco años empecé hablar en inglés, a los diez fuí a una academia. A los doce fuí a Francia, entonces aprendí algunas palabras en francés, que me lo enseña mi prima con la que fui a Francia. Ylenia Lanceta.

En mi casa hablo castellano. Aunque mi padre me habla en catalán, yo de pequeña cojí la mania de responderle en castellano y aún la mayoria de veces lo hago. En la escuela aunque todos los libros estaban en catalán, yo hablaba en castellano con mis compañeros y el catalán con los profesores. En mis extraescolares siempre había hablado castellano. Hasta que me apuntaron al Cau y a los castellers donde hablo catalán. Desde primero de primaria escucho inglés. A esa edad me apuntaron a karate donde que aprendí algunas palabras en japonés pero ahora estoy desapuntada. He ido varias veces al sur de Francia y entiendo el francés al leerlo, ya que es muy parecido al castellano y al catalán. Lara Jubany


Xerrada d'exalumnes Ens parlen sobre la seva experiència El divendres 29 de gener, quatre ex

alumnes de l'institut, en Sergi, la Mireia, la Natalia i la Madalina, a l'hora de tutoria van realitzar una xerrada als alumnes de Batxillerat, en la qual van explicar les seves experiències a les proves PAU, al seu primer any d'Universitat o al seu primer any de mòdul formatiu. En Sergi va explicar que a la Universitat hi ha més llibertat, ja que els professors no controlen l'assistència i hi fan xerrades on els alumnes aprenen diferents temes d'interès. La Madalina també va confirmar que hi ha més llibertat, i va dir que en el cicle formatiu on estudia fan molts treballs. La Mireia assegura que els professors ja no estan darrere teu com a secundària, i coincideix amb la Madalina en el tema dels treballs. Aconsella que els alumnes de Batxillerat facin les PAU. Fan 350 hores de pràctiques. La Natalia té un horari diferent al seus dels seus companys ja que ella estudia a la tarda i té molts exàmens . Comenta que el problema de les PAU, no és que les proves siguin difícils, sinó que la gent hi va molt nerviosa i insegura. Els quatre exalumnes coincideixen que tenen temps lliure en algun moment del dia. Tots els alumnes van passar una bona estona junts parlant del seu futur.

Paula Almor Martín 3rB


Arquitectura: Projecte d'una casa sostenible

Aida Gallego

Penso que avui dia la construcció d'habitatges sostenibles és un fet inabastable, i que necessitaria una gran revolució dins la tecnologia per tal que la societat avancés en aquest àmbit. Existeixen ciutats molt avançades que incorporen aspectes tecnològics i sostenibles en algunes de les seves construccions. És el cas de la ciutat de Barcelona, que es troba compromesa amb la sostenibilitat i comença a instal∙lar a tots els habitatges nous els sistemes solars tèrmics per a escalfar l'aigua calenta sanitària i la calefacció.

Entrevista a Vicente Guallart

Quina altra característica té l'arquitectura sostenible?

Perquè un habitatge sigui autosuficient no ens hem de fixar només en la construcció, sinó que també té molta importància la producció dels materials i el mètode de vida que es podrà aconseguir en l'habitatge. La tècnica anomenada quilòmetre 0 és essencial; s'ha d'aprofitar al màxim els recursos de l'entorn, i així, la casa complirà unes característiques o altres. D'aquesta manera també disminuïm els costos de transport.

E p i d èm i es l es t i f u s a B a r c el o n a en 1 9 1 4 . El prestigi de les aigües Montcada a conseqüència de ser les causants, segons l'informe del Laboratori municipal, va quedar molt tocat. A més, com que després de superada l'epidèmia ningú no va dir la veritat de quin era l'origen de la infecció, el prestigi de Montcada va quedar malmès. Fins que l'any 1930, el doctor

Naila Boza

Claramunt en el llibre que va publicar, va revelar la veritat sobre l'origen de l'epidèmia . Gràcies a aquest llibre es va restablir el prestigi de les aigües de Montcada. En l'entrevista, Antoni Orihuela ens explica que a Vallbona encara reguen els camps amb l'augua del reg de Moncada.

L a i n f l u èn c i a d e l a p u b l i c i t a t en l a m o d a d el s a d o l es c en t s Hi ha persones que se senten desgraciades i pensen que consumint el que desitgen finalitzarà aquest sentiment de desgràcia, però un cop han consumit se n'adonen que tornen a l'estat d'ànim anterior, per tant, l'acte de consumir no és un mètode intel∙ligent per aconseguir la felicitat a llarg termini. El fet de consumir més no ens fa més feliços, al contrari, ja que sempre

Víctor Quirós

hi ha el neguit de necessitar productes o serveis que no ens fan falta.

Sobre l'enquesta:

La majoria dels joves se senten dominats per la nostra societat, tant pel consumisme globalitzat de l'entorn en què vivim com pel poder que generen els mitjants de comunicació. Els mitjans de comunicació que més consulten són Internet i la televisió. Tot i que una part dels enquestats són conscients que tot el que veuen en els mitjans comunicatius no és gens fiable, també és cert que molta de la publicitat subliminal, que de manera invisible entra al nostre pensament, acaba afectant les nostres decisions.


That's how I am

This is the Let‛s Talk group, and Sehar Iman Ashgar joined us after Christmas. So, in order to know her better, we interviewed her. Has your name a translation into Spanish? No, it hasn‛t. In Pakistan there isn‛t specific translation for names.

What does you name mean?

It depends on my mood, but, in general, I listen to Indian music.

What do you think the main cultural differences between Pakistan and Spain are?

It has two meanings: The first one is “magic” There are some. For instance, talking about and it also means “morning”. religion, in Pakistan most people are Muslims Where were you born? although there are also some Christians. I was born in a small city in Pakistan. There are also different festivals. For Why did you come to Spain? example, we don‛t celebrate Christmas. We came If we talk here to be about with my school, our father. timetable is Who do you quite live with? similar to I live here yours but with my subjects family. are quite Have you different. got any In Pakistan, brothers or we only sisters? have one Yes, I‛ve got book about an older social brother and issues and a younger Arabic sister. culture. Do you like There are Spain? also two Yes, I do. books about People is Koran, one really friendly. is written in Arabic and the other one in Urdu. Have you got a boyfriend? Food is quite different. We use a lot of spices No, I haven‛t. with our meals. I love the Spanish omelette. Have you got any problems when you started Us: Do you like “paella”? classes in La Ribera High School? Sehar: Oh, I‛m sorry. I don‛t know what paella No. Well, maybe with the languages. I like is. I‛ve never tried it!! Spanish and I‛m learning it very quickly. For me, Catalan is more difficult to learn than Thank you very much, Sehar Iman for your Spanish. kindness and welcome to our High School!!!

What’s your favourite music?


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.