BLACK POWER! “Wake up goddammit!”1 Petey Greene
Per a celebrar el 50eè aniversari del segell discograè fic Motown Records, el Cinema Truffaut ha escollit la pel·líícula ineè dita a les sales gironines “Talk to me” (2007), dirigida per Kasi Lemmons, actriu i cineasta de Saint Louis (Missouri). “Talk to me” ens introdueix la figura de Petey Greene (el nominat a l’oí scar Don Cheadle), un ex convicte i icona de la raè dio als anys 60 que va començar la seva carrera com a DJ a la presoí de Lorton graè cies a la discografia que li anava enviant la seva aè via. Degut al seu carisme, Petey Greene aconsegueix conveè ncer Dewey Hughes (Chiwete Ejiofor) –que va assessorar a Lemmons en la recreacioí dels personatges i dels esdeveniments-, en aquell moment un de les persones clau de la WOL (una de les primeres “raè dios parlades” dels Estats Units, amb seu a Washington D.C.), per a conduir l’espai radiofoè nic matinal de l’estacioí . Amb un estil directe, emotiu i transgressor, responia a les necessitats de llibertat d’expressioí de la comunitat afroamericana, que en aquells moments encara patia discriminacions racials i políítiques. La seva tasca no es va reduir a difondre la muí sica negra, sinoí que es va convertir en una espeè cie de lííder popular de les reivindicacions pels drets civils. Descobrim el personatge en una atmoè sfera de caraè cter humoríístic en el proceí s que el porta de la presoí a la raè dio, peroè la mort de Martin Luther King l’any 1968 marca un punt d’infleccioí en la histoè ria i en la mateixa pel·líícula i les seves reivindicacions inicials prenen una nova realitat: la gravetat del context histoè ric evidencia que la seva retoè rica no eí s, sinoí , l’expressioí de la paraula de tota una comunitat sense veu. Petey Greene sempre es va mantenir fidel a les seves creences i la seva “fama” a Washington i a la Costa Est no el van fer oblidar el per queè havia començat a treballar com a locutor. Berry Gordy, fundador de Motown Records, criticat per Greene per la seva poca implicacioí amb el moviment pels drets civils, va prioritzar el convertir en hit cada un dels seus singles, per sobre de les discriminacions racials que patien els muí sics que tenia contractats en el seu segell. Berry Gordy va aplicar el fordisme a les seves produccions musicals i fins i tot comptava amb un departament que 1
Frase que obria les sessions de Petey Greene
regulava la manera com s’havien de comportar en puí blic els muí sics i com havien d’interpretar els temes (Artist Development Department), per tal d’ajustar-se al caè non i no perdre projeccioí comercial, una actitud que es troba a les antíípodes de la de Petey Greene que va fer de la llibertat d’expressioí la seva bandera i va preferir retirar-se a temps abans que el seu personatge puí blic no acabeí s devorant-lo. Per ajustar-se a la seva tasca com a DJ, Kasi Lemmons havia escollit deu temes de la Motown per introduíïr-los a les sessions de Greene, peroè no va obtenir els drets del segell, una pena pels meloè mans de la muí sica de l’eè poca; malgrat aquesta restriccioí , la pel·líícula compta amb un bon repertori musical. Per als qui vulgueu gaudir de la muí sica de l’eè poca en el seu format original, el Cinema Truffaut us convida a una doble sessioí amb els DJ Dr Joan (a.k.a. Bluesconnection) i Dulce Jones el dissabte 12 de desembre a partir de les 23.30h als Jardins de la Merceè . Marta Sureda i Ingrid Guardiola Col·lectiu de Críítics de Cinema de Girona