Patrimoni Funerari.CAT: municipi d'Estaràs (La Segarra)

Setembre 2013 Volum 1: La Segarra Número 2: Estaràs

Imatges de pedra I de silenci Patrimoni funerari.cat

El municipi d'Estaràs

Contingut El municipi d'Estaràs 1 Cementiri d'Alta-Riba 2 Cementiri d'Estaràs 3 Església de Sant Julià d'Estaràs: vas de la família Vilallonga 3 Cementiri de Ferran 4

Municipi d'uns 170 habitants, format durant el segle XIX per l'agrupació del poble d'Estaràs, els nuclis d'Alta-Riba, Ferran, Gàver i Vergós Guerrejat, i la caseria de Malacara. L'economia es basa en el conreu de secà, bàsicament ordi i blat. El municipi ha perdut població paulatinament durant el segle XX. Actualment, tot i que Estaràs és el cap del municipi, el poble de Ferran, amb una mica més de seixanta habitants, en triplica la població.

desús i desafectats, són els de Malacara i el cementiri vell de Gàver. La resta de cementiris estan en funcionament: Alta-Riba, Estaràs, Ferran, Gàver i Vergós Guerrejat. I segons les dades publicades pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, existeixen fosses comunes de la Guerra Civil del 36 a l'interior dels cementiris d'Alta-Riba, Ferran, i Gàver.A més, en aquest municipi trobarem les següents sepultures dins esglésies: vas sepulcral de la família dels Hi trobarem 7 cementiris, Vilallonga a l'església dels quals dos estan en

d'Estaràs, i la llosa sepulcral (s.XVI) de la família Meca l'interior de l'església de Vergós Guerrejat.

Cementiri de Gàver 4 Les localitzacions dels indrets funeraris segarrencs les trobareu al mapa

Cementiri vell de Gàver

5

http://goo.gl/maps/qTdQo

Cementiri de Malacara I urna família Rabinat 5 Cementiri de Vergós Guerrejat 6 Església parroquial de Santa Magdalena de Vergós Guerrejat: llosa sepulcral de la família Meca 6 La Guerra civil a La Segarra: fosses comunes 7

Vergós Guerrejat: vista del castell i l'església, un dels punts de la ruta dels Castell del Sió

Patrimoni funerari.cat

pàgina 2 de 7

Cementiri d'Alta-Riba

Fotografia d'Eduard Royo i Crespo (font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

Creus de ferro que coronen les columnes de nínxols

Poble d'una vintena d'habitants del municipi d'Estaràs.

Hi destaca l'església dedicada a Sant Jordi, del segle XII però amb diferents transformacions, i que guarda al seu interior un sagrari de pedra del segle XIV, adossat a la paret lateral; i les restes del castell de Sant Miquel, declarat Bé d'Interès Nacional, que data del segle XI.

nínxols situats a l'extrem esquerre queden fora de les arcades que protegeixen la resta i són una ampliació posterior.

El cementiri està situat al mur sud de l'església de Sant Jordi, on sembla que hi havia hagut l'entrada antiga del temple. S'hi accedeix per una petita porta de ferro amb una llinda de pedra. En entrar-hi observem un recinte de planta irregular protegit per xiprers. Una vella creu de ferro marca el que, possiblement, és l'antic fossar.

S'ha conservat una fotografia d'Eduard Royo i Crespo (font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya), d'entre 1890 i 1920, on es pot observar que el perímetre del cementiri no s'ha modificat però que, en aquella època, només existia una columna de nínxols.

Possiblement, en aquell moment, la majoria de sepultures eren a terra.

Les sepultures estan adossades al mur de l'església i protegides per una teulada coronada per petites creus de ferro rovellat. Hi ha un total de 18 nínxols, agrupats en columnes de 3 unitats. Els

No hi destaquen elements funeraris remarcables perquè les làpides són de factura recent. És de titularitat municipal.

No té dipòsit ni cap equipament. Amida 130 m2.

Església de Sant Jordi d'Alta-Riba amb el cementiri en primer terme

Patrimoni funerari.cat

Cementiri d'Estaràs El poble d'Estaràs, amb 26 habitants l'any 2005, és cap del municipi. Hi destaca l'església parroquial de Sant Julià i el casal de la família Vilallonga, de la qual en trobarem el vas sepulcral a l'interior del temple.

El cementiri té forma rectangular i amida 225m2.

Una pintura escadussera als pilars que suporten la porta, ens diu que el recinte és de 1923. En entrar, trobem uns quants nínxols, agrupats per famílies a l'esquerra. La resta està enjardinat i conté tres o quatre humils tombes a

terra. No hi ha elements funeraris remarcables. És de titularitat municipal.

L'accés no és gaire bo ja que queda amagat al bosc. No té ni capella ni dipòsit. L'any 2009 presentava un grau de saturació baix, del 50%.

Cementiri d'Estaràs

Església de Sant Julià d’Estaràs: vas sepulcral dels Vilallonga L'església parroquial de Sant Julià d'Estaràs és uns quants passos fora del poble, cap a llevant. És una construcció d'estil romànic, datada entre els segles XI i XII. A l'interior hi destaca una pila baptismal romànica i la lauda sepulcral dels Vilallonga, situada a la nau central davant l'altar, conté l'escut heràldic de la nissaga al centre de la part superior. La família Vilallonga es va mantenir lligada a Estaràs des del segle XIII fins al segle XX.

Vista exterior de l'església

pàgina 3 de 7

Patrimoni funerari.cat

pàgina 4 de 7

Cementiri de Ferran

“Té sala d'autòpsia, dipòsit i capella, on només hi ha un altar molt senzill. .”.

Ferran és un poble del municipi d'Estaràs amb uns 53 habitants censats. Hi podrem visitar l'església parroquial de Sant Jaume i les restes d'un antic castell.

El cementiri de Ferran té forma rectangular i amida uns 339m2. Els nínxols estan distribuïts en forma d'U. Té sala d'autòpsia, dipòsit i capella, on només hi ha un altar molt senzill.

A banda i banda, trobarem nínxols agrupats per famílies

i protegits per arcades d'autòpsies, equipament ogivals. La porta d'entrada, que avui ja no s'utilitza. de ferro, té un bonic timpà amb decoracions florals. La porta ens indica que entrem en un recinte de l'any 1921.

L'any 2009 presentava un alt grau de saturació, del 93% però ha estat recentment ampliat. Aquesta ampliació ha mantingut l'estil de les antigues porxades que Cementiri de Ferran: vista de la trobem a banda i banda de capella la capella, on també estan situats el dipòsit i la sala

Cementiri de Gàver Gàver és un poble amb poc més d'una trentena d'habitants i de població disseminada. El cementiri nou està situat al final de la població, a pocs metres de l'església parroquial i del cementiri vell.

Cementiri nou de Gàver

A aquest recinte funerari no hi destaca cap element rellevant: tan la porta com els conjunt de nínxols són de construcció considerablement recent.

Amida 200m2. És de titularitat municipal. No té ni

capella ni dipòsit i tampoc és possible l'ampliació. superfície. No té ni capella ni dipòsit.

Patrimoni funerari.cat

pàgina 5 de 7

Cementiri vell de Gàver El cementiri vell de Gàver, entrada que avui en dia està desafectat, està situat davant de l’església vella de Santa Maria de Gàver, del segle I, i prop de les restes d'una torre cilíndrica medieval.

identificable.

Sembla ser que, en netejar la zona, es va trobar una estela discoïdal que es conservaria actualment dins el temple.

Algunes fons indiquen que a la zona meridional de la nau El recinte és, avui, en prou de l'església s'hi va trobar feines identificable ja que no una tomba tallada a la roca. existeixen restes de tombes ni làpides. Es tracta d'una En una antiga fotografia zona delimitada per murs de d'Eduard Royo i Crespo pedra seca sense una ( font: Arxiu Fotogràfic

Centre Excursionista de Catalunya), d'entre 1890 i 1920, podem observar molt clarament el perfil de l'antic cementiri de Gàver, avui totalment desafectat i sense ús.

Cementiri vell de Gàver: vista actual

Cementiri de Malacara I urnes de la família Rabinat Poble dispers amb uns 6 habitants censats. Hi destaca el castell i l'església de Santa Maria, on hi ha una urna sepulcral de Ramon de Rabinat, senyor de Malacara (mort 1348) i de diferents membres de la seva família. Està situada al mur dret de la nau central del temple.

Al costat de l'església, encara queden restes del cementiri de Malacara.

.

Malacara fotografia de Montserrat Pérez Serra publicada a cultura.gencat.net

“En una antiga fotografia d'Eduard Royo i Crespo ( font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya), d'entre 1890 i 1920, podem observar molt clarament el perfil de l'antic cementiri de Gàver”

Patrimoni funerari.cat

pàgina 6 de 7

Cementiri de Vergós Guerrejat Vergós Guerrejat, o Vergós Garrejat, és un poble d'uns 36 habitants del municipi d'Estaràs.

El cementiri, als afores de la població i envoltat de bosc, ens rebrà amb uns alts murs perimetrals de pedra i mitja dotzena de vells xiprers a l'interior.

La porta, de ferro, conté únicament una senzilla decoració a la part superior, on s'indica l'any 1888, possiblement data d'ampliació o arranjament, ja que, a l'Arxiu Comarcal de La Segarra (ACS) de Cervera, es conserva un document datat l'any 1731,

amb el títol “llicencia per benehir y trasladar lo sementiri”. És tracta d'un document, de dos fulls, escrit en llatí.

La porta, per les restes del peu, possiblement acabava coronada amb una creu de ferro.

Entrarem en un recinte de forma trapezoïdal i que amida 216m2. Tots les sepultures són en forma de nínxols, gairebé tots ells protegits per diferents tipus d'arcades, excepte el bloc construït recentment.

Com a la immensa majoria dels cementiris segarrencs,

es troben agrupats de tres en tres i senyalitzats amb el nom de la família propietària a la part superior. Hi ha un petit magatzem però no té capella. Es troba situat a a poc més d'un quilòmetre de la població. L'any 2009 presentava una saturació del 87%. És possible ampliació.

“llicencia per benehir y trasladar lo sementiri”. És tracta d'un document, de dos fulls, escrit en llatí. ”.

Cementiri de Vergós Guerrejat: vista porta d'accés des de l'interior

Església parroquial de Santa Magdalena de Vergós Guerrejat: llosa sepulcral de la família Meca El castell de Vergós Guerrejat, avui en un estat de conservació molt dolent, i l'església de Santa Magdalena formen un conjunt molt interessant.

part central de la nau. Josep Meca (mort 1757) va ser el darrer enterrat. Sobre la porta d'entrada a l'església encara s'hi conserva l'escut d'aquesta família.

A l'Església parroquial de Fotografia d'Àngela Llop Santa Maria Magdalena s'hi <http://www.flickr.com/phot conserva la llosa sepulcral de os/angela_llop/> la família Meca, situada a la

La Guerra Civil a La Segarra: fosses comunes

imatgesdesilenci.blogspot.com

imatgesdepedra@gmail.com

@Imatgesdepedra

issuu.com/imatgesdepedra

Properament a la web!!!

Visita'ns a www.patrimonifunerari.cat (en construcció)

Segons les dades publicades pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, a la Segarra existeixen 44 fosses comunes de la Guerra Civil del 36, de les quals unes 9 estan fora dels cementiris i la resta, 35, dins dels recintes funeraris. A més, es coneixen uns 50 indrets de la comarca on hi van haver represàlies. La relació de fosses és la següent:

Santesmasses, Ferran, L'Aguda, Mas Solsona, Mont-roig, Plans de la Llengua Eixuta, Puig de Riber, Sant Domí.

Les fosses comunes catalogades dins dels cementiris segarrencs són les següents:

Mas de BonDia, Portell, Sanaüja, Sant Antolí i Vilanova, Sant Domí, Sant Guim de Freixenet, Sedó, Tarroja de Segarra, Timor, Torà, Vergòs.

Alta-Riba, Cervera, Comabella, El Canòs, El Llor, Els Hostalets, Ferran, Foses comunes fora de Florejacs, Fontanet, Gàver, Gospí, Gra, Guissona, Ivorra, cementiris:s L'Ametlla de Segarra, La Ermita de Sant Cristòfol de Guàrdia Lada, La Manresana, La Morana, Ermita de Les Oluges, Les Pallargues,

Si vols col·laborar

Proper número

Ús Imatges o textos

Si vols ampliar, corregir o millorar alguna informació sobre el patrimoni funerari del municipi d'Estaràs (La Segarra), pots enviar-nos un correu a imatgesdepedra@gmail.com

El proper número del volum.

I dedicat a la comarca de La Segarra, recollirà el Imatges de pedra i de silenci patrimoni del municipi de d'Esther Celma Fe i Toni Flores Larrosa està subjecta a una Cervera.

llicència de Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 3.0 No adaptada de Creative Commons.

Si necessiteu imatges o textos, ens els podeu demanar per correu electrònic