BCN Ciutat Refugi by Ignasi Sitjar Manresa

Pla Barcelona Ciutat Refugi Versiรณ treball V.13 Febrer 2016

ÍNDEX

01 02

JUSTIFICACIÓ //4

REQUERIMENTS //5

LES NECESSITATS DE LES PERSONES REFUGIADES I EL SEU IMPACTE A LA CIUTAT DE BARCELONA //16

03 04

RECURSOS DISPONIBLES //20

LÍNIES ESTRATÈGIES I OBJECTIUS //23

El Pla Barcelona Ciutat Refugi ha estat elaborat com a eina de treball estratègic i operatiu

PLA D’ACCIÓ //26

REVISIÓ I AVALUACIÓ //33

GLOSSARI //36

PROGESS

ESTUDIS

REFERÈNCIES //38

JUSTIFICACIÓ

arcelona, representa una icona de llibertat i avenç. Ciutat de convivència, construïda sobre l’acceptació de l’altre, ha mostrat al món la seva essència solidària i plural, la seva capacitat d’innovació, i la seva vocació d’harmonitzar el respecte a les seves arrels amb els reptes de la modernitat. Tot comprometent-se, a través de diverses generacions, amb la construcció d’un mon en pau, en el qual es defensin els drets humans i dels pobles. Els moviments migratoris són una constant en la història de la humanitat. I la ciutat de Barcelona té una gran tradició en la inclusió de persones nouvingudes. Ha estat, i continuarà sent, una ciutat acollidora amb plena independència de les causes que hagin provocat, en cada moment històric, el triar-la com punt de partida d’una nova vida.

El Pla Barcelona Ciutat Refugi respon a la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona, i de la solidaritat de la seva ciutadania, de garantir protecció, assistència humanitària i enfortiment de la capacitat de recuperació de les persones sol·licitants d’asil o refugiades, que arribin a la ciutat provinents d’un altre país a causa d’un temor fundat de persecució; de greus i indiscriminades amenaces contra la vida, la integritat física o la llibertat. Dins de les metròpolis com Barcelona és on s’aprecia, de forma més intensa, la pertinença d’articular mesures que facilitin, tant a les institucions com a la societat civil, l’atendre de manera digne i eficaç les demandes derivades del context geopolític actual. A la voluntat de donar resposta a aquestes necessitats obeeix aquest Pla. És doncs, en resposta als moments actuals de crisi humanitària i guerres com ara les produïdes a Ucraïna, Orient Mitjà, Àsia i el nord d’Àfrica, que la ciutat, amb l’Ajuntament com a institució representativa al capdavant, aposta activament per donar compliment als Tractats Internacionals i a la defensa dels Drets Humans, així com a vetllar per la satisfacció de les necessitats bàsiques en matèria de seguretat i dignitat de les persones destinatàries d’aquest Pla.

De forma complementària als plans internacionals per a l’atenció de les persones refugiades, i amb la finalitat d’oferir una atenció més especialitzada, l’Ajuntament exercirà, de forma corresponsable, una sèrie d’actuacions orientades a l’ordenació, enfortiment i actualització dels dispositius d’atenció social ja existents a la ciutat. Tot des d’un enfoc de respecte als Drets Humans. Aquestes actuacions regiran sota el principis de modulació del procés, el control de fluxes, la previsió de l’impacte, així com el manteniment de la seguretat dins la ciutat. El Pla presenta, en primer lloc, una definició del seu abast, en observança a les necessitats i prioritats de les persones i comunitats vulnerables, així com a les competències que li són pròpies a la ciutat. Tot seguit recull, sintèticament, les necessitats de les persones refugiades i el seu impacte a la ciutat, facilitant, així, la delimitació d’estratègies i objectius. Posteriorment, s’analitzen els recursos existents a la ciutat què s’orientaran a l’implementació d’un Pla d’acció què permeti l’operativitat entre les Administracions públiques supramunicipals, la societat civil i el propi Ajuntament. Finalment, es preveuen els sistemes de seguiment i avaluació que facilitin la reprogramació del Pla en les seves futures edicions. El Pla Barcelona Ciutat Refugi coneix d’altres iniciatives internacionals com ara les mesures operatives, pressupostaries i jurídiques en el marc de l’Agenda Europea de Migració; el Pla estratègic per a refugiats desenvolupats per les Nacions Unides (3RP), així com el Winterization Plan de l’ACNUR. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona està en contacte i coordinació amb els diversos entorns internacionals i nacionals responsables de les polítiques d’asil, dels Drets Humans, Socials i econòmics.

REQUERIMENTS

Marc normatiu i competencial La llarga tradició històrica d’asil com a expressió de la sobirania ha estat recollida legalment per un ampli conjunt d’Estats en tot el món. Aquest Dret és reconegut, al seu torn, pels instruments internacionals de Drets Humans d’abast mundial. Això, i la seva presència històrica contínua a través de les civilitzacions i amb el temps, suggereix que l’asil constitueix un principi general del Dret Internacional, el qual esdevé jurídicament vinculant quan es tracta de les obligacions dels Estats cap a les persones que busquen protecció. En aquest primer apartat del requeriments del Pla, caldrà diferenciar tres nivells normatius i/o competencials: internacional, estatal i municipal. Quant al nivell internacional, la Carta de les Nacions Unides i la Declaració dels Drets Humans de 1948, afirmen el principi de que els éssers humans, sense distinció de cap mena, han de gaudir dels drets i llibertat fonamentals. Les Nacions Unides havien manifestat en diverses ocasions el seu interès per la protecció dels refugiats. Motiu pel qual, van acabar acordant, com a punt de partida per a considerar l’asil a Europa, la Convenció de Ginebra de 1951 i, posteriorment el seu Protocol de 1967. Així mateix, l’any 1950, va veure la llum el Conveni per a la Protecció dels Dret Humans i de les Llibertats Fonamentals (CEDH) i el primer objectiu que es proposà va ser assolir la protecció, dels drets civil i polítics dels individus. Els Estats signataris reconegueren, en afegit, que els Drets recollits al Conveni eren aplicables a tota persona depenent de la seva jurisdicció. Això, suposa, a la pràctica, que no es pot limitar el seu abast només als ciutadans i als residents. No obstant, és possible, per part dels Estats, impedir l’entrada il·legal d’una persona a un territori. El Conveni es complementà, al llard dels anys, amb diversos protocols. D’especial interès són els número 4, 7 i 11 relatius a la llibertat de circulació i al procediment d’expulsió d’estrangers. Posteriorment, constituïda ja la Unió Europea (UE), aquesta va reconèixer que les seves polítiques podien tenir un notable impacte en els Drets Humans i, a l’any 2000, va proclamar la Carta dels Dret Fonamentals de la UE, la qual conté una llista de Drets Humans inspirats en els drets recollits en les constitucions dels Estats membres de la UE, en el CEDH i els Tractats Internacions dels Drets Humans com ara la Convenció dels Drets dels Infants. En particular, cal destacar que la Carta recollia el Dret d’asil, així com el de protecció en cas de devolució, expulsió o extradició. Tot i que, inicialment, la Carta era una simple “declaració”, amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, l’1 de gener de 2009, el seu estatut va quedar alterat, i aquesta resultà jurídicament

vinculant. D’aquesta manera, les institucions de la UE, i els seus Estats membres, tenen l’obligació de respectar-la. És necessari precisar que la Carta, per si mateixa, no pot donar lloc a una ampliació de les competències i funcions conferides a la Unió pels Tractats. Les exigències derivades de la protecció dels drets fonamentals en l’ordenament jurídic comunitari vinculen, així mateix, als Estats membres quan apliquen la normativa comunitària. El contingut de la pròpia Carta s’aplicarà tant a les autoritats centrals com a les instàncies regionals o locals. Resta, doncs, l’Ajuntament de Barcelona, subjecte a la mateixa. Fent un salt temporal, i situats ja en els darrers anys d’aquest segle XXI, l’esperit dels nombrosos acords internacionals han acabat incorporant-se al Dret de la UE. Això s’ha acabat materialitzant en la Directiva sobre requisits per al reconeixement (2011/95/UE). Com s’ha indicat, la Convenció de Ginebra és el tractat especialitzat en els drets dels refugiats i, el principi de no devoluciónon refoulement-, és la pedra angular de la seva protecció. El principi de no devolució s’aplica a les devolucions tant al país d’origen com a qualsevol país on la persona refugiada s’enfrontaria a persecució. Això significa que les persones refugiades no haurien, amb caràcter general, de ser retornades a un país on tinguin por de ser objecte de persecució. No obstant això, ni l’article 33 de la Convenció de Ginebra, ni els articles 17 i 21 de la Directiva sobre requisits per al reconeixement prohibeixen de manera absoluta aquesta devolució. Aquests articles, de fet, permeten l’expulsió d’una persona refugiada en circumstàncies molt excepcionals. En particular, quan constitueix un perill per a la seguretat de l’Estat d’acollida o quan, després de cometre un delicte greu, suposen un perill per a la comunitat que els acull. En compliment d’aquest principi, el Dret de la UE- en concret l’article 78 del TFUE- estipula que la Unió ha de desenvolupar una política comuna d’asil, protecció subsidiària i protecció temporal “que garanteixi el respecte al principi de no devolució. Aquesta política s’ha d’ajustar a la Convenció de Ginebra i el seu Protocol i als altres tractats pertinents “, com ara el CEDH, la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants i la Convenció sobre els Drets dels Infants. L’Estat espanyol com a Estat membres de la UE està adherit a la Convenció de Ginebra. En el marc de la Unió Europea, són vigents sis instruments jurídics principals que tenen per objecte la regulació de la protecció internacional dels éssers humans: la Directiva sobre el

REQUERIMENTS//5 reconeixement de nacionals de tercers països o apàtrides como beneficiaris de protecció internacional (Directiva 2011/95/UE); la Directiva sobre procediments comuns per a la concessió o retirada de la protecció internacional (Directiva 2013/32/UE); la Directiva per la qual s’aproven les normes per l’acollida del sol·licitants de protecció internacional (Directiva 2013/33/UE); la Directiva sobre el tràfic d’éssers humans (Directiva 2011/36/ UE); el Reglament Eurodac (Reglament (UE) 603/2013), i el Reglament de Dublín (Reglament (UE) 604/2013). Ja en el segon nivell competencial, l’estatal, cal posar de manifest el dret d’asil és recollit en un significatiu nombre de textos constitucionals a tot el món. L’Estat espanyol, no és cap excepció i, en l’article 13.4 de la seva Constitució recull que la Llei establirà els termes en els quals els ciutadans d’altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d’asil a Espanya. Aquesta Llei es dictarà a l’empara del que disposa l’article 149.1.2a de la Constitució, què atribueix a l’ Estat la competència exclusiva en matèria de dret d’asil. No obstant, tot i que la competència recau en primer lloc en l’Estat espanyol, la Comissió Europea ja ha manifestat, en la seva Agenda Europea de Migració, que la UE pot donar suport a les accions dels governs nacionals, les autoritats locals i la societat civil compromeses en el complex procés de fomentar a llarg termini la integració efectiva i la confiança mútua. En compliment, de la previsió constitucional, l’Estat aprovà la normativa bàsica que ha vingut a donar compliment al dret comunitari vigent en el moment de la seva entrada en vigor. Estem parlant de la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Sens perjudici del règim competencial especial de la ciutat de Barcelona, la Llei 12/2009, en la seva disposició addicional quarta, disposa que les Comunitats Autònomes, d’acord amb les seves respectives competències en els àmbits sanitari, educatiu i social, gestionaran els serveis i programes específicament destinats a les persones sol·licitants d’asil, en coordinació i cooperació amb l’Administració General de l’Estat. Així mateix, el seu article 36 disposa que, en casos específics, deguts a dificultats socials o econòmiques, les Administracions Públiques podran posar en marxa serveis complementaris als sistemes públics d’accés al treball, l’habitatge i els serveis educatius generals, així com a serveis especialitzats d’interpretació i traducció entre d’altres. La Llei 12/2009 es complementa, a nivell procedimental, amb allò recollit en el Decret 203/1995, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’Asil. També són d’interès per l’objecte d’aquest Pla, el Reial Decret 1325/2003, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Protecció Temporal per Afluència massiva de persones desplaçades, i el Reial Decret 865/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de reconeixement de l’Estatut d’Apàtrida. Per últim, en el marc normatiu i competencial municipal, s’haurà d’estar a allò regulat en el règim especial aplicable a la Ciutat de Barcelona, que es recull, d’una banda, en la Llei del Parla-

ment de Catalunya 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, i de l‘altra, en la Llei 1/2006, de 13 de març, de règim especial de l’Ajuntament de Barcelona. La Carta és la normativa d’aplicació a la ciutat de Barcelona on es preveu un règim especial pel que fa a diversos àmbits que poden tenir rellevància en l’objecte del Pla Barcelona Ciutat Refugi. L’Ajuntament de Barcelona, en l’àmbit de les competències que li són pròpies, a l’empara del principi d’autonomia local recollit a la Carta Europea d’autonomia local, de la Constitució Espanyol i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; i d’acord amb la legislació general de règim local, ha de promoure i dur a terme activitats d’interès comú amb altres ciutats, administracions públiques i amb institucions i organismes europeus i internacionals. La garantia d’aquestes atribucions competencials facilita, precisament, l’efectivitat d’aquesta autonomia, i que és del tot necessària per la materialització pel Pla que ens ocupa. Sobretot pel que respecta a les competències en infraestructures, habitatge, salut, educació, serveis socials, seguretat ciutadana o protecció civil, entre d’altres. Cal destacar que, sens perjudici, d’altres atribucions que li son pròpies, l’ alcaldessa de Barcelona té la condició d’autoritat competent en matèria de seguretat, quan actuï en l’exercici de les competències atribuïdes al municipi en aquesta matèria. Per la seva part, en la Llei 1/2006, de 13 de març, de règim especial de l’Ajuntament de Barcelona es consagra l’autonomia local que garanteix la Constitució. D’aquesta forma, es fa ressò del principi de subsidiarietat, construït en el dret comunitari i recollit a l’article 4 de la Carta Europea d’Autonomia Local, què va ser ratificada per Espanya per l’Instrument de 20 de gener de 1988. En particular, cal destacar que, dins de les seves competències, les clàusules de la Llei 1/2006, recullen la possibilitat, per part de l’Ajuntament de Barcelona de portar a terme activitats i serveis complementaris als que porta a terme l’Administració estatal i autonòmica.

Marc planificador i programàtic de ciutat El Pla Barcelona Ciutat Refugi s’emmarcarà en el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2016-2019, el qual constitueix el full de ruta per a aquests propers anys de mandat municipal. De la mateixa manera el Pla s’interrelacionarà de forma precisa i ineludible amb altres Plans Municipals ja en funcionament com ara el Pla Bcn inclusiva. El Pla Barcelona Ciutat Refugi ,tot i que se centra en les persones que hagin obtingut la condició de refugiat abasta objectius i prioritats per a persones que estiguin en situació d’obtenir-lo i presentin situacions de risc. El Pla presenta diversos nivells de coordinació: municipal-intern; autonòmic-estatal, i internacional. Dins el nivell de coordinació municipal, es reforça la idea que el consistori es posa al servei de les persones .

6//REQUERIMENTS La pluralitat de potencials destinataris del Pla fan recomanable disposar de diverses mirades professionals. És per això que aquest Pla serà coordinat des de una mirada transversal amb diverses àrees de l’ajuntament, que hauran d’unir esforços i treballaran conjuntament per l’assoliment dels seus objectius.

L’Ajuntament de Barcelona ha de potenciar la participació de tots els ciutadans en la reducció dels riscs que la mateixa societat genera i en les tasques preventives d’emergències, per a augmentar la coresponsabilitat social.

Apàtrides i pèrdua de la ciutadania o documentació

El Dret de la UE no aborda la qüestió de les persones que no són considerades com a nacionals per cap Estat ja sigui perquè mai han tingut una nacionalitat o perquè l’han perdut sense haver adquirit una nova. Aquesta és una matèria pròpia de l’Estat espanyol el qual es competent per la concessió de l’estatut d’apàtrida.

Sol·licitants d’asil:

Persones peticionaries d’asil, les sol·licituds dels quals, resten pendents de resolució, trobant-se a l’espera d’una decisió definitiva. Cal recordar, que sens perjudici d’algunes excepcions, el Dret de la UE prohibeix l’expulsió d’un sol·licitant d’asil fins que s’hagi pres una decisió sobre la seva sol·licitud. La Directiva sobre procediments d’asil estableix que la presència del sol·licitant d’asil en el territori d’un Estat membre de la UE és legal.

Refugiats reconeguts:

La condició de refugiat es reconeix a tota persona que, a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d’aquests temors, no vol acollir-se a la protecció ‘d’aquest país. O a l’apàtrida que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tingués la seva residència habitual, pels mateixos motius no pot o, a causa d’aquests temors, no vol tornar-hi, i no estigui incurs en alguna de les causes d’exclusió , de denegació o revocació.

Persones afectades per les mesures provisionals en virtut de l’article 39 del Reglament del Tribunal Europeu dels Drets Humans

Abast El Pla Barcelona Ciutat Refugi presenta diversos tipus d’abast, subjectiu, territorial i sectorial. Quant a l’abast subjectiu, a continuació s’identifiquen els perfils de persones que seran susceptibles de ser destinatàries del Pla d’acció.

Persones amb reconeixement de Protecció subsidiària:

Persones que sense posseir l’estatut de refugiat obtenen, degut a l’acreditació de l’existència de factors específics derivats de les seves circumstàncies personals, el reconeixement a una «protecció subsidiària», sense que als que no compleixen els requisits per ser considerats refugiats, però que, si són retornats al seu país d’origen o al seu antic lloc de residència habitual.

Quant a l’abast sectorial, es farà extensiva per a tots els destinataris d’aquest Pla, allò recollit a la Directiva sobre condicions d’acollida (2013/33/UE), quan estableix que els sol·licitants d’asil tenen dret a rebre ajudes quan aquests presentin la seva sol·licitud de protecció internacional. De conformitat amb el seu article 17, els Estats membres han de proporcionar als sol·licitants de protecció internacional, condicions materials d’acollida que els garanteixi “un nivell de vida adequat que els permeti subsistir i assegurin la seva salut física i

Quan el Tribunal Europeu de Drets Humans rep una demanda pot demanar a un Estat que s’abstingui de retornar als individus afectats a països on podrien tenir perill de mort, tortures o altres maltractes. Aquestes mesures acostumen a donar-se en sol·licitants d’asil que han vist denegades les seves pretensions.

Víctimes de tràfic d’éssers humans i de condicions laborals especialment abusives

Les Directives europees sobre tràfic d’éssers humans preveuen un període de reflexió en la qual la víctima no pot ser expulsada, i exigeixen que es presti assistència i suport abans de que comenci el procés penal, en el seu transcurs del mateix i una vegada finalitzat.

Desplaçats

El Reglament de protecció temporal per l’afluència massiva de persones desplaçades, defineixen com a desplaçats als nacionals d’un tercer país no membre de la UE o apàtrides que hagin abandonat el seu país o regió d’origen o que hagin estat evacuats.

mental”, sent també aplicables aquestes condicions a aquelles persones sotmeses als procediments del règim de Dublín. Cal recordar que la normativa estatal, preveia que, en casos específics, deguts a dificultats socials o econòmiques, les Administracions Públiques-i per tant l’Ajuntament de Barcelonapodran posar en marxa serveis complementaris als sistemes públics d’accés al treball, l’habitatge i els serveis educatius generals, entre d’altres.

REQUERIMENTS//7 D’altra banda, cal posar de relleu que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha precisat que la Directiva sobre condicions d’acollida té per objectiu garantir el ple respecte de la dignitat humana i, per tant, també s’han d’oferir unes condicions d’acollida mínimes als sol·licitants d’asil que resten a l’espera d’una decisió amb consonància a l’establert al Reglament de Dublín.

Per tots aquests motius, i en aplicació de les competències municipals de l’Ajuntament de Barcelona, el Pla està plantejat des de la transversalitat i abasta dispositius propis dels àmbits municipals següents:

SERVEIS SOCIALS

Mitjançant el sistema municipal públic de protecció existent, es vetllarà per la reducció de situacions de risc i l’exclusió social.

EDUCACIÓ

Els comitès encarregats de supervisar el Pacte Internacional de Drets Socials i Econòmics i la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial han considerat que els requisits de no discriminació d’aquests instruments també són aplicables als refugiats, els sol·licitants d’asil i les persones migrades en situació regular i irregular en quant al dret a l’educació.

SEGURETAT CIUTADANA

A través de la Junta Local de Seguretat, es vol assegurar la participació ciutadana i de totes les institucions amb competències en matèria de seguretat ciutadana en l’elaboració i el disseny de les estratègies corresponents.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Així mateix, també té en compte el paper fonamental del tercer sector, incloent- hi les entitats socials tant en la definició del Pla com en el seu desenvolupament posterior.

SALUT

El dret a l’ assistència sociosanitària és un aspecte de la integritat moral i física de les persones. El Dret de la UE no garanteix el Dret a un nivell determinat de servei mèdic, ni el Dret d’accés a tractament mèdic. La seva omissió, en casos extrems, pot fer perillar el respecte al dret a la vida i aquest sí és un Dret fonamental de l’ésser humà.

TREBALL

Facilitar escenaris que facilitin la consecució d’oportunitats de recerca de feina, a través del serveis municipals ja existents a tal efecte. El treball és considerat, dins d’aquest Pla, com un pilar bàsic per a la integració i sosteniment de les seves persones destinatàries.

HABITATGE

En concret, s’està orientant el Pla a la facilitació d’un sostre adequat per a les persones destinatàries del Pla, ja que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat que una omissió absoluta i greu d’aquesta facilitació pot constituir un tracte inhumà i degradant.

Quant a l’abast territorial del Pla, el Pla s’implementarà en la totalitat del terme municipal de Barcelona.

8//REQUERIMENTS

Principis rectors El Pla Barcelona Ciutat Refugi incorpora 10 principis rectors que guien, de forma permanent, el disseny de les estratègies, el seus objectius i actuacions, així com els processos associats propis. Són els següents:

RESPECTE ALS DRETS HUMANS

en compliment de les normes internacionals i nacionals acordades que reconeixen i protegeixen la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de cada individu, sense distinció per motius de raça, color, sexe , idioma, religió, opinió política o d’altra mena.

ADAPTACIÓ I PREVENCIÓ

que s’orienta, d’una banda, a una línia d’acció pel coneixement i detecció de situacions i contextos de risc, amb l’elaboració dels corresponents plans en funció d’escenaris i, de l’altra, la posada en marxa de línies d’acció que tinguin com a objectiu l’adaptació de les persones destinatàries del Pla, com a primer pas per a la seva integració.

RESILIÈNCIA

és a dir, avançar en el desenvolupament i coneixença de les estratègies i actuacions que consolidin a Barcelona com model de resiliència urbana entesa com la seva capacitat per reaccionar i recuperar-se del efectes nocius d’un perill o dany produït, tot recuperant l’estabilitat que li és pròpia.

PROTECCIO

entesa tant en la protecció de les persones destinatàries del Pla, com en la col·laboració de l’Ajuntament amb les administracions competents en la prevenció, manteniment i restabliment de la seguretat ciutadana

COMPLEXITAT

com a característica pròpia de la realitat a abordar i, en especial, dels criteris d’actuació integrals a dur a terme per l’Ajuntament i la seva ciutadana.

TERRITORIALITAT

com a principi bàsic per al desenvolupament del Pla. la proximitat i la col·laboració en cada comunitat, adaptades a les necessitats de...

5 6

TRANSVERSALITAT

com a perspectiva necessària per a l’aplicació de les polítiques públiques per l’acollida de persones destinatàries del Pla amb una visió integrada, global i sistèmica, tot vinculant altres Plans inclusius, espais de coordinació i comunicació amb les àrees implicades de l’Ajuntament.

COORDINACIÓ INSTITUCIONAL

com a base per a la planificació i el desenvolupament de les mesures d’actuació. Una metodologia de treball que permeti integrar estratègies o coordinacions entre les diferents institucions públiques competents en la matèria, o aquelles geogràficament pròximes.

AVALUACIÓ, MILLORA I INNOVACIÓ

com a requisits per comptar amb un Pla que sigui model en innovació social. I com a marc per l’anàlisi de l’impacte social de les actuacions del Pla.

EXPERTESA DE LA CIUTAT

amb l’objectiu de valer-se l’experiència prèvia e la Ciutat de Barcelona en quant a la planificació i gestió d’emergències socials.

7 8

LES NECESSITATS DE LES PERSONES REFUGIADES I EL SEU IMPACTE A LA CIUTAT DE BARCELONA

es intervencions que s’orienten a l’acollida i a l’atenció a les persones refugiades esdevé actualment una qüestió de gran interès a les principals ciutats europees. Deixant de banda qüestions estratègiques que ocupen la política internacionals, les ciutats i les poblacions reflexionen i debaten sobre la conveniència, l’abast i les característiques que han de guiar l’atenció a les persones que arriben a la ciutat fugint d’espais en conflicte. De la interpretació de l’impacte que aquest fenomen té a la ciutat se’n deriven estratègies, projectes i accions.

Una oportunitat per enfortir la ciutat a) La reacció de la ciutadania a la situació de les persones refugiades Des de principis de l’estiu de 2015, quan l’arribada de les persones refugiades a les fronteres europees es feu més visible i notòria, es generà arreu de manera espontània un cúmul de reaccions individuals de disponibilitat particular a acollir les persones i les famílies que fugien del conflicte i de manera particular de la guerra a Síria. Les institucions públiques a Catalunya i molt especialment a la ciutat de Barcelona han rebut un gran nombre d’oferiments d’entitats i de particulars disposats a col·laborar en l’acollida de les persones refugiades. Aquests oferiments reflecteixen la voluntat de la ciutadania de Barcelona de comprometre’s amb el suport efectiu a aquestes persones. b) La capacitat de resposta de la ciutat Tots els col·lectius humans, les ciutats també, tenen l’oportunitat de millorar després d’enfrontar-se a crisis, conflictes o reptes no experimentats que una vegada incorporats els fan més forts. La ciutat de Barcelona ha mostrat al món en nombroses ocasions les seves capacitats resilients i ha experimentat sobre ella mateixa el fruit i els avantatges que aquestes capacitats li han comportat. Aquest nou repte és concebut com una millora en les fortaleses de la ciutat. c) Dret a la participació de la ciutadania en el rescabalament dels refugiats La societat civil catalana es sent partícip i coresponsable tant del seu entorn proper com de les situacions humanitàries que es donen arreu del món. Aquesta sensibilitzat s’ha fet present davant de la situació de les persones refugiades, i no han estat poques les persones, tant individuals com jurídiques, que s’han mobilitzat per tal d’oferir els recursos que estan a la seva disposició i facilitar noves oportunitats. d) L’activació de les capacitats inclusives L’èxit de la integració social d’un col·lectiu en un altre depèn, lògicament de la voluntat i dels esforços de les persones en adaptar-se al nou entorn i a una nova cultura. Tanmateix, també depèn de les capacitats inclusives de la població receptora

i de la voluntat d’incorporar-ne les diferències. La situació dels refugiats i la seva arribada a la ciutat permetrà verificar i actualitzar les potencialitats inclusives de la ciutat e) L’aprofundiment sobre les causes dels fluxes migratoris. A banda de les reaccions immediates que s’estan produint arreu sobre la reacció al fenomen dels refugiats, i amb independència de la seva orientació o finalitat, s’està produint una fructífera reflexió sobre les causes del conflicte i dels moviments migratoris en general. En una ciutat que tradicionalment ha experimentat l’arribada de moltes persones provinents d’altres indrets aquesta oportunitat permetrà produir reflexions o coneixement sobre els motius que han provocat aquest conflicte i d’altres similars.

La gestió dels riscos en escenaris incerts f) Una informació de partida poc precisa L’arribada de persones refugiades ha desbordat tots els recursos d’atenció existents i ha evidenciat les dificultats per preveure i calibrar justament les direccions i les dimensions dels fluxos migratoris. D’idèntica manera, les ciutats i altres nivells de govern, no disposen d’informació precisa, actualitzada, i completa ni sobre els perfils de les persones a tendre ni sobre el nombre i la freqüència de l’arribada d’aquestes persones. Aquesta incertesa provoca esforços de vegada innecessaris i impedeix afinar la programació i la provisió de recursos. És en aquest context complex on es plantegen intervencions conjuntes des de l’operativitat de diversos Plans Municipals. O la possibilitat, fins i tot, d’un canvi de paradigma en l’atenció a les persones refugiades, en funció de com evolucioni la seva arribada a la ciutat. g) Un entorn de contenció de la despesa En un entorn de crisi econòmica els recursos es visualitzen encara més escassos del que ja són per definició i per tant el debat sobre la seva aplicació i destinació finals és més viu i pregon. Les decisions sobre la creació de nous serveis o la modificació i adaptació dels existents han de contemplar, a més de la seva viabilitat econòmica, la seva oportunitat social. h) Percepcions Subjectives La seguretat personal i la dels sers propers és una preocupació fonamental de les persones i aquells que perpetren atemptats de manera indiscriminada pretenen que la por faci canviar les actituds de la població cap a opcions i resultats proclius als seus objectius. En aquest entorn, la probabilitat de debats identitaris i el sorgiment d’actituds racistes o xenòfobes és més elevat i en conseqüència, pot dificultar una plicació racional dels principis inspiradors del Pla.

La necessitat d’una planificació integrada i) El risc pels dispositius públics i privats.

10//LES NECESSITATS DE LES PERSONES REFUGIADES I EL SEU IMPACTE A LA CIUTAT DE BARCELONA

En atenció a l’actual arribada moderada de persones refugiades. I en concret, tot i la dificultat de preveure el nombre, el perfil i la temporització de les futures onades es considera que la possibilitat de saturació momentània dels recursos tant públics com privats és mitja o baixa. Això afecta no només als recursos municipals, sinó també als de les entitats privades compromeses amb l’acollida d’aquestes persones i que col·laboren amb l’estat i a la possibilitat raonada de situacions de desatenció j) La racionalització de la resposta pública La complexitat organitzativa que implica l’abordatge d’un repte que implica tots els nivells de l’administració, entitats i ciutadans particulars requereix esforços de Programació conjunta. En conseqüència, la coordinació de tots els recursos municipals, la centralització de la informació, la cooperació entre tots els agents implicats i la redacció d’un Pla Operatiu han de contribuir de manera eficaç al tractament d’aquesta situació d’emergència humanitària que impacta a la ciutat.

El lideratge i el compromís municipal k) La voluntat de l’equip de govern. El govern de la ciutat comparteix l’interès i la sensibilitat mostrada per la ciutadania per participar i comprometre’s activament en l’acollida de les persones refugiades. En aquest sentit disposa d’un pressupost extraordinari provinent d’excedents municipals que no compromet el funcionament ni les inversions previstes pels recursos ja existents. Aquest compromís es fa operatiu mitjançant aquest Pla i els recursos i intervencions que se’n deriven. l) L’experiència en la gestió d’emergències La ciutat de Barcelona disposa d’una experiència reconeguda en la gestió d’emergències socials, tant dins la ciutat com fora d’ella i, fins i tot en l’àmbit internacional. Aprofitar l’experiència que aporta el CUESB ajudarà a pivotar l’acció municipal de manera eficaç i d’acord amb els estàndards comunament acceptats de qualitat en la gestió d’emergències.

RECURSOS DISPONIBLES

Quant al Mapa de recursos disponibles, s’ha definit una Cartera de recursos disponibles, amb independència de la seva titularitat, ordenant-los entre les 4 Fases que tindrà el Pla.

FASE - 0

PREPARACIÓ

FASE - 1

RECEPCIÓ

Cadascuna de les fases recull, d’una banda el recursos d’exclusiva titularitat municipal disponibles. De l’altra la resta de recursos, siguin aquests de titularitat pública, privada o

FASE - 2

ACOLLIMENT

FASE - 3 SEGUIMENT SOCIAL

mixta. Finalment, s’incorpora un tercer grup de recursos- no inclosos en els dos grups anteriors- i amb els quals caldrà mantenir una coordinació contant. - Serveis Socials - Ecologia Urbana i Mobilitat - Habitatge - Afers religiosos - Agencia de Salut Publica - Institut Barcelona esports - Barcelona Activa - Direcció d’Immigració - IMSSB

Quant a la “FASE 0” de PREPARACIÓ comptarà amb els següents recursos disponibles:

SERVEIS MUNICIPALS

- Ministerio del Interior GOVERN DE L’ESTAT ESPANYOL

RESTA DE RECURSOS AMB QUI CAL COORDINAR-SE

CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona)

RECURSOS DE TITULARITAT MUNICIPAL

ALTRES RECURSOS

ENTITATS I ONG’S QUE PRESTIN ATENCIÓ ALS REFUGIATS

CSB- ASPB: (Consorci Sanitari de Barcelona)

CEB (Consorci d’Educació de Barcelona)

SPEIS (Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament) GUARDIA URBANA DE BARCELONA

SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques)

XARXA BARCELONA RESILIENT

12//RECURSOS DISPONIBLES

La “FASE 1” de RECEPCIÓ comptarà amb els següents recursos disponibles:

- Serveis Socials - Habitatge - SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats)

SERVEIS MUNICIPALS TMB (Transports Metropolitans de Barcelona)

RESTA DE RECURSOS AMB QUI CAL COORDINAR-SE

CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona)

RECURSOS DE TITULARITAT MUNICIPAL

GUARDIA URBANA DE BARCELONA

La “FASE 2” d’ACOLLIMENT comptarà amb els següents recursos disponibles:

ALTRES RECURSOS

CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona)

*2 Red Ariadna( Accem, Cear i Creu Roja), Càritas, Sant Pere Claret, Unió de religiosos de Catalunya i Hospital de Sant Joan de Déu.

SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) *1 Integrada per: AVES Grup de dol; Creu Roja a Barcelona; Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS); Grup Regional d’Atenció a la Víctima. Regió Policial Metropolitana de Barcelona dels Mossos d’Esquadra; Institut Guttman; Petits amb Llum; Servei de Prevenció, Extinció Incendis i Salvament - Bombers de Barcelona; Stop Accidentes Catalunya; Unitat d’Investigació i Prevenció d’Accidentalitat (UIPA) - Guàrdia Urbana de Barcelona; Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) - Ajuntament de Barcelona; Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona .

XARXA BARCELONA RESILIENT *

SERVEIS MUNICIPALS

RESTA DE RECURSOS AMB QUI CAL COORDINAR-SE

RECURSOS DE TITULARITAT MUNICIPAL

ENTITATS I ONG’S QUE PRESTIN ATENCIÓ ALS REFUGIATS*

ALTRES RECURSOS

XARXA BARCELONA RESILIENT *

- Serveis Socials - Ecologia Urbana i Mobilitat - Habitatge - Institut Municipal d’informàtica - IMSSB - SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats)

ENTITATS I ONG’S QUE PRESTIN ATENCIÓ ALS REFUGIATS

CSB- ASPB: (Consorci Sanitari de Barcelona)

RECURSOS DISPONIBLES//13

La “FASE 3” de SEGUIMENT SOCIAL comptarà amb els següents recursos disponibles:

- Institut Municipal d’informàtica - IMSSB - SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) SERVEIS MUNICIPALS

RESTA DE RECURSOS AMB QUI CAL COORDINAR-SE

RECURSOS DE TITULARITAT MUNICIPAL CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona)

L’estructura organitzativa d’aquest Pla està dissenyada tot conformant dos entorns de responsabilitats i funcions: - Grup Directiu: Dirigeix i coordina la construcció i implementació del Pla. S’encarrega d’impulsar els diversos processos estratègics i Operatius que se’n deriven. També proposa, i aprova, el sistema d’indicadors del Pla. - Grup Operatiu: Executa les actuacions definides en el pla d’acció, tot resportant incidències o errors de disseny. - Taules tècniques transversals del Pla. Garanteixen la visió i aplicació transversal, territorial i integrada de les polítiques definides al Pla a la ciutat. Es concreten en: - Taula de SEGUIMENT SOCIAL (TERRITORIALITAT) - Taula de RESILIÈNCIA (TRANSVERSALITAT) - Taula d’ESPAI SOCIAL (VOLUNTARIAT)

ALTRES RECURSOS

CEB (Consorci d’Educació de Barcelona)

ENTITATS I ONG’S QUE PRESTIN ATENCIÓ ALS REFUGIATS

CSB- ASPB: (Consorci Sanitari de Barcelona)

LÍNIES ESTRATÈGIES I OBJECTIUS

El Pla s’articula en 3 Línies Estratègiques que contenen, a la vegada, 7 objectius generals. Els eixos de cada una de les línies estratègiques són:

2 3

RECURSOS D’ATENCIÓ

CAPACITATS INCLUSIVES DE LA CIUTAT

VISIBILITAT PÚBLICA

Les línies estratègiques recullen allò que volem aconseguir i, per això, cadascuna d’elles incorporen: Objectius Generals: Defineixen allò que volem assolir a mig-llarg termini.

DISSENYAR I PROGRAMAR ELS RECURSOS D’ATENCIÓ A LES PERSONES REFUGIADES

PROMOURE LES CAPACITATS INCLUSIVES DE LA CIUTAT

VISIBILITAT PUBLICA I EXTERNA

Processos associats: Principis i metodologies pròpies dels sistemes de qualitat que es posen a disposició del Pla i el seus operadors.

Línies d’actuació: Agrupades en forma de Pla d’acció, recollirà el conjunt de programes, projectes, serveis, recursos i accions orientades a l’assoliment dels objectius.

Objectius Generals OBGEN1. Identificar els riscos definint escenaris possibles. OBGEN2. Precisar mecanismes d’atenció a persones refugiades en situació d’emergència. OBGEN3. Preveure les adaptacions dels recursos de protecció social. (internes i externes)

LÍNIA ESTRATÈGICA

número

Objectius Generals OBGEN1. Donar a conèixer el Pla a la ciutat en general i al seu teixit social en particular. OBGEN2. Promoure espais de participació social. OBGEN3. Potenciar la participació ciutadana com a mecanisme per canalitzar la solidaritat ciutadana.

LÍNIA ESTRATÈGICA

número

Objectius Generals OBGEN1. Mostrar el compromís de la ciutat amb el respecte amb els Drets Humans, Socials i Econòmics.

LÍNIA ESTRATÈGICA

número

PLA D’ACCIÓ

quest capítol s’articula com un compendi inicial d’actuacions coordinades per l’Ajuntament de Barcelona que o bé s’han dissenyat de forma específica del Pla Barcelona Ciutat Refugi, o bé estaran a disposició del seu compliment.

Per tal de generar una estructura coherent i de fàcil lectura, les actuacions han estat classificades en forma de Fitxes-Resum. S’ha triat com a criteri bàsic de categorització les fases en les quals es divideix el Pla. És a dir, els programes i projectes fins ara identificats, s’han anat introduint en seccions sota el criteri màxim de a quina fase responen.

Aquesta realitat que deriva en morts, desapareguts i un increment del patiment de persones que fugen de la guerra i de les tortures sembla del tot inacceptable es per això que el primer objectiu es el de garantir que els refugiats que arribin a la nostre ciutat tinguin una estada digna i puguin integrar-se a la societat però es imprescindible establir un conjunt d’accions en l’àmbit de la coordinació, de la cooperació i també altres que posin en evidencia les responsabilitats desateses pels Governs. És en aquest sentit, i tenint en compte els objectius especificats al Pla Estratègic Barcelona Ciutat Refugi, que s’estableixen les següents línies d’actuació:

L’objectiu general del Pla d’acció és establir les accions que l’Ajuntament de Barcelona, a través del Pla Barcelona Ciutat Refugi, desenvoluparà per a garantir la protecció i atenció de les persones refugiades que arriben a la nostra ciutat

A- Reforçar els serveis municipals que atenen les persones refugiades per tal d’acompanyar el seu procés de manera àgil i eficaç

D’altra banda, i des d’una visió més estratègica cal considerar que la realitat, en quant a la situació de les persones refugiades, resta caracteritzada per:

B- Col·laborar i dotar de recursos a les entitats responsables de l’acollida per tal d’organitzar l’estada i el procés d’integració

• Incompliment dels acords en matèria de política migratòria establerts per l’EU, especialment en quant a l’acollida de contingents de les persones arribades a Europa i de les reubicades en els camps de refugiats a Turquia, Líban i Jordània.

C- Establir convenis de col·laboració i cooperació amb altres ciutat d’Europa que permetin compartir les diferents estratègies d’intervenció, plans d’acollida i oferir-nos suport en determinades circumstancies o davant esdeveniments imprevistos

• Desenvolupament de mesures unilaterals per part de països com ara l’enduriment de les lleis d’asil i immigració, control i tancament de fronteres, confiscació de diners i objectes de valor de les persones refugiades, etc. Aquestes mesures provoquen la creació de nous itineraris d’arribades més perillosos i arriscats i com a conseqüència un increment de persones mortes en l’intent d’accedir al continent.

D- Establir un banc d’entitats voluntàries que puguin donar resposta a la necessitat d’acompanyament i solidaritat que les persones refugiades puguin presentar

• Col·lapse de les estructures administratives dels Estats Europeus que han de tramitar i avaluar la sol·licitud de refugi (provocant situacions de greu vulnerabilitat en quedar les persones en situació d’absolut desemparament) • Manca de coordinació entre institucions i ONG que operen sobre el terreny • Posada en marxa de polítiques disuasories i d’accions orientades a detenir el flux migratori • Especialment en el cas d’Espanya, el blindatge de la frontera en Ceuta i Melilla ha provocat que molt poques persones puguin presentar la sol·licitud d’asil polític. En molts casos les persones opten per accedir a Europa a través de les rutes gregues, molt més perilloses (En quant a sol·licituds rebudes Espanya ocupa el lloc 26 dels 27 països).

E- Exercir pressió sobre les Administracions responsables per tal que implementin polítiques que vagin més enllà de l’acollida a actuïn sobre l’arrel del problema

16//PLA D’ACCIÓ

LINIES D’ACTUACIÓ

Reforçar els serveis municipals que atenen a les persones refugiades per tal d’acompanyar el seu procés de manera àgil i eficaç

Objectiu Operatiu: Homogeneïtzar el suport social per a les persones refugiades en cada fase de l’itinerari fins a regularitzar la seva situació.

Objectiu Operatiu: Formar als professionals dels diferents àmbits.

Definir els diferents perfils segons: país d’origen, canal d’entrada, entitat responsable de l’atenció psicosocial, etc.

Fixar una Mesa de treball amb tots els serveis socials municipals implicats per al seguiment de la situació: Direcció Immigració IMSSB CUESB,…

Facilitar la formació de tots els serveis socials municipals al respecte dels drets de les persones refugiades Informar als professionals de SS i de d’altres àmbits els circuits i itineraris d’atenció: GUB, Mossos. 1. Determinar l’Operativa en cada cas

Posada en marxa de la Taula Resiliència Atenció a les Persones per abordar l’àmbit dels REFUGIATS

Elaborar guia del procés metodològic de treball

Incloure el CEB com a recurs d’acollida immediata en el cas d’arribada de famílies extenses o situacions d’extrema vulnerabilitat.

Constituir la Taula i coordinar agents implicats - Direcció d’Immigració - CUESB - Direcció Resiliència - Activa - Agencia Salut - Consorci d’Educació - Gerència Habitatge - Institut Barcelona Esports - GUB - SPEIS - SEM - UN Habitat - Afers Religiosos - Departament de Participació

Elaborar la guia d’actuació de cada àmbit i dimensió compromesa

Elaborar inventari general de recursos i detectar els punts crítics del col·lapse de la ciutat

PLA D’ACCIÓ//17

Col·laborar i dotar de recursos a les entitats implicades de l’acollida per tal d’organitzar l’estada i el procés d’integració

Objectiu Operatiu: Garantir el suport a les entitats que treballen amb persones refugiades.

Objectiu Operatiu: Establir un sistema d’informació fiable al respecte del flux migratori a fi d’ajustar les accions d’aquest procediment a la realitat.

Establir convenis amb les entitats designades pel Govern espanyol que garanteixin l’atenció digna i adequada a les persones refugiades que arribin a la ciutat.

Motivar convenis de col·laboració econòmica amb altres entitats de la Ciutat que habitualment treballen amb persones refugiades.

Fer arribar el butlletí de Barcelona Ciutat refugi a totes les entitats locals implicades.

Fixar una Mesa de Coordinació amb totes les entitats intervinents a fi de realitzar seguiment dels convenis i de la situació.

Establir contactes periòdics amb ONG i entitats internacionals que treballen sobre el terreny per tal de rebre dades actualitzades i fiables de la situació a Europa i a origen.

Establir Convenis de col·laboració i cooperació amb altres ciutats d’Europa que permetin compartir les diferents estratègies d’intervenció, plans d’acollida i oferir-nos suport en determinades circumstancies o davant esdeveniments imprevistos

Objectiu Operatiu: Fomentar la cooperació entre ciutats

Impulsar la Xarxa “Ciutats Refugi” per tal de compartir estratègies d’actuació i “bones practiques” replicables a la nostra ciutat.

Impulsar “CiutatxCiutat” amb les ciutats més impactades pel fenomen per tal de proporcionar suport tècnic i logístic.

Motivar convenis amb entitats que en l’itinerari establert requereixin suport per a garantir la subsistència i la integritat de les persones.

18//PLA D’ACCIÓ

Establir eines de comunicació i coordinació amb la ciutadania per tal de poder garantir la seva implicació alhora que puguem treballar conjuntament, per evitar respostes socials negatives o la fragmentació social.

Objectiu Operatiu: Impulsar l’espai social en el marc de l’Acord Ciutada per una Barcelona Inclusiva

Objectiu Operatiu: Promoure un banc de recursos ofertats pels ciutadans, entitats, empreses, etc.

Estudiar estratègies per a evitar situacions de rebuig social fomentant el dret a la solidaritat.

Creació de Grup de Treball amb les entitats de la xarxa BCN Resilient per tal de disposar de voluntariat especialitzat en l’acompanyament a situacions traumàtiques

Donar una resposta concreta i homogènia als oferiments de la ciutadania

Generar una taula d’agents de la Ciutat que disposen de recursos d’allotjament per establir col·laboracions en situacions d’arribada massiva

Objectiu Operatiu: Estudiar altres possibilitats de col·laboració i de sensibilització

Preparar material per abordar i treballar el tema en l’àmbit escolar, casals de gent gran, AAVV

Objectiu Operatiu: Visibilitzar el Pla Bartcelona Ciutat Refugi

Participació en actes i esdeveniments als barris

Objectiu Operatiu: Impulsar altres espais de participació a la ciutat

Donar suport a iniciatives i esdeveniments que des dels territoris s’impulsin i estiguin en la línia estratègica del Pla

PLA D’ACCIÓ//19

Exercir pressió sobre l’Administració competent per tal que implementi polítiques migratòries més enllà de l’acollida per tal que actuïn sobre l’arrel del problema

Objectiu Operatiu: Establir un espai de coordinació amb la Direcció d’Immigració de la Generalitat de Catalunya

Estudiar possibilitats de col·laboració operativa atès el potencial de la nostra Ciutat.

Elaborar propostes conjuntes davant el fenomen que puguin ser replicades en altres municipis del País

Objectiu Operatiu: Establir un espai de coordinació amb la Delegació del Govern; Estat i Governs de d’altres ciutats.

Aconseguir un espai de transmissió d’informació i de coneixement de les perspectives estatals

Objectiu Operatiu: Incidir en el compliment dels acords europeus per tal de garantir la vida de les persones

Aturar els conflictes bèl·lics

Atorgament de visats humanitaris.

Conèixer els dispositius i recursos, així com les estratègies d’actuació del Govern davant una possible contingència.

Conèixer altres models d’intervenció

Priorització del reassentaments

Atenció immediata a les persones vulnerables.

Rutes legals i segures.

REVISIÓ I AVALUACIÓ Sistema d’indicadors Nivell executiu Nivell planificació Revisió i ajustos AVALUACIÓ

El procés de seguiment i avaluació del Pla s’emmarcarà dins les directrius establertes per la Direcció del Pla Barcelona Ciutat Refugi. Seguint aquest esquema, el propi Pla defineix i concreta els seus mecanismes de seguiment i avaluació, en base a l’estructura organitzativa i els instruments (sistema d’indicadors i informes anuals) que s’exposen a continuació:

Programes, projectes, accions, serveis i recursos. Objectius operatius

Línies estratègiques Objectius generals Objectius específics Pla d’acció

ACTUACIÓ PLA MUNICIPAL

Estructura organitzativa

Sistema d’indicadors

- Grup Directiu: Dirigeix i coordina la construcció i implementació del Pla. S’encarrega d’impulsar els diversos processos estratègics i operatius que se’n deriven. També proposa, i aprova, el sistema d’indicadors del Pla . - Grup Operatiu: Executa les actuacions definides en el pla d’acció, tot resportant incidències o errors de disseny.

Per a fer el seguiment i avaluació del Pla es dissenyarà un sistema que contemplarà: - Indicadors significatius de gestió municipal, vinculats als programes, seleccionats i acordats pel Grup Directiu com els més significatius. - Indicadors d’entorn: a nivell demogràfic, sòcioeconòmic, salut, educació, etc., que serveixen per a contextualitzar les dades de gestió i activitat. - Paràmetres de procés: donen comptes de la territorialitat, transversalitat, participació, nous projectes, innovació, equitat, etc. emmarcats al voltant dels principis rectors del Pla.

- Taula Politca de Seguiment: Garanteix la visió i aplicació transversal, territorial i integrada de les polítiques definides al Pla a la ciutat. Estarà formada pels membres del Govern Municipal les Tineneces d’Alcaldia dels quals, estiguin implicades en els objectius del Pla. I seran desginats forma directa per l’Alcaldia a tal efecte. Les funcions de la taula política són: - Cerca el consens en les futures línies estratègiques del Pla. - Conèixer i valorar l’evolució i el grau d’acompliment del Pla.

Informes anuals d’avaluació del Pla Tenen com a objectiu conèixer l’estat i l’evolució del Pla. Seran elaborats per la Direcció del mateix, sent contrastats amb les Taules tècnica i política. Contindran: - El conjunt d’indicadors significatius i actuacions rellevants per a cada línia estratègica. - Una valoració del grau d’acompliment global del pla. - La incorporació de nous temes que puguin haver sorgit durant la seva execució.

GRUP DIRECTIU

TAULA POLÍTICA Govern Municipal Membres del Govern Municipal

GRUP OPERATIU

GLOSSARI

DRET D’ASIL Atorgament per part d’un Estat de protecció en el seu territori a persones que es troben fora del país de la seva nacionalitat o residència habitual, els qui fugen de la persecució, danys greus o per altres raons. La noció d’asil engloba una diversitat d’elements, entre els quals figuren la no devolució, el permís per romandre en el territori del país d’asil, les normes relatives al tracte humà i, amb el temps, una solució duradora. PERSONES PETICIONARIES D’ASIL Un sol·licitant d’asil és una persona que cerca protecció internacional . En països amb procediments individualitzats, un sol·licitant d’asil és una persona la sol·licitud encara no ha estat decidida definitivament pel país on ha estat presentada. No tots els sol·licitants d’ asil són reconeguts com a refugiats , però tots els refugiats en aquests països són inicialment sol·licitants d’ asil. PERSONES REFUGIADES Una persona que compleix els criteris d’elegibilitat de la definició de refugiat prevista en els instruments internacionals o regionals sobre refugiats, el mandat de l’ACNUR i / o la legislació nacional. D’acord amb molts d’aquests instruments, un refugiat és una persona que no pot retornar al seu país d’origen a causa d’un temor fundat de persecució o greus i indiscriminades amenaces contra la vida, la integritat física o la llibertat. REASSENTAMENT La selecció i el trasllat de refugiats des d’un Estat en què han buscat protecció cap a un tercer Estat que ha convingut

admetre’ls -com refugiats- amb permís de residència permanent. L’estatut concedit garanteix la protecció contra la devolució i proporciona al refugiat reassentat, i la família o dependents, l’accés a drets similars a aquells dels nacionals. El reassentament també porta amb si l’oportunitat de convertir-se amb el temps en ciutadans naturalitzats dels països de reassentament. PERSONES APÀTRIDES Persones que no són considerades com a nacionals per cap Estat, ja sigui perquè mai han tingut una nacionalitat o perquè l’han perdut sense haver adquirit una nova. PERSONES DESPLAÇADES INTERNAMENT Persones, o grups de persones, que han estat forçades a escapar, o fugir, de les seves llars o llocs de residència habitual, com a conseqüència, o bé el tal d’ evitar, els efectes dels conflictes armats, situacions de violència generalitzada, violacions dels drets humans, o desastres naturals o provocats per l’home, amb la condició que no hagin creuat una frontera estatal internacionalment reconeguda . PERSONAS IMMIGRADES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL Persones que no es poden incloure en cap dels apartats anteriors. No existeix una definició universalment acceptada del terme “persona immigrada”. En general, però, s’entén que abasta tots els casos en els quals la decisió de migrar és presa lliurement per la persona en qüestió per raons de “conveniència personal” i sense la intervenció de factors coercitius externs, tot i que poden requerir d’atenció social degut a la seva situació de vulnerabilitat

REFERÈNCIES

Brekke, Jean-Paul and Brochmann, Grete. Stuck in Transit: Secondary Migration of Asylum Seekers In Europe, National Differences, and the Dublin Regulation Journal of Refugee Studies (2015) 28 (2): pp.145-162 Cantor, David James Reframing Relationships: Revisiting the Procedural Standards for Refugee Status Determination in Light of Recent Human Rights Treaty Body Jurisprudence. Refugee Survey Quarterly (2015) 34 (1).pp. 79-106. Chetail, Vincent. Armed Conflict and Forced Migration: A Systemic Approach to International Humanitarian Law, Refugee Law and Human Rights Law. A. Clapham & P. Gaeta (eds), The Oxford Handbook of International Law in Armed Conflict, Oxford, OUP, (2014) pp. 700-734 Chetail, Vincent. Are Refugee Rights Human Rights? An Unorthodox Questioning of the Relations between Refugee Law and Human Rights Law. R. Rubio-Marin (ed), Human Rights and Immigration, Oxford, OUP (2014), pp. 19-72 García Mahamut, Rosario i Galparsoro, Javier (2010). Régimen jurídico del derecho de asilo en la Ley 12/2009. Madrid, Centro de estudios polítcos y constitucionales. Gil-Bazo, María-Teresa (2006). The Practice of Mediterranean States in the context of the European Union’s Justice and Home Affairs External Dimension. The Safe Third Country Concept Revisited, Oxford, UK: Oxford Universtity Press. Gil-Bazo, María-Teresa. Asylum as a General Principle of International Law. International Journal of Refugee Law (2015) 27 (1): 3-28 Guy S. Goodwin-Gill and Jane McAdam, The Concept of Asylum. The Refugee in International Law, Oxford, OUP (2007), pp. 355417 Guy S. Goodwin-Gill and Jane McAdam, Non-Refoulement in the 1951 Refugee Convention . The Refugee in International Law, Oxford, OUP (2007), pp. 201-284 Harvey, Colin. Time for Reform? Refugees, Asylum-seekers, and Protection Under International Human Rights Law. Refugee Survey Quarterly (2015) 34 (1), pp. 43-60 Huysmans, Jef and Squire, Vicki (2009). Migration and Security. In: Dunn Cavelty, Myriam and Mauer, Victor eds. Handbook of Security Studies. London, UK: Routledge.

Kugelmann, Dieter. Refugees. R Wolfrum (ed), The Max Planck Encyclopedia of Public International Law, Oxford, OUP (2012) Long, Katy. When refugees stopped being migrants: Movement, labour and humanitarian protection. Migration Studies, 2013 (1), pp. 1 4–26

O’Nions, Helen (2014). Asylum – A Right Denied: A Critical Analysis of European Asylum Policy. Nottingham, UK: Nottingham Trent University Randall Hansen, State Controls: Borders, Refugees, and Citizenship . E. Fiddian-Qasmiyeh, G. Loescher, K. Long, and N. Sigona (eds), The Oxford Handbook of Refugee and Forced Migration Studies, Oxford, OUP (2014), pp. 253-264 Reig Fabado, Isabel i altres (2014). Libertad de circulación, asilo y refugio en la Unión Europea, Valencia, Tirant lo Blanc. Türk. Volker and Dowd, Rebecca. Protection Gaps. E. Fiddian-Qasmiyeh, G. Loescher, K. Long, and N. Sigona (eds), The Oxford Handbook of Refugee and Forced Migration Studies, Oxford, OUP (2014), pp. 278-289 UN/NU (2012). Cómo desarrollar ciudades más resilientes. Un Manual para líderes de los gobiernos locales UNISDR (2015). Disaster risk reduction and resilience in the 2030 agenda for sustainable development. UNHCR/ACNUR (2011). Manual de Reasentamiento del ACNUR. UNHCR/ACNUR: International Refugee Law -Legal Resources. Disponible a http://www.unhcr-centraleurope.org/en/resources/legal-documents/international-refugee-law.html UNHCR/ACNUR: Legal Protection. Disponible a http://www.unhcr.org/pages/49c3646cce.html UNHCR/ACNUR: Refugee Protection:A Guide to International Refugee Law. Disponible a http://www.unhcr.org/3d4aba564.html UNHCR/ACNUR: Refworld. Disponible a www.unhcr.org/cgi-bin/texis/vtx/refworld/rwmain UNHCR/ACNUR: The State of the World’s Refugees: In Search of Solidarity (2012). Disponible a http://www.unhcr.org/4fc5ceca9.html Unión Europea (2014). Un Sistema Europeo Común de Asilo. Luxemburgo: O¬ficina de Publicaciones de la Unión Europea Westra, Laura; Juss, Satvinder and Scovazzi, Tullio (2015). Towards a refugee oriented right of asylum, Farnham, UK: Ashgate Publishing Limited.

Forced Migration Online www.forcedmigration.org The Refugee Law Reader www.refugeelawreader.org Refugee Caselaw http://www.reflaw.org/

Av. Diagonal, 392 (1r- 1a) 08037 Barcelona tel. 93 457 81 11 fax. 93 457 11 06 www.progess.com progess@progess.com