p14
ARTICLES D’OPINIÓ
El camí de Sant Jaume El
divendres, 20 d’abril, l’escriptora Núria Voltà i Vilaró presentava a la Vila de Puigcerdà el llibre “Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (història, itineraris i tradició)”. L’autora fa un estudi de les vies romanes, dels camins de transhumància i de les diferents rutes que uneixen els poblets pels que segurament els pelegrins haurien passat. Cal saber que a partir del S. IX, quan comencen les peregrinacions a Sant Jaume de Compostela, tots els que baixaven del Coll de la Perxa en direcció a la Seu d’Urgell, recorrien una part del seu trajecte passant per la Cerdanya. El llibre fa una descripció dels indrets de repòs, recuperació i pregària dels caminants cansats i/o devots. Amb una bona quantitat d’Il·lustracions, mostra punts emblemàtics i elements d’interès: esglésies romàniques, ponts, paisatges, que es troben pel camí. Ofereix una bona guia per aquests 54’3 quilòmetres de recorregut, en sis etapes, començant per Llívia, fins el pont de Bar nou, i convida a participar-hi, sigui quina sigui la motivació: si és turística, per admirar els meravellosos paisatges i racons del camí; i si la motivació és religiosa, per a demanar, agrair o oferir quelcom a Sant Jaume com han fet milers de pelegrins. En el llibre també hi podem trobar diferents reflexions sobre el pelegrinatge, creences i tradicions relacionades amb Sant Jaume, i anècdotes dels que han fet aquest llarg recorregut o una part del mateix. La presentació del llibre i la seva lectura m’ha agradat i a més m’ha fet recordar el meu camí de Santiago. Fa un parell d’anys vaig tenir l’oportunitat de fer a peu una part del camí Jacobeu amb uns amics: des de Vilafranca del Bierzo fins a Santiago. Molt interessant i molt gratificant. A mesura que avances vas fent noves coneixences i noves amistats, i amb gent de tota mena, homes i dones que t’expliquen el motiu de la seva peregrinació. En aquest
llarg camí també tens temps per a pensar, meditar, xerrar, ... Hi ha dies de fred, de sol, de pluja, ... L’hospitalitat i l’acolliment de les persones dels albergs i posades va ser extraordinària. I en retornar, tothom t’explica com se sent tocat o transformat per aquesta llarga caminada, tant si hi ha anat per a fer turisme o per motivacions religioses. Ara també faré les etapes del “Camí” per la Cerdanya. El pelegrinatge a Sant Jaume de Compostela em suggereix també el pelegrinatge del camí de la vida. Tots fem un camí cap a la felicitat, passant per paisatges més bons o més dolents on hi ha pedres que et fan ensopegar i rius que has de travessar. Cal anar ben calçat, caminar cada dia amb fermesa donant la mà als qui tens als costats: els necessites i et necessiten. S’ha de ser valent per aguantar les inclemències del temps, el de fora i els imprevistos de dins. No pots acumular massa càrrega perquè pesa i l’has de deixar; hi som de pas. Però disfrutem del moment present. Cada dia pots trobar un company nou amb el que camines, comparteixes, parles, escoltes i estimes. El camí el fas amb els altres. Tothom té la seva motivació i cadascú surt d’un lloc diferent: uns comencen més endavant, d’altres venen de més enrere, i d’altres acaben sobtadament. El camí de Sant Jaume fa molts anys que existeix: l’antic sobre terra i pedres, el nou sobre asfalt. El camí de la teva vida, el que tu has de recórrer no està fet: l’has de fer tu. Ningú no pot pensar, treballar, estimar per tu, com ningú no pot menjar, beure, créixer ni descansar per tu. T’estimaran, t’acompanyaran, t’acolliran però tu l’has de recórrer. Cada dia o cada nit, en acabar una etapa, mentre prepares el lloc per a reposar, valora l’espai recorregut, les persones que has conegut i ajudat, els que t’han acollit i acompanyat. Mira on t’has equivocat per a corregir, rectificar i millorar. Descansa i reprèn el camí amb optimisme. Bon viatge! Mn Josep Grau. Parròquia de Puigcerdà
Vine a buscar coques per Sant Joan i Sant Pere
I FESTA DEL VI ROSAT A SAILLAGOUSE Diumenge, 8 de juliol Jardins de la Casa de la Vila De les 10 h. fins a les 18 h En aquesta ocasió una dotzena de vinyaters presentaran els seus vins amb una valorització particular del vi rosat que és el protagonista d’aquesta festa. Taller d’iniciació a l’enologia amb degustació Plats de degustacions de poductes locals (formatge, embotits) per acompanyar el tast. Sorteig de nombroses ampolles de vi! Restauració al poble i aparcament assegurat.
Avui, els ánims son baixos El dia 7 de maig, el meu pare va deixar aquest món per sempre. El seu record ens deixa a la meva mare i a mi un dolor molt fort. Sense ell, no hauria pogut ser possible muntar el Museu de la Pagesia. Gràcies a ell, pel fet de conéixer molts pagesos de les dos cerdanyes, vàrem poder aconseguir un important producte antic, peces, que ens van anar venguent moltes persones, que si ja no tenen servitud perqué tot ha estat reemplaçat per eines més modernes, sí que
tenen un valor històric i etnològic, i és un deute que tenim amb el passat l’il·lusió de la seva conservació. Abans d’acabar, unes paraules per donar gràcies a tot el personal de l’Hospital de Puigcerdà, on va estar ingressat el meu pare els seus últims dies, per tota la dedicació, professionalitat i consol de l’equip mèdic i d’infermeria, també agraïr el suport de familiars, amics i coneguts. A tots moltes gràcies. Descansi en pau Pere Rufiandis Jordana. Gemma Rufiandis Museu de la pagesia. Llívia. Tel. 616 98 29 09
Evitem la recessió emocional
Està bé, tots els índex macroeconòmics estan pel terra, tenim dubtes de com actuar econòmicament i poder en tenim per un temps, es a dir tenim un moment d’incertesa elevat, on les accions a nivell empresarial i pel que fa a l’economia particular son difícils. Negar tot això es negar l’evidència, ja ho han intentant alguns oi?, però ara estem en ple vall o ball no se que dir. Cada dia tenim males noticies que superen amb escreix la del dia anterior. Us voldria proposar unes pràctiques d’higiene mental, com si ens rentéssim les dents però les dents de les neurones Primerament podríem deixar de llegir la premsa a fons, millor llegir la premsa fresca com aquesta que ens aporta més proximitat i més dinamisme, i sobretot que ens deixa de donar imputs negatius. Saber com està l’entorn es una pràctica absolutament necessària per qui està en contacte amb l’empresa es evident, però ara ja ho sabem, l’entorn esta fotut, molt fotut, sols caldrà seguir amb distància allò que ens té interès per no perdre el fil i dirigir bé els nostres interessos però res de capficar-se. Avui la gent sap els valors de les accions a borsa que mai havien sabut, o del índex nikkey o la valoració que fa Goldman Sachs per tal empresa. També podríem viure amb més intensitat
la nostra vida personal, donantli importància a lo senzill, lo senzill a cops ens emplena molt, imaginat un arc de sant Martí després d’una pluja suau, o pensa amb una passejada per un entorn amb arbres i un riu, fàcil, senzill. Poder no havíem pensat en fer coses com meditació, control de la respiració, practicar les 5 S japoneses (un dia en parlarem si voleu), un canvi d’imatge que ens animi, practicar un esport no competitiu i que ens faci gaudir, per sobre de tot, gaudir. Tot allò que ens costa poder però que tant ens retorna. La màxima higiene mental que podem practicar passa per quelcom que no tenim costum de fer, que es no donar voltes i recrear-se en els pensaments i les emocions negatives, tenim el costum de arrebossarnos-hi d’una manera malaltissa, sembla com si pensant en negatiu fóssim més eficients o més responsables, i es totalment al revés, recordeu-vos dels orientals quant diuen “si un problema te solució perquè preocuparse, i si no te solució, perquè preocupar-se”. Hem de pensar que la preocupació “per se”, sols dona que un bloqueig del cognitiu per donar pas a un predomini del cervell reptilià i això ens pot produir bloqueig pur i dur, lluny, molt lluny de donar-nos idees i generar solucions. I riure, se que no tenim gaires alegries per riure, però ens farem un favor a nosaltres i als del nostre entorn si ens provoquem l‘alegria, no l’alegria del insensat, sinó l’alegria del que necessita tirar endavant quant el marcador no ens es favorable, mirant l’horitzó donant-nos impuls i energia de futur. Ivo Güell i Torné Formador i Consultor ivo.guell@alumni.esade.edu
NOTA: l’equip de “El Follet” agraeix a tots els col·laboradors la seva participació en l’escrit dels articles. Agraïm també al establiments del barri de Sarrià i la Cerdanya les facilitats que ens heu donat per poder col·locar el diari del Follet a les vostres botigues i, en especial als locals de Premsa catalana i a les Maisons de la Presse. Agraiment especial també, a “Tot des de 100 tot l’any” de Puigcerdà. Marketing del Pirineu S.L. no es fa responsable dels continguts del seus col·laboradors, ni dels anuncis dels clients atenent a la lliure expressió.
Per Sant Joan i Sant Pere trobaràs les teves coques
Bar Restaurant
La Solana
Nova direcció a càrrec de Janet-Solana, S.L.
BRASES i FUTBOL Crta. Nacional 260, núm. 9 - 17539 Bolvir
Tel. 972 89 52 70