TotCETT núm. 07 by Grup CETT

Tot CETT

TotCETT Abril 2004. Segona etapa - Núm. 7

Barcelona al 2004, més ciutat de congressos que mai!

CETT

Pere Esteve El nou conseller de Turisme ens desvetlla les línies d'actuació del seu departament

Sistema de Gestió de Qualitat de la Formació

ISO 9001-2000

Grup CETT

Els premis Alimara fan 20 anys

ESCOLA D’HOTELERIA I TURISME ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’HOTELERIA I TURISME Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

CETT CONSULTORS VIATGES CENTURY HOTEL ALIMARA NATURALMENT.e Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77 e-mail: cett@cett.es www.cett.es

NOTÍCIES DEL CETT Novetats a la IV Trobada Escola-Empresa

CETT FORMACIÓ El projecte singular de formació del CETT

ESTUDIS I INVESTIGACIONS A la recerca de “l'indicador” turístic

Editorial

EL TURISME I EL SEU CAPITAL HUMÀ

atalunya, el nostre país, ha canviat de color polític. Hem passat, després d'uns anys de govern de centralitat política, econòmica i social, a un govern d'esquerres, al que els mitjans de comunicació anomenen "tripartit". A Espanya, de forma inesperada, s'ha produït un canvi molt més radical. Hem deixat sense poder polític a les dretes; el govern de l'Estat l'ocupen ara les esquerres. Tot ha canviat ràpidament i en poc temps. I ara?... cares noves, idees noves, maneres de fer possiblement noves. Tot plegat encara està per veure. Ara, si no hi ha res de nou, en tenim per tres anys i mig o quatre, si no hi ha cap enrenou o sorpresa que ho modifiqui. Esperem que no, sigui qui sigui qui governi, el país necessita continuar amb l'estabilitat d'aquests darrers anys. I nosaltres? Què volem per al turisme? Que hi hagi una altra activitat social i econòmica? El Turisme vol la pau, el turisme és i cal que sigui un passaport per a la pau. Les guerres, la inseguretat o el terrorisme no ens porten al turisme, ans el contrari, són i seran sempre l'antítesi del turisme, són l'"antiturisme". Aquest dies n'hem viscut un exemple molt proper. Després de l'atemptat sagnant viscut a Madrid, hem pogut comprovar com disminuïen les reserves als nostres allotjaments, les reunions i congressos, i milers de persones sortien al carrer demanant la pau. El turisme segueix endavant, com sempre, buscant els camins de la pau i s'hauria de mantenir al marge de les eventualitats provocades pels canvis polítics i socials. A voltes, admiro els països en què, gràcies als alts funcionaris, l'estabilitat operativa segueix al marge de les opcions polítiques. Amb independència de les forces polítiques que governin, el pressupost destinat a les activitats turístiques hauria de ser més generosos, des de la mateixa Presidència del Govern fins al mateix Departament competent en matèria de turisme. Resulta imprescindible dotar a les activitats turístiques del pressupost suficient perquè en tots els seus àmbits pugui desenvolupar-se de forma competitiva. No és aquesta la indústria que genera més recursos per als pressupostos públics? I doncs, què fem? La promoció, la dinamització de la comercialització, i tantes altres coses, han de tenir més pes en els pressupostos públics, han de tenir més dotació econòmica. La formació professional, la formació contínua requereixen més mitjans, més atenció, amb independència d'aquelles i aquells que ens governin. A Catalunya cal que, al marge de les ideologies, es tingui la més alta valoració dels professionals que treballen en, el que l'Organització Internacional del Treball anomena, "Hoteleria-Restauració-Turisme" (HRT), que són el capital més important que tenim. Gràcies a aquest capital, el nostre capital humà tenim més d'un 12% del producte interior brut. Avui, més que mai, malgrat la baixa inserció de les dones en el mercat laboral (accentuada en els darrers vuit anys) cal que es corregeixi de forma molt especial aquesta situació en HRT i que se situï als mateixos nivells que en la majoria dels estats membres de la Unió Europea. Els mercats són cada dia més globals i ho són també els mercats laborals. La inserció laboral de treballadores i treballadors vinguts d'arreu del món ha de ser clara i responsable. Cal un tractament més seriós i responsable de la immigració, sense dogmatisme i sense pors infundades. En definitiva és avui, més que mai, quan hem tenir molt clar que en les activitats turístiques el que cal és pluralitat, però també consens. El turisme és cosa de tots, diuen alguns... i el nostre capital, és i segueix sent el capital humà. Gaspar Espuña. President Grup CETT

SUMARI Editorial El turisme

i el seu capital humà

Notícies Restaurama

El + fresc de

Mercats i sabors

de la Mediterrània

Agències de viatges....

La formació,

Barcelona al 2004,

¿Vuelos de largas distancias

més ciutat

destinació preferent

de congressos que mai! con bajos costes?

Notícies del CETT 9

Hotel Alimara:

Una taula rodona sobre el capital

un nou concepte de fer reunions

humà i un premi

reconeixement: novetats de la IV Trobada Escola-Empresa del CETT 12

Dos professionals del CETT

reben la Medalla d'honor

de Turisme de Catalunya 13

II Jornada sobre desenvolupament a la Mediterrània

Tema XX anys dels Premis

Alimara

Opinió 18

Recerca,

turisme i patrimoni

Turisme sostenible 19

Nova edició de l'escola

ITACA 2004

sostenible i turisme

Entrevista 20

Pere Esteve,

Conseller de Comerç, Turisme i Consum

CETT Formació 22

La nova estructura dels títols oficials en les universitats espanyoles: el grau i el postgrau

Primer màster en direcció estratègica de la qualitat i del medi ambient als serveis turístics

Un projecte singular

d'ensenyament

Cuina i química 26

La ciència de la cuina

una perspectiva educativa (2a part)

Coneguem Catalunya 29

Visita al Parc Natural

del Cadí-Moixeró.

De la cava al Cortal d'en Roig

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

Internacional 31

4 continents

al CETT

Estudis i investigacions 33

AC HOTELS

aposta per la qualitat

A la recerca de

"l'indicador"

Conclusions de l'estudi "Joves i oci"

Les comunitats virtuals

del turisme

Tot Flash

Recursos turístics 3

Notícies

EL + FRESC

de Restaurama Aviat farà un any que la direcció de la fira Alimentària ens va explicar la seva aposta per a l'edició 2004 de portar al seu recinte de Gran Via els salons Restaurama, Interoliva, Intervin i les Autonomies, creant una oferta gourmet adreçada sobretot al sector de la restauració. A més, Alimentària pensava organitzar, tal i com finalment ha fet, tot un seguit d'activitats paral·leles que animarien la participació dels restauradors. El trasllat d'una part de la fira a Gran Via permetia el creixement d'aquests quatre salons -fet necessari, donada la importància que ha assolit en els últims anys l'alimentació fora de la llar-, i els salons que es quedaven a Montjuïc que així ho requerissin també podrien engrandir-se. La divisió de la fira en els dos recintes es feia, doncs, inevitable fins que no estiguessin construïts tots els pavellons a Gran Via i es puguessin celebrar tots els salons d'Alimentària en aquest espai. Mercabarna va decidir apostar-hi. Com a servei als nostres clients, vam decidir impulsar la participació conjunta a Restaurama d'aquelles empreses de Mercabarna especialitzades a proveir el sector de la restauració. Així, conjuntament amb l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, en la línia dels acords que tenim subscrits, quinze empreses majoristes de diferents sectors (fruita i hortalissa, peix, carn, delicatessen...), i amb la col·laboració, pel que fa a la maquinària, de l'empresa Oms y Viñas, van crear a Restaurama un espai de 700 m2, anomenat El + fresc.

L'espai més fresc El + fresc, l'únic espai de Restaurama especialitzat en aliments frescos, estava dividit en petits stands des d'on les diferents empreses majoristes de Mercabarna presentaven els seus nous aliments adreçats a la restauració. Al centre, dues grans zones de cuina i bar, dirigides per professors de l'Escola CETT que, amb el suport d'alumnes en pràctiques, cuinaven i servien els productes novedosos de les diferents empreses participants. Amb un total de 50 plats degustació diferents que sortien contínuament de les cuines del stand, El + fresc es convertí en un espai de trobada dels professionals que visitaven Restaurama. Les patates braves del futur, les teules d'algues, les piruletes de foie o els coupelles d'ous de truita amb tomàquet sec van ésser algunes de les creacions del CETT, elaborades amb productes de les empreses de Mercabarna, que es van poder degustar. Enguany, els productes estrella d'Alimentària han estat els adreçats a estalviar temps a professionals i consumidors finals, i El + fresc no ha estat una excepció. Als stands de les diferents empreses de Mercabarna es presentava el peix escatat i filetejat; les hortalisses tallades i higienitzades; la fruita fresca trossejada; tota mena de semielaborats i elaborats càrnics, preparats en 4a i 5a gamma, refrigerants, congelats... Amb gramatges adaptats a les necessitats del client, control de les porcions, envasats especials per a la major conservació del producte, etc. Tot preparat per a l'últim toc del cuiner. L'oferta de productes d'El + fresc ha estat ben acollida pels restauradors. El balanç de la participació a Restaurama ha estat positiu, malgrat l'afluència de públic era més nombrosa al recinte de Montjuïc que al de Gran Via. Creiem que era necessari que Alimentària adrecés una part important de la seva oferta al sector de l'alimentació fora de la llar i, en aquest sentit, s'ha donat un primer pas. Esperem que en la propera edició tot això es consolidi. n Roser Lapuente Camins Cap de Comunicació i Relacions Externes de Mercabarna

Notícies

Mercats i Sabors DE LA MEDITERRÀNIA Promoure la recerca i el coneixement de les cultures mediterrànies i estudiar les conseqüències de la seva creixent complexitat cultural és un dels objectius principals de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), una institució amb llarga trajectòria de reflexió sobre aquesta àrea i que ens presenta les dues més recents activitats en el camp de l'alimentació: Mercats i Sabors de la Mediterrània. Dins de la recerca en l'àrea de la Mediterrània, els temes relacionats amb l'alimentació han tingut un protagonisme especialment destacat, en tant que un dels aspectes més significatius de la cultura; tal com va senyalar l'etnòleg francès Marcel Mauss a la dècada dels anys cinquanta: l'alimentació és un "fet sociocultural total". Des d'aquesta perspectiva senyalada, dues de les més recents activitats organitzades per l'IEMed han estat l'exposició Mercats de la Mediterrània i el Simposi Internacional Sabors de la Mediterrània. La primera d'aquestes activitats: l'exposició Mercats de la Mediterrània, organitzada conjuntament per l'IEMed i la Generalitat de Catalunya amb el patrocini de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Mercabarna i Turisme de Catalunya, proposa un viatge per diferents mercats mediterranis -espais on conflueix la gent, els productes alimentaris, les tradicions culturals i les solucions arquitectòniques- i es pot visitar al Palau Robert fins el proper 31 d'agost de 2004. Tot i la seva extraordinària diversitat, els mer cats permeten reconèixer una manera de viure i unes formes d'organització social i econòmica que són comunes als pobles que hi conviuen. A la seva condició de mirall de societat, els mercats són, en definitiva, on prenen cos i es manifesten en tota la seva força i riquesa pautes de comportament, no solament de caràcter comercial, sinó també social, polític, jurídic i ideològic. Per això, els mercats han estat sempre, a la Mediterrània, llocs d'atracció popular i de curiositat antropològica, objecte d'anàlisi de la diversitat i la universalitat que caracteritzen les societats mediterrànies. Identificables pels seus colors, les seves olors i sorolls, la seva gent, els mercats de la Mediterrània són també l'expressió de les contradiccions de les societats que els acullen. En les transaccions que els

donen vida hi trobem, efectivament, el diàleg i la comunicació, però també la tensió i la controvèrsia; sempre, però, la necessitat de negociar, de concertar, d'arribar a acords que contribueixen a l'estabilitat, l'ordre i la treva.

Els sabors Des d'aquesta mateixa perspectiva, l'IEMed, juntament amb la Fundació Viure el Mediterrani (FUVIMED), va organitzar a Barcelona, entre els dies 26 i 28 de febrer, el Simposi Sabors de la Mediterrània (III Simposi Internacional sobre alimentació mediterrània). La voluntat d'aquest simposi ha estat la d'aportar reflexions i propostes teòriques per precisar i valorar l'existència d'un substrat i d'un patrimoni comuns mediterranis en matèria alimentària, per tal d'esbrinar amb rigor les seves potencialitats culturals, gastronòmiques, dietètiques i econòmiques. Més d'una trentena d'experts (historiadors, antropòlegs, sociòlegs, economistes, nutricionistes...) i de cuiners d'arreu de la Mediterrània es reuniren a la seu de l'IEMed per debatre sobre si, per sobre de fronteres lingüístiques, polítiques i religioses, es dóna una experiència alimentària similar que ens permeti parlar d'un sistema culinari mediterrani. En aquest sentit, el Simposi ha suposat la identificació d'unes bases comuns que van molt més enllà dels aliments. Els cuiners van dur a terme el seu treball en algunes escoles d'hoteleria, entre ells l'EUHT CETT. Però durant els mateixos dies del Simposi, l'IEMed i la FUVIMED varen organitzar també, a les cotxeres del Palau Robert, dues altres importants activitats paral·leles: el I Saló Internacional del Llibre Gastronòmic de la Mediterrània (que ha estat un èxit tant de públic com de participació, amb l'exhibició de més de 800 títols dedicats a la gastronomia i a l'alimentació dins l'àrea mediterrània) i l'exposició El Bulli en imatges, una aproximació fotogràfica al restaurant de Ferran Adrià, reconegut, recentment, per diverses publicacions internacionals com el cuiner més creatiu del moment. Aquesta multiplicitat d'activitats han convertit Barcelona, sens dubte, durant aquests dies, en la capital gastronòmica de la Mediterrània. Un bon aperitiu, si comptem que l'Ajuntament de Barcelona està preparant l'any 2005 com l'any de la gastronomia. n F. Xavier Medina i Carina Soriano Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)

Notícies

Agències de viatges...

La formació, DESTINACIÓ PREFERENT L'expansió econòmica que han viscut les agències de viatges durant els últims anys ha accentuat la necessitat de reciclatge dels seus professionals. Això ha fet que agències com Viajes El Corte Inglés s'impliquin, cada vegada més, en la formació universitària de tercer grau de cara a cobrir les exigències del mercat.

tenir una àmplia cultura que li permeti conèixer amb profunditat les principals destinacions turístiques. El fet de què les destinacions i les preferències dintre de cada una d'aquestes destinacions canviïn contínuament fa necessària la realització periòdica de viatges d'actualització per tal de poder oferir aquestes noves tendències. A tot això se li ha d'afegir el domini de les noves tecnologies, que cada vegada estan més presents a l'àmbit de l'agència turística.

L'expansió econòmica que han viscut les agencies de viatges durant els últims anys ha accentuat la necessitat de reciclatge dels seus professionals. Això ha fet que agències com Viajes El Corte Inglés s'impliquin cada vegada més en la formació universitària de tercer grau de cara a cobrir les exigències del mercat. Quan es va produir el primer boom del comerç electrònic a Espanya molts varen vaticinar la desaparició de les agències de viatges. No només no s'han acomplert aquestes previsions sinó que durant els últims cinc anys aquest segment ha registrat un creixement econòmic significatiu. I és que el tracte humà i la gestió "multiservei" s'han consolidat com els grans valors afegits de les agències. A més, el client busca un bon servei, un bon assessorament que conjugui el màxim aprofitament del temps invertit i els diners gastats. Des de la seva creació al 1970, Viatges El Corte Inglés ha viscut tot aquest procés i sempre té com a objectiu principal l'oferiment d'uns serveis professionals de màxima qualitat. Així, per aquesta agència, el professional de viatges ha de

Compromís formatiu Aquest desenvolupament cada vegada més vertiginós del sector ha augmentat les necessitats de formació universitària de tercer cicle vinculada a l'agència de viatges. És per això que Viajes El Corte Inglés s'ha volgut implicar de ple en aquest procés de reciclatge mitjançant el Màster en Agències de Viatge, fruit d'un acord amb l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT i la Universitat de Barcelona. L'objectiu d'aquest màster és dotar l'alumne de les facultats directives necessàries per assolir càrrecs de responsabilitat en la gestió i venda dels productes i serveis turístics oferts per Viajes El Corte Inglés. La incorporació al món laboral dels estudiants del màster és del 100% i es pretén que al finalitzar el curs l'alumne tingui una visió global dels coneixements i habilitats necessaris per poder treballar amb destresa en una agència de viatges. n Abel Bertomeu. Director RRHH Viajes el Corte Inglés

EL FÒRUM TAMBÉ debatrà sobre turisme En només unes quantes dècades el turisme s'ha convertit en el sector d'activitat més gran del planeta, en un poderós vector de relació intercultural, econòmica i social. És un negoci complex en què participa bona part de la societat i una activitat amb gran força de transformació d'identitats i de territoris. Per aquest motiu es converteix en un espai interessant de diàleg entorn de la diversitat, la pau i el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el Diàleg Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible, que tindrà lloc entre el 14 i el 16 de juliol, s'estructura en dos grans blocs el "Turisme i la diversitat cultural i natural" i "Desenvolupament sostenible del turisme". El primer bloc, pretén ser un punt de referència per a un model turístic que pugui compatibilitzar el seu desenvolupament amb la conservació del patrimoni cultural i natural de les destinacions turístiques. El segon bloc, "Desenvolupament sostenible del turisme" s'abordarà des de dues perspectives diferenciades encara que relacionades: per una banda, s'estudiaran els rols dels agents públics que intervenen en la sostenibilitat de les destinacions turístiques i, per una altra, es tractarà el turisme sostenible des de la perspectiva de les empreses turístiques i s'analitzarà com incorporar a la seva gestió empresarial principis de sostenibilitat. Per tal de preparar el diàleg tindrà lloc diferents seminaris i tallers internacionals, que s'aportaran en forma de documents al Diàleg per ser el seu punt de partida. Com a representant del CETT participarà en aquestes reunions Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT. El Diàleg de Turisme també habilitarà un espai dedicat a la presentació de pòsters i una àrea per a stands. n

Notícies

BARCELONA AL 2004, més ciutat de congressos que mai! L'any 2004, la Barcelona de congressos i reunions té una fita important. Aquest any, i durant quatre edicions més, la ciutat acollirà la celebració del saló EIBTM, la mostra internacional més important del sector dels congressos, convencions i viatges d'incentiu. La directora del Barcelona Convention Bureau, Airy Garrigosa es mostra molt optimista amb el futur de la ciutat en aquesta especialitat, que com comenta "porta desenvolupant 20 anys amb molt d'èxit". Tot i la caiguda internacional de la celebració de reunions a partir dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units i la posterior intervenció bèl·lica a l'Irak, segons el Barcelona Convention Bureau (BCB) -que l'any 2003 va celebrar el 20è aniversari del seu naixement-, la Ciutat Comtal ha aconseguit sortir el menys perjudicada possible d'aquesta situació i mira cap el present i el futur amb optimisme. El 2003 va ser un any difícil a nivell internacional. Tot i així, Barcelona va sortir millor parada del que es podia pensar. Durant l'any 2003, la Ciutat Comtal va créixer en el nombre de delegats respecte al període anterior en un 1'2% (un any, el 2002, extraordinari en el segment de congressos i que com comenten des de l'organisme semblava impossible de superar), tot i que va patir un decrement del 12,7% en el nombre de participants de reunions d'empreses respecte l'any 2002. Com ens comenta la directora del BCB des dels seus inicis, Airy Garrigosa, "les perspectives de cara al 2004 són bones. El mercat s'ha reanimat molt, havia patit una congelació per l'impacte econòmic, les empreses estaven a l'expectativa, però des de principis d'any notem un reactivament per part de les empreses". El 2004 és un any especialment important per l'organisme. Primer perquè, per primera vegada a la nostra ciutat, tindrà lloc la celebració del saló EIBTM (European, Incentives, Business Travel & Meeting Exhibition), la fira més important del món sobre contractacions de reunions, que ha escollit Barcelona com a ciutat de desenvolupament degut, entre altres factors, a la candidatura cohesionada que es va presentar per part de tot el sector-. I, segon, perquè finalment tindrem un nou espai el CCIB (Centre de Congressos Internacional de Barcelona), que s'inaugurarà amb motiu del Fòrum, i que dotarà a la ciutat d'un espai amb una cabu-

da de fins a 15.000 persones. "Barcelona necessitava un espai amb aquesta capacitat, ja que a nivell de congressos petits i mitjans o reunions ja té molta cobertura amb auditoris i els salons que disposen els hotels, però no tenia un espai únic de grans magnituds".

Els reclams de la ciutat Aquests dos fets poden ser bones plataformes per continuar mantenint Barcelona en una de les primeres ciutats no capitals d'Estat en la celebració, sobretot, de congressos, però també de reunions d'empresa. Barcelona, degut a la seva societat científica, principalment en el camp de la medicina, sinó també per altres sectors com el tecnològic i les telecomunicacions. Tot i així, de cara al futur ja no se la coneix només per aquest camp sinó que d'altres sectors la tenen en compte per celebrar els seus congressos. Com indica l'Airy Garrigosa, la ciutat lluita per l'execució d'esdeveniments de caire a Europa i als Estats Units. Les bones connexions aèries de la ciutat, sobretot amb la comunitat europea, juntament amb la climatologia i l'oferta cultural i social de la ciutat la fan ser de les preferides. Una mostra clara d'això que comenten són les dades facilitades sobre les característiques dels participants en congressos durant l'any 2003. Del total d'assistents a congressos i convencions, 286.151, un 28,6% dels congressistes eren de procedència espanyola i un 71,4% eren de països estrangers, principalment del Regne Unit, Estats Units, França, Itàlia i Alemanya. Una altra dada que referma la importància de l'atractiu de la ciutat per a la seva elecció en la celebració de l'esdeveniment, és, segons la directora del BCB "que els participants allarguen l'estada a la ciutat més enllà de la durada de la reunió. Així durant l’any 2003 la mitjana de les reunions era de 3,75 dies, però l'estança a la ciutat s'allargava a quasi 5 dies". n

Notícies

¿Vuelos de LARGAS DISTANCIAS con bajos costes? Están de moda, y en la boca de los viajeros, las llamadas aerolíneas de bajo coste, bastante extendidas, primero en los Estados Unidos y después en Europa. La verdad es que nace de un fenómeno que ya estaba inventado y masificado desde hace bastante tiempo, los vuelos charter, embriones, también, para extender esa modalidad de desplazamiento económico a los enlaces de largo alcance. El punto de partida de la filosofía de bajos precios sobre el Atlántico la implantó una aerolínea británica, Laker. Tuvo la osadía de enfrentarse con precios baratos a British Airways en vuelos al Caribe y EE.UU., en un marco regulatorio entonces dominado por monopolios y las llamadas compañías de bandera. No duró mucho, pero fue una enriquecedora experiencia. Han pasado muchos años desde que quebrara, pero, pese a eso, las actividades de empresas de vuelos regulares de largas distancias con bajos precios no tienen una imagen espectacularmente conocida. Y es que hay una diferencia notable con las rutas europeas: a 35.000 pies de altura el avión consume el mismo combustible, sea cual sea el tipo de aerolínea, el control del tráfico aéreo y las tasas aplicables son iguales para todos y muchas horas a bordo parecen exigir que los pasajeros tengan que alimentarse a bordo. En cualquier caso, la mejor aproximación a este concepto de aerolínea de bajo coste son las antiguas compañías charter reconvertidas a regulares que enlazan con diferentes puntos turísticos de América, como pueden ser las alemanas Condor y LTU o la británica Bmi, cuyas estructuras de costes han ido aproximándose aceleradamente a la de las antiguas empresas de bandera. Aún así, para crear un auténtico entorno viable de bajos costes y precios en líneas intercontinentales, la única solución es comenzar desde la nada, con la mayor integración posible con los otros factores que intervienen en los costes, como son proveedores del mundo turístico: hoteles, agencias de viajes, "tour operadores", principalmente, tratando de obviar, por otro lado, los onerosos, inútiles y tradicionales vicios que caracterizan al transporte aéreo. La fórmula debe beneficiarse de algunos conceptos ya aplicados en las compañías aéreas de bajos costes de vuelos

intraeuropeos: "catering" de pago e ingresos comerciales adicionales a los de la venta pura del billete de avión, aunque resulte un poco complejo ya que hay elementos netamente diferenciadores: muchas horas a bordo son incómodas y, además, se genera la necesidad inalienable de alimentarse. Durante tanto tiempo, el cuerpo pide comer y beber. Por un lado la distancia entre asientos es un elemento trascendental, algo que en los vuelos que unen diversos puntos del Viejo Continente no lo es tanto: los clientes parece que van enlatados. El que las aeronaves de largo alcance sean mucho más grandes permite amoldarse mejor. Tiene que existir un compromiso entre los bajos precios y una cierta comodidad, para que las vacaciones en América o Asia no empiecen y finalicen como una tortura. Eso supone menos butacas y, consecuentemente, menos ingresos. En una compañía nueva, eso se debe compensar con unos costes comerciales sensiblemente más bajos que los del mercado, mientras que los de estructura nacen también con ese mismo concepto, vendiendo, además, todo tipo de productos a bordo, incluyendo los alimentos (que deberán ser de una calidad aceptable) y bebidas. El avión grande, permite además, tener un aporte económico adicional, que es el de carga y poder dedicar una parte de la cabina a una clase ejecutiva, sensiblemente más cómoda, que se venderá también a precios mucho más reducidos que los que existen en el mercado. Y todo ello en un entorno tan regulado que unos precios más reducidos no implican que la seguridad se merme un ápice, ya que la autoridad aeronáutica de cada país de la Unión Europea controla el mantenimiento y las operaciones, de tal forma que los vuelos son seguros al grado máximo, en contra de lo que ridículamente se ha pretendido propagar. En Air Madrid nos hemos engranado en esta nueva filosofía, que consideramos que representa el futuro del transporte aéreo de largas distancias. La seguridad, la economía y la comodidad será lo que nos defina de cara a nuestros clientes. n Javier Taibo Director general de la compañía aérea Air Madrid

Notícies del CETT

HOTEL ALIMARA: un nou concepte de fer reunions A partir de la primavera, l'Hotel Alimara de Barcelona comptarà amb un nou espai multifuncional que complementarà la ja existent oferta de sales per a reunions i celebracions. Després de 7 anys de presència a la ciutat, i de consolidarse com a hotel destinat a la celebració de convencions i reunions, principalment, tot i que també d'actes socials, l'Hotel Alimara duplica, enguany, l'espai de l'oferta dels seus salons. Així, obre les portes el Gran Saló Catalunya amb una superfície total de 520 m2 , que si afegim als salons ja existents donen la possibilitat de crear un espai de més 2.000 m2 . I és que no oblidem que un dels fets diferencials dels salons de l'Alimara és la seva flexibilitat a l'hora de preparar qualsevol tipus d'acte, ja siguin convencions, reunions, banquets, exposicions, càterings... Polivalència a l'hora de conformar les seves sales que va lligada a l'aposta per la tecnologia i la qualitat. Els tres eixos diferencials dels salons de l'Hotel Alimara. Així, les 22 sales multifuncionals compten amb les darreres tecnologies per tal de facilitar el desenvolupament de les reunions. A més,

Espais

Alçada (m) Superfície (m2)

entre els serveis que complementen l'oferta trobem la possibilitat d'accedir al jardí/terrassa o bé de disposar d'una aula restauració, entre molts d'altres. Composen el valor afegit de l'Alimara • Més de 2.000 m2 d'espai d'exposició • 22 sales multifuncionals • Llum natural a totes les sales • Jardí central amb més de 1.000 m2. • Alçada de les sales de 4,5 mts. • Equipaments audiovisuals de darrera generació completament integrats • Aules d'informàtica • Sala de cuina de demostració • Cuina totalment equipada per utilització d'empreses de més de 300 m2. • Aula restaurant • Aula dels sentits, que inclou un espai destinat al tast I el més important... • Servei professional, personalitzat i flexible • Restauració d'alt nivell • Flexibilitat tècnica n

Teatre

Escola

Banquet

Cocktail

"U"

G. Saló Catalunya (A+B+C+D) Cadaqués (A) Amposta Besalú Sitges (B) Rupit Montblanc Llavorsí (C) Llívia (D)

4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5

520 135 67 67 131 65 65 127 127

500 100 45 45 90 45 45 90 90

400 65 35 35 55 35 35 55 55

475 90 45 45 60 45 45 60 60

600 120 40 40 100 41 41 100 100

35 20 20 35 20 20 30 30

Gran Saló Mediterrània (A+B+C) Corfú (A) Capri (B) Medes ( C)

4,5 4,5 4,5 4,5

364 121 121 121

450 100 100 100

250 55 55 55

300 60 60 60

450 100 100 100

30 30 30

Barcelona (D+E+F) Favència (D) Júlia (E) Augusta (F)

2,5 2,5 2,5 2,5

150 50 50 50

120 30 30 30

75 25 25 25

120 40 40 40

120 50 50 50

15 15 15

2,5/5,5

Heures Consell Foyer Jardí + Terrassa

2,5

2,5/5,5

200

Taula Imperial - 12 pax 150

784

450

Notícies del CETT

Una taula rodona sobre el capital humà i un premi de reconeixement: NOVETATS DE LA IV

TROBADA ESCOLA-EMPRESA DEL CETT De nou la IV Trobada Escola-Empresa del CETT es va tancar el passat mes de març amb un gran èxit d’assistència tant per la part de les empreses, que enguany van ser 45, com per part dels alumnes. L’edició d’enguany va venir carregada de novetats: la celebració d’una taula rodona i el lliurament d’un premi. Com cada any, l'objectiu d'aquest trobada és el de donar a conèixer als alumnes i antics alumnes, algunes de les empreses més representatives del sector turístic i hoteler actual i així possibilitar un punt de trobada comuna on els professors, professionals, alumnes i antics alumnes poden participar. "I és que sobretot per als alumnes que encara estan estudiant és molt important conèixer les empreses del sector a través d'un contacte directe", comenta Karina Crespo, cap del departament de Selecció i Valoració de RACC Viatges. Tot s'ha de dir, les empreses també treuen profit de la trobada. Encara que no és l'objectiu totes acaben la jornada amb una muntanya de currículums. I afegeix: "La gent

del CETT surt molt ben preparada i per això és molt interessant per a nosaltres que ens mostrin el seu interès per la nostra empresa i ens deixin els seus currículums". El primer dia, el dimarts 17, va estar dedicat a les presentacions corporatives de les empreses i a l'atenció personalitzada de les mateixes de cara als alumnes i ex-alumnes. Entre les empreses assistents, enguany, hi havia de noves. És el cas de Jolibud, una empresa d'assessorament turístics per esdeveniments especials que aporten un valor afegit a l'animació, sempre des d'un punt de vista seriós. Coincideix que el director de producció, Guim Valls, i que estava present en la jornada també ha estat alumne del CETT i és precisament, per aquest motiu que coneix els avantatges d'aquesta trobada des dels dos punts de vista. "Com alumne de turisme sóc conscient de la importància de les pràctiques. Mentre vaig estudiar jo vaig fer totes les que vaig poder i és que les pràctiques són la millor manera d'entrar en el món laboral. Per una altra banda, per l'empresa és molt important donarse a conèixer entre l'alumnat, són els futurs professionals". Tant el director de producció com el director de l'empresa van sortir molt satisfets de la trobada. Jolibud va tenir molt d'èxit: "suposo que és el fet que som una empresa nova, fora dels convencionals hotels, restaurants o agències de viatges... i això atrau molt els joves".

"El capital humà als serveis turístics": leitmotiv de la taula rodona A banda de la presentació del Mou-te (pàg. 32), com a novetat de la segona jornada, va tenir lloc la primera taula rodona de la trobada, que enguany es va dedicar a "El capital humà als serveis turístics: oportunitat i amenaces". Va ser una taula multidisciplinar composta per professionals vincu-

EL CETT i les empreses En la IV edició de la trobada Escola-Empresa s'ha incrementat l'assistència fins arribar a 45 participants. A continuació indiquem per ordre alfabètic el llistat d'assistents: AC Hotels, Aramark, Areas SA, Bestours Viatges, Boletin-turistico.com, Camping Sangulí & Cambrils Park, CETT Consultors, Club Mediterranee, Eurest Colectividades SA, Europcar IB SA, Expo Hoteles & Resort, Gran Hotel la Florida, Group H. Top Hotels, Grup Serhs SA, Grup Soteras, Grupo Aspro-Ocio, Habitat Hoteles, Hotel Arts, Hotel Golf Peralada, Hotel Hilton Barcelona, Hotel OMM (Grup Tragaluz), Hoteles Catalonia, Hoteles Hesperia SA, HOTUSA, Jolibud BCN SL, Keytel SA, Lizarran Tabernas Selectas, Meiland, NH Hoteles, Paradís Group, RACC Viatges, Residencia de estudiantes RESA, RTM Hoteles, SODEXHO España SA, Sulcus, Tandem Luxury Travel, Trasmediterranea SA, TUI España Turismo, Tujuca, Turisme de Barcelona, Vacaciones Edreams, Viajes el Corte Inglés SA, Grupo HUSA, WWF Mediterranean Programe Across the Waters, Turisme de Catalunya, Hotel Roger Smith New York.

Menció especial per a Turisme de Barcelona

lats a diferents àmbits del sector. Entre els membres de la taula es trobaven: Alfons Garcia, secretari General del Departament de Comerç, Turisme i Consum; Consuelo Pablos, directora del Departament de Recursos Humans de Paradís Group; Jordi Sala, director de Recursos Humans de l'Hotel Arts; Jaume Ventura, gerent de Viatges Giramon; Pere Garcia, gerent d'Autocars Bardet i Jordi Datzira, consultor. La taula va estar moderada per Ramon Arcarons, doctor en Dret i cap d'àrea de Turisme i Dret de l'EUHT CETT. Les diferents intervencions van explicar la problemàtica de cada un dels casos concrets en l'àmbit del capital humà. Com va destacar des de l'administració pública, Alfons Garcia, "malgrat l'etapa tecnològica en què ens trobem l'element humà continua sent decisiu, més encara en una professió, la turística, que és una indústria de persones cap a persones". Globalment, l'organització destaca de la IV trobada EscolaEmpresa, la qualitat i la diversitat de les empreses participants. "Ens complau constatar el seu gran interès en participar i presentar projectes cada vegada de major rellevància", comenta Elisenda Farràs, responsable de la trobada. En conjunt, han passat pel CETT amb motiu de la trobada EscolaEmpresa, més de 1.000 alumnes i antics alumnes. Per part de les 45 empreses es van presentar més de 150 ofertes laborals i de 100 propostes en pràctiques, que enguany, per primera vegada, van poder ser consultades prèviament, ja que estaven penjades al Campus dels alumnes i a la cartellera. n

A partir d'enguany, el CETT atorgarà en cada edició una menció especial en reconeixement a la millor col·laboració entre Escola-Empresa del curs anterior. En aquesta primera ocasió, l'empresa valorada amb aquest distintiu va ser Turisme de Barcelona en funció dels criteris següents: les valoracions obtingudes per part dels alumnes (9'5 mitjana), pel contingut del programa formatiu (elaboració i execució d'un programa de pràctiques coherent amb els continguts i la realitat professional del sector) per la creació de diferents espais de col·laboració mútua (visites, presentacions...), pel seguiment de la formació i la implicació de tots els tutors, pel grau d'incorporació laboral i, finalment, pels més de 10 anys de col·laboració entre l'empresa i el CETT. Des de Turisme de Barcelona afirmen que es tracta d'un reconeixement molt important per a ells ja que sempre han apostat per l'educació. "Aquesta menció certifica l'esforç que des del consorci s'està fent en matèria d'ensenyament, i que afecta a la gestió del turisme i del servei que se li dóna al turista", comenten des del consorci.

D’esquerra a dreta, Gaspar Espuña, president del Grup CETT, Romina Sans Masip, cap departament de Serveis d'Atenció al turista, Rosa Mª Fortuny, cap del Servei de Relacions EscolaEmpresa del Departament d'Ensenyament i i Carme Casanovas, coordinadora del departament Serveis d'Atenció al turista

LA BORSA DE TREBALL ja està penjada a la xarxa Des del passat mes de març, els alumnes del CETT tenen la possibilitat de consultar al Campus Virtual del CETT les darreres ofertes laborals que es gestionen des del Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques. En el que portem de curs escolar el servei del CETT ja porta registrades més de 700 ofertes laborals, encara que en aquests moments al campus trobem penjades les 260 demandes que actualment estan obertes. Per tal de poder utilitzar el servei, només cal que introduïu el password d'estudiant i tindreu accés, en aquests moments, a les diferents ofertes amb la seva fitxa corresponent. La xifra anirà en augment ja que encara estan pendents d'introduir totes les propostes que el SOPC van tenir arrel de la Trobada Escola-Empresa (unes 150, tot i que moltes s'estan ja concretant en aquests moments). De cada oferta trobareu informació sobre la data en què va ser publicada l'oferta, l'àrea, tipus d'oferta, càrrec, lloc de treball que es demana, les principals tasques a desenvolupar, els requisits que cal tenir per optar a la demanda i el que l'empresa ofereix, així com el tipus de jornada laboral). Dins aquest apartat de borsa de treball del campus, a part de consultar les demandes laborals (que s'actualitzen diàriament), també és possible enviar o modificar el CV. L'objectiu d'aquest nou espai és augmentar en contingut i serveis. S'espera, en breu, que els membres de l'Associació d'Antics Alumnes del CETT puguin tenir també accés al servei i puguin consultar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment la cartellera virtual de borsa de treball. L’espai també ampliarà les seves funcions amb les ofertes de pràctiques. Així, aquest nou servei es convertirà en un espai dinàmic, ja que les empreses podran enviar també a través del campus les seves ofertes al moment i els alumnes podran consultar i discriminar per àrees la temàtica que els interessi. Si us en voleu beneficiar, només heu d'accedir a l'espai del Campus Virtual dins de: www.cett.es i consultar les ofertes que us interessin. n

Notícies del CETT

DOS PROFESSIONALS DEL CETT reben la medalla d'honor de Turisme de Catalunya Pepa Olmo i Federico Ruiz han estat distingits per Turisme de Catalunya amb el lliurament de dues medalles d'honor per la seva tasca professional. Cada any, el govern català fa entrega als protagonistes més destacats de la nostra societat en matèria turística de diferents medalles, en cas que siguin persones, i plaques d'honor, en el cas d'institucions, corporacions, entitats o establiments. En la aquesta última ocasió, dos membres del CETT han estat guardonats amb aquest premi: Pepa Olmo i Federico Ruiz. Àmplia experiència en el sector La Pepa Olmo, llicenciada en dret, és, en l'actualitat governanta de l'Hotel Alimara i professora del grup CETT. En el seu

currículum destaquen els seus serveis com a governanta i formadora de governants a NH Hotels i l'autoria del llibre Departamento de Gobernanta de l'Hotel. La Pepa és la primera governanta en rebre aquesta condecoració. Per la seva banda, en Federico Ruiz compagina les tasques de professor de tecnologia aplicada amb la de cap del servei de bar i restaurant de l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT. La seva llarga experiència com a professor i coordinador del departament de sales l'han acreditat per a la impartició de cursos i conferències per a associacions d'hoteleria i cadenes hoteleres. Entre el seu llarg currículum, també ha estat president del Club de Maitres de Sala de Catalunya i professor de la Fundació Escola de Restauració i de l’Hotel Escola Campus. n

Notícies del CETT

II Jornada sobre desenvolupament sostenible I TURISME A LA MEDITERRÀNIA El canvi climàtic en la Mediterrània i els seus efectes sobre el turisme és una realitat que ja ningú qüestiona. Per analitzar la realitat present en aquest sentit i les accions necessàries de cara al futur per fer-hi front va tenir lloc al CETT la II Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània. Cada estiu i cada hivern som més conscients de què el canvi climàtic, del qual els professionals en parlen, és una realitat cada vegada més present. No obstant, existeixen diferències al respecte de la "intensitat" d'aquest canvi en funció de la situació del país i del desenvolupament de la seva societat. Tots els sectors econòmics estaran afectats per aquest canvi en major o en menor grau, però especialment serà important l'impacte en el turisme, ja que, com va quedar de manifest a la II Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània, pot fer canviar les estructures i les organitzacions d'una gran part de les destinacions. Tot i no ser l'únic, hem de ser conscients que des del turisme també es contribueix a què aquest canvi climàtic avanci. Els serveis de transport (aire i carretera) amb l'emissió de gasos d'efecte hivernacle; l'ús d'energia i aigua, normalment elevats; els canvis en l'ús del territori, afectant a la flora i la fauna... són alguns exemples. Si no fem res, el canvi climàtic afectarà de forma molt especial als models turístics basats en el turisme de sol i platja. No obstant, aquests canvi està afectant ja al turisme d'hivern. El turisme de neu és el primer que ha patit les conseqüències del canvi en el clima. En el cas espanyol, el canvi climàtic ja es pateix de forma molt especial en un increment d'incendis

EL PROGRAMA DE LA JORNADA Per segon any consecutiu, i després del bon acolliment de la passada edició, la Fundació Gaspar Espuña-CETT, juntament amb el WWF -dins del marc del projecte "Across the Waters"- van convocar la II Jornada de turisme sostenible a la Mediterrània amb l'objectiu d'analitzar la incidència dels factors climàtics sobre l'activitat turística en aquest àrea. La trobada va ser el 27 de febrer, emmarcada en la setmana de formació sobre Turisme Responsable ITACA (pàg. 18). La taula rodona va girar entorn a l'anàlisi dels impactes del canvi climàtic en el sector turístic a la Mediterrània.

forestals; pèrdues agrícoles; evaporació de zones humides amb repercussions en el Parc Nacional de Doñana i Daimiel, etc. Si el calentament del planeta continua, en el futur els britànics, alemanys, holandesos i suecs deixaran d'arribar en massa a les costes espanyoles per gaudir de l'estiu en els seus respectius països, ja que el clima pot arribar a ser molt més benigne en els seus països que en les nostres costes.

Què podem fer per apaivagar les conseqüències del canvi climàtic? Davant aquesta realitat, i tot i que trigaran uns anys a manifestar-se del tot, encara som a temps de prendre possibles mesures per tal d'apaivagar els possibles impactes. La destrucció accelerada de la costa mediterrània és quelcom que cal que sigui considerat de forma seriosa per part de tots els agents turístics. La responsabilitat és de tots. Els recursos naturals, econòmics, socials i culturals que defineixen la sostenibilitat econòmica del turisme, no resistiran una expansió definitiva del turisme europeu. Per la seva part, les administracions han de promoure accions per mitigar els efectes del canvi climàtic, les certificacions mediambientals són un bon exemple de conscienciació i d'implicació de tots els sectors. No obstant, calen majors incentius, com podrien ser: si la persona que contamina "paga", què passa amb aquell que no contamina? Cal buscar noves respostes, imaginatives... per aquest nous reptes. A més, existeix una certa manca de connexió entre la comunitat científica i el sector turístic. S'ha de, per tant, conscienciar al sector turístic de la importància que tenen tots els assumptes vinculats amb el canvi climàtic. Ara, encara hi som a temps; si no ho fem ara potser demà serà massa tard. Les empreses de transport i d'allotjament turístic cal que siguin conscients de què la importància d'una bona gestió mediambiental en les seves empreses es clau per tal d'apaivagar els impactes del canvi climàtic. n Ramon Arcarons Professor titular Política Turística i Dret Turístic Cap Àrea de Turisme i Dret EUHT CETT

Tema

XX anys dels PREMIS ALIMARA Després de vint anys els premis Alimara, convocats des del CETT, s'han convertit en tot un punt de referència pel reconeixement de l'esforç i la qualitat del material de promoció turística que es fa tant des de les institucions públiques com des de les empreses privades. En vint anys ha plogut molt i una mostra d'aquest fort desenvolupament que ha patit el nostre país és l'evolució que ha viscut el turisme i que es plasmen en l’edició del llibre “XX anys dels Premis Alimara de Turisme”, un recull de textos fet en motiu de la celebració del 20è aniversari d’aquests prestigiosos galardons. Des del TotCETT felicitem a totes aquelles persones que, tant des de l'organització com a través de la seva participació, treballen en pro d'un turisme innovador i de qualitat al nostra país i els animem a continuar-ho fent. El camí és llarg i no sempre clar, però esperem que si bé segueix el nostre Alimara (foguera que servia de guia per als caminants) aconseguim arribar a bon port. Volem donar les gràcies, també, a tots aquells professionals que desinteressadament han volgut col·laborar en la publicació d'aquest llibre

Els premis Alimara... pas a pas Seguint la filosofia que ha anat marcant les línies d'actuació en les diferents activitats, el CETT, com a centre dedicat des de la seva fundació, no sols a la formació sinó també a la investigació i a l'assessorament turístics i inquiet pel desenvolupament del turisme, s'ha mostrat sempre sensible a l'esforç que realitzen tant les empreses del sector turístic i hoteler com les corporacions i institucions en el camp de la difusió dels seus productes turístics. Per aquest motiu, el CETT es proposà instituir el 1985 uns premis de material de promoció turística, els premis Alimara, la participació dels quals va ser limitada, en un primer moment, al territori català i, un any més tard, va ser estesa a tot l’Estat. Es tracta d'uns guardons que es convoquen anualment i en els que participen tant institucions com empreses privades relacionades indirectament o directa amb el turisme, l'oci i l'hoteleria, on es valora el material segons la categoria a la

que pertany, sigui d'àmbit territorial (estatal, regional o local) o sigui d'àmbit empresarial, amb les diferenciacions d'activitat (allotjament, viatges, restauració, oci). Com tot, en aquests vint anys els premis Alimara han evolucio nat i a partir de l'any 2000, comporten una triple innovació: • En primer lloc, el CETT i el Saló Internacional del Turisme de Catalunya, SITC, espai únic a Catalunya d'activitat comercial turística i gran aparador de destinacions i productes turístics, acorden unir sinèrgies i convocar i organitzar conjuntament els premis Alimara. • En segon lloc, s'amplien aquests premis amb els nous elements promocionals que comencen a incidir en els mer cats com són el material digital i, molt especialment, les pàgines web. • En tercer lloc, s'obre la participació a les Oficines estrangeres de turisme amb delegació a Espanya.

Los Alimara, símbolo de prestigio

Des de l'any 1985 fins al 2003, han participat prop de 2.000 institucions i empreses privades, totes elles, any rere any, han manifestat la seva confiança i interès per aquests premis.

Exposició del material Anualment, se celebren dues exposicions: la primera en el CETT amb tot el material presentat a concurs la qual permet als membres del Jurat i als estudiants del CETT d'avaluar-lo i decidir quin és el que es mereix l'Alimara i la segona, en el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC) on s'exposa el material preseleccionat pel Jurat. Amb motiu de la vintena convocatòria dels Premis, es muntarà una tercera exposició commemorativa en el CETT amb una retrospectiva de tot el material guanyador des de què es varen instituir, a finals de 1984, principis de 1985. Fins al moment present, han estat 90 les institucions i 71 les empreses que han merescut i rebut la preada estàtua de bronze, algunes d'elles, fins i tot, en diverses ocasions. No sols el jurat, format cada any per representants del món del turisme i de l'hoteleria així com per representants de les arts gràfiques, de la cultura, de la premsa, de la publicitat turística i de la producció digital, decideix quins són els elements mereixedors del preat guardó sinó també els estudiants del CETT per votació majoritària i els visitants professionals del SITC atorguen també l'Alimara per votació popular el primer dia de la fira. A més, amb l'acord de la mesa del jurat, al llarg d'aquests anys s'han atorgat sis distincions l"Alimara especial" a per sones o empreses per la seva dedicació i activitat en favor del turisme. El Palau de Congressos de Barcelona, el primer any i posteriorment dels hotels Ritz, Princesa Sofia o Barcelona Plaza i, a partir de 1996, de l'Hotel Alimara han estat els marcs incomparables per a l'Acte de lliurament d'aquests premis, on les majors personalitats del món turístic i empresarial i, fins i tot, polític, tant de Catalunya com de la resta de l'Estat, ens han acompanyat a cada edició. Quant hem premiat els elements i mitjans de promoció turística amb un Alimara, hem intentat i intentem mostrar el millor camí per fer conèixer i descobrir als turistes i viatgers del món la diversitat de l'oferta d’Espanya com de la resta d'Europa. n Monique Rous Coordinadora dels premis Alimara

Los premios Alimara representan en este momento para todos aquellos que nos dedicamos a la promoción turística, año tras año, uno de los reconocimientos más importantes -por no decir el único- a nivel del estado en materia de promoción turística. Y cuando hablo de promoción, no me refiero únicamente a las instituciones, sino que es un reconocimiento al trabajo de todas aquellas personas (diseñadores, publicistas, administrativos...) que están detrás de cualquier proyecto. Los Alimara son un referente, en este sentido, y adquieren más valor si pensamos quién está detrás. Los Alimara son una suma de esfuerzos de distinta procedencia pero todos miembros del sector turístico: universidad, empresariado y profesionales; un esfuerzo ejemplar y que debe continuar en todos los ámbitos. Desde el departamento de Turismo del País Vasco, hemos participado en distintas ocasiones, y ganado en otras, esta convocatoria de premios. Nosotros vamos a continuar participando ya que consideramos que es una de las mejores maneras de trabajar por un turismo de calidad. Juan Bautista Mendizabal Director de Promoción Turística del Gobierno Vasco

Alimara, referente nacional Durante veinte años consecutivos el CETT ha convocado los premios Alimara, para reconocer los esfuerzos del sector turístico nacional en materia de promoción, analizando y valorando el material enviado tanto desde las instituciones públicas como desde las empresas privadas. A lo largo de estos años, la Región de Murcia ha obtenido este preciado galardón en cuatro ocasiones, en el año 1987 con los Vídeos de la Región de Murcia, en el año 1990 con el folleto "Cinco Tenedores" dedicado a la gastronomía murciana, en el año 1993 con otro folleto, "Fiestas de Interés Turístico", y en este último año el galardón ha sido otorgado a la mejor web turística del sector público www.murciaturistica.es. Es un aliciente de singular importancia, que nos estimula a seguir participando todos los años, así como a seguir trabajando para que nuestro material mantenga esos niveles óptimos que nos permitan aspirar al galardón creado por el CETT y que se ha convertido, hoy en día, en un referente nacional. Por todo ello, desde la Región de Murcia agradecemos profundamente al CETT la convocatoria de los premios Alimara y le animamos a que continúe con esta labor durante muchos años, ya que ayuda a una competencia sana y estimulante que sin duda redunda en la calidad del sector turístico nacional. Elena García Cartagena Directora General de Promoción Turística de la Región de Murcia

Tema

Guanyadors dels PREMIS ALIMARA 2004* Àmbit territorial estatal • El conjunt de cartells de Portugal UEFA Europa 2004, presentat per l'ICEP.

Àmbit d'agències de viatges i transports

Àmbit territorial regional

Àmbit d'oci i oferta complementària

• La campanya de publicitat "Bienvenido a Cataluña, te sentirás como en casa" de Catalunya Turisme.

• Programa de Viatges Tuareg 2003/04 de Viatges Tuareg SA.

• Campanya de les estacions de muntanya Arinsal-Pal "a què esperes per portar-lo?" presentada per Dockland.

Ex aequo amb • El conjunt de guies d'Astúries, presentades per la Sociedad Regional de Turismo del Principado de Asturias.

Millor web del sector públic • www.andalucia.org de Turismo Andaluz SA. Millor web del sector privat

Àmbit territorial local • La campanya promocional del Carnaval de Castell-La Platja d'Aro, presentada per Xarnach Art and Graph.

Àmbit d'empreses d'allotjament turístic • La campanya d'oferta d'estiu del Barceló Hotel Sants i la de preobertura del Barceló Atenea Mar de Barceló Clavel Hoteles. Ex aequo amb • La campanya "Torneo de golf interempresas" d'Hesperia.

Àmbit de restauració i càtering • Conjunt de cartes i material promocional del Restaurant Noti.

• www.transhotel.com del Grupo Transhotel.

Alimara especial • PUBLINTUR SA, empresa especialitzada en l'edició de material gràfic al servei de l'activitat turística i del lleure que, al llarg dels seus 20 anys d'existència, ha donat i dóna a conèixer la costa catalana als turistes. • Sr. Frederic Roda, per ser l'inspirador del nom dels Premis, en aquesta edició tan especial. • Sr. Gaspar Espuña, per haver-los instituït i impulsat i haver fet que l'Alimara sigui molt més que una flama en el món del turisme i de l'hoteleria. Alimara escollit pels alumnes del CETT • Pasaporte a la aventura de Kananga.

*En el moment del tancament d'aquesta edició de la revista estava pendent de la votació de l'Alimara dels professionals del SITC'04.

Tema

Viatge per 20 anys de turisme:

EL LLIBRE DELS ALIMARA Amb motiu del 20è aniversari, la Fundació Gaspar Espuña-CETT ha volgut recordar i plasmar, a través d'un llibre, com el turisme i el premi han evolucionat en tot aquest temps. El llibre ha estat elaborat per articles de reconeguts professionals del sector de relleu nacional i internacional. Comentar-los tots, ara, ens ocuparia tot un TotCETT. Per això, encetem amb aquest número, i continuarem en posteriors revistes un espai dedicat al contingut d'aquesta obra.

Nou escenari turístic. Estratègies competitives, per Maria Abellanet i Meya La indústria turística del segle XXI es troba immersa en un seguit de canvis, tant conjunturals com estructurals, que situen el sector en un moment delicat i imprevisible en què cal tenir en compte, també, els canvis d'hàbits i d'inquietuds dels nous turistes més madurs, amb més experiència i amb un nou concepte del lleure. Tot i l'increment del turisme procedent de la resta de l'Estat, Catalunya ha patit durant el 2003 una desacceleració del mercat estranger, principalment del turista alemany i francès. La competitivitat del turisme al nostre país passa pel desenvolupament de destinacions turístiques de qualitat, social, cultural i ambientalment parlant, pel foment de la innovació, la creació de nous productes i s’afavoreix l'especialització i la professionalització de tota l'oferta, i es facilita als clients una experiència vacacional organitzada. El treball conjunt entre les empreses i les administracions pot aportar, juntament amb els aspectes anteriorment esmentats, el valor afegit necessari per a la consolidació de Catalunya com a destinació turística de qualitat en el nou escenari de competitivitat.

Les grans metròpolis com a destinacions turístiques present i futur, Pere Duran i Vall-llossera El turisme serà, aquesta dècada, la principal indústria del món. L'emergència del sector ha suposat certa pèrdua de pes

específic per a Europa que, tot i això, encara és la primera zona receptora del món. Des del Vell Continent la resposta només és possible de la mà de les regions i, especialment, de les ciutats. El turisme urbà, que supera ja el terç de l'activitat del sector, exerceix de motor de l'economia de les ciutats, amb conseqüències positives com l'especialització però, també, amb la momificació i l'homogenització com a possibles seqüeles. Barcelona, amb identitat pròpia i capaç d'oferir perfils diferents, conjura aquest perill de despersonalització i anquilosament. El turisme cultural sostenible és la via perquè Barcelona aboni el futur, sempre que no defugi una pertinent reflexió col·lectiva sobre la capacitat de càrrega real de la ciutat.

Cap a un turisme solidari i equitable, per Louis Jolin Per reduir els efectes negatius del turisme mundial i intentar restablir per poc que sigui l'equilibri trencat de l'intercanvi comercial i de la relació entre els visitants i els visitats, nombroses associacions i ONG proposen aproximacions alternatives com el turisme equitatiu, el turisme solidari, el turisme responsable. Totes aquestes expressions participen d'un moviment que, en recolzar-se en un mateix fonament de valors, recorden el del comerç equitatiu i apunta a permetre el més gran nombre de repercussions possible per a les comunitats d'acollida. Malgrat la bona fe i la qualitat general de les experiències, algunes qüestions es plantegen sobre el seu grau d'equitat i sobre la seva eficàcia. n Podeu consultar els articles que composen el llibre a www.cett.es

Opinió

Recerca, TURISME I PATRIMONI Les coses canvien a tota velocitat. La societat del coneixement s'imposa. El turisme assoleix noves dimensions, poc a veure amb el passat. Això és molt més que turisme. Milions i milions de persones es desplacen i interaccionen en les més diverses escales espacials i geogràfiques, i amb els més diversos objectius: esbarjo, vivències, descans, aventura i cultura. Tots els mòbils generen activitat. Arreu, la poderosa indústria del turisme muta i tracta de perseguir el canvi. Catalunya, ningú ho dubta, és una potència mundial en turisme. Durant decennis sol i sorra han pogut atreure milions de visitants i, en certa manera, el peatge ha estat dur. Àmplies àrees del nostre paisatge han quedat trinxades a causa dels abusos i la manca de planificació. Hom podria pensar que aquesta important indústria es va poder aixecar gràcies a estudis, projectes de recerca i innovació que van marcar el rumb de creixement. No ha estat així. Encara avui les escoles de turisme estan lluny de la centralitat que haurien d'haver assolit en el sistema universitari català. Fóra lògic que la societat catalana donés prioritat i mimés la formació dels agents que han d'intervenir en una de les principals indústries del país, però això no passa. Tenim, per tant, una disfunció evident. A ningú se li escapa que els estudis de turisme, en un país econòmicament definit pel turisme, haurien de tenir un protagonisme diàfan. I el mateix respecte a la recerca. Hom podria pensar que a Catalunya es generen, de manera continuada, sabers i innovació respecte al turisme i, que els teòrics, investigadors i tècnics catalans són hegemònics en el sector i contribueixen a l'expansió mundial de les nostres empreses. Però res d'això passa. No hem estat capaços encara de generar ni recerca, ni innovació significatives per transformar el sector. Estem, per tant, en una situació perillosa.

Investigar per un turisme de futur Si entenem el desenvolupament del turisme en un marc arcaïtzant de societat industrial decimonònica estem perduts. Restarem exposats a la "deslocalització" industrial i no

podrem competir amb segons quines ofertes de segons quins països. Cal situar el turisme en un context de societat del coneixement del segle XXI, buscar valors afegits que garanteixin sostenibilitat i desenvolupament del sector, i això passa per la recerca i la innovació. Cal que tant el sector públic com el privat siguin conscients que ha arribat l'hora d'investigar i innovar per construir un turisme de futur. Altres ho fan, i si perdem la carrera posarem en via morta una de les nostres principals activitats econòmiques. Tanmateix, tot i que sembli contradictori, les opcions de futur poden ser molt bones. Si posem imaginació i coneixement podrem aprofitar els nostres punts forts per animar el sector. Està clar que sol i platja seran importants, però caldrà guanyar en qualitat. El turisme de lleure i descans, i fins i tot lúdic, tindrà importància. Ara, però, el gran repte passa per aprofitar les nostres potencialitats culturals. La cultura és un dels motors de la societat del coneixement. En el món d'avui milions de persones es traslladen en l'espai i busquen succedanis versemblants del viatge en el temps. El contacte i la interacció amb les més diverses societats i cultures del present i del passat i en els més diversos paisatges estan a l'abast de les persones. Gaudir en directe d'un paisatge o d'un entorn natural, visitar l'exposició d'un artista famós; viure un mercat exòtic o descobrir els enigmes d'espais i artefactes històrics; tipifiquen el nou turisme. Gairebé podem tocar la quimera humana del viatge en el temps i l'espai... El turisme cultural de qualitat serà, sens dubte, un dels motors econòmics del segle XXI. En aquest nou escenari, Catalunya té unes potencialitats extraordinàries i cal estar preparats per desvetllar-les. El país compta amb un patrimoni natural i cultural extraordinari. Cal que aquest patrimoni es valori i es posi al servei de la formació i gaudiment de la ciutadania; però també és important que es consideri com un actiu econòmic que ha d'interaccionar amb les indústries culturals emergents i amb el turisme cultural. Si volem ser competitius en aquests nous escenaris caldrà recerca i innovació. El turisme cultural a l'entorn del patrimoni configura un espectacular espai interdisciplinar en què hem de poder mancomunar els esforços d'investigadors de les més diverses àrees: turisme, gestió cultural, museografia, antropologia, realitat virtual i altres. Invertir en recerca en turisme cultural a l'entorn del patrimoni esdevé una oportunitat i una necessitat. La reordenació de la nostra indústria turística ha perdut molts trens al llarg de la seva història, aquest no el podem perdre. Res ha d'impedir l'èxit. n Francesc Xavier Hernàndez Cardona Director General de Recerca Generalitat de Catalunya

Turisme sostenible

Nova edició de l'escola ITACA 2004 El passat més de febrer, les instal·lacions del CETT van acollir la segona edició de l'escola Itaca, un curs de formació sobre turisme sostenible organitzat entre la Fundació Gaspar Espunya-CETT i el Programa Across the Waters del WWF. Durant la setmana de treball van participar 14 persones procedents del Marroc, Tunísia, Croàcia, Líban, Bòsnia, Turquia, Itàlia i Espanya. L'any 2004 ha tornat a ser important per al desenvolupament del partenariat entre la Fundació Gaspar Espuna CETT i el Programa Across the Waters del WWF (Fons Mundial per la Natura) en la seva tasca d'avançar en l'aplicació dels conceptes de la sostenibilitat en l'activitat turística. Concretament, aquesta col·laboració s'ha fet palesa en la realització, per segon any consecutiu, d'Itaca School, un curs de formació sobre turisme sostenible dirigit a organitzacions no governamentals i professionals del turisme sostenible a la Mediterrània. Enguany, Itaca School es va celebrar durant la setmana del 20 al 27 de febrer a l'Hotel Alimara, i acollí a 14 participants de vuit països de la Mediterrània: Marroc, Tunísia, Croàcia, Bòsnia, Líban, Itàlia, Turquia i Espanya. El perfil formatiu dels participants era divers però tenien com a característica comuna que tots desenvolupaven alguna activitat relacionada amb el turisme sostenible ja fos a través de la seva participació en ONGs o ja fos en el sector empresarial turístic amb agències de viatges interessades en la potenciació d'aquest tipus de turisme.

Quins temes es van tractar? Els continguts pedagògics del curs combinaven sessions teòriques i pràctiques impartides per professors del CETT i d'al-

tres universitats espanyoles i estrangeres així com experts de la xarxa internacional del WWF. Així mateix, els alumnes varen posar en comú els seus projectes, experiència que va resultar molt enriquidora per a tots els participants. Les àrees temàtiques van analitzar temàtiques diverses: la situació actual del turisme a la Mediterrània, el turisme de masses versus el turisme de base local, el turisme responsable en àrees protegides, gestió del patrimoni natural en el marc del turisme sostenible, les eines bàsiques per als coordinadors de projectes de turisme sostenible (especialment el markèting) i, finalment, la implicació del sector privat en el turisme responsable en zones costaneres. Com a acte final els participants de la Itaca School van assistir a la 2es Jornades de Sostenibilitat i Turisme a la Mediterrània, una taula rodona organitzada pel CETT on experts van debatre sobre aquest interessant tema. En aquesta taula rodona també van assistir-hi alumnes del CETT . Tots els participants de la Itaca School van expressar la seva satisfacció i agraïment tant al WWF com a la Fundació Gaspar Espuña-CETT per haver pogut participar en un curs tant instructiu. Des de la Fundació la realització d'aquest curs en col·laboració a WWF es considera una iniciativa molt enriquidora i interessant per anar avançant en la sensibilització de tot el sector turístic de la temàtica ambiental, situació que pensem que s'ha de generar des de la formació del capital humà, és a dir, dels nostres professionals turístics. n Eva Espuña. Directora adjunta acadèmica del CETT Dra. Gemma Francès. Professora EUHT CETT Amb la col·laboració de l’alumna Gisela Alonso

Entrevista

"Tenim l'objectiu de millorar la imatge i competitivitat de les empreses i obtenir una demanda amb més poder adquisitiu" PERE ESTEVE,

Conseller de Comerç, Turisme i Consum Arrel de les eleccions autonòmiques catalanes de novembre de 2003, i amb el canvi de color del govern, Pere Esteve encapçala el nou departament de Comerç, Turisme i Consum. Davant d'un panorama desestabilitzat pels atemptats terroristes de Madrid, el conseller desgrana al TotCETT de l'enfocament de les seves accions en matèria turística

• Una de les primeres mesures del Govern ha estat la divisió del Departament de Comerç, Turisme i Consum del de Treball i Indústria. A què obeeix aquesta nova reordenació? La creació del Departament de Comerç, Turisme i Consum respon a la voluntat del nou Govern de potenciar dos sectors bàsics i fonamentals pel conjunt de l'economia catalana com són el comerç i el turisme. Així mateix, es pretén potenciar la defensa dels drets dels consumidors i usuaris. En aquest sentit, es tracta de desenvolupar polítiques de promoció, d'ordenació i de suport al sector econòmic i dels serveis de la manera més àmplia possible. • També sembla que Turisme de Catalunya s'ordenarà de forma diferent de com s'havia projectat. Quina estructura tindrà? Plantegem la creació d'un nou organisme de promoció del sector

turístic que substituirà l'actual Consorci Turisme de Catalunya. Amb aquest objectiu, impulsem una nova Llei que regularà l'entitat, i que reforçarà la forma de participació pública i privada. En el futur organisme, volem una participació plena dels agents turístics, però també un compromís operatiu i financer. • L'any passat va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya la Llei de Turisme. Quina opinió té de la normativa? La Llei del Turisme que va aprovar l'anterior Govern no va néixer del consens amb el sector. L'actual Departament defensa, en primer lloc, el diàleg i el consens dels agents turístics en totes les accions que s'impulsin des del Departament i, especialment, en qüestions tan fonamentals com és una Llei que ha de regular el propi sector. No ho entenem de cap altra manera.

• Un dels objectius, segurament el més important en aquesta àrea, és que us heu plantejat consolidar un model turístic competitiu, sostenible i, sobretot, de qualitat. Es poden conjugar els tres factors? De quina manera? L'eix principal de la política turística del Departament per als propers anys és augmentar la qualitat en el sector amb l'objectiu de millorar la imatge i competitivitat de les empreses i obtenir una demanda amb més poder adquisitiu. Pel que fa a la conjuminació de qualitat amb sostenibilitat i competitivitat, l'una sense les altres no ens conduiria al model turístic que volem per a Catalunya, perquè no es tracta de créixer en xifres, sinó d'un creixement de la qualitat i també dels ingressos. Ja som la primera potència en nombre de turistes a l'Estat. Evidentment, aquesta xifra la volem mantenir però sense sacrificar qualitat. En el mercat mundial hem de jugar amb

aquest element diferencial per ser realment competitius. • Quines accions dureu a terme per aconseguir-ho? Amb la col·laboració del sector, farem de la 'Marca Catalunya' un producte amb reconeixement internacional, diferenciat d'altres ofertes que conviuen en el mercat. Disposar d'una marca forta vol dir reunir dins d'una denominació identificable una oferta àmplia i atractiva de recursos turístics. Països com França o Itàlia ho tenen i ho han sabut aprofitar; nosaltres tenim aquests recursos i hem de fer el mateix. Dins d'aquesta 'Marca Catalunya' s'hi ha d'englobar les platges de la Costa Brava i de la Daurada o la ciutat de Barcelona, per exemple, però també el turisme de les comarques d'interior. D'aquesta manera, un turista nord-americà que visiti Barcelona, sabrà que la ciutat forma part d'un conjunt més gran, que és Catalunya, que disposa d'una oferta àmplia i variada, però amb uns elements comuns i reconeixibles. • Sobre aquest Pla Territorial de Turisme que esteu elaborant... què ens podeu explicar. En quin punt es troba i quines idees desenvoluparà? El Pla és com el llibre blanc del turisme i representa una eina bàsica a partir de la qual es desenvoluparà la política de promoció turística. Actualment, estem fent inventari de tots els recursos turístics, que no han estat avaluats en tota la seva capacitat d'aprofitament. Així, el Pla ens permetrà identificar l'oferta global i decidir, en col·laboració amb el sector, com la potenciarem. Per això és important que partim d'estratègies coherents, que es plategin de comú acord amb els agents turístics. En resum, el Pla és un instrument de planificació per fer compatible el potencial de creixement econòmic, l'equilibri territorial i la sostenibilitat mediambiental.

• Quina imatge té en la demanda l'oferta turística de Catalunya? Catalunya és una destinació sòlida i madura, i compta amb una afluència de visitants força fidel. Aproximadament, 7 de cada 10 turistes que ens visiten ja han estat a Catalunya en altres ocasions. Per tant, aquesta és una dada que diu molt de la imatge que tenim i mantenim en els nostres principals clients. Val a dir que, els recursos naturals, la qualitat de les aigües de bany i la salut mediambiental són alguns dels aspectes més valorats pels visitants. • Han mantingut diferents reunions amb diversos representants del sector per conèixer de primera mà els problemes i les mancances del sector turístic català... què li han manifestat els professionals? El Departament de Comerç, Turisme i Consum ha volgut crear un marc constant de diàleg amb el sector turístic per posar en comú i debatre les inquietuds dels empresaris davant un sector tan mutant i tan sensible a l'entorn i a l'evolució econòmica. Ara ens cal plantejar actuacions conjuntes per afrontar aquelles situacions, internes i externes, que poden fer trontollar el model turístic català. • Un dèficit al qual fa front el turisme al nostre país i que afecta al mercat de treball és el dels recursos humans, la gent que s'hi dedica. Què es pot fer? El sector turístic produeix, en els mesos d'estiu, unes puntes molt elevades de demanda que, de vegades, no es poden satisfer amb treballadors del país. Estem davant d'un sector molt actiu laboralment, però estacional. Crec que una solució passa per la desestacionalització, de manera que els professionals turístics puguin dedicar-se durant tot l'any a treballar en el sector. Si evitem que sigui només una ocupació d'estiu, millorarem els problemes de recursos humans. Tenim la sort de comptar amb un gran nombre

de professionals de qualitat, que poden optar al mercat laboral pel qual s'han estat formant, i que aportaran una gestió de qualitat a les empreses del sector. • Finalment, i ja sabem que costa fer previsions, però tenint en compte les diferents promocions a nivell internacional que s'han fet d'activitats com l'Any Dalí o el Fòrum, i els atemptats terroristes que ens han sacsejat aquest darrer mes... quines són les perspectives de cara aquesta temporada? He mantingut contactes amb els principals representants del sector turístic català per avaluar les possibles repercussions negatives derivades dels atemptats de Madrid i, en aquest sentit, no hi ha cap indicador que faci pensar que a mig termini la tragèdia de Madrid tingui repercussions negatives en el turisme a Catalunya. Tal i com ens demostra, desgraciadament, l'experiència d'anys anteriors, sobretot després dels atemptats de l'11 de setembre a Estats Units, són els mercats més llunyans els més sensibles al terrorisme internacional. Amb tot, s'ha de ser prudent i s'ha de mantenir una posició de serenor i no d'alarmisme. Pel que fa a les previsions d'estiu, la recent celebrada ITB de Berlín, que va coincidir amb el fatídic 11 de març, ha servit per prendre el pols al mercat alemany. Els principals operadors turístics reunits a Berlín han coincidit, amb un optimisme moderat, en el desenvolupament d'una correcta temporada turística, similar a la de l'any passat. n

CETT Formació

LA NOVA ESTRUCTURA DELS TÍTOLS OFICIALS EN LES UNIVERSITATS ESPANYOLES: el grau i el postgrau Les declaracions i comunicats dels ministres d'educació superior europeus (Sorbona 1998, Bolonya 1999, Praga 2001, Berlin 2003) posen de manifest una clara voluntat de potenciar no només una Europa econòmica i empresarial sinó també una Europa del coneixement. Aquesta circumstància no és una casualitat o una improvisació dels declarants sinó l'inici d'un procediment global per transferir al conjunt d'Europa, les tendències socials que des de fa uns anys s'estan implantant en els països més desenvolupats del món. La Declaració de la Sorbona, signada l'any 1998 per quatre països de la Unió Europea, remarca el paper central de les universitats en el desenvolupament de la dimensió cultural europea i insisteix en la construcció d'un espai europeu d'ensenyament superior com a instrument clau en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la seva ocupabilitat i el desenvolupament global del continent. Posteriorment, la Declaració de Bolonya (juny de 1999) signada per 29 països (40 països després en la reunió de Berlin de 2003), els diferents estats signants es comprometen a coordinar les polítiques educatives per aconseguir, a curt termini, i en qualsevol cas abans del 2010, l'establiment d'un espai europeu i la promoció mundial del sistema europeu d'ensenyament superior. Aquesta àrea d'Educació Superior Europea pretén, per una part, establir una Europa del coneixement, per afavorir el creixement social i la formació dels ciutadans i, per una altra, l'increment de la competitivitat a nivell internacional i l'establiment d'un sistema educatiu de qualitat que pugui exportar-se a tot el món. Un dels objectius principals de la Declaració de Bologna és el

de l'harmonització de les titulacions, amb l'adopció d'un sistema basat, essencialment, en dos nivells o cicles, on l'accés al segon nivell precisa la conclusió dels estudis del primer nivell, els quals tindrien una durada mínima de tres anys. El títol atorgat després d'aquest primer nivell haurà d'ésser utilitzable com a qualificació pel mercat laboral europeu. El segon cicle, més dirigit a l'especialització, hauria de conduir a un títol de "màster". Aquests estudis de segon nivell es distingeixen dels de grau en la seva profunditat del coneixement especialitzat que s'assoleix, en l'habilitat per ampliar aquest coneixement i poder aplicar-lo a noves situacions i al desenvolupament de la responsabilitat personal en carreres que requereixen cooperació en altres disciplines, especialitats i presa de decisions. Les universitats apostem per la introducció d'aquests títols de dos nivells ja que constitueix una bona oportunitat per anar modernitzant l’ensenyament en tots els seus aspectes, organitzatius, metodològics i d'avaluació, i permet, d'aquesta manera, adequar l'oferta universitària a les necessitats reals de la societat i als reptes del futur. Per als títols de segon nivell "màsters" serà necessari que les universitats col·laborin entre elles i també amb altres universitats europees per proposar nous ensenyaments que contribueixin a millorar la qualitat de l'ensenyament superior a Europa. En aquesta línia, treballa l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la Universitat de Barcelona i proposa un Màster Europeu amb col·laboració de la NHTV Breda University i la Universitat d'Àngers i la possible participació de partners d'altres països com Canadà i Estats Units. n Gaspar Rosselló Director acadèmic del CETT i Coordinador del Programa Convergència Europea de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación)

elBullirestaurant: elaboracions

L'EUHT CETT participa

CARACTERÍSTIQUES

en l’oferta dels juliols UB

Des del mes de novembre de 2003 al gener de 2004, s'ha dut a terme el primer Curs d'Extensió Universitària, fruit de la col·laboració entre l'EUHT CETT i el restaurant el Bulli: elBullirestaurant; "elaboracions característiques". En aquesta primera edició, el curs va comptar amb la participació de diferents col·laboradors de l'equip del Bulli i de l'equip de Restauració del CETT que, a través dels seus tallers demostratius pràctics, varen apropar als participants al coneixement de les darreres tendències de la cuina creativa, que va tenir el seu punt més destacat en la sessió impartida per Ferran Adrià. n

En l'edició d'enguany dels Juliols de la UB, l'Àrea de Restauració del CETT ofereix el curs "Que no se'ns passi l'arròs!". L'objectiu és introduir i donar a conèixer als participants tot el que envolta aquest producte, amb l’ús de noves metodologies i processos lligat, clarament, al sistema d'aprenentatge ECTS. Els coordinadors del curs, Àngel Guixà i Manel Roig, han dissenyat un procés d'aprenentatge que combina les sessions presencials i no presencials amb tallers de cuina pràctics i una sortida de camp, i comptarà amb la participació de professors del propi centre i docents experts de la UB. n

CETT Formació

Primer màster en direcció estratègica de la qualitat I DEL MEDI AMBIENT ALS SERVEIS TURÍSTICS Tots els sectors, però especialment el del turis me, viuen un entorn canviant i complex que exigeix prendre decisions eficaces i ràpides. Com exemple d'aquesta situació podem ressaltar que durant el 2003 es va produir una millora dels ingressos, però segons els empresaris, es van produir a força de reduir els marges, llançar ofertes i lluitar pel client. Com poden afrontar les empreses aquest present canviant? El dinàmic món d'avui, al costat de les crisis que de manera cíclica afecten el sector turístic requereixen d'una mentalitat permanent de transformació i millora contínua, buscant l'adaptació de les estratègies i dels processos operatius a les necessitats del client i de la societat. El repte i desafiament que suposa aquest esforç es poden convertir, ben articulats, en força que motivi al conjunt humà de l'empresa, i mobilitzar i optimitzar el millor de cadascun dels seus components. En aquest sentit: cal transformar-se aprofitant les circumstàncies adverses. Un segon aspecte és que s'ha de reforçar la capacitació de l'equip, per prioritzar aquelles accions formatives que facilitin la implantació de les estratègies definides. La rapidesa dels canvis pot sorprendre a aquestes persones i és obligació dels gestors el facilitar el seu acompliment eficaç, per evitar les possibles tensions que poden aparèixer per enfrontar-se a les proves que el dia a dia els plantegi. Finalment, s'han d'implantar en l'organització eines que facilitin als gestors la integració i la cohesió de l'estratègia empresarial amb el desenvolupament operacional i el desenvolupament dels seus equips humans, com per exemple, el sistema de gestió de la qualitat definit a la ISO 9001. Lamentablement, moltes empreses no comprenen correctament les enormes possibilitats d'aquests sistemes i no aconsegueixen veure més que una imatge borrosa dels seus beneficis. Tot son excuses per ocultar la falta de coneixement sobre aquest tipus de gestió o pitjor encara, per ocultar la incapacitat dels dirigents per abordar un canvi o una millora d'aquesta importància.

Una bona opció: primer màster de l'Estat en aquesta àrea L’EUHT CETT, una vegada detectada aquesta mancança formativa, llança al mercat, potser saturat d'accions formatives freturoses d'aplicabilitat real, el primer màster a l'Estat espanyol en direcció estratègica de la qualitat i del medi ambient als serveis turístics que pretén capacitar els seus alumnes per afrontar amb èxit i poder resoldre els problemes definits en aquest article. Esperem contribuir amb aquesta iniciativa a la millora de la gestió estratègica de les empreses. El màster està articulat per mòduls que desenvolupen les competències necessàries per relacionar l'estratègia amb la seva execució, desplegant els objectius a través de tota l'organització; dissenyar l'arquitectura organitzativa que es requereix per a la implantació de l'estratègia, incloent processos, funcions i mecanismes de gestió; desenvolupar les operacions d'acord amb els principis fonamentals de la gestió excel·lent, que inclou les relacions beneficioses per a totes les parts interessades de l'organització i el creixement sostenible des de les perspectives social, econòmica i mediambiental i oferir productes i serveis amb valor afegit per als clients, sobre la base d'una orientació al mercat, a la millora contínua, a la gestió del coneixement i a la innovació. n José Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT Per a més informació: www.cett.es/mqmast o infocett@cett.es

NOUS MÀSTERS AMPLIEN L’OFERTA EDUCATIVA DEL CETT EN TERCER CICLE A banda de la nova incorporació del Màster en direcció estratègica de la qualitat i el medi ambient en serveis turístics, l'oferta educativa de tercer cicle del CETT presenta d'altres novetats. En primer lloc, l'antic postgrau en gestió de la restauració comercial i per a col·lectivitats passa a ser màster. Davant l'elevada demanda de professional del Màster en gestió de destinacions turístiques locals, fins ara a distància, a partir del proper curs es podrà desenvolupar també de manera presencial. Per la seva banda, el Màster en turisme i mediació didàctica del patrimoni canviarà la seva data d'inici i el curs 2004 ho farà en el mes d'octubre. Per la resta d'estudis, els Màsters en e_bussines aplicat al turisme en agències de viatge i en direcció d’empreses hoteleres i el postgrau en gestió de viatges a l'empresa, continuen tenint l'estructura i característiques habituals.

CETT Formació

Formació turística al CETT...

UN PROJECTE SINGULAR d'ensenyament El turisme del segle XXI demana uns professionals qualificats en coneixements teòrics i pràctics i en actituds i valors. Com a resposta a aquesta important demanda des de fa 34 anys el CETT aposta per la formació de professionals especialitzats en les diferents vessants del turisme, per l'assessorament d'empreses, institucions i professionals i per la investigació dels diferents àmbits de la realitat turística. La professió turística requereix avui més que mai de professionals que a banda d'un alt nivell en coneixements tècnics disposin d'unes actituds i uns valors adaptats als serveis que estan realitzant en el moment. El turisme és una indústria en constant canvi i com a tal, els professionals del futur han de ser flexibles i tenir a les seves mans les eines necessàries per fer front a qualsevol repte que se'ls hi presenti. Avui per avui, la manera més encertada d'adquirir aquests conceptes és a través d'un ensenyament de qualitat que es basi en aquesta filosofia. El CETT sempre ha cregut i ha apostat per la col·laboració de tots els agents del sector per tal d'aconseguir millorar la professió i oferir, així, uns serveis de qualitat. Mostra d'aquesta recerca per la qualitat turística en les diferents àrees a què es dedica (tant en l'ensenyament com en el desenvolupament, pròpiament, de projectes en els diferents àmbits del turisme i del lleure) és el certificat que posseeix el Grup CETT del seu sistema de gestió de la qualitat, segons la normativa Internacional ISO 9001:2000, i que assegura la millora continua de la qualitat en totes les seves

formacions. I és que el centre compte amb un servei de Gestió de la Qualitat i Medi Ambient que s'encarrega de què els diferents serveis del centre compleixin els paràmetres de qualitat. L'intercanvi d'informació entre el que necessiten les empreses del sector i l'oferta a nivell formatiu ha de ser continu per tal de donar una resposta ràpida i real. En aquest sentit, la formació que s'imparteix al CETT està totalment actualitzada a les necessitats del sector i s'emmarca dins d'una concepció global europea de formació permanent, que significa aplicar noves metodologies per a l'aprenentatge, definir continguts tenint en compte els perfils de la Unió Europea, l'homologació de titulacions i la participació en programes conjunts amb altres universitats europees, tot implantant els nous crèdits europeus (ECTS). Així, l'element central del projecte educatiu del CETT és l'alumne i l'optimització de les seves capacitats. Per aquest motiu, en tot moment, els alumnes tenen assignat un tutor durant la seva formació amb l'objectiu de fer un seguiment personalitzat tant a nivell d'estudis com professional, amb la finalitat d'orientarlos i assessorar-los en tots aquells aspecte que li garanteixin un bon aprenentatge. En l'ensenyament turístic els idiomes i les pràctiques es converteixen en dos elements primordials. El domini dels idiomes és imprescindible per a qualsevol professional de l'àmbit turístic i els alumnes del CETT tenen la gran oportunitat de participar en els diferents programes europeus de cooperació universitària: Sòcrates, Lingua, Erasmus... fet que els per met compartir les experiències educatives i professionals amb centres d'arreu d'Europa i també d'altres països d'arreu del món. Pel que fa referència a la formació pràctica i singular del CETT, fet diferencial de l'escola, es coordina a través del Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques. El SOPC és el departament encarregat de treballar dia a dia per tal de garantir que el projecte formatiu es compleixi. L'objectiu del projecte formatiu del CETT és integrar els coneixements de la formació teòrica amb les habilitats desenvolupades a les aules de Tecnologia Aplicada (bar-cafeteria, restaurant, cuina...) i els Centres d'Aplicació amb la finalitat de preparar professionals amb un alt nivell de qualificació i motivació, flexibles i polivalents, amb una capacitat creativa i d'adaptació a la realitat de cada moment; integrar coneixements teòrics i pràctics i desenvolupar aquelles actituds i competències clau en un entorn de treball que seran fonamentals per a l'exercici professional i el progrés personal. Així, el centre compte amb un equip de professors amb una àmplia experiència en el sector i d'uns professionals als centres d'aplicació, que funcionen alhora com tutors.

Els centres d'aplicació, element distintiu del CETT Tots els alumnes del CETT, a part de fer pràctiques a institucions o empreses del sector, passen pels diferents centres d'aplicació de l'escola. El Grup CETT gestiona, a més del centre de formació i de les seves aules de tecnologia aplicada, l'Hotel Alimara, el restaurant del Parlament de Catalunya, Naturalment.e: el restaurant de BCN Activa, Viatges Century i CETTConsultors. Aquests establiments, que actuen com a centres d'aplicació, i tot el seu equip de professionals participen activament en la formació, proporcionant un alt nivell d'experiència tant en els aspectes més operatius com en els més estratègics i innovadors, donant solucions integrals al sector turístic. D'aquesta manera, els alumnes posen en pràctica els seus coneixements i aprofiten l'experiència de les empreses i els seus professionals. El fet de donar el contingut teòric i impartir també serveis professionals a clients externs afavoreix l'ensenyament del centre ja que crea un feedback constant d'informació entre les necessitats del sector i els continguts tècnics necessaris per solucionar-los, alhora que aporta una visió real de la professió. De la mateixa manera, els centres d'aplicació entren en contacte amb les inquietuds innovadores, inexpertes i fresques dels estudiants. Els professionals dels centres d'aplicació, que fan alhora de tutors dels alumnes en

pràctiques, fan un esforç pedagògic realment destacable. Però és, segurament aquest doble esforç un dels elements que donen el valor afegit i aquesta qualitat que des del sector es reconeix en els alumnes que surten del centre. Mostra d'això, és la forta relació que hi ha entre les empreses del sector i l'escola. Enguany ja s'ha celebrat la IV edició de la Trobada Escola-Empresa, amb un èxit creixent en la qualitat i diversitat de les empreses participants; però també s'organitzen jornades o fòrums on les empreses i institucions del sector tenen un paper destacat. Les pràctiques al CETT no són una "assignatura més" en el programa, sinó que conformen un dels eixos centrals on els alumnes aprenen en un entorn professional. És la porta al món real. No deixen de ser alumnes, per això compten amb el suport d'un tutor, però desenvolupen responsabilitats professionals. Els alumnes també opinen, valoren i intervenen en el seu aprenentatge. La relació tutor/alumne és constant i directe. En cada centre d'aplicació s'aprenen, a més d'unes tasques, un saber fer i estar. Al restaurant del Parlament s'entrecreuen polítics i treballadors de la zona, a l'Hotel Alimara homes i dones de negoci, a Naturalment.e els professionals i tècnics del 22@, al bar i restaurant del centre els propis companys i professors... Diferents centres d'aplicació, que són un element més de la filosofia formativa singular del CETT: oferir un servei de qualitat i formar professionals de qualitat. n

ELS ALUMNES DEL CETT col·laboraran en el Fòrum 2004

Durant cinc mesos, al Fòrum Barcelona 2004 es donaran cita 24 exposicions, 300 pel·lícules i documentals, 45 congressos internacionals, 800 activitats artístiques de petit i gran format, 300 experiències gastronòmiques, 150 artesans, 10.000 artistes, creadors i professionals i 240 institucions vinculades a la programació. Els organitzadors esperen 5 milions de visites físiques i 50 milions de visites a l'espai web per a una trobada que, com diu l'eslògan, "mourà el món". Però per moure aquest món, i totes les activitats que es desenvolupen al seu voltant, es necessiten moltes persones que estiguin darrere. En aquest sentit, i amb l'objectiu de donar als alumnes del CETT l'oportunitat de participar en aquest esdeveniment, el CETT i el Fòrum de Barcelona van signar el passat 22 de març un conveni en exclusiva amb la finalitat que sigui possible comptar amb un equip preparat de futurs professionals que realitzin tasques d'acolliment, informació i assistència al visitant i participant. Aquest conveni, és converteix així, en un element més de les seves pràctiques i com a tal compten amb el suport d'un tutor i un seguiment exhaustiu. D’entre totes les candidatures, els 52 alumnes seleccionats participaran en punts d'informació i serveis (27 del total) i com a guies i atenció a grups i col·lectius (els 25 restants). De punts d'informació i serveis (PISE) n'hi haurà un total de 7 repartits per tot el territori del Fòrum, dels quals en cinc es facilitarà informació al públic en general i en els dos restants als visitants del CCIB. Per una altra banda, hi haurà certs col·lectius als quals el Fòrum oferirà assistència més personalitzada en funció de les seves necessitats. En aquest sentit, els 25 alumnes del CETT que formin part d'aquest servei hauran d'acollir a aquests visitants, passar vídeos informatius sobre el Fòrum, conduir les visites guiades pel territori, ensenyar les instal·lacions, assistir i acompanyar a les persones vinculades als diferents actes (ja siguin ponents, membres de la secretaria tècnica de congressos, músics, artistes o artesans). n

Cuina i Química

LA CIÈNCIA DE LA CUINA*,

una perspectiva educativa (2a part) El moderador, el meu jo més científic, teòric, i el més didàctic parlen de la cuina com a eina útil en l'ensenyament de les ciències en sentit ampli (Continuació TotCETT nº6. Pàg. 26-27).

• MODERADOR. Hem estat parlant de les coccions i les reaccions, però què passa amb les barreges? • JO: D'aquestes operacions sí que hi ha un important conjunt de temes que crec que us poden ser útils i visuals. Probablement, hagis dit als teus alumnes que els estats de la matèria són sòlid, líquid i gas. I, per exemple, es pot comentar el cas de l'aigua, que la trobem habitualment a la cuina com a gel, aigua líquida i vapor d'aigua. Però es tracta d'un exemple massa fàcil. T'has fixat que un iogurt natural no el pots abocar, sembla un flam, però que si el remenes amb la cullereta prou estona es fa cremós i llavors sí que el pots abocar? És primer un sòlid i després un líquid? Els conceptes de sòlid, líquid o gas són conceptes diguemne experimentals, simples, que serveixen per descriure el comportament d'unes quantes substàncies, però no totes. I, sobretot, no té res a veure -o, millor, té poc a veureamb les estructures elementals de la matèria. A veure si ens aclarim. Les substàncies "pures", les constituïdes per un sol tipus d'espècie química, com l'aigua, la sal, l'alcohol, es fonen, solidifiquen, bullen, tenen punts de fusió o punts d'ebullició definits... • L'ALTRE JO: La sal es fon i bull? • JO: Sí, la sal és un sòlid iònic que es fon a la temperatura de 800,4ºC i bull, a la pressió atmosfèrica, a 1413ºC. Però això no ho podràs fer a la cuina, no podem arribar a temperatures tan elevades en les cassoles o les paelles. Però en tot hi ha excepcions. Has fet mai caramel? El sucre és una substància químicament molt pura, pràcticament tot és sacarosa. Però, malgrat que sembla que s'hauria de comportar com la sal, resulta que a l'escalfar sucre, a partir de 170ºC es descompon abans de fondre, donant el caramel, que és una barreja de les substàncies de descomposició de la sacarosa. Entre elles hi ha aigua, que és el que fa que el caramel sigui fluid, i carbó, que li dóna el color fosc. Ara imagina que agafem dues substàncies pures, una d'elles líquida, i les barregem. Poden passar tres coses. Primer, pot ser que reaccionin, per exemple, si barregem àcid acètic i bicarbonat de sodi. Segon, pot ser que es barregin íntimament, per exemple, quan barregem aigua *Fragment extractat del text publicat a: Revista Perspectiva Escolar (publicació de Rosa Sensat), setembre de 2003

i sal, o aigua i sucre, o alcohol i aigua. En aquests casos, el resultat és una dissolució, que sembla formada per un únic component, tan transparent com és. Però es pot donar un tercer comportament, si les dues substàncies no són solubles entre si. Per exemple, quan barregem oli i aigua es queden els dos líquids separats. Hi ha famílies de substàncies químiques, denominades tensioactius, que, entre moltes altres propietats, ajuden a estabilitzar les barreges de dos o més components que, inicialment, se separarien. Quan els tensioactius s'apliquen a aquesta funció s'anomenen emulsionants. A la cuina en trobem molts exemples. Pràcticament totes les salses són emulsions. Per exemple la maonesa és una emulsió d'oli en una massa aquosa procedent de la clara de l'ou, i amb sal i un àcid com el vinagre o el suc de llimona, per prevenir la salmonel·la. L'emulsionant és un greix contingut en el rovell de l'ou i en la soja, una substància denominada lecitina, que alguns es prenen a culleradetes abans dels dinars, i que compren a preu d'or quan la podrien comprar a preu d'ou... No fa cap mal, però tampoc fa miracles. El que segur que fa és engreixar. Les emulsions són un dels molts tipus de sistemes dispersos, és a dir, barreges de dues o més substàncies immiscibles entre si. De sistemes dispersos en trobem per tot arreu, especialment en els aliments i en els éssers vivents. El citoplasma cel·lular n'és un exemple. Altres exemples de sistemes dispersos: totes les emulsions. O les escumes o "mousses", que són sistemes dispersos d'un gas en un líquid o en un sòlid, estabilitzada també amb tensioactius. O els gels 1, com la clara d'un ou dur, que és una mena d'esponja de proteïna coagulada que reté atrapada una massa d'aigua. Molts productes de la cuina són d'aquestes característiques: els iogurts, les melmelades... • MODERADOR: Per què no poseu una recepta i la comenteu? Pot ser il·lustratiu alhora que nutritiu, oi? • L'ALTRE JO: D'acord, us explicaré com es fa una coca de iogurt, tan simple que fins i tot tu la podràs fer. Els ingredients són: 3 ous, 1 iogurt, 3 pots de iogurt de farina2, 2 pots de iogurt de sucre, mig pot de iogurt d'oli, 1 sobre de Royal, i 1 copa d'anís. Es barreja tot amb el minipímer. I es fica al forn que ja ha d'estar ben calent. Quan la coca ha pujat, al cap d'uns 25 o 30 minuts, s'ha de comprovar que estigui cuita per dintre punxant-la amb una agulla llarga de fer pinxos. Ara, explica'm què ha passat des del punt de vista químic, au. • JO: Bé, és complex, en fi. Això és un pa de pessic. Sens dubte és un sistema dispers, una escuma sòlida. La fase

contínua, el que seria l'esponja solida, és una barreja -un sistema dispers també- de greixos, hidrats de carboni i proteïnes, tots barrejats amb una mica d'aigua ensucrada formant l'esponja sòlida. I la fase dispersa, és a dir els forats de l'esponja, són d'aire i de diòxid de carboni. Els greixos provenen dels ous i de l'oli, i també de la farina. El midó, un hidrat de carboni, prové evidentment de la farina, i altres hidrats de carboni, del sucre i del iogurt. Les proteïnes venen del iogurt, una mica de la farina, i de l'ou. I l'aigua ve de la clara i del rovell de l'ou, del iogurt i de l'anís. Per cert, que bona part de l'aigua inicial s'ha perdut com a vapor d'aigua durant la cocció. L'alcohol de l'anís també s'ha evaporat en la cocció i només queda el gustet de la matafaluga. També s'han mort tots els bacteris del iogurt. El Royal és un llevat químic, una barreja de bicarbonat de sodi i pirofosfat àcid de sodi, amb farina d'arròs i un estabilitzant. El bicarbonat i el pirofosfat reaccionen lentament en la massa donant diòxid de carboni gas i fosfat sòdic que queda a la massa. El gas es desprèn en bombolletes i fa els típics forats del pa de pessic. Com que la massa de cocció és molt viscosa, no deixa que les bombolletes es desprenguin gaire depressa, i per això puja la massa lentament. Quan la massa està cuita el diòxid de carboni és substituït per aire, per difusió. Les reaccions de Maillard tenen lloc a tota la massa i a la superfície. Agafa així el to daurat i el gust de cuit que no tenia la massa primitiva sense coure. Com que l'escalfor li ve de fora, es cou primer per l'exterior i després per l'interior. Per això hem de fer el control de cocció amb l'agulla. • MODERADOR. Bé, nois, hauríem d'acabar, s'han quedat moltes coses per dir. No heu dit res dels additius, ni dels procediments de cuinar, ni de la microbiologia... • JO: Crec que ha quedat clar que el coneixement científic, la química en particular, ens permet explicar la major part de fenòmens que passen a la cuina. I no només això. Podem també, amb aquests coneixements i amb l'ajut de la microbiologia, evitar o frenar la degradació i descomposició dels aliments abans de cuinar-los o ja preparats i dissenyar tècniques de conservació, amb l'ajut de procediments i additius adequats: entre la tradició i la ciència tenim avui aliments congelats, refrigerats, dessecats, irradiats, liofilitzats, o fumats; envasats frescos, uperitsats o pasteuritzats, i conserves tancades, en oli, en sucre, salaons, embotits... Pel que fa als additius, és tot un món. N'hem parlat de dos: dels emulsionants, i del llevat químic. Però n'hi ha centenars. La moderna tecnologia dels aliments ens permet avui preparar productes que es conservin, no només des del punt de vista nutricional, sinó que mantinguin la textura o la cremositat que tenien just després de preparar-se. La paraula gel en català vol dir tres coses: el gel o aigua sòlida; el gel en el sentit químic, estructura tridimensional sòlida elàstica, com la clara d'ou dur o la gelatina sòlida; i, per analogia, un líquid cremós com els gels de bany, que no són realment gels en el sentit químic anterior. 2 Tres pots buits de iogurt, plens de farina. 1

Finalment, en el disseny dels utillatges presents a la cuina hi trobem tota mena de dispositius d'una planta o d'un laboratori químic. És el domini de la física. Tota mena d'instruments per trinxar, triturar i barrejar; diversos sistemes de separació de fases per filtració, separació mecànica o centrifugació; reactors químics oberts -paielles, fregidores, cassons, cassoles, torradores, grills- i tancats, com olles de pressió; cuines i forns de moltes menes-... Tots aquests coneixements ens permeten millorar les receptes de cuina, dissenyar noves preparacions i nous aliments a escala domèstica i industrial, i disposar d'aliments més saborosos, més segurs i més variats per a més població. És evident que la ciència ens permet explicar els fenòmens culinaris. Però jo crec que, en aquest moment, és la cuina la que demana auxili a la ciència per tal de fer preparacions culinàries insospitades, i que han estat pensades per persones amb una imaginació desbordant i amb domini del comportament de les substàncies. Allò que tenen de difícil les croquetes líquides d'en Ferran Adrià és imaginar-se-les; després, fer-les és qüestió de tècnica... una notable tècnica, per descomptat. • L'ALTRE JO: M'ha agradat tot el que has explicat, tot i que no ho he pogut comprendre tot amb detall, però Déu n'hi do. Resumiria els aspectes pedagògics en 4 punts bàsics: - primer, identificar els fenòmens i donar-los nom - després, donar nom a les coses, objectes i substàncies que intervenen en els fenòmens - després, intentar comprendre de quines substàncies són fetes les coses - i, finalment, veure que les substàncies canvien i se'n formen de noves, mitjançant procediments molt variats... • MODERADOR: Molt agraït a tots dos per les vostres aportacions i també als lectors per la seva paciència. Fins a una altra ocasió. n Claudi Mans i Teixidó Dpt. d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia (UB) cmans@ub.edu

Referències bibliogràfiques Albaladejo E. La química de la cuina. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993. L'esparver ciència. Cobb V. Experimentos científicos que se pueden comer. A Coruña: Trad. ed. Adara, 1976. Grup Martí i Franquès. ¿Eso es química? Barcelona: Biblioteca de Recursos Didácticos Alhambra, 1986. Pérez J. Cocinar con una pizca de ciencia. Múrcia: Miguel Sánchez Libros SA, 1997. Prieto T, Blanco A, González F. La materia y los materiales. Madrid: Síntesis Educación, 2000. Solsona N. La química de la cocina. Propuesta Didáctica para Educación Secundaria. Madrid: Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales), 2002. This H. Los secretos de los pucheros. Saragossa: Trad. ed. Acribia, 1996. http://ciencianet.com/enlaces.html - http://milksci.unizar.es/nut/nutricion.html

Coneguem Catalunya

L'arròs a la cuina mediterrània A banda de les múltiples interpretacions culinàries dels països asiàtics, l'arròs també té una gran incidència en la cuina occidental i, especialment, als països mediterranis. Si en voleu conèixer els detalls no podeu faltar el 4 de maig a la cita del Palau Robert, amb degustació inclosa, "els Arrossos de la Mediterrània". Per aquells ansiosos, us oferim un aperitiu. El receptari mediterrani ofereix una àmplia varietat en matèria d'arrossos. A Itàlia la família del riso i el seu germà petit el risotto és extremadament extensa. Per diferenciar-los dels nostres, hem de pensar que en la seva elaboració s'utilitza la mantega i, en el moment de ser menjat, s'acompanya sempre de formatge. A Espanya, per la seva banda, trobem diferents tipus d'arròs, en funció del recipient que s'utilitzi per cuinar-lo. Segons el material: fang, metall o porcellana i segons les mides d'aquest. Actualment, a França, l'arròs no és gaire utilitzat en cuina, tot i així tenen dos tipus diferents de gra propis del país: l'arròs vermell de la Camargue i l'arròs natural de gra curt. Turquia i Grècia fan una exòtica aportació. Es tracta de l'arròs pilaf, diàleg culinari entre les cultures d’Occident i Orient. El Dolma, paraula turca per designar el farcit dels pebrots a base d'arròs, verdures i fruits secs té molt èxit a la cuina Mediterrània i, més concretament, a Grècia. Per últim, no podem oblidar-nos de parlar de l'arròs dolç. A Europa, en l'Orient Pròxim i el nord d'Àfrica es prepara amb arròs curt i cuit amb llet. Ara bé, uns poden ser calents i altres freds, es poden servir en forma de boles, com a souflé i fins i tot com a pastís. La varietat de fruites que acompanyen l'arròs va des de les cireres a les magranes. Tots són arrossos però entre ells disten de ser semblants. Els voleu tastar? Només heu de venir el dimarts 4 de maig a la presentació dels "Arrossos de la Mediterrània", organitzat pel CETT, la UB i el Palau Robert. n

Llegenda i història L'arròs, la gramínia que els científics diuen Oryza sativa, constitueix l'aliment bàsic de milions d’éssers humans des de fa molts segles, tant que l'origen del seu cultiu, i en conseqüència el del seu consum, es troben lligats a la cultura hindú. Expliquen les llegendes que la planta va néixer a la tomba de la preciosa Dewi-Seri, esposa del déu Vishnu, i va sortir com a obsequi als seus súbdits, amb la promesa que l'arròs mai seria un menjar que produís avorriment. El seu èxit gastronòmic a Orient, no obstant, no va tenir durant l'antiguitat repercussions en terres de l'Europa. Els pobles de la ribera de Mediterrània, en els temps de Grècia i Roma, desconeixien aquest cereal. No va ser fins a l'arribada dels àrabs, després de passar pel Nord de l'Àfrica, que l'arròs entra a Europa per Espanya. Més tard, va arribar per altre camí, per Venècia, procedent de Turquia, on constituïa el seu plat nacional.

La Recepta

Lluç amb arròs negre Ingredients Fumet •1,5 l aigua mineral •100 gr peix de roca •50 gr ceba •50 gr pastanaga •50 gr porro •2 dents all •2 nyores •0,5 dl oli oliva

Arròs • 400 gr arròs • 0,5 dl oli d'oliva • 35 gr tomàquet canari polpa • q.s.* tinta calamar • 75 gr ceba brunoise • 1/2 dent all • 5 gr formatge parmesà ratllat

Lluç •4 supremes de 175g • q.s.* sal •1dl oli oliva • q.s.* pebre *quantitat suficient

Elaboració Procès del fumet: En una marmita (o cassola alta) torrareu els alls amb la ceba i afegireu la resta de les verdures totes a mirepoise. Un cop tot ben sofregit, el mullareu amb aigua, afegireu les nyores i el peix de roca net (prèviament net de cap i tripa). El primer bull escumareu el fumet i deixareu bullir a foc suau durant 40 min. Colareu i reservareu. Per fer l'arròs: En una cassola escalfeu l'oli i poseu l'all. Quan comenci a fregir, afegiu la ceba i sofregiu fins que quedi ben torrat. S'ha de mesclar, llavors, el tomàquet i sofregir. Afegiu l'arròs, anacareu, poseu la tinta i mulleu amb el fumet calent, just que cobreixi el arròs. Deixeu coure i abans de retirar l'arròs del foc, afegiu el pols de formatge parmesà i lligar l'arròs. Preparació del lluç: Sal i pebreu la suprema i marqueu a la planxa .

Muntatge Poseu a un costat del plat la suprema i a l'altre l'arròs negre. Finalitzeu el plat amb una picada d'all i julivert amb oli. n

Coneguem Catalunya

Visita al Parc Natural del Cadí-Moixeró

De la cava al CORTAL D'EN ROIG El Parc Natural del Cadí-Moixeró, l'espai natural més gran de Catalunya, ofereix una àmplia diversitat natural. En les seves 41.342 hectàrees es poden trobar des dels espectaculars paisatges del nord del Cadí a les estretes valls del Moixeró passant pels amplis boscs de faig, avet i pi negre. La reserva natural compta amb diferents centres d'informació i d'interpretació per tal de donar el màxim suport als visitants. La proposta que us fem a continuació és una ruta enmig de la natura: es tracta de la caminada des del municipi de Cava, situat al nord-est de la comarca de l'Alt Urgell, fins al Cortal d'en Reig. El recorregut total, des de la sortida del municipi fins a l'arribada, és de 2.30 h. Com dèiem, sortim del municipi de Cava, direcció sud-est, per la pista que hi ha a la dreta, seguint la senyalització d'un Sender de Petit Recorregut. Baixem, envoltats de boixos i roures i arribem a l'entrada del Parc Natural. Ho veurem per què trobem un cartell indicatiu. Aquí comença la nostra immersió en aquest meravellós paratge natural. Més tard, continuem per la pista, i una vegada passada la palanca del riu Cadí, trobem a pocs metres que surt un camí a l'esquerre que fa pujada i que va en direcció sud. Tirem cap allà. Iniciem l'ascens i ens apropem cada vegada més al riu fins a creuarlo pel costat d'un saltant molt bonic. Una mica més endavant divisarem a mà esquerra les cases de Cal Pubill. Poc després, comença la baixada fins arribar al Cortal d'en Roig. Al Cortal, que és un corral on es tanca el bestiar, hi ha una gran esplanada des d'on contemplar la muralla que forma la serra del Cadí.

De tornada cap a la Cava Arribats a aquest punt, hem fet la meitat de camí. Tornarem a la Cava per un camí diferent al

de l'anada. Tirarem cap al sud-est per la pista que està limitada per un petit mur de pedra i anem cap a l'esquerre per seguir les marques grogues i blanques. Travessem el Torrent de les Planes i seguim pel camí ample fins a acabar la pista, on trobarem un camí que puja cap a l'oest i que també fa ziga-zagues. Per aquest costat passarem per la font del Gavatx, que rep aquest nom perquè durant la guerra del Francès en aquest lloc un home de Sant Martí dels Castells va matar a un francès, i com a represàlia, els francesos van cremar el Cortal d'en Roig i algunes cases del poble. Caminem una miqueta més i arribarem a una roureda. En aquest punt haurem arribat a l'alçada màxima d'aquesta ruta, 1.625 metres. Iniciem ja el descens. Travessarem un torrent i una barrancada i arribarem a una roureda que torna a fer pujada. En uns deu minuts ens trobarem una zona més ampla. Aquí hem de caminar cap al nord fins arribar a un bedoll on s'anuncia un gran recorregut que va de Cava cap al Querforadat. Nosaltres hem de tirar cap a l'esquerre. Aquest camí ens portarà fins a Cal Pubill, passarem les cases fins arribar a la pista inicial, que ens portarà fins a la Cava. n Per a més informació www.parcsdecatalunya.net/cadi/cpcadi00.htm

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

els EX-ALUMNES DEL CETT Auxi PIÑERO

Marc FIBLA

Quan l'Auxi Piñero va acabar l'educació obligatòria no sabia ben bé a què es volia dedicar. Tenia interès per l'hoteleria, sí, tot i que no coneixia ningú que s'hi dediqués, però notava que tenia una vocació de servei i una personalitat que tindria perfectament cabuda amb el perfil professional d'hoteleria. A banda de les pràctiques que va fer durant la carrera, quan va finalitzar els estudis de Turisme, l'Auxi va voler completar la seva formació amb el Màster en direcció d'empreses hoteleres. I és que com ens comenta "em sembla que és l'aspiració dels que ens dediquem a aquesta professió, acabar dirigint un hotel". Les pràctiques d'aquest màster les va fer al departament d'Operacions d'Hotels Hesperia i des de llavors s'hi ha quedat. La seva tasca actual és la de fer de suport a d'altres departaments i sobretot se centren a l'àrea de qualitat, d'on li ve, precisament, la seva satisfacció. "Durant l'últim any de carrera i després amb el màster vaig veure que una de les àrees que m'omplien més era la de qualitat. Però en el sector turístic hi ha pocs hotels que tinguin un departament d'aquesta àrea. Per a mi va ser una sort entrar-hi i, encara, ser-hi". L'Auxi destaca la necessitat per a la seva professió, i per a qualsevol turística, de renovar els coneixements contínuament. "És bàsic, perquè cada vegada s'implanten més noves tecnologies i programes i la gent que puja està més preparada". n

El Marc Fibla és en l'actualitat el xef del restaurant Dom, de l'Hotel Belair a Castelldefels. Només té 25 anys, però des de sempre s'ha sentit atret per la cuina, que va ser precisament el que el va motivar per estudiar Tècnic en Cuina i Restauració al CETT, on, reconeix que li van donar moltes oportunitats a l'hora de posar en pràctica tots aquells coneixements que anava adquirint. Va fer les pràctiques a la cuina de l'Hotel don Jaime (Castelldefels), de la Cadena Grups Soteras, una cadena que també li ha donat moltes facilitats per mantenir actualitzats els seus coneixements. "Jo sóc una persona molt inquieta i necessito estar en continu coneixement de formes de fer nova". En aquest sentit, ha fet diferents estades en restaurants com el Bulli o el Saüc i continua tenint com a costum fer un stage d'unes setmanes a un establiment de la cadena cada any. "Busco reciclatge, noves idees, tècniques organitzatives... Dels diferents establiments intento conèixer cada departament per després adaptar les coses positives al nostre". Des de fa un any és el xef del restaurant Dom, de l'Hotel Belair (Castelldefels), també de la mateixa cadena, un lloc que li agrada, tot i que el seu somni seria acabar muntant el seu propi restaurant. n

Anna PERMANYER Si voleu conèixer a una de les persones privilegiades que viuran el Fòrum de les Cultures 2004 des de dins, aquí en teniu una. Es tracta de l'Anna Permanyer, de 32 anys, que des del passat mes de desembre està treballant perquè els Punts d'Informació i Servei que es trobaran dins del recinte del Fòrum funcionin a la perfecció. "El nostre objectiu és oferir el millor servei possible i que el turista s'endugui el millor record de la nostra ciutat". Abans d'aquesta feina, l'Anna ha treballat de cara al públic als Centres d'Informació per a Joves a Barcelona, fent visites guiades per la ciutat i a Turisme de Catalunya. A més, sempre que ha pogut marxar a l'estranger ho ha fet i és que "penso que, a banda de què és la millor manera de conèixer l'idioma, dóna una amplitud de mires posteriors. Conèixer gent és el que fa bagatge". L'Anna té una filosofia de vida molt clara. "El més important davant les situacions és l'actitud que prens. No pots esperar que les coses t'arribin, has de tenir iniciativa i anar-les a buscar". Sempre ha estat interessada en el vessant cultural i social del turisme. Per això, a part de fer la Diplomatura de Turisme al CETT, va estudiar, posteriorment, la carrera d'Educació Social, d'aquesta manera ha pogut adquirir detalladament conceptes més relacionats amb les relacions humanes. n

• Informació • Borsa de treball • Formació • Activitats • Altres serveis...

E-mail: aaacett@cett.es - Tel.: 934 280 777 Horari: De dilluns a divendres de 15 a 19 hores

Internacional

4 continents AL CETT Creuar el mar i marxar a estudiar a un país estranger és una decisió que cada vegada prenen més persones. Ja sigui pel fet d'ampliar estudis, buscar noves opcions per treballar o simplement conèixer un nou país, el fet és llançar-se. Aquest curs escolar, prop de 90 alumnes estrangers han escollit Barcelona, i concretament el CETT, per realitzar estudis de turisme. Els vols conèixer? La inquietud de viure durant un temps en una nova ciutat o un nou país és innata, en major o menor grau, a totes les persones. La diferència està en la intensitat i la força d'aquest sentiment: hi ha persones que es llancen a ferho i d'altres que contenen la inquietud, per uns motius o uns altres, durant tota la seva vida. En els estudis turístics, el fet de viatjar a fora, ja sigui a treballar, a fer pràctiques o, simplement, per conèixer un país, és un requisit indispensable per a la formació de cadascú. Viatjar, conèixer noves gents i costums, obre les ments a la vegada que ens ensenya diferents maneres de fer i viure. En aquest sentit, cada vegada són més els alumnes del CETT que marxen fora i que demanen fer una beca o bé un stage a l'exterior, però també cada vegada són més els estrangers que ens visiten. Aquest curs, el 2003/04, tenim entre nosaltres, a 87 estudiants de nacionalitat no espanyola. Vénen dels quatre continents: Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, tot i que els més abundants són els procedents del continent americà i, especialment, del sud i del centre. Tot i no haver molta diferència, però sí en el següent ordre, els estudis que cursen, aquest prop de 90 estudiants, són Diplomatura de Turisme, Màsters i Postgraus i cicles formatius en les diferents àrees (Tècnic en Cuina i Restauració, Tècnic Superior en Restauració, Tècnic Superior en Allotjament, Tècnic Superior en Animació Turística, Tècnic Superior en Agències de Viatges i Tècnic Superior en Informació i Comerç Turístic). Des del TotCETT hem volgut conèixer de primera mà, com s'adapten aquests estudiants als nostres costums i formes de fer.

Centre i Sud d'Amèrica Del continent Amèrica hi ha, aquest any, 54 alumnes, amb una procedència força diversa tot i que Brasil, Mèxic i Perú són els de més presència. Els joves centre i sud-americans han escollit el nostre país, en gran part, per la facilitat amb un dels idiomes, el castellà, tot i que tenen una mica més de dificultats amb el català. Aquest, però, no és el cas de la Verónica Pardo, estudiant del Màster en e-business aplicat al turisme, que té família catalana. Des del seu país natal, Paraguai, sempre ha tingut molts lligams amb els casals catalans i entenia els dos idiomes. Tot i així, la Verónica només és una excepció, encara que hi ha estudiants, com la mexicama Paulina Stockton, que sí que tenien coneguts. En general, els estudiants d'aquest països ens comenten la diferència de nivell que hi ha entre Espanya i el seu país d'origen, en molts casos en vies de desenvolupament. És el cas de la brasilera, Cristina Mesquita, de només 23 anys i estudiant de Diplomatura de Turisme al CETT (especialitat de Restauració i Hoteleria), que ens comenta que els estudis de turisme al Brasil són molt recent i que estan menys avançats que a Espanya. Però la poca varietat d'estudis en turisme no és un cas aïllat del Brasil. Al Perú passa una cosa similar. La Jimena Melgar va venir a Espanya, i concretament a Barcelona, perquè volia sortir del seu país i conviure amb diferents costums i persones i "què millor que una ciutat on es viu el turisme com Barcelona". De les diferents escoles que va visitar, va escollir estudiar al CETT "perquè és la que em va semblar que tenia un millor nivell d'ensenyament i on la teoria més s'adaptava al món real". La majoria dels estudiants americans, tenen una data de tornada. Han vingut a ampliar estudis i volen posar-los en pràctica al seu país. No és aquesta la voluntad de la peruana i diplomada en Turisme, Patricia Vela. Abans de posar-se a

estudiar al CETT, ja portava un temps a la Ciutat Comtal. "Vaig escollir el Màster E-Business aplicat al turisme perquè sempre m'ha agradat el màrqueting i crec que el comerç electrònic té un bon futur. Després de buscar molt vaig veure que aquest estudi era el que buscava". La Patrícia té com a companya del màster a la panamenya Olimpia Fernández, que comenta que "estudiar en un altre país, a banda de ser una bona experiència personal, ens ajuda a valorar més les coses autòctones i que potser no érem conscients que teníem o infravaloràvem".

Àsia: cada vegada més present Com Hsiao Hsiu-Ju (procedent del Taiwan ROC) vuit alumnes més procedeixen aquest any del continent asiàtic: dos de Corea, una de l'Índia i cinc de la Xina. Sense dubte, els estudiants asiàtics i africans són els que s'han trobat una diferència més gran amb la seva cultura. Tot i així, i malgrat les dificultat que Hsiao Hsiu-Ju confessa haver tingut amb l'idioma, s'ha adaptat molt bé. I és que estudiar a l'estranger té molts avantatges "no són només els estudis sinó la vida en general, la cultura, els costums... A més, aprens a ser més independent”. Hsiao Hsiu-Ju es va inscriure al Màster d'e-business aplicat al turisme perquè és la vessant del turisme que vol desenvolupar al seu país.

Com no poden faltar... els europeus Malgrat ser el mateix continent, 21 alumnes europeus (alemanys, andorrans, anglesos, búlgars, francesos, italians, portuguesos, romanesos, russos i turcs) han apostat per Barcelona, i pel CETT, per impartir estudis de Turisme. La romanesa Lidia Dumitrescu, per exemple, estudia Tècnic Superior en Restauració, i reconeix, que malgrat Espanya i

FORMACIÓ D'ESPECIALISTES Cadena Horizontes de Cuba En la seva línia de col·laboració amb el sector turístic empresarial, el CETT va tornar a realitzar unes jornades de reciclatge per als professionals de la Cadena hotelera Horizontes Entre els dies 2 i 13 de febrer es van impartir a les aules del CETT unes jornades de formació adreçades a especialistes de la Cadena hotelera Horizontes de Cuba. Els cursos es van donar arrel de la demanda feta per la direcció de la cadena hotelera amb l'objectiu de fer una revisió i actualització del seu Pla Estratègic previst fins al 2006. En aquest sentit, s'han impartit sessions referents a diversos àmbits com ara, comercial, recursos humans o finances, entre d'altres. No era la primera vegada que des del Grup CETT s'oferia formació a l’equip de la Cadena Horizontes, els bons resultats d'aquestes experiències prèvies han portat a la Cadena a renovar la seva confiança en els nostres professionals. n

Romania no són tan diferents ara, el segon any que porta aquí, comença a trobar-se més integrada. Per la seva banda, l'alemanya Irish Hummel, està estudiant la Diplomatura de Turisme. Ja havia estat al nostre país fent de cangur i va voler tornar per aprofundir en el coneixement de l'idioma. Dins de la diplomatura s'està especialitzant en agències de viatges i oci. El que més li va costar va ser el primer contacte amb el català. Tot i així, a nivell personal, estudiar a l'estranger per a l'Irish tot són avantatges: "Aprens l'idioma, coneixes bé i de primera mà una nova cultura i gent diferent”. Les diferències més importants les ha trobat a nivell de metodologia d'estudis. L'Irish comenta que el treball a Alemanya és molt més individual i que prefereix el seguiment i el treball en equip que es desenvolupa aquí. L'Irish, la Lidia, Hsiao, Cristina, Jimena o Patricia són només alguns exemples d'estudiants estrangers o estrangeres que estan aquest curs als nostre centre d'estudis. Són experiències personals i que ens conviden a llançar-nos. Malgrat les primeres dificultats de trobar-te, normalment, sol en un país que no coneixes i davant una realitat diferent, passat uns dies tot són avantatges. Sóc experiències úniques, irrepetibles i que només es poden viure de primera mà si us arrisqueu i també creueu la frontera. n Carme Cassà i Baus. Directora de màrqueting i relacions exteriors del Grup CETT

A un pas de l'estranger:

MOU-TE En el marc de la Trobada Escola-Empresa, durant el segon dia va tenir lloc, com és habitual, la presentació dels projectes i iniciatives dins de l'àmbit internacional: el Mou-te. En aquest sentit, les presentacions van seguir l'esquema d'altres anys: es van presentar els programes d'Erasmus, Sicue, Universitat de Quebec (Canadà); també es van explicar les diferents possibilitats que tenen els alumnes per fer un stage i per anar a treballar a l'estranger. Es van presentar més de 20 propostes per diferents llocs del món: EE.UU., França, Anglaterra, Irlanda, Alemanya, Thailàndia, Holanda, Bèlgica, Jamaica, Mònaco... Per la seva banda, Turisme de Catalunya va presentar les seves beques i, enguany, també vam poder assistir a la presentació del WWW Mediterranean Programe Across the Waters i de les pràctiques a l'Hotel Roger Smith de Nova York, totes dues en anglès. n

Estudis i investigacions

AC HOTELS aposta per la qualitat AC HOTELS ha decidit implementar a la seva organització el Sistema de Gestió de la Qualitat i adherir-se a una iniciativa promoguda per la Secretaria General de Turisme per facilitar la definició de sistemes de qualitat de l'ICTE a les grans cadenes hoteleres. La cadena hotelera AC Hotels és una cadena jove, destacable pel posicionament de la seva marca i el seu intens creixement, havent assolit cinc anys després de la seva creació l'any 1999, la xifra de 59 establiments que posseeix en l'actualitat. Es tracta d'una cadena especialitzada en clients de negocis i turisme urbà, l'èxit i la diferenciació d'AC Hotels es basa en la gran qualitat tant de les seves instal·lacions com dels diversos serveis que ofereixen els seus establiments, totalment ajustats a les necessitats dels seus clients. Sobre les línies estratègiques de la Cadena, s'assenten les bases d'un nou projecte: "la implementació d'un sistema de gestió de la qualitat". Sistema que demostri el control de tots els processos estratègics, operatius i de suport, tant propis dels serveis centrals com dels diferents establiments, i al mateix temps garanteixi la superació d'uns estàndards de qualitat. Pel disseny, desenvolupament e implementació del sistema de gestió de la qualitat, AC Hotels ha apostat pel seguiment de la metodologia promoguda i finançada per la Secretaria General de Turisme, dins en PICTE (Plan Integral para la Calidad Turística Española). CETT Consultors és l'empresa consultora que, mitjançant concurs públic, ha sigut escollida per la Secretaria General de Turisme, per dur a terme les tasques d'assessorament que guiïn i permetin a la cadena el desenvolupament del sistema de qualitat i la integració d'aquest tant als serveis centrals com als diversos establiments que aquesta posseeix arreu del territori nacional.

Model de desenvolupament del sistema de qualitat El Model SCTE, estructurat en quatre etapes, defineix pas a pas (productes) la metodologia a seguir per iniciar, desenvolupar i consolidar un sistema de gestió de la qualitat basat en les normes de qualitat del ICTE (Instituto para la Calidad

Assignació de productes a etapes

Turística Española), i defineix també la sistemàtica per poder mantenir el sistema de qualitat desenvolupat, i funcionar com a sistema de millora continuada. Aquest model és Intersectorial, això vol dir que es assimilable per qualsevol empresa turística, sigui quin sigui el subsector al que pertanyi. Evidentment, és necessari basar-se en una normativa que estipuli els requeriments mínims del sistema i els estàndards de qualitat. Cada organització pren com a base per treballar el model SCTE, la normativa de l'ICTE aplicable al seu subsector. CETTConsultors, seguint el model SCTE pel desenvolupament del sistema de qualitat a AC Hotels, es basa en "Normes de Qualitat per a Hotels i Apartaments Turístics" de l'ICTE. Durant el desenvolupament del projecte, s'identifiquen les divergències entre aquesta norma i les necessitats pròpies d'una cadena hotelera i es trasllada l'experiència d'aquest projecte al comitè que paral·lelament a aquest projecte, està treballant per definir la Norma de Qualitat per Cadenes Hoteleres de l'ICTE i el procediment d'auditoria i certificació. Aquest és el resultat d'una més, de les actuacions portades a terme per la Secretaria General de Turisme, en el seu esforç continuat per la promoció, creixement i millora del Sector Turístic Espanyol. n Glòria Sanmartin Consultora de CETTConsultors Cap de l'àrea d'hoteleria CETT

Estudis i investigacions

A la recerca de "L'INDICADOR" Tots els elements que es troben sobre la superfície del planeta resulten mesurables. L'observació que l'home ha fet del seu entorn sempre ha existit però ha estat en les darreres dècades que ha mostrat un interès creixent en l'art de mesurar les coses. L'amenaça de l'exhauriment dels jaciments de petroli i gas, el sobreescalfament de l'atmosfera terrestre, l'acceleració del canvi climàtic o la desaparició d'espècies vegetals i animals han forçat a què l'home mesuri rigorosament el nombre d'unitats de cada element terrestre per poder formular, a partir de l'observació empírica, les accions més adequades a les seves necessitats. Així, i a grans trets, hem arribat a la conclusió que el manteniment d'algunes d'aquestes unitats terrestres (ja sigui l'oxigen, l'ozó, la temperatura de l'aire, etc.) amb les quantitats òptimes resulten fonamentals per a la supervivència humana. La sostenibilitat és el concepte que resumeix la voluntat de practicar un desenvolupament sense que aquestes unitats fonamentals que ens permeten viure es vegin afectades negativament. Per tant, si aprenem a mesurar bé quins són els principals impactes que aquestes unitats fonamentals reben de l'activitat humana haurem resolt la primera part del problema: detectar la importància dels impactes i el risc que per a nosaltres aquests comporten. Ens quedarà, però, la segona part: establir mesures de correcció i prevenció per reduir-los i crear una relació sostenible amb el medi on vivim. El turisme és una activitat escorredissa per poder ser observada. Parapetat en multituds de realitats diferents i practicat en espais territorials molt diversos, fa difícil l'establiment d'aquells punts d'observació que ens han d'indicar -d'aquí surt la paraula indicador- quins són els impactes que genera a l'entorn i a quin nivell ho fan i que poden perjudicar, de manera recíproca, la pròpia activitat. La majoria de vosaltres coneixeu un gran nombre d’indicadors turístics. Aquests poden ser de diversos àmbits i aplicats a diferents escales. Per exemple, els indicadors macroeconòmics més coneguts descriuen el pes de l'activitat turística en el PIB nacional, el consum mitjà per turista, etc. Els d'àmbit mediambiental descriuen, el consum d'aigua, energia, producció de brossa, etc. I, finalment, els socio-culturals que mostren, per exemple, la relació amb les comunitats locals i el turista, l'atenció al turista o la formació en matèria turística, entre d'altres.

Tots ells estan sent observats. Els indicadors, per si sols, no tenen cap mena de sentit. Cal contextualitzar-los i interpretar-los de manera conjunta. Per prendre una decisió sobre alguna problemàtica que el turisme en qualsevol de les nostres ciutats hagi generat haurem de valorar diferents indicadors abans de decidir-nos a iniciar una actuació i solucionar-ho. És evident, doncs, que la millor manera de poder gestionar un destí turístic amb tants operadors participanthi (sector privat, sector públic, ONGs) és fer cas de determinats indicadors alhora. Però com? Aplicar un sistema d'indicadors sostenibles. El sistema integra un conjunt d'indicadors que ens mostren l'estat de les diferents cares del polièdric turístic. L'actuació en una d'elles pot suposar un canvi en el seu total. Però, al mateix temps, ens pot permetre detectar quin indicador marca un comportament anormal i actuar-hi sense que el destí turístic se'n vegi plenament afectat. Ara, molts de vosaltres, haureu relacionat el sistema d'indicadors sostenibles amb els processos de gestió de la qualitat integral. La finalitat és la mateixa i uns formen part intrínseca dels altres. La finalitat és compartida: la millora del benestar del turista, però també de local. Els sistemes els podem aplicar tant a empreses turístiques com a les administracions però el seu interès màxim recau en la "monitorització" del destí. Controlar i actuar amb la màxima celeritat dins del destí basant-nos en el seguiment (monitorització) dels indicadors permetrà prevenir i si cal corregir tots aquells indicadors que afectin de manera directa al benestar a més d´estalviar uns costos econòmics i socials innecessaris pel destí.

Però, quins indicadors hem d'analitzar? La formulació d'un teorema sobre sistemes d'indicadors no resulta fàcil; és complicat i en ocasions discutit. Per això el CETT ha apostat per observar el que altres institucions, des de fa ja molts anys, observen: l'activitat turística. No obstant la nostra recerca, tot observant, ha de ser una contribució al coneixement turístic, al qual alguns s'atreveixen anomenar la 'ciència del turisme'. El primer pas ha estat fer un estudi empíric, un repàs als principals observatoris d'indicadors i en concret de sistemes d'indicadors sostenibles que s'apliquen a l'activitat turística a nivell de destí1. Sota aquests paràmetres, l'Organització Mundial del Turisme (OMT), a nivell supranacional, ha estat la principal impulsora dels sistemes d'indicadors i de certificats de sostenibilitat. En les properes setmanes la pròpia organització publicarà

un manual amb processos de monitorització sostenible de destins turístics en base a sistemes d'indicadors per a “destins tipus”2 i adjuntarà un segon volum amb més de mig centenar de casos aplicats en diferents “destins tipus”. En l'actualitat, hi ha diversos governs que apliquen certificats de sostenibilitat de forma voluntària a empreses i destins i ofereixen millor tracte fiscal a aquelles que aconsegueixin els millors resultats 3 i que complementen les certificacions de qualitat més difoses internacionalment com les ISO. No obstant, la primera fase d'estudi que hem establert té l'objectiu de formular una visió crítica dels sistemes d'indicadors i ens hem centrat en les comunitats que més treballen amb indicadors turístics tot i que no hem de perdre de vista que són els mateixos indicadors que observen el benestar del ciutadà i de la sostenibilitat d'on també vivim. El turisme entès, de nou, com una activitat transversal de la nostra societat.

Països que treballen amb indicadors turístics Als EUA destaquen tres organismes governamentals que fan la monitorització de sistemes d'indicadors. La Interagency Working Group on Sustainable Development Indicators (IWGSDI)4 aglutina 12 agències federals de cooperació que treballen en l'establiment d'indicadors turístics a nivell federal. Encara que ja no està activada, la publicació "Sustainable Communities Task Report" del President's Council on Sustainable Development ha estat durant anys el principal referent de sistema d'indicadors per mesurar la sostenibilitat nacional. I, per últim, el projecte "Sustainable Seattle" 5 que amb més de 60 indicadors socials, econòmics i mediambientals regula el benestar dels ciutadans i dels turistes de la ciutat. A Canadà existeix el Edmonton Social Planning Council que ha desenvolupat per damunt de tot aquells indicadors d'àmbit social i cultural i complementen els mediambienals i econòmics, ambdós molt més desenvolupats. És precisament en la monitorització dels indicadors socials on més dificultat es troba per fer una correcta observació. Són els més difícils d'avaluar però afecten de la mateixa manera que qualsevol altre indicador mediambiental que ens indiqui determinat nivell de contaminació acústica, per exemple. A més, són molt més cars de poder realitzar-los, doncs totes les dades són qualitatives i força subjectives (graus de satisfacció, valoració del turista, seguretat, neteja, etc.). De l'àmbit mediambiental són molt nombrosos i la majoria Àmbit que pot ser interpretat a diferents escales administratives (municipals, comarcals, provincials) i a pròpies delimitacions de l´activitat turística en el territori (marca turística). 2 Per les diferents característiques de cada destí, primer s´ha fet un reagrupament dels destins segons les seves afinitats estructurals, socials, polítiques i econòmiques. 3 Els primers en aplicar certificats per a destins han estat els caribenys (Rep. Dominicana, Mèxic, Costa Rica). 4 www.sdi.gov 5 www.sustainableseattle.org 6 www.ciesin.org/indicators/ESI/ 1

s'han desenvolupat des d'altres disciplines com la climatologia, la física i l'agricultura. Tot i això destaquem l'organisme internacional del Environmental Sustainability Index (ESI) 6 creat el 2001 per iniciativa del World Economic Forum de Davos amb el seguiment a 142 països. A nivell espanyol destaquem iniciatives regionals per analitzar la sostenibilitat del destí turístic. La Dra. Amparo Sancho Pérez proposa un sistema d’Auditoria per a destins per a la Comunitat Valenciana. El seu estudi es fonamenta en el ple coneixement dels agents que estan implicats en el destí així com el de determinar les capacitats de càrrega econòmica, mediambiental, sociocultural i turística. A partir d'aquests paràmetres estableix un seguit de propostes de sistemes d'indicadors basats en sistemes d'indicadors econòmics per als destins, sistemes d'indicadors socioculturals per als destins i així fins establir 4 propostes (una d'elles exclusivament per a parcs naturals). El que sorgeix de les dades anteriors és la proposta d'un model que ha de vehicular la política turística de la Comunitat Valenciana. Com podeu observar la proposta d'establir sistemes d'indicadors és molt ambiciosa. Segurament per aquesta causa, encara no sentim a parlar de sistemes implantats exitosos que siguin un model per a altres destins de similars característiques. Es diu que Barcelona té el seu propi model, però fa referència a la seva política turística i a la incessant activitat empresarial i de gestió dels recursos turístics que espera. Barcelona, però, com altres ciutats i destins turístics mundials, es pregunta fins a on podrà engolir els fluxos turístics que hi arriben sense perjudicar al geosistema urbà que hi viu, això, si és que ja no s'ha produït. En el proper "XIII Simposio Internacional de Turismo y Ocio ESADE-CEDIT", en el marc del SITC, mostrarem algunes de les deficiències dels sistemes d'indicadors sostenibles turístics i posarem en comú les possibilitats que tenen perquè puguin esdevenir l'eina més utilitzada per a la gestió integral dels destins turístics. n Damià Serrano i Miracle Professor de Turisme EUHT CETT

Estudis i investigacions

Conclusions de l'estudi Amb la finalitat d'analitzar el comportament del jove català envers l'oci, la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria General de Joventut del Departament de la Presidència, i la Fundació Gaspar Espuña-CETT han presentat l'estudi "Jove i oci" per a l'any 2003, del qual a continuació expliquem les conclusions. En la lectura del següent resum de l'anàlisi de resultats, cal tenir present que, donat que el concepte d'oci és molt ampli i abasta molts aspectes, aquest estudi s'ha centrat en aquells aspectes de l'oci dels joves no analitzat per altres estudis, per tal d'evitar solapaments, en especial en aspectes d'oci de tipus cultural, esportiu, mediàtic i de lleure solidari que ja han estat estudiats en altres treballs. Destaquem a continuació el més significatiu de l'anàlisi efectuat.

Oci domèstic En relació a l'oci domèstic, i com és lògic suposar, la visió de la TV figura de forma destacada, seguida de prop per una activitat molt vinculada a la mateixa, com és la visió de vídeo/DVD. En un segon terme se situen els hobbies en general i en tercer lloc els jocs virtuals (videojocs) ja sigui en consoles o amb ordinadors. Els jocs de taula els segueixen a poca distància. Val a dir que, de totes elles, les activitats més socials (que realitzen acompanyats) són els hobbies i els jocs virtuals. La mida de la població de residència té incidència en la pràctica d'algunes d'aquestes activitats: en poblacions petites augmenta l'ús dels jocs virtuals i la visió de TV, mentre que en poblacions més grans augmenta la pràctica de hobbies. En funció de les edats, es constata que els més joves fan més ús dels jocs virtuals i de la TV.

Oci exterior Oci lúdic diürn Anar a "prendre alguna cosa" a un bar o algun lloc similar el que anomenem oci lúdic diürn- es duu a terme, de mitja-

na unes 10 vegades al mes. Cal assenyalar però que els més joves (de 15 a 17 anys) tenen una freqüència menor. Aquesta activitat es realitza majoritàriament acompanyat i, principalment, durant el cap de setmana. La despesa mitjana d'aquest tipus de sortida és de 3,46 €.

Oci de restauració Els joves catalans surten a menjar fora de casa (dinar o sopar) per motius d'oci un promig de 3,16 cops al mes, essent la despesa mitjana d'uns 16 €. En relació a aquesta despesa val a dir que pels més joves es redueix a 10,6 €., mentre que a mesura que augmenta l'edat, s'incrementa la despesa fins arribar als 20,4 €. de despesa per part de l'interval d'edat entre 26 i 29 anys. Els establiments de restauració més sovintejats són els de cuina tradicional, seguits dels especialitzats en cuines del món (pizzeries, xinesos...) i dels anomenats fast food. Majoritàriament (95%) hi van en cap de setmana i, com és lògic suposar, pràcticament tothom acompanyat. A l'hora de triar l'establiment, hi concorren diversos factors, són els més importants, per ordre, els següents: qualitat del producte/servei, preu i localització. En funció de l'edat observem que el factor més valorat pels més joves és el preu, mentre que pels més grans ho és la qualitat del producte/servei.

Oci lúdic nocturn La mitjana de "sortides de festa" (anar a discoteques/carpes, bars musicals, festes...) dels joves catalans és de 3,09 vegades al mes, principalment dutes a terme en cap de setmana. El tipus d'activitat varia en funció de l'edat: de 15 a 21 anys el pes de les discoteques i/o carpes és més alt; però a mesura que augmenta l'edat s'observa una clara disminució de les discoteques i/o carpes en benefici dels bars musicals. La despesa mitjana per "sortida de festa" és de 19,52 €. amb una oscil·lació important en funció de l'edat: de 11,41 €. els més jovenets fins a 24,08 €. els més grans. Un aspecte important de l'anàlisi d'aquest apartat, és el de la mobilitat que les "sortides de festa" generen i que té efectes en molts àmbits, però especialment en la dissortada sinistralitat a les carreteres. Els resultats indiquen que els joves residents a les grans ciutats (+ de 70.000 h.) surten de festa a la pròpia ciutat en un 61,7%, fan desplaçaments d'àmbit comarcal en un 24,6% dels casos. Els desplaçaments regionals (fora de la comarca) representen per aquest

col·lectiu, un 8,4%. Els joves residents a poblacions mitjanes (entre 70.000 i 20.000 h.) "surt de festa" dins la mateixa localitat en un 34,4%. A altres indrets de la comarca en un 32,1% i fora de la mateixa en un 26,1%. I els residents en poblacions petites (- de 20.000 h.) tenen la següent mobilitat: al propi municipi 34,3%, a la resta de la comarca 41,1% i a altres comarques 17,7%.

Oci musical L'assistència a concerts per part dels joves catalans és de 2,3 per any. En relació al tipus de música, majoritàriament són concerts de musica pop, rock, etc. A força distància se situa la música etiquetada “alternativa”, La música tradicional/folklòrica i la clàssica tenen un pes més petit.

Lleure solidari Un 8,7% del total dels joves catalans realitza activitats solidàries durant el seu temps de lleure. Per edats, són els més joves (15-17 anys) els més participatius en aquestes activitats, especialment escoltisme/esplais. Quan a tipus d'activitat solidària, apareixen els següents percentatges: tercera edat (10,7%), discapacitats (8,7), col·lectius d'emigrants (4,9%), escoltisme/esplais (46,6%), tercer món (10,7%), medi ambient (4,9%), altres (27,2%). Referent a la dedicació quantificada en temps a aquesta activitat, els resultats indiquen que més del 50% hi dedica una mitja de vuit hores al més.

Oci de compres (shopping) És ben sabut que l'"anar de compres", com a activitat lúdica, ha augmentat considerablement en els darrers anys, sobretot en el col·lectiu jove. De l'estudi de les dades es desprèn que el 60% dels joves el practiquen amb una mitjana de 2,76 vegades al mes. És una activitat també força social (el 84% hi va acompanyat). Els tipus d'establiments més utilitzats són, en primer lloc, els centres comercials (que, com ja sabem, aglutinen a més d'oferta comercial, oferta d'oci) i, en segon lloc, les zones comercials als centres de les ciutats principalment. Hem d'assenyalar que el shopping genera mobilitat especialment en els joves residents en poblacions petites, mobilitat que abasta principalment l'àmbit comarcal.

Oci turístic

Fonts d'informació

En relació als desplaçaments per motius turístics (de 4 o més dies), ens trobem que els joves catalans surten de vacances en un 77,9% dels casos, percentatge força alt. A més el promig de viatges a l'any se situa en el 2,1. Quan als caps de setmana, el 58,4% surten algun cop al llarg de l'any. Descrivim a la taula 1 els principals trets del comportament turístic dels joves catalans en relació als viatges. En resum, el perfil del turista jove català és el d'un jove que viatge principalment per Espanya entre 1 i 2 setmanes del mes d'agost, per plaer o visita de familiars o amics i viatja acompanyat d'amics, familiars o la parella. El viatge es organitzat per compte propi, utilitzant el cotxe particular i s’allotja en hotels, cases de familiars/amics o càmpings. Finalment assenyalar que la despesa mitjana per viatge és de 408,6 €.

Finalment, i a títol merament indicatiu, exposem les dades sobre la despesa que generen els diferents àmbits d'oci que hem desglossat. Hem d'esmentar que les dades de despesa sempre s'han d'observat amb una certa distància i cal relativitzar-les força, doncs sovint, el propi enquestat té dubtes a l'hora de definir-la. Són les que exposem a continuació: oci lúdic "diürn", 31,51 €.; oci de restauració, 50,46 €.; oci lúdic "nocturn", 64,91 €.; oci musical (concerts), 5,90 €.. En total, aquesta despesa és de 147,04 €.* Tenint en compte que els joves declaren uns ingressos de 505,51 €. al mes de promig, la despesa mensual en oci representa el 29,1% d'aquest pressupost. n *No contempla ni les despeses d'oci domèstic, ni les relatives a l'oci turístic, ni les d'oci de compres, ni tampoc les referents al lleure solidari.

Taula 1 Destinació Durada Època Motivacions Estructura social Organització Transport Allotjament

Resta d'Espanya, 44,9%; Catalunya, 25,4%; resta d'Europa, 23% i resta del món, 6,6%. Fins a 1 setmana 60%; d'una a dues setmanes, 27,6%; de 16 dies a 1 mes, 9,7% Agost, 40%; juliol, 13%; setembre, 9,1%; abril (Setmana Santa), 8,1%; juny, 7,1%; Nadal, 5,1%. Viatge de plaer, 75,3%; visita a familiars o amics, 22,9%; cultural, 8,8%; estudis, 7,5%; pràctica esports, 6,1%. Viatge amb amics, 39,5%; amb la família, 31%; amb la parella, 29,6%; sols, 6,3%. Per compte propi, 68,5%; a través d'agència de viatges, 20,8%; escola, 8,2%. Cotxe particular, 52,7%; avió, 24,2%; autocar, 10,2%; tren, 8,5%. Establiments hotelers, 38,8%; casa de familiars o amics, 27,5%; càmping, 10%; albergs juvenils, 6,2%.

Estudis i investigacions

Les comunitats virtuals DEL TURISME Pels qui estudiem diàriament com l'activitat turística es desenvolupa damunt del territori ens genera un especial interès totes aquelles noves propostes d'estudi on el territori adopta noves formes i on el turisme s'hi ha d'acomodar per seguir el procés de producció i consum habitual. Un d'aquests nous territoris són els anomenats "territoris virtuals". Llocs que no es trepitgen, destinacions que no existeixen en la realitat, paisatges que no es generen als ulls dels qui els contemplen. Benvinguts a la generació de territoris sense lloc, benvinguts a les comunitats virtuals turístiques a Internet. Les comunitats virtuals d’Internet són gairebé tan antigues com el propi medi. Des de 1969, hi han hagut diversos intents de comunicació en xarxa, no obstant, el que podem considerar el pare de les comunitats virtuals de l'actualitat és la comunitat "The Well" creada pel publicista Stewart Brand (1985) on, per primera vegada, es va establir un intens contacte social dins de la comunitat, la disposició a l'ajuda entre els membres i l'enorme influència de la vida en la comunitat sobre la vida "real". La popularització d'Internet ha fet que també les comunitats virtuals maduressin i adquirissin papers rellevants en el context de la comunicació a través de la xarxa. Però, què és realment una comunitat virtual? La resposta no resulta fàcil de definir. La podríem plantejar com aquell espai (lloc o territori) del món virtual pensat perquè els internautes es puguin trobar i interactuar moguts per motivacions similars. Els xats, els fòrums, les llistes de distribució, els grups, etc., serien doncs, les eines que el internauta utilitza dins d'aquest espai per poder-se comunicar. Amb l'ampliació de membres de les comunitats, aviat moltes d'elles han derivat en l'especialització i han esdevingut comunitats 'sectorials' o 'temàtiques'. És el cas del turisme. El turisme present a la xarxa és un infinit món d'informació desordenada que només alguns buscadors proven d'arreglar. Decidir-nos per un destí de vacances a vegades ens pot resultar complicat i, normalment, acabem per anar a l'agent

de viatges, encara que pot ser possible que mai hagi estat en el destí i, no ens oblidem, té un interès comercial per poder vendre'l, com d'altra banda és natural. Encara estarem de sort si parlem o coneixem algú que hi ha estat. Però, si volem anar més enllà d'aquestes opcions, la solució és visitar una comunitat virtual turística.

Com funcionen les comunitats virtuals turístiques? Com a membres de la comunitat coneixerem habitants del destí, membres que hi han estat i d'altres que també hi estan interessats en anar-hi. Per tant, se'ns obre un món espectacular d'aquesta "altra" informació al temps que coneixerem nous personatges i ens convertirem en guies de la nostra pròpia ciutat, doncs segurament hi haurà algú que també estarà interessat en venir a la nostra ciutat de residència. No ens hem d'oblidar pas que l'èxit d'aquests territoris virtuals és la solidaritat de la seva gent. Per centrar-nos en com són i com es gestionen les comunitats virtuals turístiques s'ha realitzat tot un treball de camp que s'ha concretat amb un projecte de final de carrera amb resultats prou rellevants. Un dels elements que apareix gairebé en totes les comunitats virtuals de turisme són els anuncis i elements comer cials, ja que la seva principal font de finançament són les empreses que esponsoritzen la comunitat. La relació entre número d'esponsors i la qualitat i serveis d'una comunitat és directament proporcional, quants més esponsors té una comunitat més serveis pot oferir i més atractiva resulta als usuaris, encara que també existeixen algunes excepcions. Hi ha comunitats en què la gent busca companys de viatge, per formar, d'aquesta manera, una expedició. Compren les ofertes de la mateixa comunitat, ja que els fan ofertes i promocions especials només pel simple fet d'estar registrats a la comunitat virtual. Per la seva part, el grau d'acceptació per part dels membres dels productes que ofereixen les empreses és bastant bo, encara que no passa en totes les comunitats. També, s'ha comprovat que no tots els que es posen en contacte amb altres membres ho fan amb la finalitat de buscar informació per viatjar, sinó que alguns ho fan, simplement, per conèixer gent d'altres països. Les comunitats configuren nous espais virtuals que poden esdevenir en els propers anys places de mercat virtual on el "boca-orella" farà decidir en molts matisos la planificació del nostres viatges "reals". n Damià Serrano i Margarita Vinent Professor de Turisme EUHT CETT i alumne de Diplomatura de Turisme EUHT CETT

FLASH El CETT s'adhereix a l'Associació Misenplace.

El CETT ha decidit adherir-se a l'Associació Misenplace, fruit de la inquietud d'uns professionals íntimament lligats a la gastronomia, i que va néixer amb l'únic afany d'agrupar empreses que vulguin promoure i divulgar la gastronomia en tots els seus aspectes i a tots els nivells. Els components actuals són empreses dels sector de la restauració amb un ampli prestigi com: Vilaviniteca, ICC-International Cooking Concepts, Ceràmica Industrial Montgatina, Olis Bargalló, la Llibreria gastronòmica, Euroselecció i Benfumat.

L'Escola d'Hoteleria del CETT guanya el premi "Espárragos de Navarra". L'Escola d'Hoteleria del CETT ha

estat guardonada amb el primer premi del Concurs "Espárragos de Navarra" en l'àrea de gelats. El plat guanyador, presentat per Joel Tubert i Jaime Camacho, de tercer curs de TCR, va ser una gelatina d'orellanes i cruixent de fruits secs. El lliurament del premi -que consisteix en un trofeig i una beca d'estudis valorada en 3.000 €- va tenir lloc el passat 9 de març, durant el transcurs d'un sopar a l'Hotel AC Diplomàtic.

Els alumnes del CETT se sumen a la mostra de condol per l'atemptat de l'11-M. Els atemptats

terroristes de l'11 de març a Madrid no van deixar indiferents a ningú. Els alumnes del CETT, per plasmar el sentiment pacifista, van dir no al terrorisme i van mostrar el seu suport a les víctimes dels atemptats dibuixant el símbol de la pau a l'entrada de l'escola i deixant les seves empremtes en forma de mans blanques i dels seus lemes personals.

Isabel Galobardes visita el CETT.

El passat 8 de març, la nova directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Isabel Galobardes, es va reunir amb representants del CETT per tal de conèixer de primera mà els objectius i els projectes del grup. Com a representants del CETT van assistir-hi: el president, Gaspar Espuña; la consellera delegada, Maria Abellanet, i els diferents membres del consell d'administració, així com del patronat de l'escola universitària, de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i dels diversos departaments i centres d'aplicació del grup.

Mostra de la gastronomia espanyola a Taiwan.

Una delegació formada per diversos professionals de la restauració van exportar la gastronomia espanyola a Taiwan. L'estada al país asiàtic es va centrar en la visita a tres hotels de cinc estrelles Gran Luxe (Splendor de Kaoshiung, Splendor de Taishung i l'Ambassador de Shinsu -el Sylicon Valley d'Àsia-) i va ser organitzada per Bodegues Torres. Entre els components de la delegació hi havia dos membres del CETT, Bernat Donés, xef i professor de cuina de l'Escola d'Hoteleria, i César Guijarro, alumne de 2n de Tècnic Superior en Restauració, que van ser els encarregats de preparar els àpats durant l'estada.

Recursos turístics • Agüero A, Martínez JL, Simón C. La acción social de la empresa. Madrid: Pearson Educación, 2003.

• Greenberg P. Las claves de CRM: Gestión de relaciones con los clientes. Madrid: McGraw-Hill, 2003.

• Anuario del turismo rural 2003. Madrid: Susaeta, 2003.

• Guía de turismo activo de España. Madrid: El País, 2003.

• OMT. Tourism in a globalized society/Le tourisme dans la societé mondialisée. Madrid: OMT, 2002.

• Barba de Vega J, Calzada Conde MA. Introducción al derecho privado del turismo. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi, 2003.

• Informática aplicada al turismo. Madrid: Anaya, 2003.

• Ortega E. Investigación y estrategias turísticas. Madrid : Paraninfo, 2003.

• Ivars JA. Planificación turística de los espacios regionales en España. Madrid: Síntesis, 2003.

• Pérez de las Heras M. Manual de turismo sostenible: cómo conseguir un turismo social, económico y ambientalmente responsable. Barcelona: Mundi Prensa, 2003.

• Bayón Mariné F, Martín Rojo I. Operaciones y procesos de producción en el sector turístico. Madrid: Síntesis, 2004. • Crespi Vallbona M, Planells Costa M. Patrimonio cultural. Madrid: Síntesis, 2003. • Feal Mariño EM. El overbooking en el transporte aéreo. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi, 2003. • García B. Marketing del turismo rural. Madrid: Pirámide, 2003. • Girardet F. La cocina de las emociones. León: Everest, 2003.

• Kotler P. Los 80 conceptos esenciales de marketing de la A a la Z. Madrid: Pearson Educación, 2003. • Kotler P. Marketing para turismo. Madrid: Pearson education, 2003. • López Benito N. Marketing en restauración. Madrid: Síntesis, 2003. • Martos Fernández P. El sistema turístico-deportivo de las estaciones de esquí y montaña españolas. Granada: Universidad, 2002.

• OMT. Anuario de estadísticas de turismo. Madrid: OMT, 2003.

• Rivas García JI. Estructura y economía del mercado turístico. Oviedo: Septem Ediciones, 2003. • Roberts L, Hall D. Rural tourism and recreation: Principles to practice. New York: Cabi Publishing, 2001. • Roca J, Burgués S. La cocina al vacío. Barcelona: Montagud, 2003. • Roux M. Nuevas técnicas culinarias. Barcelona: Montagud, 2003.

Animación en el ámbito turístico Puertas X. Madrid: Síntesis, 2004. Animación en el ámbito turístico té com objectiu normalitzar la professió d'animador donen a conèixer aspectes que serveixin de punt de referència per unificar i definir els criteris bàsics d'aquesta. En aquest sentit, l'obra pot ser d'utilitat tant per estudiants com per professionals del sector que vulguin ampliar els seus coneixements. Xavier Puertas, professor del CETT, ha estructurat el llibre en tres parts. Les dues primeres es dediquen a fer una descripció del marc teòric i històric i a confeccionar programes i projectes, mentre que en la tercera, es defineix la dinàmica de grups en el context de l'animador turístic.

Pàgines webs finalistes per categories de la XX edició dels Premis Alimara

Àmbit territorial estatal www.franceguide.com www.czechtourism.com www.vistinorway.com

Allotjament www.nekatur.net www.transhotel.com www.Guitarthotels.com

Oci www.crownblueline.com www.gnv.it www.latitud4.com

Àmbit territorial regional www.andalucia.org www.catalunyaturisme.com www.lleidatur.es

Agéncies de viatge www.exode.es www.taranna.com www.nobel-tours.com

Transports www.aproache.com www.balearia.com www.renfe.es

Àmbit territorial local www.lapinedaplatja.info www.paisatgesdelter.com www.turismocastelldefels.com

Restauració i càtering www.restaurantlacucanya.com www.naturalment.es www.lizarran.com

Portals www.desnivel.com www.vayacamping.net www.barcelonastyle.com