Submergeix-te dins l'oceà de la informació by Durban Roca

DOS Núm. 162 Febrer 2010. Suplement Guix 362

Submergeix-te dins l’oceà de la informació Entrena’t en l’ús de la biblioteca i Internet

Glòria Durban ÍNDEX Justificació ..............................................................................................................................................................3 Introducció, justificació de la proposta de treball i etapa a la qual va adreçada............................3 Taules resum de la programació.......................................................................................................................3 Descripció de les activitats i dels elements complementaris..................................................................5 Orientacions per a la intervenció pedagògica.............................................................................................6 Orientacions per a l‘avaluació ..........................................................................................................................6 Referències bibliogràfiques i pàgines web ...................................................................................................6 Material per a l‘alumnat ...................................................................................................................................7 Activitat 1. Experts bussejadors en el món submarí. Conèixer l’oceà de la informació ................7 Activitat 2. Explorem les profunditats marines. Tipus de fonts d’informació...................................9 Activitat 3. L’entorn marí on hi ha llibres. Com és la biblioteca de l’escola....................................11 Activitat 4. Eines per localitzar perles marines. El catàleg de la biblioteca ....................................12 Activitat 5. El gran oceà del món digital. Internet i l’ús de cercadors..............................................14

Direcció GUIXdos: Raül Manzano. Tècnica editorial: Marta Díaz. Edita Graó d'IRIF, S.L. C/ Hurtado, 29, 08022 Barcelona. Telèfon redacció 934 080 455, telèfon administració i subscripcions 934 080 464, Fax 933 524 337. Impressió: Imprimeix, D.L.: B-34.303-2002 Material fotocopiable. Se’n recomana l’ampliació al 122% per tal d’aconseguir format DIN A-4

Introducció, justificació de la proposta de treball i etapa a la qual va adreçada

que impulsa la LOE, les programacions de les diferents àrees necessiten l‘activació de metodologies per part del professorat que convidin l‘alumnat a utilitzar amb regularitat la informació i a aprendre investigant. Aquest enfocament didàctic troba, a la biblioteca escolar i a Internet, dos recursos educatius de gran utilitat que cal donar a conèixer. Les activitats estan adreçades a alumnat de cicle superior d‘educació primària i es contextualitzen en l‘àrea de coneixement del medi social i natural. Els continguts de la proposta didàctica estan distribuïts en cinc sessions i contextualitzats en continguts referents a elements del relleu de la Terra i el món submarí, però també podrien relacionar-se amb el paisatge submarí, la vida a les profunditats, la riquesa del fons del mar o els tresors sota l‘aigua.

Aquesta unitat didàctica té com a finalitat treballar de manera específica el primer àmbit de la competència informacional corresponent a l‘accés, la cerca i la localització de la informació. S‘han dissenyat activitats per realitzar-les al llarg de diverses sessions que tenen com a objectiu base aprendre a utilitzar tots els recursos informatius disponibles a les biblioteques i a Internet, amb la intenció de facilitar a l‘alumnat un entrenament per utilitzar-los per a recerques posteriors plantejades des de qualsevol àrea. Dins la perspectiva d‘integració curricular

Taules resum de la programació OBJECTIUS DIDÀCTICS Objectius

Competències bàsiques

Reconèixer els diferents tipus de fonts d‘informació i les possibilitats d‘ús que presenten, per poder triar la més adequada en funció de la necessitat d‘informació plantejada. Dominar la comprensió dels llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) en què es representa la informació i les característiques dels suports més freqüents. Utilitzar les tècniques i les estratègies de consulta i recuperació d‘informació pròpies de cada font d‘informació per poder fer cerques eficients. Conèixer l‘organització dels materials d’una biblioteca per saber localitzar allò que es busca tan autònomament com sigui possible, mitjançant l‘ús del catàleg i les senyalitzacions. Conèixer Internet com a entorn informatiu on es pot localitzar informació fiable i especialitzada mitjançant l‘ús de cercadors. Aplicar criteris i pautes d‘anàlisi per valorar la informació localitzada, a fi de poder-ne determinar la validesa per la necessitat d‘informació plantejada.

. Tractament de la informació i competència digital. . Tractament de la informació i competència digital. . Competència comunicativa lingüística i audiovisual. . Tractament de la informació i competència digital. . Competència comunicativa lingüística i audiovisual. . Tractament de la informació i competència digital. . Tractament de la informació i competència digital. . Tractament de la informació i competència digital. . Competència per aprendre a aprendre. . Competència en la iniciativa personal i en l’esperit emprenedor.

Prendre consciència dels propis aprenentatges, estructurar-los i sintetitzar-los de manera que els puguin recordar quan els necessitin.

. Competència per aprendre a aprendre.

3 Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació

CONTINGUTS Conceptes

Procediments

. Fonts d‘informació com a documents informatius fiables. . Llenguatges o formats de representació de la informació. . Fonts d‘informació de referència i fonts d‘informació especialitzada. . Biblioteques i Internet com a entorns informatius complementaris. . CDU com a sistema de classificació dels documents en una biblioteca. . Catàleg com a eina de recuperació de la informació disponible en una biblioteca. . Cercador com a eina de recuperació de la informació disponible a Internet.

ACTIVITATS / SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA 1

Experts bussejadors en el món submarí. Conèixer l’oceà de la informació

. Utilització de les fonts d‘in. . . . . .

formació de referència: diccionaris, enciclopèdies i atles. Orientació en l‘espai de la biblioteca per localitzar-hi els materials. Utilització del catàleg per ferhi consultes senzilles. Interpretació dels registres bibliogràfics del catàleg. Disseny d‘estratègies de cerca a Internet en funció de la necessitat d‘informació plantejada. Utilització correcta dels cercadors a Internet. Reconeixement de pàgines web especialitzades.

Actituds, valors i normes

. Actitud crítica enfront de la . . . .

quantitat d‘informació disponible al nostre abast i la necessitat d‘avaluar-la. Valoració de la reflexió com a base per fer la selecció correcta d‘informació en una recerca. Valoració de la fiabilitat de la informació identificant el responsable o els responsables del document. Valoració del gaudi que comporta trobar resposta per mitjà de la investigació a les preguntes plantejades. Interès per desenvolupar la curiositat per mitjà de la investigació.

ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L’AULA

RECURSOS MATERIALS

TEMPS

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Formació de parelles.

Aula d‘ordinadors.

50 minuts.

. Que realitzin cor-

Explorem les profunditats marines. Tipus de fonts d’informació

Formació de parelles.

Biblioteca.

50 minuts.

. Que reconeguin

4 Guixdos • Material fotocopiable. Ampliant el full al 122% obtindreu un DIN A-4

rectament les consultes al diccionari, a l‘enciclopèdia i a l‘atles. Que valorin les diferències entre les biblioteques i Internet.

que el més important en un document és el seu contingut per sobre del suport. Que reconeguin les diferències entre les fonts d‘informació de referència i les especialitzades.

ACTIVITATS / SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA 3

ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L’AULA

L‘entorn marí on hi ha llibres. Com és la biblioteca de l’escola

Formació de parelles.

Eines per localitzar perles marines. El catàleg de la biblioteca

Formació de parelles.

El gran oceà del món digital. Internet l’ús de cercadors

Formació de parelles.

RECURSOS MATERIALS Biblioteca.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

TEMPS 50 minuts.

. Que compren.

Biblioteca. Aula d‘ordinadors.

50 minuts.

Aula d‘ordinadors.

50 minuts.

guin el funcionament de la CDU. Que sàpiguen localitzar un llibre per mitjà de la signatura topogràfica.

. Que realitzin correctament consultes al catàleg de la biblioteca.

. Que sàpiguen triar les webs més adequades i fiables en la consulta d‘un cercador.

Descripció de les activitats i dels elements complementaris

fonts especialitzades que aborden els continguts amb més detall i extensió. Es compara la informació que contenen amb l‘existència de dues zones o nivells de profunditat en els oceans marins.

Activitat 1. Experts bussejadors en el món submarí. Conèixer l‘oceà de la informació Es proporciona als alumnes un esquema que ha de ser el seu mapa de navegació en el món de la informació. Es compara l‘entorn digital amb un gran oceà d‘informació que envolta les nostres vides i les biblioteques com a petits mars on la informació està seleccionada i organitzada. S‘introdueix en l‘ús de les fonts d‘informació de referència i es realitzen pràctiques en la consulta de diccionaris, enciclopèdies i atles en suport digital, tot incidint en les característiques d‘aquests documents i en la utilitat que tenen.

Activitat 3. L‘entorn marí on hi ha llibres. Com és la biblioteca de l‘escola S‘aprofundeix en el coneixement de la biblioteca. Es presenta la taula de la CDU tot valorant les subdivisions com a camps semàntics d‘un mateix tema i s‘explica el concepte de signatura topogràfica necessari per localitzar els materials. Es realitzen pràctiques de localització per mitjà d‘enigmes on els alumnes han de relacionar la temàtica que es proposa amb el número de la CDU que hi correspon, tot situant primer la temàtica concreta dins de la temàtica general del gran número de la CDU. Els enigmes es resolen mitjançant operacions matemàtiques i s‘acaba l‘activitat localitzant els llibres.

Activitat 2. Explorem les profunditats marines. Tipus de fonts d‘informació Es valora la diversitat de formats i suports que la informació presenta, de la mateixa manera que el fons marí es mostra amb una gran varietat de paisatges en el seu relleu. S‘exploren els diferents tipus de fonts d‘informació valorant les diferències entre les fonts de referència i les

Activitat 4. Eines per localitzar perles marines. El catàleg de la biblioteca S‘introdueix l‘ús del catàleg de la biblioteca com a eina de cerca per poder localitzar els ma5

Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació

terials de què disposa aquesta. S‘apliquen els aprenentatges realitzats en l‘activitat anterior. Després d‘una pràctica guiada, es realitzen pràctiques autònomes en referència a la localització de llibres concrets sobre la temàtica del relleu de la Terra i el món submarí.

formació i aprendre‘n la localització en biblioteques i a Internet. Així doncs, cal posar l‘accent en l‘aprenentatge dels diferents procediments que hi entren en joc, però, alhora, a assegurar que l‘alumnat s‘apropiï d‘un mapa o d‘un esquema mental determinat que pugui regir a partir d‘aleshores les seves estratègies de cerca, tot valorant els recursos informatius disponibles, les característiques i utilitats.

Activitat 5. El gran oceà del món digital. Internet i l‘ús de cercadors Es proporciona a l‘alumnat una pauta de cerca a Internet determinant que el més important és ser estratègic i crític, que a l‘hora d‘iniciar una cerca cal tenir clar què és el que es busca i pensar quin és el millor camí per arribar-hi, tot determinant-ne les paraules clau més adequades. Es realitzarà una pràctica guiada per mostrar com valorarem els resultats de la cerca i després es donarà pas a les pràctiques autònomes.

Referències bibliogràfiques i pàgines web BLASCO, A.; FUENTES, M.: La competència informacional i la biblioteca escolar en el nou marc educatiu [en línia]. <www.xtec.es/innovacio/biblioteques/pdf/d ocuments_formacio/acces/sessio_1/competencia_informacional.pdf > [Consulta: 18 novembre 2009] CID PROLONGO, A.; DOMÍNGUEZ RAMOS, A. M. (2008): Proyectos aula-biblioteca. Contribución al desarrollo de las competencias básicas. Málaga. Junta de Andalucía. Consejería de Educación. Delegación Provincial [en línia]. <www.juntadeandalucia.es/averroes/ bibliotecaescolar/images/MisPdf/separatas/libroa34-dic08separata.pdf>. [Consulta: 18 novembre 2009] DURBAN ROCA, G. (2009): «Competència informacional i currículum». Guix. Elements d’Acció Educativa, núm. 352, febrer, p. 7782.

Orientacions per a la intervenció pedagògica Les activitats estan pensades per ser realitzades de manera consecutiva, però es podrien agrupar en tres blocs referents a les fonts d‘informació, la biblioteca i Internet. Al mateix temps, cada activitat es pot ampliar amb més sessions, amb la qual cosa es dóna pas a pràctiques autònomes en l‘ús de les fonts d‘informació i de les eines de cerca. És important matisar que aprendre a treballar amb la informació, a investigar i informar-se no comporta únicament aprendre a localitzar informació i dades rellevants, sinó que, de manera fonamental, representa adquirir eines per aprendre a pensar i aprendre a aprendre.

Materials didàctics BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE SALT: No et perdis. Taller de recerca a Internet per a infants [en línia]. <www.bibgirona.net/salt/ cerca_internet/index.htm> BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE SALT: Tutorial de cerca d’informació a la biblioteca [en línia]. <www.bibgirona.net/salt/bib_infantil/cerca/index.htm> DURBAN, G.: Itinerari formatiu. ESO. Per arribar a ser un expert en informació [en línia]. <www.bibliotecaescolar.info/ACTIVITATS/in dex.htm>

Orientacions per a l‘avaluació Es tracta d‘activitats pensades com un entrenament per utilitzar les diferents fonts d‘in-

Glòria Durban Roca durban@etpclot.fje.edu

6 Guixdos • Material fotocopiable. Ampliant el full al 122% obtindreu un DIN A-4

Material per a l‘alumnat ACTIVITAT 1 Experts bussejadors en el món submarí. Conèixer l‘oceà de la informació A la superfície de la Terra, s‘hi combinen àrees cobertes d‘aigua amb terres emergides. Els oceans són les grans masses d‘aigua que cobreixen la superfície terrestre i els continents són les extensions de terra de les zones emergides. La informació actualment és com un gran oceà que envolta el continent de la nostra vida. A casa, a l‘escola, al carrer, etc., estem envoltats d‘informació. És molt fàcil accedir a milers de dades, però, alhora, ens trobem que és difícil localitzar informació que puguem entendre i de la qual ens puguem refiar. El món digital és un gran oceà multipresent que conté tota mena d‘informació, dades, fonts d‘informació, publicitat, etc. Els entorns com ara les biblioteques són mars —àrees més petites— on trobem informació seleccionada i organitzada. Aquí els llibres i altres materials impresos conviuen amb els documents digitals. Com podem aprendre a navegar per aquest oceà de la informació? El millor que podem fer és submergir-nos-hi de ple i descobrir l‘existència de fonts d‘informació que són documents creats per experts que podem localitzar dins les profunditats marines d‘Internet i de les biblioteques. 1.1. Aprèn a bussejar correctament Per explorar el món submarí, l‘ésser humà ha hagut d‘inventar-se ajudes per poder respirar, desplaçar-se i conservar la temperatura del seu cos sota l‘aigua. Cal obrir-se camí dins una barrera líquida. A la teva edat, pots practicar el submarinisme? Ja en saps o és quelcom que s‘ha d‘aprendre? Bussejar és nedar mantenint-se sota l’aigua. No és gens fàcil. Cal aprendre a cercar informació de la mateixa manera que ens adonem que cal aprendre a bussejar, ja que hi ha unes tècniques i unes eines específiques per fer-ho. Respon aquestes preguntes i pensa després quina relació poden tenir amb la tasca de cercar informació fiable i entenedora i localitzar-ne.

. Quin equip de submarinista necessites? ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................................................................

. Quins són els elements de seguretat? ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................................................................

. Quin són els possibles problemes que podries patir? ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................................................................

7 Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació

1.2. Comença la immersió amb seguretat Per submergir-se en l‘oceà de la informació, l‘alumnat d‘educació primària disposa de l‘escriptori en el portal Edu.365, que permet accedir a diccionaris, enciclopèdies i atles en suport digital. També podem utilitzar aquests documents en suport paper a casa o a la biblioteca, en cas que no disposem de connexió a Internet.

. Cerca, en un diccionari (per exemple: www.dicdidac.cat), el significat d‘aquestes paraules: - Submarinisme: ................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................... - Immersió: ........................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... - Escafandre: ...................................................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................................................................

. Cerca, en una enciclopèdia (per exemple: ca.wikipedia.org o www.enciclopedia.cat), l‘explicació d‘aquests conceptes: - Informació: ....................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... - Document: ........................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................... - Quina diferència hi ha entre l‘un i l‘altre? .............................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................... - Biblioteca: ......................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... - Internet: ............................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................... - Quina diferencia hi ha entre l‘un i l‘altre? .............................................................................................................. ...............................................................................................................................................................................................

. Localitza, en un atles (per exemple: www.xtec.cat/recursos/socials/mapes/indexmon.htm), els oceans i els continents que existeixen a la superfície de la Terra. - Oceans: ............................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... - Continents: ....................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... 1.3. Recorda el que has après Ara ja coneixes tres tipus de fonts d‘informació concretes: els diccionaris, les enciclopèdies i els atles. Pensa i assenyala‘n la utilitat mostrant les característiques i les diferències principals que hi ha entre elles.

. Diccionaris .............................................................................................................................................................................. . Enciclopèdies ......................................................................................................................................................................... . Atles .......................................................................................................................................................................................... 8 Guixdos • Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

ACTIVITAT 2 Explorem les profunditats marines. Tipus de fonts d‘informació El fons marí no és pla com la platja, hi ha muntanyes, valls profundes i fins i tot volcans. Té nivells diferents. A prop del continent, hi ha la plataforma continental, que s‘inclina suaument fins a una profunditat de 130 metres. La zona més gran és la regió abissal (a una profunditat de 4.000 metres), on podem trobar-hi serralades que sovint surten a la superfície en forma d‘illa o de fosses marines de gran profunditat. Les profunditats marines són completament fosques i molt fredes. Des de l‘antiguitat, eren desconegudes i es consideraven un món misteriós, ple de monstres horribles. Actualment, sabem que hi ha vida en el més profund dels oceans. 2.1. Coneix la diversitat marina Les fonts d‘informació que podem trobar a l‘oceà de la informació són molt variades, com el relleu submarí. Veiem que, per cercar informació, podem fer una primera immersió a la zona menys profunda, com ara els diccionaris, les enciclopèdies i els atles, que constitueixen fonts d‘informació de referència, o bé submergir-nos a més profunditat en altres tipus de documents més difícils de localitzar, perquè són fonts d‘informació especialitzada. També ens podem trobar que un mateix tipus de font d‘informació estigui disponible en suport paper i en suport digital a Internet.

Indica, entre un diccionari en suport paper i un diccionari en línia a Internet... Diferències

Coincidències

. ....................................................................................................... . ....................................................................................................... . ....................................................................................................... . ....................................................................................................... . .......................................................................................................

2.2. Els formats o maneres de transmetre informació En l’actualitat, la informació pot presentar-se en diferents formats. Són diverses les maneres o modes que s‘utilitzen per transmetre informació. Abans, el text i les imatges eren els únics mitjans que existien per comunicar informació en un suport determinat, però actualment, gràcies al suport digital, també podem disposar de documents audiovisuals, documents multimèdia i documents web a Internet. Pensa en les característiques d‘aquests documents i relaciona‘ls amb els formats que utilitza cadascun per transmetre informació.

9 Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació

Tipus de documents

. Documents impresos . Documents d‘àudio . Documents audiovisuals . Documents multimèdia . Documents web

Formats

. Combina so i imatge en moviment . Combina text, so i imatge . Combina text i imatge . Combina el multimèdia amb l‘hipertext . Presenta representacions sonores

2.3. Les fonts d‘informació i els seus continguts Cal adonar-se que hi ha molta informació que la trobem barrejada i desordenada. Al mateix temps, no hem de caure en el parany de pensar que tot val, perquè no és realment així. No ens hem de deixar portar pel corrent marí i hem de saber mantenir-nos ferms en una sola direcció, ja que ens cal identificar aquella informació més apropiada per a la feina que hem de realitzar. Aquí tens dues columnes. A la primera, hi apareixen els diferents tipus de documents segons el seu contingut. Pensa una mica i relaciona cada document concret amb la tipologia que li correspon.

Fonts d‘informació de referència (diccionaris, enciclopèdies i atles)

Monografies (llibres o audiovisuals d‘informació)

Articles de revista

Webs especialitzades

. Diccionari de català-castellà (en línia). . Portal edu.365 (en línia). . El lenguaje de los delfines (llibre). . Experimentem amb l’aigua (llibre). . Com es va enfonsar el Titànic (DVD). . «Volcans en acció». Reporter Doc, núm. 169. . Els egipcis (en línia). . Gran Enciclopèdia Catalana (llibre). . Atles de Catalunya (llibre). . «Alrededor del mundo». Okapi, núm. 88. . Festivals, carnavals i festes d’arreu del món (llibre). . Ballenas (DVD). . El medi ambient (en línia). . El món del transport (llibre).

2.4. Pensa el que has après Ara ja coneixes tres tipus de fonts d‘informació especialitzades. Pensa i assenyala‘n la utilitat mostrant principalment les característiques i les diferències que hi ha entre elles.

. Monografies ........................................................................................................................................................................... . Articles de revista ................................................................................................................................................................. . Webs especialitzades ........................................................................................................................................................... 10 Guixdos • Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

ACTIVITAT 3 L‘entorn marí on hi ha llibres. Com és la biblioteca de l‘escola? 3.1. Descobrir l‘espai de la biblioteca i com es pot accedir als documents Les fonts d’informació que pots trobar a la biblioteca han estat seleccionades i organitzades, per això et poden oferir unes dades fiables i són fàcils de localitzar. Per començar a investigar dins la biblioteca, necessites saber com està organitzada. Les fonts d‘informació són a la zona de coneixements, que està organitzada en deu grups, i a cada grup li assignen una xifra del 0 al 9. Aquesta classificació s’anomena CDU (classificació decimal universal).

. Elabora un mapa de la biblioteca. Fes un rastreig per les diferents seccions que conté i elabora un mapa de localització de cada un dels codis dels prestatges corresponents a la CDU. 3.2. Codis i enigmes per aprendre a localitzar els llibres Per poder localitzar un llibre en el prestatge corresponent, hem de saber que la signatura és el codi que trobem en el llom dels llibres i que ens n‘indica la localització dins la biblioteca. Aquest codi està format pel número de la CDU corresponent a la matèria del llibre i les tres primeres lletres del cognom de l’autor.

. Localitza llibres físicament a la biblioteca un cop resolts els enigmes. ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................... Exemple Autor del llibre: Juan Antonio Martínez (GEOGRAFIA + TECNOLOGIA + FOLKLORE) – 127 = 55 91 62 39 Signatura (codi de localització) = 55 Mar Enigma 1 Autor del llibre: ( + + )– = Signatura (codi de localització) = Enigma 2 Autor del llibre: ( + + )– = Signatura (codi de localització) = Enigma 3 Autor del llibre: ( + + )– = Signatura (codi de localització) =

11 Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació

ACTIVITAT 4 Eines per localitzar perles marines. El catàleg de la biblioteca 4.1. Localitza documents a la biblioteca Per trobar un llibre a la biblioteca, primer has de buscar-lo al catàleg. Allà hi pot haver les pistes per localitzar-lo als prestatges. Un catàleg és una base de dades que ens permet conèixer quins documents té una biblioteca, on són i quina és la disponibilitat que n‘hi ha. Per tant, el catàleg és l’eina principal de què disposa la biblioteca per cercar informació. Què trobem al catàleg?

. Les dades descriptives que representen el document. . Les dades de localització d’aquest document dins la biblioteca. . Les dades referents a la seva disponibilitat. 4.2. Utilitza una estratègia per fer la cerca Cerques per autor Si volem saber quins documents hi ha a la biblioteca d’un autor determinat, n‘escriurem el primer cognom en el camp «Autor». Cerques per títol Si el que necessitem és saber si a la biblioteca hi ha un títol determinat però no en recordem l’autor, farem la cerca en el camp «Títol». Cerca per matèria El camp «Matèria» d’un catàleg conté les paraules que defineixen més bé el contingut del document. Per fer la cerca en aquest camp, utilitzarem paraules clau.

. Com a resultat de la consulta, ens apareixeran en pantalla tots els documents d’aquest autor amb les indicacions d’on podem localitzar-lo. . Un cop localitzat el document en el catàleg, també ens haurem de fixar en la disponibilitat. Si es troba físicament o no a la biblioteca en el moment de fer la consulta. Prepara aquestes consultes abans de realitzar-les en el catàleg de la biblioteca. Pensa primer quines paraules utilitzaràs per fer la cerca i en quin camp les escriuràs. Anota també el tipus de document que hauràs d‘escollir. Necessites trobar... Un llibre de Roald Dahl

Camp (Autor/Títol/ Matèria)

Paraula o terme de cerca

Autor

Dahl

Tipus de document (Llibre/Vídeo/ Multimèdia/Àudio)

El llibre La casa sota la sorra Algun llibre sobre música popular Un DVD de la pel·lícula Billy Elliot

12 Guixdos • Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

Llibre

4.3. Interpreta els resultats de la cerca

4.4. Pensa en el que has après Fes una consulta al catàleg de la biblioteca per veure si hi podries trobar aquests llibres:

. COOTE, R. (1994): El planeta Terra: 100 preguntes i 100 respostes. Barcelona. Molino. . Diccionari visual Altea de la Terra. Barcelona. Altea Grup Promotor, 1994. . Els paisatges del món. Capítol 6. L‘oceà. Enciclopèdia Super è. Volum 6. . INGLA MAS, M. (2000): L‘aigua, del naixement a l‘oceà. Barcelona. Cruïlla. . JENNINGS, T. (1981): Mars i costes. Barcelona. Cruïlla. Col·lecció El Jove Investigador, 17. . REYSS, D. (1984): Los abismos submarinos. Barcelona. RBA. Col·lecció Conocer la Ciencia. . TOLA, J. (2002): Atlas básico de geografía física. Barcelona. Parramón. 13 Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació

ACTIVITAT 5 El gran oceà del món digital. Internet i l‘ús de cercadors 5.1. Estratègia per fer la cerca A Internet hi ha milions de pàgines web. Davant de tota aquesta allau d‘informació, com en podem trobar que sigui fiable i que puguem entendre? Els cercadors són l’eina de què disposa Internet per poder recuperar la informació disponible a la xarxa. Guarden informacions sobre el contingut de les pàgines i les agrupen per temes o bé per paraules clau. No en guarden el contingut, però sí que les organitzen i en presenten enllaços. Abans de començar a buscar informació, hem de pensar i preguntar-nos:

. Què busquem? ....................................................................................................................................................................... . Per què ho necessitem?....................................................................................................................................................... . Com ho busquem? ............................................................................................................................................................... . On ho busquem?.................................................................................................................................................................... Una vegada hem trobat informació sobre un tema, l’hem d’analitzar i preguntar-nos?

. Què n‘hem trobat, del tema que buscàvem? ............................................................................................................... . Ens satisfà el que n‘hem trobat? ..................................................................................................................................... 5.2. Marca un itinerari per trobar la informació que necessites Sempre hem d‘intentar localitzar la informació de més qualitat. Hem de pensar qui ens pot proporcionar la informació que necessitem. Exemple:

. Si volem informació sobre el nostre poble o la nostra ciutat, anirem a la web de l’Ajuntament. . Si necessitem el nom d’un conseller, buscarem a la web de la Generalitat, no en un cercador. Utilitzarem un cercador:

. Quan sabem en quina web hem de buscar, però en desconeixem l’adreça exacta. .

- Exemple: per trobar la web de l’Ajuntament de Tarragona, podem anar al Google i buscar amb aquestes paraules clau: «Ajuntament» i «Tarragona». Quan no sabem en quina web hem de buscar, anirem a un cercador i buscarem el tema que ens interessa utilitzant una paraula clau que l‘identifiqui. - Exemple: «corrent marí».

14 Guixdos • Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

5.3. Posa en pràctica el que has après Hem vist que el més important és ser estratègic, que l‘aspecte primordial a l‘hora d‘iniciar una cerca és tenir clar què és el que cerquem i establir un camí per arribar-hi. Fes una consulta a Internet per resoldre aquestes preguntes i indica quines paraules clau has utilitzat per cercar-ne la resposta. Pregunta

Paraules clau utilitzades

Resposta

Com van formar-se els oceans?

Quines són les diferents parts del relleu del fons marí?

Quins són els diferents moviments als quals estan sotmesos els mars i els oceans?

5.4. Pensa el que has après

. Totes les adreces que heu trobat ens parlen del que busqueu? .....................................................................................................................................................................................................

. Quines adreces us semblen més fiables? .....................................................................................................................................................................................................

. En quines hi trobeu més informació? .....................................................................................................................................................................................................

. Has localitzat qui és l’autor de la web? .....................................................................................................................................................................................................

15 Guixdos Núm. 162 • Suplement GUIX 362 • Febrer 2010 • Glòria Durban • Submergeix-te dins l’oceà de la informació