Gidona 17 by Josep Alberti

MASCOTES

RACONS

VIVÈNCIES

DONA

Sumari GiDONA. Revista mensual distribuïda amb el Diari de Girona a les comarques gironines i als principals punts d'interès del centre de Girona. Editor: Jordi Aparicio, edicio@gidona.com Directora de Continguts: Marta Ministral Jambert (marta@gidona.com) Cap de Redacció : Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com) Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat, Rafel Juncà, Judit Arroyo Consell Editorial: Jordi Perich, Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco Baso Han col·laborat en en aquest número: Yasmina Sánchez Ramon, Eva Comajoan, Estel·la Nevado, Josep Joan Carreras i Fígols, Àngels Pérez Martí, Silvia Torroella, Núria Tió, Mercè Martí Pla, Gemma Teixidor i Alba, Lilian Fraga, Paco Baso. Publicitat: Xavier Barrau comercial@gidona.com Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618 Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll Impressió i enquadernació: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONA Tel. 650 919 618 gidona@gidona.com © 2006 GiDona és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

4 DONA

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 l’entrevista MAITE MER. Soprano lírica

....................................8

vivències IMMA MARTÍNEZ.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

posa’t guapa Moda. LES TENDÈNCIES QUE ENS ARRIBEN AQUESTA PRIMAVERA . . . 18 Perruqueria. EL RENTAT DEL CABELL I DEL CUIR CABELLUT . . . . . . . . 22 Estètica i Benestar. LA FANGOTERÀPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Exercici. MAI S'ÉS MASSA GRAN PER PRACTICAR ESPORT . . . . . . . . . 26 TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

salut Osteopatia. OSTEOPATIA I DISMINORREA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Nutrició. LA MENOPAUSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Viure bé. SOM ESCLAUS DE LES NOSTRES RUTINES? . . . . . . . . . . . . . 34

la sexualitat humana L'EROTISME, DESVETLLADOR DEL DESIG SEXUAL

. . . . . . . . . . . . . . . . 36

48 DECORACIÓ

18 MODA fes-te respectar

ACOMIADAMENT OBJECTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

emprenedores LA CAMBRA AJUDA A CREAR EMPRESA

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

gironines en la història LA DRA.CASAPONSA. Geni i figura

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

mascotes ELS BENEFICIS DE LES TERÀPIES AMB ANIMALS

. . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

secrets de jardí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

decoració SECRETS PER CULTIVAR I DECORAR UN JARDÍ

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

SECRETS DE JARDÍ

portada

PLANTES EN MOVIMENT

8 entrevista

Racons per descobrir GRANADA: TOT PER DESCOBRIR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

turisme i gastronomia Dones amb Gust. EVA MÁRQUEZ I FERRER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 EL Restaurant. EL TXALAKA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 El Perfil. PERE MIÀ, UN RESTAURADOR EN PEU DE GUERRA . . . . . . . . . 58

fitxa gastronòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

"GiDona no comparteix necessàriament l'opinió dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial"

En portada: Imma Martínez Soelr

PASTÍS DE CARN i LLOM AL GORGONZOLA

5 DONA

NOTÍCIES ACTUALITAT

GiDONAALDIA

146.000 dones han denunciat haver estat víctimes de la violència de gènere durant l'any 2.008 a Espanya.

Això suposa que cada dia més de 400 dones sol·liciten ajuda per aquest motiu. D'altra banda, el 40 per cent de les dones assassinades l'any 2.008 per violència masclista tenien menys de 36 anys. A més, de les 121 persones que van resultar mortes per aquest motiu, quinze eren menors d'edat. Les dades també revelen que el 80% d'aquestes víctimes no havien presentat cap denúncia i que pràcticament la meitat eren immigrants.

ràs no tingui cap límit i que no es consideri avortament, sinó part induït.També demanen que es posi en marxa Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva per prevenir els embarassos no desitjats i rebaixar el nombre d'avortaments. Si el Govern seguís les conclusions del Comitè, les dones d'entre 16 i 18 anys podrien avortar sense consentiment dels seus pares.

Un 29% de les dones redueixen la seva jornada de treball per tenir cura dels fills, mentre que en el cas dels homes el percentatge es situa només en el 6%.

A les comarques gironines, el telèfon d'atenció a les dones en situació de violència de l'Institut Català dels Dones ha atès 1.121 trucades aquest 2.008. El 93% d'aquestes trucades han estat realitzades per dones, un 5% per homes i la resta, un 3%, per associacions i entitats. 913 d'aquestes trucades estaven directament relacionades amb casos de violència de gènere. D'altra banda s'han atès 218 consultes sobre atenció psicològica i 186 consultes sobre el servei d'atenció jurídica.

El Comitè d'Experts que treballa en l'avantprojecte de la nova llei sobre l'avortament proposa que aquest sigui lliure fins a les 14 setmanes de gestació i fins a les 22 en cas de risc per a la mare o el fetus.

Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat el comitè designat pel Ministeri d'Igualtat després de 6 mesos de treballs. Aquestes conclusions han de servir perquè el Govern pugui elaborar l'avantprojecte de llei. Els experts recomanen que en els casos en què el fetus presenti malformacions incompatibles amb la vida, la interrupció de l'emba-

6 DONA

Ho revela un estudi que ha presentat recentment el sindicat UGT a Girona. Segons aquest mateix estudi, el percentatge d'homes que treballen a temps parcial per fer-se càrrec de les feines de la llar és també molt desigual: un 38% de le dones ho fan, mentre que en el cas dels homes, aquesta xifra arriba només al 2%. Aquesta mateixa recerca també conclou que un 52% de les dones diuen que tenen problemes per conciliar les seves responsabilitats familiars i laborals. Pel que fa a qui realitza les tasques de la llar, el treball domèstic actualment només es comparteix al 50% entre l'home i la dona en un 9% de les llars gironines. En la majoria de casos, un 28%, és la dona qui realitza la major part de la feina, tot i que amb certa ajuda de l'home. En un 15% dels casos la dona s'encarrega tota sola d'aquestes tasques.

NOTÍCIES ACTUALITAT

Apunts d'agenda... Fins el 24 de Març el Centre Cultural la Mercè acull l’exposició "La Maternitat D’Elna. Bressol de l’exili 1939-1944" L'exposició està coorganitzada entre el Centre Cultural la Mercè i la Biblioteca de Taialà on serà també visitable. Permetrà conèixer la tasca de Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que va organitzar en una residència campestre abandonada d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Després d’un mes i mig de presència al Palau Robert de Barcelona, aquesta exposició inicia un periple itinerant per diverses localitats, per tal d’acostar aquest fins ara gairebé desconegut episodi de l’exili republicà als ciutadans de Catalunya A partir del dijous 12 de Març, taller pràctic gratuït de "Defensa personal per a dones" a Sarrià de Ter

La medalla li ha estat entregada en el decurs d'un acte que ha tingut lloc el passat 6 de Març a l’Hotel Princesa Sofia de Barcelona, en el marc de la celebració del XII Aniversari del Foro Europa 2001. Hiltrud Amuser Burger rebrà aquest premi com a reconeixement de la seva tasca social i per ser una representant del món social i empresarial europeista. És llicenciada en Filosofia i Lletres, psicoterapèuta i psicoanalista. Actualment és presidenta de la Fundació Lethe, entitat sense ànim de lucre amb seu a Girona i Barcelona dedicada al tractament i prevenció de les crisis i els trastorns de personalitat en joves. També dirigeix la Clínica Psicoterapèutica i Psicosomàtica KUR KLINIKUM, dedicada al tractament i prevenció de les crisis.

Té com a objectiu donar a conèixer els elements de bloqueig que actuen en les dones davant de situacions viscudes com a perilloses i donar estratègies per a l'autoprotecció i defensa així com poder detectar situacions de perill i perdre la por a intentar protegir-se. Els tallers són impartits per un equip especialitzat de l'associació Girona Judo, entitat experta en defensa personal i consta de 5 sessions pràctiques de 2 h cadascuna que es faran els dijous 12, 19 i 26 de març i 2 i 16 d'abril,d e 7 a 9 del vespre a "LA COOPERATIVA", Plaça Renaixença S/N, a Sarrià de Dalt . A cada sessió hi ha una part teòrica i una pràctica. El taller es dirigeix a totes les dones majors de 18 anys. Per inscripicions o més informa-

ció envieu un mail a : siad@girones.cat o truqueu al telèfon 972201962 de 9 a 14 hores. Des del 6 de Març es pot visitar l'exposició fotogràfica “Art a les obres: bellesa o atzar” de Carme Boixadós Ruiz a la sala de la galeria El Claustre de Figueres Les obres exposades són el resultat de l’observació de materials, formes i textures trobades en el dia a dia de la construcció. Els objectes han estat tractats per transformar una realitat mancada de bellesa en una fotografia artística, atractiva, amb molta força i sentiment. Es busca, així, la provocació de l’espectador, la curiositat latent a cada mirada a la imatge, que sempre és diferent a l’anterior. Totes són úniques i irrepetibles, tant sigui pel tema objecte d’estudi com per la composició o l’acabat de les imatges. La cantautora saltenca "La Maria Rosa" actuarà a Santa Coloma de Farners el proper 3 de Març dins la gira de concerts de presentació del seu nou disc "Só para vacilar"

La gira, que porta per títol "La Mosquitour" l'està portant per diferents punts de la geografia espanyola. La gira ha començat a mitjans d'aquest mes de Març a Castelló de la Plana.

Medalla d'Or del Foro Europa 2.001 per a la presidenta de la Fundació Lethe, Hiltrud Amuser Burger.

7 DONA

ENTREVISTA

MAITE MER

SOPRANO LÍRICA

“CANTAR M’APORTA MOLTA FELICITAT I MOLT EQUILIBRI” mb veu tranquil·la i reposada Maite Mer ens obre les portes de casa seva per conversar sobre la seva trajectòria professional com a soprano. És conscient que la lírica agrada a una minoria, però sap que hi ha un públic que s’interessa per la seva feina i s’emociona quan l’escolta cantar. Amb això ja en fa prou.

A 8 DONA

ENTREVISTA MAITE MER

Què sents quant cantes? A banda de cantar, soc professora d’un institut i en cada assaig i en cada estona d’estudi m’allibero i flueixo. Realment cantar m’aporta molta felicitat i molt equilibri, perquè la vida és dura i aquest és un moment molt necessari per a mi. El cant és com una droga beneficiosa.

Com neix el teu interès per la música? Sempre m’ha agradat la música. El meu primer contacte amb ella va ser a l’escola amb les cançons que cantàvem, sobretot quan anàvem de colònies, i a l’Escola de música de la Bisbal d’Empordà, on vaig començar a estudiar música amb 5 o 6 anys. L’interès per la basant més clàssica va arribar més endavant, quan es va crear una coral parroquial dirigida per la Mercè Casamajor, i tots els nens i nenes que en formàvem part vam començar a estudiar cant. Aquí vaig iniciar els estudis musicals amb 8 cursos de conservatori més el piano.

Quan vas començar a estudiar cant imaginaves que la música seria un eix important en la teva vida? Sí, quan vaig començar a estudiar cant i poc després em van proposar cantar en un concert amb l’Orquestra de Cambra de Girona, quan vaig començar a cantar en casaments i en les festes de final de curs de l’institut i quan vaig començar a cantar a les misses vaig veure clar que m’hi dedicaria. Als 14 o 15 anys jo mateixa pensava que volia ser la Maite que cantava, la Maite segura en allò que feia. Era realment allò que m’agradava més.

I a casa què opinaven de la Maite cantant? Els pares sempre insistien que havia d’estudiar, estudiar i estudiar! Sempre dic que vaig tenir la sort de tenir piano. No vaig tenir moto perquè vaig preferir tenir un instrument que costava més diners que un ciclomotor. La meva Actualment el món líric busca família va fer esforços per commés l’espectacle i avui dia la prar el piano i per pagar-me els posada en escena és molt estudis musicals al conservatoimportant. Jo penso que cal cuidar el conjunt per fer espec- ri i les classes particular.

Recordes la primera òpera o concert clàssic que vas escoltar? Recordo que formava part de la meva primera col·lecció d’òpera... Comprava un fascicle setmanal en format CD i encara no tenia reproductor de CD! tacle, perquè el públic vol veure Recital o òpera? Deu fer més de 15 anys i jo anava un concert, no només escoltar un/a cantant. Els dos gèneres m’agraden comprant la col·lecció pensant que el molt. Quan entres en un mundia que tingués el reproductor la podria escoltar. Aquest dia va arribar i recordo quan vaig tatge d’òpera has de crear el personatge com si fossis un escoltar per primera vegada La Bohème de Puccini. No actor, però en els últims anys m’he especialitzat més en el sabia massa que estava passant en aquella òpera però, al recital de música contemporània d’autors catalans. Crec final que és molt tràgic, em vaig posar a plorar mentre que tot són etapes... L’època en què he fet òpera viatjava escoltava l’òpera i això em va empènyer a saber més i a molt i també patia molt estrès. Potser, per la veu que tinc, descobrir que s’estava morint la protagonista. Aquí vaig encaixo millor amb el recital. Cada cantant es va especialitveure clar que a través del cant s’alliberen moltes emo- zant a mesura que avança la seva carrera musical i jo també ho he fet. cions i moltes vivències.

9 DONA

ENTREVISTA MAITE MER Als 14 o 15 anys jo mateixa pensava que volia ser la Maite que cantava, Com és un dia en la vida de la can- la Maite segura en allò que feia. Era tant lírica Maite Mer? realment allò que m’agradava més La vida en un institut, com a professora, és força complicada i a mi el cant m’ajuda a relaxar-me. Combino les classes amb els meus assajos musicals. Intento planificar el meu temps lliure de manera que dedico hores de les tardes i dels caps de setmana per assajar amb els pianistes. Si hem de gravar algun disc intentem ferho a l’estiu perquè tots els que vivim de la música solem ser professors d’aquesta matèria.

És pot viure només de la música? Depèn... Per exemple, els cantants d’El Cor del Liceu tenen una feina fixa i poden viure de la música d’una manera estable tot l’any. En el meu cas hi ha mesos que podria viure bé de la música i altres que no... Això de l’art és així! Per tenir una estabilitat i una seguretat els cantants sempre compaginem la música amb la docència. Com hem d’etiquetar musicalment a Maite Mer? Soprano lírica que conrea el gènere de cançó catalana contemporània. Un exemple és el disc que s’editarà el pròxim abril amb peces de compositors gironins que hem enregistrat amb el Quartet Gerió. Són projectes que costen una mica de difondre, perquè és un gènere seguit per un públic minoritari i al darrera no hi ha el màrqueting dels gran èxits de música lleugera, però anem fent. Quan no cantes i escoltes, què esculls? M’agraden els cantants melòdics i ara, com que visc a prop de les obres del Tren d’Alta Velocitat, escolto molta òpera barroca i música instrumental perquè em relaxen.També m’agraden els cantautors i Queen.

I quan escoltes analitzes? Aquesta és el gran problema... És clar, si vull estar a casa tranquil·la i em poso música, o bé em poso a ballar

10 DONA

perquè si hi ha ritme m’agrada moure’m, o bé no poso música, perquè sinó repeteixo la melodia i canto les notes. És un problema que ens passa molt als músics. Quan escoltem música tendim a analitzar textures, veus, notes i harmonia.També és important puntualitzar que no tots els músics són melòmans.

La veu és la teva eina de treball dia a dia i la coneixes molt bé... Sí, l’any passat vaig poder disposar d’una llicència d’estudis remunerada per part del Departament d’Educació i vaig realitzar una investigació sobre l’ús de la veu per part dels professionals de la docència. Aquest treball m’ha portat a fer cursos de risc laboral per a aquest col·lectiu en els que explico els recursos de prevenció de la salut de la veu com a una eina principal en la seva tasca professional. Com es cuida la veu una soprano? Dormint molt, descansant i, sobretot, practicant. Molts cantants tenen manies, però jo soc de les que penso que cal posar en pràctica cada dia quatre conductes bàsiques i de sentit comú per cuidar-se la veu, com per exemple evitar els contrastos de temperatura, tenir una bona salut i una bona alimentació. Què sents quan puges a l’escenari? Jo quan pujo a l’escenari sempre sé que he treballat el màxim que he pogut treballar. El més important és pujar a l’escenari amb molta tranquil·litat, amb la capacitat de comunicar i amb ganes de connectar amb el públic. El cant agrada o no agrada. Un cantant és una veu única amb unes característiques concretes i, per això, és vital transmetre sensacions i emocions. Un record positiu de la teva carrera... Quan tenia 19 anys em van proposar

participar en una òpera de cambra.Va ser tot un repte perquè vaig sentir que confiaven en mi per fer una escena i ho recordo com una injecció d’optimisme i d’energia perquè volia dir que estava preparada per fer-ho. El que també m’agrada és retrobar-me amb altres músics, perquè la carrera de solista és molt solitària, i poder treballar amb altres músics, com per exemple els pianistes, sempre és un plaer.

I un record negatiu? N’hi ha un que mai oblidaré. Era l’estiu del 2004, quan ens va afectar una important onada de calor. Jo estava de gira a França i assajàvem en un claustre a ple sol i a l’aire lliure. En el moment de l’actuació, un dels dies més calorosos, vaig pujar a l’escenari i vaig cantar bé la primera part, però quan va arribar la segona part em vaig quedar sense veu. Es tractava d’una opereta i vaig continuar cantant, tot i que hi havia moments en què la veu se’n anava. Al final, el públic em va aplaudir perquè crec que ho va entendre. Ho recordo com un fet horrorós per, alhora, positiu. Em va demostrar que tots som humans, no som invencibles i que a qualsevol li pot passar. Al mateix Aragall li ha passat! Admires algun/a cantant líric en concret? M’agraden els mítics com Victòria del Àngels, però també m’agrada molt escoltar les generacions joves. Actualment el món líric busca més l’espectacle i avui dia la posada en escena és molt important. Jo penso que cal cuidar el conjunt per fer espectacle, perquè el públic vol veure un concert, no només escoltar un/a cantant. Quin són els teus reptes musicals? Continuar amb la música catalana d’autor i també amb la música de cerimònia. En aquest últim àmbit hi ha un mercat i un públic més ampli que m’interessa. ■ Per a més informació www.maitemer.com

VIVÈNCIES

IMMA MARTÍNEZ SOLER “EM CONSIDERO CREADORA”

mb el món de la moda no hi vaig tenir contacte fins que vaig entrar a treballar a Teixits Eloy fa 13 anys.Vaig començar amb 19 anys i des del principi vaig posar-hi molt interès, vaig fer cursos de patronatge i em vaig adonar que això de la moda és realment el que m’agrada.

Recordo que de ben petita ja em preocupava en coordinar les peces de roba amb les gomes del cabell, era presumida, sempre anava ben pentinada i no suportava anar tacada. De fet, la meva mare també és molt presumida, tota una senyora que sempre ha anat, com es sol dir en castellà, de punta en blanco. UNA INFÀNCIA FELIÇ

Quan vaig acabar l’institut no tenia massa clar que volia estudiar i em vaig decidir per

“Quan tinc un objectiu no paro fins que l’aconsegueixo. No solo abandonar la guerra, potser descanso i torno agafar armes per seguir endavant fins que ho assoleixo.”

Vaig estudiar a l’Escola Pare Coll amb les monges Dominiques i en tinc molts bon records. Érem una classe de 40 nenes i d’aquella època conservo molt bones amigues.Tot i que hi ha gent que diu que haver estudiat en una escola religiosa els ha traumatitzat, en el meu cas no va ser així. Vaig tenir una infància molt bona. Tinc el record d’anar amb la bata i això em permetia portar la meva roba per sota i triar allò que em volia posar.

13 DONA

VIVÈNCIES IMMA MARTINEZ SOLER

“Un dia de feina meva és molt estressant, perquè sempre hi ha encàrrecs d’última hora. Les meves creacions van des d’una disfressa de carnestoltes fins a un vestit de gala.” uns cursos d’administració i comerç homologats per la Generalitat. A l’hora d’escollir on volia fer les pràctiques, em van oferir diverses opcions, entre les quals hi havia la Llibreria Carlemany de Girona i Teixits Eloi. Vaig dubtar un xic perquè sempre m’ha agradat molt llegir, però finalment em vaig decantar per la segona opció. EL PRIMER CONTACTE AMB LA MODA Els meus principis a Teixits Eloy van ser com a aprenent. D’entrada m’ocupava de la recepció del material i d’ordenar comandes. Ràpidament vaig connectar molt bé amb la clientela i vaig aprendre de seguida la varietat de teixits que oferíem. De fet, tot va anar molt rodat i ben aviat vaig començar a atendre als clients i clientes i quan vaig acabar les pràctiques em van contractar. Un bon dia ens van visitar uns alemanys per oferir-nos un nou sistema de teles que de seguida ens va interessar. A partir d’aquí vaig iniciar-me en el món del patronatge. Primer creava petites peces per a persones de confiança i avui dia aquesta és la meva principal tasca. Ara, tot i que m’encanta el tracte directe amb els clients, quasi no tinc temps per estar al taulell i dedico tota la jornada a la creació, el patronatge i la confecció de peces de roba. DE PROFESSIÓ, CREADORA DE MODA Em considero creadora perquè no tinc el títol de dissenyadora. Un dia de feina meva és molt estressant, perquè sempre hi ha encàrrecs d’última hora. Les meves creacions van des d’una disfressa de carnestoltes fins a un vestit de gala. Tot el que sé m’ho ha ensenyat la meva mestressa, la senyora Carme Martí. És ella la que m’ha ensenyat a embastar, la que ha estat al meu costat dia a dia i m’ha orientat fins avui. Ella i el seu espòs que és sastre, juntament amb el propietari de Teixits Eloy, han estat els meus millors professors.

Fa 7 o 8 vuit anys es van posar de una moda els pantalons amples tipus funky i van començar a venir molts joves a la botiga a encarregar aquest tipus de pantalon. Em vaig passar un any fent-ne milers i un bon dia aquesta tendència es va acabar, però això ens va permetre renovar la cliente-

14 DONA

VIVÈNCIES IMMA MARTINEZ SOLER

la i vam aconseguir que Teixits Eloy s’obrís a clients més joves. De fet, ara la majoria de gent que entra a la botiga és gent jove. El jovent crida jovent. A partir d’aquí vam començar a fer una línia de vestuari per artistes d’espectacles nocturns com ara go-go’s, ballarins de discoteques, performers... Són creacions personalitzades en les que hi puc aportar tota la meva creativitat. Aquesta línia de treball ens ha obert tot un ventall de possibilitats i hem rebut moltes felicitacions que em fan sentir molt satisfeta. Mai ho hauria imaginat! La meva feina m’agrada molt! No vull canviar de feina, m’agrada aquesta! En diverses ocasions m’han fet ofertes laborals diferents i sempre les he desestimat. Sí que podria plantar-me pel meu compte, però és una possibilitat que ara mateix no contemplo. LES SATISFACCIONS PROFESSIONALS

Dedico tan temps a la meva feina que en el meu cas es compleix aquella dita del castellà que diu “en casa de herrero, cuchara de palo”. Les vores dels pantalons del meu marit i les meves les faig sempre a tot córrer i no porto gaire peces creades per mi. Quan tens molt de temps una creació a les mans, t’agrada més veure com ho llueix una altra persona, la persona per a qui ho has creat.

M’agraden els dissenys de Lydia Delgado, Amaya Arzuaga, Jean Paul Gaultier i de molts altres dissenyadors. Intento estar al dia del món de la moda i segueixo les principals passarel·les. JO, EN RESUM Sóc molt perfeccionista amb mi mateixa, intento sempre estar a l’alçada en totes les meves facetes personals i professional. Reconec que soc molt selectiva i perseverant. Quan tinc un objectiu no paro fins que l’aconsegueixo. No solo abandonar la guerra, potser descanso i torno agafar armes per seguir endavant fins que ho assoleixo. A mi, dia a dia, sempre hi ha alguna cosa, per petita que sigui, que em motiva a seguir endavant. ■

TEIXITS SELECTES 50 ANYS AL VOSTRE SERVEI C/ Bacià, 1 - 17001 GIRONA - Tel i Fax 972 20 32 26 Email: texeloy@cdgir.com

El disseny que més alegria m’ha aportat va ser el del vestit de nit que va lluir la Miss Girona 2008 en la gala de Miss Espanya de l’any passat. Quan la vaig veure desfilar amb el vestit que jo vaig crear especialment per a aquesta ocasió em vaig emocionar. Durant 3 anys a Teixits Eloy també vam fer els vestits de les cheerleaders del Club Bàsquet Girona i quan les veia actuar em sentia molt satisfeta de la feina feta.

15 DONA

EL REPORTATGE

Vins i Licors Grau al Fòrum Gastronòmic de Girona 2009 10 ANYS DEL FÒRUM GASTRONÒMIC

El passat dimecres 25 de Febrer es va cloure el Fòrum Gastronòmic de Girona 2.009 amb una gran afluència de públic: 30.000 visitants en cinc dies. El Fòrum va ser un èxit en tots els sentits i se situa com el millor congrés gastronòmic mundial, tal i com ho demostren les següents xifres: va tenir més de 900 congressistes, 315 expositors amb més de 500 empreses La família Grau representades, 250 periodistes acreditat de diferents països del món, 600 alumnes d'hostaleria de tot l'estat, 69 actes oficials, 150 demostracions i 150 ponents que sumen una trentena d'estrelles Michelin.

el conseller Joaquim Llena i Anna Pagans

16 DONA

Amb el cuiner Nandu Jubany

La família Grau amb en Lluís Llach

Entre les empreses expositores cal destacar l'empresa de Palafrugell Vins i Licors Grau, que va rebre els seus clients i amics en un ampli i elegant estand de 120 m2. Hi desfilaren nombroses autoritats, com l'Honorable Conseller Joaquim Llena i l'Alcaldessa de Girona, Anna Pagans.També artistes com Lluís Llach i Miguel Bosé, o gent de primer nivell del món de la gastronomia, com Ferran Adrià, Juli Soler, Nandu Jubany, Mey Hoffmann i també, com no podria ser d'altra manera, personalitats del món del vi, com l'enòleg Ignacio de Miguel o el sommelier Joan Roca, entre d'altres. Per últim, diumenge el programa "España Directo", de la primera cadena de televisió espanyola, va emetre en directe l'actuació del millor "pizzero" del món, Fabián Martín, davant l'estand de Vins i Licors Grau. Vins i Licors Grau valora molt positivament l'experiència en la seva primera participació i ja comencen a pensar en la pròxima edició, que se celebrarà d'aquí dos anYS.

Miguel Bosé i Pato Clavet

Amb en Ferran Adrià

Jordi Estadella

Retransmissió del programa “España Directo” de TVE i Fabián Martín

17 DONA

POSA’T GUAPA

...MODA

Per Yasmina Sánchez Ramón Assessora d'Imatge Personal

Les tendències que ens arriben aquesta primavera

18 DONA

Després d'un hivern auster i ple de negre, els dissenyadors s'atreveixen amb tot i proposen un aire d'optimisme per l'època més alegre de l'any, perquè no hi ha res més gratificant que mirar-te al mirall i veure que estàs perfecta. Colors fluor, prints, vestits XXS, luxe, teixits sofisticats, allò més chic dels anys 80, silueta X...Ha arribat la primavera i amb ella una moda d'allò més femenina i sensual. Aquesta primavera, sigues atrevida i esculpeix la teva silueta!

POSA’T GUAPA MODA

Silueta X: Cenyeix la teva Estil Bondage: Una onada de sexualitat envolta el cos femení amb peces arrapades al cos en forma de S. Marca la teva silueta amb vestits de línia tubular o peces ajustades, amb motius gòtics i dark en cuir o teixits durs.

Vionnet:

Contraposant la sexualitat de l'estil bondage, alguns dissenyadors han apostat per vestits vaporosos, drapejats i amb talls al biaix per retre homenatge a l'afamada dissenyadora francesa Vionnet. Asimetries i teixits fluids i volàtils formen els vestits més grecoromans de la temporada.

Femenina i sexual: Ets una dona segura? Atreveix-te a ensenyar la roba interior! Miuccia Prada ens sorprèn aquesta temporada amb models que deixen veure, sense cap pudor, una llenceria retro de copa. A més, aquesta primavera vénen els micro tops i els vestits XXS, una moda exhibicionista amb el lema "cobrir el mínim i accentuar la silueta". Combina els microtops i la llenceria amb pantalons curts de tall alt, faldilla i el clàssic blazer.

Àfrica: Des dels Masais, passant pels prints animals, i fins les tribus més petites del país, la moda explora la grandesa artística del continent. Els motius tribals s'imprimeixen en vestits de múltiples línies, jugant amb colors vistosos i alegres i aplicacions de pell, plomes i grans pedres, emfatitzant el caràcter ètnic. La compra més chic: unes sandàlies de taló o una bossa de pitó.

Nude:

El color de la temporada es presenta en sofisticats dissenys camuflant-se amb la pell a la recerca d'una nova naturalitat. Porta'l amb un total look nude o combina'l amb blanc o negre, et veuràs molt elegant!

cintura amb un cinturó sobre el vestit, l'abric, l'armilla...sobre la peça que vulguis. Cinturons extra amples o fins, amb pedres semiprecioses, de colors, dos o tres cinturons junts... Modela la teva figura i marca cintura!

19 DONA

POSA’T GUAPA MODA

Luxe: Per sentir-nos glamouroses i tenir l'esperit positiu en aquesta etapa de crisis, els dissenyadors emplenen els seus dissenys de svarovski, paillettes, pedres semiprecioses, colors daurats i platejats, teixits brillants, brocats... Complementa els teus looks sempre amb un toc de llum, unes sabates amb pedres, complements, un vestit de pedreria...Aquesta temporada t'has de sentir més elegant i femenina que mai! El color predominant aquesta primavera es el nude, però els dissenyadors ens proporcionen una àmplia gamma de colors alegres en els seus looks, on hem de destacar els colors fluors en complements i roba sport street. ■

SHOPPING Marins: Des del blau fosc, el turquesa i fins al verd aigua, els creadors pinten els dissenys en un exercici d'elegància i delicadesa. Aquesta temporada deixa't portar pels blaus que reflecteixen la riquesa natural de l'oceà. Combina'ls amb colors metalitzats o amb diferents tons marins.

Blazer: Tal i com era als seus orígens: llarg, lleuger i de color; així és com torna aquesta temporada la peça més versàtil d'un fons d'armari. La trobaràs de diferents colors, estampats, teixits y acabats. Busca aquella que va més amb tu!

Pantaló Pesquer: Per sobre del turmell o pel mig dels bessons, amb volta com si acabessis de venir de treballar, o sense volta. Els pantalons s'escurcen deixant al descobert el turmell per aquells dies i nits caloroses. Vénen amples i de tall ben alt, en teixits i colors variats. Combina'ls amb una brusa lleugera i una bossa de mà.

Pijama:

Els dissenyadors ens treuen del llit al carrer, amb dissenys inspirats en els clàssics pijames mascu-

20 DONA

lins de setí o ras i a ratlles en tons blaus i rosats. Una nova curiositat de provocació que es porta amb pantalons baggy, bossa de mà, talons i, gairebé sempre, amb cinturó del mateix teixit. La nit tindrà 24 hores!

Flappers:

L'esperit rebel dels anys 20 torna aquesta temporada amb els serrells com a insígnia clau. Vestits llargs i curts plens de serrells que proporcionen moviment i sensualitat. Els serrells llargs i curts també els trobaràs en sabates i en bosses. En cotó, seda o organza, lliscaran suaument en cridaners salts d'aigua sobre el cos.

Les peces clau que han d'omplir el teu armari aquesta temporada són: ● Els básics, com els jerseis de punt o el maxi cardigan. ● El vestit curt amb cinturó en pell que contrasti amb el teixit de la peça. ● El trench, aquesta temporada experimenta en teixits i acabats, atreveix-te amb un de pitó, com l'espectacular trench en pitó blanc de Versace ● Les sandàlies de taló amb plataforma al davant amb múltiples tires o tipus romana, en colors foscos i pell. ● La bossa de mà, amb detalls en or, plata o pedreria. Si ets més atrevida aposta per la pell de pitó. ● Els barrets vénen aquesta primavera trepitjant fort, amb ala curta, llarga, tipus anys 50... Combina el teu barret amb els looks que més t'agradin i improvisa! Però tingues en compte el maquillatge, alguns barrets amaguen la mirada, potencia-la amb ombres de color o degradats de negre.

POSA’T GUAPA

...PERRUQUERIA Per Eva Comajoan i Mir Tècnica en Perruqueria

El rentat del cabell i del cuir cabellut L’objectiu principal del xampú és netejar el cabell i el cuir cabellut o pell del cap. Aquest hàbit és summament important per poder gaudir d’una bona salut i d’un cabell amb un aspecte sedós i brillant.

l principal objectiu i efecte del rentat és netejar el cuir cabellut, tot arrossegant les escames mortes, la pols, el greix i la suor que es diposita a la pell i al cabell. D'aquesta manera permetrem que el cabell creixi lliurement a través del fol·licle capil·lar, que és l’arrel o naixement del cabell. El fet que el xampú ens netegi el greix, la pols i la suor del cabell permet que aquest quedi alliberat de qualsevol matèria estranya. D'aquesta manera millorarem la seva aparença i facilitarem l’aplicació d’altres productes i tractaments, com ara les mascaretes, els condicionadors o els productes d'acabat, que tindran així un millor efecte.

Els beneficis del massatge capil·lar És molt beneficiós que durant el rentat estimulem tota la zona del cuir cabellut amb un bon massatge, ja que si practiquem aquest hàbit habitualment, augmentarà la circulació de la sang a través dels vasos sanguinis que composen el cap i la nuca. A més, d’aquesta manera també activarem el creixement del cabell i gaudirem d’una sensació de plaer i de frescor. També és recomanable deixar actuar el xampú un parell de minuts després d'aplicar-lo, ja que així el cabell es podrà alimentar de tots els ingredients beneficiosos que incorpora el producte. Realment val la pena tenir-ho en compte, ja que amb un bon massatge contribuirem a mantenir més sa el teixit del cuir cabellut, afavorirem el creixement normal del cabell i aconseguirem que tingui una aparença sana.

D'altra banda, el massatge també ens el podem fer durant el tractament amb la mascareta o condicionador. A mes, qualsevol moment del dia és bo per fer-lo. No hem d'oblidar tampoc que, depenent del tipus de cabell, raspallar-lo en totes direccions no és només un plaer, sinó també una activitat que contribueix a activar la circulació.

22 DONA

POSA’T GUAPA

Els xampús

d'alimentar els fol·licles pilosos per activar el creixement del cabell.

Actualment el mercat ens ofereix infinitat de xampús. Optar per un o per un altre depèn de l'estat que tingui el nostre cabell en cada moment. Entre totes les tipologies de xampús existents, podem destacar, per exemple: ●

Els xampús pel cabell normal o sec: Tenen la funció de netejar suaument el cabell aportant un alt grau d'humitat. ● Els xampús pel cabell decolorat o amb color: La seva missió és netejar suaument el cabell castigat, cuidantlo i protegint-lo profundament. ● Els xampús pel cabell gras: A banda de netejar profundament el cabell, també eliminen l'excés de greix. ● Els xampús pel cabell amb caspa: Tenen com a objectiu eliminar suaument la caspa i prevenir que torni a aparèixer. ● Els xampús activadors o per prevenir la caiguda: Aquests xampús han

S E R V E I S

D E

A banda d'aquests xampús, el cert que és que n'hi ha de molts tipus. El més important de tot és utilitzar aquell que s'adequa a la situació del nostre cabell en cada moment, en funció del seu estat. Qui millor sabrà valorar-ho serà el nostre perruquer. És important no oblidar que un xampú sempre ha d'anar acompanyat d'un condicionador, que ens aplicarem després d'esbandir el xampú, o bé de qualsevol altre producte que ens sigui convenient a cada moment.

Cada quan ens hem de rentar el cabell? La freqüència del rentat depèn de diversos factors: ● De les condicions del cabell i del cuir cabellut, és a dir, de l'estat en què ens

N E T E J A

trobem en aquell moment: grau d’hidratació, elasticitat, textura, porositat... ● Del possible excés de greix, tant del cabell com del cuir cabellut. ● El clima també hi juga un paper important: la calor, les condicions d’humitat, el tipus de transpiració.. ● La professió. Quan un treball implica una exposició permanent a la brutícia, a la pols o a ambients o climes que facin suar. Tenint en compte això, la freqüència normal del rentat hauria de ser un cop a la setmana, però el greix natural fa que el rentat sigui necessari més de dues vegades a la setmana. No tothom tindrà la mateixa necessitat de rentar-se el cabell, però puc dir que si el cabell es renta diàriament no passa absolutament res. El que sí hem de tenir clar és que hem d'utilitzar sempre productes de qualitat que tinguin sempre en compte l’estat del nostre cabell. ■

M A N T E N I M E N T

SERVEIS PERSONALITZATS I INTEGRALS DE NETEJA I MANTENIMENT · ESPECIALISTES EN NETEJA I RESTAURACIÓ D’INCENDIS · ESTUDIS A MIDA PER A FINALITZACIÓ D’OBRA · PROGRAMA ESPECÍFIC PER A HOTELS · NETEJA I MANTENIMENT DE NAUS INDUSTRIALS, MOQUETES I TAPISSERIES.

CREXIN SERVEIS TÈCNICS, S.L. POL. IND. CASA NOVA II - c/ Garrotxa s/n, Parcel·la 102 - 17181 AIGUAVIVA - Girona Tel. 972 24 50 26 - Fax 972 40 14 21 crexin@servicemaster.es - www.servicemaster.es SI VOLEU TREBALLAR EN UNA EMPRESA CATALANA I CONSOLIDADA COM LA NOSTRA POSEU-VOS EN CONTACTE AMB NOSALTRES

POSA’T GUAPA

...ESTÈTICA I BENESTAR

La fangoteràpia Un dels millors tractaments per a la nostra pell i per a molt més... Tal i com indica el seu nom, la fangoteràpia és un tractament que es basa en la utilització dels beneficis del fang, un material natural, saludable i molt útil per millorar la salut de la nostra pell gràcies a les propietats curatives de la terra i de l'aigua. El fang -o argilaés una font fantàstica d'energia i salut, ja que les sals minerals que conté són molt bones per al nostre organisme. D'aquesta manera, ens ajuda a reactivar i estimular les funcions naturals del nostre cos, convertint-se en una teràpia revitalitzant fins i tot quan no hi ha cap símptome a tractar. Es tracta d'una tècnica mil·lenària.

POSA’T GUAPA

Un des seus majors beneficis és la seva capacitat per activar la circulació sanguínia, mobilitzant l'aigua corporal quan hi ha retenció de líquids i mostrant el seu espectacular poder d'absorció. Gràcies al fang, qualsevol element tòxic és absorbit i expulsat. Però aquesta no és la seva única propietat: el fang també és desinflamant, refrescant, absorbent, descongestiu, purificant, antisèptic, cicatritzant i calmant.

Les seves aplicacions cosmètiques Permet tractar amb èxit l'acne, la cel·lulitis, els signes de l'envelliment i moltes patologies de la pell. A més, si es combina amb diferents olis essencials d'herbes curatives, es poden obtenir molt bons resultats a nivell de salut i bellesa que van més enllà de la pell, aportant beneficis per exemple al cabell, on el fang ha mostrat la seva efectivitat en casos d'alopècia, ja que és capaç d'extreure les toxines acumulades al cuir cabellut i netejar-lo d'impureses i excés de greix.

A continuació, detallem algunes afeccions estètiques que la fangoteràpia pot tractar amb èxit: Envelliment cutani: Els ingredients que actuen en aquest cas són el cobalt, que escombra les cèl·lules mortes i realitza un profund polit sense agredir la pell, el magnesi, que ataca els radicals lliures donant una major fermesa i elasticitat a la pell, i altres oligoelements, com el silici, el coure i el zenc, que s'encarreguen de la producció de col·làgen i elastina. Pell seca i deshidratada: El fang ajuda a equilibrar el pH i el to de la pell, arrossegant les cèl·lules mostres amb un excel·lent efecte hidratant que contribueix a la recuperació del to muscular. Neteja profunda del cutis: Gràcies a la seva acció remineralitzadora i reequilibrant del pH, el fang és un gran depurador de la pell castigada, ja que absorbeix les substàncies i cèl·lules

mortes eliminant-les de les capes superiors de l'epidermis, Flaccidicitat del bust: Col·labora en la recuperació del to muscular. En aquest cas es complementa amb un massatge per tal d'estimular la circulació sanguínia. Després el fang es deixa assecar per tal que actuï com a mascareta tensora.

Com és un tractament amb fang? En general aquests tractaments es realitzen en forma de mascaretes o aplicacions facials. En general es recomana realitzar les mascaretes dos cops a la setmana, tot i que això sempre depèn de l'afecció a tractar. La fangoteràpia no té grans contraindicacions. De tota manera cal tenir en compte que no es pot utilitzar sobre ferides obertes i que no es poden utilitzar fangs en processos aguts.Com sempre, el millor és seguir el consell i la supervisió d'un professional qualificat. ■

S PA

Fes el teu regal d’una forma original i amb molt d’amor amb el xec regal Placete Verd NOUS SERVEIS DE: ● ● ● ●

Naturopatia i Acupuntura Dietista-Nutricionista Teràpia de suport - Psicòloga Fotodelipació - Llum pulsada intensa IPL

Placeta de la Font, 11 (cantonada c/ Major) - 17840 SARRIÀ DE TER - Facilitat d’aparcament - info@placeteverd.com - www.placeteverd.com

Tel. 972 17 26 85

POSA’T GUAPA

...EXERCICI

Mai s'és massa gran per practicar esport L'exercici i l'activitat física milloren la salut, la capacitat funcional, la qualitat de vida i la independència de les persones grans. A mesura que l'activitat física diària d'una persona decau, la seva capacitat també ho fa. Però gran part d'aquest deteriorament es pot corregir fàcilment amb senzills programes d'exercici. Els beneficis de la pràctica esportiva

L'exercici permet millorar la qualitat de l'ós, la força muscular, l'elasticitat, el sistema immunològic i l'eficàcia cardiorespiratòria, entre d'altres. A més, també augmenta la memòria i disminueix el risc de patir depressió, ansietat o estrès. Millora la composició corporal i, per tant, ajuda a controlar la tensió arterial. També disminueix el colesterol en sang i el greix total del cos i, si es complementa amb una dieta cardiosaludable, ajuda a reduir el risc de patir diabetis de tipus 2. D'altra banda, en persones amb baixa resistèn-

26 DONA

cia aeròbica que necessiten ajuda per realitzar tasques de la vida quotidiana, la pràctica d'un exercici físic millora el seu consum d'oxigen i això els permet guanyar independència. Quin és l'exercici ideal? Cal fer exercici aeròbic a intensitat baixa o moderada, per la seva menor exigència cardiovascular. Hem de parar especial atenció als exercicis de mobilitat, flexibilitat i estiraments, que han de prevaldre per sobre dels treballs de resistència. Els més recomanables són:

● La marxa, en totes les seves modalitats: passejar, senderisme... ● La caça i la pesca ● El ciclisme, en circuits segurs o en bicicleta estàtica ● La natació ●

El golf Gimnàstica en moltes modalitats: manteniment, aeròbic... ● Els balls de saló ● També aquells exercicis que requereixen experiència prèvia, sempre que no es practiquin amb afany de competició: futbol, tennis, rem... ●

Durant quanta estona cal practicar exercici? Almenys dues o tres sessions a la setmana i d'una durada mitjana d'entre 30 i 40 minuts. De tota manera, a mesura que l'edat augmenta, cal disminuir el temps de cada sessió i augmentar la freqüència setmanal, fins arribar a una sessió diària de 15 minuts. Alguns consells i precaucions El principal consell que cal seguir és consultar el metge abans de decidir-se a practicar exercici. L'historial de cada persona i una prova d'esforç determinaran el tipus d'exercici que pot practicar cadascú i amb quina intensitat. A més, aquesta revisió descartarà qualsevol cardiopatia coronària, ja que aquesta pot existir de manera latent, sense mostrar símptomes. D'altra banda, també has de tenir en compte: ● Realitzar exercicis d'escalfament. ●

Practicar exercici en grup. D'aquesta manera augmenta la seguretat i és més fàcil superar els problemes. ● Relaxar la musculatura. ● No arribar mai a la situació de fatiga. ● Practicar exercici de manera lleugera, amb una durada curta i descansos freqüents. ● Evitar els esports que suposin un repte per la vista o l'equilibri. ● Evitar fer esport a última hora de la tarda, ja que això pot dificultar el son. ● No fer exercici en condicions de fred o calor extrem. ● Aturar l'activitat davant de qualsevol símptoma anormal. ● Fer exercicis de refredament després de practicar esport. Quins esports s'han d'evitar? Els d'alta intensitat, com l'esquaix o les carreres de velocitat. També aquells que incorporin un element elevat de força, com la lluita, la gimnàstica amb aparells o els llançaments. Tampoc es recomanen aquells que són d'alt contacte, com l'hoquei o el rugbi, i els que suposen un alt risc d'accident, com l'esquí aquàtic o el submarinisme. ■

POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS Dissimular els dits massa curts... Si tens els dits curts i no vols que es noti, has d'evitar posar-te anells massa amples o amb pedres rodones i excessivament grans. En el seu lloc, mira de fer servir anells finets i amb pedres allargades. D'altra banda, no et pintis mai les ungles amb colors foscos, fes servir sempre colors clars o només una mica de brillantor.

El maquillatge ideal pels rostres més cansats... Quan notem que el nostre aspecte és d'estar cansades, el millor que podem fer és no aplicar molt maquillatge ja que, en aquest cas més que mai, més és menys. Si voleu dissimular una mica el cansament del vostre rostre, heu de posar-vos només una mica de base de maquillatge, un producte per cobrir les ulleres, una mica de coloret i una punta de color als llavis. D'aquesta manera contrarestareu els efectes del cansament.

Els colors que més afavoreixen les persones amb la pell pàl·lida... Si ets de pell clara i pàl·lida, has d'evitar els colors que remarquen encara més la teva pal·lidesa. Per aquest motiu els colors grisos i beige no són els més adequats per a tu. En el seu lloc, intenta buscar colors més forts, com els fúcsies, els verds o els taronges, però això sí, en les seves gammes més suaus, ja que els colors massa cridaners i estridents tampoc t'afavoriran.

Escollir la roba interior adequada per fer esport... La roba interior que es porta té molta importància quan es fa esport, especialment el sostenidor que s'utilitza, que ha d'afirmar i subjectar els pits. Et recomanem els sostenidors específics per fer esport que venen a les botigues ja que no tenen costures ni cèrcols i són elàstics. També has de tenir present que no és bo utilitzar llenceria fina, ja que no subjecta prou bé els pits. Tampoc és recomanable fer esport amb la roba interior vella i donada.

Dissimular la panxa amb la roba que es porta... Per aconseguir-ho s'han d'escollir peces soltes però no caigudes, és a dir, que no tinguin forma de bossa. Es tracta de centrar l'interès en la part superior de la figura. Per aconseguir-ho també has d'evitar portar faldilles i pantalons rectes o cenyits, les bruses amb ratlles horitzontals i qualsevol cinturó ample que quedi ajustat a la cintura.

Una petita ajuda contra la descamació de la base de les pestanyes...

La camamilla serà la teva gran aliada. Prepara una infusió de camamilla i aplica-te-la cada matí. També t'ajudarà no maquillar-te durant uns dies. A més, la camamilla és fantàstica per millorar la salut i la fortalesa de les teves pestanyes.

28 DONA

Envia’ns el teu truc!

i a casa... Netejar el greix ressec dels cremadors de les cuines de gas... Et proposem dos trucs: pots esprémer una llimona i diluir-la en aigua calenta per utilitzar aquesta barreja per fregar els cremadors amb un fregall. Una altra manera de treure aquest greix acumulat consisteix en encendre els fogons una estona i,un cop calents i apagats,abocar-hi unes gotes de vinagre. A continuació caldrà fregar-los amb un fregall d'alumini.

La cafetera neta i com nova... Per aconseguir-ho pots posar totes les peces de la cafetera en una olla amb aigua bullint i afegir-hi un quart de litre de vinagre. Un cop les peces siguin dins l'olla, apaga el foc i deixa que l'aigua es refredi completament. Veuràs com s'elimina tota la brutícia.

Una mica de sal per netejar el forn... Si alguna cosa vessa dins del forn, aquell és el moment per posar sal sobre les restes. Quan es refredi el forn, només caldrà treure els residus de sal amb una esponja. D'aquesta manera s'eliminarà qualsevol brutícia. Si el que voleu és fer una neteja general del forn, la sal s'ha d'abocar quan aquest encara és calent i s'haurà de fregar quan es refredi.

Les guies dels vidres exteriors també es poden netejar... No és tasca ràpida ni senzilla, però si no saps com deixar aquesta zona ben neta, et proposem una idea: xopa un cotonet de netejar les orelles amb alcohol i utilitza'l per anar netejant aquesta zona.

Netejar el pòsit del vas on deixem els raspalls de dents... Una bona manera d'aconseguir-ho és posar una cullerada de sal dins del vas i omplir-lo a continuació d'aigua calenta, barrejant per tal que la sal es dissolgui. Deixem que l'aigua calenta actuï una estona i ja només cal eixugar el vas amb un drap. Una altra manera de netejar-lo consisteix en posar una mica de vinagre al vas, deixar que actuï i netejar-lo amb un drap humit. Un cop llest ja només caldrà esbandir amb aigua abundant.

Cremalleres que duren més...

gidona@gidona.com

Una manera d'aconseguir-ho és a l'hora de netejar la roba amb cremallera. El truc és ben senzill: quan ho feu, netegeu les peces amb la cremallera tancada. Veureu que duren més temps!

29 DONA

SALUT OSTEOPATIA

Per Estel.la Nevado / Osteòpata i Fisioterapeuta Col.legiada número 2711 estelanevado@fisioterapeutes.org

OSTEOPATIA I DISMINORREA La matriu o úter és un òrgan molt important per la dona, atès que és el centre de la feminitat i que entre les seves funcions hi destaquen la sexualitat, l'embaràs i el part.

La menstruació és la descamació cíclica i regular de l'endometri, la capa més interna de l'úter, i és secundària als canvis hormonals associats a l'ovulació, que té lloc als ovaris. En condicions normals, la durada aproximada del sagnat és de 3 a 7 dies en intervals de 28 dies i amb una quantitat de sagnat d'entre 180 i 200ml.

La paraula Disminorrea fa referència a les alteracions que apareixen en cada cicle de la menstruació, com ara: ● Dolor: pelvià, zona lumbar, cara interna dels genolls, regió abdominal baixa. ● Vòmits, diarrea. ● Mal de cap. ● Alteració en la durada dels cicles. ● Alteració en els intervals entre cicles. ● Fluxes intermenstruals. ● Alteració en el sagnat, com l'aparició de coàguls.

Les causes d'aquestes disfuncions poden ser conseqüència d'un desequilibri hormonal (estrògens, progesterona...) o bé de problemes estructurals, com mala posició de l'úter, mioma o fixacions que generen falta d'elasticitat a elements com els lligaments uterins.

L'úter és un òrgan situat entre les trompes de fal·lopi, la bufeta de l'orina i les anses intestinals, que s'ha de poder moure en la seva ubicació. Per exemple, en les relacions sexuals, en l'embaràs, en cada respiració o quan s'omple la bufeta durant el moviment intestinal,

30 DONA

l'úter s'ha de poder adaptar. Recordem que el moviment és vida. ENFOC OSTEOPÀTIC L'Osteopatia serà molt beneficiosa pels casos en què l'origen de la disminorrea sigui estructural, ja que en les situacions en què la disfunció sigui hormonal, paral·lelament s'haurà de seguir un tractament mèdic. Segons els casos el nostre treball consistirà en: ● Treball cranial per assegurar els mecanismes neurològics que estimulen els ovaris perquè es porti a terme una menstruació òptima i alhora alliberar les tensions que provoquen els mals de cap. ●

Assegurar l'elasticitat dels elements que envolten i fixen úter, trompes i ovaris per evitar dolors lumbars, pelvians i de genoll.També per millorar el flux i el retorn circulatori.

● Si hi ha hagut prèvies intervencions quirúrgiques o parts, revisar possibles cicatrius o excessos-defectes de tensió en els teixits que puguin interferir en la bona dinàmica de la zona. ● Revisar la mecànica lumbo-pèlvica, és a dir, buscar un

correcte funcionament i posició de sacre, malucs, pubis, còccix... ■ Gràcies per l'atenció!

SALUT NUTRICIÓ

Doctor Josep Joan Carreras Fígols Endocrí

LA MENOPAUSA

n la dona europea sol tenir lloc al voltant dels 50-53 anys, tot i que un avançament de 4 o 5 anys estaria dins de la normalitat, com també ho estaria un retard del mateix nombre d'anys. Per a moltes dones aquest procés comença d'una manera silenciosa a partir dels 45 anys, quan el cicle comença a ser menys regular i hi ha una disminució progressiva en l'organisme dels nivells plasmàtics d'estrògens i progesterona que comporten una variabilitat en el cicle. A aquest període el

La menopausa, paraula procedent del grec "mens", que significa mensualment, i "pausi", que significa final. Aquest és el terme que utilitzem per denominar el final del cicle reproductiu de la dona. És un període que s'ha de viure com un canvi normal a la vida de tota dona i és el moment en que acaben els seus períodes mensuals.

denominem "perimenopausa". En aquesta etapa poden aparèixer progressivament una sèrie de símptomes que anirem descrivint a continuació, tot i que cal tenir en compte que la simptomatologia és diferent per a cada dona i no segueix un patró predeterminat: mentre que en alguns casos només es produeix la simple desaparició de la menstruació sense cap altra simptomatologia, en d'altres es produiran un veritable rosari de símptomes que portaran a la dona a patir innumerables sensacions non grates. Els símptomes vasomotors que es presenten en forma de sufocacions i calors que afecten sobretot la cara i el pit, i que poden acompanyar-se de taquicàrdies i sudoracions són freqüents i afecten moltes dones. La disminució dels nivells sanguinis d'estrògens produeix sequedat a la vagi-

NOU HORARI tancat diumenge nit i dilluns tot el dia MENÚ DIARI de dimarts a divendres NOVA CARTA cuina de mercat MENÚ PER COLLES amb preus especials c/ Figuerola, num. 35 - GIRONA - Tel. 972 218 424

Doctor

na, que pot provocar irritació i dolor en el transcurs del coit. Els canvis en l'estat d'ànim també són freqüents, probablement aguditzats per aquesta simptomatologia variable, i són totalment justificables, però hem d'observar-los, ja que podrien portar a situacions de depressió. El canvi de pes, l'increment del greix al voltant de la cintura, la disminució de la gruixària dels ossos i l'inici del lent camí cap a l'osteoporosi o la pèrdua de gruixària i de densitat del cabell són altres símptomes relacionats amb aquesta etapa.

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS Especialista en Endocrinologia Diabetis i Nutrició Col·legiat Número 1699 MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

Si et trobes en aquest període, has de saber que et trobes davant d'una situació biològica i fisiològica totalment normal, encara que nova per a tu. Has de consultar amb el teu metge totes les possibilitats, tant sobre els tractaments mèdics, com sobre els successius canvis que aniràs sentint en el transcurs dels propers mesos i anys. MÉS QUE MAI HAS DE CUIDAR LA TEVA SALUT En una dieta personalitzada i dissenyada especialment per a tu hi podràs trobar un fidel aliat per reduir els trastorns de la menopausa. Seguir una dieta equilibrada pot retardar l'aparició de malalties com l'osteoporosi. El consum diari de làctics rics en calci -com la llet semidesnatada, el iogurt o el formatge fresctambé t'ajudarà, com també ho farà introduir aliments rics en isoflavones, ja que ens proporcionen un estrogen natural, el fitoestrogen, que es troba principalment a la soja.També s'hauran de consumir aliments que continguin antioxidants naturals com la vitamina C, que trobem a les taronges, als cítrics en general o a la pastanaga. No hem d'oblidar el consum diari de fibra -llegums, cereals, aliments integrals- i tenir en compte que cal reduir el consum de greixos d'origen animal, potenciant el consum de peix blau i d'oli d'oliva. Serà important disminuir el consum de sucres, de sal i d'alcohol. D'altra banda, és important practicar un exercici adequat i programat diàriament, com pot ser la natació o caminar. I, per suposat, cal deixar de fumar En cap moment has d'oblidar que cal cuidar la ment. Sigues creativa. Probablement tinguis més temps lliure i has de dedicar-lo a fer totes aquelles coses que sempre has posposat per falta de temps. Pinta, dibuixa, aprèn coses noves...Això et pot allunyar de símptomes com la depressió i la irritabilitat, freqüents en aquesta època. El metge especialista haurà de valorar quines són les possibilitats terapèutiques que més et convenen, ja que només un tractament individualitzat i personalitzat serà eficaç. Pensa que evitar les sufocacions, l'osteoporosi, l'envelliment de la pell, l'augment de greix a la cintura, la sequedat vaginal, els canvis constants d'humor i tots els símptomes relacionats amb la menopausa està al teu abast amb un tractament integral i personalitzat. ■

EL BALÓ INTRAGÀSTRIC, LA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UN COP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLE D'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ EN AQUESTA PART DEL COS DURANT UN PERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSENYAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTOMAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT. UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDOCRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒLEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUEST TRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈ DURANT TOT EL TRACTAMENT

PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓN POSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª 17001 Girona Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

SALUT VIURE BÉ

Per Sílvia Torroella Claver Biòloga i Psicòloga Número de col.legiada 10905

SOM ESCLAUS DE LES NOSTRES RUTINES? Tots nosaltres exhibim algunes conductes que, tot i saber racionalment que ens perjudiquen, les repetim i repetim.

ns hem pogut trobar immersos en relacions que ens perjudiquen i, tot i així, ens tornem a equivocar una vegada i una altra, repetint els mateixos esquemes.

PER QUÈ SI SABEM QUE ALGUNA COSA ENS PERJUDICA LA TORNEM A FER? En el nostre procés d’adaptació en el medi on vivim, la rutina, el costum, el que ens és familiar, ens resulta més còmode que la novetat i el canvi. Tenim tendència a buscar o seguir el que ja coneixem, encara que això ens perjudiqui, ja sigui en un tipus de relacions emocionalment negatives, o amb conductes i comportaments amb els quals ens “auto-agredim”. Si féssim una valoració racional d’això, ens adonaríem que no té molt sentit, que seria molt més fàcil i coherent canviar de comportament o canviar de situació, però en realitat no és tan senzill. La rutina, el costum, el que ens és familiar té un component inconscient que surt de tota lògica racional, i apareix l’impuls de tornar-hi de forma mecànica, sense que ens n'adonem.

Posem com a exemple una persona que en les seves relacions sentimentals “sempre repeteix la mateixa història”, acabant en ruptura una i una altra vegada. Teòricament si ja ha experimentat una mala relació, ja hauria d’haver après dels errors anteriors i no repetir-los, però no és així, sense ado-

34 DONA

nar-se'n torna a caure en les mateixes actituds, buscant una parella semblant a l’anterior i seguint els mateixos patrons. Les rutines i els costums ens porten a repetir les mateixes pautes de manera inconscient, ja que ens és més fàcil seguir fent el que coneixem que intentar provocar un canvi, encara que aquest sigui positiu. Un canvi ens suposa una reestructuració del que hem assimilat, un esforç tant mental com emocional i una lluita per assolir noves formes de comportaments que, en principi, encara no sabrem si ens funcionaran. Si veiem que hi alguna vessant de la nostra vida que no funciona tal i com ens agradaria, cal que observem què és el que hi apareix sempre de forma constant, quin és el denominador comú. Si localitzem aquestes causes que ens porten a un efecte no desitjat, és el moment d’actuar. Canviant la causa, canviarem l’efecte. La rutina ens tendirà a portar altra vegada a la situació coneguda, i és en aquest punt on hem d’actuar fermament, on hem d’aconseguir que la nova pauta de conducta es converteixi en rutina per així substituir l’anterior. La vida és plena de canvis i de situacions noves, si ens aferrem sempre a uns comportaments ja coneguts que no han funcionat, cometrem una i altra vegada els mateixos errors i ens perdrem l’oportunitat de viure millor.

El procés del canvi moltes vegades resulta feixuc, però si no el fem, ens trobarem com si volguéssim travessar un rierol descalços i, quan poséssim el peu a l’aigua, ens féssim enrere per les pedres i el fred, és a dir, que no podrem gaudir mai del que es troba a l’altra banda. NO HEM DE TENIR POR DELS CANVIS, DE NOSALTRES DEPÈN QUE ENS APORTIN ALGUNA COSA POSITIVA. ■

Sílvia Torroella Claver C/Eiximenis, 20, 4rt 1ª - 17001 GIRONA Tel. 972 412 016

el racó de GENCIANA

ALOE VERA, LA FULLA QUE ES BEU L'Existència de l'Aloe Vera per a usos terapèutics es remunta a la cultura egípcia. La primera font coneguda data del s.XV a.C, ”Llibre dels remeis del papir d'Ebers”. En aquest document es recullen diveses fórmules medicinals i es demostra, per tant, que els egipcis ja s'aprofitaven de les virtuts terapèutiques i cosmètiques de l'Aloe. Ens consta també que tant els Grecs com els Romans coneixien bé les seves propietats i que l'empraven, entre d'altres, per guarir les ferides dels soldats. Però no va ser fins el segle XV quan els jesuïtes espanyols, persones amb grans coneixements de medicina, van començar a fer plantacions a Andalusia per després trasplantarles a les colònies d'Àfrica i Amèrica. Segons algunes fonts aquesta va ser la manera com l'Aloe Vera es va escampar arreu.

Malgrat que es coneixen més de 250 varietats d'aloes al món, a nivell terapèutic la més utilitzada és l'Aloe Bardensis Miller (Aloe Vera). Tot i que a primer cop d'ull la planta de l'Aloe pot semblar un cactus, pertany a la família dels lliris, i per tant s'acosta més a la ceba i a l'all. És rica en vitamines, aminoàcids i enzims, substàncies, totes elles, de gran interès pel nostre organisme. Com hem anat veient, al llarg de la història l'Aloe ha estat utilitzada per multitud d'indicacions diferents, que van des de tractar problemes digestius fins a regenerador cel·lular. El suc d'Aloe és molt ric en els enzims de la digestió i per tant ajuda a rehidratar i regenerar l'aparell digestiu, així com a normalitzar el pH i estimular la flora bacteriana. Millora també l'absorció de les substàncies nutritives i la destrucció de residus. El suc d'Aloe Vera està indicat per: ● Inflamacions i/o lesions a la boca ● Gastritis ● Ulceracions gàstriques ● Excés d'acidesa a l'estomac ● Disfuncions intestinals ● Estrenyiment ● Alteracions de la flora intestinal beneficiosa ● Hemorrodies Per tots els nutrients que aporta, el suc d'aloe és un gran tònic i reconstituent, alhora que se li atribueixen propietats rejovenidores per la seva capacitat d'augmentar la produccio de cél·lules responsables de la formació de col·lagen.

osteopatia naturopatia homeopatia medecina xinesa, tractaments infantils flors de bach dietètica

la vostra botiga a internet

www.genciana.com DURANT TOT EL MES DE MARÇ, A LA GENCIANA , AL COMPRAR UNA AMPOLLA DE SUC D'ALOE VERA

N'HI REGALEM UNA ALTRA

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona

Tel. 972 20 87 87

LA SEXUALITAT HUMANA

Per Núria Tió i Rotllan

L'EROTISME, DESVETLLADOR DEL DESIG SEXUAL L'erotisme és aquell aspecte exclusivament humà que es basa en estimular, d'una manera conscient, la imaginació i els sentits per tal d'obrir la porta al desig sexual. L'erotisme desperta la sexualitat, la humanitza i li dóna força, alhora que genera complicitat i unió a la parella que s'hi recrea.

n l'etapa de l'enamorament l'erotisme hi és present sense que les parelles en siguin massa conscients: hi ha tant d'anhel en posseir l'altre que el desig genera tot tipus de pensaments i de conductes eròtiques. Passada aquesta etapa, en moltes dones el desig decau i llavors es fa necessari, per tal de revitalitzar les relacions sexuals, fer servir d'una manera conscient l'erotisme.

La vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i el gust són els sentits que ens fan percebre el món, generant-nos sensacions, sentiments, pensaments i conductes. L'erotisme es basa en estimular els sentits de la manera adequada, buscant situacions íntimes que encenguin el desig. L'objectiu de l'erotisme és generar sensacions de proximitat, de compenetració, de comunicació eròtica, de seducció, d'estimació. És important adonar-se que aquests objectius són més sensuals que no pas sexuals, i, per tant, el coit no és tant la finalitat de l'erotisme com la seva conseqüència. Podriem dir que l'erotisme estimula tant els sentits que només l'orgasme pot apaivagar-los. VEGEM UNES QUANTES MANERES D'ESTIMULAR ELS SENTITS ERÒTICAMENT

L'olfacte. Les dones tenen una percepció més aguda de les olors (i per tant, de les pudors). Per ajudar a crear una situació eròtica és important que el nostre cos estigui net, acabat de dutxar.Va bé de rentar-nos amb aquell sabó que plau a la parella, posant-nos aquell perfum que ens agrada a tots dos i que està tan associat a les relacions íntimes. De fet, una bona manera d'estimular l'erotisme és que la parella es dutxi junta. Dedicar temps a ensabonar el cos de l'altre, amb sensualitat, i regalar-se abraçades amb el cos que llisca pel sabó, genera multitud de sensacions eròtiques (s'estimula, a més, el tacte i la vista). Si després la parella es dedica a hidratar el cos de l'altre amb una crema especialment triada per l'ocasió, ja haurem anat creant tot un món d'intimitat necessari perquè la dona vagi desconnectant de les obligacions diàries i es vagi abandonant cap a les sensacions

36 DONA

LA SEXUALITAT HUMANA

eròtiques. També es molt necessari per l'home, perquè sent la seva dona abandonar-se i gaudir de les sensacions que ell li proporciona. Unes espelmes oloroses ajudaran a crear intimitat en el lloc de la trobada sexual i aniran perfumant l'habitació. El gust.És un sentit que va molt lligat a l'olfacte. Que la boca faci olor és del tot necessari per poder-se abandonar al gust dels petons. Un cop la parella s'ha dutxat i perfumat, poden tenir al costat del llit unes begudes i uns bombons (o pastes, o algun petit requisit) perquè mentre van entrant en una conversa íntima puguin anar regalant el gust de la boca. Mentre la conversa va creant un clima afectuós (és l'oïda aquí el que s'estimula) podem provar el gust que ens dona tastar la nostra beguda des de la boca del company. O bé podem posar-la en alguna part del cos de l'altra i, mentre anem bevent, anem llepant la pell estimada. Algun cop també podem tenir al nostre costat melmelada, nata, xocolata desfeta… per tal de tastar-ho sobre el cos de la parella. L'oïda. Estimular el sentit de l'oïda, donant protagonisme a les paraules boniques o a les frases tendres, constitueix una de les carícies més profundes que pot rebre el cervell i que més estimulen el desig. L'oïda és un sentit poderós. El cervell s'erotitza pel sol fet de tenir una conversa d'enamorats (on tot allò que es diu o es recorda té a veure amb l'amor). Dir a cau d'orella paraules boniques, tendres o exci-

tants (aquí és del tot necessari saber del cert que allò que diem és excitant per a la nostra parella; si no és així, podem espatllar la sessió) té una acció fulminant sobre el desig. Posar una música suggerent, explicar-se fantasies eròtiques o bé llegir a l'altre textos eròtics, són maneres excel·lents de caldejar el cervell (que és allà on hi habita el sexe). El tacte. És un sentit molt poderós en la dona, tant, que un home que sàpiga acaronar bé la seva dona podrà disposar d'ella gairebé tant com vulgui. Amanyagar bé a l'altre, sobretot si és la dona, no és gens fàcil. L'home ha de saber que no són vàlides totes les carícies (d'entrada millor abstenir-se d'acaronar els pits i els genitals, gairebé com si no existissin:és una manera de fer-los presents i que la dona acabi desitjant la carícia).Fer-ho donant a la mà o a la boca el ritme i la pressió adequades per a cada racó del cos requereix un aprenentatge necessari per l'erotisme. Els bons amants saben apreciar, sentir i deixar-se anar a les mans de l'altre; saben que la qualitat de les carícies i de les sensacions produïdes determinaran la qualitat de l'entrega. Les mans, la boca, les dents, la llengua són eines d'estimulació potent. Però també podem fer servir els cabells si són llargs, les dones el pit i els homes el membre, per tal de donar diferents sensacions a la parella. També és molt interessant el tacte que dóna acariciar-se el cos amb oli infantil, plomes, seda, guants de pell, etc. La vista. És un sentit molt poderós

en l'home. Per a l'home, veure el cos nu de la seva dona ja és excitant. Si ella s'embolcalla amb transparències, perles, talons alts que lluirà per a l'ocasió, roba interior seductora, etc., de ben segur tindrà l'home predisposat ràpidament. Recordem també que mentre s'està desenvolupant una conversa íntima, les mirades, els somriures i la rialla són claus per a la seducció. Unes ungles netes i ben tallades en l'home generen tranquil·litat en la dona, que tem per uns genitals que són sensibles i a vegades propensos a les infeccions. Veure una pel·lícula eròtica (alerta, que sigui eròtica per la dona!) i entretenir-se en les escenes més sensuals, passar-les a càmara lenta, és una bona manera d'augmentar l'erotisme de la relació. Per estimular la imaginació eròtica, quan estem sols, una bona manera de fer-ho és recordar la sessió amorosa que hem viscut amb la parella. També ens ajudarà el llegir o mirar llibres eròtics, o pel·lícules, que nodreixin el nostre imaginari i ajudin a enriquir-lo. Recordem que el plaer compartit uneix a la parella i reforça saludablement els vincles del compromís. I que les mostres físiques d'afecte i tendresa, quan es desvinculen d'una finalitat sexual, potencien el desig. ■ Núria Tió i Rotllan Psicòloga clínica d'adults. Especialitzada en Sexologia i Teràpia de parella. Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G DTel. 972 20 10 84

Elegància & Inteligència sexual & Coqueteria

Juli Garreta, 25 17002 Girona Tel. 972 91 39 04 labonbonniere@labonbonnieredeninon.com www.labonbonnieredeninon.com

FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Mercè Martí Pla Advocat Laboraliste

L'ACOMIADAMENT OBJECTIU QUINES CAUSES CONFIGUREN UN ACOMIADAMENT OBJECTIU? Les causes poden afectar tant al treballador com a l'empresari i són les següents: a) Ineptitud del treballador, que és una inhabilitat o carència de facultats professionals, que ha de ser coneguda o sobrevinguda amb posterioritat a la seva col·locació a l'empresa. b) Falta d'adaptació del treballador a les modificacions tècniques. Aquests canvis han de ser raonables i han d'haver passat més de 2 mesos des de la modificació. c) Absentisme, que es donarà quan el treballador tingui faltes d'assistència intermitents encara que estiguin justificades, i sempre que es compleixin tres condicions: · Que les faltes es produeixin alternativament en el 20% de les jornades hàbils en mesos consecutius o bé en el 25% de les jornades de 4 mesos discontinus dins d'un període de 12 mesos. · Que l'índex d'absentisme del total de la plantilla del centre de treball sigui del 5%. · Que aquestes faltes siguin intermitents. Una vaga, un accident de treball, la maternitat o les vacances, per posar alguns exemples, no es consideren faltes d'assistència.

d) Necessitat d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques o tècniques, organitzatives o de producció.

38 DONA

Les econòmiques es deuen a una situació negativa de l'empresa que aquesta ha d'acreditar i han de tenir com a finalitat contribuir a superar la situació de crisi. Les tècniques es refereixen als mitjans de producció, com una possible vellesa o inutilitat de les coses. Les organitzatives són les que comporten un reajustament de l'organització productiva. Finalment, les de producció són les que incideixen sobre la capacitat de la producció de l'empresa per ajustar-la als moviments del mercat.

concedeix el període de preavís, l'empresari ha d'abonar el salari corresponent a aquests dies.

e) Insuficiència de consignació pressupostaria, que és per plans i programes públics sense dotació econòmica estable i finançats mitjançant consignacions pressupostàries anuals.

El procediment de reclamació contra l'acomiadament objectiu és el mateix que es segueix en els processos per reclamar un acomiadament disciplinari, tant pel que fa a terminis, demanda, execució...

COM ES REALITZA UN ACOMIADAMENT OBJECTIU? Un acomiadament objectiu ha de tenir alguna de les causes que hem anomenat. Es du a terme mitjançant una una carta dirigida al treballador on s'han d'explicar de forma clara i precisa quins són els motius de l'acomiadament. En el moment en què s'entrega la carta al treballador, també s'ha de posar a la seva disposició la indemnització pertinent, que en aquest cas serà de 20 dies per any treballat. A més, s'ha de comunicar amb un plaç de preavís de 30 dies des de l'entrega de la carta fins a l'extinció del contracte. Durant el període de preavís el treballador té dret sense pèrdua de retribució a una llicencia de 6 hores setmanals per buscar una nova feina. Si no es

QUI ESCULL ELS TREBALLADORS QUE ES VEURAN AFECTATS PER L'ACOMIADAMENT OBJECTIU? En principi, l'empresa té llibertat d'elecció del treballador, garantint sempre que no es vulnera cap dret fonamental. RECLAMACIÓ CONTRA L'ACOMIADAMENT OBJECTIU

Que el treballador cobri la indemnització que li pertoca no vol dir que accepti l'acomiadament i, per tant, malgrat haver cobrat, pot reclamar contra l'acomiadament. En tot cas, abans de signar es recomana haver-se assessorat sempre prèviament per una persona qualificada. ■

Mercè Martí Pla Advocat Laboralista Av. Jaume I, 48, 1r. D - 17001 GIRONA Tel. 972 225228

EMPRENEDORES

Gina Bellvehí Economista

LA CAMBRA AJUDA A CREAR EMPRESA a crisi econòmica també està tenint els seus efectes sobre els emprenedors i emprenedores que s’adrecen al servei d’assessorament a emprenedors de la Cambra de Comerç de Girona. L’inconvenient més gran és la falta de finançament. Les entitats demanen molts requisits a la concessió de préstecs per a la inversió inicial dels emprenedors, fins i tot quan aquests disposen de garanties suficients.

Els usuaris del servei ens han transmès també la seva inquietud davant la incertesa del moment econòmic. Es pregunten si és un bon moment per a la creació d’empreses.En aquest sentit, hem notat un lleuger descens de les visites durant els primers dos mesos de l’any 2009. No obstant, l’esperit emprenedor preval. Si una idea és bona, si té mercat, anirà endavant. Per això des de la Cambra continuem apostant per a l’auto-ocupació com una bona via per millorar la situació laboral i econòmica de l’emprenedor, que també genera repercussions positives per a l’economia en general, amb la creació de riquesa i, sobretot, de nous llocs de treball.

UN PROGRAMA QUE US ASSESSORA EN LA VOSTRA IDEA DE NEGOCI Si ets una persona emprenedora amb una idea de negoci i vols avaluar la seva viabilitat per posar-la en marxa, la Cambra de Comerç de Girona et pot oferir informació, orientació i asessorament de tota mena a través del programa INICIA. Aquests serveis, que inclouen possibles vies de finan-

40 DONA

çament, actuen en tres àmbits principals: la difusió de la cultura d’empresa, el foment de la creació d’activitat empresarial i el suport a les microempreses i petites empreses. A QUI VA ADREÇAT? Aquest servei s’adreça a qualsevol tipus de persona independenment de l’edat, sexe, formació o situació laboral. Un 45% de les persones que hem assessorat darrerament són dones i un 55% són homes. Un 77% dels usuaris tenen entre 25 i 45 anys. Entre aquests emprenedors, un 53% són assalariats i la resta estan desocupats QUÈ T’OFERIM? Des de la Cambra, disposem d’un equip tècnic que ofereix un assessorament personalitzat i totalment gratuït que va des de la valoració de l’idea de negoci, el suport per a l’elaboració del pla d’empresa, l’assessorament per tal d’escollir la forma jurídica més adient i la recerca de finançament, amb tot un ventall d’ajuts i subvencions. En funció de quin sigui el perfil d’usuari que s’adreça al servei, oferim un asessorament més o menys ampli i el guiem a l’hora d’engegar l’empresa QUINA IDEA DE NEGOCI TENS? Abans d’iniciar l’assessorament, cal que l’emprenedor hagi avaluat i madurat la seva idea de negoci i tingui més o menys clar quin tipus d’empresa vol crear. Pot passar que el plantajament inicial no sigui el més encertat i calgui treballar-lo per anar definint el projecte

ELS NOSTRES BANCS D’INFORMACIÓ Posem a l’abast de l’emprenedor diverses eines que els permetran reunir tota la informació de diferents programes i entitats:

Programa INICIA: Departament de treball www.gencat.cat/treball Programa PAEM: Programa especialment dirigit a dones emprenedores. www.empresarias.net Programa CREARCAT: Projecte comú de les cambres de comerç catalanes i franceses. www.crearcat.com NECESSITES FINANÇAMENT? A través dels diferents programes et podem orientar sobre les possibilitats de finançament més adients al tipus de negoci i la inversió que hagis de realitzar També podem fer una recerca de les ajudes i subvencions existents en funció del teu perfil. COM ACCEDIR AL SERVEI Per accedir al servei cal concertar visita personalitzada i un tècnic de la Cambra atendrà l’emprenedor i iniciarà el procés d’assessorament ■ Es pot concertar entrevista a través del telèfon al 972 418 500 o via correu electrònic a: emprenedors@cambragirona.org

Gina Bellvehí i Garriga Directora Àrea Informació i Assessorament Cambra de Comerç de Girona Avda. Jaume I, 46 17001 GIRONA Tel: 972 418 500 www.cambragirona.cat cambra@cambragirona.org

GIRONINES EN LA HISTÒRIA

LA DRA. CASAPONSA

geni i figura er familiars i coneguts sabia que al Baix Empordà hi havia exercit una metgessa amb fama de tenir molt caràcter i d’haver estat una persona donada i amb bon ofici. Ara, puc dir que dita metgessa va haver de fer una vida sempre a contracorrent i saltant obstacles”.

“P

Dr. F. Xavier Carreras Comissari Exposició “Dra. Casaponsa 19062006. Gèner i Figura”

42 DONA

GIRONINES EN LA HISTÒRIA LA DOCTORA CASAPONSA

ELS ANYS DE FACULTAT En un entorn en què la dona gairebé no tenia accés a l’ensenyament universitari, la que després seria la Dra. Casaponsa començà a treballar per pagar-se la carrera de practicant. Amb el record de la seva difunta mare, que també havia lluitat per exercir la seva professió amb dignitat, la jove Paquita estudiava, treballava i col·laborava en diferents serveis com a interna. L’any 1931 Casaponsa es llicencià i començà a exercir en la seva primera consulta mèdica com a ginecòloga a la ciutat d’Igualada. Per ella aquells primer anys de professió foren una època daurada. TEMPS MOGUTS Francesca Casaponsa no tardà en contraure matrimoni en acabar els seus estudis. L’any 1933 es casava amb el doctor Josep Solé, un antic company de facultat. El matrimoni fixà la seva residència a Solsona, d’on era l’espòs de la doctora, i obriren una consulta conjunta. Ben aviat tingueren fills, la primera fou la Josefina i després arribà en Miquel. En una declaració jurada en motiu de les depuracions practicades durant el franquisme, Casaponsa explica com canvia la seva vida amb la Guerra Civil i la postguerra. L’any 1938, amb la mort del seu espòs, la Senyora Paquita, tal com més tard fou coneguda a la capital del Baix Empordà, es veié obligada a marxar cap a la Bisbal per fer-se càrrec de la consulta del doctor Ponjoan que havia mort poc abans. La seva arribada no va ser ben acollida pels pacients bisbalencs, però Casaponsa comptà amb el suport de la vídua del doctor Ponjoan, que es convertí en la seva gran amiga. L’any 1941 la vídua Paquita Casaponsa decidí refer la seva vida i es casà per segona vegada amb Enric Nadal. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren dos fills més, la M. Dolors i en Josep. EXERCINT LA MEDICINA RURAL En aquells anys la Dra. Casaponsa ocupà la plaça, com a interina, de metgessa d’assistència pública domiciliària a diferents pobles del Baix Empordà. D’aquesta manera, la doctora gironina es va convertir en una

de les primeres metgesses rurals de la demarcació. Visitava malalts a Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura, Peratallada, Monells, Corçà, Casavells, i altres petits municipis. Casaponsa treballava nit i dia, sempre estava disponible i mai feia vacances. Molts la recorden anar en bicicleta, a peu o en cotxe acompanyada del seu marit, a fer les visites a domicili. GENI I FIGURA Als anys 50 Conxita Solés i Carmina Muriana es convertiren en secretàries de la Dra. Casaponsa i també entrà a la consulta el practicant Moisès Ramírez. Fins els anys 70 la doctora seguí treballant dur. Els que la van conèixer la recorden com una persona tendra amb els malalts, però molt severa amb aquells que feien comèdia. La Senyora Paquita tenia fama de ser geniüda, però a ningú li passava per alt la seva perseverança i la seva dedicació incansable a la medicina. L’ADÉU A L’EXERCICI PROFESSIONAL Amb la mort del seu segon marit, qui la va saber comprendre des d’un principi, i amb l’aparició d’una malaltia al cor, Francesca Casaponsa es veié obligada a jubilar-se. Li costà encaixar aquesta decisió perquè la medicina era tota la seva vida i li costà deslligar-se dels seus pacients. La Dra. Casaponsa decidí repartir el seu instrumental entre el seus companys perquè creia que les seves eines encara tenien molta feina a fer. Una part d’ella continuà essent útil. EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT L’any 2006, en motiu dels 100 anys del seu naixement, el Col·legi de Metges de Girona, juntament amb l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona, va organitzar una exposició titulada “Dra. Casaponsa 19062006 Gènere i figura”. ■

Saber-ne més... www.comg.org Agraïments: Col·legi de Metges de Girona Imatges cedidies pel Col·legi de Metges de Girona

FILLA DE LLEVADORA Nasqué un 3 d’abril del 1906 a Castellfollit de la Roca, el poble natal del seu pare. Francesca Casaponsa era la gran de quatre germanes, filles de Miquel Casaponsa Batlle i Dolors Suñol Mañé, una de les primeres llevadores diplomades per la Facultat de Medicina de Barcelona. Amb el naixement de la seva germana més petita, el destí es girà en contra de la petita Paquita. La seva mare morí en el part i, amb només 16 anys, la Francesca marxà de Ripoll, on residia la seva família, cap a Barcelona a viure amb la seva tia Marieta. A la ciutat comtal inicià els seus estudis de Batxillerat fins que arribà el moment de començar la carrera de Medicina.

43 DONA

MASCOTES

Els beneficis de les teràpies amb animals

ossiblement no coneixeu a ningú que no adori a la seva mascota. Els animals ens fan companyia, ens donen tot el seu amor, ens ajuden sempre que poden i ho farien tot per als seus amos. A petita escala, segur que totes les persones que en tenen un coincideixen a destacar que ells són una de les seves millors armes per lluitar contra l'ansietat o contra la depressió. Podem arribar a casa tristos, però de ben segur que en pocs minuts ells aconseguiran arrancar-nos un somriure. Tenint en compte això, sembla ben lògic que alguns animals, com els gossos, els gats, els dofins o els cavalls, s'utilitzin en diverses teràpies.

ELS GOSSOS

Quan pensem en la utilització dels animals durant una teràpia, segurament els gossos són els primers que ens vénen al cap. Mostren una gran estimació cap a l'ésser humà, són afectius, juganers i molt llestos. El simple fet d'acaronar un gos o un gat ja baixa les constants de ten-

44 DONA

sió arterial, la freqüència de respiració i els batecs del cor. De fet diversos estudis han demostrat que quan hi ha un gos a una residència d'avis, aquests reben menys visites del metge i més visites dels seus familiars. D'altra banda també és coneguda la seva capacitat com a guies i com a gran ajuda per a les persones que tenen alguna discapacitat física.

MASCOTES

ELS GATS Un gat pot estar ajagut tranquil o dormint, però sempre està alerta. De tota manera, un gat no s'estressa. A més el seu ronc fomenta les emocions positives i les seves petites senyals d'afecte són sempre molt ben rebudes pels seus amos. El seu ús com a teràpia es recomana especialment per a les persones que es senten molt soles però que no poden dedicar molt temps a tenir cura d'una mascota. Segons diversos estudis, estar en contacte amb un felí redueix l'estrès.

tament en el nostre sistema nerviós, tant a nivell corporal, com mental. Les seves ones sonores són capaces d'equilibrar-nos i de fer-nos sentir molt i molt bé. A més són simpàtics, alegres i intel·ligents. Normalment s'utilitzen en teràpies amb nens autistes, una teràpia que ha demostrat tenir bons resultats. ELS DOFINS ELS CAVALLS Aquests animals interactuen amb el seu entorn mitjançant l'emissió d'ones alfa. Aquesta eina els permet comunicar-se, capturar a les seves preses i reconèixer l'entorn. Però aquests sons també influeixen direc-

Nobles i de gran dignitat, cal guanyarse la seva confiança i el seu afecte. S'utilitzen en casos de sociopaties i també per la rehabilitació motora de l'organisme.

ELS ANIMALS DE GRANJA Una de les principals característiques d'aquests animals és que són molt espantadissos, molt més que nosaltres en el nostre moment de més por. Per aquest motiu aconseguir tranquil·litzar-los a ells implica necessàriament tranquil·litzar-nos a nosaltres mateixos. Així, acaronar un conill, un porc o una gallina pot resultar catàrtic, ja que només es deixen acaronar quan agafen confiança, cosa que no és fàcil. I aquesta característica és molt bona per a les persones tímides o introvertides que volen obrir-se als demés. ■

Cavall de mar CAVALL DE MAR ÉS UN CENTRE D'EQUITACIÓ OBERT A TOTHOM QUI ES VULGUI BENEFICIAR DELS MOLTS AVANTATGES D'AQUESTA PRÀCTICA

Informeu-vos de totes les nostres activitats Veïnat de Gaià - 17240 LLagostera-Girona Tel. 616 450 416 - cavalldemar@gmail.com - www.cavalldemar.net

SECRETS DE JARDÍ

Gemma Teixidor i Alba Enginyer Agrònom Especialista en Jardineria gemma.teixidor@gmail.com

Plantes en moviment La majoria de plantes que tenim a casa nostra tenen funció decorativa, però no cal oblidar que són éssers vius i que, com a tals, s’adapten al seu entorn de la millor manera que poden per tal de desenvolupar-se. Les plantes es mouen per adaptarse al medi i així poder realitzar millor les seves funcions vitals.

ls seus moviments són limitats perquè no disposen d’un aparell locomotor com els animals, però en alguns casos el moviment és tan immediat que ens pot sorprendre. Aquest pot ser el cas de les plantes carnívores, o de les mimoses sensitives, les quals amb un lleuger contacte amb algun objecte exterior reaccionen movent-se molt ràpidament.

La paraula científica que s’utilitza per anomenar els moviments de les plantes és "tropismes". Aquests moviments de les plantes són totalment involuntaris, i els podem trobar com a resposta a diferents estímuls exteriors. Per exemple, les respostes a la llum o bé a la gravetat són les més conegudes, però també podem trobar respostes a elements sòlids exteriors o a l’aigua. ELS FOTOTROPISMES O MOVIMENTS A CAUSA DE LA LLUM

Aquest és el moviment responsable del creixement vertical cap amunt dels vegetals. La majoria de plantes es desenvolupen més en direcció a on hi ha més quantitat de llum. Per això quan tenim una planta al costat d’una finestra pot ser que les seves fulles i tiges es girin cap a la llum i que es desenvolupin molt més d’aquell costat. Aquests moviments es produeixen perquè les plantes

46 DONA

SECRETS DE JARDÍ

tenen uns receptors de llum especials que s’activen per la presencia d’una hormona vegetal anomenada auxina. Aquest any celebrem el bicentenari del naixement de Charles Darwin. Doncs bé, aquest famós naturalista fou dels primers científics que, juntament amb el seu fill Francis, va estudiar les hormones vegetals. D'aquesta manera va descobrir els moviments de les plantes a causa de la llum.

EL CONSELL DEL MES

Els fototropismes o moviments deguts a la llum El fet que algunes plantes siguin més sensibles a aquest fenomen depèn de la seva fisiologia. N’hi haurà algunes en les que gairebé no es percebrà el seu moviment i d’altres que, en qüestió de minuts, giraran les seves fulles buscant la llum. Els gravitropismes o moviments a causa de la força de gravetat Aquests moviments es produeixen sobretot en les arrels. El creixement vertical cap avall de les arrels és fruit de l’atracció de la gravetat de la terra. Els tigmotropismes o moviments pel contacte amb objectes sòlids Aquests són els moviments que realitzen algunes plantes per enfilar-se cap amunt.Les tiges d’algunes enfiladisses es torcen quan toquen el tutor i s’agafen al pal per continuar creixent. Ho fan, per exemple, les clematis o la mongetera. D'altres plantes, com les heures, presenten petites tiges que s’adhereixen a les parets, i també n'hi ha algunes, com els ceps, que presenten circells que s’entortolliguen als voltants d’un objecte. ■

Existeixen moltes espècies de calatheas que s’utilitzen per la qualitat ornamental de les seves fulles. Algunes d’aquestes espècies són molt sensibles a la llum i, si les tenim en una habitació on la llum està molt focalitzada, pot ser que les fulles es moguin i canviïn de posició buscant la llum. En general són plantes que necessiten una llum difusa. A més, no els agraden ni les corrents d’aire ni els canvis bruscs de temperatura. Cal mantenir-les en un lloc amb bona temperatura i una alta humitat ambiental. ■

La mimosa sensitiva (Mimosa pudica) la podem trobar a floristeries o centres de jardineria. Obra les fulles durant el dia i quan les toquem, les tanca ràpidament. Les flors en forma de boletes de color lila, apareixen a l’estiu. És un planta molt sensible a les gelades.

La venus atrapamosques (Dionaea muscipula) tambè la podem trobar a floristeries o centres de jardineria. És la planta carnívora més coneguda, al final de les seves fulles hi trobem dos lòbuls on atrapa els insectes. S’ha de saber que la cura d’aquestes plantes no és senzilla. Passen un temps hivernant, no necessiten fertilitzants, volen llum i una bona humitat a l’ambient.

47 DONA

DECORACIÓ

LILIAN FRAGA Arquitecta Urbanista-Decoradora d'Interiors Formació en Administració d'Empreses i Economia Financera Màster en Estudi i Disseny avançat d'Estructures-UDG Tel. 647 48 20 77 - Falecom@lilianfraga.com.br www.lilianfraga.com.br

SECRETS PER CULTIVAR I DECORAR UN JARDÍ

Amb una mica més de color, el vermell dóna una mica de vida al jardí, fent de contrapunt amb el color verd predominant.

Ara que la primavera i el bon temps s'acosten, comencem a pensar en tornar a gaudir dels espais exteriors i del nostre jardí. Decorar i cultivar un jardí és una alegria que va més enllà del simple fet de fer créixer plantes o flors. Treballar en el teu propi jardí és una delícia i un procés curatiu per a la salut. Produeix benestar a l'organisme ja que es treballa cara a cara amb la natura i ens connecta amb ella. A més, físicament també és una activitat molt bona, ja que ens permet exercitar el cos.

48 DONA

DECORACIÓ Jardí tropical fet aprofitant l'ampli espai de la parcel·la. Aquest jardí va ser concebut a partir d'una neteja a la mata natural del terreny

Aquest racó ha estat concebut a partir del detall del disseny del pis fet amb parts de pedra grossa per formar el camí. El gessamí groc és una planta senzilla i bonica.

Una altra proposta de jardí. El disseny del pis, les plantes que s'emboliquen a les pilastres i pràcticament un jardí elaborat a partir de pocs elements verds que deixa un local senzill i agradable.

ixí mateix, decorar un jardí és un plaer en tots els sentits, tant físicament com psíquica. Per això, si tenim jardí, no hem de desaprofitar l'oportunitat de decorar-lo. I és que a més d'un recés de pau, el jardí és un element important de decoració dins l'hàbitat de la casa. Per començar has d'escollir les plantes o flors que es posaran al jardí. Per això, primer has d’estudiar el tipus de clima de la zona

i les plantes que s'hi adapten més bé. Tria les plantes en funció de la seva resistència al fred. Com es pot comprovar, seran les inclemències del temps de la zona on visquem les que determinaran en gran mesura quines plantes viuran perfectament al llarg de tot l'any. Una bona manera de saber amb exactitud quines plantes creixen bé a la teva zona es consultarho a un jardiner professional. Ell et podrà informar de les espècies de plantes que s'adapten bé al clima o et trobes i les que no. D'aquesta manera t'asseguraràs que la plantació serà un èxit. El tipus de terra és tant o més important que la climatologia, quan fem un jardí. Per això hem de fer un lleuger estudi de les característiques del sòl per determinar quina classe de plantes creixeran adequadament en el terreny. Un cop tinguis les debilitats i els punts forts del terreny, aleshores és el moment de decidir què plantar o conrear i on. Decidit tot això, arriba el que potser és la part més complicada del procés, ja que ara és

Un jardí creat a partir de diversos tipus de flors i colors. Les flors s'han plantat al peu dels arbres, donant al jardí un aire força agradable. Els arbres grans també fan ombra en cas de necessitat.

quan es planifica el jardí. És recomanable que facis un mapa del jardí i que sobre el plànol facis una petita representació dels colors escollits, depenent del que vulguis conrear. Sempre és aconsellable recórrer a l'ajuda d'un paisatgista per dissenyar un bon jardí, ja que ell sap exactament el que li convé al terreny, què li anirà millor i com s'aprofitaran al màxim les seves característiques. Per descomptat, pots decorar tu mateix el teu jardí sense ajuda externa de professionals, però ja t'asseguro que és difícil encertar-la a la primera. Trobar el teu jardí ideal serà una qüestió empírica, d'assaig-errada, fins aconseguir trobar exactament el que vols per al teu terreny. El que sí que et puc dir és que, encara que hi ha multitud de possibilitats, tot depèn de la teva imaginació i del teu gust. ■

RACONS PER DESCOBRIR

GRANADA Tot per descobrir poc més d'una hora i quart des de l'aeroport de Girona, se'ns presenta l'oportunitat de descobrir -o redescobrir- la ciutat de Granada. Una destinació de primera, amb molt per oferir i que, com Girona, disposa de litoral, amb grans marques turístiques, un interior interessant per ser descobert i una serralada per practicar esquí i altres esports de muntanya. La ciutat de Granada es divideix en dos grans barris totalment diferents, pel que ofereixen i pel que disposen: el barri vell o Ciudad Vieja i el barri d'Albaicín, també conegut com Albayzin. Menció especial també pel barri del Realejo.

A 50 DONA

RACONS PER DESCOBRIR GRANADA

CIUDAD VIEJA És un barri de carrers estrets (L’alcaicería), on hi trobem la catedral, situada sobre el que va ser l’antic barri morisc desaparegut el 1843. Té dues places importants: la Plaza Bib-Rambla i la Plaza Nueva. Des d'aquesta última i seguint per la Cuesta de Gomérez s’arriba als Jardins del Generalife i a l’ Alhambra, una de les joies, no només de Granada, sinó de tota la humanitat. BARRI ÀRAB D’ALBAICÍN -O ALBAYZÍNEstà situat a l’extrem oposat. L’ambient morisc és ben present a cada carrer o edifici històric que hi trobem. En el segle XIII els musulmans van fer-hi construir una fortalesa on s’hi podien trobar més de 30 mesquites, que amb la reconquesta es van convertir en esglésies cristianes. En aquest barri són molt típics els Cármenes, cases senyorials rodejades de jardins i ben tapiades per no ser vistos des de l’exterior. Els seus carrers són molt estrets i empedrats, amb un continu aroma de gessamí. El mirador de San Nicolás ofereix unes vistes espectaculars sobre la ciutat i l’Alhambra. En aquest barri també s'hi troba El Sacromonte, unes coves on vivien els gitanos. Actualment ja no hi viuen i ara s’ha convertit en un lloc amb molt d’ambient a les nits, amb bars de copes i tablaos flamencs.

BARRI DEL REALEJO És el raval jueu d’un antic barri musulmà, situat en un altre turó -la ciutat està envoltada de turons-, on no hi trobem, però, cap resta destacable. Només la part més alta recorda els barris àrabs. El centre neuràlgic del barri és el Campo del Príncipe, una plaça amb molt d’ambient i plena de bars i restaurants. També hi trobem edificis d’interès com Carmen de los Mártires, l’auditori i el Museu de Manuel de Falla, l’Hotel Alhambra Palace i les Torres Bermejas COSES A FER I LLOCS PER VISITAR Passejar i gaudir! Això és el que em van dir que havia de fer a Granada un “granaíno”. I és que realment la ciutat no té rebuig. I no només pels seus monuments, sinó per l’encant dels seus carrers, les seves olors i els sentiments i historia que emanen de tots i cadascun dels seus carrerons, que han viscut molt i de tota mena. La millor manera de visitar Granada és a peu, encara que el turista gandul pot utilitzar la seva extraordinària xarxa d’autobusos urbans i autobusos turístics.

RACONS PER DESCOBRIR GRANADA

L’ALHAMBRA

El conjunt de palaus que integren l’Alhambra i el Generalife van ser declarats per la UNESCO Patrimoni de l’Humanitat. Per tant, la seva visita és imprescindible. El turista expert trobarà molta informació en les nombroses guies especialitzades de l’Alhambra, i tindrà també la possibilitat de contractar una visita guiada per tot l’entorn. Cal dir que per apropar-se més a aquestes joies arquitectòniques, la visita guiada és gairebé imprescindible.

52 DONA

El turó vermellós de l’Alhambra guarda l’antiga Alcazaba i els Palaus Reials Nazaris. Aquesta joia de l’art àrab-granadí data dels segles XIII i XV i agrupa nombroses dependències enllaçades a través de patis, jardins i fonts. La seva delicada arquitectura és patent en indrets com ara els patis dels Arrayanes y de los Lleons, el Salón de los Embajadores o la Sala de las Dos Hermanas. En aquest turó es troba el Generalife, la residència d’estiu dels reis nazarís i el Palau

de Carlos V. Es tracta d’una construcció renaixentista on es pot visitar el Museu Provincial de Bellas Artes i el Museu de l'Alhambra. El primer conserva una important col·lecció d’artistes del segle XVI, entre els que destaquen Alonso Cano i Machuca. De la seva banda, el segon és una excel·lent manera de conèixer l’art hispa-musulmà de Granada.

RACONS PER DESCOBRIR GRANADA

QUÈ ES POT COMPRAR A GRANADA? Marqueteria, guitarres fetes a ma, ceràmica, pernils i embotits. A Les Alpujarras granadines són típics: l’artesania tèxtil, objectes de fusta tallada, objectes de pell -marroquineria, cadires, butaques, sofàs- ceràmica i orfebreria. DE TAPES PEL CENTRE DE GRANADA Les tapes de Granada tenen fama. I és que pel sol fet de demanar una canya de cervesa o un vi, el propietari del bar t’ofereix una excel·lent tapa del dia. I el que és més important, sense suplement! Existeixen bon barris pel “tapeo”. Al Barrio del Realejo hi ha la zona que envolta la Plaza del Campo del Príncipe, que està plena de restaurants, bars i terrasses de tapeo: La Esquinita, el Braserito I y II, El Corral del Príncipe… I també el barri d’Albayzín, on a cada cantonada poden trobar-se bons bars i restaurants que ofereixen excel·lents tapes o menjars típics de Granada. ■

CORDERO LECHALI COCHINILLO DE BURGOS Menú degustació a partir de 20 euros MARCANT LA DIFERÈNCIA Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19 info@canmonolo.com - www.canmanolo.com

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...DONES AMB GUST Paco Baso

EVA MÁRQUEZ I FERRER

“Portar el restaurant Marangels és tot un repte”

'Eva va néixer a Girona un 13 de Maig i va viure a l'Eixample de Girona. Una de les coses que més l'han decebut de la ciutat és que eliminessin els adoquins del Carrer de la Rutlla. Estudiant de Podologia, va treballar al Golf de Girona i en una auditoria va conèixer el seu home, en una cita a cegues per anar a esquiar. I com que en Xescu ja treballava de cuiner al Restaurant Marangels, a ella li va tocar ser "mare soltera", per allò que cada estiu havia d'anar sempre sola amb la seva filla Laia. En un moment donat, els varen oferir portar el restaurant i van decidir que seria un bon repte. Així va començar la seva nova història al capdavant del Marangels.

L'Eva és una dona jove amb moltes idees que, juntament amb el seu home, porten a terme. No té ni idea de cuinar, ja que per això ja té un bon cuiner a casa. Diu que fins i tot la seva filla de set anys sap cuinar millor que ella, que fins i tot els ous ferrats li surten esclafats. Recorda que una vegada va voler fer un plat de pasta a la seva filla i que li va quedar tan dura que va haver de demanar una pizza. Però això sí, té un do especial amb el públic per la seva senzillesa i simpatia, que donen un aire de confiança que és molt important en un restaurant. És una enamorada del vi i cada dia intenta saber-ne més, ja sigui a través d'Internet o dels mateixos sommeliers o enòlegs. Cada mes organitza sopars amb maridatges de vi.

54 DONA

DONES AMB GUST

fondues de carn, raclettes amb formatges, maridatges de whiskys. S'han d'intentar fer coses agradables per captar el client.S'han de posar idees sobre la taula.

Com valores la dona dins d'aquest ofici? Aquí les dones tenen el mateix sou que els homes, que per això fan la mateixa feina. I en personal estem pràcticament a la paritat. Com veus la cuina gironina? La majoria de restaurants fan servir productes naturals i això és positiu. Hi ha massa restaurants a la província de Girona? No, hi ha molts restaurants que fan menjar i prou. I pocs que fan una cuina més acurada. Creus que a alguns restaurants els falten idees? Sí, falta més captació de clients, ja sigui a través de sopars amb maridatges o d'altres històries. Pensa que nosaltres, a part de fer maridatges de vins, cada mes fem

Una idea... Una de les últimes novetats que ofereix el Marangels és que, al client que ho vol, nosaltres l'anem a buscar amb taxi i el tornem a portar a casa,o sigui que no s'ha de preocupar pel cotxe. I això sense cap cost per al client. Però els sopars amb maridatges deuen ser una mica cars, no? I amb això de la crisi... No són cars. Surten sobre uns 40 euros. Jo el vi no el cobro, perquè el proveïdor me'l regala. I si sobren ampolles, les sortejo entre els comensals. T'agradaria tenir una estrella Michelin? Segur que a tots els restaurants ens agradaria, perquè és un reconeixement a la feina de tot un equip, però pensa que a Espanya hi ha molts restaurants on s'hi menja molt bé i no tenen cap estrella. I no passa res, hi ha restaurants que són únics. Com ara? El Celler de Can Roca. Fan coses espectaculars. S'ha abusat massa de la "Nouvelle Cuisine"? Aquest tipus de cuina ja fa anys que va néixer i si encara perdura per alguna cosa serà. A mi particularment m'agra-

da la cuina francesa, però sempre que es noti el sabor del producte.

Cada cuiner vol fer el que està de moda? Crec que cada cuiner ha de fer el que creu que sap fer. Quin és el teu plat preferit? L'Steak Tartare i els Xipirons amb Ou. El record d'un plat... Les cloïsses amb mongetes. Vas al cinema? Últimament només hi vaig a veure pel·lícules infantils. Un restaurant? La Tour d'Argent de París em va captivar. Un cuiner? Joan Roca. Un sommelier? L'Eric, del Celler de Can Roca. Un viatge? A París hi aniria cada any. Una obra de teatre? Una òpera: Aida. Mar o muntanya? Muntanya. Vi blanc pel peix i negre per la carn? No, bec el vi que em ve de gust en aquell moment. Una virtut... La sinceritat. Un defecte... (Contesta en Xescu) La impaciència... Què és el primer que mires d'un home? Els braços. Si no treballessis al restaurant, de què t'hauria agradat treballar? De funcionària o en una granja, de ranxera, amb cavalls i animals...(riu) Una ciutat per viure... Madrid. Trauries l'aqüeducte del tren de Girona? No, crec que és una part de la ciutat. Se li podrien buscar molts usos. ■

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...EL RESTAURANT

RESTAURANT TXALAKA

Una part i un estil de la cuina basca a girona

l Restaurant Txalaka es va obrir ara fa uns set anys, però en fa quatre que el regenta una nova direcció, amb en Fermín al capdavant, un home que va transformar un restaurant normal en tot un clàssic de la cuina basco-mediterrània.

Posar montaditos en una barra pot semblar una tasca fàcil, però tenir la idea de com han de ser ja és una altra història. Cada cap de setmana per la barra del Txalaka hi passen uns 1.500 o 2.000 montaditos. Hi trobem des dels clàssics montaditos freds i calents, amb unes 15 o 16 varietats, les cassoletes -que són una de les últimes novetats de l'oferta del Txalaka- i els montaditos de postres, que són el que més sorprèn, fins i tot als propis bascos, amb crema catalana, arròs amb llet, flam, dolços, maduixes o coques. Al Txalaka el pinxo estrella és el Xaca -carn de cranc, angules i maionesaperò també hi podeu degustar el clàssic de xistorra, el de jabugo triturat amb maionesa i formatge de cabra, el de pernil dolç i formatge arrebossat... També és interessant recalcar que al Txalaka tots els pinxos, els postres i les cassoletes tenen el mateix preu.

Al Txalaka hi trobareu dues zones, una per menjar els montaditos i l'altra on podem dinar o sopar. Aquesta última zona ofereix un menú migdia per només 11 euros, amb una extensa carta amb plats típics del País Basc i de la cuina mediterrània. També podeu escollir entre els diferents menús per a colles i grups, amb un màxim de fins a 30 persones. Si escolliu aquesta opció, a partir de 25 euros podreu fer un menú a base de pica-pica, per 28 euros un pica-pica i quatre o cinc plats per escollir i per 36 euros el pica-pica i els segons plats més especials, fins i tot el clàssic "chuletón" basc. Un dels menús més demanat és el de la sidreria, que consta de truita de bacallà, bacallà fregit i chuletón. A més podeu canviar la sidra pel xacolí, que val a dir que és una de les begudes més demanades al Txalaka.

No oblideu les especialitats del restaurant: Bacallà Fregit Bacallà a la Vizcaína Bacallà a la Donostiarra Rap Filet al Jabugo o amb salsa d'idiazábal o gratinat al formatge de cabra Amanida de formatge de cabra amb un dolç de poma de Girona Musclos al vapor amb sal i pebre (diferents i molt recomanables) Per acabar, recordar que tenen tancat els dilluns i els dimarts al migdia i que les vacances les fan durant els 10 dies després de Reis. ■

On trobar-lo: RESTAURANT TXALAKA Bonastruc de Porta, 4 (cantonada c/ Riu Güell) Tel. 972 22 59 75

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...EL PERFIL

PERE MIÀ UN RESTAURADOR EN PEU DE GUERRA

aig conèixer en Pere fa ja força anys. El seu restaurant sempre ha estat un lloc de pelegrinatge dels gourmets de la cuina clàssica, la dels rostits de tota la vida. Ell mateix cuida els animals que, en el seu moment, es mengen els mortals que visitem el seu restaurant. Té més de 300 espècies d'aus i altres animals aptes per menjar, i més de 3.000 residents a les seves gàbies. En Pere està sempre envoltat de dones: la mare, la germana i la dona, cadascuna al seu lloc. Diu que la vida li va canviar un mes de març d'ara fa quatre anys, quan una inspecció de treball el va portar a fer tot un pelegrinatge que encara avui no ha acabat.

58 DONA

EL PERFIL

Fa 19 anys que està casat i poques vegades cuina a casa si entenem que casa seva no és el restaurant, on hi passa la major part de la seva vida. Creu que aquest és un bon moment per la dona, ja que ve de moments on era molt difícil ser dona, però reconeix que encara li queda molt per està al lloc on li toca. També diu que amb el temps es demostrarà que la dona és més intel·ligent que l'home, tot i que en el seu cas és una dona la inspectora de treball que l'ha portat a passar tot un calvari social que ara mateix no sembla tenir fi.

Pere, si t'han de jutjar, prefereixes que ho faci un home o una dona? Home, hauria de ser igual, tot i que possiblement un home veu les coses diferents a una dona. Però les lleis són iguals tant si les llegeix un home com una dona. Et consideres un home excèntric? No, sóc una persona senzilla i tirant més a tímida. Doncs últimament et veiem molt a la tele i als diaris. Sembla que siguis molt excèntric, ja que fas coses que una persona tímida no faria... Quan jo crec que tinc raó en una cosa em transformo i em faig constar amb tots els mitjans legals al meu abast per donar-ho a conèixer. Tinc molta força de voluntat perquè vull creure que hi ha justícia al món. T'agrada més sortir a sopar amb la dona o amb els amics? No vaig gairebé mai a sopar a fora perquè no tinc temps. Quina és la teva passió? Escriure poesies, i últimament he descobert la pintura. Estem en un món violent? Estem en un món "raro", perquè hem donat massa importància als diners i als seus efectes. Estem en un món força corcat, massa controlat en tots els sentits.

Ets creient? Sí, seria absurd pensar que nosaltres som els únics que estem a la Terra. Hi ha un creador que ha mogut totes les coses. Com creus que un es pot trobar a sí mateix? Estant molta estona sol, meditant i estant tranquil. Llavors t'adones que és absurd pensar que estem sols. Un lloc on perdre't... La muntanya de Can Mià. Què li dedicaries a la dona? Una poesia...

Doncs som-hi... Dona Set són els pecats capitals que arrasen el món més amb els teus dons i la teva sensibilitat tots queden sense efectivitat Dona tu ets la companya de l'home que moltes vegades poc se t'honra Dona ser diví de tota la creació d'aquest món de tanta tribulació Dona tu ets l'encant que dóna forces per travessar aquest viatge de llarga vida tu dones llum i estima al que a tu s'acosta als vostres peus jo em poso ■

DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA C/ Indústria, 36-38 “Mas Xirgu” Sta. Eugènia, 30 - 17005 Girona Tel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info

..anar de restaurant Aleix Devant i Micaló Judit Oliveras i León CUINA DE MERCAT MENÚ GASTRONÒMIC 25 € SOPAR DE MERIDATGES 1er divendres de cada mes MENÚ 16€ (café i IVA inclós)

Santa Llúcia, 4 17007 Girona Tel. 972 20 96 54 www.elburg.es el_burg@hotmail.com Tancat les nits de diumenge i dilluns, i dimarts tot el dia

restaurant Casa fundada al 1920 CUINA TRADICIONAL · BRASA ESMORZAR DE FORQUILLA · CARTA CELEBRACIONS D’EMPRESES BATEIGS · CASAMENTS ·ANIVERSARIS MENÚ DIARI: 11 euros - MENÚ ESPECIAL: 18 euros TERRASSA D’ESTIU AMB BERENARS I SOPARS

Es fan pressupostos per a comunions Plaça del poble, 1 - 17199 Canet d’Adri (Girona) - Reserves: 972 42 82 84 www.rlasala.es

Pg. Darder, 10 - 17820 Banyoles Tel. 972 58 28 25 info@restaurantlacarpa.com www.restaurantlacarpaa.com

MENÚ DIARI DISTINGIT SERVEI A LA CARTA especialitat en “LECHAL” - CABRIT “COCHINILLO” ESTIL SEGOVIA

CEL·LEBRACIONS: Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars MENUS ESPECIALS: Empreses, colles, comiats...

Maluquer Salvador, 30 17002 Girona Tel. 972 22 41 30

Consulteu pressupost sense compromís

lafundicio@restaurantlafundicio.com Obrim de dimarts a diumenge

Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

MENÚ DIARI dissabtes migdia MENÚ ESPECIAL

SOPAR PER A COLLES I GRUPS A PARTIR DE 20 € EN MENJADOR PRIVAT

LA FITXA GASTRONÒMICA

PASTÍS DE CARN

LLOM AL GORGONZOLA

61 DONA

LA FITXA GASTRONÒMICA PASTÍS DE CARN Un d'aquells plats que acostumen a entusiasmar als nens -i no tan nens-, ja que està fet a base de puré de patata, salsa bolonyesa i formatge. Així de senzill. Per fer-ho encara més senzill, podríeu utilitzar salsa bolonyesa precuinada i puré de patata de pot, però si voleu assaborir el plat en tot el seu esplendor, nosaltres us recomanem que hi dediqueu una mica més de temps i que elaboreu vosaltres mateixos tant el puré com la salsa. Per a 4 persones necessitaràs... Per al puré... 4 o 5 patates mitjanes 1 got de llet 25 grams de mantega Un polsim de sal Per a la salsa bolonyesa... 150 grams de carn picada 2 o 3 cebes grosses 10-12 cullerades soperes de salsa de tomàquet 15 grams de mantega Orenga Pebre Sal

I a més... Parmesà ratllat Per fer la bolonyesa Talla la ceba en juliana fina i cou-la en una cassola amb un raig d'oli. Primer daura-la a foc mig i quan hagi agafat color, abaixa el foc i acaba de coure la ceba a foc lent, perquè quedi ben tova. Quan sigui cuita, afegeix la carn a la cassola i cou-la a foc mig tot barrejantla bé amb la ceba. Salpebra la barreja i afegeix-hi la salsa de tomàquet, rectificant de sal i pebre si convé i afegint una mica de sucre per contrarestar l'acidesa del tomàquet. No posem molta salsa de tomàquet a la bolonyesa perquè així el pastís agafarà més cos, però si t'agrada més sucosa, no hi ha cap problema en afegir-ne més. Deixa coure la salsa uns 15 minuts perquè agafi cos i, a l'últim moment, desfés la mantega a la mateixa cassola, li donarà un toc diferent a la bolonyesa. Ja per acabar, afegeix-hi un polsim d'orenga.

siguin ben toves, escorre-les i aixafales en un plat amb una forquilla. Posa les patates aixafades en un cassó al foc amb la llet i la mantega. barreja i integra tots els ingredients del puré. El puré ha de ser espès, tenir força cos, per això hi posem poca llet. Ja podem muntar el plat. Muntar el plat... Per fer-ho bonic, nosaltres hem utilitzat un motlle individual que hem col·locat directament al plat de servir. Però si vols, pots fer servir una plata grossa, elaborar tot el pastís allà i després tallar les diferents porcions a la taula. Posem una capa de puré al fons del motlle, una capa de bolonyesa al mig i ho cobrim tot amb més puré. Si vols, pots fer més capes de puré i bolonyesa, tot i que com més capes fas, menys consistència té el pastís. Ara ja només queda posar una mica de formatge al damunt del pastís, gratinar-lo si volem una mica al forn i, apa, llest per menjar!

Per fer el puré... Pela i talla les patates a daus. Bull-les en abundant aigua amb sal fins que

LLOM AL GORGONZOLA Nosaltres hem escollit fer aquest plat amb llom de porc, però es podria fer amb filet de porc o amb vedella, la salsa combina bé amb totes aquestes carns. Un segon plat molt senzill i ràpid de fer que us pot donar molt bons resultats si un dia teniu convidats d'última hora. Per a dues persones necessitaràs... 4-6 talls de llom de porc (en funció de la gana) 50 grams de formatge gorgonzola (o més, si us agrada molt el formatge blau) 150 ml de crema de llet 100 grams d'arròs basmati per acompanyar Farina Oli Sal Pebre Com fer-ho...

Salpebra els talls de llom i enfarina'ls bé abans de començar a daurar-los en una paella amb un raig d'oli. Quan estiguin pràcticament cuits del tot, retira'ls per elaborar la salsa. Posa a escalfar la crema de llet i quan sigui calenta desfés el formatge. Quan la salsa estigui al teu gust, afegeix de nou el llom a la paella i deixa que faci xup-xup un parell de minuts. Llest per servir.

62 DONA

En aquest cas, nosaltres acompanyem el llom amb una mica d'arròs bullit, tot i que el podeu acompanyar amb patates o amb el que més us agradi. Podeu fer aquesta salsa amb gorgonzola o amb qualsevol formatge blau que us agradi. I si no us agrada el formatge blau, podeu escollir un formatge que us agradi i que es desfaci fàcilment. La quantitat de formatge que posem a la salsa és orientativa, si us agrada més forta, només cal que podeu més formatge, i si voleu que sigui més suau, en poseu menys. Les mesures aniran en funció del gust de cadascú.