La flama del nostre teixit empresarial Domènec Espadalé i Vergés
President de la Cambra de Comerç de Girona Arribem a la 39ena edició dels Guardons als Establiments Històrics que concedeix la Cambra de Comerç de Girona. Amb l’organització d’aquests premis ens hem fet una idea clara de l’esforç que representa mantenir una trajectòria i consolidar un projecte durant tants anys. Encara ens falten 11 anys per arribar al mig segle de guardons, la xifra màgica que es va establir per premiar als establiments. Amb tot, puc estar content de presidir una entitat centenària, com algunes de les empreses que premiem cada any. Com ja és tradicional, aquest any tenim una àmplia tipologia d’empreses que representen la varietat i la força del nostre teixit comercial i empresarial. Fleques, petites indústries, botigues i fins i tot una cadena de cinemes on estic segur que tots els que participem d’aquests guardons hem gaudit de magnífiques pel·lícules. Els nostres guardons volen premiar una trajectòria, sovint, l’esforç d’una nissaga, però també volen convertir-se en un estímul per continuar mantenint els valors que han permès la consolidació de les empreses. I són una mirada al futur plena d’optimisme, una empenta a continuar endavant adaptant les empreses als reptes que vindran. Sense la capacitat d’adaptació, sense la modernització, sense un instint de supervivència
que ha resolt els conflictes i superat les dificultats moltes de les empreses que celebren més de 50 o 100 anys d’existència no serien aquí. Cal fer també un reconeixement als clients que han dipositat la confiança en els establiments guardonats durant aquesta festa de la longevitat. Aquesta revista deixa constància de l’aventura empresarial, però els guardonats també reben un diploma i una placa de metall, creada expressament per l’artista de la forja Sergi Cadenas, hereu d’un negoci també centenari. Vull felicitar al jurat dels guardons, que a cada nova edició examina amb cura la documentació presentada per les empreses i certifica amb tota garantia la seva antiguitat. El prestigi dels guardons es deu també a la seva tasca minuciosa i garantista. Finalment, vull agrair a la Diputació de Girona, representada pel seu president, Miquel Noguer, la seva col·laboració en aquests guardons, que de mica en mica van incrementant el seu prestigi i van sumant noves empreses a la seva sòlida nòmina. Felicitats a tots els guardonats. Gràcies a tots per mantenir viva la flama del nostre teixit empresarial.
Un llegat que mira al futur Miquel Noguer Planas
President de la Diputació de Girona El nostre és un país d’emprenedors, una paraula que usem sovint per referir-nos a gent jove, amb idees noves i amb molta empenta. Però d’emprenedors, a casa nostra, n’hi ha hagut sempre, perquè les comarques de Girona s’han distingit pel caràcter valent de la seva gent, que amb la voluntat de guanyar-se la vida engegaven un negoci que, en molts casos, s’acabava convertint en generador de riquesa per als seus convilatans. De l’empenta de tants emprenedors del segle passat i fins i tot d’abans, n’hem heretat un teixit empresarial i comercial notable, que s’ha transmès en moltes ocasions de pares a fills durant generacions. Aquest teixit industrial i comercial és el que ha definit el nostre caràcter, i per això els gironins ens hem sentit orgullosos de la feina feta pels nostres antecessors i per la manera que molts d’aquells negocis que es van gestar fa dècades han arribat fins avui. Des de fa gairebé quatre dècades la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Girona premia tots aquests establiments, comerços o indústries que han aconseguit consolidar-se al llarg dels anys i que ja poden ser considerats històrics, establiments que són un referent a la seva àrea d’influència. Negocis familiars o amb molts treballadors al darrere, als quals es vol reconèixer l’esforç que han fet durant molts anys.
Aquests guardons de la Cambra de Comerç de Girona són un reconeixement a trajectòries empresarials sòlides i amb un llarg recorregut; es valora, doncs, entre altres aspectes, la continuïtat dels negocis. Es tracta d’una iniciativa que ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona, una institució que vol acompanyar els qui tant han treballat per i per al nostre país. Els negocis premiats han estat seleccionats per un jurat format per tècnics i historiadors, i han rebut una placa i un diploma que acredita la seva tasca al llarg dels anys, així com aquesta revista. Des de la Diputació volem felicitar tots els premiats en l’edició d’enguany, perquè la seva història és, en definitiva, la història de les comarques gironines i de la seva gent. Cal ser generosos amb els que ens han precedit pel llegat que ens transmeten. I cal que lloem i preservem la memòria col·lectiva, que ha de ser un recordatori del que ens ha antecedit i ens ha conformat tal com som ara. Perquè aquell passat que avui recordem i homenatgem ha estat la base del nostre present i, sobretot, del que esdevindrà. Moltes gràcies per tanta feina!
1968
Des de 1968 Sarrià de Ter
Patates xips de Sarrià de Dalt Les patates fregides popularitzades amb les marques Rodes, Sala i Sant Narcís
Les patates Sant Narcís s’ha convertit en una icona de Girona. Quan va sortir la marca l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, els va felicitar.
Inici de la construcció de l’actual obrador.
Francesc Sánchez López (1929-2017) va néixer a Clermond l’Hereau (França) i va anar a l’escola francesa fins als 11 anys. Quant va retornar a Girona, a l’edat de 14 anys, s’inicià en el món laboral. Era una persona molt inquieta, observadora i atrevida, i va convèncer Rosendo Despuig Manresa, també comercial i de Sarrià de Ter, per crear i muntar una fàbrica. El primer obrador era a Jafre, amb la marca patates Rodes. Van començar a fregir al gener de l’any 1968 i a comercialitzar amb la marca Rodes. El domicili social de l’empresa era el mateix que l’habitatge d’en Rosendo, al carrer Major de Sarrià de Ter, l’únic que tenia telèfon. La seva dona era qui agafava les comandes. El primer any va ser complicat: per exemple, conèixer la varietat de la patata i l’oli més adequat per fregir i incorporar l’envasat de polipropilè. A les 6 del matí es començava a fregir, dinaven el que portaven en una carmanyola i, a la tarda,
Carrer Roger de Flor, 1 · Sarrià de Ter - 17840 jaumesala1956@gmail.com · Tel. 972 170 429
Jaume Sala a la casa on el seu pare inicià l’activitat a Jafre.
cadascú amb una furgoneta Citroën, anaven a repartir als supermercats i locals de restauració de la costa. La societat no va durar gaire. Cadascú va seguir el negoci per separat. Abans de dissoldre la societat, havien creat la marca Sala (dona d’en Francesc). Jaume, fill d’en Francesc, quan es va fer càrrec del negoci, al gener de 1990, va canviar l’ordre dels seus cognoms per poder mantenir la marca de Patates Sala. Més endavant, Jaume Sala va crear la marca Sant Narcís, amb el bisbe dibuixat a la bossa, tota una icona a les comarques gironines. El dibuix es va fer a la impremta Curbet, i és un model molt apreciat a Girona, ja que fins i tot l’alcalde Joaquim Nadal va trucar per felicitar-lo pel nou disseny. Actualment, comercialitza la patata de xurreria, els ganxitos, les rodes i els cons amb les tres marques, de manera indistinta.
1962
Des de 1962 Vall-llobrega
Camping Castell Park Un càmping familiar idíl·lic en un espai privilegiat a tocar de les platges de Palamós
La clientela és principalment catalana, holandesa, belga, anglesa i francesa. Disposa de 4,3 hectàrees i 195 places d’acampada.
El càmping als anys 70.
Els iniciadors del càmping van posar-hi el nom de Castell, tota vegada que la platja més propera és precisament la Platja de Castell (Palamós). Un cop exhaurit el termini del contracte amb els llogaters, el càmping va tornar a passar a la família Bofill Pruneda. Joan Bofill Padrosa, fill de Joan Bofill, que en aquell moment fou el nou propietari de l’espai per herència, va ser qui va continuar amb l’activitat, va modernitzar les instal·lacions, complint tots els requisits legals del moment. En la nova etapa van afegir la paraula d’origen anglesa “Park” al nom inicial i així va quedar el nom que encara avui es conserva: “Càmping Castell Park”. Al càmping hi ha clients que hi porten més de 50 anys, amb tres generacions consecutives que gaudeixen de les seves instal·lacions.
Carretera C-31 km.328 · Vall-llobrega - 17253 www.campingcastellpark.com · Tel. 972 315 263
La piscina del càmping en l’actualitat.
La seva clientela és principalment catalana, holandesa, belga, anglesa i francesa. Treballen directament amb els seus clients i també amb tour-operadors. El càmping, que disposa del mateix espai des que va començar, té 4,3 hectàrees i 195 places. Tranquil i familiar És de fàcil accés, tranquil i d’ambient familiar. Està situat al centre de la Costa Brava, a 2,5km de les platges de Palamós. Molts dels seus usuaris utilitzen els carrils bici per moure’s per les rodalies o anar a la platja. Els seus clients estan satisfets d’acampar en un lloc privilegiat. L’establiment disposa de tots els serveis: supermercat, cafeteria, sala de jocs i internet, una piscina i també de lloguer de mobil homes.
1959
Des de 1959 Mata (Porqueres)
Can Paliro Del tradicional “colmado” de poble a la moderna carnisseria orientada a la carn i els elaborats
Un matrimoni de ramaders va decidir obrir un “colmado” on els veïns de Mata trobaven productes alimentaris a qualsevol hora del dia.
El “colmado” de Mata (Porqueres), obert a totes hores.
Can Paliro va néixer l’any 1959 de mans de Carme Salvans i Manel Compte, matrimoni dedicat a la ramaderia, els quals van decidir obrir una modesta botiga al carrer Sant Andreu de Mata (Porqueres). Van ser anys durs i complicats, però l’establiment es va convertir en un punt de trobada de gent de Mata i de la comarca on, a més d’un càlid acolliment, podien trobar productes de tot tipus i “a qualsevol hora”, un fet inaudit avui en dia. Anys més tard, Josep Compte, un dels fills dels fundadors, i la seva dona, Angelina Rovirola, es convertiren en el motor del negoci familiar. Actualment, Josep Compte Rovirola, tercera
Carrer Sant Andreu, 70 · Mata (Porqueres) - 17846 www.canpaliro.cat · Tel. 972 570 010
La façana de la carnisseria avui.
generació de la nissaga de carnissers, segueix també l’ofici dels seus avantpassats amb molta il·lusió. Evolució amb un mateix esperit La botiga ha anat patint les obligades i necessàries transformacions al llarg de tot aquest temps, evolucionant segons les tendències i les necessitats de cada època; amb els anys s’ha passat del tradicional “colmado” a un espai cada cop més centrat en la carn i els productes elaborats, mantenint però el mateix esperit de treball i la dedicació amb els quals van començar els seus avis fa més de 60 anys.
1943
Des de 1943 Girona
Ocine Una nissaga de l’exhibició cinematogràfica amb 180 pantalles de cine que han trencat fronteres
El cinema Ultònia, a Girona, va ser un revulsiu per a la ciutat. Va ser un cinema molt apreciat per als amants de les grans pantalles
La família Agustí, el 7 de desembre de 2018, davant del primer cinema que van obrir, a Olot, el 1943.
Joan Agustí Pujol, pioner dins de l’ àmbit familiar en l’activitat d’exhibició cinematogràfica, va inaugurar el 7 de setembre de l’any 1943 a Olot el cine Núria. L’any 1945 va apostar per ampliar l’empresa amb l‘obertura a Girona del Cine Ultònia, que va ser tot un revulsiu a la ciutat, i va ser durant molts anys el referent de l’empresa, molt ben considerat per les distribuïdores i els amants del cinema en gran pantalla. Van incrementar l’empresa amb la compra, l’any 1960, del Cinema Orient a Girona, i dos anys més tard del Cine Gridó a Olot. També van obrir amb gran èxit els Cinemes Catalunya a l’eixample de Girona, que es van distingir per una programació molt acurada.
Travessera de la Creu, 35 · Girona - 17002 www.ocine.es · Tel. 972 426 163
El magnífic Cinema Ultònia, inaugurat el 1945 a Girona i ja desaparegut.
75 anys més tard del primer cinema, la segona i tercera generació han fet créixer l’empresa, que avui s’anomena OCINE i consta de 180 pantalles, repartides amb 19 complexos entre Espanya i França. I amb el projecte de noves obertures pel 2019 de 33 pantalles en 4 nous complexes. La primera a l’Estat en espectadors OCINE és propietat al 100%, des de els seus orígens, de la família Agustí. És la primera empresa a Espanya en nombre d’espectadors amb capital 100% espanyol i figura entre les 4 primeres empreses en tot l’Estat incloent-hi les multinacionals. A les comarques de Girona, OCINE gestiona multisales a Girona capital, Platja d’Aro i Blanes.
1943
Des de 1943 La Molina
La Molina Una estació pionera que va impulsar la pràctica de l’esquí i el turisme de muntanya
Va tenir el primer telesquí d`ús comercial de l’estat. Gaudir de l’esquí sense haver de pujar a les pistes era un canvi de paradigma.
Mossèn Riera beneeix el telesquí de Font Canaleta el 1943.
La pràctica de l’esquí va fer-se popular a Catalunya a principis del segle XX, quan joves de les classes benestants van començar a ascendir les muntanyes nevades, tal com es feia al nord d’Europa. A La Molina, els primers esquiadors van arribar a partir del 1908, ja que juntament amb Vall de Núria era l’indret més accessible des de les principals ciutats catalanes. Es van organitzar les primeres competicions i concursos esportius i amb això l’arribada d’avenços com la instal·lació del primer telègraf a l’hostal de La Molina, per comunicar els resultats del 1r Campionat Internacional. L’any 1922, es va inaugurar el primer ferrocarril que comunicava la vall. El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va inaugurar el Xalet de La Molina, per allotjar els seus socis, l’any 1925. El 28 de febrer de l’any 1943, el Mossèn Camil Riera, de Vic, inaugura el primer telesquí d’ús comercial
Edifici Telecabina · La Molina - 17537 www.lamolina.cat · Tel. 972 892 031
Una de les pistes de La Molina en l’actualitat.
de l’estat espanyol, la primera instal·lació que permetia als esquiadors ascendir a les pistes mecànicament. Amb això s’acomplia el somni de Josep Mª Guilera i Ignasi Folch, els principals promotors del projecte. És la data que es pren com a inici de l’empresa. Gaudir de la pràctica de l’esquí sense l’esforç d’haver de pujar per les pistes va suposar un canvi de paradigma. Naixia així el concepte d’estació d’esquí, que convertia La Molina en la primera de la Península. La Molina va anar creant un seguit d’infraestructures al seu voltant: remuntadors, telecadires... Van ser pioners en la producció de neu artificial. I tot plegat fins a dia d’avui, que gràcies a la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1983, ha continuat essent pionera en les innovacions tècniques i esportives.
1918
Des de 1918 Campdevànol
Forn ca la Carme Una nissaga centenària de flequers amb quatre generacions
El fundador de l’establiment va anar a aprendre de forner a Barcelona i en tornar a Campdevànol va muntar la seva pròpia fleca.
Els pares dels actuals propietari durant una benedicció de l’establiment.
Tot va començar quan Bartomeu Pascal i Corominas va decidir deixar el mas on treballava i anar juntament amb un altre noi de Ripoll a aprendre l’ofici de forner a Barcelona. Quant va tornar a Campdevànol va muntar la fleca al carrer Aurora. Després d’un temps, es va traslladar a la plaça de la Concòrdia (actualment plaça de la Dansa). Va prendre per muller la Palmira Sadurní i junts van començar la nisssaga. Del matrimoni varen néixer 3 fills: l’hereu, Bartomeu Pascal Sadurni, la Paquita i en Ramón. La Paquita es va casar amb l’hereu d’un altre forn del poble, i en Bartomeu va seguir fent de forner a la mateixa fleca. Bartomeu es va casar amb Enriqueta Calabuig i varen complementar el negoci de forners amb la venda de queviures, muntant així un dels primers autoserveis de la comarca. Del matrimoni en varen nèixer tres fills: Bartomeu, Vicenç i Josep. Bartomeu Pascal i Clabuig es va fer metge. Al cap d’uns anys, Bartomeu
Plaça de la Mainada, 1 · Campdevànol - 17530 vicenspascal@hotmail.com · Tel. 972 730 628
L’entrada de l’establiment.
Pascal Sadurni, juntament amb altres forners, varen muntar un obrador a Ripoll, encara que cadascú va mantenir el seu negoci inicial. En aquest moment, Josep va quedar-se a l’autoservei, mentre Vicenç i Bartomeu Pascal Sadurni anaven a l’obrador i portàven el pa a casa. Al cap d’uns anys, Josep va voler estudiar empresarials i quan Bartomeu Pascal Sadurni es va jubilar, coincidint amb que la plaça de la dansa s’havia convertit en zona de vianants, Vicenç i la seva dona, Carme Montero, van traslladar el forn a la plaça de la Mainada del mateix poble. Dos anys més tard, Vicenç deixa l’obrador de Ripoll i el trasllada a la botiga. Dels dos fills d’en Vicenç i la Carme, en Jordi va estudiar enginyeria i l’Eva Pascal i Montero, a l’any 2015, es va incorporar a la fleca com a fornera i successora de la nisssaga. Amb ella s’ha arribat a la quarta generació.
1891
Des de 1891 Pardines
Taller de forja Josep Hubach De l’elaboració de les eines del camp i les ferradures a la forja artística
Actualment, a la forja ja no es fan eines o ferradures, sinó que es dediquen a la forja artística per encàrrec
La segona generació, treballant a la forja amb eines antigues.
Al taller de forja de Pardines, actualment ja hi treballa la quarta generació. El representant de la tercera generació té 82 anys i la sort d’haver viscut les quatre generacions. La primera generació va ser la del seu avi, i la feina consistia en arreglar i fer eines per treballar la terra. En aquells temps era l’únic que es podia fer, ja que no hi havia gaires diners. Estem parlant de l’any 1891, quan la gent treballava per subsistir i la forja no es podia fer per falta d’encàrrecs. A la segona generació la feina va anar canviant i a més d’arreglar i fer eines pel camp, també s’elaboraven ferradures i es ferraven vaques, cavalls i mules. Fins i tot es va fabricar una gàbia davant de casa per poder ferrar amb més facilitat aquests animals. Es feien les ferradures a l’hivern i les muntaven a l’estiu. De mica en mica, la gent s’anava modernitzant i comprant
Ara es fa forja artística.
maquinaria. Així, la feina de ferrar animals anava disminuint. A la tercera generació, els pagesos ja tenien tractors. Així, la feina de fer eines va desaparèixer totalment, igual com van desaparèixer les ferradures per a les vaques. L’empresa ja ferrava a tot el Ripollès i també a algunes zones de la Garrotxa. Hi havia molta demanda. Més endavant, com que ja no hi havia temps de fabricar les ferradures, s’importaven d’Holanda. A la quarta generació, l’actual, la feina de ferrer ha desaparegut totalment. Actualment el negoci està centrat en la forja artística. El fundador d’aquesta empresa explica que el que més l’ha impressionat d’aquestes quatre generacions ha estat veure el seu avi o el seu pare soldar dos ferros només amb l’ajut del foc i els martells.
Carrer Major, 1 · Pardines - 17534 www.pardines.cat/guia-del-poble/artesans/ · Tel. 689 385 366
1891
Des de 1891 Blanes
Calçats Sagrera Més de 125 anys dedicats a la venda d’espardenyes i sabates
Tot i que durant els inicis del turisme l’establiment es va diversificar, més endavant es tornà a centrar en la venda de calçat de qualitat.
Francesc Sagrera Gallart.
La documentació més antiga que fa referència a l’establiment que, amb el temps, s’havia de convertir en Calçats Sagrera de Blanes data del 1891. Aquell any, Pere Sagrera Carles, de 25 anys i natural de Tordera, ja figura en el Padró de Cèdules Personals de Blanes juntament amb la seva dona, Maria Bou Tresserras, també de 25 anys i del poble veí de Tordera. El domicili es mantindrà al llarg d’aquests més de cent anys al mateix carrer Ample. A partir del 1926 es troben referències de la segona generació de la família Sagrera que es dediquen a la feina d’espardenyers. Així, apareixen els seus tres fills: Francesc Sagrera Bou i la seva dona Àngela Gallart Vieta, Josep Sagrera Bou i Joaquim Sagrera Bou. Dels tres, serà el primer l’encarregat de donar continuïtat a l’establiment, com demostren
Carrer Ample, 7 · Blanes - 17300 sagrera@hsmaris.com · Tel. 972 330 381
L’establiment al carrer Ample de Blanes.
les Contribucions Industrials dels anys 1928 i 1955. La propera generació familiar va ser la del fill petit de Francesc Sagrera Bou i Àngela Gallart Vieta, en Francesc Sagrera Gallart qui, amb Maria Perpiñà Pujol, la seva dona, no només mantingueren el negoci sinó que li donaren un aire nou: el modernitzaren físicament i el destinaren a la venda d’articles diversos, sobretot en els anys dels inicis del turisme, però sempre prioritzant el calçat. Amb el temps, la sabata de qualitat es converteix en el seu principal objectiu. La darrera generació és la de Francesc Sagrera Perpiñà, fill petit dels anteriors, que segueix avui l’empresa familiar dedicada al calçat i als complements juntament amb la seva dona, la Rita Goded Cardona.
1868
Des de 1868 Figueres
Casa Alegrí De vendre plats i sancristos als moderns complement de la llar
Antigament, durant les Fires de la Santa Creu, tenien molta clientela francesa: els senyors anaven a la cursa de braus i les dones a comprar.
Les propietàries, davant l’establiment, el 1950.
La família Alegrí, actual propietària de la botiga, procedeix de Vilatenim. Francisco Alegrí Fontdecaba estava destinat a quedar-se a casa, a Vilatenim, perquè era l’hereu. Es casà amb Carme Palomer Casadevall, d’Avinyonet de Puigventós. L’home era una persona inquieta i d’idees avançades. Preveia que si les seves dues filles Rosa i Maria es quedaven a Vilatenim, portarien una vida rutinària de treball i haurien de fer feines del camp. Van començar el negoci l’11 de Setembre del 1951. Van instal·lar-se a Figueres assumint el traspàs de l’antiga botiga d’Ana Imbert de Ricard, al Carrer Peralada número 35. Al principi, era una botiga petita on es venia algun plat, santcristos, porrons... Els origens de la vida comercial de l’edifici daten de l’any 1868. Cap a finals del segle XIX i fins just abans de la
Carrer Perelada, 35 · Figueres - 17600 www.alegri.com · Tel. 972 500 605
Amb els anys, Alegrí ha guanyat espai.
guerra, al mateix lloc hi havia una botiga que es deia Can Noranta-Cinc. Per tant, l’antiguitat de la botiga s’estableix al 1868, celebrant enguany el seu 150 aniversari. Maria recorda que durant les Fires de la Santa Creu venien molts francesos: els “messieurs” anaven a veure els toros i les “madames”, a comprar. A ca l’Alegrí feien una gran parada al carrer Peralada, ja que la botiga era molt petita. L’any 1982, Carme, filla de la Rosa s’incorporà a la botiga. El 1992 van enderrocar tres petits edificis veïns, convertint-los en un de sol, i això va permetre fer una botiga molt més gran. El marit de la Carme es va incorporar al negoci familiar i al 2001 van adquirir la finca veïna fent la darrera gran ampliació. Avui, la casa disposa d’unes instal·lacions modernes, amb les millors marques del sector i productes d’alta qualitat.
1818
Des de 1818 Banyoles
Calçats Freixa Set generacions calçant els peus de banyolins i gironins al llarg de 200 anys
Rafel Freixa era un depurat estilista que va treballar per les millors cases d’Europa: París, Niça, Torí o Florència.
La família Freixa, el 1951, entre capses de sabates.
La primera generació d’aquesta nissaga de sabaters comença quan Benet Freixa i Sala (1794), de Camprodon, es casa amb la banyolina Maria Bosch el gener de 1819 i comença a treballar amb el seu sogre al taller del carrer Major de Banyoles. La segona generació ja té un taller de sabaters artesans a la Plaça de la Font. La tercera generació obre una sabateria al carrer del Mercadal. De la quarta generació en destaca Rafel Freixa i Canadell, un gran estilista que va treballar per les millors cases d’Europa: París, Niça, Torí o Florència. La cinquena generació, als anys 40, comença a vendre sabates de fàbrica i impulsa la gran renovació del negoci, que el 1958 inclou una important reforma de la botiga. Ton
Carrer Mercadal, 7 · Banyoles - 17820 www.freixa.net · Tel. 972 570 351
La façana de l’establiment, l’any 1958.
Freixa i la seva germana Mercè Freixa (sisena generació) impulsen l’empresa i emprenen una nova reforma el 1966, amb l’esgrafiat actual de l’artista banyolí Josep Ponsatí. A partir dels anys 70, s’obren dues botigues a Platja d’Aro i dues a Girona. 40 anys amb botigues a Girona L’empresa ja porta 40 anys amb botigues a Girona, al carrer Santa Clara i Migdia. Marta B. Freixa (1974), filla de la Mercè, entra a l’empresa com a setena generació i es fa càrrec de la selecció de les sabates, a París i Milà. S’obre una nova botiga a Girona el 2002, que amb la de Banyoles són les que mantenen la tradició sabatera de la nissaga.
Bases de la convocatòria de 2019 La XXXX edició de les Distincions a Establiments Històrics que concedeix la Cambra de Comerç de Girona es regirà d’acord amb les normes següents BASES: 1. Seran distingides amb un diploma i una placa de forja artístic, una peça única per lluir a la façana de l’establiment, totes les empreses comercials, industrials o de serveis establertes a la demarcació de la Cambra de Comerç de Girona, associades al Club Cambra, i que acreditin que en el decurs de l’any 2019 hagin complert els 50, 75, 100, 125 o 150 anys de la seva activitat mercantil. També qualsevol altra xifra rodona a partir dels 150 anys. 2. Es podran distinguir totes les empreses que acreditin més de 50 anys d’existència i que no hagin obtingut mai abans la distinció. En aquest cas, no cal que sigui una xifra rodona. 3. Caldrà aportar els documents relatius a la data d’inici de la vida de l’empresa i a la seva continuïtat fins als nostres dies. Els documents no hauran d’oferir dubte sobre la seva autenticitat. 4. El fil de la continuïtat de l’empresa vindrà marcat per l’activitat, d’acord amb l’evolució propia del sector, o bé per la relació familiar o d’associació empresarial amb els fundadors. En cas de dubte, el jurat tindrà la darrera decisió al respecte. 5. No influirà en la decisió el fet d’haver traslladat l’establiment a un local diferent de l’originari, sempre que ambdós es trobin dintre dels limits de la demarcació territorial de la Cambra de Girona. Les empreses adscrites a la Cambra de Comerç tindran la inscripció gratuïta, la resta abonaran mitja quota anual. 6. El lliurament de les distincions tindrà lloc en un acte públic a la sala d’actes de la Cambra en dates properes a les Fires de Sant Narcís de 2019. S’editarà una revista commemorativa amb fotografíes històriques de tots els establiments. Cada guardonat en rebrà 20 exemplars. 7. La decisió final sobre els establiments a distinguir serà presa per un jurat format per professionals de la Cambra, historiadors i experts en documents històrics. Qualsevol circumstància no prevista serà resolta de manera inapel·lable pel propi jurat. 8. A més de la documentació acreditativa de l’antiguitat, caldrà lliurar còpia del NIF de l’empresa, una breu explicació escrita sobre la seva historia i vicissituds, així com algunes fotografies antigues i modernes. Caldrà fer-ho arribar a la Cambra de Comerç de Girona, Gran Via de Jaume I, 46, abans del dia 30 de setembre 2019.
EL JURAT DELS GUARDONS DELS ESTABLIMENTS HISTÒRICS El jurat dels guardons dels establiments històrics està integrat per: Domènec Espadalé, president de la Cambra; Enric Mirambell, Cronista oficial de la Ciutat de Girona; Joan Domènech, historiador i mestre; Jaume Fàbrega, president de l’àrea de desenvolupament empresarial de la Cambra; Eduard Torrent, director gerent de la Cambra; Júlia Torrent, excap de comunicació de la Cambra; Dolors Muñoz, presidenta d’Honor de la Càtedra Cambra de la UdG i, actuant com a secretari, Gerard Bagué, responsable de comunicació i noves tecnologies de la Cambra.
Recull de les portades Les històries dels establiments, des del 2007 a l’actualitat