Mar i cel Dagoll Dagom ; text Xavier Bru de Sala basat en l'obra d'Àngel Guimerà
Mar i Cel Xavier Bru de Sala
BASAT EN L'OBRA D'ÀNGEL GUIMERÀ
Mar i cel va ser representada per la companyia Dagoll Dagom al Teatre Victòria de Barcelona, el dia 7 d'octubre de 1988, amb el següent repartiment: (per ordre d'aparició)
PERSONATGES.
ACTORS.
FELIP III, REI D'ESPANYA.
JUAN A. VERGEL.
MARGARIDA D'ÀUSTRIA, LA REINA.
CARME CUESTA.
DUC DE LERMA.
DANIEL CAMPOS.
ARQUEBISBE RIBERA, PATRIARCA D'ANTIOQUIA.
MIQUEL PERALTA.
DON CARLES, VIRREI DE VALÈNCIA.
MIQUEL PERIEL.
BARÓ DE DÉNIA.
FULGENCI MESTRES.
SAÏD.
CARLOS GRAMAJE.
HASSÈN.
JOAN CROSAS.
IDRISS.
ISABEL SORIANO.
JOANOT.
PEP CRUZ.
OSMAN.
ÒSCAR MAS.
MALEK.
EUGENI SOLER.
SALAM.
JUAN A. VERGEL.
EL MUT.
XAVIER(1) CALDERER.
ABDERRAHIM.
JOAN TORRES.
MOHAMET.
EMILI AMETLLER.
L'HOLANDÈS.
FULGENCI MESTRES.
IDRISS II.
JOAN TORRES.
BLANCA.
ÀNGELS GONYALONS.
MARIA.
ROSER BATALLA.
ROSA.
MARIA ROSAS.
CARME.
CARME CUESTA.
TERESA.
TERESA DE LA TORRE.
MONTSERRAT.
MUNTSA RIUS.
FERRAN. [8]
MIQUEL PERALTA.
FELIP.
DANIEL RAMOS.
MARE DE SAÏD.
TERESA DE LA TORRE.
SAÏD NEN.
MUNTSA RIUS.
DONES MORISQUES.
ROSER BATALLA.
DONES MORISQUES.
MARIA ROSAS.
DONES MORISQUES.
CARME CUESTA.
PARE DE SAÏD.
XAVIER CALDERER.
CAPORAL SOLDATS.
FULGENCI MESTRES.
CAPITÀ SOLDATS.
JUAN A. VERGEL.
SOLDAT.
DANIEL RAMOS.
SOLDAT.
ÒSCAR MAS.
SOLDAT.
EUGENI SOLER.
SOLDAT.
EMILI AMETLLER.
Dramatúrgia i adaptació:
JOAN LLUÍS BOZZO XAVIER BRU DE SALA ANNA ROSA CISQUELLA MIQUEL PERIEL
Promoció i relacions externes:
ANTONI COLL
Disseny so:
JORDI BONET
Disseny il·luminació:
JOHN WATERHOUSE
Acrobàcia :
PERE JORDI ESPAÑOL
Caracterització:
CHASS LLACH
Direcció musical:
XAVIER CASADEMUNT
Escenografia i vestuari:
ISIDRE PRUNÉS MONTSE AMENÓS
Text:
XAVIER BRU DE SALA
Música i orquestració:(2)
ALBERT GUINOVART
Coordinació general:
ANNA ROSA CISQUELLA
Direcció:
JOAN LLUÍS BOZZO [9]
Primer Acte
[11] Escena Primera El rei (A Madrid, al gabinet del REI, el DUC DE LERMA, Joan de Ribera, PATRIARCA d'Antioquia i arquebisbe de València, membre del Consell de Sa Majestat, CARLES, alt personatge del regne, un NOBLE, representant de la noblesa valenciana, EL REI i LA REINA.)
LERMA
El Rei ha decidit l'expulsió dels moriscos. Tots fora, tots fora.
NOBLE
No pot ser, Majestat,
5
és una ordre espantosa. EL REI
Tots fora, tots fora.
PATRIARCA
El Papa recomana mesures redemptores,
10
mà suau, coloms blancs... Però ja sabem que el Papa no sap què són els moros ni el perill que comporten. [12] NOBLE
Els nobles de València
15
(3)
s'oposen a la idea.
He vingut en nom d'ells. València és una horta que reguen els moriscos, un jardí, Majestat. CARLES
20
Els senyors valencians protegiu els moriscos per tal de no perdre els vostres vassalls, que treballen la terra tot l'any i de franc. Els vostres interessos
25
van contra la Corona i això és perillós. Només us preocupa
30
el vostre benefici i això és vergonyós. LA REINA
Però no podeu fer fora dues-centes mil persones, pobra gent, què faran?
PATRIARCA
35
Altesa, dispenseu-me, però no són persones perquè són musulmans. [13]
EL REI
El Rei ha decidit i n'estan parlant massa:
40
tots fora, tots fora. LERMA
Tenim moltes raons i són una amenaça: tots fora,
45
tots fora. Penseu, nobles senyors, que mantenir els moriscos vol dir obrir la porta al gran poder dels turcs.
50
Ells són els seus germans de raça i de creença i esperen el moment més bo per atacar. Penseu què va passar
55
al regne de Granada quan els moriscos s'alçaren fa només cinquanta anys. CARLES
Ells sempre han ajudat a la pirateria.
60
Sempre els han amagat, sempre els han protegit, quin és l'ajut més gran [14] que tenen els corsaris. Els dos-cents mil moriscos que esteu protegint.
65
LA REINA
Senyors, si persistiu a expulsar els moriscos hi haurà un desert molt pobre on ara hi ha un jardí.
NOBLE
70
Sentiu, serà un desert, la noblesa arruïnada!
CARLES
Tots fora.
PATRIARCA
Tots fora.
EL REI
El Rei ha decidit.
75
Que no en quedi ni l'ombra: tots fora, tots fora. LERMA
No s'enduran les cases, ni els ramats ni les terres.
80
Si sabem ser fidels al Rei, tot el que és seu serà nostre. [15] NOBLE
Serem fidels, com sempre.
EL REI
(A CARLES.) Doncs llegiu el decret.
CARLES
El rei d'Espanya Felip III i per Sa Majestat, jo, el marquès de Caracena, virrei i lloctinent de la ciutat i el regne de València, a tots els grans prelats, varons, cavallers, justícies, jurats, batlles generals, governadors, ciutadans, veïns i particulars d'aquest Regne, dicto l'ordre que segueix: Després d'haver intentat durant anys la conversió dels moriscos sense cap resultat, davant del perill de danys irreparables que poden venir de dissimular la seva infidelitat, aconsellat per homes sants i doctes i per aplacar Nostre Senyor, he resolt que tots els moriscos siguin expulsats de València. I perquè es compleixi l'ordre de Sa Majestat; que tots els moriscos, homes, dones i nens, deixin les seves cases amb els béns que puguin portar a sobre i s'embarquin en les galeres preparades per portar-los a Berberia, on seran desembarcats. El Rei garanteix el bon tracte a les persones dels moriscos; però qualsevol d'ells que, passats els tres dies, sigui trobat pels camins, qualsevol el pugui prendre, robar-li el que porta i si es defensés, matarlo, sense pena per a ell. Tal és la reial determinada voluntat [16] de Sa Majestat. I perquè sigui coneguda de tothom es fa pública a la reial ciutat de Madrid el dia vint-i-dos del mes de setembre, de l'any de Gràcia del 1609. [17]
85
l'any de Gràcia del 1609. [17] Escena Segona Presentació dels Pirates (Han passat vint anys. El morisc SAÏD -que havia sortit de València amb els expulsats quan encara era un nen-, capità d'un vaixell algerí de cors, ha capturat una nau cristiana i ha fet un ric botí i presoners valuosos. A l'alba, els pirates entonen un càntic fúnebre mentre llancen al mar els cossos dels companys morts, que han vetllat durant la nit.) COR
La ilaha il·la Al·là, waMuhamed rasull-l·là. La ilaha il·la Al·là. (Bis.)
IDRISS
Aquest cop el botí no té mida.
MALEK
90
Però la mort s'ha emportat moltes vides.
HASSÈN
Vessarem molta sang cristiana; tot vermell, tot vermell
95
serà el mar que us abraça. [18] COR
La ilaha il·la Al·la, waMuhamed rasuli-il·là. La ilaha il·la Al·là. (Bis.)
OSMAN
Allà dalt
100
heu de viure una festa, un gran ball, un gran ball ple de cares alegres. COR
La ilaha il·la Al·là.
MALEK
Durant anys
105
cantarem la proesa dels companys, dels companys que han fet nostra la presa. COR
La ilaha il·la Al·là, waMuhamed rasuli-l·là. La ilahail·la Al·là.
SAÏD
Que Al·là aculli als seus
110
braços els germans que han perdut la vida lluitant al
115
costat nostre. [19] Ells no tindran part de les riqueses guanyades als cristians, però Al·là els recompensarà eternament.
120
Llanceu-los al mar. (Cants de lament.) (L'últim cos ha caigut a l'aigua, creix la llum; canvi d'ambient que dóna pas a l'alegria pel botí aconseguit.) (Cants d'eufòria.) HASSÈN
Veles...!
COR
Tenim ple de presoners ben vestits i ben calçats que podran pagar rescats
125
amb or, joies i diners, serem menys per repartir el producte del botí. JOANOT
I per al pobre Joanot? Doncs, com sempre, l'últim lot.
COR
130
És la llei, els renegats ja fan prou de sobreviure, i si a alguns us deixem viure és perquè ens feu de criats. [20]
MALEK
Per a Malek, que és el segon,
135
la meitat de l'or del món. COR
I el que quedi a repartir entre aquells que han de morir.
HASSÈN
Diu el llibre de la sort que no es parli del botí
140
ni que es vulgui repartir gaire abans d'arribar a port. IDRISS
Jo no en vull sentir parlar fins que no arribem allà.
IDRISS I HASSÈN
Recordeu els nostres morts i pregueu que us porti sort.
145
COR
Tu no cridis el mal temps, vell Hassèn, no obris la boca; sempre, sempre que ell l'invoca hem tingut un contratemps.
OSMAN
150
Tu, Malek, quin càlcul fas del que em toca en aquest cas? [21]
MALEK
Com que ets l'últim de triar, poca cosa et quedarà. [22] Escena Tercera Cançó d'OSMAN
(Al mateix lloc que l'escena anterior i amb els mateixos personatges.) OSMAN
Si sabés esperar
155
durant molts anys. Si pogués somiar que són només instants. Si tingués un sac ple d'or, si fos ric de cop i volta,
160
si tingués aquesta sort i la força que comporta... Jo la vaig veure un dia clar sota una llum que m'encegava i quan la vaig gosar mirar
165
ella em tornava la mirada. I ara en les nits que em gronxa el mar, quan vaig mirant la lluna clara, ja no hi sé veure més que un far des d'on somriu la seva cara.
170
Si sabés esperar durant molt anys. [23] Si pogués somiar que són només instants. Haver de ser valent i ardit, no sentir el mal de cap ferida... i al forts del cor, quan ve la nit, creure que visc una altra vida. Veure tanta aigua i tenir set,
175
gronxar-me tant, però no als sens braços,
180
buscar els sens ulls en els estels, imaginar que no fa fred. Si tingués un sac ple d'or, si fos ric de cop i volta, si tingués aquesta sort
185
i la força que comporta, al primer instant que toqués port se m'obriria aquella porta. I ara ens veuríeu abraçats vivint l'amor d'una altra vida,
190
mirant el mar des d'un jardí i somiant que no té fi. Si sabés esperar... HOLANDÈS
El Capità!
SAÏD
Osman, vols anar-te'n? [24]
OSMAN
No puc, sóc massa pobre.
SAÏD
(Treu un anell amb una pedra grossa i l'hi dóna.)
200
Aquí tens un diamant que és el fruit de mil proeses. Si te'l vens, te'n donaran potser vuit o deu princeses
205
i ara fuig del meu davant. Aquí som soldats d'Al·là, caçadors de carn cristiana, som corsaris, som guerrers i no cors d'enamorats.
210
Has cregut en la mentida d'un amor i d'una llar? Doncs si un dia, per atzar, et tornés a veure al mar, et prendria fins la vida. MALEK
215
Ja estic fart de la manera com ens tracta el capità. És voluble i orgullós, però algun dia ho pagarà.
SALAM
Quan arribi el moment ja veurem si ets tan valent. [25]
HASSÈN
Vols deixar de remugar i posar-te a treballar?
220
IDRISS
Tot per als altres i per a mi no hi haurà gens de botí,
225
jo que he estat el més valent entre tota aquesta gent. Capità, sempre promets, però després no em dónes res. SAÏD
Encara ets massa petit
230
i et faria mal profit. Quan m'arribis fins al nas, tindràs tot el que voldràs. COR
Aquí som soldats d'Al·là, caçadors de carn cristiana,
235
som corsaris, som guerrers i no cors d'enamorats. (Bis.) [26] Escena Quarta Presentació dels Cristians (Amb els salts d'alegria d'OSMAN, una mà que surt d'un reixat a coberta li agafa un peu; se senten veus sordes que demanen aigua i pa. L'escena canvia bruscament; som a les bodegues, on els cristians estan tancats i encadenats tots junts, com una massa informe d'on surten caps, braços, cames i gemecs; un d'ells, enfilat sobre els altres, ha aconseguit passar la mà per la reixa que dóna a coberta i s'ha aferrat al primer que ha trobat. L'escena és fosca, només hi ha el raig potent de llum que entra a través de la reixa.) COR
Aigua... per... pietat! (Quatre vegades.) Hi ha ferits i malalts doneu-nos la llibertat.
240
Podem morir de set, no deixeu que morim. Pietat per nosaltres. MARIA
Tinc fam i set, em fa mal tot,
245
ja no puc més, les hores passen lentament i amargament, Què en faran de nosaltres, què en faran! [27] CARLES
Estem perduts, abandonats, la mort serà el millor que ens pot passar. Enmig del mar,
250
mirem el cel, resant només per un suplici breu que ens alliberi de les mans cruels
255
d'aquests xacals. COR
(Sobre les veus de fons «Aigua, pa, pietat...».) Estem perduts, abandonats, la mort serà el millor que ens pot passar. Serem venuts,
260
serem esclaus i sofrirem fins que morim. FERRAN
(Sobre el cor.) Blanca, amor meu, pensa, si pots, en el futur que ens esperava.
265
Dóna'm la mà, que en els meus dits retrobaràs la força que ara et falta. [28] BLANCA
Pare, Ferran! Què ens passarà?
270
On és la mà que ens salvi de la mort? FERRAN
Aquí la tens, la meva mà en la teva mà, l'única força que ens podrà salvar!
BLANCA I FERRAN (Sobre el fons lúgubre del cor.) Estreny-la bé,
275
la meva mà en la teva mà, l'única força que ens pot deslliurar... I'única força que ens podrà salvar... (Fosc.) [29]
Escena Cinquena Interrogatori dels Cristians (Els presoners són conduïts per JOANOT al castell de popa, on els esperen SAÏD, HASSÈN, OSMAN i els altres, que els reben amb crits, amenaces i esbroncades. Els deslliguen i els van prenent la roba, les joies i tot el que porten al damunt. SAÏD treu un quadern i el dóna a JOANOT.)
CARLES
Per Déu del cel, que no coneguin la meva identitat!
SAÏD
280
Un moment, un per un. Tu, Joanot, apunta.
MARIA
Aquest anell no surt.
HASSÈN
(Es treu una daga i li assenyala tranquil·lament el dit.) Sortirà de seguida, per aquí dalt o per baix.
BLANCA
285
(L'hi treu duna estrebada, escorxant-li mig dit.) Sí que surt, sí que surt! [30]
SAÏD
També heu lligat les dones, és que us fan por, valents? Au, vinga, deslligueu-les i no sigueu covards.
290
No són soldats, són dones, són xais inofensius, són branques de palmera, rebrots escanyolits que al vent mouen els braços
295
i mai no han fet cap mal. No malgasteu cadenes, que fan malbé els turmells. OSMAN
Quines robes més fines, però que brutes que estan.
MALEK
300
Si van cagats de por, els gossos miserables!
FERRAN
De por no, de misèria, de ràbia i tantes hores. (Bis.)
SAÏD
Malek,
305
ja saps quin càstig té qui amaga alguna cosa del botí? [31] (MALEK treu la joia que havia ocultat.) Apunta, Joanot. Qui sou? Digues, vellot. Tens cara de ser un peix gros. CARLES
Jo sóc un mercader de Barcelona,
310
curt de diner, honrat, bona persona. Hem sortit d'aquesta illa
315
per celebrar les bodes de la filla amb en Ferran. Algun rescat, no gaire, podem reunir. SAÏD
320
Doncs jo ensumo la flaire d'un gran botí. Què passa, Mut? (Al MUT.) Què passa? (A BLANCA.) Tu, què amagues?
BLANCA
325
És una creu, senyor, la porto sempre; me la van regalar, [32] jo era una nena, i crec que em porta sort.
330
Deixeu-me-la, si us plau, és un trosset de fusta i a Alger, no en fareu res. SAÏD
Presenta-la a ton pare, que la besi,
335
que juri pel seu Déu que no menteix. CARLES
(Besa la creu sense dubtar.) Que em deixi mig partit un llamp del cel si amb tot això que he dit
340
no he estat fidel a la veritat. IDRISS
Quin fàstic que em fan els cristians. Reneguen
345
de Déu i tots els sants. Quin càstig tindrà aquest pecat, excel·lència, marquès i virrei de València. [33]
350
SAÏD
Tu, d'on ho has tret, això, què en pot saber un grumet?
IDRISS
Jo paro les orelles, jo vaig d'amagatons,
355
tinc llocs on amagar-me quan corro pels racons. JOANOT
A veure... Em sembla que el recordo... Tu eres...,
360
espera, fa vint anys... A veure... Tu eres el virrei de València quan els van expulsar! CARLES
365
I tu un dels fugitius de la justícia, traïdors al seu rei i a la pàtria. I vosaltres, moriscos,
370
la púrria, assassins infidels, pirates, per què us vam expulsar en comptes [34]
375
de matar-vos a tots com jo deia? (Els pirates envolten CARLES amb gestos amenaçadors. Algú fa el moviment de treure's la simitarra.) SAÏD
Silenci. Calleu tots d'una vegada! (I pren el grumet per l'espatlla.) Recordes la pena que hi ha per als mentiders?
IDRISS
Les orelles, Saïd.
SAÏD
Estirades? Així?
IDRISS
Ai! Això, als nens petits; als grans, tallades.
SAÏD
(Pren la daga de HASSÈN i l'ofereix al grumet.)
380
Ho vols fer tu? IDRISS
No encara. [35]
SAÏD
(Li torna a estirar l'orella; després, tira l'arma a HASSÈN.)
385
Encara no ha crescut, la criatura? Doncs fes-ho tu, Hassèn; però només una.
390
(Els pirates subjecten els cristians. Entre dos, fan agenollar CARLES.) FERRAN
Ah, maleïts! El mar deu estar ben ple de galiots que ens busquen. Abans d'arribar a Alger, us penjaran
395
pel coll, del pal més alt. CARLES
Aquest cop sí que ho juro!
BLANCA
Què hem fet?, Déu meu, què hem fet? (Bis.) Hassèn, no sé què deies del llibre de la sort.
400
Ja veus com s'equivoquen els savis i els llibrots. És el cop de la vida [36] que ens farà rics a tots. Només aquesta orella
405
val més que un gran tresor. Torneu a baix els presos i no els toqueu ni un pèl. Són com flors delicades que es poden fer malbé.
410
Hisseu totes les veles i a proa cap a Alger. [37] Escena Sisena Festa dels(4) Pirates (Els pirates, a coberta, mengen i beuen per celebrar la victòria i el ric botí. Va caient la nit.)
COR
(En un murmuri.) Els pirates som el perill del món, som un temporal portat per l'huracà;
415
som taurons a l'abordatge, enfonsem vaixells de plom, som el braç armat de l'enviat d'Al·là. MALEK
Un pirata és un perill
420
a cavall de les onades, un pirata és com un llamp que fereix deu mil vegades. HOLANDÈS
Els pirates i les rates
425
som els dos perills del món, som com rates amb escates [38] però tenim milers de dents. Els pirates,
430
si no ens mates, netegem el mar de gent. SALAM
Els pirates som herois mentiders i cercabregues; som els reis de les bodegues
435
(5)
i bevem com uns bocois. OSMAN
Un pirata com Hassèn és bonàs i molt valent, té el cervell més que mandrós i és fidel com un gran gos.
JOANOT
440
Un pirata com Osman és d'aquells que sempre van arriscant la seva pell per un cul i un tros d'anell.
HASSÈN
I un cristià com en Joanot
445
és d'aquells que així que pot t'ensarrona, et treu el suc, i et fa creure que ets un ruc. MALEK
Aquí l'únic perillós [39] és Saïd, i el seu gran gos, que no veus, orangutan,
450
que el patró ens està enganyant? HASSÈN
Com? Demostra-ho, mala bèstia!
MALEK
(S'hi interposa.) Ha tractat els presoners amb guants blancs, i a més a més
455
ha deixat les dones lliures. JOANOT
Saïd fa com tots els grans Senyors, és voluble, capritxós, i es va tornant perillós.
HASSÈN
Pot fer el que li doni la gana,
460
per alguna cosa és el capità. (Arriba OSMAN amb les presoneres.) OSMAN
Els pirates som el perill del món, som un temporal portat per l'huracà. Ens llancem damunt les dones,
465
per «clava'ls-hi» fins al fons [40] el braç desarmat que ens ha donat Al·là. (Els pirates es llancen sobre les dones. Bestialitat i cridòria interrompuda per l'entrada de SAÏD.) SAÏD
Què és això? Què us heu cregut? Quin permís heu demanat
470
per tocar les presoneres? És que jo us hi he autoritzat? OSMAN
També cal autoritat per divertir-se una mica? Ens ho estàvem passant bé;
475
és que a Saïd no li agraden les dones? (SAÏD s'hi acosta per fer-li mal, però MALEK s'hi posa entre mig.) MALEK
Avui m'han trobat de bones i he donat el meu permís. No et sembla bé?, et fan pena les noies?
SAÏD
Em fas pena, Malek.
480
Abderrahim, clava-li deu fuetades a l'esquena. [41] (ABDERRAHIM compleix l'ordre davant el temor i l'estupor dels altres pirates, que no gosen enfrontar-se a SAÏD.) Ja sabeu el reglament
485
prohibeix fer malbé el botí. Heu estat a punt de matar una d'aquestes dones. Malek jo et destitueixo, i designo Joanot
490
com el meu segon de bord. Té les claus. JOANOT
No m'ho mereixo. Més val que les tinguis tu.
SAÏD
Té les claus. Quan jo no hi sigui
495
seràs el meu substitut. I ara tothom a dormir. Deixeu estar les dones. Hassèn, baixa aquesta dona al camarot i mira si pots fer alguna cosa per curar-la.
500
Joanot, no cal que et digui que ara el responsable ets tu. [42] Escena Setena JOANOT (Tothom s'ha retirat per passar la nit; JOANOT ha quedat sol a primer terme amb les claus.) JOANOT
El món està ple de vileses, els homes són llops o taurons,
505
tothom vol anar a queixalades, només sobreviuen els bons. La por va impregnant aquest aire, la mort se t'enganxa a la pell; i tots van caient massa joves. Però jo sóc més viu que tots ells.
510
Veig la mort i l'oloro, moc les mans i la palpo, trec la llengua i la tasto, sé prou bé quin gust té,
515
sé prou bé quin gust té. Quan escolto i sento el soroll de les barres, miro i veig com vigila sempre a punt de segar,
520
sempre a punt de segar. [43] El mar s'agita amb la lluita dels moros contra els cristians, la creu contra la mitja lluna i jo entremig de dos mons.
525
Són dos déus que s'enfronten i que busquen la mort, i jo enmig de la lluita em mantinc(6) sempre a port. La mort porta una capa blanca
530
i a tots ens hi vol abrigar, però jo li endevino les passes i sé que me'n puc escapar. Amb la mort tinc un pacte i hem estat sempre en paus; jo compleixo el meu tracte i ella em dóna les claus, i ella em dóna les claus. (Fa sonar les claus mentre repeteix l'última estrofa.) [44]
Escena Vuitena Atemptat contra SAÏD
535
(De nit, a la cabina de SAÏD, HASSÈN dorm als peus de SAÏD, IDRISS és en un racó invisible. Al mig, BLANCA, amb la creu de fusta a la mà, molt agitada. BLANCA s'acosta a la llitera de SAÏD, extreu un punyal de la creu i l'aixeca. Se sent un crit d'IDRISS, que s'abraona sobre ella; cauen tots dos.) IDRISS
Assassins, assassins!
540
Que et vol matar, Saïd! BLANCA
Deixa'm...
IDRISS
Et vol matar, Saïd!
(SAÏD es fa càrrec de la situació, pren la creu de BLANCA i els separa.) SAÏD
Em volia matar? Una dona, amb una creu?
IDRISS
545
Sí, però jo t'he salvat. Va, mata-la, Saïd. [45]
SAÏD
Una dona ferida amb una creu? Estàs boig.
IDRISS
No, mata-la!
HASSÈN
Què passa?
IDRISS
La cristiana assassina,
550
el volia matar. HASSÈN
Matar el meu amo, tu?
IDRISS
Sí, però l'he salvat.
HASSÈN
Somiaves, grumet.
555
Au, tornem a dormir. BLANCA
Si no fos per aquest noi ja series ben mort.
SAÏD
Idriss, et dec la vida,
560
vals més or del que peses, [46] i et pagaré el meu deute amb un gran sac ple d'or. Recorda-ho bé. IDRISS
Saïd,
565
m'has promès tantes coses però mai no em dónes res. Em deus una ciutat amb trenta minarets, un palau amb un jardí,
570
el diamant d'Osman i el grau de capità. SAÏD
I em deus haver salvat perquè t'ho pagui tot.
IDRISS
No, mata-la, Saïd.
575
(En aquest punt, HASSÈN agafa BLANCA brutalment i espera l'ordre de SAÏD per matar-la.) SAÏD
Hassèn, atura el braç. Que jo no faig matar dones ni em menjo els nens petits.
BLANCA
Si, mateu-me d'un cop. [47] Sou tots uns assassins,
580
unes feres salvatges que mereixeu la mort. I després que us he vist ja no vull viure més. El món on respireu
585
ja no pot ser el meu món, la bona gent no hi cap. Au, mateu-me d'un cop. IDRISS
Mateu-la d'un cop.
SAÏD
La bona gent com tu,
590
tots els bons cristians, els que porteu la creu enganxada a l'espasa, us heu inventat l'odi i ens heu fet tal com som.
595
No és el primer cop que m'heu volgut matar. [48] Escena Novena L'Expulsió (Sobre la cançó de SAÏD, nova escena (flashback). Soldats, ombres que són arrencades violentament... Destaquen la mare de SAÏD i SAÏD als set o vuit anys; cor de soldats, cor de mares morisques, SAÏD adult; BLANCA continua present, com un espectre ignorat enmig de les ombres.)
SAÏD
Jo era petit, vivia en un jardí de tarongers.
SAÏD NEN
600
Jo era feliç, corria pels bancals, saltava els marges, tot era verd, jugava sota el sol amb els amics.
SAÏD
De cop, un dia,
605
els homes van fugir a les muntanyes, molt mal armats. I el van dur mort, el meu pare estimat. I el van dur mort. (Bis.) SOLDAT I
610
Tu, morisca, [49] prepara't per sortir d'aquest poblet i no tornar.
SAÏD
I en plena nit, vilment i cruelment, a cops de llança...
SAÏD NEN
615
Mare, mare, per què, mare, per què han portat el pare ple de sang? Què hem fet? Mare, què hem fet?
620
Per què ens treuen de casa aquests soldats? MARE
Ens odien, només perquè creiem en el Profeta, ens maltracten, només perquè lloem el nostre déu,
625
i no el seu déu. Pobre fill meu, ens tenen espantats, ens ajupim sota el seu peu cruel.
630
Pobre fill meu, ja saps que no hem fet res, no hem fet cap mal. Pobre fill meu, Saïd. [50] Ens expulsen només perquè parlem la nostra llengua. Ens odien
635
només perquè ens banyem i ells no ho fan mai. Ens odien. Pobre fill meu, etc.
640
Ens expulsen, només perquè portem les nostres robes. Ells ens maten, només perquè no fem el que ells han dit. Ens odien, ens maltracten,
645
ens expulsen i ens maten. Pobre fill meu, etc. COR DE SOLDATS Camineu endavant, us empaiten amb les llances, prou crits i prou soroll.
650
Carregueu l'equipatge i marxeu més de pressa. Prou de crits i prou soroll. UN SOLDAT
Tu on vas amb tanta plata?
655
Porta aquí, que jo la guardo. Té, si no vols. (La llença a terra.) [51] COR DE MARES
Degolleu els germans i mateu-nos els pares, expulseu-nos i robeu-nos,
660
saquegeu-nos les pobres barraques... Però deixeu viure els nens. SAÏD
Així ens treien de casa, homes, mares, infants que no havien fet res,
665
que no havien fet res. COR DE SOLDATS Separeu aquest nen de la mare morisca, que se'n vagi amb els homes, i que mori si els homes es moren.
670
(Arrenquen SAÏD de les mans de la seva mare.) SAÏD NEN
Mare, mare!
MARE
Fill meu! El meu fill estime, se l'emporten! Demano pietat, us ho suplico, torneu-me el meu fill! (Bis.)
675
(Es rebel·la i l'atrapen.) [52] SOLDAT 2
No reneguis, ja el veuràs al final del viatge. Té, si no vols.
MARE
Odia'ls fill,
680
ja veus el que ens han fet. Pobre fill meu, odia'ls fill amb tot el cor, perquè ells t'han deixat sense pare i mare.
685
Odia'ls fill, odia'ls fill amb tot el cor. Odia'ls fill amb tot el cor, recorda que ells ens han assassinat. (Un soldat li clava una llança i la mata.) SAÏD NEN
Mare, mare... [53]
690
Escena Desena Cançó de BLANCA i SAÏD (BLANCA s'allunya de SAÏD i camina pel vaixell transfigurada, com etèria i absent. SAÏD intervé en la cançó i en els moments de duo, des de la seva soledat en una altra banda de la nau, sense sentir BLANCA, de manera que l'espectador vegi que cap d'ells dos està informat dels sentiments de l'altre. És un moment d'introspecció i de preguntes personals sense testimonis. BLANCA
Sempre he mirat a l'infinit, sempre he buscat l'última estrella,
sempre he pensat, sempre m'han dit que el món és una meravella.
695
Jo, que en les nits de somni ardent, en blancs llençols i parets blanques, veia passar feliç la gent, amb la mirada clara i franca. SAÏD
Sempre he mirat de ser el més fort.
BLANCA
Jo sempre he vist florir la sort.
SAÏD
Sempre he lluitat per sobreviure. [54]
BLANCA
Jo al meu voltant he vist somriure.
SAÏD
Sempre he volgut morir matant.
BLANCA
Tota la vida he estat jugant.
SAÏD
Sempre m'he anat jugant la vida.
BLANCA
I no m'han fet mai cap ferida.
SAÏD
Per què he plorat?,
700
705
per què he plorat com mai no havia vist plorar? BLANCA
710
Què m'ha passat?, què m'ha passat?
BLANCA I SAÏD
BLANCA
Per què he plorat?,
Per què ha plorat?,
per què he plorat
per què ha plorat
per qui no havia de vist
com mai no havia 715
plorar?
plorar?
Ara em desperto al fons d'un pou, [55] veig que en el món la gent s'odia i en la foscor tot es remou com si no hi fos la llum del dia.
720
Per a ells, la guerra és l'important i tot és lluita i envestida d'homes ferotges i inhumans que no s'estimen ni la vida. SAÏD
Però en aquest món cruel i sord...
BLANCA
Però enmig de l'odi i de l'horror...
SAÏD
Hi ha qui no vol arrossegar-se.
BLANCA
Hi ha qui no es creu aquesta farsa.
SAÏD
Hi ha algú que porta un món tan nou
BLANCA
Veig una llum al fons del pou...
SAÏD
Que em fa tornar a començar a viure.
BLANCA
Hi ha algú que lluita per ser lliure. [56]
725
730
SAÏD
Per què ha plorat?, per què ha plorat com mai havia vist plorar?
BLANCA
735
Què m'ha passat?, què m'ha passat?
BLANCA I SAÏD
Per què he plorat?, per què he plorat per qui no havia de plorar? [57]
740
Escena Onzena Raons d'Estat (BLANCA arriba a la bodega, on hi ha els presoners. Destaquen sobre el cor, MARIA, CARLES i FERRAN.) BLANCA
Pare, Ferran, Maria.
MARIA
Blanca, Blanca, d'on véns?
TOTS I COR
Hem sofert tant per tu.
BLANCA
Jo, mentrestant,
745
he sofert molt per ells -la pobra genthe vist què va passar als innocents, he vist el que vau fer
750
i no m'ho crec. TOTS
Blanca, Blanca, què dius?
TOTS I COR
Hem sofert tant per tu. [58]
BLANCA
Ara ho sé tot, sé que els vau expulsar
755
del seu país, la sang dels seus germans vau vessar, sé que els vau condemnar a ser com són. CARLES
La seva sang, què dius?
FERRAN
Blanca, Blanca, què tens?
TOTS I CORS
L'univers
760
se li capgira; l'ovella estima el llop; els ulls, la fosca;
765
la víctima, el botxí; el cor, la daga. MARIA
Ells són pirates i traïdors, els monstres pitjors que hi ha al món.
770
Oh, Blanca, no veus que et perdem? Desperta, que som a l'infern! FERRAN
Al mar, ja s'acaba el comerç, [59] els camps, ja no donen per res; saquegen les nostres ciutats,
775
i viuen dels nostres rescats. BLANCA
Ells eren un poble feliç, no feien cap mal a la gent, i els vau fer fora del país només perquè són diferents.
CARLES
780
Deixeu-la per boja, calleu, deixeu-la, que és tan vergonyós que vol renegar de la creu per anar a llepar els peus d'aquell gos.
TOTS I COR
L'univers
785
se li capgira; l'ovella estima el llop, etc. BLANCA
Jo no renego de res, vull la pau, i vull la claror del seu nom, que al món ningú més sigui esclau,
790
que el sol brilli igual per a tothom. Vull la pau. SAÏD
L'univers se li capgira. (Bis.) [60] Escena Dotzena IDRISS i MARIA (A coberta, IDRISS, sol.)
IDRISS
On són aquelles pomes que m'ha donat Saïd? On tinc aquelles pomes que fan passar la set? Per més que dono voltes i vaig amunt i avall
795
no puc recordar-me
800
d'on les vaig amagar. Ah sí, ja me'n recordo on les vaig amagar, al fons de la bodega on són els cristians.
805
Ells deuen tenir gana, però jo només tinc set. Salta acrobàticament entre els caps, de pal a pal, de babord a estribord. Recull una poma d'algun amagatall i se la va menjant. Li cau, i va a parar prop de l'escotilla que hi ha sobre els presoners. Una mà encadenada apareix, palpa buscant on aferrar-se i troba la poma. Se l'emporta i torna a sortir buscant desesperadament. IDRISS baixa amb algunes pomes, però fa com si s'espantés davant de la mà grossa i bruta. La mà és substituïda per la de MARIA. [61] IDRISS
A veure si les trobo i si no em veu ningú... Ui, merda, la cristiana
810
ara s'ha despertat. (Al compàs de la música, s'estableix un joc entre la mà de MARIA, les pomes que li dóna IDRISS, les carícies i els petons. Finalment apareix el cap de MARIA, atret per una poma que el grumet ha anat enretirant. Se somriuen.) MARIA
Noiet no em facis mal que jo tinc molta por.
IDRISS
Et donaré una poma si tu em fas un petó.
815
Sortim a la coberta, a la claror del sol, fas molt mala cara i sembles un mussol. MARIA
Noiet, no tens més pomes
820
ni res més per menjar? IDRISS
Ja no me'n queden més, però ens la partirem. [62]
MARIA
Noiet, tinc molta gana.
IDRISS
Jo només tinc set.
MARIA
No sé ni com et dius.
IDRISS
Sóc Idriss, el grumet.
MARIA
I jo sóc la Maria.
825
Gràcies, jovenet. IDRISS
A veure com somrius.
MARIA
No sé ni com es fa.
IDRISS
T'assembles al nou dia
830
que es vol despertar. MARIA
Idriss, ets molt simpàtic, com t'ho puc agrair? [63]
IDRISS
835
Maria, no voldries jugar una estona amb mi?
MARIA
Ets una meravella, no sé què hi fas aquí.
IDRISS
Jo sóc el capità,
840
i estic més que segur que quan creixi una mica podré comprar-te a tu! MARIA
Ets tendre i eixerit, i em fas riure i plorar.
IDRISS
845
Doncs la teva germana Saïd la comprarà.
(El dia clareja, MALEK apareix de cop i talla l'escena, agafant IDRISS d'una revolada. MARIA, espantada, es torna a ficar per l'escotilla.) [64]
Escena Tretzena Motí (MALEK té IDRISS agafat. L'arrossega per coberta i es disposa a fuetejar-lo. Entra SAÏD. MALEK es descuida un moment i el grumet s'escapa i s'enfila amunt un altre cop. Van entrant tots els pirates durant el primer moment de l'escena.) MALEK
Maleït grumet, no saps que amb els presos no s'hi juga? Vull sentir-te renegar
850
del moment que et van parir. IDRISS
Saïd! Deixa'm, deixa'm!, no..., no vull...
MALEK
Xisclaràs fins que no aprenguis que aquí dins s'ha d'obeir.
SAÏD
Però m'ha d'obeir a mi.
855
Deixa'l. MALEK
Tu m'has castigat per haver tingut tractes amb els cristians i ara el fuet serà per a ell. [65]
IDRISS
(Des d'un lloc segur.) Saïd, tots van contra tu!
MALEK
860
Aquí no hi ha disciplina, tothom va segons el vent i no hi ha ningú que mani. Tots aquests estan amb mi.
COR
865
(Instigat per JOANOT, que es queda a l'ombra.) Ja estem farts de la manera com ens tracta el capità. És voluble i orgullós però algun dia ho pagarà.
SAÏD
M'ha semblat sentir les veus
870
d'uns borratxos cridaners, els lladrucs d'uns fills de gossa o el cloc-cloc d'unes gallines. MALEK
Ja pots arriar les veles o seràs destituït.
HASSÈN
875
Calma, calma, que la sort ja ha predit alguna mort. [66]
SAÏD
Jo me'n foto, de la sort, de la tropa de pirates...
MALEK
Però no pas de les cristianes,
880
que et deuen haver embruixat. TOTS
Traïdor.
SAÏD
Traïdors ho sou vosaltres. Deixa'ls tots per a mi, Hassèn, i sabrem si s'hi atreveixen.
885
Aquí mano jo, i si vull, deixo lliures els cristians i us faig presos a vosaltres. Au, vejam si sou valents, acosteu-vos un per un i veuré de quin color és l'estómac dels covards... Au, veniu, aquí, valents... Joanot, per què t'amagues?
890
Malek, no vols ser el primer?
895
(SAÏD i MALEK es barallen.) IDRISS
Terra! Terra! Capità! [67] Escena Catorzena Himne dels Pirates
(En sentir el crit de «terra», llançat per IDRISS, s'interromp la tensió de l'escena anterior. Els pirates es van aplegant per entonar el seu himne triomfal.) COR
El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals; el mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant;
900
és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent. Les veles s'inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
905
El sol és el senyor del dia, la lluna és reina de la nit; però la reina ens dorm a les veles i al matí no es pot amagar; aleshores ens fa de bandera
910
i el sol vol fer-se enrere i fugir. Les veles s'inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. (Bis.) [68] El mar serà tot per nosaltres,
915
ja som senyors i reis del mar; tots voldran fugir de la lluna que flameja al nostre estendard; però per a ells no hi haurà pietat, perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
920
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. (Bis.) I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians,
925
que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d'Al·là; i aquest mar estimat serà nostre, serà el mar dels germans musulmans. Les veles s'inflaran el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. (Bis.) [69]
Mar i cel Dagoll Dagom ; text Xavier Bru de Sala basat en l'obra d'Àngel Guimerà Marco legal © Edicions 62 S.A. © Dagoll Dagom S.A.
930