Cooperaciocatalana 356

356

Juliol-Agost 2012 • revista mensual Any 33è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Les empreses cooperatives construeixen un món millor Les nostres cooperatives: Claraboia SCCL. Entrevista: Antoni Duran - Sindreu, assessor fiscal.

356

Juliol-Agost 2012 • revista mensual • Any 33è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

23/ RESSENYA

Josep Santacana, economista i cooperativista.

BOSCH I CUENCA, Pere (2012).

Jaume Rosich i Bassa.

Enric Saguer

15

5 / EDITORIAL

Les empreses cooperatives construeixen un món millor.

6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Debats cooperatius, les empreses d’alt creixement i les barreres que les limiten.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Claraboia SCCL: zoom cooperatiu per enfocar el futur.

David Fernàndez 13 / ALIANÇA COOPERATIVA INTERNACIONAL - ICA

Missatge del 90è Dia Internacional del Cooperativisme – 7 juliol 2012.

13

15/ COOPERATIVISME

Historia del cooperativisme: Els principis de Rochdale.

Ma. Lluïsa Navarro i Fermí Vives El cooperativisme obrer a Catalunya (1842-1939).

Ivan Miró Elements que intervenen en la creació i el funcionament d’una empresa cooperativa.

Josep M. Pedrosa La funció social de les cooperatives.

Joseba Polanco La cooperativa com a empresa d’economia productiva.

Blai Garcia Autofinançament cooperatiu.

Jaume Terribas L’Any Internacional del Cooperativisme Xavier López

Es reforça el dret a la capitalització dels socis treballadors de les cooperatives.

Moisés Lara 26 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

Centenari de la Societat Obrera de Tivissa.

Mónica Sabaté

26 28 / OPINIÓ

19/ ENTREVISTA

Antoni Duran-Sindreu, assessor fiscal expert en cooperatives.

Pep Valenzuela

19

JORNADES SOBRE COOPERATIVISME 2012.

Programa: “El cooperativisme, una alternativa a la crisi”

crèdits

24/ EMPRESA COOPERATIVA

XIV Jornades d’investigadors en Economia social i Cooperativa del CIRIEC-Espanya.

Esteve Puigferrat 29/ PENSEM-HI

Parlem d’argumentacions.

Santos Hernández 31 / BIBLIOTECA

Retalls.

Elisenda Dunyó

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Pedres zen © Pavel Timofeev | 123RF Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Josep Santacana Prats (Barcelona, 1954), economista i cooperativista

1

Què et sembla atractiu del cooperativisme?

L’empresa cooperativa és una fórmula molt atractiva i crec que hauria de ser més potenciada. Afavoreix la sortida de l’atur a molts col·lectius , ja que hi ha una tipologia diversa de cooperatives. El seu cost de constitució és assequible per als socis fundadors, i la participació democràtica és un dels factors principals que cal tenir en compte.

2

Què no et convenç del cooperativisme?

El procés de constitució de segons quines branques és a vegades massa lent i fa que els socis estiguin aturats durant més temps.

Tot i això, s’acaba complint el desig de crear la cooperativa.

n4

cooperació catalana n

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

3

En cas de crear una empresa, optaries pel cooperativisme?

Per què?

Sí, crearia una empresa cooperativa, ja que és una opció idònia per al moment actual. La confiança amb els socis que formem aquesta cooperativa és el factor més important que cal considerar. És una empresa social i democràtica i, com ja s’ha dit moltes vegades, hi ha una altra economia possible.

editorial

Les empreses cooperatives construeixen un món millor

Des de fa més de noranta anys, el primer dissabte de juliol se celebra a tot el món el Dia Internacional del Cooperativisme, sota el guiatge de l’Aliança Cooperativa Internacional.

Enguany l’esdeveniment pren una rellevància especial perquè estem celebrant també l’Any Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides. Addició cooperativa per construir un món millor.

L’estabilitat i la durabilitat de les empreses de l’economia cooperativa i dels llocs de treball que generen són els trets que més destaquen

en el context econòmic actual. Els principis i valors del cooperativisme esdevenen elements clau en la construcció d’aquest món millor.

I és també una oportunitat única per a visualitzar i difondre el model d’empresa cooperativa i el seu tarannà, que contribueixen a construir un món millor. Per això us animem a participar en les Jornades sobre Cooperativisme que enguany es dediquen a El cooperativisme, una alternativa a la crisi. Trobareu el programa i un avançament de les ponències en el Dossier central d’aquest número. n

LA COBERTA/ Al·legoria d’equilibri, simplicitat i serenor per construir un món millor.

Foto: Pedres zen © Pavel Timofeev | 123RF

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Rutes cooperatives Amb motiu del 2012, Any Internacional de les Cooperatives, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha impulsat diverses rutes per a divulgar el cooperativisme històric pels barris de Barcelona on el moviment tingué més força.

Dinamitzades per les cooperatives La Ciutat Invisible i L’Apòstrof, el 14 d’abril es va fer la Ruta de Sants, el 19 de maig li tocà el torn al Poblenou i, finalment, el 9 de juny, la Ruta per la Barcelona Cooperativa. En total hi van participar més de dues-centes persones.

La Ruta de Sants incloïa la visita a les seus històriques de: L’Empar de l’Obrer, La Nova Obrera, La Lleialtat Santsenca, La Formiga Obrera / Flor de Maig (sucursal número 3), Model del Segle XX. La Ruta del Poblenou va visitar la Cooperativa Pau i Justícia, la Cooperativa L’Artesana, L’Econòmica del Poblenou i la Flor de Maig.

Finalment, la Ruta de Barcelona va incloure les visites a les localitzacions de les cooperatives Teixidors a Mà de Gràcia, Unió Cooperatista de Barcelona, la Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa al Raval i La Fraternitat de la Barceloneta.

Més informació: www.coop2012.cat. n

n6

cooperació catalana n

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

L’ONCE dedica un cupó a l’Any Internacional de les Cooperatives La Fundació ONCE dedica el seu Cupó Cap de Setmana del diumenge 8 de juliol a l’Any Internacional de les Cooperatives. Cinc milions de cupons portaran l’emblema d’aquesta celebració a tot Espanya. D’aquesta manera, la Fundació ONCE se suma als actes commemoratius del 2012 i dóna suport al paper de les cooperatives en el desenvolupament econòmic i social, i especialment al seu impacte en la reducció de la pobresa, la creació d’ocupació i la integració social.

El cupó de l’ONCE commemoratiu de l’Any Internacional de les Cooperatives va ser presentat a Catalunya el 28 de juny en un acte al qual van assistir Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya; Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperatives i Treball Autònom, i Xavier Grau, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya.

La presentació del Cupó a tot l’Estat espanyol es va fer el dimarts 26 de juny al Congrés dels Diputats amb l’aprovació d’una Proposició no de Llei per adherir-se a la declaració de les Nacions Unides del 2012 com a Any Internacional de les Cooperatives.

D’altra banda, el Parlament de Catalunya llegirà properament una declaració institucional de suport a les cooperatives en el marc de la celebració del 2012 que ha estat aprovada per tots els grups polítics i que s’afegeix a les que ja han fet altres comunitats autònomes, governs i ajuntaments durant els darrers mesos. n

La bandera del cooperativisme oneja al cim de l’Everest Un grup de col·laboradors del Nepal van fer el cim de l’Everest amb la bandera de l’Aliança Cooperativa Internacional i el logotip de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012.

En la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives, deu membres de la Unió Central d’Informació i Comunicació de les Cooperatives del Nepal (NICCU) van plantar al cim més alt del món, l’Everest, la bandera de l’Aliança Cooperativa Internacional i el logotip de l’Any Internacional de les Cooperatives.

L’expedició, que la va dirigir Sivakumar Dangi, el secretari general de NICCU, va ascendir fins als 29,029 peus (8.848 metres) fins arribar al cim de la muntanya el 27 de maig a les sis del matí.

“NICCU desitja expressar el seu sincer agraïment a tots els membres de l’equip que reeixidament van dur a terme aquest esdeveniment extraordinari”, va dir Bishnuhari Dhakal, president de NICCU. Per commemorar el viatge, la bandera i el logotip van ser presentats en nom de la Comissió Nacional de l’Any Internacional de les Cooperatives durant una cerimònia especial per Magar Lokendra Bist, ministre de Turisme, i Keshav Badal, president de la Federació Nacional de Cooperatives.

Badal va elogiar el moviment cooperatiu al Nepal per la realització d’un esdeveniment tan notable durant el programa de l’Any Internacional de les Cooperatives.

L’equip va tornar a Katmandú i va ser rebut amb una altra cerimònia especial de benvinguda. n

Cooperatives europees estrena un documental sobre com resisteixen a la crisi, amb Mondragón com a exemple El passat 26 de juny, a Brussel·les, la Confederació Europea de Cooperatives de Treball (CECOP-CICOPA) va presentar el documental Together (Junts), que ha estat rodat per mostrar l’experiència del grup basc Mondragón i altres tres iniciatives europees, com a exemples del fet que les empreses cooperatives resisteixen millor a la crisi econòmica.

La cinta, cofinançada per la Comissió Europea, s’emmarca dins de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012 proclamat per les Nacions Unides i ofereix els testimonis de treballadors de les quatre cooperatives triades per explicar com afronten els problemes de la crisi, perquè d’això depèn conservar els seus llocs de treball, l’experiència i les activitats econòmiques.

La cooperativa Mondragón ha estat triada per al documental per ser un dels grups empresarials més grans de l’Estat espanyol i tenir presència en altres dinou països. Però també s’hi mostren els casos d’altres tres projectes a Europa: el d’una planta envasadora d’aigua amb més de seixanta anys d’història (Muszynianka, Polònia), el d’una empresa en crisi comprada pels seus treballadors i reconvertida en cooperativa (Fonderie de l’Ainé, França) i el d’un consorci de cooperatives socials per a la inclusió de persones desfavorides (Consorci SIS, Itàlia).

Trobareu tota la informació a: http://www.together-thedocumentary.coop. n

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Presentació de la biografia El Parlament de Catalunya s’adhereix a del cooperativista Joan l’Any Internacional de les Cooperatives Mestre i Mestre La Mesa del Parlament de Catalunya va presentar, el 5 de juliol, la Declaració de La Fundació Roca i Galès amplia la col·lecció de llibres Cooperativistes Catalans amb la presentació de la dinovena biografia: Joan Mestre i Mestre. Un cooperativista dins l’estructura franquista, que ha estat escrita per Marcel·lí Piñana Edo i coeditada amb Cossetània Edicions.

L’acte de presentació del llibre, que va anar a càrrec de Joan Ramon Corts Salvat, professor de Geografia i Història de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, tingué lloc el diumenge 1 de juliol a la una del migdia al Casal Municipal de Riudecols.

La col·lecció Cooperativistes Catalans creix amb aquest dinovè volum, dedicat a Joan Mestre i Mestre (Riudecols, 1908-1977). D’origen familiar pagès, treballà inicialment com secretari de l’Ajuntament del seu poble, dinamitzà la Cooperativa Agrícola de Riudecols i formà part de la Unió Territorial de Cooperatives del Camp, amb seu a Reus. A partir del seu nomenament com a president de la UTECO, s’incorporà a la política franquista. Dotat d’una excepcional tenacitat i capacitat de treball, durant els darrers vint-i-cinc anys de vida es lliurà en cos i ànima a la defensa de l’agricultura des de la perspectiva cooperativista, des de la presidència de la Unió Agrària de Reus. Vinculat al sindicalisme vertical, explotà les estructures del sistema franquista per defensar els interessos de l’agricultura del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

A través de la col·lecció Cooperativistes Catalans, la Fundació Roca i Galès pretén treure a la llum cooperativistes parcialment coneguts i dels quals sabem poca cosa, així com endinsar-se a retrobar aquells que han quedat engolits per la penombra de la indiferència o fins de l’oblit, pel fet de ser partícips d’una obra en comú, gens divulgada.

Més info: www.rocagales.org. n

n8

cooperació catalana n

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

suport a l’Any Internacional de les Cooperatives, la qual ha estat elaborada de manera consensuada entre les formacions que configuren el Parlament.

Per a la Confederació de Cooperatives de Catalunya, impulsora de la declaració, però principalment per a totes les cooperatives que constitueixen el teixit empresarial i cooperatiu de Catalunya, és valuós i important que el Parlament, com a representant del poble de Catalunya, reconegui la feina de les cooperatives i se sumi a la proclamació de l’Any Internacional de les Cooperatives, promoguda per a aquest 2012 per l’ONU. La resposta del Parlament de Catalunya, per al moviment cooperatiu, és doblement encoratjadora, ja que la lectura de la Declaració coincideix amb la vigília de la celebració del 90è Dia Internacional de les Cooperatives, que promou l’Aliança Cooperativa Internacional des del 1923 i se celebra el primer dissabte de juliol.

Des de fa més de cent setanta anys, el model d’empresa cooperativa, model d’autogestió i autoregulació empresarial basat en la democràcia i la participació és present, tant a Catalunya com arreu del món. El 1840, nasqué a Barcelona la primera cooperativa de Catalunya i de l’Estat espanyol. Els valors i principis d’aquest model d’empresa mantenen l’essència del primer dia, tot i les adequacions que al llarg dels anys s’hi han fet, en funció del moment històric.

Per la seva banda, les Corts del País Valencià i el Parlament de les Illes Balears, així com el Congrés de Diputats de l’Estat espanyol i el Govern basc, també han anat aprovant mocions de suport similars a l’aprovada a Catalunya. I alhora ho estan fent altres cambres d’arreu del món, com per exemple les de l’Argentina, els Estats Units, el Canadà, Anglaterra o Escòcia.

A més, a Catalunya, una trentena de consistoris, entre ajuntaments i consells Comarcals, s’han sumat a l’Any Internacional a través de mocions de suport als models d’empresa cooperativa, alhora que posen en relleu l’aportació d’eines i recursos que afavoreixin el naixement i la consolidació de cooperatives en els seus territoris. n

HORARI D’ESTIU DE LA BIBLIOTECA DE LA FUNDACIÓ ROCA I GALÈS: Juliol i segona quinzena d’agost: de dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h De l’1 al 15 d’agost: tancada

COOPERATIVES DE CATALUNYA

Debats cooperatius, les empreses d’alt creixement i les barreres que les limiten Confederació de Cooperatives de Catalunya

Amb un flux d’assistència important, els debats cooperatius, iniciats al mes d’abril amb la intervenció d’Antonio Cancelo –a la qual vam fer referència en el número 354 d’aquesta revista–, han tingut una bona continuïtat durant els mesos de maig i juny.

Aquests darrers debats van ser protagonitzats per Oriol Amat, reconegut catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, i Salvador Alemany, president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya i d’Abertis.

En el debat del maig, Oriol Amat es va centrar en les característiques i les necessitats de les empreses d’alt creixement, les quals van ser definides a través de les claus que poden garantir la supervivència de l’empresa: la satisfacció de la clientela, la prudència en la inversió, el finançament, el control de costos i l’avantatge competitiu.

Amat va indicar que aquestes empreses, quan arriben a desenvolupar-se, al voltant del desè any, generen nous llocs de treball i creixen exponencialment en vendes. També va afirmar que les empreses d’alt creixement aposten més per les persones (formació, retribució variable, etc.), en els processos es decanten per millorar la qualitat dels productes i dediquen més recursos a R+D i a internacionalitzar-se; en conseqüència, tenen més rendibilitat perquè reinverteixen en lloc d’especular.

Tanmateix, Amat considera que cal implantar canvis importants. D’una banda, perquè en les escoles de negocis s’han de transmetre els valors del cooperativisme i la forma d’empresa cooperativa i, d’altra banda, perquè és necessari simplificar els tràmits per crear una empresa a Catalunya, ja que hi han països on es pot crear una

empresa en dotze hores i per internet.

Finalment, Amat va dir que per a Catalunya és important tenir un sistema fiscal diferent de l’actual, un amb el qual es pugui crear ocupació i aplicar polítiques actives en condicions.

En el tercer debat, celebrat el passat juny, Salvador Alemany va exposar, a través d’un debat centrat en com superar les barreres que limiten el creixement de les empreses, els aspectes clau que des de l’administració, però també des de l’empresariat, s’han de desenvolupar perquè les empreses puguin créixer.

Alemany considera que cal consolidar les reformes per mitjà de la recuperació de la competitivitat, potenciant la internacionalització i apostant per la dimensió. També va afirmar que l’Estat espanyol, en conjunt, té una competitivitat limitada, ja que el 40% de la producció susceptible de ser exportada entra en competència directa amb la producció dels països emergents, i, consegüentment, cal retallar aquest percentatge.

Per a Alemany és important adoptar una actitud de pensar endavant i no comparar l’activitat amb les xifres assolides anys enrere, sinó establir un projecte per al futur i comparar-lo amb els objectius d’aquest. Nous projectes en què la dimensió és important.

Aquest concepte de la dimensió el defineix també com a capacitat, ja que la dimensió, com va afirmar Alemany, es pot adquirir de moltes maneres, com ara col·laborant entre empreses.

Va dir també que, a curt termini, cal plantejar mesures dirigides a la inclusió activa de persones excloses. Se sap que la crisi ha causat l’exclusió, i per això cal ser actius en solucionar aquesta exclusió, ja que aquesta, alhora, també està sent la causa dels problemes de la recuperació.

Alemany, finalment, va comentar que també cal un estímul de l’activitat econòmica, tot impulsant la demanda i el recurs de la col·laboració publicoprivada. Per a la seva banda, l’empresari, sigui en la forma jurídica que sigui, ha d’aportar projecte i actitud, talent, els elements físics necessaris i la capitalització que es requereixi: hem de definir què sabem fer, tenir visió a mitjà termini i a llarg termini, però també visió global i projectes de creixement.

En les reflexions que sorgeixen en els debats, des del cooperativisme considerem que, per ser protagonistes en la millora de la condició de vida de les persones que vivim a Catalunya, les cooperatives tenim un important repte, al mateix nivell que la resta de les empreses. Tanmateix, per a això les cooperatives tenim un clar avantatge competitiu basat en el compromís, la transparència, l’arrelament al territori i la democràcia. Les empreses i les persones que vivim a Catalunya hem d’agafar una actitud positiva i desenvolupar estratègies per consolidar les nostres empreses, actuant amb criteri en l’àmbit del consum i sense estalviar esforços en la internacionalització de les nostres empreses. n núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el 2010 a Mataró i integrada per tres socis de treball, Claraboia és una jove cooperativa de treball associat que centra la seva activitat professional en la producció, realització i desenvolupament audiovisual i multimèdia i que ha orientat bona part de la seva tasca cap a l’economia social, cooperativa i solidària. Entre càmeres, documentals i produccions, n’hem parlat a fons amb tots tres socis: l’Esteban, el Kiko i en Toni.

Claraboia SCCL: zoom cooperatiu per enfocar el futur David Fernàndez

“Avui comença tot”, titulava Ber-

nard Tavernier. I asseguts a la taula de treball del carrer de l’Escultor Damià Campeny de Mataró que els acull, ens hem endinsat de cop en la història de la història d’una claraboia. En com va arrencar tot, en temps de crisi, i com van ser els inicis i els perquès d’un procés que és col·lectiu. D’un projecte que ja és comú. Cooperatiu. Abans, tres joves al 2010: tots tres extreballadors de la televisió privada de Mataró. En un canal que es fusiona amb la televisió pública, que porta una dràstica reducció de plantilla que s’aguditzada pel sobrecostos que l’arribada de la TDT comporta: fer arribar el senyal al Maresme, en una comarca amb una orografia complexa, duplicava el pressupost anual de la televisió local.

Acomiadats però no inactius, comencen a barrinar aleshores la idea de treballar pel seu compte, de tirar endavant una nova productora i d’encetar un nou cicle vital i laboral.

I trien, opten i escullen la fórmula cooperativa. Per què? El coneixement previ, en un municipi amb forta tradició cooperativa com Mataró, la implicació social que els feia bandejar un model d’empresa convencional i el buit que deixa la televisió local, els fan veure que, si caminen, tindran camí.

Foc nou de les cendres I aixó ho fan: la primavera del 2010 neix Claraboia SCCL, amb el suport inestimable, facilitador i agilitzador -”avui, que ja no hi és, cal dir-ho”d’Ara_Coop. L’Esteban encara recorda que van sortir de la reunió amb el full de ruta: “els dotze punts bàsics”

n 10

cooperació catalana n

D.F.

per constituir una cooperativa exprés.

La imatge, rebla en Toni, era senzilla: “del desmantellament de la TV, de les seves cendres, estava naixent alguna cosa”. I així fou: de les cendres de la crisi en el sector audiovisual va sorgir una nova cooperativa social.

Abans, matisen la crònica amb una esmena retrospectiva a propòsit de les televisions locals. A cura d’en Kiko: “TV de Mataró era la segona televisió local de Catalunya; un projecte que tenia una raó de ser força important: neix el 1984 en el marc d’una fira local i impulsada per entitats socials interessades en la comunicació; durant molts anys va ser un projecte autogestionat, nascut de l’àmbit social privat però amb una clara vocació pública i de projecte de ciutat; sense ànim de lucre; un espai obert i participatiu, amb una dinàmica còmode, prou horitzontal i flexible, engrescadora”. En Kiko ve a dir que a allò, malgrat les pressions polítiques imaginables, va ser una núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

escola que els va influir positivament per l’elevat grau d’independència amb la que treballeven.

L’arribada d’en Toni, a qui en un primer moment només van demanar de desenvolupar el web, és paral·lela: va més enllà, s’interessa pel projecte i els demana que “comptin amb ell” en l’aventura si decideixen salpar. La seva procedència era altra, després d’experiències prèvies negatives: “era l’únic treballador d’una SL i n’era soci minoritari, portava el dia a dia de la productora i veia que qui menys participava de l’empresa era qui més poder tenia”. Es diu ben ràpid però en Toni fa balanç comparatiu immediat: “ara tinc capacitat de decidir, implicació en la gestió i llibertat en tots els sentits”.

Propietaris del seu futur, la idea precursora -la idea que hi ha rere tota cooperativa- els havia fet previsors: d’algunes feines fetes per en Kiko i l’Esteban havien fet calaix. La capi-

Toni, Esteban i Kiko, socis de treball de Claraboia.

D.F.

En només dos anys, tres socis cooperativistes ens lliuren un triple combinat esperançador: vídeo d’alta qualitat, finançament alternatiu i xarxes socials. talització de l’atur i els equips propis els van permetre arrencar sense esperar gaire. I com saben on viuen -ens recorden que tots coneixin Robafaves, la Clap o Clic Traç- i d’on venen, ens filtren el primer detall: el nostre marxant “la cooperativa del vídeo” no és res més que una rèplica solidària de la “cooperativa del vidre” de Joan Peiró. Del cooperativisme del segle XX al cooperativisme del segle XXI: al mateix territori i espai, amb idèntic esperit i uns temps certament diferents.

Nou paradigma audiovisual I comencen a pencar enmig dels canvis convulsos que viu el sector. La fi del finançament públic és fa temps una realitat -de fet, moltes productores han tirat la persiana avall-, la retribució és sovint discreta i testimonial (“TV3 està pagant entre 750 i 1.200 euros per documental social”) i la política on s’han instal·lat les grans cadenes sembla ser el “et passem el vídeo però te’l finances tu “.

Amb aquest panorama estret, cerquen nous horitzons. Diversifiquen cartera, hereten feines -l’enregistrament i l’edició del DDM, ‘Diari de la Música’ de la Xarxa de Televisions Locals; el vídeo corporatiu, fins l’any passat, de l’Agència Catalana de Notícies- i s’obren, sobretot, al seu propi àmbit socioeconòmic: posant-se al servei del cooperativisme i l’economia social, on s’hi esmercen.

El seu portfoli de treballs dels darrers 12 mesos ho acredita plenament:

Coop57 (el documental de la Trobada 2011), La Ciutat Invisible (el projecte RT #15M), Primitive (intercooperant per als vídeos de l’Any Internacional del Cooperativisme), la XES (projecte Balanç Social), Clic Traç, Aposta, la Fundació Seira, la FCTC, l’Apostrof o Exlibris SCCL, entre d’altres.

Conceben el treball audiovisual, en l’era digital de l’auge de la imatge, amb la funció essencial de la comunicació social i des d’una perspectiva pròpia: la que confereix el treball en equip i la que facilita el funcionament horitzontal. Frec a frec, a cooperatives i entitats els mostrem que “el vídeo és una bona eina, complementària, sovint oblidada, en la comunicació de qualsevol projecte; els insistim que el tercer sector s’ha d’apoderar de les eines creades pel sistema per donar a conéixer el seu missatge”. Més encara amb el poder d’internet i el potencial de les xarxes socials, allà on la informació es democratitza i on els vídeos corren, es propaguen i es viralitzen a una (des) coneguda velocitat que fa una dècada era inimaginable. Noves fórmules on destaquen que el vídeo ja no va cap a un dvd sinó cap a la xarxa de xarxes: internet ja és el medi predilecte de difusió del vídeo social i compromés. Vendre peix o ensenyar a pescar, en Kiko defensa l’autonomia intercooperativa perquè “aportem experiència professionalitzada a nivell tècnic, però amb el temps poden prescindir de nosaltres: nosaltres fem el primer acompanyament”. núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

Davant el col·lapse del sector i un finançament que s’ha tallat de cop i en sec, també s’endinsen pionerament en el món del crowfunding i el micromecenatge, que els hi reporta de seguida molt bones experiències: ‘El plat o la vida’, ‘RT #15M’ o el documental dels 10 anys del grup de folk local ‘La Caoixinera’. Se’ls gira més feina: perquè avui ja orienten sobre com finançar un vídeo a través del teixit social i les pròpies forces. Fan pedagogia del mecenatge analògic i del digital -amb plataformes com Verkami o Goteo- i dissenyen tot el procés de tasques prèvies, implicació social i activació comunitària per assolir la cobertura econòmica. Cop de corrent, doncs: que tanca portes per obrir-ne d’altres quan la bona confitura segueix estant al pot petit. En només dos anys, tres socis cooperativistes ens lliuren un triple combinat esperançador: vídeo d’alta qualitat, finançament alternatiu i xarxes socials.

Crisi, resistència, futur Inevitable parlar de crisi, el primer que ens diuen és que “en crisi, hem viscut sempre: nosaltres mai vam viure del finançament públic, no tenim ressaca de la fi d’un cicle, no hem conegur les vaques grasses ni l’època millor”.

Segona, maldant, afirmen que s’han rebaixat el sou, no han pogut consolidar la quarta incorporació que pretenien i respiren, amb un tímid somriure, “perque ja no ens poden autoretallar res més: ara només podem anar endavant”. Ho salpebren, adobant-ho, recordant que “les televisions ja no compten, perquè no compren, i a més s’han retirat les tres subvencions públiques que existien per produir continguts audiovisuals”.

Per contra i en canvi, defensen en plànol obert i en moviment l’alternativa cooperativa. En Toni arrenca defensant que “resistim la crisi des del cooperativisme: ja vindran altres temps i en sortirem més forts: potser fins i tot podrem ser mileuristes i ser més socis”. En Kiko va a l’ànima i al moll de l’os: “ en crisi, si, com abans; però ara els propietaris de la nostra vida som nosaltres”. I l’Esteban ho acaba de reblar quan sosté que “el cooperativisme no m’aporta tranquilitat, però felicitat, si”. Per què, li demanem. I no triga ni mig frame: “perquè saps que depenem de nosaltres mateixos, que finalment cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

tot depèn del nostre esforç, de la voluntat i de les ganes que hi posem”.

I tot i així, ho remarquen amb insistència, diuen que malgrat ser la brigada lleugera són cooperativa -la xacra de falsos autònoms es dispara al sector- i disposen d’estructura, d’equips i de projectes per seguir fent documentals i reportatges. Al calaix, per dificultats pressupostàries, han hagut d’aparcar, per ara, una iniciativa que els il·lusionava: s’han quedat amb les ganes de produir 12 capítols, amb dotze experiències catalanes diferents, amb motiu de l’Any Internacional de les Cooperatives qué és el 2012.

Cooperar frame a frame Interpel·lats pel futur del país, la crisi i el cooperativisme, en Toni respon que la sinergia intercooperativa serà clau: “igual que abans hi havia la crisi del tèxtil i es donaven processos de constitució de cooperatives, ara s’impulsen clusters com Uni.co o Ecos; el futur és cooperar, estem arribant”. En Kiko respira, sospesa i sosté: “malgrat la crisi, rere el 15M o tantíssima gent que fa dècades que està compromesa, val la pena apuntar que la inquietud ha arrelat, que estem avançant, que cada cop som més i que la por s’està perdent, malgrat la pitjor recessió i les pitjors retallades des del final de la dictadura, hi ha ganes de canvi i nous models”. Mira amunt: “no sé com era sota la dictadura franquista, no ho vaig viure, però que es perdi la por a dir i a fer no pot ser dolent”.

Membres de la FCTC, de la XES o de Coop57 i socis de Som Energia, comencem a acomiadar-nos mentre agraeixen a l’Escola Sant Gervasi que els hagi atorgat el Premi Manuel Arroyo 2012 a la millor cooperativa jove, que venia dotat amb 5.000 euros i un any sencer d’assessoria integral gratuïta. Implicats també en Mataró Cooperatives -quatre trobades, un futur news-letter comarcal, tal vegada una ruta cooperativa i iniciatives per recuperar una memòria que no es pot deixar perdre- clouen fent llum, l’element bàsic de tota imatge.

Sobre la claraboia, l’element arquitectònic que deixa passar la llum en un pati interior fosc, ens llegeixen: “entenem la llum com l’element n 12

cooperació catalana n

D.F.

orgànic indispensable en el desenvolupament de qualsevol ésser viu, així com tambe imprescindible en tot procés de captació i enregistrament d’imatges. Afirmem, llavors, que les claraboies aporten llum allà on d’altra manera no seria possible trobar-la”. I punt i seguit: en una inevitable metàfora contra els temps foscos, què deixa intuir que el cooperativisme és, sobretot i també, la llum que es filtra per la claraboia.

Indicant per on cau la sortida al laberint dels nostres dies. Llum de claraboia que arriba, tot just, quan ens recorden la màxima que corre pel local, encunyada pel Toni en moments difícils: “hem vingut a jugar”. Que la partida cooperativa continui, doncs. Que ja fa 150 anys que dura, des dels pioners de Rochadale. 3, 2, 1 i acció: que segueixi l’espectacle de la cooperació. www.claraboia.coop n

Toni a la càmera, i darrere l'Esteban.

Videoteca cooperativa [El plat o la vida]

A través de l’experiència viscuda per una cuinera, es mostra com és possible un concepte de menjador sostenible tant ecòlogicament com econòmicament i defesant una alimentació sana i saludable. Realitzat en col·laboració amb la Nani Muré, l’impacte positiu ja es recompta: 10 escoles han optat pel menjador ecològic i l’Ajuntament de Mataró, a proposta de la CUP, va aprovar estudiar un canvi de vàrems en les llicències que s’atorguen als menjadors. Finançat a través de verkami.

[RT #15M]

Coproducció del primer llibre de piulades a twitter, orientat a reconstruir la història, tal com va ser, del moviment dels indignats.

Un relat coral i original del 15M, a través dels missatges curts llançats a la xarxa de microblogging, acompanyat per un dvd, i on ha participat Claraboia, La Ciutat Invisible i el setmanari dels moviments socials Directa. Finançat a través de verkami.

[Nosaltres, els maresmencs] Road-movie de Montgat a Calella, produït per Clack i Claraboia, que esdevé una minisèrie de tres capítols d’una hora de durada on es recorre la comarca a la recerca de la pregunta eterna sobre la seva existència, a través de 27 entrevistes a personalitats culturals del Maresme.

[Un Crit!]

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

Reportatge realitzat amb motiu de la inauguració de l’escultura en memòria de l’advocat laboralista Pep Manté, fundador del Col·lectiu Ronda SCCL, elaborat en base sobre al procés de construcció i instal· lació de l’escultura al Parc de Rocafonda a la ciutat de Mataró.

Aliança Cooperativa Internacional

Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI)

90è Dia Internacional del Cooperativisme de l’ACI 18è Dia Internacional del Cooperativisme de les Nacions Unides 7 de juliol de 2012 “Les empreses cooperatives construeixen un món millor” El Dia Internacional del Cooperativisme de l’ACI pren un significat extraordinari el 2012, proclamat Any Internacional de les Cooperatives per les Nacions Unides. En consonància amb aquesta singular ocasió, el tema de l’Any Internacional, “Les empreses cooperatives construeixen un món millor”, és el mateix per al Dia Internacional.

L’Any Internacional de les Cooperatives és una oportunitat excepcional per a difondre a un públic més ampli la història del cooperativisme. Aquesta no es limita només a narrar fets del passat, de persones que es van unir en temps econòmics difícils per multiplicar exponencialment els seus recursos, els seus accessos als mercats i restablir l’equilibri en les negociacions sobre preus. La resiliència i estabilitat del model d’empresa cooperativa és també un missatge per a avui.

Les cooperatives són un element clau del camí que ha de prendre l’economia al segle XXI. En els darrers anys, el món ha demostrat la necessitat urgent d’una economia global més diversificada.

Les cooperatives tenen unes dimensions òptimes per a contribuir de manera significativa a aquesta diversificació. Actualment, l’Informe Global 300 elaborat i publicat per l’ACI mostra que les tres-centes cooperatives més grans del món tenen un volum de negoci consolidat d’1,6 bilions de dòlars (prop d’1,27 bilions d’euros), l’equivalent al PIB de molts països grans. Han creat 100 milions de llocs de treball a tot el món. Al Brasil, Rússia, l’Índia i l’Àfrica, un 15% dels habitants són socis de cooperatives, mentre que no arriba al 4% els que són accionistes. A Kenya, les coopera-

tives generen el 45% del PIB; a Nova Zelanda, el 22%; als Estats Units, 30.000 cooperatives donen feina a 2 milions de persones; i destaca que les més importants consten regularment entre les cent millors empreses on treballar (best places to work).

L’empresa cooperativa té un grau de governança participativa més elevat que la resta de models de gran empresa. Perquè amb el compromís dels seus membres les cooperatives reflecteixen els valors de la comunitat. Des dels seus inicis, les cooperatives han estat preocupades per com s’han produït els seus béns i prestat els seus serveis. El compromís amb la sostenibilitat és un dels set principis –reconeguts pels membres de l’ACI en cent països– que integren la definició de cooperativa.

Aquests principis –equitat, participació, sostenibilitat– s’uneixen per convertir les cooperatives en llocs on es fa un treball digne amb uns resultats excel·lents i grans èxits. En cada sector, des de l’agricultura, la pesca i la silvicultura fins als bancs cooperatius i les cooperatives de crèdit; des de l’habitatge i la salut fins a les mútues i cooperatives d’assegurances, i més encara en les cooperatives de treball associat, les cooperatives creen llocs de treball dignes i gaudeixen de més confiança entre els consumidors i una durabilitat més gran que les altres formes d’empresa. Construeixen un món millor.

L’ACI es va fundar el 1895 per fomentar el model cooperatiu. Coopera amb organitzacions intergovernamentals i no governamentals per promoure el desenvolupament del cooperativisme; amb els països, defensa un marc jurídic i reglamentari que reconegui les necessitats úniques i particulars de les cooperanúm 356 - Juliol-Agost 2012 n

tives per al seu creixement harmònic; i, entre els seus membres, encoratja la intercooperació.

L’ACI fa una crida a tots els cooperativistes d’arreu del món i els convida a aprofitar aquest Dia Internacional del Cooperativisme per explicar les seves històries cooperatives a: www.stories.coop/tell-your-story.

Aquestes històries es poden llegir a: www.stories.coop.

Per a la celebració d’aquest Dia Internacional del Cooperativisme, l’ACI ha publicat una sèrie de llibres electrònics en cooperació amb Global News Hub, per mostrar com “les empreses cooperatives construeixen un món millor”. Aquests llibres electrònics es publicaran a mesura que ens acostem a l’esdeveniment virtual “Co-operatives United”, punt culminant d’aquest Any Internacional del Cooperativisme, que se celebrarà a Manchester l’octubre del 2012. Enregistreu-vos a www.thenews.coop/virtual per obtenir més informació sobre aquest esdeveniment virtual o fer la vostra reserva per participar a la visita a Manchester (www.manchester2012.coop). I, mentrestant, descarregueu-vos els llibres electrònics www.thenews. coop/virtual per descobrir què distingeix les cooperatives. n cooperació catalana n

13 n

contra la fam d’aquí La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, és una entitat benèfica independent i sense ànim de lucre que, des de l’any 1.987, lluita contra la fam d’AQUÍ. Durant el 2010 ha repartit gratuïtament 8.475 tones d’aliments consumibles en perfectes condicions, excedentaris o no, donats per 285 empreses del sector alimentari, entre 306 entitats receptores homologades que els han fet arribar a 103.995 persones d’AQUÍ que passen fam.

www.bancdelsaliments.org Carrer Motors, 122, 08040 Barcelona | Tel. 933.464.404 | Fax 933.466.903 Mercabarna: Longitudinal 2 - Transversal 14, 08040 Barcelona

XXVII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu - Prada de Conflent 22, 23 i 24 d’agost del 2012

“El cooperativisme, una alternativa a la crisi” Les cooperatives són empreses arrelades al territori que tenen com a objectiu la creació de llocs de treball, fomentar el comportament social i l’estabilitat econòmica sobre la base de l’economia productiva (producció, transformació, comercialització i consum).

PROGRAMA Dimarts 21 d’agost 17.00-18.00 h: Recepció a les Jornades.

Dimecres 22 d’agost 9.00-9.15 h: Inauguració de les Jornades.

Ma. Lluïsa Navarro i Fermí Vives (Fundació Roca i Galès) 9.15- 10.00 h: “Història del cooperativisme: Els principis de Rochdale”.

Fermí Vives i Ma. Lluïsa Navarro (Fundació Roca i Galès) 10.00-10.30 h: Col·loqui 10.30-11.00 h: Pausa 11.00-11.45 h: “El cooperativisme a Catalunya”. Ivan Miró (La Ciutat Invisible Sccl) 11.45-12.15 h: Col·loqui 15.30-16.15 h: “Creació i funcionament d’una cooperativa”.

Josep Ma. Pedrosa (Aposta Sccl) 16.15-16.45 h: Col·loqui Dijous 23 d’agost 9.00-9.45 h: “La funció social de les cooperatives”.

Joseba Polanco (Confederació de Cooperatives de Catalunya) 9.45-10.15 h: Col·loqui 10.15-11.15 h: Pausa 11.15-12.00 h: “La cooperativa com empresa d’economia productiva”.

Blai García (Unico Sccl) 12.00-12.30 h: Col·loqui 15.30-16.15 h: “L’autofinançament cooperatiu. Secció de crèdit, banc cooperatiu, etc.”. Jaume Terribas (Economista) 16.15-16.45 h: Col·loqui Divendres 24 d’agost 9.00-9.45 h: “L’Any Internacional de les Cooperatives”.

Xavier López (DG Economia Social i Cooperativa i T.A.) 9.45-10.15 h: Pausa 11.15-11.45 h: Cloenda. Xavier López (DG Economia Social i Cooperativa i T.A.) Joan Josep Gonzàlez (Fundació Roca i Galès)

Fundació Roca i Galès Aragó, 281, 1r 1a, 08009 Barcelona Tel.: 932 154 870 fundacio@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales

Jornades sobre cooperativisme 2012

Historia del cooperativisme: Els principis de Rochdale Ma. Lluïsa Navarro i Fermí Vives Patrons de la Fundació Roca i Galès

Durant la Revolució Industrial anglesa, a la població de Rochdale, al comtat de Lancashire, el ram tèxtil passava un bon moment econòmic i els empresaris se n’aprofitaven. Els obrers teixidors, d’acord amb el moment, demanaven augment salarial als seus corresponents patrons, i aquests els digueren que sí, però a condició que la majoria d’empresaris fessin el mateix.

Alguns van accedir a augmentar els sous; però, en veure que d’altres no ho feien, van tornar-los a abaixar fins a deixar-los tal com estaven abans de l’augment.

El 21 de desembre del 1844, a Rochdale, que en aquell moment tenia una població de 215.000 habitants, un grup de vint-i-vuit teixidors van decidir formar una cooperativa, ja que solament tenien tres alternatives: 1) Demanar un subsidi de pobresa, el qual rebaixava el seu principi de dignitat.

2) Emigrar a Amèrica, però això anava en contra del pensament cooperatiu que diu que cal guanyar-se la vida al teu país.

3) Agrupar-se: aquest va ser el motiu de crear la cooperativa.

Després de moltes propostes i reunions, van decidir pagar una quota per fer un fons comú per fer les compres de queviures i roba al comptat.

Entre d’altres, es presentaven dues opcions: a) pagar el 5% d’interessos al capital acumulat i vendre els productes a preu de cost; i b) pagar els productes a preu de mercat i els guanys repartir-los entre els socis proporcionalment a les seves compres.

En funció de tot això, es van establir els principis següents: Adhesió voluntària; Funcionament democràtic: cada persona, un vot; No discriminació per sexe, ni per ideologia religiosa, política filosòfica; Interès limitat al capital; Repartiment dels guanys als socis; Formació per als socis i familiars; Intercooperació.

Com a resum, hem de dir que en tots els temps l’element comú ha estat que les propostes de la cooperació van més enllà de promoure l’interès dels socis individuals, atès que la seva finalitat es promoure el progrés i el benestar de la humanitat.

El cooperativisme obrer a Catalunya (1842-1939) Ivan Miró La Ciutat Invisible

Soterrada per quaranta anys de franquisme i trenta-cinc de democràcia desmemoriada, la història global del cooperativisme obrer català –els seus orígens, evolució i apogeu als anys trenta del segle XX– encara està pendent d’escriure. De mica en mica, però, van apareixent treballs que ens remeten, des de diferents perspectives, a un moviment que aconseguí construir una economia popular amb una centralitat rellevant en la vida quotidiana dels barris i viles obreres de Catalunya. ¿Com aconseguí passar, el cooperativisme obrer, de ser una ajuda mútua inicial a un sistema d’emancipació social?

Durant els setanta anys del cooperativisme històric, el vessant que tingué més protagonisme fou el cooperativisme de consum.

Els consumidors, associats en cooperatives, cercaven suprimir intermediaris comercials i comprar a l’engròs productes bàsics per aconseguir millors condicions de qualitat i preu que a les botigues. Després els distribuïen entre els seus socis en establiments propis, despatxats al principi per ells mateixos i, quan la cooperativa creixia, per altres treballadors que la cooperativa contractava. Amb els excedents que generava la compra mancomunada, es creaven prestacions socials, culturals i educatives per als associats. A partir d’aquella fórmula autogestionària, les cooperatives obreres contribuïren a millorar la vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistes per la pràctica de la cooperació.

Les cooperatives obreres no foren alienes als esdeveniments que sacsejaren la vida del nostre país. El creixement de l’anarcosindicalisme, la vaga de la Canadenca del 1919, el pistolerisme dels anys vint, la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República foren moments rellevants que modelaren el futur del moviment cooperativista. Però fou la guerra del 1936-1939 i la posterior victòria feixista allò que tancà violentament una primera etapa, llarga i fecunda, d’aquella aspiració popular de construir una economia de la fraternitat.

Elements que intervenen en la creació i el funcionament d’una empresa cooperativa Josep M. Pedrosa Aposta, Escola Empresarial Cooperativa Si tenim en compte que al nostre país hi ha un total de 4.700 cooperatives i que el volum de negoci que generen aquestes representa el 4,7% del PIB, arribem a la conclusió que la visualització del model d’empresa cooperativa per part del conjunt de la societat catalana és insuficient.

Aquesta manca de visualització social provoca, entre altres efectes, que els emprenedors no disposin de prou informació sobre el model d’empresa cooperativa com a forma jurídica que es pot considerar a l’hora de tirar endavant el seu negoci.

Hi han diversos factors socials que intervenen en la decisió de constituir empreses cooperatives. En presentem uns quants tot seguit.

Qui fa l’assessorament Les assessories, les consultories i les àrees de promoció econòmica dels ens locals són un dels principals motors de la creació d’empreses a Catalunya; cal informar-los i formar-los sobre els diferents àmbits que afecten les societats cooperatives (jurídics, econòmics, fiscals, laborals, etc.).

Una forma jurídica complexa El marc regulador de la creació d’una cooperativa es pot qualificar d’enrevessat, aspecte que en molts casos és decisori a l’hora de descartar l’opció de l’empresa cooperativa com a model vàlid. Ara bé, malgrat que aquesta regulació legal i administrativa es pugui simplificar, cal tenir en compte que la cooperativa, en la mesura que situa les persones en el centre de l’activitat, sempre tindrà un plus de complexitat afegida, tota vegada que els socis viuen en una diversitat de rols, a vegades fins i tot contradictoris, que cal gestionar.

Els tòpics Comentaris, que moltes vegades surten de la boca dels prescriptors d’empreses (públics o privats), són prejudicis que fan desistir els emprenedors d’optar per aquest model d’empresa. Són prejudicis que cal combatre amb arguments, formació i, sobretot, transferència d’experiències reeixides, perquè així els tòpics caiguin per ells mateixos davant la realitat.

Argumentari A l’hora d’explicar i difondre el model cooperatiu com a alternativa real a algú que vol crear una empresa, cal carregar-se d’arguments. El model d’empresa cooperativa: • Es fonamenta sobre els principis de la sostenibilitat i el compromís de les persones.

• Genera ocupació de qualitat, i una millor qualitat de vida.

• Assumeix un paper important en el desenvolupament local i en la cohesió social.

• És un factor de democràcia i de generació de capital social.

• Contribueix a l’estabilitat i el pluralisme dels mercats econòmics.

La funció social de les cooperatives Joseba Polanco Director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

En aquesta conferència analitzarem els diferents aspectes que caracteritzen una cooperativa com un agent social i que, com a tal, compleix una funció.

Aquesta funció va molt més enllà de la que s’espera d’un agent econòmic, al qual, en principi, se li exigeix exclusivament ​​ fer economia mitjançant la producció i comercialització de productes i serveis, necessaris per al mercat i útils per a la societat, i que generen rendibilitat econòmica i llocs de treball.

D’una cooperativa s’espera, a més d’una activitat econòmica, una activitat social. I l’activitat econòmica la desenvolupa de la mateixa manera que la resta d’empreses.

Aspectes com ara el desenvolupament empresarial, mitjançant l’exercici de l’activitat cooperativitzada (bé agrària, bé de consum, bé de treball associat, bé de cooperació entre empreses); la cultura organitzativa, basada en la participació i en la democràcia, que contribueix a la formació de les persones, conreant el desenvolupament de l’esperit crític, així com la formació de les persones que assumeixen amb normalitat la democràcia i el debat que comporta per desenvolupar col·lectivament els projectes.

En definitiva, la generació d’organitzacions que estructuren i vertebren la societat, que creen llocs de treball en un territori i que traslladen a la societat un esperit obert a les persones, en igualtat de condicions, independentment de la seva ideologia, raça i gènere.

La cooperativa com a empresa d’economia productiva Blai Garcia i Serra Gerent d’Unico, Sccl

La terra és de qui la treballa.

Aquesta frase, que ha esdevingut popular a força de pintades i revolucions, troba el seu reflex contemporani en la possibilitat de ser propietari del teu lloc de treball sent soci propietari d’una cooperativa.

La cooperativa, una organització autoorganitzada.

La cooperativa és una organització que té com a objectiu satisfer les necessitats dels seus socis. Quan els socis són de consum, l’objectiu és oferir-los millors productes, millors preus i millors serveis; i quan són de treball, l’objectiu és donar-los feina. En el centre hi ha sempre les persones, que són les qui defineixen l’objectiu perseguit, les qui defineixen l’organització.

La cooperativa, màxima expressió de la democràcia productiva.

Una empresa és una organització que fa productes o serveis amb l’objectiu d’oferir-los al mercat, vendre’ls i generar el màxim bene­fici. Què fa la empresa cooperativa amb aquests beneficis? Els reparteix entre els socis retribuint la feina abans que el capital.

Jornades sobre cooperativisme 2012

Un projecte col·lectiu.

Un equip de futbol, el grup de monitors del cau, l’equip d’atac d’una muntanya, podem posar molts exemples d’equips amb organització horitzontal i d’alt rendiment. Tots tenen un objectiu comú i tots són executats per unes quantes persones. Si pujar una muntanya és tota una empresa en la qual ens hi pot anar la vida, si aconseguir el campionat de lliga és tota una fita, si el fet d’educar en el lleure és ja per si mateix tota una proesa, aleshores ¿per què ens hauria de fer por guanyar-nos el pa organitzant-nos de la mateixa manera?

Autofinançament cooperatiu

Jaume Terribas Economista A petició d’un antic company cooperativista del món agrari, em plau tractar el tema de les seccions de crèdit de les cooperatives agrícoles catalanes arran del lamentable cas del poble de l’Aldea i de la reacció del director general de Política Financera, que, segons m’informen, és partidari d’acabar amb aquestes seccions de crèdit... ¡quan jo considero que avui són més necessàries que mai! Caldria preguntar-li per a qui treballa.

Lamento el fet, molt especialment, pel que representa de voler donar solució a un problema concret traient conclusions forassenyades que esdevindrien el tret de gràcia al sistema cooperativista agrari català. Això és greu venint de qui ve. M’atreveixo a dir intolerable. I consti que ho dic des d’un doble vessant: des del coneixement de les nostres cooperatives agràries, i des de l’experiència viscuda molts anys dins la Inspecció del Banc d’Espanya a Madrid.

Si és certa l’afirmació del director general que li atribueixen els testimonis presents a la reunió, cal demanar-ne la dimissió amb urgència, ja que, en una dimensió diferent, és equivalent al que s’ha fet des del Govern espanyol amb les caixes d’estalvis. És a dir, posar dins el mateix sac totes les caixes de l’estat amb motiu del desgavell financer i la poca vergonya moral de diverses caixes espanyoles (Castilla la Manxa, Córdoba, Madrid, etc.). En aquesta qüestió, no podem deixar de lamentar la col·laboració incomprensible del Govern tripartit català, que va adaptar la Llei catalana de caixes ràpidament, en ple estiu del 2010, per adequar-la a la regulació espanyola i facilitar un tracte indiscriminat per a les nostres caixes d’estalvis com si haguessin fet tan mala gestió com moltes d’espanyoles. Servilisme o incompetència: no pot ser cap altra cosa.

Cal energia i seny per a reaccionar. El món cooperativista ha de ser contundent. Si finalment el Govern força tancar les seccions de crèdit de les cooperatives agràries, cauran plenament en mans del sistema bancari, que tothom sap com està actuant en la concessió de crèdits al món empresarial en general. Les cooperatives agràries han de maldar per poder autofinançar-se ben lluny del sistema bancari, que, des de sempre, ha dubtat, i molt, del rigor en la gestió cooperativista, ¡però no pas en la bancària! ¡No cal ni parlar-ne! Tothom sap veure on ens ha portat la “gran” gestió bancària espanyola i els mestres de l’enginyeria financera de l’engany. Per contra, la usura de garanties que aplica la banca a les cooperatives és prou coneguda, i ha de ser el motiu fonamental d’allunyar-se’n si volem que sobrevisquin no tan sols les seccions de crèdit, sinó també el mateix sistema cooperatiu agrari.

Un dels deures d’una Direcció General de Política Financera és analitzar les causes de les situacions irregulars –¿potser Caja Madrid?– i a la vegada ajudar, quan calgui, a la bona gestió i selecció, si escau, de bons gestors per tal d’evitar que la intromissió de la banca les condueixi a situacions irreversibles. ¡Atenció, cooperativistes, federacions i confederació catalana! Tots plegats hem d’entendre que la millor solució és autofinançar-se i tancar el cercle de producció, comercialització i finançament, dins el mateix món cooperativista. El Banc Cooperatiu. No podem oblidar aquell principi que diu que la unió fa la força.

L’Any Internacional del Cooperativisme

Xavier López D.G. Economia Social i Cooperativa i Treball autònom L’ONU ha declarat l’any 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives sota el lema “les cooperatives construeixen un món millor”. Es tracta d’una oportunitat única per donar visibilitat al cooperativisme i a la seva contribució al desenvolupament econòmic i social del nostre país.

A Catalunya podem estar orgullosos del nostre teixit cooperatiu. Tenim una llarga tradició i, el que és més important, un present amb més de 4000 cooperatives, presents a totes les comarques i en gairebé tots els sectors d’activitat, el què ens permet afirmar que gairebé tothom està relacionat d’una manera o altra amb una cooperativa en la seva vida diària: alguns com a socis, d’altres com a consumidors dels seus productes o com a usuaris de serveis públics o privats gestionats per cooperatives.

A més, tenim nombrosos exemples de cooperatives amb models de negoci innovadors i que han apostat fort per la internacionalització i que s’han convertit en referents en el seu sector d’activitat.

Les condicions actuals, a més, estan provocant grans canvis econòmics i socials que sovint veiem només com una amenaça, però que ofereixen també grans oportunitats per a l’economia social i cooperativa. Així, l’extrema variabilitat del mercat fa que la flexibilitat pròpia de les cooperatives es converteixi en un important avantatge competitiu. La restricció del crèdit, pot contribuir a què explorem totes les possibilitats que ens ofereixen les aliances i la cooperació empresarial. El major escrutini de la societat a tots els agents econòmics és una oportunitat per visibilitzar el valor afegit social de les cooperatives.

Aquests són només alguns exemples de com el model cooperatiu conté elements que el fan especialment competitiu per al món que es dibuixa per als propers anys.

Cal però que el cooperativisme sigui més conegut i superar vells estereotips que encara llasten la seva imatge. El cooperativisme ha de ser una fórmula atractiva per als nous emprenedors, i també un model que els diferents agents econòmics i socials associïn a prestigi i excel·lència empresarial.

Per aconseguir-ho hem de teixir una gran xarxa de complicitats que inclogui institucions públiques i privades, la societat civil i també mitjans de comunicació. La cooperació entre l’administració, les entitats representatives del cooperativisme i les pròpies empreses cooperatives ha de fer possible que aquest Any Internacional serveixi per situar el model cooperatiu com una referència per al segle XXI.

Entrevista

Antoni Duran-Sindreu: “La llei de cooperatives s’ha d’adaptar a la realitat i als nostres projectes de futur” Pep Valenzuela Ex-libris Sccl Antoni Duran-Sindreu Buxadé és,

des del gener del 2012, president de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, càrrec que ja havia exercit del 2000 al 2003. Aquesta és la seva àrea de pràctica, la fiscalitat, matèria en la qual assessora des del seu despatx de serveis “multidisciplinari i transversal”, i a la qual dedica nombroses hores d’estudi. Fou també delegat a Catalunya i Balears els anys 1998 i 1999. En el camp docent, dirigeix el Màster en Fiscalitat de la Barcelona School of Management (IDEC) i imparteix les assignatures de Règim fiscal de l’empresa i Sistema fiscal espanyol a la Universitat Pompeu Fabra.

Vinculat al món cooperatiu des de l’any 1978, que “és quan començo l’exercici. Encara que aquesta vinculació ve de molt més enrere perquè el que em va fer iniciar aquest camí va ser donar continuïtat al despatx obert pel meu pare molts anys abans”. És a dir, que sumant l’experiència de pare i fill s’acumulen més de cinquanta-cinc anys de vinculació al món cooperatiu. “Bàsicament, en allò que és la distribució cooperativa, les cooperatives de distribució, àmbit que presenta una idiosincràsia especial, no només pel seu règim fiscal, sinó també per la complexitat com a organització empresarial en què els mateixos clients són a la vegada socis de l’empresa”.

Ha participat en tota mena de situacions, però sobretot en cooperatives en el món català, encara que en algun sector a escala estatal, com és el cas del sector farmacèutic, que és bastant important: “Nosaltres assessorem totes les cooperatives a escala estatal.”

El sector de distribució farmacèutica és un cas molt especial, ja que el 80% de la quota de mercat està centrada en el món cooperatiu; i això fa molta força, ja que el 20% són societats anònimes, particulars o multinacionals, però el 80% són cooperatives.

P.V.

Des d’aquesta perspectiva, com mireu aquest moment històric?

Ara estem molt atents a aquest procés de canvi induït per la crisi. Tothom es pregunta si ens hem de refundar, cap on anem... I les empreses que fa molts anys que assessorem, ara les ajudem a fixar una mica el seu camí del futur. Ho dic molt centrat en cooperatives de distribució, encara que altres aspectes són generals i, per tant, afecten tant a treball associat com a cooperatives d’habitatge o de qualsevol altre tipus.

En aquest context, què ens diu de la nova Llei del cooperativisme?

La nova Llei encara ha d’entrar en tramitació en seu legislativa. La reforma de la Llei va començar a impulsar-la el govern tripartit anterior, però no va sortir per manca de temps parlamentari. Em consta que ara la Direcció General de Cooperatives n’està impulsant una modificació, però encara està en fase preparlamentària.

El que passa en el món cooperatiu en general, pel que fa a la legislació, és que, com que la competència és de cada comunitat autònoma, es produeix un efecte dominó: la primera comunitat que legisla és capdavantera, i després totes les que vénen al darrere van millorant les

situacions anteriors. Per exemple, l’última que s’ha aprovat és la d’Andalusia, que en alguns aspectes és nova, sobretot respecte al fet que a les cooperatives hi hagi inversors de fora que no cal que en siguin socis.

En aquest sentit, la Llei de Catalunya està desfasada, té algunes mancances que són molt importants, sobretot en moments de crisi. Entre els aspectes més rellevants, crec que les cooperatives tenen un problema important de gestió, empresarial i econòmica.

Un dels principals problemes que estem patint amb la crisi és que les cooperatives ho passen molt malament perquè no estan capitalitzades, núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

Antoni Duran-Sindreu és assessor fiscal, expert en cooperatives.

19 n

Entrevista

S’està demostrant que el cooperativisme és molt útil, i més ara, arran de la crisi. Una cooperativa és una empresa, amb determinats principis, però una empresa.

finançades. Les cooperatives que han aplicat una política molt rígida de capitalització a llarg del temps (que n’hi han, però poques), com ara les farmacèutiques, estan suportant molt millor la crisi. Però les que es financen de manera ajustada, quan arriba una davallada de vendes, com passa ara, tenen problemes seriosos.

Per tant, s’ha d’obligar les cooperatives a fer una capitalització important perquè no en perilli la viabilitat en situacions extraordinàries com l’actual o similars.

tot el que fa referència a la gestió econòmica, per fer que s’acosti a una gestió empresarial pura i dura, similar a la de l’empresa privada.

Això només vol dir que l’objectiu ha de ser que estigui ben finançada i que les decisions empresarials siguin vàlides, la qual cosa representa, en definitiva, atorgar més poder al consell rector en determinades qüestions, i menys a l’assemblea general.

Aquest, per a mi, és l’element més important d’aquesta Llei, i és aquell del qual hem parlat amb la Direcció General, a més d’altres qüestions puntuals, com ara les baixes de socis i els problemes que se’n deriven.

Com veus aquest canvi?

Des d’aquest punt de vista, crec que és bo assimilar-la a una empresa. La cooperativa, en la forma de gestionar-la, és com una empresa. Una altra cosa és que la manera de regir-la sigui més democràtica: una persona, un vot; etcètera. És un model perfectament vàlid que es pot continuar aplicant. No ha quedat desfasat.

El que sí que ha quedat desfasat és la forma de gestió, quasi com si fos una entitat no lucrativa en què l’objectiu no és fer benefici; però, és clar, llavors és com una vaca que està molt prima i que al final s’acabarà morint... Crec que les cooperatives no estaven ben alimentades. I això ho ha posat de manifest la crisi. Tot el que fa referència a l’agenda econòmica ens consta que a la Generalitat li preocupa moltíssim; és un aspecte que s’ha de reforçar en la nova Llei.

Aquesta novetat de la llei d’Andalusia que permet acceptar inversió de fora de la cooperativa, com la valores?

Hi han diversos aspectes que es van incorporant a totes les normatives autonòmiques. Un d’aquests, que és molt important, és el vot plural.

No el tenien una gran part de les autonomies i ara s’està incorporant a quasi totes. El vot plural amb limitació no vol dir pas “jo voto en funció del capital”, sinó “jo voto en funció del consum que faig a la cooperativa, no pas del capital que tinc”, amb un límit de, per exemple, cinc vots, o tres, o quatre.

Crec que és molt bo introduir un vot plural que no estigui indexat al capital, sinó al consum que fas a la cooperativa (amb una limitació). És a dir, que no pugui ser que tres sobre cent tinguin el control de la cooperativa, perquè això ja no seria una cooperativa; però a mi no em sembla malament donar una mica més de poder de decisió al soci que més consumeix.

Una altra cosa que s’ha fet a Andalusia, especialment amb les cooperatives de distribució, és obrir una via per buscar un tercer interessat a invertir a la cooperativa com una fi-

Per què?

Perquè també s’està produint a Catalunya un fenomen: casos de cooperatives que han deixat de ser-ho i han passat a ser societats mercantils, i la raó fonamental és perquè des del punt de vista empresarial gestionar una cooperativa és molt feixuc, molt complicat, i és molt més fàcil amb tècniques mercantils pures. Haurem d’intentar buscar un equilibri que, sense perdre aquesta filosofia de participació democràtica, que crec que és importantíssima, pugui adaptar les coses bones d’una societat mercantil, privada pura i dura, a l’àmbit de la gestió i presa de decisions des del punt de vista cooperatiu.

Per tant, crec que el gran repte d’aquesta futura Llei és flexibilitzar n 20

cooperació catalana n

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

gura d’inversor pura i dura, pensant en la capitalització. La veritat és que les condicions que s’han regulat a Andalusia són complicades, ja que estan sumides en moltes rigideses que fan difícil que a l’inversor li sigui atractiu entrar-hi; però és una fórmula vàlida, ja que, en definitiva, el que necessita la cooperativa és capitalitzar-se. No veig malament la possibilitat d’incorporar un tercer, amb un percentatge petit (a Andalusia és com a màxim del 25%), perquè això és injectar capital, caràcter empresarial. Però hi insisteixo: atenció, no podem perdre mai el que ens diferencia del món mercantil pur i dur, que és l’absoluta democràcia en la presa de decisions, i que la presa de decisions no està en funció del capital que aporto, sinó que s’exerceix a través d’un vot ponderat en funció del que consumeixo, com el retorn cooperatiu.

Llavors, tampoc no veig malament que s’introdueixin petits components de vot, sempre que estiguin indexats no pas al capital, que és la diferència radical amb les societats mercantils, sinó sempre al consum; i, hi insisteixo, amb limitació.

Des del punt de vista específicament fiscal, com estan les coses?

A veure: des del punt de vista fiscal la normativa s’ha d’actualitzar. Fa molts anys que està vigent, ha quedat desfasada i hi han mots problemes amb Hisenda. La gran diferència fiscal, de fet, estava que les cooperatives pagaven aproximadament el 20%, i les altres, el 35%. Per tant, hi havien quinze punts de diferència entre el món cooperatiu i el no cooperatiu. Avui hi ha una diferència d’entre el 20% de la cooperativa i el 25% de la pime; per tant, hi han només cinc punts de diferència. Una gran empresa, com ara Repsol, paga el 30%; només deu punts més. Han abaixat els tipus a les

empreses no cooperatives i, en canvi, el món cooperatiu l’han deixat amb l’impost que tenia. Així, un avantatge important com abans era la fiscalitat ara ja no ho és tant.

arxiu

Els problemes amb Hisenda?

Com que les cooperatives es regeixen fiscalment per la mateixa Llei des dels anys 1980, hem tingut molts problemes amb la inspecció d’Hisenda a l’hora d’interpretar situacions. Per exemple, com que la majoria de lleis autonòmiques són posteriors a aquesta Llei fiscal, i a més la fiscalitat en general ha experimentat molts canvis des dels vuitanta, el règim específic per a cooperatives ha quedat obsolet. Tot el que estigui subjecte a una interpretació amb lleis noves crea molta inseguretat. És molt urgent una posada al dia en aquest aspecte.

En les últimes dues o tres dècades, quins han estat els canvis més importants en el món del cooperativisme?

Crec que s’ha consolidat el que hi havia, i que la imatge del cooperativisme com a germana pobra de l’economia s’ha millorat en molts casos, si bé no en tots. Per exemple, les cooperatives de treball associat continuen oferint aquesta imatge pobra. En canvi, altres cooperatives, de distribució, per exemple, ja es veuen com a empreses potents.

Diria que depèn de cada sector i especialitat, però la percepció s’ha mantingut o ha millorat molt.

Avui dia les cooperatives es veuen com una aportació al món empresarial que es regeixen per formes molt concretes, i que han aportat molt: una filosofia de com portar l’empresa i els negocis, i una demostració que es poden portar els negocis perfectament amb un funcionament plenament democràtic. El llegat d’aquests últims trenta anys és que s’ha demostrat que és una fórmula útil, tot i que s’ha d’adaptar a les circumstàncies actuals. La cooperativa s’ha de resituar en les estratègies de futur des del punt de vista econòmic i empresarial, però és una fórmula àgil i que permet la unió –i la unió fa la força–, i, per tant, es poden emprendre conjuntament negocis.

Una altra qüestió és que hi han moltes cooperatives petites i poques de grans, i això és un problema.

El teixit cooperatiu és de petites cooperatives. Depèn de cada sector, però el sector de serveis, que és el que més conec, és una suma de petites cooperatives. Després sí que n’hi ha algunes de molt grans, però no hi han situacions intermèdies.

Crec que no s’ha promocionat la creació de noves empreses cooperatives; s’han consolidat les que hi havien, s’han transformat, però no hi ha hagut un gran moviment expansiu.

és dolentíssima. La possibilitat de passar junts tot el que és la travessia de la crisi, fer-la conjuntament sota el guiatge de la cooperativa, és fonamental. I, si bé és cert que en el sector de venda al detall les vendes estan caient de manera molt important, cauen menys en el comerç que està agrupat, que a Catalunya ho està fonamentalment en forma de cooperatives.

La seva debilitat més gran, hi insisteixo, és la manca de capital, de finançament: s’està evidenciant; i algunes han hagut de tancar per això. Però, en canvi, el gran avantatge de la força que fa la unió s’està demostrant com la part més important del món cooperatiu. I per això és molt important la identificació o dualitat soci/cooperativa: intentar identificar els socis amb la cooperativa. Crec que no s’ha explicat prou bé que el soci és més fort com més forta és la cooperativa, que pot créixer molt més com més creixi la cooperativa. Això remet a la fidelitat i al compromís amb la cooperativa. Hi ha un component de compromís, d’implicació, que s’ha d’assolir d’una forma molt més important cap al futur. Estil empresarial, agilitat en la presa de decisions, compromís del soci amb

Això pot canviar? Millorarà encara?

S’està demostrant que el cooperativisme és molt útil, i més ara, arran de la crisi. El que passa és que una cooperativa és una empresa, amb determinats principis, però una empresa. I s’ha de guanyar molta agilitat en el funcionament. Si aconseguim que siguin àgils, hi guanyarem molt. D’altra banda, el que està demostrat és que la unió és molt important. És un avantatge que té el cooperativisme i que no s’ha sabut explicar bé. En les cooperatives de distribució, la meva experiència és que aquesta unió és fonamental. En aquest moment de crisi, la soledat núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

21 n

Entrevista

p.v.

la cooperativa i un treball important de la cooperativa per recuperar la imatge dels seus socis.

Llavors la cooperativa és una fórmula alternativa i millor que l’empresa mercantil en temps de crisi?

Sí, crec que és millor. Però també crec que el futur està en l’agrupació.

Davant la lluita amb les multinacionals, amb les grans superfícies que es posen als afores de les ciutats, amb els canvis que s’estan produint d’hàbits de consum… davant la pèrdua del comerç de proximitat, de la desvirtuació de la botiga de barri… crec que la millor manera és lluitar junts: ajuntar-me amb tots els qui tenen la mateixa problemàtica; tot sol no faré res. Petit o mitjà, no faré res.

S’ha de pensar en economia d’escala?

El que penso del futur de les cooperatives (parlo de les de distribució, però això serveix per a qualsevol sector, si bé penso més en botiguers o pagesos) és que jo, com a petit empresari, no tinc prou coneixements per a pensar en economia n 22

cooperació catalana n

d’escala. El que sé fer és vendre a la botiga o les coses que estic cultivant a la terra, però necessito una gestió empresarial. ¿Com la faig?

L’externalitzo a una empresa cooperativa perquè em porti la gestió empresarial. Així s’aconsegueixen unes economies d’escala que reverteixen en el soci amb un cost més baix del que podria suportar individualment. D’aquesta manera, el soci també pot desenvolupar la seva part més professional, més agrària, més intel·lectual; depèn del tipus de cooperativa de què parlem.

L’agrupació de cooperatives és molt important; m’haig de centrar en el fet que siguin més forts els meus socis. Primerament, compartint tota la seva gestió empresarial, perquè des de la cooperativa es pot portar; segonament, perquè és una mancança important que té el soci d’algun tipus de cooperativa; i, en tercer lloc, perquè el futur passa per aquí: per la professionalització, que és un dels problemes de la crisi, ja que no només estan tancant les cooperatives que estaven mal finançades, sinó també les que no estaven professionalitzades. núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

Antoni Duran-Sindreu durant l'entrevista.

De tota manera, tot indica que ningú no sap fins on pot arribar aquesta crisi...

Cadascú té el seu diagnòstic. Jo crec que falta molt de temps per sortir-ne. Les empreses estan molt endeutades. I en una crisi d’aquest tipus, quan el sistema financer no té liquiditat, es pateix molt més.

A tot això s’ha d’afegir que som davant d’un canvi de paradigma en l’estat del benestar. Jo crec que encara no hem afrontat la realitat, que és la següent: ¿com financem el nou estat del benestar? Perquè el que està clar és que hem de veure com el financem, ja que tots el volem, però també tenim clar que ara per ara no es pot finançar. Tot això ens portarà uns quants anys.

Les coses s’han de començar a fer ara. I, per tant, les cooperatives no podem estar esperant que passi la mala maror. La cooperativa ha de creure en un projecte de futur –que no sabem si serà el futur o no, perquè ningú no ho sap–, que sigui coherent amb aquest futur, que sigui capaç de convèncer tots els qui estan al darrere perquè tirin endavant conjuntament.

El gran repte és afrontar com visualitzem el futur, que és molt diferent per a cada sector i per a cada cooperativa. Tindrem molts problemes, però al final alguna cosa trobarem, perquè el futur existeix: no s’acaba el món. Hem de començar a fer, a mirar altres països que estan una mica millor que nosaltres: com ho fan, com se n’estan sortint...

En resum, hem d’aprendre a portar bé les coses, a posar ordre dins de casa i a visualitzar un projecte de futur, com una parella que comença a viure i no saben com acabaran. Però escolta: ¿què en vull fer de la meva cooperativa?: crear un projecte, un pla estratègic, un pla de viabilitat, un projecte de futur... Ningú no ens solucionarà els problemes que tenim, ningú.

Hi hem de posar molt d’esforç i de compromís. I hem de veure nítids els aspectes de concepte, de filosofia, i no tant quins seran els canvis concrets de la Llei. Perquè la Llei el que ha de fer és adaptar-se a la realitat i al futur que volem. n

Ressenya

Jaume Rosich i Bassa.

Enric Saguer Professor d’Història econòmica de la Universitat de Girona

Tot i tractar-se d’una biografia, el

llibre de Pere Bosch va molt més enllà. Ens parla d’un fet social i col·lectiu –l’associacionisme agrari catòlic– a través de qui en fou un dels impulsors i dirigents a la diòcesi de Girona. La seva mirada no és hagiogràfica, sinó distanciada, de manera que no busca ni lloar ni fustigar el personatge, sinó que intenta entendre’l com a agent històric.

Nascut en el si d’una família de propietaris rurals, després d’estudiar dret, Jaume Rosich i Bassa (1881-1953) va iniciar la seva activitat pública i professional actuant com a administrador de finques. Ben aviat es vinculà a iniciatives polítiques de caràcter local i de signe catalanista i conservador, la reconstrucció de les quals permet a l’autor il·lustrar la densa relació entre el món polític i el món de l’associacionisme rural. L’etapa de dedicació política més intensa va ser relativament breu, no va comportar-li càrrecs públics i va compaginar-la amb altres iniciatives de caràcter social, primer a Pals, i a partir del 1908 a la Bisbal d’Empordà, on participà en la fundació del Sindicat Agrícola de la Bisbal i després de la Caixa Rural de la mateixa vila. Cap a finals de la dècada dels 1910, va anar deixant la militància política per dedicar-se més intensament al sindicalisme agrari.

El gros del llibre està dedicat als anys en què Jaume Rosich va ser president de la Federació Sindical Agrària (FSA) de Girona, entre el 1918 i el 1931. L’autor reconstrueix detalladament el procés de fundació, creixement i evolució d’aquesta entitat, que, sota l’empara de les institucions núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

Bosch i Cuenca, Pere.

Jaume Rosich i Bassa Barcelona: Fundació Roca i Galès / Cossetània edicions 2012 (Cooperativistes Catalans, 18).

diocesanes, va servir no només per a agrupar els sindicats ja existents, sinó també per a promoure la creació d’altres. Pere Bosch analitza també les línies bàsiques d’actuació de l’entitat (el crèdit, les compres i vendes col·lectives, la propaganda i la representació institucional en organismes de l’administració), així com el seu discurs més ideològic, que estava molt orientat a la defensa del règim de propietat i del sistema contractual català i en la construcció del qual Rosich va fer un fort tàndem amb Pelayo Negre Pastell, secretari de la Federació.

Les febleses del sindicalisme catòlic i amb voluntat interclassista es varen fer evidents durant els anys de la Segona República, just quan Jaume Rosich va deixar la presidència de l’FSA. El discurs transaccionista basat en una acció social agrària va ser escombrat ràpidament, i la mateixa FSA va acabar desapareixent cap a finals de l’any 1933.

Pere Bosch és, a hores d’ara, el qui millor coneix el sindicalisme agrari gironí. Això ho demostrà en la biografia sobre Pere Dausà i Arxer publicada en aquesta mateixa col·lecció i ho ha tornat a fer en aquesta monografia sobre Jaume Rosich i Bassa. n cooperació catalana n

23 n

Empresa cooperativa

Es reforça el dret a la capitalització dels socis treballadors de les cooperatives Bones notícies per al treballador que vulgui incorporar-se a una cooperativa com a soci treballador o de treball mitjançant la capitalització de la prestació de l’atur.

Moisès Lara FGC ADVOCATS, SCCL

El passat 18 d’abril del 2012, el Jutjat

arxiu

del Social número 19 de Barcelona va dictar una Sentència en la qual reconeixia el dret a percebre la prestació de l’atur en la seva modalitat de pagament únic a una persona que va sol·licitar la “capitalització” de la seva prestació per fer front a l’aportació obligatòria al capital social exigida per incorporar-se com a sòcia treballadora d’una cooperativa, amb la qual ja havia tingut un vincle laboral previ durant més de tres anys.

Els fets que motiven aquesta resolució judicial es van iniciar l’any 2008, quan la Cooperativa va contractar la treballadora per mitjà d’un contracte indefinit; l’any 2011, la mateixa cooperativa va acomiadar la treballadora perquè la societat superava els límits de contractació de personal laboral que s’estableixen en l’article 115 de la Llei 18/2002, de cooperatives de Catalunya. No obstant això, la cooperativa li va indicar que, en cas de ser la seva voluntat, podia demanar l’admissió com a sòcia de treball, una admissió que el Consell Rector podia decidir.

Davant aquest acomiadament, l’extreballadora podia optar entre percebre la prestació per desocupació amb una periodicitat mensual, o bé percebre-la en un pagament únic per tal d’accedir a programes de foment de l’autoocupació (sigui fent un treball per compte propi o bé incorporant-se com a sòcia a una cooperativa de treball associat o amb socis de treball).

Després de valorar els avantatges i els inconvenients, l’extreballadora de la cooperativa va optar per sol·licitar la incorporació a la cooperativa com a

n 24

cooperació catalana n

sòcia treballadora, i posteriorment va sol·licitar el reconeixement de la prestació per desocupació, i alhora també va sol·licitar l’abonament d’aquesta en la modalitat de pagament únic, per tal de fer front a l’aportació obligatòria exigida en els Estatuts Socials de la cooperativa.

El Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE) va reconèixer a la treballadora núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

la prestació per desocupació, però va denegar l’abonament en la seva modalitat de pagament únic, atès que considerava que la sol·licitud es realitzava en frau de llei i no complia les finalitats perseguides per la normativa reguladora, “ja que no es creava cap nou lloc de treball”.

La sòcia de la cooperativa va sol·licitar en la seva demanda al Jutjat que li

arxiu

fos reconegut el dret a percebre la prestació en la modalitat de pagament únic en considerar que complia els requisits formals que s’estableixen en la normativa, així com la finalitat perseguida pels programes de foment de l’ocupació. La Sentència estima la demanda presentada i reconeix el dret a percebre la prestació per desocupació en la seva modalitat de pagament únic, atès que: 1) no hi ha frau en l’accés a la prestació, ja que es va adoptar per imperatiu de la legislació cooperativa; 2) la denegació es basa en el fet “no es crea cap lloc de treball”, requisit que no s’exigeix per al reconeixement de la capitalització; i 3) compleix tant els requisits formals com la finalitat perseguida pels programes de foment de l’ocupació.

Però, ¿quina és aquesta finalitat?

La finalitat perseguida pel legislador amb la promulgació d’aquests programes de foment de l’ocupació no és altra que evitar que les persones que perceben una prestació per desocupació romanguin inactives, és a dir, fomentar que es reincorporin al mercat de treball com més aviat millor, sigui a través del treball autònom, sigui creant noves cooperatives o societats laborals o consolidant les existents, finalitat continguda en l’exposició de motius del Reial decret 1044/1985 i que és un objectiu comú de la Unió Europea, amb la clara intenció de dirigir les polítiques actives d’ocupació a la reinserció en el mercat de treball del treballador aturat.

No obstant això, abans de la publicació del Reial decret 1300/2009, de 31 de juliol, de mesures urgents destinades als treballadors autònoms i a les cooperatives i societats laborals, per a accedir a aquests programes de

Amb el reconeixement d’aquest dret, també es fomenta la incorporació a les cooperatives d’extreballadors com a socis treballadors.

foment de l’ocupació el legislador exigia, entre altres requisits, que, en cas d’haver-hi un vincle laboral previ entre la cooperativa i el futur soci d’aquesta, el vincle no podia superar els vint-i-quatre mesos. El Reial decret 1300/2009 esmentat suprimeix aquesta limitació, en considerar, en el seu preàmbul, que “l’actual limitació temporal [...] suposa en l’actual conjuntura econòmica una limitació perquè aquests treballadors accedeixin a la condició de soci treballador de l’empresa i per mitjà de l’abonament de la prestació en la modalitat de pagament únic puguin finançar la seva aportació al capital social de cooperatives i societats laborals, millorant els recursos propis d’aquestes i adquirint un compromís més gran amb el projecte empresarial”. Així doncs, el legislador va treure expressament aquest obstacle i va permetre que tot aturat que volgués incorporar-se com a soci de treball a una cooperativa o societat laboral pogués accedir a aquesta condició mitjançant la modalitat de pagament únic, amb independència de l’existència d’un vincle laboral previ i de la seva durada. La norma, que tenia una vigència temporal, fins al 31 de desembre del 2010, va ser prorrogada indefinidament per la disposició final 20a de la Llei 39/2010. És clar, doncs que, en el cas que analitzem, la sol·licitud d’abonament de la prestació per desocupació en la seva modalitat de pagament únic complia perfectament la finalitat de la norma. Així ho recull la Sentència quan afirma que “la decisió de l’admissió [com a sòcia treballadora] té lloc dos mesos després de la sol·licitud i subjecta núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

a prova el que evidencia el compliment de l’objectiu pretès per la norma, que també va dirigit al foment de la incorporació a societats d’economia social de socis o cooperativistes”.

La resolució judicial, que és ferma, reconeix un dret que altres direccions provincials de l’Estat reconeixien normalment en via administrativa, de tal manera que s’inicia una unificació dels criteris de les diferents direccions provincials i es posa fi a un greuge comparatiu en el cas dels ciutadans subjectes, en aquets cas, a la Direcció Provincial de Barcelona.

Amb el reconeixement d’aquest dret, també es fomenta la incorporació a les cooperatives d’extreballadors –amb independència del tipus de contracte laboral existent i de la durada del vincle laboral previ– com a socis treballadors.

Finalment, cal subratllar la importància que té aquesta resolució judicial, ja que és molt interessant que es generalitzi l’exercici d’aquest dret –reconegut en la legislació laboral i cooperativa–, de tal manera que permeti, en primer lloc, la incorporació com a socis treballadors o de treball de tots els desocupats que vulguin accedir a aquesta condició, per implicar-se, d’aquesta forma, en la gestió i la vida de la cooperativa i refermar, alhora, el projecte empresarial col·lectiu.

Per altra banda, l’exercici d’aquest dret a percebre la prestació per desocupació en la seva modalitat de pagament únic també fomenta, sens dubte, el desenvolupament i la consolidació d’aquestes entitats i del model cooperatiu en general.

La importància del reconeixement d’aquest dret, primer per la via legislativa, i ara per la via judicial, reforça clarament la possibilitat de promoure el reforçament social i financer de les cooperatives, en què el compromís dels socis, en el seu doble vessant de treballadors i copropietaris contribueix a l’estabilitat del treball i a l’esforç comú en el desenvolupament empresarial. I així es valora l’aportació de les cooperatives a la societat com una via de democràcia econòmica, com un factor important de responsabilitat i de dinamització de la vida econòmica del país. n cooperació catalana n

25 n

Història del Cooperativisme

Centenari de la Societat Obrera de Tivissa Mònica Sabaté Presidenta de la Societat Obrera de Tivissa

Aquest 2012, la Societat Obrera de

arxiu

Tivissa, entitat de caràcter social i cultural del municipi de Tivissa, a la Ribera d’Ebre, fa cent anys.

I per celebrar-ho hem organitzat un programa d’actes força ampli amb el qual hem volgut rememorar la trajectòria de l’entitat i alhora donar conèixer al conjunt dels ciutadans el paper que han fet associacions com la nostra, sense les quals no s’entendria la història de Catalunya del darrer segle.

Responent al nostre treball social i cultural actual, vàrem fer una jornada tècnica sobre el passat i el present del cooperativisme, en la qual vam poder comptar amb l’assistència de ponents de gran vàlua, com ara els historiadors Josep Sánchez Cervelló o Antoni Gavaldà i Torrents, doctor en Història i Geografia per la URV, patró de la Fundació Roca i Galès i soci d’honor de la Socie­ tat Obrera, que ens van ajudar a reflexionar sobre el paper que el cooperativisme pot tenir en un moment com l’actual. Gavaldà també ens va presentar el llibre “¡Viva el Sindicato!” Pagesos a les Terres de l’Ebre (1939-1944).

Tancant el programa d’actes del centenari, va tenir lloc el concert “Gràcies, Ovidi”.

A més d’aquets actes de caràcter cultural, el dia 1 de maig del 2012, l’entitat va celebrar l’acte central de commemoració del Centenari, en què es va rememorar la trajectòria de l’entitat, amb la presència de diversos representants polítics i d’entitats, així com socis i veïns del municipi.

La història de la nostra entitat, sense la qual no s’entendria la historia de Tivissa i de la seva comarca, està marcada d’una forma dramàtica i injusta per la Guerra n 26

cooperació catalana n

Tivissa, a la Ribera d'Ebre.

s.o.t.

Antoni Gavaldà agraïnt el seu nomenament de Soci d'Honor de la S.O.T. al fons: la Presidenta i autora d'aquest article i part de la Junta.

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

arxiu

Capvespre a Tivissa.

Cent anys després la Societat és una entitat viva, que ha sabut trobar el seu lloc treballant el dia a dia amb constància i decisió i amb fidelitat als seus principis fundadors i als del cooperativisme

Civil, que la va dividir en dues etapes. La primera és la compresa entre els anys 1912 i 1936 i abraça tot un període de fundació i consolidació. Arribant a tenir cinc-cents socis, la Societat va ser l’eina que va facilitar a les classes populars del poble l’accés a la cultura i l’esbarjo (sala de cafè, sala de ball, sala de teatre, escola, camp de futbol, banda de música, etc.) i a serveis necessaris, així com a una agricultura socialitzada (moli d’oli, economat, etc.).

I també va ser molt important el fet de disposar d’un espai on poder debatre lliurement i escoltar els mítings dels líders polítics.

La guerra i les seves dramàtiques conseqüències van sotmetre l’entitat a l’espoliació, a la confiscació de tots els seus béns, de manera que es va posar fi al

que havia estat l’orgull d’aquells homes i dones societaris.

La segona etapa és la compresa entre l’any 1975 i l’actualitat.

Aquesta etapa es va iniciar amb la recuperació de l’entitat i tot el seu patrimoni, recuperació impulsada per un grup d’antics socis i fills d’aquests. Durant els darrers trenta-cinc, anys els socis, amb sacrifici, valentia i constància, han fet progressar la Societat. Amb gran dificultat, després d’haver recuperat el patrimoni, han refet les instal· lacions i les han modernitzades.

Paral·lelament, la Societat ha portat a terme activitats en l’àmbit cultural amb la presentació de llibres, exposicions i actes molt diversos, en l’àmbit de la política organitzant diversos cicles de debat polític, en l’àmbit de la defensa dels

ciutadans estant al costat dels moviments socials oferint-los instal· lacions, fent xerrades informatives i adherint-se a algunes plataformes i moltes altres activitats.

Així doncs, cent anys després la Societat és una entitat viva, que ha sabut trobar el seu lloc treballant el dia a dia amb constància i decisió i amb fidelitat als seus principis fundadors i als del cooperativisme; valors d’autoajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

Tot i ser només una data, el fet d’haver arribat a complir cent anys en uns temps com els actuals, en què tot passa tan de pressa i res no dura gaire, és sens dubte una fita molt important. Encara que no deixa de ser una fita més de les moltes que al llarg de la història ha aconseguit la nostra entitat. n núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

27 n

Opinió

XIV Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa del CIRIEC-Espanya Donostia, 20-22 de juny de 2012 Esteve Puigferrat i Aguilar Vicepresident de la Fundació Roca i Galès La Fundació Roca Galès ha estat

representada majoritàriament en totes aquestes trobades. Per la meva part, representant a la Fundació, ho he fet en més de la meitat de les trobades. Em vénen a la memòria les de Valladolid, València, Múrcia, Saragossa i Alacant.

Sota el guiatge de José Luis Monzón Campos President del CIRIEC-Espanya i José María Pérez de Uralde, Vicepresident, i del seu equip, encapçalat per José Juan Cabezuelo Menadas, des de la Universitat de València han fomentat el cooperativisme arreu d’Espanya i també d’Europa, ja que Monzón va ser durant uns anys president del CIRIEC-Internacional.

Núria Esteve, quan era presidenta de la nostra Fundació, des del CIRIECInternacional i des de les Jornades a escala d’Espanya, era la nostra ambaixadora, la representant de Catalunya.

Les iniciatives, amb perseverança, com els rius, neixen petites, però durant el seu curs van creixent.

En aquestes XIV Jornades, s’ha pres l’acord que les que faran XV canviaran de denominació i passaran a ser un Congrés.

Doncs bé, aquest XV Congrés, per què no el fem a Catalunya? Concretant més, a Barcelona.

El País Basc ens ha donat un bon exemple de col·laboració entre entitats nacionals: s’ha aconseguit que les tres universitats del país, més l’Ajuntament de Sant Sebastià, la Corporació de Mondragón i el CEPES –com sempre, representat per Juan Antonio Pedreño– s’uneixin per organitzar aquestes Jornades de tanta rellevància, tenint en compte els temps que estem passant, que són temps en què hem de fer pinya tots plegats per sortir del clot on ens han ficat. Amb aquests temps

n 28

cooperació catalana n

ciriec

El qui compra més del que necessita acaba havent-se de vendre el que li fa falta. canviants (mai més tornaran aquelles vaques grasses), si agafem com a referència la natura, les de “quatre potes”, si mengen més menjar verd del compte, tenen un empatx que, si no se les obliga a defecar, “exploten i rebenten com una bombolla”.

La bombolla del totxo i la de les finances han explotat. Doncs no ens enganyem: això no és pas una crisi, –com ja argumentava en l'escrit Avui no hi ha crisi, a Cooperació Catalana, núm.

347 d'octubre de 2011–, sinó un canvi (el terme “crisi” s’entén com una cosa de curta durada), i en canvi ara fa anys que estem immersos en un gran canvi, en el qual no s’hi val dir “mal de molts, remei de beneits”, sinó “mal de molts, epidèmia”, de repercussions en tots els sentis i que afectarà el comportament global de tota la humanitat.

Europa va malament! També ho diuen d’Estats Units… Però, ¿qui de nosaltres no es conformaria a tenir una crisi núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

semblant a la que hi ha a Alemanya, amb el seu Deustche Bank, o la que hi ha als Estats Units d’Amèrica amb el seu Sistema de Reserva Federal?

Els mitjans oficials d’informació tenen “tertulians” que repeteixen un dia rere l’altre el mateix amb termes econòmics molt pessimistes, sembrant el desànim entre l'audiència i que sembla que els tinguin en nòmina els grans capitals, per allò que qui paga mana. Aquesta dotzena i mitja de persones, gràcies a moltes altres que les passen negres, elles en viuen, tenint feina pagada mentre no ataquin els seus amos…

Fa un parell de mesos s’han començat a fer sessions de treball en el nostre Govern, conjuntament amb altres entitats relacionades amb l’economia social, a fi de presentar les coses d’una manera diferent perquè ens autoanimem i, gràcies als esforços dels pencaires, pencant més i més ens en puguem sortir la majoria de la gent. Una de les lliçons amb aquest caire va ser la del nostre col·laborador Oriol Amat.

Fins ara, els falsos predicadors ens han portat durant els anys de la suposada abundància a fer-los creure que, si no tenies una segona residència, no canviaves el cotxe i no tenies una hipoteca a més de quaranta anys no eres ningú...

Cal recordar aquesta veritat: el qui compra més del que necessita acaba havent-se de vendre el que li fa falta.

Aprofitant que el 2012 és l’Any Internacional de les Cooperatives, en la cloenda de les Jornades el senyor Manel Caballero, Vicepresident del CIRIEC-Internacional fent-nos la invitació formal per assistir al 29è Congrés Internacional de CIRIEC a Viena, el setembre d’enguany. n

Pensem-hi

Parlem d’argumentacions Santos Hernández

Fa potser un parell d’anys vaig

saber que un dels nostres intel· lectuals tenia previst de donar una conferència, a Brussel·les, sobre la sobirania i la independència de Catalunya. I en vaig passar notícia a un fill meu, que viu i treballa a Bèlgica des de fa una vintena d’anys. I ell hi va anar, a aquesta conferència.

Dies després em va escriure, comentant-me’n les seves impressions. El va sobtar, sobretot, el fet que tots els arguments que el conferenciant va donar per recolzar la necessitat que Catalunya tenia de ser independent van ser de tipus econòmic.

Després hem anat parlant més, i ha quedat clar que això no va ser exactament així. Es va tractar d’una impressió subjectiva del meu fill, que esperava raonaments bàsicament afectius, sentimentals, “patriòtics” en el sentit emotiu del terme. Doncs, no. Aquell intel·lectual, decidit independentista i propagandista de la llibertat de Catalunya, considerava que no calia referir-se gaire a les raons emotives, i que el que era necessari tractar era de la conveniència, de la necessitat, de la possibilitat, tot des del punt de vista econòmic, de la nostra independència. I, en síntesi, del camí per arribar-hi.

Jo, recentment he llegit un llibre, titulat ¿Per què volem un Estat propi?

Abans de continuar, us faig un incís: l’he comprat, a l’Òmnium de Barcelona, el dia de la seva presentació, i ja n’era la segona edició. Tot un detallet, oi? En dos mesos, abans i tot de fer-ne la presentació oficial, la veu n’havia corregut de tal manera, que ja n’havien venut tota la primera edició! Caram! Us deia, doncs, que he llegit aquest llibre, i m’agradaria, mireu, de compartir algunes de les sensacions que

arxiu

aquesta lectura m’ha fet experimentar.

El llibre està escrit per seixanta intel·lectuals diferents, i cadascuna d’aquestes persones hi aporta, de manera independent, els seus particulars motius per desitjar aquest estat català propi.

I és molt curiós de subratllar que una part molt –molt– important d’aquestes motivacions podrien ser resumides, si goséssim i de manera planera i familiar, en la tan coneguda frase “perquè sí”.

Seixanta firmants, i pràcticament tothom mostra una clara tendència a subratllar que la seva consciència de formar part d’un poble independent i lliure no exigeix gaires puntualitzacions ni excessives argumentacions per fer pública la seva voluntat de constituir un estat lliure i independent.

Em feien pensar en la meva actitud, adoptada ja fa molts anys, davant la gent que pregunta per què parlo en català, per què escric en català. A les persones

que són capaces de fer preguntes així, ¿de debò cal escarrassar-s’hi gaire, a donar-hi explicacions? Ja n’hi ha prou, de fer pedagogia.

Massa, n’hem fet. I, com està demostrat, o no en sabem prou, o, com deia aquell, si la burra no vol beure, no cal que xiulis.

No voldria enganyar-vos, però.

En el llibre que us comento sí que hi ha arguments, raonaments. Oi tant, que n’hi ha. I són, és ben veritat, bàsicament econòmics.

I aquests sí que cal que es facin públics, perquè ens són molt necessaris, perquè som nosaltres qui els hem de conèixer, analitzar, fer nostres. Hi ha un munt de realitats del món econòmic de cada dia que ens són contràries perquè estem sotmesos, perquè no tenim llibertat. La nostra societat –nosaltres, vaja– ja ha començat a serne conscient, de tot això. Hem de continuar per aquest camí, hem d’esforçar-nos per saber-ne més... Potser, si m’ho permeteu, us parlaré d’aquest aspecte en algun altre article. n núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

29 n

Recordes el dia que vas aprendre a cordar-te les sabates?

El dia a dia de molts infants i joves penja d’un fil Assolir reptes amb el propi esforç és el primer pas per ser capaç de tirar endavant, com el dia que aconsegueixes cordar-te les sabates

No deixis que el seu pas s’aturi

Ajuda’ns www.casaldelsinfants.org Tel. 93 317 00 13 “La Caixa” 2100-3001-62-2500027076 – Catalunya Caixa 2013-0087-16-0200448775

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

AGROACTIVITAT

VC VIVIENDAS COOPERATIVAS

Núm. 62. Maig-juny del 2012 Barcelona

Núm. 122. Març-abril del 2012 Madrid

agroactivitat@fcac.coop www.fcac.coop

concovi@concovi.es www.concovi.es

Revista bimestral, en llengua catalana, publicada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Del darrer número rebut, cal fer menció de l’editorial, en el qual el president de la Federació mostra la seva decepció per l’enfocament que es va fer en el programa Trenta minuts que va emetre per TV3 dedicat a la cooperativa de l’Aldea. El president defensa el cooperativisme agrari com a model de futur i critica el programa pel fet de no ser imparcial en el tractament de l’assumpte. Heus aquí uns quants dels títols dels articles d’aquest número: “Les cooperatives posen les cartes damunt la taula”, en el qual la comissió de seguiment de la política agrària comuna (PAC) ofereix la seva visió; “La nova PAC, Catalunya i el futur comunitari”; “El vi de la PAC”; “Crisi de preus en l’oli”; “Alternatives a la ramaderia intensiva?”; “La incertesa de produir pinsos”; “ACA...bem amb el territori i sostenibilitat”. A la secció “Tastacoop” es presenta un producte estrella de les cooperatives. “Agrobotigues: directe al consumidor”; “La reforma laboral a les cooperatives. Unanimitat a favor del model”. La revista es fa ressò dels acords de l’última assemblea general de seccions de crèdit, en la qual es va destacar que aquestes constitueixen un instrument necessari i es van aprovar les propostes per reforçar-ne les garanties. “Valors en clau cooperativa”; “Formació d’emprenedors”; Passió, motivació, innovació, cooperació”; “Garantir la seguretat dels aliments”; “Quadern del soci”.

Un treballador de l’IRTA respon les preguntes de l’entrevista. En l’article “El Departament d’Agricultura fomenta la modernització i la concentració de cooperatives agràries de Catalunya” es diu que l’objectiu del pla establert és augmentar les possibilitats de futur d’aquestes entitats. A “Opinió”: “La bombolla alimentària”. A “Les cooperatives”: “Cotecnica, referent en el mercat de petfoods”; “Oliveres mil·lenàries del Sénia”; “Arrossaires, amb el Parc Natural del Delta”; “Domenio Vitis, agricultura sostenible i de qualitat”.

L’entrevista es fa al director comercial de la cooperativa Riudecanyes. La revista acaba amb una recepta de cuina. n

Revista escrita en llengua castellana i publicada per la Confederación de Vivendas de España. La bústia de consultes és la primera secció. La segueix l’editorial i sis pàgines dedicades a les notícies, amb els títols següents: “Relacions oficials”, “Consells rectors de Concovi”, “Universitat de València i la IV Jornada de Cooperativisme d’Habitatges”, “XIV Trobada sectorial d’habitatge”, “Premi «Vivienda 2012» a la cooperativa Vitra”, “Notícies de les federacions”, “Aliança de l’economia social amb la universitat”, “Notícies CEPES”, “Concovi signa un conveni amb Uponor”, “La Xunta de Galicia inclourà la copropietat pública en la nova Llei d’habitatge”, “Acte de la cooperativa Caixa Rural de Torrent”, “La climatització invisible”. A “Notícies internacionals”: “Reunions del Cecodhas a Brussel· les”, “Entrevista a Concovi a la secretària general del Cecodhas”, “Les cooperatives celebren l’Any Internacional de Cooperativisme”. El “Document”, que ocupa les pàgines centrals de la publicació, el titulen “Anecdotari cooperatiu”. Les imatges de la cooperativa Flor de Maig que il·lustra part de l’article han estat obtingudes de l’arxiu històric de la Fundació Roca i Galès. Les pàgines finals estan dedicades a legislació i bibliografia, que en aquest cas ens presenta el llibre Comentari sistemàtic a la Llei 5/2011, de l’economia social. n

núm 356 - Juliol-Agost 2012 n

cooperació catalana n

31 n

Premis Fundació Roca i Galès 2012 21è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme 16è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 5è Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social Es convoquen tres modalitats de premis per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o història del cooperativisme, així com sobre experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i la preservació del patrimoni natural i/o a la divulgació d’experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica o hi contribueixin.

BASES • El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de

• Els articles han de ser inèdits i escrits en català i tenir una

setembre del 2012.

extensió entre 9.000 i 15.000 caràcters, incloent-hi espais.

• Cadascuns dels jurats els formaran les persones següents:

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic

Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, M. Lluïsa

dels articles.

• La dotació econòmica és de 650 €* per a l’article guanyador

Navarro, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier

de cada modalitat, i de 300 €* per al segon.

Palos, Ramon Perera i Albert Torras.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar,

Premi d’articles Benet Vigo: Fermí Vives, Enriqueta

que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre

Muntané, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de

Actuarà com a secretària dels jurats Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

l’article i el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins

• Els veredictes dels jurats es faran públics en el número del

aquest segon sobre s’han de posar les dades personals de

novembre de Cooperació Catalana.

l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats

• Els articles també es podran presentar enviant un missatge de correu electrònic a l’adreça premis@rocagales.org

finalistes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al

tot adjuntant-hi dos arxius en format .doc: l’un, anomenat

web de la Fundació Roca i Galès, a partir del moment de la

“títol_article.doc”, amb l’article sense signar, i l’altre,

publicació del veredicte.

anomenat “dades+títol_article.doc”, amb les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i amb indicació en

* Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF.

l’assumpte del nom i la modalitat del premi a què opta.

JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser, des del seu inici, membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 - Stromboli, 1986) Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament i la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental.

Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès. Va morir durant una erupció del volcà Stromboli.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918) Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona • Tel. 932 154 870 cc@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales