347
Octubre 2011 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès
Salut cooperativa Les nostres cooperatives: COS, cooperativa de salut. Entrevista: Guillem Soler, magistrat.
347
Octubre 2011 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès
sumari 4 / TORNAVEU
Pau Canela Barrull, soci del Bar restaurant Terra d’Escudella. 5 / EDITORIAL
Salut cooperativa. 6 / EL NOSTRE MÓN
Conversa amb el jutge que va elevar al Tribunal Constitucional la normativa actual sobre desnonaments i execució hipotecària, pel que fa al dret de defensa l’acusat. Comenta també la manca de legislació per “sobreendeutament”, la dificultat de la dació en pagament, el percentatge que paguen els pels pisos que es queden i, sobre la crisi, entre d’altres.
9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA
21 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME
Els orígens de les cooperatives d’habitatges: la Federació de Cooperatives de Cases Barates de Catalunya i Balears cooperatives. Ignasi Faura i Ventosa
13
El Pla de gestió del 2012. Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES
COS, SCCL: Cap a una salut integrativa i autogestionada. David Fernàndez Centre de salut integrativa, cooperativa i autogestionada que camina cap un model integratiu de totes les esferes biopsicosocials de la persona i de les diverses disciplines.
10
18 / COOPERATIVISME
Reflexions pràctiques sobre l’aplicació del Decret llei d’adaptació a les normes internacionals de comptabilitat. Joseba Polanco
18
21 24 / OPINIÓ
Avui no hi ha crisi. Esteve Puigferrat. 25 / PENSEM-HI
Lenka i companyia. Santos Hernández 26 / BIBLIOTECA
Donació Retalls Elisenda Dunyó
13 / ENTREVISTA
Guillem Soler, magistrat. Montse Pallarès
crèdits
Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Assemblea General 2011 d’Abacus cooperativa © Roger Serrat - Calvó. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.
Amb el suport de:
Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
3n
Tornaveu
Un parell de preguntes (que en són tres) a Pau Canela Barrull, (Barcelona 1977), soci del Bar Restaurant Terra d’Escudella
1 2 3
¿Què t’agrada del cooperativisme i com vas conèixer les cooperatives? M’agrada el fet que sigui un equip per tirar l’empresa endavant. Ara que es parla tant d’emprenedors, les cooperatives són empreses d’emprenedors col·lectius. Les vaig conèixer a les classes d’història. Vaig entendre que va ser una manera organitzativa de la classe obrera del segle XIX per lluitar contra la construcció del sistema capitalista. A gran escala va fracassar, com el socialisme anys més tard, i es va acabar imposant el capitalisme, el sistema actual que provoca tantes desigualtats socials.
n4
cooperació catalana n
¿Què no et convenç del cooperativisme? Les restriccions a l’hora de formarles. La quota de socis i de treballadors, per exemple. En el cas de l’hostaleria és una mica complicat, ja que és un sector en què es necessita molta gent en hores molt concretes i és una feina molt temporal. També el repartiment del capital en cas que l’empresa desaparegui és una de les seves mancances.
núm 347 - Octubre 2011 n
¿Creus que el cooperativisme és una utopia? ¿Quin és el futur del cooperativisme? A petita escala i en determinats sectors, veig que no. El problema són les grans empreses, ja que a gran escala tot es complica molt més. L’altra cara és la voluntat dels treballadors de formar part de l’empresa, amb el risc i els maldecaps que això provoca. L’actual situació d’estancament i crisi del sistema capitalista potser demostra que és aquest el que no té futur i que haurem de cercar altres maneres productives per tirar endavant. Potser la proposta del cooperativisme, o la del socialisme, tornaran a tenir una altra oportunitat, però cal actualitzar-les a la realitat del segle XXI.
editorial
Salut cooperativa
Entenem salut cooperativa en un doble vessant: per la bona notícia del naixement d’una cooperativa de salut com COS, una aposta integrativa, pluridisciplinària i autogestionària de la salut. Alhora l’aparició d’empreses cooperatives joves i en sectors innovadors, tal i com hem tingut el plaer de mostrar-vos darrerament, ens aboquen a pensar si més no, en la salut també del model d’empresa cooperativa. En la vigència dels seus valors i principis basats en la democràcia interna, la responsabilitat i la voluntat transformadora de l’entorn. Salut cooperativa. En aquesta ocasió, no obstant, l’entrevista a Guillem Soler, el magistrat que va plantejar la inconstitucionalitat de la normativa actual sobre l’execució hipotecària –respecte al dret
de defensa– no ens aporta bones notícies pel que fa a la millora d’aquests processos. No ens parla d’avenços significatius en aquest sentit. Malgrat tot ens explica en profunditat com funciona la normativa sobre desnonaments i execució hipotecària en una entrevista, excepcionalment extensa. I, en canvi, l’article d’Ignasi Faura sobre els orígens de les cooperatives d’habitatges i la Federació de Cooperatives de Cases barates ens recorda com històricament el cooperativisme ha tingut solucions creatives, en aquest cas, per a la precarietat de l’habitatge i en forma no especulativa. Salut cooperativa, a tenir en compte d’exemples reeixits per a adaptar-los al present. n
LA COBERTA/ Prenem una preciosa imatge d’una votació en assemblea com símbol de salut
cooperativa: la democràcia interna, la participació en l’autogestió, la responsabilitat i la igualtat d’oportunitats. / Assemblea General 2011 d’Abacus cooperativa © Roger Serrat - Calvó. núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
5n
el nostre món
Alternativa3: dinou anys fent justícia amb un bon regust de boca! El dia 3 d’octubre van tenir lloc les celebracions dels 19 anys de la cooperativa catalana Alternativa3, especialitzada en la distribució de productes alimentaris de Comerç Just i Biològics. Alternativa3 (www.alternativa3.com) és una cooperativa que des de 1992 viu i treballa per al Comerç Just. El Comerç Just és una forma alternativa de comerç internacional que té en compte els drets humans, preservació del medi ambient i l’ètica empresarial, més enllà del benefici econòmic. Els seus productes són de gran qualitat, no només material, sinó també social i mediambiental, productes elaborats amb dignitat. Antonio Baile, gerent d’Alternativa3, va presentar l’acte celebrat a la seu de Terrassa, amb prop d’una cinquantena d’assistents a la festa. A més a més, es va comptar de forma privilegiada amb la presència de la Sra. Exolina Aldana, membre de la Cooperativa cafetalera CECOCAFEN de Nicaragua, que va fer aprendre als assistents sobre el treball del moviment del Comerç Just amb una explicació sobre el cafè de Comerç Just: de la terra a la tassa. La celebració va seguir amb una jornada de portes obertes i una visita a les instal·lacions d’Alternativa3. L’atenció dels assistents es va veure especialment accentuada durant la visita a la torradora de cafè just on es va poder veure de primera mà el procés de torrat. La diada també es va amenitzar amb una cata de cafè on els “catadors” van aprendre a detectar els diferents aromes, fragàncies i sabors de diverses varietats de cafè sempre apreciant la justícia que impregna a cada un dels orígens. n
n6
cooperació catalana n
núm 347 - Octubre 2011 n
Aliança per ajudar les cooperatives afectades pels pagaments ajornats de la Generalitat Fiare Banca ètica, Coop 57 i Caixa d’Enginyers, entitats especialitzades en el finançament d’empreses de l’economia social i cooperativa ofereixen línies especials pel descompte dels ajornaments anunciats pel Govern, i s’afegeixen a les mesures anunciades per la Fundació Seira el dijous 29 de setembre. FIARE Banca Etica, la cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers i la cooperativa de serveis financers COOP 57, han acordat amb la Fundació Seira oferir línies bonificades per a les empreses cooperatives que, malgrat tenir el reconeixement de deute no puguin obtenir el finançament necessari. “El reconeixement de deute que l’ICASS s’ha ofert a donar és una demanda llargament esperada per moltes entitats que col·laboren amb l’administració i sens dubte és un bon precedent i una bona decisió del Govern per pal·liar els efectes sobre les empreses de la seva situació de tresoreria. Per això les entitats financeres del sector entenen que per les operacions associades sols es deu repercutir el cost d’oportunitat”, va manifestar Miquel Miró, director de la Fundació Seira. El moviment cooperatiu demostra amb aquestes accions la seva capacitat de resposta i col·laboració davant la difícil situació que està travessant el país com a conseqüència de la crisi econòmica. n
Abacus cooperativa i La Fageda col·laboren a les seves botigues
II Premis Manuel Arroyo per a joves emprenedors de l’àmbit cooperatiu
Abacus cooperativa i La Fageda han iniciat un innovador programa d’intercanvi en la seva activitat comercial. La Fageda posa en marxa el “racó Abacus” a la seva botiga del Servei d’Atenció als Visitants, a Santa Pau (la Garrotxa). A l’hora, a partir del 3 d’octubre, Abacus cooperativa disposa d’un espai de fred per oferir iogurts i productes làctics La Fageda a la seva principal botiga, al carrer Còrsega de Barcelona. Aquesta acció no té només una finalitat comercial, sinó que vol aprofitar les sinèrgies entre les dues empreses cooperatives així com sumar el prestigi i la qualitat de productes i serveis, aprofundint en el coneixement que entre els seus socis i clients tenen ambdues empreses. L’èxit de l’acció es mesurarà per la millora en la percepció de les marques i els seus valors de referència entre els clients i socis, tant d’Abacus cooperativa com de La Fageda. Ambdues cooperatives, van començar a treballar conjuntament en la intercooperació amb la fundació del grup cooperatiu català Clade. Des d’aleshores s’han fet projectes en comú de caire institucional. Aquesta és la primera iniciativa conjunta adreçada a clients. Abacus cooperativa està especialitzada en la distribució de productes dels àmbits educatiu i cultural. Va néixer el 1968 i té 37 botigues a Catalunya, Castelló i València. La Fageda és el tercer fabricant de iogurts de Catalunya, dóna feina o ocupació a 276 persones, 60% de les quals presenten discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica. n
La cooperativa de Mollet del Vallès, Escola Sant Gervasi, ha convocat la segona edició dels Premis Manuel Arroyo per donar suport i impulsar projectes empresarials cooperatius de joves emprenedors. Els premis estan dividits en dues categories: reconeixement a la millor iniciativa empresarial d’un exalumne de l’Escola Sant Gervasi (amb un dotació de 2000 euros) i reconeixement a joves emprenedors de l’àmbit cooperatiu (amb una dotació de 6000 euros). La convocatòria està adreçada a joves d’entre 18 i 35 anys, amb voluntat emprenedora, interessats en l’economia social, especialment en les cooperatives, i que vulguin iniciar o estiguin iniciant projectes empresarials sota el model cooperatiu. Les candidatures es poden presentar a través del web oficial dels premis, www.premismanuelarroyo.coop, fins al dia 30 de desembre de 2011. L’objectiu del certamen és, segons el president d’Escola Sant Gervasi, David Cos, “Potenciar models d’emprenedoria construïts sobre una sòlida base ètica”. Els premis porten el nom del fundador d’Escola Sant Gervasi. Manuel Arroyo Porras (1946-2008) va fundar l’Escola i en va ser director entre 1970 i 2007 i President fins a la seva mort, el 2008. Manuel Arroyo va promoure, des de l’inici de les seves activitats al capdavant d’Escola Sant Gervasi, tot un seguit d’accions centrades en els valors de la transformació, cooperació, emprenedoria i compromís; valors que els Premis Manuel Arroyo volen recollir i potenciar. n
núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
7n
XXIX Diada de la Cooperació a Lleida
Presentació de la biografia de Joan Peiró
La Fundació Catalana de Cooperació va celebrar el passat 29 de setembre, la tradicional Diada de la Cooperació que enguany arriba a la 29a. edició. En el marc de la Fira de Sant Miquel celebrada del 29 de setembre al 2 d’octubre al recinte de la Fira de Lleida, la Diada de la Cooperació va ser dedicada a la Innovació, una exposició de les claus per aconseguir que mitjançant la innovació una empresa, un projecte o una idea sigui més rendible. Responent les preguntes de partida sobre què és innovar, qui pot innovar, com aconseguir-ho, i com propiciar des de la mateixa organització d’una empresa aquesta sigui innovadora, la Diada va tractar la innovació com una eina a l’abast de tots i en qualsevol sector: buscar la qualitat, el valor afegir, la demanda del mercat, avançar-se a les necessitats del consumidor, promoure la motivació des de l’empresa. Amb un escenari amb experts i diferents exemples d’innovació, la Diada va incloure la presentació de la 2a. edició del Premi Empresarial Pere Boldú. Com ja és tradicional, la Diada va acabar amb el Dinar de la Cooperació a La Llotja del Palau de Congresos de Lleida. La Fundació Catalana de Cooperació fou creada el 1990 amb la missió de constituir un centre de gestió i assessorament de recursos humans per al sector agroalimentari de les comarques de Lleida. Els receptors potencials directes de les activitats desenvolupades per la Fundació són 15.000 socis de cooperatives, que juntament amb les seves famílies reuneixen 60.000 persones i 2.300 treballadors de cooperatives ubicades en 140 poblacions de Lleida. n
Escrita per l’historiador especialitzat en moviment obrer anarquista i cooperativisme, Miquel Garau Rolandi, serà presentada el dijous 3 de novembre a les 7 del vespre a la Biblioteca Arús de Barcelona (Passeig de Sant Joan 26). La presentació del volum 17 de la Col·lecció Cooperativistes Catalans, dedicat a la vida i obra del polític i cooperativista Joan Peiró i Belis, serà presentada per Susanna Tavera, catedràtica d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona. Al llarg de vuitanta-cinc pàgines, l’historiador Miquel Garau repassa els trets biogràfics més importants de la vida de Joan Peiró, destacat militant de la CNT i defensor del cooperativisme com eina revolucionària complementària dels sindicats. Peiró va destacar com a organitzador de la Federació Nacional del Vidre en la seva joventut. Posteriorment va arribar a ser secretari general de la CNT. Tanmateix la seva militància va tenir un rostre menys conegut: la direcció de la cooperativa de producció Cristalleries de Mataró a finals de la dictadura de Primo de Rivera, des d’on va defensar el cooperativisme com a eina revolucionària complementària dels sindicats. Cristalleries de Mataró va néixer d’una doble tradició cooperativa: la de l’ofici dels vidriers i la de la ciutat de Mataró, i va esdevenir la cooperativa de vidre més potent de Catalunya durant la Segona República i fins el 2009 la més antiga en funcionament. La col·lecció Cooperativistes Catalans, editada per la Fundació Roca i Galès amb Cossetània edicions i dirigida per Antoni Gavaldà, posa al descobert la vida i obra de persones cooperativistes conegudes però sovint poc estudiades, i d’altres de desconegudes o oblidades. n
n8
cooperació catalana n
núm 347 - Octubre 2011 n
cooperatives de catalunya
El Pla de gestió del 2012 Confederació de Cooperatives de Catalunya
En la mateixa línia del que indicàvem en el núm. 335 de Cooperació Catalana, del setembre del 2010, durant aquest trimestre hem de començar a planificar i visualitzar l’evolució del proper exercici econòmic, i ho farem considerant tant les nostres fortaleses i debilitats com el nostre entorn econòmic. Estem en una conjuntura ja no de crisi, sinó de canvi. Com diu Elena Zárraga en el passat número d’aquesta revista, “estem vivint un canvi de posicions de poder econòmic en què els països emergents han deixat de ser-ho per convertir-se en economies consolidades”. Zárraga ens indicava també que als països desenvolupats hem de reajustar gran part del sistema econòmic, començant pel sistema financer, sense deixar de banda les economies familiars i les empresarials. Però en realitat ens trobem davant un sistema financer que no està en condicions d’atendre les necessitats de finançament dels diferents agents econòmics. Tanmateix, davant aquest moment de canvi-crisi, avui estem en condicions de saber el grau de compliment dels objectius que ens plantejàvem a l’inici de l’any i tenim una diagnosi de la situació concreta del nostre producte. Sabem que en el futur immediat la participació de l’administració en l’economia en l’apartat de despesa pública serà inferior a la d’anys anteriors. El 2009, es van elaborar uns pressupostos expansius a expenses del dèficit públic, el qual ha assolit un nivell tan alt que s’ha fet impossible seguir aquesta dinàmica. També sabem que no s’ha produït cap millora en els indicadors macroeconòmics i que les economies familiars, com a conjunt, han esgotat gran part dels seus recursos, de
manera que no podem esperar tenir grans alegries en el consum intern. Sembla clar, doncs, que el problema que caldria haver resolt en primer lloc, i encara no s’ha fet, és el del sistema financer, com a causant de la crisi. Enguany hem vist que només les empreses que desenvolupen activitats relacionades amb el sector exterior (turisme, exportació) i les que estan en sectors d’innovació (producte, processos) han millorat la seva situació. Això, evidentment, ens indica els camins del futur. La supervivència de les nostres empreses consisteix a mantenir la viabilitat econòmica i financera, la rendibilitat de l’empresa i el compliment dels compromisos de pagament amb els creditors i proveïdors. La rendibilitat econòmica ens exigeix fer una revisió permanent dels aspectes fonamentals de l’empresa, a fi d’assegurar que els ingressos siguin superiors als costos, i per poder resoldre les ineficiències. Aquesta revisió cal desenvolupar-la en tots els àmbits –revisió del producte o servei, exploració permanent del mercat i dels segments de nous mercats– amb l’objectiu d’aconseguir que les vendes saturin, en condicions de rendibilitat, la capacitat productiva. A més a més, farem una anàlisi del procés productiu per fer-lo més eficient i per adequar la seva capacitat a les exigències del mercat. Tampoc no deixarem de banda la gestió permanent de les capacitats de les persones que treballen a l’empresa: cal millorar i mantenir les habilitats que exigeix el mercat i el procés productiu. En totes les anàlisis, cal que tampoc no oblidem l’establiment dels objectius per a la internacionalització i la innovació. Pel que fa la internacionalització, núm 347 - Octubre 2011 n
les empreses catalanes hem d’assumir amb fermesa que tenim la mateixa distància en quilòmetres fins a molts països d’Europa que fins a moltes de les destinacions de dins d’Espanya. Per tant, “la solució” la trobarem –en la mesura que siguem capaços de fer-ho– treballant al mercat exterior; si no, difícilment podrem assegurar la supervivència. Així que, abans que no sigui massa tard, les empreses que no han començat haurien d’explorar la internacionalització dels seus productes o serveis, encara que els inicis no siguin fàcils i que ens trobem en un àmbit desconegut en molts aspectes: començant, entre d’altres, per l’idioma, les condicions de servei, els costos, els mitjans de pagament, la protecció davant els impagats i la constatació que la moneda comuna facilita les coses però no les resol del tot. El procés cap a la internacionalització és un aprenentatge que cal realitzar, i per a això, cal capacitar a l’empresa. Les cooperatives som empreses participatives, i aquesta participació en la propietat, la gestió i els resultats exigeix que els propietaris es qüestionin, de manera ordenada, els elements determinants de la supervivència (producte, mercat, procés productiu - costos, persones, rendibilitat), amb independència dels objectius últims que perseguíem quan vam posar en funcionament la cooperativa en qüestió. És evident que ens convé cuidar el producte o servei per posar-lo a disposició del mercat a un preu que estigui per sobre dels costos que hem hagut d’assumir. Quan ho aconseguirem, estarem en condicions d’atendre objectius més ambiciosos, si així ho decidim; en cas contrari, no complirem amb el nostre compromís. n cooperació catalana n
9n
LES NOSTRES COOPERATIVES
Nascuda el febrer del 2011 com a cooperativa de treball, integrada per onze socis de treball i dos-cents cinquanta usuaris, COS Cooperativa de Salut va obrir portes com a centre de salut el passat mes de maig a Barcelona. Pitjant tres tecles clau que fan sonar la seva música: aposta integrativa pluridisciplinària, model cooperatiu i autogestió de la salut. De tot plegat, n’hem parlat amb en Jordi Vinadé, un dels impulsors d’una cooperativa de salut de nou encuny que endinsa les arrels en els principis de l’economia social i solidària.
COS, SCCL: Cap a una salut integrativa i autogestionada David Fernàndez
“Cooperar”, “compartir”, “agregar”,
“sumar” per finalment “multiplicar”, “unir-se”: els verbs conjugats fundacionals, fonamentals, de tota història cooperativa. El passat novembre, de la confluència de diferents mirades sobre la salut, de la sinergia entre diverses pràctiques terapèutiques i de la fèrtil complicitat cooperativa, va néixer COS Cooperativa de Salut. Un projecte que pretén superar, d’entrada, l’actual compartimentació estanca i excloent en l’àmbit de la salut i l’exercici de la medicina. I que pretén fer-ho des dels principis del cooperativisme i l’autogestió de la salut. No és pas poc. Conscients que no hi ha una sola medicina ni una única perspectiva sobre la salut, “ens hem trobat un equip de professionals que venim de diferents models i disciplines i que tenim la inquietud comuna de cercar fórmules conjuntes; inquietuds arrelades en la intuïció que la combinació de diferents models amplifica les possibilitats de resoldre i trobar respostes a diferents trastorns de la salut”. Qui ens ho diu és en Jordi Vinadé, un dels impulsors del projecte, que ens rep a la seu de COS, al número 2 del carrer Mozart de la Vila de Gràcia de Barcelona, on van obrir portes el maig passat. Ens ho detalla i ens ho raona: “La realitat medicosanitària vigent és ben poc cooperativa: avui, cada model es reafirma ell mateix per negar n 10
cooperació catalana n
COOPERACIÓ CATALANA
Foto: Seu de Cos, Cooperació i Salut a la Vila de Gràcia de Barcelona.
núm 347 - Octubre 2011 n
els altres, rebutjar-los, invalidarlos o desqualificar-los; nosaltres pensem que els diferents models terapèutics tenen molt a aportar i a dir-se.” Aquesta aposta singular l’han batejada com a “salut integrativa, més que integral”. Un model de salut que beu de totes les fonts, cerca respostes en més d’un llibre i sap aprofitar tant els avantatges de les medicines naturals com de la medicina tradicional o les complementàries. COS Cooperativa de Salut: síntesi de sinergies, de coneixements i d’experiències per fer un model que tingui en compte i atengui totes les esferes biopsicosocials de la persona i que esdevingui un model integratiu que aplegui les diferents disciplines. Fet
i fet, COS sorgeix de la reflexió, de la necessitat i de la constatació que l’exclusió sempre empobreix i que la suma enriqueix. I obre les línies mestres d’una experiència cooperativa, pionera a casa nostra, que estableix les bases en l’autogestió de la salut. Autogestionant la pròpia salut ¿Autogestió de la salut? Per als no avesats, COS defensa que “per a viure plenament la salut calen la responsabilització i la participació de cada individu en els aspectes de la vida que influeixen en el benestar físic i psíquic particular i col·lectiu”. Conscient que vivim en una societat tan poc consistent que sovint es construeix sobre la delegació de
responsabilitats, en Jordi aprofundeix en la seva idea: “Fomentem un model que vol recuperar la sobirania que hem perdut en molts àmbits de la vida quotidiana; encoratgem la recuperació de la capacitat de decidir sobre la pròpia salut, que havíem «externalitzat» fins al punt d’acabar convertint-nos en profunds ignorants.” I fa una comparació: “És una mica com passa amb l’economia domèstica, en què hem perdut la capacitat d’administrarnos; sembla que anem amb tricicle i que ens hagin de portar.” “En matèria de salut aquesta realitat és paradoxal”, afirma. I és per aquest motiu que “apostem per un model d’autogestió” que incideixi sobretot “en la recuperació de sobirania en els àmbits d’informació, reflexió i decisió” sobre les malalties que ens poden afectar. I més encara en societats altament medicalitzades i farmacologitzades, en les quals en Jordi recorda que en el pla personal hem perdut fins i tot capacitat i cultura de prevenció: “Hem arribat a l’absurd que la prevenció es faci per la via farmacològica: ja existeix un mercat de la prevenció.” Es tracta, finalment, una aposta decidida i clara per la pedagogia en la salut. Per dotar les persones d’eines per a la capacitació, per convidarles a atrevir-se a prendre decisions, per entendre allò que els genera malestar o dolor i per responsabilitzar-les positivament d’allò que els passa. Salut integrativa que esdevé, també assistència, integrativa, de tal manera que els usuaris són, més que atesos, acompanyats, ja que s’estableix un vincle cooperatiu, i no pas de subordinació, entre usuari i professional. El què i el com. Coherència cooperativa Si de la mateixa inquietud va néixer el mateix projecte, si es va saber respondre al què, després calia trobar el com. I més encara sota els rigors del model socioeconòmic actual, en què la salut és negoci, i la farmàcia, un imperi. Per a COS, per a la recerca d’experiències vàlides i sòlides no era viable “un model que fa de la salut un negoci perquè aquest ataca l’ètica més fonamental; volem avançar cap a models solidaris”. I aquí la
COOPERACIÓ CATALANA
fórmula cooperativa es va presentar com el model perfecte per començar a fer realitat un model de salut comunitària basat en els principis cooperatius –ajuda mútua, responsabilitat, democràcia, equitat, solidaritat i compromís amb l’entorn– i en els criteris de desenvolupament d’economia social i solidària, i també de participació transversal –en la cura i l’atenció, però també en el funcionament intern de la cooperativa– de socis i usuaris. Tot plegat, una espècie d’esmena cooperativa general a la totalitat. Cooperació, doncs, en un triple vessant: en la salut, en la coresponsabilitat de l’autogestió de la salut i en l’enxarxament social. Els tres trets definitoris que configuren COS Cooperativa de Salut. I si mai ni enlloc no hi han píndoles màgiques que ho resolguin tot de cop, a COS van repensant ja com cal aplicar en l’àmbit de la salut els criteris sociosolidaris propis de l’economia cooperativa. Com dinamitzar i aprofundir la participació de socis i usuaris. Com avançar en la recuperació d’autogestions oblidades i sobiranies perdudes. Avui per avui, als passadissos del projecte ja es parla –en primera instància i per al moment en què el rigor dels temps d’arrencar i consolidar un projecte ho permeti– de transformar-se en cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre. Mentrestant, però, l’equip actual –integrat per onze professionals pluridisciplinaris, alguns d’ells, amb experiència anterior acumula-
“Salut integrativa, més que integral”. Un model de salut que beu de totes les fonts i cerca respostes en més d’un llibre.
Foto: Jordi Vinadé, és un dels impulsors de la cooperativa de salut Cos.
da a Titània Tasco– han desenvolupat un projecte que fa viable la salut, l’ètica i l’economia social. I que fa de la necessitat de salut, virtut. Des que va obrir les portes, els usuaris ja han passat de cinquanta a dos-cents cinquanta. ¿Perfils? En Jordi matisa que n’hi han dos: “D’una banda, els qui se senten atrets per la proposta i l’oferta i se sorprenen d’uns preus tan econòmics.” I d’altra banda, riu sorneguerament, “els «militants», les persones compromeses, els actius de l’economia solidària que s’han volgut sumar al projecte, i als quals cal demanar que deixin de tant en tant el «militantisme» i facin més ús de la salut, que no se’n descuidin tant”. Economia social, per cert, amb la qual COS està ben enxarxada. És membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de Coop57 i d’Arç Intercooperació Econòmica. I el passat 30 de setembre es va integrar al nounat Grup ECOS, impulsat per núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
11 n
Les Nostres Cooperatives COOPERACIÓ CATALANA
Cooperació, doncs, en un triple vessant: en la salut, en la coresponsabilitat de l’autogestió de la salut i en l’enxarxament social.
la XES, conscient que pot contribuir-hi amb el seu granet de sorra. Perquè encara “hi ha un buit” en alternatives cooperatives de salut i perquè l’economia social i solidària pot respondre a la necessitat social de garantir el dret universal a la salut. Crisi i perspectives Si néixer en plena crisi, en un local reformat amb urgència i obrint en temps rècord i constituint-se en cooperativa de treball associat via exprés “és tota una declaració de principis”, en Jordi creu que la conjuntura actual no és del tot desfavorable. El projecte respon a inquietuds socials reals sobre l’actual model socioeconòmic i la mercantilització de la salut. Inquietuds que cerquen respostes col·lectives en un context de models contraposats: el privat –i privatiu–, el públic i el cooperatiu. Li demanem sobre les possibilitats de futur de col·laboració amb la xarxa pública, i ens respon que “això ho haurà de dir la pública; ens podem trobar amb dos escenaris: que posin bastons a les rodes o que aplanin el camí; ja ho veurem”. Mentre acaben de perfilar el Pla estratègic, preveuen que, com tot n 12
cooperació catalana n
projecte que comença, no serà fins al tercer exercici que arribaran al punt d’equilibri. Però mantenen que hi arribaran pitjant les tecles que han bastit l’instrument: model cooperatiu, salut integrativa i base social. Les tres tecles que fan sonar la música i fan ballar COS. A la pregunta, formulada en els darrers compassos de la conversa, sobre quines coses ha aportat el cooperativisme, en Jordi respon sense embuts: “La possibilitat de construir el model social de salut cooperativa que preconitzem; no només des d’un marc jurídic, sinó des de les artèries, les venes i l’estructura del projecte; no entendríem que el nostre model de treball intern no tingués una vinculació directa amb els valors cooperatius.” És en aquest precís moment que en Jordi s’endinsa en l’etimologia, per esclarir-nos el que ja s’intuïa: “Parlar de salut integrativa no és res més que parlar de salut cooperativa.” Salut comunitària i teràpia col·lectiva, des del compromís i la transformació social. Diagnosi: que la salut és el primer. Prevenció, recepta i tractament: cooperativa, cooperativa i cooperativa. n
núm 347 - Octubre 2011 n
COOPERACIÓ CATALANA
Com fer-se de COS L’equip professional de COS treballa de manera coordinada i cooperativa a través d’una plantilla formada per homeòpates, osteòpates, naturòpates i terapeutes en medicina general, medicina tradicional xinesa, teràpia familiar sistèmica, fisioteràpia, drenatge limfàtic i reflexologia podal. Disposen, també, d’un equip de docents en formació per a la criança, salut infantil, exploració pediàtrica i preparació per a la maternitat, així com en formació de la tècnica Alexander per a l’embaràs, part i postpart a través de l’Eutokia (part feliç). L’atenció es fonamenta en un servei de salut general basat en la integració, la col·laboració i la complementació de les diferents medicines i teràpies. Qualsevol persona, família o cooperativa es pot fer usuària de COS a través del formulari que trobarà a la web, via telefònica o via presencial. Per a les famílies hi ha una quota mensual de 35 euros; i per als usuaris individuals, de 25. Aquesta quota dóna dret que totes les visites s’abonin amb un preu de 15 euros/ hora, que inclou tots els costos. Els usuaris disposen, també, d’una oferta complementària en formació: tallers, cursos o xerrades per a promocionar l’autogestió de la salut i dotar-se d’eines i capacitacions per continuar decidint sobre la pròpia salut i el propi cos. www.cos.coop
Entrevista
El 30 de setembre del 2010, el magistrat Guillem Soler va decidir elevar al Tribunal Constitucional la normativa actual sobre desnonaments i execució hipotecària. Aquest plantejament va proposar la qüestió d’inconstitucionalitat respecte al dret de defensa de l’acusat en els casos d’execucions hipotecàries i no pas respecte a la dació en pagament, com de vegades ha mal interpretat la premsa. El 26 de juliol del 2011, però, la qüestió va ser inadmesa a tràmit pel TC.
Guillem Soler, magistrat Montse Pallarès Ex-libris, SCCL Ens trobem amb Guillem Soler per
RAMON FORNELLS cc by-nc-nd 2.0
parlar sobre aquesta qüestió i ens adonem, una vegada més, que Gramsci tenia raó: que «si l’hegemonia és eticopolítica, no pot no ser també econòmica», i també que els temps que ens esperen, com preveia Habermas fa un parell d’anys, no estaran precisament carregats de bones notícies. Hi ha, tanmateix, una petita engruna d’esperança, i és que la societat comenci a canviar seguint l’exemple de totes les persones que lluiten per un món més just. ¿Què vol dir que la qüestió que vas plantejar sobre la possible inconstitucionalitat de les execucions hipotecàries sigui inadmesa a tràmit? En primer lloc, m’agradaria aclarir que la qüestió a què jo feia referència era el procediment d’execució hipotecària, i els motius per a plantejar aquesta qüestió és que, una vegada s’inicia l’execució, el ciutadà pràcticament no té opcions d’al·legar res. Per exemple, la llei diu que per declarar la possible nul·litat d’una clàusula no es pot fer servir aquest mateix procediment, sinó que se n’ha d’anar a un altre. I aquest altre procediment no evitarà que l’execució hipotecària tiri endavant de manera que es faci fora el ciutadà del seu habitatge. El que vaig plantejar en la qüestió és el problema d’aquestes poques possibilitats d’al·legacions, que podrien afectar el dret de defensa. Vaig plantejar, davant del Tribunal Constitucional, que això podria ser inconstitucional. I el Tribu-
Manifestació del 25 de setembre a Barcelona, pel dret a l’habitatge.
nal Constitucional ha considerat que això no calia ni admetre-ho a tràmit. No hi ha donat ni tan sols tràmit: ha tancat la qüestió, i això vol dir que no hi han dubtes sobre la constitucionalitat d’aquesta regulació. És a dir, que el legislador ha regulat que el ciutadà no pot al· legar pràcticament res i el Constitucional ho considera correcte, en el sentit de no considerar que vulneri el dret constitucional a la defensa. ¿Això què implica? Doncs que ara a mi em tornarà la causa i li hauré de dir a la senyora que en aquest procediment va al·legar la nul·litat núm 347 - Octubre 2011 n
de la hipoteca, que no ho pot fer perquè el Constitucional considera que el fet de no poder fer aquesta al·legació en aquest procediment és constitucional. Per tant, jo el que hauré de fer és fer fora de casa seva aquesta senyora, ja que allò que ha al·legat no es pot al·legar en aquest procediment. És a dir, ni tan sols puc entrar a analitzar-ho. Això és el que ha implicat en el cas concret que jo vaig plantejar. Des d’un punt de vista global, vol dir que hi ha una regulació que no permet al·legar pràcticament res a les persones que estan en procés cooperació catalana n
13 n
Entrevista ARXIU
Foto: Guillem Soler exerceix la magistratura a la Ciutat de la Justícia.
n 14
d’execució hipotecària, especialment l’opció que hi hagin clàusules nul·les. Com que el Tribunal Constitucional ha dit que això és constitucional, aquesta decisió confirma que qualsevol ciutadà que pretengui al·legar la nul·litat d’alguna de les clàusules de la hipoteca no ho podrà fer. I si algú ho fa, li haurem de dir que iniciï un altre procediment, ja que amb aquest no es pot al·legar, i els haurem de fer fora de casa seva. Aquest és l’efecte. Això no obstant, el fet que el Tribunal Constitucional digui que això és constitucional no vol dir que el legislador no ho pugui modificar; en efecte, el legislador, pel seu compte, pot reformar aquest procediment en el sentit de permetre que es poguessin al·legar temes de nul·litat. Però no crec que ho facin. Són coses diferents, el Tribunal Constitucional considera que això entra dins de la Constitució. La meva opinió és que sí que pot cooperació catalana n
núm 347 - Octubre 2011 n
quedar vulnerat el dret de defensa, però lògicament preval l’opinió del Constitucional. De totes maneres, sí que crec que hauria estat convenient admetre la qüestió a tràmit i que es dictés posteriorment una sentència de fons, com a mínim per tornar a analitzar l’assumpte, ja que l’argument del Constitucional és que ja es va pronunciar en el passat, però va ser l’any 1983 i respecte d’una altra llei.
legislativa en aquest punt. De fet, ara hi ha en tràmit una reforma, al Congrés, de la Llei d’enjudiciament civil, però no em consta que s’hagi proposat canviar aquesta qüestió. És a dir, que les coses continuaran així: que no es podrà al·legar pràcticament res en el procediment d’execució hipotecària. I, si vols fer-ho, has d’iniciar un altre procediment que no evitarà que et facin fora de casa.
A hores d’ara, ¿quina és la situació?, ¿es fa alguna cosa per canviar? La qüestió que vaig plantejar no té res a veure amb l’assumpte de la dació en pagament, sinó estrictament amb el dret de defensa (aquell amb el qual pot al·legar el ciutadà en el procediment); ho aclareixo perquè als mitjans de comunicació s’ha barrejat tot. En el cas de la defensa, no hi ha prevista cap reforma
Aleshores les opcions que queden al deutor són ben poques... Si analitzem la situació general, una vegada el ciutadà no paga i el banc presenta l’execució hipotecària, el que passa és el següent: 1) E l ciutadà no pot al·legar pràcticament res; normalment, les persones que es troben amb una execució hipotecària ni tan sols es personen a la causa, no es presenten amb advocat; no obstant
A Espanya no hi ha pas una legislació de “sobreendeutament”, que sí que hi és a la majoria de països del nostre entorn.
això, encara que ho facin, pràcticament no poden al·legar res. 2) L’ordenament jurídic no preveu la dació en pagament; per tant, per arribar a la dació en pagament s’ha de consensuar un acord amb l’entitat bancària, cosa que pràcticament no passa mai, a excepció d’alguns casos molt especials. O sigui, que no hi ha dació en pagament. 3) A Espanya no hi ha pas una legislació de “sobreendeutament”, que sí que hi és en altres països com ara Alemanya, Anglaterra, Irlanda, etc. I com a la majoria de països del nostre entorn. Aquest tipus de legislació per als casos de “sobreendeutament” permet que una persona que pel fet d’haver adquirit un bé de primera necessitat –com és el cas de l’habitatge– es trobi amb un deute que no pot tornar per causes que no li són imputables –com ara el
fet d’haver perdut la feina en una situació de crisi econòmica com la que vivim ara–, això es pugui revisar, de manera que pugui tornar en més terminis dels previstos la quantitat que havia de tornar, o fins i tot reduir aquesta quantitat. Això no existeix en la legislació espanyola. I, per tant, el ciutadà no s’hi pot acollir. Així, la conclusió a què s’arriba sobre què pot fer el ciutadà és: pràcticament res. 4) S i, a més a més, hi afegim com està regulat el sistema, en què després de no poder fer res per evitar l’execució hipotecària es va a subhasta i el banc es pot quedar l’habitatge pel 60% del seu valor (això ha canviat aquest estiu, perquè abans era del 50%; ara ha millorat, però no és pas una millora substancial), i la diferència que quedi s’ha de pagar per la resta de la vida, s’arriba a un punt en què la situació és bastant complicada. Es tracta d’un sistema molt dur per a una de les parts afectades, que paradoxalment no és la forta, sinó la dèbil. ¿No es pot fer res més a través del Tribunal Constitucional? La via de la inconstitucionalitat ja ha quedat tancada. A mi em sembla que aquesta és una regulació inconstitucional, perquè vulnera el dret a la defensa dels ciutadans, i per això vaig presentar la qüestió, però el TC diu que no, que és correcta. Per tant, ja ho ha resolt la instància que ho havia de resoldre, i aquesta via ja està tancada. ¿Hi han altres vies possibles? La via legislativa seria l’altra opció. De fet, ara n’hi ha una en tràmit legislatiu al Congrés. Però aquesta reforma que es tramita ara en cap cas no permetrà que es puguin al·
legar en les execucions hipotecàries qüestions de nul·litat, com hem dit abans, i tampoc no introduirà la dació en pagament en absolut. No n’estic segur, ja que està en tràmit i no sé si es vol introduir algun aspecte sobre el “sobreendeutament” –potser sí; no ho sé–, però si s’introdueix, serà una cosa molt mínima. S’haurà de veure l’objecte concret de la reforma. El problema és que el panorama jurídic espanyol és, un aspecte rere un altre, perjudicial per al ciutadà. El ciutadà que paga els seus deutes no té cap problema, però el que deixa de pagarlos es troba amb aquest sistema que és molt dur i que no deixa marge. Hi ha qui qualifica la situació en què queda un ciutadà que no paga la hipoteca com la de “mort civil”. ¿Aquesta reforma canviaria les coses a llarg termini? No ho crec; segur que no serà un canvi global del sistema. Ara bé, potser inclourà algun aspecte concret sobre endeutament. ¿Els jutges no poden fer res per alleugerir aquesta situació? Els jutges estan obligats a aplicar la legislació vigent. A vegades hi han casos en què existeix una legislació vigent que és dubtosa i que requereix una mica d’interpretació, i els jutges poden interpretar-la d’una manera o d’una altra. El que passa és que la legislació actual en aquesta matèria és molt clara: no accepta interpretacions. És molt clara i també molt dura; un pot no estar-hi d’acord, però és molt clara, i el que un no pot fer és deixar d’aplicar una legislació que és molt clara perquè consideri que és excessivament perjudicial per al ciutadà o fins i tot injusta. Això, el jutge no ho pot fer pas. El que pot fer és plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat, com vaig fer jo, que ja està resolt, que ja és una via esgotada. La llei, quan és clara, no té diverses interpretacions possibles; si la llei diu que si se subhasta el bé i els ingressos que s’obtenen són insuficients per a cobrir el deute i després el banc pot reclamar la resta del deute, és una llei molt clara, i el jutge no pot inaplicar-la; o, si ho fa, ha d’argumentar de manera clara i concloent els motius i arguments jurídics en què basa aquesta decisió, núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
15 n
Entrevista
És significatiu que en els quatre anys que fa que tenim crisi i amb el munt d’execucions hipotecàries que hi han hagut, l’única reforma que hagi estat capaç de fer el poder polític, l’única, és pujar del 50 al 60%, i augmentar la part inembargable del sou. és a dir, la inaplicació d’un precepte clarament aplicable i nítid en el seu contingut. El que sí que poden fer els jutges és, com a coneixedors en primera persona dels efectes socials de regulacions tan dures com la que comentem, transmetre-ho a l’opinió pública pels mitjans adequats i explicar quina és la situació que hi ha als jutjats. Donar a conèixer els fets, ja que som els qui ho veiem més a prop, a part dels afectats directament. ¿Això en el futur no canviarà? ¿Anirem a pitjor? Hi ha qui diu que la crisi ha tocat fons fa temps; hi ha qui diu que totes les persones que havien de deixar de pagar les hipoteques ja les han deixades de pagar; és a dir, que qui ha aguantat fins ara pagant la hipoteca, seguirà podent-la pagar. Per tant, hi ha qui diu, en principi, que això no haurà d’anar a pitjor. Ara bé, jo en tinc dubtes, sobretot per la qüestió dels interessos variables. A Espanya, quasi totes les hipoteques s’han fet amb interès variable, i de fet els últims anys els interessos variables han estat molt baixos, i, tot i això, hi han hagut molts impagaments d’hipoteques. Ara els tipus d’interès variable ja comencen a pujar, i és de preveure que ho continuïn fent. Per tant, les quotes pujaran, i, per tant, probablement gent que fins ara ha pogut pagar les hipoteques potser no podrà continuar pagant-les; i això faria que augmentessin les execucions hipotecàries; en conseqüència, no tinc tan clar que això no hagi d’anar a pitjor. En aquest punt sí que s’ha de dir que un altre aspecte positiu que s’ha introduït en el Decret que s’ha aprovat aquest estiu és que per a les persones que han perdut l’habitatge en una execun 16
cooperació catalana n
núm 347 - Octubre 2011 n
ció hipotecària i que tenen el sou embargat, la part inembargable d’aquest ha pujat. Això sí que s’ha d’admetre que és una millora, tot i que clarament insuficient. El fet que després de perdre els habitatges es continuïn embargant els sous també crea un greu problema d’exclusió social, ja que hi ha molta gent que decideix treballar en negre perquè no li pugui passar això. Les coses, doncs, no pinten gaire bé... No, no; pinten bastant malament. Però el legislatiu i el Constitucional pensen que aquesta és la solució correcta. A mi, personalment, em sembla una regulació excessivament dura, és a dir, que crec que hauria de permetre més flexibilitat. ¿Esperaves que admetessin a tràmit el teu recurs? Evidentment. Haig de dir que, tot i la meva opinió professional sobre això, no esperava que declaressin la inconstitucionalitat de la regulació; ja m’imaginava que el TC la declararia constitucional. Ara bé, sí que pensava que admetria la qüestió a tràmit. Perquè el que ha fet el Constitucional és inadmetre-la. Per tant, ni tan sols ha hagut de dictar una sentència que analitzés a fons la qüestió. Pensava –i continuo pensant– que hi havien motius per a admetre-la a tràmit, i que es dictaria una sentència, encara que fos negativa; però ni tan sols han entrat en el fons. ¿Això és un punt positiu, en el sentit que si no ha estat admesa a tràmit ara, podria ser admesa més endavant? No, això no funciona així. Perquè l’han inadmesa a tràmit dient que l’any 1983, em sembla, ja van resoldre aquesta qüestió. I ara, si un altre jutge ho tornés a plantejar, podrien utilitzar aquesta inadmissió per tornar-la a inadmetre. Però, ¿la llei és la mateixa que la de l’any 1983? No. I aquest és el motiu pel qual jo em pensava que l’admetrien a tràmit. És l’argument principal. Sí que és cert que l’any 1983 el TC ja es va pronunciar sobre aquesta qüestió de les execu-
cions hipotecàries i les limitacions al dret de defensa, però en referència a una llei anterior. Ara en tenim una de l’any 2000, que és nova, que té un sistema semblant al que tenia l’anterior, però més restrictiu, més dur. Per tant, crec que, sent una llei diferent, nova i més restrictiva, hauria estat convenient l’admissió a tràmit. Els motius que ha donat el TC son jurídics: que ja es va pronunciar l’any 1983; però a la resolució no especifica que s’hagués pronunciat sobre el mateix però amb una llei anterior: això no ho diu. La situació generada té més transcendència de la que sembla, perquè ara el que està clar és que ningú no podrà al·legar nul·litat. Per exemple, la nul·litat de les “clàusules sòl”; en aquests casos, tot i pactar-se un interès variable, s’estableix que si el tipus a aplicar (per exemple, després d’una baixa) és inferior a un mínim determinat, el ciutadà haurà de pagar sempre aquest mínim, de manera que haurà de pagar més del que resultaria de l’aplicació del tipus variable oficial pactat. Així, gent que potser ha deixat de pagar la hipoteca perquè no s’ha beneficiat de les baixades de tipus d’interès, no podrà al·legar això en l’execució hipotecària perquè la llei ho impedeix. I el TC diu que això és correcte. En definitiva, dels diferents aspectes jurídics rellevants a Espanya quasi tots són molt durs per al ciutadà que no paga la hipoteca. En els temps de crisi que corren, ¿no seria viable fer algun tipus de legislació temporal, ni que fos per alleugerir la situació fins que arribin temps millors? Més que una legislació temporal, per a mi la clau és una altra cosa. La qüestió de la dació en pagament és complicada. Si ara s’introduís la dació en pagament, això implicaria un canvi de sistema hipotecari global, potser amb efectes no desitjats. Es tracta d’una alternativa que requereix una anàlisi acurada dels efectes. Evidentment, beneficiaria molt la gent que avui hagi deixat de pagar la hipoteca, ja que tornaria el pis i quedaria sense deutes, però afectaria el sistema hipotecari en el futur. Ara, per a mi el punt clau és que no hi hagi legislació de “sobreendeutament”... Aquest tipus de legislació
ARXIU
permetria, com a mínim, analitzar casos concrets, diguem-ne bastant flagrants, amb els arguments que he dit abans. Una legislació de “sobreendeutament” podria flexibilitzar, donar una mica més de marge a la gent per fer front als seus deutes. Per a mi aquest és el primer punt clau; convindria una legislació en aquesta matèria; el segon punt clau és el fet que fins ara les entitats bancàries es puguin adjudicar l’habitatge pel 60% del seu import. I que després, al marge del procediment judicial, els bancs puguin vendre els habitatges que s’han adjudicat en el mercat per un preu superior, mentre que el ciutadà continua tenint el deute per la resta d’aquest 60%; caldria, potser, establir mecanismes perquè, com a mínim, es pogués tenir en compte aquesta venda posterior per un preu més elevat, per reduir el deute que hagi de seguir tornant el ciutadà. El problema que veig és que el debat sobre aquesta qüestió s’ha basat molt en la dació en pagament; és lògic que les associacions d’afectats demanin la dació en pagament, ja que, si fos efectiva avui mateix, es podria evitar el deute; però, com que el debat s’ha centrat molt en aquest punt, fa la impressió que les alternatives només són dues: o ho mantenim tot com fins ara, o introduïm la dació en pagament. Com que aquesta implicaria un
Foto: Hi ha una regulació que no permet al·legar pràcticament res a les persones en procés d’execució hipotecaria.
canvi molt radical, és previsible que el legislatiu tingui dubtes i segurament no l’adopti. No obstant això, encara que no s’introdueixi la dació en pagament, hi han altres alternatives intermèdies, altres opcions, que podrien mitigar aquesta situació. Que serien aprovar una legislació de “sobreendeutament” i augmentar el percentatge que paguen els bancs pels pisos que es queden. No és una solució òptima, però flexibilitzaria el model actual. Per a mi també és un error analitzar tot el que ha passat en termes de culpabilitat: de qui és culpa tot el que ha passat. Doncs és culpa de tots. Avui es fa molt evident que hi han ciutadans que no haurien d’haver signat les hipoteques que van signar, i també és molt evident que hi han molts bancs que no haurien d’haver concedit moltes de les hipoteques que han concedit. I també és evident que els poders públics i el Banc d’Espanya han permès unes conductes bancàries que no eren gaire prudents. I els notaris potser en molts casos no s’han assegurat que les persones que signaven les hipoteques tinguessin coneixement ple del que implicava aquell contracte. Fins i tot, anant més enllà, els registradors haurien d’haver analitzat o controlat totes les clàusules de les hipoteques, algunes de les quals podien ser nul· núm 347 - Octubre 2011 n
les. I potser les instàncies judicials no són tan escrupoloses com ho haurien de ser en el control dels processos d’execució hipotecària, en el sentit que concorrin tots els requisits o que totes les quantitats reclamades siguin efectivament degudes... En totes les instàncies pot haver-hi hagut culpa. Però no es tracta de buscar una solució en funció de qui és el culpable. Es tracta de buscar un sistema mínimament raonable i que no només perjudiqui una de les parts. És evident que qui ha deixat de pagar una hipoteca ha de respondre: és el principi bàsic de responsabilitat del deutor. El que s’ha de veure és com ha de respondre. No sembla proporcionat avui que el ciutadà que ha deixat de pagar només una quota es vegi abocat a un procediment en el qual se li reclamarà tot el que havia de pagar en trenta anys (més els interessos de demora, que acostumen a ser molt elevats) sense poder al·legar res. I, a més, com que no hi ha ningú interessat a comprar els habitatges que surten a subhasta, el banc es quedarà l’habitatge pel 60%. El ciutadà perd l’habitatge, se’n va al carrer, i li queda un deute tan important com el que hem dit. En el context actual, qualsevol canvi requereix una reforma legislativa i, per tant, voluntat política, i no sembla que els temps que corren actualment es caracteritzin per tenir la sensibilitat política necessària per a modificar aquest sistema en el sentit que hem dit. Més aviat, tot el contrari. És significatiu que en els quatre anys que fa que tenim crisi i amb el munt d’execucions hipotecàries que hi han hagut, l’única reforma que hagi estat capaç de fer el poder polític, l’única, és pujar del 50 al 60%, i augmentar la part inembargable del sou, i és evident que amb un sistema tan dur com el que té Espanya aquestes mesures són més que insuficients. Però són les instàncies polítiques que tenim, i, per sort, vivim en un país en què se celebren eleccions democràtiques periòdiques; les pròximes, ben aviat; si la majoria dels ciutadans tornen a votar aquestes instàncies polítiques, doncs clar: és de suposar que seguirem tenint un sistema hipotecari tan dur com el que hem descrit. n cooperació catalana n
17 n
cooperativisme
Reflexions pràctiques sobre l’aplicació del Decret llei d’adaptació a les normes internacionals de comptabilitat Joseba Polanco Confederació de Cooperatives de Catalunya Amb un retard de “només” tres
anys, a finals del 2010 s’ha publicat l’adaptació a les cooperatives del Pla comptable que es va aprovar el 2007. Això suposa un avanç respecte a èpoques passades, ja que en l’anterior modificació comptable es van tardar més de deu anys a fer aquest procés d’adaptació. Les cooperatives no havíem perdut l’esperança perquè es comprenguessin les nostres particularitats. Però la realitat, tossuda, ens ha tornat a demostrar la llunyania en què ens trobem respecte als qui regulen l’àmbit econòmic de les empreses. Com ens indicava el professor David Castillo al número 28 de la revista Nexe, “tot i haver-hi altres alternatives que permetien salvaguardar el capital empresarial respectant els principis cooperatius, el legislador no les ha abordades”. Per tant, les cooperatives ens trobem amb una transposició literal de les definicions financeres establertes en les normes comptables, amb els efectes que això produeix en la composició del patrimoni net de les cooperatives. Davant aquesta situació, ha estat imprescindible modificar la Llei de cooperatives de Catalunya perquè les cooperatives que ho necessiten puguin continuar considerant el capital social, totalment o parcialment, com a fons propi; és a dir, com a patrimoni net segons la nova terminologia comptable. Modificació de la Llei 18/2002 Consegüentment, el febrer d’enguany, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha publicat un Decret
n 18
cooperació catalana n
Abacus cooperativa
–que ha tramitat pel procediment d’urgència– que introdueix un seguit de modificacions en la Llei 18/2002 de cooperatives encaminades a fer que aquestes puguin adequar-se a les exigències que introdueix la normativa comptable pel que fa a la comptabilització del capital com a patrimoni net. Aquestes exigències es consideren molt dures des de la perspectiva del funcionament habitual de les cooperatives, ja que plantegen la necessitat, quan un soci es dóna de baixa de la cooperativa, de deixar en mans d’un tercer el procediment, fins ara automàtic, de recuperació del capital. Si bé aquest tercer, el Consell Rector, és un òrgan de la màxima confiança per als socis, el cas és que aquesta mesura no deixa de ser una reducció dels drets societaris, ja que les cooperatives s’han vist obliganúm 347 - Octubre 2011 n
des a establir en els seus estatuts aquestes exigències que contenen les normes comptables. Precisament, aquesta era una de les fortaleses de la cooperativa davant d’altres figures jurídiques: el fet que, quan una persona decideix retirar-se del projecte empresarial comú –bé per jubilació, bé motu proprio–, no cal discutir l’import del capital que li correspon (amb independència de l’aplicació de deduccions en funció de la qualificació de la baixa) perquè és un aspecte clarament determinat en la comptabilitat i perquè aquesta devolució està subjecta a unes condicions temporals sobre les quals ningú no té res a dir. Amb l’aplicació del Pla comptable, però, s’obre un nou panorama. Les cooperatives que vulguin mantenir el dret dels socis a recuperar el seu capital en les mateixes condicions que tenien fins ara, es veuran obliga-
Foto: Aquest 2011 algunes cooperatives, en el marc de l’Assemblea General Ordinària i amb la majoria qualificada que estableix la llei de cooperatives, han modificat els estatuts per donar compliment als requisits comptables exigits.
des a comptabilitzar el capital social com a exigible a llarg termini. Per contra, les cooperatives que vulguin continuar comptabilitzant el capital com a patrimoni net (fons propi) poden definir-ho en els seus estatuts seguint els procediments establerts en el Decret 1/2011, de modificació de la Llei de cooperatives de Catalunya; de tal manera que, a les condicions actuals relatives a la qualificació de la baixa ara s’afegeix la possibilitat que el Consell Rector refusi la devolució del capital. La modificació de la Llei de cooperatives bàsicament permet això: que les cooperatives puguin establir en els seus estatuts la consideració del capital com a patrimoni net segons les condicions exigides per la legislació comptable. Aquestes condicions consisteixen, d’una banda, que per a poder comptabilitzar el capital com a fons propi no ha d’haver-hi obligatorietat de retornar-lo en cas de baixa, sinó que la devolució estarà condicionada a la decisió del Consell Rector; i de l’altra, que la cooperativa pugui establir en els seus estatuts la possibilitat –però no pas l’obligatorietat– de remunerar el capital. Marc legal i principis cooperatius Aquest nou marc comporta que dos aspectes fonamentals en el funcionament de les cooperatives i de les relacions entre els socis i les cooperatives es vegin mediatitzats. Evidentment, aquesta exigència no arriba a l’extrem d’impedir la devolució del capital social i la seva remuneració, sinó que estableix la discrecionalitat o, dit d’una altra manera, la no-exigibilitat per part del soci. Perquè la cooperativa pugui adequar-se a les exigències de les lleis comptables, la Llei de cooperatives li permet incorporar les modificacions als estatuts. D’aquesta manera, la norma comptable només afectarà les cooperatives que decideixin adaptar els estatuts per poder comptabilitzat el capital social com a patrimoni net. A més, és important indicar que aquesta adaptació es podrà produir en qualsevol moment: no hi ha un termini de temps per realitzar-la; això sí, mentre no es produeixi l’adaptació, la cooperativa haurà de considerar el capital social com a exigible, com si d’un préstec es tractés. En conseqüència, aquest 2011 hem vist que algunes cooperatives, en el
arxiu
marc de l’Assemblea General Ordinària i amb la majoria qualificada que estableix la llei de cooperatives, han modificat els estatuts per donar compliment als requisits comptables exigits. No obstant això, les cooperatives que no vegin clara la necessitat d’adaptar els seus estatuts, poden prendre’s tant de temps com considerin oportú per adoptar, després d’un procés de reflexió i debat, la decisió més adequada. També ens podem trobar que moltes cooperatives decideixin quedar-se com estan, bé perquè la modificació estatutària no representa un canvi significatiu en el seu balanç, bé perquè, encara que representi un canvi significatiu en la composició percentual del seu passiu, això no té incidència en la capacitat d’interlocució amb els agents externs.
Foto: Sobre la base de l’aplicació de les normes comptables, si no es produeix modificació estatutària el capital passarà a comptabilitzar-se a l’exigible.
Reflexió-debat-decisió Cal considerar que, sobre la base de l’aplicació de les normes comptables, si no es produeix modificació estatutària, el capital passarà a comptabilitzar-se dins l’exigible. Per això, el procés de reflexió i debat, a cada cooperativa, s’ha de fer partint de l’anàlisi dels aspectes positius i dels negatius del capital com a patrimoni net. Caldrà, per tant, analitzar l’impacte que pot tenir davant els agents econòmics amb els quals es relaciona la cooperativa; fonamentalment, les entitats financeres, però també els clients, els proveïdors, la plantilla núm 347 - Octubre 2011 n
contractada i l’administració, entre d’altres, ja que el canvi comptable suposa una diferència important en la ràtio de solvència de l’empresa. Encara que, en certa manera, és una diferència psicològica, d’una banda, perquè el capital que aporten els socis continua responent davant de tercers, estigui comptabilitzat en el patrimoni net o en l’exigible, i de l’altra, perquè, encara que la cooperativa hagi pres les mesures estatutàries necessàries per a comptabilitzar-lo com a patrimoni net, res no impedeix que, davant la baixa del soci, el Consell Rector adopti la decisió de retornar-lo, fins i tot de manera immediata. Quan una cooperativa ha decidit considerar el seu capital com a patrimoni net, també pot decidir continuar pagant un tipus d’interès al capital, però ho haurà de decidir cada any en assemblea. Així mateix, pot decidir continuar fent la devolució de capital als socis que deixin la cooperativa en els mateixos termes que ho feia abans que es produís la modificació de les normes comptables i, consegüentment, dels seus estatuts. De la mateixa manera que una cooperativa pot escollir el moment per a realitzar l’adaptació per comptabilitzar el capital com a patrimoni net, també cal indicar que, si una cooperativa arribés a la conclusió que el fet de fer la modificació d’estatuts l’ha perjudicada, per les circumstàncies que siguin (ha creat un mal ambient societari, li impedeix fer amb normalitat la incorporació de nous socis, etc.), no hi ha cap impediment legal per fer el camí invers i retornar a la situació en què el capital era exigible pels socis en el moment de la baixa; això sí, en aquest cas haurà de tornar a comptabilitzar el capital com a exigible. Cal dir, però, que la realització d’aquests processos de modificació d’estatuts pot comportar per a la cooperativa alguna situació traumàtica, ja que la Llei de cooperatives permet que els socis que no estiguin d’acord amb la decisió adoptada puguin donar-se de baixa d’aquesta. Evidentment, aquesta situació, la cooperativa no tindria per què viurela si en l’adaptació de la normativa comptable a les cooperatives no s’hagués produït l’exigència plantejada respecte el capital social. cooperació catalana n
19 n
cooperativisme
La implantació de la modificació estatutària Si la cooperativa decideix deixar en mans del Consell Rector la possibilitat de refusar la devolució del capital als socis que es donen de baixa, es recomana incorporar en els estatuts garanties o cauteles que incentivin la devolució del capital, ja que aquest, per bé que és un instrument per a les cooperatives pel fet de ser societats de persones, és un patrimoni del soci i, en moltes ocasions, compleix una funció de compte d’estalvi, a més de ser un element determinant per a consolidar el lloc de treball. Amb aquesta perspectiva, se suggereix que el capital continuï sent un dret del soci que caldrà satisfer, amb la més gran rapidesa possible i segons les disponibilitats financeres de la cooperativa, en el moment en què deixi de ser soci de l’empresa. Estem d’acord que aquests aspectes fan que la cooperativa hagi de treballar sempre el seu posicionament financer, i per això haurà de consolidar els fons de reserva mitjançant una distribució ordenada dels resultats (reserves obligatòries, voluntàries i capital social). També cal que la cooperativa es plantegi anualment una adequada remuneració al capital com un element més de motivació a la capitalització dels excedents. Aquesta remuneració al capital serà de prop del valor dels rendiments que podria obtenir la persona si tingués els seus estalvis en una entitat financera; tanmateix, no hem d’oblidar que el principal factor de motivació és que el capital ajuda a consolidar els llocs de treball dels socis, principalment a les cooperatives de treball associat o en aquelles en què hi ha socis de treball. Cauteles i garanties Les cauteles persegueixen que, davant alguna circumstància extraordinària, quan el Consell Rector de la cooperativa hagi de refusar la devolució del capital al soci, aquesta decisió no sigui la solució més còmoda per fer front als problemes financers de la cooperativa; per evitar això, es pot recollir en els estatuts un seguit de disposicions que n 20
cooperació catalana n
incentivin la devolució del capital als socis que es donen de baixa. A continuació se’n posen uns quants exemples: – Determinar que les devolucions de capital es faran per ordre cronològic: seguint la data de sol·licitud de baixa. D’aquesta manera evitem la paradoxa que, per exemple, es produiria si es refusés la devolució de capital a una persona que hagués demanat la baixa el gener del 2012 i no es refusés, en canvi, la d’una altra que l’hagués demanada el febrer del 2012. – Establir en els estatuts que, mentre hi hagin situacions en què el Consell Rector hagi refusat la devolució del capital a alguna persona que s’ha donat de baixa com a sòcia: 1. N o es remunerarà el capital social. 2. Els excedents repartibles s’aplicaran a fons irrepartibles. 3. Les bestretes laborals es congelaran, o bé es reduiran en un percentatge que pot variar de manera gradual; mentre es mantingui en el temps el refús de la devolució del capital, es pot anar augmentant el percentatge. Les possibilitats són molt àmplies, i l’experiència ens anirà dictant quines són les més adequades. Tanmateix, les cooperatives i els seus socis han de ser conscients que la nodevolució del capital és una situació anòmala des del punt de vista dels principis cooperatius. Refusar la devolució del capital desincentivaria la participació econòmica i dificultaria en gran manera les decisions de capitalització de resultats per part de l’assemblea. Totes les cauteles i garanties que s’estableixin per a la devolució del capital tenen més força si s’incorporen en els contractes de societat, tant de les persones que ja són sòcies com de les que s’incorporaran en un futur. Les modificacions del marc jurídic de les cooperatives que es deriven de l’aplicació de les normes comptables, produeixen un altre efecte que encara no està prou clar: es tracta de la situació jurídica en què es troba una persona a qui li han núm 347 - Octubre 2011 n
ccc
Foto: Jornada de difusió de les recents modificacions de la llei de cooperatives de Catalunya, el 29 de març a la Casa del Mar de Barcelona.
acceptat la baixa, però a qui el Consell Rector ha refusat la devolució del capital. Tècnicament, aquesta persona no és sòcia de la cooperativa i, per tant, no disposa de drets ni obligacions socials vers l’empresa, tot i que hi manté un capital. En definitiva, aquesta situació demostra que el règim econòmic de les cooperatives no ha trobat, dins la Llei de cooperatives, una coherència completa amb el règim societari, i que, per tant, en cas que aquesta nova exigència comptable es mantingui, caldrà una profunda revisió de la situació. He tractat de fer unes quantes pinzellades sobre els reptes que s’obren a les cooperatives des de la modificació de les normes comptables. També haig de dir que en el moviment cooperatiu no es dóna per tancada aquesta etapa, sinó que continua oberta. I així serà fins a aconseguir que els reguladors economicofinancers entenguin la idiosincràsia de la fórmula cooperativa i adaptin la normativa a les característiques del nostre model empresarial. Unes característiques que parteixen de la concepció del model cooperatiu, en la qual la persona és el subjecte actiu tant de la propietat i els resultats com de la producció i el consum de béns i serveis: una situació diferent de la de les empreses en què el subjecte actiu és el capital. Això marca una diferència que també cal traslladar als estats comptables per tal que l’anàlisi i la informació que aquests ofereixen no distorsioni la realitat, com entenem que ha passat amb l’adaptació que s’ha fet l’any 2010. n
Història del cooperativisme
Els orígens de les cooperatives d’habitatges: La Federació de Cooperatives de Cases Barates de Catalunya i Balears Ignasi Faura Ventosa Forum Economia Social A finals del segle XIX i inicis del XX, les cooperatives d’habitatges van experimentar un notable creixement a Anglaterra, França, Alemanya i Bèlgica. A vegades sota l’impuls de les grans cooperatives de consum d’aquests països, en especial per les grans necessitats d’habitatges per als treballadors i altres sectors populars, i també per les noves polítiques socials promogudes pels ajuntaments de les grans ciutats i els governs estatals. Fou significativa l’experiència de la gran cooperativa de consum d’Hamburg Produktion, que va ser fundada el 1899 i que al cap de deu anys tenia mes de trenta-cinc mil socis i havia promogut 612 habitatges per a l’ús dels seus associats. El 1908, es va constituir a Londres el Comitè Cooperatiu de Ciutats Jardí, i hi va destacar la reeixida experiència de la Ciutat Jardí de Letchworth, en la qual més tard s’havia d’inspirar la Ciutat Jardí de Milanino, promoguda per la Unió Cooperativa de Milà. També van ser rellevants les realitzacions de cooperatives de llogaters Copartnership Tenants Ltd a Anglaterra i Alemanya.1 A França, la “Loi des habitations à bon marché” del 1894 va iniciar un model de promoció d’habitatges per als treballadors que es basava en l’expropiació de solars per dedicarlos a aquesta finalitat, amb exaccions fiscals, noves eines de finançament mitjançant la Caisse de Dêpots i altres entitats financeres, i la participació activa de l’administració local. A Espanya, on ja tenien una certa presència, l’aparició de cooperatives
arxiu
d’habitatges fou impulsada per la publicació de la Llei de cases barates del 1911 i el posterior Reglament del 1912. Promoguda per l’Institut de Reformes Socials, tenia com a objectiu afavorir la construcció d’habitatges barats i higiènics, de venda o de lloguer, per a les persones que vivien amb sous modestos. Pretenia impulsar la constitució de societats benèfiques o societats cooperatives que actuessin com a promotores de la construcció, i la de societats de crèdit popular per permetre l’accés al finançament. A finals del segle XIX, la Cooperativa Obrera Mataronina (1864-1890) va iniciar el que volia ser un barri de cases per als seus socis. S’encarregà el projecte a Antoni Gaudí, que ja havia fet una nau industrial i el cafè, i se’n construïren les dues primeres cases. A Gironella, la cooperativa El Llobregat, constituïda el 1903,
promogué també un barri amb sis cases per als seus socis, seu social i el magatzem de venda de productes, que es va desenvolupar gradualment i que l’any 1916 rebé 12.500 pessetes de subvenció per la seva condició de barri de cases barates. Altres cooperatives, com ara La Redemptora de Sants i La Fraternitat de la Barceloneta, també van construir cases per facilitar habitatges de lloguer als seus socis. L’aparició de la Llei de cases barates, llargament esperada, va donar lloc a diverses iniciatives. Des del Museu Social, entitat promoguda per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona el 1909, es fomentà la constitució de la Cooperativa de Cases Barates el 1911, la Societat Cívica La Ciutat Jardí el 1912, i la Cooperativa Catalana d’Estalvi i Habitació el 1913, auspiciada per la Mancomunitat. El secretari del Museu era en Cebrià de Montonúm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
Foto: Primer grup de cases de La Constructora Obrera de Barcelona, al carrer Lope de Vega amb la carretera de Ribes. Autor desconegut.
21 n
Història del cooperativisme
liu, que fou un veritable impulsor i propagandista de l’activitat que es desenvolupà tant en l’àmbit de l’habitatge com en el de l’urbanisme. El 1914, va publicar La cooperació en el moviment de les ciutats jardí. El 1912 s’havia format la cooperativa La Constructora Obrera, i el 1914 es va constituir la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de Cases Barates, i poc més tard la Cooperativa d’Artistes per a la construcció de Cases Barates. Els Estatuts de la Cooperativa dels Periodistes són molt il·lustratius, ja que foren una referència per a altres societats: diuen que el seu fi es construir habitatges per als seus socis, que han de ser redactors, directors o col·laboradors a sou d’un diari, amb més de dos anys de professió, i es limita el nombre de socis a cent. També proposen que, quan l’estat financer de la cooperativa ho permeti, miraran de promoure seccions de consum, assistència medica i farmacèutica, mutualitat i pensions. En aquest context, el 1913 la Cooperativa El Benestar de l’Obrer, de Sants, va iniciar la construcció de vint cases en solars cedits per l’industrial Eusebi Güell, i hi va actuar de promotora la societat anònima Foment de la Propietat. La cooperativa es va quedar amb disset cases, i després promogué una cooperativa de consum.2 Té un especial interès la formació, el 1916, de la Cooperativa de l’Habitació Barata, que era entesa com una associació de cooperadors, que fou promoguda per la Cambra de Cooperatives de Catalunya i Balears –en especial pel seu dirigent Eladi Gardó– i que tenia com a objectiu llogar les cases als socis per tal de facilitar als obrers cooperativistes l’accés a una habitació barata, higiènica, còmoda i propera al lloc de treball. Consta que almenys va construir dos edificis. Entre els anys 1911 i 1916, es projectaren un miler d’habitatges cooperatius, dels quals se’n realitzaren uns set-cents, una xifra que és molt important si tenim en compte que el total d’habitatges construïts durant aquest període per iniciativa pública fou de 2.552.3 El 1916, l’Ajuntament de Barcelona va constituir un Institut de l’Habitació Popular per contribuir a solucion 22
cooperació catalana n
Foto: Projecte de reglament de la Cooperativa de l’Habitació Barata publicat a la revista
Cooperativismo num. 40, Barcelona; 15 octubre 1916, p. 308315. Fons documental del cooperativisme de la Fundació Roca i Galès.
núm 347 - Octubre 2011 n
nar el problema de l’habitatge, com reclamaven urgentment els ciutadans. Presidia la institució l’alcalde de la ciutat, i entre els setze vocals hi havia un delegat de la Cambra Regional de Cooperatives i un altre de la Cooperativa Estatal de l’Habitació Popular. Aquesta entitat, formada a Madrid sota la influència de la Llei del 1911, tenia unes funcions de promoció de l’habitatge a tot el territori espanyol i estava formada, segons els seus Estatuts, tant per capitalistes com per obrers. La Federació de Cooperatives de Cases Barates de Catalunya i Balears es va crear l’any 1923, segons consta al seu Reglament de funcionament, i va convocar ràpidament un congrés regional per agrupar el màxim de cooperatives. Ens consta que l’any 1923 aquesta Federació ja va participar a la Conferència Nacional de l’Edificació que se celebrà a Madrid, on van veure clarament la necessitat de promoure un congrés específic de les cooperatives d’habitatges per tal de poder defensar una política constructiva més favorable per a les cooperatives i aconseguir els mitjans necessaris per a resoldre el greu problema de la manca d’habi-
tatges per als obrers i les classes populars mitjançant la construcció de les denominades “cases barates”. El 1921, es va promulgar la segona Llei de cases barates amb la previsió que l’Estat prestaria el 70% del valor de l’edificació al 3% d’interès, que es reduïa al 2,5% en el cas de les cooperatives. El 30% restant podia ser prestat o avalat per l’ajuntament, tal com passava a les ciutats alemanyes. El 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera, es va aprovar una nova Llei de cases obreres i de classes mitjanes, i posteriorment, diverses normatives sobre la construcció d’aquests habitatges.4 En aquest període van aparèixer nombroses cooperatives a tot Catalunya, entre les quals a Sabadell hi havien la Societat Cooperativa Obrera de Cases Barates, la Cooperativa Cultural i Solidaritat i la Cooperativa d’Obrers i Empleats de l’Electricitat, si bé aquesta última no arribà a construir. A Terrassa, la Cooperativa Obrera dels Amics; a Lleida, la Cooperativa de Cases Barates Amics de Lleida, i també la Cooperativa Pablo Iglesias, vinculada al Partit Socialista, amb projectes a Manlleu, Mataró, Sabadell i Barcelona.
Llista de cooperatives d’habitatges participants en el Congreso Nacional de Cooperativas de Casas Baratas que se celebrà a Barcelona l’any 1927: • Cooperativa de Cases Barates Amics de Lleida • Cooperativa de Vilassar de Mar • Cooperativa de Casas Barates de Manresa • Cooperativa d’Empleats i Obrers de l’Electricitat, S.A. de Sabadell • Cooperativa de Carregadors i Descarregadors de Cotó de Barcelona • Cooperativa d´Estatge de Barcelona • Cooperativa d’Obrers i Empleats Municipals de Barcelona • Cooperativa d’Artistes de Barcelona • Cooperativa de l’Habitació Popular de Sitges • Cooperativa de Funcionaris Públics de l’Estat de Barcelona • Cooperativa de Cases Barates La Col·lectiva de Tarragona • Cooperativa de Casas Barates La Florida de Barcelona • Cooperativa de Periodistes de Barcelona • Cooperativa del Llobregat de Gironella • Cooperativa La Masnouense de Masnou • Cooperativa d’Inycosa de Barcelona • Cooperativa per a la Construcció de Cornellà de Llobregat • Federació de Cooperatives de Casas Barates de Catalunya i Balears de Barcelona • Cooperativa de Cases Barates del S.C.P. d’Empleats de Banca i Borsa de Barcelona • Benèfica del Vallès de Sabadell • Cooperativa de Periodistes de Girona • Societat Cooperativa La Casa del Menestral de Barcelona • Cooperativa Obrera La Constructora dels Amics • Cooperativa d’Empleats dels Tramvies de Barcelona • Constructora Obrera de Barcelona • Cooperativa de Consum de Funcionaris Públics La Fraternal de Barcelona • Cooperativa Militar de Cases Barates de Barcelona • Previsió i Llar de Vilanova i la Geltrú • La Humanitària de la Guàrdia Urbana (Secció Muntada) de Barcelona
El I Congrés Nacional de Cooperatives de Cases Barates se celebrà a Barcelona del 29 d’octubre al 4 de novembre del 1927. La comissió organitzadora la va presidir Joan J. Pou de Barros, president de la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de Cases Barates i de la Federació catalana, i n’era secretari Fidencio Kirchner, president de la Cooperativa d’Empleats dels Tramvies de Barcelona. Hi van participar vint-i-nou cooperatives de Catalunya, altres d’altres llocs d’Espanya, i uns quants ajuntaments, caixes d’estalvi i institucions de previsió. La inauguració va tenir lloc al saló de sessions de la Diputació Provincial.5 El Congrés tenia, sobretot, tres objectius. El primer era aconseguir el compromís de les administraci-
ons pel que feia a facilitar solars i a aplicar exaccions fiscals. El segon, promoure eines financeres efectives per a la construcció i el finançament dels projectes. Demanava que fos preceptiva per als ajuntaments la concessió de solars urbanitzats per edificar-hi cases barates d’acord amb el que establia la llei. I reclamava especialment la creació d’una institució de crèdit, d’àmplia base, que pogués prestar, tant als promotors com als ajuntaments, els recursos financers i tècnics que permetessin desenvolupar els nombrosos projectes en curs, tal com s’havia fet en alguns països europeus. El tercer objectiu era posar un cert ordre en la naturalesa i el funcionament real de les cooperatives, algunes de les quals eren simples
instruments d’operacions mercantils i urbanístiques. És per això que van decidir que només podrien federar-se les cooperatives dites “legítimes”, això es: que no tinguessin ànim de lucre i recollissin en els estatuts la igualtat de drets de tots els socis: amb veu, vot i possibilitat d’accedir als càrrecs de la junta directiva; prohibir la vinculació dels càrrecs a títol personal; establir la durada dels càrrecs a quatre anys, si bé amb dret de reelecció; la condició dels càrrecs com a honorífics, gratuïts i obligatoris i l’aplicació directa als beneficiaris dels imports de les primes, donatius i bonificació d’interessos. Per garantir-ho, se sol·licità que les federacions informessin directament sobre els expedients de qualificació d’una entitat com a cooperativa. La convocatòria i preparació de l’Exposició Internacional del 1929 a Barcelona fou una manifestació del creixement industrial i coincidí amb un notable desplegament d’obres públiques, que va ocasionar una nova onada d’immigració, la qual va fer palès, de nou, el greu problema de l’habitatge obrer. En aquest context, van aparèixer noves cooperatives i algunes realitzacions de barriades municipals de cases barates. L’experiència més important d’un barri de cases barates en règim cooperatiu són les Cases Barates de Tarragona, conjunt arquitectònic format per trenta-cinc cases en quatre fileres de nou cadascuna excepte una, de vuit, i unides per dos carrers privats. El barri va ser construït a partir del 1930 per la Cooperativa de Cases Barates La Colectiva, creada tres anys abans per la Cooperativa Obrera de Tarraconense, de consum, molt activa des del 1904.6 Finalment, amb la República, la Llei espanyola de cooperatives del 1931 reconegué i regulà les cooperatives d’habitatges. A Catalunya, la Llei de cooperatives del 1934, a l’article 9, fou la que reconegué les cooperatives d’allotjament, dins les de consumidors. n
1. La Cooperación en el movimiento de las ciudades jardines, de Cebrià de Montoliu. Publicació de la Societat Cívica La Ciutat Jardí. 2. Les cooperatives obreres de Sants, de Marc Dalmau i l’Ivan Miró, editat per La Ciutat Invisible Edicions. 3. Una experiència urbana retrobada, de Jordi Franquesa i Sànchez, tesi doctoral, Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori. UPC. 4. Los orígenes de la vivienda social en Barcelona: Las cooperativas de viviendas en el primer tercio del siglo XX, de Mercedes Tatjer, http//www.ub.es/geocrit/tatjbcn.htm. 5. Primer Congreso Nacional de Cooperativas de Casas Baratas. 1927. 6. El urbanismo y su planificación. El caso Tarragona, de Jordi Gavaldà, http:filo.urba.ar/contenidos/investigación/institutos/geo/geocritica2010/280.htm. núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
23 n
Opinió
Avui no hi ha crisi Si entenem la paraula “crisi” com una situació sobtada i de curta durada, al moment actual no li podem pas posar aquest nom. Perquè... fa més de tres anys que la ballem! Esteve Puigferrat Patró de la Fundació Roca i Galès No ens enganyem: els efectes dels canvis que tindran lloc a pràcticament a tots els països del món faran necessari que coses que semblaven assolides per sempre, s’hagin de resituar. Haurem d’acostumar-nos a viure una mica –o un molt– més malament. No obstant això, a entitats com ara la Xarxa d’Economia Solidària (XES), integrada en la recent Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social i Solidària (RIPESS), els poden anar millor les coses perquè l’entorn serà més proper a les seves tesis que no pas durant el boom dels anys mal anomenats “de bonança”, durant els quals el que s’estilava era lligar els gossos amb llonganisses. Durant els dies 8, 9 i 10 de setembre, s’ha celebrat a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. El Congrés ha estat la culminació, a escala mundial, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997 i va continuar al Quebec el 2001, a Dakar el 2005 i a Luxemburg el 2009. El Congrés, que ha estat organitzat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), ha aplegat 136 representants de l’Economia Social i Solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya, Espanya, Flandes, França, Hongria, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal, Romania i Suïssa. A
XES
XES
Fotos: Dues imatges del Congrés Fundacional de la Ripess a Barcelona.
“Les coses, per aprendreles, te les han de deixar fer. Que l’alternativa no t’arribi a les velleses.” n 24
cooperació catalana n
núm 347 - Octubre 2011 n
la cita també hi han estat convidades altres xarxes d’economia social i solidària de Colòmbia, Egipte, el Marroc i Tunísia. La Fundació Roca i Galès, com a entitat sòcia de la XES des de la seva formació i gràcies a l’enllaç d’en Xavier Palos (membre del seu Patronat), va ser present al Congrés fundacional de RIPESS, a més a més, mitjançant el patró Esteve Puigferrat, recentment anomenat delegat a la XES.
El marc del Congrés va permetre el retrobament de vells coneguts i col·laboradors de la Fundació Roca i Galès, com ara Jordi Estivill, patró durant quinze anys, o Jordi Via, col·laborador i amic. D’algunes de les conclusions aprovades en assemblea, cal destacar la de treballar en xarxa entre totes les entitats membres o associades a fi de compartir informació sense perdre personalitat pròpia i que cadascuna, al seu territori, tingui llibertat d’actuar de la manera que consideri més adient. Una altra és la importància de la formació continuada per a formar la gent des de la base, de manera que la idea sigui entenedora per tothom i especialment per la gent jove, i que aquesta gent, al seu moment, estiguin preparats pel relleu generacional. Les coses, per aprendre-les, te les han de deixar fer. Que l’alternativa no t’arribi a les velleses. n
Pensem-hi
Lenka i companyia Santos Hernández
Aquests dies, a casa nostra, és motiu de discussió el mètode educatiu de la immersió lingüística. Es veu que, recentment, tres famílies que viuen a Catalunya han demanat, per via judicial, que els seus fills, a l’escola, siguin educats en castellà. I les altes esferes jurídiques, com és habitual al nostre país, els han donat la raó. I, en conseqüència lògica, exigeixen que el govern de la Generalitat modifiqui, a tot el món escolar, aquesta immersió lingüística, que està sent aplicada a Catalunya des de fa trenta anys i que fa que, en acabar el període d’ensenyament obligatori, tothom posseeixi la llengua catalana i la castellana amb un desitjable nivell d’igualtat. Permeteu-me que us parli de la immersió lingüística i de la meva néta Lenka. La Lenka té nou anys i ha nascut i viu a Bèlgica. Des de sempre ha parlat francès amb la seva mare, que és belga francòfona, i català amb el seu pare, el meu fill. I, com que tots viuen en un sector de Bèlgica de llengua neerlandesa, la Lenka assisteix a una escola on s’utilitza exclusivament el neerlandès com a llengua vehicular. Resultat: la Lenka, als seus nou anys, domina tres idiomes, amb absoluta naturalitat i sense cap mena de confusió. Fa uns anys, quan en deuria tenir cinc o sis, ho va deixar molt clar al seu pare quan aquest, en un moment donat, en va tenir algun dubte: “Amb la mare és oui, amb tu és sí, i amb la yuf [apòcope infantil en neerlandès de “senyoreta”] és ja.” La Lenka té una germaneta petita, la Youna, que ara té sis anys. També ella utilitza el francès i el català com la seva germana, i, quan és a Catalunya, també com la seva germana, ha parlat sempre català amb tothom, amb tota tranquil· litat i domini. Fins l’any passat, les dues germanes, en les seves converses entre elles, tendien a parlar francès. Enguany, però, això
santos hernandez
“Amb la mare és oui, amb tu és sí, i amb la yuf [apòcope infantil en neerlandès de “senyoreta”] és ja.” ha canviat: la petita ha arribat ja a un nivell escolar més alt. I ara, entre elles dues, de vegades parlen francès, de vegades neerlandès. I sempre sense barrejar les dues llengües. Aquest mes de juliol, tot fent broma sobre la meva ignorància del neerlandès (ja no puc ajudarles a fer els deures d’estiu), vaig preguntar a la Lenka: “Escolta’m, tu alguna cosa has d’agafar també del castellà quan el parlen els teus pares, oi?” I ella em va respondre, obrint aquells immensos ulls que obren les nenes intel·ligents i segures de si mateixes: “Oh, moltíssim, n’agafo!” –“I de l’anglès?” – “Oh
no, de l’anglès molt poc.” Vaja, vejats miracle. La cosa, però, no acaba aquí. A Barcelona, aquestes dues poliglotes germanes belgues tenen una cosina, la Yuri (una altra de les meves nétes), una miqueta més gran que elles i que, com tothom al seu col·legi, posseeix el català i el castellà com a llengües naturals. A més a més, va unes hores a la setmana a una escola anglesa i, com a resultat, té una dicció de l’anglès que a mi em fa morir d’enveja. Bé, doncs succeeix que, només de conviure amb les seves cosines belgues durant les poques setmanes cada any que, a Bèlgica o a Catalunya, totes tres es troben, ella parla francès. Imagino que el seu ha de ser un francès molt limitat, però la veritat és que la seva dicció, també en aquest idioma, és incomparablement millor que la meva. Ignoro, això sí, si aquest estiu la Yuri ja parlava també neerlandès amb les seves cosines. n núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
Foto: Lenka aquest estiu.
25 n
biblioteca/llibres
Donació de llibres
1. Vint-i-cinc anys de democràcia i progrés social a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004. 2. Arribas, Iván; Pérez, Francisco; Tortosa, Emili. On the dynamics of globalization. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 3. Conferència Europea. Conclusions. Barcelona: CTESC, 2004. 4. Dossiers de premsa. Acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani. València: Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, 2011. 5. Els sous de la dona a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. 6. Estudi comparatiu dels sistemes penitenciaris europeus. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2007. 7. García Solanes, José. Real Enchange Rate Appreciation in Central and Eastern European Countries. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 8. Goerlinch Gispert, Francisco J.; Mas Ivars, Matilde. Los motores de la
aglomeración en España. Geografía versus historia. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 9. Goerlinch Gispert, Francisco J.; Mas Ivars, Matilde. Sobre el tamaño de las ciudades en España. Bilbao: BBVA, 2008. 10. Irureta Goyena, María Teresa. Contabilidad de costes. Madrid: Pirámide, 1987. 11. La incapacitat laboral per contingències comunes a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2003. 12. Les millors pràctiques de política industrial en l’àmbit europeu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. 13. Offshoring in the global economy. Bilbao: Fundación BBVA, 2011. 14. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa, núm. 70. València: CIRIECEspaña, 2011. 15. Tic i treball a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2004.
BIBLIOTECA DE LA
Horari: dilluns a dijous de 9:30 a 13:30 h. dimarts i dijous de 16 a 19 h. Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.
n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. • Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. • Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. • En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. • Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
biblioteca/revistes
Elisenda Dunyó
KOOP Euskal Enpresa Kooperatiboa
Nexe Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa
Núm. 48. Juny del 2011 Vitòria-Gasteiz
Núm. 28. Juny del 2011 Barcelona
erkide@erkide.coop www.erkide.coop
seira@fundacioseira.coop www.nexe.coop/nexe/
Revista editada per la Federación de Cooperativas de Trabajo Asociado, Enseñanza y Crédito de Euskadi. Publicació escrita en llengua castellana i també en èuscar. A l’editorial es parla de la nova Llei d’economia social, i a les pàgines interiors s’amplia el tema. A “Notícies”, en destaquem dues: la que fa referència a la posada en funcionament per part del Govern basc d’una sèrie d’ajudes per a constituir cooperatives i transformar empreses en cooperatives; i la de l’obtenció per part de Fagor del guardó com a millor distribuïdor a l’estranger de l’any 2010. A la secció “A fons” s’analitza la trajectòria de la cooperativa Burdinola, que es dedica des de fa més de trenta anys al disseny d’espais per a la recerca científica. A la secció “Naixements” es reflecteix el procés d’inici i el desenvolupament de tres cooperatives: Atduntzar, dedicada a la instal·lació i manteniment elèctric i mecànic; Basauri Bidaiakens, petita cooperativa agència de viatges, i Biskaia Esnea, Koop, dedicada a la comercialització de llet fresca per mitjà de màquines distribuïdores. La doble pàgina central inclou una entrevista al director d’internacionalització de Mondragón Corporación. A “Entre nosaltres” s’entrevista el president de LRK Emergentziak, una cooperativa que té com a objectius donar el suport vital bàsic i fer el trasllat de pacients. A “Finestra oberta” es resumeix breument l’última Assemblea General Ordinària d’Erkide i s’ofereixen les dades estadístiques d’Erkide del l’any 2010. I, per acabar, es fa una ressenya de la conferència de cloenda de l’assemblea. n
Revista semestral escrita en llengua catalana. Editada per la Fundació Seira i la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Aquest número inclou cinc articles, més les recomanacions bibliogràfiques i de pàgines web. En el primer article, “Sistemes alternatius per a la resolució dels conflictes”, els autors fan propostes basant-se en els tres tipus bàsics: la conciliació, la mediació i l’arbitratge. Ens ho expliquen de manera esquemàtica i pràctica posant dos exemples que il·lustren molt bé les idees exposades. A l’article “Cooperativisme i economia social i solidària”, l’autor afirma que per a solucionar la crisi cal plantejar-se l’activitat econòmica des de perspectives diferents que les hegemòniques. Assegura que cal proposar la necessitat d’identificar el conjunt de l’economia social i solidària com a àmbit inclusiu de la diversitat de realitats que practiquen economia cooperativa. A “El capital cooperatiu davant la nova normativa comptable”, l’autor respon a la pregunta que encapçala l’article: ¿Hi ha la possibilitat d’una convergència real entre comptabilitat i cooperativisme?; analitza les restriccions per a la consideració del capital cooperatiu com a element de patrimoni net de les societats cooperatives, així com les diverses opcions que es presenten a cada cooperativa davant aquestes noves regles. A “Reglament de règim intern: Una experiència d’autogestió”, l’autora exposa els punts essencials a partir del reglament de règim intern que l’any passat va elaborar Arç cooperativa. L’article “Fagor Ederlan vist des de la cuina” és una entrevista realitzada per l’autor al president d’aquesta branca de l’automoció, que forma part del Grup Cooperatiu Mondragón. n
núm 347 - Octubre 2011 n
cooperació catalana n
27 n
Col·lecció
Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció
16
SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton
1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa
9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March
2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas
10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada
3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana
11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló
4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada
12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer
5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés
13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta
6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer
14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó
7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls
15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll
8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès
Col. Cooperativistes Catalans, 16 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions
“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?
Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·
• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S
• • • • •
Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials
Pensem com tu. La feina,... ben feta. GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com
Servei integral en Arts Gràfiques
Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió
CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com Gestión de Calidad ISO 9001:2008 Sujeto a controles periódicos voluntarios
DE
KR A
ce
C e rtifi c a
ti o n
rtifi c a d o