Cooperaciocatalana 345

345

Juliol-agost 2011 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Cultura cooperativa Les nostres cooperatives: Tres Branques SCCL Entrevista: Esther Vivas, activista social

345

Juliol-agost 2011 • revista mesual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

15 / JORNADES SOBRE COOPERATIVISME 2011

Jaume Rosell, enginyer industrial jubilat.

5 / EDITORIAL

Cultura cooperativa.

6 / EL NOSTRE MÓN 9 / 89è. DIA INTERNACIONAL DEL COOPERATIVISME DE L’ACI

Joves: el futur de l’empresa cooperativa.

9 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Tres Branques SCCL: cultura, cooperativisme i municipi David Fernàndez Una cooperativa de treball bergue­ dana que impulsa un model de gestió cooperativa combinant arrelament territorial, ocupació i dinamització sociocultural municipal.

crèdits

21 / ENTREVISTA

Programa Present i futur del moviment cooperatiu a Catalunya.

Joseba Polanco El cooperativisme a Catalunya Nord.

Llorenç Planes i Pere Gurgui País Valencià: quaranta anys de cooperativisme, des d’una perspectiva mondragoniana.

Josep M. Soriano Lo cooperativisme a l’Alguer i al sou terriotri: lo cas de la cantina Social Santa Maria La Palma.

Salvador Masala i Joan-Elies Adell.

El cooperativisme a la Franja de la Llitera.

Pere Estany.

El cooperativisme de treball a les Illes Balears.

Malena Riudavets.

Les cooperatives d’Ensenyament a les Illes Balears.

Enric Pozo.

Esther Vivas, experta en sobirania alimentària i cooperatives de consum.

Montse Pallarès

21 25 / COOPERATIVISME

Epccoop, escola de pràctica cooperativa.

Miquel Corna 29 / PENSEM-HI

De les diverses maneres de retratar-se.

Santos Hernández

29

13 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

30 / BIBLIOTECA

La Segona República i les cooperatives a Mataró Margarida Colomer

Donació Retalls Elisenda Dunyó

15

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Bèsties de foc © Aurèlia Martínez. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 345 - Juliol-agost 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Jaume Rossell, (Àger, la Noguera, 1934 ), enginyer industrial jubilat

1 2 3

¿Com i quan vas sentir parlar per primera vegada de cooperativisme? ¿Consideres que és una utopia?

Sóc de poble, i la cooperativa de pagesos era una cosa que existia, i la meva idea des de jovenet, des de fora, era que no acabava de funcionar gaire bé.

Mai m’havia plantejat si el cooperativisme era una utopia o no, i ara crec que és una realitat important.

Al baixar a Barcelona des de la muntanya, vaig anar descobrint, sense que fos per a mi un fet preferent, que el cooperativisme era una cosa més seriosa del que semblava a primera vista.

Sóc un dels primers socis de la cooperativa de la Caixa d’Enginyers. La nostra Caixa Cooperativa té uns índexs de solvència més alts que les altres caixes catalanes i espanyoles. No l’he valorat mai pels valors cooperativistes, sinó pel servei que ofereix. També he descobert que a escala europea un 25% del servei financer el donen entitats cooperatives. Poca broma!

En l’àmbit català, tenim cooperatives de primer nivell a més de la Caixa d’Enginyers: la dels Arquitectes, ABACUS, La Fageda, Assistència Sanitària, L’Agropecuària de Guissona, etc. Sóc soci d’ABACUS i d’Assistència.

El moviment cooperatiu és especialment potent al País Basc. El Grup cooperatiu Mondragón està entre els deu grups industrials més potents d’Espanya. A aquest grup pertany Eroski, que és el propietari de Caprabo. n4

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

No m’ho havia plantejat fins que m’heu fet aquesta pregunta. Evidentment, al darrere del cooperativisme hi han uns valors que no hi són en una empresa d’accionistes.

“Cooperativisme” deu voler dir ‘cooperar’, ‘posar-hi tots el coll per a avançar’. Molta solidaritat dels uns amb els altres. Mantenir uns valors en el temps. Crear valor per als accionistes és el primer objectiu d’una empresa. I per a una cooperativa aquest ha de ser crear valor per a una entitat que és de tots.

Sempre les persones són el patrimoni més important. En una cooperativa, encara més.

¿Què no el convenç del cooperativisme?

No conec prou aquest món per a dir el que no em convenç. De les cooperatives se’n parla més de les que fracassen que de les que triomfen.

M’imagino que el sistema organitzatiu i salarial ha d’estar molt ben estructurat i ha de ser transparent. Disposar d’un bon lideratge deu ser bàsic.

Un defecte del sistema cooperatiu pot ser el fet de fer el client cooperativista només per fide­ litzar-lo.

editorial

Cultura cooperativa

La cultura cooperativa amb arrelament territorial de tres Branques, Sccl, la cooperativa protagonista del reportatge d’aquest mes, també és present a l’entrevista l’Esther Vivas: les seves experiències vinculades un barri i a una ciutat revelen que una altra manera de produir, treballar i consumir no només és possible sinó imprescindible.

Promoure la cultura cooperativa també durant l’estiu és l’objectiu de les Jornades sobre Cooperativisme d’enguany. Avancem un tast en el dossier central, on els seus prota-

gonistes, partint de la llengua i cultura que compartim l’Alguer, la Catalunya Nord, les Illes Balears, la Franja de Ponent i Catalunya, analitzen la seva realitat cooperativa, amb l’objectiu de posar-la en comú i fomentar la intercooperació territorial.

Finalment, us presentem l’Escola de pràctica cooperativa EpcCooP, vinculada a les Cooperatives de Servies i de Transportistes, que també te per objectiu promoure i sedimentar la cultura cooperativa entre les empreses cooperatives de casa nostra. n

LA COBERTA/ Utilitzem les bèsties de foc, tant presents amb les seves colles als estius de les

nostres terres, com metàfora de la cultura cooperativa integradora i arrelada a casa nostra. /Foto: Bèsties de foc © Aurèlia Martínez. núm 345 - Juliol-agost 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Javier Goienetxea, nou president de Konfekoop

Presentació del projecte SOCIAL COOP

En la seva Assemblea General celebrada el dia 10 de juny, la Confederació de Cooperatives d’EuskadiKonfekoop, va renovar del seu Consell Rector, resultant nomenat nou president Javier Goienetxea Urkaregi.

Goienetxea recull el testimoni de Patxi Ormazabal, que es jubila, i que al llarg de la seva presidència ha intensificat la participació de Konfekoop en diferents fòrums, en els quals el nou president espera “seguir participant amb la mateixa il·lusió”, en representació del Moviment Cooperatiu Basc.

El nou president té un recorregut al món cooperatiu de més de 25 anys, en els quals ha participat en diferents àrees del Grup Mondragon: Danobat, Eika, Eroski i actualment en Erkop.

Al llarg d’aquests anys ha format part de diferents òrgans, com a Consells de Direcció, Comitè de Gestió Social, Consell Social, Consells Rectors, Consells d’Administració, així com en la Comissió Permanent de Mondragon Corporation. A més, ha estat compromisari habitual dels Congressos Cooperatius i Assemblees de Lagun Aro i Caja Laboral.

Les cooperatives federades a Konfekoop van registrar en 2010 una facturació de 9.524 milions d’euros al País Basc, un 4% més que l’exercici anterior, i van comptabilitzar un total de 55.754 llocs de treball, més d’un miler de més. Per aquest any preveuen mantenir el creixement de l’ocupació, amb més de mil llocs de treball més.

Amb 15 anys de funcionament, Konfekoop agrupa a 823 de les 1.949 cooperatives enregistrades al País Basc al tancament de 2010, 68 més que en 2009. Aquestes cooperatives associades concentren entre el 90% i el 95% de factors com els socis, les exportacions o la facturació. n

Les cooperatives podran construir geriàtrics, prestar serveis de neteja i càtering o convertir l’activitat agrícola en terapèutica.

Unes 60 persones d’entitats públiques i privades, entre elles les cooperatives agràries, van participar en la presentació del projecte Social Coop al Celler Modernista de la cooperativa Falset Marçà, el dia 4 de juliol. Social Coop està impulsat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) amb la Fundació del Món Rural, la Fundació Catalana de la Cooperació i Ara_Coop. La presentació va comptar amb la intervenció del secretari d’Estat del Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que va destacar la importància de la cooperativa agrària en la vessant agroalimentària i social.

Així mateix va destacar la importància del sector alimentari a Catalunya i a l’Unió Europea com es constata amb el manteniment d’un 38,2% del pressupost comunitari (2014-2020) i les previsions de creixement del 50% en 20 anys.

Avui dia ja no resulta estrany quan una cooperativa agrària es planteja construir un geriàtric pensant en els seus socis i la gent que viu al poble, ni quan es volen posar a disposició de la gent gran serveis de neteja, càtering o bugaderia, ni quan es converteixen l’agricultura o la ramaderia en activitats econòmiques al temps que terapèutiques per a un col·lectiu de persones amb discapacitats. Però posar en marxa aquests tipus de projectes sovint no és fàcil perquè calen recursos i, sobretot, la col·laboració d’agents públics o privats.

Per al president de la FCAC, Josep Pere Colat, “la raó de ser de les cooperatives, la seva trajectòria empresarial i el compromís amb una base social arrelada al territori, les fa ser un agent clau en la creació d’ocupació i dinamització del territori rural.”

En la mateixa línia, el responsable de Desenvolupament Rural de la FCAC, Xavier Pié, afirmà que “els serveis a les persones comencen a estar en la consciència col·lectiva amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’un territori rural marcat per l’envelliment, baixos índexs d’ocupació, un elevat atur femení i amb necessitat de projectes adequats a les demandes dels habitants del territori. El projecte Social Coop vol impulsar iniciatives que donin solucions imaginatives i d’acord a les necessitats del territori”.

L’acte va finalitzar sol·licitant la participació de totes les entitats interessades a portar a terme projecte de caire social de forma col·laborativa en el projecte Social Coop. n

n6

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

Primer préstec a una Celler de Garriguella, cooperativa concedit premi al millor vi per Caja Laboral amb negre criança l’aval d’Oinarri La cooperativa Agrícola de Garriguella L’acció de la Fundació Seira ha fet possible el primer préstec a una cooperativa concedit per Caja Laboral amb l’aval d’Oinarri SGR a Catalunya. L’operació s’ha realitzat en el marc de l’ampliació a joves cooperatives del conveni d’avals signat entre la Fundació Seira i la Societat de Garantia Recíproca basca.

La cooperativa de treball Cos, un projecte de salut integrativa constituït fa menys d’un any a Barcelona, és la beneficiària de la primera operació de la nova línia d’avals d’Oinarri per a joves cooperatives. Cos és una cooperativa integrada per 11 professionals i més de 130 persones vinculades a un projecte comú per la capacitació en l’autogestió de la salut, i la pràctica d’una salut més conscient i plena.

El préstec de Caja Laboral a Cos constitueix la primera operació de banca d’empreses de l’entitat a Catalunya, que fins ara només havia operat en banca personal.

L’aval d’Oinarri per valor de més de 70.000 euros ha fet possible el préstec amb el qual la cooperativa Cos finançarà l’adequació dels seus nous locals al barri de Gràcia de Barcelona, per adaptar l’espai a les necessitats de creixement del projecte de salut col·lectiu. Cos s’ubica a la mateixa zona de la ciutat on hi ha la cooperativa Titània Tascó, impulsora del nou projecte i pionera en l’acompanyament al naixement respectuós i a la criança dels infants.

La Cooperativa Cos inaugura els seus nous locals el proper 10 de juny de 2011. n

ha estat distingida, en la quarta edició del certamen de Rodes Rotàries, amb el premi al Millor Vi Negre de Criança pel seu vi “Garriguella Criança 2008”. En l’edició anterior, la cooperativa de Garriguella també va obtenir aquest mateix guardó pel “Garriguella Criança 2006”.

El vi elegit pel jurat del concurs es caracteritza per un caràcter extraordinari i d’alta concentració. És un vi elegant amb intensos aromes a raïm madur. Les vinyes, que están emparades per la Denominació d’Origen Empordà, es troben a la part alta de la plana empordanesa i pugen fins als turons i contraforts de les serres de la Baga de Ferran i inicis de la serra de l’Albera.

El concurs l’organitza Rotary Club de Roses - Empuriabrava en col·laboració amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, i els beneficis resultants d’aquesta acció Rotària es donaran, enguany, a Càritas Parroquial. n

FETS es posiciona com a referent en banca ètica a la xarxa Durant els darrers mesos FETS ha fet el salt a les diferents plataformes i xarxes socials més utilitzades pels internautes catalans. D’una banda ha creat perfil a xarxes com Facebook i Twitter, on més de 1000 persones segueixen l’actualitat al voltant de les finances ètiques. Els seguidors utilitzen aquests espais per plantejar dubtes entorn la banca ètica i des de FETS se’ls hi dóna resposta.

També ha creat un nou web, www.bancaetica.cat, on es descriuen les diferents opcions de banca ètica a Catalunya, amb un blog annex on s’hi aboquen entrevistes i articles de reflexió. D’altra banda, a l’slideshare -una plataforma on compartir presentacions-, FETS ha començat a penjar documents divulgatius sobre les finances ètiques.

La imatge no ha quedat de banda, FETS també ha renovat el seu canal a YouTube amb vídeos explicatius i reportatges, i ha creat un perfil a Flickr, per penjar-hi fotografies. Finalment cal esmentar el blog que gestiona FETS al diari digital ARA, on Jordi Marí reflexiona sobre si les finances poden ser ètiques. n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

cooperació catalana n

7n

Emprendeverde, la xarxa per a iniciatives emprenedores d’economia sostenible

Avança el Projecte Barri Cooperatiu a Barcelona

La xarxa, impulsada per la Fundació Biodiversidad, és la primera plataforma de suport a persones emprenedores especialitzada en el medi ambient.

Aquesta iniciativa té per objectiu fomentar la creació i consolidació d’empreses i activitats empresarials vinculades al negoci verd i el medi ambient, així com canalitzar inversions cap a aquestes projectes.

Es un projecte promogut per la Fundació Biodiversidad, el Ministeri de Medi Ambient i cofinançat pel Fons Social Europeu.

La xarxa canalitza suport públic, inversió i finançament privat cap a empreses i noves iniciatives empresarials, posant en contacte a inversors i persones emprenedores. Alhora s’ofereix assessorament i formació, una xarxa social i un concurs i premis per als millors projectes d’economia sostenible.

La xarxa va dirigida específicament als següents destinataris: • Emprenedors verds: professionals, micropimes i pimes, que estiguin desenvolupant iniciatives empresarials o en procés de creació d’una nova iniciativa • Ecoinversors: inversors i finançadors interessant en obtenir de la seva inversió no només una rendibilitat econòmica sinó una repercussió social i ambiental • Interessats en el emprenedoria verda: professionals, investigadors, professors, representants de l’administració, societat civil, etc...

S’entén per iniciatives i empreses verdes les activitats que contribueixin a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la reducció del consum i la millora de l’eficiència, minimitzar la contaminació i fomentar la reducció, reutilització o reciclatge de residus, l’ecodisseny i el desenvolupament territorial i la conservació de la biodiversitat. n

Del projecte Sants Cooperatiu al naixement de Gràcia Cooperativa (http://gracia.coop) o 9Barris Cooperatiu, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (Fctc) impulsa les dinàmiques i espais de trobada entre cooperatives i entitats als diferents barris amb l’objectiu de crear xarxes, facilitar la creació de noves cooperatives i impulsar la difusió del cooperativisme en l’àmbit local.

Els pioners del projecte Sants Cooperatiu (http://sants.coop) acompanyen les iniciatives a Gràcia i 9Barris, amb el suport de la Fctc.

Per la seva banda el projecte Sants Cooperatiu continua el camí iniciat l’any 2009 amb un nou enfocament centrat en tres eixos de treball: la promoció, el finançament i la intervenció comunitària, definits en una trobada d’entitats i cooperatives el passat mes de maig.

Podeu seguir les properes trobades de cooperatives per barris a l’agenda i via xarxes socials #barricooperatiu n

n8

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

89è Dia Internacional del Cooperativisme de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) 17è Dia Internacional de les Cooperatives de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) 2 de juliol del 2011 Joves: el futur de l’empresa cooperativa presa de decisions de les cooperatives i, fins i tot, per a crear les seves pròpies empreses cooperatives.

El compromís de l’ACI amb els joves ve de lluny. El 2003, l’Assemblea de l’ACI va incorporar un representant del col·lectiu de joves perquè participés plenament en les deliberacions del Consell. I va ser és el 2008 quan es va formalitzar en l’Assemblea General aquest procés d’elecció i d’incorporació d’un jove a la Junta.

A més a més, l’ACI té una activa xarxa de joves que té els objectius següents: El tema del Dia Internacional de les Cooperatives 2011 posa de manifest el fet que el model d’empresa cooperativa pot ajudar els joves. El tema està vinculat a la celebració de l’Any Internacional de la Joventut de Nacions Unides, que acaba l’agost del 2011, just abans del llançament, per part de les mateixes Nacions Unides, de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012. L’Any de la Joventut promou el diàleg i l’entesa entre generacions i fomenta els ideals de pau, respecte pels drets humans i les llibertats, i la solidaritat.

El Dia Internacional de les Cooperatives té com a objectiu que tots els actors del cooperativisme promoguin la participació dels joves en el moviment cooperatiu. Massa sovint, els joves no coneixen el model cooperatiu d’empresa —a l’escola no aprenen gaire cosa sobre cooperativisme perquè aquest aspecte no figura en els programes escolars. Els joves també poden no adonar-se que els productes i serveis que utilitzen són, moltes vegades, proporcionats per cooperatives.

No obstant això, les cooperatives ofereixen als joves oportunitats orientades a subvenir a les seves necessitats pràctiques i estratègiques. Els ofereixen un model d’empresa idoni per a crear els seus propis negocis; els ofereixen oportunitat de feina en empreses que comparteixen les seves preocupacions, pel que fa a una gestió empresarial més democràtica, responsable i ètica.

En un moment en què les xarxes socials connecten els joves en un grau mai vist abans, les cooperatives van descobrint oportunitats sense precedents. La cooperativa és un model que incorpora les formes de col·laboració de l’acció, i això és molt atractiu per a aquesta generació emergent.

Les cooperatives ofereixen oportunitats als joves per a adquirir experiència professional, per a millorar la seva educació i formació, per a fomentar la participació en la

- Ajudar els joves cooperativistes de diferents països a establir vincles i compartir experiències i idees.

- Proporcionar un ambient en què els joves cooperativistes puguin aprendre més sobre l’ampli moviment cooperatiu.

- Implicar els joves de fora del moviment a través de l’educació i el suport.

- Promoure la participació dels joves cooperativistes en la resta del moviment, per palesar les seves inquietuds i assegurar que la visió dels joves és present en la majoria de les deliberacions.

Una de les prioritats de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012 és incrementar la implicació del jovent en el moviment cooperatiu. És per això que l’ACI organitza un concurs artístic adreçat a tots els joves del món d’entre setze i trenta-cinc anys i que amb el nom Coop’Art pretén promoure els valors i principis de la cooperació d’una manera atractiva, així com implicar el col·lectiu de joves en el moviment mundial cooperatiu. Les persones interessades hauran de presentar els seus projectes a través d’una pàgina web entre el novembre del 2011 i el maig del 2012. Hi han tres categories diferents: música, vídeo i fotografia; i la cerimònia de lliurament de premis se celebrarà a Manchester el novembre del 2012.

En aquest Dia Internacional del Cooperativisme, l’ACI fa una crida als cooperativistes d’arreu del món perquè involucrin els joves en el moviment cooperatiu i perquè inverteixin en els seus futurs líders.

L’ACI és una associació independent no governamental que uneix, representa i serveix cooperatives d’arreu del món.

Fundada el 1895, l’ACI té 223 organitzacions sòcies de vuitanta-cinc països, actives a tots els sectors de l’economia.

En conjunt, aquestes cooperatives representen més de vuitcents milions de persones arreu del món.

LES NOSTRES COOPERATIVES

Impulsada el setembre del 2006 i constituïda l’abril del 2007, la cooperativa de treball Tres Branques impulsa, al cor del Berguedà, un particular model cultural de gestió tècnica cooperativa que combina arrelament territorial, creació i manteniment de llocs de treball, i dinamització sociocultural municipal. Trampejant una crisi que afecta unes polítiques culturals sempre susceptibles de ser sacrificades en primer lloc, hem parlat de tot plegat amb en Sebastià Prat, membre fundador de la cooperativa i actiu cultural de la comarca.

Tres Branques SCCL: cultura, cooperativisme i municipi David Fernàndez

Tres Branques

“Hem après que més punts de vista, més discrepàncies, més criteris i més reflexió ens donen intel·ligència col·lectiva”.

n 10

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

De com i per què cinc joves es van unir, la tardor del 2006, i van esdevenir cooperativa, en dóna compte la curta però intensa trajectòria de la cooperativa Tres Branques de Berga.

Constituïda el 2007, amb el suport i assessorament d’Ara_Coop, l’experiència s’endinsa en la gestió tècnica d’equipaments municipals i en la dinamització cultural de la comarca.

I és que, com sempre, hi ha història.

Aquesta va arrencar del moment en què l’Ajuntament de Berga va proposar als cinc joves, amb solvència prèvia acumulada en el sector, que presentessin un model de gestió per al Teatre Municipal de Berga; que s’organitzessin per prestar serveis de control, manteniment i gestió d’espais; de programació; d’impuls a la cultura. Van decidir fer-ho i van posar fil a l’agulla. Però ¿per què van decidir fer-ho des del cooperativisme de treball?

En Sebastià Prat, el membre fundador que ens atén, no triga gens a respondre: “Perquè aquest model s’ajustava a les nostres conviccions, per la pràctica democràtica empresarial que implica –una persona, un vot– i perquè s’allunya de l’afany per maximitzar guanys.”

I també –circuit vital– perquè hi concorria un altre element, col·lectiu i transferible: “Érem joves, i el que volíem era tenir feina, treballar.” No pas fer negoci amb la cultura, un àmbit en què els grans operadors, els megaprojectes i els grans taurons es cruspeixen sovint pressupostos sencers i sempre en treuen profit.

Binomi fèrtil: cultura i cooperativisme Tractant-se, però, d’una externalització de serveis municipals, sempre susceptible de ser sotmesa a l’ull crític, la confluència entre cultura, municipi i cooperativisme ha estat més que reeixida i fèrtil. En primer lloc, per racionalització, en aquests temps que corren, i per contenció de la despesa pública. Abans que arribessin ells, la cobertura de serveis es feia via hora extres de la brigada municipal i sense una bona planificació. Però des de l’abril del 2007 Tres Branques és la cooperativa que s’encarrega de garantir que el Teatre Municipal rutlli, revisqui i s’ompli.

Un teatre que, al Berguedà de les tres branques, és l’única infraestructura d’aquestes característiques, en una comarca habitada per unes quaranta mil persones. I que ha fet avançar les propostes culturals cap a la normalització i l’homologació a estàndards de qualitat. I no només a través del teatre, sinó també d’altres múltiples propostes. A tall d’exemple, la cooperativa també està implicada en la promoció anual de la Diada Mundial de la Poesia, una lectura de poemes descentralitzada que inclou la distribució massiva d’opuscles. I que pretén convertir la Diada “en una celebració de la paraula i de la dignitat de totes les llengües per expressar-la en llibertat portant la lectura als punts més insòlits i fent possible l’adhesió de tota mena de col·lectius sensibles a la realitat multilingüe i multicultural del país”.

Per a en Sebastià, “aquest projecte tècnic i professional coliderat per l’Ajuntament i la cooperativa és una realitat totalment innovadora i sense precedents propers”. Aprofundeix i destaca el fet cooperatiu “Des del vessant de l’administració local s’han fet poques experiències, no només a Berga, sinó a tot el país, d’externalització de serveis a través d’empreses d’economia social. El fet de ser cooperativa implica que les persones implicades som socialment i territorialment responsables; suposa que no hi han noves subcontractacions; que no es generen plusvàlues agressives per a les arques municipals; i que la creació de llocs de treball reverteix en benefici del territori.”

Tres Branques

Diversificació i (in)dependència Els set socis de treball i el soci col· laborador de la cooperativa ben aviat van començar a pensar en nous àmbits, ja que la dependència del pressupost públic va arribar a ser de prop del 80%. La premissa es va reconvocar inevitablement d’ençà de la tardor del 2008 i l’hivern de 2009, quan la crisi va trucar a la porta.

En Sebastià ho recorda: “El primer any i mig vam treballar a bon ritme en un context econòmic favorable i raonable, però amb la crisi tot es va tòrcer.” A pencar de valent de nou i a cercar nous horitzons, que avui ja són definits. Tres línies més de treball. Amb Som Espectacles van adquirir material i van obrir un canal per a comercialitzar sonoritzacions de qualitat, gestió d’activitats culturals i management de grups propers com Gossos, així com tasques de programació tècnica i artística en altres municipis. Amb Ressò, van obrir-se a la recerca més desenvolupament en efectes de reverberació per a estudis de gravació, els anomenats pluggings de format 5.1. I un tercer eix el van obrir amb estudis d’R+D+I, a la consultoria i estudis en desenvolupament local, economia cooperativa i emprenedoria social.

I, malgrat la crisi, fem balanç. I en Sebastià ens explica l’aportació cooperativa a les polítiques culturals municipals. Una llista extensa núm 345 - Juliol-agost 2011 n

que cal tenir molt en compte: més transparència i rendibilitat social i econòmica. Més valors pedagògics, més drets socials, més pràctiques democràtiques. Menys malbaratament i més racionalització, sense costos abusius, amb preu raonables i justos, més competents que competitius: eficaços. Implicació cultural que també genera més qualitat. Dos exemples més: recuperar la festa de Cap d’Any per a la cultura en directe, en detriment de la música enllaunada, i, des del respecte als drets laborals, contractant totes les persones implicades i guanyant el concurs municipal. I encara un altre de ben recent davant una panorama de recessió: la Patum 2011, quan l’Ajuntament decideix no programar cap recital al teatre, com és habitual i tradicional, per falta de pressupost i per tal de limitar l’endeutament municipal. Tres Branques empaita el repte i decideix programar. I és el cooperativisme qui garanteix més cultura. I no pas qualsevol cosa. Un recital de Raimon per al dia de Sant Joan presentant el seu darrer treball Rellotge de temps. I amb novetats tecnològiques. La venda d’entrades del recital del cantautor de Xàtiva es fa amb un nou sistema, elaborat a partir d’un pla d’ocupació, per mitjà del qual no es cobren despeses de gestió ni hi ha cap despesa addicional per a l’erari públic. I ens diuen més encara de tot el que es pot fer. cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

Recordant-nos els esforços socials, que xiuxiuegen que la cultura som tots, que també poden esperonar la cultura. Com quan altres berguedans, a títol privat i arriscant-se, van decidir programar els Manel amb el suport de la cooperativa i al teatre.

Un espai de gestió democràtica Fet i fet, en Sebastià rememora que, un cop constituïts com a cooperativa, es va generar de seguida, quasi automàticament, per generació espontània, un autèntic espai de participació, d’implicació i de compromís amb l’assemblea. “Hem après que més punts de vista, més discrepàncies, més criteris i més reflexió ens donen intel·ligència col· lectiva”, afirma resumint la fórmula cooperativa. És cert que la cultura de compromís ja la duien posada, perquè tots estan implicats de fa temps en el teixit social de Berga, en els ateneus i casals que la nodreixen de vitalitat associativa i reivindicació social. En Sebastià recorda aleshores que aquest compromís previ amb la vila i la cultura va ser clau per a decantar-se sense embuts cap a l’opció pel cooperativisme.

Un esperit de cooperació que va en consonància amb altres espais.

La manresana Propaganda pel Fet SCCL, que ha impulsat la reeixida sala Stroika. O l’esperit cooperatiu que ha arribat a grups com ara els Brams, en els quals l’estructura salarial de cada concert és radicalment equànime: cobra el mateix el n 12

cooperació catalana n

tècnic de so que el cantant, fins la darrera persona implicada.

Crisi i futur Mentre continuem analitzant l’impacte de la crisi, en Sebastià diu que travessen un escenari complicat, gens diferent del d’altres cooperatives. A curt termini, “estem una mica arrossegats per la dinàmica de retards dels pagaments municipals; tot just ara cobrem feines de l’octubre de l’any passat”. El fet de treballar a 240 dies del cobrament implica fortes tensions de tresoreria que només s’han salvat gràcies a eines financeres cooperatives.

En aquest cas, Coop57, que els ha finançat també projectes d’inversió.

Resum cooperatiu de batalla oberta: “aguantar, resistir, racionalitzar”.

I fins i tot mantenir i reconvertir a la baixa un singular cooperativisme de consum que havien assolit.

Telèfon i benzina –unes despeses habituals en l’àmbit dels tècnics de so– estaven mancomunats per a tots els membres, amb preus reduïts negociats amb els proveïdors.

Abans, la cooperativa els assumia íntegrament. Un any enrere, van haver de reduir el suport al 50%. Avui cadascú s’abona la seva despesa, tot i que es mantenen, això sí, les tarifes rebaixades preferents que havien aconseguit.

Respecte al futur immediat, obvietat pressupostària: en Sebastià palesa que la cultura sempre és la primera a patir les retallades: “Allà on núm 345 - Juliol-agost 2011 n

primerament es passa la tisora; i més encara als municipis, on les regidories dedicades sovintegen a ser de perfil baix.” I hi se’n queixa, és clar: “No s’acaba d’entendre el fet cabdal de la cultura; la desinversió cultural sempre passa factura, i quan no es fa el que cal ferm, tot el país se’n ressent.” I ens en posa un exemple sociopolític: “El fet de no haver apostar pel foment de la cultura de la diversitat ha fomentat el racisme.”

I, malgrat tot, per als dies que vindran, la intercooperació enxarxada anuncia nous camins. Han iniciat converses amb el Sindicat de Músics de Girona, una experiència cooperativa que gestiona la contractació i cobertura social dels músics en contractacions públiques i privades, per obrir una nova línia de treball conjuntament. Membres de la FCTC i socis de Coop57, continuen estant ben arrelats en les tres branques que els projecten: cultura, cooperativa i municipi; que demostren, des de la cooperació social, noves maneres de gestionar equipaments culturals. Tres branques, doncs, perquè qui pren cultura per a esmorzar, esmorza amb llibertat.

Des d’Antígona fins avui. Ho esclaria l’estimat Ramon Barnils: “¿Qui diu que els joves d’avui passen de tot i no saben res?” El mateix periodista que afirmava: “La cultura, si no sempre ve de baix, mai no ve de dalt.” www.tresbranques.cat/

Història cooperativisme

La Segona República i les cooperatives a Mataró Margarida Colomer Historiadora arxiu personal autora

Foto: Visita de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya a Cristalleries de Mataró el març de 1933.

L’adveniment de la Segona República

va donar una empenta formidable a la primera llei de cooperatives, ja que inicià una època democràtica amb més llibertats i molts projectes socials i polítics per engegar. Entre aquests projectes, doncs, hi havia la Llei de cooperatives.

Des dels orígens del cooperativisme, ja es veia la necessitat de dotar la cooperació d’un règim legal propi. Feia temps que molts cooperadors treballaven perquè aquest buit desaparegués i fos cobert urgentment. I és per aquest motiu que, després de molts estudis i treballs, es va arribar a redactar la Llei del 8 de setembre del 1931.

El 1927, ja hi havia un Avantprojecte de llei elaborat, sorgit del Reial decret del 14 de gener del 1925, que disposava el nomenament d’una comissió que, partint dels estudis i les experiències que aportaven els cooperadors, estructuraria i redactaria les normes per al règim de les associacions cooperatives. D’aques-

ta manera, l’Avantprojecte de llei de cooperatives del 1927 representà l’esforç més gran realitzat pensant en el cooperativisme espanyol i va servir, sens dubte, de base indispensable a la Llei de cooperatives del 1931.1 Tot i això, aquesta llei no podia legalitzar la totalitat de les cooperatives existents a Catalunya. Per això, després de l’aprovació de l’Estatut del 1932, es va poder elaborar una llei més àmplia, que seria la Llei de cooperatives de l’any 1934. El febrer del 1934, es va fer la Llei de bases de les cooperatives de producció. I el març del mateix any es va aprovar la Llei específica d’aquestes cooperatives. La nova Llei donava un ventall més ampli a totes les cooperatives de producció d’un nombre més elevat de socis.2 Va ser aquells anys, doncs, que les cooperatives podien sortir a la llum no només sota un paraigua de llibertat d’associació, sinó també com a empreses legalment constituïdes. núm 345 - Juliol-agost 2011 n

Les cooperatives a Mataró durant la República Des del segle XIX, Mataró ha estat un referent del cooperativisme al nostre país, però durant l’època republicana van sorgir moltes cooperatives, com ara la Unió Cooperativa del Gènere de Punt, La Fraternitat –que era una cooperativa de rajolers– i La Farmàcia Humanitat.

Va néixer la Cooperativa del Cafè de Mar o dels Pescadors i la del Cafè Nou, totes dues dins la Unió de Cooperatives. També en aquesta època la cooperativa de forners La Tahona s’adherí a la Unió de Cooperatives, i també hi entraren La Estrella Mataronense i la de Llavaneres.3 Gràcies al sistema democràtic, la Segona República va ser una època propícia per a crear-ne de noves.

Podem dir que va ser en aquell moment que les associacions cooperativistes existents van viure el seu punt culminant. Durant la Guerra Civil encara en van néixer de noves. Una vegada més, l’eficàcia de la cooperació en moments de crisi econòmica va quedar demostrada.

A Mataró, el cooperativisme sempre s’ha distingit per ser un moviment obert i participatiu. Els socis cooperadors, dins les seves empreses, es respectaven i sabien conviure en la diversitat ideològica dels seus components, però això no els va impedir mai de participar en la vida sindical i política de la ciutat.

En tenim molts exemples, però n’esmentarem tan sols els més importants. En primer lloc, destacarem Salvador Cruxent, gerent de la Cooperativa del Forn del Vidre, que fou elegit alcalde en les eleccions municipals del gener del 1934, com a membre d’ERC. Després dels Fets d’Octubre, va ser destituït, com tots els membres del consistori, a qui substituïren membres de formacooperació catalana n

13 n

Història cooperativisme arxiu

arxiu

cions polítiques de dreta. Ara bé, després de les eleccions del febrer del 1936, que donaren la victòria al Front d’Esquerres, Cruxent tornà a presidir el consistori.4 En segon lloc, cal destacar una persona molt important en l’àmbit sindical: Joan Peiró, també cooperador i director tècnic de la Cooperativa del Forn del Vidre. Joan Peiró, des del 1922, apareix com a dirigent de la CNT a tot l’Estat espanyol.

I Joan Peiró i Manel Mascarell, també soci cooperador, són uns del qui, el març del 1933, van dirigir els Sindicats d’Oposició a la CNT. Tot dos foren actius en els àmbits sindical i cooperatiu: els estatuts de la Cooperativa del Forn del Vidre els redactà Joan Peiró. La relació entre Salvador Cruxent i Joan Peiró va ser sempre de treball i cooperació, tant en qüestions relacionades amb l’empresa cooperativa com en les socials i polítiques.

Francesc Macià va visitar Mataró el març del 1933. I ho va aprofitar per a anar a la Cooperativa del Forn del Vidre; Joan Peiró va ser qui li va fer els honors com a director de l’empresa. L’endemà va sortir a la primera plana de La Vanguardia la fotografia de Macià en la visita a la cooperativa. En aquesta ocasió, Peiró va ser molt criticat per membres de la CNT, a la revista Sindicalismo.

Unes crítiques de les quals ell es defensà com a sindicalista, com a cooperador i com a director d’una empresa cooperativista amb unes funcions determinades.5 Hi han moltes altres persones que es van significar en el món coopen 14

cooperació catalana n

El cooperativisme és una alternativa solidària dins la societat competitiva que vivim, on les desigualtats injustes del sistema capitalista són les que marquen l’economia dels país.

Foto esquerra: Edifici del Café de Mar de Mataró.

Foto dreta: Nau Gaudí, dissenyada per l’arquitecte modernista el 1883, per a la Cooperativa Obrera Mataronense.

ratiu i que alhora col·laboraven en l’àmbit cultural, sindical i polític del Mataró d’aquella època. Una prova d’aquesta col·laboració fou la creació d’una escola racionalista per part de la Cooperativa del Forn del Vidre, que al cap de poc temps es va unir amb una altra de la mateixa línia pedagògica, la de l’Ateneu de la Classe Obrera. Totes dues eren obertes a tota la població i seguien els objectius pedagògics de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.

Conclusions Al moviment cooperatiu li és més fàcil d’aplicar els seus valors socials en un marc democràtic que no pas en un que no tingui llibertats. Els valors del cooperativisme s’inspiren en les pràctiques de les cooperatives, ja que comporten beneficis socials i econòmics, impulsen l’exercici democràtic del mateix sistema, la cohesió soci-

al, l’arrelament en la societat, la vocació emprenedora, la responsabilitat compartida, l’estabilitat en l’ocupació, el foment de la formació i la solidaritat mútua.

Uns valors que el cooperativisme havia treballat històricament i que actualment també treballa en el seu dia a dia i a cada cooperativa d’una manera moderna, sostenible, dinàmica i amatent als canvis propis i els de l’entorn.

El moviment cooperatiu és una forma que pot resoldre alguns dels principals problemes que ens cal afrontar avui en la nostra condició de treballadors i consumidors vers una economia sostenible, enfront d’una societat fortament liberal i capitalista. En definitiva, el cooperativisme és una alternativa solidària dins la societat competitiva que vivim, on les desigualtats injustes del sistema capitalista són les que marquen l’economia dels país. n

1. M argarida Colomer. Cooperativisme i moviment obrer. L’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró, 1920-1944. Pàg. 46.

2. M argarida Colomer, obra citada, pàg. 64.

3. M argarida Colomer, obra citada, pàg. 69.

4. M argarida Colomer, obra citada, pàg. 70-74.

5. S indicalismo, núm. 11, 28-4-1933. La Vanguardia, 21-3-1933. núm 345 - Juliol-agost 2011 n

XXVI Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu - Prada de Conflent, 18, 19 i 20 agost 2011

“Les cooperatives als territoris de parla catalana” Dimecres 17 d’agost 17.00-18.00 h Recepció de les Jornades 18.00 h Inauguració de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”, en col·laboració amb el CCEPC, l’IRMU i la FMR. Dijous 18 d’agost 9.00-9.15 h Inauguració de les Jornades 9.15-10.00 h “El cooperativisme d’ensenyament a les illes Balears”, a càrrec d’Enric Pozo, President de la Sectorial d’Ensenyament de la UCTAIB. 10.00-10.30 h Col·loqui.

10.30-11.00 h Pausa.

11.00-11.45 h “El cooperativisme a la Franja de la Llitera”, a càrrec de Pere Estany, fundador Transalfals & La Vispesa, SCCL. 11.45-12.15 h Col·loqui.

15.30-16.15 h “El cooperativisme a Catalunya Nord”, a càrrec de Llorens Planes, enginyer agrònom i Pere Gurgui, viticultor.

16.15-16.45 h Col·loqui.

Divendres 19 d’agost 9.00-9.45 h “Lo cooperativisme a l’Alguer i al sou territori: Lo cas de la Cantina Social Santa Maria La Palma”, a càrrec de Salvador Masala, President de la cooperativa Cantina Santa Maria La Palma, i Joan Elies Adell, Director de l’Espai Llull Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer.

9.45-10.15 h Col·loqui.

10.15-11.15 h Pausa.

11.15-12.00 h “País Valencià: Quaranta anys de cooperativisme des d’una perspectiva mondragoniana”, a càrrec de Josep M. Soriano, President de Caixa Popular.

12.00-12.30 h Col·loqui.

13.00-15.00 h Dinar de ponents.

15.30-16.15 h “Present i futur del moviment cooperatiu a Catalunya”, a càrrec de Joseba Polanco, Director de la Confederació Cooperatives Catalunya.

16.15-16.45 h Col·loqui.

Dissabte 20 d’agost 9:00-9.45 h “El cooperativisme de treball a les Illes Balears”, a càrrec de Malena Riudavets, vicepresidenta de la UCTAIB. 09.45-10.15 h Col·loqui.

10.15-11.15 h Pausa.

11.15-11.45 h Cloenda, a càrrec de Xavier López, Director General d’Economia Social i Cooperativa.

FUNDACIO ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 uce@rocagales.org * 345 - Juliol-agost 2011 n CCEPC, Coordinadora de Centre d’Estudis de Parla Catalana; IRMU, Institut Ramon Muntaner;núm FMR, Fundació Món Rural; UCTAIB, Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.

cooperació catalana n

15 n

Jornades sobre cooperativisme 2011

Present i futur del moviment cooperatiu a Catalunya Joseba Polanco Director Confederació de Cooperatives de Catalunya En l’actualitat, l’element més important en el model cooperatiu és la seva visualització. Des del moviment, fem esforços perquè la societat passi de veure’ns d’un sistema indefinit a un altre dins el qual es hi ha tota la gran diversitat de projectes cooperatius: - Les cooperatives de producció de béns i serveis: cooperatives en què les persones posen en comú la feina; és a dir, la cosa cooperativitzada és el treball.

- Les cooperatives que organitzen el consum de béns i serveis; és a dir, les persones cooperativitzen el consum i de manera col·lectiva arriben a béns o serveis difícils de trobar al mercat.

- Les cooperatives creades per les empreses que necessiten cooperar conjuntament en algunes de les funcions empresarials (comercialització, compres, producció, gestió de persones, gestió financera, etc.).

La societat ha de saber que el cooperativisme promou un sistema empresarial basat en la persona, en què l’eix central és la democràcia i que exigeix un procés permanent de formació, així com un alt grau de transparència en la gestió, per tal que els socis estiguin en condicions d’adoptar les decisions necessàries per a la supervivència empresarial.

Hem de transmetre que la democràcia a l’empresa, quan l’exercites i la cuides, et retorna molt més que els beneficis propis del sector, ja que el desenvolupament dels valors cooperatius, basats en la democràcia, reverteixen en benefici de la societat i la fan més dinàmica, forta i cohesionada.

Aquest element característic és exclusiu del sistema empresarial cooperatiu; per bé que hi ha models de gestió que s’hi acosten, cap d’aquests no exerceix la participació com el cas del cooperativisme, en què aquesta és plena en la propietat, la gestió i els resultats; i, de fet, quan una cooperativa no conjuga aquesta radicalitat participativa pròpia de la seva genètica, s’afebleix tant que la seva supervivència se sotmet als cicles amb la mateixa proporció que la resta de formes empresarials.

En aquest moment de crisi, el cooperativisme és una fórmula que pot canviar aquesta realitat. De manera col·lectiva hem de responsabilitzar-nos i protagonitzar la solució dels problemes. Sempre hem sabut que la unió fa la força, i aquesta unió ens ha de permetre la defensa de les necessitats col·lectives enfront dels agents que han generat la crisi per disminuir la influència que han exercit en l’organització de la societat.

El cooperativisme és una forma d’organitzar col·lectivament la solució dels problemes, tant a l’àmbit del treball, com del consum, com de la cooperació empresarial, i ens aportarà un més gran desenvolupament de la democràcia per tal que, consegüentment, aquesta ocupi un important espai a l’economia.

El cooperativisme a Catalunya Nord Llorenç Planes, enginyer agrònom, i Pere Gurgui, viticultor i membre de la Junta de la Cooperativa Vinícola de Bages (Rosselló) El moviment cooperativista nord-català és molt estretament lligat al de la resta de l’Estat francès. França és un Estat molt centralitzat, i les iniciatives, encara que siguin privades, segueixen en general les estructures administratives, amb federacions departamentals, regionals o estatals, dites “nacionals”.

El departament és el dels Pirineus Orientals, que comprèn tot Catalunya Nord i la comarca occitana de la Fenolleda; la seva capital és Perpinyà. La regió administrativa a la qual pertanyen els Pirineus Orientals s’anomena Llenguadoc-Rosselló i agrupa, a més dels Pirineus Orientals, els departaments de l’Aude (capital, Carcassona), de l’Erau (capital, Montpeller), del Gard (capital, Nimes) i de la Losera (capital, Mendes). La capital del Llenguadoc-Rosselló és Montpeller.

El cooperativisme a Catalunya Nord és sobretot agrícola. Hi ha hagut, però, un cooperativisme de producció obrera, particularment amb la Union Sandalière de Sant Llorenç de Cerdans, que feia espardenyes. També hi ha hagut cooperatives de consum.

Actualment el cooperativisme és sobretot agrícola: cooperatives de comercialització de fruita i hortalissa i cellers cooperatius d’elaboració i venda de vins.

La forma cooperativa es troba també en alguns organismes bancaris com ara el Crèdit Agrícola, que, malgrat aquesta natura jurídicament cooperativa, actua com qualsevol banc. Hi ha també organismes d’assegurança de tipus mutualista, administrativament integrats dins les xarxes mutualistes del conjunt de França.

De fet, doncs, parlar del cooperativisme a Catalunya Nord és parlar del cooperativisme francès al territori nord-català; no és pas parlar d’una cosa específicament catalana.

Llorenç Planes farà una presentació global, i Pere Gurgui, viticultor i membre de la Junta de la Cooperativa Vinícola de Bages, presentarà el cooperativisme vinícola. n 16

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

País Valencià: Quaranta anys de cooperativisme, des d’una perspectiva mondragoniana Josep M. Soriano President Caixa Popular El País Valencià va gaudir, durant les primeres dècades del franquisme, d’un cert desenvolupament del cooperativisme agrícola; també del cooperativisme de vivenda i, en menor mida, del de treball associat. Els sectors del consum, del crèdit cooperatiu i l’elèctric varen sobreviure testimonialment.

En la dècada dels anys seixanta, les cooperatives agrícoles varen anar entrant de manera progressiva en l’activitat comercialitzadora. La forta demanada de vivenda que reclamà l’onada immigratòria que arribà als nuclis urbans del País, propicià també l’expansió de les cooperatives de vivendes en les comarques de València i Alacant.

Ja en les dècades dels setanta i vuitanta, altres sectors entren en una apreciable dinàmica. El cooperativisme de crèdit, amb una xarxa ampla d’entitats locals, comarcals i provincials, aprofita el desenvolupament de l’economia agrícola, per a consolidar la seua presència en el mercat financer valencià.

La primera de les crisis que va sorprendre l’economia valenciana afectà fortament la indústria manufacturera (moble, tèxtil, transformacions metàl·liques, etc.) i la construcció, i molts dels assalariats trobaren en el treball associat una via per a mantindre el lloc de treball.

En 1975, va aparèixer la cooperativa Consum, en uns moments en què la distribució comercial estava en plena transformació, amb propostes fortament innovadores tant en el pla professional com en el social.

Un sector que apareix també amb força, en l’escenari cooperatiu valencià d’esta dècada, fou el de l’ensenyament. La llengua dels valencians no estava present a l’escola, com tampoc era freqüent trobar a les escoles públiques la renovació pedagògica, i algunes famílies varen optar per la via cooperativa per tal d’atendre l’educació dels seus fills amb un certa garantia. També els professionals de l’ensenyament prengueren la iniciativa de crear noves escoles on introduir una nova pedagogia, a més de la llengua del país.

Justament, en els inicis de la dècada dels anys setanta, un grup de joves es varen plantejar traslladar l’experiència cooperativa de Mondragón a terres valencianes. A partir de la gestió d’una cooperativa de vivendes, inicien un camí de compromisos per tal de promoure els punts bàsics del cooperativisme mondragonià: forta professionalitat en la gestió, solidaritat i pràctiques intercooperatives de marcada intensitat, primacia del treball associat, etc. Fruit d’estos compromisos ens trobem avui amb algunes realitats cooperatives afermades, com ho són les cooperatives Consum, Escola La Florida, Caixa Popular, etc.

Algunes preguntes, però, queden en l’aire: després de quaranta anys, què ha quedat impregnat en el cooperativisme valencià del cooperativisme mondragonià? ¿És el nostre un cooperativisme nombrós en nombre de cooperatives però de marcat caràcter conservador, o podem trobar-hi algunes connotacions del cooperativisme transformador dels bascos de Mondragón?...

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

cooperació catalana n

17 n

Jornades sobre cooperativisme 2011

Lo cooperativisme a l’Alguer i al sou territori: Lo cas de la Cantina Social Santa Maria La Palma Salvador Masala, President de la cooperativa Cantina Sta. Maria La Palma Joan Elies Adell, Director Espai Llul – Representació de la Generalitat de Catalunya a L’Alguer.

Amb aquesta intervenció se té com a objectiu fer una breu descripció de la presència del cooperativisme en Itàlia, en Sardenya i, més concretament, a l’Alguer. És per això que recordarem com lo reguinament del cooperativisme a l’Estat italià és molt desigual: hi són zones on és ben implantat (com pogueriva ésser el cas de la zona de l’Emília-Romanya) o altres territoris on és ben poc present (per exemple en Sicília).

L’Alguer, com tota la Sardenya, no té una cultura forta en cooperativisme, i és per aquesta raó que aquesta no és una classe de gestió adoptada habitualment. No obstant això, hi ha una sèrie d’exemples que ressalten per l’interès i que convé mentovar. Així, en lo cas de l’Alguer és menester recordar que, especialment després de la Segona Guerra Mundial i com a conseqüència de la política agrària volguda del Govern italià del moment, és estada donada una gran espenta vers lo cooperativisme. Si també ja existiva alguna cooperativa en l’àmbit de la pesca (que encara continua les sues activitats, també si amb més poca força), a partir dels anys seixanta és creixida la presència de les cooperatives, especialment en lo sector agrari i també en lo de la construcció i els sous derivats, que han ajudat a crear una economia diversa, durant aquestos anys.

La Cantina Social de Santa Maria La Palma, una de les hisendes vinícoles més importants de la Sardenya i ben estabilida socialment al territori, és nada a la fi dels anys cinquanta, i és actualment un exemple de permanència del cooperativisme a l’Alguer, i de voluntat de creixement constant, gràcies a la sua capacitat de s’adaptar al moment present i d’assumir i afrontar els confronts que li proposa el mercat. Actualment fan part d’aquesta cooperativa tres-centes famílies alguereses, que se senteixen orgulloses de participar en aquest projecte empresarial.

El cooperativisme a la Franja de la Llitera Pere Estany Fundador de Transalfals & La Vispesa, SCCL En la tardor dels anys noranta, vaig conèixer Juan José Mallén, un idealista de com haurien de desenvolupar-se les cooperatives si volien seguir sent operatives i defensores dels drets dels seus socis.

La idea que portava entre mans era fundar una cooperativa que agrupés unes altres tantes, per tal de recollir la seva userda per transformar-la per a l’alimentació animal i així donar-li més valor afegit a les cooperatives que s’integressin a l’entitat, ja que ell n’és el fundador, juntament amb d’altres socis d’una d’elles, la Cooperativa Joaquín Costa y de la Litera. La nova cooperativa que vàrem crear, anomenada Transalfals & La Vispesa, està integrada per dotze cooperatives de primer grau que aporten el 100% de la seva userda per a transformar-la en granulat i paques deshidratades de primera qualitat. Actualment, Transalfals&La Vispesa és un exponent industrial a la Franja de la Llitera que cal tenir en compte a l’hora de valorar el cooperativisme de serveis de la zona.

Quant a d’altres activitats importants de la Franja, com és la fruita dolça, la majoria de les petites cooperatives s’han reestructurat i integrat a Actel per assolir una major eficàcia i augmentar la seva competitivitat.

Respecte a les de serveis de cereals, com es la de Joaquín Costa y de la Litera, la situació actual obliga a ésser molt prudents i a la llarga propiciar i col·laborar o, tal vegada, integrar-se o federar-se amb d’altres entitats molt més grans i a la vegada mes competitives.

L’abast de les cooperatives a la zona de la Franja es molt variada, ja que disposem de totes les activitats, ensenyament, transports, ecologistes, serveis de tota classe… En fi, que, tot i que el moment que es viu en el cooperativisme de la zona de la Llitera és difícil, totes les persones que tenen fe en aquest tipus d’entitat no perden l’esperança i creuen que és un model al qual cal donar suport com a entitat d’expansió econòmica, i repten el futur per assolir-ne l’èxit.

n 18

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

El cooperativisme de treball a les Illes Balears Malena Riudavets Vicepresidenta de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) El cooperativisme de treball a les Balears, encara que amb un pes poc significatiu en volum dins el teixit empresarial de les Illes, té una trajectòria de creixement constant els darrers anys. Durant el primer trimestre de 2011, hi havia 211 cooperatives de treball a les Balears.

Aquestes cooperatives abracen diferents sectors d’activitat, com ara l’ensenyament, el treball familiar, el disseny i la impremta, la construcció, el turisme...

Malgrat la situació de crisi econòmica, el cooperativisme de treball suposa una alternativa a l’atur a través de l’autoocupació col·lectiva.

Durant l’any 2010, es varen constituir 15 cooperatives, 10 de les quals eren de treball.

En representació del sector del cooperativisme de treball, hi ha la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears, una organització empresarial plurisectorial que representa les cooperatives de treball de les Illes Balears. Neix l’any 1986 amb la intenció d’agrupar les cooperatives de treball, representar-les políticament i esdevenir un espai d’intercooperació. De les 10 cooperatives que varen crear la unió, s’ha passat a tenir 58 cooperatives afiliades en l’actualitat. Aquestes cooperatives són de diferents sectors d’activitat. Tenen especial importància les cooperatives d’ensenyament, agrupades en una agrupació sectorial específica amb 20 cooperatives. També es disposa d’una agrupació sectorial d’iniciativa social on s’agrupen quatre cooperatives.

Un dels elements estratègics de la feina de la Unió és oferir espais d’intercooperació entre les cooperatives i els seus socis. En l’actualitat, a més de les dues sectorials, hi ha diversos grups d’intercooperació i s’ha promocionat també la intercooperació per operar al mercat de manera conjunta entre diferents cooperatives. A més, s’ha impulsat recentment la creació d’una associació de dones cooperativistes ADECOOP, que segueix la línia d’AMECOOP de Madrid i Andalusia.

Aquesta organització té com a finalitat la promoció i defensa dels valors humans, socials i professionals de la dona en la seva condició d’empresària cooperativista. Inicialment, s’està posant l’èmfasi en la posada en marxa de plans d’igualtat i conciliació a les cooperatives.

Des de la Unió de Cooperatives, a més de donar servei a les cooperatives afiliades, s’ha fet una feina molt important de promoció del cooperativisme, especialment vinculat amb el desenvolupament local.

Aquesta estratègia ha duit com a resultat que de les 10 cooperatives constituïdes al 2010, 8 fossin assessorades per la Unió.

Dins de les actuacions de promoció més importants, s’ha realitzat una feina amb l’administració municipal i insular per a la incorporació de clàusules socials als concursos públics, iniciant la feina amb les escoletes públiques de 0 a 3 anys, i incorporant-hi darrerament alguns serveis de neteja. Aquestes clàusules afavoreixen a les cooperatives i a altres formes empresarials de l’economia social gràcies al pes de la massa salarial al preu, criteris ètics en la compra de béns i serveis...

Aquesta feina de promoció ha estat possible també pel compromís de l’administració, tant d’àmbit local com autonòmic. Aquest compromís s’ha traduït en la constitució del Consell d’Economia Social i de la seva comissió de cooperativisme, organismes encarregats de la coordinació de les polítiques de promoció de l’economia social i del cooperativisme entre les diferents administracions i les entitats representatives del sector.

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

cooperació catalana n

19 n

Jornades sobre cooperativisme 2011

Les cooperatives d’Ensenyament a les Illes Balears Enric Pozo Mas President Sectorial de Cooperatives d’Ensenyament de les Illes Balears (UCTAIB) Dins de la Unió de Cooperatives de Treball Associat, hi ha constituïda l’agrupació Sectorial d’Ensenyament que representa a un total de vint cooperatives d’ensenyament a les Illes Balears. El nombre aproximat d’alumnes de les nostres cooperatives és de 8.200 i d’un nombre aproximat de 650 treballadors/ es entre socis/es cooperativistes i treballadors contractats, incloent-hi el personal docent i no docent que treballen als nostres centres.

Aquesta agrupació sectorial d’Ensenyament va néixer l’any 2000 per donar resposta a les necessitats del sector i defensar els interessos de les cooperatives davant l’administració i els òrgans consultius com el Consell Escola Autonòmic.

La tradició del cooperativisme a les Illes Balears s’ha relacionat amb els moviments socials i culturals.

A Mallorca, a la segona meitat dels anys seixanta es comença una iniciativa en el terreny educatiu molt important.

Un conjunt de professionals de l’ensenyament que havien exercit la docència a diversos centres educatius plantejaren crear una cooperativa d’ensenyament amb la intenció de defugir de la pressió del capital i poder ser lliures alhora de donar importància a allò que el professorat, i alhora soci de la cooperativa, consideràs més oportú. Així, el 1967 sorgeix la primera Cooperativa anomenada CIDE. Des del primer moment, les cooperatives d’ensenyament tenen la possibilitat d’enfocar la vida quotidiana i la vida professional des del seu referent ètic, que suposa una determinada manera de resoldre els conflictes, de compartir els èxits –també els desencisos–, d’exercir de demòcrates, i tants altres aspectes positius.

Per a nosaltres, l’escola és sobretot la feina d’un col· lectiu humà que treballa amb l’esforç, els mitjans i els recursos disponibles per incidir en el desenvolupament dels alumnes. El fruit del treball comú que pretén obrir les portes a tots els agents educatius: família, mitjans de comunicació, institucions i a la societat en general per garantir una educació plural i dinàmica que sigui accessible a un públic nombrós i divers, que contribueixi, a partir dels valors cooperatius, a la construcció d’una societat més justa i democràtica.

Treballam amb un sistema de participació com a

base, amb l’objectiu de cohesionar tots els elements que integren l’escola.

Les escoles cooperatives treballen per construir i desenvolupar un projecte educatiu d’acord amb els valors cooperatius, això suposa un compromís ferm per propiciar la participació activa de tota la comunitat escolar (professorat, personal no docent, mares i pares, alumnat) per desenvolupar un projecte que transcendeixi les parets de l’escola.

APROVACIÓ DELS TRETS D’IDENTITAT Després de quasi 8 anys de funcionament de l’agrupació sectorial d’ensenyament es palpava la necessitat d’enfortir les cooperatives i diferenciar-les dels altres models: públic i concertat-religiós.

Així, el 25 de gener de 2008 es va celebrar a Sant Honorat el I Congrés de les Cooperatives d’Ensenyament, fita històrica del cooperativisme de les Illes amb el debat final i el consens dels Trets d’Identitat de les cooperatives d’Ensenyament de les Illes.

Aquest document és una eina de cohesió entre les cooperatives i alhora la difusió davant tota la societat civil i la comunitat educativa d’un nou model de gestió i treball de l’educació.

Així, les nostres escoles es defineixen com ‘escoles plurals que defensen la llibertat de pensament i de consciència’. El nostre repte és formar ciutadans i ciutadanes en el respecte dels drets humans i dels valors democràtics, compromesos envers l’entorn, oberts al món, arrelats a la nostra cultura i preparats intel·lectualment per integrar-se a la societat.

Treballen amb les famílies per teixir relacions que ajudin als pares i mares a adquirir un compromís en l’educació cívica dels seus fills i estan compromeses amb la revitalització del protagonisme educatiu dels centres escolars com a eix vertebrador de les intervencions educatives de tota la comunitat i com a element fonamental de millora social. Assumeixen el repte d’integrar les aportacions de les TIC en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, i d’ajudar l’alumnat a valorar i a estructurar la informació i els coneixements que s’obtenen d’Internet i d’altres mitjans de comunicació.

Les cooperatives d’ensenyament assumeixen que la llengua catalana és la llengua de relació i gestió de la comunitat escolar.

DADES ESCOLES COOPERATIVES. CURS 2010-2011 NOMBRE D’ALUMNES PER ETAPES ESCOLES COOPERATIVES CURS 2010-2011 ETAPA Educació Infantil 1r cicle Educació Infantil 2n cicle Educació Primària ESO UECP Batxillerats Cicles Formatius de Grau Mitjà Programa de Qualificació Professional d’Iniciació Educació Per a Adults TOTAL n 20

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

Nº D’ALUMNES 350 1.134 2.303 1.531 8 314 354 127 2.090 8.211

Entrevista

L’Esther Vivas va néixer a Sabadell l’any 1975. És activista i militant de diversos moviments socials.

S’autodefineix com a anticapitalista, feminista i ecologista, i es va formar en el moviment altermundialista i antiglobalització. Des de l’any 2004, treballa en qüestions de sobirania alimentària. L’any 2010, va ser la cap de llista de Des de Baix a les eleccions al Parlament de Catalunya. Col·labora amb el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra.

Esther Vivas, activista social, experta en sobirania alimentària i cooperatives de consum Montse Pallarès Ex-libris, SCCL escala. I són experiències que vinculen un barri i una ciutat, que decideixen comprar d’una altra manera i que ho fan a través de la compra directa a un pagès o productor local.

C.C.

En l’actualitat, com moltes d’altres persones avui dia, està a l’atur. Ens trobem amb ella per parlar una mica de sobirania alimentària i de cooperatives de consum, i descobrim que hi ha una altra manera de menjar no només possible, sinó també imprescindible.

¿Quan vas començar a treballar en qüestions de sobirania alimentària?

L’any 2004, a partir del moment en què vaig connectar amb la Xarxa de Consum Solidari, que és una entitat que treballa en assumptes de comerç just i sobirania alimentària. I arran d’això em vaig involucrar en aquestes qüestions: vaig començar a veure-les des del punt de vista de l’anàlisi. Jo venia del moviment altermundialista

i antiglobalització, en el qual havia participat activament des de finals dels anys noranta. I és llavors que em vaig dedicar més a la sobirania alimentària.

Tindríem dues qüestions. D’una banda, la de les cooperatives de consum, i de l’altra, la de la sobirania alimentària. ¿Diries que són coses que es complementen, que l’una ajuda l’altra a funcionar?

Sí, la sobirania alimentària és una demanda més política, que implica retornar la capacitat de decidir al poble, les comunitats. Es tracta del dret a decidir pel que fa a les polítiques agràries i les experiències de les cooperatives de consum agroecològic. Aquestes iniciatives permeten respondre a aquesta demanda a petita núm 345 - Juliol-agost 2011 n

¿Diries que és factible, a partir de l’experiència d’aquestes cooperatives, anar avançant cap a la sobirania alimentària?

Bé, aquestes són experiències demostratives que posen de manifest que és viable adoptar altres polítiques agrícoles i alimentàries, que passen pel foment de la pagesia local –tant aquí com als països del Sud. Però per aconseguir la sobirania alimentària cal anar més enllà, calen canvis polítics, calen canvis en les polítiques agrícoles i alimentàries. En l’àmbit català, per exemple, la sobirania catalana passa, en primer lloc, perquè es prohibeixi el cultiu dels transgènics, ja que tenim el trist honor, a Catalunya, i també a l’Aragó, de ser les zones on més cultius transgènics hi han de tot Europa, fins i tot de varietats prohibides en altres països. Perquè la coexistència dels conreus transgènics amb l’agricultura ecològica fa que aquests últims s’acabin contaminant. La sobirania alimentària passa també a escala de Catalunya per reivindicar un banc de terres públic, perquè tota aquella gent que vulgui tornar al camp pugui ferho, i pugui tenir accés a la terra. Perquè ara hi han moltes terres públiques que estan en desús, en molts casos en espera d’una requalificació. Calen cooperació catalana n

21 n

Entrevista

també polítiques en aquest sentit, i per això és molt important que, més enllà de les experiències concretes, des de les experiències de grups i cooperatives de consum es creïn aliances en diferents sectors socials. Per exemple, en aquest moment hi ha el moviment de les acampades, dels indignats, i és molt interessant veure de quina manera moltes d’aquestes cooperatives participen en aquest moviment, perquè només creant aliances àmplies i teixint xarxes en el teixit social serem capaços de plantejar canvis en els àmbits polític, social i econòmic.

escola da mata atlantica

Foto: Llavors ecològiques.

El Pep Riera, a qui ja coneixes, ens va comentar fa temps, en una entrevista feta en aquesta mateixa revista, que les polítiques agràries destacaven per la seva absència. ¿Com veus les coses ara?

El problema que ens hem trobat és que les polítiques que duia a terme la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea són polítiques que, bàsicament, han especulat amb el territori. Moltes terres fèrtils han estat destinades a la construcció de segones residències, al turisme, de manera que molt camp agrari ha estat destruït, i no només perquè s’ha especulat amb el territori, sinó també perquè els pagesos cada cop han tingut més dificultats per a sobreviure. Els marges comercials a través dels supermercats són molt poc transparents, i bàsicament el benefici se l’emporta la gran distribució, els supermercats i els intermediaris. La renda agrària és només el 55% de la renda general, i va disminuint cada any. El diferencial del preu d’un producte entre el que es paga al supermercat i el que cobra el pagès és d’un 500% de mitjana, i això fa que a Catalunya menys de l’1% de la població sigui pagesa. I menys del 5% de la població d’arreu de l’Estat espanyol.

Hi ha un empobriment molt gran del que és la població pagesa, i quan hi ha gent jove que vol dedicar-se a l’agricultura o a l’agricultura ecològica, troba moltes dificultats: falta de suport, no-accés a la terra, etc.

¿Penses que el que ha passat amb la crisi dels cogombres, amb morts per Escherichia coli a Alemanya i amb la dèria de trobar culpables abans de saber què passava, passaria en una societat en què prevalguessin altres polítiques agroalimentàries més sostenibles?

El problema de l’Escherichia coli i la crisi dels cogombres (i després es va demostrar que no havien estat aquests) posa de manifest les conseqüències en la salut de l’actual model agrícola i alimentari. L’exemple de la crisi dels cogombres seria equiparable a la de les vaques boges, als pollastres amb

Sempre es parla de l’agricultura ecològica com una solució a mitjà termini, com una feina que s’ha d’anar fent per conscienciar la població... n 22

cooperació catalana n

En la qüestió de l’agricultura ecològica hem de tenir en compte que Espanya és el principal productor ecològic de tot Europa. El que passa és que pràcticament tot aquest producte es dedica a l’exportació. Aleshores tens un producte amb certificat ecològic, però l’impacte mediambiental que té la seva comercialització a milers de quilòmetres de distància fa que d’ecològic en quedi molt poc. I, alhora, l’element social, molts cops, queda de banda.

Les experiències de les cooperatives de consum a Catalunya i a altres bandes de l’Estat espanyol el que plantegen és no només un element ecològic en el procés de producció, sinó també un element social, i per això es dóna molta importància a la comercialització local i de proximitat, a establir relacions de confiança entre productors i consumidors, a evitar intermediaris.

Per tant, no es tracta només d’un agricultura ecològica, sinó també d’una millor manera de comercialitzar-la i de relacionar-s’hi. I per això s’anomenen cooperatives de consum agroecològic.

L’agroecologia, vinculada a la sobirania alimentària.

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

toxines, a la grip aviària i a la grip porcina. En definitiva, respon a un model agroindustrial que bàsicament té en compte els interessos privats i econòmics, els alts índexs de producció, manejats per unes poques empreses, sense tenir en compte ni les necessitats alimentàries, ni el respecte a l’ecosistema. En conseqüència, la crisi de l’E. coli el que posa de manifest és la pèrdua de control de la ciutadania pel que fa al procés de producció i distribució d’aliments, ja que la cadena alimentària s’allarga tant que no saps d’on ve allò que consumeixes, i a la vegada el pagès té molt poca autonomia o capacitat per a incidir en la mateixa cadena; perquè aquesta està en mans d’unes poques multinacionals que monopolitzen cadascun dels seus trams, des de les llavors fins a la transformació i la distribució. I el cas de l’E. coli posa de manifest la pèrdua de control d’aquest procés i la manca de transparència que hi ha en la cadena alimentària actual. ¿Quines polítiques caldria començar a fer perquè això pugui canviar? ¿Quines propostes es poden fer?

Les nostres propostes passen per la demanda de la sobirania alimentària, com deia abans, i per recuperar la capacitat de decidir sobre allò que mengem, per part de la gent del carrer i per part dels pagesos; i això es concreta, d’una banda, fent accessibles els recursos naturals als pagesos. Que l’aigua, la terra i les llavors siguin accessibles per a qui treballa la terra. Però a hores d’ara l’aigua, la terra i les llavors estan privatitzades. La solució passa per fer un pacte per a fomentar mecanismes de comercialització local, per a construir circuits més curts, sigui a través de grups de cooperatives de consum, sigui a través de mercats de productors de venda directa. I passa, com ja he anat indicant, per una reforma agrària en què la gent tingui accés a la terra.

Bàsicament, cal tenir en compte les necessitats alimentàries de la gent, i no pas el lucre d’uns quants. ¿Hi ha algun país que faci polítiques en aquest sentit en l’actualitat?

Hi han països que tenen en compte, en les seves constitucions, la qüestió de la sobirania alimentària, com ara

escola da mata atlantica

No té sentit que el transport dels aliments sigui el màxim generador del canvi climàtic. l’Equador. Però països que duguin a terme una política activa en el cas de la sobirania alimentària, doncs és difícil d’assenyalar-ne al mapa; perquè la pressió de les corporacions agroalimentàries és molt gran, i aquestes sobretot aposten per un model d’agricultura intensiva, industrialitzada, transgènica, dedicada a l’exportació, que no en té res, de racional. Perquè no en té res de racional, això de consumir aliments de fora que es podrien produir aquí, i tant a casa nostra com als països del Sud es dóna aquesta situació, i no té sentit que els aliments siguin petrolidependents (amb la dependència actual del petroli). No té sentit que el transport dels aliments sigui el màxim generador del canvi climàtic. Es calcula, segons l’Institut Grame, que el 55% dels gasos d’efecte d’hivernacle tenen a veure amb aquest model agroalimentari. No té sentit, tampoc, que el model actual acabi amb l’agrodiversitat. La mateixa FAO assenyala que ens els últims cent anys han desaparegut el 75% de les varietats agrícoles i ramaderes, i això bàsicament respon al fet que es mouen varietats que pel color, la textura o la mida acompleixen els criteris del mercat, però pel que fa a altres criteris, com ara els nutricionals o els de diversitat, no ho fan pas. No responen a uns criteris de racionalitat social o ecològica, sinó que cerquen el lucre a curt termini.

Llavors s’hauria de fer una política 180 graus contrària a la que es du a terme ara.

Foto: Llavors ecològiques.

Lligant tot això que has dit amb les mobilitzacions del 15-M de què parlaves abans, ¿creus que es van consolidant coses en aquest sentit?

El del 15-M és un moviment molt recent que, de fet, va aparèixer a la llum pública a partir d’aquest 15 de maig. És un moviment recent, però que ha estat capaç de convertir el malestar social acumulat en més de dos anys de crisi en una resposta de mobilització cívica.

La gent ha perdut la por i ha dit que ja n’hi ha prou d’aquestes polítiques, que ja n’hi ha prou de pagar una crisi que nosaltres no hem creat, i la gent ha sortit al carrer i s’ha adonat que som molts i molts els que pensem així. I, per tant, ha retornat la confiança en el fet que la mobilització social col·lectiva és capaç de canviar les coses. Aquest esperit de revolta i de voluntat de canvi social beu del que ha estat la primavera àrab (de les revoltes al món àrab), del “no” islandès a pagar la crisi, i de les protestes a Grècia. I a partir d’aquí s’ha generat aquesta onada de mobilització social aquí a casa nostra, per tot el territori tant català com espanyol, i que també ha despertat importants solidaritats a escala internacional.

Hem vist que arran d’això d’aquí la plaça Syntagma d’Atenes també ha esdevingut un símbol. ¿Com veus el futur d’aquest moviment?

Penso que les mobilitzacions marquen un abans i un després, assenyalen un inici de la mobilització social, aquí, quan veníem d’un període de forta fragmentació, amb poca articulació dels moviments socials, amb poca capacitat d’arribar a amplis sectors socials. I el moviment del 15-M el que ha fet és sumar persones que no estaven implicades en moviments socials, i per tant avui som moltes més que abans del 15 de maig. I, no només això, el moviment del 15-M ha sabut mobilitzar un ampli sector social que s’ha sentit identificat amb les seves demandes. Unes demandes que passen bàsicament per exigir una democràcia real i de base; per assenyalar la classe política com a responsable de la crisi que ha prioritzat els interessos de les empreses i els interessos privats, i també per assenyalar el sistema financer com a promotor de la crisi actual. Molta gent se sent identificada amb aquestes demandes núm 345 - Juliol-agost 2011 n

després de dos anys i mig de crisi, i se sent interpel·lada. I això explica que la manifestació del 19 de juny hagi estat tan massiva i un èxit total, malgrat la criminalització que s’ha intentat fer del moviment, de deslegitimar-lo i d’intentar-lo aïllar, després dels fets del Parlament. El que s’ha demostrat és que el moviment és ampli, que desperta simpaties i que ha estat capaç d’arrelar i de comptar amb una base social molt àmplia i diversa. No és pas un moviment juvenil, sinó que és un que aglutina diverses generacions que tenen diferents experiències vitals, socials. ¿Hi ha res que vulguis afegir-hi?

Sí. Cadascun de nosaltres consumeix cada dia, però no és conscient del que menja, del que consumeix, i per això és molt important prendre consciència de les desigualtats del model agroalimentari actual, i plantejar-nos un altre model de consum. I organitzar-nos per tal de plantejar aquest canvi en les polítiques agrícoles i alimentàries. En el fons el que es posa de manifest és la lògica del sistema capitalista, que impacta en les polítiques agrícoles i alimentàries i les posa al servei dels interessos privats, i no només s’ha de tenir en compte aquesta lògica capitalista, sinó que també es tracta d’un sistema patriarcal que invisibilitza el paper de les dones i les col·loca fora. Això ho veiem a escala internacional, ja que les dones són les que més passen fam, juntament amb els infants, malgrat que als països del Sud la major part de mà d’obra del camp està integrada per dones (el 85% a l’Àfrica). Però la lògica del sistema patriarcal fa que elles no tinguin accés a la terra. Treballen, però els mitjans de producció no són pas seus. També aquí, al Nord, les dones es troben que, malgrat treballar la terra, la titularitat és dels homes, amb la qual cosa elles no cotitzen a la seguretat social, no cotitzen per a la jubilació. I, per tant, només cal plantejar unes polítiques alternatives amb una lògica anticapitalista al model actual, però també des d’un punt de vista feminista, tot reinvidicant el paper clau que han tingut les dones al llarg dels segles per a garantir l’alimentació. Cal tenir en compte, doncs, que la sobirania alimentària mai no serà completa si no té unes perspectives clarament feministes. n cooperació catalana n

23 n

COOPERATIVISME

EpcCooP, (Escola de Pràctica Cooperativa) és una cooperativa creada i vinculada a SERVICOOP, dirigida a la prestació de serveis formatius als socis i treballadors de les cooperatives de serveis i transportistes. En els darrers quatre anys ha donat formació a mes sis-cents alumnes arreu de Catalunya. A la vegada col·labora en la realització d’estudis sectorials i de difusió del cooperativisme.

EpcCooP, una escola de pràctica cooperativa Miquel Corna Vicepresident de SERVICOOP. SERVICOOP

Foto: Seminari de formació d’EpcCooP a Cotraman, Cooperativa General de Transportistes de Manresa, Sccl.

EPCCOOP és una empresa coope-

rativa dedicada a la consultoria de formació continuada, dins del sector de l’economia social, i té com a objectiu principal ajudar a arribar a un increment de la motivació i la productivitat del capital humà en les organitzacions, a través d’un servei de qualitat. És per això que planifiquem la nostra activitat formativa en dues grans àrees: consultoria de formació i plans específics de formació.

A partir de l’anàlisi detallada de les necessitats i objectius dels nostres clients, oferim una àmplia gamma de cursos temàtics de caràcter tècnic i dissenyats a mida, impartits totalment per professors especialitzats i amb àmplia experiència i formació.

EPCCOOP s’adreça tant al món

de les cooperatives, membres de consells rectors, socis de cooperatives, associats, treballadors i als seus familiars, com a la resta de l’economia social i públic en general: associacions empresarials, entitats públiques, entitats privades, agrupacions d’autònoms, escoles principals de negocis, universitats públiques i privades i mitjans de comunicació.

Objectius • Coordinar, representar i fomentar els programes de formació mitjançant seminaris de curta durada a les cooperatives associades.

• Fomentar la creació de vincles entre les cooperatives associades.

• Promoure l’avanç en la gestió de les cooperatives de serveis i transportistes, mitjançant l’organització núm 345 - Juliol-agost 2011 n

dels pertinents mitjans formatius i a través d’intercanvi d’experiències.

• E stablir i mantenir contactes i col·laboracions amb les entitats municipals, provincials, estatals i estrangeres.

• I nformar els comerciants, transportistes, professionals, artesans i treballadors autònoms en general sobre els avantatges que té treballar de manera organitzada mitjançant la creació de cooperatives de serveis.

• P romoure el treball en xarxa entre les cooperatives de serveis i de transportistes amb altres empreses i cooperatives de la mateixa branca o de branca diferent.

•A judar les cooperatives a incrementar el valor afegit que ofereixen als seus clients, associats cooperació catalana n

25 n

COOPERATIVISME

i empleats, tot augmentant la presència i la intercooperació.

• Fomentar la col·laboració empresarial entre les cooperatives i les institucions oficials externes en l’oferiment de serveis.

• Augmentar l’índex de fidelització dels socis i clients propis oferint productes i serveis alternatius i comuns que garanteixin el manteniment d’aquests.

• Incrementar el valor de la “marca cooperativa” entre el món empresarial fomentant accions conjuntes de fidelització de clients.

Organització Els principals promotors d’EPCCOOP són les mateixes cooperatives i els seus directius, que fan que altres entitats i empreses s’uneixin i els representin compartint el mateix objectiu.

Els instructors d’EPCCOOP provenen de dos entorns: els especialistes que actualment posseeix el mateix centre, i els mateixos directius de les cooperatives que s’hi puguin adherir.

En tots dos casos, els professionals asseguren una formació dinàmica i actualitzada unint tres requisits bàsics: • Formació acadèmica: El formador ha de tenir una sòlida formació per a poder utilitzar i adaptar els seus coneixements acadèmics en el transcurs de la formació.

• Experiència empresarial: En un entorn molt canviant és imprescindible que el formador estigui sempre en contacte amb l’entorn i el dia a dia de l’empresa.

• Capacitat pedagògica: La formació acadèmica i l’experiència no són suficients, el formador ha d’estar capacitat per a transmetre els seus coneixements als assistents i per a triar en cada moment entre diferents metodologies de formació.

Què fem A EPCCOOP tenim la possibilitat d’establir grups reduïts d’aprenentatge, la qual cosa afavoreix una interacció òptima entre els associats/ alumnes i l’instructor/ponent.

Desenvolupem un mètode d’ensenyament basat en la participació n 26

cooperació catalana n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

SERVICOOP

Foto: Seminari de EpcCooP al Gremi de Transports.

activa i en l’aportació i experiència de cadascun dels participants.

La nostra formació destaca pel seu caràcter flexible, ja que els continguts, l’horari i la intensitat poden ser adaptats a les necessitats dels assistents.

L’oferta formativa abasta les catorze àrees de més interès empresarial: • Finances, comptabilitat i control de gestió.

• Dret i fiscalitat.

• Habilitats directives i management.

• Recursos humans.

• Comerç internacional.

• Secretariat.

• Call center.

• Informàtica i noves tecnologies.

• Màrqueting i vendes.

• Medi ambient i seguretat.

• Logística, gestió de compres i aprovisionaments.

• Producte i qualitat.

• Assegurances.

• Transports.

La formació directiva EPCCOOP té la possibilitat de fer un conjunt d’accions formatives enquadrades sota la rúbrica de “formació gerencial i directiva” i constituïdes per activitats de format variat, amb la col·laboració d’escoles de negocis.

Aquestes accions persegueixen: • Potenciar les aptituds i habilitats

personals dels socis per a dirigir i liderar els canvis.

•A ugmentar el potencial de relació social de tots i cadascun dels socis de la cooperativa.

•D otar les persones amb responsabilitats directives dels coneixements pràctics i legals.

•M illorar tant la gestió i la direcció com la millora cooperativa.

•F omentar el cooperativisme entre persones de l’àmbit cooperatiu.

La formació tècnica EPCCOOP facilita la possibilitat de fer accions formatives subvencionades al 100% per a tots els cooperativistes, pròpies del lloc de treball, amb la col·laboració d’Adams Centre de Formació per tal de: •P otenciar les aptituds i habilitats personals per a dirigir i convèncer dels comandaments intermedis.

•E nfocar certa tipologia de cursos a l’especialitat i el sector de cada col·lectiu atenent les seves necessitats.

•F omentar la millora metodològica administrativa i la capacitat de resoldre problemes.

•F omentar l’ús tecnològic tant del correu electrònic com d’altres eines d’internet.

•A ctualització de coneixement estàndard dirigit a col·lectius (d’unes quinze persones).

SERVICOOP

EpcCooP és una cooperativa dirigida a la prestació de serveis formatius als socis i treballadors de serveis i de transportistes.

Foto: Seminari de formació d’EpcCooP a Ivars.

Tipologia de la formació facilitada: 1. F ormació sectorial i intersectorial: Composta per accions formatives ja programades per sectors transversals o específics.

La cooperativa pot aportar a aquests cursos els participants que desitgi, mentre pertanyi al sector al qual va adreçada la formació.

2. Formació bonificada: Composta per accions formatives planificades i gestionades per les mateixes empreses, les quals disposen de crèdit per a finançar la formació (bonificació) i escollir tant el centre com els professionals que la impartiran.

El col·lectius mínims són de quinze treballadors.

3. Formació a mida: Qualsevol tipus de curs pot ser dissenyat i programat segons les especificacions de l’empresa. És per això que disposem dels millors professionals per a realitzar-la.

La formació outdoor A EPCCOOP, mitjançant tècniques d’outdoor com ara el teamworking, oferim activitats, amb la col· laboració de Parcmotor, per tal de: • Permetre un més profund coneixement personal de les nostres aptituds, així com de les nostres habilitats, en un entorn no empresarial, i amb certs moments

de pressió en l’execució de les activitats de motor assignades, i, sobretot, davant el treball en equip.

•U tilitzar una eina formativa desenvolupada fora de l’ambient habitual de treball, a través de la qual els participants desenvolupen les seves habilitats directives i aconsegueixen potenciar les seves capacitats de lideratge, motivació i treball en equip.

•L a formació en transports.

EPCCOOP ofereix un servei destinat a fomentar i defensar els interessos generals dels transportistes i de les seves activitats auxiliars, amb la finalitat d’afavorir el progrés econòmic propi i el del transport en general mitjançant l’establiment de seminaris i Activitats formatives i informatives que augmentin les relacions i els contactes amb les entitats municipals, provincials, estatals i estrangeres adequades.

La metodologia La metodologia utilitzada per Epccoop fa que la formació sigui: •P ràctica: S’acosta a la realitat dels participants i els facilitant l’aplicació dels coneixements i habilitats adquirides en la seva activitat o lloc de treball.

•P articipativa: La formació d’adults ha de permetre la participació efectiva en el procés d’aprenentatnúm 345 - Juliol-agost 2011 n

ge. En aquest tipus de formació es fomenta l’expressió d’opinions, dubtes i aportacions amb l’objectiu d’ajustar al màxim els continguts a la realitat laboral i empresarial.

• Adaptada: A les necessitats individuals dels participants. És per aquest motiu que les accions formatives s’adapten a la situació de l’alumne i al seu nivell de coneixement.

• Desenvolupada en diferent format: Adaptem el format de les sessions formatives a les necessitats reals dels nostres clients, tot basant-nos en l’experiència i la disponibilitat de temps. Per aquest motiu desenvolupem tant cursos i seminaris com jornades, conferències, etc. n

EPCCOOP Escola Pràctica Cooperativa Aribau, 168, 1r 1a 08006 Barcelona Tel.: 93 268 02 24 A/e: info@epccoop.net cooperació catalana n

27 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

16

SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

Col. Cooperativistes Catalans, 16 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com Gestión de Calidad ISO 9001:2008 Sujeto a controles periódicos voluntarios

DE

KR A

ce

C e rtifi c a

ti o n

rtifi c a d o

Pensem-hi

De les diverses maneres de retratar-se Santos Hernández Un dia d’aquests he llegit al diari que

el partit ICV-EUIA havia preguntat a la Generalitat quin havia estat el cost de la fotografia oficial de l’actual president. L’interès d’aquesta pregunta resideix, per a mi, només en el fet que és una prova més de les ximpleses a que dediquen el seu temps alguns dels nostres dilectes representants al Parlament, i, doncs, jo no me n’hauria preocupat més. Resulta, però, que el cap de l’oficina de Presidència, en respondre que el cost exacte d’aquesta importantíssima partida de les despeses del govern ascendeix a 324,76 euros, hi ha afegit que el cost de la fotografia oficial de l’anterior president havia estat de més de 7.000.

Vaja. Home, jo ja estic disposat a acceptar que el senyor Montilla és menys fotogènic que el senyor Mas, però trobo que el tripartit va exagerar en les precaucions. Tampoc no n’hi ha per tant. Qui, al meu parer, sí que s’ha retratat, i com, ha estat l’ICV-EUIA. Si tan important els semblava aquesta partida, bé podrien haver-se’n preocupat fa algun temps, quan encara formaven part del govern.

L’actualitat, però, ens ofereix contínuament la possibilitat de contemplar retrats de diferents personalitats. I alguns, afortunadament, tenen aspectes ben positius.

Jo no disposo de cap tipus d’informació privilegiada, però he llegit en algun lloc, que m’ha semblat digne de crèdit, que l’exconseller d’economia Castells i l’actual conseller d’economia Mas-Colell mantenen contactes habituals. Tant de bo sigui veritat. Em sembla desitjable i, sobretot, coherent, lògic: tots dos són veritables tècnics en economia, i a mi m’agradaria que poguéssim comptar, no sé de quina manera, amb els serveis de tots dos. Em penso que tots dos estimen el seu país, que és el meu, el de tots vostès.

Confio en què no calgui subratllar

arxiu

Si tan important els semblava aquesta partida, bé podrien haver-se’n preocupat fa algun temps, quan encara formaven part del govern. la feina esplèndida que va desenvolupar el senyor Castells durant el seu duríssim període d’activitat pública. I la manera que ha triat el senyor Mas-Colell per començar les seves funcions a la Conselleria, en una situació encara més difícil que l’anterior, mostra la seva immensa capacitat tècnica –ningú no gosa discutir seriosament, des del punt de vista econòmic, el seus plantejaments–, presentada, a més a més, amb una claredat i un coratge dignes de tota admiració.

La deficient preparació econòmica dels dirigents de la política espanyola és veritablement escandalosa.

Però jo trobo, a casa nostra, on sí núm 345 - Juliol-agost 2011 n

que tenim economistes, que no hi ha el ressò que mereixen els nostres veritables problemes, que són a llarg, però també a curtíssim termini. Sembla que el nostre poble faci el joc al govern espanyol i que ens dediquem a fer volar coloms ximplets, i a oblidar els noms concrets d’aquests problemes.

Afortunadament, no sempre és així. Únicament a tall d’exemple, em permeto recomanar a vostès la lectura dels articles “Despullats a Sitges”, de Salvador Cardús, i “La indignació que cal”, de Toni Soler, tots dos publicats al diari Ara del dia 5-6-2011. En ells es parla explícitament d’espoli, de la necessitat imprescindible de la sobirania fiscal. Es parla de la “desintegració del subjecte polític català” mitjançant “l’espoli fiscal”. Del mercat financer espanyol, de la urgència del concert econòmic –que no és cap passatemps per a teòrics desvagats.

I no es deixin vostès engavanyar pel fet que els autors d’aquests dos articles siguin estrelles mediàtiques.

Encara que sovint sembli mentida, es pot sortir per televisió i tenir idees molt clares i constructives sobre la realitat.

I, per cert, el 9-6-2011, quan jo ja havia passat a la revista aquest article, apareix a l’Avui, firmat per D. Brugué, un altre text molt interessant: es veu que el Cercle Català de Negocis, entitat privada farcida d’empresaris plens d’idees obertes, proposen que la Generalitat, quan aboni al govern espanyol els impostos que pagarem, en retingui, amb caràcter d’acompte, els 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat que l’estat ens deu i que Madrid ha decidit que no ens pagarà fins que li sembli bé. I afegeixen que això no és més que una “miserable engruna” dels 22.000 milions de l’espoli de què ens fan objecte.

Caram. És una idea, si més no, a meditar. n cooperació catalana n

29 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Barcelona Societat/11. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002.

9.

Pérez Baró, Albert. Cooperativisme.

Barcelona: Edicions 62, 1987.

2.

“España e Iberoamérica: Historia compartida, desafío futuro común”.

Ambienta, núm. 92. Madrid: Secretaría General Técnica Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.

10.

Pla interdepartamental d’immigració 2001-2004.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

3.

The European Union: Still enlarging. Brussel·les: European Commission, 2001.

4.

García Sanz, David. Concentración de empresas cooperativas. Madrid: CES, 2001.

11.

Les potencialitats econòmiques de la innovació en l’àmbit social. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010.

12.

Quaderns de Vilaniu. Miscel·lània de l’Alt Camp, núm. 53. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2008.

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

5.

Legislació catalana en matèria de cooperatives.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

13.

Qué hacer para constituir una sociedad cooperativa en Andalucía. Sevilla: Consejería de Trabajo y Seguridad Social de la Junta de Andalucía.

6.

Memòria 2007. Caixa Popular. Paterna: Caixa Popular, 2008.

14.

El sector energètic a l’EURAM. València: Tres i Quatre, 2007.

n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

7.

Normativa 1984. Lagun-Aro.

15.

Treballant per la inclusió social. Barcelona: Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, 2007.

n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

8.

Paz Canalejo, Narciso. La sociedad cooperativa ante el reto de los mercados actuales.

Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2002.

BIBLIOTECA DE LA

Horari del juliol i l’agost: dilluns a dijous de 9:30 a 13:30 h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 30

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 345 - Juliol-agost 2011 n

n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

COOPERATISMO Del núm. 1 (març del 1915) al núm. 129 (setembre del 1920) Barcelona En números anteriors ja vam fer la ressenya de les publicacions precedents d’aquesta. En la primera època es deia Revista Cooperativa Catalana, després va passar a dir-se El Cooperador Cooperatista, i ara, Cooperatismo. És, doncs, la tercera etapa d’aquesta publicació.

Revista en llengua castellana, no és fins a l’any 1919 que es comencem a trobar articles escrits en català i un canvi més variat en les autories dels escrits. El format, la lletra i l’encapçalament son més sobris que en les etapes anteriors. Per regla general, són textos més extensos. A tots números només hi trobem dues fotografies (de façanes de cooperatives), un sol anunci i una il·lustració. També podem comprovar la signatura dels escrits: Rivas Moreno, Renté, Gardó, etc. I fins a l’any 1918 és Salas Anton qui escriu a cada número. A manera d’exemple, transcrivim un petit paràgraf de l’article: “Cerezas, no herraduras” (núm. 25, 1916). L’escrit comença d’aquesta manera: “Inocular el espíritu de colectividad en el cuerpo social de esta región, erizada por doquier de irreductibles y rabiosos individualismos, es verdaderamente obra de romanos [...]”

En alguns casos també s’hi inclou la traducció d’articles d’autors estrangers. Cada mes s’hi publica una llista de les cooperatives compradores a la “Secció Econòmica de la Cambra Regional”. Cada mig any, fan públic l’estat de comptes del Comitè Comarcal.

Tot sovint es fan ressò de les celebracions o fets més rellevants referents a una cooperativa important del moment. Com a exemple, transcrivim un paràgraf de l’article que s’inclou en el núm. 37 de l’any 1916 i que es titula “Cooperativa de Casas Baratas «El Llobregat» de Gironella”, en el qual podem comprovar l’estil d’es-

criptura que s’utilitzava en aquella època. A la introducció de l’article posen el lema de la cooperativa: “En lo cierto, Unidad. En lo dudoso, Libertad. En todo, Buena voluntad.”

L’article comença amb les paraules següents: “Con estos lemas fue fundada en el año 1903 en la villa de Gironella [...] Por aquellos tiempos nuestros gobernantes no se habían preocupado ni estudiado con la atención que requería el medio de hacer una ley de casas higiénicas y baratas, y por este motivo un grupo de obreros, casi analfabetos, pero mucho más previsores y con gran voluntad y sentimientos elevados, empezaron a trabajar en este sentido adelantándose a la ley que a este objeto promulgaron más tarde las Cortes [...]”

Al número 31 de l’any 1916, s’hi publica un curiós “Decálogo del cooperador”, amb els deu punts bàsics pels quals s’ha de regir un cooperador. Sorprèn el to imperatiu dels missatges. En mostrem uns quants exemples: “1. Tus compras más insignificantes debes hacerlas todas en la Cooperativa.” “5. No permitas que en tu casa entren más géneros que los adquiridos en la Cooperativa.” “10. Vive siempre en la convicción de que la Cooperativa no adultera jamás los géneros, ni da los pesos mermados.”

Els temes que els autors tracten al llarg del números, son diversos i moltes vegades fan referència a moments concrets que viu la societat. Per reflectir-ho, reproduïm el sumari del mes de desembre del 1915 (núm. 19): “Què s’imposa a la cooperació després de la guerra?”, “L’Aliança Cooperativa Internacional i la guerra”, “Crònica comercial: Cooperatives compradores de la Secció Econòmica de la Cambra Regional”, “Crònica nacional: Circular de la Comissió del Festival de l’Himne Cooperatista: Conseller cooperatista”, “Bodes de plata de «La Flor de Maig»”. n

núm 345 - Juliol-agost 2011 n

cooperació catalana n

31 n

Premis Fundació Roca i Galès 2011 20è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme

15è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 4t Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social

Es convoquen 3 modalitats per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o la història del cooperativisme; així com d’experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin o contribueixin a la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica.

Bases • Els articles han de ser inèdits, escrits en català, i tenir una extensió total entre 9.000-15.000 caràcters amb espais.

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles.

• La dotació per a cada modalitat és de 650 €* per a l’article guanyador i de 300 € *, per al segon.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de l’article, el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins d’aquest segon sobre, es posaran les dades personals de l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• Els articles també es podran presentar per correu electrònic a l’adreça: premis@rocagales.org, adjuntant-

hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre, anomenat “dades+títol_article.doc”, que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que hi porta adjunts. Caldrà indicar en l’assumpte el nom i la modalitat del premi a què opta.

• El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de setembre de 2011.

• El jurat el formaran: Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Lluïsa Navarro.

Premi d’articles sobre Benestar social: Fermí Vives, Enriqueta Muntané, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

Actuarà com a secretària dels tres jurats: Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

• Els veredictes dels Jurats es faran públics en el número de desembre de Cooperació Catalana.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats finalistes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al web de la Fundació Roca i Galès, a partir de la publicació del veredicte. * Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF. JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924 – 1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des de l’ inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 – Stromboli, 1986)

Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament, a la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918)

Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana

Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax 934 873 283 cc@rocagales.org www.rocagales.org