Cooperaciocatalana 338

338

Desembre 2010 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Habitar cooperant Les nostres cooperatives: Llet Nostra, Sccl Entrevista: Felip Domènech

338

Desembre 2010 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

Rosa Tur i Fernández, tècnica de prevenció de riscos laborals.

i compromís amb el medi ambient i la qualitat alimentària.

19

10

5 / EDITORIAL

Habitar cooperant.

6 / EL NOSTRE MÓN

PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS 2010

9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

La resolució de conflictes en les cooperatives: l’arbitratge, la mediació i la conciliació.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

9

22 / VEREDICTE DELS JURATS 23 / PREMI PERIODÍSTIC JACINT DUNYÓ – 1r Premi

13 / HISTÒRIA COOPERATIVISME

El cooperativisme a Castellvell del Camp.

Jordi Suñé Morales 15 / EL SERIAL

Les trifulgues de la Mertxe.

Capítol X (i darrarer).

Santos Hernández

crèdits

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

19/ ENTREVISTA

Llet Nostra: munyint l’I+D cooperatiu.

David Fernàndez Llet Nostra no només és cooperativisme lleter, economia de proximitat, desenvolupament del mercat local i aplicació de la sobirania alimentària. També és un projecte pioner en experiències significatives d’I+D amb vocació transformadora

Felip Domènech, responsable d’aigua d’Unió de Pagesos.

Montse Pallarès Una visió pròpia i compromesa sobre la situació actual del canal Segarra-Garriques: la Zona d’Especial Protecció per a les Aus, les repercussions per al territori i les seves decepcions.

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Construïnt una casa. © Ivonne Wierink. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.Amb el suport del Departament

Habitar cooperant Roger Palà i Anna Tantull L’article guanyador del 19è. Premi periodístic Jacint Dunyó desenvolupa el debat existent en el cooperativisme català entre el model tradicional de cooperativa d’habitatge i propostes innovadores com la cessió d’ús i el model Andel.

26 / ENTREVISTA

Roger Palà i Anna Tantull, guanyadors del 19è Premi Jacint Dunyó David Fernàndez Conversa que amplia les reflexions entorn el cooperativisme d’habitatge, el mercat immobiliari, la crisi i l’especulació financera, l’obsessió per la propietat, i les alternatives com la cessió d’ús i el compromís amb la transformació social.

30 / PENSEM-HI

De mestres excepcionals.

Santos Hernández 31 / BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Rosa Tur i Fernández de Sevilla, (el Pont de Suert, 1953), tècnica de Prevenció de Riscos Laborals, Universitat de Barcelona

1 2 3 ¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

La possibilitat d’unir esforços, rebaixar costos i oferir millors productes finals.

n4

cooperació catalana n

núm 338 - Desembre 2010 n

¿Què no et convenç del cooperativisme?

La manca de lideratge, en alguns, que fa que siguin poc responsables de la tasca comuna.

¿Com i quan ha sentit a parlar de cooperativisme?

A la meva família, després de fer fallida l’empresa d’arts gràfiques, es van fer cooperativa. És per això que crec que és una realitat i no pas una utopia. Si tothom hio posa de la seva part, crec que és possible una altra manera de fer economia.

editorial

Habitar cooperant Al nucli de la crisi que patim ens trobem, sens dubte, el problema de l’especulació immobiliària. Suposem que és per això que ens ha interessat tant l’article, objectiu i polèmic, –i premiat per unanimitat de tots els membres del jurat del premi Jacint Dunyó d’enguanysobre l’assumpte dels nous corrents del cooperativisme d’habitatge. Llegiu amb calma l’article “Habitar cooperant” i l’entrevista que hem realitzat als seus dos autors.

També està en relació amb la crisi actual, i amb els possibles camins per a la seva solució, tota la dedicació del grup Llet Nostra a la recerca, al desenvolupament, a la bioètica. I, una vegada més, a l’aplicació pràctica i real de la intercooperació.

I de nou tractem, amb els nostres amics de la Unió de Pagesos, del nostre costant problema de l’aigua. n

LA COBERTA/ Les diverses peces de colors, formes i funcions diferents, creen solidàriament una construcció comuna. Cooperen. / Foto: Construïnt una casa. © Ivonne Wierink. núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Canvi de direcció a la Fundació Seira i a la Fctc

El Gronxador, Espai de joc cooperatiu

Lliurament dels Premis Fundació Roca i Galès

El Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (Fctc), reunida el dia dia 10 de novembre, va prendre l’acord de reorientar el projecte d’actuació de la Fundació Seira per als propers anys.

El nou escenari econòmic i social sorgit com a conseqüència de l’actual crisi econòmica i financera, i l’evidència d’una creixent necessitat en les empreses cooperatives per trobar finançament als seus projectes, van fonamentar l’acord pel qual la Fundació Seira, a partir d’ara, centrarà la seva activitat en l’àmbit financer, amb l’objectiu de contribuir a donar respostes a aquestes necessitats.

El repte de Seira és afavorir la creació o impulsar instruments pel finançament de l’activitat de les cooperatives que el mercat no proporciona o ho fa ineficaç i insuficientment. I per fer-ho, la Fundació aprofitarà el seu patrimoni com a recurs per a atreure i multiplicar els fons destinables a aquesta finalitat, establint aliances amb entitats de l’àmbit financer susceptibles de valorar els projectes de les empreses des de la sensibilitat cooperativa.

Per desenvolupar aquesta nova orientació, el Consell Rector va nomenar en Miquel Miró, fins ara director de la Federació, com a nou director de la Fundació Seira.

Al seu torn, el Consell Rector va nombrar David Pérez nou director de la Federació de Cooperatives de Treball, tot valorant la seva tasca realitzada en la direcció de Seira i considerant que el seu perfil i capacitats s’ajusten plenament a la funció de dirigir el desenvolupament del Pla Estratègic de la Federació i dels projectes i accions que hi van associats.

Informació: www.seira.coop i www.cooperativestreball.coop. n

Artijoc és una cooperativa de Mataró que ofereix béns i serveis per la cultura i la majoria de les seves activitats giren en torn el joc, el joc cooperatiu i l’educació per la Pau. El Gronxador, espai de joc cooperatiu, neix d’una necessitat i d’un somni: crear un espai de trobada on el joc en sigui el protagonista.

Volen fomentar i potenciar el joc i la cooperació, tant per a les seves escoles, grups de lleure, associacions, educadors, particulars i la societat en general.

El Gronxador consta de tres espais: Centre de recursos del joc, on poder consultar i agafar en préstec jocs i materials relacionats. Hi ha més de 70 jocs de taula per passar una bona estona de joc. La gran majoria de jocs del centre de recursos son cooperatius.

Tallers formatius i lúdics per a tots els públics: ofereixen tallers i formacions relacionades amb el joc, jocs d’arreu del món, joc cooperatiu i educació per la pau.

Botiga de jocs i joguines: espai on poder comprar jocs de taula, tant els que es poden trobar al centre de recursos com d’altres.

El Gronxador és de lliure accés.

Més informació: www.artijoc.com i al tel. 935 104 548. n

El passat 18 de novembre va tenir lloc el lliurament dels Premis Fundació Roca i Galès que per tercer any integra el Premi Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme; el Premi Albert Pérez-bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental; així com el Premi Benet Vigo d’articles sobre Benestar social.

Amb la presència d’una quarantena de persones, el President de la Fundació Roca i Galès Joan Josep Gonzàlez, va llegir el Veredicte dels jurats que es publica a la pàgina 22 d’aquest mateix exemplar.

Durant l’acte, els guardonats varen exposar les seves motivacions per a escriure els articles, que enguany versaren sobre cooperativisme d’habitatge, la funció educadora del pati escolar i la integració i participació a través de la tecnologia, de persones depenents.

Els treballs premiats s’aniran publicant successivament a la revista Cooperació Catalana, així com algun dels declarats finalistes. n

n6

cooperació catalana n

núm 338 - Desembre 2010 n

El grup cooperatiu Cultura 03 participa i promou el nou diari Ara El passat 28 de novembre va néixer l’ARA, un diari multiplataforma dirigit pel periodista Carles Capdevila i promogut per un grup d’emprenedors dels àmbits periodístic, editorial i empresarials com el Grup Cultura 03, els periodistes Antoni Bassas, Toni Soler, Albert Om, Xavier Bosch i Carles Capdevila, la Fundació Carulla, el Grup Focus, Ferran Rodés, director general del Grup Havas Media, l’editor Oriol Soler i l’empresari Víctor Font.

Amb seu a Barcelona i una redacció formada per una vuitantena de periodistes, el diari ARA compta amb primeres firmes nacionals, com són les de Jaume Cabré, Josep Ramoneda, Carme Riera, Salvador Cardús, Sebastià Alzamora, Albert Sánchez Piñol, Joan B.Culla, Patricia Gabancho, Maria Barbal, Borja de Riquer, Àngel Castañeira i Ferran Mascarell, entre d’altres. També firmes internacionals, gràcies a un acord amb l’International Herald Tribune, edició global de The New York Times, com la del Premi Nobel Paul Krugman, l’escriptor Umberto Eco o l’estadista Mikhaïl Gorvatxov.

En les seves primeres hores de vida el passat diumenge electoral 28 de novembre, el diari Ara va exhaurir els 120.000 exemplars en paper posats a la venda; l’edició digital va tenir un seguiment de 16.000 visites per hora.

Segons el manifest fundacional d’ARA, el nou diari “neix amb esperit crític però no instal·lats en la crítica, i inspirats per una voluntat clara de servei a la societat, hem decidit impulsar el diari ARA perquè esdevingui una àgora pública, que mirarà i explicarà el món des de Catalunya.”

Cultura 03 és un grup cooperatiu que vol dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge, de vocació internacional i al servei de la societat. Actualment està format per sis empreses del camp de la indústria cultural: Gramagraf, Sccl; Ara Llibres, Sccl; Sàpiens Publicacions, Sccl; Batabat, Sccl; Contrapunt i Zero 4. Cultura 03 forma part a la seva vegada del Grup Empresarial Cooperatiu CLADE. n

Cloenda de les Jornades d’Emprenedoria Cooperativa Amb una ponència sobre intercooperació on va defensar la necessitat que les cooperatives creïn grups empresarials, Antonio Cancelo, expresident de Mondragón Corporación Cooperativa, va participar a la darrera sessió de les Jornades d’Emprenedoria Cooperativa organitzades per Ara_Coop per commemorar el seu 5è aniversari. Cancelo va reclamar “nous pioners i persones que facin noves propostes” en l’àmbit de la innovació, entesa segons ell com “un estat d’esperit dedicat a la recerca de noves formes de fer”.

Cancelo va ser un dels ponents de les Jornades d’Emprenedoria Cooperativa que van comptar amb més de 150 persones inscrites en total i que es van cloure a Esade amb una trobada d’ex-alumnes del Programa de Direcció d’Empreses i del Postgrau d’Economia Cooperativa IGOP-UAB-APOSTA. Les jornades es van tancar amb la intervenció de la consellera de Treball, Mar Serna, qui va recordar que durant 2010 la creació d’empreses a Catalunya ha augmentat un 0,4%. Aquest any la creació d’empreses cooperatives ha crescut un 18% respecte el mateix període de l’any passat i al mes de setembre ja hi havia a Catalunya la mateixa xifra de cooperatives que durant tot 2009.

Amb motiu de la commemoració del seu 5è aniversari els passats 10, 11 i 12 de novembre, Ara_Coop va reunir a experts ponents i especialistes de la creació cooperativa de tot l’Estat Espanyol, sessions magistrals amb experiències cooperatives i la presentació d’eines pràctiques per a prescriptors públics i privats com ara les novetats del nou Pla General Comptable per a Cooperatives.

La cooperativa és un model empresarial d’actualitat, que creix i genera ocupació estable a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol. Segons Juan Antonio Pedreño, president de la Confederación de Empresas para la Economia Social, Cepes, la cooperativa és l’única fórmula empresarial fonamentalment compromesa amb la generació d’ocupació “només per això ja s’ha de donar suport a les cooperatives”, va afegir Pedreño.

D’una gran riquesa en continguts, intervencions, ponències i experiències, les Jornades d’Emprenedoria Cooperativa van comptar amb els testimonis de Suara Cooperativa, Unió Corporació Alimentària, Grup ASCES, Grup Cooperatiu Teb, Sostre Cívic, Apindep Ronçana o Coop 57 entre molts d’altres. n núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Detalls amb ànima per gaudir...

La cooperativa L’Olivera que elabora vins i escumosos de la DO Costers del Segre, i oli d’oliva verge extra de la zona de les Garrigues, una vegada més comença la campanya de Nadal oferint un catàleg amb una gran varietat de lots i regals d’empresa que inclouen tots els seus productes, acompanyats d’una selecció acurada de delicadeses locals, artesanes i ecològiques.

Podeu consultar el catàleg Detalls amb ànima per gaudir... al l’apartat “Materials” del seu web: www.olivera.org.

Com en els últims anys, aquest catàleg és el resultat d’una col·laboració amb el Taller Alba, de Tàrrega, que també treballa amb persones amb discapacitat i que elabora les galetes artesanes El Rosal. I és que si voleu transmetre un missatge de consum ètic i solidari, podeu fer-ho adquirint els seus lots i regals que ofereixen la possibilitat de crear una combinació personalitzada o el consell per a la millor opció segons el vostre pressupost.

Més informació al telèfon 973 330 276 o bé a l’adreça electrònica olivera@olivera.org. n

n8

cooperació catalana n

La cooperativa de Sant Jaume dels Domenys protagonitza més fusions, entre el Penedès i la Conca de Barberà Enguany, la cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys (Penedès) ha estat l’encarregada de la collita de raïm de les cooperatives de Rocafort de Queralt i Blancafort (ambdues de la Conca de Barberà). L’elaboració conjunta de vi és deguda a l’acord de fusió de les tres cooperatives que, a final de juny, van prendre les assemblees generals de les tres entitats.

Arran dels diferents processos d’intercooperació que està protagonitzant l’Agrícola de Sant Jaume dels Domenys, la cooperativa ha esdevingut una de les principals productores del Penedès i aquesta verema ha entrat uns 17 milions de quilos de raïm. També té prevista l’entrada i la transformació de més de 900.000 quilos d’olives.

Altres fusions que ha liderat la cooperativa de Sant Jaume dels Domenys van ser amb la cooperativa de Banyeres del Penedès, fa cinc anys, i amb la de la Bisbal del Penedès, tot just fa un any.

A més d’augmentar volums, les fusions li han permès aprofitar millor les estructures existents, racionalitzar els costos i assolir d‘una major dimensió. L’objectiu és aconseguir incidir en el mercat al temps que es potencien els serveis i es millora la liquidació als socis. n

núm 338 - Desembre 2010 n

ExpoCoop ICA 2010: la fira mundial cooperativa a l’Índia L’Aliança Cooperativa Internacional (ICA) organitza la segona fira mundial cooperativa ExpoCoop 2010, a Bangalore, Índia, els dies 8, 9 i 10 de desembre.

La Fira mundial cooperativa és una fita en els esforços de l’Aliança Cooperativa Internacional per promoure l’empresa cooperativa, així com la seva major visibilitat, centrant-se de manera principal en alimentació, begudes i productes.

La fira ofereix als participants l’enfortiment de la imatge cooperativa i la generació d’oportunitats de negoci i beneficis comercials. Destinada a recopilar el món cooperatiu de més renom en un sol espai, aquesta Fira afavorirà el moviment comercial així com les exportacions i les importacions del sector, per atraure un públic qualificat interessats en els seus productes.

Els objectius d’aquesta fira mundial cooperativa són, entre d’altres: la promoció i creixement de les cooperatives; l’expansió i pràctica de la cooperació per mitjà d’aliances estratègiques; creació d’instruments econòmics pels productes de cooperació a nivell mundial; i la presentació i visualització dels valors cooperatius i principis del comerç just.

Més informació al web www.icaexpo.coop. n

cooperatives de catalunya

La resolució de conflictes en les cooperatives: l’arbitratge, la mediació i la conciliació Confederació de Cooperatives de Catalunya

En el mes de novembre de 2009 es va

aprovar el Reglament dels procediments de conciliació, mediació i arbitratge. Es tracta d’un procediment que té per objectiu la resolució de conflictes en les cooperatives, els seus socis i les entitats representatives del cooperativisme i per finalitat desenllaçar diferències, quan n’hi hagi, de la forma menys traumàtica possible.

Solucionar un conflicte no sempre és senzill i resoldre’l sempre suposa un grau de sofriment per a les parts.

Ara bé, si aconseguim ordenar el procés, segur que el final serà més satisfactori per a totes les persones.

L’ideal és que els protagonistes del conflicte siguin capaços, de forma interna, de resoldre les diferències; aquesta és la via que hem d’explorar sempre en primer lloc. Si el conflicte es pot resoldre en aquest nivell es minimitzen tots els efectes negatius que comporta la situació. Ara bé, en aquest grau de diàleg, tampoc ens hem d’obsessionar, hem de ser especialment acurats, per tal que el conflicte no esdevingui mes profund.

Si a nivell intern no es pot assolir l’acord, el Reglament planteja un sistema que pretén ser més adequat per al cooperativisme, ja que es desenvolupa sobre la base del coneixement cooperatiu i les seves especificitats. Es tracta d’un recurs més proper al cooperativisme perquè coneix les particularitats en què es basen les relacions cooperatives.

Cal tenir present que els processos de conciliació, mediació o arbitratge han d’estar acceptats per les parts implicades, per la qual cosa és important que els estatuts i els contractes de societat de les coope-

ARXIU

ratives contemplin l’ús d’aquesta possibilitat. D’aquesta manera, si es produeix algun conflicte es podrà optar pels sistemes plantejats en el Reglament. És obvi que el procediment més adequat per arribar a la resolució d’un conflicte és l’arbitratge. Tanmateix, les altres dues alternatives -la mediació i la conciliació- adquireixen molt sentit, ja que ens poden apropar al punt en què les parts implicades, per si mateixes, poden assolir l’acord i si no fos així, els haurà quedat una anàlisi i un recorregut del conflicte en clau cooperativa molt important per a la resolució definitiva.

Mitjançant aquests procediments, estem generant una cultura de solució de conflictes amb una perspectiva cooperativa i estem donant eines a tots els agents, les organitzacions

representatives del cooperativisme, les cooperatives, les persones sòcies i tots els que, en aquest àmbit, poden trobar-se relacionats amb el cooperativisme.

Els procediments de resolució extrajudicial de conflictes es caracteritzen per ser processos àgils, ràpids i confidencials; tres variables que permeten arribar a solucions neutrals i esdevenen claus perquè la resolució del conflicte sigui econòmicament més avantatjosa, és a dir amb uns costos de tramitació reduïts.

Per tant, des d’aquí volem animar les cooperatives i els seus socis perquè incorporin als estatuts aquests mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes i, quan sigui necessari, els utilitzin preferentment abans que d’altres recursos més allunyats del cooperativisme. n núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Llet Nostra, la marca nascuda el 2003 de la mà de set cooperatives ramaderes ha esdevingut una dels experiències recents més fèrtils a l’hora de bastir una economia local, pròpia i sòlida; de demostrar que és la fórmula cooperativa la que més arrela, cohesiona i transforma; i de fer-ho, alhora, des d’una elevada qualitat. De tot plegat, n’hem parlat amb la Montserrat Balcells, gerent de Lleters de Catalunya, Llet Nostra, SCCL, un projecte cooperatiu que ha salvat bona part de la ramaderia de les urpes i els rigors de la globalització agroalimentària. Experiència cooperativa que ens acreix l’empatia i la complicitat quan ens traslladen la política d’I+D que implementen. Amb positiu impacte ecològic, energètic i sanitari.

Llet Nostra: munyint l’I+D cooperatiu David Fernàndez

A totes les prestatgeries dels lineals

dels supermercats, als racons dels queviures de barri que encara resisteixen a la crisi, o enmig la voràgine de les grans superfícies comercials, el producte que més fa ressaltar avui l’existència d’una economia cooperativa a casa nostra és —i potser no cal ni dir-ho— Llet Nostra: la marca de llet líquida nascuda cooperativament el 2003 enmig de la crisi d’un sector tenallat per la globalització, el dúmping europeu i una ramaderia presonera dels mercats i la intermediació.

En aquella cruïlla, i per reduir la dependència dels grans grups industrials, per poder garantir el futur de les explotacions ramaderes catalanes i per fer-ho, a més, sent-ne els protagonistes i autogestionant tot el procés, va néixer Llet Nostra.

Arrecerat en l’esperit del cooperativisme i de la sobirania alimentària, la consolidació d’aquest projecte en un sector tan procliu a la concentració i l’oligopoli, ha estat una de les millors notícies de la dècada per al camp català.

I és que d’aleshores ençà, aquesta marca cooperativa tan visible al prestatge, a taula o a la nevera, queda ben reflectida també en l’economia real del sector lleter: ocupa la quarta posició de mercat —la segona, a pocs punts de la primera, si no hi comptéssim l’àrea metron 10

cooperació catalana n

politana de Barcelona—, té el 8% en volum de la quota de mercat, i el 2009 va facturar més de 20,8 milions d’euros. I va créixer un any més, en època eixuta de crisi, un 10%.

Llet Nostra continua sent avui un projecte cooperatiu que aplega quatre cooperatives sòcies: Lletera de Campllong SCCL (Gironès), Ramaders del Baix Empordà SCCL, Cadí SCCL (Alt Urgell) i Lletera de Mollerussa i Comarca SCCL (Pla d’Urgell), i dues més com a sòcies col·laboradores: Agropecuària de Vallfogona de Ripollès SCCL i Grup Lleter de Banyoles SCCL (Pla de l’Estany).

Un viatge a Girona Aquests, doncs, són uns motius prou raonables perquè l’Esteve Puigferrat, patró de la Roca i Galés, proposés d’anar-los a veure sense trigar gaire més. I perquè ell mateix s’animés, un cop més, a acompanyar-nos. De tal manera que el viatge arrencava aquesta vegada de Vic, quan a tres quarts de nou fèiem cita puntual amb l’Esteve a l’estació i, rere un cafè per escalfar l’ambient, enfilàvem autobús camí de Girona. ¿Per què de Girona? Perquè allà ens rebia i recollia, també a peu d’estació, la Montserrat Balcells, gerent de Lleters de Catalunya, per portar-nos fins al Parc Tecnològic de Girona. ¿I per què al Parc núm 338 - Desembre 2010 n

COOPERACIÓ CATALANA

Tecnològic? Doncs perquè Llet Nostra no és només cooperativisme lleter, economia de proximitat i desenvolupament del mercat local; no és només aplicar i concretar els principis de la sobirania alimentària que preconitza la Via Camperola —el moviment camperol mundial que aplega més de 200 milions de persones arreu del món. És tot això i, a més, un projecte pioner en experiències significatives de recerca més desenvolupament (R+D) amb vocació transformadora i compromís amb el medi ambient i la qualitat alimentària.

R+D: tres projectes en curs Aquesta és una de les particularitats singulars, específicament cooperatives també, de Llet Nostra. I potser la menys coneguda. Així que vam seure, la Montserrat va desplegar sobre la taula els tres projectes en què treballa l’oficina que té Llet Nostra al Parc Tecnològic. Tres projectes al servei de les explotacions agràries, al servei de les cooperatives, al servei del futur de tothom i de l’entorn ecològic. En un moment en què el debat sobre l’R+D, sobre la bioètica, sobre la mercantilització de la investigació científica és ben obert.

Tres projectes, doncs, que parlen d’eficiència i estalvi energètic a les granges; de protecció sanitària i seguretat alimentària; i de la reutilització ecològica del residu de sèrum que genera la indústria lletera.

Sèrum: de residu a “film” ecològic El més ambiciós, probablement, és aquest darrer: el que repensa i recerca els usos posteriors del sèrum de llet —o xerigot— sobrant en els processos d’elaboració de formatge i mantega. Un residu que cal tractar abans d’abocar o bé transformar per a la seva reutilització. Fins ara, la reutilització s’orientava cap a la transformació en una pols amb un gran contingut proteic amb dos usos ben diferents: d’una banda, com a aliment per als vedells; i de l’altra, com a producte altament apreciat en el món de l’esport d’alt rendiment, particularment el culturisme.

Però les noves recerques s’encaminen cap a uns usos més revolucionaris i cap a dotar de valor afegit l’ús comercial del sèrum reciclat.

Fet i fet, perquè s’investiga la conversió del sèrum en una capa biodegrable que s’aplicaria als envasos plàstics alimentaris tan presents als supermercats i que són reiteradament motiu de campanyes ecologistes per reduir-ne i eliminar-ne l’ús desmesurat, en vista del pic del preu del petroli que s’acosta i de l’insostenible col·lapse de residus que el plàstic genera arreu del planeta. La investigació en què participa Llet Nostra anuncia, doncs, un impacte ambiental una mica menys greu, des dels punts de vista social i de sostenibilitat. Perquè el film aconseguit amb el recobriment de la

proteïna del sèrum no només serà biodegrabable i més ecològic, sinó que està cridat a substituir l’EVOH, una de les capes que formen el plàstic alimentari convencional i que conté fonamentalment alcohol i etilè. A més d’oferir una millor protecció de l’oxigen i la humitat, el film resultant de la reconversió ecològica, gràcies als components antimicrobians que conté el sèrum de llet de vaca, perfeccionarà la protecció de l’aliment i n’allargarà la data de caducitat.

En la iniciativa d’R+D, inserida en el projecte europeu Wheylayer –que és inclòs en un programa marc de la UE–, hi participa directament Llet Nostra i, també, la cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. En aquest programa, hi són presents associacions europees d’embalatge i reciclatge, productors d’envasos, quatre instituts de recerca, enginyers tècnics i representants del sector làctic.

Les investigacions van encara més enllà, perquè els socis eslovens del projecte estudien la seva aplicabilitat ecològica en safates alimentàries i fins i tot en bosses.

Estalvi energètic i prevenció en salut També amb un impacte ambiental i energètic positiu, Llet Nostra participa en el projecte europeu Gerónimo, per a aplicar la racionalitat i l’estalvi a les granges lleteres modernes que depenen en gran manera de l’energia elèctrica a l’hora de funcionar; per a munyir o per a refredar i emmagatzemar una llet que es muny i recull a 37 graus i que

Llet Nostra: la marca de llet líquida nascuda cooperativament el 2003 enmig de la crisi d’un sector tenallat per la globalització, el dúmping europeu i una ramaderia presonera dels mercats i la intermediació. s’ha de conservar a 4. Però electricitat també és necessària per a l’escalfament d’aigua, la il·luminació o la gestió dels residus.

El programa, orientat al respecte al medi ambient, a la introducció d’energies renovables i alternatives i a l’estalvi i l’eficiència energètics, promou la reducció de consum d’energia a través de diferents opcions: petits canvis en les rutines de treball, sistemes de baix consum o instal·lació de variadors a les bombes de buit. Més encara, des del vessant de rendiment econòmic i en un context desfavorable en què els preus de l’energia augmenten fruit de la liberalització, Gerónimo fomenta pràctiques d’estalvi, tecnologia eficient i eines de càlcul, control i gestió energètica que han arribat a consolidar fins a un 75% de reducció de la despesa i consum d’energia en granges. No cal dir que els principals beneficiaris d’aquest programa són les explotacions ramaderes cooperatives en particular, i el nostre entorn ambiental en general.

Finalment, el tercer i darrer projecte impacta en la salut i la qualitat sanitària de la llet. També des de l’àmbit europeu, Llet Nostra està implicada en el projecte Pathimilk. Un projecFoto: Captura del web de Llet Nostra a internet.

núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

te que treballa per a la creació d’una eina ràpida i de baix cost per a la multidetecció de patògens en la llet.

A través de la tecnologia de biosensors, Pathimil treballa per la detecció simultània de diversos agents patògens —detectant, abans que es propaguin, bacteris que poden infectar, per exemple, de mastitis—, per l’obtenció de resultats ràpids i exactes i per un fàcil maneig de la informació in situ. És a dir, a les mateixes granges. Perquè aquesta, a diferència d’altres projectes faraònics, és una R+D orientada a la millora social i ambiental i d’impacte immediat en la quotidianitat de les explotacions. I això que la Montserrat ens diu que encara queda molt camí per recórrer, com ara els usos dels fems dels ramats per a plantes de biogàs o avenços futurs en matèria mecànica i veterinària. Potser sí que “la història és molt lenta, i els canvis, més”, com diu la Montserrat Balcells, però quan abordem la qüestió de la investigació científica, de les polítiques d’R+D, ella és també clara i catalana: “O la R+D serveix per a millorar i avançar, o és perverteix la seva finalitat.”

Més a prop que mai Com una victòria de la sobirania en diverses fesomies i enmig dels projectes d’R+D en què ens hem immergit, constatem amb l’Esteve que la ramaderia ha salvat, via cooperativisme, un futur que es presentava bastant incert —el gota a gota del tancament d’explotacions és encara una tendència no capgirada—, i també que, des del 2003, tenim opció d’escollir llet cooperativa. Llet munyida i envasada en menys de set hores, per garantirne la qualitat, a la factoria de llet líquida de què Llet Nostra disposa a Vic, on l’any passat es van envasar més de 28,5 milions de litres. En un

Llet Nostra participa en el projecte europeu Gerónimo, per a aplicar la racionalitat i l’estalvi energètic.

n 12

cooperació catalana n

COOPERACIÓ CATALANA

COOPERACIÓ CATALANA

negoci que vertebra territori també: si a Vic s’envasa des del 2005, a Girona s’investiga des del 2008, a comarques es produeix des del 2003, i tot plegat es gestiona des de les oficines centrals de Barcelona. Pel que fa al futur, el president Xavier Tubert diu que el “mercat català ens avala”, en una mena de complicitat cooperativa, emocional i local, que també els ha dut allà on són i on seran.

Cap camí és fàcil. Entre els esculls, hi ha la planta que tenien previst obrir a Bescanó, adquirida fa sis anys i a la qual, ara per ara, han hagut de renunciar pels elevats costos que suposen els requeriments fets pel Departament de Medi Ambient.

Bescanó hauria d’haver propiciat l’entrada exploratòria al sector dels derivats lactis, aposta que finalment s’ha dut a terme amb el suport de la cooperativa làctia navarresa Kaiku.

Suport i acord que han permès que Llet Nostra ja hagi començat a produir iogurts que s’estan comercialitzant en fase pilot al Bages i el Vallès. Tubert manté que no pretenen “competir amb el iogurt núm 338 - Desembre 2010 n

artesanal” —en relació a una marca cooperativa tan prestigiada com La Fageda— perquè “el nostre és un iogurt industrial de qualitat, que se situa a un preu mitjà entre la marca blanca i la marca líder”.

Mentrestant, Llet Nostra, entre d’altres, continua patrocinant, com a patrocinador oficial, l’equip d’handbol del FC. “Compartim”, asseguren, “la vinculació amb el territori, amb la nostra gent, amb la catalanitat i amb la promoció d’hàbits de vida saludable a través de l’esport i l’alimentació.” Pràctica i dinàmica d’equip cooperatiu, doncs. Visible i real en les polítiques d’R+D que enllacen del tot amb l’esperit cooperatiu de Llet Nostra: aposta per la ramaderia local, per mantenir i salvar el sector, pel respecte al medi ambient i per garantir la màxima qualitat.

Un cooperativisme que, en plena crisi aguda, ha tret bona part dels ramaders catalans del futur negre i incert que la globalització neoliberal els albirava. I a veure qui diu que això, tal com plou avui, és poc. n

Foto: Seu de Llet Nostra a Girona

HISTÒRIA DEL Cooperativisme

Castellvell del Camp és un bonic poble del Baix Camp, a tocar de Reus. És situat en una mena de mirador natural del Camp de Tarragona, coronat per l’emblemàtica ermita de Santa Anna.

Entre els seus principals atractius trobem la seva centenària cooperativa, amb els seus productes, el seu patrimoni arquitectònic i la seva vistosa agrobotiga.

El cooperativisme a Castellvell del Camp Jordi Suñé Morales ARXIU

Sabem que l’any 1903 una vintena de veïns del municipi eren socis del Sindicat Agrícola i Banc Rural de Reus i la seva Comarca. I que l’1 d’octubre del 1904 es va fundar la Cooperativa de Castellvell gràcies a la tasca de personatges com ara Salvador Prats i Xurbas, Vicenç Solé i Malich, Valentí Ribés i Monné, Antoni Ciré i Llauradó i Celestí Martí i Salvadó. Els seus primers estatuts van portar el nom d’Unió Agrària. El 1905 eren trentaset socis. L’any següent van fer renovació i van passar a anomenarse Agrícola i Caixa Rural de Crèdit de Castellvell. Amb els anys aquest nom

també va canviar. A partir del 1945 el seu nom va ser Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària.

Foto: Castellvell del Camp (Baix Camp).

Més que una cooperativa La història de la Cooperativa ha estat, al llarg d’aquests anys, la història del poble. La seva força econòmica ha fet més competitius els productes del municipi i ha donat molta feina als seus habitants. Però, a més a més, als seus locals, al Casino sobretot, s’hi han desenvolupat la major part de les activitats de lleure del municipi, entre les quals cal destacar les sessions de ball, de núm 338 - Desembre 2010 n

cinema i de teatre. Cada any, per la Festa de Sant Isidre, la Cooperativa convidava els seus socis a un vermut. Els seu creixement li va permetre tenir molí d’oli i premsa per a fer vi. El molí d’oli va ser comprat el 1918 a Salvador Prats. La cooperativa era presidida llavors per Manuel Sugrañes Martorell.

Actualment, el seu oli és molt apreciat, ja que en el procés d’elaboració no fan servir productes químics i disposen dels mitjans per a envasar i distribuir. L’oli d’oliva verge extra Castell Coop té denominació d’origen Siurana. cooperació catalana n

13 n

HISTÒRIA DEL Cooperativisme J.S.

J.S.

J.S.

Pel que fa al vi, el seu celler va ser inaugurat l’any 1934. D’uns anys ençà, aquest emblemàtic espai ha canviat d’ús i es fa servir de magatzem de garrofes, avellanes i el que convingui. A més d’elaborar l’oli i el vi, la Cooperativa ha complert sempre una funció molt important d’assessorament als pagesos, pel que fa als adobs i els tractaments, i de suport, deixant en préstec la maquinària de l’entitat.

L’Espiga Aquesta Cooperativa no ha estat pas l’única que ha tingut Castellvell. El 1920, una colla de pagesos van constituir L’Espiga, amb caixa de crèdit pròpia. El grup estava encapçalat per Antoni Sugrañes, Josep Gelonch Fortuny, Agustí Sugrañes Ferré, Ramiro Sugrañes Anguera, Josep M. Valls Giralt, Josep Solé Escoda, Vicens Caballé Cabré, Francisco Martí Martí i Sebastià Barriach Ribas.

Van construir un edifici amb cafè i sala d’actes on es feia cinema i n 14

cooperació catalana n

actuaven grups de teatre. Els socis d’aquesta entitat eren de tendència republicana, i les dones més grans del poble, com ara Serafina Nolla, encara recorden com se celebrava el Catorze d’Abril: “Un any va caure Catorze d’abril i en Divendres Sant.

Sempre me’n recordaré. I nosaltres dèiem: «És lo Divendres Sant, ¡oh!

Però és lo Catorze d’Abril.» I balla que balla, aquí, a L’Espiga.” En aquests anys que van coexistir les dues cooperatives, la rivalitat va ser molt gran. Els uns eren coneguts com “les Banyes” i els altres, els de L’Espiga, com “les Cebes”.

Després de la guerra, l’edifici va ser requisat per la Falange. Més tard s’hi va ubicar la Caixa de Crèdit de la Cooperativa.

El cooperativisme agrícola continua a Castellvell malgrat la crisi del sector. Per a conèixer-la més bé només cal anar-hi o entrar al seu espai web: www.cooperativacastellvell.com. Li desitgem una vida llarga i fructífera a la Cooperativa Agrícola de Castellvell del Camp. n núm 338 - Desembre 2010 n

Foto esquerra: Títol de soci, reglament i horari de l’Espiga, any 1921 Foto dreta a dalt: Local de la cooperativa construït l’any 1934.

Foto dreta a baix: Local actual.

SUÑÉ MORALES, JORDI Costums i tradicions de Castell Vell del Camp.

Parlen les àvies.

Castell Vell del Camp: Ajuntament de Castell Vell del Camp, 2010

El serial

Les trifulgues de la Mertxe

capítol X ( i darrer) Santos Hernández

Manuel Reyes

El grup pre-cooperativista ja se l’havia estudiat, ja, el problema de com s’ho havia de fer tothom per viure durant els tràmits de legalització de la cooperativa -que inclouen, és clar, la inclusió al subsidi d’atur, la seva capitalització i el pagament de l’aportació social al capital de la cooperativa- , i, després, durant el primer període d’activitat. I l’única possibilitat concreta que hi veien era la de, aprofitant les existències de queviures que tenien, tornar a obrir l’establiment, encara que la cosa no fos gaire legal, i fer un fons comú de les percepcions que hi fessin. L’entrada a la dansa del matrimoni Puig va obrir unes possibilitats noves amb les quals, és clar, ningú no havia gosat comptar-hi abans.

Com a primera característica d’aquesta nova situació hi havia l’esplèndid fet que la societat que tancava pagava ja al personal la totalitat dels sous endarrerits.

Això es feia gràcies a uns préstecs que feien a l’empresa, a títol personal, respectivament el senyor Joan Puig -que no tenia prou disponibilitats per fer front, tot sol, a aquests salaris- i la senyora Queralt Roig. És a dir, el matrimoni Puig. Aquests préstecs, és clar, formarien part del passiu que la cooperativa compraria, i, en conseqüència, havien de ser retornats. El divertit era que els Puig, quan els hi paguessin, el que volien no era cobrar-ho, sinó aportar-ho tot després a la cooperativa, augmentant així les seves aportacions socials.

L’Andreu va puntualitzar com havia de fer-se la cosa: - L’aportació social ha de ser igual per a cada membre de la cooperativa. Tanmateix, hi ha la possibilitat de fer “aportacions voluntàries retribuïdes”, i als estatuts s’ha de fixar l’interès que percebran aquestes aportacions.

- Home –va dir en Ramon–, això, no significa que paguem beneficis al capital? Em pensava que això no podia fer-se en una cooperativa.

- No, caram –contestava l’Andreu–. No paguem cap benefici al capital. Paguem un interès prefixat a una aportació de diners que necessitem. És com pagar pel lloguer d’una eina o d’una màquina. A les cooperatives, com a qualsevol empresa, calen diners, i és lògic haver de pagar per ells. Però qui els aporta no té propietat sobre l’entitat, no té

Les trifulgues de la Mertxe / 10

El serial

El grup pre-cooperativista ja se l’havia estudiat, ja, el problema de com s’ho havia de fer tothom per viure durant els tràmits de legalització de la cooperativa.

I l’única possibilitat concreta que hi veien era la de, tornar a obrir l’establiment, encara que la cosa no fos gaire legal, i fer un fons comú de les percepcions que hi fessin. vots per aquesta aportació. Presta una eina necessària, i és just que cobri per aquest préstec. Però no posseeix l’empresa, no mana sobre ella.

Cal dir que a la senyora Puig li va costar una mica d’entendre que ella no tindria més vots a l’assemblea, encara que hagués posat més diners que els altres socis.

Ella ho veia, és clar, amb la mentalitat de la societat anònima. Però això que els diners són només una eina li va fer gràcia. Bona noia, també, la Queralt. Potser aquesta aventura de la cooperativa farà que s’entenguin millor el seu marit i ella.

En Joan Puig mantindrà a la cooperativa el mateix lloguer pel local que cobrava a la societat limitada, però en fa donació dels tres mesos que li’n devia aquesta, i dels primers sis mesos de funcionament de la cooperativa. I, finalment, té pensat -n’hi iniciarà els tràmits de seguida- d’hipotecar el local per tal de fer-hi una aportació voluntària superior. Em penso que no hi ha dubte que la dona li va fer una bona allisada quan va assabentarse de com havia volgut moure els primers capítols de l’assumpte.

Quan s’estava parlant de la necessitat de buscar ingressos immediats, l’Ahmed, tímidament, va demanar la paraula: n 16

cooperació catalana n

núm 338 - Desembre 2010 n

- Perdoni’m, senyor Puig...

- Joan, Ahmed, Joan –va interrompre, un xic incòmode, en Puig–, comencem-nos a tutejar tots, que estem començant a ser companys en una cooperativa, no?

- Bé, doncs, Joan, perdoni’m –va somriure l’Ahmed–. Jo em penso que, amb la nova visió de les activitats de l’empresa, ja està molt clar que no ens cal aquesta esplèndida furgoneta que tenim ara.

Crec que jo podria trobar a un preu molt raonable una de més petita i en molt bon estat: ¿no podríem vendre la que tenim ara, i la diferència ens donaria un certs ingressos?

La Núria es va posar a riure. “Ni se m’havia acudit, Ahmed. I si hi hagués pensat, potser no hauria gosat de proposar de treure’t a tu de les mans la teva adorada furgoneta. Però, caram, pot ser una molt bona idea. No sé si ho sabeu, però resulta que el meu fill és cap de vendes d’una distribuïdora de cotxes, i sempre té entre mans tot d’operacions de compra-venda de vehicles usats.

Podríem demanar-li que ens mirés la possibilitat de vendre bé la nostra furgoneta. En tot cas, Ahmed, com que et conec, jo estic disposada a jurar-li que el catxarret està en perfecte estat de conservació.

- I, haveu pensat alguna cosa sobre l’assumpte de la fixació de sous? –em va preguntar el meu germà– . Perquè això és sempre un problema, fins i tot a les cooperatives.

- Doncs mira –li vaig contestar– : confesso que jo també n’estava una mica acollonida –vaig copsar un gest queixós de la meva mare en escoltar, en llavis de la seva tendra filleta, aquesta paraulota– , perquè és clar que aquest tema havia de sortir, per força. Però, ara per ara, no hi ha hagut cap problema. Com que la decisió és que, encara que això no sigui massa legal, provaran de mantenir ja obert l’establiment, durant

Les trifulgues de la Mertxe / 10

El serial

aquest període dubtós han acordat que el que es cobri s’ho repartiran, a parts iguals, entre les vuit persones que hi treballaran: les set que han estat acomiadades i que no cobraran subsidi d’atur mensual, més en Puig. I per a després, ja amb la cooperativa legalitzada, han establert una taula salarial de tres nivells (1 - 1’1 - 1’3). Al nivell inferior hi seran les dues ajudantes de cuina, i al superior només en Puig i la Núria. Quant a la definició de categories, s’han adaptat força al conveni col·lectiu del gremi de restauració, però no cobrarà ningú més del 30% per damunt de qui cobri el sou més baix.

Un altre aspecte que a mi em preocupava era el de la redacció dels estatuts. L’Andreu va tallar en sec el problema, en dir-nos que ja els faria ell. “Si els encarregueu a un advocat, probablement el que farà serà copiar els de qualsevol altra cooperativa. El que jo intentaré, en canvi, serà redactar-vos-en uns a mida, assegurant-me, és clar, que hi siguin totes les clàusules -tampoc no són gaires- que la llei exigeix que s’hi facin constar. A més a més, que si se’m passa alguna punyeteta legal, prou que us ho faran notar els del Registre. I no us en passaré cap minuta, caram, que per a això estan els amics. Els amics de la Mertxe, vull dir.”

Des d’aquella reunió a ca els pares, ja han passat ben bé dos mesos, o una mica més. Jo he acabat aquella traducció de Fortunato Pasqualino, i la he fet a mans dels editors i tot. Veurem quan me la paguen. Amb aquestes, ja se m’han passat les jornades cooperatives d’enguany de la Fundació Roca i Galès a la Universitat Catalana d’Estiu. No perdo l’esperança d’anar-hi, però, l’any que ve. No sé si aleshores no em farà molta mandra, però una bona dosi de curiositat si que me n’ha quedat, sí. És maco això del cooperativisme.

Sembla que els de “Can Puig, societat cooperativa”, se’n van sortint. D’acord amb el que havien decidit, van reobrir el local, a la brava i sense tenir-ho tot legalment engiponat, el dia 3 de juliol, dijous (així que va estar tancat exactament deu dies), i ja el cap de setnúm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

17 n

Les trifulgues de la Mertxe / 10

El serial

Algú li ha sentit a dir que «sí que de vegades és difícil això d’haver de prendre decisions: però és aleshores quan t’adones que l’empresa ets tu.»

mana hi va haver un cert moviment. També és veritat, això sí, que algun d’aquells dies del començament, en acabar-se la jornada no hi havia a la caixa comuna gaire cosa per repartir. Però l’assumpte va funcionar. Ara ja tenen el NIF provisional i ja no hi ha perill que els facin tancar en espera de la finalització dels tràmits legals.

Qui sembla que s’hi està lluint, en tot, és l’Ahmed.

Quin home! Havien pensat que convenia, per a no sé què, una mena d’envà de separació, però quan en van demanar pressupost van decidir que, ara per ara, ni parlar-ne. Doncs el nostre taciturn algerí, amb una mica d’ajuda del Ramon i pràcticament sense cost de material, n’ha fet un, de fusta, veritablement preciós. I la Núria m’ha explicat que, un dia, uns estrangers havien trucat per reservar taula per a un sopar: es pensaven que encara era un restaurant “de luxe”. Doncs l’Ahmed, n 18

cooperació catalana n

núm 338 - Desembre 2010 n

telefònicament, en un francès que va deixar impressionada la Núria i amb un somriure que se li havia de notar fins i tot a través del telèfon, els va explicar la nova línia del local i els va convèncer que, tanmateix, vinguessin a sopar. “Madame, des tapes catalanes de vrai luxe: je vous assure que vos invités ne seront pas déçus. Pas du tout, madame”. Ell està molt content, se li nota. Algú li ha sentit a dir que «sí que de vegades és difícil això d’haver de prendre decisions: però és aleshores quan t’adones que l’empresa ets tu.» Jo diria, a més a més, que alguna cosa comença a néixer entre la Montserrat i ell. Com me n’alegraria!

I sí que sembla que això de les «tapes de luxe» ha estat una bona idea, sí. Es veu que a la universitat de seguida va començar la barrila sobre la carta de tapes, que és divertidíssima, i que diuen si és el fantasma del mateix Ausiàs March qui l’ha redactada. I, a més a més, tot està molt bo. El primer vespre que jo hi vaig portar l’Ernest, ens van oferir la primícia d’una «Mandorla de llagostí a l’ametla amarga» que els àngels s’hi desfeien a cantar.

Quant a l’Ernest... Doncs, mira, després de tot sí que estava ficat en cinema. Resulta que Lars von Trier (Lars von Trier!), l’any 1992, va muntar a Dinamarca una productora que es diu Zentropa i que ha produït ja un grapat de pel·lícules (Festen entre elles!), i sèries televisives, i de tot. No és una cooperativa, però el 25% del capital és dels treballadors. Després s’ha estès a d’altres països, i ja existeix una Zentropa International Spain allà pel Poblenou, a Barcelona. Ells juren que el que intenten és promocionar directors locals i rodar en llengües minoritàries (“Si ho fas en anglès et fiques en un circuit on quedes diluït en mig de milers d’altres”).

En llengües com ara el català, ves. L’Ernest parla de directors propers a nosaltres, com Marçal Forés, o Julio Medem, o Roger Gual. I ell està buscant exteriors, per a una possible pel·lícula d’ambient de cuines i de grans restaurants (“Menú degustació” la titularan, o quelcom de semblant, se’n riu ell). Us imagineu, que jo n’escrivís un guió i me l’acceptessin?

Tanmateix, això, si de cas, ja seria una altra aventura. n (Fi)

Entrevista

El dia 5 de juliol d’enguany, es va inaugurar de manera oficial el canal Segarra-Garrigues, contra el parer inicial de la Unió Europea, perquè no es respectava el règim de protecció de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). A mitjans d’octubre, semblava que la viabilitat del canal estava cada cop més propera, amb l’aprovació, per part del Govern, de plans per a donar compliment a la sentència judicial de la Unió Europea. En parlem amb en Felip Domènech i Costafreda és responsable d’Aigua de la comissió Permanent Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos que ens dóna la seva visió i la del sindicat sobre la situació del canal Segarra-Garrigues.

Entrevista a Felip Domènech, responsable d’aigua d’Unió de Pagesos Montse Pallarès ¿Quina altra opció hauria estat la correcta, per a tirar endavant el projecte, segons el vostre parer?

Hem tingut clar des de sempre, i tenim clar ara, que el Canal SegarraGarrigues serà un canal viable que acabarà duent la riquesa al territori, que podrà gaudir de la seva aigua.

Hi ha molts interrogants encara per resoldre; un d’aquests, molt important, és el preu de l’aigua. El preu anunciat de 0,12 euros / metre cúbic més IVA, amb els preus actuals dels cereals, de les olives, de les ametlles i de la majoria de fruites —llevat d’alguna nectarina primerenca i els préssecs plans— fa molt difícil fer rendible la inversió necessària. Però sempre he tingut clar que acabarem pagant allò que es pot pagar i res més, peti qui peti.

unió de pagesos

¿Quins esculls caldrà travessar, encara, per a poder fer factible i profitosa la utilització del canal?

La construcció d’una infraestructura com aquesta comporta, ineludiblement, un canvi el més ràpid possible de mentalitat per part dels pagesos per adaptar-se a la nova situació; un canvi, també ràpid, de cultius en cerca de la rendibilitat, i un canvi d’hàbits i costums com a conseqüència dels canvis anteriors, que provocaran no poques núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

19 n

Entrevista

arxiu

pas l’hem presa aquí, a Catalunya.

Decididament, amb la qüestió dels ocells ens hem adonat que hi ha molt “pájaro” de dues potes solt.

I a tot això s’hi afegeix que el canal arriba tard. Amb una pagesia envellida i sense relleu generacional, i amb un entorn de crisi econòmica i amb l’etern dubte de si tota aquesta gran infraestructura no serà també per a dur aigua a Barcelona.

De totes maneres, si un llegeix la història del canal d’Urgell, s’adona que va ser també, per tot un seguit d’errors —tant de la Societat Canal de Urgel S.A., com de la intel·ligència del país—, un niu de conflictes que va durar gairebé cent anys, fins que el canal no va passar a mans del país regant. Esperem que la història no es repeteixi, almenys durant tant de temps; ja que al final, sense cap mena de dubte, l’aigua és vida i riquesa alhora.

tensions, decepcions, errades i un continu caure i tornar-se a aixecar.

Però, sens dubte, al final el canal durà riquesa i creixement als pocs privilegiats que podran gaudir-ne.

Tal com estan les coses ara, ¿es pot parlar de satisfacció o de decepció en el món de la pagesia?

Va per barris. Majoritàriament, parlem de decepció, des del moment en què les zones ZEPA d’exclusió del rec de transformació han passat de 5.800 hectàrees a 42.000, de les 70.000 previstes per a regar. A més, l’ampliació brutal d’hectàrees no està justificada. I ens preguntem: ¿per què els uns poden regar i els altres no? ¿És que els mateixos ocells que es vol protegir no són presents a tots els espais, tenint en compte que volen? ¿S’ha castigat d’una manera intencionada els qui han estat mes crítics i combatius, i per contra s’ha premiat els mesells i mes dòcils deixant-los regar? ¿Quins criteris s’han seguit per a prendre aquestes decisions? Perquè —deixem-nos de punyetes— la decisió de qui pot regar i qui no pot n 20

cooperació catalana n

¿Quines repercussions haurà de tenir aquest canal per al territori? ¿I què representa per a vosaltres?

Per a nosaltres a la plana de Lleida representava l’última oportunitat núm 338 - Desembre 2010 n

de fer una obra exemplar en tots els aspectes que servís per a fixar la gent en aquests secans, capgirar la tendència demogràfica i dur-los a la modernitat. Però nosaltres teníem esperances posades en el fet que es quedarien molts joves, amb fórmules noves com el ja mític Banc de Terres, i aprofundir l’associacionisme agrari, especialment el cooperativisme. Però, tenint en compte que ningú, a excepció de la Unió de Pagesos, no hem estat per aquesta feina, el que veiem a les zones on ja es pot regar és que apareixen grans empreses que compren o lloguen tot el que poden i més, i que els fruits d’aquestes terres van a parar cap on ja tenen instal·lades les seves empreses i indústries, de manera que deixen als pobles els lloguers minsos o el valor de les vendes; i ja sabem —com diuen el vells— que vendre és acabar. Per al que ven o arrenda per molts anys les seves finques, el canal Segarra-Garrigues és aigua passada, i mai més ben dit.

Resumint, per al territori, bé. Però res comparat amb allò que podia haver estat.

unió de pagesos

Al final el canal durà riquesa i creixement als pocs privilegiats que podran gaudir-ne. ¿Quina altra opció hauria estat la correcta per a tirar endavant el projecte?

La millor opció fóra tal com es va fer a Navarra i tal com ens diu el sentit comú que s’han de fer les coses: que tothom hagués contribuït a les ZEPAs en la mateixa proporció i tenir la mateixa proporció de terra regable. I cadascú regar pel sistema de reg a gran parcel·la administrant-se a voluntat l’aigua de què disposa, de manera que es fes una agricultura de tipus mosaic que milloraria l’hàbitat amb un augment de la biodiversitat que afavoriria ecològicament l’espai. I també implicant la gent en la gestió de les terres que serien ZEPAs, perquè sense la implicació de la gent del territori això serà un fracàs, i la gent ho percebrà sempre com una llosa, un enemic que li ha caigut a

cop i volta m’havia agafat una dèria boja amb els ocells, va i per Nadal em regala l’Atles del ocells nidificants de Catalunya, que li va costar un ull de la cara!

Quant a sensacions, he de dir que hem estat sentits tant com hem volgut pels distints consellers i directors generals, però mai escoltats.

S’hi fixaven molt, com els xuts, però poca cosa més.

Ens han pres el pèl durant cinc anys amb l’assumpte del Consorci de Mas de Melons. No em sap greu per mi, que ja no en tinc, sinó pels pagesos i alcaldes —molts, del color polític dels que manen— que sense cap escrúpol ens han mentit com bergants i demostrant, això sí, que és de les poques coses que saben fer bé.

Sempre pot haver-hi solucions si hi ha voluntat política d’arribar a acords raonables amb el territori, i si hom exerceix realment de polític i mana i no es deixa prendre les regnes per una colla de talibans només per clientelisme polític.

Hem vist molt de prop la misèria en què pot convertir-se la política. n

sobre com una plaga bíblica, i haurà d’aguantar que quatre vividors, quatre proxenetes de les aus, se’l faran seu sense cap escrúpol. ¿Hi ha alguna altra cosa que vulguis afegir-hi?

Que Déu hi faci més que nosaltres.

I pel que fa a tu, en el pla personal (si és que no t’importa parlarne), ¿quina ha estat la sensació que has tingut durant tot aquest temps? ¿I ara?

Sento que m’han robat vuit anys de la meva vida, que són els que fa que em dedico a aquesta qüestió de les ZEPAs. Sóc un bon lector de sempre, però mai no havia llegit tant i tan intensament: tot el que han publicat les dues conselleries, els diaris, les revistes, totes les publicacions científiques en mans de l’administració, tot el que he trobat de legislació europea, molt de com funciona la Xarxa Natura 2000. Inclús m’he fet traduir estudis sobre el capser menut (Lanius minur) publicats per la Universitat de Johanesburg. Fins i tot la meva germana, pensant-se que de núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

21 n

premis frg 2010

Veredicte dels jurats dels Premis Fundació Roca i Galès 2010 ARXIU

Reunits a Valls i Barcelona, entre el 26 d’octubre i el 3 de novembre del 2010, els respectius jurats dels Premis Fundació Roca i Galès, i actuant de secretària Agnès Giner, han pres els acords següents:

El Jurat del XIX Premi Periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vila, ha decidit unànimement atorgar el primer premi, dotat amb 650 euros, al treball “Habitar cooperant”, de Roger Palà Balanyà i Anna Tantull Solé. El Jurat valora que aquest treball trasllada una qüestió de rabiosa actualitat com ho és la crisi i el problema de l’habitatge, en un article periodístic ben estructurat, entenedor, que proposa diverses opcions i amb posicionament propi. El Jurat concedeix un segon premi, dotat amb 300 euros, al treball “El Kibbutz d’Israel i el n 22

cooperació catalana n

Koljós de la antiga URSS”, de Joan Aymerich i Cruells.

El Jurat del XIV Premi Albert PérezBastardas, integrat per Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Fermí Vives, ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 650 euros, al treball “La importància del pati escolar”, de Raquel Heras i Colàs, per l’originalitat del tema tractat.

Concedeix un segon premi, dotat amb 300 euros, al treball “Conservar la biodiversitat, mite o realitat?”, d’Isabel Ruiz Mallén.

Per la seva banda, el Jurat del III Premi Benet Vigo d’articles sobre benestar social, integrat per Jaume Fallada, Antoni Gavaldà, Lluïsa Navarro i Enriqueta Muntané, ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 650 euros, al treball “La tecnologia, una eina per a afavorir la integració i la participació de les núm 338 - Desembre 2010 n

persones dependents”, d’Esteve Buscà Valdé, per l’actualitat del tema i pel tractament periodístic de l’escrit. Igualment, concedeix un segon premi, dotat amb 300 euros, al treball “L’altre Montjuïc”, de J. Víctor Gay i Frias.

Finalment, els jurats recomanen la publicació d’alguns treballs considerats finalistes i deixa la decisió final sobre això, així com l’ordre de publicació, a criteri del Consell de Redacció de la revista Cooperació Catalana.

La Fundació Roca i Galès es felicita per l’èxit d’aquesta tercera convocatòria dels Premis Fundació Roca i Galès i pel nivell de qualitat dels treballs rebuts, i alhora agraeix la participació a tots els concurrents. n

premis frg 2010

Habitar cooperant El cooperativisme català es debat entre el model tradicional de cooperativa d’habitatge, que prioritza la compra d’immobles protegits, i propostes innovadores com ara la cessió d’ús Roger Palà Balanyà Anna Tantull Solé ¿Què pensaríeu si algú us digués

que teniu la possibilitat d’accedir a un habitatge pel qual pagareu entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindreu un lloguer d’entre 300 i 400 euros i que, a més a més, tindreu dret a fer-ne ús indefinidament? Els denominats models de cooperatives d’ús (MCU) ja fa més de cent anys que funcionen arreu d’Europa, però no són gens coneguts a Catalunya, on el cooperativisme aplicat a l’àmbit de l’habitatge ha prioritzat sempre la construcció de pis de compra. Ara, cooperatives com Sostre Cívic miren d’implantar les MCU a Catalunya, per bé que des de la Federació de Cooperatives d’Habitatge, que aglutina les principals cooperatives promotores del país, es fa una defensa de la validesa del model tradicional i s’adverteix que les MCU, amb la legislació actual, no es podran dur a la pràctica. Mentrestant, entitats com la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAV), que sempre havien apostat per impulsar el model clàssic, miren amb bons ulls els moviments que estan sotragant aquest vessant del cooperativisme, en el marc d’una crisi econòmica que l’afecta de ple.

El model tradicional La tipologia d’habitatge cooperatiu més utilitzada a Catalunya entén la cooperativa com una eina per a gestionar la construcció d’un l’edifici. La Federació de Cooperatives d’Habitatge, degana del sector a Catalunya, agrupa una vintena de cooperatives que treballen en aquest àmbit des del 1983. Segons les dades facilitades per l’entitat, durant els últims trenta anys s’han creat entre tres-centes cinquanta i quatre-centes cooperatives d’habitatge arreu del país. En l’actualitat,

SOSTRE CÍVIC

Foto: Projecte per a la construcció d’habitatges, model de cooperatives d’ús, a Olot (Garrotxa)

però, la xifra de cooperatives actives deu estar entre trenta i quaranta.

Carles Garcia, director de la Federació, considera que “no és una xifra gaire alta, però cal tenir en compte que les cooperatives d’habitatge elaboren un producte molt específic en un sector molt complex, on es necessita molta professionalitat”.

En els últims quinze anys, segons Garcia, les cooperatives catalanes han generat habitatge per a vint mil famílies.

La tipologia convencional de cooperativa d’habitatge permet accedir a un habitage de compra a costos sensiblement inferiors als preus de mercat. El soci participa com a cooperativista en tot el procés de construcció de l’habitatge, que pot durar anys. Durant tot aquest temps, paga una sèrie de quotes, i quan es fa l’entrega de les claus i es crea la núm 338 - Desembre 2010 n

comunitat de propietaris, gairebé sempre la cooperativa es dissol.

Això és així perquè la llei permet, mitjançant un canvi d’estatuts, que els integrants d’aquesta passin a ser propietaris dels pisos fent una divisió horitzontal de l’immoble.

Raül Robert, enginyer industrial i soci fundador de Sostre Cívic, explica que “des del nostre punt de vista, una cooperativa no s’hauria de desfer un cop acabada la fase de construcció, perquè llavors parlem de cooperativisme de construcció d’habitatge, i no pas de cooperativa d’habitatge”. De fet, es dóna la paradoxa que sovint aquest model ha facilitat que aquests antics propietaris cooperatius acabessin enriquint-se amb la posterior venda d’un immoble que havien adquirit a un preu molt competitiu a través d’una cooperativa. cooperació catalana n

23 n

premis frg 2010

SOSTRE CÍVIC

En canvi, Carles Garcia, des de la Federació de Cooperatives d’Habitatge, fa una defensa d’aquest sistema i assenyala que “el model català sempre ha estat el que dóna accés a la propietat”, de la mateixa manera que “en aquest país qualsevol persona amb un lloc de treball fix ha tingut com a prioritat la compra abans que anar de lloguer”. Des de Sostre Cívic, Robert admet que “des d’un punt de vista fiscal i cultural la propietat ha estat l’opció potenciada, amb l’excepció del període de la Segona República [1931-1939].

Certament té avantatges en aspectes com ara la bona conservació de l’immoble o la seguretat de la temporalitat d’ús de l’habitatge, però també té inconvenients”.

La priorització del model tradicional, segons assenyalen els seus crítics, fa que les cooperatives que hi treballen no tinguin una incidència a llarg termini dins el mercat immobiliari, perquè l’opció de la majoria dels seus habitants acaba sent esdevenir propietaris. La paradoxa és encara més gran si tenim en compte que es tracta de cooperatives que n 24

cooperació catalana n

Foto: Habitatges model Andel a Dinamarca

històricament han estat impulsades per entitats de caire social com ara sindicats o associacions de veïns.

Ada Colau, des de fa poc responsable d’habitatge de la CONFAV, explica que “les cooperatives existents en els darrers anys no han estat prou valentes per a apostar per un model diferent al majoritari del mercat”.

Segons Colau, “cal fer autocrítica des del cooperativisme d’habitatge, especialment si ha estat impulsat per entitats socials com les veïnals, que en principi no només han de perseguir esdevenir proveïdores d’habitatges econòmics als seus associats, sinó que alhora han de tenir com a prioritat impulsar formes de tinença antiespeculatives”.

La cessió d’ús El model de cessió d’ús, en canvi, es basa en el fet que els habitatges sempre són propietat de la cooperativa que els gestiona. Per a entrar a formar part d’aquesta cooperativa, cal pagar un dipòsit inicial, que es retorna en cas que es vulgui abandonar. A partir d’aquí, es paga un lloguer assequible que serveix per re-

núm 338 - Desembre 2010 n

tornar al banc els diners invertits en la construcció de l’edifici. Aquest lloguer pot ser baix, ja que el crèdit demanat per a la construcció no és un crèdit personal, sinó que el demana la cooperativa, i, per tant, el temps de durada és la vida útil de l’edifici, que és un temps estimat d’entre cent i dos-cents anys. Com que en una MCU els habitatges no deixen mai de ser propietat de la cooperativa, la proliferació d’aquestes suposa la creació d’habitatges a baix cost oberts a tothom, que no desapareixen, i que es van incrementant amb el temps, de manera que incideixen en el preu de l’habitatge privat.

Als països escandinaus, ja fa molts anys que funcionen cooperatives MCU: és el cas de l’anomenat model andel. Raül Turmo, al seu treball Andel: el model escandinau d’accés a l’habitatge (2004), el defineix com “un model d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat”.

El model andel “funciona de manera democràtica, i els seus habitants mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més drets que un llogater conven-

premis frg 2010

ARXIU

Una cooperativa no s’hauria de desfer un cop acabada la fase de construcció, perquè llavors parlem de cooperativisme de construcció d’habitatge, i no pas de cooperativa d’habitatge. cional”. En ciutats com ara Copenhaguen (Dinamarca), per exemple, un de cada tres habitants viu en un andel. Alguns daten de principis del segle XX i encara continuen oferint la possibilitat d’accedir a un habitatge a baix preu.

De la teoria a la pràctica En teoria, doncs, les MCUs són possibles. El problema, però, és com dur-les a la pràctica a Catalunya.

Sostre Cívic ha treballant en l’assessorament d’alguns projectes, com ara la masia de Cal Cases de Manresa o el projecte de construcció de vinti-quatre habitatges amb sòl cedit per l’ajuntament d’Argentona. Es tracta encara, però, d’iniciatives aïllades i incipients. I és que, segons Carles Garcia, les MCUs són, en aquests moments, “una carta als reis”.

“Aquesta fórmula existeix potser a Suècia o Dinamarca, però aquí caldrien modificacions fiscals, de la Llei d’habitatge i de la Llei de cooperatives per a dur-la a terme amb èxit”.

El primer escull que cal superar és la legislació. Segons Raül Turmo, les lleis catalanes i espanyoles de cooperatives faciliten l’enquadrament jurídic per a començar a aplicar models com l’andel, tot i que el règim de cessió d’ús “s’hauria de dotar d’un autèntic contingut”. Des de Sostre Civic s’ha treballat en diversos estudis per tal d’introduir dins la legislació catalana l’MCU. Raül Robert explica que “l’administració supramunicipal ha fet una aposta per introduir el model des del punt de vista normatiu i d’ajudes d’habitatge de protecció oficial, i ara cal que l’administració local hi aposti com una opció més a l’abast dels ciutadans”.

Des de la Federació de Cooperatives, en canvi, s’insisteix en la pràctica impossibilitat de dur a terme les MCUs i es destaca que, com a entitat representativa del sector, la Federació “ha participat activament en el debat sobre la Llei d’habitatge, i ennúm 338 - Desembre 2010 n

cara sort, perquè, si no hi haguéssim pres part, el cooperativisme aplicat a l’habitatge no hi figuraria enlloc”.

Garcia adverteix que “les reformes que s’hagin d’aplicar han de tenir com a base el respecte a la tradició de cada branca del cooperativisme”.

Un altre escull important és el finançament dels projectes. La CONFAV treballa a hores d’ara per reorientar les polítiques d’habitatge cooperatiu impulsades pel moviment veïnal, però es troba amb la manca de crèdit, que és un dels problemes bàsics per a tirar endavant projectes de tipus MCU. Ada Colau explica que “els diners estan en mans de les entitats financeres privades, ja que no hi ha banca pública, i la banca ètica encara no és una realitat prou implantada.

Per tant, elles són les que acaben decidint què és finançable i què no, i de moment no solen donar crèdit a la cessió d’ús, que en realitat és un model més social”. Segons Raül Robert, les MCUs són “un producte innovador, i hi han entitats de caire ètic que hi volen apostar. El nostre objectiu és normalitzar-lo a través d’exemples pràctics”. n cooperació catalana n

25 n

premis frg 2010 - entrevista

Entrevista a Roger Palà Balanyà i Anna Tantull Solé

Guanyadors del 19è Premi Jacint Dunyó 2010 amb l’article “Habitar cooperant” En Roger Palà (Barcelona, 1978) és periodista llicenciat per la UAB. Redactor de la revista musical Enderrock i amb un prolífic blog especialitzat a Vilaweb –“Al darrera de la nevera”– és també una de les ànimes impulsores del setmanari La Directa, dels moviments socials alternatius, nascut ara fa cinc anys. L’Anna Tantull (Barcelona, 1981) és arquitecta llicenciada per la UPC i col·laboradora del mateix setmanari en temàtiques urbanístiques i de planificació territorial.

Tots dos són els guanyadors del 19è premi Jacint Dunyó 2010 per un article conjunt titulat “Habitar cooperant”. Ens hem trobat amb ells la vigília del lliurament del guardó.

I diuen que la riquesa del futur serà el fet de compartir i no pas l’obsessió per tenir que fomenta l’actual “societat de propietaris”. Un motiu més que suficient per a parar bé l’orella i escoltar-los ben atentament.

David Fernàndez ¿Per què vau decidir presentar-vos al Premi?

Roger (R): La gènesi va ser un article publicat per l’Anna a La Directa un any enrere sobre la realitat del cooperativisme d’habitatge –massa centrat, però, en el nou model de cessió d’ús, poc conegut i prou innovador. Vam pensar que ens havíem quedat curts i vam voler ampliarlo, reenfocant-lo a tots els models cooperatius existents a casa nostra i parlant amb tots els actors implicats, per fer visibles aquesta realitat i alhora els debats que susciten els diferents models cooperatius. ¿I quina radiografia en feu?

Anna (A): Un mapa plural, però en el qual predomina la Federació de Cooperatives d’Habitatges que, des del 1983, impulsa el model més tradicional. Passant per Sostre Cívic, que impulsa una nova proposta amb el model de cessió d’ús, ben implantat al nord d’Europa. Entremig, amatents als canvis, amb una CONFAVc històricament vinculada al model tradicional, però que a hores d’ara es fixa en nous models.

L’article aborda les mancances i aportacions de cada model i les opcions respectives de futur.

R: L’article volia posar en un mateix context les diferents opcions n 26

cooperació catalana n

existents avui, per provar que es copsessin totes. Reflectir totes les veus, contraposar alternatives i fer visibles les llums i les ombres de cada model. Crèiem que trobaríem resistències al mercat convencional, però el cert és que les divergències són al si del cooperativisme. El model tradicional, un cop estudiada la cessió d’ús, no ho veu clar ni hi confia. Pensa que no arrelarà i que a aquí no rutllaria. És el seu parer.

A l’article diferencieu cooperativisme d’habitatge i cooperativisme de construcció d’habitatge. ¿Per què?

A: Com a jove que cerca habitatge, el model d’ús em sembla molt més atractiu. I penso que en els handicaps el model tradicional, malauradament, no ha servit per a contrarestar la bombolla especulativa, per a fer de contrapès amb un parc social d’habitatges a preu baix. Estava en condicions fer-ho. Ha fet un esforç considerable per construir pisos barats però que finalment s’han acabat venent a preu car, de manera que s’ha retroalimentat la fal·lera especulativa.

Penso que no cal que desaparegui cap model, però tampoc no cal apostar només per un model únic.

R: Queda la sensació d’una certa perversió involuntària de l’esperit núm 338 - Desembre 2010 n

cooperatiu. Allò que va néixer cooperativament acaba sota els rigors del mercat lliure. Perquè, un cop fets els habitatges, la cooperativa es dissol. ¿Cal? ¿Hi han mecanismes per evitar-ho? Ara bé, és innegable que el model tradicional, tan arrelat, ha donat molts fruits, ha fet accessible el dret social a l’habitage per a moltes famílies i ha incorporat molts valors. ¿El gran problema és que no hi ha hagut contrapesos?

A: Sempre he entès que el problema de país en el mercat desbocat de l’habitatge és que no tenim parc d’habitatges a baix preu per a contrarestar-lo, cosa que sí que passa als països del nord europeu. Per això pots viure a Berlín. I crec que el cooperativisme és qui continua estant en més bones condicions per a generar aquest contrapès.

Plantegeu un canvi: d’un país de propietaris a país d’usos socials. ¿Què costa entendre del nou model?

A: Més que entendre, tot rau en e fet que encara és un model desconegut.

Però d’entrada costa fer entendre que el fet de no ser propietari no implica

“La qüestió cabdal és el canvi de xip: de valors, de pràctica, de model”

premis frg 2010 COOPERACIÓ CATALANA

que hi perdràs: el pis no serà teu, sinó de la cooperativa, però hi viuràs tota la vida a un preu assequible.

R: Sí. La qüestió cabdal és de canvi de xip. El model de cessió d’ús és el gran desconegut, tot i que, amb la nova llei d’habitatge, ja és factible.

Que encara no s’entengui és relatiu. És un model que funciona a molts països europeus i bé que ho entenen. Tot plegat és una qüestió de valors, de models, de cultura.

Cal fer pedagogia del nou model. ¿La cultura possessiva de la propietat on s’arrela?

A: En els valors dominants. Aquesta és la lliçó, almenys de la nostra generació en contraposició a l’anterior: que el futur serà compartit o no serà, de manera que s’obre el debat sobre usos socials i propietats col·lectives.

B: Una de les coses bones de la crisi és que ens farà adonar que això no pot mantenir-se eternament. Que tots siguem propietaris, amb dos cotxes i dues cases, de primera residència i de segona. La crisi el que ha fet és esquerdar i qüestionar el model. I la gent no és tonta: es plantejaran noves opcions i apareixeran iniciatives i veus que treballaran en una altra direcció. Finalment, perquè avui la transferència de plusvàlua de les classes populars al capital es fa escanyant amb l’habitatge. Hi són ells i hi som nosaltres. Però al final hi ha una qüestió: com et planteges la vida. Aprendre que no cal ser propietari per a sentir una cosa meua, nostra.

Per a mi, l’habitatge és un lloc on haig

de desenvolupar la meva vida personal, potser professional a estones. Però no passa necessàriament per adquirir-ne la propietat legal. Ser propietari no és pas xauxa. I potser el lloguer s’adiu més amb la generació de la precarietat que som. Vius com necessites en cada moment, i el lloguer és un model molt més adaptat a la nostra realitat canviant. ¿Quin model, doncs?

A: El dels andels danesos, per exemple. En aquest cas, és la cooperativa la qui n’és propietària i qui gestiona tot l’immoble. Quan ho expliques, la gent s’hi interessa. Hi ha bona predisposició a trencar tòpics com el que diu: “Que complicat gestionarho entre tots.” Molt pitjor és que ho gestioni l’especulació. I finalment tot és sempre tornar a començar i ens ho hem de fer nosaltres. I més encara quan el model de cessió d’ús europeu cuida també l’entorn i vertebra territori. Aquí, en la batalla pel sòl, en l’últim pam es fa el darrer pis.

Allà es cuiden els exterior comuns, les terrasses i els espais comunitaris, impulsant construccions ecològiques, energèticament eficients i basades en fonts renovables i alternatives. La qualitat d’hàbitat.

R: El model alternatiu és fer una cooperativa per a viure-hi que no es limiti només a construir, sinó, després, a conviure i compatir. ¿I les resistències on arrelen?

A: Principalment, en un sector que mou molts diners, que ha generat

un negoci amb el dret a l’habitatge, que ha mercantilitzat un dret social i que no hi vol renunciar.

R: Clar. Amb la qüestió de l’habitatge toquem el moll de l’os. Ha estat i és una font d’enriquiment salvatge i permanent i, alhora, de fomentar l’obsessió social per esdevenir propietari. De fet, aquest model corrosiu és a l’arrel de la crisi que vivim avui en dia. ¿Proposeu un canvi de xip?

R: Clar. El canvi cultural precedeix el canvi legal quasi sempre.

La societat sempre va per davant.

Caldran modificacions legals que per a acabar-ho de consolidar. Però la clau és generar percepció social que això és possible. De fet, que ja és possible a Europa. Tot canvi costa. Com amb la insubmissió a la “mili”: els primers passos van ser els més difícils. O amb l’okupació, un moviment que als anys noranta va plantejar un fort debat antiespeculatiu sobre espais buits, propietat privada i usos socials. Aquell debat va propiciar canvis, sí, però en sentit contrari. D’enduriment penal i de denegació d’alternatives.

A: Crec que el canvi ja es va donant.

En aquests moments, la CONFAVC té molt present aquest nou model.

Sostre Cívic, a cavall entre el treball tècnic i l’activisme social, han obert l’escletxa i han desconstruït la barreja de por i desconeixement que envoltava el nou model. Però si hi ha gent que tira endavant iniciatinúm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

Foto: Anna Tantull i Roger Palà

27 n

premis frg 2010

ves, ningú no les podrà aturar, ja que el model és el més social i el més equànime. Si associacions d’interès col·lectiu, el cooperativisme, el moviment veïnal o sindical, aposten per aquest model, se’n sortiran.

I bandejaran el model dominant tan lesiu per als drets socials. ¿L’habitatge requereix sempre finançament?

R: Aquesta és l’altra pota de la qüestió. Peça cabdal i clau de volta.

Quan aquest nou model sigui conegut, socialment acceptat i reconegut, serà més fàcil aconseguir un finançament que ara costa trobar.

Actualment hi han petites experiències, com ara Cal Cases o projectes pilot de Sostre Cívic. Però queda molt camí per recórrer.

A: El finançament és bàsic. Però si fos una demanda social creixent, es mourien molts fils. Finalment, clar, construcció i finances van massa lligats per molt que ens pesi als arquitectes (riu). I hi han interessos per perpetuar el model actual, entre altres motius, perquè ara hi han molts pisos per vendre.

R: Hi afegiria que fa anys que des del sector cooperatiu s’impulsen models de finances ètiques i solidàries. Relativament modestos, Coop57 o Fiare, que estan ben consolidats. Potser la intercooperació seria l’eureka: que sigui la banca cooperativa qui financi l’habitage cooperatiu. És la simbiosi perfecta i l’encaix coherent.

Foto: Anna Tantull reb el guardó de la mà de Joan Josep Gonzàlez, President de la Fundació Roca Galès.

Al fons, Roger Palà.

“El model cooperatiu de cessió ús és la millor alternativa a l’especulació financera” ¿Diríeu que aquest model s’emmarca en un context més ampli de recerca d’alternatives?

R: Analitzant la història, hem anat constatant que el darrer descens de lloguer baix va ser amb la Segona República, que els models socials europeus van néixer alhora, en una època de fertilitat social. I diria clarament que sí. La cessió d’ús forma part del rum-rum insistent, d’aquest moviment difús que cada cop té més present que d’aquesta crisi n’hem de sortir nosaltres mateixos. Treballant n 28

cooperació catalana n

núm 338 - Desembre 2010 n

i cercant models diferents, més que reclamant o delegant. ¿Quin és l’escull? Una veritat incòmoda: que l’habitatge és la gallina dels ous d’or, la pedra angular de l’actual model economicofinancer.

Parlant de periodisme i habitatge, ¿el silenci dels mitjans on s’arrela?

R: Ja sabem com són els mitjans.

Són grans corporacions en un model globalitzat. Si hi han dues coses que generen calers avui, són la construcció i la venda de continguts, d’ideologia, de coneixements. No volen tocar la cosa per evitar problemes amb els principals anunciants –immobiliàries i bancs. Però hi ha un altre factor, per a mi més greu, que no remet pas a la metàfora del control i la censura informativa. I és que el mateix professional del periodisme no es pregunta ja per la seva funció social i no es planteja continguts ni lectures crítiques. La barreja de tots dos factors és allò que abona el silenci mediàtic dominant. ¿I els silencis de la classe política i els responsables públics?

A: Uf. Només com a exemple, diria que la dimitida regidora Itziar González, de Ciutat Vella de Barcelona, volia procurar facilitar algun model alternatiu, perquè Barcelona fos pionera en la implantació de nous models que capgiressin un model depredador. Va passar el que va passar: que és prou simptomàtic i diu molt de quin escenari afrontem. ¿Com l’heu rebut, el Premi?

A: He, he. Amb molta il·lusió.

Sobretot perquè es parla de l’assumpte, que és el que cal. Que pugui sortir publicat i difondre’l, perquè la gran dificultat és de desconeixement. I el guardó és tota una contribució a socialitzar-lo.

R: Personalment, m’ha agradat l’experiència de poder treballar un producte periodístic amb una persona que no n’és, de periodista. Moltes vegades els periodistes ens pensem que som dipositaris de la veritat absoluta, que ho sabem tot i que som autosuficients. I no és pas així. Aquesta possibilitat cooperativa de combinar habilitats crec que s’ha d’explorar. En el present cas, amb l’Anna fent la part més tècnica.

D’altra banda, en la valoració social, estic molt satisfet perquè l’article neix de les inquietuds informatives del setmanari La Directa, i això ho visc com un reconeixement implícit a la tasca dels mitjans alternatius. Crec que hem de fer simbiosi: els mitjans alternatius beure del cooperativisme i viceversa.

I més encara quan cada vegada hi hauran menys periodistes treballant en empreses i més pencant pel seu compte. Cal que la professió repensi cap a on vol anar... ¿Per què no, algun dia, una cooperativa de periodistes que recuperi i autogestioni el dret a la informació?

I, la darrera: ¿Què en penseu del cooperativisme?

R i A: Des d’una perspectiva del futur de l’acció col·lectiva, obertament diríem que de les persones que ens sentim d’esquerres o compromesos amb la transformació social, afirmaríem que és el futur. Que s’ha de mirar cap aquí.

Sovint s’ha mirat amb recel les cooperatives perquè no deixaven de ser empreses. Però el recel tenia un punt de conformisme: jo treballo per una empresa, vindico els meus drets i prou. No mullar-se.

I al mateix temps ens ha fet oblidar experiències cooperativistes absolutament impressionants, quasi al·lucinants, a Catalunya. El miratge diu que sembla que això no vagi amb nosaltres i que el model cooperatiu estigui poc implantat.

Però qui així ho cregui, que llegeixi el magnífic llibre Advocats combatius, obrers rebels, sobre un Col·lectiu Ronda que ha excel·lit perquè son bons advocats i bons cooperativistes. Allà s’expliquen diverses experiències recents silenciades en què els treballadores van assumir el control de l’empresa i van prendre les regnes de la seva vida. Que és el que al capdavall és el cooperativisme. n

Pensem-hi!

De mestres excepcionals Santos Hernández

ARXIU

La Universitat Catalana d’Estiu

de Prada de Conflent manté, si no m’equivoco des de l’any 2004, el lloable costum de dedicar una conferència a algun aspecte concret de la persona o de l’obra de Pompeu Fabra i, l’any següent, editar-ne el text i repartir-lo entre l’alumnat. Un dia d’aquests m’he adonat, però, que el fascicle corresponent a la conferència del 2008, edició del 2009, havia quedat oblidat a la meva biblioteca, sense llegir, amagat, doncs, durant més d’un any, en un racó del prestatge de “llibres en espera de lectura”. Es tracta de Pompeu Fabra i l’entorn lingüístic europeu, de Joan Julià-Muné. Ara ja l’he llegit.

Fabra hi parla de diccionaris, glossaris i estudis gramaticals d’una dotzena de llengües diferents. Sempre amb modèstia. No oblidem que quan la Mancomunitat de Prat de la Riba, pràcticament sense competències legals, li va encarregar la tasca ingent de normalitzar el català, ell parlava sempre de la “Comissió de bases d’ortografia”.

Arribat a aquest punt, jo volia parlar-vos una mica d’un altre dels

n 30

cooperació catalana n

nostres grans lingüistes: de Joan Corominas, autor d’un diccionari etimològic basc, del millor diccionari etimològic castellà que existeix i dels fabulosos deu volums del Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. I volia comentar-vos les condicions d’indigència veritable en les que va treballar tota la seva vida. I del fet que l’any 1989, quan el Ministerio de Cultura espanyol li va oferir el Premio Nacional de las Letras, no el va acceptar, dient que “L’única nació, l’única llengua meves són la nació i la llengua catalanes i veig amb tristesa que l’Estat i el Govern encara neguen o regategen els drets que són deguts a totes dues.”

I pensava acabar l’article dient-vos unes poques paraules sobre Joan Solà, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, que ens ha escrit un article setmanal sobre lingüística durant trentasis anys (els últims dinou des de l’Avui) i que s’acomiadava de nosaltres, donant-nos les gràcies!, el passat dia 21. Volia copiar-vos algunes paraules de l’al·locució núm 338 - Desembre 2010 n

que va dirigir als diputats del Parlament de Catalunya el dia 1 de juliol del 2009: “La llengua pròpia del país no pot ni vol sentir-se subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d’Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.” Tanmateix, avui, 27 d’octubre, justament quan estic escrivint aquest article, m’arriba una nota de premsa de la Generalitat que comunica la mort de Joan Solà. Sento una pena immensa. No se m’havia acudit que el seu comiat pogués tenir aquesta característica d’urgència.

I acabo copiant-vos unes línies d’un “Parlem-ne” seu que jo havia guardat, del 14 d’octubre, que comentava l’aparició del volum 7 de les Obres completes de Pompeu Fabra, dedicat a les Converses filològiques: “... són, diguem-ho clar, sense exageracions i sense complexos, un dels conjunts científics i alhora populars més admirables de l’Europa del segle XX.” I tanco així el cercle d’aquest article. n

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

PUNT COOP

NOTICIAS DE LA ECONOMÍA PÚBLICA SOCIAL Y COOPERATIVA

Núm. 6. Tardor del 2010 ccc@cooperativescatalunya.coop seira@fundacioseira.coop Revista trimestral, en llengua catalana, editada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Fundació Seira per a la Innovació i Projecció del Cooperativisme En reproduïm títols de diverses seccions i articles. A “Actualitats” hi ha l’article “La marca cooperativa guanya”, que parla de l’objectiu més recent de la Direcció General d’Economia Cooperativa, i de la posada en pràctica d’un programa que vol dinamitzar el teixit cooperatiu existent i promoure la creació de noves iniciatives en sectors emergents. A “Més resistents” es reflecteix la tendència iniciada el 2008 amb la crisi: l’augment de la creació de cooperatives. A “El desenvolupament local al Quebec” s’explica el cas modèlic de les cooperatives de solidaritat d’aquesta ciutat canadenca. Altres seccions: “L’entrevista”, “El punt de vista” i l’editorial. A la secció “A debat”, hi ha l’article “Habitatges contra la crisi”, en el qual es resumeix l’última aposta de les cooperatives d’habitatges: l’habitatge de propietat compartida. Complementen la revista els articles de les seccions següents: “ Treballar”, “Consumir”, “Finançar”, “Empresa sostenible”, “Viure millor”, “Recomanem” i “Punt volat”. n

CIDEC Núm. 54 Setembre del 2010. València www.uv.es/cidec cidec@uv.es Revista quadrimestral, escrita en llengua castellana, publicada pel CIDEC i la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball de la Generalitat Valenciana. En reproduïm part del sumari i les seves seccions. La secció “Notícies de l’Economia Social i Cooperativa” agrupa la informació en quatre apartats: “Comunitat valenciana”, “Nacional”, “Internacional” i “Internet”.

La secció “Temes d’actualitat”, sota el lema “Cap a una llei d’economia social a Espanya”, inclou cinc articles que parlen de la importància d’aquesta llei, reprodueixen el projecte i n’analitzen les conseqüències i els avantatges.

A “L’economia social en acció” s’inclou una entrevista a Juan José Barrera. A “Les nostres federacions” es resumeix la trajectòria de la Federació. A “Les nostres empreses” es fa referència a les cooperatives homenatjades recentment. A “L’economia social a les comunitats autònomes” es parlq de l’Aragó. A “L’economia social crea llocs de treball” analitzen el cas de Mondragón. A “L’economia social i finançament” s’analitza el projecte Fiare.

I la publicació s’acaba amb “L’economia social a les lleis”, “Bibliografia” i “Novetats bibliogràfiques”. n

BUTLLETÍ INFORMATIU. COOP 57 Núm. 18. Setembre del 2010. Barcelona coop57@coop57.coop www.coop57.coop Butlletí semestral publicat per Coop 57. Cooperativa de Serveis Financers, Ètics i Solidaris. A l’editorial ens fan cinc cèntims del que ha fet Coop 57 aquests últims mesos. A la resta de pàgines, hi trobem les informacions més rellevants sobre Coop 57 a Catalunya. Cal destacar l’entrevista amb Jordi Pujol, president del Coop 57, en la qual fa reflexions sobre el passat, el present i el futur. També inclou informacions que fan referència a totes les seccions territorials, així com les vint-i cinc noves entitats sòcies de Catalunya, que presenten al lector. Fan un breu resum dels préstecs concedits en els darrers sis mesos a l’economia social i solidària catalana. I acaben amb un seguit de gràfiques que permeten veure l’evolució econòmica i el detall de les accions de sensibilització. n núm 338 - Desembre 2010 n

cooperació catalana n

31 n