334
Juliol-agost 2010 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès
Jardins cooperatius Les nostres cooperatives: Corma, Sccl Entrevista: Jordi Pujol i Moix
334
Juliol-agost 2010 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès
sumari 4 / TORNAVEU
Pilar Porcel, diplomada en treball social 5 / EDITORIAL
Jardins cooperatius 6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA
Comptabilitat de les cooperatives. Delimitació de fons propis i aliens. Confederació de Cooperatives de Catalunya
15 / XXV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME
24 / COOPERATIVISME
Programa Un camí de trenta anys Santos Hernández Nexe, quaderns d’autogestió i economia cooperativa: una eina d’importància estratègica. Jordi Via El nostre espai de llibertat. Àngel Madrià
15
Congrés Internacional del CIRIEC a Berlín Lluïsa Navarro 26 / ECONOMIA SOCIAL
Les fundacions i el protectorat: els eixos d’una relació profitosa Ramon Perera i Rué Crònica de la Jornada organitzada pel Departament de Justícia, en motiu de la presentació del Projecte de llei del Protectorat respecte de les fundacions i associacions d’utilitat pública.
10 / LES NOSTRES COOPERATIVES
Corma SCCL: al jardí del cooperativisme agrari David Fernàndez A punt de complir trenta anys, la cooperativa agrària de flor i planta ornamental és un jardí cooperatiu de 830.000 m2 que sembra valors socials i recull cooperativisme del segle XXI.
10
26
21 / ENTREVISTA
Jordi Pujol i Moix Montse Pallarès L’advocat i membre fundador del Col·lectiu Ronda, ha estat durant sis anys president de la cooperativa de serveis financers Coop57. Recentment jubilat ens explica la seva experiència cooperativa i el seus pensaments pel futur.
28 / RESSENYA
Miquel Mestre i Avinyó Josep M. Thomàs 30 / PENSEM-HI
Atur i coses així Santos Hernández 13 / EL SERIAL
Les trifulgues de la Mertxe. Capítol VI Santos Hernández
crèdits
21
31/ BIBLIOTECA
Retalls Elisenda Dunyó
Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: El jardí del cooperativisme © David Fernández. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415. Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
3n
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Pilar Porcel Omar (Barcelona, 1938), diplomada en treball social
1 2 3 ¿Què li sembla atractiu del cooperativisme? Ha estat i pot seguir sent una activitat productiva i professional, en qualsevol dels àmbits, i que pot beneficiar les persones i l’economia de Catalunya.
n4
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
¿Què no la convenç del cooperativisme? Que en nom del cooperativisme s’han fet empreses que no tenien res de cooperatives i s’ha intentat que fossin sols instruments de profit i interessos particulars.
¿Com i quan va sentir parlar per primera vegada de cooperativisme? ¿Considera que és una utopia? Ja vaig sentir-ne parlar per a l’escola de treball social com una possible sortida a les necessitats dels anys cinquanta. Vàrem fer activitats orientades per a què la gent del barri pogués resoldre els seus problemes d’habitatge. Val a dir que d’aquella experiència, a més de pisos, va fomentar-se la cohesió social. El cooperativisme no és pas una utopia; el que passa és que, immersos en aquest món capitalista i egoista, les dificultats afegides són grans. La intercooperació seria el millor mecanisme per a enfortir les cooperatives entre si i incidir fortament en el present econòmic i social.
editorial
Jardins cooperatius
Aquest mes es compleixen trenta anys que,
mes a mes, publiquem la nostra revista Cooperació Catalana. Confiem que aquesta feina hagi ajudat, si més no una mica, a conrear el cooperativisme entre nosaltres. I hem decidit de celebrar aquest aniversari dedicant-hi les Jornades sobre Cooperativisme que des de fa vint-i-cinc anys organitzem a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. En trobareu el programa a les pàgines centrals.
Però no és Cooperació Catalana l’única que celebra trenta anys. La cooperativa Corma complirà ben aviat els seus primers trenta anys. I no hi ha dubte que aquesta cooperativa ha dedicat la seva activitat a conrear cooperativisme. I, finalment, no volem deixar de destacar que la Fundació Roca i Galès va participar al Congrés Internacional del CIRIEC celebrat aquest mes de maig a Berlín. Mireu la crònica que n’hem escrit.
LA COBERTA/ Que per molts anys puguem seguir sembrant, fent arrelar, adobant, fent florir i recollint el jardí del cooperativisme amb vosaltres. / Foto: El jardí del cooperativisme. © David Fernàndez.
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
5n
el nostre món
Éxit inicial del Pla de Participació de la XES
Mondragón Automoció presenta un projecte de cotxe elèctric
Dinamitzat per la cooperativa ETCS, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya va celebrar el passat 17 de juny a la Casa de la Solidaritat del barri del Raval de Barcelona la trobada “Fem Xarxa; procés participatiu”. La convocatòria pretenia realitzar, de forma col·lectiva i participativa, una diagnosi comuna sobre la XES, avaluar el seu funcionament per detectar dèficits i carències i abordar les perspectives de treball futur, per seguir avançant en la visibilitat de l’economia social com sòlida alternativa a la crisi del capitalisme. La trobada, realitzada a través de tallers i que va durar més de tres hores, va aplegar 65 persones procedents de diferents cooperatives, associacions, ONGs i fundacions de l’economia social i solidària catalana. Totes les persones van participar de tres espais de reflexió diferent (què és ara la XES, que vol ser, quines aliances es podrien establir i com fer-ho) per polir i aprofundir la radicalitat democràtica i participativa del treball en xarxa. I van cloure la trobada amb un sopar elaborat per la cooperativa Delicias. El procés participatiu de la XES continuarà ara amb l’elaboració de les conclusions i la seva socialització, en un procés que vol ampliar l’abast social, donar un nou impuls a la seves activitats i reforçar les àrees de treball de la xarxa nascuda el 2001. En el mateix sentit també cal destacar que el passat mes de juny la XES ha renovat la seva presència a internet amb el nou portal www.xes.cat. n
Mondragon Automoció ha presentat les seves credencials com proveïdor de solucions integrals per a l’automoció enfront el nou panorama de mobilitat sostenible que s’acosta en el sector a nivell mundial. El president de la Corporació Mondragon, José María Aldecoa, i el vicepresident de la divisió d’Automoció del grup cooperatiu, José Ramón Goikoetxea, van presentar el passat 18 de juny el primer prototipus de vehicle elèctric desenvolupat íntegrament a Arrasate, “exponent de la feina que s’ha anat realitzant en Mobilitat Sostenible” durant el darrer any i mig, i que permetrà el desenvolupament de nous productes, activitats i negocis en Automoció. La materialització d’aquest projecte ha constituït tot un exercici de cooperació encapçalat per Mondragón Automoció, amb la participació dels centres tecnològics Edertek Technology Centre, Koniker i MTC Maier Technology Centre, de Mondragón Eskola Politeknikoa i de LKS Diara. Pel projecte s’ha contat amb l’experiència de Lotus Engineering. El city car ideat per Mondragón incorpora un motor de 45 Kw de potència, accelera de 0 a 50 Km/h en 5 segons, la seva velocitat màxima és de 105 km/h i la seva autonomia és de 80 kilòmetres; s’espera comercialitzar-lo entre 2015 y 2018. La seguretat dels passatgers ha estat el criteri més important en el disseny del vehicle: conté una estructura frontal especialment concebuda per absorbir impactes i ve equipat amb 9 airbags de sèrie. És un cotxe pensat per quatre persones que, a banda d’un maleter posterior, disposa d’un portamaletes davanter suplementari de gran utilitat a la ciutat. D’altra banda, la mateixa setmana Fagor Ederlan i Lotus Engineering van signar un acord identificant les claus de desenvolupament d’un Eco-motor generador per a la seva posterior fabricació. L’acord permetrà a Fagor Ederlan desenvolupar un nou negoci per dissenyar, fabricar i comercialitzar aquests motors pel sector d’automoció. El Lotus Range Extender serà un nou motor ecològic pels automòbils elèctrics del futur, que permetrà una notable reducció de les emissions de CO2 dels cotxes actuals. Mondragón Automoció integra una dotzena d’empreses que en conjunt l’any 2009 van tenir unes vendes superiors als 1.300 milions d’euros, i varen donar feina a 9000 persones. n
Més informació a: http://www.xes.cat http://xarxaeconomiasolidaria.wordpress.com/
n6
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
La cooperativa Cadí treu al mercat el “Cadífresc” “Cadífresc” és un formatge fresc molt innovador, que sorprèn per les seves qualitats i sabor i, a més, ofereix un important avantatge com és la seva llarga conservació sense l’addició de conservants. El seu gust i aroma evoquen la frescor de la llet del Pirineu acabada de munyir, ja que només s’elabora amb llet procedent de l’Alt Urgell i la Cerdanya, recollida diàriament. Té un sabor làctic intens que, amb un lleuger toc de sal, convida a menjar-ne a tota hora. La seva textura és idònia, consistent en tallar-lo i alhora volàtil, liquant en boca i deixant un paladar molt net. A més, no desprèn sèrum. Té un gran valor nutritiu, amb una important aportació de calci i fòsfor, només un 10% de greix i menys d’un 1% de sal, essent apte per a la major part de dietes. És excel·lent per combinar amb amanides verdes i vermelles, com a complement de gran varietat de plats i postres, com codonyat, fruita fresca, etc. La societat cooperativa Cadí elabora unes 60 referències de productes, en les que destaca el formatge Urgèlia, acollit a la DOP Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i la mantega Cadí, acollida a la DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Fundada l’any 1915 a La Seu d’Urgell i actualment també forma part de la cooperativa de segon grau Lleters de Catalunya, Llet Nostra, Sccl. Actualment l’aportació diària de llet a la cooperativa Cadí és de 175.000 litres provinents de 130 explotacions ramaderes ubicades en les comarques pirinenques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els productes de Cadí, Sccl es poden trobar a tots els canals de venda: supermercats, grans superfícies, botigues especialitzades, etc, principalment de Catalunya, però també de la resta l’Estat. Pel que fa a l’exportació destaca el fet que un 25% de la producció de formatge es ven a França. n
Les revistes històriques del cooperativisme català consultables en línea Des del passat 17 de juny ja es pot consultar íntegrament la reproducció digital en alta resolució de les revistes històriques del cooperativisme català, conservades per la Fundació Roca i Galès i la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya. Emmarcat en el projecte de descripció i digitalització dels fons documentals del cooperativisme català que executa la Fundació Roca i Galès en col·laboració amb l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC) i l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), significa l’incorporació d’un total de 5.847 imatges digitals en alta resolució amb la seva descripció de fons al web de complement de l’ANC. S’hi pot accedir a través de l’enllaç de la pàgina d’inici de la Fundació Roca i Galès (www.rocagales.org), així com del del web de l’IPFC (Departament de Treball, Economia Cooperativa dins del www.gencat.cat). Anant al web de l’ANC (www.gencat.cat, Departament de Cultura, Arxius, Arxius en línia), també és consultable. Concretament les revistes que es poden consultar en línia de manera íntegra són: Cooperativa Catalana,(1899-1905), El Cooperador Cooperatista (1905-19911), Cooperatismo (1915-1920), Acción Cooperatista (1925-1937). Des de fa un any llarg es pot consultar en línia la reproducció digital del fons procedent de la Cooperativa La Flor de Maig, que cronològicament abasta del 1908 al 1948, te un volum de 119 unitats documentals que representen un total de 2.498 imatges. Actualment són en fase de migració els fons procedents de les cooperatives La Dignidad, El Reloj i Unión Cooperatista Barcelonesa, cosa que representarà la incorporació de gairebé 14.000 imatges documentals en alta resolució més. n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
7n
el nostre món
Patrons
Josep Rafecas i Carbó Sant Sadurní d’Anoia (1927-2010) El seu mandat com a patró de la Fundació va ésser des del novembre de 1986 fins l’octubre de 2007, en el que voluntàriament ell no es va presentar a la reelecció. Persona coherent i bon amic que mai va decebre; no solsament pel pas per la nostra Fundació sinó en tots els altres àmbits dels que n’havia format part, com ara a l’Escola Vilarnau i el seu pas com a regidor a l’Ajuntament del seu poble. Ara fa trenta anys de la publicació ininterrompuda de la revista Cooperació Catalana. Ell hi va col·laborar molts cops mentre va estar al patronat, tot donant la seva opinió dels afers que passaven a Catalunya, la nostra Nació. Si s’havia de comprometre per defensar la seva postura ho feia tranquil·lament, sense enfadar-se mai amb ningú. Com a cooperativista, ho tenia tant assumit, que per ell el cooperativisme i la democràcia havien d’anar de bracet. Ell ho practicava i per això no és estrany que pels afers materials fos tant desinteressat i sempre fes servir una frase: “Família, oi que ens en hem anat sortint sempre ? Doncs, què volem més?” La Mercè, la seva dona, i ell em varen ensenyar amb fets una cosa que altres m’havien explicat: que els bons balladors quan sentien la música, els marxaven tots els mals i mentre ballaven es trobaven al cel. Al donar el condol en nom propi i de la Fundació, la família del nostre patró, feien tots pinya –com sempre– a l’entorn del seu pare, avi i amic. Un reconeixement que tenia ben merescut. n Esteve Puigferrat Patró de la Fundació Roca i Galès
n8
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperatives de catalunya
Comptabilitat de les cooperatives. Delimitació fons propis i fons aliens Confederació de Cooperatives de Catalunya ARXIU
Tal com varem informar en l’exem-
plar núm. 326 del novembre de 2009, les cooperatives podran continuar considerant, fins el 31 de desembre d’enguany, les seves aportacions a capital com a fons propis. L’ICAC, Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, ha presentat, aquest juny passat, un esborrany per a l’adaptació del Pla General Comptable, en vigor des de 2008. Els criteris pels quals s’estableix la delimitació entre fons propis i fons aliens a les normes sobre els aspectes comptables de les societats cooperatives es podran aplicar fins 31 desembre 2010. Per bé que l’ICAC ha presentat un esborrany per a l’adaptació del Pla General Comptable, tot sembla indicar que la interpretació no serà diferent a l’establerta fins al moment. És a dir, les aportacions a capital realitzades per les persones sòcies de la cooperativa hauran de comptabilitzar-se com un instrument financer, és a dir com a exigible, llevat en els casos que es detallen a continuació: Sobre la base del que es regula en l’esborrany, se’n desprèn el següent: tindran la consideració de fons propis les aportacions al capital social el reemborsament de les quals en cas de baixa puguin ser refusades pel Consell Rector, sempre que no obliguin a la societat cooperativa a pagar una remuneració obligatòria al soci o partícip. En referència a la remuneració obligatòria, aquesta premissa no té tanta incidència sempre que la cooperativa estableixi en els estatuts la possibilitat que les aportacions a capital siguin remunerable mitjançant el pagament d’interessos, sense establint-ne una obligatorietat, en la mesura que; anualment per Assemblea, es decideixi, si escau, el pagament dels interessos al capital,
així com el tipus d’interès aplicat en funció de la situació econòmica i financera de l’empresa. Així doncs, la regulació que, previsiblement, ens trobarem a partir de l’1 de gener de 2011, s’orienta en que aquelles cooperatives que mantinguin el dret al reemborsament de les aportacions hauran de disminuir els fons propis. Altrament, les cooperatives que renunciïn legalment a aquest dret, en la totalitat o parcialitat, podran considerar una aportació a fons propis per la part en què renunciïn. Des de l’anàlisi de balanç, la cooperativa tindrà un menor patrimoni net tot i que les aportacions de capital seguiran conservant les característiques d’origen. Per bé que la regulació farà variar
poc el caràcter actual del capital, en la relació amb els proveïdors poden sorgir complicacions, especialment en les entitats financers, ja que les cooperatives que hagin de considerar exigible les aportacions a capital poden veure perjudicada la imatge de solvència de la seva empresa. Més encara en un moment en què les condicions financeres segueixen essent molt dures. Per part de la Confederació de Cooperatives de Catalunya seguirem de prop l’evolució de l’adaptació que està elaborant l’ICAC, intentant que tinguin en consideració les característiques de les cooperatives a Catalunya. Amb tot, posarem al vostre coneixement l’adaptació que s’aprovi i entri en vigor. n
ARXIU
ARXIU
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
9n
Les Nostres Cooperatives
Nascuda el 1981, la Cooperativa de Plantes Ornamentals del Maresme (CORMA) arribarà el proper abril al seu 30è aniversari. Des del cor del Maresme on s’arrelen, la cooperativa agrària, integrada per trenta-tres socis i amb una facturació anual de 27,5 milions d’euros, és des de fa anys la primera comercialitzadora de flors i plantes ornamentals de l’Estat, sobre base la d’un reeixit procés que ha fusionat cooperativisme del segle XXI, valors socials, noves tecnologies i fidelitat a ells mateixos. De les raons de tot plegat, n’hem parlat a fons a Premià de Dalt amb en Joan Ribó, gerent i responsable de l’Àrea Social i Producció.
Corma SCCL: al jardí del cooperativisme agrari David Fernàndez Certesa de vida i arrel, tot naixement
té sempre concepció, gestació i part. I l’embaràs de Corma, en el tombant de la dècada dels setanta als vuitanta, va durar ben bé tres anys. En l’hora dels imprescindibles debats previs, dels preparatius paral·lels i de les propostes i idees que albiraven el projecte. L’hora prèvia: la de cercar aliances, la de convèncer i agregar voluntats, la de vinclar la pagesia de la zona en un moment en què el seu futur estava en qüestió. I així és com CORMA, impulsada inicialment per vuit socis fundadors, es va constituir el 1980 amb catorze socis. “Però néixer és quan obres portes”, arrenca en Joan Ribó, “i el part va ser l’abril del 1981”. Aleshores ja sumaven dinou socis. Avui, el 2010, en són trenta-tres. Trenta-tres explotacions familiars que conformen l’ànima tel·lúrica de la cooperativa. Contra el pas del temps, però, el que no ha canviat pas és la missió cooperativa: associar-se per tenir prou força, aplegar-se per defensarse millor, unir-se per garantir preus. I sobretot, matriu que va forçar el part, ser capaços de comercialitzar la pròpia producció defugint el sedàs de la intermediació comercial i apostant, com a valor afegit, per la pròpia xarxa de distribució. Per evitar, finalment, que el productor no controlés part del procés econòmic. “Aquesta, juntament amb una estudiada planificació productiva, és una de les claus per entendre per què som on som.” ¿On som? Doncs davant la primera empresa del sector de la planta
n 10
cooperació catalana n
ornamental –en l’àmbit de producció i distribució– a l’Estat espanyol, amb una producció anual de 16 milions d’unitats i un xarxa capil·lar de prop de 3.500 petits clients. L’altre factor diferencial, que fa de Corma una experiència específicament particular en l’àmbit de les cooperatives agràries, és que els socis comercialitzen tota la seva producció únicament a través de la cooperativa. Trenta-tres socis –i altres dos o més en fase de transició per associars’hi– que treballen quaranta-una explotacions agrícoles –fonamentalment al Maresme, però també al Vallès Oriental–, que ocupen, al seu torn, 210 persones. A les quals cal afegir la plantilla de 76 persones que treballen a la cooperativa, que s’acreix fins als 110 treballadors en el zenit del cicle estacional que caracteritza el sector: la primavera cooperativa que transcorre entre els mesos de març, abril i maig, en què Corma factura el 60% de la producció. Contra l’economia submergida COOPERACIÓ CATALANA
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
i en l’era de les màfies del tràfic de persones, aquesta punta productiva es cobreix fa anys en complicitat amb la Unió de Pagesos a través del programa de contractació en origen de persones immigrants. Del fax a les TIC I és clar que tota cooperativa té història. I sovint en fa. Com Corma. De la primera fase voluntarista, fins a ben entrat el 1983, es va passar del trànsit cap a la professionalització. Arribava el primer gerent, la planificació productiva i una estructura organitzativa amb equips de gestió i direcció que, amb els anys, va saber fer el salt qualitatiu dels avui rudimentaris telèfons i faxos a les noves tecnologies de la informació, pròpies de l’era global. Sense renunciar a cap coma del cooperativisme, la inversió feta amb el canvi de segle per informatitzar tot el procés de comandes els va mantenir al capdavant i els va situar de ple en les polítiques d’innovació: servidor intern de comandes, lectors òptics i tots els socis connectats
COOPERACIÓ CATALANA
en un model tecnològic que ja acredita també la traçabilitat i l’origen de cada producte. Tant és així, que Corma serveix una comanda petita a qualsevol lloc de l’Estat en menys d’un dia. Petúnies, margarides o geranis servits en menys d’un dia, quan el miracle es diu vint-i-quatre hores. Tot plegat implica una activitat, quasi contrarellotge i “en lluita per la velocitat”, que es resumeix, sintèticament, en recepcionar, classificar, expedir i servir. Logística cooperativa que requereix els serveis d’empreses de transport especialitzat –“no només transportem un producte perible, sinó viu, que necessita humitat, reg, claror i temperatura”, puntualitza en Joan– i treballar, gràcies novament a la informàtica, en estricte temps real; en rigorós directe. No endebades –ja que la constància tot ho venç– van rebre, el llunyà 2002, el Premi a la Innovació Tècnica Agrària de la Generalitat. Premi a les flors de producció local en l’era de les noves tecnologies: jardineria viva a cop d’internet. D’aquesta innovació propulsada via TIC, destaca alhora un alt impacte ambiental positiu, ja que també van solucionar tècnicament els dèficits hidrogràfics (salinització i escassetat a la comarca) que afrontaven als 20.000 m2 de la finca en propietat de què disposen a Premià de Dalt. Avui, dipòsits propis donen vida a un modern sistema tancat de reg per inundació, que és monitoritzat també informàticament. Tot plegat no hauria estat possible sense un altre capítol clau, és clar: les inversions fetes. Una política d’inversió que ens permet entendre
per què el camí cooperatiu emprès ha arribat a bon port: fonamentalment, perquè Corma és una cooperativa altament capitalitzada (4,182 milions d’euros de fons propis) i altament previsora, ja que a aquesta capitalització hi ha dedicat molts esforços i hi ha abocat molts recursos. L’expansió experimentada els darrers vuit anys s’ha fet sense demanar ni una sola ampliació de capital als socis. ¿Com? En Joan diu que no hi ha cap secret: “Suportant una retenció superior per poder generar resultats, dotant de provisions i atorgant excedents a la mateixa cooperativa.” Les conseqüències: “solvència que fa innecessari hipotecar res, en una política que recomanem a tota cooperativa: fer calaix de mica en mica millor que de cop; perquè sempre poden venir dos anys dolents seguits”. I és que tot plegat, assenyala en Joan, “depenem molt del clima en la fase de comercialització: una pedregada, una nevada o una glaçada poden fer molt de mal”. Polítiques d’inversió i gamma d’alta qualitat Portes enfora, des del punt de vista del client, Corma és sobretot alta qualitat, servei constant i solvència acreditada. Allà on es troba tot el que cal. Dos mil cinc-cents productes diferents, dels quals 1.864 (d’un total de 800 espècies) són de producció pròpia: d’arbustos a enfiladisses, de medicinals a fruiters, d’aquàtiques a palmiformes, de cactàcies a coníferes. Aviat és dit, però afrontar un jardí amb aquesta diversificació implica una planificació ingent, una programació a punt i una supervisió directa d’un model núm 334 - Juliol-agost 2010 n
que és d’agricultura intensiva, ja que determinats cultius requereixen fins a dos anys d’una antelació productiva molt previsora. Però per això hi han les àrees de gestió de la cooperativa: producció, comercialització, logística i administració. Respecte a la cartera de clients, davant un cicle de producció tan específic com el de la planta ornamental i en el qual les distàncies sempre són un problema, Corma va apostar d’antuvi per intentar escurçar la cadena i prioritzar la producció i els mercats locals (dels centres de jardineria o garden centers a les floristeries, passant pels jardiners i els centres especialitzats). Encara que sotmesa als rigors de la globalització, la producció de plantes no té el risc latent de la deslocalització, el dúmping agressiu o les importacions massives, i alhora –l’altra cara de la moneda– té un límit en l’exportació a mercats llunyans. Però passa que la qualitat no té fronteres. I per aquest motiu el 27,35% de la producció està orientada a una exportació propera: principalment a l’Estat francès i Portugal, però també als Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica o Andorra. Catalunya, al seu torn, representa el 35% de la facturació, i l’Estat espanyol el 38%, amb preeminència de Madrid, amb un 20,57% del total. ¿Per què Madrid? Doncs perquè, dins la lògica del mercat local de proximitat, Corma va obrir el 1987 una delegació a Madrid de 14.500 m2, amb setze treballadors, que proveeix el mercat de la Comunitat madrilenya. Afegim-hi també, per conèixer tota la dimensió cooperativa, els 6.000 m2 de què cooperació catalana n
11 n
Les Nostres Cooperatives COOPERACIÓ CATALANA
disposen a la finca de Can Fabré a Argentona i les vuit parades pròpies al Mercat de la Flor de Vilassar. Sempre en clau cooperativa Si donar respostes de comercialització a uns socis cooperatius que operen com a proveïdors és l’objectiu de sempre, en Joan destaca que Corma no seria possible sense la permanent implicació dels socis. “La realitat empresarial és que som un equip que funciona per implicació, basantse en un suport mutu que és d’anada i tornada. Un compromís recíproc de coresponsabilitat: de la nostra eficàcia depèn la seva economia i a l’inrevés.” I amb unes quantes màximes, marca de la casa, que en Joan ens aclareix: l’equanimitat “un soci, un vot” (en un projecte que acull socis de diferent volum: alguns facturen 2,5 milions anuals, d’altres 200.000 euros). I sobretot la paraula feta llei de “no fer per un soci el que no es pot fer per tots”. “No fer trajos a mida”, rebla el gerent de Corma. Valors cooperatius que tenen altres trets col·lectius, és clar, perquè Corma també opera com a central de subministraments dels socis i com a canal d’assessorament tècnic o financer. “Finalment el cooperativisme és un model molt assumit, mantingut en el temps i en l’espai”, indica en Joan. “És treball en equip, suma d’esforços, anar plegats.” El missatge és clar i català: “Estem orgullosos de ser cooperativa i de ser una cooperativa del segle XXI.” Quan fer les coses diferents marca la pauta, en Joan insisteix: “El valor afegit és ser fidels a nosaltres mateixos, no creure en la batalla dels preus, saber que el futur no és pas la guerra.” Eficàcia cooperativa que, a més, té fets els deures del relleu generacional n 12
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
i ha assolit de retruc –en prenem ben bona nota– el miracle del relleu generacional rural. Al camp català no és gens és habitual que els fills segueixin l’activitat de pares i mares al camp. Però Corma ha aconseguit aturar en sec l’èxode rural, combinant la preparació tècnica de fills amb l’ànima cooperativa de pares i mares. Mig Consell Rector –integrat per sis socis perquè “els equips petits són molt més operatius”– ja està rejovenit, en un consell que s’elegeix per llistes obertes i que es renova parcialment cada dos anys.
ja disposa de certificat agroecològic, a través de la CCPAE. Tomàquets, albergínies o carabassons al costat de l’ampla gamma d’aromàtiques de la cuina catalana. En tot cas, des del 2010, ja es poden contemplar com a realitat concreta les gràfiques de creixement des del 1981. Unes xifres inapel·lables que palesen un creixement sostingut i sostenible, només aturat lleugerament l’any 2008, quan van haver d’afrontar una crisi concreta de sector: la provocada pel Decret de sequera davant un estiu eixut.
La crisi i la sequera Parafrasejant la dita popular “cooperativa previnguda sempre val per dos”, enfilem la recta final de l’entrevista parlant d’una crisi que ha vingut per quedar-se uns anys. “No oferim un producte de primera necessitat; per això la crisi també es nota en la caiguda moderada de la demanda; sobretot pel col·lapse de la construcció: poca obra nova, pocs jardins nous.” Malgrat tot, Corma pot dir que en plena metàstasi de l’atur, no ha reduït plantilla i acaba de contractar una nova persona en tasques de màrqueting, un departament propi que ha acabat demostrant que el valor afegit real és el cooperativisme per si mateix. No s’arronsen pas i afirmen que la crisi cal afrontar-la amb prudència i solvència. Amb imaginació i innovació. “Caldrà, potser, racionalitzar la gamma sense renunciar a la diversificació, tot mantenint l’especialització”, ens diu el gerent mentre enraonem sobre la sovintejada regla d’or del 80/20 respecte a la producció que té sortida i costos no deficitaris. Però la línia de flotació del cooperativisme de Corma és clara: mantenir el lideratge en el mercat estatal i esdevenir referent europeu, aprofundint en la gamma, la qualitat, el servei i la distribució com a trets característics. I alhora repensar-se un cop més la cooperativa, oferint noves línies, noves decoracions, noves presentacions i nous conceptes, com ara l’exitosa línia de combinats realitzada en col·laboració amb l’Escola d’Art Floral de Catalunya. Amatents al futur, també han instaurat la línia “De l’hort a la taula”, en què tot vegetal susceptible d’acabar a la taula
Cal que neixin flors a cada instant Premi Consolidació als Projectes d’Economia Social del Departament de Treball, socis fundadors de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), membres del seu Consell Rector, de la Comissió Permanent i de la Branca d’Ornamentals, Corma és un actiu de tot el sector, on s’ha deixat hores i hores dedicades a organitzar i estructurar el sector: de l’Associació de Vivers de Barcelona a la Federació de Vivers de Catalunya, passant pel Mercat de la Flor o tota iniciativa sectorial. És clar que una flor mai no fa estiu. Tant cert com que tampoc no es pot aturar la primavera. Per això cal convenir que trenta anys acumulats i 16 milions d’unitats anuals venudes conformen avui, a plena llum, Corma: un jardí cooperatiu de 830.000 m2 que es cuida amb cura i amb valors socials que no tenen preu. Enmig del jardí, en Joan manté, per acabar la trobada, que “per desgràcia, el cooperativisme no s’ensenya on i com s’hauria d’ensenyar; les escoles de negoci viuen d’esquena a l’esperit cooperatiu, que és de llarga durada; es fomenta l’empresa de capital davant l’empresa de persones; i ens cal tornar, com més aviat millor, al sentit comú cooperatiu que diu que el col·lectiu va per sobre i per davant de l’egoisme individual”. És la línia imaginària, però real, que estableix el cooperativisme. Einstein, en el temps neoliberals que corren, li donaria tota la raó a Ribó: “El més inútil de tot és fer sempre el mateix i esperar… resultats diferents.” Per això Corma és tan diferent: perquè quan l’aposta és cooperativa, els resultats són cooperatius. Arrel, sembra i collita, doncs. Del segle XXI. n
El serial
Les trifulgues de la Mertxe
capítol VI
Santos Hernández
Vaig recordar-me aleshores de les successives reaccions, oposades entre si, que jo havia anat experimentant quan el pare va fer la primera menció sobre la possibilitat d’adoptar la fórmula cooperativa. - Andreu: hi ha, de debò, avantatges en fer una cooperativa en comptes d’una empresa normal ... vull dir d’un altre tipus? - Doncs sí, noia. Hi ha una sèrie d’importants avantatges. Si la Núria i companyia es decideixen
Manuel Reyes
L’Andreu, com sempre, no tenia tendència a fer volar coloms. “Home, això que els treballadors puguin fer funcionar una empresa quan l’amo considera que és millor tancar-la, depèn de moltes coses. De com estigui de debò l’empresa, de si els treballadors s’entenen bé entre ells... Potser, sobretot, d’això últim.” Jo vaig fer un gest d’estranyesa. “Sí, Mertxe, aquest aspecte és molt important. És veritat que partim d’un problema comú –tothom es queda sense feina– , però cal veure com aquest problema concret afecta cada persona. Hi ha qui trobarà amb facilitat un altre lloc de treball, i qui no en trobarà. Després, una vegada presa la decisió de tirar endavant, cal tenir en compte que potser hi haurà gent que es veurà obligada a ocupar-se de feines –de direcció, d’organització– que no dominen, que no havien fet fins ara. És de preveure, també, una primera època de dificultats econòmiques, d’estretor. Si no hi ha un determinat nivell mínim de confiança interpersonal, tots aquests entrebancs no podran ser superats.” - Jo no conec ningú d’aquesta empresa –va dir l’Antòniu–. Bé, tret del Pere, és clar. Però sembla que és tan poca gent que hem de suposar que tothom es coneixerà força, no? - Ben cert. Això és un gran avantatge, és clar. Tant per veure si hi ha confiança mútua com per veure si no n’hi ha. Estic convençut que la Núria tindrà idees molt clares al respecte.
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
13 n
Les trifulguesde la Mertxe / 6
El serial
Una cooperativa que cobreixi les percepcions dels treballadors i les despeses de gestió ja és una empresa rendible, qualsevol altre tipus d’empresa ha de cobrir exactament les mateixes despeses de gestió i les mateixes despeses de personal i, a més a més, ha de produir uns beneficis que han d’anar a l’amo, als accionistes, com vulgueu dir-ne: a la propietat. en aquest sentit, i volen, com tu t’havies dignat oferir –quina barra que tens, maca–, que vingui jo a assessorar-los-en una mica, ja tindrem ocasió de parlar-ne a fons, amb tot el grup. El que sí que us dic ara és una cosa tan clara i tan senzilla que habitualment ningú no la veu per si mateix, i sempre cal que algú la li subratlli: una cooperativa que cobreixi les percepcions dels treballadors i les despeses de gestió ja és una empresa rendible. Ja val la pena de treballar en ella. Qualsevol altre tipus d’empresa ha de cobrir exactament les mateixes despeses de gestió i les mateixes despeses de personal i, a més a més, ha de produir uns beneficis que han d’anar a l’amo, als accionistes, com vulgueu dir-ne: a la propietat. Perquè al nostre món existeix la convicció, ves, que el propietari d’una empresa és qui hi ha posat els diners, i no aquells que hi han posat només el treball. Això era, és clar que dit molt millor, la conclusió, plena de dubtes, a la qual jo havia arribat la nit anterior, en escoltar el pare: només el treball té valor. L’Andreu va insistir en què era millor que deixéssim l’assumpte de l’estudi del cooperativisme per quan s’hagués de parlar amb el conjunt del personal de Can Puig, “si és que esqueia”. Així que algú va canviar de conversa i va fer alguna broma. Confesso que jo en aquell moment gairebé vaig perdre el contacte amb el que deien. Em vaig quedar abstreta, donant voltes dins del meu cap aquests pensaments mentre, sense adonar-me’n, feia girar també la cullereta dins la tassa, buida ja des de feia força estona, del meu cafè amb llet. Em van fer tornar en mi els crits, còmicament escandalitzats, de la Carmen, que fingia donar indignats cops de puny a l’immensa espatlla esquerra del seu marit. - ¡Pero bueno! ¿Cómo te atreves, delante mío, a hacer comentarios así sobre mujeres? - Dona –responia ell, dominant el riure i procurant, infructuosament, defensar-se de la pluja de cops que li etzibava la seva escandalitzada cònjuge–, que no estic fent comentaris sobre dones, caram, sinó n 14
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
sobre la Núria, que és la germana de l’Oriol, i que l’acabo de conèixer, i que no em negaràs que està boníssima! - ¡Pero qué poca lacha! ¡Desvergonzado! - Sí que és una dona preciosa, sí –somreia, sempre discret, en Juli–. - Però, escolta’m, Antòniu –vaig intervenir-hi jo, també un xic escandalitzada–. Escolta, que potser en fas un gra massa, tu! Fixa’t que és la meva tieta, i que ja és àvia i tot. - Doncs, filla, serà tan àvia com tu vulguis, però la veritat és que és un tros de dona. I que té unes mamelles de campionat! - Antòniu!!! - Com deia, ja fa anys, la Montse Roig –comentava, meditatiu, l’Andreu–: “Mamelles? Ah sí, cada dona en té dues.” - Va, Oriol, amb tot el respecte, i encara que sigui la teva germana: oi que la Núria està com vol? - Més val així, Antòniu, més val així. - Què vols dir? - Home, és que si encara en volgués més... Poca estona després em vaig autoinvitar –incloent-hi l’Andreu– a dinar a ca els pares, i allí em va localitzar per telèfon la, doncs, aclamadament bella Núria, a mitja tarda. - Hola, Mertxe. - Hola, Núria. Com ha anat la reunió? - Doncs, mira, jo diria que força bé. Però tenim moltes coses a estudiar i a discutir. Creus que podries demanar-li ràpid una reunió a l’Andreu, per a aquell assessorament que em vas oferir? - I tan ràpid, tu! Resulta, ves per on, que ens l’hem trobat per casualitat aquest matí, i és aquí, amb nosaltres, a casa dels pares. En tot el dia no parem de parlar del vostre cas –i de com estàs tu de bona, vaig pensar, sense dir-ho, és clar–. Vols que te’l passi, i parleu vosaltres sobre què convé de fer?
XXV Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 19, 20 i 21 d’agost de 2010
30 anys de la revista Cooperació Catalana Enguany es compleixen trenta anys que, mes a mes, fem sortir al carrer la nostra revista Cooperació Catalana, especialitzada en economia cooperativa i social. I, per celebrar-ho, hem volgut que gent que coneix aquesta feina ens acompanyi per analitzar-la i entre tots aprendre’n una mica més. Dijous, 19 d’agost 10 Lliurament documentació i presentació. 10,30/11,15 Ponència: Un camí de trenta anys, per Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès. 11,15/12 Col·loqui. 16/16,45 Ponència: Creació de revistes no especialitzades en cooperativisme, ponent per confirmar. 16,45/17,15 Col·loqui. 17,15/18 Ponència. Creació de revistes especialitzades en cooperativisme i economia solidària, per Jordi Via, de Nexe. 18/18,30 Col·loqui. Divendres, 20 d’agost 10/10,45 Ponència: Model català de fer revistes, per Àngel Madrià, vicepresident de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). 10,45/11,30 Col·loqui. 11,30/12,15 Ponència: Com fem, cada mes, Cooperació Catalana, per Agnès Giner, coordinadora de la Fundació Roca i Galès, amb la col·laboració de David Fernàndez, periodista. 12,15/13 Col·loqui. 16/17 Taula rodona sobre revistes cooperatives, amb la participació de: Jordi Via, de Punt Coop.; José Juan Cabezuelo, de Noticias del CIDEC; David Fernàndez de Butlletí de Coop 57; Jaume Fallada de Butlletí d’Agrolés; Jordi Vives, d’Agroactivitat. 17/17, 45 Col·loqui. Dissabte 21 d’agost 11/12 A l’Auditori. Presentació del llibre: “30 anys amb les nostres cooperatives. Revista Cooperació Catalana”. a càrrec de Jaume Terribas, primer promotor de Cooperació Catalana. 12 Cloenda de les jornades, a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès. Preu inscripció amb beca*: 50 euros Informació i incripcions: FUNDACIÓ ROCA I GALÈS c. Aragó 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 uce@rocagales.org • www.rocagales.org * L’acceptació de la beca comporta l’assistència a totes les sessions de les Jornades.
Jornades sobre cooperativisme
Un camí de trenta anys Santos Hernández
Cooperació Catalana va néixer, l’any 1980, amb el propòsit explícit de ser un mitjà de comunicació entre les nostres cooperatives, que des del 1938 no en tenien cap. Avui, l’any 2010, ja no en som nosaltres els únics. Amb el temps, afortunadament, han anat apareixent altres revistes, i ara en tenim algunes de magnífiques, que, com nosaltres, intenten de fomentar el cooperativisme, l’economia social, el món solidari. Però en aquella època no n’hi havia cap. Jacint Dunyó, que va ser el nostre primer director, ho deia així, a l’editorial del número 0, de juliol de 1980: “Intentem d’omplir un buit”. I, al número 1, del mes de setembre, Jaume Terribas, primer president de la nostra Fundació Roca i Galès, ens deia que la revista era ·una eina més per Catalunya”, que volia ser un “pont capaç de superar el silenci dels anys” i servir l’ideal de la cooperació. De seguida vam començar a rebre l’oferiment de moltes cooperatives que volien aparèixer a les nostres pàgines, que volien explicar-se, donar-se a conèixer al món cooperatiu, ara que aquest tornava a poder disposar d’un mitjà propi. I la revista va començar a publicar veritables reportatges monogràfics sobre cooperatives concretes, però també entrevistes, notícies, articles que analitzaven característiques d’una comarca determinada, d’un sector cooperatiu específic. En aquella època hi havia la impressió que la literatura cooperativa tenia poc de periodística i tendia més aviat cap a l‘assaig. I vam crear els premis a articles “periodístics” –ho especificàvem així- dedicats al cooperativisme, al foment del medi ambient, i, ja recentment, a l’anàlisi del benestar social. Ens fa il·lusió pensar que, entre la nostra feina directa en la creació de reportatge cooperatiu i la contínua publicació dels articles d’aquests col·laboradors premiats, hem contribuït a crear un petit món periodístic dedicat específicament al cooperativisme i a l’economia social.
Nexe, quaderns d’autogestió i economia cooperativa: una eina d’importància estratègica Jordi Via
Dèiem, al Nexe número 0 del Juny del 1.997, que iniciàvem un projecte que naixia al sí del cooperativisme de treball amb la voluntat de construir i consolidar una base documental en llengua catalana sobre cooperativisme que tractés temes de gestió empresarial, intercooperació, anàlisi política, social, econòmica i mediambiental. Estàvem i estem convençuts i convençudes de que participar en un projecte comú amb altres persones, dins del marc d’una empresa cooperativa, genera formes de relació i gestió diferents de les de l’empresa convencional i que atendre d’una manera adequada aquesta voluntat de cooperar ens aboca a maneres de fer més democràtiques que han de generar més solidaritat i una altra manera de fer empresa i construir economia. Transcorreguts més de 13 anys i publicats més de 250 articles de prop de 200 autors i autores, podem afirmar que l’existència de Nexe ens ha permès avançar en la consolidació d’una estratègia de construcció de l’economia cooperativa, de l’economia social i solidària, com a sector econòmic diferenciat del sector mercantil convencional i del sector públic oficial, en l’avenç i la progressiva consolidació d’una presència adequada de la transversalitat cooperativa a les nostres empreses, en la construcció de mercat social i en la visibilització proactiva del cooperativisme. Els materials posats a disposició de les persones lectores per a la seva formació i informació han de seguir esdevenint útils en diferents sentits: Respecte al propi moviment cooperatiu amb l’objectiu de millorar internament el coneixement d’altres experiències, millorar l’autoestima, crear consciència de sector diferenciat (valors i pràctiques no hegemòniques), i facilitar la intercooperació. Respecte l als altres moviments socials i també al mon de l’ensenyament per tal d’assegurar-ne una presència continuada que faci percebre l’economia cooperativa com a àmbit de transformació, com a aliada en la construcció d’una societat millor, d’una societat postcapitalista. Respecte als mitjans de comunicació convencionals per a situar l’economia cooperativa com a referent ètic tot destacant-ne les bones pràctiques i la seva importància no solament qualitativa tant nacional com internacionalment. La nova etapa, iniciada tot just fa un any, gestionada per la Fundació Seira i la Confederació de Cooperatives de Catalunya i que farà possible l’aparició imminent d’una versió digital a Internet reforça encara més els objectius de marcada importància estratègica plantejats.
Jornades sobre cooperativisme
El nostre espai de llibertat Àngel Madrià Vicepresident de l’APPEC
Des de fa un quants anys, el món del periodisme, sobretot el de premsa, està en un debat constant sobre el futur del mitjans en suport paper, el que en podríem dir de manera plana: Quin és el futur dels diaris? Em sembla, però, que el debat de fons és una mica més profund, més d’arrel, més de concepte. I tot això permet fer unes quantes preguntes, algunes d’elles sense resposta: Què expliquem? A qui ens dirigim? Amb quins suports: paper, ràdio, televisió, internet, mòbil, iPad...? I, sobretot, farem pagar per aquests continguts? Si analitzem un dia qualsevol, des d’un punt de vista informatiu, com si fos un gran banquet, observem que l’àpat de les notícies ja ha estat ben repartit: la televisió, insaciable, se n’ha menjat el primer plat; la ràdio ha amanit el segon amb oli i sal i l’ha devorat amb avidesa; la dolcesa de les postres ha estat atorgada a la xarxa. Obro El Punt mentre menjo un entrepà al bar que hi ha al costat de l’editorial. La notícia del dia, Arcadi Calzada és investigat per la seva gestió al capdavant de la Fundació Caixa de Girona, ja la conec: A TV3, en Josep Cuní, me n’ha informat quan em prenia el cafè amb llet a casa. Mentre em desplaçava amb el cotxe fins a la feina he sentit, a la ràdio, que el Barça fa l’últim intent per fitxar Cesc; i a la tertúlia, que hi ha moltes entitats que donen suport a la manifestació de dissabte, a Barcelona, en contra de la sentència del TC que ha acabat decapitant l’Estatut i que... Torno a la feina, connecto a internet i consulto el web de La Vanguardia: el nombre de desocupats, a Catalunya, ha augmentat menys en el darrer mes, sembla que la crisi afluixa... D’aquí a poc, aquest monstre de tres caps deixarà alguna engruna informativa a la premsa tal i com la coneixem avui? Hi haurà futur per a les publicacions que tant m’agrada consultar els matins? Sembla difícil, però jo crec que sí. Encara que ara siguem cada vegada menys les persones que cada dia o cada diumenge ens acostem al quiosc per comprar el diari; encara que el perfil dels compradors de premsa tingui cada vegada més edat; encara que les tirades del diaris hagin baixat d’una manera preocupant, penso que la premsa en suport paper tindrà la seva via per circular en aquest món d’imatges i paraules de velocitat vertiginosa, en aquest fast news que se’ns serveix cada matí. Efectivament, hi haurà una via lenta –l’slow news–, en què potser no passaran trens cada dia. Serà una via que tindrà circulació informativa de proximitat, especialitzada, amb firma –d’autor, única, exclusiva–, que ens acostarà una informació que ens portarà als terrenys de l’oci i de la cultura més propers, del debat i de l’anàlisi, en què les notícies es transvestiran en reportatges, en què el periodista haurà sabut escoltar per transmetre essències que l’alta velocitat no és capaç de captar. L’autor prendrà cada cop més importància en aquesta nova via, un autor que, encara que ens parli de llocs llunyans, ens amanirà el plat –com els grans cuiners– perquè l’entenguem des de la nostra realitat, des de casa. I per aquesta via trencarem la uniformitat d’aquest fals món global. Si –tal com diu el poeta Joan Margarit– ‘la llibertat és una llibreria’, aquestes revistes, aquests diaris, que ens ajudaran a reinterpretar el món des de la proximitat, seran en un temps proper, el nostre veritable espai de llibertat.
Les trifulguesde la Mertxe / 6
El serial
L’Andreu va insistir en què era millor que deixéssim l’assumpte de l’estudi del cooperativisme per quan s’hagués de parlar amb el conjunt del personal de Can Puig, “si és que esqueia”.
La cosa, entre tots dos, va organitzar-se amb molta facilitat. Resulta que el grup de Can Puig havia quedar en trobar-se novament l’endemà, als mateixos lloc i hora. La guàrdia del dia –i de la nit– havia quedat constituïda per la Maria i el Pere, i la Nati s’havia compromès a portar-los una mica de sopar. A mi no em va quedar clar si la Nati s’hi quedaria també a passar la nit, però tant se val. Tots els sacs de dormir havien quedat allà, ben plegadets, i no em va semblar que ningú hagués expressat cap mena de mania per anar-los utilitzant. Segur que en les ocupacions de les fredes i immenses naus de La toma o de Mol-Matric no tenien tantes comoditats com als agradables locals del restaurant de l’amic Puig.
L’important, però, de la conversa telefònica entre l’Andreu i la Núria és que van acordar que ella vindria de seguida a casa dels meus pares, a explicar-nos com havia anat la reunió del matí, i que ells dos decidirien després si ell s’hi afegia, o no, a la reunió de l’endemà. Amb l’Andreu, tal com jo havia previst, sempre s’hi pot comptar. I més en diumenge, quan, com diu ell, l’únic que té a fer és “llegir, i escoltar música, i ximpleries així.” “Vaja, més o menys com els altres dies”, sol afegir-hi. Tal com havia donat per suposat al matí l’Andreu, la Núria coneixia bé la gent que treballava a la casa. No hi havia hagut veritables sorpreses. La més visible, i ben positiva, va ser la del xofer, l’Ahmed. Va resultar ser el que més informació tenia sobre l’organització real d’una cooperativa. Tenia una dotzena de compatriotes que havien aconseguit ajudes –a través de Càritas– per fer les aportacions mínimes legalment imprescindibles per constituir petites cooperatives de treball, i als que la cosa els havia funcionat força bé. I, en veure que la Núria, i algú més del grup, veien l’assumpte com una possibilitat, semblava decidit a jugar el joc. La Núria ens subratllava que l’Ahmed –teòricament xofer–, era un veritable comodí, que sabia fer de tot, que no planyia la feina (havia treballat molt durant tota la seva vida, i en molt pitjors condicions que les que tenia actualment), i que era previsible que seria una gran ajuda si es decidien a tirar endavant. El Pere, animat per la seva dona, semblava mirar-s’ho també amb simpatia. Les altres dues cambreres, la Maria i la Montserrat, totes dues de vint-i-tants anys, no entenien gaire l’assumpte, però eren treballadores, alegres, i confiaven en la Núria i el Pere. I, si era possible, prou que els feia peça de continuar al mateix equip amb el qual ja portaven uns anys treballant. La Dolors i la Rita, que s’ocupaven de la neteja i de feines auxiliars a la cuina, veien que, als seus prop de seixanta anys, tenien poques possibilitats de trobar feines dignes si l’empresa tancava. I també confiaven en els altres membres del personal, molt especialment en la Núria. Elles, per cert, eren qui menys entenien l’assumpte del canvi de capteniment de l’amo, perquè, com ja ens havia comentat la Núria, en Puig sempre havia tractat bé el personal, i sabia ser correcte núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
19 n
Les trifulguesde la Mertxe / 6
El serial
amb aquelles dues senyores que l’ajudaven contínuament a la cuina. - I aquell maître –vaig preguntar–, del què ja m’havies comentat que et temies algun ciri trencat? - El maître, en Jaume Fígols –me’n va respondre la Núria–, va sortir, com era previsible, amb un ciri trencat a trossets petitons. La seva contractació, de fa tres o quatre mesos, va ser una de les passades de rosca d’en Puig. Volia un maître d’alta categoria, sense veure que el nivell del nostre restaurant encara no permetia segons quins... excesos. En Fígols ens ha protagonitzat una de les situacions desagradables de la reunió. No vol ni sentir-ne parlar, d’ocupacions, ni de torns de guàrdia, ni de cooperatives, ni de res, i s’hi ha posat força estúpid. D’alguna manera, més val així, perquè si tirem endavant amb l’empresa, em penso que no serà, de cap de les maneres, volent mantenir les ínfules de restaurant de gran luxe. Així que serà millor que se’n vagi, diria jo. El que passa és que em penso que té algun acord amb en Puig per a cas de rescissió de contracte, i s’imagina que podrà cobrar una indemnització especial, directament del patró. I això ja s’ho pot pintar a l’oli, és clar, perquè aquí estem tractant d’un acomiadament col·lectiu. L’últim cas és el dels dos cambrers contractats, també fa poc, juntament amb en Fígols. També són dos professionals de categoria, que han treballat a l’estranger i que es defensen dignament en anglès i en francès. Jo m’imagino que buscaran una altra feina: no crec que s’apuntin a la constitució d’una cooperativa. Són, però, gent civilitzada i maca, que es van sentir molt molestos amb l’actitud del maître i amb el qual, sens dubte, no voldran tractes. - Doncs què et sembla, Núria? Vinc demà amb tu a la reunió, o no? - Sincerament, Andreu, jo voldria que vinguessis. Em penso que l’ambient és bo, i que aniria bé que sentissin parlar de cooperativisme a algú que n’entengui. És clar, et trobaràs amb gent que no en sap res, i hauràs d’escoltar molts comentaris sobre temes personals nostres, però, vaja... Si tot això a tu no et molesta massa, doncs, mira, em penso –oi,
n 20
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
Oriol?– que ens series molt útil i que m’ajudaries molt a tranquil·litzar tothom. El meu pare, callat, assentia. - Doncs, apa –tancà l’Andreu–: sóc mansoi i tendre de cor, jo. Demà a les nou ens veurem a Can Puig. Faig, però, dues peticions complementàries. Una a tu, Núria, perquè deixis venir amb mi la Mertxe. No és perquè ella es mori de ganes de venir-hi, no, i ara, no us ho penséssiu pas, sinó perquè jo desitjo que aprengui coses del cooperativisme, i aquesta serà l’única manera d’aconseguir que vingui a escoltar-me una xerrada sobre aquest assumpte. - No tens vergonya, Andreu! - Calla, Mertxe, que ja et conec, jo. - Som-hi, acceptat –va riure la Núria–. I la segona petició? - Aquesta és per a tu, Gabi. No et quedarà més remei que tornar-me a invitar a dinar demà, però aquesta vegada a truita de patata. Ja estic fins al capdamunt d’escoltar a tothom les lloances de les teves reconsagrades truites! n (Continuarà)
Entrevista
Antic president de la cooperativa de serveis financers COOP57 i advocat i membre fundador del Col·lectiu Ronda, ara es jubila. Jordi Pujol, que va néixer a Barcelona l’any 1944 i es va llicenciar en dret l’any 1969 a la Universitat de Barcelona, dedica tota la seva vida laboral a la defensa jurídica dels interessos dels treballadors dins el Col·lectiu Ronda, prioritàriament en l’àmbit de la Seguretat Social i la salut laboral. L’any 1998, va entrar al Consell Rector de Coop57, i a partir del 2004 és el president de la cooperativa que finança projectes de l’economia social.
Entrevista a Jordi Pujol i Moix Montse Pallarés Ex-Libris, sccl
Has estat durant sis anys president de Coop57. ¿Com has vist l’evolució de la cooperativa durant aquests anys, què destacaries? Al començament les coses van ser bastants difícils. Encara que he estat president durant sis anys, abans havia participat a Coop57, primerament com a soci col·laborador i després com a representant al Consell Rector de Grup Aqueni en primer lloc i del Col·lectiu Ronda en segon. Com deia, les coses van ser difícils al començament, fins a l’any 2003, en què es van sanejar els números de la cooperativa i s’inicià una política clara d’expansió i de creixement, que va donar uns bons fruits. Un dels elements destacables va ser la professionalització de la cooperativa, que juntament amb el treball voluntari i la tasca d’una persona coordinadora –tasca que ja s’anava fent fins aleshores–, van enfortir l’estructura de la cooperativa. Amb la decisió de professionalitzar Coop57, s’hi van incorporar nous professionals (un coordinador adjunt, un responsable de socis, un cap de promoció, una responsable de comptabilitat). Se’n va assumir el risc, però l’experiència ha demostrat que va ser un risc correcte, que valia la pena córrer. Gràcies a la professionalització, al treball voluntari i a la voluntat de consolidar la nostra experiència, es va aconseguir un creixement molt destacable, que queda palès tant en l’augment del nombre de socis com en el nombre de crèdits concedits. Pel que fa a mi, he de dir que la implicació va ser progressiva i va anar,
COOPERACIÓ CATALANA
una mica, paral·lela a l’evolució de la cooperativa, fet que va provocar que vinguessin etapes de més vinculació. ¿Com veus ara la cooperativa? ¿En quina situació es troba? En l’exercici 2009, hem assolit una fita impensable fa no gaire temps: hem superat els 6 milions d’euros de capital social. Hem arribat a una gran fita, molt abans del que ens pensàvem. Prevèiem que acabaríem l’exercici 2009 amb 5,5 milions d’euros. També hem gestionat productes d’altres entitats, com ara Fundació Futur i L’Olivera, amb títols participatius, amb un total de 800.000
euros. Hem finalitzat l’any amb prop de 7 milions d’euros en el total de recursos moguts. Hem de remarcar, sobretot, el gran creixement de les aportacions de socis col·laboradors, que ha passat de 533.694 euros l’any 2003 a 3.513.725 el 2009. Les aportacions obligatòries i voluntàries també han crescut, encara que en un volum molt menor. Han crescut de manera molt important els avançaments de subvencions i els préstecs a curt termini. Els préstecs a llarg termini, destinats a finançar inversions, han baixat de espectacularment els darrers temps, a conseqüència de la crisi, però ara inicien una recuperació progressiva. núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
21 n
Entrevista
COOP57
Gràcies a la professionalització, al treball voluntari i a la voluntat de consolidar la nostra experiència, es va aconseguir un creixement molt destacable
En aquest moment estem concedint d’onze a tretze préstecs mensuals, xifra que representa uns cent cinquanta anuals. El 2010, seguirà la tendència del 2009 i continuarem creixent: serà un any molt bo. El creixement serà d’entre el 25% i el 30%, tant en préstecs com en aportacions. La crisi, que pensàvem que ens podria afectar directament, ha generat en els nostres socis una dinàmica d’enfortiment del nostre n 22
cooperació catalana n
projecte, segurament a causa dels nostres valors, uns valors que no han trobat en els sectors financers tradicionals. Coop 57 és integrada per 143 cooperatives de treball, 54 entitats, empreses d’inserció i fundacions, 51 associacions i moviments socials, i 1.050 socis col·laboradors. Els socis col·laboradors, per ser socis, fan una aportació de 300,51 euros. Poden dipositar els seus estalvis, que són remunerats, en una quantitat que aprova l’assemblea, similar a la de les entitats financeres convencionals. A diferència dels 250 socis de serveis (empreses, entitats i organitzacions de l’economia social), que han aportat inicialment una quantitat de 901,52 euros per accedir a la condició de socis, no poden accedir a préstecs. Aquests poden ser préstecs a curt i llarg termini, endós de convenis, avançament de subvencions i operacions especials. Pel que fa a tu, ¿què t’ha aportat el fet de ser president de Coop57? Des del punt de vista personal, puc núm 334 - Juliol-agost 2010 n
dir que l’experiència ha estat molt enriquidora. Però no ho dic pas en un sentit formal, sinó que es tracta d’un enriquiment profund, tant per a la gent que he pogut conèixer com per les cooperatives amb què he estat en contacte; i tant de Catalunya com de fora. El fet de poder treballar des de la presidència de Coop57 m’ha permès conèixer una realitat cooperativa que moltes vegades resulta molt diferent del que t’esperaves, amb les seves particularitats i amb tots els ventalls de gent, de tipus d’entitats, etcètera. Tu ara t’has jubilat. ¿Què faràs ara, amb aquest temps lliure que et quedarà? ¿Quins són els teus projectes? La veritat és que diuen que et jubilen però continues actiu [riu]. Segueixo exercint d’advocat al Col·lectiu Ronda de manera temporal. En la meva situació actual vull mantenir una activitat professional en el Col·lectiu, i continuaré fent aquesta feina fins que m’hi vulguin [torna a riure].
Foto: L’entrevistat recollint el I Premi Proteus d’Ètica en la categoria d’economia social amb que va ser guardonat Coop57.
He sapigut que també havies estat treballant en qüestions de mediació. ¿Com veus aquest nou camp i com penses que evolucionarà? L’any 2005, vaig fer un curs de mediació comunitària. Em va semblar una cosa molt interessant i ara, de nou, he fet un curs de mediació orientat específicament a les cooperatives. En l’actualitat no estic fent aquesta feina; des que m’he jubilat, vull dir. Però no deixa de ser un tipus de feina molt interessant. La mediació en les relacions entre cooperatives està orientada a evitar la judicialització dels possibles conflictes, tractant-los abans. Hi han dos tipus de mediació entre cooperatives: els conflictes entre les cooperatives i els conflictes entre les cooperatives i els seus cooperativistes. Una de les coses més interessants, però, pel que fa a la mediació, és la prevenció dels conflictes. De mediadors n’hi han molts; potser els més coneguts són els familiars. La mediació és un debat ordenat en què les parts exposen les seves opinions i els seus arguments i en què s’obre un debat amb l’objectiu d’assolir una entesa. Des del punt de vista de Coop57, ¿com s’ha pensat d’incorporar aquesta figura? En el Coop57 s’ha adoptat aquesta figura de manera preventiva. Com he dit abans, una de les coses més interessants pel que fa a la mediació és la prevenció del conflicte, poder intervenir abans que el conflicte es produeixi. En el Coop57 la mediació s’enfoca respecte a eventuals conflictes entre seccions, i en el futur en la interpretació dels contractes; entre cooperatives i les entitats, i també pel que fa referència a l’emissió de títols; que esperem que no s’hagin de produir mai. En el pla personal, ¿hi ha alguna altra cosa que vulguis destacar en aquesta nova etapa de la teva vida? La jubilació sempre és un canvi. D’una banda, destensiones la feina, però de l’altra se t’obre un camp nou, desconegut. En el pla personal pots fer moltes coses que fins ara no havies tingut temps de fer. I en el professional –em refereixo a la feina
COOPERACIÓ CATALANA
Foto: Oficina de Coop57
que duc a terme en el Col·lectiu–, pots fer la feina d’una altra manera, detenint-te en coses en les quals abans no podies detenir-te; ara pots filosofar i mirar les coses de moltes maneres, perquè ja no hi ha la pressa, la immediatesa, d’abans. n
Hem gestionat productes d’altres entitats, com ara Fundació Futur i L’Olivera
a Barcelona.
COOPERACIÓ CATALANA
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
23 n
Cooperativisme
Congrés Internacional del CIRIEC1 a Berlín Lluïsa Navarro Revert
CIRIEC-Internacional
Els dies 16-19 de maig d’enguany, va
tenir lloc el 28è Congrés Internacional del CIRIEC, amb el títol “L’economia pública, social i cooperativa: una alternativa per sortir de la crisi econòmica i un pilar del desenvolupament sostenible”. Les nombroses ponències, relatives a l’actual crisis financera, van anar a càrrec de representants de diferents països europeus, Grècia, Bèlgica, Espanya, França, etc., i totes tenien un interès molt actual. Cal dir que ningú veia clara la sortida a la crisi actual, malgrat que, evidentment, cada país és una mica un món diferent. La crisi grega Resumirem aquí la ponència que va desenvolupar Georgius Dassis, pren 24
cooperació catalana n
sident del Grup II (Treballadors) del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) de Grècia, ja que actualment és el país que és més el punt de mira de la Unió Europea. Per al Dassis, la crisi grega comporta una crisi interior de país, una altra a escala europea i una tercera a escala internacional. El problema ha vingut del fet que el Govern grec no ha donat dades reals, ha amagat moltes coses, i també del fet que Europa no ha controlat aquella situació, en què les despeses militars s’han incrementat arran de la seva pertinença a l’OTAN. Unes despeses que se situen en segon lloc després dels Estats Units, ja que, en sentirse Grècia amenaçada per Turquia, ha de pagar més a la Unió Europea núm 334 - Juliol-agost 2010 n
perquè eviti la possible invasió turca. Això li passa també pel fet de ser un país perifèric. Independentment d’això, una part molt important del dèficit grec ha estat l’elevat frau social. Una Seguretat Social mal gestionada ha estat clau per a arribar a l’actual greu corrupció del país, i el sector públic ha malgastat d’una manera desmesurada els diners dels grecs. Las mesures que s’han pres per poder arreglar la situació grega per part del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea no es consideren justes, ja que aquestes es basen a fer que paguin els qui tenen menys. Aquestes mesures pretenen reduir el dèficit públic, que ha de passar de
Foto: Sessió inaugural del Congrés al Berliner Congress Center de Berlín.
l’1,3% actual al 8%. Desitgem que el Govern pugui arreglar aquesta situació. Un altre dels problemes del país és el frau fiscal, S’espera que el Govern pugui combatre’l, així com rebaixar la despesa militar. Això, creiem que seria més conseqüent que no pas pretendre incidir en els salaris baixos. Grècia es troba també amb la situació que el Govern alemany li ha fet molts préstecs que no es paguen a l’interès normal del mercat que es d’un 2 o 3%, sinó al 5%. Això és un altre entrebanc que dificultarà la sortida de la crisi. La zona euro La creació de la moneda única (euro) va ser un pas molt important per a Europa. El problema rau en el fet que no hi ha cap mecanisme que defensi la moneda; cap mecanisme de control. Les persones que prenen decisions polítiques no es posen d’acord, tots miren els seus propis interessos i no pas els de la comunitat, moltes vegades no es respecta la solidaritat, i això es un problema. Creiem que a curt termini Espanya i Portugal es poden trobar en una situació semblant a la de Grècia. El futur de Grècia ¿Quin és, doncs, el futur immediat dels grecs? Treballar més i intentar reduir les diferències socials. És indubtable que el govern necessita diners. Però no tot ha de sortir dels treballadors. Hauria d’haver-hi una bona política econòmica per part de l’executiu. També cal que hi hagi una bona política europea. Cal tenir en compte que és molt difícil que els països denominats dèbils puguin competir amb el de denominats països forts.
CIRIEC-Internacional
És per això que és tan necessària una bona política a Europa. Hem de pensar, que tenim un repte molt important amb països com ara la Xina, l’Índia, etc. Molts xinesos treballen quasi com esclaus, i això fa que els costos de producció siguin mes baixos. Si Europa no adopta les decisions adequades, no podrem fer-hi front. Tothom es treu les culpes de sobre, i això és dolent. Cal que no posem Europa en perill. Cal que treballem tots junts per aconseguir sortir de la crisi. Com es pot comprovar a la taula, les xifres van anar augmentant d’una manera molt ràpida. Fins aquí, doncs, hem fet una pinzellada de l’aportació grega al CIRIEC. Tal com hem anunciat al començament del present article, hi van haver aportacions també molt interessants sobre altres països. Tots els ponents coincidien a dir que la situació és excepcional i que cal prendre mesures molt dràstiques per poder sortir-ne. I la majoria insistien que Espanya, Portugal, Irlanda i potser també Itàlia són els països més vulnerables a la crisi. n
Foto: José Luís Monzón president de CIRIEC-Espanya va moderar la sessió plenària2, “L’economia pública i social en el marc de la crisi financera”.
CIRIEC-Internacional
Les dades de Grècia - Superfície: 132.000 km2 - Nombre d’habitants aprox.: 10.000.000 - Empleats del sector públic aprox.: 1.000.000 - Empleats del sector privat aprox.: 1.278.000 - Treballadors independents aprox.: 1.000.000 - Persones en atur aprox.: 1.302.000 - Producte interior brut (PIB) el 2009: 234.000 milions de dòlars internacionals - Dèficit pressupostari (percentatge del PIB): Març del 2004: aprox. 2,6% Abril del 2004: aprox. 4,0% Maig del 2009 aprox. 6,0% Setembre del 2009 aprox. 8,0% Octubre del 2009 aprox. 12,6%
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
Foto: Wilhen Georg Hanss, president del CIRECInternacional i membre de la sessió alemanya del CIRIEC.
1. Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa. cooperació catalana n
25 n
Economia social
Les fundacions i el Protectorat: els eixos d’una relació profitosa Ramon Perera i Rué El passat 17 de maig, el Protectorat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va organitzar una Jornada a l’Auditori de la Ciutat de la Justícia a Barcelona. La jornada anava adreçada a membres de patronats i personal assessor tècnic de fundacions. L’eix principal i motiu de la jornada fou la presentació del Projecte de llei del Protectorat respecte a les fundacions i les associacions d’utilitat pública, si bé, amb molt bon criteri al meu parer, aquest punt va anar precedit per una breu conferència: “Els mecanismes de control de les organitzacions non profit: L’experiència nord-americana” i una taula rodona: “De la fundació a les fundacions: Els diferents models fundacionals”. I a la tarda, una segona taula rodona: “Responsabilitats i reptes dels patronats. Eines de suport”. L’acte l’inaugurà l’Honorable Senyora Montserrat Tura, Consellera de Justícia, la qual, després d’emmarcar la Jornada en els actes commemoratius del 50è aniversari de la Compilació del dret civil de Catalunya, va manifestar que les administracions han de tenir coneixement i possibilitat d’actuar en el món de les fundacions. Per aquest motiu es presenta aquest Projecte de llei, l’objecte principal del qual és dur la informació pertinent de les fundacions al Protectorat. D’altra banda, no podem obviar que s’han produït algunes accions delictives que el Protectorat no pot ignorar i que han sensibilitzat molt negativament la societat. Els mecanismes de control als EUA de les organitzacions “non profit”. El Sr. John Casey va saludar i va fer la seva introducció en català, ja que coneix la nostra llengua pel fet d’haver treballat uns quants anys a Catalunya, i va seguir en castellà, que és la seva llengua de treball als Estats Units, junt amb l’anglès. Va exposar n 26
cooperació catalana n
d’entrada la gran diferència institucional entre Espanya i els EUA. Casen considera que Espanya és un estat de nacions, i els Estats Units, una nació d’estats. Fins als anys seixanta, el pes de les fundacions als EUA no era gaire important. És a partir d’aquella dècada que es va disparar la creació de fundacions i associacions “non profit”. Fins no fa gaire, en el Tercer Sector no hi ha hagut cap organisme de control. A partir d’ara totes les entitats sense ànim de lucre hauran de fer declaració de renda i qualsevol ciutadà podrà consultar aquestes declaracions. Està molt potenciada la figura del que aquí en diríem “delator”. En resum, les entitats sense ànim de lucre han de demostrar bona gestió i honestedat per a guanyar-se la confiança de la societat. Primera taula rodona: “De la fundació a les fundacions: Els diferents models fundacionals” El moderador, Sr. Xavier Campà, que va obrir la taula, va informar que a Catalunya l’evolució creixent en nombre de fundacions ha anat d’unes quatre-centes l’any 1982 a més de dos mil quatre-centes el 2009, que com a tipus n’hi han de model tancat i polivalent, i que de les culturals és de les que n’hi han més. Seguidament, cada un dels ponents va parlar-nos de la seva fundació amb intervencions delimitades pel temps, però amb una informació i unes opinions molt interessants: Esperança Martí, de la Fundació Puigvert - Sanitària: La Fundació és l’instrument més idoni per a gestionar serveis de persones cap a persones. Les fundacions sanitàries, per les seves característiques, són de gran interès per a les administracions. Les fundacions que reben subvencions significatives poden perdre bona part de la seva independència. Està d’acord amb el control per part de l’administració, però no pas amb la intervenció. núm 334 - Juliol-agost 2010 n
ARXIU
Jaume Iglesias, de la Fundació Privada Maite Iglesias Baciana - Patrimonial: El seu objectiu és donar suport a la formació. Rep peticions, decideix quines ajudes dóna i en fa el seguiment. No té treballadors, el seu fons fundacional són finques i dipòsits. Joan Francesc Marco, de la Fundació Privada del Gran Teatre Liceu - Cultural: Aquesta és una fundació atípica perquè la seva creació obeeix a la necessitat de resoldre problemes juridicoadministratius de la participació de les quatre administracions: Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntament. Aquestes entitats, si voten juntes, sempre tindran la majoria. Enrique López, de la Fundació ESADE. Fundació Privada - Universitària: Els seus òrgans són el Patronat i l’Assemblea. Seguidament va descriure àmpliament el que és ESADE. Xavier Masllorens, de la Fundació APPS - Federació Catalana pro Persones amb Discapacitat Intel· lectual (DINCAT): Estan immersos en un procés per a crear una fundació que aglutini diverses entitats. Ignacio Pardoy, de la Fundació Privada “Trinijove” - Assistèncial: Explica el procés de creació de la Fundació en l’àmbit dels dos barris de Barcelona: Trinitat vella i Trinitat Jove. Els seus objectius preferents
són crear llocs de treball i potenciar l’economia solidaria. Col·loqui: Hi van haver intervencions com ara les següents: “A Catalunya, la majoria de les fundacions treballen correctament i honestament i compleixen amb les seves obligacions tant amb el Protectorat com amb Hisenda”; “Cal no oblidar que, en bona part, les fundacions estem suplint o complementant l’administració.” Presentació de Projecte de llei del Protectorat respecte a les fundacions i les associacions d’utilitat pública A l’entrada a la Jornada, es va donar als assistents una còpia del text d’aquest Projecte de llei,1 un text d’onze pàgines que fou tractat amb amplitud per la Sra. Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques i per deu ponents més. El text de les àmplies exposicions que varen fer els ponents es poden trobar a internet2 i entenc que cada una de les fundacions i associacions implicades caldria que l’estudiessin a fons. No dubto que la Coordinadora de Fundacions de Catalunya en farà l’estudi pertinent i observacions i recomanacions a les seves fundacions associades. Em permeto fer-vos a rajaploma petits comentaris d’uns quants punts que vaig tenir temps de recollir: • El “balanç social” és voluntari, però es tindrà en compte en la concessió de subvencions. • Es pretén que la millora de la transparència generi confiança social. • Importa valorar la legislació com una eina que faci adoptar mesures de cara a la prevenció (val més prevenir que curar). • La nova Llei de societats ha canviat el nom de “societats” pel d’“entitats” i, per tant, considera subjectes a aquesta Llei les associacions i fundacions. • La disminució dels fons propis en una fundació o associació, el Protectorat la vigilarà especialment perquè és un llum d’alerta. Una lectura atenta del Projecte de
llei donarà molta més informació. En resum, crec que es pot dir que és un Projecte de llei amb una forta vocació de “vigilància cautelar” i que avisa de l’atorgament al Protectorat de facultats d’inspecció, control i, si escau, sanció i/o expedient immobilitzador a les fundacions. Segona taula rodona: “Responsabilitats i reptes dels patronats. Eines de suport” El moderador fou el Sr. Jordi Porta, exdirector de la Fundació Privada Jaume Bofill. Hi van intervenir les entitats següents: Fundació “la Caixa”, Fundació Institut de Neurorehabilitació Guttman, Fundació Privada Lluís Carulla, Fundació Intermón-Oxfam, Fundació Privada Deloitte, Faura Casas Auditors Consultors, Càtedra Economia Solidaria, Universitat Abat Oliba - CEU. En la taula es van exposar conceptes i informacions prou importants, dels quals que tan sols en recullo una petita part: • “ Les fundacions són entitats de dret privat amb un fons fundacional i amb uns objectius de duració il·limitada. Per a evitar confusions i interferències, les administracions públiques no haurien de fer fundacions públiques. Ja tenen altres instruments per a aconseguir les seves finalitats.” • “ Activitats com aquesta Jornada són interessants perquè faciliten el contacte entre les fundacions i l’administració. El diàleg és en certa manera considerat en el Projecte de llei quan parla de mediació.” • “ Quan treballem en benestar social, cal vigilar la possible descompensació entre personal remunerat i personal voluntari.” •A lguna fundació econòmicament potent afirma que “cal que les fundacions estiguin professionalitzades”. • “Els darrers fets que han sortit a la llum, magnificats pels mitjans de comunicació, ha creat incomprensió i desconfiança social. A la majoria de les fundacions no ens costarà gaire ajustar-nos al que el
Projecte de llei ens exigeix, ja que moltes ja fem voluntàriament el que ara ens vindrà obligat per llei.” • A algunes fundacions els preocupa la “praxis” actual “d’excloure del patronat els professionals remunerats”. • Es veu una certa competència injusta entre les fundacions públiques i les privades, a favor de les públiques. • Per part dels auditors, entre d’altres, recullo les manifestacions següents: “Les auditories són unes eines de control i gestió que garanteixen responsablement la realitat i el valor dels actius i la bondat de la gestió. Les auditories cal que siguin adequades a la dimensió i realitat de l’entitat, tot vigilant que no costi més el farciment que el gall.” • Aconsellen prestar atenció a uns punts importants per a una bona gestió: fer una bona direcció economicofinancera, desenvolupar un organigrama amb les funcions ben definides, fixar clarament els nivells d’autorització, establir pressupostos ben definits quant a la forma prevista de realitzar-la, establir circuits administratius i, finalment, disposar d’un bon quadre de comandament. El moderador, Sr. Jordi Porta, va agrair la tasca del Protectorat i els treballs i la participació dels ponents i dels assistents. Va valorar en gran manera la voluntat de diàleg entre les fundacions i el Protectorat i va recordar que “no n’hi ha prou amb el voluntarisme; cal tenir sempre en compte la viabilitat”. La cloenda va anar a càrrec de la Sra. Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques, que en primer lloc va agrair l’esforç dels professionals que dediquen temps i coneixement al teixit cívic que són fundacions i associacions, i després cordialment va manifestar el seu desig que aquesta Jornada hagués pogut ser una petita resposta a la pregunta que alguna fundació li havia fet: “¿Per què des del Protectorat ens teniu tanta mania a les fundacions?” n
1. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 7 d’abril del 2010, núm. 669. Registre 69653. Admissió a la Mesa del Parlament, 6-4-2010. 2. http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.6a30b1b2421bb1b6bd6b6410b0c0e1a0/? vgnextoid=4f6b205700b78110VgnVCM1000 008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4f6b205700b78110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default, (30/06/2010).
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
27 n
Ressenya
Miquel Mestre Avinyó de Jordi Suñé Morales. Joan Maria Thomàs Universitat Rovira i Virgili
El zenit de la carrera de Mestre arribà els anys 1937-1938, quan fou designat membre del Consell d’Economia de Catalunya, director general de Proveïments de la Generalitat i, el segon any, director adjunt de Proveïments de la República.
n 28
cooperació catalana n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
L’autor, amb aquest llibre, fa la seva segona aproximació a la figura de Miquel Mestre Avinyó. La primera l’havia feta l’any 2005 des de l’àmbit torrenc en publicar Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra. Estructurat en cinc capítols (“Anys de lluita obrera”, “Del cooperativisme local al comarcal”, “El dirigent cooperativista nacional i estatal”, “Alt càrrec de la Generalitat” i “El Franquismo, adéu al somni”), aborda ara una visió completa de la trajectòria i l’activitat cooperativista i política del personatge. Mestre va ser un dels líders del cooperativisme català i espanyol de la primera meitat del segle XX i pare de Numen Mestre, maqui afusellat el 1949 després de ser bàrbarament torturat a la Jefatura Superior de Policía de la Via Laietana pel tristament famós comissari Polo. Home singular, molt de la seva època, d’orígens humilíssims, Mestre va ser un treballador manual que, gràcies al seu esforç i al seu contacte amb el teixit associatiu republicà i d’esquerres al món rural i urbà a través de les cooperatives, arribà a ocupar càrrecs destacats en el món cooperativista català i espanyol i, fins i tot ja durant la Guerra Civil, dintre de la mateixa administració catalana autònoma i inclús estatal —quan la capital de la República, el 1938, era Barcelona. Nascut a Mont-roig del Camp el 1890, als dotze anys va anar a viure a Reus, on de ben jove entrà en contacte amb el socialisme sota el guiatge del líder socialista local Josep Recasens i Mercadé. Als vint anys ja presidia les Joventuts Socialistes de la ciutat. El primer salt endavant el va fer arran de la vaga dita de l’Art Fabril del 1915 a Reus, provocada per l’acomiadament de tres-centes treballadores que s’havien atrevit a demanar millores salarials. La vaga acabà en fracàs i amb
Mestre empresonat, però convertit en un veritable heroi local. Posteriorment començà a exercir una professió que ja no deixaria fins a l’arribada del franquisme, la de secretari d’ajuntament, començant a Pratdip, continuant a Torredembarra i acabant, ja el 1936, a Cornellà de Llobregat. A Pratdip, havia iniciat la tasca cooperativista creant-hi una cooperativa de consum que va aturar la sagnia de població que la manca de proveïments hi provocava des de feia anys. Aviat esdevingué membre de la direcció de la Federació Provincial de Cooperatives de Tarragona. Aquesta labor la va continuar a Torredembarra i arreu de la demarcació en els anys següents. I és que, en realitat, allò que de debò l’atreia era el món de l’associacionisme, rural i urbà, amb la creació de cooperatives. Englobava aquesta seva activitat dins d’una visió del socialisme en tant que promotor d’un teixit associatiu de base que un dia pogués arribar a substituir el capitalisme. Amb l’arribada de la República, el 14 d’abril del 1931, un nou vent favorable a l’expansió del cooperativisme començà a bufar, promulgant-se lleis de foment a Catalunya i a l’Estat. Fruit del nou marc i de l’acció de Mestre i altres entusiastes cooperativistes, al Principal es passà de comptar 160 cooperatives el 1931 a 206 el 1935. També foren anys de promoció del personatge que, després de l’octubre del 1934, passà a presidir temporalment la Federació de Cooperatives d’Espanya. Aquesta seva activitat la feia compatible amb la participació activa en política i fou candidat per la Unió Socialista de Catalunya almenys un cop. Amb l’arribada de la Guerra Civil, el moviment cooperativista català rebé una forta sotragada en ser posades totes sota el control de l’administració catalana. Aleshores començà una polèmica amb sindicats com la Confederació Nacional del Treball i amb grups com la Federación Anarquista Ibérica (FAI), que no veien amb bons ulls la pervivència de les cooperatives mentre impulsaven les col·lectivitzacions. La polèmica en part la protagonitzà el mateix Mestre, que rebé personalment atacs de la FAI i que considerava que la situació de guerra i reestructuració econòmica havia de servir per a
Foto: Almanac de la Cooperació, Barcelona, Federació de Cooperatives de Catalunya, 1937. Arxiu.
organitzar la nova economia catalana precisament a còpia d’expandir les cooperatives i que els municipis controlessin les empreses i que els consumidors les administressin. El zenit de la carrera de Mestre arribà els anys 1937-1938, quan fou designat membre del Consell d’Economia de Catalunya, director general de Proveïments de la Generalitat i, el segon any, director adjunt de Proveïments de la República. Fruit de la seva ingenuïtat i segurament d’haver cregut les promeses franquistes de respectar aquells que no fossin culpables de fets de sang, Mestre decidí romandre a Barcelona quan aquesta va ser ocupada. Aviat s’adonà del seu greu error i, en tractar de passar la frontera francesa clandestinament, fou detingut. Jutjat en consell de guerra a Tarragona, va ser acusat per diferents convilatans adictos, i no li van servir de res els testimonis favorables del capellà de Torredembarra. Salvat de l’execució per un amic que aconseguí endarrerir el seu expedient els mesos més fatídics de la repressió, el 1940 li fou núm 334 - Juliol-agost 2010 n
commutada la pena per la de reclusió perpètua. Finalment, sortí en llibertat el 1946, però privat del dret a retornar a la seva professió de secretari i del de residir a Torredembarra, i va haver de sobreviure a Barcelona amb dificultats. Va morir el 1976 a la Quinta de Salut de l’Aliança, aquell centre assistencial que ell tant havia maldat per consolidar. Jordi Suñé Morales radiografia amb solidesa i pretensió d’exhaustivitat la figura de Mestre Avinyó. El seu estudi, a més a més, obre la porta a l’aprofundiment en temes d’abast nacional i estatal, com ara la relació entre cooperativisme i les col· lectivitzacions durant la Guerra Civil, i per això mateix ha de ser molt ben benvingut dins la historiografia dels moviments socials. n Suñé Morales, J. Miquel Mestre Avinyó Barcelona-Valls: Fundació Roca i Galès - Cossetània, 2009 (Cooperativistes Catalans; 14), 84 pàg. cooperació catalana n
29 n
Pensem-hi!
Atur i coses així, sense importància Santos Hernández Una de les característiques més
clares de la nostra societat és la superabundància que tenim, per metre quadrat, d’entesos en totes les matèries. Fixeu-vos-hi. En qualsevol bar, en qualsevol reunió d’amics, en qualsevol conversa de despatx, en qualsevol tertúlia radiofònica o televisiva, podem escoltar persones que, amb tota tranquil·litat i seguretat absoluta, publiquen receptes irrefutables que elles posseeixen per solucionar qualsevol dels problemes que, d’una manera o una altra, afecten la col·lectivitat.”Això ho arreglava jo en dos dies”, o alguna cosa així, és la frase que escoltem amb una freqüència esgarrifosa. Permeteu-me que m’arrisqui a dirvos que jo crec que aquesta condició de saviesa és un dels aspectes que més uneix el nostre poble (per a mi, el nostre poble es Catalunya) amb els que, de prop o d’una mica més lluny, ens envolten. Diria que els indígenes de Manlleu, els d’Alcorcón i els de Madrigal de las Altas Torres opinen amb idèntica seguretat sobre qualsevol tema i, després de fer-ho, s’hi queden exactament igual d’amples. Jo, si més no aquesta vegada, no cauré en aquest defecte. Intento parlar-vos d’alta economia, de la gènesi i importància de la crisi actual, assumptes dels quals en sé ben poca cosa, i no amagaré la meva profunda ignorància. Més encara: si d’alguna faceta d’aquests problemes, per la casualitat, per exemple, d’haver llegit algun article d’una firma veritablement entesa, n’he après alguna coseta de no res, procuraré callar-la i no fer-ne ús. Faré tant com pugui per parlar-vos com aquell que, de fet, jo sóc: un home gris i senzill que mira al seu voltant i que parla des del carrer. Us confesso que quan jo llegeixo expressions com ara “el que cal és un debat polític en profunditat”, “s’ha de fer una estructuració nova del mercat financer” o “hi ha d’haver una modificació a fons del contracte laboral”, no sé de què em
n 30
cooperació catalana n
parlen. No hi entenc res. En canvi, sé perfectament que hi ha uns quants milions de persones que no tenen feina, que a un bon percentatge d’elles ja se li ha acabat, o se’ls acabarà dintre de pocs mesos, la percepció del subsidi d’atur, i que continuen sense trobar un lloc de treball. Sé que jo, que em moc en uns nivells socieconòmics que són de treballadors, sí, però de cap de les maneres del subproletariat, conec una dotzena de persones que durant l’últim any s’han quedat sense feina. I, curiosament –potser això és casualitat–, resulta que cap de les empreses que ha deixat al carrer aquestes persones no ha hagut de plegar. Veieu? Aquest aspecte de la crisi, l’atur, sí que l’entenc perfectament. Potser perquè, al llarg de la meva vida professional, sí que m’he trobat en alguna ocasió buscant feina i no podent-ne trobar. Jo, un home qualsevol, un ciutadà gris, crec que el veritable problema d’aquesta crisi és que pels nostres carrers hi hagi centenars de milers de persones que busquen feina i no en troben. I, caram, sembla que això resulta molt difícil d’entendre. Ningú, des de qualsevol aspecte del poder, sembla ser-ne capaç. S’enfonsen les constructores que guanyaven milions, i els seus obrers es queden sense feina. I, naturalment, la gent que ara no té feina i anava pagant hipoteques, ara no pot pagar-les, i se n’anirà al carrer en un sentit encara més explícit. El govern, en nom de la superació del dèficit públic, decideix reduir les obres públiques. O suspendre’n. El mateix fan, és clar, els ajuntaments. Això, diria jo, augmentarà l’atur, no?. Els bancs reben ajudes dineràries del govern –nostres, doncs–, i ells tanquen oficines: personal a l’atur. Les caixes s’uneixen per enfortir-se, i cada pla d’unificació preveu la petició d’ingents quantitats de diners al govern –que aquest adjudica, és clar– i, alhora, l’acomiadament de personal. Centenars, milers. Cada dia ens núm 334 - Juliol-agost 2010 n
Conec una dotzena de persones que durant l’últim any s’han quedat sense feina ho diu així la televisió, els diaris. No ho entenc. Entre els qui manen, no ho veu ningú, això de l’atur?? El president de l’associació estatal dels empresaris és un individu tip d’enfonsar empreses pròpies sense pagar els seus treballadors. I continua sent el màxim representant de la patronal davant del govern. Els sindicats amenacen ara amb la vaga general. És que algú encara no s’ha adonat que els sindicats, a Espanya o a Catalunya, no representen, en absolut, el poble treballador? La vaga, general o ridícula, crearà llocs de treball? Algú s’ho creu? El govern intenta ara imposar per decret unes noves normes laborals. Algú es creu que l’abaratiment de l’acomiadament ajudarà a crear llocs de treball? Algú s’ho creu? No entenc res. Deu ser perquè sóc un home petitó i gris. n
biblioteca/revistes
Elisenda Dunyó
ACAECER
EMPRESA Y TRABAJO.coop
Revista de la Asociación de Cooperativas Argentinas Núm. 407. Juny del 2010
Núm. 19. Maig-juny del 2010. Madrid
Revista mensual escrita en llengua castellana. Conté els articles següents: “Jornada del camp de la Rivera després de la seca”; “El potencial agropecuari argentí vist pels holandesos”, en què es fa una ressenya del resultat de l’estudi que van fer vint-i-quatre especialistes sobre quin pot ser el futur de la producció argentina d’aquí a deu anys, “Passió pel delta i l’esport”; “Cuina i alimentació a l’Argentina” article que dóna títol a la portada i que fa un repàs generalitzat per zones del país i els seus plats mes típics; “La resposta del blat a la inoculació amb Azospirillum”; “L’agricultura al país i al món”; “La carn de porc és la que més es consumeix al món”; “Futbol a contracorrent”; “El vi i la salut no són pas enemics”; “El poeta del vi”. n
www.empresaytrabajo.coop confederacion@coceta.coop Revista en format de diari editada per la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA). Reflecteix les notícies i novetats dels últims mesos per seccions: “Internacional” i les corresponents a diferents comunitats autònomes. Escrita íntegrament en llengua castellana menys la secció de Catalunya, que és en llengua catalana. En aquest número destaquem un petit dossier que es titula “Cooperativisme i desenvolupament local. El cooperativisme s’afirma al territori” i en el qual s’exposa que davant la crisi global ha d’haver-hi un fort desenvolupament local, i s’afirma que les cooperatives tenen un paper importantissim en aquest camp. n
ANNALS OF PUBLIC AND COOPERATIVE ECONOMICS ANNALES DE L’ÉCONOMIE PUBLIQUE, SOCIALE ET COOPERATIVE Núm 2. Juny del 2010. Lieja (Bèlgica) apce.ciriec@guest.ulg.ac.be www.ulg.ac.be/ciriec/ Revista publicada pel CIRIEC Internacional. Aquest número inclou cinc articles escrits en llengua anglesa. Repassem-ne el contingut. L’article “Com situar la societat civil en el mapa de l’economia mundial” ens ofereix un compendi dels avenços que s’han fet als darrers vint anys en relació amb el voluntariat i les associacions sense afany de lucre i la valoració que se’n fa a diferents països. “Els impactes de la forma d’organització en el mercat mixt dels serveis laborals” es basa en unes dades que tenen relació amb les diverses classes de serveis organitzats que hi han per a lluitar contra l’atur dirigits als joves dels Estats Units, i recull els pros i els contres de cada teoria. “Propietat mutualista vers la privada: Estudi empíric del sector de les empreses industrials de confiança al Regne Unit partint d’empresa-producte”, un article que analitza quina és la millor forma de propietat, la mutualista o la privada, i quina és la més eficaç per a gestionar les operacions i per a oferir beneficis alts a les empreses. A l’article “Avaluació de les polítiques dels serveis públics a la Unió Europea (UE). Perspectiva dels ciutadans”, a partir de la valoració dels ciutadans, es fa una avaluació de la política de serveis de la UE, especialment dels serveis públics estructurats a la xarxa. Finalment, l’article “Perspectives dels serveis públics de les reformes de producció i distribució de l’electricitat: Una anàlisi modular” exposa els canvis d’organització portats a terme en la distribució i la comercialització de l’electricitat, i el seu impacte en els serveis públics. n
núm 334 - Juliol-agost 2010 n
cooperació catalana n
31 n
XXV Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent
Presentació del llibre recull dels 30 anys de la revista Cooperació Catalana. 21 d’agost, a les 11h, a l’auditori de la UCE a càrrec de Jaume Terribas