332
Maig 2010 • revista mensual Any 30è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès
Matriu cooperativa
Les nostres cooperatives: Mol-Matric: la matriu del cooperativisme que vindrà Entrevista: Josep M. Corbinos, director general de La Fageda núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
1n
332
Maig 2010 • revista mesual • Any 30è edita Fundació Roca i Galès
sumari
4 / TORNAVEU
Aitana Vidal Yago, bióloga i educadora ambiental. 5 / EDITORIAL
Matriu cooperativa. 6 / EL NOSTRE MÓN 9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA
anomenades operacions vinculades, afectant especialment les operacions de lliurament de béns o de prestacions que constitueixen l’objecte de les cooperatives de serveis.
13
Xarxa euroregional del cooperativisme. Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES
Mol-Matric: la matriu del cooperativisme que vindrà. David Fernàndez La reeixida experiència pionera de cooperativisme metal·lúrgic de MolMatric, és l’exemple quotidià que democràcia i economia, autogestió i futur concreten que una altra economia ja està essent possible.
10 13/ ECONOMIA COOPERATIVA
15/ EL SERIAL
Les trifulgues de la Mertxe. Capítol IV. Santos Hernández
22/ EMPRESA COOPERATIVA
Eina per a la gestió de persones: l’estudi de clima laboral. Xavier Pascual. Fundació Catalana de Cooperació. 23/ HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME
La Segona República (1931-1936), ¿època daurada del cooperativisme català? Jason Garner. L’historiador escocès especialitzat en cooperativisme català narra com durant la República el moviment s’havia diversificat, expandit i enfortit, i com la Llei de bases del 34 el va organitzar. Malgrat se n’esperés més, els èxits durant els anys de la República representaren un pas de gegant per a la cooperació catalana.
19/ ENTREVISTA
23
Josep M. Corbinos, director general de La Fageda. Montse Pallarès El protagonista de l’entrevista assegura que volen fer els millors gelats del món, i que els consumidors hi podrem trobar la mateixa qualitat que en els seus iogurts: matèries primeres d’altíssima qualitat, sense colorants ni conservants, i rigorosa cura en tots els processos.
19
27/ PENSEM-HI
Del carrer estant. Santos Hernández
Operacions vinculades. José Manuel Luna Barasoain. Despatx Duran-Sindreu La Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, modifica el règim de les
28/ RESSENYA
Micaela Chalmeta – Amparo Martí, de Montserrat Duch. Pere Gabriel 30 i 31/ BIBLIOTECA
crèdits
Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: © Abstractus Designus - Fotolia. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415. Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del
Donació Retalls Elisenda Dunyó
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
3n
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Aitana Vidal Yago (Peratallada, 1985), biòloga, educadora ambiental, i secretària tècnica de la SCEA.
1 2 3 Què li sembla atractiu del cooperativisme? El cooperativisme és una forma d’organitzar-se en la que les relacions entre les treballadores són més igualitàries, el poder està repartit entre totes les persones que en formen part. Es fomenta la participació i la presa de decisions conjuntes, ajuda a que el projecte desenvolupat se senti com a propi i del col·lectiu. Atractiu és el creixement personal adquirit per a gestionar i participar en una cooperativa, atractiu són els vincles que es creen entre les persones que en formen part, atractiu és la manera d’organitzar-se, ...
n4
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
Què no el convenç del cooperativisme? A priori, sense fer-ne un anàlisis profund, és difícil trobar el que no em convenç del cooperativisme comparat amb altres formes de funcionament empresarial. Tot i així no em sento del tot còmode amb un creixement exponencial d’una cooperativa, ja que pot fer perdre les relacions igualitàries per entrar en una escala de poder.
Com i quan ha sentit parlar de cooperativisme? El cooperativisme i jo caminem en paral·lel i de tant en tant ens ajuntem per observar-nos i contar-nos secrets i notícies del dia. Al meu voltant està ple de cooperatives: el despatx del costat a on treballo, cooperatives de consum a on participo, xerrades entre companys per discutir el cooperativisme, amigues que han format una cooperativa, ... , i el propi pensament i acció, a estones més tangible i a altres menys, de formar una cooperativa amb el meu projecte de vida.
editorial
Matriu cooperativa
El nucli d’aquest número de la nostra revis-
ta està constituït per dues de les nostres cooperatives que més mereixen servir de model: Mol-Matric i La Fageda. I ens parla de l’essència del cooperativisme: fer front a un problema concret, a una necessitat, i afavorir la capacitat del món treballador a posseir de debò el seu treball i el seu benefici. Ens parla també d’una sèrie de característiques que el cooperativisme té tan arrelades en la seva essència que sovint ja ni ens n’adonem: el respecte al compromís adquirit,
la capacitat d’obrir-se a camps nous, la lluita per la millora de la qualitat, la reinversió contínua. I parla de la col·laboració amb altres cooperatives. I de l’ajuda a tantes altres persones, potser en països llunyans, que ho necessiten. I nosaltres, com que sentim un afecte especial per la cooperativista Micaela Chalmeta, us invitem molt especialment a llegir l’article que en Pere Gabriel ens ha escrit en relació amb el número 13 de la nostra col·lecció Cooperativistes Catalans.
LA COBERTA/ La representació lliure d’una matriu matemàtica d’ampli espectre cromàtic ens fa pensar en l’experiència de tantes cooperatives que poden servir-nos de model. / Foto: © Abstractus Designus - Fotolia.
núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
5n
el nostre món
L’empresa cooperativa faculta a les dones Aquest és el tema del Dia Internacional de les Cooperatives 2010, que se celebrarà el dissabte 3 de juliol. El tema d’aquest any destaca com el model cooperatiu d’empresa amb èxit pot donar poder a les dones, i es vincula a la celebració del 15 aniversari de la Plataforma d’Acció de Beijing (Beijing +15), que estableix una agenda per l’empoderament de la dona. Les cooperatives tenen un paper clau a desenvolupar, ja que són capaces de respondre a les necessitats pràctiques i estratègiques de les dones. Ja sigui a través de cooperatives formades només per dones o de les formades per dones i homes, ofereixen un mitjà eficaç d’organització per a les dones sòcies i treballadores per elevar el seu nivell de vida mitjançant l’accés a oportunitats de treball decent, serveis d’estalvi i crèdit, salut, habitatge i serveis socials, i l’educació i la formació. Les cooperatives també ofereixen a les dones oportunitats de participació i influència sobre les activitats econòmiques, a través de les quals augmenten la seva autonomia i autoestima. Les cooperatives també contribueixen a la millora de la situació econòmica, social i cultural de les dones en altres aspectes com la promoció de la igualtat i el canvi de prejudicis institucionals. El Dia Internacional de les Cooperatives se celebra el primer dissabte de juliol de cada any. El seu objectiu és augmentar la consciència sobre les cooperatives i fomentar la promoció dels èxits del moviment i els ideals de la solidaritat internacional, l’eficiència econòmica, la igualtat i la pau mundial. El Dia Internacional també té com a objectiu enfortir i ampliar les associacions entre el moviment cooperatiu internacional i altres actors, inclosos els governs, a nivell local, nacional i internacional. L’Aliança Cooperativa Internacional (ICA) va celebrar per primera vegada la Diada Mundial l’any 1923. n
n6
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
La Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) celebra 25 anys El dia 24 d’abril es va celebrar l’aniversari de la SCEA amb una jornada de treball; Dels Reptes a l’Acció per una Cultura de la Sostenibilitat, per reflexionar i debatre sobre els camins per a l’educació i el canvi social, i amb un seguit d’actes commemoratius per rememorar i celebrar el recorregut fet per la SCEA en aquets 25 anys. Aquest va ser el tret de sortida del procés del Fòrum 2000+10 sobre Comunicació Ambiental. Per això, sota el marc de la conferència d’en Joandomènec Ros sobre els Reptes de la Sostenibilitat, es va redactar el diari que voldríem veure d’aquí 25 anys amb el nom TheGlobe. cat. Tota la documentació es pot consultar al web de la SCEA www.scea.cat/forum2000_10. La jornada va rebre el suport del Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible. La Societat Catalana d’Educació Ambiental – SCEA és una associació creada l’any 1985 per tal d’impulsar una educació renovada que contribueixi a formar ciutadans capaços d’analitzar la problemàtica socioambiental i de donar-hi respostes. Agrupa professionals i persones interessades en el món de l’educació ambiental, de perfils i àmbits laborals molt diversos i amb l’objectiu comú de treballar la sostenibilitat des de l’educació. La SCEA proposa estimular, promoure i difondre recerques, estudis i activitats relacionades amb l’educació ambiental, així com crear i consolidar punts de referència en educació ambiental, potenciar el treball en xarxa i estendre l’educació ambiental al nostre país, entre d’altres. Podeu informar-vos a: www.pangea.org/scea i al tel. 934 882 979 n
Futurcoop, el futur és cooperatiu Els propers 16 i 17 de juny, en el marc del Dia de l’Emprenedor, les empreses cooperatives i les societats laborals seran visibilitzades a FuturCoop, un espai d’intercanvi i de coneixement per a persones i empreses que saben que el futur és cooperació i que formen part d’un ecosistema ric i en permanent evolució. Cooperar és positiu per a les persones, per a l’entorn i per als negocis i, en el món actual, ja no és possible plantejar una empresa sense cooperació. A Catalunya, hi ha més de 5.000 empreses cooperatives i societats laborals que incorporen una lògica de cooperació en el treball, en el repartiment de beneficis, en l’aportació de talent i del coneixement. Els organitzadors us animen a anar a FuturCoop, que participeu a les activitats i que expliqueu com cooperar és positiu per a vosaltres, en tant que individus, col· legues, empreses i comunitats. Per a les activitats de Futurcoop programades en el marc del Dia de l’Emprenedor i que es realitzaran al recinte de la Fira de Barcelona, les inscripcions es formalitzen a través dels formularis d’inscripció habilitats al web www.diaemprenedor-barcelona.cat. Per a les activitats de Futurcoop que es realitzaran a l’hotel Palace, les inscripcions es formalitzen a través de la organització responsable al càrrec de l’acte. Podeu consultar-ho al web: www.elfuturescooperatiu.coop. n
Rebiciclem, l’aposta pel transport sostenible de Biciclot Sccl La cooperativa de treball Biciclot, ofereix a persones i col·lectius una oferta diversificada d’activitats i serveis amb la intenció de facilitar i educar en l’ús de la bicicleta dins d’un marc ideològic, social i mediambiental, que van iniciar l’any 1994 fruit d’una proposta d’autoocupació. D’aquesta experiència neix el projecte REBICICLEM, amb els objectius de: revaloritzar els residus que provenen de l’abandonament de bicicletes; fer formació per a la inserció social i laboral de joves i adolescents; recollir i reparar bicicletes abandonades; reutilitzar materials de segona mà, classificar els residus per al reciclatge; sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge fent tallers de mecànica dirigits a instituts i al públic en general; i, finalment posar de nou en circulació les bicicletes recuperades per fomentar-ne l‘ús com a mitjà de transport sostenible. En el marc d’aquest projecte, al març d’enguany l’Entitat Metropolitana del Mediambient adjudica a BiciclotRebiciclem un contracte menor de serveis que inclou docència i formació a particulars dins un projecte marc de prevenció de residus, Reparat millor que nou, i que consistirà en cinc cursos de forma gratuïta als usuaris, un espai d’auto reparació i assessorament d’una hora setmanal i tallers de mecànica bàsica. Per informació dels cursos i tallers del projecte: tel. 93 307 74 75 o bé al web: www.rebiciclem.org. n
núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
7n
el nostre món
Quatre dones, quatre veus sobre cooperativisme El proper dijous 10 de juny tindrà lloc aquest Diàleg al voltant de..., organitzat per Abacus cooperació, en col· laboració amb la Fundació Roca i Galès. Serà a les 7 de la tarda a la Sala Juli Vela (establiment d’Abacus del c. Còrsega, 269 de Barcelona). El Diàleg Quatre dones, quatre veus sobre cooperativisme, comptarà amb les ponències de: Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Marta Rodríguez, directora de Recursos Humans d’Abacus cooperativa; Enriqueta Muntané, secretària de la cooperativa Serveis Agraris del Priorat, Sccl i patrona de la Fundació Roca i Galès; i, de Serrat camps, directora general de Suara cooperativa. Mercè Fluvià, presidenta de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya serà l’encarregada de moderar les intervencions. L’organització conjunta d’aquest Diàleg, inicia la celebració del 30è. aniversari de l’aparició de la revista Cooperació Catalana, especialitzada en economia cooperativa i social, i de la seva publicació mensual de manera ininterrompuda des del juliol de 1980. Per la seva banda Abacus cooperativa organitza des de fa tres anys els cicles de debat Diàlegs al voltant de... sobre els eixos que la defineixen: cooperativisme, educació i cultura. Coincidint que el mateix dia 10 de juny veurà la llum el llibre 30 anys amb les nostres cooperatives, editat per la Fundació Roca i Galès i ECOS SCCL, tindrem ocasió de tenir-lo entre mans i celebrar-ho amb una copa de cava en finalitzar el Diàleg al voltant de... El llibre és un acurat recull actualitzat de trenta reportatges publicats a la revista Cooperació Catalana al llarg dels seus 30 anys de vida, a la seva secció de reportatges anomenada Les Nostres Cooperatives. n
n8
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
Coop57 arrenca la campanya de captació de capital social per a FIARE Des del mes de maig d’enguany i fins el 31 de desembre de 2012, Coop57 impulsa una campanya de captació de capital social per a la construcció d’una futura banca ètica ciutadana a través del projecte FIARE, del qual n’és soci transversal. La iniciativa es concreta en forma d’aportacions de persones (des de 300 euros) i d’entitats de l’economia social i solidària (des de 840 euros). Aquestes aportacions passaran a formar part del capital social de la futura cooperativa de crèdit europeu. Les entitats de l’economia social i solidària, a més de fer aportacions al capital social, hauran de fer una aportació a fons perdut per contribuir a finançar les despeses de posada en marxa del projecte. Les aportacions es podran desemborsar fins el 31 de desembre de 2012 i es podran periodificar en pagaments trimestrals, semestrals o efectuar en un sol pagament, tant per transferència, domiciliació, taló o en efectiu. Pel que fa a les mesures per garantir-ne l’ús exclusiu per constituir la banca ètica ciutadana, Coop57 es compromet a dipositar tot el capital en un compte bancari específic, gestionat per Coop57, i no seran destinades a cap més finalitat. Un cop completat el procés de constitució del banc ètic, les aportacions esdevindran automàticament participacions al capital social de la caixa cooperativa. Cal tenir en compte que si s’arribés a constituir el banc ètic, les aportacions a capital social es retornarien als seus propietaris. Més informació, documents i formularis al web: www.coop57.coop o bé al tel. 932 682 949. n
cooperatives de catalunya
Xarxa euroregional del cooperativisme La Confederació de Cooperatives de Catalunya forma una xarxa euroregional del cooperativisme amb organitzacions cooperatives de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Confederació de Cooperatives de Catalunya En el context socioeconòmic globalitzador actual, organitzacions representatives de les empreses cooperatives a Catalunya enceten, el 2009, relacions amb territoris europeus propers amb l’objectiu d’impulsar espais socioeconòmics d’interès compartit i amb un alt valor afegit que puguin afavorir el desenvolupament de les empreses cooperatives. Es tracta de posar les bases per a la internacionalització de petites empreses que sovint consideren més fàcil portar els seus productes o serveis a l’extrem de la península Ibèrica en lloc de portar-los 150 quilòmetres cap amunt, cap a Europa. Des del darrer trimestre del 2009, moment en què es van emprendre contactes amb organitzacions cooperatives de la Catalunya Nord i Occitània (Perpinyà, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc), la idea ha anat madurant i ens ha portat a la creació d’una xarxa euroregional, Xarxa per a la Intercooperació Cooperativa a l’Euroregió, per afavorir i desenvolupar el model cooperatiu a les regions de Catalunya, Illes Balears, Midi-Pyrénées i LanguedocRoussillon. Les organitzacions vinculades a aquest fòrum són les següents: per part de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Federació de Cooperatives de Treball; per les Illes Balears, la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears; per Midi-Pyrénées, la Union Régionale des Scop de Midi-Pyrénées, i pel LanguedocRoussillon, la Union Régionale des Scop de Languedoc-Roussillon. Així mateix, des del juny del 2009 s’han iniciat espais de contacte entre organitzacions representatives del cooperativisme agrari de totes les
regions en què aquesta branca hi és present per a impulsar l’organització en xarxa. Conèixer experiències dels territoris veïns, extrapolar metodologies que afavoreixin els sectors d’activitat de les cooperatives, obrir mercats internacionals per a les cooperatives, dinamitzar i impulsar el desenvolupament de l’R+D+I, afavorir la transferència de coneixement especialment en els àmbits vinculats a la creació d’empreses i atenció a l’emprenedoria; oferir, en un sentit ampli, nous productes, noves formes de comercialitzar i noves formes de gestionar empreses, són els objectius que responen als eixos estratègics de coneixement mutu, creació de cooperatives i innovació social, fixats en el pla de treball conjunt. En una segona fase, que esperem que arribi en breu, el desplegament del pla de treball de la xarxa se centrarà en el coneixement i la relació entre empreses, per tal de buscar punts d’intercooperació, així com desplegar activitats que permetin desenvolupar i millorar les capacitats financeres de les empreses, per tal que puguin donar un adequat compliment als seus objectius de creació d’ocupació en els respectius territoris. L’Euroregió Pirineus Mediterrània és una iniciativa conjunta dels governs d’Aragó, Catalunya, les Illes Balears i els consells regionals de Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, que, l’octubre del 2004, van subscriure la Declaració constitutiva de l’Euroregió. Aquesta Euroregió neix com una coordinació política entre les cinc regions sòcies, en la qual es volen evitar mecanismes rígids i mantenir la capacitat de donar suport a pro-
jectes proposats pels actors socials, institucionals i econòmics. Els eixos d’actuació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània són projectar l’Euroregió en els àmbits euroregional, estatal, europeu i internacional, accelerar la disposició d’infraestructures estratègiques necessàries per a un desenvolupament sostenible de l’Euroregió, impulsar sectors econòmics d’interès compartit i amb un alt valor afegit, desenvolupar l’Euroregió universitària i científica, donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió, atendre la problemàtica transfronterera i ser un referent clau a la Mediterrània Occidental. n FuturCoop vol ser un espai d’intercanvi de coneixement per a persones i empreses que saben que el futur és cooperació i que formen part d’un ecosistema ric i en permanent evolució. En aquest context, els propers 16 i 17 de juny, en el marc del Dia de l’Emprenedor, FuturCoop visualitzarà les empreses cooperatives i les societats laborals. www.elfuturescooperatiu.coop núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
9n
Les Nostres Cooperatives
Mol-Matric: la matriu del cooperativisme que vindrà Nascuda l’estiu del 1981 de l’exemplar lluita obrera que es va encetar amb el tancament patronal de Talleres ALÀ, la cooperativa Mol-Matric de Barberà del Vallès, especialitzada històricament en matrius industrials per al sector de l’automoció, és l’exemple quotidià que democràcia i economia poden casar, la prova quotidiana que autogestió i futur van de bracet, i l’esperança concreta i concretada que fa temps que hi ha una altra economia que ja és possible. Integrada per quaranta-sis treballadors, trenta dels quals són socis, aquesta reeixida experiència pionera de cooperativisme metal·lúrgic, els ressons solidaris de la qual arriben fins als campaments del poble sahrauí, està a punt de complir trenta anys provant de trampejar l’actual crisi amb fórmules cooperatives. N’hem parlat de tot plegat amb el seu president, en Fernando Cid. David Fernàndez
prohibides, si la simplificació i mistificació del passat recent obvien deliberadament els petits gran detalls, si vivim encara en un país prou carregat de massa desinformació i massa desmemòria —com cantava Raimon—, aleshores l’antídot, l’antídot de memòria en aquests temps de crisi i desconcert és MolMatric. Una experiència cooperativa que, paral·lelament a l’esdevenir del país, ha demostrat a bastament que la història sempre és susceptible de ser canviada, que el seu curs pot ser radicalment alterat i que encara avui tot està per fer i tot és possible. Contra els temps de la desindustrialització que feia trontollar el teixit productiu el 1981, contra els altres petits cops d’estat socials quotidians que anunciaven que la democràcia no arribaria a l’economia després de l’anomenada Transició, Mol-Matric — acrònim de “motllos i matrius”, moldes i matrices en castellà— és la contracrònica d’un empresa recuperada i cooperativitzada quan tot anunciava que l’atur seria el futur immediat dels seus treballadors. Temps intensos, viscuts a contracorrent, quan l’estiu del 1981 no arribava el cobrament de la nòmina ni la paga d’estiu, s’estenia el rumor de la fallida i s’engegava una protesta obrera que, assessorada legalment pel Col· lectiu Ronda i convidada a “l’esperit
n 10
cooperació catalana n
MOL-MATRIC
Si realitat i història sovint estan
autogestionari” per David Santacana, va esdevenir cooperativa de treball associat el 1982. Entremig, hi han tots els dies i totes les nits de vigilar la fàbrica —treballadors de l’entorn de l’empresari provaven d’endur-se’n material—, assemblees, mobilitzacions i manifestacions davant la residència estival de Palamós de la família del propietari. Fins a arribar a foragitar la màfia dels subhastadors de l’època en la licitació judicial de la maquinària de l’empresa, o superar el difícil debat per dirimir si l’opció cooperativa només implicaria autoexplotació. Una lluita basada en l’autorganitnúm 332 - Maig 2010 n
zació dels treballadors que el 1982, amb l’empresa recuperada a les seves pròpies mans, es trobava davant una evidència enorme i un repte gegantí: haver de gestionar la nova empresa, amb el handicap “que la immensa majoria dels socis de la cooperativa eren obrers —fresadors i ajustadors principalment— i, per tant, calia muntar tot l’equip gerencial i empresarial de l’organització gairebé des de zero”, tal com recull el llibre Mol-Matric, donant forma a l’autogestió (ECOS, 2006), que narra la història d’un taller en fallida que acaba esdevenint una cooperativa
Instal·lacions a Barberà del Valles, de la cooperativa Mol-Matric.
Del Poblenou a Barberà del Vallès Fidedigne itinerari social d’aquesta història col·lectiva que ja disposa de relleu generacional és la mateixa trajectòria d’en Fernando Cid, que va entrar de mosso de neteja a la nau el 1992, amb pocs estudis, i avui és l’actual president de la cooperativa, després que el seu interès autodidacte per la informàtica fos incorporat al capital humà del projecte i servís per ampliar un dels seus vessants: l’aposta tecnològica per la informatització del procés productiu, ben característica de Mol-Matric. D’aleshores ençà ha plogut molt, i no sempre sobre mullat. La cooperativa va consolidar una sòlida cartera de clients, va passar de tenir vint-iset treballadors el 1996 a quarantasis el 2010, i amb el tombant de segle es va traslladar del Poblenou als 5.000 m2 que va comprar al Polígon Santiga de Barbera del Vallès per seguir amb la seva tasca econòmica principal: la indústria auxiliar de l’automòbil, proveint de matrius les principals empreses estampadores i les marques fabricants líders en un mercat altament competitiu. Tot plegat, amb un creixement constant en personal, infraestructures i equipaments. I des d’un nou model organitzatiu, debatut i aprovat en assemblea el 2005, davant els canvis que es vivien al sector automobilístic, del qual depenien al 100%. Per a en Fernando, la clau de l’èxit rau en la coherència dels posicionaments, el treball en equip i el respecte escrupolós als compromisos adquirits; aquest darrer, un dels valors fonamentals que acrediten una solvència indubtable. A més, la fórmula per combinar positivament gestió empresarial i autogestió cooperativa, rendibilitat social i viabilitat financera, ha estat una inalterada política de reinversió i capitalització dels excedents, que són els que sempre han garantit, i garanteixen avui, el futur de la cooperativa.
La fórmula per combinar positivament gestió empresarial i autogestió cooperativa, rendibilitat social i viabilitat financera, ha estat una inalterada política de reinversió i capitalització dels excedents, que són els que sempre han garantit, i garanteixen avui, el futur de la cooperativa. Afrontar la deslocalització Però els tsunamis de la globalització ja anunciaven nous reptes al segle xxi i canvis dràstics al sector de l’automoció. Tractant-se d’un bé d’equipament com la matriceria, les grans multinacionals van començar a esprémer els mercats amb baixos costos laborals. El fantasma de la deslocalització ja planava sobre la matriceria industrial. Corrien els temps agressius de José Ignacio López de Arriortúa “Super-López”, que va introduir canvis radicals que van alterar profundament el cicle financer del sector i van fer acréixer la necessitat de liquiditat, en un entorn immediat en què ja es començava a parlar de reducció de plantilla, de desinversió, de recurs fàcil a l’ERO o, simplement, de tancament. Però MolMatric, fidel a la seva història, va obrir un procés de nou mesos —en el qual van prendre part quinze persones— per discutir, debatre i aprovar un nou pla estratègic que reforçava l’aposta per la qualitat, afegint noves inversions, i que va ser aprovat en assemblea general. Aquest procés, assessorat per Hobest, va derivar en una nova organització, vigent des del 2005, i en un nou pla estratègic. Respecte a l’organització, es va reforçar la gestió integral cooperativa, amb un organigrama més ben distribuït, més coresponsable i més compartit, i format per tres equips de treball —un de mecanització i dos de matriceria— que assumeixen compartidament les tasques comercials, productives, de relació amb els clients i de recursos humans. En aquest procés, s’ha implicat en la presa de decisions, més enllà del comitè de direcció, cadascun dels treballadors, com un clar impuls a la iniciativa personal i a l’apropiació del treball per part de cada persona. A més, per afrontar amb més i millors garanties els temps difícils que s’albiraven, als canvis organitzatius s’hi van sumar noves inversions (9 milions d’euros des del 1996, i 3 milions en nova maquinària des del 2006), plans biennals de modernitza-
ció, un nivell d’endeutament raonable i una nova estratègia cooperativa, sintetitzada en tres eixos: a) la internacionalització mantenint Catalunya al centre de l’activitat productiva, b) la diversificació basada en un més alt valor afegit per sortir dels daltabaixos de la dinàmica cíclica de l’automoció, i c) les polítiques d’R+D+I. Crisi i futur Cinc anys després ja es pot dir que a la cartera de clients de la cooperativa ja hi consten empreses de Rússia i l’Índia; que la diversificació és una realitat que suposa el 40% de l’activitat, haventse obert al sector del ferrocarril, de l’energia eòlica, de les grans mecanit-
MOL-MATRIC
capdavantera de referència. Obrers que no en sabien res, de gestió, ni havien tingut mai l’oportunitat d’adquirir formació per prendre decisions empresarials. I que avui estan com vint-i-nou anys enrere, quan van creure en ells mateixos davant “el taller de l’adversitat”, que, com diuen els qui en saben, és la millor escola de vida i lluita.
zacions, i esperant una futura entrada al mercat aeronàutic. Ja és història, doncs, la dependència absoluta del sector del cotxe, que si el 2004 era del 100%, el 2008 era del 73%, i avui, del 60%. Respecte a les polítiques d’investigació, cal destacar que, a més dels programes propis, participa activament a l’“R+D+I Forma 0” amb l’objectiu de desenvolupar nous processos de conformació i desenvolupament de materials avançats per a la transformació d’acers d’alta resistència mecànica, en el marc d’una política ambiental de la UE que pretén reduir el pes dels cotxes, tot garantint-ne la seguretat, per poder reduir finalment les emissions de CO2. Si tot plegat fos poc i per a quan la crisi ho permeti, a l’agenda cooperativa hi consta impulsar una nova MolMatric II, que augmenti la capacitat productiva i creï nous llocs de treball. De fet, ja ho van intentar el 2008, però som al país on la política econòmica núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
11 n
Les Nostres Cooperatives
MOL-MATRIC
encara la domina un estrabisme, sovint barroer, que no ha descobert mai el potencial de desenvolupament local, social i econòmic del cooperativisme, que no és capaç de veure que la solució la té a casa. Fet i fet, fa dos anys van provar d’obrir la nova factoria i crear vint-i-cinc nous llocs de treball i, cercant terrenys, van demanar ajut a la Generalitat. El Govern va dir que sí i els va oferir terrenys, ¡però a Tànger! Els van convidar a deslocalitzar-se. I com va etzibar l’aleshores coordinador de la cooperativa, en Pedro Solà: “¿Quin carai de política industrial és aquesta?” Cal dir, doncs, que la batalla inicial de Mol-Matric el 1981 continua sent avui la mateixa, ja que mantenir els llocs de treball és la guerra prioritària de la cooperativa. I en Fernando Cid opina que l’administració i els governs segueixen aguditzant i emprant els mateixos conceptes i esquemes erronis que no duen enlloc: “A l’hora d’adjudicar ajuts, es donen quasi tots a les grans
multinacionals i no pas a les pimes, que són les que generen la majoria de l’ocupació.” I insisteix: “Amb recursos públics, recursos de tots nosaltres, aquestes multinacionals financen els acomiadaments, les inversions i les subcontractacions a mercats de baixos costos, mentre que aquí només garanteixen unes cadenes de muntatge cada cop amb menys treballadors.” Respecte a la potencialitat del cooperativisme, en Cid reconeix la capacitat de resistència davant la crisi, però només en termes de contenció. “La capacitat de resistència és molt més gran, però no pas infinita”, afirma, per valorar que “el futur, ara per ara, és incert”, i més amb el mercat desregulat global, on s’ha de produir des d’una UE amb un mercat n 12
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
regulat, amb normes i obligacions, i on l’única aposta possible de MolMatric és la qualitat i la seguretat. És clar que, com diu en Fernando, “tothom vol comprar barat, però això acabarà perjudicant tothom: consumidors, productors i treballadors d’arreu”. I aleshores sospesa per on començar: “Clar, i ¿qui li posa el picarol a aquest gat?” Solidaritat, intercooperació i economia solidària Per a en Fernando, però, “davant la crisi, la necessitat d’inversió continua, i l’aclaparament de treball diari no ens fa oblidar que tenim, com a cooperativa, uns compromisos de solidaritat que ens permetin aportar el nostre granet de sorra per millorar la situació de persones més necessitades que nosaltres”. El Sàhara, Guatemala, els països asiàtics afectats pel tsunami, Etiòpia o un recent orfenat d’Haití saben de la solidaritat de Mol-Matric, una cooperativa que des l’any 2001 destina l’1% dels excedents a la solidaritat internacional, fons que es dota de més recursos amb les hores que cada treballador decideix destinar-hi. L’experiència més arrelada d’aquesta solidaritat tangible és, des del 2002, als campaments de refugiats del Sàhara Occidental, en una escola d’educació especial a Smara, on el cooperativisme compromès de Mol-Matric finança tot un menjador escolar per a seixanta nens i nenes i deu monitores. Membre de la FCTC i del nou consell rector escollit l’abril passat, fundadora de la FACTA i impulsors de la Xarxa d’Economia Solidària, MolMatric està implicada activament en el moviment cooperativista català i ha apostat per la intercooperació i el suport mutu i l’ajut financer a altres cooperatives, com ara Gramagraf o Matriceria Catalana, perquè tiressin endavant. N’és una bona darrera mostra el fet que, des del passat gener, en Fernando Cid és també el president de Coop57, la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris integrada per cent vuitanta cooperatives i associacions catalanes. L’altra història, amagada i covada en els plecs del 1981, que passa quasi desapercebuda a les planes d’economia dels grans diaris, que s’escapa als gestors oficials del camí al no-res,
continua parlant amb el llenguatge sòlid de la solidaritat: no donar el que sobra, sinó compartir el que es té. Lliçons apreses, patrimoni cooperatiu de Mol-Matric, que s’han llaurat en les paraules de persones que ja no hi són, però que sí que hi són a cada pas. Goytisolo deia que sempre cal “mantenir el dit en el gallet de la memòria”. I, a les portes de Mol-Matric, allò que ells mateixos han fet de si mateixos es pot sintetitzar llegint les paraules de David Santacana: “Creiem que la figura dels castellers simbolitza adequadament la forma de ser cooperativa. Un grup de persones amb esperit de colla que es troba per col·laborar en una tasca comuna que requereix esforç, serenitat, disciplina i il·lusió. Es tracta de formar a la base una cassola inamovible formada per un teixit compacte de persones que componen una col·lectivitat, esquena contra esquena, pit contra pit, mans robustes disposades a sostenir les cames dels que pujaran. Aquí rau l’èxit del castell. Constituït aquest primer grup d’homes que no es veuen, que passen desapercebuts com a baixos, crosses o agulles en l’anonimat total, s’aixecaran els segons, els terços... fins a arribar als més petits, els més àgils, l’aixecador i l’enxaneta, els quals, malgrat el tremolor dels de baix i molt sovint malgrat la por a la caiguda freqüent, renovaran la confiança en qui els sostenen i intentaran carregar per, després, immediatament, descarregar una gesta, un somni estètic i, alhora, ètic de solidaritat. No perseguiran diners, ni poder, ni ser millors que la resta, només demostrar-se a si mateixos i entusiasmar la plaça amb l’objectiu d’arribar, junts, més amunt.” Per als que diguin que no és possible, Mol-Matric camina: democràcia empresarial i desenvolupament a escala humana. Motlle i matriu del cooperativisme que sap d’on ve, pensa on és i va esbrinant cap a on va. Kavafis deia que, si el que es vol es viatjar a Ítaca, cal pregar que el camí sigui llarg i el viatge no s’acabi mai. Que siguin moltes les matinades cooperatives que vindran. Per continuar aprenent dels que en saben, com ara de la cooperativa Mol-Matric, el lema matricer de la qual li ha acabat donat la raó: “la forma és possible”. I el motlle del futur cooperatiu, també. n
economia cooperativa
Operacions vinculades Les obligacions de documentació d’operacions vinculades i les cooperatives de serveis. L’exoneració operada per a pimes pels pactes de Zurbano Jose Manuel Luna Barasoain, soci director del Departament Juridicofiscal del Despatx Duran-Sindreu, Assessors Legals i Tributaris. La Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, va modificar el règim de les anomenades operacions vinculades, donant una nova redacció a l’article 16 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats (TRLIS). Es tracta d’una profunda reforma, de la qual cal destacar la complexitat i l’abast general per a totes les empreses que es trobin subjectes a l’impost sobre societats. Així, es consideren operacions vinculades, entre d’altres, les realitzades entre una societat i els seus socis (amb participació superior al 5%) o entre una societat i els seus administradors, així com les realitzades amb els familiars fins al tercer grau de tots dos. Per exemple, constitueixen operacions vinculades, a aquests efectes, el sou que l’empresa satisfaci a la muller del seu soci majoritari, la retribució que reben els membres dels òrgans d’administració o les vendes que es facin a una empresa en la qual hi hagi una participació superior al 5%. En el cas de les cooperatives de serveis, es presenta una circumstància especial, ja que els membres de l’òrgan d’administració participen com a socis en els lliuraments de béns o prestacions de serveis que constitueixen l’objecte de la cooperativa. Les esmentades operacions es converteixen en vinculades per la seva condició d’administradors, independentment del fet que tinguin o no una participació superior al 5% en la cooperativa.
Obligacions derivades de les operacions vinculades El nou règim estableix que la valoració de les operacions vinculades pel seu valor normal de mercat passa de ser una facultat de l’administració tributària a una obligació del
En el cas de les cooperatives de serveis, els membres de l’òrgan d’administració participen com a socis en els lliuraments de béns o prestacions de serveis que constitueixen l’objecte de la cooperativa. Les esmentades operacions es converteixen en vinculades per la seva condició d’administradors contribuent, sense condicions. En la normativa anterior, la substitució (per l’administració tributària) del valor convingut pel valor normal de mercat es condicionava al fet que el valor convingut hagués determinat una tributació a Espanya inferior a la que hauria resultat per aplicació del valor normal de mercat o un diferiment de l’esmentada tributació. D’altra banda, a l’obligació de valoració s’afegeixen dues noves obligacions suplementàries: l’obligació de documentar i la d’aportar l’esmentada documentació a l’administració tributària, si així ho requereix. El contribuent ha d’elaborar i mantenir una determinada documentació a disposició de l’administració tributària perquè aquesta pugui verificar o comprovar que s’han aplicat efectivament valors de mercat en
les seves operacions vinculades. La preparació d’aquesta documentació té un grau elevat de complexitat, ja que s’ha de justificar que el valor de l’operació vinculada és un valor que aplicarien entitats independents. Això exigirà un esforç rellevant d’indagació, ja que en la major part dels casos caldrà recórrer a fonts externes d’informació per a analitzar quins són els preus que apliquen altres empreses. En moltes ocasions, les fonts d’informació seran insuficients o incompletes, la qual cosa aportarà un elevat grau d’inseguretat a l’anàlisi realitzada. La Llei estableix els mètodes de valoració que són acceptats per l’administració tributària, així com l’estructura bàsica de la documentació. Però hem de destacar que les aportacions respecte a això núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
13 n
economia cooperativa
realitzades per la Llei són en bona part transposicions del sistema de documentació normalitzada per l’OCDE, que s’aplica a empreses multinacionals en l’àmbit dels convenis de doble imposició. Això a la pràctica comporta dificultats d’adaptació quan es tracta d’operacions realitzades per empreses que totes estiguin situades en territori espanyol i especialment quan es tracta de petites i mitjanes empreses, amb estructures de mitjans materials i personals molt contingudes, sobretot en la situació actual de crisi econòmica global. En el cas dels grups d’empreses, la Llei preveu una obligació especial, ja que estan obligats a preparar una documentació específica suplementària (denominada a la pràctica Master File, a diferència de la que ha de preparar cada empresa, que es denomina Country File). Les sancions relacionades amb la no-aportació de la documentació Es configuren com a infraccions tributàries la no-aportació i/o l’aportació deficient de la documentació, així com la incoherència entre la valoració aplicada i la que es derivi de l’esmentada documentació. Les sancions que es preveuen a la Llei són bastant elevades: 15.000 euros per cada conjunt de dades i 1.500 euros per cada dada omesa, incorrecta o falsa. A la pràctica, el fet de no documentar una operació vinculada podria comportar una sanció a partir de 63.000 euros per a qualsevol empresa. L’esmentat import podria ser multiplicat pel nombre d’operacions vinculades no documentat. En el cas de la documentació que ha de preparar un grup d’empreses (Master File), la sanció podria superar els 75.000 euros. I això és aplicable si l’administració tributària no modifica la valoració de les operacions vinculades: són sancions només per no elaborar la documentació. Si l’administració considera que s’ha de modificar la valoració realitzada per les entitats vinculades, la sanció mínima serà del 15% de la correcció, amb el mínim del doble dels imports esmentats anteriorment.
n 14
cooperació catalana n
La simplificació per a pimes dels Pactes de Zurbano El RDL 6/2010, de 9 d’abril (denominat Pactes de Zurbano), ha previst una exempció de documentació per a petites i mitjanes empreses. Però aquesta exempció està condicionada a dos requisits acumulatius: 1) S’ha de tractar de persones o entitats l’import net de la xifra de negocis de les quals en el període impositiu sigui inferior a 8.000.000 euros. 2) Si l’import conjunt de les seves operacions vinculades no supera els 100.000 euros a valor de mercat. Aquestes regles no s’aplicaran quan hi hagin operacions vinculades entre persones o entitats vinculades que resideixin en un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal, excepte que resideixin en un estat membre de la Unió Europea. Segons el nostre parer, es tracta d’una exoneració insuficient. La xifra d’exoneració és global per a totes les operacions: 100.000 euros és una xifra a la qual una pime pot arribar fàcilment si ocupa un parell de familiars i paga lloguer als seus socis per l’ús dels immobles on es desenvolupa l’activitat. Val la pena destacar que el RDL 6/2010 ha rebaixat en part les sancions per a les empreses que compleixin el primer dels requisits (import net de la xifra de negocis en el període impositiu inferior a 8.000.000 euros) situant-les com a màxim en el 10% de l’import de les operacions vinculades (o l’1% de la seva xifra de negocis si aquesta és inferior). No obstant això, els imports continuen sent excessivament elevats. Anunci d’una última simplificació Sense perjudici de l’exoneració esmentada, el RDL 6/2010 conté un mandat al Govern perquè en un termini de tres mesos, en vista de la jurisprudència comunitària i del dret comparat, tramiti una nova modificació per a reduir les càrregues formals que han de complir les empreses derivada de la realització d’operacions vinculades, atenent, fonamentalment, els factors següents: 1) que es tracti d’operacions internes (no internacionals), núm 332 - Maig 2010 n
Som del parer que totes les normes han de ser objecte d’un estricte compliment, però en aquest cas hem de retreure que a pocs mesos de la seva exigibilitat encara estigui pendent de desenvolupament la concreció de les obligacions de documentació per a petites i mitjanes empreses. 2) que hi intervinguin petites i mitjanes empreses, 3) que el seu import no sigui gaire significatiu, i 4) que no hi intervinguin paradisos fiscals. Creiem que aquest anunci és més descoratjador que esperançador. Si el Govern esgota el termini previst al RDL, aquesta nova simplificació veurà la llum al mes de juliol, moment en què totes les companyies haurien de tenir ja a disposició de l’administració tributària la documentació corresponent (coincidint amb el termini de presentació de l’impost de societats, que a gairebé totes les empreses és de l’1 al 25 de juliol). ¿Què han de fer, llavors, les empreses?, ¿esperar aquesta nova modificació fins al juliol, o preparar la documentació partint de la normativa actual? Som del parer que totes les normes han de ser objecte d’un estricte compliment, però en aquest cas hem de retreure que a pocs mesos de la seva exigibilitat encara estigui pendent de desenvolupament la concreció de les obligacions de documentació per a petites i mitjanes empreses. Esperem que aquesta situació no es mantingui durant gaire temps. n
El serial
Les trifulgues de la Mertxe
capítol IV
Santos Hernández
L’Andreu sempre diu que els telèfons només serveixen per posar-nos d’acord sobre quan ens hem de trobar per entendre’ns de debò. Les seves converses telefòniques són sempre d’una duració mínima. A mi, de vegades, em semblen seques, aspres i tot. O són per tal d’acordar o modificar una cita, o bé per donar o rebre una instrucció concreta que requereix urgència extrema. Vaja, que l’Andreu no coneix el plaer de fotre’t tres quarts d’hora al telèfon xerrant de nicieses amb un amiga de l’ànima amb la qual no saps mai trobar el temps per veure-us. Una cosa tan magnífica com és! Jo trobo que, amb aquesta vida d’urgències -i de distàncies- que portem tots plegats, el fet de poder conversar tranquil·lament per telèfon és meravellós. El dia que els skypes amb pantalla s’hagin generalitzat i, oh meravella, hagin après a fer-te un cafè amb llet segons vas parlant, la comunicació telefònica haurà arribat a la perfecció. I jo seré feliç. El meu pare, és que ni es molesta en expressar la seva opinió sobre el telèfon. Però, vaja, aquell vespre vaig estar temptada d’acceptar -només per dintre, mentalment, no us en féssiu il·lusions- que potser sí que tenen raó aquests dos antipàtics éssers anti-telèfon. Òndia, el meu pare. Poques paraules i decisions ràpides. Quan vaig trucar, va ser ell qui s’hi va posar, i, després d’escoltar la meva petició de cinc sacs de dormir, la seva companyia al restaurant de la Núria per a aquella nit, i truita de patata (made by Mother, of course) per a cinc com a mínim, va dir només: “Compteu-hi. Què passa, Mertxe?”. “Es tracta dels problemes, que tu ja intuïes – vaig contestar-li–, de la teva germana. És aquí, amb mi. T’ho expliquem després.” “D’acord. Fins ara.” Amb gent així dóna gust. Tanmateix, deu ser cosa de família. La Núria estava esperant, tranquil·lament, que jo acabés la meva conversa, que, com veieu, va ser molt curta, per posar-se ella en funcionament. “Ahmed –va dir, al seu mòbil–: t’agrairia molt que vinguessis de seguida al restaurant,
amb la furgoneta.” Va escoltar un instant. “No, ves primer a buscar la furgoneta, i vens aquí ja amb ella. Me la portes tu, en persona. Si hi ha alguna dificultat, em truques pel mòbil. ” Em va semblar escoltar, com a resposta, un breu “Vinc de seguida.” Vaja, un altre de lacònic. Efectivament, va venir ben de pressa. Ni vint minuts no va trigar en arribar l’Ahmed. Un marroquí alt, sec, fibrós, que conduïa una furgoneta enorme, brillant, impol·luta, que semblava sortida de fàbrica cosa d’un quart d’hora abans. La Núria va parlar molt clar: - Ahmed: demà al matí, a les nou, tots els treballadors ens reunirem aquí per parlar d’aquest assumpte del tancament del restaurant, i tothom en tindrà la mateixa informació. Però convé que tu sàpigues avui el que ha passat fa una estona, i que podria haver estat molt greu. El senyor Puig ha intentar endur-se molt de material de la casa, no sabem exactament què, però havia de ser molt, perquè venia amb dos camions. No núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
15 n
El serial
vull que intenti fer el mateix amb la furgoneta, que també és de valor. Ell en té clau, i té accés al pàrquing on la tenim de nit. Així que te la enduus tu, i la deixes en qualsevol altre pàrquing tancat, de pagament, i et quedes tu amb la teva clau. Demà en parlarem tots plegats. - Un amic té un local petit on puc deixar la furgoneta alguns dies. No em cobrarà res –va contestat l’Ahmed–. Però, senyora Núria, si no li sembla malament, després jo li porto a vostè la clau, i la guarda vostè. No sé si jo sabria dir-li que no, al senyor Puig, si ell me la demanés. - Tens raó. D’acord. Mira, avui ens quedarem aquí alguns a passar-hi la nit. Així que ves a guardar la furgoneta on tu dius, i, a qualsevol hora, quan et vingui bé, me’n portes aquí la clau. I moltes gràcies, Ahmed. - També puc quedar-m’hi jo, si vol. - No, Ahmed, gràcies, de debò. Segur que t’hi tocarà alguna altra nit. L’escardalenc xofer se’n va anar, i, mentre la Núria i jo sortíem a comprar el pa i el pernil (i una mica de tomàquet de branca) necessaris per arrodonir el sopar, ella me’n va fer cinc cèntims, de la vida i miracles del seriós africà. - L’Ahmed és algerí, fa anys que va sortir del seu país, i em penso que les ha passades putes. - Ho veus –vaig interrompre-la–, com sí que dius paraulotes quan ets amb mi? - Calla, descarada, i escolta’m. L’Ahmed deu tenir trenta anys o poc més, i jo tinc la impressió que arribaria a la península, sap Déu com, de molt jovenet. Divuit anys, o cosa així. Segur que va passar-se uns quants anys donant voltes, Espanya amunt i avall, i després va arribar a Catalunya. També rodaria prou per aquí, suposo, però, mira, va acabar per trobar-hi alguna feina més o menys digna. Més tard, algun patró decent –i intel·ligent, que tot s’ha de dir– se’n va adonar que el noi valia, i li va pagar el carnet de conduir. Des d’aleshores, ja sempre ha trobat feina de xofer. I això ha estat la seva sort. I ara la nostra, perquè quan aquest cabró d’en Puig va decidir de comprar aquesta fastuosa furgoneta, i vam confiarla a l’Ahmed, ja no ha calgut que ens en preocupem mai més, d’ella. No pots imaginar-te com la tracta: com a les ninetes dels seus ulls! I amb l’elegància i la suavitat que la condueix: sembla que ho faci amb la punta dels dits! - Un xicot que ha fet sort, vaja. - No te’n fotis, Mertxe. Molt més que això. L’Ahmed n 16
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
Ahmed: demà al matí, a les nou, tots els treballadors ens reunirem aquí per parlar d’aquest assumpte del tancament del restaurant.
no ha oblidat mai la situació del seu país ni tot el que ell ha hagut de viure com a immigrant. Ell no parla gaire de res, i mai de les seves dificultats, però tinc la convicció que s’ha instituït en una mena de protector de compatriotes seus que van arribant al país, i als que ajuda de mil i una maneres, fins que ells van aconseguint d’apanyar-se-les tots sols. Viu en un pis que, per l’aspecte exterior de l’edifici, deu ser força rònec, sempre en companyia de nous immigrants que van canviant i que imagino que, més o menys, col·laboren ajudant-li a pagar-ne el lloguer –la Núria va fer un somriure trist i pensarós–. Mira, Mertxe: en tres o quatre ocasions l’Ahmed m’ha demanat si li podíem guardar al magatzem alguns paquets de coses de compatriotes seus, que havien de fer algun viatge i no podien fer-ho carregats amb aquella impedimenta. Potser anaven a fer alguna feina fora, o bé tornaven un temps al seu país d’origen, no ho sé, i no tenien lloc on guardar-los, potser, repeteixo, perquè l’espai els era menester per encabir-hi algun altre. Sempre li he dit que sí, però en una ocasió –la Núria va aturar-se un instant, com lleument avergonyida– vaig cedir a la temptació de tafanejar-hi, en un d’aquells farcells. Hi havia el fustam d’un llit desmuntat, alguna roba d’abric, diversos estris de cuina: peroles, paelles, etc. I mig paquet d’arròs. Mig paquet. ¿T’imagines, Mertxe, la vida d’un home que, entre les seves propietats, entre les coses que és conscient de posseir, compta amb un paquet d’arròs encetat? Mertxe, creu-me que l’Ahmed, i la gent, homes i dones, que, com ell, han de sortir dels seus països, a sobreviure i a ajudar-se mútuament en aquests nivells de pobresa, són admirables. I nosaltres no tenim ni idea de quina categoria humana poden arribar a tenir.
Les trifulguesde la Mertxe / 4
Mertxe, creu-me que l’Ahmed, i la gent, homes i dones, que, com ell, han de sortir dels seus països, a sobreviure i a ajudar-se mútuament en aquests nivells de pobresa, són admirables. I nosaltres no tenim ni idea de quina categoria humana poden arribar a tenir. L’Ahmed amb la seva clau, la Núria i jo amb les nostres compres i el meu pare amb el cotxe perfumat de truita de patata i carregat de sacs de dormir, vàrem arribar tots gairebé alhora. L’Ahmed i el pare es van presentar mútuament i van descarregar junts els sacs. Les truites, però, les vaig entrar jo, que ves a saber que poden fer dos homes, manifassers que solen ser, amb les truites meravelloses que cuina la meva mare. Aclarit que no hi havia cap error de càlcul en la comanda de sacs de dormir, sinó que l’Ahmed no s’hi quedava a passar la nit, el meu pare insistia: “Home, Ahmed, quedi’s a sopar! Li asseguro que les truites de patata estaran boníssimes!” Jo, després de tot el que me n’havia explicat la Núria, tenia veritables ganes de conèixer-lo personalment una mica, i també m’hi vaig afegir: “Si us plau, Ahmed, sí, quedi-s’hi! Amb tot el que li hem fet córrer amb la furgoneta, i la clau, i tot això!” L’Ahmed somreia, tímid, i semblava que no sabia si acceptar o no. Jo, tot d’un plegat, per un terrible moment, vaig pensar en tot el pernil que teníem al paquet, encara sense obrir, de la xarcuteria, i en la possibilitat que fos mahometà practicant. La Núria va unir-se als precs de tothom: “Va, Ahmed, home, no siguis així. Queda-t’hi, si més no per no fer-me avergonyir a mi per totes les pujades i baixades que t’he fet fer avui.”
Manuel Reyes
Finalment, el xofer, ja amb un somriure ben divertit, va decidir quedar-s’hi. Que bé! I no era mahometà, no. Si més no, no en l’aspecte del règim alimentari. No va fer cap fàstic al pa amb pernil –que estava d’allò més bo- , ni tampoc al contingut del parell d’ampolles de vi negre que el pare, motu proprio, havia afegit a les truites que li havien estat sol·licitades. De manera que l’Ahmed i el meu pare van assabentar-se tots dos al mateix temps dels detalls del desagradable núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
17 n
El serial
¿Com podia ser possible que, de la nit al dematí, una empresa que funcionava, deixés, perquè sí, de ser capaç de funcionar? Hi havia el local, la maquinària, el mobiliari, unes existències, jo no sabia quines, de matèries primeres i, per damunt de tot, el personal. El mateix personal que, pocs dies abans, feia funcionar tot plegat.
incident amb en Puig i els seus camions dels collons. El meu pare va mostrar-se absolutament d’acord amb la decisió de la seva germana d’evitar, tant com fos possible, que aquell cabronet s’apoderés de cap part dels actius de l’empresa. - Penseu que aquests béns són, primer, la garantia de tots els diners que us deu a vosaltres –bo i assenyalant la Núria, l’Ahmed i el Pere–, a tot el personal. I, a més a més, que són també la possibilitat que pugueu tirar endavant. El restaurant funcionava fa quatre dies: pot continuar funcionant després, si vosaltres us ho proposeu. Confesso que a mi ni se m’havia acudit la idea. Una cosa tan senzilla, tan clara! ¿Com podia ser possible que, de la nit al dematí, una empresa que funcionava, deixés, perquè sí, de ser capaç de funcionar? Hi havia el local, la maquinària, el mobiliari, unes existències, jo no sabia quines, de matèries primeres i, per damunt de tot, el personal. El mateix personal que, pocs dies abans, feia funcionar tot plegat. Ara que, és clar, si hi havia un tipus, el sacrosant patró, que s’imaginava que tot era només seu i que s’ho podia endur, a vendre-ho o al que fos, aleshores sí que els treballadors es quedaven sense res, perquè en aquell precís moment l’empresa desapareixia. Desapareixia la feina, que és l’única cosa que de debò té valor. Ho vaig pensar així, amb aquesta absoluta seguretat. El treball és l’únic que, de debò, val. Els mobles, les màquines, els edificis, poden permetre que qui se’n considera propietari absolut pugui potser, durant un temps més o menys llarg, viure molt bé, fins i tot mitjançant la seva venda a qualsevol preu. Però no produiran res. I economia vol dir produir coses, o serveis, útils, que siguin veritablement útils per a la gent que se’n servirà i, també, per a la gent que ho produeix. I és clar que sí! Un instant després, però, vaig preguntar-me: De debò tot és tan clar, tan senzill? Com es fa, tot això? Per sort, mentre jo barrinava, el meu pare havia continuat desenvolupant el seu raonament: “Núria, crec que hauríeu de pensar en la possibilitat de muntar una cooperativa de treball. No en seríeu el primer cas – va somriure– . I, n 18
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
que caram, tampoc no ha de ser més difícil que portar qualsevol altre tipus d’empresa”. La Núria va fer un somriure com el d’ell, però més gran. “Quan hem evitat que en Joan se’n dugués res, jo li he dit que el que havia de fer era organitzar una reunió amb tot el personal, i que potser podríem arribar tots plegats a un acord. Us en recordeu? I jo estava pensant en això de la cooperativa, Oriol. Segur que tens raó, i que no és més difícil que qualsevol altra cosa. A més a més, escolteu: si no era en Joan qui portava el negoci! Quan la cosa s’ha posat difícil ha estat, precisament, quan ell ha volgut començar a jugar al gran home d’empresa i a les inversions d’alta volada. Ell és un cuiner meravellós, això ja us ho podeu ben creure, però de tota la resta, vaja, és que ben poqueta idea en té.” El somriure ara se li va convertir en una mena de ganyota còmica. “Més o menys, és clar, com la que jo tinc de què és una cooperativa. Ja veurem què els en puc explicar a la resta del grup quan fem, demà, la reunió de personal.” n (Continuarà)
entrevista
Entrevista a Josep M. Corbinos, director general de La Fageda La cooperativa La Fageda ha tret al mercat, el mes d’abril del 2010, una nova línia de productes, que consisteix en una sèrie de gelats d’alta gamma. Gràcies a la col·laboració amb Caprabo, que durant el 2010 en fa la distribució en exclusivitat, La Fageda s’ha embarcat en una nova aventura que l’ha portada a obrir una nova fàbrica a Badalona i a créixer en nombre de treballadors, en instal·lacions i en il·lusions. Per parlar d’aquest nou projecte, entrevistem avui Josep M. Corbinos, director general de La Fageda. Montse Pallarès Ex-libris, SCCL
la fageda
Primer de tot, m’agradaria saber com se us va acudir la idea de fer gelats. La veritat és que no se’ns va ocórrer a nosaltres. La fàbrica de Badalona ja existia i donava feina a persones amb discapacitat, i ens va dema-
nar que hi intervinguéssim, ja que estava en situació de concurs de creditors, a punt, doncs, de desaparèixer. El fet que es tractés d’un producte lacti, complementari als nostres, ens va fer estudiar-ho, i un cop vàrem conèixer les persones que núm 332 - Maig 2010 n
hi treballaven, ens vam decidir a acceptar el repte. ¿Quins són els objectius d’aquesta nova gamma? És un moment molt important per a La Fageda. Fins ara havíem començat altres activitats a més dels cooperació catalana n
19 n
entrevista
la fageda
Aquest projecte és doblement important perquè l’activitat de fer gelats és nova per a nosaltres i és el primer cop que sortim de la Garrotxa, i amb això esperem demostrar que el nostre projecte es pot reproduir en altres llocs i amb altres activitats. iogurts: jardineria, vaqueria, vivers, artesania, però sempre a la Garrotxa. Aquest projecte és doblement important perquè l’activitat de fer gelats és nova per a nosaltres i, especialment, perquè és el primer cop que sortim de la Garrotxa, i amb això esperem demostrar que el nostre projecte es pot reproduir en altres llocs i amb altres activitats. El nostre és un projecte molt ambiciós. Volem aconseguir un creixement fort i sostingut en els propers anys, volem posar en el mercat nous productes. Invertirem per enfortir i consolidar els gelats de La Fageda i, sobretot, per millorar la vida de les persones mitjançant el treball, creant llocs de treball dignes i plens de sentit. Seguint en aquesta línia, ¿quins diries que són els principals punts forts de la nova gamma de gelats que heu tret al mercat? n 20
cooperació catalana n
La nostra filosofia de productes és sempre la mateixa. Volem fer els millors gelats del món, i per tant hem refet de cap a peus la fàbrica (tota la maquinària és nova) i hi apliquem les nostres normes de sempre: iogurt, llet i nata de granja (les nostres) —que portem diàriament des de la Garrotxa—, matèries primeres d’altíssima qualitat, res
de colorants ni conservants, i cura rigorosa en els processos. La formulació dels productes ens ha ocupat durant mesos, fins que hem assolit els objectius de qualitat que ens havíem fixat. Els nostres consumidors poden confiar que trobaran la mateixa qualitat en els gelats que en els iogurts. ¿I els punts febles?: ¿la competència? ¿N’hi ha cap que vulguis mencionar o que tingueu en especial consideració? Potser el principal problema que tenim és que disposem de poc espai a les botigues i que els nostres consumidors ens han de buscar per
Cronologia La Fageda neix l’any 1982. L’any 1984 se’ls cedeix una finca a la fageda d’en Jordà. L’any 1993 es crea la planta de làctics. L’any 1997 es crea la Fundació Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa. L’any 2003 rep el premi a la Qualitat de la Generalitat de Cawtalunya. L’any 2004 neix el grup Clade. L’any 2009 surt a la venda la nova línia de gelats “El llaminer”. L’any 2010 es comença la nova línia de gelats La Fageda.
núm 332 - Maig 2010 n
la fageda
Totes les persones amb discapacitat intel·lectual o amb malaltia mental que entren a treballar a La Fageda són, des de el primer dia, sòcies de la cooperativa i, per tant, propietàries del projecte. trobar-nos, o han de ser molt alts per arribar allà on ens posen. ¿Ens podries explicar en què consisteix l’aliança amb CapraboEroski? ¿L’exclusivitat dels iogurts als centres de Caprabo-Eroski continuarà? Som molts els que no tenim un Caprabo a prop de casa i ens agradaria tastar els vostres gelats. Hem d’agrair a Caprabo que ens hagi fet costat des del primer dia, abans fins i tot d’haver comprat la fàbrica. Es van engrescar amb la idea i ens van ajudar en les etapes de definició de producte i formats, i posteriorment han sigut ells els encarregats de fer la implantació a tota la seva xarxa i s’han responsabilitzat també de la promoció i distribució. Som conscients que, a pesar de
comptar amb més de 260 botigues, amb Caprabo no arribem a tots els nostres consumidors habituals, i per tant la temporada vinent ens replantejarem com podem ampliar la nostra cobertura. Ja per acabar. Aquesta és una pregunta que fem sovint a les entrevistes de Cooperació Catalana a les persones entrevistades, però que ens agrada repetir, perquè ens agrada sentir la resposta. Nosaltres ja sabem que el cooperativisme és un model vàlid d’èxit empresarial, per la seva manera de funcionar, perquè implica les persones i per moltes altres coses. ¿Tu què els diries a les persones que pensen que el model del cooperativisme no és vàlid com a model empresarial? ¿Quina és la teva visió sobre aquest assumpte? Com sempre, més que els discursos teòrics, val més referir-se als fets. La Fageda és una cooperativa amb vinti-vuit anys d’història que ha demostrat tenir un espai en el mercat, que és rendible econòmicament i que assoleix els seus objectius socials. Totes les persones amb discapacitat núm 332 - Maig 2010 n
Productes
Els gelats El Llaminer de La Fageda Els iogurts de sempre Els iogurts per beure Els desnatats Les postres Els bífidus
intel·lectual o amb malaltia mental que entren a treballar a La Fageda són, des de el primer dia, sòcies de la cooperativa i, per tant, propietàries del projecte. Aquesta “apropiació” del teu lloc de treball és fonamental per reforçar el sentiment de pertinença a un col· lectiu, d’orgull de saber-te una peça important, i de motivació per donar el millor de tu mateix. ¿Hi ha alguna altra cosa que vulguis afegir? Tasteu els nous gelats de llet de La Fageda. No haureu menjat res de millor. n cooperació catalana n
21 n
empresa cooperativa
Eina per a la gestió de persones: l’estudi de clima laboral Xavier Pascual Fundació Catalana de Cooperació
dels membres d’una organització; localitza els centres de preocupació i identifica col·lectius de risc.
Valoració per dimensió 7,00
GLOBAL
8,10
Lideratge
Dimensió
7,00
Retribució
6,00
Qualitat de vida 7,40
Comunicació
6,70
Implicació
6,60
Treball en equip
7,20
Participació
7,00 0
2
4
6
Tothom sap que dirigir una empre-
sa no és una tasca gens fàcil, i no només per la complexitat que això suposa en els temps actuals, sinó també per la diversitat de factors que hi influeixen. Els gestors de les empreses, que cal no oblidar que a la vegada són gestors de persones, necessiten tenir informació de qualitat per a poder prendre decisions encertades. Els mecanismes de recollida d’informació són molt diversos i heterogenis, com per exemple els quadres de comandament, els indicadors, les ràtios de gestió, les reunions de treball, etc. Hi ha una gran quantitat de sistemes que ajuden a la direcció de l’empresa a afinar més en les seves decisions. Ara bé, en ocasions es presta més atenció a la informació que ens permet actuar fora de l’empresa (nous productes o serveis, posicionament en els mercats, etc.), que a la informació que ens permet ser més competitius en l’àmbit intern (organització interna, motivació, pla de carrera, etc.). Segurament ens són familiars els discursos que diuen que “el capital humà és el més important de l’empresa”, que “s’ha de cuidar el client intern” i molts d’altres que centren la seva atenció en les persones. Crec que és fàcil entendre la relació que tenen les persones amb el creixe-
n 22
cooperació catalana n
Estructura 8
10
ment i desenvolupament de les empreses, i a la vegada amb el seu deteriorament. Per tant, si aquesta correlació és vàlida, caldrà implicar-los i conèixer de primera mà quina és la seva percepció sobre els aspectes interns que afecten el seu rendiment i benestar dins l’entorn organitzatiu. Des dels departaments de direcció de persones es disposa d’eines que permeten treballar en aquest sentit, com ara els estudis de clima laboral. En definitiva, es tracta d’una eina que permet recollir informació de primera mà sobre l’estat d’ànim dels treballadors per tal de prendre decisions. Què és un estudi de clima És el resultat de la comparació entre allò que els treballadors esperen i les percepcions que obtenen per part de l’estructura de l’empresa, de les polítiques de personal, de l’autonomia, de l’estil de lideratge, de les relacions interpersonals i intergrupals, de les condicions de treball, de les competències dels comandaments, del tipus d’avaluació del desenvolupament i un llarg etcètera. Quins beneficis obté l’empresa Ens permet obtenir una instantània de l’estat d’opinió que mostra les expectatives i el grau de satisfacció núm 332 - Maig 2010 n
Com es fa un estudi de clima Un cop es pren la decisió sobre la conveniència de realitzar-lo i aplicar les mesures correctives que se’n desprendran, cal informar tot el personal per a evitar interpretacions desviades i per a practicar des del començament una política de transparència. A partir d’aquí, es decideix quina es vol que sigui la mostra representativa de l’estudi per obtenir resultats de confiança i es defineixen les dimensions que es volen analitzar (comunicació interna, motivació, treball en equip, etc.). Amb aquesta informació es dissenya un qüestionari i es reparteix a tota la mostra garantint l’anonimat de les respostes. Amb els resultats dels qüestionaris es fan algunes dinàmiques de grup per matisar les informacions quantitatives amb valoracions qualitatives, i es prepara l’informe final amb els resultats globals, comparats per col·lectius, dimensions, etc. Finalment, es recomana fer una comunicació final a tot el personal, amb incidència en els punts en què s’emprendran accions per a millorar els resultats. Elements que cal tenir en compte Si és el primer cop que una empresa decideix fer aquest estudi, cal tenir en compte que les expectatives del personal seran molt altes, raó per la qual les actituds i les accions que es desprenguin de la direcció de l’empresa influiran d’una manera molt directa en la participació i la implicació de la plantilla. És més, si la direcció no té intenció d’intervenir en alguns aspectes organitzatius, es recomana que no es reflecteixi en l’estudi de clima. n
història del cooperativisme
La Segona República (1931-1936), ¿època daurada del cooperativisme català? Jason Garner Historiador
La Confederació representava un intent d’unir totes les branques de la cooperació catalana per crear la base d’una nova economia cooperativa.
arxiu
La Segona República (1931-1936) va oferir noves possibilitats al moviment cooperatiu català. El nou Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya tenien una bona disposició davant la cooperació. Tanmateix, els cinc anys i mig de democràcia abans de l’esclat de la Guerra Civil van ser temps d’inestabilitat. La responsabilitat de la cooperació catalana va ser delegada al nou Govern català, encara que el traspàs del poder de Madrid a Barcelona va ser terriblement lent. L’Estatut d’autonomia de Catalunya va ser aprovat el setembre del 1932, però el poder efectiu en cada afer del qual l’Estatut va donar jurisdicció a la Generalitat va tardar molt més temps a arribar. I és per això que hi va haver tanta demora en la introducció de la Llei de bases de la
cooperació, que va ser aprovada el febrer del 1934. A l’octubre, després de la revolta de la Generalitat contra el Govern espanyol, els membres del Govern català van ser empresonats, i l’autonomia, suprimida. De l’octubre del 1934 al febrer del 1936, Catalunya va ser governada per governadors generals nomenats per Madrid, que generalment estaven ben disposats davant els interessos comercials oposats a la cooperació. Aquest caos polític tenia com a teló de fons una situació econòmica cada vegada pitjor i una consegüent radicalització del clima social del país. Les cooperatives s’estenien tant en varietat com en quantitat (vegeu la taula 1). Al final del 1936, al costat de les més de dues-centes cooperatives de consum associades
a la Federació de Cooperatives de Catalunya (organitzades en vuit federacions comarcals i la Federació Local de Barcelona), hi havia un nombre creixent de cooperatives de producció, de cases barates, sanitàries i de crèdit, una d’escolar i una de fluid elèctric. També es va fundar una cooperativa de vestir, encara que es va haver de liquidar el 1935; mentre que l’agost del 1933 es va fundar l’Editorial Cooperativa Popular (ECOP). Les cooperatives de la Federació es van aprofitar del nou ambient, més prometedor per a la cooperació de producció, per a crear noves cooperatives de segon grau (cooperatives de producció els socis de les quals eren cooperatives i no pas individus).1 El 1933, es va fundar la Fabrica de Sabó, que segellava les caixes de fusta en què lliuraven el producte “Productes COOP” —una marca que els havia estat concedida pels cooperativistes francesos. Des de llavors els productes de les diferents cooperatives de segon grau portaven aquesta marca.2 El 1935, es va crear la Fàbrica d’Aigües Carbòniques Productes COOP. Més tard, durant el mateix any, es va llançar la Fàbrica de Xocolata Productes COOP. Altres avenços a escala federal incloïen la constitució de la Cooperativa Central de Compres de Catalunya (CCC) el juny del 1935 (encara que no va començar a funcionar fins al primer dia del 1936). La CCC va ser núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
23 n
història del cooperativisme
El març del 1932 es va acordar el Reglament de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista.
Arxiu documental Fundació Roca i Galès
en realitat “uns magatzems cooperatius de dipòsit i expedició” i havia d’exercir un paper molt important durant la Guerra Civil.3 Finalment, el 1935 es va fundar la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que agrupava “totes els Federacions de Cooperatives que amb caràcter popular existeixen o es creïn a Catalunya, de les diferents branques com són: Consum, Producció i Treball, Agrícoles, Pòsits Marítims, Sanitàries, de Crèdit, Elèctriques, de Cases Barates, Transports, etc.”4 La Confederació representava un intent d’unir totes les branques de la cooperació catalana per crear la base d’una nova economia cooperativa.5
Any 1931 1932 1934 1935 1936
Taula 1. El creixement de la Federació de Cooperatives de Catalunya del 1931 al 1936 Cooperatives Socis Vendes (en ptes.) 166 27.718 38.654.025,27 185 30.978 42.494.751,18 189 38.542 44.403.520,60 206 60.030 48.358.139,56 241 84.300 56.242.311,33
També es va experimentar una notable expansió social dins de les cooperatives de la Federació, no només en les celebracions cada vegada més populars del dia de la cooperació, sinó també en la varietat d’actes que celebraven els grups culturals o esportistes de les cooperatives, incloent-hi obres de teatre, balls, grups infantils etc. Les cooperatives, a més de tenir seccions d’esport i cultura, en tenien de recreació, mutualitat, coral, excursionisme, escacs, biblioteca, joventut, infantil i/o de dones. A escala federal, el març del 1932 es va acordar el Reglament de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, i just abans de l’esclat de la guerra es va formar un Comitè Organitzador de les Colònies Infantils Cooperatistes. n 24
Arxiu documental Fundació Roca i Galès
cooperació catalana n
La Llei cooperativa espanyola del 1931 La Llei de cooperació espanyola del setembre del 1931 es basava en els principis de Rochdale i de l’ACI. Segons la nova Llei, les cooperatives de consum, classificades com a “populars”, estarien exemptes de la contribució d’utilitats (i, per això, de la quota mínima industrial i de comerç) sempre que no servissin al públic. La nova Llei per primera vegada va definir la personalitat jurídica de les cooperatives —prèviament va ser la Llei d’associacions del 1887 o les diferents lleis tributàries que afectaven les cooperatives i que van ser obertes a interpretacions de les autoritats poc favorables a les cooperatives. Els cooperadors catalans, en el seu Congrés del 1933, van declarar núm 332 - Maig 2010 n
veure “amb satisfacció” la nova Llei.6 Tanmateix, el Projecte de llei per a les exempcions de contribucions per a les cooperatives, imprescindible com a adjunt a la Llei de cooperatives, va tardar un any i mitjà a aprovar-se; mentre que les cooperatives van haver de fer diversos canvis als seus estatuts per adaptar-se a la nova legislació, canvis que després van haver de presentar al Ministeri de Treball a Madrid, un procés que es va allargar molt —algunes vegades més d’un any.7 Així que l’impacte de la Llei del 1931 a Catalunya no va ajudar tant com s’havia esperat que faria. La Llei de bases de la cooperació del 1934 El gener del 1934, la responsabilitat sobre les cooperatives catalanes per
fi es va traspassar a la Generalitat. Un resultat gairebé immediat va ser la proclamació de la nova Llei de bases de la cooperació, que va ser aprovada el febrer del 1934 i que reflectia el cooperativisme ortodox de l’home que el va redactar, Joan Ventosa i Roig. Per a ser reconegudes com a cooperatives segons la Llei, aquestes van haver de estar lliures de tota dependència d’organismes polítics i religiosos; no limitar la quantitat de socis; practicar la igualtat de dret de vot a tots els socis; assegurar que cap funció directiva o de gestió fos delegada a cap empresa gestora; i, en cas que es distribuís excedent, fer que el repartiment fos proporcional a la participació de cada soci en les operacions socials. La Llei de bases va ser complementada per una altra Llei de cooperatives que va ser aprovada el març del mateix any,
Els debats sobre l’etiqueta cooperativa “popular” en comptes d’“obrera” van arribar al cor de la naturalesa de la cooperació catalana, sobretot la de Barcelona, i van ser relacionats directament amb la política de la porta oberta. La pregunta era si les cooperatives haurien de deixar-hi entrar socis que no fossin obrers. que va definir els diferents tipus de cooperatives i que va augmentar la naturalesa col·lectivista de la Llei catalana en relació amb l’espanyola. Per a evitar els problemes que havien provocat tants retards per a la Llei espanyola del 1931, la Llei de bases va crear un organisme que es preocupava només per les cooperatives, el Consell Superior de Cooperació, que tenia dos objectius: assegurar que es complís la llei i exercir una mena de tutela i garantir que les cooperatives no es desviessin dels seus objectius.8 Un dels membres del Consell seria escollit per la Federació de Cooperatives de Catalunya. Això va provocar una polèmica al si de la Federació, amb moltes cooperatives preocupades per si això obriria les portes a una possible intervenció del Consell en el seu funcionament i organització. Aquestes mantenien que la Federa-
ció hauria de mantenir-se independent d’organismes estatals. Reflexions de les cooperatives sobre els canvis experimentats durant la República La nova Llei i els avenços de la cooperació durant la República van provocar una reflexió profunda al si del moviment sobre la seva naturalesa i composició. Això va quedar àmpliament demostrat per les deliberacions del Segon Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya, que es va celebrar al final de juny del 1934 i en què es va debatre la Llei de bases. La qüestió del representant de la Federació al Consell va provocar fortes discussions, tant que el Congrés va haver de ser suspès.10 Al final, quan les cooperatives van tornar a unir-se gairebé dos mesos més tard, van acordar que era “incompatible el càrrec de
Arxiu documental Fundació Roca i Galès
membre de qualsevol organisme federatiu amb el de membre del Consell Superior de la Cooperació o qualsevol organisme oficial”.11 El paper del Consell no va ser l’únic punt polèmic de la Llei de bases. El nombre mínim de socis necessaris perquè una cooperativa fóra reconeguda per la Llei i així qualificar per a les exempcions tributàries, era de quatre-cents, en un intent de donar-los un impuls a les cooperatives petites perquè es fusionessin. Però per a algunes cooperatives això representava una imposició. La Federació Local de Cooperatives de Barcelona va proposar que es donés a les cooperatives un marge de quatre anys per a augmentar el seu nombre de socis fins a dos-cents.12 Aquesta proposta va ser rebutjada pels delegats de les federacions comarcals del Litoral, Igualada, Girona, Vallès, Manresa i Vic, que núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
25 n
història del cooperativisme
es van queixar que “la fragmentació actual de la cooperació de consum de la cuitat de Barcelona li resta tota eficàcia econòmica i la col·loca en una situació extremament desavantatjosa davant qualsevol acció coordinada i intel·ligent que pugui emprendre el comerç privat”.13 La posició de les cooperatives de Barcelona va ser rebutjada per cent vots a noranta. Els debats sobre l’etiqueta cooperativa “popular” en comptes d’“obrera” van arribar al cor de la naturalesa de la cooperació catalana, sobretot la de Barcelona, i van ser relacionats directament amb la política de la porta oberta. La pregunta era si les cooperatives haurien de deixar-hi entrar socis que no fossin obrers. Abans de la Llei del 1931, la legislació relacionada amb les cooperatives, la Llei d’utilitats etc. les definia com a “cooperatives obreres”. Segons aquesta categorització, que qualificava per a exempcions tributàries, una cooperativa obrera era qualsevol cooperativa amb almenys el 95% dels socis obrers. A més de les raons legals, les cooperatives es declaraven “obreres” perquè havien estat, en general, fundades per obrers, els seus socis eren obrers i es consideraven part del moviment obrer i tenien un profund sentit de classe. El dictamen que al final es va aprovar va mantenir que: “[...] tot i acceptant per a les cooperatives de consum el principi de la porta oberta, proclamat pels «Pionners de Rochdale» i incorporat al progra-
Durant els anys de la República el moviment s’havia diversificat i expandit, mentre que a escala comarcal les relacions entre cooperatives s’havien enfortit. S’havien posat els fonaments per al futur. ma de la Cooperació Internacional [...] l’experiència ha demostrat la necessitat d’interpretar-lo de diversa manera segons quina sigui la situació i les característiques del moviment cooperatiu de cada país.” El Congrés va acordar adreçar-se al Parlament català per demanar que es permetés “a les cooperatives populars de consum prohibir l’entrada com a soci a les persones que en un camp o altre d’activitat econòmica realitzen una funció expropiadora de la plusvàlua o que pertanyen als cossos armats professionals”.14 L’estat de guerra que regnava a Espanya després dels Fets d’Octubre del 1934 destorbava seriosament el funcionament de la Federació. Encara el febrer del 1936 un editorial publicat a Acció Cooperatista es va queixar que des de l’octubre els cooperativistes havien tingut “les mans lligades pel que fa a qualsevol intent d’avançar el moviment”.15 El 1936, es notava aquest estancament en els balanços de les cooperatives.15 No obstant això, durant els anys de la República el moviment s’havia diversificat i expandit, mentre que a escala comarcal les relacions entre cooperatives s’havien enfortit. S’havien posat els fonaments per al
futur. La Llei de bases havia forçat el moviment a discutir a fons la seva naturalesa i organització i a afrontar qüestions com ara la grandària mínima d’una cooperativa, com a qüestions ja no senzillament de teoria sense necessitat d’aplicació propera, sinó d’actualitat immediata. Encara que l’abril del 1931 se n’esperava molt més, atesos els problemes socials i econòmics dels anys de la República abans de la guerra, i l’evolució de la Federació abans, aquests èxits representaven un pas de gegant per a la cooperació catalana. n
Arxiu documental Fundació Roca i Galès
1. Algunes cooperatives de la Federació ja havien fundat una cooperativa de segon grau el 1920, la Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa. Però, malgrat les nombroses propostes, no se’n va poder formar cap més fins a la Republica. 2. “Otra industria para las Cooperatives de consum”. Acció Cooperatista (AC), 521 (28 d’abril del 1933); “Productes Coop”. AC, 532 (14 de juliol del 1933”. 3. AC, 694 (21 d’agost del 1936). 4. “El III Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya celebrat a l’estatge d’Unió Cooperatista Barcelonina”. AC, 635 (5 de juliol del 1935). 5. La Confederació va tenir una lànguida vida abans de la Guerra Civil, i gairebé no se’n va tornar a parlar ni es va crear el seu comitè executiu fins a l’octubre del 1936. 6. “Congreso de Cooperativas de Cataluña”. AC, 530 (30 de juny del 1933). 7. Asuntos de interés actual para la organización de las Cooperativas”. AC, 500 (2 de desembre del 1932). La Federació va subratllar que no n’era responsable pels defectes de la Llei. J. Duran y Guardia. “El dedo en la llaga”. AC, 466 (8 d’abril del 1932). 8. De fet, un prototip de Consell ja havia estat format per a dur a terme les investigacions per a la Llei i redactar-la. 9. “Deduccions del Congrés”. AC, 584 (13 de juliol del 1934). 10. “Continuación del II Congreso de la Federación de C. de Cataluña, 25 y 26 de agosto”. AC, 592 (7 de setembre del 1934). 11. “Federación Local de Cooperativas de Barcelona”, AC, 577 (25 de maig del 1934). 12. La ponència es pot trobar als arxius de La Cooperativa La Rubinenca: “04.01 Correspondència”. 13. Arxius de la Cooperativa La Rubinenca: “4.1 Correspondència”. 14. “Cap a un període de realitzacions”. AC, 669 (28 de febrer del 1936). 15. Rovira. “Balances”. AC, 623 (11 d’abril del 1935). n 26
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
Pensem-hi!
Del carrer estant Santos Hernández
Fa molts anys, vaig llegir una pàgina
corprenedora de Carlos Giménez, un dels nostres grans ninotaires. Relatava els últims moments què viu un ancià, reduït a la misèria extrema, abans de decidir-se, per primera vegada a la seva vida, a estendre la mà als vianants, a l’entrada del metro, per demanar una almoina. És espantosa la seva consciència de no tenir ja cap altra sortida. I la de què, ja per sempre més, haurà de continuar fent-ho així. És un pas ara ineludible, i ja sense tornada enrere. I ell ho sap. Mil vegades, en veure algú que dorm al costat d’un caixer automàtic, o en un banc del carrer, o entre cartrons en qualsevol racó, he pensat amb horror en aquella primera nit que aquest home, aquesta dona, va viure, sap Déu quan. En aquella primera nit que jo sé que va viure. En aquella primera nit que aquest ésser humà, que fins aleshores tenia un sostre, deixa de tenir-ho. Aquesta nit hauré de dormir al carrer. I la següent. I l’altra. I totes les de després. Mentre tingui vida, l’hauré de viure al carrer. Sense sortida. És espantós, i serà així. I ja ho sé. Jo, amics, amigues, que sóc tan feble i tan poca cosa, m’horroritzo només en pensar en aquestes vides. És per això que admiro tant la gent que intenta ajudar qui viu en aquestes situacions. És per això que admiro tant la gent d’Un Sol Món, o de la Taula del Tercer Sector. O les quatre entitats que han constituït
la Fundació Mambré. És per això que admiro tant la gent voluntària d’Arrels o de Rauxa, els voluntaris que, de nit, s’acosten a les persones sense sostre que dormen al carrer i els ofereixen una furgoneta amb lliteres, o un alberg amb llits i possibilitat de rentar-se i canviar-se de roba, si volen, un parell de vegades a la setmana. Admiro immensament aquesta gent que, a les persones sense llar que accepten aquesta primera ajuda, els donen després possibilitats de deshabituació alcohòlica, de capacitació professional. Que creen cooperatives perquè aquests sense sostre, que si no rebessin ajuda ja no podrien sortir-se’n, puguin tornar a trobar feina. I admiro també aquests sense llar que, després d’haver passat per l’infern de la vida al carrer, troben forces per “tornar-ho a intentar”. Alguna vegada, per exemple, he parlat, i he escrit, d’aquests petits herois que treballen al restaurantet “La Terrasseta”, de la cooperativa Rauxa-Rauxa, al barri de Gràcia, després d’haver sortit, literalment, del carrer. Són gent humil, senzilla, desconeguda. Pocs sabrem res de la seva diminuta història, dels seus duríssims esforços per sortir del pou. Un dia d’aquests, però, he sabut que entre els homes que, a través d’Arrels, han trobat un camí de sortida hi ha també un artista. Miguel Fuster -quinze anys alcoholitzat
al carrer, set, després, amb Arrels- acaba de publicar un magnífic tebeo-àlbum: 15 años en la calle. Jo voldria que tothom el comprés, que tothom el llegís. Crec que és una obra d’art i molt digna de ser llegida, per molts motius, però vull subratllar-vos-en només un aspecte, que a mi m’ha colpit de manera especial. Si jo hagués viscut la seva experiència, o l’hagués de viure demà -que sé jo, de fet, què m’espera demà a la vida- , em penso que és possible que jo odiés, de manera indiscriminada i total, tot i tothom que m’envoltés. Fuster, en canvi, parla, sí, de l’horror, de la por, de la ràbia, dels malparits que ha trobat, carrer endavant; però sap veure també la gent que, tot passant, ha estat bona amb ell. La metgessa del centre Pere Camps. El revisor del tren, que el desperta, amical, atent. Les pobres putes que li fan un petó a la galta i li deixen, d’esquitllentes, un bitllet de cinc euros a la butxaca. El propietari del petit restaurant que reparteix entrepans, al vespre, entre els indigents de la plaça. I hi surten també, discrets, prudents, tot travessant la nit de Barcelona, els voluntaris de la Fundació Arrels. n
núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
27 n
Ressenya
Micaela Chalmeta - Amparo Martí, de Montserrat Duch1 Pere Gabriel
El grau de la invisibilitat i “des-consideració” de les dones ha estat, i encara és en molts casos, brutal.
Deixeu-me començar parlant en general de la col·lecció —la Col· lecció Cooperativistes Catalans. És una col·lecció que està fent un seguit d’aportacions i reconstruccions biogràfiques de primera mà, amb biografies que recuperen de l’oblit moltes persones que s’esforçaren per generar noves maneres i noves formes de relació laboral, dignificació i justícia per al món del treball i el treballador. És una llàstima que aquesta feina i els seus bons resultats romanguin, per dir-ho així, “amagats”, “ocults”. No sols per la mateixa consideració i valoració de les obres incloses, unes obres allunyades de les síntesis sumàries i apressades, sinó també perquè es tracta d’un conjunt de textos, de vides, que permeten de revisar i passar a veure amb uns nous n 28
cooperació catalana n
núm 332 - Maig 2010 n
ulls la història de la realitat social popular i militant d’aquest país. Es tracta, i ho dic ben convençut, tal com va fins ara la col·lecció, d’una seriosa aportació a la història contemporània catalana: una aportació feta des de baix, des de les persones concretes de carn i ossos, lluny dels focus de la polèmica més mediàtica o la moda del moment. De tota manera, alguns, o molts, dels qui som aquí, ja hi estem acostumats, a això de preocupar-nos dels sectors i grups de persones invisibles, amagades i marginalitzades. Crec que el que hem dit val tant per als homes com per a les dones. Ara bé, és obvi que per a les dones encara ho és més, ja que el grau de la seva invisibilitat i “des-consideració” ha estat, i encara és en molts casos, brutal. Això sí, dins el seu
gènere també hi han diferències, que alguns ens resistim a minimitzar. Hi han (com succeeix amb els homes) dones i dones. Algunes foren “de casa bona” i han tingut des de sempre alguna mena de reconeixement social i historiogràfic, usualment en el context d’ambients i cultures polítiques més aviat conservadores o, com a màxim, de medis intel·lectuals i professionals d’alta cultura. Les dones de barris, carrers i famílies més populars ho han tingut, òbviament, molt més cru. Doncs bé, tot això no és sinó una petita introducció per a situar la meva primera afirmació en relació amb el llibre, el número 13, que avui és aquí. Montserrat Duch ens presenta, amb aquesta biografia de Micaela Chalmeta, una doble o triple aportació. Resumint-ho molt: ha aconseguit de tirar endavant un molt bon exercici de biografia política en què l’equilibri entre la persona i la seva activitat social és alt, conscient i força reeixit; ens ajuda a tots plegats a conèixer una dona important dins el socialisme català del primer terç del segle xx i, per tant, ens anima a combatre les invisibilitats de què parlava més amunt; i per fi, i en absolut com un fet secundari, ens fa saber, ens ensenya, que la història del cooperativisme no fou sols important, sinó que, a més, també era cosa d’algunes dones que desenvoluparen destacades actuacions, reflexions i eficàcia en la gestió d’una obra social i popular “constructiva”. Queda clar, per tant, que l’objectiu
La història del cooperativisme no fou sols important, sinó que, a més, també era cosa d’algunes dones que desenvoluparen destacades actuacions, reflexions i eficàcia en la gestió d’una obra social i popular “constructiva”.
És també, una molt bona llista per a cridar a nous treballs i estudis: Maria Palomera, Àngela Graupera, Maria Pi de Folch, Regina Lamo, Balbina Pi, Regina Pérez, etc.
fonamental del text el crec totalment reeixit. Es tractava de posar damunt la taula el paper d’una dona militant, socialista i cooperativista important. El treball dóna —amb escreix— indicacions i proves de la intensa, continuada i important activitat de Micaela Chalmeta al llarg de tota la vida. Em sembla que el lector quedarà ben convençut que som davant una de les grans del moviment d’afirmació femenina a Catalunya. Conec la preocupació de la Montserrat per la manca d’informació sobre el naixement2 i la mort de Chalmeta —i sobre altres dades familiars, com ara detalls sobre els seus pares o sobre el seu marit. És evidentment una llàstima, especialment dolorosa per a tots els qui creiem fermament en la necessitat d’una història social personalitzada i no simplement abstracta. Ara bé, en la línia del que s’apunta al primer apartat i a l’epíleg del llibre, crec que l’autora n’ha fet de l’inconvenient una virtut. La manca d’aquesta informació més personal i familiar és una manifestació de les dificultats que sempre té el descobriment de la invisibilitat de persones pertanyents a determi-
Guerra Mundial va pel món públic com a Amparo Martí, i després, ja als anys vint, com a Micaela Chalmeta? Tots els indicis així ho semblen indicar. Sigui com sigui, deixeu-me afegir, i ara sí que acabaré, que, en aquesta línia dels ànims que Montserrat Duch ens transmet per a prosseguir amb la reconstrucció de la història social d’aquest país, la seva llista de dones per a tenir en compte dins l’esforç sindical i cooperativista és també, en la seva simplicitat, una molt bona llista per a cridar a nous treballs i estudis: Maria Palomera, Àngela Graupera, Maria Pi de Folch, Regina Lamo, Balbina Pi, Regina Pérez, etc. Un etcètera llarg que es pot consultar a la pàgina 28 amb d’altres noms i caracteritzacions. En fi, de treball no ens en falta; de diners i condicions, potser sí, però això és una altra qüestió, que ara no toca. Felicitats, Montserrat. n
nats sectors i grups socials. Però és també, alhora, tant un repte que ens anima a no donar-nos per vençuts i fer una crida per a l’obtenció de noves informacions (per petites que siguin), com la demostració que la ignorància de cert aspectes no té per què impedir-nos de recuperar fets i vides d’esforç militant popular, que no té per què condemnar a l’ostracisme, ni mantenir invisible l’Amparo Martí, pseudònim que Micaela Chalmeta adoptà en tota una llarga primera etapa de la seva vida militant. Acabo perquè crec que el moment important d’aquest petit acte ha d’arribar amb la intervenció de l’autora. Però sí que abans tinc una pregunta, ara que som aquí, entre amics, i fora del guió. No em sembla que tingui una gran importància, però sí que és una curiositat que potser ajudaria a perioditzar la vida militant de Chalmeta. ¿Quin fou el moment del canvi en les signatures dels seus escrits? ¿Es manté el pseudònim en tot temps quan es mou dins la propaganda i el publicisme de partit? ¿Firma Chalmeta tots els seus textos cooperativistes? ¿Hi ha un canvi cronològic, com sembla insinuar-se? ¿Abans de la Primera
1. Text que serví de base a la presentació del llibre de Montserrat Duch, Micaela Chalmeta, publicat dins la Col·lecció Cooperativistes Catalans, que tingué lloc a la seu de la Fundació Roca i Galès, a Barcelona, el dijous dia 16 d’abril del 2009 a les set de la tarda. 2. Personalment, em sembla que pot ser bona la “pista valenciana” per la qual s’inclina Montserrat Duch amb relació a l’origen de la Chalmeta. Però, llevat que es tinguin indicis precisos i dates concretes, la recerca al Registre Civil pot ser inviable (al marge fins i tot de la major o menor disposició de l’administració). Ara bé, potser una de les vies d’apropament hauria de ser la dels domicilis privats, que en ocasions, pel costat dels correus administratius de les revistes, poden aparèixer. Quan hi ha hagut un petit negoci familiar (¿què feia en Joan Coloma marit i pare?), els anuaris comercials i industrials acostumen a ser ben útils. núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
29 n
biblioteca/llibres BIBLIOTEQUES / LLIBRES
Donació gratuïta de llibres
1. ALONSO RODRIGO, Eva. Fiscalitat de cooperatives i societats laborals. Barcelona: IPFC, 2001. 2. Aspectes socials de les cooperatives agràries. Barcelona: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, 1996. 3. Buenas prácticas de los proyectos de la Red Equal de igualdad de oportunidades de la Comunidad Valenciana. València: Generalitat Valenciana, 2005. 4. Discurso del consejero de trabajo sobre el empleo. Resoluciones. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 1996. 5. El análisis experimental de la ayuda al desarrollo. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 6. Estimation of Social Capital in the World. Bilbao: Fundación BBVA, 2008 (Documentos de Trabajo; 9). 7. HERRERO, Carmen; PINTO PREDES, José Luis. Capabilities and Opportunities in Health. Bilbao: BBVA, 2008 (Documentos de Trabajo; 10).
9. MIRÓN HERNÁNDEZ, M.ª del Mar. El derecho a la formación profesional del trabajador. Madrid: CES, 2000. 10. OLCINA,Gonzalo; CALABUIG, Vicente. Cultural Transmission and the Evolution of Trust and Reciprocity in the Labor Market. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 11. Pla català de formació de seguretat i salut laborals. Barcelona: CTESC, 2003. 12. Revista de Debate sobre Economía Pública Social y Cooperativa, 13. València: CIRIEC- España, 1993. 13. THIBAULT ARANDA, Javier. El teletrabajo. Análisis jurídico-laboral. Madrid: CES, 2000.
cooperació cooperaciócatalana catalanan
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.
Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.
Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.
Aquests llibres podran ser obtinguts
15. Transparencia y sostenibilidad en las empresas de inserción aragonesas. Saragossa: Fundear, 2007.
BIBLIOTECA DE LA
30 30 n
lès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.
Cada mes, la biblioteca de la Fundació
14. TORRENT I SELLENS, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004.
8. “Las cooperativas valencianas ante el mercado único” Revista de Debate sobre E pública Social y Cooperativa, 11. València: CIRIEC España,1991.
Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h. Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
La Biblioteca de la Fundació Roca Ga-
La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 332 331 - Abril núm Maig 2010 n
de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.
Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. • Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. • Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. • En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. • Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
biblioteca/revistes
Elisenda Dunyó
Noticias de la Economia Pública, Social y Cooperativa. CIDEC Núm. 53. 2009. València. www.uv.es/cidec cidec@uv.es
Revista en llengua castellana, coeditada pel CIDEC i per la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo. La primera part de la revista la dediquen a les notícies relacionades amb l’economia social. Seguidament fa la presentació de pàgines web que parlen de cooperatives. La part central d’aquest número és dedicada al tema de les cooperatives d’habitatges. Els articles són els textos d’unes jornades celebrades l’any passat amb el títol “Noves prespectives pel cooperativisme d’habitatge”. A les primeres pàgines es fa un resum de les taules rodones i debats celebrats aquells dies, i seguidament reprodueixen les ponències. Heus aquí alguns dels títols: “Rol i posició de les cooperatives d’habitatge a la Unió Europea. Llar Jove, SCCL”, “Una cooperativa d’habitatge que promou el lloguer amb opció d’adquisició”, “L’administració pública i el cooperativisme d’habitatge”, “Fuenlabrada, una aposta d’habitatge per a joves”, “Els joves i l’accés a la vivenda”. A la secció “L’economia social en acció” s’hi inclou una entrevista al nou president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. La secció “Les nostres federacions” es dedica a la Confederació de Cooperatives de Catalunya: a més d’una fitxa completa amb les dades tècniques, s’hi analitzen els reptes clau que té la Confederació, les entitats asociades, la composició del consell rector i la implicació de les institucions i òrgans de diàleg social. La revista acaba amb “Les nostres empreses”, “L’economia social i les lleis”, la bibliografia i les novetats bibliogràfiques. n
Le Coopérateur. The Atlantic Cooperator Núm. 2. Març-abril del 2010. Mocton (Canadà) subscriptions@theatlanticco-operator.coop www.theatlanticco-operator.coop
Revista bimensual en llegua anglesa i francesa, unificades en el nou format. La portada és en francès, i la contraportada, en anglès, i a l’inrevés. La meitat de la revista és en cada llengua. El sumari es el seguent: A la secció “Regional”, hi ha l’article “Llançament de Balle a la Nova Escòcia: Les empreses locals s’agrupen en un grup d’empreses de resorgiment”. L’entrevista la fan al director regional de Coop Atlantique amb el títol: “¡L’autèntic treball de cooperació!”. A “Una missió cooperativa a Guatemala”, el director d’una cooperativa canadenca i el director de l’Associació de Cooperatives de Pesca de l’Illa a Lamèque expliquen, després de la seva visita al país, la situació en què es troben les cooperatives de pesca a Guatemala. Altres títols que hi podem trobar són: “La nova obertura d’unes de les primeres cooperatives de salut a Nouveaux-Brunswick”, “La NSCYA transforma els joves en «cooperadors per a tota la vida»”, “El mercat de Summerside ha de respondre a la demanda de productes locals”. Inclou, també, un article sobre la virtut dels espinacs. I un altre, dedicat a una espècie de roses característiques del país. A les pàgines següents, s’hi analitzen les últimes dades obtingudes d’una enquesta al Canadà i s’acaba amb l’afirmació següent: “Les cooperatives són un motor clau per a l’economia canadenca”. L’últim article fa referència a una curiosa cooperativa de l’Índia, una cooperativa de caçadors de serps. Es dediquen a caçar-les, li extreuen el verí que venen als laboratoris per obtenir un sèrum antipicades de serp, i seguidament deixen l’animal en llibertat. La cooperativa es diu Irula Snake Catchers Cooperative Society”. n
núm 332 - Maig 2010 n
cooperació catalana n
31 n
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. 15.000 EQUIPAMENTS DE TOT CATALUNYA. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en CLIC. TOT en ELòrgans QUEd’administració, BUSQUES, mediació A UN SOL situacions conflictives, etc. 343 noves escoles i fins a 15.000 equipaments Temes contractes, adaptació estatuts, revide totjurídics, Catalunya ara estan al nou portal de la sió de la gestió tributaria, regularització Registres: Generalitat de Catalunya, des d’on podràs Cooperatives, Propietat, etc.i còmoda a la informació accedir de forma fàcil
BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari:
dilluns i dimecres, de 10 a 13 h dimarts i dijous, de 16.30 a 19 h
bàsica sobre els equipaments públics
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, insi concertats. Troba tot el que busques amb un cripció Agència Protecció de Dades
sol clic o ara, també, des del teu telèfon mòbil. Escola Pere IV de Barcelona ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613
Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
XXV Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 19, 20 i 21 d’agost de 2010
30 anys de la revista Cooperació Catalana
Organitza: Fundació Roca i Galès Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 www.rocagales.org uce@rocagales.org núm 331 - Abril 2010
cooperació catalana
29