coop-320
22/4/09
07:20
Pรกgina 1
coop-320
22/4/09
07:20
Página 2
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613
coop-320
22/4/09
07:20
Página 3
320 Editora Fundació Roca i Galès
Revista mensual - Any 29è Abril 2009
SUMARI Tornaveu
Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: (c) reiro/fotolia. Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)
Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
4
Elvira Durán Costell
Editorial
5
Noticiari
6
Cooperatives de Catalunya
9
Perspectives de canvi: La reforma fiscal i el projecte de llei de Cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya
Les Nostres Cooperatives
10
Ofertademanda.net: arriba el portal de treball de l’economia social David Fernandez
Entrevista
13
El cooperativisme i la crisi Miquel Miró, Ramon Pascual i Verònica Platas. Raimon Gassiot
Cooperativisme
16
Transformació. Les cooperatives en el nou paradigma. Martina Marcet
SCEA
21
Fòrum 2000+8 d’Educació Ambiental Deu anys treballant per renovar l’EA davant dels reptes de la sostenibilitat Mariona Bigas i Montaner
Ressenya
24
Els habitatges cooperatius. C.C.
Pensem-hi
26
Últim aplaudiment Santos Hernández
Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó
27
22/4/09
07:20
Página 4
Un parell de preguntes (que són tres) a Elvira Durán Costell (València, 1967), Professora de Secundària i Batxillerat, Formació d’Adults. Sòcia - fundadora de la cooperativa Grupo Entorno. Educació Socioambiental, SCV (Societat Cooperativa Valenciana) Què li sembla atractiu del cooperativisme? El que em resulta més atractiu del cooperativisme és que introdueix en l’activitat socioeconòmica la capacitat que tenim les persones de cooperar. Una capacitat que utilitzem de manera habitual en altres àmbits de la nostra vida: la família, les relacions amb els amics, la participació en associacions, ... però que té una presencia testimonial en l’economia.
Tornaveu
coop-320
El sistema econòmic capitalista considera que només l’individualisme egoista i la competitivitat generen dinàmiques de creixement i productivitat. El cooperativisme mostra en la pràctica com les relaciones de cooperació, col·laboració i ajuda mútua des de l’intercanvi igualitari, són productives i generen un creixement econòmic més estable perquè està vinculat a l’enriquiment personal i social.
Què no el convenç del cooperativisme? Allò que no em convenç del cooperativisme és que té moltes dificultats per a defensar-se dels mals usos que es fan de la dinàmica participativa i democràtica. La gestió democràtica d’una cooperativa és massa freqüentment un focus de pèrdua innecessària d’energia que genera ineficàcia i ineficiència. Entenguis bé!, no és una crítica a la democràcia sinó al mal ús que en fem per la nostra manca de cultura democràtica. Tots volem participar en les decisions però oblidem fàcilment que participar implica també assumir responsabilitats i compromisos.
Creu que una altra economia és possible? Sí, crec que “una altra economia és possible”, i desitjable, i necessària, i... Des que vaig començar a ser conscient del món en què vivia i a demanar-me les causes de la pobresa i de les demés formes d’opressió que generen situacions inhumanes, vaig trobar-me constantment amb una resposta: la causa és el capitalisme. La meva formació universitària i els meus inicis en la vida laboral -a finals de los 80- van coincidir amb l’època en què la ideologia neoliberal predominant feia que sembléssim bojos o extraterrestres els que ens resistíem a acceptar que el sistema capitalista era l’únic possible. Ens ajudava a resistir la dolorosa evidència que teníem del patiment que genera. Avui me n’alegro que la crisi ens obligui a repensar l’economia que volem. Podem aconseguir un model econòmic que garanteixi un millor repartiment de la riquesa i que orienti l’activitat econòmica al desenvolupament d’una societat més justa. Una alternativa al capitalisme que ja s’està posant en pràctica des del cooperativisme, la banca ètica, el consum responsable, el mercat social, etc.
22/4/09
07:20
Página 5
Cooperatives en xarxa L’expressió “en xarxa” està de moda. No ens sembla pas malament. Fins i tot ens agrada. És una forma moderna, amb ressò informàtic i tot, de la nostra vella expressió, emprada des del començament del cooperativisme: intercooperació. I té gràcia mirar-se, des d’aquest punt de vista, el Cooperació Catalana que teniu entre les mans.
Editorial
coop-320
L’article de Martina Marcet, tan obert, tan ric de futur, ens diu que “els components de la xarxa són tan autònoms com dependents d’aquesta xarxa” i ens analitza la xarxa dient-nos que és, entre altres coses, “oberta, informal, autoregulada...” I complexa, perquè està formada per persones. La triple entrevista que s’ha empescat Raimon Gassiot ens mostra com la Federació de Treball, la Coop57 i l’escola Aposta planegen l’actitud del cooperativisme davant la crisi actual: podríem resumir-la en “confiança en nosaltres mateixos”. Llegiu-vos ben bé el text, però observeu que es parla d’ajuda a projectes cooperatius nous, de finançament mitjançant títols participatius, de facilitar més formació cooperativa a les empreses. La borsa de treball d’Ofertademanda.net és un pas imaginatiu i nou en la nostra intercooperació. Quan comenci veritablement a funcionar pot arribar a ser una eina magnífica per a tots nosaltres. L’equip de SCEA, que entre nosaltres s’ocupa d’educació ambiental, s’acosta encara més a l’economia solidària, a través d’unes interessants reunions sobre banca ètica amb Triodos. I, una vegada més, la nostra secció d’entrevista diminuta, el “Tornaveu”, ens dóna un toc d’atenció. La nostra amiga Elvira Durán ens subratlla que de vegades fem mal ús de la democràcia per culpa de la nostra “manca de cultura democràtica”. Vaja, que no estarà de més que ens tornem a repassar el text de Marcet sobre les característiques de les xarxes.
coop-320
22/4/09
07:20
Página 6
6 Noticiari
3a edició del Postgrau en Economia Cooperativa Organitzat per l’Institut de Prmoció i Formació Cooperatives (Ipfc), l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (Igop) i la Universitat Autònoma de Barcelona (Uab), el Postgrau té l’objectiu principal de dotar als participants d’una àmplia base -tant teòrica com pràctica- sobre l’economia social en general i el cooperativisme en particular, des de les seves diferents vessants i sectors, la 3a edició del postgrau en Economia Cooperatiu s’iniciarà el proper 7 de maig i finalitzarà el mes de desembre. Les classes es portaran a terme cada dijous, en horari partit, a la seu de l’Iigop-Uab de barcelona (Pg. Urrutia 17). El període de preinscripció restarà obert fins el 24 d’abril, mentre que la matriculació, una vegada superada l’admissió, tindrà lloc entre el 27 d’abril i el 6 de maig. Altres objectius del programa del Postgrau són: estimular el coneixement i el creixement de l’Economia
Social i dels seus agents vinculats; donar a conèixer les eines que disposen les empreses d’economia social per el seu millor desenvolupament empresarial; facilitar el coneixement de l’empresa cooperativa en totes les seves dimensions partint dels aspectes més de fons (finalitats i culturals) com a nivell legal i fiscal; dotar d’eines als participants per analitzar i millorar la gestió de cooperatives i altres empreses d’economia social en totes les seves dimensions -estratègica, organitzativa, de gestió, financera, fiscal, legal i comptable-; i, preparar els participants per a l’elaboració d’estudis i investigacions sobre l’economia cooperativa i social, així com generar un programa de casos específics a partir de les experiències analitzades i que permetin construir itineraris d’aprenentatge sorgits del propi sector. Per a més informació: www.aposta.coop.
BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre serHorari:
dilluns i dimecres, de 10 a 13 h dimarts i dijous, de 16.30 a 19
Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 7
Noticiari 7
Guardó per FETS-Finançament Ètic i Solidari La Fundació Josep Irla ha atorgat el Memorial Lluís Companys en la seva categoria d’entitat a FETS-Finançament Ètic i Solidari per les seves bones pràctiques en la sensibilització i difusió de l’ús ètic dels diners, tot considerant que són un clar exemple de nous plantejaments en un temps de crisi econòmica i financera com l’actual. El Memorial Lluís Companys, distingeix una persona i una entitat que hagin destacat per la seva acció en favor de l’emancipació de
les classes populars o en la lluita contra la marginació dels sectors menys privilegiats. El passat dijous dia 2 d’abril es va celebrar la gala de lliurament dels premis Memorial Francesc Macià, Memorial Lluís Companys i Premi d’assaig Breu Eines, que per primer any s’han lliurat en un acte conjunt: la Nit Irla. Fets-Finançament Ètic i Solidari experesà a través d’una nota de premsa el seu desig de compartir amb tots els socis i col·laboradors, la satisfac-
Servicoop organitza el Seminari Normativa del treballador Autònom El proper 25 d’abril, la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes (Serviccop) juntament amb l’Escola de Pràctica Cooperativa (EpcCoop) organitza el Seminari: Normativa del treballador Autònom, a l’Edifici Centre de Serveis El Pla de Sant Feliu de Llobregat. Amb l’objectiu d’explicar la Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del treballador Autònom, el seminari versarà sobre: els autònoms econòmicament depenents, la relació entre client i autònom depenent, la prestació de l’activitat o servei d’aquest tipus d’autònom, l’extinció de la relació contractual entre empresa i autònom depenent, entre d’altres. Us hi podeu inscriure a través de Transports Sant feliu, Sccl, als telèfons: 936 668 050 i 936 668 603 o bé a través de l’adreça electrònica: info@tsftrans.com. Per a més informació també us podeu adreçar a: www.tsftrans.com, www.epccoop.net o bé a www.servicoop.coop.
ció pel premi rebut que reconeix la tasca que han fet en el món de les finances ètiques al llarg dels deu anys. Més informació a www.fets.org.
Els esmorzars contra la crisi a Girona El cicle d’esmorzars de treball itinerants per debatre les eines cooperatives que poden ajudar a fer front a la crisi financera global arriba el proper 21 d’abril a Girona, de 2/4 de 10 a 2/4 de 12, al Centre de Treball i Formació / DIE (c. Narcís Xifra i Masmitjà, 43 de Girona ciutat). Organitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, convoca directors i gerents d’empreses federades i no federades a un intercanvi d’opinions sobre les fórmules de les cooperatives per fer front a la crisi a partir de recursos propis, inherents a la pròpia fórmula jurídica. En un format d’esmorzar de treball obert a la participació dels assistents, el seminari permetrà conèixer les mesures impulsades des de la FCTC per donar suport a les cooperatives, així com una sessió sobre com negociar amb les entitats financeres. Més de 80 persones ja han participat a algunes de les sessions dels esmorzars de treball de la Federació organitzats a Barcelona, Mataró, Sabadell, Tarragona i Granollers. La inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la a: www.aposta.coop o bé a: gemma@aposta.coop.
Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Pรกgina 8
coop-320
22/4/09
07:20
Página 9
Cooperatives de Catalunya 9
PERSPECTIVES DE CANVI: La reforma fiscal i el projecte de llei de Cooperatives
C
om s’ha pronunciat la Unió Europea respecte de la fiscalitat a les cooperatives a l’Estat espanyol? ¿En quin sentit s’està treballant el marc fiscal en el si de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social, CEPES? ¿Per tal de donar resposta a aquestes qüestions, la Confederació de Cooperatives de Catalunya va organitzar el passat 25 de març una jornada de treball intern del conjunt dels consells rectors de les diferents federacions. Aprofitant aquest marc, la directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, ha donat a conèixer la proposta del Departament de Treball de modificació de la Llei de Cooperatives. Per tal de donar a conèixer la situació del debat a l’entorn de la reforma fiscal, el sector cooperatiu a Catalunya va convidar Pilar Alguacil, titular de dret financer de la Universitat de València i membre de l’equip interdisciplinari que dóna suport a la comissió de fiscalitat de CEPES. Aquesta comissió es va constituir al 2007 per tal de treballar la possible modificació de la llei fiscal i està configurada per diverses persones expertes en la matèria i del sector cooperatiu recolzades per l’equip interdisciplinari de l’entorn universitari que s’encarreguen de donar solidesa jurídica i fiscal a les aportacions del sector. L’objectiu principal rau en que el sector estigui preparat davant d’una suspensió sobtada de l’actual marc fiscal de les cooperatives En el transcurs del seminari es va fer una lectura de l’anàlisi crític respecte la Llei 20/1990, els procediments d’aplicació del règim
d’ajuts estatals, i es van plantejar els trets generals de la proposta de reforma plantejada, així com els aspectes més qüestionats en el si de CEPES. Cal tenir en compte que aquesta proposta és ara mateix objecte de debat en el si de les diferents famílies del cooperativisme. Paral·lelament i en motiu del nou Projecte de Llei de Cooperatives, Mireia Franch, directora general d’economia cooperativa i creació d’empreses va exposar la proposta de llei basada en la promoció de l’activitat cooperativa a Catalunya mitjançant una regulació adequada a la realitat i basada en els principis de simplificació, flexibilitat, claredat, transparència i autonomia organitzativa. Mireia Franch va posar damunt de la taula els principals aspectes que motiven el canvi de l’actual llei: els canvis de l’entorn, la voluntat d’impulsar noves cooperatives i la voluntat de contemplar la realitat plural i diversa de les cooperatives.
Factors que representen les premisses que condueixen a la modificació de la llei. Entre les principals variacions que va plantejar hi ha la reducció del nombre de persones per constituir l’empresa cooperativa, la vinculació societària per un període determinat o indefinit, les aportacions i transmissions de les participacions, la consideració de tots els resultats com a cooperatius, així com també importants variacions que es presenten en l’àmbit dels grups cooperatius i les operacions societàries i el paper de l’administració pública. Mireia Franch va comentar que el nou marc legislatiu no comportaria una adaptació d’estatuts, ja que la llei la planteja com un marc ampli en què es pugui incorporar la diversitat de projectes empresarials cooperatius de gestió democràtica que generi la societat catalana. Confederació de Cooperatives de Catalunya Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 10
10 Les Nostres Cooperatives
Nascut d’un debat llarg, serè i profund sobre les necessitats i els dèficits del sector de l’economia social, el passat mes de març va néixer oficialment el portal de treball Ofertademanda.net, que vol operar com a borsa laboral de referència en el si de l’àmbit cooperatiu i l’economia solidària. D’aquest nou portal d’oferta i demanda, que incorpora també altres serveis vinculats a la intercooperació i la promoció del sector, n’hem parlat a fons amb Eva Moreno, actual cap de projecte, i Paco Hernández, coordinador del Grup Aqueni.
Ofertademanda.net: arriba el portal de treball de l’economia social
E
l raonament és senzill i inapel·lable. “Si el cooperativisme disposa d’Aposta per afrontar les necessitats de formació, si l’economia social disposa de Coop57 per atendre serveis financers, ens calia encara una borsa de treball, diferenciada i amb els nostres propis valors, que respongués a les necessitats concretes del sector”, afirmen, categòrics, Paco Hernández i Eva Moreno. Abans, però, com qualsevol procés, el desenvolupament és —ha estat— més complex. Com a idea necessària, va néixer dos anys enrere del debat fèrtil, en el marc d’un dinar cooperatiu, entre trenta persones de vint cooperatives. El temps, més reflexions, molt treball voluntari i els sempre pertinents estudis de mercat oportuns, han forçat finalment el naixement del portal. Ofertademanda.net a punt de ser operatiu, arrenca amb força, projecció i futur. I insisteixen. “Com una de les eines que li Núm. 320
mancava al sector de l’economia solidària”, afirma Eva Moreno. I Paco Hernández, del Grup Aqueni, que n’ha dinamitzat la creació, matisa: “¿Un Infojobs amb els valors socials propis del sector? Potser és una definició forçada, però plausible”, manté. En tot cas, un portal propi, específic i al servei del mateix sector i que respongui als seus propis criteris socials i solidaris. Com a repte estratègic i ideològic per enfortir l’economia cooperativa i no dependre de tercers aliens a unes pràctiques arrelades en el compromís i la responsabilitats socials. El portal, que esdevindrà en el futur una cooperativa de segon grau on esperen que prenguin part una vintena de cooperatives, operarà des d’aquest maig com a agència de recursos laborals: enxarxant les ofertes del sector amb les demandes de les persones que hi volen treballar en una economia caracteritzada pels valors i la responsabilitat social i l’ètica. Un portal dinàmic que ha estat desenvolupat tècnicament per la cooperativa barcelonina Barnaciber, amb un format —segons Enrique Valenciano, el seu president— “àgil, intuïtiu i fàcil de descarregar” per a tots els usuaris.
Valors afegits, valors socials Conceptualitzat com l’espai comú de les organitzacions de l’economia social i dels treballadors i treballadores del sector, el portal té els trets característics d’un projecte nascut des de l’ànima del cooperativisme i el tercer sector. Sense ànim de lucre, amb un codi ètic ben lligat a la responsabilitat social i amb els futurs beneficis destinats a la reinversió per eixamplar el projecte, Ofertademanda té l’oportunitat i el repte d’esdevenir la borsa de treball de referència del sector. Amb els valors propis del cooperativisme i, alhora, amb uns preus diferenciats i competitius —una diferència d’1 a 3 respecte a la resta de portals convencionals— per a les empreses que requereixen els seus serveis. Per als treballadors i treballadores que demanen feina, el portal opera gratuïtament. En tot cas, una borsa de treball dinàmica i pràctica, que està adreçada prioritàriament a persones interessades per treballar en l’economia social i solidària, que presenta simultàniament oferta i demanda, i en la qual tothom, empreses i persones individuals, podran veure satisfetes les seves expectatives. Les fonts d’ingressos, diversificades, seran els derivats de l’agència
coop-320
22/4/09
07:20
Página 11
Les Nostres Cooperatives 11
de recursos, de la publicitat derivada dels socis i de les tasques de promoció de l’economia social, amb un pla de viabilitat que preveu beneficis per al primer trimestre del 2010. Després, és clar, de dos anys de treball voluntari i inversions realitzades pel mateix Grup Aqueni, el Col·lectiu Ronda, Cruïlla Informàtica, Climatització Les Punxes, Ex-libris, L’olivera; Barnaciber, La Paleta o el Foli Verd, que van ser les pioneres a aportar recursos econòmics i materials per engegar el projecte. En el trànsit i, si escaigués, si hi hagués necessitats de finançament addicional, es recorreria a Coop57 i fórmules de préstec participatives. Encara que la voluntat, insisteixen, és que esdevingui un grup cooperatiu del qual el Grup Aque-
ni només sigui un membre més. Aquesta serà la prova del cotó fluix que Ofertademanda.net ha esdevingut, aleshores, una eina de sector que enfortirà l’expansió de l’economia social, estenent la bona gestió i les bones pràctiques en el seu si. A més, encara que el portal neix impulsat a Catalunya i des de Catalunya, s’ha dissenyat bilingüe en català i castellà, perquè pot ser útil en tot l’àmbit espanyol, on aquest dèficit també existeix.
Una eina àgil Dissenyada com un portal àgil d’emprar, molt accessible i de fàcil registre i ús per als usuaris, està definit en tres àmbits complementaris: recursos laborals, economia social i intercooperació. L’àmbit laboral és el principal i el propi de
l’agència de recursos laborals: publicitar les ofertes de treball, acollir les demandes i entrecreuar-les, tot generant una resposta àgil a les necessitats. Previ registre com a usuari, a la intranet es podran consultar tota la informació existent i les condicions de les ofertes existents. Es podran fer recerques i filtres de perfils i, per descomptat, hi haurà la possibilitat de contactar directament entre els interessats. En aquest sentit, faciliten i dinamitzen la recerca de perfils, des d’una intermediació experta, sensibilitzada i eficient entre persones i empreses. I estan convençuts que un coneixement profund i acumulat del sector provocarà que es capti, en doble sentit, l’atenció de les persones interessades en treball en l’economia social i de les empre-
Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 12
12 Les Nostres Cooperatives
social del projecte, que està dirigit per Vicenç Cruselles, de Cruïlla Informàtica. Que comenci a córrer la “bona nova” que el sector ja disposa d’una borsa de treball nounada, nascuda i impulsada des del mateix sector amb els principis que li són propis.
Alternativa en moments de crisi ses que requereixen nous treballadors i treballadores. L’àmbit d’economia social, en canvi, està repensat com l’àrea on visualitzar la cartografia de l’economia social catalana, com a eina de divulgació d’una realitat en creixement i com a promotora de l’intercanvi del coneixement intersectorial i intrasectorial. Es tracta “d’una mena de pàgines grogues de l’economia social, que hem anomenat Guia Verda”, afirma Hernández. Una guia que permetrà un recorregut immediat per totes les possibilitats que ofereix avui l’economia social catalana. Aquesta guia en línia tindrà una estructura estable i uns continguts estàtics, i actuarà com una mena de directori d’ampli espectre de l’economia social, amb uns costos per a les entitats molt baixos, de prop de 60 euros anuals. Aquest compromís amb la difusió de l’economia alternativa farà també que el portal web incorpori notícies d’actualitat, una detallada agenda d’activitats i un àmplia vincloteca d’enllaços. En el tercer àmbit, l’intercooperatiu, la missió és actuar, sense cap ànim de lucre, com a canal d’intercanvi de productes i serveis entre les persones. L’objectiu és potenciar el mercat social, l’enxarxament col·lectiu i els vincles comunitaris en diferents àmbits: banc de temps, economia de troc, consum compartit de béns i serveis, aprenentatge, voluntariat i intercanvi d’experiències. De totes les tres branques del web, les fites —avui, ara i aquí— són la socialització i el coneixement del nou portal i l’ampliació de la base
Núm. 320
Així ho va expressar Txe Gasch, advocat del Col·lectiu Ronda, en la presentació del projecte del passat 19 de març a la seu d’Arç Cooperativa. Hi eren presents les cooperatives ja vinculades al projecte, acompanyades per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i altres entitats, SALs i cooperatives com Suara, Promocions, Arç, Aiguasol, Gestió Integral o Coop57. I Gasch ho sintetitzava amb aquestes paraules: “La «bona nova», avui, és que ara ja tenim l’eina. Abans no la teníem i la trobàvem a faltar, i ara ja és aquí. I és una eina potent d’intermediació, social i pròpia del sector.” Una eina, en temps de crisi, que ja està a disposició de totes i tots, des del 22 de març, quan ja s’hi poden començar a penjar currículums i ofertes. Als impulsors, la crisi, no els arronsa pas. “És un bon moment”, destaquen. Tot entenent la crisi també com a oportunitat, creuen que “potenciar l’economia real i uns comportaments més justos, ètics i socials en una època de crisi ja és una alternativa de cap a quin futur diferent volem avançar”. A més, amb un peu al sector, detallen que, “davant la crisi de subcontractació, que minva la qualitat del servei i el producte final, ara més que mai hi tenen cabuda altres valors” per mitjà dels quals resoldre les demandes, poder trobar noves fórmules compartides de moviment de personal en la gestió dels recursos humans, i cercar també solucions compartides a les necessitats de les cooperatives petites. Fet i fet, aquesta és la missió que, dos anys enrere, trenta cooperati-
vistes intentaven imaginar i visualitzar amb una missió clara: un portal que respongués, des dels principis de solidaritat i compromís amb les persones i amb els criteris diferenciats d’una economia que no és ni estatal ni privada, a la creació d’ocupació de qualitat i a la millora de la qualitat de la vida i la viabilitat dels projectes cooperatius. Dos anys després, el 2009, la idea té nom, disseny i web operativa: ofertademanda.net. I només cal posar fil a l’agulla. Entre totes i tots. Cooperativament. Com sempre. David Fernandez
www.ofertademanda.net: un web senzill, àgil i compromès El portal, de disseny amè, estructura versàtil i ús àgil i fàcil, està confeccionat en cinc grans blocs: l’oferta, la demanda, el procés de registre, l’economia social i la intercooperació. Cadascun dels blocs deriva en una nova pàgina, que segueix la premissa de ser un web intuïtiu i de fàcil comprensió. Des de la primera línia queda reflectit que es tracta d’un projecte de l’economia social destinat a cooperatives, societats laborals, mutualitats, empreses d’inserció, centres especials de treball, fundacions, associacions i ONGs. Destinada a aquella altra economia que ha estat configurada per una part important de la societat civil, que representa ja el 10% del PIB i que ha contribuït de manera significativa a la vertebració del teixit social, productiu i associatiu i al desenvolupament ple de la democràcia econòmica i participativa, incorporant centenars de milers de treballadors a una altra forma d’entendre i comprometre’s amb una economia que continua posant a l’epicentre les necessitats humanes i socials.
coop-320
22/4/09
07:20
Página 13
Entrevista 13
El cooperativisme i la crisi Dia rere dia els mitjans de comunicació ens inunden d’informacions sobre l’agreujament de la crisi econòmica: actius tòxics, descens dels índexs borsaris, expedients de regulació d’ocupació, deflació, concursos de creditors, restricció del crèdit, etc. La crisi és pertot arreu, però ¿com afecta les cooperatives? Per parlar-ne hem entrevistat tres persones que pertanyen a entitats representatives del cooperativisme català o que tenen com a objectiu donar suport a les organitzacions de l’economia social.
Miquel Miró Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
“Impulsem el cooperativisme com una alternativa per superar la crisi” ¿Com veus la situació econòmica? I ¿com creus que afecta a les cooperatives?
La situació és difícil, complexa i molt preocupant. La manca de confiança generada pels principals agents no té comparació amb cap situació anterior que jo recordi. Personalment, considero que fins que no s’esvaeixin els dubtes sobre el sistema bancari, la desconfiança no desapareixerà i no es podrà iniciar la recuperació. És urgent que els governs agafin el bou per les banyes sense pors ni dilacions. Si són certes les informacions que diuen que els actius tòxics poden representar fins a 3,6 bilions de dòlars ( José Luis Leal a El País del 20-22009), la situació és de fallida tècnica del sistema financer globalment i, per tant, sols queda l’opció de la nacionalització. Vista la pràctica de les entitats i les seves conseqüències, sembla evident que una nacionalització és necessària, a més d’una nova regulació i l’exigència de responsabilitats. És urgent perquè la paràlisi creditícia no afecti encara de manera més greu les empreses i les famílies. Les cooperatives pateixen la situació descrita com qualsevol altra empresa. Moltes mesures han de ser
les mateixes: repensar els processos, revisar els costos, vigilar amb cura els comptes que cal cobrar, reformular l’estratègia, etc. El possible avantatge de les cooperatives rau en els valors que pot desenvolupar, com ara la democràcia, l’equitat i la solidaritat. La participació dels treballadors en la propietat, la gestió i els resultats facilita l’autoregulació d’horaris, torns, vacances, jornades, salaris, inversions, diversificació, etc. Com que les cooperatives són empreses nascudes per satisfer les necessitats dels seus socis, la conservació del lloc de tre-
ball és bàsica per poder fer-ho, i està demostrat que la permanència de les cooperatives és més gran que la de les societats mercantils. ¿Què feu des de la Federació de Cooperatives de Treball per afrontar aquesta situació?
Des de la Federació hem posat en marxa diferents accions en quatre línies. Primerament, impulsem el cooperativisme com una alternativa per superar la situació, mitjançant articles al web i als mitjans de comunicació, creant un espai llavor per allotjar nous projectes i facilitant Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 14
14 Entrevista
la transformació de societats mercantils en cooperatives, sigui com a solució a la crisi o com a solució a un problema de successió. En segon lloc, busquem enfortir les empreses cooperatives. Hem engegat el programa Avançar per a la millora del seu funcionament comercial, el programa d’acompanyament a la gestió (PEECO) i jornades d’intercanvi d’experiències per facilitar la incorporació de socis. També estem promovent una societat de participacions en els fons propis de les cooperatives
que complementi les existents, signarem un conveni amb ENISA per a la concessió de préstecs participatius per a projectes d’innovació tecnològica, i prendrem una participació a Clade Desenvolupament per finançar nous projectes. En tercer lloc, per facilitar l’obtenció de tresoreria, estem negociant amb l’Institut Català de Finances (ICF) una línia d’avals a operacions de pòlisses de crèdit i de línies de descompte per a les empreses cooperatives que no pugin accedir a les línies convencionals. Avalis ha
posat en funcionament una línia per aquesta finalitat de fins a 500.000 euros. A la Federació fem el seguiment de les operacions sol·licitades a l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) i l’ICF. Finalment, procurem que els socis de les nostres cooperatives estiguin més ben dotats per superar la situació mitjançant l’impuls de la formació. També estem estudiant les possibilitats de promoure una cooperativa de consum que faciliti l’accés en millors condicions a certes despeses corrents.
Ramon Pascual Coordinador de Coop57, Serveis Financers Ètics i Solidaris
“Potenciem que les cooperatives obtinguin finançament sense dependre dels mercats convencionals”
¿Com creus que la crisi està afectant les entitats d’economia social? Fonamentalment la crisi, en el seu origen, és una crisi de liquiditat, i en aquests moments el gran problema és que està afectant tota l’economia: descens de la facturació, problemes de morositat, etc. Fonamentalment, afecta el nostre sector a dos nivells. D’una banda, hi ha un retard en el cobrament, tant de les institucions Núm. 320
com del sector privat, i un índex de morositat cada cop més elevat, sobretot en el sector privat; l’administració en un principi no és morosa, però està retardant tots els pagaments. Per tant, hi ha molts problemes de finançament de circulant. En segon lloc, està generant una parada de tota la qüestió de les expansions i les noves inversions. Nosaltres havíem parlat amb unes deu o dotze entitats que tenien previst fer noves inversions a principis d’any, i a finals de febrer encara estaven totes parades en funció de com es desenvolupés l’entorn econòmic. Respecte al circulant, les cooperatives i les entitats de l’economia social tenen una gran dificultat amb els bancs, a tres nivells: en primer lloc, es troben amb un tancament del finançament de circulant, un problema de renovació de pòlisses i d’aconseguir nous circulants. Però, en cas que n’aconsegueixin, es troben amb un segon problema:
es demanen cada vegada més garanties, i això afecta totes les juntes directives de les associacions i fundacions i els socis de treball de les cooperatives, als quals els estan demanant garanties personals i patrimonials. I si se supera aquest segon escull, n’hi ha un tercer: el tipus d’interès està a l’alça. ¿Què feu des de Coop57 per afrontar aquesta situació i ajudar les cooperatives i entitats de l’economia social?
Els recursos de Coop57 vénen de la societat civil; un dels problemes que podem tenir és com obtenim els recursos necessaris per poder satisfer el possible increment de la demanda de préstecs per part de l’economia social. Creiem que és un bon moment, en el qual la societat civil, a causa de la crisi bancària, té una predisposició a col·locar part dels seus estalvis en entitats com Coop57. I, de fet, hem detectat en els últims mesos un increment important de l’entrada de capital de socis col·laboradors. A partir d’aquí, ¿què podem fer? El primer que ens
coop-320
22/4/09
07:20
Página 15
Entrevista 15
plantegem és no modificar, en cap moment, la nostra política d’atorgar préstecs, de garanties i de preu. És a dir, que continuarem exactament amb la mateixa política que hem tingut els últims anys. En aquests moments, el Coop57 disposa de liquiditat; la seva única limitació és poder satisfer aquestes demandes. Segon propòsit: adaptar-nos millor a les necessitats financeres de les cooperatives, que, com he dit
abans, es concretaran molt més en demandes de circulant a curt termini que en el finançament d’inversions. Per tant, adaptarem molt millor encara el producte de finançament de circulant. Un altre punt que creiem que és molt important és potenciar els nous productes que permetin a les cooperatives obtenir nous diners de finançament sense dependre dels mercats convencionals.
¿Què vull dir amb això? L’emissió de títols participatius per a projectes concrets de cooperatives o l’entrada de Coop57, en forma de préstec participatiu, en cooperatives molt concretes per donar-los capital i poder-les tirar endavant. I, per acabar, un últim punt: col·laborar més estretament amb la Federació de Cooperatives de Treball i amb altres entitats per buscar sinergies.
Verònica Platas Gerent d’Aposta, Escola de Cooperativisme
“Oferim formació per aprofitar aquesta crisi com una oportunitat” ¿Com creus que la crisi està afectant l’economia social i el cooperativisme?
La crisi ens afecta igual que a altres tipus d’empreses, sobretot en l’àmbit financer, de tresoreria. El que estem detectant és que hi ha gent que comença a tenir problemes amb la qüestió de la tresoreria i que cal que es faci una bona planificació. I després, també hi ha cooperatives a les quals la crisi els afecta amb una disminució de vendes, amb una baixada de la producció. Alhora, les cooperatives tenim l’avantatge que nosaltres mateixes ens podem autoregular i podem resistir molt millor la crisi; la crisi no ens afecta com a altres tipus d’empreses. El que sí que estem veient és que la crisi ha estat el detonant perquè molta gent vingui i faci més formació. I, fins i tot, no només són les empreses les que la impulsen, sinó que ara és la pròpia persona sòcia o treballadora d’una cooperativa que ve directament a fer formació amb nosaltres. ¿Quin tipus de formació?
Sobretot la formació amb què nosaltres estem treballant: com millorar la gestió empresarial en general. Després hi ha qüestions més específiques en l’àrea comercial, en l’à-
rea de màrqueting o en instruments com ara l’ofimàtica. Eren cursos que abans omplíem, però que ara omplim cada vegada més: hi tenim llistes d’espera, cosa que abans no ens havia passat. En aquest sentit sí que veus que la gent, en funció de la feina que fa, es va actualitzant o es va preparant per a altres àmbits. I nosaltres, per afrontar aquesta crisi, ja no tant des d’Aposta, sinó des de la perspectiva de com posem recursos i opcions per a les cooperatives, aquest any, per exemple, dins de la formació que oferim, hem demanat moltes més accions subvencionades per poder oferir productes als quals les cooperatives puguin accedir. I també hem adaptat determinada formació aprofitant la situació de crisi, com ara els monogràfics i seminaris sobre finances i els esmorzars que impulsa la Federació de Cooperatives de Treball per trobar solucions cooperatives a la crisi. Es tracta de buscar diferents formacions de reflexió o per trobar eines per millorar i poder aprofitar aquesta crisi com una oportunitat. Això seria una explicació ràpida del que estem fent. Jo destacaria, sobretot, el fet de poder oferir molta més formació subvencionada; així, davant de la manca de recur-
sos econòmics, moltes empreses no deixaran de fer formació per no tenir finançament. A més, la Generalitat ofereix moltes línies de formació subvencionada, i és la mateixa cooperativa qui accedeix a aquestes subvencions. D’aquestes línies també n’estem informant i estem donant els recursos perquè la gent que vulgui, els pugui utilitzar. En són exemples el postgrau en economia cooperativa o altres tipus de formació que nosaltres no podem oferir directament. Raimon Gassiot Ballbè Ex-libris, sccl Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 16
16 Cooperativisme
Tot i que el sector cooperatiu segueix sent un sector minoritari en l’economia, considerat sovint com a anacrònic, el cert és que, davant una situació en la qual els fonaments del model capitalista es veuen totalment corcats, l’economia social i solidària pot ser el marc per al sorgiment d’un nou àmbit postcapitalista.
Transformació. Les cooperatives en el nou paradigma. Un motor per al desenvolupament d’un marc postcapitalista Context: el canvi de paradigma del mode de producció Des de la crisi del 1973 fins a l’actual, s’ha donat un procés de canvi de paradigma en el mode de producció capitalista.1 Molts autors han conceptualitzat aquesta transformació, que s’observa tant en les noves formes de producció de béns i serveis, com en els canvis tecnològics, i en la forma de concebre el treball. Combinant les definicions de tres que considero prou representatius: Bell,2 Piore3 i Castells,4 podem identificar les principals característiques d’aquest nou context: — El consum massiu de béns (consumisme) es converteix en el motor essencial de la mecànica capitalista. Aquest consum massiu passa de ser un consum uniforme (producció en sèrie), a un consum basat en l’aspecte immaterial (disseny, moda, marca, valors associats, etc.). — La producció flexible, que s’adapta a aquesta nova forma de consum ràpida i basada en el simbolisme del producte (la marca), que és l’element generador de valor afegit. — El sistema econòmic adquireix cada vegada una dimensió més global, ja que els components de l’organització (treballadors, informació, tecnologia, gestió, etc.) estan organitzats i segmentats a escala global (directament o indirectament). — Aquesta dimensió global porta a una creixent organització en Núm. 320
xarxa, ja que tant la productivitat com la competència es desenvolupen en un context de xarxa d’empreses, d’interrelacions entre molts actors amb trajectòries diverses. — Conjuntament amb aquest procés, augmenta la mobilitat de les mercaderies, suportada per l’expansió dels transports, i el desenvolupament d’infraestructures. — Apareix l’informacionalisme, a partir de l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i de l’expansió de l’electrònica de consum. — Aquest fet provoca que la capacitat de les organitzacions de ser productives i competitives
passi per la capacitat de generar, processar i aplicar eficientment la informació i el coneixement. — El nou paradigma tecnològic, que amb l’aparició de les noves tecnologies de la informació i l’electrònica de consum ha permès millorar la producció de les empreses, adaptant-les al nou mercat. — Es produeix un increment de la distribució i dels negocis de finances, immobiliaris i asseguradors. — Augmenta la importància del treball de tipus cognitiu, associat a tota classe d’ocupacions (un treball que no només requereix habilitats manuals, sinó
coop-320
22/4/09
07:20
Página 17
Cooperativisme 17
també el domini de coneixements i de l’aplicació d’aquests). Aquestes característiques conformen, doncs, un nou escenari, que ha estat batejat amb molts títols diferents: societat postindustrial, societat dual, societat de la informació, capitalisme avançat, tardomodernitat, etc. D’aquesta manera, deixem assenyalat el marc a partir del qual se centra la resta de l’article.
Capitalisme i crisis: formes d’adaptació Les crisis cícliques del capitalisme han estat un dels mecanismes per a l’adaptació de l’economia als canvis sociopolítics que han anat operant al llarg del segle XX fins a l’actualitat. Posteriorment, a la Segona Guerra Mundial (per a molts, la sortida de la crisi financera del 1929), es va entrar en un període de creixent industrialisme fins a la crisi dels anys setanta del segle XX. Aquesta va ser ocasionada per la ruptura del domini colonial, que es va veure reflectida amb la fluctuació del preu del petroli dels setanta.5 La crisi dels vuitanta es pot considerar una adaptació estructural i tecnològica (lligada al naixement de l’informacionalisme), i la dels noranta va servir per a la re-
estructuració respecte als processos de la globalització. Tot plegat ens ha situat en el moment actual, que pel que sembla pot arribar a ser assimilable a una gran crisi com la del 1929. En aquest cas, el que s’ha posat de manifest és que l’economia real (la que genera treball i riquesa), està completament subjugada a l’economia financera (especulativa, basada en l’acumulació sense límit). Aquesta visibilització s’ha produït perquè l’espiral especulativa ha estat tan gran, que s’ha produït una escissió entre totes dues economies, de manera que s’han destapat els fonaments totalment corcats de l’economia capitalista.6 Davant d’aquesta situació, tenim molt pocs referents sobre com cal actuar, ja que els darrers anys de suposat creixement il·limitat, molt pocs són els qui no s’han deixat endur pel discurs optimista que, “malgrat tot, el capitalisme és el millor dels sistemes que podem tenir”. Les veus crítiques i les propostes de canvi s’han enterrat i ignorat. I ara, des de les institucions, mancades de tota creativitat, s’estan aplicant els remeis clàssics dels llibres d’economia, que es veuen clarament obsolets per subvertir realment la situació. Cal recuperar i repensar noves estratègies, i sobretot considerar sobre quines bases construir-les, per tal de trobar una sortida real a la crisi, que ens situï en un canvi de tipus.7 L’economia social i solidària, en aquest context, pot tenir-hi un paper important, plantejant el sorgiment d’un marc postcapitalista.
L’economia social i solidària com a alternativa El cooperativisme com a sector econòmic és petit, i sosté uns valors sobre la importància del treball humà, la propietat cooperativa i la democràcia en l’activitat econòmica evidentment diferents dels del capitalisme. Es tracta d’experiències de referència, que poden constituir alternatives reals per a un nou sistema.
És cert que l’entorn en el qual es desenvolupen les cooperatives és tan agressiu que sovint la via de supervivència passa per fer molts equilibris, i manegar moltes contradiccions per tirar endavant. Hi ha experiències que en aquest camí han acabat assimilant-se a l’estratègia econòmica capitalista, mantenint més o menys un fons democràtic. Per exemple, podem pensar en casos en què el nombre de socis de treball és molt inferior al de persones contractades, i la cooperativa acaba funcionant com un consell d’accionistes d’una societat anònima convencional. Ara bé, algunes cooperatives aconsegueixen tirar endavant mantenint-se tan fidels com poden als seus valors fundacionals, i desenvolupar una activitat de qualitat i ben valorada en el mercat. Es tracta d’experiències que, si bé es desenvolupen en el marc capitalista, internament intenten generar dinàmiques on la persona és l’eix de l’activitat econòmica. D’aquesta manera poden generar el màxim de benefici social, i dinàmiques de cooperació, destinades a enfortir el conjunt de l’economia social i solidària. Entenem que l’economia social i solidària està “formada per col·lectius de persones que s’agrupen per desenvolupar una activitat econòmica, a partir d’una organització democràtica i autonomia de gestió, i que persegueixen com a objectiu satisfer unes necessitats pròpies o de la col·lectivitat per sobre de l’afany de lucre”.8 Per tant, es tracta d’un espai generador de riquesa, en forma de béns i serveis socialment útils, i d’excedent (que pot ser economicomonetari o sociocultural). Ara bé, aquest excedent no es destina a cap “soci capitalista” o a uns accionistes, sinó que es distribueix seguint la fórmula del triple excedent:9 • Personal: Adreçat a la satisfacció dels treballadors i treballadores (en forma de retorn cooperatiu, autorealització, formació, etc.). • Societari: Dedicat a l’enfortiment de la cooperativa (infraestructura, inversions, etc.). Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 18
18 Cooperativisme
• Social: Destinat a la millora de la societat. El seu destí sempre s’enfoca depenent dels principis de la cooperativa. Com podem veure, aquesta forma de concebre l’activitat econòmica proporciona les bases per a un sistema econòmic postcapitalista. Es tracta, doncs, d’un àmbit estratègic quan es planteja una alternativa al sistema actual, tot i que cal no oblidar que qualsevol canvi prové de la suma de transformacions en molts àmbits (econòmic, polític, educatiu, simbòlic, relacional, etc.).
Adaptacions al nou context: la societat xarxa Tal com hem exposat a l’inici de l’article, la crisi actual està operant en un marc molt concret, i el sector de l’economia social i solidària es troba, en aquest punt, amb dos reptes: seguir tirant endavant en el nou context social, i alhora poder presentar alternatives en l’àmbit econòmic. La societat en xarxa (informacional i global), comporta transformacions importants en la forma d’organitzar el treball i les relacions de producció, així com la necessària obertura de l’empresa cap a l’exterior, establint-se en un entorn en xarxa. Segons Castells: “L’empresa xarxa és la forma específica d’empresa que té un sistema de mitjans constituït per la intersecció de segments de sistemes autònoms de fins. En conseqüència, els components de la xarxa són tant autònoms com dependents d’aquesta xarxa i poden formar part d’altres xarxes i, per tant, d’altres sistemes de recursos dirigits a altres objectius.”10
Núm. 320
En aquest sentit, parlem de dos àmbits on és necessari realitzar canvis per a aquesta adaptació: l’espai interempresarial (extern, format per les relacions de l’entitat amb altres organitzacions), i l’intraempresarial (intern, format per les noves formes d’organització de treball). Aquests dos espais han de desenvolupar estratègies de xarxa, basades en el treball cognitiu i el coneixement, elements estructuradors de les noves formes de treball. Les cooperatives, i per extensió les organitzacions de l’economia social i solidària, poden trobar en aquestes xarxes mecanismes per enfortir-se i millorar la coherència amb els seus principis: solidaritat, transparència, ajuda mútua, etc. Val a dir que per tal de fer efectius aquests canvis, tant en l’espai interempresarial com intraempresarial, s’ha de donar en primer lloc un canvi simbòlic i conceptual. Durant molts anys, l’estabilitat i l’estatisme han estat un senyal de solidesa en les organitzacions (també a les cooperatives). En aquest nou context, això canvia, i per tant cal fer una adaptació a algunes condicions indispensables. Segons Naud i Melet,11 aquestes són les següents: - Contradicció: Tota forma d’organització empresarial és plena d’orientacions i funcionaments contradictoris, que s’han de poder conciliar. - Imprevisibilitat: Tota forma d’organització genera efectes imprevisibles o perversos envers els principis que la guien i legitimen. - Desordre: Tota forma d’organització produeix un ordre i un desordre al voltant d’incerteses que s’han d’anar gestionant. Aquestes tres característiques ens situen, doncs, en un àmbit de complexitat i d’equilibri dinàmic, en el qual cada situació ens porta a revisar les nostres formes d’organització, pensar noves estratègies, avaluar les existents, etc. En definitiva, una contínua revisió de què fem, per què ho fem i cap on anem.
La transformació dins l’organització Les cooperatives juguen amb un avantatge clar a l’hora de plantejar les transformacions dins de l’organització: la importància de les persones en l’activitat empresarial. A diferència de les empreses convencionals, les que pertanyen a l’economia social i solidària, es caracteritzen per donar una especial importància a la persona i el seu desenvolupament. I precisament aquest és un element essencial per a la transformació cap al que anomenarem organització en xarxa. Ara bé, no és l’única. Cal desenvolupar, doncs, diversos canvis organitzatius. Per Vázquez,12 la importància de les persones en l’organització en xarxa es deu a la conversió del treball mecànic al treball cognitiu com a factor de producció. Segons aquest autor, el treball cognitiu és aquell en què conflueixen de manera indestriable “els pensaments, emocions i accions del treballador; és a dir, la persona en la seva totalitat”, i és una eina inexpropiable del treballador/a. Aquesta nova forma de treball basada en el coneixement és lliure en el seu desenvolupament (no es pot circumscriure a una cadena de muntatge), i s’optimitza al màxim a través de mecanismes de cooperació. D’aquesta manera, la producció pren formes autoorganitzades al voltant del que hi ha creat, i genera al mateix temps un excedent econòmic i un excedent en forma de coneixement, que és reapropiat pels mateixos treballadors. Evidentment, aquestes dinàmiques qüestionen la propietat del procés productiu i les estructures jeràrquiques representatives i, per tant, comporten un canvi necessari tant en l’estructura de l’organització com en els valors essencials del funcionament d’aquesta. Aquesta transformació del treball és la que en molts casos —incloent-hi les cooperatives— no s’ha dut a terme. Segons Vázquez, moltes cooperatives només han desen-
coop-320
22/4/09
07:20
Página 19
Cooperativisme 19
volupat una transformació en l’esfera de la presa de decisions basada en una democràcia representativa: “L’essència del treball i de la seva organització no s’ha modificat. S’ha continuat considerant que les formes de competir a través de l’estructuració tradicional del treball [...] eren el que és natural, el que és transhistòric, y que les formes d’alliberament i democràcia havien de situar-se en les esferes de la propietat col·lectiva dels socis treballadors i en el poder suprem de la puntual assemblea. El concepte té clares similituds amb la idea de la democràcia representativa.” Així doncs, la importància de la persona en l’activitat econòmica ha d’anar lligada a un canvi organitzatiu, centrat tant en les formes de treball (autoorganitzat, descentralitzat i cooperatiu) com en les formes de presa de decisions, en les quals les persones puguin participar de la generació d’estratègies de manera directa. La proposta de Garcia13 en aquest sentit combina l’autonomia en el lloc de treball (la persona pot participar en el disseny del seu lloc de treball, l’organització del treball propi, de les tasques del grup i del temps de treball), amb dues formes d’organització: d’una banda,
equips de treball cooperatiu (grups de persones amb perfils diferents que treballen pel desenvolupament d’una finalitat comuna) com a unitat bàsica de producció; i de l’altra, equips estratègics o de projecte, que són els encarregats de desenvolupar les estratègies de futur. Les persones han de poder fluir entre un tipus d’equip i l’altre, aportant i aprenent en tots els processos. Aquestes transformacions, tot i que sovint són complexes i que generen tensions dins les organitzacions, són molt necessàries, tant per acostar-nos més als nostres ideals com per superar situacions de crisi i canvi de context.
La intercooperació: La transformació de l’organització vers l’exterior L’organització en xarxa en l’espai interempresarial és essencial per enfortir els vincles entre les organitzacions. L’obertura cap a l’exterior és el que permet a les organitzacions regenerar-se, aprendre i entendre’s com formant part d’un entorn. En aquest sentit, estan immerses en una xarxa difusa, on interaccionen proveïdors, clients, col·laboradors, etc. Si bé és cert que l’organització en xarxa aporta col·laboració, inten-
cionalitat i vinculacions entre les persones i les organitzacions, la cooperació (la creació d’espais de solidaritat, autonomia, democràcia, comprensió i debat) no es dóna per se en una dinàmica de xarxa, sinó que ha d’anar acompanyada d’altres mecanismes, especialment si es pretén que els vincles que s’estableixen siguin durables. Per aquest motiu, el mecanisme amb el qual es creen els vincles entre les organitzacions de l’economia social i solidària l’anomenem intercooperació. Es tracta d’una forma de relació entre les organitzacions destinada a enfortir els lligams dins d’aquest sector, i aporta a les cooperatives i organitzacions de l’economia social i solidària estratègies de quatre classes: - La vehiculació de recursos propis en el sector: L’establiment de relacions client-productor entre cooperatives permet vehicular recursos econòmics generats en l’activitat de cada una d’aquestes en un entorn comú, i així les retroalimenta. D’aquesta manera, es genera un tipus de “fidelització” del client basada en la transparència i el diàleg. A més a més, aquestes relacions afavoreixen la creació d’acords i d’estructures de segon grau, molt útils per superar els inconvenients provocats per l’habitual mida reduïda d’aquestes organitzacions (per exemple, en el cas de la recerca de finançament). - Eines comunes: La col·laboració a mitjà termini pot portar al desenvolupament d’eines comunes per a totes les organitzacions, que permetin cobrir necessitats essencials per al desenvolupament del sector, com per exemple el finançament ètic i solidari, els mitjans de comunicació o la formació. Experiències com ara Coop57, Fiare o Aposta són algunes d’aquestes. - Efectes de visibilització. També es donen a partir d’estratègies d’intercooperació a mitjà termini. Es tracta de fer visible el sector de l’economia social i solidària, tant de cara a la població com de cara Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 20
20 Cooperativisme
a les institucions. D’aquesta manera es generaria tant un marc simbòlic de referent, com mecanismes sociopolítics per tal d’incidir en les polítiques sobre el sector. - Creació de mercat social. La intercooperació esdevé l’eix central del desenvolupament d’un mercat social, entès com un espai de relació entre producció, distribució i consum realitzats sota els
principis de l’economia social i solidària; i, de manera global, contribueix al desenvolupament d’un marc global postcapitalista. L’alternativa que proposàvem a l’inici de l’article. La intercooperació, doncs, és la clau per generar una alternativa basada en l’economia social i solidària. Intercooperant, les organitzacions aprenen les unes de les altres, col·laboren i estableixen
acords que els permeten innovar i desenvolupar-se. D’aquesta manera, podríem dir que totes les estratègies comentades sobre els canvis dins les organitzacions es donen en constant comunicació amb aquest entorn, que pot ser alhora estímul i suport per a la transformació i la pervivència de les iniciatives. Martina Marcet
Bibliografia AGUILAR, Salvador. Ordre i desordre. Manual d’estructura i canvi de les societats. Barcelona: Hacer, 2003. ARAMBURU, Nekane; RIVERA, Olga. Organización de empresas. Sant Sebastià: Universidad de Deusto, 2006; pàg. 98-102. BELL, Daniel. El advenimiento de la sociedad post-industrial. Madrid: Alianza, 1976. CASTELLS, Manel. La societat xarxa. Vol. 1 Barcelona: UOC, 2003. GARCIA, Jordi. “És l’economia solidària l’economia del decreixement”. Revista Illacrua, 161 (setembre del 2008). — Disseny organitzatiu de la cooperativa”. A: Postgrau en economia cooperativa. Materials del curs. Barcelona: IGOP-Aposta, 2008. — “Objectiu: mercat social”. Nexe, 9. (Gener 2002) GARCIA, Jordi; VIA, Jordi; XIRINACS, Lluís Maria. La dimensió cooperativa. Barcelona: Icària, 2001. GINER, Salvador. Teoria sociológica clásica. Barcelona: Ariel, 2001. JURIS, J.S. Digital Age Activism: Anti-Corporate Globalitzation and The Cultural Politics of transnacional Networking. 2004. NAUD, D.; MELET, B. Transversalité et coopération dans l’entreprise réseau. París: Démos, 2008. PIORE, Michael J.; SABEL, Charles F. La segunda ruptura industrial. Madrid: Alianza, 1990. VÁZQUEZ, Alfonso. Trabajo cognitivo, cooperación, democracia. http://www.hobest.es/temasinteres/. Juny del 2008. — ¿Innovar en la crisis? http://www.hobest.es/temasinteres/. Setembre del 2008
1. El mode de producció és un concepte clàssic desenvolupat per Marx. És la forma amb la qual una societat s’estructura, en funció de la base de la producció material, que segons Marx és la generadora de les desigualtats socials. La producció material té dos elements principals: 1) les forces de producció: condicions econòmiques i tecnològiques dominants en una societat i en un moment determinat en el temps; i 2) les relacions de producció: són les relacions socials entre els grups ocupacionals, és a dir, segons el paper que té cada grup en el mode de producció. Aquestes relacions estableixen les normes a partir de les quals s’identifica qui entra i en quina posició o tasca del procés productiu, i són la base per a la generació de les classes socials. Des del meu punt de vista, tot i que segons Marx el mode de producció és característic de cada sistema, crec que en el capitalisme podem detallar diferents modes de producció: primer industrialisme, taylorisme-fordisme (producció en cadena) i postfordisme, incloent en aquest darrer els aspectes de la societat informacional. 2. Daniel BELL. El advenimiento de la sociedad post-industrial. Madrid: Alianza, 1976; pàg. 138-155. 3. Michael J. PIORE i Charles F. SABEL. La segunda ruptura industrial. Madrid: Alianza, 1990. 4. Manel CASTELLS. La societat xarxa. Barcelona: UOC, 2003; vol. 1, cap. 3. 5. Alfonso VÁZQUEZ. ¿Innovar en la crisis? http://www.hobest.es/temasinteres/. Setembre del 2008. 6. ¿Innovar en la crisis? http://www.hobest.es/temasinteres/. Setembre del 2008. 7. Canvis de tipus: es tracta d’un canvi sistèmic (o macrosistèmic) que afecta unitats macrosocials i comporta un canvi en tota la formulació d’una societat. Es poden donar essencialment en dos tempos històrics: de manera evolutiva/progressiva al llarg d’un espai temporal (tot i que no exempt d’episodis convulsos o violents), o de manera espasmòdica, en forma de revolució/contrarevolució. (Salvador AGUILAR. Ordre i desordre. Manual d’estructura i canvi de les societats. Barcelona: Hacer, 2003). 8. Jordi GARCIA. És l’economia solidària l’economia del decreixement”. Revista Illacrua, 161 (setembre del 2008). 9. Jordi GARCIA, Jordi VIA i Lluís Maria XIRINACS. La dimensió cooperativa. Barcelona: Icària, 2001; pàg. 123-126. 10. M. CASTELLS. Op. cit., pàg. 235. 11. D. NAUD i B. Melet. Transversalité et coopération dans l’entreprise réseau. París: Démos, 2008. 12. Alfonso VÁZQUEZ. Trabajo cognitivo, cooperación, democracia. http://www.hobest.es/temasinteres/. Juny del 2008. 13. Jordi GARCIA. “Disseny organitzatiu de la cooperativa”. A: Postgrau en economia cooperativa. Materials del curs. Barcelona: IGOPAposta: Barcelona 2008 Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 21
Scea 21
Fòrum 2000+8 d’Educació Ambiental
Deu anys treballant per renovar l’EA davant dels reptes de la sostenibilitat
L
a Societat Catalana d’Educació Ambiental va organitzar la trobada, que es va celebrar el passat mes de novembre del 2008 a Llançà El Fòrum 2000 d’Educació Ambiental és un procés d’àmplia participació i debat entorn de l’educació ambiental, els seus reptes, els seus agents i les seves estratègies, que va iniciar la Societat Catalana d’Educació Ambiental amb la voluntat de contribuir a la consolidació de l’educació ambiental a les portes del segle XXI. És un espai obert a totes les persones i col·lectius que desenvolupen tasques d’educació i sensibilització ambiental. El Fòrum es va iniciar l’octubre de l’any 1998. Durant els dos anys següents, més de cinc-centes persones, organitzades en grups de tre-
ball, van debatre de manera permanent sobre el present i el futur de l’educació ambiental a Catalunya. Les aportacions es van compartir, contrastar i consensuar en quatre grans trobades. Al final d’aquesta primera fase, l’any 2001, es va publicar un document que resumia les reflexions i propostes, agrupades en vuit àmbits de treball: 1. Objectius i metodologies de l’educació ambiental 2. Formació 3. Sistema educatiu formal 4. Centres d’educació ambiental 5. Comunicació 6. Recerca i avaluació 7. Organització com a col·lectiu 8. Situació professional i laboral Basant-se en aquest punt de partida, cada dos anys es fa una nova trobada de seguiment i revisió per
seguir renovant l’EA davant dels nous reptes de la sostenibilitat. Després de tres edicions (2000+2, 2000+4 i 2000+6) treballant qüestions concretes com el treball en xarxa i la participació, aquest 2008, coincidint amb el desè aniversari de la primera trobada del Fòrum, hem volgut fer una revisió dels reptes plantejats fa una dècada. ¿Fins on hem arribat? ¿Encara són vigents? ¿Hem d’afegir-ne de nous? “No ens preguntem si estem totalment d’acord, només si anem pel mateix camí” (Goethe) El Fòrum 2000+8 es va celebrar del 21 al 23 de novembre del 2008 a Llançà (Alt Empordà). Els actes es van desenvolupar a la Casa de Cultura, i l’allotjament dels participants es va fer a l’Hotel Beri. Enguany hi ha hagut 85 inscrits (50 socis de l’entitat i 35 no socis) i 17 acompanyants. També hem comptat amb la participació de deu joves voluntàries que han ajudat en l’organització del Fòrum. Tant la SCEA com elles mateixes van valorar la feina molt positivament. La trobada començava el divendres al vespre amb l’arribada dels primers inscrits i una vetllada acompanyada de rom cremat i converses de sobretaula. El dissabte 22 va iniciar-se amb la rebuda de la resta de participants a la Casa de Cultura, amb la benvinguda per part de l’alcalde i del president de la SCEA, Lluís Pagespetit. A continuació hi va haver dues ponències: Teresa Franquesa, Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 22
22 Scea
sòcia i presidenta de la SCEA en el Fòrum 2000, va fer una reflexió sobre els canvis que hi han hagut des de l’inici del procés del Fòrum fins a l’actualitat. I Susana Calvo, del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, ens va parlar del Llibre blanc de l’educació ambiental, que va servir per entendre aquest procés homòleg al Fòrum, però a escala estatal. A continuació es van formar quatre grups de treball, segons els àmbits redefinits prèviament al Fòrum: 1) “El marc conceptual: objectius,
Núm. 320
models i mètodes”, 2) “Instruments per créixer i consolidar-se: formació, participació i comunicació”, 3) “Escenaris i actors del sistema educatiu formal” i 4) “Educadors ambientals: xarxes i equipaments”. Fins a l’hora de dinar, els participants de cada grup van tenir temps de presentar experiències i projectes que estan desenvolupant per posar en comú les línies de treball actuals, dins de cada àmbit. A la tarda, va continuar el treball en grups, però ara per fer una revisió de propostes. L’objectiu era
fer un repàs de la vigència dels objectius i les línies estratègiques definides ara fa deu anys. A la pausa del berenar, Joan Antoni Melé, director de Triodos Bank a Catalunya i les Balears, va fer una xerrada sobre el funcionament d’aquesta banca ètica. Després del petit descans, els quatre grups van fer la síntesi de les noves aportacions fetes al document. A les vuit del vespre, a la sala d’actes de la Casa de Cultura, hi va haver la conferència “Gastronomia i desenvolupament sostenible”, a cà-
coop-320
22/4/09
07:20
Página 23
Scea 23
rrec de Pep Palau, director del Fòrum Gastronòmic Girona ’09. Va tractar temes com ara “Els productes de la terra i els seus productors”, “Els distintius d’origen i qualitat agroalimentària”, “Els valors ètics i econòmics” i “Exemples de bones pràctiques”. Seguidament es va poder gaudir d’un petit tast gastronòmic a l’hotel. Després de sopar, i per tancar una jornada intensa de treball, les activitats lúdiques van continuar a la sala d’actes amb la representació de l’obra de teatre Les dones del bandoler, escrita per la sòcia Margarida Feliu i representada per sòcies de l’entitat. Es tractava d’una representació teatral que, partint de l’actualitat, parlava d’en Serrallonga, un personatge històric vist per sis dones que hi van conviure. El diumenge, el dia va començar amb la presentació de les conclusions de cadascun dels quatre àmbits de treball a càrrec dels dinamitzadors (Esther Fanlo, Anton Aymemí, Hilda Weissmann i Carme Dolz). Després d’una sessió amb precs, preguntes i opinions per part dels participants, va quedar pendent la sessió posterior d’arribar al consens de propostes i aprovar el document, que s’ha realitzat durant els mesos de febrer i març
del 2009 a partir d’un procés participatiu virtual “Delibera”. Tot i que la tramuntana que bufava no va permetre fer la sortida guiada al cap de Creus amb vaixell, els participants van poder gaudir d’un itinerari a peu pels volts de Llançà. Ja per tancar tot el seguit d’actes del Fòrum, els socis de la SCEA van assistir a la presentació del Pla estratègic de l’entitat, que va anar a càrrec de Júlia Garcia, la vicepresidenta. Així s’acabava una nova edició del Fòrum 2000 d’EA, que ha servit per repassar, reflexionar i aportar noves perspectives per renovar l’EA davant els reptes de la sostenibilitat. Com sempre, ha sigut una trobada per aprendre, compartir experiències i gaudir de l’entorn i les activitats lúdiques que l’han complementat. Enguany ha estat possible la realització del Fòrum gràcies al suport de d’Obra Social La Caixa, de la Ge-
neralitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge), la Diputació de Girona i Triodos Bank. També han col·laborat l’Ajuntament de Llançà, la Universitat de Vic i Terra Mar Natura i Cultura. El mes d’abril del 2009, sortirà la publicació amb la redacció del nou document d’objectius i línies estratègiques i el recull d’experiències i comunicacions exposades pels inscrits. I a partir d’ara, les ganes de seguir treballant per millorar l’educació ambiental ens portaran a pensar en el proper Fòrum (2000+10) i en la celebració dels vint-i-cinc anys de la Societat Catalana d’Educació Ambiental. ¡Ens queden molt anys per continuar treballant! Mariona Bigas i Montaner Secretària tècnica de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA)
Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Página 24
24 Ressenya
Els habitatges cooperatius. El sistema de cessió d’ús. Barcelona: Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, 2008. (Textos d’Economia Cooperativa; 3)
E
ls habitatges cooperatius. El sistema de cessió d’ús és fruit d’un llarg i intens treball impulsat en els darrers mesos per la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, amb el propòsit d’oferir una nova alternativa per a resoldre la problemàtica de l’habitatge a l’Estat espanyol, a través de la cessió d’ús d’habitatges cooperatius. Així, aquest llibre recull les reflexions, idees i aportacions de nombroses persones vinculades al món dels habitatges cooperatius, tant en el mateix Estat com en altres Països del continent europeu. Per aquest motiu, aquest document constitueix una valuosa eina de treball i font de coneixements per a tots aquells experts que tenen algun tipus de responsabilitat en la planificació i la gestió del món de l’habitatge actual i del futur. Per a tots ells, el llibre pretén ser una ajuda i font d’inspiració. Sota la coordinació de l’economista David Martínez, els diversos autors aborden diferents aspectes del Model de cessió d’ús, per tal d’aclarir els diferents dubtes que poden sorgir en el decurs de la seva anàlisi. El mercat del sector, la naturalesa jurídica d’aquesta cessió d’ús, les consideracions estatutàries i tributaries, són alguns d’aquests temes. En el primer apartat d’Aspectes preliminars, es comenten els principals resultats de les Jornades Europees sobre models d’accés a l’habitatge en regim cooperatiu, organitzades el novembre del 2007 per la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, en les quals van participar representants d’Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. En segon capítol l’Antoni SolaniNúm. 320
lla, consultor, aborda la situació actual del mercat de l’habitatge a l’Estat espanyol i facilita dades interessants respecte de la seva evolució i comportament en funció de les principals variables que el determinen. D’aquesta manera, l’apartat serveix per a dibuixar l’escenari en que el Model de cessió d’ús es podria posar en marxa. A l’apartat 3 en David Martínez, economista, presenta d’una manera clara i concisa l’essència del Model de cessió d’ús que es proposa des de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, mitjançant el desenvolupament dels aspectes més importants del seu funcionament. Així es pretén oferir una visió general del Model que en faciliti la comprensió i l’anàlisi. En el quart capítol l’Ignasi Blajot, advocat, aprofundeix en els marcs jurídics que determinarien la posada en marxa del Model de cessió d’ús d’habitatges cooperatius. El dret d’ús, els tipus de lloguer, les normatives que regulen les cooperatives del sector, entre altres, són alguns dels temes tractats en aquesta part. A l’apartat cinquè en Josep M. Vilaseca, advocat i assessor fiscal i financer, planteja els trets principals que haurien de caracteritzar les cooperatives d’habitatges que funcionin amb el Model de cessió d’ús, en qüestions com la relació amb els socis, la seva participació en les decisions de la cooperativa i els drets i deures que aquests assumeixen en convertir-se en usuaris dels habitatges, entre altres. En la sisena part del llibre en Lluís Ordax, economista, estudia i analitza els diferents marcs tributaris que afectarien el Model en les diferents etapes de desenvolupament. Els impostos sobre societats, sobre el va-
lor afegit o sobre la renda de les persones físiques són alguns dels tractats en aquest apartat. Al darrer capítol en David Martínez, economista, tracta sobre diferents aspectes econòmics que s’han de tenir en compte per a engegar el Model de cessió d’ús per part d’una cooperativa, com són, per exemple, el tipus d’habitatge que es pretén construir, la inversió inicial, el finançament i el preu de la cessió d’ús, entre altres. Aquests elements s’han de relacionar necessariament amb les dades del mercat de l’habitatge, per a fer una anàlisi acurada dels projectes i així assegurar la sostenibilitat del Model. La publicació conclou amb un resum de les conclusions d’un estudi de mercat sobre els comportaments de diferents targets respecte del model d’habitatges en règim cooperatiu i en cessió d’ús. La conjunció de tots els capítols constitueix un estudi seriós i complet sobre els aspectes més rellevants del Model de cessió d’ús i el seu desenvolupament, per tant, pot servir com una carta de navegació o una eina fonamental en el propòsit d’oferir una nova alternativa d’accés a l’habitatge, en un moment en que aquest desig resulta més difícil d’aconseguir. La visió cooperativa de l’economia encamina a pensar a llarg termini i proposa fórmules innovadores amb un gran potencial per oferir solucions als desajustos actuals del mercat de l’habitatge. El sistema de cessió d’ús d’habitatges cooperatius té la seva fortalesa en l’establiment de relacions cooperatives permanents, equitatives i democràtiques que tenen condicions per esdevenir eficients. C. C.
coop-320
22/4/09
07:20
Página 25
XXIV Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu
Prada de Conflent, 20, 21 i 22 agost 2009
El Cooperativisme i el sindicalisme: Una oportunitat davant la crisi
Informació: •
coop-320
22/4/09
07:20
Página 26
26 Pensem-hi
Últim aplaudiment
E
l passat dia 26, en acabar la cerimònia, totalment laica, del funeral de Ricard Salvat, va esclatar un llarg aplaudiment. Un aplaudiment que només va acabar quan van endur-se de la sala el fèretre. Era un detall humorístic: a un gran home de teatre que, però, mai no havia estat un actor, li estàvem aplaudint l’últim mutis. Ell, ben cert, n’hauria rigut. Vaig entrar en contacte amb Ricard Salvat exactament el mes de novembre de 1960, en el curs d’una inoblidable representació de La pell de brau, de Salvador Espriu, recitada, d’una manera austera i majestuosa, al voltant d’una escultura de Subirachs –única escenografia- , per l’alumnat de l’aleshores tot just inaugurada Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Crec encara que la creació, amb Maria Aurèlia Capmany i Carme Serrallonga, d’aquella escola, l’ara mítica EADAG, ha estat la més gran aportació que Salvat ha fet al nostre teatre i a la nostra cultura. A mi, personalment, ell va ser el primer que em va fer estudiar Stanislavski i el primer que em va ensenyar a treballar amb les tècniques de Brecht, però em penso que molta gent de teatre, si gosés, hauria de fer confessions semblants. També va ser Salvat qui ens va descobrir la teatralitat de Salvador Espriu (La pell de brau, Primera història d’Esther, Antígona, Gent de Sinera, Ronda de mort a Sinera). I ell va ser el primer a parlar-nos de la importància de la tradició del teatre català. I va escriure els dos volums d’un llibre interesantíssim, extraordinari en el seu moment (1966): El teatre contemporani. Núm. 320
Salvat, però, ja havia començat molt abans. Ja havia muntat, amb Miquel Porter Moix, el Teatre Viu. Ja havia estudiat teatre (els anys cinquanta!) a Alemanya. Ja havia dirigit amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (l’ADB), una altra entitat de les que formen part de la
nostra història. Després, quan li van enfonsar l’escola i no va poder mantenir l’intent de professionalització de la companyia Adrià Gual, va crear l’Escola d’Estudis Artístics d’Hospitalet de Llobregat. I, des de l’any 1973, ha estat catedràtic d’Història de les Arts Escèniques a la Universitat de Barcelona, amb la creació de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, que, entre d’altres activitats, publica la revista Assaig de teatre. Durant aquests gairebé cinquanta anys, la nostra relació ha adoptat molt diferents aspectes. Hem tingut temporades de treballar junts (com esclaus), i llargs períodes en què ens hem vist només durant l’assistència a espectacles o conferències, quan coincidíem per casualitat. Ens hem trobat en feines en les que, sense prèviament saber-lo, col·laboràvem. Ens hem
prestat petites ajudes –a tots dos ens ha costat sempre demanar-les. De vegades hem mantingut junts una mateixa opinió, i més d’una vegada hem discrepat i ens hem discutit. En aquests casos, sempre sense perdre les bones maneres: tots dos, tota la vida, mira, hem estat dos homes molt ben educats. I jo no vaig perdre mai la consciència de la seva gran categoria, teatralment sens dubte molt superior a la meva. Confio en què ell se n’adonés. Ara Salvat és mort. Ara ja no hi és, l’home incòmode, de personalitat forta i tracte difícil que sempre va ser. I ara, a l’hora del fàcil panegíric postmortem, és possible que oblidem que la nostra societat –nosaltres- no va ser justa amb ell. Salvat va patir ostracisme. Amb tota la seva preparació, amb tota la seva biografia a les espatlles, va ser reduït a ser un director de teatre d’aquests que actuen de tard en tard. Amb gran èxit, perquè ell era qui era (recordem, en les últimes èpoques, En la jungla de les ciutats de Brecht, Ronda de mort a Sinera d’Espriu, al Lliure l’any 2002, i al Borràs, el 2008, el Mirall trencat de Mercè Rodoreda), però molt de tard en tard. L’any 2006, va muntar, a la Sala Muntaner, una esplèndida Mika i el paradís, del debutant Francesc Cerró, amb uns mitjans a la seva disposició que semblaven també els d’un director novell. No, la nostra societat –el nostre poble, nosaltres- mai no va pagar a Salvat tot el que li devíem. És una actitud que la nostra societat –el nostre poble, nosaltres- adopta molt sovint envers moltes de les nostres personalitats de veritable vàlua. Santos Hernández Març del 2009.
coop-320
22/4/09
07:20
Página 27
Biblioteca/Revistes 27
Retalls
CIRIEC-ESPAÑA, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa Núm. 63. Desembre del 2008. València www.ciriec-revistaeconomia.es ciriec@uv.es El títol de la portada, “Economia social: Investigacions en els àmbits dels operadors de mercat i no mercat”, ens introdueix en la temàtica d’alguns dels articles. En reproduïm part del sumari: “Factors determinants de l’èxit exportador”, “El paper de l’estratègia exportadora a les cooperatives agràries”, “Els pioners del cooperativisme agrari de crèdit espanyol (1880-1920)”, “Anàlisi de l’eficiència a les cooperatives de crèdit a Espanya”, “Una proposta metodològica basada en l’anàlisi envoltant de dades (DEA)”, “Cooperació en el sector d’ajudes a les persones: Una aproximació des de l’economia social asturiana”, “La relació pública entre empreses i ONGs”, “Anàlisi de l’impacte en l’elaboració de polítiques públiques en el marc de la RSE”, “Avenços recents en la investigació econòmica sobre el voluntariat: Valoració econòmica del treball voluntari, despeses de gestió del voluntariat i voluntariat corporatiu”, “Els indicadors de gestió i el quadre de comandament en les entitats sense afany de lucre”.
COOP DE FRANCE.infos Núm. 35. Març del 2009. París www.coopdefrance.coop cdf@coopdefrance.coop Revista de caràcter mensual, en llengua francesa. Ofereix informació i formació de tot el que fa referència al tema de cooperatives agràries i agroalimentàries de França. El títol de la portada: “Desenvolupament agrícola, l’acció de Coop de France”, és el que encapçala el dossier de les pàgines interiors, on el títol de l’article principal és: “El desenvolupament agrícola, al cor dels treballs de les cooperatives”. Inclou diversos esquemes aclaridors de la xarxa participativa Coop de France. El dossier el completa una entrevista a Philippe Lacombe, component del Comitè d’Avaluació de Coop de France. Alguns dels altres títols que podem trobar en aquest número són: “El diagnòstic d’estalvi, per una decisió aclaridora”, “Participeu a les urnes europees!” A l’apartat jurídic: “El compte corrent d’activitat”, “Les cooperatives de l’Illa de França han cartografiat les diferents biomasses”.
COMPARTIR Núm.73 Gener-març del 2009. Barcelona. www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop Revista del cooperativisme sanitari editada per la Fundació Espriu. La primera secció està dedicada a articles que ens informen de qüestions relacionades amb la salut. A “Cooperativisme sanitari”, hi trobem els títols següents: “El Comitè de Bioètica d’ASISA rep un dels Premis a les Millors Idees 2008 en la seva categoria”, “Clínica Moncloa, pionera en crioablació en el sector privat”, “ASISA Sevilla amplia la seva oferta assistencial”, “El grup de música Òscar Esplà presenta el IX Cicle de l’Aula Montpeller”, “Perspectiva internacional de les cooperatives de salut”, “Mor el primer
president d’IHCO”, “La Federació Unimed São Paulo visita l’Hospital de Barcelona”, “L’economia social, un valor davant la crisi”, “Col·laboració amb les mutualitats de Tunísia”, “Competitivitat responsable i sostenible en l’economia cooperativa”, “Reunió amb l’INHCC de Tòquio” i “La Junta d’IHCO es reuneix al Canadà. El monogràfic està íntegrament dedicat al II Seminari Internacional de Sanitat i Cooperatives, en el qual més de cent cinquanta professionals sanitaris es van reunir a Madrid el passat mes d’octubre per reflexionar sobre l’evolució del cooperativisme sanitari com a model de gestió en valors per als sistemes de salut en l’àmbit internacional. Amb la secció “Cultura” acaba la revista. Elisenda Dunyó Núm. 320
coop-320
22/4/09
07:20
Pรกgina 28