coop-307
22/2/08
08:20
Página 1
Febrer 2008 • revista mensual • any 28è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès
307
Comunicació i transport
coop-307
22/2/08
08:20
Pรกgina 2
coop-307
22/2/08
08:20
Página 3
307 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (iCiC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto coberta: “Nens de l’escola bressol de El Khorbat” Foto: © Abdel Ali Khoulali. Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL
Revista mensual - Any 28è febrer 2008
SUMARI Tornaveu
4
Oriol Cortacans
Editorial
5
Comunicació i transport
Noticiari
6
Cooperatives de Catalunya
9
Productes i eines per millorar la gestió empresarial responsable i sostenible
Les nostres cooperatives
10
Cooperativa Consum, els súpers cooperativistes Francesc Vila
Entrevista
13
Ramon Tremosa i Balcells: “El fet de tenir un esperit cooperatiu ajuda que la deslocalització sigui menys intensa” Raimon Gassiot Ballbé
Gestio empresa cooperativa
16
Nou Pla general de comptabilitat. El marc conceptual Oriol Amat
Ressenya
19
KLEIN, Naomi. La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Josep Busquets
XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Menció del jurat
20
El Khorbat obre les seves portes a l’alfabetització digital Abdel Ali Khoulali
Opinio
24
Les cooperatives i el medi ambient Francesc Vernet i Mateu
(empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)
Pensem-hi Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
25
El temps, com un cavall de sorra Santos Hernández
Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó
26 27
22/2/08
08:20
Tornaveu
coop-307
Página 4
Un parell de preguntes (que són tres) a Oriol Cortacans (Barcelona, 1969), periodista, soci de Batabat, SCCL Què li resulta atractiu del cooperativisme? Per mi el cooperativisme és un sistema d’organització empresarial que se’m fa atractiu perquè fomenta la participació i el compromís dels treballadors. A més, té uns valors específics amb voluntat de tenir un impacte positiu en la societat més enllà del negoci estricte que un estigui desenvolupant. També m’és molt atractiu el fet que el cooperativisme tingui com un dels seus elements centrals la transparència en la gestió.
Què li resulta molest del cooperativisme? Que sovint hi ha la percepció general que el cooperativisme només serveix per a certs negocis lligats a la sostenibilitat, a l’educació i a poca cosa més; que és exclusiu per a l’autoocupació, i que no té ambició per fer grans empreses. També que de vegades les decisions no es prenen amb la rapidesa que caldria.
Com i quan és el primer cop que va sentir parlar de cooperativisme? A l’escola, als darrers cursos d’EGB recordo alguna classe on ens van explicar per sobre què és una cooperativa.
22/2/08
08:20
Página 5
Comunicació i transport Gairebé sense adonar-nos-en, aquest mes el número ens ha anat sortint dedicat, en les seves diferents formes, a la comunicació entre cooperatives, a la intercomunicació de les diferents parts del món, que a tothom ens ajuda a col·laborar entre nosaltres.
Editorial
coop-307
L’entrevista amb el professor Tremosa, de la Universitat Barcelona, ens mostra la immensa importància que té, en tots els aspectes del desenvolupament, la logística del transport internacional, que aquests dies ha estat reflectida de manera especial en la I Trobada de cooperatives de serveis i transportistes de tot Espanya organitzada per SERVICOOP i Ara-Coop. El text sobre El Khorbat, al sud del Marroc, ens informa sobre una interessant iniciativa dedicada a, mitjançant l’educació informàtica, eixamplar els horitzons d’un jovent amb possibilitats en principi molt limitades per la seva circumstància. I el comentari que fem sobre una revista de Mondragon ens parla, una vegada més, de l’escola Otalora i de la seva esplèndida feina de formació tècnica i cooperativa. La col·laboració del món cooperatiu i la seva obertura a projectes futurs apareix en la informació sobre l’obertura, a Barcelona, d’una oficina de la banca ètica Fiare. I, també, en l’expansió per Catalunya de la cooperativa valenciana Consum, que s’ha integrat a la Federació catalana, gràcies a la modificació d’estatuts realitzada per aquesta Federació l’any passat. També tractem, tanmateix, dels nostres problemes de cada dia: el professor Amat, de la Universitat Pompeu Fabra, ens fa un segon article sobre el nou pla de comptabilitat, assumpte, molt important, que també ha estat estudiat en una jornada organitzada per l’IUDESCOOP de la Universitat de València. I creiem, ja en un àmbit molt diferent, que el nostre públic de les cooperatives agràries valorarà l’article de Francesc Vernet sobre una concreta plaga de les oliveres. I, ja posats a parlar de coses del dia, us confessem que ens fa molta il·lusió que l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català hagi donat un petit premi a la nostra revista.
coop-307
22/2/08
08:20
Página 6
6 Noticiari
Cooperació Catalana rep un premi especial de l’APPEC En el marc incomparable de la Llotja de Mar de Barcelona, l’Associació de publicacions Periòdiques en Català, (Appec) va donat el tret de sortida als actes organitzats amb motiu del seu 25è aniversari durant la celebració d’una edició especial el dia 24 de gener de la festa anual de l’associació, la Nit de les Revistes. Les revistes associades a l’APPEC fundades fa més de 25 anys, com Cooperació Catalana, foren guardonades en aquesta edició amb els premis especials de l’APPEC, en reconeixement de la seva tasca a llarg d’aquests més de 25 anys d’aparició sense interrupció i en català. La presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 també rebé un dels premis especials. Per altra banda, l’escriptor Josep M. Espinàs, les revistes Mètode i El Tatano, i l’editorial Sàpiens Publicacions van ser els guardonats amb els IX Premis APPEC. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec) va donar a conèixer els actes que amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari s’organitzaran al llarg d’aquest 2008. Entre ells cal destacar l’exposició Catalunya un país de revistes, una retrospectiva sobre la història i el futur de les revistes en català.
Núm. 307
D’altra banda, la Nit també fou l’escenari escollit per presentar l’Anuari de l’Espai Català de Comunicació i la Guia de Mitjans de Comunicació en Català 2007. Amb l’Era Digital com a tema principal, aquest nou Anuari de l’Espai Català de Comunicació se centra en reflexionar sobre els reptes, els èxits i les dificultats del català a la xarxa, alhora que celebra l’estrena del Baròmetre i repassa els 25 anys d’història de l’APPEC. Per la seva banda, l’Anuari de l’APPEC va néixer amb l’objectiu de convertir-se en una eina de debat i anàlisi de l’espai comunicatiu català. També aquest 2008 l’APPEC organitzarà en col·laboració amb l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) el Congrés de Premsa en Català. En el mateix marc, i sota el nom provisional de World Magazine, l’APPEC organitzarà el primer Congrés Internacional de Revistes. Aquesta iniciativa neix per convertir-se en una de les cites obligades del sector de les publicacions periòdiques a nivell internacional. Entre les personalitat que assistiren aquesta nit cal destacar la presència del Vicepresident del Govern, JosepLluís Carod-Rovira; el Conseller de Cultura, Josep Manuel Tresserras, entre altres autoritats.
coop-307
22/2/08
08:20
Página 7
Noticiari 7
I Trobada d’Organismes i Federacions de Cooperatives de Serveis i Transportistes Els passats 17 i 18 de gener va tenir lloc, la I Trobada d’Organismes i Federacions de Cooperatives de Serveis i Transportistes de tot l’estat espanyol, a la seu de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya – Servicoop. Les Jornades organitzades conjuntament amb Ara-Coop, Sccl, comptaren amb la participació de 37 representats de Galícia, Andalusia, Euskadi, Madrid i Catalunya, amb l’objecte de tractar sobre diversos temes cooperatius, com la creació i consolidació de les cooperatives de serveis i transportistes. Articulades en dues taules de treball una per les empreses cooperatives de serveis i una altra per les empreses cooperatives de serveis en general- es tractaren els temes se-
güents: les limitacions legals per a la constitució de cooperatives de transportistes, les noves experiències en cooperatives de serveis i les eines que s’han d’utilitzar per a la difusió del model cooperatiu. Una de les conclusions més importants és la d’impulsar la creació d’un organisme representatiu de totes les cooperatives de transportistes de l’Estat, en el qual estarien representades les Comunitats de Galícia, Andalusia, València, Euskadi i Catalunya. Un altre punt molt important és instar a la modificació de les Lleis Cooperatives autonòmiques, en la
línia ja establerta per algunes Comunitats (Comunitats Valenciana i de Castilla La Mancha). D’aquestes Jornades s’està preparant un resum informatiu, que serà distribuït a totes les cooperatives de transportistes i a tots els organismes i Federacions de l’Estat.
Sersa, Sccl participa del programa de nous jaciments d’ocupació La cooperativa Sersa Sccl, entitat que gestiona, entre d’altres, serveis d’atenció domiciliària (SAD), està desenvolupant, des de l’octubre de 2007, el projecte anomenat Ajuda a Domicili, dins el programa Nous Jaciments d’Ocupació, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Aquest projecte per a la creació d’ocupació es desenvolupa a quatre comarques gironines, Gironès, Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva. El programa consta, en una primera fase, de la formació bàsica de 204 hores d’Auxiliar d’ajuda a domicili de 52 persones aturades. Prèviament s’ha fet un procés de selecció on es valora bàsicament les aptituds, actituds i motivació de la persona per a desenvolupar el perfil professional que la cooperativa necessita per desenvolupar els serveis d’ajuda a domicili amb qualitat. La segona fase del programa consisteix en la contractació del 80% dels alumnes com a treballadors amb una jornada laboral de 20 hores setmanals durant 8 mesos, és a
dir, un total de 42 contractes realitzats el dia 1 de novembre de 2007. I finalment, la tercera fase, que es desenvoluparà a partir del mes de juliol de 2008, quan es consolidaran el 81% d’aquests 42 contractes. Aquestes treballadores gaudeixen d’una política de RRHH que
comprèn mesures de flexibilitat laboral, de recolzament i desenvolupament professional, de millora de la contractació/retribució i de serveis a la persona, i d’una política de formació a través d’un pla de formació contínua anual i adaptat a les necessitats dels treballadors/es. Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 8
8 Noticiari
IUDESCOOP organitza la Jornada sobre el Nou Pla General de Comptabilitat
Amb el subtítol de Els nous plans generals de comptabilitat i la comptabilitat de les cooperatives, l’Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa (Iudescoop) de La Universitat de València, amb la col·laboració del Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (Ciriec-Espanya) va celebrar una Jornada sobre comptabilitat de les empreses cooperatives, el passat 18 de gener. Amb l’assistència de més d’un centenar de persones, la Jornada contà amb la participació dels principals experts en matèria de comptabilitat de cooperatives a nivell estatal.
Els moments més intensos de la jornada es produïren en la sessió sobre les repercussions de la nova planificació comptable a les cooperatives. Concretament, en el referent al capital social de les cooperatives es discutí la seva nova consideració com deute, recollida en la NIC32, i no pas com a fons propis, una interpretació que distorsionaria els comptes de les cooperatives. El debat va concloure que el sector cooperatiu, mitjançant les seves institucions representatives, l’Administració i el món acadèmic hauran d’emprendre accions per clarificar aquestes partides comptables. Més informació: www.uv.es/iudescoop o bé www.observales.org.
Inauguració del projecte Fiare a Catalunya Amb el lema “Un banc en mans de la ciutadania”, els passats dies 29 i 30 de gener va tenir lloc la inauguració del projecte Fiare a Catalunya, que ja consta amb una oficina al carrer Providència núm. 20 de Barcelona, des del passat mes de desembre. Les activitats programades per aquests dos dies, anaren des de ponències, seminaris i conferències, fins un sopar-tertulia, una jornada de portes obertes i una convocatòria amb els mitjans de comunicació, a la seu de l’Oficina Fiare o en entitats arrelades del barri de Gràcia. El projecte Fiare que ara comença a Catalunya és un projecte de banca ètica cooperativa que posa l’activitat bancària al servei de la justícia i la transformació social. En un banc ètic, el circuit dels diners ha de servir per cooperar financerament amb les activitats Núm. 307
transformadores de les injustícies de la nostra societat a través de crèdits a disposició de les persones més vulnerables i de les entitats que treballen a favor seu. També ha de possibilitar que la ciutadania doni suport a aquestes activitats amb els seus estalvis i que pugui decidir sobre la utilització que l’entitat financera en fa. D’aquesta manera el projecte actua en dues línies bàsiques: finançar únicament activitats econòmiques amb un impacte social positiu; i, oferir a l’estalviador i a l’inversor responsable la possibilitat de donar suport a aquest tipus d’activitats, garantir la transparència en el moviment de diners i canalitzar els seus desitjos de decidir responsablement sobre l’ús que en fa l’entitat financera. Per a més informació: www.fiare.org
coop-307
22/2/08
08:20
Página 9
COOPERATIVES DE CATALUNYA 9
Productes i eines per millorar la gestió empresarial responsable i sostenible El programa pilot d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en l’economia cooperativa, RSE.COOP, que ha finalitzat aquest 2007, deixa com a resultat tota una sèrie de productes i eines que us presentem a continuació i que poden ser de gran ajut per a la vostra organització El primer producte resultant és la pròpia metodologia RSE.COOP que té la particularitat d’adaptar-se a la realitat de cada empresa. Parteix d’una diagnosi integral de l’organització i preveu una tutoria individualitzada a l’alta direcció per implantar les accions de millora derivades d’aquesta diagnosi. Al finalitzar el procés, l’organització disposa d’informació suficient per redactar la seva memòria de sostenibilitat. En aquest sentit el producte més destacable i innovador del programa RSE.COOP és el software digital Eina de RSE per l’Economia Social, que dona la possibilitat, a qualsevol tipus d’empresa, d’iniciar un procés d’implantació de polítiques de RSE, monitoritzar anualment els resultats, establir objectius de millora i, finalment disposar d’un primer esborrany de memòria de sostenibilitat. A diferència d’altres productes similars, l’Eina permet l’enregistrament de totes les dades introduïdes i recull tota la informació en un únic document que constitueix la base de la memòria de l’empresa. L’Eina està disponible en català, castellà, euskera, gallec i anglès. També a destacar, l’edició especial per a l’Economia Social de la Guia Camins per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat de Global Reporting Initiative (GRI), mà-
xim referent internacional en l’elaboració de guies per a la sostenibilitat. Aquesta publicació és una guia pràctica per conèixer les pautes i els passos a seguir per elaborar la memòria. El contingut d’aquest Manual ha estat consensuat per GRI i les organitzacions que conformen l’Economia Social de l’Estat espanyol, i la seva particularitat és que permet visualitzar el valor afegit de les organitzacions de l’Economia Social. RSE.COOP també ha tingut molt en compte la formació directiva. D’una banda, s’han realitzat dos edicions del curs especialitzat de direcció d’empresa cooperativa a l’Escola de Negocis d’Esade, i de l’altra CR.COOP, cursos fonamentats en materials formatius sobre les funcions i responsabilitats dels Consells Rectors, basats en la metodologia d’Otalora (MCC) i adaptats a
la realitat cooperativa catalana. Així mateix, també s’ha elaborat un manual per afavorir les polítiques de conciliació de vida laboral i personal, una metodologia específica per a la implantació de polítiques d’igualtat d’oportunitats, i una manual d’intercooperació que recull les diferents fórmules d’associació empresarial. Per últim, s’han editat dos productes que recullen l’experiència, l’impacte i els resultats del programa: una recopilació de fitxes per donar a conèixer els principals progressos aconseguits a nivell empresarial de les cooperatives que han participant a RSE.COOP; i un vídeo basat en els testimonis de persones en representació de les cooperatives participants. Si teniu interès en aconseguir aquests materials, podeu consultar el web del programa (www.rsecoop.coop) Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 10
10 Les nostres cooperatives
Consum, amb seu a Silla (Horta Sud-València), és una cooperativa valenciana amb implantació a Catalunya que està formada per 560 supermercats, entre els propis Consum i Consum Basic, i les franquícies Charter. Compta amb una plantilla de més de 6.500 socis treballadors i més de mig milió de socis consumidors. Donada la implantació i voluntat d’integració a Catalunya, l’any passat van decidir formar part de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya.
Cooperativa Consum, els súpers cooperativistes
L
a cooperativa Consum neix en 1975, amb l’obertura d’un primer establiment a Alaquàs (Horta Oest-València) i amb uns 600 socis consumidors. Des d’aleshores, l’evolució d’aquesta cooperativa valenciana s’ha caracteritzat per un creixement continuat. En l’actualitat, ha esdevingut la cooperativa més gran del País Valencià i una de les primeres empreses del sector de la distribució de l’Estat espanyol. El ràpid creixement inicial de la xarxa comercial i del nombre de socis consumidors va consolidar una realitat empresarial a la qual es van anar sumant petites cooperatives de consum que existien en municipis com ara: Silla (Horta Sud-València), Énguera (Canal de Navarrés) i l’Olleria (Vall d’Albaida). A partir de 1987, van reorientar el model d’expansió de la cooperativa, amb l’adquisició de les empreses de distribució Vegeva, Ecoben, Alihogar i Jobac, del País Valencià, així com Distac i Disbor de Catalunya. Núm. 307
Al començament dels anys 90, la Consum també va formar part del grup Eroski, en qualitat de cooperativa fundadora associada. Una aliança comercial que va finalitzar a principis de 2004, després de la decisió de desvincular-se’n per divergències en el model organitzatiu que iniciava el grup. Des d’aleshores, la cooperativa valenciana decideix desenvolupar la seva activitat potenciant una xarxa comercial pròpia. L’àmbit geogràfic d’actuació actual de Consum és el País Valencià, Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa. Per cobrir-lo, la cooperativa disposa de vuit plataformes de distribució: quatre al País Valencià (Silla, Riba-roja de Túria, Torrent i Quart de Poblet), tres a Catalunya (el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Mercabarna) i una a Múrcia (les Torres de Cotillas).
La cooperativa en xifres Consum va tancar l’exercici 2006 amb uns beneficis que van superat els 22,3 milions d’euros, el que va suposar un creixement del 22%
respecte l’any anterior. Les vendes van superar els mil milions d’euros, el que va suposar un augment del 20%. Des de la cooperativa expliquen aquests bons resultats obtinguts a un “major reconeixement de l’oferta comercial per part de la clientela”, però, sobretot, a l’obertura de nous establiments. En un any es van posar en funcionament un total de 28 nous supermercats Consum, Consum Basic i Charter. Un altra dada significativa de l’últim exercici tancat és la compra de la xarxa catalana Dinosol, integrada per 53 supermercats, i dues plataformes de distribució. Amb aquesta operació, Consum va doblar la seva presència a Catalunya. Donada la implantació i voluntat d’integració a Catalunya, va decidir formar part com a membre de ple dret de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, tot i que es regeix per la Llei de cooperatives valenciana. Per fer possible aquesta nova incorporació, la Federació va haver d’adaptar els estatuts l’any passat.
coop-307
22/2/08
08:20
Página 11
Les nostres cooperatives 11
nant productes sans, saludables i segurs, mitjançant una col·laboració proactiva i permanent amb els proveïdors; i l’orientació a les persones, a través de la participació basada en la informació, la comunicació i la formació contínues. Una declaració que també té com a objectius proporcionar productes i serveis de qualitat i el compromís amb la millora contínua. També es regeix per una Política Mediambiental pròpia, per garantir el compliment de la legislació en aquest àmbit, però, també, per impulsar la responsabilitat ambiental entre els proveïdors. I promouen iniciatives de sensibilització mediambiental, tant entre els socis com de cara a la societat en general.
Més de mig milió de socis
Creixement i compromís El perfil més visible de la cooperativa Consum és el d’un supermercat familiar, de 200 a 500 metres quadrats de sala de venda, que rep el suport del responsable de zona de Charter per a dissenyar, conjuntament amb la franquícia, les actuacions concretes que garanteixin l’èxit del negoci. Repartides per tot l’arc mediterrani, hi ha ja més de 130 supermercats franquiciats amb aquesta marca. De fet, el model de franquícia és l’aposta estratègica més recent per al creixement i l’extensió de la cooperativa. Amb aquesta fórmula, i al mateix temps, tracten de donar suport a la continuïtat en el mercat de detallistes i negocis familiars amb experiència en la venda: la distribució i les botigues de barri de tota la vida. La cooperativa Consum disposa d’una Política de Qualitat, basada en: l’orientació al client, tenint en compte els suggeriments i impulsant noves solucions per orientar les activitats permanentment; la responsabilitat social, proporcio-
Consum es caracteritza per ser una organització cooperativa formada per dos grans grups de persones: una plantilla de 6.545 socis treballadors i un col·lectiu de socis consumidors que supera les 500.000 persones. Les persones que treballen a Consum són propietàries de la cooperativa i, juntament amb els socis consumidors, participen en el capital, la gestió i els beneficis de l’empresa. De fet, una part important dels beneficis, al voltant del 50%, reverteixen en els socis treballadors. Una de les principals preocupacions de la cooperativa ha estat generar ocupació de qualitat. És per això que el 96% dels treballadors de Consum tenen un contracte fix o d’associat. Una altra dada rellevant en aquest àmbit és que el 76% del personal són dones, i que la mitjana d’edat se situa en els 34 anys, una situació que defineixen com “un equip humà majoritàriament femení, jove i molt dinàmic”. D’altra banda, Consum ha esta la primera i l’única empresa de distribució que ha aconseguit el Certificat d’Empresa Familiarment Responsable que atorga la Fundación Más Familia, i que està avalat pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Un Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 12
12 Les nostres cooperatives
certificat que reconeix les mesures de conciliació familiar i laboral que ha implantat la cooperativa darrerament entre els seus treballadors. Pel que fa a l’altre gran col·lectiu, els socis de consum, també tenen un paper destacat en l’organització de la cooperativa, ja que estan representats en els màxims òrgans de govern. A més, perceben indirectament el 10% dels beneficis anuals, una quantitat que es destina a la realització d’activitats de formació i informació. Cal tenir en compte que Consum també és una associació de consumidors, que es dedica a la difusió de criteris i actituds que permetin prendre decisions al consumidor en la seva vida quotidiana.
Potenciar la participació Els òrgans de govern de la cooperativa són l’Assemblea General i el Consell Rector, amb una composició paritària de socis treballadors i socis consumidors. L’Assemblea General, formada per 150 delegats, entre treballadors i consumidors, es reuneix amb caràcter ordinari una vegada a l’any per a ratificar les decisions adoptades pel Núm. 307
Consell Rector i per a aprovar els comptes anuals. El Consell Rector està format per 12 representants, la meitat dels quals representa els treballadors, i l’altra meitat els consumidors. A més, com a òrgan de representació dels socis treballadors hi ha el Comitè Social, que és alhora òrgan de consulta del Consell Rector i fonamental per a la comunicació interna i els temes sociolaborals. D’altra banda, el Consell Rector nome-
na el director general de la Cooperativa i el Còmit de Direcció. Des de la cooperativa Consum destaquen que “les persones, socis treballadors i socis consumidors, han estat la clau del desenvolupament de l’organització i les qui han anat perfilant i definint les polítiques que han orientat la nostra activitat en l’acompliment de la nostra missió, que s’ha traslladat a la gestió global de la cooperativa”. Francesc Vila
coop-307
22/2/08
08:20
Página 13
Entrevista 13
Ramon Tremosa i Balcells:
“El fet de tenir un esperit cooperatiu ajuda que la deslocalització sigui menys intensa” Ramon Tremosa i Balcells és professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos llibres sobre diferents aspectes de l’economia catalana, l’últim dels quals és Catalunya serà logística o no serà. En aquest llibre defensa la tesi que, en un context global d’integració econòmica i en un context català de deslocalització industrial, la logística és la taula de salvació de l’economia catalana. ¿En què es caracteritza l’economia catalana actualment? ¿Quins reptes ha d’afrontar?
L’economia catalana avui està prou diversificada. Té diferents sectors industrials, diversos sectors de serveis i una indústria agroalimentària potent. Per tant, en el context del sud d’Europa en què es troba, és de les economies més diversificades que hi ha. Això és un gran atractiu perquè, si hi ha una crisi específica en un sector, els altres sectors poden absorbir els excedents de treball o els aturats. D’altra banda, l’economia catalana ha fet un salt espectacular en la seva internacionalització. Fa vint anys tot el que es produïa a Catalunya es consumia a Catalunya o al mercat espanyol. Vint anys més tard, s’exporta més a la resta del món que a la resta d’Espanya. I, cada any que passa, les empreses catalanes exporten
més a fora i venen menys al mercat espanyol. Per tant, el salt que s’ha fet des del punt de vista de l’obertura econòmica i de la potència exportadora és prou rellevant. I també cada vegada hi ha més empresaris catalans que obren fàbriques a fora. El procés de globalització de l’empresa catalana, tot i la seva dimensió familiar en moltes ocasions, dóna casos d’esperança i d’èxit competitiu. Si hagués de valorar l’economia catalana del 0 al 10, li donaria un 7. ¿Quins reptes té? Els reptes d’un país europeu. La deslocalització industrial és un problema europeu, no és només català. Una altra cosa és que afecti de manera diferent el País Basc i Catalunya, o França i Itàlia. És a dir, el fet de no tenir un poder tributari propi va en contra nostra. Els bascos el tenen i això ajuda les empreses basques a resistir i a modernitzar-se.
A més, el fet de tenir un esperit cooperatiu, com el que tenen els bascos, per exemple, ajuda que la deslocalització sigui menys intensa. Aquí no tenim poder tributari propi ni prou esperit cooperatiu, i això fa que la deslocalització industrial pugui acabar sent un problema més intens que en altres llocs. D’aquí la necessitat de dir que la logística pot ser la taula de salvació de l’economia catalana. Doncs entrem a parlar de la logística
La globalització suposa tràfics creixents. Cada dia hi ha més gent que va amunt i avall, hi ha més mercaderies que van d’un lloc a un altre, i la logística és una simple organització eficient de tràfics. Fa vint anys hi havia qui deia: “Indústria sí, logística no”. Clar, fa vint anys la SEAT fabricava un cotxe a la Zona Franca i els Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 14
14 Entrevista
complements venien de Catalunya. Avui dia els complements vénen de tot el món. Actualment, sense logística no hi ha indústria, perquè a la fàbrica de Martorell hi has de fer arribar a temps, ràpid i de manera eficient mirallets que vénen de no sé on, complements d’un altre lloc... Els complements de l’automòbil avui venen de l’Àsia, d’Amèrica, de l’Europa de l’est. Aleshores, si tu et tanques i dius: “Plantarem arbres i no posarem ports secs de mercaderies”, et quedaràs sense indústria. Afortunadament, la logística és un sector cada vegada més productiu, és tan o més productiva que la indústria. Està informatitzada, tot està molt coordinat i la planificació hi és molt més gran. La prova és que la CIM Vallès (Central Integrada de Mercaderies del Vallès) té una productivitat més alta que qualsevol empresa industrial del Vallès. Els grans països industrials d’avui, a banda de Singapur, són líders logístics que fa vint anys que estan invertint en com organitzar de manera eficient tràfics. Això vol dir infraestructures —el capital i el ciment—, però també vol dir la gestió de les infraestructures. Això vol dir el hard i el soft. I aleshores la logística és clau. A més, hi ha un altre avantatge de la logística. Catalunya pot tenir un desenvolupament logístic sense pagar els peatges ambientals que trenta anys enrere altres territoris com ara Flandes han hagut de pagar per ser logístics. ¿Per què? Al llibre Catalunya serà logística o no serà parlo de vaixells eòlics. Hi haurà vaixells de 15.000 tones de càrrega amb unes hèlixs eòliques al darrere que faran un transport barat i net. De la mateixa manera, hi haurà camions clorofíl·lics que mouran dos contenidors i no un, que aniran de nit, que no faran soroll, que no contaminaran, que tindran pilot automàtic, com els avions, gràcies als quals el pilot es limitarà a prendre cafè i a mirar que tot vagi bé. I els trens aniran de nit. Potser en el nostre cas, la ronda Litoral només haurà de tenir trànsit de camions durant unes hores al dia. Sense logística, Catalunya passa a la segona divisió dels territoris euroNúm. 307
peus. És la conclusió a què he arribat després d’haver estudiat i llegit sobre la globalització, i d’haver fet les quinze entrevistes que detallo al llibre. Penso que no podem donar missatges vacil·lants a l’opinió pública, sinó que hem de dir, fins i tot en el cas que es vulgui optar finalment per no ser logístics, els costos que això comportarà. La logística ofereix una oportunitat fabulosa per seguint sent un país industrial i per poder avançar en la revolució del coneixement. Al llibre fas referència al model de desenvolupament de Flandes. Explica en què consisteix.
Flandes és tan gran com la província de Lleida. Té 13.500 km2 i històricament hi han viscut holandesos, gent que parlava holandès però era catòlica, no protestant; per això no són part d’Holanda, per una qüestió de guerra de religió. Han estat els pobres de Bèlgica, perquè va ser Valònia, que tenia carbó, qui va fer la revolució industrial. Flandes era un territori de petits comerciants i petits agricultors. I Valònia era la zona industrial, potent, rica, la que va fer la unitat de Bèlgica. Això ha canviat completament gràcies a la logística en vint anys. És a dir, quan va acabar la Segona Guerra Mundial i va començar el Pla Marshall, va augmentar moltíssim el tràfic aeri d’Europa; i resulta que Flandes era porta d’entrada del comerç intercontinental. Per tant, els
ports van passar a ser ítems clau en la futura globalització. Llavors Flandes va acollir empreses multinacionals nord-americanes i va generar tot un seguit de pimes locals que col·laboren molt estretament amb les multinacionals, com passa a Catalunya, cosa que ha permès fer en vint anys un canvi de papers espectacular. Valònia ha patit una crisi industrial típica, com tants altres territoris europeus: crisi de la siderúrgia, les drassanes, els alts forns, la indústria pesant. En canvi, Flandes s’ha obert al comerç internacional i ha acollit seus de multinacionals. Ha passat de pobre a ric. Flandes avui dia és un dels territoris més rics del món. Et donaré només una dada: és tan gran com Lleida però exporta quatre vegades el que exporta Catalunya. Exporta un 35% més que tot Espanya i, si fos independent, seria l’estat número 13 del món en volum d’exportacions. Flandes té una indústria que és com la que domina aquí: química, automòbil, farmàcia i agroalimentària. A més a més, té silvicultura, flors, diamants, armament i altres sectors que aquí no tenim, però l’estructura econòmica és molt semblant a la catalana. A Catalunya, ¿com pots reforçar i consolidar les indústries afectades pel fenomen de la deslocalització? Gràcies a la logística. Si els teus ports són porta d’entrada de tot el que aquests grups fabriquen a Àsia per a Europa, estàs salvat. La logística arre-
coop-307
22/2/08
08:20
Página 15
Entrevista 15
la, et renova i et reforça la indústria al teu territori. I, és més, Barcelona, Tarragona i València tenen un avantatge que no té Marsella de cara a ser porta d’entrada del comerç amb Àsia: una àrea industrial al darrere. Flandes importa molt producte semielaborat, el descarrega al territori, hi incorpora valor i l’exporta. Això ho pot fer Barcelona, València i Tarragona, però no ho pot fer Marsella perquè no té indústria al darrere. Ser porta d’entrada del comerç intercontinental, que vol dir tenir ports secs i polígons logístics on s’aparquen contenidors, comporta que Flandes tingui quinze multinacionals de l’automòbil —i no dos com té Catalunya—: vuit en fàbrica i set en planta de distribució, i que tingui deu de les vint primeres multinacionals químiques del món —i no una com tenim aquí, amb Solvay. Aquesta concentració de multinacionals fan de Flandes el primer clúster automobilístic del món, per davant de Chicago, i el segon clúster químic del món, després de Houston. I, quan tens vint multinacionals en un territori, les inversions en R+D es fan a les universitats d’aquell territori. Les universitats de Flandes són líders mundials en recerca, per exemple en nanotecnologia. Per tant, com menys restriccions posem perquè les multinacionals puguin invertir aquí per poder rebre comerç intercontinental, transformar productes i enviar-los fora, més joc tindrà l’economia catalana. L’oportunitat logística que té l’economia catalana és que Tarragona, Barcelona i València són emplaçades tres dies més a prop de la Xina que Bruges, Anvers, Bremen o Rotterdam. Per això he posat l’èmfasi en el títol: “Serem logítics o no serem”, perquè ens està passant la prosperitat per davant dels nassos; només hem d’estirar el braç. ¿Quines infraestructures són necessàries per poder desenvolupar aquest model logístic?
L’Estat espanyol inverteix poc a Catalunya, i quan hi inverteix, ho fa per portar-nos més ràpidament a Madrid. És a dir, es gasta 12.000 milions d’eu-
ros per fer un AVE que et porta de Barcelona a Madrid, i no inverteix en rodalies o en un tren de mercaderies del port cap a Europa. Es fa una TSud al Prat, i resulta que els millors espais de la nova terminal no són per a les companyies que et poden portar directament als Estats Units, sinó que són per a Iberia i companyia perquè et portin més ràpidament a Madrid. Per tant, l’Estat espanyol està invertint poc a Catalunya, i quan ho fa, ho fa com si Espanya fos una illa en què l’única connexió possible fos anar a Madrid. Per poder aprofitar aquesta oportunitat logística, calen infraestructures pensades en clau global. És a dir, un tren de mercaderies de València a Tarragona i Barcelona cap a Europa. I un aeroport intercontinental amb una pista sobre el mar que et permeti volar directament de Palma, València o Barcelona a altres continents. La logística pot ajudar a trencar aquest centralisme d’Estat tan modernitzat i eficient que encara avui l’Espanya autonòmica proporciona en ple segle XXI. En el context de globalització econòmica i de deslocalització industrial, ¿què hi pot aportar el cooperativisme?
Catalunya va fer, contra pronòstic, una revolució industrial als segles XVIII i XIX aprofitant l’aigua dels rius. La seva indústria tèxtil no era competitiva a Europa, i per això els catalans van fer Espanya. Van anar a Espanya i van buscar un mercat protegit. Van unificar Espanya monetàriament per mitjà de la pesseta i van eliminar les duanes interiors que encara hi havia a mitjan segle XIX. Espanya fou un primer estadi en la globalització econòmica dels catalans. Això ha durat cent trenta anys, fins a l’entrada al Mercat Comú l’any 1986. Aleshores el mercat espanyol era un mercat petit, amb un poder adquisitiu molt baix, i van aflorar pimes a Catalunya de vint, trenta o
quaranta treballadors que eren empreses òptimes per servir aquest mercat de petita i mitjana dimensió. A més a més, com que som mediterranis, llatins i catòlics, les empreses van ser familiars. L’empresa familiar està molt bé, i el nivell de riquesa que tenim és degut a les empreses familiars; però, a l’altre plat de la balança, un país amb només diners familiars és un país on la confiança s’acaba a la família. És un país amb un nivell de confiança molt pobre perquè fora de la família és molt difícil de confiar. Francis Fukuyama, el 1996, va publicar Trust, un llibre en què diu que el principal problema de les pimes familiars industrials de Llombardia, i també de Catalunya, no és una qüestió de costos, de recursos financers, de maquinària, de mà d’obra: tot això ho tenen. El seu problema és com cooperen, perquè una empresa de quaranta treballadors per a un mercat de 40 milions de persones encara val, però, quan el mercat és de 400 milions, ja no serveix. El repte és com diferents pimes es fusionen, cooperen o col·laboren. O surten a borsa. O fan una cooperativa com els bascos. I la prova és que Caprabo l’ha comprada Eroski, perquè és la típica pime catalana que creix molt bé, que té un model i que de cop i volta es troba amb el dilema de com finançar el creixement. Fa una expansió dolenta i aleshores la cooperativa basca la compra. En aquest sentit, he col·laborat en algunes jornades del grup Clade perquè m’interessa molt aquest tema. El seu model és Mondragón Corporación Cooperativa, i fan molt bé d’anar amb els bascos, perquè ells sí que tenen un model i sí que ho fan bé, o molt millor que nosaltres. Tenen els seus problemes i les seves dificultats, però és un model que funciona millor. Raimon Gassiot Ballbé Ex-Libris, sccl Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 16
16 Gestió Empresa Cooperativa
Nou Pla general de comptabilitat. El marc conceptual
En un article anterior publicat a Cooperació Catalana,1 vam presentar una introducció al nou PGC. En el present article exposem aquella primera part, que s’anomena marc conceptual, i hi descrivim les bases de la nova comptabilitat: comptes anuals, requisits de la informació, principis comptables i criteris de registre i valoració. Aquest nou PGC és obligatori per a totes les empreses i, per tant, també per a les cooperatives. S’espera que molt properament s’aprovi una nova normativa que substitueixi l’Ordre 3614/2003, de 16 de desembre, per la qual s’aproven els aspectes comptables de les societats cooperatives.
Comptes anuals i imatge fidel Els comptes anuals d’una empresa Núm. 307
comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’ECPN (estat de canvis en el patrimoni net), l’EFE (estat de fluxos d’efectiu) i la memòria. Aquests documents formen una unitat. No obstant això, l’EFE no serà obligatori per a les empreses que puguin formular balanç abreujat. Els comptes anuals s’han de redactar amb claredat, de manera que la informació subministrada sigui comprensible i útil per als usuaris en prendre les seves decisions econòmiques, havent de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la cooperativa, de conformitat amb les disposicions legals. En la comptabilització de les operacions s’atendrà la seva realitat econòmica i no només la seva forma jurídica. Per exemple,
les operacions de lísing (arrendament financer) es comptabilitzen com una adquisició finançada amb un deute amb la companyia de lísing i no com un lloguer. Per tant, encara que la forma del contracte sigui la d’un arrendament, com que es tracta realment d’una adquisició, es reflecteix així.
Requisits de la informació que cal incloure en els comptes anuals La informació inclosa en els comptes anuals ha de ser rellevant (útil per a la presa de decisions) i fiable (lliure d’errors). Principis comptables Els principis comptables obligatoris que cal aplicar són els següents:
coop-307
22/2/08
08:20
Página 17
Gestió Empresa Cooperativa 17
Principi Significat comptable Empresa en Es considerarà que la gestió de l’entitat continuarà en un futur previsible, raó per la qual l’afuncionament plicació dels principis i dels criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a efectes de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.
Meritació
Els efectes de les transaccions o fets econòmics s’han de registrar quan es produeixin, i s’han d’imputar a l’exercici al qual els comptes anuals es refereixin, les despeses i els ingressos que afectin aquest, amb independència de la data en què es faci el pagament o el cobrament.
Uniformitat
Adoptat un criteri dins de les alternatives que, si escau, es permetin, haurà de mantenir-se en el temps i aplicar-se de manera uniforme per a transaccions, altres esdeveniments i condicions que siguin similars, en tant que no s’alterin els supòsits que motivaren la seva elecció. Si s’alteren aquests supòsits, es pot modificar el criteri adoptat al seu dia. Si això es dóna, aquestes circumstàncies s’han de fer constar en la memòria indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals. Els canvis de criteri comptable poden ser indicis de maquillatge comptable, a menys que hi hagi raons molt clares per al canvi. Per tant, una forma de detectar possibles casos de maquillatge consisteix a analitzar la memòria.
Prudència
S’ha de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa. En principi, únicament es comptabilitzaran els guanys obtinguts fins a la data de tancament de l’exercici. Això és així amb algunes excepcions. Per exemple, els guanys no realitzats en divises, que s’inclouran en el compte de pèrdues i guanys, encara que l’operació no hagi vençut. Contràriament, s’hauran tenir en compte tots els riscos, amb origen en l’exercici o en un altre anterior, tan bon punt com siguin coneguts, fins i tot si només es coneguessin entre la data de tancament dels comptes anuals i la data en què es formulen. Excepcionalment, si els riscos es coneguessin entre la formulació i abans de l’aprovació dels comptes anuals i afectessin de forma molt significativa a la imatge fidel, els comptes anuals hauran de ser reformulats. Les amortitzacions i correccions de valor s’han de tenir en compte, tant si l’exercici se salda amb guanys com si ho fa amb pèrdues.
Tret que una norma disposi de forma expressa el contrari, no es poden compensar les No compensació partides de l’actiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i s’han de valorar separadament els elements integrants dels comptes anuals.
Importància relativa
S’admet la no-aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que aquest fet produeixi sigui escassament significativa i, en conseqüència, no alteri l’expressió de la imatge fidel. Les partides o imports la importància relativa dels quals resulti escassament significativa, podran aparèixer agrupats amb uns altres de similar naturalesa o funció. El principal problema que té l’aplicació del principi d’importància relativa és que a efectes comptables no hi ha criteris concrets per quantificar-la. En canvi, a efectes d’auditoria sí que hi ha criteris concrets per determinar quan una qüestió és important i quan no ho és.
En els casos de conflicte entre principis comptables, ha de prevaler el que millor condueixi a fer que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la cooperativa. Elements dels comptes anuals Els elements que, quan compleixin els criteris de reconeixement que s’estableixen posteriorment, s’enregistren en el balanç, són els següents:
• Actius: béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per la cooperativa, resultants de successos passats, dels quals s’espera que la cooperativa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur. Aquesta definició implica que la cooperativa ha d’eliminar els denominats actius ficticis de l’actiu (despeses de constitució, despeses de primer establiment, despeses d’engegada, despeses per
interessos diferits, etc.). • Passius: obligacions actuals sorgides com a conseqüència de successos passats, per a l’extinció dels quals la cooperativa espera desprendre’s de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econòmics en el futur. A aquests efectes, s’entenen incloses les provisions. En el cas de les cooperatives, com ja hem indicat en un article anterior, el capital social té la consideració Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 18
18 Gestió Empresa Cooperativa
d’obligació en el cas que hagi de ser retornat als socis si ho sol·liciten. El fons d’educació i promoció cooperatives també té la consideració de passiu. • Patrimoni net: constitueix la part residual dels actius de la cooperativa, una vegada deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions realitzades, sigui en el moment de la seva constitució o en altres posteriors, pels seus socis, que no tinguin la consideració de passius, com s’ha indicat anteriorment, així com els resultats acumulats i les reserves (fons de reserva obligatori, etc.) o altres variacions que li afectin. Per tant: Patrimoni net = actius – passius
Els elements que, quan compleixin els criteris de reconeixement que s’estableixen posteriorment, s’enregistren en el compte de pèrdues i guanys o, si escau, directament en l’ECPN, són els següents: • Ingressos: increments en el patrimoni net de la cooperativa durant l’exercici, sigui en forma d’entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en aportacions, monetàries o no, dels socis o propietaris. • Despeses: decrements en el patrimoni net de la cooperativa durant l’exercici, sigui en forma de sortides o de disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en distribucions, monetàries o no, als socis o propietaris, en la seva pròpia condició. Els ingressos i despeses de l’exercici s’han d’imputar al compte de pèrdues i guanys i han de formar part del resultat, excepte quan escaigui la seva imputació directa al Núm. 307
patrimoni net; en aquest cas, s’han de presentar en l’estat que mostri els canvis en el patrimoni net, d’acord amb el que es preveu en la segona part d’aquest PGC o en una norma que el desenvolupi:
+ Ingressos (grup 7) – Despeses (grup 6) = Resultat de l’exercici + Ingressos imputats al patrimoni net (grup 9) – Despeses imputades al patrimoni net (grup 8) = Total d’ingressos i despeses reconeguts
Els ingressos i les despeses dels grups 7 i 6 inclouen, a més dels resultats cooperatius, els resultats extracooperatius. En un proper article descriurem els criteris de registre i de valoració que s’inclouen en el nou PGC.
Oriol Amat Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, economista i vicepresident d’ACCID
i. Vegeu Cooperació Catalana, núm. 305, del desembre del 2007.
Nou Pla General de Comptabilitat Editorial ACCID Barcelona 2007, 350 pàgines Preu soci : 10€ Preu no soci :15€ Aquest manual conté el text definitiu del Nou Pla General de Comptabilitat publicat per l’ICAC. És integrat pel marc conceptual, les normes de valoració, els comptes anuals, el quadre de comptes i les definicions i relacions comptables.
Pla General de Comptabilitat de Pimes Editorial ACCID Barcelona, 2007, 250 pàgines Preu soci: 10,00€ Preu no soci: 15,00€ De forma simultània a l’aprovació del Nou Pla General de Comptabilitat i com a norma complementària s’aprova aquest manual que és integrat pel marc conceptual, les normes de valoració, els comptes anuals, el quadre de comptes i les definicions i relacions comptables.
coop-307
22/2/08
08:20
Página 19
Ressenya 19
KLEIN, Naomi. La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Barcelona: Paidós, 2007
[
]
KLEIN, Naomi. La doctrina del xoc: l’ascens del capitalisme del desastre. Barcelona: Empúries, 2007
Brillant, descarnat i valent. És la història secreta o si voleu no oficial del que coneixem com a “lliure mercat”. Naomi Klein es lliura a descriure’ns situacions que res semblen tenir a veure entre sí, quant la interrelació i els lligams ni que siguin a distància juguen un paper decisiu en la l’assoliment d’objectius predeterminats. També, en cas de no preveure una situació donada, la resposta de shock és latent i determinant. L’autora en la seva anterior obra publicada, NO LOGO, i que la va fer ser coneguda, ja ens va demostrar el seu valor i incisiu mètode de treball d’investigació aplicat. Documentada, pretén denunciar allò que no es diu i creu que s’ha de dir, fent honor al que encanta al món occidental de manifestar, la llibertat d’expressar-se i dir la veritat, tot fent que les coses s’entenguin. Ella ho fa. Ella no és economista, però no hi fa res, es val d’un equip de persones, que sí que ho són, i que li permet entrar en terrenys opacs i reservats, aconseguint conèixer dades i fets amb tot el rigor necessari de cada cas i situació. El rastreig que en fa ens hi apropa obrint perspectiva i oferint un panorama de relligament, sense caure amb el pamfletisme periodístic, també en voga. Sembla força ben documentat. “Vull parlar –diu Naomi a Gail Kestner-, sobre el shock que inclou a països que el sofreixen a través de guerres, atentats terroristes, cops d’estat i desastres naturals i des-
prés tornen a ser víctimes del shock a mans de les empreses i els polítics que exploten la por i la desorientació fruit del primer shock per implantar una teràpia de shock econòmica. Després quan la gent s’atreveix a resistir-se a aquestes mesures polítiques se’ls aplica un tercer shock si és necessari mitjançant accions policials, intervencions militars, interrogatoris i presó. Vull parlar amb vosté que és una persona que ha sobreviscut al major nombre de shocks. Kestner, darrera experiència a l’Irak. Eloqüent l’entrevista sostinguda, entre els dos. Klein ens parla dels experiments dels electroshocks de la CIA de la mà d’un metge psiquiatre, membre destacat en ella. De la mateixa manera que Friedman creia que quant l’economia estava molt distorsionada la única manera de conseguir redreçar-la, l’estat previ era infligir deliberadament dolorosos shocks: només una medecina amarga podia esborrar aquestes distorsions i pautes perjudicials, l’eina escollida per Milton F. era la política, exigint a polítics atrevits en països amb dificultats adoptessin teràpies de shock. Bona part de l’economia de l’escola de Chicago era aquesta aplicació, en temps en que les idees de l’esquerra radical sobre els treballadors guanyava força. Tot en nom de la llibertat individual, dit per aquell famós economista i remarcat per Naomi Klein ara.
la contrarevolució. La imposició del terror que inhabilita una normalització d’un determinat estat de coses, fent taula rasa o intentantho, i entretant el laissez fair dels Chicago boys. Això en un passat recent i avui de manera més brutal i sofisticada alhora, ve a dir l’autora, el shock es fa present per imposar un sistema que dona prous signes negatius per tanta població.
Passa a referir-se també als estats de shock del sagnant naixement de
Josep Busquets Rocaguinarda, SCCL
Repassa la història mundial recent del Katrina, al tsunami, l’11S al 11M, per donar la paraula a les poblacions civils sotmeses a la voracitat despietada dels nous amos del món, el conglomerat industrial, comercial i governamental per qui els desastres, les guerres i la inseguretat del ciutadà són el sinistre combustible de l’economia del shock, ens diu Arundhati Roy d’aquest llibre.
Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 20
20 XVI Premi JD - Menció del jurat
El Khorbat obre les seves portes a l’alfabetització digital La UAB inicia un projecte pioner al sud del Marroc per a la formació dels joves amazics en la creació de pagines web
E
n mig de les planes àrides de la regió amaziga del sud del Marroc costa d’imaginar una vida tradicional sense les típiques cases construïdes amb terra crua, les palmeres, els dromedaris i els oasis. No obstant això, la realitat és una altra. En aquest petit racó de món, els més joves es connecten a Internet, visiten pagines web, utilitzen el correu electrònic i xategen amb el amics. Sense dubte és un pas endavant molt important per al desenvolupament de la regió. La xarxa de xarxes ha permès obrir una finestra al món en la vida tradicional dels habitants, una via per donar a conèixer la seva cultura, i una forma de rebre el món que els envolta. Per aquest motiu, la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB va organitzar una petita estada al poble d’El Khorbat al principi de setembre del 2007, per dur a terme sobre el terreny un projecte pilot de cooperació amb la Associació per al Desenvolupament Integral d’El Khorbat (AEDI). Aquest poble és situat a uns quatre-cents quilòmetres al sud-est de la ciutat de Marràqueix, a la província d’Erraixídia. En aquest primer viatge, un grup d’estudiants, dirigits per Laura Cervi, professora del Departament de Periodisme de la Facultat, es van prestar com a voluntaris per col·laborar amb l’associació AEDI en l’educació informàtica i l’alfabetització digital dels joves del poble (El Khorbat). Durant la seva estada, els voluntaris hi van fer xerrades sobre com utilitzar programes bàsics com ara els de Microsoft Office i com crear blocs i pàgines web. Així mateix, van fer als alumnes una introducció a l’edició de vídeo, àudio i Núm. 307
fotografia amb els programes corresponents. Tanmateix, això no va resultar gaire fàcil, ja que la majoria dels joves del poble no disposaven d’ordinadors a casa seva ni a l’escola. Molts joves eren estudiants de secundària que feien ús dels ordinadors de l’Associació per comunicar-se amb els amics, xatejar, visitar pàgines web, escoltar música i veure vídeos. Sabien fer ús d’Internet, però no havien sentit mai a parlar de Microsoft Word, per exemple. Per això calia una introducció teòrica al sistema operatiu que utilitzaven i els seus programes i, el més important: donar una idea de la importància que té l’educació informàtica en l’àmbit acadèmic. Malauradament, aquest fenomen es dóna en moltes regions que es troben a la perifèria de les grans ciutats del país. Les escoles i algunes universitats de l’interior del Marroc no disposen ni d’ordinadors ni d’Internet, en contrast amb els milers de cibercafès que hi ha arreu del país. En aquest sentit, és molt important la tasca que desenvolupen
associacions com l’AEDI (Associació per al Desenvolupament Integral d’El Khorbat), ja que contribueixen a fer que molts joves no malgastin el temps al carrer, aprenguin coses sobre informàtica i no deixin els estudis. Durant una setmana, voluntaris i “alumnes” es reuneixen dos cops al dia per dur a terme les classes. En una petita sala de l’Associació habilitada per als aparells informàtics, els nois i les noies del poble posen gran interès en la nova matèria i, per un moment, deixen de banda les pàgines web, la música i la conversa amb els amics. L’única cosa que els interessa és posar en pràctica la teoria i formular dubtes. Al cap de pocs dies, la petita sala d’ordinadors es converteix en el centre de reunió dels joves, amb ganes de participar i aprendre la nova matèria. D’altra banda, trobem que a la mateixa Associació hi ha una escola bressol que acull els nens i nenes del poble. Un petit parvulari, on s’imparteixen les matèries bàsiques amb l’ajut d’una professora i mate-
coop-307
22/2/08
08:20
Página 21
XVI Premi JD - Menció del jurat 21
rial didàctic. L’Associació AEDI també ha desenvolupat una cooperativa per a les dones del poble. Es tracta d’un taller on treballen els teixits tradicionals en la confecció de catifes i dels haiks (peces de roba per a dones) anomenats taharuit. La finalitat és aconseguir una aportació econòmica a l’Associació ve-
s’ha portat a terme la construcció de canals d’aigua, la recollida d’escombraries, una xarxa de sanejament d’aigua, entre altres actuacions. A més a més, l’Associació té un museu, el Museu dels Oasis. Segons Roger Mimó, “és el primer i únic establiment d’aquestes característi-
bers (que vol dir ‘bàrbars’, denominació despectiva que encara reben sovint els amazics) del nord d’Àfrica abans de l’arribada dels àrabs. La perspectiva històrica així ho confirma. Es tracta d’una identitat pròpia que ha permès mantenir vigent una llengua i una cultura mil·lenàries. Ens trobem davant d’una cultura
nent les peces de roba a un preu just als turistes i visitants que s’allotgen a l’Hotel El Khorbat. Tant l’escola bressol com les classes d’alfabetització reben suport econòmic per part de l’Associació Catalana Al Karia. En aquest sentit, cal destacar la figura de Roger Mimó, escriptor especialitzat en l’arquitectura tradicional de la regió. Autor de diversos llibres i articles, Mimó impulsa des de fa molts anys el turisme cultural a les regions del sud del Marroc per tal d’evitar la desaparició de les anomenades alcassabes: fortificacions o ciutats emmurallades d’origen amazic que foren construïdes anys enrere amb terra crua. Es calcula que hi ha més d’un miler d’alcassabes en aquesta regió, una de les quals és la d’El Khorbat. Roger Mimó va portar a terme, juntament amb uns col·laboradors, la restauració, segons l’arquitectura tradicional, de diversos edificis de l’alcassaba d’El Khorbat amb la finalitat de posar al servei dels visitants un hotel i un restaurant, i de millorar les condicions de vida i de salubritat dels habitants del poble. Per això,
ques obert al sud del Marroc”. És un autèntic centre de documentació de la cultura amaziga, des del seus inicis fins a l’actualitat. El Museu és situat en un edifici de tres plantes que acull l’exposició d’objectes tradicionals, fotografies, mapes, maquetes, indumentàries originals, entre altres materials: uns petits records dels habitants, que constitueixen inèdites fonts d’investigació per entendre com era la vida nòmada (i les transformacions posteriors) de la població de parla amaziga al país àrab i al nord d’Àfrica en general. Un aspecte que crida molt l’atenció de la gent amaziga és la seva cultura i la seva llengua. No es tracta d’imitacions de la llengua àrab ni dels costums àrabs, sinó un model de vida completament diferent. A El Khorbat, com en altres regions del Marroc, els habitants parlen només amazic. La llengua àrab queda reservada a l’àmbit oficial i a casos concrets. El mateix passa amb la cultura. La cultura amaziga és la pròpia i originària de la gent amaziga, que, segons la gent del poble, eren tots els pobles autòctons o ber-
oberta i molt fraternal, que no té res a veure amb la forma de vida dels àrabs. Només trobem influències de la religió islàmica entre les persones que han acceptat aquesta religió tot i conservar la seva cultura. L’hospitalitat, el respecte i la igualtat entre dones i homes són aspectes rellevants de la cultura amaziga. No obstant això, les regions amazigues, siguin del nord (Rif) o del sud, pateixen la marginalització i la repressió per part de l’Estat. Així mateix, la societat més cosmopolita de les grans ciutats considera els amazics de l’interior com a gent endarrerida que mai no progressarà, i, com a conseqüència, l’exclusió social a les grans ciutats s’aguditza dia a dia. A la societat del país veí, hi trobem diverses ideologies i diferents perspectives culturals que sovint entren en conflicte. Estudiants universitaris de la regió ens explicaven durant l’estada que quasi a totes les universitats del Marroc sorgeixen protestes per la repressió a què l’Estat sotmet la gent amaziga a tot el Marroc. Un cop a Barcelona, un altre universitari proamazic Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 22
22 XVI Premi JD - Menció del jurat
i nouvingut del Marroc ens torna a confirmar la situació: “La gent amaziga ha sortit als carrers per reivindicar, no la seva identitat, sinó uns serveis socials mínims”, ja que pel que sembla a moltes regions no hi ha escoles ni hospitals. Són regions molt castigades per l’abandó de l’administració central, que com a resposta a les protestes amazigues retalla les inversions i les desvia a les grans ciutats. És una situació que no té ressò als mitjans de comunicació oficials, que es limiten a donar els informatius en amazic i no a explicar els problemes d’aquesta gent. Això és el que explica l’aparició de pàgines web dedicades específicament a la cultura, la música i la llengua amazigues. Són llocs web on es donen a conèixer els problemes de la comunitat al Marroc actual per mitjà de contingut audiovisual sobre les protestes, de textos reivindicatius, de cançons amazigues i de fotografies sobre la repressió policial. Les protestes van tenir el seu moment àlgid durant les eleccions del Núm. 307
setembre del 2007, i la majoria de la gent tenia prohibit anar a votar per fer boicot. Això explica en part les grans abstencions electorals que es produeixen sempre que hi ha eleccions al Marroc. Aquesta situació s’ha vist accentuada en els últims anys, i a les universitats el perill de confrontació violenta és cada vegada més evident. De fet, i segons ens explicaven els joves universitaris, les confrontacions
entre estudiants de diferent línia ideològica poden acabar desgraciadament en tragèdia. És un panorama social difícil de viure en un país que ha optat per la marginació d’una part considerable de la població. Internet s’ha convertit per a la població amaziga en el mitjà imprescindible per explicar al món la situació que es viu al Marroc. El suport que l’Associació AEDI rep d’entitats estrangeres
coop-307
22/2/08
08:20
Página 23
XVI Premi JD - Menció del jurat 23
ha permès la millora de les condicions de vida al poble, així com l’educació de les joves generacions per saber utilitzar les noves tecnologies de la comunicació. Per tal de continuar amb aquesta cooperació en el futur, la Universitat Autònoma de Barcelona té previst establir un conveni de cooperació amb l’Associació d’El Khorbat. Així mateix, la Facultat de Ciències de la Comunicació, en
col·laboració amb altres facultats de la Universitat, té pensat aportar a la AEDI material informàtic i didàctic, així com intercanvi d’estudiants i altres projectes de cooperació. A El Khorbat afloren les futures generacions amazigues que trencaran la barrera de l’escletxa digital. Un ordinador amb connexió a Internet és només el principi. Text i fotos: Abdel Ali Khoulali
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Mapa del Marroc
®
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613 Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 24
24 Opinió
Les cooperatives i el medi ambient
D
es de temps immemorial, la plaga del xixi o mosca mediterrània ha estat present a les terres olivareres. Era una pesta cíclica. Temps era temps el pagesos deien: “Aquest any serà any de xixi.” Solia ser present cada tres o quatre anys; els anys afectats, els pagesos escombraven tot el sòl, i cobrien el brancam dels olivers, per facilitar a les plegadores d’olives la seva tasca i, en certa mesura, la necessitat i conservació de les olives plegades. Aquests anys es perdia molta part de la collita, i la recol·lecció era molt més cara, i l’oliva, de baixa qualitat. Als anys cinquanta, aparegué un tractament revolucionari per protegir les collites d’olives, que consistia en la col·locació d’ampolles trampa de vidre, on es dipositava un producte que atreia al seu interior una gran quantitat de les primeres mosques, de manera que se n’evitava la procreació. Potser no era eficaç al cent per cent, però frenava les invasions considerablement i no contenia cap risc de toxicitat. Crec que caldria revisar i actualitzar aquest tractament totalment ecològic. Aparegueren després al mercat productes i pesticides mes “eficaços” per combatre la plaga, però són altament tòxics si no s’utilitzen ens les dosis ni els temps deguts. Aquí és on tenen un paper les cooperatives agràries. Quan justament apareixen els primers símptomes i les olives encara no han iniciat el procés de desenvolupament, les cooperatives recomanen als seus socis productors el priNúm. 307
mer tractament. Si la malura persisteix en part, es recomana un segon tractament, sempre en període que no pugui afectar tòxicament el fruit. I, a partir d’un temps més que suficient, la cooperativa prohibeix taxativament als seus associats abans cap tractament de la recol·lecció. Els pocs o molts productors d’oli de cada poble no associats a la cooperativa també segueixen aquestes normes. Això permet que els productors i consumidors d’oli d’oliva consumeixin amb total seguretat i tranquil·litat l’oli produït per les cooperatives agràries. Francesc Vernet i Mateu
coop-307
22/2/08
08:20
Página 25
Pensem-hi 25
El temps, com un cavall de sorra
N
o sempre ho faig –sovint hi ha realitats que em fan preferir deixar-ho-, però procuro començar el dia escoltant música. Vull dir escoltant música només. He conegut persones que s’estimen la música, ben cert, i que la posen com un acompanyament agradable, com un fons que les envolta i les fa sentir-se millor. Jo mai no he sabut fer-ho així. Jo necessito dedicar-me a escoltar-la, durant una estona a no fer res més que això. Sempre m’ha semblat que ja és prou important. Com llegir un llibre, com parlar amb algú que t’estimes. Avui m’he posat un disc que m’havia comprat fa unes setmanes, però que encara no havia escoltat: la simfonia Turangalîla, d’Olivier Messiaen. En la meva ignorància, jo, naturalment, no ho sabia, però el text inclòs al estoig m’assabenta que el mot “Turangalîla” està constituït per dues paraules sànscrites, cap de les quals no té un significat unívoc. “Lîla” vol dir “amor” i, també “joc”, en el sentit del joc diví de la mort i de la vida. “Turanga” significa, alhora, “el temps que corre com un cavall al galop”, “el temps que flueix com la sorra dins d’una clepsidra” i, també, “ritme”, “moviment”. En escoltar la peça, queda demostrat, una vegada més, que la música expressa moltes coses que difícilment poden ser expressades amb paraules. I que és bo sentir-les, encara que no les sàpigues explicar. Fixem-nos que no parlem d’un cavall ni d’un rellotge de sorra. Parlem del temps, del pas del temps,
a la vegada potent, fort, i inaturable, ritmat, tranquil. Messiaen ens fa sentir-nos immergits en el temps. I en l’amor, que també ens envolta sempre. I aquesta immensa unitat la construeix amb les infinitesimals partícules de so que és, cada una d’elles, una nota. És clar que això és el que fa tot músic, és clar. I tot pintor, que ens ofereix la meravellosa obra d’una pintura mitjançant la juxtaposició de milers de diminutes pinzellades. Però avui estic escoltant música, aquesta música, i és això el que vull compartir amb tots vosaltres. Accepteu-m’ho, si us plau. Messiaen tenia algunes facetes humanes molt poc habituals. Es veu que era un fervent catòlic, i també que s’estimava molt els ocells. Savi ornitòleg, va composar, allà per l’any 1959, un deliciós conjunt de peces de piano, Catàleg d’ocells –un dia d’aquests me l’hauré de tornar a escoltar- on recull en notes les tonalitats, i els modes, i els petits intervals del cant d’una vintena d’ocells concrets de França, i, a la vegada i d’alguna manera, el respectiu entorn, el paisatge. Va dedicar aquest Catàleg a la seva dona, Yvonne Loriod. Aquesta, gran pianista, ja havia interpretat la part del piano, l’any 1949, a l’estrena de Turangalîla. Més tard, com dic, va esdevenir la seva muller. No m’estranya. Probablement no deu ser gens còmode de conviure amb un geni així, però ha de resultar molt difícil no enamorar-se d’un home que escriu aquesta música. Santos Hernández Febrer 2008 Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Página 26
26 Biblioteca/llibres
Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 307
1. BLANCO ROMERO, Asunción. Teletreball, gènere i territori. Una comparació entre Catalunya, Ardecha i el Quebec. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2006 (Tesis Doctorals). 2. Centros sociales. Barcelona: Nova Terra, 1972 (Cuadernos Genus; 12/13). 3. COMPANYS, Ramón; FONOLLOSA, Joan B. Nuevas técnicas de gestión de stocks: MRP y JIT. Barcelona: Marcombo, 1989. 4. ESTIVILL, Jordi. Panorama de la lucha contra la exclusión social. Conceptos y estrategias. Ginebra: OIT/STEP, 2003. 5. Inventario de estadística de España. Barcelona: Consorcio de Información Documental de Cataluña, 1975. 6. L’empresa catalana davant la CEE. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985. 7. L’harmonització fiscal a la CEE. Documents de treball. Barcelona: Patronat Català Pro Europa, 1989. 8. Les millors pràctiques de la política industrial en l’àmbit europeu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006 (Documents; 2). 9. Marco jurídico-fiscal i sistema general de impuestos. Madrid: CEYME, 1994. 10. MONTERO GARCÍA, Andrés. Cooperativismo agrario de segundo grado. Madrid: IRYDA, 1991. 11. Padres-hijos: relación en crisis. Barcelona: Nova Terra, 1971 (Cuadernos Genus; 10). 12. Poblaciones de derecho y de hecho de los municipios españoles. Padrón municipal de 1975. Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 1975. 13. Política de apoyo al cooperativismo agroalimentario 1983-1989. Madrid: Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación, 1990. 14. Sector Alimentació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1986 (Monografies Sectorials sobre l’Atur No Subvencionat a Catalunya). 15. SERRA,Vicente; GINER, Begoña; VILAR, Eduardo. Sistemas de información contable. València: Tirant lo Blanc, 1996.
Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
coop-307
22/2/08
08:20
Página 27
Biblioteca/Revistes 27
Retalls
THE ATLANTIC COOPERATOR
COOPERATIVES DE TREBALL
Promoting Community Ownership Núm. 6. Desembre del 2007 / gener del 2008 Moncton (Canadà) www.theatlanticco-operator.com suscriptions@theatlanticco-operator.coop
Núm. 20. Desembre del 2007. Barcelona federacio@cooperativestreball.coop www.cooperativestreball.coop
Publicació bimensual escrita en llengua anglesa que s’edita també en llengua francesa amb la capçalera Le Coopérateur. En reproduïm part de sumari. El títol de la portada: “L’esperança d’un futur millor. Comprar amb responsabilitat, per viure millor l’esperit de les festes”. Els articles relacionats amb la cuina per a aquestes festes passades ocupen les primeres pàgines amb una sèrie de receptes. L’article següent és el que dóna títol a la portada, amb un petit apartat sobre el comerç ètic i responsable. També ens indiquen una sèrie de pàgines d’Internet on ens informen del comerç just i solidari. A “Panorama (nacional)” escriuen sobre les pressions per la nova Iniciativa de desenvolupament cooperatiu. A “Novetats de la regió” resumeixen els punts bàsics que es van tractar a la reunió que van tenir els representant de la Cooperativa Atlàntica i els de la Cooperativa de Consum Comunitària. El segueix un article dedicat al nou Centre de Recursos Cooperatius.
Revista semestral escrita en llengua catalana i editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En reproduïm part del sumari: “Construir una nova forma de vida”, on es tracta el problema de l’habitatge relacionat amb el lloguer i les cooperatives. Analitzen les propostes de sostre cívic i grup de qualitat. En destaquem “El dossier”, amb el títol “Mesures per a la igualtat d’oportunitats”. Amb els articles següents: “Camí cap a la igualtat”, on es fa referència a la tasca realitzada per l’Institut Català de les Dones. “Plans d’igualtat d’oportunitats per a les cooperatives”, on se’ns presenta el tractament específic que ha tingut RSE.COOP i la metodologia i el camí que s’ha seguit per poder portar-ho a terme. A “Cooperatives capdavanteres en igualtat de gènere” s’analitzen tres cooperatives especialment sensibles en la igualtat home-dona en el camp laboral. A la secció “Cooperatives de treball”, amb el títol: “Compte enrere per a una banca ètica”, s’analitza l’evolució del projecte FIARE.
TU LANKIDE Núm. 529. Desembre del 2007. Aretxabaleta, Guipúscoa Revista mensual, en èuscar i castellà, publicada per Mondragón Corporación Cooperativa. Amb el títol de portada: “¿Què en pensen els joves?”, dedica la majoria d’articles als joves cooperadors. A la primera part de la revista, hi trobem el “Noticiari”, l’“Agenda” i l’“Oferta formativa cooperativa”. Segueix un reportatge dels actes de celebració del 50è Aniversari de Fagor. A la secció “En Portada”,
més d’una vintena de joves treballadors ens parlen de l’experiència cooperativa. A “Aula cooperativa” s’analitza el sentit del treball per a les persones. A la secció “Desenvolupament directiu” es fa un balanç del tercer any de funcionament d’Otalora, el centre de desenvolupament directiu i cooperatiu de MCC. L’entrevista es fa a Gustavo Zerbino. Les últimes pàgines es dediquen articles que tracten temes generals com, la malaltia del celíacs, o les secretàries i la seva història. Finalitza amb les “Cartes” i “A la premsa”. Elisenda Dunyó Núm. 307
coop-307
22/2/08
08:20
Pรกgina 28