coop-305
7/1/08
11:10
Página 1
Desembre 2007 • revista mensual • any 28è • PVP 2 € • edita Fundació Roca i Galès
305
Horitzó ampli
coop-305
7/1/08
11:10
Pรกgina 2
coop-305
7/1/08
11:10
Página 3
305 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.
Foto coberta: “Arc de Sant Martí a Tona” © Daniel Martos Viñas (Vic) Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)
Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
Revista mensual - Any 28è Desembre 2007
SUMARI Tornaveu
4
Julià Lladó
Editorial
5
Horitzó ampli
Noticiari
6
Cooperatives de Catalunya
9
El cooperativisme català posa en pràctica la primera metodologia d’implantació de Responsabilitat Social Empresarial
Les nostres cooperatives
9
Els Nois, la trajectòria d’una fusteria cooperativista Francesc Vila
Entrevista
13
Jason Garner: “El moviment cooperatiu de Catalunya tenia un pla establert per cooperativitzar l’economia” Raimon Gassiot
XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó
16
Un nou moviment cooperativista a la República Argentina Joan Aymerich i Cruells
Ressenya
21
Vida de consumo, de Zigmunt Bauman Josep Busquets
Gestió d’empresa cooperativa
22
Ja tenim el nou Pla general de comptabilitat Oriol Amat
Pensem-hi
25
D’alcohols i de volants Santos Hernández
Biblioteca Donacio Retalls
26 27
7/1/08
11:10
Tornaveu
coop-305
Página 4
Un parell de preguntes (que són tres) a Julià Lladó (Argentona, 1928), empresari tèxtil Què li resulta atractiu del cooperativisme? Resulta atractiu del cooperativisme que sigui la forma d’entitat que pugui aconseguir de la manera més social possible, els valors democràtics d’igualtat en els drets i deures i més equitat en la distribució dels guanys
Què li resulta molest del cooperativisme? En principi el cooperativisme no resulta molest, sempre que funcioni amb una certa gerència jeràrquica, que eviti el assemblearisme d’una autogestió, que normalment impedeix l’èxit i frena el creixement.
Creu que cooperativisme és una utopia i per què? Penso sobre el cooperativisme que, en funció de les persones i també del tipus i camp d’acció de la cooperativa, pot ser una forma ideal d’associació democràtica enfront del capitalisme liberal pur i dur, però tal com diu Miquel Àngel Oliva, director d’Abacus, s’ha de ser un expert en equilibris per dirigir una empresa en la que els seus treballadors són també els accionistes.
7/1/08
11:10
Página 5
Horitzó ampli L’entrevista amb Jason Garner, guanyador del Premi Jacint Dunyó d’enguany, ens parla de l’Aliança Cooperativa Internacional en la difícil Europa del passat segle XX i d’interessants aspectes de les seves relacions amb els cooperativismes català i espanyol. També la publicació de l’article guanyador del segon premi, de Joan Aymerich, ens permet acostar-nos a la extensa realitat del món cooperatiu, en aquest cas en fer referència a la situació actual de l’Argentina.
Editorial
coop-305
Aquesta visió ampla, tan necessària al cooperativisme, es projecta als diferents aspectes pels que han estat premiades diferents entitats cooperatives. I per la creació d’una nova societat de capital risc dedicada a entitats cooperatives. I, molt especialment, pels esforços mantinguts entre nosaltres per tal de crear i implantar de manera efectiva el RSE.COOP, una veritable política de responsabilitat social empresarial. En aquest número de la nostra revista no falta, però, un comentari sobre el consumisme, tan dolorós en la nostra societat, i tan visible en aquestes dates. Ni un reportatge –el d’Els Nois, cooperativistes fusters a Tona-, que ens parla del cooperativisme “de tota la vida”, el de la gent petita que sap, senzillament, adaptar-se a les circumstàncies i guanyars’hi honestament el pa de cada dia. En canvi, també publiquem un article –el del professor Oriol Amat, de la Universitat Pompeu Fabra- sobre el nou pla general comptable, que ens temem que endureixi clarament les circumstàncies de les cooperatives i que, sens dubte, no és un model d’amplitud de visió. N’hi ha prou amb subratllar que acaba de ser aprovat, però que, segons la lletra de la llei, ha de començar a ser aplicat el proper dia 1 de gener.
coop-305
7/1/08
11:10
Página 6
6 Noticiari
El sector cooperatiu demana més reconeixement i més representativitat al president de la Generalitat Representants de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, màxim òrgan de representació del moviment cooperatiu català, van sol·licitar el reconeixement del sector com a agent econòmic i social a José Montilla, president de la Generalitat, durant una reunió mantinguda el passat 22 de novembre al Palau de la Generalitat. En el marc de la trobada, els representants de l’economia cooperativa van exposar també a José Montilla la situació actual del sector i els seus reptes de futur. En aquest sentit, van exposar al president la necessitat d’incrementar la col·laboració entre l’Administració i el sector cooperatiu, per consolidar i fomentar la creació d’empreses cooperatives, que, amb els seus valors i principis, constitueixen un model empresarial que genera llocs de treball estables i de qualitat i activa el desenvolupament local en termes de sostenibilitat.
El sector cooperatiu produeix prop del 6% del PIB català, representa un 2% de l’ocupació de Catalunya, i hi estan vinculades més d’un milió de persones.
Abacus Cooperativa rep un dels Premis Acció 21 El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona va lliurar per cinquè any els Premis Acció 21 amb l’objectiu de donar reconeixement a les accions de diferents col·lectius ciutadans que suposin una contribució efectiva a l’assoliment dels objectius del Compromís ciutadà per la sostenibilitat - Agenda 21 de Barcelona. Enguany, el jurat, per unanimitat, va considerat Abacus cooperativa mereixedora d’un dels Premis Acció 21 per la campanya “Recicla’t” que dur a terme als seus establiments per “preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables, reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge, progressar en la cultura de la
sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental”. Abacus Cooperativa s’ha compromès a fomentar el consum responsable de productes de paper reciclat i/o certificat i, per aquest motiu, des del mes de març del 2006 té implantada als seus establiments la campanya “Recicla’t”. La campanya, que s’emmarca dins del conveni signat el 2005 amb Greenpeace, té com a objectius orientar els socis i clients en el consum responsable del paper tot fomentant l’ús del paper reciclat, i informar sobre la realitat i l’amenaça real de la destrucció dels espais forestals. A més, facilita la consulta de la selecció de productes reciclats a través del seu web i per catàleg.
Medalla President Macià per a Serrat Camps Serrat Camps, gerent de la Cooperativa Escaler des de la seva fundació l’any 1995, ha estat guardonada amb la Medalla President Macià. La Medalla i Placa President Macià són un reconeixement als treballadors i empresaris que s’han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i entitats que han adoptat millores i Núm. 305
iniciatives de progrés en l’ordre laboral. El Govern ha atorgat la Medalla President Macià a Montserrat Camps i Marsal per T una vida dedicada a la prestació de serveis socials des de diferents institucions. És cofundadora de la Cooperativa Escaler l’any 1995, que és actualment una cooperativa de referència catalana en el servei d’atenció a les persones.
coop-305
7/1/08
11:10
Página 7
Noticiari 7
Les cooperatives de treball compareixen davant la Comissió de Benestar i Immigració El passat 4 de desembre, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, encapçalada per la seva presidenta, Pepa Muñoz, juntament amb membres de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social de l’entitat, va comparèixer davant la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya per presentar les línies generals d’actuació de la Federació i, més
concretament, de l’activitat de la Sectorial. En la seva intervenció, la presidenta va destacar els quatre objectius de la compareixença: • Compartir els punts forts que ofereix el cooperativisme d’iniciativa social com a model d’empresa per al servei a les persones. • Explicar què fan les cooperatives i la Sectorial per fer front als nous reptes que es deriven de la
Llei de serveis socials i de la Llei de la dependència. • Proposar als poders públics orientacions perquè els serveis socials i d’atenció a les persones siguin cada vegada millors. • Recollir les reflexions que se’ns pugui aportar des de la Comissió, des d’una visió externa. Text íntegre de la compareixença, a: www.cooperativestreball.coop.
Nova societat de capital risc per a la inversió en empreses cooperatives SICOOP, la nova societat destinada a la inversió i la generació de nous projectes de creixement d’entitats de l’economia cooperativa (cooperatives i societats mercantils dominades per aquelles), està participada per l’Institut Català de Finances (ICF) i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a més del Grup Clade, Caixa Catalunya, Caixa Manresa, Caixa Sabadell, Crédit Coopératif i Ides-Sfin. La societat neix amb un capital inicial de 15,5 milions d’euros, 6 dels quals els aporta la Generalitat. Amb
seu social a Barcelona, SICOOP invertirà en projectes rellevants de l’àmbit de les empreses cooperatives, en qualsevol sector d’activitat. Això no obstant, d’acord amb la normativa reguladora de les entitats de capital risc, els projectes objecte d’inversió no podran ser ni financers ni de naturalesa immobiliària. L’abast econòmic de les operacions oscil·larà, orientativament, entre 300.000 euros i un 1.500.000 euros. La participació màxima per projecte no superarà el 50% del capital.
Cooperativa de l’any: Servicoop El passat dia 7 de novembre del 2007, a la seu de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya (Servicoop), es va fer el lliurament de cooperativa de l’any a Transports Condal, sccl. A l’acte, hi van assistir tots els membres del Consell Rector de Servicoop i el president i el secretari de la cooperativa Transports Condal, Aniceto Gutiérrez i J. Manuel Gómez. El motiu de l’atorgament d’aquest premi a Transcondal és per ser la cooperativa de transportistes més antiga i consolidada de l’àrea de Barcelona, en la branca de transports de moviments de terres i excavacions, i un dels socis fundadors de la Federació. Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:10
Página 8
8 Noticiari
Solucions cooperatives per a les persones Fruit d’un conveni entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, durant la segona quinzena de novembre l’estació de Plaça Catalunya dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va promoure el cooperativisme d’iniciativa social, per mitjà d’un plafó situat al vestíbul de l’entrada pel carrer Bergara o el carrer Balmes.
Fiare obre oficina a Barcelona Fiare ha obert la seva primera oficina a Catalunya amb l’objectiu de començar a desplegar a casa nostra les seves activitats de banca ètica. Coincidint amb el segon aniversari de l’engegada del projecte, Fiare té oficines a Bilbao, Vitòria, Sant Sebastià, Pamplona i Madrid, i actualment presenta un volum de dipòsits d’uns deu milions d’euros i ha possibilitat el finançament de més de trenta projectes en els àmbits de la cooperació, el comerç just, l’economia solidària, la inserció social, la regeneració mediambiental i la promoció de valors per a la construcció de societats més justes. La nova oficina catalana és al carrer de la Providèn-
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • •
•
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc. PROTECCIÓ DE DADES, Document de
Núm. 305
cia núm. 20 del barri de Gràcia de Barcelona, i és oberta al públic els dies laborables de dilluns a divendres. Fiare opera com a agent de la Banca Popolare Etica oferint productes i serveis bancaris i esperant poder constituir una cooperativa de crèdit pròpia l’any 2011, per a la qual hi ha oberta una campanya de subscripció de capital social. En aquesta línia, l’Associació Fets, dedicada a la promoció del finançament ètic i solidari, celebrarà, el proper 31 de gener del 2008, les Jornades titulades.
®
coop-305
7/1/08
11:10
Página 9
COOPERATIVES DE CATALUNYA 9
El cooperativisme català posa en pràctica la primera metodologia d’implantació de Responsabilitat Social Empresarial
El passat 14 de novembre 38 cooperatives van rebre el certificat que acredita la implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en el si de la seva organització, en el marc del projecte RSE.COOP que ha impulsat el sector cooperatiu català amb la col·laboració de l’Administració. RSE.COOP ha suposat la primera experiència real d’implantació de polítiques de RSE a Catalunya a través d’una innovadora metodologia que l’ha situat en una posició capdavantera en termes de RSE. L’acte, al qual van assistir 160 persones, va comptar amb la participació de la consellera de Treball, Mar Serna; el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Xavier Tubert i el president de la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES), Marcos de Castro, entre altres. Les cooperatives que han rebut aquest certificat són: Abacus cooperativa, Actua,Aprop, Arç, Celler de Capçanes, Celobert,
Clade - grup empresarial cooperatiu, Col·lectiu Ronda, Consum, Cooperativa 70, Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell, Cooperativa EAS, Cooperatives d’Arquitectes Jordi Capell, Coselva, Cristalerías de Mataró, CTF serveis sociosanitaris, Eduvic, Entorn, Escaler, Escola Ginebró, Escola Petit Plançó, Gabinet d’Estudis Socials, Gedi, Grup Cooperatiu Consop, Grup Qualitat, Habitatge Social Usoc, L’Apòstrof, lavola, LLoc Nou, L’Olivera, Musicom, Mútua de Pa i Queviures, Sepra, Sersa, Sistemes Avançats d’Energia Solar Tèrmica, Teknokroma, Unió Agrària Cooperativa i 6tell. Fruit d’aquest programa, 34 cooperatives han publicat aquest 2007 la seva primera memòria de sostenibilitat en la qual, donen compte dels impactes de la seva activitat ens els àmbits econòmic, ambiental i social, i posen de relleu els valors específics d’aquest model empresarial. El conjunt d’aquestes organitzacions representen el 4% de les empreses que, a nivell mundial, publi-
quen la seva memòria de sostenibiltat, segons dades de la reconeguda organització internacional Global Reporting Initiative. La metodologia RSE.COOP preveu un acompanyament individualitzat de 15 mesos a l’empresa, en el decurs dels quals es realitza una diagnosi integral de la seva gestió, i es dissenya i s’implanta un pla de millora en els àmbits econòmic, ambiental i social. El procés culmina amb la publicació de la memòria de sostenibilitat, a través de la qual la cooperativa fa balanç de la seva gestió integral i ho posa en coneixement dels seus grups d’interès. Aquesta metodologia s’ha recollit en un software digital inèdit que permetrà a partir d’ara, a qualsevol empresa, iniciar un procés d’implantació de polítiques de RSE, monitoritzar anualment els resultats obtinguts, establir objectius de millora i finalment, disposar d’un primer esborrany de la memòria de sostenibilitat. Cooperatives de Catalunya Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:10
Página 10
10 Les nostres cooperatives
Els Nois, la trajectòria d’una fusteria cooperativista La cooperativa Els Nois, especialitzada en la fabricació de mobles de decoració a mida, desenvolupa la seva activitat en una nau industrial al carrer del Serraller, número 6, de Tona (Osona). Aquesta empresa, que va ser fundada l’any 1983, al final del 2008 en farà vint-i-cinc. El recorregut d’aquesta empresa està marcat per l’esforç d’impulsar un projecte empresarial des del cooperativisme i per oferir serveis i productes de fusteria personalitzats i de qualitat.
L’
empresa cooperativa de fusteria Els Nois està especialitzada en la fabricació de mobles i en treballs de fusteria a mida. L’àmbit d’actuació principal de la cooperativa, fundada el 6 de desembre del 1983 a Tona (Osona), és bàsicament a les comarques d’Osona, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Barcelonès. A més, també fan treballs en altres zones on proliferen les anomenades “segones residències”. Actualment, la cooperativa té una plantilla de deu persones: set socis, un soci col·laborador, un administratiu i un professional envernissador. El ventall d’encàrrecs que atenen és molt variat. En l’àmbit de l’interiorisme, sempre a partir de les propostes i les necessitats de la clientela, dissenyen equipaments per a qualsevol tipus d’estança. Principalment, mobles de decoració, com ara armaris i mobiliari per a sales, cuines i banys. A més, Núm. 305
comercialitzen productes per al descans, com ara llits articulats acabats en fusta, sempre a gust del consumidor. D’altra banda, també fan treballs de fusteria industrial, com ara instal·lacions de parquets, sostres, portes i finestres, tant d’interior com d’exterior.
El valor afegit d’una cooperativa Segons explica el president d’Els Nois, Pere Font, “si ofereixes i domines un ampli catàleg de serveis, en aquest cas dins del sector de la fusteria i el moble de decoració, quan entres en una casa ho acabes fent tot”. El procés de treball comença amb la visita al client, després es fan els dibuixos, s’elabora el pressupost i, després de la conformitat, es realitzen els mobles i es munten al lloc per al qual han estat pensats. En el cas de la cooperativa de Tona, l’objectiu és oferir serveis, productes i acabats que no poden oferir les empreses de muntatge industrial en l’àmbit del moble.
Pere Font, que s’encarrega de fer les visites a domicili, té molt en compte que “un dels problemes més importants per al client és trobar algú que vingui a casa a fer-hi una determinada feina i que la faci bé”. I afegeix que “un inconvenient important d’aquesta manera de treballar és que has d’estar sempre disponible, a les hores en què el client no treballa”. Segurament per això, la fusteria cooperativa Els Nois s’ha especialitzat en aquest delicat procés d’atenció personalitzat, el qual requereix un nivell d’exigència molt gran. En aquest sentit, a la cooperativa Els Nois treballen d’una manera molt elàstica i, d’aquesta manera, s’asseguren que sempre hi hagi encàrrecs: “Si tractes bé el client i t’hi esforces, no hi ha cap necessitat que busquin un altre proveïdor.” D’aquesta manera, i amb el “boca-orella”, Pere Font també explica que han anat ampliant la clientela, i que aquesta és la millor manera de demostrar la qualitat
coop-305
7/1/08
11:10
Página 11
Les nostres cooperatives 11
set companys, bona gent que havia patit els maldecaps empresarials dels últims temps”. Vegeu l’article dedicat a la cooperativa Els Nois publicat en aquesta revista el setembre del 1991 (Cooperació Catalana, 126). Efectivament, devia ser una responsabilitat difícil, i “per solidaritat” van decidir constituir una cooperativa per continuar treballant la fusta i fent mobles a Tona. El primer consell rector estava format per Esteve Puigferrat com a president, Pere Font com a secretari, i Francisco Ruiz com a vocal. Van buscar la solució, la van plantejar i tots els treballadors s’hi van implicar i s’hi van associar. D’aquesta manera, la cooperativa, que l’any que ve farà vint-i-cinc anys, va reiniciar l’activitat en uns baixos d’un carrer del Raval de la població.
Un nom ben popular
de la feina i els productes de fusteria que produeixen. Tot seguit adverteix que aquesta manera de ser i de fer les coses es pot trencar definitivament el dia que falles o no pots atendre la comanda.
Vint-i-cinc anys de cooperativisme
ta persona també es va retirar, es van donar les circumstàncies que van propiciar el naixement de la cooperativa Els Nois. Segons explica Esteve Puigferrat, la persona que va liderar aquest procés al costat del president actual, “el moment era delicat, i segurament el més senzill era plegar, però hi havia els treballadors,
L’origen del nom de la refundada fusteria en cooperativa va ser casual i, al mateix temps, molt ben trobat. Tal com estava establert, per registrar la nova empresa van proposar tres noms, però tots tres ja estaven agafats. Aleshores algú va plantejar l’adopció d’un nom ben comú i que era ben popular al municipi al qual estaven tan arrelats: Els Nois de Tona. Un nom que, en definitiva, era ben conegut a gran part del país i
La motivació principal per crear la cooperativa l’any 1983 va ser “tirar endavant o tancar”. Segons explica el president, “ens trobàvem en un moment delicat, i la solució a la situació de fallida que presentava l’empresa passava per implicar-nos-hi tots i crear una cooperativa”. Els antecedents a la cooperativa, però, cal buscar-los uns trenta anys abans. L’any 1953, a Tona ja hi havia un taller familiar de fusteria, que venia de la reconstrucció d’un altre taller que va patir un incendi. El treballador més antic d’aquesta petita empresa familiar es va retirar i va cedir la titularitat al que el seguia en antiguitat, i quan aquesNúm. 305
coop-305
7/1/08
11:10
Página 12
12 Les nostres cooperatives
ser-ne el president; Enrique Contreras, el secretari, i Francisco Ruiz, el vocal. El mateix any, per donar compliment a la Llei de cooperatives, es van adaptar els estatuts de la cooperativa. Aleshores ja havien encaminat el futur de l’empresa cooperativa cap a la producció de mobles d’encàrrec i la realització d’una fusteria a mida i de qualitat.
Rejovenir la cooperativa
que expressava el dinamisme i l’empenta que necessitaven per engegar el nou projecte cooperativista. Els responsables de la cooperativa expliquen que a Tona, al principi del segle passat, hi havia un personatge una mica eixelebrat i a la vegada bona persona que recorria els mercats arrencant queixals... Una persona que es va fer popular i que va passar a la història com el Noi de Tona. Tant és així, que encara existeix una arrelada tendència a relacionar totes dues paraules.
Del taller a la nau industrial Més recentment, fa només uns tres anys, la cooperativa Els Nois deNúm. 305
senvolupa l’activitat comercial en una nau industrial al carrer del Serraller de Tona. Aquesta nova nau està equipada amb maquinària més moderna, amb sistemes d’aspiració individualitzats, amb una instal·lació d’aire condicionat sostenible, així com amb unes àmplies oficines per a la gestió. A més, disposen de quatre vehicles dedicats a tasques comercials i de transport per a la distribució dels productes manufacturats. De fet, l’any 2004 va ser un any de canvis importants per a l’actualització de la cooperativa. Aquell mateix any, l’1 de juliol del 2004, van nomenar nous càrrecs del consell rector: Pere Font passava a
Dels set socis fundadors només en queden tres en actiu; la resta han estat noves incorporacions. I aquest ha estat el repte constant de la cooperativa: mantenir i augmentar el nombre de socis treballadors per garantir el futur i el ritme de producció. Tal com explica Pere Font, “el que tenim ben clar és que perquè es pugui retirar un soci n’ha d’entrar un altre; si no, això no funciona”. I afegeix que són com una gran família, amb tots els inconvenients i els avantatges que això suposa. I evidencia que en són pocs i que s’organitzen de la millor manera possible per realitzar les diverses fases de la producció que requereix el treball en una fusteria moderna. Actualment, d’una manera o d’una altra, una de les prioritats de la cooperativa continua sent garantir la continuïtat d’una empresa que ha sabut adaptar-se als canvis i als nous temps, que ha sabut afrontar projectes ambiciosos i que continua tenint camp per córrer amb el tracte personalitzat i la qualitat dels productes que ofereix. Una de les fórmules que estan estudiant per incorporar nous treballadors associats a la cooperativa, és a partir de la recuperació de la figura de l’aprenent. Per això, s’han posat en contacte amb els centres formatius més propers i que busquen empreses per a la realització de pràctiques dels estudiants que busquen un futur professional en aquest àmbit. Francesc Vila
coop-305
7/1/08
11:10
Página 13
Entrevista 13
Jason Garner:
“El moviment cooperatiu de Catalunya tenia un pla establert per cooperativitzar l’economia” Jason Garner s’està convertint en un dels historiadors de referència del cooperativisme català. Després d’haver rebut en dues ocasions el Premi Periodístic Jacint Dunyó, enguany l’ha tornat a guanyar amb l’article “«Expressar solidaritat». L’Aliança Cooperativa Internacional i el moviment cooperatiu català 1895-1939”.
En l’article comences fent una explicació de la creació de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i comentes que, dels tres objectius principals del Congrés inaugural de l’ACI, un va ser difícil d’aconseguir: establir relacions comercials entre les cooperatives dels diferents països. ¿Per què creus que va ser així?
Perquè l’ACI va començar a caminar fonamentalment durant la primera meitat del segle XX, quan hi havia problemes entre els diversos països, entre els governs, entre diferents sistemes d’economies. Hem de tenir en compte que es va fundar el 1895, quan ja hi havia tensions entre Anglaterra i Alemanya, i Europa estava dividida entre dues aliances (Ale-
manya, Àustria i Itàlia, d’una banda, i Anglaterra, França i Rússia, de l’altra). És a dir, que hi havia divergències entre les cooperatives de diferents països. També es pot explicar la dificultat per establir relacions comercials perquè, en un inici, el moviment s’estava formant. Entre el 1914 i el 1918, hi va haver la Primera Guerra Mundial, després de qual els governs, sobretot a Anglaterra, França i Alemanya, van començar una política que, encara que no es pot qualificar d’autàrquica — excepte a Itàlia des del 1922 i a Alemanya des del 1933—, sí que va suposar el tancament del mercat continental. Això va comportar uns posicionaments polítics de determina-
des persones dins les cooperatives que, tot i que apel·laven a l’internacionalisme, tenien inherent un cert nacionalisme que feia difícil arribar més enllà de contactes amistosos i concretar els projectes. També hem de pensar que la cooperació era encara una cosa més pròpia d’Anglaterra, França i els països escandinaus. A més, cada país tenia la seva manera de fer cooperació. Per tant, pel que fa a parlar de compartir experiències, l’ACI funcionava perfectament, però hi havia un cert recel a l’hora d’anar més enllà. En parlar de la relació entre l’ACI i el cooperativisme català i espanyol fas referència a la dificultat per crear
Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:10
Página 14
14 Entrevista
una federació de cooperatives espanyoles que contrasta amb l’aparició, gairebé tres dècades abans, d’organismes federatius del moviment cooperativista català. ¿Com expliques aquest decalatge?
Primer cal tenir en compte que la cooperació de consum a Catalunya era molt més avançada que a la resta d’Espanya. També hi havia cooperatives a Madrid, Bilbao o València, però en conjunt no tenien el poder de les catalanes i per això no es va poder organitzar una federació. A Catalunya, es va crear la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i, malgrat que no era una organització gaire important, almenys hi havia assemblees i moviment. La posició geogràfica de Catalunya potser també va influir en el fet que acabés tenint les cooperatives més avançades, les que tenien més contactes, sobretot mitjançant l’escola de Nimes, amb els conceptes de les cooperatives de França i, també, d’Anglaterra. El president de la Cambra, Salas Anton, tenia amics a França i a Anglaterra, i es va informar sempre del que anava passant als països on el moviment estava més desenvolupat. És a dir, el moviment a Catalunya era més avançat pel que fa al coneixement del sistema cooperatiu, del sistema social de les cooperatives i de tot el procés que forma una cooperativa de consum. I els arguments que es publicaven a la premsa cooperativa de Catalunya eren molt madurs. El moviment cooperatiu de Catalunya tenia una finalitat clara: cooperativitzar l’economia. Però, a més, tenia un pla establert i el seguia, mentre que les cooperatives de la resta de l’Estat parlaven de conceptes i objectius però no els concretaven. A Catalunya, encara que no es feia molta cosa, hi havia debats sobre la naturalesa de la cooperació. I això es nota després en la Federació Regional de Cooperatives Catalanes, fundada l’any 1920: va ser un moviment molt més sòlid que la Cambra. Hi havia més control dels cooperativistes i editava la revista Acció Cooperatista, que Núm. 305
publicava arguments i articles molt avançats per a l’Espanya i el moviment cooperatiu del moment: sobre la necessitat de fusionar cooperatives, sobre diferents aspectes econòmics. En l’article també comentes que, després que el 1928 es creés la Federació Nacional de Cooperatives d’Espanya, el moviment cooperatiu català va seguir mantenint els seus propis contactes internacionals. Això, ¿com ho expliques?
tactes, l’experiència. També es van mantenir els contactes perquè el president de la Federació Espanyola, Joan Ventosa i Roig, ho era alhora de la catalana. A més a més, ser soci de l’ACI era una cosa voluntària i ningú plantejava que calia trencar les relacions amb Catalunya. Per tant, com que la Federació Nacional encara era una entitat bastant nova i no gaire ben organitzada, en aquesta època es van mantenir els contactes i les amistats que ja existien. Era una cosa normal.
Per la rellevància que tenia el moviment català dins l’espanyol. Era la regió més important, tenia les cooperatives més rellevants, era la zona que tenia el coneixement, els con-
Més endavant, expliques que el 1929, al III Congrés de les Cooperatives d’Espanya, es va palesar la influència del cooperativisme francès
coop-305
7/1/08
11:10
Página 15
Entrevista 15
El títol de l’article fa una referència explícita a la relació entre l’ACI i el moviment cooperativista català i espanyol durant la guerra civil. ¿Quina va ser la posició i l’actitud de l’ACI durant el conflicte?
tot una secció molt important de la cooperació anglesa i escocesa, estaven totalment a favor de la República, la majoria dels seus membres eren neutrals. L’ACI es trobava en una situació difícil, perquè els militants més destacats, tant a França com a Anglaterra, veien la necessitat de donar suport al moviment cooperatiu de Catalunya i Espanya, però també havien d’escoltar la resta del moviment que deia que a Anglaterra i França hi havia una política de neutralitat i que no es podia donar suport a les cooperatives sense donar massa suport a un bàndol o un altre. L’ACI es va limitar a donar suport a la democràcia i les cooperatives, deixant entreveure una crítica del feixisme. Hi ha quatre o cinc cartes de l’ACI a favor de les cooperatives, en les quals s’informa de la situació i es critica el feixisme, però no es va anar més enllà. Tant la federació catalana com l’espanyola volien una acció més forta de l’ACI respecte dels governs dels països socis de l’Aliança, però això no va passar. Cal recordar que l’ACI no tenia un poder centralitzat i que l’integraven diferents socis que havien d’arribar a un acord. Tampoc tenia el poder per canviar les polítiques dels governs. ¿Què podia fer l’ACI, excepte criticar una mica més les polítiques dels governs? Tanmateix, per raons específiques de cada país, no estava a favor de fer-ho. A Anglaterra hi havia un govern de concentració nacional que tenia una política davant d’Alemanya i Itàlia d’intentar arribar a un acord. El moviment cooperatiu d’aquell país no va optar per criticar de manera constant el seu Govern. A Anglaterra, la cooperació va crear el Partit Cooperatiu perquè durant la Primera Guerra Mundial el govern va fer negocis amb tots els gremis per controlar i centralitzar l’economia. Crec que el moviment tenia por que no es produís aquesta centralització al marge seu i, per això, va decidir mantenir relacions amables amb el Govern.
L’ACI actuava en un escenari internacional. Havia de representar molts països. I, malgrat que el secretari, Henry May, i altres persones, sobre-
L’article l’acabes en la guerra civil. ¿Has estudiat el període posterior i la relació que hi va haver entre l’A-
de l’escola de Nimes en el català. ¿En què va consistir aquesta influència?
No m’agrada parlar d’influència, però en el setmanari Acció Cooperatista es nota l’ascendent d’Anglaterra i de la cooperació de França, sobretot en la catalana. Em sembla que la influència francesa va créixer perquè, amb els anys, les cooperatives d’Anglaterra van anar canviant, es van fer més cooperatives, es va fundar un Partit Cooperativista i es van fer coses que no estaven d’acord amb el que plantejava la cooperació de Catalunya, la qual tenia un objectiu més col·lectivista que, sense arribar a ser socialista, s’inseria dins del moviment obrer. I això també era el que plantejava l’escola de Nimes: el vell concepte de canviar la societat, d’intentar fer més col·lectives les cooperatives, d’actuar fora de la política per, progressivament, anar aconseguint una economia cooperativa. És a dir, els fins que tenia la cooperativa de Rochdale. A Anglaterra, tot i que formalment aquests objectius encara seguien vigents, les accions no anaven en aquesta direcció. En canvi, al meu parer, l’escola de Nimes es mantenia fidel als principis de la cooperació: començar amb una cooperativa de consum, crear cooperatives de segon grau, treballar per fer una economia cooperativa més col·lectivista, on els excedents es dirigissin a treballs socials, a mútues o al moviment mateix. A Anglaterra això també es feia, però el moviment, com el Partit Laborista, va entrar en contactes amb el Govern i va desenvolupar algunes polítiques que estaven una mica al límit del que és el concepte de cooperació.
CI i el moviment cooperatiu espanyol i català?
No he pogut trobar gaires coses referides a aquest aspecte. Es mantenia el contacte, però he llegit el butlletí de l’ACI i he constatat que conté poques referències sobre Espanya. Hi ha algunes cartes de Ventosa i Roig, que aleshores estava exiliat a Mèxic, però sobre el moviment no hi ha res. Durant el franquisme, el moviment cooperatiu era dirigit per l’Estat, estava controlat per la Falange i influït per l’Església. És a dir, que no seguia els principis de l’ACI, que, entre altres coses, deien que les cooperatives havien de ser independents dels partits polítics. A més, el model de cooperació nacionalsindicalista que impulsà el franquisme considerava que la cooperació de la República, sobretot a Catalunya, estava massa influïda per conceptes antiespanyols. És a dir, creia que la cooperació que promovia l’ACI era antiespanyola i, per tant, va trencar totalment la relació amb ella, tot i que la Unión Nacional de Cooperativas que es va fundar el 1942 dins del sindicat vertical va enviar algunes cartes a l’ACI. No en tinc gaire informació, però l’any 1946 o 1947, després de la Segona Guerra Mundial, va intentar mantenir relacions amb l’ACI, però no va obtenir resultats. D’altra banda, les actes de la Unión Territorial de Cooperativas de Consumo de Barcelona (UTECO), l’organisme que agrupava dins el sindicat vertical les cooperatives de Catalunya, mostren que va intentar restablir les relacions amb l’ACI. I quan es va celebrar el Congrés Eucarístic de Barcelona l’any 1952, i després que el papa s’hagués manifestat a favor de les cooperatives, la UTECO va escriure una carta a l’ACI dient que si volien assistir-hi cooperadors, s’encarregaria d’allotjar-los. És a dir, va procurar mantenir una relació favorable a l’ACI fins al 1953. Però després d’aquest Congrés no he trobat res més, perquè el franquisme va tancar qualsevol possibilitat de mantenir relacions amb l’Aliança. Raimon Gassiot Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Página 16
16 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - 2n
Un nou moviment cooperativista a la República Argentina Introducció
E
l motiu d’aquest treball no és altre que donar a conèixer un nou moviment cooperatiu que s’està duent a terme a l’Argentina en els moments actuals. Diem nou perquè, encara que es tracta de cooperatives de treball, per les circumstàncies que explicarem, no responen exactament al model ortodox que nosaltres coneixem i utilitzem. Aquest moviment va sorgir a l’Argentina al començament d’aquest segle, i gairebé podríem donar-hi una data exacta: els dies 19 i 20 de desembre del 2001. Fou el moment culminant de la gran crisi econòmica i social que va patir aquell país tot just començar el nou mil·lenni. Els mitjans de comunicació se’n van fer ample ressò i vam poder veure les imatges de les cassolades de protesta massiva de la gent, de totes les classes socials i totes les edats, al carrer; el tancament dels bancs i caixes, i coneguérem el bloqueig de tots els comptes i el corralito. Les imatges que veiérem corresponen a aquella data. Els ciutadans argentins ho van perdre tot: els diners estalviats i, també, la majoria, la feina, amb la manca d’ingressos que aquesta circumstància suposa. Aquest va ser el detonant d’una situació que s’anava arrossegant des de temps enrere. Ja als anys noranta, sota el Govern del President Carlos Menem, que mantenia una política econòmica ultraliberal, va coNúm. 305
mençar l’acomiadament de treballadors de les empreses. Després va venir el tancament de moltes d’aquestes per fallida —el 1995 es va modificar la Llei 24522, de fallides i concursos, per tal de suprimir la figura de la fallida fraudulenta, i així es feia desaparèixer la responsabilitat dels patrons —amb l’abandonament dels empresaris, deixant les fàbriques parades i “buides”, i els treballadors, que ja feia temps que no cobraven o cobraven la meitat o una part del sou, al carrer. D’acord amb les estadístiques oficials que hem pogut consultar de l’Instituto Nacional de Estadística y Censos, el gener del 2002 hi havia un 21,5% d’aturats i un 18,5% amb subocupació, i un 51,4% dels argentins (20 milions sobre 37 milions d’habitants en total) es trobava sota el llindar de la pobresa.
Coincidint amb aquells anys, es va produir el desembarcament al país de moltes empreses estrangeres. Per part d’Espanya, entre d’altres, hi havia Telefónica, Repsol, Gas Natural, BBVA i Endesa. Encara que van comprar les participacions a bon preu, no deixaren d’aportar importants capitals al país. ¿On anaren a parar? D’altra banda, els empresaris argentins van començar a demanar crèdits als bancs —els amics de Menem els rebien directament del Govern—, que, si bé els demanaven oficialment per invertir a les empreses, el seu destí era cap a comptes situats en altres països. L’equivalència era en aquell moment: un peso igual a un dòlar. Quan va arribar el moment de pagar interessos i tornar els terminis, els empresaris es van declarar en fallida sabent que la seva responsabi-
coop-305
7/1/08
11:11
Página 17
XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - 2n 17
litat havia quedat suprimida per la llei i que no els passaria res, ni a ells, ni tampoc als altres béns que tinguessin. Les fàbriques —tancades— van quedar en poder dels jutges per tal de subhastar-les.
L’aparició de les noves cooperatives El moviment cooperativista a l’Argentina hi és present des del final del segle XIX i està força arrelat. Són membres de l’ACI. La Llei 11388, general sobre el règim de societats cooperatives, fou dictada el 5 d’octubre del 1926, cinc anys abans que la primera que vam tenir a Espanya, de 9 de setembre del 1931. Ha estat lleugerament modificada, però no derogada, com sí que va succeir l’any 1938 al nostre país. En els moments inicials de la crisi, cap al 1990, unes quantes empreses ja van tancar, i aleshores mitja dotzena es van convertir en cooperatives complint tots els requisits legals. Pel que hem pogut saber, tan sols un parell segueixen actives: la Cooperativa General Mosconi, dedicada a fabricació de productes metal·lúrgics, constituïda pels treballadors a qui el jutge va donar la empresa després del judici per fallida i buidament per part del empresari; i la Cooperativa Adabor, constructora de sitges i dipòsits de gra, en la qual després de la fallida la patronal va cedir als obrers uns crèdits a canvi dels sous que els devia. Les altres, segons el parer d’alguns sociòlegs argentins, fracassaren
perquè a la majoria dels socis —treballadors— els mancava l’esperit cooperativista. El nou moviment cooperatiu té el punt de partida en la data que hem indicat al principi, el 19 i 20 de desembre del 2001, moment en què hi havia ja moltes empreses —petites i mitjanes la majoria— que feia temps que estaven tancades i abandonades pels seus propietaris, però que no havien estat desmuntades. Les màquines, més o menys rovellades, encara hi eren. Els treballadors, veient el caire que prenien les coses i sabent que l’única força que tenien era la seva capacitat de treball i el convenciment que ells eren capaços de tornar a produir, i, el més important, que ja no tenien res a perdre, animats i amb el suport dels moviments assemblearis de veïns dels barris, els piqueteros, i fins i tot per les Madres
de la Plaza de Mayo, van decidir entrar, trencant panys i cadenats, a les seves antigues empreses i ocupar-les per tal d’evitar que poguessin ser desmantellades o que l’antic amo — o el seu representant, si aquell havia fugit— es pogués endur o vendre la maquinària com a ferralla. El lema d’aquest moviment era, i és encara: “Ocupar, resistir i produir”, i aquestes accions es van conèixer com la toma (la presa) d’empreses. Amb aquest títol, traduït a l’anglès, The Take, l’octubre del 2005 es va projectar al cinema Verdi de Barcelona un documental produït i dirigit pels periodistes canadencs Avi Lewis i Naomi Klein. El film reflecteix tot el procés de creació —que durà dos anys— d’una d’aquestes cooperatives, anomenada La Forja San Martín, des del moment del tancament dels treballadors dins de l’empresa, els enfrontaments contra la policia, les gestions amb possibles clients i proveïdors per tal de poder tornar a engegar l’activitat, i tota la lluita primerament amb els jutges i després amb els legisladors —els polítics— per tal d’aconseguir que almenys els cedissin l’ús de la fàbrica que funcionaria sota la forma de societat cooperativa. També, en el mateix documental es fa referència a dues altres empreses: Bruckman —de confecció, amb cinquanta-sis treballadors— i Zanón —de paviments ceràmics, amb trescents obrers—, que havien seguit un procés semblant: s’havien acollit en principi a la fórmula del “control
Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Página 18
18 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - 2n
obrer” —recordant una mica les col·lectivitzacions del 1936 a Catalunya— amb la intenció que l’Estat se’n fes càrrec. Al diari La Vanguardia del 19 d’octubre del 2005, en la secció “La contra” es va publicar una entrevista a Avi Lewis en què es tractava el tema. Aquestes referències foren les que ens despertaren la curiositat per tractar de conèixer amb més profunditat l’abast d’aquest nou moviment cooperatiu del qual, almenys en aquell moment i en les consultes que vam fer a Barcelona, ni els divulgadors del cooperativisme ni membres dels àmbits acadèmics no ens en pogueren donar raó. Ho desconeixien. L’únic recurs que ens quedava i que vam utilitzar va ser Internet, on, separant curosament el gra de la palla, vam trobar algunes informacions que provenien de professors universitaris o de moviments socials. Actualment, transcorreguts dos anys i fins on hem pogut conèixer, s’han publicat tres o quatre obres que només es troben a l’Argentina. N’hem aconseguides dues i, cercant en la bibliografia que esmenta cada autor, veiem que de moment sembla que no n’hi ha més i que la majoria del que s’ha escrit o que s’està escrivint es troba en diaris o revistes i a Internet. La manca d’informació pot ser conseqüència d’un procés, social i econòmic, que està en ple desenvolupament i que no estava previst en la legislació d’Argentina que s’intenta adaptar als canvis que es van produint. És el que tractarem d’explicar en els apartats següents.
El desenvolupament del procés ¿Com es va produir aquest moviment social espontani? Aquesta és la primera qüestió que ens plantegem i que també es plantegen els mateixos Núm. 305
argentins. Calia que es donés una situació molt greu i especial perquè, de cop i volta, una massa de treballadors assalariats es capgirés cap a un sistema autogestionari. A Catalunya, en tenim una experiència o precedent. El 20 de juliol del 1936, arran de l’aixecament militar feixista i de la desaparició fàctica del Govern de la Generalitat, la majoria d’empreses van ser ocupades pels treballadors de manera espontània, ja que els propietaris i molts dirigents havien desaparegut, voluntàriament o forçadament. Els treballadors es van fer amos de les empreses col·lectivitzant-les, o bé establint-hi un control obrer amb la permanència del patró. Aquests fets van donar lloc a la cre-
ació de cooperatives de treball, que de 67 de federades existents el 19 de juliol del 1936, passaren a 301 el juliol del 1937. Aquest increment es degué al fet que molts empresaris, basant-se en un Decret de la Generalitat de 2 d’agost del 1936, es van acollir a aquest model societari per tal d’evitar la col·lectivització, ja que les cooperatives havien quedat protegides per la Generalitat. La majoria es van oblidar de fer constar les aportacions econòmiques dels obrers en l’escriptura de constitució —perquè en realitat aquestes aportacions no existien. Pel Decret de 5 de febrer del 1938, aquestes cooperatives mal constituïdes i, per tant, il·legals foren esborrades del Registre de la Generalitat i passaren a ser empreses col·lectivitzades. A l’Argentina, el motiu no va ser un aixecament militar, però algunes situacions eren força semblants a les del nostre país. L’any 2000, havien tancat més de vuit mil empreses. La majoria amb declaració de fallida, i també la majoria dels patrons havien desaparegut amb els diners. D’altra banda, el desgavell en el govern era total. En dos mesos, hi van haver cinc presidents amb governs diferents. El país es trobava en fallida total, i el poble cada dia estava pitjor. Fins i tot faltaven la carn i les patates —les papas—, que són les menges bàsiques i barates d’aquell país. La gent es va començar a reunir en assemblees on s’ajuntaven veïns, moviments de piqueteros, treballadors sense feina, etc. En aquestes reunions, els sindicats no hi participaren gaire ni van donar suport als seus afiliats —els advocats sindicals sempre arribaven tard o no hi arribaven—, que tractaven de trobar solucions discutint de manera democràtica. Aquestes assemblees, segons els sociòlegs argentins, van fer que els treballadors s’adonessin que
coop-305
7/1/08
11:11
Página 19
XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - 2n 19
també ells podrien gestionar les empreses de manera democràtica — cada persona, un vot— i van intuir que si tots treballaven units, no els calien amos ni encarregats per tirarles endavant, ja que les fàbriques i els tallers, més o menys malmesos, es podien aprofitar. Els treballadors confiaven que en cas d’enfrontaments amb la policia podrien comptar amb els veïns i companys, i amb altres moviments que ja existien, o s’estaven formant —i així va succeir—, i per això van decidir de manera espontània ocupar les empreses i constituir-se en cooperatives de treball. ¿Per què van escollir aquesta modalitat de societat? Tal vegada perquè els treballadors pretenien gestionar l’empresa mitjançant una assemblea que fos sobirana i també esperant que el Govern els donés algun ajut com a cooperatives, ja que pensaven que no li seria possible nacionalitzar totes les empreses petites i mitjanes, cosa que alguns obrers demanaven. Quatre o cinc empreses van intentar ser nacionalitzades, però en no aconseguir-ho, han hagut de constituir-se en cooperatives. D’altra banda, sabien que la Llei de cooperatives argentina no fixa un capital mínim de constitució, que les aportacions poden fer-se amb un 5% del capital que s’estableixi dins d’un termini de deu anys, que tan sols son necessaris tres socis per crear-les, i que els tràmits burocràtics són molt senzills. Aquestes potser han estat les principals raons que han portat els treballadors a constituir cooperatives. D’altra banda, el Govern ha acceptat aquesta modalitat, que, com hem dit al principi, no és la forma usual del cooperativisme, i per aquest motiu s’ha vist obligat a introduir successius canvis en la legislació mercantil i civil del país per tal de donar un aspecte legal a aquestes entitats. Un catedràtic de dret cooperatiu, el doctor Roberto F. Bertossi, de la Universitat de Córdoba, ho reflecteix clarament en referir-
se a una d’aquestes modificacions: “És la finestra d’oportunitat jurídica que va possibilitar les experiències de recuperació empresarial a través de la figura de les cooperatives de treball, una institució sense precedents en el dret cooperatiu internacional.”
Els problemes legals i la reforma legislativa Com hem esmentat al començament, els treballadors necessitaven que els donessin almenys la possessió —no pas la propietat— de l’empresa que havien “recuperat” (actualment se’n diuen empreses recuperades) per tal que l’anterior propietari no els la pogués reclamar. Com que la major part de les empreses es trobaven en situació de fallida, havien passat a mans dels jutges, que, d’acord amb la Llei de fallides i concursos vigent, les havien de subhastar per tal de pagar —fins on arribessin els diners— els creditors seguint l’ordre de prelació que fixava la Llei, en la qual els obrers eren gairebé els últims a cobrar —i, per tant, mai no cobrarien. En els primers moments, les cooperatives reclamaren davant dels Tribunals que els cedissin les fàbriques, però els jutges no ho podien autoritzar si prèviament no es reforma-
ven les lleis vigents. Aleshores es van adreçar als legisladors demanant que d’alguna manera modifiquessin la legislació. Com que la República Argentina és un estat federal dividit en províncies, es va aconseguir que la Cambra Legislativa de la Província de Buenos Aires modifiqués, el 2002, la Llei provincial d’expropiacions. Inicialment es va concedir l’expropiació definitiva de les màquines i instal·lacions, i la temporal dels edificis o locals pels quals haurien de pagar un lloguer al jutge. Posteriorment, a escala nacional s’han anat modificant articles d’algunes lleis, especialment la d’expropiacions —del 1948— i la de fallides —modificada el 1995—, però les altres províncies encara no han legislat sobre aquesta matèria. Normalment, per cada expropiació d’una empresa cal una llei específica.1 Malgrat aquestes i altres reformes legislatives que s’han produït, hi ha un considerable desgavell jurídic amb l’aplicació de les lleis per part dels jutges. En els darrers temps s’està concedint l’expropiació total —màquines i locals— per motius d’utilitat pública, amb l’obligació d’abonar al propietari el valor taxat pel jutge de la fallida, del qual s’han de descomptar —amb diversitat de criteris— deutes per salaris, deutes fiscals, etc., i que s’han de pagar en un termini d’entre deu i vint anys. Hi ha, però, altres jutges que obliguen a pagar la indemnització d’una sola vegada i en un termini de dos anys, cosa que algunes cooperatives no poden fer per manca de recursos. En determinats casos, les autoritats locals els avancen els diners. Un periodista argentí, Esteban Magnani,2 que va col·laborar en la informació i filmació del documental The Take3 i que el 2004 va publicar un llibre (El cambio silencioso)4 sobre tot el procés, ho reflecteix en el comentari següent: “Aquest és el desafiament per als advocats que representen els diferents grups de treballadors: trobar un marc legal per a aquesta necessitat dels obrers d’ocupar, reNúm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Página 20
20 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - 2n
i una mica d’aventura. Això, no totes les persones ho tenen, i dins d’un col·lectiu obrer tan important, les ideologies polítiques també hi compten. Ja s’han donat casos de treballadors que han preferit restar a l’atur en lloc de formar part de la cooperativa. D’altra banda, aquestes cooperatives una mica sui generis possiblement algun dia hauran de prendre la forma clàssica per tal de no establir un greuge comparatiu amb les ja existents i amb altres empreses que es formin. Algunes empreses recuperades que es volien mantenir sota control obrer i ser nacionalitzades han estat obligades a prendre, a contracor, la forma de cooperativa. És el cas de Confecciones Bruckman, Cerámicas Zanón —ja esmentades—, Clínica de Junin i alguna més. ¿Per quant de temps es mantindran com a cooperatives? Possiblement algunes d’aquestes creixeran i esdevindran empreses fortes i sanejades, però no ens atreviríem a assegurar que totes ho aconsegueixin. Joan Aymerich i Cruells
sistir, produir i vendre els fruits del seu treball en una empresa que, per les raons que sigui, en un determinat moment no va continuar funcionant en mans dels amos. La forma com s’ha aconseguit en cada cas és dissemblant, i en aquesta diversitat hi han lluites que s’han desenvolupat fora de les lleis existents i en demanda d’altres de noves.” Hem intentat explicar un nou moviment cooperatiu que ha assolit força importància en aquell país. De moment, segons dades oficials, el maig del 2005 hi havien més de cent setanta cooperatives recuperades5 i que funcionaven amb prop de deu mil treballadors, amb una mitjana de seixanta socis per empresa. MalNúm. 305
grat el temps transcorregut, el procés encara no està tancat. La situació econòmica a l’Argentina està millorant —és un país ric, amb molts recursos de tota mena— i la creació, diríem que una mica forçada, de cooperatives ha estat un remei —o pal·liatiu— a unes circumstàncies excepcionals. Les opinions d’alguns experts argentins, economistes, sociòlegs, advocats, etc., que hem pogut consultar no ens donen cap indici que ens pugui portar a poder fer una aproximació de cara al futur. Cal tenir en compte que per formar part d’una cooperativa és necessari un cert esperit de treball i col·laboració, i també una certa autonomia
1. La primera que es va dictar fou la núm. 12565 a Buenos Aires, el 2 de gener del 2001. En el cas de la Cooperativa Forja San Martín, la que protagonitza el documental, la Llei fou la núm. 13076, de 7 d’agost del 2003. 2. Vegeu a Internet: www.estebanmagnani.com.ar. 3. Film sencer de La Toma, a: http://video.google.es/videoplay?docid= 6939956197822128063. 4. Vegeu a Internet: www.elcambiosilencioso.com.ar. 5. Consulteu-ne la llista a Internet: www.guiarecuperadas.com.ar, i als webs de Movimiento Nacional de Empresas Recuperadas: www.mner.com.ar, i del Movimiento Nacional de Fábricas Recuperadas: www.fabricasrecuperadas.org.ar. Més informació, als webs de l’Instituto Nacional de Asociacionismo y Economía Social de l’Argentina: www.inaes.gov.ar, i del Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires: www.buenosaires.gov.ar (apartat d’Economia Social).
coop-305
7/1/08
11:11
Página 21
Ressenya 21
Vida de consumo, de Zigmunt Bauman Fondo de Cultura Económica, 2007. Madrid
L’
autor, sociòleg jueu britànic de llengua anglesa i polonesa. Amb experiència d’ensenyant a la Polònia comunista a Varsòvia. Amb dificultats pel fet de ser jueu, deixa el país. Ha ensenyat filosofia i sociologia a Israel, els Estats Units i el Canadà. Actualment es professor emèrit a Leeds, Anglaterra. Autor de nombrosos llibres amb una constant investigadora sobre la societat, el treball i sobretot darrerament el consum. Sociòleg incisiu que planteja realitats mig amagades o difuses donant-los la dimensió i els diversos prismes que tenen latents. En un dels seus llibres, Vidas desperdiciadas, ens parla sobre la producció de “residus humans”, “poblacions supèrflues” d’emigrants, refugiats i altres pàries, com una conseqüència inevitable de la modernització. Les estratègies utilitzades: la separació de l’altre excloent-lo, l’assimilació de l’altre com una acció fagocitadora, i la invisibilització de l’altre, que desapareix del mapa mental. En el seu darrer llibre, Vida de consumo, que acaba d’aparèixer i del qual us volem parlar, continua aprofundint l’anàlisi de la trama i els mecanismes pels quals la societat actual en la seva fase de modernitat “liquida”, condiciona i dissen-
ya les vides dels subjectes centrant-se en les seves peculiaritats com a consumidors. Analitza l’impacte del model consumista. Societat de productors transformada en una societat de consumidors. Una societat cadascun dels individus de la qual és simultàniament promotor del producte i el producte que promou; que és alhora l’encarregat del màrqueting i la mercaderia, el venedor ambulant i l’article que es ven. Tots habitem el mateix espai. Aquesta transformació de consumidors en objectes de consum és el tret més característic de la societat de consumidors. Bauman analitza l’impacte del model consumista d’interacció sobre diferents aspectes aparentment inconnexos, l’escenari social com és la política, la democràcia, les divisions socials i l’estratificació. La invasió, conquesta i colonització de relacions humanes amb visions del món i patrons de comportament a la mida dels mercats. Fent dels mercats un absolut. Parlant de modernitat i postmodernitat, argumenta que les dues coexisteixen com les dues cares d’una mateixa moneda, usant els conceptes de modernitat “sòlida” i modernitat “líquida”. Considera que el consum és una activitat individual i solitària. El consum determina l’escala social a ocupar; el diner o el capital passa a segon terme; es passa
de la ètica a l’estètica, ja que aquesta posa la més intensa experiència i l’elecció constant, a cada moment. En la nova estètica, segons Bauman, les classes que concentren les riqueses passen a ser objectes d’adoració, i els nous pobres són la gent incapaç d’accedir al consum i a la novetat del sistema capitalista, de solucionar els estàndards del consum.“Res no els calmarà el dolor de la inferioritat evident.” Llibre de reflexió profunda per a qualsevol ciutadà que pretengui cercar elements que donin sentit ètic a una situació intolerable que no ens pot deixar indiferents en aquest món d’economia globalitzada que es va forjant. Com a cooperativistes, amb molt més motiu. Lectura recomanable per acompanyar-nos durant aquests esperats mesos de febre consumista. Josep Busquets Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Página 22
22 Gestió d’Empresa Cooperativa
Ja tenim el nou Pla general de comptabilitat El Govern acaba d’aprovar el nou Pla general de comptabilitat (PGC), que consisteix en una reforma del PGC del 1990 per adaptar-lo a les (Normes internacionals d’informació financera (NIIF). A partir de l’1 de gener del 2008, aquest Pla serà obligatori per a totes les empreses espanyoles independentment de la seva forma jurídica; per tant, també afecta les cooperatives. Ara les empreses hauran d’espavilar-se per formar el personal i actualitzar el programari de comptabilitat. Alguns estudis xifren en uns tres mil euros el cost de l’adaptació per a una petita empresa. Per això, el Govern central ofereix subvencions d’interessos perquè les pimes puguin suportar aquests costos. El nou Pla tindrà una sèrie de conseqüències. En el cas de les cooperatives, una conseqüència molt important és que el capital social passarà a tenir la consideració d’exigible. Això farà que la imatge de solidesa financera que oferiran les cooperatives a través del seu balanç pot minvar. Per això, molt properament es produirà una reforma de la Llei de cooperatives que tractarà de pal·liar aquest canvi que suposa el nou PGC per a les cooperatives. Altres novetats del nou PGC són l’augment de la quantitat i la qualitat de la informació financera que subministren les empreses. Això afecta especialment els fons de comerç, les inversions immobiliàries, les inversions financeres, el finançament, la gestió de riscos, les activitats discontinuades, les subvencions, els plans de pensions, i les relacions amb empreses vinculades. En general, el fons de les operacions prevaldrà sobre la forma. Això canviarà substancialment la manera de Núm. 305
comptabilitzar operacions com ara les següents: • L’arrendament financer passarà a ser una compravenda. L’actiu deixarà de ser un dret sobre béns en arrendament, per denominar-se d’acord amb la seva naturalesa (edifici, màquina, etc.). • El lease-back (venda amb posterior arrendament financer) passarà a ser una operació de finançament. Ja no es comptabilitzarà la venda. • Les vendes amb pacte de recompra deixaran de reflectir-se com a vendes i passaran a comptabilitzarse com a dipòsits. El principi de prudència perd una mica de pes, ja que s’introdueix el criteri de valor de mercat, que afecta partides com ara les següents: • Permutes comercials, que són aquelles en què els actius intercanviats tenen fluxos de caixa diferents. • Inversions financeres, ja que es valoraran en molts casos a valor de mercat. • Aportacions no dineràries al capital. • Actius que s’incorporen a l’empresa a través de processos de fusió o escissió. Això comportarà una més gran volatilitat en els comptes, ja que quan l’economia vagi bé, els beneficis seran molt més elevats. En canvi, quan arribi la recessió, els resultats empresarials cauran molt més. Això és conseqüència de la utilitzat del criteri de valor de mercat per a alguns actius, i també dels factors següents: • Desapareix l’amortització lineal del fons de comerç, però cada any caldrà fer un test de deteriorament per verificar si manté el seu valor
o si es redueix. • Els beneficis no realitzats en divises passen a ser beneficis de l’any. • Les despeses amortitzables que tingui la cooperativa al balanç han d’eliminar-se contra reserves. Per tant, a partir d’ara ja no s’amortitzaran. A més de les novetats esmentades, també podem recordar les següents: • Hi han dos estats comptables nous, l’estat de canvis en el patrimoni net, i l’estat de fluxos d’efectiu. • Hi han dos grups de comptes nous: el 8 (“Despeses imputades al patrimoni net”) i el 9 (“Ingressos imputats al patrimoni net”). D’altra banda, es tracta d’un pla més complex. Fins ara es podia fer i entendre la comptabilitat amb les quatre regles: sumar, restar, multiplicar i dividir. Ara, haurem de saber actualitzar fluxos futurs i fer servir la matemàtica financera i altres coneixements de finances de la Facultat per entendre la comptabilitat de les empreses. Caldrà treure la pols als apunts d’aquestes matèries. Per tant, es revaloritza la funció comptable i administrativa en les empreses. ¡És una bona oportunitat per demanar augment de sou!
Primera aplicació del nou Pla general de comptabilitat Tot seguit es resumeixen els criteris que convé tenir en compte en el moment de preparar el balanç d’obertura de l’1 de gener del 2008.
coop-305
7/1/08
11:11
Página 23
Gestió d’Empresa Cooperativa 23
Aplicació retroactiva del nou PGC Els criteris continguts en el nou PGC s’hauran d’aplicar de manera retroactiva en el balanç d’obertura del 2008: • Han de registrar-se tots els actius i passius el reconeixement dels quals exigeix el PGC. • Han de donar-se de baixa tots els actius i passius no reconeguts en el PGC. • Han de reclassificar-se els elements patrimonials d’acord amb els criteris del PGC. • Tots els actius i passius han de valorar-se de conformitat amb els criteris del PGC. La contrapartida dels ajustaments que s’hagin de fer en el balanç d’obertura serà una partida de reserves, amb les excepcions que s’indiquen més endavant i tret que, d’acord amb els criteris inclosos en el PGC, hagin d’utilitzar-se altres partides del patrimoni net. Excepcions voluntàries a l’aplicació retroactiva dels criteris del nou PGC L’empresa podrà aplicar excepcions a la regla general d’aplicació retrospectiva en el balanç d’obertura del 2008 als conceptes següents: • Diferències que sorgeixin en la primera aplicació de la conversió dels comptes anuals a la moneda de presentació. • Transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni. • Instruments financers. • Combinacions de negocis (fusions, escissions, etc.). Prohibició de l’aplicació retroactiva dels criteris del nou PGC Es prohibeix l’aplicació retroactiva
dels nous criteris quan s’hagin donat de baixa actius o passius financers no derivats. En el balanç d’obertura, excepte evidència objectiva que s’hagi produït un error, les estimacions haurien de ser coherents amb les que es van fer al seu moment. En els actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda i operacions interrompudes, s’han d’aplicar els nous criteris de manera prospectiva. Informació que cal incorporar en els comptes anuals del 2008 S’hi ha d’incorporar la informació següent: a) A efectes comparatius, l’empresa ha d’incloure el balanç i el compte de pèrdues i guanys aprovats de l’exercici anterior. En la memòria s’ha d’incloure una explicació de les principals diferències que hi hagi entre els criteris comptables aplicats en l’exercici anterior i els actuals, així com la quantificació de l’impacte d’aquesta variació en el patrimoni net. S’ha d’incloure una conciliació en la data del balanç d’obertura. No obstant això, l’empresa pot presentar informació comparativa de l’exercici anterior adaptada al present PGC, i per a això ha de preparar un balanç d’obertura d’aquest exercici precedent conforme als nous criteris. En aquest cas, a més d’incloure una explicació de les principals diferències de criteris comptables, cal quantificar l’impacte que produeix aquesta variació en el patrimoni net i en els resultats. En particular, s’ha d’incloure: 1. Una conciliació del patrimoni net en la data del balanç d’obertura de l’exercici precedent. 2. Una conciliació del patrimoni net i dels resultats referida a la data de tancament de l’últim exercici en què van resultar d’aplicació els criteris anteriors. b) També s’ha de facilitar informació sobre el valor raonable dels actius i passius financers i sobre el reconeixement o reversió del deteriorament d’ac-
tius. Entre les principals crítiques al nou PGC, cal destacar el fet que, a diferència de la majoria de països, en el nostre els immobles seguiran valorats a preus molt baixos en no poder-se valorar a preu de mercat. Una altra limitació és que, mentre la tendència al món és adoptar l’idioma internacional, o sigui, les Normes internacionals en la seva integritat, nosaltres en parlarem un dialecte. Juntament amb el PGC, s’ha aprovat també un Pla per a les pimes i un règim especial per a les microempreses. Sens dubte, això és un avantatge per a les empreses de menor dimensió. L’inconvenient és que tindrem tres formes de fer la comptabilitat; i, a més, les empreses cotitzades utilitzen les Normes internacionals. O sigui, quatre sistemes. Per tant, a partir d’ara els auditors comptables i els usuaris de la informació comptable hauran de conèixer quatre normatives comptables. A més, es mantindrà la vigència de les adaptacions sectorials del PGC del 1990, per la qual raó en els sectors afectats es poden produir situacions de confusió en haver d’aplicar el nou Pla i les adaptacions sectorials basades en el Pla del 1990. En determinats casos concrets, com ara les fundacions i associacions que depenen de la Generalitat de Catalunya, s’espera que de manera immediata el Departament de Justícia aprovi una adaptació del PGC a aquestes entitats. Independentment del que hem comentat, val la pena recordar que el nou PGC té similituds amb el PGC del 1990, que ha tingut una gran acceptació, i per això és probable que la nova normativa també gaudeixi del mateix suport. Per acabar, cal dir que fins ara el PGC s’ha reformat cada disset anys, ja que el primer és del 1973, i el segon, del 1990. Malgrat això, no seria d’estranyar que d’aquí a pocs anys tinguem una nova reforma per adoptar les Normes internacionals de manera completa. Oriol Amat Catedràtic de la UPF i vicepresident de l’ACCID Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Pรกgina 24
coop-305
7/1/08
11:11
Página 25
Pensem-hi 25
D’alcohols i de volants
F
a un cert temps, un home que m’estimo molt em va dir “Jo puc beure dos whiskeys i conduir perfectament bé, perquè a mi no m’afecta”. Com que, malgrat aquesta frase, jo sé que es tracta d’un home molt intel·ligent, em vaig prendre la molèstia de contestar-li amb aquest raonament: “Mira, no hi ha ningú que digui que ell amb dos whiskeys va trompa perdut i que no pot conduir, i que, dit això, pugi al cotxe i es posi a conduir. En conseqüència, tota la gent que té accidents, fins i tot mortals, i resulta que superava els límits d’alcoholèmia permesos, ha fet exactament el mateix raonament que tu.” Com que, com ja he dit, es tracta d’un home molt intel·ligent, no va rebatre la meva argumentació. No em va contestar. Però no em sento gens segur d’haver-li induït a modificar la seva actitud quant a la relació entre la beguda i la conducció. No fa gaire, durant una reunió, nombrosa però de tipus familiar, va sortir l’assumpte de la reducció de punts als carnets de conduir. Hi havia vi a taula, durant el dinar n’havíem begut. Potser hi havia també algun alcohol de tipus més fort. Tots anàvem amb cotxe, i van comentar-se anècdotes en relació amb els controls d’alcoholèmia que fa la policia, carreteres enllà. Malgrat el tema de la conversa, i per a la meva estranyesa, ningú no va exhortar la concurrència a no beure més. En canvi, va donars’hi informació –no sé si fefaentsobre les carreteres que calia aga-
far des d’allí per tal de tenir menys possibilitats de trobar-s’hi cap control policíac. I, a part la meva persona, que és covard i poca cosa, ningú no va semblar escandalitzar-se’n. Confesso que aquesta vegada no hi vaig dir res. També cal dir que tampoc ningú no en va prendre cap nota ni va semblar donar cap importància a la informació. Tampoc, tot s’ha de dir, no havia arribat ningú a cap nivell etílic que em semblés que representés cap perill: tothom havia estat molt formalet, caram. Però un d’aquests dies, bo i tornant cap a casa, m’he trobat, brutalment doblegada, gairebé arrencada de l’asfalt, una post metàl·lica d’aquestes que limiten la velocitat màxima a cinquanta quilòmetres per hora. Instantàniament se m’han acudit dos pensaments. El primer ha estat que, sens dubte, aquell cotxe no anava a cinquanta. El segon, que la persona que el conduïa estava segu-
ra, abans de xocar, que ella era perfectament capaç de, a la velocitat que hi anava –fos aquesta la que fos- dominar sense cap mena de dificultat l’automòbil. Després, ja a l’entrada de Sant Cugat, m’he trobat, tot travessant pacíficament un pas de vianants, una parella jove amb tres criatures. Un nen al cotxet, i un galifardeu de potser quatre anys que estirava de la mà del pare. La nena gran –nou o deu anys- badava, i s’endarreria explicant a la seva mare no sé quina cosa interessantíssima amb l’ajuda d’una mena de joguina que duia entre les mans. Jo he frenat tranquil·lament, i me’ls he mirat amb calma. Ni havia begut res, ni tenia cap urgència que fes que em resultés un sacrifici la demora de trenta segons que l’aturada m’ha produït. Santos Hernández. Octubre 2007 Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Página 26
26 Biblioteca/llibres
Donació gratuïta de llibres u La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. u Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. u Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. u Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. u Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. u Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 305
1. BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1977 (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 1). 2. “Cambios en el medio ambiente planetario”. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 130 (desembre del 1991). Barcelona. 3. Directori de centres de formació cooperativa, 3. Barcelona: Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives i Generalitat de Catalunya, 1989. 4. “Discurso del consejero de Trabajo sobre el empleo”. Resoluciones. Parlamento Vasco, 29 de marzo de 1996. Vitòria-Gasteiz: Euko Jaurlaritza. Gobierno Vasco, 1996. 5. “Estudios de los conflictos internacionales. Paradigmas, geopolítica racionalidad, imagenes del enemigo, control de armamentos, dimensiones étnicas”. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. 127 (març del 1991). Unesco. 6. Europe et les nouvelles technologies. Rapport de conference. Comité Économique et Sociale des Communauté Européennes. Brussel·les, 1984. 7. Las ciencias cognoscitivas. Educación, lenguaje, representación, inteligencia artificial, neurociencias. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. Unesco, 1988. 8. LLUIS Y NAVAS, Jaime. El origen jurídico del poder de la dirección de empresa y sus principios informantes. Barcelona: CEAHE, 1975. 9. MAGUIRE, Jean-Jaques; AZEVEDO, Manuela. El criterio de precaución en la gestión de los recursos pesqueros. Centro de Investigación Económica y Financiera i Fundación Caixa Galicia. 2002 (Documentos de Economía, 17). 10. Memoria ’05. Madrid: Fundación M.ª Francisca de Roviralta, 2006. 11. MIRALLES, Jordi; MENA, Mireia. Compartir amb la natura. Com organitzar un campament ecològic. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, 2000. 12. “Nuevo horizonte en la contabilidad de las empresas cooperativas”. Revista de la Economia Pública Social y Cooperativa, 58 (agost del 2007). València: CIRIEC-España. 13. QUESADA SÁNCHEZ, Francisco. Planes y fondos de pensiones: Estudio contable y financiero. Madrid: Ministerio de Economía y Hacienda, 1989. 14. Revista Jurídica de la Economía Social y Cooperativa (setembre del 2007). València: CIRIEC-España. 15. “Transparencia, información y gestión eficiente en la economía social”. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa, 57 (abril del 2007). València: CIRIEC-España.
Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
coop-305
7/1/08
11:11
Página 27
Biblioteca/Revistes 27
Retalls
ESPAI COOPERATIU
KOOP Kooperatiben Berriak
Núm. 184. Octubre del 2007. València fevecta@fevecta.coop www.fevecta.coop
Núm. 33. Octubre del 2007. Vitòria-Gasteiz fctae@euskoop.org erkide@erkide.coop www.erkide.coop
Publicació mensual en llengua catalana i castellana segons l’article, editada per la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat. En reproduïm el sumari: Editorial, amb el títol “Convivència escolar”. “Consultoria”: “El Fons de Formació i Promoció Cooperativa i l’impost de societats”. “Opinió”: “Els sistemes de qualitat. Les cooperatives d’ensenyament a l’observatori estatal de la convivència escolar”. “Actualitat FVECTA”: “Es crea Descoop , un nou fons amb capital valencià per recolzar nous projectes educatius. Les cooperatives , en la subcomissió del congrés sobre economia social”. De la secció Treball cooperatiu”, en destaquem l’article titulat : “Una cooperativa , davant l’escola infantil municipal de Dénia”, on s’explica que, davant totes les opcions possibles, l’Ajuntament de Dénia va optar per convocar un concurs perquè la gestió del servei fos assumida per una cooperativa. En l’última secció, “Breus”, hi destaca “El Premi a les empreses responsables: Jornada per a assessors sobre RSE”.
Revista trimestral amb articles escrits en èuscar i d’altres en llengua castellana. Dins la secció “A fons”, l’article explica la posada en funcionament d’un servei d’assegurances per a les cooperatives associades a Erkide. Destaquem també l’article titulat: Un Col·legi d’Ursulines de Vitòria es transforma en Cooperativa; col·legi que, després de 125 anys de la seva creació, s’ha transformat en una cooperativa de la qual pràcticament tots els treballadors en són socis. En la secció “Jaio dira”, s’exposa el cas de dues cooperatives: una sota la gerència de tres dones d’una estació de servei, i una altra, relacionada amb tractaments estètics. Entrevisten al director general d’Ipar Kutxa, S. Coop. D’aquesta secció, també en destaquem la presentació de la pàgina web d’Erkide, que proporciona informació pràctica, completa i útil per a les cooperatives basques i per a la gent interessada a conèixer-les.
RECMA Revue International de l’Économie Sociale Núm. 306. Octubre del 2007. París Sylvie.mosser@recma.org www.recma.org Revista escrita en llengua francesa i editada per l’associació Recma. En reproduïm el sumari: “Homenatge a Yair Levi”. “Actualitat dossier”, dedicat a la “Universitat cooperativa europea”, amb els articles següents: “La Universitat cooperativa europea en perspectiva”, “L’UCE: la pedagogia cooperativa en actes” i “Una xarxa de formadors a l’economia social”. En la secció “L’economia social en moviment”, en l’article “La crisi financera de l’estiu del 2007: Algunes reflexions per als bancs cooperatius” s’analitza la crisi financera de l’estiu del 2007 i s’intenta treure’n el màxim profit per aprendre de la banca cooperativa. Altres articles: “Adhesions associatives i posicions socials: L’adhesió associativa dels obrers-empleats”, “Els serveis d’ajuda a domicili, entre regulacions públiques i estratègies de desenvolupament autònom”, “Treballar en un món benèvol: Pautes i límits de la professionalització dels clubs esportius”. Bibliografia: “Notes de lectura”, “Bibliografia jurídica”, “Resums”. Núm. 305
coop-305
7/1/08
11:11
Pรกgina 28