303
Revista mensual - Any 28è Octubre 2007
Editora Fundació Roca i Galès
SUMARI
Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org
Tornaveu
Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.
Foto coberta: Tot Circ, SCCL Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
4
Valentí Soler
Editorial
5
Equilibri cooperatiu
Noticiari
6
Les nostres cooperatives Tot Circ, cooperativisme al servei de l’espectacle Francesc Vila
10
Entrevista Pere Esteve: “Volem integrar a la Federació totes les cooperatives del territori” Gemma Casamajó
13
Economia social “IV coloquio ibérico de cooperativismo y economia social” Santos Hernández
16
Medi ambient Equador en negre. Cinquanta anys de neocolònia Miquel Giménez
18
Pensem-hi Portades de l’Avui Santos Hernández
22
Ressenya Josep Maria Rendé i Ventosa. Antoni Gavaldà i Torrents Klaus-Jürgen Nagel
25
Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó
26 27
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Valentí Soler Noguera (Badalona, 1946) bancari prejubilat i poeta en actiu Què li resulta atractiu del cooperativisme? Que actualitzi el vell lema revolucionari de llibertat, igualtat i fraternitat, tot aplicant-lo al nostre dia a dia col·lectiu.
Què li resulta molest del cooperativisme? Res. Ben al contrari, cal destacar la plaent comoditat del fet cooperatiu.
Creu que cooperativisme és una utopia i per què? Crec que és una utopia necessària, és a dir, que el seu acompliment esdevé com més s’humanitza l’activitat econòmica de la nostra societat.
Equilibri cooperatiu
Editorial
En aquesta ocasió destaquem en portada Tot Circ, la cooperativa protagonista de la secció Les nostres cooperatives, una companyia d’aquesta art escènica que va néixer fa més de vint anys en el món de l’espectacle participatiu. No són poques les cooperatives que treballen a redós del món cultural de casa nostra. N’hi ha de companyies de teatre, de productores musicals, de gestors d’activitats culturals... Totes al voltant d’un món empresarial que cada cop té més volada, més iniciatives i més camps on el cooperativisme s’obre camí buscant l’equilibri entre els principis cooperatius i la gestió quotidiana. Justament aquest equilibri, amb tots els seus avantatges i inconvenients, és una àrea d’investigació que els estudiosos del cooperativisme tenen present a l’hora de treballar. El finançament cooperatiu, el règim fiscal... són temes, entre d’altres, que s’han tractat al col·loqui que ha tingut lloc a Còrdova i del qual us oferim una crònica en aquest número. Organitzat pel Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (CIRIEC), hi van assistir representants de tota la Península i fou un èxit pel que a l’assistència i la qualitat dels ponents. Equilibri, també, que no saben mantenir els governants de països com l’Equador, que haurien de donar als seus conciutadans una vida digna i, alhora, resistir l’embat de les empreses petrolieres transnacionals que volen explotar el subsòl petrolier d’aquest país. El reportatge “Equador en negre” ens ofereix un retrat del present, passat i futur de la indústria del petroli i les seves conseqüències ambientals i socials en aquesta part de l’Amazònia, testimoni dels problemes –sovint molt importants– que provoca l’avidesa pel petroli en moltes societats del segle XXI. Finalment, Pere Esteve, president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, ens posa al dia, a l’entrevista, de les seves activitats i objectius, també buscant l’equilibri entre el món, avui dia tan complex, urbanístic i els principis cooperatius que regeixen la tasca diària de la Federació.
6 Noticiari
Ramonet assegura que les cooperatives són una alternativa a la globalització En el marc de la celebració del 10è aniversari de la revista NEXE, Ignacio Ramonet va impartir una conferència, que va ser presentada per Ramon Aymerich, redactor en cap d’economia de La Vanguardia. Sota el títol “Globalització i Cooperativisme” , Aymerich va destacar com a presentació, referent a la mundialització dels mercats, la predisposició a la compra venda existent en aquets moments amb el què significa per a les persones i els pobles. Després de fer una introducció sobre els efectes que produeix la globalització que estem vivint, Ramonet va destacar que “les cooperatives són una alternativa”, en tant que empreses uneixen el projecte ètic al projecte empresarial. Com a conclusió de la seva exposició, Ramonet va plantejar 4 desafiaments per a les cooperatives en els propers anys per a poder afrontar aquest procés de mundialització: - prendre consciència de la responsabilitat de construcció d’un model diferent a la globalització que recuperi la llibertat d’acció local, - assumir-se com a factor democratitzador de les economies de mercat, - participar activament en la construcció d’economia productiva en el marc del desenvolupament local amb estratègies preactives, i, - articular un sistema empresarial, com a moviment econòmic i social. Ignacio Ramonet és, des de 1999, el director de la prestigiosa piblicació francesa Le Monde Diplomatique, que aporta una altra perspectiva a l’anàlsi dels fets econòmics i sociopolítics mundials. Ramonet, especialista en geopolítica i estratègia internacional,
per la seva implicació com a activista és avui una figura de referència del moviment que aposta per una altra mundialització. NEXE es una revista que promou la reflexió i el pensament a l’entorn de l’economia cooperativa i l’autogestió. Aquest any 2007 celebra el 10è aniversari del primer número de la revista, amb la presència d’Ignacio Ramonet.
Federació Farmacèutica Sccl explica el model cooperatiu al Congrés dels Diputats El passat dia 26 de setembre, el Sr. Lluís Barenys, President de la cooperativa de serveis Federació Farmacèutica, va comparèixer davant la Subcomissió per a l’estudi de l’economia social a Espanya del Congrés dels Diputats per explicar l’experiència de la Federació Farmacèutica Sccl i la importancia del model cooperatiu dins la distribució farmacèutica a l’Estat Espanyol. La Subcomissió per a l’estudi de l’economia social a Espanya es va constituir dins la Comissió d’Economia i Hisenda del Congrés Núm. 303
dels Diputats amb l’objectiu de conèixer la situació de l’economia social a l’Estat i proposar mesures que permetin seguir impulsant el sector. Davant de la subcomissió han comparegut diferents representants de l’administració i del sector cooperatiu i de l’economia social per aportar les seves experiències, propostes i punts de vista sobre el sector. En la seva intervenció, el Sr. Barenys va explicar els serveis que porta a terme la Federació Farmacèutica, fent èmfasi en les seves aportacions al sistema sani-
tari i en els beneficis que el model cooperatiu de distribució suposa per a l’oficina de farmàcia. La Federació Farmacèutica, Sccl, cooperativa membre de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya, (SERVICOOP) va ser fundada l’any 1928 i compta amb més de 3.000 socis i proa de 500 treballadors. L’any 2006 la seva facturació va superar els 740 milions d’euros.
Noticiari 7
8è concurs fotogràfic La bicicleta a la ciutat El passat 22 de setembre, en el marc de la Mostra d’Entitats de la Plaça Catalunya, Trébol Ecomissatgers i Amics de la bici varen lliurar els premis d’aquesta 8ª Edició del Concurs de fotografia Memorial Vicens Bagan “La bicicleta un transport a la ciutat”, de la mà de Francesc Narváez, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de familiars de Vicenç Bagan. En l’edició d’enguany s’havien rebut 250 fotografies de gran qualitat i, el jurat format per Antonio Gracia i Marcos Garcia d’Amics de la bici i fotogràfs afeccionats; Andrés Alcover, fotògraf; Lidia Carbonell i Fina Lunes, fotografes professionals i usuaries de la bicicleta; decidiren atrogar els segúents premis:
2n Premi a: “Dona’m ales”, de Manuel Chico, consistent en una bicicleta ciutat Jamis Conmuter; 3r Premi a: “Camino a casa”, d’Alejandro Mendoza, consistent en una bicicleta plegable marca Dahon; Premi Jove a: “Mar de llums”, de Cristina Colet, consistent en una bicicleta plegable Brompton. Finalistes, premiats amb un val de 60 euros en material de fotografia: “A través teu les bessones són bufones”, de Enric Vilamú; “Paseando al atardecer II”, de Casimiro Sierra; “Una parada en el mar”, de Flavio Letto; “Descans”, de Pere Carbó; “Cap al treball”, de Pere Carbó.
1r Premi a: “Prenem la ciutat”, de Rocío Méndez., consistent en càmera digital Sony Alpha;
Presentació del vol. 9 de la Col•lecció Cooperativistes Catalans
Leonci Solé i March de Francesc Comas i Closas divendres 23 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, Centre Cultural Casino de Manresa (Passeig de Pere III, 29). Presentació a càrrec de Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d’Història Contemporània de la UB. Informació: www.rocagales.org
932 15 48 70 Núm. 303
8 Noticiari
53 Fira Agrària de Sant Miquel La 53a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 22a edició d’Eurofruit (Saló Internacional del Sector de la Fruita) va tancar les portes amb “un balanç molt satisfactori” quan a visitants i vendes, segons va declarar Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida. La manifestació agrària ha registrat 185.000 visitants (un 3% més que l’edició anterior), dels quals 33.000 han es-
Núm. 303
tat visitants professionals (un 10% més que l’any 2006). També destacà l’increment de participants en les jornades tècniques, 3.606 persones en total, un 22% més que a la darrera fira. La Fira de Sant Miquel i Eurofruit van tenir lloc del 26 al 30 de setembre a la ciutat de Lleida, amb una xifra rècord d’expositors (340) i una superfície neta d’exposició de 26.090 m2. El 15% de les empreses expositores proce-
dien de l’estranger, concretament de França, Polònia, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Finlàndia, Holanda, Portugal, Suïssa i Israel.
Premi del llibre agrari En l’apartat d’activitats paral·leles destaca el Premi del Llibre Agrari, que enguany arribava a la seva 36a edició. Convocat anualment en el marc de la Fira de Sant Miquel, ha estat mereixedor del premi el llibreTruficultura. Fundamentos y técnicas. El treball, escollit entre un total de 36 obres presentades, ha estat coordinat per Santiago Reyna, professor de l’Escola d’Enginyers Agrònoms i Monts de València. En la seva elaboració han participat 26 autors de 7 països, pertanyents a 15 universitats, empreses i centres d’investigació. L’obra, editada per Mundi-Prensa, aprofundeix i revisa els coneixements actuals sobre la tubericultura o truficultura.
Cooperatives de Catalunya 9
RSE.COOP més enllà d’una experiència pilot
E
l proper 14 de novembre tindrà lloc l’acte de lliurament dels certificats de participació al programa RSE.COOP. La Responsabilitat Social de les Empreses en l’Economia Cooperativa. Aquest programa liderat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, s’està desenvolupat en el marc de la iniciativa comunitària europea EQUAL II, en el període 20042007. Aquest esdeveniment, en la recta final del programa en la seva qualitat d’experiència pilot, serà un reconeixement a les 40 empreses d’economia cooperativa que han participat en el mateix i que s’han convertit en pioneres en la integració de la polítiques de RSE en base a la metodologia de RSE.COOP. Però a banda dels beneficis que ha comportat per a aquestes empreses la seva participació, que podem valorar en una millora de la seva competitivitat des d’un punt de vista de desenvolupa-
ment sostenible, el programa també ha generat uns productes que han de ser de benefici col·lectiu i que seran presentats en l’esmentat acte. Un d’aquests productes és l’Eina de la RSE per a l’Economia Social. Aquesta eina digital permet a qualsevol empresa iniciar un procés d’implantació de polítiques de RSE, monitoritzar anualment els resultats obtinguts, establir objectius de millora i elaborar una memòria de sostenibilitat. Un altre és la Guia Camins. Cicle Preparatori per a l’Elaboració de Memòries de Sostenibilitat GRI: Manual per a Organitzacions Petites i Mitjanes. Ha estat elaborada a través de les aportacions de 17 entitats de l’Economia Social de l’Estat espanyol i pren com a punt de partida els continguts de la màxima autoritat internacional en matèria de memòries de sostenibilitat, el GRI, però incorpora les especificitats de l’Economia Social. Fonamentalment, intro-
dueix aquells indicadors que donen resposta i permeten visualitzar els principis i valors d’aquest model economicosocial. Facilita a qualsevol organització el procés d’elaboració de la seva memòria de sostenibilitat. I en darrer terme, també es donarà a conèixer l’Edició d’un recull de fitxes de les cooperatives del programa RSE.COOP, en les quals es posarà de relleu els principals impactes de RSE assolits a cada una de les organitzacions. En els web de www.cooperativescatalunya.coop podeu ampliar la informació d’aquest acte.
Núm. 303
10 Les nostres cooperatives
Nascuda a partir d’una idea de Miquel Montiel i Elisabet Tomás, la companyia Tot Circ (www.totcirc.com) passa quasi tot l’any d’una ciutat a una altra de Catalunya i ha portat els seus espectacles als països veïns. Amb més de vint anys de trajectòria, aquesta cooperativa es caracteritza pels espectacles participatius que mostren l’interior del fantàstic i creatiu món del circ.
Tot Circ, cooperativisme al servei de l’espectacle
Núm. 303
Les nostres cooperatives 11
tatge Totcirc.circ, un espectacle basat en l’arribada d’un petit circ a la ciutat o al poble, on instal·len la carpa i les grades amb capacitat per a 500 persones, la pista, les caravanes... De poble en poble, de plaça en plaça, així han recorregut tot Catalunya, Aragó, Castella, Andalusia, el País Valencià, el País Basc, Navarra, Madrid, Andorra, Itàlia, França, Portugal…
C
irc és tota manifestació artística basada en una o més d’una de les disciplines, tècniques o especialitats tradicionals, és a dir: totes les variants, combinacions i subdivisions de l’acrobàcia, l’equilibri, la força, les habilitats físiques o gimnàstiques en general, la pantomima, els pallassos, l’il·lusionisme i la doma i ensinistrament d’animals i feres, combinades o no amb d’altres arts escèniques o plàstiques, com ara el teatre, la dansa, el music-hall, l’òpera, el mim, la pintura o les arts virtuals. A més, el circ és pot exhibir en diversos espais: carpes fixes o itinerants, edificis estables, pavellons esportius, pistes, escenaris, carrers, places, platges, etc., i no té altres limitacions que les d’ordre ètic i la irrenunciable seguretat del públic i dels mateixos artistes. Aquesta definició de Circ, realitzada per l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), i que abraça tots els corrents passats, actuals i futurs d’aquesta art escènica, és perfectament aplicable a la companyia Tot Circ. Tanmateix, per comprendre millor aquesta companyia, cal tenir en compte que estem davant d’una empresa cooperativa amb seu a Copons (l’Anoia).
Nascuda a partir d’una idea de Miquel Montiel i Elisabet Tomás, Tot Circ és una companyia creada l’estiu de 1986. Els seus components expliquen que havien format part d’un grup d’animació anomenat Bolic Bullanga, però, el seu interès pel circ els va fer seguir camins diferents i sense pensar-s’ho dues vegades, va sorgir la cooperativa Tot Circ.
Tot Circ itinerant La companyia cooperativa Tot Circ disposa actualment de diversos espectacles que constantment es renoven i s’adapten a les necessitats dels participants i de l’entorn. Des de tallers de circ on els participants són els màxims protagonistes fins a divertits espectacles per fer passar una estona agradable tant a petits com a grans. L’amplia oferta de Tot Circ té una característica comuna: fer participar al públic, implicar-lo en l’espectacle, ensenyar-li com es fa i com funciona. Han creat diversos espectacles, com ara: Circ d’aquí i d’allà, Varietats de circ, Cirkus-kus, Va de Circ!, Tastacirc i la Troupe Peludini, Taller de Circ, Circ a la Plaça, Rolacirc, Heeyy!, i l’últim espectacle que han presentat Caravan. També disposa del mun-
També han participat en molts festivals de teatre i circ, com ara: La Fira de Teatre de Tàrrega, on hi han assistit en diverses ocasions; FETEN (Gijón 2005), la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo (Salamanca, 2004), la Festa del Circ (Barcelona), el Complot de Pineda de Mar, la Fira del Circ de la Bisbal d’Empordà, la Roda d’Espectacles, el Moviment Rialles, la Mostra de la Xarxa, el Saló de la Infància de Barcelona, d’Encamp, de Sant Cugat del Vallès, de Tremp, de Palamós, de Sant Adrià de Besòs, entre d’altres. També han actuat en les Festes de la Mercè de Barcelona, en la Festa de la Candela de Valls 2001, així com moltes altres festes i festetes de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya.
Circ a Copons, en plena natura La companyia Tot Circ passa quasi tot l’any d’una ciutat a una altra, d’un poble a un altre, d’arreu de Catalunya i per l’estranger. Però, durant un trimestre, a la primavera i fins al mes de juliol, aquest grup de malabaristes, titellaires i pallassos deté la seva gira per aixecar una carpa als afores de Copons (l’Alta Anoia). L’objectiu de la companyia és donar a conèixer el circ i tot el que l’envolta, ja sigui mitjançant esNúm. 303
12 Les nostres cooperatives
pectacles de caire infantil, aptes per a tots els públics, o tallers en què el públic és l’únic protagonista. Segurament per això, el juny de 2000, van inaugurar a Copons “El Circ a les Feixes”: un petit circ en plena natura on els nens i les nenes poden anar a passar el dia i participar en un taller de circ, i ser espectadors d’un fantàstic espectacle. En aquesta esplanada instal·len el Circ a les Feixes, des d’on proposen realitzar una immersió dels infants amb les seves famílies o en grups escolars al món del circ. L’objectiu principal és que les nenes i els nens, però també els i les més grans, durant els caps de setmana per a les famílies i entre setmana per a les escoles, participin de les activitats quotidianes d’un circ: la preparació del material, la pràctica d’alguns dels números, de maquillatge, de vestir-se... i descobreixin des de dins com es crea un pallasso, o com treballa un malabarista o un equilibrista. Les instal·lacions estan muntades al bell mig d’un camp envoltat de marges i feixes típiques de l’Alta Anoia. Per arribar-hi, cal pujar per un camí on s’hi desenvolupen les primeres activitats, proves d’habilitat per a comprovar que els participants “són aptes” per fer d’artistes de circ.
Una vegada a l’esplanada del circ, i després d’esmorzar, es desenvolupa un complet taller de circ en què les persones participants en són les protagonistes. Trapezi, maroma, xanques de mà, de peu, hola-hops gegants, rodets d’equilibri, monocicles i rodetes, malabars de tot tipus (diablons, pilotes, bitlles, plats xinesos, pals de l’infern, catifes voladores...), salta-brinques, mini-tramps... Després de dinar comença però l’autèntic espectacle: un combinat de diferents tècniques de circ amb l’humor característic d’aquests espectacles. Aprofitant que el pla del Simeó de Copons està rodejat de camps conreats de cereals, feixes d’ametllers, arbres fruiters i multitud de plantes aromàtiques típiques de la zona, la companyia Tot Circ ha creat una Aula de Natura amb activitats paral·leles: conèixer les diferències entre un cirerer i un presseguer, dibuixar la planta del bruc d’hivern, olorar la flor de l’espígol… A més, segons l’estació de l’any en què es faci la visita, també expliquen els fruits i les feines del camp, s’estudien les plantes plantades i la seva transformació agrícola. Membres de l’APCC Ara fa tres anys, l’octubre de 2004, es van celebrar a l’Ateneu
Popular de Nou Barris de Barcelona les Jornades sobre Circ a Catalunya, “Memorial Joan Armengol”, amb l’objectiu que els professionals dels diferents àmbits del circ poguessin debatre sobre tots aquells temes que preocupaven al sector. Tal com va reflectir la premsa aquells dies, entre les resolucions que es van adoptar unànimement en aquelles jornades va destacar la iniciativa de posar en funcionament una associació per a cohesionar els professionals del circ i amb capacitat per convertir-se en l’interlocutora qualificada davant de les diferents administracions amb la finalitat de normalitzar i potenciar el circ a Catalunya. Així, entre els objectius de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (www.apcc.cat) destaca la necessitat d’”aglutinar els diferents sectors de circ de Catalunya per fomentar, divulgar i normalitzar aquesta art escènica en totes les seves modalitats, situant-la com a fet intrínsecament cultural en l’espai que li correspon al costat de les altres arts escèniques”. Per acomplir aquests objectius, l’APCC treballa per incidir positivament, entre d’altres camps, en els de la formació, la creació, la producció, la difusió i els circuits, el patrimoni històric i els marcs fiscal i laboral. Una de les primeres activitats de l’associació ha estat la de contactar i registrar totes les persones implicades en qualsevol dels àmbits que integren el sector del circ a Catalunya: artistes, tècnics, escenògrafs, directors, dramaturgs, crítics, teòrics, col·leccionistes, etc. Actualment, l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya compta amb més de 50 companyies associades, entre les quals hi ha Tot Circ.
Francesc Vila
Entrevista 13
Pere Esteve:
“Volem integrar a la Federació totes les cooperatives del territori”
Pere Esteve, l’avui president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya va estar, ahir, director general d’una immobiliària. Fer 40 anys l’impulsà no a canviar de sector però sí de punt de vista: i així va passar de dirigir la compra venda d’immobles a cooperativitzar habitatges. El pas intermedi fou construir comunitat de propietaris, que llavors encara no estaven integrades dins del model cooperatiu. Pere Esteve va crear, dues comunitats de propietaris, les quals foren l’embrió del que després va ser Lloc Nou, una de les cooperatives d’habitatge més importants del nostre país. “En el sector cooperatiu, hem de sumar forces i esforços”, repeteix amb contundència. Pere Esteve. I aquesta és la màxima que defensa des de tots els angles. Com a president de la Federació. Com a membre del Consell Rector de Lloc Nou. I com a vicepresident primer de la Confederació de Cooperatives de Vivendes d’Espanya.
Núm. 303
proposta i d’aquest diàleg que ens anem engrescant i, al final, ens acabem posant al capdavant.
Continuem amb l’autocrítica. Què penseu què ha de canviar la federació per tal de créixer, millorar, dinamitzarse i convertir-se en un espai de debat?
La missió de la Federació és mantenir i incrementar la presència de les cooperatives d’habitatge en l’oferta residencial a Catalunya. A través de quines estratègies s’ho planteja dur a terme? A través d’estratègies col·lectives, establint xarxes de col·laboració amb altres federacions, amb d’altres entitats i amb l’Administració. Ens proposem aglutinar un projecte comú de país i no pas petits projectes, evitant així un dels defectes dels catalans: perdre’ns en projectets. De fet, ens vam comprometre amb la direcció de la Federació perquè creiem en el model cooperatiu i el volem fer extensible a través d’un gran projecte.
A part del compromís amb aquest model cooperatiu, què més us motivà a presentar-vos a la presidència de la Federació? Ens motivà la confirmació que la Federació no acabava de funcionar. Pensem que hauríem de tenir una federació que actués com una cooperativa de segon grau; que aglutinés totes les cooperatives en un lobby. De fet, això és el que des de Lloc Nou, la nostra coperativa, proposem als companys d’altres cooperatives d’habitatges amb qui col·laborem habitualment –Habitatge Entorn, Suma i Llars Catalònia. És a través d’aquesta Núm. 303
Han de canviar moltes coses. D’entrada, la seva funció. Fins ara, la Federació ha estat una institució que bàsicament ha fet de nexe entre les cooperatives i l’Administració, que és l’encarregada de facilitar sòl a les cooperatives federades. El nostre objectiu és convertir la federació en una institució que funcioni més enllà d’aquest binomi i per això cal que s’ampliï el pressupost que ens destinen: necessitem més estructura per estar més presents al sector i per estudiar amb més tranquil·litat el que li convé. Les Federacions han de tenir una estructura per poder defensar el col·lectiu. Tot això ens ha de permetre integrar-hi més cooperatives; cal que totes es federin.
Efectivament, sobre el paper, hi ha més de 50 cooperatives d’habitatge i només n’hi ha 18 de federades. Això vol dir que el món cooperatiu no veu a la federació com el seu representant? Precisament un dels nostres objectius és integrar a la Federació totes les cooperatives d’habitatges que hi ha al territori que són, com tu dius, més de 50. Hem d’intentar, per tant, que el món cooperatiu vegi en la Federació el seu representant i, per tant, la Federació ha de convertir-se en una institució que ha de defensar davant de l’opinió pública i davant de la classe política, el model cooperatiu.
I parlant d’incorporacions, la Federació es planteja acollir
entitats amb models diferents, com per exemple Sostre Cívic, que potencia el model andel? La Federació s’ho planteja, és clar, tot i que nosaltres pensem que SostreCívic és una associació que encara ha de recórrer molt de camí per convertir-se en cooperativa de cessió d’ús. Estem convençuts que el model cooperatiu –que fins ara ha fet, bàsicament, habitatges pels seus socis amb adjudicació– hauria de buscar una alternativa a la venta. Per això des de la Federació volem potenciar les cooperatives de cessió d’ús i per aquest motiu estem treballant amb diversos investigadors europeus per conèixer com aquest model funciona en d’altres països i com podem adaptar-lo aquí, perquè tenim clar que el que no es pot fer és importar-lo directament.
Llei del Dret a l’Habitatge El poder polític és sensible al sector cooperatiu? Què li demaneu, des de la Federació, a l’Aministració? Nosaltres, al poder polític que ens representa, li demanem que parli de cooperatives. De fet, ara que tenim una consellera de Treball, Mar Serna, que, efectivament, és sensible al món cooperatiu i una Directora General, Mireia Franch, que ve del món cooperatiu i el coneix perfectament, se’ns obre una bona oportunitat per enfortir el sector. Creiem que aquesta nova Conselleria de Treball donarà impuls al nostre sector i hi tenim una gran esperança. L’enfortiment d’aquest sector passa també per fer-nos visibles en totes les conselleries i no només en la de Treball. Per això hem impulsat el Consell de la Cooperació que, finalment, hem aconseguit engegar i és precisament el que donarà a conèixer el món cooperatiu a d’altres sectors i àmbits.
Entrevista 15
Davant del repte que suposa el Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge, com es posiciona la Federació? Creieu que heu pogut fer sentir la vostra veu en la redacció d’aquest projecte? Sens dubte. Nosaltres hem participat en la redacció del Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge i com a Federació hem tingut l’oportunitat d’anar al Parlament i dir el què pensàvem i comprovar que moltes de les nostres propostes s’estan recollint, segurament perquè fem plantejaments raonables, plantejaments de sentit comú. Estem d’acord amb les mesures fiscals que s’hi recullen, en el projecte: de fet, gràcies a la Federació, s’han introduït els fonaments del model d’accés a l’habitatge en règim d’ús, l’establiment de l’IVA i de l’impost de societats. Així doncs, hem col·laborat amb el Projecte i el signarem. Als mitjans de comunicació es parla molt dels promotors però realment qui està fent habitatge protegit i economia social és l’Administració i el món cooperatiu.
Com a president d’una federació de cooperatives, penses que el món del cooperativisme encara està estigmatitzat? Crec que des de fa dos o tres anys en el nostre sector s’estan fent coses en la direcció adequada. Hem de sortir, definitivament, del cooperativisme del segle XIX i afincar-nos, definitivament, al cooperativisme del segle XXI. Per aconseguir això cal lluitar com ho està fent la Confederació amb, per exemple, el programa RSE.coop, que ha estat un gran motor pel cooperativisme a Catalunya. Cal defensar que les cooperatives són empreses d’economia social però que competeixen en el mercat econòmic global: no són associacions de voluntaris sinó associacions de professionals.
I per què creus que a aquest cooperativisme li costa tant afincar-se, definitivament, al segle XXI? Li costa tant perquè en el nostre sector hi ha molta divisió interna. En la realitat catalana, pràcticament el 10% del PIB és d’economia social. Aquesta realitat econòmica hauria de tenir una realitat social equivalent però no la té. Per què? Per falta d’unitat. Què hem de fer? Alinear-nos per un objectiu comú, que tots hem d’empènyer. Per exemple, no pot ser que cada federació tingui el seu petit gabinet de comunicació; caldria que la Confederació tingués un servei de comunicació potent que representés el sector. Nosaltres no tenim pressupost per crear un gran gabinet de comunicació, però el nostre pressupost juntament amb els
pressupostos d’altres federacions permetria donar més difusió. Aquesta intercooperació s’hauria d’estendre a d’altres nivells. Per exemple, des de la nostra Federació, hem posat sobre la taula de la Confederació, els acords entre federacions, la qual cosa permetria que tots els socis d’habitatge que es donen de baixa un cop tinguin l’habitatge, puguin tenir algun tipus de servei intercooperatiu. Seria interessant que aquestes persones que s’han adherit a un model cooperatiu, tinguessin un dret preferent en totes les empreses cooperatives. Pensem que les persones que han confiat amb el model cooperatiu i n’estan satisfetes, puguin gaudir també d’altres serveis dintre d’aquest model.
Gemma Casamajó i Solé
La cessió d’us La ministra d’Habitatge Carme Chacón va rebre al president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya per parlar, entre d’altres coses, dels habitatges en règim d’ús. Pere Esteve va voler deixar clar que les cooperatives d’habitatge que duguin a terme promocions en règim d’adjudicació d’ús no són un altre tipus de cooperatives com últimament s’ha plasmat en documents, debats i informes: “No estem davant la dicotomia cooperatives d’habitatges versus cooperatives d’ús. Aquesta distinció és, a més d’incorrecta, perillosa, perquè ens pot portar a una desnaturalització de les cooperatives d’habitatge.” Cal parlar, doncs, sempre de cooperatives d’habitatge com una sola classe de cooperatives que, en el desenvolupament de la seva activitat, poden adjudicar habitatges als seus socis ja sigui en règim de propietat, de lloguer o en règim cooperatiu de cessió d’ús. L’aposta de les cooperatives d’habitatge per incidir al mercat de lloguer o per desenvolupar fórmules cooperativitzades de cessió d’ús acabarà amb diversos paradigmes molt arrelats en el model cooperatiu. I així doncs, segons la Federació, es produirà: a) la transformació d’una vinculació societària per part del soci, que amb la propietat s’esgotava amb l’adjudicació definitiva i que, per tant, era especialment finalista i breu. b) la integració, dins el teixit de la cooperativa, dels elements de gestió com a part nuclear de l’activitat. A parer de Pere Esteve, “tot això no serà fàcil” i possiblement es trobaran amb obstacles de difícil solució. Així i tot, aquest, segons el president, “un repte que no es pot rebutjar” i més si es té en compte que la llei de cooperatives actual permet configurar consells rectors potents.
Núm. 303
16 Economia Social
FOTO: CIRIEC
“IV coloquio ibérico de cooperativismo y economía social”
E
ls passats dies 20 i 21 de setembre ha estat realitzat a Còrdova aquest IV Col·loqui, organitzat per CIRIECEspaña, CEPES Andalucía i la Rede Portuguesa de FormaçÇo para o Terceiro Sector, amb el tema general de “La economía social como polo de utilidad social.” Indiquem que hi assistien cent vint persones inscrites, procedents de sis estats diferents (amb traducció simultània castellana i portuguesa), i que entre elles hi havia representants de vint-i-tres universitats. No pot dubtar-se, doncs, de l’interès suscitat pel tema, ni de la importància que re-
Núm. 303
vesteix el senzill fet que siguin realitzats aquests tipus de jornades de veritable intercanvi de coneixements. És cert també, però, que no sempre l’alta formació científica, el coneixement de l’assumpte a tractar, fins i tot la possessió d’una càtedra universitària, garanteixen que la persona conferenciant arribi a uns mínims exigibles de capacitat pedagògica i de comunicació amb l’auditori. I això era perceptible en algunes de les ponències presentades. En canvi, cal subratllar la esplèndida conferència donada pel professor Calvo Ortega (“El régimen fiscal de las empresas y organizaciones
de economía social”), carregada de domini del tema, de personalitat i, en ocasions, d’humor. El text complet de la seva ponència comptava, ben cert, entre els que es trobaven a faltar entre el material escrit que va ser donat als assistents. Hi ha, tanmateix, un aspecte molt interessant a recalcar en aquest Col·loqui: el CIRIEC es presenta a si mateix com a una comunitat d’investigadors. I és molt just que ho faci. Van ser presentades a aquesta efemèride una cinquantena de comunicacions, dotze de les quals van ser seleccionades per tal que els respectius autors i autores els presentessin oralment
Economia Social 17
durant un d’aquests dies. No era possible assistir-hi a totes dotze, perquè van ser presentades en paral·lel, en dos blocs de sis, a la mateixa hora. El cronista va triar una de les dues possibilitats senzillament perquè en ella hi havia tres comunicacions que versaven sobre diversos aspectes del finançament cooperatiu, tema que l’interessa especialment. I és testimoni de l’altíssima qualitat mitjana de les sis intervencions. És molt agradable comprovar que existeixen persones capacitades, i disposades a treballar, per a la investigació en aquests camps, tan importants per a la nostra societat. Em faig un deure de fer esment de la comunicació presentada per Joan Ramon Sanchis Palacio, de la IUDESCOOP, i Vanessa Campos Climent, de la Universitat de València (“El crédito cooperativo como instrumento financiero para el fomento del emprendimiento y la inserción sociolaboral en el ámbito del desarrollo local”), text
que em prometo estudiar-me ben a fons. Un aspecte complementari, que demostra aquesta importància real de la investigació entre les activitats del CIRIEC, ve donat per una realitat: una de les ponències més interessants del Col·loqui va ser la donada pels professors Monzón i Chaves, de la Universitat de València. El seu títol era “El concepto de Economía Social en el informe del Comité Económico y Social Europeo”, i consistia en una senzilla explicació del procés seguit fins a la redacció pels dos ponents de l’informe esmentat, que ja ha estat aprovat per la Unió Europea i editat, i que serà presentat oficialment el proper 3 de desembre. Resulta important subratllar que la decisió sobre la conveniència de la creació d’aquest informe va partir del mateix Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea, que va obrir concurs entre les entitats que s’oferien a fer-ne la redacció,
i que, finalment, va decidir de confiar-lo al CIRIEC. Aquest informe, fet per aquest dos professors i amb la col·laboració de cinquanta-dos corresponsals, constitueix un document de cent vint pàgines, amb un resum de vint-i-dues, i, com dèiem, serà presentat oficialment el proper mes de desembre. Fixem-nos que aquesta també és una tasca per a investigadors, i que tot plegat és una prova, una vegada més, del prestigi internacional aconseguit pel CIRIEC, i, com us deia suara, de la reconeguda capacitat d’investigació dels membres de la nostra entitat. No és sobrer d’advertir que en el curs d’aquestes jornades es va anunciar la celebració, els dies 23 i 24 de setembre del 2008, a Sevilla, del 27è. Congrés Internacional del CIRIEC.
Santos Hernández Setembre 2007
FOTO: CIRIEC
Núm. 303
18 Medi Ambient
Equador en negre Cinquanta anys de neocolònia La mitologia cofan ens parla de Cuancua, l’amo, el cuidador dels esperits dels animals salvatges. Cuancua viu sota terra, si sortís a la superfície es convertiria en pedra. En els darrers temps, a les comunitats cofan han arribat malalties mortals, els xamans perden els seus poders i molts animals moren o desapareixen. És que s’està ferint la terra i s’està xuclant la sang de Cuancua: el petroli.
F
a més de seixanta anys hi van arribar les empreses petrolieres. En el temps en que les “set germanes” es repartien el món, Equador va ser escenari de les disputes pel control dels territori entre la Shell i a la Standart Oil, que no van vacil·lar a provocar una guerra entre aquest país i el Perú, l’any 1941. Finalment, el territori es va repartir i, a l’Equador, Shell es va apoderar de tota la selva, però va perforar només uns pocs camps. L’any 1964 Texaco agafa el relleu a Shell, i va començar la història negra al nord-orient equatorià. Des de llavors i fins a l’any 1991 la transnacional texana explotà tota la regió amb absoluta impunitat. El resultat és nefast: extermini del poble tetete i reducció a nivells d’agonia per als pobles cofan, siona i secoya. La contaminació de l’aigua i les terres ha generat un dels més grans desastres mediambientals de la història. Per a la població ha representat malalties com el càncer i malalties a la pell, malformacions, entre altres. El risc de leucèmia infantil és, per exemple, quatre vegades Núm. 303
més gran que a la resta de l’Equador. Actualment unes 13 empreses transnacionals extreuen petroli del subsòl equatorià a l’Amazònia. Un total de quasi 3 milions d’hectàrees (un 43% del total de la superfície de la regió), que afecten quatre de les sis províncies amazòniques del país. La majoria distribueixen els beneficis en un 20% per a l’Estat i un 80% per a l’empresa. Així i tot, el 42% del pressupost de l’Estat prové de la renda petroliera. Les províncies de l’Orient equatorià són les que generen més ingressos al país, però és on els índexs de pobresa són substancialment més elevats que la mitjana de tot l’Equador.
La depredació pas per pas Exploració Fotografies satel·litals fins a perforacions de “pous exploratoris” són necessàries per determinar on es troben els jaciments de petroli. Una de les operacions, anomenada “línia sísmica”, és la que provoca més desastres. Consisteix en la col·locació d’una sèrie d’explo-
sius en el subsòl, que, un cop detonats, provoquen una espècie de terratrèmol artificial. Les ones sísmiques causades per l’explosió són mesurades per tal de determinar el tipus de roca que hi ha, i la profunditat en què es troben els suposats jaciments. Tot i que la legislació equatoriana és força estricta en la manera que s’ha d’efectuar la sísmica i obliga a deixar tot el terreny tal i com estava –cosa per altra part impossible– les empreses fan el que volen, sense cap mena de control, i provoquen veritables desgràcies. En primer lloc, perquè alteren els sistemes naturals amb les explosions, des de crear risc d’esfondraments fins a la fugida dels animals pel soroll. Es perden recursos animals per als indígenes, i les comunitats poden acabar sent desplaçades. La llei obliga que la desforestació necessària per a la sísmica sigui mínima, i que, un cop acabades les operacions es realitzin les tasques necessàries per a la reforestació, cosa que no es compleix gairebé mai. La desforestació és un greu problema a la selva, perquè accentua la pèrdua d’humitat i pobresa del sòl. En alguns casos
Medi Ambient 19
la línea sísmica s’estén molt a prop de zones poblades, posant en risc l’estructura de les cases, i la salut de les persones. Finalment les empreses realitzen el treball de manera barroera i sense respecte, i més d’un cop han deixat abandonades les càrregues de dinamita a la zona, convertint-la en un veritable camp minat. Extracció (explotació) Els gravíssims atemptats contra la vida s’han estat produint ininterrompudament des de l’època de Texaco fins a l’actualitat. Els exemples són incomptables, però en destaca un: la població de Shushufindi. És al bell mig de l’àrea d’explotació més antiga i més gran del país, on hi ha pous fins i tot dintre del casc urbà. També és lloc de pas per a infinitud de ductes (línees de fluxe) que van des d’aquests camps fins a les estacions de separació que estan al voltant –una estació de RepsolYPF es troba prop del centre de la ciutat. Finalment, es tracta d’una població molt petita que alberga una de les tres refineries de l’Equador. A Shushufindi la vida i la mort giren al voltant del petroli. Els residus dels pous, els fangs i les aigües de formació se separen del cru a estacions , i s’aboquen a les “piscines”, que quan sobrepassen el cabdal van a parar a rieres i rius, amb conseqüències diverses. Per a l’ecologia, causa la mort de milers de peixos i altres animals que la beuen; per a l’economia, arruïna els ramaders que veuen emmalaltir i morir irremediablement el seu bestiar; i els indígenes que perden caça i pesca. Per a la salut humana, és causa de malalties greus per a qui no té recursos per comprar aigua envasada. A la zona és freqüent el vessament de petroli (780 tn en el període 1993-2002 a la regió, vuit per mes), per qualsevol dels centenars de ductes, com des dels ma-
teixos pous. L’emanació de gasos de les piscines, estacions i la pròpia acció de la refineria contaminen l’aire, provocant pluja àcida. Les malalties respiratòries també són comunes a Shushufindi. Transport Des de la ciutat de Nueva Loja fins al port d’Esmeraldas, superant la serralada andina, dos oleoductes recorren més de 500 km quasi amb el mateix recorregut. El primer, el Sistema de Oleductos Trans-Ecuatoriano (SOTE) és de propietat estatal, construït el 1972 per Texaco, opera en l’actualitat amb una capacitat de 380.000 barrils per dia (bdp). Fins l’any 2001 es registraren 47 vessaments de cru; el més greu l’any 1998 a Esmeraldas, molt a prop de la refineria. Aquell cop el vessament, a menys de cent metres del barri La Propicia, va anar directament sobre el riu, que es va incendiar a l’instant. Les conseqüències van ser catastròfiques. Moltes persones van pensar que l’accident era a la refineria, molt propera al barri, i van intentar fugir a la desesperada llançant-se al mateix riu en flames. Avui, vuit anys després, encara no se’n sap amb exactitud el nombre de víctimes, (oficialment 33 persones –18 per les cremades i 15 ofegades– i més
de 100 ferides); 1.800 famílies van perdre-ho tot. A hores d’ara els pobladors de La Propicia, amb el riu contaminat també per vessaments posteriors, encara estan esperant la resposta de la Justícia i la millora de les mesures de seguretat del ducte i de la refineria. El total de vessaments al país representa un equivalent a la tragèdia del vaixell Exxon Valdez cada vuit anys. L’altre oleoducte que travessa el país és l’Oleoducte de Crus Pesats (OCP); es va acabar de construir l’any 2003, per un consorci format per algunes empreses, entre elles Repsol-YPF (26,5%). La seva construcció va ser una exigència del Banc Mundial per a la renegociació del deute extern; representava també l’oportunitat per a l’ocupació d’àrees que havien quedat lliures d’explotació fins llavors. El procés que envolta la construcció de l’OCP està ple d’irregularitats: no es va fer mai la consulta obligada a les comunitats, sinó sessions “informatives” dies abans de l’aprovació del projecte; l’informe d’impacte ambiental es va presentar dos mesos després de la signatura dels contractes; l’aprovació del Ministeri del Medi Ambient es va signar l’endemà de rebre uns
20 Medi Ambient
informes de més de tres mil pàgines, i molts altres exemples. Tot el temps que va durar la construcció està ple d’episodis de repressió violenta amb ús de l’exèrcit contra la població resistent i organitzacions ecologistes, i més de 70 empresonaments. Per altra banda, es va comprar consciències polítiques, subornant regidors de municipis per on havia de passar el ducte: “No voy a dejar que jodan al país (…) el oleoducto va y va por donde tiene que ir, por donde sensatamente diga la técnica y no cuatro majaderos y algún que otro alcalde…”, va dir en el seu moment el president de la República, Gustavo Noboa. Finalment la construcció va costar uns 1.400 milions de dòlars, el doble del previst, i va provocar múltiples vessaments –fins el mateix dia de la inauguració–, que mai han estat reconeguts. Actualment l’oleoducte opera per sota de la meitat de la seva capacitat, i la promesa presidencial de crear 14.000 llocs de treball s’ha quedat en menys de vuit-cents. L’OCP és una veritable bomba de temps: travessa 11 àrees protegides, violant els principis de conservació de la Convenció sobre Diversitat Biològica de les Nacions Unides. A més, travessa àrees de forta activitat sísmica, sovint situades al mateix lloc que les àrees protegides. En una entrevista amb nosaltres, personal de Repsol-YPF afirmà que la construcció del ducte va ser en tot moment d’acord amb la llei, i que desconeix les irregularitats. Refinació A l’Equador hi ha tres refineries, les d’Esmeraldas i Shushufindi que ja he esmentat i la de Nueva Loja. La primera es troba a la costa, a l’etapa final dels dos oleoductes, i és la més gran. Les altres dues, més petites, es troben al centre de la zona d’extracció. A les refineries es multipliquen els Núm. 303
problemes. Per una banda la contaminació de l’aire: els processos de combustió emanen gasos letals, com el diòxid de sofre, causant de la pluja àcida. Des de les “piscines d’oxidació”, s’emanen altres partícules cancerígenes. Pel que fa a l’aigua, les pluges vessen aquestes piscines, que aboquen tots el residus (químics, anticorrosius, bactericides). A Esmeraldas, van a parar al riu Teaone, aquest al riu Esmeraldas, i finalment a l’oceà, on se suma la contaminació dels vaixells que hi carreguen el cru . S’han trobat metalls en proporció de 375 vegades per sobre dels límits legals. Entre les tres refineries s’abasteix de carburants el mercat nacional; no hi ha indústria petroquímica. És a dir, l’Equador és exportador de petroli cru, no de derivats. Es tracta del mateix sistema que el monocultiu que es donava a la colònia. En ple segle XXI: un altre cop la vella història del país del Sud que proveeix el Nord de matèria prima per al desenvolupament del capital industrial, i la dependència absoluta d’aquest. El govern de Correa acaba de principiar un acord amb la Veneçuela de Chávez per a la construcció d’una quarta refineria a Manta. Una oportunitat per al desenvolupament? El que és cert és que es tractaria de crear la necessitat de nous oleoductes, i el foment de la
petrodependència al país andí. Coneixent les conseqüències de la refinació a les altres tres ciutats, no es pot més que ser pessimista sobre aquest capítol de “cooperació Sud-Sud” sorgit de la boina del comandant bolivarià.
Insistències…
Les lleis equatorianes inclouen un seguit d’exigències a l’hora de començar una explotació hidrocarburífera. En primer lloc, els estudis d’impacte ambiental, plans de maneig ambiental i plans de contingència que sovint són falsejats. L’Estat acostuma a fer els ulls grossos amb l’incompliment de les normes per a l’exploració i l’explotació, actuant en favor de les empreses i no del poble afectat. Això dóna lloc a formació d’organitzacions de defensa davant les agressions de les empreses en uns casos, i en altres, processos de franca resistència a l’entrada de les petrolieres. En el cas dels pobles indígenes, les ONG denuncien que no es respecten les formes d’organització i els mecanismes de decisió tradicionals, imposant mètodes que convenen a les empreses, contravenint el Conveni 169. De vegades els relacionadors usen fotos o firmes d’assistència. La companyia Agip va signar un conveni l’any 2001 amb sis comunitats huaorani per “50 kg d’arròs i 50 de sucre,
Medi Ambient 21
dues galledes de mantega, una bossa de sal, un xiulet, dues pilotes de futbol, un cronòmetre, una pissarra i una bandera d’Equador; coberts i un armari amb 200 dòlars de medicines” entre altres coses. A canvi els dirigents es comprometien a autoritzar la construcció d’una plataforma d’extracció i un oleoducte; també a no permetre l’entrada a altres comunitats huaorani al territori (El poble huaorani és originalment un poble nòmada de la selva). El huaorani era considerat el poble més ferotge de la selva, el darrer a ser contactat (durant el segle XX) i l’entrada de les petrolieres ha estat el cop més fort. La colonització de més de 500 anys ha estat per a ells comprimida en menys de 40, i ara qui canvia or per mirallets arriba en helicòpter. Actualment gran part d’ells viuen de les empreses petrolieres, i són utilitzats per enfrontar els colons que reclamen els seus drets, identificant-los com l’única causa de desforestació de la selva. Els huaorani del bloc 16, operat per Repsol-YPF, actuen com a vigilants del camp petrolier, i estan enfrontats amb el poble quítxua amb qui comparteixen una part del territori. Aquestes comunitats han sofert un procés gravíssim d’aculturació. L’empresa ha construït un poble a l’estil occidental per a ells i regala cotxes als dirigents de les comunitats, que es passegen per les ca-
rreteres construïdes per l’empresa al bell mig del Parc Nacional Yasuní i els fa totalment dependents –fins i tot s’han acostumat a fer talls de ruta per exigir una caixa de coca-cola o un sac d’arròs. Funcionaris de Repsol-YPF es defensen dient que no es pot negar el progrés als indígenes, i que hi ha hagut augment de la qualitat de vida, ometent l’aparició de malalties que abans no hi existien, entre elles les de transmissió sexual. Existeix una empresa de relacions comunitàries que ven els seus serveis a les empreses, anomenada Daimi Services; “daimi” significa “bosc, selva” en llengua huaorani.
...i resistències
Davant les atrocitats de les companyies, les comunitats han hagut de crear les seves pròpies organitzacions de defensa. L’any 1994 es creà a la ciutat de Coca una xarxa de “promotors ecològics de l’Amazones”; el 1999 es constitueix un “comitè d’afectats” de l’explotació de Texaco, que ha interposat una demanda a l’empresa, i en els següents anys es creà la “Fundación Salud Amazònica”, una ONG que fa seguiment dels desastres ambientals i de les conseqüències per a la salut de les persones afectades. També les organitzacions de Drets Humans han obert oficines de dret ambiental a les ciutats afectades. Un dels fundadors de la xarxa de promotors fou assassinat l’any 2003 per sicaris contractats per les empreses. Des de llavors la xarxa s’anomena “Red de Líderes Comunitarios Ángel Shingre”. La tasca d’aquesta xarxa és capacitar les comunitats en drets, per plantar cara a les empreses a l’hora de les negociacions. També formar en el seguiment de les activitats petrolieres, ajudats per la FSA i pel grup ecologista Acción Ecológica. Els seus integrants no són professionals del medi ambient ni voluntaris d’ONG, sinó pagesos, di-
rigents comunitaris que han resolt que només la unió fa la força i que cal l’organització per fer valer els seus drets. Amb el suport de les oficines de Drets Humans, participen en les negociacions amb les empreses. De la mateixa manera que va morir Ángel Shingre, els seus dirigents viuen sota amenaces; alguns d’ells han sofert la repressió i han estat falsament acusats de sabotatge a les instal·lacions petrolieres, amb causes judicials obertes en aquests moments
ITT
A l’extrem oriental de l’Amazònia Nord, dins el Parc Nacional Yasuní, hi ha una de les àrees amb més biodiversitat del món, declarada Reserva del Pleistocè per l’ONU. És el cor de la selva, on viuen els pobles tagaeri i taromenane, sense cap mena de contacte amb el món exterior. El seu subsòl és la reserva més gran de petroli de tot el país, el bloc Ishpingo-Tambococha-Tiputini (ITT). L’extracció del cru al bloc ITT suposaria, encara en males condicions, un ingrés important de divises per a l’Estat, per això l’esperança de conservar intacte aquesta terra de valor incalculable és petita. Finalment s’ha posat en marxa una iniciativa del Ministeri d’Energia, a instàncies dels grups ecologistes: la “compra del cru repressat”, sense tocar. Es tracta d’aconseguir de diferents fonts, una inversió econòmica en compensació per la no explotació, que mitjançant un fons fiduciari orientat al compliment del Pla Nacional de Desenvolupament, que preveu projectes de salut, educació, inversió en fonts alternatives d’energia i de remediació de la contaminació; amb la garantia que el petroli es queda “repressat” al subsòl.
Miquel Giménez Capdevila Núm. 303
22 Pensem-hi
Portades de l’Avui
F
a anys que tinc la idea d’escriure alguna cosa sobre la qualitat del diari Avui. Jo crec que és un dels millors que es publiquen a Catalunya, i a Espanya. El que passa és que em fa molta mandra posar-me a escriure sobre el tema. Em penso que seria inútil. Els meus compatriotes tenen ficat al cap, per exemple, que La Vanguardia és un diari seriós, que El País té un alt nivell intel·lectual, i que, naturalment, l’Avui és premsa xirocaire i pujolista, i que la seva compra i lectura és un acte de catalanisme radical borejant el terrorisme i la iconoclàstia. I així ens trobem on ens trobem, on un diari que presenta com cap altre les diferents opinions que hi ha, i que respecta de manera religiosa la llibertat de totes les diverses firmes que hi col·laboren, vén cada dia només trenta mil exemplars, en un país amb sis milions de persones que podrien llegir-lo si volguessin. És clar que aquesta elecció és llibertat, i que llibertat és, entre altres coses, precisament això: utilitzar-la com cadascú prefereixi. Però em penso que el correcte exercici de la llibertat requereix també un coneixement responsable i meditat de les diferents alternatives possibles. I trobo a faltar entre la meva gent aquest coneixement i aquesta elecció fonamentada. Avui, però, he decidit presentarvos una iniciativa recent de l’Avui que cap altra publicació ha tingut i de la qual, em penso, Núm. 303
cap tampoc no s’ha fet ressò. Quan, aquestes setmanes passades, ha sortit a la discussió diguem-ne pública el cas vergonyós de la deficient inversió en infraestructures que tots els governs espanyols –de qualsevol color- infligeixen de manera sistemàtica a Catalunya, aquest diari ha anat dedicant, durant una sèrie de dies, la portada, i una o dues pàgines a l’interior, a l’anàlisi d’algunes de les diferents facetes d’aquesta situació. La balança fiscal Catalunya-Espanya continua sense ser publicada –cap govern espanyol l’ha volgut publicar mai, malgrat fins i tot acords al respecte aprovats a les Corts-, però potser aquesta senzilla sèrie de portades ens poden ajudar, a la gent del carrer, a entendre-ho. Dia 15 d’agost del 2007. Portada, i pàgines 25 i 26. Hi firmen Q. Torrent i L. Nicolás. Esquema comparatiu, entre Madrid i Barcelona, de la situació de la xarxa d’autovies i de la seva evolució durant els darrers vint anys. Resum: Autopistes de peatge: Madrid, 135 kms., Barcelona, 258. Autovies i autopistes sense peatge: respectivament, 614 i 278. Vies de calçada doble: 160 i 22. Sumes totals: Madrid 909 kms., 135 dels quals amb peatge; Barcelona 558, amb peatge en 258. Tinguem en compte que l’any 1988 les sumes respectives eren 414 i 495, i veurem que, durant els darrers vint anys, la xarxa viària de Madrid ha augmentat en un 119’5% i la de Barcelona en un 12’7%. Fastuós.
16 d’agost. Mitja portada i pagines 6 i 7. Firma de Lluís Bou. Inversió a Catalunya del Ministerio de Fomento. El flamant estatut diu que ha d’ésser del 18’8%. Els anys que més a prop hem estat d’aquest percentatge va ser amb els pressupostos dels 2003 i 2004 (govern del PP) amb, respectivament, 18’6% i 17’9%. Després, amb govern del PSOE, la xifra ha anat descendint el 2005 a 15’6, el 2006 a 14’6, a 14 el 2007. Això, subratllo, és el que estava previst als pressupostos. Però, amb dades de la Cambra de Contractistes de Barcelona, resulta que el 39% de les obres aprovades als pressupostos de l’any 2005 no han estat ni tan sols iniciades. I que el 19% han estat executades per sota de la meitat del pressupostat. I, és clar, els diners que no han estat invertits l’any previst, es perden per l’any següent. Entre els anys 2006 i 2007, la pèrdua de Catalunya per aquest concepte arriba a la interessant xifra de 1045 milions d’euros. Cosa de 170.000.000.000 (170.000 milions) de les antigues pessetes, per als que encara se’ns fa una mica difícil de fer-nos càrrec de la realitat si parlem de grans volums d’euros. I les obres previstes, és clar, no s’han fet Preciós. 17 d’agost. Mitja portada i la pàgina 5, amb firma d’Albert Balanzà, ens diuen que, segons la informació proveïda pels pressupostos de l’Estat, durant els anys 2002 al 2007, la inversió de RENFE en rodalies de Madrid va ser de 266’3 milions d’euros, i la de-
Pensem-hi 23
dicada a Barcelona de 132’1 milions. Deliciós. 18 d’agost. Mitja portada i pàgina 22. Novament Q. Torrent i L. Nicolás, ens informen que, ja anys abans dels fracassos de RENFE del 2007, que tots procuren imputar a les obres del TGV, ja la xifra dels usuaris havia baixat de forma més que visible. Segons les dades del Ministerio de Fomento, la minva de passatgers
de les cinc principals línies de rodalies de Barcelona és, del 2005 al 2006, d’un 6’5%. En una de les línies (la C1, del Maresme) aquesta pèrdua arriba al 16’5%. Ningú mai no se’n va preocupar. Magnífic. 19 d’agost. Firma de Sandra Arenas. Portada sencera i pàgina 5, ambdues amb esplèndides fotografies de la senyora Magdalena Álvarez, excelsa ministra de Fo-
mento, que al Congreso de Diputados fa una sèrie d’afirmacions i dóna una sèrie de dades que, curiosament, l’Avui dels dies anteriors havia presentat com a falses. La ministra potser es troba entre les trenta mil persones que llegeixen l’Avui i l’ha volgut desacreditar. Divertit. L’Avui deixa passar uns dies. El dia 25, però, hi torna. En portada, titular gran però amb menys de Núm. 303
fereix únicament a les que hi han de fer els ministeris de Fomento i de Medio Ambiente. Maco.
mitja pàgina, i, a la pàgina 10, Sandra Arenas ens diu que Catalunya està per sota de la mitjana en les inversions estatals per habitant. La mitjana estatal és de 477 ?, i la de Catalunya 415. Per sota hi són només el País Valencià i Balears (malament rai, doncs, per als Països Catalans), el País Basc i Navarra, que tenen concerts fiscals que els permeten no dependre de les decisions del govern central, i, curiosament –no en sé cap explicació-, Canàries (275). I Astúries, en canvi, en rep 863 i Aragó 825. Inexplicable. Dia 27. Menys de mitja portada, però la pàgina 5, una altra vegada amb la firma de Sandra Arenas, ens parla de l’evolució del PIB. Puja contínuament i espectacularment al País Basc, gràcies al seu especial model de finançament, i a Madrid, afavorit per la política centralitzadora del govern espanyol. Durant el període 1995-2005, el PIB de Madrid ha evolucionat del 131 al 134, el del País Basc del 120 al 132 i el de Catalunya del 123 al 119. Preocupant. Núm. 303
Dia 28 d’agost. En portada, gran titular: “Foment no compleix.” A la pàgina 9, Lluís Bou i Ferran Casas ens assabenten que després de l’explosió del caos de les infraestructures dels ferrocarrils a Catalunya, Fomento va prometre d’aportar 2.363 milions d’euros en sis anys per a la millora de les instal·lacions de RENFE, i que, tanmateix, al pressupost del 2007 n’hi ha posat, per a aquest concepte, només 193’18. Si això s’accepta com a bo, caldrà acceptar que caldrà una mica més que sis anys per arribar a la xifra promesa. Més aviat emprenyador. La portada del dia 29 va ser dedicada a la creació d’un fòrum sobiranista (oi que sembla lògic?) i l’enèsim sarau (quants n’hi van?) a l’aeroport del Prat. Però la del primer de setembre publicava, a gran titular, que “Solbes tornarà a incomplir la inversió que marca l’Estatut.” I a la pàgina 5 Ferran Casas ens explica que Pedro Solbes, el vice-president econòmic del govern espanyol, considera que allò del 18’8% d’inversió per infraestructures a Catalunya es re-
La portada del 19 de setembre ve dedicada a l’ofensiva del PP contra la millora de les inversions a Catalunya. I a les pàgines 2, 3, 6 i 7, l’editorial i diverses firmes (Alfred Bosch, Ismael Carbó, David González, Mar Jiménez, Marta Lasalas) ens expliquen els motius d’aquesta queixa, amb comentaris complementaris de diversos economistes de primeríssima línia. Resulta que el conseller d’economia Antoni Castells ha aconseguit que el ministre Solbes accepti com a integrants de les infraestructures components del cèlebre 18’8% també les inversions dels ministeris d’Agricultura, Economía i Industria, i, en conseqüència, que per a l’any 2007 vam rebre 827 milions d’euros de menys, i que ara ens els pagaran. I que no ens els tornaran a deixar de pagar els anys vinents. Veurem. De tota manera, continuem sense que ens admetin que al paquet d’infraestructures haurien de ser també inclosos els dels ministeris de Cultura, Educación i Sanidad, i serveis com ara habitatge social, presons, comissaries, jutjats. I que l’aspecte de les garanties d’acompliment no està clar ni de bon tros. Capítols, sens dubte, sense importància. Dies després, jo era fora de Catalunya. Tant el PP com el IU d’Andalusia, a Sevilla, s’esquinçaven les vestidures pel fet que Andalusia rebria el 2008 “menos dinero que Cataluña”. I la pàgina 33 del Diario de Córdoba duia, com a gran titular, que “Andalucía recibirá 300 millones como anticipo de la deuda histórica en 2008.” Curiós. I, ves, aquí se m’acaben, ara per ara, les portades.
Santos Hernández Setembre de 2007
Ressenya 25
Josep Maria Rendé i Ventosa Antoni Gavaldà i Torrents
C
al destacar aquest llibre perquè tracta un tema important, el cooperativisme agrari català, i ens ajuda a entendre el pensament d’un dels cooperativistes més importants del país. Antoni Gavaldà ha realitzat una feina important, recollint, triant, i comentant els articles d’en Rendé que finalment s’han presentat en aquest llibre, curosament editat. La Conca de Barberà i el Camp de Tarragona són el bressol del moviment cooperativista en la vitivinicultura catalana. En van ser els protagonistes, o bé els pagesos mateixos, o bé els propietaris. Va ser el segon corrent, el “reformista”, el que va tenir més èxit. Rendé formava part d’aquest corrent. L’Espluga de Francolí, la seva ciutat, es troba en el cor mateix de la zona on el cooperativisme propietari tenia més èxit. Allà, el cooperativisme, amb els seus cellers i sindicats agrícoles, jugava un paper de modernitzador de la seva indústria. Heus aquí el context on podem ubicar el nostre protagonista. La seva trajectòria es desenvolupava íntimament lligada a les cooperatives de producció de la seva població natal, i de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1916), que, juntament amb la Federació de l’Alt Camp, havia de ser el bressol d’un sistema de fe-
deracions de cooperatives que havia d’abraçar tota Catalunya. Rendé, treballant per la Mancomunitat, maldava per realitzar aquest somni. Aquestes idees de vertebració de l’agricultura catalana, que combinen amb el catalanisme del protagonista, el destaquen entre els altres líders del moviment a Catalunya. Amb el llibre que aquí els comento, l’Antoni Gavaldà i Torrents ja presenta el seu segon treball d’envergadura sobre el protagonista.1 En cada paraula es nota que sap de qui parla, i sap de què parla. Gavaldà forma part d’una línia de recerques que s’ha endinsat cada vegada més en l’àmbit de les cooperatives de les comarques tarragonines, combinant la història local amb la història econòmica, política, social i fins i tot cultural de Catalunya. El llibre és el resultat d’un treball intensiu i acurat de recerca de textos d’en Rendé en periòdics de Barcelona, l’Espluga, Montblanc, Valls, Tarragona, entre 1903 i 1926, de selecció i classificació de 75 textos entre els 146 trobats. Tot aquest treball s’ha culminat amb la redacció de comentaris que ens ajuden a entendre els textos, situant-los en el seu context històric. Tot això s’amaneix amb una introducció sobre el protagonista, la seva vida,
i la seva obra periodística. Els estudiosos del cooperativisme i de les seves vessants econòmiques, socials, polítiques i fins i tot culturals i psicològiques hi trobaran tela. Per la gent de l’Espluga i de la Conca, cal dir que hi trobaran moltes informacions sobre la vida al camp i a la Vila durant el primer terç del segle passat. Tots els lectors del llibre hi descobriran les idees d’un burgès agrari atípic, en les paraules de Gavaldà, més “un catalanista conservador que un conservador catalanista”, orgullós de Catalunya i de la Conca, però que llegia i aprofitava informacions sobre el cooperativisme agrari de països tan llunyans com Dinamarca, Alsàcia, o Alemanya. Els articles i els comentaris van amanits amb fotos dels protagonistes i dels cellers, sovint inèdites, amb reproduccions de les capçaleres dels periòdics, dibuixos de la maquinària vinícola etc. En suma, tota una obra útil a la recerca, i a la vegada que atractiva també per als lectors no especialitzats, important per als qui volen entendre la història del cooperativisme a Catalunya.
Klaus-Jürgen Nagel 1 Vegeu Antoni Gavaldà: Josep M. Rendé i Ventosa, Barcelona: Fundació Roca i Galés; Valls: Cossetània Edicions, 2005.
Núm. 303
26 Biblioteca/llibres
Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 303
1. AMAT, J. AMAT; O. Contabilidad para cooperativas. Ed. Ceac. Barcelona 1989. 2. Anuario de la Economía Social. 2001. CEPES. Madrid. 3. COLLDEFONS i SOL, M. La balança fiscal de Catalunya amb l’administració de l’estat. (1986-1988).Institut d’Estudis Autonòmics. Barcelona.1991. 4. COURTOUX, P.; WASSEIGE, de M. Quel financement pou le troisème Système? IRED Nord.Roma.1999. 2. Estados financieros consolidados y método de participación. ESCA.IPN. Mèxic 1975. 6. Habitatge d’inclusió a Catalunya. Informe 2006 de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. Fundació Un Sol Món. 2007. Barcelona. 7. Jornada. Les economies emergents asiàtiques i nosaltres. Barcelona 26 de maig 2006 CTESC. Barcelona. 8. LEONARDI, Carlo. Cooperazione. Federazione Consorzi Cooperativi. 1979. Trento. 9. Libro Blanco de la Economía Social en el Principado de Asturias. El. Fundación para el Fomento de la Economía Social. 2003. Oviedo. 10. LO MARTIRE, G. Como se lee el balance. Index –Bufetti.1982. Roma. 11. Llibre blanc del tercer sector civicosocial. Document de síntesi. Generalitat de Catalunya. 2002. Barcelona. 12. Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2004. CTESC. 2005. Barcelona. 13. RIERA OLIVÉ, S. Les caixes d’estalvis i la protecció social a Catalunya. CTESC. Col·lecció Tesis Doctorals. 2007. Barcelona. 14. El sector del turisme, l’oci i la cultura a Catalunya. CTESC. 2007. Barcelona. 15. La situació dels treballadors autònoms a Catalunya CTESC. 2007. Barcelona.
Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
Biblioteca/Revistes 27
Retalls COMPARTIR Núm. 67. Juliol-setembre 2007. Fundació Espriu. Barcelona. www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop Revista trimestral en llengua catalana (també n’hi ha en versió castellana i anglesa). En aquest últim número hi trobem quatre seccions diferenciades: La primera, sota el títol de Salut, que inclou articles relacionats amb el tema. La següent és la dedicada al Cooperativisme Sanitari, que inclou a manera de notícies breus de actes, novetats, cursos, etc. relacionats amb el cooperativisme i el món de la sanitat. L’altae secció és el Monogràfic, en aquest número dedicat al Japó, amb tot un seguit d’articles que ens ajuden aprofundir en la societat japonesa, sempre entre la dualitat de tradició i modernitat. Destaquem els següents títols dels articles: El paper de les cooperatives sanitàries en col.laboració amb els organismes oficials del Jap,. 50 anys de l’Associació de Cooperatives Sanitàries de la Unió Cooperativa de Consumidors del Japó i El paper de les cooperatives de consumidors japoneses a l’ACI. L’última secció Cultura està dedicada a la poesia, un article dedicat a Salvador Espriu i l’obra Pell de Brau, un reportatge sobre la ciutat de Lisboa i l’acudit.
IRU-Courier Núm. 2. Agost 2007. Bonn www.iru.de iru@raiffeisen.de Revista editada per la Unión Raiffeisen Internacional, i aquest número és en versió castellana. Destaquem del seu contingut, els tres articles bàsics que conformen la publicació. El primer signat per la directora de l’Institut de Cooperativisme de la Universitat de Münster, titulat: La importància del cooperativisme i les seves perspectives. L’autora ens demostra que les cooperatives tenen molt de futur, fins i tot en els nous camps econòmics. El següent article: Aspectes clau de l’enfocament cooperatiu. La Federació Europea de Bancs Cooperatius ens mostren que les cooperatives no han perdut importància en un món globalitzat, gràcies al tracte, la mentalitat de servei i els principis bàsics de les institucions cooperatives, que ofereixen als seus clients. L’últim article: Participacions cooperatives. Mercats regionals globals. Transcriu la conferència pronunciada pel director de Raiffeisen a Àustria l’any 2006 a una reunió internacional.
RURAL La revista del medi rural, el mar i l’alimentació. Núm. 32. Setembre 2007. Barcelona. www.revistarural.com Publicació mensual en llengua catalana, editada per la Fundació del Món Rural. Les seccions que encapçalen les pàgines i les diferents noticies i petits articles són: Opinió, Desenvolupament Rural, on s’inclouen articles de política agrària, territori, trobades, temporers, flora, subvencions, investigació, cooperatives, amb l’article que parla de la cooperativa d’Ivars. Les següents pàgines hi ha les seccions: Fires i festes, Agricultura i Ramaderia, Boscos i Natura, Mar, Alimentació, amb la noticia de l’ampliació de xarxa de botigues de la cooperativa Plana de Vic, Mercats i Llotges, Innovació i Recerca, Formació, Societat, Cultura i Oci, El Temps, L’Agenda, Turisme Rural. Les dues pàgines centrals i la portada està dedicada a l’entrevista a Cristóbal Colón, president de la cooperativa La Fageda i que compleixen 25 anys de la seva posada en marxa. Elisenda Dunyó Núm. 303
La
, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca el
{Jacint
} Dunyó
X V I P re m i Pe r i o d í s t i c
• Podran optar a aquest premi tots aquells treballs que
arxius que porta adjunts. En aquest cas no caldrà
tractin sobre la teoria o història del cooperativisme
còpia impresa i s’enviarà un missatge de confirmació
així com d’experiències concretes relacionades amb el
de recepció.
món cooperatiu*. Els articles hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 mecanografiats (uns 2100 caràcters per pàgina), han de ser inèdits i escrits en català. • S’hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que anirà dins un sobre tancat.
• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles. • La dotació d’aquest premi és de 650 euros per l’article guanyador, i de 300 euros al considerat segon. • El termini de presentació dels articles finalitzarà el 15 d’octubre de 2007.
Amb el treball s’hi adjuntarà un altre sobre tancat
• El jurat el formaran: Núria Esteve, Rafael Ricolfe,
que només portarà escrit el títol de l’article, i dins d’a-
Francesc Vernet, Ramon Llenas, Jordi Maluquer i
quest segon sobre es posaran les dades personals de
actuant com a secretària, Agnès Giner.
l’autor i el títol de l’article i el suport informàtic. • El veredicte del jurat es farà públic en el número de • Els articles també es podran presentar per correu
desembre de Cooperació Catalana.
electrònic a l’adreça electrònica: cc@rocagales.org adjuntant dos arxius en format doc: un amb l’article
• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats
sense signar i un altre anomenat “dades+titol arti-
finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publi-
cle.doc” que contindrà les dades de l’autor. El mis-
cats a Cooperació Catalana a partir de la publicació
satge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels
del veredicte.
* Per accedir a la recerca de temes hi ha oberta al públic la biblioteca de la Fundació Roca i Galès, especialitzada en cooperativisme
JACINT DUNYÓ I CLARÀ (1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des del seu inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.
Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona. Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org – www.rocagales.org