Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613
285 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i Josep-Ramon Sànchez. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.
Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
Revista mensual - Any 26è Febrer 2006
SUMARI Tornaveu
4
Laura Peracaula
Editorial
5
La responsabilitat social de les empreses en l’economia cooperativa
Noticiari
6
Les nostres cooperatives Les 18 del RSE.COOP
11
Entrevista Xavier Tubert: “Cal avaluar la responsabilitat social” Carme Giménez
17
Gestió d’empresa cooperativa Formació per una millor gestió de les cooperatives Santiago Esteban
20
RSE.COOP Cap al model català de Balanç Social de les Cooperatives Antoni Comín
23
RSE.COOP, un compromís amb la gestió responsable Mireia Sevillano
26
Sector i administració s’agrupen per desenvolupar RSE.COOP Confederació de Cooperatives de Catalunya
28
Pensem-hi La felicitat a l’empresa Santos Hernández
30
Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó
31
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Laura Peracaula i Bassaganya (Olot, 1972), economista, directora econòmicfinancera d’Escaler cooperativa i representant de les cooperatives participants a RSE.COOP als òrgans de govern del programa Què et resulta atractiu del cooperativisme? El model de gestió empresarial que porta implícit i que es fonamenta en el manteniment de la correspondència entre la visió dels socis de la cooperativa i la realitat empresarial . El fet que tots els treballadors puguin ser socis i per tant, siguin partícips del capital i del risc dóna a la cooperativa una garantia de solvència i de compromís.
Què et resulta molest del cooperativisme? El fet d’assumir moltes vegades amb certa resignació la visió que es té de les cooperatives des de l’entorn. Estic pensant en entitats financeres i empreses en general que sovint identifiquen les cooperatives únicament com a font de risc. Ens falta treballar molt en aquest sentit.
Creus que el programa RSE.COOP reforçarà els valors cooperatius i evidenciarà que el sector és un referent d’empresa responsable? El plantejament del programa el considero encertat i vàlid per exportar-lo cap a altres sectors. Està en mans de les cooperatives participants el compromís de tirar-lo endavant, integrar-lo com un model propi de gestió i fer que es visualitzi des d’altres sectors econòmics com una gestió empresarial capdavantera.
Editorial
La responsabilitat social de les empreses en l’economia cooperativa
Hi ha un paral·lelisme evident entre la filosofia que promou la responsabilitat social de les empreses (RSE) i el tarannà cooperativista. Aquesta responsabilitat s’entén com la integració a l’empresa de les preocupacions socials i mediambientals a les operacions comercials i de relació amb les persones. La RSE parla de valors que pertanyen a l’essència del cooperativisme, com poden ser l’interès per la comunitat, la gestió democràtica, l’educació i formació dels treballadors, etc. Veient aquest fet, des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, com ja hem informat en números anteriors, juntament amb l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de la Dona, la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social i les federacions de cooperatives de Catalunya, ha posat en marxa el programa d’implantació de la responsabilitat social empresarial en el món cooperatiu, que duu el títol de RSE.COOP. El programa RSE.COOP té com a objectiu afavorir el desenvolupament sostenible d’aquesta fórmula empresarial i millorar la seva competitivitat en els mercats. Preveu la implantació d’una eina de RSE en un grup pilot de quaranta empreses de l’economia cooperativa. En aquest número de Cooperació Catalana coneixerem quines són les característiques d’aquest programa, les cooperatives que han començat a tirar-lo endavant, l’eina que s’hi utilitza i els seus fonaments teòrics. A més, hi trobareu les nostres seccions habituals, que intenten reflexionar al voltat de la RSE. No hi ha dubte que el cooperativisme és un mitjà de transformació social. RSE.COOP ofereix l’oportunitat d’erigir-se com el model econòmic de referència en aquest terreny. Una oportunitat de fer-se visibles i mostrar el nostre tarannà a la societat.
6 Noticiari
I Seminari Transnacional RSEurope Els dies 13 i 14 de febrer se celebrarà a Barcelona el I Seminari Transnacional RSEurope. Aquesta iniciativa forma part del projecte de cooperació transnacional, del qual RSE.COOP n’és un programa associat. Aquest seminari, organitzat per l’Agrupació de Desenvolupament
RSE.COOP, i en el qual també hi participaran els diferents territoris associats –França, Itàlia i Portugal–, vol contribuir a l’intercanvi d’informació entorn del concepte de la responsabilitat social empresarial i a l’establiment d’un model comú de referència en l’àmbit europeu. Persones expertes dels quatre
països protagonitzaran un debat sobre el concepte i desenvolupament de la RSE i persones representants de les diferents administracions exposaran les iniciatives impulsades en l’àmbit RSE, als seus països respectius.
Comiat a un amic de la Fundació Roca i Recollida d’aportacions de La Paleta Galès El proppassat 3 de febrer, a l’Auditori del Museu de Vilafranca-Museu del Vi, se celebrà l’homenatge a l’historiador Antoni Saumell i Soler (Font-Rubí, 1957-2005), recentment traspassat, el qual havia estat membre del consell assessor de la col·lecció Cooperativistes Catalans, de la Fundació Roca i Galès. Saumell llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona el 1991 i doctor per la Universitat Pompeu Fabra el 1998, amb la tesi Crisi Vinícola, Renovació Tecnològica i Cooperativisme. El Sindicat Agrícola del Vendrell i els Cellers Cooperatius del Penedès del primer terç del segle XX (1900-1936) exercia com a professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, essent alhora membre actiu de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Especialista en història agrària, centrà els seus estudis en el món vitivinícola i el cooperativisme penedesenc. A l’acte d’homenatge es presentà l’edició facsímil del llibre de finals del segle XIX, Recopilación razonada de los usos rurales del partido judicial de Vendrell (el Vendrell, 2005), del notari Victorino Santamaría, amb un estudi introductori d’Antoni Saumell. L’acte del dia 3, curull de gent que feu petit l’Auditori de Vilafranca, va ser coordinat pel vicerector de la Universitat Pompeu Fabra, Dr. Tomàs de Montagut , intervenint a l’acte els historiadors Ramon ArnaNúm. 285
bat, Josep Fontana i Antoni Gavaldà. Arnabat, en nom de l’Institut d’Estudis Penedesencs feu un panegíric de la persona de Saumell, destacant el compromís crític que tenia amb la història agrària i social del país; Fontana en nom de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra relatà la predisposició al treball en equip del finat i la voluntat d’excel·lir com a professor i com a persona, aspectes que aconseguí amb escreix; i Antoni Gavaldà, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Fundació Roca i Galès, s’encarregà de presentar el darrer llibre de Saumell destacant la perspectiva àmplia que tenia del món agrari penedesenc i la precisió científica dels seus escrits. El vicerector Tomàs de Montagut clogué l’acte, lloant la disposició de donació que havia mostrat Saumell a la Universitat, manifestant que havia quedat un buit per la gran qualitat humana que tenia la persona que s’homenatjava.
La Paleta, sccl, cooperativa de Mataró amb més de 20 anys d’experiència, promou un projecte de promoció immobiliària d’11 habitatges i 12 places de pàrquing a Arenys de Mar. S’està duent a terme una recollida de 160 aportacions de 3.000 euros cadascuna. La recollida d’aportacions la fa Coop57, cooperativa de serveis financers que promou l’estalvi ètic i que destina els seus recursos a finançar projectes d’economia social. Hi poden aportar diners qualsevol persona o entitat jurídica i, pel fet de fer-ne, s’esdevé automàticament soci de Coop57. Aquest procés dura fins al 15 de març d’enguany. La Paleta, sccl, ha rebut diversos premis Puig i Cadafalch per la seva tasca de rehabilitació d’edificis i una de les seves apostes de futur és el desenvolupament de criteris de construcció ecològicament sostenibles. Més informació: 93 268 29 49 o coop57@coop57.coop
Noticiari 7
Guardó especial a Servicoop
Aniversari d’Escaler
La Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes de Catalunya, va atorgar el passat dia 9 de febrer de 2006, en un dinar de germanor un guardó especial en homenatge a Francesc Johe i Moreno, president de la cooperativa Codepa i secretari del Consell Rector de la federació, en reco-
El 16 de febrer Escaler celebra el X aniversari i ho fa amb una jornada de debat i intercanvi d’experiències. Tindrà lloc una conferència a càrrec de J. M. Terricabras, sobre com ha de ser l’estat del benestar del segle XXI. Més tard, hi haurà una taula rodona sobre l’empresa socialment
neixement a la labor desenvolupada durant els darrers deu anys. Amb aquest guardó es reconeix la dedicació de Francesc Johe a Servicoop i a tot el moviment cooperativista. Per una altra banda, les cooperatives associades a la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes, Servicoop, podran oferir els seus productes o serveis a través del web de la Federació.
responsable, on intervindran Pia Bosch, delegada del govern a Girona; Santigo Esteban, director general d’Economia Cooperativa, Social i Autoocupació; Jaume Torramad, vicepresident de la Diputació de Girona i Pepi Ruiz, presidenta d’Escaler. Més informació: 972 29 48 36.
Medalla Macià a Guillermina Peiró de Mataró Una de les catorze persones destacades en l’àmbit laboral que rebran les plaques i les medalles Macià, és Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró. Educada en el si del cooperati-
visme mataroní, Guillermina Peiró va treballar a la Cooperativa de Vidre i més tard al laboratori Recasens. Sempre es va mantenir en contacte amb la Confederació Nacional del Treball (CNT), fent d’en-
llaç, recollint diners per als presos i portant menjar a la Model de Barcelona. Va tenir una participació activa, durant el franquisme, en diferents accions, mobilitzacions i vagues contra la dictadura.
CTF rep la placa Francesc Macià El 17 de gener de 2006, el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya va acordar concedir la placa Francesc Macià en l’edició 2005 a la cooperativa d’iniciativa social CTF Serveis Sociosanitaris. El lliurament d’aquesta placa va tenir lloc el dia 1 de febrer a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’assistència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Amb aquest premi, el Departament de Treball i Indústria vol “homenatjar les persones que s’hagin distingit pel seu esforç, constància
i esperit d’iniciativa en qualsevol àmbit del món del treball, i les entitats que s’hagin destacat per les millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral”. En aquest sentit, cal destacar que els dos eixos principals de la gestió de CTF són la professionalitat i el compromís social. Aquesta cooperativa atorga una gran importància a la formació i disposa del certificat de qualitat ISO 9001:2000 en gestió i prestació de serveis sociosanitaris. D’altra banda, CTF demostra el seu compromís social, primerament pel fet de ser una cooperativa d’iniciativa
social i, a més, promovent l’ocupació de les dones majors de 45 anys, que constitueixen el col·lectiu laboral majoritari de la cooperativa, i contractant com a proveïdors de serveis de bugaderia, àpats o transport a entitats de promoció i inserció laboral.
Núm. 285
8 Noticiari
2a selecció de cooperatives participants al programa RSE.COOP A final de febrer, un total de 20 cooperatives seran seleccionades per formar part de la segona convocatòria del programa RSE.COOP. Aquestes empreses seran escollides entre les que hagin presentant la seva sol·licitud i es pretén que el grup resultant representi al mapa cooperatiu català, tant pel que fa al territori on estiguin ubicades, com a la seva tipologia i dimensió. Aquests criteris ja van ser els utilit-
zats en la primera convocatòria que es va fer l’octubre del 2005, i que ha permès que 18 cooperatives ja estiguin participant en el programa. Actualment, aquestes organitzacions, prèvia diagnosi, han iniciat la fase d’implantació d’un pla de millora individualitzat i aviat iniciaran el procés formatiu per a la professionalització dels seus òrgans de govern: d’una banda CR.COOP, un curs adreçat a les persones que
V Congrés de cooperativisme agrari Els dies 2 i 3 de març, la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya (CCAE) organitza, a Santiago de Compostel·la, el V Congrés de Cooperativisme Agrari. Hi assistiran representants de cooperatives de tot l’estat i la Federació de Catalunya hi enviarà diversos delegats. Aquestes trobades són idònies per posar-se en con-
Núm. 285
tacte amb altres agricultors i ramaders, i també per conèixer la situació actual del cooperativisme.
formen part dels Consells rectors, i de l’altra un programa de direcció d’empreses cooperatives, que es tindrà lloc a Esade. La participació dels dos grups pilots d’empreses permetrà contrastar i validar la metodologia d’implantació de l’eina RSE.COOP, de manera que en un futur pròxim aquesta pugui ser transferida a tot el sector i a altres models empresarials.
Nova oficina de la FCAC La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha obert una nova oficina a la ciutat de Lleida. L’adreça és la següent: av. Tolosa, 2. Edifici Mercolleida (oficina 7-8). Telèfon 973 247 982 Fax 973 248 219. a/e: lleida@fcac.es
Noticiari 9
Inversió en habitatges a Sant Esteve Ses Rovires Les cooperatives Grup Qualitat i Coop70, i l’entitat financera Caixa Manresa s’han unit per invertir 33 milions d’euros en la construcció de 150 habitatges a Sant Esteve Ses Rovires (Baix Llobregat), al sector de Ca N’Amat, dins de l’àrea d’influència de Martorell. Amb l’objectiu de gestionar aquesta nova promoció s’ha constituït la societat Cruïlla Centre, que neix amb un capital de cinc milions d’euros. Grup Qualitat, que gestionarà el desenvolupament de la promoció, hi participa en el
35%, Caixa Manresa en un altre 35% i la Cooperativa Coop70, de Caldes, amb l’altre 30%. El projecte de Sant Esteve Ses Rovires suposa la primera ocasió en què el Grup Qualitat constitueix una empresa participada amb una altra cooperativa, Coop70 de Caldes de Montbui. L’empresa, que participa amb Caixa Manresa i Caixa Sabadell en el projecte de l’Eixample de Mar a Vilanova i la Geltrú amb una inversió superior als 200 milions d’euros, té actualment altres promocions en curs a Vila-
La FCAC, entitat col·laboradora a Firaví 06 Amb la signatura del conveni entre les dues entitats, ara fa uns mesos, les cooperatives agràries de Catalunya passen a ser entitat adherida de Firaví 06 i del I Míting Internacional de Turisme de les Rutes del Vi. D’aquesta manera, la Federació d’Agràries dóna el seu suport al certamen, que se celebrarà del 16 al 18 de
febrer d’enguany a Vilafranca del Penedès. Aquest nou espai té per objectiu la presentació de productes turístics que giren al voltant del món del vi i la vinya amb la finalitat d’aprofitar el turisme com a element dinamitzador de l’economia, en concret de les empreses vinculades a la cultura del vi.
Clade creix amb més socis El Grup empresarial cooperatiu Clade, dins de la seva estratègia de creixement, incorporarà al llarg de 2006 quatre socis nous. Clade agrupa les cooperatives Abacus, Ecotècnia, Grup Qualitat, La Fageda, la Vola i Telecsal i, amb les noves incorporacions, pretén incidir més en el seu caràcter multisectorial ja que seran entitats perta-
Web de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social
Des del passat 1 de desembre es pot visitar el web de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social dirigit pels professors José Barea i
franca del Penedès, Salou, Cunit, Manresa, La Seu d’Urgell i La Molina. Aquesta nova operació s’emmarca dins del programa d’adquisició de sòl inclòs al seu pla estratègic.
José Luís Monzón. La posada en marxa d’aquest projecte és la culminació d’un ambiciós projecte promogut pel Ciriec-Espanya, amb el suport del Ministeri de Treball i Afers Socials, de l’Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa de la Universitat de València i de la Xarxa ENUEIES d’instituts i centres universitaris d’investigació en economia social. Es pot visitar a l’adreça següent: www.observatorioeconomiasocial.es
nyents al món cooperatiu de l’agroalimentació, l’educació i el sociosanitari. Les previsions Clade són doblar el nombres de socis en el període 2005-2007, és a dir, que siguin dotze les cooperatives que configurin el grup empresarial a final de l’any vinent.
Beca Joan Peiró La Fundació Cooperadors de Mataró, amb l’objectiu de fomentar la recerca entorn de l’economia social i la recuperació de la memòria històrica del moviment cooperativista i obrer, convoca la beca Joan Peiró al millor projecte de recerca en l’àmbit de la història o altres ciències socials que aporti eines per a la comprensió del passat, del present i/o la projecció de futur del cooperativisme i altres moviments de les classes populars des del segle XX fins als nostres dies a Mataró. Més informació al telèfon 618 550 311. Núm. 285
Les nostres cooperatives 11
Les 18 de RSE.COOP
Hem demanat al grup pilot de cooperatives inscrites al programa RSE.COOP els motius que les portaren a participar-hi. Les seves raons i inquietuds, aparentment tan diverses com el seu sector d’activitat, dimensions i territori, les aglutina en la sinergia de gestionar, mesurar i comunicar la responsabilitat social de la seva organització. Presentem també quatre dades de cada una d’aquestes 18 primeres organitzacions que el 2007 hauran contribuït a validar l’eina d’implantació i mesura de la RSE en empreses d’economia cooperativa.
ABACUS, SCCL Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de consum Sòcies/socis: 467.793. Treballadores/treballadors: 313 www.abacus.es Tel. 93 217 81 66 Abacus amb més de 30 anys al servei de l’educació, l’oci i la cultura integra els col·lectius de sòcies/socis de consum i de treball, sempre amb la defensa d’un consum sostenible i solidari. Conta amb 19 establiments a Catalunya, València, Castelló i Madrid, que al llarg del temps s’han especialitzat en la distribució de productes culturals i educatius, garantint-ne la seva de qualitat i preu just. Respon: Roger Sunyer - Director de l’Àrea de Participació i Comunicació Els principals motius serien, d’una banda la voluntat d’encaixar conceptualment aquelles accions que ja estem realitzant com a cooperativa de consumidors amb socis de treball, en la terminologia i metodologia de la Responsabilitat Social de les Empreses, i de l’altra, conèixer i compartir aquest procés amb altres cooperatives de sectors diferents als nostres amb l’objectiu de consolidar-nos col·lectivament com un marc de referència a l’hora de parlar de Responsabilitat Social de les Empreses.
CEL OBERT, SCCL Barcelona (Barcelonès). Cooperativa d’habitatges Sòcies/socis: 31. Treballadores/treballadors: Tel 93 319 35 45 Celobert és una cooperativa d’habitatges de recent creació amb seu a Barcelona. La seva activitat es fonamenta en la construcció d’habitatges de qualitat per a les persones associades, tant en l’execució material dels seus habitatges com en el tractament financer i fiscal de les seves operacions. Respon: José Antonio Heras González - Gestor Dues idees bàsiques determinaren la nostra participació en el programa: mostrar l’actualitat del funcionament de les societats cooperatives d’habitatges, els seus avantatges i les seves limitacions, davant l’objectiu de facilitar habitatge a preu de i assequible a les persones associades. La segona idea, implantar paulatinament una cultura de responsabilitat social, una cultura empresarial, en el desenvolupament de la societat cooperativa i en el seu àmbit d’influència.
Núm. 285
12 Les nostres cooperatives
CELLER DE CAPÇANES, SCCL Capçanes (Priorat). Cooperativa de agrària Sòcies/socis: 144. Treballadores/treballadors: 22 www.cellercapcanes.com Tel. 977 17 83 19 El Celler de Capçanes produeix un ampli ventall de vins sota la D.O. Montsant. La producció d’un raïm ric, divers i de qualitat ha esdevingut la seva característica principal. Els seus vins han obtingut un reconeixement internacional i bona part de la seva producció es dedica a l’exportació. Respon: Pere Palejà - Gerent La iniciativa de participar en el programa RSE.COOP ens ha vingut donada pel creixement i expansió que la Cooperativa experimenta actualment, tant a nivell intern (increment de personal) com a nivell de mercat. Sens dubte aquest és un fet positiu, però cal tocar de peus a terra i obrir els ulls davant les mancances que possiblement patim. Trobem molt encertat que organismes externs a l’empresa ens ajudin a polir aquests dèficits en els diferents segments: econòmic, social i ambiental i tenim tota la confiança en que aquesta col·laboració serà profitosa.
CONSUM, SCCL Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de Consum Sòcies/socis: 238.036. Treballadores/treballadors: 5.570 www.consum.es Tel. 96 197 40 00 Consum promou el consum responsable com a un dels seus objectius principals des de fa 31 anys. Té un total de 11.265 persones consumidores associades i una plantilla de 817 persones treballadores a Catalunya, tot i que la seva seu social és al País Valencià. En total disposa de més de 420 supermercats a València, Catalunya, Múrcia i Castella La Manxa, essent una de les primeres empreses del sector de la distribució. Respon: Carmen Picot - Relació Institucional Des de la creació de la cooperativa estem realitzant accions socialment responsables. El nostre objectiu és estructurar-les, ordenar-les, i incorporar noves accions, sistematitzant el seu seguiment i control, definint accions de millora que ens permetrà obtenir el certificat RSE-COOP que possibilitarà que se’ns identifique com a empresa socialment responsable, evidenciant de manera més visible el nostre compromís amb la societat
Núm. 285
CLADE – GRUP EMPRESARIAL COOPERATIU. Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de 2n grau multisectorial Sòcies/socis:. Treballadores/treballadors: www.grupclade.com Tel 93 217 81 66 Constituït l’any 2004, Clade, és el primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya. Integrat per sis cooperatives i societats laborals de diversos àmbits –Abacus, Ecotècnia, Grup Qualitat, La Fageda, La Vola i Telecsal -, comparteixen un model de gestió fonamentat en la innovació i la responsabilitat social, mantenint els valors del model cooperatiu i el seu compromís amb la societat. Respon: Xavier López - Director. Clade és el primer grup cooperatiu multisectorial creat a Catalunya (format actualment per quatre cooperatives i dues societats laborals) i entre els seus objectius hi ha el d’esdevenir un referent empresarial al nostre país tant des del punt de vista d’eficiència com de responsabilitat social corporativa. És per això que el projecte RSE.COOP esta perfectament alineat amb els nostres objectius i a més les accions complementàries que es desenvolupen tant pel que fa a formació directiva a ESADE com formació de consells rectors ens són també especialment interessants per la millora social i de gestió de les nostres empreses”.
COOPERATIVA DEL CAMP D’IVARS D’URGELL I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). Cooperativa agrària Sòcies/socis: 1.745. Treballadores/treballadors: 70 www.coopivars.com Tel 973 58 00 00 Creada l’any 1915, actualment la seva activitat es divideix en diferents seccions i serveis per a les seves persones associades: producció i comercialització de pinsos amb dues fàbriques, assistència ramadera i agrària - fitosanitaris, veterinària, etc.-, venda de cereals, centres supermercats –fleca, drogueria, xarcuteria, etc-, carburants, serveis tècnics i secció de crèdit. Respon: Antoni Pané i Ripoll - Director general. El principal motiu que ens ha portat a participar ha estat la concordança dels objectius del programa RSE.COOP amb els Principis Cooperatius, ampliats a l’àmbit medi ambiental que, si bé no es troba dins d’aquests principis, constitueix una vessant que cada dia adquireix més rellevància per a les persones, per a la societat i, en conseqüència, per a les empreses.
Les nostres cooperatives 13
COOPERATIVA 70, SCCL
COSELVA, SCCL
Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Cooperativa de consum Sòcies/socis: 2.500. Treballadores/treballadors: 6 www.cooperativa70.com Tel 93 865 45 30
La Selva del Camp (Baix Camp). Cooperativa de agrària Sòcies/socis: 1.099. Treballadores/treballadors: 72 www.coselva.com Tel. 977 844 125
Inicialment cooperativa de distribució alimentària, després de 36 anys centra les seves activitats en el foment del consum responsable i ofereix serveis diversos a les persones associades com l’obtenció d’avantatges al consum, oferta de consum cultural i del lleure, i foment de la reflexió i la formació entorn la cooperació. També incorpora noves activitats econòmiques com la promoció d’habitatges, l’assistència a les persones i el foment d’empreses d’inserció laboral.
La seva tradició centenària juntament amb l’ús de la tecnologia més avançada i la qualitat del seus productes, ha revertit en en un ampli reconeixement internacional per l’elaboració industrial de l’avellana i la producció d’oli d’oliva verge mereixedor de diversos premis internacionals. La cooperativa conta amb diferents seccions: fruits secs, olis, agrobotiga i caixa agrària.
Respon: Oriol Molera - Gerent Creiem que era imprescindible que la responsabilitat social, que ja s’exigeix des de sempre a les persones físiques, fos també un imperatiu per a les persones jurídiques, i molt especialment als agents econòmics. Així com és impossible una vida social positiva sense el civisme dels ciutadans, els reptes de la humanitat no es poden assolir sense el compromís generalitzat. Les disposicions governamentals o dels febles organismes internacionals no són suficients per a garantir una explotació sostenible dels recursos, els drets bàsics dels treballadors, la igualtat de gènere o la conciliació entre els deures laborals o familiars, ni per a evitar l’explotació infantil o la ingerència dels grans capitals en la vida política i social en defensa d’interessos poc confessables. Per això és bo que el concepte de responsabilitat social sigui cada vegada més exigit per la societat i assumit com a cosa natural per a les empreses. Creiem que a les Cooperatives, i per tant a nosaltres, ens pertoca un paper actiu i capdavanter en la generalització dels conceptes de responsabilitat social de les empreses, i no sols tenim l’obligació moral d’implicar-nos-hi i de donar-hi la màxima difusió sinó que és un fet natural de l’economia social.
Respon: Pere Ferré - Director general Coselva, sempre hem volgut estar com empresa cooperativa presents en qualsevol iniciativa que ens ajudi a millorar el nostre sistema de gestió. Nosaltres vàrem ésser pioners en la implantació d’un sistema de qualitat, i també motors en el sector de l’avellana i del oli Antara amb denominació d’origen. Pensem que en aquest moment que el sector ha de fer valer els seus valor cooperatius i projectar-los cap els consumidors, que cada vegada estan més desorientats, un mercat cada cop més competitiu. Pensem que un distintiu d’empresa responsable socialment en l’economia cooperativa, si som capaços de transmetre aquest valors als consumidors, en ajudarà més a fer arribar els nostres productes al consumidor final i a l’hora als nostres socis, a tirar les seves explotacions endavant.
Núm. 285
14 les nostres cooperatives
CRISTALERÍAS DE MATARÓ, SCCL
CTF SERVEIS SOCIOSANITARIS, SCCL
Mataró (Maresme). Cooperativa de treball Sòcies/socis: 146. Treballadores/treballadors: 99 www.cristaleriasmataro.com Tel. 93 790 36 46
Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de treball Sòcies/socis: 123. Treballadores/treballadors: 404 www.ctf-coop.org Tel 93 268 19 91
Iniciant la seva activitat fabricant ampolles de bombetes l’any 1920.actualment,fabrica vidre buit en un procés de producció completament automatitzat. El seu producte principal rau en un ampli ventall de productes relacionats amb la il·luminació i una branca de productes per a la llar, dels quals n’exporta el 40%.
Cooperativa d’iniciativa social integrada en el sector sociosanitari que s’orienta a la prestació de suport a persones amb dependència i a les seves famílies. Disposa de serveis integrals d’atenció domiciliària, de centres de dia i de centres residencials. Des de l’atenció i la gestió, milloren la qualitat de vida de les persones.
Respon: Josep Isern i Triedu – Staff de direcció i assessor del Consell Rector. La voluntat de participar en el Programa RSE.coop ha estat la pròpia filosofia d’empresa cooperativa. El que ha inspirat el Pla estratègic 2005-2010 que estem implementant contempla tant la responsabilitat de cara al medi ambient i de l’entorn. Cristalerías sempre ha mantingut un fort arrelament dins la població de Mataró pel que fa a la creació d’ocupació, la formació dels joves i el respecte pel medi ambient. Actualment estem incorporant dones en llocs de responsabilitat obrint-nos a la igualtat d’oportunitats. Tota aquesta filosofia de responsabilitat cooperativa la tenim incorporada en la nostra missió. Finalment el fet de poder gaudir d’un Certificat acreditatiu de les bones practiques ens donarà una publicitat coherent amb la venda dels nostres productes per la llar o de consum en vidre.
Respon: Mónica Reig Majoral - Gerent Cada vegada més, la nostra organització aposta per treballar i oferir serveis de qualitat, sempre tenint en compte l’entorn i les persones, per això vam creure convenient participar en el programa RSE.COOP. La nostra organització està certificada d’acord amb la norma ISO-9001:2000 d’un Sistema de Gestió de la Qualitat, la qual va encaminada a la millora contínua. Creiem que la participació en el programa RSE.Coop, ens ajudarà a millorar contínuament, afavorint el desenvolupament personal i professional de les persones treballadores, i a millorar la nostra contribució en el desenvolupament sostenible del medi que ens envolta.
ESCALER, SCCL EDUCADORS D’ACOLLIMENT SOCIAL (EAS), SCCL Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de Treball Sòcies/socis: 89. Treballadores/treballadors: 80 www.eas.coop Tel. 93 254 76 90 Cooperativa d’iniciativa social dedicada al disseny, gestió i assessorament de projectes des dels diversos àmbits de l’atenció a les persones per tal de millorar el seu benestar. Prioritzant les que estan o han estat en desavantatge social actuen en diversos àmbits d’atenció: infància i adolescència, gent gran, formació i inserció sòcio-laboral, persones sense llar, famílies i salut. Respon: Tomàs Llompart i Coll - Director La millora continua. El programa agafa tres eixos, i quan ens mirem el que fem i com ho fem, el més habitual es voler-ho millorar. Ens va semblar interessant poder millorar aspectes tant econòmics, medi ambientals com socials. També ens hem adonat que algunes accions que proposa el programa ja les estem fent, i ens ajuda a ordenar-les i posar-hi nom. Núm. 285
Olot (Garrotxa). Cooperativa de Treball Sòcies/socis: 11. Treballadores/treballadors: 73 www.escaler.coop Tel 972 29 48 36 La seva activitat bàsica és l’atenció a les persones, gestionant serveis a la comunitat amb la voluntat de potenciar el creixement i l’autonomia de les persones des de diversos àmbits d’actuació: inserció laboral, gent gran, infància, joves i família. Tot generant ocupació, estimulen el progrés de les persones vinculades al seu projecte. A més, de ser una organització compromesa amb el medi ambient i arrelada al seu territori. Respon: Laura Peracaula i Bassaganya Directora econòmica-financera Millorar ens els aspectes de gestió sostenible i ampliar l’experiència adquirida des del Programa Leader Plus de la Garrotxa, tot contrastant-ho amb altres cooperatives. També ha estat decisiu veure el plantejament de l’acció formativa. En aquest sentit ens ha interessat tan el pla formatiu de direcció d’empreses cooperatives com el de professionalització de membres de Consell Rector.
Les nostres cooperatives 15
L’APÒSTROF, SCCL
LLOC NOU, SCCL
Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de treball Sòcies/socis: 7. Treballadores/treballadors: 1 www.apostrof.coop Tel 93 552 98 78
Sabadell (Barcelonès). Cooperativa d’habitatges Sòcies/socis: 684. Treballadores/treballadors:53 www.llocnou.org Tel 93 745 73 00
Cooperativa dedicada a la comunicació i al disseny gràfic bàsicament per al sector associatiu, institucions, empreses periodístiques, cooperatives, etc. La seva tasca inclou l’assessorament, la producció i el disseny de tots els aspectes que configuren el procés comunicatiu.
Lloc Nou es dedica al servei immobiliari a mode de societat promotora, amb la finalitat d’oferir habitatges de qualitat i al millor preu al seu col·lectiu de persones associades. Aquestes s’agrupen en comunitats de propietaris per a l’adquisició d’un habitatge, aconseguint immobles a preu de cost, personalitzant-lo i finançant-lo segons les seves necessitats.
Respon: Jordi Garcia, soci Respon: Salvador Riera - soci Nosaltres sempre hem considerat que, com a empresa, havíem de ser socialment responsables, tant en matèria laboral, com ambiental i d’implicació social. Però la mateixa “naturalitat” amb què a l’Apòstrof tenim assumida la responsabilitat social comporta que, de vegades, no siguem prou conscients que alguns dels processos i de les decisions que duem a terme a la cooperativa podrien millorar en aquest aspecte. Per això precisament participem al programa, perquè confiem que ens ajudarà a sistematitzar i, per tant, ampliar la nostra responsabilitat social.
Bàsicament, incorporar els indicadors de Responsabilitat Social Corporativa al nostre Quadre de Comandament i reforçar totes les polítiques RSC mitjançant la coneixença i intercanvi d’experiències amb altres cooperatives. Conèixer també altres experiències a nivell europeu, especialment en el sector de l’habitatge, que ens permetin millorar el nostre servei als clients. Aportar també la nostra experiència i model de gestió de cooperatives d’habitatge per si pot ser d’utilitat per la intercooperació entre cooperatives.
MUSICOM, SCCL Olot (Garrotxa). Cooperativa de treball Sòcies/socis: 5. Treballadores/treballadors: 6 www.musicom-auvisa.com Tel 972 27 41 69 La música centra l’activitat d’aquesta empresa d’Olot tant en el vessant educatiu impartint cursos de diverses especialitats i nivells, com en el comercial amb la venda i lloguer d’instruments musicals. També conten amb un estudi d’enregistrament i sales d’assaig i segueix polítiques d’ajut a la creació de nous grups i intèrprets. A primers d’aquest mes de febrer ha obert un nou punt de venda a la ciutat de Girona. Respon: Joan Canyada President Musicom és una petita cooperativa dedicada a oferir tot tipus de serveis als músics tant professionals com amateurs que va néixer a Olot ara fa quatre anys. En aquests moments està inicia un important camí d’expansió que ha de culminar amb l’obertura de més centres arreu del país, un dels quals s’acaba d’inaugurar a Girona. El programa RSE.COOP ens oferirà la possibilitat de millorar la nostra gestió així com la relació amb el nostre entorn. I esperem que ens donarà la mà tot ajudant-nos a créixer i caminar amb més seguretat. I el més important, tot dins uns criteris i paràmetres amb els quals creiem fermament des de Musicom, que són els de la responsabilitat social. Núm. 285
16 Les nostres cooperatives
MÚTUA DE PA I QUEVIURES, SCCL Manlleu (Osona). Cooperativa de Consum Sòcies/socis: 722. Treballadores/treballadors: 7 www.coopemanlleu.com Tel 93 851 25 00 “La Coope” quan va iniciar la seva activitat fa més de cent anys elaborava i venia pa. Amb el temps s’ha anat transformant i actualment es dedica al comerç menor d’alimentació amb un autoservei de referència a Manlleu. Transcendint el caràcter purament comercial on també tenen cabuda el comerç just i els productes biològics, aquesta societat té inquietuds socials i culturals. Respon: Lluís Codina, Gerent. La Cooperativa Mútua de Pa i Queviures sempre ha estat una entitat innovadora. Aquest programa és una oportunitat única perquè una entitat com la nostra es posi al dia amb un tema tant important com la responsabilitat social en les empreses d’economia cooperativa. Així també és una oportunitat de treballar molts projectes conjuntament amb altres cooperatives d’altres sectors.
TALLER ESCOLA BARCELONA, SCCL Barcelona (Barcelonès). Cooperativa de treball Sòcies/socis: 601. Treballadores/treballadors: 631 www.teb.org Tel 93 221 55 12
UNIÓ AGRÀRIA COOPERATIVA Originalment una associació de famílies, és l’entitat capçalera del Grup Cooperatiu TEB que està constituït per 7 cooperatives. La cooperativa Taller Escola Barcelona es dedica des de l’any 1974 a la prestació de serveis a joves i adults amb discapacitat intel·lectual com els de formació, ocupació i inserció laboral, els d’habitatge (llars residència i pisos tutelats), els d’esport i lleure i els relacionats amb la prevenció, la tutela i la intervenció familiar. El seu àmbit territorial és el Barcelonès i el Vallès. Respon: Carlos Sopeña Movellán - soci Grup Teb és un Grup Cooperatiu que té una missió en la que la responsabilitat social està totalment incorporada: aconseguir la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual a través de la seva integració laboral i social. El programa de RSE encaixa completament amb aquesta missió i ens servirà per fer més visible la nostra acció. En segon lloc estem segurs que ens ajudarà a millorar la qualitat de la gestió.
Núm. 285
Tarragona (Tarragonès). Cooperativa de 2n grau – agrària Sòcies/socis: 20.000 . Treballadores/treballadors: 118 www.unio.coop Tel 977 33 00 55 Cooperativa de segon grau de transformació i comercialització dels productes agraris procedents de la vuitantena de cooperatives associades, dedicades al conreu de raïm, oli d’oliva i fruits secs. Bàsicament són situades a la província de Tarragona però també n’hi ha a algunes zones d’Aragó i el País Valencià. Respon: Lambert Pascual - Director Administratiu. L’oportunitat que una entitat del sector agrari cooperatiu com la nostra, sense grans recursos econòmics, però amb una llarga tradició de foment de l’esperit cooperatiu, de defensa de la renda de la pagesia, i de lluita contra les desigualtats dels territoris, pugui ser reconeguda com organització amb responsabilitat social.
Entrevista 17
Xavier Tubert i Alsina va arribar al món del cooperativisme a partir de la crisi que el sector lleter va patir en la dècada dels vuitanta. Persona vinculada en l’àmbit local, va trobar en el cooperativisme el camp on tirar endavant el seu compromís amb el territori i amb casa nostra. Actualment, a més de treballar a la Lletera de Campllong i presidir Llet Nostra, és president de la Federació de Cooperatives Agràries i de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
Xavier Tubert: “Cal avaluar la responsabilitat social” Expliqui’ns la trajectòria de la seva presidència a la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Vaig començar a participar a la Confederació el 1990, com a president de la Federació de Cooperatives Agràries, però vaig accedir a la presidència, ara fa sis anys, quan se’m va proposar treballar en un canvi de dinàmica que es va decidir entre tots els presidents de les diferents federacions. Des d’aleshores hi estic treballant, fent coses
noves que intenten donar una aportació al cooperativisme, que és la nostra responsabilitat. La línia de treball parteix de la idea de ser un complement d’allò que vénen fent les federacions. No es tracta d’assumir una tasca de representativitat ni d’activitat, sinó que mirem de ser complementaris i treballar allò que ens és comú i ajudar les federacions en allò que els costi d’assolir en solitari. Per tant, és evident que hi ha una voluntat ferma de treballar conjuntament.
En aquest sentit és fonamental la implicació directa dels presidents de les federacions per tal de decidir no sols les polítiques de la Confederació, sinó també fer-ne un seguiment més quotidià i acurat. Aquest és el compromís que tothom va assumir amb responsabilitat, de manera que es dóna consistència i solidesa als acords i compromisos que pren el consell rector. Aquesta implicació és imprescindible per tal de tirar endavant amb el canvi de dinàmica que he esmentat abans. Núm. 285
18 Entrevista
D’altra banda, vam negociar amb l’Administració la possibilitat d’un suport a aquest tipus d’estructura més ampli per tal de comptar amb un equip tècnic que tirés endavant amb el pla de treball. Penso que hem fet un bon equip, amb persones molt preparades, perquè fins ara hem superat amb escreix tots els reptes que ens hem anat marcant. Aquesta valoració és possible, també, perquè hi continua havent molta cohesió entre tots els presidents i totes les federacions, que, com més treballem, més portes se’ns obren i més projectes ens veiem capaços de tirar endavant per tal de donar empenta al cooperativisme.
Aquest treball passa per diferents àmbits. Per una banda, evidentment, perquè es visualitzin les cooperatives. Aquí juguen un paper important el projectes consolidats, amb èxit, com per exemple la iniciativa Clade, que podria ser la visualització d’una part important del cooperativisme català, que ens reforça com a moviment, més enllà d’ells mateixos. Per una altra banda, necessitem que hi hagi una conscienciació entre tots els creadors i generadors d’empreses. I aquí entren els assessors empresarials, els gestors, que, tot i tenir els coneixements necessaris, tendeixen a impulsar la generació de societats mercantils, ja que
És important l’acció pública que puguin fer les empreses. Quins són els reptes més immediats que té la Confederació? El nostre repte principal és assolir el reconeixement del cooperativisme com a motor econòmic i social. Aquesta consideració topa sovint amb la reticència d’organitzacions sindicals i empresarials o, fins i tot, amb la legislació, encara que el mateix Estatut de Catalunya marqui aquesta voluntat. En aquest sentit, a vegades es troba a faltar empenta política per reconèixer el paper de l’economia social. El cooperativisme té un model econòmic diferent i s’hi està fent una bona feina, però si no s’està als llocs on es prenen les decisions, algunes de dimensió politicoeconòmica i altres de més quotidianes, la nostra posició perd força. Per tant, que aquest motor socioeconòmic que és el cooperativisme, del qual estem orgullosos i que tots sabem que dóna resultat, sigui conegut i més utilitzat en les diferents iniciatives socials és el nostre repte principal. Núm. 285
els resulta més còmode. Ara bé, tots sabem que, una vegada fet el pas, la solidesa és molt més gran en empreses cooperatives. Cal fer veure que no s’ha de caure en la simplicitat de la comoditat immediata, sinó que cal tirar endavant amb allò que és més convenient i demostra una fermesa més gran. Un altre marc on hem d’incidir de manera important és el món universitari i de les grans escoles de negoci. En aquests contextos s’estan presentant com a valors d’empresa molts trets que estan absolutament lligats al cooperativisme i, per contra, no s’explicita gaire aquesta forma dins dels referents empresarials de més èxit, quan la realitat és aquesta. No hem d’oblidar el futur i, per tant, també hem d’incidir en l’escola. Si els infants fossin educats a través de funcionaments col·lectius, cooperatius, més endavant seria senzill que incorporessin aquest mecanisme en la seva vida professional o en la seva activitat social. És per això que enguany la Confe-
deració presentarà un programa per a l’escola, que no és altra cosa que el recull d’experiències ja consolidades com, per exemple, a l’escola Petit Plançó, on es gestiona cooperativament tota la vida escolar, des de l’organització de moltes activitats fins a l’administració del material escolar. I això fa que la mainada sàpiga des de petita què són les eleccions, les responsabilitats, l’assemblea, la participació, etc. Estic segur que aquest funcionament ajuda a crear persones amb una manera diferent d’enfrontar-se amb la vida.
Quan diu que hi ha alguns trets del cooperativisme que s’estan presentant com a valors d’empresa, hi podríem veure la responsabilitat social, oi? Sembla que és un concepte que s’està posant de moda entre les empreses. No és exactament així. És clar que a les escoles de negoci s’està parlant d’implicació i formació dels treballadors, del benefici de l’entorn, de la solidaritat, etc. I també és clar que tots aquests valors de solidaritat, de participació, formen part del cooperativisme i s’estan practicant fa més de cent anys. Ara bé, és important que no es desviï el concepte, l’essència i l’aplicació d’aquests valors. No és el mateix aquella empresa que té la voluntat absoluta, generosa, de solidaritat amb el seu entorn, que treballa en l’àmbit local perquè així ho té imbuït en la seva filosofia, que aquella altra que utilitza aquest element com a màrqueting davant del consumidor, per tal d’arribar a un segment de mercat que valora aquests elements, que tingui aquestes característiques com a pur instrument comercial. De la mateixa manera, en una cooperativa el treballador està implicat en l’empresa, en forma part, i això li comporta més responsabilitat i alhora més estabilitat. En canvi, hi ha
qui utilitza aquests mecanismes d’implicació dels treballadors per tal de treure’n més rendiment econòmic. Per tant, a l’hora de valorar aquests paràmetres, cal fer-ho observant-ne la coherència i amb garantia que una cosa no va en detriment d’una altra.
Què es pretén amb el programa RSE.COOP? Pretenem que hi hagi un sistema amb el qual, d’alguna manera, es pugui mesurar la responsabilitat social. Precisament per això que comentàvem abans, que hi ha organitzacions que empren aquest tret com a element comercial, ens cal un mecanisme que ens permeti avaluar-la i mesurar-ne la coherència. És en aquest sentit que és important que hi hagi una eina que mesuri la responsabilitat social de manera objectiva i que hi hagi uns paràmetres, que ara començaran però que en el futur s’aniran concretant, es faran més sòlids, i permetran valorar que l’empresa sigui allò que volem, és a dir, un element determinant de la societat, no un pur instrument de venda. Penso que el model d’empresa que cal a casa nostra ha de ser molt sòlid, amb totes les garanties i que hi ha d’aportar molt més que el pur benefici econòmic. Pel temps que passem a l’empresa, per la mateixa evolució que té la societat, és important la seva acció pública. De la mateixa manera que és important l’acció individual, també ho és l’acció empresarial.
El programa recull les iniciatives que s’han tirat endavant fins ara (propostes de balanç social, ISO, etc.) o comença de zero? El programa pretén, i per això ha estat ben vist per la Unió Europea, recopilar el que hi ha i millorar el
que calgui. Fins ara s’han anat fent coses, el que hem fet és ordenar-les i millorar-les. Evidentment s’ha partit d’allò que ja existeix -ja hi ha experts en temes laborals o mediambientals, per exemple-. El programa parteix, doncs, d’ordenar el que diu la normativa en tots els àmbits i s’ha anat més enllà en alguns aspectes en què es podia fer, dintre dels límits que marca el fet que sigui assumible.
Per a les cooperatives, la responsabilitat social forma part de la seva essència. No ens estem apuntant a la “moda” de les escoles empresarials? Precisament, això ens obliga encara més a actuar amb sentit comú i amb coherència. Abans que el terme es desvirtuï -tothom el pot estar utilitzant amb criteri propi, a partir dels seus interessos-, tots nosaltres i la mateixa Administració tenim la necessitat de definir un barem que sigui homologat per tots.
Una cooperativa que dugui a terme el programa RSE.COOP, que el tiri endavant, en què millorarà la seva situació?, com li canviaran les coses? Els beneficis poden ser amplis en diferents aspectes. Tenim objectius en l’àmbit econòmic, social i mediambiental i es tracta d’establir un mètodes per als tres àmbits, de manera que cada cooperativa es marqui un pla d’empresa o incorpori aquests objectius al seu propi pla. Ordenant els objectius d’aquests tres vessants, a més dels que ja es
tenen com a empresa, al final s’aconseguirà una estructura molt més sòlida, més ferma i, en definitiva, més eficaç. Cal tenir en compte que, per exemple, no seran iguals els objectius mediambientals d’una cooperativa de treball associat que faci feina de gestoria a Barcelona que els d’una envasadora de vi del Priorat o una industrial del Vallès. Totes tres tindran un programa diferent. I aquest és un altre dels avantatges, ja que els programes són a mida de cada empresa i s’avalua de manera multisectorial, amb l’experiència de diferents realitats.
Aquesta mena de programes a vegades semblen una mica allunyats de la vida quotidiana de les cooperatives. Per exemple, la majoria de cooperatives de treball són microempreses que treballen molt per tal de tirar endavant des del punt de vista econòmic. Penso que el programa pot aportar una via de reflexió en aquesta dinàmica. Cal valorar si no estem tirant endavant els nostres projectes a partir d’un sobreesforç, si no estem desvirtuant altres coses. Si és així, el programa ens pot ajudar a visualitzar quines són les mancances de la nostra acció empresarial i, un cop fet, veure com ho fem per tal de millorar. Penso que és una aportació a favor de les nostres empreses.
Carme Giménez Capdevila Núm. 285
20 Gestió d’empresa coopearativa
Formació per una millor
E
l programa RSE.COOP pretén fomentar la Responsabilitat Social Empresarial entre les empreses cooperatives per tal de convertir-les en el principal referent empresarial en tres àmbits: el de la gestió econòmica, el medi ambiental i, sobretot, el social. Per tal d’assolir aquesta fita, s’ha considerat prioritària la formació de les persones amb responsabilitats dins les empreses cooperatives amb l’objectiu de millorar les seves competències directives i consolidar les empreses que dirigeixen. El principal responsable d’organitzar la formació és l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, adscrit a la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació. Això ha
estat possible gràcies a que des de l’actual Govern es pretén portar a terme una política de suport a l’economia cooperativa en col·laboració amb el propi sector. Des d’un principi es van detectar dos nuclis de persones destinatàries de la formació: d’una banda les persones membres dels consells rectors de les cooperatives, i per l’altra, les persones amb càrrecs directius. Amb la voluntat de potenciar polítiques públiques de continuïtat encaminades a promocionar accions de futur en el sector, s’ha apostat per organitzar una formació de qualitat, que tingui continuïtat més enllà de la durada del programa RSE.COOP. Per aquesta raó s’han buscat les millors experiències existents al mercat i els millors proveïdors per dur-les a terme. Així, per a la formació dels consells rectors, s’han adquirit els materials elaborats per Otalora (l’escola de formació cooperativa de Mondragón Corporación Coopera-
Núm. 285
tiva, amb més de vint anys d’experiència) i s’ha encarregat a Aposta SCCL (escola de formació cooperativa) la seva adaptació a les característiques i demandes de les cooperatives catalanes. Pel que fa a la formació de persones amb responsabilitats directives de les cooperatives, s’ha arribat a un acord amb Esade per tal de potenciar un Programa de Direcció d’Empreses Cooperatives destinat a treballar totes les àrees de gestió d’una empresa. A continuació presentem una breu explicació de les dues accions formatives. Esperem siguin de l’interès de totes les persones destinatàries i que contribueixin a la consolidació de les empreses cooperatives i a la creació d’una veritable xarxa d’intercoperació que comporti una major visibilitat i reconeixement del sector. Santiago Esteban i Benito Director de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives
Gestió d’empresa cooperativa 21
gestió de les cooperatives PROGRAMA DE DIRECCIÓ D’EMPRESES COOPERATIVES OBJECTIUS
1. Aportar una ampliació i actualització dels coneixements en les matèries pròpies de la disciplina de la direcció i de la gestió empresarial. 2. Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats directives adequades a l’exercici de la gestió en l’entorn cooperatiu. 3. Crear un escenari d’interrelació dins del sector cooperatiu que ajudi a formar massa crítica relacional per al desenvolupament del sector.
PARTICIPANTS
37 persones amb responsabilitats directives de les cooperatives que participen en el programa RSE.COOP.
CONTINGUTS
Els continguts es donaran seguint tres metodologies bàsiques: ➪ Continguts teòrics, treballats mitjançant l’estudi de casos. - L’economia social i cooperativa. La funció directiva - Entorn sociopolític i sectorial - Gestió estratègica - Direcció de persones - Màrketing - Estructura interna i models de gestió - Economia i finances - Gestió de la inovació - Avaluació, rendiment de comptes i auditoria - Gestió del canvi - Habilitats directives - Entorn i govern corporatiu ➪ Seminaris sobre temàtiques diverses: gestió de projectes, visites a empreses, models de participació interna, xarxes de cooperació, personalitats invitades... ➪ Encontres en economia social: presentació de ponències organitzatives en format congrés i workshops de participants i convidats.
METODOLOGIA
El Programa s’estructura en base a 8 mòduls formatius de dos dies de durada. Les sessions son presencials i l’assistència al programa comporta un alt grau de participació i implicació per part dels participants.
CALENDARI
La primera edició del programa s’inicia el mes de febrer i finalitza el novembre de 2006.
22 Gestió d’empresa cooperativa
PROGRAMA CR.COOP: PROFESSIONALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN D’EMPRESES DE L’ECONOMIA COOPERATIVA Objectius 1. Facilitar eines i coneixements, per a que la pertinença a l‘òrgan social del Consell Rector sigui amb la major informació i solidesa possible. 2. Desenvolupar les competències directives dels membres dels Consells Rectors per realitzar les tasques encomanades: representació, comunicació,
lideratge, presa de decisions i gestió de la democràcia organitzacional. 3. Adquirir les competències i coneixements necessaris per desenvolupar les tasques del Consell Rector de manera eficient.
Participants 80 persones membres dels consells rectors de les cooperatives participants en el programa RSE.COOP
Contingut Contingut bloc 1: 32 hores CONTEXTUALITZACIÓ 4 h - Definició de cooperativa - Marc ètic: principis i valors - Tipologia de cooperatives - Naixement i història del cooperativisme - El cooperativisme avui FUNCIONS I RESPONSABILITATS DEL CONSELL RECTOR 10 h - Representació i govern de la societat - Composició del Consell Rector - Competències i exercici de funcions - Funcionament del Consell Rector - Delegació de funcions - Responsabilitats del Consell Rector EL CONTROL I LA GESTIÓ ANUAL 10 h - El pla de gestió - El pressupost - El pla d’inversions i finançament - Altres eines de suport EL TREBALL EN GRUP 8 h - Tècniques de resolució de conflictes - Claus per dirigir reunions - Eines per la creativitat en equip - Eines per la comunicació
Contingut bloc 2 (OPTATIU): 24 h LA PRESA DE DECISIONS I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES 8 h (2 sessions de 4 h) - Resolució de problemes i presa de decisions creatives - Paradigmes d’interacció humana: guanyar/guanyar. - Pressuposicions epistemològiques de la negociació. Intenció positiva, i llei de la variabilitat: flexibilitat i recerca creativa d’alternatives - Patrons conductuals de negociacions d’èxit Identificació de patrons - Perfil del negociador eficaç. Metaprogrames COMUNICAR EFICAÇMENT 8 h (2 sessions de 4 h) - Comunicació efectiva i afectiva - Claus per dirigir reunions - Tècniques i estratègies de dinamització i control de reunions - Gestió de situacions problemàtiques en una reunió - Reunions i presa de decisions - Decàleg de les reunions exitoses LIDERATGE 8 h (2 sessions de 4 h) - Intel·ligència emocional interpersonal: liderar i motivar des de les emocions - La creativitat com estratègia de funcionament personal - Direcció de canvi: de l’estat actual a l’estat desitjat... o no! - Canvi organitzacional i canvi personal. Estratègies i recursos - Proactivitat en el canvi: formulació eficient d’objectius - De líder a coach
Metodologia Les sessions són totalment experiencials i constructives, això comporta un alt grau de participació i implicació, no només del docent (com a guia i dinamitzador de les sessions) si no també per part dels participants. La formació esta estructurada en set grans blocs en base a les 9 competències professionals a desenvolupar per les persones membres del Consell Rector per tal de realitzar les seves responsabilitats i funcions amb el màxim de coneixement i coherència possible.
Les 9 competències professionals són: REPRESENTACIÓ DE LA COOPERATIVA 1. Actuar amb visió integrada 2. Assumir activament la intercooperació 3. Representar a la cooperativa en l’exterior GOVERN DIRECTE DE LA COOPERATIVA 4. Responsabilitzar-se del patrimoni de la cooperativa 5. Decidir col·legiadament 6. Gestionar la democràcia institucional GOVERN DE LA COOPERATIVA PER DELEGACIÓ 7. Comunicar directrius 8. Col·laborar amb la direcció 9. Supervisar
Calendari Per a aquesta primera edició del Programa es fan quatre accions formatives al llarg del primer trimestre del 2006. Núm. 285
RSE.COOP 23
Cap al model català de Balanç Social per a les Cooperatives
A
les empreses cooperatives i de l’economia social el debat sobre la RSE li interessa en la mesura en que les seves organitzacions ja són empreses socialment responsables, en principi. És a dir, li interessa la RSE en tant que pot donar visibilitat social a la seva identitat, a la seva especificitat i a les seves característiques definidores, a la seva diferència. Com sabem, aquesta identitat nuclear rau en tres elements necessaris i suficients per parlar de cooperatives: es tracta d’empreses que operen en el mercat, és a dir, són economia productiva; el capital propietat dels treballadors i, per tant, superen l’escissió tradicional de l’empresa capitalista entre capital i treball; i, pel seu funcionament democràtic, l’estructura de poder interna està legitimada democràticament, donat que és l’assemblea qui elegeix els òrgans de direcció i nomena els managers de l’empresa. Aquestes tres característiques haurien de ser condicions necessàries per a considerar qualsevol empresa socialment responsable? Formen part del contingut essencial del concepte de Responsabilitat
Social Corporativa? Dir que sí, sense més matissos, podria semblar una visió de la RSE massa a mida de les empreses cooperatives, podria ser considerat una forma de dogmatisme favorable a l’economia social. És innegable que pot haver-hi pimes socialment responsables sense necessitat que siguin cooperatives. Tanmateix, podem dir que aquestes tres característiques bàsiques de l’empresa cooperativa permeten posar el llistó de la RSE en un nivell molt elevat. Per tant, si bé no es tracta d’indicadors necessaris de la RSE, sí podem considerarlos indicadors determinants de cara a la qualitat de la RSE. En aquest cas, la RSE és per a les empreses de l’economia social la seva identitat natural.
Tres estratègies vinculades Demostrar que la RSE és la identitat natural de les empreses cooperatives requereix tres estratègies prèvies. D’entrada, una estratègia de coherència. Cal reconèixer que una forma jurídica no determina, de manera necessària, el funcionament intern d’una organització. D’aquesta manera, ens trobem
amb moltes societats que sent cooperatives no estan organitzades efectivament com a cooperatives. I, viceversa, podem trobar-nos casos de societats anònimes o limitades que, a la pràctica, funcionin de manera democràtica i que reparteixin els excedents entre els seus socis. En aquest sentit, el debat sobre la RSE i sobre els seus indicadors ha de servir per posar les societats cooperatives al dia, és a dir, per adequar la seva naturalesa jurídica a les seves pràctiques. Entrar en el debat sobre la RSE ha de servir d’excusa per a emprendre processos de millora empresarial de les organitzacions de l’ES. En segon lloc, cal una estratègia d’intervenció. El debat sobre la RSE només servirà pel que ha de servir –donar visibilitat social a l’economia social– en la mesura que el propi sector estigui disposat a liderar aquest debat, és a dir, en la mesura que estigui disposat a intervenir-hi i a participar pro-activament en la determinació dels seus eixos bàsics. En aquest sentit, és necessari que el sector de l’economia social sigui determinant a l’hora de seleccionar els indicadors bàsics que serveixen per determiNúm. 285
24 RSE.COOP
nar el contingut de la RSE. Però no la RSE exclusivament de les empreses de l’economia social, sinó la RSE generalment considerada: per a la RSE i per a la resta de les empreses. Es tracta d’una batalla conceptual que cal donar amb tota convicció. L’objectiu final de tot això hauria de ser avançar decididament cap a una estratègia de visibilitat. Si es resolen satisfactòriament les dues estratègies prèvies, aleshores es podrà implementar amb probabilitat d’èxit l’estratègia de la visibilitat, que es desplega en una sèries de passos successius: ➱ l’economia social intervé en la determinació dels indicadors de la RSE i aporta alguns indicadors claus (generals i no exclusius) ➱ l’economia social és un referent natural de la RSE ➱ per mitjà dels indicadors de RSE, l’economia social aconsegueix fer visible aquesta condició de referent ➱ els indicadors de la RSE han de ser generalitzables a tota l’economia i a totes les empreses ➱ els indicadors de RSE permeten la comparació entre empreses, de dins i de fora de l’economia social ➱ per mitjà de la comparació, es posa de manifest com l’economia social és "la primera de la classe" pel què fa a la RSE
Els indicadors de la RSE de les cooperatives Cal, doncs, triar indicadors "per a tothom", però que provinguin de la cultura empresarial de l’economia social, que responguin als seus trets intrínsecs. Aquests indicadors, han de reflectir molt especialment les dues característiques necessàries (i suficients) que permeten considerar una empresa com a economia social: participació dels treballadors en el capital i democràcia interna. En resum, aquestes són les dues característiNúm. 285
ques de l’empresa cooperativa s’aporten a la definició de la RSE, com a indicadors. Pocs, però claus i concrets. Tanmateix, aquestes dues característiques es despleguen en una sèrie de constants pròpies de les organitzacions cooperatives, com són, per exemple: la major igualtat salarial (en comparació amb l’escala salarial de mercat); l’ autonomia en la determinació de les condicions de treball; el compromís amb la formació dels treballadors, etc. I aquestes constants són les que, probablement, cal perseguir amb els indicadors generalitzables a tot el conjunt d’organitzacions empresarial, ja siguin de l’economia social o no.
per mitjà d’un balanç social i d’uns indicadors, té la intenció de posicionar millor les empreses de l’ES en el mercat, en la mesura que el propi mercat és sensible a aquestes pràctiques i a aquesta marca. Així, la comparabilitat entre empreses, pel què fa a la seva capacitat per satisfer els indicadors bàsics de la RSE, és del tot necessària. En conseqüència, els indicadors han de ser, en alguna manera, estandaritzables i generalitzables al conjunt de les organitzacions empresarials. En tot cas, en la selecció
En síntesi, a l’hora d’estructurar un model de balanç social per a les empreses cooperatives i similars cal buscar indicadors que serveixin i siguin aplicables "per a tothom", però que estiguin inspirats en la identitat de les empreses socials. Indicadors, si es vol, "a mida". Les empreses de l’economia social tenen dret a fer això, podrà preguntar-se algú? El té en la mesura que acceptem que les dues característiques específiques de les empreses cooperatives responen millor als valors propis d’una societat democràtica. Dit d’una altra manera, el té en la mesura que acceptem que l’empresa cooperativa és, de fet, un antecedent de la idea d’empresa socialment responsable. En aquest sentit, l’economia social hauria d’aspirar a ser un dels miralls en els quals s’emmirallin la resta de pimes i organitzacions empresarials a l’hora de plantejar-se la seva posició en relació a la RSE.
Posar en valor els "requisits legals" lliurement elegits És evident, doncs, que la concreció de la RSE de les cooperatives,
dels indicadors cal que es tingui en compte aquest horitzó final orientat cap a la possibilitat de comparar entre empreses de tot tipus. A través de la RSE i els seus indicadors, es tracta de tenir més informació per a elegir més lliurement; es tracta, com deia Milton Friedman, del "free to chose". Tanmateix, com sabem la RSE es defineix, precisament, pel fet que les pràctiques en les quals es concreta són voluntàries. Fent una conceptualització breu i senzilla, podem dir que la RSE es refereix a: ➱ uns valors que afecten a l’organització de l’empresa; ➱ que orienten les pràctiques i l’organització de l’empresa; ➱ que s’implementen voluntàriament, donat que van més enllà dels requisits legalment esta-
RSE.COOP 25
blerts en el dret fiscal, mercantil i laboral; ➱ que es concreten en uns indicadors que expliquen la relació de l’empresa amb els seus stakeholders; ➱ i que han de ser verificables externament millor que no pas autoverificats. Per això, en el debat sobre la RSE s’ha insistit molt en el fet que no té sentit és que els indicadors de RSE coincideixin amb la normativa legal vigent. Perquè en aquest cas no hi ha voluntarietat que valgui, i la RSE
deixa de ser una estratègia d’excel·lència i passa a ser una mera estratègia de legalitat. Així, els indicadors de la RSE són una estratègia per anar més enllà de la llei. Tanmateix, en aquest punt és del tot necessari desfer un equívoc que es planteja sovint quan en el debat sobre la relació entre les empreses cooperatives i socials en general i la RSE. En el cas de les cooperatives, les seves característiques bàsiques estan regulades per llei. Per tant, podríem pensar que quan una cooperativa compleix amb la seva identitat nuclear –democràcia interna, participació en el capital, més equitat distributiva, etc.– no està fent res més que complir la llei. Per tant, podria concloure’s que aquestes característiques nuclears de les cooperatives no poden ser considerades indicadors de RSE i, en con-
seqüència, no tenen cap dret a formar part de cap balanç social, que només pot avaluar pràctiques voluntàries. Tanmateix, seria un greu error argumentar així. Precisament, la diferència entre una empresa de l’ES i una empresa mercantil és que la primera opta, lliurement, per funcionar d’acord amb aquests dos criteris i admet que la llei reguli aquesta opció, i la segona opta per no funcionar així. El fet de constituir-se en empresa cooperativa és una decisió voluntària i no una imposició legal. Podem considerar que les característiques específiques –propietat del capital per part dels treballadors i democràcia interna– de l’economia social responen a valors altament desitjables per a tota mena d’empreses. Tanmateix, no es pot obligar a totes les empreses a assumirlos. Es pot incentivar o proporcionar determinats avantatges a qui ho faci, d’acord amb les prioritats polítiques de cada administració i dels consensos polítics, però no es pot obligar a ningú a emprendre d’acord amb el model cooperatiu. La llei, en el marc democràtic actual, no pot obligar a les empreses, independentment de la seva naturalesa jurídica, a garantir l’elecció democràtica dels òrgans de direcció per part dels treballadors, ni a garantir l’accés dels treballadors al capital. Aquestes són les característiques de les empreses de l’economia social i la llei no pot obligar a totes les empreses a assimilar-se a elles. Precisament per això, té tot el sentit és que aquelles característiques organitzatives de les cooperatives i resta de l’economia social siguin considerades com a indicadors de RSE, encara que estiguin regulades per llei. Cal considera-los com a pràctiques voluntàries i, en aquest sentit, com a elements per a construir un balanç social. Dit d’una altra maneta, totes aquelles pràctiques de l’economia social que, tot i ser obligatòries segons la llei, estan
per sobre de les obligacions legals de les empreses mercantils són, a efectes de la RSE, pràctiques lliurement elegides. Perquè es tracta de pràctiques que no poden ser imposades legalment a les totes les empreses. En efecte, les cooperatives han de complir obligatòriament la llei de cooperatives, però de fet han elegit voluntàriament atenir-se a aquesta llei –i als seus requisits social més exigents- i no a la regulació societària pròpia de les empreses de capital. En resum, no totes les empreses tenen les mateixes obligacions legals; les empreses d’ES assumeixen voluntàriament l’obligació de la gestió democràtica, la participació en el capital, etc., i la resta no. Per això, donat que la RSE és, per definició, voluntària, el què hem de fer és convertir en indicadors voluntaris allò que per a les empreses d’ES és una obligació legal, però voluntàriament assumida. Així, per mitjà de la RSE com podem aconseguir que les empreses no cooperatives apliquin aquells valors que no es poden imposar de manera universal per llei. La RSE pot fer que les característiques específiques de l’economia social vagin contaminant poc a poc la resta d’organitzacions empresarials. Aquest seria l’horitzó desitjable. Així, allò que les societats mercantils no han volgut assumir com a obligació legal, ho poden anar incorporant com una pràctica voluntària. I, de ser així, s’hauria produït el millor dels escenaris possibles: l’entrada de les organitzacions de l’economia social en el debat sobre la RSE, el seu lideratge en aquest debat, hauria servit per convertir-les en sector tractor o organitzacions tractores del conjunt de les empreses del nostre país. Hauria servit per dur el conjunt del nostre món empresarial cap a un horitzó que elles haurien estat les pioneres en definir. Antoni Comín i Oliveres Núm. 285
26 RSE.COOP
RSE.COOP, un compromís amb la gestió responsable RSE.COOP, un programa d’implantació de la Responsabilitat Social Empresarial al sector cooperatiu, vol donar resposta a una demanda creixent de la nostra societat: una altra manera de fer empresa, que garanteixi una gestió sostenible i respectuosa amb els recursos naturals i amb les persones. Per tant, RSE.COOP vol contribuir a visualitzar davant del col·lectiu consumidor la responsabilitat empresarial intrínseca de la fórmula cooperativa i convertir el sector en el referent natural de l’empresa compromesa. Però aquest programa, cofinançat pel Fons Social Europeu a través de la Iniciativa Comunitària Equal II (2004-2007), i amb un pressupost total de 2.303.756 _, també sorgeix de la necessitat de garantir que el model cooperatiu es situï com a empresa competitiva i preparada davant els reptes que planteja el mercat actual. El programa RSE.COOP preveu reforçar o integrar en el si de les organitzacions d’economia cooperativa els valors de la responsabilitat social empresarial, a través d’un instrument dissenyat específicament per al sector. Aquesta eina permet diagnosticar i mesurar el comportament responsable de cada empresa i, alhora, pot esdevenir una guia d’implantació de millores en els àmbits que defineix la RSE: l’econòmic, el medi ambiental i el social. Completada la selecció de les empreses participants, prop de quaranta, i després de la realització d’una diagnosi individualitzada a cada una d’elles, un equip de perNúm. 285
sones consultores assessoren la cooperativa en la implantació dels compromisos de responsabilitat social que defineix aquesta eina. El procés, que te una durada de quinze mesos, culmina amb una verificació del salt qualitatiu de l’organització, en termes de responsabilitat, i amb l’obtenció, si escau, d’una marca de RSE en Economia Cooperativa. El programa també es complementa amb quatre accions de reforç, que potencien alguns dels valors de la RSE i consoliden tot el procés d’implantació: 1. Criteris de gestió empresarial avançada: formació per millorar la gestió empresarial dels càrrecs directius, formació per professionalitzar els òrgans de govern i implantació de plans estratègics de gestió. 2. Igualtat d’oportunitats en la participació i presa de decisions: es portaran a terme actuacions per afavorir el pas de las dones treballadores a sòcies, la seva participació en els òrgans de govern i el desenvolupament de càrrecs de responsabilitat. 3. Conciliació de vida familiar i laboral: signatura de convenis individualitzats persona-empresa fruït de l’estudi individual de les necessitats de conciliació i de la capacitat de flexibilitat de l’empresa. 4. La intercooperació com a via de desenvolupament empresarial socialment responsable: dinamització d’espais de trobada
entre empreses i assessorament als projecte de cooperació que se’n derivin. És per això, que a més de participar en una experiència pilot i contribuir a l’obtenció d’una metodologia que asseguri la sostenibilitat de les empreses d’economia cooperativa a Catalunya, les cooperatives que participen en el programa RSE.COOP poden aconseguir, entre d’altres, els següents beneficis:
En l’àmbit econòmic ➬ Definir un pla estratègic a mig i llarg termini. ➬ Implantar processos de millora contínua en la gestió empresarial que permetran assegurar la qualitat en tots els seus àmbits d’activitat. ➬ Professionalitzar els càrrecs directius i els òrgans de govern ➬ Promoure acords estables d’intercooperació empresarial ➬ Millorar la competitivitat de l’empresa
En l’àmbit medi ambiental ➬ Contribuir al desenvolupament sostenible, amb la incorporació de mesures de preservació del medi ambient. ➬ Reduir costos en els consums de matèries primeres auxiliars, en la gestió de residus, en els consums d’aigua, energia.... ➬ Avançar en el compliment de la futura legislació ambiental. ➬ Minimitzar el risc de queixes de la comunitat local
RSE.COOP 27
de l’economia cooperativa, que permetés cobrir aquest buit. Elaborada, però, a un nivell teòric, calia sotmetre l’eina a un procés de validació pràctica i contrastar amb experiències reals la seva viabilitat. D’aquí, la metodologia RSE.COOP, que ha previst la seva implantació a un total de quaranta empreses representatives del mapa cooperatiu català.
➬ Minimitzar el risc de sancions en matèria medi ambiental. ➬ Disminuir els riscos químics o físics vers les persones treballadores. ➬ Millorar la imatge de l’empresa davant del col·lectiu consumidor i assegurar la seva fidelització
En l’àmbit social ➬ Garantir la igualtat d’oportunitats dins l’organització ➬ Afavorir el desenvolupament professional i personal de les persones treballadores, amb convenis individualitzats de conciliació de la vida personal i laboral ➬ Incrementar el sentiment de pertinença a l’organització de les persones treballadores ➬ Incrementar la participació en el sí de l’organització ➬ Disminuir la rotació de personal i retenir talents ➬ Reduir els conflictes interns dins de l’empresa ➬ Incrementar la qualitat de producció ➬ Millorar la satisfacció del col·lectiu client
➬ Establir canals de diàleg fluids amb els poders públics locals i la xarxa social ➬ Evitar litigis ➬ Millorar la imatge d’empresa davant del col·lectiu consumidor RSE.COOP és una iniciativa pionera que servirà per definir un marc comú de referència en l’àmbit de la responsabilitat social, i que posteriorment, podrà ser transferida a tot el sector i a qualsevol tipus d’organització empresarial.
L’EINA RSE, la mesura i el reconeixement RSE.COOP va néixer, de fet, d’una necessitat: La inexistència d’un instrument, almenys en l’àmbit de la petita i mitjana empresa, que ajudés a mesurar i, per tant a visibilitzar, la responsabilitat social de les empreses davant els seus grups d’interès. És per aquest motiu que, amb el suport del Consell Econòmic i Social de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya va redactar l’any 2004 l’eina RSE.COOP, un instrument a mida
Prèviament, però i amb l’objectiu d’assegurar al màxim la seva eficàcia, l’eina va estar subjecte a un doble procés inicial de contrastació: Un de teòric, amb un equip multidisciplinar de persones expertes en RSE, i un de pràctic, amb tres empreses cooperatives avesades a la gestió responsable. Les conclusions d’aquest treball, realitzat entre els mesos de juny i setembre de 2005, es van incorporar a la guia. L’eina s’estructura en tres parts molt definides: 1 Una carta de 30 compromisos, que determina els principis que ha d’integrar l’organització i que estableix de forma general les mesures a adoptar en l’àmbit econòmic, ambiental i social per implantar una política de RSE. 2 Criteris per a valorar el grau de compromís en RSE, tenint en compte la diversitat de les empreses participants: dimensió, sector... 3 Indicadors que permeten mesurar el nivell d’acompliment de cada un dels compromisos i que, al mateix temps, també contribueixen a fixar objectius a mig i llarg termini. Al 2007, una vegada conclòs el procés de validació, l’Agrupació de Desenvolupament preveu la seva transferència a la totalitat del sector, i a altres empreses interessades en la seva implantació. Mireia Sevillano Núm. 285
28 RSE.COOP
Sector i administració s’agrupen per desenvolupar RSE.COOP
T
ots els programes de la Iniciativa comunitària Equal estan impulsats per una Agrupació de Desenvolupament (AD), que és qui gestiona, controla i avalua la seva execució. Aquesta estructura aplega entitats interessades en cooperar en un mateix projecte i la seva procedència i tipologia pot ser diversa. Un dels encerts del Programa RSE.COOP és, sens dubte, la diversitat, implicació i representativitat de les entitats que conformen la seva AD, que han participat activament en el disseny del projecte, en la seva execució i en el seu cofinançament. Vuit entitats conformen l’AD RSE.COOP i són les responsables de la totalitat del programa, si bé al marge, cada una d’elles porta a terme actuacions específiques per al seu desenvolupament. La Confederació de Cooperatives de Catalunya és l’entitat que ha impulsat el projecte i n’és la responsable. D’ella en depenen la direcció tècnica, el desenvolupament tècnic i el suport administratiu. En aquest sentit, assumeix la gestió administrativa i financera, i representa a l’AD davant la Unitat Administrativa del Fons Social Europeu (UAFSE). L’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives de la Generalitat de Catalunya (IPFC) és la principal entitat cofinançadora del programa, i entre les seves funcions, figura el control i el seguiment de la despesa i l’emissió de les certificacions corresponents durant l’execució del programa. A més, ha dissenyat i executarà dues de les línies d’actuació de l’Acció Pilot de reforç 1: Criteris de gestió Núm. 285
empresarial avançada. Quan el programa finalitzi transferirà els resultats de l’experiència a l’administració pública. D’altra banda, també forma part de l’Agrupació l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya (ICD), que garanteix l’aplicació transversal del principi d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes en totes les fases del programa. Finalment, i pel que fa a la participació de l’Administració, a mitjans de 2005, l’Ajuntament de Barcelona -Àrea de Promoció Econòmica i l’Àrea de Dona i Dret Civil -, va sol·licitar també incorporar-se formalment al programa, atès el seu interès d’integrar la seva metodologia a les seves estratègies de promoció econòmica de la ciutat. El seu objectiu a mig termini és transferir el model d’implantació de la RSE a qualsevol tipologia de PIME en el seu àmbit d’influència. A més de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el sector està representat també dins l’Agrupació a través de la Cofederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES) i de les 6 Federacions de Cooperatives de Catalunya. CEPES difon i, en un futur, transferirà el programa en l’àmbit de l’economia social, tant al territori espanyol com a nivell europeu. Per la seva banda la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya dissenyarà i executarà l’Acció Pilot 4: La intercooperació com a via de desenvolupament empresarial socialment responsable; la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya és la responsable de l’Acció Pilot de reforç 2: Igualtat d’oportunitats en la participació i presa de
decisions, i per últim, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha fet el disseny i realitzarà l’Acció Pilot de reforç 3: Conciliació de la vida personal i laboral. Cal afegir, que si bé la Federació de Cooperatives d’habitatges de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes De Catalunya i la Federació de Cooperatives d’usuaris i Consumidors de Catalunya no coordinen directament cap acció del programa, si que participen activament en la seva gestió i seguiment. La participació de les entitats associades, la presa de decisions i la coordinació del programa s’articula a través de diferents òrgans de govern. D’una banda, el Comitè Director determina els objectius i les accions a executar, planifica les actuacions comuns i específiques de cada entitat, avalua els resultats i estableix les modificacions per al bon funcionament del programa. A la finalització del programa també validarà els acords resultants. De l’altra, el Comitè Tècnic, que en coordina l’execució tècnica, les accions previstes i aplica les resolucions que s’acorden en el Comitè Director. Per últim, totes les cooperatives participants al programa constitueixen l’ASSEMBLEA DE LES EMPRESES BENEFICIÀRIES que valora la seva execució i els resultats que se’n van obtenint. Com a col·lectiu destinatari també té la potestat de proposar millores al projecte. Confederació de Cooperatives de Catalunya
30 Pensem-hi
La felicitat a l’empresa
M
és d’una vegada he escrit –jo sóc així de decidit– que l’objectiu final de tota activitat humana, activitat econòmica inclosa, ha de ser la producció de felicitat. El foment de l’acostament a la felicitat. De la mateixa manera que, malgrat que tots sabem que la perfecció és inabastable, jo crec que tothom té l’obligació de buscar, contínuament, aquell nivell d’acostament a la perfecció que està al seu abast. Me’n recordo ara d’un moment, potser ja fa quinze o vint anys, en què es veu que el meu hàbit de fer afirmacions d’aquest tipus va superar fins i tot el que era normal en mi, i van produir-se algunes reaccions humorístiques. Recordo, per exemple, que en un debat públic, vaig ser acusat de "tenir idees de missioner". I que un admirat col·lega va escriure, en resposta a un article meu, que mai no havia vist, en cap escriptura de constitució, que la producció de felicitat fos un dels objectius fundacionals: jo vaig reconèixer, és clar, que el meu oponent tenia raó, però que era una pena. Tanmateix, si a vostè, amic, amiga, la paraula "felicitat" li sona a missioneries, arribem a un acord: allà on jo dic "augment de felicitat", posi vostè "millora del nivell de vida", que és una expressió que sí que està de moda i és admesa per la nostra societat.. No oblidi mai, però, que el nivell de vida no està format únicament per components econòmics. Núm. 285
Jo crec –també ho he escrit en diferents llocs- que únicament tenim dret a dir que parlem d’economia si estem tractant de com compartir la riquesa. Mai no s’ha de confondre l’economia amb l’explotació. Explotació d’éssers humans, explotació de recursos naturals, explotació de situacions d’injustícia. I que el món cooperatiu és un àmbit en el qual, per definició, no poden donar-se cap d’aquestes explotacions. Un àmbit en el qual l’economia social –no n’hi ha d’altra- ha d’entrar d’una manera absolutament natural. I que aquestes realitats tendeixen, també d’una manera natural, a produir felicitat. La democràcia dins l’empresa, el fet de compartir de debò els objectius socials, el respecte mutu entre tots els factors de producció, el compromís amb el conjunt de la societat humana, ¿no és cert que milloren el nivell de vida –si així preferim dir-ho– de tots els seus membres? Curiosament, jo he escoltat força vegades, en els últims anys, que una de les demostracions de la bondat dels principis cooperatius és el fet que les empreses lucratives comencen a aplicar-los. Em penso que aquesta aplicació no és real. No m’ho puc creure. El que sí que probablement és veritat és que les empreses lucratives –molt especialment les molt grans- comencen a creure que queda bé de parlar de la responsabilitat social de les empreses. Però res més que això. Com a comprovació, us suggereixo que mireu els noms d’algunes de les empreses transestatals que surten a tall de capdevanteres en les llistes publicades sobre aquest aspecte. Un hom no pot deixar de preguntar-se quins seran els estàndards
que utilitzen aquestes empreses per tal de fer aquestes valoracions. No són, ben cert, gaire publicats. Ni sotmesos a control, ni pels poders oficials... ni per les cooperatives. La responsabilitat social de les empreses no pot limitar-se a complir la llei. No oblidem que la llei és només una certa aproximació a la justícia: l’aproximació que és permesa pels poders. Ni oblidem que, de vegades, les grans empreses el que volen és que hi hagi el mínim de legislació, amb l’excusa d’un bona voluntat pròpia que sovint és molt difícil de comprovar. La nostra responsabilitat és lluitar perquè aquesta llei –que ha d’existir i que ha d’obligar tothom- estigui tan a prop de la justícia con ens sigui possible a cada moment. I que cadascuna de les nostres empreses –que nosaltres anomenem cooperatives i d’economia social- treballi al seu interior, amb la col·laboració de tots els factors components respectius, per perfeccionar-nos en aquest aspecte, fins i tot més enllà d’allò que estipula la llei. I que publiquem els estàndards de valoració que anem creant i que ens apliquem a nosaltres mateixos. Seria meravellós que arribéssim a aconseguir, un dia, que el món econòmic acceptés que els estàndards de valoració de la responsabilitat social de les empreses que nosaltres, el món de l’economia social, apliquem i publiquem, són, també, estàndards de nivell de felicitat –o de qualitat de vida- de tots els membres de les nostres empreses. I, en conseqüència, de totes les empreses que els apliquin. Santos Hernández
Biblioteca/Revistes 31
Retalls NEXE quaderns d’autogestió i economia cooperativa. Núm. 17. Gener 2006. Barcelona. federacio@cooperativestreball.coop www.cooperativestreball.coop Revista semestral en llengua catalana i editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Destaquen pel tema i contingut els següents articles: el resum del debat que es va portar a terme dins el marc de les XX Jornades sobre Cooperativisme celebrades a Prada dedicades al finançament cooperatiu on l’autor analitza i opina entorn el tema de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries. L’article Feminisme i economia social i solidària, les autores analitzen els pros i contra d’aquest binomi a vegades contradictori, però que afirmen que en molts casos les dones que treballen en l’economia solidària impulsen veritables projectes de canvi social. A Desenvolupament personal i inserció laboral es reprodueixen les intervencions debatudes en la taula rodona celebrada en el marc del Fòrum Social de la Mediterrània. A Identitat i treball autogestionari fa la reflexió sobre la relació treball i identitat, l’autor ho fa des del punt de vista de les cooperatives, on afirma que encara que no es un camí lineal s’ha d’intentar aconseguir, amb formes democràtiques i transparents en l’organització, i d’una manera que permeti expressar les diferencies dels subjectes. Afirma que les empreses autogestionades son un sistema que permet aconseguir-ho. La ressenya del llibre de Marcos Arruda “Humanizar lo infrahumano” que fa Jordi Garcia resumeix els punts més importants que tracta l’autor brasiler en el primer volum d’aquesta trilogia. Aquest número finalitza amb la presentació i breus ressenyes de cinc llibres de temàtica variada, però sempre sense oblidar els punts bàsics de l’economia social i solidària.
Revista de la Economía Social Sociedad Cooperativa Núm. 23. Gener 2006.Madrid Sociedadcooperativa@edirectivos.com www.sociedad-cooperativa.com Revista que ha canviat de capçalera principal amb l’inici d’any. Editen un número al mes en llengua castellana. Destaquem tres articles : La RSE: Una qüestió de rendibilitat? Els autors analitzen estudis publicats sobre el tema de la responsabilitat social i arriben a diferents conclusions relacionades amb el tema i la rendibilitat. Sota el títol: Responsabilitat empresarial: de la innovació a la tradició. Arriben a la conclusió que la responsabilitat a l’empresa ha de ser un procés en evolució i millora, sense oblidar que les empreses d’economia social van ser de les pioneres i innovadores en aquest camp. RSE.COOP, un programa de responsabilitat social per les Empreses d’Economia Cooperativa. S’exposa el programa dut a terme per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i amb la col·laboració d’altres entitats. El programa consisteix amb la utilització d’una eina específica que permet analitzar el procés, les accions de reforç i els beneficis de les cooperatives. La publicació també inclou un llistat de les empreses d’economia social d’Andalusia, les últimes novetats editorials i l’índex anual dels articles publicats l’any 2005. Elisenda Dunyó Núm. 285
Col·lecció Cooperativistes Catalans Recuperem la nostra història
3 CASANOVES I PRAT, Josep. Josep Lladó i Quintana. Col. Cooperativistes Catalans, 3. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.
Altres llibres de la col·lecció
1 GAVALDÀ, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Col. Cooperativistes Catalans, 1. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions. Barcelona-Valls, 2005.
2 ANGUERA, Pere. Antoni Fabra Ribas. Col. Cooperativistes Catalans, 2. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.
Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org