LA VANGUARDIA 57
RE L IG I Ó
DIUMENGE, 13 JULIOL 2014
El franciscà Josep Costa va impulsar la Fundació Acollida i Esperança per a persones en risc d’exclusió social, una tasca que ara també pateix la crisi
El pare de l’esperança
RAÚL MONTILLA Badalona
E
dels anys seixanta. “És que llavors a Espanya ja hi havia molts capellans”, continua somrient. Allà va començar a treballar amb la població indígena, una feina evangelitzadora que en més d’una ocasió va topar amb els interessos de l’home blanc. Anys difícils, d’extrema injustícia que denunciava quan
el germen de la Fundació Acollida i Esperança, que va néixer a partir d’una comunitat cristiana de base que va generar l’activitat d’aquell habitatge, on hi havia dolor, crits, desesperació i també amor. La missió de la fundació va ser, i continua sent, promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-les i donar-los les oportunitats que facin falta perquè guanyin en qualitat de vida i en la seva promoció com a persones. La sida com a malaltia ja no genera exclusió social, però sí que sol ser present entre part de les persones que s’han quedat al marge de la societat.
ls jardins de la masia Can Banús queden aliens a l’activitat de Badalona, al pas constant de cotxes de la propera B-20. El franciscà Josep Costa, de 73 anys, mostra la masia, un dels emblemes de la Fundació Acollida i Esperança que tan sols l’any passat va ajudar Costa se’n va anar a mig miler de persones a recuperar la il·lusió, la seva vida. Això sí, al fran- Bolívia amb 28 anys, i en ciscà li costa de dissimular certa preo- tornar va començar a cupació: la crisi s’està menjant els estalvis de la institució. Amb el descens ajudar malalts de sida d’ingressos, especialment de donatius particulars, tenen per a dos anys. No més. “Esperem que la cosa canviï. No s’ha de perdre l’esperança”, diu amb un somriure. L’esperança ha estat un dels motors de la seva vida, la que ha transmès al llarg d’ella. Esperança i tranquil·litat és el que hi ha a la masia per la qual camina, on viu una vintena de persones afectades per la sida. Les portes d’aquest edifici, de tota la institució, fa anys que estan obertes per a aquests malalts, per a tot aquell que pateix. A vides trencades que es reconstrueixen. Del pou se’n surt. “Tot va començar amb un pis en els anys vuitanta, en el Raval, impulsat amb sor Genoveva, de les Filles de la Caritat –explica el pare Costa–. Per què ens vam dedicar als malalts de sida? LAURA GUERRERO Perquè llavors eren com leprosos. El que fèiem era El franciscà Josep Costa, amb una treballadora de l’empresa social Mansol acompanyar-los a morir. Eren situacions molt dures. Ara, amb podia a través d’una emissora de ràdio Can Banús va entrar en funcionaels fàrmacs, la situació ha canviat de La Paz. El 1983, per un problema de ment el 1996. El 2003, la fundació va molt. També la percepció cap aquests salut, va tornar a Catalunya. “Mai no incorporar un convent de franciscans malalts”. Aquest religiós ha dedicat to- he tornat a Bolívia”, diu, mentre repas- de la Bisbal de l’Empordà. La fundació ta la seva vida a la pobresa, als més des- sa velles fotos de la seva llarga estada va crear l’empresa social Mansol, el favorits. “És el que va fer sant en aquell país, sense amagar certa 1999, per aconseguir ingressos i donar Francesc de Asís, el que també ens de- enyorança. “Però per què he de tor- feina als qui tenen més difícil accedir a mana el nou Papa que és un jesuïta, de nar? Aquí tinc molta feina, i més ara, un lloc de treball.. cap, però un franciscà de cor”, diu amb amb la crisi i la caiguda d’ingressos”, El franciscà passeja pels jardins de un somriure. afegeix. Al poc de tornar va començar la masia de Badalona. “De vegades Josep Costa va marxar a Bolívia en el projecte del pis del Raval, que en- –diu– només es necessita companyia quan tan sols tenia 28 anys, a finals cara funciona. De fet, aquest pis va ser per recuperar una vida”.c
PA RA U L A I VI D A Lluís Martínez Sistach
E
l sentit social del papa Francesc té una de les seves manifestacions en la preocupació pel fenomen de l’anomenat tràfic de persones. Els especialistes de Nacions Unides i de la Unió Europea estimen –i és només la punta de l’iceberg– que avui pateixen aquesta situació al món uns 30 milions d’éssers humans i que aquesta xifra s’incrementa cada any en dos milions més. El tràfic de persones és el negoci més gran de la globalització. Alguns observadors afirmen que per al crim organitzat comença a ser ja més lucratiu dedicarse al tràfic de persones que al tràfic d’armes o de droga. El 80% d’aquestes persones acaben dins el món de la prostitució i el 20% restant en el treball forçat. Aquestes xifres, les va donar l’arquebisbe argentí Marcelo Sánchez Soron-
SOLIDARITAT
SERVEI D'AJUDA ECONÒMICA Plaça Nova, 1. 08002 BARCELONA Tel. 93-301-35-50. Feiners de 8 a 14h. CC.'la Caixa' 2100-0965-56-0200027605
PETICIONS: 819. Parella amb dos fills. Cap dels dos no té feina. Viuen de lloguer, i en deuen bastants mesos. Necessiten 380 ¤ per a la guarderia del petit i així poder buscar feina. 820. Senyora sense xarxa social i familiar. Els seus únics ingressos provenen d’una pensió. Necessita 299 ¤ per als electrodomèstics. 821. Parella amb dos fills. Ell estudia Dret i s’ocupa de les nenes. Ella treballava a hores en un domicili, però ho ha hagut de deixar perquè necessita ser intervinguda quirúrgicament per un trasplantament de medul·la. Necessiten 300 ¤ per a aliments. 822. Jove separat i amb dos fills. Recollia ferralla, però per una lesió no ho pot continuar fent. No té cap ingrés. Necessita 240 ¤ per pagar l’habitació de relloguer on viu amb els nens. 823. Parella amb dos fills. Només treballa ella, en el servei domèstic. Ell feia feines d’electricista, però fa temps que no li surt res. Viuen en pis de lloguer social. Necessiten 237,50 ¤ per pagar una cangur mentre el pare busca feina. 824. Parella amb tres fills. Cap dels dos no treballa des de fa temps. Cobren una ajuda familiar. Viuen en un pis amb hipoteca que paguen amb dificultats. Necessiten 220 ¤ per a les colònies d’estiu. 825. Mare amb tres fills. Viuen en un pis de lloguer. Treballa a hores en el servei domèstic. Necessita 451,52 ¤ per pagar els deutes pendents de subministraments. 826. Família amb tres fills. Viuen de lloguer. Per diferents problemes de salut no treballen. No tenen ingressos. Necessiten 13,96 ¤ per a medicaments. 827. Mare sola amb dos fills. Viuen en una habitació que els relloga una amiga. Ella treballa mitja jornada en un domicili particular. Per al menjador dels petits necessita 70,40 ¤. 828. Parella amb quatre fills. La mare treballa en servei a domicili i el pare recull ferralla. Situació econòmica molt precària. La filla gran té problemes dentals. Necessita 180 ¤ per al dentista.
El negoci del tràfic de persones do, compatriota del papa Francesc i can- per excés d’hores, sigui per la duresa de celler de les Pontifícies Acadèmies de les condicions, sigui perquè s’explota inCiències i de Ciències Socials de la San- fants; i la prostitució. La prostitució és ta Seu, el qual ha explicat que el Papa un drama que no està vinculat només a els ha demanat que estudiïn el proble- la immigració, tot i que és cert que molma del tràfic de persones com una for- tes noies i dones de països pobres acama d’esclavitud moderna. ben exercint-la en països rics; tanmaL’esclavatge sempre ha existit, però teix, també es dóna en el si de la poblaes va anar abolint com a sistema legal. ció autòctona de les grans ciutats. Ara, però, la globalització deixa uns inPotser el lector u oient pensi que no tersticis que els governs no poden con- hi ha res a fer. Però no podem caure en trolar i els traficants l’anomenat pessimisse n'aprofiten. Llavors me dels bons. Les peres dóna l’esclavitud La prostitució i el sones veritablement moderna, sobretot en bones, de totes les condues situacions: el tre- treball forçat són fessions cristianes i reball forçat, és a dir, dues formes ligions, són les que aquell en el qual no es han donat suport a d’esclavitud moderna respecta l’ordre natuaquesta iniciativa tan ral de les coses, sigui valenta del papa
Francesc. M’ha impressionat, en aquest sentit, el fet –que va explicar en una entrevista a La Vanguardia l’arquebisbe Sánchez Sorondo durant la seva estada recent a Barcelona– que el Papa ha elogiat el treball de les religioses davant d’aquest problema. “Quan el Papa ens va rebre per segona vegada, va anar directe a les religioses i va lloar-les per estar en primera línia contra aquest problema”. Elles són un exemple de coratge i no creuen que no hi hagi res a fer, que el problema no tingui solució. Em plau destacar i agrair el treball que fan les religioses de diverses congregacions a la nostra diòcesi en favor de les noies i les dones explotades sexualment. Ll. MARTÍNEZ SISTACH, cardenal arquebisbe de Barcelona