Gràcies senyora alcaldessa, Regidors i regidores de l’Ajuntament de Badalona, Senyores i senyors,
Bona tarda, Avui estic aquí fent aquesta intervenció al ple de l’Ajuntament de Badalona en nom de la meva entitat, la Fundació Acollida i Esperança, i també de la Fundació Lluita contra la Sida amb seu a Can Ruti i VIH-DA Associació, que donen suport de forma conjunta al contingut i els acords d’aquesta moció. N’hi ha d’altres, però aquestes tres entitats treballem des de fa més de 20 anys a Badalona –cadascuna des de la seva expertesa i amb visions complementàries– per millorar la vida de les persones que viuen amb el VIH. 1) Per una banda, la Fundació Lluita contra la Sida, creada al 1992 i liderada pel Doctor Bonaventura Clotet; situada a la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol i centrada en l’assistència sanitària i humana a les persones amb la malaltia; la recerca, puntera i competitiva, i la docència. 2) Per l’altra, la Fundació Acollida i Esperança, entitat sense ànim de lucre, constituïda el 1993, especialitzada en l’acollida a persones amb el VIH/sida i en situació d’exclusió social que té la seu a la finca de Can Banús, al barri de Bufalà. A la ciutat tenim en funcionament un centre d’acollida, un servei d’acompanyament a la vida autònoma, un centre especial de treball i un consultori odontològic especialitzat. 3) Per últim, VIH-DA Associació, ONG sense ànim de lucre constituïda a Badalona per afectats i familiars el 1996. Una 1
organització que té per objectiu fer accions preventives i de promoció de la salut sexual i combatre i evitar els casos de discriminació. Avui ens acompanyen en aquest saló de plens el seu president, Felix Jodar Illescas i Joan López Lencina. Gràcies per ser-hi. L’existència d’aquestes entitats al municipi mostren que Badalona ha estat sempre una ciutat compromesa i sensible amb les persones que han patit i pateixen, no només la malaltia, sinó l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la sida, objectiu de la moció que avui es discuteix en aquest ple. I Badalona, de fet, és un bon exemple de la lluita per aquesta causa arreu del país. Catalunya i les seves institucions van ser capdavanteres en intentar donar una resposta eficaç i sensibilitzada davant dels desafiaments que va representar la pandèmia del VIH/sida. Una fita històrica en aquest compromís va ser l’aprovació de l’Acord nacional per fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, el 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya. Aprovat de manera unànime amb els vots a favor de tots els grups amb representació parlamentària. L’acord, que va ser impulsat pel Comitè 1r de Desembre, plataforma que que aglutina 24 entitats del tot el territori català, va ser un acord pioner a tota Europa. I va suposar l’inici d’un treball més intens i compromès al voltant de les estratègies de prevenció i atenció de les persones afectades pel VIH. Tanmateix, dos anys després no s’ha avançat prou i calen esforços per seguir impulsant les accions concretes que marcava el pla. Té sentit recordar que fa pocs mesos es van complir els 30 anys del primer diagnòstic de sida al món. Des d’aleshores més de 25 milions de persones a tot el món han mort per malalties relacionades amb el VIH/sida i l’ONU calcula que actualment hi ha uns 40 milions de persones seropositives.
2
A casa nostra les dades també impacten: del darrer informe del CEEISCAT podem extreure que a Catalunya s’han diagnosticat prop de 18.000 casos de sida i més de 10.000 persones han mort per la malaltia. També s’estima que actualment el nombre de persones seropositives és de prop de 34.000, de les quals aproximadament unes 8.000 (entre un 25% i un 30%) no saben que estan infectades. Malgrat aquestes xifres esfereïdores, també es pot parlar dels grans avenços produïts a nivell mèdic, farmacològic, d’atenció a les persones, de millora de la qualitat de vida, d’accés als tractaments... Tot això ha contribuït a que la infecció per VIH esdevingui, al menys a casa nostra, una malaltia crònica i no pas una sentència de mort, com va ser a l’inici. Aquesta és una bona notícia. Les persones que viuen amb el VIH amb la prevenció, la cura i l’acompanyament necessaris poden majoritàriament mantenir una qualitat de vida i d’autonomia personal que els permeti seguir gaudint de les seves vides. Però hi ha una altra realitat associada a la infecció que s’ha mantingut i on no s’ha avançat gaire: la serofòbia, el tracte discriminatori, el rebuig social, els judicis, la vulneració de drets, etc... Encara hi ha un fort estigma vinculat al VIH/sida. És per això que el Comitè 1r de Desembre ha posat en marxa una campanya perquè els municipis catalans actuïn en la lluita contra l’estigma i la discriminació del VIH/sida, des del posicionament que totes les institucions tenen un paper en aquesta estratègia de prevenció de l’epidèmia. Avui és el torn de Badalona per ser al “Mapa de municipis contra l’estigma i la discriminació”, una eina que visibilitza pobles i ciutats compromesos amb la defensa dels drets de les persones que viuen amb VIH i que ja inclou ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Igualada, Sabadell, Reus, Granollers, Tarragona, Girona, Terrassa o Lleida, entre d’altres. Badalona no hi pot faltar. Per compromís demostrat al llarg del anys, per sensibilitat de la seva ciutadania, per presència d’entitats i 3
associacions amb trajectòries destacades, per representativitat i pes demogràfic del municipi a l’Àrea Metropolitana i al país. Abans de tancat aquest parlament m’agradaria compartir dues darreres reflexions:
La primera) Aquesta moció que hem impulsat, els acords que ha llegit el secretari municipal no són paraules buides. Són una oportunitat de millorar la cohesió social de la nostra ciutat. La segona) Crec que com a consistori, aquest tipus d’intervencions amb col·lectius especialment vulnerables, els honora i omple de sentit la seva tasca al servei dels ciutadans.
Finalment un desig: que vetllem tots plegats pels compliment d’aquests acords des del convenciment que l’estigma relacionat amb la infecció pel VIH és un dels obstacles més grans al qual s’han afrontar les persones, les comunitats, les entitats i els representants polítics que treballen en la resposta al VIH. I que canviar això, canviar la imatge del VIH a la nostra societat, és possible.
Gràcies i bon vespre.
4