Revista Claror Sports nº 75

Cobertes.indd 1

18/11/2011 12:18:39

Cobertes.indd 2

18/11/2011 12:18:41

SUMARI 3

LA PORTADA

Revista Claror Núm. 75. IV època Hivern 2011

FER DIETA: PERILLS I AVANTATGES

30

OPINIÓ 4. Articles de Xavier Torres, Jordi Finestres, Odón Martí i Ignasi Planas 6. Entrevista curta: Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

EL READAPTADOR

ENTREVISTA 8. Laia Sanz, campiona del món de trial EN FORMA 12. La importància del readaptador 16. A l’aire lliure: L’skate a Barcelona 19. Experiències: Miquel Roig, de Cabrera a Mallorca nedant 20. En forma: miscel·lània de temes SALUT 24. Salut: Prevenció de lesions a l’esport 26. Dietètica: Alimentar-se per competir 28. Mens sana: Arquitectura sana i feng shui

12 24

FENG SHUI

REPORTATGE 30. Fer dieta: perills i avantatges

Número 75. Quarta Època.

Hivern 2011. Tiratge: 24.000 ex.

Data de tancament: 17 - 11 -2011 Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 Revista editada per la Fundació Claror, gratuïta per als abonats dels CEM Claror, Sagrada Família, Can Caralleu i Marítim.

CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

03_Sumari.indd 3

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 45. Centres esportius

26

ADREÇA DE LA REDACCIÓ Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat facebook.com/larevistaclaror issuu.com/fundacio_claror CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Olga Barbero, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Alfons Font Gabriel Domingo, Cristian González, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian González REDACCIÓ: Ester Benach, Laia Pineda, Olga Barbero, Mariona Sanmartí SUPORT DE DISSENY: Laura Falguera

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

COL·LABORADORS: EN FORMA:

Núria Borràs, Alfons Font, Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó SECRETARIA:

Àngels Güell PUBLICITAT: J.L. Vide, Mª J. Castro IMPRESSIÓ:

Litografia Rosés DISTRIBUCIÓ: SPM

PREVENCIÓ DE LESIONS

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.cat www.claror.cat facebook.com/fundacioclaror twitter.com/fundacioclaror CEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.cat CEM Sagrada Família. Cartagena, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.cat CEM Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.cat CEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 cancaralleu@cancaralleu.cat L’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90 info@lesportiudellinars.cat

PATRONAT PRESIDENTA: Laura Ponce SECRETARI: Sílvia Martínez VICEPRESIDENT: Bernat Alonso VICESECRETARI: Dolors Bertran VOCALS: Antoni Aliana, Joan Riera, Miquel Céspedes, Nilda Folch, Santi Padró, Francesc Salas DIRECCIÓ

DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo DIR. DESENV. CORP: Nico Sánchez DIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria

Borràs, Carlos Cano

DIRECTORS DE CENTRE: CEM CLAROR: Juanjo Zabala CEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons Font CEM MARÍTIM: Maru Carmona CEM CAN CARALLEU: Núria Sabartés L’ESPORTIU DE LLINARS: Marta Solé ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ: Joan Prat COMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi Larripa REC.HUMANS: Ignasi Casacuberta SISTEMES: Òscar Alarcón SISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona CULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

17/11/2011 16:55:05

4

OPINIÓ LA COLUMNA

IGNASI PLANAS President Federació Catalana de Rugby

100 anys de rugby català Al contrari que altres esports, el rugbi té la seva pròpia llegenda pel que fa a la seva creació: s’explica que el 1823, al college de la ciutat de Rugby (Anglaterra), l’alumne William Web Ellis, fart de participar en un partit de futbol massiu, va decidir prendre la pilota amb les mans i córrer fins a la porteria contrària per plantar-hi la pilota i aconseguir així el primer assaig de la història, donant origen a la modalitat de football-rugby.

Gairebé cent anys després, el 22 de maig de 1911, es disputava el primer partit de rugbi del que s’ha tingut referència a Catalunya, jugat a Barcelona entre un equip de residents francesos denominat Société Patrie i un altre sota els colors del RCD Espanyol de Barcelona.

La victòria va ser per als francesos, i els passos del rugbi al nostre país no van ser sòlids fins a uns anys després, quan el 1921 es va fundar la Unió Esportiva Santboiana i posteriorment, el 1922, les seccions de rugbi del Club de Natació Barcelona i del Futbol Club Barcelona, com també la mateixa Federació Catalana de Rugby.

Passats més de cent anys, el rugbi català continua mirant de lluny els gegants del rugbi mundial, als quals hem pogut veure en acció en la recent Copa del Món de Rugbi disputada a Nova Zelanda i que ha acabat amb victòria de l’All Blacks locals, però tant aquí a Catalunya com en tot el rugbi mundial compartim uns valors que segueixen diferenciant el nostre esport: la duresa en la lluita no ens fa oblidar el respecte necessari que cal tenir amb l’adversari o amb l’àrbitre.

04-07_Opinio.indd 4

CARA A CARA

Els esportistes s’han de mullar més per les seleccions catalanes?

Alguns pensen que els esportistes no s’han de «mullar» perquè les reivindicacions polítiques pertanyen als polítics. És una qüestió política, sí, però també esportiva perquè els beneficiats són, precisament, JORDI FINESTRES els esportistes catalans. A més, Periodista els parlaments no es mouen si no hi ha abans una massa crítica al darrere que els empeny cap a una direcció o una altra.

Em sembla meravellós que els esportistes es comprometin amb mil i una causes solidàries, però mai no he entès perquè no ho fan amb una causa tan propera com són ara les seleccions catalanes. Si el cinema en català, per exemple, el defensen els agents del sector, per què no passa el mateix amb l’esport? Una possible resposta és que si un esportista es nega a competir amb la selecció espanyola pot ser castigat amb una llarga inhabilitació federativa. És cert, perquè la Llei de l’esport és hereva directa d’una llei franquista, però és que no es demana als nostres esportistes que vagin a favor de les seleccions catalanes per anar en contra de les espanyoles.

Defensar el teu país no significa menystenir-ne un altre. I, per acabar, que els esportistes catalans no saben que amb seleccions catalanes tindrien més oportunitats de ser presents en campionats europeus i mundials? Encara que sigui per ego personal haurien de voler competir per Catalunya. I els que es podrien sentir molestos davant de tal declaració, tranquils, que són els mateixos que ataquen la nació dels nostres esportistes sense contemplació.

SÍ

LA VINYETA

És evident que qualsevol gest d’un esportista ajuda. I com més mediàtic, millor. Si Puyol, el capità del Barça, es manifestés obertament a favor de la «Selecció», els que volem el seu reconeixement estaríem conXAVIER TORRES tents. Com ho vam estar l’any Periodista 1999 tots els que formàvem part de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes quan Guardiola (futbol), Esteller (bàsquet), Masip (handbol), Carda (hoquei patins), Malo (rugbi) i Moya (kick-boxing) van col•laborar en un anunci històric, pel moment i pels personatges, tots en actiu. Conscienciar el país és vital però posar els esportistes entre l’espasa i la paret no té sentit. Catalunya no pot oferir-los una alternativa i, per tant, s’assenyala en una direcció equivocada. El focus per aconseguir tenir seleccions oficials cal posar-lo en els polítics, en primer terme, i en els presidents de federacions, en un segon. Els governants han de dedicar voluntats de manera desacomplexada i mitjans jurídics i econòmics per afrontar sense pors el complicat procés cap a la plenitud esportiva (per no dir també la política, el camí més fàcil per poder competir internacionalment). En un segon moment i gràcies a aquesta acció política, els presidents federatius disposaran de garanties per demanar a les federacions internacionals el seu ingrés com a membres de ple dret. A partir d’aquest moment els esportistes hauran de mullar-se i escollir competir com a espanyols o catalans. Mentrestant, un gest serà benvingut però no equivoquem on és el centre del debat.

NO

Vinyeta de Luis Dávila, per a O Bichero

17/11/2011 16:56:32

OPINIÓ

5

TRIBUNA ODÓN MARTÍ Periodista

Una qüestió d’estètica La Fórmula 1 és, en principi, una bona inversió per al nostre país. Projecta la imatge de Catalunya arreu a través d’un dels espectacles televisius més consolidats del món, permet al Consorci que gestiona el Circuit fer molta caixa el cap de setmana del GP, i ofereix grans ingressos a hostaleria, oci i restauració gràcies a visitants amb un alt poder adquisitiu.

En parlar del cost de la Fórmula 1, s’ha de tenir en compte que no estem parlant només del que suposa organitzar la cursa, sinó també la taxa que el Consorci, la Generalitat en definitiva, paga a la FOM (Fórmula One Management), societat propietària dels drets comercials del campionat per incloure la cursa al calendari.

Els imports exactes són confidencials, però ronden els 17 milions aquest any i tenen un increment del 10 % anual fins al 2016, que és quan acaba el contracte actual. El preu seria millor si no hagués intervingut Josep Lluís Carod Rovira el

2009 protagonitzant una pèssima renegociació en ple atac de gelosia quan València va posar en marxa el seu faraònic Valencia Street Circuit, també amb una elevadíssima taxa que ara no pot pagar.

L’anglès Bernie Ecclestone, patró de la FOM, gat vell i excel·lent negociant, ha sabut jugar amb intel·ligència les necessitats electorals d’uns i altres, apujant preus constantment. El 2016 toca renovar el contracte i tothom sap que els costos pujaran de forma radical perquè Ecclestone té cua de països àrabs i asiàtics que volen una cursa al preu que sigui.

Tant està asfixiant la FOM els promotors de les curses que no es pot descartar que l’any que ve, quan tots els equips hagin de renegociar la seva part del pastís, drets comercials i de televisió bàsicament, es produeixi un cop d’estat perquè la Fórmula 1 no es pot allunyar d’Europa i només fer curses en circuits al mig del desert, sense públic,

pel caprici de qualsevol xeic petroler. Per tant, si Catalunya vol Fórmula 1 a partir del 2016 haurà de pagar molt més, possiblement 25 milions anuals. I jo crec que el govern d’un país pobre com el nostre no ho pot fer. Com tampoc no ho fa França o alguns lands alemanys que ja han dit que la F1 s’ha de fer amb diner privat, no públic perquè no n’hi ha. I això que passen per ser els més rics d’Europa i tenen Sebastian Vettel.

Perquè ningú no podrà entendre, ni tan sols els qui ens apassionen les curses, que la Generalitat gasti tants milions per pagar un circ de multimilionaris quan no tenim diners per als sous dels metges o serveis tan bàsics com les depuradores. S’hi haurà de renunciar per una qüestió d’estètica.

Segurament, i amb xifres a la mà, els comptes surten. Entre el que es paga i el que entra al llarg de l’any, en diner i en promoció a tot el món, la despesa podria ser justificable. Però com diria Jordi Pujol, ara no

toca. La crisi obliga famílies i empreses a renunciar a moltes coses, a malvendre propietats o a cancel•lar projectes que abans es podien pagar i ara no.

I el govern està fent el mateix.

Si la cosa continua tan malament com ara, i sentint Andreu Mas Colell, em temo que en tenim per a una bona temporada, al president Mas possiblement no li quedarà més remei que deixar-ho estar. La Fórmula 1 és un esdeveniment per a països rics.

I nosaltres no ho som.

No passa res. Ja hi tornarem.

Algun dia, espero, Catalunya podrà decidir què fer amb els seus diners i potser aquell dia Jaume Alguersuari o algun marrec que ara és als karts serà pilot de McLaren o Red Bull. Si ens interessa, serà el moment de demanar torn i si ha una plaça lliure hi tornarem a ser. Per cert, la cursa es diu GP de España de Fórmula 1 i, que jo sàpiga, Madrid no hi posa ni un euro. Quan tornem potser també en podrem canviar el nom.

Per Laia Pineda

L’ENQUESTA

Les ràdios han de pagar per retransmetre el futbol?

L’opinió a www.claror.cat

Roberto Fernández Carolina Benítez 32 anys 63 anys No, perquè és un dret de l’oient. Hi ha gent que no pot anar al camp ni pagar la televisió i per a ells la ràdio és vital.

04-07_Opinio.indd 5

No, les ràdios haurien de poder retransmetre els partits perquè siguin accessibles per a tothom que no va al camp.

Oliver Marquès 35 anys

Sí, perquè en treuen un benefici i estan en un recinte privat. Si les televisions paguen les ràdios també.

Montse Guardiola 54 anys

No, i haurien de poder entrar als camps perquè les persones que no poden anar-hi tota la vida han escoltat la ràdio.

Fi: 10 de novembre Total respostes: 85 Sí: 24 % No: 62 % NS/NC: 9 % Indiferent: 5 %

17/11/2011 16:56:35

6

OPINIÓ Per Cristian González

L’ENTREVISTA CURTA

Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

«En temps de bonança no es va filar prou prim i ara s’estan tancant equipaments esportius» Quins són els objectius principals de la Secretaria General de l’Esport?

El primer objectiu és que els recursos de què disposem s’inverteixin directament al món de l’esport. Volem seguir ajudant en la feina que fan els clubs i les entitats esportives del país, que són el veritable motor de l’èxit actual de l’esport català. També valorarem continuar potenciant l’alt rendiment esportiu i donar suport a grans esdeveniments esportius que ajudin a donar més ressò internacional a Catalunya. Deixarem en segon terme el finançament d’equipaments.

Hi ha massa equipaments esportius a Catalunya?

En temps de bonança no es va filar prou prim i ara ens trobem que arreu de Catalunya estem tancant equipaments esportius perquè molts ajuntaments no tenen prous recursos per mantenir-los oberts.

Hi ha pavellons que no s’utilitzen o piscines noves de trinca que estan tancades perquè s’ha fet una mala planificació econòmica i s’ha aplicat malament el Pla d’Equipaments Esportius de Catalunya. En l’última legislatura es van fer molts equipaments a dit i ara ens trobem amb un excés d’instal·lacions en llocs on no calia. Una solució seria mancomunar serveis esportius.

Hi haurà iniciatives per reactivar l’esport femení?

L’esport femení sempre ha tingut, tradicionalment, moltes dificultats i per això sempre se l’ha promocionat molt. Ara també ho volem fer i per això hem creat un grup de persones liderades per l’Hortènsia Graupera, responsable en

Ivan Tibau (Lloret de Mar, 1973) va ser jugador d’hoquei patins dels clubs CP Tordera, Igualada HC, Blanes HC i CH Lloret. També va ser internacional per la selecció espanyola i la selecció catalana. Actualment, és secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. matèria de gènere del Consell Català de l’Esport, que s’encarregarà de pensar iniciatives per integrar més la dona en l’activitat física. Pel que fa a l’esport d’elit femení realment hi ha moltes dificultats per trobar patrocinis. En alguns casos hi ha clubs que han hagut de baixar de categoria per falta de diners, ja que fins ara rebien subvencions procedents de la Secretaria General de l’Esport o altres institucions públiques però que ara no hi són per la crisi. Per evitar els constants maldecaps econòmics se’ls va recomanar baixar de categoria a l’espera que els temps canviïn. Crec que és una postura honesta. Si hem de fer un pas enrere ara, estic convençut que en el futur en seran tres endavant.

La deducció fiscal per patrocini de clubs esportius podria ser una sortida?

«El sector esportiu significa més d’un 2% del PIB català»

Aquesta possibilitat ja s’està aplicant en països com Itàlia o França. A Espanya, actualment hi ha al Congrés dels Diputats un esborrany de llei de patrocini i mecenatge que s’assembla molt al model francès.

S’està treballant en el tema i he de dir que l’acceptació és molt bona. Creiem que és una de les poques vies existents que permetrien que el privat apostés més per l’esport. No pot ser que un privat inverteixi en esport i no tingui cap retorn fiscal. D’altra banda, també volem que els esports minoritaris tinguin més minuts en els mitjans de comunicació.

Com veu l’àmbit esportiu català com un sector d’activitat econòmica?

El sector esportiu significa més del 2 % del PIB de Catalunya. Per tant, genera molts diners i té un potencial prou important per aportarne més mitjançant diverses polítiques que volem engegar.

Per exemple, volem tornar a organitzar la Gran Fira de l’Esport Català i involucrar-hi totes les empreses del sector.

Creiem que el sector esportiu pot ser un dels motors que ajudin a la reactivació de l’economia catalana i ajudin a crear nous llocs de treball. Per això ens agradaria poder oferir microcrèdits per facilitar la creació d’empreses en l’àmbit esportiu. També volem crear un clúster d’empreses vinculades a l’esport. Tot i que ja n’hi ha algun, en volem fer un de més complet.

Cal renegociar a la baixa el contracte del Gran Premi de Fórmula 1?

Ens hem trobat un contracte renovat que certament encareix molt els cànons que cal pagar a la Fórmula 1. L’única manera de poder cobrir la despesa que generen aquests cànons és que hi hagi prou públic al circuit de Montmeló.

La recaptació d’entrades n’és l’única via de finançament, ja que els ingressos per publicitat se’ls queda la mateixa Fórmula 1. Si vénen 120.000 persones al circuit cap problema però ara, per la crisi, s’ha baixat a uns 90.000 espectadors. De moment, seguirem amb el contracte, que té una vigència de cinc anys i mirarem que sigui viable potenciant el públic tant intern com els espectadors que puguin venir d’Espanya o l’estranger.

Continuarà el procés d’oficialització de les seleccions esportives catalanes?

Sempre oferirem suport a les federacions que vulguin ser reconegudes internacionalment.

En tenim 21 de reconegudes i l’última a ser-ho va ser la de dards. En tot cas és feina d’anar estudiant els estatuts de cada federació internacional, localitzar-hi buits legals i veure si hi ha alguna possibilitat.

Fe d’errates: en la revista número 74 es va publicar que Maite Fandos és llicenciada en dret quan en realitat té estudis de dret cursats a la Universitat de Barcelona

04-07_Opinio.indd 6

17/11/2011 16:56:38

OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

17/11/2011 16:56:39

L’ENTREVISTA

Foto: Cristian González

8

08-11_Entrevista.indd 8

18/11/2011 11:24:07

L’ENTREVISTA

9

Laia Sanz

«El Dakar és molt especial» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cgonzalez@claror.cat

Laia Sanz Pla-Giribert va néixer a Corbera de Llobregat el 1985. Amb només quatre anys ja agafava d’amagat la Montesa del seu germà gran, en Joan, i des del 1992, encoratjada pels seus pares, participa en competicions de trial. Acumula vuit campionats d’Espanya, deu campionats d’Europa i onze mundials. Tot un prodigi que prestigia el motociclisme català.

Quins reptes immediats tens?

Ara estic centrada a preparar el Dakar un cop ja s’ha acabat la temporada de trial.

He de canviar de xip i la veritat és que disposo de poc temps perquè el Dakar comença el gener. Després m’hauré de tornar a preparar per al circuit de trial,

08-11_Entrevista.indd 9

Quan parlem de trial sempre ens ve al cap el nom de Laia Sanz, onze vegades campiona del món en aquesta especialitat. Actualment, al marge de la seva carrera esportiva com a pilot de trial, també s’ha iniciat en el món dels ral·lis i ja l’any passat, en la seva primera edició del Dakar, es va proclamar campiona en categoria femenina. Tot i l’èxit permanent en el qual viu, encara té prou empenta per continuar millorant. cosa que em va costar una mica la temporada passada perquè vaig tenir menys temps per entrenar-me que els meus rivals, perquè el Dakar em va mantenir molt ocupada. Però bé, tot i això, la temporada de trial ha anat prou bé.

L’any passat vas participar en el Dakar per primera vegada. Com afrontes la teva segona edició?

Després d’acabar primera en categoria femenina i la número 39 en la classificació general, em proposo poder tornar a acabar la cursa. El Dakar és una carrera tan diferent i tan especial que és imprevisible el que pot passar. Si tot va bé em veig capacitada per millorar els resultats

de l’any passat, però també pot passar que no pugui acabar la cursa si sorgeixen problemes. Però sí, l’objectiu és tornar a guanyar en dones i millorar en la general.

Ara també competeixes amb nois.

Com va?

Mai no he tingut problemes per competir amb els homes i de fet sempre he trobat facilitats per part de l’organització.

Des del 2003 participo en el mundial juvenil competint amb nois de la meva edat i ho vaig compaginant amb el mundial femení. Aquest any ja ho veurem, perquè els calendaris de totes dues categories se solapen en algunes dates, per tant, no podré córrer amb els nois en algunes curses

18/11/2011 11:24:08

10 L’ENTREVISTA

Foto: Mediagé Comunicación

Molt personal...

«Mai no m’hauria imaginat que arribaria fins on he arribat. I més per la meva manera de progressar, que ha estat de mica en mica» però en les altres sí. La meva prioritat és el mundial femení, tot i que he fet tres podis en el mundial júnior masculí.

Per a quan el mundial absolut?

Sí, m’agradaria participar-hi per dir que hi vaig competir. Però seria com una anècdota en la meva carrera. Ara bé, haig de ser realista i entendre que els pilots de l’absolut tenen moltíssim nivell. Si bé fa uns anys era una competició més accessible, ara és molt més exigent i només hi ha sis o set pilots amb prou qualitat per competir en el mundial absolut. I jo estic lluny d’ells.

Hi ha bona relació i respecte amb els pilots de la categoria masculina?

I tant. Tinc molt bona relació amb molts pilots. Pensa que el món del trial és molt petit i ens coneixem tots. Som pocs i ben avinguts. Conec en Duke Lampkin, en Takahisa Fujinami o en Toni Bou, i tinc molt bona relació amb l’Albert Cabestany.

El que sí que és veritat és que em faig més amb els de la meva edat, que són, al cap i a la fi, amb qui entrenes i passes més hores.

Qui creus que és favorit per emportar-se el mundial de trial masculí?

Ara mateix en Toni Bou és superior a la resta. Té un gran estil de pilotatge. I per

08-11_Entrevista.indd 10

darrere hi ha altres pilots de nivell com l’Adam Raga o els mateixos Cabestany i Fujinami. Aquest any en Raga va sorprendre a tothom amb un molt bon nivell, però és clar que si en Toni Bou té un bon dia és insuperable.

Com et vas iniciar en el trial?

Em vaig iniciar en el trial perquè el meu pare és un gran aficionat del món del motor, tant de cotxes com de motos. El meu germà va començar primer a entrenar i el fet de veure’l amb la moto em va fer venir ganes de provar-ho també.

La teva família et va donar suport?

Absolutament, sí. Els meus pares han fet un gran esforç econòmic perquè jo pugui competir. Especialment quan no tenia patrocinadors. A més, va ser la meva mare qui va dir d’apuntar-me a la primera carrera en la qual vaig competir.

Com valores tots aquests anys de la teva carrera esportiva?

Mai no m’hauria imaginat que arribaria fins on he arribat. I més per la meva manera de progressar, que sempre ha estat per acumulació de petits passos. Com una formigueta. Mai no he fet progressions espectaculars i sobtades. Realment no m’esperava aquest èxit.

Com es podria popularitzar el trial?

Doncs fer que sortim més a la televisió.

En temps de Jordi Tarrés hi va haver un boom perquè se sortia més per la televisió. Ara hem anat a menys suposo perquè l’esport català i l’espanyol estan triomfant en moltes altres disciplines en què abans

Una ciutat per viure?

Cap Un lloc per anar de viatge? Àfrica Un plat?

Pa amb tomàquet Un llibre per llegir?

Qualsevol de Ken Follett Una pel·lícula de cinema?

La vida és bella de Roberto Benigni Un mitjà per estar informat?

Miro el telenotícies Quin diari llegeixes?

No tinc preferències Mar o muntanya?

Totes dues coses Un cantant o grup musical?

Coldplay Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?

Elvis Presley Un personatge actual?

Michael Schumacher Un esportista que admiris?

Duke Lampkin Què valores més de les persones?

La sinceritat Si un dia fossis president del govern o de l’ONU quina primera decisió prendries?

No em veig en aquest paper Dretes o esquerres?

Tant les dretes com les esquerres tenen coses bones i dolentes. No em caso amb cap de les dues Què t’enduries a una illa deserta?

Una moto de trial Un desig confessable?

Ser feliç

no ho feien, com ara el futbol o el bàsquet.

Quan en Tarrés guanyava, d’esportistes bons a Espanya només hi havia el Carlos Sainz i l’Àlex Crivillé. El motor acaparava els èxits esportius potser juntament amb el ciclisme. En canvi en futbol i bàsquet, en aquells temps, no es guanyava res.

En una ocasió vas dir que si fossis andalusa o valenciana en comptes de catalana rebries més ajudes econòmiques. Per què ho vas dir?

Bé, no recordo haver dit això però potser sí que és una afirmació correcta perquè aquí Catalunya hi ha molts esportistes de nivell i hi ha molta competència a l’hora d’aconseguir ajudes econòmiques.

En canvi, en altres territoris on no hi ha tant d’esportista d’elit, potser és més fàcil aconseguir ajudes.

18/11/2011 11:24:11

Foto: Mediagé Comunicación

L’ENTREVISTA 11

«M'agradaria fer el Dakar amb cotxe» L’esport femení pinta malament. Tu has notat dificultats per al patrocini?

El meu cas és una mica diferent. El fet de ser una noia que competeix en un món de nois com és ara el trial m’ha beneficiat en certa manera. Tot i això, si jo hagués estat un noi i hagués guanyat el que he guanyat doncs segurament se’m faria molt més cas en els mitjans de comunicació o tindria més repercussió en l’aspecte econòmic. Sembla que guanyar un mundial femení no té el mateix valor que guanyar-ne un de masculí. Crec que no hauria de ser així.

Cobren massa, els futbolistes?

Jo no critico que els futbolistes, per exemple, cobrin molt, sinó que en altres disciplines es cobri tan poc. Que els futbolistes cobrin molt em sembla bé, però el que trobo greu és que hi hagi gent que s’ho hagi de pagar de la seva butxaca per competir. I és una pena perquè és gent molt bona.

Què opines dels indignats?

No ho he seguit gaire. A més, en temes polítics, tot i que els trobo interessants, prefereixo no posicionar-me. Ara mateix em vull centrar en la meva carrera esportiva. Jo sóc esportista.

Fa uns mesos Kilian Jornet ens deia

08-11_Entrevista.indd 11

que els esportistes estan sobrevalorats. Hi estàs d’acord?

Crec que en part té raó, tot i que segur que en Kilian no està prou valorat perquè ha aconseguit molt. Depèn de l’esport.

Però evidentment sí, hi ha bombers que salven vides, metges que resolen operacions molt complicades i no se’n parla tant.

Tot això ve imposat una mica per allò de què és el que fa que es venguin els diaris.

Com és el teu dia a dia?

Depèn de si estic preparant el Dakar o la temporada de trial. Es pot dir que entreno amb la moto durant tot el matí, dino i a la tarda vaig al gimnàs, tot i que de vegades ho complemento anant amb bicicleta o jugant al frontó. Els caps de setmana acostumo a estar de competició i, si no, vaig amb moto amb els amics o em dedico a descansar.

Què t’agradaria fer quan et retiris?

Quan acabi la meva carrera esportiva m’agradaria continuar vinculada al món del motor però encara no sé com. Quan deixi el trial em faria il·lusió competir en cotxes. És una possibilitat que sempre m’ha atret. M’agradaria fer el Dakar amb cotxe. Però ja es veurà amb el pas dels anys. La vida et va obrint portes que potser ara un no veu.

18/11/2011 11:24:19

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

18/11/2011 12:15:36

EN FORMA! 13

Rehabilitació de lesions

La importància del readaptador ESTHER MUR, llicenciada en INEF fisioterapeuta CEM Marítim emur@claror.cat

Alguna vegada has patit una lesió? Si practiques esport, la resposta més probable deu ser sí i també, probablement, has passat per l’experiència d’estar en mans del fisioterapeuta per rehabilitar-te, i posteriorment, del tècnic esportiu, quan tornes a entrenar.

Ara bé, la rehabilitació amb fisioterapeuta i l’entrenament posterior amb el tècnic esportiu són processos separats en què els professionals d’un àmbit i de l’altre no es relacionen? O, al contrari, hi ha un àmbit d’actuació comú, a cavall entre el moment que la recuperació conclou però encara no s’està preparat per a l’esforç màxim? La resposta és sí. La readaptació a l’esforç és una etapa important en tot aquest procés que ha de permetre a l’es-

12-23_EnForma.indd 13

La readaptació a l’esforç és una etapa important en tot el procés de rehabilitació i recuperació d’una lesió. Aquesta tasca ha de permetre a l’esportista tornar a afrontar els seus reptes esportius amb les màximes garanties de no tornar a patir una nova lesió. portista tornar a afrontar els seus reptes esportius amb les màximes garanties.

Fins fa relativament pocs anys els tractaments destinats a guarir una lesió esportiva d’un esportista amateur se centraven exclusivament a tractar el trauma esdevingut de la lesió. Actualment, els professionals de l’esport i la salut cada cop més es fixen en el tipus de treball i les tècniques que es desenvolupen en l’alta competició, transferint-les a l’esport amateur per oferir un abordatge des d’una perspectiva biopsicosocial. L’OMS mateix defineix la salut com el complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties (siguin lleus, intenses o greus).

Per tant, les estratègies en la programació esportiva i la recuperació postlesió donen

importància a la prevenció i la readaptació fisicoesportiva de l’individu.

En el cas del treball postlesió, l’objectiu se centrarà en una intervenció que garanteixi una ràpida reincorporació, a més d’una reducció de la incidència lesional.

Per tant, estem parlant d’un procés que garanteix una posada a punt òptima de l’esportista, que el deixa preparat per continuar la seva activitat esportiva prèvia a la lesió. D’aquest procés s’anomena transició de la fase rehabilitativa a la fase d’entrenament, i té algunes particularitats. treball interdisciplinari La gran característica de tot aquest procés és el treball interdisciplinari que es du a terme. No és possible imaginar

18/11/2011 12:15:37

14 EN FORMA!

«Cal compartir coneixements i procediments per a objectius comuns que vagin sempre en benefici de l’esportista»

una seqüenciació ben pautada, completa, estructurada i professional sense el treball conjunt de diversos especialistes.

Quan parlem d’aquest treball en equip, no ens referim únicament a un treball multidisciplinari en què cada professional desenvolupa la seva especialitat i se sumen coneixements. Més important que aquesta interacció és conèixer i ser conscients del paper que cadascú desenvolupa en el procés. També són bàsiques la col· laboració, la unificació i la integració dels coneixements de cada professional per obtenir un treball més ric.

La col·laboració en equip, en aquest cas, no consisteix només a sumar el treball de cadascú sinó a compartir coneixements i procediments per assolir objectius comuns que vagin sempre en benefici de l’esportista.

Hi ha quatre moments importants i diferenciats en el procés de rehabilitació –readaptació d’un esportista que ha patit

12-23_EnForma.indd 14

una lesió: preservació, adequació de l’entrenament, donada d’alta i resolució final.

FASE 1: preservació És fonamental preservar l’esportista de la pèrdua de funcionalitat total dels diferents segments. Es tracta d’escurçar el temps de retorn a l’esport practicat. El fisioterapeuta i el metge especialista de l’esport o el traumatòleg són els encarregats de guiar l’esportista en aquesta etapa.

FASE 2: adequar l'entrenament Cal adequar l’entrenament per evitar una gran pèrdua de moviment general.

Aquesta etapa és important des del punt de vista funcional perquè si es treballa bé permet millorar l’estat anímic de l’esportista pel fet de no sentir-se aturat.

En aquesta etapa és imprescindible un treball en equip interdisciplinari entre els professionals que intervenen en el procés: el metge, el fisioterapeuta i el preparador físic. Així es preservaran i es potenciaran al màxim les capacitats de l’esportista.

FASE 3: L'ALTA Per arribar a aquesta etapa, cal aconseguir, tan aviat com sigui possible, la funcionalitat del membre lesionat. Ens trobem en un

moment on no hi ha dolor, però hi ha unes carències funcionals. Serà un treball que s’ha de desenvolupar conjuntament entre el fisioterapeuta i el preparador físic.

FASE 4: resolució final L’última fase de la rehabilitació arriba quan l’esportista ha recuperat la funcionalitat i se li permet entrenar la seva disciplina, tot i que encara ha de recuperar el nivell òptim de forma. Caldrà pautar un entrenament específic, tenint en compte l’esport que es practica. El professional encarregat de finalitzar aquest procés és el preparador físic.

L’èxit en la rehabilitació total es troba en la progressió, tant en temps com en dificultat. A més, és important conèixer l’esport amb el qual estem tractant, ja que cada esport ofereix un patró postural diferent del dels altres esports que caldrà conèixer per dur a terme un bon reequilibri de l’esportista. Per tant, el coneixement integral de tots els professionals que formen part de l’equip permetrà una evolució global de l’individu que finalitzarà amb un retorn satisfactori a l’activitat física.

Sovint, es crea confusió en quin és el professional de la salut i l’esport que ha

18/11/2011 12:15:40

EN FORMA! 15

«Al nostre país hi ha estudis de segon grau que especialitzen els professionals en l'àmbit de la readaptació»

d’acompanyar l’esportista en l’etapa final de l’alta i la resolució final. Les competències estan ben definides per a cada professional. La millor solució continua sent el treball interdisciplinari, ja que l’individu es troba a cavall entre la fase final de rehabilitació i la fase inicial d’entrenament de rendiment. El treball conjunt i coordinat del fisioterapeuta i el preparador físic implicarà un procés enriquidor per als dos i, el que és més important, per a l’esportista. el readaptador La confusió dels papers i les tasques de cada professional en el procés de rehabilitació pot causar desconcert, i és per aquest motiu que, en alguns països, s’ha desenvolupat la figura exclusiva del readaptador pròpiament dit. Aquest professional ha d’estar format en aspectes de valoració del rendiment, prevenció, educació, reeducació i rehabilitació de tots els aspectes que influeixin directament en el rendiment de l’esportista. Actualment, al nostre país, hi ha estudis de segon grau que especialitzen els professionals en aquest àmbit. Hi poden accedir tant fisioterapeutes com preparadors físics. Si en el nostre equip de treball podem comptar amb una figura d’aquest tipus, el resultat sempre serà més enriquidor i integrador.

Alguns dels qui llegeixin aquest article es preguntaran si aquest tipus de treball interdisciplinari és exclusiu del procés de rehabilitació – readaptació d’una lesió esportiva. La veritat és que el treball en equip es pot aplicar a gairebé qualsevol àmbit de la vida. Cal pensar que qualsevol procés de rehabilitació busca, en última instància, poder dur a terme una readaptació a les activitats de la vida diària. Per tant, mai no estarà de més comptar amb un equip de treball que vetlli de manera conjunta pel retorn a la màxima funcionalitat de cadascun de nosaltres.

S'OFEREIX A Centres esportius Claror, Marítim, Sagrada Família, Can Caralleu i l'Esportiu de Llinars

12-23_EnForma.indd 15

L'entrenador personal Actualment, el benestar personal és una de les prioritats de la població i el benestar físic és el pilar per a l’equilibri emocional

DÚNIA PÉREZ, cap de l'àrea aquàtica CEM Can Caralleu dperez@cancaralleu.cat

Els darrers anys ha sorgit la figura de l’entrenador personal, que ha guanyat força gràcies als excel·lents resultats que s’obtenen amb el seu treball.

L’entrenador personal fa que l’alumne millori en salut cardiovascular, que perdi pes, que previngui malalties, que estigui més animat, que s’alimenti millor i, en definitiva, que progressi en benestar i en qualitat de vida. Un entrenador personal pot posar-se en contacte telefònic amb l’alumne per recordar-li tasques que ha de fer mentre està de viatge o fora de l’horari d’entrenament, o pot instruir-lo sobre quins són els aliments que cal ingerir abans o després de les sessions.

El perfil d’usuari que contracta els serveis d’un entrenador personal és molt ampli i inclou persones amb poca experiència esportiva que volen posar-se en forma, d’altres amb poc temps lliure, persones afectades per alguna patologia a les quals el seu metge aconsella fer exercici, usuaris que volen millorar el seu rendiment o gent que malgrat intentar-ho, no ha aconseguit resultats fent exercici en solitari o en classes col·lectives.

Tenir un entrenador personal té molts beneficis. D’una banda, l’aprofitament que se n’obté, ja que es treballa per optimitzar el temps d’entrenament i que els objectius s’assoleixin de manera segura, efectiva i duradora. La flexibilitat horària, que afa-

voreix la constància, és un factor clau per a l’èxit d’un programa de condicionament físic. L’èmfasi que es fa en la motivació i el fet de donar explicacions de per què es fa cadascun dels exercicis fan que el client prengui consciència del seu propi cos i conegui la finalitat de cada moviment.

Aquests elements són estímuls positius que l’incentiven a continuar. A més, el risc de lesió es redueix molt.

Al principi, l’usuari passa una revisió mèdica completa i té una entrevista per tal d’encaixar horaris i conèixer els objectius que es pretenen aconseguir, com també les preferències en la pràctica esportiva i possibles problemes que determinin la conveniència o no de fer certs moviments o esports. A més, es fa una valoració inicial de l’estat de forma i es planifiquen les primeres sessions que es van adaptant a l’evolució de l’usuari.

S'OFEREIX A Centres esportius Claror, Marítim, Sagrada Família, Can Caralleu i l'Esportiu de Llinars

18/11/2011 12:15:42

16 EN FORMA! a l'aire lliure Barcelona és, sens dubte, la capital mundial de l’skate. Els darrers deu anys ha augmentat la pràctica de l’skateboard als carrers i places de la ciutat, que, per la seva arquitectura i mobiliari urbà, té prestigi internacional. Tot i això, encara no s’ha trobat una solució per a la convivència entre veïns i patinadors.

MARIONA SANMARTÍ, periodista msanmarti@claror.cat

El creixement d’aquest fenomen ha afavorit la proliferació d’espais públics de la ciutat que funcionen com a importants punts de trobada dels qui practiquen aquest esport. Actualment, també molts municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona han respost a l’augment de skaters amb la construcció d’instal·lacions adequades a l’aire lliure i ubicades en espais apartats dels centres urbans, per evitar molèsties als veïns.

LLOCS REFERENTS A BARCELONA Barcelona disposa de diversos espais que s’han convertit en tot un escenari de prestigi internacional amb l’afluència de patinadors d’arreu del món.

El punt de trobada de skaters per excel·lència de Barcelona és la plaça dels Àngels (coneguda com la plaça del MACBA), reconeguda a escala interna-

L'Skate a Barcelona cional. Diàriament s’hi acosten més d’un centenar de patinadors. Aquesta plaça no ha estat exempta de polèmica, a causa de les tensions entre patinadors i veïns.

El 2009 passat es van fer unes obres per desplaçar els skaters de la zona. Malgrat tot, aquesta plaça continua sent avui dia un dels llocs de referència de la ciutat per a la pràctica del monopatí.

Un altre dels llocs més populars de Barcelona per practicar l’skate és la plaça dels Països Catalans, amb una cinquantena de patinadors de mitjana, que són pràcticament els únics usuaris d’aquest espai públic.

Altres punts de trobada importants de l’skateboarding a Barcelona són els jardins de Tres Xemeneies, el passeig de Sant Joan o la plaça Universitat; i els skateparks de la Guineueta i la Marbella. modalitats d'skateboard A Barcelona es poden veure practicar diverses disciplines dins l’skateboard.

L’streetsyle és la modalitat més practicada actualment a la ciutat i consisteix a utilitzar el mobiliari urbà i l’arquitectura (rampes, baranes, graons, etc.) per fer maniobres amb l’skate.

D’altra banda, el vertical és la modali-

CLAROR 12-23_EnForma.indd 16

18/11/2011 12:15:45

a l'aire lliure EN FORMA! 17 17

tat que ha experimentat un creixement institucional més gran, sobretot als Estats Units i el nord d’Europa. A diferència de l’anterior, es practica sempre en instal· lacions adequades, skateparks i rampes habilitades en forma de U. També hi podem trobar el Downhill, que consisteix en el descens de turons utilitzant carreteres secundàries poc transitades, cercant la velocitat i el domini de l’skate a les corbes i les frenades. D’aquí sortiran algunes modalitats de competició, com ara l’eslàlom.

LA CONVIVÈNCIA AMB ELS VEÏNS Sovint, la pràctica de l’skateboard ha comportat tensions o problemes de convivència entre els diferents usuaris dels espais públics. Amb l’objectiu d’eradicarlos, l’any 2006 es va aprovar l’ordenança municipal de civisme, en la qual es prohibia la pràctica de l’skateboarding a la ciutat de Barcelona fora de les zones habilitades.

Molts municipis de l’àrea metropolitana han acompanyat la regulació amb la construcció de skateparks, a diferència de la capital, on no se n’ha tornat a construir cap des del 1992. Aquest és un dels motius de reivindicació d’entitats com el Comitè Català de l’Skate, que lluiten pel reconeixement oficial d’aquest esport.

Al marge de la controvèrsia, les companyies institucionals continuen influint molt el sector amb el patrocini de molts dels skaters professionals que patinen a la ciutat i també amb l’organització d’esdeveniments i exhibicions de skateboarding que acullen una gran quantitat de públic.

Darrerament, Barcelona ha estat seu del campionat mundial X-Games (2001 i 2002) i el Barcelona Extrem Sports Festival (2008, 2009 i 2010), que pretén aglutinar els esports extrems, com ara BMX, skateboarding o snowboarding, entre altres. També ens ha visitat diversos anys el cèlebre skater Tony Hawk. Tot plegat està promocionant Barcelona com una autèntica meca de l’skate.

12-23_EnForma.indd 17

QUÈ FEM?

Principals cites esportives de l'hivern Copa Nadal de Barcelona 25 de desembre de 2011 12 hores: Port de Barcelona Informació: www.cnb.es/copanadal Cursa San Silvestre Barcelonesa 31 de desembre de 2011 17.30 hores: plaça Victòria dels Àngels (BCN) Informació: www.santsilvestre.com Cursa dels Nassos 31 de desembre de 2011 17.30 hores: plaça de Ramon Calsina (BCN) Informació: www.bcn.cat/cursanassos Mitja Marató de Barcelona 26 de febrer de 2012 8.45 hores: plaça Lluís Companys (BCN) Més informació a: www.mitjabarcelona.com

L'ESCAPADA

Camporrells i la Bollosa en BTT Agrupació Excursionista "Catalunya" La Cerdanya és una comarca plena de possibilitats per als amants de la BTT. La sortida que proposem no presenta un desnivell excessiu però té algun tram tècnic, i fins i tot alguna zona en què haurem de baixar de la bicicleta i carregar-la a coll.

La recompensa serà poder recórrer uns paisatges idíl·lics sobre dues rodes i en harmonia amb l’entorn.

El punt d’inici i final és la vila fortificada de Montlluís, la capital de l’Alta Cerdanya.

Per passar-ne via començarem per carretera. Entrarem al Capcir pel Coll de la Quillana i seguirem la mateixa carretera fins a la capital d’aquesta comarca, Formiguera. Serà aquí on prendrem una llarga pista que s’enfila a la serra de Mauri, deixant el fons de la vall de Galba al nord. Durant la pujada creuem alguns telecadires de l’estació de Formiguera, però en arribar al capdamunt de la serra els deixem enrere i fem una curta i pedregosa baixada cap al refugi de Camporrells, al costat d’un dels estanyols del circ.

La pista s’acaba al refugi, de manera que aquí és on comença la gresca. Ens cal agafar un camí ben evident que tira cap al sud (algunes marques de pintura groga i vermella). Fins a arribar a la cabana de la Balmeta el camí és de bon pedalejar i hi ha alguns dels millors trams de l’excursió. A partir d’aquí hi ha cada cop més trams tècnics que ens obligaran a posar peu a terra o fins i tot a arrossegar la bici. Un cop a la presa de la Bollosa retrobarem l’asfalt. Una carretera petita i agradable ens durà de nou cap a Montlluís. El millor moment per fer aquesta sortida és a l’estiu.

18/11/2011 12:15:47

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 18

18/11/2011 12:15:52

EXPERIÈNCIES EN FORMA! 19

Miquel Roig va participar en la travessa aquest estiu

De Cabrera a Mallorca nedant Miquel Roig ha practicat tot tipus d’esports des que tenia tres anys: trial, mountain bike, ciclisme, triatló i des de fa un any fa natació i surt a córrer. És tècnic d’activitats aquàtiques de Can Caralleu i a l’estiu va completar amb èxit la travessa de 25 quilòmetres nedant entre les illes de Cabrera i Mallorca. La prova era per a ell un repte personal després de superar un greu trastorn alimentari.

Miquel Roig a la piscina d'estiu del CEM Can Caralleu

Laia Pineda «Fa un any que faig natació i quan ho dic tothom se sorprèn». Miquel Roig, de 24 anys, es va iniciar recentment en la natació després d'haver practicat des de petit esports com trial, ciclisme i triatló: «Al principi la natació no m’agradava, però com que feia triatló i hi ha una part que és nedar volia preparar-me millor», explica.

Sense experiència prèvia en travesses, va apuntar-se amb tres companys a la primera edició de la travessa Cabrera Mallorca, que es va celebrar aquest estiu.

En 9 hores i mitja va recórrer nedant els 25 quilòmetres que separen les dues illes, aturant-se cinc minuts cada hora per beure i menjar una mica. Una mar força moguda i l’esgotament físic i mental van complicar la situació a mesura que avançava la prova, fins al punt que el Miquel es va marejar i va fer gairebé la meitat de la travessa sense poder ingerir pràcticament cap aliment sòlid. «Arriba un moment que el cos no respon, està al límit», explica. El

12-23_EnForma.indd 19

suport d’amics i familiars el va ajudar a tirar endavant en els moments difícils de la travessa. «Tot és mental», afirma convençut i afegeix que «la il·lusió d'haver-ho dit tant i de preparar-me a fons és el que el em va fer arribar fins al final».

«Vaig marcar-me la travessa com un repte personal després d'una etapa dura», explica.

El Miquel va patir anorèxia dels 16 als 20 anys i ara en fa dos que va tenir una forta recaiguda. «Vaig arribar al límit, però això em va fer veure les coses clares i canviar de mentalitat», explica. Arran d'això va buscar nous reptes per superar-se i deixar enrere la malaltia, entre ells el més important que ha fet fins ara: la travessa de 25 quilòmetres.

UN ENTRENAMENT CONSTANT El Miquel va començar a entrenar-se entre sis i set mesos abans de la prova.

«Al principi has de fer una preparació física en sec reforçant bàsicament el tronc, a poc a poc has de començar a posar-te a l’aigua

i combinar treball en sec i a l’aigua, i en l’etapa final d’entrenament s’acaba només nedant», explica. Segons assegura, al tram final és important fer sortides al mar «per acostumar-se i trobar-se experiències diferents que poden passar durant la prova».

Per això va fer prèviament la travessa de 7 quilòmetres de Cunit a Vilanova i la Geltrú i la de 16 quilòmetres de Llafranc a la Fosca, a més de sortides al mar a Barcelona i a la Costa Brava.

MARCAR-SE nous reptes El Miquel guarda un bon record de la travessa: «No descarto repetir-la perquè em va agradar molt, és dura i pateixes, però és especial perquè comparteixes l'experiència amb molta gent», afirma. Tot i això, ara té en ment un altre repte: fer un Ironman, que combina ciclisme, natació i córrer.

«Cada any vull marcar-me un repte personal», afirma, i assegura que també li agradaria fer la travessa Menorca - Mallorca i creuar nedant l'estret de Gibraltar.

18/11/2011 12:15:56

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA a l'aigua

Natació: perfeccionament Juan Campan Un curs de perfeccionament de natació va adreçat a usuaris que ja tenen un cert domini del medi aquàtic.

Els objectius són mantenir la condició física general treballant la capacitat respiratòria i la tonificació muscular, experimentar noves habilitats i conèixer millor el funcionament del propi cos. Es perfecciona la tècnica de crol, esquena i braça, i es fa una introducció a la papallona.

Treballarem amb una àmplia diversitat de tècniques, com la natació contínua, i veurem que és bàsic l’escalfament abans d’iniciar la sessió. Es neden diverses distàncies utilitzant diferents tipus de respiració, s’aprèn a controlar la freqüència cardíaca i es fan immersions.

També s’experimenten treballs analítics de les diferents parts del cos i es practiquen esports adaptats a l’aigua.

Tot plegat millora l’autoestima, l’orientació espacial i el coneixement del llenguatge propi del medi aquàtic.

activitats per a joves

el material

Monitor de campus a l'estranger Núria Sabartés Les vacances d’estiu són una oportunitat per viatjar, conèixer altres cultures i perfeccionar idiomes. La millor manera de fer-ho és treballant a l’estranger durant una temporada per assolir una immersió lingüística i cultural. Molts estudiants universitaris aprofiten l’estiu per treballar de monitors de lleure en casals de vacances.

Cal disposar del títol de monitor de lleure per poder exercir a Catalunya, i després d’adquirir experiència com a monitor, es pot optar per marxar a l’estranger.

Els EUA són el destí més popular, perquè tenen una llarga tradició en campaments i disposen d’una oferta molt àmplia amb un elevat component educatiu. Les famílies americanes fan un esforç per enviar els seus infants als centres de lleure, convençuts que els ofereixen una oportunitat vital de creixement i de relació. Tant és així que els campaments americans contracten molts monitors estrangers per aportar multiculturalitat i experiències úniques als seus «campers».

12-23_EnForma.indd 20

Bàsicament hi ha diverses organitzacions que recluten monitors a Catalunya. La més popular és la YMCA, que és l’organització que en el seu moment es va inventar el bàsquet i que té centres estables per tot el país. També hi ha Camp America, que no té centres propis però que proveeix de joves estrangers els campaments d’altres organitzacions, com els escoltes.

Els requisits són saber anglès, tenir titulació tant de lleure com d’esport i de salvament i primers auxilis. A més, s’ha de tenir experiència com a alumne i com a monitor. Cal passar uns exàmens d’anglès i entrevistes personals, a banda d’elaborar un complet dossier que s’envia als campaments perquè puguin fer la selecció.

L’estada de treball és sempre des de principis de juny fins finals d’agost. Inclou l’allotjament, la manutenció i s’acostuma a donar un pocket money per a despeses extraordinàries. El procés cal iniciar-lo el mes de desembre, ja que és llarg i consta de moltes fases. El mes de maig és la data de confirmació del destí d’estiu.

Nedar tot escoltant música Roger Reguant És difícil imaginar-se una activitat dirigida d’un centre esportiu sense música. S’utilitza principalment per poder marcar el ritme de la sessió, o bé ajuda positivament en l’endarreriment de l’aparició de la fatiga.

A la natació, esport cíclic i individual, l’activitat pot arribar a ser avorrida, sobretot si no hi ha un objectiu competitiu. Amb l’ús de la música, que permet motivar aquesta pràctica, serà una activitat molt més atractiva per a tots els practicants.

Actualment, al mercat es poden trobar aparells que permeten unir la pràctica de natació amb la música; són reproductors d’àudio MP3 submergibles fins a una profunditat de dos o tres metres. Són aparells petits, que s’enganxen a la cinta de les ulleres de natació, de material flotable, amb una capacitat de fins a 1 GB i de llarga autonomia. Permeten fer entrenaments llargs. Fins i tot, n’hi ha que compten les piscines fetes.

Tot plegat permet gaudir d’un suport que ens ajuda a millorar el propi ritme, desconnectar mentalment i escoltar la nostra música preferida.

18/11/2011 12:15:57

MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 19 CONSELL PRÀCTIC

La hidratació en la pràctica esportiva

Juanjo Zabala Tothom ha sentit dir alguna vegada que cal beure uns dos litres d’aigua al dia, però és una afirmació certa o és fruit de la necessitat que les marques d’aigua mineral tenen per vendre més ampolles?

En els últims anys, i fruit de situacions extremes per ingestió exagerada d’aigua, els experts adverteixen de la possibilitat d’intoxicar-se per consum d’aigua o hiperhidratació, que en la majoria dels casos es produeix per un descens important de la concentració de sodi al plasma a causa del gran augment d’aigua a l’organisme.

Els experts en la matèria ens indiquen que una persona que no fa esport de manera habitual ha de beure aigua només quan tingui set, ja que el cos, en condicions de funcionament normal, té els mecanismes adequats per avisar-nos de la necessitat d’hidratar-nos.

Cal destacar, però, que hi ha persones que tenen més baix el sentit de la percepció de la set, i és important estar alerta

12-23_EnForma.indd 21

d’indicadors com els llavis o la boca seca per saber si cal beure aigua.

En el cas dels esportistes, les recomanacions són la ingesta constant de líquids però d’una manera moderada. Es recomana ingerir abans, durant i després de l’esforç físic, però mai en grans quantitats, sinó de manera repartida i moderada, en funció de la durada de l’activitat. Les begudes riques en hidrats de carboni i sodi milloren l’absorció i ajuden a endarrerir la fatiga muscular.

En aquest sentit, resulta molt interessant el resultat d’un estudi que es va fer després de la marató de Boston del 2002 als 488 corredors que hi van participar.

L’estudi va demostrar que els corredors que arribaven a la meta i perdien el coneixement o estaven confusos patien intoxicació per aigua. En canvi, cap dels participants que patia una deshidratació moderada, normal després de fer una prova d’aquestes característiques, no patia confusió o síncope.

18/11/2011 12:16:01

22 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA CONDICIONAMENT FÍSIC

ACTIVITATS

Activitat dirigida esportiva als 60

Jordi Casanovas El cos humà està dissenyat per al moviment. Constantment sentim dir que quan ens movem acostumem a trobar-nos millor, que si t’estàs uns dies sense fer res et sents més irritable i trobes a faltar fer exercici per cremar aquella energia sobrera. És per això que no hem de parar de moure’ns en cap etapa de la nostra vida. De fet, tenir més de 60 anys no ha d’implicar grans canvis en la nostra manera de moure’ns. El que hem de tenir present és que ja no tenim l’edat de fa uns anys i que les coses comencen a costar una mica més, per tant, no podem fer allò que fèiem anteriorment amb la mateixa energia i el mateix vigor. Per aquest motiu hem d’escollir bé les classes que ens ofereixen els diferents centres esportius i deixar-nos assessorar pel personal tècnic especialitzat, que és qui ens orientarà millor i ens

12-23_EnForma.indd 22

explicarà per què podem fer un tipus de classe i no una altra.

Hi ha classes, amb una intensitat molt elevada, com el ciclisme indoor, els steps o les aigües profundes, que no són les més adequades per fer a partir dels 60 anys; n’hi ha d’altres que es poden fer però amb un cert control de la intensitat, com les activitats de tonificació, en forma, tonobraços o fitness aquàtic. I n’hi ha d’altres que estan especialment dissenyades per a la gent gran, com poden ser l’aiguadolça, grans en forma, estiraments o pilates per a gent gran. Per tant, tenir més de 60 anys no ens ha de limitar a l’hora de fer moltes de les activitats que ens ofereixen els centres esportius. Podrem continuar gaudint de l’activitat física igual que quan teníem 20, 30 o 40 anys, només haurem de tenir present que hem de vigilar amb la intensitat i la durada de l’exercici físic.

Els abdominals amb la fitball

Guillem Montagut Habitualment les pautes d’exercicis d’abdominals que es prescriuen als programes d’entrenament a la sala de condicionament físic tendeixen a ser considerades monòtones o avorrides i sovint els usuaris no els donen la importància que tenen. Incloure exercicis amb la fitball afegeix varietat i nous elements a l’entrenament per trencar la monotonia. Ofereix més possibilitats per treballar l’abdomen, tant la musculatura transversa com també l’obliqua, i involucra altres grups musculars perquè estabilitza el tronc mentre es fan exercicis o moviments, com ara les extremitats.

La coordinació i l’equilibri es faran més partícips perquè els moviments no són tan mecànics i hi ha una situació de reequilibri permanentment.

Aquests exercicis incrementen l’activació muscular del tronc, ja que els bons exercicis estabilitzadors són els que es fan amb accions adequades mentre se satisfan altres demandes simultàniament. Com més gran sigui la distància entre el centre de gravetat del subjecte respecte al del de la fitball, més gran serà la inestabilitat.

Augmentarà aquesta situació com més gran sigui la rotació generada per les extremitats mobilitzades en l'exercici realitzat.

18/11/2011 12:16:08

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 23

18/11/2011 12:16:10

24 SALUT

Prevenció de lesions a l’esport OLGA AMADO, metgessa especialista en medicina de l’esport del l’Esportiu de Llinars oamado@lesportiudellinars.cat

Una bona elecció del material i l’equipament esportiu contribueixen a un millor rendiment i una pràctica segura de l’activitat física. D’aquesta combinació es deriva un tercer i no menys important factor, que és la prevenció de les lesions esportives.

Avui dia hi ha una infinitat de productes esportius i les marques comercials no deixen passar cap oportunitat per treure amb freqüència novetats al mercat. Ara bé, a l’hora de triar no podem deixar-nos enlluernar per la marca o l’últim model que estigui de moda i hem de tenir en

24-29_Salut.indd 24

Escollir un material adequat en la pràctica esportiva és una de les bases per assegurar un bon rendiment físic i sobretot per evitar lesions innecessàries i l’agreujament d’altres de ja preexistents. compte un seguit d’aspectes si volem triar les peces adequades.

ROBA I CALÇAT Pel que fa a la indumentària esportiva és imprescindible que absorbeixi la suor, que proporcioni escalfor però que sigui transpirable. Convé que no tingui costures o elements metàl·lics, que poden provocar lesions per fricció. Clàssicament es recomana la roba de cotó, però també és cert que els avanços tecnològics han permès obtenir nous materials i dissenys

que s’adapten a cada esport i garanteixen una bona pràctica esportiva.

Rascades, tendinosis, esquinços, sobrecàrregues o ampolles són algunes de les lesions que depenen del calçat esportiu. És lògic pensar que cal entretenir-se una estona a l’hora de fer-ne la tria i ens podrem evitar molts maldecaps. En poques paraules podem dir que la funció del calçat és la de protegir el peu, amortir l’impacte i millorar l’adherència a la superfície.

Per escollir bé el calçat cal que tinguem en compte els factors següents. En primer

17/11/2011 17:07:18

SALUT 25

«A l’hora de triar el material no podem deixar-nos enlluernar per la marca» lloc la modalitat esportiva i la superfície sobre la qual la practiquem.

En segon lloc, les característiques pròpies del calçat: el material, reforços, la sola, la plantilla i la forma de la sabata.

El material cal que sigui transpirable i alhora impermeable per oferir confort al peu i atenció a les costures que ocasionen lesions a la pell per fricció.

Els reforços estratègics, com el del turmell i la zona del tendó d’Aquiles, poden evitar algunes lesions com ara esquinços i tendinitis.

La sola i la mitja-sola són un dels elements més rellevants per la seva funció amortidora i estabilitzadora. Per a superfícies dures s’aconsellen soles toves, i a l’inrevés. Si s’entrena al camp buscarem calçat que proporcioni subjecció, una sola no gaire tova, que s’adapti bé al terreny i que no rellisqui. Per entrenament sobre asfalt o similar ens haurem d’assegurar que el calçat absorbeixi bé els impactes i que sigui resistent al desgast, i sense que tingui una sola amb molt de relleu cal assegurar l’adherència. La plantilla haurà de ser anatòmicament adequada al peu.

Per últim, la forma de la sabata. La forma recta s’aconsella per a persones amb els peus plans i els que desgasten més la zona interna de la sola. Per contra, la forma corba és més adient per a persones amb els peus buits i que desgasten la zona externa. Els peus normals s’adapten a les formes mixtes o semicorbes.

Dur les sabatilles massa o poc ajustades també és font de lesions com esquinços, tendinosis, lesions sobre la pell i trastorns circulatoris en casos extrems.

PROTECCIONS En els esports de contacte l’ús de proteccions homologades és obligatori en competició i entrenaments; aquest pot ser el cas dels cascs, els protectors bucals i els petos. En altres esports les proteccions poden tenir funció preventiva i rehabilitadora, per exemple cintes, canelleres o turmelleres dissenyades específicament per alleugerir la tensió de tendons que pateixen sobrecàrregues.

24-29_Salut.indd 25

Tríada femenina Les dones esportistes poden patir trastorns alimentaris, alteracions de la funció menstrual i pèrdua de massa òssia NEUS VIVES

metgessa especialista en medicina de l’esport CEM Sagrada Família nvives@claror.cat

Des de fa uns vint anys s’ha descrit la tríada de la dona esportista com una associació de tres alteracions que poden patir les dones joves o adultes que practiquen esport de forma intensa o competitiva.

Els símptomes són trastorns del comportament alimentari, alteracions en la funció menstrual i pèrdua de massa òssia.

Segons l’esport que es practiqui, el risc de presentar alguna de les manifestacions de la tríada serà més o menys important.

Els esports de més risc són, d’una banda, aquells en que es dóna més importància a la imatge corporal, com ara la gimnàstica rítmica, el patinatge artístic i la natació sincronitzada, i d’altra banda, els esports on intervé el pes o el percentatge de greix corporal per millorar el rendiment, com les maratons, el rem i les arts marcials.

Un factor que sovint desencadena la tríada és la pressió externa a què es veu sotmesa l’esportista, que s’obsessiona per reduir el pes i el percentatge de greix corporal. Això ho aconsegueix reduint o suprimint la ingesta de greixos en els àpats i acaba donant lloc a alteracions alimentàries de tipus anorèxia o bulímia.

Una ingesta d’aliments insuficient per al grau d’exercici causa un dèficit d’energia per les funcions corporals que, alhora, condueix a l’aparició de les alteracions de

«L’anorèxia és el factor desencadenant en la majoria dels casos»

la menstruació i la pèrdua de massa òssia.

La falta de menstruació o amenorrea es produeix per un descens de les hormones femenines (estrògens) a causa de l’exercici físic intens o la falta d’ingesta d’aliments. És, més o menys, l’equivalent a una menopausa prematura i al mateix temps influeix en la mineralització dels ossos, cosa que també produeix una osteopènia o osteoporosi prematura.

Així doncs, mentre un nivell moderat d’exercici estimula la calcificació del ossos, en el cas d’una tríada femenina es produeix una pèrdua de massa òssia que pot arribar a produir fractures per acumulació d’estrès.

El tractament de la tríada és multidisciplinar. En primer lloc, consisteix a corregir els trastorns de l’alimentació, que, en la majoria dels casos, en són el factor desencadenant, a partir d’una dieta saludable amb prou aportació nutricional i energètica. Simultàniament, cal reduir la càrrega d’entrenament i fer una programació adaptada a la fisiologia personal de cada esportista. Quan l’alimentació i el pes estan regulats es restableixen les menstruacions i al cap d’un temps més llarg la massa òssia torna a la normalitat.

Més important que el tractament és la prevenció o la detecció a temps del problema abans que apareguin conseqüències com la disminució del rendiment físic esportiu i el risc directe per a la salut.

Tots els professionals implicats en l’esport, com entrenadors, preparadors físics, metges i fisioterapeutes, haurien de tenir coneixements per prevenir, reconèixer i tractar aquest trastorn femení i així reduir la creixent incidència que s’està detectant en els últims temps.

17/11/2011 17:07:19

26 SALUT DIETÈTICA

Alimentar-se per competir DOLORS VILLANUEVA, dietista de l’àrea de salut del CEM Claror dolorsvi@ec.claror.net

La dieta en l’entrenament i per a la competició té com a objectiu primordial detectar i corregir els hàbits alimentaris dels esportistes per obtenir un pes i una composició corporal òptims des del punt de vista competitiu. També pretén assegurar una bona hidratació i la màxima efectivitat per als propòsits de competitivitat.

Si un esportista no cobreix les seves demandes d’energia adequadament pot presentar disminució de pes, pèrdua de

24-29_Salut.indd 26

L’alimentació mentre entrenem per a una prova competitiva o un esforç d’alta intensitat és fonamental per millorar el rendiment, evitar trastorns físics i fins i tot lesions esportives.

massa muscular, fatiga crònica i incapacitat per adaptar-se al programa d’entrenament i rendir en les competicions en les que participi.

Cal fer una dieta amb un alt contingut

«Després de la prova cal continuar hidratant-se per a prevenir problemes»

en carbohidrats uns dies abans de la competició. Es recomana fins al 70 % del total de l’energia consumida (de 8 a 10 grams de carbohidrats per quilo de pes corporal) per maximitzar els magatzems de glucogen i arribar a la saturació d’aquestes reserves a la musculatura i al fetge per arribar en òptima forma durant la prova.

En els àpats hi ha d’abundar principalment aliments com el pa, l’arròs, la pasta, els llegums o les patates, que contenen

17/11/2011 17:07:24

els hidrats de carboni principals. D’altra banda, hi ha la creença que és necessari ingerir gran quantitat de pasta el vespre anterior a la prova, com per exemple una marató, a fi d’emmagatzemar la quantitat més gran possible de reserves energètiques. Però són necessàries almenys 48 o 72 hores per fer completament aquest emmagatzemament, ja que durant les primeres 24 hores la velocitat d’ompliment és més gran, però no es completa fins a les 48 o 72 hores i d’una manera més lenta.

Abans de la competició La dieta abans de la competició ha de complir diverses característiques. Primer ha de ser rica en carbohidrats de fàcil digestió, poc elaborats o fàcils de cuinar, i que no contingui irritants com greixos, picants o condiments. També cal evitar aliments rics en fibra, ja que poden perllongar el temps de digestió. És important no ingerir aliments rics en greix i proteïnes, ja que retarden el buidament gàstric i poden ocasionar lesions en la mucosa intestinal en un gran esforç com una marató. I, sobretot, no s’ha d’experimentar amb aliments nous el dia de la competició.

Els aliments que cal evitar hores abans de la competició són: verdures i fruites crues, cereals integrals, llegums secs, llet, pa fresc, croissants, pastissets, mantega, dolços d’ametlles, xocolata, formatges, pernil o ous.

L’últim àpat abans de la competició ha de treure la sensació d’estómac buit, però sense afartar-se. Ha de prevenir la hipoglucèmia i el símptoma de fatiga. Tenir gana en la sortida d’una competició és mal senyal, ja que pot desencadenar una baixada de sucre en sang.

Aquest àpat ha de contenir sucres d’absorció lenta i poques proteïnes. S’ha de fer quatre hores abans amb 200-300 grams d’hidrats de carboni (4 grams per quilo de pes corporal), arròs, sèmola, pasta o patates i entre 20 i 50 grams de proteïna i un làctic o iogurt que no suposi un dur treball digestiu. És important assegurar una ingesta correcte de calci (mínim 3 porcions de làctics al dia) per assegurar una correcte salut dels ossos, que pot ajudar a prevenir lesions òssies en la pràctica esportiva.

També poden afegir-se unes postres

24-29_Salut.indd 27

«Cal evitar aliments rics en fibra, ja que poden perllongar la digestió» dolces que poden ser unes galetes, confitura o mel.

Cal recordar que no és recomanable fer treball muscular durant la digestió, per la qual cosa hem d’evitar digestions llargues i pesades. Entre l’últim menjar i l’inici de l’escalfament serà necessari consumir regularment una beguda amb fructosa. durant la cursa Durant la carrera és aconsellable beure una preparació hipotònica o molt diluïda amb fructosa, per no generar problemes digestius. Cada 15 minuts i com a complement, serà necessari menjar barretes energètiques glucídiques cada 40 o 60 minuts. És convenient que aquests suplements durant la competició hagin estat comprovats anteriorment en entrenaments de llarga durada. En el cas que la carrera no excedeixi d’una hora és suficient aportar a intervals regulars una beguda energètica amb hidrats de carboni.

Després de la prova cal continuar hidratant-se per prevenir possibles problemes que poden sorgir després d’un esforç llarg i intens.

Suplementació interessant Com que no és recomanable ingerir carn en abundància durant els entrenaments i les competicions, és possible tenir un estoc limitat de creatina en les nostres reserves. Per això és aconsellable una complementació d’aquest carburant típic dels esforços breus i màxims, perquè afavoreix l’eliminació d’àcid làctic i estimula la síntesi de proteïna del múscul. La creatina és una substància present en l’organisme principalment en els músculs. Uns 20 grams al dia durant èpoques de màxima activitat asseguraran unes reserves màximes.

L’assessorament nutricional, igual que l’entrenament, ha de fer-se continuadament, no de manera puntual, i ha de ser continu i modificable en funció del cicle d’entrenament que seguim. El rendiment òptim no pot aconseguir-se si l’esportista no manté un règim alimentari correcte durant tot el període d’entrenament i de competició.

17/11/2011 17:07:26

28 SALUT MENS SANA

Arquitectura sana i feng shui

Foto: Sonia Hernández Montaño

SONIA HDEZ-MONTAÑO, arquitecta i consultora de feng shui sonia@arquitecturasana.com

En qualsevol civilització i cultura sempre s’han desenvolupat uns mecanismes per entendre i adequar l’entorn: des de les cultures més tradicionals, amb la ubicació d’assentaments en zones protegides properes a rius, fins a les intervencions urbanes modernes, en les quals predominen els criteris geogràfics i de situació.

Amb la intenció d’estudiar la relació de l’home amb el seu entorn va néixer i es va transmetre el feng shui. Gràcies al fet que la cultura xinesa ha conservat de manera fidel les seves tradicions, avui dia podem recuperar aquests coneixements. El feng shui és una disciplina tradicional d’origen oriental nascuda de la filosofia taoista, que relaciona l’equilibri energètic de l’ésser humà amb el seu entorn. Aquesta disciplina va arribar a occident, principalment,

24-29_Salut.indd 28

La base d’aquestes tècniques mil·lenàries és buscar l’equilibri dels elements que conformen un espai prenent com a referència la natura, ja que, en ella, tot està en equilibri. per la tasca de difusió que va dur terme als anys setanta Thomas Lin Yun, qui va simplificar —potser excessivament— aquests coneixements ancestrals perquè poguessin ser comprensibles per als occidentals. És per aquesta simplificació que cal ser conscient del tipus d’informació que es pren, ja que alguns llibres o teories massa reduccionistes el banalitzen.

FENG SHUI El feng shui és una tècnica mil·lenària, però d’alguna manera nova a occident.

Podem trobar aplicacions de feng shui des de l’arquitectura antiga i tradicional, com ara la Ciutat Prohibida de Pequín, fins a les darreres obres arquitectòniques contemporànies, el Museu Guggenheim de Nova York, de Frank Lloyd Wright, o

la seu central del Banc de la Xina a Hong Kong, de Norman Foster. Té alguns principis genèrics i de sentit comú que la fan més accessible. Encara que aquesta aproximació del feng shui és positiva, abans d’aplicar-lo s’ha de tenir present que es pot arribar a aprofundir-hi molt més.

La teoria tradicional del feng shui es basa en tres pilars: el txi, o circulació d’energia universal, la teoria del yin-yang i els cinc elements (foc, terra, metall, aigua i fusta).

Comparteix els fonaments de la medicina tradicional xinesa i d’arts marcials com el tai-txi i el txi-kung. Totes aquestes tècniques, incloent-hi el feng shui, aprenen de la natura com a mestra de disseny, ja que en ella tot està en equilibri. En aquest cas, l’equilibri suposa una elecció encertada dels elements que conformen

17/11/2011 17:07:32

SALUT 29

un espai. Es tracta que siguem conscients de l’entorn físic que ens envolta i que ens n’apropiem, inspirant-nos en formes i estils d’interiorisme més afins a la nostra personalitat, escollint basant-nos en la fluïdesa energètica i en les sensacions que ens produeix l’elecció de diferents formes i colors. No consisteix a omplir casa nostra d’objectes i mobles d’estil oriental, com tampoc no es redueix a una recomanació d’on posar el llit. Un estudi de feng shui és molt més profund; ens indica els llocs més favorables per descansar, relacionar-nos o desenvolupar un treball intel·lectual.

També es poden afavorir els llocs que no tenen condicions naturals tan positives mitjançant el seu ús i activitat, els colors, les formes i la disposició del mobiliari.

Això ens permet detectar els indrets on promoure la nostra vitalitat, la base fonamental de les nostres fites.

CREAR espais sans Un estudi de feng shui es pot fer en qualsevol espai construït, tant si és un habitatge com una oficina o un espai comercial.

Encara que de vegades pot ser convenient, no sempre serà necessari fer-hi una reforma, ja que es pot condicionar i adaptar l’espai des de molts nivells. En el cas que siguin necessàries obres, és aconsellable dur-les a terme amb paràmetres de bioconstrucció, escollint materials saludables i fent instal·lacions elèctriques biocompatibles que ens permetin generar un espai interior sa.

S’ha de tenir en consideració que en un estudi de feng shui tradicional es relaciona estretament l’espai que cal tractar amb les persones que l’habiten: una mateixa àrea es projectarà de diferent manera en funció de les persones que en facin ús i de la seva activitat. L’estudi també aporta uns patrons de conducta sobre com convé viure aquest espai.

Per dur a terme un estudi complet i seriós, el més adient és estudiar feng shui amb una certa profunditat —llegint llibres de les diverses escoles o fent-ne un curs específic— o disposar de l’assessorament d’un professional qualificat. El feng shui optimitzarà l’entorn propi i l’adequarà perquè resulti més senzill desenvolupar els nostres objectius, però cal recordar que la voluntat i l’esforç personal seran primordials per aconseguir-los.

24-29_Salut.indd 29

LLEGIT A LA PREMSA

El 40 % de les intoxicacions es produeixen a casa CONSELL PRÀCTIC

No n’hi ha prou amb 15 minuts d’exercici al dia Un estudi de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut de Taiwan ha demostrat que quinze minuts d’exercici al dia redueixen els risc de morir al 14 %, però que no són suficients. Els beneficis que aporta l’activitat física a la salut són ben coneguts, però si es fa menys exercici del que es recomana, cent cinquanta minuts a la setmana, la contribució a la supervivència no és gaire. Es van avaluar els beneficis per a la salut d’un grup mixt als quals se’ls va fer un seguiment durant vuit anys, sobre la quantitat d’exercici físic setmanal i exàmens mèdics, dividintlos en inactius, activitat baixa, mitjana, alta o molt alta. Els resultats van ser que el grup d’inactius tenia el 17 % de risc de morir, però el grup d’activitat baixa (que feien uns noranta minuts d’exercici a la setmana, quinze al dia) tenia un risc del 14 %, només el 3 % menys. Font: thelancet.com

Per sensibilitzar la població sobre aquest problema, el National Health Service (NHS) del Regne Unit (l’equivalent britànic al Servei Català de la Salut) ha reunit en un document una sèrie de dades impactants sobre la contaminació d’alguns objectes d’ús quotidià.

El recull assenyala que les persones, el menjar i les mascotes són els principals importadors de gèrmens, que, un cop entren, poden anar a parar a qualsevol lloc de la casa. Molts dels perills de contagi són a la cuina, la roba i als objectes d’ús quotidià, com ara la pica de la cuina o la fusta de tallar, l’esponja de fregar, manipular la bugada bruta, les bosses de mà, el comandament de la tele o tirar de la cadena del vàter sense abaixar-ne la tapa, entre altres. Font: Ara

L’APUNT

El riure entre amics té efectes analgèsics i cardioprotectors Un equip d’investigadors liderat per la universitat d’Oxford ha demostrat que riure entre amics té efectes analgèsics i genera un impacte positiu sobre el sistema cardiovascular. Els efectes es produeixen quan el riure és de veritat, descargolant, i es maximitzen quan el riure és social, és a dir, compartit. Els mecanismes responsables d’aquests beneficis són l’exercici muscular que fem quan riem, ja que s’estan exercitant més de quatre-cents músculs, i la generació d’endorfines, analgèsics naturals endògens que generen sensacions de plaer i de sociabilitat.

Paral·lelament, un estudi de la Universitat de Maryland, a Baltimore (EUA), demostra que l’estrès té un efecte vasoconstrictor que redueix perillosament el flux sanguini, i que divertir-se té un efecte vasodilatador, beneficiós i saludable per a les persones.

La recepta és clara: menja saludablement, fes exercici i practica el riure en companyia, però fes-ho en dosis freqüents, abundants i en companyia. Font: El Mundo

17/11/2011 17:07:34

30-33_Report.indd 30

17/11/2011 17:11:33

el reportatge 31

L'estil de vida saludable combina alimentació i exercici

Fer dieta: perills i avantatges LAIA PINEDA, periodista lpineda@claror.cat

El terme dieta etimològicament vol dir ‘estil de vida’, i no tan sols fa referència a menjar sinó que també inclou fer exercici.

Així ho explica Abel Mariné, catedràtic de nutrició i bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que assegura que el terme dieta generalment s’associa a fer un règim especial, «sembla que si un fa dieta és perquè menja alguna cosa diferent del que és habitual, quan en el fons menjar corrent també és fer dieta». Tot i això, per a la població general el concepte de dieta es refereix principalment a la pèrdua de pes en casos de sobrepès i obesitat, en què l’avantatge principal de la dieta és que ajuda a reduir l’excés de pes.

En els casos en què una persona té unes circumstàncies fisiològiques o pato-

30-33_Report.indd 31

Hi ha una gran quantitat de dietes que tenen com a objectiu ajudar a perdre pes, però no totes són adequades ni efectives i en alguns casos fins i tot poden comportar riscos per a la salut. Per fer dieta no tan sols és important menjar saludablement, sinó fer activitat física de manera regular i canviar l’estil de vida. lògiques determinades, com pot ser una diabetis, una malaltia de crohn o una intolerància alimentària, la dieta té un paper molt important perquè es personalitza per a cada cas i només aporta beneficis. «Si es fa la dieta quan toca no hi ha perills, el perill és fer-les quan no toquen i fer dietes que no són equilibrades», afirma Mariné.

Per a Imma Palma, doctora en biologia i dietista-nutricionista i membre del Grup de Recerca en Nutrició Aplicada de la

«Si es fa la dieta quan toca no hi ha perills, el perill és voler fer-les quan no toquen i fer dietes que no són equilibrades»

Universitat de Barcelona, un dels perills principals de fer dieta és que «si no està portada per un professional que personalitzi la dieta sobre les necessitats de la persona es poden crear excessos o dèficits nutricionals».

LES DIETES MIRACLE Hi ha una gran varietat de dietes, algunes d’elles molt restrictives que poden comportar desequilibris nutricionals. Són les anomenades dietes miracle, una pràctica habitual per a molts ciutadans per perdre alguns quilos de més, però que poden ser molt perjudicials per a la salut. Prometen perdre pes de manera ràpida i sense esforç, però les persones que opten per seguir-les en molts casos desconeixen els riscos que tenen. «No suposen cap

17/11/2011 17:11:34

32 el reportatge

«Una dieta equilibrada o saludable és la que aporta l'energia necessària i està constituïda per nutrients en la proporció adequada» avantatge, poden comportar desequilibris nutricionals i són potencialment perilloses», afirma Maria Manera, dietista-nutricionista i responsable de Comunicació i Formació Científica de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes. Segons explica Manera, «l’alta ingesta de proteïnes associada a moltes d’aquestes dietes es relaciona amb malalties cròniques com l’osteoporosi, la insuficiència renal, càncer, malaltia cardiovascular i obesitat».

Un dels problemes principals d’aquestes dietes és que no sempre cobreixen tots els nutrients necessaris; de vegades exclouen aliments o grups d’aliments importants, fet que pot provocar dèficits rellevants. «En la majoria dels casos la gent les fa perquè vol un resultat molt ràpid, però aleshores no se segueixen les pautes alimentàries més adequades per cobrir tots els nutrients que necessita l’organisme», explica Palma. «El seguiment d’aquest tipus de dietes confon la població, que acaba desorientada sobre el que és una dieta saludable», afirma Manera. «No eduquen a la persona des del punt de vista alimentari i fins i tot li fan creure que la dieta saludable és una que en realitat és força desequilibrada», conclou Palma.

Un problema afegit d’aquestes dietes

miracle és que afavoreixen una recuperació molt ràpida del pes perdut, perquè quan s’abandonen aquestes dietes la persona que les seguia no ha après a menjar de manera saludable i torna als costums que l’havien fet engreixar. Es produeix l’anomenat efecte io-io o efecte rebot, que consisteix en recuperar i fins i tot sobrepassar el pes que es tenia anteriorment. «És difícil mantenir aquestes dietes molts de temps, i si no s’acaba menjant bé es torna enrere i s’ha de tornar a fer una dieta encara més restrictiva per tornar a baixar pes, tornar a pujar i no es troba una estabilització», aclareix Montse Illan, dietista-nutricionista i professora del Grau en nutrició humana i dietètica de la Universitat de Barcelona.

ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA Una dieta equilibrada o saludable «és aquella que t’aporta l’energia que necessites com a individu, que està constituïda per nutrients en la proporció adequada i que conté tots els grups d’aliments i dins de cada grup varietat d’aliments», explica Montse Illan. Una bona guia o eina orientativa per seguir una dieta saludable és la piràmide alimentària, que mostra gràficament pautes sobre la freqüència de consum dels aliments. Aquests s’agrupen segons la seva semblança nutricional i els que es troben situats a la base són els que cal consumir amb més freqüència. Segons explica la doctora Maria Antonia Lizarraga, membre del Grup de Recerca en Nutrició Aplicada de la Universitat de Barcelona, la piràmide

Promoció dels hàbits saludables En l’àmbit català i estatal les institucions treballen per promoure hàbits de vida saludables. El Ministeri de Sanitat del Govern espanyol, a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, té l’Estratègia NAOS, que té com a objectiu sensibilitzar la població del problema que representa l’obesitat per a la salut i impulsar les iniciatives necessàries que contribueixin a aconseguir que els ciutadans adoptin hàbits de vida saludables a través d’una alimentació equilibrada i de la pràctica regular de l’activitat física.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va desplegar el 2005 el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS), que segueix les pautes de l’Estratègia NAOS i proposa accions informatives i educatives de promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable.

s’ha d’anar adaptant a una població que cada vegada és més sedentària. «Com que cada vegada ens movem menys la base de la piràmide va canviant i s’ha passat d’una base d’hidrats de carboni a una de verdures, que també cada vegada inclou més la pràctica de l’activitat física», explica.

ACTIVITAT FÍSICA REGULAR L’activitat física és un gran aliat de la dieta equilibrada, un dels pilars fonamentals per combatre l’obesitat i un dels components importants dels programes de pèrdua de pes. «El moure’s hauria d’estar en el nostre estil de vida i formar part del nostre dia a dia», afirma Lizarraga. D’aquesta manera, segons explica la doctora, «quan un no pugui moure’s tant el cos hauria d’ajustar els aliments a la baixa» per evitar consumir més del que necessitem. Per a Abel Mariné, en el creixent problema de l’obesitat que hi ha a la societat segurament influeix més el sedentarisme i la falta d’exercici que el menjar massa.

«Diàriament hem deixat de gastar moltes quilocalories i en canvi mengem el mateix que abans», assegura Abel Mariné. Per

30-33_Report.indd 32

17/11/2011 17:11:35

aquest motiu, explica Mariné que la pràctica de l’esport «és bona no tant perquè aprima sinó perquè ajuda a no engreixar-se».

La solució a l’obesitat i al sobrepès, tret de casos concrets, passa per seguir una alimentació saludable combinada amb la pràctica d’activitat física. Tot i això, moltes persones volen aprimar-se fugint de l’esforç de menjar equilibradament i fer exercici i volen solucions ràpides i resultats que siguin ben immediats. «La gent ja sap que ha de fer més exercici i menjar menys, el que passa és que volen que sigui una cosa fàcil i no tenen paciència», opina Mariné.

CANVI DE L'ESTIL DE VIDA Els especialistes coincideixen a l’hora d’afirmar que una de les claus per mantenir un pes raonable i per perdre pes en els casos en què sigui necessari és canviar l’estil de vida de manera permanent. «La gent té la idea que fer dieta és com prendre un medicament, com si un cop passat i curat pogués fer vida normal, però no es tracta d’això», explica Mariné, que afegeix que s’ha de tenir paciència i constància perquè els quilos que es guanyen en unes setmanes potser es poden perdre en unes setmanes més.

Un dels errors més comuns que cometen les persones que volen fer dieta és voler baixar pes sense fer canvis en l’estil de vida, de manera que si no es modifiquen els hàbits alimentaris, no es practica activitat física regularment i no s’incorporen una sèrie de pautes es tornarà a recuperar fàcilment el pes perdut.

Per aquest motiu, a l’hora de fer dieta és

30-33_Report.indd 33

«Un dels errors més comuns que cometen les persones que volen fer dieta és voler perdre pes sense fer canvis en l'estil de vida» important seguir els consells d’un especialista, nutricionista-dietista o metge, que doni a la persona un seguit de recomanacions a l’hora de menjar per tal de seguir una dieta equilibrada.

Molts especialistes consideren que és important que la dieta es faci per a la persona a qui va adreçada. «Mai una dieta és extensible a qualsevol individu que la pugui prendre, fora que t’estiguin ensenyant hàbits alimentaris saludables», assegura Montse Illa. Seguir una dieta personalitzada, guiada per un especialista, «és importantíssim perquè ha de tenir en compte l’activitat que fa la persona, si té alguna patologia i quines són les seves necessitats específiques», afirma Imma Palma. Per a la doctora en biologia i diestista-nutricionista el paper del professional «és imprescindible per donar alternatives gastronòmiques, idees i solucions per adaptar la dieta a les necessitats de cada persona».

L’objectiu de buscar totes aquestes solucions és aconseguir una adhesió a la dieta, és a dir, que la persona la segueixi, que sigui factible fer-la. «Si una dieta la volem fer massa perfecta i estricta pot acabar sent menys seguida per difícil», explica Mariné. «No siguem massa dràstics, és molt més important incorporar una sèrie d’idees i de pràctiques permanents», conclou el catedràtic de nutrició i bromatologia.

17/11/2011 17:11:37

34

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 34

18/11/2011 12:09:12

35

estarà a l’àrea de comunicació i ES DIRÀ RELACIONS I COMPROMÍS SOCIAL

Neix un nou àmbit per enfortir la responsabilitat social L’objectiu és impulsar el compromís amb els diferents públics amb qui l’entitat interactua: treballadors, entitats socials i empreses A partir del mes de gener del 2012 entra en marxa un nou àmbit professional en el si de l’àrea de Comunicació de la Fundació Claror. Pren el nom de Relacions i Compromís Social i neix amb l’objectiu d’enfortir encara més el compromís de l’entitat cap a la societat.

S’inspira en cinc vectors: l’esport per a tothom, els desfavorits —en especial gent gran i infància—, la sostenibilitat, la catalanitat i l’eficiència i l’excel·lència.

D’acord amb aquests vectors, s’implantaran noves polítiques i projectes amb la ferma voluntat d’enfortir els llaços amb tots els col·lectius amb els quals la Fundació Claror i els centres esportius gestionats mantenen contacte. Els col·lectius identificats i que basaran l’estratègia per als tres anys vinents són els treballadors, els usuaris —tant individuals com col·lectius—, el teixit social dels nostres centres i les empreses amb qui s’estableix algun tipus de contracte —proveïdors, patrocinadors…

A més, també es continuarà fomentant la relació i el compromís amb entitats més enllà dels públics amb qui s’interactua de manera quotidiana: amb entitats socials, organitzacions no governamentals o

34-49_Fundacio.indd 35

El Marketplace de Catalunya va consistir en una exposició de projectes de RSC i espais de trobada entre entitats i empreses.

mitjans de comunicació. I és que des de l’àmbit Relacions i Compromís Social l’entitat mantindrà una predisposició permanent per crear sinergies amb altres entitats o empreses, més encara si reverteixen en el nostre entorn o en la societat en general.

Per últim, una altra de les funcions assumides per la nova estructura professional és la de vehicular i potenciar la tasca en matèria de sostenibilitat.

Cal dir que la Fundació Claror no parteix de zero en matèria de compromís social.

El nou enfocament pren el relleu al camí que l’entitat va iniciar l’any 2000 amb la creació de l’àrea de Cultura i Solidaritat, com també dels projectes que fa anys es duen a terme en matèria mediambiental, de recursos humans i

de col·laboració amb el teixit associatiu, els quals són un magnífic tret de sortida.

Presència en el sector de la RSC Fruit del nou enfocament per fomentar el compromís de la Fundació Claror amb l’entorn i la societat, diversos professionals de l’entitat han estat presents en algunes jornades per tal que, dins el seu marc de competències, puguin incidir en el foment d’aquest compromís.

El 28 de setembre passat, va estar present a les XXV Jornades Corresponsals organitzades per MediaResponsable, una editorial especialitzada en responsabilitat i sostenibilitat. La jornada va centrar-se en la manera com les empreses i les entitats po-

den comunicar millor la seva activitat pel que fa a responsabilitat social corporativa (RSC), entre les quals, l’elaboració de memòries clares, transparents i fiables.

L’entitat també va estar present en el primer Marketplace de Catalunya, un espai de trobada d’entitats socials organitzada l’11 de novembre per la Federació Catalana de Voluntariat Social en el marc del Segon Congrés Europeu del Voluntariat. El Marketplace va funcionar com un espai de trobada entre empreses i entitats del tercer sector per trobar punts en comú per col·laborar conjuntament en projectes socials.

D’altra banda, el 17 de novembre, la Fundació Claror va participar en una roda de recursos sobre les finances ètiques. L’activitat va ser organitzada des de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona per a totes les entitats signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat.

Per últim, el 25 de novembre, la Fundació Claror va assistir a la jornada Fem Equip!

Recursos Humans per Foment de l’Empresa Inclusiva, organitzada per l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), Incorpora de ”la Caixa” i el Departament d’Empresa i Ocupació.

18/11/2011 12:09:16

36

FUNDACIÓ claror L’ANY 2010 VAN SER 93 CENTRES EDUCATIUS I 34 ENTITATS

Més de 120 escoles i entitats usen els centres El compromís de fomentar l’esport per a tothom es fa tangible gràcies, en part, a l’ús dels centres per part de molts escolars Un dels principis que regeixen la Fundació Claror és la promoció de l’esport per a tothom, i aquesta premissa, juntament amb el fet que els centres esportius que gestiona siguin equipaments públics, fa que els centres acullin un bon nombre de centres educatius i altres entitats socials.

L’any 2010, 49 centres educatius van fer servir els centres gestionats per la Fundació Claror: 15 al CEM Claror, 17 al CEM Sagrada Família i 17 al CEM Marítim. A aquests cal sumar els 35 centres educatius de Can Caralleu i els 9 de l’Esportiu de Llinars. En total, 93 centres usuaris dels centres. Com que es tracta, en la majoria dels casos, d’escoles bressol i escoles d’educació infantil i primària, els espais que solen usar són les piscines, tant la fonda com la poc profunda. coll·laboració amb entitats socials A banda dels centres educatius, també s’intenta donar resposta a entitats socials com ara associacions de caire assistencial o clubs esportius que no tenen prou espai en la seva pròpia seu. L’any 2010, aquests tipus de col·lectius van significar unes 34 entitats usuàries dels centres (6 al Claror, 1 al Sagrada Família, 20 al Marítim i 7 a Can Caralleu). Al contrari del que passa amb els centres educatius, en aquests casos

34-49_Fundacio.indd 36

breus

Es completa l’ajut del Concurs Actua Les tres entitats guanyadores del Concurs Actua ja han rebut la segona part de l’ajut en presentar totes tres la memòria de justificació del projecte.

Les tres entitats subvencionades han estat l’Associació AMISI, Càritas Diocesanas de Barcelona i l’Associació Educativa Integral del Raval, totes tres per a projectes d’integració d’infants i joves a través de l’esport.

Adherits al manifest Somescola.cat els espais més usats són els pavellons i les pistes exteriors.

Entre totes les entitats, cal destacar-ne tres per la seva peculiaritat en la relació amb els centres. Una, l’escola Sagrada Família, ja que com a fundadora de l’entitat hi manté uns vincles, recollits en els Estatuts, que regulen l’ús del centre per part de la

comunitat educativa i també la representació en el Patronat de la Fundació.

Les altres dues entitats són el Club Natació Kallipolis i el Centre Parroquial de Sarrià, dos clubs que usen els espais de Can Caralleu des de molt abans de la gestió per part de l’Associació. A més, en el cas del Kallipolis també hi té la seu.

Més d’un milió d’euros en promoció esportiva A banda de la disponibilitat d’espais esportius per a escoles i entitats socials, els centres dediquen una part dels recursos econòmics a la promoció esportiva. Sota aquest concepte es dóna cabuda a l’organització d’esdeveniments esportius que beneficiïn un col·lectiu ampli de persones. També es destina una bona part del pressupost a facilitar l’accés a l’activitat esportiva a col·lectius més desfavorits, sigui mitjançant beques o descomptes.

L’any 2010, l’entitat va destinar 1.080.549 euros a la promoció esportiva. Desglossat per centres, el CEM Claror va dedicar-hi 310.314 euros, el Sagrada Família 249.382 euros, el Marítim 210.020 euros i Can Caralleu 310.833 euros.

Per a aquest any 2011 es preveu tancar amb unes xifres similars a les de l’any passat.

La Fundació Claror, l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu i Llinarsport s’han adherit al manifest proposat pel col·lectiu Somescola. cat en defensa del model educatiu de l’escola catalana.

Somescola.cat és un col· lectiu d’entitats que té com a objectiu actuar activament en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i els joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada i lliure.

L’adhesió de la Fundació Claror respon al seu esperit fundacional, que sempre ha tingut com a referent la defensa de la catalanitat. En el cas de Can Caralleu i de Llinarsport, tant el Centre Excursionista de Catalunya com la Universitat Ramon Llull i l’Escola Ginebró comparteixen la seva dedicació en l’àmbit de la formació d’infants i joves i la defensa de la cultura catalana.

18/11/2011 12:09:19

FUNDACIÓ claror

37

LES ACCIONS S’ADRECEN A GENT GRAN, INFANTS I gent amb DISCAPACITATS

Un Nadal amb compromís per part dels treballadors Es duen a terme col·laboracions amb la Fundació Amics de la Gent Gran, el Casal d’Infants, la Fundació Gaspar de Portolà i la Fundació Futur Un any més, el 29 de novembre passat un grup de treballadors de la Fundació Claror i dels centres van col·laborar en l’elaboració de 380 lots de Nadal per a la Fundació Amics de la Gent Gran. En concret, se’n van fer 40 amb complements per abrigar-se del fred (barret, bufada, guants, orelleres i necesser) que es van destinar a avis que viuen en residències. La resta, 340, es van lliurar a persones grans que viuen soles i contenien productes alimentaris típics del Nadal. Tots els lots es lliuraran en el decurs del dinar de Nadal que organitza la Fundació Amics de la Gent Gran, el 17 de desembre.

Una altra de les col·

laboracions que ja fa anys que es duen a terme és la compra dels lots de productes de Nadal per als treballadors del grup Claror a la Fundació Gaspar de Portolà, una entitat dedicada a la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. campanes solidàries Des dels centres esportius s’ha col·laborat amb l’associació Casal dels Infants adquirint unes campanes per penjar als arbres de Nadal. A més, una de les peculiaritats de la iniciativa és que les campanes estan fetes pels mateixos infants del casal. A banda de les que s’ha quedat cada centre, també se n’han posat a la venda a 5

L’any passat els avis i àvies aplegats per l’Associació d’Amics de la Gent Gran van rebre els lots amb molta il·lusió.

euros per intentar recaptar més diners pel Casal.

El Casal dels Infants actua en els barris més vulnerables per millorar la qualitat de vida dels infants, els joves i les famílies

DONACIONS

Suport per a les nenes afectades per la Síndrome de Rett Els centres esportius de la Fundació Claror i Can Caralleu van col·laborar en la recaptació de fons per a l’Associació Catalana de la Síndrome de Rett. En concret, entre tots quatre centres van donar 40 motxilles i 35 samarretes tècniques que es van sortejar en el decurs del sopar benèfic que va tenir lloc el 21 d’octubre passat a Montcada i Reixac.

La síndrome de Rett és una malaltia neurogenètica que afecta només dones i que genera un nivell de discapacitat molt severa.

Es tracta d’una malaltia rara i, a més, molt minoritària, ja que afecta una d’entre 12 i 15.000 nenes vives. Els diners recaptats en el sopar d’enguany es dedicaran a la construcció d’una sala multisensorial al centre de dia i residència Esclat Marina, amb qui l’Associació té signat un acord de col·laboració.

34-49_Fundacio.indd 37

que estiguin en situació o risc d’exclusió social.

Sopar sostenbile Per últim, el sopar de Nadal per als treballadors s’ha encarregat a la Fundació Futur, una entitat social que té com a objectiu la contractació, la formació i la reinserció laboral de persones en situació d’exclusió. També promou l’ús, la venda i la promoció del comerç just i la recerca de la sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

Al sopar de Nadal hi assisteixen més de 200 treballadors, i el cost l’assumeix totalment la Fundació Claror. Enguany es duu a terme a la Casa Convalescència, un pavelló del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona i que és la seu de diverses fundacions.

18/11/2011 12:09:21

38 38

FUNDACIÓ CLAROR LA FUNDACIÓ ACTUA COM a Assessora dels centres municipals forus

La Fundació amplia l’assessorament a Madrid El contracte incorpora l’assessorament en la totalitat dels aspectes de gestió esportiva, per als centres actuals i per a tres més en el futur El mes de setembre, la Fundació Claror va ampliar el contracte per al qual assessora l’empresa Carpa Servicios y Conservación, SLU en la construcció i gestió dels seus centres esportius municipals, que duen la marca Forus.

La col·laboració entre totes dues parts va començar el gener per a dos centres que ja estan en funcionament, un a la localitat madrilenya de Coslada i l’altre a Parla. Però el grup Carpa afronta la inauguració durant els dos anys vinents de tres centres més, a Fuenlabrada, Segòvia i Alcalá de Henares.

L’assessorament, previst en un primer moment per a la construcció i les qüestions de manteniment de les instal· lacions, s’ha ampliat per a la totalitat d’àmbits del centre,

Centre Forus a Coslada

des del plantejament de les activitats i els serveis esportius fins a aspectes d’àmbits relacionats amb les tecnologies de la informació, els recursos humans, la comunicació i el model de gestió.

Macrocentres El grup Carpa gestiona equipaments municipals a la comuni-

SOSTENIBILITAT

tat de Madrid, en un reflex del conegut «model Barcelona» en funcionament des de fa vint anys a Catalunya, un model en què els equipaments de titularitat municipal són gestionats en règim de concessió durant un determinat nombre d’anys per una entitat o societat privada.

En el cas dels centres es-

portius Forus es tracta d’equipaments de gran magnitud.

El centre Forus a Parla, per exemple, disposa d’una sala de fitness de mil metres quadrats, quatre sales polivalents, tres piscines cobertes i una descoberta, una zona de relaxació amb cabines de tractaments, hidromassatges, dutxes amb diversos efectes i saunes, vuit pistes de pàdel, dues de tennis, ludoteca, aparcament i cafeteria.

Pel que fa al centre de Coslada té menys dimensió que el de Parla, però tot i això té una sala de fitness de més de 800 metres quadrats, dues piscines cobertes, una zona de salut i piscines amb efectes de més de mil metres quadrats, un pavelló esportiu de més de 1.500 metres quadrats, ludoteca, aparcament i cafeteria.

reconeixement

Can Caralleu aposta per l’eficiència energètica

El Màsters de natació guardonats a Gràcia

L’Agència d’Energia de Barcelona i l’Institut Barcelona Esport han escollit Can Caralleu entre tots els centres municipals per instal·lar, gràcies a una subvenció, unes plaques solars en una superfície de 90 metres quadrats. La instal·lació és de fred solar, de manera que, per uns processos d’absorció, les plaques transformen la calor de la radiació solar en fred per als sistemes de climatització. El fred recollit s’emmagatzema en els dipòsits d’una nova planta refredadora, que, alhora, recupera energia mentre està en funcionament. Tot plegat contribuirà a regular la humitat del recinte aquàtic alhora que també se n’escalfa l’aigua, tant de la piscina com de les dutxes i les piques dels vestidors.

L’equip de Màsters de natació de la Fundació Claror va ser una de les seccions premiades a la 14a Nit de l’Esport a Gràcia, que es va celebrar el 14 d’octubre a la Biblioteca Jaume Fuster. En total, els nedadors premiats pels èxits de la temporada 2010-2011, tant a nivell individual com per la seva participació en equips de relleus, van ser: Xavi Barrera, Mercè Bel, Josep Maria Casas, Roser Castillo, Albert Garcia, Marta Genís, David Huertas, Cristina López, Rosa Serra i Gemma Sevillano. L’acte va ser presidit per la regidora del districte de Gràcia, Maite Fandos, i va servir per destacar la tasca de les entitats esportives en el foment de valors a través de la pràctica esportiva, des dels més petits fins als més grans.

34-49_Fundacio.indd 38

18/11/2011 12:09:28

FUNDACIÓ CAN CLAROR CAPSALERA CARALLEU 39 39 L’ENTITAT POTENCIA LA PRESÈNCIA EN FIRES I CONGRESSOS

La Fundació, present en fires i congressos del sector La Fundació Claror va oferir una ponència en el marc del 3r Congrés Iberoamericà d’Instal·lacions Esportives i Recreatives celebrat a BCN Del 27 al 30 d’octubre va tenir lloc a Milà l’11è Congrés Europeu IHRSA (International Health Racquet & Sportsclub Association), l’espai de trobada dels principals operadors i empreses del sector esportiu i del wellness. A banda d’assistir a diverses ponències sobre les tendències del sector, una delegació de la Fundació Claror va poder visitar diversos centres esportius italians, tant públics com privats.

Saló de la piscina D’altra banda, del 18 al 21 d’octubre es va celebrar a Barcelona el Saló Internacional de la Piscina. La fira va reunir 488 expositors d’empreses nacionals i internacionals vinculades al sector aquàtic en un espai excel·lent per posar en contacte organitzacions i

En el marc del Saló Internacional de la piscina, la Fundació Claror i Blautec van oferir una ponència sobre la sostenibilitat a les piscines

proveïdors d’aquest àmbit.

En el marc del Saló es va dur a terme el 3r Congrés Iberoamericà d’Instal·lacions Esportives i Recreatives. El

gestió

director de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Claror, Nico Sánchez, va oferir una de les ponències juntament amb el responsable tèc-

nic de producte de l’empresa Comercial Blautec, SL, Carles Buchaca. La ponència es va titular «Noves tecnologies, tractaments i sostenibilitat en instal·lacions de piscines», i entre altres aspectes es va difondre la introducció del sistema de raigs ultraviolats per a la desinfecció de l’aigua de les piscines, fet que ha suposat per a la Fundació Claror la reducció del 60 % del consum de clor.

D’altra banda, el 25 de novembre el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo, va participar en una taula rodona, organitzada per la Diputació de Barcelona, sobre les línies d’actuació en matèria de planificació, disseny, construcció i funcionament de les instal·lacions esportives municipals.

GESTIÓ

Lliurats els certificats de centres cardioprotegits

Mesura de la satisfacció dels treballadors

El passat 16 de novembre, la Fundació Europea per a la Salut, Recerca i Educació va lliurar als centres gestionats per la Fundació Claror i les entitats vinculades el certificat que els acredita com a centres cardioprotegits en disposar de desfibril·ladors i personal format per usar-los.

L’acte de lliurament es va fer en el marc de la Setmana de la salut cardiovascular organitzada als cinc centres i minuts abans de la xerrada I després d’un infart, què? que va oferir el doctor Ricard Serra Grima, especialista en cardiologia i medicina esportiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Per segon any consecutiu, la Fundació Claror i les entitats vinculades (Can Caralleu i Llinarsport) han dut a terme un procés de consulta entre tots els treballadors per tal de mesurar el seu índex de satisfacció general i l’opinió sobre diversos temes relacionats amb l’ambient de treball, la seguretat, les expectatives laborals o el nivell d’informació.

Les enquestes es responen de manera anònima i dels resultats s’edita un informe estadístic que es proporciona a tot el col·lectiu dels treballadors. A més, les dades s’incorporen al sistema de gestió de la Fundació i dels centres esportius per tal de poder tenir indicadors i poder establir accions de millora continuada.

34-49_Fundacio.indd 39

18/11/2011 12:09:31

40 40

FUNDACIÓ CLAROR s’inicien el 25 de gener amb la figura de bonaventura ubach

Tertúlies a càrrec de l’arqueòleg Felip Masó A banda de les cinc tertúlies previstes, també es proposa un viatge a París per visitar el Museu del Louvre A partir del mes de gener començarà un cicle de tertúlies a càrrec de Felip Masó, arqueòleg i especialista en història del Pròxim Orient antic.

La primera es durà a terme el 25 de gener i s’endinsarà en la figura del Pare Bonaventura Ubach (1879-1960), un monjo benedictí dels més actius a Montserrat. Expert orientalista, va iniciar la Bíblia de Montserrat, va fundar la Fundació del Museu de l’Orient Bíblic de Montserrat i va impulsar la creació de la primera escola d’orientalisme antic a Catalunya.

El 15 de febrer, la sessió versarà sobre l’origen del mite sobre el calze de l’aliança, el vas en què, segons el cristianisme, va beure Jesús de Natzaret durant el darrer sopar.

El 7 de març la tertúlia analitzarà les actituds del creient davant Déu a l’orient i la Bíblia.

Les dues darreres tertúlies seran l’11 d’abril i el 9 de maig i versaran sobre «Art i iconografia en els palaus assiris» i «Gertrude Bell, una autèntica Indiana Jones», respectivament.

Les tertúlies es fan en dimecres, de 19.30 a 21 hores, a la sala de reunions del CEM Claror i tenen un preu de 5,50 euros cadascuna. inscripcions Totes les activitats culturals de la Fundació Claror requerei-

34-49_Fundacio.indd 40

xen inscripció prèvia i tenen places limitades. Cal fer-ne el pagament en el moment de formalitzar la inscripció, només així se’n pot garantir la plaça.

Visita al LoUvre Per completar la formació de les tertúlies, Felip Masó

i l’empresa Arqueonet.net organitzen una visita al Museu del Louvre de París. El viatge pot concertar-se amb ells o per compte de cada participant.

Aquelles persones que estiguin interessades en apuntar-se a l’activitat cal que es posin en contacte amb el professor Felip Masó.

CLAROR MÚSICA

Actuacions de Nadal dels tres grups cantaires El divendres 16 de desembre, a les 19 hores, el cor infantil i el Claror Rock actuaran al Centre Cívic de la Sagrada Família (carrer de Provença, 425, entre Lepant i Padilla). A banda d’interpretar nadales, també s’estrenarà l’obra musical Assaig general.

Per la seva banda, la Coral Claror farà el tradicional concert de Nadal el dissabte, 17 de desembre, a les 21 hores. Sota la direcció d’Antonio Velasco Polonio, interpretaran cançons populars de Nadal. El concert es farà a la parròquia Sant Ignasi de Loiola (carrer de Provença, 544, entre Cartagena i Dos de Maig). En tots dos casos l’entrada és lliure i gratuïta.

breus

Es deixen de cobrar els rebuts del 0’7 Claror A partir de l’1 de gener, la Fundació Claror deixarà de cobrar els rebuts a les persones que en el seu dia van decidir fer una contribució econòmica per a projectes solidaris. Les recaptacions econòmiques van establir-se l’any 2000 lligades a la figura del soci benefactor i s’han destinat sempre als projectes de la plataforma de cooperació i solidaritat 0,7 Claror. Aquesta figura ja va deixar d’existir en la reforma estatutària de l’any 2008 i es va substituir per la del soci col·laborador, que ja no implicava el pagament de cap quota solidària. A més, però, i amb l’afany de respondre amb més rigor a l’esperit fundacional de l’entitat, en la reforma dels Estatuts aprovada el 2 de març passat també es va suprimir la condició de soci col·laborador per recuperar la figura del soci abonat, amb el propòsit de promoure la participació entre un nombre més gran de persones. agraïments La Fundació Claror agraeix la col·laboració de totes les persones que durant aquests anys han estat contribuint econòmicament amb la branca solidària de l’entitat. El compromís de l’entitat cap als projectes socials i els col·lectius més desfavorits continua estant molt present, així que de segur que sorgiran noves maneres perquè les persones que ho vulguin puguin canalitzar a través de la Fundació Claror la seva inquietud per col·laborar en projectes socials.

18/11/2011 12:09:37

FUNDACIÓ CAN CLAROR CAPSALERA CARALLEU 41 41

34-49_Fundacio.indd 41

18/11/2011 12:09:38

42 42 ESDEVENIMENTS

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 42

18/11/2011 12:09:44

fundació claror

43 43

El campionat es farà als pavellons del CEM Claror i el CEM Marítim

Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, el 27 i 28 de desembre Hi participaran setze equips, vuit de masculins i vuit de femenins que composaran un cartell de luxe amb equips com com Barça i Penya El dimarts 27 i el dimecres 28 de desembre arriba un any més el tradicional Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal que organitza cada any la Fundació Claror. Els pavellons del CEM Claror i el CEM Marítim acolliran tots els partits de la competició, que enguany arriba a la divuitena edició amb l’objectiu de consolidar-se com a referent en l’àmbit estatal.

Participació El torneig seguirà el mateix format que l’any passat. La competició es desenvoluparà al llarg de dues jornades i els partits es jugaran en dos pavellons per tal de poder acollir tots els enfrontaments dels equips.

El primer dia del torneig, el dimarts 27 de desembre, es jugaran els partits de les fases de classificació al pavelló del CEM Claror i també al pavelló del CEM Marítim. Els equips es dividiran en quatre grups, un dels quals jugarà al CEM Claror i la resta ho farà al CEM Marítim. La segona jornada de competició, el dimecres 28 de desembre, es desenvoluparà íntegrament al pavelló del CEM Claror, on es disputaran les semifinals i la final tant masculina com femenina.

UN TOTAL DE 16 EQUIPS El torneig de bàsquet d’aquest any comptarà amb un total de setze equips participants, vuit

34-49_Fundacio.indd 43

cia al torneig els equips del Sant Adrià, el Basket Alameda, el CB Cornellà, l’Iraurgi Saski Baloia i els equips infantils del Safa Claror A i B.

de masculins i vuit de femenins. En el moment de tancar aquest número de la revista en categoria masculina havien confirmat la seva participació els equips del FC Barcelona, el

Joventut de Badalona, l’Iraurgi Saski Baloia, el CB Unió Manresana, el CB Cornellà i els equips infantils del Safa Claror A i B. En categoria femenina, han assegurat la seva assistèn-

CONCURSOS I PREMIS Paral·lelament als partits, el torneig mantindrà un any més els concursos paral·lels que ja s’han organitzat en les darreres edicions. Es farà un concurs d’habilitat, un concurs de triples i un de two ball.

Els campions i sotscampions del torneig rebran un premi i també s’entregarà un trofeu a l’equip que destaqui pel fair play, un al millor jugador i a la millor jugadora del campionat i premis als guanyadors dels concursos paral·lels.

L’equip Urkels s’imposa al Raid per quarta vegada consecutiva La desena edició del Raid Barcelona Marítim, que es va celebrar el 23 d’octubre passat, va tenir una xifra alta de participació, de més de 200 esportistes dividits en 59 equips mixtos formats per quatre persones cadascun. L’equip Urkels va revalidar el títol i va adjudicar-se la prova per quarta vegada consecutiva. Amb aquesta victòria es confirma la seva hegemonia i ja és amb diferència l’equip que ha guanyat més vegades la prova. L’equip Urkels (dorsal 5) estava format per Gemma Russinyol, Daniel Higueras, Oriol Santiago i Marina Cañestro i va obtenir una puntuació de 611,42 punts. El segon classificat va ser l’equip Elite (dorsal 28), amb una puntuació de 573,51 punts, i va completar el podi l’equip del Catacrak Team (dorsal 31), que va obtenir la tercera posició amb 508,47 punts.

18/11/2011 12:09:48

44 44 CAPSALERA CEM SAGRADA FAMÍLIA

34-49_Fundacio.indd 44

18/11/2011 12:09:52

CEM claror CAPSALERA 45 45 CEM CLAROR ofereix una major PERSONALITZACIÓ DEL SERVEI

Novetats en el Servei d’Entrenador Personal El centre obre una sala específica per a aquest servei, amb una màquina Gravity, que té possibilitats il·limitades d’exercicis Posar-se en forma, perdre pes, corregir males postures o assolir el rendiment físic desitjat... Sigui quin sigui l’objectiu, el CEM Claror posa tot el seu equip de tècnics a la disposició dels que vulguin o necessitin una atenció personalitzada; avaluaran les seves necessitats i l’ajudaran a construir el seu entrenament de manera acurada, programant les activitats més adients, tenint cura que les dugui a terme amb seguretat, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats.

MOLT MÉS QUE UN ENTRENAMENT Aquest servei va adreçat a persones que busquen un rendiment físic concret, com ara la preparació per a curses o triatlons, per a la temporada d’esquí, esport amateur o de competició; a persones amb manca d’hàbits fisicoesportius i que volen posar-se en forma; als que volen millorar la tècnica en el medi aquàtic, o fins i tot persones amb problemes de salut, com donar continuïtat al tractament fet pel fisioterapeuta en la recuperació d’una lesió.

També s’ofereix assessorament en tot allò que té a veure amb la pràctica física i esportiva, per contribuir a l’adquisició d’hàbits saludables i per reconèixer quines activitats són més adequades segons les característiques de cada persona.

34-49_Fundacio.indd 45

A més de l’entrenament, la contractació d’aquest servei inclou revisió mèdica, valoració de l’índex de massa corporal, avaluació continuada i una samarreta tècnica de regal. Es pot fer de manera individual o en grups de fins a quatre persones. espais per realitzar el servei Com a novetat principal d’aquesta temporada, el CEM Claror ha inaugurat una sala específica per al Servei d’Entrenador Personal, que dis-

posa d’una màquina Gravity, que ofereix una possibilitat il·limitada d’exercicis.

Però, a més, també es pot dur a terme a qualsevol dels espais esportius del centre: la sala de condicionament físic, les diverses sales d’activitats dirigides, el pavelló i les piscines.

Els tècnics que ofereixen el servei d’entrenador personal també opten per aprofitar les pistes exteriors, com l’entorn urbà del centre, per tal que el servei sigui més complet i al gust de tothom.

PROMOCIONS

Si contractes ara el servei obtindràs un pulsòmetre El centre ha posat en marxa una promoció en determinats períodes de la temporada en què si contractes aquest servei podràs aconseguir un pulsòmetre, ideal per a l’activitat esportiva. Promocions vàlides fins que se n’exhaureixin les existències.

Per a més informació, consulteu les condicions a la recepció del centre o a www.claror.cat.

breus

Nou tipus de màster d’spining El divendres 16 de desembre, el CEM Claror organitza un nou concepte de màster d’spining, que de segur que no deixarà indiferent a ningú: simulacre de la ruta pel Cabrerès, la popular ruta per la serralada de Collsacabra. Amb la participació de diversos tècnics: Ignasi Casacuberta, Silvia Elias, Ona Gete-Alonso i Edu Martínez. És la primera màster d’spining d’aquesta temporada i hi ha places limitades. Les inscripcions es podran tramitar fins al mateix dia 16 de desembre.

El preu per als abonats és de 5 euros i per als no abonats, de 8 euros.

Lleure de les vacances de Nadal Enguany, per al període de vacances escolars de Nadal, el CEM Claror ofereix un gran ventall d’activitats per fer durant els períodes de Nadal i de Setmana Santa. Van adreçats a infants i joves nascuts entre el 2000 i el 2005. Per primera vegada, a més de l’esplai, s’ofereixen dues activitats esportives: el campus de futbol i el campus de bàsquet. Hi ha dos torns que es faran del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener.

D’altra banda, el CEM Claror també posa en marxa l’oferta de lleure per al període de vacances de Setmana Santa.

Per a més informació, consulteu els tríptics informatius, a la recepció del centre o al lloc web www.cemclaror.cat.

18/11/2011 12:09:55

46 46 CANCem CARALLEU sagrada família NOVETATS

BALANÇ D’UN ANY DE GRAELLA

Es consolida el model de graella al centre La seva implantació ha estat un èxit entre els abonats, tant en ocupació de les activitats com en usos totals de la instal·lació L’1 d’octubre de 2010 s’incorporava formalment al programa d’activitats del CEM Sagrada Família la graella, que potencia l’accés a la pràctica esportiva dirigida, flexibilitza la proposta horària i facilita la personalització del servei. ÈXIT D’OCUPACIÓ Amb la perspectiva d’un any podem assegurar que ha estat un èxit en tots els sentits, especialment per l’alt nivell de participació. Des d’aquest punt de vista, val a dir que s’ha ofert una mitjana de més de 9.400 places mensuals amb el 66 % de mitjana d’ocupació, cosa que equival a més de 6.200 usos mensuals. En aquests moments la graella està absorbint entre el 17 % i el 22 % dels usos totals del centre.

La posada en marxa de la graella ha permès no tan sols equiparar l’oferta a la de la resta dels centres esportius de Barcelona, sinó també ressituar a la baixa, de manera intencionada, el nombre d’usuaris amb l’objectiu d’optimitzar el nivell d’usos. Així, en el transcurs del segon semestre del 2010 la davallada en el nombre d’abonats va representar al

Arriba el VII Rànking de Bàdminton El dissabte 28 de gener es farà, a partir de les 9 hores, el VII Rànking de Bàdminton, obert a tothom de més de 16 anys. Hi haurà trofeus per al primer, segon i tercer lloc, tant en categoria masculina com femenina, i diploma per a tots els participants. Per a més informació, consulteu a recepció del centre o al web www.cemsagradafamilia.cat.

Curs sobre el musical Mamma Mia! voltant del 10 %, i l’objectiu és arribar al 15 % durant els dos anys vinents. més OFERTA I varietat La graella ha evolucionat oferint cada cop una oferta més àmplia i més ajustada a la demanda; de les 86 sessions setmanals vam passar a més de 100 en poques setmanes, per acabar al voltant de les 130 al mes de juny. Enguany hi ha 141 activitats per activar-se, tonificar, meditar o relaxar-se.

La gran resposta que es desprèn d’aquestes dades, com també el fet que el CEM Sagrada Família finalment tingui una oferta d’activitats equivalent a la resta dels centres esportius municipals (i privats) de Barcelona, ens anima a

continuar cercant fórmules per millorar l’oferta d’activitats i acostar-nos així a les necessitats de l’abonat.

No obstant això, i malgrat l’èxit de la seva implementació, el centre es troba en fase de transició del model anterior a l’actual, tant en el disseny de les activitats, la freqüència i els horaris com en les tarifes.

També cal recordar que, d’acord amb el pla de convergència a les tarifes aprovades en el moment de posar en marxa la graella, els abonats amb una antiguitat anterior a l’1 d’octubre de 2010 continuaran tenint un descompte sobre la tarifa real aprovada per l’Ajuntament que, durant el 2012, serà del 4,5 % en totes les mensualitats.

Del 14 de gener al 18 de febrer es farà el musical Mamma Mia!, una activitat de sis sessions d’una hora i mitja de durada.

Va adreçada a tots els públics, a partir dels 12 anys. Hi ha la possibilitat d’apuntar-se sol o en família.

Inaugurat el primer curs de risoteràpia El nou curs de risoteràpia es farà el primer divendres laborable de cada mes, de 18.45 a 20.15 h, i forma part del nou Espai Zen del centre. El preu per als abonats és de 5 euros i el dels no abonats, de 7 euros.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 46

18/11/2011 12:10:00

CEM CAN marítim CARALLEU 47 47 la graella oferirà sevillanes els mesos de gener i febrer

Activitats per triar i remenar aquest hivern De desembre a març es faran masterclass de risoteràpia i hip-hop i cursos de pagament d’aiguarelax i de vòlei platja El CEM Marítim oferirà una temporada d’hivern carregada d’activitats esportíves.

La primera novetat serà la inclusió al llarg dels mesos de gener i febrer de les sevillanes a la graella d’activitats de lliure accés per a abonats. masterclasses El centre també organitzarà un parell de masterclass. La primera serà el dilluns 30 de gener i se centrarà en la risoteràpia. De 18.15 a 19.15 hores aprendrem que les estratègies que més ajuden a adaptar-nos a les situacions són l’acció del riure i el sentit de l’humor, perquè aporten beneficis fisiològics, psicològics, emocionals i socials.

La segona màster que hi ha programada arribarà el dijous 1 de març. En aquesta ocasió s’oferiran els coneixements bàsics per ballar el hip-hop, una activitat coreografiada en què es treballen diversos aspectes de coordinació i sentit del ritme. aiguarelax i vÒlei Dins de l’apartat d’activitats dirigides de pagament s’oferirà a partir de gener un curs

34-49_Fundacio.indd 47

d’aiguarelax que durarà fins al mes de juny. D’altra banda, a partir del març començaran a impartir-se novament els cursos de vòlei platja que van

tenir tan bona acollida al llarg de la temporada passada.

Per obtenir informació més detallada, consulteu els pòsters i els fulletons de recepció.

SALUT

Curs de gimnàstica abdominal hipopressiva Al llarg d’aquesta temporada d’hivern també hi haurà temps per a la salut i està previst que el CEM Marítim ofereixi un curs de reprogramació abdominal el mes de febrer que es repetirà els mesos de maig i juny.

Al llarg de les sis sessions que tindrà el curs s’ensenyaran tècniques de la gimnàstica abdominal hipopressiva que permeten enfortir la musculatura abdominal sense perjudicar el sòl pelvià i prevenir així la incontinència urinària. Per participar-hi cal tramitar-ne inscripció prèvia.

breus

Promoció en el servei de dietètica Durant les festes de Nadal els àpats són molt copiosos i no és estrany arribar a l’any nou amb uns quilets de més. Per això, el CEM Marítim farà una promoció en el seu servei de dietètica per abans i després del Nadal per controlar millor el teu pes. Així, durant els mesos de desembre i gener, per la compra d’un pack de sis visites, el CEM Marítim regalarà una dieta depurativa i un val del 10% de descompte en la compra de qualsevol producte a la botiga Komesano (passeig Marítim, 33). El preu d’aquest pack de dietètica és de 28 euros per a abonats i de 40 euros per a no abonats.

Bons per regalar salut per Nadal Com cada any per Nadal, el CEM Marítim ofereix bons de salut a molt bon preu perquè els regalis a les persones que més estimes. Els bons del Servei de Salut estan valorats en 75 euros. Gràcies a aquesta promoció el preu passarà a ser de 50 euros per a abonats i de 60 euros per a no abonats.

Recorda que pots consultar l’àmplia oferta de Serveis de Salut del CEM Marítim al lloc web www.cemmaritim.cat

18/11/2011 12:10:06

48 48 CANCem CARALLEU cAN CARALLEU El centre farà una xocolatada i organitzarà els casals de Nadal

Aquestes festes de Nadal regala activitat física i salut S’ofereix un pack de sessions d’activitat, una revisió mèdica amb electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal El CEM Can Caralleu t’ho posa ben fàcil aquest Nadal. Primer de tot perquè et proposa regalar salut als qui més estimes.

En segon lloc, perquè el centre ofereix la tradicional xocolatada i els Casals de Nadal perquè els teus fills i filles s’ho passin d’allò més bé durant el període de vacances escolars. activitat física i salut Aquest Nadal et proposem regalar salut, que sempre s’agraeix i més en aquestes dates on tots fem bons propòsits, entre els quals millorar la nostra qualitat de vida hauria de ser prioritari.

Es tracta d’un servei d’entrenament individualitzat en el qual el nostre equip de tècnics avalua les necessitats d’activitat física i entrenament, programant les activitats més adients i garantint que es fan amb seguretat, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats.

Aquest pack de regal va adreçat a persones amb poca disponibilitat de temps o amb necessitats molt específiques des del punt de vista físic, sigui per problemes de salut,

concretar necessitats i interessos, una revisió mèdica amb electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal.

com la recuperació de lesions o afectacions cròniques, o bé per falta d’hàbits esportius, que necessiten que algú els guiï

i motivi adequadament.

Es tracta d’un pack de cinc sessions d’activitat que inclou una entrevista personal per

HORARIS DE NADAL Durant les vacances de Nadal, la piscina verda estarà oberta de dilluns a divendres, de 7 a 22 hores, perquè les famílies puguin utilitzar la piscina petita amb els nens i les nenes. Els dissabtes 24 i 31 de desembre l’horari de la piscina verda serà de 10 a 16 hores, i el dissabte 7 de gener, de 10 a 20 hores. El diumenge 8 de gener serà l’habitual, de 9 a 15 hores.

D’altra banda, durant el període de vacances de Nadal, els cursos de natació infantil i l’Escola Esportiva Costa i Llobera no faran activitat entre el 22 de desembre i el 8 de gener.

Tampoc no es faran classes de tennis entre el 24 de desembre i el 7 de gener. Les classes de tennis i pàdel per a joves i adults també s’aturaran entre el 31 de desembre i el 8 de gener. Els cursos de natació d’adults i les classes particulars mantindran un servei ininterromput durant el Nadal.

El 24 i el 31 de desembre i el 5 de gener, tot i no ser festius, no es farà cap activitat i el centre tancarà a les 17 hores.

CASALS DE NADAL Can Caralleu organitzarà els Casals de Nadal adreçats a infants de P3 a 6è de Primària.

Es fan activitats poliesportives, activitats aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i jocs de taula. A més, aquest any hi haurà estades de judo, bàsquet i futbol, on els nens podran aprofundir els seus coneixements.

El calendari de casals d’aquest Nadal és del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener. Les estades es duran a terme únicament al primer torn. Les inscripcions ja es poden formalitzar i estaran obertes fins que se n’exhaureixin places.

XOCOLATADA El CEM Can Caralleu oferirà la tradicional xocolatada del 16 al 20 de desembre. Tots els alumnes gaudiran d’una bona xocolata calenta amb melindros després de l’activitat.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 48

18/11/2011 12:10:15

Cem CANCAN CARALLeU CARALLeU 49 49 el ProGrama d’entrenament està diriGit Per un tÈcnic

curs de preparació física per a oposicions És un grup específic que prepara les proves físiques d’accés a mossos d’esquadra, bombers o policia local, entre altres Des del passat mes d’octubre, el CEM Can Caralleu ha incorporat un nou vessant en les activitats de pagament. Es tracta d’un grup d’entrenament específic per preparar les proves d’accés CAFE i les oposicions a Mossos d’Esquadra, bombers, agents forestals i policia local, entre altres. És un programa d’entrenament dirigit per un tècnic que fa un seguiment personalitzat de l’evolució dels alumnes a l’hora d’executar les proves específiques de cada modalitat.

L’objectiu final és l’assoliment, per part del candidat, del

màxim nivell d’execució per incrementar les garanties de superació de les proves.

Els abonats d’altres centres gestionats per la Fundació

Claror (CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim) tenen l’avantatge de fer l’activitat sense haver-se d’abonar a Can Caralleu.

entrenament personal en grup per a esquí, tennis i pàdel El servei d’entrenament personal en grup que ofereix Can Caralleu es fa amb grups d’entre tres i quatre persones.

Es treballa per assolir objectius concrets, com la preparació física per a l’esquí o l’entrenament complementari per a esports de raqueta com el tennis i pàdel.

El programa de posada en

34-49_Fundacio.indd 49

marxa per a l’esquí consta de vuit setmanes amb dues sessions setmanals d’hora i mitja de durada, per arribar a les pistes en les millors condicions físiques.

La preparació especialitzada per a tennis i pàdel consta d’una sessió setmanal. El curs també té una durada de vuit setmanes.

bReUs

concurs setmanal a Facebook Cada dilluns al matí es publicarà una pregunta relacionada amb Can Caralleu a la seva pàgina de seguidors de Facebook. Entre totes les respostes correctes rebudes fins al dijous de la mateixa setmana se sortejarà un premi.

El guanyador de la setmana es donarà a conèixer cada divendres. Per participar en aquest concurs cal ser abonat de Can Caralleu i fer-se seguidor de www.facebook/cancaralleu. Els premis són, entre altres, un massatge amb el nostre fisioterapeuta, un abonament mensual gratuït, una sessió d’entrenament personal i molts altres obsequis més.

aconsegueix invitacions de regal Ara, si ets abonat de Can Caralleu, rebràs quatre invitacions perquè puguis convidar els teus amics o familiars a fer esport amb tu.

Pots recollir les invitacions a recepció fins al 31 de març.

Se’n podran adquirir quatre per cada quota d’abonament i quatre per a cada membre adult en el cas de quotes familiars. Aquestes invitacions es poden utilitzar fins al 31 de maig de 2012.

18/11/2011 12:10:23

50 COOPERACIÓ

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 50

17/11/2011 17:22:44

51

prOGRAMA D’ACTIVITATS D’HIVERN

Esquí, raquetes, monestirs, ciutat, calçotada, màgia...

Un hivern ple de propostes per a tots els gustos i edats. Obrim inscripcions el 19 de desembre; corre i no et quedis sense plaça!

Començarem l’any amb una visita al call de Barcelona, on també hi ha dues rutes temàtiques: la de l’arquitecte Enric Sagnier i la seva relació amb l’avinguda del Tibidabo i el projecte de ciutat jardí, i la de Joan Miró i la seva relació interrompuda i retrobada amb la ciutat. Assistirem a un espectacle d’il·lusionisme a l’espai inaugurat recentment de La Seca - Espai Brossa, que també visitarem.

Les activitats d’esport a la natura ens duran a la neu en la jornada clàssica d’esquí, snow i freestyle i en la de raquetes de neu, totes dues a la Cerdanya. La ruta de senderisme ens durà de nou a la Ruta del Cister, enguany a l’etapa que arriba a Vallbona de les Monges, on farem la tradicional calçotada.

Les visites culturals i artístiques per terres catalanes ens duran a la Garrotxa per conèixer les petjades que van deixar el noucentisme i el modernisme a Olot, i el castell medieval i el monestir romànic de Sant Joan les Fonts.

Visitarem a fons el monestir de Sant Cugat i el centre històric de la població. Per conèixer tots els secrets d’un rodatge televisiu i cinematogràfic visitarem el Parc Audiovisual de Catalunya, situat a Terrassa.

50-58_ClarorClub.indd 51

Nou carnet Claror Club 2012

activitats de lleure d’HIVERN GENER Dg. 29

Visita BCN: El Call jueu

11 e

Esquí, snow i freestyle La Seca: visita i espectacle de màgia Raquetes de neu a la Cerdanya Visita de cinema al Parc Audiovisual Visita BCN: Sagnier i l’avinguda Tibidabo

58 e 8e 48 e 22 e 11 e

FEBRER Ds. 4 Dg. 12 Ds. 18 Ds. 25 Dg. 26

DESEMBRE Ds. 3 Ds. 10 Ds. 17 Dg. 25

Monestir de Sant Cugat Olot i Sant Joan les Fonts Senderisme i calçotada Visita BCN: Joan Miró i la ciutat

13 e 46 e 50 e 11 e

Inscripcions a les oficines d’atenció al públic del CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

El Claror Club és un projecte de la Fundació Claror que té com a objectiu oferir als seus membres condicions avantatjoses en activitats de lleure exclusives, esdeveniments culturals, oci, espectacles, centres de lleure, esports d’aventura i més, com també la possibilitat de comprar en establiments adherits amb importants descomptes. Formen part del Claror Club els més dels 36.000 abonats dels centres esportius que gestiona la Fundació: Claror, Sagrada Família, Marítim, Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

Podeu consultar la guia d’entitats a les últimes pàgines de la revista (56 a 58). El carnet del Claror Club és anual, per la qual cosa els abonats que no l’hagin rebut encartat en la revista poden recollir-lo gratuïtament a les oficines del seu centre.

17/11/2011 17:22:47

El dissabte 8 d’octubre descobrirem el món de l’arqueologia participant en un jaciment egipci recreat exactament com l’original. Apropa’t a Egipte i converteix-te totes les tasquesCLAROR que es duenCLUB a terme en una excavació real: des del treball de camp a les excavacions dels diferents jaciments egipcis recreats a escala 1:1 fins a 52

esport i neu

58€

Un dia d’esquí, snow i freestyle

Data: dissabte 4 de febrer Horari: de 6 a 20 h Lloc: Fontromeu Preu: 58 euros abonats 78 euros acompanyants Inclou: transport, classes i forfet. Possibilitat de lloguer de material (15 euros).

Us proposem una jornada a la neu amb tres hores de classe, monitor i pràctica lliure, de la modalitat que escolliu: snow, esquí alpí o freestyle.

En funció dels participants es faran dos nivells per modalitat.

El Call, Sagnier i Miró a la ciutat

11€

El 29 de gener redescobrirem la presència jueva a la ciutat de Barcelona tot visitant el que era el seu barri medieval, els carrers estrets i ombrívols del call. El 26 de febrer recuperem l’antic projecte de ciutat jardí amb l’obertura de l’avinguda del Tibidabo, seguint torre a torre la història de l’alta burgesia catalana lligada a la proposta arquitectònica d’Enric Sagnier a Sant Gervasi.

El 25 de març coneixerem els vincles vitals de Joan Miró amb la ciutat de Barcelona, la seva infantesa i joventut, i els seus últims vint anys, quan va tornar de París i Palma de Mallorca.

8€

Espectacle màgic i visita a La Seca Visitarem La Seca - Espai Brossa, un espai dedicat a les arts escèniques i visuals que durant més de cinc-cents anys van acollir la factoria de la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona de Catalunya i Aragó. Tot seguit assistirem a l’espectacle de màgia Piso de Charol, a càrrec de l’il·lusionista Hausson, que s’inspira en les imatges i coreografies creades per Busby Berkeley als principis dels anys trenta, amb efectes màgics que sorgeixen de les calidoscòpiques imatges que va crear per a les pel·lícules.

També el pren com a referent Joan Brossa, cinèfil i

esport a la neu

VISITES PER LA CIUTAT

Data: diverses (vegeu el text) Horari: de 10 a 13.30h Lloc: Barcelona Preu: 11 euros abonats 19 euros acompanyants Inclou: visita guiada i aperitiu

TEATRE

admirador de Berkeley, al qual va dedicar, entre altres, un dels seus poemes visuals.

Data: dissabte 12 de febrer Horari: de 18 a 20 h Lloc: Barcelona Preu: 8 euros abonats 12 euros acompanyants Inclou: visita guiada i entrada a l’espectacle.

48€

Amb raquetes de neu per la Cerdanya

El dissabte 18 de febrer vine a gaudir de la muntanya nevada, en aquesta passejada d’uns deu quilòmetres, entre la solitud dels boscos nevats i enmig de paisatges inoblidables de la Cerdanya. Aquesta activitat és per a tothom, ja que amb uns minuts de pràctica ja ets capaç de moure’t amb facilitat i pro-

gresses autònomament, fent un exercici físic molt complet en plena natura.

Data: dissabte 18 de febrer Horari: de 7.30 a 20 h Lloc: la Cerdanya (per det.)

Preu: 48 euros abonats 68 euros acompanyants Inclou: activitat, material, guiatge, dinar i transport

* La informació que apareix en aquestes pagines és un resum, per llegir-ne la informació completa, consulteu el web claror.cat o dirigiu-vos al vostre centre.

50-58_ClarorClub.indd 52

17/11/2011 17:22:48

e i converteix-te en un veritable arqueòleg per un dia a les instal·lacions del Campus Arqueològic del Museu Egipci, situat a Palau-solità i Plegamans, on podràs fer escala 1:1 fins a l’indispensable treball de documentació i investigació de les troballes.

CLAROR CLUB 53 53

plató cinematogràfic

22€

Una visita de cine al Parc Audiovisual

Data: dissabte 25 de febrer Horari: de 9.30 a 14h Lloc: Terrassa Preu: 22 euros abonats 31 euros acompanyants Inclou: visites guiada, aperitiu i transport

visita cultural

Has visitat mai un plató de gravació? Et proposem conèixer de primera mà el Parc Audiovisual de Catalunya, on aprendrem el procés de producció audiovisual, des dels inicis fins a la postproducció i l’emissió del producte al mitjà, les característiques de cada tipus de rodatge, diferències entre rodar un espot de publicitat, un llargmetratge o un programa de televisió.

Visitarem diversos platós i ens explicaran anècdotes i curiositats sobre alguns rodatges.

L’edifici que acull el Parc audiovisual és l’Antic Hospital del Tòrax, del qual coneixerem el passat i el present.

art

El monestir de Sant Cugat

13€

Anirem a Sant Cugat del Museu de Sant Cugat, recupeVallès per centrant-nos en rant la història i els diferents el seu passat medieval, quan usos del conjunt monàstic. es va aixecar l’antic conjunt benedictí del Reial Monestir Data: dissabte 3 de març de Sant Cugat, a cavall entre Horari: de 10 a 13.30h Lloc: Sant Cugat del Vallès el romànic i el gòtic. Visitarem Preu: 13 euros abonats la l’església, el claustre i altres 21 euros acompanyants dependències i el fons del Inclou: visita guiada i aperitiu

senderisme

46€

50€

Olot, priorat Sant De l’Espluga a Esteve i castell Vallbona i calçotada

AAnirem fins a Olot i farem una ruta per la vila vella, tot descobrint els indrets i els edificis més distintius i, sobretot, les petjades escultòriques de Josep Clarà i de Miquel Blai.

Visitarem el castell medieval Estada Juvinyà, un gran exemplar d’arquitectura civil, i l’antic priorat de Sant Esteve

50-58_ClarorClub.indd 53

de Sant Joan les Fonts, un preciós edifici d’estil romànic de planta basilical i tres naus.

Data: dissabte 10 de març Horari: de 8.30 a 20 h Lloc: Barcelona Preu: 46 euros abonats 66 euros acompanyants Inclou: visites guiades, dinar i transport.

Arriba de nou la ja clàssica sortida de senderisme per terres tarragonines amb la festa de la calçotada final. Enguany caminarem per l’etapa de la Ruta del Cister que va de l’Espluga de Francolí a Vallbona. Es tracta d’un sender on trobem magnífics paisatges per descobrir i amb molta història. Sortint de l’Espluga el camí ens portarà al municipi de Montblanquet, on trobem l’església romànica de Sant Andreu. Finalment arribarem al monestir cistercenc de Vallbona de les monges, del qual veurem abans una bona panoràmica. Acabarem l’activitat amb la tradicional calçotada.

Data: dissabte 17 de març Horari: de 7.30 a 20h Lloc: Conca de Barberà Preu: 50 euros abonats 70 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, dinar de calçotada i transport

17/11/2011 17:22:50

54

CLAROR CLUB Ensenyament

llibres

Escola de teatre per a totes les edats EL PRISIONERO DEL CIELO C. Ruiz Zafón Ed. Planeta

ON EL DIA DORM AMB ELS ULLS...

Toni Pou Ed.Empúries

FUTBOL PER LA LLIBERTAT Ramon Usall Pagès Editors

A la Barcelona dels anys cinquanta, Daniel Sempere i el seu amic Fermín, els herois de L’ombra del vent, tornen a l’aventura per afrontar el desafiament més gran de les seves vides. Quan tot començava a somriure’ls, un personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça de revelar un secret.

On el dia dorm amb els ulls oberts reconstrueix el viatge del periodista científic Toni Pou a l’Àrtic canadenc. Embarcat en l’Amundsen, participa en la recerca que es fa al vaixell i narra el dia a dia de la gent de bord. A cavall entre el llibre de viatges, la divulgació científica i la crònica personal.

En aquesta obra Ramon Usall ens transporta a través d’exemples concrets al paper que el futbol ha tingut en el combat per la llibertat dels pobles i contra el colonialisme, en la denúncia del feixisme i del racisme, o en la seva aportació a la lluita per les llibertats democràtiques i la justícia social.

discos

La Caputxeta Aula d’Expressió dramàtica té la intenció de contribuir en la formació integral de la persona fonamentalment a través del teatre però també altres disciplines que tenen com a objectiu millorar les capacitats expressives i emocionals. L’Aula vol potenciar en els seus alumnes les habilitats socials, l’educació emocional, el treball en equip, la imaginació i la creativitat.

A la Caputxeta fan servir el teatre com a eina i treballen a partir de la pedagogia teatral, amb els nens i els joves amb objectius i competències adaptades a les seves edats i amb els adults amb la intenció d’obrir

el teatre a tothom.

Els membres del Claror Club tenen la matrícula gratuïta i el 10 % de descompte durant el primer mes.

LA CAPUTXETA VERMELLA www.lacaputxeta-aula.com Tel. 934 763 242

10%

material

A la muntanya, equipa’t bé VENGA! Miss Mundo Satélite K

LES RATLLES...

La Iaia Música Global

MYLO XYLOTO Coldplay Parlophone

El quintet barceloní Miss Mundo ens presenta el seu enèrgic treball Venga!, una col·lecció d’onze dosis de pop rock ben efectiu amb influències de grups internacionals com U2 o també de grups estatals com La Unión. De fet, l’àlbum conté una versió de la cançó «Mil siluetas», composta pel mateix grup madrileny.

Les ratlles del banyador és el primer disc del grup La Iaia, un trio osonenc format per Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrent. Guanyadors del Sona 9 2010, és una de les propostes més fresques i espontànies del nou pop folk català que destaca per la simplicitat dels temes i la quotidianitat de la seva poètica.

Després de l’èxit de «Viva la vida» or «Death and All His Friends», el quartet liderat per Chris Martin presenta el seu cinquè disc, amb «Every teardrop is a waterfall» com a primer single. Amb temes més íntims que recorden els inicis i hits com «Paradise», la banda s’apropa en aquest àlbum a un vessant més comercial.

50-58_ClarorClub.indd 54

Equipa’t és una botiga on tenen tot el que necessiteu per gaudir de la muntanya. Hi trobareu multitud d’articles de les millors marques, per a la pràctica de l’excursionisme, l’alpinisme, l’escalada, el descens de barrancs, les vies ferrades i els treballs verticals, entre altres. Per als qui els agrada la muntanya, aquesta botiga que fa poc que ha obert ofereix material especialitzat a preus ajustats i assessorament tècnic segons les vostres necessitats. També disposen de material de lloguer: cascos, arnesos, dissipadors, grampons, raquetes de neu i neoprens, i d’equipament infantil.

Els membres del Claror Club tenen un descompte del 5 % en tots els productes, excepte en les ofertes, i en mapes i llibres.

EQUIPA’T www.equipatb.com Tel. 931 876 518

5%

17/11/2011 17:22:53

CLAROR CLUB ESQUÍ

recomanacions teatrals

Esquia aquest hivern al millor preu La Fundació Claror té convenis signats amb la Molina i Vallnord perquè tots els membres del Claror Club puguin gaudir aquest hivern de les pistes d’esquí a molt bon preu, amb un descompte del 10 % en el forfet d’un dia.

La Molina, a la província de Girona, és una estació molt avançada amb un esperit esportiu i modern que conjuga amb el seu vessant familiar.

Disposa de quilòmetres de pistes per a tots els nivells i activitats per a totes les edats.

Vallnord és la unió de les estacions andorranes de Pal Arnisal i Ordino Arcalís i un dels dominis esquiables més

grans d’Europa. Ofereix tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques per poder gaudir esquiant amb la família i els amics.

LA MOLINA I VALLNORD www.lamolina.cat 10% www.vallnord.com

Aprendre a parlar bé un idioma

50-58_ClarorClub.indd 55

VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ Tantarantana 25% Del 14/12 al 8/1

PER TU PLORO Teatre Gaudí Fins l’11/1

25%

LA VAMPIRA DEL RAVAL Teatre del Raval Del 14/12 al 30/1

ISLANDIA saT! - dansa Gener

25%

SPLENDA Promentrada Tívoli 16 i 17/12

ENSENYAMENT

ABCHumboldt neix de la fusió d’abccollege i Centro Humboldt, dues escoles líders en l’ensenyament d’idiomes.

La unió dels anys d’experiència els ha convertit en un centre de referència i de qualitat.

Han evolucionat cap a un nou concepte d’escola, invertint i apostant pels recursos tecnològics més moderns, que es posen a l’abast dels alumnes com a eina fonamental per a l’aprenentatge.

ABCHumboldt ofereix una gran varietat de cursos per cobrir totes les necessitats i objectius i disposa d’una àmplia franja horària per tal

55

10%

e

entrada

24

e

AY CARMELA! Almeria Teatre Fins el 29/1

entrada

18 22e

MÓN BREL Almeria Teatre Del 22/12 al 29/1

RECHAZE IMITACIONS Promentrada Condal 16 i 17/12

16

EL DARRER TRIANGLE La Seca-Espai Brossa Del 19/1 al 5/2

25%

MIRANT A YUKALI saT! Del 16/12 l’1/1

25

NADAL MÀGIC La Seca-Espai Brossa Del 21/12 al 15/1

25%

UN NADAL DE PASTORETS entrada Almeria Teatre 9e Fins el 7/1

RACONS, MÉS ENLLÀ...

Viu el teatre 15, 22 I 29/1 i 5/2

25%

HAPPY HAHA Teatre Gaudí - dansa Fins el 8/1

OXIGEN Teatre Gaudí Del 27/1 al 25/3

25%

CASTING, UN MUSICAL...

Viu el teatre 25% 18, 29, 30 i 31/12 i 8/1

EL LENGUAJE DE LAS...

Tantarantana De l’1 al 19/2

25%

DOS PUNKIS I UN VESPINO Teatre Gaudí 25% Fins el 15/1

REPÚBLICA BANANERA Versus Teatre Del 3/2 al 18/3

25%

EL CUADRO O EL...

Versus Teatre Del 20/12 al 29/1

EL PETIT ELEFANT Tantarantana - familiar Del 2 al 5 de setembre

6,5

GRAN GALA STRAUSS Concerts a Barcelona 26 i 27/12 i 9/1

ABCHUMBOLDT www.abchumboldt.com Tel. 932 375 111

12

UN NADAL SENSE PASTORETS? entrada Tantarantana 6,5e Fins el 30/12

PER UN INSTANT saT! - familiar Del 27 al 30/12

d’adaptar-se a la vostra disponibilitat.

Els membres del Claror Club tenen el 10 % de descompte en els cursos grupals.

entrada

FESTIVAL DEL MIL·LENI Promentrada Diverses dates

entrada

e

%

25

%

25

%

25%

LES AVENTURES...

Almeria Teatre Del 4 al 26/2

15%

PISO DE CHAROL La Seca-Espai Brossa Del 9 al 26/2

15

%

entrada

15

e

entrada

e

entrada

9

e

25%

EL PETIT DALÍ Viu el teatre 25% 19 i 26/2, 4, 11, 18 i 25/3

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

17/11/2011 17:22:54

56

CLAROR CLUB

GUIA CLAROR CLUB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet 20% 2x1

MUSEUS

Centre d’estudis d’Art Contemporani.

Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals.

Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

50%

2x1

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta.

Descompte del 50 % en les activitats.

Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCN Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · BCN www.museucerabcn.com

50% Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.

Isaac Newton, 26 · BCN Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visitar l’exposició permanent i les temporals.

València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188 www.museuegipci.com

e

Museu d’idees i invents de Barcelona.

L’únic museu del món d’invents contemporanis. Descompte adults: 6 euros.

Ciutat, 7 · BCN www.mibamuseum.cat

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

ESPECTACLES 20%

20% Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals.

Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

Descompte en les entrades de la temporada 2011-12, i altres descomptes puntuals.

Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

10%

30% Un museu, mil anys d’art.

Del romànic al Modernisme i les avantguardes.

Palau Nacional · Montjuïc · BCN Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BCN www.pastisseria.cat

50%

2x1

Tancat temporalment per reforma.

De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg entre cultures.

Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.

Av. de l’Estadi, 60 · BCN www.museuolimpicbcn.cat

50-58_ClarorClub.indd 56

6

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2011-12.

Lepant, 150 · BCN Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

CONCERTS A BARCELONA

15%

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar, Sala 1 i 2 de L’Auditori i el Palau de la Música.

Tel. 93 317 02 90 · BCN www.concertsabarcelona.com

LA SECA ESPAI BROSSA

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Flassaders, 40 · BCN Tel. 93 315 15 96 · www.laseca.cat

17/11/2011 17:22:56

CLAROR CLuB

20% Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat.

Església, 4 local 6 | Barcelona www.porta4.cat

VERSUS TEATRE

Descompte del 10% en el forfait d’hivern i en el forfait d’estiu del Bike Park i el telecabina.

La Molina · Tel. 972 89 20 31 www.lamolina.com

20% 40%

25% Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCN www.teatregaudibarcelona.com

10%

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Castillejos, 179 · BCN www.versusteatre.com

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01) Reserva d’entrades al 933 097 004.

10% Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

e

20%

2x1

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.

Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!

10

e

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre.

Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

TEATRE DEL RAVAL

12

e

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

CENTrES DE LLEUrE AQUADIVER

20% 50%

25%

50% Descompte en les entrades de la temporada 2011-12, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09 www.llantiol.com

50-58_ClarorClub.indd 57

10%

-2 2x1

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).

Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

ILLA FANTASIA

10%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes...

Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

15%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva!

Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

e

6,5-8e

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults.

Entrades a 7 e en programació infantil.

Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

7 25%

57

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra.

Compra d’entrades al 902 222 191.

Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

PITCH&PUTT BADALONA

15%

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

SKATING CLUB

2x1

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla.

Roger de Flor, 168 · BCN www.skatingclub.cat

17/11/2011 17:23:00

58

CLAROR CLUB

10% Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia.

La Massana · Andorra Tel. +376 878 078 · www.vallnord.com

20% 50% Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la primera visita i 20 % en les següents.

Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

DIVERSOS

2x1 -2

20%

10%

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït.

Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

Especialistes en audició. Assessorament i adaptació personal·litzats amb els millors audífons del mercat. Estudi auditiu gratuït.

València, 612 bis · BCN Tel. 93 265 36 39 · www.sonisord.com

WATERWORLD

e

Escapa’t en família. Passa els millors caps de setmana, ponts i vacances enmig de la natura. 10% de descompte per a famílies.

Informació i reserves Tel. 934 744 678 · accac@esplai.org

10%

SALUT

VACANCES

20%% 45

10%

Apunta’t a teatre i tindràs la matrícula gratuïta i un 10% en la primera mensualitat. Descobreix el poder del teatre.

Grassot, 75 · BCN www.lacaputxeta-aula.com

5%

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400 Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500 Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.

Parc natural Cap de Creus · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

Venda i lloguer de material de muntanya.

Descompte no vàlid en ofertes i llibreria.

1h de pàrquing gratuït segons compra.

Pl. Paul Claudel, 38 · BCN Tel. 931 876 518 · www.equipatb.com

20% 40%

8%

10%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.

Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933 artiver@artiveroptics.com 30% 40% 40 % dte. en muntura i vidres.

20 % dte. en audífons i ulleres de sol.

Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!.

Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915 www.opticaboira.com

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.

Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751

50-58_ClarorClub.indd 58

Posem qualsevol tipus de viatge al teu abast. Especialistes en creuers.

Roger de Flor, 77 · Granollers Tel. 938 603 025 · fouporviajar.com

10%

Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional.

(Descomptes no vàlids en rebaixes).

La Roca del Vallès · larocavillage.com

10%

Hostal sostenible a una de les platges més boniques de l’Empordà.

10% de descompte sobre tarifa d’allotjament, excepte temporada alta.

L’Escala · www.hostalempuries.com

A ABC Humboldt aprendràs a parlar bé un idioma. Descompte del 10% en els cursos grupals.

Barcelona · Tel. 932 375 111 www.abchumboldt.com

15%

5%

Andorra més enllà de l’esquí. Hotels i un munt d’activitats. Himalaya experience www.hilamaiaexperience.com Andorra · Centraleta +37 687 55 00 Reserves +376 875 540

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga.

Passeig Gràcia, 62 · BCN www.casadellibro.com

17/11/2011 17:23:10

Cobertes.indd 3

18/11/2011 12:18:43

Cobertes.indd 4

18/11/2011 12:18:46