Revista Claror Sports nº47 by Fundació Claror

institutsodontolĂ˛gics

FUHDASCALlu~c~~~~

___ ESPORT 0I!IIIll!!!

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 47, III època Desembre 2004-Gener 2005

Les altres portades IVANTIBAU OPINiÓ 2. Articles de Haritz Ferrando, Begoña Roman, Alex Gui!lamón i Joana Céspedes 4. Entrevista curta: Marta Comas, coordinadora Pla per la promoció del civisme a Ben. ENTREVISTA 6. Ivan Tibau, capità de la selecció catalana d'hoquei patins SALUT 10. La flexibilitat DIETÈTICA 12. Aliments transgè nics MENSSANA 14. El poder de les màscares ENFORMA 16. Els balls de saló REPORTATGE 18. La Constitució e uropea

En plena tempesta política pel reconeixement de les seleccions autonòmiques, parlem ambl'lvan Tibau, el capità de la selecció catalana d'hoquei patins . Parlem del futur de la selecció, de la polèmica que ha generat i de l'estat d'aquest esport al nostre país . I li prestem una atenció especial a la reunió de la Federació d'esports sobre rodes a Fresno, on la selecció catalana ha perdut la primera batalla d'una guerra que prome,t ser molt llarga.

ALIMENTS TRANSGÈNICS L'enginyeria genètica està modificant els nostres hàbits de consum . Pomes amb gust de peres o maduixes amb un gen de peix que les fa resistents a les gelades ja no són ciència-ficció . Mirem d'aproximar-nos al món dels aliments transgènics per saber exactament de què es tracta i per conèixer de primera mà els beneficis o perjudicis que ens poden aportar.

22. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 26. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 26. Un nou triomf de Marta Tort, judoka 28. Activitats i tornejos de Nadal 32. A punt el programa cultural d'hivern 33. 0'7 Claror obre la convocatòria d'ajuts 34. CAN CARALLEU 37. CLAROR CLUB 40. FETS I GENT 40. Joan Carles Castanyé, exseleccionador nacional de natació paralímpica

MARTA TORT La Marta Tort, judoka de l'Esportiu Claror, ha quedat cinquena als campionats del món júnior de judo celebrats a Budapest el passat 1 8 d'octubre. Parlem amb ella i amb el seu entrenador so.bre el campionat, sobre el judo i sobre el futur que té per davant 16 jove estrella del Claror. .

_()p-= in~ id~

______________________________

O TOTCLAROR

Harilz Ferrando

Tercera època Número 47 Desembre 2004-gener 2005 Tiratge: 20.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

Coordinador Bicie/e/a Cluó de Ca/alunya

l el Dia Sense Cotxes?

REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ:

Sardenya , 335 , baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org Adreça ei. : totclaror @claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Gabriel Domingo, Núria Borràs, Pedro Andreu , Albert Giménez, Ester Benach, Sergi Larripa. DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT :

Ester Benach REDACCiÓ:

Yuri Fernandez Albert Giménez (Salut) Susana Varela (Dietètica) Miquel Garcia (Passatemps) COl·LABOAADOAS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCiÓ LlNGOfsTICA:

Lourdes Subirà SECRETARIA I DOCUMENTAC IÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide FOTOMECANICA I IMPRESSiÓ:

Ediciones Deportivas Catalanas DISTRIBUCiÓ:

SPM TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l'autorització expressa, per escrit, de la revista ToIC/aror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya , 337, entresòl 2a . 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 comunicacio@claror.org Web : www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VICEPRESIDENT

Héctor C. Silveira SECRETARI

Àngel García VICESECRETARIA

Consol Martl VOCALS DEL PATRONAT :

Laura Ponce , Carles Riera, Gemma Vilar6 , Joan Itxaso, Carles Casacuberta i Pablo Bei. DIRECTOR GENERAL

Gabriel Domingo DIRECTORS OIINSTAL ' LACIÓ

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARfTIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Carlos Cano

TOT CLAROR

Ja han passa t ga irebé 5 anys des del primer D ia Sense Cotxes de "l'Era moderna", el 29 d'abril de 1999. El primer any va servir per trencar el gel i posar sobre la taula els problemes reals de la mobi li ta t a les ci utats. El segon any va ser la victòri a de l'opinió pú blica : les enquestes mostraven que més del 80% de la població estava d'acord amb els objectius del Dia Sense Cotxes. Els anys següents, malauradament, el debat mediàti c va deri var en si s'havien de tallar carrers o no, en lloc de debatre sobre com, quan i quines mesures crear per pacificar el trànsit a les ciutats, quines infraestructures impulsar i quines campanyes de sensibilització caldria fer. A casa nostra, la data del 22 de se tembre, co mun a per a tota Europa, no acaba d'aj ustar-se bé en el calendari escolar i de festes majors de ciutats com Barcelona i Tarragona_ Per aquestes i altres raons, enguany el gruix de ca mpanyes i accions s'ha traslladat a la Set-

I NYETA

mana de la M obilitat Sostenible i Segura, que s'ha dut a terme del 8 al 14 de novembre en l'à mbit de tot Catalunya. La bicicleta és un dels pilars principals d e la mobi litat sostenible i la seva presència als carrers de la ciutat ha anat augmentant en els darrers anys. La reintroducc ió en el m ed i urbà, on havia estat la gran protagonista fins als anys cinquanta, s'està produint de manera espontània i progressiva, fins al pun t que podem pensar en un nou "boom" d'aquest vehicle, tot i l'efecte dissuasiu que representen l'elevat nombre i veloc itat d els co txes, així com l'escassetat de serveis per als ciclistes a determinades poblacions de Catalunya. En els darrers anys s'ha avançat a poc a poc donant facilitats als ciclistes quotidians: augment de la xarxa de carrils-bici, aparca ments, se nyali tz ac ió, accés de la bicicleta en el transport públic durant certs horaris, etc. Tanmateix només han estat mesures puntuals, sense

que esti guessin emmarcade? en un pla global de promoció de la bicicleta. Sens dubte la creació de Comissions de la Bicicleta en algunes de les grans ciutats catalanes o l'lntergrup d e Supo rt a la Bic icleta del Parlament de Catalunya ha facilitat la col·laboració dels responsables polítics amb les associacions d'usuari s. Des de la Unió Eu ropea ens arriba una recomanació, que fins ara som els últims de la llista en escoltar: anar en bicicleta és la solució capdavantera per a les ciutats. I això no vol dir que s'hagi d'imposar a ningú, ni que haguem d'arribar al 20 o 30% de desplaçaments que mostren algunes ciutats d'Eu ro pa. Però, la ciutat que volem tots és aquella que estigui pensada per a les persones en primer lloc, i per a les màquines en segon terme. Tots hi t enim molt a gu anyar amb aquest canvi i cadascú de nosaltres té la clau per canviar el seu hàbit de mobilitat i per transformar les ciutats_

Vinyeta de Ferreres, puólicada al diari "El Periódico'; el 8/ 11/0/

_ _ _ _ _ _ _ _ __ __ _ __ _ Qglni6

llA

COLUMNA

Secretària Executiva d'Ethos Ramon lluU

Àlex Guil!amón Entnpohles

Esport i ètica: cal una reflexi6 Fins a quin punt són ètics els blindatges econòmics que consten en els contractes dels jugadors esportius d'elit? Creieu que és compatible el jugador publicitari amb un bon rendiment al camp? Com es tradueixen els valors ètics en el terreny de joc? Avui dia l'esport juga un paper molt i mportant a la nostra societat i, per tant, cal veure immediatament co m aquesta importància esdevé, a poc a poc, exigència de legislació, de normativització, de reglamentació. La materialització d'aquesta exigència és, i ha de ser, un codi ètic, l'horitzó de valors que han de regir la pràctica esportiva, no només la dels professionals, sinó la de tots els implicats, i que caldrà tutelar amb lleis, normes i regles. És per tot això que Ethos Ramon Llull ha presentat públicament l'estudi Vers un codi ètic de I/esport realitzat

pel Dr. Antoni Nello, professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació de l 'Esport (FPCEE) Blanquerna de la URL. L'estudi del Or. Nello és una proposta de codi a través del qual es pretén oferir un punt de referència que pugui ser debatut, criticat i millorat. En paraules del seu autor: ''No és el nostre pro-

pòsit dir la darrera paraula ètica sobre el món de l'activitat física i de l'esport. L'important és el rerefons que s'hi respira, la certesa de la necessitat, de la urgència!, d'elaborar un codi ètic de l'esport". El Codi formula una proposta concreta aparti r de l'anàlisi del paper dels protagonistes de l'activitat esportiva : les autoritats esportives, les organitzacions esportives, els responsables d'entitats esportives, els entrenadors, els esportistes, els àrbitres, els equips sanitaris, els aficionats i seguidors, els mitjans de co-

municació i els educado rs esportius. Finalment, con clou amb la proposta de crear una comissió ètica, representativa de tots els estaments implicats, que hauria de vetlla r per la difusió i interpretació del codi deontològic. Aquest Codi s'ha distribuït a les federacions esportives de Catalunya (patrocinadores de l'estudi) i a d'altres entitats i particulars que ens han fet arribar el seu interès. Actualment es troba pràcticament exhaurit però podeu accedir al text íntegre del Codi a través del web d'Ethos Ramon Llull : http :// www.url.es/eth os/cat/ pro.htm Perquè ens estimem l'esport, perquè té, entre d'altres, un component lúdi c i educatiu esse ncial per al co rre cte desenvolupament de la persona, perquè, definitiva, volem esport qualitat, un bon esport, el podem deixar al marge l'ètica i els valors.

en de no de

. . . . . . . . . . . Presidenta . . . .del.Patronat . . deJo~n~ C~s~e~es. la Fundació Claror

15 anys de Fundaci6 Claror Ara fa 15 anys, el 30 de novembre de 1989, va néixer la Fundació Claror. Naixia per a donar continuïtat a la tasca duta a terme per la Cooperativa Claror durant 10 anys, i per a trobar noves fórmules que impulsessin la promoció de l'esport, la salut, la cultu~a i el lleure per a tothom, al barri de la Sagrada Família en particular, i a la ciutat de Barcelona en general. Aleshores, en aquell preolímpic 1989, la Fundació Claror era una nova i petita entitat de barri que comptava, com a únic patrimoni , amb unes instal ·lacions esportives de 2.000 metres quadrats: la piscina i el gimnàs de l'actual Esportiu Claror. Érem poc més de 30 treballadors i gestionàvem un pressupost de 78 milions de pessetes. 15 anys després, i a punt d'entrar a l'any 2005, la Fundació s'ha convertit en una de les entitats més prestigioses de Catalunya del món de l'esport, i en una reconeguda impulsora d'ac!vitats de cultura i lleure de la nostra ciutat. Aquell petit Esportiu Claror no només s'ha convertit en una macroinstaHació de 5.800 metres quadrats amb 9.800 abonats, sinó que ha tingut en els poliesportius Sagrada Família, Marïtim i Can Caralleu tres grans germans. Entre tots, hem arribat a crear una gran família de més de 35.000 abonats i prop de 50.000 usuaris. Una família esportiva, preocl!l pada per la salut, que s'ho passa bé amb multitud d'activitats lúdiques i socials, i amb inquietuds culturals i una gran sensibilitat per la solidaritat i la cooperació. I sobretot, una família unida, tan iH usionada o més que fa 15 anys. Els pares fundadors de la família què més podem demanar? Només dir-vos: Gràcies! I moltes felicitats a tots!!!

0,0 deu anys després ... Ja fa 10 anys de les acampades pelO, 7% i, amb la perspectiva del temps, es pot dir que aquell moviment va significar més que la mobilització de milers de joves. Va fer que, per primer cop, sectors molt amplis de la societat es preguntessin pels profunds desequilibris del món i les seves causes. Amb les seves llums i ombres, el "0,7% i més" va ser el primer moviment de solidaritat interna cio nal global (no vinculada a un determinat país) que es va donar a casa nostra. Després vindria el moviment per l'abolició del Deute Extern, mogudes contra el Banc Mundial i l'FMI, la cadena de Fòrums Socials, la resposta a les trobades de

l'OMe... Avui, 10 anys després, sabem que no hem arribat al simbòlic 0,7%, encara n' estem més lluny. Sabem que el Pla Director de Cooperació que vam "assolir" avala la concepció més neoliberal i la servitud als interessos de l'Estat. Sabem que amb diners de la cooperació s'ha donat cobertura a la presència de les tropes espanyoles a l'lrak.. . Sabem que no s'ha assolit cap fita significativa ni s'ha exercit una pressió important sobre els governs. El recent canvi de govern exigirà un discurs més acurat. Potser seria hora de fer un pensament i promoure la col·laboració mútua entre organitzacions per intentar millorar la nostra capacitat d'incidència social i política i la qualitat del nostre treball.

TOT CLAROR

_()p-= in~ i6 ~

________________________________

li :E~TRE.V~S!~ C~~T~

Maria Comas

. é{)(}din~do~ del pIu Per iu p'ro;ocú dei ci~is~e de l'Ajun/umen/ de Burcelonu

En/revis/u: furi Fernandez

''El ciutadà demana més mà dura" El 2004 ha estat l'any de la campanya pel civisme de l'Ajuntament de . Barcelona. La coordinadora del pla ens en fa un diagnòstic. Quin és l'objectiu de la campanya?

pot promocionar només amb campanyes?

d'educar el ciutadà?

aquest tipus d'infraccions són molt difícils de perseguir. I justament el que ens demana el ciutadà és més mà dura. Ens diu que cal autoritat amb els marra nos que deixen les escombraries fora perquè generen molt perjudici a la ciutat.

Depèn de la ciutat amb què et comparis. Si ens com-

No. En aquest cas, a l'Ajuntament li toca lid'erar aquest moviment però sense la complicitat del ciutadà no hi ha res a fer. L'Ajuntament li diu al ci utadà que per molts camions de neteja que posi, si el ciutadà no hi col ·labora, la ciutat seguirà estant bruta.

La campanya té quatre

parem amb Roma quedem molt bé, però si ens comparem amb Estocolm

No és un problema de servei,sinó que és un problema de correspon-

en el sentit de que ara tothom parla de civisme. Ens hem situat a l'escenari, però

eixos . Són neteja, soro ll , espa is de convivència i mobilitat. Per cada un

quedem fatal. Barcelona és una ciutat trad icionalme nt molt cívica i potser certs

sabilitat, que és la clau d'aquesta campanya.

no s'han canviat els comportaments. La ciutat segueix

d'aquests temes ens asse iem amb els responsables

comportaments s'han relaxat

Hi ha mesures que han sigut una mica impopulars com per exemple la dels agents cfvics que regiren les escombraries...

igual de bruta i sorollosa. Tot i això, primer es canvia l'opi-

L'objectiu principal és el canvi d'hàbits de la ciutadania per millorar respecte les altres persones i l'entorn.

I quins han estat els punts més calents?

El pla de civisme té tres potes. Una de campanyes de sensibilització, darrera nostre ve la Guàrdia Urbana que sanciona i després hi ha l'acció directa als districtes.

Barcelona és cfvica?

de l'Ajuntament i detectem els punts ca lents.

bastant perquè han proliferat molts usos nous del carrer, moltes festes, etc.

Creus que el civisme es

És l'Ajuntament qui ha

problema

és

que

Com valores el resultat? Els resultats són positius

nió i després els comportaments. Per veure ca nvis hem d'actuar més amb l'autoritat sancionadora.

En/revistes: furi FernlÍndez

Les parelles homosexuals poden adoptar nens?

ESTHER DE LA ROSA

JOAN

b. MARTíNEZ

DANIEL OVEJERO

REBECA

AcuÑA

FLORENCI LOZANO

44 anys

43 anys

52 anys

26 anys

74 anys

Em sembla molt bé. Tenen dret a tenir fills com tothom. Cadascú té dret a ser com és i a desenvolupar els seus sentiments com una persona normal.

Jo no estic d'acord. Perquè jo considero que un nen ha de veure un home i una dona. I la gent per darrere encara parla molt i tothom és molt modern de portes enfora però dintre ...

Jo hi estic d'acord. Jo sempre estic amb la lIibertat de les persones. Que hi hagi matrimoni i adopció.

Jo ho veig bé. Sempre que tingl1in una estabilitat emocional i recursos. jo treballo a una escola i tinc nens que tenen pares homosexuals i els nens no ten en cap J)roblema.

Jo hi estic en contra. Jo trobo que dos homes entre ells es poden estimar, però de cara a formar una família ho trobo quasi ridícul.

TOT CLAROR

_Entrevista IVAN TIBAU, CAPITÀ DE LA SELECCiÓ CATALANA O-HOQUEI CAMPIONA DEL MÓN

IIAlXÒ NO SIHA ACABATLa vida d'lvan Tibau ha canviat molt en els últims mesos. Jugador d'hoquei patins des dels set anys, ja ho havia gua. nyat tot amb l'lgualada daurat dels noranta i amb la selecció espanyola. Ara es troba al centre de la polèmica que ha generat la reivindicació de les seleccions catalanes. Curiosament, la final més important de la seva vida l'ha jugada, sense ser-hi, en un despatx de Fresno, a Califòrnia. Aquesta no ha estat una entrevista fàcil. I més que una entrevista, això és la crònica d'una història que ha acabat malament. He parlat diverses vegades amb l'lvan i, igual que ha passat amb la polèmica de les seleccions, els ànims han anat canviant a mesura que avançaven els esdeveniments. Després de la decepció de Fresno, l'amargor es barreja amb l'esperança. Perquè com diu l'lvan 'flixà no s'ha acabat'~ Com us sentiu ara Ivan? Ens sentim una mica enganyats. Anàvem allà amb els deures fets i per temes extraesportius no ens han deixat ni entrar. De fet no ens han deixat ni parlar. Et sents una mica maltractat, una mica desil·lusionat. Però com deia en Niubó (Secretari General de l'Esport de la Generalitat) no hi ha res perdut, i tenim moltes ganes de seguir treballant. I què es farà ara? En tot el procés hi ha hagut coses molt irregulars que ens donen peu a anar al Tribunal de Lausanne i lluitar per aconseguir el reconeixement a partir de ja. Estàs ressentit? Una mica decebut, més aviat per la manera que s'ha fet. I esperançat perquè això no s'ha acabat. Qui és el culpable? El govern central, clarament. Han

TOT CLAROI

coaccionat a tothom qui han pogut. Amb aquesta decisió podries tornar a la selecció espanyola ... No, no. Jo ja tenia molt clar que allà no hi torno més. I ara, amb el que ha passat, encara menys. Queda esperança entre els companys? Nosaltres en això opinem el que ens diuen els polítics. Ens recolzem en les esperances que ens han donat en Niubó i en Dupont (l'advocat que defensa la Federació Catalana). Si ells creuen que encara hi ha vies per esgotar, nosaltres mantenim l'esperança. La polèmica ha anat més enllà. El dia després de la resolució de Fresno, el líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, demanava el boicot a la candidatura olímpica de Madrid 2012 . L'lvan, evidentment, té una opinió al respecte. Tu estàs a favor del boicot a la candidatura de Madrid 2012? Per què no? I a més ara s'ajunten moltes coses. Ja no només el fet de que ens han maltractat, sinó coses com les de l'altre dia al camp del Getafe em fan dubtar de la candidatura de

Entrevista: Yuri FermÍndez Fotografies: Sp ort

cop veig més clar que ells ens tenen més odi a nosaltres que nosaltres a ells. Si que estaria en contra perquè no s'estan portant bé amb el nostre país. I, evidentment, que a qui no es porta bé amb el nostre país no els hem de recolzar per res.

_ _ _________________Entrevista "L'hoquei és català i a la resta d'Espanya s'ha anat imposant a poc a poc" Va ser l'lvan qui em va avisar que el dia 26 al vespre s'havia convocat una manifestació davant la delegació del Govern. Hi vaig anar. A la manifestació no hi havia més de 500 persones. Però la veritat és que feien molt soroll. Entre crits contra Maragall i per la independència, l'lvan atenia als period istes . Llavors encara pensava que les arts de l'advocat Dupont (que es va fer famós amb el cas Bosman) farien posi ble la victòria. Poques hores més tard

notícia: De seleccions catalanes, ni parlar-ne.

Tot

Un heroi que porta corbata Ivan Tibau va néixer el 27 de gener de 1973. Fa 1,69 cm i pesa 69 quilos. És solter. Va néixer a Lloret. Ha passat per cliversos equips però va obtenir els seus èxits més importants a l'Igualada daurat dels 90, on va guanyar 3 copes d'Europa i una Lliga. Amb la selecció espanyola ha guanyat un campionat del món i dos campio nats d'Europa. El passat 24 d'octubre, l'Ivan Tibau aixecava la copa de campions del mundial B d'hoquei patins a la plaça Sant Jaume, al balcó del herois. Allà on Stoichkov va fer botar el president Pujol o on Companys va proclamar la Segona Replíblica. Un lloc reservat per a la història. Poc s'ho poclia imaginar l'Ivan que algun dia acabaria allà, aclamat per més de dues mil persones i franquejat per la primera lfnia de la política catalana. Però hi ha un altre Ivan Tibau que porta corbata i concedeix crèclits al consum. Es tracta d'un treballador de la Caixa Girona de Blanes, que treballa vuit hores al dia com qualsevol altre mortal. Aquell dia, a més de la reivinclicaió d'un poble, va succeir un altre fet històric. I és que al balcó de la història no s'hi pujava un president de la Generalitat, ni un futbolista milionari. S'hi va pujar l'Ivan, un heroi que durant el dia porta corbata.

hagut pressions per evitar el reconeixement de Catalunya? H i ha hagut pressions segu r. Per exe mple, mesos enrere Catalunya havia d'anar al mundial d'hoquei en líni a de Canadà. Espanya mai hi havia anat

"Està clar que la foto de Macao era molt important per a tots els polftics catalans"

a co mpetir i, de cop, es va treure una selecció. I van coaccionar els altres

Per què vas plegar de la selecció

equips dient que si deixaven participar a Catalunya, ells, Portugal i els

espanyola? L'any 2002 vaig anar a la preselec-

altres equips que estaven compinxats es retirarien de la competició per la qual cosa el mundial no es

ció i quan portàvem 5 dies a la concentració em van fotre al carrer. Van venir i em van dir qu e ja me'n podia tornar cap a casa. Jo no vull pensar

podria celebrar. O sigui que Catalunya va haver de renunciarhi. Si es juguès un partit Catalunya contra Espanya, guanyaria Catalunya, oi?

malament, però, després de set anys allà, sortir d'aquesta manera no és gaire normal. Com s'explica que Catalunya si-

deu jugadors. I de ben segur que n'hi haurà deu més que estan jugant per aquí, que són catalans, i que

gui una potència tan important en hoquei? Perquè ja des dels inicis Catalunya sempre ha sigut una potència. Sobretot a pobles petits i a partir d'aquí ha anat creixent. Està clar que l'hoquei

tots els equips de hoquei han tret pancartes de suport a la selecció catala-

no se senten tan catalans com jo i que estan disposats a jugar amb la selec-

és català i que a la resta d'Espanya va ser com imposat. Pobles com Sant

na. I penso que és important que la veu del poble surti al carrer. Tens constància que hi ha hagi

ció espanyola. Així que jo crec que n'hi haurà una de catalana i una d'espanyola dures.

Hipòlit de Voltregà no els coneixeria ningú si no fos per l'hoquei. Tu per què creus que el govern

per visitar. Ivan, creus que les ifestacions populars serveixen per alguna cosa? Home tot ajuda. A part d'això,

Sí, però pensa que segurament la selecció catalana triarà

'IilI

-E==-=-:..~-central no us està donant suport? Home des dels socialistes catalans se'ns està donant molt de suport, però, si el senyor Zapatero es posés a favo r nostre, li tirarien la cavalleria per sobre i per això ho intenta delega r aquí a Catalunya. Quan es va vota r el te ma, votació provocada per CIU, va n votar en contra. Però jo a aquestes votac ions, els dono una importància relativa . Et consideres independenti sta? Independ enti sta no. Em co nsid ero ca talà. Cata lunya és el meu país. N o em co nsid ero in de pende nti sta perqu è no sóc un radi ca l d'aq uests. Però estic segur que so m un país qu e ens pod ríe m valer per nosa ltres mateixos. Se ríem un a potè ncia eco nòmica i espo rti va. Què vas sentir el dia de la celebració del campionat a la plaça Sant Jaume? Va ser un di a molt especial perquè mentre ve níe m ca p aquí no ens esp eràve m to t això. N osa lt res ens imaginàvem que hi hauria qu atre gats a l'ae ro port. Pensa qu e ve níe m de M acao i no sabíem el ressò que això havia tingut aquí. Va ser el fet d'arri bar aquí, a l'ae rop ort, veure molta ge nt anim ad íss im a, la prem sa .. .. I qu an aca bàvem de dinar v a m veure qu e això se'ns anava de les mans. I després l'autocar desco bert, la plaça plena.... Va ser impressionant. I la ressaca de l'endemà? Va ser molt dur tornar a la v id a normal. Véns de quinze dies de viure la competició i les celebracions. I de cop tocar de peus a terra va se r molt difícil. Sort qu e tin c uns companys qu e m'han faci litat molt la torn ada. Parlant dels companys. Com

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Girona • Un lloc per anar de viatge? Londres

"Em van fer fora de la selecció espanyola sense donar-me un motiu esportiu" fac i més vaca nces qu e la resta pe rò em deixe n molta ll ibertat per esco llir quan les vull fer. Creus que encara et queden molts anys per jugar? Sí. Jo em trobo bé i l'hoquei és un esport en qu è, si un es cuida, pot jugar molts anys. Hi ha jugadors de primer nivell que en te nen trenta cinc o trenta sis. Fins ara els mitjans no us prestaven molta atenció i ara TV3 ha cor-

• Un plat? La pasta • Un llibre per llegir? lil Código da Vin ci • Una pel'l{cula de cinema? jaque al asesino • Un mitjà per estar informat? Catalunya Ràdio • Mar o muntanya? El mar • Un cantant o grup musical? Joaquin Sabina • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Dalí • Un esportista a qui admiri? Miguel lndurain • Què valora més de les persones? El positivisme • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Reconèixer les seleccions autonòmiques • Dretes o esquerres? Centre-esquerra • Què s'enduria a una illa deserta? Una tele per saber què passa al món • Un desig confessable? Que siguem internacionals

regut a patrocinar la selecció ... Això és com tot. El que ve n és el qu e surt. I arrel d'aqu est ca mpi o nat del món i de la resposta de la ge nt se mbla que han vist que l'hoqu ei és important i qu e han de tenir la gent informada. Almenys algun a cosa hem

Està clar que la foto de M acao era important pe r a tots. El presid ent va an ar-hi el primer i, d'alguna manera, v a obli gar els altres a acostar-s'hi . El

compagines la competició amb la feina? Treballo des que vaig fi txar pel Blanes. Nosaltres som conscients que l'ho-

guanyat. I no fa ràbia que sigui així?

que sí es va ve ure és que els tres parti ts qu e va re n ve nir só n els qu e més

Bé, ai xò se mpre passa. Q uan el tema és notícia tothom s'hi apunta. El

decididament aposte n per nosa ltres. La Generalitat us prima?

quei no és un esport professional i que

que està clar és que, com a te levisió

et dóna per viure ara però que el dia de demà has de pensar en .altres coses. El banc m'ha ajudat molt perqu è

del nostre país, se rà la prim era qu e intentarà donar aqu esta inform ació.

No. Ens va n donar dietes. Però com qu e enca ra no so m ofi cials, de mo-

sempre que he dem anat permi sos per ju gar me' ls han conced it. Co m per exemple per anar a Macao. No és qu e

TOT CLAROR

I els que més s'hi apunten són els polítics. Perquè sembla que s'ha intentat treure rèdits electorals d'aquest tema .. .

ment hi va m anar se ntint els co lors, diguem-ho així. Un co p estigu em reco neguts ja en parl arem. Però de moment el qu e vo le m és aconseguir el reconeixe ment al preu que sigui .

CLíNICA PODOLÓGICA

l')~....

VITAL PEU

podologia privada assequible

CLÍNICA PODO lÒGICA VITAL PEU és un centre d'última generació que disposa de les últimes tecnologies diagnòstiques i d'un personal altament qualificat i avenços terapèutics . en continua actualització en els últims Aquest pla corporatiu de salut podològica té com a objectiu proporcionar assistència sanitària de qualitat a un cost assequible per a tota la família. Una revisió podològica és bàsica per tal de detectar alteracions i patologies que amb la pràctica esportiva poden produir lesions I destacant la seva importància en nens en creixement i en esportistes; és per això que oferim descomptes en tots els tractaments per als abonats del CLAROR CLUB i als seus familiars directes.

VITAL PEU OFEREIX un ampli ventall de serveis, distribuïts en diferents unitats: UNITAT DE PEU VASCULAR I DIABÈTIC UNITAT BIOMECÀNICA UNITAT PEDIÀTRICA UNITAT ESPORTIVA ESTUDI DE LA MARXA INFORMATITZAT UNITAT QUIRÚRGICA

Estem a la la vostra disposició de Dilluns a Divendres de 9.00 a 13.00 h i de 16.30 a 20.00 h.

Empresa líder en plantilles per a tot tipus de patologies.

Tel. 932 85 60 80

el Sardenya 441 baixos 08025 Barcelona

_Salut

Entrena la fie ibilitat per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i cap de l'Àrea de Salut de l'Esportiu Claror

Gaudir de bona flexibilitat ens ajudarà a tenir una vida saludable, sense tensions, sense dolors articulars o musculars ... Per aconseguir-ho cal entrenar-la, sobretot a partir dels 35 anys quan comença a minvar ràpidament.

La flexilibilitat es pot definir com l'habilitat que tenim per moure les articulacions lliurement i sense mal, amb la major amplitud possible. Junt amb la resistència, la potència, la força i la velocitat és una de les capacitats entrenables que més beneficis té per a la salut. Mantenir el cos flexible és la clau per aconseguir una vida activa i saludable. L'entrenament de la flexibilitat ha de començar ja en la infància i mantenir-se de manera continuada al llarg dels anys. Els re-

sultats es veuen progressivament.

Quan començar a entrenar-la? Molts autors coincideixen a dir que hi ha certs períodes de la vida en què l'entrenament de la flexibilitat no és només òptim, sinó que no fer-ho constitueix una greu descuit. A aquestes etapes de la vida se les acostuma a denominar "períodes o fase sensible" del desenvolupament de la flexiblitat i segons Michael Alter són aquells moments en què és més fàcil que es produeixin canvis a gran velocitat. Com ell mateix afirma ''encara

que és cert que la flexibIlitat pot desenvolupar-se a qualsevol edat amb un entrenament adequat; la velocitat del progrés i el potencial de millora no serà la mateixa segons l'edat'~ Aquesta "fase sensible" la situen entre els 9 i els

treball d'alguns grups musculars amb tendència a l'escurçament (músculs pectorals, lumbars, isquiotibials, quàdriceps ... ) pot provocar-ne la retracció. Per evitar-ho o com pesar-ho cal exercitar la flexibilitat d'una manera preventiva i compensatòria integral i buscar l'equilibri tònic postural. Iniciar aquest treball en una edat tan prematura ens facilitarà que quan aquest nen sigui ja adolescent (dels 15 als 18 anys) tingui l'hàbit adquirit i pugui aplicar les tècniques en aquelles zones on cregui que li és més necessari.

Quan comencem a perdre-la? Dels 20 als 35 anys, la fl'exibilitat disminueix lentament i entre els 35 i els 50 anys ho fa amb més celeritat. Com a mitjana es calcula que es pot arribar a perdre entre un 10 i un 15%

14 anys. En aquestes edats, la

de la capacitat (en els homes els valors són entre un 5 i un 20% inferiors a les dones).

manca de

Aquest decreixement es deu a diversos factors: l'osteoporosi, la pèrdua d'elasticitat dels lligaments i de la lubrificació de les articulacions, la degeneració progressiva dels tendons, la rigidesa muscular que acompanya l'atròfia dels músculs .. . Si a tot això

_______________________________________ salut L'entrenament de la flexibih'tat ha de començar en la infància i mantenir-se al llarg dels anys

Múltiples maneres d'entrenar la flexibilitat • Exercici físic: En el cas que fem una activitat esportiva, ja sigui dirigida, per lliure o practiquem algun esport d'equip, els exercicis de mobilitat i flexibilitat han de treballar-se en les sessions d'entrenament. Es poden incloure en l'escalfament, per permetre al múscul l'elasticitat necessària per dur a terme sense risc la pràctica esportiva. Mentre fem l'activitat, ens serviran per frenar la pèrdua d'elasticitat que es produeix com a conseqüència de l'augment de to muscular. També afavoreixen la relaxació dels músculs en acció i milloren el rec sanguini. Quan acaba l'entrenament, tots aquests efectes es mantenen però, a més, ens facilita la recuperació muscular. • Integrat en el massatge: Hi ha molts altres mètodes que ens ajudaran a entrenar la flexibilitat. Per exemple, els estiraments miotenslus (que a les instal'lacions Claror s'han integrat en el quiromassatge) són un mètode resistit que provoca millores espectaculars, sobretot, en la rehabilitació de lesions • Activitats específiques: També podem optar per apuntar-nos a aquelles activitats orientades específicament a treballar la flexibilitat. En són exemples la gimnàstica de manteniment, el tonostrech, l'escola d'esquena o el RP i perquè siguin completes i globals haurien de durar entre 45 I 50 minuts.

hi sumem que la persona no fa exer-

siva en la qualitat dels exercicis.

cici físic, podem detectar dues conseqüències importants: l'augment de

Avantatges i desavantatges

la dificultat en fer els gests quotidians i l'aparició de mal d'esquena o de lesions articulars i musculars. A banda de l'edat i el sexe hi ha d'altres factors que condicionen la flexibilitat. Són la individualitat biològica, és a dir, les característiq ues de cadascú (la qualitat de les palanques, els teixits, l'elasticitat dels músculs ... ); el somatotipus (les característiques en la constitució), i la respiració. Aquest darrer factor és molt important, ja que una inspiració profunda i una espiració controlada té una influència deci-

tòxiques'~ Per tant, gaudir d'una bona fl exibilitat millorarà la funció circulatòria . Com afirmava Giovanni Cianti

"una bona flexibilitat millora la circulació dels fluids i els trastorns del siste ma cardiovascula¡; facilitant el retorn venós sanguini '~ Els exercicis d'estiraments muscu lars i mobilitat articular també afavoreixen la producció de líquid sinovial i, per tant, el lliscament de les articulacions sense que es produeixi tant des-

La millora de la flexibilitat té una clara influència positiva en la salut, tant en els gests quotidians com en la millora de la consciència corporal, la prevenció i recuperació de lesions o el rendiment esportiu tècnic i físic. A més, s'ha demostrat que exerceix efectes molt positius en moltes de les funcions del nostre organisme. Michael Anter estableix que ''els alts

nivells de tensió muscular eleven la presslo arterial i obstrueixen el rec sanguini disminuint així l'arribada d'oxigen

Especialistes en neteja

C=O[~~@&~

i nutrients i l'e vacuació de substàncies

®®

@f1

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 936823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

gast, reforcen els tendons, les vaines i el sistema muscular en general evitant el risc de patir lesions i, per descomptat, ens destensa i relaxa el cos. Altres avantatges són la millora de la postura, el retard en l'envelliment de l'aparell motor o la influència positiva sobre els processos de reparació dels teixits lesionats.

MÉS INFORMACiÓ:

Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Famt1la, Marítim I Can Caral1eu

C~1)~

~H~~ Alimentació per celiacs Alimentació ecològica Complemets alimetaris Herbes i esPècies Objectes de regal Llibres Sardenya, 371 ·08025 Barcelona Tel.jFax 934587537

_Dietètica

ALIMEN "

TRANSGENICS per Susana Varela, infermera i dietista del Poliesportiu Sagrada Família

Abans que Gregor Mendel inventés la genètica ja s'obtenien nectarines i pomes amb gust de peres mitjançant mètodes d'assaig-error. I és que des que fa segles es va posar en marxa l'agricultura, l'home ha buscat obtenir varietats que oferissin major rendiment, qualitat nutritiva, facilitat de conreu i resistència a agents externs. Així, va començar a fer creuaments entre les mateixes espècies i més tard entre espècies similars. Avui tots coneixem creuaments com la coli-flor, les cols de Brusel ·les, el bròquil i el col-i-nab, varietats artificials de la mateixa planta.

producció; ja que permeten aconseguir en pocs anys i de forma controlada allò que abans podia trigar dècades o segles i, fins i tot, aconseguir efectes que abans eren impossibles. El que fan les tècniques modernes d'enginyeria genètica molecular és incorporar un gen (un fragment d'ADN que constitueix el genoma o la informació d'un organisme) al genoma d'un altre organisme, com ara una planta, per obtenir plantes transgèniques amb més avantatges competitius (més resistència a la salinitat, a la sequera, al fred , a les plagues o als herbicides) . Per aconseguir-ho s'usen unes tècni-

Els aliments transgènics són aquells organ ismes que han estat sotmesos a enginyeria genètica i que es poden fer servir com a aliment. Però també ho són aquells aliments que contenen un ingredient o additiu sotmès o creat per l'enginyeria genètica. Avui en dia, els únics aliments que de segur no contenen modificacions genètiques són els provinents de l'agricultura biològica i biod inàmica.

ques de "tall i confecció", és a dir, s'usen uns enzims que tallen l'ADN i uns altres que el tornen a unir. L'objectiu final és transformar l'organisme hoste, aconseguir que expressi de forma normal i estable el nou gen, i que aquest gen sigui transmès a la seva descendència.

Aliments transgènics, són segurs? L'enginyeria genètica Els programes de fitomillorament actuals utilitzen l'enginyeria genètica per augmentar la productivitat, disminuir les pèrdues causades per plagues i malalties, i reduir els costos de la

TOT CLAROR

L'enginyeria genètica en els aliments o les plantes permet que tinguin més avantatges competitius

Malgrat que l'any 1995 l'Organització Mundial per a la Salut i la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'alimentació) van concloure que no existia cap diferència entre la composició de productes

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Dietètica produ ctes modifi ca ts ge nèti ca ment o elaborats a partir d'un transgè ni c (fins

una molècula de monelina, es pot vari ar el gust dels fruits se nse alterar el

TRANSGÈNICS?

i tot en un a mínim a quanti tat) han d'es-

ni vell de sucres .

ta r indi ca ts a l'etiqu eta de manera qu e

Aco nseguint pl antes transgè niqu es,

En el nostre país trobem: la soja, el blat de moro i els seus derivats i derivat del tomàquet Aquests productes formen palt de la composició de més del 60% dels aliments transformats, des de margarines, olis, greixos, conselves, plats preparats, congelats, begudes, p astes, xocolates, galetes, cereals, pa, gelats, snacks, melmelades, salses, fins a aliments infantils i per a animals domèstics. En d'altres països poden trobar molts altres aliments man ipulats genèticament com la pastanaga, l'enciam, el cafè, el meló, els ous, el salmó, el pollastre o el porc.

se'n pu gui fer un seguim ent al ll arg de to ta la cadena alimentàri a.

es pot fer q ue un a co llita sigui més abund ant amb menys ús d'insectici-

A l'e tiqu eta, do ncs, hi hauri e n d'aparèixe r les propietats modifi cades,

des ja qu e les plantes poden se r més res istents als herbi cid es, a les pestes,

el mètode utili tza t, les co nseqü ènci-

a les malalti es, als fongs, als in sectes

es qu e pot tenir per a la sa lut i la pre-

i, fin s i tot, a co ndi cions geogràfiqu es

sè ncia al nou alim ent de matèri es que

o cl im àtiqu es adverses .

QUINS ALIMENTS SÓN

puguin plantejar una rese rva de ca ràc-

També hi ha apli cacions terapèuti -

ter èti c. D'aqu esta manera, el co nsu-

qu es . Per exe mple, en full es de plan-

midor podri a evitar prendre un aliment

tes s'ha obti ngut proteïn a anti coagu-

qu e li és perjudi cial.

lant hum ana o age nts contra la càri es

La realitat, però, és que actualment

dentàri a i s'està treballant en vacun es

no tro bem aqu esta etiqu eta a quasi

contra malalti es gastrointestinals i res-

cap producte, si bé es consid eren se-

piratòri es .

gurs ja qu e han estat autoritzats per tots els estats de la Uni ó Europea.

la concentració d'aminoàcids essencials;

alimentaris derivats de plantes transgèniqu es i les de les obtingudes per

Altres aplicacions han estat l'augment del valor nutritiu de les llavors elevant

Plantes fortes contra l'adversitat

la clon ació de gens del blat de moro,

mètodes tradicion als, s'han don at ca-

del pèsol, de la mongeta verda, de la

sos d'al'lèrgies a la soja manipulad a

La tecnologi a genèti ca es pot utilit-

patata, de la soja i de la colza, cosa que

amb gens de la nou del Brasil o a les

zar per obtenir diversos benefi cis. Per

permet enriquir uns aliments amb pro-

maduixes que porten un gen de peix

exempl e, en un aliment es pot acon-

pi etats benefi cioses d'uns altres; el re-

per fer-les resistents a les gelades.

seguir bloqu ejar o substituir aquell gen

tard en la maduració del fruit i, per tant,

Per evitar aquests "efectes secun-

que provoca al·lèrgi es. Seri a el cas del

que tingui una vida comercial més llar-

daris", a banda dels controls i proto-

bl at sense gluten. O, mitjançant la ma-

ga, o millorar les condicions organolèp-

cols estrictes que han de superar els

nipulació de bactèri es, es pot aconse-

tiques dels productes i que els fruits no

aliments transformats genèticament

guir que una planta tingui més arrels

tinguin llavors.

(el Codex Alimentarius es va crear l'any

o més tiges, molt profitós en cultius

1962 per protegir la salut dels consu-

de tabac, patata, llegums i pastanaga,

midors), l'abril del 2004 es va aprovar

entre d'altres. En els cereals i la col-i-

una nova directiva per exercir controls

flor s'usen virus que s'extenen fàcil-

més estrictes a Europa. Així, tots els

ment per tots els teixits. I, modificant

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Mar{tlm i Can Caralleu

MUDANZAS

GRAN VARlEDAD , CERVEIAS DE IMPORTACION

TRATAMOS SU MERCANCIA CON VERDADEROS PROFESIONALES

OONIVE~ TRANSPORTE INTERNACIONAL

MENU DIARIO:

SERVIC'!O GARANTIZADO . PERSONAL ESPECIALlZADO PARA MONTAJE Y DESMONTAJE DE MOBILlARIO

De lunes a viernes . . 7,50 € Sóbodos . . . . . . . . 8,90 € Domingos . .. . .. , 8,90 € ESPECIALlDADES:

• Tapa, variada s , Ensaladas , Bocadillos fríos y caliemles , Torradas variadas • Monladitos • Hamburguesos

Ymucho mas a la disposición del cliente..•

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

TRASLADO DE: oficinas . pianos . órganos EMBALAJE DE: cristalería . cuadros . objectos delicados GUARDAMUEBLES: espectaculos . cine . publicidad

Roger de Flor, 277 . 08025 BeN Tel. 934571225 Tel./Fax 93 207 66 95 angelleo@jazzfree.com

_Mene sana

EL PODER DE LES ,

MA SCAR ES per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i professora de Psicoestètica

De quina manera es transfo rma el nostre estat d 'ànim quan ens posem una màscara? Qu ines sensacions ens provoca el fet d'ocultar el rostre mentre podem observar els altres? El desig d'ocultar-nos per guardar la nostra parcel·la d 'intimitat i mantenir la identitat contrasta amb l'anhel de comunicarnos. Com podem retrobar la justa mesura entre ambdós? Des de l'inici dels temps l'ésser humà va voler modelar-se el cos i esmenar allò que la natura li havia donat. Va començar ornamentant-se amb pintures, però no en tenia prou i va idear incrustar-se objectes a la pell. Encara podem veure molts d'aquests guarniments en algunes civilitzacions esteses per tot el planeta. Per exemple, en alguns pobles de Papua-Gui nea es graven la pell fent-se incisions amb un objecte punxant a fi d'imitar la pell del seu animal venerat: el cocodril.

El significat de la màscara Aquest afany de modificar-se el cos, però, pren un significat molt diferent quan es tracta del rostre ja que, sent el centre de la comunicació humana, el fet de transformar-lo o amagar-lo pot influir de forma decisiva en el significat de la relació amb els altres. El sentit de la màscara esde-

crustacions de les pedres més valuoses. Era la manera que tenien els emperadors d'aquell moment històric de remarcar la seva força i poder. Però ja que nom és els poderosos podien gaudir del privilegi de portar màscares i per tal que, de tant en tant, el poble també pogu és gaudir d'aquesta gràcia, es va establir la festa de carnestoltes com una ocasió en què es podien lluir. En aquest cas, però, eren grotesques i estrafolàries i ridiculitzaven a aquell que les portava. Aquelles caretes estrafetes que minimitzaven , co ntrastaven amb el remarcat efecte potenciador de les dels nobles. També sota algunes dictadures es van prohibir els balls de màscares o, mitjançant els preus elevats, se seleccionava al públic assistent, com per exemple el famós ball de la Llotja de Barcelona. Així i tot, es procurava organitzar-los de manera que tots els assistents es coneguessin, en llocs tancats i vigilats per les forces de l'ordre. En altres aspectes, trobem la màscara amb el seu semblant intimidador, com el que provocava la careta que es posava el "bruixot" en les societats primitives, al qual se li atribuïen poders ocults i misteriosos. Hem de partir de la base que l'ésser humà és un ésser esporuguit a qui cal potenciar-se i que va inventar la màscara

vé divers segons la seva fun-

com un mitjà curiós de treu-

ció. En l'antic Egipte i en algunes cultures de l'antiga suda-

re's la por del damunt: espan-

mèrica trobem màscares de metalls preciosos i amb in-

TOT CLAROR

tant els altres. La màscara pot transmutar, donar coratge i condicionar la forma de ser.

__________________________________________~1v.[ens sana La seguretat que dóna parapetar-se darrera d'u na màscara ha fet que també se'n puguin crear de naturals Els exè rci ts espantave n els se us enemics primer amb els colors bel·licosos amb els que pintaven el seu rostre i, més tard, amb els seus elms de ferro a mode de màscares protectores. Si aco nsegui en aterrir l'enemi c s'enforti en pensant que, si més no, els altres teni en més por qu e ells. Així doncs, la força hipnòtica de les màscares ha fet qu e a través d els segles l'ésse r hum à també les hagi emprad es per treure's la por, ocultant-s'hi al darrere, per espantar o suggesti onar els altres.

Reaccions davant la màscara "Si tenim en compte que el mirall és la identificad6, hi hauria qui es miraria a l'espiJJ amb m àscara". Amb aquesta frase , el psicòleg Carles M. Espinalt ens dóna una visió exacta de com n'és de transcendent no sols comunicar amb autenticitat, sinó formar-se una veritable identificació per no esdevenir una paròdia d'un mateix. Seguidament ens concreta quines són les 3 reaccions més freqüents que, davant la suggestió que provoca una màscara, poden presentar-se en les persones quan els n 'apropem una: Reacció supersticiosa: el subjecte no sap què dir, queda com mut, vol espantar els altres, p erò només s'expressa amb onomatopeies místiques del tipus Uhh! Am\U!. .. Reacció del "galtes": tan bon punt se la posa es troba en el seu ambient, com p eix a l'aigua, ja que li reforça encara més la de ciment armat que ja pOltava. Reacció de la persona esforçada: queda com desorientada. L'esforçat se sent incòmode, li té com una al'lèrgia estranya. Aquesta reacció no té res a veure, per exemple, amb la compenetració que en determinades circumstàncies pot existir amb ella. És coneguda per tothom la manera com es transforma un cirurgià tan aviat com es cobreix el rostre poc abans d'iniciar una operació.

produïts, a la fi, per la incomoditat de portar-l es. Si co m deia el fil òsof Ni etzsche ''tot

La seguretat que dón a parapetar-se darrere d'una màscara ha fet que tam-

estan posseïts per la màsca ra no poden se r mai uns bons comun icadors. Però, de màsca res, se'n cree n en d'altres situ ac ions. L'ésse r hum à necessita convertir-se en un ésser repre-

bé se'n puguin crear de naturals, les que fan que el rostre esd ev ingui un mitj à per ocultar en lloc de comuni car. D'aquí es deriva la paraula "boti-

se ntatiu capaç de dur a term e el paper social per al qual s'ha preparat amb dedicació. Si no esdevé així, si no pot adquirir les habilitats i co neixe ments

fler", que era aqu ell qu e infl ava les galtes per modificar conscientment el seu rostre, fent una caricatura d'e ll ma-

necessa ri s qu e li imposa un cà rrec i no s'hi vol esforçar, necessitarà actuar

pot dir qu e ell no és adul ado r per amagar que es envejós, se' ns fa cada vegada més difíci l va lorar les persones. Els emmascarats hi són arreu i ja ni ens sobta trobar algú dins una discoteca amb ulleres de sol a mode de modern s antifaços co m els qu e van inventa r els ve necians.

Les caretes naturals

teix. No és estrany qu e aqu esta paraul a s'hagi introduït en l'àmbit social per anomenar molts dels polítics dels nostres dies que es parapeten darrere una màscara de ciment arm at, amb la que ells mateixos han anat convertint el seu propi semblant, a fi de no deixar entreveure, a través de l'expressió del seu rostre, les empremtes de la seva incoherent conducta. En els sistemes totalitaris i dictatori als, la impassibilitat de l'esfinx era la màxi ma representaci ó. Per això, aqu ell s qu e

00 flRTlVER es

SanIeIrta. 366 -Tel.JFax 93 468 39 33

des de la fi cció. Aleshores co mença a dese nvolupar un posat forçat i artificiós, la màscara li deforma el rostre com un postís que s'apodera de l'ex pressivitat i li en cartona els moviments, traient-li la vi vacitat dels ull s, talment co m succee ix qu an ens pose m un antifaç. A la persona representativa no li cal la màscara . En canvi , qui lluny de ser un autèntic líder s'ha convertit en una "vedette" se les posaria totes. Fins i tot, alguns dels "ti cs" o moviments inconscients i repetitius del rostre són

Tenim termòmetres I

pot ser una màscara en relació a allò que volem ocultar" i, fin s i tot, algú

La línia que separa el fet de potenciar el rostre a través del maquillatge o els orn aments i l'acció d'emmascararlo és minsa. En cap altra moment històri c s'ha experim entat tal domini de les fal·làci es, ni ha sigut tan complex el poder dese mm ascarar-les. Per poder se r ésse rs veritablement co muni catius cal saber ponderar el que té la màscara de bo, de dolent, de malvat o fins a quin punt transmuta, potencia o minimitza.

)ReYfsi6 Optomètrica GratuTta Adaptació de lents de contacte toves I semlriJldes Ullerel,raduades per • tot tipus cVesports fins G un 30% de dte. G tots els G60naa de l'&pordu Claror , Po.... ortIcI Sa¡fadG familia - Ne .........,. . . . . . . . . . . . . .

-En

forma

SORTIM A. LA. PISTA.•••

A BALLARI per Jordi Traver, professor de Balls de saló de la Fundació Claror

Si una cosa podria unir les cultures de tot el món i de tots els temps, és el ball, Mitjançant la dansa, els nostres ancessors parlaven amb el més enllà, resaven, es comunicaven .. , Perquè amb el ball expressem i ens imbuïm de sentiments: alegria, passió, sensualitat, enamorament. .. alhora que gaudeix el nostre cos i la nostra psique, De l'amp li ventall d'activitats que podem practicar en un centre esportiu cada cop tenen més acceptació les que co mbin en els coneguts beneficis per a l'organisme, propis de l'exercici, amb el co mponent anomenat socia l. Això és: la possibilitat de relacionarse amb d'altres co mp anys amb els quals co mpartir la nostra afició. És el cas, entre d'altres, dels balls de sa ló. Aquesta activ itat, que pri nci pal-

Mitjançant la seva pràctica co nstant, també es produeix una tonificació general de tot el cos i un enfortiment de la muscu latura específica de les cames. Es millora igualm ent la coordin ació, la resp irac ió, l'equi libri, el ritme ...

Teràpia contra l'estrès

ble teràpia co ntra l'estrès, l'a nsietat física o mental, l'angoixa... No obl id em que cada vegada més s' imposa u n model d'exercici físic quadriculat, qu e implica "patir" pe r mill ora r. El ball , al co ntrari , únicament t'exige ix ganes de passar-ho bé .

ment ha estat arrelada a ce ntres socials, s'ha co nso lid at fortament en les

Però no acabe n aquí els beneficis d'aquesta divertida activitat. Està demostrat que gaud ir emoc ionalm ent

Gaudir en parella... i en grup

grans insta l·lacions esportives. I no és per casualitat! Ballar aporta gran s be-

allibera tox ines beneficioses per al nostre orga ni sme. I ballant es

N o podem deixar de parl ar dels benefic is socials del ball. Ball ar en

gaudeix! Endinsar-se en el ri tme de la mú sica, alliberar el cos als mov iments del ball, evadir-

parell a impli ca, j a de per si, una forma de relació i de co municació no tan sols amb una úni ca perso na sinó amb tot el grup al que pertanyem. El context di stès i agradable que proporciona la música ens endinsa en un apre-

neficis físics, psicològi cs i socials.

Moure l'esquelet. .. Físi ca ment és ev id ent que ballar és un bon exe rcici . El mo-

se dels pr ob lem es personals o labora ls

viment moderat i continu ajuda

durant uns minuts "viatj ant" amb la música ... Tot plegat co nfo r-

l'organisme a millorar la capacitat pulmonar, la resi stè ncia aeròbica i l'activitat cardiovascular, gràcies al co nstant procés d'oxigenació que es produeix durant el ba ll . A més, represe nta un a ajud a en el control del pes fins al punt que en

ma una ini guala-

nentatge divertit i que, lluny de buscar resultats preestab lerts, ens permet gaudir en companyia del plaer de moure'ns al ritm e de la música de tota la vid a i de ben segur fer nous amics amb els que compartir i gaudir d'aq uesta meravellosa teràpia que és ballar. A més a més, els balls de sa ló

una classe podem arribar a cremar entre 500 i 1.000 calories, depenent del funcionament de cada

no finalitzen al ce ntre esportiu. De fet tot ju st hi co mencen, ja qu e do-

metabolisme.

nen pas a les sortid es en grup, als balls

TOTCI.AROR

------------------------------------__En

forma

de la bachata. Alguns la

I fora de classe ... el ball continua En molts centres de balls, alumnes, exalumnes, professors i arnies es troben periòdicament per posar en pràctica i fer realitat allò après a les classes. A la Fundació Claror, des de fa un temps que es duen a tenne aquestes trobades. D'aquí a poc, però, aquestes sOltides esporàdiques es conveltiran en un calendari oficial del qu e anomenem Amics del Ball. D'aquesta manera, ballarins i ballaIines, amics, amigues, familiars ... tothom qui vulgui serà convocat per sopar i acabar la nit ballant.

co nfo ne n amb e l b o le ro pe rò si voleu recordar -n e la m e l odi a n om és ca l drà q ue fe u m emòria d'alguna de les cançons de Juan Luís Guerra.

Un dels atractius principals del pàdel és que combina la dinamicitat de l'squash amb la precisió del tennis

El context distès i agradable que proporciona la música ens endinsa en un aprenentatge divertit que no busca resultats preestablerts

cies i inf lu ències, entre ell es la catalana, la rumba és av ui d ia e l ri t m e q ue més s'utili tz a per in novar fusio nant d ive rsos estil s, co m e l f lame nco, el pop-rock o el

algun d' ell s. D'entre els ba lls ll atins més pop u-

rap . Però pe r ri tmes dive rtits, el xa rl esto n dels anys 20, el quickstep (pas rà-

de festa majo r dels barri s, a les troba-

lars, el txa-txa-txa va néixe r a Cuba i,

des en les sa les de ba lls... i, en gene-

quan va aparèixe r a les sa les de ba ll,

pid), el foxtrot (qu e vo l d ir trot de la

ral, a tots aqu ells moments de co m-

no va tri ga r en desbancar, el mambo. I

guin eu), el twist, el swing .. .

partir ball s, co nve rses, ami stats i qui

és que el txa-txa té un ri tme fàci lm ent

I per als qu e siguin més clàssics, el

sap si algun a cosa més .. .

ball able, ni ràpi d ni lent, i els se us pas-

pas-dob le espa nyo l; pe r als apass io-

sos no só n gai re co mpl icats.

nats, el t ango; pe r als enamorats, el

Per a tots els gustos

I q uè d ir de la ru mba ... amb d ive rses p rocedè n-

Direct ame nt d el Bras il , la sam ba

bo lero;

és un dels ri t mes més alegres . Això

el va ls.

pe r als ro mànt ics i elega nts,

El s ball s de saló só n un a activitat

sí: per ball ar-la a la perfecc ió ca l do-

Com veiem, de ball s, n'hi ha molts

mo lt motivant gràcies a la seva eno r-

m !nar els mov im ents prec isos de la

més i ens en deixe m un a infinitat. I

m e v ari etat. Cad a ba ll té la se v a

pe lvi s.

amb tota aq uesta va ri etat de ben se-

id entitat pròpi a, e l se u ca ràct er, el

I per desca nsar de l'eufòr ia brasile-

gur qu e se mpre enpodrem aprendre

seu ritm e, els seus passos, i d e ben

ra... qu è mill o r que passar per la Re-

o perfeccionar un de no u. Així do ncs,

segur qu e ens podem id ent ifi ca r amb

pú bli ca Domini cana i respirar al rit me

a la pista de ball!

I N F T O o R P

E M R T H À T A o

e (s. Ant"• •

• Cl AAIET"" •• UST.tA ) T,.a4U4.21

XARCUTERIA

Embotits i formatges Delicatessen

M CI

LA MAQUINIST A, 8 BARCEI. ONETA TEL.

221

-Reportatge EL PROPER

DE FEBRER HAUREM DE DECIDIR SI VOTEM A FAVOR O EN CONTRA

UNA CONSTITUCiÓ PER A TOTS ELS EUR Sergi Larripa No va ser casual que Roma tornés a ser l'esce nari escollit per un acte tant solemne co m era la signatura de la primera Constitució Europea. La capital de l'imperi que va dominar el món fa 20 segles va ser també l'escenari on, el 25 de març de 1957, sis països (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos) van signar el tractat que va donar vida a la Comunitat Econòmica Europea, predecessora de l'actual Unió. Des d'aquell llunyà 57 fins ara han passat 47 anys durant els quals Europa no ha deixat de treballar per arribar al

Els caps dels 25 estats de la Unió Europea es van reunir el passat 29 d'octubre a Roma per rubricar la primera Constitució comuna del vell continent. Una Constitució que a partir del novembre de 2006 governarà la vida de 500 milions de persones, sempre i quan els ciutadans li donem el vist-i-plau en els referèdums que, durant el 2005, es convocaran a tots els estats. El nostre serà el 20 de febrer, i caldrà estar ben informats.

punt on ara som. Tot i que el camí no ha estat fàcil, Europa ha aconseguit en mig segle canviar radicalment la seva fesomia. L'any 57 era un continent dividit políticament (amb murs i telons d'acer), i deprimit econòmicament. Estava formada per estats democràticament deficitaris, tutelats pels Estats Units i per la Unió Soviètica, i plens de recels entre ells. La majoria encara es grataven les Aquests canvis, fets en només dues generacions, poden ser considerats com una autèntica revolució si els ana-

bre del 2001 a Laeken (Bèlgica) la necessitat d'una Constitució europea que substituís els tractats existents. Per

litzem en paràmetres històrics.

aquest motiu, van convocar una "Con-

Estats sense fronteres, amb vigor democràtic, amb una moneda co muna més forta que el dòlar, sense amena-

Un camí fet a base de tractats La Unió Europea s'ha construït fins

treballs el 28 de febrer del 2002, amb el compromís que la Unió Europea esdevingués més democràtica, trans-

ces directes a les seves fronteres, i amb

ara en base a tractats signats pels caps dels Estats membres. Han passat a la història els tractats de Roma (1957),

demandes dels ciutadans i ciutadanes d'Europa.

cicatrius deixades per dues guerres mundials consecutives d'origen netament europeu. Quaranta-set anys després, la Unió Europea és una realitat formada per 25

un projecte comú per aconseguir més llibertat, justícia, democràcia i benestar per a una població que arribarà als 500 milions d'habitants el 2007. I amb desig de comptar amb una veu pròpia i independent al món globalitzat.

TOTCI.AROR

venció Europea" que va iniciar els seus

Maastritch (1992), Amsterdam ." El creixement de la Unió, però, va fer que els caps d'Estat i de govern dels Estats membres acordessin el desem-

parent i eficaç, i que respongués a les

La "Convenció Europea" estava formada per 105 membres, representants dels governs dels Estats membres i dels països candidats a l'adhesió, dels par-

_ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _Reportatge 1. Alemanya 7. Eslovàquia 2. Àustria 8. Eslovènia 9. Espanya 3. Bè lgica 10. Estònia 4. Bulgària 11. Finlàndia 5. Croàcia 6. Dinamarca 12. França

25. Romania 13. Grècia 19. Luxemburg 26. Su cia 14. Hongria 20. Malta 15. Irlanda 21. Pal' os Baixos 27. Turqu ia 28. Repub. Txeca 16. Itàlia 29. Xipre 17. Letònia 18. Lituània

DPEUS

europea (que podeu La Constitu la web cl aror. org) llegir íntegra me ca pítols. AI consta de quatre pals disposiprimer, enuncia les p tuci onal de cions de l'arquitectura la Unió Europea i de les seves diferents

\ \

laments nacionals d'aquells Estats, del Parlament Europeu i de la Comissió. També hi van participar 13 observadors que representaven el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu, els interlocutors socials europeus i el Defensor del Poble Europeu. A més, les sessions van ser obertes al públic i tots els documents oficials van ser publicats. Entre el juny i el juliol del 2003, la Convenció Europea va aprovar un pro-

El proper 20 de febrer hÍ haurà un referèndum a Espanya perquè els cÍutadans taproVÍn

se celeb ri a Espanya des democràtica . la Constitució sigui ratiels Estats, entrarà en vigor nn"'<'(mhrp del 2006.

jecte pel que s'estableix una Constitució per a Europa. Aquest projecte va ser presentat en una Conferència Intergovernamental composta per representants dels governs dels Estats membres. Finalment, la Constitució va ser signada a Roma el 29 d'octubre del 2004 pels caps d'Estat i de Govern dels 25 Estats membres. En el cas d'Espanya, un cop signat el Tractat, s'ha obert el procediment per a la seva ratificació per part de les Corts. Una llei orgànica serà la que finalment autoritzi la celebració i ratifi-

rcer capítol conté les bases juE¡2;'Sde les polítiques comunes, així com el desenvolupament de les disposicions relatives al funcionam ent de la Unió. Es tracta d'una de les grans aportacions de la Constitució perquè clarifica les competències de la Unió i els papers respectius de les diferents institucions. El quart conté les disposicions generals i finals. Es refereix fonamentalment a la successió i continuïtat jurídica entre les actuals Comunitat i Unió Europea i la nova Unió Europea, a l'aplicació territorial, als procediments de revisió i a la ratificació i entrada en vigor, així com a les versions autèntiques del Tractat Constitucional.

cació del Tractat pel que s'instituei~ una Constitució per a Europa. A més, el 20 de febrer se celebrarà un referèndum per tal que els ciutadans ens pronunciem amb caràcter previ a la seva ratificació formal. Serà el quart refe-

.Partidaris del sí i del no L'el ·laboració d'una Constitució comuna no ha estat una tasca fàcil. Les realitats, cultures i interessos dels 25

TOTCLAROR

-Reportatge La majoria dels partits catalans aproven la Constitucià tot i que li troben mancances Estats membres i dels 4 candidats són encara molt diferents entre uns i altres. Així, mentre és considerada progressista per uns, és vista com a conservadora per d'altres. Això ha provocat una gran varietat de lectures a la societat europea, amb opinions que varien entre un Estat i un altre. I en la majoria de casos, els dubtes o les posicions negatives tenen a veure amb el tractament que la futu ra Constitució dóna a qüestions "internes". El gran debat sorgit a Catalunya n'és un exemple. La majoria dels partits parlamentaris catalans estan a favor del sí a la Constitució, tot i que reconeixen que no és perfecta, i volen una major representació de Catalunya a Europa. El PSC considera que, si guanya el sí, la Constitució "garantirà valors co-

muns com la dignitat humana, la llibertat" la democràcia, la igualtat" l'Estat de dret i els drets humans" a tot Europa. I respecte als interessos de Catalunya, diu que serà molt positiva perquè ' Zapatero s'ha compromès a fer

possible la participaClo dels governs autonòmics en la presa de decisions de les polítiques europees. Així mateix el Senat va aprovar una moció que reforça la posició negociadora del Covem sobre el reconeixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes a la VE i la representació d'aquestes als Consells de Ministres europeus. " A la federació de Convergència i Unió les postures no son homogènies. Mas ha dit que CDC votarà ''s~ sense complexos i sense pors' si s'accepta l'oficialitat del català i la representació directa de Catalunya a Europa. Unió s'ha acabat posicionant en favor del sí,

Excepte el PE tots els parHts demanen una representació directa de Catalunya a Europa . 2O

TOTClAROR

Segons un sondeig, més de la meitat dels catalans votarà "sri, i només un 15% té decidit un vot negatiu tot i manifestar que no l'acaba de satisfer la redacció, i que representa més l'Europa dels Estats que la dels pobles. El PPC es mostra obertament partidari de la Constitució europea tal i com està redactada . Iniciativa per Catalunya no es mostra entusiasmada, però tarTlpoc la rebutja frontalment. El Partit Verd Europeu, del que forma part, anuncia que utilitzarà tots els meca nismes legals previstos per fer una Europa més pacífica, democràtica, social i sostenible. ERC, tot i manifestar-se europeista, diu no a "aquesta" Constitució perquè considera que no és "gens democràti-

forma important els drets civils, socials, nacionals i polítics.. . És una Constitució neolibera¿ militarista i imperialista, que consagra l'Europa dels Estats. " Intencions de vot Segons un sondeig fet per l'Institut Noxa entre el 10 i 12 de novembre, i publicat a "La Vanguardia", el 55 per cent dels catalans votaria sí a la Constitució, i només un 15 per cent tindria decidit un vot negatiu . Tot i així, l'àmplia majoria d'aquest 15 per cent votaria en positiu si el govern espanyol plantegés l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència directa de

ca, poc social i sostemble, poc respectuosa amb la diversitat nacional'~ Fent

Catalunya en els consells de ministres

èmfasi en aquest darrer punt, ERC ressalta que la Constitució ''no fa cap re-

europeus. Si es plantegessin aquests dos fets, la Constitució rebria el suport d'un

coneixement a les nacions sense Estat" no fa la més lleu menció al dret d'autodeterminació, i no reconeix la llengua

85% dels catalans, enfront d'un 7% que mantindria el seu rebuig.

catalana'~

tisfet que es faci un referèndum perquè la ciutadania pugui expressar la seva opinió, i un índex molt elevat

AI marge dels partits parlamentaris, diverses entitats s'hi han mostrat contràries. La més destacada és la plataforma formada per 88 organitzacions entre les que destaquen entitats com Esquerra Unida i Alternativa, Justícia i Pau, o el sindicat CGT. Diuen rebutjar aquesta Constitució "perquè limita de

Gairebé tothom (un 79%) està sa-

(73%) diu que anirà a votar amb tota seguretat. I és que, segons el sondeig, els ciutadans catalans estem interessats en la política europea, i més del 70% expresse n un balanç positiu de la pertinença a la Unió.

E N S

R E S

CI Costa Brava, 3 . 08940 Cornellà· Tel. 934570800· Fax 93 475 08 01

1 \ "

REHABILITACIÓN - INSTALACIÓN - MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN REHABILlTACIÓN EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

100/0 descompte presentant el carnet d'abonat

v."m~1 (./',,,/.1 (}lI.¡"I"

LOS TACONES ,fe LETIZIA

J'f,J.W~¿' •

",Ú /MUJ,.,.;,u.,

. www.compartir.org Una web per la mobilitat sostenible que vol posar en contacte conductors de la mateixa ciutat per tal que comparteixin el cotxe.Tu I entres i busq ues la teva ciutat i el teu recorregut. Et registres i ells et posen en contacte amb altres

~ --

~~l~ail~o:.,¿N,:...L.

MEMORIA DE MIS PUTAS .. . GABRIEL G. MARQUEZ ED. MONDADORI

"La moral es asunto de tiempo", li deia la propietària d'un burdell al protagonista de l'última novel ·la del genial escriptor colombià.

ANGELES l DEMONIOS DANBROWN ED. UMBRIEL •

LOS TACONES DE LETIZIA .. . ]AIME PE:t'l"AFIEL ED.6PTIMA

Los tacanes de Letizia y otras curiosidades rea/es és una

en la vellesa i sobre un home que, als 90 anys, vol passar una nit amb una verge .

Després de l'aclaparador èxit del Codigo da Vinci, Dan Brown presenta un altre thriller on un científic s'enfronta a una misteriosa organització que pretén destruir l'església. Pel camí, el protagonista anirà descobrint els secrets més ocults de la història recent.

immersió en les curiositats i les intrigues de la família reial. Un llibre que revela la cara oculta de la versió oficial i que desgrana la vida de personatges tan controvertits com Lady Di o Ernesto de Hannover.

Memoria de mis putas tristes versa sobre la sexualitat

conductors afins.

:..'...... "! ·-.. . ,_. .

I~ ~

_ _ _ _ ._.

www.vilaweb.com Vilaweb és el més semblant a un diari de referència, independent i contrastat que corre per la xarxa en català . Funciona des de 1995 i en aquests anys s'ha anat consolidant com una plataforma on hi pots sentir totes les veus del panorama nacional.

HOW TO DISMANTLE AN. .. U2

2004

DESEO

MI NI:t'l"O NO ME COME

ELS VILA, UNA NISSAGA ...

ELFRIEDE ]EUNEK ED. ESFERA

CARLOS GONZÀLFZ ED. 1EMAS DE ROY

GABRIEL]ACKSON ED.ME1EORA

Aquest llibre, guanyador del premi Nobel de literatura 2004, no ha parat de rebre elogis per la cruesa de la seva prosa i per la despietada crítica que fa de la classe burgesa i del seu suposat alliberament sexual. Diuen els que l'han llegit que no et deixa indeferent.

Un llibre que, edició rere edició, s'ha anat convertint en un manual de referència per a totes les mares deseperades perquè el nen no menja. Amè i rigorós, Carlos Gonzalez respon als dubtes més frequents i dóna consells pràctics per tal que el nen s'ho acabi tot.

El cèlebre historiador nordamericà firma Els Vi/a, una

WVD. .. PARA CONTARLO FITO Y LOS FITIPALDIS

PUSH THE BUTTON CHEMICAL BROTHERS 2004 Els germans químics presenten el seu cinquè disc on deixen la vena electrònica per provar amb el hip hop, el soul i el rock. De totes maneres, les pistes seguiran plenes amb ells.

2004

How to dismant/e an atomic . Fito Cabrales està en el mobombés el nou disc d'U2 . Amb ment més dolç de la seva caraquest títol sembla que Bono segueix la seva campanya contra les armes i les guerres des del seu micròfon .

rera . Després de la seva gira, presenta un disc on pregunta si no és de bojos guanyar-se la vida amb una guitarra.

nissaga d'artistes del seu temps, un acostament biogràfic a una família d'artistes de Sabadell que ha estat protagonista de la història del nostre país en els últims 125 anys. Inclou imatges comentades.

ARDE LA CALLE VARIS

2004 Als anys 80 apareixia Escue/a de ca/or, el hit de Radio Futura. Un grup que no passa de moda i al que ara versione!) artistes tan diversos com Alex Ubago o Carlinhos Brown.

Selecció i redacció:

CULTURA POPULAR FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

PINYA

El Festival de la Infància recupera les dates de se mpre, del 26 de desembre de 2004 al 4 de

INGREDIENTS (per a 4 pers.) • 2 pinyes petites

una sèrie d'activitats relacio nades amb proper any, i en el que els llibres

• Enciam tallat a juliana

• Talleu les pinyes per la meitat. Buideu-les amb l'ajuda d'un ganivet. Deixeu la closca sencera, es farà servir com a recipient del còctel. • Agafeu la meitat de la polpa, talleu-la en forma de daus i deixeu-la en un colador perquè perdin una mica de suc.

8è Trofeu In ternaciona l Ciutat de Barcelona de Karate Ll oc: Complex esportiu municipal Mar Bella Més informació: 93 221 06 76

Llibre i la Lectura, el quart centenari de la publicac ió d'E/

Quixot i el centenari de la

BÀSQUET 23 i 24 de desembre Torneig de Bàsquet infantil de Nada l Safa-Claror Lloc: Esportiu Claror Més informació: 93 476 13 90 www.claror.org

mort de Julio Verne. Per celebrar tots aquests esdeveniments, el saló organitzarà tot tipus d'activitats destinades als més petits, a través del mó n dels somnis i fantasies que s'amaga en els llibres. I com ja és habitu al proposa una àm-

• Per servir el plat podeu guarnir-ho amb una mica de caviar (o succedani) o un llagostí sencer. Cal servir-ho fred PER FER LA SALSA ROSA • Mescleu maionesa i quetxup al gust. Perquè quedi més fina pqdeu afegir-h i unes gotetes de conyac.

~--~. NATACIÓ 25 desembre Copa Nadal-Travessia al port de Barcelona ESPAIS Lloc: Port de Barcelona Més informació: www.cnb .es

plia oferta d'activitats esportives, teatre i cinema.

• Bulliu les gambes amb una mica de sal i deixeu-les refredar. • Feu una barreja amb els daus, les gambes, l'enciam i la salsa rosa. Amb la barreja ompliu les closques de la pinya.

¡¡••

els esdeveniments que marcaran el seran els protagonistes. Barcelona 2005 se rà l'Any del

ELABORACIÓ

~--..r--"

gener. El saló serà el punt de partida de tota

• 5 o 6 cues de gambes/persona

• Salsa rosa

ESPORTS KARATE 12 de desembre

COCTEL DE GAMBES I Dolors Escri che

Yuri Fernóndez

EL MERCAT DE SANT ANTONI •

Els diumenges al matí, sota la marquesin a circumdant 'del mercat de Sant Antoni, s'instal'len parades de venda de llibres antics i nous, de discs, de plànols i imatges de tota mena, dvd's, revistes i tot el que es pugui comprar i vendre. Hi ha documents que proven l'antiguitat de venda de llibres vells i la daten cap al 1573, als voltants de l'esglési a de Santa Maria del Mar. Quan el volum de compra i, per tant, de venda va augmentar, van canviar-ne la ubicació. Van estar instal ·lats a l'avinguda del Paral ·lel fins que, finalment, van anar al lloc definitiu. Els primers venedors que es van col·locar al mercat de Sant Antoni van ser vint.

Avui són més de dos-cents vui-

tanta els llocs de venda del mercat.

MOTOR 1 de gener Sortida de la 27a ed ició del Rally Dakar Lloc: Plaça Espanya Més informació: 93 431 55 33 www.dakar.com POLO Del 6 al 9 de gener 57è Torneig Inte rna c ional d'hoquei de reis Lloc: Reial Club de Polo de Barcelona Més informaci ó: 93 448 04 00 www.rcpolo.com

EL ASOMBROSO MUNDO DE..

LOS INCREIBLES

O(.'EAN'S 12

LOOK/NC FOR FIDEL

ENRIOUE LOPEZ LAVIGNE 2004

BRAD BIRD 2004 Pixar, la productora de Toy Story, presenta aquesta nova aventura de superherois que compta amb tots els ingredients per convertir-se en l'èxit de taquilla del Nadal.

STEVEN 'SODERBERCH 2004 La segona part de la saga de lladres més atractius de la pantalla. Brad Pitt, George Clooney i Julia Roberts preparen un nou cop, aquesta vegada a Anglaterra.

OLIVER STONE 2004 Oliver Stone viatja a Cuba per entrevistar-se amb Fidel i filmar un docum e ntal sobre la dissidència cubana i la pressió internacional alimentada pels EUA sobre el règim castrista.

E/ asombroso mundo de Borjamari y Poch% és la història de dos pijosque viuen els 80 entre les discoteques de moda. No guanyarà un Goya però segur que us fa riure.

"Violència de gènere en l'àmbit domèstic"

FESTIVAL INTERNACIONAL DE LITERATURA

n 04 KOSMOPOLISI

18 de desmbre Fundació Privada d'afectats per esclerosi múltiple el leiva , 39

Kosmopoli s és una trobada literàri a biennal nascuda amb el nou segle. Ha estat concebuda com una festa-laboratori , un espai obert a tots els gèneres i les literatures, amb un programa de treball per ser desenvolupat a través dels anys. Kosmopolis reuneix diferents exposicions amb el denominador comú de la literatura, dues de les quals recomanem especialment. La primera és una exposició de petit format ded icada al món creatiu de Gao Xingjian, prem'i Nobel de Literatura (2000). La mostra in tenta refl ectir els diferents registres d'un novel·lista, pintor, poeta, assagista i dramaturg resistent a les modes i les classificacio ns. Un artista plural que ha explorat els gran s temes de la vida i l'ànima humana, situant-se en una cruïll a de camins que concilia (i erosiona) la dicotomia Orient-Occident. I la segona és Hiperiment. Que no és una exposició, sinó un espai experimental que posa en joc les diferents concepcions, genealogies, dil emes, tractaments i promeses de l'hipertext com a instrument cognitiu i creatiu . Pot visitar-se com un ambient híbrid inspirat en els canvis que pateixen les aules, els laboratoris i les biblioteques (com a espa is d'aprenentatge i coneixement) i en les mutacions dels llocs pClblics ded icats a l'oci intel·ligent.

FINS AL 23 DE GENER CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA (CCCB) ADREÇA: MONTALEGRE

5, .

BARCELONA ' TELÈFON:

93 306 41 00 .

WEB:

www.cccb .org

ESCENA

En el marc de l'acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència envers les dones.

Màxim Que el paper cuixé ja no és patrimoni de les dones no és cap novetat. Cada cop són mès les revistes fetes per homes i destinades al públic masculí. Màxim combina reportatges de temes socials, entrevistes amb estrelles del cinema i col·laboracions d'humoristes televisius com Quequè o Agustín Jiménez.

TELEVISiÓ LAS CEREZAS

TEATRE ROMEA

TVE · dimarts

EL PES DE LA PALLA En homenatge a Terenci Moix, Xavier Alberti i Lluïsa Cunillé han elaborat aquesta obra basada en la trilogia El Pes de la palla, obra qu e recull les memòries del reconegut escriptor. La infantesa i l'adolescència de Terenci són el procés d'edificació d'un món propi o n es barregen les passions de l'escriptor: l'anti c Egipte i el

glamour del vell Hollywood. Una lluita per assumir una sexualitat turmentada i per construir una identitat pròpia en una obra plena d'emotivitat i tendresa sense perdre l'humor de Terenci.

TEATRE ROMEA

ADREÇA : CARRER HOSPITAL,

BARCELONA

TEL.:

93 309 70 04 .

WEB :

www.fundacioromea.org

22.00h

La Júlia Otero torna a TVE amb la sana intenció de contrarestar l'excés de felebasura que veiem els espanyols. La batalla per la franja nocturna _ .....serà, a partir d'ara, rT1és acarnissada que mai . A més de la seductora Júlia i l'incombustible Sardà, al desembre arriba el nou programa d'Andreu Buenafuente. L'enèsima aposta d'Antena 3 per fer-se amb l'audiència noctàmbula.

DVD-víDEO

TEATRE POLIORAMA

APOCALYPSE NOW

EL MÈTODE GRONHOLM

FRANCIS FORD eOPPOlA 18,95

Quatre candidats -tres homes i una dona- es presenten a la fase final d'unes proves gens conve nciona ls que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. Fins on arriba el se u esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els límits morals de l'actu¡J.ció dels quatre candidats? El joc entre els aspi rants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els límits entre la real itat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

TEATRE POLIORAMA ADREÇA: LA RAMBLA

15·

BARCELONA' TELÈFON:

93 318 8181·

WEB:

www.teatrepoliorama.org

La que per molts és la millor películ'la de guerra de tots els temps arriba ara remasteritzada i amb 49 minuts extres de metratge. Nominada a vuit òscars i guanyadora de dos al 1980, elfilm narra la història d'un capità de l'exèrcit que és enviat a Camboya per aniquilar un general fora de control.

L'ESCAPADA DE... FERRAN FONT ENS PROPOSA. ..

CONCURS

PARTICIPA-HI. .. I

GUANYAt Un magnífic

EL VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA Reco rd eu l'itinerari qu e us va m proposa r per la Fageda d'en Jordà? Era a la Tot Claro r número 44, del passat abril. Doncs bé .. . per als qui enca ra no hi heu anat us proposo allargar l'esca pada. I per als qui ja heu visitat la zo na... aq uest és un bo n motiu per torn ar-hi . En s tro bem a la ca rretera GI- 524, d'O lot a Santa Pau i ens topem amb el pàrking del volcà de Santa Margari da, amb una asce nsió pro longada però accessible per a to thom. El més CUrl OS es l'ermita que trobem al ben mig del cràter del volcà i que podeu veure a la fotografi a. A l'altre costat de la carretera trobem el volcà del Croscat que, fin s al 1992, va se r la cantera d'o n s'extreia el material per fer les pistes d'atletisme, per exe mpl e, la de l'estadi olímpic. D'aquí la forma que té de formatge al qu al li fa lta un tros. També és molt interessa nt ve ure les anomenades graderi es del volcà ja qu e les vetes de sofre de les seves parets han aant conform ant uns dibuixos molt curiosos. SI VO LS PROPOSAR- N O S ESCAPADES, EN VIA EL TEXT I UNA FOTOGRAFIA A

totclaror@ cla ro r. org

"pack Claror" format per motxilla, gorra samarreta i

L'últim concurs el va guanyar... PAOLA SANCHO ABONADA DE

L'ESPORTIU CLAROR

r*------------, I I I I

Nom Cognom s

PASSATEMPS

Adreça Ciuta t Telèfon

SOPA DE LLETRES

TEST

Troba 8 tennistes que hagin participat en la copa Màsters de Tennis

Demostra la teva cu ltura esportiva

mail

Edat

Què penses de /0 revista Tot Claror? 1. Què t'ha agradat més d'aquest número 477

E H F .1 K S E S Y R R "U E U Z M A M T E S Y D N R T O F S S UA E M M Y Y R I L

I H R G A A J O K N V T E

A S N D D M

L E RWG A U D I O AO O O

I A N I J O

CG H O E T B

S L

OA S E T A T K E U

1. Qu in pilot ha estat el ca mpió del món de ra l·lis d'e nguany?

2. I què t'ha agradat menys?

2. Quin a t enni st a s'h a procl amat ca mpiona del darrer M àster Femení de Los Angeles?

3. Quina secció t'agrada més?

3. Qui n equip és l'actual ca mpió de la Copa Amèri ca de Vela?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

4 . Co m es diu el pres ident de la Federació Interf) acional de Patinatge (F IRS)?

5. Què creus q ue li falta, a la revista?

tlA!lI E[;;Jp SEJ;;Ji\![O' [ (t> ~! qí1U ! [ V ü: ~lli\odB.llll[S·W (c; ~ q;;J0TS (1 :s;J}sods;J"l!

6. Quina nota li posaries entre l'I i el lO? Envia'ns la butlleta a la revista Tat Claror (Sardenya, 335, baixos 08025 BCN) o diposita-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius L Claro~Sagrada ~ íli a , Marítim o No..!:...C ~ C~alleu ..J

• FUNDACiÓ CLAROR

SE~~!Jons

LA JUDOKA DEL CLAROR, CINQUENA DEL MUNDIAL JÚNIOR

MARTA TORT FA HI! YF Era la primera vegada que la Marta To rt ac ud ia a un ca mpionat del món. I ja va av isar que no hi anava de visita. I així va se r. En el seu bate ig en un ca mpionat del món, la Marta es va proclamar ci nquena en la categoria de menys de 78 quilos. La judoka cata lana de l'Esportiu Claror va començar el ca mpionat amb molta força . El primer combat, contra la portuguesa Marta Amaro, el va guanyar en només disset segons amb un ippon (punt

La M arta Tort ja no és una promesa. Amb divuit anys i moltes hores de tatam i a l'esq uena, sembla que la Marta ja comença a consagrarse entre les grans d el panorama nacional. El passat 1 7 d'octubre va aconseguir la cinquena plaça del Campionat del Món Júnior.

El seu entrenador, Jordi Yuste, diu que IJa Marta és un diamant en brut" co mplet). Després, en la lluita pe r les se mifin als, es va dese mpallegar se nse gaires dif icultats de la xin esa Zhi Peng amb un altre ippon en poc més d'un minu t. I així es va plantar a la se mifinal o n l'es perava la j apo nesa Hitomi Ikeda, una de les favorites del torn eig. El combat contra Ikeda va se r decisiu i, tot i que, segons el seu entrenador Jordi Yuste, ''la Marta va fer una

bona estratègia'~ la japonesa va guanya r el co mbat. Amb la mora l t oca d a, la M arta va pe rdre el co mbat pel tercer lloc amb la francesa Lucie Louette.

TOT CLAROR

La Marta diu que "en el moment de perdre penses que és el pitjor que has fet a la teva vida. Però després ho p enses fredame nt i dius: Home, només hi havia quatre noies per da vant meu '~ I no només això, a més,

la M arta va ser la millor partici pant de la delegació es-

que li va deixar el Campionat d'Europa de Sofia on va

panyola. La resta d'integrants (3 noies i 2 noi s) no van

perdre els dos combats que va disputar. Ara la Marta té molts reptes per endavant.

aco nseguir passar la ronda prèvia. Una actuació brillant que li treia el mal gust de boca

Com per exemple el pas a la categoria sub 23, on haurà de demostrar que pot

seee!Jons

FUNDACiÓ CLAROR

rÒRIA 'És facf1ble anar als jocs de Pequín però tot dependrà del salt a la categoria sub-23" competir al màxim nivell i, per què no, aspirar a una medalla olímpica a Pequín 2008. Sobre aquest tema ella es mostra molt cautelosa:

''Els Jocs Olímpics els veig massa a ProPI el Jordi diu que nOI ja ho veurem': Objectius i somnis d'una noia que, cal no oblidar-ho, té només divuit anys. Li pre-

-De tol palo, tol ostillo· Algú podrà dir que és casualitat. Resulta que fa 30 anys, un jove judoka del Club Marín de Barcelona també es va proclamar cinquè del món. El judoka es deia Jordi Yuste, i aquest era el principi d'una carrera plena de triomfs com a judoka i com a entrenador. Entrenador, per exemple, d'una jove promesa que es cUu Mana TOlt i que, casualment, també ha quedat cinquena del món. La Marta no estalvia elogis cap al seu entrenador: "M'encanta. Des dels 12 anys que estic amb eJJ a l'Esportiu Claror. Sempre ha tingut més noies que n ois i ens sap mimar molt". L'admiració és mútua, ja que en Jordi ens diu que ''la Marta és un diamant en brut amb un gran carrera esportiva per davant". Tot i això, el Jordi avisa que vénen temps durs: "Ara ens haurem d'esforçar tots molt més j augmentar les sessions d'entrenament perquè les cites de l'any que ve seran molt importants". La pregunta es fa inevitable. I Pequín? En Jordi diu que ''Pequin és factible però tot dependrà dels dos propers anys en què la Marta haurà de competir a la categoJia sub 23 tot i que ella no ho serà. Però aquest any començm¿ a tocm' aquesta categoJia i llavors sabrem si hi haurà Peqwn o haurem d'esperar al 2012".

gunto com viuen els seus pares el fet de tenir una esportista d' el it a casa. "Els

meus pares hi estan enganxats. Fins i tot a vegades es fa u'na mica agobiant perquè després de tot el dia entrenant ve de gust arribar a casa

i desconnectar': Repassant l'histori al de la Marta, es fa patent que des de ben petita ja es veia que aquesta noia faria grans coses en el món de l'es port.

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización y reparación de ordenadores • Ordenadores nuevos según requerimiento del cliente • Portétiles, sobremesa, servidores: Acer, IBM, HP/Compaq, Toshiba • Monitores, TFT, TFT+ TV, Tarjetas TV • Impresoras, tintas, toner, consumibles • Estaciones graficas XEON y OPTERON • Configuración de Redes • Programas de gestión para comercios

Diu que amb mig any ja nedava i que a l'any i mig li van proposar de co mençar a entrenar per jugar a waterpolo. ''Afortunadament ma mare

va dir que no': Va ser als set

m m m m

anys que "vaig anar a un gim-

nàs on feien dansa i jazz per apuntar-m 'hil però de cop vaig veure tot de gent pegant hòsties a la sala de judo i vaig pensar: Ai"ò es lo me,u!"

:3T(}M:\C~1 ;< - (

m m

Valido

hasta el 31 de Enero 2005

Vallcb Lnk:amente en McD:na1d 's Sag-ada Familia, Y M:O:lnaId 's Marernagum.Presenl:ln:b esta o..pm.

m m m m m m

• FUNDACiÓ CLAROR

IHSTAL-LACIOHS

AQUEST NADAL, TORNA EL

MÉS ACTIVITATS DE NADAL

BÀSQUET INFANTIL AL CLAROR El Torneig de Bàsquet infantil Safa-Claror arriba a l'onzena edició el 23 i 24 de desembre Ja fa 11 anys que quan arriba el Nadal els infantils i . preinfantils de la secció de bàsquet Safa-Claror conviden tres equips per disputar el Torneig de Nadal. Enguany, el Torneig se ce lebrarà el dijous 23 i el divendres 24 de desembre al pavelló de l'Esportiu Claror. La competició s'estructura en quatre categories: pre-infantil femení i masculí i infantil femení i masculí. En cadascuna hi participen quatre equips, tres convidats i el Safa-Claror. D'aquesta manera el sistema de competició és el de la clàssica final a quatre, una final fourque dirien els

EQUIPS PARTICIPANTS Pre infantil

masculí

Sant Josep de Badalona C*) Selecció FC Barcelona 05-06 Lluïsos Gràcia Safa-Claror

americans. El dia 23 es dis-

Infantil fe fl\e ni

puten les semifina ls i el 24 es decideixen les class ifica-

CE Univeristari 92 FCB CB Cornellà B UE Mataró B Safa-Claror

cions per equ ips. En tota l, tots dos dies gaudirem de 12 hores ininterrompudes de bàsquet que els amants d'aquest esport no us podeu perdre.

I a més del Torneig... Durant el Torneig es disputarà el concurs de tirs lli ures i, a més, se sortejaran les samarretes de Juan Carlos

Navarro,

Rudy

Fernandez i Ignasi Jordan l, a més, els més petits de la secc ió de bàsq uet s'estrenaran per primer cop en la competició jugant en les mateixes dates, i també al Claror, el Torneig de l'Escola de Bàsquet.

TOT CLAROR

Preinfantil

femen í

CB Solsona C*) Ria Imp01t Viladecans Joventut BBC (*) Safa-Claror Infantil

masculí

. UE Mataró A Sant Josep Badalona A C*) FC Barcelona Safa-Claror

CALENDARI DE PARTITS Dijous 09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00

23 de desembre de 2004 Preinfantil masculí St. Josep Badalona / Lluïsos Preinfantil femení Safa-Claror / CB Solsona Preinfantil masculí Safa-Claror / Selecció Barça Preinfantil femení R.I. Viladecans / Joventut BBC Infantil femení Universitati 92 FCB / Cornellà B Infantil masculí UE Mataró A -St. Josep Badal. Infantil femení Safa-Claror / UE Mataró B Infantil masculí Safa-Claror / FC Barcelona

Divendres, 24 de desembre de 2004 09.00 Preinfantil femení Tercer i qualt 10.30 Preinfantil femení Final 12.00 Preinfantil masculí Final 13.30 Preinfantil masculí Tercer i quart 15.00 Infantil femení Tercer i quart 16.30 Infantil masculí Final Final 18.00 Infantil femení Tercer i quart 19.30 Infantil masculí

lloc

lloc lloc

lloc

Torneig de Futbol-Sala El trad iciona l Torneig -que coorganitzaven l'Esportiu Claror i el Sagrada Famíliaenguany es farà només al Claror. Per aquest motiu, se centrarà en els nois i noies de tercer a sisè de primària del CE IP Sagrada Família, el CEIP Tabor i els abonats del Claror i del Sagrada Família. La competició es farà del 27 al 31 de desembre, el 3 i el 4 de gener. La inscripció ca l fer-la per equips formats entre 7 i 10 jugadors. I Rànquing social d'amics del Bàdminton El Poliesportiu Sagrada Família organitza la primera edició de l Rà nquing Social d'Amics de l Bàdminton el proper dissabte 8 de gener, de 10 a 13.30 hores. La competició s'adreça a tots els abonats de Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu, tinguin o no nivell . Es jugarà amb sistema de lI igueta per quadrants i els partits es decidiran al mi ll or de tres sets (de 15 punts cadascun). La inscripció es pot formalitzar fins al 31 de desem bre a les ofic i nes de les instal·lacions i costa 5 euros. Bany de Nadal al Sagrada Família El proper 29 de desembre, a les 9 del vespre, el Sagrada Família us conv ida al "Bany de Nadal", una activitat oberta a tots els abonats i usuaris que consistirà en relaxar-se gràcies als exe rcicis dins l'aigua, la música ambienta l i la il·lu mi nació suau.

FUNDACiÓ CLAROR

IHSTAL·LACIOHS

A LA VENDA LA

ACTIVITATS DE LLEURE DURANT

LOTERIA DE NADAL

LES VACANCES ESCOLARS

Ja queda poc per al so rteig de la loteri a de Nadal, el proper 22 de desembre. A la rece pció d e les instal·lacions esporti ves trobareu a la vend a (l ,5 0 euros) el núm ero amb el

Esplai, stage o casal, qualsevol opció és bona per tal que els joves que gaudeixen de vacances escolars gaudeixin del joc i l'esport Durant les vacances escolars d e Nad al, les i nstal ·lacions esportives ofereixen

qu e juga la Fundació Claror: el 53.538. La secc ió d e bàsqu et Safa-Claror juga amb núme-

activitats de lleure per tal que els petits ocupin de la millor man era poss ib le el temps lliure: ju gant i divertint- se amb co mpanys de la seva

ro propi : el 42. 296. Les butlletes les podreu comprar a la recepció del Claror o a La graderia, la ca feteri a de la in stal·lació.

edat. AI Claror, l'esplai ja té una llarga trajectòri a i combina les activitats esportives i recreatives amb t al lers d e t ot a mena. En guany s'adreça a nois i noies nascuts entre el 1991 i el 2000.

4 i 5 de ge ner. AI torn de

i nsc rits. El Ca sa l d'infants

QUOTES A PARTIR

L'Stage del Po li espo rtiu Sagrada Família, en canvi, se

10 di es s'hi afege ix el 23 i el 24 de dese mbre.

s'adreça als petits nascuts els anys 2000 i 2001 . Per als

DE L' l DE GENER

ACTUALITZACiÓ DE

nascuts del 1993 al 1999 hi

centra més en els esports, si bé també inclou jocs de taula i jocs tradicionals. S'adreça a nois i noies nascuts entre el

1991 i el 1998. En tots dos casos, l'esplai i l'stage, es pot triar entre el torn de 8 dies o el de 10. El torn de 8 dies comprèn del 27 al 31 de dese mbre i el 3,

Casals a Can Caralleu S'h i

fan

activ it at s

po liesporti ves, aquàtiqu es, d 'exp ress ió co rp ora l, tre-

ha el Casa l poli esportiu on es practiqu en diversos esports. En tots dos casos, les activ itats s'adapten a l'edat de cada grup.

Com cada any, a partir de

1'1 d e ge ner d e 2005 els preus de les activitats i de les qu ot es d 'abon am ent s'actua litzaran, excepte en

balls manuals i jocs de taula. En el cas de Can Caralleu

Can Caral leu també ofereix dos to rns de casa l. Un

aqu ell es i nsta l ·laci o ns o n

hi ha dos modalitats de ca-

del 27 al 31 de desembre i

durant el darrer trim estre

sal en fun ció de l'edat dels

l'altre del 2 al 5 de gener.

d'aquest any 2004.

s' hagi ap lica t l'in creme nt

N SUÑE, S.A. POLlGRAS IBÉRICA, S.A

PISCINES

..¡ Sumlnistro de productos químlcos para piscinas ..¡ Flota de vehículos proplos para el sumlnlstro de productos químicos ..¡ Suministro e Instalaci6n de material para plscinas ..¡ Relngeniería

INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL

..¡ Puestas a punto.de Instalaciones ..¡ Inspecciones de pretemporada ..¡ Servi ci o técnlco de reparaciones

CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

..¡ Anallsis microbiol6g1cos y fisicoquímlcos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunyeOwanadoo.es

FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL-LACIONS

EL CLAROR RENOVA UNA

CLAROR:

NOU CURS DE

BONA PART DE LA SALA DE

AUGMENT DE LES

KARATE ELS

ACTIVITATS DE

DISSABTES AL

GRAELI.A

MATÍ

L'Espo rtiu Cl aror va com ença r el c urs est re nant una nova manera de fer activitats dirigides. Fins ariJ, les perso nes i nteressades, per exem pl e, en fer ae ròb ic calia que s'apuntessi n a un curs de du es sess io ns en

El passat 6 de novembre l'Esportiu Claror va posar en marxa un nou curs de karate ampli ant d'aqu esta manera l'oferta en arts marcials ja existent. El curs, que està dirigit a adults se nse coneixe ments previ s de karate, es fa els di ssabtes de 10 a 12 hores. El preu per als abonats és de 20,95 euros al mes, i per als no abonats de 28,20 euros al mes. Per fer la inscripci ó dirigiuvos a les ofi cines de l'Espor-

FITNESS

MUSCULACiÓ

una franj a horàri a dete rmi nada. Ara, en canvi, la graella ofereix la possibilitat de co ntractar mòdul s d'acti vi tats de manera ind ividual i, pe r tant, decidir quin a o quines acti vitats fer, en quin horari i optar per combinarne d e difere nts . Co m a exempl e, aque st mèto de permet que la perso na que abans dedi cava du es hores setm anals a fer només aeròb ic ara pugui esco llir fer una sessió d'aeròbic dilluns Els abonats de l'Esportiu

màquin es d e res ist ència

Claror ja poden gaudir de la sala de fitness després de les reformes que s'hi han fet. A

mu scular i quatre estacions ca rdi ovasc ul ars jubil ant les màquines més antigues. Les accio ns de reform a no s'acabe n aquí i seguiran en els propers mesos. A més de la sala de fitness, els vestidors també estan en procés de millora. AI vestidor 2 s'han fet unes proves amb un a pintura ant ibacteri es que garantitzarà la

més d'una rehabilitació que ha in clòs el ca nvi de co lor de les parets i un terra nou a la zona de pes lliure, s'ha renovat gairebé tota la maquinàri a de peses per tal que els usuari s puguin gaudir de la tecnologia de fitness més modern a. Tamb é s'han reno vat bancs, pesos i manu ell es. S'han in corporat 22 noves

higiene de l'espai. En els propers mesos es vol continuar renova nt altres vestidors.

Liquidació de col·leccions de temporades anteriors

5 O% Descompte Condicions especials per abonats de les instal·lacions de la Fundació Claror

a la tard a i una de ciclisme indoor (TCC) el dijous.

Més mòduls d'activitats Una de les activitats amb més èxit de la nova grae ll a és el TCC (Total Cicli sme

tiu Claror.

ESTIRAMENTS MIOTENSIUS COM A COMPLEMENT DEL MASSATGE Totes les instal·lacions de la Fundació Claror ofere ixe n un nou servei de salut: els estiraments mioten siu s. Es t racta de tècniques de resistència manual que serveixen per rel axar els músculs

Claro r). Per aqu est motiu s'està plantejant la possibilitat d'obrir nous mòduls els dive ndres a la tarda i el dissabte al matí. A les pàgines del Claror Club trobareu un

sobreacti us, estirar els músculs dèbils i millorar la mo-

cupó-invitació per assistir a qu alsevo l de les activ itats

massatge i cal qu e ho prescr igui e l metge d e cad a instal·lació.

de la graella.

bilitat articular. Aqu ests estiram ents es poden fer com a compl ement de la sessió de qui ro-

FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL eLACIONS

GRAN ÈXIT DE LA GRAELLA

XERRADA SOBRE

O-ACTIVITATS DEL MARíTIM

EL PES

COM CONTROLAR

El Poliesportiu Marítim va engegar el mes d'octubre la graella d'activitats de fitness, un servei gratuït per als abonats/des de la instal·lació. La graella inclou una quinzena de disciplines diferents que conf igure n un programa molt amp li de més de 220 classes mensuals en diferents franges horàries (matí,

han instal·lat cinc bicicletes estàtiques més. També ha augmentat el materi al de suport a les activitats, com els fitba//s, les barres del Power dumb/e o les gomes de tonificació.

migdia i tarda). Les activitats engloben diferents propostes de treball aeròbic, de tonificació, de treball de la condició física general, activitats sua us i altres dins l'aigua . L'aerofunk, el TBC, el CAC, l'aerosalsa, l' ae roco mb at,

Una altra línia de treba ll és la incorporació d'activitats en el programa d'entrenam ent persona litzat que l'Àrea de co ndi cion ament físic fa a tots aque lls usuari s que ho desitgin. Així, si després de fer tota la rutin a d'exercicis pautada ens fa mandra o ens costa fer els estiraments per relaxar els músculs ... el tècnic

l'spinning, el ioga, el tai-txi ,

l'aiguagim ... en só n alguns exe mples . De moment, unes 2.000 persones, amb un gran predomini de dones, ja han participat en alguna de les acti-

vitats. Però aquí no acaba tot. El Marítim es proposa continuar millorant el servei, ajustant encara més l'oferta d'activitats a les demandes de tots els abonats i abonades.

Millora contínua A banda d'estar atents al sorgim ent de noves activitats i de crear-ne de pròpies, el Marítim segue ix tre-

Activitats en el programa d'entrenament

ballant per millorar la graell a d'activitats i, també , la qualitat del servei. En aquest sentit, s' han redissenyat nous espais amb la creació de la sala mar -on es duen a term e el ioga, el ta i-txi, la dansa de l ve ntre i l'esco la d'esquena- i s'ha adaptat una sa la polivalent co m a sa la d'spinning. A causa del gran

èx it d'aquesta activ itat s'h i

El dimecres 22 de desemb re, el Marítim organ itza un nou taller de dietètica i nutri ció ad reçat a tots els abonats/des. El tema se rà "Co m co ntrolar el sobrepès" i se rà im partit pel metge i cap de l'àrea de salut de l'Esportiu Claror, Albert Ciménez, i per la dietista M ar ia Do lors Vill anueva, també del Claror. La inscripció és gratuïta i ca l formali tzar- la a la recepció del M arítim .

JA S'HAN POSAT VIDRIERES A LA PARET DE LA PISCINA NATATIO

ens pot suggerir que acabem la sessió al ritme de la música gràcies a la sessió d'estiram ents dirigits que nom és dura 30 minuts.

AQUEST NADAL, REGALA BONUS D'ENTRADES! Si aquest Nadal heu pensat fer un regal ben original, el Marítim té la solució: regalar 5 o 10 sessions de talassoteràpia i esport. A més, fins al 5 de gener el podeu adquirir amb un 20% de descompte sobre el preu normal dels bonus. Així, el bonus de 5 entrades costa 42 euros (enlloc de 52,50 euros) i el bonus de 10 entrades costa 75 euros quan el seu preu normal és de 94 euros.

A la zo na de la piscina Natatio ja s'ha substituït una de les parets per v idres. Això permet que l'espai de la piscina i el del pavelló poliesportiu es connectin visua lm ent. A més, també permetrà que les famílies vegin els cursets dels petits des de fora de la zona aq uàtica, per exemple, el dia de portes obe rtes.

~ Cocina mediterranea tradicional, especializada en arroces y fideuas

~ Pescados frescos a la Passeig Marítim de La Barceloneta, 55 (playa)

Tel. 93 221 37 75 Consell de Cent, 377 (entre Bruc y Roger de Llúria)

Tel. 93 21555 23

~ Menús al mediodía ~ Terraza en la playa

parrilla

FUNDACiÓ CLAROR

CLAROR CULTURA

OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A LES ACTIVITATS DE GENER, FEBRER I MARÇ

JA ES A PUNT EL PROGRAMA O-HIVERN OE CLAROR CULTURA' A partir del gener co mença el segon trimestre d'activita ts cultur als d'aq ues ta . te mporada 2004-2 005. Hi ha proj ectes qu e segueixen la marxa normal del curs, com la coral Claror, el cor infantil i el taller d'adults. Però segur que molts de vosaltres ja esteu esperant saber de què tractaran els nous debats, les tertúli es o el proper curs del M àster.

Tres noves tertúlies Les tertúli es eren una de les novetats de la nova temporada cultural i la veritat és que han estat tot un èxit de participaci ó. Cal dir, però, qu e, amb la voluntat d'anar millorant aquest form at, s' ha estat bu sca nt un lloc més adi ent qu e permeti el diàleg en un entorn més silen-

Oxfa m i ve rsarà sobre l'aju t espa nyo l al dese nvo lup ament. En concret, l'objecti u de la xe rrada serà descobrir què hi ha al darrere de les aportacio ns econòmiques al d ese nvo lup am ent o, per exe mple, per què han minva t les que dóna Espanya als països més po bres i han crescut les dels països amb rend a mitj ana. La segona tertúli a també té un alt co ntingut social. El dimarts 22 de febrer parl arem de "La vid a a les preso ns de Franco" amb Trinidad Gall ego, fund adora i presi denta de l'Associació "Dones del 36 i . La seva experi ència a la presÓ durant els set anys posteri ors a la Gu erra Civil ens ajud arà a comprendre aquells anys de

Elperiodista Pepe Rodríguez en la tertúlia sobre les sectes, elpassat 16 de novembre

cal inscriure-s' hi prèviament (3 euros) i les places són limi tades. Totes comencen a les 19.30 hores.

El dimecres 16 de febrer ca nviarem radi ca lm ent de tema per intentar trobar respostes a un tema d'actualitat perm anent: "Edu ca r en

Els debats

la sexualitat: qui i co m?"

Pel que fa als tradicio nals debats del Fòrum Claror, el

Història de les religions a l'Al,Ila

prim er l'h em titulat "Constitu ció europ ea : sí, no o abstenció?" i tindrà ll oc el

I e l pr og rama M àst er, després de la bona acollida

ciós i ampli. En aquest sentit, i t enin t en compte la

d ictadura franquista. La tercera tertúli a, el 8 de març, és molt més lúdi ca i anirà aco mpanya da d'un a

manca d'espais idonis al voltant del barri de la Sagrada Família, les tertúlies d'hive rn

sess ió de fotografies, totes ell es impression ants, so bre la Patagò ni a Xilena . Els ter-

di mecres 26 de gener a les 19.30 hores a la Sala Cla-

es duran a terme al nou local de la Fundació Claror, al carrer Sard enya, 337 (local dreta, baixos). La primera tertúli a es farà

tuli ans se ran la Núria Borràs i el Sergio Jarque , dos vi atgers in cansables qu e es van perdre el passat mes de febrer per aqu est indret de

m es per al refe rè ndum a Espanya, el debat ens aju darà a aclarir i ens perm etrà preg untar a experts en el tema què proposa Europa i

el dimarts 18 de gener amb un representant d'lnterm ón

tanta bellesa. Per assistir a les tertúli es

quina pot ser la conseqüència del nostre vot.

ret. Q uan falti menys d'un

de ls d os prim e rs c ursos ("L'univers, la vida i l'home" i "Històri a de Catalunya"), es dedicarà el proper trimestre a la "Hi stòria de les reli gions" amb la col ·laboració de la UNESCO i de Jaume Botey, professor d'hi stòria de la Universitat Autònoma de Barce lona.

Llibreria Cafè

3 menús diferents a partir de 18,95 euros (IVA inclòs) amb entrant, 2 primers i 2 segons a triar, postres, vi, aigua, cava i cafè

CI Pau Claris, 85 Tel. 933027310 - Fax 93 412 02 50 www.laie .es

CAN CARALLEU

CI dels esports, 2-8 Tel. 93 280 29 42

grups entre 15 i 60 persones

FUNDACiÓ CLAROR . ELS PROJECTES ES PODEN PRESENTAR FINS AL

0,7

DE GENER

CLAROR OBRE LA ....

CONVOCATORIA O-AJUTS Co m to ts sabe u, la Fundació Claror promou el vessa nt so lidari mitj ança nt el 0,7 Claror, fin s ara Plataforma de Cooperació i Solidaritat 0,7 Claror. La Plataform a es va erear l'any 1999 per ta l d'aglu tin ar totes aqu ell es persones unid es per les ganes de dur a term e accions so li dàri es d'un a manera perm anent ja qu e, fins aleshores, l'entitat hav ia impul sat projectes però de manera molt puntu al. Avui , cinc anys després, el 0,7 Claror s' ha consoli dat i per al fin ança ment de nous proj ectes de ca ra el 2005 obre un co ncurs d'ajuts a

La Fundació Claror pri ori tza rà aquells que treballin temes relacionats amb la infància en risc i també els qu e fac ilitin la creac ió de meca nismes per a la millora i inclusió social de co l·lectius o comunitats vulnerabies. L'import de l'ajut no superarà els 20 .000 euros ni tampoc el 60% del total del pressupost del proj ecte. Les enti ta ts interessades en optar a un ajut podeu consultar les bases co mpletes a www.cl aror. org o sol·li citar el trípti c inform atiu trucant al 93 4 76 13 98.

Com funciona el 0,7 Claror?

projectes socials. Els diners qu e el 0,7 Cla-

Reguisits dels

~roiectes

El període per presentar projectes ja és obert i fin alitza el proper 31 de gener.

ror destin a a soli daritat provenen de dues ba ndes: una, l'aportació del 0,4 del pressupost de la Fundació Cl aro r (es vol arr ibar de mi ca

en mica al 0,7) i, l'altra, la donació eco nòmica vo luntàri a de persones individu als (mínim , 8 euros l'a ny). Aqu estes persones só n SÒcies Benefactores i, a banda de co ntribuir eco nòmicament al 0,7 Claror, poden parti cipa r acti va ment en la presa de decis ions, só n inform ats de la marxa del projecte cultural i tenen represe ntació en el Patronat.

~resa

de decisions

Tots els Socis Benefactors tenen accés a la informació dels proj ectes qu e s'esta n duent a term e en el terreny solid ari. L'avaluació de l'any en curs i la proposta del se-

to rs i per les persones qu e treball en en aqu est àmbit dins l'estructura professional de la Fund ació Claror. El Patró Ponent de Cultura i Solidaritat també form a part de la Comissió i és l'enca rregat de supervisar la marxa dels proj ect es soc ioc ultur als d'acord amb la línia marca-

güent es fa un cop l'any en l'Assemblea de Soci s Benefacto rs. En el d ia a di a, el 0,7 Claror és conduït per la

da pel Patronat, alhora que inform a al màxim òrgan de l'e ntitat d e t ot el qu e es dec id eix i s'exec uta a la Comi ss ió. A les instal ·lacions troba-

la Co mi ssió de so lid aritat, form ada per Socis Benefac-

reu tríptics sobre el 0'7 Claror i els Socis Benefactors.

Bar

Restaurant • Braser[a

T'agrada ria Conèixe r... &J'?~

Vina ... i proba les nostres especialitats

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

SI T'A GRADA MENJAR B É .. . REPETIRÀS/ VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

~(an

Caralleu

NOU SERVEI D-ENTRENADOR

CAN CARALLEU,

PERSONAL PER ALS ABONATS

L'ENTRENAMENT

IDEAL PERA DELS FONDISTES

El nou servei d'entrenament personalitzat estarà en marxa a partir del gener i el podrà contractar qualsevol abonat Can Caralleu oferirà als seus abonats, des del proper mes de gener, la possibilitat de contractar entrenadors personals. Qualsevol abonat podrà contractar els serveis d'un monitor els dies i a l'hora que vulgui. La durada de les sessions serà d'una hora com a mínim, tot i que es podran allargar en funció de les necessitats del client i del treball específic a fer. A l'hora de tancar aquesta revista encara no s'havia confirmat el preu que tindrà cadascuna de les sessions, però sí que serà un servei exclusiu per a abonats.

Entrenaments a mida Amb l'entrenament personal el programa d'activitat física es fa a mida i l'entrenador es dedica de forma exclusiva al seu client, ajudant-lo a executar els exercicis, explicant els seus beneficis, fent-ne un seguiment i minimitzant el risc de lesions. L'entrenador personal té una preparació molt específica. És un bon coneixedor de l'anatomia humana i la fisiologia de l'esforç, és un bon dinamitzador d'activitats, és creatiu i, sobretot, és una persona flexible en els seus plantejaments ja que ha d'adaptar els seus coneixements a les necessitats de cada client. A més, és un excel·lent comunica-

TOT CLAROR

L'entrenador es dedica a només a un usuarifentli un programa amida dor, amb qui la sessió d'entrenament es converteix en una estona agradable. Amb tots els seus coneixements, i la informació facilitada per l'usuari, l'entrenador és qui decideix el tipus d'activitat i el lloc més adient on practicar-la. En aquest sentit, l'activitat física es pot dur a terme en qualsevol dels espais esportius de Can Caralleu: sala de fitness, sala d'activitats çlirigides, espais exteriors, pista d'atletisme, Parc de l'Oreneta, camp de gespa artificial, circuit exterior de fitness, piscina ... El servei d'entrenament personal inclou una revisió mèdica per diagnosticar possibles anomalies, una entrevista personal per conèixer la disponibilitat horà-

ria, la freqüència d'entrenament i les inquietuds del client, un servei d'assessorament nutricional, servei de fisioteràpia i massatge i una avaluació contínua del què s'està fent.

A qui s'adreça? Comptar amb un entrenador personal pot ser beneficiós per a qualsevol persona. De totes maneres, és ideal per aquelles persones que tenen molt poca disponibilitat de temps, o que tenen manca d'hàbits esportius. També per a les que necessiten una atenció personal pel tipus d'activitat que volen fer (entrenament d'alt rendiment, preparació d'oposicions ... ). I, evidentment, per a persones que tenen necessitats específiques a nivell físic, sigui per problemes de salut o perquè es recuperen d'una lesió. Per contractar el servei cal adreçar-se a la recepció de Can Caralleu, o bé trucar al telèfon 93 2037874 ..

Can Caralleu és la instal·lació ideper als al amants de les curses de fons. Disposa d'un entorn magnífic on podeu realitzar tot tipus d'entrenaments. Per fer llargues distàncies, la Carretera de les Aigües i la serra de Collserola són uns espais idonis que permeten entrenar en plena natura. El Parc de l'Oreneta, just a tocar de Can Caralleu, és un circuit natural ideal per escalfar i fer sèries amb desnivells. I la pista de tartà serveix per als entrenaments de qualitat, amb sèries més curtes i treball de tècnica de cursa. Si us interessa trobar un grup d'entrenament, adreceu-vos a recepció i us posarem en contacte amb gent com vosaltres, corredora de fons.

TORNEIG DE

3x3 EL PROPER 22 DE BÀSQUET

GENER El 22 de gener tindrà lloc a Can Caralleu el Torneig de bàsquet 3x3 en categoria mixta. El sistema de competició és de lliga amb play-o!! final segons la classificació. Per participar-hi no cal tenir equip ... Can Cara lleu te'l busca. La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar del 3 al 19 de gener.

InstaHació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

XARCUTERIA NEBOT

BAR RIBEIRA

• La mill or qu alitat al millo r preu

Còrsega, 5 I O - Tel. 93 207 39 18 ¡\l'allorea, 160 - Tel. 93 453 05 59

FUSTER - PASTISSERIA Us oferim per a aquestes festes Especia litats a mb to rro ns Petits i grans obsequi sAssortit de bombons U n bon sa lat i bona pastisseria NA DAL, FAMíLI A, AM ICS I BONES FESTES

Rosselló , 436-438 (xamfrà Padi\la) Te l. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

• Estudio personalizado de su seguro • Infonnac ión y seguimi e nto post-venta

Nàpo ls, 330 bjs. Tel. 93 208 05 88 . Fax 93 458 55 84 Moviles 607 73 35 63 . 667 54 10 4 1

;. : J~~~D · _ TUPICA Perruqu eria Es tèti ca

Còrsega, 504 . 08025 Barcelona Tel. 93 207 19 79

Ent repans, tapes i vi ns ga ll ecs

Rosse lló , 411 Tel. 93 458 63 85

LA YAYA AMELlA • La cui na de l baca ll à

Sard en ya, 364 Tel. 93 456 45 73

II I:fii.11Q1t.t3Cel:f_ DUELECTRON, SL • Climati tzació industrial • Electricitat industrial ' Instal'lac ions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industria l Trav. Industrial, 87

08902 L'Hospitalet de Llob. Tel. 93 260 Ol 61 - Fax 93 338 04 30 duelectron@duelectron.com REXEL - UT. SAN • • • •

Di stribuc ió de mater ial e lèctric A ire condi c ionat, ca lefacció, fon ta ne ria Xarxes info rmàtiqu es A utomatismes i il'luminac ió

Begur, 36 . 08028 Barcelona Tel. 93 431 11 88 . Fax 93 431 66 20

• Mob iliari i decorac ió • om pro fes ional s: tenim una o lució per a cada e pai o Rosse ll ó. 4 12 - Av.Ga udí , 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA-FORTUNY • Especia listes en planti ll es • Cotilles a mida, fèr ules • Genu-va lgo • Pròtesis mamàries • Adherida a l sistema de cobrament directe de la Seguretat Social

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

Adm6n. Loteria. 122

• Loteria N ac ional, Travesses • Bono loto ' Primitiva • Es fa n reserves de la grossa de Nada l i Re is

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 9343634 19

----LAR8 RCLU B VARIS

.'.

20% DTE.

MUSEUS

20% DTE.

El Poble Espanyol, un 20% mès barat per als socis

El CCCB ofereix un 20% de descompte als abonats

Presentant el carnet d'abonat a la taquilla tots els abonats rebran el descompte

Val per a totes les exposicions del Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona

En virtut de l'acord signat entre el Poble Espanyol i la Fundació Claror i en el marc dels 'avantatges que ofereix el Claror Club, els abonats tindran un descompte del 20% sobre e l preu de l'entrada d'adult a aquest emblemàtic recinte de Montjuïc. Un espai únic a la ciutat on, a més de fer un viatje per l' arqu itectura de totes les comunitats autònomes de l'Estat, es troba la major concentració d'artesans de Catalunya amb més de 45 tallers on es fa demostració, exposició i venda . El visitant també pot contemplar obres d ' artistes com

Picasso, Tàpies, Miró i Barceló a la Fundació Fran Daurel . Pobl e Esponyol de Montjuïc Comillos, 13 Tel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.co m

CI Marquès de

VARIS

10% DTE.

Catalunya en miniatura, un 10% més·barat Els abonats podran visitar el parc temàtic en miniatura més gran del món Catalunya en miniatura i el Claror Club han signat un acord segons el qual tots els abonats podran gaudir d'un 1 0% de descompte fins a juny. Inaugurat el maig de 1983, "Catalunya en miniatura" té una extensió de 25 .000 m 2 i és el parc turístic i cultural en miniatura més gran del món i l'únic a Espanya . Es tracta d'un lloc molt recoma·nable per anar-hi amb tota la família ja que, a més de les maquetes s'organitzen xerrades sobre la història de Catalunya .

Catalunya en miniatura Torrelles de Llobregat

936890960 www.catalunyaen min iatura.com

El CCCB i la Fundació Claror han arribat a un' acord perquè els abonats puguin gaudir d'un descompte del 20% en totes les exposicions fins al mes de febrer de 2005 . Tots els abonats del Claror podran gaudir del descompte en les exposicions del Kosmopolis 04, el festival in ternacional de literatura . Les exposicions s'han prorrogat fins al 23 de gener. En destaquem dues: una sobre l'obra del premi Nobel de literatura, el xinés Gao Xingjian i l'altra que porta per títol Hiperiment, un espai experimental on es proposen

Tel. 93 306 41 00 www.cccb.org

TEATRE Sessions especials del «Pes de la Palla» al Romea per abonats

TEATRE El Poliorama fa un descompte del 20% als abonats

El Teatre Romea ofereix dues sessions especials de l'obra "El pes la palla" per als abonats de la Fundació Claror. Les sessions especials es faran el dissabte 18 de desembre amb un preu de 13 euros i el dimarts 21 de desembre a 11 euros. Aquests preus suposen un estalvi del 50% en el preu de l'entrada i per gaudir-ne s'ha de trucar al telèfon 93 309 70 04 i identificar-se com a membre de la Fundació . Un cop triades les localitats , s'haurà de realitzar el pagament mitjançant targeta de crèdit. Cal arribar mitja hora abans del començament de la representació perta I·de recollir les entrades, que estaran al seu nom .

El Teatre Poliorama ofereix un descompte del 20% per a la obra "El Mètode Gr6nholm" . El descompte serà vàlid a partir del 10 de gener i s'efectuarà només a les sessions de dimecres i dijous (21 :30 h.) i a la de dissabte tarda (18:30 h.). L'abonat només ha de presentar el carnet a la taquilla del teatre, que està oberta des de les cinc de la tarda fins a '-'inici de la funció . En "El Mètode Gr6nholm" l'actitud de quatre persones que obten a un plaça de directiu en una multinacional ens condueixen a una hilarant reflexió sobre els límits que existeixen, o que no existeixen, en el món empresarial.

diferents jocs al visitant. D'altra banda, del 21 de gener al 10 d'abril, el CCCB presenta "Factoria d 'humor Bruguera//i, del 18 de febrer al 22 de maig, es podrà visitar l'e xposició //París i els

surrealistes //.

CCCB

CI Mantalegre 5

~ "

. .

fmI

AQUALAND

BII

MUSEU DE CERA

Combina una visita al safari, amb l'esbarjo a les piscines I atraccions aquàtiques

Finca Les Basses sln. Albinyana. Tarragona Tel. 977 68 76 56 . www.aspro-ocio.com

Pcr veure els personatgcs més famosos de la història Passatge La Banca, 7 . Barcelona Tel. 93 3.17 26 49 . www.museocerabcn.com

AQUARIUM

CCCB

11.000 peixos de 450 espècies diferents Moll d'Espanya Port Vell' 08039 BCN Tel. 93 221 7474· www.aquariumbcn.com

~ j~

CATALUNYA EN MINIATURA

MARINELAND

f1!II

Parc aquàtic de 65.000 m' on gaudir amb tota la famllla d'espectaculars piscines.

PARC DE LES AUS

L'únic parc temàtic de Catalunya on pots trobar més de 300 aus de totes les espècies.

Ctra. de Cabrils' 08340 Vilassar de Mar Tel. 93 750 17 65 www.elparcdelesaus.com

•

PORT AVENTUR;>('

Podras gaudir d'un parc . . . . temàtic amb la familia ~

I.'~ T'IBI' ~ ~AII\'" I

TIBIDABO

...-v

www.claror.org

MARíTIM

Et divertiràs d'alió més amb les seves atraccions

Plaça Tibidabo, Barcelona Tel. 93 221 79 42 • www.tibidabo.es

A MEITAT DE PREU

cUPó VÀLID FINS EL 15 DE GENER Passeig Marlllm, 33. Barcelona. Tel. 93 224 04 40

I_'M..,.... I!::p~~~ ~:~:d~L'ONCLE VANIA Plaça Margarida Xirgu, I . Barcelona Tel. 93 289 27 71 . www.teatrelliure.com

~ TEATRE

~ NACIONAL DE

Bar e e I o n a

Vine a visitar els animals i es convertiran en els teus amics.

Parc de la Ciutadella s/n' Barcelona Tel. 93 225 67 80 . www.zoobarcelona.com

CATALUNYA Plaça de les Arts, 1 . Barcelona Tel. 93 306 57 00 . www.tnc.es

TEATRE ROMEAII..II

TEATRE ROMEA

Descompte en les entrades: EL .PES DE LA .PALLA

Hospital, 51 . BCN . Tel. 93 309 70 04 www.fundacioromea.org

[l] I,.

Descompte en les entrades: EL MÈTODE GRÒNHOLM La Rambla, 115 . BCN . Tel. 93 318 81 81 www.teatrepoliorama.com

VARIS

~ ESPANYOL Més de 45 tallers d'artesans Marquès de Comillas,13 . Tel.93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

L'AUDITORI .. DbMipI Descompte en tots els concerts de la

temporada

2004-2005

Lepant, 150 • Barcelona Tel. 93 247 93 00 • www.auditori.org

•

PoRT AVENTURK

TEATRE POLIORAMA

L ï ] POBLE

MÚSICA

POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

zoo _

TAlASSÀ

VAL PER UNA ENTRADA

TEATRES

PORT AVENTURA

Avda. Alcalde Pere Molas Km.22 Vilaseca (Tarragona) • Tel. 97 777 90 00 www.universalmediterranea.es

....." Cupó vàlid fins el 15 de gener ~:IO~~~~;c~~~:

ESPORT e

Ctra. de Malgrat a Palafolls' Palafolls (BCN) Tel. 93 765 48 02 . www.aspro-ocio.com

.-r8,ti.O:!lL~}

CIEsports . 2.

___-

Montealegre, 5 . Barcelona Tel. 9330641 00 · www.cccb.org

Vina al parc temàtic declarat d'interès turistlc nacional. Can Balasch de Baix, s/n' Torrelles Llob. Tel. 936 890 960 www.catalunyaenmlniatura.com

Estalvia't fins a 60 euros !!!

MATRíCULA Can Cara ll eu G RAT U I TA

Viu III culturll al Ccntre de Cultura Contcmporanca de Barcelona

' [1]

T. COLLSEROLA Mirador únic amb vistes espectaculars de Barcelona a. 560m. sobre el niveU del mar.

Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, s/n Tel. 93 406 93 54 • www.torredecollserola.com

UNIVU."~

c.----_

LAR_Re LU B

Solo lo m. jo, ..

~::F:nsWORW pa rli el corredor I

Contractar [NSNET té Regal • Si contractes un ADSL a Insnet amb Telefònica, tindràs un regal segur* • CU PDRfVE memòria extraible pOltàtil • Con nex ió inalàmbrica WIFl Oferim fins a un 20% dte.en accessoris * Depenent de l'opció contractada Truca ARA! ! 902 362 068 Pg. St. Joan, 5J (amb Consell de Cent)

~ W

Tu tienda especialista en running! • Zapatill as y ropa de las primeras marcas: NlKE, ASICS, ADlDAS ... • Analizamos su forma de pisar en circuito con videocamara Paseo Carcia y Faria, 25·08005 BCN Tel. 93 307 19 55 www.runnersworld.es

SALTER

• Tractament d'a igües i piscines • Pressupostos sense compromís Holanda,41 Pol.lndust. Pla de L1erona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11

COMERCIAL M & P

FITNESS

Cosméfícos Paquifa Ors

• Cosmètica vegeta l • Xec 10% descom pte en ciste lles de Nadal a descomptar en les properes compres. Padilla, 254 Tel. 93 455 70 32

La teva botiga a Barcelona espec ialitzada enfitness on trobaràs tots els aparells, complements i roba ¡itness ... AL MILLORPREU!

per a l'ambient i la desinfecció

Enric Granados, 125' Barcelona Tel. 93 415 16 18· www.salter.es

Mossèn Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 6539614 12 . 93 874 80 62

ESTÉTICA SANTER

S ATA

Tratamientos facia les y corpora les • Depilaciones' Homeopatía • Maquillaje permanente

• Ferreter ia professional i parament • Descompte segons article.

Passeig de St. Joan , 140, pral. 2a 08037 Ba rcelona' Tel. 93 207 61 99

Cò rs ega, 527 . Tel. 93 457 52 49 www.edifesa .net . edifesa@edifesa .net

~ASTER

BAR CRYKET

Centre d'Estudis

• Dinars i sopars caso lans • Assortiment de tapes, creps i pizzes • Ambient agradable • Descompte en e ls sopars Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

• Informàtica, idiomes i reforç escolar • Cursos intensius • Colònies d' estiu • 50% de dte. en la matrícula Provença, 463 (Sgda. Família) Tel. 93 446 2610· www.masterce.es

CA LA NURI

liiiliiliiiliil

Descomptes de dimarts a divend res nit

Sempre s'és a temps de començar • Piano ràpid sense solfeig • També orgue • Tocant des de la primera classe • Sense coneixements previs, ni límit d'edat

Pg. Marítim, 55 . Tel. 93 221 37 75 Consell de Cent, 377 . Tel. 93 215 55 23

ESPORTS

·:_, ~·. piOI,.·t

• Sol' licita primera classe gratuïta Rosselló-Sardenya Tel. 93 458 70 78

• Roba esporti va • Sportwear homes, dona i nen Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Familia) Tel. 93 347 71 12 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56 . . Indica el descompte que s'ofereix

Productes de bioseguretat

• Streetwear chico y chica • Etn ies, Ecko, Loreak M endian, Di ckies, 2nbsky, Gravis, Porn star, Zoo York, C irca, Osiris, Broke, EZ

Rosselló,379 _

eN àpols/Sicília)TeI.934582717

Descompte variable segons producte

Fem: • Piscines • Desca lcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessotis (10% descompte en materials) Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel./Fax 93 217 03 64

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

JOIERIA SANT PAU • Taller de joieria i rellotgeria • Reparac ió amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges

Cartagena, 311 - Dos de Maig, 311 Tel. 93 436 48 10 . 08025 Barcelona

• Gran exposición de sofas y co\chones • Especialidad de sofas a medida • Financiación hasta 12 meses sin recargo València, 463, bxs. 08013 Barcelona' Tel. 93 232 37 28

Consulteu anunci a la pàgina indicada

ESTABLIMENTS ADHERITS

REFORMES I PINTURES LEO • Habitatges, loca ls comercials, ofi cines i ce ntres esportius • Se rietat i rapidesa • Promoció amb descompte del 10% Te l. 645 74 27 62

Im!

ÒPTICA UNIVERS • Rev isions visuals gratuïtes

• 20 años de cxpericncia . Especialista en dolores de espn lda . Tardes dc 16 n 20 horas.

Sa rdcn ya, 325 Tel. 93 207 77 51

J UA G El OV ÉS. Zona Sagrada Familia. Te l. 93 446 09 27 (horns convenidas)

F&P Fratersan Promoaser SL • Cuines i Banys • Rehabil itac ió de pisos Rosselló, 399 . Barcelona Tel. 93 457 44 60

Ortopèdi a adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari ava nçar els diners. Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

ESTEVE-ENMARCADORS

VITAL PEU

• Marcs a mida. Fabric. pròpi a • Olis, Gravats, Litogra fies • Restauració i conservac ió Obres d' Art Ali Bei, 32 . Tel. 93 245 25 82 Marina, 145 . Tel. 93 246 57 91

Nàpols, 268 . Tel. IFax. 93 207 30 74 (24h.)

HERSAN 98 SL

Ebre, 11 . 08740 St. Andreu de la Barca Tel. 93 682 35 94 . Tel. mòbil 607 26 98 03

In.JLJJJmn@

I~~~

• Vege u-ne l' anunci a la pàgina 9 Sardenya, 441 bxs. Barcelona' Tel. 93 285 60 80

• Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria . Neteges. Mantenim ent

• Neteja i manteniment • Ofic ines i loca ls • Especialista en poliesportius

ES lIMP I EZA

• • • •

Consulta naturòpata. Refl exologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach Consulta de tarot Podologia Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Mari n a) Tel. 93 435 23 40

• Ben a prop teu Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53 - descomptes diversos -

• Vegeu-ne l'anunci a la Cont. Interior Barce lona' Badalona · L'Hospitalet Santa Coloma' Sant Adrià, Mataró Sant Cugat· Te rrassa' Manresa

ELEMENTS PERRUQUERS • Vegeu- ne l'anun ci

iI!ii

pàgina 2 1

Provença, 534 . Barcelona Te l. 93 433 40 45

D1 ETlSTA-NUTRI C ION ISTA : tratamiento innovador para saber qué y cómo comer. PSlCÓLOGO CLíNICO: para eliminar la ansiedad con hipnos is clínica. Av. Gaudi, 3 1 6° 3" . BCN . Tel. 93 446 09 27 www .montsevall s.com/info@montseva lls.com

www.interlimp.es/Tel. 93 333 53 53

institutsodontològics

Saló de perruqueria i estètica Per Nadal un obsequi Rosselló, 378, B dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 01 56

GABINETE PSICOLOGíAI I

• Servei de neteja i conservació de tot , tipus d'instaHacions

Renovació to ta l • Papereri a i escriptura

Orientació i tractament psicològic per a nens, adolescents i adults Problemes de parella, esco lars ... - la visita d'orientació gratuïta - Demani hora de 9.30 a 12.30 Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 - Mòb. 657 80 92 55

PS1TI'(O

'f Salud

Psicoterapia individual pareja Ayuda emocional: duelo enfermedades Talleres desarrollo personal: - Relajación los jueves a las 20,30h. - Constelaciones famil iares e129 de Enero . Guión de vida el12 de Febrero Angela Martín -PsicólogaPare Claret, 340 5° 1" Tel. 93 456 20 60 . 659 63 48 79

• Mil detall s per a tu. Còrsega, 5H . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

• Canvia't a Movistar i et regalem un mòbil d 'última generació amb càmera i bluetooth • Passa't a contracte Movistar i emporta't un mòbil gratis • Fins a un 20% de dte. en accesoris Vine ARA!! Pg. de St. Joan, 51 amb Consell de Cent·TeI. 93 244 02 66

D" Ar.'íê1:ç ~

l!IhMi Mallmar • Esquí+Bus+Hotel+Forfaits tots els caps de setmana des de 95,50 euros • Preus especials per a grups i destins • Viatges per a nuvis "nosaltres regalem les maletes" • Reserva de bitllets a baix cost Mallorca, 362· Tel. 93 458 20 67 També a Cerdanyola ·TeI. 93 580 22 86

_Fets i gent PARLA L'EXSELECCIONADOR ESPANYOL DE NATACiÓ PER ALS JOCS PARALíMPICS

Nedant contracorrent Joan Carles Castanyé ha viscut tota una vida dedicada a la natació. Ha participat en tres olimpíades, ha guanyat sis medalles (dues d'or) i ha batut bastants rècords del món. Ha tornat d'Atenes amb 40 medalles de l'equip de natació. Ara deixa el càrrec però no s'allunya del que sempre ha estat la seva gran passió: l'esport paralímpic.

Espanya segueix guanyant als Jocs Paralímpics el que

panys ". L'any 78 algú li va di r que hi havia una federació de minusvàlids, i així va

no guaya als Olímpics. Més co ncretament 70 medalles, el setè lloc al medaller i la

ser com el Joan Ca rl es va començar una de les ca rreres mes ex itoses de la his-

confirmació que som una de

tòria de la natació espanyola. La carrera del Joan Carles

Y.F.

les primeres potències mundials paralímpiques. En Joan Ca rl es Castanyé era el selecc ionador nacional de natació i coord inador de les tres federacions es-

nyar la medalla d'or. Diu el Joa n Ca rl es que "la notícia

vegada a Roma l'any 1960. Uns Jocs que han hagut de superar moltes dificultats per tirar endavant i que no ha estat fins les dues últimes

ller de natació. Tot i això, en

dècades que s' han asse ntat definitivament. Repassant la

Ara bé, en Joan Carles segueix igual d'il·lusionat que quan va comença r a nedar al Club Natació Prat, per allà l'a ny 70, competint entre nedadors se nse cap disminució. "La meva prova eren

les travessies perquè no hi havia viratges/ al/à era on més destacava entre els com-

Sydney 2000, on 9 jugadors de la selecció espanyola de d ism inuïts psíquics no tenien cap disminució i van gua-

dels Jocs Paralímpics que es van ce lebrar per primera

va guanyar 40 medalles i es va co locar ci nqu è al meda-

error de l'organització.

exemp le pot ser e l de

està íntimament lligada a la

panyoles de natació que van competir a Atenes. L'equip

Joan Carles va dimitir per un

1 és que la llista de greu ges i de traves que ha hagut de superar el moviment paralímpic és interm inable. Un

seva trajectòria, el Joan Ca rl es m'explica que va estar a punt d 'anar als Jocs de

1980. Uns Jocs que no es van celebrar a Moscou com els olímpics: /"E/s russos van

dir que ells no tenien discapacitats i que per això no organitzaven jocs Paralímpics /~

va donar la volta al món i això ens va esquitxar a tots. Per una vegada que parlen de nosaltres als mitjans... 11

Parlem de Nova York (seu dels Jocs de 1984), de Seül i de Barcelona. I, després de tants anys, el Joan Carles té clares algu nes coses . //Una

cosa és el món olímpic i una altra de ben diferent és el mon paralímpic" denuncia. //Per exemple/ una medalla paralímpica no es paga ni la meitat de la meitat que una olímpica //. Per acaba r m'explica que

AI final va ser Hol and a qui

l'espo rt és un dels millors

va assum ir-ne l'organització.

camins per superar una dis-

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ........................ 93 507 27 00 Bombers Generalitat .............................................. 085 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .............................. 9330091 91 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Inf.Metropolitana .................................................. OI O Protecció Civil ...................................... 93 402 33 83 Accidents en carretera ........................................... I 12 RENFE ................................................... 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93 205 15 15

Informació carreteres .............................. 93 889 Aeroport del Prat .................................. 93 298 Serveis Socials ...................................... 93 483 Correus ................................................... 902 19

22 38 10 71

II 38 00 97

HOSPITALS H. de Sant Pau ....................................... 93 H. del Mar .............................................. 93 H. Clínic ................................................ 93 H. L'Esperança ...................................... 93 H. Vall d'Hebron ........................ :.......... 93 H. Sant Joan de Déu .............................. 93

90 30 54 41 40 40

00 00 00 00 00 00

291 248 227 367 489 280

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ................................... 93 402 70 00 Generalitat ............................................. 93 402 46 00

minució. /'lo sempre expli-

co que el primer gran salt és tenir la valentia de posar-se un banyadot; ficar-te a la piscina i veure que tothom et mira. Aquest moment és el mur inicial que s /ha de superar perquè un discapacitat entri al món de Fesport. A partir d/aquí és el mateix que qualsevol esportista ordinari: entrenat; lluitar i res més/~

ESPORTS Esportiu Claror ..................................... 93 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 Nou Can Caralleu .................................. 93 Poliesportiu Marítim ............................ 93 Servei d'Informació Esportiva ............. 93 Agenda d'activitats .............................. 93 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 Fed. Cat. Judo ........................................ 93 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 Fed. Cat. Natació ................................... 93 Fed. Cat. Futbo l ..................................... 93 Fed. Esp. Tennis .................................... 93 Consell Esport Escolar de Barcelona CCEEB) ............................ 93

476 13 90 435 05 66 203 78 74 224 04 40 402 3003 4810021 454 90 62 268 19 00 426 94 78 488 18 54 265 24 77 200 53 55 219 32 16

Centre d'Estudis

www.masterce.es

P ESPLAI i COLÒNIES D'ESTIU REFORÇ ESCOLAR nou centre: • 08025 BARCElONA Provença, 463 (Sagrad a Família) • Tel. 9-3 446 26 10 08860 CASTElLDEFELS

PI. de l'Església, 6 • Tel. 93 664 16 04

stiu A,rO(lt., I e. ,,:.~ .

08860 CASTELLDEFELS

Dr. Trueta, 26-28, 2n 1a • Tel. 93 636 41 96

PLACES LIMITADES

08940 CORNELLÀ

Bonestar, 32 • Tel. 93 376 99 20 08980 SANT FELIU lL.

Ctra. Laureà Miró, 212 • Tel. 93 685 30 71 08970 SANT JOAN DESpí

Enric Granados, 10 • Tel. 93 477 44 90

E-mail: master@masterce.es

AUTHORIZED TESTING CENTER