Revista Claror Sports nº40 by Fundació Claror

••

. ..

institutsodontològics

...

\.\~,;.'"

s u M A

R I

!APORTADA Revista Tot Claror Núm. 40, III època Juny-juliol de 2003 Foto portada: F.Barcelona Olímpica

OPINiÓ 2. Articles d'Alfons Banda, Manuel López Poy, Sergi Larripa i Dani José 4. Entrevista curta: Jaume Cela, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat ENTREVISTA

6. Marta Domínguez, atleta SALUT

Les altres portades MARTA DOMíNGUEZ, LA MI LLOR ATLETA L'atleta palenciana Marta Domínguez és considerada no sols la millor atleta d'Espanya, sin6 la millor dona esportista del l'Estat. El seu proper objectiu s6n els campionats del m6n a l'aire lliure, que es disputaran a París aquest estiu. Va parlar en exclusiva per a la revista Tot Claror.

10. Malalties de la pell DIETÈTICA

12. Aliments per cuidar el ronyó MENSSANA

14. La inteHigència emocional ENFORMA \\1

16. Esports a la platja

ESPORTS A LA PLATJA L'arribada de l'estiu omple les platges de gent. Cada cop més, els ciutadans les utilitzem per fer esport, a més de per banyar-se i prendre el sol. Ouins s6n els esports que podem practicar-hi? Ouins s6n els beneficis i els perjudicis de fer-ho a la platja?

REPORTATGE

18. Barcelona acull el Mundial de natació SOCIETAT 22. Museus de Barcelona

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. Crònica de la Milla Sagrada Família 33. Festa de l'abonat 34. Balanç de les seccions esportives 36. Miscel'lània instal'lacions 38. Projecte sociocultural

40. FETS I GENT 40. Jocs mundials de policies i bombers

NOU ÈXIT DE LA MILLA Diumenge 27 d'abril va tenir lloc la XIX edici6 de la Milla Sagrada Família. La cursa, organitzada per la Fundaci6 Claror, va destacar per la 'massiva participaci6 popular, així com per l'alt nivell dels atletes que van c6rrer en les curses professionals del Gran Premi Gaudí, tant en la femenina com en la masculina.

_()p= i= .~=ó~ ~

____________________________________________

( \TOT CLAROR

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tercera època

Número 40 juny-juliol de 2003 Tiratge : H.500 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

CONSELL EOITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Borràs , Eduard Franco, Pedro Andreu , Néstor Vilella, .Ailbel'! Glmènez, Angels Güell , Sergi l:arrlpa, Ester Benach . Nú ~la

DIRECTOR:

Sergi . Larrlpa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDAOCIÓ:

Albel'! Glmènez (Salut! M. Dolors Villam~eva ~ Dietètlca) Eulàlia Realp (C ~ltura I Oaoperacló) Miquel Garcia (Passatemps) COL'LABORAOORS:

Carme Gimènez (Mens sana) CORRECCiÓ LINOOlsTICA:

Ariadna Vlñas SECRETARIA I DOCUMENJACIÓ

;'eresa Blanch PUBLICITAT:

Josep l:luls Vi de FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:

Edlciones Deportlvas Catalanas DISTRIBUCIÓ:

SPM TOT CLAROR és una revista abs¡;ta a totes les opjmions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als a¡;ticles sigrnats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anumcis pub>licitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reprooucció, per qualsevol mitjà, sense l'ac¡. 'toritzaci6 expressa, per escrit, de la Revista Tol Claror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, e~tresòl 2a . 08025 Barcelona Tel .. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 cOl1lunicacio@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Oéspeaes VICEPRESIDENT

Hèctor. C . Silveira SECRETARI

Àngel Garcia VICESECRETARIA

Consel Marll VOCALS DEL

PAT~T:

Laura Ponce , Carles Riera, Gemma Vilar6 , Joan Iixaso, Carles Casacuberta i Pablo Bel. DIRECTOR GENERAL

Eduard F ~anco DtRECTORS o tINSTAl'LAC1Ò ESPORTIU CLAROR:

Núria Bo~ràs

POLIESPORTIU SAGRADA FAt.tI~IA :

Manel Carcòs PQlIESPO~TIU MARITlM:

Pedro Andreu Nau CAN CARALLEU: Néstor Vilella

TOT CLAROR

fIl m

Una cultura inèdita

REOACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 1390. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el. : totclaror@claror.org

.Al.lo~s ~a~d~

"",,,,,,.,,,,,_.hF~_~h""

Milions de persones i milers d'associacions cíviques treball en arreu del món amb un objectiu comú, noble i ambi ciós: implantar la cultura de pau. Hem pogut veure com es tracta d'un poderós movi ment mundial capaç de coordin arse efi caçment i de mobilitzar ampl is sectors de l'opinió públi ca. Implantar la cultu ra de la pau no és un objectiu senzill, però avui sa bem qu e és un hori tzó possible per a la humanitat. És més, implantar i estendre aqu esta cultura de pau se mbla j a una condi ció indi spe nsab le pe r pod e r av ança r e n e l ca mí d e la progressiva humanització. Cultura de pau vol dir, en primer lloc, refú s radi cal de la vio lència com a mètode de resolu ció de co nfli ctes . Per eradicar la viol ència cal desacreditar-la mostrant-ne la inefi càcia, la inhumanitat i les desastroses co nseqü èncie s. Cultura de pau vol dir, també,

INYETA

vo ler arrib ar a co nelxe r les ca uses d els co nfli ctes per po d er em p rend re'n la resolució novio/enta. Aturar la vio lència deixa nt intacte el conflicte és apostar pel rebrot de la violència. La resolució novio/enta d'un conflicte demana una postura activa a favor de la veri tat i la justícia, un respecte profund per les persones i una opció ferma i tossuda pel di àleg . El di àleg és l'únic camí humà i possible per transitar des de l'enfro ntament a la cooperació. Cap persona, cap comunita t, no podrà dese nvolupar plenament la seva potencialitat humana si, arribat el cas, està disposada a renunciar a la seva humanitat. Di t d'un a altra manera: una societat no pot construir la pau preparantse per a la guerra. Aqu est és el terrible i senzill secret de la sorpre nent i devas tadora pervivència de la viol ènci a sociopolítica .

La cultura de pau és una cul tura in èdi ta perqu è mai hem renunciat a la força com a mètode per dirimir confli ctes. La cultura de pau és una cultura inèdita perqu è seguim acceptant la falsa equació que iguala la seguretat amb la força bruta . Si avui , pe rò, milions de ciutadans estem conven çuts que l'eliminaci ó de la guerra i de la violència sociopolítica és realm ent una possibilitat és perqu è avui sabem que podem actuar efi caçment sobre els confli ct es de moltes maner es, qu e van de la prevenció a la mediació, i sabem també qu e la guerra no és una fatalitat, sinó una opció que molts volem eliminar definitivam ent. Potser aquesta no sigui avui encara una presa de posiCió majoritària, però és al voltant d'op inions que avui no són generals que es construiran els grans consensos de futur.

Vinye/a de José Luís Mar/ín, publicada a "El Periódico de Ca/manya': n1/5/03

_______________ Qninid . . . ~"n~l. 41M1z Pay Cap de premsa de la FundacióAmióa

Campions! Dani José

L'any dels invisibles Un de cada deu catalans

problema del col · lectiu de

En un país que presumeix

pateix alguna discapacitat

persones amb discapacitat és

de desenvolupament la pre-

física, psíquica o sensorial. No

de més importància, encara :

sència pública de discapacitats

obstant això, quants dels nou

quantes

segueix sent pràcticament nul·la

catalans restants són conscients

minusvalia hi ha a les nostres

i els programes de suport per part

de l'existència d'aquests veïns

universitats i a les escoles, o en

de les administracions públiques

persones

amb

els nostres centres de treball?

a la inserció socio-Iaboral són ab-

dolorosa resposta és

Quants poden accedir a

solutament irrellevants.

amb disfunció? .

Condemnat a la categoria

que la majoria no és consci-

centres d'oci i esbarjo o són

ent de la presència del que

protagonistes de sèries de

de ciutadans

podríem

televisió? No és necessari

col· lectiu celebra, si és que es

anomenar

"els

de segona, el

invisibles" . Amb prou feines

recórrer a les estadístiques per

pot utilitzar aquesta parau la,

ocupen espais als mitjans de

saber la dimensió d'aquesta

l'Any Europeu de les Persones

comunicació, no són objectes

absència, sinó que la simple

amb Discapacitat, una ocasió

de campanyes publicitàries

experiència personal quotidi-

que en aquesta societat no s'ha

que sensibilitzin sobre la seva

ana

de desaprofitar, per demostrar-

situació i tenen l'última tanda

article demostra clarament

ne el veritable

les iniciatives socials

que els discapacitats són una

modernitat i justícia social. La

d'entitats, tant públiques com

excepció, malauradament

vertadera mesura de l'equilibri i

privades.

cridanera, del nostre paisatge

la justícia d'una societat és la

societat

habitual. Per aquesta raó ,

seva capacitat

globalitzada coneixem millor

l'apel'latiu "d'invisibles" és el

situacions d'exclusió.

Coordinador Sala·Claror

aquesta

de qui llegeix

aquest

grau

per evitar

la situació dels refugiats de les

que millor reflecteix l'absoluta

Col· laborem, doncs, en la

guerres africanes que la del veí

manca d'integració física, psí-

solució d'un problema que ens

del cinquè, que està pràctica-

quica o sensorial.

afecta a tots, amb l'esperança

ment confinat a casa en una

I la situació és encara més

cadira de rodes, sense poder

greu si es tracta d'una dona,

sortir al carrer per causa de les

utilitzada com a dona de fer

internac ional, perquè això

tristament cèlebres barreres

feines i oblidada fins i tot per

significarà que són, simplement,

arquitectòniques. Però el

les organitzacions per a dones.

ciutadans de ple dret.

que algun dia els discapacitats ne cess itin

cap

any

NTRE NOSALTRES •••

. . ~~i. l":Jr~ip«:J . lJirecfor Revisla Tol Claror

Una Barcelona més social Hi ha hagut eleccions municipals i, pel que sembla, tots els partits estan satisfets amb els resultats, i se senten guali1yadors. El PSC, perquè ha estat el més votat a molta distància de la segona força política. CIU, perquè tot i perdre un regidor, ha escurçat distàncies amb el PSC, que n'ha perdut cinc. El Pp, perquè ha augmentat un regidor en contra de tots els pronòstics. I ERC i ICV, perquè han anat clarament a l'alça. Independentment de la lectura subjectiva (i optimista) que faci cada partit, hi ha elements objectius irrefutables. Encara que continuarà governant el PSC de joan Clos, ho haurà de fer amb més suport dels aliats progressistes d'lCV i ERC, i amb una política que els ciutadans volen que sigui més esquerrana. Probablement, ICV i ERC haA estat els grans beneficiats del clima ar;¡tigl'Jerra que ha fet de Barcelona la capital de la Pau. Però han estat també beneficiats per la política municipal, ben valorada en molts aspectes, però que molts ciutadans han vist mancada de profunditat social. Exemples: la política d'habitatge (s'ha acusat a Clos de subhastar sòl públic), la participació ciutadana (manca de diàleg amb la FAVB i pancartes de protestes veïnals a molts barris), els sorolls, la pobresa, la seguretat (és cert que falten policies, però també ho és que s'han suprimit 530 places de Guàrdia Urbana) o el fet que, després de 24 anys de govern socialista, tot i que s'ha fet molt, encara manquen escoles bressol, residències o biblioteques en molts barris. El PSC, però ara també ICV i ERC, tindran la responsabilitat de donar resposta a aquestes qüestions. En qualsevol cas, l'alta participació (set punts més que al 99) i l'existència de 5 partits forts obligats a parlar i pactar en un Ajuntament plural, que ens allunya de majories absolutes i de bipartidisme, són bones notícies per a la democràcia i per a la ciutat.

ja tenim al sac la desitjada copa d'Europa de bàsquet, i per a molts ha estat gràcies al talent dels jugadors, i al fet d'haver fitxat autèntiques estrell es. Després de la semifinal, la majoria de gent et parlava del gran partit de Fucka o de Navarro i, després de la final, tothom tenia a la boca el nom de Bodi roga com a autèntic salvador de l'equip, o de jasikevici us ... I no els faltava raó . Però jo, parti cularment, penso que hi ha un altre factor del qual la gent no parla tant: treball, treball i treball . En aquest equip a part d'estrelles hi ha autèntics treballadors, perquè Bodi roga, malgrat ser una estrella, penca més que el júnior de torn i a més dóna exemple als més joves. En Pesi e, a banda de ser un entrenador que en sap un munt, els exigeix en ca da entrename nt fins al límit i, com sabeu, les festes en aquest equip són escasses. El bàsquet ha heredat la filosofia Valero Rivera que, per cert, ja porta un munt de copes d'Europa guanyades. La pregu nta és: quan farà seva aquesta filosofia l'equip de futbol? Una altra pregunta que em faig és si quan al Barça l'entrenava Malkovic, amb una filosofia similar a la de Pesic, les estrelles com Epi pencaven tant com el júnior de torn o, pel contrari, l'exigència de l'entrenador iuguslau va ser el motiu que el va fer saltar de l'equip. I l'Ai to, els feia treballar tant als craks o els veterans teni en un estatus propi? Bé, guanyar una copa d'Europa al primer any no solament és fruit de la sort, sinó que al darrera hi ha molta feina i una manera particular de pensar. I, per cert, per mi el jugador més important de la semifinal va ser Rodrigo de la Fuente, que amb la seva defensa va anul·lar el jugador rus més bo.

TOT CLAROR

_()p= iru ~o ~ ~.

_______________________________

d:E~!~~~S!~ <;:~~T~

Jaume Cela )¡';lr8, 'me~iJ;e d.I'Ass/,aadó de M8SI~8S RIl1~ S~s;n

Enlrevlsla: Eu/dila RlKllp

"La crisi en el context educatiu és positiva perquè significa canvi" Ens pot fer una definició de "mestre"? Mestre és aquell qui obre portes i que t'acompanya en el procés d'humanització, perquè educar no és altra cosa que construir i ajudar a construir la nostra humanitat. Quines competències, pel que fa a l'àmbit educatiu, haurien de recaure en fescola i quines en la família? En una societat tan complexa, que viu canvis tan profunds i tan accelerats, en què la incertesa és, potser, l'única certesa, m'estimaria més comentar de quina manera la família i l'escola creen teixit, cultura de col·laboració ... per millorar

l'educació de tots plegats. Sovint parlem que la família i l'escola estan en crisi com a institucions educadores. Com hauríem d'en~endre

aquesta crisi? La paraula "crisi", en el context educatiu, té una positiva, i nterpretaci ó perquè la podem associar a canvi, a innovació, a reflexió.

d'ajudar-nos a construir un món més humà. L'escqla ha de prendre decisions sobre què fer amb les noves tecnologies, però cal, sobretot, potenciar un debat de més volada: què fan les noves tecnologies amb nosaltres, com modifiquen la nostra manera de veure i de viure el món? Cal passar del món de la informació al món del coneixement i,

Una institució que no estigui en crisi pot significar que no es bellugui, que no es qüestioni cap dels seus

sobretot, cal posar-lo al servei de tothom i evitar la

principis, dels seus objectius o de les seves activitats.

intensificació de les desigualtats socials, culturals

Com influeixen les noves tecnologies en la formació desI infants? Les noves tecnologies són instruments que han

i econòmiques. Aviat entrarà en vigor la nova Llei Orgànica de Qualitat (LOCE). Quines

són

les

diferències

principals amb la LOGSE? Valorar una llei és difícil. Puc avançar el meu convenciment que aquesta llei no resoldrà cap dels problemes que tenim plantejats. S'ha aprovat sense un debat previ. A més, m'amoïna una llei de "calidad" que no clarifica què entén per "calidad", que sobrevalora l'esforç de l'alumne, que accepta sense gaires manies la diferenciació d'itineraris i que considera la primera etapa educativa com assistencial. Tota llei es pot derogar. Ho espero amb candeletes i demano un debat on tothom pugui dir la seva i es puguin corregir els errors de l'antiga llei.

EntrevistlJS: Yurt FerotÍ11dez

Està bé posar càmeres al carrer per millorar la seguretat?

HELENA VERNErrA · 23 anys

ArEJANDRA ZErER&\T 37 anys

NAUSICA RICCO 26 anys

MANEL CAMARASA

No. Et treuen la intimitat que tens. ~o crec que tothom és lIil:lre i ha de poder anar tranqujl'lament pel carrer. Es com si t'estiguessin controlant tot el dia.

Em semlJla bé sempre qwe no vulneri el mínim. Si és simplement per seguretat sí, però si les utilizen per a altres coses no em sembla bé. Si només les utilitza la policia em semb'la correcte.

Em sembla bé, però segons el'l q'Uir:les zones. No en calell en carrers com els de l'Eixample, per exemple. Però a les zones més conflictives de la ciutat sí que crec que se n'haurien d'instaHar, de càmeres.

Millorar la seguretat no vol dir violar la intimitat privada de la gernt. El carrer és .un espai públic i com a tal s'ha de respectar i lila cal gravar-lo nOmés perquè ens controlin més del que ja ho fan.

DORI FLORES 38 anys Hi estic absolutament en contra. Em sembla una barba~itat, és ulila forma de controlar la gent. Si jo pogl:lés, les taparia o les trencaria.

TOT CLAROR

anys

-ili

:¡,

.~~

"íl

, ..,,\.!I .,:, '. \',.i$ .' f"

~"::.':

,4" ,

'i .

~;:

''(-fi?~~ .~ ~ ~

~ .:,

;~ .

-:.-'" •..,. ~~.

. )0

..... ,

'" . ..,, --:P

.~.t;.~ ' ",

1' :

.# :;'

...-

. . 'l '"

" ~

ATLETA

O DON4 DUT·

Entrevista: Sergi Larripa.. Fotos: Sporl ent de Ilatletisme femenÍ'Clctual. Marta nseguit, gràcies a-la seva qúalitat, treball E'.n-,rUIl:>.rTl ' 1Jer 'mèt~is propis ell la millor a del mom,ent: Tot ela'ror ha volica més, i apmpar:-Ia a tots els lectors ~

"'"

Qui és Mar.ta iJJIIfIIIfu ei? Una esportista que intenta treballar amb esforç, sacrifici i constància per aconseguir els màxims objectius. I una persona que intenta viure amb honestedat i humilitat. Com vas començar en fatletisme? La veritat és que va ser una mica per casualitat. A mi, des de ben petita, m'agradava molt fer esport. De fet, en practicava molts. Un dia uns veïns em van convidar a córrer una cursa.

TOT CLAROR

Hi vaig participar i, des d'aleshores, a poc a poc m'hi vaig anar introduint en l'atletisme cada cop més. Amb el pas dels anys, m'ho vaig anar prenent cada vegada més seriosament, fins que al final em vaig plantejar dedicar-m'hi professionalment. Quin va ser, el paper de la teva família? Tens antecedents familiars, en fesport? No tinc antecedents des del punt de vista professional, tot i que som

quatre germans, i que a tots ens ha agradat molt practicar esport. Per diverses raons, però, l'única que es va dedicar a l'esport professionalment vaig ser jo. De tota manera, he de dir que sempre he rebut un gran suport de la meva família. A què t'hauries dedicat, en cas de no ser atleta professional? Des de petita que sempre m'han agradat els policies i els bombers. Com és un dia en la vida de Marta Quantes hores t'entrenes? Porto una vida bastant normal des del punt de vista d'un esportista. Em llevo, esmorzo i al matí faig un primer entrenament d'una hora i mitja. Dino i faig la migdiada. Després, a la tarda, faig un segon entrenament de dues hores i mitja. Més tard, intento distreure'm i descansar. Miro d'anarme'n a dormir d'hora. Això ho faig sis dies a la setmana, i un el descanso. De tota manera, he de dir que, per mi, entrenar-me no es redueix a les dues sessions diàries que"faig. Per mi, menjar d'una determinada manera, descansar i dormir les hores necessàries també formen part de la preparació. Així que és com si m'estigués entrenant les 24 hores del dia. Com desconnectes de l'atletisme? Quines són les teves aficions? M'agrada molt muntar a cavall, cosa que intento fer cada diumenge, quan no m'entreno, ja que em relaxa molt. També m'agrada molt anar al cinema, encara que sovint m'hi adormo, especialment quan hi vaig a la nit. A banda d'això, les altres distraccions, no sé, són les normals: llegir, veure la

_______________________________________1Entrev~ta La millor esportista d'Espanya

ES tele ... Ara, des de fa un temps, també he d'anar a reunions, perquè m'he introduït en qüestions polítiques.

Què t'ha impulsat a introduir-te en el món de la política? Estic col·laborant amb el Partit Popular a la meva ciutat, Pal ència. Hi col· laboro des de l'àmbit esportiu, i la veritat és que m'agrada. Tot el que sigui poder ajudar al desenvolupament de la meva ciutat, des de l'àmbit que conec, els esports, m'omple de satisfacció. Si els meus coneixements i experiència poden beneficiar la ci utat, m'hi sento compromesa per ajudar-la.

Quines són les teves millors qualitats des del punt de vista esportiu? Sóc molt treballadora, em dono a la meva feina, i no dono mai res per perdut.

Com valores el teu estat de forma actual? Bé, em trobo com m'he de trobar a aquestes alçades de temporada. L'objectiu d'aquest any són els Mundials de París d'aquest estiu i, des d'ara fins als mundials, el que he de fer és preparar-me per anar agafant la forma progress ivament. Ara el qu e faig és agafar molts quilòmetres. Mése ndavant ja milloraré la velocitat. Quin ha estat el millor moment de la teva carrera esportiva? No hi ha hagut un sol moment que destaqui molt per sobre dels altres. Evidentment, els millors moments són les victòries aconseguides, que sempre són un premi a l'esforç de preparació anterior.

I el pitjor moment? Tampoc no recordo especialment moments molt negatius . Gràcies a

Marta Dom(nguez va néixer a Palència el 3 de novembre de 1975. Des de ben petita va començar a practicar diversos esports, com els seus tres getmans. Però només ella va arribar a convertir-se en professional d'un esport, l'atletisme, en el qual va destacar de ben jove. Des del principi es va especialitzar en el migfons: 1500, 3000 i 5000 metres llisos. Va obtenir-hi grans resultats. Com a júnior i promesa es va proclamar campiona d'Espanya de 1500, i recordwoman estatal en 5000. Els mHlors èxits, però, els va aconseguLr en categoria absoluta. Ha estat campiona d'Espanya en les tres distàncies, tant en pista coberta com a l'aire lliure. Va participar en dos Jocs Olímpics (Atlanta 96 i Sidney 00), malgrat que no hi va aconseguir posicions rellevants. En els propers Jocs d'Atenes 04 serà, en canvi, una de les grans favorites a l'or olúnpic en 5000 metres, distància en què últimament suma èxits. Els darrers èxits de l'atleta han estat els dos subcampionats del món assolits als mundials d'Edmonton 01 (aire lliure) i als de Birmingham 03 (pista cobelta) i l'or (en 5000) als campionats d'Europa d'aire lliure del 2002. Al 2002 };¡a rebut diversos guardons que la distingeixen com la millor espOltista espanyola de l'actualitat. A la foto veiem com recull el p¡;emi, de mans del Rei. Déu , les lesions m'han respectat bastant. Només l'any 1999 vaig tenir una lesió a la cama que em va fer patir durant dos mesos, perqu è no sabíem què tenia. Vaig sentir molta incertesa durant vuit setmanes i, a més, em va perjudicar molt la preparació d'aquella temporada. Però finalment ho vaig superar, i no he tornat a teni r problemes greus de lesions. Des del punt de vista esportiu, potser les majors decepcions les he tingudes als dos Jocs Olímpics en què he participat. Als primers, a Atlanta, era molt jove, i els resultats van ser molt discrets. I als segons, a Sidney, em vaig posar malalta i no vaig poder rendir al màxim de les meves possibilitats. Espero que a la tercera vagi la vençuda, i que als Jocs d'Atenes pugui aconseguir alguna cosa positiva. És el meu gran desig.

Has hagut de renunciar a moltes coses, des del punt de vista personal, per arribar on ets? Jo no parlaria de renunciar. Evidentment, per ser una esportista professional has de fer una vida molt sana i equilibrada, t'has de cuidar molt, i això no et permet fer segons què. Des de petita he hagut de renunciar molts dies

"Aquesta temporada l'objectiu són els mundials de París de Pestiu. Mestic preparant per aconseguir-hi el màxim. Només penso en això" a estar amb els amics, a anar a festes, a sortir de nit. .. , però tampoc no ha estat un sacrifici, perquè sempre he tingut molt clar que el que volia era dedicar-me a l'atletisme, i que el que més em satisfeia era fer esport.

Quins són els teus objectius, a curt termini? Com t'he comentat abans, aquesta temporada l'objectiu són els mundials de París de l'estiu. M'estic preparant per aconseguir-hi el màxim. Així que, ara per ara, només penso en això.

I a llarg termini? M'agrada anar pas a pas, i pensar només en objectius a curt termini. Però és clar que la temporada vinent serà molt important per mi, ja que hi haurà els Jocs Olímpi cs d'Atenes. I aconseg\llir

TOT CLAROR

_ Entrevista Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Palència • Un lloc per anar de viatge? Barcelona • Un plat? La pasta • Un llibre per llegir? -ÇoveStory • Una pel·lícula de cinema? Hombres de honor • Un mitjà per estar infonuat? La televisió • Mar o muntanya?

Mar

un èxit als Jocs Olímpi cs és el meu màxim somni. Et veus capaç d'aconseguir l'or olímpic?

Possible ho és, i jo no hi escatimaré esforços, però s'ha de tenir en compte que hi influiran molts factors, i que en uns jocs hi ha els millors atletes, amb les màximes aspiracions. De tota manera, jo treballo amb la idea que l'or és possible, i hi posaré totes les ganes i la il·lusió.

Com veus l'atletisme espanyol? El veig en un estat de forma fantàstic. Crec que estem vivint els millors moments de la nostra història, i els resultats així ho certifiquen . Tenim atletes, tant masculins com femenins, amb prou categoria per lluitar contra els millors en moltes especialitats. En migfons, en fons, en marató, en marxa, en salt de llargada, en llançament de pes. .. Els atletes hem donat moti us per tal que es confiï en nosaltres.

I l'atletisme femení? Es troba també en el millor moment de la història. A les darreres competicions, les dones hem aportat pràcticament la meitat de les medalles aconseguides per la delegació espanyola. Hi ha grans atletes que estem aconseguint grans resultats, i a les quals en-

TOT CLAROR

"L'atletisme espanyol està vivint els millors moments de la seva història, i els resultats així ho certifiquen. Tenim atletes de primer nivell cara ens queden uns quants anys per endavant per seguir rendint. I si les coses segueixen fent-se bé, sortiran joves atletes que ens prendran el relleu i que seguiran oferint èxits a l'at~ letisme femení espanyol.

Siguem una mica crítics: què es pot millorar, a l'atletisme espanyol? Home .. . , poden millorar-se les qüestions econòmiques, perquè s'ha demostrat que els èxits esportius són inseparables de les ajudes i del suport econòmic que tinguem al darrere. Un suport econòmic que ens permet dedicar-nos íntegrament a l'atletismne sense haver-nos de preocupar d'altres coses, que tinguem bones infraestructures, bons serveis, que el màxim nombre d'esportistes pugui rebre ajudes ... Durant els propers anys és important que continuï l'ajut que

• Un cantant o grup musical? David Bisbal • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Jesucrist • Un esportista que admiris? Michael Jordan • Un personatge actual? El meu pare • Què valores més de les persones? La sinceritat • Si ua dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Igualtat per a tothom • Dretes o esquerres? Dretes • Què t'enduries a una illa deserta? Crema bronzejadora • Un desig confessable? Ser campiona olíínpica! rebem de les institucions, i que s'articulin els mecanismes que permetin que els patrocinadors s'impliquin en el suport de l'atletisme. A pesar que ets molt jove per pen-

sar en la retirada, has pensat a què t'agradaria dedicar-te en el futur, quan deixis l'atletisme? La veritat és que ara no penso gaire en això. Ja arribarà el moment. Ara em concentro en les futures competicions. Tot i així, sí que tinc clar que m'agradaria seguir fent alguna cosa relacionada amb l'esport. Jo vaig estudiar magisteri d'educació física. No sé si em veig fent

_________________________________1Enuerisu liLa millor esportista dEspanya? Momp1e de satisfacció que pensin que he omplert el buit

deixat per Arantxa'1 classes en una escola ... , però el que és segur és que, faci el que faci, tindrà a veure amb l'esport.

Aquest any has rebut el guardó de mil/or esportista dEspanya. És un èxit que, malgrat que aconseguit fora de la pista, et deu omplir dorgull, oi? Sí, la veritat és que m'omple de satisfacció. Fins a la retirada de l'Arantxa Sanchez Vicaria estava clar que ella era la millor esportista del país: ho va aconseguir absolutament tot. Però la seva retirada va deixar un buit, i que les persones que havien de decidir pensessin que jo era qui podia omplir aquest buit és un fet realment satisfactori. Em fa

Va ser l'estrella de la Milla Gaudí 2002 L'atleta pal entina Marta Domínguez confessa ser una enamorada de Barcelona. Per això, els últims anys l'hem vist participar en diverses curses populars pels carrers de la ciutat comtal. Una d'aquestes curses va ser la Milla Gaudí de l'any 2002, que va organitzar la Fundació Claror. Tot i que la Marta era la gran estrella femenina de la prova, no va guanyar-la. Va quedarne tercera, en una mostra del gran nivell de la Milla. Per davant seu van quedar Natàlia Rodríguez i Zulema Fuentes Pila. "RecOJdo que era la primera prova de la temporada d'estiu, i que jo no hi anibava en el millor moment de ronna", afirma la pal entina. Tantf1ateix, Domínguez va deixar un bon record entre els aficionats i l'organització, ja que en tot moment va mostrar-se amable i atenta amb els aficionats, que no deixaven de demanar-li autògrafs i fotografies. "Va ser un dia molt maco. La Milla tenia molt bon nivell, i el recOJTegut, amb final a la Sagrada FamIlia, va ser bonic. Que si m'agradada tornarhi? És clar! Per mi sempre és un plaer tornar a Barcelona!'~ afirma.

sentir plenament reconeguda.

CENTRES ASSISTENCIALS:

Asepeyo.

BARCELONA·HORTA

Un bon número de Serveis.

Manigua, 13-15 Tel. 93 243 59 10 Fax 93 408 37 61

CONTINGÈNCIES LABORALS. • • • • • •

Assistència Sanitària. Rehabilitació i Readaptació. Prestacions Econòmiques. Assistència Social. Medicina Preventiva. Seguretat i Higiene.

C![,A;ï] QjJ I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES. • • • •

Servei Integral. Seguiment dels processos Mèdics. Prestacions Econòmiques. Informació i Assessorament.

Q SERVEI DE PREVENCIÓ. • • • •

Seguretat en el Treball. Higiene Industrial. Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. Medicina del Treball.

BARCELONA·BRUC Gran Vía de les Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 Fax 93 302 26 86

BARCELONA·SANTS Avgda. de Roma, 12 Tel. 93 226 15 85 Fax 93 226 94 57

BARCELONA·ANGLf Anglí,38-40 Tel. 93 204 18 00 Fax 93 204 64 50

-s~~----------------~ VIU L1ESTIU A LA PISCI·NA

SENSE PERILL DE

CONTAGIS

per Albert Giménez, metge i cap de rÀrea de Salut de la Fundació Claror En zones humides com les piscines o les dutxes proliferen els fongs i els virus que a l'estiu, i amb l'augment de la temperatura, es troben com peix a l'aigua. Conèixer les formes de contagi, l'aparença que tenen i, sobretot, la manera de prevenir-les ens ajudarà a gaudir plenament d'aquest estiu sense renunciar al sol ni a la piscina Arriben l'estiu, les vacances i el descans en algun lloc de mar o de muntanya, o potser a la mateixa ciutat. Sigui com sigui, però, si la calor és intensa segur que passarem llargues jornades ben a prop d'una piscina que ens permeti refrescar-nos, divertir-nos i posar-nos en forma. Si és així, caldrà que tinguem especial cura amb la pell, perquè és en aquestes èpoques quan proliferen els fongs, ben alimentats per les altes temperatures i l'excés d'humitat. Fongs de tota mena

Entre les infeccions causades per fongs, la micosi cutània és una de les més freqüents. Bàsicament, les condicions que la motiven són el contacte de la pell amb el fong d'una manera permanent, la variació de la secreció sudoral i sebàcea i la variació de la temperatura i la humitat de l'ambient. Segons el gènere de fong i el lloc on es localitzin les lesions, parlarem de diferents tipus de micosi. Les lesions ocasionades per l'epidermofília inguinal, per exemple, es localitzen a la cara interna de la cama, en el plec inguinal i, a vegades, poden expandir-se cap a la regió del

TOT CLAROR

pubis. Aquesta mena de micosi és molt contagiosa i se sol transmetre a través de la roba i els objectes del bany. Curiosament, afecta sobretot els homes. Un altre tipus de micosi és el conegut peu d'atleta que, com el nom indica, es localitza al peu. El primer símptoma és una petita descamació entre els dits que, si les condicions d'humitat i temperatura són adients, es pot convertir en una infecció més greu que pot anar acompanyada d'un edema, vermellor i formació de llagues. Evidentment, quan es deixen notar els primers símptomes d'infecció, el més convenient és visitar el dermatòleg. Però, si prenem algunes precaucions, pot ser que no arribem a aquest extrem. Precaucions amb la roba

Una de les primeres precaucions que hem de prendre és tenir molta cura de la roba i dels objectes de bany. És recomanable no deixar aquestes peces a ningú, si ja les hem portades, i tampoc no va bé utilitzar-ne d'altres persones. A més, per evitar que es reprodueixin els fongs cal rentar-les de manera assídua i assecar-les bé. El contacte de la pell amb objectes humits durant molta estona -com el

banyador o, fins i tot, una cadira de jardí mullada- també pot ser una font d'infecció, igual que la poca ventilació de la pell (la roba de fibres naturals i el calçat obert permeten una millor ventilació). Una altra recomanació, sobretot per evitar les infeccions als peus, és que els netegem i assequem molt bé, amb especial èmfasi als espais entre els dits. Les berrugues

Les berrugues o papilomes no són causades per fongs, sinó per un virus que penetra a l'interior de la pell a través de petites ferides. Després d'un temps d'incubació entre 1 i 6 mesos, es forma un tumor benigne que afecta la zona superficial de la pell, és a dir, la berruga. Normalment, apareixen als genolls, als colzes, als dits, al voltant de les ungles i a la planta del peu, el lloc més freqüent a causa de la gran pressió de

Compartir la roba, les xancletes, la tovallola o altres objectes de bany és una de les principals fonts de contagi

______________________________~_Süm L'otitis externa no és una infecció greu, tot i que és dolorosa i que pot comportar tant una pèrdua passatgera de capacitat auditiva com secrecions a Parella les àrees de suport. Una de les peculiaritats de la berruga és la facilitat amb què es pot propagar i produir un autocontagi, perquè si la manipulem podem inocular el virus en una altra part del cos. En cas de tenir alguna berruga és convenient que, un cop ens haguem dutxat, desinfectem la banyera o dutxa per evitar que altres persones se'n contagiïn i que acudim al podòleg, que decidirà el tractament a base de càustics o bé ens cremarà les berrugues. Durant el tractament hem de vigilar no mullar-les en excés, perquè perdria l'efectivitat. Pel que fa a les infeccions provocades per virus, el moluscum contagiosum és molt contagiós i acostuma a afectar infants. La via de contagi són les tovalloles, la roba i molt sovint l'aigua de la piscina, si no està ben tractada. Les lesions es presenten a la cara, al tronc i a les extremitats en els nens i, en els adults, quasi sempre les

Garantir un bon nivell de seguretat i higiene Que hi hagi riscs de contagis de fongs o altres agents no vol dir que no puguem anar tranquils a la piscina. La majoria d'instal 'Iacions esportives compten amb plans de manteniment dels espais que garanteixen un bon nivell de seguretat i higiene. Aquests plans consisteixen nonnahnent en planificacions de neteja dels espais diverses vegades al dia i, de manera més exhaustiva, a la nit. També preveuen anàlisis microbiològiques i el control dels paràmetres bioquúnics (com el clor i el PH) de les aigUes, entre altres accions. Amb tot, la col'laboració dels usuaris és molt important i, en aquest sentit, moltes instal'lacions editen recomanacions o nonnatives d'higiene, el compliment de les quals garanteix un molt baix risc de contagi. En qualsevol cas, de cara a l'estiu -quan és més nonna\ acudir a piscines desconegudes d'hotels, de pobles o d'amics on no podem tenir el convenciment que s'apliqui un control rlgor6s de neteja i manteniment - cal anar amb més precaució i adoptar uns bons hàbits d'higiene personal i amb les nostres pertinences.

trobem a la part baixa de la cintura pèlvica. Per la seva aparença es poden confondre amb berrugues o grans.

Conjuntivitis i otitis Entre les malalties produïdes pel contacte directe i durant molta estona amb l'aigua, la conjuntivitis i l'otitis són les més freqüents, sobretot en nedadors. La conjuntivitis es dóna per la inflamació de la mucosa que revesteix la parpella i el globus ocular. Normalment, no és greu i s'atura deixant d'anar a la piscina durant uns dies o amb l'aplicació de gotes receptades per l'oftalmòleg. Les causes que la provoquen poden ser l'accés de clor o agents infecciosos com virus i bacteris.

En el cas de l'otitis externa i mitjana, la inflamació es produeix en el conducte auditiu extern i mitjà. És una infecció aguda que no acostuma a durar gaires dies, malgrat que és dolorosa i que pot comportar una pèrdua passatgera d'audició i secrecions . Només en l'otitis crònica es produeixen danys no recuperables de l'audició, en perforar-se el timpà. Per no arribar a aquest extrem cal que, si notem els primers símtomes, acudim a l'otorrino. La prevenció passa per l'aplicació i desinfecció continuada de l'aigua, de l'ambient i la superfície, a més de les mesures higièniques de l'usuari.

Sena mèdic dela poUesportius Claror, Sagrada PamíUa, Marítim i Nou Can caraueu

N SUÑE, S.A.

PISCINES

AM INFORMATICA

-/ Suminlstro de productos quínlcos para plscinas -/ Flota de vehículos proplos para el sumlnlstro de productos quínlcos

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona

-/ Sumlnlstro e Instalaci6n de material para plsclnas -/ Relngeniería -/ Puestas a punto de Instalaciones -/ Inspecciones de pretemporada -/ Servlcio técnlco de reparaciones -/ Anilllsls microblol6g1cos y fisicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06

08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E·mail: jsunyeOwanadoo.es

• Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta, laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV . • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

_Dietètica

NO DESCUIDIS ELS RONYONS! per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

El cos té determinats òrgans d'eliminació que, si no els cuidem, poden acumular residus i, per tant, obstruir-se o sobrecarregar-se . Els ronyons, els pulmons, els intestins o la pell en són alguns. En aquest article ens centrarem en els ronyons, un dels que pot sofrir més abusos Per mantenir en bona forma els òrgans d'eliminació són imprescindibles una bona nutrició i uns hàbits alimentaris saludables. Practicar un exercici físic moderat i evitar el consum continuat d'alcohol, tabac, greixos saturats i sucres refinats forma part de les normes sanitàries que contribuiran a no irritar i a no malmetre aquests òrgans, sobretot en persones amb predisposició hereditària.

Com funcionen els ronyons? Aquests òrgans amb forma de mongeta estan situats als dos costats de la columna vertebral, i mesuren aproximadament 11 centímetres de llarg. La funció que tenen és la de filtrar els fluïts corporals, que es composen d'electrolites com sodi, potassi , magnesi, calci, clor i una llarga llista d'altres substàncies. Actuen com a grans reguladors de l'organisme i en mantenen constantment l'equilibri químic.

Cal vigilar amb les dietes estrictes i els dejunis, perquè

sobrecarreguen el ronyó 12

TOT CLAROR

En cada ronyó hi ha aproximadament un milió d'unitats diminutes anomenades nefrones que passen per sota de vasos sanguinis. Les nefrones són tubs de filtració que drenen els elements sòlids dels vasos sanguinis (excepte els glòbuls vermells) que seran rebutjats per l'orina. També extreuen un gran volum d'aigua de la sang a l'orina, i a la inversa; de la mateixa manera que el sucre, la sal i els àcids tornen dels filtres als vasos sanguinis, mentre que l'orina excreta els residus i les substàncies estranyes. Per tot això, cap altre òrgan del cos no pot sofri r tants abusos com els ronyons. Hi ha molts medicaments que poden afectar-los si es fan servir i rresponsablement o du rant llargs períodes de temps, com la fenacetina i l'aspirina, utilitzades per combatre els mals de cap i altres neuràlgies. A banda, la ingestió d'esteroides pot augmentar la quantitat d'oxalats i fosfats i provocar-nos càlculs renals.

Aliments que els perjudiquen En temes estrictament dietètics, si els ronyons no són forts i eficients hem d'evitar l'abús d'aquells aliments que puguin irritar·los com el pebre, la mostassa, el vinagre, el te o el cafè.

Tampoc no és recomanable beure durant els àpats. Hem de tenir en compte que si cuinem amb poca sal no tindrem una sensació de set intensa i, a més, que les amanides fresques hidratants ajuden a fi que el ronyó no se sobrecarregui. En canvi, fora d'hores sí que resulta convenient beure molta aigua, pel cap baix un litre i mig, i millor si és mineromedicinal bicarbonatada sòdica. Tot i que el consum d'hortalisses i verdures és molt positiu per al ronyó, cal evitar determinats vegetals com els bolets, la coliflor, els espinacs, els

Els ronyons són òrgans delimínacíó que regulen l'organisme per mantenir-ne l'equilibrí químic

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _Dietètica 1

L ús de medicaments com la fenacetina o Paspirina durant llargs períodes de temps, o la ingestió desteroides, poden afectar seriosament els ronyons espàrrecs, els pèsols, les llenties i les faves, sobretot si tenim càlculs renals.

Què cal menjar per ajudar-los? En cas de càlculs renals, és recomanable beure dos litres i mig de líquid al dia (excepte si el metge ho contraindica). I si l'origen dels càlculs renals és l'augment d'àcid úric a la sang, les infusions de romaní són molt beneficioses, així com les fruites i verdures que alcalinitzen l'orina (vegeu quadre). Hi ha altres productes positius per als ronyons, com la ceba (extraord i nàriament benefici osa, perquè ajuda a eliminar la sa!), l'api, el cogombre i el pebrot, que són les hortalisses diürètiques més recomanables. Les fibres i els productes integrals també són convenients, ja que arrosseguen les sals biliars, sals de calci

que (sobretot en el cas de la litiasi càlcica) han de mantenir-se controlades. Pel que fa a les proteïnes, cal mantenir-les al mínim . Juntament amb les verdures i les hortalisses, la carn , el peix, els ous i el formatge ens en subministren les necessàries i, en el cas dels vegetarians, ho fan els produ ctes substitutius, com ara el tofu. Per això, en la prevenció i tractament de les malalties renals una de les opcions és la dieta lactovegetariana; però, en qualsevol cas, una dieta mediterrània equilibrada ens proporciona la quantitat ideal de proteïna animal diària (que són 120 grams en cru, repartits entre el dinar i el sopar).

Consells per a la dieta Com a norma general , la millor manera de començar el dia és esmorzar fruita i llet, amb fruita seca o bé muesli . Els menjars poden consistir en una amanida a base de verdures i hortalisses tendres, amanides amb oli d'oliva i suc de llimona. O qualsevol aliment de tipus midonós, com les patates, l'arròs, el pa integral o altres productes de blat integral. També ens beneficiarà molt una dieta de fruita, un dia a la setmana. l, per últim, és aconsellable vigilar

Grups d'aliments amb residus àcids i alcalins REsIDUS ÀCIDS

• Carn • Gra integral

• Fonnatges • Gerderes silvestres • Prunes Si en fem una ingesta elevada, sobrecarreguem el ronyó: la sang té més residus i, per tant, ha d'augmentar la tasca de depuració. L'acidesa afecta la sang, l'orina i el metabolisme en general. REsIDUS ALCALINS

• Llet • Vegetals • Fruita (excepte gerds i prunes) Augmenten el PH (Úldex d'acidesa) de l'orina i, per tant, alcalinitzen.

• Sucres • Greixos

amb les dietes estrictes i els dejunis, que afavoreixen la deshidratació i, en conseqüència, sobrecarreguen el ronyó. MÉS INFORMACiÓ : Serrel Dietètic dels poUespordus Claror, Sagrada Familia i Marítim

COTERM CONFORT TERMICO, COTERM, S. L. CLIMATIZACIÓN, REFRIGERACIÓN Y MANTENIMIEN'TOS C/ Telègraf, 16-18 08041 Barcelona

Tel. 93 433 44 25 Tel/Fax 93 436 71 37 e-mail: coterm@cecot.es

_Mens sana

LA INTEL-LIGENCIA EMOCIONAL per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica I

És necessari desm itificar el paper preponderant que ha arribat a tenir avui dia la intel·ligència, ja que, si no va acompanyada d'altres factors de la personalitat, nò donarà cap fruit. El conjunt d'aquests factors és el que s'ha anomenat inteHigència emocional

personals que res tenen a veure amb el concepte d'intel·ligència al qual fins ara es donava tanta importància. Com a exemple, transcric les

se a la idiosincràsia de la companyia. D'aquesta manera, entre tots els candidats amb la mateixa formació i capacitat tècnica per gestionar la feina, el factor que inclinarà la balança cap a l'un o l'altre serà aquest conjunt d'habilitats socials, personals i d~ control de l'estrès que s'ha anomenat intel ·ligèncía emocional i que representa una part essencial de la nostra personalitat.

característiques personals que em demanen cercar en els aspirants que opten a un lloc de treball de director

Un bon motor i la màxima eficàcia

No és estrany que, cada vegada més, les empreses que busquen una persona per ocupar un lloc de treball requereixin una sèrie d'habilitats

administratiu i de finances, per a una empresa de Barcelona: empatia per dirigir les persones sota la seva responsabilitat, amable però amb caràcter, esperit d'equip i cooperació, persona metòdica i ordenada, iniciativa i capacitat d'automotivar-se, capacitat per encaixar la pressió puntual de la feina i capacitat d'adaptació per integrar-

La inte1·ligència emocional representa una part essencial de la nostra personalitat i valora les habilitats socials, personals i de control de l'estrès 14

TOT CLAROR

Aquests factors fan que la persona utilitzi el seu potencial cultural i intel·lectual amb prou enginy com per aconseguir-ne la màxima efectivitat; de què ens serviria un cotxe amb un bon motor (capacitat intel·lectual) si després no sabem conduir-lo amb la destresa necessària, no sabem frenarlo a temps ni, en un revolt, sabem girar-ne el volant en el moment precís? En aquest sentit, el psicòleg Carles M. Espinalt arriba a aquesta conclusió:

comunicar-nos, escoltar amb eficàcia, dialogar a fi de posar-nos d'acord amb els nostres col·laboradors o expressarnos posant el nostre interlocutor com a punt de referència. Només hem d'escoltar els comentaris que alguns deixebles fan de professors que, tot i saber-ne molt de la seva especialitat, no encerten en la manera de transmetre els coneixements que en tenen, per la qual cosa els alumnes acaben per avorrir aquella assignatura. O bé fixar-nos en les actituds d'alguns directius que, lluny de saber posar-se l'equip a favor, generen un clima de desconfiança i de tensió que aviat els farà esdevenir centre de murmuracions i intrigues.

Saber comunicar i fer-se entendre Sense anar més lluny, en la manera de parlar de cadascú podem veure si predomina la retòrica o l'eloqüència. En el primer cas no hi ha intenció d'arribar a l'interlocutor, sinó que es parla per demostrar la pròpia cultura o

"Allò que valora un ésser humà no està

per escoltar-se a si mateix. És el cas

en el que sap, sinó en què diu i fa amb el que sap". I és que podem ser

de certs conferenciants que no

un "pou de ciència", però no podrem ser eficaços si ens manquen, per exemple, les habilitats socials per

l'audiència, perquè el que busquen és l'exhibició del seu talent.

pretenen

comunicar

motivar

En canvi, en l'oratòria hi ha la

______________________________________________]V,[ens sana Les habilitats per gaudir duna bona intel'ligència emocional es poden aprendre i sovint es basen en actituds subtils que comporten resultats sorprenents

L'experiència del psicòleg William James ja ens indica com és de valuós tenir cura del tracte amb els altres: "El principi més pregon del caràcter humà és el desig d'ésser apreciat."

Tenir iniciativa

vocació de transcendència: la paraula "oratòria" prové d'orar i l'oratori és el lloc sagrat on els creients parlen amb Déu, i ho fan de forma eminent i compromesa.

Posar-se a la pell dels altres L'empatia, o saber-se posar en el lloc dels altres, també és un factor primordial en les relacions humanes. Així, el fet de parlar esdevé un acte ple de sentit en el qual les argumentacions estan dirigides a moure l'interès de la persona que ens escolta. Com veiem, són actituds subtils les que poden marcar la diferència entre l'èxit o el fracàs d'una acció, però la suma d'aquests petits detalls comporta uns resultats sorprenents. Està provat que les persones que perceben ràpidament les actituds i els canvis psíquics de la gent que els envolta saben manar a temps i amb bona agudesa, saben trobar un estímul apropiat per a cada persona o per a cada grup de gent amb el qual han de posar-se en contacte. Però tenir "do de gents" no és una qüestió de sort, sinó de conducta. Qui s'esforça a tenir gestos de senzilla deferència, detalls de cortesia i respecte i es preocupa per escoltar amb interès posseeix aquest do desitjat.

Un altre factor important és tenir iniciativa, és a dir, avançar-se més enllà del ritme de la vida quotidiana, perquè no hi ha res que ens aboqui amb més determinació a convertir-nos en persones ruti nàries que el deixar-se dominar pel complex que "no podem trobar idees noves". Crear-se una actitud emprenedora que ens ajudi a sortir de l'estretor psíquica que genera la falta d'inventiva farà que puguem aplicar, de manera profitosa, els coneixements que hem adquirit.

Adaptar-se a les circumstàncies L'adaptació a l'ambient també representa un element de vital importància. Si ens traslladem als orígens de l'ésser humà n'entendrem el valor: la humanitat no hauria pogut sobreviure a les dificultats de l'entorn si no hagués estat pel gran esforç d'adaptació al medi que l'envoltava, desenvolupant objectes i respostes caracterials. Així, les persones rígides i amb poca flexibilitat per comprendre que no es pot actuar de la mateixa manera en les diverses situacions de la vida demostren tenir incomoditats psíquiques que les immobilitzen en el seu progrés. En canvi, la persona amb bones aptituds d'adaptació està predisposada a conviure amb harmonia, a cedir una mica del seu terreny per evitar friccions; i les victòries dels coneguts no l'amarguen, perquè es considera

Altres factors de la intel'ligència emocional Hi ha altres capacitats que, a pesar qu e ara no tingu e m espai p e r desenvolupar-les, podríem incloure, dins dels factors d'intel'ligència emocional. Són les seg~ents: • Confiança en un mateix • Visió optimista de la realitat • Autocontrol dels propis impulsos • Bona canalització de l'estrès • Tolerància a la frustració • Autocrítica constructiva • Capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los • Actitud innovadora • Creació d'objectius personals • Constant automotivació • Compromís i cooperació en l'establiment de vincles • Flexibilitat i sentit pràctic a l'hora d'encarar les dificultats • Capacitat per consolidar i liderar equips prou capaç i segura d'ella mateixa per aconseguir els propis objectius. Enlloc de perdre el temps en crítiques vanes, prefereix treballar en la construcció d'alguna altra cosa positiva per a ella i la comunitat. Tenir un elevat coeficient intel·lectual, però una baixa capacitat en aquestes característiques de la personalitat, ehs donaria el perfil d'una persona lliurada al domini de la ment, però completament inepta en el seu món personal i social: és com tenir un capital que no se sap administrar. Aquestes habilitats es poden aprendre i estimular, sobretot en l'edat escolar; en aquest sentit, s'han realitzat estudis que han demostrat una clara diferència d'actituds després de l'aprenentatge.

PROMOCiÓ SOL lÍO Revisió Optomètrica Gratuita

VIDRES DE SOL GRADUATS PER NOMÉS 12€

ARTiVER OPTICS

SardeAya, 365 •Tel./R~ 93 458 39 33

AI comprar les teves ulleres de sol TU TRIES LES QUE MÉS T'AGRADIN osI. +-8,00; ci. +-2.00

ro Adaptació de lents de

contuXetovesi~~lnll·iaí,d~!~~

00 Ulleres graduades

per a tot tipus d'esports

CI un 30% de dte. a tots . els socis de l'&portlu Claror I Poliesportiu Sagrada Familia

Fins

.. No acumulabl. amb altre. ofercu-

_Enforma

la platja és un dels espais ics més pels habitants de Barcelona. Però a la platja no solam n~ s'hi pot anar a banyar-se i a prendre el sol. Cada cop són més les persones que tenen un motiu anar-hi: fer O'Il" ..., ....'....

Yuri Fermíndez

Des que l'any 1992 la reconversió olímpica ens va obrir les portes al mar, cada estiu els ciutadans podem gaudir del sol i de la sorra a les platges, dels banys de Sant Sebastià a la nova Mar Bella. Hi ha moltes activitats que es poden practicar a les platges, des del voleibol fins als passeigs ran de mar, però el que no és tan conegut pel gran públic són els nombrosos beneficis que ens aporta el fet de canviar el ciment de les pistes poliesportives per la sorra. La Mariona Violan, metgessa del polisportiu Marítim, ens en dóna un parell d'exemples: "Córrer per la sorra és molt

millor que fer-ho pel ciment, perquè aquesta és una superfície irregular que absorbeix molt millor l'impacte. L'amortiment de les articulacions i dels lligaments és molt més complet i el turmell treballa en totes direccions, a la vegada que enforteix la musculatura de les cames".

TOTClAROR

De ben segur que alguna vegada ens hem preguntat per què la gent gran fa aquests interminables passeigs a la vora de l'aigua. Doncs perquè aquests passeigs són dels millors remeis contra els dolors que ocasionen les varius: per una banda, l'aigua freda és molt beneficiosa per a la circulació i, per l'altra, el trencar de les onades contra les cames produeix un massatge que alleuja el dolor a la vegada que tonifica la musculatura. Com podem observar, la platja tant és adient per a joves àvids d'esport com per a gent gran que vulgui cuidar-se el cos. Però hi ha una activitat que reuneix gairebé totes les condicions per esdevenir un exercici integral, dur i exigent: nedar al mar. Ja sabem que nedar en una piscina és un dels exercicis més complets, a causa del gran nombre de músculs que hi intervenen, però nedar al mar és encara més complet, perquè a més ho fem contracorrent. Amb tot, nedar al

mar és perillós; són necessaris bona preparació física i uns mínims coneixements sobre el comportament de les onades i les corrents. Hem de pensar que l'esgotament al mig del mar pot resultar fatal, perquè la corrent sempre va mar endins. Per tant, si volem practicar la natació al mar hem de tenir sempre en compte . una premisa: "Després hauré de tornar".

Les teràpies del mar L'helioteràpia és la utilització del sol amb finalitat terapèutica. Les radiacions solars són una gran font d'energia tèrmica i els seus efectes es manifesten a través dels raigs 'ultraviolats que, tot i el perill de cremades, aporten beneficis a l'organisme (vegeu quadre). Però si per alguna raó prenem el sol és per estar bronzejats. Els patrons de bellesa del món occidental indiquen que l'atractiu d'una persona és directament proporcional al bronzejat de la

__________________________________Enfonma Ens hem de posar crema cada tres hores per tot el cos, no només a la cara i les espatlles, encara que la crema sigui resistent a

l'aigua

Beneficis dels raigs ultravioletes • Augment de la sudoraci6local, és a dir, un augment de la transpiraci6 corporal que millora la irrigaci6 sanguínia al mateix temps que ajuda als processos de trofisme muscular i als fenòmens de cicatritzaci6. • Acci6 sedant i analgèsica local per acci6 directa sobre les terminacions nervioses. Això vol dir que el sol té un efecte relaxador, especialment indicat . per a les migranyes i l'estrès. • Acci6 bactericida i antisèptica local.

seva pell, així que "estar moreno" és sinònim de salut i d'èxit social. Amb tot, no són pocs els experts que avisen dels perills dels raigs ultraviolats sobre la pell, ja que el forat creixent de la capa d'ozó fa que la càrrega de raigs infrarojos sigui molt superior. La Mariona Violan ens fa unes recomanacions al respecte: "Per practicar esport

a la platja o per prendre-hi el sol ens hem de posar crema cada tres hores,

per molt que hi posi que és resistent a l'aigua. També és important que ens n'untem tot el cos, no només la cara i les espatlles, ja que els raigs solars ens van deshidratant per zones com les aixelles o les orelles". Finalment, per als

cada en casos de contractures i dolors d'articulacions, ja que l'efecte de la sorra calenta és el mateix que si ens poséssim una esterilla calenta. La psamoterapia s'ha de dur a terme durant els mesos de més calor i preferentment a la tarda, que és quan la sorra està més calenta.

Quins esports hi podem practicar?

Les activitats dirigides de poliesportius com el Marítim de la Barceloneta s'han començat a programar a la platja a causa de la bona acceptació que aquesta iniciativa ha qui practiquen esport a la platja és important tenir en compte que és millor tingut entre el públic. El Juanjo Zabala, anar vestit amb pantaló curt i samarreta coordinador d'activitats físiques al i que no és recomanable practicar-lo poliesportiu Marítim, ens en dóna un parell de raons: '~ la platja no hi ha les durant fes hores de més potència solar. limitacions d'espai que ens trobem a El bany de sorra o psamoterapia és una pràctica mèdica que consisteix a . les pistes o sales esportives, i a més es cobrir de sorra calenta tot el cos, o notracta d'un dels pocs espais purs que queden a la ciutat per practicar esport". més una part. Està especialment indi-

Nedar al mar és un exercici molt complet, perquè ho fem a contracorrent, però és perillós. Hem d'estar en forma Un bon exemple d'això és l'aquafísic, una modalitat de gimnàstica que combina la pràctica d'exercicis de manteniment a la platja amb una sessió d'exercicis a l'aigua i que acaba amb una sessió de talassoteràpia per relaxar els músculs després de l'esforç. El voleiplatja, el tennis platja, el ioga, el tai-txi o el futbolflack (que és com una mena de rugbi, però sense placatges) són exemples de la multitud d'esports que han trobat a la sorra de la platja l'escenari ideal, no sols pels beneficis descrits anteriorment, si nó també pel fet que s'han convertit en una oportunitat de gaudir de l'esport i del mar al mateix temps.

~.o

rem a Biciclot Marítim ~Yl:,'YIJT centre de serveis de la ble!

_Reportatge

l/Serà increïble!". Aquest és l'eslògan publicitari dels campionats del món de natació. Un esdeveniment esportiu de primera fila que tindrà lloc a Barcelona entre els dies 12 i 27 de juliol i que, durant 15 dies, tornarà a situar la ciutat comtal com la capital de l'esport mundial. No en va, és l'esdeveniment esportiu més important que té lloc a Barcelona des de la celebració dels Jocs Olímpics del 92 S.,L. Tal com va succeir als Jocs de 1992, la ciutat de Barcelona tornarà a ser el bell fons que apareixerà a les imatges de milions de televisions de tot el món durant les proves de salt que es facin a la piscina de Montjuïc. Les platges i

TOTCLAROR

el port seran els que apareixeran a les imatges de les proves d'aigües obertes. I l'espectacular piscina del palau Sant Jordi, la que veuran els qui segueixin les proves de natació i les finals de waterpolo. Barcelona tornarà a ser, durant quin-

ze dies del proper juliol, protagonista a totes les televisions del món . Als telenotícies, als programes esportius, a les retransmissions en directe ... I és que els campionats del món de natació són un dels esdeveniments esportius amb més audiència televisiva del planeta. Es calcula que els mundials arribaran per televisió a u'na audiència total de 645 milions de persones de 136 països. Cada retransmissió en directe tindrà una audiència estimada de 25 milions de telespectadors. I això, sense comptar la quantitat de gent a la qual arribarà informació dels mundials

_______________________________Itepo~~e PINIÓ Direclora de la competlctó de slnero dels mundtals I vicepresldenla del eN Kalllpolls

El paper de la sincronitzada Els propers dies 13 i 19 de juliol es disputaran a les piscines Bernat Picornell de Barcelona les proves de sincro dels X FINA campionats del món de natació. La selecció espanyola, integrada per deu nedadores de les quals cinc són del CN Kallípolis, té opcions reals a medalla en totes les proves atenent als brillants resultats obtinguts en els darrers mundials de Fukuoka 01 (5è lloc) i als europeus de Berlín 02 (argent en duos i equips i bronze en solo). GemmaMengual, Irina Rodríguez, Gisela Morón, Andrea Fuentes i Tina Fuentes han arribat a aquesta gran cita passant per les instal'lacions de Can Caralleu, on totes van aprendre aquest esport de la mà dels tèonics del CNK i molt especialment amb l'ajut de qui actualment és la seva entrenadora, l'Anna Tarrés (també nedadora i entrenadora del Club). Ara, en la maduresa esportiva afronten l'oportunitat de fer història. Aquestes nedadores ja fa quatre anys que es mouen en l'elit mundial, la qual ,cosa fa que les expectatives siguin altes i la pressió, molt forta. L'equip i la rutina lliure combinada (modalitat que es disputa per primera vegada en uns mundials) són les grans a'postes, amb aportacions coreogràfiques molt novedoses. Caldrà, però, lluitar de valent, perquè hi ha rivals directes com els EUA i el Canadà, a més de Rússia i el Japó que, si no cometen errors, seran al podi, de ben segur. mitjançant la premsa, la ràdio i lnternet. En total, hi haurà més de 1.500 periodistes acreditats de mitjans de tot el món. "Serà in creïble", com diu l'eslògan dels mundials.

Una gran organització Els mundials no seran sols una gran plataforma televisiva . Bàsicament, seran el gran esdeveniment de la natació mundial. Hi participaran 1.846 esportistes de 150 països, els quals

competiran en cinc disciplines aquàtiques: natació, sincronitzada, aigües obertes, waterpolo i salts. Les competicions es duran a terme en cinc escenaris diferents: el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell, la gel CN Barcelona i la municipal de Mo-;,tjuïc. Les proves d'aigües obertes tindran lloc al front marítim de la ciutat, entre el Port i les platges de Barcelona. L'escenari central, i alhora el més espectacular, serà el palau Sant Jordi. En un temps rècord s'hi muntarà una

piscina central de 50 metres on es faran totes les proves de natació i les finals de waterpolo. El palau tindrà una cabuda de 12.000 persones. L'adequació del palau Sant Jordi és una de les poques infraestructures que s'haurà de fer per als Mundials, ja que, després dels Jocs del 92, Barcelona 'ja tenia la resta d'instal·lacions en perfectes condicions. Només s'ha hagut de construir una piscina nova, la del Club Natació Barcelona, on es farà tota la competició de waterpolo femení, i les preliminars del waterpolo masculí. S'espera que assisteixin en directe a les diferents instal·lacions un total de 500 .000 persones . Més de 2.200 persones, entre professionals i voluntaris, treballaran perquè tot funcioni com està previst. De fet, ja fa molts mesos que força gent treballa en una organització que ha xifrat en 20 milions d'euros el pressupost de l'esdeveni ment.

Venda d'entrades Els mundials estaran a l'abast de tothom. I és que els preus de les entrades oscil·laran entre els 5 i els 30 euros per sessió, segons l'esport i el dia i, a partir dels 70 euros, els abonaments per veure totes les jornades d'un determinat esport. L'organització ha posat uns preus que podem qualificar de populars, si els com-

AIGÜES OBERTES SALTS SINCRONITZADA WATERPOLO FEMENf

CERIMÒNIA DE CLOENDA

TOTCIAROR

_Reportatge Història dels mundials de natació L'evolució de l'esport internacional i l'impacte als mitjans de comunicació de les disciplines aquàtiques va fer que la FINA comencés a organitzar una gran competició: els campionats del món de la FINA. La primera edició de l'event va tenir lloc a Belgrat (Iugoslàvia) el 1973 i va comptar amb la participació de 696 atletes de 47 països. El 2001, als IX campionats del món de Fukuoka (Japó) es va establir un nou rècord de participants: 1498 esportistes van representar 134 Federacions Nacionals. Des de 2001 , els campionats del món de la FINA s'organitzen cada dos anys (en anys senars) i s'alternen amb els campionats del món de natació FINA (25 m), els quals van arribat a la sisena edició el 2002. El programa dels campionats del món de la FINA s'ha incrementat gradualment des de 1973. El 1986 es van afegir les competicions de 50 m. (masculines i femenines) a les proves de natació i es va idear el torneig femení de waterpolo. El 1991, es va potenciar el concurs de salts i es va iniciar la natació d'aigües obertes. El 1998 es va incorporar la natació sincronitzada i, el 2001, les competicions de 800 m. d'estil lliure (masculí) i de 1500 m. d'estil lliure (femení).

Les figures dels mundials La principal atracció dels mundials serà, sens dubte, l'australià de 20 anys Ian Thorpe. l és que l'actual recordman de 200, 400 i 800 metres ja va guanyar quatre medalles a Sidney 00 i sis a Fukuoka Ol. L'altra atracció de les proves de natació serà l'holandès Pieter Van den Hoogenband, recordman mundial i campió olúnpic de 100m lliures, amb quatre medalles als mundials de Fukuoka. En dones, l'estrella serà l'alemanya Franzisca Van A1msick, plusmarquista mundial de 200m. La figura espanyola serà Nina Jivanevskaia, campiona d'Europa de 50m esquena, i bronze a Sidney 2000. En natació sincronitzada les favorites són la francesa Virginie Dedieu i la russa Davidova. Les aspiracions espanyoles se centren en Gemma Mengual i Paola Tirados. En les proves de salts, la figura serà Dimitri Sautin i els espanyols José Miguel Gil, Lola S. de IbaFra i Leire Izaguirre. En natació de llarga distància totes les mirades se centraran en el català David Meca, que nedarà a casa. És excampió de la copa del món i bronze als europeus de Berlín 2002. En la competició de waterpolo, les favorites seran les seleccions de sempre: Itàlia, Croàcia, Iugoslàvia ... , però hi ha grans esperances que la selecció espanyola, que jugarà amb el públic a favor, aconsegueixi una fita històrica i guanyi el tercer mundial consecutiu.

Gemma Mengual

ELS ESCENARIS DELS MUNDIALS Espectadors

Piscina

Proves que s'hi ol'2anitzaran

12.000

50x25m

Natació i finals de waterpolo masculí

Piscines B. Picornell

3.500

50x25m

Natació sincronitzada

Piscina Mpal. Montjuïc

4.100

25x25m

Salts

Piscina CN Barcelona

3.500

50x25m

Waterpolo masculí (preliminars) Waterpolo femení (tot)

Platges de Barcelona i Port Vell Front Marítim

90.000

-----

Proves de 5, 10 i 25 km d'aigües obertes

Insta! 'lació Palau Sant Jordi

TOTCLAROR

___________________________________Itepona~e parem als d'altres grans esdeveniments. I és que l'objectiu és omplir cada dia les instal·lacions d'aficionats. Les entrades es poden adquirir a les mateixes instal·lacions, i també per telèfon (902 33 22 11), lnternet (Servicaixa.com i bcn03.org) i als terminals de Servicaixa de totes les oficines de La Caixa. El preu de les entrades de la cerimònia d'inauguració és de 10, 20 o 30 euros, segons la localitat.

Barcelona serà una festa Tot Barcelona se submergirà dins la festa

natació

durant els

campionats. Els ciutadans podran gaudir de nombroses activitats lúdiques en dos espais emblemàtics: la platja de San Sebastià i el palau Sant Jordi. Aquestes seran les seus dels villages, zones especials per als campionats dotades de pantalles gegants per seguir-ne les competicions, punts de venda de merxandatge i una àmplia oferta gastronòmica. El village de la platja oferirà també serveis per a la pràctica d'esports aquà-

•

PINIÓ . .. . . ..... .. .... ..Lluís i Carcasona . .Bestil ..... ..

Presidenl de la Federació Calalana de Nalnció

El Mundial, un punt de partida La Federació Catalana de Natació ha iniciat molts projectes d'expansió i millo- · ra esportiva de cara al X campionat del món de natació que se celebrarà a Barcelona aquest mes de juliol, però, de fet, tot el que s'ha començat no pot acabar després de la cita mundial. És per això que la Federació, i mitjançant els nostres directors tècnics i la gran tasca que esteu fent els clubs de natació, hem pogut reforçar les esWuctures de treball i crear iniciatives que fa uns anys haguessin estat impensables: estructures que ens permetran continuar treballant en la mateixa línia de professionalitat i lideratge dins l'Estat. Celtament, el mundial de Barcelona és una de les cites més importants per als nostres esportistes. És una ocasió històrica que al cap dels anys tots recordarem entranyablement. [ ja no sols per les medalles que els waterpolistes puguin aconseguir, o les nedadores de sincronitzada, ni les dels nedadors, que esperem que juguin com més finals millor, sinó per l'ànim, l'esforç i l'entrega que haurem dipositat tots els que formem la gran famt1ia de la natació catalana. En aquest sentit, el X campionat del món ha de ser un punt de paitida, un cap de corda que puguem estirar i portar molt lluny. Després del mundial hem de poder aprofitar totes les estructures de treball creades, i si és necessari adaptar-les per a la cita del 2004, els Jocs d'Atenes. Tots els projeotes d'aquesta Federació es fan gràcies i per als clubs de natació i els nostres espOltistes; vosaltres sou la nostra raó de ser i els receptors cie tot el nostre esforç i treball. Als clubs i els esportistes, només dir-vos que moltes gràcies, i que continuarem esforçant-nos tots plegats per fer que no tan sols el X campionat del món de natació sigui incre"!ble, sinó que per molts anys puguem ser una de les federacions espOltives territorials més potents. Un cop més, gràcies: entre tots farem que el mundial sigui increïble.

tics, així com jocs sobre la història de la natació, les millors marques i mites.

AI village del Sant Jordi hi haurà un

d'afegir l'oferta cultural de Barcelona

Tot estarà preparat per dur l'èxit dels

espai de concerts i una zona de carpes

durant el mes de juliol. Els campionats

mundials fora de la piscina. La ciutat,

destinades a l'oci en general, que serà

coincidiran amb el GREC, un dels festi-

que viu intensament el mar i que sem-

el centre de relació empresarial per a

vals d'estiu més importants de la

pre ha comptat amb una important tra-

patrocinadors i també per a empreses

Mediterrània, amb un intens programa de

dició de nedadors i waterpolistes, s'inun-

col·laboradores.

teatre, música i dansa en què participen

darà d'il·lusió per l'esport. Serà una gran

figures internacionals de primer ordre.

ocasió per reviure l'esperit olímpic.

Als esdeveniments esportius s'ha

_Societat

MUSEUS

de Barcelona Barcelona es vol erigir en la capital de la cultura i la pau . I és que l'activitat cultural hi és intensa. Només en museus, la ciutat supera la cinquantena, amb exposicions permanents o itinerants que mouen milions de visitants cada any Ester Benach . El 18 de maig es va celebrar el Dia Internacional dels museus, una iniciativa impulsada des de 1977 pel Consell Internacional dels Museus, entitat que depèn de la UNESCO i que té la seu a París. La jornada, que té lloc en diverses ciutats del món, consisteix a programar exposicions, concerts, conferències, tallers i jornades de portes obertes. Enguany, el lema ha estat "Els museus i els seus amics". Per Santa Eulàlia (12 de febrer) i per

administracions, ja sigui per l'Ajuntament de Barcelona o per la Generalitat de Catalunya, o concertats per diverses administracions. La resta pertanyen a institucions i privats. Una de les peculiaritats dels museus de Barcelona és que la majoria de col·lecions són de particulars, mentre que, en altres ciutats, els museus s'han creat a base de les col·leccions reials o de la noblesa del moment.

CoHeccions de tota mena

la Mercè (24 de setembre) també s'organitzen jornades de portes obertes als museus de la ciutat.

El panorama, quant al tipus de museus que podem visitar, és ben variat. Gairebé totes les ciutats tenen museus relacionats amb l'art -com la

Més de 50 museus Barcelona és una de les ciutats més

pintura i l'escultura- i amb la història, però el que ja no és tan recorrent és trobar un museu de la xocolata, de la

ben equi pades en aquest àmbit. Té més de 50 museus, tot i que en podria arribar a sumar uns 70 si es tenen en compte les sales d'exposicions, les cases-museus de diverses personalitats o col·leccions de menor envergadura com el de la Guàrdia Urbana o el de la Catedral. Del mig centenar de museus, una

música, del perfum, de carruatges, un museu etnològic o un de dedicat al tèxtil i la indumentària. També n'hi ha relacionats amb l'esport, com la Galeria de la Fundació Barcelona Olímpica, el Museu i Centre d'estudis de l'esport Dr. Melcior Colet o el Tennis Museum de la Federació èatalana de Tennis.

vintena estan gestionats per les

El rànquing de visitants

L'any 2001 set milions de persones van visitar els museus de la ciutat una xifra superada el 2002 amb quasi nou milions de visitants 22

TOTCLAROR

milions de visitants, 'motivats en molts 2001

casos per l'Any Internacional Gaudí. I

proporcionades per l'lntitut de Cultura de Barcelona (ICUB), l'any 2001 van

Segons

dades

l'any

és que, encara que no n'hem trobat cap

ser uns set milions de persones els que van visitar algun museu de la ciutat.

d'aquests visitants són turistes i quants ciutadans de Barcelona. De ben segur,

L'any 2002 la xifra ha estat superada de

els barcelonihs no en sortiríem gaire ben parats.

manera espectacular, amb quasi nou

estudi, ,~~ria interessant saber quants

_ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ Societat La majoria de museus de la ciutat organitzen jornades de portes obertes per Santa Eulàlia, la Mercè i el Dia

Internacional dels museus Entre tots els centres tipificats com a museu s, el més visitat va se r el Centre Cu ltura l de Caixa Catalunya ubi cat a La Ped rera, amb més d'1.200.000 visitants, una hegemoni a que es manté des de 1999. Però el segueixen de prop dos museus més, els únics qu e sup eren el mi lió de visitants des de fa tres anys: el del FC Barcelona i el Museu Pi casso. El quart en el rànquing és llun y d'igualar aquestes xifres. És la Fundació Joan M iró, que l'any 2001 va rebre més de 450.000 vi sitants co mptat-hi els assistents a conferènci es, debats i altres activitats organitzades pel centre. Amb alguna excepci ó, l'entrada a un museu de la ciutat costa entre 3 i 7 euros, segons la titu laritat. Els menors de 16 an ys, la ge nt gran i altr es col·lectius com els estudi ants o els aturats gaudeixen de descomptes i, en força casos, d'entrada gratuïta. I són força els museus que organitzen portes obertes o entrada gratuïta un cop al mes, normalment el primer diumenge.

Els 15 museus més visitats Nom

La Pedre ra. Centre Cultural Caixa Catalunya FC Barcelona Picasso Fundació Joan Miró MN AC CCCB M. de la Ciència. Fundació "La Caixa" Museu Ma rítim MACBA M. d'Història de Catalunya M. de la Cera M. d'Història de la Ciutat M. de les Arts Decoratives Fundació Antoni Tàpies M. Monestir de Pedralbes

Visitants' 1.212.190 1.161.038 1.109.356 464.959 442.770 426,616 24 1.081 229.268 192.351 190.475 187.354 183.707 87.342 71.139 64 .668

Titularitat Privada Privada Pública (Ajunt.) Pública (Concertat) Pública (Conceltat) , P ública (Concertat) Privada Pública (Concertat) Pú blica (Concertat) Pública (Generalitat) Privada Pública (Ajunt.) Pública (Ajunt.) Pública (Concertat) P ública (Ajunt.)

• Dades de 2001 .. Font: Servei d'lnfon11ació. Institut de Cultum. Ajuntament de Barcelona

Tamb é só n t rets co mun s qu e tanquin els dillun s o els di marts i els dium enges a la ta rd a, un a ll àstim a tenint en compte que l'última tard a del cap de setmana podri a se r un dels moments més propi cis per a moltes persones que aprofiten el di ssabte i el diumenge al matí per fer altres activi tats (j a si gui practicar esport, anar a la platj a, d e co mpres o passa r el ca p d e setmana fora de la ci utat).

L'articket, una fórmula econòmica L'Articket BCN és un bona opció per a aquelles persones que encara no han

visitat els grans muse us de la ciu tat. Costa 15 euros i funciona com un títol que dóna dret a visitar, un sol cop, els ce ntres següents: Mu se u Nac io nal d'Art de Catalun ya (MNAC), Mu se u d 'A rt M od ern , M use u d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Centre de Cultura Contemporàni a de Barcelona (CCCB), Fundació Joan Miró, Fundació Antoni Tàpi es i Espai Gaudí. La vigència de l'Articket és de tres mesos i es pot adquirir als centres d'art, a les ofi cines de turisme, a les de Caixa de Ca talun ya o al Tel- entrada (a l t elèfo n 902 10 1 2 12 o al we b www.tel entrada.co m).

Especialistes en neteja [FG~ ~@&~

®oo @[S

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius

Bar •

Restaurant •

T'agradaria Conèixer... 8¿'~

Vina ... i proba les nostres especia litats

Braserfa

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Familia , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11

Tel . 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

Sl T'A G RADA M E NJAR BÉ ... REPETIRÀ S! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

Lleure i

Cultura -==-=::::...._ - - - - - - - - - - - - - Selecció i redacció:

INTERNET

Sergi Larripa

LLIBRES

-_._. _------------'-~-

NO A LA GUERRA DIVERSOS AUTORS ED.RBA

EMOCIONES DESTRUCTIVAS DANIEL GOLEMAN ED.KAIRÓS

UNA EDUCACIÓN... RAFAELFEITO ED. SIGLOXXI

Persones de tote s les edats i condicions es van manifestar contra la guerra a l'lrak, tant a Barcelona com en moltes altres ciutats del món. En aquest llibre, diversos autors, entre ells Maruja Torres o 'Manuel Leguineche, argumenten en favo r dels contraris a la guerra.

L'autor del llibre Inteligencia emocional documenta a Emociones destructivas un diàleg entre el Dalai Lama i un selecte grup de budistes , psicòlegs occidentals, neurocientífics i filòsofs, reunits per comprendre les emocions destructives.

Rafael Feito Alonso analitza a Una educación de ca/idad para todos l'actual debat suscitat per la intenció del govern del Partit Pop_u lar d'implantar una reforma educativa. Es bo separar els estudiants en itineraris? Quin és el nivell educatiu a Espanya? És necessària una reforma? ...

Portal català de llibre. www.totlle..llibrn.com. Portal creat per les llibreries independents de Catalunya, associades per oferir un millor serve i als clients. Fa uns mesos que van crearIa, i és el primer especia litzat en llibres en català. Ofereix una acurada se lecció de més de 450.000 obres de tots e ls gèneres, autors, editorials i temes. En destaca l'àgil buscador i la possibilitat de realitzar compres on-fine i reserves a le s llibrerie s associades. La web també es pot consultar en castellà.

Revi..te. ea català www.lnrevi..te..com. Web elaborada per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Ens ofereix informació de totes les revistes associades; és a dir, pràcticament de totes les que es publiquen en català en l'àmbit de Catalunya, el País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord. Una bona manera de conèixer publicacions i d'accedir a les seves pàgines web.

LA DEPRESIÓN

EL FRACASO ESCOLAR

CONFLICTO EN LAS AULAS

PHnLIPPEPIGNARRE ED.DEBATE

A.LVARO MARCHESI ED.ALlANZA

PEDRO ORTEGA ED. ARIEL

El nombre de persones amb depressió a Espanya i als països occidentals s'ha multiplicat en els darrers deu anys fins convertir-se en una epidèmia. Quina o quines són les causes de la depressió? Quins tipus de depressió hi ha? Com s'ha de tractar? Aquest llibre, sens dubte interessant, respon aquestes i altres preguntes.

Segons els experts, prop d'un trenta per cent dels alumnes no són capaços de superar l'ensenyament bàsic obligatori. I aquest no és un problema de fàcil solució, ja que hi intervenen molts i diversos factors. A El fracaso escolar Alvaro Marchesi i Carlos Hernandez Gil parlen del tema des d'una perspectiva internacional.

Cada vegada són més coneguts els episodis de conflictivitat i violència que es viuen en moltes escoles. A Conj1icto en las aulas els autors els analitzen, i també en detecten possibles causes. Hi deixen ben clar que, al seu parer, aquest és un problema social en què ha d'implicar-se tota la societat, no solament l'escola.

MÚSICA

RAD/O BEMBA. ..

AMER/CAN L/FE

FALLEN

MANUCHAO 2002

MADONNA 2003

EVANESCENCE 2003

LlNKIN PARK 2003

Disc indispensable per als fans de Manu Chao i de Mano Negra. Enregistrat en directe durant el seu concert a Paris, al setembre de

L'últim disc de Madonna, el que tots els fans estaven esperant. Un disc amb gran varietat d'estils i ambients sonors. Hi destaquen les peces "Nobody knows me" i "Mother & Father".

Àlbum que representa el debut d'aquest genial quartet de Little Rock (Arkansas). Aquest grup està al darrere de "Bring me to life", el tema principal de la banda sonora de la pel' lícula DaredevJl, una balada explosiva.

Després d'un any i mig treballant en diversos estudis de gravació apareix Meteora, el nou disc de Ilnkin Park. Amb 13 cançons, el CD presenta diverses pistes multimèdia i accés exclusiu a continguts de la seva web.

2001, Radio Bemba Sound system conté el mlllòr de Manu

Chao.

METEORA

_ _ _ _ _ _ _ __ __ _ __ _Lleure i Cultura FESTIVALS D'ESTiiJ~¡1

NOVA EDICiÓ DEL SONAR, DEL 12 AL 14 DEJUNY El s amants de le s últimes tendències musi cals tornen a tenir una cita a Barcelona, del 12 al 14 de juny, amb l'organització de la desena edició del Sonar. Seran tres dies i tres nits amb més de 300 activitats dels artistes més rellevants, tant a nivell estatal com internacional, de la música més actual. Hi haurà música electrònica, amb els millors DJ, concerts, cinema vinculat a les noves tecnologies, conferències i debats, multimèdia, mostres de disseny... L'abonament general, vàlid per accedir a totes les activi tats, tant de dia com de nit, val 96 euros. Les entrades més senzilles costen entre 15 i 36 euros, segons la jornada. Les entrades poden adquirir-se a les mateixes taquilles del Sonar, al Palau de la Virreina, per telèfon (902 888 902) o per lnternet (ticktackticket.com).

EL GREC TORNARÀ A OMPLIR L'ESTIU DE BARCELONA DE CULTURA Bar celona

s'omple

ESPORTS BÀSQUET Dissabte 14 de juny To rneig obert cie Bhsquet 310 EsPQlliu Clmor Més inf01m ació: pllgina 33

MOTOCICLISME

cultura i espectacle cada estiu, gràcies a un festival, el Grec, que cada any atrau milers de Del 13 al 15 d e juny

ciutadans i turistes. Enguany,

Gra n Premi de Catalunya de Motociclisme Circuit de Catalunya ( Montmeló)

el Grec celebra l'edició vint-iset, amb més de 75 especta-

TEM MIS PLATJA Dissabte 29 de juny

cles de teatre, músi ca i dansa

To rneig Obell d e tennis platja Platja de la Barcelo neta

que es representaran en diferents escenaris de la ciutat.

O rga nitzêl: Poliesportiu Manlirn

Grec2003

~~ ~~~ ~~ ~~ ~ ~~------~

El festival es desenvoluparà entre el 25 de juny i el 31 de juliol, i serà inaugurat per la companyia Dagoll Dagom amb l'opereta La Perritxola , de Jacques Offenbach, un divertimento musical dirigit per Joan Lluís Bozzo amb 18 personatges i músics en esce-

Més in f01mació: phgina 36

MATACIÓ SIMCROMITZADA S,6 ¡ 7 de juliol Campionat diEs panya Júnior Lloc: Nou Can Caralleu Més inf01m ació: pàgina 37

MATACIÓ

na. També hi destaquen Electra, de Sòfocles; El mestre i .

Margarita , de Bulgàkov, i dues obres d'Edward Bond : Lear, amb Lluís Homar com a actor principal, i Obres de guerra . La dansa tindrà molta presència al Grec 2003. Destaquen Je suis sang, de Jan Fabre i Der Fensterputzer, de Pina Baush, a més d'altres obres de Mal Pelo, Nats Nus o

Del 12 al 27 de juliol X Cam pionats del Món de Nat.~ció FINA

Julio Boca, entre d'altres.

Llo c: d iverses p iscines

Quant a la música, destacar els concerts que es faran a l'Auditori i les actuacions de Youssou N'Dour, Maite Martín, James Brown, Jarabe de Palo, Juanes o Miguel Poveda.

M és inf01mació: pàgina 18

JOCS MUMDIALS Del 27 de juliol al 3 d'agost Jo cs Mundials de Policies i Bombers Lloc: diversos espais M és informació: pàgina 40

CINEMA

MATR/X RfLOADED

HEAVEN

EJECUTlVO AGRES/VO

LA BALSA DE P/EDRA

DIR.: WACHOSKY BROTHERS

DIR. : TOM TYKWER

DIR.: METER SEGAL

DIR: GEORGE SLUIZER

Els fans de Matrix estan d'enhorabona. N'arriba la segona part, protagonitzada de nou per Keanu Reeves. El film promet estar ple d'emOCió, de suspens i d'efectes especials d'allò més espectaculars. Veurem si supera la primera.

Quatre innocents moren en un atemptat a Turí i una professora deixa que la detinguin, sense negar la seva culpa. L'objectiu era un traficant de drogues que va matar el marit i alumnes seus.Un policia creu en eUa.

Arriba a les pantalles una altra comèdia protaganitzada per Jack Nicholson, aquest cop acompanyat per Adam Sandler i Marisa Tomei. Una bona ocasió per passar una estona divertida amb l 'humor intel'ligent del protagonista.

Un repartiment de luxe, amb Federico Luppi, lciar Bollaín i Gabino Diego, per a una pel' ücula de guió inversemblant centrada en personatges errants que trobaran l'amor en el destí.

Selecció i redacció: Sergi Larripa

"CULTURA PORQUERIA. UNA ESPELEOLOGIA DEL GUST" AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA Un producte cultural "porqueria" és, essencialment, una cosa atroç que fascina. És a dir, una obra en la qual l'error s'ha convertit en un recurs expressiu fonamental. La "cultura porqueria" eleva a categori a estètica tot el que la cultura oficial considerari a aberrant, i converteix ' en di scurs allò que la co rrecció ha relegat als marges. No acostumen a ser els creadors els qui aïllen i defin eixen l'estètica porqu eri a, sinó els se \JS consumidors, la qual cosa perm et a l'espectador se ntir-se per damunt del creador i, per tant, desenvolupar una relació amb l'obra fonamentada en la ironia.

·PER QUÈ UNA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE?" SALA CLARET' 10 DE JUNY El Fòrum Claror organitza, dimarts IOde jun y, l'últim debat de la temporada, centrat en la llei contra la violència de gè nere , Hi participaran com a ponents Carme Valls, Isabel Cortés, Montserrat Vilà i Leonor Cantera. El debat començarà a les 19 ,30 hores a la Sala C laret (Sant Antoni Maria Claret, 47), L'accés serà lliure.

·EDUCAC/Ó SAHrrÀRIA DEL MALALT AMB DIABmS· HOSprrAL DE SANT PAU I DEJUUOL

liLA FOTOGRAFIA A ESPANYA AL SEGLE XIX" AL CAIXAFORUM "La fotografia a Espanya al segle XIX" ens mostra l'impacte que va tenir el descobriment i la implantació de la fotografia a Espanya al segle XIX. Cent trenta fotografies i un a gran quantitat de llibres, diaris, revistes, àlbums, publicitat, etc., ens ajudaran a contextualitzar la finalitat per a la qual van ser generades aquestes imatges i quines van ser les seves plataform es de difusió, com també els diferents usos i funcions que va tenir

L'Hospital de Santa Creu i Sant Pau organitza una xerrada, dimarts I de juliol , a les 19.30 hores , en què Miquel Angel Maria parlarà de l'educació sanitària dels malalts de diabetis, dins del cicle "Medicina al segle XXI", L'accés serà lliure,

el mitjà fotogràfic a través d'una sèri e d'àmbits conceptuals, com ara la modernitat tecnològica i estètica, la identitat i el pas de la imatge privada

·PATOLOGIA DE LA SON" HOSprrAL VALL D'HEBRON

a la pública.

7 DE JUUOL

ESCENA liLA GENERALA" AL TEATRE VICTÒRIA La generala és una comèdia d'e mboli cs amb uns personatges ben

definits i uns diàlegs dinàmi cs que, de vegades, semblen sortits d'una bona comèdia de situació. L'argument promet, ja que un jove príncep s'enamora perdudament de la dona d'un extravagant i pintoresc general. Tot això amenitzat amb sarsueles, un gènere que antany va ser proper i divertit, i que ara el mestre Amadeu Vives pretén apropar una altra vegada al públic. Quatre temes són els que la componen: "Eva", "La duquesa de Tabarín", "Katiuska" i "Bohemios".

....WUCI6ll"

L'Hospital de la Vall d'Hebron organitza una xerrada sobre la patologia de la son, a càrrec de la cap del Servei de Neurofisiologia, Teresa Sagalés, L'acte, d'accés lliure, començarà a les 19.30 hores .

TRICICLE

DtRIllIA PI. PAÇO • •

REVISTES

ELS FILLS DEL KENNEDY" AL VERSUS TEATRE Aquest és el marc del retrat cruel de cinc persones que "van créixer" durant els anys seixanta, i que ara tasten la fel del desencís endèmic

C.'VIIlI fort

dels setanta. Cadascun d'aquests simbòlics fills d'en Kennedy té la

Cavall fort és ja una veterana publicació en català que, des de fa molts anys, ha distret i educat milers d'infants i joves. Està dirigida, bàsicament, a nois i noies entre 9 i 15 anys, als quals ofereix uns continguts ben variats: còmics, conreportatges , tes , entrevistes , iHustracions, passatemps, una agenda de propostes i activitats", Ara, si voleu, també en podeu consultar la versió electrònica a Internet: www.cavallfort.net.

pròpia variació sobre el tema de la promesa desapareguda. Un sentiment d'inexpli cable pèrdua banya les seves vides en aquest implacable drama d'ideals perduts, en el qual, amb tot, hi ha humor: el fet de riure, que ens perm et co ntinuar vius. Amb l'hàbil entreteiximent de monòlegs, Els fills del Kennedy és un resum extraordinari i evocatiu dels anys seixanta.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Lleure i Cultura PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES' Troba el nom de 8 ;ugadores del Campionat de la Lliga Femenina de Basquet (Universitari FC Barcelona)

Un magnífic "pack Claror 11 format per motxilla, samarreta, ronyonera I gorra

A S E G U M O R

[

U L A S

L P O A T E

S N Z Q 8 R V 8 U R A E E E R E A L A L

El concurs del passat el va guanyar ...

E R H T U H J L T O A I e y

CARMEN GUIMERÀ

A A A

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya , 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família , Maritim o Nou Can Caralleu .

r-----------------------,

E A E A U N

Z L O

E P E S

e e

P S N M

MAR/TIM

Nom

T S L E S N S E M G

ABONADA DEL

E S

U O R

TEST

Demostra /0 teva cu/turo esportiva

Cognom·s _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __

Adreça _ _-"-_ _ _ _ _ _ _ _ _ Te/èfon _ _ _ _ _ _ _ __

Quins pilots catalans van assolir un tripl et històric al Gran Premi de França de motociclisme ?

I. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número 40?

Quin equ ip ha guanyat la Lliga Asobal d'handbol?

2. I què t'ha agradat menys?

Quina se lecc ió ha estat campiona d'Europa Sub 17 de futbol recentme nt ?

Q uin jugador va ser escollit M .V.P. de la darrera Final Four?

Quantes copes d' Europa de futbol sala ha guanyat e l Playas de Castellón?

Ciutat

Edat

----------

Què penses de la revista Tot Claror?

3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li falta, a la revista? 6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO? L _______________________

POLIGRAS IBÉRICA, S.A

SOJ.L (, ~ '~OJlpO¡ra (o ~ 1 .~nlJod (E ~ , u oIOOJEa "Jd (e :(d!)OI0l"J) nEluoqt!) OIOS t (OOO,e) se!l3 !1I01. '(:>JS"zO eSOJp<1d !UUa (I :s;))sodS;}lf

IY\

IV\

:m INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Apdo. Correos 182 , Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

IV\

'm IY\ Valido hasta el 30 de Sept. 2003

Guia de Serveis i Compres ~ '!"1~1I~lfjjl~'a'1IJf

•

GARCIA - JIMÉNEZ

• Comunitats de propietaris • Lloguers - Vendes - Contractes Còrsega, 528, esc.esq. 1 r 3a . 08025 BCN Tel. 93 347 93 77 . Fax 93 347 99 39

• • • • •

Dret civil Separacions - Divorcis Accidents Acomiadaments Invalidesa

Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 933479377 - Fax 93 347 9939

LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà Sardcnya,364 Tel. 93 456 45 73

• Cursos para todos los niveles desde 40 euros (27 horas) • Clases a empresas

Diagonal, 402 pral. Ja Tel. 93 458 01 11(Metro Verdaguer) www.oxfordhousecollege.com

Tu tienda especialista en running!

• Zapatillas y ro pa de las primeras marcas: NIKE, ASICS, ADIDAS ... • Analizamos su forma de pisar en circuito con videocamara • Venta, Franquicias y alquiler de Solariums, Saunas, Maquinas Belleza, Estética, SPAS y Mantenim. • Instal.completas centro s bronceado.

Malgrat, 110' 08016 Barcelona Tel. 93 408 61 74· Fax 93 408 54 20 Mail: bcn@netsol-uva.com Web: www.netsol-uva

BAR LA PEDRETA BARCRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes, creps i pizzes • Ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 933472621 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 4557001

Paseo Garcia i Faria, 25 . 08005 BCN Tel. 93 307 19 55 www.runnersworld.es

EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs y colegios. • Fabricación propía • Sudaderas-Batas-CMndals-PolosCanguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer

Casals y Cuberó, 216·08031 BCN Tel. /Fax 93 350 50 16

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament Còrsega, 527 • Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.nct ·edifesa@edifesa.net

• Entrepans, tapes i vins gallecs

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

[e]: DUELECTRON, S.L.

• Climatització industrial • Electricitat industrial • lnstal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial

Roca Humbert, 5 08907 L'Hospitalet de Llob. Tel. 93 260 01 61 - Fax 93 338 04 30 Mail: duelectron@duelectron.com

REXEL - UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció, fontaneria • Xarxes informàtiques

Begur, 36 . 08028 Barcelona Tel. 93 431 11 88 Fax 93 4316620

• InstaHacions integrals d'oficines i fàbriques .

Beat Oriol,nau 16·Pol.Ind.Foinvasa 08110 Montcada i Reixac Tel. 93 5641286' Fax 93 564 0616 mail: tabic2000@retemail.es

. ~e)i~iJ"_

::~n'~~:'122 ml;I [iJ [iJ [li]

Provença,504 (al costat del mercat) Tel. /Fax 93 436 66 56

FUSTER- PASTISSERIA

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49

11': fi,.! IQ ',13

. ~4JJ:¡i4J'·_

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata. • Pedres Sagrada Família

Tel.: 6597671 78 - 936880908

• Automatismes i iHuminació

BAR RIBEIRA

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

• Projectes, realització i manteniment de jardins. • Especialitats en empreses i comunitats • Ens desplacem al Barcelonès i Baix Llobregat

• Preparación de examenes

• La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Disseny i conservació

• Pirotècnia' Focs d'articifi • Articles decoració per a revetlles València, 508 • Tel. 93 245 99 85 Ptje.Vilaret, 8 • Tel. 93 265 85 29

• • • •

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 93 43634 19

!! • Toldos en"~d;sui~;U~odelos, manuales y eléctricos. • Cédulas fotoeléctricas. • Automatismos. • Lonas acrílicas • Fibras de vidrio. Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 93 456 92 86

PACO SANCHEZ • Mobiliari i decoració • Sorn professionals : tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

institutsodontològics

• Ben a prop teu

,Rosselló, 378 B dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 Ol 56

Holanda,4J Polig. Indust. Pla de L1erona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11

• Molt a prop teu

Sardenya, 3J9, baixos Tel. 934570453

MYSORE Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonadll Marina)

Tel. 93 435 23 40

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

J~ Saló de perruqueria i estètica

• Tractament d'aigües i piscines • Pressupostos sense compromís

Calàbria, 251' Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe deia Seguretat Social

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

PSICOLOGIA CLíNICA • Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

MONTSE VALLS : Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexual es. JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en fobias y estrés. Tel. 93 446 09 27 www.montscvalls.com correo: info@montseva lls.com

COMERCIAL M & P

Productes de bioseguretat per a l'ambient i la desinfecció. Mossen Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 65396 J4 12'938748062

LlMP'TRES, S.L. Neteja i manteniment • Neteja de poliesportius i col'legis . ' Neteja de vidres i abrillantat de paviments • Netegem verticals (T. escalada) Ptge. Borrell, 11, baixos 08005 Barcelona Tel. 303 54 00 . 93 308 63 95 li m ptres@limptres.com www.limptres.com

Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO

METALlSTERIA MARC TORRES

· 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Te\. 93 446 09 27 (horas convenidas)

• Carpinteria d'alumini • Persianes d'alumini o PVC • Reixes i Claraboies

JOIERIA ALMOR I.

Passatge Font, 19 . 08013 Barcelona Tel. 932317104

SATA • Subministres d'instruments mèdics • Medicina de l'esport • Rehabilitació • Salut, bellesa, confort

Telègraf, 4 local' 08041 Barcelona Tel. 93 284 45 56 / 607 278 398 Fax 93 213 8808 www.byomedic.com

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Soci a\. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en genera\. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Piscines - Regs - Bombeig - Jardineria - Tractament d'aigües - ll'luminació

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Tel./Fax 93 589 28 70 Mòbil: 649 953 050 aquanetpiscinas@yahoo.es

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 9321721 91 Tel./Fax 932170364

aquanet Professionals del SERVEI Especialistes en AIGUA

BCM, S.I. • Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria. Neteges. Manteniment Nàpols, 268 . Tel. 93 531 68 73 Tel. /Fax. 93 207 30 74

. ~i~·J~fi~ Trofeus, models especials, copes, medalles i plaques commemoratives, reproduccions fidedignes, regals personalitzats i d'empresa Gran de Gràcia, 200 . Tel. 93 218 82 30 Pàrquing clients (Gran de Gràcia, 167)

FUNDACiÓ CLAROR XIX MILLA SAGRADA

MILLA

FAMíLIA-GRAN PREMI GAUDí $PORT

UNA GRAN FESTA La dinovena edició de la Milla va tornar a convertir el barri de la Sagrada Família en una festassa esportiva i social, amb una gran participació d'atletes de totes les edats , Redacció Més de 1.100 atletes de totes les edats, des de benjamins fins a veterans, van participar el27 d'abril a la XIX edició de la Milla Sagrada Família, en un ambient plenament festiu . Tot i que hi va haver 100 partici pants menys que l'any passat, la Milla va tornar a constatar que és una de les millors curses d'Espanya en la seva especialitat: pel que fa a participació popular, al nivell i prestigi dels atletes professionals, a la bellesa del recorregut i a l'organització. Entre les 9.45 i les 12.30 hores van fer-se 12 curses populars i, a les 13.00 h, dues curses professionals (vegeu crònica a la pàgina 32). Nou recorregut Una de les novetats de l'edició d'enguany va ser el recorregut. La sortida estava situada al carrer Mallorca (entre Marina i Sardenya) i l'arribada, al carrer Provença (cantonada amb Marina). Així, el recorregut va transcórrer pels carrers que envolten l'anomenada illa Gaudí, que abraça les places Gaudí, Sagrada Família i l'illa del Temple. Tant els participants com els espectadors van felicitar l'organització pel canvi de circuit, ja que possibilitava

TOTClAROR

MILLA

concentrar tot l'espectacle i d'una .cursa especial: la Curla festa en un espai més re- sa del Centenari d~ l'escola duït, cosa que facilitava la Sagrada Família. El fort lligam visió de les curses. Els que hi ha entre aquesta escorredors havien de fer una cola i la Fundació Claror va volta i mitja al circuit, de fer que, coincidint amb la manera que, des de molts celebració del Centenari del punts, els espectadors van col ' legi, es plantegés la poder veure passar els . possibilitat de preparar una cursa especial, on poguessin atletes dues vegades. alumnes i Les autoritats municipals participar també es van mostrar satis- exalumnes del centre de fetes pel canvi, ja que el nou diferents generacions, agrurecorregut implica tallar pats en equips familiars. I la menys carrers al trànsit de veritat és que la idea va ser tot un èxit. S'hi van inscriure vehicles. 162 persones (representants Cursa del Centenari de 51 famílies), i el to festiu va ser el predominant en la Una de les novetats de la cursa. L'objectiu, en aquesta Milla va ser la celebració sèrie, no era guanyar ni fer

un bon temps, sinó aplegar la màxima quantitat de persones per passar-s'ho bé. Assistència de VIPS La Milla va atreure, un cop més, un gran nombre de personalitats de la política i de la societat barcelonina. Entre altres, cal destacar la presència del regidor d'Esports, Albert Batlle; de la regidora del ' Districte de l'Eixample, Carme San Miguel; del president del Districte de l'Eixample, Jordi Portabella, i dels representants de les empreses patrocinadores: Adeslas, El Periódico de Catalunya i el diari Sport.

FU~DACIÓ CLAROR

MILLA

Dades Principals de la XIX Milla Data: Diumenge 27 d'abril de 2003 Organització: Fundació Claror Nombre d'inscrits: 1.639 Nombre de participants: 1.150 Escoles amb més participants: - Maristes La Immaculada (117) - CEIP Sagrada Família (94) - CEIP labor (71) Participant més jove: Marina Boquera (8 anys) Participant més veterà: Ibrahim Benítez (79 anys)

S'56"

Caria Moreno Avi

6'18"

5'26"

Angie Grau

5'48"

S'Ol"

Cristina Vega

S'50"

4'42"

Anna Ramos

5'58"

4'33"

jennifer Burés

5'46"

4'47"

Isabel Solà

6'26"

4'34"

Míriam Catena

5'45"

4'33"

Laura Rebollal

5'19"

CLASSIFICACIONS GRAN PREMI GAUDí SPORT

•

ILIHoA(!O({AIOII

MASC ULIN S juan Carlos Higuero 2 Pedra Esteso 3 john Mayock 4 Pol Guillén 5 javier Carriqueo 6 Sergio Martín 7 Sergi Silvera 8 David Kirwa 9 William Tanl'luy 10 Abdeslah Louah 11 Rubén palomeque 12 Eduard Expósito

4'16" 4'16" 4'17" 4'18" 4'19" 4'21" 4'21" 4'22" 4'26" 4'26" 4'27" 4'32"

FEM ENINS Edith Masai 2 Rosa Morató 3 Iris Fuentes Pila 4 Zulema Fuentes Pila 5 Diana Martín 6 Alexand ra Agu i lar 7 Marta Martín 8 júlia Estévez 9 Montse Mas 10 Raquel Pérez 11 Griseldajuncà 12 Núria Gonzalez

TOT CLAROR

4'52" 4'53" 4'53" 4'57" 4'58" 5'01" 5'10" 5'11" 5'14" 5'26" 5'36" 6'47"

• FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

HIGUERO I MASSAI VAN GUANYAR LES CURSES PROFESSIONALS El plat fort de la Milla va arribar amb les du es darre-

pats i a un ritm e alt. A 300 m etres d e l fin al, Pedr o

va treure's l'espina que duia

res sèri es: les corresponents

Esteso (el guanyador de l'any

qu an, a p esa r d e se r-ne favorit, no va poder guanyar , la Milla . Pedro Est eso va

clavada des de l'any passat

al Gran Premi Gaudí-Sport,

p assa t ) v a in co rp o rar un

femenina i masculina, en què

canvi de ritm e i tot indicava

parti ci paven atletes professionals convidats per l'organit-

que anava a guanyar la cursa. Però Juan Carl os Higuero va

zació. I és que, co m l'a ny passat, e l cartell de

fer un esprint final especta-

tàni c John M ayock, tercer. El català Po l Guillén va acon-

cular i va aco nseguir superar

seguir la quarta posició, per

parti cipants va ser de luxe. Hi van córrer dotze atletes

to ts e ls ri va ls. D 'a qu es t a

dava nt del campi ó arge ntí

manera, Higuero (a la foto)

Javier Carriqu eo, cinquè.

cl assifi car-se segon i el bri-

en cada sèri e (la femenina i la masculina), tots de presti gi reco n eg ut en l'atl etism e català, espanyol i europeu.

XIX MILLA SAGRADA FAMíLIA GRAN PREMI GAUDí (~':' ,',':

Massai guanya la cursa femenina

FUNDACiÓ CLAROR ESPORT· SALUT· CULTURA· LLEURE

La keniana Edith M assai ,

Vol agrair i donar públicament les

campiona del món de cros, va imposar-se en la c ursa fem enina i va fer bons els pronòsti cs. Des del principi de la cursa va distanciar-se de les seves ri vals i, 'tot i que al fin al va relaxar-se, mai no

CIES!

A tots els qui han contribuït a fer de la Milla un èxit: Als participants, als treballadors , als voluntaris, a l'Ajuntament de Barcelona, a la Direcció d'Esports, al Districte de l'Eixample, a Via Pública, a la Guàrdia Urbana de Barcelona, als mitjans de comunicació" .

va veure perillar la vi ctòria. AI Patrocin~~c!or:

La lluita va estar centrada en el segon lloc. I la sorpresa la va do nar la catalan a Rosa Morató que, amb una gran cursa, va imposar-se a les campion es d'Espany a de

11 Als Oficials: ..' ......Diaris _.... ..... o... ....• . ......... ~

. ........ __ . ____ ...... . .•..•......•....

1500, les germanes Fuentes Pila, Iris i Zulema, tercera i quarta classificades, respectivament. La ci nquena clas-

Als Col.laboradors:

sifi cada va ser Diana M artín, d el València Terra i M ar, l'actual campi ona d'Espanya (promesa de cros).

Higuero es revenja La cursa masculina va ser di sputada fins al final. Du- . rant els primers mil metres els 12 atletes van anar agru-

TOTCIAROR

.I .,~ ..~!!; . 4!~.p r!!;!~ .i. 4!.!'tit.~~!; .CI.II! ..t~~~~..f!!'.!;..~~I1.. ~~.!,.~~.!I..!;!I:I.!II"C)~~: Associació de Veïns Sagrada Família . Federació Catalana d'Atletisme . Ferzam Gràfiques Gispert . Jardinerias Carbonell . Lacer . Lejías Pons . Thunar Sports Publiservei . Cajamadrid . Winterthur . Casa de Colònies El Pinatar . Net Sol Bronceado . Piscines Sa ta . Utisan . Instal.lacions Tabic 2000 . Girbau . Gaes Centros Auditivos ' Foro técnico ' Isgar Esports ' Europaisatge . Foto Gilma ' Aigües Veri ' Milar Electrodomèstics' Disseny Tea 3 . TbJrbo . Esports Catalonia

FUNDACiÓ CLAROR.

INSTAL·LACIONS

LA FESTA DE L1ABONAT PER CELEBRAR LA CLOENDA DE LA TEMPORADA Els poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim organitzen activitats per als abonats i festivals de diverses disciplines a partir del 14 de juny Com ja és trad icional, en acabar la tempo rada els poliesportius gestionats per la Fundació Claror organitzen la Festa de l'Abonat per celebrar junts l'arribada de l'estiu. Els poliesportius Claror i Sagrada Família duran a terme la majoria d'activitats el dissabte 14 de juny. I el Marítim celebrarà la Festa el dissabte 5 de juliol.

Festa a la piscina

Les àrees aquàtiques dels poliesportius Claror i Sagrada Família organitzen el dissabte 14 de juny la Festa recreativa aquàtica amb jocs, inflables i ball aquàtic. La Festa és oberta als abonats (a partir dels 2 anys) i per participar-hi cal inscriure-s'hi del 2 al 14 de juny. El Poliesportiu Marítim

també farà una festa a l'aigua (eiS de juliol) amb jocs, activitats aquàtiques i un divertit ball final. El Marítim també està preparant classes obertes d'activitats dirigides com el ciclisme indoor o l'aeròb ic i activitats a la platja.

Escoles esportives Els més joves preparen el festival per ensenya r a la família tot el que han après al llarg del curs.

AI Claror es farà el Torneig de taekwondo amb una competició entre els espo rti stes de la secció i l'ex hibi ció dels més petits (14 de juny). I els judoques organitzen una jornada de portes obertes el di mecres 18 de juny. Les noies de dansa clàssica i jazz presentaran variades coreografies el diumenge 15 de juny a la Sala Calassanç. AI Poliesportiu Sagrada Família gaudirem d'una colla

Ball amb orquestra El ball es converteix cada any en el punt de trobada entre abonats i treballadors de totes les instal·lacions. S'organitza als patis exteriors de l'Esportiu Claror i, enguany, serà l'orquestra Constellation la que ens farà moure l'esquelet a partir de les 22.30 hores. Si hi voleu assistir, podeu adquirir-ne l'entrada a la recepció de les instal . lacions. El preu de la venda anticipada és de 3,50 euros (adults) i de 2 euros per als qui tinguin entre 6 i 14 anys. Si les entrades es compren el mateix dissabte, de 21.00 a 22.30 hores, el preu serà de 5 euros per als adults i de 3 euros per als joves.

Furgonetos. Corniones· Frigoríficos

~ ~

93225 1278 93 335 6754 . www.garlam.com

-BARCELONA • MERCABARNA

6a Diada del bàsquet La secció de bàsquet Safa-C laror ce lebra, per la seva banda, la ~iada del bàsquet, que el 14 de juny arriba a la sisena edició. La ~i ada co nstarà d'un torneig de bàsquet 3x3 obert a tots els jugadors/es de la secció, concursos de tirs lliures, de triples, de NBA 2 ball i, a les 18.30 hores, un partit d'entrenadors. La festa del bàsquet acabarà amb el tradicional bere nar-sopa r a l'Esportiu Claror o n es ll iuren els trofeus als millors jugadors/ es de la secció.

tt l , lmptres, s.l. o

1978 ALQUILER SIN CONDUCTOR

d'exhibicions durant tot el matí de dissabte (judo, ini ciació esportiva, bàdminton, patinatge, psi comotricitat, gimnàstica rítmica i escola de bàsquet).

o Neteja i Manteniment ~ Netegem verticals (T.escalada)\ o Neteja de poliesportius o Neteja de col·legis o Neteja de vidres o Abrillantat de paviments Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@limptres.com - www.limptres.com

• FUNDACiÓ CLAROR LA SECCiÓ DE BÀSQUET TÉ

SECCIONS

EQUIPS EN COMPETICiÓ

EQUIPS OE SAFA-CLAROR

LA SECCiÓ DE FUTBOL SALA

MANTÉ UNA BONA

ARRIBEN A LES FASES O-ASCENS

PROGRESSiÓ

La secció de bàsquet Safa-Claror està a les acaballes d'una temporada

La secció Safa-Tabor de futbol sala, que s'entrena al Poliesportiu Sagrada Família, tanca una temporada molt satisfactòria. L'equip senlOr s'ha classificat entre els cinc primers llocs de la competitiva primera divisió Barcelona té de possibilitats d'ascens (seria el quart ascens consecutiu).

. que destaca pel bon joc i per l'accés a fases d'alguns equips que l'any passat s'havien quedat a les portes. És el cas del sots-21 preferent, que ha disputat les fases de preferent, tot i caure eliminat en la primera ronda pel JAC Sants. També el cadet masculí A ha jugat el play off del campionat de Catalunya del grup B, amb un alt nivell. El cadet, però, no ha superat els quarts de final en ser eliminat pel Sant Josep de Badalona en un partit molt emocionant. I el preinfantil masculí A ha jugat les fases de nivell A-2 i s'hi ha classificat segon

Nacional i ha acabat la temporada a la part central de la taula. I el júnior femení estava a punt de disputar les semifinals de les fases de nivell A en el moment de tancar la revista.

Els actes més destacats

Saragossa (el CD Alierta Augusto Aranzauto) en categoria preinfantil femení. Una altra novetat ha estat l'assistència d'alguns equips en altres tornejos. Per exemple, els equips mini A (femení i masculí) i mini B femení van anar a Eivissa a

de grup. Els dos sèniors de la

Un any més, al torneig de Nadal hi van participar

finals d'abril i el preinfantil femení, a Saragossa. A més, l'infantil masculí A ha estat convidat a l'Esco bàsquet, un

secció també han fet una molt bona temporada. D'una banda, l'equip masculí (a la foto) ha que-

equips inferiors de clubs d'ACB, com l'Adecco Estudiantes, el Pamesa València o el Caprabo Lleida.

torneig de prestigi on es conviden els millors equips. Aquesta temporada, l'empresa constructora Copisa ha

dat quart en la difícil Primera Catalana i, per tant, ha jugat

Com a novetat d'aquest any, la participació d'un equip de

patrocinat els equips femenins de la secció.

les fases d'ascens a Segona Nacional amb els quarts dels altres grups. El resultat ha estat molt positiu perquè s'hi ha classificat primer, cosa que encara fa mantenir l'opció de l'ascens a Segona Nacional (seria el tercer ascens consecutiu) en el cas que un equip es doni de baixa o es reestructuri la categoria. D'altra banda, el sènior femení ha assolit l'objectiu de mantenir-se a Segona

TOTCIAROR

Els equ'ips de base també han fet un molt bon paper i cada any milloren el nivell de joc. Aquesta temporada la secció ha comptat amb quatre equips a les competicions del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona. En total 60 nens i nenes, sumant-hi l'escola d'iniciació. Pel que fa als resultats, els equips benjamí i aleví s'han classificat per jugar les fases del campionat de Barcelona i el prealeví i. l'infantil han assolit un molt bon nivell de joc, que els ha dut a classificarse entre els primers de les respectives lligues.

GRAN ÈXIT DE PARTICIPACiÓ ALS ACTES DEL CINQUÈ ANIVERSARI DEL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA El Sagrada Família va celebrar el cinquè aniversari amb la programació de diverses activitats per a tothom, que van tenir una gran resposta de públic. A la master-c1ass d'aeròbic (foto) del 10 de maig hi van assistir més de 200 persones.

FUNDACiÓ CLAROR.

MISCEL-LÀNIA

27 MEDALLES DELS MÀSTERS EN

DIUMENGE 6 DE JULIOL, IIMULLA,.

ELS CAMPIONATS DE CATALUNYA

PER L'ESCLEROSi II

MÚLTIPLE A LES

L'equip de natació ja prepara els Campionats d'Espanya d'estiu L'equip de natac ió màsters de ·Ia Funda ció Claror va obtenir 27 e l XIX meda ll es en campionat de Catalunya obert, organitzat el 10 i 11 de maig a Barcelona. AI campionat van participar 53 clubs, amb més de 400 participants. I els màsters del Claror segueixen fent un molt bon paper allà on van. De les 27 medalles, 23 es van aconseguir en proves

individuals (8 d'or, 6 d'argent i 9 de bronze) i 4 en proves d'equip, concretament en relleus (argent i bronze per a l'equip femení i per al masculí).

Campionats d'estiu Però els màsters no acaben la temporada ja que aquest estiu participaran en diversos campio nats. En destaquem el XIV campionat d'Espanya d'esti u a

Santander (del 4 al 6 de juliol) i el IX campionat d'Europa (que se farà a Millau del 26 al 31 d'agost). Altres co mpeti cions on seran presents són el VII Open Màsters de Sant Andreu (el 7 de juny), la XV I Edició Nedador Complet del Club Natació Barcelona (el 14 de juny) , el IX Ciutat de Manresa Trofeu Miguel Bares (e l 21 de juny) i diverses travesses els mesos d'agost i setembre.

PATROCINA ELS MÀSTERS DE NATACiÓ DE LA FUNDACiÓ CLAROR

institutS!!

odontològics

institutS!!

odontològics

I NSTAL-LACIONS Diumenge 6 de juliol tindrà lloc una nova edició de la campanya "Mulla't", organitzada per la Fundació Esclerosi Múltiple de Catalunya. L'objectiu de la campanya és recaptar diners per a l'atenció dels afectats per aquesta malaltia. Un any més la Fundació Cla ror s'afegeix a la campanya, de manera que tot hom qui vulgui podrà accedir de manera gratuïta, durant el matí del 6 de juliol, a les piscines de les quatre instal·lacions que gestiona: poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Caralleu.

AGENDA D'ACTIVITATS DE LA FUNDACIO CLAROR Mes Juny

Dia Dg.1 Dij ous Dv. 6 Ds. 7 Dt.10 DV.13 DV.13 DS.14 DS.14 DS.14 DS.14

21.00n Diverses Matí 19.30 20.00h Tot el dia Tot el dia Matí Matí

DS.14

20.00h 22.00h

Dg. 15 Dg. 15

Matí 12.00h

Dg. 15 Dc.25

Matí

Dc.25 Ds. 29 Juliol

Hora Tot el dia

Matí 9.00h 9.00h

Dj. 3 i10 21.00h Matí DS.5 Tot el dia 5-6-7 Dg.6

Matí

Organitza Nou Can Caralleu Nou Can Caralleu P. Marítim P. Marítim Fòrum Claror Nou Can Caralleu Nou Can Caralleu Esportiu Claror Esportiu Claror P. Sagrada Família Esportiu Claror Esportiu Claror Nou Can Caralleu Nou Can Caralleu Esportiu Claror P. Marítim

P. Marítim P. Marítim Nou Can Caralleu P. Marítim Nou Can Caralleu Totes instal ·lacions

Activitat Excursió a Mont Rebell Sessions de sopar i "Jazz a la llum de ,la lluna" Curs d'iniciació al caiac de mar Matinal de caiac a la platja Debat: "Per què una llei integral contra la violènia de gènere?" Curs monogràfic de tennis: els cops de fons Campus d'entrenament de muntanya Torneig obert de bàsquet 3x3 Torneig social de taekwondo Festa recreativa aquàtica Sopar de cloenda del curs de la secció de bàsquet Safa-Claror Ball amb l'orquestra Constellation Festa recreativa aquàtica i obertura de la piscina d'estiu Classe oberta de fitness aquàtic Festival de dansa a 'la Sala Calassanç Torneig intern de volei-platja de la UPF Obertura dels vestidors de l'Espai de platja Torneig obert de tennis-platja Sessions de sopar i "Jazz a la llum de la lluna" Festa de l'abonat, amb activitats diverses

Campionat d'Espanya júnior de natació sincronitzada Mulla't per l'esclerosi múltiple Més informació: www.c1aror.org

TOTCIAROR

• FUNDACiÓ CLAROR

PROMOCiÓ D-ACTIVITATS

2x 1 :

PAGA UN MES I APROFITA-N DOS L'oferta comprèn tai-txi, ioga, intensos, aeròbic, aquafísic, gimnàstica de manteniment, escola d'esquena, ciclisme indoari GAC El Poliesportiu Marítim ha ideat una oferta molt atractiva per a l'estiu: gaudir de dos mesos d'activitats dirigides i pagar-ne només un. Així, doncs, a les persones que s'inscriguin a un curset de determinades activitats al mes de juliol, se les obsequiarà amb un altre curset gratuït de la mateixa activitat al mes de setembre. Les activitats subjectes a l'oferta són tai-txi, ioga, intensos, aeròbic, aquafísic, gimnàstica de manteniment, escola d'esquena, ciclisme indoor i GAC.

Els preus varien segons l'activitat escollida. Els interessats en aquesta oferta n'han de formalitzar

la inscripció, abans del 23 de juny, a la recepció del Poliesportiu Marítim (passeig Marítim, 33. Tel. 93 2240440).

AQUEST JULIOL, MONOGRÀFIC DE BALLS LLATINS AL

MARínM El Marítim organitza, durant el mes de juliol, un curs intensiu de balls de saló centrat en els ritmes calents: salsa, merengue, samba i txa-txa-txa. Està adreçat a persones majors de 18 anys que busquin iniciació, o bé perfeccionament. Les classes s'impartiran els dilluns i els dimecres, de 21.30 a 23.00 hores. El preu del curs és de 36 euros per als abonats del Marítim, i de 46 euros per als no abonats. Les persones interessades s'han d'adreçar a la recepció del Poliesportiu.

1OTClAROR

L1ESPAI DE TALASSOTERÀPIA TANCARÀ ENTRE EL

I EL

El Poliesportiu Marítim ofereix una fantàstica promoció a totes les persones interessades a abonar-se a la il"lstal·laoió. Si s'hi abonen entre el 16 i el 30 de juny gaudiran del 100 per cent de descompte en la matrícula d'inscripció, cosa que suposa un estalvi entre 32 i 52 euros, segons la modalitat escollida. A més, les persones que s'hi abonin en el període esmentat s'estalviaran el pagament d'una mensualitat. I si en el moment d'inscriure-s'hi paguen dos mesos per avançat (juliol i agost?, se'ls farà la primera domiciliació a l'octubre, de manera que el mes de ·setembre els sortirà gratuït. Si aquest estiu voleu gaudir dels serveis de platja i de les magnífiques instal·lacions esportives del Marítim, no us ho penseu: aboneu-vos-hi entre el 16 i el 30 de juny!. Les persones interessades s'han d'adreçar a, la recepció del Marítim. Els abol"lats deies instal·lacions de la Fundació Claror tenen un 20% de descompte a totes les quotes.

JUNY PER OBRES L'espai de talassoteràpia del Poliesportiu Marítim tancarà entre els dies 9 i 18 de juny (els dos inclosos) per fer-hi les obres de canvi de climatització de la zona. El tancament afectarà les piscines Thalassa, Niàgara i Atenea, així que les altres cinc piscines de l'àrea aquàtica seguiran funcionant amb plena normalitat. Les obres suposaran una millora en la temperatura ambient i en el confort dels usuaris. Està previst que el 19 de juny es reobrin les piscines afectades.

DISSABTE

Marítim: promoció 100% de descompte en lo matrícula i opció de setembre gratuït, entre el 16 i el 30 de juny

JUNY, PRIMER TORNEIG DE TENNIS PLATJA El Poliesportiu Marítim organitza, el proper dissabte 28 de juny, entre les 9.00 i les 13 .00 hores, el primer torneig obert de tennis platja, que es disputarà a la platja de la Barceloneta, amb motiu del 250è Aniversari del barri. El torneig s'organitzarà per parelles, en equips de dues persones, en categoria femenina i masculina. La participació és oberta a tothom, tant als abonats com als no abonats de la instal·lació. Les insc~ipcions són gratuïtes, però s'han de formalitzar a les oficines del Poliesportiu Marí~im.

FUNDACiÓ CLAROR.

NOU CAN CARALLEU

1 S JUNY: FESTA AQUÀTICA PER

DIUMENGE

JUNY, EXCURSiÓ

INAUGURAR LA PISCINA D-ESTIU

A MONT REBELL

A Nou Can Caralleu, una gran festa per a petits i grans donarà la

Nou Can Caralleu organitza una excursió a Mont Rebell, diumenge 1 de juny, adreçada a tots els abonats adults. Les persones que hi vulguin participar hauran d'inscriure-s'hi, abans del 22 de març, a les oficines de Nou Can Caralleu . El preu és de 18 euros per persona.

benvinguda a l'estiu. La participació serà gratuïta per als abonats Nou Can Caralleu obrirà la piscina d'estiu el diumenge 15 de juny, i ho farà amb una festa recreativa aquàtica per a tots els abonats, de 10.00 a 14.00 hores. Hi haurà activitats esportives i recreatives per a i nfants i adults, amb jocs, inflables i una classe oberta de fitness aquàtic, de 12.00 a 14.00 hores. La participació serà gratuïta i no caldrà inscripció prèvia. La piscina d'estiu romandrà descoberta fins al proper mes de setembre. Els no abonats a Nou Can Cara lleu

CAMPUS D'ENTRENAMENT DE MUNTANYA,

DE~

13 AL lS

DIVENDRES

DE JUNY, CURSET MONOGRÀFIC DE TENNIS podran fer ús de la piscina d'estiu pagant una entrada puntual (el preu serà de 3,45 euros per a menors de

16 anys i de 5,45 per a majors de 16 anys). Als abonats de la Fundació Claror se'ls aplicarà un 20% de descompte.

Els dijous a la nit sessions de "Jazz a la llum de la lIuna" a Nou Can Coralleu

DE JUNY Nou Can Caralleu organitza el campus d'entrenament de muntanya "Millorar la resistència en muntanya", que es durà a terme entre el 13 i el 15 de juny a la Vall d'Aran. Està obert a la participació de tots els majors de 18 anys interessats en el tema, siguin o no abonats de la instal·lació. El preu serà de 20 euros per als abonats de Nou Can Caralleu i de 40 euros per als n() abonats. Aquest preu no inclou els desplaçaments ni l'allotjament, que es farà al refugi del CEC, a Salardú.

Els amants del jazz tenen una cita a Nou Can Caralleu tots els dijous, entre el 22 de maig i el 10 de juliol. I és que la instal ·lació esportiva tornarà a organitzar, juntament amb la cafeteria Laie, les sessions de "Jazz a la carta a la llum de la lluna" que tant d'èxit van tenir l'any passat. Les sessions es faran a la terrassa de la cafeteria de la instal ·lació, entre les 21.00 i les 23.30 hores, i consistiran en un sopar amenitzat pel grup de jazz Juan Chamorro Trio. El públic en serà el protagonista, ja que decidirà, entre un centenar de propostes, amb quins temes musicals vol acompanyar el recorregut per la cuina cajún. Les sessions, amb el menú, tindran un preu de 18,50 euros (IVA inclòs). Les persones que hi estiguin interessades han de formalitzar les reserves trucant al telèfon 93 280 29 42. L'aforament estarà limitat a 60 places per sessió i, en cas de pluja, el concert es farà dins el local de la cafeteria. Més informació a la web d'Internet www.claror.org

Nou Can Caralleu organitza un curset monogràfic de tennis centrat en l'execució dels cops de fons i adreçat a tots els abonats. El curs tindrà lloc de 20.00 a 22.00 hores a les pistes de la instal ·lació. Els interessats s'hi hauran d'inscriure abans del 6 de juny a les oficines de Nou Can Caralleu. El preu del curset és de 6 euros.

CAMPIONAT D'ESPANYA JÚNIOR DE SINCRO, DEL 4 AL

DE JULIOL

Nou Can Caralleu acollirà, el cap de setmana del 4 al 6 de juliol, el campionat d'Espanya júnior de natació sincronitzada. Hi competiran les millors promeses de la sincronitzada espanyola, i ho faran en representació de diversos equips d'arreu de l'Estat. L'accés serà lliure.

TOTClAROR

• FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIO-CULTURAL

SATISFACCiÓ PELS RESULTATS DELS DEBATS D'AQUEST CURS

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, ÚLTIM FÒRUM DE LA TEMPORADA Tindrà lloc el dimarts 10 de juny, a les 19.30 hores, a la Sala Claret Eulàlia Realp El Fòrum Claror tanca la tercera temporada amb el debat sobre el fenomen de la violència contra la dona. El títol del debat serà "Per

què una llei integral contra la violència de gènere?", i tindrà lloc el dimarts 10 de juny, a les 19.30 hores, a la Sala Claret (carrer St. Antoni M. Claret, 47). La taula de ponents estarà formada per quatre dones que, des de diferents àmbits, treballen per eradicar la violència de gènere. Hi participaran Carme Valls, parlamentària del PSC; Isabel Cor,tés, de l'Associació de Dones de Nou Barris; Montserrat Vilà, de la Vocalia de la Dona de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, i Leonor Cantera, professora de psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Una temporada positiva El balanç del Fòrum Claror és molt positiu. Les ponències presentades durant aquest any han ofert un ventall de temàti'ques diverses: les teràpies alternatives, l'aigua, la

E113 de maig el Fòrum va debatre la legalització de les drogues. Hi va participar el jutge Santiago Vidal; el Director General de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, i el metge Xavier Fàbregas immigració, la revolució sexual, el Fòrum 2004, els joves i l'esport o l'escola, han estat alguns dels temes de debat. En els 10 debats orgaPlitzats hi ha hagut ponents de prirner nivell com Federico Mayor Zaragoza, Jaume Pagès, Ignasi Carreras o Santiago Vidal, per esmentar-ne algu ms. La mitjana de públic assistent ha estat d'unes 65 persones, i fins es va assolir la xifra de 200 assistents en el debat del mes de febrer sobre el "Fòrum 2004: Què serà?" I és que el Fòrum s'està consolidant com una de les

CRPI

ACTUACIONS DEL COR INFANTIL I LA CORAL CLAROR El cor i nfanti I Claror actuarà a la biblioteca Santiago Rossiñol de Sitges el proper dissabte 14 de juny, a les 19.00 hores. La primera part de l'acte oferirà un concert de guitarra. En la segona part el cor infantil cantarà acompanyat d'una orquestra infantil de guitarres. Cal dir que, els nens i nenes del cor infantil Claror gravaran un CD amb les cançons que han estat treballant durant aquest curs escolar. I la Coral Claror actuarà el 27 de juny, a les 21.00 hores, al Col·legi Nostra Senyora del Roser (Mallorca, 349) en un concert que inclou rà cançons de muntanya i d'arreu del món.

activitats clau del projecte cultural, amb un públic cada vegada' més fidel. El assistents, després de la intervenció dels ponents, tenen l'opció d'intervenir-hi preguntant qüestions o resolent dubtes. El Fòrum Claror és l'espai per al debat i l'i ntercanvi d'idees de la Fundació Claror, mitjançaPlt el qual s'organitzen debats i/o tertúlies sobre temes de màxima actualitat, amb presència de ponents de primer nivell a fi de facilitar la participació i el coneixement. El proper octubre en començarà la nova

J<ar el càrrec per motius personals. Pablo Bel representa a l'Associació de Pares i Mares de l'escola Sagrada Família. El Patronat és el

temporada.

màxim òrgan de la Fundació.

PABLO BEL, NOU PATRÓ DE LA FUNDACiÓ CLAROR Pablo Bel Rafecas s'ha incorporat al Patronat de la Fundació Claror aquest mes de juny, en -substitució de Xavier Trunyó, que va dei-

Caia de Ahorros del Mediterraneo

OBRAS SOCIAlES

col. labora amb el

FÒRUM CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR.

PROJECTE SOC.O-CULTU RAL

L1ASSEMBLEA DE SOCIS BENEFACTORS

LA RECAPTACiÓ

APROVA ELS PROJECTES DE

SOLIDÀRIA ANIRÀ

DE LA MILLA AL DIA DEL TAXI

SOLIDARITAT D1AQUEST ANY El diumenge 27 d'abril es va organitzar la XIX Milla El dia 27 de març va tenir ll oc l'assemb lea anual de Socis Benefactors a l'escola Sagrada Família. Durant l'assemblea, es va n donar a conèixer l'exercici de la Fundació Claror, els objectius i els projectes culturals que s'han dut a terme durant el 2002, i els projectes de solidaritat fi nançats a través de ls recursos aportats pels Socis Benefactors i la Fundació Claror. També s' hi van

de reforç o de conversa en català. De moment, s'està creant una base de dades de voluntaris a l'espera de trobar l'espai adient on dur a terme les sessions.

i la gestió del Projecte Barri.

Primer any del projecte Barri AI mes de setembre es va començar a treballar amb el Projecte Barri, gestionat directament per la Fundació Claror i que ha pogut ser viab le gràcies a l'esforç i dedicació de persones vo luntàries.

Els Socis Benefactors

La finali tat del Projecte Barri és garantir els mínims

exposar les previsions per al que queda d'any. Quant als projectes culturals actius, cal esmentar

imprescindibles a les famílies nouvingudes al barri de la Sagrada Família i co l-labora r per aconseguir

la c::ora l Claror i el Cor infantil, els Castellers de la Sagrada Família, el Fòrum

una escolarització íntegra per als nens i nenes. En aquest sentit, a través de les escoles (CEIP Sagrada Família, CEIP Tabor i I ES Secrertari Co lomà) s'ofereix la

Claror, el Projecte Jove i la col·laboració en el centenari de l'escola Sagrada Família.

Plataforma 0'7 Claror Respecte dels projectes de solidaritat, es manté la col·laboració amb l'Hogar La Recolección (a Nicaragua), amb el Casal del Raval (a travésdel projecte Marhaba)

possi~ilitat d'accedir a uns ajuts econòmics puntuals per al servei de menjador o per al servei de pàrquing, i

Actualment hi h a 169 Socis Benefactors, i la suma de les seves aportacions ha estat de 5.347'62 euros l'any 2003. El Soc i Benefactor és aquella persona que, id entificant-se amb la línia de treball de la Fundació Claror, fa una aportació econòmica anual (mínim 8 euros) per als projectes solidaris de la Plataforma 0'7 Claror. A més, pot ser un membre actiu de la Plataforma, j a que rep informació detallada de la marxa dels projectes, les convocatòries de l'assemblea i pot formar part de les diverses comissi -

Sagrada Família i, per segon any conse cutiu , la Milla Solidària . La ini c iativa consisteix a recaptar tants euros com metres té una milla (1 .609) per ta l de ded icar- los íntegrament a algun dels projectes solidaris de la Plataforma 0'7 Claror. Aquest any, la quantitat recollida no ha superat els 600 euros de l'any passat, però la possibilitat de col· laborarhi encara és oberta, perquè els poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim posen -a la venda, amb aquesta finalitat, les samarretes de la Milla a un preu molt econòmic: 2 euros. Els diners que es recullin amb la Milla Solidària aniran destinats al Dia del Taxi, una jornada lúdi ca per a nens i nenes del Rava l que organitza el Casal d'Infants del Raval i l'entitat TAXICooperACCIÓ, que co l-l abo ra amb

hi el

l'accés a uns ajuts materials com ara roba, diccionaris i

ons de treball. Els Socis Benefactors par-

desplaçament en taxi fora de la ciutat.

llibres de suport esc()lar. Hi ha pendents algunes activitats, _ com les classes

ticipen en la direcció de la hmdació, en tenir tres representants al patronat.

Si voleu col·laborar encara hi sou a temps de fer-ho. Animeu-vos- hi!

' - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

UTLLETA INSCRIPCiÓ SOCI BENEFACTOR nom ____

_ ___ cognoms _________

Plataforma 0'7 Claro data naix. _ _ _ _ _ NIF _~_ _ _ _ __

ad~ça -__~------~~--~----------- núm _____ piS ____

telèfon/s

._~---

;f ax _:-__ ~~ ___ adreça

codi postal _ ___ ciutat _ _ _ _---;

elettrònica _~_________________ _

Ets abonat/a ' d'alguna de les instaHacions gestionades per la Fundació Claror? De quina? Nom de ¡'entitat bancàña

Signatura

_Fets i gent

Policies i bombers de 70 països es troben a Barcelona

XJOCS MUNDIALS DE POLICIES I BOMBERS

"Se la juguen per tu". Aquest és el lema dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers que se celebren a Barcelona del27 de juliol al 3 d'agost, un esdeveniment únic i equiparable a uns Jocs Olímpics, tant per nombre de participants com per modalitats de competició

BARCELONA 2003

E.B. Barcelona s'ha co nvertit en una ciutat impli cada amb l'esport. Després de la final de l'Eurolliga de bàsquet i dels campionats del món de natació, hi tindrà lloc la desena edició del Jocs Mundials de Poli cies i Bombers. Aqu ests Jocs van néixer el 1985 a Califòrnia com una competició nacional de caràcter amistós, però l'èxit va reconduir-los cap a una competició entre els cossos d'arreu del món i en una via de reconeixement per la tasca de servei. Des d'aleshores, se cele-

que ja va demostrar capacitat organ itzava en els Jocs Olímpics de 1992 .

Les àrees esportives Les instal·lacions que acolliran les proves esportives són bàsi cament l'àrea de Montjuïc, del Port Olímpi c, de les Corts i de la Vall d ' Hebron. Però també hi haurà diverses subseus fora de la ciutat: Mollet (la localitat que acollirà més competicions, després de Barcelona), el Canal Olímpic de Castelldefels o el Circuit

com l'atletisme, la nataci ó, el ciclisme o el futbol fins a

l 'edició de l 'a ny 2001 a Indianàpolis n'hi va haver 9.023 , enguany en seran 9.700 (una xifra que fins i tot

disciplines més específiques relacionades amb la professió com el muster, el llançament de ferradura o la pujada d 'escales. A més, també s'organitza-

supera els 9.3 67 esportistes dels Jocs Olímpics de 1992).

ran co ncursos de pintura, escultura, fotografia i poesia, mostres de cine, concerts de música ... , i es potenciarà un

La presè ncia dels voluntaris serà una peça clau

intercanvi d'experiències professionals en el I Congrés Mundial sobre Seguretat i Prevenció.

Primer rècord

Els voluntaris, peça clau

en l'èxit d'organització, com ho va ser als Jocs Olímpi cs de Barcelona 92 . De

moment

n'hi

1.500, però es calcula que en faran falta uns 3.000. L'únic requisit per ser-ho és tenir més de 18 anys. Així

de Catalunya a Montmeló en Quan falta més d'un mes

que, si en voleu formar part,

bren cada dos anys. Fins ara,

són algunes. En total, hi haurà 69

les seus han estat ci utats dels

modalitats esportives, des

per l'ini ci dels Jo cs, Barcelona ja ha batut el

entrant a la web dels Jocs

Estats Units i del Canadà, excepte en les edicions de

dels esports més tradicionals

rècord de participants. Si en

(www.2003wpfg.org).També

1995 i 1999, que es van organitzar a Melbourne (Austràlia) i a Estocolm (Suècia), respectivament. Aquest 2003 li toca el torn a Barcelona, una ciutat

en podreu obtenir a les oficines d'atenció al ciutadà,

NO US PERDEU .. . 26 d'abril

Inauguració de l'exposició de motocicletes policials (zona Font Màgica de MOliltjuïc)

27 d'abril

Cerimònia inaugural a l'Estadi olímpic Lluís Companys

31 de juliol Festa Mediterrània al Poble Espanyol 3 d'agost

uaGiNclBI Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ........................ 93 300 20 20 Bombers Generalitat .............................. 93 692 80 80 Bombers BCN ciutat ............................................ ,. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .............................. 93 300 22 96 Policia ...................................... ................ ............. 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092

SBIlVBIS Jnr.Metropolitana .................................................. O1O Protecció Civil ...................................... 93 319 25 00 Accidents en carretera ........................... 93 352 61 61 RENFE ................................................... 93 490 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93 205 15 I S

BOIPI'rAU . H. de Sant Pau ....................................... 93 291 90 00 H. del Mar .............................................. 93 221 10 10 H. Clínic ................................................ 93 227 54 00 H. L'Esperança ...................................... 93 285 02 00 H. Vall d'Hebron ................................... 934183400 H. Sant Joan de Déu .............................. 93 203 40 00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ................................... 93 402 70 00 Generalitat ............................................. 93 315 13 13

centres cívics o poliesportius municipals. En aquest cas, cal enviar-les per fax (93 228 98 83) o per correu (c i

Cloenda dels jocs a la zona de la Font de Montjuïc

Informació carreteres .............................. 93 204 22 47 Aeroport del Prat .................................. 93 30 I 39 93 'Serveis Socials ...................................... 900.30 90 30 Correus ................................................... 933183831

podeu omp lir la butlleta

Lleida, 28-30 08004).

ESPORTS Esportiu Claror ..................................... 93 476 13 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 Nou Can Caralleu .. .. .......... 93 203 78 Poliesportiu Maritim ............................ 93 224 04 Servei d' Informació Esportiva ............. 93 432 19 Agenda d' Activitats ............................. 93 481 00 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 Fed. Cat. Judo ........................................ 9331826 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 Fed. Cat. Natació ................................... 93 301 82 Fed. Cat. Futbol ..................................... 93 302 56 Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 53 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............................ 93 219 32

90 66 74 40 92 21 62 16 78 70 42 55 16

Tens OFTALMO+, un centre que t'ofereix tot el que necessites per a millorar la teva visió i la teva qualitat de vida: l'última tecnologia, els professionals més especialitzats i el tracte personal que busques.

I.OOO€ Promoció especial Socis Fundació Claror. Preu tractament d'un ull.

OFTALMO~ ClÍNICA OCULAR

Ve u r à s bé. Vi u r à s mi" or. Rbla . Catalunya, 61 6° 3a 08007 BARCELONA - Telf. 93 215 74 16 - www.oftalmo .net Ganduxer/47-49 08021 BARCELONA - Telf. 93 4140224

copisa CONSTRUCTor~A

PIREN AICA. 8.A,

CENTRAL Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93493 Ol 00 Fax 93 493 Ol 36