Revista Claror Sports nº39 by Fundació Claror

.' '~, ,

,i!"! {"

I!!

i nstitutsodontolĂ˛gics

s u M A

R I

lA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 39, III època Abril-maig de 2003

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'Eugeni Forradelles, Antonio Franco i Laia Franco 4. Entrevista curta: Jordi Petit, president d'honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana ENTREVISTA

6. José Mari Bakew, exfutbolista SALUT

10. Adaptar l'activitat física a la salut DIETÈTICA

12. Dieta i esport, bons aliats per perdre pes MENSSANA

14. Prevenir problemes de lateralitat ENFORMA

16. Prepara't per córrer les curses populars! 11\

REPORTATGE

18. El Pla 22@

CURSES POPULARS : PREPARAT PER CÓRRER-LES! La primavera és una estació en què prolifera la celebració de curses populars de totes les distàncies, i en moltes poblacions, Un exemple n'és la Milla que organitza la Fundació Claror. Participar-hi és motiu d'esbarjo, a més d'un repte esportiu , Abans, però, cal que ens entrenem com cal i que prenguem totes les precaucions,

EL PLA DEL 22@ : EL POBLENOU MIRA AL FUTUR El Poblenou, el barri que va ser conegut al seg,le XIX com "el Manchester català" viu un procés de transformació, L'Ajuntament està promovent el Pla 22@, que convertirà el barri en capdavanter quant a noves tecnologies, Però, en què consisteix el 22@? Hi està tothom d'acord? Llegiu-ho al reportatge,

SOCIETAT

22. Els punts verds a Barcelona 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. Torna la Milla Sagrada Família 33. Miscel'lània instal'lacions 38. Projecte sociocultural 40. FETS I GENT

40. Recuperar els refugis antiaeris

TORNA LA MILLA Diumenge 27 d'abril tindrà lloc la XIX edició de la Milla Sagrada Família, La degana de les milles barcelonines torna amb la mateixa força de sempre, amb ganes de tornar a batre el rècord d'inscripcions i de participació, I enguar;¡y, amb una novetat: el canvi de recorregut, amb un circuit tancat que envoltarà les places Sagrada Família i Gaudí i el temple de la Sagrada Família,

_ Opinió (~TOT

CLAROR

Eugeni Forradelles . R'eg¡dor p.n;n/ d'H~hi/~/g~ de l'Ajun/'ll11;n/ de iJarc~/o;a

Tercera època Número 39 Abril-Maig de 2003 Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 1390. Fax 93476 13 96 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org

La promoci6 d'habitatge públiC; un objectiu de tots

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella , Albert Gimènez, Àngels Güell , Sergi Larrlpa, Ester Benach. DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ. REDACCiÓ I TANCAMENT :

Ester Benach REDACCIÓ:

Yurl Fernàndez Albert Gimènez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Miquel Garcia (Passatemps) COL'LABORADORS:

Carme Gimènez (Mens sana) CORRECCiÓ L1NoüíSTlCA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa BlaAch PUBLICITAT:

Josep L1uls Vlde FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

Edlclo~es

Deportlvas Catalanas DISTRIBUCIÓ:

SPM TOT CLAROR és una revista oberta a tetes les opinions. Per això no necessàriameAt comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anlJ1Cis publicitaris són responsabil~at de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l'autorització expressa, per escrit, de la Revista Tol Claror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya , 337, entresòl 2a . 081'l25 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 comunicacio@claror.org Web: www . cla ~or.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VICEPRESIElENT

Hèctor C. Silveira SECRETARI

Àngel Garcia VICESECRETARIA

Consol Martí VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ronce , Xavier Truny6 , Carles Riera, Gemma Vilaró , Joan Itxaso i Carles Casacuberta . DIRECTOR GENERAL

Eduard Franco DIRECTORS otlNSTAL 'LAC¡Ó

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU : Néstor Vilella

TOT CLAROR

L'habitatge s'ha convertit en els últims temps en moti u de discussió entre les administracions. Q ui fa més hab itatge públic? Qui en fa menys? Qui en té la competència? Qui té l'obligació de promoure'n? La qü estió és qu e la difi cul tat d'accés a l'habitatge ha deixat de ser un problema de pocs per converti r-se en un maldecap per a molts, i no només d'aq ue lls amb rendes ajustades, sinó tam bé de col·lectius com els joves i la gent gran . Així mateix, es troba bastant estesa la idea entre els ci utadans que els ajuntaments som e ls res po nsa bles de prom o ure l'habitatge social i, tot i te nir-hi una responsabilitat indubtable, no som qui decidim ni administrem, especialment, els recursos per tirar endavant aquest tipus d'actuacions. Les administracions locals no hem negociat els Plans de l'habitatge, que

I NYETA

han resultat un autè ntic fracàs, sinó que han estat el Ministeri de Foment i la Generali tat. I el resultat d'aquesta mala gestió ha originat que, des de 1996, el nombre d'unitats protegides hagi ca igut in ve rsa me nt e n co mpa rac ió a la xifra to tal d'habitatges construïts, amb un augment dels preus de mercat dels més es pectac ul a rs de l terri tori europeu. La ci utat de Barcelona, no obsta nt aqu esta rea li ta t, ha pro mog ut un a po lítica dec id ada d e fo me nt de l'habitatge públi c i de lloguer. El progra ma 200 0-200 3 preveu 7.407 habitatges nous de protecció, dels quals 2.335 seran en règim de lloguer per a joves i gent gran. La resta inclou els habitatges per a afectats urbanísti cs i re modelaci o ns de barris (2.430), i també habitatge protegit de nova construcció (prop de 2.7 00 pi sos),

gràcies al sòl propi generat per l'Ajuntament i a la reserva del 25% (com a mínim) del sostre previst en els nous planejaments per a l'habitatge protegit. Per continuar impulsant més habitatge hem d'adaptar-lo a les noves realitats familiars. La proposta de l'Ajuntament de crear habitatges que s'ajustin més al model de família actual, i a les noves necessitats dels espais i usos, és una bona proposta, sempre que es garanteixi que això no esd ev in gui un a fo nt d'enriquiment per als promotors privats, És per aquesta raó que creiem que el que cal per sobre de tot és fomentar un parc públi c de ll ogue r capaç d'in te raccionar en la dinàmica immobiliària de la ciutat. La discussió, doncs, no ha de ser quina administració els ha de fer o els ha de deixar de fer, sinó de buscar els mitjans per fer-los, i a un preu assequible.

Vinye/a de José Lms Nariln, pl1Ólicada al diari "El Periódico de Catalunya': el 21/3/OJ.

. .

. . . . . . .

. .

. . .

. .

_____________________________________()piruó RI8UNA

Anlonio Franco Esladella Director de El Periódico de Cala/unya

No a la gue11-a.~ s[ a

A viat podrem

la ciutadania

arreglar les coses votant

Laia Franco

Una mica més enllà dels actuals tambors de guerra i del pols entre els partits polítics que els justifiquen o rebutgen, tenim, aquest mateix 2003, l'inici de la tradicional serpentina electoral que ens visita cada quatre anys. Espaiades per pocs mesos entre si , encadenarem convocatòries m u nici pals per decidir sobre els ajuntaments, després autonòmiques i, finalment, si no hi ha un avançament, abans que finalitzi l'any vinent, eleccions generals . Són les consultes democràtiques de les urnes mitjançant les quals, cada quatre anys, tenim dret a fer balanç i a pronunciar-nos sobre els que ens governen i sobre les alternatives que ofereixen les forces polítiques que actualment són a l'oposició. He precisat que es tracta d'un dret, però és, sens dubte, moltes coses més. Però, especialment, una: els descontents tenen l'oportunitat de castigar les males actituds i les errades polítiques dels qui actualment són al poder; els cansats pel curs i l'evolució dels esdeveniments poden empènyer l'arribada de canvis. Perquè, per contra, els qui estan contents molt probablement apostaran per la continuïtat i per deixar les coses com estan. És el temps de deixar de queixar-se, dels bla bla bla, i d'actuar. És el moment de deixar-se de protestes al carrer i d'imposar, mitjançant el vot, si aquest és

Els candidats de les últimes eleccions autonòmiques, en una foto que es van fer a l'Esportiu Claror dos dies abans de la cita electoral el nostre desig, maneres diferents de governar. El procés electoral té regies. La primera, confirmar que s'està en regla i en degudes condicions de cens per fer-ho. Encara s'està a temps d'efectuar aquesta verificació o correcció. La segona, optar en el moment de la veritat, quan tinguem dret a expressar-nos als col · legis electorals, per votar o per abstenir-se. Són dues possibilitats legals, és a dir, reconegudes per la llei. Però val la pena subratllar que en temps complexos i difícils com els que vivim, abstenir-se gairebé equival a rendir-se. És veritat que les decepcions i els desencants que a vegades provoca la mala gestió o el joc brut dels governants genera una impotència que porta la temptació de castigar-los donant l'esquena a les eleccions. Però

també és veritat que si finalment s'adopta aquesta postura es multipliquen les possibilitats que allò que ens desagrada continuï tenint les regnes del poder. I valia pena que tinguem present una cosa: els grans girs socials, els impulsos renovadors i les etapes de canvi acostu men a arribar de la mà d'eleccions amb alta participació. Tot i que l'abstenció sigui un dret, és un dret que equival massa a dimitir de la nostra aspiració que les coses millorin. La història ens recorda que el primer que fan els enemics de la democràcia quan es veuen amb forces per aplicarho és impedir que la gent es pronunciï lliurement mitjançant el vot. Aprofitem, ara que el tenim, ara que hi ha tantes coses sobre les quals desitgem pronunciar-nos, el dret d'elegir.

Socià/oga

Les manifestacions contra la guerra del passat 15 de febrer van significar una recuperació del paper de la ci utadania com a subjecte polític actiu. Les democràcies representatives com la nostra pateixen d'una manca de participació social, cosa que provoca una deslegitimació del govern i dels partits polítics enfront de les persones i grups a les quals suposadament representen. Una nova forma de diàleg entre governants i societat civil sembla estar demostrant que no podem ser testimonis passius de tanta manipulació i barbarisme sense fer sentir la nostra veu. Els governants no poden disposar de carta blanca per gestionar el poder que se'ls va atorgar a les u rnes. Però fi ns que les democràcies no deixin de ser sistemes jeràrquics la ciutadania té la responsabilitat de recordar-los a qui estan representant. Llàstima que, com sol passar, la ciutadania vagi per davant de les institucions. Marx deia que el capitalisme es destruiria a si mateix quan arribés als seus límits d'explotació i destrucció, i que després naixeria una altra societat. Esperem que, tot i que després no vingui el socialisme, un altre món sigui possible.

TOT CLAROR

_ ()pi~ ru ~o ~ ~

________________________________

li :E~!~E~~S!~ ~l!~T~ .

Jordi Petit Pr;sld~nl d'hÒno; de iu C()(};Wn~d~ ilui-Lesj,¡';'u de c"muJ"uny"

EnlrBVfslu: YIlli FflrDlindez

''Som ciutadans de tercera. Tenim tots els deure~ però no els mateixos drets" Quin és l'estat del fet homosexual al nostre país?

Sempre dic que hem de ser visibles per arribar a ser invisibles de manera que

És un estat molt avançat. Pensem que al món encara hi ha 79 països on l'homosexualitat és delicte i 9 on s'aplica la pena de mort. Tot i això, l'homosexualitat

d'aquí a 50 anys ser gai o lesbiana sigui una cosa tan indiferent com ser soci del Barça o de l'Espanyol.

encara és absent en l'educació, el llenguatge està ple d'injúrieshomofòbiques, i a un gai encara li fa por agafar la seva parella de la mà ... Però sobretot és en l'àmbit dels drets on se'ns situa com a ciutadans de tercera: tenim tots els deures, però no els mateixos drets. No ens podem casar.

I com veu el futur?

Com va viure vostè el descobriment de la seva sexualitat? Tan malament com es pugui imaginar : sota el franquisme, essent alumne d'una escola religiosa i, per tant, amb una càrrega de culpa molt profunda que va marcar molt la meva adolescència.

Però, a quina edat se sol descobrir? En general a la pubertat, però hi ha persones grans

que descobreixen la seva homosexualitat, perquè son persones bisexuals qLle han estat vivint la seva sexualitat d'una forma inhibida.

Què ha fet la SIDA? La SIDA ha suposat un aprofitament per part dels sectors més conservadors de la societat occidental per tal d'i ntentar refermar els antics prejudicis de la repressió sexual, la qual cosa jo considero que és un oportunisme terrible . Per altra banda, l'èxit parcial de les noves medicacions pot ser una amenaça, ja que han creat el fals miratge que no és tan perillosa. Això ha fet baixar la prevenció, és a dir, l'ús del preservatiu.

Què pensa del mite que és més fàcil lligar quan s'és homosexual? Et diria que no és un mite. Als homes ens eduquen per portar la iniciativa i per valorar molt la sexualitat, i a les dones per ser passives. Resulta que entre dones la dinàmica és més lenta i entre homes és més ràpida. Així doncs, no és més fàcil lligar per ser homosexual, si nó per ser home. Entre els gais el

tempo de la relació és més ràpid , ja que se sumen elements de l'educació comuns a tots els homes que deixen de ser no consubstancials al gènere pel fet de ser homosexuals.

Enlrsvisles: YIlli FflrDlindez

Creu que les eleccions milloraran la situació del FC Barcelona?

CÉSAR GARcíA

41 anys No solucionaran la crisi, perquè és un problema bàsicament esportiu. No crec que canviant la directiva o la presidència del club se solucioni un problema que és esportiu.

TOT CLAROR

DOMINGO MECA 60 anys

AlE)ANDRO FRESQUET 31 anys

Sí, perquè crec que ferho pitjor del qwe s'ha fet és impossible. Per tant, qualsevol cosa que entri haurà de ser millor, per pura lògica.

Jo no entenc gaire de futbol, però sí que entenc que el problema sempre està en els jugadors i no en els directius. Per tant, no crec que la situació millori gaire ...

JORDI

MuÑoz

JULlA ESPINOSA

48 anys

34 anys

És que a mi el Barça no m'importa_

M'imagino que sí, però seria important que les fessin quan s'acabés la temporada, per no crear mal ambient a l'equip, que sembla que ara comença a guanyar alguna cosa.

La vostra confianca , en la CAM fa. realitat importants Obres Socials.

Cada vegada que fas una operació en la CAM, col· labores amb el desenvolupament mediambiental, social i cultural de la teva comunitat. Millores l'entorn, facilites la integració social dels qui més ho necessiten i fomentes el desenvolupament de les cultures, l'art i el pensament. Gràcies a la teva confiança en la CAM, es fan realitat importants Obres Socials. En benefici de tots.

Obres Socials CAM. Per tu, per a tots. www.cam.es

eRPI

Calo cie Ahonol clel Medite,","""

O BRES S OC IALS

JOSE MARI BAKERO EXFUTBOLISTA Qui no ha sentit a parlar de Bakero? El menut futbolista basc que, durant 8 anys, va vestir la samarreta número 6 del millor Barça de la història, el Oream Team d'en Johan Cruyff. I és que Bakero ha passat a la història del Barça pel seu coratge, les passades, els remats espectaculars i els gols decisius. Fins i tot a Kaiserlautern saben bé de què parlem Entrevista i fotos: Sergi Larripa

Acabats de complir els 40, Bakero ens rep a la seu de la Secretaria General de l'Esport, on fa d'assessor. I és que, acabada l'etapa com a futbolista, "el xicot de Goizueta" ha desenvolupat tasques molt variades, totes lligades a la seva passió: l'esport. Com et sents als despatxos, com a assessor de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat? Bé, bé. La vida és una marató ... Quan el secretari general de l'esport em va oferir la possibilitat de treballar amb ell, vaig pensar que era una oportunitat: d'una banda, per aprendre, i, de l'altra, per donar. Quina és la teva tasca? Em dedico a tot! La tasca és analitzar el que es fa, que són moltíssimes coses, a Catalunya, i intentar coordinar diferents estaments. En aquest sentit, cal dir que l'esport no és només una qüestió de la Secretaria General de

TOT CLAROR

l'Esport, sinó que també és qüestió, per exemple, d'Ensenyament, ja que penso que l'esport ha de formar part de l'aprenentatge integral dels nens. D'altra banda, l'esport també implica Benestar Social, ja que pot ser una bona eina d'integraCió. Per tant, hi ha molts temes a parlar, i molts temes a coordinar. Un, per exemple, és analitzar quina ajuda es pot donar als esportistes que acaben la carrera. En aquest sentit hem organitzat una taula assessora d'esportistes d'elit. Hi ha l'assumpte de l'esport universitari, el de les titulacions d'entrenadors, xerrades que s'han de donar. .. En fi, és una tasca molt àmplia i multidisciplinar. Des de la teva posició, com veus l'esport català? A Catalunya hi ha un gran esperit i una gran cultura de fer esport. El català és una persona que té esperit de millora, de sacrifici, una bona constitució i unes grans i magnífiques

infraestructures. En línies generals, Catalunya té unes infraestructures i instal·lacions fantàstiques. Una de les aspiracions de fesport català és tenir representació internacional en competicions oficials. Com veus el tema? Aquesta és una lluita que porta la Secretaria des de fa molt de temps. S'ha d'anar de la mà de la legislació. No hi ha dubte que els esportistes catalans estan en el millor nivell en moltes activitats. Per una banda, s'ha de lluitar perquè aquest nivell no baixi, i, per l'altra, intentar lluitar, dins la legislació, per aconseguir el que creus que et mereixes. Però sempre anant amb molt tacte i fent les coses com s'han de fer. Creus que aquesta aspiració es comprèn fora de Catalunya? És difícil. Jo sóc basc, i comprenc molt bé la situació, però moltes vegades la gent no comprèn les explicacions que els dónes. Està clar que qui

___________________________________ 1Bn~~sm "E1 que més recordo és l'època del Dream Team: vam aconseguir fer un equip de veritat amb persones que van posar el seu cor i la seva qualitat al servei del conjunt" no té una mentalitat nacionalista és difícil que comparteixi aquesta idea. La teva tasca, i el fet que parlis català tan correctament, manifesten la plena integració que has aconseguit a Catalunya. Com et sents, aquí? He tingut molta sort. Crec que, per integrar-te en un lloc s'han de donar una sèrie de circumstàncies, i en mi s'han donat totes. Vaig venir a un gran club, el Barça, que em va permetre conèixer molts llocs de Catalunya, ja que anava a visitar penyes, pobles ... D'altra banda, vaig ser-hi en una època d'èxits, i això sempre et dóna un cop de mà, i després perquè hi he estat molt de temps. És clar, un jugador que només hi passa un o dos anys, a penes té temps d'integrar-se. Jo, en canvi, ho he tingut tot de cara. Des que et vas retirar, com portes la vida d'exjugador? AI principi és difícil. Jo he jugat al futbol des dels 15 anys, fins als 36; és a dir, tota la meva vida. Portes una vida intensa, agitada ... , sembla que el futbol ho sigui tot a la vida. I quan s'acaba el futbol , trencar amb això costa una mica, sobretot mentalment. Has de visualitzar un futur diferent, i pensar que això no tornarà, encara que et sentis jove. Perquè, realment, amb trentapocs anys ets jove. I és difícil mentalitzar-te que s'acaba allò que t'ha omplert tant. De tota manera, has fet moltes coses des que et vas retirar, oi? Sí, sí. Després d'estar-me a Mèxic com a jugador hi vaig tornar un temps com a entrenador. Vaig apuntar-me als cursos per treure'm el títol d'entrenador, he estat d'aj udant de

Una carrera plena d'èxits José Mari Bakero Escudero va néixer a Goizueta (Guipúscoa) 1'11 de febrer de 1963, al si d'una família nombrosa. De petit volia ser pelotari, però ben aviat es va decantar pel futbol i va jugar a les categories inferiors de la Real Sociedad de Sant Sebastià. Amb l'equip donostiarra va debutar molt jove a primera divisió, amb només 17 anys i, durant 8 anys (entre 1980 i 1988) va formar palt del mític equip (Arconada, Zamora, Satrústegui...) que va aconseguir dues lligues espanyoles, els anys 81 i 82. Amb 25 anys, el 1988, va fitxar pel Barça de Johan Cmyff, i va arribar a estar acompanyat de molts altres jugadors bascs (Txiki Begiristain, López Recarte, Salinas, Goiko ... ) que formarien la base del millor Barça de la història, el posteriorment anomenat Dl-eam Team. Amb el Barça van arribar els millors èxits de la seva carrera com a futbolista. Entre 1988 i 1997 va disputar 329 partits en 9 temporades. Els t(tols aconseguits van ser: 4 lligues (90-91,91-92,92-93 i 93-94), l Copa d'Europa (91-92),1 Recopa d'Europa (1989), 1 Supercopa d'Europa (1993), 5 Supercopes d'Espanya (1988, 1991, 1992, 1994 i 1996) i 2 Copes del Rei (1987 i 1990). Un cop va marxar del Barça, es va retirar del futbol després d'una breu i difícil experiència al Veracruz, del futbol mexicà. Al llarg de la seva carrera va ser 29 cops internacional amb Espanya i va marcar un total de 7 gols. Ja retirat com a jugador, va iniciar la carrera d'entrenador com a ajudant de Serra Ferrer i de Van Gaal al Barça. Acntalment s'està treient el títol d'entrenador. És assessor esportiu de la Generalitat, i comentarista en diversos mitjans de comunicació.

Serra Ferrer i de Van Gaal al Barça, col·laboro amb un parell de mitjans de comunicació, ara estic a la Secretaria General de l'Esport. .. Afortunadament, de feina, en tinc. Tot i que estas plenament establert a Catalunya, les teves arrels et tiren molt cap a Euskadi? Hi viatges molt? No viatjo gaire. Aquí tinc la feina, els amics, la família, els nens van a l'escola ... Hi vaig quatre o cinc cops l'any perquè, al cap i a la fi, allà també tinc amics i família, sobretot la mare. Com veus i vius la situació sociopolítica d'Euskadi? El tema polític és delicat, perquè cadascú en té una visió. Jo l'únic que desitjo és que tot acabi bé, perquè el basc és una persona que estima la pau, la seva terra, tenim la nostra llengua ... Encara que de vegades dóna la sensació que el problema mai no s'acabarà, jo espero i desitjo que tot s'acabi bé. Ets optimista? Jo he de ser optimista! Si hagués de pensar que al futur tot continuarà igual ... seria dur! Què és el que més enyores de la teva etapa futbolística?

No vull enyorar res. Jo sempre dic que allò que he fet, fet està i, un cop he trencat, no m'agrada tornar a pensar en el passat. Només penso que he tingut sort: he fet el que m'ha agradat, he gaudit, he guanyat títols i he guanyat calers ... què més puc demanar? Ara tot allò està superat, i m'he de centrar en el que faig ara, per gaudirne al màxim. De totes maneres deus recordar fets positius de la teva carrera? Quins són els millors records? Sí, sí. La personalitat d'un es forma per les vivències i els records. I està clar que el que més recordo de la meva carre ra és l'etapa del Barça, en què vam fer el Dream Team. Vam aconseguir formar un equip de veritat, amb persones que, sense excepció, van posar el seu cor i la seva qualitat al servei del conjunt. El Dream Team és repetible? Jo crec que no, perquè és passat i, per tant, és irrepetible. Ja t'he comentat que jo penso que quan les coses passen ja han passat. Jo el que espero (i ho espero perquè, com tota la meva família, jo també sóc soci) és que al-

TOT CLAROR

_ Entrevista Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Barcelona • Un lloc per anar de viatge? Qualsevol lloc amb platja .Unplat? M'encanta l'arròs • Un llibre per llegir? Intel'ligència emocional " Una pel'lícula de cinema? Alguien voló sobre el nido del cuco • Un mitjà per estar informat? La ràdio • Mar o muntanya? Mar

"Crec que el Barça juga contra ell mateix, contra la desesperació. l l'ansietat de voler guanyar és el que fa que passin les coses que passen" gun dia al Barça arribi millor futbol, tornin els èxits ... , però serà una altra cosa. Succeirà en un moment diferent, amb unes connotacions socials diferents .. . Tot serà diferent.

Com veus la situació actual del Barça? Crec que el Barça juga contra ell mateix, contra la desesperació ... L'ansietat de voler guanyar és el que fa que, en tots els aspectes, passi el que passa. Aquest voler guanyar sigui com sigui és el que ha portat el club a aquesta difícil situació que, espero i desitjo, se solucioni.

Sembla que el Barça hagi tornat a ser el Barça d'abans del Dream Team, oi? Perquè està sempre treballant per obtenir resultats l'endemà. I en futbol, com en qualsevol altre ordre de la vida, s'ha de treballar per obtenir resultats a curt, mitjà i llarg termini. El fet que, en els últims tres anys, l'equip hagi tingut tres entrenadors ho diu tot: així no es poden aconseguir resultats a mitjà ni a llarg termini.

TOT CLAROR

Què s'hauria de fer perquè la situació millorés? És una qüestió molt complexa. No es pot parlar només de l'equip, de la qualitat dels jugadors, o de l'entrenador ... Primer s'hauria de veure, des de dins, com està la situació. I un cop fet això s'haurien de fer les coses amb serenitat, seguretat, i trobant les persones adequades per a cada tasca. És veritat que el futbol no ho és tot, al club; també hi ha les seccions, que són importants. Però el futbol és la bandera del club i, per tant, és l'aspecte que més s'ha de millorar i professionalitzar.

Sembla clar que, a banda de la crisi esportiva del primer equip, hi ha una crisi social. Això és inseparable. Si el primer equip de futbol no funciona, tot el club se'n ressent. Segurament, si el primer equip hagués funcionat el president no hauria rebut ni la meitat de les crítiques ... Això passa a tots els clubs.

Creus que la solució a la crisi social serien unes e/e.c cions? Jo és que ara mateix, des de la Secretaria General de l'Esport, no puc donar una opinió concreta sobre aquestes coses. He de tenir un gran respecte per la institució. L'únic que desitjo és que el president, si ha de prendre decisions, les pugui prendre des de la tranquilitat.

Creus que ha canviat el futbol, de

• Un cantant o grup musical? La Oreja de Van Gogh • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Napoleó • Un esportista que admiris? Cari Lewis • Un personatge actual? Nelson Mandela • Què valores més de les persones? Les sensacions que em transmeten • Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? No ho sé, no ho seré mai! • Dretes o esquerres? De política no parlo • Què t'enduries a una illa deserta? Molts llibres, que ara estic llegint molt! • Un desig confessable? Que millori el món!

la teva època a ara? Jo crec que els futbolistes avui dia guanyen massa diners des de massa joves, i això, tot i que els beneficia econòmicament, crec que els perjudica com a futbolistes. Penso que estan fora de lloc les desorbitades quantitats que s'estan pagant per jugadors que en teoria són cracks, entre cometes.

Una de les diferències respecte a la teva època és que avui hi ha la Sentència Bosman, que permet que qualsevol equip europeu pugui fitxar tants jugadors europeus com vulgui.

__________________________________________ 1Entrevista IIEls futbolistes davui dia guanyen massa diners des de massa joves, i això els perjudica com a ll futbolistes Com veus això? A mi això m'agrada, crec que la Sentència Bosman és bona. Una altra cosa és que els directius no l'aprofitin a fi de bé. A mi, per posar-te un exe mple, m'agraden les amanides de tres o quatre coses, no de deu o onze ingred ients d ife rents. Però la se ntència Bosman com a tal no és dol enta, és p roducte de l nostre te mp s. H em d'acceptar que els temps canvien, i que la carrera d'un jugador d'avui dia no és igual a la d'un jugador de fa vint anys, de la mateixa manera que la carrera de Bu stamante no tindrà res a veure amb la de Raph ae l. És a dir, la vida ca nvi a moltíssi m, i el futbol també, i

el que hem de fer és adaptar-nos.

Els futbolistes d'avui dia senten els colors com abans? Jo és que no crec que s' hagi n de sentir els colors. Un jugador el que ha de ser és professional. Si sóc professional i faig el que he de fer, per què he de sentir els colors? Jo el que valoro molt de les persones és la trajectòria, no només l'èxit o el fracàs puntual d'un dia o d'un any. No arribes a ser el número 1 del món sense una trajectòri a regu lar. Podem parlar de Figo, Zidane, Ronaldo ... Per això jo sóc més partidari de tenir dos o tres grans cracks que vu it de mi tjans. Els grans norm alment responen perq uè, si han arribat a ser grans, és perquè abans han respost bé moltes vegades. Canviant una mica de tema, com

va la teva carrera de periodista? Jo en aq uest senti t tinc un gran respecte: no em co nsid ero period ista, sinó un esporti sta que fa de co mentarista en alguns mitjans de co muni ca-

ció, i que intento limi tar-me a parlar només de les qüestions espo rti ves o tàctiques d'un partit de futbo l, no d'altres aspectes.

Com veus el teu futur? Cap a on t'agradaria orientar-lo? En principi la meva idea és tornar al futbol, aquest cop des de les ban~lue tes. D'altra banda, sóc conscient que entrar al món dels entrenadors és difíci l. Em vu ll quedar a viure a Catalunya, i he de tenir els ulls oberts per visualitzar bé el futur, per no tancar-m e cap porta. La veritat és que no sé què em depararà el futur.

ragradaria tornar al Barça? Jo estim o el Barça moltíssim, i al meu cap semp re hi ha la possibili tat de tornar al Barça. Ara, el Barça és un camí i, afortu nadament, la vida té molts ca mi ns, i j o no vull tancar-me altres cami ns pensant que només el Barça és la meva vida. El Barça és part de la meva vida, però la meva vida és molt més àmpli a del que és el Barça.

Especialistes en neteja ,,

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

_Salut

ACTIVITAT FíSICA

ADAPTA-LA A LA TEVA SALUT! per Albert Giménez, metge i cap de l'Àre'a de Salut de la Fundació Claror

L'activitat fís ica està cada vegada més generalitzada entre la població i, en els últims 20 o 25 anys, hem assistit a un increment importantquantal nombre .d'usuaris dels centres esportius i, també, a una gran diversific?-ció del perfil d 'usuari. Però, en què ens beneficia practicar esport de manera regu lar? Si bé fa uns vint anys l'activitat física es limitava fonamentalment a l'acció formativa dels escolars i a l'esportista professional, avui dia no és difícil que els escolars continuïn practicant alguna activitat física esportiva en l'edat adulta, o que la reprenguin (després d'haverIa abandonat en la joventut) estimulats pel coneixement generalitzat dels múltiples beneficis que una activitat física regular aporta a la salut. Avantatges de l'exercici físic Els avantatges de practicar exercici de manera regular són múltiples, i afecten molts òrgans i parts del cos. Per exemple, el cor esdevé més eficaç, millora la circulació sanguínia en general i, com a conseqüència, hi ha més aflluència de sang a la pell, la qual cosa ens confereix un aspecte més saludable. També es produeix més activitat pulmonar amb l'augment de l'absorció d'oxigen de l'aire. I aquest aprofitament

d'oxigen, combinat amb la major força muscular, permet realitzar un exercici regular durant un període de temps prolongat; és a dir, augmenta la nostra resistència. I, evidentment, la mobilitat redueix el perill de dolors articulars i la rigidesa, sobretot en la tercera edat.

L'exercici físic regular beneficia la circulació sanguínia, el COT, la capacitat pulmonar i la musculatura, i millora determinades malalties

Prevenció de malalties Però, a més, l'exercici físic prevé i ajuda a millorar infinitat de malalties. En realitat, no hi ha cap malaltia en què una activitat física ben pautada no afavoreixi la millora. A banda d'alleujar els dolors musculars en general, els exercicis que activen els músculs abdominals i la columna vertebral milloren la postura i ajuden a prevenir el mal d'esquena. Per extensió, l'increment de la capacitat muscular origina el creixement dels músculs i és indispensable en aquelles persones que pateixen atròfia muscular. Els ossos també es veuen afavorits amb la pràctica moderada i regular

Lfo

PROMOCiÓ SOL

flRTiVE~

OPT.eS

AI comprar les teves ulleres de sol TU TRIES LES QUE MÉS T'AGRADIN

Sardenya, 365 • Tel./Fax 93 458 39 33

est•...a.oo; ci. +-2.00

VIDRES DE SOL GRADUATS PER NOMÉS 12€

d'exercici, perquè n'incrementen el contingut en minerals i aquest fet redueix tant el risc de desenvolupar osteoporosi com el peri li de sofri r fractures per fragilitat òssia. A més, minva el risc de contraure malalties cardíaques, entre d'altres causes perquè ajuda a controlar el pes. I, en el cas d'aquelles persones que justament tenen sobrepès o obesitat, la pràctica d'exercici i una alimentació equilibrada ajudaran a reduir-los. A banda d'això, eviten malalties que se'n deriven, com la diabetis, la colelitiasi (pedres a la vesícula), la hipertensió arterial o l'infart de miocardi. En l'àmbit més psicològic, l'exercici

"60 Ulleres graduades

' per a tot tipus d'esports

Fins CI un 30% de dte. CI tots els socis de l'E.sportlu C/Clror I Poliesportiu Sagrada FClmílla - No acumulable amb altres ofertes-

________________________________~___ Sdut regular augmenta l'autoestima i ens fa senti r més relaxats. Per tant, combat l'ansietat i la depressió -a més de ser un gran aliat contra les alteracions del son-, ja que ajuda a descansar millor afavoreix un son profund . Això sí, hem d'esperar-nos almenys una hora des que hem acabat de realitzar l'exercici fins que ens n'anem a dormir.

L'activitat més adequada La preescripció de l'activitat física o dels exe rcicis més adequats per a cada situació correspon al metge esportiu o a l'especialista en medicina esportiva. La formació d'aquests experts inclou co neix ements en el camp de la medi cin a i també en l'àmbit de l'entrenament i, per tant, ells són els més indicats per avaluar i certificar l'aptitud per a la pràctica de l'activitat esportiva, així com determinar-ne les indi cacions i contraindi cacions.

La revisió mèdica esportiva

•

L'examen de participació (PPE) dels autors anglosaxons, o el que els autors francesos anomenen visita de control mèdic espo rtiu o visita de no contraindi cació, ha de representar un a rutina per a esportistes de totes les edats. Aquesta valoració intenta identificar co ndicions mèdiques o ortopèdi qu es

que puguin afectar a la seguretat i l'efectivitat de l'esportista . Però la forma, la profunditat, la metodologia i la periodi citat per realitzar aquests controls mèdics esportius no estan definides de fo rma clara, ni hi ha unes directri us àmpli ament acce ptades. En l'àmbit en què treballa la Fundació Claror, que és el de centres es p orti us de ca ràcter lúdi c i amb vocació clara d'afavorir la sa lut, el propòsit és el de facilitar als nostres abonats una orientació sobre quina activitat física els convé més (sego ns l'hi sto ri al mèdic i els antece dents esportius), sempre amb objectius realistes que facin compatible tot això amb el temps qu e cada persona sigui capaç de dedicar-hi . Per aquest moti u, el primer que demanem quan una persona s'abona a les nostres instal ·lacions és que ompli el Qüestionari d'In iciació a l'Activitat Física, a parti r del qual es fa una pri mera valoració sobre l'estat de salut i s'insta a l'abonat sobre la conveniència que es faci una revisió mèdica. Per establir un programa d'exercicis al més adaptat possible a l'usuari és necessari entrevistar-lo, elaborar una història clínica amb antecedents persona ls i pato lòg i cs, fer- l i una explo rac ió física amb apa rells i preguntar-li pels objectius i els temps de dedicació. També és recomanable co mpletar la revisió bàsica amb un

El metge esportiu és el més indicat per preescriure l'activitat física, segons la situació de cada persona electrocardiograma, almenys de repòs. En les persones majors de 60 anys o en aq uell es de qualsevol edat que al ' leguin necessitat d 'iniciar un programa d'activitat física per motius de sal ut, la revisió mèdica hau rà de ser co mpl etad a amb les suficients proves mèdiques complementàries. Així s'eviten riscs innecessaris i es garanteixe n els màxims beneficis en la programació de l'activitat física. Per exemple, se sol realitzar una analítica a aquelles persones que pateixen diabetis, hipercolesterolèmia o hiperuricèmia; proves fun cio nals cardíaqu es (com electrocardi ogrames, o proves d'esforç) a pacients que han patit infarts, arrítmies, postcirurgia coro nària, valvulopaties, i proves rad i o lògi qu es a pacients amb transtorns de l'aparell locomotor (com hèrnies discals, artrosi o postcirugia protèsica). MÉS INFORMACiÓ:

Serret mèdic dels poUesportius Claror, Sagrada FamíUa, Marítim i Nou can caraIleu

. ,

llibreria

~afè

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 41 2 02 50 cafe@la ie.es 'M'IIW.laie .es

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta, laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

_ Dietètica

die:1 ; I

•

+ exerC1C1

LA COMBINACiÓ PERFECTA PER PERDRE PES per

Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror, i Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror ¡

Dieta i exercici són grans aliats per aconseguir no tant el pes ideal sinó el que anomenem "pes saludable, aquell que som capaços d'aconseguir i, cosa que pot ser més important, de mantenir sense grans variacions ni esforços L'a ugment · de greix co rporal és el co nce pte qu e ca racte ri tza amb més cla redat el sobrepès i l'obesitat. Tot i així, algunes persones, co m ara els es portistes, poden teni r un pes superi or al norm al a ca usa de la massa mu sc ul ar, i no per això han d e consid erar-se obesos. I altres persones, amb una vida molt sedentàri a i amb un desenvo lupament muscular escàs, poden mante nir un p es no rm al o augmentar-l o per l'in crement del greix corporal. Per aq uest moti u, va lo rar el pes corporal com a valor numèri c no ·ens apo rta la info rm ac ió sufi cient p er mostrar-n os co m està repartit aqu est valor entre els diferents compartiments d el cos, es pec ialm ent en el greix corporal i la massa magra (múscul).

La composició corporal Hi ha molts mètodes per avaluar la composici ó co rporal, però, entre tots, el dels plecs cutani s és el més acceptat científi cament. Consisteix a pessigar la

del cos i prendre no ta de di ve rsos pe rímetres corporals. Aqu est mètode ens pe rm et esb rin ar, mi tj ança nt l'apli cac ió de di ve rses fó rmul es, la co mp os ició co rpo ral, i mes urar- ne l'evolució mentre es reali tza di eta i/o exe rcici. Però hi ha altres mètodes, com el del metge francès Thomasset, el qual va ser el precursor de la bioimpedància elèctri ca . Consiste ix a fer passa r pel cos un co rr ent d 'a lta fr eqü ènc ia, voltatge baix i intensitat b~¡j xa a fi de conèixer la co mposició corporal sego ns la condu ctibilitat elèctri ca dels diferents teixits. Si parl em de fórmul es, un a de les més conegudes i acceptades és la de l'índ ex de Quetelet o índ ex de massa co rporal, que relaciona el pes amb la alçada en el quocient. A ixí (v ege u qu adre), l'índ ex de massa corporal (IMC) és igual al pes (en quilograms) dividit per l'alçada (en metres) al quadrat.

Què és el pes ideal?

pell i el greix subj acent en diversos llocs

Quan arriba el bon temps podem fer un dia de fruita perquè neteja el cos de toxines i ajuda a eliminar lípids I

TOT CLAROR

Segons un estudi de la companyia d' asseg uran ces nord- am eri ca na M etropolitan (1983), el pes id ea l en person es entre 25 i 59 anys amb un esqu elet mitj à és aqu ell qu e perm et esperar que el temps de vida sigui el més prolon gat p ossibl e. Partint d'aqu esta premi ssa, el pes id eal per a

Sovint amb l'edat augmenta el pes corporal per l'augment de l'ingrés calòric i la disminució de les activitats que generen desgast I

les perso nes amb ossos grans se ri a superi or, de 3 a 6 quil os, i inversament per a les person es amb ossos petits. Però amb l'edat és habitual que el pes co rporal augmenti, sovint perqu è augm enta l'in grés calòri c i, en ca nvi , les activitats qu e ge neren d esgast minven de manera progressiva. També hi tenen a veure altres factors com el ca nv i d' hàbits, el se dentari sme, determin ats tipu s de medicació qu e incl o u en ansi o líti cs, algun s antihipertensiu s o co rti coides, o les te mpes tes hormo nals en les dones . Una gran varietat d e factors que propi cien que, passats els 65 anys, prop de la meitat dels espanyols siguin massa grassos.

La millor dieta La di eta té un paper fonamental en els programes de red ucció ponderal. Però, perquè es pugui complir a llarg t ermini , e l di etis ta no nom és ha d'aju star les ca lo ri es d'ingrés, sin ó també procurar que sigui equilibrada, vari ada i, si és poss ibl e, saborosa i adaptada a les preferènci es culinàri es de la person a. Per tant, cal qu e sigui individu ali tzada, no només en el càlcul

_ _ __ _ __ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _-----,-Dietètica és recomanable fer un dia de fruita, perqu è neteja el cos de toxines, ajuda a perdre pes i a eliminar lípids. Tot i així, sempre és co nveni ent co nsultar un professional de la di etè ti ca que valori cada cas.

Calcular l'índex de massa corporal IMC

pes alçada 2

Un cop feta l'operació, aquesta és la taula de referència per descobrir si estem en el pes ideal o no:

Característiques de l'exercici

• Per sota de 17: infra pès sever

Pel qu e fa a l'exe rcici , és aconsellable tot aquell que tingui un gran component aeròbic i que impliqui els grans músculs. Caminar, córrer, anar en bicicleta o neda r són formes

• De 18 a 20: pes baix • De 20 a 25: pes normal • De 25 a 30: sobrepès • De 30 a 40: moderadament obès • A partir de 40: gran obès

Valorar el pes corporal

com a valor numèric no ens aporta la informació suficient per calcular el pes ideal de necessitats, sinó també en la composició. Una dieta estricta, però, no es pot mantenir més de tres mesos. I, en aquest sentit, s'aconsella seguir una dieta mediterrània, que és una de les més equilibrades i variades; com que no prohibeix cap aliment, aquesta dieta

\ I

rítmiques d'exercici amb un dels costos calòrics més alts i que, a més, estimulen el metabolisme dels lípids o greixos, redueixen el greix corporal i milloren la tensió sanguínia, entre altres beneficis. La majoria d'estudis indiquen que la durada recomanable d'una sessió ha de ser entre 30 i 45 minuts, amb una intensitat de l'exercici moderada. Quant a la freqüència, afirmen que entrenar-se dues vegades per setmana té poca incidència per modifi car el pes corporal i el percentatge de greix. Així que, si s'opta per entrenar-se tres o quatre dies per setmana, l'efecte serà més significati u.

garanteix que no es produeixin mancances importants.

Més difícil és definir amb precisió el llindar de despesa energètica necessària per a la reducció del pes corporal i del greix. Tot i així, de manera

Quan arriba el bon temps, també

general, es recomana que en cada

INSTALACIONES

El programa d'exercicis ha de ser molt motivador, per tal que l'usuari reestructuri els hàbits dietètics i d'activitat física sessió es co nsumeixin co m a mínim 300 quilocalories. Cal tenir en co mpte que els programes d'exercicis per a persones amb sobrepès o obesitat han de ser molt progressi us (sobretot en les etapes ini cials) i molt motivadors per tal que l'usuari es fixi objectius a mitjà i llarg termini. De la mateixa manera, també cal motivar-lo perquè adquireixi una disci pli na personal i reestru cturi els hàbits dietètics i d'activitat físi ca. En co nclusió, la suma d'exercici a un programa de co ntrol de pes pot modifi car favorablement la composició corporal. Nom és amb la dieta , la pèrdua de pes és proporcionalm ent major en teixit magre (múscul) i menor en greix que quan s'aconsegueix una pèrdua similar de pes amb exercici adequat.

MÉS INFORMACiÓ:

ServeI DIetètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família I Marítim

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

DEPOR.TIVAS C/del Prat, 24 Tels . 93 871 43 54 938432425 Fax 93 871 85 91 08480 L'Ametlla del Vallès (Barcelona) Mail: jaumevall@terra.es

- SQUASH - MATERIAL DEPORTIVO - RACQUETBALL - FITNESS - SQU-BALL - APARATOLOGrA - PADDLE-TENIS CARDIOVASCULAR - SAUNA - CUBIERTAS TELESCÓPICAS - BANOS DE VAPOR - CARPAS Y PÉRGOLAS - SOLARIUMS U.v.A. - COMPLEMENTOS - BANERAS SPA. (HIDROTERAPIA)

MENU DIARIO:

De lunes a viernes . . 6,75 € Sóbodos . . . . . . .. 7,90 € Domingos ... .. .. 7,90€ ESPECIALlDADES:

• Tapos variados , Ensaladas , Becadillosfríos y calieAles , Torrados variadas • Montaditos • Hamburguesos

Y mucho mas o la disposició" del cliente...

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

_ Mens sana

PREVEURE PROBLEMES DE LATERALITAT

Amb quina mà. escrius? per Carme

Giménez,i Camins,

llicenciada en Psicologia i terapeuta psicomotriu

Escriure amb la mà dreta o amb l'esquerra és un factor genètic hereditari que, en principi, no ha de suposar cap diferència important entre les persones. Però no sempre s'ha vist així, i vivim en una societat no del tot preparada per a esquerrans. Parteixen amb desavantatge? Quins problemes es poden originar si un nen canvia de mà? Això pot afectar el seu aprenentatge? La pregunta "per què utilitzem preferentment la mà dreta o l'esquerra?" ha rebut respostes diferents al llarg de la història. Entre totes, la més estesa actualment és que es tracta d'un factor genètic hereditari. El que sí sabem del cert és que l'home primitiu ja era dretà, com ho confirma l'estudi de les impressions manuals que decoren l'interior de les cavernes prehistòriques. Escriure amb la dreta o l'esquerra no és fruit de l'atzar o de l'elecció personal, sinó conseqüència d'un procés d'evolució del nostre sistema nerviós per optimitzar les seves funcions. Aproximadament un 13% de la població mundial és naturalment esquerrana, i encara en alguns països se la "corregeix". Fins no fa gaires anys, escriure amb l'esquerra era un fet mal vist que es considerava perjudicial per a l'educació de l'infant, i se li lligava la mà esquerra a l'esquena fins que s'acostumava a utilitzar l'altra. D'aquí l'expressió "esquerrà contrariat", que tants problemes havia ocasionat a les

TOT CLAROR

persones afectades. Actualment, però, en la nostra societat ser esquerrà s'accepta sense cap dificultat, tot i que hem de tenir en compte que representa un esforç d'adaptació suplementari, ja que tots els utensilis estan concebuts per a dretans i estan orientats a satisfer les necessitats d'aquesta majoria: els poms de les portes, les tisores, els obrellaunes i altres estris de cuina, etc. Avui dia, però, ja es poden trobar al mercat utensilis dissenyats especialment per als esquerrans. Contràriament del que es creia antigament, el fet de ser esquerrà no comporta en si mateix cap problema

Bé s'escrigui amb la dreta o l'esquerra, la dominança de la mà, la cama, l'ull i l'orella han de recaure en el mateix costat del cos, per no patir els problemes de la lateralitat creuada

afegit: nombrosos esquerrans han arribat a assolir èxits, tant en l'àmbit esportiu com en l'intel ·lectual (per exemple, músics com Paul Mc Cartney o Jimmy Hendrix, esportistes com Rivaldo o McEnroe, pintors com Michelangelo, Leonardo Da Vinci o Paul Klee, empresaris com Henry Ford o científics com Einstein).

La lateralitat del cos El que sí que cal destacar és que, bé s'escrigui amb la dreta o amb l'esquerra, la dominança de la mà, la cama, l'ull i l'orella han de recaure en el mateix costat del cos. Si no és així, la lateralitat presenta creuaments, i és molt probable que això ocasioni problemes d'aprenentatge per immaduresa funcional del sistema neuromotriu . Durant els primers mesos de vida l'infant necessita desenvolupar totes les funcions neurològiques. El cervell està dividit en dos hemisferis units per una estructura que fa de pont; si, per alguna causa (emocional, ambiental, hereditària, etc.), la interelació entre

__________________________________________]v.[enssana La nostra societat ja accepta "ser esquerrd, sense dificultats. Però ser-ho representa un esforç suplementari, perquè tots els estris estan concebuts per a dretans aquests dos hemisferis no es realitza correctament, l'evo lu ció neurosensomotriu no prospera de forma satisfactòria. Ens trobem, així, amb infants que presenten problemes de lateralització i, malg rat te nir un bon ni ve ll intel ·lectual, te nen d ificultats per cana litza r tota la in formació cap a l'hemisferi dominant del cervell, la qual cosa prod ueix creuaments late rals amb l'h emisferi subd ominant. Per exemple, te nen l'esquerra com a mà dominant, mentre que en l'ull i la cama domina la dreta. També podem trobar el cas de persones que són ambidextres, és a dir, que escriu en amb una de les mans però que també utilitzen l'altra per manejar objectes. Aq uests casos són rars, ja que semp re una de les mans acostu ma a dominar sobre l'altra. 1\

. Un exercici per reeducar l'excessiva pressió quan s'escriu Tot i que el tema és molt extens i que cada cas requereL,< una atenció personalitzada, hi ha exercicis molt senzills que els pares poden fer amb els fills per tal de reeducar l'excessiva pressió e n escriure, que també es pot corregir en els adults. Aquest és un dels exercicis: demanem que el nen escrigui una frase prement el llapis sobre el paper tant fOlt com pugui i, després, que escrigui la mateixa frase procurant que la pressió gairebé sigui inexistent, la mínima per marcar el paper. Repetim aquests dos passos tres vegades i, seguidament, fem notar a l'infant la diferència d'intensitat e n el color, i li fem passar els dits per sota del paper perquè noti com queda marcat si escriu prement amb força. Com a últim pas, li indiquem que provi d'escriure la frase amb una pressió intermèdia (respecte de les anteriors), fent notar, seguidament, com el color resultant no és ni tan fort ni tan clar com abans. Si repetim l'exercici unes quantes vegades a la setmana aconseguirem els resultats desitjats.

és símptoma que el seu desenvolupament motriu no és l'adequat. Això afecta l'orientació en l'espai i en el temps i té conseqüències, per exemp le, en l'a pr enentatge de l'escriptura i la lectura, ja que és a través d'aquestes coordenades que situem la nostra identitat i la nostra conducta, i que adquirim de forma ordenada coneixeme nts . Per aquest motiu, és important que l'in fant practiqui uns exercicis co ncebuts especialment per ajudar-lo a co nstruir una bona dominança lateral, sobretot de la mà i de l'ull (vege u quadre). Si la lateralitat, dretana o esquerrana, no s'o rga nitza co rr ectament no és possible processar bé la informació a nivell ce rebral; per això aq uests nens co meten errors en l'automatització i en l'atenció, necessiten fixar-se molt més en el que fan i es cansen més fàcil-

correctament, de forma que puguin ferIo ll isca r amb un moviment ampli, coordinat i fluït. A més, si la pressió sobre el paper és excessiva, la mu scu latura es carrega exageradament i fa que es desmotivin quan han d'escriure textos ll args.

abans de començar el primer curs de Primària. Si es detecta que el nen no es defineix i que canvia constantment els

ment. Tampoc no poden assolir un to muscular adequat, tant sigui per excés (hipertò ni a) o per fa lta de to (hipotò nia), la qual cosa els afecta a l'hora d'adquirir una eficaç pinça

i desorganitzats, atenció dispersa, inquietud davant de les activitats

coberts, els llapis i les tisores de mà,

escribana

Com afecten els problemes de lateralitat És important que l'establiment de l'organització psicomotriu estigui clarament definida al voltant dels cinc anys,

per

agafar

llapi s

Els símptomes a primera vista En l' evo lu ci ó psicomotriu, és fonamental detectar qualsevol problema al més aviat possible a fi d'assegurar una adequada correcció i per evitar que les dificultats fomentin en l'afectat una baixa autoestima. Algu ns dels símpto mes que ens poden posar sobre avís só n: escriure el nom al revés, torçar el cap mentre escri u, difi cultats per agafar el ll apis i altres estris correctame nt, una grafia immadura amb dibuixos poc detallats

sobre e l paper, problemes en el ll enguatge o escriu re amb un a mà diferent de la que usa en totes les altres activitats.

Com et veuen ... els teus clients? Amb una imatge competitiva i innovadora? • Amb una imatge que et destaca dels teus competidors?

T'oferim serveis de comunicació visual per a empreses, professionals, negocis ...

IMATGE CORPORATIVA PACKAGING solucions en comunicació visu CATÀLEGS PROMOCIONS WEBS I BANNERS Demana més informació, sense compromís .. . MULTIMEDIA... domeneclleida@menta.net

• domènec lleida

93 162 46 30

-1En =·~~=---------------------~

CURSES POPULARS: , .

TOTS A CORRER Amb la primavera arriben a Barcelona les curses populars que, any rere any, han anat creixent en nombre de participants per arribar a convertir-se en referents esportius i de participació ciutadana a la nostra ciutat Yuri Fermíndez Si hi ha alguna cursa que copsi l'esperit de les curses populars, aquesta és la del Corte I nglés, la cursa més multitudinària que se celebra actualment a Espanya i que fa quatre anys va batre el rècord Guiness de participació en superar la mítica Marató de Nova York. Però, a més de la cursa del Corte Inglés hi ha altres carreres atlètiques que inclouen totes les modalitats de l'atletisme, des les més professionals a les curses "de costellada" on corre tota la família amb l'únic objectiu de passar-ho bé. La primera del calendari és la marató de Catalunya, que se celebra pels carrers de Barcelona amb sortida de la muntanya de Montjuïc. Aquesta cursa, que enguany es va fer el dissabte 16 de març, va representar el tret de sortida d'una llarga llista de curses en què els atletes tindran l'oportunitat de superar marques i de justificar l'entrenament diari de tot l'any. Però la majoria d'aquestes curses també tenen un important component lúdic i festiu. No es tracta d'actes solament esportius, ja que en curses com la Milla Sagrada Família podem trobar famílies senceres gaudint d'un matí esportiu; és aquest vessant més festiu el que els atorga una identitat pròpia i diferenciada d'altres carreres més professionals.

Cuidem la nostra salut Tot i així, les curses requereixen un esforç notable, el qual pot ser contraproduent per a persones molt se-

TOTCLAROR

dentàries o amb problemes cardiovasculars, o de sobrepès. És per això que els experts recomanen una revisió mèdica abans de participar-hi, i un entrenament previ. Llavors sorgeix la pregunta: com ens hem de preparar per afrontar una cursa? Encara que pugui semblar que per córrer una cursa popular n'hi ha prou amb vestir-se de curt i calçar-se unes bambes, és necessari un entrenament previ, sobretot si durant l'any no practiquem esport habitualment. Aquest és el típic cas que els metges descriuen com a causa de lesions o d'infarts. El que no es pot fer és passar-se tot l'any sense exercitar el cos i, de cop, posarse a córrer una cursa de mitja o llarga distància. I aquest és el cas de moltes persones a les quals el metge recomana practicar esport per baixar pes. Sense ser conscients de l'estat de forma física es llencen a córrer o a practicar qualsevol altra activitat, i els resultats poden ser nefastos: desmais, infarts, lesions ... Així doncs, quina excusa pot ser millor per posar-nos una mica en forma que la de quedar en una posició digna a la Milla o en qualsevol altra carrera?

que consulteu a algun professional (entrenadors de la sala de fitness, per exemple) que us orienti i que, fins i tot, us faci un programa d'entrenament que afini el contingut de cada sessió. Però, independentment de la distància de la cursa, el que sí cal tenir en compte és que cal preveure l'entrenament amb mesos d'antelació per donar temps a preparar el cos amb una base aeròbica. En general, podem dir que caldria destinar un parell de dies a la setmana a l'entrenament, i incloure-hi sempre una bona sessió d'estiraments, tant a l'inici com al final.

El dia de la cursa Preparar l'entrenament La preparació física ha d'ajustar-se

Però, per tal d'optimitzar la nostra condició física, el dia de la carrera hem

al tipus de carrera en què volem competir, ja que no és igual la

de seguir una sèrie de consells: és important dormir bé la nit abans de la

preparació física que requereix una

cursa i també prendre un desdejuni

cursa de llarga distància (com la mitja marató) que una de mitja distància (com la Milla). També s'ha d"adaptar a

hores

les característiques de cada persona,

carrera suau d'uns quinze minuts

pèr l'a qual cosa és molt recomanable

seguida d'un treball muscular més

lleuger, ric en hidrats de carboni, tres abans de la competició. L'escalfament previ ha de constar d'una

- - - - - - - - - - - - - - - - -En forma Fbrticiparen unacUIsa popular és saludable i divertit, però ens hem de preparar, especialment si no acostumem a córrer durant la resta de Pany específi c. Per posar el cos en marxa per a la cursa correrem unes quantes curses progressives d'uns cinquanta metres i, per acabar, farem tres o quatre esprints i estiraments. Durant la cursa és molt important ser conscient de les pròpies limitacions. No s'ha de forçar mai el cos més enllà de les seves capacitats i als primers símptomes d'esgotament cal readaptar el rtime i, en cas, de no trobar-nos bé, esperar el cotxe escombra. Si de cas, l'any vinent ja ens traurem l'espina. Si un cop acabada la cursa no som al cotxe escombra, hem de caminar uns metres per tal que el cos s'habituï al canvi d'intensitat. Després, hem de fer els estiraments durant uns vint minuts i hidratar-nos amb aigua o qualsevol altre refresc isotònic.

Atletisme per a tothom

I I

Preparar-se per a una milla Per programar l'entrenament de cara a una cursa de mitja distància com la Milla cal tenir en compte que correrem, com a màxim, uns 10 minuts i a un riune força alt des del principi. Per això, els entrenaments han de ser curts i amb una intensitat mitjana-alta, cosa requereix una mínima base aeròbica. Si no la tenim, és recomanable dedicar una dies a córrer durant mitja hora o més a un riUne lent. D'aquesta manera, aconseguirem un mínim de resistència, que serà la base per augmentar la intensitat progressivament. Un cop adquirim una base aeròbica, un programa d'entrenament per preparar-nos de manera específica una milla pot ser el segUent: Fer carreres contínues barrejades amb intervals, per canviar el riUne. Per exemple, córrer vint minuts i de! minut 5 al 8, del 10 al 13 i delIS al 18 augmentar e! riUne considerablement. També podem començar lentament i anar augmentant el riUne de la nostra carrera de manera progressiva durant els vint minuts. Per exemple, córrer de manera suau els primers cinc, augmentar e! ritme en els cinc segl\ents, passar a un riUne molt fort i acabar els últims cinc minuts de manera suau. Aquest tipus d'entrenament es pot fer a l'aire lliure o als poliesportius amb les cintes de córrer que pel1meten controlar e! temps i la intensitat. A mesura qtle s'apropi el dia de la oursa, l'entrenament ideal constaria de sèries entre l.000 i 2.000 metres (entre 4 i 10 ¡runuts) fent bones recuperacions (entre 5 i 15 minuts) per estar en condicions de córrer la segUent a alta intensitat. Cal recordar que per a una bona marca el descans és important; per això després de cada sessió cal dedicar una bona estona als estiraments i, sobretot, en els dies previs a la cursa, a sessions de recuperació (estiraments i rodar). l no podem oblidar la sessió d'escalfament abans de córrer la cursa. També és recomanable reduir el número de sèries a mesura que s'apropi el dia de la cursa i haver-ne fet més d'una per trobar la intensitat més adequada des de l'inici al ftnal. És ideal començar i acabar la milla a un ri~me similar i fer-ne, com a mínim, una al mes de control. Altres consideracions, a ft d'aconseguir una condició física òptima, són: donnir un mínim de 8 hores diàries, beure aigua sempre que 'es tingui set i menjar equilibradament incloent la pasta a diari. de fons. No fa ni tres anys que l'Agustí

començar, la seva progressió ha estat

va començar a participar en curses de

espectacular; diumenge passat va

fons i mig fons i, com ell mateix

córrer la cursa Gavà-Castelldefels-Gavà

declara, els beneficis no s'han fet

i la setmana vinent una marató a

Qualsevol edat és bona per comen-

esperar: "Em trobo de conya, el cor

Montmeló de 21 km. Per acabar,

çar a córrer. L'Agustí Seco té 56 anys i

em va com una moto i activitats quoti-

l'Agustí em demana que animi tothom

la seva experiència ens demostra que

dianes com pujar escales han deixat de ser un problema". Des que va

a participar en les curses populars que

no cal tenir vint anys per ser corredor

s'acosten: "Val la pena, de veritat".

divendres dissabte diumenge de 10 a 18h

10% descompte J Abonats instaHacions Fundació Claror

~~n

centre de serveis de la blci

fàbriques ambles

nous edüicis, tant d'oficines com dhabitatges.

22@: Barcelona mira al futur Barce lo na està en ple procés de t ra nsform ació . I no ens refe ri m a la zo na d e Di ago nal M ar, ni a l'espai de la Sagrera on arri barà l'AVE . Ens referim al Poblenou. I és que l'Ajuntament vol que aquest barri , que al segle XIX va ser líder d e la revolució ind ustrial catalana, sigui ara el líd er de la revo lució tec nològica de l segle XX I. Per això ha fet el Projecte "22@": un co mpendi d'actu acions de tot t ipus que.canviarà le fesonom ia del Poblenou de dalt a baix. Però, està totho m d 'aco rd am b el proj ecte? Què hi d iue n els veïn s? S.L. El Poblenou entra al segle XXI. El símbol de la revolució industrial catalana ha canviat la màquina de vapor per la fibra òptica, i vol entrar a la revolució tecnològica per la porta gran. Va ser el "Manchester català" i ara vol ser el "Silicon Valley" de casa nostra: un espai modern i renovat on les antigues fàbriques donin pas a modernes empreses de noves tecnologies i a milers de professionals liberals dels sectors emergents. L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un ambiciós pla, el "22@", que pretén que sigui el motor per matar dos pardals d'un tret. D'una banda, reurbanitzar una de les zones actualment més degradades de la ciutat; de l'altra, dotar la ciutat de les més modernes infraestructures que

TOTClAROR

facin de Barcelona un referent europeu respecte a les noves tecnologies. Això serà possible gràcies al 22@, el Pla de Modificació del Pla General Metropolità per a la Renovació de les Àrees Industrials del Poble Nou, dut a terme per l'Ajuntament de Barcelona, que "pretén habilitar uns mecanismes

de regeneració urbana (canvis de qualificació, de normativa, etc.) que potenciïn la capacitat productiva de la ciutat, que protegeixin de l'especulació i que facilitin la instaJ.Jació d'indústries d'última generació a Barcelona", com s'explica a la web de l'Ajuntament.

Extens terreny per reurbanitzar L'àrea d'influència del projecte "22@" és extensíssima. Ocupa una superfície de 198 hectàrees, amb

1.700.000 metres quadrats per renovar. L'equivalent a 117 illes de l'Eixample. Sens dubte, és el projecte urbanístic més ambiciós dels que han tingut lloc a la ciutat. Més fins i tot que la reurbanització de la Vila Olímpica del 92, l'actual Diagonal Mar (tot i que la frontera entre ambdues àrees és difícil d'establir), o que la futura · reurbanització deia zona de la Sagrera on arribarà l'AVE. El pla de reurbanització preveu una superfície de 3 milions de metres quadrats edificables, molts dedicats a oficines. Segons fonts municipals, el pla permetrà passar dels 31.000 llocs de treball que actualment hi ha al Poblenou a una forquilla entre 130.000 i 150.000. Però no tot seran oficines. L'Ajuntament no vol crear guettos: ni vol grans

___________________________________Iteponmge E1 22@ és el projecte urbanístic m és impor tant que slestà fen t a Barcelona: afecta uns terrenys equiv alents a 11 7 illes de l'Eixample El projecte p retén atreure empreses i professionals de les noves tecnologies per convertir Barcelona en una de les capitals del coneixement De Semir .. . . . . . . . . Vladimir . . . .. .. . Regidor de Ciulul del Coneixemenl

espais on només hi hagi oficines, ni vol el contrari. Com va dir Joan Clos, Barcelona vol combinar ambdues coses, oficines i habitatges, de manera que la ciutat "no es converteixi en una ciutat dormitori", ni en una ciutat d'oficines que esdevingui solitària els dies no laborables. Per això, el 22@ ha previst que es construeixin, a banda dels edificis laborals, mi lers d'habitatges entre els quals n'hi haurà entre 3.500 i 4.000 sotmesos a algun règim de protecció. A més, es legalitzaran els 4.614 ja existents, que eren il ' legals des de 1978, any en què l'Ajuntament va declarar la zona com a industrial. II

També es preveuen destinar 115.000 metres quadrats a zones verdes i 250.000 metres quadrats a nous equipaments socials.

Territori tecnològic L'objectiu primordial del pla, però, és convertir el Poblenou, i per extensió Barcelona, en una de les capitals tecnològiques d'Europa, atreient el màxim possible d'empreses i professionals dedicats a les noves tecnologies de la informació i la comunicació . A més, també s'intentarà acollir activitats relacionades amb la cultura, la universitat, la investigació i la gestió del coneixement. Per atreure les empreses, i que

La Rambla del Coneixement El món es troba en l'actualitat immers en un procés de profund canvi. La societat industrial clàssica està sent desplaçada per la nomenada "societat del coneixement", en la qual el saber converteix la força laboral no tan sols en un motor per al món econòmic, sinó fins i tot en un capital. Es tracta d'una societat -com ja he assenyalat en més d'una ocasió- en la qual bits i neurones reemplacen les xemeneies a les ciutats, on es concentra la població i, per tant, la majoria de l'activitat productiva, generant-hi nous models de desenvolupament urbà. Aquesta "nova ciutat" requereix de motors que incentivin aquelles activitats riques en coneixement i que impulsin els centres on aquest es desenvolupa: universitats, centres d'investigació, etc. Tot això acompanyat dels imprescindibles canvis urbanístics. En el cas de Barcelona la nova actuació urbanística s'emmarca en el projecte 22@BCN que està transformant una àmplia zona de la ciutat, el Poblenou. En els seus orígens, un poble, Sant Martí de Provençals, que amb el pas del temps i l'expansió industrial del segle XIX va acabar convertint-se en un districte de Barcelona. Si bé antigament va ser un important nucli de concentració industrial, que va arribar a ser conegut com el Manchester català, en els últims anys les fàbriques van desplaçar-se cap als polígons industrials de la perifèria. Aquesta evolució ha tingut en ocasions que enfrontar-se a les dificultats que representava el Pla General Metropolità de 1976, que qualificava el Poblenou com "22 A", és a dir, sòl industrial convencional, que impedia la instal·lació d'activitats com les relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per aquest motiu, una de les primeres accions per poder desenvolupar el projecte va ser la modificació del Pla General Metropolità, que va canviar l'antic "22 A" per una nova clau, la "22@", que admetés la instal'lació de tots aquells centres i activitats que, com ja hem comentat, resulten imprescindibles per al desenvolupament d'aquesta nova societat del coneixement. La catalogació "22@" està permetent la instal'lació d'equipaments directament relacionats amb la producció i la difusió del saber, la universitat o la investigació, així com la d'activitats econòmiques relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El Poblenou va néixer amb la revolució industrial, i avui està a punt de renéixer de la mà de la societat del coneixement. Barcelona aspira a desenvolupar el seu model del nou urbanisme amb tot l'esperit mediterrani, de barreja, mirant i aprenent del món, però sense copiar ningú. Un model al servei d'úna societat que va un pas més enllà de la societat de la informació per convertir-se en una societat amb capacitat de discerniment i que està en les millors condicions per "escollir". Per això tota la ciutat ha de ser una Rambla del Coneixement.

TOTCLAROR

_Reportatge

Història del barri del Poblenou La història del Poblenou es remunta a mitjan segle XVIII. Fins aleshores, el que ara coneixem com a Poblenou era un conjunt de terres humides i pantanoses pràcticament deshabitades. És llavors quan els fabricants d'indianes (teixits de cotó estampat) van començar a arribar a l'indret per instal·lar-hi les seves fàbriql'Jes. Així, l'activitat tèxtil es convertiria er;¡ una de les pnincipals fonts de riquesa de la zOl1la.

Segle XIX: el "Manchester català" El Poblenou comença a ser anomenat amb aquest nom a partir del segle XIX, quan protagonitza la revolució industrial catalana. És aquí on es comença a utilitzar la màquina de vapor i per on passa el primer ferrocarril d'Espanya (línia Barcelona-Mataró). La creixent activitat indwstrial durant tot el segle XIX fa que s'arribi a anomenar el "Manchester català". Amb tot, la principal indústria segueix essel1lt el tèxtil, al començament especialitzada en l'emblanquinament i estampació de teles. Més tard, també es dedicarà als fils (Ca l'Aranyò, Can Felipa, Can Saladrigas, l'Escocesa, el Cànem, Torelló, Can Janas ... ). A més, s'hi instal·len magatzems de dipòsits (Crédito y DoGks), de vins i aiguardents (Marf!ini&Rossi i Can Bardina) i de farirles (El Progreso, Folch i Albiñana, La Perfección, Can Cili ... ). En la indústria del metall destaquel'l Can Cirona, Can Torras i Rivière. I s'hi suma la instal·lació de nombrosos tallers i fàbriques petites.

TOTCLAROR

El declivi del segle XX El creixement industrial s'estanca al segle XX. Als anys 50 comença la crisi de la indústria tèxtil i moltes fàbriques tanquen per la falta de matèries primêres o de combwstible. Als anys 60 es viu un període de certa estabilitat, però als 70 la crisi s'aguditza. Aleshores moltes empreses desapareixen i les intervencions urbanístiques al barri són escasses.

El protagonisme industrial del Poblenou durant el segle XIX va fer que se Panomenés el IIManchester català" S'hi fan grans obres i infraestructures, es recupera el front marítim i el comerç, i el Poblenow s'obre definitivament a la resta de la ci utat.

L'impuls de Barcelona'92

Districte tecnològic

El gran impuls del barri del Poblenou arribarà amb l'organització dels Jocs Olímp.ics de Barcelona'92, el motor de la reconversió urbanística del barri (que

El 9 de juny de 1998 es presenten al públic els "Criteris, Objectius i solucions generals de la reno-

comença el 1986). El sector de la Icària és transformat totalment per poder constnuir-hi la Vila Olímpica

Barcelona, amb el Pla 22@, pretén revitalitzar definitivament la zona i Gonvertir-Ia el1l l'eix de la nova eco-

que, després dels Jocs, es convertirà en un barri totalment

nomia a la ciutat. El Pla definitiu s'aprova el 28 d'abril de 2000.

nou per a la ciutat, amb l'arribada de 15.000 veïns.

Començava aleshores el segle XXI per al Poblenou.

vació de les àrees industrials del Poblenou".

L'Ajuntament

_____________________________________Ile portatge decideixin i nsta l ·lar les seus al Poblenou, Barcelona ofereix un ampli ventall d'atractius: la bondat del clima, el cosmopo liti sm e de la ciutat, la capitalitat econòmi ca, la proximitat del xarxa de transports i m ar, la com uni cacions, la propera arri bada de l'AVE ... Un dels aspectes més atracti us per a les empreses és que els espais ofe rits, a diferència d'altres indrets eu ropeus, no estaran situats als afores de la ciutat, si nó al bell mi g, en un barri de renovada ce ntralitat, i molt pròxim al ce ntre històri c, la Vila Olímpica, Diagonal Mar i la futura estació de l'AVE.

Els temps de la transformació El Pla 22@ va ser definitivament aprovat l'abril de 2000, i actualment ja p ode n veure's moltes gru es al Poblenou: fàbriques en procés d'enderroc, i habitatges i oficines en constru cció. Moltes empreses ja han co mprat solars o han manifestat la seva intenció d'instal·lar-s'hi. La reurbani tzació del barri, per tant, ha començat, però no co ncl ou rà de forma ràpid a; se rà un

' 1

procés progressiu. Es preveu que la totalitat de la transform ació pot durar prop de 15 anys. AI 2004 haurà d'estar executat un terç del pla i en 8 anys se n'haurà d'haver arribat al 90 per cent.

L'opinió dels veïns No hi ha cap dubte que el "Pla 22@" pot donar grans resultats a la ci utat, tant des del punt de vista eco nòmi c, co m soc ial i urbanístic. No tothom, però, està del tot d'acord amb el Pl a. L'Associacio de Veïns del Poblenou i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona s'han mostrat molt crítiques amb alguns aspectes. I és que un a transformació tan gran, prevista en

M olts veïns i entitats van fins i tot crear el "Comitè d'afectats pel pla 22@". Les seves reivindi cacions se centraven bàsicament en tres eixos: la legalització dels habitatges existe nts al barri (il·legals des de 1978, quan la zona es va qualificar d'industrial), la necessitat d'equipaments socials i la reclamació de major informació i mecani smes de participació ciutadana. El Pla definitiu, aprovat l'ab ril de 2000, va recollir algunes d'aquestes reclamacions. Considera la lega lització dels habitatges i destina 115.000 m2 a zo n es verdes, i 250.000 m 2 a eq uipam ents. A m és, s' han creat oficin es d'informació al ciu tadà per ate ndre qualsevol co nsu lta relacionada amb el proj ecte. Tot i així, encara queden, segons els veïns, algu ns aspectes pendents. A pesar de la legalització dels habitatges existents, alguns poden se r expropi ats si no formen fronts co nsolid ats i entorpeixen la transformació de la zona. Una de les qüestions és com es duran a terme les expropiacions, i quines solu cio ns s'oferiran als veïn s que no vulguin marxar del barri.

Els veïns del Poblenou temen que Pincrement de població que hi haurà no vagi acompanyat de suficients equipaments socials, ni d'un increment de la xarxa de transport públic paments s'hi co nstruiran (casals d'avis, de gent jove, biblioteques, equipam ents espo rtius ... ), ni on es co nstru iran, ni en quina data estaran fets. Els veïns temen que els equipaments no siguin sufi cients per atendre el gran augment demogràfic que tindrà la zona, sobretot tenint en compte que, actualm ent, j a hi ha un dèfi cit d'eq uipaments, segons diuen. Els veïns també manifesten altres preocupacions. Afirmen que, de moment, no hi ha cap pl a per augmentar la xa rxa de tra nsp ort públi c, i així respondre a les necessitats de l'increment de la població. Diuen desco nèixer si s'aprovarà un pla de rehabilitació qu e subve ncio ni les reform es del s

un temps tan curt, no podia se r de l'agrat de tothom.

Quins equipaments socials?

habitatges ja exitents, tant de façanes exte ri ors com d'interiors. I es queixen

La publi cació dels criteris qu e gui ari en el Pla 22@, el juny de 1998, va

Tot i qu e el Pl a preveu 250.000 metres quadrats per a equ ipaments

que els mitj ans creats per l'Ajuntament

generar un moviment veïnal de rebui g.

socials, no concreta quin tipus d'equ i-

per garantir la parti cipació ciutadana no són suficients.

TOTCLAROR

_Societat

PUNTS VERDS, una via més per fomentar el reciclatge AI barri de la Sagrada Família ja hi ha la deixalleria, o punt verd, que permetrà fomentar el reciclatge i la recollida selectiva de residus. La participació dels veïns i veïnes és la clau per a l'èxit en el camí cap a una ciutat niés sostenible. Però, què podem dur-hi? Com es complementa amb altres sistemes de recollida selectiva? Ester Benach

La recollida selectiva de residus es va iniciar a Barcelona l'any 1982, quan vam començar a veure pels carrers els primers iglús de color verd per lIençarhi tot tipus d'envasos de vidre. L'any 1986, apareixien al seu costat els contenidors de color blau específics per al paper i el cartró i, el 1990, l'oferta per al reciclatge augmentava amb els de color groc, on podíem llençar els envasos lleugers (tetrabrics, llaunes, plàstics ... ). Des d'aleshores, la "cultura" del reciclatge ha penetrat en algunes llars que, en la mesura del possible, intenten anar separant les deixalles. Els 6.900 contenidors (2.300 de cada tipus) repartits per la ciutat de Barcelona van superar les 79.000 tones l'any 2002, segons dades subministrades pel Sector de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de Barcelona. Però Barcelona, i per extensió l'Àrea metropolitana, encara està lluny de complir els objectius. El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM), executat per l'Agència Metropolitana de Residus, té com a fita que a finals del 2006 es recullin selectivament i es reciclin un 60% dels residus municipals generats . . Una xifra que -quan queden tres anys-

La recollida selectiva de paper'¡ de vidre i d'envasos lleugers ha superat les 79 mil tones l'any 2002 22

TOTCl.AROR

objectes i productes que no tenen cabuda en els contenidors actuals. En els punts verds, però, no se'ls realitza cap tractament. Només són magatzems temporals per als productes, que seran classificats segons la seva tipologia i el futur dels quals serà el reciclatge (ja sigui reutilitzant-Ios, ja sigui portant-los als tractadors autoritzats per la Generalitat de Catalunya).

sembla i nabastable si la constrastem amb el 25'5% actual, encara més si tenim en compte el que afirma el Centre d'Ecologia Projectes Alternatius (CEPA): que el volum de residus generats no ha deixat d'augmentar (un 10% entre els anys 1996 i 2001).

Implantació progressiva de punts verds

Què hi podem portar? El PMGRM preveu que, a finals del 2006, hi hagi en tota l'àrea metropolitana 42 deixalleries o punts verds. Actualment a Barcelona n'hi ha 12, de les quals 5 són 'de barri', és a dir, són més petites, però la seva ubicació és més propera als ciutadans (vegeu el quadre de punts verds a la ciutat de Barcelona). Són instal·lacions on podem portar

A les deixalleries tenen cabuda multitud de residus. En alguns llocs els hem trobat classificats en reutilitzables, recuperables, especials i inerts. A grans trets, els directament reutilitzables són aquells que poden seguir usant-se perquè encara estan en bon estat i es poden derivar cap a entitats de caire social. Per exemple,

Fer sabó amb Iloli de cuina Hi ha moltes vies per tal de conveltir casa nostra en un espai per al reciclatge. Una d'aquestes vies és el compostatge casolà mitjançant el qual podem fer, per exemple, adob natural amb restes de matèria orgànica. També podem fabricar sabó amb l'oli de cuina usat, seguint aquesta recepta: Necessitarem 3 litres d'oli de fregir usat, 3 litres d'aigua i mig quilo de sosa càustica (la podem comprar a les drogueries). El primer pas és dissoldre la sosa càustica amb l'aigua, amb molta cura, perquè la sosa crema la pell, i en un espai a l'aire lliure. Guardem la dissolució en ampolles. AI cap d'uns dies, aboquem l'oli ben colat en un gibrell de plàstic i hi anem afegint la dissolució, remenant-ho sense parar amb una cullera o un pal de fusta. AI cap d'una hora, n'obtindrem una pasta que posarem en un motlle de plàstic i que deixarem reposar durant 2 o 3 dies. Després de l'espera, ja podrem tallar les pastilles de sabó. Per a més informació us podeu adreçar al Centre d'Ecologia i Projectes 'A1ternatius: Tel. 936802751 o www.pangea.org/cepa

_ _ _ _ _ __ _ _ _ _ __ _ _ _ _--'--Societat Punts verds a la ciutat de Barcelona Adreça CI Collserola, 2 (sort. 6 Ronda deDalt) Collserola Av. Estatut de Catalunya (cam( Can Travi) Vall d'Hebron CI Caracas, 46 (entre Potosí i Tucuman) Sant Andreu Pedralbes-Les COlts Av. Espluguesl Gran Capità Vallbona CI Castelladrall, 14 Vila Olímpica Av. Litoral, sl n (costat benzinera) CI del Foc, 56 Montjuïc

Nom

Telèfon 93 4178128 934280496 933457623 932032219 9335021 40 9322324 81

Punts verds de barri Clot Parc del Clot (carrer Escultor Claperós) Collserola CI Reis Catòlics (al costat de l'escola Navi) Sagrada Família CI Lepant (cantonada Provença) CI Sant Ildefons, amb Rovira Virgili Sant Andreu Homa-Guinardó Ronda Guinardó (entre Caltagena i Sant QuintO

Previsions sense data d'obertura Gràcia Plaça Gal ' la Placídia Sants-Montjuïc Plaça de les xemeneies d'informàtica, roba o calçat en mal estat, fer rall a dom èst ica (cobe rts, paell es ... ), cartró de grans di mensions, metalls com l'alumini, l'acer inoxidable, el plom o el llautó i rad iografies.

El punt verd de la Sagrada Família es va presentar al barri el dissabte 15 de març amb una jornada de portes obertes

els mob les, els electrodo mèstics de lí nia blanca o marró (assecado rs, torradores, asp i radores, ràdios i televisors), els ordinadors i ratolins, la roba o les sabates. Tam bé só n reuti litzab les e ls cartutxos de t i nta i tò ners de les impressores i les ampolles de cava. En aq uest da rr er cas, ca l d ir que les ampolles de vidre es poden reuti litzar f in s a 60 vegades amb l'esta lv i energèti c i de matèries pri meres que això significa. Pe r això cal que ll ence m en els conte ni dors verds les ampolles d' un so l ús i q ue opte m pe r la deixa ll eri a en el cas de ls envasos reto rn ables.

Els recuperables o reciclables Són tots aquells productes que, si bé no poden usar-se de segona mà, sí que pode n tractar-se pe rquè esdevi ngu in altre cop matè ri es prime res pe r a la fabricació d'objectes nous. En aq uesta categoria trobem oli de cuina, petits electrodomèstics, aparell s

La recollida de matèria orgànica encara és una assignatura pendent tot i representar el 40 %del pes de la brossa

Els productes especials Malauradament, encara hi ha molts prod uctes que no respecte n el medi am b ient i q ue ca l tracta r en instal·lacions específiques per evitar els efectes negatius sobre la salut i el medi ambient: aeroso ls, pesticides, pi les i te rm ò metres, f lu o recesce nts làmpades, envasos de produ ctes de neteja, o li s m in era ls co m els dels cotxes o els de les motos, bateries, pneumàtics, pintures, coles, vern issos, dissolve nts .. . Tots só n productes que podem portar al punt ve rd més proper. Fin alm ent, els prod uctes in erts eng lobe n l es run es, l a ter ra, els en de rr ocs i altres res i d u s de la co nstru cció . Tot i així, és evid ent que no s' hi pode n po rta r en grans q uanti tats (hi ha meca nis mes més eficaços per a les runes, com els co nteni dors i els sacs q ue empreses

Els punts verds són espais on podem dur gran quantitat de materials a fi que siguin reutilitzats o reciclats

especia l itza d es . s'e nca rr egue n de reco llir). De la mate ixa manera, la deixa ll eria no admet resid us in d ustri als, ni aque ll s q ue pu guin resu ltar tòxics o pe rill osos.

La matèria orgànica, assignatura pendent Són moltes les deixall es que podem portar als punts verds propers a casa. Pe rò, en la reco lli da se lectiva, hi ha una gran ass ignat ur a pe nde nt: la matè ria orgàni ca. Tot i que en ge nerem en grans quant itats (representa el 40% del pes de la brossa), enca ra só n pocs els indrets de la ciutat que gaudeixe n d'un co nte nido r es pecífic o n aboca r- la. Actualm ent só n 125 mil famíli es les que es be nefi cï en de la reco llid a orgànica domici liària i la previsió per al 2003 és que en siguin 185 mil. El paper de les admini stracions en aq uest aspecte ha de mill orar, però, mentrestant, el que podem anar fent és un intent per reduir al màxim possi ble els nostres residus a fi d'aconseguir un entorn més sostenible.

TOTCLAROR

___ ~1~1l~ i

~l1l ~~~ ~~~,~

INTERNET

_____________________________________________________

s_e_le_c_c·_IÓ_i_ r_e_d_o _c c_io _' _: _S_e_r9_ i_L_o_r_ri__ po

LLIBRES l ' Aln A U t NOI ríJtof,,~

Tot .obre el CÏDema wwW.todoCÏDetv.com Web destinada als professionals i als aman ts en general del cine i la televisió. Ofereix les úl times notícies sobre la gran i la petita pantalla. A més, si t'hi enregistres com a usuari pots accedir a molta informac ió, consultar fi txes so bre actors , di re c to rs , distribuïdors .. . En definiti va, tota la in for mac ió que envo lta la ind ús tria cinematogràfica.

Tot .obre el. automòbiht _.cocbetl.aet En aq uesta we b troba ràs tot el que necessitis saber sobre el món dels cotxes . Hi ha notícies d'actualitat, reportatges, les últimes novetats, consells de conducció i de reparació ... A més, des d'aquesta web pots posar el teu cotxe a la venda, comprar-te'n un de no u, buscar la mill or asseg urança, consultar l'estat del trànsit o recórrer multes.

WS AMIGOS DEL... ANDRÉs TRAPIELLO ED. DESTINO Los am igos de l crimen perfecta és el títol de l'última novela del periodi sta Andrés Trapi ello, amb la qual 'va guanyar el Premi Nadal 2003. Un total de 333 pàgines de novel'la negra en què el lector gaudirà simultàniament amb la intriga i la diversió, llegint les aventures d'un grup d'amants de la novel ·la negra que somien amb un crim perfec te.

MI PAís INVENTADO ISABELALLENDE

MÉTODO ESTIVILL

ED. PLAZA&JANÉS

EDUARD ESTIVILL ED. PLAZA&JANÉs

La magní fica prosa d'Isabel Allende es posa, amb aques t llibre, al se rv ei de les se ves memòries íntimes, del seu Xile natal. Així, rememora la infantesa, poblada de masco tes se mi sal vatges i de fantasmes, i recorda la influència de l'av i. Ta mb é fa memòri a de l'aband onament del país i de l'apar ició de la nostàlgia.

El doctor Estivill publica un altre llibre d'autoajuda, aquest cop destin at als pares que han d'enfrontar- se al problem a de l'inso mni dels nadons, que impedeix dormir correctament als adults. El doctor Estivill, autoritat mundialment reconeguda en els trastorns del son, dóna co nsell s pràct ics per solucionar el problema.

GuiA PARA SOBREVIVIR. .. PEDRORAMOS ED.GRUALBO

ENTRENAR EL CUERPO...

Hi ha alguna manera de pal·liar els efectes nocius dels nostres pitjors hàbits? Ta bac, alcohol, mala alimentació ... Pedro Ramos, metge i periodista, descriu a la Guía para sobrevivir a la mala vida els costum s més pernici osos i ens ofereix fó rmules per atenuar, i en alguns casos eliminar, els mals hàbits que són perjudicials per a la salut.

ED. AGUILAR

¿Q.UÉ NOS PASA... LORENABERDÚN ED. AGUILAR Després del gran èxit de En tu casa on en la mía, la popular educadora sexual Lorena Berdún publica ¿Qué nos p asa en la cama?, un llibre en què explica, de forma senzilla i directa, els problemes que poden afectar la vida sexual d'una parell a: l'ejaculació precoç, l'anorgàsmia o la fa lta de desig sexual.

BERNARDINO

LOMBAO

Amb constànc ia i esforç diari pots mill orar la salut i sentir-te molt mill or, perqu è el benes tar fís ic implica un benestar mental que millora la qu alitat de vida. El reconegut preparador físic Bernardino Lombao ens explica allò que hem de saber per millorar la nostra forma: des dels hàbits alimentaris fi ns als fís ics.

TIEMPO DE AMAR

NI JAULAS NI PECERAS

UNA, MÚSICA DE ClNE. ..

DUSMINGUET 2003

MAITE MARTíN 2003

LA CABRA MECANICA 2003

DIVERSOS 2003

El trio de La Garriga Dusminguet publica Go, el tercer àlbum, el qual es diu que serà el de la consolidació. 14 cançons amb estils i llengües diferents i amb una bona base rítmica de rock'n 'roll.

És el segon àlbum de Martín amb Virgin, després de l 'éxit de Querencia, nominat als Grammy's llatins com a millol' àlbum de flamenc. En aquest d 'ara hi ha 12 cançons d 'amor i boleros clàssics.

Directe amb les 16 millors cançons dels tres àlbums publicats per La Cabra Mecanica . S'ha enregistrat al Teatre Jacinto Benavente de Galapagar (Madrid) i està considerat el millor dis c del grup.

Una música de cine español és, com el títol indica, un recull d'algunes de les millors cançons i bandes s onores que ens els últims anys ha creat el cinema. És un doble disc amb un total de 52 peces.

_________________ L1eureil Cultura ~~~~

. .

FESTA MAJOR DE lA SAGRADA FAMíliA, DEL 26 D'ABRil Al 4 DE MAIG

ESPORTS AUTOMOBILISME Del 4 al 6 d 'abril LG Super Racing Weeke nd Circuit de Cala lunya Més info ,mació: 93 571 97 00

VELA Del S al 9 d'abril

"Fes-te gran" és el lema de la Festa Major de la Sagrada Família, que començarà de manera oficial el dissabte 26 d'abri l i que ens acompanyarà amb tota men a d'actes fins al diumenge 4 de maig. Tot i que uns dies abans ja hi haurà alguns actes, el primer plat fort arribarà el dissabte 26 amb el mercat d'intercanvi, tallers diversos i una cursa de llits, recuperada després d'uns anys d'absèn c ia en e l programa. A la tarda , la plantada i ce rcav ila de gegants donaran pas al pregó per acabar la jornada amb un ball popular. El diumenge 27 es presenta molt esportiu . Entre el Torneig social de petanca, la Milla Sagrada Família- Gran Premi Gaudí i la roda d'esbarts, l'illa Gaudí es convertirà en un indret ple d'animació.

Durant la setmana, seran protagonistes les xe rrades, les taules rod ones i algun conce rt, co m el de música clàssica, que es fa cada any a la cripta del Temple de la Sagrada Família. I a ltre cop de ca p de setmana, e l dissabte 3 de maig, els poliesportius del barri faran jornada de portes obertes i co ncreta ment, el Poli esportiu Sagrada Família acollirà a la nit el tradicional sopar d'entitats. I després, tots a ballar amb el ball de Festa Major i l'orquestra Bossa Nova, que es farà al carrer Cartagena amb Mallorca. La Festa Major finalitzarà el diumenge 4 de maig amb una diada castelle~a, on hi partici paran els Castellers de la Sagrada Família, una botifarrada popular i la traca final. Com cada any, uns dies abans de la Festa podreu

trobar el programa oficial de la Festa Major, editat per la Fundació Claror, a les diverses e ntitats del barri (també , per tant, a l'Espo rtiu Claror al Po li es portiu Municipal Sagrada Família).

Se tmana Olímpica de Vela POlt Olúnpic de Ba rcelo na O rga nitza: Fede racióCatnla m Vela Més info,mació : 93 225 92 20

FUTBOL 12 d'abril FC Barcelona - Depol1.ivo L~ Co ruña Campionat Lliga l ' Divisió Camp Nou

ATLETISME

Mostra d'entitats I no sortim de l'Eixample, perquè el ca p de setmana del 17 i 18 de maig se celebra la cinquena Mostra d'Entitats, dos anys després de l'ú ltima edició. Enguany, la Mostra es farà al barri de Fort Pienc, ja que l'objectiu és que sigui itinerant pels diversos barris del districte. Serà una bona ocasió, tant per co nèixer les diferents entitats de tota mena que hi ha a l'Eixample co m per gaudir de les moltes activitats que es programaran .

27 d'abril XIX M!Ua Sagrada Famtlia Plaça Gaud(-plaça Sgda. Familia Organitza: Fundació Claror

Més informació: 93 4761 3 90

TENNIS Del 19 al 27 d 'abril 51è Trofeu Comte de Godó Organitz.~:

Real Club Tennis Barcelona Més !nfOlmació: 93 206 35 83

FÓRMULA 1 4demalg Gran Premi d'Espanya Circuit de Catalunya Més info,mació: 93 571 97 00

BÀSQUET Del 9 a 1'11 maig Final Four Eurol1iga Palau SantJordi Organitza: Euroleague Més infOlmació: 93 426 20 89

CINEMA

~ , 'g~ r flHç V,·r 4.\\, ! 'l';;. \1' 1' /;

,'~_-"

¡,J

CHICAGO

NOVO

MI VIDA SIN Mí

GANGS or NEW YORK

DIR: ROB MARSHALL

DIR: JEAN P LlMOSIN

DIR .: ISABEL COIXET

DIR: MARTIN SCORSESE

Chicago, anys vint. Roxie Hart arriba a la ciutat disposada a cantar, ballar i seguir les passes de la famosa estrella Welma Kelly. Ambdues són acusades d'assassinat i internades a la presó, on s'enfrontaran per aconseguir un advocat.

A causa d'un accident, Graham no recorda res del que U succeeix deu minuts després d'haver-U ocorregut. Coneix Irene i viuen un romanç que han de reinventar-se cada dia. Mentrestant, l'esposa busca una solució a la seva amnèsia.

Obra de la directora catalana Isabel Colxet que narra la història d'Ann, una jove de 23 anys a qui es diagnostica una malaltia terminal. Ella s'esforça perquè, quan no hi sigui, tot segueixi funcionant a la seva família.

Història de la vida a Nova York el 1860, en plena Guerra de Secessió nord-americana. Amb un gran repartiment d'actors com Cameron Diaz, Daniel Day Lewis, Uam Neeson i Leonardo Di Caprio.

~1~llr4e

c::lll== ' ='Í:1I~ ==tcl~ ' ~' ~____________________________________________-'r-_Se_l_ec_c_ió__i _re_d_oc_c_ió_:_S_e_~_i_L_or_ri__ po

l'--m=;:;:;::::;::v:::::;::~

IILIVING IN MOTION. DISSENY I ARQUITECTURA

El Museu de les Arts Deco ratives presenta aq uesta reflexió sobre els fets de la flexibilitat, mobilitat i multifun cionalitat, que solen ser se mpre els resso rts de les innovacions form als i tècn iques. Residència, lloc de treball i esti l de vida canvi en amb més freqüència i més de pressa que mai. Els arquitectes i dissenyadors intenten adaptar els nostres habitatges i objectes a les noves exigències co ntemporàni es. Fins al 6 de jul,iol. •••••.••

.•.

.••••.•••••••.•.•..••

•..••••••.

•

' ,L '

•

. IID'INGRES A BONNARD. COL·LECCIÓ DEL MUSEU DEL PETIT PALAIS" La Fund ació Caixa Catalunya presenta un a selecció de 60 obres majors (obres d' lngres, Corot, Courbet, Mill et, Gauguin, Redon, Rodi n, Reno ir, Cézanne i Bonnard, entre d'altres), procedents dels fons del Museu de Bell es Arts de París, entorn de la figura humana i el retrat a França al ll arg del segle XIX i fins al prin cipi del segle XX. Fins a 1'1 1 de maig.

líANTWERPEN, ALTRES PROPOSTES DE MODA", AL MUSEU DEL TÈXTIL DE BARCELONA L'exposició es basa en la idea de mostrar d'una manera entenedora i coherent l'esperit experimental de les noves tendències de la moda Belga, que s'han caracteritzat per la força i la radi calitat en l'alteració dels cànons de la moda establerta. L'exposició compta amb treballs de 13 dissenyadors belgues i s'articula en cinc àmbits diferents: còdigs socials, context, work in progress, l'entorn professional i actituds de moda.

ESCENA "COMENÇAMENTS SENSE FIli, TEXTOS DE KAFKA AL ~~C Començaments sense fi (al Teatre Nacional de Catalunya) selecciona diversos fragments de textos que Kafka anotà en

"L'ÈTICA DE LA BANCA" CENTRE cíVIC LA SEDETA 25 I 29 D'ABRIL El centre c ívi c La Sedeta (ca rrer Sic ília, 32 1) acollirà dos actes per pl antejar la qües ti ó "La banca ètica: alternativa a la banca actual ?". El prim e r acte se rà di ve ndres 25 d'abril , a les 19.00 hores, amb la projecc ió de la pel'lícula Wall Street i d'un cinefòrum posterior. El segon acte, dimarts 29 d'abril, a les 19.30 hores, se rà un a conferènc ia a cà r- , rec de Jordi Ibítñez. Entrada lliure.

.................... ,........... , ................. ,., "BCN, MIRADA FíSICA" CASA ELlZALDE 13 DE MAIG

En e l ma rc de l cicle de tertúli es Mirades a Barcelona, la Casa Elizalde (93 488 05 90) ha programat, per a les 20.00 hores de dimarts 13 de maig, la conferència "Barcelona, mirada física", a càrrec de David Jou, catedràtic de Fís ica de la Uiversitat Autònoma de Barcelona. L'entrada serà lliure.

"L'ALIMENTACIÓ DELS NENS" CEIP VILA OLIMPICA 15 DE MAIG E l centre d'educaci ó infantil Vi la O límpi ca (Carmen Amaya, 2) ha programat, per al dijous 15 de maig, a les 20.00 hores, la xerrada "L'alimentació dels nens i nenes en edat esco lar", especialment adreçada als pares i mares més joves. L'entrada a la xerrada serà ll iure.

REVISTES

el se u dietari o en re culls de treba ll s: co ntes, apunts, reflex ions. Un materi al de ficció en estat pur. Hi descobrim un a veu turm entada i solitària, immersa en un món cru el, del qual fuig amb la imagi nació i el somni . Són històries que insinuen paisatges fantàsti cs, situacions insò lites, metamorfosis imprevisibles, pregu ntes sense resposta, sentiments ambigus. La mirada kafkiana s'endinsa en els racons més amagats de la condi ció humana i, en un pendent sens fi, ens passeja per l'atribolada ment de l'home modern.

"ROMEO I JULIETA", AL TEATRE FABIÀ PUIGSERVER, DEL TEATRE LLIURE Josep Maria Mestre dirigeix aquesta nova adaptació de l'obra més coneguda de William Shakespeare, Romeo i Julieta. Interpretada per Quim Gutiérrez, Pep Anton Muñoz, Ferran Carvajal, Pepa López, Teresa Lozano i un ll arg etcète ra de bons actors, l'obra estarà en cartell fins al diumenge 27 d'abril.

Bzuy:elolJlJ CulturIJ Barcelona Cultura, la re vista de l' Institut de Cultura de Barcelona, ha tret e l núm ero 7. Entre els cont inguts que prese nta destaquen informac ions relatives a l'Any del Disseny 2003, l'expos ició Banque te, una entrevi sta a Saskia Sassen i l'act ivitat cul tural de les properes setmanes.

_ _ _____________ ____ L1eure,i Cultura CONCURS

PASSATEMPS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Trobo el nom de 9 atle tes espanyols que hagin estat finalistes en les seves respectives discIplin es, de ls darrers Mundials Indoor de Birmingham

Un magnífic "pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera I gorra

El concurs del passat número el va guanyar... JOAN LARDíN

r---------- --- ------- ---¡ Cognoms _ _ __ __ __ _ _ _ _ _ _ _ ___

Adreça _______________________ Telèfon ________ __ Edat

----------------------

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número 39?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li falta, a la revista?

Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

T R

A RM

A S V O Ñ O

A L O Z

E A MA

On es celebrarà el pròxim campionat europe u de waterpolo?

I el proper ,campi onat de natac ió?

Com es coneix la se lecc ió argentina de rugby?

Quants mítins componen la Golden League d'atletisme d'enguany?

En quin equip juga Romario?

Com es diu el nou campió del món de llançament de pes en pista coberta? Z~ lI!I.lUlt\l 0IOU!?}!\! (9 'peus IV (S '9 (r 'SC lUlld SOl

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO?

CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

3. Quina secció t'agrada més?

INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL

L A N S E

TEST Demostra la teva cultura esportiva

2. I què t'ha agradat menys?

POLlGRAS IBÉRICA, S.A

Què penses de la revista Tot Claror?

L _____ __________________

E U

E A E E G R T

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya , 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família , Marítim o Nou Can Caralleu ,

-------------------------

I A

A O A

L'EsPORTIU CLAROR

Ciutat

N O O N E S N

G F M Y

ABONAT DE

Nom

A O

A R E I A E P A A A

PÉREZ

M O N T A N E R Z I A L U B Z E

S H J

Ü: 'IlUO¡J'J.lUij (z

' (e~ u vAo lS !¡)

rue.!)! CI :s,Hsods<JH

IY\ IY\ IY\ IY\

ro IY\

Guia de Serveis i COlllpres ~ " ,' ,~, I ~ In" ~ I~ [~ 11]

•

GARCIA - JIMÉNEZ

FUSTER- PASTISSERIA

• Comunitats de propietaris • Lloguers - Vendes - Contractes

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata. . • Pedres Sagrada Família

Còrsega, 528, esc.esq. I r 3a . 08025 BCN Tel. 9334793 77 . Fax 93 347 99 39

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49

PACO SANCHEZ • Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 . Tel. i fax. 93 347 57 25

LA YAYA AMELlA • La c\lina del bacallà

• Dret civil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa Còrsega, 528, esc. esq. I r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

·' IIf.llEZA De LA

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

RESTAURANT BATIK • Cuina de : Malasia, Tahilandia, Indonesia València, 454 (entre Marina i Lepant) 08013 Barcelona' Tel. 93 2316015

SOMIlRA~

• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos. • Cédulas fotoeléctricas. • Automatismos. • Lonas acrílicas • Fibras de vidrio. Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 934569286

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu

• Ferreteria professional i parament

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 3918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Còrsega,527 . Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provenç ~ [j04 (al costat del mercat) Tel. !Fax- 93 ~J~ 66 56

BARCRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes, creps i pizzes • Ambient agradable

,.'

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 Ol

';'

BAR RIBEIRA

¡;

EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Cbandals-PolosCanguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cu beró, 216' 08031 BCN Tel. /Fax 933505016

• Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

BeN MENJADORS, S.L. t • Qualitat i servei • Menjars per a col'legis i empreses • Cuinem a les seves instaJ.Jacions Gimbernat, 14, lr 2a 08004 Barcelona Tel. 93 426 06 35

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 9343634 19

INVERTER • Fabricamos, distribuimos y mantenemos sistemas de ~I,imentación ininterrumplida • Séguridad para su informatica Aragón, 517 10 . 08013 BCM Tel. 93 265 66 76 . Fax 93 265 53 03 I nverter@ctv.es/www.inverter.es

• Marcs a mida • Obra gràfica original, pintures i pòsters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) 'l'cI. i fax. 93 436 77 58

Saló de perruqueria i estètica Rosselló, 378 B dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 01 56

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Familia Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 2074522·93 456 76 07

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Familia Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

• Consulta naturòpata. Reflexologia poda!. Quiromassatge. Flors de Bach Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO

SYOMEDIC. S.C.P.

020 aHos de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horns. JU AN GENOV ÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)

• Subministres d'instruments mèdics • Med icina de l'esport • Rehab ilitació . • Salut, bellesa, confort

• Transports en autocar

ALRAVASA

Telègraf, 4 loca l' 08041 Barcelona Tel. 93 284 45 56 / 607 278 398 Fax 93 213 88 08 www.byomedic.com

Santa Carolina, 40 08025 Ba rcelona Tel. 93 450 14 27

Instal'lació integral de : • Oficines • Biblioteques

SCM,S.I.

• Molt a prop teu

o o

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicòloga esp.cn depresiones y problemas sexuales. JUAN GENOVÉS: hipnòlogo especialista en fobias yestrés. Tel. 934460927 www.montsevalls.com correo: info@montsevalls.com

unant • Servei psicològic infantil i juvenil, de parella i família. • Problemes escolars, relacionals, de desenvolupament. .. • Escola de pares. • Diagnòstic i tractament dels problemes de parella i família. Indústria, 83, bxs. esquerre 08025 Barcelona ·TeI. 93 459 23 49

QUíMICA TÈCNICA

Serveis finques urbanes i industrials Consergeria. Neteges. Manteniment

• Productes tècnics de manteniment industrial

Nà pols, 268 . Tel. 93 531 68 73 Tel. /Fax. 93 2073074

• Tractaments de legione l·la • Impermeabilitzacions de cobertes

MAROSA CENTRE ORTOPÈDIC

• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries I. Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

Tel. 93 300 42 58 Fax 93 485 26 09

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93342 64 00

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

Tanger, 35 . 08016 Barcelona

Marina, 297 . 08025 Barcelona Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

• Ben a prop teu

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

I LEJIAS PONS

• Col ·legis

institutsodontològics

COMERCIAL M & P Ctra. de la Rabassada, 35, 4t 1a 08035 Barcelona Tel. /Fax 93 418 41 25

• Productes de bioseguretat

per a l'ambient i la desinfecció.

SATA Mossen Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 653961412·938748062

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Can Bruixa,J6 entl.Ia . 08028 Barcelona Tel. 4909380

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.lFax 93 217 03 64

DETER Limpiezas de alcantarillado, sifones, pozos, desatascos o AlbaHilería

DINAMO o o

SECOPDISA

Envíos urgentes Local, nacional e intenacional

• Servicios para congresos Ctra. del Prat, 44 local 18 . 08038 BCN Tel. 93 296 59 95 . Fax 93 296 61 60

• Publicidad directa

DUELECTRON, S.L. Av. Frederich Rahola, 12-14 08032 BCN Tel. 93 407 00 50' Fax 93 407 00 18

• Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Roca Humbert, 5 08907 L'Hospitalet de Llob. Tel. 93 260 01 61 - Fax 93 338 04 30 Mail: duelectron@duelectron.com

SOND.KA o

Plàstics tècnics industrials

Nació, 65 . 08026 Barcelona Tel. 93 348 0314· Fax 93 435 4143

MILLA

• FUNDACiÓ CLAROR

DIUMENGE E.B. En el marc de la Festa Major del barri de la Sagrada Família, el diumenge 27 d'abril se celebrarà la tradicional Milla Sagrada Família, que organitza la Fundació Claror i que arriba ja a la dinovena edició. La cursa tornarà a aplegar persones de totes les edats: des de la categoria benjamina, en què participaran nens i nenes nascuts els anys 1993 i 1994, fins als veterans, en què no hi ha límit d'edat. Com sempre, les sèries se succeiran en intervals d'un quart d'hora i, per evitar aglomeracions, l'organització manté la divisió de les categories d'alevins i benjamins en dues sèries, segons el sexe, de la dels sèniors (categoria absoluta). I atenció, perquè aquest any s'hi afegeixen els infantils, ja que el traçat del nou recorregut fa que sigui més segur dosificar la gran quantitat de nens i nenes que s'inscriuen a la cursa.

El nou recorregut Un

dels

canvis

significatius d'aquesta edició és el recorregut, que centrarà la festa atlètica entorn l'anomenada Illa Gaudí, formada per la plaça Sagrada Família, el Temple i la plaça Gaudí. Per això, i per tal de complir amb rigor els 1.609 metres d'una Milla, els

TOTCLAROR

La Milla Sagrada Família arriba als 19 anys i es consolida en el panorama esportiu de la ciutat. Enguany, tornen a haver-hi canvis, que la reubiquen en el centre neuràlgic del barri de la Sagrada Família i s'inicia el Gran Premi Gaudí per donar continuïtat a la Milla Gaudí, celebrada de manera especial en l'edició passada

atletes hauran de fer una volta i mitja al recorregut. Sens dubte, aquest canvi concentrarà encara millor la festa, a més de permetre seguir les curses amb més

sortida amb més cura, perquè Mallorca és una via ampla, i derivar els atletes que traspassin la meta cap a la zona del village.

facilitat. La sortida se situarà al

Gran Premi Gaudí

carrer de Mallorca, entre Sardenya i Sicília, i l'arribada

L'any passat, la Milla va incloure dues series especials, anomenades Milla Gaudí, coincidint amb l'Any Internacional Gaudí i el desè

al carrer de Provença, amb Marina. Aquesta ubicació possi bi I itarà organ itzar la

aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. La Milla Gaudí va disputarse en un recorregut diferent -de La Pedrera al Temple de la Sagrada Família- i van participar-hi 13 atletes professionals com Juan Carlos Higuero, Jose Antonio Redolat, els germans Esteso, Marta Domínguez, les germanes Fuentes Pila o Natàlia Rodríguez. Enguany, la filosofia d'aplegar atletes de l'elit de l'atletisme continua amb el Gran Premi Gaudí. En aquest sentit, diversos atletes professionals de primera línia seran convidats per l'organització per córrer la cursa del Gran Premi Gaudí. Enguany, a més, les curses professionals no faran el traçat de la Pedrera a la Sagrada Família, sinó que seguiran el mateix circuit que la resta de sèries de la Milla Sagrada Família.

Inscripcions Tothom qui vulgui pot inscriure's de franc a les sèries de la Milla Sagrada Família. Per fer-ho, només cal omplir la butlleta que hi ha als quatre punts d'inscripció (poliesportius Claror, Sagra-

FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

LA MILLA!

BRIL, da Família, Marítim o Nou Can Cara l leu) i recollir el dorsal corresponent. També es pot formalitzar per fax (93 476 13 91) o per lnternet (trobareu un formu lari a la web www.claror.org). En aquests dos casos ca l trucar a l'organització (93 476 13 90)

La Milla del centenari de l'escola Sagrada Família L'edició de la Milla d'aquest any coincideix amb la celebració del centenari de l'escola Sagrada FamIlia, situada al carrer de Sardenya 343. Aquesta efemèride, i l'històric lligam que sempre hi ha hagut entre l'escola i la Fundació Claror, va fer que les dues entitats pensessin la manera d'unir tots dos esdeveniments: la Milla i el centenari. El resultat ha estat l'organització d'una sèrie que durà per nom La Milla del Centenari. Hi podran participar els alumnes i exalumnes de l'escola Sagrada FamIlia, independentment de la data de naixement. Això sí, hauran de fer-ho per parelles, i els dos membres de la parella han de ser alumnes o exalumnes del centre. Hi haurà un premi especial per als qui hi participin amb tres membres, cadascuN pertanyents a una generació diferent Cavi/a, pare/mare, nét/a), i que tots ells hagin anat o vagin a l'escola Sagrada FamIlia.

per confi rmar el codi i la posterior reco llida del dorsal. El període d'inscripció és obe rt fins al divendres 25 d'abril a les 15.00 hores. Com cada any, tots els atletes que acab i n la XIX Mi lla Sagrada Família rebran un obsequi, però també hi haurà trofeus i medal les i

premis per a les escoles, clubs i entitats que més atletes aportin. El canvi de recorregut fa que no es pugu in prendre de referència els rècords establerts fins ara. Per tant, la XIX Mi ll a estab lirà nous temps per batre en l'edició de l'any vinent.

HORARIS DE LA MILLA SÈRIE CATEGORIA Cadets 1

Veterans

3 4 S

Infantils masc.

ANY NAIXEMENT

1987-1988 Homes: 1963 i abans

HORA 9.45

10.00

Dones: 1968 i abans 1989-1990

10.15

Infantils fem.

1989-1990

10.30

Júniors Alevins masc.

1984-1985-1986

10.45

1991-1992

11.00

Alevins fem.

1991-1992

11.15

Benjamins masc.

1993-1994

11.30

Benjamins fem.

1993-1994

11.45

Absoluta fem.

Ge 1969 a 1983

12.00

11 12

Absoluta masc.

de 11.964 a 1983

12.15

Milla Centenari

Aluffi!iles i exalumnes

12.30

Lliurament de premis

13.00

Torna la campanya solidària "Milla 1 .609 euros" Com l'any passat, la Milla tornarà a tenir un vessant solidari. Es tracta de la Milla 1.609 euros, que no és una cursa, sinó un objectiu: aconseguir, entre totes les persones que s'hi inscriguin o que hi participin d'alguna manera, encara que sigui com a espectadors, la quantitat de 1.609 euros. La suma que s'aoonsegueixi serà destinada Últegramen~ a la PlatafO!ma de Solidaritat i Cooperació 0'7 Claror, que redestinarà la recaptació a algun dels projectes que té en marxa. Les aportacions econòmiques són vollmtàries i es poden fer efectives en el moment d'inscriure's a la Milla, o el mateix diumenge 27 d'abril a la carpa de la Fundació Claror.

RECORRECUT DE LA MILLA

Ptge . de Simó

Sortida: Mallorca, entre Sardenya i Sicíli a. Meta: Provença/Marina.

TOTClAROR

COTERM CONFORT TERMICO, COTERM, S. L. CLlMATIZACIÓN, REFRIGERACIÓN Y MANTENIMIENTOS ,

C/ Telègraf, 16-18 08041 Barcelona

Tel. 93 433 44 25 Tel/Fax 93 436 71 37 e-mail: coterm@cecot.es

"la Caixa" AL SERVEI DEL BARRI Rosselló, 374 Tels. 93458 53 71 · 93 207 77 71 08025 ,Barcelona Fax 93 207 74 15

limp ires, s.l. Iir Neteja i Manteniment Iir Netegem verticals (T.escalada) o Neteja de poliesportius

o o

Neteja de col·legis Neteja- de vidres 0' Abrillantat de paviments

Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 5400 - Fax 933086395 limptres@limptres.com - www.limptres.com

FUNDACiÓ CLAROR.

POUESPORnU SAGRADA FAMÍLIA LA SETMANA DEL

DE MAIG HI HAURÀ CLASSES OBERTES DE DIFERENTS ACTIVITATS

POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA: ARRIBA EL CINQUÈ ANIVERSARI, PLE D-ACTIVITATS Hi haurà un 10% de descompte en la venda de productes de merxandatge del 5 alIO de maig El proper 10 de maig farà cinc anys que va ser inaugurat el Poliesportiu Sagrada Família. I és amb motiu d'aquesta efemèride que el pol i esporti u ha programat tot un ventall d'activitats que s'estan desenvolupant des del mes de març i que conclo uran a mitjans de juny, al fi nal de temporada. S'han organitzat quatre nous trofeus de caràcter infantil, que es duran a terme al mateix poliesportiu. Els passats 8 i 22 de març van disputar-se, respectivament, el primer torneig de judo i nfanti I i la pri mera trobada d'Escola de Bàsquet. Totes dues activitats van ser un gran èxit, tant esportiu com de públic.

el trofeu.

Torneig de bàdminton D'altra banda, dissabte 17 de maig tindrà lloc al pavelló de la instal·lació el primer trofeu obert de bàdm in ton. Hi participaran nois i noies entre 8 i 14 anys que practiquin bàdminton en esco les properes al Poliesportiu Sagrada Família.

Dia

Horari

Dilluns 5 Dimarts 6 Dimecres 7 Dijous 8 Divendres 9

de de de de de

13.45 20.00 13.30 13.45 20.00

Gimnàstica rítmica

trofeu interclubs de gimnàstica rítmica. Hi participaran 55 nenes entre 8

El matí del dissabte 5 d'abril hi haurà el primer

i 14 anys que competeixen actualment en el Consell de l'E sport Esco lar de

Altres activitats

Classe oberta a a a a a

14.30 20.45 14.15 14.30 20.45

Aquaeròbic TBC Bàdmintol'l Relax a l'aigua Balls de saló

Barcelona, en modalitats individual i de conjunts. D'altra banda, algunes nenes faran exhibició. L'accés al pavelló serà lliure per a tothom qui vulgui veure

Però, els torn eigs esmentats nQ són les úniques activitats em marcades en els actes del cinquè aniversari . La setmana delS al 9 de maig es faran, tant al matí com a la tarda, classes obertes de diferents activitats com l'aquaeròbic, el TBC, el bàdminton, el relax a l'aigua o els balls de saló (vegeu el quadre adjunt).

JU N SUÑE, S.A.

PISCINES

Bar •

Restaurant • Brasería

T'agradaria Conèixer.. .

v' Suminlstro de productos químlcos para plscinas

$¿~

v' Flota de vehículos propios para el sumlnlstro de productos químicos v' Suministro e instalaclón de material para piscinas

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

v' Relngenlería .¡' Puestas

a punto de Instalaciones

v' Inspecciones de pretemporada .¡'

Servlcio tècnlco de reparaciones

v' Anilllsls mlcrobiológlcos y fisicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06

08904 l!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E·mail: jsunye@wanadoo.es

CI Indústria, 124

Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

08025 Barcelona

SI T'AGRADA MEJVJAR BÉ ... REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL-LACIONS

OFERTA A USUARIS PUNTUALS DEL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

TORNEN ELS ESPLAIS DE SETMANA

SANTA A LES INSTAL-LACIONS Durant el període de vacances escolars de Setmana Santa, entre el 14 i el 1 7 d'abril, els poliesportius Cla, ror i Sagrada Família organitzen activitats per tal que els més joves dediquin el temps lliure a aprendre i divertir-se, sota la supervisió de monitors especialitzats en activitats de lleure. AI Poliesportiu Sagrada Família s'ofereix l'stage, amb activitats cent per cent esportives, i adreçat a nois i noies nascuts entre els anys 1989 i 1996. L'stage combicom el na esports bàdminton, el beisbol, el futbol sala, l'escalada, etc. amb altres activitats com els tallers, les sortides, els jocs tra-

DISSABTE

dicionals i els jocs de taula. Claror A l'Esportiu s'organitza l'Esplai, en què els tallers es combinen amb activitats esportives, aquàtiques i recreatives . L'Esplai s'adreça a nois i noies nascuts entre els anys 1989 i 1998.

Les inscripcions, tant per a l'stage com per a l'Esplai, van començar el passat mes de març. Els interessats poden consultar la disponibilitat de places adreçant-se directament als poliesportius Claror i Sagrada Família.

ESCOLAR A L1ESPORTIU CLAROR

lar. Hi participaran un total de 124 nois i noies entre 7 i 18 anys pertanyents a 11 escoles que habitualment fan natació a les instal ·lacions gestionades per la Fundació Claror. Les escoles participants seran Escola Santa Anna, CEIP Carlit, CEIP Sagrada Família, Escola Jovellanos, Escola del Mar, Escola labor,

TOTCIAROR

DEL CLAROR

DESTAQUEN ALS CAMPIONATS D'ESPANYA JÚNIOR Dues judoques de l'Esportiu Claror, Marta Tort i Rebeca Carda, van aconseguir pujar al podi als campionats d'Espanya júnior de judo que es van organitzar a Leganés (Madrid) els dies 1 i 2 de març. Marta Tort va quedar primera classificada (a la categoria menys 78 kg), per davant de la basca Janire Currea i de la madrilenya Paula San José, segona i tercera classificades, respectivament. Per altra banda, Rebeca Carda va aconseguir una meritòria tercera posició en la categoria menys 57 kg, per darrere de la valenciana Laura Comez, primera, i de la balear Ana Ribas, segona.

D1ABRIL, XIX

CAMPIONAT DE NATACiÓ

Dissabte 26 d'abril tindrà lloc a la piscina de l'Esportiu Claror la dinovena edició del Campionat de Natació Esco-

DUES JUDOQUES

NOVES SORTIDES DELS AMICS DE LA BICI DEL CLAROR Els Amics de la Bici ja han definit les sortides que faran els propers mesos. Diumenge 6 d'abril el grup B farà la ruta Ribes de Fresser-Ripoll. Diumenge 18 de maig, el grup A anirà de Cardedeu a Corró d'Amunt.

Immaculada Vedruna, lES Secretari Coloma, CEIP La Sedeta, Poliesportiu Sagrada Família i Esportiu Claror. El campionat es farà en dos torns d'horaris: el primer, a les 16.15h i el segon, a les 17.45h. En acabar cadascun dels torns hi haurà

Diumenge 1 de juny, els

una exhibició de natació sincrónitzada a càrrec de les

dos grups s'uniran per fer una ruta pel Delte de l'Ebre en

noies del Club Natació

una sortida de tot un dia.

Kallípolis. Amb motiu del campiode les 15.00 fins a les 19.00

Qualsevol persona que vulgui apuntar-se a aquestes sortides pot fer-ho de forma

hores.

gratuïta.

nat, la piscina romandrà tancada als abonats i usuaris des

FUNDACiÓ CLAROR .

It-tSTAL·LACIOt-tS

NOVA ACTIVITAT DIRIGIDA OBERTA A ABONATS I NO ABONATS

L1ESPORTIU CLAROR POSA EN MARXA EL CICLISME INDOOR L'Esportiu Claror posarà en marxa, aquest ab ril, una activitat nova dirigida, el.ciclisme indoor, adreçada a joves i adults. Es tracta de fer una classe de bicicleta estàtica (especial per a aq uesta activitat), al ritme de la música, i seguint les indicacions marcades per un monitor especialitzat. La intensitat es pot regu lar mitjançant la resistència de les bicis i es pot adaptar al nivell de cadascú. Les classes seran d'un màxi m de 14 persones per sessió, i es faran a la sala de ri tme. Hi haurà classes tots els dies de la setmana, en diferents horaris de matí, migdia i tarda.

DISSABTE

MAIG, JORNADA PORTES OBERTES El Po lies portiu Sagrada Família i l'Es portiu Claro r aprofitaran la Festa Major ,per organ itzar una jornada de portes obertes, dissabte 3 de maig de 10.00 a 15.00 hores. Qualsevo l pe rsona podrà accedir-hi per fer-hi una visita i conèixer-les a fons .

DISSABTE

MAIG, TORNEIG DE FUTBOL

3x3

Imatge d'una classe de ciclisme indoor de Nou Can Caral/eu

El Po liesporti u Sagrada Família acollirà dissabte 31 de maig el torneig infanti l de futbol tres contra tres, que ja s'ha disputat altres anys i que és obert a tots els nois e ntre 8 i 12 anys qu e vulguin inscriu re-s'hi.

Preus ciclisme indoor

NQ sessions 1 setmana 2 setmanes 3 setmanes

Abon at 10 euros/mes 18'75 euros/mes 27 euros/mes

No abonat 14'30 euros/mes 26'80 euros/mes 38'60 euros/mes

AGENDA D'ACTIVITATS DE LA FUNDACIO CLAROR Mes Abri l

Dia

Dis. 5 . Dis. 5 Dg. 6 14-17 Dis. 26 Dis. 26 Dis. 26 Dg. 27 DI. 28 Maig Dis. 3 Dis. 3 5-10 Dis. 10 Dis. 10 Dis. 10 Dis. 10 Dm. 13 Dis. 17 Dis. 17 Dg. 18 Dis. 31 Dis. 31

Hora Matí Matí Tot el dia Diversos Matí Tot el dia Tarda Matí 19.30h Matí Nit Diversos Matí Tot el dia Matí Matí 19.30h Matí Matí Matí Matí Matí

Organitza

Activitat

P. Sagrada Família P. Marítim

I Trofeu PMSF de gim nàstica rítmica Campiomat de Catalunya un iversitari de volei-platja Sortida Amics de la bici (grup B): Ribes de Fresser-Ripoll Programa lleure a les instal·lacions Matinal a 'la platja: Futbol-flagg Copa Catalana d'Escalada XIX Campionat de natació escolar a l'Esportiu Claror XIX Mi lla Sagrada Família - Gran Premi Gaudí Debat: Es només l'escola qui educa els nostres fi lls? Jornada de portes obertes: PM Sagrada Famíl ia i Esporti u Claror Festa Major de la Sagrada Família: sopar d'entitats i ball V Aniversari del PMSF: classes obertes de diverses activitats Màster Class de Tai-txi i d'aeròbic Torneig de dobles de tennis . Sortida pares i fills a Montserrat Matinal a la platja: Jocs infanti ls Debat: Legalització de les drogues: solució o problema? Matinal a la platja: torneig de tenni s platja I Meeting Obert de Bàdminton Sortida Amics de la Bici (grup A): Cardedeu-Corró d'Amunt Torneig de futbo l 3 x 3 Matinal a la platja: ioga

Esportiu Claror NCC; PSF i EC P. Marítim Nou Can Caralleu Esportiu Claror Fundació Claror Fòrum Claror PSF i EC P. Sagrada Família P. Sagrada Família P. Sagrada Família NOl!J Can Caralleu Nou Can Caralleu P. Marítim Fòrum Claror P. Marítim 'P. Sagrada Família Esportiu Claror P. Sagrada Família P. Marítim

Més informació: www.claror.org

TOTCIAROR

MARíTIM

• FUNDACiÓ CLAROR

EL MARíTIM REP LA PRIMAVERA

S'HAOBERT UNA

AMB ACTIVITATS A LA PLATJA

DIETÈTICA

Des del 26 d'abril, diversos dissabtes al matí hi haurà activitats d'esport i lleure: futbol- Bugg; jocs infantils, tennis-platja ...

El Poliesportiu Marítim ha obert, a l'entrada de les sèves instal ·lacions, una botiga de venda de productes dietètics: Komesano. La botiga està especialitzada en aliments integrals i ecològics, co mplements dietètics, aromateràpia, plantes medicinals i cosmètica natural. Els socis de les instal ·lacions de la Fundació Claror hi tenen un descompte dels per cent. El telèfon d'informació és el 93 221 47 55.

Ha arribat la primavera al Marítim i, amb ella, les possibilitats de gaudir de la platja com a espai d'activitats d'esport i lleure. Des de 1'1 d'abril el poliesportiu ofereix als usuaris la possibilitat d'accedir directament a la platja des de l'interior de la instal·lació, amb l'obertura del túnel que passa per sota del passeig Marítim. Aquest túnel estarà obert fins al 12 d'octubre, a les principals hores del dia. El 25 de juny també es posaran en marxa (i serà la quarta temporada) els vestidors de l'espai de platja del poliesportiu. Matinals a la platja Des del 26 d'abril i fins a l'estiu, el Marítim organitza moltes activitats gratuïtes d'esport i lleure, els dissabtes al matí, a la platja de la Barceloneta. L'horari varia segons l'activitat escollida, però serà entre les 10.00 i les 12.00 hores. Per inscriure-s'hi, només caldrà adreçar-se a la recepció del Marítim, o bé trucar-hi per telèfon (93 224 04 40). Totes les activitats de les matinals seran gratuïtes per als abonats de la Fundació Claror. Els no abonats hauran de pagar 5 euros per activitat. Dissabte 26 d'abril hi haurà una matinal de futbolflagg, de 10.00 a 12.00

TOTCLAROR

hores. El futbol-flagg és una variant del futbol americà en la qual s'ha eliminat el contacte (placatges) per ferIa assequible a tothom. En comptes dels placatges, s'hauran d'esti rar els mocadors que pengen de la cintura dels jugadors contraris. Dissabte 10 de maig hi

haurà una matinal de jocs infantils, de 10 a 12 hores, amb jocs a la platja per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Dissabte 29 de maig, de 10.00 a 12.00 hores, hi haurà una matinal de ioga, amb una classe oberta a tots els majors de 16 anys que vulguin relaxar-se a la platja.

BOTIGA DE

NOU CURSET DE TENNIS PLATJA

Divendres 2 de maig s'inciarà una activitat nova que té per objectiu la iniciació i el perfeccionament en el tennis platja. Les classes es faran els divendres, de 16.30 a 18.00 hores. El preu del curs serà de 5 euros per als abon.ats i de 12 per als _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ' no abonats. El dia 25 d'abril,

El lloguer de bicicletes l una bona opció per a la primavera El Poliesportiu Mar(tim té obert l'Espai de Bicicletes tots els dies de la setmana, excepte dimecres, de 10.00 a 19.00 hores. Biciclot gestiona aquest Espai, que ofereix els selVeis de lloguer i venda de bicicletes, accessoris, recanvis, reparació ràpida, tàndems, tricicles i patinets. El lloguer d'una bicicleta d'adult durant una hora costa 5 euros, o 4 per als abonats de qualsevol instal·laeió de la Fundació Claror. També hi podeu trobar moltes ofertes i combinacions de selVeis i activitats, com les targetes de lloguer per als dies laborables de 5, 10 o 20 usos a uns preus molt atractius.

divendres, es farà una classe oberta, de participació gratuïta.

CAMPIONAT UNIVERSITARI DE VOLEI PLATJA Dissabte 5 d'abril tindrà lloc, a les pistes de volei que el Marítim té a la platja de la Barceloneta, el campionat universitari de volei platja. Les onze universitats catalanes poden presentar tres parelles masculines i tres de femenines. Es farà entre les 9.00 i les 17.00 hores.

FUNDACiÓ CLAROR

NOU CAN CARALLEU

NOU CAN CARALLEU DEFINEIX

DISSABTE

ELS CASALS O-ESTIU AMB

CATALANA

D'ABRIL, COPA D'ESCALADA

OPCIONS ESPORTIVES VARIADES El dimecres dia 25 de juny comencen els casals d'estiu de Nou Can Caral leu, que estaran en funcionament fins al dia 10 de setembre (a excepció de les setmanes de 1'11 al 22 d'agost) per donar resposta a la gran demanda d'activitats de lleure per a infants durant el llarg període de vacances escolars. L'objectiu principal del nostre casal és que els infants s'ho passin bé, tot aprenent i compartint noves experiències amb companys i monitors que faran de cada dia una aventura inoblidable. L'estructura del casal continuarà sent la mateixa, amb les següents tipologies:

Casal d'infants

CALENDARI D'INSCRIPCIONS Casal d'infants, poliesportiu i stage de tennis: - Abonats: del dia 1 al dia 10 d'abril de 9 a 20 hores - No abonats: dissabte dia 12 d'abril de 9 a 14 hores A partir del dia 23 d'abril s'aniran omplint les places que hagin quedat disponibles, ja que durant les vacances de Setmana Santa no es faran inscripcions.

Campus Olímpia de futbol: A pantir del dissabte dia 1G de maig, a les 9 hores.

Nens i nenes de P3 i P4. El casal s'adequa totalment al ritme dels nens que hi participen, amb activitats de lleure que s'adapten a les sevès capacitats motri us, cognitives i socials.

Casal poliesportiu Nens i nenes de PS a 6è de Primària. En aquest casal, tots els participants realitzen activitats esportives, jocs i activitats de lleure,

El rocòdrom situat al pavelló de Nou Can Caralleu acollirà, dissabte 26 d'abril, una nova edició de la Copa Catalana d'Escalada. La Copa és organitzada conjuntament pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Per participar-hi cal estar federat. Les inscripcions es podran tramitar fins al dia 25 d'abril a Nou Can Caralleu, a la FEEC o al CEC.

segons les seves preferències: activitats de muntanya, esports d'equip, treballs manuals i esports de raqueta. D'aquesta manera, s'aprofundeix en els continguts de les activitats que més li agraden. La resta de setmanes tots els infants fan totes les activitats.

bol, amb sessions teòriques i pràctiques, i una competició interna. A més, també realitzen activitats aquàtiques, jocs i activitats de lleure, i excursions.

Campus verd Nois i noies de 10 a 13

Campus Olímpia

anys. Activitat quinzenal que combina una setmana

Nens i nenes de 8 a 14 anys aficionats al futbol. Es

d'esport i muntanya a Nou Can Caralleu amb una segona setmana d'estada en

activitats aquàtiques, tallers i excursions. Durant el perí-

tracta d'un campus esportiu

una casa de colònies al

ode del 25 de juny al 25 de juliol cada nen pot triar una

en què l'activitat principal és l'entrenament tècnic, tàctic

de les següents modalitats,

i la preparació física del fut-

Montseny. Enguany ampliem la franja d'edat als 13 anys.

CURS DE TÈCNIQUES DE RELAXACiÓ I RESPIRACiÓ Nou Can Caralleu organitzarà, entre el 22 d'abril i el 13 de maig, un curs on es tractarà d'adequar el ritme trepidant de la ment al ritme natural del cos, més pausat, per aconseguir un equilibri mitjançant l'aprenentatge de la relaxació i la respiració profundes. És ideal per alliberar angoixa i tensions. Els dimarts 22 i 29 d'abril i 6 i 13 de maig, de 19.30 a 21.00h. Data límit d'inscripció: 10 d'abril.

TOTCLAROR

• FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIO-CULTURAL

GRAN DEBAT AL FÒRUM CLAROR

FÒRUM 2004: NEDARA LA PISCINA Més dlun centenar de persones van assistir al Fòrum Claror en què slexplicava i es debatia el Fòrum Universal de les Cultures que acollirà Barcelona llany vinent E.B.

Jaume Ibgèsva

Malgrat que la pluja no va . descansar en tot el dia, la sala Claret es va fer petita per acollir més d'un centenar de persones que feia temps que es preguntaven "Què és el Fòrum 2004?" I és que les persones convidades per la Fundació Claror prometien respostes. Hi havia, com a ponents (d'esquerra a dreta en la foto), el director general d'lntenmón Oxfam, Ignasi Carreras; l'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona i primer comissionat de l'alcaldia per al Fòrum fins al 1998, Enric Truñó (com a moderador); el president de la Fundació Cultura de Paz, Federico Mayor Zaragoza, i el conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures, Jaume Pagès. I la primera resposta no va trigar a arribar de la mà d'Enric Truñó, qui va viure de primera mà el naixement de la idea per part de l'Ajuntament: "Es volia crear un gran esdeveniment per a

defensar les obres del Fòrum per les impor-

Barcelona, un esdeviment però, que no podia ser ni una Expo encoberta ni un gran event esportiu". Pero, ai! L'alarma a la sala es va encendre quan, a

tants infraestruc-

tures que deixarà ala ciutat

FÒRUM CLAROR: DEBATS PROGRAMATS · • Dilluns 28 d'abril: És només l'ESCOLA qui educa els nostres fills? • Dimarts 13 de maig: La legalització de les drogues: solució o problema? • Dimarts 10 de jlmy: Per què una llei· integral contra la violència de gènere? Tots els debats tenen lloc a les 19.30 hores a la Sala Claret (carrer Sant Antoni M. Claret, 45-47, cantonada Nàpols) . L'accés .és lIiwre. Més informació a la web d'Internet www.claror.org.

guts i les motivacions cíviques, oblidant el debat urbanístic, el tema que potser està més al carrer. Però l'assistent va obtenir resposta: Jaume Pagès va raonar que s'estaven creant les infraestructures necessàries per al Fòrum 2004, "unes

infraestructures que, més enllà del 2004, permetran situar la ciutat en el pla internacional, per acollir esdeveniments multitudinaris que ara només poden acollir 2 o 3 ciutats del nord d'Europa".

Quins són els continguts l'hora del debat obert, un assistent va qüestionar si havia estat primer l'ou o la gallina; és a dir, si es pretenia idear un gran acte per a Barcelona i, com a conseqüència, es volien crear i nfraestructu res noves

CRm

o si era justament la necessitat de renovar urbanísticament tota la zona del Besòs el que cridava a inventar-se alguna excusa. Com havia dit Enric Truñó en començar, el debat pretenia parlar sobre els contin-

Aquella idea inicial va acabar visitant la UNESCO quan aleshores el director General n'era Federico Mayor Zaragoza. Es va trobar el camí per vertebrar un event a escala mundial

Caia de Ahorros del Mediterrémeo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

PROJECTE SOCIO-CULTURAL

l'Barcelona ja slha llençat a la piscina. Ara el que hem de fer és nedar"¡ va dir Jaume Fhgès in èdi t i que podria tractar sobre la pau , les cultures i la diversitat. Amb aquesta primera explicació, Jaume Pagès ja ho va tenir més fàcil per encaminar el debat. Vam saber que el Pla General aprovat el passat desembre desenvol,upa el Fòrum en dos nivells: els diàlegs i les vivències. Segons Pagès, en els diàlegs hi haurà "intercanvi d'o pinions, es buscaran

conclusions, i ja se n'estan organitzant una trentena amb la participació de diverses entitats". En les

Una postura crítica Ignasi Carreras va expressar la postura més críti ca de la taula. Després d'explicitar l'escepticisme d'algunes organitzacions vers el Fòrum, va afirmar que des d'un punt de vista teòric és "una idea

"ÉS el moment de

LA CORAL

fer sonar¡ des de Barcelona¡ els tambors de paul no de guerrd¡ va afirmar Federico Mayor Zaragoza

INFANTIL

internacional i per canviar, a poc a poc, la situació actual". El president de Cultura d e Paz, Federico Mayo r Zaragoza, va estar força d'acord amb Carreras. Va incidir en la necessitat que el Fòrum "es projecti a nivell in-

ternacional i trobi referents mobilitzadors", i va expressar

interessant per a un món global, innovadora, que pot permetre dialogar, reflexionar i fer propostes".

el desig que la gran reunió a Barcelona pugui contribuir a la cultura de pau: 'Í'\ra més que mai és el moment de fer

No obstant, per a Carreras, cal que els organit-

sonar a escala mundial, des'de Barcelona, els tambors, però no de guerra, sinó de pau ".

vivències, també hi haurà

zadors "se centrin més en els

intercanvi d'opinions, però

continguts i facin un esforç per trobar referents i aliats que tinguin abast internacional".

el Fòrum de les Cultures pot ser una idea excel·lent en

A Intermón també pensen

la lluita per un món més

que "ha de ser un event im-

just? És cert que no el coneixem gaire bé -i així ho van

El directord1nter-

\ \

no necessà riam ent d e manera parl ada. Les danses, l'art, la mú sica ... se ran les protagonistes per a la plasmació de la diversitat i la participació de mil ers d e person es. Tots dos nivells gi rara n, però , entorn tres eixos bàsics: la diversitat cultural, la sostenibilitat i les condicions per a la pau.

FUNDACiÓ CLAROR

mónvaferla inteNenciómés crítica¡ i va demanarque el Fòrum influeixi lagenda internacional

parcial que faci una aposta ciara per la solidaritat, la justícia social, el medi ambient, la pau i, sobretot, que esdevingui una referència mundial amb capacitat per influir en l'agenda

ACTUARÀ A LA

SALA CLARET EL

D'ABRIL

La Coral infantil Claror, dirigida per Juan Mario Cuéllar, té prevista una actuació a les 19.00 hores del divendres 25 d'abril a la sala Claret (Sant Antoni Maria Claret, 47, cantonada Nàpol s). El concert està emmarcat dins els actes de la Festa Major de la Sagrada Família. L'accés a la sala serà lliure.

ACTUACIONS DELS CASTELLERS SAGRADA FAMíLIA

Amb tot, qui dubta que

Els Castellers de la Sagrada Família actuaran a la tro-

admetre a la taula- que no

bada de colles que hi haurà amb motiu de la Festa Ma-

hi ha precedents, que pot generar diàlegs abstractes ...

jor de la Sagrada Família, diumenge 4 de maig, al carrer

Però, com va afirmar en

Marina, entre Mallorca i

Jaume Pagès, "Barcelona ja

Provença, davant el temple

s'ha llençat a la pis cina i, quan hi ets, no pots estar sempre reflexionant si t'hi has llençat bé o no. Quan ets a la piscina, el que has de fer és nedar".

de la Sagrada Família. Posteriorment, el cap de setmana del 1 7 i 18 de maig intervindran a la Mostra d'Entitats que es farà al barri de Fort Pienc. D'una banda,

I si les entitats que tenen

seran presents a la mostra

dubtes reCQncilien posicions,

amb un estand, on oferiran

si els gestors del Fòrum obren

informació i vendran pòsters

bé les orelles i transmeten

i samarretes. D'altra banda,

amb claredat els objectius i si

dissabte 17 a la tarda

la ciutadania s'engresca a ser-

organitzaran un taller on ex-

ne portaveu, segur que ne-

plicaran com fer castells. 'Fi -

darem a la piscina i aconse-

nalment, diumenge 18 al

guirem una bona cursa.

matí faran una actuació.

TOTCLAROR

_ Fets i gent

Els refugis de la guerra, la bandera per recuperar la memòria Recentment, assistim a la necessitat de recuperar la memòria històrica, a una lluita en contra de l'oblit de les èpoques més fosques que ha viscut la nostra societat, . que més han marcat milers de persones E.R. Una de les èpoques més fosques que es poden viure són les guerres, i els refugis antiaeris són una de les empremtes físiques qu e perduren molts anys. Sota terra, amb unes parets construïdes pels matei xos ciutadans, per a molts encara desprenen els dies de por, d'angoixa i d' incertesa. A Barcelona hi ha més de 1.300 refugis i la idea és que se' n pugui recuperar un per barri. De moment, ja s'ha condicionat el del carrer Nou de la Rambla (al Poble Sec) i està en procés el de la plaça del Diamant de Gràcia, amb la previsió que s'obri al públic a finals d'any. Segons ens explica la historiadora Pilar Frutos, que exerceix un intens treball en aquest àmbit, la recuperació "és un dels refugis

homenatge a la gent que va ser capaç de construir-los, als veïns de cada barri. També és una cultura per la pau, és

a dir, és un esforç col·lectiu d 'un s veïns per salvar al màxim de vides. I, de cara a la joventut, i més en aquests moments que estem vivint, encara es fa més vigent". l, més enllà de la recuperació d'un espai, un a altra de les motivacions és re c uperar una m emòria històri ca enterbolida per anys de franquisme. Com comenta Joan Balañach, de l ' Associació de Veïns i Veïnes del barri de la Sagrada Família, "el refugi

pot esdevenir un museu per tal de reflexionar sobre els valors de la democràcia, la pau o sobre el que van suposar el franquism e i la guerra civil". El refugi de la Sagrada Família Sota el carrer Rosselló, amb Sardenya, hi ha un refugi durant anys amagat per un taller de vehicles. Ara, amb el taller demolit, ha tornat a

URGÈNCIES Urgències mèdiques .."""", .. ,.""" .. """" "" .. "" ... ,,061 Ambulàncies Creu Roja ...... ,............... ,. 93 300 20 20 Bombers Generalitat ........... ,... ,., ........... , 93 692 80 80 Bombers BCN ciuta!.. ................ ........................... , 080 Bombers BCN comarques .............. ,.......... ,., ........... 085 Mossos d' Esquadra ... ,............. ,., .......... 93 30022 96 Policia ...... ,...... " ............ ,.. ,........ ,.... " ............ ,.... " .. 091 Guàrdia Urbana BCN .... "",." .... ,... ,....... "" .... ....... , 092

SERVEIS Inf.Metropolitana .... " .......................... ", ...... ,........ OIO Protecció Civil ........ " ............. " ............ , 93 319 25 00 Accidents en carretera ..................... " .. " 9335261 61 RENFE .. "" .. " .. "" .. " .... " ......... " ... "" ....... 93 490 02 02 Ferrocarrils Generalitat .. .. "" ................ 93 205 15 15

revifar la reivindi cació per recuperar-lo. La iniciativa va sorgir d' un grup de veïns, com la família Borondo, la Pilar Morera, la Núria Gabín o la Mercè Freire, que de petits n'havien fet ús. Ells, juntament amb l'Associació, han engegat la campanya " Recuperem el Refugi de la Guerra Civil ". La reivindicació ha estat ben acceptada p~ r part de l'Administració municipal. Com explica Joan Balañach,

"el Districte s'ha compromès a realitzar les proves per determinar-ne l'estat de conservació". Les proves ja han començat i ja s'ha trobat una esca la d'entrada al passatge Simó (a la foto) i,

Informaoió carreteres ....... "" .............. "".93 204 2247 Aeroport del Prat .......... " .... " .............. " 93 301 39 93 Sc(Veis Socials ...................................... 900.30 90 30 Corrèus " ............... """ ............................ 933 183831

HOSPITALS . H. de Sant Pau ....................................... 93 291 90 00

H. del Mar ................ " ........... "." ............ 93221 JO 10 H. CU nie ........................ ........ " ... ......... 93 227 54 00 H. L'Esperança ...................................... 93 285 02 00 H. Vall d'Hebron .... " .... "" ..................... 93 418 34 00 H. Sant Joan de Déu ...... " ..... ..... " .... " .... 93 203 40 00

CSNTOS OFICIALS Ajuntament BCN ................................... 93 402 70 00 Generalitat ....... " ..........." ....................... 93315 13 13

en el cas que el refugi no estigui molt deteriorat, es condicionarà per obrir-lo. Això no afectarà la co nstrucció d ' un edifici d'habitatges amb un pàrquing de tres plantes al solar. "Per fer el bloc de pisos s'excava fins a 7 metres i el refugi es troba a 77 metres,

per la qual cosa les obres no han de posar-lo en perill", diu Balañach. Segurament hi ha gent gran que no entén aquestes ganes de desenterrar el passat, però sigui com sigui per a aquells que no ho vam viure és una manera de descobrir una ciutat oculta i de copsar el valuós temps de pau.

ESPORTS Esportiu Claror ............ " ....................... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Familia ........ " ..... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .................................. 93 203 78 74 Poliesportiu Marltim ."" ......... .... .......... 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportiva ............. 93 432 19 92 Agenda d ' Activitats ......... " ........... " ..... 9348 1 0021 Fed. Cat. Bàsquet ......... :.. " .............. " ..... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ................ "" ... ............ ..... 933182616 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació .......... " ... " ........... " ..... 93 301 82 70 Fed. Cat. Futbol .................... " ............... 93 302 S6 42 Fed. Esp . Tennis .... .. ............. "." ............ 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) " .............. " .......... 9321932 16

Tens de les u Tens OFTALMO ~ , un centre que t'ofereix tot el que necessites per a millorar la teva visió i la teva qualitat de vida: l'última tecnologia, els professionals més especialitzats i el tracte personal que busques.

1.OOO€ Promoció especial Socis Fundació Claror. Preu tractament d'un ull.

OFTALMO'-4CLIN ICA OCULAR

Veu ràs bé. Vi u ràs ' m; /Ior. Rbl a. Catalunya. 61 6° 3" 08007 BARCELONA - Telf. 932157416 - www.ohalm o.net Ganduxer, 47 -49 08021 BARCELONA - Telf. 93 414 02 24

copisa CQNsmUCrORA PI~ENAICA. 8.A.

CENTRAL Josep Tarradellas, 8-~0 08029 Barcelona Tel. 9349301 00 Fax 93 493 01 36