Revista Claror Sports nº26 by Fundació Claror

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA 1g Visita, consulta i revisions 19 Visita Ortodòncia (aparells corredors) ·Urgències Fluoritzacions Radiografies intrabucals

FUNDACiÓ CLAROR Higiene bucal (neteja) + Revisió Extraccions simples i un 20% de descompte a la resta de tractaments

"Gratuïta en cas d'efectuar-se el tractament en qualsevol dels nostres centres.

no tanquem per vacances Barcelona

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, bai xos M.J.Verdaguer, 6, 2n 3" Sant Joan 23-31, 1r, 1" Av.S.Esteve, 86, Av.Martí PujoL 254, M.J.Verdaguer 15, Sor AngeLa Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M . Turia 37, ~ Sagasta 76,

3r, 4" baixos baixos baixos baixos bai xos bai xos

ioa@ioa.es

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00 Te Te Te Te Te Te Te Te Te Te

'I,

L. L. L. L. L• L• L. L. L. L.

93.757.71.81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50 97.637.61.69

Mataro' Corne LLà SabadeLL GranoLLers BadaLona Manresa Madrid Madrid VaLència Zaragoz a

http://www.ioa.es

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 26 , III època Octubre-novembre de 2000

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles de Ramon Garcia, Joana Céspedes i Pedro Andreu 4. Entrevista curta: Anna Frago, vicepresidenta de l'AMPA, de l'Esc. Sagrada Família ENTREVISTA 6. Manel Estiarte, jugador de la selecció espanyola de waterpolo SALUT 10. Pateixes de mal de cap? DIETÈTICA 12. Reduir el colesterol per prevenir malalties cardiovasculars MENSSANA 14. Dona i relació social ENFORMA 16. Ioga: uneix-te amb el teu món interior

REPORTATGE 18. l els petits, que no anem a l'escola? SOCIETAT 22. Myrurgia, segueixen les reivindicacions 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

27. CONCURS i PASSATEMPS 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. El projecte cultural, aposta de futur 33. Obres de millora a l'Esportiu Claror 34. Activitats dirigides i seccions comencen la temporada 36. Marítim: un acord potencïa el centre de talassoteràpia I 38. Nou Can Caralleu comença la temporada amb piscina coberta i noves activitats FETS I GENT 40. El Camí Escolar del barri

REDUIR EL COLESTEROL Una de les causes de les malalties cardiovasculars és l'excés del colesterol a la sang . Per evitar-ne un índex molt elevat cal contrarestar el consum de productes d'origen animal com les margarines, la carn de vedella, el porc, el xai, el fetge ... amb els productes que ens aporten colesterol bo i vitamines antioxidants com el peix blau i els fruits secs.

.TOTCLAROR Reduir el

COLESTEROL

per prevenir malalties cardiovasculars

EL DÈFICIT D'ESCOLES BRESSOL A Barcelona, més de 20.000 nens d'entre O i 3 anys es quedaran a casa aquest curs a causa de la impossibilitat d'accedir a una escola bressol . A Catalunya, les xifres són igual d'alarmants: un 75% de la poblaciÓ d'aquesta edat es queda sense escolaritzar. Per això, moltes famílies reivindiquen a l'Administració l'acompliment dels seus compromisos: 30.000 places noves en els propers sis anys.

CASTELLERS I CORAL AL BARRI La FUli1dació Claror comença la temporada amb nous projectes, aquest cop en l'àmbit cultural: la creació d'una coral infantil i una d'adults i l'impuls per a la creació de la colla castellera del barri de la Sagrada Família. Tant la Coral com la Colla cas, tellera estaran obertes a la participació de tothom i començaran la seva activitat a mitjans d'octubre.

El dèficit d'escoles bressol

8 TOTCLAROR ELS CASTElLERS DE LA SAGRADA FAMiLIA

_ ()pi~ ru =O ~ I

_________________________________

r)TOT CLAROR Tercera època Número 28 ~de2000

TIIlIIge: 13.0 0 0 - ' - ' Imprès en paper ecoIOgic Dip/l8iIIegaI: B 2812464

Deute extern: la pobresa pot ser eradicada Ramon Garcia

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ: SaRIeny.I. 336, baixos· 08Q2S BameIcna

lJirec/or de Ces/ió In/emu d7n/ermon

Ta. 934761390· Fax934761398 www.daror.org e-mail: loIcIarorOclaror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan ~, .:Jon:iCabanes, NúrIa Borms, Eduard Franco, pdt! Andreu, NesIor VieIa. AllerI Giménez, Angeis

Güel, SeIgI~ DIRECTOR :

SeIgI Lantpa COORDINACiÓ REDACCiÓ I TANCAMENT : ~Beoach

DISSENY:

Enma Cetvera MAOUETACló, FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PC Gr.Mic - Imgesa SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ:

T_BIanch COL·LABDRADORS:

AllerI Gíménez. M" Dolors ViHanueva,

M'oqueI Garcia. CORRECCiÓ LINGüISTICA:

Ariadna ViiIas, SIMa YalIès PUBLICITAT:

.:Ioeep ll.ils Vide DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOTCLARORé800arevislaobet1a a Ioles les opinions. Per això no n&cessàriament compaI1eix les opin~ ans expressades als aI1ides siglats, que són responsabiIltaI de rautor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòI2a. 00025 Barcelona Tel. 93 47613 90 · Fax 93 47613 91 E-mall: sis1emes@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes

La pobresa pot ser eradicada. Aquesta prenússa, juntament amb e l deure moral d'estar al costat de les persones que pateixen en nombre creixent arreu del món, impulsen i donen sentit a l'esforç que moltes persones, organitzades al voltant de les ONG, fan en favor dels més pobres. Aquestes organitzacions creuen que, a més d'ajudar, cal lluitar contra les causes estruCUlralS i polítiques que segtleixen generant pobresa. Un d'aquests factors és el deute extern. És impossible que amb les aculals càrregues financeres derivades d'aquest deute, aquests països pugtün fmançar agendes destinades a donar als seus ciutadans drets socials bàsics, com ara atenció sanitària o educació, que alhora son factors claus per trencar el cercle de pobresa. .A pesar de totes les prome-

la 6OtJIt.l1

ses fetes fins ara, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional no estan actuant amb prou fermesa per resoldre aquesta contradicció: El procés de condemnació previst originalment en l'anomenat HIPC2 és lent: només 5 països han començat a alleugerir les seves càrregtles fmanceres. Les contribucions necessàries no estan arribant (per exemple, els 600 milions de dòlars promesos pels EEUU estan encara en espera d'aprovació del Congrés). Els programes d'ajustament promogtlts pels organis-

mes internacionals no estan orientats a reduir la pobresa. És urgent, per tant, que el procés de condonació sigui més ràpid i beneficiï a més països, i sobretot que aquesta condonació ajudi a finançar polítiques d'eradicació de la pobresa, especialment a partir del finançament de drets socials bàsics, com l'educació o la salut. Durant les passades eleccions a Catalunya, molts voluntaris van participar en el referèndum per a l'abolició del deute extern. És molt important sumar esforços en favor d'un món més just i més solidari. Si no és així el món esdevindrà més injust, més pobre, i més violent. I és l'esforç d'aqu ests voluntaris, i el de centenars de milers de socis i donants de diferents ONG els que permeten assegurar amb optimisme que la pobresa serà eradicada.

pe;. t.A

M~,,~ERA

..e\1R " AQ..lfE.6i ct.t.e...

Jordi Cabanes

~ z :3

PATRONS:

SECRETARI

Montserrat Bastida, Consol Martl, Basili , Pérez, Dolors Rodrlguez, Héctor C. SllveJra, Gemma Vilar6, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

Pl.. f ..Pl.. Ñ'\~ W. l.V'l au¡¡. pU t.Af~C""'f'I.El'''

ii' w

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Palemain

'~" u

DIRECTORS D' INSTAL·LACIÓ

J~ 'r, ~~~ \)

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Eduard Franco POLIESPORTIU MARI¡I1M:

Pedro Andreu NOU CAN CARALLEU:

Néstor Vilella

TOT CLAROR

. ,[~, ~)

{I~~

:::> Q.

:¡;

\\\\\

:::;

.J ~

________________________________ ()piruó

Joana Céspedes Presidenta de la Fnndació CllIIVr

I I

A la Fundació Claror sempre ens ha preocupat i ocupat tot ailò relatiu a les qüestions de l'ensenyament i l'educació, ja sigui dels més petits, com dels joves o grans. I més, si aqüestes qüestions deriven en problemàtiques reals per als veïns del nostre entorn natural: el barri de la Sagrada Familia en particular, la ciutat de Barcelona en general. Cal no oblidar que és del món de l'ensenyament d'on va nèixer la Fundació Claror. Avui dia, tot i que la nostra entitat sigui probablement més reconeguda per la tasca desenvolupada en la fonnació en el món de l'esport, ens segueix preocupant, i molt, tot allò relacionat amb l'ensenyament i la formació general dels petits i joves, i la cultura en general. És per això que no podem deixar d'expressar la nostra preocupació per algunes qüestions que avui dia son trista actualitat, com és el greu dèficit d'Escoles Bressol que hi ha a la nostra ciutat i a Catalunya en general. El reportatge que en aquest número publica la revista Tot Claror ajuda a recordar i posar de relleu, d'una manera clara i concissa, l'estat actual de la situació i les difícils perspectives de futur que s'endevinen, a partir de dades públiques i notòries donades per la pròpia Admínistració. Tal i com s'explica en les pàgines d'aquest reportatge, el

Escoles bressol: una qüestió d'educació curs que comença aquest setembre es quedaran a casa 24.000 nens i nenes menors de 3 anys sense possibilitats d'escolarització. 1.700 famílies no han pogut accedir a les inscripcions, ni d'escoles públiques ni privades. El gravíssim dèficit d'escoles bressol públiques ja no és dramàtic perquè obligui a mílers de famt1ies amb pocs recursos a matricular els seus nens en escoles privades. El gran problema és que, amb el desbordament de demanda existent, ni tan sols les privades donen a l'abast: els nens s'han de quedar a casa, amb les conseqüències que això comporta tant per a ells com per a la fa1ll11ia. És molt trist que a l'Europa de l'any 2000, a un país que pressumptament "va bé", no superem el llindar d'entre un 25-300!Ó d'escolarització en la franja 0-3 anys. Però el més preocupant de tot és que, en l'hipotètic cas que a Catalunya s'acompleixin les promesses de fer les 30.000 noves places anunciades pels propers 5 anys, aquestes no serviran per situar el llindar d'escolarització als nivells desitjats d'un 45500!Ó, com correspondria a un . paíS de la Comunitat Europea, sinó per continuar als mateixos nivells actuals. La reflexió encara s'agreuja si considerem determinades dades sociològiques. 1. Tenim una taxa de natalitat molt baixa. Amb una taxa

normal necessitaríem més places. 2. Igualment te.nim una taxa d'activitat (relació de persones que treballen sobre el total de població en edat de treballar) també baixa, fonamentalment per les traves d'accés de la dona a la feina. 3. L'edat d'emancipació dels joves s'allarga cada cop més tancant un cercle viciós amb la barreja dels punts anteriors i la dificultat per accedir a l'habitatge. La qüestió de les escoles bressol requereix de fets i no de promeses. I de fets urgents perquè la transcendència del problema afecta de ple el futur del nostre país. Tenen raó els veïns de la Sagrada Família quan reivindiquen a Myrurgia escola bressol i habitatges per a joves, perquè correspon a l'administració planificar els equipaments que la comunitat necessita. La Generalitat, que té les competències en educació ha de destinar els recursos necessaris per pal-liar aquesta greu situació. I els ajuntaments han de col, laborar en planificar els equipaments on albergar els més petits. El propi Institut d'EstadíStica de Catalunya alertava fa més (d'un any de la urgència d'una actuació pública perquè la situació no es faci endèmíca hipotecant el nostre futur.

Èxtasi Pedro Andreu f1mIkgikl'esport. IJíredor d81l'DIíesportiu JfmfIíJJJ.

Inicis. M'imagino la petita pastilla de color' amb el seu SÚllbol identificatiu, també de disseny, desafiai1t directament els ulls de l'adolescent, que la mira per primer cop, dient-li: 'atreveix-te, ni sempre em podràs controlar. Et compensaré'. Alguns joves, situats entre l'amenaça i l'estímul, no semblen "emplaçar-se" davant una elecció entre allò bo i el que és dolent, sinó únicament davant allò inevitable. Causes. La nostra societat de consum i el seu doble vessant, que separa els que la gaudeixen dels que, inevitablement, han de viure-la amb la frustració de no p0der assolir tot allò que els promet, convida a buscar atajos cap a enlloc. I la droga és un dels millors. Aquesta societat crea, per a la seva joventut, llocs de trobada 1Th1ssius on a penes es parla; no hi ha condicions per a fer-ho. Reunions amb motivacions prefIXades i amb objectius finals no massa clars, però que s'han d'assolir de pressa, de pressa: divertir-se, lligar, sexe, al'lucinar, extasiar-se. Les argumentacions no són convenients: "110 t'enrotllis, lici', "110 em mengis el coco, t/d', "és el que hi ha, jo s6c així, ho prens o ho deixeS'. Campanyes. Si diem als joves coses sobre les drogues, i l'èxtasi ho és, han de ser clares. Han de saber que la drog.1 és dolenta perquè és fantàstica i que el seu únic defecte és que t'inicia en un callÚ de pèrdua del poder de decïsió sobre la teva pròpia vida. Tot i que no hi hauria millor campanya que una societat (món) més justa i equilibrada amb uns joves fonnats en la capacitat de presa de . decisions i de comunicar-se. Joves que en poder verbalitzar els seus sentiments i fmstracions fossin capaços tant de demanar i rebre ajuda com de donar-la. Tots hem trobat un camí, tots hem provat, tots hem escollit. Proporcionem als joves els mitjans perquè la seva elecció pugui ser realment seva.

TOT CLAROR

_ ()pl= ·nt =·~ Ó

_______________________________________

I)ENQUESTA

Són justes les mesures que Cuba ha adoptat amb els esportistes cubanoespanyols Niurka Montalbo i Ivan Pérez?

ABEL GASOL 18 anys

SANTOS MANJÓN

ANAMAVAL

17 anys

42 anys

27 anys

43 anys

No, ho trobo molt malament. L'esport no ha de tefilir res a veure amb la política i tots dos esportistes haurien d'haver participat als Jocs Olímpics de Sydney.

No. Crec que és del tot injust perquè prohibeixen a dos grans esportistes anar als Jocs Olímpics i això perjudica més l'esport que un país.

No. Són mesures polítiques i trobo molt malament que les decisions polítiques afectin l'esport.

No. Jo sóc uruguaiana, estic vivint aquí des de fa tres anys i trobaria molt malament no pO'der gaudir dels mateixos drets que l1n espanyol o que el meu país em prohibís competir.

No. No és just però és una decisió política i contra això no s'hi pot fer res. No hi ha més remei que acceptar la decisió políti ca de Cuba.

JOHAN BRETÓN

JOAN

Gl!JIÑÓN

nENTREVISTA CURTA A7lna Fraga, vicepresidenta de la jutlta de l'AMPA de l'Escola Sagrada Família

«Lluitarem per mantenir el nostre programa d'ensenyament i per garantir l'escola pública de qualitat» El CEIP Sagrada Faml1ia és un centre capdavanter en e! moviment de renovació pedagògica de Catalunya. Dels primers, ja en època franquista, d'establir un model català, plural, mixt, pal1icipatiu i integrador al barri. Amb l'objectiu de mantenir un ensenyament públic de qualitat i universal, van introduir en els programes disciplines com la psicomotricitat i l'expressió corporal. Sembla que no tothom està d'acord amb el fet que l'escola incorpori aquestes disciplines en horari lectiu? De fet, ha estat una sola faml1ia la que ha interposat una

TOT CLAROR

denúncia administrativa en contra de la voluntat expressada en votació democràtica per la pràctica unanimitat de les faml1ies de! centre. No està d'acord a pagar aquestes activitats? No volen pagar les activitats, però, en canvi, els seus fills hi assisteixen. De fet, per no fer diferències socioeconòmiques, el pagament és voluntari i, si uns pares no poden, els altres ho assumeixen. Cap nen es queda sense fer l'activitat, precisament, per garantir la universalitat, és a dir, que arribin a tots els alumnes . I què diu la C.eneralitat? Durant onze anys, la Generalitat ha fet controls i ha

donat el vist-i-plau al nostre programa d'estudis que, a més, cada any és aprovat i refrendat pel Depal1ament d'Ensenyament.

Ara, però, la seva resposta davant la denúncia ha estat un requeriment administratiu perquè tota la comunitat educativa renunciï a aquest model d'escola. De fet , estan d'acord amb el model però no poden defensar-lo amb la llei en mà i davant d'una denúncia. Quina ha estat la vostra reacció? Els pares, mestres i alumnes de l'escola hem sOl1it al carrer, ens hem plantat a la plaça Sant Jaume per reivindicar i defensar el nostre programa i hem anat al Parlament per parlar amb els representants dels grups parlamentaris. A més, el 26 de maig, i'AMPA va presentar un Recurs Contenciós Administratiu contra la resolució del Depal1ament d'Ensenyament i ens donaran una resposta aquest mateix mes de setembre. Tenim l'esperança que s'arribi a un acord. E.B.

Centre homologat

FEDERACIO DE GIMNÀSTICA

_Entrevista MANEL ESTIARTE, MITE DEL WATERPOLO

"PER QUÈ EM RETIRO? DIGUE1M ,

UNA RAO PER 11

CONTI NUAR Entrevista: Sergi Larripa

El millor jugador d e la hi stòria d el waterpolo ha dit prou. Ha decidit IItancar el llibrell, com ell diu, diu na carrera de 24 anys plens d'èxits personals i col ·lectius al waterpolo. Abans, però, estem vivint el darrer capítol de la seva carrera : els Jocs Olímpics de Sidney, en els quals Estiarte participa com a abanderat de la delegació espanyola. La ment de Manel Estiarte està centrada en els Jocs Olímpics de Sidney i en l'objectiu de reeditar, amb la selecció de waterpolo, l'or aconseguit a Atlanta. Un objectiu que no és a l'abast de tothom.

mi ca de tècni ca . El sego n mes, a mitjans de juli ol, va m co mença r a ju ga r

En què canvia l'equip de Sidney respecte del d'Atlanta?

to rn eigs ami stosos durant cin c setm a-

Prim er en els jugadors : dels tretze

nes: més de vint partits per tal d'aga-

qu e anem a Sidn ey no més en qu e-

far el ri tme, les tàctiqu es ... I el terce r

dem sis d'Atl anta. Els altres set són ju-

mes, el previ als Jocs, és més de pre-

gadors no us, enca ra qu e j a fa ci un

Sí, està cl ar qu e els nostres esfor-

cisió; treball em la ve loc itat, la tàcti -

parell d'anys qu e só n amb nosaltres.

ços est an ara tot alm ent ori entats als

ca .. . i el dotze de setembre j a mar-

A la co lumna ve rtebral, és a dir, al set

Jocs Olímpi cs, qu e és la co mpeti ció

xe m cap als Jocs.

titular, sí qu e en quedem quatre dels

qu e més ens motiva i ens il·lu sio na.

Què és més important davant una cita com els Jocs: la qüestió física, la psíquica o la tàctica?

darrers Jocs. Però el Joan Jané, el se-

És la co mpeti ció més impo rtant. I, a més, tenim el pri vilegi de parti ciparhi co m a vi gents ca mpio ns olímpi cs i

Qu an un equip vo l arribar al mà-

del món. Això suposa un a ce rta pres-

xim del se u nivell i guanyar ha d'estar

sió ... però és un a pressió qu e és mi-

molt alt en tots els se ntits. Física ment

leccionador, ja ha anat introduint xava ls joves, perqu è só n er futur.

Després de l'Or d'Atlanta heu notat millores en tot allò que reivindicàveu per al waterpolo?

ll or te nir-la qu e no pas no tenir-la. Està

ha d'estar preparat, perqu è tots els

D es prés d e l'Or d'Atl anta mo ltes

cl ar. q ue els nostres esfo rços, tant fí-

equips esta n mo lt fo rts i, en aqu est

person es em d eien qu e ca nvi ari en

sics co m mental s, est an no mes ce n-

sentit, la competència és molt dura. I

mo ltes coses .. . i j o se mpre e ls res-

trats en els Jocs Olímpics.

mentalm ent també és imp o rtant es-

po ni a qu e no, qu e no en canviari en

tar preparat per aguantar la pressi ó de

ga ires . El qu e hem fet nosa ltres du-

Ha estat dura, la preparació? La preparaci ó és molt.ll arga, dura

la co mpetició, no abaixar la guàrdi a,

rant els últims deu anys, guanyant vuit

més de tres mesos. El prim er mesés

no ca ure en l'eufòri a si les coses va n

medall es, est à mo lt bé, però és una

de res istència, i fem moltes hores de

bé ni caure en el desànim si va n ma-

generac ió, és un a dècada, és un mi-

natació, mo lts metres .... és un a mi ca

lament. Als Jocs Olímpi cs hi parti ci-

racl e! És un gru p d'esportistes i ncreï-

pesat. AI matí fem tres ho res de pi sci-

pen els mill o rs equips d el mó n i, si

bl ement bon s, amb mol t a qu alitat,

na i a la tard a tres més de gimn às,

els vo ls guanya r, has d'estar a punt en

qu e ha aco ns eguit aquests èx its.. .

peses i aparells, per acaba r fent un a

tots els sentits.

però no podem pensar qu e la se lec-

TOTCI.AROR

______________________________________ 1Entrevism gu in a Barcelona. Hi ha un equip de Tenerife a la prim era divisi ó des de fa bastants anys, hi ha més esco les, més nens ... , però sobretot queda un co mpte pend ent: qu e el waterpo lo s'este ngui territorialm ent per tot el país. La lli ga s' hau ri a de di sputar pel nord , pel sud, amb equips andalu sos, vascos ... , i en ca nvi enca ra hi ha regions on pràctica ment ni sa ben el qu e és aq uest esport. La diferència amb Ità lia, per exe m-

nyol té la rea litat qu e té: poques llicències i poca diversitat geogràfi ca.

ple, és qu e els dotze eq uips de primera divisió estan repartits per tot el país: nord, sud, est i oest, Sicíli a, Sar-

Et fa por que l'interès que ara tenen els patrocinadors, les televisions ... pel waterpolo espanyol baixi el dia que aquesta generació de jugadors es retiri i disminueixin els resultats de la selecció?

denya... Hi ha equips per tot arreu i cada cap de setmana jugues a un lloc diferent amb molta gent, molt de públic, i això crea la ri va litat, la co mpeció és el waterpolo espanyol. La selecc ió és molt gran, però el waterpolo a Esp any a és encara un espo rt jove, qu e creix de mi ca en mi ca ... En ca ra hi ha molt per fer, enca ra qu eda mo lt territori per oc upar, molts nens qu e co men cin a sabe r el que és aqu est es port.. . Qu ant a la se lecció, més no hi podem fer, però en

"Hi ha una bona base per mantenir el nivell quatre anys més, però em fa una mica de por el que pugui passar a partir de12003 o 2004"

tència i l'afició qu e falta aq uí. Quan tinguem una lliga on hi hagi tres equips catalans, tres de madrilenys, tres d'a ndalusos, un d'aquí i un d'a ll à... segur qu e cree m més ex pectac ió. Això és el que ens falta; el waterpolo es pa-

Jo crec qu e hi ha un a bona base per tal qu e es mantingui un bon nivell durant quatre anys més. Em fa una mica de por el que pugui passar a partir del 2003 o 2004, però, tot i així, tampoc es pod en fer grans previsions. De vegades et surten tres o quatre xava ls

l'àmbit del waterpolo de base enca ra es pot fer molt.

Una llarga vida professional a mig

La temporada passada vas tornar a jugar la lliga espanyola després de més d'una dècada a Itàlia. Has notat algun canvi, alguna millora en la lliga espanyola?

camí entre CçJtalunya i Itàlia

Hom e, jo he jugat quinze anys a fora i, de canvis, en trobes. La lliga la guanyen equips de Madrid, i això fa uns anys era impensable. A la selecció, per exe mple, la base de l'equip és formada per jugadors de M adrid, enca ra qu e molts d'ells visquin

ju-

"No podem pensar que els èxits de la selecció reflecteixen Pestat de salut del waterpolo espanyo1. La selecció té un nivell increíb1e, però al waterpolo queda molt per fer"

Manel Estiarte Duocastella va néixer a Manresa el 26 d'octubre de 1961, envoltat d'un gran ambient aquàtic, entre els seus germans: l'Albert, un fanàtic del waterpolo, i la Rosa, una de les millors bracistes de la natació espanyola. De petit ja era un bon nedador: en categoria infantil va aconseguir els rècords d'Espanya dels 200 i 400 m estils. Es va iniciar al waterpolo al CN Manresa. "Tots els divendres l'entrenador de natació ens deixava jugar mitja hora a waterpolo si ens havíem entrenat bé durant la setmana. Jo esperava aquesta recompensa! El meu germà Albert es va adonar que jo era hàbil amb la pilota i em va convèncer que deixés la natació". Un cop iniciat al waterpolo la seva carrera va ser fulgurant. Del CN Manresa va passar al CN Barcelona, amb el qual va debutar a la Divisió d'Honor de la Lliga Espanyola. En aquest club va estar-se fins a la temporada 83-84, i va guanyar 4 lligues espanyoles, una Copa d'Europa de clubs i una Supercopa d'Europa (1981). Després dels Jocs Olímpics de Los Àngeles va iniciar el seu primer exili italià per jugar 7 temporades al Pescara i 2 al Savona. En aquest primer període italià va guanyar 5 Copes, un Campionat Nacional, dues Recopes d'Europa i una Supercopa. L'any previ als Jocs de Barcelona, la temporada 91-92, va tornar a casa per jugar al CN Catalunya, amb el qm!J va guanyar una Lliga espanyola, la'Recopa i la Supercopa d'Europa. El 1993 va iniciar la seva segona etapa,italiana, de nou al Pescara, per tornar a guanyar més copes d'Itàlia i d'Europa. Va tornar d'Itàlia ara fa un any, per jugar la seva última temporada en actiu al CN Atlètic Barceloneta.

TOTClAROR

_ Entrevista amb un potencial inesperat i et tornen a aixecar el nivell. El que passa és que tampoc no podem exigir als que vinguin darrera que siguin campions olímpics com ho hem estat nosaltres. Exigim-ho als altres esports! Som els únics que hem aconseguit ser campions i subcampions olímpics en esports d'equip i campions i subcampions del món . Per què al waterpolo se li ha d'exigir ~és que als altres esports? A: nosaltres no se'ns pot exigir sempre

ha estat la meva sort: jugar en un equip molt competitiu que m'ha donat molta motiva-

l'or olímpic.

Creus que les institucions, els mitjans de comunicació, els patrocinadors ... us han fet justícia quant als grans mèrits assolits els darrers anys? Si un dia et lleves de bon humor dius que sí, que sí perquè hi ha més partits per televisió i estem més cuidats i protegits. El programa ADa ens ajuda molt i la Federació està molt a

"E1 meu pitjor record és la final dels Jocs de Barcelona, per la manera com vam perdre. El millOT¡ la final dAt1antd prop nostre. Però si un dia et lleves de mal humor veus el got mig buit i penses que, a pesar dels esforços invertits i els èxits aconseguits, no estem tan ben cuidats com uns altres. Però, en fi, a mi m'agrada ser optimista, veure el got mig ple i pensar que fa deu anys la selecció no tenia instal·lacions per entrenar-se, no hi havia el programa ADa ... Prefereixo veure les coses en positiu i valorar els progressos que hi ha hagut.

Disputar els sisens Jocs Olímpics... Són molts anys!

Molts anys, però tots al màxim nivell. Jo he tingut molta sort. Primer, perquè vaig començar molt jove, i segon, perquè he coincidit amb una generació de jugadors increïble. I tercer, el fet d'haver aconseguit els èxits que

TOTClAROR

ció els últims anys.

Barcelona van ser per a tu els millors Jocs Olímpics? hem aconseguit, que m'ha motivat molt. Si a Barcelona 92 haguéssim quedat setens en comptes de segons, ho hauria deixat, però mantenir sempre el màxim nivell, aconseguint podis en totes les competicions, m'ha motivat molt per allargar la carrera. Aquesta

Sens dubte. És que no hi ha dubte, van ser perfectes per l'organització, pels èxits esportius d'Espanya, per la vila olímpica, la cerimònia, la clausura .. . però, sobretot, per l'ambient. Tot Barcelona s'hi va abocar, la ciutat va viure intensament les 24 hores i els 25 dies per als Jocs, veies que la

Sisena cita olímpica per a un expert en competicions internacionals Els Jocs Olímpics de Sidney són els sisens en què serà present Estiaiil:e. Amb només 18 anys ja va participar als 30cs de Moscou 80, on la selecció va assolir el quart lloc, classificació que va repetir-se a Los Àngeles 84. A Seül 88, Estiarte i els seus companys van fer els pitjors Jocs, i no van poder passar de la sisena plaça. El primer gran èxit es va viure a Barcelona 92, quan l'equip entrenat per Joan Jané va aconseguir el somni d'arribar a la gran final, en un paI'ti.t memoralJle disputat a les piscines Bernat Picomell. Malgrat el sUpOiil: de tota la FamJ1lia Real com a espectadors de luxe, i de milions de teleespectadors que van seguir la fmal, la selecció no 'Va poder derrotar Itàlia, tot i les sis pròrrogues. La medalla d'argent, però, va ser un gran èxit per a un equip que tornava a tenir en Estiarte el seu gran baluard. La glòria olímpica va arribar quatre anys més tard, als Jocs d'Atlanta 96. Estiarte, que va tornar a ser el màxim golejador dels Jocs per cinquena vegada, va liderar la selecció de manera magistral fins a la fillal en què, tot i un inici de partit titubejant, va aconseguir derrotar Croàcia. S'havia aconseguit, per fi, l'anhelat i merescut or olímpic. A banda dels Jocs Olúnpics, Estiarte ha liderat la selecció en moltes altres competicions tnternaciomals. Ha participat en diversos Campionats d''Europa i del Món, com els de Sevilla'99 on va proclamar-se campió del món.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _~------- Entrevista "E1 waterpolo espanyol s'ha destendre per tota la geografia, de nord a sud, perquè hi ha regions que encara no saben què és aquest esport"

I I

ge nt estava e ntu siamada. Aquesta va ser la gran diferència amb altres Jocs. Sens dubte, els de Barcelona han estat els mill ors Jocs en què jo he participat. I què recordes d'aquella final del 92? S'ha dit que, tot i la derrota, en el fons va ser una victòria per al waterpolo. Potse r. Va ser un a final, contra Itàlia, molt, molt intensa. Sis pròrrogues, amb un a piscina absolutament apass ion ada. Una final me morable. És el pitjor record de la teva carrera? Sí, sí, va se r una gran decepció pel fet qu e ales hores pe nsàve m qu e no tornaríem a tenir una oportunitat tan clara per ser campions olímpics. Amb tot, un cop més es va demostrar el gran caràcter de l'equip, que es va aixecar, es va posar a treba llar i al cap de qu atre anys va aco nseguir l'or. I el millor. record? Atlanta, és clar. Vam guanyar amb autoritat, vam culminar un somni, e ns vam treure l'espina de Barcelona .. . Per què un jugador amb e.1 teu estat de forma decideix retirar-se? Dóna'm un motiu per continuar un dia més. Si sembla el final d'un llibre! Vagi com vagi a Sidney, quedi pr~mer o quedi últim . Passi el que passi, perfecte, es tanca el llibre. Vaig debutar

a la màxima competició amb 15 anys, plegaré amb 39; són 24 anys de selecció! 24 anys d'alegries, decepcions, esfo rços, meda ll es, victòries, de rrotes .. . Són 24 anys de record que m'emportaré. I el llibre s'ha d'acabar, no veig per qu è hi he d'afegir un es pàgin es més dient "ara faig un e uropeu més" o qu alsevol altra competició. No, no, ho deixo amb la màxima competició, els Jocs Olímpics, amb la "sisena", que e n waterpolo no ha fet nin gú, sóc l'abanderat, i amb un eq uip increïble .. . Passi el que passi a Sidney, és el mome nt de retirar-me. No et retira el carnet d'identitat, perquè en forma estàs. No, no, jo e m trobo bé. Físicame nt est ic bé, podria seguir, però és un a qüestió de ganes. Em ve de

"Han estat 24 anys meravellosos, però e111ibre s'ha dacabar. No veig cap raó per seguir afegint-hi pàgines. Prefereixo deixar-ho en la màxima competició i daquesta manero" gust fer altres coses, co me nço a estar ca nsat. Què penses fer? Seguiràs lligat al waterpolo? Ja ho veurem. No m'ho plantejo com a estrenador, tot i que sí que potser hi continuï lligat perqu è tinc l'oportunitat d'entrar al Comitè Olímpic Internacional. .. Si surt seria una oportu-

PROMOCiÓ MUNTURA + VIDRES

8.900 Ptes. + ANTIREFLEXANT

13.900 Ptes.

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Barcelona. • Un lloc per anar de viatge? Qualsevol platja. • Un plat? Pernil i pà amb tomàquet. • Un llibre per llegir? Hanniba/.

• Una pel'Hcula de cinema? Érase una vez en Amérlca.

• Un mitjà per estar informat? Un bon diari al matí. • Mar o muntanya? Mar.

• Un cantant o grup musical? Genesis. • Un esportista? Guardiola. • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Jesucrist. • Què valora més de les persones? La veritat. • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? No hi estic capacitat: dimitiria. • Dretes o esquerres? No em pronuncio. • Què s'enduria a una illa deserta? La meva dona i les meves filles. • Un desig confessable? Que tot continuï així.

nitat molt maca, pe rò ara no vull pensar en res que no siguin els Jocs. Ser l'abanderat deu ser tot un privilegi. Sí, em fa molta il·lusió. És un gra~ honor que el waterpolo estigui al davant de tot, representar Espanya .. .

_Salut

PATEIXES DE MAL DE CAP? per Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Una de les afeccions més freqüents de la vida diària, i el motiu principal de consulta al neuròleg, són les cefalàlgies o cefalees. Es tracta d1aquell dolor que apareix a la zona de la cara o del crani i que, segons la intensitat i la durada, pot entorpir la nostra activitat quotidiana durant hores o, fins i tot, dies. Les estru ctures de la ca ra i del cap di spose n d ' un a ri ca xa rxa de nervis, ta nt se nsiti va co m moto ra i autò no ma. En aq uest ni ve ll es reben les se nsac io ns visuals, aud it i-

breix el ce rve ll) i els nerv is c ra ni a l ~ se nsit i us. I és que só n moltes les estru ctures que pode n ocasionar el dolor que es reflecte ix al ca p, la qual cosa en

ves, gustat ives i o lfatò ries, per tal co m la ca ra i la veu só n dos mitj ans

co mpli ca fo rça el di agnòstic. De la mate ixa fo rm a, hi ha moltes menes

imp orta nts per ex pressa r el nost re estat emocio nal.

de cefalees, a pesa r qu e les més freqüents só n la te nsional i la migranya.

La rica xarxa nerviosa del cap i del crani fa que moltes estructures puguin ocasionar cefalees, cosa que en pot complicar el diagnòstic Entre les estru ctures en qu è l'esti ml:Jl ac ió pot res ultar do lo rosa hi ha els teixits de la ca ra i del crani , les mu coses qu e reco breixe n la cavitat buca l, la cavi tat nasofarín gia, els polsos de la ca ra i el co ndu cte auditiu extern . Altres estru ctures q ue també han de tenir- se en co mpte co m a origen de la cefal ea só n les dents, el globus ocul ar, les artèri es ce rebrals i el sistema ve nós del crani, la duramàter (un a de les ca pes qu e reco-

TOT CLAROR

La cefalea tensional La cefa lea te nsional és una de les més diagnosticades, i es relaciona amb un estat de contracció muscul ar sosti ngut, generalment ca usat per l'estrès de la vida quotidiana. També s'assocïa a estats d'a nsietat, depress ió o, fin s i tot, a canvis postu rals prolongats. Totes aqu estes si tu ac ions produ eixe n co nt racc io ns m usc u lars sosti ngud es que ca nsen el múscul que reacciona i ca use n dolor. El qu e caracteri tza aq uesta ce falea és un dolor so rd o un a se nsac ió de tibantor, pressió o constricció qu e pot va ri ar en intensitat, freq üència i d urada, tot i que acostuma a se r llarg. El s pac ients desc riu en aq uesta se nsació co m si es tractés d'un ci nt uró o un casc qu e els envolta el ca p amb co ntracc io ns sostin gud es dels mú sculs esq uelètics i aco mpanyades d'hi-

perse nsibilitat en el cuir cabe llut i rigid esa a la zona del clatell. És en aqu esta zona (subocci pital) i en la lateral del crani (temporopa ri etal) on es localitza habitualment la cefa lea tension al. Amb tot, ca l sabe r que no es tracta d'una situació greu i qu e el tracta ment de la patologia inclou la utilització de mètodes psico lògics i farm aco lògics (analgèsics, relaxants musculars suaus,

La ce1afea tensional és una de les més comunes, i s'associa a estats destrès, ansietat o depressió. També la originen els canvis postura1s prolongats

Salut La migranya, una de les cefalees més molestes, en un episodi fort pot arribar a superar les 72 hores, la qual cosa s'anomena estaf migranyós

de caràcter cícl ic a una sè ri e de mal-

tranq uil ·li tza nts i antid epress iu s tr icí-

sol teni r- ne atacs 2 o 3 cops al mes, i

cl ics, usats en pautes de curta dura-

el més habitu al és qu e li apareguin

ció) i de teràpia física relaxa nt, co m el

qu an es ll eva, perqu è poques vega-

ioga i les gimn àstiqu es suaus.

des trenqu en el so n.

esta rs d igestius. Una altra ca racterística de la ce falea mi granyo sa és qu e és d e tipu s pu lsatiu i un ilateral, és a dir, que només afecta un cantó del cap. Q uant a la in tensitat del dolor, pot ser moderada o severa, i pot d ura r un es ho res, un d ia o, fi ns i tot, conve rt ir -se en un estat m igranyó s si s'all arga més de 72 hores.

Factors I substàncies que originen la migranya: • • • • • • • •

La perso na q ue pate ix de migranya

A més, hi ha altres mètodes efi-

Per últim , hem de te nir en co mp-

caç os per al tractament, co m la ca -

te qu e en algun es ocasions la cefa lea

lor i el fred, els estiraments i les te-

ve precedid a pe r un es se nsac ions vi-

ràpies manuals (el massatge, la trac-

suals, se nsitives o mo to res ano menades aures qu e anun cien l'arribada

ció suau i la hi giene postural).

d'un altre epi sod i de migranya.

La migranya

• • • •

Menstruació Activitat sexual Trauma cranial mínim Estrès Canvis climàtics Fà rmacs vasoctilatadors Alcoho l Formatges dms o secs ous Arengades Cacau CafeYna Fruites cítriques

Símptomes que l'acompanyen: • • • • • •

Nà usees Fotofòbia (malestar per la llum) Fonofo bia (malestar pel soroll) Rampes abdominals Pal'lidesa facial Hipe rsensib ilitat

Tradament per combatre-la Con eguda per Hipòcrates fa 2.400 anys i desc ri ta pe r Caleno co m "he-

Pel que fa al tracta ment per pal'liar-

qu es, només es pot recomanar el re-

mi cranea" a mi tjans del segle li, aqu est

la, un cop confirm at el d iagnòstic, con-

pòs en una habitac ió fosca, l'a pli cació

tipus de cefa làlgia afecta el 5-10% dels

sisteix bàsica ment a inge rir algun fàr-

d'una co mpresa freda damunt els pol-

adu lts , sob retot les do nes, i en un

mac. Els analgèsi cs suaus com l'aspiri-

sos, el massa tge di gital vigo rós i la

75 % dels casos es troben antecedents

na, l'acetamin ofe o els derivats de la

co mprensió de les artèries temporals

o relacio ns fa mil iars.

cod eïn a poden se r útil s si es prenen

sup erficials.

La migranya acostum a a aparèixe r

de manera immediata, amb els prim ers'

Les perso nes amb tendència a patir

en l'adolescència o al prin cipi de l'edat

símptomes, però els més eficaços só n

de migranyes és bo que evitin la inges-

adu lta, i que.form a part d'un espectre

els alcaloides de l'ergotamina.

tió de determ inats fàrm acs i aliments,

d'alterac ions que va n des dels vòmits

Com a mes u res no f armaco lògi-

així com les situacions d'estrès.

I I

corA PERMís DE:

cotxe. moto camió • tràiler autocar

....

...J

AL TEU SERVEI A: Provença, 455-457 i també en tots aquests punts: Roçafort,67 -69

Tel.:93 .424.00.67

BARCELONA

,Joan Güell ,153ent.A

Tel. :93 .330.32.50

BARCELONA

Cantàbria,42bis

Tel. :93.305.23.23

BARCELONA

RondaSantAntoni,1 02ent.1 a.

Tel. :93.302.11.40

BARCELONA

Torrentdel'Olla,157

Tel. :93.218.01.86

BARCELONA

PasseigZonaF ranca, 142

Tel.:93.332.81.62

BARCELONA

CarmenAmaya ~ 35.37

Tel.:93.335.63.14

HOSPITALETDELL.

GrandeSantAndreu,450

Tel.:93.345.52.99

BARCELONA

PiiMargall,24

Tel.:93 .658.92.34

VILADECANS

Sants,46pral.

Tel.:93 .421 .79 .47

BARCELONA

Rosas, 11

Tel.:93 .437 .23.71

HOSPITALETDELL.

MossènAndreu,40

Tel.:93 .375.21.05

CORNELLÀ

Motors,s/n(zonadepràctiques)

Tel.:93.223.31 .45

BARCELONA

ISi tens menys de dos anys d'antiguitat en el permís de cotxe , pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat en la conducció .

_Dietètica

REDUIR EL COLESTEROL PER PREVENIR MALALTIES CARDIOVASCULARS per Maria Dolors Villanueva, dietista de "Esportiu Claror

L'excés de colesterol a la sang (hipercolesterolèmia) és un dels factors de risc en relació a les malalties cardiovasculars, les quals representen una de les causes principals de mortalitat en els pa·fsos desenvolupats, juntament amb el càncer. Alguns estudis demostren que el tipus de dieta és un dels factors que més influeixen en aquestes dolències.

Els estudis efectuats en diferents pa-

prim ers co ntra la d ieta dels sego ns

ïsos indiquen que, si bé hi pot haver una certa predispos ició ge nètica, les malalties card iovasculars vénen determinades en gran part per factors am-

(a mb una proporció elevada de greixos saturats d'ori gen animal) era responsa ble de les altes conce ntracions de trigli cè ri ds i colesterol a la sang.

bientals com la dieta. Per exe mple, en un a investigació realitzada a Europa es van atribuir les diferències en la mortalitat co ronària

I és qu e els greixos só n les rese rves naturals energètiqu es dels organismes animals; n'hi ha tres gru ps importants : els triglicèrid s, els esteroides,

entre diferents països als factors di etètics. En con cret, es va co mprova r qu e les poblacions de l'àrea mediterrània teni en una mortalitat coronàri a

on t robem el co lesterol, i els fosfo lípids, com la lecitina, gràcies als quals els greixos de la sang es poden transportar. De tot això es dedu eix qu e el colesterol és excl usivament d'origen ani-

menor qu e els països occi dentals no mediterranis. El co nsum d'o li d'o liva (ri c en àcid s grassos in saturats) dels

Un estudi europeu va atribuir a fadors dietètics les diferències en els índexs de mortalitat coronària en tre països 12

TOT CLAROR

mal i, per tant, que no existeix en els aliments d'origen vegeta l. També que, per la seva estructura química, és sòlid a te mperatura ambi ent (es co m-

Les causes de les malalties cardiovasculars La majori a de la pobl ació occidental fa una di eta inadequ ada, amb un contingut alt d'aquests greixos saturats d'o ri gen anim al, colesterol, sucre refinat i sal, juntament amb una activitat física nul·la o no ad ient. Això es tradu eix en un augment en els nivells de co leste ro l, hip erte nsió arte ri al i obesitat, a més d'un augment del ri sc de patir trombosi i altres malalties degeneratives .

pon d' una mol·lècula de glicerin a i de

Cal tenir en compte que la meitat

tres cicles de carbons, per la qu al cosa la cadena és llarga i el punt de fusió alt), ben al contrari que els oli s vegeta ls, qu e a te mperatura ambient só n líquids (són de cadena cu rta i de pu nt de fusió baix) .

d e les m o rts e n e l no stre e nto rn só n ca usades per malalties degeneratives del siste ma ci rcul atori , ent re les qu als l' in fa rt de m ioca rdi és la més destacada pe r la seva precoc itat i freq üè ncia. L'infart de mi oca rdi es

Dietètica Per combatre el colesterol perjuchcia1 cal augmentar el consum de productes que aporten colesterol bo, com e1peix pro du ei x per l 'obstr ucc ió d e l flu x

(LDL) no sigui metaboli tzat per la via normal i passi a adh erir-se a la paret arteri al. Pel qu e fa a conce ntracions elevades de co lesterol bo (HDL), els estu dis demostren que disminu eixen el ri sc d'arteri osclerosi i ca rdi opatia isqu èmi ca, ja qu e l'HDL arrossega el colesterol LDL i no perm et que s'adhereixi a la paret arteri al.

En quins aliments hi ha colesterol?

sa ngu i n i a les artèri es co ro nàri es per ca usa de les io ns vasc ul ars i arter ioscle rò tiqu es.

El colestero l bo es troba, principalment, en el peix bl au i els fru its secs (avellanes, ametlles i nous).

Contrarestar amb antioxidants

L'efecte meta bòli c de l'ave ll ana podri a se r ca usa t pel se u co ntin gut en

A més del co lestero l, hi ha altres

àc id o leic. A més, altres co mponents

fact ors qu e poden co ntri buir al des-

de les avell anes co m la vitamin a E,

envo lupament d 'aqu estes malalti es,

els o li goe lements i la fibr a podri en

co m la manca de vitamin es antioxi-

impli car un b e nefi c i ad di c i o nal

dants E i

i de betaca rote ns. Les

d 'aqu esta fruita.

dades epidemi ològiques mostren una

En ca nvi , el co les tero l d o lent el

relació entre els nive lls d 'aquests an-

podem tro bar en els produ ctes d ' ori-

tioxid ants i la presència de ca rdiopa-

ge n anim al co m les marga rin es, la

tia isqu èmi ca.

nata, la ll et, e ls fo rm atges grassos ,

Ai xò signifi ca que si mengem prou antioxidants, el ri sc de patir la malal-

Recomanacions Si volem abaixar el nostre Ú1dex de colesterol en la sang mitjança nt la dieta, més que disminuir exage radament el consum de greix cal introduir alguns canvis en el tipus d e g re ix qu e me nge m pe r ta l d'apropar-nos al patró de "dieta medite rrània": 1 . Augment del consum de greixos vegetals i utilització d'olis vegetals en la preparació dels aliments. 2. Utilització d'oli d'oliva per fregir, ja que les seves p ropietats fa n que sofreixi menys alteracions. 3. Augment del consum de greixos insaturats: cal menjar dos cops per setmana peix blau i, dos cops més, peix blanc. 4. Disminució del consum de greix saturat, tant de procedència animal com vegetal, inclosos els productes de brioixeria i margarines .

la ca rn de ved ell a, el porc, el xa i i el

terràni a, pobra en greix saturat d'o ri-

fetge.

gen animal i amb una proporció d 'oli

tia és m és baix. En cas contrari , la

La prevenció de l'arteri osclerosi no

manca d'aqu ests antioxidants produ-

sols s'ha de centrar a abaixar els nivells

de no min ad a di eta prud ent, perqu è

eix un augment de l'oxidació (enran-

de colesterol , sinó qu e també ha de

co mpta amb àcids grassos mo noinsa-

ciment) i l'altera ció d ' un s aminoàcids

reduir els danys que ocasionen les LDL

turats i vitamin es anti oxidants benefi-

que f an qu e el col est ero l negatiu

o el colesterol dolent. La di eta medi-

cioses per al metabolisme.

d 'o li va elevad a, pot apro par-se a la

Bar Servei d'hostelería en general per a: Col.legis

Restaurant - Braseria

T'agradaria Conèixer.. . aJ'¿'~

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

Residències Empreses Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. HOSTESA®

Indústria, 180, entl. Tel. 93 4551307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPE TIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_Mens sana

DONA I , RELACIO SOCIAL per Miquel Ruaix, psicòleg del Centre de Serveis Socials de la Sagrada Família

"Em sento sola, però no faig res per quedar amb algú ", "tinc ganes de sortir, però em quedo a casa tancada. No sé per què", "m'agradaria tenir amics/gues però no sé com ferho per aconseguir-ne", "enraonar amb els altres em va bé, però ho evito ... " Aquests són els sentiments i pensaments de moltes dones que, dedicades durant molt temps a l'atenció dels fills i la família, es troben al cap dels anys amb la manca de relacions socials i d'un entorn propi fora de l'àmbit familiar on desenvolupar-se com a dones.

Se r .mare és un títol qu e un a dona adquireix en te nir, alm enys, un fill . Aqu est títo l la si tu a en un a altra di-

ri or algun a cosa de l' interi or de les dones, el se u producte: el fi ll o bé la f ill a.

mensió soc ial, j a qu e des d'a ra fo rma part de l co l·l ectiu de mares. Es ve u igualada en relació a la mare pròpia i al mate ix temps la fa anar mes enllà, de la seva mare en fa una àvia. Ai x í, hi h a un a t ransmi ss ió

Els trets qu e co nform en una posició femenin a o bé un a de masculina só n inco nscie nts. Un no és ara home, ara dona, co m si es tractés d' un a di s-

d 'a qu ests ll ocs com a res ul tat dels naixe ments i el pas d' una generació a l'a ltra.

fressa qu e es co l·loca a vo luntat. Sovint diem que " un és co m és" o qu e, esse nt el qu e so m, "tots so m diferents". Per tant, no hi ha un a úni ca form a de se r home o dona, cadascú ho és d' una manera singular i intransferibl e. Pu c voler se r com l'a ltre, però ce rtes coses qu e no en s les toquin!

res pectabilitat social i una sati sfacció qu e, en algun s casos, pot fer-l es desinteressar de la seva co ndició de dones i estalviar- se de posar en j oc la relac ió amb un home.

Les dones busquen refugi en la maternitat, la qual cosa els atorga una posició social que, en alguns casos, pot fer-les desinteressar de la seva condició de dona

Per un a altra band a, subj ecti va ment una dona és algú qu e pren un a pos ició fe menina, la qual es construeix en relació a una de masculin a. El qu e co nfirma a un a do na en el se u valor co m a tal passa per obtenir el

Co m hem co m entat abans, ser mare, esposa o àvia só n títols socials, enca ra qu e no sols só n això. Quin es

recon eixe ment d ' un ho me, i el qu e co nfirm a qu e un ho me, ho és passa

co nseqü ènci es subj ectives té per a un a dona esdeve nir-n e?

pel reconeixe ment d' un a dona. L' un no és se nse l'a ltre.

Les conseqüències de ser mare

També, s' ha identifi cat socialment femini ta t amb maternitat. Co m qu e el qu e és femení se mpre resu lta eni g-

Moltes vega d es, les d o nes busqu en refu gi en la maternitat perqu è

Si això su ccee ix quan un a do na co nviu amb un ho me, es co mpli ca un a mi ca m és qu an la rela ció amb

màti c, la mate rnitat mostra a l'exte-

els atorga una pos ició, un estatus, una

l'home s' ha trencat i so lament en que-

TOTClAROR

________________________________________ ~enssana Els fills poden substituir, en Pàmbi t emocional, altra mena de relacions socials, cosa que pot complicar la vida a moltes dones quan els anys dinfantesa dels fills quedin enrere da la re lació amb el fil l!s i fill a/es. Qu an les dones es qu eden so les amb tota la responsabilitat famili ar se sobredim ensiona la pos ició de mare en detrim ent de la de dona i de la relació social en general. En algun s casos, l'única "relació social" qu e te nen algunes dones és amb els fill s. Aqu ests, anim en la il·lusi ó qu e hi ha algú incondi cional, algú pel

Quan una dona es queda sola amb tota la responsabilitat familiar se sobredimensiona la posició de maFe en detriment de la de dona

«Dona i relació social» al Centre de Serveis Socials Sagrada Família "Dona i relació social" és el nom d'un projecte que ha nascut al Centre de SelVeis Socials Sagrada Familia com a conseqüència del treball realitzat amb persones, la majoria dones, que en la seva deman da han prioritzat el camp laboral i la dimensió de les responsabilitats familiars al preu de deixar de banda la relació en el camp social. Aquesta situació compolta un sentiment d'empobriment i d'aïllament personal que comp lica trobar una manera dife rent de vincular-se amb els altres, i el fet de no dur a terme satisfactòriament una relació amb els altres dificulta i limita el desenvolupament de les relacions fa miliars i laborals. Ara mateix hi ha un gntp de dones que està en funcionament des de fa dos anys: "considerem positius els resultats obtinguts, raó per la qu al fem extensiu el projecte a la comunitat de la Sagrada Familia". Els SelVeis Socials de la Sagrada Fam11ia us ofereixen la possibilitat de participar d'una experiència de gnt p on trobare u: • Un gru p de relació al voltant de dues menes d'activitats: d'ajuda mútua i de tipus formatiu i lúdic. • Un grup d 'anàlisi per tractar de manera acurada experiències i situacions p ersonals.

Informació Centre de Serveis Socials Sagrada Faml1ia. CI Mallorca, 425, planta 4a. Ajuntament de Barcelona. Tel. 93 446 26 20. Demaneu per la Informadora els matins (menys dimarts) de 9 a 14 i els dimaJtS i dijous de 16 a 19 hores. SelVei d'espai infantil per a nens de 3 a 12 anys. Participació lliure de taxes.

que marca la relació d'una dona amb un fill/a.

en l'àmbit emocion al, altra mena de relac ions socials qu e no es tenen. La

Així, l'úni c límit qu e té aqu est "se r algú per l'altre" és la mort o bé el re-

seguretat qu e les don es obtenen de l'es pai qu e els ofereix el ll aç maternal les pot fer d es interessar d'a ltres

qu al ell es se mpre seran alguna cosa. Quantes vegades no hem sentit : "jo al meu marit me l'estimo molt, però prim er són els meus fills" , "e ls

pudi : "malgrat qu e .. . j o se mpre seré la teva mare", "encara que ... tu sempre seràs la meva filla". El vincl e qu e lliga al s fill s, per la seva naturalesa, acostum a a se r més resistent a les contra rietats i dece p-

fills són una altra cosa, no són eJ.. mateix qu e el marit". Expressions com aquestes assenyalen la qu alitat del llaç

cions que el llaç que un eix un a parell a. Els fills poden substituir i sati sfer,

E5PDR... 5 I asals

y Cuberó, 216 Tell Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

aventures més arri scad es. En definitiva, cal expli car qu e això té un preu, ja qu e uns i altres es veuen privats de relacions, i la sobreexigència mútu a de fid elitat i atencion s els pot compli car la vida quan els anys de la infantesa dels fill s qu edin enrere.

- En forma

IOGA:

DESCOBREIX

I UNEIX-T E AMB EL TEU MÓN INTERIOR Desconnectar, relaxar-nos, buscar la tranqui l·litat... per a aq uestes coses i d'alt res serve ixe n les vacances. Ara, per a molts ja han quedat enrere i torna la v ida q uotid iana, en qu è trobar un estona per descansar i alli berar tensions resu lta una mica m és difíci l. Practi ca r ioga dos cops per setmana ens pot aj udar. E.B . Av ui , ga irebé tots els ce ntres esportiu s han inco rporat el ioga o di sciplin es simil ars en els se us programes. No es tracta d'un es port, sin ó d 'un a font de sa lut i benestar qu e ens ajuda a trobar-nos m ill or amb nosa ltres mateixos i el nostre ento rn . El ioga és un dels sis sistemes de la fil oso fi a hindú ; el mo t "i oga" és equiva lent a la paraul a "uni ó" qu e, segons aqu esta fil oso fi a, represe nta la uni ó de l'ésse r hum à amb el se u se r més profund . Ai xí, el retro bament d'un mateix, amb la superació de possibles esc iss ions interi o rs. La prin cipal premisa qu e sustenta aqu esta fil osofia és qu e mitjança nt el coneixe ment profund d 'un mateix es poden co ntrolar els impu lsos i la vo-

les glàndu les end oc rin es, els plexos nerv iosos i els chak ras o ce ntr es energètics.

Respiració i relaxació El nive ll físic co nsisteix a relaxa r el cos co m a prim er pas per retro bar-n os . Només ca l esti rar-n os panxa amun t (posició anomenada sa vasana) en un a supe rfície plana i dura i deixa r que les extre mitats, el coll, el ca p ... es pos in cò mod ament a te rra. En aqu esta posició s'acce deix al sego n ni ve ll, en qu è pren molta importància la res pirac ió. Si hem

lun ta t, cosa qu e po rta els iog ui s a practi ca r-l a segu int se mpre tres ni -

ac umu l a t

vells interco nn ectats: el físic, el mental i l'es piritu al.

sió,

L'exec ució de les di ve rses asa nas o postures marca el ca mí per anar asso lint els ni ve ll s, j a qu e s'acti ve n

El ioga és un dels sis sistemes de la filosofia hindú, 1significa la unió de l'ésser humà amb el seu ser més profund

TOTClAROR

m o lta t e npra c -

ca l

tica r un a respirac ió lenta, profund a i rítmi ca que passi pel diafragma i arribi fin s a l'abdomen. Per tant, la mi llo r manera de fer front als problemes i les tensions que invadeixe n el pensa ment és co nce ntrar-n os en la res pirac ió i se ntir com recorre el nostre cos i ompl e l'organi sme d'energia. A poc a poc, se ntirem un a se nsació de relaxació, co m si el cos ens pesés menys, i també notarem co m la ment va desca nsant de les poss ibles tensio ns. En l'últim a etapa, l'espi-ritu al, la perso na pot prend re con sc iència d e si mate ixa i assolir un grau més el evat

tr a nqui l · -

_____________________________________ 1Enfonna litat i relaxa ment. És qu an els iogui s

A fi de co rregir i modifi ca r això, hi

practiqu en la meditac ió, amb l'abstracc ió del cos i la se parac ió d e la

ha el qu e s'a nomena Nie/ra-ioga , una tècni ca que s'h a d ifós molt per occi-

co nsc iència de l'ego per id entifica r-

d ent. Pro posa algun a va ri ac ió so bre

se amb un ésser totpoderós i o mni-

la tèc ni ca o riginal hind Cl, però totes

present qu e no es troba ni fora ni dins

du es d isciplin es es poden co mbin ar:

del cos.

el ioga tradi cional s'executa amb pos-

El ioga persegueix la relaxació Hsica, mental i espiritual amb l'objectiu de retrobar-nos amb nosaltres mateixos

tures, exe rc icis i estiraments, men-

Programar l'inconscient

tre qu e un a de les ca racte rístiqu es del

Nidra-ioga és la imm obili ta t.

Nidra- ioga, pot se r la de loto (asse-

A fin als del segle passat, els pares del psicoa nàlisi va n estudi ar la du ali-

guts amb les ca mes encreuades) o la

Pensar i visualitzar en positiu

de savasana. En tot cas, se mpre se rà

tat de la ment i la dífi cil relació entre

la mateixa, perqu è es basa en la im-

la part racional (co nsc ient) i la irrac i-

El Nidra-Ioga és un a tècnica de pro-

o nal (in co nsc ient), am b la cree nça

gramac ió per co nvènce r l'in co nsc ient

immo bilitat i la plena co nce ntració en

qu e la primera pod ia dominar la se-

mitj ança nt un a o rd re verbal (sa nkal-

el cos i en la respiració, s'aco nsegueix

gona. Posterio rm ent es va co mpro -

pa), aco mpanyada de la visualització

un estat de relaxac ió fís ica co mb inat

va r q ue el meca nisme era a la inve r-

co ncreta de l'o bj ectiu .

amb un a gran agud esa mental i un

sa i qu e fo rça sovint era l'inco nscient qu i manava sobre la consc iència.

mo bi litat abso luta. Així, mitj ança nt la

Sego ns els ex perts, el sankalpa ca l

estat de so mni co nscient qu e pred is-

qu e sigui fo rmu lat mentalment un a

posa l'in co nscie nt a estar perceptiu i ass umi r l'o rdre.

De fet, mo lts co ps l'in co nsc ient

sè rie de co ps, d e manera co ncisa i

e ns trae ix i ens ju ga males passa -

clara , e n pos itiu i en prese nt. Per

A I ca p d e poq ues set m anes de

des o, fin s i tot se nse ado nar- nos-

exe mp le, podri a se r "estic se mpre re-

practica r el ioga o el Nie/ra-ioga per-

en, ens cau sa dubtes i in seguretats

laxa t" i, en ca nvi, se ri a negatiu pen-

ce brem els be nefi cis qu e ens ofereix

qu e imp edeixe n fer rea li tat els nos-

sar "no esti c nerviós".

t res d es itj os .

aqu esta fi losofia qu e ens reco nci lia

Qu ant a la postura per practica r el

amb el nostre mó n interi o r.

Ens trobarà molt a prop seu: Provença, 427 - 431 Pg. Sant Joan, 135 I

Castillejos, 248

CAJA MADRID

St. Antoni M. Claret, 139

A I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • Caja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el prOducte que millor s'adapti a les seves necessitats i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge. • I, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.

lAHIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.

~ HIPOTECA MAX! 100:

Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.

HIPOTECA QUOTA FIXA

PRÉSTECAUTO-PROMOTOR

Per als qui prefereixin pagar la mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge.

Per la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxsació del projecte.

Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats

902.24.68.10 http://www.cajamadrid.es

_ Reportatge LA MANCA D'ESCOLES BRESSOL PÚBLIQUES DEIXA A CASA 24.000 INFANTS DE BARCELONA

ELS PETITS,

QUE

ANEM

A L1ESCOLA? El 69% dels barcelonins entre O i 3 anys no podran accedir a l'escola bressol aquest curs. 1.700 famílies han quedat fora de les preinscripcions i moltes d'altres desisteixen de provar escolaritzar els seus fills, amb els problemes que això comporta. Davant d'aquesta situació, les associacions de pares i mares exigeixen la creació immediata de les 1.700 places per a aquest cu rs. La previsió més optimista, però, és la creació de 750 places que un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament podria fer realitat de cara al curs 2001-2002. E.B

"Garantir una educaci6 de qualitat que doni resposta a les necessitats educatives actuals (. ..) i garantir una millor planifi~aci6 i gesti6 dels recursos econòmics i humans i de les infraestructures educatives". Aquesta és la primera premisa que, en matèria d'educació, defineix l'Ajuntament de Barcelona en el Projecte Educatiu de Ciutat que encapçala el Pla d'Actuació Municipal per als propers quatre anys. És com a part d'aquesta educació que cal tenir en compte la primera etapa d'escolarització del nen/a, la que es fa en escoles bressol dels O als 3 anys.

Pediatres i pedagogs co in cide ixen a destacar els beneficis que co mporta que els nens/es vagin a la guarderia, sobretot a partir dels 18 o dels 20 mesos, i s'interrelacionin amb altres nens. En canvi, un 69% dels barcelonins d'entre O i 3 anys s'han de quedar a

Barcelona" la distribució per districtes). Una xifra insuficient tenint en compte les dades estadíst iqu es del nivell d'esco larització.

casa per la manca d'escoles bressol a la ciutat.

A Catalunya hi ha censats més de 168.000 nens fins els 3 anys, i només 1 de cada 4 pot comptar amb una pla-

Actualment a Barcelona hi ha 292 esco les bressol , de les quals 43 só n de titularitat pública (5 llars d'infants de la Generalitat de Catalunya i 38 esco les bressol de l'Ajuntament de Barcelona) i 249 són privades (vegeu en el quadre "Escoles Bressol a

Gel"le~ali t ot

Aj u ntament

....

" PrlvQdQ. ·

::'

.,"

Toto l

Eixample

62 30

Ciutat Vella Sants-Montjuïc

Les Corts

Sarrià-Sant Gervasi

Gràcia

Horta -Guinard6

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martí

Total

249

292

TOT CLAROR

ça en el conjunt de guarderies públiques i privades del territori català (el 1998 el nombre de places era de 40.680), segons un estudi de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona. A Barcelona, són 34.778 els nens/ es d'aquesta edat, segons dades del curs 98-99 proporcionades per l'lnsti-

Escoles bressol a Barcelona ':

Plaça per 1 de cada 4 catalans

De les 292 escoles bressol que hi ha a Barcelona, 249 són de titularitat privada, cosa que suposa un fort dèficit en l'oferta de places públiques a la ciutat

____________________________________ Iteportm~ Alguns municipis catalans han criticat la política de la Generalitat per projectar la responsabilitat en aquesta matèria als ajuntaments

cions al Parl ament de Catalunya: la creació, per al curs 2000-2001, de 6.000 noves pl aces d'esco les bresso l a Catalunya, de les quals 2.000 es destinari en a Barcelona.

Els pares afectats comencen les reivindicacions

tu t d'Educació de Ba rce lona i la Delegac ió Territo ri al d 'En se nya m ent d e Barce lona. Dels prop de 35. 000 nens, el 31% (10.7 81 ) va n accedir a l'esco la bresso l el c urs 98 -9 9 (d e t ots, no m és 2.449 ho va n fer en un a esco la pú bl ica) i la resta (prop de 24 .000) es van qu edar a casa esperant trobar pl aça en el curs lectiu següent.

Esperant les 30.000 noves places promeses per la Generalitat

L'in co mpliment de les expectati ves creades en l'à mbit de l'ed ucació dels més petits va provoca r qu e els pares afec tats alcess in la veu. El mes de maig, per exe mpl e, més de 2.000 famíli es es van manifestar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per ex igir a la Generalitat de Catalunya l'execució del compro mís adquirit. Co ngrega ts per la Federac ió d'Associac ions de Pares (FAPAC), els pares i les mares van reivindi ca r el dret a l'educació dels nens fin s a tres anys i l'elaboració d'un mapa escolar per estab lir amb més cl aredat la demand a territori al i les necess itats per zo nes

Davant el dèfi cit d'escoles bresso l, l'exco nsell er d 'En se nya ment d e la Generalitat, Xavie r Hern and ez, va

Quant costa una escola bressol? El cost de les escoles bressol gestionades per l'Ajuntament oscil'la entre les 3.000 i les 35.000 pessetes mensuals, en fun ci6 cle la renda anual de la unitat fa miliar. Les Llars d'Infants gestionades per la Generalitat costen unes 22.500 pessetes i també es poden rebre subvencions, tot i que els ingressos familiars han d'oscil'lar entre les 164.000 i les 551.000 pessetes anuals. En canvi, un centre 0-3 anys privat pot costar des de 15.000 pessetes, per una estada de 4 hores al dia, fills a 50.000 per 6 hores al dia. La dife rència és substancial, tenint en compte que a les escoles públiques el nombre de nens per mestre és molt més baix, de 4 a 8 nens per mestre, davant la indefinici6 en una escola privada que pot variar en funci6 de les hores, i que pot arribar als 15 o 20 nens per mestre.

Sego ns el portantve u de la Coo rdi nadora d'Associacions de Pares i M ares d'Esco les Bresso l i Ll ars d'Infants

prometre, el febrer de 1999, pro moure la creació de 30.000 no-

de Barce lona, Carl es Sea ra, un a de les reivind icacions co ncretes és qu e

ves places en els següents sis

"l'Administració creï de manera immediata, per al curs 2000-200 7, 1. 700 places".

anys. També es van fer promeses el mes d 'o ct~lbre, durant el període de campanya electoral de les elec-

Aqu esta xifra es correspon amb el

- ESTETICA

cebado D ES

Cirugía PJ.astica y Est:ética Aumento y reducción mamaria Llpoescultura Cirugia de parpados Corrección de orejas y nariz AumenlO de lablos ...

Unidad Laser Depilación Rejuveneclmiento facial '

consulta gratuïta! financiación

1892

Medicina Estética Tratamlentos anticeluJitlcos Tratamientos de reJuveneclmlento (colageno. peellngs, ...) Elimlnaclón manchas cutaneas y cicatrlces

Unidad del Cabello

Ara a Sagrada Família

Tratamiento y prevenclón de la calvlcle Cinlgía correctora (rnlcrotransplantes) Clrujanos Plastlcos Tltulados En las mejores ClInicas de Barcelona

Padilla, 273

Tel. de Información 933426290

Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.finestetica.com

08025 Barcelona Telèfon 93 435 13 23

http://www.cebado.es

_ Reportatge niment de les escoles púb li ques i els centres privats se nse ànim de lucre. Però el Pla va rebre moltes crítiques per part dels munici pis, que consideraven que la Generalitat no podia projectar la responsabi litat en la creació de places als ajun ta ments, que no tenien ni recursos ni competències. La resposta de la consellera d'Ensenya ment va ser contundent: "En cap cas es crearan no-

ves guarderies públiques de la Generalitat, però mantindrem les que ja tenim". nombre de famílies de la ci utat que s'han quedat sense plaça en la preinscripció d'aquest curs, una xifra que podria arri bar als 2.000 alumnes el curs vinent. Qui ha de finançar les places noves?

El Pl a també va reb re crítiqu es al Parlament. El partit de l'oposició, PSC, va advertir als municipis que les ajudes de la Generali tat eren ta n minses que portari a els consistoris a la fallida. El resul tat, però, ha estat un tota l de 156 municipis acollits a la convocatòri a de subvencions, cosa que permetrà la constru cció de 5.868 places a Catalunya.

La segona part de la polèmi ca va esclata r el passat mes de juny qu an l'actual co nse ll era d'En se nya ment de la Ge nerali ta t, Ca rm e Laura Gil, va presentar el pla per a la creació de les

La situació a Barcelona: no hi haurà noves places aquest curs

6.000 places de Llars d'in fa nts de titu lari tat pú blica . El Pla, dotat amb un import global de 1.2.67 milions de pessetes, perm et que els municipis puguin acollir-se a subve,!cions, amb un límit de 200.000 pessetes per a cada nova plaça escolar, en un intent d'impulsar 6.000 nous llocs en centres de titul aritat munici pal. La Co nse ll era també va anunciar que es destinari en ajuts per al mante-

En la llista dels 156 municipis acollits a subvencions no apareix Barcelona, tot i que en el moment del llança ment del Pla es va anunciar que la ciutat podria rebre més de 300 milions, la qual cosa es traduiria en 1.600 pl aces noves per al curs 2000-2001 . La situació actual a Barcelona és que per al curs 2000-2001 no hi haurà més places d'escoles bressol. Tot i així s'es-

Escolarització en escoles bressol a Barcelona

El Districte de PEixample reacciona davant les reivindicacions Una de les reivindicacions veïnals de l'ú ltim any a Barcelona i, en concret, al Districte de l'Eixample ha estat la construcció d'escoles bressol públiques, ja que molts pares i mares es troben amb la impossibilitat d'escolaritzar els seus mIs en una edat tan especial com la dels O als 3 anys. Segons dades de l'Institut Municipal d'Educació cie Barcelona, l'Eixample té una població de prop cie 5.600 nens/es nascuts entre el 1996 i el 1998, que disposen d'un total de 62 escoles bressol. D'aquestes, només 2 són públiques i les 60 restants són privades, fe t que converteix l'Eixample en el Districte am b l'índex més elevat d'escoles bressol privades, seguit d'Horta-Guinardó, que en té 32 de privades i 8 de públiques. Davant la manca evident d'escoles de titularitat pública i d'intenses reivindicacions, el Districte de l'Eixample va presentar un Pla d'Equipaments per al mandat 2000-2003, en el marc del ple clel 4 de juliol. El Pla preveu la constmcció de cinc noves escoles bressol, una per barri, cosa que suposaria passar de 115 places a 400.

ta n mantenint converses entre l'Ajunta ment i la Generalitat per co ncreta r un co nveni específi c per crear, durant l'any 2001 , 75 0 places noves. La xifra queda lluny de les 1.700 places reivindicades per les associacions de pares i mares, una diferència qu e la co nse ll era d'Ensenyament va atribuir al fet qu e "l'Ajuntament no ha

Unes 1.700 famílies de Barcelona s'han quedat sense plaça en la preinscripció d'aquest any una xifra que pot arribar a les 2.000 el curs vinent I

Font: Institut Municipal d 'Ensenyament de Barcelona i Delegació Territorial d'Ensenyament de Barcelona. Dades del curs 1998-1999

TOT CLAROR

___________________________________ Ileponatge 156 municipis s'han acollit a les subvencions de la Generalitat, però entre ells no es compta Barcelona amb qui el Govern farà un conveni especific di sposat dels recursos necessa ris per poder crear-l es". Qu a n e l c urs ja ha co mençat, pares, ma res i mestres esperen el Decret qu e la Generalitat està elaborant en aquesta matèri a.

I què fem amb els petits?

l '

Mentre les administracions es barallen fe nt càlculs econòmics i estadístics, la realitat és que mile rs de famílies a tot Catalunya s'hauran d'enfrontar amb uns quants problemes: on deixar els fills durant el di a?, quin inconvenient representa que el fill no pugui accedir a l'escola fins als tres anys?, podem pagar una escola bressol privada?, i hi trobarem plaça? podem tenir un segon, un tercer fill ... ? Multitud de ·preguntes que, e n alguns casos, tindran difícil resposta.

L'any 2005 la població catalana de 0-3 anys augmentarà, com a mínim, en 30.000 habitants segons la pròpia Generalitat D'acord amb les projeccions d'augment demogràfic, l'any 2005 la població de Oa 3 anys s'haurà incrementat, com a mÚ1im, en 29.243 habit.1.nts, segons un estud.i recent de l'Institut d'Estarustica de Catalunya (IEC). La situació, doncs, s'agreujarà ja que la creació de les 30.000 places per millorar la situació actual serà insuficient per pal ' liar els problemes en un futur no massa llunyà. L'IEC, organisme de la conselleria d'Economia i Finances, té l'objectiu de proporoionar a les administracions públiques de Catalunya instruments estarustics flables per prend.re decisions. És per això que, a més de la previsió assenyalada pel 2005 segons un creixement baix, ha treballat amb d'alu'es hipotesis factibles. Una d'elles és la que resulta d'un creixement alt, tenint en compte factors com l'índex de natalitat i el d'immigració. En aquest cas, la població de 0-3 anys podria superar els 257.000 infants, una xifra que sobrepassarà amb escreix la capacitat cie les escoles bressol existents amb una oferta cie 70.000 places. Aquestes previsions indiquen que l'índex d'escolarització, encara que es consu'ueixin les 30.000 places previstes, no haurà millorat gaire : estarà enU'e el 27 i el 35% cie la població. La situació, segons l'Institut de Ciències de l'Educaci6 de la Universitat de Barcelona, és que, d'aquía cinc anys, tampoc "s'arribi alltindarmínim"d'escolaritzaci6. Segons els drferents agents socials, és difícil que un país europeu cobreixi el 100% de les seves n ecessitats edu catives en el segment 0-3 anys, però és inacceptable que el llindar se sirui entorn al 30%, deixant un 70% de la poblaci6 de 0-3 anys sense opcions d'escolaritzaci6.

NENS

Sittlaci6 199>8 2005: Hipòtesi a la baixa (1) 2005: Hipòtesi tendència actual (2) 2005: Hipòtesi a l'alça (3)

CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93455 5684 - Fax 93 458 5748

NENS AMB PLAÇA

168.000 196.432 239.035 257.970

40.680 70.680· 70.680· 70.680·

24,3% 35,9% 29,5% 27,3%

• Reflecteix el nombre de places de guarderia que hi hauria l'any 2005, sempre que es facin les 30.000 noves places anunciades per la Generalitat.

Actualización de ordenadores. Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac. Impresoras Brother, Epson, Hewlett Packard. Cartuchos de tinta. Módem. Escaner... Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en CORELyMICROSOFf

4 % de descuento a los abonados de l'Esportiu Claror y P.M. Sagrada Família

NENS DE GUARDERIA

1: Combina fecunditat persistent baixa (1,4 fills per dona) i disminució de la immigració. 2: Càlcul en funció d'un creixement mig. És el més rellevant segons l'IEe. 3: Previsió d'una fecunditat alta (l,9 fills 'per dona) i creixement del flux d'immigració.

A.M. INFORMÀTICA • • • • •

PLACES 0-3 ANYS

_ Societat AJUNTAMENT I VEïNS PODRIEN REEMPENDRE EL DIÀLEG AQUEST SETEMBRE

LA PLATAFORMA MYRURGIA CONTINUA LES REIVINDICACIONS LA PLATAFORMA A

CURSAT AL -LEGACIONS CONTRA EL PROJECTE DE REPARCEL-LACIÓ PRESENTAT PELS PROPIETARIS DEL SÒL I

S.L. Els veïns i entitats de la Sagrada Famíli a qu e form en la Pl ataform a "Salvem l'Ill a Myrurgia" co ntinu en les seves re iv indi cac io ns d' equip am ents públi cs a l'Ill a Myrurgia, des prés del parèntesi de l'estiu. En prim er ll oc, ca l ex pli ca r qu e l'Ajuntament no ha acceptat el projecte altern atiu que li va presentar la Plataform a, consistent a construir equipaments públics (escola bressol, casal per a joves i residència de gent gran) a la meitat del solar de Myrurgia. La idea de l'Ajuntament continua essent la d'edificar habitatges d'alt estànding i. un poliesportiu privat d'elit, per destinar només 72 8 m2 a equipament públic, que estari a situat als baixos de l'edifi ci d'habitatges. El punt de co in cid ència més gran està en la recuperació de l'interi or de l'illa co m a zona enj ardin ada.

El Districte presenta el seu pla d'equipaments La Pl ataforma Salvem M yrurgia va proposar, la passada primavera, la celebració d'un Ple mon ogràfic extraordin ari per debatre la política d'equipaments del Distri cte de l'Eixampl e. El Distri cte va acceptar la proposta anun-

Imatge d'una de les manifestacions dels veïns, al mes de juliol

ciant, a més, qu e aprofitari a l'ocas ió per presentar el Pla d'Equipaments que té previst dese nvolupar durant l'actual mandat, és a dir, fin s al 2003 .

tat pel D istri cte el 4 de juli ol en el marc d'un polèmic Ple en què la Regi d o ra i el Pres id ent del Di stri cte, Carm e San Migu el i Jordi Portabell a, va n have r d'esco ltar fortes crítiqu es per part de les entitats veïn als prese nts. Primer, per redui r el te ma dels

Aquest Pla, que va ser presentat pel gerent del Di stri cte, Jordi Carb onell, com una "priorització en la gestió i la inversió de primera magnitud" preveu una inversió de 2. 500 mili ons de pessetes

equipaments a un punt més de l'ordre del dia en comptes de dedica r-hi

en els propers tres anys en equipaments a tot el districte, que multiplica la inversió de l'anterior mandat per 2.5 .

tot el Pl e, co m s' havi a anun ciat. Segon, per la manera en què es va desenvolupar el Pl e i la nefasta direcc ió

Insatisfacció dels veïns

del Presid ent, Jordi Po rtab ella, del torn obert de paraul es . I terce r, pel

El Pla d'Equipaments va ser presen-

co ntin gut de les pro po stes de Pl a d'Equipaments qu e s' hi prese ntava .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: ,

@studis de 8 1imatitza Encarnació, 140 . Tel. 932851227· Fax: 932851252·08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

_ _ __ _ __ _ _ _ __ _ __ __ _ _ Societat Els representants veïnals va n va lorar positiva ment l'esforç pl ani fica dor i qu e el Di stri cte marq ués les seves pri oritats sectori als en qü estió d'Equi paments, però va n criti ca r el Pla bàsica ment en tres aspectes: que no considerés necess itats n i actu ac ions més enllà del 2003 (manca d'un pla estratègic), qu e prese ntés co m a novetats proj ectes ja co neguts i acce ptats per toth om, i qu e no s'abordessin a fons els te mes que rea lment origin en més di screpàncies entre l'Ajuntament i les entitats veïnals, co m és el cas M yrurgia o el de la presó M odel. Respecte del cas M yrurgia, el Distri cte torn ava a confirm ar els seus propòs its co neguts, a band a d'a nun ciar que, atenent les demandes d'una residènci a de gent gran, se'n construiria una "de districte" al barri de Fort Pienc.

Bones intencions? Les discrepàncies entre el Di stri cte la Platafo rm a "Salvem M yrurgia" es van posar de manifest al Ple, i ta mbé l'endemà, 5 de juliol, quan representants d'a mbdues parts es van reunir a la se u del Districte. No hi va have r

El Pla dEquipaments de l'Eixample presentat pel Districte no va satisfer les entitats veïnals, ja que no aborda ni el cas Myrurgia ni la situació de la presó Model que comporten audiència pClblica) i la falta de ri gor econòmic qu e, segons la Plataform a, afavoreix clarament els inte ressos dels promotors immobi liaris en detriment de l'in te rès general. Les al 'l egac io ns ex ige ixe n qu e s'aco mpleixin els precede nts urbanístics d'obli gat aco mpliment (recuperació de l'Illa Sopena i respecte del patrimo ni hi stori coa rtís ti c de la fàb ri ca Myrurgia) i qu e prèviament a l'aprovació de la reparce l' lac ió es tramiti el Pla Especial qu e ha de definir la tipologia d'equipament de l' Ill a M yrurgia.

No té se ntit aprova r un projecte de repa rcel'lació si prèviament no s'aprova el Pla Especial de M yrurgia.

Polèmica per la descatalogació historicoartística Un dels aspectes del cas M yrurgia que més polèmica ha ocasionat els darrers mesos ha estat la decisió aprovada pel Plenari de l'Ajun ta ment el 26 de maig de descata loga r un a part de la fàbri ca M yrurgia del patrim oni historicoa rtísti c. Prestigiosos professionals de l'arqui tectura, l'a rt i la societat han mani festat el se u reb ui g ve rs la decisió municipal que atorga via lliure per enderrocar un edi fici que va rebre el Premi d'Arquitectura del propi Ajuntament l'a ny 1929, i qu e constitu eix un dels pocs exe mpl es qu e reste n a la ciutat d'Art- Decó. L'article qu e l'hi storiador

d'art Jose p Casa martin a va pub licar al d iari El País el 24 d'agost és un bon exe mple d'aq uest se ntim ent.

Opinió

més acord qu e el d'emp laça r-se per treball ar un a alternativa qu e apropés les posi cions. M algrat això, du rant el mateix juli-

Joan Itxaso Patemain Director General de la 'Fbndació Claror

o l, s' h a tr amitat e l pr oj ect e de reparce l' lac ió presentat pels pro motors pr ivats, la qual cosa signifi ca un altre pas endavant en l'assoliment del seu projecte, i un pas enrere, segons la Plataforma, per trobar un a altern ativa de consens. Ai xí, la Platafo rma, en dessco rd

Reconduir Myrurgia com s'ha fet a can Batlló

amb aquest tràmit, va presentar a finals d'agost un plec d'al· legacions amb sis punts.

AI·legacions al projecte de reparceHació Les al·legacions de la Plataform a se centren a criticar el període d'informació pública (el mes d'agost, un mes que, normalment, no computa en la majo-

Al febrer d'enguany va tenir lloc, al Col'legi d'Arquitectes de Catalunya, un debat sobre la política urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Es van presentar com a casos concrets els de Myrurgia i Can Batlló, en els quals es produïen divergè11:cies serioses entre els plans de l'A.juntament i les reivindicacions dels veïns. Des d'aleshores la resolució d'un cas i de l'altre ha estat ben diferent. • A Can Batlló s'ha consensuat la proposta definitiva amb els representants de les entitats veïnals i tots els grups municipals s'han felicitat pel fet, essent el punt estrella de l'ordre del dia de l'últim plenari municipal. • A Myrurgia la situació ha avançat poc i crec que la raó està en què no s'ha engegat seriosament una negociació amb els representants dels veïns per trobar una sortida a la situació. Fins ara els escassos intents que s'han fet sempre han deixat de banda les entitats. Ja és hora que tots els agents implicàts siguin conscients que la solució al cas de Myrurgia passa per reconciuir un procés i donar una alternativa que integri els diferents interessos, els dels veïns també. L'AoJcalde, Joan Clos, va manifestar, en relació al projecte Barça 2000, que no es podia tirar endavant un projecte sense tenir presents les reivindicacions veïnals. A Myrurgia la solució passa per mantenir aquest mateix criteri.

ria de les tramitacions administrati ves

TOT CLAROR

TELA DE JUICIO

CUENTOS DE CICLlSMO

COC/NA PARA NOVATOS

PEDRO JESÚS FERNÀNDEZ ALFAGUARA EDICIONES

DIVERSOS EDAF EDITORIAL

JUAN ECHANOVE MARTÍNEZ ROCA

400 PÀGINES

286 PÀGINES

205 PÀGINES

Una ob: a d'intriga detectivesca , que comença amb la desaparició d'un restaurador que dubta de l'aute ntic itat del quadre Las Meninas, de Ve lazq uez , ens introduirà en qüestions d'actualitat com e l pensa me nt latera l, les tècniques de sim ul ació i e ls sabers del passat, com la e mblemàtica o e l poder de les pedres precioses.

Es tracta d'una a nto logia de vint narracion s, escr i tes per consagr a ts nove l· li s tes , que en s traslladen des de les penüries de l' esforç fins a ls moments més positius de la victòr ia. Un lli bre distret pe r a tots e ls püblics , i en espec ia l per als amants del cic lisme , q ue gaud iran a cada pedalada.

A qui no li sona Ju an Ec hanove? Aquest popu lar actor espanyo l ha dec idit entrar a la cuina i explicarnos les seves millors receptes en e l que co nstitueix un man ual de s uperv ivència alim entària, tant per a ls amants de la c uin a com per a ls qui no han trepitjat mai aq uesta habitac ió de la casa.

HISTÒRIA DE LA PREs6 MODEL DE BARCELONA

CAMINANDO ENTRE DINOSAURIOS

TEJIENDO LA RED

DIVERSOS PAGÈS EDITORS

TIM HAINES PLANETA

29 1 PÀGINES

288 PÀGINES

Els veïns del barri de l'Esquerra de l'E ixam pl e també lluiten per salvar de l'especu lació l'edifici de la presó model. E n aquest llibre podrem descobrir la història amagada entre les parets de la presó ( 1904-1 993) i a do rn a r-n os de l'important valor de La M odel.

Si heu vist la sè rie telev isiva del mateix nom i us ha agradat, no us perdeu l'oportunitat de llegir aquest llibre sobre els ·dinosaures i descobrir què menjaven, quines ei nes de defensa utilitzaven, com s'aparellaven, com era e l seu aspecte, e l seu hàbitat, la ma nera de vi ure .. .

Per a aquells que vulguin conèixer e l fenomen d'Internet i les noves tecnologies aplicades a la informàtica, l'inventor del WorLd Wide Web ens explica l'origen de la xarxa, la c reació de les sig les www i http i ens dóna la seva opi ni ó sobre e l desenvolupament futur d'un mitjà revolucionari .

GRANDES ÉX/TOS

CANS/ONES

SA/L/NG TO PH/LADELF/A

LOSPARAÍ50S DES/ERTOS

LAUNIÓN WEA. 2000

JMSERRAT BGM-ARIOLA. 2000

MARK KNOPFLER 2000

ISMAEL SERRANO UNIVERSAL 2000

En aquest àlbum el grup La Unión recull les mlllors cançons gravades durant els seus quinze anys de carrera damunt dels escenaris, del 1984 al 2000. Inclou la recent cançó "Falso Amor", versió del clàssic de Gloria Jones. Una nova oportunitat per als fans del grup, i per als nostàlgics en general.

El 18 de setembre va sortir a la venda un nou CD deJoan Manuel Serrat, Cans tones , en què el cantautor català posa el seu partia¡.lar segell a les grans cançons de la tradició sud-americana: b0leros, tangos, SOlieS, candombes, ranxeres ...

Acompanyat dels músics que el van acompanyar en el seu darrer treball, Knoptler torna a l'actualitat musical amb l'edició d'un CD que barreja eis sons característics de Dire Straits amb detalls de Local Hero. Hi ha col'1aboracions de luxe, com les de Van Morrlson o James Taylor.

Tercer àlbum d'aquest cantant i compositor que ha precedit l'èxit del senzill "ktn O" que, a més, ha servit de tema central de la pel ' lícuIa que porta el mateix títol. En aquest àlbum delcompromès artista predominen els temes d'amor i desamor, per sobre dels urbans, als quals ens té acostumats.

La web oficial dels.D00 http://www.olympics.com El we b b ficial dels Jocs Olímpics de Sidney és una allau d'informacions de tot tipus : des de les regles i la hi stòria de ls es ports olímpics fins a informació sobre els atletes, passant per la previsió de l temps, jocs i concursos, informació sobre els especlacl es (Olympic Arts Festi val) i la botiga, on podreu comprar producles de les oli mpíades del 2000. Ai xò sí, cal saber ang lès per poder-hi navegar amb comoditat.

ProgrlUna ADO www.ado.es

A la pàgina oficial de la Asociación de Deportes O límpi cos podreu llegir notíc ies sob re olimp isme , informar-vos dels resultats de les competicions , ve ure med a ll es o límpiques, ap rendre el mecanisme de de s ig nac ió de beques a ls esportistes i aclarir com funcionen e ls programes ADO de preparació de 'l'equip o límpic espanyol.

TIM BERNERS-LEE SIGLO XXI 235 PÀGINES

D.Q. (Doll Qllijote), al Teatre del Liceu. La Fura dels Baus ha inco rporat a l'òpe ra el seu particul ar i es pectac ular ll e nguatge teatral amb resultats sorpre ne nts. Desp rés de ferho a mb Falla, Berlioz o Debussy, e l grup ara s'e nfro nta amb la creació tota l d'un espectac le operístic: l'estrena de Don Quijote al Teatre del L iceu , la primera setma na d'octubre. Sota la direcció mu sical de Josep P ons, la direcció d'escena d'Àlex Ol1 é i Carles Pad ri ssa (La Fura del s Baus) i l'escenog rafia d'Enric Miralles, el pe rsonatge e mbl e màtic de Miguel de Cervantes veurà pote nciades totes les qualitats dramàt iqu es i la cà rrega si mbòli ca gràc ies a un muntatge es pec tacul ar.

, I

Lajallla de las locas, al Teatre Condal. Sembla típic recomanar una obra que ja de per s i se mbl a que re petirà l'èxit assolit pels seus protago ni stes, Joan Pera i P aco Moran , amb La extraña pareja. l és que e l tà nd e m format per aquests dos actors carregats de gràcia i humor promet fer-nos-ho passar molt bé. A La Jaula de las locas, història que hem pogut veure per televisió en versió francesa, l'original, i americana, la parell a formada per Ferdinand (Paco Mon:Ín) i Antoine-Zaza (Joan Pera) haurà de fingir ser una famíli a decorosa i respectable davant la família de la futura dona d'Armand (Carles Martí) , el fill que tots dos han criat.

El temps de Planck, al Teatre Romea. Aquest mu s ica l de Sergi Be lbe l i Òscar Ro ig all arga la seva estada al teatre Romea fi ns al 25 de sete mbre. L'obra El temps de Planck està protago nitzada per co neg ut s actors de l'esce na catalana com Pep Cruz, Mont Plans, Roser Batall a, Rosa Galindo , Ester Bartomeu, Pili Capellades i Frank Capdet. Podeu veure la fun ció de dimarts a divendres (a les 21 hores), els dissabtes (18.30 i 22.30 hores) i els diumenges (18.30 hores).

ATLETISME 23 de setembre Curs:. de UI Mercè 2000 SOltld3: \O hores, de l'Av. Rius l 'l'aulet AnibadH: Av. Reina Mati a Clislinn

PATINATGE 1 d 'octubre 6a Festa de Pmlns El Conc Inglc . Sortida: 9.30 hore " de la PI. Cat3lun)'l1 BÀSQUET 1 d'octubre Merc' 2000 VI II Trofeu Inlernaclonal Ciutat de Barcelona de bàsquet en c;:ldira de rodes

FITNESS 7 I 8 d 'ochlbre Fltfonn 2000

(Sa16 monogl>Ific de l'aeròbic, eIJ¡tness, el culturisme, la nutlició espoltiva ..,) Palau SantJo rcli

BÀSQUET 26 d 'ochlbre FC Barcelo na - Paclk BC l'anit fase prèvia de l'Eurolliga Palau Blaugrana ESCALADA 27 d'octubre XXXVll Escalada a Montjuïc Trofeu de Barcelona SOIticla: Passeig Olímpic FUTBOL 8 de nove mbre FC Barcelona - Besiktas Lliga de Campions Camp NOLI

WHAT llES BENEATH

ROADTRIP

PLENlLUNIO

LA NUEVA ERA

DIR . ROBERT ZEMECKIS

DIR . TODD PHILLlPS

DIR .: IMANOL URIBE

DIR .: CATHERINE CORSINI

Zemeckis, director de films tan coneguts com Forrest GUtnp o Contact, ha reunit dos dels grans de Hollywood, Harrison Ford i Michelle Pfeiffer, per explicar una història d'intriga i fenòmens paranormals basada en una relat escrit pel també director Steven Spielberg.

A Road Trip, traduïda com Locuras a alta velocidad, quatre adolescents deixen la universitat per un error que els compromet i comencen un viatge en cotxe de 2.000 quilòmetres per creuar el país. El viatge no els sortirà ràpid i tranquil com esperaven, i es convertirà en tota una aventura.

Després de molts anys amb el projecte al cap, Uribe s'ha decidit a portar a la gran pantalla la novel'la de l'escriptor andalús Antonio Muñoz Molina. Es tracta d'una història d 'amor que neix quan un inspector de policia investiga l'assassinat d'una nena amb l'ajuda de la seva professora.

Si ja heu vist la pel'lícula Urta relact6tl prlvafla, protagonitzada per l'actor català Sergi López, ara teniu l'oportunitat de tornarlo a veure en aquesta coproducció francoportuguesa, López fa el paper del germà de la protagonista, Karin Viard, la qual s'enamora bojament d 'un home casat i pare de família.

"la Terra des del cel", al Palau de la Virreina L'exposició del fotògraf Yann Arthus-Bertrand ens permet "visitar" racons del nostre planeta des del cel i fer-nos una idea del seu estat a les portes del segle XXI . Un recorregut per diversos paisatges a través de 150 fotografies aèries de llocs i habitants de la Terra, triades entre un total de 100.000 fotos de 76 països diferents. El treball d'Arthus-Bertrand, desenvolupat en els darrers deu

El D1ón casteller

.anys, ha requerit més de 3.000 hores de vol en helicòpter i s'ha

19 D'OCTUBRE, A LES VUIT DEL VESPRE, AL CEIP SAGRADA FAMÍLIA

emmarcat en un projecte documental patrocinat per la UNESCO.

"les cultures del treball", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) AI ll arg dels dos últims segles el treball ha constituït un dels eixos vertebradors de la societat i s'ha convertit en un factor determinant en la vida de l'hom e. El seu abast i trasc endèn c ia, més enll à del factor purament tècnic i productiu, ha co nsolidat la tesi que és a partir del treball que s'estructura tota l'activitat soc ial : l'oci, les ideologies, la confli ctivitat social ... Aquesta és la idea què es vol explicar amb l'exposició que recorre l'aventu ra moderna des de la revolució industrial fins a l'actualitat.

BENVINGUDES, FESTES MAJORS!

La creació d'una colla castellera de la Fundació Claror requereix escoltar i aprendre de les colles amb més tradició i d'aquelles persones que porten anys acumulant experiència. Per això, la Flmdació Claror organitzarà una taula rodona on es tractaran diversos temes: la història de les colles, quin és el mètode per crear-ne una, quines tècniques i vocabulari s'utilitza en el món casteller... A més, quan acabi la xerrada es farà un a exhibició al pavelló de l'Esportiu Claror.

ALTRES FESTES MAJORS SETEMBRE

Els mesos de setembre, octubre i novembre concentren 32 festes majors de carrers o barris, més de la meitat de les festes majors que tenen lloc a Barcelona durant l'any i entre les quals trobem La Mercè, la Festa Major de la patrona de la ciutat Comença el curs per als alumnes i la feina per als treballadors ... , una nova temporada que dirà adéu a l'estiu i donarà la benvinguda a la tardor. l tot donant la benvinguda, què millor que fer-ho, també, a les properes festes majors que donaran el toc de color, música i diversió a la nova temporada.

La Festa de Barcelona Per la Mercè, la ciutat ofereix activitats per a tots els gustos i totes les edats. Durant t9t el mes de setembre s'organitzen activitats culturals emmarcades en la Festa" però serà el divendres 22 de setembre quan es donarà el tret de sortida al plat fort d'activitats, amb el pregó de l'historiador Robert Hughes (19.00 hores) i el toc d'inici i el seguici popular amb gegants i bèsties (2l.30 hores a la plaça Sant Jaume).

Precisament, els dracs i les bèsties els podreu veure exposats delI8 al 25 de setembre al vestíbul de l'Ajuntament, i en el correfoc del dia 23 (20.30 hores, a l'av. Catedral) . Més tranquil·la, encara que no menys emocionant, serà la Festa Castellera del diumenge al migdia, així com la tradicional Trobada Internacional d'Estels (diumenge, de 10.00 a 13.00 hores) a la Platja del Bogatell. La Trobada d'Estels és una activitat emmarcada en la Festa del Cel que, enguany, també comptarà amb l'espectacular Festival Aeri a les platges de la Vila Olímpica. El Festival es farà dissabte, de 9.30 a 14.00, i el diumenge de 12.00 a 12.40 hores. De música també n'hi haurà per a tots els gustos, però cal destacar el concert que tindrà lloc a la plaça Portal de la Pau el divendres 22. Hi podreu veure · en directe Gossos (22.00h),

Antic Barri Indians, Barceloneta· Camp d'en Grassot . Galany . Horta . La Bordeta· Montbau . Poble Nou· Sardenya · Vallcarca . Vallvidrera· Verdum · Via Trajana O CTUBRE

Canyelles · Congrés· Esquerra Eixample· Hostafrancs . La Rambla . Les Corts· Sant Gervasi· Sarrià· Torre LJobeta NOVEMBRE

Clot· Camp de l'Arpa · La Sagrera · La Verneda · Sant Andreu

Los Sencillos (22.30h), Marta Méndez (23 .30h) i Los Mojinos Escozíos (24.00h). Un altra activitat, entre l'àmplia oferta, és l'estrena de l'enllumenat del Liceu, el dissabte 25 a les 20.50 hores, un acte

que presentarà el periodista Josep CunÍ. l si voleu allargar el cap de setmana, el dilluns a les 22.00 hores es farà el Piromusical a l'avinguda Reina Maria Cristina. Aquests són només cinc cèntims de la gran oferta d'activitats preparades per a La Mercè. Si en voleu més informació podeu consultar el web oficial de la Festa: www.bcn.es/merce

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra Oferta vàlida fins al 20 d'octubre de 2000

E R E F

Participeu-hi enviant- nos la butlleta adj unta per correu a:

NEMESIA CUTILLAS RAMON

r-~-------------------I

P U O S U S

O M U H P U L E P D S A T S

y J V I e H A E R A L L IM

TEST

Quin cic li sta espanyo l va s er e l millor c las s ificat en e l Tour de Fran ç a?

Contra qu i jugarà la final de la Copa Davi s la se lecc ió espanyo la?

Quina at leta cubano-espanyo la ha estat vetada per anar als Jocs Olímpics de Sidney?

I quina at leta jamaicana, de 40 anys , hi reapareixerà?

Com es diu e l nou jugador lituà fitxat per l'equip de bàsquet de l FC Barce lona?

Nom _________ Cognoms ____________________________________ Adreça _________________________ Telèfon ____________________ OP _____________________

Demostra la teva cultura

el va guanyar...

Esportiu Claror

I N A E D T G A E

S T O F E S R

El concurs del passat número

Edat _______ Ets soci/a

R E A N E R G R H

R E S A U B E E O T

o dipositant-la a les urnes situades a la recepció de l'Espo rtiu Claro r o de l Poliesporti u Municipal Sagrada Família.

Ciutat _________________________

G O O W A

V S L O J D F E L U

Revista Tot Claror Sardenya, 333 08025 Barcelona

PM Sagrada Família

Qüestionari per al concurs

Sn!:J!A'J!1!SCr (ç ',(~1I 0 ~ U ~ P~V'j (v 'oq¡U\uoV'j u~J n ! N (f 'c llçJ)S ny (z ' I ~O¡08 uqOSO¡( ¡ :SO¡sodSOll

1. Quants anys va jugar Manel Estiarte a· Itàlia? 2. Quantes escoles bressol hi hó actualment a Barcelana? 3. Quin dia es celebrarà La Oiadeta del barri de La Barceloneta?

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes .. .

Què penses .de la revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest númera? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5.

Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?

Boxa

Pol e Position

Golf

Touch Down

Fórmula 1 Beisbol Futbol americà Tennis

Uppercut Passing Shoot HomeRun Putt '1004 S ~ U! SSt!d 'S! UU'J.L ~ UM Oa

lpno.L 'ppJ Ul V ¡oql"d ~ un "M 'JlllOH '¡oqS!'Jg ~UO ! l! SOd d¡Od ' I c¡nuuQ!.I ~ nn d 'J[OD :w:lIaddn 'exo8 :YP " IOS

Guia de Serveis i COlllpres

t3 [. -

t1' . ,~. r.',' :¡ ~, ,.

XARCUTERIA NEBOT

BARRIBEIRA

BEEP INFORMÀTICA

• Entrepans, tapes i vin s gallecs

• Ordinadors - Venda - Reparació • Xarxes locals - Instal,lació - Manteniment • Telefonia mòbil

• La millor qualitat al mill or preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 3918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER • Una dolça especialitat de crocant i xoco lata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

MO' :J~!!ft · _

fiU

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA • Es morza rs, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes" i dissa btes LLOO ptes.

Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

LA YAYAAMELIA • La cuina del bacall à

• Serveis de qualitat a preus molt raonab les

Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93 265 82 83

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ; ) 24PCs -19" - ADSL512k - Somos L33T

WWW.HAlR.COM • Perruqueria uni sex • Estètica raigs UVA • Preus eco nòm ics

• Ferreter ia profess ional i parament

Indústria, 66 - Tel. 93 459 00 90

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

*,31¡li) ¡ta t·j J ' ·U i [1· • Dr. SERGIO MONTES • Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoeséultura • Correcció i tractament de la calvície Pg de Gràcia, 7 3r A Tel. 93 342 62 91

EDIFESA- COFAC

Rosel1on, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

,, ~.ji:¡ ¡ lt . _

FERRETERIA PABLOS-COFAC

DIAZ

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

EÓLIDAS • Roba esportiva • Equip de submarinisme, pesca, esbarjo i complements per a la mar

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Grossa de Nadal (es reserven números) Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Snowboard • Descomptes socis Fundació Claror

DE LA BONA CUINA

• • • •

Menjars casolans Menú diari Tapes variades Menjars per encàrrec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

cAFÈ CRYI{ET BAR • Assortiment de tape,s • Ambient agradable,, " .

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

I BAR RESTAURANT LA PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21

Cartagena, 244 Tel. 93 433 17 12 eolidas@teleline.es

• Mobi liari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25

ESPORTS

'< ,. piol'''' ', . Roba esportiva . • Sportwear home, dona i nen Cartagena, 234-238 (davant del rol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

r:. I~li·];t l~' · \i['"

. UU GESMICRO, SL

• Sala de ball • Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Fanu1ia: - Dijous nit: entrada gratuïta (excepte festes especials) - Dissabte nit: 2x 1 Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94

_ .

• Ordinadors· components . Software • TPV Multimèdia· xarxes • Internet . Servei tècnic Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E -mail: xeito-olga@teleline.es

~~.

Punt-Gràfic,

BCM, SL S.L.

FARMACIA.

• Serveis rÏnques urbanes i industrials • Consergeri a. Neteges. Manteniment.

BRICIO Productes pre-impressió Papereria tècnica "oficines" Productes per arts gràfiques Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, pantones, material informàtic en gral .

Nou horari de l'any 2000:

GIRBAU REGALS

Abro pue~rro puerta\

TOT~HARO

De 9 a 22 hores

Sicília, 336-338 08025 Bcn Tel. 93 203 70 20 Fax 93 459 36 70

IIr¡ J : c q " f -

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

• Colocación y reparación de cerradu ras de todo tipo

FARMACIA.

• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta

BRICIO

• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abo nats de Claror i Sagrada Família

• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

Còrsega, 511. Rosselló, 396

Tot l'any

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 . Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

Cada dia

Abro puerta\X r r o puerta\

TOT~HARO

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

• Todo tipo de copias de ll aves especiales • Mantenimiento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.

MYSORE Afàsia· Disàrtria· Dislèxia· Dislàlia Disglòsia . Disfèmia· Disfonia· Veu . Retard simple· Deglució atípica Provença, 385·387, 6è E Tel. 93 457 1276 . bufbcn @hotmail.com

CLARÍNIA., C entre d 'orientació

i trac tament psicològic • Tractament de: conflictes afectius, de parella, familiars. Dificultats de relació social. Estats d'ansietat, estrès i depressió. Transtorns del caràcter i d'agressivitat. Tri\Storns de l'alimentació i psicosomàtics. Dificultats de la vida ,sexual. Idees i sensacions estranyes. Dificultats de l'aprenentatge. CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36

INSTITUTS EI--~~ ODONTOLÒGICS _ _ ASSOCIATS

• Cons ulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda huma~ística Rosse lló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

QumOMASAJISTA DIPLOMADO

Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

. n~~iC·HH ' _

• 20 años de experiencia • Especialista en dolores de espa lda • Tardes de 16 a 20 horas • JUAN GENOVÉS Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas) Zona Sagrada Familia

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Fanulia

. ~¡¡'A~~_

ESTUDIS DE CLIMATITZACIÓ I MANTENIMENT, SL • • • •

Aire condicionat Calefacció Ventilació Fred industrial

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

'A'¡S í ê 1 f _ MIL NACIONS

Encarnació, 140 - 08025 BCN Tel. 93 285 12 27 Fax 93 285 12 52

• Bitllets av ió/vaixe ll/tren • Viatges a mida . Viatges empreses Còrsega, 533 08025 BeN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08

101' C:ILAROR

10Tr ClAROI

Entrevistes, reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la salut i la cultura catalana. Amb els temes de societat que més t'interessen.

• 13.000 exemplars' Distribució per correu a tots els abonats i cursetistes

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Pl anti ll es a mida • Proteccions esporti ves Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Sardenya,335 Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 96

• El millor mitjà per anunciar-vos • Amb les millors tarifes publicitàries . Sardenya, 335 Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 96

_ FUNDACiÓ CLAROR LA FUNDACiÓ IMPULSARÀ AL MÀXIM TOTES LES ACTIVITATS CULTURALS

EL PROJECTE CULTURAL, APOSTA . DE FUTUR Aquesta temporada es crearà una coral i s'impulsarà la formació d'una colla castellera Crear una cora l infantil,

L'interès de la Fundació

Per això, el Patronat va

una altra d'adults, organitzar

per les activitats cu ltura ls no

aprovar, en les sessions de

xerrades i debats sobre qües-

és nou . Des de fa dos anys,

març i juliol d'enguany, reo-

tions d'actualitat i impulsar la

l'entitat està treballant per

rientar els projectes cu ltu-

creació d'una colla castelle-

in crementar les seves acti-

rals ini cials, en e l sentit

ra al barri de la Sagrada Fa-

vitats dins d'aquest àmbit,

d'ajornar la possibilitat de

responent d'aquesta mane-

tenir una infraestru ctura prò-

mília. Aquestes só n les primeres decisions preses per

ra al seu ideari, augmentant

pia per desenvolupar activi-

la Fundació Claror, en la seva

la seva integració en el tei -

tats cultu rals, i destinar els

política d'impulsar al màxim

xit social, i contribu int al des-

esforços en la realització de

. envo lupament cultu ral i in-

les activitats esmentades als

activitats cu lturals.

A mitjans d'octubre una coral infantil i una d'adults iniciaran la 'seva activitat. La participació serà gratuïta

tegral del barri i de la ciu-

espa is amb què ja compta

tat. De tota manera, la Fun-

l'e ntitat.

dació va alentir la posada

jectes culturals, la Fundació

en marxa dels projectes cu ltural s, a causa del sorgim ent dels nous projectes

La colla castellera de la Sagrada Família rebrà tot el suport

compta rà amb

novas, un professional proespec ialm ent del musical,

esportiu (poliesportius Sa-

s' han destinat els esforços

grada Famí lia , Nou Can

humans i econòmics ne-

que s'ha incorporat com a

cessa ris .

assesso r.

Caral leu i Marítim), als que

CORAL INFANTIL

IMPULSA UNA

I D'ADULTS

COLLA CASTELLERA ,

TOT CLAROR

la co l·-

labo ració de Ramon Casacede nt del món cultural, i

que s'han afrontat al camp

La creació de les corals respon a l'objectiu d'introduir i fomentar la música, tant com a eina pedagògica com de lleure. Hi haurà una coral infantil, adreçada als menors de l4 anys, gràcies a l'estreta relació amb l'AMPA i els profes., sors de música de l'escola Sagrada Faml1ia. Inicialment, es preveu que els assajos siguin els dilluns i dimecres, de 17.30 a 18.30 hores, a la sala de ritme de l'Esportiu Claror. Pel que fa la coral d'adl!llts, assajarà els dijous, de 20.30 a 22.30 hores, també a.1a sala de ritme. Les persones interessades hauran d'omplir la butlleta de sol, licitud lliurada amb aquesta revista i. fer-la arribar als poliesportius Claror o Sagrada Famt1ia abans del 10 d'octubre. És previst que les corals iniciïn les seves activitats la segona quinzena d'octubre.

A fi de coordina r els pro-

La Fundació Claror impulsarà la creació d'una colla castelllera al barri de la Sagrada Familia. El renaixement que aquesta antiga tradició catalana gaudeix en els últims anys ha fet que un bon nombre de socis i veïns del barri s'hagin adreçat a la Fundació per sol, !.icitar-li la coordinació dels treballs de creació de la colla, així corn l'espai d1entrenaments i assajos necessaris. A la colb hi podrà pertànyer gratuïtament tothom qui vulgu,i i tingui un estat de forma ~ísica adequat. Per tal de donar un bon impuls inicial al projecte, s'ha organitzat una taula rodona el dijous 19 d'octubre, a les 20.00 hores, a l'escola Sagrada Familia. Hi participaran pe¡;sonatges destacats del món casteller, que parlaran de la històda de les colles i de com crear-ne una. No es descarta la possibHitat d'acabar l'acte amb una demostració pràctica al pavelló de l'Esportiu Claror.

_ _ _ _ __

_ _ __

FYNDACI6 CLAROR

CADA DIJOUS DE NOVEMBRE, UN DEBAT SOBRE TEMES CULTURALS

PREPARACiÓ DEL CENTENARI DE L'ESCOLA SAGRADA

La t emp o rad a 2 0 02200 3 se ce lebrarà el cent enari d el nai xe ment d e l' esco la Sag rad a Famíli a, fund ad a l' any 190 3. Am b

terès general, en qu è partici paran ponents de la vida social i cultural catalana. I,

motiu d'aqu esta efe mèri de, la Fund ac ió C laro r co l ·laborarà intensa ment amb

per co mença r amb força, s' ha preparat un cicl e especial per al proper nove m-

l'esco la en la preparac ió i l'o rga nitzac ió d els ac tes .

br e, amb qu atr e d ebat s qu e se ce lebraran els d ijous 9, 16, 23 i 30. Els de-

Madueña presenta la seva navel'la

Ca l no oblid ar qu e aqu esta esco la és el bresso l d'on va néixe r l'Esp ortiu Cl aro r i,

bat s es far an al volt ant d'aqu ests temes : el geno-

El peri odista Eugeni Madueño va fe r una xerrada, el proppassat 15 de juny, per presentar la seva novel·la Emili a la ciutat de la gent . L'acte, organitzat per la Fund ació Claror,

ma (aspectes mèdi cs, èti cs i rep erc ussion s soc i als),

va tenir lloc als locals de l'esco la Sagrada Família, i hi van assi stir un ce ntenar de persones (foto superi or). La Presi-

C audí i el Mod ern isme,

denta de la Fundació Claror, Joana Céspedes, va manifes-

Les ONC, L'accés dels jo ves a l'h abitatge, L'adapta-

tar la seva satisfacció per la organització d'un acte que suposava "el reflex de les ganes i la ferma voluntat que té la

rà qu e el 20.02 l'E spo rtiu també tingui motius de celebració : el vintè aniversari .

Fundació Claror d'organitzar actes d'aquest tipus". L'obj ec-

També hi ha previ sta la ce -

tiu és, al marge del cicle previst per al novemqre, preparar una activitat d'aquesta mena cada mes.

lebra ció d'alguns actes la

ció del si stem a educatiu a les necessitats labor als Què és cu ltura?

FAMíLIA

"El s dij o us, d ebat". Aqu esta és la pretensió de la Fund ac ió Claro r en la seva intenció de pote nciar, aqu esta temporada, l'orga nització de xe rrades i debats so bre qü esti ons d'i n-

posteri orm ent, la Fund ació Claror. El naixe ment de l'Esportiu Claror va tenir lloc l'any 1982, cosa qu e possibilita-

temporada 2002-2003.

TOTHOM QUI VULGUI PODRÀ

ELS SOCIS BENEFACTORS JA SÓN

COL-LABORAR AMB EL PROJECTE

REPRESENTATS AL PATRONAT

La Fundació Claror espera la màxima participació en tots els actes i la col, laboració de totes les persones interessades. Per això, crearà la Comissió gel Projecte Cultural, en la qual podran participar totes aquelles persones amb ganes de col, laborar amb el desenvolupament dels diferents projectes. Tothom qui vulgui pot fer arribar els seus s~lgge'¡'iments i, fins i' tot, sol , ¡¡citar la incorporació a la Comissió adreçant"se a la Fundació Claror. Alhora, també es crearà una comissió encarregada de treballar en la preparació del centenari de l'escolà i en la celebració dels 20 anys de l'Esportiu, oberta a la paliticipació de tothom, especialment aquells que disposin d'informació, documentació, fotografies ,.. que puguin a,judar en la preparació de les activitats.

El [ 5 de juny passat van tenir lloc les primeres eleccions entre els Socis Benefactors per tal d'escollir dos representants al Patronat de la Fundació Claror. Les eleccions, que es van desenvolupar amb total normalitat, van comptar amb la participació del 43% dels Socis Benefactors. Dels quatre candidats que es van presentar (Héctor Silveira, Gemma Vilaró, Immaculada Ortiz iJosefa Igattua) van ser triats els dos primers. Héctor Silveira, professor universitari de 36 anys, és soci de l'Esportiu Claror des de fa quinze anys i .pertany a la Platafol1lna 0'7- ClaFor des dels i,nicis. Gemma Vilaró, enginyera tècnica aguícola i llicenciada en Ciències de la Informació de 36 anys, és sòcia de l'Esportiu ClaFor des de l'any 1990 i Sòcia Benefactora des del maig de :2000.

TOT CLAROR

El cos és

uQn~

suma-

ment expressI Li u ~" permet projectar la per on qlitat de cadascú i els se y.s en ime~nts. Si aquest cos e~ roba for del seu equilibri, la eva cop,rdi ació es veurà afect ada ) prof~ int 'se, per exemple, lors Wes~ en¿, de les cervicals, (Je I ~s tic~ lacions, depression falta d'er¡ergit vital ...

La Sala Aura és un Centre de treballs corporals que us ofereix la possibilitat de retrobar un espai dedicat exclusivament a vosaltres mateixos. Un espai de reeducació del cos i de relaxació.

Us oferim sessions de treball individual, que permeten una atenció individualitzada i centrada en necessitats concretes de cada persona amb horaris personals a convenir, o sessions de treball en grups d'entre 6 i 15 persones.

Nosaltres ' fzrir {, trFball de retornar el QO ~ a la se~a forma natural i a I <jev . ha mo ~ ia, mitjançant exe r;c'ci ~ m I pr t isos que produeixen l'er tir e ~t de les cadenes m s \ ular s gons els descobrim n.: ~ e f rançoise Mézières sob e fisiol0gi muscular. I

• ~ imnàstica.

No és nom s LI a Treballem co i ment simultàniament en qua re \ direccions ~ complementàri 6s. I

Coneixement d'u m telK . Ajl::lsta ment corp ral I I Harmonització eY}er èti oa.

EqUilib2~rf¡o li~~::~

A qui pot beneficiar? Persones amb problemes posturals, tensions musculars, articulars i òssies (lumbàlgies, hèrnies discals, escoliosis, artrosis, dolors . reumàtics), trastorns de la menopausa, disfuncions orgàniques derivades de l'estrès, falta de concentració... Persones que vulguin retrobar un espai per escoltar millor el seu cos i vulguin aprofundir en el seu coneixement.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR

L1ESPORTIU CLAROR MILLORA ELS ACCESSOS I LES GUIXETES DELS VESTIDORS S'han posat torns mecànics per millorar la fluïdesa de l'entrada A principis de setembre han acabat les diferents obres de reforma que durant tot l'estiu s'han dut a terme a l'Esportiu Claror. Les obres han millorat la il ·lumin ació i la im atge de l túnel d'entrada, la zona de

Torns mecànics d'accés A la recepció s'han instal·lat dos torns mecànics d'accés per tal de fer més fluides les entrades i sortides, i també per disposar de més informació sobre el movi-

. ment diari d'usuaris. Ara, els abonats de la instal·lació han d'introduir E!I carnet al torn, que fa la lectura de la banda magnètica.

SAGRADA FAMíLIA:

TAMBÉ Sl HAN FET MI LLORES

recepció i control d'accés de la instal ·lació. També s'han fet millores a la cafete ri a, que des d'ara serà gestionada per l'emp resa Garbasa SA, que també gestiona la cafete ri a del Poliesportiu Sagrada Família.

POLIESPORTIU

La recepció de la instal·lació ha sofert canvis importants, aquesta és la imatge que oferia durant el mes d'agost D'altra banda, amb la remodelació s'ha guanyat amplitud al vestíbul. També s'h an polit algu ns aspectes relacionats amb el paviment i el primer tram de les escales, entre les plantes baixa i -1 .

dels vestidors . Des de mitjans d'agost, la clau serà a l'arm ari et, ja no es lliura al mostrador de re-

La clau dels armariets

serà la mateixa que la d'ara, però ca ldrà esta r atent per saber quins só n -els disponibles en cada franja horària. Aquesta informació està con-

Una conseqüència derivada de la instal·lació del torn i que cal tenir molt en compte és la mod ificació en el sistema d'assignació d'armariets

cepció, sinó que es troba a la mateixa guixeta, que funcio na amb el siste ma dels vint durets. Pel que fa a la d istri bució dels vestidors,

veni entment exposada a la recepció de la instal·lació.

El Poliesportiu Municipal Sagrada Família ha aprofitat l'estiu per tal d'efectuar treballs de manteniment que no es poden realitzar quan la instal·lació està en fu ncionament. Amb les ob res s'ha mill orat la impermeabilització del dipòsit de compe nsació de la piscina gran, s'han fet reparacions en la xarxa de l claveg ueram d'aigües pluvials que passen per sota de l'edifici i s' han dut a terme algun es modificacions als lavabos de la planta ba ixa. Les obres van ob li gar a tancar temporalment el poli esportiu entre el 6 i el 13 d'agost. Durant aq uests dies, els socis del Poli esportiu Sagrada Família van poder utilitzar gratuïtament els poliesportius Claror i Nou Can Caralleu.

~11i

a I REGALS D'EMPRESA

Disfruta de los juegos en red con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad Disfruta Barn@polis !!!

bricació articles de viatge, bosses i motxilles portadors de tot tipus de regal publicitari:

AlI'A •• ••CIJ. Gi.SAI'IJ.

~~·~17"~ !r.~ ~.~~ li·

~~ 1~1'"", HORARIO Dü lunes

Domingo

Dc 11 a 23 Haras

Pg. Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelona . E-mall: bllllngham@bllllngham-sl.com . web:

_ FUNDACiÓ CLAROR ACTIVITATS DIRIGIDES ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA

COMENÇA EL CURS: TRIA EL TEU ESPORT! Els primers dies d'octubre comencen als poliesportius Claror i Sagrada Família les activ itats dirigides del curs 2000-2001 . Prop d'una trentena de disciplines impartides per tècnics especialitzats constitueixen els programes d'activitats dirigides i aquàtiques.

Activitats dirigides Les activitats per als menors de 16 anys comb in en els esports d'equip com el bàsquet i el futbol sala amb les activitats per parelles com el bàdm inton, el taekwondo i el judo i les disciplin es individuals com la

Cursets de natació

iniciació esportiva, el ta ll er de teatre, la dansa clàssica i

Un de ls trets destacats dels cursets de natació pre-

jazz, la psicomotricitat, el patinatge, la gimn àstica rítmica .... Amb tot, totes les

vistos per a aquesta temporada és l'adaptació de les franges horàries infantils a l'hora ri escolar. Així, els cursets que s'imparteixen de dilluns a divendres començaran a partir de les 6 de la tarda. Els dissabtes hi hau rà

activitats es realitzen en grups i tenen com a principal objectiu que els joves s'interre lacion in i aprenguin valors foname ntals de l'esport com són el respecte, la compa nyonia i el (air-p/ay.

cursets de primera hora del

Les activitats dirigides per

matí, migdia i tarda. El s cursets d'adults h~n

a adu lts centren la seva ofer-

reforçat algunes franges ho-

ta en la gimnàstica, l'aeròbic, el ioga i els balls de saló. A

ràries en el nivell d'iniciació,

l'Esportiu Claror també es pot

així com de les classes d'ai-

practicar judo, taekwondo

guagim .

i dansa jazz.

CURSETS AMB PLACES DISPONIBLES ESPORTIU ClAROR INFANTILS

ADUll'S

• Escola de bàsquet • Escola de Dansa • Taekwondo

• Natació (matins)

POLIESPORTIU MUNIcmu SAGRADA FAMÚ..IA. INFANTn.s

ADUll'S

• • • •

• • • • •

Natació (dissabtes) Iniciació Esportiva Escola de Bàsquet Bàdminton

Natació (matins) Aiguafitness (divendres tarda) Aeròbic (di. i dc. matí i dissabtes) Ioga (dissabtes) Natació i gimnàstica gent gran

_ _ _ __

_ _ __

fUNDACI6 CLAROR

LES SECCIONS COMENCEN LA TEMPORADA DE COMPETICIONS Les cinc seccions esportives de la Fun dació Claror co mence n els entr enaments i la competició a partir del mes d'octubre, tot i que els ami cs de la bici i els màs t ers de natac ió han

guits han fet qu e la secció de la Fundació Claror ocupi el qu art ll oc de la cl assificació per cl ubs en ca tego ria fe menin a d'un to tal de 41

aprofitat l'estiu per fer alguna so rt id a.

club s. L' equip d e m àste rs és p at roc in at per In stit uts

Bàsquet

O donto lògics Assoc iats.

El s 25 equips de la secció Safa-Claro r competiran

Ciclisme

aq uest any a les lli gues orga nitzades per la Federació

patrocinada aqu est any per Wall Street Institute.

Catalana de Bàsqu et. El calendari de competicions co mença rà el 24 de

Futbol Sala

La secc ió Safa-labor de

màri a) que no co mpeteixen, co m per a to ts els equips inscrits a les lligues del Co nse ll d e l'Esport Esco lar de Barce lona (a lumn es d e 4t

Després d'u na setmana a Holand a en co mpanyia de les bi cicl etes, els Ami cs de

de primàri a a 2n d'ESO).

la Bi ci ree mpr end ran les sortides el proper dium en-

sete mbre per als equips de

Futbol Sala està fo mada per

ca t ego ri es pref ere nts, el sè nior i el júni or A masc u-

més de 60 nens que entrenen i juguen els parti ts al Po-

L'equip sènior també comença rà a entrenar- se a

ge 1 d'octubre quan el grup B visita rà Sitges.

principis d'octubre. Els sèni-

lins. El sè ni or i el júni or femení comença ran les co m-

li esportiu Municipal Sagrada Famíli a.

ors jugaran aquesta temporada a la Segona D ivisió B

El 22 d'octubre aniran al Delta de l'Ebre, el 5 de no-

peti cio ns el d ium enge 1 d'octubre, i el di ssabte se-

Els entre naments co men-

güent ho [a ran t ot s els li

rans de la Fundació Claror come nça la te mporada amb el bon gust que ha deixat la pa rticipac ió, aqu est juli ol, en el XI Ca mpi onat d'Espanya: 7 medalles d'or, 5 d'argent i 7 de bronze. Els bons resulta ts aconse-

equips de promoció. La secció Safa-Claror serà

de la Federació Catalana.

ça ran a prin cipi s d'octubre per a tots els equips, tant per als més petits de l'Escola de Futbol Sa la (3 r de pri-

~IXAMPL~

vembre a Castelld efels, el 19 a Corbera del Llobregat i el 3 de dese mbre faran un recorregut per les 4 instal·la cions gesti onad es per la

L'equip de màsters vete-

Fundació.

especialistes en complements per tu pràcticu tJe tu natació

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR SI practiques: aeròbic, natació

futbol, handbol

squash, tennis, manteniment, etc..

~ I XAMPL~

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu Sagrada Familia)

_ FUNDACiÓ CLAROR CONSENS TOTAL AMB L'AJUNTAMENT EN EL REPLANTEJAMENT DEL PROJECTE

MARíTIM: L1ACORD POTENCIARÀ EL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA El Poliesportiu Marítim que construeix la Fundació Claror a la Platja de la Barceloneta tindrà abans del proper estiu 4.500 m 2, a més del pavelló poliesportiu previst l'any 2003 L'Ajun ta ment d e Barce lona va aprovar, en la sessió plenaria del passat 21 de juliol, el replantejament del projecte de construcció del Po li es portiu M arítim , amb l'unanimitat de tots els grups muni cipals. El repl antej am ent d el proj ecte es va fe r per ta l d'h arm onitza r la co nstru cció del poli es portiu amb la del Parc d e Rece rca Bio mèdi ca d e Ba rce lo na (PRBB ), que es co nstruirà en els te rr enys lim ít rofs amb el poli es port iu, i qu e està impul sat per l'Ajun tament de Barce lona, la Gene ralitat, la Univer sita t Pomp eu Fabr a i l'In stitut Munici pal d'Assistència Sanitàri a. L'aprovació final del projecte culm inava la gran feina feta pels equips tècni cs que dirigeixen ambd ós projectes, qu e durant setm anes van treballar per acon-

. El replantejament es va fer per harmonitzar la construcció del poliesportiu amb la del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 36

TOT CLAROR

[!]

Accés des de la planta baixa.

[ZJ

Accés al pavelló.

"p el seny, la serios itat, la bona predisposició i sentit de la respo nsa bilitat demos trat en la reso lu ció d'aques t tema".

mateixa pl anta, situ ad a a peu de pl atja (hi haurà un accés direc te d es d e la pl atj a), i sote rrad a res pecte al Passe ig Marítim de la Barce loneta. L'accés principal, però, estarà si tu at en un edifici de du es pl antes al costat de l'Hospital del Mar, i amb façan a al Pas seig M arítim i a la gran pl aça públi ca.

El nou projecte

Cinc àrees temàtiques

A mb el ca nvi de pl ans aprovat, la previsió és obrir l'equipament aban s de l'est iu de 2001 . El Centre tindrà 4. 000 m 2 amb tots els esp ais di stribuïts en un a

El Centre man t indrà el programa es portiu previst i gu anyar à, entr e altr es coses, la co nstru cc ió d'una pi sc in a de 20x1 O abans no prev ista, i que l' es pai de

seguir un a sin èrgi a que benef ic iés els proj ectes, e l barri i la ciutat. Pe r això, l' alca ld e d e Barce lo na, Joa n Cl os, va aprofitar l'esmentat pl e per felicitar la Fundació Claror

tal asso t e rà pi a ga ud e ix i d'il·luminació natural. Te màti ca ment, la in stal·l ac ió es dividirà en ci nc grans es pais : l'espai de ta lassote ràpi a, el de pi sc ines, el d e fitn ess, el de salut i be lles sa, i e l d e pl atj a qu e j a està en funcio nament (vege u pàgin a següent). La imatge superi or reprodu eix la di stribu ció d'aqu ests espais. Aqu estes cinc àrees se ran inaugurades abans de l'est iu del 2001 . El pavelló, en ca nvi, haurà d'esperar fin s al 2003 , ja qu e es con struir à conjuntament amb el PRBB, del qu al ocuparà una part del subsò l.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACI6 CLAROR

L1ESPAI DE PLATJA JA HA FUNCIONAT AQUEST ESTIU

SETEMBRE, ACTES DE PRESENTACiÓ Dissa bte 23 de setembre tindran ll oc un s ac tes de

El Poli es portiu Marítim s'inaugurarà abans de l'es-

presentació del Poliesportiu M arítim , amb l' ass istència de l' alca ld e de Barce lona,

tiu de l'a ny v i nent, però aqu est estiu ja ha posat en marxa l'Espai de Platja, uns locals annexos situats a peu de la platja de la Barce loneta que ha ofert t o t a mena de serveis als banyis-

Joa n Clos. Els actes co nsistiran en la col·locació de la primera ped ra del Parc de Rece rca Bi omèd ica, i la pre-

tes : vestidors, lloguer d e guixetes i d'hamaqu es, a més dels serveis oferts pel

d'aquests actes, la Fundació Claror farà una jorn ada de

se nta ció del pr oj ecte d el Amb mot iu M arítim.

portes obe rtes a l'Espai de Platja, de 10 a 15 hores,

local de lloguer i reparació ràpida de bicicletes qu e

gràc ies al qu al els soc is de la Fundació Claror gaudiran dels seus se rveis de franc, i d'una oferta de 2x1 en el

gestiona Bi ciclot. Vestidors i dutxes

ll oguer de bi ci cl etes.

Els vestidors , amb una

D' altra band a, di ssab te 30 d e setembre el Poli es -

capacitat per a 70 persones, han permès que els banyis-

portiu Marítim serà present a la Diadeta de la Barcelo-

tes es puguin canviar de roba, deixar-la en guixetes i dutxar-se amb aigua .ca lenta i freda, tot amb la màxima higiene i seguretat. S'ofereix la possibi litat de contractar els serveis per separat o en mod ali-

neta, que tindrà lloc a la 20 i un 25 % de descompte en funció dels serveis.

nes automàtiques on es poden adquirir 'entrepans

A l'Espai de Platja també hi ha un local amb màqui -

del dia, snacks, refrescs i ca fès .

p laça Poeta Bos cà, en el marc de la festa major del barri mari nero

tats combinades de diferents serveis a uns preus mòdics. El preu d'un ús del vestidor, per exe mp le, és de 500 pessetes per a un

LES OFICINES

LA BICICLETA I EL PATINET, UNA BONA OPCiÓ PER GAUDIR DE LA PLATJA

adult, i de 300 per a un menor de 10 anys. L'opció de m ulti-tiquet dóna dret a 10 usos al preu de 2.000 (infanti l) o 3.000 pessetes (adu lts). Una oferta combinada de vestidor més guixeta més ll oguer d'una hamaca val 800 pessetes. Va l a dir que els socis de la Fundació Claror i dels poliesportius Claror i Sagrada Família tenen entre un

S'OBRIRAN A L'OCTUBRE Les oficines estaran situ ..

_ Un dels atractius de l'Espai de Platja del Marítim és el local de bicicletes. Aquest espai, que gestiona Biciclot, ofereix el lloguer de diversos tipus de bicletes, tàndems, patinets, a més de la reparació ràpida i la venda de bicletes i accessoris. El preu del lloguer de les bicicletes varia en funció del tipus de bici escollida (passeig, tàndem o ETD, i en funció del nombre d'hores que es llogui. A tall d'exemple, llogar una bici de passeig una hora costa 700 pessetes. l si el que es vol és llogar una bici per dues hores i contractar un ús del vestidor, hi ha una oferta de 1.200 pessetes. L'espai de bicicletes romandrà obert tot l'any. El telèfon de contacte és 93 221 97 78.

ades provisionalment, fins a la inauguració del poliesportiu , als locals de l'Espai de Platja, a sota del passeig Marítim . S'oferirà tota mena d'informació i es recolliran les butlletes de preinscripció que, sense cap cost econòmic, garantiran la possibi litat d'abonar-se a la instal· lació, A les mateixes ofi cines es formalitzaran, posteriorment, les inscripcions.

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR Nou

CAN CARALLEU OFEREIX ESPORTS COMPLEMENTARIS ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ

TENNIS, FUTBOL I MUNTANYA PER A PETITS I GRANS I AL MILLOR PREU Nou Can Caralleu co mença aquest octubre una nova temporad a, amb una oferta d 'activitats co mplementàri es a les que els socis d els poliesportius Claror i Sagrada Família poden practicar als seu s equipaments. J

Els abonats dels poli esportius Claror i Sagrada Família que vu lguin practicar esports co m el te nni s, el futb ol, o fer un a preparació específica per a practicar esports de muntanya, poden gaudir de l'oferta que Nou Can Caralleu els ofereix. A més, gaudiran d'un 20% de desco mpte sobre els preus generals, ja que la Fundació Claror és l'entitat gestora de la instal·lac ió, en associac ió amb el Centre Exc ursio ni sta d e Ca talun ya i la Un iversitat Ramon Llull . Tenn is

Els qui vulguin practi ca r el tenni s tenen du es opcions: inscriure's a algun dels

Nou Can Carall eu compta amb tres pistes de tennis qui ck on s'hi desenvolupen els cursos tant d'adu lts co m

se tm ana qu e s'imparteixe n amb un màxim de 8 nens per pro fesso r. Els cursos d'adults, són d'una hora a la

ta es poden fer per telèfon, trucant al 93 203 78 74.

d'infants seguint una metodologia de treball unificada i un acurat segu iment d e

setm ana i cada abonat pot triar, entre una àmplia oferta, la franja horària i el nú-

esports de muntanya

cada alumne. Per als més joves, nascuts entre el 198 5 i el 1996, hi ha cursos d'un o dos di'es per

mero de persones per pista i monitor (grups fins a 4 perso nes).

nya que vu lguin preparar-se a fons de cara a l'hivern

Nou

Els amants de la munta-

compten a un equ ip de profess ionals d'alt nivell i vàri -

PROGRAMA D'ACTIVITATS AQUÀTIQUES A LA PISCINA COBERTA

Nou Can Cara lleu comptarà durant tota la temporada d'hivern amb les dues piscines cobertes. Aquest fet, principal novetat respecte la temporada passada, ha permés engegar el nou programa d'activitats aquàtiques per a abonats. L'oferta aquàtica es centra en el programa d'activitats de .fitness i els cursos de natació. En el Fitness Aquàtic, cada abonat pot fer-se el seu programa d'entrenament, per 500 pessetes al mes per cada hora d'activitat setmanal. El Fitness Aquàtic ofereix tres activitats: aquaeròbic, aquagym i aigües profundes. Els cursos de natació s'adrecen tant a nens com a adults que volen aprendre a nedar o bé volen millorar la tècnica d'estils i coordinar la respiració. Hi ha gmps de nadons (de 3 mesos a 2 anys), d'infants (de 2 a 12 anys) i per a adults i gent gran. També hi ha cursos especials per a dones embarassades.

cursets, o ll ogar una pista.

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialista en poliesportius

Jl11f1¿~I¡J{Jf1f@g/i¡!.1tSi q}[@

Les reserves per llogar pis-

Entrenament per a

q,@ 1f/L@1tf#lj/iJl q}[@

l '1!1S:1P@1rlfi J¡¡¿ CW@.1f@1fJj q}[@l P~;llii~SJ1Z@1ffI.iiJy¡, S@{{jfI@.q}[@ fF@1f1ftLfJlii@ ii 1Nr@711L C'f!Ji1f/L C'@r¡~7!Jl@lgl

_ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACI6 CLAROR es opcions per ajusta r-se a totes les necessitats: des de les acti vitats de manteniment, fin s a l'e ntrenament d'alt rendiment, passa nt per l'e ntrenament d'ex pedicions i grups i l'e ntrenament a distància per aquelles persones qu e tin guin probl emes de di spo nibilitat de temps o des pl aça ment. I els més petits, tamb é poden ini ciar-se en aq uest món parti cipant a l'Espl ai de Natura (nascuts del 1989 al 1994) o a l'Escola de Muntanya (del 1989 al 1991).

Lligues internes Nou Can Caralleu també organitza lligues intern es de Futbol-7 que es duen a terme entre novembre i juny.

Can Caralleu és ja la instal'lació més prestigiosa de Barcelona en formació per a la pràctica desports de muntanya Els equips han de ser formats per un mínim de 10 jugadors (majors de 16 anys). A ltr es ac ti v itats per a adults só n el programa de fitn ess i cursos de ioga, taichi i ball s de sa ló. Per als infants, a més del t enni s i les acti v itats d e muntanya, hi ha les activitats de l'Escola Esportiva: iniciació, futbol, futbol-7, futbol-sa ia, jazz, bàsqu et...

MILLORES EN L'OFICINA D'ATENCiÓ AL PÚBLIC I ALS VESTIDORS Nou Ca n Ca ralleu ha estat mill orant, aqu est estiu, la zo na d'ate nció al pClbli c de manera que hi haurà 2 punts més d' in fo rm ac ió . Ai xí, hi haur à en to tal 3 punts d'atenció als abonats i al públi c en general per tal de fe r inscrip cions, in fo rmar d'acti vita ts, de tràmi ts admini stratiu s, etc. A més, s'ha instal·lat una estructura mecànica de vidre per tal de fer més còmode i confortab le l'ofi cin a d'atenció al públi c. L' accés a la in stal·lac ió també ha ca nviat ja qu e s'ha in stal·lat un to rn mecà ni c d'entrada i so rtid a dels abonats i usuari s qu e hauran de

passa r el ca rn et, amb ba nda magnètica, per accedir o sortir de la instal·lació.

Millores als vestidors En la fase de re modelació de les antigues in stal·lac ions, s'h an reform at els co ndu ctes d'aigua dels vestidors d'abonats que hi ha a l'ed ifici del costat de ca mp de futbol. També s'han ca nvi at les guixetes de to ts els vestid ors. Ara j a no ca ldrà demanar la clau a la recepció ja qu e es ta nquen amb la co l·locació d'una moneda de 100 pessetes qu e es rec upera qu an es torn a a obrir l'arm ari et.

•• ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y un,a prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

_ Fets i gent L'esCOLA

T ABOR

HA ESTAT LA PIONERA EN EL PROJECTE QUE PRESENTA ALGUNES MILLORES PER AQUEST CURS

CAMí

ESCOLAR, UNA VIA MÉS

SEGURA PER ANAR A L1ESCOLA

matí i a la sorti da esglaonada de la tarda: 16.30, 17.30 i 18.30 en funció de l'hora q ue fi nali tze n les activitats escolars i extraescolars.

Anar a l'escola és cada cop més segur i agradable utilitzant el Camí escolar, vies amb una protecció especial que garanteix més seguretat als vianants, la gran majoria alumnes que es dirigeixen a l'escola Tabor. A parti r del mes d'octubre el Camí estarà activat i a ple rendiment.

Pe r m arca r- lo i

fe r- lo

m és seg ur, d urant e l curs passat j a es va n exec uta r a lgun es acc io ns.

Entr e

ell es, les gra ns se nya li tza c io ns v ials d 'atenc ió pe r

E.B.

cació comunitàri a qu e s'es-

va ser necessàri a l'opinió, no

El ca mí escolar del ba rri

tà duent a terme al ba rri des

tan sols del Di stri cte i de la

p a ls ca rr e rs i cr uïll es, la

de la Sagrada Famíli a s'acti-

de fa un parell d'a nys, grà-

regid o ra de M obilitat, si nó

in s-ta l·l ac ió de mirall s pa-

va rà aq uest octubre, co in -

cies al treba ll co njun t de l

també dels alumnes, els pa-

rabòli cs a les so rt id es de ls

cidin t amb l'inici del curs es-

Distri cte de l'Eixa mple i les

res i els mestres de l'escola.

co lar. Es tracta d'un a via de

enti tats de l ba rri .

circul ació de v ianants pre-

Aq uesta co l·labo rac ió a

fe rent, esco llid a ent re els

parts iguals té un bon exem-

reco rr eg uts m és u t ili tza ts

ple en la preparació del Camí

pas d 'esco lars als p rin ci-

pàrquin gs, la regul ac ió de ls se màfors

l'apro pament

Quan i com funciona el

d els co nten idors d e rec u-

Camí Escolar?

Ili da se lect iva

a l'esco la

per fac ilitar- ne l'ús...

per la majori a dels alumnes

Escolar, ja que per defi nir les

El camí s'activa a les ho-

Durant aqu est curs i el

de l'Esco la Tab o r : ca rr ers

diverses vies i els problemes

res de màxima aflu ència d'es-

v in ent és poss ibl e qu e el

Prove nça (Lepant- D os de

que s'havien de so lu cio nar

colars al centre: a les 9 del

barri ex p erim enti algun es

M aig), M allorca (Castillejos-

modificacions lligades al pro-

Dos de M aig) i Ca rtage na

jecte del camí esco lar com,

(Aragó- Provença) .

per exe mpl e, la regul ac ió

El prin cipal obj ectiu del

se mafòri ca a altres cruïll es

projecte és fe r del ba rri un

o la protecció de les vo re-

espai més hum anitzat i fer

res per evitar l'aparca ment

més seg u ra i res pectu osa

de cotxes.

amb el med i ambi ent un a

Al t res acc io n s qu e es

acció tan quotidiana com la'

duran a te rm e a ll arg ter-

d'anar a l'escola.

mini són l'e ixa mpl ament de vo reres al carre r Ca rtage na

Una estreta coHaboració

(e ntre Prove nça i Rosse ll ó), la se nya litzac ió amb f ran-

El Ca mí Esco lar va nèixe r

ges grogues de tots els pàr-

a proposta de l'Associació de

quin gs del trajecte i qu e el

Veïn s de la Sagrada Família,

passatge Vil aret i el ca rrer

a principis de 1999, i s'em-

Prove nça siguin per als vi -

marca en el projecte d'ed u-

Principals vies protegides del Camí e~~olar

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 06 1 Ambul àncies Creu Roja ........ .. ............. 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ............................................. OI O Bombers Generalitat ..................... ., ..... 93 692-80-80 Bombers BCN ci utat .............................. ................ 080 Bombers BCN comarques .................. .. .................. 085 Mossos d' Esquadra " ...... ...... ............... 93 300-22-96 Po li cia .. .............................................................. ... 091 Guàrdia Urbana BCN .. .. ........................................ 092 SERVEIS Jnf.Metropolitana .. :............................................... O10 Protecció Civil .............. ....................... 93319-25-00 Acciden'ts en carretera .......................... 93 352-61-61 RENFE .................................................. 93 490-02-02

Ferrocarrils Generali tat ....................... Informació carreteres ............................. Aeroport del Prat .. .. ........... .................. Serveis Socials ..................................... Correus ...... .. .. ........................................

93 205- 15- 15 93 204-22-47 93 301-39-93 900.30-90-30 93 318-38-3 1

HOSPITALS H. Sant Pau ............................ .............. . 93 29 1-90-00 H. Del Mar ....................................... ,.... 9322 1- 10- 10 H. Clfnic ................................................ 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança .. ............ ................... .... 93 285:02-00 H. Vall d'Hebron .................................. 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu .. ........................... 93 203-40-00 CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .................................. 93 402-70-00 Generali tat ................... .. .. .. .. .. .... ........... 93 3 15-1 3- 13 Diputac ió BCN ........................ ............. 93 402-22-22

an ants.

ESPORTS Espo rti u Claror .................................... 93 476-1 3-90 Poliesportiu Sagrada Família .............. . 93 435 05 66 Nou Can Caralleu.................................. 93 203 78 74 Servei d' Informac ió Espa rti va ........ ...................................... 93 432- 19-92 Agenda d'Acti vitats ............................ 9348 1-00-2 1 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 933 1&-26- 16 Fed. Cat. Gimnàstica ............................. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. .. .......... .................... 93 301 -82-70 Fed. Cat. Futbol ................ ..... .. ............. 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .................... ............... 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .......................... .93 2 19-32- 16

gl-anota Llar d'infants Tel. 93 245 1029 CI València, 500 0801 3 Barcelona

Fa vint anys que som la Llar d' Infants del barri perquè conf ieu en la nostra tasca professional i en els nostres mètodes d'ensenyança basats, principalment, a oferir al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents

Co rse go

etapes del seu creixement GRANOTA és una

Prove nça

'i;

escola oberta on ens podeu venir a conèixer i informar-vos de

•

Mall o rca

9 a 19:30h

¡r

València

DESCONFIEU de les escoles infantils

A rag ó

~ .

que no us permetin l'entrada a qualsevol hora. Assegureu-vos que els vostres fills no hagin de passar per altres aules per arribar a la seva, que agrupin nens de la

.& gmnota

volòncia 500

matcïXa edat, i pregunteu per l'ideari de l'escola.

Nens de 0-6 anys Anglès, psicomotricitat, piscina Seguiment de lectura individualitzada Convivències escolars i colònies d'estiu Educadors titulats i en permanent reciclatge Continuïtat amb altres escoles Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús Servei pediàtric i cuina pròpia 110m 1:Ie patis assolellats Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell . Casa de colònies pròpia Matrícula oberta tot l'any Escola oberta als parcs

. '" r0pera 1 auguraclo Casa de a1ònies a ValIga!

- t

~Jf

Convivències i estades esportives Crèdits de natura Estades d'estiu Caps de setmana rurals per a grups i famílie;\) Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor Camp de futbol reglamentari i camp de bàsquet Piscina. cavalls i granja.

Un paratge impressionant al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona

WALLSTREET INSTITUTE

WALL,STREET IN5nTUlE SCHOOl

ENGLISH