Revista Claror Sports nº17 by Fundació Claror

REVISTA DIESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Preus especials als socis i familiars de la FUNDACIÓ CLAROR

1a Visita, consulta i revisions la Visita ortodòncia (aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja) + Revisió Extraccions simples

"Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" 3.000 Ptes. 2.000 Ptes.

i un 20% de descompte a la resta de tractaments !

BARCELONA (I) - C/Sardenya 319 baixos - Tel. 93.4570453 BARCELONA (11) - C/Calàbria 251 baixos - Tel. 93.4394500 BARCELONA (I) • Sardenya 319 bal~os BARCELONA (11) • Calàbria 251 baixos SABADELL· Sant Joan, 23-311r1" MANRESA· M. J. Verdaguer 15 baixos MADRID · Sor Angela Cruz 35 baixos

Tel. 93.4570453 Tel. 93.4394500 Tel. 93.7275396 Tel. 93.8774597 Tel. 91.5710002

MATARO · lIuro 90 baixos CORNELLÀ· M. J. Verdaguer 6 2n3a GRANOLLERS· Av. S. Esteve 86 3r4" VALÈNCIA· Gran V. M. Turia 37 baixos BADALONA· Av. Mart! Pujol 254 baixos

Tel. 93.7577181 Tel. 93.4741932 Tel. 93.8793228 Tel. 96.3517350 Tel. 93.3894331

Disposem d'una financiació a la seva mida NO TANQUEM PER VACANCES

Empresa Col·laboradora amb la "FUNDA CIO CLAROR"

s u M

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 17 III època Desembre 1998-Gener 1999

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Pedro Andreu, Jaume Uauradó i Núria Borràs La Vinyeta, per Forges 4. Enquesta: "T'agradaria que els equips de futbol tinguessin més jugadors del planter?" ENTREVISTA 6. Pere Sust, Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya SALUT 10. Guia d'exercicis per reduir el mal d'espatlla DIETÈTICA 12. La dieta i l'exercici per a persones amb diabetis ENFORMA! 15. Prepara't abans d'anar a esquiar POLIESPORTIU 19. L'esport per a tothom a Catalunya 22. El plaer de jugar a bàdminton 24. GUIA DE SERVEIS SOCIETAT 27. Som solidaris els catalans? 28. La realitat de les Fundacions a Catalunya 30. LLIBRES 30. INTERNET: les ONG 31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. PASSATEMPS 32. CONCURS NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 35. Campanya de solidaritat amb els afectats de Centreamèrica 36. Finalitzen les obres de l'Esportiu Claror 37. El Poliesportiu Municipal Sagrada Família edita la seva primera Guia del Soci 38. Activitats de Nadal per a petits i joves FETS I GENT 40. Dani Sanchez, campió del món de billar.

ENTREVISTA A PERE SUST L'actual Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Pere Sust, fa set mesos que va arribar al càrrec. Des d'aleshores ha hagut d'afrontar qüestions tan delicades com la reforma de la Llei de l'Esport, el finançament de les instal·lacions esportives o la problemàtica de les seleccions catalanes. A l'entrevista ens parla d'aquests i altres assumptes.

TOT CLAROR

6 :'\

~. \ 1,..' ~

···..,.1

ENTREV'~· · . PERE"l

.,. ".,.1 ,., ...._., . "."

PREPARA1T ABANS DIANAR A E~QUIAR A hores d'ara ja ha comen~at a nevar a molts indrets del Pirineu. Es per això que Tot Claror us proposa una sèrie de consells pràctics i exercicis per comen<sar la temporada amb un estat físic envejable i no acabar-la abans d'hora a causa d'alguna lesió.

LIESPORT PER A TOTHOM A CATALUNYA Cada cop és més gran el nombre de persones de totes les edats i condicions que practiquen activitat física d'una manera lliure, se!J.ons motivacions estètiques, mèdiques o per pur lleure. És el que coneixem com a esport per a tothom. AI reportatge d'aquest número parlem de l'estat de la qüestió.

. n9",a¡¡¡,¡,"i!¡¡

L'ESPORT PER A TOTHOM Barcelona acull el Vllè. Congrés Mundial

. i.

_________________________________________

_ ()pl~ ·01 ~·~ Ó

Revista Tot Claror Tercera època Número 17 desembre 1996 - gener 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 26124-64 Sardenya , 333 06025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 93 207 77 35

Pedro Andreu Psicòle!1 del'Esporl i Oireclor del Servei d'Esporls de 111 [Jniversillll de Bllrcelonll

Com ser un bon culer i no morir en l'intent

Entitat editora

Sardenya 337 Entresòl 2a. 06025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35 E-mail: claror @mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternai n DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMILIA:

Eduard Franco

Revista Tot Claror CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa. DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCiÓ:

Ester Benach TRACTAMENT INFORMÀTIC :

David Fernandez CORRECCiÓ LlNGülsTICA:

Ariadna Viñas PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide COMPOSICiÓ I IMPRESSiÓ:

PCGràfic Bertran, 40 06023 Barcelona IMGESA Sant Adrià de Besòs DISTRIBUCIÓ:

Mencor TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

TOT CLAROR

Decàleg vàlid per a j òrq!osd'altres clubs, excepte el punt 10. 1. Ser culer no hauria de ser mai un obstacl e per po le r pensar per tu mateix. 2. Gaudéix de les victòries i relativitza les derrotes. En l'espon es pot guanya r o perdre i el segon és el primer dels qui no han guanyat. 3. Pensa en les fa bu loses quantitats del món del futbol i contribueix amb opinio ns moderades però fo namentades a resituar u n "entorn" que se'ns escapa, als ciutadans de peu. 4. Si quan guanyes ridiculitzes extre madament e l j òrofo contrari , la p o r qu e e l te u equip perdi s'agreuja p e r la factura que saps que el conu'ari et passarà a tu .

5. Procura qu e les teves opinions sobre el Barça (president, directius, jugadors, seccions, etc.) siguin més o meyns sembla nts ta nt si es g uanya com si es perd. 6. Fomenta tot el que et generi sentiments positius, fins i tot la de rrota del teu rival més directe (inno mbrable), en el convenciment que ell té dret als mateixos sentiments, amb la qual cosa no podràs molestar-te quan ell s'alegri de les teves derrotes. 7. Valora: a) Els resultats esportius des de diversos punts de vista i períodes més o menys amplis. L'última derrota o victòria no ha de distorsionar una u·ajectòria. b) Els fets objectivament, amb

independència dels sentiments (positius o negatius) que t'inspiren les persones que els realitzen. 8. La premsa i els mitjans de comunicació no només informen, també opinen, cosa molt correcta sobretot si es pot diferenciar el que és infOImació del que és opinió. En qualsevol cas, no oblidis mai el punt número 1. 9. Recorda sempre que tu no ets el Barça, ni tampoc ets millor ni pitjor perquè el Barça guanyi o perdi. Pot caure't malament però mai afectar-te personalment. 10. Sempre trobaràs motius per sentir-te orgullós del Barça, pensa que altres clubs no en tenen tants .

________________________________ ()piruó

Jaume Uaurad6 PresMenl del Fòrum Sumj/ier i de lu Plulu/ormu Pro-Seleccions Cululunes

La Plataforma . Pro-Seleccions Catalanes que presideL'{o pretèn aconseguir el reconeixement oficial de les seleccions nacionals catalanes per tal que puguin participar en competicions oficials. La nostra associació està integrada p er diferents entitats civils i col· lectius ciutadans i li donen suport una majoria de partits polítics catalans , la Unió de Federacions Esponives Catalanes (UFEC) i el Comitè Olímpic (COC) . Per fer que la nostra fita esdevingui una realitat, el primer que cal fer és modificar l'actual Llei de l'Espon perquè legalment concedeixi representativitat a les seleccions ca-

Les seleccions catalanes no són una utopia

en contra de la voluntat de tot un poble i, en el nostre cas, no es poden prohibir unes seleccions volgudes i desitjades per la gran majoria le catalans.

Amb 65.000 signatures en tindríem prou, però volem arribar al mig milió.

talanes. El que ens proposem, doncs, és recollir les firmes necessàries per p01tar la nostra iniciativa al Parlament català. Amb 65 .000 signatures en tindríem prou, però volem arribar al mig milió, amb l'objectiu de demostrar que la

proposta té el suport d'una gran majoria de catalans. Els membres de la Plataforma defensem l'existència de seleccions esp01tives catalanes perquè les considerem un dret fonamental de l nostre país. Creiem que no es pot legislar

Campanyes de solidaritat Núria Borràs

Dkec/oru de l'Espur/iu Cluror

a pocs dies, en una reunió a la Direcció d'Espons de l'Ajuntament de Barcelona, se'ns va plantejar als diversos representants de les instal'lacions esportives municipals la panicipació en una campanya de solidaritat amb els països afectats per l'huracà "Mitch". La resposta va ser positiva i unànime. És una decisió molt imponant, tot i que s'ha demostrat en moltes ocasions la capacitat de la societat civil per donar supon a regions, països, persones, quan es troben en una situació catastròfica com aquesta. Insisteixo, és prou primordial com per tenir en compte que la campanya aglutinarà instal 'lacions municipals i privades, que a la mateixa reunió ja es van proposar fórmules per donar continuïtat al potencial solidari que engloben aquestes entitats ... , qui sap si algun dia ens trobarem amb els "Esponistes sense fronteres". En qualsevol cas, dos adveniments: 1. No caiguem en el parany de convenir una campanya de solid~\'üat en una campanya d'imatge. 2. Deixem que cadascú faci la feina que coneix: les ONG el treball sobre el terreny i les instal ' lacions esponives cohesionar un col, lectiu molt ampli que proveeixi els recursos necessaris per donar supon als que ho necessiten: els d'aquí i els d'allà.

Però per si el sentiment del poble català no fos un argument suficient, estem convençuts que hi ha milers de rao ns que avalen la nostra demanda. El bagatge històric de l'esport català és inqüestionable, però, a més a més, es dóna la circumstància que d'altres territoris que no estan constituïts com a estats compten amb se leccions e sportives qu e competeixen oficialment. És el cas de les seleccions d'Irlanda del Nord, País de Gal · les, Escòcia, Anglaterra, Illes Feroe, Pu erto Rico, Hong Kong o Pale stina. Per qu è , don cs, Cata lunya no pot aspirar al mateix dret? Per tot això convidem a tots els ci\ltadans d'aquest país a mobilitzar-se i donar supon a la Plataforma. En breu començarà la campanya de recollida de firmes i esperem que tothom vulgui col· laborar-hi. Ara és el moment de demostrar que les seleccions espoltives catalanes no són una utopia.

TOT CLAROR

_ ()pi= ru =O ~ 4

____________________________________

ENQUESTA

Creus que els equips de futbol haurien de tenir més jugadors del planter?

ELISEU DIEZ 19 anys

JOSÉ HITA 60 anys

PEPÓN ENRíQUEZ

Sí. M'agradari a perquè crec que la gent s'identifica més amb l'equip quan són jugadors catalans o almenys nacionals. Ara potser hi ha menys gent interessada en el futbo l perqu è hi ha massa estrangers.

Sí. Crec qu e te nim massa estrangers. Amb dos o tres que juguessin ja n'hi hauria prou, perquè esta n perjudicant el treball dels jugadors d'aquí.

Sí. Penso qu e ca ldri a estimular el treball dels nois del planter i que no hi hauri a d'haver tants jugadors estrangers. Tot i així, si hem acce ptat la se ntènc ia Bosm an l'h em d'assumir.

27 anys

Seleccions catalanes: una qüestió sentimental

Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail : claror@ mx2.redestb. es

Animeu-vos-hi! Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu algun article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cu ltural qu e us interessi i el veureu publicat en ·aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom co mplet de l'autor, el DNI o núm. de soci ·i un te lèfon de co ntacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les co l.laboracions, així com de resum ir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

TOT CLAROR

No em poso nelviós quan juga la selecciÓ espanyola, ni sento tina especial emoció quan fa algun .gol, cistella o marca atlètica, no sento res, res de res, només una total i saria indiferència. El meu interès per la creació de seleccions n acionals catalanes és un tema sentimental. És per aquest motiu que no entraré a valorar el fet que no cal ser un Estat per teni r una selecció pròpia o que la nostra estructura feclerativamerit superi en escreLx moltes de les seleccions reconegudes com a tals. Només vull parlar de sentiments, dels meus i dels d'una gran col·lectivitat de gent que, com jo, no senten res quan, al so de la música de l'himne espanyol,

NATALYA INNESS 32 anys

ANNA BIENZOBAS 25 anys

Sí. Crec que se'ls ha de donar una oportunitat, sempre que demostrin que tenen la qualitat suficient.

Sí. Hau rien de donar més importàn cia a la gent d'aquí i fomentar més la feina de ls nois del planter per fer- los més co mpetitiu s davant els estrangers.

veuen com lentament s'hissala bandera "roja y gualda" . Aqu esta bandera no la sento com a meva a causa de vivències p ròpies amb l'Estat Espanyo l. Per posar uns exemples , puc explicar que els meus pares se les van veure magres fa uns quants anys per trobar una escola on s'ensenyés el meu idioma patern i matern. No entenia res quan, per Eurovisión, pensant-me que era espanyol, només "ens representaven" cantants en un idioma que no era el meu o quan veia sorprès que, en el documental previ de p resentació del país, només hi havia noies vestides de flamenc i l'espectacle patètic dels toros. I no comprenc res quan observo perplex que en la suposada Cambra de representació territorial (el Senat) no es perm et parlar en català , o quan a la mili, servint l'exèrcit

espanyol, el sergent de torn em deia que si em tornava a sentir parlar català em "fotia un puro". Quan veig la gran accep tació que tenen e ls "Vidal Quadres" a l'Estat, o quan la Cope, amb tots els seus tertulians, retransmet els partits de la selecció amb aquell sentiment tan patriòtic. No puc pe1tànyer a la mateixa selecció que la gran majoria d'espanyols, ja que penso que ells no m'accepten tal com sóc i, en conseqüència, m'han pres tot sentiment favorable a la selecció. És per aquest motiu que defensaré de tot cor i amb tota la meva força la creació de seleccions nacionals catalanes. Sobretot des que la que era la meva pròpia selecció està deixant de ser progressivament "més que un club". Dani José i Serra

No ajornis la teva il.lusió EN PIEZAS Y MANO DE OBRA

TAY® 350 MULTIMÈDIA SÈRIE REDDIS annb processador Intel®Pentiunn II®

Ajorna només el pagament Emport~ . .te/t ar~ ¿'~)G UJm-

et ttt>Ú ~ar (al

d/tUftd ~ tru merDS J.

Cl>mptlÚ D a.- terHtiItM

L'única cadena de botigues d'infonnàtica amb més de 200 Punts de Venda a Espanya i Portugal.

BARCELONA Consulta preus i altres botigues

• Roger de Flor, 125. T.: 93 265 11 07

BEEPal902 100 501

• Provença, 485. T.: 93 436 51 38

Internet: http: //www.datalogic.es

r~~33~ JIl

UNITS PER L'ESTALVI

_ Entrevista Pere Sust, Secretari General de l'Esport de la Generalitat

N 'hi ha prou amb fer una ullada al seu currículum per veure que en Pere Sust ho ha fet gairebé tot, al món de l'esport. "Una mica més i neixo en una pista de bàsquet,

ja que era on estava la meva mare quan va sentir els dolors del part", diu orgullós. Després de tota una vida dedicada a l'esport, Pere Sust es dedica a dirigir l'esport català en condició de Secretari General de l'Esport, càrrec que ocu pa des de fa set mesos.

«AFORTUNADAMENT, L1ESPORT CATALÀ ÉS MOLT PLURAL» Entrevista: Sergi Larripa Quan vostè va arribar a la Secretaria General, el 10 de març d'a quest any, va declarar que tenia tres objectius bàsics: negociar la nova Ley del Deporte a Madrid, modificar la Llei de l'Esport a Catalunya, i resol-

TOT CLAROR

dre el finançament de les instal·lacions esportives que es va acordar el 1994. S'ha avançat en els tres punts?

Se n'estan fent, i algunes ja són pràcti-

La qüestió del fin ançament de les

came nt acabades. Has de pensar que,

instal'lacions esportives catalanes és un

des que sóc a la Secretaria General de

tema que tirem endavant. Vam acordar una inversió de 4.000 milions per a remodelar i constru ir noves instal·lacions.

_ __ _ __ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ Entrevista l' Esport, cada 12 di es in auguro un a instal·lació. Cada 12 dies. I ara, tal com

Una altra qüestió és la de la Ley del Deporte de Madrid.

anem ava nça nt, aquest termini de 12

S' han fet negociacions i hem avan-

di es es va reduint. No ens enganye m,

ça t molt, però tenim en aqu est mo-

quan venen períodes electorals tothom

ment dos temes penj ats. On ens trobem més estanca ts és en el te ma de

qu e té interès s'hi esforça una mi ca més i in augurem més coses.

les seleccions catalanes. I un altre tema

Hi ha un retrat robot del tipus d'insta¡'¡ació que ara mateix s'està inaugurant a Catalunya?

que no estava tan cl ar, però que jo crec que sí que tindria solució, és el de la

No. No, perqu è mira : hem inaugu-

lanes en el si de les espanyoles. Ai xò

represe ntació de les federacions cata-

rat dos ca mps de futbol, tres de ru gbi ,

de banda, hem arribat pràcti ca ment a

dues piscines co bertes, una pista d'at-

un acord en relació a les societats anò-

leti sme, pi stes pol iesp o rti ves, du es

nim es es po rtiv es, i hem progressat

sales petites de barri , vestidors, millores d ' il ' lumin ac ió, hem posat prim eres

mo lt en altres qü esti ons qu e poden sembl ar menors, i que só n de desen-

pedres... No hi ha un retrat robot ti-

volupament de la pròpia llei: assump-

pus . Hi ha molta vari etat d ' instal ·-

tes de seguretat, de dopatge, de vi o-

lacions perqu è, afortun adament, l'es-

lència en l'esport. ..

port català és molt plural.

I quant a les modificacions de la

CURRíCULUM VITAE • Pere Sust i Saga u va néixer a Barcelona el 28 de novembre de 1941. • Enginyer Industrial • Entrenador Superior de bàsquet

PERE SUST, ESPORTISTA • Jugador de bàsquet de primera divisió amb el CB Laietà i el CE Sant Joan-Maristes. • Preseleccionat per alsJJOO Roma 60 amb la Selecció Espanyola. • Jugador de la Selecció Catalana de Bàsquet. • Campió d'Espanya juvenil , de segona divisió, i absolut amb el CE Sant Joan, Laietà i Universitari.

PERE SUS:r, DIRIGENT

«Madrid haurà d'acabar negociant el tema de les seleccions catalanes» Com està el tema actual de les seleccions catalanes? El tema es mou en tfes vies diferents: la política, la jurídica -que és la via de les lleis- i, arribat el cas, la judicial. En què consisteix la via política? En intentar negociar amb el Govern de Madrid. I encara que ens diguin que no, insistirem fins al final sense descartar que hi hagi acord. Fets que abans semblaven impossibles ara ja no ho semblen. Em penso que podrem seure en una taula i parlar-ho. La via jurídica? Aquí és on entra tot el treball de la Plataforma o de l'advocat belga Dupont, amb qui estudiem la possibilitat que pugui col, laborar un advocat català. Es tracta d'analitzar el cas especlÍic de cada federació internacional. Fins ara se n'han examinat cinc, i totes semblen coincidir en què no només accepten estats sinó que també accepten territoris amb una autonomia. La Federació de futbol és potser la més punyent, perquè demana, per aprovar-ho, el vistiplau de la federació del país d'origen, tot i que la resta no plantegen. aquest tema. Per tant, una possibilitat és que les federacions catalanes exigeixin directament reconeixement internacional. Però, és clar, això no ho faran si no tenen la certesa que els digUin que sí, o si estan disposades a denunciar als tribunals les federacions que no les reconeguin. I vostè estaria d'acord, arribat el cas, que les federacions anessin als tribunals a lluitar per les seleccions catalanes? Home, a mi no m'agradaria que passés això. M'agradada que poguéssim solucionar-ho abans per la via legislativa o per la política. Pcú tant, aquest seria l'últim camí que adoptaríem.

• President de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport • Vocal de la Junta de bàsquet del FC Barcelona • President de la Federació Catalana de Bàsquet • President de la Federació Espanyola de Bàsquet • Vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol • Vocal del Comitè Executiu del Consejo Supe ~ior de Deportes • Membre del Comitè Executiu del COOB 92 • President del Comitè Organitzador dels Campionats del Món de Bàsquet absolut 1986, femení júnior 1989 i dels Europeus femení absolut 1987, cadet masculí 1989 i júnior femení 1990. • Fundador de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport, Associació Catalana d'Entrenadors de Bàsquet (núm.}) i Escola Catalana d'Àrbitres de Bàsquet. • Membre de la FIBA i de la Comissió Europea. • Patró de la Fundació del Bàsquet Català.

TOT CLAROR

_ Entrevista La visió que de l'esport tenim a Catalunya és totalment diferent de la que es té a Madrid. Llei de l'Esport de Catalunya? A co mença ments de novembre una tramesa informava tota la gent del món de l'esport de l'avantproj ecte de les modificacions de la Llei . Es farà tot un treball de visites a moltes entitats per conèixer un a mi ca opini ons, per re co llir idees i apl egar proj ectes. De moment, tot això ho plasma un document de seixanta pàgines i escaig.

Durant els set anys que va passar a Madrid, va advertir una visió dife-

rent pel que fa a l'organització de l'esport? Sí. La visió qu e es té de l'esport a Catalunya és absolutament diferent respecte de Madrid i la resta d'Espanya. Aquí l'esport va de baix a dalt i a Madrid

Comentaris de la reforma de la Llei de l'Esport de Catalunya Simplificació de la burocràcia "que els clubs han de fer amb les administraciànS públiques, acceptació de l'adscripció d'entitats que no són estrictament esportives: fundacions, empreses, entitats recreatives, etc. que estan escrites en altres registres". Creació del Consell Català de l'Esport "com un organisme autònom per a la societat civil. Permetrà que les decisions es prenguin en comunió amb tot de representats d'ajuntaments, clubs , federacions, universitats, etc que conformarien aquest Consell. És un tema important. " La regulació de la professió. "Ens trobem que moltes entitats que tenen instal ' lacions no tenen tècnics titulats. Hi ha persones amb bona voluntat però sense la formació adequada." . Regulació de la inspecció d'instal·lacions. "Necessitem que les instal ' lacions estiguin en condicions, no només des del punt de vista sanitari de les piscines, que és el que ara més tenim regulat, sinó en relació a altres aspectes. Hi haurà un nou règim d'inspecció que permetrà inspeccionar i sancionar." llei de Jurisdicció Esportiva. "Fins ara enteníem la justícia esportiva, per posar un exemple, com la capacitat de sancionar qui ha insultat un àrbitre. Però al món de l'esport estan sorgint dues menes de situacions noves. Primer, les relacions clubs-federacions. Ara, els conflictes clubs-federacions acaben als jutjats, i ens semblà que hauríem de tenir una figura intermèdia- el Tribunal de l'Esport -que resolgués aquests conflictes. I segon, pel que fa als clubs, hem de regular la relació esportistes-socis-clubs: garantir jurídicament qüestions com els vots de censura o l'expulsió d'un soci en un moment determinat". El paper de les federacions . "Considerem com a categoria de llei uns assumptes que teníem 'només codificats en termes de decret, una mica com han fet els bascos, Es tracta de determinar les facultats de les federacions catalanes per inscriure's o no a les espanyoles o a les internacionals, en quina mesura poden participar en competicions, i de respectar sempre la seva condició de federacions en tant que entitats privades amb estatuts propis."

La nova Llei de l'esport ha de garantir instanacions en condicions i amb tècnics titulats.

de dalt a baix. No vull dir que no hi hagi excepcions, Hi ha clubs importants a tot arreu, clubs socials que tenen moltes seccions i qu e, per tant, tenen aquesta, diguem-ne, "gènesi" catalana, una concepció més europeista de l'esport. Però, en línies generals, l'esport només el fan des de dalt, l'Ajuntament, les Diputacions. ,. Hi ha una gran debilitat d'estructura de clubs.

Tot el contrari que a Barcelona. És clar. El moviment que hi ha a Barcelona d'instal·lacions esportives, de fund acions, d'entitats sense afany de lucre, és una concepció que no hi existeix fora d'aquí. A Barcelona hi ha un Claror, un Europòlis, UBAE o Dir. A Madrid , en ca ra que hi ha entitats d'aquest tipus, no tenen, ni de lluny, la potència de les d'aquí. És impensable concebre-les en altres llocs, amb aquesta concepció moderna de l'esport. Aquest és un dels fets diferencials.

Digui-me'n algun altre. A Barcelona tenim un capital esportiu que moltes vegades no coneixem. Jo, després de tants anys, no el dominava, i crec que encara no el conec prou. I potser marxaré sense fer-ho del tot. És tanta la varietat de

TOT CLAROR

______________________________________ )gnttevista gent que fa espo rt i de tantes diferents mane res, amb tanta dedicació i esforç pe rsonals, que no e ns ho podem arribar a imaginar ... i és gent que no està censada! Crec que un dels moviments més importants que han generat e ls Jocs Olímpics ha estat bàsi ca ment la incorporació de gent que no fa esport de co mpetició.

És bo i necessari crear una Unió de l'Esport per a Tothom a Catalunya. Trobarà el seu lloc ajudant moltes entitats.

És el que s'anomena"esport per a tothom".

En relació a tot això, ara mateix s'està produint un moviment d'entitats que promouen una Unió de l'Esport per a Tothom a Catalunya. Quina opinió li mereix?

Sí, sí, sí. Jo penso que l'espo rt, per definició, ja és per a tothom. Però sí és cert que cada vegada és major el nombre de pe rsones que fa esport o activitat físi ca a mb motivac io ns mèdiques, estètiques, o pe r pur lle ure. Els factors mèd ics cada cop te ne n més pes, però no he m d'oblidar e ls qui vole n fer esport senz illa ment pe rqu è vole n estar més primets per lluir e l cos a la platja. També són esportistes. I després hi ha e l fenomen de la gent gran, que aba ns no feia res i ara vol fer exercici. És e n definitiva un nou concepte de l'esport absolutament modern i novedós, i que es dóna a Catalunya.

Es vol crear una Unió de l'Esport per a Tothom . Hi ha d ifere nts grups en aquest mome nt que estan treba llant plegats a mb aquesta concepció de formació, de fer un servei comú a tota la ge nt que practica esport. Penso que és mo lt bo que es creïn e ntitats, que s' inte rcanviïn idees, que es facin aportacio ns positives d iri gides a la gent que rea li tza activitat física i es po rt. És abso luta me nt necessa ri , e nca ra que no cal regu lar-h o perquè aquestes pe rsones no necess ite n regulació sinó assesso rame nt.

Per tant, vostè donarà suport a aquesta Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya? Sí. Penso qu e té e l seu lloc, co l·- .. laborant amb les e ntitats, que és co m es pl anteja; la seva creació és un e nce rt. Que col·labo ri amb les e ntitats, que e ls orienti sobre trenta mil aspectes, que ajudi e ls esportistes. Sobretot amb un criteri que sigui dirigit a la gent, perquè totes i cada una de les persones, amb difere nts o bjectiu s, han de tenir e l suport d'aquestes e ntitats, de la mateixa ma nera que l'esport federat o l'esport de competició té la seva i;; implantació i organització mitjan ça nt ~ les federacion s esportives.

Pregunles moll personals • Una ciutat per viure-hi? Barcelona. • Un lloc on anar de viatge? La Polinèsia. • Un llibre per llegir? Els llibres d'assaig, on es barregen estadístiques, experiència, projeccions de futur ... • Una pel'lícula de cinema? "Qué bell o es vivir" o "Lo que el viento se llev6" . • Un mitjà per estar informat? La televisi6 per la immediatesa, però quan vols aprofundir en un tema, el diari. • Mar o muntanya? S6c un home de mar però m'agrada molt la muntanya. • Un plat per dinar? Uns rovellons amb all i oli. • Un cantant o grup musical? Verdi, Mozart, Beethoven ..., música clàssica. • Un esportista? Joaquim Blume, un súubol de l'esport català. • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Joan XXIII, Cristòfol Colom. • Què valora més de les persones? L'honestedat i l'empenta. • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Si tingués una vareta màgica, que totes les grans bosses de fam i misèria se solucionessin. • Dretes o esquerres? És un concepte antiquat. • Què s'enduria a una illa deserta? La família. • Un desig confesable? Que l'esport català arribés molt amunt.

li!' Revisió optomètrica gratuïta li!' Montures primeres marques li!' Vidres correctors primeres marques: INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA...

li!' Tot tipus de lents de contacte li!' Líquids manteniment lents contacte li!' Primeres marques en ulleres de sol SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

FINS 30% de DESCOMPTE* ~excePte en productes ofertats

València, 539 Tel. 93 232 67 65

_ Sa=l=ut~

______________________________________

GUIA O-EXERCICIS PER REDUIR EL MAL O-ESPATLLA Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Anomenem tenonitis a la inflamació dels tendons del cos humà. Es pot donar a qualsevol part del cos, canell, turmells .. ," , però el més freqüent en els esportistes és patirIa a l'espatlla. Independentment de la intensitat del dolor sempre és molest sofrir-la. Per això us oferim una sèrie d'exercicis senzills i consells pràctics per pal ·liar-lo.

pràctica d'exercici físic condueixen a una degeneració dels tendons i els teixits adjacents. Un dels símptomes d 'aquesta degeneració o desgast dels tendons és el mal d'espatlla, sovint causat per una sobrecàrrega d'aquesta articulació. En el cas de la tenonitis d'espatlla també

La cintura escapular o pectoral és formada per tres ossos parells: el toràcic, que rep el nom de clavícula; l'omò-

oscil·lació i rotació per produir un mo-

es poden sentir altres noms com Peri-

viment coordinat.

artritis, Síndrome subacromial, Espat-

La postura erecta i la marcada mo-

plat o l'escàpula; i l'os húmer. El con-

bilitat del cinturó escapular tant en les

junt d'aquests tres ossos és el que ser-

activitats de la vida diària com en la

lla dolorosa, etc., sense que generalment siguin coses diferents. La ca usa més freqüent de la infla-

veix dE! sosteniment a les extremitats

mació és la sobrecàrrega del treball diari

superiors. En aquesta part del cos, per

que han de realitzar els músculs de

tant, es troben una complexa sèrie d 'ar-

l'espatlla; de vegades els traumatismes

ticulacions i unions que es combinen

(cops, torçades) poden representar

en un complicat patró de llisca da,

l'inici del dolor. L'edat també és un factor a tenir en

CONSELLS PRÀOICS

compte, ja que el procés natural de desgast dels tendons comença a partir

EVITEU:

dels 30 anys, i un tendó gastat resis-

• Fer coses si la mà ha d'estar per sobre del nas. • Fer moviments que provoquin dolor, sobretot si són repetits. • Girar el braç excessivament quan ens vestim. • Portar, aixecar, estirar o empènyer gran pesos. • Dormir sempre sobre el mateix costat. • Esports on s'hagi de moure molt el braç, com el tennis, el frontó, el bàsquet, la natació en els estils de crol o espatlla • L'aixecament de pesos: ...

teix menys les sobrecàrregues de la

taran evitar que les sobrecàrregues de

PROCUREU:

s'haurien de realitzar dos cops al dia,

• Aixecar els braços sempre per davant. • Fer la feina diària amb els braços per sota de l'alçada del coll. • Aplicar gel sobre la zona dolorosa durant 5 minuts i després calor durant 10 minuts. • Fer banys de relaxació i nedar només fent braça.

en sèries de 30 vegades cada sessió.

TOT CLAROR

seva

funció normal i s'inflama amb

més facilitat. Les següents recomanacions intenl'espatlla empitjorin l'actual procés dolorós. El que no poden és curar o rejovenir el tendó gastat però sí millorar la qualitat de vida. Els exercicis exposats a continuació

És important saber que l'execució dels exercicis no ha de causar dolor i és recomanable fer-los davant d ' un mirall per controlar millor la posició.

________________________________________ Sruut Exercici 1 : El coixí

Col 'loqueu un coixí entre el braç i el cos mante nin t les espatlles a la mateixa alçada. Feu força amb el braç, tot pre ment e l co ix í co ntra e l cos. Al mateix temps, intenteu fer baixar el colze cap a terra. Quan hagu eu adoptat la postura feu força durant 6 segons . Després relaxeu-vos, sense perdre-l a, durant 12 se gons. Transcorregut aquest període de relaxament, torneu a fe r força, i així successivament fins arribar a les 30 repeticions.

,.....

:::¡

Exercici 4.: El pèndol

Exercici 2: Estirar els braços

Amb els braços al costat del cos, estire u-los pro jecta nt les mans avall , com si volguéssiu tocar el terra. No heu de baixar les espatlles. En aquesta posició heu de romandre durant 6 segons i, abans de to rnar-hi, relaxar-se durant 12 segons.

Exercici 3: La cadira

Asseguts a una cadira de cara a l'espatller, poseu-hi les mans i premeu-lo cap al pit. Altre cop, heu de passar 6 segons fent força i 12 rela.'Cant-vos abans de començar una altra repetició. Les espatlles han d'estar relaxades, ja que la força s'ha de fe r amb les mans. L'exercici no ha d'ocasionar dolor.

Arrepengeu-vos sobre una ta ula amb el colze sa i deL'Ceu ca ure l'alu'e braç. Un cop adoptada la postura, move u e l braç e ndava nt i e nda rrere com si fos un pèndol. La mà ha d'estar sempre mirant endava nt i si es vol es pot agafar algun objecte, semp re que no pesi més de mig quilo.

Us proposem una sèrie de recomanacions generals que poden evitar que el dolor augmenti. Tot i aixL si en el termini d'un mes encara sentim el mateix mal o veiem que creix, caldrà consultar el traumatòleg o fisioterapeuta.

L'afortunat és un dels clients de l'oficina de St. Antoni M. Claret que utilitzen la Llibreta 1Plus

ÇCi

Caia Madrid lliura un Honda CR·Y aJose .Luis Rodríguez del Pino

Caja Madrid va lliurar el dia 5 reflecteixi el compte els did'octubre de 1998 un cotxe movendres de cada mes. AI fidel Honda CR-V a J.Luis nal del mes es realitzen els 'Rodríguez del Pino , un dels sorteigs (dos cotxes cada seus clients de l'oficina 9223, divendres) amb l'avantatge la que l'entitat té al carrer St. que els premiats puguin torAntoni M. Claret núm.139 de nar a optar als sorteigs posBarcelona, corresponent al sorteriors si continuen comteig celebrat durant el mes de plint-ne els requisits . setembre entre els clients de La Llibreta 1 Plus de Caja l'entitat que tenen una Llibreta Madrid admet qualsevol domi1 Plus . ciliació de càrrecs o abonaAquest sorteig té lloc cada diments, i ofereix un interès mavendres des del dia 22 de maig Moment en què el senyor Bienvenido Slllíll, director de zona, fa lliurament al senyor jor que les llibretes d'estalvi J.Lluis Rodriguez del Pina, el client que ha estat guanyador d'aquest sorleig, del passat i fins a finals d ~any. Con- .flamant ordinari i amb una liquiditat immodel Honda CR-V en presència del director de l'oficina, Xavier Sarrà. sisteix a mantenir un saldo mediata. L'abonament d'inted'almenys cinquanta mil pessetes a la Llibreta 1 Plus rès es realitza semestralment, amb una remuneració des cada divendres, amb les quals s'obté un número per a de la primera pesseta i sense comissions per administraparticipar; així s'obté major puntuació com més saldo ció i manteniment.

902.24.68.10 http://www.cajamadrid.es

Ens trobarà molt a prop seu:

CAJA MADRID

Provença, 427 - 431

Castillejos, 248

Pg. Sant Joan, 135

St. Antoni M. Claret, 139

_Dietètica

DIETA I L1EXERCICI

PER A PERSONES AMB DIABETIS

Els aliments grassos no intervenen immediatament en el creixement del sucre a la sang però el seu consum excessiu resulta perjudicial.

per Susana Varela Diu, infermeru i educudoruper u Iu sulut

Com disminuir el colesterol a la sang? 1. Aprimar-se en cas d'obesitat,

La Diabetes Mellitus és una malaltia que es manifesta amb un augment de glucosa (sucre) a la sang. Aquest augment es deu a la falta d'hormona pancreàtica insulina o a la seva acció insuficient. La millora de l'estat general i l'eliminació dels símptomes de la diabetis s'aconsegueix amb la normalització de la glucosa de la sang. El tractament adequat per prevenir o frenar bona part de les complicacions tardanes de la diabetis es basa en tres aspectes bàsics: seguir una dieta que limiti i reparteixi els hidrats de carboni; prendre hipoglicemiants orals (en diabètics tipus 11) o insulina (diabètics tipus I) i practicar ,exercici físic. D'aq uests tres aspectes bàsics el més important és l'alimentació. El metge, infermera o educador han de proporcionar, junt amb una pauta de medicació, una dieta adequada. Per

TOT ClAROR

això cal controlar la quantitat de calories i evitar l'augment o la disminució excessiva de pes, la proporció i el tipus de sucres; el repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia, i la proporció dels altres aliments. Es considera ideal la dieta mediterrània si es prenen les quantitats permeses en un règim per a diabètics i, pel que fa als productes "per a diabètics", cal anar amb compte a l'hora d'introduir-los lliurement a la dieta perquè també tenen sucre.

reduir la ingesta calòrica diària. 2. Limitar els aliments rics en colesterol, com les vísceres, el rovell d'ou, els formatges grassos, la mantega i eIs crustacis. 3. Reduir el consum de greixos saturats (que augmenten el colesterol a la sang), com el porc, el xai, eIs embotits i el cacau. 4. Augmentar el consum de greixos insaturats (que disminueixen el colesterol a la sang) , com els olis vegetals i el peix blau, perquè l'organisme no pot fabricar-los. 5. Alimentació sana i equilibrada rica en llegums, arròs, pasta , patates, fruites, verdures i hortalisses. 6. Exercici físic.

Si la glicèmia, o nivell de glucosa a la sang, no està ben controlada es cremen greixos per obtenir energia. És per això que la Diabetes Mellitus va associada a modificacions del colesterol i que malalties com l'arterioesc1erosi apareixen abans en les persones diabètiques. Davant d'aquest risc és convenient conèixer la xifra de colesterol, almenys un cop l'any. Un altre factor imprescindible és reduir els greixos de la dieta. Els aliments grassos no intervenen immedi-

Beneficis de l'exercici físic 1. Redueix el nivell de glucosa de la sang i millora l'acció de la insulina i el control de la diabetis.

És important fer-se una revisió mèdica completa i exposar al metge les característiques de Pactivitat física que durem a terme.

ograma i una prova d'esforç per evitar

(LDL).

co mpli cacio ns. Ca l informar el metge del t ipu s d'esport,

2. Disminueix el risc de malalties cardiovasculars. 3. Afavoreix la reducció del pes en cas d'obesitat. 4. Augmenta e l co les tero l bo (HDL) i disminueix el dolent

freqüè ncia, intensitat i du-

ració en qu è es vol realitzar. Si és co nvenient, ell mod ifi carà el tractament per adaptar la dosi d 'insulina prèvia a

5. Augmenta la força i la massa muscular. 6. Millora la qualitat de vida, aixf com l'autoestima. 7. Fa minvar l'ansietat.

l'exercici o indicar un supl ement d'hidrats de carboni per evitar l'hipoglicèmia o baixada de glucosa a la sang. Si el tractament es basa només en

atament (directament) en el creixe-

la di eta no hi ha risc d'hipoglicèmia,

ment del sucre a la sang però el seu

però si és insulínic o amb antidiabè-

No oblidem mai una correcta hi gi-

consum excessiu resulta perjudi cial.

tics orals es pot produir la baixada de

ene de la pell, amb aigua tèbia i sabó

Fer exercici

diorespiratori .

sucre a la sang durant les 24 ho res

neutre, assecar bé els peus i els plecs

següents a l'exe rcic i. Aleshores ca l

cutanis i ap li car crema hidratant quan

augmentar el núm ero de controls gli-

la pell estigui perfecta ment seca, per

Per a la pràctica d 'exerci ci és im-

cè mi cs . Generalment es prendrà un

evita r infeccions. La roba d'esport i,

prescindible que la diabetis estigui

suplement de menj ar abans d'iniciar'

es pecialment, el mitj ons han de ser

si no els riscos seran

l'exercici, de 10 a 20 g de ca rbohi-

de cotó.

compensada,

més notoris que els beneficis. Els símptomes de la diabetis desI/

mals de funcionament al sistema car-

compensada són, a grans trets: la mic-

drats, equivalents a un a peça petita

Reco manem sob retot ca min ar, el

de fruita o a 30 g de pa, per cada hora

ciclisme, la natació, el footing i el ball.

d 'activitat que anem a realitzar.

La intensitat sempre serà mode rada i

ció freqüent i excessiva, l'augment de

Cal iniciar l'activitat esportiva amb

hi dedicarem una hora o hora i mitja

la set i la gana, la disminució impor-

un escalfament suau i progressiu, de

cada dia, uns tres cops per setmana.

tant i ràpida de pes, el cansament, la

manera que ens permeti ada ptar el

És important recordar que els pacients

irritació i picor cutània i genital i les

treball al sistema cardiovascular sense

insulinitzats han d'evitar esports de risc

infeccions de repetició.

alteracions brusques i prevenir lesions

j a que l'a ugm entari en co nsid erab le-

Per a una persona diabètica, abans

musculars. AI final de cada sess ió

ment. Si el metge no ho contraindi ca

de començar la pràctica habitual

d' entrenament dedicarem un temps

poden practi car qualsevol esport amb

d'exercici és necessària una revisió

a realitzar exercicis de relaxació i fl e-

uns resultats molt similars als d'una

mèdica que inclogui un electrocardi-

xibilitat per tornar els paràmetres nor-

person a sana .

i Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.

Menú migdia 1.100 ptes (cafè inclòs). de dilluns a divendres

LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41

especialistes en complements pur Iu pràcticu ,

iJe ta nataci6

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SO-CIS FUNDACIO CLAROR Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc..

~IXAMPL~

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu Sagrada Família)

______________________________________ 1Enfonma

ESQUIAR Per: Andreu Falguera,

professor de manteniment físic

L'esquí alpí és un esport de risc, per això ca l realitzar un acondi cionament físic el més acurat possible i ser co nscients en el moment de sorti r a la pista de quin és el nostre nive ll per no acaba r la temporada abans d'hora a causa d ' una lesió. Per aco nseguir-ho és molt importa nt que a l' ho ra d e plantej ar-nos l'acondicionament físic es compti amb l'ajut d'un preparador que ens aco nse lli en el tipus i les caracte rístiqu es de l'e ntre nament i qu e ens orie nti sego ns el nostre estat actual. Tot i així, mai serà sobrer que conegue m quines són les parts del cos que més haurem de treballar i co m ho hem de fer.

L'entrenament

L'esquí alpí requereix un desenvolupament de qualitats físiques com la força, la fl ex ibilitat, la res istència i la velocitat. Cal centrar l'entrenament en la mu scul atura de les extremitats inferiors i de la cintura pèlvica . La resta de la muscul atura la treball arem sego nse l paper i la imp ortància qu e pugui arribar a tenir en la realització de l'activitat esportiva, a més d'evitar possibles desequilibris muscu loesqu e-

el descens de les pistes, ca l fer un bon escalfament. No hem de pensar en el període d'esca lfament co m

porada minimitzant els riscos de lesió. L' esca lfam ent ca l que estig ui d'acord amb la intensitat, el sistema

lètics . Aba ns d'entrar de ple en la sessió

en un temps qu e perde m se nse esquiar sinó co m la preparació indis-

d'entrenament, la quantitat i qualitat del grups musculars, i amb altres as-

d'entrenament al gimnàs, així com en

pensabl e per a esqui ar tota la tem-

pectes com la temperatura ambient,

_ INSTALACIONES DOBLE R, S .L. ALEMANIA, NAVE

5 . MONTIGALA

tItJ lIIIIIIJfS 08917 BADALONA (BARCELONA) TEL. 93.465.77.47 - FAX 93.465.79.11

TINGUEU EN COMPTE QUE ••• 1. Cal evitar en tot moment sobrepassar els angles articu lars. Sobretot en aquelles articulacions molt febles. 2. Els moviments sempre els haurem de tenir controlats. 3. Després de cada entrenament cal deixar un espai de temps per fer una tornada a la calma amb exercicis que permetin descarregar les tensions musculars i articulars 4. És important que la musculatura fiO perdi funcionalitat o que quedi molt congestionada. Això limitarà les ganes d'entrenar el dia següent i minvarà el nostre rendiment. 5. Un entrenament continuat i p lanificat proporciona la capacitat d'assolir els propòsits amb seguretat, amb menys perill de lesions i amb la satisfacció personal de la feina ben feta.

(estiraments). Un cop fet l'esca lfament ja es pot passar a l'e ntrena ment, dividit en tres gra ns grups: la fase de treball globa l, l'específic i el co ncret. Aquest últim el deixarem per treball ar amb el monitor espec iali sta i sobre el terreny, els altres dos els podrem treballar al gimnàs. Els grups musculars per treba ll ar en la part global i l'específica só n els mate ixos . És la defi ni ció del moviment

dels exe rcicis més destacats i les co n-

co ncret el que permetrà passar d'una

dicorts en què s'han de fer.

in cidència global sobre el múscul a un moviment més se mbl ant al que es

Entrenament específic

realitzarà després en pista (específic). En la fase de força dirigida o especial

Entrenament global

ca l co mbin ar els exerc icis estab lerts amb d'altres qu e millorin la capacitat

Co ncreta ment treballarem tota aq ue-

ca rdi o respiratori a.

lla muscu latura que ens aj ud a a man-

Per aconseguir-ho caldrà fer un tre-

tenir en una posició co rrecta els ma-

ball pli omètri c i de multisalts. Un dia

lu cs i les extremitats inferiors (quadrí-

de descans actiu, l'aprofitarem per tre-

ceps, bíceps femoral, dorsals, lumbars,

ballar la flexibilitat general i de man e-

la musculatura glút ia, l' abducto ra i ad-

ra més concreta aquelles articulacions

ductora de les extremitats inferi ors ... ).

implicades en els moviments més

Pel que fa a la muscu latura de les

agressi us o que tinguem més febles,

extremitats su peri o rs treballarem, de

sobretot genolls i malucs. Cal anar amb

manera

ge nera l,

molta cura amb les antigues lesions.

pectoral

l ' abdo min al. Aquestes parts són im-

(vegeu quadre 2)

el nivell de l'entrenament o el gra u

portants per estabi litzar el movi ment

Un entrenament continuat, planifi-

de d ificultat de l'activitat espo rtiva.

de manera globa l durant els desplaça-

cat i ben distribuït proporciona a l'es-

En genera l, però, hau rem de realit-

ments a pista i per evitar les pato logi-

portista la capacitat d 'assolir el que s'ha

zar un treball ca rdi ovascular i un altre

es d'espatlla i de cane ll que també

proposat amb seguretat, minimitzant el

dedicat a treballar la mobilitat art icu-

tenen un grau d ' incidència notable.

lar amb movim ents suaus i controlats

perill de lesions, a més de la satisfac-

En el quadre 1 podeu trobar alguns

ció personal del treball ben fet.

Tens problemes d'aparcament al barri de la Sagrada Família?

Tenim la solució! I si ets soci o usuari de l'Esportiu Claror, gaudeix la tarifa especial de 100ptes/hora PÀRQUING-CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES Doble entrada i sortida: Nàpols, 274 (entre Rosselló i Provença) Sicília, 257 (entre Rosselló i Provença) Telèfon 93-457·37·06S

A 100 metres de la Sagrada Família

(Q)

ClIlCESIOIUlllf O1l1rUllfS, s. L

PARKING

_____________________________________

Exercicis per a Ilentrenament global

Exercicis per a Ilentrenament específic

1. Esquena: dorsals en politja baixa, rem inclinat en màquina, pes mort, aixecament militar. 2. Braços: ganxo bíceps branquial en barra (foto 1). 3. Abdominals: elevacions del tronc en una taula inclinada. 4. Malucs: treball de gluti en màquina o politges. 5 . Canles: premsa vertical, premsa a 45", gatzonetes, abductora i adductores en màquina (foto 2).

1. Esquena: dorsals (foto 3), rotacions

3. 4. 5. 6.

del tronc amb barra asseguts, hiperextensions del tronc. Braços: ganxo bíceps femora l en màquina vertical, ganxo bíceps branquial amb manuella (concèntric). Pectorals: obertures p lanes, obertures inclinades. Abdominals: abdominals al te rra (combinació). Malucs: gluti en politja baixa. Cames: caigudes laterals de cames en barra, extensions de quadríceps (foto 4), mitja gatzoneta.

Condicions d'entrenament:

De 3 a 4 di es a la setmana. Una hora i mitja per sessió, aproximadament. Cal fer sèries d'exer-

De 2 a 3 dies per setmana. De 2 a 3 sè ri es de 8 a 10 repeticio ns per sè ri e. Els de-

cicis (no més de 6 sèries) de 15 a 20 repeticions per sèrie. Les recuperacions han de ser quasi completes. Les càrregues han de se r estables, és a dir, treballant sempre amb el mateix pes. L'execució dels exercicis ha de

ca nsos ca l que siguin qu as i co mpl ets (1 o 2 minuts). Utilitzarem de manera co mbin a-

ser ràpida i la intensitat mitjana.

1Enfo~a

da el mètode de cà rrega estable i de piràmide trencada (variacions del pes) . La intensitat ha de ser alta i el ritm e d'execució del movim ent ràpid.

LINEA PREFERENTE DE FINANCIACION

TRANSPARENCIA GARANTIZADA

ESTUDIO DE FINANCIACION GRATUITO Y PERSONALlZADO

ADMINISTRA ClON DEFINCAS: COMPRA-VENTA, VALORACIONES, ASESORIA JURIDICA YFISCAL FINANCIACION A PARTIR DEL 3,5 %

TEL. A TENCIÓN AL CLIENTE

c:!D

GRAN DIFUSION PUBLlCITARIA

900.70.80.90 www.expofinques.com E·mail: expofinques@expofinques.com

Le vendemos su piso en 21 dias o se lo compramos al contado COMPRE SU PISO AL PRECIO DE UN ALQUILER

BARCELONA

VALLES

(central) Avda. Diagonal, 484 principal 2" Tel 93 .328.50.60 Escocia, 134·138 (Esq. Felipe 11) Tel. 93 .349.26.26 Clot, 123 Tel. 93 .265.48.49 Rosellón, 372 Tel. 93 .207.64.94 Ctra. de Sants, 365 Tel. 93.440.09.09 Dante Aligheri, 2·4 (Esq. Maragall) Tel. 93.429.37.00

SABADELL Avda. Barbera, 363. Tel. 93 .712.41.22 Avda Francesc Macià, 54·bis Tel. 93 .716.01.00 Avda. Matadepera, 59. Tel. 93 .723.23 .22 TERRASSA Transversal, 2·4. Tel. 93.789.28.11 Gutenberg, 30. Tel.lFax 93.733.20.70 CERDANYOLA Reis, 24. Tel. 93.594.02.02

RUBI

Artículo 47:

BARCELONES BADALONA Alfonso XIII, 608 Tel. 93.460.33.22 SANTA COLOMA DE GRAMANET SiCília, 11 Tel. 93.392.81.61

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada ...

ILLES BALEARS PALMA DE MALLORCA Avda. Alemania, 4 Tels. 971.75.89.00-971.75.11.88 Aragón, 56. Tel. 971.25.05.50 Llibertat, 25. Tel. 971.45 .15.25

?!~ en

Maximi Fornés, 12. Tel. 93 .699.39.39 MOUEf Jaume I, 144. Tel. 93.570.77.88 CASTELLAR DEL VALLÈS Sala Boadella, 10. Tel. 93 .715 .86.00

eIh...

___________________________________ Ileportat~

TOTHOM A ..,..

CATALUNYA

L'esport per a tothom és el dret que tenen avui elia els ciutadans de realitzar qualsevol activitat física, a la seva mida, d'una manera flexible, i pel simple plaer de fruir-ne . es port. No és un a moda passa tge ra. L'es port ha deixa t de se r un a activitat rese rvada als més j oves. Des dels més petits, co m els nadons qu e ini cien la seva relac ió amb l' aigua a les pi sc ines muni cipals, fin s als més grans, qu e troben als poli esportiu s un nou es pai d e sociali tzac ió i manteniment físic, t ot ho m f a es port. H a deixa t d e se r per a un s pocs, l'es port és ja per a toth om. Qu è entenem, per tant, per "esport per a tothom" ? És el dret que tenen avui di a els ciutadans de reali tzar qu alse vo l activitat física, a la se va mida, d'una manera fl exibl e, i pel simpl e plaer de fruir-n e. ' Un exemple. L'actu al generació de person es majors de 60 anys és la primera genera ció d' avi s en la història qu e pra cti ca activitat físi ca i esport d'un a man era regul ar i massiva. Per qu è fan es port és el menys important: sa lut, ll eure o socialització po-

Fa pocs dies va tenir lloc a Barcelona el VII Congrés de l'Esport per a Tothom, amb el lema "L'esport per a tothom i els reptes educatius a nivell mundial". L'organització d'aquest VII Congrés és una prova de l'empremta social que arreu del món representa el concepte de l'esport i l'activitat física en l'àmbit de l'ensenyament, el lleure i la salut.

d en ser nom és alguns motius. El fet ha estat motivat per moltes i vari ades qüe stions sociològiques: m és t e mps d'oci , major esperan ça d e vida .. . Però t ambé ha tingut molt a veure l'existènci a d'una sèrie d'entitats qu e en els últims anys han animat a practicar activitat físi ca i esport persones de les més variades condicions. Són les entitats

S. L. El temps fa evolucionar el sentit de les paraules, i a finals del segle XX "esportista" ja no defi neix només la persona que es guanya la vida practicant un esport o que realitza activitat física competint per assolir una determinada marca. "Esportista" és ja qual-

promotores

sevol persona, gran o petita, que practica esport o activitat física d'una ma-

de l'esport per a tothom .

nera regular, ja sigui per pur lleure o

Entitats de l'esport per a tothom

per mantenir el cos en un saludable estat físic.

A Catalunya existeixen des de fa

Cada vegada són més les perso-

anys una sèrie d'entitats que promo-

nes que, a Catalunya i arreu del món,

uen l'esport per a tothom. Són més d'un

duen a terme alguna activitat física o

centenar (vegeu al quadre les princi-

TOT CLAROR

VII Congrés Mundial d'Esport per a Tothom a Barcelona y,~ ~f.: ::"r:':'-' -

pals) que fomenten l'exercici físic entre persones de totes les edats i condicions, ja sigui gestionant instal ·lacions esportives o organitzant activitats esportives, fins i tot al carrer. Només cal

Barcelona va acollir el mes passat el VII Congrés Mundial d'Esport per a Tothom, que va aplegar representants de 102 països. Va realitzar-se durant quatre dies, entre el 19 i el 22 de novembre, a l'Institut Nacional d'Educació Física (INEFC) de Montjuïc. El tema central va ser "L'ESp01t per a Tothom i els reptes educatius a nivell mundial". L'objectiu del Congrés era realçar ~Is valors educatius de l'esport i promoure les activitats esportives en els programes d'educació. Per això, va reunir representants de totes les institucions i organismes- públics i privats -actius en l'àmbit de l'esport per a tothom i l'educació. Es va estructurar en sessions plenàries i paral'leles amb ponències entre 15 i 30 minuts, i debats entre els presents. Els ponents provenien de 15 paIsos diferents. Els representants catalans en les ponències van ser Albert Badle, Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, i Miquel de Moragas, Director del Centre d'Estudis Olímpies. Va ser organitzat amb el patrocini del Comitè Internacional Olímpic (CIO), en col'laboraeió amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Associació General de Federacions Internacionals d'Esports (AGFIS).

TOT"CLAROR

constatar la quantitat de festes esportives "per a tothom" que han nascut i

A Catalunya hi ha una gran varietat dentitats que promouen des de fa molts anys el concepte d lIesport per a tothom Il.

s'han consolidat en els darrers anys: des de curses populars fins a classes d'aeròbi c al carrer.

nyol ... ) dedicats a la formació d'espor-

Els prin cipals problemes amb qu è

tistes d'elit co mpten amb reconeixe-

es troben aquestes entitats deriven,

me nt i mecanismes de coordinació .

en la majori a dels casos, de la manca

Les federacions, amb les seves pròpi-

de reconeixement i la falta de coordi-

es realitats, també.

nació que hi ha entre elles. Els clubs (Barça, Jove ntut, Espa-

Però, ¿estan prou reconeguts i coordinats els centenars d'entitats que

Principals entitats catalanes que promouen l'esport per a tothom EN1TfAT

Agrupació Catalana d'Esport per Tothom (ACET) ...... ................ .. • agrupa 35 entitats Centre Excursionista de Catalunya .................. .. .......................... .. Club Esportiu Mediterrani ...................... ..... ,..... ,. ,. ,.... ,.,. ,.......... .. .. . Club Natació Reus Ploms ..................... ........................................ . Club Natació Sabadell ........... ......... ... ..... ..... ..... ........... ....... ........... . Club Tennis Vic .......... ..... ... ..... ..... ......... .. ..................... :...... ... ...... .. Fundació Claror ............. ... ....................................... ,.......... ,........ .. Grup EXC)Jrsionista i Esportiu Gironí (GEIEG) ............................ .. Servei d'Ensenyament i Assessorament Esportiu (SEAE) ............ .. Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta .............. . • agrupa 206 entitats, de les quals 26 són esportives Unió Barcelonina d'Associacions Esportives (UBAE) ...... .......... .. • agrupa 26 entitats Universitat de Barcelona (Servei d'Esports) .. .... .......................... .. Universitat Politècnica de Catalunya (Univers) .. .......................... . Universitat Autònoma de Barcelona (Servei d'Activitat Física) .... .

ABONATS

30.000 5.600 15.300 4.100 26.000 2.000 17.000 18.500 8.000 7.500 56.000 7.000 15.000 8.000

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ _ Reportat~

Joan IImIo Paternafn Direc/or Ceneral de la Fundació Claror

al nostre país treballe n dia a dia l'esport per a tothom? Comencen a esta r-h o. Dos fets, produïts en les últimes dates, així semb len in dicar- ho. D'una banda, l' organ itzac ió a Barcelona del VII Congrés Mund ial de l'Esport per a Tothom . De l'altra, e l procés de creació de la Uni ó de l'Esport per a Tothom de Cata lunya (U ETC). El paper de la UETC

Sensibles a les proble màtiques comunes i mogudes per un espe rit de

j l

Aquestes entitats col'laboren des de fa un any per constituir la Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya (UETC).

Unir esforços de l'esport per a tothom

uan parlem de "l'esport per a tothom" no estem parlant de les elits sin6 de centenars de milions de persones que a les portes del segle XXI interioritzen l'esport i l'activitat física com a part important de la seva cultura vivencial, que cada cop més s'estén al llarg i l'ample dels cinc continents. L'esport per a tothom encara no té la força ni el reconeixement institucional d'altres estaments esportius, molt més jerarquitzats i estructurats, tant estatalment com internacionalment. La ra6 d'aquest fet hem de trobar-la en la pluralitat i diversitat d'aquest moviment, d'una banda, i en la joventut i inexperiència, de l'altra. Malgrat això, països com França, Itàlia, Anglaterra, etc. tenen ja una tradici6 i unes organitzacions gens menyspreables que es remunten als anys 50 amb una tasca social i una oferta de serveis considerables. A casa nostra, a Catalunya, aquest moviment ha crescut i està augmentant espectacularment, cosa que ens fa reflexionar sobre la necessitat que tenen totes les organitzacions, siguin grans o petites, d'aglutinar esforços per assolir dues finalitats bàsiques: Millorar les prestacions i serveis que reben les persones que participen en aquest moviment. Enfortir la presència social i el reconeixement institucional perquè la cultura i la ftlosofia de l'esport per a tothom penetri cada cop més en tots els àmbits. Ben aviat, ell 7 de desembre, tindrà lloc el congrés constituent de LA UNIÓ DE L'ESPORT PER A TOmaM A CATALUNYA. Les entitats que hem impulsat aquesta uni6 volem establir les bases per enfortir l'esport per a tothom a casa nostra. La Uni6 és oberta a tots i en un procés no gaire llarg ha d'aconseguir arreplegar totes les energies de clubs, entitats i associacions de Catalunya. Ningú no pot negar la necessitat de crear la Uni6. Es tracta d'integrar i no de diferenciar, de respectar la personalitat pròpia de cadascú i trobar els punts de coincidència. Es mira, en definitiva, que tothom aporti el gra de sorra perquè l'esport per a tothom i les seves entitats s'enforteixin i millorin.

col·la boració, les principals entitats catalanes promotores de l'esport pe r a tothom han decidit unir esforços i crear la Uni ó de l'Espo rt pe r a Tothom de Catalunya. L'objectiu és aglutin a r e n un mateix orga ni sme d'àmbit català, democràtic i participatiu, les diverses e ntitats, realitats i persones que e n e ls últims anys ha n treballat per fomentar l'esport com un hàb it dels ciutadans. La UETC es troba e nca ra e n fase

constitue nt, i se rà durant l'a ny 1999 quan co mençarà a donar les primeres passes. En qualsevol cas, e l moviment que està ge ne rant deixa ben cla rs tres punts: que l'esport per a tothom és una realitat activa i madura al nostre país, que les e ntitats que e l promouen treballen a mb propòsits com uns i ta mbé qu e té per davant un futur ple de projectes l'assolime nt dels quals possibilitarà que hi guanyem tots .

TOT CLAROR

_ ~liesportiu

L PLAER DE JUGAR " BADMINTON El bàGlminton és un esport poc conegut i, sovint, el seu nom duu penjada una etiqueta que el titlla de lent i avorrit. Però qualsevol persona que el conegui sap que darrere aquesta etiqueta es troba un esport que pot despertar passions. El Secretari Tècnic del Poliesportiu Sagrada Família, Alfons Font, reflexiona al voltant de les sensacions que pot generar aquest esport i, alhora, ens fa cinc cèntims de la seva història i característiques.

un cordill que lligàvem a un clau per un extrem i a un arbre per l'altre, i amb les limitacions que el terreny ens marcava, cada tarda del mes d'agost ens convertíem en autèntics professionals del bàdminton. Si més no, lluitàvem cada punt, com si un xic de glòria s'escapés amb aquella ploma que, irreme-' iablement, acabava desca nsant al terra prohibit mercès a l'enginy del rival. Qui ens havia de dir que fruíem d'un esp6rt mi¡'¡enari i tremendament espectacular, qui ens havia cie clir que ... Fa dos mil anys a la Xina... Hi ha qui situa els antecedents del bàd minton en un joc practicat a la Xina fa més de 2000 anys, altres l'atribueixen a un joc practicat pels inques anomenat Indiaka. Tanmateix cal situar els orígens de l'esport del bàdminton en un joc de l'índia anomenat poona que uns militars anglesos importare n el 1873. Un dia plujós d'aquell any, a Bàdminton House, comtat de Gloucestershire, davant la impossibilitat de realitzar una altra activitat a l'aire lliure, els oficials de l'exèrcit anglès qu e coneixien el poona decidiren jugar de forma similar. El volant -la "pilota" - fou improvisat amb un tap d 'a mpolla de

cava i plomes d'au . El resultat d'aquella diversió fou el bàdminton co m el cone ixe m actualment. Les primeres regles del joc foren publicades el 1877 i la primera associació fou creada el 1893 . La federació internacional que agrupava un centenar de. països es fundà l'any 1934, i la primera competició oficial de ca ire

Recordo, com si fos avui, aquelles tardes del mes d'agost que, tot just havent dinat, corria cap a la riereta: un espa i fr esc i ombrejat per un s altíssims pollancres que definien el cor-

INFORMÀTICA e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48

riol sinuós de la riera de Begur. Tardes d'interminables partits de bàdminton, de llargs i disputats punts, plenes de pujades a la xarxa, acurades deixades i poderoses rematades. A fe de xarxa,

internacional fou disputada al 1949,

reservada únicament a la participació masculina. No va ser fins l'any 1957 i amb el nom d ' Uber Cup que s'inicià la co mpetició femenina.

Ordenadores PC y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portàtiles. Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFf.

4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

_ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ }lQliesportiu El bàdminton un esport molt complet q uant a la capacitat que té per treballar a diferents nivells,

Per jugar només calen tres ingredients: el camp, la raqueta i el volant..,

A Espanya el bàdminton s' introd uí per-Ga lícia a fi nals dels anys 70 i tretze anys després fou creda la Federació Españo la de Bàdminton. A

El camp de bàdminton fa 13,40 m x 6,10 m, dividit en dues meitats per una xarxa que s'aL""<eca del terra l ,5 5 m. La raqueta és formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fibra de vidre, grafit, a lumini, etc. proveït d'un mànec que serveix per colpejar e l volant. Per ú ltim, e l volant és una base semiesfèrica de suro o de material sintètic de 25 a 28 mm de diàmetre que duu fixades setze p lomes d'au o bé una faldilla altificial d'un pes global de 4'74 a 5'50 grams. El volant pot ser artificial, de niló, de plàstic o de plomes naturals .

Cata lunya un reduït grup d 'esportistes de Barcelona i la Seu d ' Urgell n' iniciaren la pràctica cap el 1981 . La consagració final de l'esport a Espanya té lloc quan és declarat Esport Olímpic, amb competicions oficials a partir del

1992, en els JJOO de Barce lona. Com explicar-vos les meves corredis-

ses rere el volant, la satisfacció del punt elaborat, o la deixada mortal que et concedeix el partit. Com explicar-vos la sensació del cop impossible o de l'error no forçat. Com explicar-vos ... Com es juga al bàdminton? Les característiqu es del bàdminton permeten que sigui un joc de co mpetició, o bé un divertiment per mantenir la forma . És molt atractiu i el se u aprenentatge en els nive lls inicials és ¡ ,

altament fàcil i ràpid, ja que no calen grans co neixements tècnics .

Es pot practicar a qualsevol edat, ja que per una banda és idea l perquè els/les nens/es en edat de cre ixeme nt desenvolupin perfectament totes les habil itats motrius i les capaci tats fís iques de form a eq uilibrada i segura i, per un a altra banda, pot co nvertir-se en una activitat id òni a pel manteniment físi c de qualsevol perso na, es-

jugar-se d'una man era molt ràpid a i explosiva co mbinant cops ràpids amb co ps lents al fon s de la pista i/o deixades . Cops qu e sàv iament co mbin ats pod en dur els ju gadors a aco nsegui r jugades màgiques i a lliurar duels espectaculars.

pecialment d 'aquelles que volen co mbatre la vida sedentària, l'estrès, o que simplement vo len gaud ir d'una apas-

Un racó de la memòria.. ,

sionant tarda d 'estiu. El j oc del bàdminton desprèn una bellesa plàstica

Ara, tot ha ca nviat. A la riereta de Begur també. Els altíssims pollancres ja no existeixen i han estat substituïts per uns altres arbres més segurs i nets, els apartaments han crescut en forma de terrassa i pàrquing, i han acondicionat el camí que discorria al costat del simpàtic rierol. Tamb é hi apa rquen més cotxes i, ara, ja ningú passa les tardes lluitant cada punt com si un xic de glòria s'escapés amb aquella ploma que, irremeiablement, acabava descansant al terra prohibit mercès a l'enginy del riva l. De fet, ara ja mai ningú hi juga. Qui ens havia de dir que, malgrat tot, la passió pel joc i el desig de jugar cada tarda no el perdríem mai.

increïble i una espectacularitat fora de qualsevol dubte i se' ns mostra co m un esport tremendam ent co mplet quant a la capacitat que té per treball ar a diferents nivells. És preferibl e practicar-lo en una sa la cobe rta, tot i que per la seva si mplicitat pot jugar-se en qualsevol lloc que

Es pot practicar a qualsevol edat; és ideal per al desenvolupament motriu dels nens i per al manteniment fisic dels grans,

ga i horitzontal). Tot i qu e l'a parença és la d'u n j oc lent i suau, si es vol, pot

reuneixi unes co ndi cions mínimes. L'obj ectiu del j oc co nsiste ix a fer caure el volant dins del camp del co ntrari , combinant diversos cops co m el c1ear (u n cop de trajectòria alta i al fons de la pista), la deixada, la rematada o el drive (cop de trajectòria lI ar-

100 MOBILS GRA TIS~ Les cent primeres trucades al Tel. 610998498 "Donant-se d'alta a qualsevol pià d'abonament mensual, en el nostre establiment Oferta vàlida fins al20 de desembre de 1998

La Perla ELECTRODOMÈSTICS

ROSSELLÓ, 431 (entre Sardenya i Marina)

08025

Gu.ia de Serveis i COD1pres ~:J:;¡ l1li :t~ \)

SALÓ DE BELLESA I PERRUQUERIA LEAM Extensions i metxes de color. Tatuatjes i micropigmentació. Rentar, pentinar i tallar: 1590+IVA Rentar, pentinar i reflexos: 2990+IVA Rentar, pentinar i color: 2990+IVA Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23 Urgell, 169-171 Tel. 93.453.62.97

LA YAYA AMELIA LA CUINA DEL BACALLÀ Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73

~ ¡ni ¡tIft tM fi ,~ MURAL COLOR Laboratoris color, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec. Màxima qualitat Mallorca, 502 Tel. 93.265.72.70

BAR RESTAURANT LA MORENETA • Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics . • Sala per a empreses i grups.

FOTOGILMA Revelatges de gran qual itat. Foto carnet Fotocòpies color i b/n. Servei de fax Rosselló, 417 Tel. 93.436.03.46

~ij *uu tU 'RESIDÈNCIA ARCO IRIS

TALLER D'INICIACIÓ AL MAQUILLATGE

• Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Farru1ia en dinars i sopars.

• Particulars O grups reduïts • 4 sessions 60 minuts, per a dones de totes les edats • Aprèn trucs, correccions, gammes de colors, etc.

Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona

Sicília, 402 2n 2a Tel. 93.207.58.73

BAR RIBEIRA

BEEP INFORMÀTICA

Preus especials als socis. Esther Tel 93.458.86.47

----------------~I~I¡mt¡~'~'i(R Entrepans, tapes i vins gallecs. Rosselló, 411 Tel. 93 .458.63.85

CENTRO DE ESTETICA YSALUD

GRANJA L'ESTONETA

ASUNOONFERRER

Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres 975 ptes, i

Tractaments facials, ceres i massatges

dissabtes 1.100 ptes.

Provença, 522 Tel. 93.435.11.17

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200 entl. 3" Tel. 93.265.82.83

SLENDERYOU SAGRADA FAMILIA UVA, quiromassatge, teràpies alternatives, reflexologia, flors de Bach, pedicura, manicura, ungles porcellana, depilació tèbia i elèctrica sense dolor, estètica, maquillatge, dietètica, control mèdic, gimnàstica passiva. També obrim dissabte al matí. Atenció especial especial als socis (excepte promocions).

Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15

RESTAURANTE VILARET Pizzeria-braseria Pizzes i plats del dia per emportar Passatge Vilaret, 54 (cant. Provença) Tel. 93.456.35.34

La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 Tel.93.207.39.18 Mallorca, 160 Tel. 93.453.05.59

§:ït

11 :oi.;¡ (li j

f4'j'

APLICA ClONES ELECTRICAS ENE S.A. Equipament de telecomunicacions.

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

DEUMAR IL·LUMINACIÓ

. .

• Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa. • Obert de 7h a 1h de la matinada.

• • • • • •

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

Mallorca, 215 Tel. 93.454.75.05

TOT CLAROR

Provença, 485 Tel. 93.436.51.38 Roger de Flor, 125 Tel. 93.265.11.07

r=Jl

PACO SANCH.EZ MOBILIARI I DECORACIO

Som professionals: Tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 Av. Gaudí, 21. Tel.-Fax.93.347.5725 ~

---------------Li!I{Oi:;¡tJ'~ XARCUTERIA NEBOT DIAZ

Costa, 16 - 18 local 2 Tel. 93.254.15.51

• Ordinadors Venda Reparació • Xarxes locals Instal·lació Manteniment • Telefonia mòbil

------------~lIítJt

Sardenya, 362 Tel. 93.433.08.81

MMU'~~

Amplis salons, llargues estades. Hab. ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia.

IL:LUMINACIÓ: Esportiva Decorativa Comercial Residencial Disseny

Loteria nacional, travessa, bonoloto, primitiva. Es reserva loteria de Nadal. Castillejos, 268 (cant. Provença). Tel. i Fax 93.436.34.19

OO"cn.'

JERSEY

Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 Tel. 93.348.19.56 Roger de Flor, 123 Tel. 93.231.74.18

YAIZA Moda infantil i complements. Tot per al nadó. Tenim banyadors, ulleres, gorres ... Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49

MÉSxMENYS La botiga més barata del barri On trobaràs camises a 1.000 ptes.? Sardenya, 338 Tel. 93.436.77.44

INSTITUTO TEXTIL

JOIERIA CONXITA

CENTRE DE PSICOLOGIA • Ajuda psicològica i.tractaments. Adults, infants i adolescents

Naturalment tot a:

• Especialitat en joies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb certificat HRD (IGI) • Taller propi • Per Nadal, sortegem un anell d 'or, platí i brillants entre els nostres clients valorat en 130.000 ptes.

Rosselló, 400 ( Marina) TeI.93.347.02.05

Mallorca, 494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90

MAITESANAHUJA, SABATERIAICOMPLEMENTS Darreres novetats en sabates i complements

Nadal i cotillons, festes infantils i populars, globus, carnestoltes, hosteleria i bromes

• L'institut cuida la teva salut • El tèxtil et vesteix de moda • També obrim els dissabtes • Visa

Castillejos, 290 (Rosselló) TeI.93.347.01.44

WELCOME FIESTAS

Valencia, 508. Tel. 93.245.99.85

TARDOR- HIVERN • Gran assortiment de peces de peU • Jaquetes d'ant, napa i pelleteria fina • Arranjaments, transformacions i peces de roba a mida Mallorca, 483. Tel.93.435.05.88 Fax 93.347.91.11 - 08013 Barcelona

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Taller i articles per a manualitats 20% dte. socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València 524 Tel. 93.245.54.28

Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00 • Molt a prop teu

TINTORERIA BUGADERIA CÒRSEGA Especialitat en catifes. Servei a domicili Guardem la roba de temporada gratuïtament

Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53

Sardenya, 351- TeI.93.457.80.17

UTISAN

FARMÀCIA BRICIO

• Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció,

• Servei de guàrdia de 9 a 22h

fontaneria • Xarxes informàtiques

TÈCNIC GRAF València, 524 Tel. 93.245.54.28

Castillejos, 259 Tel. 93.232.34.17 (Hores convingudes)

A qualsevol punt d'Europa i guardamobles

• Dies de desembre: Oficina, dibuix, escriptura, belles • ,arts, i consumibles informàtica.

Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat, depressió, pors, estrès. • Grups de ludopaties i adiccions. • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d ' informes pericials.

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ

~ ï1.' W:ít t~:ïI t~ ,. TÈCNIC GRAF

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA

~i:ïltW:ïlJ;

-------------------- ~~RU

PELETERIA DEZER

Tel. 93.237.72.22 (Hores convingudes)

• Automatismes, il·luminació

Dissabte, dia 5

Perú, 140-142. Tel. 93.307.31.54 Fax. 93.266.08.15 - 08018 Barcelona

Diumenge, dia 13 Dilluns, dia 21

XEITO Llibreria i objectes de regal La teva botiga. Obert dissabte. Rosselló, 384- TeI.93.456.56.17

00 ape".,

«;

Dimarts, dia 29

Les vostres idees mereixen qualitat.

NOU HORARI ANY 1999

MOQUETES-PAVIMENTS CATIFES-PARQUETS

De 9 a 22 hores

GIRBAUREGALS

Tots els dies, tot l'any

Mil detalls per a tu, 10% de descompte als socis de l'E.Claror.

Sardenya, 334

FIBRES NATURALS Trav. de Gràcia 12 (Francesc Macià) Tel. 93.200.57.07 Fax 93.200.58.02 08021 Barcelona

Tel. 93.436.77.34

D-I-C---~'4('4itt*

Còrsega, 51 - Rosselló, 396

PIRULETA

ALTERRA

- C - E-N-T-R-E- O-R-T-O-P-E-'

Llaminadures, regals, articles de festes Bateigs, comunions, noces.

MA ROBA

VIAJES CUATRO 87

• Plantilles a mida. • Proteccions esportives.

Tot tipus de viatges. Atencions especials als socis

'Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34

Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76

Còrsega, 545 Tel. 93.456.85.00

TOT CLAROR

·MARCS A MIDA

TOT

cm E

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

-OBRA

ORIGINAL

·PÓSTERS, PINTURES ·PORTAFOTOS Un servei professional de qualitat avalat per més de quinze anys d~ experiència C/Mallorca 477 (xamfrà e/Cartagena) Tel. i Fax 93 436 77 58 08013 Barcelona

NETEJA

HERSAN, s.c.p. INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: • • • •

INDUSTRIAL Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror

AIRE CONDICIONAT CALEFACCIÓ VENTILACIÓ FRED INDUSTRIAL

Parc Vall Palau, 13 7è 4a 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

Encarnació, 140 . Tel.: 93.285.12.27 FAX: 93.285.12.52 . Barcelona I ----------------------r----------------------

PARC INFANTIL CoNSELL DE CENT, 461 TEL. 9] 232 91 OSOl] BARCELONA

Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans .. . HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 500/0 dte. la 1 a h. Valid per a un nen *És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom. Val per persona i dia - Caduca 31 - 1 - 99

cuinats mediterrània Menjadors escolars i catering Carrer del Sol, 179 entresò 5a. 08201 Sabadell Tel. 93.726.99.77 . FAX 93.726.98.56

Societat

Nou CENTRE D1INFORMAOÓ

ELS CATALANS?

JUVENIL A GRÀCIA

Dades per a reflexionar El Districte de Gràcia ha obe rt rece ntm ent el Punt d'Inform ac ió Juve ni l i Associatiu , situat a la seu del di stri cte (Plaça Rius i Taulet). El Punt de Gràcia oferirà di ve rsos se rve is als j oves,

Imatge d 'una de les persones afectades a Cenframèrica p els efectes de l'huracà Mitch.

co m la rece rca bibliogràfi ca, co nsultes gratuïtes a Internet, inform ació a entitats i co l·lectius juveni ls, assessorament i ori entació laboral, deri vac ió a assesso ries extern es (juríd iques, inform àtiqu es,

fi sca ls, co mpta-

bles ... ) i ori entació i info rmac ió so bre t e mes co m l'e nsenyament, la part ici pació ciutadana, la sa lut, el turisme o l'esport.

Concurs per al logotip També s'hi fa ran activi tats

Les gra ns ca tàstro fes o co nfl ictes in citen a la co l·-

• Hi ha 1.300 persones que viuen amb menys d'un dòlar al dia. • Els països menys desenvolupats, en què viu el 10% de la poblaci6 de! m6n, registren només el 0,3% del comerç mu ndial. • Les 359 societats majors acap aren el 40% d'aquest comerç i la seva facturaci6 és superior al PIB de molts països. • Cada nen pemà quan neix deu ja un mili6 de dòlars. • Prop de 140 milions de nens no van a l'escola. • Hi ha 1000 milions d'adults analfabets, dos terços dels quals s6n dones.

lab o rac ió . El mov im e n t

Font: Mans Unides.

mundi al de coo peració generat en relació a la desgràcia de l'huracà Mitch a Ce ntrea mèri ca, les ca mpanyes

cull en eleva des qu antita ts

de so lid aritat amb Bòs n ia,

d e din e rs amb mo tiu de

ferents ONG qu e actuen a

Extremadura o el Zaire en

mo ltes i diferents ca uses.

to t el mó n ? N ecess item i

só n no més uns exe mples.

o ns eco nòmiqu es a les d i-

Però, ¿què succeeix qu an la

mereixem ser constantment

Catalunya és un país so-

pressió mediàtica es redu -

bo mb ardej ats pels mitj ans de co muni cació?

li dari . Ho ha demostrat en

eix? En s o bl ide m qu e els

nombroses ocas ion s, tant

prob lemes persisteixe n? O

en actes al ca rrer co m en

segu i m co l· laborant, la res-

ons, seguim creient que els

grans "telemarato ns" que re-

ta de l'any,

catalans so m solidari s?

pu ntu als qu e s'a nun ciaran

fent apo rtac i-

Davant aqu estes qü esti-

als butll etins d'EI Punt. /.

La m és pr o pera és e l concurs per esco lli r-n e el logotip, on poden participar tots els joves nascuts entre el 1968 i el 1982 . El dibuix ha d'estar relacio nat amb el D istri cte de Gràcia i ca l presentar- lo en un D IN A4 , a dues tintes i en tres mides d ifere nts. Les dates de lli urament són de 1'1 al 31 de d esembre, al carrer Francesc Gi ner, 46.

Per a més informació: Plaça Rius i Taulet, s/ n Tel. 93 291 66 76 Fax 93 291 66 66 e-mai l: punt@gracianet.org

Som solidaris els catalans?

Xavier Masllorens

Rosa Pueyo

Martl Barri

Director de Comunicació i Educació d'/ntermón

Responsable de Comunicació del Districte de L'Eixample

en Econò-

Sí. Som compassius com la resta d'europeus i impulsius com la resta de pobles mediterranis. Encara hem d'avançar a preguntar-nos quins hàbits i actituds cal canviar per fer possible una solidaritat continuada. Però avancem.

Està oiar que la solidaritat col, lectiva comença per la individual i es tracta, més que d'una qüestió caritativa i/o puntual, d'una aotitud davant la vida. Té a veure amb una integració sociocultural i amb un talant oben, cooperador i panicipatiu. Crec que els catalans tenim, en general, aquestes caraaterístiques i, encara que de vegades tendim a mirar-nos excessivament el melic, quan es traOla d'abocar-nos en un projecte, solidari ? no, ho fem i convençuts.

Llicenciat miques

Sí, i molt. El poble català, en algu ns casos, som tontament solidaris perquè subsidiem països però no sempre les ajudes van destinades a crear les infraestruotures necessàries perquè puguin viure per ells mateixos.

TOT CLAROR

_Societat Sabíeu que a Catalunya existeixen actualment 1.210 fundacions privades? Que aquestes entitats treballen sense ànim de lucre per oferir a la societat allò que no pot oferir l'Administració o l'empresa privada? Que gràcies a diferents fundacions s'està construint el temple de la Sagrada Família, s'ha remodelat l'Hospital de Sant Pau o s'ha fet realitat el Poliesportiu Mu nicipal Sagrada FamOia?

FUNDACiÓ CLAROR

FUNDACiÓ FC BARCELONA

Fundació

Barcelona Olímpica

LES FUNDACIONS, TOTA UNA REALITAT ,

SOCIAL I ECONOMICA NO PROU CONEGUDA 5.L. Una Fundació és, segons e l Diccionari de la Lle ngua Catalana de l'En ciclopèdia, un "Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa al qu a l la ll e i recone ix personalitat jurídica" . Però, serveix aquesta definició per a va lorar el que signifiquen avui les fundacions al nostre país? Les fundacions han esdevingut els darrers anys un agent molt important e n l'economia i la societat catalanes. Han atès necessitats socials a les quals no podien arribar les administracions o que no interessaven a les empreses privades que busquen un rendiment a totes les seves accions. El manteniment i recuperació d'edificis històrics de gran vàlua sovint ha quedat e n mans de fundacions privades. És e l cas de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Teatre Fortuny de Reus, el Museu del Cinema de Girona o la mateixa Sagrada Família de Barcelona.

Àrees d'actuació FUNDACIOCONSTRUCTORA DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMILIA

TOT CLAROR

Si analitzem les àrees d'activitat en què es mouen les fundaciors, els àmbits principals són el cultural i el docent, seguits molt de prop de l'assistencial. AI món de l'esport no hi

ha gaires fund ac ions, tot i que el nombre ha c resc ut e n e ls darre rs temps. De tots és co neguda la tasca que fa la Fundació de l FC Barcelo-na, sense oblidar el servei esportiu i social que ofe reix la Fundació Claror des de fa nou anys al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Però aquests són només alguns dels molts exemples que es podrien citar.

Quantes fundacions hi ha a Catalunya i què representen? Actualment actuen a Catalunya 1.2 10 fundacions privades. Això representa aproximadament el 33 per cent del total de les fundacions enregistrades a l' Estat Espanyol. És important destacar que, només quatre anys abans, el 1994, les fundacions catalanes només representaven un 11 per cent del total de les espanyoles.

Valors econòmics A partir d'uns estudis realitzats per la Coordinadora de Fundacions Catalanes, i de les dades facilitades per 523 fundacions, se sap que aquestes entitats compten amb uns pressupostos totals que superen els 142 .000

Les 1.210 fundacions catalanes representen el 33% de les que hi ha a Espanya. milions de pessetes l'any. Els ingressos de les fund acions consultades provenen , en línies generals, en un 50%, dels recursos propis, i en l'a ltre 50%, de les administracions públiques. Pel que fa a dades laborals, les fundacions catalanes donen feina a prop de 20.000 persones. A més, el 55% admeten la col·laboració de voluntaris per dur a terme el seu objectiu fu ndacional.

L'àmbit geogràfic El 85 per cent de les fundacions privades catalanes estan ubicades, actualment, a la demarcació de Barcelona. A Girona se'n concentren el 6%, a Tarragona, el 5%, i a Lleida, el 4%. Tot i així, si es fa la mitjana entre el nombre de fundacions amb la distribució de la població, es constata que la relació és molt més equilibrada . A Barcelona hi ha 2'1 fundacions per cada 10.000 ha-

Societat bitants, a Gi ro na i Ll eid a 1'4, i a Tarragona, 1. Val a di r qu e només cin c co marqu es ca talan es no tenen enregistrada ca p fund ac ió.

El marc legal

1/ 1982, de 3 de març, de Fundacions Pri vades. A partir d'aquell moment la societat civil ca talana disposa ri a j a del marc lega l necessa r i i entr e els anys 1983 i 1994 van co mença r a fun cionar a Ca talunya 32 0

El fenomen de creixe ment s' ha produït bàs ica ment en els darrers 25 anys, a partir de l'obertura democràtica i l' oportu ni tat que aquesta ha donat a les entitats de participar activament en la societat i la política del país. Un dels inconvenients

U NA

DE CADA TRES

FUNDACIONS FORMEN PART DE LA COORDINADORA CATALANA

de la joventut del fenom en ha estat la manca d'un marc jurídic que articulés i facili tés l'ex istè ncia d'a qu estes entitats sense ànim de lucre. L'any 1982, el Parl ament

Ara fa vint anys, l'any 1978, va néixer la Coordinadora Catalana de Fundacions fruit de la intensa activitat que l'obertura de la transició democràtica va generar en la societat ci vil catalana. Actualment la Coord inadora agrupa prop de 400 fundacions, aprox imadament un 30 per ce nt de les fund ac ions priva-

de Cata lun ya va do nar el vist ipl au defin itiu a la Ll ei

des que hi ha al país. Enguany, i coincidint amb el vi ntè ani versar i, la Coordin adora ha editat el primer "Directori de Fundacions Privades de Catalunya". Es tracta d'un volum de 81 6 pàgines on

E185%de1es fundacions cata1anes estan ubicades a la província de Barcelona.

es pot trobar inform ació detallada i actual itzada de 625 fundacions, i inf o rm aci ó ge nèri ca d e 559 més. L'obra té una versió inform atitzada que és previst que s'actualitzi anualment.

ce n t re d e s u b

•or

"~ ":r.:::...

...~

Personal docent: Instructors REDAS I CMAS ISSI.

• • • •

'" "'':J,

~-!I

Venda i lloguer de material de submarinisme .~ Sortides col ·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges Socis del poliesportiu preus especials Bateigs gratuïts si posteriorment s'efectua el curs

SSI Tltol lntemaclonal CMAS

la reglame ntació catalana i espanyo la de manera qu e només caldrà ajustar-se a un únic text i a una sola Admi nistració, la catalana.

a rin i s In e

-4'" I ,.. .I.,:: :./.:::; "

Cursos teòrlco-pràotics de submarinisme FEDAS I CMAS/SSI . Edat mlnlma: t 2114 anys.

ti va (la Llei 30/1994, de 24 de nove mbre, de Fund aci ons i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d ' In terès General de l'Estat Espanyol) va donar un nou impuls perq uè 103 noves fu ndacions catalanes esdevinguessin una rea li tat. El proper salt endavant es preveu per als propers anys, un cop el Par lam ent de Catalu nya hag i aprovat la nova Llei de Fundacions Pri vades, probablement durant la propera legislatura. De moment ja se n'ha redactat l'avantprojecte. La nova llei, entre altres novetats, uni fi carà els cri teri s estab lerts a

INA

Castlll810s, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona Telèfon I fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.comlaquamarlna E-mall: aquamarlna@dragonet.es

• Cursos de busseig (tots els mesos) • Bateig de busseig

Existeixja l'avantprojecte duna nova llei de fundacions que aviat arribarà al Fbrlament.

noves fun dac i o ns. Un a d ' ell es ser ia la Fund ac ió Claror, nascuda 1'1 de dese mbre de 1989 i in sc rita al reg istre el 9 d 'a bril de l 'a ny següent amb el nú mero 481 . El 1994, una nova norma-

Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de ~4anys

Titol Nacional Ilntemacional. A partir de 14 anys

sense prob l

Mètode KUMON va néixer am b la

final itat d e solucion ar e ls probl emes de ls n ens i d e les n e n es a mb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d ' alumn es de to l el món han util itzat e l M è l o d e KUM O N p er de se nvolupar a l màxim possi ble les seves capaci tats.

a sev a apl ica c ió co ntin uada ha d emostrat, a més a més, que a mb uns quants mi nuls al dia, i sense interferir en el pro[Jrama escolar, proporciona:

Tots els socis de l'Esportiu Cloror que s'informin sobre el Mètode KUMON rebran un regal sorpresa :

• Una bas. sòlida .n mat.màtlqu.s. • Hàbit d' •• tudl. • Autoconflan,a. • Capacitat de concentració. • Una actitud autodidacta. • I, com a conseqüència, una gran millora en totes le. assignatures.

932080049 · 932458849 Aquest mes, 1 S DIES GRATUïTS per provar el Mètode KUMON

f&KUMON

KUMON

I nsti tu to de Edu ca c l 6n de Espai\a . La .

LLEGIR, MIRAR, ESC ,I' •

LLIBRES EL ÚLTIMO DÍA DE SALVA. DORALLENDE OSCAR, SOTO EL PAíS-AGUILAR 281 PÀGINES

LA COOPERACIÓ GUANYA POSICIONS A INTERNET Manos~ unldas ~

l;v1agnífica i estremidora crònica del que va succeir l'on2le de se tembre de 19;13 en l'assalt p inochetista al Palacio de la Mo neda de Santiag@ de Xile. Óscar Soto. me tge perso nal d'AlI ende. narra oorn va vi ure les últimes hores el president democràtic xilè. VIDA, PASION Y MUERT'E DE FEDERICO GARCIA LORCA JAN GIBSON EDiTOR[AL PUZA Y JANÉS 70Q PÀGINES

Greenpeace http://www.greenpeace.org Explica els projectes que duu a terme en les diverses àrees d'actuació (oceans. boscos. genètica, temes nuclears. tòxics ... ). Un dels handicaps és que la informació és en anglès.

Intennón http://www.pangea.org/ org/interrrl.on Descriu les accions que porta a cap arreu del món. Hi trobareu l'interessant debat "Què faig jo per canviar el món?". on podeu proposar les vostres solucions.

Mans Unides http://www.seker.es/ rrl.unidas Informa de les característiques d'aquesta ONG i inclou un servei de documentació i un catàleg de recursos didàctics (vídeos. exposicions ... ) a::Z .. ,.LZA !. _

.2.AQ.2..P.l:...!..&.~.a

;:-,._

....

Metges sense fronteres http://www.barcelona.msf.org

MANUAL DEL GUERRERO DE LA LUZ MULO COELHO PLANETA 149 PÀGINES

Paulo Coelho. escriptor brasiler autor d'obres com L'Alquimista. reuneix en aquest llibre un conj unt de textos intimistes. magnf~ics.. i molt útils per ffi@ure's en el m6n que vivim.

u.-....... w-.. w.. w •• .. l'.... _s-.t'......., ~

P.. _S ...

En l'aniversari del naixement de Federioo Garda Lorca. sempre és recomanable una obra d'aquest rigor històric. per als amants del poeta granadí i. en general. de la llibertat.

.. _I'141VES

ó_ 6_

Podeu consultar-hi la seva història. el principis. la Carta Magna. els recursos econòmics. els projectes actuals. les àrees d'actuació .... i com col· laborar-hi.

Pangea http://www.pangea.org Un dels millors webs d"Organitzacions No Governamentals. Informa de tota l'activitat relacionada amb la cooperació. fins·i tot de la duta a terme per altres entitats.

F_._..___ ._______..,

Pallassos Sense Fronteres http://www.pangea.org/psf Inclou cròniques de les expedicions recents a diversos països i fotografies que descriuen "la irracionalitat dels conflictes bèl·lics i les injustícies humanes" .

~LTAR••• · PARTICIPARl «ExpRÉs CAP AL FUTUR. L'EXPOSICIÓ DEL TREN» COMMEMORA EL 150È ANIVERSARI DEL FERROCARRIL

El 28 d'octubre de 1848 s'estrenava la primera línia ferroviària espanyola, que enllaçava Barcelona i Mataró. Per commemorar-ho , la Fundación de los Ferrocarriles Españoles ha organitzat un seguit d'activitats que inclouen l'exposició "Expréscap al futur", que es presenta a l'estació de França fins el 31 de gener de 1999. "Exprés cap al futur" aborda, d'una manera original i avantguardista, el paper del ferrocarril en l'evolució de la societat al llarg dels seus 150 anys d'existència, així com les possibilitats presents i futures en relació a altres mitjans de transport. En aquest suggeridor recorregut per la història del ferrocarril, els visitants podran admirar, per primera vegada, trens dels segles XIX, XX i XXI. També podran veure un espectacular audiovisual multidifusió que traslladarà els visitants al futur, així com la maqueta de trens més gran del món.

«RENDEIX-TE! OCTAVETES I GUERRA PSICOLÒGICA AL SEGLE ~) AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA L'objectiu de "Rendeix-te! Octavetes i guerra psicològica al segle XX" és el de mostrar l'ús d'octavetes, llançades de l'aire, com una de les estratègies més habituals en el camp de la guerra psicològica dels conflictes bèl.lics del segle XX. L'octaveta és aquell document escrit o gràfic llançat sobre l'enemic o amic, amb la intenció de convèncer, informar o amenaçar l'audiència en qüestió. El material seleccionat prové d'una extensa recerca arreu del món que cobreix bona part de les guerres del segle XX: les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola, les de Corea, Vietnam, Algèria, Afganistan, el Golf, Bòsnia, i també conflictes diversos com la Guerra Freda o les operacions d'ajuda humanitària a Somàlia o Bòsnia. A més , s'hi mostraran alguns exemples d'octavetes i pamflets utilitzats durant la transició democràtica a Barcelona.

A.CT~TA.TS ESP<>R..TIVES I>·IN'TER..ÈS

- - BÀDMINTON Exhibició al Poliesportiu Municipal Sagrada Família El diumenge 13 de desembre, a partir de les 12.00 hores, podreu gaudir de l'exhibició de bàdminton que es farà al pavelló del poliesportiu (Cartagena, 231-239), en el marc de la Jornada de Portes Obertes.

- - - - ESCACS Ciutat de Barcelona d'Escacs I quan acabi l'exhibició de bàdminton ... acosteu-vos al Maremàgnum. Podreu se-

guir el VIII Torneig d'Escacs organitzat per la Federació Catalana d'Escacs. Teniu temps fins a les 19.30h del mateix 13 de desembre.

CICLISME Amics de la Bici La secció Amics de la Bici de la Fundació Claror organitza la propera sortida el 13 de desembre. Serà un recorregut fàcil (grup A) pels carrils bici de Barcelona, en cocret del Districte de Sant Martí. Les altres sortides estan previstes els següents dies: el 20 de desembre i el 10 de gener, sortida del grup B a la

serralada de Sant Mateu, i el 24 de gener, sortida del grup A a la carretera de les Aigües.

- - - - FUTBOL Partit "Drogues NO" El FC Barcelona jugarà el 27 de gener contra un combinat de jugadors de la Lliga al Camp Nou, en una jornada de sensibilització destinada a conscienciar els joves pel que fa

a les drogues. El partit s'emmarca dins els actes del Centenari del Futbol Club Barcelona.

- - - NATACI6 8 7a Copa de Nadal Per al 25 de desembre el Club Natació Barcelona organitza una nova edició de la Copa de Nadal de natació, una cursa de 200 metres pel Port de Barcelona. Hi competeixen diverses categories i els únics requisits per inscriure-s'hi són tenir més de 10 anys (noies) o més de 12 (nois) i estar federat. Si no teniu fitxa, el mateix Club s'encarrega dels tràmits per un cost entre 500 i 800 pessetes. Més informació: Tel. 93 221.46.00

per Miquel Garcia

• •• CU

3 Dlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia

Sopa de lletres

Troba el nom o el cognom de 10 actors espanyols

= = CU

E S E G U R AO A L R E S I N E S I

B P

OI)

J N U G Y E N I U A V U G L

O A E D I

D R R

..=• .f1Í14

E T E S R N B F U

S O G U R A T E Z O Z R H S O N

A S B A R D E M I

nÚInero el va guanyar..•

José J. RODlero

Oferta vàlida fins al 31 de gener de 1999 Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al con trol d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

r SL - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ,

¿f' .

I I I

Ciutat. ....... ............ .. .. .. .................... .............. .... .. .. . OP ...................... ..

Qüestionari per al concurs

: ~:r:~~·:::::::::::::::::::::.~.~. ~~~.~. ~.::::::::::::: :::::::.~~;~.;~~.:::::::::::::: : : : : :::

Test Demostra la teva cultura

1. 2. 3.

I I I

MA L L A N C E R A

~ .,... CJ .,... .... El concurs del passat

E T

1-4

E D O G A T

4. 5.

Qui va ser el màxim anotador del darrer Mundial de bàsquet? Per quin equip ha fitxat el ciclista Abraham O\ano? Quin any va ser fundat el FC Barcelona? I l'Esportiu Claror? Qui va ser el guanyador del Mundial de Motociclisme de 500cc? Com es diu el nou entrenador del RCD Espanyol?

Edat.. .. Ets soci/a ............ Esportiu Claror O PM Sagrada Família O 'I S!PUU8 'V 'W (9 'UCllooa ' W (ç ',86 1 (1'868 1 <I: '3::JNO (z 'SOJOJJO H ouoq l V (I ""lsodSOll

1. De qUina federació espanyola va ser president Pere Sust?

..................................................................................................................... .. 2. Quina entitat està formant-se en re lació a l'esport per a tothom? 3. Què es va celebrar el 15 de novembre al Poliesportiu Municipal Sagrada Família?

Què penses de la Revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Troba la parella Relaciona les dues columnes ... DeIa Peña Olimpique Amor Galatasaray Ferrer Lazio Pizzi Fiorentina Dugarry Inter de Milà Popescu RiverPlate Ronaldo Chelsea ·~I!W ~p J'OIU( 'oP¡CUOM ~¡(luCsell~ l eo :;)nb!thu!lO ·,{.uc'íina ~~l n ld l:)¡\ ! ~ '!ZZ!d ~U~S I;)lO 'l a.lIod :cU!l l1;JJO!d :JOtUV :O!Zl!l ' u!J~d UI 00 :1)!JDloS ' n :>s~od

5. Què creus que li falta , a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

Construccions , AMORIN-LA MOQA, S.L. EMPRESA COL ·LABORADORA EN LA REMODELACiÓ DE LESPORTIU CLAROR

* REHABILITACIO .

INTEGRAL , * DECORACIO PERSONALITZADA

* BANYS * CUINES

Rda. Guinardó, 213 - 08041 Barcelona - Tel. i fax: 93 450 01 12

______________

~ndació

CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB ELS AFECTATS DE CENTREAMÈRICA

CLAROR

LES QUOTES S'INCREMENTARAN UN

2% L'l

DE GENER La Fundaci ó Claror s' ha sumat a una campanya de so lidaritat amb els afectats que ha deixat a diversos països de Centreamèrica el pas de l'huracà Mitch. Té com a objectiu la recollida de recu rsos econòmics qu e es faran arribar a les ONC que actuen a la zona. Amb aquesta fina litat s'ha creat l'E ntrada Zero, un tiquet de 500 pessetes que qualsevol persona pot comprar a l'entrada de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Municipal Sagrada Família. Té una utilitat si mb òli ca, ja que no dóna dret d 'accés a les

1'K)IQU('0I0 .lDnal, ~I' l'I l:al) DI! llUJ.' · P.ta. l'J"

-------

LA VANCiUARDIA

Cinc-centes pessetes poden ser suficients per solucionar molts problemes. A la campanya, coord in ada per la Direcció d' Esports de l 'Ajuntament de Barcelona, hi participen la

instal ·lacions, però sí pot ajudar molt, per un mòdic preu, perquè els afectats millorin la seva paupèrrima situació.

majoria de poliesportius muni cipals barcelon ins, així com un bon n omb re d'instal ·lacions privades. És previst que la campanya fi nal itz i el 24 de desembre.

Les tarifes d'abonament com a soci de l'Esportiu Claror i del Po liesportiu Sagrada Família s' in creme ntaran a partir de 1'1 de gener de 1999 un 2%. El preu dels drets d'inscripció i del lloguer dels espais esporti us no s'i ncrementen . A l'Esportiu Claror es reba ixa 100 ptes . la quota d'abonats relativa a l'esquaix. I en les activitats dirigides s'aplica el mateix criteri d'increment que per als abonats, excepte en les activitats de gimnàstica i aeròbic d'abonats, en què, seguint la pauta dels dos últims anys, no hi ha increment.

BON FUNCIONAMENT DE LES BÚSTIES DE SUGGERIMENTS La gestió de la bústia de queixes i sugge rim ents s' ha consolidat

com un mecani sme molt útil en el seguiment de la qu alitat, ja que l'opini ó dels usuaris reflecteix amb claredat els en-

Esportiu Claror

A l'Esportiu Claror s'han rebut, entre gener i octubre d'enguany, un total de 157 cartes: 99 queixes i 58 suggeriments. L'element que més queixes ha motivat ha estat el funcionament de les

des del 10 de maig passat. El tema que ha generat més cartes ha estat el relatiu al procés d' in scr ipc ió dels nous socis (83), segu it de la utilització dels espais esportiu s (70) i dels equi paments existents (42). Els horaris d'obertura de la instal·lació n'han motivat 28, i les normes de funcioname nt 22. El s socis tam-

ÚLTIMES BUTLLETES DE LA LOTERIA DE NADAL Els interessats poden encara adq uirir butlletes de participació del número 57.167, que és el que juga la Fundació Claror en el so r-

certs i les deficiències del

saunes, que les ob res han ja remodelat tota lment. Pel que fa als suggeri -

servei que reben. Les bústies de Suggeriments, opinions i queixes col·locades a l'Esportiu Cla-

ments, la mill ora de la sala de musculació-cardiovascular i dels vestidors han estat els punts de major coi nci-

ror i al Poliesportiu Munici-

dència entre els socis.

pal Sagrada Família han estat utilitzades durant l'any per més de 500 socis i usu-

de qualitat. Actualment, els directors

ció Claror. Podeu adquirir-la al con-

Poliesportiu

de totes dues instal·acions responen el 98% de les car-

trol d'accés o a l'Administra-

Sagrada Família

ció tant de l'Esportiu Claror

tes rebudes en el ter min i previst de 15 dies.

com del Poli esportiu Municipal Sagrada Família.

aris entre totes dues instal·lacions.

S'han rebut 356 cartes

bé han mostrat el se u interès sobre les qüestions econòm iqu es, e l programa d'activitats o els paràmetres

teig que es farà a Madrid el proper 22 de desembre. El preu és de 250 pessetes. D'aquestes, se' n juguen 200 . i la resta van destinades a le·s activitats socia ls i a les seccions de la Funda-

TOT CLAROR

_ pmdació CLAROR ESPORTIU CLAROR

FINALITZEN LES OBRES DE , REMODELACIO . Les obres de re mode lació que des del passat estiu s' han dut a te rm e a l'Esportiu Claror ja s'han acabat. La pa rt a ntiga d e la instal·lació s'ha convertit, ara, en un ampli espai on tene n ca buda diversos serveis. Pel que fa a la sa la de fi tness, s'h a ampli at, i ara la zo na ca rdi ovasc ula r co mpta amb un espai propi i definit. En un nive ll supe ri or hi ha la sa la ann exa destinada a acti vitats d e ba ix impacte . (Foto 3) També hi pode m trobar la sala d'ex press ió corporal,

on es faran activitats dirigides com el ioga, el tai-txi, la d a nsa -jazz , la da nsa cl àssica ...(Foto 1) Més e nl là de les portes del passadís hi ha els se rveis de l'àrea de Salut- servei mèdi c, inferme ri a i sala de massa tge -i la sa la de tenni s taula .. A la planta (-3) s'ha co nstruit un no u ves tid o r de grups. (Foto 2) En total la re mod elació ha afectat més de 650 metres, qu e ja só n totalme nt ad a ptats pe r a pe rso nes a mb di sca pac itats.

El Secretari General de IIEsport, Pere Sust, visita les instal'lacions gestionades per la Fundació Claror El passat 18 de novembre el Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Peve Sust, va visitar les instal ' lacions de l'Esportiu Claror i del Polie sportiu Municipal Sagrada Faml1ia. La percepció de Pere Sust va ser molt positiva. A la foto, el veiem dialogant amb la Presidenta de la Fundació, Joana Céspedes, i amb el Director General, Joan Itxaso.

TOT ClAROR

III Gala Mundial de les Arts Marcials al Poliesportiu Sagrada Família El passat 15 de novembre va tenir lloc al pavelló del Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia la III Gala Mundial de les Arts Marcials. L'acte va consistir en una exhibició de sis modalitats d'arts marcials (Jiu-Jitsu, Cboy Leefut, Sib Pal Ki, Mugendo, Wu Sbu i Tai Cbi Cbuan) a càrrec d'esportistes del més alt nivell. L'Agrupació Catalana d'Esport per a Tothom el va organitzar, amb la col'laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i les Associacions Catalanes i Espanyola de Cbi-bung.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ pmdació CLAROR Nou SERVEI DE LLOGUER DE TOVALLOLES

El POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíliA EDITA lA PRIMERA GUIA DEL SOCI Amb la propera revista Tot Claror els socis de l'EsporÚu Claror i del

Poliesportiu Municipal Sagrada Famllia rebran la Guia del Soci, amb tot el que cal saber sobre el funcionament de les instaHacions La Guia del Soci és un do cum ent co mp let editat anu alment per la Fundació Cla ror on podeu trobar tota la informació necessària sobre el fun cioname nt de les

També hi podreu trobar dades de l'organ ització dels es pais, els preus dels se rveis i les modalitat de soci, els horaris de la instal·lació i de les oficines, el procedi ment per rea litzar qualsevol tràmit admini stratiu , etc.

instal·lacions i les dades bàsiques de l'entitat. L'Esportiu Claror va ser la

Altres temes tra cten els paràmetres de co nfort i el

pri mera i nstal·lació esportiva que va oferir als socis un

la inscri pció per primer cop.

compromís qu e adopta l'entitat amb els socis i usu aris, els se rveis de l'Àrea de salut i les activ itats dirigides

quinze anys. Aquest serà el segon any

Informació d'interès

qu e podeu cursar. Per últim , la Guia del Soci

de la Guia del Soci per a l'Esportiu Claror i el pri mer per

La Guia del Soci s'estructura en d iversos capíto ls,

inclou un ex tracte d e les normatives de fu ncio na-

al Poliesportiu Municipal Sagrada Família. S'enviarà amb

qu e van des de l'estructura i activitats de la Fundació

ment i d'higiene amb les

la propera revista del mes de

Claror- entitat que gestiona totes dues i nsta l ·lacions -

sigu in genera ls específi ques de cada espai -d'ob li-

fins a una relació detallada

gat compliment per part de tots els socis i usuaris.

document d'aquest tipus. Es va entregar el desembre de l'any passat amb motiu dels

febre r a les perso nes ja apuntades a la instal·lació i es lliu rarà personalme nt a

tots aque lls que fo rma li tzin

de l'equ ip humà.

EL 13 DE DESEMBRE, PORTES OBERTES AL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

normes més importants- ja

El Poliesportiu Sagrada Família ja prepara la Carta de Serveis Abans del proper estiu és previst que estigui enllestida la Carta de Serveis del Poliesportiu Sagrada Família. La Carta de Serveis és un compromís de la instal 'lació i l'entitat gestora respecte de la qualitat del L'atenció al soci, un dels servei envers el.s socis i punts de la Carta uS\Jaris. El projecte sobre . 1996, té l'Esportiu Claror. el qual es treballa serà de Constarà de sis punts, cadasto similar al que, des de

El Poliespo rtiu Sagrada Famíli a ha posat en marxa un servei de llogu er de tova ll oles per satisfe r les demandes dels usuaris. El preu del ll oguer és de 150 pessetes, i permet ga udir d'una tovallola durant un a sess ió. Les toval loles es d onen al control d'accés (a ca nvi del ca rn et)a mb una protecc ió de plàstic qu e en garanteix el co rrecte estat d'higiene.

cun dels quals desenvoluparà un compromís amb els socis: el d'atendre i informar-los bé, la neteja i la higiene, el nivell de confort de la instal'lació, el manteniment i conservació, i el nivell tècnic i professional del personal. A més, s'establiran uns paràmetres cie confort de cada espai de llequipament.

El Po liesportiu Sagrada Família ob ri rà el proper 13 de dese mbre les portes per tal qu e les persones interessades a fer-se sòcies de la instal·lació en pugu in co nèixer les ca racterístiques. L'experiència, que ja es v a dur a te rm e al mes d 'abril, aba ns de la inauguració, no sign ifica rà cap problema per als actuals socis del Poliesportiu, als quals es garantirà el norm al funcionament del centre. Un equip de guies acompanyarà els visita nts pels espais més significatius de la instal·lació . El mateix 13 de desem bre, a partir de les 12.00h, tindrà lloc al pave ll ó una ex hibició de bàdm inton .

TOT CLAROR

_ pt!ndació CLAROR ACTIVITATS DE NADAL A LES INSTAL"LACIONS

CREAT L'EQUIP DE

FUTBOL SALA SAFA-TABOR

ESPLAI I IISTAGEII

co nve ni

co l ·-

labo ració entre l' Esco la Ta-

PER A PETITS I JOVES

bor i el Poliespo rti u Sagrada Fam íl ia re latiu a les activi- . tats espo rt ives extraesco lars

El Poliesportiu Sagrada Familk!I organitza rstage" i el Clarol'¡ l'esplai. 1994) i altern a les activitats esportives amb les recreatives co m els tall ers o jocs d ive rsos.

Les vacances de Nadal són molt a prop. Tot i així, les instal·lacions esportives de la Fundació Claror no aturen les activitats. Per a tots aquells nois i noies que es queden a Barcelona comencen l'esplai i l'"stage" de Nadal.

Les o pcions d'inscripció, en el cas de l'Espo rtiu Claror, só n tres: Horari de matí, de 9.00

ra ri de tot el di a fins a les

setes per a soc is (1 3.45 0

per als socis 7.850 pesse -

Sagrada, Famíli a estrena el

amb se rve i de menj ado r) i

tes, 13.45 0 o 15. 250, res-

se u primer Nadal amb ''l'sta-

9.725 per a no socis (15.325

pectiva ment; per als no so-

ge ". Serà un úni c to rn d e

amb se rve i de menj ador).

cis, 9.725, 15.325 i 17.600 pesset es.

Esplai al Claror

i 8 de gener.

Un d'ells ha estat la creació d' un eq uip de futbo l sa la integrat pe r no is de 12 anys que partici pen en les co mpeticio ns o rga nitzades pel Co nse ll de l'Espo rt Esco lar de Ba rcelo na. El no m de l'equi p és Safa-Tabor, i veste ixe n d'acord amb els colors de ls eq uips de la Fundac ió Claro r: sa marr eta i pa nta lo ns bl au marí amb co nto rn s taro nja.

nar, de 9.00 a 15.00, i ho-

El Poliesportiu Muni cipal

vuit di es: del 28 al 31 de

està donant els se us fru its.

a 13.30 ; horari de matí i d i-

17.00 hores. Els preus só n:

dese mbre, i els di es 4, 5, 7

dels nois i no ies de l'escola

El to rn d'in sc ripcio ns es

ELS MÀSTERS DE NATACiÓ COMPETIRAN A MALLORCA L'equip de màsters-veterans de natació de la Fundació Claro r partici parà en el

va obrir el mateix dia en to-

VI Campi o nat d'E spanya

S'hi pode n inscriure tots

A I¡Espo rtiu C laror es

tes du es instal·lacions. El 16

qu e es fa rà el di es 30 i 31

els no is i no ies nascuts en-

d urà a te rm e, els mate ixos

de novembre va començar

t re el 1985 i el 199 0, tots

d iesi l'esplai de Nadal.

e l t o rn prefere ncial per a

M all o rca . Ab ans d'aqu est a

socis i, 1'1 de d ese mbre, el

cita, però, el 16 de gener els

dos inclosos .

L' es pl ai es tà d edi ca t a

ge ne r

Palm a

Les act iv ita t s qu e s'hi

nen s i nen es m és petits

to rn obert per a la resta d'in-

podrem ve ure al CN Atl è-

duran a te rm e se ran ce nt

(nascuts entre el 1985 i el

t e ressats.

ti c- Barce lo neta en els IV

per ce nt espo rtives, combi-

M àste rs Atlètic-Barce lo neta.

nant acti vitats co m el bàd-

L'equip màsters va o rga-

minto n, e l futb o l sa la, e l

nitzar el 16 d'octubre un so-

be isbol, el bàsqu et, les ac-

par de germ anor en el trans-

tivitats aq uàtiqu es, l'esca la-

curs d el qu al e l Director

da ... amb els Jocs tradicio-

General de la Fundació Cla-

nals i de taula. L'activitat co mençarà .a

ror, Joan Itxaso, va fer lliurament d'un a placa a Joa n

les 9. 00 del matí j fin alitza-

So lè, D i rect o r d'In sti t uts

rà a les 14.00 o a les 15 .3 0

Odontològics Associats, pel

en fun ci ó de si contracteu

suport d'aqu esta entitat des

o no se rve i de menj ador.

de ja fa un temps a la Fun-

Els preus só n: 7.85 0 pes-

TOT CLAROR

dació Claro r.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Flli1dació CLAROR V TORNEIG

. cada partit, es farà un con-

DE BÀSQUET PREINFANTIL I INFANTIL DE NADAL

curs de tirs lliures entre dos jugadors de cada eq uip, i hauran de prova r sort amb tres tirs lliures cadascun . Es comp tarà el nLlm ero d'ence rts consecutiu s i, en cas d 'e mpat, es decidirà el resultat el divendres. Si es tornés a empatar s'adjudicaria

ELS MILLORS EQUIPS PREINFANTILS I INFANTILS S·ENFRONTARAN AL CLAROR lin a, IPSI , SESE i Esco la Thau, i en la femenina, Sant Josep Obrer, Bàsqu et Llor i Tecla Sala. En ca tegoria In fanti l parti ciparan el FC Barc~lona, la U E Claret i el Joventut de Bad alona (mascu lí), i el SESE, el CN Sabadell i el CB Tarrago na (femení). El sistema de competició se rà el de la clàssica fin al a qu atre (fina l (our) : du es seL'Esportiu Cl aror tornarà a ser aq uest Nada l escenari del millor torneig de bàsquet preinfantil i infantil que es fa a Barcelona. El motiu serà la cinquena edició d'un tor-

mení i masculí, i Infanti l, femení i masculí. En cada categoria hi haurà quatre participants:. Un serà el representant del Safa -Cl aror (la secció de bàsquet de la Fun-

a càrrec de Jordi M ateu, professor d 'aeròb ic de l'Espo rtiu Claror, i de l se u gr up d'alumnes. La primera tindrà ll oc el dij ous, apoximadament a les 19.30 hores, durant la mitja part del partit qu e enfrontarà el Safa-Claror "f!\' i el FC Barcelona "B".

mifinals, qu e es disputaran el dia 7, i la fin al i el tercer i

La sego na es farà el divendres a la mateixa hora,

quart lloc, que es jugaran el dia 8.

també durant la mitj a part del partit en què es decidirà el campió i subcampió de

Actes durant el torneig

la categoria Infanti l masculí. L'entrada a l'Esportiu Cla-

neig que enguany tindrà lloc els dies 7 i 8 de gener. Estarà articulat en quatre

dació Claror), i els altres res-

A banda de l' interès in-

tants, tres equ ips co nvidats. El carte ll de participants,

trofeus : els corresponents a

un cop més, és de luxe. En categoria Preinfantil masc u-

trínsec dels partits, l'organització ha prepa'rat una altra sèrie d 'a l·li cients.

les categories Preinfantil, fe-

el torneig al jugador més jove. També podreu ga udir de du es ex hibi cions d'ae ròbic,

El dijous, quan fin alitzi

ror per veure aqu ests partits serà gratuïta. El torn eig, organitzat per la Fundació Claror, serà patrocinat per Wall Street In stitute.

DEPILA CIO DECISIVA • • • • • •

NO CAL DEMANAR HORA Dempeus, amb cera de baixa temperatura Notable disminució de la molèstia Extracció total de l'arrel del pèl Major duració de la depilació Servei ràpid, higiènic i econòmic Ex. Mitges cames, 10 min., 1.500 pIes. Cames senceres, 15 min., 2.000 pies.

• obert 12 a 19h. de dilluns a divendres SlmMA

~ 1\'10 1\1

I tER I®~

Cartagena, 214, cant. Mallorca •

L1,L2,L5 - BeN

PUJA Dt~l lq .~¡II~ lll8tRW

TELÈFON 93.232.28.68

En Dani Sànchez va néixer a Barcelona fa 24 anys i és el jugador més jove que ha aconseguit ser campió del món de caramboles. Amb ell hem aprofitat per parlar de billar, el seu esport i la seva professió. E.B . En Dani va agafar el primer tac de billar als nou anys, amb quinze co mpetia, i va arrib ar a Campió d'Espanya Júni or. Entre les moltes co mp et icio ns guanyades ca l destacar la Copa del M ó n aconsegu id a el 1995 en amateurs. Aqu esta temp o rada és tercer del rànquing mundial. Els res ultats li han permès que, des de fa set anys, pugui viure del billar i estigui en molts campionats internacio·nals. Sota una aparença tímida, la seva vida és un no parar d'agafar avions que el duen d'un ll oc a un altre del món . Rea litza una mitjana de trenta viatges l'any i té uns quaranta caps de setmana de l'a ny ocupats. Definir què signifi ca el bill ar per a ell no li res ulta

DANI SANCHEZ, CAMPiÓ DEL MÓN DE BILLAR DE CARAMBOLES

fàcil :"Quan jugues es tàs creant i plasmes el ca ràcter a ca da jugada. Pots sa ber com só n els contrin ca nts: uns juguen a la de fensa, d'altres a l'a tac, uns són més agressius, d'altres més retinguts ... Qua n coneixes la persona fora de la taula és tal com t'havia demostrat jugant". Pensa també que "el biliar, al contrari del que molts diuen, és un esport, tot i que no es tracti d'una activitat física molt dura" i afegeix que "el que passa és que la gent no coneix bé el món del billar de competició" .

URGÈNCIES Urgències Mèdiques ....... :..... ............. .. ...... 061 Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .... ...... ............ ........... O1O Bombers Generalitat ...... ......... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ... ...... ..... .......... ... ...... 080 Bombers BCN comarques .........., ............ .. 085 Mossos d'Esquadra ........... ..... .. 93 300-22-96 Polícia ..................... .... '................................ 091 Guàrdia Urbana BCN ................................. 092

SERVEIS lnf. Metropolitana .............................. .. .... O10 Protecció Civil ............... ......... 93 3 19-25-00 Accidents en carretera ............ 93 352-61-6 1 RENFE .. .. ........ ................. ....... .. 93 490-02-02

ram ents. "És clar que quan millor condició física i psíquica tingu is millor jugaràs, aguantaràs la pressió, et concentraràs. Jo ara, amb 24 anys, no necessito cuidar-me massa; quan arribes als 30 o 40 és quan has de mantenir una bona forma física si vols continuar competint amb bons resultats." I és qu e, per molt que el billar tingui detracto rs que no el conceben com un

Ferrocarrils Generalitat ..... ..... 93 205- 15-15 Informació Carreteres ............ 93 204-22-47 Aeroport El PraL ................... 93 301-39-93 Serveis SoCials ..... ...... ....... ..... .. 900 .30-90-30 Correus ..................................... 93 318-38-31

HOSPITAlS H. H. H. H. H. H.

"Quan jugues estàs creant plasmes el ca-

Com a esporti sta d'elit va estar-se dos anys al Ce ntre d'Alt Rendiment de Sant Cugat amb un psicòleg, un dietista i un preparador físi c que el feia córrer i fer esti-

Sant Pau ........................... .. . 93 Del Mar ..... .. ............... .. ....... 93 Clínic ... .. .......... .. ............... ... 93 L'Esperança ........ .. .............. 93 Vall d'Hebrón ..................... 93 Sant Joan de Déu .... ....... .... . 93

291-90-00 221- 10- 10 454-70-00 285-02-00 418-34-00 203-40-00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Generalitat .. .. ....... .................... 93 3 15-13-13

ràcter a cada jugada i pots conèixer com és el contrincant. esport, el 1996 va se r reconegut per la Federació Olímpica, pas previ per esdevenir esport olímpic. Està previst que tres moda litats - bola 9, snoocker i el billar a tres bandes - ho siguin el 2004.

Diputació BCN ....................... , 93 402-22-22

ESPORTS Esportiu Claror ............... ...... ... 93 Poliesportiu Sagrada Familia. 93 Servei d' Informació Esportiva ....................... .. ..... 93 Fed, Cat. Bàsquet ..................... 93 Fed. Cat. Judo .. ........... .............. 93 Fed, Cat. Gimnàstica ............... 93 Fed. Cat. Natació .... ......... ..... .. 93 , Fed, Cat. Futbol .. ..................... 93 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ............. 93 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........ 93 Agenda d'Activitats ......... ....... 93

207-06-40 435 05 66 432-19-92 454-90-62 318-26-16 426-94-78 301-82-70 302-56-42 211-43-73 2 .1 9-32-16 481-00-21