RUTINES EMOCIONALS; EDUQUEM LES EMOCIONS I ELS AFECTES by Fpn Valencia

RUTINES CREATIVES PER A L’AULA D’INFANTIL: “RUTINES EMOCIONALS; EDUQUEM LES EMOCIONS I ELS AFECTES”

ROSA LÓPEZ ALEMANY EDUCACIÓ INFANTIL rosalopezal@hotmail.com

RUTINES CREATIVES “RUTINES EMOCIONALS” INDEX 1.INTRODUCCIÓ. M’ESTIMES? EDUQUEM LES EMOCIONS I ELS AFECTES 2.OBJECTIUS 3.CONTINGUTS 4.RUTINA D’EMOCIONS. 5.APLICACIÓ DIDÀCTICA I PRÀCTICA A L’AULA. ACTIVITATS 6.SEQÜENCIALITZACIÓ PER NIVELLS (3,4,5 ANYS). 7. CRITERIS D’AVALUACIÓ 8.CONCLUSIÓ.

1. INTRODUCCIÓ. M’ESTIMES?. EDUQUEM LES EMOCIONS I ELS AFECTES Comencem l’explicacció d’aquest article (rutina d’afectivitat), amb un conte, un fet real, que vaig experimentar en la meua aula (4 anys PIL). L’impacte que em va causar, va originar un conflicte psíquic, que m’ajudà a canviar de perpectiva, resignificar certs aspectes (idees, valors, creences anteriors), i col.locar aquests en primer ordre d’importància; personal i professional. MESTRA...M’ESTIMES? Estem Tots callats. Estem fent ioga. Tots en cercle, cames com els indis, l’esquena recta, mans lleugerament col.locades damunt dels genolls, els ulls tancats I tot envoltat pel moviment rítmic d’una respiració pausada. Una música sona I la melodia és suau, de relaxació. Aquesta intenta que ens encontrem en calma, centrats, pensant en una persona que ens vulga o en allò que la música ens xiuxiuexe a l’oïda. Després, en parlarem. De repent un soroll estrany, diferent al ritme de la melodia em sorprén i escolte: -Pssss...pssssss... -Obric un ull, després l’altre i torne a tancar-los. Però de seguida es repeteix: -Psss...pssss...pssssss... -Obric els ulls I gire el cap al mateix temps, buscant l’estímul rebut. Encontre la mirada de Sergio. Uns ulls redons expressius i grans com dues castanyes que solten xispes m’interroguen intensament. Note l’insitència I profunditat de la mirada com si volgués travessar la meua i veure que es cou per allí dins. Com que sembla no haver vist massa, passa a l’acció. Inclina el seu cos i “aupa” mig culet; mig queda en terra i mig enlaire. Amb un moviment ple de misteri i una expressió, com si d’allò que m’anara a dir depenera el destí del món, em diu “a cau d’orella”: -Mestra...m’estimes? Tarde un poc a contestar. Intente no descontrolar-me en un atac de risa per la situació i expressió de la seua cara. També em continc de donar-li una abraçada. Li conteste amb serenitat: -Tu què creus? Un somriure aparéix en el seu rostre i aquest s’ilumina. Contesta baixet: -Que sí. Torne a tancar els ulls i em dispose a relaxar-me, però de seguida torne a escoltar: -Pssss....psssss.... -Però...quant? (la seua mirada expressa curiositat I preocupació). -“infinito” -Què vol dir...”infinito”? -Que no s’acaba mai. -Ahhhh...ja...Què no s’acaba mai? -El voler, l’estima, el carinyo, les carícies... -Ahhh. (calla i medita). -Mestra... Queeeeeee... -Jo també et vull...”infinito”…ja saps. Un somriure se m’ha escapat i una rialleta interior no ha pogut reprimir-se. Intente contestar. -Molt bé Sergio, me n’alegre molt, però ara anem a escoltar la música i a pensar en ella, d’acord? -Si, clar...(s’acosta amb aire misteriós) i en el “infinito”. -Ahhhh (respiració profunda). La de Sergio sempre ha de ser l’última. Però he d’apuntar que després d’açò estigué molt tranquil i relaxat fent el que quedava de relaxació. Vaig quedar-me perplexa en veure com un xiquet “hiperactiu” aguantava tota l’estona (gens habitual en el seu comportament), tranquil, relaxat, en silenci. Tot un record. No sabia a que podia deure’s allò. Em vaig fixar i un somriure de satisfacció i serenitat va aparèixer als seus llavis. Això, vaig pensar, s’ho debem a “l’infinito.”

EDUCACIÓ EMOCIONAL I AFECTIVA A L’AULA “El llenyater amb molta tristor, va decidir contar l’oritge de la seua pena, la causa de tot el seu mal: -Em sent molt desgraciat, perquè no puc sentir emocions. Penses que el gran mag em donarà un cor, Dorotea? -Però…no tens cor al pit, per a poder ser feliç? -No, m’han furtat el cor i estic “vuit” per dins. -Nosaltres t’ajudarem, vine I fes el camí. -Gracies amics meus, ningú vol un home sense cor. Necessite sentiments i escoltar els batecs del meu cor; que donen felicitat i saber què és estimar”. El Mag d’Oz L. Frank Baum Les necessitats afectives dels xiquets i xiquetes no són desitjos simplement, són necessàris, tant o més importants que la resta. Molts estudis psicològics han deixat palés que l’afecte és una altra necessitat bàsica i ens alerta de les conseqüències negatives si aquesta no està coberta. El xiquet creix físicament de forma armoniosa perquè s’alimenta (cinc menjades al dia, begudes energètiques) i ho necesita per poder pensar, creixer i dur una vida física normal. De la mateixa manera hem de nodrir els xiquets amb l’afectivitat; tant en la rutina diària; amb accions, comentàris, gestos, escolta activa, contacte físic , com en la programació ; objectius, continguts, activitats i avaluació d’aquestes...etc. La “nutrició afectiva i emocional” ha d’estar present en l’actitud del mestre, ja que aquest la transmet i ells la respiren; sinceritat de sentiments o hipocresia, voler o desinterés i oblit (més desesperant que un rebuig o un insult). Els xiquets, encara sense contaminar per la nostra hipocresia social adulta, transpiren directament i s’impregnen d’allò que nosaltres emanem i som. No hi ha lloc per a l’ambigüitat. Hem d’adoptar una postura clara i definir-nos, ser conscients de la nostra tria i asumir les responsabilitats (educar els sentiments i emocions, fer activitats, donar-les nom i permís de ser i participar en la vida de l’aula...etc). Hi ha un submón invisible, una atmósfera que ens envolta i impregna l’espai (accions, sentiments) que no està escrit en un currícul, però que hem d’esforçar-se per veure, plasmar-lo en paraula i parlar d’ell. Hem de veure amb uns altres ulls més enllà de les simples imatges i escoltar amb una altra oïda; diferenciar allò que se’ns diu amb paraules i el que realment se’ns transmet a través d’aquestes (de vegades, tot el contrari). Es tracta del cor que “ens parla”, el qual, de vedades, (quasi sempre) té un conflicte amb la raó (pensament mental del cervell). Posem alguns exemples d’aula. Exemple: Estem dins l’aula i hem acabat una activitat. Tots venen i reben una parauleta bonica, diferent, personal...és un moment que els agrada molt. S’acosta Sonia i comenta: -Mestra, ja ho tinc fet, no m’ha eixit molt bé (el treball està correcte, però es sent insegura, trista i necessita un reforç). -Jo pense que està molt bé, a més a més, he vist que estàs molt treballadora i estic molt contenta. Aiii (posem la mà al pit, tanquem els ulls, menegem el cap i deixem anar un suspir profund), si no et tinguerem ací, que ho fas tot tan bé (el “tan bé” amb una entonació especial), la resta de companys no sabrien a qui preguntar-li quan tingueren un dubte. Moltes gracies guapa! (Podem continuar i afegir un petó o una abraçada. ”Quan més sucre més dolç”). Exemple: Estem al pati. Tots juguen com si fóra el primer pati de la seua vida...i també l’últim. Corren, juguen, parlen, es conten secrets...etc. Tots juguen. Bé...tots, menys Neus. En un banc sola, destaca aquesta xiqueta de fort caràcter, melena rulla I d’una gràcia natural molt especial. Però avui és diferent: Neus està enfadada (morrets, ulls baixos, braços encreuats, ulls vidriosos un poc humits...etc). (Ara podem fer dues coses: donar-nos la volta, ignorar el que hem vist i pensar que és un fet normal “coses de xiquets” o acostar-se i cobrir les mancances d’afecte. Hem de triar...) La mestra s’acosta, es senta al seu costat i li parla: -Què passa Neus?

-No passa res...què no veus que no passa res!. (En realitat ha dit: per favor, no em deixes i consolam una estona!). Ha elevat el to de veu i torna a baixar el cap, per a evitar exclatar en un plor desconsolat. Continua absorta en la seua desgràcia. Jo m’acoste més i li conteste: -Doncs jo avui estic enfadada; enfadada i trista. A més a més, tinc moltes ganes de plorar, un pes ací (senyalem l’estòmac) molt fort. No sé perquè em trobe així i estic preocupada. T’ho conte a tu perquè eres la meua amiga i confie en tu. Ara el que necessite és que em donen una abraçada forta i em diguen una cosa bonica. M’ajudes tu?. (Verbalitzem el que ella sent, però no sap ni té valor per a fer-ho). Uns ulls redons em miren i hi ha un moment de valoració mental envoltat d’un silenci que culmina en un senzill... -Vale!. De seguida, em fa una abraçada molt forta, un petó i una llagrimeta li asoma pels ulls i li cau per tota la galta. Després em mira, col.loca els meus braços al voltant la seua panxa i els subjecta amb els colces i es deixa caure còmodament amb el seu cabell rull; que em tapa part de la visibilitat del pati. Finalment diu: -Crec que em quedaré ací un ratet més. No per res, sinò per a que et recuperes...ja saps. -Gracies Neus, així acabare de curar-me. Quan tu vulgues pegues un vot i vas a jugar. Ja saps que si vols contar-me alguna coseta estic ací. D’acord... -“Vale”. Crec que algun dia m’entretindré per analitzar el sentit d’aquesta paraula tan auxiliar i plena de significats desconeguts per a nosaltres: “Vale”. Una paraula per a expressar molts sentiments. Un codi secret, per a expressar emocions que amb les paraules difícilment podriem. D’açò esmentat, podem extraure la conclusió que el mestre ha de ser sincer amb ell mateix i veure quines coses ha de canviar i que cal treballar. Una vegada ho té clar ha de plasmar-ho i integrar-ho en les rutines, i revisar-ho (diariàment i periòdicament, individualment i amb els xiquets), perquè, com hem vist, és objecte d’estudi i d’anàlisi. Hem de crear en nostre “currícul emocional”, on concretem les habilitats i hàbits del cor que cal assolir, així com els continguts (habilitats interpersonals i intrapensonals), activitats i criteris d’avaluaciò més adients. Amb aquesta educació emocional adquirida desenvolupen la intel.ligència emocional i donem els xiquets les ferramentes per endinsar-se en l’aventura de la vida; on haurà d’interpretar el món. En conseqüència, som responsables de l’educació afectiva de l’alumnat; compartir amb ells el procés de convertir-se en persones equilibrades, madures, amb habilitats socials i emocionals, sanes mentalment, més completes i millor persones. En definitiva...més humanes. 2 OBJECTIUS -Apropar l’alumnat al món de les emocions i sentiments. Ensenyar a reconèixer-los, sentir-los, acceptarlos (exemple: “estic enfadada i no passa res, hi ha un moment per a tot, ja se’m passarà), i a saber transmetre’ls (sentiments, estats d’ànim, pensaments, dubtes...etc). -Potenciar l’expressió natural i espontània dels afectes: petons (d’arribada i despedida), abraçada, jocs, cançons, dites, refranys que facen relacionar-se els xiquets i estimar-se, perdre la vergonya (“la vergonya cria ronya”) i guanyar en confiança. -Reconeixer-se com una persona individual (única i irrepetible) amb les seues qualitats i allò a millorar i fer-se’n conscient. A més a més, desde la seua individualitat, sentir-se membre d’un grup; estimat i valorat, amb confiança i ganes “d’estar i ser amb tots”. -Reconéixer i conéixer les coses bones i boniques que tenen ells i la resta de companys. Acostumar-se a dir-les quan les pensen i senten al cor, no reprimir-les: comentaris afectuosos, piropos, llançament de petons, un detallet a temps...etc. Deixar-se guiar per la intuició del cor; mai falla i els resultats són sorprenents. -Acceptar les coses que ens molestes d’un mateix i dels companys. Parlar sobre el fet que tots tenim coses que no agraden i s’han de tolerar (“aguantar”). Això és la convivència. -Aprendre a escoltar els comentaris dels companys, acceptar-los, intentar respectar-los si són diferents als nostres i intentar posar-se al seu lloc (empatia: si tu fores el protagonista i es comportaren amb tu així, com et sentiries?). -Ajudar a pensar els xiquets i dedicar moments diàris; de reunió i conversa per afavorir l’intercanvi dels pensaments. També potenciar el silenci en alguna estona, el qual, també parla. -Crear una consciència de grup unida, cohesionada. Fer conscient l’alumnat de la importància d’establir una bona relació, ja que tots són com una família; de set dies que té la setmana en passen junts cinc i segurament tota la primària.

-Fer conscients els xiquets i les xiquetes, (amb l’establiment d’una rutina/activitat i amb la integració d’aquests continguts en la programació) que els afectes “son” i “estan”, conten i són tan importants com les matemàtiques o qualsevol altre contingut, perquè aquests ens enseyen a viure, estimar, conviure, sentir-nos millor i ser millors persones. 3.CONTINGUTS Intel.ligència emocional Habilitats Intrapersonals Autoconeixement • Coses ben fetes, qualitats. C • Coses a millorar, que em costen. C • Percepció, reconeixement i acceptacció tant de les qualitats personals, com dels defectes/limitacions de les persones. P • Adquisició d’una imatge positiva d’un mateix. V • Interiorització i consciència de la propia individualitat. V Autocontrol • Control del pensament; pensar i saber estar en silenci. C • Actitud relaxada i atenta mentre fem les activitats. V • Control del cos; moviments, activitats i relaxació. C • Esperar el torn de paraula. V • Saber què emoció sentim, identificació d’aquesta. P • Percepció de l’emoció I control del pensament (parar-se a pensar). P • Utilització de diverses tècniques per a controlar-se; respiració, relaxació, pensaments positius...etc. P • Atenció i discriminació de les accions correctes i incorrectes. P • Identificació i reconeixement de les conseqüències d’aquestes.P • Respecte pels gustos, pensaments, sentiments i decisions dels companys. V Automotivacció • Reconeixement de les accions correctes I premiar-les. P • Coneixement de les capacitats personals i valoració positiva d’aquestes. P • Utilització de diverses tècniques de motivacció: jocs, contacte físic, balls, canços...etc. P Habilitats Interpersonals Empatia • Atenció, observació i escolta activa dels problemes de les altres persones. P • Identificació del problema o sentiment i comprenssió d’aquest. P • Utilització de diverses tècniques de consolació: abraçada, cançò, compartir jocs, massatge, premi...etc. Habilitats socials • Ús del sentit de l’humor per a enfrentar-se a l’estrés i els problemes personals. P • Utilització de la conversa per a transmetre preocupacions, desitjos, somnis...etc. P • Hàbits i normes d’educació cívica: saludar, demanr les coses per favor, donar les gàcies, despedir-se, ordenar les coses...etc. V • Reconeixement de les qualitats dels companys i expresar-les en els moments adequat. P • Respecte per les opinions contràries a la personal. V • Importancia de no ferir els sentiments dels companys de forma cruel quan expressem la nostra voluntat. V • Valoració de les normes de convivència. V • Importància de saber expresar-se amb el llenguatge no verbal; gestos, expressiosns...etc. V • Reconeixement i valoració dels amics i atenció i opertura cap el nous xiquets que s’acosten. P • Reconeixement dels perills o situacions i persones que han d’evitar per no fer-se mal al cor. P • Gust, participació i interés per les difernts activitats proposades a l’aula. V.

4. RUTINA D’EMOCIONS. Els afectes i les emocions també han d’ocupar un lloc a la nostra “estoreta”. En els suro on totes les rutines tenen el seu espai, creem un lloc especial per aquesta rutina. Un gran cor d’un roig que sembla exclatar per la intensitat i el volum capta la nostra atenció i impacta els nostres sentits (color, forma, tamany, dibuixos...etc). Dalt del cor hi ha un rètol amb una pregunta que contestar. Aquesta la llegim entre tots i colpeja conciències infantils perquè no es tracta d’apego, carinyo o estar un ratet amb l’amic o amiga. La pregunta és: m’estimes?. Tots els dies recordem el que és realment estimar-nos, parlem, xarrem...etc. Després recordem el que hi ha escrit dins del cor. Dins d’aquest hi ha dibuixets que il.lustren els comentàris i conclusions a les quals hem arribat en les converses. Aquestes en funció l’edat i necessitats dels xiquets poden canviar-se quan calga. Exemple: Si m’estimes... • Em sonrius quan em parles (una “sonriseta). • M’escoltes amb atenció quan parle (una orella). • Jugues amb mi (una pilota). • Comparteixes els joguets i comentàris personals (dos man juntes). • Disculpes el que faig mal (un ullet amb llàgrimes). • Reconèixes el que faig bé i m’ho dius (una copa de campió) • M’estimes i m’ho demostres; petons, piropos, abraçades...etc (un cor o uns llavis. Tots els dies recordem el que és estimar i com es sentim quan ho fem. Per això tots els dies fem la “roda de l’amor”. Tots els dibuixets tenen un velcro per on anirà rodant el nostre “coret”. Cada dia, col.loquem el cor en el lloc que li correspon. Tindrem una frase diferent per a practicar cada dia. Hem d’intentar al llarg de tot el dia esforçar-se en allò que hem acordat en el nostre cor. Quan fem la revisió per la vesprada, comentem; exemples, situacions, anècdotes en les quals hem practicat el nostre propòsit, com ens em sentit després de fer-ho i perquè. Els xiquets que tinguen més experiències que contar tindran algun premi. La mestra també pot aportar algun comentari d’alguna conducta observada positiva o reforçar un xiquet tímid amb un comportament positiu d’ell observat al llarg del dia, que el faça sentir important. Així, a poc a poc, els xiquets aprenen a ser més feliços. Són més conscients que l’estima autèntica requereix uns esforços i unes actituts que, de vegades, passen inexcusablement per la renúncia (deixar un joguet), l’esforç (pensar en les coses boniques de l’altre), comprenssió (quan perdonem un insult o malifeta), tolerància (disculpar un company) i el sacrifici (escoltar estoicament un comentari que a ells com diuen: “plim” o “ni fu ni fa”). Potenciar una sana convivència envoltada d’un ambient càlid, on els conflictes de relació, lluny d’ésser un problema, són una oportunitat de coneixer-se i estimar-se més profundament. Aquesta rutina té dos moments. El primer a l’inici del dia quan acabem totes les rutines i anem a continuar amb la marxa habitual del dia, i el segon quan acaba la jornada; un moment de revisió, de xarrada, de reforç de bones conductes i de despedida; fins l’endemà. Exemple: Estem tots a l’estora i toca el torn a la “roda d’amor”. La pregunta és, com tots els dies: ...m’estimes? -Molt bé Tamara, avui et toca a tu canviar el cor. Fixat en quin lloc li toca estar. Recorda que anem “de dalt cap a baix”. S’acosta al gran cor roig, observa cada dibuix, cada color i agafa el “coret” i el col.loca en l’ordre correcte. -A veure tots...si m’estimes...què passarà? -Disculpes el que faig mal. -Avui el coret ens diu que si m’estimes... Tots repeteixen: -Disculpes el que faig mal!. Ahhh...ja. Això que vol dir? -Que si hem fet una cosa mal, demane disculpes. -I què més? -I li done un petó de consolació o li cante: “la meua xiqueta és l’ama...,tomateta i pimentó”, perquè està trist i cal animar-lo.

-I...després?. (tots pensen en silenci) Neus contesta: -Després, me n’oblide! -Si jo fera una coseta mal i demanarà perdò, m’agradaria que em tractaren mal? (faig l’escenificació d’un rebuig, un mal comentàri...etc). Com es sentiriem, bé o mal? -Mal, molt mal. -Però si jo li dóne un bes i li dic un; no passa res, demà puc ser jo! (faig l’escenificació d’un enorme i disculpa comprenssiva i afectuosa ). Com es sentiria; bé o mal? -Bé, molt content. -Hem d’intentar que el company o companya no estiga trist I tinga el cor del color del mural, ben roig, D’acord? -“Vale”. -Avui intentarem solucionar els problemes parlant; demanem disculpes i es reconciliem després si tenim algun problema amb algun company. Si voleu practicar un altre dibuixet podeu fer-ho també i després quan xarrem a la vesprada ens conteu el que un ha passat, la vostra experiència. (Una inclinació de cap ens indica la intenció i l’acceptació del tracte proposat). La mestra continua parlant: -Jo també ho intentaré , així que vosaltres podeu fixar-se en mi I si noteu alguna cosa per millorar m’ho dieu. És important que els xiquets consideren la mestra una més dins l’intercanvi de relacions, que la observen demanar disculpes, pensar en el racó i reflexionar, expresar sentiments, fer-se una més amb ells. Una vegada hem establert la rutina continuem amb la marxa habitual: activitats, esmorzar, pati, menjador, jocs...etc. Tots hem d’estar en una disposició i actitud alerta, observadora. Quan acaba la jornada escolar i ens reunim per valorar els nostres esforços i anècdotes, comentem tots els esforços i vivències. Per parlar cal alçar la mà. Comencem pel protagonita que parla el primer i després tria qui vol que continue. Exemple: -Molt bé Tamara, què ens vols contar avui? -Jo m’he enfadat al pati, li he dit a Àngela...(s’acosta i m’ho diu a cau d’orella perquè no sona molt bé i té vergonya).Però després li he dit “perdona”. -Molt bé...aleshores quin és el problema, poses una cara... -Ella m’ha dit: de perdona...”nada”. I se n’anat. -Àngela, què ha passat? Àngela contesta: -M’ha dit una paraula lletja i “volent”. -Tu s’ho has preguntat? -El què? -Si era “volent”? Una expressió de perplexitat apareix reflexada en el seu rostre. Era el millor argument que conexilla per eixir de la situació. -Bé...jo...no. -Ara pots fer-ho. Endavant. Ja no li queden més armes per defendre’s. Es gira i li pregunta: -Ho has fet “volent”, Tamara? -No, jo no (les paraules les diu amb dificultat I dobla els llavis per poder contindre I controlar les ganes de plorar). Se m’ha “escapat”. -No ho ha fet volent i, a més a més, t’ha demanat perdó. Àngela li deu una disculpa. Crec que amb aquesta actitud l’has feta sentir trista i desconsolada i això no ens farà ser més feliços. La xiqueta s’acosta i li diu perdó, li fa un petó i seu al costat d’ella amb una expressió d’arrepentiment que intenta compensar acostant-se molt a ella; envoltant la seua esquena amb el braç i dedicant-li una bona mirada. La mestra pregunta: -Si tu fas una cosa mal i demanes perdó, t’agradaria que et feren això? -No, mestra. -Aleshores aprén que la resta els agrada que els tracten bé. Si els tractes mal estan tristos i no els estimes. Tots i totes tenim el mateix cor. -“Vale” -Anem a fer un gran aplaudiment perquè elles dos tornen a ser bones amigues i cantem una cançò per a celebrar que han sigut molt valentes. -Plas,...plas...plas.

Una vegada comenta el protagonista el que ha viscut, decideix qui parla al llarg de tota la revisió. Tots conten la seua acció; el moment, els xiquet o xiqueta amb qui han tingut el conflicte, que es senten més majors i molt bé perquè no li han fet cas a la “bruixa dolenta” (encara que ha estat molt pesada aquesta vegada), les abraçades espontànies que han pegat o els descobriments nous investigats. Tot és premiat, considerat, anotat i guardat en la nostra caixa. Això s’ho quedarem nosaltres per a activitats o alguns els enviarem a casa per a que la familia estiga contenta (i nosaltres també). Cada dia la roda, “roda” i ens tocarà un dibuixet diferent, un nou repte al qual haurem d’enfrentar-nos amb coratge i valentia tot el dia. Hem de ser conscients dels perills (per a coneixer-los i evitar-los) i de les ajudes (per a fer-les servir) que podem trobar en el camí. La lluita està servida. D’una banda, la “bruixa dolenta” ens arrastrarà amb les seues insinuacions malèfiques i fortes cap allò prohibit (pegar, insultar, deixar de costat els amics, jugar sol i no deixar cap joguet, fer sentir mal els altres, no treballar), ja que després disfruta i es riu del nostre malestar i li agrada que els xiquets estiguen tristos, malhumorats i insatisfets. D’altra banda, una “veueta” més feble, suau, quasi un xiuxiueig, s’insinua com un vent que, de no estar molt atents se’ns escapa i no ens adonem de la seua presència. Aquesta brisa s’insinua (treballa i et sentiràs millor, juga amb tots, dona un petó a eixe xiquet que plora, no et burles , no pegues i parla...etc). Si deixem que s’acoste, ens acarone, l’escoltem i li fem cas, ens transment una bona sensació de frescor, plenitud i satisfacció que ens dura una bona estona. De vegades, queda sempre en el record, en la memòria. Quan estan en plena lluita i combat mental, la decisió última és del xiquet, però el record d’un bon premi, comentari o reforç donat en una “revisió”, pot fer parar el pensament i la intenció del xiquet i fer que aquests vagen cap una altra direcció, i conseqüentment acció. Com veiem, tota ajuda que’ls donem, sempre és poca. 5. APLICACCIÓ DIDÀCTICA I PRÀCTICA A L’AULA ACTIVITATS Com hem demostrat, els afectes s’han de fer presents, els donem forma I vida; en actituds, rutines I activitats. Treballar els afectes és treballar “en” I “per” els afectes I les emocions. És una actitud que ve marcada per una tria individual. Una intenció i un compromís personal que es comparteix en l’alumant i del qual tots som responsables i se’n beneficiem. Les actituds, jocs i activitats que són recomanables i ajuden a treballar tots els aspectes de la educació emocional queden exposades i narrades a continuació. Oferim una mostra representativa. En primer lloc cal “sensibilitzar” l’alumnat. Amb la nostra actitud els introduim en una sèrie de rutines diàries i d’hàbits que prompte, amb la pràctica, formen part del seu comportament habitual. Activitats diàries d’afectivitat: -Filera: dir bon dia, deixar que es col.loquen en la ratlleta sense espentar-se, agafar correctament el company sense fer-li mal, acceptar el lloc que em toca sense fer cares o pegar-se...etc. El mestre, si ho han fet bé, pot acabar de col.locar-los i repartir carícies, sonrises i algun pesic al nas...fins que estiguen preparats per pujar en silenci a classe. -Arrivada: dir bon dia, ajudar els que els costa llevar jaquetes, petó de benvinguda, seure en ordre en l’estora...etc. -Assamblea: és un moment on es pot aprofitar per realitzar tot tipus de comentàris, expressar necessitats, dubtes...etc. Hem d’intentar que no haja discusions per un lloc concret o per seure al costat d’un company. Tots són amics i amigues. -Activitat: respecte; tractar bé el material dels companys I de l’aula. Quan se’ls revisa l’activitat, acabar-la en un piropo, o amb una frase bonica personal, acaronar, dónar una caricia al collet, un pesic a la galta, una picaeta d’ull, dir-se piropos mutuament...etc. -Activitat acabada: quan finalitza l’activitat cal reforçar positivament el treball. En la fitxa és convenient posar dibuixets que representen les paraules que els diem; una paraula escrita, uns llavis, una copa de campio, un deu rodó...ect. -Pati: jugar amb tots, compartir els joguets, parlar en la mestra, contar-li amb llibertat els problemes o algun fet o vivència que els preocupe, demanar estar un ratet als seus genolls o fer un passeig pel pati...etc -Despedida: la despedida és especial. Els xiquets es posen la jaqueta ells soles i seuen al seu lloc. La mestra els crida d’un en un, i els dóna una abraçada. Després comprova si s’ha posat la jaqueta correctament i li diu una coseta bonica a l’oïda. Pot acabar d’ajudar a posar la bufanda i el barret. Per últim li dóna un petó de despedida i un “fes bondat”. D’aquesta forma completem la roda dels afectes. Aquesta activitat els agrada molt en tres anys. La fem tant a la una, quan se’n van al menjador, com per la vesprada. Te la recorden sempre, per si de cas, amb tantes presses se t’oblida. En quatre i cinc

anys ens ajudem entre tots. Ells aprenen a dir coses boniques a cau d’orella i també a gaudir d’abraçades, petons i carícies que reben dels altres. -Mural: m’estimes?. La mestra col.loca un mural de cartrolina acolorit i bonico en la pissarra, i reparteix revistes als xiquets. Entre tots busquem imatges de situacions, gestos d’amor, carinyo, afecte, comprenssió, perdó, escolta...etc. Les retallem i les deixem en safates. Després comentem i peguem al mural tots els retalls on ens agrade. Baix de cada imatge escriurem una paraula que ens transmiteix la foto. Exemple: carinyo, amistat, amor, afecte, amor de mare, serenitat...etc. Podem parlar dels diferents tipus d’estima que podem veure i rebre de la familia. La familia és aquella persona que trobem i ens fa costat, ens acull i dóna confiança, de qui rebem carinyo i bon tracte. Podem posar exemples: pare o mare, iaio o iaia, tia, mestra, amics...etc. El mural el pengem en un lloc visible perquè ens transment unes sensasions i emocions molt peculiars. Es pot ampliar amb noves fotos que porten els xiquets de revistes o de les seues cases. En elles ens expliquen què feien i com es sentien. És una ocasió per al intercanvi i encontre amb les emocions. -Roda d’energia: Jo oferisc. Tots estem en cercle. Seiem amb les cames com els indis i s’agafem de les mans. Tanquem els ulls i escoltem una música melodiosa que em posat. Despres d’un ratet, obrim els ulls i ens mirem tots molt fixament. Aleshores, un per un, direm el que volem oferir I compartir amb la resta. Exemple: Jo oferisc...carícies!. Hem d’acariciar el xiquet que tenim a la dreta i a l’esquerra. Així, podem fer amb tot el que pensem. Podem oferir petons, una mirada d’amor, un somriure, una coseta bonica a cau d’orella, abraçades, alegria, un massatge facial breu...etc. Després, quan aprenem la dinàmica del joc podem alçar-se i fer-lo en “gran grup”, de forma que podem donar les abraçades o petons a qui es trobe pel camí o a més d’un a la vegada. -La “Bruixa Dolenta”. Els contem la història de la bruixa dolenta que vol que els xiquets estiguen tristos i els diu que han de pegar, no treballar per a que els cresquen orelles d’ase i ser dolents com ella. Però també els diguem que tenim una veueta bona que, més fluixet s’insinua i ens diu el que hem de fer si volem estar deliços, contents i satisfets. L’objectiu és, mijançant aquesta fantasia, aprendre a verbalitzar conflictes, problemes, afectes i necessitats. La mestra ha de començar per ella i així ajudar els xiquets a ser sincers amb ells mateixos i no tenir por ni vergonya de les seues emocions, debilitats i sentiments més profunds. Exemple: La mestra, en l’estora, els conta un fet personal. Cal que li guarden el secret, perquè li ha costat molt decicir-se a contar-ho. -Se’n recordeu del conte de la bruixa? -Si, mírala, està allí, mestra...i ens mira. Hem col.locat en la paret “la bruixa dolenta” amb el seu barret, un nas prominent que culmina en una flamant verruga i un somriure malèfic i malintencionat. El seu cos, recte i desafiant, descansa en el llom d’una granera grossa, vella ( ja cansada d’aguantar tant de pes i maldat alhora) i un gat negre que dorm plàcidament al seu llom, ingenu de amb qui ha establert una aliança. Tots la miren i observen atentament. -Sabeu el que em va dir l’altre dia? -Noooo...què et va dir? (tots em miren molt sorpresos. Tots tenen alguna cosa que confesar, però cap xiquet vol fer-ho, ni pot donar el primer pas; hi ha massa vergonya encara). -Bé...jo estava al pati, amb vosaltres i amb tots els altres xiquets quan vaig veure un xiquet que tenia els cordons de les sabates despasats i la cara desolada. Ell estava a punt de caure i exclatar a plorar. Aleshores em va dir la bruixa a l’oïda... (faig una pausa, entone amb veu de bruixa i em “refrege” les mans) -Fes-te la “longuies”, dona’t la volta i fes-te la despistada. Què més dona!...si no és de la teua classe!. Menuda molèstia, que ho faça la seua mestra. A més a més, hi tanta gent al pati que ni es notarà i tu...més tranquila estaràs. Totes les cares em miren amb uns ulls oberts, impactats de la crueltat i mala intenció d’aquell mostre i atents per saber el destí final d’aquest xiquet desamparat (amb el qual no tarden a identificar-se). Un d’ells em pregunta i talla el silenci gracial que ens havia envoltat per un moment. -I tu...tu...què vas fer? -Jo vaig reconèixer que era ella I no li vaig fer cas. Vaig pensar: mai de la vida, mostre infernal!. Tururut...què t’has cregut! Laura m’interromp: -Si...perquè ell no ho fa “apostes”, saps...lo dels cordons.

-Clar, clar...això ja ho sé. Ara continue: vaig anar cap al xiquet, li cordí les sabates i li vaig fer un petó fort. Aleshores el xiquet va somriure i jo em vaig sentir amb el cor ben inflat, molt contenta (faig els gestos d’inflar-me tota com un globus amb una sonrisa ampla i estupenda, i els anime a imitar-me). -I la bruixa? (pregunten intrigats) -Quan vaig veure-la a classe tenia una rabia que no s’aclaria, perquè com jo estava contenta!. -Què bé!. -Si, però de vegades no me n’adone i li faig cas. Aleshores note com es riu de mi:...je, je, je...ara estaràs trista!. I em fa sentir una tristor i un pesar molt fort i profund (em sente, incline el cap lentament i mire cap a terra. Col.loque la mà al cor i deixe anar un suspir ple de de dolor i pena). -I...ara què? -Hi ha una solució. Demane disculpes i faig un petó o un detall bonic a la persona. Això “li senta com un tir”, perquè com arregle les coses i estic contenta. -Ahhhhh... Tots es miren i pensen que, siga com siga, sempre podrem defenfre’s d’aquesta bruixa malèfica amb un “petó” ben fet o un detall al seu temps. Una vegada el xiquet té el model de la mestra hem de deixar que pensen, experimenten i ens conten les seues vivències (al grup o solament amb la mestra). Ho expressen com un descobriment. Al seu cap pensen:-i creure que allò descobert en el meu interior (lleig i no massa correcte), que em feia sentir culpable i mal amb mi mateix, no era més que les insinuacions “punyeteres” d’una bruixa “petarda”. L’hauré de tenir a ratlla!-. Tots et conten les exteriències amb la més exquisita naturalitat. Exemple S’acosta Juanjo: -Mestra, avui la bruixa m’ha dir a l’oïda que no deixara jugar a Adrian i el posarem en un racó per allò que m’havia fet...ja saps. Però jo li he dit: tururut...i li he passat la pilota. I hem jugat. Ara estic content. Què dolenta!. Mira, ara està rabiosa! (mentre diu açò pega uns botets d’alegria i se’n va entonat un “tururut,tururut...tu què t’has cregut!”, molt entonat per a celebrar la seua alegria i gran victoria sobre les forces del mal). Exemple: Sonia s’acosta i em conta: -La bruixa m’ha dit que tire l’esmorzar, que la mestra no em veu, però jo no li he fet cas i me l’he menjat. Em faré fadrina, guapa i sabuda com tu dius i no xicoteta i lletga com ella vol. Exemple: Sergio em sorpren i em conta el següent: -Mestra avui en el pati m’han llevat la pilota i jo tenia una rabia!. La bruixa m’ha dit a l’oïda que li pegara una patada al xiquet (em mira i calla). -Bé, i tu què has fet? -Li l’he pegada. M’apetia moltíssim. -Però...(quede un poc sorpresa de tanta sinceritat reconeguda) -Ahhh...després li he dit perdó. Com tu dius que en un perdó a temps tot s’apanya en esta vida! -A veure Serrgio, escolta’m un moment. Després de pegar-li, com t’has sentit?, content i satisfet? -No massa bé, un poquet mal. -El perdó és l’últim recurs. Hem d’intentar no gastar-lo massa. Serà mala senyal. Hem de fer les coses millor i ben fetes la primera vegada. Així és com ens sentirme bé i contents de veritat. Prova-ho I m’ho contes després. D’acord? -“Vale”! Podem concloure amb seguredat i convicció que, amb aquesta forma d’expressió logrem que el xiquet s’obriga, parle, es senta lliure. L’ajudem a canalitzar els desitjos i intencions no massa positius, que sent amb molta força i de’ls quals no es sent massa orgullós o simplement el desorienten. -Ronda de piropos. Aquesta activitat serveix per reforçar l’autoestima i valor personal de l’alumnat.Ens col.loquem en cercle. En una caixa tenim els nostres noms. El xiquet trau un cartronet, llig el nom del xiquet o xiqueta, s’acosta a ell i li diu un piropo bonic (que pot ser inventat). Després s’abracen i seu al seu costat. Tots han de rebre el seu piropo. La mestra també participa. Podem escriure els piropos, guardar-los per a altres activitats...etc. Exemple: Loli comença la ronda. Posa la mà dins la caixa i trau un nom. És la mestra!. Aquesta em mira amb alegria i es prepara contenta. Les dues “coles” que du dalt del cap cobren vida quan s’alça, les dues manetes les col.loca en les galtes morenes i diu amb convicció:

-Mestra tu eres, “mi Rosa mascaora”. Quan em diu açò ho expressa entre vergonya i carinyo, però de seguida es llança endavant, segura que els meus braços acabaràn al voltatnt del seu cos i que un bes sonor exclatarà en la seua galta. -I tu...mi “Loli salerosa” (s’abracem mutuament, seu al meu costat i passem la caixa al xiquet o xiqueta que li toque). No tinc “ni idea” del significat que pot tenir la paraula “mascaora”, tampoc m’importa. Espere que ningú m’ho diga mai. Em quede amb el record d’aquella mirada neta, sincera i plena d’autencicitat que aqueslls ulls i rostre m’expressaven. -Llibre de classe. Qui sóc jo?. Aquest és un llibre molt especial. Preparem una fitxa amb allò que ens interessa saber de nosaltres per a coneixer-nos millor: nom ,cognom, telèfon, data de naixement, si som xiquet o xiqueta, color favorit, físic, joc i aficions, qualitats, nom dels amics, ofici que m’agradria fer quan siga major...etc. També deixem un espai per a escriure paraules espontànies i un altre per a dibuixar el xiquet o xiqueta. Farem el full amb tots els xiquets i xiquetes. El protagonista o xiquet que li toque el torn, es col.locarà dalt d’una cadira. Després de cantar-li una cançò, tots el miraran i poden alçar la mà per contestar les coses que preguntem. És molt important pensar coses boniques i dir-les, així com pensar alguna paraula positiva i afectuosa amb que puga, a partir d’eixe moment, identificar-se el xiquet. D’aquesta forma els xiquets quan vegen el company “el pensaran” amb el significat que entre tots li hem asignat. Exemple: no és igual pensar que Amparo és una “esmirriada”, que veure-la com una fràgil, delicada i elegant figureta de porcellana; “bonica i rebonica”, que cal cuidar pel seu valor. Tampoc és igual veure a Joycy com una xiqueta “negra”, diferent a nosaltres, que pensar-la com un “bombó de xocolata” per la seua dolçor, amabilitat i bondat natural. Se’ns fa més “apetible”. Aquestes idees, adjectius i imatges els agraden molt i els ajuden a pensar en positiu, en circumstàncies en què l’evidència, els prejudicis o les influències negatives i tendències naturals, ens fan sentir el contrari. D’aquesta forma, els acostumen a acceptar la personalitat dels altres, diferent a la personal, la qual de vegades agrada i d’altres és totalment oposta i contrària als nostres gustos (el xiquet ràpid no entén com el lent pot tardar tant i el lent no acaba de comprendre perquè cal anar sempre amb tantes presses...etc). Una vegada fem totes les fitxes, cada xiquet té el seu llibre personal amb tots els companys que guardarà a casa al seu racó de la informació. La mestra té un a la biblioteca, que podem consultar i veure quan ho necessitem. Aquest el gastem per a fer altres activitats. -Endevina: qui sóc jo?. La mestra agafa el llibre i va donant pistes d’un xiquet o xiqueta ( moreno, treballador, li agrada el color roig...etc). Els xiquets alcen la mà i han de dir de qui es tracta. Qui l’endevina agafa el llibre i tria aquell que vol. Podem aprofitar l’ocasió per a introduir algun comentari bonico que hem vist últimament o afegir una qualitat observada del xiquet...etc. Començarem per les qualitats que els costen més d’entendre (amable, generós, amic, treballador), ja que són més abstractes i posarem exemples. Després, si no ho endevine, passarem a les més conegudes (jocs i aficions, color favorit, ofici, personatge). Quan les mans estan enlaire esperant i preparades perquè sospiten qui és...aleshores soltarem “pomposament” la frase personalitzada (nina fràgil de porcellana, comandant general, bombó dolç de xocolata...etc). Amb aquest mètode intentem que s’acosten a una visió més humana i afectiva dels xiquets. -Com et sents avui?. El protagonista porta a l’estora una caixa on tenim preparades dins cartrolines xicotetes amb imatges que expressen els diferents estats d’ànim: alegre, trist, tranquil, desolat, eufòric, plorós, enfadat,,,etc. En trau una, aquella que expresse com es sent avui. Ens explica perquè sent eixes emocions i tots l’escoltem. Després parlem d’elles I dels sentiments que ens produeixen: estem contents quan ens passa una cosa bona I tristos quan és dolenta, eufòrics quan ens sorprenen de forma inesperada i desolats quan la pena pesa massa i no podem amb ella, enfadats quan ens fastidien i tranquils quan estem relaxats...etc. També podem aclarir que de vegades sentim emocions que ens confonen, ja que no sabem perquè les experimentem. En eixe moment el millor és reconeixer-les i deixar passar el temps fins que se n’adonen que no les fem cas i “igual com venen se’n van”. Exemple: La mestra articula i verbalitza l’exemple per a servir de model:

-Estic enfadada i contrariada i no sé perquè. Ningú m’ha ofés i tot em va molt bé. Bé, vaig a dir-ho fort; estic enfadada i no se perquè!. Ara ja sé que em passa, m’oblide i a fer la feina que estava fent. Ja se’m passarà. Els xiquets poden fer alguns exemples per a practicar I preparar-se per a enfrontar-se amb el màgic, perturvador I inestable món de les sensacions I emocions humanes. -Àlbum de fotos de classe. És molt important tenir un àlbum que reflexe la vida de l’aula, els moments importants, les festes...etc. El decorarem, els folis seran de colors. Baix de cada foto hi haurà un comentari graciós. Aquest álbum estarà en la biblioteca i podem veure’l quan ho necessitem. És una experiència molt bonica començar en tres anys, continuar en quatre, i quan finalitzem cicle i etapa elaborar un “llibre d’educació Infantil”. És molt bonic veure com evolucionen els xiquets, i tot queda reflexat en les fotos que anem fent. -Els massatges: una font d’energia i amor. Cal dedicar un moment de la jornada per a la relaxació. En aquest temps els ensenyem a respirar, a seure tranquils i “estar”, sense preocupar-se de fer cap activitat. Sentir el plaer de “ser” i “estar” en un ambient càlid tranquil i agradable. Mitçanjant els massatges superen vergonyes, es relaxen, guanyen en confiança i seguredat i perden la por. Primer, els ensenyarem a fer-los de forma individual (facial i corporal), i després practicarem per parelles. També són molt divertides les activitats grupals; jocs, balls, accions lliures...etc. Cal acompanyar cada activitat amb música i tenir una gran varietat preparada ( jazz, música africana, ioga, clàsica, “rock”, latina, infantil, bandes sonores boniques...etc), en funció de les característiques de l’activitat o joc. -Sóc útil amb... .L’objectiu d’aquesta activitat és fer-se conscient de les coses que fan ben fetes, reconèixer les capacitats de la resta de companys i alegrar-se de tot cor. Quan estem tots sentats; còmodes i trqnquils, comentem, entre tots, les capacitats de tots i totes. Xarrem i posem exemples concrets: • Neus fa uns dibuixos molt bonics, amb una combinació de colors molt creativa. • Sergio té les millors idees de classe i raona molt bé. • Alexandra tracta amb molta cura el material, i és molt ordenada. • Miguel té un cor molt gran, perquè acull tothom com amic seu i juga amb tots. • Juanjo és el que corre més ràpid. • Saray conta els millors acudits que hem escoltat mai i sempre ens fa riure. • Laura és conciliadora i ajuda a solucionar conflictes. • Tamara ens recorda el que hem de fer i ens aleta si no estem per bon camí. • Àngela recorda el que se li oblida a la mestra...etc Tots han de sentir-se útils, necessaris i importans. Podem escriure-ho i guardar-ho en una caixa per fer després activitats espontànies (endevinar, raonar sobre el tema, dibuixar...etc). També podem recordar-ho en el moment en que es desenvolue l’acció i reforçar-ho al moment. És important que els xiquets ho reconeguen i s’ho diguen entre ells, ja que tots tenen alguna cosa per la qual sentir gran orgull. -El que més m’agrada és... .Amb aquesta activitat s’apropen al món dels xiquets, els quals ens mostren una altra forma de veure i entendre la vida diaria. Nosaltres comencem posant exemples i ells poden continuar mentre s’animen. Els fem descobrir plaers que no havien pensat, ni considerat però que estan prop i al nostre abast. Exemples espontànis i naturals: El que més m’agrada és... • Fer-me un got de llet calenteta amb “cola-cao”, i explotar els grums o menjar-me’ls i notar com es desfan en la boca. • Veure la plutja en els bassals. • Tirar una pedra als bassals i veure les ones. • Botar amb botes d’aigua i deixar el paraigüa flotar. • Tancar els ulls i escoltar el senyor vent. • Acaronar les fulles de la tardor i notar la frescoreta. • Donar-li un petó de “bona nit” a la mare. • Agafar de la mà a la mestra i passejar pel pati • Fer petons i abraçades fortes. • Mirar els ulls del company fixament per veure que hi ha allí dins. • Contar acudits i riure fins que la panxa em faça mal. • Quedar-me cinc minutets més al llit (“per favor, mare”), i notar la calentoreta que m’envolta.

• •

Observar la sonrisa franca d’un bon amic i contar-li un secret. Posar-me el pijama, tapar-me amb una manteta, seure en el sofa còmodament i llegir un conte (quasi millor si me’l llig el pare i jo estic al seu costat). • Sentir l’afecte i complicitat amb una mirada. • Menjar creïlles fregides amb ous i explotar la boleta groga amb un bocí de pa. • Fer bambolles de sabó i llançar-les a l’aire. • Passejar a poc a poc i deixar que el senyor sol m’acarone i em calente la cara. • Acariciar el llom suau d’un gos, notar la textura del seu pèl i veure els seus ulls interrogar els meus. • Observar els arbres; forma, moviment de fulles que ens saluden alegrement. • Quedar-me en silenci, tancar els ulls i escoltar. Ens sorprendríem de les coses que ens poden descobrir els xiquets, les ides amb que ens aborden i com senten la realitat que els envolta. Cada dia és una vida per a ells i viuen el moment present amb total presència i consciència. Viuen endinsats en un món màgic, que moltes vegades té molt de real, però que nosaltres amb tantes presses no podem veure’l ni cescobrir-lo per gaudir d’ell. L’objectiu és parar-se, pensar i aprendre a gaudir de la màgia que hi ha dins la quotidianitat de la vida. Els xiquets són els principals menstres. Material -Cartrolines grans de colors. -Material del racó: pintures, llapis, rotoladors…etc. -Fulls en blanc i de colors. -Música de relaxació. -Caixes (grans i xicotetes), per a guardar els paperets i notes. -Àlbum de fotos: fulls d’àlbum i fotos dels xiquets. -Revistes, llibres de biblioteca, material visual. -Una bruixa de cartró per a penjar a l’aula. -El cos dels xiquets i xiquetes. Aquest és el vehicle i “material” amb que interactúen i experimenten en els jocs, activitats i gestos d’afectivitat. El contacte físic els fa coneixedors de la realitat que els envolta i els ajuda a saber qui són i d’on formen part. Les relacions d’afectivitat i d’amor activen la intel.ligència i la creativitat.

6. SEQÜENCIALITZACIÓ PER NIVELLS EDUCATIUS (3,4,5 ANYS) 3 ANYS 4 ANYS RUTINA *Pel matí:”roda del coret” -Continuar amb la rutina. -Parlar sobre l’estima. -Completar-la amb material, idees..etc. -Posar exemples pràctics de l’aula. -Observar el mural i el cor que tenim a l’estoreta. -Recordar els exemples que tenim al nostre cor (si m’estimes). -Col.locar la boleta on corresponga. -Dir en veu alta la frase del dia. -Posar exemples pràctics sobre el propòsit que toca fer tot el dia. -Recordar, participar o animar amb exemples espontànis. -Contar vivències o esperiències que consideren importants. *Per la vesprada:”revisió” -Recordar el nostre propòsit. -Contar els exemples i experiències observades al llarg de la jornada. -Reforçar els bons comportaments. -Donar premis a qui s´ho meresca. -Recordar que és estimar. -Parlar i contar les vivències lliurement. -Dir “adeú” el coret fins l’endemà. Activitats diàries -Fer la filera amb els companys. -Dir bon dia -Donar un petó de benvinguda. -Saber despedir-se amb un “adeú” i un petó. -Intentar contar els problemes. Demanar disculpes quan fan una cosa malament.

-Fer la filera sense molestar. -Aceptar el lloc que et toca -Donar les gràcies amb un somriure. -Demanar les coses per favor.

5 ANYS -Continuar amb la rutina. -Escriure el propòsit i penjar-lo.

-Fer la filera correctament: en la ratlla, saludant els companys. -Realitzar amb naturalitat totes les mostres d’educació i afecte. -Acompanyar cada frase d’un gest afectuós.

-Parlar amb la mestra i usar vies pacifiques (noviolència). -Acostumar-se a parlar entre ells i solucionar-se el problema. -Aprendre a demanar disculpes quan calga. -Donar un petó de consolació. Mural: m’estimes -Reconèixer i buscar imatges que expresen afecte i emocions. -Pegar-les al mural. -Elaborar i decorar el mural -Pensar paraules que expressen les imatges; amor de -Negociar un lloc per a col.locar-lo. mare, carinyo, amor d’amics...etc. -Copiar les paraules baix de les fotos. La Bruixa dolenta -Decorar i pintar el mural lliurement. -Escoltar el conte de la bruixa. -Col.locar-la en un lloc de la classe visible. -Saber quan fem una cosa ben feta. -Posar exemples d’accions correctes. -Saber quan fem una cosa malament. -Posar exemples d’accions lletges. -Diferenciar entre els diferents estats d’ànim: content-Escoltar i comprendre els exemples que conta la mestra. trist, satisfet-insatisfet. -Parlar lliurement sobre la bruixa i sobre vivències -Associar l’estat d’ànim a l’acció; cosa feta malamentpersonals. tristor, cosa ben feta-alegria. -Expressar lliurement vivències I emocions personals. Álbum de fotos -Observar les fotos. -Parlar, riure de les fotos. -Fer hipòtesi d’allò escrit baix les fotos(simulació de -Observar l’àlbum i veure’l; passar fulles, observar fotos lectura). i lletres a peu de pàgina...etc. -Compartir experiències i parlar amb els companys sobre l’àlbum. -Decorar les pagines de l’àlbum.

-Saber afrontar els problemes per ells mateixos. -Demanar disculpes quan facen una cosa malament. -Saber quan es adequada una abraçada o un peto per a consolar. -Acudir a la mestra quan els altres passos (parlar amb el xiquet, disculpes) no funcionen.

-Traure paraules d’una caixa, llegir-les i parlar sobre el seu significat. -Escriure la paraula baix la imatge que més la relacione o expresse; amor de mare-una mare i un xiquet...etc.

-Contar les experiències. -Citar exemples i canalitzar les preocupacions. -Llegir les paraules i frases de baix de les fotos. -Recordar i reviure anècdotes i moments passats amb alegría. -Observar, llegir i decorar l’àlbum de classe amb dedicació i carinyo.

Ronda de piropos -Escoltar la mestra dir piropos. -Associar a cada acció un piropo o frase bonica. -Escoltar i aprendre a dir piropos en el moment adequat.

-Animar cap a la creació de nous piropos; personals segon xiquet o cualitats...etc.

Els massatges -Observar la mestra fer massatges.

-Aprendre a rebre piropos i aceptar-los. -Saber donar piropos amb carinyo. -Gaudir de l’intercanvi de piropos i afectes. -Acompanyar el piropo amb una abraçada, petó o palmadeta afectuosa

-Escoltar la música i relaxar-se

-Fer-se massatges a un mateix fixant-se en la mestra -Escoltar la música i imaginar mentalment. -Parlar del que hem escoltat, viscut o imaginat.

-Fer el massatge al company

-Escoltar la música amb concentració. -Imaginar i contar, sense vergonya, experiències i pensaments.

-Gaudir del massatge. -Participar i fer el massatge correctament. -Introduir le noves propostes de l’alumant. -Dirigir un massatge per parelles o grupal.

-Parlar sobre que ens ha agradat i expresar les raons.

-Parlar sobre coses que fem i ens agraden. -Contar exemples, vivències i experiències personals. El que més m’agrada és... -Escoltar i comprendre les verbalitzacions i exemples de la mestra. -Apreciar i sentir el que va dient la mestra en la quotidianitat de l’aula.

Soc útil amb... -Escoltar, comprendre i acostumar-se verbalitzacions que fa la mestra.

-Saber fer-se el massatge personal sense model, per a relaxar-se.

-Saber fer i gaudir amb els diferents massatges que es fan a l’aula. -Fer dels massatges una activitat integrada en la rutina de l’aula. -Fer xicotets massatges o gestos afectuosos de forma espontània i natural. -Inventar noves frases. -Escriure-les en cartronets. -Guardar-les a la caixa per a recordar.

-Aprendre a dir les coses bones amb naturalitat i en el moment adequat. -Endevinar, quan es diu una cualitat, de quin xiquet o xiqueta es tracta. les -Aceptar les qualitats personals i les dels companys.

7. AVALUACIÓ. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA RUTINA D’EMOCIONS. HABILITATS INTRAPERSONALS AUTONEIXEMENT,AUTOCONTROL,AUTOMOTIVACIÓ I AUTOESTIMA • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Coneix les seues qualitats. Coneix els seus aspectes a millorar. Sap qui és (nom, cognoms, data de naixement…etc). Sap com és (personalitat I caràcter; simpàtic, treballador…etc) Sap el que vol (ofici que le agradari fer de major, gustos, aficions, desitjos, somnis...etc). Aprén a coneixer-se. Acepta i escolta les orientacions del mestre. Reconeix les emocions i els estats d’ànim ( enfadat, content...etc). Acepta els estats d’ànim i sap conviure amb ells (exemple: estic trist I no sé perquè ,vaig a jugar I se’m passarà). Sap parar-se a pensar (pensar el perquè de les accions o reflexionar en silenci). Intenta buscar la solució al problema de forma individual i pensar alternatives. Consulta el mestre i escolta el seu consell. Sap relaxar-se i estar quiet quan parla. Sap respirar profundament quan està nerviós. Té pensaments positius en la ment per conrarrestar els moments d’espera o negatius (pensar quan va ser protagonista, quan li donaren un petó...etc). Sap contar-nos quins son aquests moments o pensaments i com es sent. Sap mirar a la cara i als ulls mentre exposa raonaments o conta algun problema. Mentre parla utilitza diferents llenguatges; gest, mímica, postures, expressió...etc. Diferencia entre accions correctes i incorrectes (està reflexat en les normes d’aula) Sap i reconeix les conseqüències de cada tipus d’acció (qué em pot passar i perquè i com em puc sentir). Quan sap quina és l’acció correcta intenta realitzar-la. Disfruta de les activitats lúdiques; balls, cançons, jocs, massatges, activitats de relaxació ...etc.

HABILITATS INTERPERSONALS EMPATIA • Escolta els companys quan conten problemes. • Intenta conectar i comprendre el company quan parlen. • Ofereix alternatives als problemes dels companys. • Demana ajuda quan veu que sol no pot solucionar el problema. • Sap consolar amb abraçades, petons o paraules boniques. • Acepta un piropo sense molestar-li. • Sap donar piropos quan correspon. • Sap expressar el que sent sense vergonya. • Sap expressar qué vol (respecte cap ell mateix, fer valdre els seus drets) o qué no vol (asertivitat) amb claredat. • Riu amb els companys i disfruta de les bromes i jocs. HABILITATS SOCIALS • Saluda quan entra pel matí • Sap despedir-se amb un petó o abraçada. • Dóna les gràcies quan cal. • Demana les coses per favor. • Guarda, cuida i ordena el material personal. • Guarda, cuida i ordena el material de classe. • Reconeix el moment adequat per parlar del tema que desitja. • Sap respetar les opinions contràries. • Sap qui són els seus amics. • Està obert a noves amistats. • Disfruta I és un xiquet feliç i equilibrat.

• •

Veu la necessitat de l’esforç per gaudir d’un resultat o premi. Valora el que té : capacitats, amics, mestra, familia...etc.

OBSERVACIONS: 8. CONCLUSIÓ: JUGAR, JUGAR I JUGAR. “El secret de la felicitat no consisteix en fer sempre allò que volem, sinò en voler sempre allò que fem” L. Tolstoi En aquest treball ens hem endinsat en les Rutines d’afectivitat per a poder demostrar que aquestes són la base de tot aprenentatge. A continuació explicarem quines són les postres conclusions fruit de l’observació d’evidències de la pròpia vida diària i que ens han fet pensat que el millor mètode per a introduir qualsevol aprenentatge (també curricular) és el joc. Quan avaluem l’alumnat, ens parem a pensar en comentàris que ens fan aquests, o simplement ens limitem a observar-los dins la vida de l’aula veiem les següents actituds. En primer lloc cal anotar el fet que els continguts treballats de forma motivadora i significativa, no solament els saben si se’ls preguntem directament, sinò que ens els repeteixen i recorden tant (per resultar un descobriment personal i significatiu) que de vegades tenim la temptació mental d’un arrepentiment momentàni (Exemple: Ja sé que el teu móbil és aquest i vols que avui et cride, si em repeteixes una vegada més la teua matrícula em faré una barretja de números i no trobaré el seu cotxe quan vaja a buscar-lo avui, les coses es diuen una vegada, en cas contrari podem cansar la mestra, d’acord!...etc). D’altra banda, els continguts treballats amb les formes més tradicionals cansen més els xiquets, s’obliden més fàcilment o has de repetir continuament les coses per a que et contesten i presten atenció. Tenen moltes més faltes de disciplina i et fan posar ordre perquè s’avorreixen. Apareixen símptomes de cançament general en veure el material (estic molt cansat mestra, no puc més...etc), cosa que et fa sospitar que prompte et sentirán parlar com un general si vols acabar la feina. També he observat com aquests no centren l’atenció quan parlem amb to normal, però s’encandilen si fem diverses entonacions o ens escolten amb ulls redons si cantem una canço que els indica l’acció que han de fer. De vegades em recorden el conte d’aquell home que tocava el flautí i tots els xiquets el seguien cap on ell anava. El poder seductor d’aquella melodia que els feia complir les ordres d’aquell home misteriòs. Me n’adone que el mestre ha de ser un “animador” i “paiaso”, que amb els gestos del cos (moviments de mans, braços , cames) i sobretot de la cara, expresse i comunique tant o més que amb la parla. Açò és una gran ajuda per a l’infant, ja que comprén millor els missatges i gaudeix al mateix temps. Estan permeses les rialles, bromes, comentàris personals amb gràcia...etc. Hem d’intentar marcar uns límits i que aquests siguen clars (normes), però això no exclou el sentit de l’humor i l’afecte dins l’aula. Cal recordar que l’infant recorda allò que aprén jugan. Quan ens parlen les mares i pares, ens conten el que l’alumnat els explica a casa amb emoció, els comentàris d’allò que recorden amb més il.lusió i simpatia. Per exemple: el joc del cap de setmana que els ha tocat, que la castanyera fa amb les sabates “toc toc” (repetiran la cançò fins que ens entra dolor de cap i els demanem parar), que avui el protagonista és un company (expliquen tot el que fa i conten els dies fins que els toque a ell), la lletra o sorpresa que ha eixit, que el sis té la panxa baix perquè ha eixit el seu número i l’ha escrit, el número de mòvil de l’amic, el carrer de la mestra, el número de portal del company que viu al mateix carrer, però més lluny, que avui el protagonista ha triat de postres gelat, però que ell pensa menjar-se la pera confitada que té més bona pinta...etc. Pel contrari mai parlen amb simpatia (simplement; no parlen) de fitxes plenes de ratlletes interminables; que els fan marejar si es fixen massa temps de l’establert en una d’elles, o... com és de divertit escriure tota una fitxa sencera del número dos; on probablement ni “el número” trobarà un lloquet en blanc on poder respirar i col.locar almenys dues boletes que representen el que ell és, la seua identitat de número (cosa que el fa enfadar considerablement i pensar...solament es fixen en la forma, quina societat!). Aquests fets i conclusions ens mostren el que realment motiva els xiquets i xiquetes, allò que els impacta. Mitjançant aquests estímuls podem ensenyar els diferents aprenetatges, és a dir, hem d’integrar els continguts que volem treballar en aquestes formes d’expressió: cançons, jocs, fitxes motivadores, telèfon móvil, carrers, números de portal, matrícules de cotxes, menú del dia, activitats d’emocions i afectes...etc.

D’aquesta forma fem possible que l’aprenentatge s’assimile i s’aplique a situacions de la vida diària del xiquet; on els números i la lectura de lletres, paraules i textos amb significat, també té cabuda (sentit i utilitat). Com hem demostrat en aquest treball a més dels continguts curriculars cal atendre la dimensió afectiva de l’infant. Mitjançant el joc s’endinsem en el nostre coneixement personal i potenciem el creixement interior per a poder tenir una base psíquica ferma, sobre la qual anar construint la resta d’aprenentatges de la vida. Amb aquest mètode aconseguim el que els mestres volem (aprenentatge i creixement interior), mitjançant el que l’infant demana, perquè ho necessita (jugar). Ambdues parts estan ben servides i per tant, no hi ha espai per a “reclamacions”.