La Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, agrupa dintre de la Institució Catalana d'Història Natural, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, un grup de treball autònom format per aficionats i professionals de la fotografia de natura amb la voluntat d'agrupar a totes les persones que es dediquen a la fotografia de natura per tal de compartir, difondre, representar i defensar els interessos comuns. La fotografia de natura és útil a la societat i, sempre que es realitzi seguint un codi ètic, no comporta cap risc per a la conservació dels espais o espècies naturals. Ben al contrari, la divulgació dels valors estètics i vitals de la natura, ha estat, des de sempre, un factor bàsic a l'hora de prendre consciència per part de la societat i els poders públics sobre la necessitat de preservar-‐los. Històricament, la fotografia i filmació dels espais i espècies naturals han influït positivament en la seva protecció. En aquest context presentem aquesta exposició.
© Francesc Balaguer. Després de la migració de gran distància, cal recordar que aquest ocell viu dos estius l'any en terres boreals. Creua tot el món, per nidificar i alimentar-se, com és el cas de la foto, un xatrac àrtic (Sterna paradisaea) alimenta la seva cria amb petits peixos i invertebrats marins. La foto està feta a l'Àrtic norueg.
© Jordi Bas Casas. L'embassament de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) és un dels indrets típics de cria del cabussó emplomallat a la Plana de Lleida. Durant la incubació, l'adult que no està covant es dedica a aportar-hi material ja que el niu fet sobre plantes flotants es va enfonsant lentament. Entre anades i vingudes realitzen alguna còpula, no tant amb finalitats reproductives sinó per reforçar els lligams entre els dos membres de la parella.
© Marta Bretó. Al marxar de la platja de Campiecho (Astúries) després d’una bonica posta de Sol em vaig adonar de l’activitat a la part més alta del penya-segat . Allà havia nidificat una parella de corb marí que semblaven fer torns per a pescar. En les seves anades i vingudes vaig poder fotografiar la seva atractiva silueta fonent-se amb la roca amb l’última llum del dia.
© Emili Casals. La fotografia del durbec està realitzada en una menjadora instal·lada al bell mig del bosc, als peus del Montseny, concretament a Espinzella.
© Roger Eritja. Aquests gavotins estan enfocats gràcies a una peculiar combinació de sort, tecnologia, múscul i equilibri. Està feta des d'una tartera prou vertical, en equilibri precari i un material de vora 4 Kg. A sobre, em tocava portar el fusell, obligatori pels óssos. Vaig disparar sense mirar gaire, igualment me'n podia haver anat cap avall. Però m'agrada la impressió que dóna de l'ambient àrtic.
© Joan Estrada Bonell. Cada any niuen algunes parelles d'orenetes al corral de casa, al Poal. El seu principal lloc de cant i d'assolellar-se són els suports dels filferros d'estendre la roba, on aquesta ha estat sorpresa per un petit ram. Fotografia feta a salt de mata sense cap tipus de preparació des de la finestra del lavabo.
© Jep Flaqué. La imatge va ser feta des d' un amagatall en una riera de Vidreres. No va a trigar massa a aparèixer el blauet amb un cranc de riu caçat previs instants abans de ser fotografiat.
© Joan Gil. A l'hivern al port de Batsfjord (Noruega) es poden observar gran quantitat d’Èider reial, Èider comú I Èider de Steller, a mès a mès de gavines, limícoles, etc. Existeix un aguait flotant i diverses barques que et porten pel port. L'existència d'una factoria de peix en el mateix port atreu gran quantitat d’aus.
© Joan Guillamat El mussol és una espècie que ha patit una forta davallada de població al Baix Llobregat els darrers anys. Aquest individu acostumava a criar en una masia de Sant Feliu de Llobregat (Serra de Collserola). Un dia plujós d'estiu s'espolsava l'aigua de les plomes tot descansant en una branca d'un ametller, aquesta va ser la darrera vegada que el vaig veure després de compartir anys d'experiències amb ell.
© Marc Homs. Baixant de matinada al Cràter de Ngorongoro (Tanzània). El jove esparver, qui sap si encuriosit per la nostra presència, o potser per alguna altra raó que mai coneixerem, es manté en vol estàtic alguns segons a poca distància i a la nostra alçada, mirant-nos directament. El temps sembla que s'alenteix, fins que emprén la marxa i segueix el seu camí.
© Carme Jurado. Aquesta imatge va ser realitzada al Delta de l'Ebre el juny del 2014, mentre ens dirigíem en cotxe cap a la zona de la platja on comença la Punta de la Banya. Quan el vam veure, ens vam parar amb molt de compte i la vaig fer des de la finestreta del cotxe mateix. L'agró estava tan concentrat en la seva tasca d'alimentar-se que es va poder captar des del moment de la captura de la llisa fins a la seva deglució.
© Agusti López. Aquest mascle de Tetraonida va ser fotografiat a la Vall d'Aran. Era la primavera del 2014, els mascles varen baixar dels arbres al voltant de les 6h, la major activitat es va produir a les 9h amb l'aparició de les femelles. Aquest mascle va aconseguir muntar una femella, després de foragitar un mascle i mostrar les seves dots fent salts i contornejava amb les plomes de darrera exhibin-les i estirant el coll i el cap amunt, produint un so característic al tancar el bec.
© Àlex Martín Ros. Entre juny i setembre, a la remota illa de Socotra (Yemen), es produeixen uns forts vents que la fan pràcticament inaccessible. Aquests vents afavoreixen l'acumulació de dunes blanques amb restes de corall anomenades "Dunes remuntants". Aquests enclavaments serveixen com el lloc ideal de guaita per els Aufranys (Neophron percnopterus). Aquest ocell és abundant a aquestes illes rondant una mitjana d'uns 500 exemplars. Per aquesta i moltes més raons, va ser declarada Patrimoni de la humanitat per la Unesco al 2008.
© Xavier Martínez. Una Baldriga Cendrosa (Calonectris diomedea), ocell de mar endins, camina ràpidament per sobre l'aigua agafant velocitat abans d'aixecar el vol. La Baldriga Cendrosa és un ocell molt elegant que vola amb llargs planeigs arran d'aigua entremesclats amb 3-4 cops d'ala pausats i flexibles. Foto realitzada des d'una embarcació davant les costes del Delta de l'Ebre.
© Amadeo Molina. Segurament sigui el cant del Cruixidell, un dels sons més característics dels nostres camps al començament de la primavera. Ni l'aire ni la incomoditat de la fràgil tija a on estava aturat, impedien a aquest mascle deixar de marcar el seu territori. Imatge realitzada a mitjans d'abril a Castilla la Mancha des d'un amagatall preparat per la fotografía de pioc salvatge (Otis tarda).
© Francesc Muntada. El trencalòs és una espècie feréstega que a Catalunya cria als Pirineus i als Prepirineus i que la podem veure a altres serres escarpades del país. És un animal molt tímid i recelós i per fotografiar-lo cal una preparació laboriosa: un aguait estable i un punt d'alimentació bastant constant autoritzat pel servei de gestió i conservació de la fauna silvestre de la Generalitat de Catalunya. Aquesta fotografia està feta des de l'aguait de la Muntanya d'Alinyà.
© Oriol Muntané. Hivernada excepcional de Pinsans mecs (Fringilla montifringilla) a Puerto Barazar (Vitoria). Centenars de milers de Pinsans mecs es concentraven per la tarda a Alto Barazar formant uns núvols enormes en moviment com si fossin estornells... Els arbres caducifolis semblaven que no havien perdut la fulla, i en realitat era, els milers d'ocells que es preparaven per dormir. Un espectacle ornitològic que rarament es veu tant al sud d'Europa.
© Pau Nuñez. El LLac Kusharo a Hokkaido (Japó) i les seves aigües termals és fet servir pels Cignes cantaires (Cygnus Cygnus) per passar l’hivern. A la imatge, un parell de cignes volen enmig de la tempesta de neu que queia a sobre el llac en el moment de la foto.
© Fran Tabalon. La imatge capta un Xoriguer petit Falco naumanni a una de les seves colònies de cria a Sàstago (Monegros). Aquestes aus són àvides insectívores, i mostren una gran destresa per capturar llagostes i altres insectes a l'aire.
© Jordi Xampeny i Cros. Un capvespre a la colónia de Pingüí reial de Punta Voluntarios (illes Malvines). Unes illes solitaries plenes de fauna i especialment de pingüins, on vem poder veure i fotografiar 5 espècies.