Revista de
Preu: 4 €
Número 15 JULIOL 2014
HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 — ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY N O
E M
L L E N C I S
Contingut A la tardor... L’Hivern La Primavera Lectures a la Residència Petites històries L’hora del conte Tallers Festa final de curs La Mainada Sortida final de curs Premiats de l’escola Artistes de l’Estany Projecte viure al poble Entrevistes Mestres i escoles d’ahir Entreteniments 37 Regal d’aniversari
D E S P R É S
D E
L L E G I R - M E ,
P A S S A ' M !
Ja hem viscut un curs a l’escola nova!! 1 3 5 7 8 9 10 15 17 18 21 22 25 26 32 38
EL PRIMER ANY A L’ESCOLA NOVA
Telèfons d’interès
Ajuntament Assist. social Biblioteca
93 8303000 93 8303030 93 8303077
Claustre Monestir 93 8303040 Consorci Escola Farmàcia Metge
93 8301418 93 8303066 93 8303031 93 8303030
RESTAURANTS
Bar Monestir Celler Valeri Hostal Grau Ca La Tona BOTIGUES
Cal Bou Cal Xaconet M. Àngels
93 8303188 93 8303169 93 8303051 93 8303190 93 8303233 93 8303149 93 8303176
Residència avis Presseguer 93 8303076
L’ editorial Tanmateix ja ha passat un curs, només un i ens sembla com si sempre hàgim estat aquí. Els nens i nenes i tot el personal docent que hi treballem hi hem estat molt a gust. Tot ha estat fàcil perquè moltes persones han fet possible que tot funcionés, l’ampa i totes les famílies de l’escola, tot el personal laboral de l’ajuntament i la regidora d’ensenyament i d’obres. Per acabar vull agrair totes les persones i entitats que han col·laborat amb l’escola i han aportat les seves experiències i sabers. Animem, com escola oberta que som, a tothom que vulgui, a participar i compartir les seves experiències i sabers amb nosaltres. Com ja sabeu, cada any publiquem aquesta revista oberta a tothom. Estarem encantades de rebre qualsevol article, opinió, suggeriment, proposta i col·laboració. Moltes gràcies i bon estiu!! Les mestres L’adreça per fer-ho arribar és: escolaruralgenial@gmail.com
REVISTA DE L’ESTANY
El dijous 31 d’octubre de 2013 tots els alumnes de l’escola de l’Estany vàrem celebrar la castanyada. Al matí a les 11h després d’esmorzar tots junts amb els nens i nenes de la Mainada a la plaça del Monestir vam anar al bosc de la “Crosa” a la recerca de bolets. També ens van acompanyar pares, mares i àvies. Els nens i nenes de la classe dels grans es van quedar a la plaça a muntar una paradeta de castanyes.
El temps
ens va acompanyar. A part de trobar molts bolets dolents, també vàrem trobar pel camí uns quants ossos. En el taller d’experiments que fem els divendres a la tarda vàrem investigar els ossos i vàrem arribar a la conclusió que eren ossos de vaca. Al final i sorprenentment
podem dir que
vàrem trobar bastants bolets, entre ells hi haviallengües
de
bou,
rovellons,
ulls
de
perdiu,
camagrocs, fredolics, llenegues… 1
REVISTA DE L’ESTANY
A
la
tarda,
Castanyada,
varem els
celebrar
alumnes
de
la
festa
quart
de es
la
van
inventar i explicar un conte d’una castanyera. Els més grans de l’escola ens van ballar un ball de bastons, i el grup del mig i els petits també ens van ballar una dansa. Per acabar la festa ens
vàrem menjar els bolets juntament amb
els panellets que haviem fet a l’escola i les castanyes que l’AMPA ens havia cuit.
alumnes de la calsse dels tres tombs
2
REVISTA DE L’ESTANY
…
LA FIRA DE L’ESTANY El dia 8 de desembre es va celebrar la fira de l’Estany de les 8 a les 2h.... Hi havien moltes parades i una d’elles era la de l’escola on venien coses que vam fer a l’escola de l’Estany: espelmatòries de vidre, de llana i de galets de Nadal. Els pares i mares van organitzar una llumineta amb noranta-nou números i una ruleta que tenia premi segur. També feien un concurs de pintors que pintaven paisatges de l’Estany, va guanyar un senyor que després va sortejar el seu quadre. També hi havia jocs gegants pels nens i nenes. Ens ho vam passar molt bé!!! El que més ens va ser els jocs gegants.
CELEBREM EL CARNESTOLTES !! El divendres 28 de Febrer a la tarda vam celebrar el Carnaval a l’escola. Durant el mes de febrer a les sessions de plàstica els nens i nenes es van elaborar les disfresses. Com que aquest any el tema del curs era «el nostre país : jocs, festes i tradicions » per votació en assamblea es va decidir que es disfressaven de diables i van elaborar tres capgrossos, una rosa, un catalanet i un ruc. Els alumnes de la classe dels panellets van estar els encarregats d’elaborar el Carnestoltes i pensar les consignes de durant la setmana… i el divendres tota l’escola juntament amb els pares van fer una rua pel poble. Durant la rua van tirar cebetes i van encendre 3
REVISTA DE L’ESTANY
bengales. Al cine van fer el judici al Carnestoltes i va sortir innocent. Van acabar la festa amb el berenar que va preparar l’Ampa.
4
REVISTA DE L’ESTANY
La Bicicletada Una vegada més, el passat 09 d’Abril vam fer la jornada dedicada a la bicicleta realitzant diferents recorreguts i activitats segons l’edat. A primera hora del matí vam tenir la visita d’en Nando Franquesa, pare de l’escola i gran expert de la bicicleta. Ens va explicar com fer un correcte manteniment de la bicicleta. Tot seguit vam esmorzar tots junts i després de fer la prova de la frenada, ens vam dividir per grups segons els recorreguts escollits i vam començar. Els més petits eren a la pista fent un circuit junta,ment amb els de la Mainada, un altre grup va anar fer el camí de les Nogueres i el grup dels més grans fins a la Devesa.
5
REVISTA DE L’ESTANY
.
LA MONA
D
Aquest any a l’escola de l’Estany amb els nens i nenes ens vam animar a fer la Mona i a fer un concurs per triar la més original i divertida.
Dibuix fet pel Gil de P4
Va ser un procés que ens va ocupar dos dies . El primer dia vam anar a cal Xaconet amb el Joan a preparar la massa de la mona, tal com es feia tradicionalment. L’endemà la vam anar a buscar i a la tarda vam posarnos per grups a la sala polivalent i cadascú va decorar la seva. Un cop acabada la decoració va arribar el jurat, el Joan i l’Alba de cal Xaconet i la nostra Olga de menjador. Van tenir la difícil tasca de decidir qui guanyava. Hi havia dues categories el grup de primària i el grup d’infantil. Els guanyadors van ser l’Adrià de 4art i el Pep de P5.
6
REVISTA DE L’ESTANY
LECTURES A LA RESIDÈNCIA El dijous, 24 d’abril del 2013 a la tarda vam anar a llegir poemes a la Residència “El Presseguer”. Quan vam arribar vam saludar als avis que estaven asseguts als sofàs i cadires. Els de 1r i 2n llegien un poema entre tots, els de 3er un altre poema tots junts, i els de 4t i 5è cadascun tenia el seu poema. Aquest any eren poemes de Miquel Martí Pol i Joana Raspall. Els de P3 P4 i P5 deien rodolins de Sant Jordi. Quan vam marxar els avis van quedar contents pel poemes. A la residència feia molt calor. Hi havia uns 15 avis i les cuidadores.
7
REVISTA DE L’ESTANY
PETITES HISTÒRIES Un any més el bibliobús ens ha convidat als infants de l’Estany a assistir a Petites històries, un espectacle del conegut Marcel Gros, creat especialment pels companys dels bibliobusos. Amb la peculiar mirada del pallasso, en Marcel se’ns emporta en un
viatge
fantàstic pels camins de la imaginació i la fantasia. Jugant a inventar històries, on les viu i les fa viure com ho fan els pallassos, tot això amb elements senzills i a la vegada originals, com un cubell d’escombraries, la lletra A, globus, un ratolí de peluix, etc. Ens
porta
a
un
món
particular
on tot és
possible..., mentre gaudim d’un bon espectacle. Durant l’espectacle també se’ns recorda, a petits i grans, que al bibliobús trobarem moltes altres històries d’humor, en llibres i pel·lícules, que ens podrem endur a casa, i continuar així d’aquesta màgia que ens proporciona el sol fet de llegir. I després de l’espectacle, han sortit comentaris com...
NIL: “M’ho he passat molt bé ballant a l’escenari.” LLUC, SERGI I GUILLEM F: “Hem quedat bocabadats quan hem vist els seus trucs de màgia. Ens agraden molt.” MARC: “M’ha fet molta gràcia veure en Nil fent de lleó damunt l’escenari.” INGRID I ANNA: “Hem rigut molt amb totes les tonteries que ha fet el pallasso.” MINERVA: “M’ha agradat pujar a l’escenari, encara que passat una mica de vergonya.” JUNIOR: “M’ha agradat molt veure els meus companys actuar dalt de l’escenari”. GUILLEM T: “He trobat l’espectacle súper interessant perquè hem vist llibres que volaven plens d’històries i aventures. M’ha agradat moltíssim!”” 8
REVISTA DE L’ESTANY
L’HORA DEL CONTE:
Els dijous després del pati és una de les hores que expliquem contes a la classe dels panellets!. Abans d’ explicar els contes parlem de qui i què sortirà, què passarà…i cantem la cançó per comencar: “Agafem una orella d’escoltar (nyeec), agafem l’altra orella d’escoltar, obrim els ulls…”. … i comença la màgia del conte. A la tarda anem a la sala polivalent “a representar el conte”, per exemple: construim les cases dels protagonistas, ens convertim ens els personatges dels contes, diem el que diuen ells quan surten als contes, ens disfressem amb alguna cosa per tal que
ens
hi
poguem
assemblar més,
fem
màscares,
ens
maquillem… Molts dels contes que hem explicats són contes tradicionals, entre ells hem explicat: En Patufet, la rateta que escombrava l’escaleta, les set cabretes i el llop, en Tabalet, el ratolí Pérez, en Pere sense por, els músics de Bremen, la Rínxols d’or… i altres com: el pa amb tomàquet, una casa a mida, l’avet, el caga tió, el ninot de neu,” la Marieta, el cargol i l’aranya… Alumnes d’educació infantil i mestres
9
REVISTA DE L’ESTANY
10
REVISTA DE L’ESTANY
TALLER de SARDANES Enguany una parella sardanística de Moià, el Sr. Ramón i la Sra. Mercè van venir a l’escola a ensenyant-se sardanes als nens i nenes de primària. Cada divendres a la tarda durant dos trimestres voluntàriament van venir a l’escola.
11
REVISTA DE L’ESTANY
12
REVISTA DE L’ESTANY
TALLER D’ El segon i tercer trimestre els alumnes de l’escola l’Estany hem estat aprenen i practicant de jugar a escacs. Els mestres han estat l’Estanis i en David Cid.
13
REVISTA DE L’ESTANY
Taller pràctic amb l’higienista: Anna Toralles El 11 d’Abril l’Anna Toralles va tenir l’amabilitat de venir a l’escola a fer una sessió pràctica per explicant-se com hem de fer una correcta higiene de les dents. Va fer tres sessions adaptades a cada grup d’edat, petits, mitjans i grans. Vam aprendre com ens hem de raspallar les dents, vam repassar quantes dents tenim, quan ens cauen i perquè...i la importància de procurant-se una bona salut dental. Ens va agradar molt i ens ho vam passar molt bé i vam aprendre. Moltes gràcies Anna!!
JORNADA CASTELLERA: El 04 d’Abril vam celebrar una jornada castellera a l’escola de l’Estany. La Mireia la nostra alumna de pràctiques forma part del grup casteller de la FUB de Manresa i juntament amb els seus companys van venir a passar tot un dia amb nosaltres. Al matí, després del pati ens van fer una explicació teòrica i a la tarda vam aixecar un castell al pati de l’escola.
14
REVISTA DE L’ESTANY
FESTA FINAL DE CURS 2013-14 Enguany la festa final de curs de l’escola de l’Estany es va celebrar el divendres dia 13 de juny. A les 5 de la tarda va començar al pati de l’escola un campionat de bitlles catalanes, ja que el mes de Maig, el club de bitlles catalanes de l’Estany van tenir l’amabilitat de dedicant-se la tarda d’un dimarts. El seu president Enric Rovira i altres membres del club com el Sr. Sentias, Sr.Colillas, el Sr. Paixau i el Sr. Donato ens van explicar la normativa, les característiques de les bitlles i vam practicar jugant tota la tarda. Per aquest mateix motiu, perquè havíem fet uns talllers d’aprendre a jugar escacs, al mateix temps, a la sala polivalent es va organitzar un petit campeonat d’escacs. Hi van participar els nens i nens de l’escola i també pares i mares. Un cop finalitzat el torneig es va fer l’entrega de medalles als tres primers classificats en les diferents categories i es va entregar una medalla de participació a tots els participants.
15
REVISTA DE L’ESTANY
Seguidament al cine hi va haver un espectacle que estava obert a tothom. Els primers d’actuar van ser els nens i nenes d’educació infantil (els panellets) que van presentar-nos uns rodolins que s’havien inventat sobre l’escola nova. Els mitjans (tres tombs) ens van presentar “l’auca del pa amb tomàquet” i finalment els més grans de l’escola (la patum) ens van llegir uns textos que s’havien preparat sobre el primer any a l’escola nova. La segona part de l’espectacle va ser més musical. Van començar els més grans tot cantant la cançó: “el rossinyol”. Després va ser el torn del mitjans amb “la cançó de les mentides” i finalment els més petits ens van cantar i interpretar “la bicicleta” i ens van ballar un rock and roll: “the freeze”. Ja per acabar tots els alumnes de l’escola van sortir a ballar amb molt ritme: “Mensajes del agua” de Macaco. Després de tanta “ballaruca”, com cada any l’Ampa de l’escola es va cuidar del sopar. El menú va consistir en un pica-pica molt complet i un gelat de postres, pels nens i nenes hi va haver macarrons i també un gelat. Vam estar sopant i xerrant una bona estona. Així és com un any més l’escola de l’Estany hem tornat a celebrar la nostra festa. Esperem que hagueu pogut gaudir tant de l’espectacle com del sopar!.
16
REVISTA DE L’ESTANY
La Mainada assaja el Sol Solet. Aquest any, la Mainada ha participat a la festa de Fi de Curs. Els grans de La Mainada, l’ Otger, la Lucía i l’ Anna van decidir que volien ballar el Sol Solet, cançó que hem treballat molt durant aquest curs. Un cop teníem la feina feta, ens disposàvem a assajar. I val a dir que són uns petits artistes. Els assajos al Cine els hi van agradar molt, i entre nervis i últims assajos, la tarda de l’ actuació ho van fer molt bé. Els grans de la Mainada marxen aquest curs i comencen P3. Els trobarem molt a faltar!!! Us desitgem molta sort! 17
REVISTA DE L’ESTANY
SORTIDA FINAL DE CURS Aquest any la sortida de final de curs s’ha fet durant l’última setmana de curs, concretament el dia 18 de juny de 2014. Hem anat a Taradell, a una antiga fàbrica tèxtil convertida en una gran taller de joguines fetes amb objectes i joguines reciclades. N’hi havia una gran quantitat i a part de mirar-les també hi hem pogut jugar!. Ens han explicat a través d’una escultura de ferro (amb posat trist) que quan van tancar la fàbrica tothom estava molt trist, i quan es va convertir en taller de joguines, la gent va estar molt contenta, es va animar molt i l’escultura es gira i es veu amb un posat content. Ens ha donat la benvinguda i ens ha introduït al fantàstic món de la imaginació un senyor molt trempat que és propietari d’ aquesta empresa: Guixot de 8. A part de tenir el taller muntat també exporten jocs a llocs d’arreu del món. Primerament ens han fet entrar al teatre, tot ell ja era una passada!, ja que els seients eren diferents objectes dissenyats per seure: un casc, un patinet, una raqueta de tennis, uns esquís, olles, cassoles girades al revés, butaques de cinema i d’autobús, seients de bicicleta, de moto. etc. Asseguts ens ha explicat que per crear invents fan falta ingredients tals com: la imaginació, les idees, vivències, la creativitat de cadascú,etc, per crear hem de fer fóra els prejudicicis, els generalismes, etc. Seguidament ens ha ensenyat la màquina d’ inventar i la màquina de fer joguines.
18
REVISTA DE L’ESTANY
També hi havia la màquina del reciclatge, amb els contenidors típics i s’hi podia reciclar: les il·lusiona esvaïdes, les idees caducades,els somnis trencats i les esperances malmeses. També hi havia construït: el bar, l’església, el poble,etc. Ens ha explicat també la caixa de les emocions, les escales per atrapar els somnis... Hem gaudit molt tant de les històries que ens anava explicant, de poder disfrutar a primera mà dels jocs, com també d’haver pogut fer d’inventors durant una estona. Han sortit invents molt creatius. La veritat és que donava per molt i l’estona se’ns ha fet molt curta! MIREU QUE BÉ QUE ENS HO HEM PASSAT...
19
REVISTA DE L’ESTANY
… I QUINS JOCS QUE ENS HEM INVENTAT!
20
REVISTA DE L’ESTANY
ELS PREMIATS DE L’ESCOLA! En Guillem va guanyar un premi en un duatló!! Felicitats Guillem!
En Junior es va endur dues copes gràcies al futbol!
Felicitats Junior!
L’Ariadna Palomo, en Marc Roca, en Pablo Mateo i l’Ariadna Giménez van ser premiats pels seus dibuixos en el concurs de dibuix de Setmana Santa que organitza el cercle Artístic del Moianès!! 21
Felicitats!!
REVISTA DE L’ESTANY
TENIM L’OPORTUNITAT DE CONÈIXER ARTISTES de l’ESTANY COM:
VALERI FARRÀS El senyor Valeri, dibuixant,pintor i escultor va venir a l’Escola de l’Estany a explicar-nos la seva carrera artística i la seva obra d’art tant
meravellosa!.
Ens va pintar un quadre d’un paisatge dels Pirineus, lloc on havia estat la setmana passada. Ens va aconsellar com començar i fer un quadre. Ens va dir que primer havies d’observar i mirar un punt fixa i guardar-ho al cap. També mirar que conjuntin els colors,etc.
El color és component fonamental en l'obra de Valeri Farràs, un color que fa vibrar i a través del qual, una pinzellada generosa, capta el paisatge, tema preferencial de la seva obra. Ha après l'art de la pintura de manera autodidacta. La seva obra es troba dispersa per diferents països del món. Després amb els nens vam sortir a dibuixar al pati.
HA ESTAT UN PLAER! MOLTES GRÀCIES PER COMPARTIR AQUEST MOMENT AMB TOTS NOSALTRES!
22
REVISTA DE L’ESTANY
MONTSERRAT CERT Vam tenir la oportunitat també que vingués a l’escola una artista local que fa composicions amb fulles i flors que recull a l’entorn del poble. Totes les emocions que aquest hobby em proporcionava, van fer que es convertís en una vocació artística. I és en aquest procés quan aprareix la creativitat que em permet fer un treball únic i amb personalitat,etc.”
“Imaginant i disenyant aquestes composicions artístiques és com he aconseguit desenvolupar la creativitat que tots portem dins, sóc conscient que en dedicar-me a fer aquests treballs demostro sensibilitat, respecte i admiració per la natura Vivim en un món tant virtual i artificial, que necessitem una mica de frescor realment NATURAL!!!!!!”. La Montserrat ens va donar un petit detall de la seva obra a tots els nens i nenes de l’escola. HA ESTAT UN PLAER!
LI ESTEM MOLT AGRAÏTS!
MOLTES GRÀCIES! .
23
REVISTA DE L’ESTANY
MARINA BERDALET Artista visual. Llicenciada en Belles arts. La seva recerca plàstica es centra especialment en el dibuix i en la pintura.
“Encara que he treballat esporàdicament amb
altres materials, puc dir que la pintura i el dibuix han estat presents des que jo recordi. Mirant el món amb ulls de pintora he trobat un tema en qualsevol racó, en qualsevol rostre, en un simple objecte, en el creixement d'una flor…. Mirant el món amb ulls de pintora em mantinc a l'aguait de les coses per poder “veure” més enllà de la superfície. Crec que de vegades m'ha ajudat a posar un cert ordre en el caos que m'envolta. I també a posar un cert ordre en mi mateixa. De quina manera comença tot? Sola, en el taller, en “el meu” taller, en el meu espai, aquí tot és possible. Travesso el llindar de la porta i em retrobo. Acceptació –o no- de mi mateixa a través de la meva obra.” Vam tenir la oportunitat de conèixer la seva obra ja que vam poder visitar el seu estudi. Allà la Marina ens va explicar que li agrada molt jugar i provar coses noves i ens va proposar un joc: es tractava de fer un quadre entre tots amb els ulls tancats!!! HA ESTAT UN PLAER!!! GRÀCIES MARINA!Alumnes i mestres de l’escola de l’Estany. 24
REVISTA DE L’ESTANY
PROJECTE VIURE AL POBLE+ i IMAGINA L’ESTANY Diumenge 22 de juny, al local social del cine, es va presentar el projecte de dinamització social, cultural i turística L’Estany: història i natura. El patrimoni natural i cultural com a dinamitzador turístic i el procés participatiu Imagina L’Estany. L’Ajuntament de l’Estany porta treballant des de fa anys en una línia estratègica de desenvolupament municipal. L’objectiu conjunt d’aquesta línia estratègica és la conservació del patrimoni cultural i el desenvolupament socioeconòmic sostenible del nostre municipi amb la finalitat d’enfortir-ne el seu atractiu i la seva competitivitat. Gràcies a l’atorgament de la subvenció Operatiu FEDER -2012 Viure al poble+ - es podrà culminar aquesta línia estratègica de dinamització cultural, social i turística amb el projecte L’Estany: història i natura. El patrimoni natural i cultural com a dinamitzador turístic. Perquè aquest projecte pugui mantenir-se viu, ha de ser un projecte de tots. Amb aquest objectiu l’Ajuntament ha posat en marxa un instrument de participació ciutadana: Imagina l’Estany. Volem escoltar totes les veus i que tothom pugui fer la seva aportació particular al procés, fomentant en tot moment la transparència i la participació. Per això, aquest procés participatiu també inclou una sèrie d’activitats adreçades als nens i nenes de l’escola que es faran durant tot el curs. Si voleu conèixer millor el projecte i el procés participatiu us podeu adreçar a http://imaginaestany.blogspot.com.es/
25
REVISTA DE L’ESTANY
¡ENTREVISTES! Hola, somos Ariadna P, i Ariadna G. ¿En qué pueblo o ciudad trabajas? Hola chicas! Me hace mucha ilusión que os interese mi trabajo!!! El pueblo donde trabajo es en Castellcir (a quince minutos de l'Estany). Muy cerca de Moià.
¿En qué sitio trabajas en el despacho, la cocina…? Mis compañeros y yo trabajamos por toda la residencia. Estamos en las habitaciones, levantando y ayudando a levantarse a los abuelitos de dormir. Les ayudamos a lavarse, a vestirse o bien a acompañarles a desayunar. En el comedor les damos de comer. Después también les ayudamos a ir al lavabo porque muchos de los abuelitos necesitan ayuda porque no se pueden mover muy bien o les cuesta mucho caminar. Siempre es bonito poder ayudar a aquellos que lo necesitan, ¿verdad?
¿En la residencia que trabajas es grande o pequeña? Es bastante grande... Hay mucha gente en la residencia. Solo contando a los abuelos, (sin contar trabajadores), son unos 55 abuelitos.
¿La residencia de que es? ¿De chicos, de chicas o variado? Hay de todo. Es variado. Abuelitos y abuelitas... Y en general se lo pasan muy bien porque siempre están haciendo actividades o viendo la televisión con sus programas favoritos... Después siempre hablan entre ellos sobre lo que han visto... Les gusta mucho compartir todo aquello que les gusta! 26
REVISTA DE L’ESTANY
¿Cuánta gente hay en la residencia? Entre los abuelitos, como ya os decía, son unos 55. Pero si sumamos todos, con las personas que trabajamos allí podemos ser unas 90 personas... (Las personas que ayudamos a los abuelitos, la secretaria, la encargada de lavar la ropa, los psicólogos, las fisioterapeutas i los jefes...).
¿Todos vais vestidos iguales o diferentes? Sí, todos vamos vestidos igual. Con una bata blanca i unos pantalones también blancos. Los abuelitos visten normal, con sus ropas de estar por casa o para salir a pasear.
¿Cuántos trabajadores sois? Somos entre 30-40 trabajadores en total. Hay varios turnos. Mañana, tarde y noche. Entre nosotros nos llevamos muy bien porque nos gusta mucho lo que hacemos. Nos sentimos muy a gusto.
¿En vuestra residencia hay piscina? No. No hay piscina... pero tenemos unos jardines muy grandes donde hay árboles que en verano dan una sombra muy bonita y se está bien fresquito. A los abuelitos les gusta mucho quedar-se allí en verano.
¿El más viejo o la más vieja cuantos años tiene? La más viejecita es una señora que tiene 99 año. Y tiene una muñequita que siempre la lleva a todos lados y la trata como si fuera una niña pequeña. La quiere mucho y siempre está hablando o cantando!!! Tiene 27
REVISTA DE L’ESTANY
mucha fuerza y es muy alegre!!! Nos hace reír mucho!!! Nos lo pasamos muy bien con ella!!!
¿El más joven o la más joven cuantos años tiene? El más joven es un hombre que tiene 66 años... Es un señor que no habla mucho pero siempre demuestra que está dispuesto a ayudarte en todo momento. ¿Los abuelos y las abuelas se llevan bien? Por norma general se llevan bien aunque a veces se enfadan un poco. Pero normalmente entre ellos hay muy buen ambiente y siempre intentan estar contentos con los demás a pesar de no encontrarse del todo bien de salud.
¿Que comen los abuelos y abuelas? Los abuelitos normalmente necesitan una comida más especial. Algunos abuelos pueden comer de todo pero los que están más enfermos necesitan, por ejemplo, comidas sin azúcar, o bien comida triturada para poder tragar bien porque les puede costar más.
¿Se pasean solos o los acompañáis? Depende del abuelito o la abuelita. Hay algunos que pueden pasear ellos solos (incluso pueden correr más que nosotros, jejejeje!), pero a los que necesitan ayuda para caminar les acompañamos. Ya sea cogiéndoles de la mano o bien llevándolos en sillas de rueda para que vayan más cómodos o porque no pueden pasear. Les gusta mucho pasear porque toman el sol y les gusta disfrutar del aire fresquito. 28
REVISTA DE L’ESTANY
¿Duermen solos o con parejas? Duermen por parejas. Señoras con señoras y señores con señores. Pero hay una excepción. En la residencia hay un matrimonio que se quieren mucho y ellos dos duermen juntos. No tienen mucha memoria por culpa de la edad pero saben que a pesar de todo y del paso de los años, ellos siempre tienen fuerza para demostrar que se quieren mucho. Se dan besitos de enamorados como si fueran unos niños “jovencitos”.
¡¡¡Adiós!!! ¡¡¡ Muchas gracias!!! De parte de Ariadna Palomo Esparó y Ariadna Giménez Arrieta.
¡Muchas gracias a vosotras por el interés! Muchos ánimos y espero que acabéis trabajando en la faena que os gustaría hacer... con esfuerzo y estudiando mucho es posible... ¡Así de sencillo!
Petons i abraçades.
LES CINC DIFERÈNCIES
...
Dibuix del Nil Vivet
29
REVISTA DE L’ESTANY
Entrevista a : MIREIA BARRERA En Quim B, Guillemt T. i l’Ariadna G., cadascun alumnes dels grups de l’escola (petits, mitjans i grans) respectivament, fan una entrevista a La Mireia Barrera directora del Cor el Madrigal de Barcelona i enguany premiada amb el Premi Nacional de Cultura. L’Entrevista: 1. Quants anys fa que treballes al cor Madrigal de Barcelona? - Fa vint-i-un anys que hi treballo. 2. A on has participat per guanyar aquest premi?
- El Consell Nacional de la Cultura I de les Arts concedeix aquests Premis Nacionals de Cultura i enguany m’ha tocat a mi que m’ha fet molta il.lusió. 3. Quin any vas començar a treballar en la coral? - El 1991 vam començar i assajavem cada setmana amb moltes ganes i il.lusió però no podíem anar a fer concerts perquè no erem prou gent, i quan ja havíem decidit que si per Nadal encara no erem prous persones ho deixaríem 30
REVISTA DE L’ESTANY
córrer es va començar apuntar gent arrencar i anar a fer concerts.”
i ja vam poder
4. Quants premis has guanyat? - Aquest és el primer. 5. Quan fa que l’has guanyat ? - Ho vaig saber el 16 d’Abril i me’l van entregar el 02 de Juny del 2014. 6. Treballes d’alguna altra cosa més ? - No, sempre treballo amb la música. Assajo cada dimecres a la nit. 7. T’ agrada aquesta feina ? - Molt, moltíssim, sempre m’ha agradat molt cantar. 8. T’agradaria guanyar algun altra premi ? - No, més igual. 9. Com vas començar en el món de la música? - Jo quan era petita sempre cantava i la meva mare als 9 anys em va proposar d’apuntar-me a música, i em va agradar molt. Fins els 15 anys no vaig començar a estudiar cant. Aquella època era gratuït i vaig poder anar al conservatori. MOLTES GRÀCIES MIREIA!! 31
REVISTA DE L’ESTANY
MESTRES I ESCOLES D’AHIR Per autoritzar l’escola pública en un poble calia demanar-la a Madrid amb les següents condicions: -L’Ajuntament posa el terreny o l’edifici , s’encarrega de la neteja i dona casa al mestre. -L’Estat ,a través de la Diputació , paga el personal i hi posa el material de classe. -Els pares tenen l’obligació de col·laborar a mantenir el mestre, que cobra molt poc. El calendari escolar depenent del lloc podia ser d’hivern o d’estiu. El d’hivern començava al setembre i acabava per Setmana Santa, el d’estiu anava de febrer a primers d’agost . Al camp volíen els nois per ajudar a la collita en èpoques de més feina, i normalment optaven pel calendari que acaba a la Setmana Santa. LL’alcalde Pere Esperó Sitges( (de 1893 a 1902 ) ho va proposar i tenim escola a l’Estany, en calendari d’hivern, des de 1898. Els mestres no cobraven tots igual, aquí només es cobrava 93,50 pts. al trimestre al 1901. A Oristà un mestre rebia 275 pts, Final de curs 1901: l'alcalde,rector, vicari i mestre al encara que a St. fons. Celoni no passaven de 120 pts Els primers mestres coneguts el curs 1899 a 1900 son Domingo Piñana (mestre nens) i Maria Magriñà (nenes ) Els següents alcaldes com Pere Vila Farrés i Francesc Graugés (pare de Felip Graugés el poeta), tenien gran interès per l’escola i van fer-hi freqüents visites. Els posàven preguntes i a final de curs exàmens. El ferrer Graugés felicita al mestre Pere Coll (19011904) abans d’acomiadar-se en el seu últim mandat , recomanant que mai 32
REVISTA DE L’ESTANY
s’oblidin de l’escola i dels seus mestres. Amb molt d’orgull es fa una foto al claustre amb tots plegats. Hi haurà molts períodes sense ningú , com ara de 1904 a 1906. Mentre, segueixen donant classe els padres i las hermanas. Una de les mestres que mai s’ha vist cosa igual ni crec que Escola dels anys 30 mai se’n veurà cap és la Dolores Delfinia Gabaldá Gibert ( Donya Delfinia). Hi estarà de 1925 al 31. Neix a Tarragona al 1870 i arriba a l’Estany amb 45 anys, amb un títol superior de mestre però sorda i problemàtica. S’ha criat orfe l'escola de la Misericòrdia, entre les monges i a l’escola anterior ( Sobremunt) no va aconseguir mes de tres alumnes. El full de serveis, que tothom presenta summament net i polit, té tatxadures, taques i fins i tot forats! L’inspector l’avisa repetidament que es necessiten mes llibres que el de la Doctrina Cristiana per donar classe. El nivell de llenguatge i matemàtiques és baix i li posa deures, instruccions que ha de seguir per millorar el nivell. “ No tenen quadern de treball ni segueixen cap pla concret d’estudis. Hauria de tractar-se la deficiència auditiva. No té llibres de registre, ni de matricula.... S’adverteix un retrocés ”avisa repetidament l’Inspector al llibre de visites. Ella al·lega que al poble hi dues escoles religioses i no hi pot fer res en quant a millora de matrícula. Aquesta està formada per 2 nens i 19 nenes : 3 pàrvuls, 6 a 8 anys: 7 nens De 8 a 10 : 6 nens , De 10 a 12 : 5 nens A l’inventari que farà la República a 1931 sobre escoles públiques només cita taules, cadires i guixos; tot al contrari del període final de la mateixa on el mestre Carbó, el bigotis, aporta : 28 taules ; taula, cadira i estrada pel mestre ; 3 pissarres, instal·lació elèctrica amb 5 llums, mapes d’Espanya general i física, d’Europa general i un altre de polític i comercial, i d’Amèrica del Nord ; 1 àbac . L'Inspector mai li va obrir expedient; venia sovint a visitar-la i li donava instruccions. No sabem del cert com va acabar però es d’imaginar...amb una jubilació forçosa per sensorial o un trasllat forçós. Del mestre Carbó, el bigotis ja n’hem parlat altres vegades Després de la guerra de 1940 al 56 a l'Estany hi ha una pila de mestres . Hi fa molt fred, es parla català ( problema per un mestre fora d’aquí) i es cobra poc... les permutes van que volen i els/ les mestres no duren. Per a molts alcaldes a Catalunya , preocupats pel futur dels seus nens, el principal 33
REVISTA DE L’ESTANY
problema es l’estabilitat dels mestres als llocs rurals. Es recorda Ramon Vilalta (1949), mestre de nens i Blai Bacus ( 1951).Els antics alumnes expliquen del segon : Ni el poble era gaire exigent amb els mestres , ni ell tampoc amb els estudis i la canalla. De primer ens obligaven a cantar el Cara al Sol [Himne de la Falange, partit del Govern franquista ] , però després ja no. Pegava alguna vegada però no tant com d’altres a la mateixa època”. És que en Franco això dels nivells escolars no li preocupa gran cosa. A més l’Església i el Govern van junts i el que mana un ho acompleix l’altre. El millor i més apreciat del període posterior es D. Antonio Serrano (1955-57) . Sentia un veritable amor pels seus alumnes (nens), als que va seguir escrivint i preocupant-se per ells molt temps més tard de la seva marxa de l’Estany. Feia visites culturals i el nivell dels alumnes va pujar notablement. Quan algun dels alumnes petits no tirava els enviava a la seva dona, a casa. Com allà tenia pocs nanos els podia atendre bé: lectura, escriptura, operacions, estar per ells amb calma, espavilarlos...el que avui dia seria una classe de reforç. El Joan Franquesa n’explicava un fet: es volia casar i va demanar fer la mili voluntari, per avançar temps. Però el varen destinar a Melilla. El seu mestre que li havia escrit li respondre explicant el problema . El mestre s’estava a Madrid amb la seva dona Dña Eugènia i va anar a l’Exèrcit a preguntar per fer una reclamació sobre una plaça no desitjada d’un voluntari. Li va fer un model que l’altre va copiar i signar. De resultes Joan va anar a parar a Getafe, a oficines. Millor impossible! El Toni Esperó i molts altres n’expliquen coses bones. Viudo, vivia a València ciutat en la que va morir al 2011. També es l'època de la llet en pols i el mantegós formatge de color carbassa, única ajuda del Plan Marshall americà, als derrotats que anàvem amb els nazis o sigui nosaltres. Del 1955 al 65 aproximadament , ens varen donar una ajuda a les escoles en forma de llet en pols i formatge, com a complement alimentari bàsic. Cada tarda el nens encarregats de dissoldre la pols en aigua i escalfar-la, feien la seva feina. Els grumolls i el regust de pasta cremada eren freqüents. Més tard la repartien en gots que portàvem de casa. Per alguns la llet era horripilant, o el formatge , que amb pa es podia suportar. El cert és que als pobles no es passava gana perquè tenien horts i llet de vaca, Cosa molt diferent a la ciutat on la postguerra i el racionament van ser molt llargs i difícils de suportar. De tots els mestres de l’època el que s’emporta la ”palma” de l’originalitat és Mn. Ramon Vidal 34
1955: D. Antonio Serrano i els nens
REVISTA DE L’ESTANY
( 1958-59.). Era el vicari de Mn Fàbregues, un religiós ocupant un lloc de treball civil. No li agradava gens fer de mestre, ni s’entenia bé amb el rector. Només somniava en anar a la muntanya . Havia escalat el Montblanc i la Pica d’Estats, entre d’altres. Vivia on ara està l’Ajuntament, al pis de dalt que el Dr Vilardell havia restaurat al 1955. Però deia que tenia goteres perquè no s’havia arreglat bé i havia plantat una tenda de campanya sobre el llit. A l’hora de classe els alumnes l’avisaven estirant d’una corda des del seu llit abaix a la plaça. Sentia gran amor a la natura. Havia fet una nursery de grills a la classe, tombant la tarima del revés i omplint-la de terra. Sortien al Prat i els nanos caçaven grills que se’ls posava sota la gorra. D’allà anaven a la tarima-nursery. Però quan explicava i els grills destorbaven amb el seu cri-cri , ballaven un “zapateado” picant la fusta de la tarima i callaven. Mai varen fer servir res més per a decorar la classe que un escenari de natura. Pels nanos , que no hi entenien res d’escola moderna, el “cachondeo”era total. Finalment els insectes s’obriren camí a través de la fusta i varen tocar el dos. O sigui al final ni grills ni estada pel mestre, ni escola de natura. Tampoc permetia la cacera d’ocells ni de nius. Un dia que passejava per la Sauleda, li van gastar una broma: enfilats dalt d’un pollancre cridaven fent veure que caçaven ocellets. El niu era de garses, útils per a res i mes aviat agressives. Però ell no ho veia i des d’ abaix cridava que no les toquessin. El varen desafiar i no baixaren fins que ja era lluny i molt irritat. En venjança ell els vigilava des de casa seva, al millor moment quan jugaven a la plaça del Monesti; observava les trampes i posava normes que els fastiguejaven o els castigava després a classe. És a dir, no es podia jugar a res al millor lloc del poble. ... A la classe feien poca cosa : el que més treballava era el seu alumne Eduard Sala que exercia involuntàriament de mestre auxiliar Al pobre mossèn se’l considera un excèntric. Posteriorment va ser director de la coral de Vic , cosa més acorda amb la seva personalitat i anys més tard va morir a Centelles. El substitueix uns mesos Mn Bellpuig, rector de St Feliuet que està preparant una permuta amb el mestre de Vidrà que al final aconseguirà. El mestre que el segueix tampoc no aguanta i demanarà a Mn Bellpuig que li cedeixi Vidrà en permuta per l’Estany. Es diu Francisco Barrios, d’ Utrera (Sevilla ), fill de militar, simpàtic i bon mestre. No li ho concedeixen i s’ha d’aguantar al poble. Don Salvador (1957-58) , que permuta l’Estany per Oló, si que li donaran. Al 1955-56 la matrícula de l’escola pública de nenes és de 30 i 55 amb les de la privada religiosa. Rita Morera Bota n'és la mestra interina.
Les nenes teníen a Dña Emma Falcón , també molt apreciada ( 1958-61) Diuen que era tota una senyora: educada i diplomàtica; tenia un tracte exquisit amb 35
REVISTA DE L’ESTANY
els vençuts de la guerra, que sabia qui eren per raons familiars. Per algunes va ser la millor, la seva mestra. L’ultima mestra coneguda és Dolors Ximénez, nascuda a Sort el 1907 .L'últim curs va ser 1965. Fa un viatge a Terra Santa i escriu una llibreta - àlbum per les seves alumnes, molt bonic i ben presentat. I l’escola acabarà a Moià a partir del 1965 on els nens de l’Estany seguiran la seva escolaritat, moment que aprofitem per tancar aquest resum. El que més caracteritza l’infància és la seva inconsciència, no saben el valor o la importància de les coses. Els nens varen entendre aquestos mestres i els esforços? els recorden amb afecte? En alguns casos no, però tots no són iguals. Fins que els nens són grans i prènen consciència que el futur , en molta part, passa per l’escola. Aquests anys són per adquisició de coneixements, però també d’hàbits de treball i conducta, mètodes per entendre les coses, organització dels estudis i més coses. L’escola prepara el futur dels nostres infants. L'educació són els mestres, però també el què diuen i fan els pares i col·laboració dels alumnes . Com en molts pobles, els mestres apareixen com una pila de noms , nois i noies interins que estan mesos al poble , en el millor dels casos, negociant una permuta per altres municipis més grans i amb més futur. Donem gràcies als que s'hi varen estar anys ja que els seus esforços i voluntat va ser el millor per a tots. Isabel Fonoll Professora i documentalista
Una cançó per compartir… Han parat els trens i els cotxes a la mitja nit Sonen les campanes ja està tot ben decidit S'obren els balcons, la gent surt, tothom mira al cel Avui els savis decideixen com i quan farem Farem que tornin els somriures que algú ens va robar Farem que els somnis formin part d'aquesta realitat Obrirem totes les portes per deixar passar la llum Que posi pau i ordre allà on no hem sabut arribar És hora Hi ha tantes preguntes difícils de contestar d'afrontar que només junts farem un nou demà Qui no té carències, qui té por de perdre el seny? Qui té les mans netes i un tros del seu cor obert? Ombres i mentides precipiten mar endins És hora de fer net i així junts podrem traspassar Lliures d'equipatge, un nou dia per començar No oblidarem mai, serà el nostre regal No descansarem mai fins el final
36
REVISTA DE L’ESTANY
ENTRETENIMENTS...
1 Pastís rodó i foradat pel mig, en forma d'anella, fet de pasta de full o de brioix i farcit de nata, de cabell .d'àngel, etc. 2. Conjunt de figuretes, posades entre pedres, molsa i muntanyes fetes de suro, que representen el naixement de Jesús i l'arribada dels Reis Mags. 4. Pasta de sopa en forma de colze que quan bull es fa molt grossa. 5. Personatges que van anar a adorar el nen Jesús i li van portar regals
3. Obra teatral, típica catalana, que es representa durant les festes de Nadal. 6. Tronc gros que, per Nadal, es diu que dóna regals i confits si se li donen cops. 7. Fruit que té forma d'un conjunt de grans rodons que estan units entre ells i a la planta per branquetes. 8. Cançó popular sobre el naixement de Jesús que se sol cantar per la festa de Nadal. 9. Dolç fet d'ametlles, sucre i altres productes, com rovell d'ou, coco, fruites confitades, mel i xocolata. 10. Menjar dolç en forma de tub o canó prim i allargat fet amb un full de pasta de farina enrotllat i després torrat.
37
REVISTA DE L’ESTANY
REGAL D’ANIVERSARI El rellotge del temps diu que l’escola l’Estany compleix el seu primer any a l’escola nova. Per tant és deure de tots de cantar-li el per molts anys: ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS. FI DE CURS JA HA ARRIBAT! ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS TOTS JUNTS HEM TREBALLAT. ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS HEM APRÈS PETITS I GRANS, VOLEM ESCOLA QUE PASSIS... UN FELIÇ ANIVERSARI!! FIUUUU….!!! IRENE FERRER
38
REVISTA DE L’ESTANY
P3
ADÁN
CALVENTE
ARNAU–
NOA
FÀBREGAS
GONZÁLEZ- P4 GIL FARRÉ FARRÀS- LAIA ROCA FONTEUDALD TORALLES BAIGET- VICKY CALVENTE ARNAU P5 QUIM BARRERA
PRAT– POL CAPDEVILA PRATS –
PEP GIMÉNEZ ARRIETA - PABLO MATEO GÁLVEZ- 1ER MARC ROCA FONT - NIL VIVET TORRAS – 2ON GUILLEM FRANQUESA PRATS – MINERVA NAVARRO ELÍAS – INGRID PRAT ARDIACA 3ER ANA DUIA – SERGI ESPARÓ MAS -JUNIOR SÁNCHEZ GONZÁLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC VIVET TORRAS - 4ART ADRIÀ FRANQUESA PRATS – ARIADNA GIMÉNEZ ARRIETA – GABRIEL NAVARRO ELÍAS 5È ARNAU BLANCAFORT COLILLAS – JÚLIA FRANQUESA ALCANTARILLA – ARIADNA PALOMO ESPARÓ – JANA PRAT ARDIACA – ARNAU VIDAL LLONCH Mestres- ANNA MªBRUCH – ALOMA CUINÉ – NATÀLIA SUCARRATS – CARME MAS
39