Revista de l'Estany by finestraoberta

Número 13 JUNY 2012

Preu: 4 €

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 — ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY N O

E M

L L E N C I S

Contingut

D E S P R É S

D E

L L E G I R - M E ,

P A S S A ' M !

L’ escola nova!

Jornades de convivència 2

3 Sortides i colònies 4 Esportistes 16 Col.laboracions 17 Contes i cançons 21 Coses de l’escola 25 Mainada 40 El Menjador 42 Caramelles 43 Entreteniments 44 Acomiat 46 L’entrevista

És ben sabut que fa temps que s’espera la construcció de l’escola i sembla ser que ha arribat el moment...

Telèfons d’interès Ajuntament Assist. social Biblioteca

93 8303000 93 8303030 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040 Consorci Escola Farmàcia Metge

93 8301418 93 8303066 93 8303031 93 8303030

RESTAURANTS

Bar Monestir Hostal Grau Ca La Tona

93 8303188 93 8303051 93 8303190

BOTIGUES

Cal Bou Cal Xaconet M. Àngels Cal Valeri

93 8303233 93 8303149 93 8303176 93 8303169

Residència avis Presseguer 93 8303076

El Director General dels Serveis Territorials de la Catalunya Central va confirmar que la construcció de l’escola seria imminent ja que està aprovada al Departament d’Economia i Finances. La partida pressupostària està dividida en dues parts però no hi haurà interrupció temporal entre la primera i la segona. Així doncs, la construcció de l’escola JA ÉS UN FET!!!!

L’ editorial Les mestres de l’Estany volem agrair la col·laboració de totes les persones que han participat en aquest projecte i han compartit les seves experiències amb nosaltres. Com ja sabeu, cada any publiquem una revista oberta a tothom. Estarem encantades en rebre qualsevol aportació, suggeriment i col·laboració. Moltes gràcies. L’adreça per fer-ho arribar és: escolaruralgenial@gmail.com

Jornades de convivència El passat mes de març es van celebrar a la ZER El Moianès Llevant les Primeres Jornades de Convivència a l’escola La Popa, Castellcir. La motivació principal per tal d’organitzar-les i celebrar-les era trobar un punt d’espai i temps comú mestres, famílies i personal dels ajuntaments per tal de començar a dissenyar i portar a terme el Projecte de Convivència de la ZER. Les Jornades es van celebrar un dissabte al matí en el qual es van fer diverses activitats. A primera hora del matí es va fer una presentació de les Jornades amb el suport d’en Toni Leal, del Centre de Recursos Pedagògics. En aquesta es va exposar les motivacions i objectius de les jornades i els ponents que ens acompanyaven. A continuació, es van començar les taules rodones. N’hi havia tres: Eduquem en valors a càrrec d’Albert Serrat, La Comunicació, a càrrec de Rosa López i La resolució de conflictes a càrrec de Joan Girbau. Un cop finalitzades les taules rodones ens vam retrobar tots els assistents. Un representant de cada taula rodona va exposar de manera resumida el què s’havia tractar al seu grup, d’aquesta manera tothom sabia, a grans trets, quins aspectes s’havien vist i comentat. Es va tancar l’acta amb unes breus conclusions de la directora de la ZER i en Toni Leal. Des de la ZER volem donar les gràcies a tothom que hi va participar!

Entrevista a un JORDI ALSINA

esportista:

Els nens i nenes de l’Estany preguntem... Hola Jordi, Som els nens i nenes de l’escola de l’Estany. A l’escola estem fent una revista i ens agradaria molt que ens contestessis unes preguntes per posar-les d’entrevista a la revista. Saps una cosa? La nostra classe es diu la classe de les curses i estem treballant els jocs olímpics. Si et sembla bé comencem l’entrevista!!! 1. Quin esport fas? 2. T’agrada l’esport que fas? Per què? 3. Per què vas decidir fer aquest esport? 4. Quants anys fa que practiques aquest esport? 5. Quantes hores i dies a la setmana entrenes? 6. T’entrenes sol? 7. Quina alimentació segueixes? 8. Quantes copes has guanyat? 9. Has participat en algun campionat amb el campió del món? 10. Has set mai campió de Catalunya? I d’Espanya? I del món? 11. Participes als Jocs Olímpics? 12. Has participat mai a una marató? 13. Quantes vegades has quedat primer? I segon? I tercer? 14. A quants estadis has estat? 15. A quants països has anat a competir? 16. Quant temps dura un campionat? 17. Quantes vegades t’has lesionat? 18. Quin equipatge portes? Quin material necessites? Moltes gràcies Jordi, molta sort als propers campionats! Fins aviat, Anna, Junior, Guillem, Lluc, Jan, Adrià, Ariadna G., Gabriel, Júlia, Arnau Vidal, Jana, Arnau Blancafort, Ariadna Palomo, Oriol, Toni, Martí i Aloma. 3

En Jordi ens contesta... Bon dia Anna, Junior, Guillem, Lluc, Jan, Adrià, Ariadna G., Gabriel, Júlia, Arnau Vidal, Jana, Arnau Blancafort, Ariadna Palomo, Oriol, Toni, Martí i Aloma. Estic molt content que estigueu treballant els Jocs Olímpics, ja veureu que us agradarà molt. Una pregunta, si sou la classe de les curses segur que coneixeu l’Usain Bolt oi? Em fa molta il•lusió que em feu una entrevista i espero que us agradin les respostes i que us serveixi per entendre una mica més l’atletisme. Ja sabeu que practicar un esport, ja sigui l’atletisme o qualsevol altre, és molt saludable, molt enriquidor i molt beneficiós fins i tot de cara als estudis. Va, anem per les preguntes... 1. Quin esport fas? Faig atletisme. L’atletisme engloba moltes especialitats i jo faig proves combinades. En les proves combinades es tracta d’anar sumant punts en diferents proves i depenent de l’edat i el sexe hi ha més o menys proves. Jo faig decatló (10 proves). Dins el decatló hi ha 100mll, salt de llargada, llançament de pes, salt d’alçada, 400mll, 110mt, llançament de disc, salt amb perxa, llançament de javelina i 1500mll. Aquestes deu proves les fem en 2 dies, les 5 primeres el primer dia i les 5 restants el segon. 2. T’agrada l’esport que fas? Per què? M’agrada molt per tres motius diferents: - És molt variat. Hi ha curses, tanques, salts i llançaments i això fa que sigui molt divertit. - Com que hi ha tantes proves, encara que alguna vagi malament segur que n’hi ha d’altres que han anat bé. - El fet de passar 2 dies seguits amb els altres atletes que prenen part en la competició fa que al final siguem com una família i hi ha molt bon ambient. 3. Per què vas decidir fer aquest esport? Vaig decidir apuntar-me a atletisme perquè quan era petit fèiem curses a col•legi i m’anaven bastant bé, a vegades guanyava i tot. 4. Quants anys fa que practiques aquest esport? Vaig començar als 11 anys, o sigui que fa uns 15 anys que practico atletisme. 4

5. Quantes hores i dies a la setmana entrenes? Si puc intento entrenar dues hores al dia 5 dies a la setmana, però a vegades no puc anar-hi perquè he d’estudiar o perquè he de treballar. 6. T’entrenes sol? No, per sort no. Entreno amb un entrenador i tinc uns 10 companys d’entrenament. 7. Quina alimentació segueixes? La veritat és que no segueixo cap alimentació concreta tot i que ho hauria de fer. Una bona alimentació i un bon descans (dormir 8 hores) és tant important com un bon entrenament. El que intento és menjar entre 3 i 5 peces de fruita diàries, no menjar gaires “porqueries” i veure 1’5 o 2 litres d’aigua cada dia. 8. Quantes copes has guanyat? Durant aquests 15 anys he guanyat 27 copes i 23 medalles. 9. Has participat en algun campionat amb el campió del món? No, no he tingut aquesta sort. Però he competit contra atletes que han anat als Jocs Olímpics. 10. Has set mai campió de Catalunya? I d’Espanya? I del món? Només un cop, fa 2 anys vaig ser campió de Catalunya en salt de llargada. Moltes vegades he quedat 2n i 3r de Catalunya. D’Espanya, el màxim que he quedat és 5è i no he pogut participar mai en campionats del món. A més he competit amb la selecció catalana i hem quedat campions d’Espanya per federacions. 11. Participes als Jocs Olímpics? No hi he pogut participar mai, és molt difícil. La meva millor marca en decatló és 6.468 punts i per participar als Jocs Olímpics n’hauria de fer 7.800 o 7.900. 12. Has participat mai a una marató? No he participat mai en una marató. 42 kilòmetres són molts kilòmetres per mi i pel tipus d’entrenament que segueixo. Per poder preparar aquesta especialitat hauria d’entrenar de manera diferent.

13. Quantes vegades has quedat primer? I segon? I tercer? En competicions comarcals he quedat moltes vegades 1r, moltes vegades 2n i moltes vegades 3r. Però en competicions més importants he quedat 1 cop campió de Catalunya, 5 cops subcampió i 8 cops 3r. D’Espanya, com he dit abans, he quedat un cop campió amb la selecció catalana, 2 cops 2n i un cop 3r. 14. A quants estadis has estat? No ho sé exactament, però a més de 40 segur. 15. A quants països has anat a competir? He competit a Catalunya, a Espanya, a Andorra, a França i a Portugal. 16. Quant temps dura un campionat? En la meva especialitat, en decatló, un campionat dura 2 dies. 17. Quantes vegades t’has lesionat? Per sort no he tingut mai cap lesió important. A vegades he tingut petites lesions com torçades de peu o mal d’esquena degut a sobreesforços però han set de poca importància. 18. Quin equipatge portes? Quin material necessites? Els atletes que fem decatló som els que necessitem més equipatge i més material. L’equipatge que porto és: - El xandall i la roba de competició (pantalons curts i samarreta de tires) del meu club. - Unes sabates de claus per fer les curses curtes. - Unes sabates de claus per fer les curses llargues. - Unes sabates de claus per fer salt de llargada i salt amb perxa. - Unes sabates de claus per fer salt d’alçada i llançament de javelina. - Unes sabates per fer llançament de disc i de pes. - Una canellera per fer salt amb perxa. - Bastant menjar i begudes per aguantar els 2 dies de competició. El material que necessito és: - Javelines. - Discs. - Boles de pes. - Perxes. 6

Doncs això és tot, espero que us hagi agradat i que hagi satisfet totes les vostres curiositat. A veure si us animeu a practicar l’atletisme i ens trobem en alguna competició. Una abraçada a tots i molta sort a l’escola!!

SORTIDES DE LA CLASSE DEL FUTBOL!! SORTIDA ALS QUINGLES!! La primera sortida que vam fer la classe del futbol va ser al Mas els Quingles de Calders. La vam fer perquè estàvem treballant què vol dir animals de granja i animals salvatges. Allà vam poder veure animals de granja però també animals salvatges. Els que més ens va agradar va ser veure els porcs senglars tant a prop. Sortides al teatre. Durant el curs fem tres sortides al teatre a Castellterçol, una per trimestre. La diputació ens paga el transport i només hem de pagar l’entrada al teatre. Els espectacles sempre són variats de diferents gèneres (dansa, titelles i música) i d’una gran qualitat. Ens agrada molt anar-hi també perquè trobem els nostres companys de la ZEr. Sortides a Collsuspina Aquest curs hem anat dos cops a l’escola de Collsuspina. Ens ha agradat molt!!! La primera vam anar a escoltar dues xerrades per dos experts sobre l’ós Bru i el llop. Dos animals que ens han agradat molt de saber-ne coses ja que els trobem sovint als contes. La segona visita a Collsuspina va ser per treballar sobre un escriptor que hem anat llegint un llibre a l’escola Pep Albanell i després ens vam quedar

ELS FUTBOLISTES ANEM DE COLÒNIES!!

Els dies 07 i 08 de Maig les nenes i nens d’educació infantil de l’escola l’Estany amb els nostres companys de la ZER El Moianès Llevant vam anar de colònies a Mas Collell de l’Esquirol. Com que el viatge era una mica llarg i recargolat vam parar a esmorzar a la zona esportiva de Vic. Vam arribar a la masia i ens esperava un Bufó i també en Puffy un drac molt divertit que ens va demanar la nostra ajuda.

El que més ens va agradar de les colònies va ser dormir en lliteres, conèixer el drac PUFFY, que ens nomenessin cavallers i que ens ensenyessin a fer malabars. L’últim dia ens van anomenar cavallers i ens van donar el títol.

LES COLÒNIES DE CICLE INICIAL: “Anem al Camp d’Aprenentatge” Quan vam arribar, el dimecres, al camp d’aprenentatge vam anar tota la Zer a fer una rotllana i els monitors ens van explicar tot el què hi havia a la casa. Després vam anar als dormitoris a fer els llits, desfer les maletes i vam donar una volta per la casa. Les mestres ens anaven recordant les normes que hi ha a la casa. Va arribar l’hora de dinar i després de dinar vam tenir una estona lliure. A la tarda vam començar els tallers: Hort, Granja, Apicultura i Transformació d’aliments. Jo vaig fer apicultura que era una activitat amb abelles, després vam jugar i berenar. Més tard, vam anar a sopar i desprès de sopar vam anar a fer jocs de nit amb las llanternes. Quan vam acabar els jocs vam anar a dormir. El dijous quan ens vam despertar, vam anar esmorzar i desprès vam fer granja. També vam jugar una estona i després de dinar vam fer cuina, jugar, berenar i desprès de sopar un altre cop a fer jocs de nit. Al matí vam fer hort, l’última activitat del camp d’aprenentatge. No tots els nens i nenes fèiem la mateixa activitat, érem uns quants grups que anàvem voltant per les diferents activitats durant els tres dies que vam estar de colònies. El divendres desprès de dinar vam marxar cap a l’Estany.

A mi el que em va agradar més va ser la disco! També quan vam anar a la platja a agafar els animals! El que em va agradar més de les colònies va ser la disco i l’experiment de l’aigua de sopar!! Arnau Vidal

Ariadna Palomo

Les colònies em van agradar molt! Em va agradar agafar els animals de l’aigua i de la sorra!

Em van agradar molt les colònies! El que més em va agradar és que vam anar a donar menjar als coloms i les gavines. Martí

Em va agradar quan vam veure els pescadors! Vaig veure un tauró gat dissecat! Va ser molt xulo! Arnau Blancafort

Oriol

Em va agradar molt el submarí i el paó! Júlia

Les colònies em van agradar molt!! El que em va agradar més va ser: el paó, l’aquari i la disco! Vaig fer molts amics!! Toni

El que em va agradar més va ser agafar els animals de l’aigua i els cavalls que hi havia! Jana

Excursió al Liceu de Cornellà El dia 11 de novembre tots els nens i nenes de Cicle Mitjà de la ZER vam anar a Cornellà, al Petit Liceu, a mirar una obra de teatre. El títol de l’obra era: La Ventafocs. Quan vam arribar a Cornellà, abans de mirar l’obra, vam esmorzar davant del Petit Liceu i després de menjar vam tenir una estona de joc lliure.

Quan va ser l’hora, vam entrar al teatre i vam mirar i escoltar amb atenció l’obra. Després, per torns vam anar al lavabo i vam sortir a fora. Per dinar vam anar a un parc que era molt divertit: hi havia un tren que passava pel mig del parc, una casa amb cignes, un gronxador que era un vaixell... i teníem molts amics per jugar! Ens ho vam passar molt bé!! Tornant, vam cantar a l’autocar i vam riure molt!!

EXCURSIÓ

CAN RIBAS

Ens van parar els professors i ens van portar a la casa. Quan vam arribar a la casa vam fer una rotllana i vam esmorzar. Després vam passar per el laberint i vam jugar i després vam anar a buscar espígol i quan vam tallar l’espígol vam anar a unes taules i ens van deixar triar el motlle. Ens van donar un tros de glicerina i la vam tallar. Vam posar-ho al microones i la glicerina es va desfer. També vam posar colorant i ho vam deixar perquè s’assequés. Mentre vam anar a veure el cavall Junior i les cabres. I vam embolicar el sabó. I vam tocar els instruments. Jan Quan vam parar a Can Ribas vam fer una rotllana per conèixer els noms de tots els alumnes de la ZER. Després vam visitar els jardins i vam agafar una planta que es diu espígol. Aquesta planta la vam fer servir per fer sabó. Vam anar al laberint on vam entrar per una banda i vam sortir per l’altra. Adrià Quan vam arribar ens van ensenyar Can Ribas, després vam anar a un laberint. Després vam anar a buscar unes plantes aromàtiques, després vam fer sabó, vam anar a veure els animals, vam tocar els instruments musicals, després vam dinar i després vam jugar. Guillem

El dia que vam anar a Can Ribas vam jugar en un laberint. Després vam anar a buscar espígol, i vam tallar un tros de glicerina. Vam ficar la glicerina al microones i es va fer líquida. Li vam ficar color i olor= sabó. Júnior

El que més em va agradar va ser fer el sabó. Unes pastilles de glicerina que les vam tallar a trossos i les vam ficar al motlle. I després ho vam ficar al microones i es va fer líquid. A mi em va quedar forma d’estrella. Lluc Lo que más me gustó fue el laberinto. Había un dinosaurio i también vimos un caballo que se llamaba Junior. Hicimos un taller de instrumento donde tocamos diferentes ritmos con muchos instrumentos. El que más me ha gustado: el tambor. Gabriel 13

SORTIDA AL CENTRE D’OCI i AVENTURA ANIGAMI

M’ha agradat més la tirolina perquè era molt gran. Júnior

El que m’ha agradat molt és la tirolina i tirar amb arc. A les “colxonetes” m’ho vaig passar molt bé. Jan

M’ha agradat la tirolina perquè passàvem per sobre un llac, també el tir amb arc.

Adrià

M’ha agradat molt la tirolina de l’Anigami i el tir amb arc i les “colxonetes”. Vaig fer el pi-pont i em vaig divertir molt amb els inflables.

Guillem

A mi el que em va agradar més és la tirolina perquè era alta i passava per damunt d’un riu. També em va agradar els inflables perquè saltàvem amunt. Ariadna

Em va agradar la tirolina, el tir amb arc i també anar a les “colxonetes” perquè vaig saltar i em vaig divertir molt. Lluc

M’ha agradat molt la tirolina. Gabriel

M’he divertit molt.

Anna

LA FESTA DE LA ZER MOIANÈS-LLEVANT DIA: Divendres, 4 de maig del 2012. LLOC: Castellcir. Entrevista als alumnes de l’escola de l’Estany)

1-Amb què veu anar a la Festa de la Zer? Vam anar amb autocar. 2-Qui va presentar les Olimpíades Cooperatives? Una mestra de Castellcir que es diu Emma. 3-Com us veu organitzar? Portàvem uns collars amb unes formes geomètriques (rodona, triangle, quadrat i rombe) de colors (groc, blau, negre, verd, vermell). Els que teníem la mateixa forma i color anàvem junts.

6-Com van acabar les Olimpíades Cooperatives? Vam fer les coreografies per cicles, ens vam ajuntar tots els alumnes de les diferents escoles: els d’infantil més els de cicle inicial, els de cicle mitjà sols i els de cicle superior sols també. L’últim vall va ser un merengue i el vam ballar tots els nens, mestres, pares, avis, tiets, cosins, germans....

4-De quina manera es va inaugurar les Olimpíades Cooperatives? Es va fer una desfilada on primer passaven els nens i nenes de l’Estany , després els de Collsuspina, Sant Quirze Safaja i Castellcir. Cada escola portava el seu camacurt i un cartell amb el nom de cada escola. Un cop vam desfilar els nens i nenes de les diferents escoles, alguns nens anaven a darrera amb una bandera amb les mans marcades de diferents colors i també els camacurts, i l’acompanyaven 4 torxes.

7-Va haver premi o record de participació a les Olimpíades Cooperatives? Quin? Ens van donar medalles (paper plastificat amb el nou logo de la Zer Moianès-Llevant) i un diploma per cada escola. 8-Us va agradar la Festa de la Zer? Sí molt. Les activitats eren molt divertides i apreníem a fer amics.

5-Quin tipus d’activitats, jocs, esports....veu fer a la festa? Un circuit de proves, joc de l’equilibrista, bitlles, relleus amb got d’aigua.

Gràcies a: Gabriel, Adrià, Jan, Ariadna, Júnior, Ana, Guillem i Lluc.

Els esportistes de l’escola:

Els premiats... Medalla d’or de Duatló Adrià Franquesa

Copa de Judo Club de Judo Moià

Jan Casas

Copa de Mountain Bike L’Estany

Toni Torquemada

COL·LABORACIONS: EL TÈXTIL I ALTRES OFICIS A L'ESTANY DE 1850 AVUI DIA. De les 500 persones que vivien a l'Estany en aquell temps la majoria d'homes eren bracers (67% ); auxiliars del camp que feien de tot i cobraven miseria. Hi havia tres propietaris que es declaraven rics i no feien res. Tenien el 31% de les propietats del poble i tothom treballava per a ells. Alguns ni hi vivien , només venien a cobrar el dia que tocava .Eren: El Torrentó, Els Febrer-Grau i el senyor propietari del Castell. Per a la resta , la majoria es dediquen al tèxtil : Teixidor llana: (25 pers) , 8,40% del total estudiat , teixidor de coto (14). 4,70%; teixidor cànem (2) 0,67 %, teixidor de lli (1) 0,33% Entre els pobres a més dels bracers que son la majoria, hi ha els pastors ovelles ( 4) i altra gent sense ofici. Eren propietaris pagesos (10) 3,30% ; residents a la Parròquia coneixem a : Ramon de Clascà, Josep Soler de Terrades, Ramon Rovira, Joan Canet, Joan Serra, Joan Font, Senties... Els oficis artesans es guanyaven bastant be la vida. Son : Moliners (5) 3,30%: Josep Pujol, Silvestre Serra, Joan Carbones, Josep Rovira. Recordem que existeixen el moli del Grau, el de la Resclosa (Fàbrega) , el del Castell, el del Pla, del Moro... Ferrers ( 8), 2,70 % del total estudiat : Andreu Senties ( Carrer de St Pere 3) , Francesc Malats (AM) a l'actual carrer Verdaguer, Valentí Vila i Jaume Romà. Un d'ells s'esta a la Pl. Major i l'altre al carrer Rodors ( cal Caio).Els ferrers venen de família : exerceixen l'ofici fills i nebots. Sembla també que tenen els territoris i clientela repartits. Mulers: Antoni Pujol, Josep Solà ( carrer Rodos) ,Pere Carrera, Antoni Carrera, Joan Serra. Actuen amb els moliners , traginers i carboners a transportar sacs de farina, carbó de llenya o objectes diversos. Hostaler: Valenti Vilanova Paletes (9) : Principalment son la família Molera: Antoni Molera, Josep, Joan i Pere Molera. Llevadores: (2) Maria Floriach i Rosa Vila ( es el nom del marit, la dona perd el cognom al casar-se).

Pastors d'ovelles : Pere Vila, Vivenç Farras, Josep Crusells, Adjutori Puig i Sebastià Pastoret. Hi ha molt poques vaques i estabulades. Son un auxili de la família pobre. Els ramats de vaques vindran posteriorment. El tèxtil: El tèxtil era molt important a la comarca i al poble. Apart de les fàbriques, tothom tenia telers a casa. En aquell temps grups d'empresaris passaven regularment pels pobles proposant encàrregs i donant els materials a qui volgués treballar. Quan la feina estava feta la passaven a recollir .Tenien calendari i rutes, com es feia en altres oficis. Des d'un bon principi el treball va estar especialitzat: uns feien fil de llana (a Puigmartre , el Soler de les Terrades i Codinachs), d'altres teixien a casa o a les fabriques i hi havia qui cosia (sastres). Son teixidors de llana: Isidre Peypoch, Miquel Carrera, Jaume Alovet, Francesc Alovet, Blasi Font, Valentí Puigcarbó, Pere Coll, Josep Roca, Joan Codina... Teixidors de cotó: Joan Pinosa, Jaume Fàbrega, Pere Carrera 2, Jaume Güell... Com es veu , principalment teixien llana i hi havia molta ovella a l'Estany. Al segle XVII el tèxtil va tenir un gran impuls amb els Occitans, que venien del Pirineu i sabien fer panyo de llana premsada, tricotar i teixir molt be . Però a partir de 1835 es va passar de la llana al cotó i tenir ovelles ja no va ser tan important. Aquest nou material s’importava d'Amèrica i entrava pel port de Barcelona. Era molt mes car que la llana, que la teníem a casa . A L’Estany i al Bages anava en tren fins a Manresa i d'allà cap el poble amb tartanes i carros. L’economia va fer un canvi important : El ric ja no era qui tenia ovelles i fabriques de llana sinó el que podia pagar cotó per filar i el que s’estava a l’Eix del Llobregat. Aquestos ho tenien més econòmic i ràpid, doncs hi havia el tren per carregar i descarregar . Els que no estaven al Llobregat no tenien fàcil accés al cotó i van quedar apartats del desenvolupament i la modernitat. Aixi que passar de la llana al cotó va tenir moltes conseqüències.

A l'Estany hi consten 9 sastres al 1750, per una població de 500 persones. Està clar que treballaven per fora, no pels clients d'un poble tan petit. Al 1850 en quedaven pocs, més bolcats en fabriques i telers. El sastre tallava i cosia per encàrrec del majorista o per compte propi. El majorista passava pels pobles i anava repartint feines: tallar i confeccionar mànigues, colls i solapes, butxaques, muntar l'abric o vestit d'home... tot estava especialitzat, cadascun només feia una cosa i calia córrer molt. Si treballava per compte propi la clientela pagava una quota mensual per el servei : si necessitava una peça cara i de roba gruixuda com ara un abric, vestit d'home o de núvia...pagava a poc a poc ,amb quota , i aconseguia el que necessitava. La gent estava pobre. Els sastres eren homes: la dona modista la requerien per a coses domèstiques sense categoria. Fins als temps de la República (1931) les dones no van entrar a sastreria. Al carrer Verdaguer i fins a St. Isidre s'estenia la fàbrica de dalt. Ja funcionava al 1768 com diu la llinda fundacional que està sobre una finestra del carrer Major 17. A les fotos se la veu com un elegant temple d'estil segle XVIII. No sabem si al principi va ser un vapor, però va passar per diverses les fases de teixir (llançadora de ma, llançadora mecanitzada...) Propietat d’Isidre Peypoch, teixidor de llana ,era nascut a Moià. Casat amb Margarida Codina, vivia a l’Estany a ca l'Abat ( cal Codina posteriorment i cal Valeri actualment). Difunt al 1868, va voler ser enterrat dins la seva fàbrica. Al 1970 l’edifici queda abandonat i s’enderroca. Al final es canvia el nom carrer de la Fàbrica pel de St. Isidre (1979), doncs el carrer de la fabrica sense fàbrica no te cap sentit. A la fàbrica de dalt hi havia les cotxeres de l'autobús del Carbonell i el Centre, local social dels senyors del poble. Després de la guerra, amb la supressió per llei dels altres locals polítics i de la cooperativa, ca la Tona, “ El centre “ va passar a ser l'únic local social del poble. Es feia ball, cine, bevien i jugaven...tot al seu temps, corrent i descorrent cortines, com passa als llocs d'usos múltiples. Es va acabar en obrir el bar Monestir, al Passeig Vilardell (1969). Hi ha un estol molt nombrós de fabricants tèxtils a l'Estany, de tots els temps. 19

L'altra fabrica es crea cap a 1920.Després de la guerra la lloguen a Samitier-Camps . Feien roba de matalassos o llençols. Treballaven de 60 a 70 persones en dos torns: de 6 a 14h i de 14 a 22h. Aparentment les dues eren fabriques petites però ocupaven molta gent. Si calculem una persona per teler, 8 telers per artesania, a 3 torns de treball : Son 24 persones , més encarregats i oficinistes. Un dia un mal llamp la va cremar: l'incendi no durà ni mitja hora però no en va quedar res. Va ser un desastre. Molta gent va emigrar, buscant treball a d’altres ciutats: Artés, Rubí, Manresa, Sabadell...A les cases l’un es dedicava al camp, de renta poc segura i a llarg plaç i l’altre a la fàbrica, segura, de pagament setmanal i cotitzant a la Seguretat social: o sigui amb metge, medicaments gratuïts i pensió de jubilació. La figura del jubilat pensionista ,tan escassa en aquells temps, només es referia al Montepio laboral del tèxtil. Havien vist la llum! Després de l'incendi l’Ajuntament , per evitar el pitjor, va cedir el local del Centre ,que estava buit. En Samitier s’associa a un nou capitalista , però les coses van malament: s'acomiada gent i hi ha diferències entre els dos socis. Finalment tanquen amb la crisi del sintètic i els problemes que ja tenien. Al cap de diversos anys apareix en Payàs, de Terrassa. Aixeca les parets al lloc de sempre i ho renova tot. Es dedicarà a filatura i indústria auxiliar. Avui dia també està tancada. Isabel Fonoll Professora i documentalista

L’HORA DEL CONTE UN PETIT TRESOR Eren quatre amics que els hi agrada molt ficar el nas per tot arreu, s’imaginaven històries de pirates, històries de bandolers… Un dia van entrar a Cal Errando que hi havia el pare d’en Miquel i tota una colla fent el cafè, i van sentir: -

Ja ho sabeu que s’ha enfonsat un tros la mina? Si, m’ho ha dit l’alcalde... és clar la tenim una mica abandonada, però tot i així fa el seu fet.

Tots quatre es van mirar i al sortir a fora: -

Ho heu sentit, hi ha una mina? – va dir en Joan Hi trobarem un tresor? – va preguntar en Carles. T’imagines un tresor ple de monedes.... – va dir en Xavier.

Van seguir caminant sense dir res cadascun amb les seves cabòries. Així que es van trobar amb l’alcalde i li van demanar: -

Sr. Alcalde, què és això de la mina ? – va preguntar en Miquel. Es una canalització per on se’n va l’aigua que hi ha en excés al Prat. Per què ho voleu saber? No, per res... simple curiositat. Gràcies i adéu!! – li van dir tots alhora i van marxar corrent.

A la tarda, després d’anar a l’escola van quedar per buscar la mina i caminant caminant van trobar l’entrada. Van encendre els lots que portaven i van començar a caminar dins la foscor. -

Voleu dir que no hauríem de tornar? – va dir en Carles. No home, ara ja som aquí! Què vols que ens perdem el tresor...?

Al cap d’uns minuts de caminar : - Hi ha una cosa a dins l’aigua – va dir en Joan. - Es una moneda, ostres quina sort!! – va cridar en Xavier. Tots quatre van sortir de la mina amb el seu tresor i van anar a Cal Tuneu a buscar un tros de xocolata per a cadascú.

PUJAREM DALT DEL CIM Vet aquí una vegada una eruga, una formiga i un cargol. Estaven a la soca d'un vell arbre caigut, molt a prop d'una granja, just a sota d'una gran muntanya: el Puig-Perdut. I us preguntareu què feien una jove eruga, una formiga petitoneta i un cargol bover junts. Doncs bé, era estiu i la formiga i l’eruga, dos joves amics, havien decidit pujar solets el Puig-Perdut, una muntanya força alta. Com que era estiu, els seus respectius pares els hi havien donat permís per fer aquella gran excursió amb la condició que un vell cargol bover els acompanyés, per si de cas, ja sabeu... La formiga no parava de queixar-se: - No podrem pujar mai allà dalt! Si el vell cargol bover ens acompanya anirem molt lents, no arribarem mai! L' eruga li va donar la raó, però el vell cargol replicava: - Ja sabeu què han dit els vostres pares. O us acompanyo o no hi ha excursió. La formiga i l’eruga es van mirar, resignats. El vell cargol tenia raó. S'haurien de conformar en pujar la muntanya moooolt a poc a poc. Però era millor allò que res! Va arribar l'hora de marxar. De sobte l’eruga i el vell cargol van adonar-se que la formigueta havia desaparegut. - Formigueta! On ets? Va que hem de marxar o no arribarem mai al cim! La formigueta va aparèixer carregada amb un sac a l'esquena. - Què coi hi portes aquí?- va demanar-li l’eruga. - Provisions: menjar, aigua. Roba d'abric. Per si de cas.- va respondre la formiga. - Però així encara anirem més lents!- va enfadar-se l’eruga. - Deixa-la. Fa ben fet. Mai se sap!- va contestar el vell cargol. - I tots tres van començar a caminar. Realment anaven moooooolt lents. No per culpa de la formiga, que ja estava acostumada a traginar pes a l'esquena (a més com ja sabeu les formigues tenen mooolta força). Era el vell cargol bover. Com que era vell i duia la casa a sobre anava esbufegant i molt a poc a poc. - Va avi, que no arribarem mai!- cridava l’eruga. - Ja vaaaaa, ja vaaaaa- xiuxiuejava el vell cargol. De sobte el cel es va enfosquir. Un tro va trencar l'aire calmat de l'estiu. Unes enormes gotes d'aigua van començar a caure. - I ara què fem?- va cridar la formigueta- Ens ofegarem! - Hem de buscar aixopluc!- cridava l’eruga. Però estaven en un prat obert i no hi havia ni una pedra ni un trist arbre on protegir-se de la pluja que cada cop queia amb més força. - Aquí! Aquí! Veniu aquí!- va cridar el vell cargol. La formiga i l’eruga van córrer i van entrar dins la closca del cargol. Ostres, allà dins no es mullaven! - Doncs sí que és una sort que hagis vingut...- va reflexionar la formiga. L’eruga va estarhi totalment d'acord. Va ploure durant tres dies seguits. Tres dies tancats dins la closca del vell cargol. - També és una sort que la formiga hagi portat aquest sac amb menjar...-va dir al vespre l’eruga. -Oi tant- va contestar el vell cargol mentre menjaven una fulla d'enciam. El matí del quart dia ja no plovia. Van continuar l'excursió. Però quan ja portaven mig dia caminant i estaven molt a prop de fer el cim del Puig-Perdut, la petita eruga va començar a trobar-se malament. - Què et passa?- li preguntava preocupada la formigueta. - Em sembla que se li acosta el moment- va contestar el vell cargol. - El moment de què?- va demanar angoixada la formiga. - El moment de convertir-se en papallona!- va respondre el vell cargol. 22

I era cert. L’eruga va embolicar-se en un capoll i va estar muda i amagada durant la resta del dia. - Però cargol, demà al vespre hauríem de ser a casa, sinó els pares es preocuparan...- va dir la formiga mentre seien a la vora del capoll, esperant que sortís el cuc. - Ja ho sé. Quan surti l’eruga, bé, la papallona, haurem de girar cua i tornar- respongué el vell cargol pensatiu. - No s'hi val! Estem a punt d'arribar al cim!- es queixava la formiga. preciosa papallona. Era enooorme, de colors molt vius, amb les ales tacades de blau cel, amb dos cercles de color vermell a les puntes. - OOOOH QUE MACA!!!!!!- van exclamar la formiga i el cargol quan la van veure. - Au va, tornem a casa. Un altre any ho tornarem a provar- va dir el vell cargol mentre començava a baixar. - Ni parlar-ne!- va dir la papallona- hem arribat fins aquí i acabarem de pujar! - Però no pot ser- deia el cargol- hem de tornar sinó els vostres pares... Però la papallona no va deixar que el vell cargol acabés de parlar. El va agafar, a ell i a la formiga i es va posar a volar fins que, en un tres i no res, es va plantar a dalt del cim del Puig-Perdut. - Ho hem aconseguit!- cridaven els tres amics. - Gràcies a tu papallona!- va dir el vell cargol. - No, vell cargol- va replicar la papallona- gràcies a tu que anaves lent perquè portaves la casa a sobre no vam morir ofegats... - I gràcies a la formiga que portava el sac de menjar no vam morir afamats!- va dir content el vell cargol. - I gràcies a tu eruga/ papallona hem pogut arribar a dalt de tot!- va exclamar plena de joia la formiga. Els tres amics es van abraçar. Al cap d'una estona la papallona els va tornar a agafar i en uns minuts estaven a casa de nou. Aquella nit tots tres van pensar que quina sort havien tingut de ser tan diferents. Cadascú havia pogut ajudar als altres. La formiga, el vell cargol i l’eruga eren molt diferents però també eren molt especials! I és que són les nostres diferències les que ens fan únics i especials. I vet aquí una formiga, una eruga i un cargol i aquest conte se'n va a fer un volt!

UNA CANÇÓ PER COMPARTIR T’ESTIMO MOLT de LAX’N’BUSTO amb la música de TAKOLO, PIRRITX ETA PORROTX

De colors són els meus somnis, tot i que ja m’he llevat, i la son no ve a veurem, quan la lluna s’ha aixecat, salto i salto sobre els núvols, sembla que pugi volar, el meu cor fa pampallugues, i no deixa de ballar.

Quan s’uneixen els colors, Per fer l’arc de Sant Martí, Quan escrius amb el teu dit, El meu nom en el mirall, Diguem un “calla la radio”, I escolto aquesta cançó, Vull mirar-te als ulls i dir-te, Que el que sento es això: T’estimo molt, jo a tu t’estimo molt, si estàs amb mi desapareix tot el que es trist, voldria nits amb pintes de colors, fins a la lluna he tornat t’estimo jo!

Quan posem els peus enlaire, quan posem el cap per vall, quan et crido a la muntanya, un eco va contestant, quan et faig amb margarides, una polsera de colors, vull mirar-te als ulls i dir-te, que el que sento es això:

Maite zaitut, Maite, maite zaitut si estàs amb mi desapareix tot el que es trist, voldria nits amb pintes de colors, fins a la lluna he tornat t’estimo jo!

T’estimo molt, jo a tu t’estimo molt, si estàs amb mi desapareix tot el que es trist, voldria nits amb pintes de colors, fins a la lluna he tornat t’estimo jo! Els meus ulls son com bombetes, Els meus llavis riuen fort, No puc amagar el que sento, Quan em mires tan d’aprop, Ara ja no se que em passa, El cos m’està tremolant, El meu cor fa pampallugues, I no deixa de ballar.

T’estimo molt, jo a tu t’estimo molt, si estàs amb mi desapareix tot el que es trist, voldria nits amb pintes de colors, fins a la lluna he tornat t’estimo jo! fins a la lluna he tornat t’estimo jo! fins a la lluna he tornat...t’estimo jo!

Sant Jordi!! Novament un any més tenim el dia de Sant Jordi per els aficionats a l’escriptura i poder ESTIMAR la lectura. Us vull fer un present d’una poesia que m’agrada per tots vosaltres, és d’una nena d’entre 8 a 10 anys que ha guanyat el SEGON PREMI DE LA FLOR NATURAL D’UNS JOCS FLORALS DE LA CERDANYA” . Autora: Aina Castellet Fontauberta. A les cinc a casa Estic molt content; Trobo la meva germana Que em diu dolçament “Hola germanet,

- UN DIA D’ESCOLA –

Com cada matí Em llevo a les set, Com tu ja veus Sóc molt matiner. Jo baixo a la taula Per anar a esmorzar ; Hi ha xocolata I dues llesques de pa.

Avui que has après?” Li responc molt ràpid Que sé l’alfabet.

A dos quarts de nou Me’n vaig a escola; Em trobo la profe Que em saluda: Hola!

Ho diu a la mare I al pare es clar!!! Estan tant contents Que em venen a abraçar. (Flor Natural (fins a 7 anys, primer premi) Autor: Pol Marginet

Tots entrem a classe Toca castellà; Jo obro els meus llibres I, apa, a treballar. Ara toca mates Aprenc a restar, També a sumar I a multiplicar.

Per tots vosaltres nens i nenes de l’escola de l’Estany. IRENE

LA FIRA DE L’ESTANY L’escola l’Estany, com cada any, hem participat a la Fira . Aquest any va ser tot un èxit, va tenir molts visitants. Va fer molt bon temps i es van poder fer moltes activitats. Les famílies de l’escola van muntar una paredeta a la plaça del monestir que hi varem poder vendre les primeres verdures que collíem de l’hort, escaroles. També uns guarniments de Nadal fets amb les pinyes, que varem recollir del bosc quan varem anar a collir bolets, les varem pintar amb pintures de purpurina i van quedar molt boniques. També moltes altres coses que totes les famílies van aportar poder vendre. Al final del migdia es feia el sorteig d’una panera molt grossa feta amb totes les aportacions, que gentilment, diferents entitats i establiments del poble, les famílies de la Mainada i les de l’escola van fer. Una altra vegada moltes gràcies!! L’Estany es va omplir de molta gent i va ser molt divertit!!

CONCERT DE NADAL Com cada any, els nens, nenes, professors i professores de l’escola de L’Estany hem anat a celebrar el concert de Nadal amb la gent gran de la Residència El Pressegué. Aquest vegada ha estat el dimecres 21 de desembre, en ple solstici d’hivern, i com sempre hem intentat preparar-nos el millor possible per oferir i compartir una mica de música i algun poema amb el nostre estimat i agraït públic. L’acte ha començat amb la intervenció dels més petits, les nenes i nens de la classe del futbol -d’educació infantil- han recitat el “Poema de Nadal” i han cantat “Les campanes de Nadal”; després ha estat el torn dels de cicle inicial, els quals han cantat una cançó titulada “Les joguines”, seguidament s’han afegint els més grans de l’escola -els alumnes de cicle mitjà- i junts els anomenats la classe de les curses han recitat el poema “El desembre”. A continuació els grans han interpretat dues peces, una ha estat “Jingle Bells” sense cantar però amb campanes afinades amb les notes de l’escala de Do major, l’altra ha estat la cançó “Les dolces festes”. Després alumnes i profes hem cantat amb instruments “La Marimorena”, i per acabar hem convidat a tothom que volgués a cantar amb nosaltres la tradicional catalana “Fum, fum, fum!”. Esperem haver fet passar una estona agradable als nostres avis, nosaltres ens ho hem passat molt bé i ens hem sentit molt ben acollits. Volem donar les gràcies per haver pogut compartir aquesta estona i aquest tastet de música que us hem regalat amb tanta il·lusió!

Alumnes i professors de l’escola de L’Estany.

TALLERS: ANEM A FER MONES!! Aquest any hem anat a Can Xaconet amb el Joan i l’Alba a fer les mones i els bunyols de Pasqua. Durant dos dies en Joan ens ha deixat i preparat el seu obrador per tal que els nens i nenes de l’escola poguéssim treballar. Ens ha agradat molt anar-hi i fer de pastissers!! I no volem deixar de dir-vos...que ens van sortir boníssims!! Gràcies Alba i Joan!!

PER QUÈ LA BIBLIOTECA?? La Míriam de l’Estany va venir al matí a l’escola per tal de fer una petita xerrada sobre la biblioteca. Ens va explicar la història de la biblioteca, quina formació cal per ser bibliotecari, com funciona i la seva importància. Va respondre les preguntes que se li van fer. Durant l’últim trimestre s’han fet unes sessions amb el grup de primària, la Míriam ha vingut un dia a la setmana, durant el matí, i els ha ensenyat a com buscar informació a la biblioteca. A partir d’aquí s’han preparat unes lectures per fer al Presseguer.

SORTIM A DIBUIXAR A LA NATURA AMB LA COL.LABORACIÓ DE LA MARINA. La Marina ens acompanya i ens dóna orientacions de com fer una bona pintura i com a inspiració vam utilitzar un raconet de l’Estany.

ARRIBA EL SANT JORDI!! Els nens i nenes de la classe del futbol, els de 4art de Primària i els nens i nenes de la Mainada vam anar a representar la llegenda de Sant Jordi a la residència el Presseguer.

PRIMERS JOCS FLORALS DE L’ESCOLA L’ESTANY!

JOCS FLORALS 2012 El passat 26 d’abril es va celebrar el “I Jocs Florals de l'escola de l'Estany”. En aquesta primera edició els premis es van classificar per categories: premis per infantil, premi pel guanyador de Cicle Inicial i premi pel guanyador de Cicle Mitjà. El jurat constituït per la Marina Bardalet, la Maria Estany i la Míriam, va veure oportú entregar tres premis a educació infantil, un a cicle inicial i dos premis al Cicle Mitjà. Els membres del jurat van FELICITAR a tots els nens i nenes perquè hi havia textos molt bons i ben escrits i, tot i ser tres els premiats, tots eren guanyadors. També van felicitar a tots els nens i nenes de la classe del futbol pels punts de llibres que s’havien presentat ja que eren molt i molt bonics. .

FELICITATS A TOTS!!

El resultat final del “I Jocs Florals de l'escola de l'Estany” “va ser: - Premis educació infantil: PEP GIMENEZ

MINERVA NAVARRO

NIL VIVET

- Premi Cicle Inicial per: Guillem Terra amb pseudònim Doraemon. - Premis Cicle Mitjà per: 1r: Arnau Vidal amb pseudònim Coque. 2n: Jana Prat amb pseudònim Lluna.

EL DOFÍ

LA LLUNA I EL SOL

Guillem Terra

Jana Prat

Hi havia un dofí que volia viatjar pel món. Un dia el dofí va veure un helicòpter i va pensar que si pogués volar podria viatjar pel mon. Un altre dia el dofí va veure un vaixell del circ aquàtic i el va seguir fins arribar a terra on es va parar el dofí. Es va adormir, quan es va despertar va veure que estava a una gàbia, després va venir un senyor i li va dir que li tocava fer un gran espectacle. El dofí va saltar una rodona de foc . El seu somni s’havia fet realitat i es va fer molt famós.

Hi havia una vegada una muntanya quan era de nit va sortir la lluna, les estrelles i el sol abans d’hora . La lluna es va enfadar i li va dir: - Torna a casa teva jo i les estrelles volem jugar una estona més. El sol li va demanar perdo i la lluna també perquè va veure que s’havia equivocat. Van ser amics per sempre i van jugar junts amb les estrelles, nit i dia.

EL SOL QUE NO PODIA MIRAR ENRERE. Arnau Vidal Hi havia un sol que marxava de casa molt i molt alerta perquè era el seu primer dia de feina i anava enrere i es va donar un cop al cap! Plaf !!! Quan es va despertar va adonar-se que estava a un altre país. Es va trobar a un noi i i li va preguntar: -

Què et passa? Que vull tornar a casa però no puc perquè no puc anar enrere. Jo et puc ensenyar a anar enrere però no et puc tornar al teu món. Doncs m’ajudes a anar enrere?

Van passar molts dies i el sol es va donar un cop al cap i va tornar al seu món. Va tornar a la feina i més tard, quan tornava cap a casa li va dir si podia fer un torneig d’anar enrere i va quedar tercer i ho va celebrar amb els seus amics.

EL NOSTRE HORT “Hola capitans/es. Durant aquest curs em fet hort amb en Javi i en ho em pesat molt be em treballat molt. Entra tots ens em ajudat molt. A treure males herbes i a cuidar el hort i les verdures. L’hort es petit pro ens ajudem. L’hort es de tot i totes els nens i nenes de l’escola de l’estany. Tenim un horari per no esvarar-se .anem amb grups els de C.I. C.M.-INFANTIL amb tot aquest temps hem treballat molt. Tenim un arbre el hort Ans a agradat molt treballar es molt divertit! treballar el l’ort. Adeu!” Escrit per: JAN C., ARIADNA G. I GUILLEM T. “Bem planta seba, enciam, cols, patatas i espinacs. Vem traure moltas erbas. Per als nens de L’Estany ha estat un hort preciós. Quan estavan els espinacs ens ho bem manjar amb pa i panses i pinyons i staba moooolt bo nyam nyam” Escrit per: JÚLIA, JANA I ARNAU V. “Hem fet moltes coses amb el Javi que ara us explicarem. Hem arrencat herbes i hem deixat els cucs perquè fan que el terra respiri. Les males herbes les hem arrencat i les hem deixat en un pilot. I al cab d'uns dies vam arrencar espinacs i cebes, vam traure les fulles podrides dels espinacs i després ho vam rentar. Després tota la classe vam cuinar-ho amb pinyos i panses.” Escrit per: JUNIOR, ANNA. U ADRIÀ “Em arrancat las males ervas amb alguns piñons i panses.” Escrit per: GABI I LLUC

da l’hort. Vam cullir

seves i espinacs i u vam

menjar al cole

“Aquest any el nostre hort ha avançat molt i hi hem plantat moltes coses com enciam, ceba, espinacs, cols, patates, i també hi hem tret moltes males herbes i ens ha costat molt ufffffffffffff! Ara hi anem un cop per setmana i el cuidem molt bé però un dia va nevar molt i es van morir bastantes plantes sobretot l’enciam però no va ser res.” MARTÍ F. I ARIADNA P. “Aquest any a l’hort hem plantat: Hem plantat patates, cebes, cols, enciams i espinacs. I durant l’hivern a passat...: Que amb les navades i les ventades de vent es van morir els enciams. Que no es va morir: no es van morir les patates, les cols, les cebes i els espinacs. I un dia vàrem agafar les verdures que estaven cultivades i vàrem fer un tastet. Ingredients : pa, cebes, espinacs, pinyons, panses, l’oli i sal. I ara seguirem cuidant l’hort i cultivant verdures.” ORIOL I ARNAU B.

Els primers dies vem plantar patates, cebes, cols, enciam però quan va arribar l’Hivern es van morir tots els enciams. El cap de una setmana van començar a sortir les males herbes i la nostra missió era eren car les males herbes i cada setmana en trèiem mes i cada cop mes fins que un dia les vem treure totes .Quan hi a no hi havia males herbes vem fer uns quants solcs per quan reguem no marxí l´aigua, el cap de uns mesos vem arrencar tota la plantació i ens u vem menjar tot!!! TONI

TALLER DE CUINA El Dimecres van venir la Mar i la Montse. Aquestes noies ens van explicar quins són els aliments que mengen els esportistes. Ens van dir que els aliments contenen molts nutrients, com: proteïnes, vitamines, hidrats de carboni, greixos i aigua. Un cop ens van explicar tot això, vam començar a fer el TALLER DE CUINA. Els nens i nenes de la classe de les curses, el primer plat que varem preparar va ser una amanida amb formatge, pinya, pastanaga, fruits secs i pasta. Vam amanir amb una barreja de iogurt, oli i sal. En el segon plat vam xafar cigrons amb una forquilla, vam afegir tonyina, sal, comí i oli, i vam remenar-ho tot. Amb aquesta barreja vam fer una mena de truita on hi vam afegir sèsam i, un altre cop, comí. Per postres vam fer un pinxo de fruites: plàtan, pera i poma. Vam tallar a trossos les diferents fruites i les vam punxar a un palet de fusta. Després vam fer una salsa amb suc de taronja i mel. La Mar va escalfar la salsa. Vam tirar aquesta salsa a les postres i vam afegir sèsam i ametlles picades. Ens ho varem passar molt bé!! I per premi ens van donar 4 lacasitos!!. Ens vam menjar els plats a casa!!

La classe del futbol varem fer un altre menú, ens varem fer un rotlle de pa de motlle amb formatge i fruits secs,.... i de postres unes boletes de coco amb pastanaga. BONÍSSIM!! I varem fer aquest menú, TOT, TOTS SOLS!!

LA CLASSE DEL FUTBOL ENS INVENTEM RODOLINS I ENDEVINALLES SOBRE ELS ESPORTS. Els nens i nenes de la classe dels futbol han pensat aquests rodolins i endevinalles.

Comenรงarem pels rodolins:

Minerva:

Pablo: EN PABLO ES MIRA UN PARTIT DE WATERPOLO TOT MENJANT UN POLO.

Pol: .

Quim: EN QUIM LI AGRADA CORRE I ÉS FORT COM UNA TORRE.

ENDEVINA ENDEVINALLA QUIN ESPORT SERÀ: NIL: QUIN ESPORT PRACTICARÀS SI MOLTES CISTELLES FAS??

MARC: SI AGAFES UNA ESCOPETA I AL BOSC T’ENDINSES QUIN ESPORT PRACTIQUES?

De quin esport et parlo?

EsquĂ

PEP

LA MAINADA Aquest any a la Mainada som menys nens i nenes però estem molt ben avinguts. Al gener va marxar la Núria, com la trobem a faltar... però hem de donar la benvinguda a la Valentina, que a dia d'avui ja és una més a la colla. Us explicarem algunes coses que hem fet i que ens han agradat molt! L'altre dia vam muntar un circuit, havíem d'anar descalços amb els mitjons antilliscants, que ens agrada molt, perquè aprenem a treure'ns les sabates, posar-nos els mitjons... quina feinada que hi tenim!! Un cop vam estar llestos va començar la diversió. Era com si estiguéssim en un laberint d'obstacles, havíem d'arrossegar-nos, escalar, saltar, esquivar... com ens vam cansar!!

Una

altre

cosa

que

ens

agrada molt és pintar, ja sigui amb les mans, pinzells, esponges o amb els peus i tot! Per això ho fem sempre que podem. L'altre dia entre tots vam pensar que la nostra classe estava

molt

trista,

que

necessitava colors ben vius com els de la primavera... vam pensar què hi podíem posar i ens van sortir moltes idees. Així que ens vam posar a treballar: vam pintar unes oueres i amb l'ajuda de l'Anna les vam tallar i s'han convertit en unes flors molt i molt boniques! El què no ens podíem descuidar d'explicar-vos descobertes

són a

les

nostres

l'exterior.

Ens

encanta anar a passejar, ja sigui anar

fins

sorral

fer

d'aventurers i anar fins a la pista... Observem molt el nostre entorn, 41

fins i tot, si ens trobem una formiga l'acompanyem fins que entra al seu cau... aixĂ˛ si, hem de vigilar molt de no aixafar-les, son tan petites!!

Mireu que bĂŠ que ens ho passem...

Els nens i nenes de La Mainada; Eudald, Laia, Gil, Valentina

EL MENJADOR A L'ESCOLA Com tots sabeu, aquest any el menjador escolar ha canviat d'ubicació, s'ha traslladat a l'aula polivalent de l'Escola... ai!, volíem dir a

l'aula

música, anglès i també de desdoblament! Ens agrada molt!! El menjar el porta una empresa de catering de Moià, Compromís Ecològic, que com molt bé diu el seu nom, opta per menjar ecològic i de proximitat. Tot un luxe, amb el assortiment que tenim aquí el Moianès!! Com cada dia, a la una del migdia ja tenim gana i pugem a corre cuita les escales... Què hi haurà avui? Dons no ho sabem, encara no hem obert les caixes, ja tan familiars, que només destapar-les una mica ja deixen escapar l'olor del menjar que ens espera avui. Sopa, llenties o potser macarrons. De segon; salsitxes, peix i a vegades truita. Acompanyat d'amanida, tomàquet o patates!!! De postres... fruita o qui sap, potser iogurt! Un cop hem esbrinat què menjarem, a parar taula!! Aquest any, els nens i nenes que ens quedem a dinar, participem en els hàbits i rutines del menjador. Hi ha uns torns de parar taula i cada dia, després de rentar mans, parem taula... si, si, amb els coberts, els gots, els tovallons i també posem l'aigua! A més, ajudem a servir el menjar: cada dia algun nen o nena fa de cambrer. És una tasca de gran responsabilitat, però amb esforços i equilibris cada plat arriba al seu destinatari, encara que a vegades algun arriba una mica més buit....Quan acabem de dinar, ens anem a rentar la cara, les mans i també les dents! Ben nets i polits sortim a jugar al pati fins que torna a ser hora d'anar a l'Escola.

“M'agrada parar taula” (Júlia) “M'agrada jugar més estona” (Lluc) “A mi m'agrada portar el tovalló de casa” (Marc) “M'agrada poder jugar al pati” (Martí) “M'agrada molt parar taula” (Junior) “M'agrada molt el dinar i jugar més estona” (Nil) “M'agrada la mestra però el menjar no gaire” (Arnau Vidal)

CARAMELLAIRES “SORTITS DE L'OU” Un any més el grup caramellaire “Sortits de l'Ou” va celebrar la diada de Pasqua ballant i cantant pel poble de l'Estany. El diumenge 8 d'abril vam començar la diada a 3/4 de 10h, tots junts vam anar a missa i allà vam oferir-los la caramella “La Pasqua florida”. A la sortida vam ballar i cantar davant de l'Església, una mica ràpid ja que tot i el sol, feia una mica de fresqueta. Tot seguit els caramellaires, formant una colla ben gran amb nens, nenes, pares, mares, avis, àvies, cantaires... vam iniciar una ruta pel poble, fent parada a la residència Pressegué i als carrers més cèntrics. A quarts d'1h vam fer una parada per agafar forces i després vam anar a ballar i a cantar a la Plaça del Monestir, on ens esperava molta gent. Allà els vam oferir diferents caramelles: un nou cant, la cançó del dimoni, el ball de cascavells, el Patatuf, el Rogle, el ball de cintes, el ball de bastons, unes caramelles antigues i la cançó de la Pasqua Florida. Com a novetat d'aquest any, Ies mares van fer dues lluminetes i d'aquesta manera vam poder sortejar mones i cava, i aconseguir més diners. El dissabte 14 d'abril vam anar a celebrar amb un dinar al Canadell de Calders, la cantada i la ballada de les caramelles Gràcies a la col·laboració i a la bona voluntat de la gent, les nostres caramelles continuen ben arrelades a l'Estany. Bona Pasqua a tothom!

ENTRETENIMENTS

Pensem una mica amb nĂşmeros!!

I ara... amb lletres!!

Troba les 5 diferĂ¨ncies!!

ADÉU RAMONA! La Ramona Riu i Cuberta, que durant molts anys va ser la mestra de l'escola de l'Estany, ens va deixar el dissabte 2 de juny. “Ramona: Vas estar una mestra sabia, alegra, riallera, senzilla, valenta, arriada i molt manyosa amb les manualitats. Ens vas ensenyar a ser autònoms, independents, a tenir criteri i a defensar les nostres opinions, a descobrir el nostre poble i el seu entorn, a conèixer la natura, a gaudir de les coses petites, a saber escoltar, a buscar solucions, a viure amb alegria i il·lusió, a treballar per racons, a iniciar-nos en les noves tecnologies, a fer excavacions, a llegir, a escriure, a comptar, a fer rodolins, a crear poesia, a cuidar les flors, a jugar, a somiar... i sobretot ens vas ajudar a créixer i a formar-nos com a persones. Vas tenir molta iniciativa i empenta en formar part de la ZER el Moianès. Ens vas obrir un món nou i enriquidor amb els nens i les nenes de les altres escoles”. Per això, la comunitat educativa de l'Estany: alumnes i ex-alumnes, pares, mares, mestres... et recordarem sempre amb molta estimació i no t'oblidarem mai!

P3 QUIM BARRERA PRAT– POL CAPDEVILA PRATS – PEP GIMÉNEZ ARRIETA - PABLO MATEO GÁLVEZ P4 MARC ROCA FONT - NIL VIVET TORRAS - P5 GUILLEM FRANQUESA PRATS – MINERVA NAVARRO ELÍAS – INGRID PRAT ARDIACA 1ER ANA DUIA - JUNIOR SÁNCHEZ GONZÁLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC VIVET TORRAS - 2ON JAN CASAS GOMBAU - ADRIÀ FRANQUESA PRATS – ARIADNA GIMÉNEZ ARRIETA – GABRIEL NAVARRO ELÍAS

3ER ARNAU BLANCAFORT

COLILLAS – JÚLIA FRANQUESA ALCANTARILLA – ARIADNA PALOMO ESPARÓ – JANA PRAT ARDIACA – ARNAU VIDAL LLONCH – 4ART MARTÍ FARRÀS VILARÓ – TONI TORQUEMADA PADRÓS – ORIOL TORT PRATS