Revista de l'Estany 2015 by finestraoberta

Revista de

Preu: 4 €

Número 16 JULIOL 2015

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 — ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY N O

E M

L L E N C I S

Contingut

D E S P R É S

D E

L L E G I R - M E ,

P A S S A ' M !

CELEBREM LA FESTA DE LA ZER A L’ESTANY

La Castanyada 1 Tallers 2 Diada de Sant Jordi 3 El llenguatge de les flors 4 Festa fi de curs 6 L’espectacle del bibliobús 7 Una cançó per compartir 8 Cantada de Nadales 9 English day 10 La bicilcletada 12 Els avis a l’escola 13 La festa de l’aigua 15 La vida a l’Estany abans de la guerra 16 Caramelles 21 Entrevistes als premisats de l’escola 22 Entreteniments 24

L’ editorial Telèfons d’interès Ajuntament Assist. social Biblioteca

93 8303000 93 8303030 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040 Consorci Escola Farmàcia Metge

93 8301418 93 8303066 93 8303031 93 8303030

RESTAURANTS

Bar Monestir 93 830 31 88 Hostal Grau 93 830 30 51 Ca La Tona 93 830 31 54 BOTIGUES

L’Estany Nou 93 830 32 33 Cal Xaconet 93 749 20 15 Residència avis Presseguer 93 8303076

Aquest any l’escola l’Estany era l’encarregada d’organitzar la Festa de la Zer. Una festa esperada perquè és un dia de trobada, de convivència, d’activitats conjuntes entre tots els alumnes i mestres de les 4 escoles que formem la Zer, Castellcir, Collsuspina, Sant Quirze de Safaja i nosaltres. En total uns 180 alumnes. La Festa va ser un èxit, el temps ens va acompanyar i vam poder gaudir de fer diferents itineraris pel poble de l’Estany. Al pati de l’escola es van fer diferents activitats d’ecologia emocional i a la tarda a l’espai de la pista, en companyia de les famílies i amics, vam gaudir de diferents actuacions. Els alumnes van ballar diferents danses del món i els de cicle superior van fer la coreografia que representen en el projecte “jugar y convivir” Organitzar aquesta festa només es pot fer amb la complicitat i ajuda de molta gent i per això vull agrair la implicació de tothom, de tots els mestres de la Zer, de l’ampa i famílies de l’escola i de l’ajuntament de l’Estany. També vull agrair, especialment, l’ajuda de la Marina Berdalet que ens va oferir tot el seu coneixement que té de l’Estany per fer fer els diferents itinerais i jocs de pistes per dins el poble. Gràcies per fer que entre TOTS esdevingués una GRAN FESTA!! Bon estiu!!

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

LA CASTANYADA El dia de la castanyada, al matí els alumes de P3 fins a 4t van anar a buscar bolets a la Crosa. Van trobar molts bolets i quan van arribar a l’escola els van tallar per menjarse’ls a la tarda. Els de 5è i 6è tot el matí van anar a la plaça de l’Estany a vendre castanyes i panellets i van fer molts diners. Com que no van acabar de vendre totes les castanyes i panellets van fer torns. Durant les dues hores següents l’Adrià, els Arnaus i l’Ariadna P, es van quedar a la plaça des de la 13:00h fins a les 14:00h i quan van acabar van anar a dinar i és van canviar per la Jana, la Júlia, i l’Ariadna G. Com que elles hi ha havien dinat van anar directes cap a l’escola per acabar de celebrar la castanyada. A la tarda, a l’escola, els de P3, P4 i P5 van fer una cançó que es diu “Sóc un bolet”, els de 1r i 2n van fer “El ball de l’espardenya” els de 3r i 4t van fer el ball que es diu “El rap de la castanya” i, per últim, el de 5è i 6è van fer un ball que es diu “La castanyera rockera”. Quan van acabar van menjar els bolets collits al matí, botifarra, castanyes i panellets. Va ser molt divertit! Adrià, Guillem, Jana, Ariadna P, Xavi.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

TALLERS: Els divendres a la tarda fem tallers. Durant el curs hem fet diferents coses. Hem treballat l’hort. Vam plantar enciams, cols, escaroles i cebes, quan ho van collir els africans i vickings van muntar una paradeta per vendre. També vam fer exercicis de teatre: alguns eren de confiança amb parelles. Fèiem una petita escena de teatre. Vam fer una activitat que consistia en mirant-se fixament, quan ens miraven, ens teníem que fer una abraçada. Treballàvem amb la música del Cirque du Soleil i ens motivàvem amb la música . Treballàvem en equip i ens agrada molt les activitats que ens preparava l’Aloma. Érem els alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè. I alguns dies feien massatges per a tot el cos. Un dia ens vam fer els massatges a la cara i a les cames. Fèiem una setmana un i una setmana l’altra de fer massatges. També els divendres a la tarda vam tenir la visita de diferents persones que havien nascut, viscut o viatjat a diferents països del món, perquè aquest any, el tema del curs eren les cultures del món. D’aquesta manera vam conèixer: Egipte a través d’una amiga de la família de la Jana i l’Íngrid. Vam conèixer Guinea amb en Moisés, un amic de la família d’en Pablo i la Lucía; i amb la col·laboració d’en Lluís Vilardell vam conèixer la seva música. També gràcies a la Cristina hem conegut Cap Verd i els seus volcans. Brasil amb la companyia d’un mestre de música que havíem tingut aquí a l’escola, el Fèlix. L’Imma, la tieta de l’Arnau Vidal ens va ensenyar la Índia, vam fer un kolam amb llegums i ens va fer la piga de la sort. L’avi de l’Arnau Blancafort ens va ensenyar Mauritània i ens va portar moltes fotos i diferents objectes d’aquell país. Per acabar també vam tenir la col·laboració de la MªEstany i la Isabel Fonoll que ens van fer una explicació sobre la biografia d’en Joan Amades i la seva relació amb el poble de l’Estany. Junior, Arnau Vidal, Guillem, Anna, Sergi.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

DIADA DE SANT JORDI LECTURA AL CARRER - MOIÀ El dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vam anar tots els nens de l’escola a Moià per celebrar la Diada de Sant Jordi amb la Lectura al carrer. Vam agafar el transport públic per anar-hi i vam baixar a prop de la plaça de la Vila. Els alumnes de 4t, 5è i 6è vam llegir a la plaça Rocafort i els alumnes de P3, P4, P5, 1r, 2n i 3r ens van escoltar. Aquest any les lectures eren de Miquel Desclot i vam tenir la gran sorpresa de que ell també hi era a Moià! Després de llegir nosaltres, ell ens va recitar alguns poemes. Vam estar de mala sort que els micròfons no funcionaven i no es sentia del tot bé. Més tard vam fer una volta per Moià tot mirant les paradetes i vam anar al “Parc dels ànecs” a jugar una estona. A la una vam tornar cap a l’escola amb autobús. Ens ho vam passar bé! Júlia, Ariadna Giménez i Arnau Blancafort

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

El llenguatge de les flors. Les flors posseeixen un significat ocult. ocult.. Regalar flors es va convertir en un art. Collir flors tu tu mateixa és una gran font d’alegria. Les flors omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i entranyable per tots. tots. Ens porten Pau, llum, alegria... Amaril·lis: Orgull i coqueteria

Margarida: Innocència

Anèmora: Abandó, gelosia

Lletsó d’ase: Oracle

Campaneta: Constància

No m’oblidis: Amor sincer

Nenúfar: puresa puresa de cor

Didalera: Insinceritat

Camèlia: Bellesa perfecte, penediment

Viola: Modèstia Gerani: Malenconia

Clavell. Amor, desdeny

Rosella: Extravagància

Crisantem: Estimació

Malva: dolor, fecunditat

Clemàtide. Bellesa espiritual

Jacint: afecte

Corriol: Follia

Lilà: innocència

Vidergroc: Fidelitat absoluta

GiraGira-sol: arrogància

Blauet: Delicadesa

Lliri: puresa puresa

Assutzena: Majestuositat

Muguet: Retorn a la felicitat felicitat

Narcís de muntanya: Respecte Peònia: Vergonya, Vergonya, timidesa

Calèndula : melancolia o pena Primavera: primera joventut

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

També hi ha un codi FLORAL per designar els dies de la setmana, hi ha aquestes plantes: DILLUNS: Nard Dimarts: Assutzena Dimecres: “ xuclament” xuclament” Dijous: lilà Divendres: xiprer Dissabte: jonquill Diumenge: giragira-sol

mural floral dels alumnes d’infantil a partir d’una proposta d’ecologia d’ecologia emocional

...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa: Camèlia blanca: bellesa perfecta

Gerani vermell fos: melancolia

Camèlia vermella: vermella: penediment

Gerani rosa: caprici

Clavell vermell: amor pur

Gessamí groc: desengany desengany

Clavell groc: desdeny

Gessamí blanc: amabilitat

Crisantem vermell: jo estimo

Lilà blanc: innocència

Crisantem groc: amor passat

Lilà púrpura: primer amor

Crisantem blanc: veritat

Rosa: amor

Tulipa vermella: declaració d’amor

Rosa blanca: puresa, amor espiritual

Sheila Pickles Canonbury 1989

...Una petita aportació per tots vosaltres Irene Ferrer

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

FESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6è El divendres dia 12 de juny, una setmana abans d’acabar l’escola, vam fer una festa de final de curs! Tots els nens i nenes vam anar al cine, on vam fer unes actuacions de bodypercussion. El bodypercussion consisteix en fer ritmes utilitzant com a instrument el nostre propi cos. Així doncs, vam fer coreografies amb aquesta tècnica de ritme musical i les vam ballar a davant de totes les famílies i amics. Els presentadors de la festa van ser els nens i nenes de Cicle Mitjà. Els petits van ballar la cançó de “Tots som súpers” i anaven vestits amb una samarreta on sortia una foto amb la seva cara i el seu nom! Els de Cicle Inicial van fer la cançó de “Uh!Oh!No tinc por!” i els de Cicle Mitjà “Say Geronimo!”. Finalment, els nens i nenes de Cicle Superior van fer l’acompanyament amb percussió corporal de la cançó “All about that bass” i desrprés van ballar la cançó del musical “A cop de rock!”. Un cop fetes les actuacions, l’Adrià, l’Ariadna G i la Júlia van llegir un text que ells mateixos van escriure per a acomiadar-se dels seus companys de 6è i els van fer pujar a l’escenari per a donarlos un petit regal. Després, tothom va poder veure un video amb fotos dels nens i nenes de sisè des que van arribar a l’escola. Va ser molt emotiu! I finalment vam fer pujar a l’escenari a l’Ariadna Palomo, la Jana Prat, l’Arnau Blancafort i l’Arnau Vidal per a posar-los el birret de “graduats” i regalar l’orla la promoció de 2015. Desitgem que l’institut us vagi molt bé!!!

Sort i salut a tots!

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

L’espectacle del Bibliobús. L’alumnat de l’escola de l’Estany vam assistir el passat 28 d’abril de 2015 a l’espectacle del Bibliobús “Inventem sons al Bibliobús Cavall Bernat. La màquina del so” en el que Pep Gol ens va apropar a l’entorn del so, de la seva escolta i de les possibilitats de la tecnologia per fer música electrònica. Dalt de l’escenari hi havia una gran màquina musical que feia infinits sons i que ocupava la major part de l’escenari. Al principi de l’espectacle vam comprovar com l’evolució dels instruments musicals sempre ha estat vinculada a la tecnologia. Vam conèixer també les possibilitats del llenguatge MIDI que permet connectar i fer interactuar sintetitzadors, ordinadors i tota mena d’aparells digitals. Tot endinsant-nos en el món del so mitjançant la tecnologia. Uns quants vam poder pujar a l’escenari i experimentar amb la màquina del so. En Pep Gol va gravar el so que fan alguns objectes quotidians, creant sons inèdits, també va gravar diferents sons mitjançant el quals es podia entendre i explicar una història sense lletra. També ens va gravar la veu amb un aparell anomenat sampler per fer música i cançons en un no res. És a dir, vam poder experimentar amb les possibilitats de la tecnologia per acabar produint música electrònica. Si esteu interessats en veure una mostra de l’espectacle podeu fer un tastet a la xarxa social youtube (https://www.youtube.com/watch?v=2iFd1_PHWtc).

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

Una cançó per compartir...

Ser diferent (Acció) Ser diferent a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia

Ser diferent, a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid que s'acaba el temps

Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid que s'acaba el...

La gent t'assenyala en veure que vas vestit diferent et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content

I tu te'n rius de mi perquè sóc diferent

Dispara, el ritme no para

Demà el sol brillarà per tots igual brillarà per tots igual però això només podrà ser

i amb aquesta melodia penso sempre on sóc ara

i no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol Demà el sol brillarà per tots igual brillarà per tots igual però això només podrà ser Demà, només podrà ser demà I quan em dóna la gana em dóna la gana em poso a ballar i quan em dóna la gana em dóna la gana em poso a cridar i quan em dóna la gana em dóna la gana jo vull cantar que el dia es faci molt i molt més llarg

i jo me'n ric de tu perquè ets com l'altra gent

i no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol

Demà, només podrà ser demà Milers de persones somien en l'ideal i tu xaval et penses que ets immortal però jo t'aviso Siso, et pots fer mal que som molts més i junts, farem un salt Ser diferent, a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid, que s’acaba el temps...

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

CANTADA DE NADALES Un cop entrats al mes de desembre, els nens i nenes de l’Escola de l’Estany vam preparar cançons i nadales per a poder cantar-les a la gent del nostre poble i així desitjar un Bon Nadal! Amb una barretina al cap i acompanyats de la guitarra, vam anar a diferents llocs a cantar les cançons preparades. El nens i nenes d’Educació Infantil, els africans, vam cantar “Amb la llum del fanalet” i una cançó africana a la perruqueria i al forn de pa. Els de Cicle Inicial vam anar al bar Monestir i a l’Ajuntament per cantar “Rudolf el petit cérvol”. Els Víkings (Cicle Mitjà) vam anar a Cal Xaconet i a l’Hostal Grau, on vam cantar una cançó italiana que es diu “Oh Venezia!” i una nadala molt divertida anomenada “Dimoni Pelut”. Per acabar el dia de Cantada de Nadales, els grans de l’escola vam anar a la Farmàcia i a la Residència per cantar “Quan tot s’enlaira”, una cançó molt bonica del grup Txarango, i també la nadala “Regala Petons!” d’un grup de música moderna que es diu Obeses. Com podreu veure a les fotos, feia moooolt de fred! Uns dies després, l’últim divendres de classes abans de les festes nadalenques, vam fer aquesta cantada al cinema de l’Estany per a totes les famílies i amics, però afegint més vestuari i una decoració per a cada cançó. Per acabar l’espectacle, vam cantar la cançó “M’agrada el Nadal” amb tots els nens i nenes de l’escola junts i, finalment, vam fer un ball tots plegats que va ser súper divertit!!!

Els Víkings (Cicle Inicial i Cicle Mitjà)

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

ENGLISH DAY!!

Els alumnes d’Educació Infantil han fet anglès durant una hora cada dilluns durant aquest curs. Els alumnes han estat molt engrescats i participatius. L’anglès s’ha presentat a partir del titella “Cookie the Cat”, els seus amics i les seves aventures per descobrir el món. Han après moltes cançons, han escoltat contes i han après les parts del cos i accions possibles a fer amb aquest. També han descobert expressions i nou vocabulari a partir dels contes i capítols de la Peppa Pig i la seva família. Tenen moltes ganes d’aprendre i gaudir de l’anglès.

Els alumnes de Cicle Inicial, durant aquest curs, han après moltes cançons que els han agradat molt i volen compartir-les amb tots vosaltres perquè ho passeu igual de bé que ells aprenent anglès tot movent l’esquelet. I’m a fish: h ttps://www.youtube.com/watch?v=p1eNpDXEvp8 I see colors: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY Days of the week: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY The sun comes up: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY If you’re happy: https://www.youtube.com/watch?v=l4WNrvVjiTw

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

Els alumnes de Cicle Mitjà van fer un taller de cuina en català i després van aprendre els ingredients, estris de cuina utilitzats i expressions utilitzades, en anglès. La Maria, la mare de l’Ingrid ens va ajudar moltíssim. El què havia de ser un experiment a la cuina va acabar essent un menú degustació de CREPS. Estaven boníssims!! La recepta la va portar en Junior i ara tots la tenen, si voleu saber què necessiteu i com fer-los, pregunteu als petits xefs.

Els alumnes de cicle superior… We write about your At favourite summer. summer we like to go to the swimming-pool and play with my friends. We like to go to the beach and play with my family. We like to train in football tournaments. We like to go to the market and look at the animals. We like to visit my family and friends. We like to sleep without alarm clock. We like to go to bed late at night. We like to ride my motorbike in the forest. We like to enjoy summer without school, we have a fun time and get ready for September!

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

LA BICICLETADA Com cada any la bicicletada és cita esperada. Aquest any la vam fer el dia 28 d’Abril . Vam esmorzar tots junts al pati i després cadascú va iniciar la ruta que havia escollit. Els més petits, amb l’Aloma, van fer diferents circuits. Van anar de davant de l’escola fins a la pista, van repassar les normes vials i un cop a la pista van fer diferents circuits. Un altre grup, amb la Carme, després de fer la prova de frenada van anar a fer el Rec de les Nogueres i allà es vam trobar amb l’altre grup d’en Daniel i la Vicky que venien de fer la Devesa. El grup dels mès grans amb la Gemma van fer el recorregut fins a Puigcaritat.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

ELS AVIS A L’ESCOLA. A la classe dels africans (el grup d’infantil) l’últim trimestre volíem treballar el pas del temps. Per aquest motiu vam convidar els avis dels alumnes de la classe per preguntar-los-hi si l’escola sempre ha estat com ara. Els nens i nenes van escoltar com els seus avis i àvies ens explicaven com era la seva escola, la seva mestra i companys i a quins jocs jugaven quan ells eren petits. Després, sortíem al pati a jugar a aquest jocs que ens havien explicat. Tot seguit us escric un petit recull de les coses més significatives que els nens i nenes van expressar l’últim dia quan vam fer la valoració final de les trobades amb els avis:

“A L’ESCOLA DELS AVIS ALGUNS PORTÀVEN UNIFORME O SEMPRE BATA” “ALGUNS MESTRES EREN MONGES O CAPELLANS” “ELS NENS I LES NENES NO PODIEN ANAR JUNTS A L’ESCOLA.” “AL PATI NO HI HAVIA RES PER JUGAR, S’HO HAVIEN D’INVENTAR” “A LA CLASSE MAI ES PODIA JUGAR, NI PARLAR ENTRE ELS NENS” “ELS MESTRES PEGAVEN I CASTIGAVEN ELS NENS ” “NO CELEBRAVEN ELS ANIVERSARIS” “LES FOTOS NO TENIEN GAIRES COLORS, NOMÉS EL BLANC I UNA MICA DE GRIS I NEGRE” “EL PAPA I LA MAMA NO PODÍEN ENTRAR A L’ESCOLA” “NO PODIEN PARLAR CATALÀ, SEMPRE CASTELLÀ” “NO HI HAVIA CALEFACCIÓ, NOMÉS UNA ESTUFA QUE PODIEN ENCENDRE ELS NENS” “A LES NENES LES ENSENYAVEN DE COSIR”

Individual que va cosir l’àvia de la Noa quan era una nena .

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

Els va agradar molt tenir les visites dels avis durant diferents setmanes, van mostrar curiositat, sorpresa (pensar que no es pot jugar a l’escola?...o bé que no hi havia cotxes??) i alhora vam gaudir tots junts (grans i petits) de passar una bona estona recordant coses i veient que en el pas del temps les persones canviem. Per acabar us transcric una conversa espontània que van tenir tres alumnes dins la classe sobre els avis i que vull compartir aquesta “mirada” que han fet aquests nens: “G: D’on venen els avis? V: De la panxa! B: els avis ens calmen quan ens fem mal G: ...i es poden morir de vells o de tos. Quan es tornen molt vells ja no els volen... V: per què no poden jugar...? G: Sí, i després ja no els volen i els porten a una casa perquè tinguin més amics vells. V: Necessiten petons? G: Sí, de tot el món”

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

LA FESTA DE L’AIGUA L’últim dia de l’escola és un dia especial. Aquest any els alumnes de cicle superior ens van preparar un esmorzar boníssim!!! Ens van fer una xocolata desfeta i l’ampa i va posar la coca. També és el dia que convidem als nens i nenes de la Mainada. Junts vam esmorzar i després va començar la festa de l’aigua, abans d’acomiadant-se vam anar a comprar un gelat amb els diners que havíem fet de vendre enciams i cebes de l’hort.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

LA VIDA A L’ESTANY ABANS DE LA GUERRA Treball Els nois treballaven al camp o en els ramats. Feien hores a la fàbrica per completar el sou de pagès. Les noies anàvem a la fàbrica i , en el temps lliure, a cosir o ballar. Alguna era modista, matrona , serventa o cuinera .Totes eren mestresses de casa, al mateix temps que treballadores del tèxtil. Solteres o casades totes treballaven. En cas de manca de feina ella o la família emigraven a algun lloc de futur. Anaven a Oló, Moià, Castellterçol, Vic, Manresa, Sallent, Navàs, Gironella... sempre al Llobregat. A més distància : Terrassa, Rubí i Sabadell. Després dels anys 60 a cap d'ells ni elles els agradava la vida al poble i exaltaven la vida de la ciutat i les seves avantatges. Total que el poble va passar del que era , a tenir els 300 i pico habitants que tenim ara. Encarabque tornaven per la Festa Major a visitar família i donar novetats de la seva vida , una persona sempre n’arrossegava d’altres a marxar. Fàbriques Van haver-hi dues fàbriques principals , la de dalt i la d’ abaix. Aquesta ja existia abans de la guerra. Als anys 40 feia roba de taula, domasos, cobrellits i similar. La de Dalt la va fundar el Peyro al segle XVIII i tots els nois i noies del poble hi han treballat. Segons èpoques produïen cintes, sederia, roba de camises, roba amb mostra pata de gall, paño de llana...la majoria de treballadors del textil de l’Estany s’han format treballat a la fabrica de dalt. Totes les famílies tenien un teler o dos a casa. L’home portava el teler, l’hort i els camps. Si hi havia aviram o vaques, la dona era l’encarregada de l’aviram i l’home dels ramats. La feina sempre estava repartida segons sexe. El treball tèxtil estava especialitzat per masies. Unes filaven, altres teixien o cosien...les empreses de sastres passaven regularment a repartir i recollir la feina encarregada . Estava especialitzada com ara només cosir colls o mànigues . Als anys 50 els particulars van anar desapareixent a favor de les grans fàbriques, on tothom hi va acabar treballant. A pagès , les dones venien el mercat de Vic aviram i horta. No podien fer la majoria de treballs, i cap els que es considera d’exterior com anar al bosc, portar les vaques o plantar. Elaboraven formatge (sobretot mató), pa i altres productes que els negociants venien regularment a recollir i comprar. També portaven merceries i les coses de roba (modisteria i arreglos ). També era cosa de dones la fonda, almenys la cuina i tracte amb els clients.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

Divertir.se abans de la guerra -Locals socials: Hi havia Ca la Rosa ( avui dia Ca la Tona) , el Centre (dels senyors) i la cooperativa (Unio de Rabassaires). Els senyors no permetien l’entrada en el seu local si no eres l'un d’ells. L'Unió de Rabassaires era per a pagesos i treballadors .Tenia un cafè i sala de ball, apart de la cooperativa per a venda d’aliments. Feien balls, rifes, teatre...estava a la Pl Major 1,on després va estar Cal Tuneu i ara es una casa particular. La Societat recreativa de Ca la Rosa: al 1920 tres persones del poble van decidir associar-se per muntar una societat recreativa. A dalt hi havia el cafè , ball, teatre i diversions variades i abaix una botiga de pa i carn. Aixi tindrien entrades de diners i la part recreativa podria ser gratuïta. La gent hi anava molt contenta . Ho consideraven un lloc elegant, sense excessos i al seu abast. Al cap d’un temps no va haver- hi acord i s’ho quedà un d’ells . Quan va arribar la guerra , per ordre del Govern de la República , es convertí en una cooperativa. Aquestes tenien que garantir el subministre de carn , llet, llegums i altres productes bàsics. Els últims tenien el preu tassat i ells deien que no tenien marge comercial. També s'hi feia classe d’adults com ara geografia, historia, dibuix, francès i era lloc de reunió per als Sindicats o altres. ...en acabar la guerra Franco va prohibir les cooperatives, que es van haver de dissoldre. El propietari va recuperar el local, però teatre, ball ni altres diversions no varen funcionar mes . Pel mateix decret franquista també va tancar el local dels Rabassaires, aixi que tothom va haver d’anar al del senyors. Era local era cine, teatre o sala de ball segons horari. Això va durar de 1939 al 58. Apart del ball i el teatre hi havia el futbol. L’Estany sempre va tenir equip de futbol, que tenia molts seguidors i alguns bons jugadors. Un d’ells, en Setvalls, als any 40 va jugar amb un dels equips del Barça . Fonts A l’hora de passar el temps lliure també es feien fontades, passar la tarda en una font. La més concorreguda era la d’Auró, que tenia taules de pedra i bancs. La majoria de celebracions familiars, polítiques, festes escolars i moltes altres que es celebraven a l'aire lliure, passaven en aquesta font. Una altra molt concorreguda era la de La Sala. Era un lloc molt bonic , ple de molsa i aigua clara, apreciat pel poble. I una tercera era la de Canaletes, allunyada del centre i de rajoli petit ; l'aigua tenia qualitats màgiques , era un lloc especial.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

Les dones i eñ temps lliure: Cosir i brodar -A mes d'anar a ballar, passaven molt de temps fent-se robes per a les processons i les festes , que n'hi havia una pila : l' Immaculada, , les festes de Nadal, Dijous Sant , Pasqua, el Corpus, la Festa Major (8 setembre)...totes anaven a aprendre a cosir. Algunes baixaven a Moià ja que hi havia modistes amb certa fama. Les que estaven en edat de casar-se brodaven l’aixovar , especialment si ell estava a la mili, el que volia dir que faltava poc per al si. Religió La religió sempre va ocupar un lloc molt important al poble , per damunt d’altres .Es feien novenes diverses , es resava el rosari cada dia ( en família o a l’església), l’1 de novembre hi havia el Novenari ; a més les Filles de Maria i diverses confraries com les del Roser, del Crist del Sant Sepulcre, la de la Verge, la de les ànimes...aquesta es dedicava a resar i posar espelmes pels difunts recent traspassats, d’acord amb unes normes que tenien. Entre noies , l’ambient era molt recatat, ple de prohibicions i limitacions. La religió era un acte social i ordenava molts moments. Tot era pecat i criticat ; moltes noies mai van superar els traumes religiosos i ni tan se vols es varen casar.

Classisme Abans de la guerra, al poble manaven poques persones i molt. Els de la mateixa classe social feien una barrera que no es podia traspassar Alguns d'ells no treballaven perquè eren propietaris. La distància entre pobres i rics era molt gran i n'abusaven . Aquest va ser un dels motius de la Guerra Civil. Molts tenien clar que calia una reforma o revolució per millorar la vida dels pagesos , encara que a la majoria no els agradava gens una revolució de tipus religiós, com la que ,en part ,es va a donar. Franco va reforçar el seus, o sigui els que manaven en el seu nom i la classe treballadora va seguir de manera semblant...

Botigues i serveis Existia Cal Carbonell per a queviures., que venia des de l 1850 quan s'estaven a Cal Pacuet. Tenien pasta, arros, oli, espelmes, espardenyes i tota mena de coses. Cal Tuneu es de 1942 . A ca la Rosa ( ca la Tona actual), es venia carn de porc i pa. Cal Güell seria un forner, però no se sap l'època.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

Hi havia la merceria de ca la Roseta, que deu ser de meitats de 1800. La Roseta es la besàvia de l’actual mercera, ja jubilada .Venien betes i fils, robes, perfums, regals...en un poble tan tèxtil i de tant sastre, era un servei important. Hi havia un bar a cal Pere Coll que tambe feia de barber i arreglava rellotges. Els Pere Coll eren cosins del Pere Auberch, secretari de l’Ajuntament durant decennis .Una gran quantitat de coses es solucionaven al bar de cal Pere Coll. Això va durar dels anys 20 als 60, data de la seva jubilació . Tot passava per Cal Pere Coll. El cafe era l’Ajuntament no oficial. Tramitava els punts de la canalla a l’època de Franco, l’assegurança dels agricultors i mil i una coses de mes. Hi havia la Fonda Europa, a l’actual cal Xiconet, lloc elegant. Tots els casaments i dies importants es feien la foto al claustre o davant la Fonda Europa. Les més conegudes avui dia son posteriors : Cal Pressegue ( primer a cal Bou) i ca la Montserrat , una de 1940 i l’altre de 1954. El ferrer Antoni Pujol va arribar a 1932 per fer-se càrrec del manteniment de la fabrica. Però es va fer ferrer .L'antic ferrer Felip Grauges s'en va anar a Barcelona on va muntar una merceria a Vallcarca .a més de fils, venia llibres ( els seus) i hi tenia tertúlia literària. Hi havia dos o tres fusters , un a cada extrem del poble. El Paixau, el Fuster Gros...El més cèntric i antic es l’Errando ( cognom del besavi). Que sempre va manar molt com a somatent . Els Errando i els Pere Coll eren els alcaldes a l’ombra del poble durant generacions. La vinya devia ser abundant al segle XIX , fins a l'epidèmia de la fil·loxera , però el vi no era pel poble sinó per vendre . De fet nomes hi ha dos tines a l'Estany. El venien a recollir i l'enviaven a Artes. L'epidèmia va produir una gran emigració de jovent del poble que es va quedar en quadre. Sexisme Es lel predomini i la preferència de l'home sobre la dona , que li deu obediència en tot. Al poble es molt més clar i evident que a la ciutat. Molts pares no volien gastar diners per una noia , que consideraven de segona. Segons la llei abans de la guerra, les nenes només estaven obligades a venir a l'escola a la tarda per aprendre a llegir i escriure i a fer labors. Abans de la República, l’analfabetisme de les dones i nenes era del 85% . Sobretot al camp, era rar trobar una noia que llegís. La mentalitat de l’època no hi col·laborava gens : deien una dona decent , l’únic llibre que ha de tenir , es el missal amb oracions. Tampoc no es veia bé que llegís alguna

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

novel·la , era una pèrdua de temps, i la ociositat es la mare de tots els vicis ; les dones, per norma, eren sospitoses en tot. Les nenes anaven a l'escola amb les monges, que ensenyaven molt poc. Algunes pegaven. com ara sor Tecla als anys 50 , que era terrible. Aixo si , tenien una guarderia per a les mares que treballaven i cosa que anava molt be. El matrimoni no era lliure sinó era obligatori casar-se amb qui el pare digués ; cap als anys 20 ,comença a canviar i molts pares atorguen poder per casar-se amb qui fos del agrad de la nuvia. Però molts matrimonis eren pactats, , costum que dura fins als anys 60 . En quan a les herències no tothom rep igual dels seus pares: les noies nomes tenen un 3% del del testament. En els tractes de casament (capitulacions ) posa el que ella cobrarà a la mort del marit ; es firmen el mateix dia del casament Sovint la dona rep uns diners d’agraïment per la feina realitzada fins al dia de la mort de l'espos. Es queda la casa en usdefruit , no en propietat, però no li donen res mes.. Tota una vida amb un home...! Ha treballat per a la casa i la família però molts cops no en treu benefici. La dona ha S'exceptuen les riques, que venien amb dot pròpia on el marit no hi podia intervenir per res. La dona de cuidar dels vells de la casa: onclos, tietes solteres , sogres...a mida que se li vagin morint millorarà en el seu escalafó, que comença en el zero el dia del casament. La jove està per servir a la sogra i la família del marit. La desconfiança sobre les dones també es masclisme. “A les dones se les ha de vigilar “ era un refrany molt estès per aquells anys. El sexisme es veu en tots els nivells: l' educació que la dona que rep, el treball a realitzar, estatus que la dona ocupa, la llibertat de moviment i decisió, els diners dels que disposa... hem hagut de lluitar molt en contra dels prejudicis, les lleis i les costums. El futur ha de ser diferent . Isabel Fonoll Professora i documentalista

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

CARAMELLAIRES “SORTITS DE L’OU” Les Caramelles d’aquest any han tingut grans novetats. Després de gestionar durant molts anys les Caramelles tota sola, aquest any hem format un equip amb la Mireia Barrera i el Xevi Farré que ha permès innovar-les. Hem buscat balls més adequats als nens i a les nenes a partir de 8 anys, i així hem engrescat balladors i balladores que feia uns anys que no participaven en aquesta festa. En “Serrallonga”, ball alternant bastons i cintes, ha sigut un gran repte d’enguany. També continuar ballant balls de rotllana, com el Rogle, el Patatuf i en Joan del Riu, ha permès que grans i petits compartissin unes danses i tots junts formessin una bonica colla. També hem innovat amb una cançó “En Piu i en Pau” nova pels nens i les nenes, però era una caramella antiga que els avis ja coneixien. El fet que el mes de gener s’iniciés un curs per aprendre a ballar sardanes, va permetre incorporar una ballada al final de la Diada. I també gràcies a la col·laboració de les cantaires de l’Estany, la festa es va fer més solemne. Aquest any la ubicació va ser a la Pista Vella, degut a les obres de la Plaça del Monestir, i com que ens va acompanyar un sol esplèndid, va fer del Diumenge de Pasqua una gran festa. La insistència dels nens i les nenes i la gràcies dels més menuts, així com que tothom segons la seva edat va trobar una manera de participar-hi, va fer que la recollida de diners fos força generosa, per això ja hem pogut gaudir d’una sortida fantàstica al Tibidabo. Per continuar amb la tradició de les Caramelles i poder mantenir el grup Caramellaire “Sortits de l’Ou” us animem a tots i a totes a participar en la propera edició.

VISCA LES CARAMELLES!!

Mònica Sentias

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

ENTREVISTES ALS PREMIATS DE L’ESCOLA CANTADA (CORAL). GUILLEM TERRA I ARNAU VIDAL.

1.Quan fa que esteu a la coral? Doncs uns tres mesos. 2.Us agrada anar a assajar amb el grup de cant coral? Si, però depèn del dia, si estem molt cansats... 3.Us agrada cantar? Si, moltíssim. 4.Llavors, us agradaria ser de grans cantants? Si i tant. I ens serviria per aprendre a afinar bé la veu. 5.Heu anat a fora d’Espanya a cantar? Doncs precisament anirem a Roma a cantar de cara a l’any que ve, al mes de gener. 6.Us agradaria viatjar amb la coral per altres països del món? Si i tant, començant per Roma. 7.Moltes gràcies per la vostra atenció i que us vagi molt bé amb la coral.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

CAMPIONAT ESCACS. LLUC VIVET. 1.Quant temps fa que jugues? 2 o 3 anys. 2.Tens algun familiar que juga amb tu? Si. Amb tots acostumo a jugar. 3.Quins dies de la setmana hi dediques a jugar? Els dijous. 4.Amb quines fitxes prefereixes jugar, amb blanques o negres? Generalment amb negres. 5.A quin lloc hi jugues? A l’escola de l’Estany. 6.Has guanyat alguna medalla o copa? Si. 7.Tens escacs? Si, tres taulers. 8.T’agradaria dedicar-te? Si, m’agradaria molt dedicar-me. 9.Moltes gràcies per la teva atenció i que et vagi molt bé en el futur.

CROSS. GERMANS FRANQUESA. 1.Quants quilometres heu recorregut com a màxim? 1.500 metres. 2.Heu guanyat alguna competició? No, hem quedat quarts com a màxim. 3.Quans anys fa que us dediqueu a córrer en la modalitat de cross? Dos anys. 4.Quin premi és el més gran que heu aconseguit? Una copa. 5.El premi es econòmic? No, però si quedes en bona posició i puges al podi et donen una copa. De totes maneres per competir l’organització et dóna una poma i aigua per hidratar-te. 6. Us agradaria dedicar-vos a aquesta activitat esportiva? Si, ens agradaria dedicar-nos ja que ens ho passem molt bé fent aquesta activitat. 7.Moltes gràcies per la vostra atenció i que us vagi molt bé les pròximes curses de cross.

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

ENTRETENIMENTS:

Pep, Pablo i Quim (1r)

Revista Escola de lâ&#x20AC;&#x2122;Estany Curs 2014-2015

Nil, Pol i Marc (Cicle Inicial)

Revista Escola de lâ&#x20AC;&#x2122;Estany Curs 2014-2015

Anna i Sergi 4t

Revista Escola de l’Estany Curs 2014-2015

P3 ANNA FAINÉ SABATA – LUCÍA MATEO GÁLVEZ – BERNAT PUJADES RUBIO – ÈRIC VILARDELL TORRAS P4 ADÁN CALVENTE ARNAU - NOA FÁBREGAS GONZÁLEZ P5 VICTÒRIA CALVENTE ARNAU – GIL FARRÉ FARRAS – LAIA ROCA FONT – EUDALD TORALLES BAIGET 1ER QUIM BARRERA PRAT– POL CAPDEVILA PRATS – PEP GIMÉNEZ ARRIETA - PABLO MATEO GÁLVEZ

2ON MARTA SANTIAGO GÓMEZ - SERGI PUJADAS

RUBIO - MARC ROCA FONT - NIL VIVET TORRAS 3ER GUILLEM FRANQUESA PRATS – INGRID PRAT ARDIACA 4ART ANA DUIA - SERGI ESPARÓ MAS- XAVIER MENA LÓPEZ - JUNIOR SÁNCHEZ GONZÁLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC VIVET TORRAS –5È ADRIÀ FRANQUESA PRATS – ARIADNA GIMÉNEZ ARRIETA

6È

ARNAU

BLANCAFORT

COLILLAS

–

JÚLIA

FRANQUESA ALCANTARILLA – ARIADNA PALOMO ESPARÓ – JANA PRAT ARDIACA – ARNAU VIDAL LLONCH. Mestres- ALOMA CUINÉ – GERARD GÓMEZ- DANIEL HERNÁNDEZ - IZAR MARTÍN – CARME MAS – VICKI TANTIÑÀ

Com ja sabeu, cada any publiquem aquesta revista oberta a tot el poble. Estarem encantades de rebre qualsevol article, opinió, suggeriment, proposta i col·laboració. Moltes gràcies i bon estiu!! Les mestres L’adreça per fer-ho arribar és: escolaruralgenial@gmail.com