RElAT MITIC O EXPlICACIÓ RACIONAl?
RElAT MÍTIC
EXPlICACIÓ RACIONAl
Narració tradicional sobre el món, els homes, els déus i la naturalesa, on es personifiquen i es divinitzen les forces de la naturalesa, les quals són considerades responsables sobre el comportament i destí dels homes.
Interpretació dels fenòmens com a conseqüències determinades de l’existència d’una llei o conjunt de lleis, unificades en una teoria. És a dir, l’explicació racional s’oposa al relat mític perquè es centra en la raó, que explica les coses com les estem observant.
La seua finalitat era explicar globalment la realitat i l’origen de la naturalesa, de l’univers, de l’home, de la civilització i de la tècnica, mitjançant la utilització de narracions i doctrines tradicionals, il·lògiques i irreals.
La seua finalitat consisteix en trobar una resposta per a les incògnites de la naturalesa, dels fets que tenen lloc en aquesta, i de les accions i del comportament dels humans, basant-se en l’experimentació, en l’observació dels fets, creació de teories i comprovació d’aquestes.
Característiques: ● Els Déus són la personificació de les forces naturals, i són responsables dels successos. ● Elements imaginatius-sentimentals presents. ● Explicacions arbitràries i pre-científiques. ● Tots els fets depenen dels capritxos dels Déus. ● Narracions tradicionals, se transmeten de generació en generació. ● Sentit simbòlic. ● Justificació dels fets i de les accions per mitjà de la voluntat d’un Déu. ● Els successos explicats ocorren arbitràriament i imprevisiblement. ● Ofereix explicacions d’allò que la ciència no pot respondre. ● No es creu en unes lleis exactes, per tant, la ciència resulta impossible.
Característiques: ● Es pregunta amb claredat buscant respostes concretes, reals i objectives. ● Els Déus són eliminats com a conseqüència de l’explicació racional. ● Els fets depenen de la idea de “necessitat”. Les coses succeeixen quan i com han de succeir. ● Els moviments de la naturalesa són regulars, cíclics, i en els fenòmens s’aprecien proporcions constants. El món és un Cosmos ordenat, no un caos. Per tant, els misteris de la naturalesa s’han de resoldre des d’ella mateixa. ● Per a explicar aquests misteris de la naturalesa es recorre a la noció d’essència (l’essència d’alguna cosa és allò que permaneix malgrat els canvis d’aparença). ● Conèixer serà captar allò comú i permanent de les coses. ● Es classifica en gèneres les qualitats permanents que defineixen els objectes. ● L’univers es redueix a un o pocs elements fonamentals, que és la clau de la investigació racional. ● Les explicacions racionals tenen certa predicibilitat. ● És progressiva, ja que les investigacions avances poc a poc. ● Pretén que la validesa de les explicacions siga universal, és a dir, igual per a tots.