Autor i il路lustrador: Esteban Cuende Arenas
En Pau ĂŠs un nen de tres anys, molt viu i eixerit (i tambĂŠ una mica trapella, tot s'ha de dir...). Des de fa ben poc tĂŠ una germaneta que es diu Paula, a la que s'estima molt.
La Paula és tan petita que només pren llet i sa mare li dona el pit sempre que ho demana. En Pau, encara que ja menja gairebé de tot (i sobretot d’allò que més li agrada) acostuma a prendre una miqueta de teta durant el dia, i sobretot abans de dormir.
Això no es cap problema ni per ells dos, ni per la seva mare, la Gemma, ja que com en diu en Pau:
- Mama, tu tens dos pits... un per mi i l'altre per la Paula!
Un dia en Pau va anar a jugar al parc amb el Marc i l'Anna, els seus millors amics. Mentrestant, la Paula prenia teta ben còmoda al fulard on la seva mare l’acostuma portar.
- Guaita, com menja la bufona! -va dir una senyora gran que hi havia al parcFas molt bé donant-li el pit!. Això és el millor que pots fer!. Això es el que aquesta petitona necessita!. En Pau, en sentir parlar la senyora a la seva mare i a la seva germaneta es va acostar per veure que passava i si havia de protegir-les ... (en Pau es prenia molt seriosament el seu paper de germà gran).
-
Aquesta es la meva germaneta Paula, i esta prenent de la teta que li toca. A mi avui em toca de l'altra - li va dir molt seriós a la senyora.
-
Que dius! Encara prens teta, tan gran com ets?! va exclamar sorpresa la senyora, tan fort que gairebé ho va poder sentir tothom que hi era al parc.
-
Això no esta gens bé, que si ho continues fent seràs sempre un bebè, agafat de la faldilla de la mama – això semblava que s'ho deia més a la Gemma que no al Pau...
-
Disculpi, però nosaltres ja hem de marxar- va dir la mare, que no volia discutir amb la senyora, i es va llevar del banc i va agafar al Pau de la ma per anar-se'n.
Un cop a casa en Pau va voler parlar amb sa mare del que hi havia passat abans. - Mama, jo ja soc massa gran per prendre teta? - li va preguntar una miqueta trist.
- Amor meu, tu ets massa gran per només menjar llet com ho fa la teva germana, però si encara vols prendre, és clar que pots fer-ho - li va contestar amb un càlid somriure. - A mi m'agrada molt quan ho fas, em fa molt feliç. - I a mi també, mama...
Va passar un temps i un dia, abans de adormir-se el Pau li va dir a la seva mare... - Mama, he estat pensant molt en una cosa... Jo ja soc molt gran i fort perquè menjo moltes llenties, cigrons i espaguetis.
- Si, amb molt de tomàquet i formatge en pols - li va recordar la mare tot rient. - Si, es clar, amb molt formatge - va assentir el nen, que li agradava més el formatge que a un ratolí . - Però el que volia dir-te es que ara qui necessita créixer i estar molt forta és la Paula, així que he pensat que li dono la meva part de teta. Jo ja no en prendré més, i així ella arribarà a ser tan gran i tan forta com jo. - Si això es el que vols, llavors em sembla bé. Ets el millor germà gran que la Paula podria tenir - li va dir la mare tot donant-li un petó.
- Però mama, oi que hem deixaràs dormirme abraçat a tu però sense donar-me teta? - Li va demanar en Pau molt fluixet. - Això, sempre fill meu - li va respondre sa mare també en un xiuxiueig, i li va donar un altre petó. Aquella nit en Pau es va adormir, com sempre, abraçat a la seva mare, amb el cap recolzat al seu pit, sentint la seva escalfor, la seva respiració, i amb un somriure a la boca pensant que ja era una miqueta més gran, i, sobretot i el més important, que era un germà gran com cal.