EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA
La filosofia neix a Grècia durant els segles XVI i XVII a.C, encara que durant els segles V i VI a.C es produeixen a nivell general, en el planeta, una sèrie d’esdeveniments que semblen afectar simultàniament a diferents cultures: LaoTse i el Confuci a Xina; Buda a l’Índia; Zoroastrisme a Pèrsia; Jeremies, Daniel i Ezequiel a Israel. L’aparició simultània d’aquesta sèrie d’esdeveniments dugué al filòsof alemany Jaspers (1833-1969), a parlar del temps-eix. Segons Jaspers s’hauria produït durant aquestes dates una espècie de crisi de la humanitat mitjançant la qual aquesta s’apartaria d’una vida natural i quasi màgica, per a posar el peu en una vida universal i més humana. El sorgiment de la filosofia a Grècia és fomentat per un context polític sever difícil de suportar. Dintre d’aquesta situació, una elit d’erudits es reuneix a diferents àmbits fugint de l’obscura realitat on estan vivint. Ho fan per a dialogar i així intentar comprendre els successos que estan ocorrent i que els rodegen. Aquest és el moment, entre el S.VI i el segle VII a.C, en què neix a Grècia el moviment filosòfic que va influir i segueix influint avui dia en la nostra cultura. El sorgiment d’aquest nou tipus de pensament es coneix com el pas del mite al logos i és el resultat d’una nova actitud davant l’explicació de l’univers. Sabem que la filosofia nasqué a Grècia, però no ho féu a Atenes, centre neuràlgic de la ciutat, sinó que ho féu a la perifèria, a les colònies. Aleshores tirem mà d’alguns esdeveniments històrics i polítics per a saber perquè el començament del pensament racional no neix a una gran ciutat, per què no neix al centre social, polític i econòmic de la ciutat? Sabem que durant el segle XII a.C es produeixen a Grècia les grans les migracions dòries, aquestes determinaran modificacions en l’organització dels pobles del continent, l’ordre social anterior a la invasió dòria es trenca i la cultura anterior decau, les noves colònies representen l’amanèixer d’una nova mentalitat. Entre molts dels efectes produïts per les colonitzacions destaquem l’aparició de la filosofia, d’una forma necessària els patrons es van modificant i dissolvent creant altres diferents. A poc a poc el nou pensament creat a les colònies acabarà per colonitzar a Grècia Central (Atenes).
Al principi dels temps les forces de la natura, el comportament i el destí dels humans depenien dels déus, com allò que ocorria a l’univers era arbitrari i depenia també del capritx diví. Els mites provenen de la imaginació i no es pot demostrar ni la seua veracitat ni la seua falsedat, no són universals i conjuguen elements reals i imaginaris, així, amb aquest clima creat a la ciutat de Grècia, era impossible que sorgís la ciència, però a partir d’aquest moment es deixa de creure en el mite i es comença a utilitzar la raó, açò ocorre gràcies a una sèrie de condicions que afavoriren aquest canvi: Primer hem de dir que ens situem en una època d’expansió i colonització grega amb un intens comerç marí en què s’entrava en contacte amb gent d’altres creences amb qui els grecs s’havien d’entendre, com els mites variaven segons la regió, s’hagué de buscar un codi comú per tal de relacionar-se. A més, va sorgir una classe ociosa, que al no treballar es dedicava a la contemplació
desinteressada de la natura, i que acudia a les nombroses reunions que tenien lloc en recintes públics, això va fomentar el diàleg i la reflexió, les idees es mesclaven i entraven en contacte unes amb altres traient així noves teories i conclusions. Aquests fets entre moltes altres coses fomentaren el començament de l’explicació racional dels fenòmens estranys, la raó era refutable, demostrable i ja no feia falta recórrer a la fe per a explicar fenòmens “estranys”, doncs la natura s’explicava a ella mateixa, sense eixir-se’n d’ella.