Revista Barça -nº97- Català by FC Barcelona

FITXATGE ESTRATÈGIC DE JONG, GARANTIA D’ESTIL

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA DESEMBRE DEL 2018 GENER DEL 2019 NÚM. 97 • 4 €

CIUTADÀ

TER STEGEN

El porter alemany explica per què va escollir viure com un barceloní més

SUMARI

EDITORIAL

EL TRIOMF DE LA NORMALITAT comprar el pa, moure’s en patinet o, simplement, passejar pel barri. I si ha d’anar a buscar la Daniela a la universitat, agafa el metro sense problemes. Tot això no deixen de ser coses normals que fan els ciutadans normals, però, en el cas d’un esportista d’elit, futbolista del Barça, es converteix en notícia, perquè precisament s'escapa de la normalitat. Aquesta normalitat amb què viu Ter Stegen el fa especial als ulls dels altres, però a ell no li sembla que ho sigui. No és com un estranger que està de pas, i reconeix que des que va prendre la decisió de fitxar pel Barça sabia que s’hi estaria molt de temps. Així que, “per respecte”, diu ell, el normal és que fes l’esforç des del primer dia per aprendre l’idioma i poder relacionar-se no només amb els companys de feina, sinó amb la resta de la gent, aprendre els seus costums, la seva cultura, la manera de viure mediterrània de la qual s’ha acabat impregnant. En Marc reconeix que això li ha endolcit el caràcter, que ara viu més tranquil i que no s’enfada amb tanta facilitat. Només té 26 anys, així que li queda molt de temps de vida professional, i ell no descarta passar-la tota al Barça. Ter Stegen ja forma part dels 78 futbolistes que han defensat la porteria blaugrana al llarg de la història, i està cridat a entrar al selecte grup dels més emblemàtics, com Bru, Zamora, Platkó, Velasco, Ramallets, Sadurní, Artola, Urruti, Zubizarreta i Valdés. La seva professionalitat és tan reconeguda com la seva normalitat. n

HEROIS A LA PORTERIA

Repàs històric dels defensors dels pals blaugrana MESSI REP LA CINQUENA BOTA D'OR

L'encert golejador de l'argentí la temporada 2017/18

REFORÇ DE FUTUR

Frenkie de Jong, el 23è holandès del Barça 26

32 © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

uan Marc-André ter Stegen va rebre la invitació de la Revista Barça i Barça TV per fer una visita a la Sagrada Família, va acceptar de seguida, encantat i agraït per l'oportunitat que se li presentava de poder conèixer, de la mà d’un arquitecte del temple, una de les grans icones de la ciutat i que el va enamorar només arribar, fa quatre anys. El porter alemany del Barça va escoltar amb gran atenció les explicacions de Xisco Llabrés, arquitecte del departament de projectes de la Sagrada Família, i va preguntar interessat pels secrets que amaga l’obra mestra d’Antoni Gaudí, màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana. La seva dona, Daniela, estudiant d’arquitectura a la Universitat de Barcelona, no el va poder acompanyar, però Marc va prometre que la hi portaria en una altra ocasió, perquè l’experiència s’ho mereix. Això és el que els agrada al Marc i a la Daniela, descobrir racons i indrets de la ciutat, per gaudir-la i viure-la intensament. En Marc i la seva dona viuen al centre de Barcelona, passegen com una parella normal, van a comprar a les botigues o es perden pels carrers i les places del Gòtic, el Born o la Barceloneta. Als veïns de Gràcia ja no els sorprèn veure'l

S'INCORPORARÀ AL JULIOL

Fitxatge de Jean-Clair Todibo per reforçar la defensa CESSIÓ FINS A FINAL DE TEMPORADA

Jeison Murillo arriba procedent del València CF PERFIL POLIVALENT

El cedit Kevin-Prince Boateng aporta experiència a Europa ESPAI BARÇA

Tram final de les obres de l'estadi Johan Cruyff JUNTA DIRECTIVA

Josep Pont, el directiu preseleccionat per als JJOO AGRUPACIÓ BARÇA JUGADORS

Fent treballar la memòria amb records futbolístics

FC BARCELONA. Febrer - març 2019 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz CAP DE MITJANS ESPORTIU José Manuel Lázaro DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Roger Bogunyà, Marc Brau, Xavier Catalán, Jordi Clos, Franchek Drobnic, Eduard Gangoso, Sergi Hernández, Marc Parramon, Patricia Pérez, Albert Riudeubàs, Mario Ruiz, Manel Tomàs i Josep Vives REVISIÓ LINGÜÍSTICA Marina Àlamo i Lourdes Julià ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana DISSENY I MAQUETACIÓ Olga Amigó, Montse Chaure i Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA © FC Barcelona - Germán Parga FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB; © FC Barcelona / Autors: Santiago Garcés, Alberto Montenegro, Germán Parga, Miguel Ruiz i Víctor Salgado, © ABJ / Autors: Anna Aluart, Sergio Ruiz i David Cuella; © Ajax Images; © Hockey Apasionado; © Shutterstock PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 113.950 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g. La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 1 de febrer del 2019.

REVISTA BARÇA

ENTREVISTA

Marc-André ter Stegen no és un futbolista com la majoria. Des del primer dia ha volgut integrar-se a la ciutat, viure com un barceloní més i conèixer la cultura del seu país adoptiu

UNA EXPERIÈNCIA

MOLT PERSONAL

EL PORTER ALEMANY DESCOBREIX ELS SECRETS DE LA SAGRADA FAMÍLIA KETTY CALATAYUD / ROGER BOGUNYÀ FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

REVISTA BARÇA

L REVISTA BARÃ&#x2021;A

L ENTREVISTA

a normalitat de Marc-André ter Stegen sorprèn en un món com el de les estrelles del futbol. El 2014, amb només 22 anys, va fer un pas transcendent en la seva vida, personal i professional, en acceptar fitxar pel Barça i començar una nova aventura lluny de la seva Mönchengladbach natal. Marc i la seva xicota, Daniela, ara ja convertida en la seva dona, van venir a Barcelona convençuts que s’hi quedarien molt de temps. Són una parella de joves que viuen al centre, que gaudeixen descobrint els petits secrets que ofereix la ciutat i que es comporten com uns barcelonins més. Convidat per la Revista Barça, Ter Stegen va descobrir els secrets de la Sagrada Família i va gaudir de les explicacions de Xisco Llabrés, un dels seus arquitectes. Després, va descobrir-nos una mica d’ell mateix a l’entrevista realitzada a la terrassa de l’Ayre Hotel Rosellón, amb unes espectaculars vistes a l’obra d’Antoni Gaudí. Què li ha semblat la Sagrada Família? És la primera vegada que la visito i la veritat és que ha estat un plaer, i també per l’arquitecte, ha estat molt especial. Una cosa única. Estic molt content d’haver pogut aprofitar per fer una visita increïble que mai oblidaré. Des del primer dia ha fet un esforç per integrar-se ràpidament a la vida d'aquí. Per què volia ser un barceloní més? Per a mi és una qüestió de respecte. Si vas a una ciutat nova, has de tenir la mentalitat que l’has de conèixer i t’hi has d’integrar com sigui. No volia estar només al meu racó, ni només amb les persones que ja conec per quedar-me en una zona de confort. Volia descobrir la gent, saber què pensa el que està davant meu, i per això és obligat aprendre l’idioma, intentar ser un més, i és el que estic fent. Intento gaudir i, alhora, descobrir Barcelona. L'altre dia es va fer viral una foto seva al metro. Això no és habitual en un futbolista. Què li aporta agafar el metro i com porta que això sigui notícia?

REVISTA BARÇA

Per a mi no és una cosa de bojos. És una manera de moure’s per Barcelona molt ràpida, i en aquest cas eren quatre estacions. Tampoc no és gaire, oi? Era en una hora en què no esperava que em fessin una foto. Però és el que menys em preocupa, l’important era arribar a l’hora. Mai vaig utilitzar el metro quan vam arribar, i cal aprendre, també, oi? La meva família em diu que també s’estan movent així, que és una meravella i que arribes molt ràpid a tot arreu. Ho faig per anar a la universitat de la meva dona, passejar i la resta. Està molt bé. Què els agrada més de Barcelona? El que tenim aquí és únic. Tenim la nostra vida aquí, això ho tenim clar. Tornem a Alemanya per veure la família, jo almenys, ella és d’una altra ciutat. Jo vaig néixer a Mönchengladbach, i quan hi vaig la veig diferent perquè visc aquí, tinc la meva vida totalment aquí. Per a nosaltres és fàcil viure aquí, la gent ens tracta molt bé. Què no coneix que li agradaria conèixer? Hi ha molts llocs aquí al voltant que són

És una qüestió de respecte. Si vas a una ciutat nova has de tenir la mentalitat de conèixer-la i d'integrar-t'hi" molt especials i els estem descobrint. Quan tenim temps i ella està tranquil·la amb la universitat és una mica més fàcil anar a algun lloc. Sempre busco per internet els llocs més propers que poden ser tranquils i que ens aportin el que estem buscant. Li agrada la platja? Sí, sobretot la part de Castelldefels.

Ter Stegen contempla la majestuositat de l'interior del temple de la Sagrada Família i escolta les explicacions de l'arquitecte.

Al principi d’arribar van viure allà, oi? Sí, vam viure gairebé tres anys allà i ara estem a la ciutat. Però potser algun dia hi tornem.

feien enfadar. Estic més tranquil, en part per haver vingut aquí, i també per la meva dona, que m’està portant pel camí adequat.

Quan tinguin nens, potser? Mai se sap!

Ofereix una imatge de tipus dur i fred. És més sensible del que sembla? No ho sé, però si ho diu... Pot ser.

Ara que han passat uns anys, què creu que és el que més els va costar de la seva adaptació? Res va costar d’una manera increïble. I tot és per la gent. Quan vam arribar tothom va voler fer el màxim perquè ens sentíssim a gust i tinguéssim tot el que necessitàvem. Una benvinguda com la de fa quatre anys no és gens normal. Agraeixo a tota la gent com m’ha tractat durant tots aquests anys.

Potser el fet de viure aquí també l’ha estovat... Potser la gent em veu molt seriós. Però no és així. Normalment estic amb la meva família, amb els meus éssers estimats, amb els meus amics. Estic molt més relaxat del que sembla potser des de fora, i això es descobreix preguntant què sent la gent. Així es comença una conversa, i potser canvien d’opinió.

Es considera un prototip d'alemany? Quan vaig arribar, sí. Potser era molt quadrat. Però mires una mica al voltant i t’adaptes a la mentalitat i aprens del que passa. Ara estic molt més tranquil que al principi. No em molesta gairebé res. No em puc enfadar per coses que abans em

Té una opinió formada dels catalans? Molta gent diu que són molt tancats, però amb mi són molt oberts. Si alguna vegada han començat a parlar en català i estic ficat a la conversa els entenc, i això és bo. M’agradaria parlar molt més, però almenys ho entenc i és un principi. A poc a poc.

Creu que amb el temps s'atrevirà a parlar-lo en públic? Ho he intentat. He fet dues classes de català i em va costar, almenys amb un nom especialment: Mercè. És Mercè? Al principi em va costar tant! Perquè, esclar... Els accents i dir-ho més obert, més tancat... Buf! Em va costar un munt! Però bé, és un objectiu, aprendre’l. Algun dia quan tingui un forat sí que m’agradaria fer-ho. Té un nom compost: Marc-André. La gent com li diu? Marc. A Alemanya alguns em diuen Ter. Marc o Ter, per a mi és el mateix. Què li agrada fer en el seu temps lliure? No soc gaire de pel·lícules. Tampoc no m’agrada gaire mirar la tele. M’agrada estar en llocs especials, anar a comprar, tenir bons productes al davant, estar amb els amics, amb la família. Gaudir una mica del que tenim. A vegades oblidem el que tenim al davant, i això és el que intento, veure el que tinc aquí, el que tinc al davant, i gaudir de la situació.

REVISTA BARÇA

ENTREVISTA

Va arribar a l’estiu del 2014 amb 22 anys, i ara en té 26. Encara que tenia certa experiència, ara és el porter titular del Barça, un dels millors del món. Si mira enrere, com veu el recorregut que ha fet? Sobretot és una qüestió d’experiència. Crec que amb cada partit, amb cada impressió, és una cosa que mai oblidaré en tota la carrera ni en tota la vida. Però no és només una experiència de futbol, sinó també a títol personal. Estic content del pas que hem fet la meva dona i jo. Amb perspectiva, creu que quan va arribar al Barça sabia realment on venia? El que em va comentar Zubi (Andoni Zubizarreta, en aquell moment director esportiu) era una mica el que m’esperava. Però sobretot era important tenir una idea de la ciutat, de les persones, de la mentalitat. Crec que això és clau per poder accedir a gent que és diferent per a mi. Com que soc alemany, també havia d’adaptar-me a moltes coses. Però crec, i també parlo per la meva dona, que som feliços de viure una experiència diferent, perquè a Alemanya no tots tenen la sort de sortir. Per això ha estat el pas perfecte per a nosaltres poder

REVISTA BARÇA

Marc-André ter Stegen s'ha consolidat com el porter titular del Barça i un dels millors porters del món.

descobrir una ciutat nova, una cultura nova i aprendre un idioma meravellós. Zubizarreta el va advertir que la porteria del Barça sembla més gran. Ho ha arribat a entendre? Em va dir que la gent aquí te una manera de veure el porter una mica diferent, i, esclar, abans hi havia un porter que va fer una gran feina durant molts anys. Jo arribava d’Alemanya, i ser un professional t’ajuda una mica, però cada club, cada filosofia, és diferent. Però això és el que volia al 100% des que estava al juvenil del Mönchengladbach, i ja tenia la il·lusió que algun dia em podria quadrar l’estil que tinc, i ha estat perfecte. La trajectòria fins ara s’ha complert. Com conviu amb els dies bons i els dolents a la porteria? Són com els alts i els baixos de la vida, no només en el món del futbol, sinó també a la vida normal. Sempre hi ha coses bones i coses dolentes, coses que no t’esperes. Fallar o tenir un bon partit ens passa a tots. Però els errors són el que al final et fan una mica més fort. I no és només una frase que

vull dir, sinó que jo he après de les coses que he fet. També aquí, al Barça, he comès errades que després hem comentat amb el meu entrenador de porters, i esclar que cada error en el seu moment és dur, però tots som humans. Cal prendre-s’ho així i, per descomptat, tirar endavant i fer les coses bé. És important treure importància als errors, relativitzar-los perquè no afectin mentalment? Cadascú té una manera diferent de tractar un error o una bona actuació. En el meu cas, per exemple, sí que en parlem cada vegada que juguem, tant si és un bon partit com un mal partit. Sempre ho analitzem i sempre hi trobem errades, encara que potser des de fora no es vegin o no semblin tan grans. Però nosaltres sí que ho veiem, i és important saber on has fallat. És molt natural parlar d’això. De tant en tant et pot ajudar a millorar, i és el que fem, parlar dels partits, analitzar-los i girar full, perquè, com que juguem gairebé cada tres o quatre dies, hem de continuar endavant i fer el millor per al pròxim partit.

quat per al meu estil o la meva manera d’entendre el futbol.

Quan vaig arribar potser era molt quadrat. Però mires al voltant i t'adaptes a la mentalitat. Ara estic molt més tranquil" Està fet per jugar amb l'estil del Barça? Crec que la filosofia que té el Barça és la idea que tinc jo, també. I no ho dic per dir-ho, és el que sento des del primer dia. Per això vaig decidir venir aquí al Barça, perquè la seva filosofia és la que a mi m’encaixa millor. En un altre club creu que seria un porter diferent? No ho sé, però potser no seria l’equip ade-

Un dels seus forts és el joc amb els peus. Al principi el públic patia una mica cada vegada que arriscava més del compte. Nota que la gent ara li té més confiança? No només jo m’he d’adaptar al que hi ha aquí. La gent també s’ha d’adaptar a mi, o, si més no, sentir-se bé veient-me jugar. Això passa amb tots els jugadors. Tenen una idea de com és un jugador, però fins que no el veuen jugar és complicat confiar-hi. Durant tots aquests anys m’han conegut una mica més i espero que tothom estigui més tranquil. Com veu l'equip des de la seva posició privilegiada? No em fixo només en un jugador. Nosaltres ho veiem tot com una ajuda. El míster també té una visió diferent del partit. Potser és una sensació diferent de la que tinc jo, i això és bo perquè tantes perspectives al final creen una solució o una idea de la manera de solucionar diverses situacions. Jo intento ajudar sobretot els defensors, perquè estiguem ben situats i treballem sempre bé com a col·lectiu.

REVISTA BARÇA

ENTREVISTA

Va començar amb 4 anys al Borussia Mönchengladbach i hi va jugar fins als 22, que va fitxar pel Barça. Pot ser un jugador de dos únics clubs? Mai es pot parlar del futur, però de moment, i crec que no és només una qüestió meva, sinó també de la família, que en aquest cas és la meva dona, ens sentim molt a gust i molt feliços d’estar aquí. Em puc imaginar quedar-m’hi molt de temps, i per això soc aquí. Si no no hauria fet aquest pas tan important en la meva vida. En la nostra vida. Ja és el porter alemany amb més partits a la Lliga espanyola. Suposa per a vostè un orgull especial i un repte ser el jugador alemany amb més partits? Crec que Schuster és difícil d’igualar, oi?

REVISTA BARÇA

Som feliços aquí. Em puc imaginar quedar-me aquí molt de temps. Si no, no hauria fet aquest pas en la meva vida”

Són 316. Mai se sap què passarà en el futur, però la intenció és arribar a molts partits i jugar-ne molts de la Champions, de Laliga i de cada competició possible, i superar-los tots. Fa la sensació que a Alemanya no se'l valora tant com aquí, ja que Neuer és el porter titular, i aquí no entenem per què no juga Ter Stegen. Com porta la seva suplència a la selecció? És una qüestió molt difícil. Jo no puc donar respostes a aquest tema, perquè no soc jo el que decideix qui juga. La veritat, és difícil ficar-se en una cosa en la qual no mano jo. El que puc fer és jugar bé setmana a setmana, partit a partit, i sempre oferir aquesta sensació que he de jugar sí o sí.

IMATGES COMPARTIDES

DESCOBRINT BARCELONA I CATALUNYA Ter Stegen aprofita el seu temps lliure per conèixer indrets de la ciutat i dels seus voltants, i immortalitza les seves experiències al seu compte d'Instagram.

—1 Sota el Pont del Petroli de Badalona. —2 Passejant pels carrers del barri Gòtic de Barcelona. —3 En patinet elèctric pel carrer Puigmartí, al barri de Gràcia.

Això és el que intento sempre, a veure fins on arribarem. De moment és molt complicat dir-ho. Sempre ha reconegut que Oliver Kahn és el seu referent. Dels porters que hi ha actualment en actiu, n'hi ha algun del qual li agradaria tenir alguna habilitat? Hi ha moltíssims porters molt bons, no només a la Lliga espanyola, també a França, a Anglaterra... A tot arreu. A la Lliga espanyola tenim porters increïbles, no només als tres grans equips, sinó també a la resta. És una Lliga molt equilibrada quant a nivell, i no només en una posició en concret, sinó pel que fa a tots els equips. Crec que aquest any es veu molt més que en els anteriors. Ara potser no hi ha tant de respecte al joc, els equips ataquen molt més a dalt, ens

—4 El jugador va ser captat per un aficionat mentre viatjava en metro.

EL SEGON REFORÇ D’HIVERN ENTREVISTA

pressionen molt més endavant, i nosaltres, com sempre, hem de trobar una solució per poder guanyar el partit. Sempre mirem de buscar solucions noves, perquè el joc del Barça es revoluciona contínuament. Els equips grans cada cop tenen més dificultats per guanyar els partits... De fàcil no n’hi ha cap, de partit, en aquesta Lliga. Ja no hi ha cap equip amb el qual diguis que ho solucionaràs tot molt fàcilment. Això no existeix. Per això nosaltres sempre intentem trobar una solució. El míster sempre està pendent que evolucionem el nostre joc i que l’adaptem a allò que necessitem. Crec que en això hi estem treballant, estem millorant, i de moment anem per bon camí. Per què l'any passat encaixaven menys gols i aquest se n'encaixen molts més?

REVISTA BARÇA

En alguns partits no hem estat 100% concentrats quan ja teníem el duel gairebé guanyat. Al principi de temporada vam encaixar gols en moments molt difícils. Per exemple, si mirem un partit complicat, a fora de casa contra el València, vam encaixar un gol al primer minut per diferents circumstàncies. Potser a vegades també és una qüestió de sort. I sort no vol dir que hagin tingut sort. Això es pot treballar, però algun dia tornarà la sort que una pilota no anirà al pal i a dins, sinó al pal i a fora. Però bé, hem de treballar com a equip per millorar aquest tema, perquè això no és només una qüestió de la línia defensiva, sinó de tot l’equip. Això comença amb mi i acaba amb els davanters, i comença amb els davanters i acaba amb mi. Hem de ser un equip que defensi i ataqui amb molta il·lusió, ajudar sempre el que tens al costat, i crec que tots estem disposats a fer-ho. n

EL SEGON REFORÇ D’HIVERN

TER STEGEN EN XIFRES

2.430 MINUTS JUGATS LA TEMPORADA 2018/19

Només Gerard Piqué (2.520) i Jordi Alba (2.443) sumen més minuts que ell aquest curs.

718 PASSADES TOTALS

Tot i ser porter, supera jugadors importants de la Lliga com Rodrigo Moreno (València) o Àngel Correa (Atlètic de Madrid) pel que fa al nombre total de passades a la Lliga.

83,84

DE PASSADES BONES

Cap dels porters titulars de la Lliga 2018/19 té una efectivitat més alta en les passades que l’alemany.

69 PARTITS SENSE REBRE GOLS

Dels 169 partits jugats amb el Barça, un total de 69 el porter alemany els ha acabat sense encaixar cap diana.

REVISTA BARÇA

EL SEGON REFORÇ NOMS PROPIS DED’HIVERN LA HISTÒRIA BLAUGRANA

TOTS ELS PORTERS DEL BARÇA

JUAN VELASCO

RICARDO ZAMORA

LLUÍS BRU MASIPÓ

1919-1922

1942-1955

Era considerat a la seva època el millor porter del món.

El primer porter blaugrana que va acabar com el menys golejat de la Lliga.

ANTONI RAMALLETS

FÉRENC PLATTKÓ

1913-1919

1947-1961

1923-1930

Considerat el primer gran porter blaugrana de principis de segle.

Batejat amb el sobrenom del 'Gat de Maracanà' per la seva gran actuació al Mundial del 1950.

El poeta Rafael Alberti el va immortalitzar en un emotiu poema.

ANYS PARTITS AL BARÇA OFICIALS

Vicenç Reig

1900-1903 25

Juan José Nogués

Lluís Pàmies

1900-1903 2

Manuel Vidal de Cárcer

1931-1933 17

Esteve Flaquer

1903-1906 1

Manuel de la Cruz

1932-1934 2

Joan Soler

1903-1907 19

Josep Francàs

1933-1935 3

Juli Marial

1903-1908 4

Josep Iborra

1935-1937 31

Romà Solà

1905-1911 36

Joaquín Urquiaga

1936-1937 16

Llisard Peris

1909-1913 6

Marià Gómez

1937-1938 2

Lluís Reñé

1911-1914 26

Fernando López

1937-1940 1

1915-1916 4

Lluís Miró

1939-1943 70

Lluís Bru

1913-1919 63

Fernando de Argila

1940-1943 11

Robert

1913-1920 1

Joan Colominas

1940-1943 4

Ricardo Zamora

1919-1922 36

Vicenç Font

Ramon Bruguera

1920-1927 13

Juan Zambudio Velasco

1942-1955 198

Joaquín Pascual

1922-1924 19

Josep Valero Martín

1943-1947 15

Férenc Plattkó

1923-1930 93

Enrique Martín 'Quique'

1943-1950 24

Jaume Hospital

1925-1929 2

Antoni Ramallets

1947-1961 387

Ramon Llorens

1925-1938 84

Pere Caldentey

1952-1954 2

Manuel Vidal

1928-1929 13

Francisco Javier Goicolea

1953-1956 5

Jaume Uriach

1928-1931 31

Pere Estrems

1956-1959 17

Cristòfol Solà

1929-1930 1

Francesc Larraz

1958-1959 1

Francisco Aramburu

REVISTA BARÇA

1912-1914

1930-1936

1942-1943

1939-1942 203

1947-1948 1

EL SEGON REFORÇ D’HIVERN SALVADOR SADURNÍ

URRUTICOECHEA 'URRUTI'

1961-1976

1981-1988

Va aconseguir tres trofeus Ricardo Zamora com a porter menys golejat de la Lliga.

Sempre serà recordat per l'"Urruti, t'estimo!" del periodista Joaquim Maria Puyal després d'aturar un penal que va valer la Lliga del 1985.

'PELLO' ARTOLA

2002-2014 El porter que ha jugat més partits oficials i amb el millor palmarès.

ANDONI ZUBIZARRETA

1975-1984

1986-1994

Va ser un dels herois de les eliminatòries de la històrica Recopa del 1979.

El porter de Wembley 92 i pedra angular del Dream Team.

ANYS PARTITS AL BARÇA OFICIALS Juan Antonio Celdrán

VÍCTOR VALDÉS

ANYS PARTITS AL BARÇA OFICIALS

1961-1963 8

Vítor Baía

1996-1998 55

Carlos Domingo Medrano

1959-1961 6

'Ruud' Hesp

1997-2000 144

'Rodri II'

1960-1961 5

Francesc Arnau

1998-2001 32

José Manuel Pesudo

1961-1966 94

Richard Philippe Dutruel

2000-2002 22

Salvador Sadurní

1961-1976 332

'Pepe' Reina

2000-2002 51

Miguel Reina

1966-1973 160

'Tito' Bonano

2001-2003 74

1973-1979 98

Robert Enke

2002-2003 4

'Pello' Artola

1975-1984 249

Víctor Valdés

2002-2014 539

Vicent Amigó

1979-1980 7

Rüstü Reçber

2003-2004 7

Jaume Huguet

1979-1980 2

Albert Jorquera Fortià

2003-2009 24

Francesc Damià Llangostera

1979-1981 3

Rubén Iván Martínez

2004-2005 3

Amador Lorenzo

1980-1986 27

José Manuel Pinto

2008-2014 90

F. J. González 'Urruti'

1981-1988 182

Rubén Miño

2010-2011 1

Francisco Abellán

1984-1985 1

Oier Olazábal

2013-2014 2

Andoni Zubizarreta

1986-1994 410

Claudio Bravo

2014-2016 75

José A. 'Covelo'

1987-1989 1

Jordi Masip

2014-2017 4

Juan Carlos Unzué

1988-1990 9

Marc-André ter Stegen

2014-...

156

Carlos Busquets

1990-1998 117

Jasper Cillessen

2016-...

Jesús Mariano Angoy

1994-1996 11

Julen Lopetegui

1994-1997 10

Pere Valentí Mora

1959-1960

1970-1971

REVISTA BARÇA

Juan Bautista Llopis es va tornar a vestir de blaugrana 76 anys després en l’homenatge que va rebre al seu poble natal de Carcaixent i al qual van assistir Pau Vilanova, Migueli, Ramon Alfonseda i Guillermo Amor com a representants blaugrana.

El jugador més veterà del Barça Juan Bautista Llopis, de 102 anys, va disputar com a porter un total de sis partits amistosos entre el 1941 i el 1943, i el Club li va retre un homenatge com a l’exjugador més veterà actualment

i durant les dues temporades que va vestir els colors blaugrana (1941/42 i 1942/43) va disputar un total de sis partits amistosos amb el primer equip.

EDUARD GANGOSO FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

Tot i això, no va poder debutar mai oficialment a causa de la competència ferotge que tindria a la porteria. I és que passar per davant de Lluís Miró, Argila i Pepe Nogués va esdevenir impossible. Entre això i que, a més, l’obligaven a jugar també amb l’equip de la Quarta Regió militar, el somni de jugar en partit oficial no es va poder complir mai. Això sí, va coincidir amb jugadors de renom de l’època com ara Josep Seguer – amb qui va tenir una excel·lent amistat– , Llácer i Gonzalvo III, entre d’altres. Després de gairebé 76 anys des que va disputar el

l llarg dels 119 anys d’història el FC Barcelona ha tingut més de 2.200 jugadors que han defensat els colors de la samarreta del primer equip. De tots ells, n’hi ha un d’especial: és Juan Bautista Llopis Llopis, té 102 anys i fa poc ha estat homenatjat pel Club després de descobrir que és actualment l’exfutbolista més veterà del FC Barcelona. Fill d’agricultors de cítrics i amant del futbol des de ben petit –compaginava l’activitat esportiva amb el negoci familiar–, la seva etapa al Club es remunta al 1941, i s’hi va estar fins al 1943. Una etapa en què va deixar la seva població natal, Carcaixent, per completar el servei militar que havia iniciat a València i que va haver de finalitzar a Barcelona un cop va acabar la Guerra Civil. Les seves habilitats sota pals –va ser format a l’Escola Pia d’Alzira i més endavant al juvenil del València i a la UD Carcaixent– durant el servei militar el van portar a fitxar pel Barça Amateur, l’equip no professional que tenia aleshores el Club,

Competència sota pals

Samitier em va dir que per ser un bon porter havia de saltar una cadira per volar cap a la pilota. I així ho vaig fer. La patacada era grossa”

seu últim partit com a blaugrana –24 de gener del 1943– el Club ha volgut posar en valor la seva figura. I és que no cada dia es coneix un exjugador amb més de 100 anys d’història que, tot i haver jugat al Club, no ha trepitjat mai el Camp Nou. L’homenatge es va realitzar en un acte organitzat a través de la Federació de Penyes de València i la Marina Alta, abans del Llevant-Barça de Copa, i se li va fer entrega d’una samarreta amb el seu nom al darrere i el número 1 i signada per Ter Stegen i Cillessen. Llopis també va rebre un exemplar del Gran Diccionari dels jugadors del Barça, on apareix el seu nom, i un carnet de l’Agrupació Barça Jugadors. Juan Bautista Llopis va tornar a vestir de blaugrana 76 anys després. L’acte va comptar amb el directiu Pau Vilanova; el responsable de Relacions Institucionals i Esportives del primer equip, Guillermo Amor; el president de l’ABJ, Ramon Alfonseda, i l’exjugador Migueli. La lucidesa de Llopis va meravellar l’expedició blaugrana, que no es va cansar d’escoltar les anècdotes d’aquella època, entre les quals una en què el protagonista és Josep Samitier, que el va entrenar un dia a Les Corts: “Recordo que em va dir que per ser un bon porter havia de saltar una cadira per volar cap a la pilota. Un porter que només s’ajup no serveix per a res. I així ho vaig fer. La patacada cada cop que feia una estirada era ben grossa”.

Convidat al Camp Nou

El FC Barcelona, a través del directiu Pau Vilanova, també el va convidar a gaudir d’un partit des de la Llotja de l’Estadi. Llopis es va emocionar en rebre la invitació que li permetria complir el seu somni: conèixer el Camp Nou. “M’han convidat a anar-hi, però amb l’edat que tinc i el temps gelat que està fent tinc por de no arribar-hi. Quan faci millor temps, però, sí que aniré al Camp Nou. Visca el Barça!”. n

REVISTA BARÇA

EL MÀXIM GOLEJADOR D’EUROPA UN REPÒQUER DE TROFEUS

El col·leccionista de Botes d’Or

Leo Messi va conquerir la seva primera Bota d’Or fa nou temporades amb 34 gols, i el curs passat va sumar la cinquena amb la mateixa xifra. Ja és el jugador que més botes daurades ha guanyat en la història del trofeu

PATRICIA PÉREZ. FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

eo Messi va finalitzar l’any 2018 recollint la Bota d’Or, la cinquena del seu palmarès particular, que el converteix en el jugador que més n’ha guanyat al llarg de la història d’aquest trofeu que premia el millor golejador de la temporada a Europa. L’argentí va aconseguir 34 gols en 36 partits i va superar altres golejadors com Mohamed Salah (Liverpool), Harry Kane (Totthenham), Robert Lewandowski (Bayern) i Ciro Immobile (Lazio). L’acte de lliurament del trofeu es va celebrar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i va comptar amb la presència del president Josep Maria Bartomeu, dels directius Silvio Elías i Xavier Vilajoana, així com dels diferents responsables esportius, Pep Segura, Éric Abidal, Guillermo Amor, Ramon Planes, Jordi Roura, Aureli Altimira, i els companys del 10 i també capitans Sergio Busquets i Sergi Roberto.

Però els convidats més especials van ser cinc nens del SJD Pediatric Cancer Center de Barcelona, hospital molt vinculat amb la Fundació Leo Messi i la Fundació Barça. Un per un, els nens van anar col·locant les quatre Botes d’Or que ha aconseguit el 10 del Barça anteriorment, que van anar il·luminant una a una les lletres del seu cognom. El mateix protagonista va ser l’encarregat de fer brillar l’última lletra perquè el nom de MESSI lluís amb més força. El jugador es va mostrar exultant amb el premi, i també molt agraït. “Gaudeixo de la feina, de l’esforç i dels meus companys. Soc al millor equip del món, tinc al costat els millors, i tot això fa que sigui més fàcil poder aconseguir aquests premis. No

m’esperava res d’això quan vaig començar, realment”, va comentar un Leo Messi satisfet i que, a més, va afegir: “Em trobo bé, tan físicament com anímicament. Van passant els anys i intento cuidar-me. No deixo de treballar perquè això continuï”. Màxim golejador del 2018

A més de la Bota d’Or, Messi no para de batre rècords. El capità blaugrana va acabar el 2018 com a màxim golejador de l’any, en anotar 47 gols en els 50 partits que ha disputat amb el Barça. Messi ha signat un 2018 excel·lent, ja que també ha repartit 26 assistències. A més, comptant els gols que ha marcat amb la selecció argentina, suma un total de 51 dianes, unes xifres estratosfèriques. Al darrere seu ha deixat davanters de la talla de Cristiano Ronaldo (43), Lewandowski (42), Salah (37) i Kane (34). És la quarta vegada que Leo Messi es converteix en el màxim golejador d’un any natural. Ja ho va ser l’any 2010, amb 58 gols; el 2012, amb 91, i l’any 2016, amb 59. I aquest 2018 s’ha tornat a consagrar com a màxim anotador amb 47 gols. n

14 10 23

GOLS

28 43 26

50 46

2017/18

2016/17

2015/16

2014/15

2013/14

2011/12

2010/11

2009/10

2008/09

2007/08

2006/07

2005/06

2004/05

2012/13

LA CRONOLOGIA DELS GOLS DE MESSI

37 34

MÀXIM GOLEJADOR EUROPEU DE LA TEMPORADA 2017/18 MESSI

PUNTS

SALAH

PUNTS

KANE

LEWANDOWSKI

PUNTS

IMMOBILE

PUNTS

BOTES D’OR PER EQUIPS FC BARCELONA LIONEL MESSI (2009/10, 2011/12, 2012/13, 2016/17, 2017/18) RONALDO NAZÁRIO (1996/97) LUIS SUÁREZ (2015/16)

REIAL MADRID CRISTIANO RONALDO

(2007/08, 2010/11, 2013/14, 2014/15) HUGO SÁNCHEZ (1989/90)

DINAMO DE BUCAREST GEORGESCU (1974/75, 1976/77) MATEUT (1988/89) REVISTA BARÇA

UN REFORÇ QUE GARANTEIX L'APOSTA PER UN ESTIL

FRENKIE DE JONG

FITXATGE ESTRATÈGIC

Una delegació del Barça encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu va viatjar a Amsterdam per tancar el traspàs de Frenkie de Jong amb l'Ajax. El jugador que volien els grans clubs d'Europa ha escollit que el seu futur sigui blaugrana

REDACCIÓ. FOTOS: © FC BARCELONA

er segona vegada a la història, el FC Barcelona ha anunciat el fitxatge per traspàs d'un jugador per a la propera temporada a meitat d'una temporada en curs. La primera va ser el 20 de gener del 1989, fa tot just 30 anys, quan va fer pública la contractació de Ronald Koeman procedent del PSV Eindhoven. Aquest no és un detall sense importància. És la constatació que Frenkie de Jong, com ho va ser l’autor del gol de Wembley, no és un fitxatge qualsevol. Als seus 21 anys, el migcampista de l’Ajax, també holandès com Koeman, el seu actual seleccionador, simbolitza la garantia que l'estil que ha fet del Barça una referència al món és el que marcarà el procés de rejoveniment de la plantilla del futur. Era o caixa o faixa. A principis de gener, les possibilitats que el jugador més cobdiciat acabés per decidir que el seu futur seria blaugrana havien disminuït davant la insistència d'altres clubs europeus amb gran capacitat econòmica que també lluitaven pel seu fitxatge. Dos viatges llampec del president Josep Maria Bartomeu a

REVISTA BARÇA

Pep Segura, Josep Maria Bartomeu, Frenkie de Jong i Òscar Grau, en la signatura del jugador.

Amsterdam van tornar a encaixar les peces del puzle que formaven el Barça, l'Ajax, el club propietari del jugador, i el mateix De Jong. Finalment, el 23 de gener va arribar la notícia que esperava unànimement tot el barcelonisme i que va causar un impacte mundial. El Barça i l’Ajax havien arribat a un acord per al traspàs del jugador, que

s’incorporarà a la disciplina del club blaugrana a partir del dia 1 de juliol del 2019. El cost de l’operació serà de 75 milions d’euros més 11 en variables. El jugador signarà contracte amb el Club per a les pròximes cinc temporades, fins al final del curs 2023/24. La delegació formada pel president Bartomeu, el CEO Òscar Grau i el mànager esportiu del futbol professional,

Una notícia d'impacte mundial La notícia del fitxatge de Frenkie de Jong pel FC Barcelona va tenir una gran repercussió a escala mundial. L’acord amb l’Ajax va ser una de les notícies esportives més rellevants del dimecres 23 de gener, i la premsa de tot el món se'n va fer ressò, especialment als Països Baixos. Diaris com ‘De Telegraaf’, ‘Volskrant’ o la televisió NOS van tractar la notícia recordant i subratllant la tradició de futbolistes holandesos del FC Barcelona. A més, capçaleres esportives europees de referència com ‘L’Équipe’, ‘La Gazzetta dello Sport’, ‘Bild’ o la BBC també van recollir el fitxatge a les portades de les seves edicions digitals.

Josep Segura, van tancar el fitxatge a les oficines de l’Ajax amb Marc Overmars, director esportiu del Club d’Amsterdam, que va confessar després que el fet que Bartomeu viatgés personalment a fer l’operació “va ser crucial”. “Ha estat una operació molt dura, molt llarga, però al final s’ha signat tot en només dues hores. Hi ha hagut molt respecte cap a l’Ajax i el jugador”, assegura Overmars. El president blaugrana es va mostrar molt satisfet de poder incorporar al Barça un jugador especial que avala tot el barcelonisme. “Amb l’arribada de Frenkie de Jong sumem talent, joventut i estil Barça al nostre projecte esportiu. Estem convençuts que serà una peça clau del nostre equip en els propers anys”, al temps que va valorar-ne la incorporació: “Un fitxatge estratègic per al futur del Club. El jugador tenia molt clar que volia jugar al Barça i no ha canviat d’opinió”. Frenkie es va mostrar exultant un cop ja va poder anunciar la seva decisió. “Aquest estiu vinc al Barça! Estic molt content, orgullós i emocionat”, van ser les primeres paraules com a futur jugador blaugrana que va dirigir en un vídeo als fans del Barça. Ja en una entrevista més profunda al diari holandès De Telegraaf, va confessar que va dubtar si tindria cabuda en un

“Amb l’arribada de De Jong sumem talent, joventut i estil Barça al nostre projecte esportiu. Serà una peça clau en els propers anys” JOSEP MARIA BARTOMEU

President del FC Barcelona

“Aquest estiu vinc al Barça! Estic molt content, orgullós i emocionat” FRENKIE DE JONG

Jugador de l’Ajax i futur jugador del Barça

equip plagat de grans jugadors al centre del camp. “Primer vaig pensar que el Barça té els millors migcampistes i que mai podria jugar. Però la gent del Barça em va fer veure que podria jugar bastant. Per descomptat, ningú pot garantir-te un lloc de titular. Ets tu qui ho ha de demostrar”.

Un somni complert

Però va ser la seva nòvia, Mikky Kiemeney, qui va desvelar en un tuit, acompanyat d’una fotografia de tots dos com a aficionats al Camp Nou en un partit fa tres anys, que Frenkie complirà un somni vestint de blaugrana. “Avui és el dia en què pots dir al món que jugaràs al club dels teus somnis. Has fet un gran somni realitat”. El somni de De Jong és la il·lusió que comparteixen tots els culers pel seu fitxatge, que porta incorporat un segell de garantia d’estil i de confiança en el futur. Un futur que vaticina la mateixa UEFA en un reportatge al seu lloc web, en què qualifica De Jong com “un jugador que apareix un cop per generació” i augura que encaixarà a la perfecció al Barça, destacant la figura de Sergio Busquets com a mestre, del qual “podrà aprendre i, finalment, succeir-lo”. n

REVISTA BARÇA

DE JONG

FITXATGE ESTRATÈGIC PERFIL FUTBOLÍSTIC DEL FUTUR JUGADOR BLAUGRANA

EL FUTUR PORTA EL SEU NOM

Frenkie de Jong és d’aquells jugadors que t’atrapen a la primera mirada. El seu futbol és alegre i fins i tot un punt inconscient. Potser per això enganxa només veure’l, perquè no tan sols és un futbolista defensant uns colors, sinó algú que gaudeix amb el joc

C ÀLEX DELMÀS

onceptes i diversitat posicional: el primer que cal ressaltar de Frenkie de Jong és la naturalitat amb què porta a terme els conceptes més bàsics i més importants del futbol. Cada control és orientat, cada recepció amb la cama, allunyada, i cada passada al company facilita la recepció de la pilota. Tot natural. Una naturalitat que trasllada a totes les parts del camp. Perquè De Jong és un jugador multiposicional i amb una enorme capacitat d’adaptació. Si parlem en l’idioma Barça, Frenkie pot jugar de 4, de 6, de 8 i fins i tot de 10. I encara que no és la seva posició ideal, encaixaria també com a central iniciador del joc. Dels 25 partits disputats com a titular aquesta campanya, Ten Hag l’ha situat en 20 com a interior al 4-3-3, tres vegades com a pivot i dues com a central. Així mateix, el seleccionador Ronald Koeman el va situar al doble pivot esquerre davant Alemanya i França. En realitat, la seva gran expansió de joc el porta a ocupar les quatre posicions en algun moment o altre. Per aquest motiu, De Jong pot ser tant un primer com un segon graó de joc. I això és dificilíssim de trobar en el panorama futbolístic.

REVISTA BARÇA

Conducció en carrera

a conducció de pilota és un aspecte que el defineix. És extraordinàriament bo portant-la a la pràctica. Malgrat la seva joventut, és un dels millors conductors de l’actualitat. Quan l’aplica és vertical i té uns primers metres gairebé inabastables. Utilitza les dues cames i té una protecció de pilota magnífica. Col·loca el cos entre l’oponent i la pilota, i per això es fa difícil robar-la-hi. Les seves qualitats tècniques li permeten direccionar-se a la zona més descoberta, allà on la jugada ho requereix. Aquesta barreja el converteix en un expert de la divisió, sigui des de la posició que sigui. Un futbolista amb altíssima capacitat per batre línies i crear superioritats amb la pilota.

Orientació corporal

xquisit perfilant el seu cos. Mai dona l’esquena al joc i es gestiona de manera brillant. Sempre, absolutament sempre, la seva visió de camp és la màxima que la física li permet. És com si s’ajustés la seva posició per tenir el control permanent de l’esfèrica, dels companys i dels contraris a la vegada. Però quan el context li impossibilita obtenir la visió, fa servir un altre recurs ben característic de l’idioma de joc blaugrana: mirar abans de rebre. Una acció que sembla senzilla però que, en re-

Frenkie de Jong és un migcampista total que ha captivat tothom per la seva naturalitat i capacitat d’adaptació que demostra tant a l’Ajax com a la selecció holandesa.

alitat, és molt complicada de realitzar a la velocitat que viatja el joc de primer nivell. Un concepte que concedeix avantatges, perspectiva i afavoreix la presa de decisions.

Totes les passades i temps

o és fàcil controlar tota la tipologia de passades. I Frenkie de Jong ho fa. En gran mesura perquè domina totes les superfícies del peu (empenya frontal, empenya exterior, empenya interior o rosca). A més, la seva elevada fiabilitat (91,8% de mitjana) l’equipara als migcampistes blaugrana. Sergio Busquets és a prop del 90%, Rakitic es mou en el 92% i Arthur té de mitjana un elevadíssim 94%. A més, és capaç de combinar molt bé el futbol curt amb el llarg. La seva taxa d’associació llarga és del 3,5% (a una mitjana de 2,7 desplaçaments per partit) i barreja

FRENKIE DE JONG LLOC DE NAIXEMENT: Arkel (Holanda) DATA DE NAIXEMENT: 12/06/1997 PES: 70 kg ALÇADA: 181 cm

Retall i conat

tilitza principalment dos recursos: la retallada-sortida i el joc de murri d’anar i no anar. Per la confiança que té en ambdues maniobres, no dubta a rebre encara que les condicions no siguin les més propícies. Són nombroses les ocasions en què ve a recollir amb la seva marca i aconsegueix desencallar la situació per mitjà d’una de les dues accions. Més ingredients per generar superioritat, ja sigui a l’inici o en l’evolució del joc.

Continuïtat i caigudes al pol oposat

n dels seus trets més marcats és la continuïtat. Mai es desconnecta i la seva voluntat per participar s’estén a qualsevol context de partit i davant de qualsevol situació. Amb 82,4 passades de mitjana, ocupa la 9a po-

L’holandès és un dels millors conductors de pilota de l’actualitat. Té uns primers metres gairebé inabastables Mai es desconnecta, però als seus 21 anys té marge de millora. El joc del Barça requereix que sigui més pacient del que és a l’Ajax

sició d’Europa i, després de Toni Kroos i Marco Verratti, és el tercer migcampista que més participa en tota la Champions League. Així mateix, es tracta del jugador amb més participació a l’Eredivise, amb una mitjana de 78,4 passades. No hi ha relaxació si el resultat és favorable ni desànim en cas oposat. A la primera volta, davant el Feyenoord, va arribar als 162 tocs de pilota! Però en la mateixa trobada de la segona volta, i tot i perdre contundentment, també va ser el jugador amb més intervencions dels dos equips. Les caigudes sense pilota al costat contrari per on es desenvolupa el joc són també una acció recurrent. Amb aquestes obertures multiplica els beneficis, ja que engrandeix l’espai de connexió amb ell, alhora que es distancia del rival i crea línies de passada per als companys més avançats.

Recorregut de creixement

erò, com és lògic, i als seus 21 anys, té marge de millora. El joc del Barça requereix que sigui més pacient del que és a l’Ajax. Així mateix, haurà de reduir lleugerament el seu radi d’expansió per no consumir espai a companys o perfeccionar la presa de decisions. Sobretot amb la seva gran conducció de la pilota. Utilitzada com a recurs pot marcar diferències, però realitzada permanentment pot minimitzar-ne l’impacte. I, és clar, l’adaptació al nivell màxim que representa el FC Barcelona. Sigui com sigui, Frenkie de Jong és il·lusió. Un futbolista ja boníssim que pot arribar a ser descomunal. El món del futbol sempre té un component d’imprevisible, però el que s’intueix en ell és enorme. Del que no hi ha dubte és que el futur porta el seu nom. n

REVISTA BARÇA

amb destresa les direccions de la passada. El seu criteri de joc ha arribat a aquest punt en què no és excessivament pla en les passades ni s’excedeix en el risc.

De Jong serà jugador del Barça a partir de l’1 de juliol del 2019. Es va formar al Willem II i el 2015 va fitxar per l’Ajax, però va continuar jugant cedit al seu equip d’origen. Des de la temporada 2015/16 és indiscutible a l’Ajax.

UNA COLLITA HISTÒRICA UNA MANERA ESPECIAL D'ENTENDRE EL FUTBOL

EL BARÇA ORANJE

106 gols en 350 partits, va ser l’artífex a Wembley de la primera Copa d’Europa de la història del Barça en aquell mític minut 111, el 20 de maig del 1992.

Després del Dream Team

De Jong serà el 23è holandès que lluirà la samarreta blaugrana en partits oficials

MANEL TOMÀS / EDUARD GANGOSO

n fet gairebé irrefuta ble és que l’escola que més ha influït en la manera de jugar del Barça més modern ha estat l’holandesa. De fet, el punt de partida de l’influx d’aquesta concepció futbolística és prou evident: l’arribada a l’estiu del 1973, procedent de l’Ajax, de Johan Cruyff, ales hores el millor jugador del món. La figura rossa i espigada de l’anomenat Profeta del Gol, amb el suport des de la banqueta pel seu compatriota Marinus Michels, va revo lucionar l’equip i va fer que la Lliga retor nés a Can Barça després de catorze anys de sequera. Un èxit que malauradament no tindria continuïtat immediata, però la llavor ja estava sembrada. El barcelonisme es va impregnar de l’estil únic, vistós i victoriós del qual Rinus Michels, als anys 70, va posar les primeres bases com a tècnic amb Cruyff de jugador. Unes bases i una metodologia que sempre incorporaven la presència de la pilota, ja fossin circuits físics o tècnics. Un estil que també va calar a les categories inferiors. Aquella època, a més, no només va me ravellar el futbol blaugrana del 74, sinó

MARINUS MICHELS

Entrenador (1971-75; 1976-78)

REVISTA BARÇA

que també el món es va rendir a la selecció d’Holanda, dirigida per Michels i liderada al camp per Cruyff. Una selecció anome nada la Taronja Mecànica que, tot i perdre dues finals –Mundials 74 i 78–, va ser re coneguda per practicar un futbol total que va enamorar aficionats d’arreu del món.

Johan Cruyff, la peça clau

Cruyff va ser el primer holandès que va recalar al Camp Nou. El seu amic Johan Neeskens –Johan II–, aquell impetuós migcampista que sempre acabava els par tits amb la samarreta xopa de suor, seria el segon a partir del 1974. Johan II arribaria a guanyar la final de la Recopa de Basilea cinc anys després, però l’eclosió definiti va de l‘escola oranje no seria una realitat fins a la dècada dels noranta, amb aquell inoblidable Dream Team, obra i gràcia de Johan Cruyff. L’holandès plasmava així des de la banqueta la màxima que sempre l’ha via guiat als terrenys de joc durant la seva carrera futbolística: l’obsessió per trobar la combinació perfecta entre el joc bonic, ofensiu i associatiu i els resultats i els títols que cal exigir a un equip gran. Com a feliç metàfora d’aquesta nova època, Ronald Koeman, aquell defensa capaç de marcar

JOHAN CRUYFF

Entrenador (1988-1996)

El Dream Team va acabar de manera abrupta el 1996. Tanmateix, l’aposta holandesa a la banqueta blaugrana continuaria amb la contractació de Louis van Gaal un any després, per bé que el controvertit tècnic, malgrat els títols aconseguits, va tenir detractors que l’acusaven de fomentar un futbol no gaire lluït i de promoure una excessiva holandització de la plantilla. Fins a vuit compatriotes va tenir Van Gaal a les seves ordres, la majoria procedents de l’Ajax, amb quatre Copes d’Europa a les seves vitrines: Reiziger, Hesp, Bogarde, Zenden, Cocu, Kluivert i els germans De Boer (Ronald i Frank). Entrats al segle XXI, els futbolistes holandesos continuen arribant puntual ment al Barça, ja no de manera massiva: Overmars, Gio, Van Bommel, Afellay, Cillessen... Però va ser l’entrenador Frank Rijkaard el que, a partir de l’any 2003, va deixar la seva empremta des de la direcció tècnica, tot recuperant les pures essències blaugrana del joc de possessió i sentit atacant. L’efímer Edgard Davids va apuntalar l’equip des del mig del camp al segon tram de la ciclotímica temporada 2003/04, avantsala de grans triomfs que es van coronar amb la Champions de París 2006. Ara, amb l’equip immers des del 2008 en una nova època de llorers impregnada dels fonaments de l’escola holandesa, arriba Frankie de Jong, destinat a ser l’abanderat d’un futur que s’albira brillant. La jove perla de l’Ajax es convertirà en el 23è jugador holandès que vestirà la samar reta blaugrana en els equips professionals del Club, el 20è només del primer equip, als quals s’han de sumar Danny Müller, jugador del Barça B, i actualment les dues jugadores holandeses del Barça Femení, Lieke Martens i Stefanie van der Gragt. n

LOUIS VAN GAAL

Entrenador (1997-00; 2002-03)

FRANK RIJKAARD

Entrenador (2003-08)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

Johan Cruyff (1973-1978) 2 Johan Neeskens (1974-1979) Danny Müller (1988, Barça B) 4 Ronald Koeman (1989-1995) Richard Witschge (1991-1993) 6 Jordi Cruyff (1993-1996) Michael Reiziger (1997-2004) 8 Ruud Hesp (1997-2000) Winston Bogarde (1997-2000) 10 'Bolo' Zenden (1998-2001) Phillip Cocu (1998-2004) 12 Patrick Kluivert (1998-2004) Ronald de Boer (1999-2000) 14 Frank de Boer (1999-2003) Marc Overmars (2000-2004) 16 Gio van Bronckhorst (2003-2007) Edgard Davids (2004) 18 Mark van Bommel (2005-2006) Ibrahim Afellay (2010-2014) 20 Jasper Cillessen (2016-…) Lieke Martens (2017-...) 22 Stefanie van der Gragt (2018-…) Frenkie de Jong (2019-…)

REVISTA BARÇA

MERCAT D'HIVERN EL BARÇA INCORPORA UN JUGADOR JOVE, AMB FUTUR I PROJECCIÓ

TODIBO

Un repte al destí

Jean-Clair Todibo s'ha incorporat en aquest mercat d'hivern al Barça procedent del Toulouse. El jove jugador, de 19 anys, marcat per un greu accident quan en tenia 9, arriba com una de les promeses més destacades del futbol europeu SERGI HERNÁNDEZ

a distància entre dues voreres o el que triga a consumir-se un estiu de vegades és suficient per moure un horitzó. Per bé o per mal. Ho sap des que era molt petit Jean-Clair Todibo (Caiena, la Guaiana Francesa, 1999). Concretament des del 24 de maig del 2010, quan, camí de les seves classes de judo, davant del Lycée Eugène Hénaff, el que acabaria sent el seu col·legi a Bagnolet, a la perifèria de París, un cotxe li va parar el rellotge. Múltiples fractures, tres dies en coma i més de tres mesos postrat en un hospital. Una prova de vida tan precoç com desconcertant per a aquell nen enèrgic que combinava el judo amb el futbol, encara que sempre amb la pilota com a prioritat i ja assentat a Les Lilas, club proper a casa seva, on la família, liderada pel coratge de la seva mare, Clara, pilar de sis fills, s'havia instal·lat després de creuar l'Atlàntic. "Podré tornar a fer esport?". La resposta va quedar en l'aire. El metge no li va poder

REVISTA BARÇA

garantir el seu retorn, però per a JC (pronunciat Jicé en francès), com li agrada que li diguin, allò va ser un sí. Van ser dies de llit. "Es va lesionar just després de jugar la semifinal del torneig provincial", explica Jonathan Haccoun, llavors el seu entrenador. Una mala passada, perdre la final. "Però va poder sortir de l'hospital per venir-nos a veure. I vam aixecar la copa junts", prossegueix. Un alleujament per a Todibo, que va quedar marcat per sempre per aquell atropellament.

Lluitador i treballador

Però no van ser seqüeles al turmell, sinó al seu interior. "Recordo parlar amb ell durant la recuperació. Dir-li que també hi havia el col·legi, que no tot era el futbol, que la vida era això, treballar per sobreposar-se a situacions difícils. Però era un nen d’11 anys, no crec que en fos gaire conscient", sosté Haccoun. No obstant això, la cicatriu es va tancar i va quedar com a aprenentatge. Per sempre. “Allò crec que va forjar el seu caràcter. O almenys el va accentuar”, continua el seu entrenador d'aleshores, emfàtic amb

Todibo, jugant amb Les Lilas.

"L'accident va forjar el seu caràcter. O almenys el va accentuar" JONATHAN HACCOUN, El seu entrenador a Les Lilas

"És un futbolista amb una presència enorme, de bona gambada i que va bé al tall" ALAIN ROCHE, Exinternacional francès

Admirador d'Andrea Pirlo la personalitat d'aquell nen que avui descompta dies per enfundar-se la samarreta del Barça: "La seva història és la d'algú que ha lluitat per estar per sobre de la mitjana. Quan va arribar al club, a Les Lilas, no era dels millors, però sí que va ser constant per acabar destacant. És un treballador". De migcampista lleuger a volant de físic exuberant. I d'aquí a debutar a la Primera Divisió francesa com a defensa central d'enorme vigor, de pas àgil. "Sempre va ser gran de cos, però al cap de pocs mesos d’estar-se a Tolosa va tornar i s'havia desenvolupat moltíssim físicament", confirma Bruno Coton-Pélagie, director esportiu de Les Lilas, un dels clubs on s'allotja el frondós talent de la regió de l’Illa de França i d'on, per exemple, també va sortir un altre exblaugrana, Alexandre Song.

Del judo a la lluita

Enrere han quedat els dies de parc, durant els quals forçava el seu germà gran, Loic, a sortir a entrenar-se. "Per a Jean-Clair el seu germà sempre va ser una referència, un suport", sosté Coton-Pélagie. Per ho-

JC havia crescut admirant Andrea Pirlo, italià de físic lleuger però d'una intel·ligència futbolística a l'abast de pocs. Al seu club el van comparar aviat amb Étienne Capoue, migcampista de molta força que havia estat venut al Tottenham el 2013. Però l'escassetat de defensors va incentivar Alain Casanova a donar-li una empenta cap a l'elit com a central, posició que fins llavors desconeixia. Todibo, però, es va agafar amb força a això i les seves primeres deu actuacions a Primera Divisió li van valer la trucada del Barça. "Haver tingut formació al centre del camp l'ajudarà a entendre el joc del Barcelona i, tot i que encara ha de créixer, ha d'aprendre a mesurar-se. És un futbolista amb una presència enorme, de bona gambada i que va bé al tall", apunta Alain Roche, 25 vegades internacional amb França com a defensa central i ara analista dels partits de la Ligue 1 per a Canal + França. "Veient com està el mercat en el futbol mundial, sens dubte és un gran moviment", resumeix sobre Todibo, el noi acostumat a encaixar les propostes de la vida i que avui es troba davant d’una de les més suggeridores: vestir de blaugrana. n

JEAN-CLAIR TODIBO

res, que no fos. Després d'arribar a cinturó taronja de judo, JC va continuar cremant calories amb una altra art marcial, la lluita, i va obtenir fins i tot una beca per potenciar i incentivar la seva elasticitat actual. Però va haver de triar camins. I el del futbol mai el va posar en dubte. I menys quan el 2016 va ser observat pel Toulouse i reclutat per unir-se al club de la Ligue 1. Al principi, vivint a l'acadèmia del club, i, posteriorment, en un apartament al costat del seu germà. Va necessitar un parell de mesos per aprendre l'exigència dels clubs professionals, però és un noi intel·ligent, que ho escolta tot", ha reconegut al diari L'Équipe el llavors responsable de l'acadèmia del Toulouse, Fabrice Garrigues, que en poc temps va descobrir en Todibo algú capaç de ser la veu d'un vestidor i de posar-se la cinta de capità per comandar l'equip Sub-19. "JC sempre t'ajudava, era a prop teu i sobretot tranquil·litzava molt la gent abans dels partits", corrobora Haris El Mouttaqi, company seu la temporada passada al Toulouse. "No hi havia cap dubte que estaria a l'altura del nivell d'exigència, perquè des de nen sempre va estar centrat, va ser respectuós i amb ganes de treballar", afegeix Coton-Pélagie. I, a més, obert a escoltar el destí. Perquè, de la mateixa manera que aquest li va donar l'esquena el 2010, li va canviar la seva sort a l'estiu passat.

LLOC DE NAIXEMENT: Caiena (la Guaiana Francesa) DATA DE NAIXEMENT: 30/12/1999 PES: 81 kg ALÇADA: 191 cm Defensa central dretà que pot jugar de pivot defensiu. Una de les seves principals qualitats és la gran potència física, i destaca també per un bon joc aeri. A més, domina a la perfecció el joc de possessió. Format al FC Les Lilas, va debutar com a professional el 19 d’agost del 2018 amb el Toulouse davant el Girondins. El jugador acabava contracte el 30 de juny, i el Barça i el Toulouse han arribat a un acord per avançar la seva incorporació en aquest mercat d'hivern a canvi d'un milió d'euros. Todibo ha signat contracte amb el Barça fins a final del curs 2022/23.

El Barça fitxa el brasiler Emerson

El Barça va arribar a un acord amb l'Atlético Mineiro pel traspàs d'Emerson Aparecido Leite de Souza Junior, que s'incorporarà a la disciplina blaugrana a partir de l'1 de juliol del 2019 i durant aquests mesos jugarà cedit al Betis. El traspàs costa al Barça 12 milions d'euros i el jugador signarà fins a la temporada 2023/24. Emerson juga de lateral dret.

REVISTA BARÇA

MERCAT D'HIVERN UN REFORÇ D'EXPERIÈNCIA

MURILLO

"Se m'ha obert la porta més gran del món"

Jeison Murillo arriba com a cedit procedent del València, amb una opció de compra de 25 milions i el gran repte de cònvencer tothom perquè el Club la faci efectiva. El destí li ha concedit una oportunitat que ell no vol deixar passar MARC BRAU FOTOS: © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

eison Murillo diu que només cal mirar el seu somriure per veure la felicitat que sent en poder fer realitat el somni de vestir la samarreta d’un club com el Barça. El defensa colombià, que ha jugat en vuit equips diferents en els darrers vuit anys, sap que només tindrà sis mesos per fer que aquest somni continuï, convencent Ernesto Valverde, els seus companys, el Club i l’afició que és un futbolista que mereix formar part de la plantilla blaugrana en el futur. Què va sentir quan el Barça va trucar a la porta de manera inesperada? Quan et diuen que pots venir al Barça sents les papallones, com quan un s’enamora i començen les pessigolles. Sents que s’està fent realitat i la sensació és molt bonica. Estic molt content amb aquesta oportunitat, agraït amb Déu perquè m’obre la porta més gran que hi ha al món. És un somni complert. Ara només queda treballar, fer les coses bé i poder entrar sempre en competició. Quins objectius té per als propers mesos? Treballar dia a dia, demostrar per què vaig ser escollit per vestir aquesta samarreta i, Déu ho vulgui, poder quedar-me aquí.

REVISTA BARÇA

Treballaré dia a dia per demostrar per què vaig ser escollit per vestir aquesta samarreta i, Déu ho vulgui, poder quedar-me aquí”

Estic orgullós del meu barri perquè va ser on em vaig criar, on vaig començar a jugar a futbol, descalç moltes vegades, amb amics que avui dia viuen feliços pel que em passa i els quals mai oblido. Un barri que em va ensenyar moltíssimes coses de la vida que avui valoro. Moltes vegades, el fet que les coses no són fàcils. Era un barri difícil, però tot està en els valors de casa teva. De la teva llar. Sempre hi ha els valors que et donen els teus pares. Els estic agraït perquè van fer sempre el que van poder per veure’ns bé a tots nosaltres. Està a la teva ment si vas pel camí del bé o vas pel mal camí. Gràcies a Déu, jo vaig anar pel del bé i avui soc aquí agraït amb Déu.

Com és com a futbolista i com a persona? Els que em coneixen saben les característiques que tinc, amb una grapa que m’identifica i que sempre m’ha ajudat a fer una bona feina. Després, com a persona, soc un tipus alegre, que sempre està positiu, que, independentment de la situació, sempre és un gran professional i sempre dona el millor de si. Soc un home de família. La meva dona, la meva nena, els meus pares... Jo crec que són el motor per treballar, venir cada dia, aixecar-me i dir que puc.

Quan va començar a jugar a futbol? Des de nen sempre vaig estar al darrere de la pilota. Esmorzava, menjava, sopava futbol. Sempre hi havia futbol, a casa meva. El meu pare sempre va jugar, no com a professional, però li agrada moltíssim. Els meus germans sempre han jugat bé a futbol, tinc un germà que és futbolista (Junior Murillo és davanter a l’Orsomarso, de la Segona Divisió colombiana). Ni t’imagines el que es vivia a casa meva. Televisió, futbol; televisió, futbol.

Es va criar a barri Compartir de Cali. Com va ser la seva infància?

Com sorgeix l’oportunitat de fer el salt a Europa?

Pep Segura, Josep Maria Bartomeu, Jordi Mestre i Éric Abidal, amb Murillo.

"Un jugador amb caràcter" Jeison Murillo, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, el dia abans de la seva presentació com a jugador del Barça.

JEISON MURILLO

LLOC DE NAIXEMENT: Cali, Colòmbia DATA DE NAIXEMENT: 27/05/1992 PES: 78 kg ALÇADA: 182 cm És un futbolista físic, sòlid en tasques defensives, i també amb talent per assegurar la passada en la sortida de l’equip. El colombià va fer els primers passos futbolístics al Deportivo Cali i el salt al futbol europeu el va fer amb l’Udinese, tot i que en el primer curs va jugar com a cedit al filial del Granada. Després va anar al Cadis, al Las Palmas i es va fer un lloc al Granada de Primera. Va estar dues temporades a l'Inter i va acabar al València, primer cedit i després traspassat.

El secretari tècnic, Éric Abidal, va definir Murillo en la seva presentació com "un central dretà que també té perfil per jugar en altres posicions, com la de lateral. És un internacional colombià que coneix molt bé la Lliga, fa cinc anys que hi juga. És un jugador ràpid, contundent, que treballa molt en equip, que té molt caràcter i que va bé de cap. Per a nosaltres és important tenir

Amb la selecció sub-17, al Mundial de Nigèria, vaig fer un bon Mundial. Vam quedar quarts, just vam perdre contra Espanya, 1-0 amb gol d’Isco, imagina-t’ho. Quan vaig arribar a casa em diuen que estic venut a l’Udinese d’Itàlia. A partir d’aquí tot canvia. La meva vida, els pensaments, la projecció. A partir d’aquí soc futbolista professional. Com va viure aquesta experiència? Quan arribes a Europa esperes que tot estigui perfecte, que tots els camps siguin uns tapets. Arribo a l’Udinese i m’envien cedit al filial del Granada. Llavors jugava a la Primera andalusa. Em vaig trobar camps als quals no estava acostumat, de gespa sintètica, camps fotuts. Em va ajudar moltíssim per saber que no seria fàcil. Després passa pel Cadis, el Las Palmas i fa el salt a Primera amb el Granada... Sí, arribo al Granada i el primer partit no jugo. El segon el juguem contra l’Osasuna i em toca debutar. Recordo que sentia el pessigolleig de jugar a Primera Divisió i vaig fer un bon partit. Jo crec que aquí es marca tota la meva trajectòria a Primera. Com va ser d'important per a vostè la Copa Amèrica del 2015? Vam fer una Copa Amèrica no com s’esperava, però a títol personal crec que molt

aquest perfil per la necessitat que tenim i, analitzant la situació actual, perquè ens ajudi a aconseguir els nostres objectius". Abidal va assegurar que l'arribada de Murillo "no canvia res" de la planificació del Club en relació amb els jugadors de la Masia. "Heu vist que hi ha jugadors que han pujat i continuaran pujant. El més important és que l'entrenador tingui opcions".

bona, perquè vaig guanyar el premi al millor jugador jove del torneig. Després, contra el Brasil, et deus imaginar el moment que vaig viure. No només pel gol, sinó per la victòria (0-1), ja que feia moltíssims anys que l’equip no guanyava el Brasil en una competició oficial. Ser aquest punt d’inflexió i veure que tots t’assenyalen a tu com a culpable, però en el sentit positiu de la victòria, és una cosa bonica que cal viure. Després d'aquesta Copa Amèrica marxa a Milà. Com va ser jugar a l'Inter? Quan arribo a Milà em trobo amb un món diferent. El significat d’Inter és molt gran, tots el coneixen. Després has de ser una mica més madur, perquè ets central i hi ha molta responsabilitat. Tot també està a la base de l’estabilitat de la teva llar. A la meva dona sempre li agrairé el fet de tornar a casa i que m’estigui esperant amb els braços oberts i que tingui bon cap. Això és molt important. Fitxar pel València va ser un pas endavant? A títol personal va ser un pas important, perquè volia estar una altra vegada a la Lliga espanyola. Sabia el que significava el València i l’exigència que hi ha en aquest club. Per a mi era un gran repte, comptant amb la confiança del míster, que, òbviament se li agraeix. n

REVISTA BARÇA

MERCAT D'HIVERN

BOATENG

DAVANTER AMB OFICI

El jugador germanoghanès, de 31 anys, arriba com a cedit per donar descans a Luis Suárez i posar la seva polivalència i experiència al futbol europeu al servei de l'equip

ROGER BOGUNYÀ FOTO: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

evin-Prince Boateng no enganya ningú ni tampoc s'enganya. "Sé que no vinc a jugar com a titular", va dir des del principi el germanoghanès. Als seus 31 anys arriba al Barça com a cedit fins a final de temporada procedent del Sassuolo italià a canvi d'un milió d'euros per cobrir la baixa de Munir i donar minuts de descans a Luis Suárez. Boateng comparteix amb el seu nou company Jason Murillo el somni de convèncer tothom perquè el Barça exerceixi l'opció de compra (de 8 milions d'euros) pactada en el seu contracte de cessió. En aquest punt de la seva carrera, considera l'oportunitat de jugar al Barça i al costat de Messi "un regal". "Vaig corrents a Barcelona", li va dir al seu agent quan li va parlar de l'interès blaugrana. "És un jugador que coneix l'ofici. Encara no havent fet una carrera de 9, ara sí que

està jugant en aquesta posició, coneix la Lliga, coneix el paper que exercirà i estava disponible dins de les possibilitats del Club. Si hi fos Munir, ell no hi seria. Hem pensat que era la millor solució d'aquí a final de temporada. És un jugador fort i esperem que ens ajudi. Ell coneix el seu rol i ens pot donar un cop de mà", reconeixia Ernesto Valverde, que ja el va fer debutar només arribar en el partit d'anada de la Copa del Rei a Sevilla.

Prince, germà de Jérome Boateng

Boateng (que llueix el nom de Prince a la samarreta amb el número 19) es converteix en el primer ghanès de la història del Club. Fill d’un ghanès i d’una alemanya i germà gran de Jérome Boateng, central del Bayern, el davanter de 31 anys va ser internacional a les categories inferiors d’Alemanya, fins que el 2010 va aconseguir la doble nacionalitat germanoghanesa. Jugar amb la selecció de Ghana li ha permès disputar

dos Mundials, els de Sud-àfrica 2010 i el Brasil 2014, on s’ha enfrontat amb el seu germà. El primer duel va acabar 0-1 a favor de la selecció alemanya, mentre que el 2014 el partit va acabar amb un heroic 2-2 de la selecció de Ghana. Aquest rodamon, que ha jugat en deu equips diferents i en quatre de les cinc millors lligues europees, s'havia enfrontat un total de vuit cops contra el conjunt blaugrana: sis com a jugador de l’AC Milan i dos més com a component de la UD Las Palmas, i li va marcar dos gols. Com a futbolista destaca per la seva polivalència (pot jugar en diverses posicions de la davantera) i experiència. El secretari tècnic Éric Abidal va dir, convençut, el dia de la presentació: "Boateng sap que aquí tindrà un paper diferent, però ens ajudarà a guanyar els títols que volem conquerir. Té molta experiència i caràcter, just el que necessitava l'equip, estic segur que ho farà molt bé". n

KEVIN-PRINCE BOATENG © FC BARCELONA / MIGUEL RUIZ

LLOC DE NAIXEMENT: Berlín, Alemanya, d'origen ghanès DATA DE NAIXEMENT: 6/03/1987 PES: 86 kg ALÇADA: 185 cm Format al Hertha de Berlín, el polivalent futbolista (nascut a Ale-

REVISTA BARÇA

manya però internacional per Ghana) va debutar a la Bundesliga el 13/08/ 05 i arriba com a coneixedor de les quatre grans lligues europees. Ha jugat també al Tottenham Hotspur, el Borussia Dortmund, el Portsmouth, l'AC Milan, el Schalke O4, el Las Palmas, l'Eintracht de Frankfurt i el Sassuolo.

REVISTA BARÃ&#x2021;A

ESPAI BARÇA LA JOIA DE LA CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER

RECTA FINAL DE L'ESTADI JOHAN CRUYFF

L’estructura central està acabada i es treballa en les divisions interiors, el condicionament dels interiors, el terreny de joc i la urbanització exterior KETTY CALATAYUD / MARC PARRAMON. FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

'Estadi Johan Cruyff enfila la recta final de la seva construcció i les previsions apunten que a mitjans d'abril la instal·lació més emblemàtica de la Ciutat Esportiva i primera peça de l'Espai Barça ja estarà finalitzada. En el moment del tancament d'aquest número (finals de gener del 2019) l'estructura central ja està acabada, i es treballava en les divisions interiors, el condicionament i els acabats dels espais, el sistema de reg i drenatge del terreny de joc i la pavimentació dels espais urbanizables del voltant de l'Estadi dissenyat per Batlle i Roig Arquitectes. Des que es va celebrar la col·locació simbòlica de la primera pedra, el 14 de setembre del 2017, el procés de construcció ha anat avançant progressivament, primer amb el moviment de terres i els treballs de clavament dels pilons de fonamentació profunda, que van finalitzar al març del 2018, i posteriorment amb l'estructura prefabricada de formigó, l'estructura metàl·lica d'acer, la instal·lació de les grades prefabricades, les instal·lacions internes, les canonades i els cablejats, el sostre de la coberta, la façana i la preparació del terreny de joc. L'Estadi Johan Cruyff ja sembla un estadi, tot i que es continua treballant en cadascun dels sis nivells en què es pot dividir transversalment.

GENER 2019

PROJECTE FINAL

2 1

Planta -1, aparcament

Començant de baix a dalt trobem l'aparcament subterrani amb capacitat per a 96 places, que ja està pràcticament acabat.

REVISTA BARÇA

Planta 0, terreny de joc

Al nivell del terreny de joc hi ha els espais interiors destinats als vestidors de l'equip local, del visitant i dels àrbitres, així com espais per a l’equip mèdic i de fisioterà-

pia. També s'hi ubicarà la sala de premsa i l'espai per a la zona mixta. En aquests moments s’està treballant en el drenatge del terreny de joc per poder col·locar les capes prèvies als pans de gespa.

6 Planta 2

Planta 1

Planta 4

Planta 3

Terreny de joc / Planta 0

Planta -1

UN ESTADI MODERN, EFICIENT I FUNCIONAL L'Estadi Johan Cruyff destaca perquè és un concepte d'estadi modern, eficient i funcional. Tindrà una capacitat per a 6.000 espectadors i presenta un perfil asimètric entre un costat del camp (la tribuna alta per a 5.000 espectadors) i la resta (graderia baixa per a 1.000 espectadors), sense perdre la sensació d'unitat. La graderia de l'estadi té 360 graus, abraça el públic en tot el seu perímetre i confereix una estructura unitària de conjunt.

Planta 1, a peu de carrer

En aquest nivell trobem els accessos a peu de carrer de lateral i gols. L'Estadi quedarà delimitat per una tanca perimetral microperforada en zig-zag que unificarà visualment tot l’espai. El sostre que cobreix la graderia tindrà un fals sostre de lamel·les que encara no està col·locat. Els córners són circulars per generar la màxima proximitat del públic. També hi haurà ubicats en aquesta zona lavabos i zones de restauració. Per cobrir les parets de la Tribuna s’estan utilitzant uns blocs de formigó anomenats Thoro, que tenen un disseny estriat, en forma de rectangles disposats de manera vertical. Aquest acabat és molt semblant al del Miniestadi actual, i és un homenatge al disseny original. També s'està treballant en l'estructura on aniran ancorats els seients, del mateix model que els del Wanda Metropolitano, en color blau, i que es col·locaran al final per evitar que es puguin malmetre. A l'exterior es treballa en la urbanització, amb places i un pàrquing exterior de 623 places. 4

Segona planta de Tribuna

La part posterior de la façana s'està recobrint amb vidres. Aquí hi ha la Llotja, que tindrà uns seients diferents. També hi haurà lavabos i zones de restauració. 5

Façana posterior de Tribuna

Ancoratges per als seients

Córners circulars

Aparcament subterrani sota Tribuna

Urbanització exterior

Parets amb blocs Thoro de formigó

Tercera planta de Tribuna

Zona de premsa i cabines de ràdio i TV per a retransmissions. També hi haurà la zona de scouters locals i visitants. Accés del públic a la segona graderia. 6

Quarta planta

Càmera màster i control policial (UCO). Sala d'operacions de megafonia i videomarcador. n

REVISTA BARÇA

ESPAI BARÇA

El president Josep Maria Bartomeu i el vicepresident Jordi Moix, amb Tadao Kamei, l’equip de Nikken i de b720 Fermín Vázquez Arquitectes.

El futur Camp Nou evoluciona El president Josep Maria Bartomeu, el vicepresident Jordi Moix i el director de Patrimoni i Espai Barça, William T. Mannarelli, segueixen els treballs en una visita a l'oficina de Nikken Sekkei

KETTY CALATAYUD

l president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, acompanyat del vicepresident tercer i comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, i el director de Patrimoni i Espai Barça del Club, William T. Mannarelli, van poder seguir de prop com evolucionen els treballs del futur Camp Nou en el marc d’una visita a l’oficina de Barcelona de Nikken Sekkei, l’estudi d’arquitectura que va guanyar el concurs internacional pel disseny del futur Camp Nou. La delegació blaugrana va mantenir una trobada institucional amb Tadao Kamei, president i CEO de Nikken, i altres executius de l’estudi de disseny i enginyeria japonès, que els van

REVISTA BARÇA

informar de primera mà sobre com evoluciona el projecte estrella de l’Espai Barça. Bartomeu, Moix i Mannarelli van ser rebuts per Tadao Kamei, el general manager de l’oficina de Barcelona, Tadahiko Murao i el director general de la secció de disseny, Takeyuki Katsuya, i van conversar també amb els arquitectes i enginyers que treballen en el desenvolupament del projecte de l’estadi blaugrana. Nikken va decidir obrir oficina a Barcelona, que és també el seu quarter general a Europa, després de guanyar el concurs d’arquitectura del Camp Nou el 2016 per poder fer un desenvolupament del projecte sobre el terreny. Les instal·lacions de Nikken es troben en un edifici singular de la Diagonal que es caracteritza per tenir els vidres de la façana en posició inclinada i que curiosament és obra d’Eduard Gascón, de TAC Arquitectes, un dels estudis que van guanyar la proposta de disseny per al futur Palau Blaugrana juntament amb HOK. Ocupa l’onzena planta i també la planta baixa,

on es realitzen les maquetes del projecte. Aviat s’ampliarà amb l’habilitació de la quarta planta perquè l’espai ja s’ha quedat petit. A l’oficina hi treballen actualment 53 persones, 39 de les quals de la plantilla de Nikken i 14 del soci local, l’estudi b720 Fermín Vázquez, que fa dos anys va prendre el relleu en el projecte de Pascual-Ausió Arquitectes, que havia format part del projecte guanyador i va treballar en la fase de disseny preliminar i l’avantprojecte. El director general de disseny, Takeyuki Katsuya, va presentar a la delegació blaugrana els darrers estudis sobre diversos aspectes que afectaran el futur Camp Nou quan estigui acabat, com la qualitat de la visió des de tots els seients de la primera graderia −de nova construcció−, les condicions tèrmiques que es donaran amb la nova coberta i com impacten en la gespa, els fluxos d’aire i les condicions de vent, així com exhaustius estudis sobre els fluxos de trànsit de persones dins l’Estadi i les evacuacions de públic, entre altres àmbits.

De la idea general al detall Jordi Moix va valorar molt positivament la feina que estan fent els estudis de Nikken i b720 Fermín Váquez. “Quan vam fer la selecció del projecte guanyador en el concurs allò era una idea i uns esquemes generals, però ara es tracta de posar-ho amb tot tipus de detalls i amb una aproximació molt

Imatge virtual del futur Camp Nou i un dels edificis origami del Campus Barça.

japonesa en què es mira des de diferents angles tot el que afecta l’Estadi, com la llum solar, els vents, les temperatures, la visibilitat de cada seient... Per fer-la com més eficient millor, perquè era part del repte que teníem quan vam engegar aquest procés”. Nikken està considerat un dels estudis d’arquitectura i enginyeria més importants del món, amb més de 100 anys d’història. Van ser els arquitectes del Saitama Super Arena, el Gran Cigne de Niigata i del Tòquio Dome, tots al Japó. "La remodelació integral del Camp Nou és el projecte més important de Nikken ara mateix. És el nostre primer projecte a l'Europa occidental, i per descomptat a Espanya. El Camp Nou és un estadi molt tradicional a Barcelona i a tot el món, de manera que estem molt orgullosos de formar part d'aquest important projecte", reconeix Tadao Kamei. n

Els responsables del projecte del futur Camp Nou de Nikken, amb el seu president, Tadao Kamei, al capdavant, expliquen les novetats a Bartomeu, Moix i Mannarelli.

TRAMITACIONS EN MARXA

Aprovació inicial de la reparcel·lació

Paral·lelament a la feina que desenvolupen els arquitectes, el Club segueix els processos per obtenir les llicències que permetran començar les obres de remodelació de l’Estadi i que es faran durant quatre estius. Després de l’aprovació de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), la primavera passada es van poder començar a tramitar els projectes de Reparcel·lació i d’Urbanització. El 5 de desembre la comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar inicialment el projecte de Reparcel·lació, fruit de l’acord a què el Club va arribar amb els propietaris dels terrenys inclosos en la modificació urbanística de les Corts: els veïns de l’edifici de la travessera de les Corts, 63-65, i els propietaris del Bowling Pedralbes. El projecte de Reparcel·lació és un document legal que defineix els carrers, les zones verdes i la reconfiguració de les parcel·les que con-

formaran l’Espai Barça, i estableix un equilibri econòmic entre les parts implicades. La segona tramitació que està en marxa és el projecte d’urbanització dels vials i les zones verdes, que s’està desenvolupant amb l’equip redactor, integrat per l’enginyeria Masterplan i el despatx d’arquitectura d’Isabel Bennasar, conjuntament amb els serveis de GPO com a empresa de gestió de projecte. En col·laboració amb els responsables de l’Espai Públic de l’Ajuntament de Barcelona, el Club ha recollit les demandes derivades del procés participatiu amb els veïns, les entitats i diferents agents de la societat civil durant l’elaboració del planejament i completades en la reunió de seguiment celebrada el 21 de novembre a la seu del districte de les Corts. Segons Moix, "ja van agafant velocitat de creuer els passos previs necessaris per poder obtenir les llicències”.

REVISTA BARÇA

EL BARÇA SEGON FEMENÍ REFORÇ CANVI D’HIVERN D'ENTRENADOR

D'esquerra a dreta, Markel Zubizarreta, mànager del futbol femení; Jordi Mestre, vicepresident esportiu; l'entrenador Lluís Cortés i la directiva responsable del Barça Femení, Maria Teixidor.

Lluís Cortés assumeix la banqueta del Femení en la segona meitat de la temporada amb la intenció de gaudir per aconseguir els reptes marcats

D JORDI CLOS

es del 8 de gener, el timó del Barça Femení el dirigeix Lluís Cortés en substitució de Fran Sánchez. Nascut a Lleida el 1986, tot i la seva joventut el precedeix una àmplia trajectòria a les banquetes d’equips de futbol femenins, inicialment del Segrià i posteriorment en diverses categories de la seleccions catalanes. A l’estiu del 2017 es va incorporar al Barça com a analista dins el cos tècnic que estrenava precisament Fran Sánchez. La present temporada l’havia engegat com a assistent i ara és l’aposta del Club per a la segona meitat d’un curs que es preveu amb un desenllaç apassionant. Lluís Cortés assumeix el repte amb responsabilitat, confiança i ambició, com ell mateix ho explica a la Revista Barça.

Després d’una llarga etapa d’entrenar sobretot en etapes de formació en clubs lleidatans i de la Federació, i un any i mig d’assistent al Barça, amb 32 anys, li arriba

REVISTA BARÇA

l'oportunitat en un equip d’elit europea. Fa vertigen? Vertigen no. Fa molta il·lusió perquè és un somni fet realitat. Amb 16 anys vaig començar a entrenar equips femenins i sempre havia vist lluny aquesta possibilitat, un somni que pensava que, si havia d’arribar, arribaria molt més tard. No obstant, les circumstàncies han provocat que el Club hagi apostat per mi per fer-me càrrec de l’equip i no penso deixar passar aquesta oportunitat.

LLUÍS CORTÉS CAVA LLOC DE NAIXEMENT: Lleida DATA DE NAIXEMENT 8/10/1986 TRAJECTÒRIA • FC Barcelona (assistent) (2018/19) • FC Barcelona (analista) (2017/18) • 2n entrenador selecció catalana femenina (2014-18) • Seleccionador català sub-18 femení (2013-18) • Seleccionador català sub-16 masculí (2016) • Seleccionador català sub-16 femení (2012/13) • Seleccionador català sub-12 femení (2011/12)

De vostè s’ha escrit que és un bon gestor, que és llest, observador..., parli’ns de la seva escola futbolística i dels seus referents a les banquetes. Els entrenadors que m’han marcat més han estat aquells amb els quals he compartit més moments de futbol. Començant pel Robert Hernández, que em va donar l’oportunitat de ser el seu segon a la UE Lleida amb només 16 anys; passant pel meu germà Jordi (actualment 2n entrenador al Lleida Esportiu); l’Emili Vicente, que va ser el meu professor a l’INEFC-Lleida i entrenador al CF Balaguer, i darrerament el Marc Vives, exdirector esportiu de la Federació Catalana. Tots compartien quelcom molt important: passió pel futbol. I és que, si ets capaç de gaudir fent la teva feina, seràs capaç d’aconseguir grans reptes. Pel que fa al model de joc, durant els meus anys a la Federació com a seleccionador ja ho he demostrat: vull una proposta de futbol associatiu, basat en la possessió de la pilota, imposant un alt ritme de joc amb i sense pilota, intentant ser un equip agressiu en les transicions i valent en la pressió per tal de tornar a tenir la pilota com més aviat millor.

“No penso deixar passar aquesta oportunitat”

Quines són les seves exigències en els grups que dirigeix? En primer lloc, que tothom gaudeixi de la seva feina, perquè si la gent és capaç de gaudir de la seva feina és quan estaran en condicions de poder donar el seu 100%. Igualment vull gent ambiciosa, jugadores i staff han de ser conscients d’on són, de les exigències d’aquest club, i han de voler assolir aquests objectius i fer tot el que estigui al seu abast per aconseguir-ho. Tanmateix, necessitem un equip que se sostingui sobre uns fonaments molt sòlids, amb valors com la humilitat, el respecte, la confiança, el sacrifici, la capacitat de superació... Finalment, a les jugadores els hem d’exigir que mostrin la seva millor versió, que facin un pas endavant per tal de demostrar per què representen el Barça. I quines expectatives es marca? Els objectius per part del Club són clars: guanyar la Lliga i la Copa de la Reina; i la part positiva és que ara mateix estem vives en ambdues competicions i que depenem de nosaltres mateixes per guanyar aquests títols. Pel que fa a la Champions League, tots tenim clar que és un premi poder jugar aquesta competició i que és un bon aparador per mostrar al món la nostra aposta

Amb 18 anys vaig crear el primer campus de futbol femení i classes d'anglès i la gent em va prendre per boig..., i mira avui” ferma pel futbol femení. Per tant, les meves expectatives no poden ser unes altres que competir al màxim nivell per poder guanyar la Lliga i la Copa, i poder arribar tan lluny com sigui possible a la Champions; i lluitarem perquè així sigui. Per què va optar pel futbol femení de formació en una època en què eren pocs els qui hi apostaven decididament? Des del primer moment vaig creure que les noies havien de tenir les mateixes oportu-

nitats de jugar a futbol que els nois, i jo volia ajudar-les perquè aleshores poca gent hi creia. De fet, amb només 18 anys vaig crear el primer campus de futbol femení i classes d'anglès i, evidentment la gent em va prendre per boig..., i mira, avui dia hi ha molts campus de futbol femení i em sento molt orgullós d’aquell projecte. També és cert que com a entrenador hi vaig veure una oportunitat en adonar-me que es començava a professionalitzar. Què ha copsat en tots aquests anys a la base que sigui indicatiu del futbol femení que ens espera? Veig que socialment ara la gent ja entén i accepta que les noies poden jugar a futbol. Campanyes divulgatives de les federacions, projectes ambiciosos de clubs com el del FC Barcelona, més repercussió mediàtica i la seva aparició en mitjans han ajudat a apropar el futbol femení a totes les cases. Tot i que el més important per a mi són els esforços de tanta i tanta gent que als seus pobles o barris han aconseguit crear un equip de futbol femení. També he copsat que les joves jugadores cada cop tenen més referents femenins. I això és bo. Com ho és l’evidència que el nivell de les jugadores cada cop és més alt, gràcies a una millor formació. n

REVISTA BARÇA

EL SEGONPATINS REFORÇCAMPIONS D’HIVERN DE LA COPA INTERCONTINENTAL HOQUEI

Profetes a la seva terra Matias Pascual i Pablo Álvarez són els herois de San Juan després de guanyar la Copa Intercontinental a la ciutat que els va veure créixer

ROBERT GÜELL FOTOS: HOCKEY APASIONADO

'avió aterrava al destí final quan el sol començava a amagar-se. Eren les vuit del vespre d’un calorós dimarts 11 de desembre. Calorós perquè els abrics s’havien deixat a Barcelona i, després de volar 11.000 km i de fer escala a Buenos Aires, el Barça Lassa d’hoquei patins havia arribat a l’estiu de San Juan, ciutat a l’oest de l’Argentina i reconeguda com el bressol mundial de l’hoquei patins. Només obrir-se la porta de sortida de l’aeroport va quedar clar que l’equip blaugrana era molt esperat a San Juan, on la Copa Intercontinental va prendre forma d’esdeveniment esportiu únic. Televisions retransmetent en directe, ràdios i diaris esperaven l’equip blaugrana. Esperaven sobretot Pablo Álvarez i Matias Pascual, els dos protagonistes que van viure una de les setmanes més intenses de la seva vida. Als dos argentins del Barça també els esperaven, a l’aeroport, els seus familiars més pròxims. Ho feien amb la il·lusió de veure

REVISTA BARÇA

tornar a casa seva, amb l’admirat escut blaugrana, uns homes madurs i forts que havien vist marxar anys enrere, poc després de complir la majoria d’edat, amb el somni de triomfar a Europa. Ara eren el principal reclam d’una gran setmana per a l’hoquei de San Juan. No paraven de rebre visites d’amics a l’hotel, eren els més entrevistats i exercien de protagonistes a la presentació oficial realitzada a la Casa del Gobierno.

El somni de jugar al Barça A San Juan, ciutat on l’hoquei es viu amb una gran passió, on apareixen pistes a cada barri i on els nens adquireixen una habilitat extraordinària amb l’estic i la bola, tots els jugadors somien jugar a l’OK Lliga, a Portugal o a Itàlia. Però el somni més gran és fer-ho al Barça, el millor equip del món. Aquesta afirmació, però, calia refermar-la a la pista de l’Aldo Cantoni, el majestuós pavelló de la ciutat, l’únic amb parquet i, fins fa poc, l’únic que tenia teulada. L’Aldo Cantoni, amb un aforament de 8.000 persones, és el temple de l’hoquei

patins argentí. S’hi han celebrat fins a cinc mundials, i cada temporada les competicions de categories inferiors finalitzen allà. Hi ha una frase feta que deixa ben clara la magnitud que suposa jugar-hi: “Al parquet del Cantoni no hi arriba qualsevol”. Pablo Álvarez i Matias Pascual sí que hi havien patinat, de petits, quan ja destacaven al Club Olimpia. També hi havien jugat o bé s’hi havien entrenat amb la selecció. I fins i tot un Pablito de 16 anys va formar part d’un combinat que va enfrontar-se al Barça d’Egurrola i Panadero el 2003. Aquella era l’última visita del Barça a San Juan. Els quinze anys d’espera van valer la pena per a tots els aficionats que van omplir les graderies, els quals van demostrar una profunda admiració cap al bon hoquei. A la semifinal, els d’Edu Castro van imposar-se a l’amfitrió Concepción (7-2), amb noms de bon record per al barcelonisme com David Páez i Carlitos López. Després de relaxar-se amb un dissabte d’asado i piscina, gentilesa d’un excompany d’equip de Pablo Álvarez, el diumenge

Pablo Álvarez, entrenant-se amb el Barça on va formar-se des de ben petit. A baix, a la dreta, Matias Pascual.

16 arribava la gran final contra el Porto, repetint els duels de Lliga Europea i de Copa Continental. I Pablo Álvarez va brillar. El millor partit d’hoquei vist a l’Aldo Cantoni en molts anys es decidia a la pròrroga, amb el públic aplaudint dempeus i amb un gol de Pablo Álvarez, el tercer de la nit que podia dedicar als seus pares, ubicats a la grada, emocionats de poder celebrar, després de tots els gols europeus que s’han perdut, les dianes del seu fill. El títol era blaugrana i el Barça es reafirmava com el millor equip del món. I els herois eren Pablo Álvarez i Matias Pascual. Tant era així que el governador Sergio Uñac va saltar-se el protocol i, en comptes de donar el trofeu al capità Egurrola, va dirigirse directament als dos argentins blaugrana. La van aixecar enmig del confeti i no la van deixar anar fins a fer la tradicional volta olímpica a l’Aldo Cantoni. “És un record molt bonic, que quedarà gravat per sempre en la nostra memòria”, coincideixen Pablo Álvarez i Matias Pascual després d’haver tingut l’honor de ser profetes a la seva terra. n

Matias Pascual i Pablo Álvarez, fent la volta olímpica a l’Aldo Cantoni, on el ‘7’ blaugrana va fer el gol decisiu a la pròrroga de la final contra el Porto.

Entrenament al pati de la seva infantesa A part d’haver nascut a San Juan amb només tres anys de diferència, d’haver militat al Liceo quan van arribar a Europa i de compartir vestidor al Palau, Pablo Álvarez i Matias Pascual tenen un punt en comú que uneix la seva infantesa: ambdós van formar-se a l’Olimpia Patín Club, una de les pistes d’on han sortit moltes figures d’hoquei patins. I durant l’estada del Barça a San Juan va produir-se un fet molt especial: un entrenament a portes obertes en què els dos argentins van tornar a patinar a la pista

de la seva infància. Pel que respecta a Pablo Álvarez, la pista de l’Olimpia és pràcticament el pati de casa seva, ubicada just darrere d’una de les porteries. La sessió va ser el dia després d’arribar a San Juan, i Edu Castro va donar permís als dos argentins per estar amb la seva família fins a l’hora de l’entrenament. “Vaig fer el mateix camí, amb la bossa d’hoquei, que quan era petit. Va ser màgic”, recorda Álvarez, que, juntament amb Pascual, va estar una hora firmant autògrafs i fent-se fotos amb tots els infants presents a la pista que els va veure créixer.

REVISTA BARÇA

EL DIRECTIU

JOSEP PONT

UN ATLETA AMB MOLTES METES

MARC PARRAMON FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

osep Pont (Tàrrega, 1944) és directiu del FC Barcelona des del febrer del 2018, moment en què va prendre el relleu del seu germà Ramon, directiu del Club des del 2010. Per a Josep Pont agafar aquest testimoni de gran pes específic no va ser cap novetat. Sap el que és dur la responsabilitat a les seves espatlles. Ell i els seus dos germans barons van assumir el relleu més important de les seves vides quan van agafar, de la mà dels seus pares, les regnes d’una humil empresa familiar nascuda a la seva Tàrrega natal, Borges, dedicada principalment a la producció i la distribució d’olis, vinagres i fruits secs. La van fundar els seus avis a finals del XIX, dipositant-hi molt d’esforç i molta passió. “Els meus pares procedien del món rural però tenien visió −assegura−; van voler que els seus fills estudiessin a l’estranger i aprenguessin idiomes. Una visió singular a l’Espanya dels anys 50”, afirma Pont mentre té molt present la seva mare, nascuda al petit poble tarragoní de Belltall. Seguint els seus consells, Pont va completar els seus estudis mercantils cursant un MBA a la Universitat de Geòrgia (Estats Units), gràcies a una beca. “Aquella etapa va canviar la meva vida, vaig obrir la meva ment al món”. Una formació que li va resultar de gran valor per transformar aquella empresa de la Lleida rural en el que és avui en dia, una multinacional present en 114 països del món que genera 350.000 tones anuals de producte amb l’objectiu de fer arribar a tots els racons del món els ingredients bàsics de la dieta mediterrània. Abans de destacar en l’àrea comercial de Borges, on ha liderat la creació de la marca i la seva internacionalització des de mitjans dels anys 60, Pont va ser un

REVISTA BARÇA

Josep Pont a la seu de Borges, a Tàrrega. A l’esquerra, a l’entrada de les oficines del FC Barcelona.

apassionat de l’atletisme, una disciplina en què la seva especialitat era la velocitat. “Si no m’hagués sortit l’oportunitat d’anar a estudiar als Estats Units m’hauria enfocat al 100% en l’esport des del punt de vista professional. Era el que m’omplia”. Durant la seva adolescència va estar inscrit a la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat i va travessar moltes metes que li van proporcionar distincions en diversos campionats europeus. Va córrer els 100 m en 10,8 segons. Els 200, en 22, i els 400, en 48,8. Unes marques molt rellevants per a un adolescent de finals dels anys 50, aconseguides, per cert, a l’Estadi Olímpic de Barcelona. ”Els 200 eren la meva especialitat, on em trobava més còmode”, recorda. Però aquí no acaben els seus mèrits; amb 18 anys fins i tot va arribar a estar preseleccionat per anar als Jocs Olímpics de Tòquio 1964. “La meva vida està dividida en tres etapes: la primera, esportiva; la segona, empresarial, i la tercera, l’actual, amb què he tornat als orígens, a l’activitat física”.

10 quilòmetres diaris”. Un mèrit que faria les delícies de qualsevol metge que el sentís. De fet, el dia que es va realitzar l’entrevista per a aquest article, Pont ens va atendre a les oficines del Camp Nou i, tot seguit, va anar caminant a un dinar en un restaurant allà on acaba l’avinguda del Tibidabo. Més de 5 km, en pujada suau però constant, un bon registre per tractar-se d’un dilluns. Tot i el seu continu moviment, Pont en el fons no és un nòmada, és un home arrelat. A la seva terra i a la seva família. Casat i amb tres fills, bona part del seu temps lliure el dedica als seus cinc nets, la seva altra gran passió, que en l’actualitat són “el centre” de la seva vida. “Sempre havia

D’atleta a gran caminador

Les seves responsabilitats a la Junta Directiva se centren en l’Àrea Comercial

Pont es defineix com a “nòmada” tant pel que l’ha fet viatjar la seva feina com pel fet que viu a cavall entre Tàrrega, Barcelona i Sitges. Un home en trànsit constant, com confirma una altra de les seves passions en l’actualitat: caminar. “Camino un mínim de

Josep Pont va ser preseleccionat com a velocista per als Jocs Olímpics de Tòquio 64

sentit que la faceta d’avi era més plena que la faceta de pare i és una veritat com un temple”, assevera. En l’actualitat, una altra de les seves metes, com a directiu del Club, és supervisar i marcar les línies mestres de l’Àrea Comercial del FC Barcelona. “El cert és que s’està fent molt bona feina. Ho percebia abans d’entrar al Club i ho ratifico ara que hi estic a dins. Però cal continuar augmentant els ingressos comercials”, assegura. També forma part de la Comissió Econòmica i del Comitè d’Adjudicacions. “Bartomeu té al cap el Barça que vol i jo em sento molt còmode en aquesta concepció”, afirma. “Quan era petit, anar al futbol era un premi”. Els seus primers records com a barcelonista es remunten a les excursions que feia amb la família, des de Tàrrega fins a Barcelona, per anar al Camp Nou a veure el Barça. I a un desgraciat partit, el de la final de Berna del 61, que ell va seguir per ràdio des de l’auditori de La Salle Bonanova, l’escola on estava intern en aquell moment. “Si haguéssim guanyat aquella final les coses haurien estat diferents”. Els noms de Kubala, Suárez i Cruyff estan escrits en lletres d’or en el seu imaginari culer i, per descomptat, el de Messi. “El que fa és inversemblant”, assegura, reconeixent que les metes de l’argentí també es compten per dotzenes. n

REVISTA BARÇA

RAMON PALOU GODALL

Vocal

ORIOL LAPORTE ROSELLÓ

Vocal

ANTONIO ARGANDOÑA RAMIZ Vocal

Vocal

MARIA TEIXIDOR

Vicesecretària de la Junta Directiva. Presidenta de la Comissió de Control i Transparència

JOAN CAMPRUBÍ MONTAL

RAMON ESTEVE CASTELLAR Secretari

COMISSIÓ DE CONTROL I TRANSPARÈNCIA

Compromís amb el bon govern La Comissió de Control i Transparència és un organ estatutari nomenat per la Junta Directiva que vetlla per supervisar el compliment del Codi Ètic en el govern i la representació del Club i la Fundació

JOSEP VIVES

a Junta Directiva del FC Barcelona té un compromís ferm amb el respecte als principis del bon govern i als valors que han d’inspirar sempre l’acció del Club. El Codi Ètic, aprovat el 2010 i revisat el 2016, és la norma que recull aquests valors i principis d’actuació. La seva interpretació queda atribuïda per l’art. 39 dels Estatuts a la Comissió de Control i Transparència. Les funcions d’aquesta Comissió, regulades en el seu Reglament, són la promoció dels valors ètics, l’assessorament, l’evacuació de consultes i, si s’escau, l’estudi i la proposta de resolució de denúncies per conductes contràries al Codi Ètic. Les propostes de la Comissió s’eleven a la Junta Directiva del Club i no són vinculants. Les actuacions de la Comissió de Control i Transparència abasten les persones

que ostenten la representació corporativa del Club (membres de la Junta Directiva, Comissions estatutàries i personal d’alta direcció) i també el personal no directiu del Club pel que fa a les bones pràctiques i a les exigències ètiques que han d’orientar llur actuació. Els membres del Patronat de la Fundació Barça i el seu personal també formen part de l’àmbit subjectiu d’actuació d’aquesta Comissió. La Comissió està integrada per cinc membres més un secretari que actua amb veu però sense vot, i són nomenats per la Junta Directiva, a proposta del president, per un període de sis anys i un màxim de dos mandats. Tots han de ser socis amb una antiguitat mínima de dos anys, i han

“La Comissió treballa per definir els conceptes interpretatius del Codi Ètic basant-se en els casos que se li sotmeten” MARIA TEIXIDOR Vicesecretària de la JD i presidenta de la Comissió de Control i Transparència.

de tenir un reconegut prestigi personal, professional i social, d’acord amb la funció que han de desenvolupar al servei del Club. Maria Teixidor és la presidenta de la Comissió que també formen Ramon Esteve Castellar, com a secretari, i els vocals Antonio Argandoña Ramiz, Josep Oriol Laporte Roselló, Ramon Palou Godall i Joan Camprubí. “És una comissió que treballa per definir els conceptes interpretatius del nostre Codi Ètic basant-se en casos que se li sotmeten i sobre els quals emet recomanacions perquè la Junta Directiva pugui decidir amb coneixement de causa i amb criteri en aquells assumptes que hagi de dirimir”, explica Maria Teixidor. La creació d’un departament de Compliance l’any 2016 va suposar un salt qualitatiu important en l’estratègia general del Club a l’hora d’implementar els protocols per garantir que tots els processos de gestió s’ajustessin als requeriments fixats al Codi Ètic. En aquest sentit, el vincle entre aquest departament i la Comissió de Control i Transparència és indispensable a l’hora de canalitzar els assumptes que aquest òrgan ha de valorar i analitzar en el marc de les seves competències. D’altra banda, aquesta Comissió també atén les consultes i les denúncies dels socis que li arriben a través del seu Síndic, si aquest les considera oportunes. Des de la seva independència, la Comissió de Control i Transparència fiscalitza, en definitiva, tots els processos relatius al bon govern del Club, i ens ajuda a definir pautes de conducta que s’adeqüin als nostres principis i valors. n

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

Per un futur plenament accessible Amb el projecte de l’Espai Barça, el FC Barcelona fa un gran pas endavant per disposar d’unes instal·lacions totalment adaptades i accessibles per a tots els aficionats amb problemes de mobilitat ALBERT RIUDEUBÀS FOTOS: © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA

algrat que el Camp Nou és una instal·lació esportiva inaugurada el 1957, en una època en què els temes d’accessibilitat no tenien un lloc prioritari a l’hora de configurar l’estructura dels edificis, el FC Barcelona ha efectuat en els darrers anys una clara aposta per facilitar l’accés dels seus socis i aficionats amb problemes de mobilitat. Una aposta que ara mira cap al futur amb el projecte de l’Espai Barça i amb el compromís de disposar d’unes noves instal·lacions plenament accessibles per a tothom. Aquest compromís per l’accessibilitat va tenir un clar impuls a partir de la creació l’any 2011 de l’Oficina d’Atenció Especialitzada (OAE), a través de la qual el Club proporciona un servei que té com a finalitat la d’ajudar i facilitar l’accessibilitat en tots els actes que organitza, i garantir que els socis i aficionats amb diversitat funcional puguin tenir els mateixos drets i avantatges que la resta de seguidors. L’interès demostrat i la tasca realitzada en temes d’accessibilitat

REVISTA BARÇA

han fet del FC Barcelona un dels clubs de primer nivell que s’han mostrat més compromesos en el terreny de l’accessibilitat i la inclusió, però el gran pas endavant que s’ha d’efectuar arriba ara amb la realització del projecte de l’Espai Barça.

L’Espai Barça, el gran pas endavant

Una de les premisses que s’han tingut en compte a l’hora de configurar l’Espai Barça és que tots els nous edificis i estructures han de ser accessibles, i això és un dels aspectes prioritaris en totes les instal·lacions i accessos que configuren aquest projecte. Tota la tasca que s’ha dut a terme en l’àmbit de l’accessibilitat ha permès als responsables de l’OAE i a la seva Mesa d’Assessors (formada per representants de diferents entitats que treballen en el terreny de l’accessibilitat) preveure en aquest nou projecte totes les necessitats i els serveis adients per facilitar la mobilitat de les persones amb diversitats funcionals, i que el FC Barcelona arribi a tenir unes noves instal·lacions, que seran modèliques també des d’aquesta perspectiva. El projecte del futur Camp Nou augmenta considerablement els llocs per a

les persones amb diversitats funcionals, i no únicament pel que fa a aquells espais destinats a les cadires de rodes. La normativa de la UEFA marca que, per la seva capacitat de 105.000 localitats, el nou estadi haurà de tenir un mínim de 342 espais disponibles per a socis i aficionats amb cadira de rodes, i el projecte de l’Espai Barça presenta un total de 400 espais condicionats per a aquesta funció, amb seients destinats als acompanyants al seu costat. Una altra característica de la situació d’aquests espais serà la seva inclusió, ja que es trobaran distribuïts per totes les zones de l’Estadi, junts amb la resta d’aficionats. D’aquesta manera, s’ofereix als nostres socis i seguidors poder gaudir del futbol des de la zona que desitgin. Però, al marge d’aquests espais, el futur Camp Nou també disposarà de 222 localitats destinades a aquells socis i aficionats cecs o amb visió parcial i de 210 per a sords o amb problemes d’oïda. A més, també es projectaran 227 seients per a persones de mobilitat reduïda (PMR) que, tot i no anar amb cadira de rodes, necessiten certes característiques especials, com ara tenir uns seients de més amplada i amb reposabraços. n

Instal·lacions i serveis al futur Camp Nou

400

espais condicionats per a usuaris de cadires de rodes

‘T’Acompanyem’, amb la Creu Roja

227

seients adaptats per a persones de mobilitat reduïda

222

localitats per a persones cegues o amb visió parcial

210

localitats per a persones sordes o amb problemes d’oïda

100%

de lavabos adaptats dins la zona d’aquests col·lectius

• Nou Palau Blaugrana completament accessible • Estadi Johan Cruyff completament accessible

Des de fa set temporades el Club desenvolupa el servei T’Acompanyem, que, amb la col·laboració de la Creu Roja, permet a tots aquells socis que tenen dificultats o problemes de mobilitat accedir a les seves localitats. També els facilita poder superar les barreres que poden trobar en el seu recorregut. Una peça imprescindible en l’èxit i en la bona valoració que té aquest servei entre els socis és la col·laboració dels voluntaris de la Creu Roja, que s’entreguen a ajudar totes les persones que ho necessiten. T’Acompanyem també s’ha posat en pràctica a les finals que ha jugat el Barça els últims anys, i ha facilitat el trasllat de socis a les ciutats que han acollit la final i l’accés als estadis.

Una prioritat del futbol europeu La sensibilitat i el compromís del Barça a favor de l’accessibilitat del futbol europeu va fer un nou pas endavant en acollir al mes de gener a l’Auditori 1899 del Camp Nou la primera reunió de responsables d’accessibilitat de diferents clubs, federacions i lligues europees que formen part del Centre per a l’Accés al Futbol a Europa (CAFE), l’òrgan assessor associat a la UEFA, que es va crear per garantir que els aficionats discapacitats pertanyents a les 55 federacions membres de la UEFA gaudeixin en la seva assistència als partits de futbol. Al llarg de dos dies es van exposar el manual de la UEFA sobre l’accessibilitat i la guia de bones pràctiques per facilitar l’accés als estadis i viure un partit de futbol sense dificultats.

El directiu Emili Rousaud va participar en la reunió d’accessibilitat al futbol europeu.

Altres objectius marcats per a aquestes sessions de treball van ser els de compartir exemples de les millors solucions que fan servir els diferents clubs i federacions, identificar nous reptes existents i suggerir millores per a un desplegament més gran de l’accessibilitat en el futbol.

La implicació del Barça en relació amb aquesta realitat en l’àmbit europeu ja va tenir l’any 2015 una primera acció, ja que va organitzar el primer Simpòsium Internacional de la Discapacitat i el Futbol, en què van estar representats els clubs europeus que més treballen a favor de l’accessibilitat.

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

SOCIS

Venda d’entrades intel·ligent El Club impulsa un nou model que permet planificar les compres amb més antelació, gràcies a un sistema predictiu de venda de localitats per zones que garanteix seients per parelles

l FC Barcelona implementarà en els darrers sis partits de Lliga, començant pel duel davant del Rayo Vallecano (9-10 de març), un nou model de venda d’entrades intel·ligent basat en el càlcul predictiu d’alliberament del Seient Lliure. Aquest nou model permet planificar les compres amb més antelació i garantir localitats en totes les zones de l’Estadi i amb més disponibilitat de seients en parelles. Alhora, contribuirà a incrementar la presència d’espectadors al Camp Nou, permetrà un major rendiment econòmic de la gestió de l’aforament i oferirà més garanties de seguretat en la lluita contra el frau. Aquest nou model de venda intel·ligent, fruit del treball que han desenvolupat diferents departaments del Club, defineix el nombre de seients que es posen a la venda mitjançant un model predictiu, partit a partit, basant-se en l’experiència dels darrers cinc anys d’alliberaments del Seient Lliure, a més de factors com ara el rival, l’horari o les condicions meteorològiques. Actualment el 37% dels seients per a partits al Camp Nou s’alliberen les darre-

res 72 hores abans de l’enfrontament. Això implica que, en no disposar gairebé d’alliberaments per part dels abonats, quan s’inicia el procés de venda d’entrades per a un partit no existeix pràcticament disponibilitat de localitats. El nou sistema permetrà accedir a la compra d’entrades sense haver d’esperar l’alliberament cadira a cadira del Seient Lliure, i especialment fins a les darreres 72 abans del duel. Per tant, el Club disposarà de més temps per gestionar les entrades i s’evitarà, així, haver de tancar la venda durant el procés per falta de disponibilitat de localitats, fet que ha succeït en alguns partits durant la temporada i que ha penalitzat aquelles persones que volien planificar amb antelació la seva visita al Camp Nou. Tot i així, és molt important que els socis avancin la decisió d’anar a l’Estadi o no anar-hi i que alliberin el seu seient amb la major antelació possible per facilitar l’assignació i l’agrupació de localitats que farà el sistema als compradors 48 hores abans del matx. La compra de localitats es farà ara seleccionant la zona de l’Estadi, i, malgrat que no es podrà triar el seient exacte en el moment de l’adquisició, el sistema garanteix sempre la disponibilitat final d’entrades a les zones seleccionades. El Club confirmarà el seient adquirit com a mínim 48 hores abans del partit. n

Assignació de 405 nous abonaments a la llista d’espera

ls socis inscrits a la llista d’espera per obtenir un abonament al Camp Nou disposaran de noves places. La Junta Directiva va aprovar l’assignació de 405 abonaments impagats als socis inscrits a la llista d’espera. Aquests abonaments seran vàlids a partir de la temporada 2019/20, i aquells socis que renunciïn a les localitats proposades causaran baixa a la llista d’espera. Un cop es completi el procés s’actualitzarà la nova numeració de la llista d’espera, que es podrà consultar al lloc web del Club. Des de la temporada 2011/12 s’han assignat un total de 2.766 localitats. Aquesta xifra representa el total de les baixes per impagament en el decurs d’aquestes vuit temporades, així com les baixes generades per l’actualització del cens de socis del curs 2014/15, que, excepcionalment, va generar 1.038 abonaments disponibles. Els socis inscrits a la llista d’espera també tenen la possibilitat d’accedir a determinats partits al Camp Nou gràcies a l’Abonament Llista d’Espera, un document personal i intransferible de què poden disposar els socis d’aquest col·lectiu majors de 14 anys i que tinguin una antiguitat mínima de tres anys a la llista d’espera. Els socis que tenen aquest abonament han de confirmar l’assistència a cada partit que vulguin presenciar per poder accedir a l’Estadi. n

ABONAMENTS ASSIGNATS TEMPORADA

2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16 2016/17 2017/18 2018/19

ABONAMENTS

199 161 319 1.038 209 212 223 405

Total 2.766

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

L'ESPAI DEL PENYISTA

Una representació dels nens i nenes membres de la Penya Blaugrana Petits Valents SJD van ser els protagonistes de l’acte d’inauguració.

La motivació dels Petits Valents Els infants i joves de l’Hospital Sant Joan de Déu formen el principal actiu d’una penya molt especial, els Petits Valents SJD, integrada per pacients, familiars, voluntaris i treballadors del centre

othom coincideix a assenyalar que aquesta és una penya diferent, que la Penya Blaugrana Petits Valents SJD està formada per un col·lectiu de nens i nenes molt especial i que presenta unes característiques que no es poden traslladar a la resta d’entitats que configuren el moviment penyístic blaugrana. Totes aquestes afirmacions es van fer evidents el 17 gener passat durant l’acte de la inauguració oficial de la penya a l’Hospital Sant Joan de Déu, que va comptar amb

REVISTA BARÇA

la participació del vicepresident primer del FC Barcelona, Jordi Cardoner, i de l’exjugador Ramon Maria Calderé, membre de l’Agrupació Barça Jugadors. Aquesta penya va ser aprovada a la reunió de la Junta Directiva del FC Barcelona del 6 de febrer del 2017 com un projecte inclòs en l’acord de col·laboració entre l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Barça en la campanya #paralosvalientes, a favor de la captació de diners per fer realitat el nou hospital oncològic infantil SJD Pediatric Cancer Center. La penya compta amb uns 200 socis, i els seus membres són principalment infants

i joves pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu, els seus familiars i professionals i voluntaris que actuen en aquest centre. A l’acte de presentació hi van participar també el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo; el president de la Federació de Penyes Barcelonistes del Barcelonès Oest, Salvador Balsells; la presidenta de la Penya Petits Valents, Tina Parayre; el president de la Confederació Mundial de Penyes, Antoni Guil, i dos joves jugadors representants de la Masia. “Sense els nostres petits valents la penya no seria possible, ells són la nostra motivació -va comentar Tina Parayre durant l’acte d’inauguració-. Som una penya que permet també la participació de familiars i personal del centre. Això significa que podem fer coses tots junts dins de l’hospital i veure la il·lusió d’uns nens que juguen un partit molt llarg per recuperar la salut. La presidenta de la penya va exposar un cas que s’estava produint el mateix dia de la inauguració: “Avui mateix ha vingut un nen a fer-se tractament i ha estat aquí durant tot el dia perquè no s’ha volgut per-

“La penya ens permet fer coses tots junts a l’hospital i veure la il·lusió dels nens que juguen un partit molt llarg per recuperar la salut” TINA PARAYRE

Presidenta de la Penya Petits Valents

“És la primera penya dins d’un hospital. Però veient com funciona tot aquí, els nens i nenes formen un gran club que té un hospital a dins” JORDI CARDONER

Vicepresident primer del FC Barcelona

Els nens de la Penya Petits Valents veient el Girona-Barça; a la dreta, el David, de 4 anys.

El que veiem des de la finestra

ANDREA GINÉS

dre aquesta inauguració. Durant l’acte ha estat amb un somriure d’orella a orella i només per moments com aquest té sentit que tinguem aquesta penya”.

El carnet número 0 Jordi Cardoner també va voler destacar que “aquesta és una penya molt especial, la primera que es troba dins d’un hospital, encara que veient com funciona tot aquí dins i l’ambient que hi ha entre tots els membres, podríem dir que aquests nens i nenes formen un gran club que té un hospital a dins”. Al costat del nen Jordi Serra Capellera, pacient de l’hospital que va rebre el carnet número 0 com a primer soci de la penya, Cardoner va remarcar els aspectes humans d’aquesta institució i de la mateixa penya: “En aquest hospital, gràcies a iniciatives com aquesta s’ajuda a trencar la por d’aquests joves que estan en tractament i dels seus familiars, i es fomenta la formació d’un col·lectiu de nens i nenes que es comprometen a ser del Barça tota la vida”. n

es de les habitacions de l’Hospital de Nens de Sant Joan de Déu es veu Barcelona. Però de nit destaca, il·luminat, el Camp Nou. Des de l’angle correcte es pot veure el marcador durant els partits i, fins i tot, depenent de com bufa el vent, se sent la remor de l’afició de fons i l’esclat dels crits quan el Barça fa gol. El David veu l’Estadi des del seu llit. És amant de les motos i del Barça. Té 4 anys i està ingressat a l’hospital. El diumenge 27 es va aixecar content. Alguna cosa passava. El Manel, el voluntari de l’hospital que treballa els diumenges, passava habitació per habitació repartint unes invitacions per fer saber a tothom que aquell dia es veuria el primer partit del Barça, contra el Girona, des de l’espai de l’hospital destinat a la Penya Blaugrana Petits Valents. A les parets dels passadissos feia dies que s’anunciava que la Penya començava a reunir-se per primera vegada per animar el Barça a Montilivi. A les quatre de la tarda, l’espai familiar de l’hospital va començar a

omplir-se. El Marc, que ve freqüentment per tractar la seva malaltia crònica, va ser el primer a arribar amb el seu pare. És un malalt del futbol i no va dubtar a fer-se soci de la penya. Li agrada anar a l’hospital per a alguna cosa diferent. De mica en mica, els residents anaven baixant, acompanyats de les famílies, que no sempre tenen l’oportunitat de compartir estones tan disteses amb els seus fills. El David va pujar sobre les rodetes del pal de sèrum i va baixar la rampa de la sala a tota velocitat, il·lusionat per aquella nova activitat que havia omplert la sala i que havia aixecat tant rebombori. Gairebé no hi cabien les cadires. Es van fer travesses, es van celebrar els gols, i es va aplaudir el que sens dubte va ser un dia diferent i carregat d’alegria. “Sempre al març fem un concurs de dibuix”, comentava la presidenta de la penya, Tina Parayre. “Potser aquesta vegada el tema pot ser Què veiem des de la finestra! Segur que molts dibuixarien el Camp Nou”. n

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

MUSEU

L’únic record de la Lliga del 37 El Club recupera de mans d’un col·leccionista un banderí amb el qual el primer equip va obsequiar el Llevant en un partit de la Lliga Mediterrània, en plena Guerra Civil

a poc més d’un any, al novembre del 2017, Pablo Pérez, un jove valencià de Catarroja col·leccionista d’antiguitats i especialitzat en inventari esportiu, va adquirir de mans d’un conegut un banderí del FC Barcelona. Un humil objecte més de la seva col·lecció que, després d’una anàlisi detallada, va resultar ser de gran valor històric per al Club, perquè es tracta de l’únic record de la Lliga Mediterrània de l’any 1937 del qual es té constància, ja que el trofeu, que va anar a parar a mans del Barça, no es conserva. Coneixedor d’aquesta circumstància, Pérez es va posar en contacte amb el Club per fer-li donació d’aquest objecte.

Durant els últims mesos el Club ha sotmès el banderí a una acurada restauració amb l’objectiu de rescatar la seva essència, deteriorada pel pas del temps. L’objecte ja està exposat al Museu del FC Barcelona, on ocupa un espai merescut en la història blaugrana. “El banderí té molt de valor perquè és un objecte de la Guerra Civil, un període del qual és molt

Una Lliga sense efectes

El banderí més antic del Museu

Es tracta d’un banderí amb el qual el Barça va obsequiar el Llevant FC en el partit de la Lliga Mediterrània que ambdós equips van disputar l’11 d’abril del 1937 a l’estadi de Les Corts. Aquell dia el Barça es va imposar per 2-1, amb gols de Josep Escolà i Miquel Gual per als locals i de Vicent Martínez per als visitants. L’onze inicial blaugrana estava format per Iborra, Babot, Rafa, Argemí, F. Garcia, Berdina, Ventolrà, Escolà, Gual, Balmanya i Munlloch.

REVISTA BARÇA

difícil trobar objectes de col·leccionisme”, assegura Pablo Pérez, que va ser convidat a la Llotja President Suñol i va ser rebut per Josep Maria Bartomeu. El president barcelonista li va agrair el gest d’haver cedit al Club aquest objecte tan emblemàtic que forma part de la història blaugrana. El banderí del 1937 és el més antic que està exposat al Museu del Barça, i supera un altre banderí del 1952.

Bartomeu amb Pablo Pérez, col·leccionista que ha cedit el banderí al Club.

La Lliga Mediterrània va ser el Campionat de Lliga que entre el gener i el maig de l’any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, es va organitzar a la zona lleial a la República, a Catalunya i al País Valencià, és a dir, als únics territoris on era possible. Després de catorze partits disputats en circumstàncies extremes, el guanyador del torneig va ser el FC Barcelona després d’aconseguir 20 punts, tres més que l’Espanyol, el València i el Girona. Malauradament, un decret de les noves autoritats franquistes va deixar sense efecte tots els tornejos futbolístics disputats a la zona republicana durant la guerra, que inclou la Lliga Mediterrània. Aquest decret a dia d’avui encara és vigent. Curiosament, el Llevant FC, rival del Barça aquell dia d’abril del 37, va ser el campió

MB MUSEU

El Barça va guanyar la Lliga Mediterrània del 37, anul·lada pel franquisme, però no conserva el trofeu El Club ha sotmès el banderí a una acurada restauració i ja es troba exposat al Museu de la Copa de la España Libre, la competició del KO que es va disputar just després de la Lliga Mediterrània i que també va ser anul·lada per la dictadura feixista. A hores d’ara la Federació Espanyola de Futbol encara no reconeix cap de les dues competicions, però el Barça inclou al seu palmarès oficial la Lliga Mediterrània del 1937. En l’actualitat els banderins encara són una tradició, i el Barça obsequia els equips que debuten al Camp Nou i tots els rivals a la Lliga de Campions amb un banderí. ■

El banderí abans (esquerra) i després (dreta) de la restauració.

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

@ ABJ / ANNA ALUART

AGRUPACIÓ BARÇA JUGADORS

Carles Rexach, amb Jordi Gonzalvo al costat, en un moment de la seva visita a una de les sessions del Taller de Reminiscència.

Exercitar la memòria amb records del futbol El Taller de Reminiscència és un programa que té l’objectiu d’estimular la memòria de les persones amb deteriorament cognitiu a través de records del món del futbol

ALBERT RIUDEUBÀS

’Agrupació Barça Jugadors ha estrenat un nou projecte social aquesta temporada que, amb el nom de Taller de Reminiscència, té la finalitat d’exercitar la memòria de la gent gran i facilitar el record de fets i moments vinculats amb el Barça i el món del futbol en general. Aquest projecte és una iniciativa de la Federació Espanyola d’Associacions de Futbolistes Veterans (FEAFV) i l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) que arriba per primer cop a Catalunya de la mà de l’agrupació blaugrana. El Taller de Reminiscència té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb deteriorament cognitiu a través d’una activitat que, al llarg de diferents ses-

REVISTA BARÇA

sions, vol estimular els records del passat, vinculats al futbol i, en aquest cas, especialment als fets, els personatges i les anècdotes vinculats a la història del FC Barcelona. Jordi Gonzalvo i Javi Delgado són els membres de l’Agrupació Barça Jugadors encarregats de l’organització i el desenvolupament d’aquests tallers que es van compartir a la residència Ballesol Almogàvers de Barcelona.

Visita de Charly Rexach

Alguns dels diferents tallers que es programen també inclouen activitats especials, com poden ser diferents visites d’exjugadors o tècnics, com la protagonitzada per Carles Rexach.

El taller a la residència Ballesol pretén que els participants arribin a un record de la seva època a través d’imatges, objectes o visites d’exjugadors

Un cop a la setmana diferents persones usuàries del centre es trobaven en una sala de reunions plena de records futbolístics i blaugrana. Javi Delgado explica les virtuts d’aquesta activitat: “A través d’imatges, vídeos o objectes intentem que facin memòria o arribin a un record de la seva època. Alguns d’ells poden tenir dificultat per recordar coses quotidianes o aspectes de la seva vida perquè tenen una memòria més fluixa, però a través d’una imatge del futbol poden reconèixer i recordar moments o aspectes concrets”. Per la seva banda, Jordi Gonzalvo comenta que abans de cada sessió cal preparar bé els continguts de cada taller: “Han de ser molt variats i amens, i han d’ajudar que ells tinguin molta participació. A poc a poc es van obrint i cada cop es mostren més motivats per intervenir”. L’objectiu de les sessions també és el de passar-ho bé. En aquest sentit, els tallers inclouen jocs, endevinalles o narracions referents a diferents aspectes futbolístics o sobre equips o jugadors del Barça. Entre aquests jocs, Gonzalvo i Delgado destaquen la porra que efectuen en relació amb el resultat del següent partit del Barça, i que en paraules dels

@ ABJ / SERGIO RUIZ

@ ABJ / ANNA ALUART

@ ABJ / SERGIO RUIZ

MB AGRUPACIÓ BARÇA JUGADORS

Foto d’una sessió del Taller de Reminiscència i, a sota, dos dels participants, amb diferents objectes d’un passat per recordar.

Alfonseda, reescollit president Ramon Alfonseda serà president de l’Agrupació Barça Jugadors fins al 2022, un cop acabat el procés electoral d’aquesta entitat. Alfonseda, que presideix l’ABJ des del 2003, ha renovat el seu mandat en no presentar-se cap altra

l’exblaugrana com a jugador i entrenador del Club, i es van destacar moments com els seus tres gols en el partit contra el Feyernoord al Camp Nou l’any 1975, el 0-5 al camp del Reial Madrid o la final de la Recopa de Basilea. En el rerefons del projecte hi ha la certesa científica que fer evocar records del passat pot ser beneficiós per a les persones amb

candidatura al marge de la seva. El 18 de gener passat va tenir lloc l’acte de presa de possessió a la mateixa seu de l’ABJ amb la presència del directiu del FC Barcelona Pau Vilanova, que va felicitar Alfonseda en nom de la Junta Directiva i va elogiar la tasca de l’Agrupació. Alfonseda va confirmar que aquest serà el seu darrer mandat i que en aquests quatre anys l’ABJ mantindrà la seva ajuda als exjugadors, amb una destacada tasca de formació, i el paper de representació del Club en diferents actes.

deteriorament cognitiu, com els malalts d’Alzheimer. El futbol genera emocions molt intenses i records pràcticament inesborrables, i és un dels elements que poden aconseguir que els pacients exterioritzin aquells records històrics que encara no han desaparegut. Aquesta és la base del projecte i el gran objectiu dels Tallers de Reminiscència. n

@ ABJ / DAVID CUELLA

mateixos responsables de l’activitat “desperta un gran interès a la sessió posterior per veure entre ells qui ha estat el guanyador”. El popular Charly Rexach, membre de l’àrea institucional de l’Agrupació, va compartir durant una hora vídeos i fotografies amb els participants. Mitjançant aquest material van poder recordar entre tots la carrera de

El directiu Pau Vilanova felicita Ramon Alfonseda.

REVISTA BARÇA

CINTILLO SDFLKHSDFLKHSDF

Prop del 70% de les visites que rep el web del Club es fan des de terminals mòbils.

Nous web i app per reforçar l’estratègia digital El Club va estrenar a finals del 2018 dues noves plataformes digitals, amb disseny renovat i nous formats de continguts, que potenciaran els vídeos i afavoriran la interacció dels fans

A ROGER BOGUNYÀ

finals del 2018 el FC Barcelona va estrenar un nou web i una nova aplicació per a mòbils. Es tracta del primer pas d’una nova estratègia digital que té com a objectiu oferir continguts i serveis digitals de primer nivell per als fans en l’àmbit global i que, al mateix temps, vol estar com més a prop millor dels socis, penyistes i simpatitzants locals, facilitant-los totes les gestions i interaccions amb el Club. Amb un disseny actualitzat i una usabilitat intuïtiva, el Club busca potenciar l’entreteniment amb contingut de vídeo, la participació de l’usuari i la personalització i la geolocalització dels continguts. L’experiència de segona pantalla el dia de partit, les fitxes de jugadors o la informació de servei per a socis i afici-

REVISTA BARÇA

onats són alguns dels continguts estratègics d’aquesta nova etapa. S’aposta, doncs, per dos productes pensats i desenvolupats per ser consumits principalment amb el mòbil, que actualment centra prop del 70% de les visites.

Fer créixer la interacció

El web i l’app són el punt de partida d’una

filosofia d’evolució i millora constant que el Club està posant en marxa en les seves plataformes digitals. Són, per tant, productes en permanent procés de millora. Prova d’això és que es van llançar en fase beta amb la possibilitat que socis i seguidors poguessin compartir opinions i suggeriments en un procés interactiu.

Un dels objectius d’aquests nous web i app és fer créixer la interacció amb els socis i aficionats del Barça, que gaudiran d’uns productes que els oferiran experiències més personalitzades i enriquides. Ara mateix, més del 80% de l’audiència ve de fora de l’estat espanyol, i moltes d’aquestes persones mai podran visitar Barcelona i el Camp Nou. En aquest sentit, per tal de fer-los sentir el Barça més a prop, s’estan creant continguts i experiències digitals innovadores, dins el món de l’esport i més enllà. Al mateix temps, es reforcen els serveis per als socis, que continuen gaudint d’un tracte preferent i directe en dues plataformes vives.

El vídeo, el protagonista

El vídeo és el format preferit pels usuaris i, per tant, ocupa una importància destacada en els nous productes digitals del FC Barcelona. Barça Video, la plataforma audiovisual del Club en l’àmbit digital, guanya protagonisme i es converteix en el destí obligatori per als aficionats blaugrana que consumeixen aquests continguts, que van des dels programes d’entreteniment fins a entrevistes amb jugadors o recopilacions de gols, entre d’altres. Segons Dídac Lee, directiu responsable de l’Àrea Digital del Club, es tracta d’uns nous productes que “evolucionaran constantment a partir dels gustos i les necessitats de socis i fans”. A més, “els socis del Barça gaudeixen d’una eina molt potent per solucionar des de la distància les gestions i els tràmits més habituals amb el Club”. n

La REVISTA BARÇA també estrena format multimèdia Des d’aquest mateix número, el 97, la REVISTA BARÇA disposa d’una versió digital que manté la majoria dels continguts temàtics però que canvia completament la manera de presentar-los. Les possibilitats que ofereix la tecnologia per a les publicacions digitals permeten que es pugui gaudir dels continguts multimèdia (fotografies, vídeos, interactivitats, efectes visuals) a través dels dispositius mòbils, ja es tracti d’una tauleta tàctil o d’un telèfon intel·ligent. Tots els socis i sòcies que ho desitgin es podran descarregar la versió multimèdia de la REVISTA BARÇA en una tauleta o un smartphone a través d’una aplicació que es pot obtenir als quioscos de Google Play, per als dispositius Android, o a l’Apple Store per als de la plataforma iOS. El Club ha decidit oferir aquest producte digital als socis, una versió més moderna, enriquida i atractiva dels continguts de la revista i més adient als hàbits de consum actuals. A més, també vol apostar per un estalvi de paper per criteris econòmics i de sostenibilitat ambiental. Els socis que prefereixin

continuar llegint la revista en format paper seguiran rebent la publicació per correu postal.

PER DESCARREGAR L’APP ÉS NECESSARI: Buscar l’app a l’Apple Store (iOs) o Google Play (Android). 2 Cercar ‘FC Barcelona Revista’. 3 Descarregar l’app (apareix nova icona a l’escriptori). 4 Apareix pantalla de ‘login’ de socis. 5 Introduir clau de soci i codi personal. Acceptar política legal i de privacitat. 6 Apareix ‘quiosc’. Es pot triar ‘seleccionar idioma’ (català o castellà) a l’extrem superior dret. 1

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: © FC BARCELONA / Autors: Alberto Montenegro, Santiago Garcés, Germán Parga, Víctor Salgado i Arxiu FC Barcelona; JJVico

FUTBOL

Messi i Ter Stegen, a l'11 ideal

Els jugadors blaugrana Leo Messi i Marc-André ter Stegen van ser escollits a l’equip ideal del 2018 de la UEFA, per al qual els usuaris de UEFA.com van poder triar el millor 11 de l’any.

FUTBOL

Denis Suárez, cedit a l'Arsenal

Després de renovar el seu contracte amb el Club fins al 30 de juny del 2021, Denis Suárez va ser cedit a l'Arsenal fins a final de la temporada 2018/19. L’acord inclou una opció de compra per 20 M d'euros més variables.

Munir, traspassat al Sevilla

El FC Barcelona i el Sevilla FC van arribar a un acord pel traspàs del jugador Munir El Haddadi per 1.050.000 euros. El davanter d’origen marroquí va disputar un total de 56 partits amb el primer equip.

Campions de la Copa Asobal per vuitè any consecutiu! El Barça Lassa va allargar un any més l’hegemonia a la Copa Asobal en aconseguir el vuitè títol de manera consecutiva, el 14è en la història de la secció. Els de Xavi Pascual van superar a la semifinal l’Ademar Lleó per 28-21, i a la final es van imposar còmodament al Bidasoa Irun. El partit va quedar sentenciat a la primera part, que va acabar amb un clar 18-7. A la segona meitat el conjunt barcelonista va seguir amb la mateixa intensitat i va acabar guanyant per 14 gols (37-23), la màxima diferència en una final d’aquesta competició.

Alba, millor jugador català de l'any 2018

El FC Barcelona va ser premiat amb dos guardons en la 22a Festa de l’Esport Català, que organitzen la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport. Jordi Alba va ser escollit com a millor esportista masculí de l’any 2018, i Juan Carlos Navarro, en la categoria d’esportista llegendari.

Homenatge a Aitor Egurrola

El porter del Barça Lassa d’hoquei patins Aitor Egurrola va rebre un merescut homenatge pels seus 20 anys al primer equip abans del partit de la Lliga Europea davant l’Oliveirense. El directiu Josep Ramon Vidal-Abarca li va lliurar un trofeu que commemora aquesta efemèride al primer equip.

REVISTA BARÇA

MB QUÈ HA PASSAT

La Diada del Soci Solidari va trencar el rècord d'assistència La Diada del Soci Solidari va celebrar el 5 de desembre la seva vuitena edició amb motiu del partit de tornada dels setzens de final de la Copa contra la Cultural Lleonesa, i va reunir 76.398 espectadors, un rècord d’assistència de totes les edicions, que ja acumulen 483.160 beneficiaris. La iniciativa pionera de l’Àrea Social del FC Barcelona va fer possible que moltes persones de diferents col·lectius socials (ONGs, escoles, associacions, entitats i institucions d’acció social) poguessin gaudir de l’experiència de veure un partit en directe al Camp Nou.

Conveni amb el Consorci de la Zona Franca

Nous acords del BIHUB amb universitats

Aquest acord de col·laboració que uneix les dues entitats té l’objectiu d’impulsar conjuntament projectes d’interès comú per a la promoció de la ciutat de Barcelona. A la imatge, el president Josep Maria Bartomeu, amb el delegat especial de l’Estat, Pere Navarro, i el vicepresident segon del Club, Jordi Mestre.

El Barça Innovation Hub va signar amb la Universitat Politècnica de Catalunya un acord de col·laboració per fomentar la recerca (a la imatge, el president Bartomeu amb Marta Plana, directiva responsable del BIHUB, i Francesc Torres, rector de la UPC) i, amb la Universitat d’Edimburg, per col·laborar en projectes formatius online.

INSTITUCIONAL

Mor Andreu Valldeperas

L’exdirectiu del FC Barcelona Andreu Valldeperas Ros va morir a l’edat de 93 anys. Valldeperas era propietari del Cafè Zurich i va ser directiu del Club sota la presidència de Narcís de Carreras (1968-69).

PATINATGE ARTÍSTIC

Èxits al Campionat d'Espanya

Aleix Gabara i Arnau Jolyn van guanyar l’or i la plata en la categoria Júnior Isu; Júlia Rodríguez, bronze en la Novice Advanced, i la parella Olivia Smart i Adrián Díaz van guanyar la plata en la Dansa Sènior.

PREMI VÁZQUEZ MONTALBÁN

Audisio, primera dona guanyadora

El jurat del Premi Manuel Vázquez Montalbán va anunciar que la periodista italiana Emanuela Audisio va guanyar el premi en la categoria de periodisme esportiu. És la primera dona que aconsegueix aquest premi.

REVISTA BARÇA

MB QUÈ HA PASSAT

Presentació del llibre dels Diàlegs Ernest Lluch

El FC Barcelona, representat per la delegada de Cultura de la Junta Directiva, Teresa Basilio, va participar en la presentació del llibre Dia de partit: reptes per al màxim rendiment econòmic de la gestió de l’estadi, de la V edició dels Diàlegs Acadèmics Ernest Lluch d’Economia i Futbol, duta a terme el 12 de juny del 2017.

Primera edició de la Barça Academy Cup Apac Més de 500 nens i nenes de les Barça Academy van participar en la 1a edició de la Barça Academy Cup APAC, que es va disputar a Delhi (Índia). Els jugadors, de 7 a 15 anys, provenien de les escoles de futbol de la regió d’Àsia Pacífic de 6 països diferents: Austràlia, el Japó, Singapur, la Xina, l’Índia i dos equips de la Barça Escola Barcelona.

Homenatges a Víctor Sada i Ranko Zeravica

Marcenio fitxa pel Barça Lassa de futbol sala

El Barça Lassa de bàsquet ha rendit recentment homenatge a dues persones que formen part de la seva història, l’excapità Víctor Sada i Ranko Zeravica, entrenador del 1974 al 1976.El Club també col·laborarà amb el museu que la vídua i la resta de la família del mític entrenador estan construint a la localitat de Novo Milosevo, Sèrbia.

Marcenio Ribeiro da Silva, procedent de l’Ugra rus, va fitxar pel Barça Lassa de futbol sala fins al 2021. La presentació d’aquest ala tanca brasiler va comptar amb la presència del directiu responsable del futbol sala, Josep Ramon Vidal-Abarca, el director d’Esports Professionals, Albert Soler, i el mànager Txus Lahoz.

REVISTA BARÇA

MB QUÈ HA PASSAT

XARXES SOCIALS

Líders en interaccions el 2018

El Club va tancar l’any com l’única entitat esportiva per sobre dels mil milions d’interaccions a les xarxes socials. En aquests 365 dies es va assolir un total de 1.189 milions d’interaccions.

FUTBOL

Mor l'exjugador Sampedro

Francisco Sampedro va morir als 84 anys. Va fitxar pel Barça el 1955 procedent del Llevant i va jugar 74 partits de blaugrana. Va marcar 28 gols, entre els quals el de la final de Copa de 1957 amb l'Espanyol (1-0).

L'equip de rugbi fa història a la Copa del Rei

Doblet al Campionat de Catalunya d'atletisme

El Barça de rugbi tornarà a disputar una final de Copa 34 anys després, el 28 d’abril, davant l’Alcobendas a Madrid. A la semifinal, jugada a Hernani, va derrotar els locals per 10-22. L’equip de Sergi Guerrero també va derrotar aquest gener el seu gran rival, la Santboiana, al seu camp (19-22) amb un drop de Guemes a l’últim segon.

La secció d’atletisme blaugrana va sumar dos nous títols al seu palmarès en proclamar-se campió de Catalunya de Clubs, tant en categoria masculina com en femenina. A més, en el Campionat de Catalunya absolut els atletes blaugrana van aconseguir 18 medalles: 10 d’or, 4 de plata i 4 de bronze.

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

L'esquí: precaucions i consells per practicar-lo Ja estem en la millor època de l'any per als amants de la neu. L'esquí és un esport que permet unir exercici físic, contacte amb la natura i un moment familiar i social molt desitjat

DR. FRANCHECK DROBNIC

l'estat espanyol practiquen esquí, en algun moment de la temporada, gairebé 6 milions d'aficionats, dels quals un 63% ho fa en estacions dels Pirineus. L'esquí és un esport en què el treball és anaeròbic en la seva major part (65%), amb un component de força excèntrica al

REVISTA BARÇA

tren inferior gens menyspreable. Per això, no cal posseir una gran condició física per gaudir d'un curt període d'exercici sempre que es tingui una certa habilitat. No obstant això, la major part dels esquiadors no tenen la condició física adequada per afrontar certes situacions i imprevistos, sobretot si succeeixen quan hi ha fatiga, o

En ambient fred la deshidratació existeix però no es percep La ingesta d'alcohol a la muntanya altera la termoregulació

quan l'entorn no és favorable. La fatiga s'acumula en cada descens a la musculatura de les cuixes i els malucs. Qualsevol pot decidir anar a passejar, iniciar-se en un gimnàs, o aprendre a ballar. Tanmateix, l'esquí és una activitat lúdica, esportiva, que es practica en un entorn natural molt especial, canviant, i que requereix certes habilitats físiques i tècniques, un material adequat, del qual el més important és el propi cos, i, sobretot, un coneixement de les limitacions que un posseeix. No només per no posar en perill la pròpia salut, sinó la de les persones que estan al voltant.

Alerta amb la fatiga Els canells, les espatlles, els genolls i els turmells són les parts del cos receptores

MB SALUT I ESPORT

dels mecanismes lesionals de caigudes i ensopegades, que no sempre són banals i jocoses. Si bé és cert que l'esdeveniment pot passar, aquest es facilita quan el practicant està cansat. La fatiga sobrevé per l'exercici inusual, el fred, la despesa energètica, la deshidratació i la tensió d'un esport més complex del que sembla. Cal ser sincer amb els petits avisos, les corbes mal preses, l'excés de velocitat no esperat, la falta de flexió articular, les molèsties en forçar posicions a nivell lumbar, al coll, als genolls, etc. D'altra banda, els canvis que es produeixen a la muntanya, la caiguda de la temperatura o un augment d'aquesta, el vent en algunes pistes o l'absència de sol, modifiquen el tipus de neu i posen a prova els mecanismes de termoregulació, sobretot si no es porta la roba adequada (descensos llargs, telecadires, etc.). En l'ambient fred, a més d'alterar-se la funció muscular i no ser òptima, la deshidratació existeix i no es percep, es transpira a través de la roba, es perd aigua per la respiració, es nota menys la set, no és fàcil disposar de líquid i es tendeix a orinar més. La despesa energètica elevada requereix un bon esmorzar

L'última baixadeta Als que els agrada l'esquí sempre els ve de gust fer l'última baixadeta del dia. És la necessitat de gaudir d'un bell esport fins a l'últim moment. Si sou així i us trobeu perfectament per fer-la, endavant!, però no intenteu convèncer algun dels vostres companys que us hagi dit que no perquè està cansat. Sens dubte no gaudirà com vosaltres i és un bon consell per evitar que sigui la seva última baixadeta de la temporada. i breus ingestes de líquid i refrigeris; si no, la manca de nutrients pesarà en el rendiment i l'atenció. Pel que fa a la dieta, cal no oblidar el malentès benefici del consum de l'alcohol a la muntanya. La seva ingesta

disminueix la percepció sensorial, altera la termoregulació i dona una falsa sensació de seguretat a la pista i al cotxe. En conclusió, per esquiar en salut i diversió cal intentar preparar la musculatura per al model d'exercici, i és desitjable usar el coneixement i l'experiència adquirida. S'ha de ser prudent, anar ben descansat, hidratar-se i menjar l'adequat per a un bon dia de treball físic, baixant per les pistes i gaudint de la família i els amics. Una baixada mai és igual a l'anterior; la pista, el temps, els esquiadors, la memòria i la fatiga la fan diferent. Quan la fatiga apareix cal parar a descansar, i per això els que volen aprofitar el dia d'esquí han de vigilar encara més. Es lleven aviat, viatgen, arriben i esquien tot el que poden. La fatiga és un risc seriós per patir una lesió o tenir un problema en la tornada a casa. El conductor i els viatgers han d'ocupar-se que aquesta no s'acumuli. n

Patrocinat per:

TEMPS AFEGIT LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) Quin futbolista hongarès va fitxar pel Barça l’any 1961? A Sandor Kocsis B Ladislau Kubala C Tibor Szalay D Zoltan Czibor 2) Quin jugador de l’equip d’hoquei patins blaugrana és el màxim golejador històric de l’OK Lliga? A Marc Gual B Pablo Álvarez C Quim Paüls D Sergi Centell 3) Quina va ser la primera dona directiva de la història blaugrana? A Rosa Maria Valls-Taberner B Maria Dinarés C Anna Maria Martínez-Sagi D Carme Drópez

FOTO-PUZLE

SOPA DE LLETRES

Qui és aquest personatge?

Aquí s’amaguen dotze jugadors del Barça Lassa d’handbol.

4) Quines dues jugadores blaugrana es van proclamar campiones del món amb la selecció espanyola al Mundial sub-17 de l'Uruguai? A Clàudia Pina i Candela Andújar B Jana Fernández i Aitana Bonmatí C Clàudia Pina i Aitana Bonmatí D Clàudia Pina i Jana Fernández 5) De quina secció barcelonista ja desapareguda va ser Joaquim Blume la principal estrella? A Ciclisme B Natació C Lluita grecoromana D Gimnàstica 6) Abans del partit de la Lliga Endesa davant l’Unicaja d’aquesta temporada, el FC Barcelona va homenatjar la figura d’un exentrenador. Quin? A Antoni Serra B Ranko Zeravica C Aíto García Reneses D Xavi Pascual

Resultats número 96 EL TEST DEL BARÇA

1C/2A/3B/4D/5D/6C FOTO-PUZLE

Svetislav Pešić Nom de la guanyadora

Clara Terré Llorens

Sòcia 58.828

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta amb el nom i el número del seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu postal: Revista Barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona Adreça electrònica: revista@fcbarcelona.cat

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00

OAP

OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista)

oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores. Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l'inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l'inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l'inici de la segona part.

OAE

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores. Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

(Oficina d’Atenció a les Penyes) penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Taquilles

Camp Nou Experience

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de fer la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

FCBotiga Megastore

Bulevard Camp Nou

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online)

HORARIS

fcbotiga@nike.com

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores. Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit. Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB

centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores. Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins a les 19 hores).

Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

HORARIS

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PARTNERS

REVISTA BARÇA