Cabanyal Portes Obertes Edició XV 2013 by Faximil Edicions Digitals

CARRER FRANCE

CARRER ESCALANTE

SC CUBELLS

CARRER MARIÀ

CUBER

R CAR

NEPTÚ

CARRER ESGLÈSIA DEL ROSARI

ER J

A RID

CARRER

CARRER AMPARO GUILLEM

CARRER ILLES COLUMBRETES

CARRER

VILAR

CARRER TEATRE

VICENT GALLART

UAN

IZQU

IERD

O CARRER OMET

IM RÍT PASSEÍG MA

R MA MES DE LA PLAÇA HO

C/ PESCAD ORS

CARRER EU

ORES

YES

CARRER BALER

GÈNIA VIN

C/ TENID

O/ IZ JARAB GRUPO RURTUARIS BLOCS PO

CARRER PESCADORS

AVINGUDA DEL MEDITERRAN ENAS S AR L LA

RIADOR

CARRER MARE DE DEU DEL SUFRAGI HOTE

AVINGUDA DEL MEDITERRAN

C/ HISTO

CARRER CARLES ROS

A VINYE

CARRER DOCTOR LLUCH

CARRER C. PLANELLES

ASSANES

PLATJA

CARRER DR

RÍTIM PASSEÍG MA

YES GÈNIA VIN CARRER EU

DÀ

EUGÈNI

7 CARRER LA REINA

ANDIS

6 CARRER BARRACA

C/ PINTOR FERR

CARRER MONTANEJOS

CARRER PARE LLUIS NAVARRO

CARRER PROGRÉS

CARRER JOSEP BENLLIURE

CARRER ESPADÀ

CARRER MONTAN

CARRER CHULILLA

CARRER DOCTOR LLUCH

CARRER JUST

R CA

T EN

CARRER LA REINA

CARRER BARRACA

CARRER LLU IS DESPUIG

FERRANDIS

U RF

CARRER ARCIPREST

CARRER DOCTOR LLUCH

CARRER TEATRE

CARRER PARE LLUIS NAVARR

CARRER PROGRÉS

11 10

CARRER ESCALANTE

PEU ➔ 5A MIN.

CAP DE FRANÇA

PLAÇA ESGLESIA DLS ANGELS

CARRER PINTOR

CARRER LA REINA

CARRER BARRACA

NAVARRO

EP BENLLIURE

CARRER JOS

CARRER ELS ANGELS

CARRER PARE LLUIS

CARRER PROGRÉS

LIURE CARRER JOSEP BENL

AVINGUDA DEL MEDITERRAN

1 15

LAR ALANTE CARRER ESC

CARRER ROSARI

JUST VI CARRER PESCADOR

PLAZA DE LA ARMADA ESPAÑOLA

FERRANDIS

PORT

➔

CARRER MARIÀ CUBER

PLAÇA DOCTOR LORENZO DE LA FLOR

NIS

ENT BALLE STE

ANCESC EIX IME

CARRER FR

CARRER VIC

CARRER SERRADORA

CARRER PINTOR

CARRER ROSARI

CARRER

C/ MESTRA PILAR HERN ANDEZ ROSARI C/ ABADIA PLAÇA DEL ROSARI

DE CREU PLAÇA AMELAR CANY

DESPUIG

ELLO

CARRER SANT PERE

CARRER LLUIS

CABANYAL

NCHEZ CO

CARRER EMPAR

C/ ALEGRIA

I SIRERA

CARRER JOAN MERCADER

UNA

PLAÇA CALABUIG

CARRER MARTÍ GRAJALES

C/ DEL MAR

CARRER MARTÍ GRAJALES

CARRER VICENT BRULL

CARRER LAVADERO

CARRER VICENT BRULL

VICENT GALLA CARRER ARCIPREST

CANYAMELAR

ESTACI`0

LIP DE GA

CARRER SANT PASQUAL

BALDOMÀ

CARRER

FRANCESC EIXIMENIS

CARRER MIJARES

CARRER FRANCESC

MERCAT MUNICIPAL CABANYAL

ELLES

CARRER VIDAL CANY

CARRER JOAN MERCADER

CARRER SERRADORA

CARRER SA

CARR

CARRER SERRADORA

➔ BLASCO IBANYEZ

CARRER FE

GRAU

➔

5 MIN. A PEU

TASIO ER D’ERNEST ANAS

CARRER ARQUITECTE ALFARO

JOAN

CARRER ANTONI

C/ RIUE

MARITIM SERRERÍA

CARRER LA MARINA

C/ ESPA

COLOMA

MAESTR AZGO

CARRER BENASAL

XV edició de Cabanyal Portes Obertes

pàg.

Plataforma Salvem El Cabanyal. Un poc d’història Lluís Cerveró

pàg.

4 8

Cabanyal transparent Fernando Flores Animant el Cabanyal Curtmetratges d’animació

pàg.

Projecta la nit Projeccions audiovisuals sobre les façanes

Aparad-art Intervencions artístiques als comerços Et sona el Cabanyal Intervencions musicals i sonores Teatre Peccata minuta, déjanos caer en la tentación Fet a mà Craftivisme realitzat per tres generacions de veïnes del Cabanyal

pàg.

Cabanyal en imatge en homenatge a José Luis Sampedro Cabanyal Arxiu Viu Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Premis Europa Nostra 2013

pàg.

MERC-ART Bio-cultura, bescanvi i art Un passeig pel Cabanyal Visites guiades 1998/2013

pàg. pàg.

Un barri a pinzellades Exposició als balcons

pàg.

Amb ratlles o sense ratlles Intervencions en l´espai públic

pàg.

Menja’t el Cabanyal Propostes gastronòmiques per anar de tapes pel Cabanyal

Projectes i Tallers d’arquitectura Possibilitats d’intervencions i rehabilitacions al Cabanyal i tallers per a xiquets i xiquetes Prolongar el Cabanyal Luis Fco. Herrero i Aitor Varea

pàg.

XV edició de Cabanyal Portes Obertes

A Llatinoamèrica el quinzé aniversari és celebrat de forma diferent dels altres aniversaris. L’entrada en la maduresa, que se suposa comença amb este aniversari, és festejada i assenyalada com un gran esdeveniment. I com un gran esdeveniment volem celebrar des de la plataforma Salvem el Cabanyal els nostres “Quinze anys de Portes Obertes”. Volem rebre amb alegria i festa popular, no la nostra entrada en la maduresa, sinó la maduresa que ens acompanyà quan prenguérem la decisió de resistir, de no plegar-nos a l’injust i espoliador Pla que pretenia imposarnos l’ajuntament La decisió de participar en la plataforma ciutadana Salvem el Cabanyal, sens dubte, ha canviat les nostres vides i les ha anat entreteixint mentre compartim el treball per a poder veure el nostre barri rehabilitat, poder-lo contemplar reafirmant amb bellesa la seua condició de front marítim de la ciutat sense perdre la seua identitat, sense ser destruït, i oferir el seu patrimoni, restaurat i viu, al gaudi de tots. Quan començàrem la nostra resistència, no era el millor moment per a oposar-se a la política de la rajola, els grans esdeveniments, ni a l’arquitectura de l’espectacle. Enfront del castell de focs artificials amb què l’ajuntament presidit per la Senyora Rita Barberà entretenia el personal, desafinava la idea que hem defés durant estos anys utilitzant els mecanismes democràtics emparats per la Constitució. Segons la nostra forma de veure les coses, la construcció de la ciutat no és només un negoci, sinó principalment es tracta de la construcció de l’àmbit on es produïx i es desenvolupa la democràcia. Decidirem resistir a l’amalgama de somnis faraònics i especulació que fonamentava la política urbanística del moment, interessada en nous i glamurosos projectes amb què enlluernar al món a costa de destrossar el patrimoni històric, el paisatge urbà i les relacions de veïnat fonamentades per anys de convivència; i de pas, omplir algunes butxaques amb els diners que ara estem pagant entre tots. Oposar-se a este “esperit del temps”, ens va fer conscients que la imprescindible batalla legal empresa no era prou. No volíem un desenllaç exclusivament judicial, sinó que vam pretendre visualitzar els valors del barri (i els seus

problemes) perquè foren coneguts pel nombre més gran de persones. Les successives edicions de Portes Obertes, ens han servit per a esta visualització encaminada a mobilitzar tots aquells que, com nosaltres, no veuen el ‘progrés’ en el que suposadament portaria l’execució del Pla municipal. Per mitjà de Portes Obertes, la plataforma ha aglutinat juristes, urbanistes, arquitectes, economistes, enginyers, historiadors, artistes, sociòlegs, especialistes en tràfic i un llarg etcètera de professionals que, de manera solidària, han posat el seu saber al servici de demostrar amb sòlids arguments que la nostra idea de salvar el Cabanyal no sols és possible, sinó que és la que més convé a la ciutat de València: com li agrada dir a l’arquitecte Tato Herrero, si el Cabanyal no existira caldria inventar-lo perquè la ciutat de València es trobara amb naturalitat amb el mar. Un mar que en el mes de juny creuarem per a arribar a Atenes i rebre el premi concedit per “Europa Nostra”, la veu del Patrimoni Cultural europeu, al projecte “Cabanyal Arxiu Viu” en la categoria d’Educació, Formació i Sensibilització. Un projecte premiat, en paraules del jurat, per la importància de la iniciativa ciutadana quan és conscient de la seua responsabilitat respecte al patrimoni cultural tant a nivell urbà o de carrer, com a major escala, arquitectònica i social. El projecte mostra, de manera exemplar, fins a quin punt es pot despertar la sensibilitat dels ciutadans cap al front marítim històric de València, a través d’una planificació urbana sostenible, basada en la identitat cultural i en la participació. Un premi que és de tots, de tota la gent que ens ha prestat la seua col·laboració i el seu suport, i sense la qual no haguera estat possible seguir cap avant; la vostra solidaritat amb el barri del Cabanyal ha aconseguit reafirmar-nos durant estos quinze anys en què la nostra idea no sols era possible, sinó necessària. Necessària per a la ciutat i necessària per als ciutadans que encara pensem que és possible detindre la injustícia. Les festes d’aniversari tenen la particularitat que els mals records s’aparten per a recrear-se en el que provoca la nostra felicitat. Per això en estos dies deixarem al marge el sofriment que estem patint els veïns des de fa quinze anys i disfrutarem obrint novament les nostres cases per a rebre-vos a tots. Veniu i participeu, esteu tots invitats. Plataforma Salvem el Cabanyal. Maig 2013

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL UN POC D’HISTÒRIA Lluís Cerveró El 23 d’abril de 1998 se celebra a l’Ateneu Marítim l’acte de constitució de la Plataforma Salvem el CabanyalCanyamelar-Cap de França. L’objectiu de la nova Plataforma és només un: oposar-se al projecte municipal de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. La prolongació comporta la destrucció de la part central del Cabanyal, un barri declarat Conjunt Històric Protegit el 1988, bona part del qual ha estat catalogat el 1993 com a Bé d’Interès Cultural i que, més avant, el 2007, adquirirà la consideració de Bé de Rellevància Local. L’Ajuntament de València proposa la revitalització de tot el barri mitjançant un Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI), del qual la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez n’és tan sols una part. El 10% del total, li agrada recordar a l’alcaldessa. No obstant això, durant els quinze anys transcorreguts, l’Ajuntament a penes ha fet res en tot l’àmbit del planejament i ha centrat tots els seus esforços en la parcel•la destinada a l’avinguda. És impossible en unes poques pàgines resumir els fets ocorreguts durant els quinze anys d’existència de la Plataforma. Des de la seua creació, els membres de Salvem s’han reunit en assemblea tots els dimecres de l’any, llevat dels habituals períodes festius. Són molts els treballs realitzats i les il·lusions compartides. Recordaré ací alguns dels fets més significatius. El mateix dia del naixement de la Plataforma, l’Ajuntament de València inaugura una exposició on es mostren tres propostes alternatives per a l’acabament de l’avinguda de Blasco Ibáñez: la prolongació en línia recta amb l’amplària inicial de cent metres de calçada; una altra, amb l’amplària de quaranta-vuit metres fent un gir cap al nord per a entrar perpendicular al barri; i el tancament en una gran rotonda comercial a nivell de l’estació de trens del bulevard de la Serradora, sense penetrar al Cabanyal. L’equip municipal convida els visitants a què expressen llur opinió, a la consideració de la qual està obligat per llei.

Una de les primeres accions de la Plataforma és la mobilització dels seus membres i simpatitzants per a què participen en l’enquesta de l’Ajuntament. Al cap dels dos mesos que dura l’exposició, el consistori de Rita Barberà reconeix haver enregistrat un total de 3.308 respostes (els diaris havien publicat l’existència de 4.000 a 5.000). Els responsables municipals troben diverses raons per a eliminar-ne 3.260 i se’n queden amb 48, de les quals 14 recolzen la prolongació de 48 metres i 5 més opten per la prolongació, siga de 100 o de 48 metres. Així, amb el suport de setze vots i mig del total de 3.308, l’equip de govern es decideix pel projecte que ja havia declarat preferir abans de l’exposició pública. El traçat elegit suposa la destrucció de 1.651 habitatges. Aquesta anècdota mostra les característiques de l’enfrontament que, des de primera hora, mantindran les associacions veïnals amb l’administració: d’una banda, l’encabotament del consistori en portar endavant el seu projecte amb les manipulacions que calga; de l’altra, l’opinió, al principi, d’una bona part del veïnat i, posteriorment, d’institucions i tècnics experts en arquitectura, urbanisme i patrimoni. Les primeres accions de la Plataforma van dirigides a la consolidació de l’associació com a grup, la difusió del moviment pel barri i la confecció de dossiers informatius per tal de distribuir-los entre les persones i entitats implicades en el futur de la ciutat (Sindicatura de Greuges, Conselleria de Cultura i altres instàncies administratives, culturals i acadèmiques). Eixos primers objectius s’aconsegueixen amb sopars de germanor, cercaviles, repartiment de pamflets explicatius, col•locació de pancartes als balcons, missatges per megafonia, pintades de murals i taules informatives. També es porten a terme recollides de signatures i manifestacions pels carrers del Cabanyal. No sempre les accions són tranquil·les. La presència, en inauguracions o altres actes públics, de membres del Partit Popular compromesos en l’aprovació del projecte s’acompanya sovint de la protesta sorollosa dels membres de Salvem. Els regidors populars no sols són escridassats al Cabanyal. La Plataforma manifesta el rebuig als plans municipals acompanyant l’alcaldessa i els seus edils a altres indrets, com ara Madrid o, fins i tot, a París o a Brussel·les, quan Barberà realitza els seus viatges propagandístics. Poc després de l’inici de les activitats de la Plataforma naixen dues de les seues activitats icòniques. L’una, molt sonora, les casserolades. L’altra, més silenciosa, però amb una repercussió molt més extensa, les Jornades de Portes Obertes. Les primeres Jornades de Portes Obertes tenen lloc el mateix any de la fundació de la Plataforma, el 1998. Des d’aleshores, s’han celebrat en catorze ocasions. Sempre amb ofertes diferents. Centenars d’artistes han participat en un esdeveniment que, al temps que ofereix una mostra de gran

interès cultural, pretén que el públic assistent contemple el barri, entre en les seus cases, parle amb els seus habitants i, després, jutje sobre la conveniència de portar una gran avinguda fins a vora mar, a costa de la desintegració d’un poble. Les primeres accions de la Plataforma van donant fruit. A poc a poc, la preocupació sobre el futur del Cabanyal s’estén i s’entén al llarg del barri i de la ciutat. Diverses institucions cíviques, culturals i acadèmiques s’adhereixen als postulats de Salvem el Cabanyal. Cal destacar les molt primerenques resolucions de la Junta de la Facultat de Geografia i Història i de la Junta de Govern de la Universitat de València a favor de la conservació del Cabanyal. Poc després, serà la Junta de Govern de la Facultat de Dret qui assereix la il·legalitat del pla proposat pel consistori. Al llarg d’aquests quinze anys, un munt d’organismes i personalitats del món tècnic i intel·lectual han alçat la seua veu en defensa de la integritat del barri. Els informes elaborats per la Plataforma arriben també als despatxos municipals. S’acompanyen de la petició d’una entrevista amb l’alcaldessa i amb els autors del projecte de prolongació per tal de confrontar els diversos punts de vista. La petició veïnal no mereix contestació. Ni al principi del conflicte, ni mai. La negativa municipal porta a què, l’any 2000, la Plataforma inicie una vaga de fam amb una única exigència: convocar un debat públic entre els membres de la Plataforma i els tècnics de l’Ajuntament. A les tres setmanes de l’inici de la vaga, i en vista del silenci del consistori, l’equip sanitari que controla l’estat dels vaguistes aconsella la interrupció de la protesta pel risc per a la salut dels participants. La tramitació del PEPRI del Cabanyal-Canyamelar s’atarda el les diverses oficines administratives. Aprovada la redacció al final de juliol de 1998, ha d’arribar-se a maig del 2001 per a l’aprovació definitiva del projecte. Deixem de banda les diverses vicissituds ocorregudes. Una vegada aprovat el pla, sense abandonar altres activitats reivindicatives, el nucli de les campanyes de la Plataforma és ocupat per les accions judicials. És ben sabut com els processos judicials s’allarguen en el temps de manera insofrible. Dictada una sentència, s’obri pas un recurs, i resolt aquest, un altre en una instància superior. Estalviarem ací els diversos passos i recordarem només les decisions finals.

resol definitivament en el Tribunal Suprem el 2008. L’alt tribunal considera el PEPRI un assumpte de jurisdicció autonòmica i, per consegüent, el jutja dins de la legalitat. La sentència és ferma i l’Ajuntament dóna la batalla judicial per guanyada i tancada. El segon cas és més embolicat. El 1999, la Plataforma es dirigeix al Ministeri de Cultura, en aquells moments en mans de Mariano Rajoy, per a demanar-li el seu dictamen sobre l’existència d’espoli en l’actuació de l’Ajuntament. Rajoy no contesta. Tornat a preguntar, el ministeri, ara presidit per Pilar del Castillo, es desentén de l’assumpte, tot afirmant que es tracta d’una qüestió urbanística i, per tant, de competència local. No emet cap informe. A principi del 2001, la Plataforma Salvem el Cabanyal denuncia en l’Audiència Nacional la inhibició del Ministeri de Cultura i, després de moltes tortuositats processals, el 2009, pocs mesos després de la sentència en la què donava llum verd a la realització del PEPRI, el Tribunal Suprem rectifica la seua postura i exigeix al Ministeri de Cultura una anàlisi rigorosa sobre la possibilitat d’espoli al Cabanyal. Al final del 2009, el Ministeri, encapçalat per la ministra socialista Ángeles González-Sinde, declara que el PEPRI del Cabanyal-Canyamelar determina l’espoliació del conjunt històric. La disposició ministerial està recolzada pels informes de la Reial Acadèmia Espanyola de la Història, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries GonzálezMartí, el Consell Superior de Col•legis d’Arquitectes d’Espanya, la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura i la Secretaria General Tècnica del Ministeri de l’Habitatge. L’Ordre Ministerial obliga l’Ajuntament de València a procedir a la suspensió immediata de l’execució del PEPRI del Cabanyal-Canyamelar i l’elaboració d’un nou pla de protecció i reforma, respectuós amb el patrimoni. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament interposa una sèrie de querelles contra la decisió ministerial. Les perd totes. La més substancial és el recurs contenciós administratiu presentat en l’Audiència Nacional, que és resolt per l’Audiència tot desestimant-lo i avalant l’Ordre del Ministeri de Cultura.

La Plataforma, a part d’altres litigis menors (suspensions d’enderrocs, defectes de procediment, agressions, etc.) planteja la seua estratègia processal en dos fronts. El primer, la querella contra l’aprovació del PEPRI en el ple municipal i contra els dictàmens favorables de les conselleries de Cultura i Obres Públiques. El segon demana la intervenció del Ministeri de Cultura espanyol, en considerar el pla de Barberà un acte d’espoli al patrimoni històric.

Mentrestant, el govern de la Generalitat, presidit per Francisco Camps, ha ordit una altra via per a portar endavant el projecte de Rita Barberà. Nou dies després de la publicació de l’Ordre Ministerial, el Consell de la Generalitat publica un Decret-Llei pel qual anul·la la catalogació com a Bé d’Interès Cultural del Cabanyal i permet, així, qualsevol actuació municipal sobre el barri.

El primer plet, presentat el 2001 en el Tribunal Superior de Justícia de València pocs dies després de l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Reforma del Cabanyal-Canyamelar, es

No és la primera vegada que el govern de Camps legisla per tal d’acomodar les lleis als seus projectes sobre el Cabanyal. El 2003 ja havia modificat la Llei de Patrimoni

Cultural Valencià, que només tenia cinc anys de vigència, per a permetre l’actuació municipal sobre els centres històrics protegits. El principi d’actuació mostrava una extremada immoralitat: si els projectes propis no s’ajusten a les lleis, no es canvien els projectes, es canvien les lleis. La publicació del Decret-Llei, que dos mesos més tard el PP convertirà en Llei Autonòmica, crea un conflicte de competències amb el govern de l’estat, responsable de l’Ordre Ministerial de Cultura. En conseqüència, el Consell de Ministres espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret-Llei i després contra la Llei de la Generalitat. Prèviament ha escoltat els dictàmens preceptius del Consell d’Estat i de l’Advocacia de l’Estat, que aconsellen sense embuts l’apel·lació al Tribunal Constitucional. A hores d’ara, abril de 2013, aquesta és l’única causa pendent en la llarga llista de processos judicials relacionats amb el PEPRI del Cabanyal-Canyamelar. Pendents de la sentència del Tribunal Constitucional, és la resolució de l’Audiència Nacional la disposició legal vigent. I l’Audiència avala l’Ordre Ministerial de GonzálezSinde: suspensió del PEPRI i proposta d’un nou pla de rehabilitació que respecte l’estructura del barri. No obstant el veredicte de l’Audiència Nacional, Rita Barberà interpreta a la seua manera l’Ordre i conclou que se’n deriva la suspensió de qualsevol activitat urbanística al Cabanyal. Dit i fet, nega la concessió de llicències, tant d’obra nova, com de reforma, com d’activitats, i condemna el Cabanyal a la degradació física a afegir a la degradació social provocada pel prolongat abandonament i la falta d’inversions al barri. Les accions judicials exposades en els últims paràgrafs, i moltes altres de menor transcendència, es desenvolupen al llarg dels últims tretze anys, farcides de recursos a tots els nivells processals que eternitzen l’espera de la decisió definitiva. Mentre, l’Ajuntament va comprant pisos a qui els vol vendre i aprofita els parèntesis legals per a enderrocar tots els que pot. I això, a pesar de la incertesa de les resolucions judicials i d’alguns episodis d’oposició popular. Els més greus es produeixen el 6 i el 8 d’abril del 2010. El mateix dia de la publicació de la llei de la Generalitat que deroga el caràcter BIC del Cabanyal, tres dies abans de què el Consell de Ministres aprove la presentació del recurs d’inconstitucionalitat contra la llei, les excavadores entren al Cabanyal protegides per escamots de la policia local i nacional. Els veïns intenten protegir les cases amenaçades, però la resposta de les anomenades forces de seguretat és aterridora. Tots els mitjans de comunicació, no sols espanyols, sinó de més enllà de les fronteres de l’estat, mostren la desproporcionada actuació policial.

A les informacions periodístiques, escrites i gràfiques, succeeixen les interpel·lacions parlamentàries al Congrés dels Diputats espanyol per una actuació totalment injustificada contra ciutadans en actitud pacífica. L’espera de les decisions judicials, d’importància concloent, no impedeix que les accions informatives de la Plataforma es mantinguen. Durant tots aquests anys, Salvem el Cabanyal ha estat present, com a participant o organitzador, en nombroses conferències, taules redones o cursets que, des de punts de vista urbanístics, patrimonials, artístics o jurídics han abordat el tema de la protecció dels conjunts històrics. Ha intervingut en plenaris municipals. Ha convocat i participat en manifestacions pels carrers de València, la més notable el 31 de gener del 2010, poc després de la publicació del decret-llei de la Generalitat que anul·lava la consideració de BIC del Cabanyal. Eixe dia, milers de persones (30.000?) ompliren els carrers del Cabanyal en una extraordinària mostra de solidaritat amb els veïns afectats. Salvem el Cabanyal ha organitzat catorze Jornades de Portes Obertes amb una oferta artística més que interessant; ha creat, amb la participació d’artistes solidaris, tres Festivals de Teatre Cabanyal Íntim i diverses actuacions musicals de gran atractiu; ha col·laborat en el Fòrum Cabanyal Arxiu Viu, l’objectiu del qual ha estat posar en valor el patrimoni del Cabanyal mitjançant diverses accions artístiques. Les activitats de la Plataforma han rebut el reconeixement d’un gran nombre d’institucions i

personalitats del món cultural, cívic i acadèmic. També la de tots els partits polítics parlamentaris, llevat del Partit Popular. Els arxius de Salvem estan plens a vesar de premis de les més diverses procedències. Cal destacar entre totes les distincions, la inclusió el 2012 del Cabanyal en la Watch List del World Monument Fund (WMF). Aquesta institució, amb seu a la ciutat de Nova York, és l’organització internacional més important en la defensa dels patrimonis culturals en perill. Amb el premi, el WMF va oferir al Cabanyal una donació d’un milió de dòlars per a col·laborar en la seua rehabilitació. L’única condició era que l’administració responsable, l’Ajuntament de València, ho demanara. Però Rita Barberà ignora l’oferiment. No és l’única oferta a la què l’Ajuntament no li fa cas. El conveni signat el 2007 amb el Ministeri de l’Habitatge o l’acolliment al Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació tampoc no han estat atesos adequadament i s’ha perdut la possibilitat d’acolliment a les seues subvencions. I és que, tot i que el Pla del Cabanyal és alguna cosa més que la prolongació de Blasco Ibáñez, Rita Barberà només està obsedida per l’arribada ràpida dels cotxes a la platja i la construcció de grans edificis a banda i banda de l’avinguda. Un altre guardó internacional concedit a iniciatives relacionades amb el Cabanyal és atorgat per la Comissió Europea al projecte Cabanyal-Arxiu Viu. Es tracta del premi Unió Europea de Patrimoni Cultural-Europa Nostra en la categoria d’Educació, Formació i Sensibilització. El lliurament es farà a Atenes pel juny de 2013 en presència

del president de Grècia, Karolos Papoulias, de la comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou i del president d’Europa Nostra, Plácido Domingo. El jurat, compost per experts europeus independents, emfasitza “la importància de la iniciativa ciutadana quan és conscient de la seua responsabilitat pel que fa al patrimoni cultural, tant a nivell urbà o de carrer, com a una major escala arquitectònica i social”. Durant tots aquests anys, el Cabanyal ha estat motiu de l’edició d’uns quants llibres monogràfics i ha atret la mirada de diversos documentalistes cinematogràfics. Reportatges sobre el Cabanyal han aparegut en tots els periòdics i emissores de ràdio i televisió d’Espanya. I no sols d’Espanya. Diaris del prestigi del francès Le Figaro, el britànic The Guardian, el suïs Le Journal de Géneve o el nordamericà The New York Times han informat a bastament de la situació del barri i s’han escandalitzat dels propòsits de l’alcaldessa de València. Al llarg dels anys, Salvem el Cabanyal s’ha convertit en un referent en la lluita per portar la participació ciutadana a les decisions públiques. Moltes hores d’esforç, d’imaginació i de coratge viscudes, dimecres rere dimecres, en les reunions setmanals a l’antic escorxador del carrer de Sant Pere. Una activitat constant que no ha oblidat alguna paella de cap de setmana o algun sopar amb música i festa. Una activitat que li va fer exclamar a l’acadèmic José Luis Sampedro: “El Cabanyal és una manera artística de viure”.

Cabanyal transparent Fernando Flores Un obri les seues portes quan vol mostrar el que és i el que oferix, quan no té res a amagar, quan vol que se sàpia, que es veja. Inclús quan això suposa descobrir les ferides i el que és lleig. El Cabanyal obri les seues portes cada any des de en fa quinze. Convoca la gent als seus carrers, li ensenya les seues cases i les seues terrasses, i li explica què és i què oferix. I sobretot li mostra què podria oferir si el deixaren. Portes Obertes fa el Cabanyal transparent. Convida a mirar-lo als ulls (i als peus, i al cap) i a preguntar-se com és açò possible. Passen i vegen. Passegen, coneguen, discutisquen, pregunten, deprimisquen-se´n, admiren, i gaudisquen. I pregunten-sen com és açò possible. Tota esta gent, totes estes cases, totes estes vides. Esta energia, esta imaginació, esta alegria… i… Sí, efectivament, tant de barri per a tan poca alcaldessa. Durant el Portes Obertes el Cabanyal s’adorna d’intervencions artístiques d’allò més variades, rep el visitant amb les seues millors gales i amb la taula posada. Però no li amaga res. Així que admire els seus solars entollats d’espills. Conega el buit que fa la competència a la desapareguda Casa de la Palmera. Senta com propi el colp analfabet que va derrocar l’elegància del Miramar del Forn de l’Estrela. Jugue al sambori amb les escrostonades voreres. Anime la seua imaginació amb les peles de pintura que es desprenen de les cases… Totes estes sensacions estan a la seua disposició. I molt més. Molt més perquè si accepta la invitació, si es fixa, si es deté, comprovarà com el Cabanyal és també un arxiu viu de moltes coses que no hauríem de perdre ni oblidar. Podrà percebre els valors d’un grup de gent que sap el que significa ser ciutadà, que creu en les persones, en el treball col·lectiu, en la solidaritat, en la resistència contra l’abús de poder, en la responsabilitat i que, a més, exigix els seus drets. Entendrà quina naturalesa té allò que dóna contingut a la identitat. La recerca d’un tipus especial de vida (assossegat en la mesura que es puga i allunyat de l’amor als diners), la

comprensió mútua, la lleialtat al grup, la sensació de ser més comunitat que associació, i el sentiment d’estar en comunió amb el sol i amb la mar. Aprendrà que la memòria no es recupera, sinó que es cultiva. Perquè la memòria no s’arreplega, s’arxiva i es fica en un museu. L’homenatge a la memòria és mantindre-la viva en el present. Comprendrà que també és patrimoni històric el que construïx la gent del poble. Que les seues obres –una llotja de peix, un corral de bous, unes cases particulars, uns relats antics…– poden estar fetes amb el material de la identitat, dels valors i de la memòria. Que poden tindre tant de caràcter i tant de valor com el pòrtic gòtic d’una església, o com un quadre de Sorolla. Que han de ser respectades. Descobrirà, finalment, que el Cabanyal, en quinze anys de lluita i Portes Obertes, ha convertit en transparent l’alcaldessa i el seu equip. La qual cosa, per cert, explica moltes coses.

Animant el Cabanyal Curtmetratges d’animació Alumnes d’animació de la Facultat de Belles Arts de València, Universitat Politècnica de València, de les assignatures Projectes II d’animació, Fonaments i Animació i del Màster de Producció Artística, coordinats per Sara Álvarez, Susana García Rams i Miguel Vidal

L’art és un excel·lent mitjà per a contar què passa en el món que ens rodeja. Quan contem una història, ho fem en un orde concret, ressaltant certes coses i ometent les que no són rellevants. És a dir, guiem al receptor del relat a través d’esta obra generada com a portaveu d’alguna cosa. Pot ser per mitjà de l’ús de la forma, del color, de la il·luminació, de la composició, del moviment, de la paraula, de la música, o de totes elles al mateix temps. Com ocorre en una pel·lícula d’animació, que ho arreplega tot. L’animador/a, com qualsevol creador d’imatges, és també un creador d’històries. Conta les coses en un orde concret, ressaltant-ne algunes, i sempre prenent decisions que facen que l’espectador no deixe de mirar la pantalla i finalment, es quede amb el missatge. Animant el Cabanyal és la manera amb la que, a través d’este Art, els alumnes de BBAA han volgut contar el que ocorre en este emblemàtic i insubstituïble barri valencià. Ho han manifestat de diferents formes i per mitjà de diverses tècniques. Recorrent els seus carrers amb els seus fulls de dibuixos seqüenciats i generant unes animacions que sorgixen màgiques i vives entre les seues vivendes i habitants. Animant a canviar la perspectiva sobre el futur del barri amb la pregunta “No ho veus?”: Projectem, conservem, rehabilitem. Sensibilitzant sobre la pròpia idiosincràsia d’un barri nascut a la mar i “la història del qual ha de continuar”. Invitant a sentir la seua energia impregnada en cada racó, en cada casa, aguaitant als seus murs i solars i invitant a l’espectador amb la frase “Vine a viure’l”. Reflexionant sobre la capacitat de resistència dels seus habitants, de tota una gent que protesta com “Amparico Gualas” i s’enfronta per defendre el seu dret a decidir on desitja viure i com; que no vol perdre “les empremtes” de tots aquells que durant generacions han anat donant un caràcter particular a este poble, que porta 15 anys d’assetjament i destrucció especulativa, per a finalment, donar una poètica crida d’atenció en el seu discurs quan ens diu a tots: “El sol ix pel Cabanyal”. María Susana García Rams

Animant el Cabanyal Realitzadors dels flipbooks: Carlos Betanbol, Daniel Amar, Empar Bañuls, Federica Bellone, Inma Albalajos, Larisa Bumb, Nayara Artero, Pepe Andreu, Alba Pardines, Miriam Pastor, Sara Peña, Daniel Pons, Marina Portela, Aldara Prado, Melani Roca, Alicia Rosa, Cristóbal García, Desiderio Garrido, Yasmina Gutiérrez, Marina Iglesias Mateos, Carla Labaig, Mónica Martínez, Jolanta Mazurczyk, Rosa María Milán, Violeta Segura, Sagrario Serrano, Beatriu Serralta, Natalia Soler, Alejandro Tarazón, Duna Tárrega, Pablo Turlán, Iris Amaya Valero, Tianqi Zhu. CAPÇALERA I CRÈDITS: José Manuel Cuenca, Silvia Jiménez. EDICIÓ: Alicia Rosa, Nayara Artero, Sara Peña, Marina Portela. MÚSICA ORIGINAL: You’re wrong about me. Compositors: Layla Muñoz I Sergio Albentosa. Grup: The Vibe-Creators. Tècnica: Dibuix animat i imatge real. Duració: 5 min.17 segs. Any: 2013

Títol: Amparico Gualas Realitzadors: Antonio Gutiérrez, Joan Solaz, Sara Ibáñez, Rafa Gimeno, Odei Pagola, Pau Palazón, Paula Rosas Tècnica: Dibuix i edició 2D Duració: 57 segs. Any: 2012

Títol: Cabanyal - Huellas Realitzadors: Martín Martínez, Javier Sánchez, Alberto Gil, Ana Marco, David Chicote, Josep Baños, Gonçal Beneyto, María Muñoz Tècnica: Animació Flash Duració: 57 segs. Any: 2012

Títol: El sol ix pel Cabanyal Realitzadors: Sofía Prats, Rebeca Brun, José Vivas, Vicente Doménech, Álvaro Navarro, Daniel Costa, Sonia Rico, Dácil Roca, Aida Crespo Tècnica: Dibuix i edició 2D Duració: 1 min. 12 segs. Any: 2012

Títol: Rehabilitació sense destrucció Realitzadors: Rubén Rozalén, María Ribas, Clara Nogueroles, Elena Atienza, Gloria Fernández, Isabel Medina, Laura Marfil, Nabila Sevilla Tècnica: Dibuix, fotografía i edició 2D Duració: 52 segs. Any: 2012

Títol: Cabanyal, ho vols veure? Realitzadors: Emilio Martí, Marina Álvarez, Ruben Fuentes, Eduardo Domingo, Karolina Rochowicz. Tècnica: Dibuix, rotoscopia i animació tipogràfica. Duració: 53 segs Any: 2010

Títol: La historia debe continuar Realitzadors: Lola Abad, Goyo Acevedo, Carlos Henao, Irene León, Diana Godoy. Tècnica: Animació de retalls, 2D i 3D. Duració: 1 min. 05 segs. Any: 2010

Títol: El Cabanyal ¡Ven a vivirlo! Realitzadors: Laura López, Benjamin Matamalas, María Montero, Mar Silvestre, Victoria Vidal. Tècnica: Dibuix, animació 2D i 3D. Duració: 52 segs. Any: 2010

Projecta la nit Projeccions audiovisuals sobre las façanes Artistes participants: // Untitled.avi

(Alejandra Bueno, Nacarid López, Cuautli Exal, Lola Moreno, Felix Rios, Adriana Róman, Giorgia Partesotti) // Maurice Owen i Russell Richards // Enriqueta Rocher “Voces del Cabanyal”. Projecció Interactiva. // Untitled.avi (Alejandra Bueno, Nacarid López, Cuautli Exal, Lola Moreno, Felix Rios, Adriana Róman, Giorgia Partesotti) Projecció que transforma les paraules dels espectadors participants en una experiència audiovisual a gran escala sobre façanes del Cabanyal

Visio Sonic. Projecció Interactiva. // Maurice Owen i Russell Richards

Maurice Owen interpreta i improvisa sons al saxòfon, interactuant sobre imatges digitals generades per l’artista Russell Richards

Raíces // Enriqueta Rocher Videoprojecció monocanal 2:10 min Sobre la façana d’una casa tradicional del Cabanyal es projecta un cos seccionat, que busca la unitat del cos arrelat, i la troba en l’analogia de l’arbre com a centre, com naturalesa interior que es desenvolupa des d’eixe eix que és la casa

Alas del mediterráneo . Performance // GIORGIA PARTESOTI

Comerços participants: La Pulguita del Cabanyal C/ La Reina, 175 // Óptica Messeger C/ La Reina, 100 // La tienda de Gemma C/ Barraca, 76 // Quiosc C/ La Reina / Just Vilar // Esthetic Salud C/ La Reina, 47 // Terra Verda C/ Serredora, 34 // Papereria Galindo C/ Josep Benlliure, 110 // Fisioterapia Lirios Dueñas C/ Francesc Cubells, 31 // Estanc C/ La Reina, 134 // Arte Josmar Av. Mediterrani, 14 // Fisioterapia Dr. LLuch. C/ Dr. Lluch, 40 // Fémina C/ Just Vilar, 12/ Pl. del mercat // Farmàcia C/ La Reina, 106 // Rellotgeria Genovés C/ Barraca, 91 // La Tahona del Abuelo C/ Àngels, 84 // Muebles Salcedo C/ Escalante, 110 // Optica Ferrandis C/ Pintor Ferrandis, 14 // Pastisseria Señoris C/ Remonta, 9 // Bolsos Peiro Josep Benlliure, 89

Aparad-art Intervencions artĂstiques als comerĂ§os

Artistes participants:

Oscar Mora // Pepa López Poquet // Maribel Domenech // Amparo Carbonell // Encarna Saenz // La Más Bella // Elías Pérez // Yolanda Herranz // Jaume Chornet // José Juan Martínez // Emilio Martínez // Luismi Romero // Karina Vagradova // Pepe Romero // Bia Santos // Vicente Ortíz // Pilar Beltrá // Mr. Postman // Dolores Furió // Silvana Andrés // Gema Hoyas

Sal Leche Agua Aire, Proyecto: “Drift / Derivas” // YOLANDA HERRANZ Serigrafía or sobre paper Curious Metallics or blan 61 x 46 cm. Obra en els fons de la col.lecció SCG, Southern Graphics Council Print Collection and Archives, Mississippi, (USA)

20 Oficis: la curadora de peixos. video 01’ :20” // PEPA LÓPEZ POQUET

Caja de memoria // BIA SANTOS Mar y Barcos // ENCARNA SAENZ

Señales e interferencias // PILAR beltrán

El presente está roto // OSCAR MORA

Metamorfosis VI // JAUME CHORNET

Uno y cién retratos sobre fondo blanco. Video contínuo. Música de Leopoldo Amigo // ELÍAS PÉREZ

BolaBellamatic // LA MÁS BELLA

Reina 135 // MARIBEL DOMÉNECH Resistencia // MARIBEL DOMÉNECH

Venus del Cabanyal // AMPARO CARBONELL

De aquellas arenas este hotel de 1998/2013. Video // VICENTE ORTIZ

ViscaCabanyal // José Juan Martínez Ballester

En un mundo tan peque単o. Serie // Luismi Romero

l´acroche del tiempo. Vídeo.1998 // Emilio Martinez

Anda, alegrame el día // Mr. Postman

(cisuras) // PEPE ROMERO

Yelow. 2012 // KARINA VAGRADOVA

Conexions // DOLORES FURIÓ, SILVANA ANDRÉS i GEMA HOYAS

Et sona el Cabanyal Intervencions musicals i sonores Artistes participants:

LCI // Felix Albo // Coral l’Horta del Barri de Sant Marcel. lí // PDP11 // CARLES ENGUIX // CARLES SANTOS // 2chutas dj´s // cantantes proyecto matraz

“Baile flamenco al ritmo de dos motores” (1928). Vicente Escudero. Interpretat pel bailaor Ginés López Montalbán

// LABORATORIO DE CREACIONES INTERMEDIA (LCI) del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València

Homenatge a «Taureau attaquant un gramophone » (“bou atacant un gramòfon”, 1938) [Videoprojecció] Óscar Domínguez

ARTE SONORO DE AYER Y HOY: Desde la escoba musical de Cervantes hasta Clapping Music por Cabañales És un concert de diferents obres curtes que comprenen des del segle XVI fins a l’actualitat, que té com a fil conductor l’experimentació sonora i musical.

Els autors provenen de diferents camps, com el literari (Cervantes, Calderón de la Barca, Vicente Blasco Ibáñez, Miguel Mihura), musical (Carmen Barradas, Steve Reich…) i artístic (Picasso, Dalí, Óscar Dominguez, George Grosz i artistes actuals). Les obres recorren distintes formes d’expressió, que van des de la poesia sonora, instruments musicals quotidians, paisatge sonor, treballs escènics, projecció audiovisual i accions sonores participatives. Moltes d’estes obres que s’interpretaran són resultat d’un projecte d’investigació I+D concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació al grup Laboratorio de Creaciones Intermedia de la Universitat Politècnica de València.

INTÈRPRETS: Professors i becaris del grup d’investigació Laboratorio de Creaciones Intermedia (LCI) del Departament d’Escultura (UPV), estudiants de la Facultat de Belles Arts de València, la compositora Rosa Mª Rodriguez i alumnes de percussió del Conservatori Professional de València dirigits pel professor Pau Ballester, membre també del grup Amores de percussió.També els artistes quebequenses Nathalie Gagnon e Yves Leduc i la pianista Patricia Pérez.

Monumento al Zapateao per a taules i cadires, cap a 1912-14) Antonio el de Bilbao Interpretat pel bailaor Ginés López Montalbán

OBRES: El programa s’ha concebut molt variat, amb obres curtes i diferents que pretenen ser dinàmiques i moltes d’elles lúdiques, a fi de dirigir-se a un públic ampli, de qualsevol edat, especialitzat o no. El que es pretén és donar a conéixer moltes obres desconegudes de la història musical i artística, que seran contextualitzades i amenitzades per un presentador. Algunes d’estes obres triades estaran pensades per al propi barri del Cabanyal

- “Seguidilla para chapines, escoba y plato roto” (de la Novela ejemplar Rinconete y Cortadillo, s. XVI) de Miguel de Cervantes. [Música de percusió]. - “Conjuro de Fátima” (de Trato de Argel, s. XVI) de Miguel de Cervantes. [Poesia sonora escènica i participativa] - “Conjuro del soldado” (del entremés El dragoncillo, hacia 1670) de Calderón de la Barca [Poesia sonora escènica]. -“Bostezos ruidosos del despertad de la huerta” (La Barraca, 1898) i -“El gran silencio de la Naturaleza dormida, ese silencio compuesto por mil ruidos” (de la novela Entre naranjos, 1900) de Vicente Blasco Ibáñez. [Audició] -“Monumento al Zapateao” (per a taula i cadires, cap a 1912-14) d’Antonio el de Bilbao. [Zapateado flamenc] - “¡Oh! Música de tus besos” (del poema Armonías del ocaso - Madrigal de los besos, 1917) de Luciano de San Saor (pseudònim de Lucía Sánchez Saornil). [Acció sonora participativa] -“Carrera entre una máquina de escribir y una máquina de coser” (d’una vetllada dadaísta en Berlín, 1919) de George Grosz i Walter Mehring. [Acció sonora] -“Zíngaros” (1922) i “Espera el coche” (1923) de Carmen Barradas. [Piano] - “El pianista” (1933) de Miguel Mihura. [Acció escènica] -«Taureau attaquant un gramophone » (“bou atacant un gramòfon”, 1938) d’Óscar Domínguez. [Videoprojecció]. -“Écriture de mots inconnus” (“Escriptura de paraules desconegudes”, 19381941) de Picasso. [Poesía sonora] - “Ruido lírico” (1960) de Salvador Dalí. [Audició]. - “Clapping Music” (1972) de Steve Reich [percusió, versió per Cabanyales] -“Els sons de l’aigua” (a les antigues sèquies soterrades del Cabanyal, 2010) de Daniel Tomàs Marquina. [Videoprojecció] -“Concierto para platos” i “poema fonético para estornudos” (2012) de Bartolomé Ferrando. [Accions sonores participatives].

// Felix Albo

Coral l’Horta del Barri de Sant Marcel.lí // VEUS AL CARRER

Estratosfera #2 // PDP11

// CARLES ENGUIX en solitari // CARLES SANTOS

Teatre

Peccata minuta, déjanos caer en la tentación francachela teatro, Produccions La Tía Lola, teatre íntim Peccata minuta és un recorregut sensorial a través de les debilitats humanes, en el qual ens trobarem cara a cara amb el mirall de les nostres perversions més íntimes. Els sons, les olors, els sabors i el tacte són els estímuls que ens guiaran per les diferents alcoves. El risc del joc, la doble moral, la decadència i la fascinació, l’hedonisme ... Tot un univers ocult darrere de portes que l’espectador-viatger podrà obrir i visitar sense vergonya. Explorem la dualitat entre desig i prohibició, l’estreta frontera entre el goig i l’excés, celebrant el plaer que produeix caminar junts pel camí del pecat. http://vimeo.com/48387365 (enlace al vídeo en Vimeo)

Fitxa artística Direcció: Isabel Caballero, Miguel Ángel Montilla Dramatúrgia: Jacobo Julio Creació i interpretació: Ángela Bermúdez, Isabel Caballero, Jacobo Julio, Miguel Ángel Montilla, Lara Sanchis Espai escènic i vestuari: Mónica Martí, Francachela Teatro, Teatro Íntimo Disseny d’iluminació: Miguel Ángel Montilla Disseny gràfic: Juan Domingo Fotografia: Javier Luccer Rosana Díaz. Grabació dvd: Senseless Producció executiva: Sara Sevilla y Esther Melo Premsa i comunicació: Marta Borcha

Fet a mà

Craftivisme realitzat per tres generacions de veïnes del Cabanyal

L’anar i vindre de les agulles en el Cabanyal

Aquest any en Cabanyal Portes Obertes, entre tantes intervencions, treballem el CRAFTIVISME que consisteix en una interacció entre l’artesania i l’activisme, la creativitat compromesa en causes polítiques i socials. El terme craftivisme pren força a principis d’aquste segle, i ha tingut gran repercussió gràcies a la xarxa. L’artesania passa a ser un vehicle per a la reivindicació política i social, adquirint cada vegada més valor social; el “Fes-ho Tu Mateix” et dóna la possibilitat de mostrar una altra visió del món. Aquest moviment forma part de l’evolució del feminisme, una reivindicació dels treballs realitzats en general en l’esfera privada, que per molt temps han estat marginats per una societat patriarcal i passen ara a generar una discussió activa del rol domèstic i la possibilitat que a través de les quatre parets de la llar es puga plantejar un canvi social. A través d’un treball col·lectiu, utilitzem els valors dels treballs realitzats en general en l’esfera privada, com el brodat, el crochet, el patchwork, el ganxet, etc., que passen a ser vehicle de protesta en relació a la problemàtica del barri del Cabanyal, sent materialitzats en intervencions artístiques elaborades artesanalment, recuperant les agulles, les teles, els fils, per tres generacions de veïnes del Cabanyal que van realitzar les peces per ser situades en edificis, espais públics i als carrers del barri. Tractem de reivindicar la singularitat del barri, marcat per un estil eclèctic modernista i artesanal; la seua memòria; la seua peculiar manera de viure i per tant el patrimoni artístic i cultural de la ciutat de València. En l’entramat dels fils, de l’anar i vindre de les agulles van estar teixint històries, memòries, sentiments… Amparín Moreno, Maruja Marí, Manola López, Rosa Pérez de Tudela, Anna Martí, Sara Qussous, Mar Estrela, Maribel Doménech, Lola Serón, Maite Miralles, Carmen Sevilla,Vicent Esquer, Aina Gallart, Beatriz Martínez, Eli Molins, Laura de Castro, Amparo Cerveró, Mercé Felis, Beatriz Millón, Yolanda Benalba, Lidon Artero, Tina Díaz, Araceli Diaz, Lydia Espí, Àngels Espí, Rosi Moreno, Pepa Martí, Elida Maiques, Dolors Cano, Rosana Segnelli, Anna Borràs, Lola Albiol, Pilar Serrano, Laurance Lepeu, Bia Santos…

Cabanyal en imatge en homenatge a José Luis Sampedro Artistes, col·lectius i professionals participants:

Mau Moleón // Julia Navarro i Cristina Cucinella // Victor M. González Danza // Màster Fotografía, UPV (Paco Llop, Paco Martínez, Natalía Figueroa, Jaume Albert, Carme Godella -Ovidi Sambonet i Idoia Cabaluig) // Alumnes EASD (Rosi Moreno, Jorge López, Patricia Gázquez, Lola Calzada, Mónica Monroy, Marta Villalta i Alex Salvador) // alumnos Tecnologías de la Imagen II, BBAA, UPV coordinados por Dolores Furió // La Comunidad (Violeta Nicolás, Alfonso Borragán, Nerea de Diego, Javier Busturia, Julia de Luis, Noé Bermejo, Roberto Martínez i Helí García) // Paco Moltó // Mira Bernabeu // Fotolateras (Lola Barcia y Mariela Forcadell) // Javier Múgica // Alex García Sauri // Juan Peiró i José Azkarraga // Anna Marti // Amparo Cerveró // Basilio Moreno // María José Tomás // Aranzazu Cañizares Viana // José García Poveda, el Flaco // José Aleixandre // Manuel Molines // José Penalba // Joaquin Berchez // Silvia Molinero // Enrique Carrazoni

Signatura de J. Luis Sampedro mostrant la seua solidaritat amb el barri del Cabanyal

la mรกs bella playa // LA Mร S BELLA entrevista per a Cabanyal arxiu viu

Finestres obertes // JULIA NAVARRO i CRISTINA CUCINELLA

// Víctor M. González Danza

// José AleixandrE

// Carme Godella (Idoia Calabuig i Ovidi Sambonet)

// paco martĂnez

// natalia figueroa

MĂ ster Fotografia, UPV

Playa del Cabanyal // paco llop

ALUMNeS FOTOGRAFIA ESAD

// ALEX SALVADOR

// JORGE LÓPEZ

// MÓNICA MONROY

// LOLA CALZADA

// MARTA VILLALTA

// PATRICIA GAZQUEZ

// ROSI MORENO

La platja de Les Arenes anys 80 // PACO MOLTĂ&#x201C;

// BASILIO MORENO

// JOAQUIN bercheZ

//MARIA JOSÉ TOMÁS

// AMPARO CERVERÓ

La casa. Video instal.lació // MAU MONLEÓN

// MANUEL MOLINES

// ENRIQUE CARRAZONI

// JosĂŠ Penalba

// FOTOLATERAS Lola Barcia i Mariela Forcadell

Altares y delantares // LA COMUNIIDAD Violeta Nicolás, Alfonso Borragán, Nerea de Diego, Javier Busturia, Julia de Luis, Noé Bermejo, Roberto Martínez i Helí García

// JOSÉ GARCíA POVEDA, EL FLACO

A la playa en bici + sexy // ALEX GARCÍA SAURI

Postales animadas de la Ciudad // Videos alumnes assignatura Tecnologíes de la Imatge II Laia Alonso // Pablo Aparisi // Mar Aragó // María Aznar // Marina Betoret // Laura Borredá // Paula Cano // Marina Coso // Sandra Escobar // Iris Escrivá // Anna Esteve // Mar Esteve // Espe Estornell // Esteban Ferrer // Marta Fontcuberta // Mª José Galbis // José Miguel Gallart // Anaís García // Paula González // Ana Granero // Rut Juan // Aleix López // Carlos Luis // Gloria Luzzy // Sol Magnanelli // Andrea Manclús // Laura Mars // Andrea Martínez // Anna Miralles // Paula Montalvo // Sergio Navarro // Nuria Nicolau // Iliyana Nikolaeva // Clara Ortuño // Laura Palau // Marta Pérez // Irene Pérez // Alma Peris // Teresa Picher // Vicente Puig // Carlos Quetglas // Diana Ribes // Inés Rodríguez // Lidia Rodriguez // Ana Santos // Marta Selusi // Eva Serrano // Aline Soriano // Clara Terrasa // Andrea Tolsada // Alicia Torres // María Úbeda // David Van Der Hofstadt // Laia Vidal

// JUAN PEIRÓ i JOSÉ AZKARRAGA

Cercant l’encontre. Accio+videoinstal·lació // Raquel Fonfria Mateo i Maria Carbonell Cubells (càmera: Salut Ferrer i Nora Arias)

// Anna Martí

Alçem el Cabanyal. Llibre // Javier Múgica

La genealogia de la consciència I. Associació Abusos Urbanístics NO #1#2// MIRA BERNABEU

Equip Cabanyal Canyamelar // SILVIA MOLINERO

Exposici贸 a les cases del Cabanyal.

Cabanyal Arxiu Viu Premi Uni贸 Europea de Patrimoni Cultural / Premis Europa Nostra 2013

El Projecte Cabanyal Arxiu Viu, és un projecte realitzat per l’associació La Esfera Azul, format per Lupe Frígols i Marisa Giménez, coordinat i dirigit per Lupe Frigols, Bia Santos i Emilio Martínez, amb el patrocini del Ministeri de Cultura. «El projecte ha tingut com a objectiu la posada en valor, a través de les eines de la cultura, del patrimoni del barri del Cabanyal a València, a partir dels seus valors, identitat i memòria», assenyala Lupe Frigols, una de les directores del projecte. El Projecte va ser desenvolupat i presentat al Barri del Cabanyal del 12 al 18 de desembre 2011, comptant amb un conjunt d’activitats que es van desenvolupar en l’espai real i en Internet. Entre les diferents accions realitzades es troba Parlem sobre el Cabanyal, dirigit per Bia Santos, en el qual s’ha reunit més d’un centenar de testimoniatges que posen en relleu la riquesa de la memòria oral, així com la importància del patrimoni humà dins de l’espai físic. També ha comptat amb el projecte pedagògic Aprenent del Cabanyal. Propostes lúdiques i educatives, dirigit per Silvia Molinero i Mixuro Estudi d’Arquitectura, amb una sèrie d’activitats lúdiques i educatives infantils de conscienciació sobre el patrimoni, així com el cicle de taules rodones Cabanyal. Patrimoni cultural, participació ciutadana i iniciatives de futur, en les quals han participat tant especialistes en arquitectura, conservació del patrimoni, com a associacions veïnals que desenvolupen accions al barri. Destaca dins del conjunt d’activitats dos projectes artístics: La Más Bella revista objecte fundada en 1998, dirigida per Pepe Murciego i Diego Ortiz, ofereix en cadascun dels seus nombres una edició monogràfica sobre un tema. En aquesta ocasió el tema triat és el Cabanyal i sota el títol “La Más Bella Playa” han participat al voltant de quaranta creadors de rellevància nacional i internacional, i Derives virtuals en el Cabanyal, comisariado per Emilio Martínez, una mostra de projectes artístics geolocalitzats realitzats per diversos col·lectius d’artistes. Entre els participants es troben Clara Boj i Diego Díaz, Transnational Temps, Manusamo&Bzika, i el Grupo Laboluz UPV. El Projecte Cabanyal Arxiu Viu de València ha rebut el Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Europa Nostra 2013 en la categoria d’Educació, Formació i sensibilització. En concedir el Premi al Cabanyal: un arxiu viu, el Jurat ha assenyalat «la importància de la iniciativa ciutadana quan és conscient de la seva responsabilitat pel que fa al patrimoni cultural tant a nivell urbà o de carrer, com a major escala arquitectònica i social. El projecte mostra, de manera exemplar, fins a quin punt es pot despertar la sensibilitat dels ciutadans cap al front marítim històric de València, a través d’una planificació urbana sostenible, basada en la identitat cultural i en la participació».

Projectes i Tallers d’arquitectura Possibilitats d’intervencions i rehabilitacions al Cabanyal i tallers per a xiquets i xiquetes Participants: Luis Fco. Herrero i Aitor Varea

// Anna María Bordas // EKA // Fran Requena // Rossella Marsibilio // A peu de carrer // Mixuro estudio de arquitectura // Ruggero Lupo

Els 3 porquets al Cabanyal! // mixuro estudio de arquitectura Cabanyal Portes Obertes, 11 de maig de 2013 d’11:00 h a 13:00 h. Escola infantil Les Granotetes. C/ José Benlliure, 162.

El nostre carrer: apeu DE CARRER Cabanyal Portes Obertes, 18 de maig de 2013 d’11:00 h a 13:00 h. Escola infantil Les Granotetes. C/ José Benlliure, 162.

L’activitat consistirà en la recreació d’un carrer del Barri del Cabanyal mitjançant les seues peculiars façanes, l’alçada de les quals serà la mateixa que la dels xiquets i xiquetes. D’aquesta manera, la nostra visió de “gegants” ens donarà una lectura de conjunt des d’un altra escala i entendrem de quina manera es conformen els carres per addició d’habitatges. Ens servirà també per a conèixer la tipologia d’aquestes construccions: vivendes de dues altures, de façana estreta, amb decoracions i colors molt particulars. Transformarem planxes de cartró reciclades en les façanes del nostre carrer. Observarem alguns exemples significatius del barri i reconeixerem alguns dels elements que les conformen (portes, finestres, fumerals, balcons, i altres més típics del Cabanyal com són les seues decoracions

d’inspiració modernista fetes amb taulells ceràmics). Dibuixarem, pintarem i retallarem aquests elements amb cartolines, paper xarol i fulls de color. apeu DE CARRER és un projecte lúdic i didàctic amb el qual es pretén despertar l’interès dels xiquets i les xiquetes per la ciutat i per l’arquitectura mitjançant activitats que els permeten entendre els elements que les composen i que motiven la seua imaginació per a dissenyar-les, representar-les i construir-les. apeu DE CARRER som un grup d’arquitectes i urbanistes que treballem amb tècniques que apropen el disseny dels espais que habitem a les persones que els utilitzen a traves d’una visió didàctica de l’arquitectura i l’urbanisme. www.facebook.com/ApeuDeCarrer

Prolongar el Cabanyal Luis Fco. Herrero i Aitor Varea ARQUITECTES

La ciutat de València presenta, almenys des de la refundació posterior a la conquista cristiana, un patró d’ocupació territorial comú a algunes ciutats del litoral de la Comunitat Valenciana, de manera que coexisteixen dos nuclis diferenciats: un, terra endins, seu del poder polític, econòmic i religiós; i un altre, a la vora del Mediterrani, on es materialitza la relació de la ciutat amb el mar. L’evolució històrica va conduir al desenvolupament autònom d’aquestos dos nuclis que recentment s’han fusionat en un continu urbà. Al Cabanyal, barri del nucli marítim de la ciutat, encara es reconeixen les característiques d’aquella evolució autònoma. El resultat és un conjunt històric especialment saludable, ben assolellat i ventilat, que aprofita de manera natural les condicions geogràfiques de l’entorn per la sàvia disposició dels carrers, paral·lela al mar (heretada de les originals alineacions de barraques), completada per travessies que faciliten l’accés a la platja (antic lloc de treball, hui transformat en lloc d’oci). Carrers i travessies troben límit i definició en el protagonisme que cada façana de cada casa pretén per a aconseguir el marc adequat a les relacions socials que alberguen. Estes “façanes-mobiliari urbà”, gaudeixen cada dia del seu moment de sol, mentre que les voreres tenen el seu moment d’ombra; per l’orientació, aprofiten el règim de brises marines, que ventilen les estances de les cases. En molts casos, les cases mantenen una relació directa amb el carrer, pròpia de l’època de les barraques, que potencia la intensa utilització de l’espai públic,

on els veïns de diverses procedències i classes socials que habiten vivendes de dimensions i edats molt variades, han resolt els seus conflictes en un exercici democràtic i propici a l’evolució cultural, entesa com un continuum construït socialment. Carrers, travessies, cases i veïns configuren una estructura urbana, recognoscible per la seua singularitat, que s’estén per tot el barri i la integritat de la qual és bé d’interés cultural (BIC) i per tant, patrimoni espanyol, des del 1993. El 1998, ara fa 15 anys, l’Ajuntament de València va encarregar la redacció d’un Pla de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) basat en la cerca d’un “nou front marítim”, tot menyspreant el barri mariner que històricament ha satisfet aquesta comesa. I a aquest menyspreu cal afegir el sacrifici que exigeix la connexió dels interessos immobiliaris especulatius d’aqueix “nou front marítim” amb la ciutat central, a costa de la destrucció de tot el patrimoni existent en una franja de més de 100 metres d’amplària, per a deixar-hi pas a la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Si es dugurera a terme el PEPRI, destrossaria la integritat de l’estructura urbana del Cabanyal, la qual cosa comportaria espoli del patrimoni espanyol, segons declara una ordre del Ministeri de Cultura que, des del final de l’any 2009, en suspén l’execució mentre no es corregisquen els efectes espoliadors. La negativa municipal a redactar un nou planejament està agreujant els efectes provocats durant els anys

de vigència del PEPRI: de l’espoli per acció s’ha passat a l’espoli per omissió. La quantificació de l’evident degradació es veu dificultada per la documentació incompleta del PEPRI, els plans d’informació del qual es limiten a descriure una zona concreta (el denominat àmbit M4) que abasta només una part del total planificat. Si ens atenim al que s’ha esdevingut en aqueix àmbit, el 1998 hi havia 234 parcel·les amb edificis en mal estat, és a dir, poc més del 9% del total. En compte de tractar de resoldre este limitat problema, el PEPRI preveu la demolició indiscriminada de totes les cases construïdes en 572 parcel·les, més del 23% del total; aquestes xifres evidencien que el seu objectiu principal no és la protecció i rehabilitació del barri, sinó l’espoliadora prolongació de l’avinguda. Com a conseqüència, hui en dia hi ha 340 edificis en mal estat i el nombre de solars s’ha disparat des dels 73 que hi havia als 202 actuals. La degradació que el 1998 afectava el 9% de l’àmbit M4, n’afecta en l’actualitat més del 22%. Es pot considerar “de protecció”, un pla amb aquestes xifres i aquests resultats? Aquesta degradació es concentra en la zona prevista per a la prolongació de l’avinguda i en gran manera coincideix amb les parcel·les adquirides per l’ajuntament des de fa 15 anys. En canvi, les bones condicions d’habitabilitat de la seua estructura urbana han permés que el barri mantinga una vida pròpia molt intensa, que es tradueix en l’estima amb què els veïns de sempre i els que s’hi han incorporat, seduïts per la seua singularitat, cuiden l’interior i l’exterior de les seues cases,

evitant que la degradació progresse. Aquesta estima té molt a veure amb la identificació dels veïns amb els valors del seu barri i posa de manifest el paper de cohesionador social que caracteritza el patrimoni. Aquests veïns reclamen estímuls i no demolicions per a poder revertir la delicada situació provocada per l’aplicació de les mesures del PEPRI suspés.

degradades de l’estructura urbana del barri, per a convertir-les en una oportunitat positiva per a ciutat i ciutadans, en el catalitzador d’un procés de revitalització que assegure el futur d’aquest patrimoni. L’Ajuntament de València sap com fer-ho: nous equipaments ocupen edificis rehabilitats (la Biblioteca Municipal de la Casa de la Reina, al carrer de la Reina 85, per exemple), noves vivendes ocupen antigues cases rehabilitades (per exemple, al carrer Pare Lluís Navarro 273) i es projecten noves vivendes en solars existents (projecte per a dos apartaments en el núm. 206 del mateix carrer). Totes aquestes actuacions municipals que respecten la parcel·lació i mantenen la relació directa de cada edifici amb el carrer, són un exemple de com es pot revitalitzar el barri sense alterarne l’estructura urbana, sense espoliar. Només falta voluntat política perquè aquesta actitud s’estenga com a estímul necessari a la labor dels veïns durant els darrers 15 anys. Però a més d’aquests estímuls urgents, el barri necessita resoldre alguns problemes que dificulten la històrica relació amb el mar i la relació amb la ciutat que ha crescut fins a tocarlo. Per a solucionar-los, es proposa una estratègia de futur, alternativa al PEPRI, que en compte de buscar “un nou front marítim” utilitze el Cabanyal perquè continue sent el front marítim de la ciutat, per mitjà de les necessàries transformacions, respectuoses amb la seua estructura urbana i el seu valor patrimonial. Aqueixa estructura urbana sempre ha tingut com a finalitat assegurar la connexió amb la platja. Per tant, el Cabanyal, com a barri de la ciutat de València, no ha de suposar un problema a les seues aspiracions marineres, sinó que ha de formar part de la solució.

En aquest sentit, cal replantejar el paper que tenen les propietats municipals en les zones més

Al barri persisteixen antigues barreres que dificulten la fluïdesa del recorregut entre la platja i el mar, i entre el mar i la ciutat. Aquestes barreres, herència d’antigues infraestructures

ferroviàries que recorrien el barri de nord a sud entre els carrers del Doctor Lluch i de les Drassanes, i del mateix límit fundacional del barri a ponent dels carrers Rosari-Sant Pere-Nicolau de Monsoriu, produeixen discontinuïtats en l’estructura urbana i interrompen les travessies que haurien d’assegurar la relació entre la platja i la ciutat. Per a resoldre aquestes qüestions, l’estratègia proposa PROLONGAR EL CABANYAL, completant la peculiar trama en retícula a què fa al·lusió el text de la declaració de BIC. D’acord amb aquesta estratègia i aprofitant la realitat actual, es redactaran projectes urbans, fiscalitzats per mitjà de processos participatius, per a eliminar les antigues barreres. Així: Les demolicions provocades pel PEPRI permetran l’elaboració d’un projecte urbà més primmirat, que garantisca tant la connexió de les travessies entre els carrers Sant Pere i Lluís Despuig, com la recuperació de l’antic límit fundacional del barri. La interrupció provocada per les desmantellades instal·lacions ferroviàries entre Doctor Lluch i Drassanes, s’ha vist consolidada després d’haver estat substituïdes per equipaments barrera (el parc sobreelevat i el poliesportiu de Doctor Lluch). La titularitat pública d’aquests terrenys facilitarà la redacció de projectes urbans per a reubicar l’equipament esportiu, reordenar la superfície enjardinada i incorporar nous aprofitaments residencials, compatibles amb la morfologia del barri, cosa que atraurà nous veïns i generarà plusvàlues per a contribuir al finançament de l’operació. Altres projectes s’encarregaran d’implementar els equipaments i les dotacions necessàries per a la revitalització del barri, posant especial atenció a evitar possibles “efectes barrera”.

La prolongació del Cabanyal s’ha de completar amb una decidida intervenció sobre el traçat i la secció dels carrers Serradora-Mariner Blas de LezoLluís Peixó. Després del soterrament de les vies del ferrocarril a Barcelona, aquests carrers s’han convertit en una via de trànsit intens que separa el barri de la resta de la ciutat. El projecte urbà que treballe aquesta complexa qüestió, transformarà aquesta vora en una frontera estimulant i habitada, que conserve elements de les dues estructures que ha d’unir i facilite la connexió entre la ciutat i el seu barri mariner al llarg de tot el traçat. Una vegada completada l’estratègia de PROLONGAR EL CABANYAL, la ciutat disfrutarà d’un barri marítim, connectat a la ciutat en els 1.400 metres de

frontera comuna, amb els seus valors reconeguts com a patrimoni espanyol potenciats, en compte de destruïts; el barri marítim de València serà un element diferenciador respecte a altres localitats costaneres: PROLONGAR EL CABANYAL convé a València. Una vegada completada l’estratègia de PROLONGAR EL CABANYAL, les nombroses travessies s’ompliran de viatgers des de la ciutat cap a la platja i viceversa o de passejants que aprofitaran el traçat com a eficaç suport de les relacions socials en l’espai públic; viatgers i passejants afavoriran l’activitat comercial en tot el barri i no sols en la prolongació d’una única i espoliadora avinguda: PROLONGAR EL CABANYAL convé al barri.

Però, a més, al contrari del que passa ara, mentre es completa l’estratègia de PROLONGAR EL CABANYAL, una vegada convertida l’amenaça de les demolicions en estímul per a la rehabilitació, el barri anirà recuperant l’activitat immobiliària i comercial decaiguda, amb el suport del mateix dinamisme dels seus habitants, que ha impedit que hi progressara la degradació. Els que vinguen des de la ciutat continuaran acostant-se a la platja pels carrers i les travessies del barri de tota la vida, als quals s’aniran afegint les que es vagen rehabilitant. PROLONGAR EL CABANYAL convé als ciutadans. PROLONGAR EL CABANYAL convé. Quan se s’adonaran els polítics que ens governen?

[ri]Cabanyal // Rossella Marsibilio

Strategia progettuale Obiettivo

Nell’attualità esiste una sorta di barrierra tra il mare e il Cabanyal costituita da una fascia mista contenente aree dismesse, alcune attrezzature sportive , abitazioni e un grande edificio di edilizia sociale.

L’obiettivo è quello di riqualificare l’intera area migliorando le connessioni e la permeabilità tra il mare e la zona più interna, attraverso un intervento di “ricucitura urbana” tra questi due lati oggi separati.

L’area sarà dotata di residenze e servizi commerciali e turisto/ricettivi viste le grandi potenzialità in quanto punto strategico.

Passar sense trencar // Anna MarĂa Bordas

e 1/2000

Recette Urbane // Ruggero Lupo Francico requena // KBNL KBNL es un proyecto que busca alternativas al plan municipal de prolongación de la Avenida de Blasco Ibáñez, mediante la generación de un eje dotacional paralelo a la trama del barrio de El Cabanyal que potencie su estructura norte sur y funcione como barrera a escala territorial de la Avenida, que pasa a ser entendida como una inmensa y alargada plaza. El objetivo de esta intervencion es generar un nuevo foco de actividad a través en un gran espacio que concentre las actividades de ocio y consumo para estabilizar y acrecentar el numero de habitantes en el barrio.

El proyecto se integra en el importante recorrido histórico entre las plazas del Cabanyal, situando una plaza de 2.000 m2 que conecta peatonalmente con las plazas de los Ángeles y Virgen Vallivana, un gran espacio verde de 15.000 m2 que une la plaza del Dr. Lorenzo de la Flor y una zona pavimentada de 6.000 m2 que hace lo propio con Blasco Ibáñez . Los recorridos en el interior de las plataformas, se agrupan en trazados serpenteantes integrando los pasos transversales con el mínimo número de encuentros. La zona verde, suma 57.000 m2, superando ampliamente la superficie preexistente suprimida.d

En una superficie de 110 metros de anchura y 800 m de longitud, la intervención final sitúa 223 pabellones y un total de 45.300 m2 de nuevos servicios, que sumados a los 16.730 m2 existentes en el barrio compensarían la actual carencia de dotaciones en El Cabanyal. Cines, bibliotecas, talleres, zonas deportivas, museos o auditorios quedan cubiertos bajo una inmensa megaestructura de casi 1 km, sobre la que descansan viviendas y pequeños talleres que recuperan el módulo de las antiguas barracas y mantienen una separacion similar a la antigua “escalà”.

Portuaris, de bloc a ve誰nat // EKA

MERC-ART Bio-cultura, bescanvi i art Participants: Proyecto Matraz // Sol de la mar // Tenderete // l’Escola del Cabanyal // La Regadera

del Canyamelar // 15 M Pobles de la Mar // Viu al Cabanyal // Asociació de Veins Cabanyal-Canyamelar // Vicent Martí // Revista bostezo // Cabanyal Intim // Quatre fanecaes I mitja // somnis de paper // Fotolateras // Marian Moreno Lara // Yasmina Olivas // Sara Ruíz // Rafa Tormo

Aquest any es realitza en el Cabanyal la XV edició de Cabanyal Portes Obertes, que des de 1998 s’organitza anualment en el Cabanyal. Per aquest motiu volem celebrar-ho amb diferents projectes, especialment el que ens ocupa, el MERC-ART. Se celebrarà en l’espai públic del Cabanyal, el diumenge 12 de maig del 2013 i consisteix en una exposició a l’aire lliure de diferents artistes i col·lectius socials entorn al concepte de plaça com a lloc d’intercanvi, que al nostre barri té la seua expressió pròpia en el tradicional mercadet del dijous o en el conegut Mercat del Cabanyal, a més d’altres manifestacions com són els mercats de reis, de la platja, etc. Proposem MERC-ART com un lloc d’intercanvi de cultura, idees, informació, activitats al marge de

qualsevol intercanvi comercial monetari. La idea inicial és connectar la de cultura i sostenibilitat, desenvolupada a partir de tres conceptes: biocultura, troc i art. Oferim al públic de Ports Obertes, la possibilitat de gaudir del Cabanyal i de la cultura contemporània amb una activitat lúdica i participativa, en la qual s´ofereixen diverses activitats i que proposa una visió positiva del nostre barri i de les seues possibilitats de futur. Les activitats a realitzar són: tallers de creació artística a l’aire lliure (gravat, dibuix, fotografia, performance), familiaritzar-se amb els diferents models de bescanvi de l’economia social, conèixer les formes de cultiu de productes ecològics en el nostre entorn i a la nostra ciutat

TRAZ

Un passeig pel Cabanyal Visites guiades 1998/2013 www.cabanyal.com

Un barri a pinzellades Exposició als balcons Participants:

Alba Martínez Gil // Alberto Lucas Rovira // Delia Celada Belda // Gloria Rossi Sanahuja // Guillem Renau Garcia // Javier Iturrino Guerrero // Laia Vidal Morata // Maria Gargalló Agut // Natxo Borredà Úbeda // Núria Nicolau López // Pablo Mateo Folgado // Pau Orts Ros // Sandra Parra Martinez // Victor Saez Ferrando // Virginia Sanz Soler

Organitza: Laura Martínez Córcoles de Gestión Cultural)

// Marta Berlanga // Ángela Cortés // Movses (Master Oficial

Amb ratlles o sense ratlles Intervencions en l’espai públic Logos // Fic-arte (Lucía Fuentes, Cristina Caudet, Paula Martínez)

// CRISTIAN GIL GIL

Kdirá? // Aranzanzu cañizares

Participants: Aranzanzu Cañizares

// Domingo Forner Arnau // Fic-arte (Lucia Fuentes, Cristina Caudet, Paula Martínez) // Beatriz Millón // Marian Moreno Lara i Yasmina Olivas, Sara Ruíz // Flor do Prado // Rafa Tormo // 22 arboles // Bia Santos // Emilio Martínez // Manuel Ferrer Alena Mesarosova // David Sanz Kirbis // David Cuartielles

espere dir // Beatriz Millón

Reverdecer // colectivo 22 arboles

Modernismo vienĂŠs/ Modernismo cabanyaleroâ&#x20AC;? // Domingo Forner Arnau

huellas // Marian Moreno Lara i Yasmina Olivas (COL路LABORA Sara Ru铆z)

naturaleza viva // Marian Moreno Lara i Yasmina Olivas (COL路LABORA Sara Ru铆z)

Pasa por aqui... viaje por el cabanyal. interactivo // Bia Santos, Emilio Martínez, Manuel Ferrer, Alena Mesarosova. COL·LABORació de David Sanz Kirbis, David Cuartielles

El projecte proposa a l’espectador una experiència a partir de la idea de viatge. Aquest viatge ens permetrà conèixer el procés de transformació i descomposició d’un barri, el Cabanyal, a partir de les mutacions sofertes en la seua forma arquitectònica i de les vivències d’alguns dels seus habitants que han sofert aquest procés en la pròpia carn. La instal·lació parteix d’un dispositiu principal, una vella Vespa i un casc de motorista que l’espectador pot col·locar-se per accedir a un viatge interactiu a través de sons i imatges.

larvas en el Cabanyal // Flor do Prado

IMPLOSIÓ IMPUGNADA núm. 17 www.rafaeltormoicuenca.blogspot.com

Ceci n’est pas une place Entre 1926 i 1929, René Magritte va pintar La traïció de les imatges, una sèrie pictòrica, constituïda per tres peces, que hui tots reconeixem gràcies al motiu de la pipa. A partir d’aquesta figura, que apareix en diverses posicions i grandàries, inscrita en múltiples marcs (a vegades dins la mateixa obra), i de la seua relació amb el títol que l’acompanya, Ceci n’est pas une pipe (Açò no és una pipa), Magritte ens situa davant del debat filosòfic que gira a l’entorn de la relació entre imatge i realitat (i del qual es deriven, posteriorment, les discussions sobre el problema de la representació o de la distància que separa les paraules i les coses). Amb l’escolarització del pensament de Magritte, aquesta aparent contradicció es resol establint una diferència: “açò no és una pipa, sinó el dibuix d’una pipa”. No obstant això, Magritte, en una carta a Foucault datada el 23 de maig de 1966, escriu: “El títol no contradiu el dibuix; afirma d’una altra manera”1. No és casual, llavors, que la Implosió impugnada núm. 17, de Rafael Tormo i Conca, ens expose entre les restes d’aquest debat. Ací, es prescindeix de la figura o de la representació. No es fa ús de la imatge d’una plaça (place). Pareix que el títol, en aquesta ocasió, en la seua materialitat, defineix els límits de la implossió. El referent de la lletra, aquesta vegada, és real: estem en una plaça (i no davant del dibuix d’una plaça). Llavors, com resolem ara aqueixa contradicció? Cap a on ens condueix aquesta paraula? Possiblement, cap a cap lloc segur, però en qualsevol cas ens desplaça des de la discussió de l’àmbit artístic fins a la intimitat del nostre lloc en comú. Açò no és una plaça? Potser podríem refugiar-nos en el que ja sabem: aquesta plaça, qualsevol plaça, està perdent progressivament (o ha perdut ja) la seua funció de plaça. De plaça en tant que espai públic. La plaça suposa cada vegada menys, en les nostres ciutats,

un espai de trobada quotidiana. L’espai públic es dissenya ara en funció de l’espai i el temps de consum. D’aquesta manera, els títols que hi trobem no són més que les fórmules del llenguatge publicitari, que associa les imatges i les paraules d’acord amb un altre tipus d’estratègies. Fins i tot, podríem recórrer a aquest argument que assenyala l’última mutació de les nostres ciutats, de manera que ja no serien tant (o únicament) un espai per al consum com un producte que es consumeix 2. No serien respostes equivocades. En aquest sentit, “açò no és una plaça”. Però són respostes que ja coneixíem. I tal vegada no siga prou. El text de la implossió, en aquesta plaça, apunta cap a l’ocupació de les places dels últims dos anys i mig (des de la immolació de Muhammad Bouazizi, al desembre de 2010, a Tunis, fins a l’últim setge al Congrés), i aquesta, al seu torn, apunta també cap a altres problemes o altres motius difícils d’anomenar. Aquesta dificultat és anàloga a la dificultat que trobaríem si voldríem establir els límits de la implossió, que no es corresponen exactament amb el contorn de les lletres o el final d’aquesta frase. En tots els casos, ens arriba en un lloc en què no estem sols, i, per tant, hem de fer-nos la pregunta sobre les formes de vida en aquest espai, que és la pregunta sobre els límits i la distància que hi ha entre nosaltres (la plaça, en efecte, funciona com un símbol, però aquesta vegada com un símbol que ens conté en l’espai i en el temps). Les respostes de què disposàvem (la política) o les descripcions dels nostres gestos (l’anti) tampoc ens satisfeien.

La implossió s’adreça cap a aquesta insatisfacció. A través d’un determinat codi artístic, però més enllà (o més ençà) d’aquest codi, en tant que text o imatge situada en aquest context específic. És més, voldria instal·lars’hi, entre nosaltres, acollir, d’alguna manera, aquestes experiències. No tant per a alliberar la seua veritat, sinó per a alliberar finalment a partir de les experiències el nostre llenguatge3 (“el títol no contradiu el dibuix; afirma d’una altra manera”, deia Magritte). D’aquesta manera, potser aprendrem a anomenar el “món comú”4 en el qual ja estem implicats. Per això, tal vegada no es tracte únicament de distingir entre el que és o no és un espai, une place, o entre la imatge de les places o del Cabanyal (el producte) i les places o el barri de veritat (l’espai de trobada). Ara, és el lloc en què ens trobem. Un lloc, a més, que a pesar de ser contínuament instrumentalitzat, és l’espai per on circulen els nostres cossos i els nostres afectes, gràcies sobretot a l’acció sostinguda en el temps dels seus veïns. És el Portes Obertes. Com a símbol que ens conté ací i ara. Aquest és el relat en què la implossió vol inscriure’s. El relat que potser podem alliberar i continuar.

1 Michel Foucault, Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Barcelona, Anagrama, 1997

Antonio Méndez Rubio, La desaparición del exterior. Cultura, crisis y fascismo de baja intensidad. Saragossa, Editorial Eclipsados, 2012. 2

3 Michel Foucault, Entre filosofia y literatura. Obras esenciales, Volumen I (ed. Miguel Morey). Barcelona, Paidós, 1999. 4 Marina Garcés, Un mundo común. Barcelona, Edicions Bellaterra, 2013.

Menja’t el Cabanyal Propostes gastronòmiques per anar de tapes pel Cabanyal Rey Cañas // Plaça de l’Armada Espanyola, 2 La Paca // Carrer del Rosari, 30 Bodega La Peseta // Carrer del Cristo del Grau, 16 Nehuen // Carrer del Cristo del Grau, 14 Pizzeria La Mar // Carrer d’ Eugènia Vinyes, 58 La Ola // Carrer d’Eugènia Vinyes, 171 Casa Montaña // Carrer de Josep Benlliure, 69 No hay nada mejor que 27 amigos // Carrer de la Reina, 186 La Rubia // Carrer de la Reina, 7 La bodegueta del mar // Carrer d’ Eugnia Vinyes, 229 La otra parte // Carrer d’Eugènia Vinyes, 113

FITXA TÈCNICA

XV Edició de Cabanyal Portes Obertes 2013 COORDINACIÓ Emilio Martínez, Bia Santos, Maota Soldevilla, Maribel Domenech ORGANITZACIÓ Juanjo Úbeda, Rafa Brines, Águeda Balaguer Martínez, Jorge San Segundo Madoz, karen Garrigós, Anna Martí, Laura De Castro, Carmen Sevilla, Sara Qussous, Mar Estrela, Rosi Moreno, Susana Garcia Rams, Maite Miralles ARTISTES, COL·LECTIUS I PROFESSIONALS PARTICIPANTS Mau Moleón, Julia Navarro y Cristina Cucinella, Victor M. González Danza, Màster Fotografía, UPV (Paco Llop, Paco Martínez, Natalía Figueroa, Jaume Albert, Carme Godella -Ovidi Sambonet i Idoia Cabaluig-), Alumnes EASD (Rosi Moreno, Jorge López, Patricia Gázquez, Lola Calzada, Mónica Monroy, Marta Villalta i Alex Salvador), alumnos Tecnologías de la Imagen II , BBAA, UPV coordinados por Dolores Furió, La Comunidad, Paco Moltó, Mira Bernabeu, Fotolateras (Lola Barcia y Mariela Forcadell), Javier Múgica, Alex García Sauri, Juan Peiró y José Azkarraga, Anna Marti, Amparo Cerveró, Basilio Moreno, María José Tomás, Aranzazu Cañizares Viana, José García Poveda, el Flaco, José Aleixandre, Manuel Molines, José Penalba, Joaquin Berchez, Silvia Molinero, Enrique Carrazoni, Luis Fco. Herrero i Aitor Varea, Anna María Bordas, EKA, Fran Requena, Rossella Marsibilio, A peu de carrer, Mixuro estudio de arquitectura, Ruggero Lupo, Oscar Mora, Pepa López Poquet, Maribel Domenech, Amparo Carbonell, Encarna Saenz, La Más Bella, Elías Pérez, Yolanda Herranz, Jaume Chornet, José Juan Martínez, Emilio Martínez, Luismi Romero, Karina Vagradova, Pepe Romero y alumnos del título “Especialista Universitario en diseño de espacios escénicos y publicitarios”, Bia Santos, Vicente Ortíz, Pilar Beltrán, Mr. Postman, Dolores Furió, Silvana Andrés i Gema Hoyas, Domingo Forner Arnau, Fic-arte (Lucia Fuentes, Cristina Caudet, Paula Martínez), Beatriz Millón, Marian Moreno Lara, Yasmina Olivas, Sara Ruíz, Flor do Prado, 22 arboles, Aranzazu Cañizares, Untitled.avi (Alejandra Bueno, Nacarid López, Cuautli Exal, Lola Moreno, Felix Rios, Adriana Róman, Giorgia Partesotti), Maurice Owen y Russell Richards, Enriqueta Rocher, alumnos de animación BBAA, UPV (Proyectos II de animación, Máster de Producción Artística, y Fundamentos y Animación) coordinados por Sara Álvarez, Susana García Rams y Miguel Vidal, Francahela Teatro, LABORATORIO DE CREACIONES INTERMEDIA (LCI) del Dpto. de Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, PDP 11, Coral l’Horta del Barri de Sant Marcel.lí, Cantantes de Proyecto Matraz, Carles Enguix, Carles Santos, Félix Albo, 2chutas djs, Proyecto Matraz, Sol de la mar, Tenderete, l’Escola del Cabanyal, La Regadera del Canyamelar, 15 M Pobles de la Mar, Viu al Cabanyal, Asociació de Veins Cabanyal-Canyamelar, Vicent Martí, , Revista bostezo, Cabanyal Intim, Quatre fanecaes I mitja, somnis de paper, Fotolateras, Les Herbetes Marian Moreno Lara, Yasmina Olivas, Sara Ruíz, Rafa Tormo, Manuel Ferrer, Alena Mesarosova. David Sanz Kirbis, David Cuartielles COMERÇOS I ASSOCIACIONS PARTICIPANTS La Pulguita del Cabanyal, Óptica Messeger,La tienda de Gemma, Quiosc, C/ La Reina / Justo Vilar, Esthetic Salud, Terra Verda, Papereria Galindo, Fisioterapia Lirios Dueñas, Estanc (C/ La Reina), Arte Josmar, Fisioterapia Dr. Lluch, Fémina, Farmàcia (C/ Reina, 106), Rellotgeria Genovés, La Tahona del Abuelo, Muebles Salcedo, Optica Ferrandis, La paca, Bodega La peseta, Nehuen. Pizzeria La Mar, La ola, Casa montaña, No hay nada mejor que 27 amigos, La rubia, La bodegueta del mar, La otra parte

COORDINACIÓ PROJECTES Inauguració: Mar Estrela, Antonio Frutos, Lydia Espí Animant el Cabanyal. Susana García Rams Projecta la nit. Bia Santos Aparad-art. Bia Santos, Anna Martí, Sara Qussous, Mar Estrela, Lupe Frigols Et sona el Cabanyal? Lola Serón, Natxo Piqueras, Daniel Tomás Marquina Teatre. Juanjo Úbeda, Silvia Molinero Fet a mà. Bia Santos, Anna Martí, Sara Qussous, Mar Estrela Cabanyal en imatge. Maota Soldevilla, Juanjo Úbeda, José Manuel Cuenca Cabanyal Archivo Vivo. Bia Santos, Emilio Martínez, Lupe Frigols Projectes de arquitectura. Luis Fco. Herrero Tallers d’arquitectura. Javier Molinero MERC-ART. Emilio Martínez Un passeig pel Cabanyal. María Villora Un barri a pinzellades. Laura Martínez Córcoles, Marta Berlanga, Ángela Cortés, Movses Amb ratlles o sense ratlles. Emilio Martínez Menja’t el Cabanyal. Águeda Balaguer Martínez, Jorge San Segundo Madoz, Elida Maiques

CATÀLEG

PREMSA I COMUNICACIÓ Tino Villora, Santi García, Maribel Doménech

EDICIÓ Plataforma Salvem El Cabanyal

IMATGE XV EDICIÓ PORTES OBERTES Elida Maiques

ISBN: 978-84-616-4355-4 Dipòsit Legal: V-1164-2013

COORDINACIÓ Emilio Martínez i Bia Santos DISSENY I MAQUETACIÓ Noé Bermejo TEXTOS Lluís Cerveró, Luis Fco. Herrero i Aitor Varea, Rafa Tormo, Maota Soldevilla, Bia Santos, Fernando Flores FOTOGRAFIES Anna Martí, Rosi Moreno, Bia Santos TRADUCTORS Juanjo Úbeda, Lluis Cerveró, Enric Bosch, Mar Estrela

DISSENY PLÀNOL INFORMATIU Eoghan Carroll

AGRAÏMENTS Begotxu (Proyecto Matraz), Concha (Sol de la mar), Martín (Tenderete), Xusa (l’Escola), Alejandra (La Regadera), 15 M Pobles de la Mar, Marga (Viu al Cabanyal), Vicente Gallart y Pepa Dasí (Asociació de Veins Cabanyal-Canyamelar), Vicent Martí, Manolo Exposito, Revista bostezo, Cabanyal Intim, Quatre fanecaes I mitja, “No hay nada mejor que 27 amigos”, Escola Infantil Les Granotetes, Amparin Moreno, Maruja Marí, Manola López, Rosa Pérez de Tudela, Lola Serón, Carmen Sevilla,Vicent, Esquer, Aina Gallart, Beatriz Martínez, Eli Molins, Mercé Felis, Yolanda Benalba Lidon Artero, Tina Díaz, Araceli Diaz, Lydia Espí, Àngels Espí, Rosi Moreno, Pepa Martí, Elida Maiques, Dolors Cano, Rosana Segnelli, Anna Borràs, Lola Albiol, Pilar Serrano, Laurance Lepeu, Laura Martínez Córcoles, Marta Berlanga, Ángela Cortés, Movses (Master Oficial de Gestión Cultural) Manolo Exposito, Martín Impresores, S.L. i Felicidad Valero. CABANYAL PORTES OBERTES mai hagués estat posible sense la resistencia, la constància i l’éntusiasme d’un equip format: Pels veïns del barri, que any rere any obren les portes de casa seva Pels veïns dels veïns que ajuden els qui obren les seves cases Pels artistas que ens regalen la seva lucidesa i el seu treball Pels mitjans de comunicación que no adulteren la nostra resitencia Per les institucions educatives i culturals que no falsifiquen els objetius que les conforma I per tots els ciutadans que amb la seva presencia recolzen la nostra defensa del barri del Cabanyal

Laboratorio de Luz “Panorama1. Ciudades interactivas” del projecte “Interfaces digitales, POA_VAL“

01- Animant el Cabanyal. 02- Projecta la nit. 03- Aparad-art.

Curtmetratges d’animació Videomapping Intervencions artístiques als comerços

04- Et sona el Cabanyal?

Música

05- Actuacións teatrals.

Teatro

06- Fet a mà. 07- Cabanyal en imatge. 08- Cabanyal Archivo Vivo. 09- Projectes d’arquitectura. 10- Tallers d’arquitectura. 11- MERC-ART. 12- Un passeig pel Cabanyal. 13- Un barri a pinzellades. 14- Amb ratlles o sense ratlles. 15- Menja’t el Cabanyal.

Craftactivisme Exposició a les cases del Cabanyal Projecte de Educació, Formació i Sensibilització Arquitectura i urbanisme Tallers pera a xiquets i xiquetes Bio-cultura, bescanvi i art Visita guiada Exposició als balcons Intervencions artistiques a l’espai públic Propostes gastronòmiques