LA CASA DE LA CULTURA D,ALZIRA: 150 ANYS

Elisa Torremocha Sifre Directora de la Casa de la Cultura

Prop ja del segle i mig de vida, l’immoble que hui coneixem com la Casa de la Cultura (antigues Escoles Pies) comença a escriure la seua història un 28 d’octubre de l’any 1877. Aquell dia, l’edifici construït per l’arquitecte Josep Camaña, quan l’alcalde de la ciutat era el Sr. Francesc Just, obria les seues portes per primera vegada al poble d’Alzira acollint els pares escolapis i els seus primers alumnes.

La seua construcció va ser íntegrament finançada per les aportacions dels alzirenys, els quals contribuïren amb la compra d’accions, amb donacions de materials i amb el seu mateix treball. Des d’aleshores, i a excepció de xicotets períodes, ha anat evolucionant i canviant d’usos i continguts, però mai ha deixat de servir la ciutadania.

A més de la funció docent desenvolupada pels escolapis inicialment, hi ha constància de la utilització dels seus espais com a biblioteca abans de l’any 1931. Durant la Guerra Civil, malauradament, es va convertir en presó i polvorí. En els anys 50 i fins als 80 va reprendre la funció docent (en esta ocasió com a escola pública). Les seues estances albergaren també una part de l’activitat docent de la Societat Musical d’Alzira i serviren d’espai de reunió de diverses associacions locals.

El 20 d’octubre de l’any 1982 la Pantanada va paralitzar la ciutat, però va suposar un nou punt d’inflexió en la història d’este estimat immoble. S’està configurant en estos anys la política cultural de la jove democràcia espanyola, en la qual ja havien calat les idees europees de democràcia cultural que potenciaven la participació dels ciutadans.

Comencen a traspassar-se competències a les comunitats autònomes, i l’any 1985 es promulga la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, que reconeixia, a favor dels municipis, la competència de foment d’aquelles activitats de transcendència local, la qual cosa es va traduir en un increment dels recursos dels governs locals, els quals, més pròxims i sensibles a les necessitats i demandes de la societat i espentats també per l’auge dels moviments associatius, començaren a desenvolupar els serveis municipals especialment en aquells àmbits on el buit era major, com ara el sociocultural i l’assistencial.

Així, la dècada dels 80 estaria marcada per una important inversió en programes i infraestructures, i en moltes poblacions comencen a crear-se equipaments que, construïts de nova planta o mitjançant la rehabilitació d’edificis cèntrics i emblemàtics, són destinats a aglutinar una sèrie de programes i activitats que afavoriren la participació dels ciutadans en el fet cultural. A estos edificis se’ls coneixeria com a CASES DE CULTURA, les quals es convertirien ràpidament en un punt d’encontre de la ciutadania capaços d’albergar gran quantitat d’activitats culturals i de proporcionar possibilitats creatives i participatives d’utilització del temps lliure.

A Alzira, molt encertadament, s’optà per la recuperació de les Escoles Pies. El procés, que començà després de la «pantanada», va permetre, el 1983, la reobertura de la BIBLIOTECA MUNICIPAL la qual ha estat formant part de la Casa de la Cultura fins a l’any 2014. L’any següent estos espais es transformaren en sales d’exposicions i aules on comparteixen l’ús la Societat Musical d’Alzira i altres collectius.

En els anys següents continuaren habilitant-se espais destinats a difondre el coneixement de la nostra història i tradicions. Així, el 1990, s’instal·la, a la primera planta de l’edifici, el MUSEU MUNICIPAL on seguiria fins al seu trasllat al carrer de Sant Roc l’any 2008.

En este mateix any s’integra a l’immoble l’ESCOLA

TIQUES, i es recupera, així, un servei que ja va iniciar Tomás Parra l'any 1870 al carrer de la Sang i que continuà després a les Escoles Pies amb Ricardo Fluixá i Joaquín Gómez Perelló. En poc de temps, els alzirenys i les alzirenyes van saber reconéixer la qualitat del servei prestat, un servei que no ha parat de créixer, reinventar-se i adaptar-se fins al moment actual, en el qual prop de 200 alumnes aprenen els secrets del dibuix i la pintura i es formen com a creadors i com a espectadors sota la tutela d’un equip docent integrat pel seu director, Lambert Miquel Penalva, i les professores Lidia Boix i M. Teresa Borràs. En aquests últims anys, en aquesta escola s'han iniciat joves artistes que han acabat o estan cursant, amb èxit, els seus estudis artístics en la Facultat de Belles Arts: alumnes com Teresa Giner, Rubén Català, M. José Hidalgo o Alba Fluixà.

També el 1990 any s'incorpora un tipus de servei molt característic del moment, destinat a centralitzar la informació d’interés per als joves: el CENTRE D'INFORMACIÓ JUVENIL que amb el temps ampliaria les seues prestacions superant l'àmbit de la informació i oferint a un públic infantil i juvenil una gran diversitat d'activitats. Pocs seran els xiquets i les xiquetes i joves alzirenys de diverses generacions que no han participat en algun moment a l’Escola d’Estiu, l’Escoleta de Pasqua, els Tallers de Nadal, els programes d'oci alternatiu, els campaments i les campanyes d'esquí… O n’hauran utilitzat els serveis informàtics.

Recorde d’aquest any la meua incorporació, precisament, al Centre d’Informació Juvenil. Aleshores, a les vesprades sols estàvem a la Casa la bibliotecària, Asunción Perepérez, i jo. No existien les sales d’exposicions i l’auditori era un espai perdut on hi havia nius de rates penades, tampoc hi havia calefacció i la il·luminació era molt pobra. Totes estes deficiències anirien esmenant-se a poc a poc.

L’any 1992 s’omplirien d’activitat tots els espais de la segona planta que havien estat tancats durant molts anys. Els TALLERS de ceràmica, de moda i de confecció d’indumentària tradicional valenciana, de restauració de mobles, d’artesania, de manualitats per a persones amb discapacitats, tallers de ràdio i activitats anuals com l’Escola d’Estiu, els Tallers de Nadal i de Pasqua, l’oci alternatiu i activitats puntuals com els cursos de teatre, de dansa, de música, xerrades, presentacions de llibres i reunions de molts i diversos col·lectius atragueren i atrauen a la Casa de la Cultura un públic molt ampli pel que fa a les edats i als interessos culturals i lúdics.

El desembre de 1993 una exposició de Manuel Boix marcaria el punt de partida de la SALA MUNICIPAL D’EXPOSICIONS. En poc de temps la sala va aconseguir convertir-se en un servei referent en la comarca amb una programació estable i continuada.

Prop dels 30 anys de funcionament ha apropat a Alzira l’obra d’alguns dels i les artistes més representatius del panorama artístic nacional contemporani (alguns d’ells premis nacionals de Belles Arts), a més dels artistes locals i d’un incomptable nombre d’exposicions fruit de la participació ciutadana a través de les associacions locals. Falles, Confraries, associacions esportives, ONG, així com d’entitats com ara la Universitat de València, la Biblioteca Valenciana, l’IVAS, l’ONCE i altres organismes locals o de la Comunitat Valenciana.

Entre les exposicions d’autor caldria destacar les realitzades a través del projecte «Girarte» que Alzira compartia amb altres poblacions i al qual s’incorporà l’any 1994.

Fruit d’aquesta col·laboració hem pogut gaudir també de l’obra i la presència dels pintors Joaquim Michavila, Rafael Armengol, Salvador Soria, Artur Heras, Rafael Canogar, Jordi Teixidor, Vaquero Turcios, Jim Bird, Joan Castejón, José Vento, Josep Guinovart Francisco Farreras, José Iranzo, Vicente Castellano, d’escultors de la talla d’Amadeo Gabino o Arcadi Blasco i de la de l’excepcional dibuixant, il·lustrador i gravador José Hernández.

Pel que respecta a les exposicions de producció pròpia, la Sala Municipal d’Exposicions ha mantingut, generalment, un alt nivell artístic en els continguts com ho demostren les exposicions dels pintors José Morea, Joan Verdú, Adrià Pina, Enric Solbes, Rosa Torres, Ferran Boscà, Josep Esteve Adam, José Goig del Poyo, Antonio Espinar, Salvador Ausina, Fernando López Amador, Francesc Fontana, Vicent Marco o Juan Carlos Nadal d’escultors com Monique Bastiaans o Leonardo Borràs, gravadors com Àngela Malisheva, les exposicions de fotografies d’Eduard Ibáñez, Pablo Sanjuán, Francesc Vera o l’excel·lent exposició d’il·lustracions de Miguel Calatayud, l’exposició de tapissos de Cesc Biosca, les exposicions de moda del dissenyador valencià Salva Sanleón i Ágatha Ruiz de la Prada i un llarg etcètera d’artistes amb interessants propostes plàstiques que han quedat plasmades als catàlegs editats per l’Ajuntament d’Alzira i a les obres cedides pels seus autors (129 fins ara) que han passat a enriquir el patrimoni municipal.

Així mateix, ha acollit mostres col·lectives entre les quals últimament destaquen les realitzades per l’Associació d'Artistes Plàstics i Visuals d'Alzira i Comarca, la Biennal Nacional de pintura per a persones amb discapacitat i les exposicions dels alumnes de la Facultat de Belles Arts, que habitualment compten amb la nostra sala per poder desenvolupar els seus projectes.

En l'àmbit de les commemoracions i col·laboracions amb altres entitats i associacions locals no podem deixar de fer referència a les exposicions fotogràfiques i temàtiques aportades mitjançant la col·laboració de la Fundació la Caixa, les quals anaven acompanyades de sorprenents activitats didàctiques i que introduïren centenars d’escolars al món de la fotografia: l'homenatge a Toulouse Lautrec, Ricard Terré, Francisco Gómez, Pérez Siquier i els FotoPrés. Destaquen també l'exposició d'obres de Teodoro Andreu organitzada per la falla Pintor Andreu, les mostres pictòriques de González Alacreu, Santamans i Conrado Meseguer o l’homenatge a «Aspar» organitzades per la falla Plaça Major, les exposicions sobre la vida i obra de Blasco Ibáñez amb motiu del centenari de la novel·la Entre naranjos, la dels retrats de personatges il·lustres que s'inseria dins de les activitats commemoratives del VI Centenari del Monestir de la Murta i que va portar a Alzira fons del Museu de Belles Arts Sant Pius V, així com la realitzada amb motiu del Festival de cinema ALZINEMA, que va recordar als alzirenys i les alzirenyes els dies de rodatge a la nostra ciutat de pel·lícules i sèries com Viva la Banda, Tramvia a la Malva-rosa, Les cireres del cementeri i Entre naranjos, i, per descomptat, la recent exposició commemorativa del centenari del nostre Gran Teatre.

Tot aquest bagatge es completa amb la utilització del Pati Porticat i les altres dues sales de la planta baixa que s’incorporaren com a espais expositius el 1995 i l’altra el 2015 i que han possibilitat una enorme quantitat d'exposicions, derivades fonamentalment de la mateixa activitat ciutadana a través dels seus col·lectius: especialment l’exposició del Ninot, organitzada anualment per la Junta Local Fallera i les de les comissions falleres com Plaça Malva, Pintor Andreu i Plaça Major, a més de les confraries, altres regidories i associacions locals i ONG que han aconseguit acostar la Casa de la Cultura a públics molt diversos.

Reprenent la cronologia, veiem que l’any 1993 ja tenim la Casa de la Cultura conformada pràcticament com se la coneix actualment, a falta de dos serveis claus i molt importants per a la ciutadania, els quals s’integrarien a l’immoble l’any 1995: L’AUDITORI MUNICIPAL i ALZIRA RÀDIO.

Seguint la tendència d’aquells anys d'apostar pels mitjans de comunicació de proximitat, s'incorpora a les dependències de la Casa de la Cultura l'emissora municipal ALZIRA RÀDIO, que emetia en proves des de l'any 1992. La seua obertura ha proporcionat una possibilitat de relació més directa amb els ciutadans i ha contribuït a un equilibri comunicatiu en el qual es barreja des de la informació de caràcter nacional i internacional fins a aquella d’interés estrictament local o comarcal. Així mateix, ha possibilitat una gran participació i ha donat una major visibilitat a les entitats, associacions i col·lectius, empreses i partits polítics d'Alzira, als quals ha servit de mitjà d'expressió d'opinions.

L’AUDITORI es va convertir en molt poc de temps en un complement indispensable de la vida cultural i associativa alzirenya. Ha estat escenari d’una programació cultural intensa i diversificada: cinema, teatre, concerts, conferències i presentacions de llibres i activitats educatives alhora que ha acollit una ingent activitat cultural i social generada per col·lectius, entitats i associacions locals i comarcals.

Entre els seus usuaris es troben les diferents regidories de l'Ajuntament, associacions i entitats locals: els centres educatius, l’Escola d’Adults, el CEFIRE, la Societat Musical d'Alzira, el CEAM, Creu Roja, Amnistia Internacional, Grup de danses d’Alzira, Coral Polifònica, Junta Local Fallera, falles, Associació de Moros i Cristians, Confraries, Unió esportiva Alzira, associacions de veïns, ADAFIR, DACMA, ACCEM, AFARADEM, CEPAIM, Club de Convivència Terapèutica, Júniors, Scouts, Associació de familiars de malalts d'Alzhèimer, protectores d'animals, Associació d'Amics del Poble Sahrauí, Mestresses de Casa, col·legis professionals, Hospital de la Ribera, centres de salut, col·lectius d'agricultors i comunitats de regants, entitats bancàries, editorials, empreses i comerços, partits polítics i sindicats.

No oblidem tampoc que els diferents espais de la Casa de la Cultura acullen també importants fites anuals, com ara part de la programació d’Art al Carrer, la Jornada d’Il·lustració, el cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, part de la programació dels Encontres de Teatre a l’estiu, els concerts de la programació de Música al Claustre i del Festival Internacional de Música Spanish Brass, les cloendes de les temporades de cinema i jazz, la Setmana de l’Economia i el muntatge anual del Betlem Municipal, cedit per la Sra. Pepita Pellicer.

Tot aquest cúmul d’actes i activitats generen prop dels 300 usos i 900 hores d'ocupació anuals d'aquest espai que, juntament amb els usos del Pati Porticat i les aules de la 2a planta (sense tindre en compte les activitats estables dels tallers), han arribat a sumar 93 grups d'usuaris diferents, més de 2.650 hores d'ocupació i la participació de prop de les 25.000 persones; estes xifres avalen la seua rendibilitat social i el converteixen en un focus cultural, de difusió d’idees i de participació.

Els anys i aquest ús tan intens anaven fent cada vegada més patent el deteriorament de la imatge de la Casa de la Cultura i la precarietat d'unes instal·lacions que ja no podien respondre adequadament les necessitats i la creixent activitat i precisaven urgentment una intervenció que es va dur a terme l’any 2010, quan es van millorar alguns equipaments, els quadres elèctrics i la il·luminació d'algunes aules, es van reformar els lavabos i s’instal·la el sistema de calefacció de tot l'edifici.

Així mateix, es va pintar tot l’edifici i cal destacar-ne, especialment, els treballs realitzats a la façana, que va recuperar el seu color original i va ser il·luminada, i la renovació de l’entrada i del punt d’atenció. Finalment, la sorpresa més gran ens la va oferir la intervenció del Pati Porticat, la qual deixà al descobert inscripcions i part d'un mur pertanyent a l'antic convent dels agustins, recuperant així un trosset més de la història d'Alzira.

Enguany, en el qual Alzira ha ostentat la capitalitat cultural de la Comunitat Valenciana, la Casa de la Cultura ha acollit, si cap, més activitat de l’habitual, destacant-ne l’exposició d’obres procedents dels fons d’Art Contemporani del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana, les exposicions de l’obra de l’insigne pintor d’Algemesí Josep Esteve Adam, la de Jaume I i la Corona d’Aragó, 100 anys de Fuster, la mostra del centenari de Cartonajes Suñer i la del centenari de la UD Alzira entre altres, a més d’un gran nombre de xerrades, concerts, presentacions de llibres i representacions teatrals i la incorporació al patrimoni local del Betlem de Lu, donat pel Sr. Pedro Martínez Motilla al poble d’Alzira.

A grans trets, hem fet un recorregut per les diferents accions que els successius ajuntaments i els seus governants, personalitzats en els regidors de Cultura, han desenrotllat a la Casa de la Cultura i pels continguts que li donen sentit en posar-los a l’abast i gaudiment dels alzirenys. Hem fet, doncs, un recorregut per la història passada i recent de la Casa de la Cultura on la diversitat, qualitat i quantitat d’activitats i serveis que es desenvolupen, però, sobretot, gràcies a l’àmplia utilització per part dels ciutadans, han acabat convertint-la en un vertader catalitzador de la vida cultural d’Alzira.

És altament valorable l’esforç econòmic i la voluntat política de crear, mantenir i ampliar aquest servei al llarg d’aquests anys. Però és un primer pas. Queda ara en mans nostres, com a ciutadans, i en mans dels nostres governants, assumir nous reptes que ens adrecen cap a la modernització, l’especialització, la descentralització i a la presa de decisions i mesures en pro de la integració cultural, que una ciutat gran, activa i cada vegada més complexa com la nostra necessita.