1 minute read

IVAN, ALLÀ ON ESTIGUES

El passat 4 d’agost va faltar el nostre amic i faller Ivan. I, a dir veritat, ens ha deixat fets pols a tota la comissió. Encara que sabíem que estava malalt, mai esperàvem que arribara l’hora tan prompte. Sobretot si es tracta d’una persona jove com ell, que encara tenia tant per fer, tants projectes de vida familiar per acabar i que, de segur, haguérem compartit tots junts. La majoria de fallers hem pensat que estaria bé escriure unes paraules al llibret de la falla, la seua volguda falla, on pràcticament ha passat tota la seua vida lluitant i treballant com el primer. El seu optimisme ens va mantindre allunyats de les coses dolentes que li passaven i no va voler mai fer evident la malaltia que patia. Perquè Ivan sempre ha sigut així, animós, lluitador, ple d’il·lusió i de bon sentit de l’humor. Era una persona patidora que no volia mai preocupar els amics amb la seua malaltia, amb les coses familiars o la faena.

Ens ha deixat un buit molt gran a tots els fallers. Sempre tindrem els bons moments que hem passat tots junts al cor i, per descomptat, els bons records.

Advertisement

Tots els fallers el recordarem com el que era, una gran persona, un gran faller, un pare, un gran home i un gran amic.

Fins prompte, estimat amic Ivan, ens quedem amb el teu somriure i amb la teua calidesa humana per recordar-te sempre. Somriu-nos des d’allà on estigues com sempre ho has fet, amb eixe somriure sense malícia, de bona persona.

This article is from: